<doc id="303545" title="General d'Exrcit (Uni Sovitica)" nonfiltered="1" processed="1" dbindex="120000">
Vegis "General d'Exrcit" per altres pasos que emprin aquest rang;
 
General d'Exrcit (rus:              , transliterat: general armii) era un rang de la Uni Sovitica, que va ser establert per primer cop al juny de 1940 com a rang mxim pels generals de l'Exrcit Roig, noms per sota del rang de Mariscal de la Uni Sovitica. Durant els 51 anys segents, la URSS promogu a 133 homes al rang de General d'Exrcit, 32 dels quals van ser promoguts posteriorment al rang de Mariscal de la Uni Sovitica.

Habitualment, el rang s'atorgava als oficials superiors del Ministeri de Defensa i de l'Estat Major General, aix com a comandants de districte militar meritoris. Des de la dcada dels 1970, tamb va ser atorgat freqentment als comandants del KGB i del Ministeri de l'Interior MVD.

El rang sovitic de General d'Exrcit s equivalent al rang britnic de Mariscal de Camp o al de General de l'Exrcit (Estats Units) dels Estats Units. El rang naval corresponent s el d'Almirall de la Flota.

El rang de General d'Exrcit s'emprava per a la Infanteria i la Infanteria de Marina, per a la Fora Aria, l'Artilleria, les Tropes Blindades, les Tropes d'Enginyers i de Senyals s'emprava el rang de Mariscal/Cap Mariscal de la Fora Aria, Artilleria, etc.

Si b els Caps Mariscals i els Mariscals de la Fora Aria, etc., aix com els Almiralls de la Flota eren equivalents en el servei al de General d'Exrcit, en rang aquells eren superiors fins al 1974, quan el rang de General d'Exrcit va ser formalment equiparat al de Cap Mariscal. Va ser en aquest moment en qu les insgnies d'espatlla van ser modificades a una gran estrella de 5 puntes i el distintiu de l'exrcit. Ams, desprs de 1974 se'ls permet lluir l'Estrella de Mariscal al coll.

Abans de 1943, els Generals d'Exrcit lluen 5 estrelles de 5 puntes a les insgnies de coll (petlitsi). Des de 1943, van lluir 4 estrelles de 5 puntes a les insgnies d'espatlla. Des de 1974 lluen una nica estrella (d'una mida superior) amb l'emblema de l'Exrcit.

Entre els Generals d'Exrcit destacat trobem a Ivan Txerniakhovski (el comandant de front sovitic ms jove de la Segona Guerra Mundial, que va morir a la Prssia Oriental, a Aleksei Antonov (cap de l'Estat Major General el final de la Segona Guerra Mundial, condecorat amb l'Orde de la Victria, Issa Pliyev (que tingu un paper principal a la Crisi dels mssils de Cuba) i Iuri Andropov (que llua el rang com a cap del KGB).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303546" title="Izaskun Gmez Cermeo" nonfiltered="2" processed="2" dbindex="120001">
Izaskun Gmez Cermeo (Sant Sebasti, 1965) s una poltica basca. Llicenciada en dret, militant del PSE-EE, ha estat regidora el 1999-2003 i alcaldessa de Pasaia des de 2003, i juntera de les Juntes Generals de Guipscoa el 1999-2007. A les eleccions generals espanyoles de 2008 fou escollida senadora per Guipscoa.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303547" title="Jos Luis Valls Molero" nonfiltered="3" processed="3" dbindex="120002">
Jos Luis Valls Molero (1952) s un poltic basc. Fou regidor del PSE-EE per Eibar del 1991 al 2008 i president de la comunitat de Debabarrena el 2003-2007. A les eleccions generals espanyoles de 2008 fou escollida senador per Guipscoa.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303548" title="Juntes Generals de Biscaia" nonfiltered="4" processed="4" dbindex="120003">
Les Juntes Generals de Biscaia o Bizkaiko Batzar Nagusiak sn el parlament de Biscaia, territori histric del Pas Basc . s el mxim rgan de representaci del poble de Biscaia. La seva seu es troba a la Casa de Juntes de Gernika, on aquesta el smbol de l'antiga sobirania foral dels territoris bascos per excellncia, el llegendari roure sota el qual els Senyors de Biscaia juraven lleialtat a les velles lleis biscanes i on se celebraven les reunions de les antigues Juntes. No obstant aix conta amb una altra seu a Bilbao. 

En 1979 es recupera aquesta instituci desprs que fora abolida, al costat de la resta del rgim foral, en 1876. En l'actualitat, les Juntes Generals i la Diputaci Foral de Biscaia sn les institucions i rgans forals de Biscaia.

Funcions i competncies. 
Les Juntes Generals de Biscaia exerceixen la potestat normativa del territori histric, escullen el Diputat General, aproven els pressupostos forals a proposta de la Diputaci Foral i controlen la seva acci. Entre altres matries, les Juntes Generals exerceixen la potestat normativa en matria d'Hisenda Foral, dictant disposicions referents a impostos com l'IRPF (Impost sobre la Renda de les Persones Fsiques). La seva recaptaci correspon a la Diputaci General que, mitjanant un sistema de contingents, finana a la Comunitat Autnoma i, juntament amb aquesta, a l'Estat.

Composici. 
Les Juntes Generals de Biscaia sn una assemblea unicameral els membres de la qual, denominats apoderats, sn escollits mitjanant sufragi directe entre el poble de Biscaia. Les eleccions se celebren cada quatre anys, coincidint amb les eleccions municipals. Actualment les Juntes Generals de Biscaia estan formades per 51 apoderats, distributs de la segent forma, segons les Eleccions Forals de 2007: 
Partit Nacionalista Basc: 23 ;
Partit Socialista d'Euskadi-Euskadiko Ezkerra: 14 ;
Partit Popular: 8 ;
Ezker Batua Berdeak: 3 ;
Eusko Alkartasuna: 1 ;
Acci Nacionalista Basca: 1 ;
Aralar: 1. ;
Estan escollits per les circumscripcions de: 

Bilbao: 16 apoderats (batzarkide);
Encartaciones 13 apoderats;
Busturia-Uribe: 13 apoderats;
Durango-Arratia: 9 apoderats;

L'origen i la histria. 
Estructura territorial del Senyoriu. 
El Senyoriu de Biscaia est format per tres territoris bsics els quals s'han anat incorporant en el transcurs del temps. Tots ells gaudien de les seves institucions i les seves Juntes. Les antigues Juntes les formaven: 
La Terra plana, representades per les anteiglesias amb vot individual. ;
Las Encartaciones, amb govern en la Junta d'Avellaneda i amb Fur propi, eren representades per un Sndic triat per la Junta de Avellaneda. Aix fins a 1804. ;
Duranguesat o Merindad de Durango, amb les seves Juntes que es reunin en Guerendiaga (Abadiano) i tamb amb Fur propi, fins a 1876 ;
 Les viles ;
La ciutat d'Ordua ;

La Terra Plana, que obea (i obeex) al Dret Civil Foral i era la part rural del territori descendent directe de l'organitzaci feudal, i les viles i ciutats. La Terra Plana estava formada per les anteiglesias que s'agrupaven en merindades, mentre que les viles i ciutats (a Biscaia solament hi ha una poblaci que t el ttol de ciutat, Ordua) atenien al seu fur propi, al dret com, que li havia estat atorgat pel rei. 

Eren competncia de les Juntes Generals les segents: 
Elaboraci d'ordenances i reglaments. ;
Prendre jurament al Senyor de Biscaia i salvaguardar la integritat foral a travs dels mecanismes amatents pel Passada Foral. ;
Elecci de diferents funcionaris i representants, diputats, regidors, sndics...
Ordenar l'activitat econmica. ;
Consentir la prestaci del servei militar. ;

L'avs de convocatria de les justes es realitzava mitjanant el toc de botzines i l'encs de fogueres en el cim d'unes forests estratgicament situades. Aquestes forests sn coneguts com a Montes Bocineros. Eren cinc Sollube, Ganekogorta, Kolitza, Oiz i Gorbea. 
Conceptes del rgim foral histric. 
El Fur del Senyoriu de Biscaia era el seu ordenament jurdic, tant en l'mbit institucional, civil, penal i processal. La seva font originria va ser el costum, recollida per escrit en 1452 en el Fur Vell i posteriorment el 1526 pel Fur Nou. Aquestes caracterstiques el diferencien radicalment del fur municipal comentat en l'article Furs. ;

Hidalga Universal, que es recoje en la llei 16 del ttol I del Fur Nou, establix que tots els civils habitants i vens de Biscaia sn iguals. Aix t com a conseqncia notria la prohibici de tortures i l'exempci de tributs aix com el dret de dur espasa. D'igual manera, el servei militar queda sotms a uns condicionaments. Els biscans estaven obligats a seguir al Senyor fins a l'Arbre Malato, situat a Luyando; ms enll d'aquest lmit, com a homes lliures que eren, havien de rebre un sou. ;

La passada foral i el contrafur van ser uns dels mecanismes de control al poder senyorial. Posaven fre a les arbitrarietats que es poguessin donar garantint el respecte al fur i posant a aquest per sobre del Senyor. El contrafur invalidava qualsevol resoluci del Senyor que ans en contra del Fur de Biscaia. ;

El Jurament del Senyor. El primer acte de cada Senyor de Biscaia era el jurar els furs. Havia de manifestar respecte al conjunt de lleis que regirien als biscans. L'acte era molt solemne i es devia realitzar en quatre punts diferents, Bilbao, Larrabetzu, Gernika i Bermeo. Fins que no s'hagus completat aquesta ruta no eren proclamats Senyors. La frmula del Jurament era la segent: ;


Yo, Seor de Vizcaya juro que bien
y verdaderamente guardar y
mandar guardar todas las
libertades, franquezas y privilegios,
usos, costumbres, que los
Vizcanos, as de la tierra llana
como de las villas y ciudad, y
Encartaciones y Durangueses de
ella tuvieron hasta aqu y en la
manera que ellos tienen y quieren.


Vegeu tamb.
Senyoriu de Biscaia;
Diputaci Foral de Biscaia;
Biscaia;
Duranguesat;
Encartaciones;

Enllaos externs (i fonts).
Web de las Juntes Generals de Biscaia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303552" title="Comarca d'Asn-Agera" nonfiltered="5" processed="5" dbindex="120004">

La Comarca d'Asn-Agera s una comarca de Cantbria. Es troba en els cursos alts dels rius Asn i Agera, molt prop del lmit amb Biscaia (Pas Basc). Abasta la conca per la qual discorre el riu Asn i els seus afluents com el riu Gndara. A pesar que ja existeix una llei de comarcalitzaci de Cantbria, aquesta encara no ha estat desenvolupada per tant la comarca no t entitat real. 

La poblaci total de la comarca arriba a la xifra de 14.240 habitants, segons dades de l'INE de l'any 2006 (veure taula). Segons les dades del mateix any, els seus tres nuclis ms poblats, de maig a menor, sn: Ampuero (5.837), Ramales de la Victoria (2.333) i Guriezo (2.101). I els seus tres nuclis menys poblats, de menor a major, sn: Valle de Villaverde (373), Arredondo (558) i Rasines (999). 

Municipis de la comarca. 
 Ampuero. ;
 Arredondo.
 Guriezo.

 Limpias.
 Ramales de la Victoria.
 Rasines.
 Ruesga. ;
 Soba. ;
 Valle de Villaverde.

Geografia.

Vall de l'Asn.

El vall de l'Asn destaca per les seves escabrosos massss calcaris, que alberguen en el seu interior una extraordinria riquesa espeleolgica, aix com majestuosos i interessants centenaris boscos de fajos, roures i alzines, sens dubte els ms notables de la zona oriental de Cantbria. Cap destacar els seus bells paisatges de muntanya als quals s'uneixen les valls amb verds planures. 
Vall de Soba. 
 
Aquesta vall s recorregut pel riu Gndara, afluent de l'Asn. Els lmits histrics i municipals de Soba excedeixen als de la vall geogrficament ents, i inclouen tamb la capalera del Asn, la marge dreta de la vall del riu Miera (Valdicin localitat del municipi de Soba) i la marge esquerra de la vall del riu Calera, limtrof amb la provncia de Biscaia. 
Destacat. 
 Zona arqueolgica de Ramales  (Ramales de la Victoria). ;
 Cova de la Vall (Rasines). ;
Galeria. 


 Referncies .


Enllaos externs.
 Agncia de desenvolupament local de la comarca Asn Agera.;
 El mesoltic al Baaix Asn;
 Fotografies de la vall de Soba;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303553" title="Charles de Tornaco" nonfiltered="6" processed="6" dbindex="120005">
Charles de Tornaco va ser un pilot de curses automobilstiques belga que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Charles de Tornaco va nixer el 7 de juny del 1927 a Brussel.les, Blgica i va morir el 18 de setembre del 1953 degut a les ferides rebudes en un accident disputant el Gran Premi de Modena.


 A la F1 .

Va debutar a la tercera temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1, la corresponent a l'any 1952, disputant el 22 de juny el GP de Blgica, que era la tercera prova del campionat.

Charles de Tornaco va participar a quatre curses puntuables pel campionat de la F1, repartides en dues temporades, 1952 i 1953.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303564" title="Maximili Enric de Baviera" nonfiltered="7" processed="7" dbindex="120006">

Maximili-Enric de Baviera (8 de desembre de 1621 a Munic - 5 de juny 1688 a Bonn) (en val Miyin-Hinri d' Bavire, en alemany Maximilian Heinrich von Bayern) va ser el prncep-arquebisbe de  1650  1688 de Colnia,  coadjutor del seu tio i predecessor Ferdinand de Baviera. Desprs va obtenir les dicesis d'Hildesheim, de Lieja i de Mnster.

Duant la Guerra dels Trenta Anys va lluitar del costat dels catlics contre els protestants.

Vegeu tamb.
Llista dels bisbes de Tongeren, Maastricht i Lieja



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303566" title="Irena Sendler" nonfiltered="8" processed="8" dbindex="120007">


Irena Sendler (Otwock, 15 de febrer de 1910 - Varsvia, 12 de maig de 2008), coneguda com "l'ngel del Gueto de Varsvia", va ser una infermera polonesa que durant la Segona Guerra Mundial va ajudar i va salvar a ms de dues mil cinc-cents nens jueus amb risc de la seva vida.

L'any 2007 el govern de Polnia la va presentar com candidata per al premi Nobel de la Pau. Aquesta iniciativa va ser del president Lech Kaczynski i va contar amb el suport oficial de l'Estat d'Israel  a travs del seu primer ministre, Ehud Olmert   i de l'Organitzaci de Supervivents de l'Holocaust residents a Israel. Les autoritats d'O wi cim (Auschwitz en alemany) van expressar el seu suport a aquesta candidatura, ja que consideraven que Irena Sendler va ser un dels ltims herois vius de la seva generaci, i que va demostrar una fora, una convicci i un valor extraordinaris enfront d'un mal d'una naturalesa extraordinria. Finalment el guard va ser concedit a Al Gore.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303570" title="Teatre Metropol" nonfiltered="9" processed="9" dbindex="120008">
El Teatre Metropol s el principal teatre cobert de la ciutat de Tarragona en l'actualitat, ubicat al 46 de la Rambla Nova. 

Es tracta d'una obra modernista de 1908, de l'arquitecte Josep Maria Jujol. El 1995 va ser restaurat i reformat per Josep Llins, obra que fou guardonada amb el premi FAD d'Arquitectura 1996.

Compta amb dues plantes i t capacitat per a 530 espectadors. s propietat de l'Ajuntament de Tarragona.

Referncies.


Enllaos.
 Plana del Teatre Metropol al web de l'Ajuntament de Tarragona;
 Plana descriptiva del Teatre Metropol;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303576" title="Alex von Falkenhausen Motorenbau" nonfiltered="10" processed="10" dbindex="120010">
Alex von Falkenhausen Motorenbau  (AFM) s un constructor alemany de cotxes que va arribar a construir monoplaces per disputar curses a la Frmula 1. 


 Histria .

Alex von Falkenhausen Motorenbau va ser fundada l'any 1930 per Alex von Falkenhausen a Munich, Alemanya.

Desprs de la II Guerra Mundial van produir monoplaces competitius basats  en el BMW 328, gran dominador de les curses entre guerres, i de la m de Hans Stuck van comenar a competir a nivell internacional.

 A la F1 .

Van competir al campionat del mn de la Frmula 1 al llarg de les temporades temporada 1952 i 1953, debutant en el GP de Sussa. 

Va haver-hi presncia de cotxes Frazer-Nash en un total de 4 curses de la F1,no aconseguint cap punt pel campionat.


 Resultats a la Frmula 1 .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303590" title="Gellaba" nonfiltered="11" processed="11" dbindex="120011">
 
Una gellaba (en rab      ) s una tnica tradicional marroquina folgada amb caputxa.

Les gellabes cobreixen des del coll fins al turmell. S'utilitzen per sortir al carrer i es porten a sobre de la roba de casa o de festa, i es lleven en arribar al lloc de dest. Es confeccionen tradicionalment en petits tallers artesanals i es fabriquen en una gran varietat de materials, des de cot per a les d'estiu a llana rgida per a les d'hivern.

Les porten tant els homes com les dones, havent-n'hi en diferents formes i colors. Les masculines sn peces ms amples, fosques i llises. Les femenines sn ms ajustades i poden portar brodats decoratius en certa varietat de colors a les vores de la tnica i les mnigues. Les gellabes porten dues obertures laterals a la part inferior al final de les costures que poden ser substitudes per una de frontal.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303593" title="Karl Faust" nonfiltered="12" processed="12" dbindex="120012">

Karl Faust (Hadamar, Alemanya, 1874 - Blanes, la Selva, 1952), a ms d'un gran mecenes, va ser el creador del Jard botnic Marimurtra de Blanes.

Tot i mostrar una inclinaci cap a les cincies naturals, la famlia l'empeny cap a l'activitat empresarial que el duria a Barcelona on fundaria amb un soci l'empresa Faust y Kammann, SA, encara existent. Per la seva afici naturalista el porta a comprar terrenys a Blanes a partir del 1918. En complir 50 anys, el 1924, deixa les seves tasques directives i es dedica plenament a la formaci del jard botnic.

Inicia l'organitzaci del jard assessorat per botnics europeus i catalans de primera lnia: Josias Braun Blanquet, Hans Krinz, Eric Sventenius, Pius Font i Quer, Carlos Pau, Josep Cuatrecasas, etc. Tamb es preocupa d'ajudar nous cientfics que treballaran al seu jard i laboratori, aquest s el cas per exemple de Ramon Margalef, que esdevingu una figura mundial en l'ecologia marina.

Faust va morir el 24 d'abril de 1952 a la casa de Marimurtra de Blanes i est enterrat al cementiri d'aquesta vila. El dia 17 de febrer del 2007 es va inaugurar al passeig de Mar de Blanes una esttua de Carl Faust, obra d'Andrs Ginestet.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303596" title="Caprimulgiformes" nonfiltered="13" processed="13" dbindex="120013">

Les espcies d'ocells de l'ordre Caprimulgiformes sn de costums nocturns, de plomatge suau, com els dels estrgids, i de vol silent, en canvi, emeten un cant molt penetrant, que s'escolta a la nit.

Morfologia.

 Tenen els ulls grans, la cua i les ales llargues i una boca enorme, acabada en un bec petit, que utilitzen a la perfecci per caar insectes a l'aire.
 Al voltant de la boca tenen una srie de pls rgids.
 Tenen les potes petites i, en conjunt, sn d'una coloraci semblant a la de la terra, amb la qual es confonen perfectament.

Costums.

Algunes espcies passen l'hivern en estat letrgic, fenomen del tot excepcional entre els ocells.

Observacions.

La majoria de famlies d'aquest ordre sn tropicals. Noms en trobem una famlia als Pasos Catalans.

Referncies.

 Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pgina 70. ISBN 843150434X.

Enllaos externs.

 Fotografies i informaci d'aquest ordre d'ocells. ;
 L'ordre dels Caprimulgiformes a l'Animal Diversity Web. ;
 Llistat de famlies, gneres i espcies d'aquest ordre amb llur distribuci geogrfica. ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303598" title="Falconiforme" nonfiltered="14" processed="14" dbindex="120014">

Els falconiformes (Falconiformes) sn un ordre format per tots aquells rapinyaires dirns que no pertanyen a l'ordre dels accipitriformes. 

Morfologia.

 Ales estretes i punxegudes.
 Bec molt fort que utilitzen per colpejar les preses i matarles (en canvi, els acciptrids acostumen a emprar la fora de les seues urpes per escanyar-les), amb una mena de dent o protuberncia en el caire de la mandbula superior.
 Cua llarga.
 El sentit ms desenvolupat s el de la vista i t un camp de visi molt ample.
 No tenen un dimorfisme sexual molt marcat per s'hi observen diferncies pel que fa a la mida entre ambds sexes.

Espcies.

N'hi ha 290.

Referncies.

 Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pgines 37-38. ISBN 843150434X.

Enllaos externs.

 Descripci i fotografies de diverses espcies d'aquest ordre d'ocells. ;
 Els falconiformes a l'Animal Diversity Web. ;
 Informaci sobre diverses espcies d'aquest ordre d'ocells. ;
 rees de nidificaci de diferents espcies de falconiformes als Pasos Catalans. ;
 Llistat de totes les espcies dels falconiformes. ;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303609" title="ter (element)" nonfiltered="15" processed="15" dbindex="120015">
El cinqu element clssic ha rebut diversos noms: ter (en grec:      ), idea (    ), quintaessencia, o hieron (     , "all div").

Segons la cincia antiga i medieval, a ms dels quatre elements terra, aigua, aire i foc, que composaven el mn sublunar, hi havia l'ter que omplia l'univers ms enll de l'esfera terrestre.

Orgens.
Mitolgics.
En grec homric la paraula ter (ther) significa "aire pur i fresc" o "cel clar", i segons la mitologia grega era l'essncia pura que respiraven els dus de forma anloga a com els humans respiraven l'aire (aer). L'ter tamb es personificava com una detat primordial, ter, fill d'reb i de Nix.

Filosfics.
Desprs de qu Empdocles (vers 450 aC) establs que el cosmos estava format per quatre "arrels" (foc, aire, aigua i terra), Plat (427-347 aC) va desenvolupar aquesta visi en el seu dileg Timeu, en el que tracta sobre l'estructura fsica de la natura.

Segons el sistema concebut per Plat,  la matria es dividia en toms amb la forma dels slids geomtrics regulars (que en honor seu reben el nom de slids platnics) que havien descobert els Pitagrics. D'aquesta manera, els toms de foc tindrien forma de tetredre, l'aire d'octedre, l'aigua d'icosedre, i la terra de cub.

Com que els Pitagrics havien identificat cinc slids geomtrics regulars, Plat va suposar l'existncia d'un cinqu element amb la forma de dodecedre. Plat va anomenar aquest cinqu element "idea" (    ) o "all div" (     , hieron). 

Segons la concepci d'Aristtil (384-322 aC) els quatre elements sublunars estaven subjectes a canvi i es movien en lnia recta, mentre que a les regions celestials no s'hi observava canvi i els cossos es movien en cercles.

A la quintaessencia, que Aristtil va anomenar ter, no li atribua cap de les qualitats fonamentals dels altres elements: no era ni calenta ni freda, ni seca ni humida. La visi aristotlica va continuar vigent durant la resta de l'Edat Antiga i gran part del perode medieval.

Llegat.
El concepte de l'ter ha continuat vigent encara desprs de qu la cincia moderna descarts l'antiga teoria dels cinc elements. Abans del desenvolupament de les teories modernes de l'electromagnetisme, molts cientfics anomenaven ter lumnic al medi teric a travs del qual les ones de la llum es podien propagar. Tant Newton com Maxwell van partir d'aquest cinqu element clssic per desenvolupar els seus models.

El resultat negatiu de l'experiment Michelson Morley el 1887 va portar el descrdit a la teoria del model d'ter. Einstein la va descartar, en un argument basat en la navalla d'Occam, ja que la seva teoria crepuscular de la llum i diversos experiments sobre la relativitat general havien fet innecessria l'existncia d'una substncia que ompls les parts buides de l'univers. Ms tard, per, el mateix Einstein en va recuperar la necessitat en un comentari a la seva teoria de la relativitat: "d'acord amb la teoria general de la relativitat, un espai sense ter s impensable".














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303612" title="Calbria agulla" nonfiltered="16" processed="16" dbindex="120016">

La calbria agulla o agullat rtic (Gavia arctica) t el bec una mica semblant al de la calbria grossa per, en canvi, no t el cap fosc i mostra una taca fosca al coll.

Distribuci geogrfica.

Dins la raresa, s la ms nombrosa de les calbries i es localitza ms aviat a l'Empord que no pas al Delta de l'Ebre.

Hbitat.

A diferncia de la calbria petita, es troba tant en llacunes litorals com en interiors, sempre que hi hagi peixos en abundncia.

Referncies.



Enllaos externs.

 Informaci sobre la poblaci de calbria agulla al Principat de Catalunya. ;
 Informaci i fotografia d'aquest ocell. ;
 Vdeos d'aquest ocell en el seu hbitat natural. ;
 Vdeos i enregistraments sonors de la calbria agulla. ;
 La calbria agulla a l'Animal Diversity Web. ;
 Informaci sobre aquest ocell. ;
  ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303616" title="Lnia Barcelona-Valls" nonfiltered="17" processed="17" dbindex="120018">
 





La Lnia Barcelona-Valls est composada un subconjunt de lnies de metro i  de lnies suburbanes d'FGC que dna servei a Barcelona i alguns municipis del Valls Occidental, explotades pels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

Histria.
La lnia Barcelona-Valls fou transferida a partir de les dues empreses que l'explotaven: Ferrocarril de Sarri a Barcelona (FSB) i Ferrocarrils de Catalunya S.A.(FCC). 

El Ferrocarril de Sarri a Barcelona popularment conegut com a tren de Sarri construt per la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Sarri va ser inaugurat l'any 1863 amb tracci a vapor i ample ibric(1672 mm) per unir les dues poblacions. La lnia tingu molt xit, tot i aix l'any 1874 l'empresa per acumulaci de deutes fou absorbida per una nova societat anomenada Ferrocarril de Sarri a Barcelona. El 1905 s'electrific i canvi l'ample de la via a internacional(1435 mm). El 1929 s'inaugur el primer soterrament, el tram Plaa Catalunya a Muntaner. El 1954 entr en servei el nou ramal Grcia i Avinguda Tibidabo i el 1976 entr en servei l'Estaci de Reina Elisenda.

Ferrocarrils de Catalunya S.A. es fund el 1912 grcies al Dr. Frederick Stark Pearson (popularment conegut com el Dr. Pearson) i Carles Emili Montas. Montas tenia en ment l'electrificaci de Catalunya i la connexi de Barcelona amb el Valls a travs de la Serra de Collserola. Per demostrar la viabilitat d'aquesta connexi el 1908 va crear un petit ferrocarril amb una ample de via de 600 mm anomenat Mina Grott que aprofitava un vell tnel per portar aigua del Pant de Vallvidrera a Sarri. Tingu un xit immediat, per ben aviat tingu problemes legals, ja que es posava entredit la seva seguretat. Tot i que la justcia donava ra, a canvi que el clausurs, Montas va aconseguir la concessi d'un ferrocarril de Sarri a Les Planes.
El 1911 Montas aconsegu que els seus plans de electrificaci fossin impulsats pel Dr. Pearson, aquests incloen connectar Barcelona amb el Valls per Collserola i ms endavant amb Frana per Berga. 
Com a base per aquest nou ferrocarril es va fundar  Ferrocarrils de Catalunya S.A. i s'adquir en una sonada operaci el Ferrocarril de Sarri a Barcelona, aleshores propietat de Tramvies de Barcelona que volia integrar-lo a la seva xarxa i vendre els terrenys de Plaa Catalunya.
De seguida comen la construcci del ferrocarril cap al Valls. El 1919 s'inaugurava l'arribada a Terrassa i el 1922 a Sabadell. 
Cal destacar que aquesta lnia no pass a mans de RENFE el 1941 per no ser d'ample ibric (1672 mm).
El 1977 l'empresa acumulava molts deutes i anunci la clausura de la xarxa. El govern ho evit atorgant l'explotaci a FEVE i finalment el 7 de novembre de 1979 es traspass la lnia a FGC. 

La companyia impuls una gran modernitzaci de la lnia. El 1984 s'inaugur l'estaci d'Universitat Autnoma. El 1996 es pos en marxa el Metro del Valls.

Resum de lnies.


Lnies de metro.
Les dues lnies s'integren a la xarxa de Metro de Barcelona.



Lnies suburbanes.
Tram com Barcelona-Sant Cugat.



Tram de Terrassa (S1).



Tram de Sabadell (S2).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303666" title="Accipitriforme" nonfiltered="18" processed="18" dbindex="120019">

L'ordre dels accipitriformes inclou la majoria de rapinyaires dirns. 

Morfologia.

 Ocells grans i carnvors.
 Bec fort i corbat.
 Fortes urpes per matar les preses;
 Visi agudssima, en detriment de l'olfacte.

Alimentaci.

Sn predadors i, per tant, estan situats al darrer nivell trfic (ensems amb el llop, en el cas dels boscos d'Europa).

Referncies.



Enllaos externs.

 Informaci sobre aquest ordre d'ocells. ;
 Fotografies d'espcies d'aquest ordre. ;
 Informaci sobre els gneres i espcies d'aquest ordre.  i ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303674" title="Aleksandr Golovnov" nonfiltered="19" processed="19" dbindex="120020">


Aleksandr Evgenievitx Golovnov (1904-1975) va ser un pilot sovitic. Al 1943 esdevingu Mariscal de la Fora Aria (el segon desprs d'Aleksandr Nvikov, i el 19 d'agost de 1944 va ser promogut al rang de Cap Mariscal de la Fora Aria.

Fill d'un treballador de transport fluvial, va ingressar al 1919 a l'Exrcit Roig, i membre del Partit Comunista des del 1929. Al 1931 treball al Comissariat dels Treballadors de la Indstria Pesada, aprenent a volar a un aero-club. Es gradu a l'Escola de Vol de Osoaviakhim al 1932, obtenint el ttol de pilot. Entre 1933 i 1941 treball a l'aviaci civil. Al 1938 s cap de la Flota Aria Experimental. Particip a les Guerres Frontereres Sovitico-Japoneses de 1938-1939 (prenent part a la Batalla d'Halhin Gol) i a la Guerra Sovitico-Finesa de l'hivern de 1939-40 (a on obtingu la seva Orde de Lenin). 

Des de l'inici de la Gran Guerra Patritica va ser comandant del 212  Regiment de l'Aire de Bombarders de Llarg Abast, sent nomenat posteriorment comandant d'una divisi de bombarders de llarg abast, subordinat a la Comandament Suprem. La divisi realitz bombardeigs (amb la seva participaci personal) en el curs de les operacions de Stalingrad, Kursk, Kharkov, aix com ciutats enemigues com Berln, Knigsberg, Danzig, Ploiesti i d'altres. Des de febrer de 1943 va ser nomenat Comandant de la Fora Aria de Llarg Abast, transformada en el 18 Exrcit de l'Aire al desembre de 1944. Les seves unitats van portar a terme diversos atacs aeris contra la reraguarda de l'Eix, recolzant les forces terrestres a les operacions de  Prssia Oriental, Viena o Berln, aix com als Partisans iugoslaus.

Desprs de la guerra, comand l'aviaci sovitica de llarg abast; al 1952 s nomenat Comandant del Cos Aerotransportat, i al 1953 passa a la reserva. Tamb al 1953 ingressa com a diputat al Soviet Suprem.

 Condecoracions .
 Orde de Lenin ;
 Orde de la Bandera Roja (3);
 Orde de Suvorov de 1a classe;
 Orde de l'Estrella Roja;
 Medalla de la victria sobre Alemanya;
 Medalla de la defensa de Leningrad;
 Medalla de la defensa de Moscou;
 Medalla de la defensa de Stalingrad;
 Medalla per la Conquesta de Viena;
 Medalla per la Conquesta de Knigsberg;
 Medalla per la Conquesta de Berln;
 Medalla del 20 Aniversari de l'Exrcit Roig;
 Medalla del 30 Aniversari de l'Exrcit i l'Armada Sovitics;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303680" title="Elegy" nonfiltered="20" processed="20" dbindex="120021">
Elegy s una pellcula estatunidenca dirigida per Isabel Coixet estrenada el 2008, basada en la novella de Phillip Roth Elegy (The Dying Animal). Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

Argument.

David Kepesh (Ben Kingsley) s un carismtic professor i crtic cultural, orgulls de seduir alumnes desitjoses de provar noves experincies. Encara que mai no deixa que cap dona se li apropi massa. Per quan una estudiant amanerada, Consuela Castillo (Penlope Cruz), entra en la seva classe, despertant un sentit de possessi i el seu verns de protecci es dissol. Aquesta bellesa de cabells negres el captiva alhora que el desconcerta. Malgrat que Kepesh afirma que el seu cos s una obra d'art perfecta, Consuela s ms que un objecte de desig, i es converteix en una obsessi per a Kepesh

Repartiment.

Penlope Cruz : Consuela Castillo;
Ben Kingsley : David Kepesh;
Dennis Hopper : George O'Hearn;
Peter Sarsgaard : Kenneth Kepesh;
Patricia Clarkson : Carolyn;
Sonja Bennett : Beth;
Debbie Harry : Amy O'Hearn;

Valoraci.
La Motion Picture Association of America ha calificat aquesta pellcula com a R per la sexualitat, nuesa i llenguatge. (Rating: Rated R for sexuality, nudity and language.)

Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303691" title="Radiotelescopi d'Arecibo" nonfiltered="21" processed="21" dbindex="120022">
 
El radiotelescopi d'Arecibo est situat a Arecibo, Puerto Rico, al nord de l'illa. s administrat per la Universitat Cornell amb un acord de cooperaci amb la National Science Foundation. L'observatori funciona amb el nom de National Astronomy and Ionosphere Center (NAIC) tot i que s'utilitzen oficialment ambds noms. El radiotelescopi fou el major telescopi mai construt, fins a la inauguraci del RATAN-600 (Rssia) amb la seva antena circular de 576 metres de dimetre. Recull dades radioastronmiques, aeronomia terrestre i radar planetaris per als cientfics de tot el mn. Tot i que ha estat emprat per a diversos usos, la seva funci principal s l'observaci d'objectes estellars.


 Informaci general .

El telescopi d'Arecibo destaca per la seva gran mida: el dimetre de l'antena principal s de 305 metres, construt dins d'una depressi. L'antena convergent s la ms gran i corbada del mn, la qual cosa li aporta una gran capacitat de recepci d'ones electromagntiques. La superfcie de l'antena est formada per 38.778 lmines perforades d'alumini; cada una mesura aproximadament 1x2 m, suportades per un entramat de cables d'acer.

s una antena esfrica (en oposici a antena parablica). Aquesta forma prov del mtode utilitzat per orientar el telescopi. L'antena s fixa per el receptor se situa en el seu punt focal per interceptar els senyals reflectits de les diferents direccions per la superfcie esfrica. El receptor est situat sobre una plataforma de 900 tones suspesa 150 m en l'aire per 18 cables subjectats per tres torres de formig armat, una de 110 m d'altura i les altres dues de 80 m d'altura (les cspides de les tres torres estan al mateix nivell). La plataforma t una via giratria de 93 m de longitud, en forma d'arc, sobre la qual es munten l'antena de recepci, els reflectors secundaris i terciaris. Aix permet al telescopi observar qualsevol regi del cel en un con de 40 graus al voltant del zenit local (entre -1 i 38 graus de declinaci). La localitzaci de Puerto Rico a prop de l'equador permet a Arecibo observar tots els planetes del sistema solar.

 Construcci i arquitectura .


La construcci del telescopi d'Arecibo fou iniciada pel professor William E. Gordon de la Universitat Cornell, qui en principi tenia la intenci d'utilitzar-lo per estudiar la ionosfera terrestre. Al principi es va preveure un reflector parablic fix, que assenyalaria en una direcci fixa amb una torre de 150 m per sostenir l'equip en el focus. Aquesta concepci hauria tingut un inters molt limitat per a altres rees potencials d'investigaci, tals com cincies planetries i radioastronomia, que requereixen assenyalar diferents posicions al cel i seguir-les durant un perode llarg de temps, mentre la Terra gira. Ward Low de la Advanced Research Projects Agency (ARPA), va fer veure aquest punt feble del projecte i va posar Gordon en contacte amb lAir Force Cambridge Research Laboratory (AFCRL) a Boston, Massachusetts, on un grup dirigit per Phil Blacksmith treballava en reflectors esfrics i un altre grup estudiava la propagaci de les ones de rdio a travs de l'atmosfera superior. La Universitat Cornell va proposar el projecte a l'ARPA a l'estiu de 1958 i es firm un contracte entre l'AFCRL i la Universitat el novembre de 1959. La construcci va comenar a l'estiu de 1960 i l'obertura oficial es va efectuar l'1 de novembre de 1963.

El telescopi ha sofert diverses modificacions al llarg la seva vida til. La primera gran modificaci es va efectuar el 1974 quan es va afegir una superfcie d'alta precisi al reflector actual. El 1997, es va collocar una pantalla al terra, al voltant del permetre, per protegir-lo de la radiaci terrestre i se li va installar un transmissor ms potent.

 Descobriments .

El telescopi d'Arecibo ha fet diversos descobriments cientfics significatius. El 7 d'abril de 1964, poc desprs de la seva inauguraci, Gordon H. Pettengill i el seu equip el van usar per determinar que el perode de rotaci de Mercuri no era de 88 dies, com es creia, sin de noms 59 dies. L'agost de 1989, l'observatori va fer una foto d'un asteroide per primera vegada a la histria: l'asteroide 4769 Castalia. L'any segent, l'astrnom polons Aleksander Wolszczan va descobrir el plsar PSR B1257+12, que ms tard el va conduir a descobrir els seus dos planetes orbitals. Aquests van ser els primers planetes extrasolars descoberts.

 Usos .

El telescopi tamb ha tingut usos per a intelligncia militar, per exemple per localitzar les installacions sovitiques de radar, detectant els senyals que rebotaven sobre la Lluna.

Arecibo s la font de dades per al projecte SETI@home proposat pel laboratori de cincies espacials de la Universitat de Berkeley.

El 1974, es va enviar un missatge de 1.679 bits transms des del radiotelescopi cap al cmul globular M13, que es troba a 25.000 anys llum. El model d'1 i 0 defineix una imatge de mapa de bits de 23 per 73 pxels que inclou nmeros, persones dibuixades, frmules qumiques i una imatge del telescopi (veure missatge d'Arecibo).

Del 3 al 7 de mar de 2001, el radiotelescopi va ser utilitzat per observar l'asteroide (29075) 1950 DNA, considerat l'objecte ms prxim a la Terra.

 El radiotelescopi d'Arecibo en la cultura popular .

L'observatori d'Arecibo va ser utilitzat com a localitzaci per a la pellcula de James Bond GoldenEye. A la pellcula, Alec Trevelyan va utilitzar un plat similar localitzat a Cuba per comunicar-se amb un satllit rus i generar un pols electromagntic sobre Londres. Aquest plat es podia omplir d'aigua per camuflar-se com un llac, una gesta impossible a Arecibo a causa de la seva superfcie perforada. A ms, l's d'Arecibo per comunicar-se amb un satllit que orbita la terra s absurd des del punt de vista tcnic.

En l'episodi d'Expedient X titulat "Little Green Men", Fox Mulder s enviat a l'observatori d'Arecibo per un senador dels Estats Units amb l'objectiu de mantenir contacte amb vida extraterrestre. L'observatori havia de ser destrut per un grup d'agents del govern per impedir que el pblic descobrs la veritat.

Tamb va aparixer a les pellcules Contact i Species.

 Articles relacionats .

Radiotelescopi

 Enllaos externs .

 naic.edu ;
 setiathome.ssl.berkeley.edu - Web oficial del projecte SETI@home;
IEEE History Center - IEEE Milestones: NAIC/Arecibo Radiotelescope;
Foto de satllit;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303698" title="Coraciforme" nonfiltered="22" processed="22" dbindex="120023">


L'ordre dels coraciformes est constitut per ocells tropicals de colors vistosos. 

Morfologia.

 Tenen tres dits a les potes dirigits endavant i un enrera, i el tercer i quart dit sn soldats a la base.
 Bec fort.;

Taxonomia.

 Famlia Alcedinidae;
 Famlia Halcyonidae;
 Famlia Cerylidae;
 Famlia Todidae ;
 Famlia Momotidae ;
 Famlia Meropidae ;
 Famlia Leptosomatidae ;
 Famlia Brachypteraciidae ;
 Famlia Coraciidae ;
 Famlia Upupidae ;
 Famlia Phoeniculidae ;
 Famlia Primobucconidae  ;
 Famlia Bucerotidae;

Alimentaci.

Mengen insectes.

Distribuci geogrfica.

Als Pasos Catalans apareixen aquestes quatre espcies:

 Blauet (Alcedo atthis);
 Abellerol (Merops apiaster);
 Gaig blau (Coracias garrulus);
 Puput (Upupa epops);

Referncies.



Enllaos externs.

 Llistat complet dels gneres i espcies d'aquest ordre. ;
 Fotografies de coraciformes. ;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303703" title="Mariano Puerta" nonfiltered="23" processed="23" dbindex="120024">

Mariano Porta s un jugador de tennis argent, nascut el 19 de setembre de 1978 a San Francisco, provncia de Crdova, Argentina. 

 Bibliografia .

Es va convertir en professional a 1995 i a 1998 va acabar la temporada com el nombre 39 del rnquing mundial desprs de guanyar el ATP de Palerm i arribar a la final a San Marino.
A 2000 va tenir el segon millor record sobre pols de ma darrere del brasiler Gustavo Kuerten.
Va guanyar el ATP de Bogot, i va arribar a la final a Mxic, Santiago, Gstaad i Umag.
Va finalitzar la temporada en la posici nombre 21 del rnquing mundial. A partir de 2001 baixaria notablement el seu nivell, i a principis de 2004 seria sancionat amb nou mesos d'inactivitat per donar positiu en un control antidoping (clembuterol).
2005 va ser l'any de la resurrecci de Mariano Porta: Va arribar a la final de Roland Garros, va guanyar el ATP de Casablanca, final a Buenos Aires, semifinals en Acapulco i Vietnam, cambres de final en Montreal i vuitens de final en Montecarlo. 
Va arribar el nombre 9 del rnquing mundial i va jugar la Tennis Msters Cup A l'octubre de 2005, el diari esportiu francs L'quipe ho va acusar de dopar-se en la final de Roland Garros amb epinefrina; dades que al desembre d'aquest any el ATP ratificaria, dictant com sentencia una suspensi per vuit anys i la devoluci del puntaje i suma guanyats des de la data del control.
El 12 de juliol de 2006, el Tribunal d'Arbitratge Esportiu va decidir baixar la sanci a 2 anys, amb la qual cosa Porta podria tornar a les pistes el 5 de juny de 2007.
El tribunal de la ITF va determinar que la ingesta de la substncia es va produir sense intenci, expressant a ms que la baixa concentraci de la substncia no va poder tenir influncia en el seu acompliment esportiu.

 Tornejos de Grand Slam .
 Finalista d'Individuals (1) .


 Ttols(6;3+3) .
 Individuals (3) .




 Finalista d'individuals (7) .
 1998: ;
 ATP de San Marino perd contra Dominik Hrbaty per 2-6 5-7 sobre Terra Batuda.
 2000: ;
 ATP de Mxico perd contra Juan Ignacio Chela per 4-6 6-7(4) sobre Terra Batuda.
 ATP de Santiago perd contra Gustavo Kuerten per 6-7(3) 3-6 sobre Terra Batuda.
 ATP de Gstaad perd contra Alex Corretja per 1-6 3-6 sobre Terra Batuda.
 ATP de Umag perd contra Marcelo Ros per 6-7(1) 6-4 3-6 sobre Terra Batuda.
2005:
 ATP de Buenos Aires perd contra Gastn Gaudio per 4-6 4-6 sobre Terra Batuda.
 Roland Garros perd contra Rafael Nadal per 7-6(6) 3-6 1-6 5-7 sobre Terra Batuda.

 Classificaci en tornejos del Grand Slam .


 Dobles (3) .




 Ttols challenger (8) .


Finalista a challengers (8).
 1998: Espinho (perd contra Guillermo Caas);
 1998: Zagreb (perd contra Jiri Novak);
 2002: Sassuolo (perd contra David Ferrer);
 2003: Prostejov (perd contra Radek Stepanek);
 2004: Bogot-2 (perd contra Ramn Delgado);
 2005: La Serena (perd contra Edgardo Massa);
 2007: Cordenons (perd contra Mximo Gonzlez);
 2008: San Luis Potos (perd contra Brian Dabul);





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303704" title="Hendy-gwyn ar Daf" nonfiltered="24" processed="24" dbindex="120025">


Hendy-gwyn ar Daf (en galls Vell monestir del riu Taf  o Antiga casa blanca del riu Taf ; en angls, Whitland) s una petita poblaci del comtat galls de Sir Gaerfyrddin. A l'any 930, el rei Hywel Dda hi apleg una assemblea de juristes i eclesistics que compil i codific les lleis galleses. Hom ho ha vist com el primer Parlament galls.

 Histria .
El nom gals i l'angls Whitland procedeixen d'una abadia cistercenca medieval del 1155, actualment en runes; els monjos vestien hbits de llana blanca, i d'ac es podria originar el nom angls, Alba Landa, evolucionat en Whit(e) Land. L'abadia s'exting el 1539 quan Enric VIII orden la dissoluci dels monestirs i, tot i que moltes de les pedres de l'abadia s'han emprat des d'aleshores en edificis de la comarca, les seves runes encara permeten afigurar-se l'estructura del complex.

La vinguda del ferrocarril pel 1860 juntament amb la venda de la gran finca "Pwllywhead" (entre 1891 i 1931) i de les propietats urbanes de la "Whitland Abbey Estate" (1927), donaren a finals del segle XIX i comenaments del XX un gran impuls a la poblaci. La llei de govern local del 1927 cre una nova parrquia civil formada per Hendy-gwyn i les terres dels voltants, i al 1974 es cre el municipi de Whitland .

La principal indstria de la poblaci havia estat una empresa lletera, per va tancar el 1994. Hendy-gwyn tamb havia estat un important nus ferroviari, amb quatre lnies que anaven a Doc Penfro,  Abergwaun, Cas-Mael i Aberteifi. De resultes de l'informe Beeching dels anys 60 moltes lnies frries i moltes estacions es clausuraren, i en l'actualitat  Hendy-gwyn s una estaci de lnia i prou.

 Actualitat .
La ciutat t una esglsia parroquial de 1813, dedicada a Santa Maria, una escola secundria ("Ysgol Dyffryn Taf"), una coral del 1890   i diversos camps de joc, amb molt equips locals  que juguen a rugby , futbol, criquet , bsquet , bitlles de pista curta i llarga  Molts d'aquests tenen seccions juvenils i d'especial anomenada s la secci juvenil del Whitland Junior rugby, els Junior Borderers. Els "Borderers" (= fronterers, per la seva posici prop del lmit amb el comtat de Sir Benfro), han estat bressol de ms d'una estrella de l'esport, com Michael Phillips, membre de la selecci nacional de rugby de Galles.

El centre "Hywel Dda" de la poblaci s un focus cultural dedicat a aquest rei i la compilaci legal que va elaborar, amb sis jardins (un per cada apartat de la llei) i un centre d'interpretaci. La figura del rei Hywel, per, s objecte de controvrsia, perqu hom li retreu que fos el primer rei galls que que rets submissi als anglesos.

La ciutat est situada gaireb en el Landsker, la franja imaginria que a Galles separa el nord galloparlant del sud angloparlant.

 Ciutats agermanades .
 Pipriac a Illa i Vilaine,  (Bretanya);

 Bibliografia .
 David M.Robinson The Cistercians in Wales: architecture and archaeology 1130-1540 London: Society of Antiquaries of London, 2006 ISBN 9780854312856;
 T.E.Lewis, J.T.Jones, H.Lewis Local heritage from Efailwen to Whitland: comprising the history of the parishes of Climaenllwyd, Hellanfallteg, Llanboidy, Llandysilio, Llanddewi Velfrey, Whitland (2 vols) Clunderwen: The Author, 1976. ISBN 0902126059;
 M.R.C. Price The Whitland & Cardigan Railway Blandford: Oakwood Press, 1976. ISBN 0853611947;
 John E.Lloyd A History of Carmarthenshire Cardiff: London Carmarthenshire Society,  1935-1939;
 William Thomas The antiquities of Whitland. Hynafiaethau yr Hendygwyn-ar-Daf Llanelli: Argraffwyd gan B. R. Rees, 1868 (Delhi: B.R. Publishing Corp., 1868);
 Hynafiaethau yr Hendygwyn-ar-Daf = The History of Whitland S.l.: s.n., 1996;

 Enllaos .
 Plana de la comunitat ;
 Plana del jard i centre Hywel Dda, dedicat a la memria del rei i de la seva recopilaci legislativa ;
 Excursi pel Landsker ;
 Informaci estadstica extreta del cens del 2001 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303710" title="Club de Ftbol Palencia" nonfiltered="25" processed="25" dbindex="120026">

El Club de Ftbol Palencia s un club de futbol de la ciutat de Palncia a Castella i Lle.

 Histria .
El 24 de mar de 1929 en qu es fund la primera societat amb el nom de Club Deportivo Palencia. Des d'aleshores els clubs de futbol de la ciutat han rebut els segents noms:
Club Deportivo Palencia - (1929 1941);
Fbrica Nacional de Palencia - (1941 1951), en fusionar-se amb el CD Fabrica Nacional de Armas;
Atltico Palencia - (1951 1960);
Palencia Club de Ftbol - (1960 1964), desprs de fusionar-se amb el Castilla;
Palencia Club de Ftbol - (1968-1986), refundaci a partir del CD Otero de Palencia;
Club de Ftbol Cristo Olmpico - (1986 1989);
Club de Ftbol Palencia - (1989 avui);

Com a principals fites assolides podem esmentar l'ascens a Tercera la temporada 1942-43 (CD Fbrica de Armas Palencia). Un nou ascens a Tercera Divisi el 1954 (Atltico de Palencia).

L'any 1977 obt una plaa per la recent creada Segona Divisi B. Dos anys ms tard assolia el seu major xit a la seva histria en ascendir a Segona A. Romangu dues temporades abans de retornar-hi el 1982 per estar-hi dues temporades ms. El 2 d'agost de 1986 el club desapareix per greus problemes econmics.

El filial del club, el CD Cristo Olmpico es desvincul del club emprenent una nova etapa a Tercera Divisi. La temporada 1989-90 canvi de nom i adopt el de Club de Ftbol Palencia.

 Estadi .
El 12 de setembre de 1943 s'inaugur l'estadi municipal de La Balastera amb capacitat per a 12.500 espectadors i unes dimensions de 106x70 metres.

El Nuevo estadi Municipal La Balastera s'inaugur el 10 d'octubre de 2006 amb el partit Espanya - Itlia sots 21. T una capacitat per a 8.070 espectadors.

 Himne .
Enlla amb l'himne del club;

Dades del club.
 Temporades a Primera Divisi: 0;
 Temporades a Segona Divisi: 4;
 Temporades a Segona Divisi B: 15;
 Temporades a Tercera Divisi: 37;
 Temporades a Categoria Regional: 15;
 Millor posici a la lliga: 5 (Segona Divisi temporada 82-83);
 Pitjor posici a la lliga: 19 (Segona Divisi B temporada 95-96);

Palmars.
 1 Lliga de Segona Divisi B: 1978-79,
 5 Lliga de Tercera Divisi: 1946-47, 1989-90, 1997-98, 2000-01, 2002-03.

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Web no oficial;
 Web no oficial;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303711" title="Epifanio Apesteguia Daz" nonfiltered="26" processed="26" dbindex="120027">
N'Epifanio Apesteguia Daz, nat a Gares (Navarra) el 1948, fou batlle de Dei (Mallorca) de 1974 a 1986.

Va accedir a la batllia deianenca quan la dictadura franquista estava a punt d'acabar, i va tenir problemes amb el rgim per negar-se a presidir la junta local del Moviment i jurar-ne els principis.

Amb l'adveniment de la democrcia es va integrar a l'UCD per la qual fou elegit batlle el 1979; va formar part del Comit Poltic Interinsular d'aquest partit des d'aquest any fins el 1983. 

El 1983, arran de la desfeta de l'UCD i tot i ser del sector procliu a la tesi de Francisco Fernndez Ordez, va encapalar com a independent la candidatura d'UM i va tornar a ser elegit batlle, crrec que abandon el 1986.

Durant el seu mandat es va millorar la infraestructura viria, s'ampliaren el cementiri municipal i l'ajuntament, i es bast un camp de futbol.

En l'activitat privada ha treballat en la banca i a diverses empreses internacionals i nacionals.

Bibliografia.
Gran Enciclopdia de Mallorca. Volum 1.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303716" title="Lnia Llobregat-Anoia" nonfiltered="27" processed="27" dbindex="120028">





La Lnia Llobregat-Anoia est composta per un conjunt de sub-lnies i una lnia metro, explotades pels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

Aquestes lnies tenen una amplada de via d'un metre, per aix van agafar el sobrenom de carrilet, i un sistema d'alimentaci per catenria. Habitualment els trens estan formats per tres cotxes de passatgers, amb el central amb una zona de terra baix i portes accessibles per a persones amb mobilitat reduda.

Lnies.


Estacions.
Tram com Barcelona-Martorell.


Tram de Manresa (R5).
s un tram que fa la lnea R5, i la S4 arriba fins a Olesa de Montserrat.



Tram d'Igualada (R6).
s un tram que noms fa la lnia R6.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303718" title="Josep Salas Santos" nonfiltered="28" processed="28" dbindex="120029">
En Josep Salas Santos, nat a Dei (Mallorca) el 1956, fou un poltic deianenc.

Va ser regidor de Dei per l'UCD a la primera legislaci democrtica (1979-1983) i per Uni Mallorquina durant la segona (de 1983 a 1986); el darrer any d'aquesta legislatura fou elegit batlle (crrec que ocup fins el 1987) arran de la dimissi de n'Epifanio Apesteguia Daz.

Durant la seva administraci s'asfaltaren els carrers de Dei i Llucalcari i s'install un nou enllumenat pblic. Com a part negativa es varen donar els primers permisos per a construir les cases de Llucalcari que el GOB va denunciar i que els tribunals han dit que sn illegals i s'han de tirar.

En l'activitat privada Josep Salas s'ha dedicat al mn de la construcci.

Bibliografia.
Gran Enciclopdia de Mallorca. Volum 15.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303723" title="Francesc Xavier Salas Santos" nonfiltered="29" processed="29" dbindex="120030">
En Francesc Xavier Salas Santos (Dei, 1961) ha estat un poltic deianenc. s germ del tamb poltic Josep Salas Santos.

Fou batlle de Dei per majoria absoluta per les candidatures d'UM (1987-1991), UM-PP (1991-1995) i PP (1995-2003). 

Va ser conseller del Consell de Mallorca del 1987 al 1993 per Uni Mallorquina. 

Va ser secretari general d'UM el 1992, per aquell mateix any va passar a les files del PP com a trnsfuga (el fams abrazo del oso que els populars de Gabriel Caellas feren als regionalistes). 

A les llistes del PP va entrar al Parlament de les Illes Balears.

Durant la seva administraci com a batlle de Dei es va installar el clavegueram i l'aigua potable, es va construir l'escola pblica Robert Graves i unes pistes poliesportives. Tamb es varen elaborar les normes subsidiries.

Com a part negativa va seguir donant permisos per a fer les cases de Llucalcari que el GOB va denunciar i que els tribunals han dit que sn illegals i s'han de tirar.

Quan va deixar la batllia va passar a fer feina com a cap de gabinet de la Conselleria de Turisme del Govern Balear, essent-ne conseller en Joan Flaquer (sisena legislatura); en l'exercici d'aquest crrec particip en el viatge promocional del Govern Balear a Moscou en qu es va produir l'escndol del Cas Rasputn.

En l'activitat privada Francesc Xavier Salas Santos es dedica al mn de la construcci.

Bibliografia.
Gran Enciclopdia de Mallorca. Volum 15.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303725" title="Baldassare Peruzzi" nonfiltered="30" processed="30" dbindex="120031">


Baldassare Peruzzi (Siena, 7 de mar de 1481 - Roma, 6 de gener de 1536) fou un pintor i arquitecte itali. Com a pintor, es forma a la ciutat de Siena a l'estil de Pinturicchio.

Al traslladar-se a Roma, el seu estil madura en contacte amb l'obra de El Sodoma i, sobretot, amb Rafael. L'experincia pictrica es converteix en una ocasi de verificar i experimentar en la recerca arquitectnica.

La relaci entre espai real, arquitectnic, o espai fingit, pictric, ho resol mitjanant un enclavament escenogrfic, com als frescs de la Sala de les Columnes de la Farnesina i les escenes pintades a la Calandria el 1514, d'acord amb el desenvolupament de la cultura romana del moment.

A les seves escenes figuratives hi ha una tendncia cap a les formes de Rafael, que no exclou el recurs a una elegncia refinada prpia de Siena, com es pot observar als frescs de la capella Ponzetti a Santa Maria della Pace. Aquesta tendncia s'anir transformant en una composici artificiosa, de to manierista, present a La presentaci de la Verge, de Santa Maria della Pace, pintada en 1520.

Una evoluci anloga caracteritza les seves obres d'arquitectura. La seva primera gran obra s la Farnesina, iniciada en 1509. Darrere seu treballar en les fbriques de Sant Pere del Vatic desprs de la mort de Rafael, convertint-se en el director de les obres el 1532. Durant aquest any elabora una gran quantitat de dissenys arquitectnics, estudi de monuments antics i projectes que tindran una notable influncia en els tractats de l'poca de Serlio, i que constitueixen una recerca inquieta i experimental. Punt capital d'aquestes elucubracions s el Palau Massimo alle Colonne, iniciat el 1535 aproximadament, amb la seva genial faana corba i basat en una refinada fragmentaci d'espais interiors, en correspondncia amb la dissimetria de la faana i del pati.

Desprs del Saqueig de Roma (1527), torna a Siena, on deixa obres arquitectniques i pictriques com s la construcci i decoraci de la Villa Belcaro. Torna a Roma entre 1530 i 1531 i, posteriorment, entre 1535 i 1536, on deixa les millors mostres de la seva activitat. La seva obra s un exemple paradigmtic de les inquietuds d'un moment histric en el qual, dut a l'extrem l'estudi del classicisme, s'investigaven al mateix temps els lmits i les possibilitats de la llibertat, en una recerca formal revolucionria i estimulant, encara que discontnua i no resolutiva.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303736" title="Griva" nonfiltered="31" processed="31" dbindex="120032">


La griva (Turdus viscivorus) s un ocell passeriforme que s molt afeccionat als fruits de vesc (Viscum album), d'ac el seu nom en llat, sent un dels principals factors de dispersi de les llavors d'aquesta planta.

Morfologia.

 T el mantell bru grisenc i per sota s blanc amb un fort ratllat en forma de semicercle (aquest darrer tret el t ms accentuat que no pas el tord com).
 Fa 27 cm de llargria.

Alimentaci.

Ultra les baies i els fruits, tamb menja insectes, cucs i cargols.

Costums.

Al Principat de Catalunya s sedentria. A l'hivern i, sobretot, a la meitat nord del territori, la poblaci s'incrementa amb els migradors nocturns extrapirinencs.

Distribuci geogrfica.

s present a Europa i a la major part d'sia. La zona amb una densitat ms alta de grives als Pasos Catalans la constitueix els camps de fruiters de la Plana de Lleida, la qual ha estat colonitzada per aquesta espcie en temps recents. 

Reproducci.

Quant a la nidificaci, no es troba en alguns punts del Delta de l'Ebre i de l'Empord, potser per l'absncia de boscos de muntanya, en els quals amaga el niu, concretament en un arbre, a una bona alada.

El seu cau t forma de copa i est fet amb herbes, terra i molsa, i la griva l'enllesteix aviat perqu al febrer comena la reproducci, que s'allarga fins al juny. Pon 4 ous, ella sola els cova durant 13-14 dies i amb l'ajut de l'altre progenitor engreixa la niuada, els integrants de la qual volaran als 14-16 dies. Fan dues covades.

Referncies.



Enllaos externs.

 Alimentaci i enregistrament sonor del cant de la griva. ;
 Vdeos de grives en llur hbitat natural. ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303740" title="Nihat Kahveci" nonfiltered="32" processed="32" dbindex="120034">

Nihat Kahveci (Istanbul, Turquia, 23 de novembre de 1979), futbolista turc. Juga de davanter i el seu primer equip fou el Be ikta  Jimnastik Kulb.

Biografia.
Producte de l'equip juvenil del Be ikta , fou traspassat a la Reial Societat durant la temporada 2001-2002, recomanat por John Toshack que el coneixia de la seva estncia en el Be ikta . 
Els seus principis en el club basc foren difcils, primer el seu trasps es va retrasar degut a una lesi de turmell (finalment arrib en desembre), i en el seu primer any, en part al jugar molt prop a la banda, no acab d'explotar i la primera temporada no li va anar gaire b, sent crticat per Toshack molt criticat pel seu fitxatge, encara que el temps li acab donant la ra.

En la samarreta donostiarra jug 131 partits de La Lliga en els que acab anotant 57 gols. Durant la seva estncia per la Reial consegu un meritri subcampionat de Lliga de la Primera divisi espanyola 2002/03, en la que a ms aconsegu la segona posici de pichichi compartit amb Ronaldo al marcar 23 gols cadasc, sols per darrere de Roy Maakay amb 29 gols. 

L'any 2006 va ser traspassat al Vila-real CF desprs d'acabar el seu contracta amb la Reial Societat. 
La seva primera temporada amb l'equip groguet tampoc fou molt brillant degut a una lesi, per en la temporada 2007/08 despunt i aconsegu fins a 18 gols amb la samarreta grogueta, a ms amb un nou subcampionat que ja aconseg amb la Reial Societat.

Selecci nacional.
Ha sigut internacional amb la Selecci de futbol de Turquia en 58 ocasions, anotant 17 gols. (Fins data del 15 de juny de 2008).

 Clubs .



Ttols.
Campionats nacionals.


Participacions en Copes del Mn.


 Enllaos externs .

Web Oficial de Futbol Factory;
Web Oficial d'Entrenador Hrser Tekinoktay;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303746" title="New Found Glory" nonfiltered="33" processed="33" dbindex="120035">
New Found Glory s una banda pop punk que es va formar a Florida l'any 1997 per Jordan Pundik, Chad Gilbert, Steve Klein, Ian Grushka i Joe Moreno.

 Discografia .

 1999 - Nothing Gold Can Stay;
 2000 - New Found Glory;
 2002 - Sticks and Stones;
 2004 - Catalyst;
 2006 - Coming Home;

 Enllaos externs .
Web oficial de New Found Glory

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303749" title="Fabero" nonfiltered="34" processed="34" dbindex="120036">


Fabero s un municipi de la provncia de Lle, a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'El Bierzo. 

 Nuclis i pedanies .
 Fabero;
 Lillo del Bierzo;
 Fontoria;
 Otero de Naragantes;
 Brcena de la Abada;
 San Pedro de Paradela;

Demografia.



 Enllaos externs .
Ajuntament;
Fabero.net;
Fabero municipal;
Faberosfera;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303751" title="Folgoso de la Ribera" nonfiltered="35" processed="35" dbindex="120037">


Folgoso de la Ribera s un municipi de la provncia de Lle, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Forma part de la comarca d'El Bierzo. Est format pels nuclis de Folgoso de la Ribera, La Ribera de Folgoso, Boeza, Rozuelo, Villaviciosa de San Miguel, El Valle i Tedejo.

Demografia.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303752" title="Destriana" nonfiltered="36" processed="36" dbindex="120038">


Destriana s un municipi de la provncia de Lle, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303753" title="Estaci de Mol Nou - Ciutat Cooperativa" nonfiltered="37" processed="37" dbindex="120039">

 







Mol Nou - Ciutat Cooperativa s una estaci de les lnies S33, S4, S8, R5, R6 i el final de la L8 de la Lnia Llobregat-Anoia de FGC situada a prop del barri de Mol Nou de Sant Boi de Llobregat a la comarca del Baix Llobregat i es va inaugurar l'any 2000.

Aquesta estaci s el final de la L8 i l'ltima estaci de la Lnia Llobregat-Anoia a la zona 1.



 Accessos .

 Carrer d'Eduard Toldr;

Vegeu tamb.

Lnia 8 del Metro de Barcelona;
Lnia Llobregat-Anoia;
Xarxa ferroviria de Catalunya;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303754" title="Garrafe de Toro" nonfiltered="38" processed="38" dbindex="120040">


Garrafe de Toro s un municipi de la provncia de Lle, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Inclou les pedanies de San Feliz de Toro, Riosequino de Toro, Palazuelo de Toro, Palacio de Toro i Valderilla de Toro.

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303755" title="Gradefes" nonfiltered="39" processed="39" dbindex="120041">


Gradefes s un municipi de la provncia de Lle, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Pedanies .
Caizal de Rueda ;
Carbajal de Rueda;
Casasola de Rueda ;
Cifuentes de Rueda ;
Garfn;
Mellanzos ;
Nava de los Caballeros ;
Rueda del Almirante ;
San Bartolom de Rueda ;
San Miguel de Escalada ;
Santa Olaja de Eslonza ;
Valdealcn ;
Valdealiso;
Valduvieco ;
Villacidayo ;
Villanfar ;
Villarmn ;
Villarratel;

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303759" title="Hospital de rbigo" nonfiltered="40" processed="40" dbindex="120042">


Hospital de rbigo s un municipi de la provncia de Lle, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. En aquesta poblaci hi ha l'interessant pont sobre el riu rbigo que t l'origen en la calada romana que unia Lle i Astorga. El 1434 hi va tenir lloc el cas del Paso Honroso de Suero de Quiones.

 Demografia .
  	   	   	   	   	  	   	   	 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303760" title="Can Sim" nonfiltered="41" processed="41" dbindex="120043">


Can Sim s una possessi situada a Llucalcari, en el terme municipal de Dei (Mallorca). Antigament fou anomenada Son Bau de Llucalcari. 

Compta amb una torre de defensa del segle XVII, anomenada torre del Bisbe o torre del Capit Bau.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303761" title="Igea" nonfiltered="42" processed="42" dbindex="120044">


Igea s un municipi de la provncia de Lle, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Forma part de la comarca d'El Bierzo. 

Demografia.



 Nuclis de poblaci .

 Igea;
 Colinas del Campo de Martn Moro Toledano;
 Espina de Tremor ;
 Tremor de Arriba;
 Pobladura de las Regueras;
 Rodrigatos de las Regueras;
 Almagarinos ;
 Quintana de Fuseros;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303763" title="Llamas de la Ribera" nonfiltered="43" processed="43" dbindex="120045">


Llamas de la Ribera s un municipi de la provncia de Lle, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303766" title="Julianne Moore" nonfiltered="44" processed="44" dbindex="120046">

Julie Anne Smith s una actriu estatunidenca nascuda el 3 de setembre de 1960 a Fayetteville, Carolina del Nord.
Biografia.
Va treballar, entre d'altres, sota la direcci de Louis Malle, Robert Altman Steven Spielberg, Gus Van Sant, Neil Jordan, Alfonso Cuaron , Todd Haynes i Paul Thomas Anderson. 

Julianne Moore va mostrar una inclinaci pels principals autors europeus. Va interpretar papers en adaptacions d Anton Txkov, Oscar Wilde, Samuel Beckett i Graham Greene. 

Ella va ser nomenada en moltes ocasions per l'Oscar (en la categoria millor actriu), com ara The end of The Affair de Neil Jordan en 1999 i Lluny del parads de Todd Haynes, el 2002, per no ha rebut mai l'estatueta.
Joventut.
Julie Anne Smith s filla d'un pare militar, el jutge militar i Coronel Peter Moore Smith, i Anne, una psiquiatra que van emigrar des de Dunoon (Esccia). T una germana ms jove, Valerie, i un germ nascut el 1965, Peter Moore Smith III. De base militar en  base militar, va passar per 23 destinacions entre els Estats Units i Alemanya. En 1979, passa el seu primer grau a Alemanya a l'American High School a Frankfurt. Ms tard es va graduar a l'Escola d Arts i Lletres de la Universitat de Boston.

Carrera. 
Desprs d'una breu temporada a Hollywood el 1982, apareix en una pellcula de la Srie B ,Timerider: L aventura de Lyle Swann de William Dear. Per va marxar de la costa de Califrnia rpidament. Julie Anne Smith es va traslladar a Nova York el 1983, i va treballar com a cambrera abans fer els papers de Frannie i Sabrina Hughes a la telenovella As the World Turns. Va guanyar per les seves actuacions el Premi Emmy. Va treballar en la srie des de 1985 fins a 1988. Per inscriure's a la Screen Actors Guild, va haver de canviar el seu nom. Com ja hi havia  una actriu anomenada Julie Smith, va escollir el nom Julianne. Per tamb hi havia una actriu de nom Julianne Smith. Per tant, va agafar el segon nom del seu pare - Moore - i, per tant, es va convertir en: Julianne Moore.

Al final dels anys 1980, fa una primera aparici notable en el cinema a Darkside els contes de la nit (srie B ) desprs torna en un paper de dona, d'assumpte despietat a The Hand That Rocks the Cradle de Curtis Hanson. Encadena els petits papers en una successi de pellcules comercials. Continua sent, no obstant aix, memorable en les dues niques escenes on apareix a la pellcula El Fugitiu de Andrew Davis el 1993. Es troba en una comdia romntica : Benny i Joon amb Johnny Depp. s en aquesta poca que interpreta una de les seves pitjors pellcules (Body of Evidence), film ertic que posa igualment en escena Madonna.

Obt, finalment, el favor de les crtiques internacionals amb l'obra de Robert Altman : Short Cuts el 1993. Malgrat les mltiples vedettes d'aquesta pellcula coral, el seu paper de jove dona WASP expressa, a travs d'una escena de nu estupefaent, la seva part de desillusi sobre l'existncia, i marcar el pblic i les critiques. s triada per Louis Malle per a la seva ltima pellcula (una adaptaci de Anton Txkhov) a Vanya on 42nd Street el 1994. Alterna rpidament les grans pellcules comercials amb pellcules ms intellectuals i independents. En relaci amb les pellcules hollywoodiens, algunes tenen xit : Assassins de Richard Donner, Nine Months de Chris Colombus i la mercantil El Mn perdut : Jurassic Park de Steven Spielberg en 1997. L'any segent, s'autoparodia com a dona fatal en una pellcula esdevinguda de culte, El gran Lebowski, dels Joel i Ethan Coen

Durant aquest perode roda, lluny de Hollywood, una petita pellcula independent : Safe de Todd Haynes. Hi encarna una mestressa de casa WASP afectada  d'una malaltia incurable. La pellcula s escollida pel The Village Voice millor pellcula de l'any 1995. Als 35 anys, s la primera vegada que s la protagonista en un llargmetratge. Rodar altres dues pellcules sota la direcci de Todd Haynes : Lluny del parads el 2002 i I'm Not There descrivint la vida de Bob Dylan. En aquesta tercera pellcula, Julianne Moore interpreta una cantant folk inspirada en Joan Baez.

Actriu sense Oscar.
Al final dels anys 1990 i al comenament dels anys 2000, s regularment nominada com a actriu millor (El final de l'idilli de Neil Jordan i Magnlia de Paul Thomas Anderson, el 1999).

Ms tard, seguiran amb els seus papers de mestressa de casa WASP a Lluny del parads (classificada entre les 1.000 millors pellcules americanes segons el The New York Times i escollida pel The Village Voice pellcula de l'any 2002) i The Hours el mateix any. Tanmateix, no s'ha emportat cap Oscar.

Les pellcules comercials del perode no la revaloren i s'inscriuen desgraciadament en la part dolenta de la seva filmografia. Roda, per diners, en produccions de baixa qualitat : Memria esborrada de Joseph Ruben o el poc inspirat Next de Lee Tamahori en 2007. Fins i tot quan reprn el paper de Clarice Starling (anteriorment encarnat per Jodie Foster) a Hannibal de Ridley Scott el 2000 les crtiques no la deixen gaire b.

Amb tot, es troba el 2006, amb un gran xit cinematogrfic amb Els fills de l'home de Alfonso Cuaron. Malgrat una participaci reduda (tres escenes noms) Julianne Moore arriba a encarnar idealment el passat trencat de l'herona de la pellcula.

El mar del 2006 (als 45 anys), s'estrena a Broadway a la pea de David Hare : The Vertical Hour. Escenificada per Sam Mendes, l'obra descriu una dona madura i ferida que, desprs d'haver donat suport a la intervenci americana a l'Iraq, s'adona de la tragdia i el desastre hum que la situaci ha engendrat.

Troba un paper de patrcia neurtica a Savage Grace de Tom Kalin el 2007. La pellcula conta la vida i la mort atro de Barbara Daly Baekeland. Les seves neurosis, la seva depressi i sobretot, la seva relaci incestuosa amb el seu fill Antony.

Vida privada.
Julianne Moore ha tingut tres marits: Sundar Chakravarthy (1983-1985), John Gould Rubin (1986-1995) i el realitzador Bart Freundlich (1996-), amb qui rodar diverses vegades.
La parella t dos fills : un fill, Caleb Freundlich (04/12/97) i una filla Liv Helen Freundlich (07/04/02). A Trust The Man el 2006 ella torna a rodar sota la direcci del seu marit i al costat del seu propi fill.

Va ser una militant vehement contra la poltica de George W. Bush i va donar suport  obertament a la candidatura de John Kerry el 2004.

L'11 de desembre de 2005, va presentar amb Salma Hayek la vesprada anual de lliurament del Premi Nobel de la Pau a Oslo (Noruega).

Des de 2002, utilitza regularment la seva notorietat (spots TV...) per tal d'ajudar els nens vctimes de l'esclerosi tuberosa de Bourneville.

Un final de carrera planificat. 


En una entrevista a la revista Parade a finals del 2007, Julianne Moore va parlar del seu desig de comenar una nova carrera : Des de la meva adolescncia, sempre m'ha agradat escriure. Desitjo llanar-me a una carrera literria, s un desig que em t totalment ocupada. Escriure s una activitat que pot fer un mateix, sense cap intervenci exterior, al contrari de l'ofici d'actriu que no es pot fer ms que en el marc d'una collaboraci. 

L'octubre de 2007, escriu un primer llibre per a nens, Freckleface Strawberry, la histria d'una nena panotxa que intenta combatre els prejudicis dels altres nens pel seu color de cabells (i de pell) tan particular.

Malgrat aquestes declaracions, l'actriu va signar el 2008 per a quatre grans produccions : Blindness Boone's Lick, Hateship, Friendship and Courtship i The Private Lives of Pippa Lee, llargmetratges previstos pel 2009. 

 Filmografia .



 Premis i nominacions .

 Premis .
 Daytime Emmy Awards;
  Millor Jove promesa per una srie de TV per As the World Turns (1988) ;
 Premi Globus d'Or;
 Premi: Millor companyia d'actors per Short Cuts (1994) ;
Copa Volpi  per la millor interpretaci femenina per  Lluny del parads (2003);

 Nominacions .
 Oscar a la millor actriu secundria  per  Boogie Nights (1997) ;
 Oscar a la millor actriu per  El final de l'idilli  (1999) ;
 Oscar a la millor actriu per  Lluny del parads (2002) ;
 Oscar a la millor actriu secundria  per The Hours (2002) ;

 BAFTA Millor actriu per El final de l'idilli (2000) ;
 BAFTA Millor paper secundari per The Hours (2003) ;
 Globus d'Or a la millor actriu secundria per  Boogie Nights (1998) ;
 Globus d'Or a la millor actriu dramtica per The Ladies Man  (2000) ;
 Globus d'Or a la millor actriu dramtica per  Lluny del parads (2003);


 Enllaos Externs .

  ;





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303767" title="Estaci de Reina Elisenda" nonfiltered="45" processed="45" dbindex="120047">







Reina Elisenda s una estaci de la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que s el final de la L6, situada sota el Passeig Reina Elisenda de Montcada al districte de Sarri-Sant Gervasi de Barcelona.

La estaci es va inaugurar al 1976 fent sortir un branc de l'Estaci de Sarri, amb aix es queda d'estaci exclusiva de trens de tipus urb, ja que els suburbans no agafen aquest branc. 



 Accessos .

Passeig Reina Elisenda de Montcada - Carrer Duquesa d'Orleans;
Avinguda Josep V Foix;

Vegeu tamb.

Lnia 6 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Lnia Barcelona-Valls;
Xarxa ferroviria de Catalunya;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303771" title="Bosc caducifoli temperat" nonfiltered="46" processed="46" dbindex="120048">
El bosc caducifoli temperat s l'ecosistema de bosc d'arbres de fulla caduca. Les espcies arbries ms representatives d'aquest ecosistema sn els faigs i els roures, tot i que tamb hi ha til.lers, castanyers, nogueres, aurons i freixes.

El bosc caducifoli es troba en retrocs per les mateixes raons que el bosc mediterrani. L'agricultura i la ramaderia han cambiat la seva fesomia d'extenses boscries per camps fragmentats. Per en les ltimes dcades hi hagut una indstria que ha agafat el relleu en la tasca de transformaci d'aquest bioma. Es tracta de la indstria del paper i la seva activitat associada: la silvicultura. Els arbres caducifolis donen pas a plantacions de conferes i eucaliptus (arbres de creixement ms rpid i per tant ms productius) o, en el millor dels casos, les comunitats de frondoses es transformen en boscos mixtos, on conviuen roures i nogeres amb pins de procedncia diversa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303772" title="L.A. Guns" nonfiltered="47" processed="47" dbindex="120049">
 
L.A. Guns s un grup de Hard Rock de Los Angeles, Califrnia, originalment format al 1983, tot i que la seva carrera discogrfica prpiament dita no va comenar fins al 1988. Van arribar a la seva major popularitat durant els 80, coincidint amb el boom del Hard Rock de L.A.; els seus dos primers discos van arribar amb un gran xit comercial i sn considerats com clssics del Hard Rock angelic d'aquest perode. Aix mateix sn coneguts perqu dos membres de la seva formaci ms primitiva (el qual no va arribar a editar cap lbum) va integrar Guns N' Roses amb membres de Hollywood Rose. El seu major xit comercial va ser el tema "Ballad of Jayne", donat suport per un video molt promocionat a la MTV. 
El seu estil i imatge es descriu sovint com Sleaze Rock, una variant del Glam Rock, que servia per a definir a tots els grups que giraven al voltant de Sunset Strip, i que es carteritzava per una imatge ms bruta i rondaire que la de les bandes glam clssiques. 

A l'actualitat segueixen en actiu, tot i que hi ha dues bandes en gira que es disputen el nom; la liderada pel cantant Phil Lewis, i la del guitarrista Tracii Guns; encara que s la de Phil Lewis el qual segueix la lnia de continutat de les diverses encarnacions de la banda, i la responsable de la seu recent disc, "Tales from the srip". 

Histria.

 Formaci primitiva (1983-1985). 
En els 80 Tracii Guns va formar la banda coneguda com L.A. Guns amb el cantant Michael Jagosz, el baixista Ole Beich, i el bateria Rob Gardner. Michael Jagosz va ser empresonat per una curta temporada, i substitut per un cantant anomenat Axl Rose. Axl se'n anar del grup per formar Hollywood Rose i Michael Jagosz va tornar a ocupar el lloc desprs del seu retorn de la pres. Ms tard, Tracii Guns, Rob Gardner, i Ole Beich van fusionar L.A. Guns i Hollywood Rose, que incloa a Axl Rose i Izzy Stradlin. El nou grup es va denominar Guns N' Roses. Tracii rpidament va deixar la banda per diferncies amb Axl Rose, i va tornar a reformar L.A.Guns.

 Refundaci (1985-1988). 
Per a la segona alineaci de L.A. Guns, Tracii va reclutar al bateria Paul Mars Black dels The Joneses, com a vocalista, al guitarrista Mick Cripps com a baixista, i al bateria Nickey "Beat" Alexander. Ms tard es va unir el qual fora primer cantant de Dogs D'amour Robert Stoddard, a la guitarra rtmica. Aquesta formaci va fer gires entre 1985 i 1986, amb Black contribuint al material que desprs conformaria el seu disc de debut.
 Formaci clssica (1988-1992) . 
Paul va ser substitut per Phil Lewis, frontman de la banda britnica Girl. Mick passa a la guitarra, i el qual desprs seria membre de Faster Pussycat, Kelly Nickels, passa al baix; amb aquesta formaci, L.A. Guns van gravar el seu disc de debut, publicat en 1988 en Vertigo Records, i titulat simplement L.A. Guns. El disc contava amb un so directe i rondaire, i encara s rememorat com una de les peces bsiques del Hard Rock de la seva poca; la portada del disc mostrava el logotip del grup, una calavera flanquejada per dues pistoles, i les llums de Hollywood al fons; el debut va popularitzar els singles "No Mercy", "One Habiti Reason" i "Sex Action" juntament amb altres clssics que encara formen una part imprescindible del seu repertori de directe. En el seu moment no va resultar un gram xit de vendes, i no seria fins a 1993 que arribaria a l'estatus de Disc d'Or.
 
En la gira de l'lbum, Nickey va ser reemplaat pel qual seria bateria de W.A.S.P. Steve Riley; la formaci es mantindria fins a 1992. En 1989, van publicar el seu segon album Cocked & Loaded. Aquest disc contenia el seu gran xit, "The Ballad of Jayne" que va catapultar l'lbum a Disc d'Or i va cosntituir el punt lgid del seu xit comercial. L'lbum tamb contenia els hits "Never Enough" i"Rip & Tear", donats suport per seriosos videoclips molt programats en MTV. El grup va publicar dos videos correspodientes a aquests dos discos, "One Habiti Reason" (1989) i "Love, Peace, & Geese" (1990). 
 
Al 1991, van publicar el seu tercer lbum Hollywood Vampires en Polydor Records. El disc, encara que no va aconseguir arribar a l'xit de Cocked & Loaded, si va tenir una bona acollida, contenint els Hits"Kiss My Love Goodbye" and "It's Over Now". Avui dia est considerat com part de la seva trilogia clssica, i cont dos temes molt benvolguts pels fans; "Over the Edge" (que apareixeria en la BSO de la pellcula Li criden Bodhi), i la belada "Crystal Eyes" . En 1992, publicarien el EP "Cuts", compost per cinc versions, i en 1993, quan el seu lbum debut va arribar l'or, van participar en el Supergrup Contraband. En 1994 publiquen Vicious Circle, el seu quart lbum, que contenia alguns temes ja publicats en l'anterior, com "Crystal Eyes". El bateria Michael "Bones" Gershima va tocar en parts del disc, ja que Phil Lewis havia expulsat al bateria Steve Riley. Riley va tornar a la formaci per a la gira de Vicious Circle. Desprs d'aix, L.A. Guns van ser expulsats de Polygram (Vertigo/Polydor) Records, i tant Phil Lewis com Mick Cripps van deixar el grup.

Experimentaci (1993-1998). 
Al juliol de 1995 Tracii Guns i Steve Riley reclutaronn al vocalista Chris Van Dahl and i al guitarrista Johnny Crypt desprs de presenciar un concert de la seva banda Boneyard. Desprs de sis mesos d'enregistraments, Kelly Nickels deixa la formaci i Johnny passa al baix per a evitar haver de reclutar altre membre ms. En 1996, els nous L.A. Guns publiquen el seu sis disc. American Hardcore, un lbum que s'apartava del seu clssic so de Hard Rock rondaire, per a bolcar-se a un Heavy Metall ms fosc, un intent d'aproximaci al so que triomfava en l'era Grunge, que va provocar el rebuig dels seus fans. Van girar durant 1996 i 1997, quan Tracii deixa marxar a Chris, esperant poder tornar a reclutar a Phil Lewis, i amb aix els dies de glria del grup. AL rebutjar Phil l'ofereix, el cantant Ralph Saenz va ocupar el lloc. Tracii, Steve, Johnny, i Ralph van girar durant of '97 i principis del '98, publicant el EP de sis canons Wasted. 

A mitjan la gira "Rock Never Stops" de 1998 , Ralph deixa el grup per a formar la seva prpia banda. Joe Lest de Bang Tango i Jizzy Pearl de Love/Hate, dos grups de Hard Rock que van provar l'xit en la difcil escena dels 90, van ser considerats com candidats. Tracii i Steve van triar a Jizzy i rpidament es van llanar a la carretera. L.A. Guns van fer una gira de clubs amb Jizzy a la fi de 1998 i principis de 1999, i van publicar Shrinking Violet, produt pel llavors guitarrista de Guns N' Roses, Gilby Clarke. El disc va tornar a experimentar l'ostracisme i rebuig de pblic i fans, a pesar de la qual cosa els discos clssics de L.A. Guns seguien mantenint un estatus entre els aficcionats.

Reuni (1999-2003). 
Tracii i Steve havien tractat amb els seus companys, Phil, Mick, and Kelly sobre una reuni. Quan Johnny va conixer la notcia, va deixar el grup; es va anar el 6 de febrer de 1999. El disc de reuni, Greatest Hits and Black Beauties va ser publicat en Deadline Records gaireb coincidint amb Shrinking Violet, i va renovar l'inters del pblic per L.A.Guns; per mentre, una reuni definitiva encara no va ser possible, i el grup va girar amb Pearl i Gilby Clarke para promocionar Shrinking Violet. Tot aix va coincidir amb una poca de revival del Hard Rock dels 80, desprs de la ressaca del Grunge, molts grups "Sleaze" es reactivaven o es reunien; aix L.A. Guns va girar amb Great White, Poison i Ratt, en la gira "Exiled From The Mainstream", a l'estiu de 1999. L'1 de setembre de 1999, en Jizzy i en Chuck van ser expulsats de la banda, al consumar-se la reuni de la formaci clssica; Tracii Guns, Steve Riley, Phil Lewis, Kelly Nickels, i Mick Cripps. L.A. Guns van comenar la seva gira de reuni a l'octubre de 1999 i van gravar un disc en directe en el seu Hollywood natal; el disc,  va ser publicat l'any segent.

A l'agost del 2000, L.A. Guns van regravar i publicar Cocked & Loaded titulat Cocked & Re-Loaded en Deadline Records. Mick Cripps va tornar a la banda i Brent s'en va anar al 2000, per gravar el disc Man In The Moon, El primer veritable disc d'estudi amb Phil Lewis a les veus des de Vicious Circle. Mick va tocar el teclat en el, per no va sortir de gira. Muddy va deixar el grup desprs d'un escura gira promocional; va ser reemplaat per Adam Hamilton, a l'hivern de 2002 per a la gira de clubs.Man In The Moon, ressuscitava tan sols parcialment una mica del so clssic del grup. 

Al 2002, publiquen Waking the Dead. El disc cont una mica del material ms Heavy Metall que va gravar el grup, lliscant-se en algunes canons per la lnia oberta en American Hardcore, obertament rebutjada pels fans del seu material Sleaze; mentre, altres temes com "Revolution", que es va convertir en un clssic del seu repertori, recuperaven de ple el so dels seus primers discos. El disc tamb incloa "OK, Let's Roll" - dedicada a Todd Beamer i altres persones mortes en els Atemptats de l'11 de setembre de 2001.

 L.A. Guns sense Tracii Guns (2002-actualitat) . 
Per setembre de 2002, el guitarrista Tracii Guns es va involucrar en el seu nou projecte, Brides of Destruction, amb el baixista de Mtley Cre, Nikki Sixx. Els Guns van veure el projecte com l'oportunitat de recuperar la credibilitat del "mainstream" que posseen en els '80s.Per en 2004, Brides of Destruction es van embarcar en una gira mundial, i el futur de L.A. Guns va romandre en l'aire fins que Steve Riley i Phil Lewis van declarar en el programa de radio "Hairball John Radio Show" que la banda continuaria a pesar de l'entrada de Tracii en Brides of Destruction.

Amb un nou guitarrista, Stacey Blades, L.A. Guns van publicar el celebrat lbum de versions Rips the Covers Of. El disc incua versions de David Bowie ("Moonage Daydream"), Queen, ("Tie Your mother down"), The Stooges ("Search & Destroy") o Hanoi Rocks ("Until I get you"), adaptades a l'estil dels Guns, a ms d'una presa en directe del seu propi temi "Revolution". A partir de la marxa de Tracii Guns, van passar per diversos canvis de guitarristas, i finalment van publicar el disc Tales from the Strip a l'agost del 2005; l'lbum colliria un espectacular xit de crtica als dos costats de l'atlntic, i va ser saludat per fans i crtics com el millor disc de L.A.Guns en molts anys; un disc en el qual el grup es va decidir finalment a recuperar totalment el seu clssic so i actitud, facturant poderosos temes de Sleaze Rock, amb treballades melodies i guitarres. s l'nic disc de L.A.Guns que no inclou a Tracii Guns, amb l'excepci d'un directe japons.

 Una segona formaci de L.A. Guns (2005) . 
Al 2005, es va publicar una srie de canons remasteritzades, gravades pel cantant Paul Black, prviament a l'entrada de Phil Lewis en el grup. Aix va servir de pretext perqu Tracii Guns impulss un grup amb Paul Black, Nickey "Beat" Alexander, i el fill de Tracii, Jeremy Guns, dedicat a interpretar en directe els vells temes de L.A.Guns; anomenada primerament "Tracii Guns band", per ms tard es va fer gires sota el nom de L.A.Guns, la qual cosa provocaria que hi hagus dues bandes en actiu que usessin aquest nom. 
Cal tamb remarcar que Tracii Guns posseeix el 50% dels drets del nom L.A. Guns mentre que el bateria Steve Riley, l'nic membre que ha tocat en tots els discos i reencarnacions del grup des de Cocked & Loaded, posseeix l'altra meitat. Aquesta duplicitat ha causat certa controvrsia entre els fans, que discuteixen sobre qui posseeix ms legitimitat.

El 10 d'octubre de 2006, Phil Lewis va pujar a l'escenari amb Paul Black i Tracii Guns en el 20 aniversari del club "Cathouse", un local estretament vinculat a les escena Sleaze angelical dels 80, interpretant dualment una versi del teme "Rip and Tear".".

 Esdeveniments recents . 
El 29 d'agost de 2006, els L.A. Guns de Phil Lewis van publicar "Loud and Dangerous: Live From Hollywood", una recopilaci en directe de l'actual formaci, incloent un DVD amb recents actuacions. ;
El 2 de gener de 2007, van publicar una version del temi "Crazy Bitch", una can d'un grup de l'escena angelina dels 90, que va liderar el revival del Hard Rock a finals dels 90 i principis dels 2000; Buckcherry. ;
Al mar de 2007, el baixista Adam Hamilton s reemplaat per Scott Griffin. El 15 de Juliol de 2007, els L.A Guns de Paul Black van actuar en el festival glam metall "Rocklahoma.";

Membres.


Formaci actual I.
Phil Lewis - veus;
Stacey Blades  - guitarra;
Scott Griffin  - baix;
Steve Riley    -  bateria;

Formaci actual II.
Paul Black      - veus;
Tracii Guns - guitarra;
Jeremy Guns     - baix;
Chad Stewart    - bateria;

Discografia.
Discos d'estudi.
No.1 Collector's Edition (1984);
L.A. Guns (1988) - Disc d'Or (500.000 cpies venudes);
Cocked & Loaded (1989)  - Disc d'Or (500.000 cpies venudes);
Hollywood Vampires (1991);
Cuts (1992);
Vicious Circle (1995);
American Hardcore (1996) - L.A.Guns sense Phil Lewis;
Shrinking Violet (1999) - L.A.Guns sin Phil Lewis;
Cocked & Re-Loaded (2000) Regravaci de Cocked & Loaded;
Man in the Moon (2001);
Waking the Dead (2002);
Rips the Covers Off - L.A. Guns sense Tracii Guns - (2004);
Hollywood Raw (2004);
Tales from the Strip - L.A.Guns sense Tracii Guns - (2005);

EP'S.
Cuts (1992).
Wasted (1998).  - L.A.Guns sense Phil Lewis;

Directe.
Live! Vampires (1992) - noms al Jap ;
 (2000);
Live Ammo (2004);
Loud and Dangerous: Live from Hollywood - L.A. Guns sense Tracii Guns - (2006);
Hellraiser's Ball Caught In The Act (versi en CD) (2008);

Recopilatoris.
Best Of: Hollywood A Go-Go (1994) - noms al Japn ;
Hollywood Rehearsal (1997) ;
Greatest Hits and Black Beauties (1999);
Black City Breakdown (1985-1986) (2000);
Ultimate L.A. Guns (2002);
Black List (2005);
20th Century Masters - The Millennium Collection: The Best Of L.A. Guns (2005);

Altres.
Holiday Foreplay (1991) Promo ;
"I Do" (2007) Single - L.A. Guns de Paul Black;

Videos musicals.
One Way Ticket - 1988;
One More Reason - 1988;
Sex Action - 1988;
Electric Gypsy - 1988;
Bitch is Back - 1988;
Cry No More - 1988;
Never Enough - 1989;
The Ballad of Jayne - 1989;
I Wanna Be Your Man - 1989;
Rip and Tear - 1989;
Malaria - 1989;
Some Lie 4 Love - 1991;
Kiss my Love Goodbye - 1991;
Over The Edge - 1991;
Long Time Dead - 1994;
Tie Your Mother Down - 2005;

Grups relacionats. 
Axl Rose, Tracii Guns, Izzy Stradlin, Ole Beich, i Rob Gardner van ser la formaci original de Guns N' Roses. Tots ells excepte Izzy Stradlin van estar tamb en L.A. Guns. ;
Tracii Guns, Paul Black, Mick Cripps, Brent Muscat, Kelly Nickels, i Txad Stewart van tocar tots, en un o altre moment, en Faster Pussycat i L.A. Guns. ;
En els 90s, Mick Cripps va formar un grup de Rock Sinistre i experimental, cridat "Burning Retna". El bateria Nickey "Beat" Alexander i l'a la baixa Kelly Nickels van tocar tamb en aquesta banda. ;
Robert Stoddard va ser el primitiu vocalista de Dogs D'amour, abans del lideratge de Tyla. El primitiu vocalista de L.A. Guns, Paul Black, tamb va gravar un lbum amb el guitarrista de Dogs D'amour, Jo Amedia.

Referncies.




Enllaos externs.

  Web oficial de los L.A.Guns de Phil Lewis;
  Web oficial de los L.A. Guns de Tracii Guns;
;
  Fabryka Industrial Rock webzine Entrevista amb Burning Retna: (2006, Mick Cripps a la formaci);
  L.A. Guns a allmusic.com;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303773" title="Lance (Pokmon)" nonfiltered="48" processed="48" dbindex="120050">

Lance (   , Wataru en japons ) s un personatge dels Pokmon i del anime Pokmon. Lance s un dels entrenadors ms poderosos del Pokmon World. Ell es membre de la Elite Four (Alt Comandament), els quatre entrenadors ms poderosos de cada regi en el mn Pokmon. En aquest cas, Lance s el lder dela Elite Four en Kanto. Tres anys ms tard s el Champion (Campi) de la Pokmon League (Lliga Pokmon) de Johto i Kanto i per tant posseix el ttol de millor entrenador Pokmon en dites regions.

Lance s un mestre dels Pokmon del tipus Dragon (Drac). El seu fanatisme i entusiasme pel Pokmon i com a savi i just entrenador el converteix en un hbil i prudent persona que estima a les seves criatures; per tant s ha guanyat el respecte i admiraci de tots. s una de les joves promeses en el mn dels Pokmon, llavora ns s normal que Lance sigui fams entre el joves i tota la Terra i sigui inspiraci per a molts joves entrenadors que comencen la seva aventura i per ja iniciats.

s un dels pocs entrenadors en el Pokmon World en tenir un Dragonite; de fet aquest magnfic Pokmon es la seva criatura ms poderosa i s'ha convertit en el seu Pokmon in signa, com s el Pikachu de Ash. Tamb es costum en el seu equip, tindre un Gyarados, tant el els jocs com en el anime.

 Histria .

 Videojocs .

Ell nexe en Blackthorn City. Cos de Clair, la Leader del Gym de la ciutat dels Domadracs, Lance es el mestre del Dragon Clan. Lance s molt jove, per s molt talents en sempre lo que fa. Entrena als seus Pokmon d'una forma justa i digna, i sempre es digne d'admiracions en lo que respecta tant  a la seva persona, com als seus Pokmon. En el seu clan, ara ja s coneguda  com Blackthorn City, per en l'antiguitat era un poble refugiat en les muntanyes guardians del la Llar del Drac. Lance s un entrenador expert en Pokmon tipus Dragon (encara que tamb usa alguns d'altres tipus que se'ls assemblen en aspecte, com Aerodactyl o Charizard); ell s, a ms a ms, el mestre dels Pokmon del tipus Dragon de Blackthorn City. s el Champion de la Pokmon League de Johto per, en la 1 Generaci, era la cambra i ltim membre del Elite Four (l'Alt Comandament) de Kanto. El seu equip aquesta format pels segents Pokmon:

 Primera generaci .

En la primera generaci, era el Lder de la Elite Four. Derrotant-lo el jugador havia acabat amb la Elite Four, per el jugador no havia aconseguit acabar amb la League Pokmon, primer tendria que derrotar en combat al Champion que havia derrotat a Lance i als seus companys, Gary (Blue), el rival del jugador. Gary segons, les estadstiques seria probablement l'nic enterandor que havia derrotat a Lance, desprs de Red (Ash), i desprs de tres anys per Gold (protagonista de Pokmon Gold and Silver). 

Aix es podria dir que Lance nomes havia perdut dos combats contra aquests dos en la seva vida, tot i que no hi han referncies es probablement lo ms creble. Els Pokmon de Lance durant la primera generaci sn Pokmon de tipus Dragon, per comepensa la debilitat d'auest tipus amb altres. Els Pokmon de Lance durant la primera generaci sn Pokmon de tipus Dragon, per compensa la debilitat d'aquest tipus amb altres. Dragonite i Aerodactyl sn els seus Pokmon ms temibles, ala par que ne batalla els ms resis-tens. Els seus Pokmon sn:

 Dragonite, nvl 60.

 Dragonair, nvl 54.

 Dragonair, nvl 54.

 Gyarados, nvl 56.

 Aerodactyl, nvl 58.;

 Segona generaci .

 Gyarados, nvl 44.

 Dragonite, nvl 47.

 Aerodactyl, nvl 46.;

 Dragonite, nvl 47.

 Charizard, nvl 47.

 Dragonite, nvl 50.

 Tercera generaci .

En Pokmon Red Fire (Pokmon Vermell Foc) i Pokmon Green Leaf (Pokmon Verd Fulla) la segona vegada que t'enfrontes a l' Alt Comandament, els Pokmon d'en Lance sn:

 Gyarados, nvl 68.

 Kingdra, nvl 66.

 Dragonite, nvl 66.

 Aerodactyl, nvl 70.

 Dragonite, nvl 72.

 Anime .

En Lance s un dels amics de Ash Ketchum, sent part de l Elite Four on s el penltim. Lance forma part de l Elite Four, apart de formar part de G-Men, un grup d humanistes que tracten de destrur organitzacions criminals com el Team Rocket o  el Team Magma i Team Aqua. En dos ocasions s ha infiltrat en organitzacions d aquestes; una en el Team Rocket, intenbatnt descubrir el misteri del Red Gyarados i un altre en el Team Magma. En la temporada de Battle Advanced (Batalla Avanada), est infiltrat en el Team Magma per a descobrir els seus plans de despertar al Pokmon llegendari Groudon. 

 Pokmon en l'anime .

De moment en l anime, d  en Lance noms se sap que t tres Pokmon, no se saben quins ms pot tindre. Sn els segents:

 Dragonite.

 Gyarados.

 Red Gyarados.

 Vegeu tamb .

 Dragonite.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303782" title="Estaci de Sarri" nonfiltered="49" processed="49" dbindex="120051">







 



Sarri s una estaci de la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que pertany al bloc de lnies del Metro del Valls, situada al districte de Sarri-Sant Gervasi de Barcelona.

La primitiva estaci fou inaugurada el 1863 per la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Sarri. Aleshores era molt diferent a l'actual: era a la superfcie, amb trens de vapor i via d'ample ibric.
El 1974 el Ferrocarril de Sarri a Barcelona la va soterrar i l'inaugur el 1976. Aquesta s la que podem veure actualment.



 Accessos .

Via Augusta;

Vegeu tamb.

Lnia 6 del Metro de Barcelona;
Lnia 9 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Lnia Barcelona-Valls;
Xarxa ferroviria de Catalunya;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303788" title="Camp Municipal d'Esports de Campos" nonfiltered="50" processed="50" dbindex="120052">

El Camp Municipal d'Esports de Campos sn unes installacions al municipi mallorqu de Campos on s'hi poden practicar diferents esports.

Els esports.
 Futbol: a un camp on hi juguen el CE Campos, l'Sporting Campos i les seves respectives categories inferiors. El camp t poc aforament i les grades no disposen de cadires, sin que sn noms de ciment.
 Bsquet: al pavell, on hi juguen totes les categories del CB Campos, i on tamb s'hi pot jugar a futbol sala, handbol, volei...
 Nataci: a la piscina municipal de Campos, darrere el camp de futbol i el pavell.

No hi ha pistes de tennis ja que el Club de Tennis Campos t la seu a un altre lloc molt a prop del Camp Municipal, i on hi ha pistes de tennis de ciment i de gespa i pistes de pdel.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303792" title="nec cuallarg" nonfiltered="51" processed="51" dbindex="120053">


El nom d'nec cuallarg (Anas acuta) ho diu tot: el mascle t una llarga cua punxeguda i la femella la t una mica ms curta.

 Morfologia .

 El mascle llueix una banda blanca al pit. A ms, t el cap i la part posterior del color de xocolata. La resta del plomatge s grisa, amb les infracobertores caudals negres.
 La femella s ms esvelta que les femelles d'altres espcies, i de color ms clar.;
 Medeix uns 56 cm.

 Hbitat .

s molt nombrs a l'hivern, per de manera localitzada, perqu tan sols es localitza al Delta de l'Ebre i a l'Albufera de Valncia

 Alimentaci .

s un nec molt granvor i oportunista que s'alimenta principalment en arrossars o en zones d'aigua de poca fondria. Tamb menja plantes aqutiques, insectes i molluscs.

 Referncies .



 Enllaos externs .

 Vdeos d'aquesta espcie en el seu hbitat natural. ;
 L'nec cuallarg a l'Animal Diversity Web. ;
 L'nec cuallarg a la IUCN. ;
 Informaci sobre aquesta espcie. ;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303794" title="Estaci d'Avinguda Tibidabo" nonfiltered="52" processed="52" dbindex="120055">

 

 

 



Avinguda Tibidabo s una estaci de la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que pertany a la L7, situada sota el carrer de Balmes i la plaa Kennedy, entre el barri de la Bonanova i el del Putxet del districte de Sarri-Sant Gervasi de Barcelona.

Es va inaugurar al 1954 quan es va obrir el tram des de l'estaci de Grcia fins a aquesta estaci. T una nica via, que est a fora profunditat degut al fort pendent del darrer tram del carrer de Balmes, pel que hi ha quatre ascensors que salven el desnivell fins al vestbul.

En la superfcie hi ha l'origen del Tramvia Blau, que uneix l'estaci amb l'inici del Funicular del Tibidabo.



 Accessos .

Plaa Kennedy;
;

Vegeu tamb.

Lnia 7 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Lnia Barcelona-Valls;
Tramvia Blau;
Xarxa ferroviria de Catalunya;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303797" title="Estaci de Grcia" nonfiltered="53" processed="53" dbindex="120056">





 

 



Grcia s una estaci de la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que pertany al bloc de lnies del Metro del Valls, situada sota la Via Augusta i la plaa de Galla Placdia, entre els barris de Grcia i Sant Gervasi de Barcelona. T quatre vies, amb dues andanes situades entre les dues vies laterals i les dues centrals. Per les vies hi circulen els trens que van en direcci Sant Gervasi o en venen (els del Metro del Valls) i per les vies laterals els de la lnia de Balmes. D'aquesta manera s'evita un creuament a nivell entre els trens que baixen d'estaci d'Avinguda del Tibidabo i els que pugen en direcci Sarri (semblant al creuament que s que es produeix a l'entrada de l'estaci de Sarri), per obliga a que entre Plaa Molina i Grcia una de les vies de la lnia L7 hagi de passar per sobre el tnel de les vies centrals, cosa que passa sota la Via Augusta prop de la plaa Molina i explica que l'estaci de Sant Gervasi hagi d'estar molt ms profunda que la de Plaa Molina, per permetre aquest pas.

L'estaci es va soterrar l'any 1929 aleshores era del Ferrocarril de Sarri a Barcelona i paraven els trens del Ferrocarril de Sarri a Barcelona com els de Ferrocarrils de Catalunya. Encara que l'estaci no es concep com estaci de ferrocarril metropolit fins al 1954, quan es va obrir el tram des d'aquesta estaci fins a l'estaci d'Avinguda Tibidabo. i uns anys desprs el tram des de Sarri fins a Reina Elisenda.



 Accessos .

Plaa de Galla Placdia;
Via Augusta;

Vegeu tamb.

Lnia 6 del Metro de Barcelona;
Lnia 7 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Lnia Barcelona-Valls;
Xarxa ferroviria de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303802" title="Estaci del Putxet" nonfiltered="54" processed="54" dbindex="120057">

 

 



El Putxet s una estaci de la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que pertany a la L7, situada al subsl del carrer de Balmes entre el barri de la Bonanova i el del Putxet del districte de Sarri-Sant Gervasi de Barcelona.

Es va inaugurar al 1954 quan es va obrir el tram des de l'estaci de Grcia fins a l'estaci d'Avinguda Tibidabo, amb el nom de Nez de Arce que era el nom que duia aleshores l'actual plaa de Joaquim Folguera, on l'estaci t l'entrada.

Al 1982 va canviar de nombre i va agafar el nom del barri.



 Accessos .

Carrer Balmes;
;

 Vegeu tamb .

Lnia 7 del Metro de Barcelona;
Lnia 9 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Lnia Barcelona-Valls;
Xarxa ferroviria de Catalunya;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303805" title="Estaci de Bellvitge/Gornal" nonfiltered="55" processed="55" dbindex="120058">













Bellvige s una estaci de Rodalies Renfe i Gornal s una estaci de FGC. Conjuntament formen un intercanviador multimodal situat  entre els barris de Bellvitge i el Gornal a l'Hospitalet de Llobregat. s un punt d'enlla de les lnies R2 i R10 de Rodalies Renfe amb la lnia 8 del Metro de Barcelona i el bloc de lnies de la Lnia Llobregat-Anoia de FGC.

L'estaci de Rodalies Renfe est situada en superfcie, i la de FGC s subterrnia. Aquest intercanviador es troba en el lmit entre els barris de Bellvitge i el Gornal. L'estaci de Gornal es va obrir el 1987 quan es va soterrar el tram de la lnia entre Ildefons Cerd i Sant Josep i Bellvitge existeix des que es va construir un baixador a la lnia del Corredor Mediterrani al crixer el barri.

Serveis ferroviaris.


 Accessos .

 Avinguda de Carmen Amaya (FGC);
 Avinguda de Vilanova (Renfe);
 Avinguda d'Amrica (Renfe);

Vegeu tamb.

Lnia 8 del Metro de Barcelona;
Lnia Llobregat-Anoia;
Lnia 2 (Rodalies Barcelona);
Lnia 10 (Rodalies Barcelona);
Rodalies Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303807" title="Estaci d'Ildefons Cerd" nonfiltered="56" processed="56" dbindex="120059">









Ildefons Cerd s una estaci de la lnia 8 (i futurament de la lnia 10) del Metro de Barcelona i s una estaci de la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que pertany al bloc de lnies S33, S4, S8, R5 i R6 de la Lnia Llobregat-Anoia situada sota l'avinguda de la Granvia, prop de la plaa Cerd, a L'Hospitalet de Llobregat. Aquesta es va inaugurar el 1987 quan es va soterrar la lnia entre la plaa Ildefons Cerd i l'estaci de Sant Josep



 Accessos .

 Avinguda de la Granvia;

Vegeu tamb.

Lnia 8 del Metro de Barcelona;
Lnia 10 del Metro de Barcelona (Ramal de la L9);
Metro de Barcelona;
Lnia Llobregat-Anoia;
Xarxa ferroviria de Catalunya;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303808" title="Vall-llobera" nonfiltered="57" processed="57" dbindex="120060">


Antroponmia: ;
Vall-llobera (cognom);
Narciso Vall-llovera Feliu;
Geografia:;
 Antic vilatge de la Vegueria de Lleida (Col. Bof. XII, 25): Vall-llobera (vilatge);
 Crrec de la vila de Millars (el Rossell) que davalla fins a la riera del Tet: Vall-llobera (Millars);
 Vall Llobera: topnim no definit de Palau de Santa Eullia (Alt Empord);
 Curs fluvial de la comarca del Girons: Vall-llobera (riu del Girons) ;
 Curs fluvial de la comarca del Pla de l'Estany: Vall-llobera (riu del Pla de l'Estany) ;
 Disseminat del municipi de Sant Juli de Ramis (Girons): Vall-llobera (Sant Juli de Ramis) ;
 Font de Banyoles (El Pla de l'Estany): Font de Vall-llobera;
 Gorg de l'Alt Ripolls: Gorg de Vall-llobera;
 Mas de Cass de la Selva conegut des del segle XVI:Vall-llobera (Cass de la Selva);
 Paratge de Tona (Osona): Vall-llobera (Tona);
 Mas de Tona (Osona): Mas Vall-llobera (Tona) ;
 Paratge de Vilablareix: Vall-llobera (Vilablareix);
 Zona boscada al municipi de Serdiny (el Conflent): Vall Llobera (Serdiny);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303809" title="Crvid" nonfiltered="58" processed="58" dbindex="120061">



Els crvids sn una famlia d'ocells de l'ordre dels passeriformes molt espavilats, molt adaptables i que no defugen la presncia humana. En sn representants tpics les gralles, els corbs,les garses, les cornelles, etc.

Morfologia.

 Bec robust i recte amb la punta lleugerament corbada.
 Orificis nasals entapissats per llargues cerres.
 En general, sn de colors foscos o negres.

Alimentaci.

S'alimenten d'animalets vius o de carn morta.

Distribuci geogrfica.

Sn repartits per tota la superfcie de la Terra.

Gneres.

 Platylophus;
 Gymnorhinus;
 Cyanocitta;
 Aphelocoma;
 Cyanocorax;
 Garrulus;
 Cissa;
 Perisoreus;
 Urocissa;
 Cyanopica;
 Dendrocitta;
 Crypsirina;
 Temnurus;
 Pica;
 Zavattariornis;
 Podoces;
 Nucifraga;
 Pyrrhocorax;
 Ptilostomus;
 Corvus;

Referncies.



Enllaos externs.

 Vdeos de crvids en llur hbitat natural. ;
 Els crvids a l'Animal Diversity Web. ;
 Informaci sobre les diferents espcies d'aquesta famlia d'ocells.  i ;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303830" title="Comtat de Borgonya" nonfiltered="59" processed="59" dbindex="120062">
El comtat de Borgonya (o comtat palat de Borgonya) fou una important jurisdicci feudal de Frana, que tenia per capital Dole. Va tenir comtes privatius del segle X al segle XVII. S'estenia per Vesoul, Besanon, Dole, Lons-le-Saunier i Pontarlier i correspon aproximadament al Franc-Comtat actual excls el comtat de Montbeliard. 

Llista dels comtes palatins de Borgonya.

 Dinastia d'Ivrea .

986-1026 : Ot-Guillem de Borgonya (962-1026) comte de Borgonya, fill del rei Adalbert I d'Itlia;
1026-1057 : Renau I de Borgonya (986-1057) comte de Borgonya, (fill);
1057-1087 : Guillem I de Borgonya (1020-1087) comte de Borgonya, comte de Macon (fill) ;
1087-1097 : Renau II de Borgonya (1061-1097) comte de Borgonya, comte de Macon (fill);
1097-1102 : Esteve I de Borgonya (1065-1102), comte titular de Borgonya (1097-1102) (germ) ;
1102-1148 : Renau III de Borgonya (vers 1090-1148), comte de Macon (1102-1148), comte titular de Borgonya (1102-1127), comte de Borgonya (1127-1148) (fill) ;
1097-1125 : Guillaume II de Bourgogne (v. 1075-1125), dit l'Allemand, comte  (de fet) de Bourgogne (1097-1125), comte de Macon (1097), fill del comte Renaud II;
1125-1127 : Guillem III de Borgonya (1110-1127), anomenat l'Infant, (fill) ;
1148-1184 : Beatriu I de Borgonya (vers 1145-1184), comtessa de Borgonya, filla unica del comte Renau III;

 Dinastia de Hohenstaufen .

1156-1190: Frdric I Barba-roja, emperador rom germnic (1155-1190), comte de Borgonya (1156-1190), (marit de Beatriu I);
1190-1200 : Ot de Borgonya (1171-1200) (Ot de Hohenstaufen), comte de Borgonya, fils du prcdent;
1200-1205 : Joana I de Borgonya (1191-1205), comtessa de Borgonya (filla);
1205-1231 : Beatriu II de Borgonya (1193-1231), comtessa de Borgonya (germana);

 Dinastia d'Andechs .

1208-1231 : Ot II de Borgonya (mort el 1234) (Ot I d'Andechs, duc d'Andechs-Mernia 1204-1231), comte de Bourgogne (marit de Beatriu II) ;
1231-1248 : Ot III de Borgonya (mort el 1248) (Ot II d'Andechs), comte de Borgonya (1231-1248), duc de Mernia (1234-1248) (fill) ;
1248-1279 : Adelaida I de Borgonya (o Alix d'Andechs-Mernia), comtessa de Borgonya (germana);

 Dinastia de Chalon.

1248-1266 : Hug de Chalon (o Hug de Borgonya, comte de Borgonya (1248-1266) (marit d'Adelaida) ;
1267-1279 : Felip I de Savoia  comte de Borgonya (segon marit d'Adelaida) ;
1279-1303 : Ot IV de Borgonya, comte de Borgonya (1279-1295), comte titular de Borgonya (1295-1303) (fill de la comtessa Adelaida i del comte Hug);
1303-vers 1315 : Robert de Borgonya (vers 1300-vers 1315), comte titular de Borgonya (1303-1315) (fill);
vers 1315-1330 : Joana II de Borgonya (vers 1291-1330), comtessa de Borgonya (germana) ;

 Dinastia de Frana .

vers 1315-1322 : Felip V de Frana (vers 1293-1322) Comte de Poitiers (1311), comte de Borgonya com a Felip I (vers 1315-1322), rei de Frana (1316-1322), rei de Navarra com a Felip II (1316-1322), (marit de Joana II);
1330-1347 : Joana III de Borgonya (1308-1347) (filla) comtesse de Bourgogne i d'Artois, (1330-1347), duquessa de Borgonya per matrimoni (1318-1347);

 Dinastia Capet de Borgonya .


1330-1347 : Eudes IV de Borgonya (vers 1295-1349) (marit de Joana III),  duc de Borgonya com Eudes IV (1315-1349), comte consort de Bourgogne i d'Artois (1330-1347);
1347-1361 : Felip I de Borgonya (1346-1361) conegut com Felip de Rouvres (net) ;
1361-1382 : Margarita de Frana, fille del rei de Frana Felip V el LLarg i de la comtessa Joanne II, heredera del seu besnebot Felip de Rouvres en els comtats de Borgonya i d'Artois;
per una genealogia ms detallada vegeu: "herncia borgonyona";

 Dinastia Capet de Valois-Borgonya .

1382-1384 : Llus II de Flandes, comte de Borgonya, comte de Flandes, duc de Brabant (pretendent), comte de Nevers, comte de Rethel,  comte d'Artois (fill) ;
1384-1405 : Margarita III de Flandes, comtessa de Borgonya (1384-1405), duquessa de Borgonya (1357-1361) i altres ttols ;
1384-1404 : Felip II de Borgonya (1342-1404) (Felip l'Agosserat) (segon marit de Margarita III i fill del rei Joan II de Frana el Bo,  Duc de Borgonya (1364-1404) i altres ttols i per matrimoni comte de Borgonya i comte d'Artois (1384-1404);
1405-1419 : Joan I Sense Por de Borgonya (fill),  Duc de Borgonya, comte de Borgonya i comte d'Artois i altres ttols;
1419-1467 : Felip III de Borgonya ( o Felip III el Bo), (fill),  Duc de Borgonya, comte de Borgonya (1419-1467), comte d'Artois i altres ttols;
1467-1477 : Carles el Temerari (fill),  Duc de Borgonya, comte de Borgonya (1467-1477), comte d'Artois i altres ttols;

 Casa d'ustria  .

1477-1482 : Maria de Borgonya, duquessa de Borgonya, comtessa de Borgonya, comtessa d'Artois (filla) ;
1477-1482 : Maximili I (1459-1519), emperador rom germnic, Duc de Borgonya, comte de Borgonya (marit) ;
1493-1506 : Felip el Bell (1478-1506), duc de Borgonya (Felip IV, 1482), rei de Castella (fill);
1506-1558 : Carles I, Emperador romanogermnic, rei de Castella (1518), rei de Catalunya i Arag (1517), duc de Borgonya, comte de Borgonya (fill) ;
1558-1598 : Felip II, rei de Castella i de Catalunya i Arag, duc de Borgonya, comte de Borgonya, comte d'Artois i altres ttols, (fill);
1598-1621 : Felip III, Rei de Castella i de Catalunya i Arag, duc de Borgonya, comte de Borgonya, comte d'Artois (fill) ;
1621-1665 : Felip IV, Rei de Castella i de Catalunya i Arag, duc de Borgonya, comte de Borgonya, comte d'Artois;
1665-1678 : Carles II (1661-1700), Rei de Castella i de Catalunya i Arag, duc de Borgonya, comte de Borgonya (fill) ;

 Corona francesa .

1678 : Llus XIV de Frana, incorpora el comtat de Borgonya o Franc-Comtat al domini reial francs ;

 Notes .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303831" title="Dolors Montserrat i Culler" nonfiltered="60" processed="60" dbindex="120063">
Dolors Montserrat i Culler (Sant Sadurn d'Anoia, Alt Peneds, 29 de mar de 1947) s una empresria i poltica catalana. s empresria del sector de la logstica i el transport i membre de la Fundaci Espanyola de Formaci Oncolgica Continuada (FEFOC) i del Grup gata. s presidenta del Partit Popular (PP) de Barcelona des del 2000, ha estat escollida diputada al Parlament de Catalunya a les eleccions del 1988, 1992, 1995, 1999 (va ser vicepresidenta segona de la Mesa del Parlament de Catalunya), 2003 i 2006.

 Enllaos externs .
 Pgina de Dolors Montserrat al Parlament;


 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303832" title="Antoni Castell i Clav" nonfiltered="61" processed="61" dbindex="120064">
Antoni Castell i Clav (Barcelona, 1970) s un poltic catal. s llicenciat en direcci i administraci d'empreses i mster en administraci d'empreses per ESADE. s professor associat d'ESADE i soci consultor de Clavera & Ferrera Associats, SL, des del 1996. Ha estat cap d'administraci de Polymedic, SA (1992-1994), cap de programes d'IKL, SA (1994-1996) i membre del Gabinet de la Conselleria de Treball de la Generalitat de Catalunya (1998-1999).

s soci de l'Ateneu Barcelons, membre del club Rotary de Vilafranca del Peneds, membre de la Colla dels Castellers de Vilafranca, membre de la colla del drac de Sant Quint de Mediona i membre l associaci cultural Seguem Cadenes. El 1992 es va afiliar a Uni Democrtica de Catalunya (UDC) i a Uni de Joves. Ha estat secretari d'organitzaci del CEN (1993-1997) i secretari executiu del CEI a la ciutat de Barcelona (1993-1995) de la Uni de Joves. Conseller nacional d'UDC des del 1995, tamb ha estat secretari general de la Uni de Joves i membre del Comit de Govern d'UDC (1997-2002) i membre del Consell Municipal del Districte de l'Eixample (Ajuntament de Barcelona) (1995-1999). Ha estat escollit diputat per la provncia de Barcelona per CiU a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999, 2003 i 2006, i actualment s secretari segon de la Mesa del Parlament de Catalunya.

 Enllaos externs .
 Pgina del Parlament d'Antoni Castell;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303835" title="Roger Laurent" nonfiltered="62" processed="62" dbindex="120065">
Roger Laurent va ser un pilot de curses automobilstiques belga que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Roger Laurent va nixer el 21 de febrer del 1913 a Lieja, Blgica i va morir el 6 de febrer del 1997 a Uccle.


 A la F1 .

Va debutar a la tercera temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1, la corresponent a l'any 1952, disputant el 22 de juny el GP de Blgica, que era la tercera prova del campionat.

Roger Laurent va participar a dues curses puntuables pel campionat de la F1, totes dues a la 1952.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303836" title="Francesc Homs i Molist" nonfiltered="63" processed="63" dbindex="120066">
Francesc Homs i Molist (Vic, 1969) s un poltic catal. Llicenciat en dret per la Universitat Autnoma de Barcelona (UAB). Va ser militant de la Federaci Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC) i membre de la junta de govern i del claustre de la UAB. Militant de Convergncia Democrtica de Catalunya (CDC) des del 1993, n's membre de l'Executiva Nacional i de la Permanent. Va ser coordinador del programa electoral de Convergncia i Uni (CiU) per a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003 i ponent del nou Estatut. Entre el 1996 i el 2003 fou director general d'Afers Interdepartamentals del Departament de la Presidncia i membre de la Comissi Executiva del Consell Econmic i Social de Catalunya (CTESC). Ha estat escollit diputat al Parlament de Catalunya a les eleccions de 2003 i 2006.

 Enllaos externs .
 Pgina de Francesc Homs al Parlament de Catalunya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303837" title="Marta Llorens i Garcia" nonfiltered="64" processed="64" dbindex="120067">
Marta Llorens i Garcia (Vilanova i la Geltr, Garraf, 1962) s una poltica catalana. Ha treballat com a graduada social i administradora de finques. Milita a Uni Democrtica de Catalunya (UDC) des de 1987, on ha estat secretria de Poltica Local, secretria d'Organitzaci i secretria general adjunta del Comit de Govern d'UDC. Ha estat regidora de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltr per CiU del 1995 al 2003, i fou escollida diputada per la provncia de Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003 i 2006.
 
 Enllaos externs .
 Biografia de Marta Llorens al Parlament de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303838" title="Valldoriola" nonfiltered="65" processed="65" dbindex="120068">


COM A TOPNIM.

El topnim Valldoriola (de fet, s'hauria d'escriure Vall d'oriola) es troba en dues comarques centrals del Principat de Catalunya. Vegem on sn:

1s una zona de Seva (Osona). Aquesta zona ha donat nom a un antic mas del municipi, situat al SE del terme, prop del lmit amb el Brull. s conegut des de 952 quan part del seu territori fou cedit al monestir de Ripoll. Entre el segle XII i el XIX hi hagu prop seu l'esglsia de Sant Gens de Valldoriola, documentada el 1237, de la qual noms es veu ara el setial.

2 s un torrent de Seva (Osona) que alimenta el riu Gurri.

3s un nucli del municipi de Sags (el Bergued). 

4 s una carnisseria de la Garriga, Can Valldoriola (el Valls Oriental).


COM A ANTROPNIM.

Valldoriola s tamb un cognom catal. Es troba sobretot a Osona, al Bergued, al Bages, al Valls Oriental, al Maresme i al Barcelons.

Ja es troba documentat un Valldoriola l'any 1184, quan en Guerau de Vilassar i la seva muller Bernarda fan donaci a n'Arnau de Valldoriola, a la seva muller Selvana i a en Guillem de Valldoriola de dues peces de terra que tenen al comtat de Barcelona, a la parrquia de Santa Maria de Llerona, pel preu de 2 s.m.b., el 19 de maig de 1184. 


SOBRE EL DOCUMENT: 
Signatura:  7-7-46 (D-4) 
Signatura antiga 1:  Rocabart Calda. 1 Cal. 3 n 273 
Signatura antiga 2:  S n 865 
Escriv:  Ramon, prevere 
Suport material:  Pergam 
Llengua del document:  Llat 
Estat de conservaci:  Regular 
Mides:  189 x 134 mm]
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303839" title="Josep Maria Pelegr i Aixut" nonfiltered="66" processed="66" dbindex="120069">
Josep Maria Pelegr i Aixut (Lleida, Segri, 1965) s un poltic catal. Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, va exercir de lletrat assessor jurdic (1992) al Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.

Militant d'Uni Democrtica de Catalunya (UDC) des del 1982, ha estat secretari de Poltica Municipal (2001-2002) del Comit de Govern d'UDC i secretari d'Organitzaci (2002-2004) del Comit de Govern d'UDC. s membre de l Executiva Nacional de CiU des del 2003 i secretari General d'UDC des del 2004. Tamb s conseller nacional, membre del Comit Executiu Intercomarcal de les Terres de Lleida i membre del Comit Executiu Local de Lleida ciutat. Ha estat vicepresident del Consell Nacional i membre de l Executiu Nacional d'Uni de Joves.

Ha estat regidor de l Ajuntament de Lleida (1991-1999), vicepresident del Consell Comarcal del Segri (1995-1999) i delegat territorial del Departament de Medi Ambient a Lleida (1996-1999). s membre de la Comissi Provincial d'Urbanisme de Lleida, vocal del Patronat Internacional de Turisme de la Diputaci de Lleida i membre del Consell de Direcci del Parc Natural d'Aigestortes. Tamb ha estat director general de Qualitat Ambiental (1999-2001), membre del Consell de Direcci de la Junta de Residus, membre del Consell de Direcci de la Junta de Sanejament del Departament de Medi Ambient de la Generalitat i director general d Administraci Local del Departament de Governaci i Relacions Institucionals de la Generalitat (2001-2002). Ha estat diputat per la provncia de Lleida a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003 i 2006.

 Enllaos externs .
 Pgina de Josep Maria Pelegr al Parlament de Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303841" title="Oriol Pujol i Ferrusola" nonfiltered="67" processed="67" dbindex="120070">
Oriol Pujol i Ferrusola (Barcelona, 1966) s un poltic catal, fill de Jordi Pujol i Soley i Marta Ferrusola. Llicenciat en Veterinria, ha fet un mster en direcci i administraci d empresa a l'IESE. Ha treballat en l'mbit de la consultoria en el sector privat. Ha estat cap del gabinet tcnic del Departament de la Presidncia de la Generalitat de Catalunya (1993-1996), director general d Afers Interdepartamentals del Departament de la Presidncia (1996-1998) i director general d Afers Interdepartamentals i de Relacions amb el Parlament del Departament de la Presidncia (1998-1999). Posteriorment ha estat regidor per CiU a l Ajuntament de Barcelona (1999-2000), secretari general del Departament d Indstria, Comer i Turisme de la Generalitat de Catalunya (2000) i secretari general del Departament de Treball, Indstria, Comer i Turisme (2002). Ha estat escollit diputat per Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003 i 2006.

 Enllaos externs .
 Pgina d'Oriol Pujol al Parlament de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303842" title="Juntes Generals d'laba" nonfiltered="68" processed="68" dbindex="120071">
Juntes Generals d'laba (en euskera Arabako Biltzar Nagusiak) sn el parlament i rgan legislatiu del territori histric d'laba, que al seu torn forma part del Pas Basc. Entre les atribucions que possexen les Juntes Generals es troben:

  Aprovaci de normes forals, mitjanant les quals es regulen matries en les quals el territori histric t competncies. Quan es tracta de competncies exclusives del territori histric aquestes normes forals tenen rangle equivalent a llei. Entre les matries en les quals laba t competncies exclusives es troben el funcionament dels rgans forals com la Diputaci Foral d'laba o les prpies JJGG.; els pressupostos i comptes delterritori histric, els plans sectorials, el rgim tributari, el rgim tributari i de finanament dels ajuntaments, els bns provincials i municipals i les demarcacions municipals. ;

 Elecci del Diputat General, que s el cap del poder executiu del territori histric. ;

 Aprovaci dels pressupostos del territori histric. ;

  Control i impuls de l'activitat de la Diputaci Foral d'laba. ;

Les Juntes Generals estan formades per 51 junteros que sn triats per sufragi universal. Les eleccions a les Juntes Generals se celebren cada 4 anys i solen ser coincidents amb les eleccions municipals. La composici actual de les Juntes Generals d'laba s la segent: 
 Partit Popular - 15 junteros. ;
 PNB- 14 junteros. ;
 SE-EE/PSOE - 14 junteros. ;
 EAE-ANV - 4 junteros. ;
 Eusko Alkartasuna - 2 junteros. ;
 Ezker Batua Berdeak - 1 juntero. ;
 Aralar - 1 juntero. ;

L'elecci dels junteros es realitza sobre la base de 3 circumscripcions electorals basats en les quadrillas o comarques alabeses: Quadrilla de Vitria (38 junteros); Quadrilla d'Aiara (6 junteros) i Terres Esparses, que agrupa les 5 quadrilles restants (7 junteros). Aquesta divisi es remunta a 1987, ja que amb anterioritat existien 7 circumscripcions electorals que es corresponien a les 7 quadrilles. Les circumscripcions anteriors a 1987 asseguraven la representativitat de totes les comarques alabeses, per prevalien el vot rural en detriment del vot de la capital, Vitria. 

La seu de les Juntes Generals es troba en el barri de Lovaina de la ciutat de Vitria en el carrer Vicente Goikoetxea, 2. Es tracta d'un xalet que data de 1868. No obstant aix, els plens se celebren, en el sal de plens de l'edifici de la Diputaci Foral d'laba, situat en el mateix barri i a molt escassa distncia. Aquest edifici data de 1833. 

 Histria . 
La histria de les Juntes Generals d'laba pot dividir-se a grans trets en tres perodes; un primer perode que abasta des de la seva formaci en el segle XV fins a la seva primera abolici en 1876, un segon perode transitori que abasta la major part del segle XX en el qual va tenir una vida intermitent amb carcter primriament cerimonial, i un tercer perode contemporani, que abasta des de la Transici Espanyola fins a l'actualitat. 

L'antecedent directe de les Juntes Generals d'laba s la Cofraria d'Arriaga que es remunta almenys a 1258. Celebrava les seves juntes en el camp de Lakua, prop del poblat d'Arriaga. La Cofradia d'Arriaga agrupava a la baixa noblesa i als gentilhomes del territori d'laba i exercia una sobirania compartida sobre el territori d'laba. Va desaparixer en 1371 arran del seu Voluntari Lliurament al reialeng del Regne de Castella. Les Juntes Generals d'laba neixen en el segle XV seguint la tradici de la Cofradia d'Arriaga i durant el procs de formaci de la Germandat d'laba. En aquest primer perode les Juntes Generals d'laba acumulaven tant el poder executiu, com el legislatiu i el judicial sobre el territori de laba, sense haver una clara divisi de poders i sent el mxim rgan de poder d'aquest territori. Les Juntes funcionaven com una assemblea representativa de les germanors que conformaven la provncia d'laba que es reunia cada cert temps per a fer s de les seves atribucions que com hem dit abans abastaven tant aspectes executius i legislatius com judicials. 

Per als perodes de temps entre junta i junta, les Juntes Generals nomenaven al Diputat General que actuava tant com representant del rei en la provncia com comissionat de les Juntes per a dirigir la provncia en el dia a dia i portar a terme l'acordat per les Juntes Generals. D'acord a la norma foral escrita i els costums tradicionals les atribucions de les Juntes Generals d'laba eren les segents: 
 Fer guardar les lleis i ordenances. Aquesta labor la realitzaven de forma conjunta amb el Diputat General.
 Determinar els impostos i manera de recaptaci dels mateixos entre els diferents elements de la provncia. ;
 Rebre el jurament dels Furs pel rei. ;
 Nomenar el Diputat General, aix com a la resta dels elements directius de la provncia. Les Juntes Generals d'laba intervenien en la reestructuraci de les Quadrilles i Germanors alabeses.
 Instrumentar la passada foral a la legislaci d'origen real. (Vetar aquelles lleis reals que contravenia els Furs). ;
 Efectuar les levas militars i cridar a les armes a les milcies forals, encarregades de defensar el territori d'laba. ;
 Administrar la provncia establint el pressupost general, cuidant de la xarxa viria, peses, mesures, problemes municipals, etc.
 Exercir funcions judicials atenent a totes les reclamacions, corregint sentncies, intervenint en plets entre concejos, viles i vens, etc.

Existien dos tipus de Juntes Generals; les juntes ordinries i les extraordinries. Les juntes ordinries se celebraven sota una certa periodicitat, que va ser variant amb el temps; al principi aquesta periodicitat no estava establerta. A laba les Juntes Generals van acabar reunint-se dues vegades per any; al maig es reunien per terres esparsas s a dir en algun lloc de la provncia, mentre que al novembre es reunien en la capital, Vitria. Probablement acudissin a les primeres juntes tota classe de procuradors sense major distinci social ni de sexe tal com ocorria durant la edat mitjana en les juntes de la Cofraria d'Arriaga; per en el segle XVI es van establir diversos condicionaments de elegibilitat que perdurarien fins al segle XIX; solament podien ser junteros aquells barons, possedors de certa renda, vens establerts de la localitat a la qual representaven i de neteja de sang assegurada i provada (el que solia suposar un cert desembors econmic). Ni sacerdots ni advocats podien ser junteros. En laba es va excloure tamb als funcionaris del govern provincial i a persones relacionades econmicament amb la instituci provincial. Cada concejo o vila amb dret a vot podia enviar un juntero. A laba els concejos s'agrupaven en germanors a les quals cedien el seu vot i representaci en les Juntes. Aquestes germanors sn la base dels actuals municipis rurals de la provncia.

Les Juntes Generals van deixar de celebrar-se com a conseqncia de l'aplicaci de la llei del 21 de juliol de 1876 que derogava el rgim foral basc, del que solament es conservarien alguns aspectes com el Contingent basc. Aquesta llei es va aprovar poc desprs de finalitzar la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), en la qual el Pas Basc i Navarra havien estat el principal basti del pretendent carl al tron; que va resultar derrotat en la guerra. Durant un segle la recuperaci total del rgim foral i de les Juntes Generals va ser una de les principals reivindicacions del nacionalisme basc, moviment poltic sorgit en part a causa del malestar produt per la derogaci dels Furs i de les Juntes Generals. 

La particularitat d'laba, respecte a  Guipscoa i Biscaia, va consistir que les Juntes Generals no van desaparixer totalment arran de la llei de 1876, ja que van ser restaurades diverses vegades al llarg del segle XX, aix si amb atribucions molt redudes. La primera restauraci es va produir en 1909 com un rgan consultiu i assessor de la Diputaci Foral d'laba, durant fins a 1923, any en el qual van ser abolides per la dictadura de Miguel Primo de Rivera. La segona restauraci es va produir durant la dictadura franquista quan foren restablides en 1957, encara que solament amb carcter cerimonial i commemoratiu. Aquesta segona restauraci es va deure al fet que el franquisme va permetre la conservaci de part del rgim foral alabs, a causa del suport que va rebre del tradicionalisme alabs durant la Guerra Civil. 

 Restabliment del rgim foral .
La resurrecci total de les Juntes Generals d'laba es va produir durant la Transici Espanyola, el 2 de juny de 1977 en reasumir les seves caracterstiques forals plenes, dos anys abans que els seus homnimes guipuscoana i biscana. El Reial decret del 4 de gener de 1978 que va establir el rgim preautonmic per al Pas Basc, autoritzava al Govern a restablir, abans de les eleccions municipals, sobre la base del respecte al rgim foral vigent, les Juntes Generals. La Constituci Espanyola que es va aprovar aquest mateix any va derogar definitivament la llei de 1876 al reconixer els drets forals de les 4 provncies basc-navarreses en la seva disposici addicional primera on es pot llegir: La Constituci empara i respecta els drets histrics dels territoris forals. 

L'actualitzaci general d'aquest rgim foral es portar a terme, si escau, en el marc de la Constituci i dels Estatuts d'Autonomia. El Reial decret del 26 de gener de 1979 s el qual ressuscita definitivament les Juntes Generals d'laba, que queden definides de la segent manera: 

Article 1r Correspon a les Juntes Generals de Alava i a la seva Diputaci Foral el govern i administraci dels interessos peculiars de la provncia. 

Article 2n Les Juntes Generals de Alava sn, conforme a la seva tradici histrica, l'rgan de participaci del poble alabs, a travs dels seus Municipis agrupats en Germanors, en l'administraci i govern provincial. 

Article 3r Els Municipis de Alava, als efectes previnguts en el present Reial decret, s'agrupen en Germanors que a tal fi constituxen les corresponents circumscripcions electorals, a cadascuna de les quals corresponen els procuradors que s'assenyalen. 

Aquestes circumscripcions electorals serien modificades en 1987. Les noves Juntes Generals sorgides en 1979 sn una instituci moderna basada en el sufragi universal i que t un carcter legislatiu. La seva seu va quedar fixada en la capital de la provncia, Vitria.

 Fonts .
 Bernardo Estorns Lasa - Enciclopedia Auamendi;

 Enllaos externs .
 Web de las Juntes Generals d'laba;

 Vegeu tamb .
 Diputaci Foral d'laba.
 Hermandad de laba;
 Govern Basc.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303851" title="Gavatx" nonfiltered="69" processed="69" dbindex="120072">
Un gavatx s apellatiu pejoratiu per als occitans i s'estn als francesos.

Origen i s del mot gavatx.

El mot gavatx apareix per primer cop en catal l'any 1603, coincidint amb el fort de l'immigraci ultrapirinenca. Al Principat de Catalunya, s utilitzava per denominar despectivament les persones vingudes de la Frana occitana.

Per s en textos occitans on apareix primerament aquest terme; des del segle XV es documenta la paraula gavach, que es referia als treballadors estrangers provinents de regions pobres, sobretot del nord. Alguns exemples del comenament del segle XX de la zona meridional i central d'Occitnia ens confirmen aquest sentit. Per exemple, a dos pobles prop de la costa mediterrnia, a La Sala (Lasalle en francs) (departament del Gard, Gardon en occit) i a Pugseriguir(en francs Puisserguier) (departament de l Hrault) la paraula gavach significava respectivament  muntanys, home grosser  i  muntanys dels departaments de la Losra (francs : Lozre), del Tarn, de l'Avairon (Francs : Aveyron  (que sn zones interiors i de muntanya del migdia francs). Al seu torn, a l'Avairon significava  un habitant del Gavald  (regi encara ms muntanyosa i rural del Masss Central) i al Ger (Gers en francs)  una persona estrangera al pas . A Montpeller i la plana llenguadociana designa els habitants de la Cevena (Les Cvennes) i els qui viuen en les zones muntanyenques i que parlen el dialecte gavot, considerat com grosser per la fontica diferent (noteu que en aquestes regions 'gavot' s la pronuncia de 'gavach').

En canvi, a partir de la fi del segle XV, els gascons han tractat de gavaches (o gavais) les persones que parlaven un cert dialecte del francs, el peitav-santongs, i que van repoblar a la fi de la Guerra dels Cent Anys la regi d Entre Doas Mars (francs : Entre-deux-Mers), anomenada a partir de llavors la Petita Gavatxaria, a la baixa vall de la Garona. A ms, al nord-est de la Gironda (als voltants de Coutras i Blaye), la zona limtrofa anomenada Lo Pas Gavach (Le Pays Gavache), o tamb La Grande Gavacherie (La Grand Gavachari o lo Pas Gavai, en occit)  s un enclau de llengua d ol en territori gasc, al lmit de les llenges d'oc (s a dir, l'occit) i d'ol (el francs), on es parla el santongs (dialecte ol). 

Segons el llibre Larousse des Noms de Famille, el nom propi  gavache   que s tamb un cognom- designava els peitavins i els santongesos (tots dos sn tradicionalment de parla francesa) i tenia el sentit de  mandrs  en francs antic. 

En conclusi, fos on fos utilitzat, originriament el terme pejoratiu 'gavatx, gavach, gavache, gaba, gabacho' designava sempre una persona estrangera al pas, vinguda d'un territori ve del nord, rstega, muntanyesa i grossera, en les maneres i en el parlar. Noteu com varia el seu significat segons el punt de vista geogrfic:
 
 A Catalunya, els gavatxos sn tots els francesos. Originriament s'adreava solament als immigrats occitans que exercien els oficis ms vils a la pennsula Ibrica.
 Al Rossell, els gavatxos sn els llenguadocians. ;
 Al Llenguadoc, los gavaches sn les persones de parla occitana que provenen de zones de l interior del pas, de llocs isolats i muntanyosos, d una mica ms al nord i de marcat carcter rural, com el Gavald i l'Alvrnia. ;
 A la Gironda meridional (a l extrem nord de la Gascunya), los gavaches sn els vens de ms amunt, s a dir, de la Gironda septentrional, de la Charente Maritime i de la Charente, que eren de parla francesa, no pas occitana. ;

Per tant, es pot tractar de gavatx als vens del nord i al mateix temps ser tractat de gavatx pels vens del sud. 

Per antiguitat, s indiscutible que el mot gavatx ve de l occit i que d aquesta llengua va passar al catal en l poca en qu hi va haver la forta immigraci de gent del pas ve. No se sap segur quina s l etimologia del mot, per s possible que sigui un derivat del celta gaba, que significava  gola, gorja , i tamb  goll  (inflamaci del coll que apareix amb freqncia en determinades zones geogrfiques on el iode s escs, com els Alps, els Pirineus). El fet que molts muntanyesos patissin aquesta malaltia de la tirodes i que parlessin malament va fer que al final gavatx es refers a tota persona originria del Masss Central, ruda i ignorant; segurament aquest sentit es va veure ajudat pel mot Gabalis, que era un poble celta de l actual Gavald. abans de 'gavach' va aparixer 'gavot' (totes dues paraules sn derivades de l'arrel indoeuropea *gaba), que des de les primeres atestacions del segle XIV en occit provenal significa el mateix que gavatx i es utilitzat per la gent de la Baixa Provena per denominar la gent de l Alta Provena. 

Geogrficament, el Masss Central s inclou en divuit departaments francesos: Allier, Ardche, Aude, Aveyron, Cantal, Corrze, Creuse, Gard, Hrault, Loire, Haute-Loire, Lot, Lozre, Puy-de-Dme, Rhne, Tarn, Tarn-et-Garonne, Haute-Vienne. Ens aquests departaments l altitud supera els 500 metres. Veiem que quatre departaments estan situats enterament en el masss: Aveyron, Lozre, Cantal, Haute-Loire. El Gavald es troba al departament de Lozre i una petita part a Haute-Loire.

Els catalans van manllevar el mot que una part dels immigrats donaven a l altra part i la van aplicar a tots els occitans i fins i tot als francesos. Com va arribar al catal? S explica per la immigraci rebuda al segle XVI, una immigraci barrejada de gent del Baix Llenguadoc (Llenguadoc costaner) i del Masss Central). Fruit de la situaci socioeconmica dels immigrats occitans i de la situaci poltica entre Catalunya i Frana, s entn que als segles XVI i XVII els gavatxos fossin mal considerats i que aquesta paraula fos connotada molt negativament, que fos gaireb un insult, com ja ho era, de fet, al migdia francs. Per aix, no ha de sorprendre que en la fraseologia i les dites catalanes tradicionals els mots gavatx i francs denotin un s ben pejoratiu:

 Passar-se gavatx (que a l Empord tenia el sentit de 'no tenir paraula') ;
 De gavatx i de porc, no te'n fis fins que s mort;
 Digues mal dels francesos! o b No cal dir mal dels francesos! (que vol dir que qui t defectes no ha de criticar els dels altres) ;

Malgrat el seu s pejoratiu,  gavatx  ha deixat una bona empremta en la nostra toponimia. Per exemple, hi ha la masia Can Gavatx a Brunyola (La Selva), la font del Gavatx a Argentona (Maresme), el Salt del Gavatx a Colera (Alt Empord), bosc del Gavatx a Olesa de Montserrat (Baix Llobregat), el dolmen del Gavatx a Castellterol (Valls Oriental), el crrec del Gavatx a Urtx (Cerdanya), les feixes del Gavatx a la Baronia de Rialb (Noguera), carrer dels Gavatxons a Terrassa, l estany dels Gavatxos i el coll dels Gavatxos a Bo (Alta Ribagora), etctera etctera. I ho deixem aqu perqu la llista podria ser ms llarga.  

Emigraci occitana.

Al comenament del segle XVI, a Frana: d'una banda, els catlics immobilistes, de l'altra, els protestants reformadors  aquests darrers coneguts amb el nom d'hugonots . D aquest conflicte politicoeconmic, havia comenat un conflicte entre dues faccions religioses que pretenien aconseguir el poder en resultaria un seguit de guerres civils que van provocar la fugida massiva de ciutadans francesos. 

Per, la immigraci occitana a Catalunya s un fenomen que ja existia abans de les guerres de religi. Per tant, ens podrem demanar quines han estat les causes d'aquest xode tan important de la meitat sud de Frana vers la pennsula ibrica? 
 La pobresa, la fam i les epidmies que patien algunes regions de Gascunya, dels Pirineus i del Masss Central;
 La superpoblaci de les regions ms muntanyenques i rurals del migdia francs;
 Els efectes de les guerres de religi, que van intensificar la ja tradicional immigraci ultrapirinenca.
 L atracci que els oferia una terra plena de possibilitats econmiques derivades de la manufactura i del comer, amb una demografia molt baixa i amb manca de m d obra.

Aix, doncs, des de les acaballes del segle XV, abans que esclats el conflicte entre catlics i protestants, certes regions franceses  zones muntanyenques, isolades i amb una economia poc viva  es veien amb la necessitat d'aportar el seu excedent de poblaci a d'altres zones. Ms tard, aquesta immigraci, fins llavors sostinguda i gradual, es va acrixer pel desordre generat per les guerres. 

Com van comenar els conflictes bllics? Des del seu comenament a Frana (1547), el protestantisme va tenir interessos econmics i socials oposats al catolicisme. Desprs d'un creixement espectacular entre 1555 i 1562, quan els hugonots arriben a dos milions (sobretot entre els nobles i la burgesia de les grans ciutats, i en particular al sud i al centre del pas), el nou moviment reformista s vist per al poder establert de Pars (els nobles propers al rei i el Parlament sn majoritriament) com una amenaa que cal eliminar. D'aqu, la massacre d'hugonots a Vassy l'1 de mar de 1562, data inicial de les Guerres de Religi, vuit guerres entretallades per treves. S estima que el nombre total de morts a Pars durant la primera massacre fou de 2.000, i de 5.000 a 10.000 a tot Frana. Desprs d'aquest fet trgic, els hugonots es van transformar en un moviment poltic fort que va agrupar un potent exrcit amb Enric de Navarra, futur pretendent de la corona, i la Casa de Borb com a aliats. Van tenir al seu poder 60 ciutats fortificades i van esdevenir una amenaa real per a la corona catlica. Per a causa del major nombre de catlics els hugonots s enduen la pitjor part de les guerres. Un fet inesperat, per, capgira la seva situaci desfavorable: l assassinat del rei catlic Enric III. Desprs d aix, Enric de Navarra pot erigir-se com a rei de Frana, per no ho podr fer si abans, per guanyar-se el favor de la poderosa i influent part catlica, no es converteix al catolicisme. Les guerres van continuar fins al 1598, quan el nou rei va proclamar l'Edicte de Nantes, que donava igualtat de drets als protestants i als catlics.

Aquest estat de les coses ens podria fer pensar que la majoria d'immigrats francesos d'aquella poca eren hugonots. Res ms lluny de la veritat: la major part dels immigrats occitans no eren pas luterans o calvinistes, sin catlics del sud que fugien del desordre, de la destrucci i mortaldat que provocaven els hugonots, en certs moments vencedors. s aix com, per exemple, el 1592 un pretendent a nuvi d origen francs explicava les raons de la seva partena:   per quant los camins sn molt parilosos y la Frana corumpuda per molts luterans y altres homes facinerosos y per molts altres parils . 

Ms tard, el 1661, quan Llus XIV prengu el control del govern, es va iniciar una nova onada de persecucions, fins que el 1685 aquest mateix rei va declarar definitivament illegal el protestantisme per mitj de l'Edicte de Fontainebleau. Com a conseqncia, ms 200.000 hugonots van haver de fugir a d'altres pasos protestants (Holanda, Anglaterra, Alemanya i Sussa) i encara alguns a Catalunya. 

Pescalluna.

Pescalluna/Pescaluna s un sobrenom donat tant a Catalunya com a Occitnia. No se sap si s una coincidncia, per tenint en compte la forta immigraci occitana a casa nostra als segles XVI i XVII ens podem demanar si no s possible que el sobrenom viatgs de nord a sud amb l arribada dels immigrants ultrapirinencs.

A Occitnia, s aplica als habitants de la vila de Lunel, al departament de l'Erau (en francs l Hrault). Segons la llegenda local, es diu que en temps antics els perseverants lunelesos cada nit assajaven de pescar la lluna. Sense reeixir, s clar. A ms, el mot occit  pescaluna  ha passat de ser el sobrenom dels habitants de Lunel a ser un nom com que s utilitza per descriure una persona lluntica i una mica tanoca.

A Catalunya, l apellatiu Pescalluna s aplica satricament tant als habitants de Torell (Osona), com als de Ventall (Baix Empord) i de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa). En les dues localitats gironines, es diu que segons la llegenda els habitants d aquests dos pobles volien pescar la lluna del riu amb un cove. En canvi, a Torell l explicaci popular del renom s lleugerament diferent: en una nit de lluna clara, els torellonencs veieren la lluna reflectida dins el riu o dins un rec profund, i no sabent qu era, decidiren pescar-la; enganxaren l'ham en algun relleu del sl del riu o torrent, i estiraren amb tanta fora, que la corda es trenc i tots caigueren d'esquena, i quan veieren la lluna al cel, cregueren que hi havia anat a parar de tan fort que havien estirat.

Antroponmia.

Per fora, tota la gent vinguda d'ultraPirineus havia de donar nous cognoms a la poblaci. Cal dir, per, que a la Catalunya medieval ja hi havia cognoms occitans  potser fruit de petites immigracions anteriors al segle XV. A ms, una gran part dels cognoms catalans o occitans eren coincidents, sense esmentar els possibles canvis de cognom, puix que com se sap els immigrats sempre tendeixen a menysprear el que s seu i assagen d'assimilar el que s del pas on s'estableixen (una mena de pudor o de vergonya d'sser identificat com a estranger). Per exemple, un home amb el cognom Montesquieu a Frana passava a Montesquiu a Catalunya. De vegades l adaptaci fa que hi hagi ms canvis, per exemple, de l immigrat Gibert Rossejach els seus descendents en prengueren el nom Gavert (deformaci de Gibert) com a cognom.

Tret d una minoria de casos, la majoria dels cognoms occitans eren parallels als cognoms catalans actuals (Anglada, Bonet, Creus, Riu, Duran, Font, Planes, Ribera, Serra, Montagut, Bogues...). 

 Notes .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303852" title="Joan Ferran i Serafini" nonfiltered="70" processed="70" dbindex="120073">
Joan Ferran i Serafini (Barcelona, 1951) s un poltic catal. Llicenciat en filosofia i lletres i diplomat en histria contempornia per la Universitat Autnoma de Barcelona. Durant els anys 1970 va passar per les associacions Barrio Popular, pels FJIL, per la CNT i pels GARI, sent aquesta ltima responsable del segrest d'un director de banc a Paris . Fou empresonat pel rgim franquista i lliberat grcies a l'amnistia de 1977, reciclant-se polticament ingressant al PSC . Ha treballat en el sector de l'ensenyament i tamb com a assessor tcnic de la primera tinncia d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona (1988-1990). Ha escrit articles d'opini en diversos mitjans de comunicaci. s director de la revista trimestral La Rosa de Barcelona.

Afiliat a la Uni General de Treballadors (UGT) i militant del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), ha estat director de Promoci Cvica de l'Ajuntament de Barcelona (1990-1992) i diputat per la provncia de Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1992, 1995, 1999, 2003 i 2006.

s, des del desembre de 2006, portaveu adjunt del Grup Parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi (PSC-CpC) al Parlament.

Es va donar a conixer al gran pblic a travs d'una polmica entrevista a El Peridico, del 4 de desembre del 2007, on Ferran denunciava l'existncia d'una crosta nacionalista en els mitjans de comunicaci pblics catalans (TV3 i Catalunya Rdio) respecte dels quals hi afirmava  Quan un director de programa pronuncia arengues com les que se senten a primera hora del mat a Catalunya Rdio disfressades d'informaci confon els seus oients, que pensen que el que reben s informaci. En una emissora pagada amb els diners de tots els ciutadans, els que sn nacionalistes i els que no ho sn, aix s intolerable, encara que el locutor sigui una estrella de l'star system engreixat en l'ltim quart de segle , fent referncia al periodista Antoni Bassas responsable, des del 1995 fins al 2008, del programa El Mat de Catalunya Rdio . Uns mesos desprs, Antoni Bassas abandonava Catalunya Rdio.

 Obres .
 Maleda Crosta (2009);
 Entre tiempos (2006);
 Els pamflets d en Ferran (2006) ;
 El llenguatge subterrani de la poltica (1982) ;

 Enllaos externs .
 Biografia de Joan Ferran al Parlament de Catalunya;

 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303854" title="Nombre de Pclet" nonfiltered="71" processed="71" dbindex="120074">
En la dinmica de fluids, el nombre de Pclet s un nombre adimensional que relaciona la velocitat d'advecci d'un flux amb la seva velocitat de difusi, sovint de difusi trmica. s equivalent al producte del nombre de Reynolds pel  nombre de Prandtl en el cas de la difusi trmica, i al producte del nombre de Reynolds pel nombre de Schmidt en el cas de la dispersi de massa. 


Per a la difusi trmica, el nombre de Pclet es defineix com:

;

Per a la difusi de massa, es defineix com:

;

on

 L - Longitud caracterstica;
 V - Velocitat;
   - Difusivitat trmica ;
 D - Difusivitat de massa;

i

 k - Conductivitat trmica;
   - Densitat;
  - Capacitat trmica;


En aplicacions d'enginyeria el nombre de Pclet s sovint molt elevat. En tal cas, la dependncia del flux en la seva part baixa (downstream) es redueix, i les variables en el flux tendeixen a esdevenir propietats 'unidireccionals'. Aix doncs, quan es modelitzen certes situacions que presenten nombres de Pclet elevats, poden adoptar-se models computacionals ms senzills. . 

Un cert flux presenta sovint diferents nombres de Pclet per a la calor i per a la massa. Aquest fet pot conduir al fenomen de la convecci de doble-difusivitat.

En el context del moviment de partcules els nombres de Pclet han estat tamb anomenats Nombres de Brenner, amb el smbol Br, en honor a Howard Brenner

Referncies.


Vegeu tamb.

 Nombre de Reynolds;
 Nombre de Prandtl;
 Nombre de Schmidt;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303859" title="Msica catalana" nonfiltered="72" processed="72" dbindex="120075">
Tradicionalment s'ha ents com a msica catalana tota la msica composta i interpretada dins d'algun d'aquests supsits:

 Msica produda per persones catalanes, ja siguin intrprets o compositors. S'hi inclouen majoritriament els compositors que produeixen (o varen produir) la seva obra per a un context catal, per tamb aquells que ho fan o ho varen fer fora de Catalunya. Probablement el cas ms emblemtic s el del guitarrista Ferran Sor; tamb s significatiu el del Pare Antoni Soler. En aquest apartat hi acostumen a figurar, tamb, els intrprets de relleu. Podem citar com a exemples Tete Montoliu o Montserrat Caball.

 Msica d'autor annim conservada i localitzada en algun fons catal i de la qual se suposa que fou creada a Catalunya; s a dir, per a un context catal sense tenir la certesa de la nacionalitat de l'autor. Un exemple seria el Llibre Vermell de Montserrat;

 Msica produda per persones originries d'altres indrets, per que varen treballar -si ms no una part de la seva vida- en i per a un context catal. Un cas rellevant s el de Joan Brudieu.

 Estils o gneres sorgits a Catalunya i que tenen una especificitat en respecte a altres gneres semblants, propis d'altres terres. s el cas de la rumba catalana o les havaneres. ;

En el cas de la msica moderna, i concretament del rock i gneres afins, el terme s ms controvertit ats que alguns vinculen la qualificaci de "catalana" a la llengua utilitzada en els textos de les canons. Segons aquesta accepci seria rock catal el rock amb text en catal.

Referncies.
 Avioa, Xos (dir.): Histria de la musica catalana, valenciana i balear. Edicions 62. Barcelona, 2000.
 Albet, Montserrat: Histria de la msica catalana. Barcelona, 1985.
 Enciclopdia Catalana: Msica catalana.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303871" title="Pontiac (Michigan)" nonfiltered="73" processed="73" dbindex="120076">

Pontiac s una ciutat de l'estat del Michigan dels Estats Units d'Amrica. Forma part del comtat d'Oakland i s la ciutat ms gran del comtat. Segons el cens del 2006, t una poblaci de  habitants.

 Enllaos externs .
Ajuntament de Pontiac;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303874" title="Dr. T" nonfiltered="74" processed="74" dbindex="120077">
El Doctor T s un personatge del manga i l'anime Slam Dunk. s l'alter ego de Takehiko Inoue (l'autor del manga) dins de l'obra. No t nas i porta una gorra de visera cap arrere. Duu el nmero 23 a la samarreta en honor a l'ex-jugador nordameric Michael Jordan. Interromp sovint la histria per explicar les regles i jugades del bsquet als no entesos en l'esport. Totes les seues aparicions les fa en estil Super Deformed.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303876" title="Arthur Legat" nonfiltered="75" processed="75" dbindex="120078">
Arthur Legat va ser un pilot de curses automobilstiques belga que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Arthur Legat va nixer el 1 de novembre del 1898 i va morir el 23 de febrer del 1960.


 A la F1 .

Va debutar a la tercera temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1, la corresponent a l'any 1952, disputant el 22 de juny el GP de Blgica, que era la tercera prova del campionat.

Arthur Legat va participar a dues curses puntuables pel campionat de la F1, repartides a les temporades 1952 i 1953.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303878" title="Ivana Baquero Macas" nonfiltered="76" processed="76" dbindex="120079">
Ivana Baquero Macas (Barcelona, 11 de juny de 1994) s actriu i escriptora. Fou l'actriu espanyola ms jove en guanyar un Premi Goya amb noms 12 anys d'edat per la seva actuaci a El laberinto del fauno (2006).

 Enllaos externs .

 Fitxa IMDB;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303886" title="Morgana" nonfiltered="77" processed="77" dbindex="120080">
La bruixa Morgana s un personatge de la mitologia celta. Tamb coneguda com a fada Morgana, ha estat des de sempre una de les fetilleres  ms famoses i poderoses de la literatura occidental; per a molts s la personificaci del mal, de l'odi i de la venjana, aix com la bellesa ardent, el desig, la temptaci i, per sobre de tot, la passi. Dona capa de convertir-se en qualsevol animal, persuadir els mortals mitjanant la telepatia, veure el futur i fins i tot alterar-lo, va ser la perdici de molts homes poderosos, com el mtic Rei Artur, Pendrag i fins i tot Merl, el ms poders dels mags del seu temps.

 Morgana en el cicle artric .
Morgana en el cicle artric s un personatge femen, de vegades presentat pels cristians com a antagonista del Rei Artur i enemiga de Ginebra. En la Vita Merlini (Vida de Merl) del segle XII, es diu que Morgana ("Morgen") s la major de nou germanes que governen valon. Geoffrey de Monmouth parla de Morgana com la major sanadora. Escriptors ms tardans com Chrtien de Troyes, basant-se en la interpretaci de Monmouth, han descrit Morgana vigilant Merl a valon.

 Llaos familiars .
En la tradici dels cicles artrics, Morgana era la filla de la mare d'Artur, Lady Igraine, i del seu primer marit, , duc de Cornualla i neboda de Viviana, la Dama del Llac. Artur, fill de Igraine i de Uther Pendrago, era, per tant, el seu mig germ.

Com a dona cltica, Morgana va heretar part de la "mgia de la Terra" de la seva mare. Morgana tenia dues germanes majors (i era per tant la menor de tres, i no la major de nou). La de tres germanes s una frmula abundantment usada en la mitologia cltica.

En La Mort d'Arthur i d'altres fonts, ella s la infeli esposa del Rei Urien de Gore, i Owain mab Urien s el seu fill.
En les interpretacions cristianes ms modernes de la mitologia artrica, Morgana sedueix Artur i concep amb ell el malvat Mordred, encara que originalment aquest paper s assignat a una de les seves germanes. 

 Morgana en altres fonts .
Diverses fonts descriuen Morgana com a deixeble de Merl, i ms endavant com a rival; en aquest paper, el personatge apareix parcialment superposat a "Viviana", una de les figures que corresponen al nom de "Dama del Llac". 
El mite de la rivalitat entre Morgana i Merl es reprn en algunes obres cinematogrfiques, en particular en la pellcula Excalibur de John Boorman (1981). 

La fada o bruixa Morgana apareix tamb en narracions fantstiques posteriors, no relacionades amb el cicle del rei Artur: per exemple, apareix en la rondalla Els cignes selvtics de Hans Christian Andersen.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303888" title="Soba (Cantbria)" nonfiltered="78" processed="78" dbindex="120081">


Soba s una vall i municipi de la comunitat autnoma de Cantbria,que limita al nord amb Ramales de la Victoria, Arredondo i Ruesga, al sud amb Valle de Mena, la Merindad de Montija i Espinosa de los Monteros,a la provncia de Burgos, a l'est amb Lanestosa i Karrantza a Biscaia i a l'oest, San Roque de Riomiera.  

Localitats. 

 Aja.
 Asn.
 Astrana.
 Bustancills.
 Caedo.
 Fresnedo.
 Hazas.
 Herada.
 Incedo.
 Lavn.
 Pilas.
 El Prado.
 Quintana.
 Regules.
 Rehoyos.
 La Revilla.
 Rozas.
 San Juan.
 San Martn.
 San Pedro.
 Sangas.
 Santayana.
 Valcaba.
 Valdici.
 Veguilla (Capital).
 Villar.
 Villaverde.

Demografia.



Font: INE


 Administraci .







Enllaos externs.
 Fotografies de Soba;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303890" title="El Besaya" nonfiltered="79" processed="79" dbindex="120082">

El Besaya s una comarca de Cantbria. Es troba situada en el centre de Cantbria i la seva capital s Torrelavega. La comarca s travessada pel riu Besaya. A pesar que ja existeix una llei de comarcalitzaci de Cantbria, aquesta encara no ha estat desenvolupada per tant la comarca no t entitat real. 

Municipis de la comarca.

 Anievas.
 Arenas de Igua.
 Brcena de Pie de Concha.
 Cartes.
 Cieza.
 Los Corrales de Buelna.
 Molledo.
 Polanco.
 San Felices de Buelna.
 Suances.
 Torrelavega.

Geografia.
 
Conca hidrogrfica del Besaya. 
La conca hidrogrfica del riu Besaya s la major conca que existeix en Cantbria, en abastar una superfcie de 1.025,5 km. Rep una precipitaci anual de 1.214,3 hectmetres cbics i registra un aporti de 777,5 hectmetres cbics, el que representa en la desembocadura del Besaya, a travs de la ria de Suances, un cabal brut de 24,65 metres cbics per segon.' Sense tenir en compte la conca del riu Saja, principal afluent del Besaya, la conca del Besaya presenta una extensi de 556 km, englobant els termes municipals de Campoo de Enmedio, Pesquera, Santiurde de Reinosa, San Miguel de Aguayo, Brcena de Pie de Concha, Molledo, Arenas de Igua, Anievas, Cieza, San Felices de Buelna, Los Corrales de Buelna, Cartes, Torrelavega, Polanco i Suances. 

El Besaya, igual que els principals rius cntabres, origina una vall transversal a la lnia de costa que va canalitzant, a travs d'un gran nombre d'afluents, entre els quals destaquen el Bisuea, el Torina, l'Erecia i el Llares. Les aiges procedents de la serra de Brcenamayor, dels Altos de Haro, Mediajo Fro, Castrucos, Cild i de les forests de Tejas i Dobra. En el seu recorregut sud-nord, el Besaya travessa permotristics, on el riu s'encaixa donant origen a arenisques trisiques, una vall en forma de "V" i de fortes pendents. s en aquests trams, i en funci dels acusats desnivells, on s'han installat alguns embassaments, que tenen un aprofitament energtic. Per altra banda, fora d'aquests trams, i especialment en els cursos mig i baix, el Besaya discorre per extenses vegues, que en moment de fortes riades donen lloc a catastrfiques inundacions com les d'octubre de 1983

Actualment.
.

La poblaci total de la comarca arriba a la xifra de 91.837 habitants, segons dades del INE de l'any 2006 (veure taula). Segons les dades del mateix any, els seus tres nuclis ms poblats, de maig a menor, sn: Torrelavega (56.143), Los Corrales de Buelna (11.091) i Suances (7.393). I els seus tres nuclis menys poblats, de menor a major, sn: Anievas (376), Brcena de Pie de Concha (800) i Molledo (1.770).

 Destacat .



Galeria. 



 Referncies .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303897" title="Ldia Santos i Arnau" nonfiltered="80" processed="80" dbindex="120083">
Ldia Santos i Arnau (Barcelona, 1950) s una advocada i poltica catalana. Doctora en dret per la Universitat Autnoma de Barcelona, on s professora titular de dret internacional privat. Va exercir l'advocacia del 1974 al 1986. s membre de l'Associaci per a les Nacions Unides a Espanya (AONU) i l'Associaci Catalana de Juristes Demcrates (ACJD). Militant del PSC-PSOE, ha estat escollida diputada per la provncia de Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003 i 2006 i ha format part de la ponncia del nou estatut d'autonomia de Catalunya. 

 Enllaos externs .
 Pgina de Ldia Santos al web del Parlament de Catalunya;
 Bloc de Ldia Santos;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303899" title="Nria Seg i Ferr" nonfiltered="81" processed="81" dbindex="120084">
Nria Seg i Ferr (Valls, 1966) s una poltica catalana. Llicenciada en geografia i histria, i diplomada en biblioteconomia i documentaci. Ha estat presidenta executiva de l'Escola Municipal de Msica (1995-1997), de la Fundaci Pblica Municipal per a la Infncia i la Joventut Casa Caritat (1995-2003) i  de l'Institut Municipal de Promoci Econmica de Valls (2001-2003). Tamb s membre de l'Institut d'Estudis Vallencs i de l'Associaci d Amics del Poble Sahrau (ACAPS).

Militant de Ciutadans pel Canvi (CpC) i del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), s membre de l executiva de la Federaci del Camp de Tarragona del PSC.
s regidora de l Ajuntament de Valls des del 1995, on s portaveu del PSC i ha estat responsable de les rees de Benestar Social i Ensenyament, de Serveis a la Ciutat, d Urbanisme i Medi Ambient, i de Promoci Econmica.  Ha estat consellera del Consell Comarcal de l'Alt Camp (1997-1999), delegada del Govern de la Generalitat de Catalunya a Tarragona (2006) i diputada al parlament de Catalunya per la provncia de Tarragona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999, 2003 i 2006. 

 Enllaos externs .
 Pgina de Nria Seg al web del Parlament de Catalunya;
 Bloc de Nria Seg;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303907" title="Unin Deportiva Marbella" nonfiltered="82" processed="82" dbindex="120085">

La Unin Deportiva Marbella s un club de andals de la ciutat de Marbella a la Provncia de Mlaga.

 Histria .
La Unin Deportiva Marbella va nixer l'any 1997. La temporada 2003-04 debuta a la Segona Divisi B espanyola.

s hereu de l'antic Club Atltico de Marbella fundat el 1947 i desaparegut el mateix 1997 per problemes econmics.  Aquest club debut a Segona A el 1992-93 on jug 4 temporades, baixant a Segona B el 1996-97.

Juga a l'estadi Municipal de Marbella, inaugurat el 1975, amb una capacitat de 9.000 persones i unes dimensions de 105x72 metres.

 Dades del club .
UD Marbella
 Temporades a Primera Divisi: 0;
 Temporades a Segona Divisi: 0;
 Millor posici a la lliga: 5 (Segona Divisi B temporada 04-05);
 Pitjor posici a la lliga: 15 (Segona Divisi B temporada 03-04);

CA Marbella
 Temporades a Primera Divisi: 0;
 Temporades a Segona Divisi: 4;
 Temporades a Segona Divisi B: 6;
 Temporades a Tercera Divisi: 18;
 Millor posici a la lliga: 7 (Segona Divisi temporada 92-93);
 Pitjor posici a la lliga: 20 (Segona Divisi temporada 95-96);

 Referncies .


 Enllaos externs .
Web oficial es espanyol;
Web oficial en angls;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303911" title="Poterna" nonfiltered="83" processed="83" dbindex="120086">

La poterna s una porta secundria, particularment d'una fortificaci, d'un mur o muralla d'un castell.

Generalment estaven molt amagades, dissimulades o situades en lloc de difcil accs. S'utilitzaven com a porta falsa per poder entrar o sortir del recinte, en cas de setge, sense ser vistos.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303914" title="Copa Intertoto de la UEFA 2008" nonfiltered="84" processed="84" dbindex="120087">


La Copa Intertoto 2008, igualment que en les seves anteriors edicions, es desenvolupa en 3 rondes amb 50 equips. Els 11 equips guanyadors de la tercera ronda entraran directament a la segona ronda classificatria de la Copa de la UEFA.

Primera Ronda.
21/22 de juny i 28/29 de juny de 2008.


Segona Ronda.
5/6 de juliol i 12/13 de juliol de 2008.


Tercera Ronda.
19/20 de juliol i 26/27 de juliol de 2008.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303915" title="Torre de Merola" nonfiltered="85" processed="85" dbindex="120088">


La torre de Merola s una casa aloera del castell de Montpalau a Pineda de Mar.Era un important casalot de tres plantes per actualment noms conserva part de les parets, restes de la capella, alguns finestrals i la portalada d'accs. Tenia una torre de guaita circular amb diferents elements arquitectnics i defensius, i una capella dedicada a Santa Anna. Prop de la zona i tamb formant part del castell de Montpalau trobem Can Feliu de Merol (o Menola).
Els seus orgens sn possiblement del segle X, documentats ja al segle XII. Domus medieval del castell de Montpalau propietat d'aloers i cavallers vinculats al Vescomte de Cabrera. De les imponents parets que es mantenen dempeus podem veure vestigis gtics dels segle XII amb modificacions posteriors del segle XV i XVII que s'ha anat transformant i degradant amb el pas del temps per donar lloc a un conjunt runs per imponent.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303916" title="Unin Deportiva Melilla" nonfiltered="86" processed="86" dbindex="120089">

La Unin Deportiva Melilla s un club de futbol espanyol de la ciutat de Melilla.

 Histria .
La primera Unin Deportiva Melilla es fund el 6 de febrer de 1943 desprs de la fusi de tres clubs de la ciutat, el Melilla Ftbol Club (1921 1943) i el Juventud Espaol (1940 1943). Aquest equip puj a Segona Divisi la temporada 1949-50. L'any 1956 va desaparixer.

L'any 1951 es fund el Melilla Club de Ftbol a partir d'un club anomenat CD Tesorillo, que tamb jug a Segona Divisi i desaparegu el 1976.

El nou club neix el 1976 com a resultat de la fusi dels clubs Sociedad Deportiva Melilla (creat el 1971) i Club Gimnstico de Cabrerizas. Entre el 1976 i el 1980 s'anomen CD Gimnstico de Melilla i des de 1980 Unin Deportiva Melilla. Aquest equip debuta a la Segona Divisi B la temporada 1987-88.

Altres club de la ciutat havien estat el Melilla Industrial Club de Ftbol (1968 1974) i el Club de Ftbol Industrial Melilla (1975 1985).

Dades del club.
 Temporades a Primera Divisi: 0;
 Temporades a Segona Divisi: 0;
 Temporades a Segona Divisi B: 18;
 Temporades a Tercera Divisi: 11;
 Millor posici a la lliga: 1r (Segona Divisi B temporada 98-99) ;
 Pitjor posici a la lliga: 16 (Segona Divisi B temporada 01-02);

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Web oficial del club;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303919" title="Estaci de Plaa Molina" nonfiltered="87" processed="87" dbindex="120090">

 




 

Plaa Molina s una estaci de la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que pertany a la L7, situada sota el carrer de Balmes a l'altura de la plaa Molina, al barri de Sant Gervasi de Barcelona.

Es va inaugurar al 1954 quan es va obrir el tram des de l'estaci de Grcia fins a l'estaci d'Avinguda Tibidabo.

S'est construint un passads d'enlla entre aquesta estaci i l'estaci de Sant Gervasi, que estan molt aprop, a la mateixa plaa Molina.



 Accessos .

Plaa Molina;
;

 Vegeu tamb .

Lnia 7 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Lnia Barcelona-Valls;
Xarxa ferroviria de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303920" title="Estaci de Pdua" nonfiltered="88" processed="88" dbindex="120091">

 

 



Pdua s una estaci de la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que pertany a la L7, situada al districte de Sarri-Sant Gervasi de Barcelona.

Es va inaugurar al 1954 quan es va obrir el tram des de l'estaci de Grcia fins a l'estaci d'Avinguda Tibidabo.



 Accessos .

Carrer Balmes;
;

 Vegeu tamb .

Lnia 7 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Lnia Barcelona-Valls;
Xarxa ferroviria de Catalunya;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303921" title="Oreneta cua-rogenca" nonfiltered="89" processed="89" dbindex="120092">

L'oreneta cua-rogenca (Hirundo daurica) s un ocell de l'ordre dels passeriformes escs als Pasos Catalans. 

Morfologia.

 T la cua forcada, per no tant com l'oreneta vulgar.
 Destaca pel seu carp lleument vermells i per la franja ocular i pel clatell igualment vermellosos.
 El capell i el dors sn de color blau fosc i la part inferior s de color rosat, amb un fi puntejat, ms fosc.
 Medeix 18 cm.

Subespcies.

 Hirundo daurica daurica;
 Hirundo daurica gephyra;
 Hirundo daurica erythropygia;
 Hirundo daurica kumboensis;
 Hirundo daurica disjuncta;
 Hirundo daurica emini;
 Hirundo daurica rufula;
 Hirundo daurica melanocrissus;
 Hirundo daurica hyperythra;
 Hirundo daurica japonica;
 Hirundo daurica nipalensis;

Costums.

s un ocell que migra en petits estols a l'frica i a l'sia, per s fora escassa, i encara ms durant el pas corresponent a la tardor.

Alimentaci.

S'alimenta d'insectes que atrapa al vol. 

Reproducci.

Les poques parelles reproductores catalanes se situen en zones obertes amb alguns arbres, en les zones del Cap de Creus i en alguna altra del litoral giron. En els penya-segats, en les cornises dels edificis i, sobretot, en les voltes de petits ponts, la parella d'orenetes hi fixa un niu de fang amb entrada tubular i el revesteix amb herbes seques i plomes. A l'abril-juny la femella pon 3 o 6 ous que ha de covar durant 14-16 dies. L'alimentaci dels novells s duta a terme per ambds pares i aquells deixen el niu al cap de 20 dies. Fan dues cries.

Distribuci geogrfica.

Se la pot trobar a Eursia (des de la Pennsula Ibrica fins a l'ndia i el Jap) i a l'frica tropical. 

La poblaci d'aquesta espcie s molt minsa als Pasos Catalans (fa 30 anys no hi niava) per es troba en expansi grcies a l'arribada d'exemplars de l'Europa Oriental.

Referncies.


  ;

Enllaos externs.

 Estudi de l'oreneta cua-rogenca al Principat de Catalunya. ;
 Descripci i distribuci geogrfica d'aquesta espcie. ;
 Fotografies i informaci d'aquesta espcie. ;
 L'oreneta cua-rogenca a la provncia de Burgos. ;
 Vdeos d'aquesta espcie en el seu hbitat natural. ;
 mplia informaci sobre aquesta espcie. ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303925" title="Estaci de Muntaner" nonfiltered="90" processed="90" dbindex="120096">





 



Muntaner s una estaci de la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que pertany al bloc de lnies del Metro del Valls, situada al districte de Sarri-Sant Gervasi de Barcelona.

L'estaci actual es va inaugurar al 1929 amb el soterrament del Ferrocarril de Sarri a Barcelona on paraven els trens de totes les lnies dels Ferrocarrils de Catalunya. Encara que l'estaci no es concep com estaci de ferrocarril metropolit fins al 1954, quan es va obrir el tram des de l'estaci de Grcia fins a l'estaci d'Avinguda Tibidabo, i uns anys desprs el tram des de Sarri fins a Reina Elisenda.



 Accessos .

Plaa de Galla Placdia;
Via Augusta;

Vegeu tamb.

Lnia 6 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Lnia Barcelona-Valls;
Xarxa ferroviria de Catalunya;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303927" title="Jaume Bosch i Mestres" nonfiltered="91" processed="91" dbindex="120097">
Jaume Bosch i Mestres (Barcelona, 1953) s un poltic catal. Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona. Ha fet el mster La ciutat: poltiques, projectes i gesti a la Universitat de Barcelona, del qual desprs ha estat sotsdirector i professor. s funcionari del Cos Superior d Administraci de la Generalitat, n ha estat sotsdirector general de Coordinaci de Policies Locals. s membre del Collegi d'Advocats de Barcelona i de l'Associaci Catalana de Juristes Demcrates. Tamb s vicepresident d'Iniciativa per Catalunya Verds (ICV)  i responsable de l rea d Acci Poltica.

Ha estat tinent d alcalde de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat (1991-1999), vicepresident primer de la Diputaci de Barcelona, vicepresident del Consell Comarcal del Baix Llobregat i vicepresident de l Entitat Metropolitana del Transport. Ha estat diputat per la provncia de Barcelona a  eleccions al Parlament de Catalunya de 2003 i 2006, ponent de l Estatut i senador a les Corts Generals el 2004-2006.

 Obres .
 Manual Municipal de Governaci i Territori, municipis i conflicte poltic a Catalunya (1995-2003) ;
 Seguretat pblica i policia autnoma (dins Comentaris sobre l Estatut d autonomia de Catalunya) ;
 Manual de formaci municipal;

 Enllaos externs .
 Pgina de Jaume Bosch al web del Parlament de Catalunya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303929" title="Estaci de Terrassa-Rambla" nonfiltered="92" processed="92" dbindex="120098">







Terrassa-Rambla es l'estaci on finalitza la lnia S1 del Metro del Valls de FGC. Est situada sota la Rambla d'gara, en ple centre de Terrassa a la comarca del Valls Occidental. s coneguda popularment com l'estaci dels Catalans, ja que originriament hi operava la companyia dels Ferrocarrils de Catalunya (FCC).

Actualment est en obres la prolongaci de la lnia fins a la zona de Vallparads, i posteriorment fins a Can Roca, al nord de la ciutat, amb una estaci intermdia que facilitar la correspondncia amb l'estaci de Terrassa de Rodalies Renfe.



Vegeu tamb.

Lnia Barcelona-Valls;
Xarxa ferroviria de Catalunya;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303931" title="Palmira Arcarons i Oferil" nonfiltered="93" processed="93" dbindex="120099">
Palmira Arcarons i Oferil (Sant Vicen de Torell, Osona, 1962) s una poltica catalana. Llicenciada en geografia i histria, diplomada en treball social i diplomada en funci gerencial a les administracions pbliques per ESADE. Ha fet un mster en gesti cultural i un potsgrau en govern local a la Universitat de Barcelona. Ha treballat com a educadora a la Mancomunitat per a l'Atenci de les Persones amb Disminuci Psquica, a Vilanova i la Geltr. Va ser coordinadora de Cultura i Joventut a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltr (1986-1992), cap de Cultura i adjunta a la gerncia del Consell Comarcal del Garraf (1992-1999). s cap del Gabinet de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltr del 1999 en.

s scia fundadora de l'Associaci de Professionals de la Gesti Cultural de Catalunya i scia de Cooperacci. Fou escollida diputada a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2006 a les llistes del PSC-PSOE.



 Enllaos externs .
 Pgina de Mila Arcarons al web del Parlament de Catalunya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303933" title="Estaci de Sabadell-Rambla" nonfiltered="94" processed="94" dbindex="120100">







Sabadell-Rambla es l'estaci on finalitza la lnia S2 del Metro del Valls de FGC. Est situada en ple centre de Sabadell a la comarca del Valls Occidental.

El tnel entre Sabadell-Estaci i aquesta estaci s via nica, i no t cua de maniobres.

A ms d'aquesta estaci, el municipi de Sabadell t una altra estaci del Metro del Valls de FGC (Sabadell-Estaci) i tres estacions de Rodalies Renfe: Sabadell Sud, Sabadell Centre i Sabadell Nord.

L'actual estaci fou inaugurada el 21 de setembre de 1925 construda per Ferrocarrils de Catalunya.



Vegeu tamb.

Lnia Barcelona-Valls;
Xarxa ferroviria de Catalunya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303937" title="Estaci de Tria" nonfiltered="95" processed="95" dbindex="120101">


l'Estaci de Tria s una de les estacions del metro de Valncia. Situada davall de l'antiga llera del riu Tria, serveix la lnia 1. A ms a ms, MetroValencia hi t una de les seues oficines d'atenci.



 Accessos .
s l'estaci de metro ms a prop de l'estaci central d'Autobusos  t una entrada directa des del centre comercial Nuevo Centro.
Cant de l'Avinguda de Ferran el Catlic i el passeig de la Petxina;
Avinguda de Menndez Pidal ;


Vegeu tamb.
Metro de Valncia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303940" title="Estaci de Sant Cugat" nonfiltered="96" processed="96" dbindex="120102">








Sant Cugat s una estaci de la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que pertany al bloc de lnies S1, S2, S5 i S55 del Metro del Valls i s l'estaci on finalitzen part dels serveis de la lnia S5. Aqu es bifurca el Metro del Valls en els seus dos trams que es dirigeixen a Terrassa (S1) i Sabadell (S2). Aquesta est situada sud-oest del nucli urb de Sant Cugat del Valls a la comarca del Valls Occidental.




Vegeu tamb.

Lnia Barcelona-Valls;
Xarxa ferroviria de Catalunya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303942" title="Estaci de Fira de Valncia" nonfiltered="97" processed="97" dbindex="120103">


l'Estaci de Fira s una de les estacions del metro de Valncia. s el terminal d'un ramal de la lnia 4 (tramvia) que apropa els viatgers a la Fira de Valncia. s operatiu noms els dies de fira, tpicament els caps de setmana.



 Accessos .
S'hi accedeix a la mateixa Fira. L'estaci es troba arran de terra.

Vegeu tamb.
Metro de Valncia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303946" title="Estaci de Tossal del Rei" nonfiltered="98" processed="98" dbindex="120104">


l'Estaci de Tossal del Rei s una de les estacions del metro de Valncia. A hores d'ara s tamb el terminal de la lnia 6, per en un futur ser una estaci ms de la nova lnia 6 circular.



 Accessos .

;
;

Vegeu tamb.
Metro de Valncia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303948" title="Cotoliu" nonfiltered="99" processed="99" dbindex="120105">

 
El cotoliu (Lullula arborea) s un moix de camp, molt similar a l'alosa, per amb la cua ms curta i de dimensions ms redudes. 

Morfologia.

 Fa 15 cm de llargria.
 T el plomatge bru amb unes ratlles blanques a la cara i al clatell.
 s d'un color terrs, ratllat de negre, i t una petita cresta.

Costums.

s sedentria. A la poblaci prpia dels Pasos Catalans, s'ha d'afegir els individus de l'Europa Central que hi vnen a hivernar. Arriben el novembre i marxen a primers de mar.

Hbitat.

s un ocell essencialment terrcola que habita sedentriament a la vora dels boscos, als vessants on hi ha arbres i a les brugueres. Prefereix terrenys herbacis amb arbres dispersos, per situar el seu niu folrat d'herba i molsa. Els arbres no li desplauen i hi entona el seu cant, al revs del que fan els altres aludids.

Alimentaci.

El tipus d'alimentaci depn de l'poca de l'any: a l'estiu s'alimenten, principalment, d'insectes i d'arcnids, mentre que a l'hivern i a la tardor es reuneixen en bndols per recollir llavors.

Reproducci.

Al mar-juny pon 3 o 4 ous, que cova la femella durant 13-15 dies. Els novells reben els aliments durant 11-12 dies a travs dels dos progenitors. Aquesta mateixa operaci pot repetir-se fins a tres cops al llarg d'un any.

Referncies.



Enllaos externs.

 El cotoliu al Principat de Catalunya. ;
 Distribuci geogrfica i hbitat del cotoliu. ;
 Fotografies i identificaci del cotoliu. ;
 Vdeo d'una parella de cotolius al seu hbitat natural. ;
 Enregistrament sonor del cant del cotoliu.;
 Caracterstiques i costums del cotoliu. ;
 mplia informaci i vdeos de cotolius en llur hbitat natural.;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303950" title="Copa de la UEFA 2008-2009" nonfiltered="100" processed="100" dbindex="120106">
La Copa de la UEFA 2008-2009 s la 51a edici de la Copa de la UEFA. La final tendr lloc al kr Saraco lu Stadyumu el 20 de maig de 2009. Participaran un total de 122 equips, incloent les rondes classificatries.

Fase de Classificaci.
Primera ronda de classificaci.
17/18 de juliol i 31 de juliol/1 d'agost de 2008.


Segona Ronda de classificaci.
14 d'agost i 26/28 d'agost de 2008.


Ronda Prvia.
14 d'agost i 26/28 d'agost de 2008.


Fase de grups.
Grup A.


Grup B.


Grup C.


Grup D.


Grup E.


Grup F.


Grup G.


Grup H.


Setzens de final.


----


----


----


----


----


----


----


----


----


----


----


----


----


----


----






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303952" title="Radu Vasile" nonfiltered="101" processed="101" dbindex="120108">


Radu Vasile (tamb conegut amb el seu sobrenom literarim, Radu Mischiu) (Dr g  ani, Vlcea, Romania 1942)
s un poltic, economista, poeta i historiador romans, va ser de 1998 a 1999 Primer ministre de Romania. Actualment s membre del Partit Demcrata, per quan fou Primer ministre fou membre del Partit Nacional Democristi Agrari. Actualment es troba retirat de la poltica activa. 


Infncia i estudis.
Radu Vasile va nixer a Dr g  ani, Vlcea, Romania el 10 d'octubre de 1942, tot i que ms tard marx a viure a Bucarest. 
El 1967 es doctor en histria a la Universitat de Bucarest, i deu anys mes tard, obt el doctorat en economia. Des de 1967 a 1969 treball al Museu muncipal de Bucarest. De 1972 a 1989 treball de docent a l'Acadmia d'Economia de Bucarest. Des de 1993 s catedrtic en economia a la AEB. De 1992 a 1994 fou director del diari Dreptatea.

Vida poltica.
L'any 1972 s'afili al Partit Comunista Romans (PCR), inicialment don suport a les poltiques de Nicolae Ceau escu, per durant la Dcada de 1980, s'hi distanci bastant. 
Desprs de la Revoluci Romanesa de 1989, s'afili a l'Partit Nacional Democristi Agrari (PN -CD), i fou elegit vicepresident de la gesti econmica del partit, el 1990. El febrer de 1998 s elegit Secretri General del PN -CD, crrec que mantigu fins el desembre de 1999. De 1993 a 1998 fou senador pel seu partit, i particip en la comissi parlamentria de les relacions amb la Uni Europea.
  
Primer Ministre (1998-1999).
El 30 de mar de 1998, el fins alhesores Primer Ministre, Victor Ciorbea, dimit. Aquest nomen a Gavril Dejeu com a Primer ministre inter per el 17 d'abril de 1998, la Convenci Democrtica Romanesa (que formava el govern), el design Primer Ministre. La seva entrada com a Primer Ministre, supos una conservadoritzaci del govern, per qu expuls a Alexandru Athanasiu del Ministeri d'Estat. El seu mandat fou una de les ocasions de recuperar l'hegemonia dels governs de la CDR, i recuperar l'economia, per no serv de res, per qu es torn a emfrentar amb una nova marxa dels miners a Bucarest, i d'una falta d'autoritat dins del govern. Finalment dimit el 13 de desembre de 1999, i fou substitut, pel socialdemcrata Alexandru Athanasiu.  

Vida post governamental.
Desprs de la seva dimissi al govern, tamb renunci a la Secretaria General del PN -CD (desembre de 1999), i ms tard abandon el partit (2000). El mateix any entr al Partit Demcrata, i en les eleccions de 2000 fou elegit Senador fins al 2004, quan es retir de la poltica activa.

Obres literries.
Economia mundial, avingudes i fases de modernitzaci (1987, 1997);
Moneda i economia (1994);
Mondea i poltiques fiscals (1995);
Un manual de la histria de l'economia (1995);
Des del segle del ferro a la Segona Guerra Mundial (1998);
  


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303953" title="Eduardo Sirera Blanco" nonfiltered="102" processed="102" dbindex="120109">
Eduardo Sirera Blanco (Murla), ms conegut com a Edi, va ser un jugador professional d'Escala i corda, en la posici de "mitger".

Per ser de Murla, Edi comen a practicar la pilota valenciana en la modalitat de llargues, fet que el port a ser membre de la Selecci Valenciana de Pilota en els primers Campionats Internacionals de Pilota.

 Palmars .
 Escala i corda:
 Campi Nacional d'Escala i corda: 1988;
 Subcampi del Circuit Bancaixa: 1992;
 Campionats Internacionals de Pilota:
 Subcampi d'Europa de Joc internacional, 1994, Valenciennes (Frana);
 Subcampi d'Europa de Llargues, 1994, Valenciennes (Frana);
 Campi del mn de Llargues, 1996, Valncia;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303960" title="Jaume Aymar i Ragolta" nonfiltered="103" processed="103" dbindex="120110">

Jaume Aymar i Ragolta (Barcelona, 1957) s sacerdot de l'Arxidicesi de Barcelona i doctor en histria de l'art per la Universitat de Barcelona (1993). s professor de la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull i de la Facultat de Cincies de la Comunicaci Blanquerna (URL), on ha impartit assignatures d'histria, histria de l'art, esttica i iconografia, i cursos sobre mitjans de comunicaci per a educadors. Entre 1998 i 2005, va ser deg de la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull. Actualment s rector de la Parrquia de Sant Francesc d'Asss de Badalona.
 
En el camp de la recerca, s autor de nombrosos llibres i articles, i ha organitzat exposicions temporals i permanents.
L'any 1994, va promoure la fundaci de Rdio Estel (106.6 FM). s president de la Fundaci Catalunya-Amrica, destinada a la recerca i difusi de les relacions entre Catalunya i el continent americ, i membre fundador de l'mbit d'Investigaci i Difusi Maria Corral. Ha pronunciat conferncies fora d'Espanya a Bucarest (Romania), a Taichung (Taiwan), a Sel (Corea), a Santo Domingo (Repblica Dominicana), a Santiago (Xile).

 Publicacions principals .

(i cols.) Simbologia religiosa en l art occidental, Barcelona, Edimurtra, 2006.
"El cardenal Martino visit Barcelona", a: Ecclesia, N. 3342, 2006.
(i cols.) Calonge i Sant Antoni, Girona, Diputaci de Girona/Caixa de Girona, 2005.
(i cols.) Pedagogia dels sentiments, Barcelona, Edimurtra, 2005.
"Salvador Dal, un mstic peculiar", a: Analecta sacra tarraconensia: Revista de cincies historicoeclesistiques, Vol. 77, 2004.
(i cols.) Aprendre a pensar, Barcelona, Edimurtra, 2004.
Gaud i Verdaguer : concordana i context, Barcelona, Universitat Ramon Llull, 2002.
"La biblioteca del Monasterio de Sant Jeroni de la Murtra", a: La orden de San Jernimo y sus monasterios : actas del simposium (II), 1/5-IX-1999 / coord. por Francisco Javier Campos y Fernndez de Sevilla, Vol. 2, 1999.
La bellesa, Barcelona, Claret, 1995.
El Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, Diputaci de Barcelona, 1993.
Record i memria de la process del silenci de Badalona, Badalona, Publicacions de la Parrquia de Santa Maria de Badalona, 1989.
L'anticlericalismo en el Baix Empord i altres articles histrics, Sant Cugat del Valls-Barcelona, Edicions Catalanes, 1983.
Els secrets de Sa Bardissa, Sant Cugat del Valls, Rourich, 1982.

Referncies.
Nota biogrfica al web de la Facultat de Filosofia de Catalunya;

Enllaos externs.
 Facultat de Filosofia (URL);
 Fundaci Catalunya-Amrica;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303965" title="Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull" nonfiltered="104" processed="104" dbindex="120111">

La Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull va nixer com a Facultat Eclesistica de Filosofia de Catalunya, creada l'any 1988 com a hereva de la Facultat de Filosofia de la Companyia de Jess. 
L'any 1990, la Facultat de Filosofia fou una de les institucions fundadores de la Universitat Ramon Llull.
 
La seva seu s a l'Edifici Seminari, al carrer Diputaci, nm. 231 de Barcelona, que tamb acull la Facultat de Teologia de Catalunya, la Biblioteca Pblica Episcopal, l'Institut Superior de Cincies Religioses i el Museu Geolgic del Seminari de Barcelona.

Titulacions.
Llicenciatura en Filosofia;
Llicenciatura en Humanitats;
Doctorat en Filosofia;
Doctorat en Humanitats;
Mster en Gesti i Didctica del Patrimoni Cultural;

 Professors .

David Andrs, Misericrdia Angls i Cervell, Jaume Aymar i Ragolta, Ignasi Boada Sanmartn, Agust Boadas i Llavat, Antoni Bosch-Veciana, Josep M. Coll i Alemany, Slvia Coll-Vinent i Puig, Joan Garca del Muro Solans, Jordi Gir i Pars, Sergi Gordo Rodrguez, Andreu Grau i Arau, Vicent Igual Lus, Carles Llins i Puente, Diego Malquori, Jordi Marimon Canela, Andreu (Miquel) Marqus Mart, Joan Baptista Martinez-Porcell, Francesc Nicolau Pous, M. Pilar Nez Cubero, Jesus Oliver-Bonjoch i Oliver, Joan Ordi Fernndez, Armando Pego Puigb, Enric Puig i Giralt, Ignasi Rovir Alemany, Francesc Torralba Rosell, Joan Albert Vicens Folgueira.

 Grups de recerca .
Institut de Filosofia i Cincies Naturals Teilhard de Chardin.  ;
Grup de recerca "Simbologia en l'art occidental"  ;
Grup de recerca "Filosofia i cultura" ;

 Publicacions .
Revista Comprendre ;
Collecci "Eusebi Colomer";
Collecci "Pensar per conviure";
Collecci "Humanitats";
Llions inaugurals;
 
 Imatges .


Enllaos externs.
 Web de la Facultat de Filosofia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303967" title="Mallerenga cuallarga" nonfiltered="105" processed="105" dbindex="120112">

La mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus) s un ocell insectvor com en tot tipus de boscos oberts i amb abundant sotabosc.

Morfologia.

 T una cua molt llarga (7,5 cm) comparada amb la llargada total del cos (14 cm).
 El plomatge s una combinaci molt vistosa de rosa, negre i blanc.

Reproducci.

El niu que construeix s desproporcionat respecte de la mida del constructor. El nial, ovalat i cobert de liquen i teranyines per fora, t una petita entrada a la part superior i s d'una mida considerable. En el seu interior, al mar-maig, la femella pon 8 o 12 ous i els cova durant 16 dies. 14 dies seran necessaris abans que els novells no deixin el cau i, en el decurs d'aquest temps, ambds progenitors els encebaran. 

Tota l'etapa reproductiva transcorre dalt d'un arbre o arbust dels boscos de tot tipus i de totes les alades.

Costums.

A l'hivern se'n detecten petits desplaaments en estols i a la nit se'ls pot veure dormir agrupadets, potser per protegir-se del fred.

Distribuci geogrfica.

Viu a Eursia. 

Referncies.


 ;

Enllaos externs.

 Estudi de la mallerenga cuallarga al Principat de Catalunya. ;
 Vdeos d'aquesta espcie en el seu hbitat natural. ;
 Descripci i fotografies de la mallerenga cuallarga. ;
 Hbitat i reproducci d'aquesta espcie. ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303969" title="Riera de Pineda" nonfiltered="106" processed="106" dbindex="120114">
La riera de Pineda de Mar, a la comarca del Maresme,  neix a uns 500 metres d'alada, al sot d'en Pica, entre el puig d'Hortsaviny i el coll de les Planes, en un rac sempre humit i envoltat de saquers, cirerers de bosc, verns, avellaners, boix grvol, alzines, etc.

Rep el nom dels indrets per on passa - sot d'en Pica, sot del Salt - , al igual que els seus afluents fins que no arriba als territoris de Sant Pere de Riu. Al seu pas per Sant Pere de Riu, ja se l'anomena "riera de Pineda".

En alguns trams entre can Coqueta i el pla de cal Capit, mant aigua tot l'any. Fins als anys 70, portava fora ms aigua i aix permetia que durant alguns mesos les aiges arribessin fins al mar. A la seva riba encara s'hi poden trobar elements propis de l'activitat humana en l'aprofitament de l'aigua, com l'aqeducte rom de Can Cua, el mol fariner de can Marqus o el Pont del Diable.  La disminuci de les pluges, l'aprofitament hum ms intens de les aiges i unes muntanyes molt ms poblades d'arbres, han fet que el cabal actual sigui molt inferior.

La conca de la riera de Pineda t 11 km de llargada i recull les aiges dels vessants martims de la part de llevant de la serra del Montnegre, que baixen per diversos torrents i rieres. 

Els afluents ms importants sn: 

 Sot d'en Benet Vives, que neix sota el coll del mateix nom. ;
 Torrent de Canyamars, que neix sota el tur de la Grimola . ;
 Sot de l'Aram, que neix sota el coll d'en Cona. s el ms llarg dels afluents i en alguns trams porta aigua gaireb tot l'any. ;
 Sot de Sant Andreu, que neix sota el collet del mateix nom.. ;
 Sot de can Riu, que neix sota coll de Port. ;
 Torrent de Navall, que neix darrera can Carreres.

Per als pagesos i bosquerols, la proximitat de l'aigua ha estat una font de riquesa. S'ha aprofitat l'aigua, la fora de l'aigua, els arbres de ribera, i les plantes i fauna associada. La riera de Pineda conserva un ric patrimoni, testimoni de la relaci humana amb els cursos d'aigua.

La riera de Pineda ha estat un curs d'aigua que, histricament, ha tingut un intens aprofitament hidrulic. Nogensmenys, segles enrera se la coneixia amb el nom de "la riera dels nou molins". En efecte, tot i que la nostra riera no s un curs de grans cabals ni vigorosos salts, oferia unes condicions prou ptimes com per establir diversos sistemes hidrulics. 

Enllaos externs.
http://www.pangea.org/salvemlarieradepineda/




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303970" title="Club Deportivo Guadalajara (Espanya)" nonfiltered="107" processed="107" dbindex="120115">


El Club Deportivo Guadalajara SAD s un club de futbol de la ciutat de Guadalajara, a Castella-La Manxa.

 Histria .
El club va ser fundat 30 de gener de 1947, i es va inscriure a la Federaci Castellana de Futbol el 5 de febrer del mateix any. 

El dia 1 d'abril de 1970 s'inaugur el seu estadi, anomenat Pedro Escartn. El primer ascens a la Segona Divisi B no arrib fins la temporada 2006/2007 (com a curiositat es pot destacar que Guadalajara fou la darrera provncia espanyola en tenir un equip, com a mnim, a la Segona Divisi B). En total disput 46 temporades a tercera divisi, on fou sots-campi en 5 ocasions.

 Futbolistes destacats .
Isacio Calleja;
Carlos Lapetra;

 Enllaos externs .
 Web oficial del club;
 Penya "Seccin Peli";
 Pea La Zorra Alcarrea;
 Frente Castilla;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303971" title="CD Guadalajara" nonfiltered="108" processed="108" dbindex="120116">

 Club Deportivo Guadalajara, club de futbol mexic.
 Club Deportivo Guadalajara (Espanya), club de futbol espanyol.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303976" title="Sa Riera (desambiguaci)" nonfiltered="109" processed="109" dbindex="120117">


 Sa Riera, nucli de poblaci de Begur, Baix Empord.
 Torrent de Sa Riera, torrent de l'illa de Mallorca que passa per Palma.
 Edifici Sa Riera, edifici de Palma de la Universitat de les Illes Balears, situat vora el curs del torrent del mateix nom.
 Platja de Sa Riera, a Begur.

Vegeu tamb.
 La Riera;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303982" title="Falcons de Vilanova i la Geltr" nonfiltered="110" processed="110" dbindex="120118">



Els Falcons de Vilanova i la Geltr, s la colla de falcons de Vilanova i la Geltr (Garraf), fundada per primer cop l'octubre de 1972 i recuperada el 30 de maig de 1998. 

 Histria .

 Primera Colla .

La colla de Falcons de Vilanova i la Geltr va sorgir arran de les actuacions que els Falcons de Lloren del Peneds i posteriorment els Falcons de Vilafranca del Peneds van realitzar a la ciutat l'any 1972.

Els inicis dels Falcons de Vilanova i la Geltr estan lligats a la colla castellera de la ciutat, els Bordegassos de Vilanova, ja que molts dels falconers eren tamb castellers. Aquest lligam, que en un principi va aportar una important influncia de la tcnica castellera en les figures dels falcons, es va trencar ms tard a causa de diferncies internes. La colla, que ja disposava de ms mitjans econmics va separar-se totalment dels Bordegassos l'any 1978.

L'any segent, conjuntament amb les entitats vilanovines del Drac de la Geltr, el Ball de Bastons i el Ball de Diables, van fundar l'Agrupaci de Balls Populars de Vilanova i la Geltr.

Entre els anys 1977 i 1981 s'organitz el Dia de la Colla, on l'acte central era l'actuaci dels Falcons de Vilanova al costat de dues colles convidades. L'any 1986 els Falcons van actuar a les festes majors de la ciutat i de les viles del voltant. En aquella poca van aparixer altres colles com la de Sitges (1973) i la de Cubelles (1975), i d'altres indrets del Principat, com Sant Vicen dels Horts (el bressol dels Falcons a Catalunya), Sabadell, Vilafranca o Alcoletge. Poc desprs la colla va desaparixer.

 Colla actual .

L'agost de 1997, desprs de molts anys sense falcons a la ciutat, un grup de joves, tots membres dels Bordegassos, van convncer un antic cap tcnic de la primera colla per intentar recuperar els Falcons de Vilanova i la Geltr. El novembre d'aquell any van comenar els assaigs al local de l'Agrupaci Excursionista Talaia, i ms tard a la Peixateria Vella de la ciutat, que s'ha convertit en el seu local d'assaig.

El 30 de maig de 1998, els Falcons de Vilanova i la Geltr es van presentar novament, organitzant la Trobada de Falcons de Catalunya, on van ser presents la resta de colles actives del moment al Principat: els Falcons de Lloren del Peneds (1942), els Falcons de Vilafranca del Peneds (1959), els Falcons del Pas del Cava de Sant Sadurn d'Anoia (1992), els Falcons de Puigdlber (1995) i els Falcons de Piera (1997).

En la recuperaci de la colla es van introduir dos elements nous, les gralles i un escut que substitu l'anterior.

 Vestimenta i figures prpies .

La vestimenta dels Falcons de Vilanova s igual a la de les altres colles i consisteix en camisa i pantal blanc. Es distingeix, per, per dur una faixa blava i l'escut a la camisa. La faixa blava t la simbologia de ser d'un poble d'arrels marineres. Els Falcons de Puigdlber tenen la faixa del mateix color.

En el mn dels falcons, la creativitat de les figures s un element molt important i la colla de Falcons de Vilanova t figures prpies com sn el Capdil, el Fcking, la Triplanxa, el Tres Obert, la Catedral i l'Ermita (derivada de l'anterior).

 Enllaos externs .
Web dels Falcons de Vilanova i la Geltr





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303985" title="Ret-f" nonfiltered="111" processed="111" dbindex="120119">
El Ret-f o Punta d'Arenys s una punta de coix feta amb lli o cot molt valorada per la seva finor. s una tcnica molt delicada que realitzen les puntaires d'Arenys de Mar i d'Arenys de Munt.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303986" title="Revoluci Alemanya" nonfiltered="112" processed="112" dbindex="120120">

La Revoluci Alemanya (Alemany: Novemberrevolution) consist en tota la srie d'esdeveniments que, a partir dels darrers moments de la Primera Guerra Mundial, es donaren a Alemanya des de novembre de 1918 fins mar de 1919, els quals dugueren a l'abolici de la monarquia i a la instauraci de la repblica.

Les arrels de la Revoluci poden remuntar-se a les tensions socials provocades pel carcter no democrtic de la constituci de l'Imperi Alemany i per la incapacitat dels seus dirigents d'assolir una reforma poltica. La insurrecci comen quan els mariners s'amotinaren contra l'ordre del Comandament Naval Alemany de dur a terme una darrera batalla contra la flota britnica; amb molta celeritat, la revolta va estendre's a tot arreu del pas des de les ciutats porturies de Wilhelmshaven i Kiel, amb la qual cosa es va arribar a la proclamaci de la Repblica el 9 de novembre de 1918, poc desprs de l'abdicaci del kaiser Guillem II.

El gener de 1919, la novella repblica va haver d'enfrontar-se a l'Aixecament Espartaquista, el qual es proposava instaurar a Alemanya un rgim comunista seguint el model del govern bolxevic de Rssia. Llavors, els dirigents del Partit Socialdemcrata d'Alemanya (SPD), que havien encapalat la revoluci de novembre de 1918, va decidir combatre els espartaquistes i esclafar la revolta. Durant tot el procs revolucionari, la poltica dels socialdemcrates no fou mai foragitar del poder les antigues classes dirigents sin menar una poltica conciliadora que les dugus a adaptar-se al nou rgim democrtic; per aix, buscaren l'aliana dels alts comandaments militars i usaren les forces paramilitars, dites cossos lliures o Freikorps, formades sovint per simpatitzants de l'extrema dreta nacionalista, per perseguir els espartaquistes. 

La revoluci va cloure's amb la promulgaci de la nova constituci de la Repblica de Weimar l'11 d'agost de 1919.

 Context histric .
 El Partit Socialdemcrata .
 L'Imperi Alemany i els Socialdemcrates .
Als pasos alemanys, les revolucions de 1848 van fracassar-hi perqu els seus dirigents es proposaren aconseguir a l'ensems la democratitzaci i la unitat nacional. Posteriorment, la majoria dels alemanys van acabar acceptant el nou Imperi sorgit el 1871 del procs d'unificaci impulsat des de Prssia pel rei Guillem I i el seu canceller Otto von Bismarck.

L'acabat de crear Segon Reich era una monarquia constitucional, en la qual, per, el Reichstag (parlament) no disposava pas de la capacitat de controlar el Govern del Reich perqu aquest era responsable no pas davant del Parlament, sin, nicament, davant de l'emperador. A ms, per dictar noves lleis calia aconseguir l'aprovaci del Bundesrat (Cambra Alta) i del Kaiser, qui, en qualsevol moment, podia exercir la potestat de dissoldre el Parlament i convocar noves eleccions. L'nica atribuci important del Reichstag era la votaci del pressupost de l'estat, del qual, per, en quedava a part l'assignaci de la despesa militar. 

El Partit Socialdemcrata d'Alemanya (en alemany, Sozialdemokratische Partei Deutschlands SPD), amb representaci al Reichstag des de 1871, era l'nica fora poltica alemanya que es proposava instaurar un sistema republic, per la qual cosa, el canceller Otto von Bismarck el va illegalitzar el 1878, i, a partir d'aleshores, l'SPD va haver de moure's en la clandestinitat fins que, el 1890, Guillem II va destituir Bismarck. Tornat de nou a l'actuaci legal, l'SPD va anar experimentant un continu creixement electoral; aix, desprs de les eleccions de 1912, amb un 28% dels vots, l'SPD esdevingu el principal partit del Reichstag, on la distribuci dels escons va quedar d'aquesta manera:
Partit Socialdemcrata (SPD): 110 diputats;
Partit Catlic del Centre: 91 diputats;
Conservadors: 57 diputats;
Partit Liberal Nacional: 45 diputats;
Partit Progressista del Poble: 42 diputats;
Polonesos: 18 diputats;
Alsacians: 9 diputats;

Per altra banda, vers 1900, l'SPD ja havia esdevingut la principal fora poltica del moviment obrer internacional, grcies sobretot a la seva hegemonia dins de la Segona Internacional, organisme que coordinava l'acci poltica dels partits marxistes a tot arreu del mn. A ms, el partit disposava d'un mili de militants, i el seu diari (Vorwrts) comptava amb un mili i mig de subscriptors, com tamb hi havia dos milions i mig de treballadors afiliats als sindicats socialdemcrates, majoritaris dins del conjunt del moviment sindical. 

En un principi, l'SPD era un partit marxista i, per tant, aspirava a l'abolici del capitalisme i a la instauraci del socialisme mitjanant la dictadura del proletariat; ara b, a partir de 1898, el corrent revisionista va imposar una nova lnea ideolgica en qu, sense abandonar el marxisme, l'objectiu de la revoluci socialista quedava ajornat i es donava prioritat a l'assoliment de reformes socials dins del capitalisme i de l'ordre poltic existent; d'aquesta manera, tot i mantenir la retrica revolucionria, l'SPD va acabar esdevenint un partit reformista, el qual va arribar a assumir sense cap problema el discurs patritic alemany.

 L'SPD i la Primera Guerra Mundial .
Als congressos de la Segona Internacional, l'SPD sempre havia votat les resolucions que demanaven una actuaci conjunta dels partits socialistes europeus en el cas que les tensions entre els diferents estats duguessin a l'esclat d'una guerra. Per aix, fins i tot desprs de l'assassinat a Sarajevo de l'arxiduc Francesc Ferran d'ustria (28 de juny de 1914), fet que dugu poques setmanes ms tard a l'esclat de la Primera Guerra Mundial, l'SPD, igual com d'altres partits socialistes d'Europa, encar convoc manifestacions contra la guerra, en les quals, la facci ms esquerrana del partit, encapalada entre d'altres per Rosa Luxemburg, es pronunciava a favor d'evitar la guerra mitjanant la desobedincia civil. Tanmateix, desprs que, l'1 d'agost de 1914, el kaiser hagus declarat la guerra al Tsar de Rssia, la majoria dels diaris de l'SPD es deixaren dur per l'entusiasme patritic i, malgrat les dures crtiques d'alguns dirigents del partit, acabaren coincidint amb les postures d'August Bebel, mort l'any anterior, qui, el 1904, havia declarat al Reichstag que l'SPD donaria suport a la defensa armada d'Alemanya contra un atac estranger, i, el 1907, en un congrs del partit a Essen, va assegurar que ell mateix aniria al front a lluitar contra Rssia, enemiga de tota la cultura i de tots els oprimits.

De fet, davant del general entusiasme bellicista dins del conjunt de la societat, que temia un atac per part de les potncies de l'Entesa, l'SPD va tenir por de perdre vots si mantenien el seu pacifisme. Per altra banda, el canceller Bethmann Hollweg, a ms d'aprofitar l'hostilitat dels socialdemcrates contra la Rssia tsarista, havia amenaat d'illegalitzar tots els partits en cas de guerra; per aix,  
Friedrich Ebert, un dels principals dirigents de l'SPD des de 1913, va viatjar a Zuric amb Otto Braun per dipositar-hi els fons del partit, deixant-los aix fora de l'abast de possibles confiscacions.

Davant de la guerra, es va produir una divisi tant dins de la direcci del partit com entre els diputats; 96 diputats, entre els quals Friedrich Ebert, aprovaren l'emprstit de guerra sollicitat pel govern, mentre que catorze diputats, aliniats amb el nmero dos del partit Hugo Haase van parlar contra l'emprstit per votaren a favor per disciplina de partit. I aix va ser com, el 4 d'agost de 1914, el grup de l'SPD al Reichstag va votar unnimement a favor de l'emprstit de guerra. Dos dies abans, els sindicats havien acordat de convocar vagues i de demanar augments salarials mentre durs la guerra. Fou, doncs, grcies al posicionament del partit i dels sindicats, que la mobilitzaci general de l'exrcit alemany decretada pel govern va poder dur-se a terme sense cap problema. Haase va justificar el seu vot al parlament manifestant No havem pas d'abandonar la ptria en un moment de necessitat Per la seva banda, el kiser va agrair la treva social decretada pels socialdemcrates amb la proclamaIch kenne keine Parteien mehr, ich kenne nur noch Deutsche! (Jo ja no conec partits, jo noms coneixo alemanys!)
 L'escissi de l'SPD .
Com ms va anar allargant-se la guerra, desmentint aix la promesa feta pel Kiser als soldats l'agost de 1914 que aquella tardor mateixa ja serien a casa, i com ms vctimes anava causant, als dirigents de l'SPD se'ls feia cada cop ms difcil mantenir la treva social acordada a l'inici de la guerra. Per altra banda, a partir de 1916, el govern efectiu d'Alemanya va passar, no pas de dret per s de fet, al Comandament Militar Suprem
(Oberste Heeresleitung- OHL) dirigit pels generals Paul von Hindenburg i Erich Ludendorff, qui, a la prctica, semblava que tingus autoritat sobre el kiser mateix. Els generals van subordinar la vida dels civils a l'assoliment dels seus plans d'atac; per aix, a les fbriques van comenar a fer-se jornades laborals de dotze hores, amb uns salaris de misria i amb raccionament del menjar i d'altres articles de primera necessitat.

El 1917, desprs de l'esclat de la Revoluci de Febrer a Rssia, pel mar i l'abril va comenar a haver-hi vagues a les fbriques d'armament d'Alemanya, en les quals hi participaren uns tres-cents mil treballadors. A ms, l'entrada dels Estats Units a la guerra, decidida pel president Woodrow Wilson el 6 d'abril va amenaar d'empitjorar encara ms la situaci; per aix, en el seu discurs de Pasqua (7 d'abril), el kiser va intentar calmar els vaguistes prometent eleccions democrtiques per a desprs de la guerra, fins i tot a Prssia on el sufragi s'organitzava encara sobre una divisi de la societat en tres estaments.

Desprs que Friedrich Ebert hagus excls de la direcci de l'SPD els contraris a la guerra, foren els espartaquistes, els revisionistes, com ara  Eduard Bernstein, i els centristes de Karl Kautsky els que intentaren donar resposta al descontentament dels obrers. El 9 d'abril de 1917 molts d'aquests dissidents convergiren en la fundaci del Partit Socialdemcrata Independent d'Alemanya (USPD), dirigit per Hugo Haase. El nou partit va demanar la fi immediata de la guerra i la democratitzaci d'Alemanya, per no disposava pas d'un programa clar de reformes socials. La Lliga Espartaquista (Spartakusbund en alemany), fins aleshores contrria a la divisi de l'SPD, va esdevenir la facci ms esquerranosa de l'USPD, l'activitat principal del qual fou continuar la seva campanya de propaganda antibellicista a les fbriques, en especial a les fbriques d'armament.  

L'entrada dels americans a la guerra va empitjorar la situaci dels alemanys al Front Occidental; per aix, i per no perdre terreny davant de l'USPD, al Reichstag, l'SPD va unir-se al Comit Interfraccional juntament amb el Partit Catlic del Centre i el Partit Progressista Popular. L'estiu de 1917, aquests tres partits aprovaren una moci demanant una pau negociada sense anexions ni reparacions, una idea del tot oposada a la del Govern i els partits de dreta que volien tamb arribar a la pau per mitjanant una victria sobre les potncies enemigues, tal com es fu amb Rssia obligant-la a acceptar les dures i humiliants condicions del Tractat de Brest-Litovsk, negociat amb el dirigent bolxevic Lev Trotski entre desembre de 1917 i mar de 1918. 
 L'Impacte de la Revoluci d'Octubre .
Com que desprs de l'abdicaci del Tsar forada pel triomf de la Revoluci de Febrer, el Govern Provisional constitut a Rssia, sota la presidncia primer del prncep Lvov i desprs del dirigent socialrevolucionari Aleksandr Krenski, va decidir continuar la guerra dins de les potncies de l'Entesa, el Govern Imperial Alemany va decidir intentar aconseguir la victria al Front de l'Est aprofitant el sentiment antibellicista existent a Rssia; per aix, va permetre al dirigent bolxevic Lenin viatjar en un vag de tren segellat des de Sussa, on residia, cap a Rssia passant per Alemanya, Sucia i Finlndia. Des de 1914, Lenin s'havia manifestat partidari de la derrota de Rssia perqu, segons ell, aix hi afavoriria el triomf de la revoluci. Un cop a Rssia, Lenin va imposar als bolxevics la lnia de demanar la fi immediata de la guerra. 

Desprs de la presa del poder per Lenin i els bolxevics en la Revoluci d'Octubre, la burgesia alemanya va tmer que a Alemanya tamb s'hi pogus donar una revoluci comunista. Mentre que, al seu torn, els dirigents de l'SPD van fixar-se que un partit decidit i ben organitzat com ho eren els bolxevic, podia triomfar i imposar-se a una majoria parlamentria de socialistes moderats i partits de classe mitjana. A partir d'aleshores, el principal objectiu dels dirigents de l'SPD va ser impedir el triomf d'una revoluci de tipus bolxevic a Alemanya.

La posici de l'SPD qued clara en un article publicat al "Vorwrts" per Otto Braun sota el ttol Els bolxevics i nosaltres

El socialisme no pot pas construir-se damunt de les baionetes i les metralladores. Si ha de durar, cal instaurar-lo per mitjans democrtics. Evidentment, s un prerequisit indispensable que les condicions econmiques i socials estiguin madures per a una societat socialista. Si aquest fos el cas a Rssia, sense cap dubte els bolxevics haurien pogut comptar amb la majoria del poble. Com que no ha estat aquest el cas, han establert un regne de l'espasa que no hauria pogut ser ms brutal i despietat que sota l'opressiu rgim del Tsar. (...). Per tant, hem de marcar una gruixuda i visible lnia divisria entre nosaltres i els bolxevics.

El gener de 1918, el mateix mes en qu aparegu l'article de Braun, va produir-se una onada de vagues a tot el pas en la qual hi particip un mili d'obrers. Fou llavors que comenaren a aparixer a Alemanya els denominats "Consells Obrers" amb un funcionament i estructura fora semblant als sviets formats a Rssia desprs de la Revoluci de Febrer; de fet, en rus soviet (escrit      ) vol dir consell. Per tal d'afeblir el poder dels consells (o dels sviets), Ebert va unir-se a la direcci de la vaga de Berln i va aconseguir acabar-la aviat.   
 La fi de la I Guerra Mundial .
 La derrota .
El Comandament Suprem Alemany va rebutjar la proposta dels Catorze Punts, llenada pel president dels EUA Woodrow Wilson el 18 de gener de 1918, la qual es proposava arribar a una pau sense vencedors ni venuts mitjanant el dret d'autodeterminaci dels pobles. Desprs de la victria sobre Rssia, que el desembre de 1917 havia demanat la pau, Hindenburg i Ludendorff se sentien prou forts per continuar la guerra fins a la victria, sobretot desprs que, la signatura del Tractat de Brest-Litovsk pel govern bolxevic el 3 de mar de 1918 permets desplaar tropes cap al Front Occidental, on, durant la primavera de 1918, els Comandament Alemany orden l'inici d'una nova ofensiva, que, en un principi, semblava reeixir.

Tanmateix, el 8 d'agost de 1918 divisions canadenques, australianes i franceses aconseguiren trencar les lnies alemanyes entre Albert i Moreuil. A ms, el 27 de setembre de 1918, Bulgria, aliada d'Alemanya i de l'Imperi austrohongars, va demanar l'armistici i, el 3 d'octubre, el rei Ferran I fou obligat a abdicar a favor del seu fill Boris III; al seu torn, a partir de setembre de 1918, les declaracions d'independncia per part dels pobles de l'Imperi austrohongars van succeir-se en cadena, iniciant aix el procs de disgregaci de l'Imperi abans que s'arribs a l'armistici amb els Aliats el 3 de novembre de 1918.

A Alemanya, el 29 de setembre de 1918, el Comandament Suprem va informar al Kiser i al canceller del Reich Comte Georg von Hertling, establerts als quarters generals de Spa (Blgica), que la situaci de l'exrcit era desesperada. Llavors, Ludendorff, tement un collapse total, va manifestar que ell no podia garantir la continutat del front durant vint-i-quatre hores ms, i deman a les potncies de l'Entesa un alto-el-foc.

 El canvi constitucional .
El 29 de setembre, a ms de demanar l'armistici a les potncies de l'Entesa, Ludendorff va recomenar acceptar la principal petici del president Wilson de democratitzar el govern d'Alemanya, confiant poder obtenir aix unes millors condicions de pau, aix com salvar el prestigi de l'exrcit i passar la responsabilitat de la capitulaci als partits democrtics i al Reichstag. 

Aquesta maniobra poltica de Ludendorff, responsable real de la derrota ja fos per no haver condut correctament la guerra o per haver infravalorat les possibilitats blliques d'Alemanya a finals de l'estiu de 1918, va provocar el naixement del Mite de la Punyalada per l'Esquena, segons el qual, si durant l'any 1918 es va passar de tenir la victria a l'abast de la m a haver d'acceptar una derrota, fou perqu, des de la reraguarda, els elements democrtics i revolucionaris van atacar l'exrcit. Els sectors de dreta i d'extrema dreta nacionalista es mostraren molt receptius a la idea d'atribuir la derrota de 1918 als Criminals de Novembre, s a dir, als demcrates i revolucionaris que, amb la seva acci poltica, havien aconseguit minar des de l'interior la capacitat bllica d'Alemanya; un dels que sab expolotar el mite de la punyalada per l'esquena perpetrada pels criminals de novembre fou Adolf Hitler, qui, durant la Primera Guerra Mundial serv com a voluntari al Front Occidental, on va assolir el grau de caporal; en les elaboracions ideolgiques de Hitler, dins del grup dels Criminals de Novembre hi ocupaven un lloc molt destacat els jueus.

Malgrat que la democrcia oferta per Ludendorff i el govern imperial era un regal enverinat, tots els partits del Reichstag, comenant pels socialdemcrates, estigueren disposats a acceptar responsabilitats de govern en un moment en qu Alemanya havia d'enfrontar-se a una greu derrota militar. Com que un lleial monrquic com ho era el comte Hertling no es mostrava disposat a cedir les regnes del poder al Reichstag, el 3 d'octubre de 1918, el kiser Guillem II el va destituir i nomen nou canceller el prncep Max de Baden, un liberal que nomen el socialdemcrata Philipp Scheidemann sotssecretari sense cartera del seu govern. L'endem, el nou govern va oferir als Aliats la treva que Ludendorff havia demanat.

No fou, per, fins el dia 5 d'octubre que l'opini pblica alemanya fou informada de la situaci de derrota en qu es trobava el pas, la qual cosa va provocar una forta commoci perqu, fins aleshores, molta gent havia cregut en el discurs triomfalista que, fins aquell moment, havia difs el Comandament Militar i el Govern Imperial. Per aix, ning no va donar gaire importncia al canvi constitucional decidit formalment el 28 d'octubre pel qual el Govern passava a ser responsable davant del Reichstag i no pas davant de l'emperador com fins llavors i, a ms, el comandament de les forces armades passava del kaiser al govern. Segons l'opini de la majoria dels dirigents de l'SPD, la nova constituci d'octubre realitzava totes les reformes poltiques que ells havien desitjat; per aix, Ebert consider el 5 d'octubre com el dia del naixement de la democrcia a Alemanya, aconseguida perqu, voluntriament, el kiser havia cedit el poder, sense necessitat, doncs, de dur a terme cap revoluci.
 La tercera nota del president Wilson .
Durant les tres setmanes que seguiren al 29 de setembre, el president dels Estats Units Woodrow Wilson va respondre a la petici alemanya de treva amb tres notes diplomtiques, en les quals condicionava l'inici de negociacions a la retirada alemanya de tots els pasos ocupats, a la fi de la guerra submarina i, d'una manera solapada per perfectament clara, a l'abdicaci del kiser, com a manera d'assegurar la consolidaci del procs democrtic alemany.

Desprs de la tercera nota de Wilson (24 d'octubre), sobtadament, 
Ludendorff va canviar d'opini i, considerant inacceptables les condicions dels Aliats, va demanar reprendre la guerra, que ell mateix havia donat per perduda el 29 de setembre. Ara b, la petici de treva havia mostrat als Aliats la feblesa militar d'Alemanya com tamb, desprs de la demanda d'alto-el-foc, va esfondrar-se la disciplina de l'Exrcit alemany on van comenar a produir-se desercions en massa, tal com havia passat a Rssia el 1917 desprs del triomf de la Revoluci de Febrer. 

La decisi del Govern del Reich fou mantenir la treva, per la qual cosa, destitu Ludendorff, qui va fugir a Sucia -pas neutral- amb papers falsos, i el substitu per Wilhelm Groener. El 5 de novembre de 1918, els Aliats van acceptar negociar una treva; ara b, en molts alemanys, la tercera nota de Wilson semblava haver deixat clar que la pau noms era possible si el kiser abdicava.

 L'Alemanya revolucionria .
 Els motins de Wilhelmshaven i Kiel .
Mentre a Alemanya tothom esperava una rpida fi de la guerra, el Comandament Militar Naval de Kiel, sota la direcci de l'almirall  Franz von Hipper, sense comptar amb l'autoritzaci del govern, va prendre la iniciativa de fer sortir la flota a lluitar contra els britnics al Canal de la Mnega. L'ordre naval del 24 d'octubre i els preparatius per a l'embarcament va encendre un mot entre els mariners, que no volien ser sacrificats en va en el darrer moment de la guerra ni tampoc comprometre la credibilitat del nou govern democrtic llenant un atac naval mentre s'estaven iniciant negociacions de pau.

El mot dels mariners va comenar a Schilling-Reede, a prop de Wilhelmshaven, on s'havia concentrat tota la flota per salpar. Durant la nit del 29 al 30 d'octubre de 1918, algunes tripulacions van negar-se a obeir les ordres, en especial als vaixells "Thringen" i "Helgoland", on, a ms, va haver-hi actes de sabotatge; ara b, com que la revolta no s'havia donat a totes les unitats, quan l'endem vaixells torpedinadors van apuntar els seus canons cap al "Thringen" i el "Helgoland", els mariners rebels van rendir-se. Tanmateix, considerant que no podia comptar amb la lleialtat de les tripulacions, el Comandament Naval va haver de renunciar als seus plans i, per aix, orden al Tercer Esquadr Naval, que no havia participat en el mot, tornar-se'n cap a Kiel.

Com que va aconseguir dur a terme una maniobra amb els vaixells del seu esquadr a la Badia de Helgoland, el vice-almirall Kraft va considerar segura la seva autoritat sobre la tripulaci. Per aix, a Holtenau, al final del canal de Kiel, va fer desembarcar els quaranta-set mariners del "Markgraf" que tenia empresonats com a culpables del mot de Wilhelmshaven, els quals acabaren conduts a la pres militar de Kiel i al Fort Herwarth. Ara b, els mariners es mobilitzaren per impedir a la flota sortir de nou com tamb per aconseguir la llibertat dels companys empresonats. Uns dos-cents cinquanta van reunir-se el dia 1 de novembre a la seu dels sindicats a Kiel, i enviaren delegacions demanant la llibertat dels amotinats als oficials de marina, els quals rebutjaren escoltar-les; llavors, els mariners buscaren el suport dels sindicats, de l'USPD i de l'SPD. La policia va clausurar la seu dels sindicats, per, el 2 de novembre es va produir una nova reuni a l'aire lliure a la Groer Exerzierplatz encara ms concorreguda, en la qual, els portaveus dels mariners Karl Artelt, treballador d'una fbrica de torpeds a Kiel-Friedrichsort i Lothar Popp, treballador dels dics, militants tots dos de l'USPD, convocaren una nova reuni per a l'endem al mateix lloc.

A aquesta reuni hi acudiren milers de persones a la tarda del 3 de novembre juntament amb representants dels treballadros. El lema "Frieden und Brot" (pau i pa) va mostrar clarament que els mariners i els treballadros no demanaven noms l'alliberament dels empresonats sin tamb la fi de la guerra i dels raccionaments de queviures. Seguint la crida d'Arlet d'alliberar els presoners, els manifestants es dirigiren cap a la pres militar on la policia obr foc contra ells amb un resultat de set morts i vint-i-nou ferits greus. Llavors, tant els manifestants com la policia es dispersaren, per la protesta va convertir-se en una revolta generalitzada.  

Durant el mat del 4 de novembre, mariners establerts en barracons del districte nord de Kiel es negaren a obeir. Karl Artelt va organitzar el primer consell de soldats, i tamb se'n formaren molts d'altres. Wilhelm Souchon, comandant de l'estaci naval, va haver de negociar i concedir l'alliberament dels mariners empresonats; les tropes que, contra les promeses de Souchon, avanaren per dominar la revolta foren interceptades pels amotinats i, o b s'uniren a la revolta o b es retiraren. D'aquesta manera, al vespre del 4 de novembre Kiel qued en mans d'aproximadament 40.000 mariners, soldats i treballadors amotinats, situaci que, dos dies ms tard, es donaria tamb a Wilhelmshaven. 

Aquell mateix vespre, el diputat de l'SPD Gustav Noske va arribar a Kiel, on fou rebut amb entusiasme malgrat les ordres que duia del govern i de la direcci de l'SPD de prendre el control de la revolta; per aix, es va fer elegir president del consell de soldats, crrec des del qual va restablir l'ordre; uns dies ms tard, assum el crrec de governador mentre que Lothar Popp (USPD) pass a presidir el consell de soldats. Durant les setmanes segents, Noske va aconseguir reduir el poder dels consells a Kiel, per no va poder evitar l'extensi de la revoluci a tot Alemanya.
 La revoluci s'estn al conjunt d'Alemanya .
El mateix 4 de novembre, delegacions dels marins de Kiel es dirigiren cap a totes les grans ciutats de l'Imperi. El dia 7, la revoluci ja s'havia ests a totes les grans ciutats de la costa, com tamb a Hanover, Brunswick, Frankfurt i Munic, on el Consell d'Obrers i Soldats va obligar a abdicar el rei Llus III de Baviera, amb la qual cosa, Baviera fou el primer estat alemany a ser proclamat Repblica de Consells (Rterepublik), cosa que va donar origen al que s'anomena Repblica Sovitica de Baviera, dirigida pel militant de la USPD Kurt Eisner. Durant els dies segents, els monarques dels diferents regnes de l'Imperi anaren abdicant, el darrer a fer-ho fou el prncep Gnther Victor de Schwarzburg-Rudolstadt el 23 de novembre de 1918.

Els consells d'obrers i soldats estaven formats gaireb sempre per militants i simpatitzants de l'SPD i la USPD. El seu programa era democrcia, pacifisme i antimilitarisme. A part dels reis, noms desposseren del poder els alts comandaments militars, mentre que l'administraci civil del Reich va continuar funcionant. Tampoc no es van produir ni confiscacions de terres ni ocupacions de fbriques perqu s'esperava que aquest tipus de mesures les prengus el nou govern; a ms, els consells noms pretenien supervisar l'administraci que abans havia estat en mans dels comandaments militars.

Amb la creaci dels Consells, l'SPD fou capa d'establir una base forta al nivell local; ara b, mentre que els consells creien estar actuant en inters de l'establiment del nou rgim, els dirigents de l'SPD els veien com un element pertorbador que podia fer fracassar el canvi pacfic de rgim, que, segons ells, ja havia tingut lloc; per aix, juntament amb els partits de les classes mitjanes, demanaven una convocatria immediata d'eleccions per designar una assemblea nacional que definiria el nou tipus d'estat. Aix, l'SPD va acabar oposant-se als grups revolucionaris, el portaveu dels quals era l'USPD, que, fent-se ress de les seves peticions, volia ajornar les eleccions tant com fos possible amb la idea d'instaurar canvis irreversibles que responguessin a les aspiracions de la classe obrera. 
 La proclamaci de la Repblica .
Ebert coincidia completament amb el prncep Max de Baden en la necessitat d'evitar fos com fos una revoluci social i de conservar l'ordre pblic. Per tal de reestructurar l'estat, Ebert volia aconseguir el suport tant dels partits de les classes mitjanes, que, d'en de l'estiu de 1917, ja estaven collaborant amb l'SPD al Reichstag, com tamb el de les antigues oligarquies de l'Imperi, i, d'aquesta manera, impedir una radicalitzaci de la revoluci com la que havien dut a terme els bolxevics a Rssia i tamb assegurar-se que la difcil situaci del provement de queviures a la poblaci no queds collapsada en el cas que l'administraci pblica caigus en mans de revolucionaris inexperts. Durant la Revoluci, Ebert, convenut que en el futur l'SPD podria assolir majories parlamentries que li permetessin dur a terme els seus projectes de reforma social, volgu actuar sempre d'acord amb les antigues classes dirigents; per aix, en un principi, volia mantenir la monarquia; ara b, per guanyar-se el suport dels seus seguidors, el 6 de novembre va demanar l'abdicaci del Kiser. Tanmateix, Guillem II, establert al quarter general de Spa des de principis de 1918, confiava que, un cop les potncies de l'Entesa haguessin acceptat la treva, podria tornar a Berln amb les tropes a restablir-hi l'ordre.

Segons sembla, el dia 7 de novembre, Ebert estava del tot convenut que l'abdicaci del kiser resultava imprescindible per evitar la revoluci social bolxevic que ell tan temia; per aix, el prncep Max de Baden va pensar traslladar-se a Spa a demanar personalment al kiser que abdiqus, per, davant del deteriorament progressiu de la situaci a Berln es va quedar a la capital.

A primeres hores del mat del 9 de novembre, el Kiser va saber, mitjanant una enquesta adreada a trenta-nou comandaments, que els soldats del front no li eren lleials; a ms, contnuament li arribaven telegrames de Berln demanant-li l'abdicaci, decisi que anava ajornant considerant, per altra banda, la possibilitat d'abdicar com a emperador d'Alemanya per continuar com a rei de Prssia. Finalment, sense esperar rebre notcies de Spa ni comptar amb l'aprovaci del Kaiser, el prncep Max de Baden va anunciar pblicament l'abdicaci de Guillem II, qui, poc desprs va fugir als Pasos Baixos, on visqu exiliat fins a la seva mort (1941). Al migdia, per tal de poder controlar millor la situaci a Berln, Friedrich Ebert va exgir a Max de Baden que li ceds el crrec de canceller, petici a la qual aquest acced.

La notcia de l'abdicaci del Kiser (9 de novembre de 1918) va arribar massa tard per causar cap mena d'impressi en els milers de manifestants que omplien els carrers de Berln, els quals exigien la total abolici de la monarquia, no conformant-se, doncs, amb la simple substituci de Guillem II per un altre monarca com encara pretenia Ebert. Karl Liebknecht, acabat d'alliberar de la pres, torn a Berln i va refundar-hi la Lliga Espartaquista. A l'hora de dinar, al Reichstag, el vice-president del parlament, Philipp Scheidemann (SPD) va assabentar-se que Liebknecht pretenia proclamar la Repblica Socialista; per evitar, doncs, que els espartaquistes prenguessin la iniciativa, va sortir al balc i, contra el desig exprs d'Ebert, va proclamar la Repblica davant dels manifestants; ara b, gaireb al mateix temps, al Zoolgic de Berln, Liebknecht proclam la Repblica Socialista davant d'una multitud de manifestants.

Cap a les vuit del vespre, un grup d'un centenar de sindicalistes revolucionaris de les grans fbriques de Berln van ocupar el Reichstag i hi constituren un Parlament Revolucionari. Molts d'ells eren dirigents de les vagues del gener de 1918, contraris a l'acci poltica de l'SPD, que havien planejat dur a terme un cop revolucionari previst per a l'11 de novembre, per que s'havien vist sorpresos per la revoluci iniciada arran dels motins dels mariners de Kiel. Per tal de prendre-li la iniciativa a Ebert, convocaren eleccions a cada fbrica i cada regiment per elegir un nou govern revolucionari format pels dos partits obrers (l'SPD i la USPD). Aquest Consell de Comissaris del Poble (Rat der Volksbeauftragten) havia d'executar les decisions del Parlament Revolucionari i impedir aix que Ebert pogus actuar com a canceller.

 El Consell de Comissaris del Poble .
 Els socialdemcrates i els revolucionaris .
Conscient que no hi havia manera d'impedir l'elecci ni la reuni dels consells, Ebert va enviar representants a tots els regiments i factories de Berln per procurar la seva elecci i anunciar la participaci de l'USPD al nou govern. En resposta, els sindicalistes planejaren proposar a l'Assemblea l'elecci no sols d'un govern sin tamb d'un Comit d'Acci, encarregat de coordinar l'acci dels consells d'obrers i soldats. Els sindicalistes havien confeccionat una llista de candidats per al Comit d'Acci, on no hi havia ning de l'SPD; pretenien, doncs, crear un organisme de control del govern que els results favorable.

A l'Assemblea, reunida el 10 de novembre al Circ Busch, la majoria va donar suport a l'SPD, i el lema "Unitat de la Classe Obrera", usat pels revolucionaris els dies anteriors, serv ara per propugnar la lnea d'Ebert. Llavors, tal com s'havia previst, s'elegiren tres membres de cadascun dels dos partits socialistes per constituir el Consell de Comissaris del Poble:
USPD: Hugo Haase, el seu president, el diputat Wilhelm Dittmann i el sindicalista Emil Barth;
SPD:  Friedrich Ebert, Scheidemann, i el diputat de Magdeburg Otto Landsberg;

La proposta dels sindicalistes d'elegir, a ms, un Comit d'Acci va agafar per sorpresa els dirigents de l'SPD i van comenar acalorats debats. Al final, Ebert va aconseguir que el Comit d'Acci, que pass a denominar-se "Consell Executiu dels Consells d'Obrers i Soldats", estigus format tamb per delegats de l'SPD i de la USPD. El Consell Executiu va decidir convocar una Convenci de Consells del Reich per al desembre a Berln.

Malgrat tot, Ebert veia el Parlament dels Consells i el Consell Executiu no pas com una ajuda sin com un obstacle per al seu projecte de transici pacfica i calmada de l'antic Imperi cap a un nou sistema de govern. La direcci de l'SPD es malfiava ms dels Consells que no pas de les antigues oligarquies, la lleialtat de les quals a la nova repblica tendia a sobrevalorar. Ebert es trobava que, davant dels consells, no podia actuar com a canceller sin, nicament, com a president d'un govern revolucionari. Per altra banda, els conservadors el veien com un trador, tot i que havia assumit la direcci de la revoluci noms per aturar-la.

Durant les vuit setmanes en qu es va donar el doble poder dels Consells i el Govern del Reich, els alts funcionaris de l'administraci optaren per reconixer noms l'autoritat d'Ebert, malgrat que dins del Consell Haase hi tenia el mateix dret de vot. El mateix dia 10 de novembre, el general Wilhelm Groener, el nou comandant en cap de la Caserna General de Spa, va telefonar Ebert per comunicar-li que l'exrcit li donava suport i, a canvi de la promesa d'Ebert de restablir la jerarquia militar, va garantir-li que l'exrcit estava disposat a actuar contra els consells, els quals, per a la direcci de l'SPD, representaven sempre l'amenaa que la revoluci acabs prenent un caire bolxevic com a Rssia. Ara b, amb la seva actuaci poltica, Ebert va acabant perdent suport dins dels Consells per sense guanyar-ne entre els sectors conservadors de dreta.

A causa de la inestabilitat poltica del moment, va passar gaireb desapercebuda la notcia que el govern d'Ebert havia acceptat les dures condicions de l'Entesa per aconseguir una treva. L'11 de novembre, el diputat del Partit del Centre Matthias Erzberger, en nom d'Alemanya, va signar l'Armistici de Compigne amb la qual cosa es pos fi a la Primera Guerra Mundial. 
 L'Acord Stinnes-Legien.
La idea de posar sota control democrtic almenys la indstria pesada amb importncia per a la guerra circulava tant entre la SPD com entre la USPD. Les ales esquerres de tots dos partits i els sindicalistes revolucionaris volien anar ms enll i establir la democrcia directa al sector de la producci; els delegats elegits en aquest sector controlarien tamb el poder poltic. Aquesta idea contradeia no sols l'inters de l'SPD d'impedir la Democrcia dels Consells, sin tamb l'inters dels sindicats que esdevindrien superflus a causa de l'existncia dels consells.

Fou per aix que, durant els esdeveniments revolucionaris, el dirigent dels sindicats Carl Legien va arribar a un acord amb els representants de la patronal Hugo Stinnes i Carl Friedrich von Siemens quan es reuniren a Berln des del 9 fins al 12 de novembre. El dia 15, signaren un acord favorable a totes dues bandes: els representants dels sindicats van prometre mantenir l'ordre a la producci posant fi a les vagues salvatges com tamb a reduir la influncia dels consells i a evitar la nacionalitzaci dels mitjans de producci. Llavors, els empresaris prometeren admetre la jornada de vuit hores, que durant anys havien reivindicat els sindicats, i a reconixer com a interlocutors els sindicats i no pas els consells. Totes dues parts formaren el Comit Central per al Manteniment de l'Economia (Zentralausschuss fr die Aufrechterhaltung der Wirtschaft). Tamb s'acord que un Comit Arbitral (Schlichtungsausschuss) faria de mitjancer en futurs conflictes entre els empresaris i els sindicats. Des d'aleshores en endavant, a cada fbrica amb ms de cinquanta empleats, comits paritaris amb la direcci s'ocuparien de garantir el compliment dels acords salarials. 

D'aquesta manera, els sindicats aconseguiren les seves reivindicacions per minant tots els esforos per nacionalitzar els mitjans de producci i, a la llarga, eliminant els Consells.
El Govern i els Consells.
Malgrat la constituci del Consell de Comissaris del Poble i del Consell Executiu, tot l'aparell burocrtic de l'administraci pblica continuava funcionant i els seus funcionaris conservaren els seus llocs.

El 12 de novembre, el Consell de Comissaris del Poble va publicar el seu programa social i democrtic de govern. Va suprimir l'estat de setge i la censura, com tamb va abolir la servitud ("Gesindeordnung") i va establir el sufragi universal a partir dels vint anys d'edat, fins i tot tamb per a les dones. Va haver-hi una amnistia per als presos poltics; es regul la llibertat d'associaci, d'assemblea i de premsa. En aplicaci de l'Acord Stinnes-Legien, es va decretar la jornada de vuit hores, com tamb s'introdu la cobertura de l'atur i la seguretat social. 

Davant de la insistncia dels representants de la USPD al Consell de Comissaris del Poble, es va nomenar un Comit de Nacionalitzaci, format entre d'altres per Karl Kautsky, Rudolf Hilferding i Otto Hue, que havia d'estudiar quines indstries estaven preparades per a la nacionalitzaci i per preparar la nacionalitzaci de la indstria del carb i de l'acer. Aquest comit va estar actiu fins al 7 d'abril de 1919 per no va arribar a cap resultat tangible. Noms s'installaren Cossos d'Autoadministraci a la indstria del carb i de l'acer com tamb a les mines de potassa; aquests cossos foren el precedent dels comits d'empresa. D'expropiacions socialistes no se'n van dur a terme.

La direcci de l'SPD sempre va estimar-se ms treballar amb l'antiga administraci que no pas amb els Consells d'Obrers i Soldats, perqu no els considerava capaos d'atendre correctament les necessitats de la poblaci. Aquesta poltica provocava contnues disputes dins del Consell Executiu.

A Leipzig, Hamburg, Bremen, Chemnitz i Gotha, els Consells d'Obrers i Soldats posaren l'administraci de la ciutat sota el seu control. A ms, a  Brunswick, Dsseldorf, Mlheim del Ruhr i Zwickau es va empresonar tots els funcionaris sospitosos de mantenir-se lleials al kiser. A Hamburg i Bremen es formaren "Gurdies Roges" per protegir la Revoluci i els Consells van destituir la direcci de
Leuna Works, una gran indstria qumica de les rodalies de Merseburg. Els nous consells sovint havien sorgint d'una manera espontnia i no tenien experincia administrativa. Tanmateix, hi hagu una gran majoria de Consells que arribaren a una entesa amb les antigues administracions, la qual cosa va dur a una rpida restauraci de la llei i l'ordre. Aix per exemple, Max Weber formava part del consell d'obrers de Heidelberg, i va sorprendre's gratament que molts dels seus membres fossin liberals moderats. Els Consells s'encarregaren de la distribuci de queviures i de l'acollida dels soldats que anaven tornant del front. 

De fet, l'Administraci i els Consells es necessitaven mtuament; l'Administraci disposava de coneixement i d'experincia, mentre que la influncia poltica la tenien els Consells. De fet, per, molta gent no volia pas la instauraci d'una Repblica de Consells sin que aspirava noms a abolir l'autoritarisme i el militarisme, estava cansada de la guerra, patia misria i volia arribar a una soluci pacfica.
El Congrs de Consells del Reich.
Tal com va decidir-ho el Comit Executiu, els Consells d'Obrers i Soldats de tot el Reich van enviar delegats a Berln per reunir-se el 16 de desembre al Circ Busch en el Primer Congrs General de Consells d'Obrers i Soldats (Erster Allgemeiner Kongress der Arbeiter- und Soldatenrte). Ebert i el General Groener ordenaren enviar tropes a Berln per impedir la reuni del Congrs i recuperar el control de la capital en una acci planejada per al 15 de desembre. El dia 6, un dels regiments va sortir massa d'hora i, en l'intent de detenir el Consell Executiu, els soldats dispararen contra una manifestaci de "Gurdies Rojos" desarmats, militants dels espartaquistes. El resultat fou de setze morts.
 
Com que, aleshores, el perill d'un cop violent des de la dreta va fer-se visible, al diari espartaquista "Bandera Roja" (Rote Fahne) del 12 de desembre, Rosa Luxemburg hi va demanar un desarmament pacfic dels batallons que tornaven del front per part dels obrers de Berln; ella es proposava aconseguir la subordinaci dels Consells de Soldats al Parlament Revolucionari i reeducar els soldats.

El 10 de desembre, Ebert va donar la benvinguda a deu divisions que tornaven del front confiant poder usar-les contra els consells. Ara b, aquelles tropes no tenien ganes de lluitar; la guerra s'havia acabat, s'acostaven les Festes de Nadal i la majoria d'ells el que volia era tornar a casa amb la famlia; per aix, poc desprs d'haver arribat a Berln es dispersaren. Aix doncs, el cop contra el Congrs de Consells no va poder tenir lloc.

De fet, per, al Congrs, que va tenir lloc el 16 de desembre a la seu del Parlament de Prssia, la majoria dels delegats eren de l'SPD; ni tan sols Karl Liebknecht hi havia obtingut un esc, per tant, la Lliga Espartaquista no hi tenia gens de poder. El dia 19, els Consells rebutjaren, per 344 vots contra 98, la creaci d'un rgim de Consells com a base per a una nova constituci. La postura dels Consells fou ms aviat donar suport a la decisi del govern de convocar, tan aviat com fos possible, eleccions per a una assemblea constituent, a la qual li correspondria definir el nou model d'estat. 

L'nic desacord entre el Congrs i Ebert fou en el tema del control de l'exrcit. Entre d'altres coses, el Congrs va demanar la participaci del seu Consell Central en el nomenament dels comandaments militars, l'elecci lliure dels oficials i poders disciplinaris per als Consells de Soldats. Totes aquestes peticions, evidentment, contradeien els acords presos per Ebert amb el general Groener. Mentrestant, el Comandament Suprem, que s'havia traslladat des de Spa fins a Kassel, va comenar a reclutar batallons de voluntaris lleials, dits cossos lliures (Freikorps) per usar-los contra la suposada amenaa bolxevic. A diferncia dels soldats revolucionaris de novembre, els Freikorps estaven formades per oficials monrquics i per soldats que temien el retorn a la vida civil.
La Crisi de Nadal.
Desprs dels fets del 9 de novembre, el govern havia ordenat a l'acabada de crear Divisi Naval Popular (Volksmarinedivision) traslladar-se des de Kiel cap a Berln, per tenir aix una fora que el protegs, i l'acanton al Berlin Stadtschloss (La Residncia de la Ciutat Imperial). Aquesta divisi era completament lleial al govern i, a ms, havia rebutjat participar en l'intent de cop d'estat del 6 de desembre fins al punt de destituir els oficials sospitosos d'estar-hi implicats. Segurament per aix, es va diforndre la idea que els marins d'aquesta divisi eren espartaquistes. Al final, Ebert va demanar la seva dissoluci i la seva retirada de la Residncia, i Otto Wels, comandant de Berln des del 9 de novembre, actuant en sintonia amb Ebert, va negar-se a pagar als mariners.

El conflicte va acabar esclatant el 23 de desembre quan els mariners ocuparen la Cancelleria del Reich, van tallar les lnies de telfon, posaren el Consell de Comissaris del Poble sota arrest domiciliari i capturaren Otto Wels. Malgrat tot, els marins no intentaren eliminar el govern d'Ebert, tal com hauria estat lgic si haguessin estat espartaquistes de deb, sin que es limitaren a exigir la seva paga. Al seu torn, Ebert, mitjanant una lnea telefnica secreta, va posar-se en contacte amb el Comandament Suprem de Kassel per ordenar l'atac de la Residncia amb tropes lleials al govern durant el mat del dia 24. Els marins repelliren l'atac sota les ordres del seu comandant Heinrich Dorrenbach, amb un resultat de trenta baixes a ms de la mort de civils en el combat. Les tropes del govern, que hagueren de retirar-se del centre de Berln, es dissolgueren per integrar-se als Freikorps. Malgrat que es desfoguessin ocupant els locals de "Bandera Roja", el poder militar de Berln continuava en mans de la Divisi Naval Popular, per, de nou, els mariners no intentaren aprofitar-se'n per fer la revoluci. 

A ms de demostrar clarament que els marins no eren pas espartaquistes, la crisi de Nadal demostra que la suposada revoluci bolxevic alemanya tampoc no tenia lder. Si, com desprs es va dir, Karl Liebknecht havia de ser el "Lenin alemany", ni els marins ni tan sols els Consells estaven disposats a acceptar la seva autoritat. Al final l'nic resultat d'aquesta crisi, que els espartaquistes denominaren "El Nadal Sagnant d'Ebert" fou que els sindicalistes revolucionaris convocaren una manifestaci per al dia de Nadal i que, com a protesta, la USPD sort del govern el 29 de desembre, cosa que, en realitat, fou fer-li un favor a Ebert qui havia acceptat la presncia de la USPD al govern noms sota la pressi dels esdeveniments revolucionaris.
L'Aixecament Espartaquista.
La revolta de gener.
Arran de les seves experincies dins de l'SPD i de la USPD, els espartaquistes van arribar a la conclusi que els calia organitzar el seu propi partit. Per aix, juntament amb d'altres grups socialistes d'esquerra, fundaren el Partit Comunista d'Alemanya (Kommunistische Partei Deutschlands o KPD, en alemany). Tanmateix, desprs d'haver discutit amb els espartaquistes, els sindicalistes revolucionaris decidiren continuar dins la USPD.

Rosa Luxemburg va redactar-ne el programa fundacional i va presentar-lo el 31 de desembre de 1918. En aquest programa, ella hi afirmava explcitament que els comunistes no havien de prendre el poder sense un suport clar de la majoria del poble. L'1 de gener, va demanar de nou la participaci del KPD a les eleccions convocades, per la seva proposta fou derrotada ja que la majoria dels militants encara confiava a assolir el poder mitjanant l'agitaci a les fbriques i la pressi del carrer.

Igual com el novembre anterior, va desenvolupar-se espontniament una onada revolucionria a partir del 4 de gener de 1919 desprs que el Consell de Comissaris del Poble, controlat per Ebert i l'SPD arran de la sortida del govern de la USPD el 29 de desembre, hagus destitut el cap de la policia de Berln Emil Eichhorn, un militant de la USPD que s'havia negat a actuar contra els manifestants obrers de la Crisi de Nadal. En resposta a la destituci d'Eichhorn, la USPD, els Sindicalistes Revolucionaris i els dirigents del KPD Karl Liebknecht i Wilhelm Pieck convocaren una manifestaci per a l'endem, la qual, per a sorpresa dels seus convocants, es convert en una gran assemblea de masses al centre de Berln. 

El dia 5 al vespre, els manifestants ocuparen les estacions de tren i les oficines del "Vorwrts" i dels diaris dels partits de les classes mitjanes, alguns dels quals els dies anteriors havien demanat no sols l'actuaci dels Freikorps sin tamb l'assassinat dels espartaquistes. 

Els manifestants, els mateixos que dos mesos abans, demanaven la realitzaci de totes les reivindicacions plantejades el novembre. Els espartaquistes no estaven pas en una posici dirigent, sin que les protestes obreres comptaven amb el suport de diferents grups situats a l'esquerra de l'SPD. En realitat, doncs, l'Aixecament Espartaquista no va planificar-lo el KPD.

Els iniciadors es reuniren en assemblea a la Caserna de la Policia i elegiren un Comit Revolucionari Provisional (Provisorischer Revolutionsausschuss) format per cinquanta-tres membres que, en realitat, no tenia gaire idea de com usar el seu poder. Liebknecht deman enderrocar el govern i coincid amb la majoria del comit a defensar la lluita armada. Rosa Luxemburg, com tamb la majoria dels dirigents del KPD, consider que, en aquell moment, la revolta estava condemnada al fracs i va parlar-hi explcitament en contra.

Per a l'endem dia 6, el Comit Revolucionari va tornar a convocar una manifestaci, que estigu molt ms concorreguda que l'anterior. De nou, es van exhibir pancartes amb el lema "Germans, no dispareu!" i s'estigueren esperant fent assemblea en una plaa. Uns quants sindicalistes revolucionaris s'armaren i demanaren enderrocar el govern Ebert, per molts dels activistes del KPD fracassaren en l'intent de guanyar-se l'adhesi de les tropes; ni tan sols unitats com ara la Divisi Naval Popular, que es declar neutral, volgueren donar suport a la revolta armada, mentre que d'altres guarnicions de Berln es mantingueren lleials al govern.

Mentre que, obeint ordres seves, cada vegada ms tropes es dirigien a Berln, Ebert accept una oferta de la USPD de fer de mitjancers entre ell i el Comit Revolucionari. Ara b, un cop es conegu la marxa de tropes sobre Berln i en una publicaci de l'SPD hi aparegu la frase "S'acosta l'hora de la veritat" ("Die Stunde der Abrechnung naht"), el Comit trenc negociacions (8 de gener), la qual cosa va donar a Ebert l'oportunitat d'usar les tropes a partir de l'endem. A ms, a partir del dia 12 van comenar a arribar batallons de Freikorps a Berln, on actuaren com a esquadrons de la mort. Gustav Noske, antic Comissari del Poble per a l'Exrcit i la Marina, va acceptar-ne el comandament. Desprs que els Freikorps desallotgessin brutalment alguns edificis ocupats i n'executessin immediatament els ocupants, els altres es rendiren, i una part d'ells acab tamb afusellada. D'aquesta manera, hi hagu cent cinquanta-sis morts a Berln.
Els assassinats de Karl Liebknecht i Rosa Luxemburg .
Els sospitosos d'haver instigat la revolta de gener van haver d'amagar-se. El 15 de gener de 1919 al vespre, Rosa Luxemburg i Karl Liebknecht van ser descoberts a Berln en un pis del barri de Wilmersdorf, i van ser lliurats a la divisi de Freikorps Garde-Kavallerie-Schtzen. El seu comandant, el capit Waldemar Pabst,
els feu interrogar i torturar. Aquella mateixa nit, tots dos presoners foren estabornits a cops de culata i morts d'un tret al cap. El cos de Rosa Luxemburg el van llenar al Canal de Landwehr, on no va ser trobat fins l'1 de juliol, mentre que el cos de Karl Liebknecht el van enviar al dipsit de cadvers sense cap nom.

La majoria dels implicats en aquest fet qued impune, i els pocs que foren jutjats i, encara, empresonats van rebre anys desprs compensacions per part del Tercer Reich; a ms els nazis van refondre la Gardekavallerie en la SA (Sturmabteilung). En una entrevista concedida a "Der Spiegel" el 1962 com tamb a les seves memries Papst hi afirm que havia parlat per telfon amb Noske a la cancelleria i que, per tant, comptava amb l'aprovaci d'ell i d'Ebert. Aquesta afirmaci, per, mai no ha estat demostrada, especialment perqu ni el parlament ni els tribunals investigaren mai els fets.

Desprs dels assassinats del 15 de gener, l'oposici entre l'SPD i el KPD esdevingu irreconciliable, la qual cosa va impedir cap acci conjunta d'aquests dos partits durant l'poca de la Repblica de Weimar.
D'altres revoltes posteriors .
Durant els primers mesos de 1919, hi hagu revoltes armades per tot arreu d'Alemanya. En alguns estats, es proclamaren repbliques de consells, la ms duradora de les quals fou la Repblica Sovitica de Baviera dita tamb Repblica Sovitica de Munic.

Pel febrer, Noske va decidir enviar els Freikorps contra la Repblica de Consells de Bremen, malgrat haver ofert una negociaci. Arran dels combats, va haver-hi quatre-cents morts. A conseqncia d'aquesta brutal repressi, va haver-hi vagues generals al districte del Ruhr, a Rennia i a Saxnia. Membres de la USPD, del KPD i, fins i tot, de l'SPD van convocar una vaga general que va comenar el 4 de mar. Malgrat el desig dels organitzadors, la vaga va degenerar en enfrontaments als carrers de Berln, i el govern de Prssia, que havia declarat l'estat de setge, va demanar ajuda al govern del Reich. De nou, Noske va usar la Gardekavallerie-Schtzendivision dirigida per Pabst contra els vaguistes de Berln. L'endem, el resultat dels combats fou de mil dos-cents morts, la majoria dels quals desarmats i no implicats en els fets. Entre d'altres, vint-i-nou membres de la Divisi Naval Popular, que s'havien rendit, foren executats sumriament ja que Noske havia ordenat disparar immediatament contra qualsevol a qui es trobs amb armes. A Hamburg i Turngia, va donar-se una situaci de guerra civil. La Repblica Sovitica de Baviera fou liquidada el 2 de maig tamb d'aquesta forma violenta per tropes de Prssia i Freikorps de Wurttemberg.

Arran d'aquesta brutal repressi, molts demcrates d'esquerra i, naturalment, la USPD i el KPD, consideraren l'actuaci d'Ebert, Noske i d'altres dirigents de l'SPD com una traci als seus ideals i seguidors.
 La Constituci de Weimar .
El 19 de gener de 1919, va ser elegida una Assemblea Nacional Constituent (Verfassungsgebende Nationalversammlung). Els seus escons quedaren aix repartits:
SPD: 165;
Partit del Centre (catlic): 91;
DDP Partit Demcrata Alemany (liberals d'esquerres): 75;
Partit Nacionalista Alemany Popular: 44;
USPD: 22;
Partit Popular Alemany (nacional-liberal): 19;

Malgrat la recomenaci de Rosa Luxemburg, el KPD va abstenir-se de presentar-se a les eleccions.

Per tal d'evitar la situaci catica i violenta de Berln, l'Assemblea Nacional va reunir-se el 6 de febrer a Weimar, una poblaci de Turngia, a uns dos-cents cinquanta quilmetres de Berln. L'11 de febrer, l'Assemblea va nomenar Ebert President Provisional del Reich, i, 13, Philipp Scheidemann primer ministre del govern de coalici format per l'SPD amb el Partit del Centre i amb el DDP. El 21 d'agost, Friedrich Ebert va ser jurat com a President del Reich (Reichsprsident).

La nova Constituci de Weimar (Weimarer Verfassung), que convert el Reich en una repblica democrtica i federal, fou aprovada l'11 d'agost amb els vots de l'SPD, el Partit del Centre i el DDP. Aquesta constituci va continuar la tradici liberal i democrtica del segle XIX i, igual com la Llei Fonamental de l'actual Repblica Federal Alemanya, repeteix paraula per paraula molts fragments de la Declaraci de Frankfurt de 1849. Tanmateix, quedaren ignorades moltes de les peticions dels revolucionaris de novembre com ara la nacionalitzaci de la indstria del carb i de l'acer, de la banca i de les grans indstries, l'expropiaci de les finques de la noblesa i la democratitzaci de l'exrcit. La posici i les pensions dels funcionaris i dels soldats foren expressament protegides.

Una cosa que sempre s'ha criticat a la Constituci de Weimar s el seu article 48 que autoritzava al President de la Repblica d'actuar en contra de la majoria del Parlament i d'usar l'exrcit dins del pas si ho considerava necessari. Aquest article fou molt usat en la tasca de destruir la democrcia des del sistema mateix, que es va dur a terme entre 1930 i 1933, la qual fou l'origen de la instauraci del Tercer Reich (1933-1945) per Adolf Hitler.

La Repblica de Weimar (1919-1933), el rgim sorgit de la Revoluci Alemanya, va patir sempre la pressi dels extremistes tant d'esquerra com de dreta. 

L'esquerra radical, representada principalment pel Partit Comunista (KPD), sempre va acusar els governs socialdemcrates d'haver trat el moviment obrer evitant una revoluci comunista. Per la seva banda, l'extrema dreta, contrria per principi a qualsevol sistema democrtic i desitjant sempre el retorn de l'autoritarisme de l'antic Imperi (1871-1918), va rebutjar la Repblica de Weimar en considerar-lo instaurada pels Criminals de Novembre, culpables de la Punyalada per l'Esquena que havia dut Alemanya a la derrota en la guerra quan la victria semblava a l'abast de la m; al final, fou el Partit Nazi el qui esdevingu el portaveu de tota l'extrema dreta nacionalista antirepublicana i contrarevolucionria.
Tots els partits contraris a Weimar, tant per l'esquerra (KPD) com per la dreta (Nazis), no dubtaren mai a usar el sistema de llibertats democrtiques per liquidar el sistema des de dins, tal com va acabar fent-ho Adolf Hitler, amb la complicitat de certs sectors conservadors i reaccionaris.











 


 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303988" title="Narciso Vall-llovera Feliu" nonfiltered="113" processed="113" dbindex="120121">



(nat a Palams, ?-mort segurament a Puerto Rico)

Probablement nasqu a Palams al segle XIX, puix que en l'arxiu de Santa Maria de Palams apareix un probable germ seu, Mart Vall-llovera Feliu, que es cas el 18/09/1904 amb Elisenda Bou Blanco. 

Mentre Mart Vall-llovera resta al pas natal i Narciso (o Narcs)travessa l'Atlntic cercant de fer diners. S'establ a Puerto Rico i hi fu una bona fortuna. En 1898, apareix el nom de Narciso Vall-llovera Feliu com a ciutad portorriqueny que fa part del Batall de Voluntaris nmero 2 per lluitar en defensa de l'espanyolitat de Puerto Rico contra els nord-americans, que volien collaborar en la seva independncia. Narciso Vall-llovera era de la primera companyia, de Bayamn, i tenia el grau de segon tinent. 

La missi dels voluntaris era l'entrenament per a la guerra i estar a punt per ajudar l'exrcit espanyol en cas de conflicte bllic. A ms d'sser soldats no professionals, cada voluntari era tamb membre d'un partit poltic conegut com "Incondicionalmente Espaol" (incondicionalment espanyol). Originalment, per sser membre s'havia d'haver nascut a Espanya, per ms tard es va incloure els portorriquenys natius, els criolls.
 
Els voluntaris eren majoritriament part de l'elit mercantil i terratinent de l'illa (per exemple, Manuel Egozcue Cintrn, Rafael Janer i Soler, Francisco J. Marxuach, Pompeyo O. Marxuach, Dimas de Ramery i Zuzuarregui, i Narciso Vall-llovera Feliu). Aquests voluntaris van percebre com a injustcia i indignitat el fet d'haver de lluitar al costat d'homes recrutats dels estaments ms baixos de la societat colonial espanyola. 

Al final, tanmateix, amb l'entrada dels nord-americans, els voluntaris van restar quiets i van acceptar la independncia de Puerto Rico.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303990" title="Ramon de Vall-llobera" nonfiltered="114" processed="114" dbindex="120122">


Ramon de Vall-llobera (nat a les comarques de Girona (?), ? - segle XIII) figura en un document de l'any 1230 com a lloctinent en la conquesta de Mallorca. Probablement era nat a les comarques de Girona, potser era del mas de Vall-llobera de Crulles, o del mas Vall-llobera de Cass de la Selva.

s probable que aquest Vall-llobera o els seus descendents a l'illa deixessin la seva empremta en la toponmia mallorquina, perqu actualment hi ha un terreny amb aquest nom, entre els termes de Santa Margalida i Muro.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303991" title="Or nrdic" nonfiltered="115" processed="115" dbindex="120123">
L' or nrdic s un aliatge amb el que es fabriquen les monedes de 10, 20 i 50 cntims d'euro. Malgrat el seu nom no cont gens d'or, tot i que t un aspecte fora similar. Aquest aliatge se'l coneix com a or nrdic perqu es va fer servir per primera vegada a Sucia per a fabricar les monedes de 10 corones.

La seva composici s: Cu89Al5Zn5Sn1




Enllaos externs.
 http://www.predecimal.com/euroarticle.htm;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303992" title="Club Marino de Luanco" nonfiltered="116" processed="116" dbindex="120124">

El Club Marino de Luanco s un club de futbol asturi de la ciutat de Luanco.

 Histria .
El Marino va ser fundat l'any 1931. El seu estadi s Miramar. T una capacitat per a 5.000 espectadors i va ser inaugurat l'any 1952. s propietat de l'ajuntament de Gozn.

 Dades del club .
 Temporades a Primera Divisi: 0.
 Temporades a Segona Divisi: 0.
 Temporades a Segona Divisi B: 9.
 Temporades a Tercera Divisi: 23.
 Major golejada a favor: Marino 7 - Langreo 0 (91-92). ;
 Major golejada en contra : El Entrego 8 - Marino 1 (57-58).
 Millor posici a la lliga: 5 (Segona Divisi B temporada 01-02);
 Pitjor posici a la lliga: 20 (Segona Divisi B temporada 96-97);

 Palmars .
Tercera Divisi-Grup 2 (1): 2000-2001;
Copa Federaci asturiana (3): 2000-2001, 2004-2005, 2006-2007;
Copa Federaci de futbol (1): 2000-2001;

 Enllaos externs .
 Web oficial del club;
 Web del club;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303995" title="Higroscopicitat" nonfiltered="117" processed="117" dbindex="120125">
La denominaci higroscpic (prov del grec       hygros 'humit, banyat' i         skopein 'observar, mirar') es refereix a totes aquelles substncies que atreuen l'aigua en forma de vapor o en forma lquida de l'ambient que les envolta.

L'absorci de l'aigua pot donar lloc a diferents processos:
 Alguns dels compostos higroscpics reaccionen qumicament amb l'aigua com els hidrurs, els metalls alcalins, els xids de no metalls (P2O3, P2O5, ).
 Altres compostos slids, generalment sals, agafen aigua i la integren en la seva estructura cristallina formant els hidrats, en els quals l'aigua es presenta en una proporci estequiomtrica perfectament definida. Exemples: El sulfat de coure (II) forma tres hidrats: CuSO45H2O, CuSO43H2O, CuSO43H2O. Altres exemples de sals hidratades sn: Sulfat de nquel (II) heptahidratat, NiSO47H2O, el perclorat de liti trihidratat, LiClO43H2O, el fluorur d'alumini monohidratat, AlF3H2O, el dicromat de bari dihidratat, BaCr2O72H2O, el clorur de crom (III) decahidratat, CrCl310H2O, el nitrat de magnesi hexahidratat, Mg(NO3)26H2O, etc.
 Hi ha lquids com l'cid sulfric, H2SO4, que tamb absorbeixen aigua i es dilueixen.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="303999" title="Tyto" nonfiltered="118" processed="118" dbindex="120126">

Tyto s un gnere de mussol de la famlia Tytonidae i de l'ordre dels estrigiformes. Tenen els discs facials units formant-ne un d'nic en forma de cor, a l'interior del qual tamb hi ha el bec. Hi ha unes 17 espcies d'aquest gnere.

Espcies.
Tyto tenebricosa;
Tyto multipunctata;
Tyto inexspectata;
Tyto nigrobrunnea;
Tyto novaehollandiae;
Tyto aurantia;
Tyto manusi;
Tyto longimembris;
Tyto sororcula;
Tyto alba;
Tyto castanops;
Tyto rosenbergii;
Tyto soumagnei;
Tyto deroepstorffi;
Tyto glaucops;
Tyto capensis.
Tyto prigoginei;
Espcies fssils.
Tyto gigantea Ballmann, 1973 ;
Tyto robusta Ballmann, 1973;
Tyto balearica;
Tyto sanctialbani;
Tyto mourerchauvireae;
Tyto cavatica;
Tyto noeli ;
Tyto riveroi ;
Tyto ostologa ;
Tyto pollens ;
Tyto cf. novaehollandiae ;
Tyto letocarti ;
Tyto melitensis;

Bibliografia.
  (1969): Les Oiseaux miocnes de la Grive-Saint-Alban (Isre) Miocene birds of Grive-Saint-Alban (Isre). Geobios 2: 157-204. with English abstract  (HTML abstract);
  (1999): Family Tytonidae (Barn-owls). In: : Handbook of Birds of the World Vol. 5 (Barn-owls to Hummingbirds): 34-75, plates 1-3. Lynx Edicions, Barcelona. ISBN 84-87334-25-3;
  (2002): Cenozoic Birds of the World, Part 1: Europe. Ninox Press, Prague.  PDF fulltext;
  (1985): Section IX.C. Strigiformes. In: : Avian Biology 8: 129-132. Academic Press, New York.
  (2006): Extinction and Biogeography of Tropical Pacific Birds. University of Chicago Press. ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304000" title="City of Manchester Stadium" nonfiltered="119" processed="119" dbindex="120127">


L'Estadi Ciutat de Manchester (City of Manchester Stadium en angls), tamb conegut com COMS o Eastlands, s un estadi situat a la ciutat de Manchester, a Anglaterra. Originalment fou dissenyat per la candidatura fallida de Manchester pels Jocs Olmpics d'estiu de 2000. Finalment, l'estadi fou construt pels Jocs de la Mancomunitat de 2002 amb un cost econmic de 110 milions de lliures esterlines. A la finalitzaci dels jocs, l'estadi fou convertit en un camp de futbol convertint-se en la seu habitual pels partits del Manchester City Football Club, que juga a la FA Premier League. El Manchester City deix el seu antic camp de Maine Road en 2003, firmant un contracte d'arrendament pel que podria jugar els seus partits com a local en aquell estadi durant els prxims 250 anys.

L'estadi t forma ovalada, amb dos grades escalonades rodejant tot el terreny de joc i una tercera grada en els dos laterals del mateix. A data de 23 de juny de 2007, era el cinqu major estadi de la FA Premier League i el dcim de tot el Regne Unit, amb una capacitat per 47.726 espectadors. 

El 14 de maig de 2008 va acollir la final de la Copa de la UEFA de 2008 entre el Zenit de Sant Petersburg i el Glasgow Rangers, guanyant l'equip rus per 2 gols a 0.

Referncies.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304002" title="Grup Taller d'Estocolm" nonfiltered="120" processed="120" dbindex="120128">
Grup Taller d'Estocolm Va ser un collectiu d'escriptors xilens fundat en 1977, a Sucia, pels poetes Sergio Infante, Adrin Santini i Carlos Geywitz als quals es va integrar en 1978 el poeta Sergio Badilla Castillo i el narrador Edgardo Mardones i que va durar fins a finals de la dcada dels vuitanta.

 Histria .
El Grup Taller d'Estocolm va tenir una labor distingida en la difusi de la literatura  i hispanoamericana en Escandinvia, durant les dcades finals del segle XX. Una part important del seu treball collectiu va ser recolzat per l'escriptora sueca , qui des de l'arribada d'aquests escriptors exiliats a la capital sueca, va servir com vincle amb els cercles intellectuals en Escandinvia.

Un segment important de les primeres obres, dels cinc integrants del Grup Taller d'Estocolm, van sorgir en aquesta etapa de creativitat conjunta, com ara: Sobre exilis de , Desprs del centaure d'Adrin Santini, L'ull de la ira de Carlos Geywitz, El domicili del signe de  o Caputxeta esperant al llop de Edgardo Mardones.

En 1991, els quatre poetes del grup, Infante, Badilla, Santini i Geywitz, sn incorporats en la primera antologia de poesia xilena, que compila i tradueix al suec la poeta i escriptora Sun Axelsson, al costat dels traductors, Marina Torres, Leif Duprez i Sren Persson, amb el nom de Bevingade Lejon. (Lle alat).

La comunitat literria d'aquests escriptors cessa definitivament a finals dels vuitanta degut al retorn de Badilla i Mardones a Xile i per l'activitat docent i d'investigaci d'Infante i Santini; encara que l'afinitat lrica, temtica i d'amistat els mant encara en contacte.

 Enllaos externs .
 alat;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304003" title="Terfit" nonfiltered="121" processed="121" dbindex="120129">
Un terfit s, en la classificaci de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capa de completar tot el seu cicle en l'estaci favorable, de manera que en l'poca desfavorable noms en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

Els terfits sn freqents en climes desrtics i en climes mediterranis, amb hiverns temperats i estius eixuts, durant els que pot ser un avantatge el reps vegetatiu absolut. Tamb sn freqents en ambients ruderals (vores de camins, runams suburbans, etc.) que sn medis poc estables, en qu construir uns aparells vegetatius duradors sovint no s d'utilitat. Per contra, a l'alta muntanya hi sn molt rars els terfits, ja que les seves poblacions necessiten produir llavors i noves plantes cada any per perpetuar-se, i a l'alta muntanya s probable que un any especialment rigors impedeixi la florida o la germinaci d'una espcie, eliminant-la de l'indret. 

Sn exemples de terfits la rosella i la mongeta.

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304008" title="Estaci de Rub (FGC)" nonfiltered="122" processed="122" dbindex="120130">







Rub s una estaci de la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que pertany a les lnies S1 i S5 del Metro del Valls i s l'estaci on finalitzen alguns trens de la lnia S5 que es prolonguen des de Sant Cugat fins a aquesta estaci. Est situada a la Plaa Pearson, prop del centre de Rub a la comarca del Valls Occidental i lluny de l'estaci amb el mateix nom de Rodalies Renfe.

Fins l'any 1993 l'estaci ocupava un edifici a uns metres de la ubicaci actual, que va quedar obsolet per la seva mida reduda i pel projecte de soterrament de les lnies en el centre de la ciutat. Actualment s'usa com a sala d'exposicions



Vegeu Tamb.

Estaci de Rub de Rodalies Renfe;
Lnia Barcelona-Valls;
Xarxa ferroviria de Catalunya;

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304011" title="Pinnatferes" nonfiltered="123" processed="123" dbindex="120131">

Dit de la fulla (o d'altres rgans laminars) pinnada en qu les divisions no ultrapasses la meitat de la disncia entre el contorn del limbe i el nervi medial.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304012" title="Pennada" nonfiltered="124" processed="124" dbindex="120132">
La fulla pennada s una classe de fulla composta la qual els seus follicles es disposen a la banda i banda de l'eix.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304014" title="Trtora turca" nonfiltered="125" processed="125" dbindex="120133">

 
La trtora turca (Streptopelia decaocto) s un ocell de l'ordre dels columbiformes que es va comenar a expandir d'una forma regular pels Pasos Catalans d'en del 1970 en qu fou observada per primera vegada al Pirineu central. 

Morfologia.

 Fa 30 cm de llargria.
 Color castany pllid a les parts superiors, amb la cua i les puntes de les ales fosques i rosat vins clar al cap i a les parts inferiors. T mig collar negre a la part posterior del coll. ;

Distribuci geogrfica.

Originriament es trobava des del sud-est d'Europa fins al Jap i el nord-est d'frica per, al llarg del segle XX, s'ha anat estenent i actualment s comuna a tota Europa. Tamb ha estat introduda a les Bahames (dcada dels setanta del segle passat) i Florida (any 1982). 

Hbitat.

Acostuma a viure prop dels humans i construeix el seu niu als arbres, habitualment a les conferes.

Costums.

s totalment sedentria, essent noms els exemplars joves els que fan desplaaments per colonitzar territoris que normalment sn propers al lloc on han nascut.

La seua presncia es nota molt perqu en vol fa un crit escandals.

Alimentaci.

S'alimenta bsicament de llavors i d'invertebrats que troba a terra.

Reproducci.

s fora prolfica, ja que pot arribar a fer 4 postes de dos ous entre el mar i l'octubre, per normalment en fa 2 o 3. Fins ara ha niat en diversos llocs del litoral catal, tot i que d'una forma limitada.

Referncies.


 ;

Enllaos externs.

 Fotografia i descripci de la trtora turca. ;
 La trtora turca al Principat de Catalunya. ;
 Vdeos d'aquesta espcie al seu hbitat natural. ;
 mplia informaci sobre la trtora turca.  i ;
 La trtora turca a Gran Bretanya i Irlanda. ;
 Vdeo de trtora turca. ;
 Informaci i fotografies d'aquesta espcie. ;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304016" title="Messier 99" nonfiltered="126" processed="126" dbindex="120134">

Messier 99 (M99 or NGC 4254) s una galxia espiral barrada situada a la constellaci de la Cabellera de Berenice. Va ser descoberta per Pierre Mchain el 15 de mar de 1781. Charles Messier la va afegir al seu catleg el 13 d'abril del mateix any.

M99 es troba a 60 milions d'anys llum del sistema solar del qual s'allunya a una velocitat de 1200Km/s. Forma part del cmul de la Verge, i est classificada com de tipus Sc en la Seqncia de Hubble.

Aquesta galxia presenta la peculiaritat de tenir un bra asimtric, un bra ms definit i allunyat i un altre de ms feble. Est connecta per un pont d'hidrogen amb la galxia fosca Virgoh121, la qual sembla ser la responsable de l'asimetria, aix com del fet que sembla que aquesta galxia estigui entrant en el cmul de la Verge, movent-se a gran velocitat a travs d'ell, i perdent hidrogen neutre degut al fregament amb el gas intergalctic calent.
 
S' han observat tres supernoves a M99, dues de tipus II 1967H de magnitud 14 i 1972Q de magnitud 15,6 i una de tipus I 1986I de magnitud 14.


Enllaos externs. 
SEDS ;
Dades astronmiques SIMBAD ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304021" title="Exgena" nonfiltered="127" processed="127" dbindex="120136">
 
Les malalties exgenes sn aquelles que estan provocades per factors externs a l'organisme, independentment dels factors interns.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304022" title="OmegaT" nonfiltered="128" processed="128" dbindex="120137">

OmegaT s una memria de traducci, s a dir un programari que aprofita les equivalncies entre parells de textos que sn traducci mtua per a facilitar la traducci de nous textos. Escrit en el llenguatge de programaci Java, s gratut i s actualment desenvolupat per l'OmegaT Project, un grup de traductors i programadors independents. No utilitza cap format intermedi (XLIFF o PO) i permet la traducci directa dels formats que accepta (veure documentaci). Accepta l'estndard de memries de traducci TMX .

 Funcionament del programari .
L'usuari posa els seus documents font, les memries de traducci i  els glossaris de qu disposa en directoris especfics del projecte de traducci. Quan un projecte s'ha obert, OmegaT extrau el text a traduir dels documents reconeguts. Quan l'usuari tradueix cada *segment, OmegaT afegeix el text tradut a les memries de traducci. OmegaT crea al final els documents d'arribada fusionant les memries de traducci amb els documents fonts.

Durant la traducci d'un segment, les correspondncies en les memries de traducci i en els glossaris se mostren en una finestra adjacent. A aquestes correspondncies se'ls assigna un percentatge de semblana. Aquest percentatge s'acosta ms al 100% com ms semblant s el segment a un element j conegut. Aquestes traduccions es poden inserir fcilment en el projecte usant ordes abreujades del teclat.

L'usuari pot passar a un altre fitxer del projecte a travs de la finestra "Fitxers del Projecte" per pot tamb fer una recerca de paraules sobre tot el projecte i sobre les memries de traducci. La funci de validaci de les marques permet de verificar que no hi ha hagut errors sobre els marques.

Per poder afegir o modificar al projecte documents font, memries de traducci o glossaris, la persona usuria ha de recarregar el projecte perqu OmegaT reconegui els nous segments. Igualment, si es modifiquen les regles de *segmentaci el projecte ha de ser recarregat.

 Collaboracions .
OmegaWiki s un projecte en desenvolupament un dels objectius del qual s de connectar OmegaT a les bases de dades qu constitueix. Aquest enlla permetr exportar i redistribuir en OmegaWiki els segments enregistrats amb OmegaT.

 Enllaos externs.
 Lloc del projecte a SourceForge;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304023" title="Atropina" nonfiltered="129" processed="129" dbindex="120138">


L'atropina s una droga anticolinrgica natural composta per tropina i cid trpic, amb una base orgnica. T una semblana a l'acetilcolina.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304024" title="Fernando Roig Alfonso" nonfiltered="130" processed="130" dbindex="120139">
Fernando Roig Alfonso naixcut el 25 de juliol de 1947 a Poble Nou (Valncia). s un important empresari del Pas Valenci. En la seva faceta empresarial es amo de l'empresa de cermica Pamesa, d'Almassora (Castell), i amo del 11% de la cadena de supermercats que dirigeix Juan Roig , Mercadona. Tamb est present en el sector de l'energia elica mitjnt l'empresa Renomar.



L'altra faceta per la que es conegut Fernando Roig, s l'esportiva, ja que s el mxim accionista i president del Vila-real CF, i jo ho fou del Pamesa Valncia de bsquet, a ms d'haver sigut un important accionista del Valncia CF. Fernando es va fer amb la majoria de les accions de l'equip de Vila-real en la temporada 1997-1998, en la que compagin la direcci tant del Vila-real CF com un gran creixement, pujant a la Primera Divisi, jugant competicions europees com la Copa de la UEFA, com la Champions League, creant equips de futbol base com el Vila-real B o la construcci de la Ciutat Esportiva del Vila-real. 
Posteriorment deleg les seves funcions en el Pamesa amb el seu germ, encara que mai s'ha desvinculat del club que patrocina.

Fernando Roig est casat amb Elena Nogueroles, amb la que t dos fills, un dels quals Fernando, collabora amb son pare en la gesti del Vila-real CF. El 22 de febrer de 2006 fou nombrat Fill Adoptiu de Vila-real pel Ajuntantament de la localitat, en un acte celebrat en l'auditori municipal.

 Referncies .
;
;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304025" title="Escopolamina" nonfiltered="131" processed="131" dbindex="120140">
L'escopolamina s un alcaloide tropnic que es troba com a metablit secundari de plantes en la famlia de les solancies com la Hyoscyamus albus, la Datura stramonium la Mandragora autumnalis, la Brugmansia candida i altre plantes d'aquest gnere.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304026" title="Matallana de Toro" nonfiltered="132" processed="132" dbindex="120141">


Matallana de Toro s un municipi de la provncia de Lle, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Comprn les pedanies de Robles de la Valcueva (i el seu Barrio de la Estacin), Pardav de Toro, Naredo de Fenar, Orzonaga, Matallana de Toro (la localidad), La Valcueva, Palazuelo de la Valcueva, Villalfeide, Serrilla i Robledo de Fenar.


Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304028" title="Hiosciamina" nonfiltered="133" processed="133" dbindex="120142">
La hioscianima s un alcaloide tropnic i levo-ismer de l'atropina. s el metablit secundari que es troba en certes substncies de plantes de la famlia de les Solancies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304029" title="Onzonilla" nonfiltered="134" processed="134" dbindex="120143">


Onzonilla s un municipi de la provncia de Lle, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304030" title="Villamann" nonfiltered="135" processed="135" dbindex="120144">


Villamann s un municipi de la provncia de Lle, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304031" title="Palacios del Sil" nonfiltered="136" processed="136" dbindex="120145">


Palacios del Sil s un municipi de la provncia de Lle, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Forma part de la comarca d'El Bierzo. 

 Localitats .

Corbn del Sil;
Cuevas del Sil;
Matalavilla, ;
Mataotero ;
Palacios del Sil;
Salientes ;
Susae del Sil ;
Tejedo del Sil ;
Valdeprado ;
Valseco ;
Villarino del Sil.

Demografia.



 Personatges illustres .

 Eva Gonzlez Fernndez (1918-2007) - Escritora en lleons;







  










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304033" title="Pramo del Sil" nonfiltered="137" processed="137" dbindex="120146">


Pramo del Sil s un municipi de la provncia de Lle, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al nord amb Astries, a l'est amb Palacios del Sil, al sud amb Toreno, Fabero, Noceda del Bierzo i Igea i a l'oest amb Peranzanes. Forma part de la comarca d'El Bierzo i est format pels nuclis de:

 Pramo del Sil;
 Santa Cruz del Sil;
 Villamartn del Sil;
 Anllares;
 Sorbeda;
 Argayo;
 Anllarinos;
 Salentinos;
 Leoneza;
 Primout;

Demografia.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304034" title="Messier 100" nonfiltered="138" processed="138" dbindex="120147">

Messier 100 (M100 o NGC 4321) s una galxia espiral situada a la constellaci de la Cabellera de Berenice. Va ser descoberta al 1781 per Pierre Mchain i posteriorment afegida pel seu amic Charles Messier al seu catleg unes setmanes ms tard.

La galxia s un dels principals components del  cmul de la Verge juntament amb M87. Els seus braos espirals ms brillants estan compostos d'estrelles blaves desprs de l'interacci amb galxies venes. El dimetre de la galxia s de 12.000 anys llum, ms elevat que el de la Via Lctia.
 
Grcies al descobriment de 20 estrelles variables cefeides pel telescopi espacial Hubble al 1993, s'ha pogut establir que M100 es troba a una distncia estimada de 56 milions d'anys llum. Aquests mesuraments van servir de test del propi telescopi al mostrar els defectes ptics que patia al principi de la missi.

S'han observat quatre supernoves dins la galxia, 1901B, 1914A, 1959E e11979C  que va arribar a una  magnitud d'11,6 a l'abril de  1979, cosa fora rara en una galxia tan llunyana. 
 Observaci .
La galxia t una magnitud fora feble de  9,4 i s, per tant, impossible d'observar amb binoculars. Cal un telescopi de 200 mm per poder observar les regions perifriques del nucli i el seu halo. Per observar els braos espirals caldra un telescopi de 400 mm, tot i que es poden observar fent fotografia CCD de llarga exposici amb un telescopi de 200 mm. Grcies a la seva disposici prcticament frontal respecte de la Terra, s possible observar el desenvolupament integral dels seus braos. 

Enllaos externs. 
SEDS ;
Dades astronmiques SIMBAD ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304035" title="Puente de Domingo Flrez" nonfiltered="139" processed="139" dbindex="120148">


Puente de Domingo Flrez s un municipi de la provncia de Lle, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Forma part de la comarca d'El Bierzo. 

Demografia.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304036" title="Quintana del Castillo" nonfiltered="140" processed="140" dbindex="120149">

Quintana del Castillo s un municipi de la provncia de Lle, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Est format pels nuclis de:

 Abano;
 Castro de Cepeda;
 Donillas;
 Escuredo;
 Ferreras;
 Morriondo;
 Palaciosmil ;
 Quintana del Castillo;
 Riofrio;
 San Feliz de las Lavanderas;
 La Veguellina;
 Villameca;
 Villarmeriel;

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304041" title="Riego de la Vega" nonfiltered="141" processed="141" dbindex="120150">


Riego de la Vega s un municipi de la provncia de Lle, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304042" title="Sabero" nonfiltered="142" processed="142" dbindex="120151">


Pramo del Sil s un municipi de la provncia de Lle, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304050" title="Estaci d'Universitat Autnoma" nonfiltered="143" processed="143" dbindex="120152">






Universitat Autmoma s una estaci de la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que pertany a les lnies S2 i S55 del Metro del Valls. La lnia S55 finalitza en aquesta estaci. Est situada dins del Campus de l'Universitat Autnoma de Barcelona (UAB), a Cerdanyola del Valls a la comarca del Valls Occidental.



Vegeu tamb.

Lnia Barcelona-Valls;
Xarxa ferroviria de Catalunya;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304057" title="Llista d'edificis del Freeciv" nonfiltered="144" processed="144" dbindex="120153">

Al Freeciv, els edificis serveixen per millorar la qualitat de les ciutats, les infraestructures, com les carreteres o els ferrocarrils, el comer, la cincia, la veterania de les unitats, la producci, i fer encunyament, entre d'altres. Normalment gasten impostos. Si no es poden pagar, els edificis es venen automticament.

Aqu sota hi ha una llista dels edificis disponibles:
Aeroport: Permet transportar unitats d'una ciutat a l'altra sempre que les dues ciutats tinguin l'aeroport. Noms es pot transportar una unitat per torn.
Aqeducte: Permet a les ciutats crixer de mida 8 a 12. Quan una ciutat arriba a mida 12 necessita clavegueram.
Autopistes: Augmenta el 50% del comer per cada casella amb camins o ferrocarrils.
Banc: Per construir-se es necessita tenir un mercat. Juntament amb aquest augmenta els impostos i el luxe al 100%.
Bateria SAM: Augmenta la defensa d'unitats aries (excepte mssils nuclears).
Biblioteca: Augmenta en un 100% la cincia de la ciutat.
Borsa: Juntament amb un Mercat i un Banc, la Borsa augmenta els impostos i luxe de la ciutat en un 150%.
Caserna: Edifici que serveix per donar experincia a les unitats que es construeixen a la ciutat on s'ha construt. s el mateix i t la mateixa utilitat que Caserna II i Caserna III. Tamb cura les unitats atacades ms rpidament.
Catedral: Fa felios 3 ciutadans descontents. Amb la tecnologia Teologia es fan felios 4 ciutadans en lloc de 3. Amb la tecnologia Comunisme es redueix l'efecte de la Catedral.
Central hidroelctrica: Redueix la contaminaci i augmenta la producci de les fbriques de la ciutat, en un 75%.
Central nuclear: Augmenta la producci de la ciutat: juntament amb una fbrica la augmenta en un 75%: amb una fbrica, central Nuclear i una planta de fabricaci, en un 150%.
Central trmica: Augmenta la producci d'una fbrica o planta de fabricaci en un 75%: una fbrica, una planta de fabricaci i una central trmica augmenten la producci en un 150%. Tamb produeix ms contaminaci.
Centre de reciclatge: Redueix la contaminaci generada per una ciutat en un 66%.
Clavegueram: Permet que la ciutat on s'hagi construt pugui crixer a ms de mida 12.
Coliseu: Fa felios tres ciutadans. Amb la tecnologia electricitat en fa felios quatre.
Comissaria: Redueix els ciutadans infelios: 2 d'ells si el govern s una  democrcia i 1 si s una repblica.
Component espacial: Forma part del coet que s'ha de construir per guanyar, se'n poden construir 8, i serveixen per reduir el temps que es tarda a arribar a l'espai.
Defensa costanera: Duplica la defensa de les ciutats contra atacs d'unitats enemigues martimes. Noms es pot construir amb ciutats amb caselles oce.
Defensa SDI: Protegeix a la ciutat on es construeix dels atacs nuclears.
Encunyament: No s un edifici normal, serveix per guanyar peces d'or. Genera x peces d'or per torn, on x s el nombre de producci de la ciutat.
Estructura espacial: Sn la base del coet. Qualsevol part del coet ha d'estar connectada amb les estructures espacials. Se'n poden construir 32.
Fbrica a les versions antigues, factoria: Incrementa la producci d'una ciutat en un 50%. Tamb permet construir centrals hidroelctriques, plantes de fabricaci, centrals nuclears, centrals trmiques, components espacials, mduls espacials i estructures espacials.
Graner: Cada cop que una ciutat creixi, el menjar acumulat de la ciutat estar mig ple: per exemple, si una ciutat t el graner normal de 60, cada com que creixi, si t graner especial, tindr 30 punts de menjar acumulats.
Installaci de port: Qualsevol unitat martima (per exemple creuer) que s'hagi construt a les ciutats amb una installaci de port sortir veterana, i qualsevol unitat martima ferida es recupera ms rpidament.
Jutjat: Redueix la corrupci de la ciutat i el malbaratament en un 50%. Sota la democrcia, un jutjat fa feli un ciutad infeli.
Laboratori de recerca: Juntament amb la biblioteca i la universitat, augmenta la cincia en un 450%: amb una biblioteca en un 200%.
Mercat: Incrementa en un 50% la producci de luxes i impostos de la ciutat on s'ha construt.
Mdul espacial: Formen part del coet, i en sn la part ms cara. De Mduls espacials n'hi ha de tres tipus:
Mdul habitable: Permet que visquin 10.000 persones al coet per cada mdul habitable.
Mdul de suport vital: Els mduls de suport vital serveixen per alimentar als mduls habitables.
Panells solars: Proporcionen energia per a la resta de mduls.
Muralles: Les muralles augmenten la defensa de les ciutats on es construeixen, ja que tripliquen la fora defensiva de les unitats de dins de la ciutats. Noms sn per unitats terrestres, no funcionen contra unitats martimes o aries.
Palau: Les ciutats que tenen un palau construt sn la capital de la civilitzaci. La corrupci de les ciutats est relacionada amb la distncia amb la capital: una ciutat lluny de la capital tindr ms corrupci que una ciutat que estigui a prop de la capital.
Planta de fabricaci: Juntament amb una fbrica, les plantes de fabricaci augmenten la producci de la ciutat en un 100%. ;
Plataforma petrolfera: Noms es pot construir en ciutats que es connectin amb caselles oce. Dnen un punt de producci (escut) per a cada quadrat d'oce.
Port: Augmenta en un el menjar per cada casella doce. La ciutat ha d'estar comunicada amb les caselles oce.
Supermercat: Augmenta en un el menjar per cada casella irrigada amb horta a la ciutat. Per fer caselles d'horta es necessita haver irrigat dos cops un mateix terreny.
Temple: Fa content un ciutad descontent. La meravella "Oracle" en fa un ms de content, aix com la tecnologia misticisme.
Transport pblic: Disminueix la contaminaci generada per la producci a la ciutat on es construeix.  ;
Universitat: Juntament amb una biblioteca, la universitat augmenta en un 250% la cincia de la ciutat.

Font: Manual de joc del Freeciv.;

Enllaos externs.
Edificis;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304061" title="Llista de meravelles del Freeciv" nonfiltered="145" processed="145" dbindex="120154">
Al Freeciv, les meravelles sn edificis espacials que tan sols pot construir un jugador i que sovint donen un impuls a la civilitzaci sencera. N'hi ha que, com les Pirmides, serveixen perqu les ciutats creixin ms rpid i d'altres, com la Companyia Comercial A. Smith, que redueixen les despeses econmiques.

Aqu sota hi ha una llista de les meravelles ordenades alfabticament:

Acadmia militar de Sun Tzu: Crea casernes a totes les ciutats, s a dir, qualsevol unitat creada a una ciutat obt el primer nivell de veterania.
Ambaixada de Marco Polo: El jugador que construeix aquesta meravella t ambaixades amb tots els jugadors, i t accs a dades com el govern, peces d'or, o tecnologies d'altres jugadors.
Capella de Miquel ngel: Construeix catedrals a totes les ciutats, o sigui, fa tres ciutadans contents. Amb la tecnologia Teologia se n'incrementa l'efecte, el Comunisme el redueix.
Catedral de J. S. Bach: Converteix dos ciutadans contents a totes les ciutats. Requereix la tecnologia Teologia.
Cols: A la ciutat on es construeix el Cols totes les caselles amb almenys un punt de comer el comer augmenta en un.
Companyia Comercial A.Smith: Tots els edificis que gastin un punt de manteniment no gasten res, i serveix per a totes les ciutats. Si gasten ms d'un punt de manteniment no serveix.
Croada del Rei Ricard: A tots els quadres del voltant de la ciutat on es construeix s'augmenta en un la producci. Es fa obsolet amb la tecnologia Robtica.
Cura del cncer: La Cura del cncer converteix a feli un ciutad infeli.
Esttua de la Llibertat: Permet canviar de govern sense passar per l'anarquia i sense gastar cap torn.
Expedici de Magallanes: Dna dos punts de moviment a totes les unitats martimes. Requereix la tecnologia de navegaci i la ciutat on es construeix ha de connectar amb loce.
Facultat d'Isaac Newton: Augmenta en un 100% la producci de cincia a totes les ciutats que tinguin una Universitat (que requereix Biblioteca).
Far: Totes les unitats martimes guanyen un punt de moviment i perden el risc d'enfonsar-se a alta mar. A ms totes les unitats martimes construdes surten veteranes.
Gran Biblioteca: La civilitzaci que construeix la Gran Biblioteca obt els avenos que tinguin dues o ms civilitzacions. Es fa obsolet amb l'electricitat.
Gran Muralla: Crea una muralla a totes les ciutats que tingui la civilitzaci que l'ha construt.
Jardins Penjants: Fa feli un ciutad a totes les ciutats. A la ciutat on es construeix fa dos ciutadans felios ms (fent un total de tres).
Nacions Unides: Totes les teves unitats recuperen dos punts de vida extra per torn.
Observatori del Coprnic: L'Observatori del Coprnic augmenta la cincia de la ciutat on es construeix en un 100%.
Oracle: L'oracle converteix dos ciutadans descontents a contents a totes les ciutats que tinguin un temple construt.
Pirmides: Les Pirmides fan l'efecte del graner, o sigui, cada cop que una ciutat creixi, el menjar acumulat de la ciutat estar mig ple.
Presa de Hoover: s com una central hidroelctrica a totes les ciutats, s a dir, redueix la contaminaci i augmenta la producci de les fbriques en un 75%.
Programa Apollo: El mapa del mn es torna visible per al jugador que l'ha construt, i tots els jugadors poden iniciar la carrera espacial i fer el coet sempre que tinguin les tecnologies necessries.
Programa SETI: Augmenta en un 100% la producci de cincia de totes les ciutats que tinguin construt un laboratori de recerca.
Projecte Manhattan: Requereix la tecnologia de fissi nuclear i permet a totes les civilitzacions construir mssils nuclears sempre que tinguin la tecnologia de mssils.
Taller de Leonardo: Millora una unitat obsoleta cada torn (per exemple, de creuer a creuer AEGIS). Es fa obsolet per la tecnologia autombil.
Torre Eiffel: Sempre que la reputaci d'un jugador baixi, si t la Torre Eiffel construda, recuperar la reputaci ms rpidament.
Viatge de Darwin: Ja que s un gran descobriment cientfic, aconsegueixes dues tecnologies en un sol torn.
Votaci femenina: Fa com una comissaria a totes les ciutats, o sigui, redueix els ciutadans infelios, 2 en el govern democrcia i 1 en repblica.

Font: Manual de joc del Freeciv..

Referncies.


Enllaos externs.
Meravelles;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304062" title="Histria del Freeciv" nonfiltered="146" processed="146" dbindex="120155">
El Freeciv s un videojoc d'estratgia per torns. Aqu sota hi ha la seva histria:

Al principi, un grup d'estudiants de la Universitat d'rhus (Dinamarca), fans del joc comercial Civilization de Microprose, van decidir crear el seu propi joc d'estratgia, basant-s'hi. Noms l'Allan, el Claus i el Peter van tenir temps de dedicar-s'hi.  L'Allan va fer els grfics. El Claus va crear les regles del joc i el Peter va fer el Client X11. Ara, la comunitat Freeciv els coneix com "Els Grans Danesos". Cap dels tres no continua actiu al projecte. Per a ms informaci consulteu .

Versions del Freeciv.



2.1.
El 17 de mar de 2007 s'anunciava la primera versi 2.1 beta, i desprs de 19 mesos de versions beta va sortir la definitiva 2.1.0 el 27 d'octubre de 2007. L'ltima versi estable del Freeciv s la 2.1.3, presentada el 23 de gener de 2008. No s'espera una 2.1.4, de moment, ja que els esforos de desenvolupament estan centrats en la futura 2.2.

2.0.
El 20 de setembre de 2004 s'anunciava que la primera versi beta s'havia creat i desprs de nou versions beta, el 16 d'abril de 2005 es va presentar la definitiva versi estable de la 2.0. L'ltima versi de la srie 2.0 va ser la 2.0.9, el 17 de febrer de 2007.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304063" title="Vicent Torrent" nonfiltered="147" processed="147" dbindex="120156">
Vicent Torrent (Valncia, 1945) s un musicleg valenci, ms conegut per la seua obra com a intrpret de msica tradicional amb el conjunt Al Tall.

 Trajectria .

Llicenciat en magisteri i msic autodidacte, de 1968 a 1972 va formar part (junt amb els germans Julio i Tico Balanz) de l'Equip Valncia-Folk, en el qual va comenar a investigar en la tradici musical valenciana; en desfer-se eixe conjunt, l'any 1975 va fundar Al Tall junt amb Miquel Gil, Manolo Lled i Manolo Miralles, est ltim i Torrent els nics membres fundadors que continuen activament en el grup: Torrent, a banda de participar en la selecci i l'adaptaci dels temes, s l'autor de la major part de les lletres originals, entre les quals Tio Canya o les del Quan el mal ve d'Almansa....

L'any 1986 va presidir el jurat del Concurso Nacional de Msica Folk convocat pel Ministeri de Cultura i va ser nomenat president de l'Associaci de Msics i Cantants Valencians. En 1989 va publicar La msica popular, un breu assaig sobre les diferents realitzacions valencianes de la msica tradicional, fruit de la seua experincia com a intrpret i de la seua llabor d'investigaci i divulgaci des de la Conselleria de Cultura, RNE o els Tallers de Msica Popular, dels quals va sorgir els discs de la Fonoteca de Materials. En 1992, durant un recs del grup, va publicar el seu nic disc en solitari, Rosa perduda, compost per canons que se n'eixien de la lnia dels Al Tall en el contingut, ms ntim. Al 2004 va rebre el Porrot d'Honor de les Lletres Valencianes de Silla.

 Obra .

A banda de la discografia oficial d'Al Tall, Vicent Torrent ha editat les obres segents a ttol personal:

 La msica popular (IVEI/Alfons el Magnnim, 1989): assaig divulgatiu;
 Rosa perduda (Difusi Mediterrnia, 1992): el seu nic disc homnim;

 Enllaos externs .
 BlocJaume.com fitxa d'homenot;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304069" title="Son Negre" nonfiltered="148" processed="148" dbindex="120157">


 Son Negre (Binissalem);
 Son Negre (Llucmajor);
 Son Negre (Manacor);
 Son Negre (Felanitx);
 Son Negre (Santa Eugnia);

Fonts.
 Gran Enciclopdia de Mallorca. Volum 11;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304070" title="Son Negre (Manacor)" nonfiltered="149" processed="149" dbindex="120158">






Son Negre s un petit llogaret del terme municipal de Manacor, a Mallorca i pren el nom de la possessi homnima. Es troba a la carretera Ma-4021 que va de Manacor a Son Carri. Compta amb una esglsia que data de 1878 i una antiga escola (ja en dess) que data de 1928. La contrada agrupa 21 cases disperses, tres de les quals es troben a prop de l'esglsia.

Referncies.
 Gran Enciclopdia de Mallorca. Volum 11;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304075" title="Procs Penrose" nonfiltered="150" processed="150" dbindex="120159">
En el camp de la fsica dels forats negre, el procs Penrose s el nom donat a un procs fsic que pot extreure l'energia d'un forat negre en rotaci (forat negre de Kerr o forat negre de Kerr-NEWMANN). El seu nom ha estat en honor de matemtic britnic Roger Penrose qui el va propostar de 1969 , pel que s'ha convertit en un dels seus treballs ms famosos. 

Principi.

D'acord amb la llei de la mecnica clssica i la relativitat general, un forat negre s una regi de l'espai de la qual no pot escapar res. Per tant, pot semblar sorprenent que podem extreure energia d'un forat negre. Aix s, no obstant possible ja que una  part de l'energia del forat negre es presenta en forma de energia cintica de rotaci. En aquest cas, a l'enviar una partcula en sentit oposat a la rotaci del forat negre, hi haur una tendncia a disminuir la seva energia cintica de rotaci. Per aix no s suficient per a recuperar aquesta energia. El principi, ideat per Penrose s el segent: 

 Llencem un objecte seguint una trajectria determinada cap a un forat negre en rotaci. ;
 Una vegada en una regi especfica, anomenada ergosfera i situat en els voltants, per fora del forat negre, es trenca l'objecte en dos conferint-li una trajectria definida.
 Un d'aquests objectes s absorbit pel forat negre seguint una trajectria que  redueix l'energia cintica de rotaci del forat negre, ;
 L'altre objecte escapa  del seu camp gravitacional a una velocitat superior a la de la partcula incident, de tal manera que l'energia;

Limitacions.

L'extracci d'energia pel procs de Penrose tendeix a disminuir l'energia cintica de rotaci del forat negre. D'acord amb la famosa frmula E=mc, una disminuci de l'energia cintica produeix una disminuci en la massa del forat negre. L'extracci d'energia noms s possible si el forat negre est girant, s a dir, que t una ergosfera. D'altra banda, hi ha un lmit a la quantitat d'energia cintica de rotaci d'un forat negre pot tenir: augmentar la seva energia cintica de rotaci d'un forat negre s augmentar el seu moment cintic; o existeix un lmit al moment cintic d'un forat negre de massa donada  ms all de la qual ja no s un forat negre, sin un singularitat nua. Per tant, hi ha un valor mxim d'energia que pot extreure's d'un forat negre massa M donada. Una vegada fet aix, la seva massa s menor, per no pot disminuir. Es diu, per raons bvies, massa irreductible. En la configuraci ms favorable, on el moment angular del forat negre t el valor mxim perms (forat negre extrem), la quantitat d'energia que pot extreure's d'un forat negre inicialment massa M s 

, ;

on c s la velocitat de la llum, l'energia que correspon a aproximadament el 29% de la energia en massa del forat negre de partida. 

Altres aplicacions. 

Hi ha un anleg en qesti d'ones al procs Penrose. Es diu superradincia, i  va ser descobert poc desprs de forma independent per Charles W. Misner Boris Zel'dovitch al (1972) i Alexei Starobinsky al (1973). En aquest cas, estudiant el procs de difusi d'una ona electromagntica, es mostra que sota certes condicions, la part absorbida per un forat negre d'una ona incident s vist per un observador distant de forat negre com tenint una energia negativa, mentre que l'energia de l'ona transmesa s,  superior a l'energia de l'ona incident, una situaci essencialment anloga  a una situaci ben coneguda en l'mbit de la fsica no gravitacional, la paradoxa de Klein

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304076" title="Taquicrdia" nonfiltered="151" processed="151" dbindex="120160">

La taquicrdia s una alteraci cardaca que es caracteritza per la rapidesa exagerada de les contraccions del cor. Convencionalment hom parla de taquicrdia quan en un adult les contraccions cardaques sn de 100 o ms per minut. Normalment t un inici i un final gradual. 

La taquicrdia sinusal s comuna a la infncia i s una reacci normal a diferents situacions fisiolgiques o patolgiques com la febre, ansietat, anmia, hipoxmia, hipotensi, exercici, tirotoxicosi, hipovolmia, deshidrataci, embolisme pulmonar, isqumia miocrdica, insuficincia cardaca, processos inflamatoris o shock. Diverses substncies com l'alcohol, la cafena, la marihuana, la cocana, l'herona, la morfina o la nicotina poden produir tamb taquicrdia sinusal. Tamb s'associa, en ocasions, de les emocions, dolor, i pensaments que tingui la persona. Si la taquicrdia no s presenta amb freqncia, pot ser solsament estrs, per si aquesta apareix tots els dies o diverses vegades al dia pot ser un smptoma d'alguna malaltia. 

Persones que pateixen la taquicrdia tenen una vida normal ja que no s una malaltia greu, encara que si escura la vida del cor a causa del seu major treball. s ms com en les dones que en els homes. 

Es recomana descansar en el llit tombat i respirar profundament perqu disminueixi el ritme cardac. 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304077" title="Club Deportivo Toledo" nonfiltered="152" processed="152" dbindex="120161">


El Club Deportivo Toledo s un club de futbol de la ciutat de Toledo, Castella-La Manxa.

 Histria .
El club va ser fundat l'any 1928. Va militar set temporades consecutives a Segona Divisi entre el 1993-94 i el 1999-00. Els seus ms grans xits foren arribar a disputar la promoci d'ascens a Primera la temporada 1993/1994 contra el Real Valladolid (amb els resultats 1-0 a Toledo i 4-0 a Valladolid, per un global de 4-1), i eliminar el Reial Madrid de la Copa del Rei el 13 de desembre del 2000 amb un resultat de 2-1.

Per les seves files han jugat futbolistes destacats com Abel Resino, Roberto Simn Marina, Luis Garca, Rufete o Javier Casquero.

El club amb el que t ms rivalitat s el Talavera Club de Ftbol.

 Dades del club .
 Temporades a Primera divisi: 0;
 Temporades a Segona divisi: 7;
 Temporades a Segona divisi B: 7;
 Temporades a Tercera divisi: 34;
 Millor posici histrica: 4t a Segona (1993/1994);

 Estadi .

L'estadi del CD Toledo rep el nom de Salto del Caballo. T unes dimensions de 105 x 75 metres i un aforament de 6.000 espectadors. Va ser inaugurat el 23 de novembre de 1973. Luis Aragons fou l'autor del primer gol en aquest estadi. La seva actual capacitat fou assolida en una ampliaci soferta la temporada 1993-1994.

 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Web no oficial;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304078" title="Cieza (Cantbria)" nonfiltered="153" processed="153" dbindex="120162">


Cieza s un municipi de la comunitat autnoma de Cantbria. Limita al nord amb Mazcuerras i Los Corrales de Buelna, a l'oest amb Ruente i al sudest amb Arenas de Igua. Est situat a la comarca del Besaya, a la part oriental de la Reserva Nacional de Cacera del Saja.

La proximitat als centres industrials de Torrelavega i Los Corrals, aix com la situaci en la principal via de comunicaci amb Castella-Lle van fer que la gent de Cieza aviat abandons, o almenys comparts, les activitats agropequries i es dediqus a treballar en les fbriques d'aquestes localitats. A pesar d'aquesta situaci, la poblaci local est sofrint una regressi a causa de l'emigraci i a l'envelliment. s per aix que s'estiguin portant a terme algunes iniciatives per a recuperar l'economia de la zona basant-se en l'activitat turstica rural, entre unes altres. s de destacar que s'espera en la vall que la construcci de la Autovia de la Meseta contribueixi tamb a recuperar efectius tant econmics com poblacionals, a ms de la prpia millora de la comunicaci. Entre el patrimoni histric que alberga Cieza destaca la calada romana que en temps de la Antiga Roma connectava Pisoraca (Herrera de Pisuerga, Palncia) amb Portus Blendium (Suances, Cantbria) i usat durant anys com pas entre les valls de Buelna i Cieza. De l'Edat de Ferro prov el castro del Cueto de l'Aigua. 
 Localitats . 

 Collado, 111 hab.
 Villasuso de Cieza, 237 hab.
 Villayuso de Cieza (Capital), 312 hab.

Demografia.



Font: INE


 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304082" title="Polanco" nonfiltered="154" processed="154" dbindex="120163">


Polanco s un municipi de la comunitat autnoma de Cantbria situat a la costa occidental, en la desembocadura del riu Besaya. Limita al nord amb el municipi de Miengo, a l'oest amb Santillana del Mar i Suances, al sud amb Torrelavega i a l'est amb Pilagos. A aquest municipi nasqu el clebre escriptor cntabre Jos Mara de Pereda el 1833. Polanco est situat a la comarca del Besaya. D'aquest municipi tamb es pot destacar el port de Requejada, infraestructura vital per a la indstria de Torrelavega (Sniace i Solvay). 

Localitats.

 Barrio Obrero, 143 hab.
 Mar, 397 hab.
 Polanco (Capital), 647 hab.
 Posadillo, 330 hab.
 Requejada, 922 hab.
 Rinconeda, 910 hab.
 Rumoroso, 544 hab.
 Soa, 100 hab.

Demografia.



Font: INE


 Administraci .





Enllaos externs.

 Ajuntament de Polanco;
 Polanco a Cantbria 102 municipis;
 Polanco a Cantbria Infinita;
 Gua turstica de Polanco;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304087" title="Campoo-Los Valles" nonfiltered="155" processed="155" dbindex="120164">


Campoo-Los Valles es una comarca histrica de Cantbria, situada a l'Alt Ebre de poc ms de 1.000 km. La cota ms elevada est en el pic Cuchilln (2.225 msnm), i la ms baixa a Pesquera (560 msnm), estant Reinosa a 850 msnm.

Originriament, segons es recull en el Llibre de les Merindades de Castella o Becerro de les Behetras de Castella (d'aproximadament 1352), la Merindad d'Aguilar de Campoo comprenia tant municipis del sud de l'actual Cantbria, com del nord de la provncia de Palncia i de la de Burgos, sent la capital l'avui palentina Aguilar de Campoo, antiga capital del vast Marquesat d'Aguilar de Campoo. Posteriorment, la capitalitat es va traslladar a Reinosa, ciutat que segueix ostentant aquesta condici. El "Campoo palentino", va quedar desprs de la divisi provincial, amb Aguilar com poblaci ms important, i englobat actualment en l'mplia comarca de la Muntanya Palentina. A pesar que ja existeix una llei de comarcalitzaci de Cantbria, aquesta encara no ha estat desenvolupada per tant la comarca no t entitat real..

 Municipis de la comarca .

 Campoo de Enmedio.
 Campoo de Yuso.
 Hermandad de Campoo de Suso.
 Las Rozas de Valdearroyo.
 Pesquera.
 Reinosa.
 Santiurde de Reinosa.
 San Miguel de Aguayo.
 Valdeolea.
 Valdeprado del Ro.
 Valderredible.

 Galeria .



 Referncies .
 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304091" title="Uriel Bertran i Arru" nonfiltered="156" processed="156" dbindex="120165">
Uriel Bertran i Arrue (Badalona, 1976) s un economista i poltic catal. Llicenciat en economia per la Universitat Pompeu Fabra. Ha fet estudis de grau mitj al Conservatori Superior de Msica de Barcelona i t el ttol de tcnic d'esport de base, atorgat per la Generalitat de Catalunya. L'any 1993 va rebre el Premi CIRIT de foment a l'esperit cientfic del jovent i ha treballat com a economista a l'empresa Condis, a Badalona (1997-2000). 

Va entrar a militar a les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (JERC) l'any 1993 i a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) el 1994. Va ser secretari general de les JERC (1997-2003) i secretari nacional d'Imatge i Comunicaci d'ERC (2004-2007). Tamb ha estat elegit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003 i 2006.

 Obres .
 De l'autonomia a l'autodeterminaci, amb Jean Guy Talamoni, president de Corsica Nazione, i Gavino Sale, president de l'IRS de Sardenya. ;
 Montenegro s, Catalunya tamb, amb Hctor Lpez Bofill. ;
 Independncia 2014;

 Enllaos externs .
 Pgina d'Uriel Bertran al web del Parlament de Catalunya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304092" title="Meritxell Borrs i Sol" nonfiltered="157" processed="157" dbindex="120166">
Meritxell Borrs i Sol (l'Hospitalet de Llobregat, 1964) s una poltica catalana. Llicenciada en farmcia per la Universitat de Barcelona i mster de gesti empresarial. Ha treballat en el sector de la indstria farmacutica, en els laboratoris Menarini (1986-1994) i Almirall (1995-1996). Ha collaborat a la rdio i la Televisi de l'Hospitalet, al Diari de l'Hospitalet, a El Far i a COM Rdio. Pertany al Centre d'Estudis de l'Hospitalet, l Ateneu de Cultura Popular, el Casino del Centre, el Centre Catlic i la Fundaci Sant Roc.

Militant de Convergncia Democrtica de Catalunya (CDC) des del 1982, va militar en les Joventuts Nacionalistes de Catalunya (JNC) del 1982 al 1994. s regidora de l Ajuntament de l Hospitalet i diputada per la provncia de Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1995, 1999, 2003 i 2006.

 Enllaos externs .
 Bloc de Meritxell Borrs;
 Meritxell Borrs al web del Parlament de Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304093" title="Medalla del 40 Aniversari de les Forces Armades Sovitiques" nonfiltered="158" processed="158" dbindex="120167">


La Medalla commemorativa del 40 aniversari de les Forces Armades Sovitiques (rus:                  "40                         ") s una medalla sovitica, creada per Nikita Khrusxov i instituda mitjanant el Decret de la Presidncia del Soviet Suprem de la URSS del 18 de desembre de 1957, en la commemoraci del 40 aniversari de les Forces Armades de la URSS. La regulaci, disseny i descripci de la medalla van ser publicades a la Gaseta del Soviet Suprem de la URSS n.27 de 1957.

Va ser atorgada als mariscals, generals, almiralls, oficials, sots-oficials, soldats i tropa que el 23 de febrer de 1958 figurin als quadres de l'Exrcit Sovitic, la Flota de Guerra, l'Exrcit del Ministeri de l'Interior (MVD), l'Exrcit i l'Exrcit del Comit de Seguretat de l'Estat (KGB).

Penja a l'esquerra del pit, i se situa desprs de la medalla commemorativa del 30 Aniversari de les Forces Armades de l'Exrcit i l'Armada Sovitics.

L'autor de la medalla s el pintor V.I. Gogolin.

Juntament amb la medalla s'atorgava un certificat acreditatiu.

Desprs del trasps del receptor, la medalla quedava en possessi de la famlia. Es va atorgar a unes 820.080 persones.

 Disseny .
s fabricada en llaut, i t un dimetre de 32mm. 

A l'anvers apareix l'efgie de Lenin de perfil, mirant cap a l'esquerra. A la part inferior hi ha la inscripci "40" en mig d'una corona de branques de llorer i de roure.

Al revers apareix la inscripci "                                    " (En la commemoraci de l'aniversari) al voltant de la medalla, i "                     1918-1958" (Forces Armades URSS 1918-1958) en quatre lnies, i una petita estrella de 5 puntes a sota.

La medalla penja d'un gal pentagonal de seda gris de 24mm d'ample. Al centre hi ha 2 franges vermelles de 2mm, i a les puntes tamb hi ha una franja vermella de 2mm.

 Vegeu tamb .
 Medalla del 20 Aniversari de l'Exrcit Roig;
 Medalla del 30 Aniversari de l'Exrcit i l'Armada Sovitics;
 Medalla del 50 Aniversari de les Forces Armades Sovitiques;
 Medalla del 60 Aniversari de les Forces Armades Sovitiques;
 Medalla del 70 Aniversari de les Forces Armades Sovitiques;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304094" title="Pere Bosch i Cuenca" nonfiltered="159" processed="159" dbindex="120168">
Pere Bosch i Cuenca (Banyoles, Pla de l'Estany, 1966) s un poltic i historiador catal. Llicenciat en histria contempornia per la Universitat Autnoma de Barcelona. Ha treballat al diari El Punt, primer a la secci de disseny i desprs al Servei de Documentaci. Ha publicat articles de divulgaci histrica sobre Banyoles i la comarca al mateix diari, a la revista El Pla de l'Estany i a la Revista de Banyoles. Ha collaborat en el Diccionari del moviment obrer als Pasos Catalans i s coautor del llibre Histria al Pla de l Estany.

Des del 1996 ha participat en diverses exposicions organitzades pel Museu Arqueolgic Comarcal, com ara L assemblea de la comarca de Banyoles i la Marxa de la llibertat (gui i direcci), La Guerra Civil al Pla de l Estany (gui) i Carlins i republicans al Pla de l Estany (gui). Actualment s membre de la Secci d'Histria del Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles i soci dels Amics dels Museus de Banyoles.

El 1989 va participar en la fundaci del Collectiu Nacionalista de la Baixa Garrotxa i, ms endavant, en la de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP). El 1998 va ser escollit cap de llista per la coalici ERC-CUP. Regidor de l Ajuntament de Banyoles (1991-1993), n s l alcalde del 1999 en. Ha estat membre del Comit Executiu de la Federaci de Municipis de Catalunya (1999-2003), d on era el president de la Comissi de Prevenci i Seguretat. Diputat responsable de l rea de Medi Ambient a la Diputaci de Girona (2003-2006), s president del Consorci de Benestar Social Pla de l Estany-Banyoles i del Consorci de l'Estany. Fou escollit diputat per ERC a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2006.

 Enllaos externs .
 Pere Bosch al web del Parlament de Catalunya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304095" title="Maria Dolors Camats i Luis" nonfiltered="160" processed="160" dbindex="120169">
Maria Dolors Camats i Luis (Barcelona, 1971) s una poltica catalana. T estudis en cincies poltiques. Ha treballat en el tercer sector i en projectes de cooperaci i solidaritat en diverses organitzacions, entre altres l Institut Joan Llus Vives. Ha participat activament en el moviment associatiu juvenil en l mbit catal (ha estat presidenta del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya) i europeu (va ser membre del bur del Frum Europeu de la Joventut). Actualment s portaveu d Iniciativa per Catalunya Verds i diputada a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003 i 2006. Tamb es regidora de l'Ajuntament de Vilada (Bergued)

 Enllaos externs .
 Maria Dolors Camats al web del Parlament de Catalunya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304097" title="Montserrat Capdevila i Tatch" nonfiltered="161" processed="161" dbindex="120170">
Montserrat Capdevila i Tatch (Sabadell, Valls Occidental, 1966) s una poltica catalana. Llicenciada en filosofia i lletres per la Universitat Autnoma de Barcelona (UAB), especialitat en filologia catalana. Ha fet un postgrau de correcci en llengua catalana a la UAB i un curs de funci gerencial a les administracions pbliques (FGAP) a ESADE. Ha fet un postgrau en Govern Local organitzat per la Universitat de Barcelona (UB) i l Institut de Cincies Poltiques i Socials (ICPS). Ha estat cap de projectes de l rea de documentaci i publicacions del Centre de Clcul de Sabadell, SA, i professora de llengua catalana a mnium Cultural de Sabadell i a FIAC de Sabadell.

s scia i dansaire de l Esbart Sabadell Dansaire, del qual va ser directora artstica (1992-1995). s scia d'mnium Cultural, del Club Nataci Sabadell, del Cercle per al Coneixement i de l Associaci Cultural Carme Obradors. Ha estat presidenta de l organisme autnom Informtica Ajuntament de Sabadell (IAS), de la comissi informativa d economia i serveis interns i de la comissi de coordinaci i seguiment de les TIC a l'Ajuntament de Sabadell (1999-2003), i vicepresidenta de Comunicacions Audiovisuals de Sabadell, SL (Rdio Sabadell).

s presidenta de la comissi informativa de Serveis Centrals i Promoci Econmica, presidenta d Informtica i Seresa (organisme de recaptaci), presidenta i consellera delegada de Promoci Econmica de Sabadell, presidenta del Consell del Centre de Normalitzaci Lingstica de Sabadell i vocal del Consell d administraci del CPNL. s tinenta d alcalde de l Ajuntament de Sabadell des del 1999 pel PSC-PSOE, primer al crrec de Serveis Interns (1999-2003) i actualment de l rea de Serveis Centrals i Promoci Econmica. Tamb fou escollida diputada a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2006.

 Enllaos externs .
 Montserrat Capdevila al web del Parlament de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304099" title="Bolhe" nonfiltered="162" processed="162" dbindex="120171">
Bolhe (en val Boye) s una petit nucli d'uns quatre cents habitants del municipi de Geer, a la provncia de Lieja de la regi valona de Blgica. Fins al 1977 era un municipi independent. A aquest mateix moment, el llogaret de Villereau, que era un enclavat de Trogne va afegir-se al nucli.

Bolhe es troba a l'altipla d'Haspengouw a la frontera lingstica. s el nucli ms elevat de Geer, a la separaci de les valls del Jeker de la conca del Mosa i del Kleine Gete de la conca de l'Escalda. El Mulle, un petit afluent del Jeker, neix a Bolhe.

Inicialment, la senyoria de Bolhe ha de haver sigut una propietat d'una instituci religiosa, com que els senyors es deien procuradors. Ms tard va esdevenir un feu del comtat d'Haspengouw i doncs del principat de Lieja. Al 1363, Arnould de Harduemont n'era el procurador. Desprs de la mort al 1451 del darrera procurador de la lnia de Harduemont, Jofr, el feu passa a la casa dels de Seraing, quan la flia de Jofr va casar-se amb Joan de Seraing. Aquesta famlia va posseir Bolhe, Hollogne-sur-Geer i Darion fins a la revoluci de 1789.

Llocs d'inters.
El nucli t trs monuments llistats:
El castell de Bolhe (1779), construit als fonaments d'un castell fortificat. Es troba a un parc llistat com paisatge des de 1970.
L'esglsia Sant-Lambert (1764);
El mas De Seny (segle XIX);

Enllaos externs.
Foto del castell de Bolhe












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304100" title="Darion" nonfiltered="163" processed="163" dbindex="120172">
Darion s el nucli ms petit (138 inhabitants) del municipi de Geer, a la provncia de Lieja de la regi valona de Blgica. Fins al 1977 era un municipi independent. 

Es troba a l'altipla d'Haspengouw. s el nucli ms petit de Geer i s regat pel Jeker.

Bolhe era un feu del prncep-bisbe del Principat de Lieja. Al 1363, Arnould de Harduemont n'era el senyor. Desprs de la mort al 1451 del darrere procurador de la lnia de Harduemont, Jofr, el feu passa a la casa dels de Seraing, quan la flia d'en Jofr va casar-se amb Joan de Seraing. Aquesta famlia va posseir Bolhe, Hollogne-sur-Geer i Darion fins a la revoluci de 1789.

Llocs d'inters.
La cura (1776);
L'esglsia Sant Mart en estil neogtic (1886), construit als fonaments d'una esglsia anterior. Fins a la fi de l'antic rgim l'esglsia pertanyia al captol de l'esglsia de Sant Joan de Lieja.
La capella del Crucifix (1590) que es troba al cementiri;

Enllaos externs.
Foto del paisatge hesbiny a Darion;
Panorama campestre del poble;

 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304105" title="Saturnisme" nonfiltered="164" processed="164" dbindex="120173">

El saturnisme o plumbosi s l'enverinament que produeix el plom (Pb) quan ingressa al cos hum. s anomenat aix a causa que, en l'antiguitat, els alquimistes anomenaven Saturn a l'esmentat element qumic. Es denomina saturnisme hdric al que es produeix a travs de l'aigua ingerida, ja que el plom, mineral inoxidable molt malleable, no confereix gust a l'aigua ni als aliments. Precipita amb HCl. El nom que rep aquesta malaltia ve del du grec Saturn i s cridada aix perqu a aquest du se'l representa com un dement i aquesta malaltia produeix allucinacions i fa que el malalt sigui molt agressiu. Previ a aix es presenten els clics saturnins, ja en l'etapa d'intoxicaci. Prvia a la intoxicaci existeix una etapa de contaminaci.

Quan el plom ingressa a l'organisme, els enzims que metabolitzen els aminocids sulfurats el transformen en sulfur de plom. Per detectar la presncia de plom a la sang, l'anlisi ms utilitzada s l'anomenada espectrofotometria d'absorci atmica en cmera de grafit.

El saturnisme genera anmia, a causa que el plom a la sang bloqueja la sntesi d'hemoglobina i altera el transport d'oxigen a la sang i cap als altres rgans del cos.

El plom s un metall pesant neurotxic que, quan s present a la sang, circula per tot l'organisme ocasionant danys neurolgics irreversibles en arribar al cervell.

Fonts intoxicants.
 Pintures de parets, cases, portes i finestres a base de plom.
 Emanacions txiques de fbriques i tallers. La inadequada manipulaci del plom com a insumme per a la fabricaci d'objectes de plstic, cermiques, municions, bateries, etc., aix com l'acumulaci del mineral sense la cura deguda.
 Plom a la pintura utilitzada en algunes joguines.
 Emanacions vehiculars que desprenen els vehicles els combustibles dels quals contenen plom.
 Canonades o soldadures de plom per les quals flueix aigua potable.
 Llaunes de conserves segellades amb plom.

Mesures preventives.
Tenir en compte la reglamentaci per a l's de materials i equips de manufacturats en plom implicats en els processos de producci i elaboraci d'aliments.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304111" title="Polgon industrial (desambiguaci)" nonfiltered="165" processed="165" dbindex="120174">


Indstria:

Polgon industrial, una zona habilitada per a establir-hi empreses.

Geografia:

Polgon Industrial (Massanes), una entitat de poblaci.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304117" title="Tallarol de garriga" nonfiltered="166" processed="166" dbindex="120175">

El tallarol de garriga (Sylvia cantillans) s un ocell passeriforme escs arreu dels Pasos Catalans. 

Morfologia.

 Per sobre s gris fosc, la gola i el pit sn rogencs i la panxa blanquinosa.
 T una lleu ratlla blanca sobre l'ull, ms evident en el mascle.
 Fa 12 cm.

Costums.

Nidificant estival i migrador regular. 

Distribuci geogrfica.

Europa meridional i frica del Nord. 

Hbitat.

s estiuenc i es troba en bon nombre en el medi que li s adient, s a dir la muntanya mitjana mediterrnia que tingui vegetaci arbustiva densa i que tingui boscos, s aix que no es troba al litoral, Pirineus i a les planes interiors.

Reproducci.

nicament es reprodueix a les costes mediterrnies i a tota la Pennsula Ibrica. En un arbust, la femella construeix el niu i, a l'abril, hi pon 3 o 4 ous que haur d'incubar al llarg de 12 dies, el mateix temps que s'haur d'esmerar en l'engreix dels pollets fins que aquests aprenguin a volar. Poder fer dues cries.

Referncies.



Enllaos externs.

 Estudi del tallarol de garriga al Principat de Catalunya. ;
 Vdeos de tallarols de garriga en llur hbitat natural. ;
 mplia informaci sobre aquest ocell. ;
 El tallarol de garriga a l'Animal Diversity Web. ;
 Fotografies del tallarol de garriga mascle. ;
 Fotografia del tallarol de garriga femella. ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304119" title="Escut de Rafelguaraf" nonfiltered="167" processed="167" dbindex="120177">


L'escut oficial de Rafelguaraf t el segent blasonament:

Escut truncat i migpartit. Al primer, d'or, quatre pals de gules. Al segon, de sinople, una alqueria rab d'argent aclarida d'atzur. Al tercer, d'argent, un taronger de sinople fruitat d'or. Per timbre, una corona reial tancada.

Histria.
Ordre del 16 de juny de 1987, de la Conselleria d'Administraci Pblica. Publicat en el DOGV nm. 642, del 4 d'agost de 1987.

Els quatre pals recorden la seva pertinena al Regne de Valncia, dins la fillola de Xtiva, i a l'Hospital General de Valncia. A sota, l'alqueria s un senyal parlant allusiu al rafel del topnim, que va mantenir tota la seva poblaci musulmana fins a l'expulsi dels moriscos, mentre que el taronger s un smbol del seu principal conreu agrcola.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304120" title="Narctic" nonfiltered="168" processed="168" dbindex="120178">

Un narctic o estupefaent s una substncia medicinal que, per definici, provoca son o estupor i, en la majoria dels casos, inhibeix la transmissi de senyals nerviosos associats al dolor. El grup dels narctics comprn gran varietat de drogues amb efectes psicoactius, encara que teraputicament no s'usa per promoure canvis en l'humor, com els psicotrpics, sino per altres propietats farmacolgiques: analgsia, anestsia, efecte antitussgen, antidiarreic, etc.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304121" title="Escut del Rfol d'Almnia" nonfiltered="169" processed="169" dbindex="120179">

L'escut oficial del Rfol d'Almnia t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, partit. Al primer quarter, en camp de gules, cinc cases d'argent, disposades en aspa. Al segon quarter, quarterat en sautor, al primer i quart quarters, en camp d'or, tres pins de sinople sobre un mont tamb de sinople; al segon i tercer quarters, una ala d'or en camp d'atzur. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci de l'1 de mar de 1999, del conseller de Presidncia. Publicat en el DOGV nm. 3.506, del 31 de maig de 1999.

Les cases sn un senyal parlant allusiu al rfol del topnim, que va mantenir tota la seva poblaci musulmana fins a l'expulsi dels moriscos. Al costat, les armes dels Almnia, senyors del poble i marquesos del Rfol d'Almnia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304124" title="Escut del Rfol de Salem" nonfiltered="170" processed="170" dbindex="120180">

L'escut oficial del Rfol de Salem t el segent blasonament:

D'atzur, una cornucpia o corn de l'abundncia d'or, de la qual broten productes hortcoles. Al cap, d'or, quatre pals de gules. Per timbre, una corona reial tancada.

Histria.
Ordre del 29 de juliol de 1987, de la Conselleria d'Administraci Pblica. Publicat en el DOGV nm. 648, del 25 d'agost de 1987.

El corn de l'abundncia fa referncia a la seva riquesa agrria, amb una agricultura sobretot de sec que ocupa la major part del terme, on predominen les oliveres, els garrofers, els presseguers, la vinya i els ametllers. Els quatre pals alludeixen a la seva pertinena al Regne de Valncia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304125" title="Escut de Rojals" nonfiltered="171" processed="171" dbindex="120181">

L'escut oficial de Rojals t el segent blasonament:

Escut truncat. Al primer, d'atzur, les claus de sant Pere d'or, posades en aspa i acompanyades de dues espigues del mteix metall. Al segon, d'atzur, un pont d'argent de tres arcs. Per timbre, una corona reial tancada.

Histria.
Resoluci del 12 de maig de 1986, de la Direcci General d'Administraci Local. Publicat en el DOGV nm. 396, del 25 de juny de 1986.

Les claus sn l'atribut de sant Pere, patr local. Les espigues fan referncia a l'economia agrria del municipi, ocupat gaireb en un 50% per l'horta, on predominen els ctrics i les hortalisses. El darrer element s la representaci del pont de Carles III sobre el Segura, la construcci ms significativa de la vila.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304128" title="Escut de la Romana" nonfiltered="172" processed="172" dbindex="120182">


L'escut oficial de la Romana t el segent blasonament:

D'or, una guila de sable subjectant entre les seues urpes un corn de l'abundncia de gules; l'guila sobremuntada dels pals d'Arag, en losange. Per timbre, una corona reial tancada.

Histria.
Ordre del 12 de setembre de 1988, de la Conselleria d'Administraci Pblica. Publicat en el DOGV nm. 915, del 4 d'octubre de 1988.

Tant l'guila com el corn sn antics smbols romans i sn, per tant, un senyal parlant allusiu al nom del poble. Els quatre pals recorden la vinculaci de la Romana al Regne de Valncia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304130" title="Estaci de Martorell-Enlla" nonfiltered="173" processed="173" dbindex="120183">







Martorell-Enlla s una estaci de la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que pertany al bloc de lnies S4, S8, R5 i R6 de la Lnia Llobregat-Anoia i s l'estaci on finalitza la lnia S8. Est situada al nord-est de Martorell a la comarca del Baix Llobregat. Aqu s bifurca la Lnia Llobregat-Anoia en els seus dos trams que es dirigeixen a Manresa-Baixador (R5) i Igualada (R6).



Vegeu tamb.

Lnia Llobregat-Anoia;
Xarxa ferroviria de Catalunya;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304131" title="Estaci de Manresa-Baixador" nonfiltered="174" processed="174" dbindex="120184">







Manresa-Baixador s l'estaci on finalitza la lnia R5 de la Lnia Llobregat-Anoia de FGC. Aquesta est situada a la part nord del centre de Manresa a la comarca del Bages.
Aquesta estaci es va inaugurar al 1969 substituint l'antiga estaci.

A ms d'aquesta, el municipi de Manresa t dues estacions ms de la Lnia Llobregat-Anoia de FGC: Manresa-Viladordis i Manresa-Alta i l'estaci de Manresa de Rodalies Renfe.



Vegeu tamb.

Lnia Llobregat-Anoia;
Xarxa ferroviria de Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304133" title="Estaci d'Igualada" nonfiltered="175" processed="175" dbindex="120185">






Igualada s l'estaci on finalitza la lnia R6. Est situada a l'est del nucli urb d'Igualada a la comarca de l'Anoia.
La lnia va arribar a Igualada al 1893, per l'estaci actual es va inaugurar al 1978 quan es va escurar el recorregut de la lnia per a evitar diversos passos a nivell pel centre d'Igualada.

A l'estaci de tren d'Igualada tamb es troba l'estaci central d'autobusos del municipi.



Vegeu tamb.

Lnia Llobregat-Anoia;
Xarxa ferroviria de Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304138" title="Estaci d'Olesa de Montserrat" nonfiltered="176" processed="176" dbindex="120186">







Olesa de Montserrat s una estaci de les lnies R5 i S4 de la Lnia Llobregat-Anoia de FGC i del Telefric d'Olesa a Esparreguera que comunica amb la vena localitat  Esparreguera. L'estaci est situada al sud del nucli urb d'Olesa de Montserrat a la comarca del Baix Llobregat. L'estaci del carrilet es va inaugurar el 1922 i el telefric el 2005.



Vegeu tamb.

Lnia Llobregat-Anoia;
Xarxa ferroviria de Catalunya;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304140" title="Can Palau de la Guitarra" nonfiltered="177" processed="177" dbindex="120187">
Can Palau de la Guitarra s una masia situada prop de l'aqeducte rom de Can Cua damunt d'un tur a la banda esquerra de la riera de Pineda, a Pineda de Mar. La masia encara conserva l'estructura original. El cos principal t portal adovellat de punt rod, una finestra rectangular amb llinda, ampit i brancals de pedra, i una altra triforada, de tradici gtica.

Part de la histria d aquesta masia ha quedat esculpida en pedra en el llindar de la porta principal de l esglsia de Pineda. (Es creu que fa referncia  a aquesta masia tot i que n hi havia una altra amb el nom de Can Palau del Sot). Es creu que fins aqu va arribar l'envestida dels turcs.

  A 1 d`agost de 1545 a punta d`alba, 11 galiotasa de turchs posaren la gent en la plage, cremaren les portes de la Sglsia e moltes cases, e mataren e cativaren 70 nimes, pujant fins a casa de Palau. A migjorn se tornaren enbarcar. Per reparo dels poblats s`s fortificada esta Sglsia de Pineda. 

La masia ha  estat sempre habitada i ocupada per masovers que treballen la terra. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304141" title="Escut de Sagra" nonfiltered="178" processed="178" dbindex="120188">

L'escut oficial de Sagra t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona. En camper de gules, una torre d'or, maonada i aclarida de sable, acoblada de dues sagetes d'argent posades en sautor. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 3 de maig de 2001, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 4.010, del 30 de maig de 2001.

La torre simbolitza la vila de Sagra, amb les sagetes que sn l'atribut de sant Sebasti, el patr local.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304142" title="Poltica social" nonfiltered="179" processed="179" dbindex="120189">
La poltica social rea de coneixement interdisciplinar i aplicada  que te com a finalitat l'anlisi de les transformacions de l'estat del benestar i les respostes socials a les necessitats, els reptes i els riscos socials. 

Es centra en examinar aquells aspectes de l'economia, la societat , la poblaci i la poltica que sn necessries per la existncia social digne  aix com els medis per assolir-la. Principalment el diseny de programes d'intervenci social que redueixin desigualtats, millorin l'eficincia i la qualitat de vida, alliberin a la societat de quotes de pobresa i augmentin la participaci i la inclusi social dels ciutadans.    

Les necessitats socials a les que fa referncia sn: alimentaci i habitatge, seguretat i sostenibilitat ambiental, promoci de la salut i els serveis sanitaris, atenci social i suport a aquells que no poden viure una vida independent i finalment educaci i formaci dels individus per tal que puguin participar amb igualtat de condicions en la societat. 

 Orgens .
Al Regne Unit, la poltica social com a disciplina es deu al les accions de la Societat Fabiana i a l'escola de pensament iniciada pe Richard Titmuss a la London School of Economics and Political Science i al desenvolupament dels estats de benestar en els pasos occidentals desprs de la segona guerra mundial.Avui la disciplina esta mpliament extesa a Alemanya i els pasos nordics, aix com a els Estats Units i a Canad.

Enllaos externs.
 Deprtament de Poltica Social a la LSE;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304144" title="Escut de Sanet i els Negrals" nonfiltered="180" processed="180" dbindex="120191">


L'escut oficial de Sanet i els Negrals t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, partit. Al primer quarter, en camp d'or, una banda de sable. Al segon quarter, en camp de sinople, dues faixes de cases d'argent. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 17 de juny de 1998, del conseller de Presidncia. Publicat en el DOGV nm. 3.304, del 10 d'agost de 1998.

La primera partici mostra les armes dels Sandoval, marquesos de Dnia i senyors del poble. Al costat, la representaci de les dues antigues alqueries que el 1834 es van unir per formar el municipi actual.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304147" title="Temporada 2007-2008 de l'Igualada Hoquei Club" nonfiltered="181" processed="181" dbindex="120193">




Entrenador:  Joan Carles
Entrenador adjunt:  Ramon Peralta
Preparador fsic:  "Coco" Bariles



  Ral Marn (del PAS Alcoi);
  Marc Navarro (del CH Matar);
  Llus Toms (de l'Andorra HC);
  Joan Carles (del Lleida Llista Blava);



  Jordi Ravents (al CP Vilafranca);
  Eloi Gaspar (al Cerdanyola CH);
  Albert Tarrida;



 Copa d'Europa: Eliminat a la fase regular quedant tercer del grup C.
 OK Lliga / Lliga espanyola: Eliminat a quarts de final per 3 partits a 0 contra el FC Barcelona Sorli Discau. 8 a la fase regular.
 Copa del Rei / Copa espanyola: Eliminat a quarts de final per 3 a 1 contra el Roncato Pat Vic.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304148" title="Escut de Sant Fulgenci" nonfiltered="182" processed="182" dbindex="120194">

L'escut oficial de Sant Fulgenci t el segent blasonament:

Escut ibric, amb la boca redona, truncat. Al primer quarter, en camper de gules, una mitra d'argent amb les nfules d'or, carregada d'una creu llatina de gules i, creuat en banda, un bcul d'or. Al segon quarter, en camper d'argent, dues espigues de blat de sinople. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 18 de novembre de 1992, del conseller d'Administraci Pblica. Publicat en el DOGV nm. 1.921, del 10 de desembre de 1992.

Els smbols episcopals de la primera partici recorden la fundaci del poble el 1729 per part del cardenal Belluga, bisbe de Cartagena. Les espigues sn una allusi a la riquesa agrcola local, centrada sobretot en els conreus de regadiu, especialment carxofes, melons, patates i tomquets.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304156" title="Temporada 2007-2008 del Blanes Hoquei Club" nonfiltered="183" processed="183" dbindex="120195">




Entrenador:  Francesc Sucarrats



  Francesc Sucarrats (del Blanes HC Jr.);
  David Plaza (del SPRS Ploufragan);



  Ferran Formatger (al CH Matar);
  Quim Lpez (al Lleida Llista Blava);



 Copa de la CERS: Eliminat a semifinals per 3 a 5 contra el Cemex Tenerife.
 OK Lliga / Lliga espanyola: Eliminat a quarts de final per 3 partits a 2 contra el Coinasa Liceo. 6 a la fase regular.
 Copa del Rei / Copa espanyola: Eliminat a quarts de final per 3 a 2 contra el Noia Freixenet.
 Golden Cup: Sots-campi. Derrotat a la final per 2 a 4 contra Catalunya.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304157" title="Temporada 2007-2008 del Club Hoquei Lloret" nonfiltered="184" processed="184" dbindex="120196">




Entrenador:  Xavi Bosch (fins mar de 2008)  Albert Pons (a partir mar de 2008)
Entrenador adjunt: 
Preparador fsic:  Josep Carballude



  Carlos Cortijo (del Vigo Stick);
  Ferran Serra (del SHUM Maanet);
  Jordi Rodrguez "Rodri" (del SHUM Maanet);
  Xavi Bosch (del CH Lloret Jr.);
  Albert Pons (sense equip);



  Jordi Guilln (al Cerdanyola CH);
  Pere Isaac Salvador (al CE Vendrell);
  Albert Pons (sense equip);
  Xavi Bosch (sense equip);



 Copa de la CERS: Eliminat a semifinals per 2 a 6 contra l'AS Hockey Valdagno.
 OK Lliga / Lliga espanyola: Dotz (fora dels play-off).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304158" title="Aubi" nonfiltered="185" processed="185" dbindex="120197">


L'Aubi s un riu del Baix Empord que neix a la confluncia de la Riera de Santa Margarida i la Riera del Mas Soley, al municipi de Palafrugell. Durant el curs mitj es divideix en dos braos, un desemboca a la Platja de Castell (municipi de Palams), i l'altre desemboca a la Platja d'Es Monestri (Sant Antoni de Calonge). Originariament l'Aubi desembocava al bell mig de Palams, per en perodes de fortes precipitacions el riu sortia de la llera provocant inundacions. Per aquest motiu a l'any 1924 s va desviar el riu cap al nord, cap a la platja del Castell, aprofitant el curs d'un torrent preexistent. Per part de les antigues rieres afluents de l'Aubi continuaven desembocan a l'antiga llera que passava pel mig de la ciutat de Palams, per aix s va fer una nova llera que recollia les rieres afluents per la dreta, desviant-les cap a Sant Antoni de Calonge, tot reseguint l'actual carretera C-31.
Recull aiges tant del masss de les Gavarres com del masss de Begur.
 Principal afluents .
Riera de Santa Margarida;
Riera del Mas Soley;
Torrent Bo;
Riera de Canyelles (llera nord) ;
Riera de Vall-llobrega (llera sud);
Riera de Bell-lloc (llera sud);
Riera del Belitr (llera sud);

 Espais Naturals .

L'actual llera nord desemboca a la platja del Castell de Palams, on forma una llacuna d'aiges salabroses. Aquesta llacuna est rodejada de canyissar i plantes tpiques d'aiguamolls. Aquesta llacuna destaca per la presncia de llises i anguiles aix com per una avifauna abundant durant perodes de migraci.

Des del punt de vista urbanstic, aquest espai estava qualificat com a sl urbanitzable. La pressi popular, per, va motivar que l'ajuntament de Palams convoqus un referndum per decidir-ne el futur. El referndum fou guanyat pels partidaris de requalificar urbansticament la platja del Castell com a sl no urbanitzable. Esta previst que d'aqu poc entri en el llistat d'rees PEIN.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304160" title="La Vallalta" nonfiltered="186" processed="186" dbindex="120198">

La Vallalta (Vall Alta) s una estreta vall que circula per la serra de Marina als contraforts del masss del Montnegre al Maresme. Transcorre entre els municipis d'Arenys de Munt, Canet de Mar i Sant Pol de Mar, a la riba de la mateixa riera, i hi trobem Sant Iscle de Vallalta i Sant Cebri de Vallalta, pobles d'accs al Montnegre. La petita vall s un indret d'una gran bellesa i tranquillitat. Entre turons que acaronen el mar, entre la platja i la muntanya, es produeix un microclima que ha fet de l'indret un lloc ideal per viure. La Vallalta s'ha conegut arreu pel conreu de les maduixes; cada any, pel mes de maig, les cinc poblacions esmentades celebren la Fira de la Maduixa.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304163" title="Northrop Frye" nonfiltered="187" processed="187" dbindex="120199">
Northrop Frye (1912- 1991) s un crtic literari que va comenar dins les files de l'estructuralisme, el qual va aplicar a la teoria literria. Ha estat professor universitari a Canad i una de les principals influncies de crtics com Harold Bloom. La seva obra ms coneguda s Anatomy of Criticism (1957). Posteriorment va derivar cap a posicions ms properes a la semitica.

Idees principals.
Frye pensa que la majoria d'obres estan bastides amb unes estructures que corresponen als arquetips de trama, personatge i estil. Aquests arquetips sn comuns a moltes cultures i van ms enll de la ideologia de cada crtic, per tant permeten jutjar una obra i entendre-la sense caure en el subjectivisme. 

Seguint les idees potiques d'Aristtil, separa les obres segons tres modes (trgic, cmic i temtic) i divideix la histria de la literatura en cinc edats segons el predomini d'una manera d'escriure o una altra. Aix, l'Edat Antiga correspon a les obres relacionades amb la mitologia, desprs triomfa el romanticisme (com a actitud esttica i no equivalent al moviment del segle XIX), segueix una poca basada en la imitaci dels clssics per acabar, en la post-modernitat, en una era on la ironia omple la manera de concebre el propi art. Cada cultura segueix aquest cicle en diferents moments histrics. 

Identifica els grans gneres amb les estacions de l'any. Aix, la comdia clssica s'associa amb la primavera, ja que l'heroi acaba renaixent desprs de l'adversitat, l'obra acaba b, amb un cant a la vida. Les obres d'amor es lliguem amb l'estiu, la plenitud de les estacions, ja que sn llibres que culminen amb la trobada de la parella, que illumina tota la resta de personatges. La tragdia s'assembla a la tardor per la caiguda del protagonista i el final infeli. La stira s similar a l'hivern per la falta de vida prpia i el desencant i distanciament que hi apareixen.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304168" title="Escut de Sant Isidre" nonfiltered="188" processed="188" dbindex="120200">

L'escut oficial de Sant Isidre t el segent blasonament:

Escut ibric. En camper d'or, una palmera de sinople, terrassada del mateix color, acostada a la destra d'una roda d'atzur i a la sinistra d'una mangrana de sinople tallada i granada de gules. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 27 d'abril de 1992, del conseller d'Administraci Pblica. Publicat en el DOGV nm. 1.788, del 22 de maig de 1992.

La palmera i la mangrana sn elements allusius al paisatge de la localitat i als seus cultius, mentre que la roda s un smbol ancestral de civilitzaci i progrs.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304176" title="Talavera Club de Ftbol" nonfiltered="189" processed="189" dbindex="120201">

El Talavera Club de Ftbol s un club de futbol de Castella-La Manxa, de la ciutat de Talavera de la Reina.

 Histria .
El primers clubs de futbol de la ciutat daten del 1921, entre els que destac el Club Deportivo Ebora. L'any 1929, amb la intenci de crear un club potent a la ciutat, diversos clubs de la mateixa es fusionen donant vida al Club Deportivo Talavera, que desapareixer en arribar la Guerra Civil.

L'actual Talavera Club de Ftbol va ser fundat l'any 1948 a partir d'un altre club fundat poc abans anomenat Club Deportivo San Prudencio.

No s fins la temporada 1974-1975 que el club ascendeix a Tercera Divisi i fins la 1982-1983 que puja a Segona Divisi B.

 Dades del club .
 Temporades a Primera Divisi: 0;
 Temporades a Segona Divisi: 0;
 Temporades a Segona Divisi B: 18;
 Temporades a Tercera Divisi: 30;
 Millor posici a la lliga: 2n (Segona Divisi B, temporada 96-97);
 Pitjor posici a la lliga: 16 (Segona Divisi B, temporades 99-00 i 04-05);

 Palmars .
 Lliga de Tercera Divisi (2): 1991, 1993;

 Referncies .


 Enllaos externs .
Web oficial;
Web no oficial;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304179" title="Batalla de Kolberg" nonfiltered="190" processed="190" dbindex="120202">


La Batalla de Kolberg va ser la captura de la ciutat de Kolberg (avui Ko obrzeg) per l'Exrcit Roig i els seus aliats polonesos de l'Alemanya Nazi durant l'Ofensiva de la Pomernia Oriental durant la Segona Guerra Mundial. Entre el 4 i el 18 de mar de 1945 va haver una lluita urbana pel control de la ciutat. Tanmateix, els alemanys van tenir xit en l'evacuaci de gran part del seu personal militar i dels refugiats que hi havia a la ciutat per via martima abans que aquesta fos conquerida pels polonesos el 18 de mar.

 Rerafons .
Al novembre de 1944, Kolberg, un gran port de mar a Pomernia, va ser designat com una fortalesa, anomenada Festung Kolberh. Era una de les posicions clau alemanyes a la muralla de Pomernia, un enlla vital entre Pomernia i Prssia. L'Alt Comandament alemany planejava fer servir aquest port per portar subministraments a les forces alemanyes de la rodalia, i esperava que les fortaleses podrien allunyar a les forces sovitiques de Berln.

L'Ofensiva alemanya sobre la Pomernia Oriental, iniciada el 24 de febrer de 1945, estava dirigida a allar la ciutat i els seus defensors (principalment originaris del Grup d'Exrcit Vstula. El primer comandant del Festung Kolberg va ser el general Paul Hermann, per va ser traslladat al febrer a un dest menys exigent donada una malaltia. Va ser reemplaat pel Coronel Gerhard Troschel. Desprs de l'1 de mar, el comandant de la ciutat pass a ser un veter de l'Afrika Korps, el Coronel Fritz Fullriede. 

 Exrcits Oposats .

Les forces alemanyes defensores representaven diverses formacions originries del Grup d'Exrcits Vstula, algunes amb la tasca de defensar la fortalesa, i d'altres que simplement es van veure capturades dins la bossa de Kolberg. Les unitats ms notables incloen elements del 3r Exrcit Panzer, com la 33a Divisi de Granaders SS Charlemagne (1a Francesa) i la 15a Divisi Waffen SS de Granaders (1a Letona). Les estimacions sobre el nombre de defensors, incloent la milcia local i els voluntaris sn entre 8.000 i 15.000 homes, reforats per artilleria (unes 60 peces), un tren blindat, uns 18 tancs i una dotzena de vehicles de suport de diversos tipus. Les unitats alemanyes tamb reberen algun suport naval i aeri (incloent foc artiller provinent dels cuirassats de butxaca Ltzow i l'Admiral Scheer).

Les forces sovitiques que van atacar la ciutat poden dividir-se en dues onades: unitats de l'Exrcit Roig (entre el 4 i el 7 de mar) i una d'unitats poloneso-sovitiques (entre el 8 i el 14 de mar). Les principals unitats sovitiques van ser la 45a Brigada Blindada i la 272a Divisi de Fusellers. Entre les unitats poloneses hi ha elements del 1r Exrcit Polons, provinent del 1r Front de Bielorssia, comla 6a Divisi d'Infanteria  polonesa, la 3a Divisi d'Infanteria i diverses unitats de suport. En total, les unitats poloneses sumaven uns 28.000 efectius.

 La batalla .

El primer atac s'inici el 4 de mar per les unitats dels Fronts de Bielorssia 1r i 2n, amb les primeres unitats sovitiques entrant a la ciutat cap a les 8 del mat, per van ser rebutjades. El mateix dia va caure la ciutat de Kslin (avui Koszalin), permetent als sovitics traslladar reforos cap a Kolberg.

El 6 de mar, l'Alt Comandament Sovitic decid traspassar el setge de la ciutat als seus aliats polonesos. El 8 de mar, els sovitics van rebre reforos provinents de l'Exrcit del Poble Polons, el 1r Exrcit Polons del General Stanislav Poplavsky, amb les divisions d'infanteria 6a i 3a, aix com diverses unitats de suport. Els polonesos havien de conquerir la ciutat, per el primer atac tamb va ser rebutjat. Els alemanys defensaven ferotgement la ciutat, protegint tanmateix l'evacuaci en marxa. Donada la manca d'armament antitanc, els cuirassats alemanys van fer servir els seus canons per recolzar als defensors de Kolberg.

El 12 de mar es llan un nou atac, amb unitats addicionals d'artilleria i tancs pessats, aix com amb la 4a Divisi Polonesa d'Infanteria. L'atac progress, per amb un gran cost de baixes, i va durar fins al 14 de mar. Els alemanys van rebutjar una proposta de rendici.

El 15 de mar s'atur la lluita, i els alemanys van rebre reforos provinents dels batallons Kell. Tanmateix, van fracassar en el seu intent d'aturar als exrcits polonesos, que van capturar les casernes, part de l'estaci ferroviria i l'illa de Salt. El 16, els alemanys van retirar la major part de les seves forces i es van concentrar en la defensa del port. La destrucci de l'esglsia de Kolberg, desprs d'un intens bombardeig artiller mitjanant coets Katyushas va permetre als polonesos endinsar-se a la ciutat. Llavors, els polonesos van assaltar l'estaci ferroviria (defensada per un tren blindat Panzerzug 72A), les indstries farmaceutiques i l'hipdrom.

El 17, els alemanys van abandonar la majoria de les seves lnies defensives, deixant noms uns 2.000 soldats per cobrir la retirada, i van comenar a evacuar tots els soldats que van poder de la ciutat. Els polonesos van capturar l'estaci de tren i van arribar al port, per la majoria dels alemanys van poder ser evacuats a Swinemnde. La darrera fortalesa alemanya estava prop de l'actual far.

 Desprs de la batalla .
Prop d'un 80% de la ciutat va quedar destrut desprs de la ferotge lluita. La batalla va ser ms intensa amb la intervenci dels polonesos, dels quals van morir uns 1.000 homes i 3.000 ms van quedar ferits.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304180" title="Hirundnid" nonfiltered="191" processed="191" dbindex="120203">









La famlia dels hirundnids comprn ocells molt adaptats a la vida aria, entre els quals hi ha les orenetes i els roquerols. 

Morfologia.

 Mida petita o mitjana (d'11 a 22 cm).
 Cos fusiforme i aerodinmic.
 Cap pla i ample.
 Ales llargues i punxegudes.
 Cua escotada i forcada.
 Bec curt.
 Potes curtes.
 El plomatge sol ostentar els colors blanc i negre en proporcions variables.
 No presenten dimorfisme sexual.

Distribuci geogrfica.

Estan distributs per tot el planeta.

Alimentaci.

S'alimenten d'insectes voladors que constitueixen l'anomenat plncton aeri.

Costums.

Sn ocells cosmopolites i algunes espcies realitzen unes migracions llargussimes.

Espcies.

 Subfamlia Pseudochelidoninae ;
 Pseudochelidon eurystomina (Hartlaub, 1861);
 Pseudochelidon sirintarae (Thonglongya, 1968);
 Subfamlia Hirundininae;
 Tachycineta bicolor (Vieillot, 1808);
 Tachycineta albilinea (Lawrence, 1863);
 Tachycineta stolzmanni (Philippi, 1902);
 Tachycineta albiventer (Boddaert, 1783);
 Tachycineta leucorrhoa (Vieillot, 1817);
 Tachycineta meyeni (Cabanis, 1850);
 Tachycineta thalassina (Swainson, 1827);
 Tachycineta cyaneoviridis (H. Bryant, 1859);
 Tachycineta euchrysea (Gosse, 1847);
 Progne tapera (Linnaeus, 1766);
 Progne subis (Linnaeus, 1758);
 Progne cryptoleuca (S.F. Baird, 1865);
 Progne dominicensis (Gmelin, 1789);
 Progne sinaloae (Nelson, 1898);
 Progne chalybea (Gmelin, 1789);
 Progne modesta (Gould, 1839);
 Progne murphyi (Chapman, 1925);
 Progne elegans (Baird, S.F., 1865);
 Notiochelidon murina (Cassin, 1853);
 Notiochelidon cyanoleuca (Vieillot, 1817);
 Notiochelidon flavipes (Chapman, 1922);
 Notiochelidon pileata (Gould, 1858);
 Atticora fasciata (Gmelin, 1789);
 Atticora melanoleuca (Wied-Neuwied, 1820);
 Neochelidon tibialis (Cassin, 1853);
 Stelgidopteryx andecola (d'Orbigny & Lafresnaye, 1837);
 Stelgidopteryx fucata (Temminck, 1822);
 Stelgidopteryx serripennis (Audubon, 1838);
 Stelgidopteryx ridgwayi (Nelson, 1901);
 Stelgidopteryx ruficollis (Vieillot, 1817);
 Cheramoeca leucosterna (Gould, 1841);
 Riparia riparia (Linnaeus, 1758);
 Riparia diluta (Sharpe & Wyatt, 1893);
 Riparia paludicola (Vieillot, 1817);
 Riparia congica (Reichenow, 1887);
 Riparia cincta (Boddaert, 1783);
 Phedina borbonica (Gmelin, 1789);
 Phedina brazzae (Oustalet, 1886);
 Hirundo griseopyga (Sundevall, 1850);
 Hirundo rupestris (Scopoli, 1769);
 Hirundo obsoleta (Cabanis, 1850);
 Hirundo fuligula (Lichtenstein, 1842);
 Hirundo concolor (Sykes, 1832);
 Hirundo rustica (Linnaeus, 1758);
 Hirundo lucida (Hartlaub, 1858);
 Hirundo aethiopica (Blanford 1869);
 Hirundo angolensis (Bocage, 1868);
 Hirundo albigularis (Strickland 1849);
 Hirundo domicola (Jerdon, 1844);
 Hirundo tahitica (Gmelin, 1789);
 Hirundo neoxena (Gould, 1842);
 Hirundo smithii (Leach, 1818);
 Hirundo nigrita (G.R. Gray, 1845);
 Hirundo nigrorufa (Bocage, 1877);
 Hirundo atrocaerulea (Sundevall, 1850);
 Hirundo leucosoma (Swainson, 1837);
 Hirundo megaensis (Benson, 1942);
 Hirundo dimidiata (Sundevall, 1850);
 Hirundo cucullata (Boddaert, 1783);
 Hirundo abyssinica (Guerin-Meneville, 1843);
 Hirundo semirufa (Sundevall, 1850);
 Hirundo senegalensis (Linnaeus, 1766);
 Hirundo daurica (Linnaeus, 1771);
 Hirundo domicella (Hartlaub & Finsch, 1870);
 Hirundo striolata (Schlegel, 1844);
 Hirundo badia (Cassin, 1853);
 Hirundo perdita (Fry & Smith, 1985);
 Hirundo preussi (Reichenow, 1898);
 Hirundo rufigula (Bocage, 1878);
 Hirundo spilodera (Sundevall, 1850);
 Petrochelidon nigricans (Vieillot, 1817);
 Petrochelidon fluvicola (Blyth, 1856);
 Petrochelidon ariel (Gould, 1842);
 Petrochelidon fuliginosa (Chapin, 1925);
 Petrochelidon pyrrhonota (Vieillot, 1817);
 Petrochelidon fulva (Vieillot, 1808);
 Petrochelidon rufocollaris (Peale, 1848);
 Delichon urbica (Linnaeus, 1758);
 Delichon dasypus (Bonaparte, 1850);
 Delichon nipalense (Moore, 1854);
 Psalidoprocne nitens (Cassin, 1857);
 Psalidoprocne fuliginosa (Shelley, 1887);
 Psalidoprocne albiceps (PL Sclater, 1864);
 Psalidoprocne chalybea (Reichenow,1892);
 Psalidoprocne petiti (Sharpe & Bouvier, 1876);
 Psalidoprocne mangbettorum (Chapin, 1923);
 Psalidoprocne oleaginea (Neumann, 1904);
 Psalidoprocne pristoptera (Ruppell, 1840);
 Psalidoprocne antinorii (Salvadori, 1884);
 Psalidoprocne blanfordi (Blundell & Lovat, 1899);
 Psalidoprocne orientalis (Reichenow, 1889);
 Psalidoprocne holomelas (Sundevall, 1850);
 Psalidoprocne obscura (Hartlaub, 1855);

Referncies.



Enllaos externs.

 Vdeos d'aquesta famlia d'ocells en el seu hbitat natural. ;
 Descripci i hbitat dels hirundnids. ;
 mplia informaci sobre les espcies d'aquesta famlia. ;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304187" title="Escut de Saix" nonfiltered="192" processed="192" dbindex="120206">

L'escut oficial de Saix t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, truncat i migpartit. Al primer quarter, d'atzur, un castell d'or maonat i aclarit de sable, terrassat del seu color. Al segon, de gules, un mig vol d'or amb un bra armat d'una espasa d'argent. Al tercer, d'argent, tres arbres de sinople, terrassats del seu color. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 20 de novembre de 1998, del conseller de Presidncia. Publicat en el DOGV nm. 3.410, del 12 de gener de 1999.

Es tracta de l'escut tradicional de la vila, amb la representaci del castell local, les armes parlants de Joan Manuel de Castella, primer senyor de Saix, i una referncia a les extenses pinedes que cobrien el terme i que n'eren una de les riqueses principals.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304188" title="Algeciras Club de Ftbol" nonfiltered="193" processed="193" dbindex="120207">

L'Algeciras Club de Ftbol s un club de futbol andals de la ciutat d'Algesires.

 Histria .
L'Algeciras Foot-ball Club va nixer el 1912. El seu equipament es va inspirar en l'uniforme del Southampton FC angls. Amb la independncia del Marroc, l'any 1956 el club UD Espaa de Tanger es trasllad a la ciutat d'Algesires. L'Algeciras C.F. va absorbir el club i compr la plaa del club de Tanger. D'aquesta manera el club debut a Segona Divisi la temporada 1956-57.

L'Estadi Nuevo Mirador va ser inaugurat el 1999 amb un partit entre el Real Betis Balompi i l'Algeciras CF. T una capacitat pera a 7.500 espectadors. Est situat al polgon de la Menacha. Anteriorment va jugar a l'estadi del Mirador situat al costat de la platja de los Ladrillos que havia estat inaugurat el 1954. Abans havia jugat al Campo del Calvario (1923).

 Dades del club .
 Temporades a Primera Divisi: 0;
 Temporades a Segona Divisi: 9;
 Temporades a Segona Divisi B: 14 ;
 Temporades a Tercera Divisi: 35;
 Millor posici a la lliga: 3r (Segona divisi 1965-66);

 Palmars .
Segona Divisi B (1): 2002/03.

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Web no oficial;
 Web no oficial;
 Web no oficial;
 Web no oficial;
 Frum;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304190" title="Espaulella" nonfiltered="194" processed="194" dbindex="120208">


Espaulella s una antiga masia del municipi de Sant Pere de Torell (Osona), a l'antic terme de Curull i la Vola, situada al vessant esquerre de la vall de Salgueda (dita tamb vall d'Espaulella). Depn de la parrquia de Vidr i ja s esmentada al segle XII.

L origen del topnim Espaulella s encara poc clar. Segons la hiptesi del lingista Joan Coromines, Espaulella s fruit de l evoluci d un diminutiu d espeolla, que al seu torn s una dissimilaci del llat spelcula (que significa "petita cova" i s el diminutiu de spelunca). El diminutiu resultant d espeolla hauria estat espeollella, del qual, per dissimilaci, podria venir Espaulella.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304193" title="Masjoan" nonfiltered="195" processed="195" dbindex="120209">



Topnims.

El topnim Masjoan dna nom a tres cases:

 A un mas del municipi d'Espinelves (Osona). Es coneix des del segle XII i d'aquella poca a l'any 1710 hi va viure la famlia que portava el cognom Masjoan. En 1710, Isidre Masferrer Corts (1684-1763) la va comprar als Masjoan, que van decidir provar fortuna a Amrica. Des de llavors, els Masferrer n'han estat els propietaris.

El Masjoan es troba prop del poble d Espinelves, al bell mig del Montseny-Guilleries. La casa destaca per la seva localitzaci, ja que s envoltada d avets i d'altres tipus de conferes de 58 espcies diferents que s han preservat des de la meitat del segle XIX. 


 A un edifici del municipi de Sant Pere de Vilamajor (Valls Oriental).

 A un xalet de Matar conegut com a Can Masjoan, obra de l'arquitecte Jordi Capell, situat al Parc Central.


Antropnims.

Masjoan s tamb un cognom que es troba sobretot a la Catalunya oriental (comarques de Girona, Osona, Valls Oriental, Maresme i Barcelons).

Algun o alguns Masjoan van travessar l'Atlntic puix que a l'Argentina n'hi ha.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304195" title="Festes de la Joventut" nonfiltered="196" processed="196" dbindex="120210">
Les Festes de la Joventut es celebren a la localitat de Tales a la provncia de Castell. Comencen el penltim divendres d'agost commemorant la degollaci del patr del poble Sant Joan Baptista.

Durant poc ms d'una setmana es celebren festejos, balls, dinars, sopars, bous i orquestres que amenitzen junt amb els Casals les nits del poble. A ms al tractar-se Tales d'un poble de dolainers i tabaleters sn molt nombrosos els passa-carrers amb aquestos i les processons on pots escoltar la dolaina de la Serra d'Espad.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304196" title="Puigxoriguer" nonfiltered="197" processed="197" dbindex="120211">

Puigxoriguer, del llat podium soricarium, s a dir,  muntanya de ratolins , en catal antic Puigsoriguer, dna nom a diversos topnims:
 Mas histric del municipi de Centelles (Osona).
 Edifici del municipi de Sentmenat (Valls Occidental).
 Edifici de Barcelona, del carrer Assaonadors, nm. 2-8. s un edifici residencial, construt entre els segles XVI-XVII, d'estil neogtic. Fou reformat als segles XVIII (t inscrita la data de 1723) i XIX. Amb tot, a la planta noble conserva tres finestrals gtics (convertits posteriorment en balcons) d'arc carpanell lobulat, amb els lbuls ornats amb petits caparrons. Els guardapols conopials de les finestres tenen, als seus extrems, busts esculpits ben conservats. Hi ha tamb una finestra ms petita amb llinda d'arc conopial. Se la coneix com a Casa de la Custdia perqu l'any 1762 s'hi refugi durant una tempesta la custdia de la process de Corpus.
 Puig Xoriguer (720 m) al municipi de Camprodon (Ripolls).
 s tamb un cognom que deu haver sorgit dels topnims.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304198" title="Proves atltiques amb tanques" nonfiltered="198" processed="198" dbindex="120212">
Les proves atltiques amb tanques sn una de les principals proves de l'atletisme.

Es desenvolupen sobre 3 distncies diferents:
100 metres tanques: per a dones;
110 metres tanques: per a dones i homes;
400 metres tanques: per a dones i homes;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304199" title="Estaci de Doctor Lluch" nonfiltered="199" processed="199" dbindex="120213">


l'Estaci de Doctor Lluch s una de les estacions de tramvia del metro de Valncia. s aix mateix el terminus de la lnia 4, i dna servei a la lnia 6. Se situa al bucle de tramvia del barri del Cabanyal, direcci nord. 



 Accessos .

Carrer de Doctor Lluch;

Vegeu tamb.
Metro de Valncia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304201" title="Estaci de Jess" nonfiltered="200" processed="200" dbindex="120214">
L'Estaci de Jess s una de les estacions del metro de Valncia. Prov de l'histrica estaci de Valncia-Jess. La nova estaci subterrnia s'inaugur doncs amb l'obertura del tnel entre l'antiga estaci d'Adems i l'estaci de Sant Isidre, el 8 d'octubre 1988. El 3 de juliol 2006 aquesta estaci fou protagonista de l'accident de metro ms greu a l'histria de la xarxa.



 Accessos .

Avinguda de Giorgieta;
;

Vegeu tamb.
Metro de Valncia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304203" title="Estaci de Can Ros" nonfiltered="201" processed="201" dbindex="120215">







Can Ros s una estaci del bloc de lnies S33, S4, S8, R5 i R6 de la Lnia Llobregat-Anoia de FGC. s el final de la lnia S33, est situada al nord Sant Vicen dels Horts a la comarca del Baix Llobregat i es va inaugurar l'any 1972.



Vegeu tamb.

Lnia Llobregat-Anoia;
Xarxa ferroviria de Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304208" title="Estaci de Mas del Rosari" nonfiltered="202" processed="202" dbindex="120216">


l'Estaci de Mas del Rosari s el terminus de la lnia 4 (tramvia) del metro de Valncia. Fou inaugurada el 23 de setembre del 2005.



 Accessos .

;
;

Vegeu tamb.
Metro de Valncia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304216" title="Escut de Sogorb" nonfiltered="203" processed="203" dbindex="120217">


L'escut oficial de Sogorb t el segent blasonament:

Escut quadrilong acabat en punta. En camp de gules, un castell d'or amb tres torres, maonat de sable. Damunt de la torre central un ngel custodi amb tnica d'atzur, espasat d'argent a la m dreta i amb corona de llorer de sinople a l'esquerra. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 20 de juny de 2000, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 3.797, del 20 de juliol de 2000.

Es tracta de l'escut usat tradicionalment per l'Ajuntament, amb la ciutat representada per l'antic castell, sota la protecci de l'ngel custodi.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304218" title="Masferrer" nonfiltered="204" processed="204" dbindex="120218">


 Antroponmia:
Com a cognom, es troba sobretot a la Catalunya oriental (Osona, Valls Oriental, Barcelons i comarques gironines).

Alguns Masferrer van anar a Amrica als segles XIX i XX a fer fortuna, per aix es troben a diversos pasos d'aquell continent: Xile, l'Argentina, El Salvador, Cuba, etc.

 Masos:

 Masferrer, al municipi de les Masies de Voltreg (Osona).
 Masferrer, al municipi de Sant Sadurn d'Osormort (Osona).
 Masferrer, al municipi de Malla (Osona).
 Can Masferrer, al municipi de la Roca del Valls (Valls Oriental).
 Can Masferrer, al municipi de Montorns del Valls (Valls Oriental).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304219" title="Lnia 10 de Metro de Valncia" nonfiltered="205" processed="205" dbindex="120219">




La lnia 10 o Tramvia de la Costa s una lnia en projecte de metro de Valncia i la seua rodalia. Unir tota la costa de l'Horta amb la ciutat a trav del nexe Martim-Serrera. Tindr quatre terminals ms: Port Saplaya, Nept, Natzaret, Pinedo i El Palmar. Es constituir d'un tram arran de terra orientat al llarg de la costa incorporant-hi el bucle del Cabanyal i el tram tramviaire de Martim-Serrera a Nept, a l'actualitat (2008) part de la lnia 5, que passar a formar part de la lnia 10. De moment el projecte abasta el tram nord, amb el tram sud encara subjecte a modificacions. El primer tram a construir ser el que uneix el bucle amb Port Sa Platja.

Aquesta lnia dna servei a:.
Platges de la Patacona, la Malva-rosa, el Cabanyal, les Arenes, Pinedo i el Saler. ;
Pedanies de Port Sa Platja,Pinedo i El Saler.
Centre comercial dAl Campo;
El port ;
l'Albufera.

Estacions de la lnia 10.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304226" title="Marcos Antonio Senna da Silva" nonfiltered="206" processed="206" dbindex="120220">

Marcos Antonio Senna da Silva (So Paulo, 17 de juliol de 1976) ms conegut com Marcos Senna s un futbolista brasiler que posseeix la nacionalitat espanyola. Grcies a aix, ha aconseguit ser convocat amb la Selecci de futbol d'Espanya, sent aix el primer brasiler que juga un Mundial amb la Selecci de futbol d'Espanya.

Trajectria.
Desprs de conquerir el Mundialet de clubs l'any 2000 amb el Corinthians, Senna fitx l'any 2002 pel Vila-real CF, club de la Primera divisi espanyola. 

Aquest jugador d'origen brasiler no tard en consolidar-se com a centrecampista de contenci, grcies a la seva visi de joc, la seva categoria en la passada i la potncia dels seus xuts. Senna ha jugat amb la samarreta del Vila-real la Copa de la UEFA i la Champions League, a ms d'un subcampionat de Primera divisi espanyola. 

Historial de clubs. 

 Rio Branco Esporte Clube;
 Amrica Football Club (1/7/1998 - 30/6/1999);
 Corinthians (1/7/1999 - 30/6/2000);
 Juventude   (1/7/2000 - 30/6/2001);
 So Caetano (1/7/2001 - 30/6/2002);
 Vila-real CF  (1/7/2002 - actualment);

Selecci Nacional.
Debut amb la selecci espanyola el mar de 2006, com a suplent en el partit amists contra la Costa d'Ivori que Espanya guany per 3-2.

Ha participat en la fase final del Copa del Mn de Futbol 2006. 

A l'Eurocopa 2008 ha participat durant tots els partits sense perdre cap minut, sent pea clau per a Luis Aragons junt amb el barcelonista Xavi Hernndez. 
Marc un gol en la tanda de penals davant la Selecci de futbol d'Itlia i jug la final contra la Selecci de futbol d'Alemanya amb qu la Selecci espanyola de futbol es proclam campiona, guanyant per 0-1 amb gol del Nio Torres.

Abans de comenar l'Eurocopa, molts havien criticat Luis Aragons per no donar la titularitat a Cesc Fbregas, ja que no hi havia molta confiana amb Senna, per l'hispanobrasiler jug el millor torneig de la seva vida, fent callar totes les crtiques i rebent elogis d'arreu d'Europa i d'Espanya. Tant s aix, que al final de l'Eurocopa s'elabor una llista de la plantilla ideal del campionat i Senna estigu dins d'aquesta plantilla, junt amb 8 jugadors ms de la Selecci.

 Ttols .
 1 Campionat d'Europa de futbol: 2008;
 2 Estatals, Corinthians (1999) i Juventude (2001);
 1 Lliga, Corinthians, 1999;
 2 Copa Intertoto, Vila-real, 2003 i 2004;
 1 Mundialet de clubs, Corinthians, 2000;
 Subcampi de la Copa Libertadores, Sao Caetano, 2002;
 Subcampi de la Primera divisi espanyola, Vila-real, 2008;
 Semifinalista de la Champions League, Vila-real, 2006;
 Semifinalista de la Copa de la UEFA, Vila-real, 2004;

Enllaos externs.
Fitxa de Marcos Senna ;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304236" title="Embassament de Bells" nonfiltered="207" processed="207" dbindex="120221">
L'Embassament de Bells se situa en el municipi del mateix nom, a la comarca de la Vall d'Albaida, al Pas Valenci. Es va construir en l'any 1995 en la llera del riu Albaida sobre una superfcie de 703 hectrees, amb una capacitat mxima de 69 Hm.

Aquest pant pertany a la Confederaci Hidrogrfica del Xquer i t per funci prevenir d'avingudes i el reg.

Les aiges embassades concentren un alt grau de contaminaci, ja que el riu Albaida en el seu recorregut travessa zones industrials que aboquen al mateix.

 Vegeu tamb .
 Riu Albaida;
 Bells;


 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304238" title="Mohammed Chaib Akhdim" nonfiltered="208" processed="208" dbindex="120222">
Mohammed Chaib Akhdim (Tnger, Marroc, 1962) s un escriptor i poltic catal d'origen marroqu.

Als quatre anys d'edat va arribar amb la seva famlia a Catalunya. Quan tenia 13 anys va haver de marxar una altra vegada al Marroc ja que al seu pare no li van deixar tornar quan va sortir d'Espanya.

Quan va acabar d'estudiar el COU torna a Espanya i concretament a Granada on va comenar la carrera de Farmcia. Es llicenci en farmcia per la Universitat de Barcelona i ha treballat coma director tcnic comercial a Dumez Copisa el 1991-1992 i Zellweger Luwa de 1992 fins a 2003, empreses dedicades a la climatitzaci. Collabora al diari La Vanguardia.

El 1994 fund l' Associaci Sociocultural Ibn Batuta. s membre del Frum per a la Integraci dels Immigrants, d'mbit estatal, i tamb ha format part del Consell Assessor d Immigraci de la Generalitat de Catalunya. 

Treballa per la integraci dels immigrants a Catalunya des de la presidncia de l'Associaci Socio Cultural Ibn Batuta (ASCIB), crrec que ocup del 1994 al 2003, i com a membre del patronat de la Fundaci Tot Raval. Tamb ha participat en ponncies a diverses universitats (UB, UIMP) sobre el tema de la integraci dels immigrants a la societat i a l'educaci occidental. 

s afiliat al PSC-PSOE des del 1995, i el 2000 s'integr a Ciutadans pel Canvi per tal de donar suport Pasqual Maragall. Ha estat escollit diputat al Parlament de Catalunya a les eleccions de 2003 i 2006, i forma part de les comissions de justcia, dret i seguretat ciutadana, per una part, i de benestar e immigraci.

 Enllaos externs .
 Mohammed Chaib al web del Parlament de Catalunya;
 Blog personal de Mohammed Chaib;
 Mohammed Chaib al web del PSC;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304240" title="Embassament de Benaixeve" nonfiltered="209" processed="209" dbindex="120223">
L'Embassament de Benaixeve se situa al municipi del mateix nom, a la comarca dels Serrans del Pas Valenci.

Es va construir en l'any 1955 en la llera del riu Tria sobre 722 ha, amb una capacitat mxima de 228 hm. T una presa de gravetat. La seva construcci comport la desaparici de l'antic poblat, els habitants del qual varen traslladar les seues vivendes a nous nuclis com els de Sant Antoni de Benaixeve, Sant Isidre de Benaixeve (a Montcada) o un nou Benaixeve prop de l'antic.

Aquest pant pertany a la Confederaci Hidrogrfica del Xquer.

 Vegeu tamb .
 Riu Tria;
 Benaixeve;
 Sant Antoni de Benaixeve;
 Sant Isidre de Benaixeve;


 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304241" title="Judit Carreras i Tort" nonfiltered="210" processed="210" dbindex="120224">
Judit Carreras i Tort (Berga, Bergued, 1974) s una advocada i poltica catalana. Llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona. Ha treballat a la Diputaci de Barcelona i ha estat cap de relacions institucionals del Departament d'Economia i Finances. Ha estat regidora de Turisme, Cultura i Medi Ambient (1999-2003) de l Ajuntament d'Olvan pel PSC-PSOE, aix com alcaldessa del mateix municipi des de 2007 i ha estat escollida diputada a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2006.



 Enllaos externs .
 Judit Carreras al web del Parlament de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304243" title="Pujol d'en Banya" nonfiltered="211" processed="211" dbindex="120225">

El Pujol d'en Banya es un esper de 598 metres d'altura del masss del Teix, que es troba al municipi de Sller, a Mallorca.

A la seva falda hi ha un petit mirador ubicat a una de les parades del Tren de Sller que ofereix unes bones vistes sobre sa vall de Sller. Tamb hi ha una ruta d'un antic cam que condueix a Dei.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304245" title="Valena d'Agen" nonfiltered="212" processed="212" dbindex="120226">


Valena d'Agen  s un municipi francs del departament del Tarn i Garona, a la regi de Migdia-Pirineus.

Ciutats agermanades.
 La Vall d'Uix, Pas Valenci.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304247" title="BBC News at Six" nonfiltered="213" processed="213" dbindex="120227">
BBC News at Six (Notcies de la BBC a les sis) s l'informatiu de la tarda de la BBC One, primera cadena de la televisi pblica britnica. s ems de 6 a 7 de la tarda de dilluns a divendres. Actualment est presentat per George Alagiah de dilluns a dijous i per Fiona Bruce els divendres.

Consta de trenta minuts d'informaci nacional i internacional junt amb informaci esportiva i metereolgica. A dos quarts de set s'emeten els informatius regionals a cada territori del Regne Unit. Tres minuts abans de les set es fa una actualitzaci de titulars que dna pas al prime time.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304251" title="Merc Civit i Illa" nonfiltered="214" processed="214" dbindex="120228">
Merc Civit i Illa (Barcelona, 1955) s una poltica catalana. Diplomada en treball social per l'Escola Universitria de Treball Social, s funcionria de l Ajuntament de Viladecans com a treballadora social, als serveis socials d atenci primria, on ha creat el servei d atenci a les dones que pateixen violncia de gnere. Ha impartit xerrades i cursos i ha publicat articles sobre poltiques d'igualtat i violncia de gnere. Ha impartit classes en el mster Poltiques d igualtat de gnere a la Universitat Autnoma de Barcelona.

Ha coordinat l'estudi El treball de les dones a Catalunya. Cap a una igualaci creixent, publicat pel Consell de Treball Econmic i Social de Catalunya (CTESC). Ha coordinat l estudi Les conseqncies del tancament d'empreses vers les dones, publicat per la Secretaria de la Dona de CCOO. Pertany al moviment feminista Ca la Dona i s membre del Consell Rector de la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya.

Afiliada a Comissions Obreres (CCOO) des del 1977, va ser fundadora del sindicat de sanitat del Garraf i ha estat delegada a la Junta de Personal de l'Ajuntament de Viladecans i presidenta del Comit Unitari. Ha estat responsable de la Dona de la Federaci d Administraci Pblica i directora de Funci Pblica. Tamb ha estat responsable de la Secretaria de la Dona de CCOO de Catalunya (1995-2006), membre del Consejo Confederal de CCOO (1998-2006) i membre del CTESC des que es va crear fins al 2006.

Polticament, va ingressar al PSUC el 1976 i desprs va passar a formar part del Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC), del qual s membre de la direcci. Tamb s membre de la Comissi Nacional d'Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) des que es va fundar i membre del Consejo Poltico Federal de Izquierda Unida (IU). Fou escollida diputada a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2006.

 Enllaos externs .
 Merc Civit al web del Parlament de Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304256" title="Maria Dolors Clavell i Nadal" nonfiltered="215" processed="215" dbindex="120229">
Maria Dolors Clavell i Nadal (1961) s una poltica catalana. s advocada especialitzada en dret administratiu. Professora en cursos de postgrau a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i a la Universitat Politcnica de Catalunya (UPC), imparteix diversos cursos relacionats amb l'urbanisme i l'habitatge. Ha treballat com a assessora de dret administratiu, medi ambient, urbanisme i habitatge per a diverses administracions, entitats i particulars; ha intervingut en la redacci d instruments de planejament i gesti urbanstica i en processos de regeneraci urbana en centres degradats. Ha estat consultora internacional en projectes a l Amrica Llatina, en qestions relatives a la legislaci administrativa, urbanstica i de contractaci pblica. s membre del Collegi d'Advocats de Barcelona i de l'Associaci Catalana de Juristes Demcrates. Tamb s diputada per ICV-EUiA a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003 i 2006.

 Obres .
 Comentarios a la Ley de urbanismo de Catalua (2005);
 Estudis sobre urbanisme a Catalunya (2004);
 Legislar sobre el sl per tenir una poltica d habitatge, a Nous Horitzons (2004);
 Propostes alternatives de promoci per a una nova orientaci de l oferta d habitatge protegit, a Qestions d'Habitatge (2004);
 Protecci de la legalitat urbanstica. Esquemes i models adaptats a la nova Llei 2/2002, d'urbanisme de Catalunya (2003);
 Instruments urbanstics per a una poltica de sl i habitatge a Catalunya (2003);

 Enllaos externs .
 Dolors Clavell al web del Parlament de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304261" title="Josep Llus Cleries i Gonzlez" nonfiltered="216" processed="216" dbindex="120230">
Josep Llus Cleries i Gonzlez (Barcelona, 1956) s un poltic i enginyer industrial. Diplomat en funci gerencial a l Administraci pblica per ESADE i diplomat en desenvolupament directiu a l Administraci per l'IESE, s membre del Collegi d'Enginyers Industrials de Catalunya. Tamb s director d activitats infantils i juvenils en el lleure per l'Institut Pere Tarrs. Ha treballat com a enginyer industrial en el sector privat i com a funcionari de l Administraci local (1981-1992).

Ha estat president del Moviment de Centres d'Esplai Cristians (1986-1992), president de la Coordinaci Catalana de Colnies, Casals i Centres d'Esplai (1987-1992), cofundador i membre de la Coordinadora Catalana al Servei de l'Infant (1988-1992), membre del Secretariat de Pastoral de Joventut de Catalunya i Balears (1989-1992), coordinador de l Aplec de l'Esperit dels Bisbats de Catalunya (1990-1991), vicepresident de la Fundaci Pere Tarrs (1990-1992) i president de la Comissi Arxidiocesana per a l Acolliment, les Celebracions i la Informaci Religiosa dels Jocs Olmpics i Paralmpics (1991-1992).

s militant de Convergncia Democrtica de Catalunya (CDC). Ha estat gerent de l'Institut Catal del Voluntariat (INCAVOL) (1993-1995), director general d Acci Cvica de la Generalitat (1996-2003) i secretari de Poltica Social i Famlia de CDC. s conseller nacional de CDC i Convergncia i Uni (CiU) i ha estat escollit diputat a les  eleccions al Parlament de Catalunya de 2003 i 2006.

 Enllaos externs .
 Josep Llus Cleries a la Web del Parlament de Catalunya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304262" title="Pere Vigo i Sallent" nonfiltered="217" processed="217" dbindex="120231">
Pere Vigo i Sallent (Ribes de Freser, Ripolls, 1952) s un poltic catal. Ha fet estudis preuniversitaris, i s'ha format en veterinria, geologia i histria. Ha treballat com a comerciant, com a professor d'esqu, com a comptable, com a socorrista, com a comercial i com a encarregat de cadena de muntatge. 
Collabora en els diaris El Punt i Diari de Girona, i en el setmanari El 9 Nou, pertany a la Penya Barcelonista Vall de Ribes i al Club d'Esqu Fontalba.

Afiliat a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) des del 1992, es l'alcalde de Ribes de Freser des del 1995, ha estat vicepresident de la Federaci de Municipis de Catalunya (FMC) (1997-1999), conseller comarcal del Ripolls (1995-1999) i ha estat escollit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999, 2003 i 2006.

 Enllaos externs .
 Pere Vigo al web del Parlament de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304266" title="Jordi William Carnes i Ayats" nonfiltered="218" processed="218" dbindex="120232">
Jordi William Carnes i Ayats (Barcelona, 1959) s un filleg i poltic catal. Llicenciat en filologia germnica per la Universitat de Barcelona, ha treballat com a professor d angls de COU i de formaci professional de segon grau (1980-1983) a l'Acadmia Penyalver i a l'Escola Modeclar de Barcelona, i tamb com a tcnic al Servei de Joventut de la Diputaci de Barcelona (1984-1988), on va desenvolupar diverses tasques en l mbit de les poltiques municipals de joventut. A la Diputaci de Barcelona, ha estat coordinador del grup socialista (1989-1991), Comissionat per als Programes Intersectorials i Territori, adjunt al cap del Gabinet de la Presidncia (1991-1996) i cap del Gabinet de la Presidncia (1996-2000).

Director de Desenvolupament Rural (2003-2006) del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, fou escollit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2006 pel PSC-PSOE i ha estat un breu temps conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya (2006).

 Enllaos externs .
 Jordi William Carnes al web del Parlament de Catalunya;

  











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304268" title="Faula de Guillem de Torroella" nonfiltered="219" processed="219" dbindex="120233">
La Faula s un conte escrit per Guillem de Torroella, el qual explica en primera persona la histria del seu rapte a l'Illa Encantada organitzat per la fada Morgana que, amb la presncia de Torroella, vol acabar amb la tristesa invencible del seu germ, el rei Arts. La presncia del foraster consola el rei, el qual havia caigut en una profunda tristesa a causa de la decadncia dels valors cavallarescos. El rei Arts, finalment, encomana a Torroella una missi: tornar al mn real i explicar tot el que ha vist.

L'acci comena a la Vall de Sller, a Mallorca. Torroella, cavalcant, arriba fins al port de Santa Caterina on veu sobre una "roca" un papagai. Torroella mentre contempla l'ocell decideix acostar-s'hi, per, just en aquell moment la "roca", que en realitat era una balena, se l'emporta a travs del mar fins a arribar a l'Illa Encantada (Siclia per a molts estudiosos) on comenar la seva aventura i coneixer el fams rei Arts.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304270" title="Editorial Valenciana" nonfiltered="220" processed="220" dbindex="120234">
Editorial Valenciana era una editorial dirigida per Juan Bautista Puerto Belda, fundada en any desconegut   i que va tancar en 1985.

Al seu primer perode, que abasta fins la fi de la Guerra Civil Espanyola, la editorial es dedicava a l' edici de revistes teatrals valencianes, desapareixent com a tal en 1939. Refundada l' any 1940, aquesta editorial esdevindria molt famosa grcies a les seues historietes.

Junt a Bruguera va ser una de les editorials amb ms xit publicant historietes del seu perode. Era la Propietria de les capaleres Jaimito i Pumby, a ms de publicar les histries de personatges tant exitosos com Roberto Alczar y Pedrn o El Guerrero del Antifaz.

 Autors representatius .

Josep Sanchis Grau;
Karpa;
Roja$ de la Cmara;
Palop;
Nin;
Eduardo Va;
Juan Bautista Puerto;
Manuel Gago Garca;
Enrique Pertegs;

 Enllaos externs.
 Tebeos de la Editorial Valenciana. ;

 Referncies .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304271" title="Estaci d'Almeda" nonfiltered="221" processed="221" dbindex="120235">

 







Almeda s una estaci de la lnia 8 i de la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que pertany al bloc de lnies S33, S4, S8, R5 i R6 de la Lnia Llobregat-Anoia, situada sota el Passeig dels Ferrocarrils Catalans al barri de l'Almeda de Cornell de Llobregat a la comarca del Baix Llobregat.

L'actual estaci es va inaugurar el 1985, amb l'obertura del soterrament entre les estacions de Sant Josep i Cornell-Riera. Encara que abans del soterrament existia una estaci en superfcie on est l'actual, que encara conserva l'edifici.

L'estaci est situada a la zona de negocis e industrial de Cornell ja que molt a prop de l'estaci hi ha: el WTC Almeda Park, la Fira de Cornell, el Corte Ingls i moltes ms empreses e industries.

A ms d'aquesta, Cornell t una altra estaci de la Lnia Llobregat-Anoia de FGC, l'intercanviador multimodal de l'Estaci de Cornell on coincideixen metro, rodalies, tram i autobusos, i dos estacions ms de la L5 del Metro de Barcelona: Gavarra i Sant Ildefons.



 Accessos .

 Passeig del Ferrocarrils Catalans;

Vegeu tamb.

Lnia 8 del Metro de Barcelona;
Lnia Llobregat-Anoia;
Xarxa ferroviria de Catalunya;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304273" title="Irene Rigau i Oliver" nonfiltered="222" processed="222" dbindex="120236">
Irene Rigau i Oliver (Banyoles, Pla de l Estany, 1951) s una psicloga i poltica catalana. Llicenciada en psicologia, s mestra, inspectora d'ensenyament i professora universitria. Des del 1970, va exercir la docncia en l ensenyament pblic com a mestra d'educaci infantil i primria en diverses poblacions de les comarques de Girona. Tamb s professora d'ensenyament secundari i ha impartit docncia a la Universitat de Girona i a la Universitat Oberta de Catalunya.

s membre del Consell d'Ensenyament des del 1980. Ha estat cap dels serveis territorials d'Ensenyament a Girona (1982-1986), secretria del Consell Escolar de Catalunya (1986-1989), sotsdirectora general de Formaci Permanent (1989-1993) i secretria del Consell Interuniversitari de Catalunya (1993-1999).

Pertany al Consell Nacional de Convergncia Democrtica de Catalunya i va presidir la ponncia segona de l'onz congrs del partit. Ha estat consellera de Benestar i Famlia de la Generalitat de Catalunya (1999-2003) i diputada al Parlament de Catalunya el 2003 i 2006.

 Enllaos externs .
 Irene Rigau al web del Parlament de Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304275" title="Estaci de Cornell-Riera" nonfiltered="223" processed="223" dbindex="120237">

 






Cornell-Riera s una estaci de la lnia 8 i de la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que pertany a les lnies S33, S4 i S8 de la Lnia Llobregat-Anoia, situada sota el Passeig del Ferrocarrils Catalans entre els barris Riera i Centre de Cornell de Llobregat a la comarca del Baix Llobregat.

L'actual estaci es va inaugurar el 1985, amb l'obertura del soterrament entre les estacions de Sant Josep i aquesta estaci. Encara que abans del soterrament existia una estaci en superfcie on est l'actual, que encara conserva l'edifici.

A ms d'aquesta, Cornell t una altra estaci de la Lnia Llobregat-Anoia de FGC, l'intercanviador multimodal de l'Estaci de Cornell on coincideixen metro, rodalies, tram i autobusos, i dos estacions ms de la L5 del Metro de Barcelona: Gavarra i Sant Ildefons.




 Accessos .

 Passeig del Ferrocarrils Catalans;

Vegeu tamb.

Lnia 8 del Metro de Barcelona;
Lnia Llobregat-Anoia;
Xarxa ferroviria de Catalunya;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304276" title="Llista d'unitats del Freeciv" nonfiltered="224" processed="224" dbindex="120238">
Aqu sota hi ha una llista de les unitats del Freeciv:

Llista d'unitats del Freeciv.
Edat del Bronze.
 Colons;
 Guerrers;
 Treballadors;
 Genets;
 Arquers;
 Falange;

Edat del Ferro.
 Trirrem;
 Carro;
 Catapulta;
 Legi;
 Diplomtic;

Edat de l'Exploraci.
 Explorador;
 Caravana;
 Piquers;
 Cavallers;
 Caravella;

Edat de la Plvora.
 Gali;
 Fragata;
 Patrullera;
 Mosqueters;
 Dragons;
 Can;
 Enginyers;

L'Era Industrial.
 Transport;
 Destructor;
 Fusellers;
 Cavalleria;
 Tropes Alpines;
 Comboi;
 Espia;

Tecnologia moderna.
 Creuer;
 Cuirassat;
 Submar;
 Marines;
 Guerriller;
 Artilleria;
 Caa;

Alta tecnologia.
 Creuer AEGIS;
 Portaavions (Freeciv);
 Tanc (Freeciv);
 Infanteria Mecanitzada;
 Obs;
 Paracaigudistes;
 Helicpter;
 Bombarder;
 AWACS;
 Mssil Nuclear;
 Mssil de Creuer;

L'Era Espacial.
 Bombarder invisible;
 Caa invisible;

Vegeu tamb.
 Freeciv;

Enllaos externs.
Unitats;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304277" title="Laia Ortiz i Castellv" nonfiltered="225" processed="225" dbindex="120239">
Laia Ortiz i Castellv (Barcelona, 1979) s una poltica catalana. Llicenciada en cincies poltiques i de l Administraci. Ha estat coordinadora tcnica de Joves d'Esquerra Verda (2002-2004), coordinadora tcnica de Dones amb Iniciativa (2002-2004) i analista de l'Institut de Cincies Poltiques i Socials (ICPS) (2005-2006). Ha presentat ponncies en congressos i seminaris d economia i ha collaborat en l elaboraci del recurs en xarxa Diccionari de dones i mbit local. Tamb ha estat jugadora de la Federaci Catalana de Bsquet (1992-2006).

s afiliada a Acci Jove (Joves de CCOO), a Joves d Esquerra Verda des del 1999, i des del 2003 d'Iniciativa per Catalunya Verds. Ha estat membre de la Permanent de Dones amb Iniciativa (2003-2005), responsable d'impulsar l'European Green Gender Observatory (2004), responsable de Dona Jove de Joves d'Esquerra Verda i consellera de districte de Sant Andreu (Dones i Medi Ambient). s coordinadora nacional de Joves d Esquerra Verda i diputada al Parlament de Catalunya des del 2006.

 Enllaos externs .
 Laia Ortiz a la Web del Parlament de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304278" title="Estaci de Magria - la Campana" nonfiltered="226" processed="226" dbindex="120240">









Magria - la Campana s una estaci de la lnia 8 i de la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que pertany a les lnies S33, S4, S8, R5, R6 de la Lnia Llobregat-Anoia, situada sota la Gran Via al districte de Sants-Montjuc de Barcelona, a prop de l'antiga estaci de Magria.

L'estaci es va inaugurar al 1997, quan es va desdoblar el tnel de via nica entre l'estaci de Plaa d'Espanya i l'estaci d'Ildefons Cerd.



 Accessos .

 Gran Via de les Corts Catalanes;

Vegeu tamb.

Lnia 8 del Metro de Barcelona;
Lnia Llobregat-Anoia;
Xarxa ferroviria de Catalunya;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304280" title="41 Arietis" nonfiltered="227" processed="227" dbindex="120241">


41 Arietis s una estrella de la constellaci d'`ries. Tradicionalment es anomenada tamb Bharani, un nom degut al signe astrolgic hind.

No t una lletra grega a la designaci de Bayer, degut a que aquesta estrella en els primers temps formava part de la antiga constellaci Musca Borealis, per a vegades es designada com a c Arietis.

41 Arietis s de la classe espectral B8Vn, i s de la magnitud aparent +3,61. Est a 160 anys-llum de la Terra.

Enllaos externs.
SIMBAD, base de dades astronmiques;
Aladin previewer, imatge;
Aladin sky atlas;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304281" title="Laura Massana i Mas" nonfiltered="228" processed="228" dbindex="120242">
Laura Massana i Mas (Sallent, Bages, 1965) s una poltica catalana. Diplomada en treball social per la Universitat de Barcelona. Ha fet el mster Expert europeu en formaci a la Universitat Politcnica de Catalunya. Ha treballat com a coordinadora del centre de formaci del sindicat Comissions Obreres (CCOO) al Bages-Bergued (1990-2004). Des del 2004 s assessora del Grup d'Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) a la Diputaci de Barcelona.

Collabora espordicament al diari Regi 7, s membre fundadora del grup d esplai La Trepa, de Sallent, del qual ha estat presidenta (1985) i tresorera (1990), membre del grup El Carrilet, que organitza la festa de carnaval de Sallent, n ha ocupat diversos crrecs de la junta directiva (1983-1996). Ha estat monitora de les colnies d estiu de la Generalitat en diversos indrets de Catalunya (1985-1991).

Adherida a ICV des del 1991, ha estat regidora de l Ajuntament de Sallent (1991-1995) i s secretria d organitzaci de la intercomarcal Bages-Bergued-Solsons i diputada a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2006.

 Enllaos externs .
 Laura Massana al web del Parlament de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304282" title="Colons (Freeciv)" nonfiltered="229" processed="229" dbindex="120243">

Els Colons sn una unitat del videojoc Freeciv. Aquesta s una unitat molt bsica del joc, ja que amb ells es poden fundar les ciutats. Tamb es pot irrigar, fer camins (o ferrocarrils), mines, netejar contaminaci, netejar radiaci i fer fortificacions (si es t la tecnologia Construcci) amb els Colons. s una unitat no militar, s a dir, no pot atacar ni imposa llei marcial.

Referncies.


Enllaos externs.
Freeciv - Colons;
Freeciv - Settlers;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304284" title="Frare de Goig i Sor de Plaer" nonfiltered="230" processed="230" dbindex="120244">
Frare-de-Goig i Sor-de-Plaer (annim) s el primer testimoni literari occidental del conte de la Bella Dorment. L'argument del conte tracta d'una noia molt bella que cau en un profund son semblant a la mort. El pare, molt trist, decideix tancar-la a dalt d'una torre. En un altre pas, Florianda, el fill d'un rei sent la increble histria d'una noia bella dormida tancada en una torre i decideix demanar ajuda al mag Virgili per arribar fins all. El noi, anomenat Frare-de-Goig, meravellat de tan gran bellesa, la viola i se n'an, volia buscar un remei perqu la noia desperts. Al cap de nou mesos nasqu un fill, fruit de l'amor de Frare-de-Goig. El noi aconsegueix un remei per despertar la noia i, finalment, es casen i viuen felios. 

Aquesta narraci, com s'ha esmentat, s el primer testimoni literari occidental de la Bella Dorment. Seguidament, sorgeixen altres narracions amb un tema semblant com el Perceforest, protagonitzada per Troilus i Zelandina i Eliduc. Les belles dorments antigues solen esdevenir mares durant el son. El conte per infants de la Bella Dorment deriva de versions edulcorades al segle XIX dins de reculls com el dels germans Grimm.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304288" title="Francesc Hilari Pan i Sans" nonfiltered="231" processed="231" dbindex="120245">
Francesc Hilari Pan i Sans (les Borges Blanques, Garrigues, 1955) s un poeta i poltic catal. Llicenciat en filologia catalana. Ha treballat com a professor d ensenyament secundari a Lleida. s catedrtic d'institut de llengua i literatura catalana en excedncia.

Als anys vuitanta va ser cofundador i coeditor de la revista Nnius, de formaci professional, coeditor de la revista L'Estrof i cofundador del grup potic La Gralla i la Dalla. Va ser secretari general del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) a les Terres de Lleida (1982-2003) i president d'Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) a les Terres de Lleida (1985-2001). s membre de la Direcci Nacional d'ICV. Ha estat delegat sindical per Comissions Obreres (CCOO) i membre de la direcci del Sindicat d Ensenyament de CCOO (1989-1992).

Regidor a la Paeria de Lleida des del 1995, ha estat regidor d Educaci i president de l Institut Municipal d Educaci (IME) i del Consell Escolar Municipal, regidor coordinador del Servei de Publicacions de la Paeria i segon tinent d alcalde. Tamb fou escollit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2006.

 Obres .
 Els llavis de Pandora;
 Una fosca lluna d abril ;
 L ombra dels minarets ;
 Aromes de luxria;
 Tendres van ser els dies;
 Hores d olivera (premi Miquel Mart i Pol de poesia) ;
 Dames d escora;

 Enllaos externs .
 Francesc Pan al web del Parlament de Catalunya;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304289" title="Hans Burgkmair" nonfiltered="232" processed="232" dbindex="120246">


Hans Burgkmair el vell, Augsburg, Alemanya, 1473-1531. Fou un pintor i gravador alemany.

Va ser fill i pare de pintors. Des del 1488 va ser deixeble de Martin Schongauer a Colmar, qui va morir abans que Burgkmair complets el perode normal d'aprenentatge. 

Pot ser que visits Itlia en aquella poca, i s segur que ho va fer el 1507, el que va influir profundament en el seu estil. Des del 1491 va treballar a Augsburg, on va assolir el rang de mestre i va obrir el seu propi taller el 1498. 

L'expert Hollstein va catalogar 834 gravats dissenyats per Burgkmair, la majoria per a llibres  i illustracions, encara que ms de cent eren pgines soltes. Els millors mostren un gran talent per a les composicions, i una barreja, no sempre completament fructfera, entre les formes del renaixement i l'estil alemany subjacent. Des del 1508 Burgkmair va passar la major part del seu temps treballant en projectes de gravat sobre fusta de l'emperador Maximili I fins la mort d'aquest el 1519. En aquesta poca es va tractar  amb Drer. Fou responsable d'aprop de la meitat de les 135 impressions del Triomf  de Maximili, grans i plenes de personalitat.. Tamb va realitzar la majoria de les illustracions del Weiss Kunig, ("El rei blanc") i de Theurdank ("El cavaller Theuerdank"), juntament amb Leonhard Beck.

Va ser un innovador important del gravat en clarobscur, i sembla que va ser el primer d'emprar un bloc tonal, a una impressi de 1508. El seu Amants sorpresos per la mort (1519) s la primera impressi en clarobscur fent servir aquests tres blocs  i tamb la primera impressi que va ser dissenyada per imprimir-se noms a un color, car  el bloc de lnia per si mateix no produiria una imatge satisfactria. Altres impressions en clarobscur d'aquestes dates de Baldung i Cranach tenien blocs de lnia que podrien i eren impresos per si mateixos. Va produir un rascat, Venus i mercuri (1520), rascat en una lmina d'acer. 

Burgkmair va ser tamb un pintor reeixit, principalment d'escenes religioses i retrats de ciutadans d'Augsburg i membres de la cort de l'emperador. A les galeries de Munic i Viena es troben exemples del seu treball, acabats primmirada i slidament. Els seus retrats s'acomoden  al gust modern millor que els seus treballs religiosos, encara que tots mostren un colorit clid i formes harmniques que delaten influncies italianes. 

La seva nica pintura coneguda a Espanya s "L'enterrament de Crist" del Museu Thyssen-Bornemisza.
 Referncies .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304291" title="Francnia" nonfiltered="233" processed="233" dbindex="120247">

Francnia es una regi geogrfica i histrica del centre d'Alemanya. Se situa en la major part al nord de l'actual estat de Baviera on forma les regions administratives de Francnia Mitjana (Mittelfranken), Baixa Francnia (Unterfranken) i Alta Francnia (Oberfranken). A l'edat mitjana fou un ducat del Regne Germnic. 

Articles relacionats.
 Ducat de Francnia;
 Casa de Francnia;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304292" title="Agell" nonfiltered="234" processed="234" dbindex="120248">


 Antroponmia:
 Duncan Antonio Stewart Agell (Buenos Aires, 1833 - Montevideo, 1923) poltic uruguai d'origen argent. President de la Repblica inter per un breu perode de temps el 1894.
 Agell (Onomstica). Cognom d'origen medieval.
 Joan Agell i Torrent, president de l'Ateneu Barcelons.

 Geografia:
 Agell (Cabrera de Mar), tamb conegut com Santa Helena d'Agell.
 Riera d'Agell. Riera pertanyent a Cabrera de Mar desemboca directament al mar Mediterrani.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304293" title="Daniel Pi i Noya" nonfiltered="235" processed="235" dbindex="120249">
Daniel Pi i Noya (Barcelona, 1958) s un poltic catal. Enginyer agrnom per la Universitat Politcnica de Catalunya. Ha fet un curs de postgrau sobre estructures comunitries i un altre sobre anlisi i avaluaci de projectes amb impacte ambiental, a la Universitat Politcnica de Madrid. Ha treballat com a tcnic de la Generalitat, adscrit al Departament d Agricultura, Ramaderia i Pesca (1982-1983); com a tcnic projectista d una consultoria d'empreses (1980-1982 i 1983-1985); com a responsable de l rea de projectes d una consultoria del sector agroalimentari (1985-1989) i com a analista d inversions d'Agrocaixa, divisi de la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona especialitzada en el finanament del sector agroindustrial (1989-2006).

s membre d entitats cviques (Associaci per la Promoci del Transport Pblic i AAVV), solidries (Intermn-Oxfam, ACAPS, Tabana i Pont de Solidaritat), de defensa del medi ambient (Greenpeace i GEPEC), culturals (mnium Cultural), esportives (AEEF, Club Nataci Reus Ploms i Reus Deportiu) i sindicals (CCOO). s membre de l'Institut Catal d'Estudis Agraris (ICEA).

Va participar activament en les mobilitzacions antinuclears de la dcada dels 80 i en la campanya en contra de la incorporaci a l'OTAN. Milita a Iniciativa per Catalunya (IC) des del 1990 i va ocupar diversos crrecs a l estructura local i intercomarcal de l organitzaci. s membre del Consell Nacional d'Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), regidor de l Ajuntament de Reus del 1997 en, s delegat de medi ambient des del 2000, tercer tinent d alcalde des del 2003 i fou escollit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2006.

 Enllaos externs .
 Daniel Pi al web del Parlament de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304296" title="Pilar Pifarr i Matas" nonfiltered="236" processed="236" dbindex="120250">
Pilar Pifarr i Matas s una poltica catalana. Llicenciada en Filosofia i Cincies de l'Educaci per la Universitat de Barcelona i mster en Funci Gerencial a les Administracions Pbliques per ESADE. Ha ocupat diversos crrecs al Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya el 1981-1996, Subdirectora general d Administraci i Directora General de Serveis del Departament de Cultura (1999-2004) i directora de Recursos Humans de l Ajuntament de Sant Cugat del Valls (2005-2006). Membre de CDC, ha estat elegida diputada per CiU a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2006.

 Enllaos externs .
 Bloc personal de Pilar Pifarr;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304300" title="Guerrers (Freeciv)" nonfiltered="237" processed="237" dbindex="120251">

Els Guerrers sn una unitat del videojoc Freeciv. Els Guerrers sn la unitat ms dbil del joc, ja que noms t un punt d'atac, de defensa i de moviment. No s necessria cap tecnologia per aquesta unitat, per la seva debilitat. Precedeix els Piquers, que tenen millores en defensa.

Referncies.


Enllaos externs.
Freeciv - Guerrers;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304301" title="Joan Boada i Masoliver" nonfiltered="238" processed="238" dbindex="120252">
Joan Boada i Masoliver (Hostalets d'en Bas, Garrotxa, 1959) s un poltic catal. Llicenciat en Geografia i Histria per la Universitat Autnoma de Barcelona, durant el perode 1994-1995 va ser director de l'IES de Santa Coloma de Farners. Es va afiliar a ICV el 1987 i a CCOO el 1991, i n'ha estat 1999-2000 va ser regidor a l'ajuntament de Girona i diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1995, 1999, 2003 i 2006. s el portaveu parlamentari del grup d'ICV-EUiA. En l'actual legislatura ha presidit la comissi d'investigaci sobre els fets del Carmel i ha estat membre de la ponncia de la Reforma de l'Estatut d'autonomia de Catalunya.

 Enllaos externs .
 Biografia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304305" title="Treballadors (Freeciv)" nonfiltered="239" processed="239" dbindex="120253">

Els Treballadors sn una unitat del videojoc Freeciv. Els treballadors, com els Colons o els Enginyers, pot irrigar, fer camins (i ferrocarrils), fortificacions (si es t la tecnologia Construcci), bases aries, mines, netejar contaminaci i radioactivitat nuclear.

Si els Treballadors treballen amb Colons i Enginyers alhora, poden arribar a reduir el temps de fer les accions com irrigar, fer camins, etc. en una mateixa casella. El desavantatge de fer el descrit anteriorment s que els Treballadors, Colons i/o Enginyers sn molt vulnerables a qualsevol atac de les unitats.

Referncies.


Enllaos externs.
Freeciv - Treballadors;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304307" title="Medalla de la Campanya Asitica-Pacfica" nonfiltered="240" processed="240" dbindex="120254">

La Medalla de la Campanya Asitica-Pacfica (angls:Asiatic-Pacific Campaign Medal) s una condecoraci de campanya dels Estats Units, atorgada a qualsevol membre de l'Exrcit dels Estats Units que servs al Teatre del Pacfic durant la Segona Guerra Mundial. Va ser creada pel President Franklin D. Roosevelt mitjanant l'Ordre Executiva 9265, del 6 de novembre de 1942, i anunciada al Butllet del Departament de Guerra 56 de 1942. 

Era torgada a qualsevol membre de les Forces Armades dels Estats Units que servs entre el 7 de desembre de 1941 i el 8 de novembre de 1946 en alguna de les zones prescrites (a partir de l'est d'Alaska, l'oce Pacfic i fins la frontera oriental de Iran i el Golf d'Oman: Alaska, Hawaii, les Filipines, Austrlia, Nova Zelanda i tota sia), sota les segents condicions:
 Destinaci permanent;
 En un estatus de 30 dies consecutius o 60 alterns;
 Al guanyar una condecoraci per estar en combat actiu contra l'enemic o haver estat general en cap d'un cos, una unitat major o una fora independent que va participar en combat.

Durant tota la II Guerra Mundial noms s'exhib com a gal, i no va ser fins al 1947 en qu s'autoritz com a una medalla complerta. El primer receptor va ser el General de l'Exrcit Douglas MacArthur, el 17 de desembre de 1947.

Va ser dissenyada per Thomas Hudson Jones; i el revers va ser dissenyat per A.A. Weinman, repetint el disseny de la Medalla de la Campanya Europea-Africana-Orient Mitj i de la Medalla de la Campanya Americana.

Una estrella de bronze indica la participaci a una campanya. Una punta de fletxa de bronze a la cinta indica la participaci en un salt de combat de paracaigudistes, aterratge en un planador o assalt amfibi. 

Les campanyes asignades per optar a aquesta condecoraci sn:

 Illes Filipines (7-12-1941 / 10-5-1942);
 Birmnia 1942 (7-12-1941 / 26-5-1942);
 Pacfic central (7-12-1941 / 22-7-1942);
 ndies orientals (1-1-1942 / 22-7-1942);
 ndia - Birmnia (2-4-1942 / 28-1-1945);
 Ofensiva aria sobre el Jap (17-4-1942 / 2-9-1945);
 Illes Aleutines (3-6-1942 / 24-8-1943);
 Defensa de Xina (4-7-1942 / 4-5-1945);
 Papua (23-7-1942   23-1-1943);
 Guadalcanal (7-8-1942 /21-2-1943);
 Nova Guinea (24-1-1943 / 31-12-1944);
 Nord de les Illes Salom (22-1-1943 / 21-11-1944);
 Mandats Orientals (7-12-1943 /14-6-1944);
 Arxiplag Bismarck (15-12-1943 / 27-11-1944);
 Pacfic Occidental (17-4-1944 / 2-9-1945);
 Leyte (17-10-1944 / 1-7-1945);
 Luzon (15-12-1944 / 4-7-1945);
 Birmnia central (29-1-1945 / 15-7-1945);
 Filipines del Sud (27-2-1945 / 4-7-1945);
 Ryukyus (26-3-1945 / 2-7-1945);
 Ofensiva de Xina (5-5-1945 / 2-9-1945);
 Guerra antisubmarina (7-12-1941 / 2-9-1945)*;
 Combat de terra (7-12-1941 / 2-9-1945)*;
 Combat aeri (7-12-1941 / 2-9-1945)* ;
(* Aquestes campanyes no s'exhibeixen a les banderes de l'exrcit)

 Disseny .
Una medalla de bronze de 33mm de dimetre. A l'anvers apareix una escena de desembarcament al trpic amb un cuirassat, un portaavions, un submar i un avi al fons amb tropes de desembarcament i palmeres amb la inscripci  ASIATIC PACIFIC CAMPAIGN . Al revers, apareix l'liga dels Estats Units entre les dates  1941-1945  i la inscripci  UNITED STATES OF AMERICA .

Se suspn d'un gal groc. Al mig apareix una franja blau, blanc i vermell pel gal de la Medalla del Servei de Defensa Americana, i es refereix a la defensa americana desprs de Pearl Harbor. Als costats apareixen tres franges blanc-vermell-blanc, els colors de la bandera del Jap.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304308" title="Genets (Freeciv)" nonfiltered="241" processed="241" dbindex="120255">

Els Genets sn una unitat del videojoc Freeciv. Aquesta s la primera unitat dins la categoria dels "muntats", que tamb inclou els Cavallers (Knights), Dragons i Cavalleria. Al ser d'aquesta categoria, si ataca a uns Piquers t ms possibilitats de perdre ja que tenen el doble de defensa contra "muntats". Malgrat que s la primera unitat en tenir 2 de moviment, s vulnerable en defensa.

Referncies.


Enllaos externs.
Freeciv - Genets;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304311" title="Lnia 2 de Metro de Valncia" nonfiltered="242" processed="242" dbindex="120256">



La lnia 2 o T2 s una de les lnies de metro de Valncia i la seua rodalia. Actualment, la lnia es troba en construcci.


Aquesta lnia donar servei a:.
 Centre Cultural de Sant Miquel dels Reis - Sant Miquel dels Reis;
 Estadi Ciutat de Valncia - Estadi del Llevant;
 Prefectura de Policia local del Pas Valenci - Pont de Fusta;
 Institut Valenci d'Art Modern IVAM (Centre del Carme)- Museus;
 Mercat Central de Valncia i Llotja de la Seda- Mercat Central;
 Ajuntament de Valncia - Ajuntament;
 Estaci del Nord i Plaa de Bous - Alacant;
 Centre Comercial El Saler, Ciutat de la Justcia i Ciutat de les Arts i les Cincies - Ciutat de les Arts i les Cincies;
 Parc Oceanogrfic - Oceanogrfic;

Estacions principals de la lnia 2.



Projecte.

S'estan construint les estacions del Alacant (parallela a l'Estaci del Nord) i l'estaci del Mercat Central, que s'ubica a la plaa de la Ciutat de Bruges. Ambdues sn subterrnies.
Tamb s'est construint el tram sud, prop de la Ciutat de les Arts i les Cincies. L'explanaci s'est construint en superfcie en parallel al Centre Comercial El Saler i la seva extensi pel cam de les Moreres fins a Natzaret.

La construcci de la lnia 2 es divideix en 4 fases: 

 Nord: Transcorre des de Pont de Fusta fins a Sant Miquel dels Reis i la seua perllongaci fins a Tavernes Blanques. Aquest tram, fins a Sant Miquel dels Reis est actualment operatiu, i s'hi dna servei la lnia T-6. Al futur ambdues lnies compartiran via en aquest tram. Tota aquesta part es construeix en superfcie al tractar-se d'un tramvia integrat a la via pblica mitjanant la plataforma reservada per aquest mitj.

 Centre I: Transcorre entre les estacions de Pont de Fusta i l'estaci d'Alacant (en construcci). Aquest tram circula per la Ciutat Vella de Valncia essent per complet realitzat pel "topo" i a 30 m de profunditat, tractant-se de la lnia de la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana a la ciutat de Valncia a major profunditat. Transcorrer sota edificacions i tamb travessar el llit vell del riu Tria. Aquest tram ser el darrer a realitzar-se, malgrat que ja han comenat les obres de distintes estacions com la de Mercat Central.

Centre II: Aquesta fase comena a l'estaci d'Alacant fins a l'estaci de General Urrutia. Est actualment en obres i s'est realitzant mitjanant pantalles i a cel obert. Aquestes obres estan afectant significativament el trnsit de Valncia i especialment al tnel de la Gran Via de les Germanies.

Sud: Per ltim, de nou en superfcie transcorrer des de General Urrutia fins a Natzaret per via urbana amb plataforma reservada per a tramvia. Aquestes obres es troben poc avanades i s'adapten a les noves edificacions i barris de nova construcci de la zona del cam de les Moreres a Natzaret. ;


Enllaos externs.
Plana oficial del projecte de la lnia 2;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304313" title="Asociacin Deportiva Ceuta" nonfiltered="243" processed="243" dbindex="120257">

L'Asociacin Deportiva Ceuta s un club de futbol espanyol de la ciutat de Ceuta.

 Histria .
Nombrosos clubs han destacat a la ciutat de Ceuta amb el pas dels anys. En podem esmentar els segents:

El Ceuta Sport va ser fundat el 1919, anomenant-se Sociedad Deportiva Ceuta el 1941. L'any 1956 es fusion amb una branca del Club Atltico Tetun formant el Club Atltico de Ceuta (club que encara existeix).

L'Agrupacin Deportiva Ceuta va ser fundada 1970. Va arribar a jugar a Segona Divisi la temporada 1980-81. Va desaparixer el 1991.

L'any 1980 es fund un club anomenat Angulo CF . Aquest equip assol l'ascens a Tercera Divisi el 1996 i decid canviar el nom per Ceut Atltico. Un cop finalitzada la temporada 96/97, el president del club Juan Antonio Muoz decideix canviar-ne la denominaci i refundant el club amb el nom de Asociacin Deportiva Ceuta, el club actual.

 Dades del club .
 Temporades a Primera Divisi: 0;
 Temporades a Segona Divisi: 0;
 Millor posici a la lliga: 2n (Segona Divisi B temporades: 99-00 i 01-02);
 Pitjor posici a la lliga: 11 (Segona Divisi B temporada 2006-07);

 Palmars .
 Lliga de 3a divisi (Grup X): 1996, 1997;

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Web oficial del club;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304318" title="Carrer de la Serradora" nonfiltered="244" processed="244" dbindex="120258">


El carrer de la Serradora s una via urbana de Valncia, situat entre les avingudes dels Tarongers i del Port. L'avinguda de Blasco Ibez creuar aquest carrer quan es complete l'anunciada prolongaci al mar.

Nom.
El carrer pren el nom dels tallers per serrar fusta que, probablement per la seua proximitat al port, se situaven al carrer.
Tamb s conegut pel seu nom en castell, Serrera. Aquest nom s el que reben tamb l'estaci de tramvia Serrera i l'estaci intermodal de Martim-Serreria, ambdues situades a prop del carrer. 

Histria.

Elements importants.
A la fita amb Blasco Ibez, es troba l'Estaci del Cabanyal i un poc ms avall, el poliesportiu del Cabanyal. El Carrer de la Serradora compta amb una parada de metro, Martim-Serrera, que connecta la lnia 5 (tren subterrani) i la lnia 6 (tramvia), si b la lnia 5 continua, en superfcie, fins la parada de Nept.

Enllaos externs.
Guia de carrers de l'Ajuntament;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304321" title="Coma de n'Arbona" nonfiltered="245" processed="245" dbindex="120259">



La Coma de n'Arbona s una coma situada a la intersecci entre el Penyal del Migdia i la Serra de Son Torrella, a la Serra de Tramuntana de Mallorca. Pertany al terme municipal de Fornalutx.

Consta d'un ms que acceptable pendent, que s'inicia en zona de carretera a partir de la cota 700 i acaba al capdavant del Puig Major a la cota 1150, prop de la corba de la Carretera Militar.

Presenta un microclima peculiar: canalitza perfectament les entrades d'aire fred, i grcies a les parets muntanyenques circumdants del Penyal i a la Serra de Son Torrella, concentra la major part de la precipitaci quan aquesta s en forma de neu.

s de les zones de Mallorca on la precipitaci s ms intensa i la cota de neu s ms baixa. Fins i tot desprs de nevar, la neu es mant aqu amb major facilitat que a les muntanyes que l'envolten. A la Coma de n Arbona es troben fins a quatre cases de neu, tot un patrimoni cultural de la Serra, que van servir per a emmagatzemar gel per a l'estiu durant segles.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304324" title="Serra de Son Torrella" nonfiltered="246" processed="246" dbindex="120260">



La serra de Son Torrella s una serralada situada en ple centre de la Serra de Tramuntana de Mallorca. 
Rep el nom de la possessi de Son Torrella, que es troba al peu del Puig Major.

El masss s molt abrupte i conforma una gran serralada al llarg dels seus ms de 10 quilmetres de longitud. Divideix els termes municipals de Fornalutx (als peus d'aquesta) i Escorca. Precisament, la coma de Son Torrella pertanyent a Escorca forma un petit altipl amb el mateix nom, a ms de 800 metres d'altitud, i resulta ser el lloc ms plujs de tot l'arxiplag balear, podent-se arribar a acumular ms de 2.000 litres de pluja anuals. La Serra de Son Torrella va des dels voltants del Puig Major (concretament des de la Coma de n'Arbona) fins al Portell de la Costa, proper al Barranc de Biniaraix.

La seva altitud va decreixent conforme s'allunya del Puig Major, des dels 1200 metres en el seu tram inicial fins als 100 m prop del Portell de la Costa. Consta d'alguns promontoris singulars, com s el cas del Penyal Xapat.

Pels excursionistes, la seva travessa s considerada com una de les rutes ms dures que poden fer-se en la muntanya mallorquina, ja que el seus innombrables penya-segats i els seus camins de roca inestable converteixen en tota una feta el poder recrrer-la: es necessiten un mnim de cinc hores.

Referncies.


Enllaos externs.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304330" title="La Figuera (Sller)" nonfiltered="247" processed="247" dbindex="120261">

La Figuera s una vall muntanyenca de Sller, a Mallorca i que separa el poble del seu port.

A les muntanyes que l'envolten neix el torrent que duu el mateix nom i que desemboca al Port de Sller. El seu relleu en s s molt discret, tot just arriba als 200 metres, envoltat de muntanyes majors.

La pluviometria de Sa Figuera sempre s superior als 700 litres anuals, s a dir, ms que Sller grcies principalment al Puig de Blitx, de 560 metres d'altura, i al Puig de la Comuna. L'aigua precipitada en aquests dos cims s recollida en part pel torrent que creua la vall. La zona de la Figuera on ms activitat hi ha s al vessant del Port de Sller, ats que en el vessant de Sller tot just hi ha edificacions, llevat d'un petit crematori d'escombraries.

El 2007, amb la construcci a Sller del Tnel de la Mola, l'accs a la Figuera es va fer ms fcil en quedar la seva base al peu de la rotonda principal del port.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304331" title="Lnia 6 de Metro de Valncia" nonfiltered="248" processed="248" dbindex="120262">



La lnia 6 o T6 s una de les lnies de metro de Valncia i la seua rodalia. Uneix els barris d'Orriols i Torrefiel amb el barri martim de Valncia. El primer tram que es va inaugurar, de 9,2 kilmetres, va ser el tram "Tossal del Rei - Martim-Serrera" (compartint via amb la T-4 des de Pont de Fusta fins a Doctor Lluch. Es preveu que aquesta lnia siga circular en un futur.

La nova lnia de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana, que s'ha obert a la capital valenciana, serveix d'uni entre Torrefiel i la platja i entre el barri i el carrer de Colom, a la que es pot arribar en poc ms de 25 minuts, sempre que es realitze transbordament a la lnia 3 a l'estaci de Benimaclet.

Torrefiel i Orriols varen tindre estaci a Sant Lloren, fins que es va tancar la lnia 3 en superfcie.

Aquesta lnia dona servei a:.
 Estadi del Llevant - Estadi del Llevant;
 Universitat Politcnica de Valncia i Campus dels Tarongers (Universitat de Valncia)- Universitat Politcnica, La Carrasca i Tarongers;
 Platja de les Arenes - Les Arenes i Eugnia Vies;

Estacions, zones i terminals de la lnia 6.



 Futur .
La lnia es convertir en la Tramvia Orbital. Es tracta d'un tramvia que recorre els principals bulevards i avingudes perifriques a la ciutat, enllaant les estacions dEmpalme (L1, T2, T4) Orriols (T2), Tarongers (T4), Bulevard Sur, La Nova Fe (L1), Nou d'Octubre (L3, L5), Campanar (L1)... entre d'altres estacions.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304336" title="Temporada 2006-2007 de la Segona divisi B espanyola de futbol" nonfiltered="249" processed="249" dbindex="120263">
Dades de la Temporada 2006-2007 de la Segona divisi B espanyola de futbol:

 Classificaci dels clubs dels Pasos Catalans .
 Grup 3 .

Mxims golejadors
22  	 MOLINA  (Benidorm);
20 	 FELIPE   (L'Hospitalet);
17 	 FLIX PRIETO  (Alcoi);
17 	 GORKA PINTADO  (Gramenet);
14 	 TEVENET  (Lleida);

Porters menys golejats
0,74  	28/38  	 RUBN (Badalona);
0,83 	25/30 	 GONZALO  (Lleida);
0,86 	32/37 	 EDUARDO (L'Hospitalet);
0,86 	32/37 	 RUBN FALCN (Huesca);
0,89 	34/38 	 MAESTRO (Alcoi);

 Classificaci de la resta de grups .


Grup 1



Grup 2



Grup 4




 Resultats finals .

 Campions: Pontevedra, ibar, Alacant i Sevilla At.;
 Ascensos a Segona divisi: Sevilla At., Racing de Ferrol, Crdoba i ibar;
 Descensos a Tercera divisi: Gim. Torrelavega, Cobea, Orientacin Martima, Racing B, Alfaro, Univ. Oviedo, Real Oviedo, Amurrio, Sant Andreu, Eldenc, Barcelona B, Barbastro, Cerro de Reyes, Villanueva, Villanovense, Mlaga B, Extremadura i Valncia Mestalla;

 Llegenda .
PJ-partits jugats, PG-guanyats, PE-empatats, PP-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, Pts-punts

 Ascens de categoria
 Descens de categoria

 Vegeu tamb .
Segona divisi B;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304338" title="Temporada 2005-2006 de la Segona divisi B espanyola de futbol" nonfiltered="250" processed="250" dbindex="120264">
Dades de la Temporada 2005-2006 de la Segona divisi B espanyola de futbol:

 Classificaci dels clubs dels Pasos Catalans .
 Grup 3 .


Mxims golejadors
22  	 SENDOA  (Alacant);
17 	 CHANDO  (Reus);
16 	 SERGIO POSTIGO  (L'Hospitalet);
16 	 GORKA PINTADO  (Gramenet);
15 	 CAADAS  (Sabadell);

Porters menys golejats
0,76  	29/38  	 MAESTRO (Alcoi);
0,82 	28/34 	 CHEMA (Alacant);
0,88 	28/32 	 DAVID ATIEGA (Alfaro);
0,89 	34/38 	 CASTILLA (Gramenet);
0,97 	36/37 	 EMILIO MUOZ (Vila Joiosa);

 Classificaci de la resta de grups .


Grup 1



Grup 2



Grup 4




 Resultats finals .

 Campions: Universidad de Las Palmas, Salamanca, Badalona i Cartagena FC;
 Ascensos a Segona divisi: Salamanca, Ponferradina, Las Palmas i Vecindario;
 Descensos a Tercera divisi: RSD Alcal, San Isidro, Mstoles, Negreira, Cultural de Durango, Alavs B, Portugalete, Zalla, Reus, Sabadell, Zaragoza B, Peralta, Almansa, Conquense, Algeciras, Dter Zafra, Badajoz i Castillo;

 Llegenda .
PJ-partits jugats, PG-guanyats, PE-empatats, PP-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, Pts-punts

 Ascens de categoria
 Descens de categoria

 Vegeu tamb .
Segona divisi B;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304342" title="Coma de Son Torrella" nonfiltered="251" processed="251" dbindex="120265">



La coma de Son Torrella s una coma que es troba entre els 975 i els 800 m d'altitud i que pertany al terme municipal d'Escorca, a Mallorca.

T forma allargada i discorre entre la Serra de Cber i la Serra de Son Torrella.

Rep el nom de la possessi de Son Torrella, que es troba al peu del Puig Major.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304343" title="Temporada 2004-2005 de la Segona divisi B espanyola de futbol" nonfiltered="252" processed="252" dbindex="120266">
Dades de la Temporada 2004-2005 de la Segona divisi B espanyola de futbol:

 Classificaci dels clubs dels Pasos Catalans .
 Grup 1 .


Mxims golejadors
21  	 SOLDADO  (R. Madrid B);
18 	 ALEJANDRO  (Lanzarote);
17 	 QUINI  (Alcorcn);
16 	 GENI  (Rayo Vallecano);
14 	 MARCOS MRQUEZ  (Legans);

Porters menys golejats
0,69  	22/32  	 DIEGO LPEZ (R. Madrid B);
0,75 	21/28 	 CICOVIC (Las Palmas);
0,76 	22/29 	 MOISS (Univ. Las Palmas);
0,78 	25/32 	 LEAL (Alcal);
0,87 	26/30 	 SEGURA (Rayo Vallecano);

 Grup 3 .

El Llevant B no va poder disputar la promoci d'ascens en haver descendit el Llevant a segona divisi.

Mxims golejadors
18  	 SENDOA  (Alacant);
16 	 TOLEDO  (Zaragoza B);
15 	 JONATHAN  (Espanyol B);
13 	 ORDEZ  (Benidorm);
12 	 BORGE  (Vila Joiosa);

Porters menys golejats
0,49  	17/35  	 MANU HERRERA (Llevant B);
0,50 	15/30 	 CHEMA (Alacant);
0,62 	23/37 	 OLIVA (Castell);
0,84 	27/32 	 MIGUEL  (Zaragoza B);
0,90 	27/30 	 ROCA (Novdelda);

 Classificaci de la resta de grups .


Grup 2



Grup 4




 Resultats finals .

 Campions: Real Madrid B, Ponferradina, Alacant i Sevilla B;
 Ascensos a Segona divisi: Hrcules, Castell, Lorca Deportiva CF i Real Madrid B;
 Descensos a Tercera divisi: Fuerteventura, Mallorca B, Navalcarnero, At. Arteixo, Guijuelo, Gim. Torrelavega, Sestao River, Haro, Girona, Espanyol B, Novelda, Pea Sport, Tomelloso, Don Benito, Jerez de los Caballeros, Arenas de Armilla i Mirands;

 Llegenda .
PJ-partits jugats, PG-guanyats, PE-empatats, PP-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, Pts-punts

 Ascens de categoria
 Descens de categoria

 Vegeu tamb .
Segona divisi B;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304345" title="Temporada 2003-2004 de la Segona divisi B espanyola de futbol" nonfiltered="253" processed="253" dbindex="120267">
Dades de la Temporada 2003-2004 de la Segona divisi B espanyola de futbol:

 Classificaci dels clubs dels Pasos Catalans .
 Grup 3 .


Mxims golejadors
20  	 DIEGO TORRES  (Gimnstic);
19 	 COROMINAS  (Espanyol B);
18 	 JORDI MARTNEZ  (Matar);
17 	 HUEGN  (Lorca);
15 	 NAKOR  (Lleida);

Porters menys golejats
0,82  	23/28  	 RUBN (Barcelona B);
0,84 	31/37 	 RAFA (Lorca);
0,84 	32/38 	 FELIP (Gimnstic);
0,88 	29/33 	 OLIVA (Castell);
0,92 	34/37 	 EDUARDO (Lleida);

 Classificaci de la resta de grups .


Grup 1

CD Logros descendit per impagament

Grup 2



Grup 4




 Resultats finals .

 Campions: Pontevedra, At. Madrid B, Lleida i Lanzarote;
 Ascensos a Segona divisi: Lleida, Pontevedra, Racing de Ferrol i Gimnstic;
 Descensos a Tercera divisi: Racing B, Calahorra, Caudal, Avils Ind., Logros, Casetas, Toledo, Compostela, Rayo Majadahonda, Valncia B, Matar, Yeclano, Palams, Cacereo, Mrida UD, Villanovense, Los Palacios i Betis B;

 Llegenda .
PJ-partits jugats, PG-guanyats, PE-empatats, PP-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, Pts-punts

 Ascens de categoria
 Descens de categoria

 Vegeu tamb .
Segona divisi B;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304346" title="Pesquera" nonfiltered="254" processed="254" dbindex="120268">

Pesquera s un municipi de la Comunitat Autnoma de Cantbria. Es troba en la comarca de Campoo-Los Valles i limita al nord amb Brcena de Pie de Concha i Molledo, al sud i oest amb Santiurde de Reinosa i a l'est amb San Miguel de Aguayo.

 Localitats .

 Pesquera (Capital), 47 hab.
 Ventorrillo, 32 hab.
Somaconcha, deshabitada.


Demografia.



Font: INE











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304347" title="Temporada 2002-2003 de la Segona divisi B espanyola de futbol" nonfiltered="255" processed="255" dbindex="120269">
Dades de la Temporada 2002-2003 de la Segona divisi B espanyola de futbol:

 Classificaci dels clubs dels Pasos Catalans .
 Grup 3 .


Mxims golejadors
18  	 SERGIO GARCA  (Barcelona B);
16 	 BARBARIN  (Burgos);
16 	 MORANTE  (Alacant);
15 	 TARRS  (Sabadell);
15 	 NANO  (Lleida);

Porters menys golejats
0,43  	15/35  	 OLIVA (Castell);
0,72 	21/29 	 SANTISTEBAN (Burgos);
0,85 	23/27 	 TOO (Hrcules);
0,93 	28/30 	 MORALES (Gramenet);
1,03 	36/35 	 EDUARDO (Lleida);

 Classificaci de la resta de grups .


Grup 1



Grup 2



Grup 4




 Resultats finals .

 Campions: Universidad de Las Palmas, Real Unin, Castell i Algeciras;
 Ascensos a Segona divisi: Cdiz, Algeciras, Mlaga B i Ciudad de Murcia;
 Descensos a Tercera divisi: Marino de Luanco, Lugo, vila, Ribadesella, Gernika, Peralta, Noja, Binfar, Aurrer Vitoria, Gav, Reus, L'Hospitalet, Oriola CF, Dter Zafra, Moralo, Torredonjimeno, Motril i Langreo;

 Llegenda .
PJ-partits jugats, PG-guanyats, PE-empatats, PP-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, Pts-punts

 Ascens de categoria
 Descens de categoria

 Vegeu tamb .
Segona divisi B;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304348" title="Pentywyn" nonfiltered="256" processed="256" dbindex="120270">

Pentywyn (etimolgicament, fi de les dunes, en angls Pendine) s un poble del comtat galls de Sir Gaerfyrddin, en la badia de Caerfyrddin.

 Histria .
La poblaci est formada per dues parts diferenciades: el nucli antic, situat dalt d'un tur i agrupat al vontant de l'esglsia parroquial, i el petit barri martim del port, a la costa. Al llarg del segle XX, aquest darrer pass a dedicar-se al turisme de platja. La platja de Pentywyn guany fama quan Malcolm Campbell i J.G. Parry-Thomas hi bateren el rcord de velocitat terrestre cinc vegades entre els anys 1924 i 1927. Parry-Thomas es mat en un darrer intent a aquesta mateixa platja el 1927.

La parrquia est situada a uns pocs quilmetres al sud del Landsker, la frontera del domini lingstic galls, i s predenominantment anglo-parlant.

 Platja .
Durant la Segona Guerra Mundial, la platja fou emprada com a camp de tir i, ms recentment, l'empresa militar "QuinetiQ" tamb hi ha fet proves de la mateixa mena.

El Club de Land Sailing de Carmarthenshire t la concessi per a practicar-hi esports de tracci per vent, com el Land sailing (amb carretons a vela), Kite buggying (amb carretons arrossegats per estels de tracci) i Kite landboarding (monopatins arrossegats per estels).

 Llocs d'inters .

Pentywyn acull el Museu de la Velocitat, amb el restaurat Babs, el cotxe de Parry-Thomas. El museu t un horari de visita redut (Informaci).

L'esglsia (Eglwys Cymyn) conserva la "Pedra d'Avitoria", del segle V, amb una inscripci en Ongham, un antic alfabet irlands.

 Enllaos .
 Plana web de Pentywyn ;
 Museu de la velocitat de Pentywyn ;
 Club de Land Sailing de Carmarthenshire;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304349" title="Jean Goujon" nonfiltered="257" processed="257" dbindex="120271">


Jean Goujon (Normandia?, c. 1510 - Bolnia, c. 1564-1569), fou un escultor i arquitecte francs. 

Durant la seva poca de formaci va ser a Roma i, de tornada a la seva ptria, va treballar amb Pierre Lescot i plegats van dissenyar la construcci del triomf del rei de Frana Enric II. Anomenada La Font de Els Inocentes avui, aquesta construcci romandra, al contrari d'altres construccions del triomf concebudes per desapareixer. Avui dia, noms s una cpia del monument construt el 1549 el tron del qual es troba al centre de la Plaa dels Innocents. La primera funci de la font era simbolitzar el triomf del Rei de Frana a la seva entrada a Pars. Des del 1550, va treballar, sobretot, per al Louvre.

Del seu taller es l'obra de Diana recolzada sobre un crvol (1549), realitzada per Diane de Poitiers al castell d'Anet.

S'ignora la data de la mort de Jean Goujon. Els historiadors perden les seves dades des del 1565, va haver de perdre la vida durant la Massacre del dia de Sant Bartomeu.
 
 Enllaos externs .
Imatges d'obres de Jean Goujon.;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304350" title="Temporada 2001-2002 de la Segona divisi B espanyola de futbol" nonfiltered="258" processed="258" dbindex="120272">
Dades de la Temporada 2001-2002 de la Segona divisi B espanyola de futbol:

 Classificaci dels clubs dels Pasos Catalans .
 Grup 2 .

El Real Zaragoza B no va poder disputar la promoci d'ascens en haver descendit el Zaragoza a segona divisi.

 Grup 3 .


 Classificaci de la resta de grups .


Grup 1



Grup 4




 Resultats finals .

 Campions: Barakaldo, Barcelona B, Real Madrid B i Motril;
 Ascensos a Segona divisi: Terrassa, Compostela, Getafe i Almera;
 Descensos a Tercera divisi: Sporting de Gijn B, Oviedo B, Caudal, Univ. Oviedo, Real Sociedad B, ibar B, Huesca, Alfaro, Benidorm, Vecindario, Onda, Mensajero, Linense, Dos Hermanas, San Fernando, Coria, Granada i Beasain;

 Llegenda .
PJ-partits jugats, PG-guanyats, PE-empatats, PP-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, Pts-punts

 Ascens de categoria
 Descens de categoria

 Vegeu tamb .
Segona divisi B;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304351" title="Omal" nonfiltered="259" processed="259" dbindex="120273">
Omal  s un nucli de 480 inhabitants del municipi de Geer, a la provncia de Lieja de la regi valona de Blgica. Fins al 1977 era un municipi independent. 

Omal es troba a l'antiga via romana Bavay-Tongeren-Maastricht-Colnia, actualment la carretera N69. Es un nucli d'Haspengouw regat pel Faux-Geer, un afluent del Jeker.
S'han trobat traces d'habitaci d'uns 50 mil anys: gavinets,  arrassadors i piques de slex. Fa 6500 anys unes tribus, originries del balcnics van eixarmar la regi. Es consideren com els primers agricultors de l'actual Blgica, els arqueolegs van donar-les el nom domalians. Molts vestigis continuen a trobar-se als marges de la via romana 
 
A l'edat mitjana, Omal pertanyia al comtat de Moha, que pass al Principat de Lieja al segle XIII. La senyoria depenia de la cort de Wanze, del qual el batlle de Moha era el president. Els prnceps-bisbes de Lieja van donar el poble en empenyorament de prestecs concedits a provedors de fons, com per exemple a L. Dormael al 1619, a l'advocat Preud'homme al 1745, al comte d'Oultremont als 1756 i al noble Vandensteen de Saive al 1784, tot just abans la revoluci del 1789.

Dins d'Omal, va existir una petita senyoria enclavada, anomenada de la rue (trad.: del carrer) o du chemin d'Omal (trad.: del cam d'Omal) que depenia de la cort feudal de Brabant. Els senyors daquest enclavat es deien d'Oumale, Thiribu d'Oumale o vander Roest. A l'esglsia d'Omale es troben sepulcres formosos d'aquestes famlies.

La catedral Sant Lambert de Lieja, la collegiata de Huy i l'abadia de la Vall de Nostra Dama tamb van posseir terres a Omal.

Llocs d'inters.
Els cinq tmuls, d'un general rom i de quatre dels seus fills;
Un colomar fortificat senyoral dl segle XVII;
El casal, seu de la senyoria;
Les runes del castell d'Omal, construt al 1647;
L'esglsia Sant Lambert (1755);

Enllaos externs.
Foto del casal;
Foto del colomar fortificat;

 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304354" title="Costa Occidental de Cantbria" nonfiltered="260" processed="260" dbindex="120274">

Costa Occidental de Cantbria s una s una comarca de Cantbria. T un carcter urb i s de tendncia turstica. Com el seu propi nom indica, aquesta comarca s'estn pel litoral de l'oest de la comunitat autnoma, des del lmit amb Astries, en la desembocadura del riu Deva, fins al municipi de Santillana del Mar; encara que aquests lmits poden variar segons la font, ja que aquesta comarca, com la resta de les de Cantbria, no est regulada per possex uns elements caracterstics comuns a tots els municipis que la formen. Aquesta zona conta amb grans actius turstics com sn la platja, naturalesa, gastronomia i cultura.

Dels municipis que la formen, sn Santillana del Mar, Comillas i San Vicente de la Barquera els quals ms renom tenen i per tant principals destinacions, tant en la comarca com en Cantbria. En la comarca occidental desemboquen dues dels rius ms llargs de Cantbria: el Deva i el Nansa a ms del riu Escudo. A ms de les nombroses platges, podem trobar el Parc natural d'Oyambre i la Munanya Corona. Com s'ha comentat, destaca la cultura en la zona, ja que en uns pocs quilmetres es concentren la Cova i Museu de Altamira, el Zologic i Jard Botnic, la Collegiata en Santillana del Mar. I a Comillas es troba el Palau de Sobrellano, la Universitat Pontifcia de Comillas (actualment recuperant-se per al Campus Comillas) i el Capritx de Gaud. L'occident cntabre s una comarca principalment turstica que, al contrari que l' orient, havia roms a salvo de la construcci massiva a causa de la tardana en construcci de l'Autovia del Cantbric, completada a del segle XXI. 

La poblaci total de la comarca arriba a la xifra de 20.192 habitants, segons dades de l'INE de l'any 2006 (veure taula). Segons les dades del mateix any, els seus tres nuclis ms poblats, de maig a menor, sn: San Vicente de la Barquera (4.491), Santillana del Mar (3.983) i Val de San Vicente (2.670). I els seus tres nuclis menys poblats, de menor a major, sn: Ruiloba (762), Udas (843) i Valdliga (2.414). A pesar que ja existeix una llei de comarcalitzaci de Cantbria, aquesta encara no ha estat desenvolupada per tant la comarca no t entitat real 



Municipis de la comarca.

 Alfoz de Lloredo.

 Comillas.
 Ruiloba.
 San Vicente de la Barquera.
 Santillana del Mar.
 Udas.
 Val de San Vicente.
 Valdliga.

Destacat.

 Cova d'Altamira.
 Cova d'El Soplao.
 Cova de la Fuente del Saln.
 Cova de La Meaza.
 Campus Comillas. ;
 Zoolgic i Jard Botnic de Santillana del Mar.
 Collegiata de Santillana del Mar.

Galeria.



 Referncies .


Enllaos externs.

 Cova d'El Soplao;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304356" title="Consell de Seguretat Nuclear" nonfiltered="261" processed="261" dbindex="120275">
El Consell de seguretat nuclear (CSN) s la instituci espanyola encarregada de controlar l'efecte de les radiacions ionizants sobre treballadors, medi ambient i poblaci, i la seguretat d'installacions nuclears i radioactives. S'encarrega anualment d'enviar un informe al Congrs dels Diputats i al Senat on s'indica l'activitat desenvolupada durant l'any anterior. Tamb aporta les dades operatives de les centrals nuclears situades en territori espanyol, informant de la manera d'operaci, potncia trmica, potncia elctrica, pressi primari, temperatura primari, concentraci de Bor, entre uns altres.

 Biblioteca del CSN . 
En les installacions del CSN es troba una biblioteca que cont ms de 7000 volums de tot el relacionat amb el camp de l'energia nuclear, entre els quals podem trobar monografies, informes tcnics, ttols de revistes, normes, informes anuals i congressos.

 Localitzaci . 
Es troba a Madrid. Lloc on es pot observar un museu on s'expliquen fonaments sobre les radiacions ionizants, petits experiments perqu els visitants observin l'acci d'aquestes sobre una persona o objecte.

 Enllaos externs . 
 Pgina web del Consell de seguretat nuclear espanyol;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304358" title="Casa de Francnia" nonfiltered="262" processed="262" dbindex="120276">
La casa de Francnia fou una dinastia feudal alemanya. Vegeu Ducat de Francnia.



 Genealogia .
Branca vella o primera de Francnia .
Gebhard de Lahngen 832-879;
Conrad el Vell (+906) comte de Oberlahngau,  casat amb Glismut, filla de l'emperador Arnau.
Conrad I el Jove, duc de Francnia (906-918) casat amb Cunegunda vdua de Leopold de Baviera;
Everard (+939), duc de Francnia;
Everardo (+939), comte de Niederlerlahngau;
Conrad (948);
Gebhard (+910) comte de Wetterau, duc de Lorena el 904;
Od (+949) comte de Wetterau, casada amb una filla d'Heribert de Vermandois;
Gebhard (+938);
Conrad I de Subia 920-997 comta al Rheingau 949 i duc de Subia el 982, casat amb Jutta;
Hermann II de Subia (+1003), duc de Subia (997) casay el 988 amb Gerberga (+1000) filla del rei Conrad de Borgonya;
Matilde 989-1033, casada amb Conrad duc de Carntia (+1011) i amb Frederic II duc d'Alta Lorena (+1027);
Beatriu (+1025) casada amb Adelbert d'Eppenstein duc de Carntia (+1039);
Bertold 992-993;
Gisela 993-1043 casada el 1014 amb el duc Ernest I de Subia (+1015), casada 1015 amb Bruno comte de Bruswick (+1016), casada 1016 amb Conrad II el Slic (+1039);
Hermann III de Subia (+1012) duc de Subia;
Od 920-982 comte al Wetterau (949);
Judit (+973), casada amb Enric comte d'Stade (+976);
Heribert 925-992, comte de Kinziggau 949, comte de Gleiberg 976, casat amb Irmtrud filla de comte Megingos (Meingaud);
Gebhard (+1016);
Od de Hammerstein 975-1036 casat amb Irmgarda (+1042) filla de comte Godofred de Verdun;
Irmtrud, casada amb Frederic, comte de Luxemburg (+1019);
Gerberga, casada amb Enric, margrau d'Schweinfurt (+1017);
Hemmann (+949), duc de Subia (927), casat amb Riglinda, vdua de Brukhard de Subia;
Ida (+986), casada amb Ludolf duc de Suabia (+957);
Rudolf (+908), bisbe de Wurzburg 892;

Branca jove de Francnia .

Werner (+917) comte de Speyergau burgrau de Worms;
Conrad el Roig, duc de Francnia i duc de Lorena (944-953), casat el 947 amb Luitgarda (+953) fill del rei Ot I;
Ot (+1004) comte de Wormgau, duc de Carntia (978), casada amb Judit;
Enric (990-1000) comte d'Spira;
Conrad II el Slic (o Conrad III) (vers 990-1039) rei d'Itlia 1026-1039, rei de Germnia 1027-1039, emperador 1027-1039, rei de Borgonya 1033, casat el 1016 amb Gisela (de la branca vella)  filla d'Hermann II de Subia.
Enric III el Negre 1017-1056, rei de Borgonya 1038, rei de Germnia 1039-1056, emperador 1046-1056, casat el 1036 amb Cunegunda (+1038) filla del rei Knut de Dinamarca, i el 1043 amb Ines (+1077) filla de Guillem III comte de Poitou;
Beatriu, abadessa de Quedlimburg el 1045;
Matilde casada el 1059 amb Rodolf de Subia (+1080);
Judit (Sofia) casada 1063 amb Salom rei d'Hongria (+1087), el 1088 amb Ladislao duc de Polnia (+1102);
Adelaida, abadessa de Quedlimburg 1062;
Enric IV rei de Germnia 1056-1106, emperador 1084, deposat el 1105, casat el 1066 amb Berta (+1087) filla de comte Ot de Savoia i el 1089 amb Euprxia o Praxdia (+1109) filla del gran duc Vsevold I de Kiev;
Adelaida I (+ 1079);
Enric I (+1071);
Conrad I, duc de la Baixa Lorena 1076-1089, rei de Germnia (1090-1099) rei d'Itlia 1093, casat el 1093 amb Matilde filla de comte Reoger de Siclia;
Ines I (+1143) casada el 1089 amb Frederic I de Staufen duc de Subia (+1105) i el 1106 amb Leopold II marcgravi d'ustria (+1136) > Hohenstaufen;
Enrique V, 1081-1125 rei de Germnia 1106, emperador 1111, casat el 1114 amb Matilde filla del rei Enric I d'Anglaterra;
Conrad I duc de Baviera (+1054);
Bruno 973-999, papa Gregori V (999);
Conrad I (+1011), duc de Carntia vers 1004, casat amb Matilde filla df'Hermann II de Subia;
Conrad II (+1039) duc de Carntia 1036;
Bruno (+1045) arquebisbe de Wurzburg (1034);
Guillem (+1047) arquebisbe d'Estrasburg;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304361" title="Partit Carmel-Partit Blau" nonfiltered="263" processed="263" dbindex="120277">
Partit Carmel-Partit Blau s un partit poltic catal d'mbit nacional que engloba plataformes, associacions i entitats venals, fruit de les mobilitzacions sorgides arran de l'enfonsament del tnel de maniobres de la L-5 del Metro de Barcelona al seu pas pel barri del Carmel de Barcelona el 2005.  A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2006 va obtenir 1.039 vots.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304362" title="Sebastian Mnster" nonfiltered="264" processed="264" dbindex="120278">

Sebastian Mnster (Escrit tamb en alemany com Sebastian Muenster), (Va nixer el 20 de gener de 1488 a Nieder-Ingelheim am Rhein - 26 de maig de 1552 a  Basilea). Es tracta d'un gran estudis de la llengua hebrea i un prolfic cosmgraf. Apareixia un retrat d'ell com a rector de la universitat de Basilea al revers dels bitllets de 100 marcs alemanys en circulaci des del 1962 fins 1997 just abans de la incorporaci de la moneda europea.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304363" title="Taula de derivades" nonfiltered="265" processed="265" dbindex="120279">
En el procs de clcul de derivades o diferenciaci, es pot obtenir la derivada de qualsevol funci elemental emprant les regles de derivaci i la taula de derivades de les funcions base a partir de les quals es construeixen la resta de funcions elementals.  

Les derivades d'aquestes funcions base s'obtenen normalment a partir de la definici de derivada, aplicant les propietats de cada funci i amb les tcniques de clcul de lmits.

 Taula de derivades.

Demostraci.
Derivada d'una constant.

En el cas de la funci constant la seva grfica s una recta horitzontal i per tant t pendent zero a tot arreu, aquest resultat tamb s'obt directament en aplicar la definici de derivada a la funci constant: f(x)=c.
 .

Derivada d'una potncia entera.
En cas que , s'obt:

.

Aplicant la frmula del binomi de Newton, agrupant els termes que tenen h elevada a una potncia superior a 2 i traient h2 factor com d'aquests termes, resulta:
;
A partir d'aqu, operant s'obt:

.

Derivada d'una potncia real.
Pel clcul de la derivada d'una potncia real primer es transforma l'expressi:
;
Llavors s'aplica la regla de la cadena:
;
Amb
;
D'aqu, operant, i tenint en compe la derivada de la funci exponencial (veure ms endavant) resulta:

Aquesta expressi, s formalment idntica al cas de la potncia entera. 

Pel cas particular de  resulta:

Per tant:

Derivada de la funci logaritme.
Pel cas de , aplicant la definici de derivada i ficant els termes dins de la funci logaritme s'obt:

Aquesta expressi es pot transformar de la segent manera:


Per quant h tendeix a zero x/h tendeix a infinit (si x>0), per tant el lmit es pot calcular tenint en compte la definici del nombre e:
;
Per tant la derivada de la funci logaritme s:
;
O el que s el mateix:
;
tenint en compte que:
;
Com es pot comprovar plantejant:


En el cas particular del logaritme natural:
;

Derivada de la funci exponencial.
Com que la funci exponencial s la inversa de la funci logaritme, s'aplica la regla de la derivada de la funci inversa:
;
Amb:
;
Substituint i operant resulta:

O el que s el mateix:
;
Pel cas particular de qu  resulta:
;

Derivada de les funcions trigonomtriques.

Les derivades de les funcions sinus i cosinus es troben a partir de la definici de derivada, aplicant les identitats trigonomtriques de la  suma de raons trigonomtriques
;
;
i les identitats trigonomtriques
;
;
Un cop s'han trobat les derivades del sinus i del cosinus la derivada de la tangent es calcula aplicant la regla del quocient a la identitat trigonomtrica:
;
A partir d'aqui es troben les derivades de les funcions cotangent, secant i cosecant aplicant la Regla de la ra inversa d'una funci a les identitats:
;
Els detalls de tot el procs es troben a l'article Derivaci de les funcions trigonomtriques
Derivada de les funcions inverses de les funcions trigonomtriques.
La derivada de les inverses de les funcions trigonomtriques es calculen aplicant la Regla de la funci inversa a cada una de les funcions trigonomtriques i simplificant el resultat. Els detalla es poden trobar a l'article Derivada de les inverses de les funcions trigonomtriques

 Derivades de les funcions hiperbliques  .

;

;

;

;

;

;

;

;

;

;

;

;

 Derivades de funcions especials  .
Funci Gamma
;

Vegeu tamb.
Regla de la cadena;
Derivaci de les funcions trigonomtriques;
Derivada de la funci inversa;

Referncies.
http://www.edicionsupc.cat/virtuals/caplln/ME01007X.htm#
Enllaos externs.
Taula de derivades




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304364" title="Regi 7" nonfiltered="266" processed="266" dbindex="120280">

Regi 7 s un diari en catal publicat a la Catalunya central. 
s independent i progressista i ofereix informaci de les comarques del Bages, el Solsons, el Bergued, la Cerdanya (des de 1986) i l'Anoia (des de 1995). Darrerament tamb cobreix l'Alt Urgell i el sector nord del Baix Llobregat. 

L'empresa editora s Edicions Intercomarcals SA, basada en l'accionariat popular. El seu president executiu s Gonal Mazcun i Boix i el conseller delegat s Flix Noguera i Carrillo. El diari forma part del Grup Regi7, grup de comunicaci que inclou el diari, Televisi de Manresa i Imprintsa. El 2001 cre la Coordinadora de Mitjans amb vuit publicacions catalanes ms.

T un tiratge d'uns 10.000 exemplars diaris.

 Histria . 
s fundat a Manresa el 1978 i el 30 de desembre del mateix any se'n publica el primer nmero, just acabada de ser aprovada la constituci, amb 2.500 exemplars. Comena venent-se a les comarques del Bages, el Bergued i el Solsons amb una redacci de noms cinc persones, una cinquantena de collaboradors i quatre-cents accionistes. La redacci s installada a la Muralla de Sant Domnech. L'any 1983 passa de tenir dos edicions a tenir-ne cinc per setmana amb un tiratge de 4.000 exemplars. Dos anys desprs Edicions Intercomarcals s'endinsa a la informtica, d'aquesta manera Regi7 es converteix en el primer diari comarcal que utilitza la informtica. Ms endavant, la Cerdanya passa a formar part de les comarques en qu Regi7 s publicat. El 1990 Edicions Intercomarcals adquireix una antiga fbrica txtil de Manresa amb 1650 metres quadrats de superfcie com a nova seu de l'empresa editora de Regi7. El 1993 a Sant Fruits s'estrena una rotativa amb propietat d'Imprintsa. A ms a ms aquest l'Alt Urgell i el Baix Llobregat passen a formar part de les comarques amb el diari Regi7. El 1995 adquireix l'histric Diari d'Igualada, d'aquesta manera es crea una edici exclusivament per la comarca de l'Anoia, amb redacci a Igualada. Quan Regi7 fa vint anys es fa inaugurar una nova rotativa a Imprintsa. L'any 2001 el diari surt els set dies de la setmana amb renovat disseny i noves seccions. A finals del 2001 el Grup Regi7 inaugura un nou mitj de comunicaci, Televisi de Manresa, coneguda popularment com a TVM. La ubica al mateix edifici. El 2006 el grup de comunicaci entra a formar part d'Editorial Prensa Ibrica, per obtenir consolidaci i d'aquesta manera poder progressar. El mateix any s'estrena un nou equipament editorial, ms avanat i amb nous mtodes. Imprintsa estrena una rotativa amb la tecnologia ms avanada.

Grcies a l'esfor i la millora, Regi7 ha rebut diversos guardons. Enguany el diari celebra el 30 aniversari. Dos-cents treballadors i mil cinc-cents collaboradors (articulistes, corresponsals i illustradors i dibuixants) consoliden el grup entre el diari, TVM i Imprintsa. Compta amb diverses delegacions a Manresa (seu central), al Bergued, al Solsons, a Puigcerd, a Igualada i a Barcelona.

En un futur no molt lluny es t previst d'installar a l'edifici del grup un auditori per a cent persones i una sala d'exposicions.

Grup Regi7 sens dubte s el grup de comunicaci lder de la Catalunya central i un dels millors grups de comunicaci de tot Catalunya.

 Seccions .
 Tema del dia;
 Manresa;
 Fet divers;
 Comarques;
 Intercomarcal;
 Cultures;
 Economia;
 Catalunya ;
 Espanya/Mn;
 Esports;
 Opini;
 Cartes al director;
 Comunicaci;
 Programaci TV;
 Horscop;
 Verinosa llengua;
 Previsi meteorolgica;
 Agenda;

 Pgina web .
L'actual pgina web de Regi7 (www.regio7.cat) s un web d'informaci d'ltima hora actualitzada cada hora. Hi ha tot tipus d'informaci (local, comarcal, nacional, internacional, esportiva, cultural, ...).

 Club de l'Eix .
El Club de l'Eix s la uni dels clubs de subscriptors de les publicacions El 9 Nou, Regi7 i Segre, per tal d aconseguir junts ms avantatges i ms bones ofertes per a tots els associats.
	  	
El Club de l Eix informa constantment de noves ofertes, avantatges i promocions a la pgina que apareix com a mnim cada setmana a totes tres publicacions.

 Suplements .
El dissabte, Regi7 s ms gran, ja que a ms a ms de les notcies del dia publica els suplements Revista, Classificats, Presncia, El Camp i Motor.

 Enllaos extens .
 Lloc de Regi 7;
 Lloc del Club de l'Eix;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304365" title="Coordinadora de Mitjans" nonfiltered="267" processed="267" dbindex="120281">
Coordinadora de Mitjans s un grup de comunicaci constitut el juny del 2001 pel Diari d'Andorra, Diari de Balears, El 9 Nou, El Punt, El 3 de vuit, L'Hora del Garraf, Regi 7, Segre i el diari electrnic VilaWeb, el primer grup de la premsa en catal del pas i el tercer en informaci general de Catalunya quant a nombre de lectors. Entre les seves iniciatives cal esmentar la creaci d'El 9 Esportiu i el rellanament de les revistes Dossier Econmic i el setmanari Presncia. El director general s Joan Vall i Clara.

 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304366" title="Medalla de la Campanya Americana" nonfiltered="268" processed="268" dbindex="120282">

La Medalla de la Campanya Americana (angls: American Campaign Medal) s una condecoraci de campanya dels Estats Units, atorgada a qualsevol membre de l'Exrcit dels Estats Units que servs al Teatre d'Operacions Americ durant la Segona Guerra Mundial. Va ser creada pel President Franklin D. Roosevelt mitjanant l'Ordre Executiva 9265, del 6 de novembre de 1942, i anunciada al Butllet del Departament de Guerra 56 de 1942.

Atorgada al personal de les Forces Armades dels Estats Units per servir al Teatre Americ entre el 7 de desembre de 1941 i el 2 de mar de 1946 sota qualsevol de les segents condicions:
 Per una destinaci permanent fora dels lmits continentals dels Estats Units;
 Per una destinaci permanent com a membre de la tripulaci d'un vaixell navegant per les aiges oceniques per un perode de 30 dies consecutius  60 alterns;
 Per una destinaci permanent com a membre d'un avi fent vols regulars i freqents sobre l'oce durant un perode de 30 dies;
 Per una destinaci permanent dins dels lmits continentals dels Estats Units per un perode d'un any;
 Per una destinaci fora dels lmits continentals dels Estats Units com a passatger o en un dest temporal durant 30 dies consecutius o 60 alterns. ;
 Per rebre una condecoraci de combat o un certificat pel comandant de cos pel combat actiu contra l'enemic.
Els lmits dels Estats Units sn els seus lmits continentals, part de l'oce Atlntic, una porci d'Alaska i una porci de l'oce Pacfic que envolta Califrnia i la Baja Califrnia. 

La medalla va ser dissenyada per Thomas Hudson Jones; i el revers va ser dissenyat per A.A. Weinman, repetint el disseny de la Medalla de la Campanya Europea-Africana-Orient Mitj i de la Medalla de la Campanya Asitica-Pacfica.

La Medalla de la Campanya Americana va ser atorgada noms com a gal durant tota la Segona Guerra Mundial (aprovat pel Secretari de la Guerra el 24 de novembre de 1942), i noms es cre com a medalla al 1948, sent anunciat a la Circular 48 del 25 de setembre de 1948i subseqentment publicada al Reglament de l'Exrcit 600-65 del mateix dia. El primer en rebre-la va ser el General d'Exrcit George Marshall.

La Insgnia d'Operaci de Combat de la Fora de Marines de la Flota va ser autoritzada per a certs mariners.

s similar a la Medalla del Servei de Defensa Americana, que ja existia abans de l'entrada dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial.

El gal tamb es pot fer servir com a corbata per a l'estendard d'unitat, si b cap unitat la reb.

Les Estrelles de Servei estaven autoritzades a qualsevol membre que hagus entrat en combat amb les forces de l'Eix al Teatre Americ. Aix bsicament es referia als membres de l'Exrcit que formaven part de les patrulles anti-submarins a l'Atlntic. Van haver 3 campanyes:

 Antisubmarina: 7/12/1941   2/9 de 1945;
 Combat de terra*: 7/12/1941   2/9 de 1945;
 Combat aeri*: 7/12/1941   2/9 de 1945;

(* Aquestes campanyes no s'exhibeixen a les banderes de l'exrcit)

 Disseny .
Una medalla de bronze de 33mm de dimetre. A l'anvers apareix un creuer de la Marina a tota mquina amb un avi B-24 volant pel damunt, amb un submar enemic enfonsant-se sobre 3 onades. Al fons apareixen alguns edificis, com a smbol de l'arsenal de la democrcia. Al damunt apareix la inscripci "AMERICAN CAMPAIGN." (Campanya Americana)

Al revers, apareix l'liga calba dels Estats Units entre les dates  1941-1945  i la inscripci "UNITED STATES OF AMERICA".

Penja d'una cinta de 36mm d'ample blava. Als costats hi ha dues franges de 7mm en blanc-negre-vermell-blanc, i centrada hi ha una franja de 3mm en blau fosc-blanc-vermell.
El color blau representa les Ameriques. La franja central blau fosc-blanc-vermell (presa de la Medalla del Servei de Defensa Americana) es refereix a la continuaci de la lluita desprs de Pearl Harbor. Les franges blanques i negres es refereixen a la lluita contra Alemanya a la costa Atlntica, mentre que les franges blanca i vermella es refereixen a la lluita contra Jap a la costa del Pacfic.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304367" title="Diari d'Andorra" nonfiltered="269" processed="269" dbindex="120283">
Diari d'Andorra s un peridic creat a Andorra la Vella el maig de 1991 com a mitj d'informaci nacional. i que t un tiratge de 19.000 exemplars i compta amb 1.900 subscriptors, cosa que l'ha fet lder de la premsa peridica andorrana. Edita la revista setmanal gratuta 7dies, amb una tirada de 30.000 exemplars distributs en domicilis particulars, establiments comercials, hotels i restaurants d'Andorra i l'Alt Urgell, i tamb posseeix l'emissora Andorra 7 Rdio. L'empresa editora del diari s Premsa Andorrana, SA i el seu president s Marc Vila i Amig. Forma part de la Coordinadora de Mitjans.

 Enllaos externs .
 Web del Diari d'Andorra;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304370" title="Fugger" nonfiltered="270" processed="270" dbindex="120284">

Els Fugger foren una dinastia familiar d'Augsburg, al sud-oest d'Alemanya, al segle XIV. Es van destacar com a banquers, sent finalment considerats com els principals banquers dels Habsburg. Apareixen esmentats per primer cop al segle XIV (cap el 1367)  i ms tard Jacob Fugger va establir la grandessa de la famlia; fou nomenat comte de Kirchberg-Weissenhorn el 1511 amb drets sobirans inclosos el fer moneda. Van adquirir Gablingen (1527), Mickhausen (1528), Burgwalden (1529), Oberndorf an der Donau (1533), terres a Hongria (1535), Pflege Donauwrth (1536), Gltt (1537), Babenhausen und Brandenburg (1539), Pless (1546), Rettenbach (1547), terres a Alscia (1551), Kirchheim (1551), Duttenstein (castell proper a Dischingen) (1551), Eppishausen (1551), Niederalfingen (1551), Stettenfels (1551), Reichau (prop de Boos) (1551) i Kettershausen und Bebenhausen (1558).

La famlia es va dividir en nombroses lnees  de les quals alguna encara subsisteix.

Referncia .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304371" title="Unin Popular de Langreo" nonfiltered="271" processed="271" dbindex="120285">

La Unin Popular de Langreo s un club de futbol asturi del municipi de Langreo.

 Histria .
La Unin Popular de Langreo va ser fundada el 1961 per la fusi dels clubs Racing Club Langreano i Crculo Popular de La Felguera. 

El Racing Club Langreano, tamb conegut com Racing Club de Sama, va ser fundat l'any 1915.

El Crculo Popular de La Felguera va ser fundat l'any 1917 com una associaci de caire cultural i esportiu. Form el club de futbol amb jugadors de Atltico Felguerino. Va pujar a Segona Divisi la temporada 1952-1953, on romangu fins 1958.

 Dades del club .
 Temporades a 1a Divisi: 0.
 Temporades a 2a Divisi: 8.
 Millor posici a la lliga: 11 a Segona Divisi (1963/64);
 Pitjor posici a la lliga:  11 a Tercera Divisi (1975/76);

 Palmars .
5 cops campi de 3a divisi (1961/62, 1969/70, 1981/82, 1985/86, 2001/02);

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Web no oficial;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304374" title="Caudal Deportivo de Mieres" nonfiltered="272" processed="272" dbindex="120286">

El Caudal Deportivo de Mieres s un club de futbol del municipi de Mieres (Astries).

 Histria .
El club es fund el 13 de gener de 1941. s el continuador del Racing de Mieres fundat l'any 1918.

 Dades del club .
 Temporades a 1a Divisi: 0.
 Temporades a 2a Divisi: 7.
 Temporades a 2a Divisi B: 7.
 Temporades a 3a Divisi: 40.

 Trajectria esportiva .
1945-46 Ascens a la 3a Divisi.;
1948-49   3a Divisi Grup I. 9 amb 22 punts.
1949-50   3a Divisi Grup I. 1r amb 50 punts.
1950-51   3a Divisi  Grup I. 2n amb 43 punts, ascens a 2a Divisi.
1951-52   2a Divisi  Grup I. 8 amb 32 punts.
1952-53   2a Divisi  Grup I. 10 amb 28 punts.
1953-54   2a Divisi  Grup I. 12 amb 28 punts;
1954-55   2a Divisi  Grup I. 13 amb 24 punts.
1955-56   2a Divisi  Grup I. 4t amb 34 punts.
1956-57   2a Divisi  Grup I. 11 amb 35 punts.
1957-58   2a Divisi  Grup I. 15 amb 29 punts, descens a 3a Divisi.
1968-69   3a Divisi  Grup I. 17 amb 29 punts;
1969-70   3a Divisi  Grup I. 5 amb 45 punts.
1970-71   3a Divisi  Grup I.
1971-72   3a Divisi  Grup I.
1973-74   3a Divisi  Grup I. 16 amb 32 punts.
1974-75   3a Divisi  Grup I. 19 amb 22 punts, descens a Regional.
1975-76   Regional Preferent. Campi, ascens a 3a Divisi.
1976-77   3a Divisi.  Grup I. 8 amb 39 punts. Ascens a 2a Divisi B.

 Referncies .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304377" title="Dones amb Iniciativa" nonfiltered="273" processed="273" dbindex="120287">
Dones amb Iniciativa s espai autoorganitzat, vinculat a Iniciativa per Catalunya Verds, que promou l afirmaci, la comunicaci, l intercanvi, la suma de sinergies i la solidaritat entre dones i pretn ser un espai de dileg amb el moviment feminista. Des del 2008 participa en la Plataforma a favor del Dret a l'avortament i en el Moviment de Dones Contra la Guerra per la greu situaci de Colmbia. Alguns dels seus membres destacats, com Laia Ortiz i Castellv, ocupen crrecs importants a ICV i d'altres sn diputats al Parlament de Catalunya.

 Enllaos externs .
 Web de Dones amb Iniciativa;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304379" title="Institut de Cincies Poltiques i Socials" nonfiltered="274" processed="274" dbindex="120288">
Institut de Cincies Poltiques i Socials (ICPS) va ser creat el 8 de novembre de 1988 per la Diputaci de Barcelona i la Universitat Autnoma de Barcelona sota la forma jurdica de consorci.  El seu objectiu s fomentar la recerca en Cincia Poltica i en les cincies socials a Catalunya, dedicant atenci especial a la formaci de joves investigadors i a la promoci de les relacions entre els politlegs catalans i els d arreu del mn, facilitant l'estada de professors i investigadors catalans en centres i universitats estrangers i la de docents i estudiosos a Catalunya.

 Organitzaci .
Est regit per un Consell de Govern integrat per un president, un vicepresident i fins a quinze vocals designats per les dues institucions fundadores. L'rgan permanent del Consell de Govern s el Consell Executiu. El Director acadmic s elegit pel Consell de Govern. Els seus directors han estat:
 Isidre Molas i Batllori (2001- 2004);
 Joan Marcet i Morera  (2004-);

 Publicacions .
Entre d'altres, publica Working Papers i les colleccions Barcelona i Grana amb obres en angls, catal, castell i francs.

 Enllaos externs .
 Web de l'ICPS;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304380" title="Club Deportivo Lealtad" nonfiltered="275" processed="275" dbindex="120289">

El Club Deportivo Lealtad s un club de futbol asturi del municipi de Villaviciosa.

Va ser fundat el 1918. Disputa els seus partits al camp de Les Caleyes, amb capacitat per a 3.000 espectadors i t 800 socis.

 Dades del club .
 Temporades a 2a Divisi B: 1.
 Temporades a 3a Divisi: 15.
 Millor posici a la lliga: 10 a Segona Divisi (1998/99);

 Palmars .
 Tercera Divisi (3): 1991-92, 1997-98, 1999-00;

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Web oficial;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304384" title="Santa Fe (Nou Mxic)" nonfiltered="276" processed="276" dbindex="120290">

Santa Fe s la capital de l'estat de Nou Mxic al sud-est dels Estats Units d'Amrica. Est situada al centre nord de l'estat, a uns 90 km d'Albuquerque, la ciutat ms gran de Nou Mxic. Santa Fe posseeix una poblaci aproximada de 62.000 habitants (2000) i est situada a 2.130 m. A ms a ms, tamb s la capital del comtat de Santa Fe.

Histria.

Santa Fe fou designada capital de Nou Mxic, una provncia de la Nova Espaya instituda al 1598 per l'explorador espanyol Francisco Vzquez de Coronado. La primera presa de possessi fou en el lloc en qu posteriorment creixeria la ciutat, a partir de 1607, per obra del colonitzador espanyol Juan Martinez de Montoya.

La ciutat fou fundada finalment al 1610 per Don Pedro de Peralta, tercer governador de Nou Mxic; se li atorg el nom La Villa Real de Santa Fe de San Francisco de Ass. s la ms antiga entre totes les ciutats capitals dels Estats Units, i la segona ms antiga entre totes les ciutats encara habitades de l'poca colonial (desprs de San Agustn (Florida), que fou fundada al 1565.

Santa Fe va ser seu provincial espanyola fins el principi de la Guerra de la Independncia de Mxic al 1810. Al 1824 es formalitz el seu estatus de capital del territori mexic de Santa Fe de Nuevo Mxico. 

Al carrer de San Francisco, hi ha la Catedral de Sant Francesc d'Asss. Dins la qual es troba la Capilla de Loretto, construda entre 1873 i 1878. Consta d'una escala miraculosa coneguda com escala de Santa Fe.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304387" title="Salsera" nonfiltered="277" processed="277" dbindex="120292">

Una salsera s un recipient destinat a contenir i servir a taula salses.

Acostuma a tenir una ansa a un costat i un bec a l'altre dissenyats de forma que es pugui servir la salsa sense necessitat de cullera.  Si no hi ha ansa llavors se la presenta amb cullera normalment a joc amb el material i decoraci de la salsera. Ocasionalment pot anar amb plat, tamb a joc, que en alguns casos forma una sola pea amb al recipient.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304388" title="Paul Frre" nonfiltered="278" processed="278" dbindex="120293">
Paul Frre va ser un pilot de curses automobilstiques belga que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Paul Frre va nixer el 30 de gener del 1917 a Le Havre, Frana i va morir el 23 de febrer del 2008 a Saint-Paul-de-Vence, Frana.

 A la F1 .
Va debutar a la tercera temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1, la corresponent a l'any 1952, disputant el 22 de juny el GP de Blgica, que era la tercera prova del campionat.

Paul Frre va arribar a participar a onze curses (amb 1 podi) puntuables pel campionat de la F1, repartides a cinc temporades, les que van entre 1952 i 1956.

Fora de la Frmula 1 tamb va guanyar les 24 hores de Le Mans de l'any 1960.

 Resultats a la Frmula 1 .


 Resum .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304390" title="John Henry Newman" nonfiltered="279" processed="279" dbindex="120294">

El venerable John Henry Newman C.O. (Londres, 21 de febrer de 1801 - Birmingham, 11 d'agost de 1890) fou un sacerdot anglic convertit al catolicisme en 1845; ms tard, fou nomenat cardenal. En 1991 va ser proclamat venerable per Joan Pau II.

 Biografia .
s el major d'una famlia anglicana de sis germans, fill de pare banquer i mare descendent d'hugonots francesos exiliats el segle XVII. En 1817 ingressa a la Universitat d Oxford i en 1822 esdev Fellow (membre del cos docent) de l'Oriel College. En 1825 s ordenat prevere de l'Esglsia d Anglaterra, per no deixa la seua vocaci universitria. En 1828 comena el seu ministeri com a Vicar (rector) de Santa Maria, l'esglsia parroquial de la Universitat, i l'estudi dels concilis i dels Pares de l'Esglsia.

En 1833 pateix una greu malaltia que el colloca al llindar de la mort, durant un viatge a Siclia. Quan retorna a Anglaterra funda i lidera el Moviment d Oxford amb el fi de renovar l'anglicanisme, que considerava afeblit espiritualment per causa de la seua uni amb l'Estat. En 1847, una vegada al si de l'sglsia catlica, va establir l'Oratori de Sant Felip Neri a Anglaterra. La primera comunitat oratoriana va ser establida el 1849 a la ciutat de Birmingham.

La seua concepci dinmica de la Tradici cristiana, que comportava el dileg amb el mn modern, li report la malfiana dels sectors eclesistics ms intransigents, per el papa Lle XIII va crear-lo cardenal l any 1879. Dos anys abans, va ser nomenat primer Feloow honorari del Trinity College d Oxford. Est considerat  Pare invisible  del Concili Vatic II, aix ho pensaven Pau VI i altres telegs.

 Obra .
L'obra de John Henry Newman, extensa i profunda, fa que se'l considere un clssic del pensament cristi. Plasmada en gneres diferents, fa referncia a una srie de temes amb un denominador com: la fe cristiana, entesa com a relaci personal amb el Du de Jess en la comuni de l Esglsia, segons el professor August Monzon.

Les obres ms importants per orde cronolgic sn:

 1832 The Arians of the Fouth Century (teologia histrica).
 1841 The Via Media of the Anglican Church (assaig teolgic).
 1845 The Development of Christian Doctrine (assaig teolgic).
 1848 Loss and Gain (novella).
 1859 The Idea of a University (filosofia de l educaci).
 1864 Apologia pro Vita Sua (autobiografia);
 1865 The Dream of Gerontius (poesia);
 1870 Grammar of Assent (filosofia del coneixement);
 1893 Meditations and Devotions (literatura devocional).


Obres i escrits de Newman en valenci-catal:
 Apologia  pro vita sua , Traducci, introducci i notes del P. Aureli Boix, CO. Proa, Barcelna, 1989 (Collecci Clssics del Cristianisme, nm. 7).
 Quadern de pregries. Traducci del P. Aureli Boix, CO. Balmes, Barcelona, 1990.
 El cor parla al cor, Edici preparada pel Centre Newman de Valncia. Claret, Barcelona, 1991.
 Diversos sermons i altres textos traduts per Salvador Albert i Mra a la revista Newman. Idees, documents, estudis, Publicaci peridica del Centre Newman de Valncia, 1985-1997.
 En el mn, per no del mn. Selecci de sermons. Trad. de Salvador Albert i Mra. Intr. i notes d August Monzon i Arazo. Editorial Denes (Collecci Rent), Paiporta, 2008.

 Notes .


 Pgines externes .

Catholic Encyclopaedia: John Henry Newman

Venerable John Henry Cardinal Newman: The "Father" of the Second Vatican Council




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304392" title="Robert O'Brien" nonfiltered="280" processed="280" dbindex="120295">
Robert O'Brien va ser un pilot de curses automobilstiques estatunitenc que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Robert O'Brien va nixer el 11 d'abril del 1908 i va morir el 10 de febrer del 1987.


 A la F1 .

Va debutar a la tercera temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1, la corresponent a l'any 1952, disputant el 22 de juny el GP de Blgica, que era la tercera prova del campionat.

Robert O'Brien va arribar a participar a aquesta nica cursa puntuable pel campionat de la F1, acabant-la a 6 voltes del guanyador.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304395" title="Caravella (Freeciv)" nonfiltered="281" processed="281" dbindex="120296">

La Caravella s una unitat del videojoc Freeciv. s la segona desprs del Trirrem, malgrat que el Trirrem no t tanta capacitat ni atac que la Caravella. La Caravella pot transportar 3 unitats i es fa obsoleta pel Gali, que t millores en capacitat (de 3 a 4), t ms defensa (de 1 a 2) per menys atac (de 2 a 0).

Referncies.


Enllaos externs.
Freeciv - Caravella;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304396" title="Trirrem (Freeciv)" nonfiltered="282" processed="282" dbindex="120297">

El Trirrem s una unitat del videojoc Freeciv. Aquesta s la primera unitat martima del joc. Pot arribar a transportar dues unitats, malgrat que la Caravella (la unitat que fa obsolet el Trirrem) en pot transportar 3 i t ms atac. Els Trirrems tampoc es poden endinsar a alta mar, a no ser que:
Es conegui Navegaci (que redueix el risc al 12%);
Es conegui Viatges Martims (que redueix el risc al 25%);
Es tingui la meravella Far, que redueix el risc al 100%;

Referncies.


Enllaos externs.
Freeciv - Trirrem;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304399" title="Regles de derivaci" nonfiltered="283" processed="283" dbindex="120298">
Aquest article s un resum de les regles de derivaci, es a dir, les regles que es fan servir en clcul infinitesimal per a calcular la derivada d'una funci a partir de les derivades de les funcions base que es troben a la taula de derivades i que combinades entre elles amb combinacions lineals, productes o, composicions formen les funcions elementals.

Regles elementals de derivaci.

Tret que es digui alta cosa, totes les funcions ho seran de R en R, to i que, les frmules de ms avall es poden aplicar de forma ms general sempre que estiguin ben definides.

La derivaci s lineal.



Per a qualsevol parell de funcions f i g i qualsevol parella de nombres reals a i b.
;
En altres paraules, la derivada de la funci h(x) = a f(x) + b g(x) respecte de x s

;
Emprant la notaci de Leibniz aix s'escriu
;

Casos particulars d'aquesta regle sn:
 La Regla de la derivada del producte per una constant;
;
 La Regla de la derivada de la suma;
;
 La regla de la derivada de la resta;
;

Regla del producte o de Leibniz.



Per a qualsevol parella de funcions f i g,
 ;
En altres paraules, la derivada de la funci h(x) = f(x) g(x) respecte de x s
;
En notaci de Leibniz aix s'escriu
;
Fixeu-vos que la derivada d'un producte dona la suma de dos productes, per a calcular la derivada segona caldr aplicar la linealitat de la derivaci i la regla del producte altre cop. Pel cas de la derivada ensima es pot aplicar la regla del producte generalitzada que adopta un aspecte anleg al binomi de newton per cal parar compte perqu els superndex en comptes de potncies sn derivades d'ordre superior:
;

Regla de la cadena.



Aquesta regla serveis per a calcular la derivada d'una funci d'una funci, es a dir de la funci funci composta   d'altres dues funcions f i g:
;
En altres paraules, la derivada de la funci h(x) = f(g(x)) respecte de x s
;
En notaci de Leibniz aix s'escriu (de forma molt suggerent):
;

Regla del quocient.



Si f i g sn funcions, llavors:
 sempre que g sigui diferent de.

La forma ms fcil de demostrar-ho s plantejant que el numerador s igual al quocient multiplicat pel denominador, aplicar la regla del producte i allar la derivada del quocient.

Regla de la ra inversa d'una funci.



Per a qualsevol funci f, (a tot arreu on no valgui zero), la derivada de la funci  1/f (que a cada punt x val 1/f(x)) s
;
En altres paraules, la derivada de h(x) = 1/f(x) s

;

En notaci de Leibniz, aix s'escriu
;
(s un cas particular de la regla del quocient quan la funci del numerador s la funci constant )

Regla de la funci inversa.



No s'ha de confondre amb la regla de la ra inversa d'una funci: la ra inversa 1/x d'un nombre real no nul x s la seva inversa respecte de la multiplicaci, mentre que la inversa d'una funci s la seva inversa respecte de la composici de funcions.

Si la funci f  inversa g = f 1 (de forma que g(f(x)) = x i f(g(y)) = y) llavors
;

En notaci de Leibniz, aix s'escriu (de forma molt suggerent) com
;

Altres regles de derivaci.

Regles generalitzades de la potncia.



La regla de la potenciaci ms general s la regla de la potenciaci funcional: per a qualsevol parella de funcions f i g,
;
A tot arreu on les expressions de tots dos cantons estiguin ben definides.

Derivaci logartmica.

La derivada logartmica s un altre forma d'establir la regla per a calcular el logaritme d'una funci (fent servir la regla de la cadena):
 sempre que f sigui positiu.

Vegeu tamb.
 Derivada;
 Taula de derivades;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304405" title="San Justo de la Vega" nonfiltered="284" processed="284" dbindex="120299">


San Justo de la Vega s un municipi de la provncia de Lle, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304406" title="Santa Elena de Jamuz" nonfiltered="285" processed="285" dbindex="120300">


Santa Elena de Jamuz s un municipi de la provncia de Lle, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304407" title="Santa Marina del Rey" nonfiltered="286" processed="286" dbindex="120301">


Santa Marina del Rey s un municipi de la provncia de Lle, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304408" title="Santovenia de la Valdoncina" nonfiltered="287" processed="287" dbindex="120302">


Santovenia de la Valdoncina s un municipi de la provncia de Lle, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304409" title="Sariegos" nonfiltered="288" processed="288" dbindex="120303">


Sariegos s un municipi de la provncia de Lle, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304410" title="Soto de la Vega" nonfiltered="289" processed="289" dbindex="120304">

Soto de la Vega s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Tierra de la Baeza. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304411" title="Soto y Amo" nonfiltered="290" processed="290" dbindex="120305">


Soto y Amo s un municipi de la provncia de Lle, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. s situada a cavall de les comarques d'Omaa i Luna.

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304412" title="Santas Martas" nonfiltered="291" processed="291" dbindex="120306">


Santas Martas s un municipi de la provncia de Lle, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. En el nucli de Reliegos hi passa el Cam de Sant Jaume.

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304413" title="Toreno" nonfiltered="292" processed="292" dbindex="120307">


Toreno s un municipi de la provncia de Lle, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Comprn els nuclis de San Pedro Mallo, Matarrosa del Sil, Santa Leocadia, Librn, Tombrio de Arriba, Tombrio de Abajo, Pardamaza, Santa Marina del Sil, Valdelaloba, Pradilla i Villar de las Traviesas

Demografia.



 Eleccions 2007 .

A les eleccions minicipals del 27 de maig de 2007, el PP va obtenir 1.390 vots, el PSOE 1.091 i el MASS-UPL 208, aconseguint el PP 6 regidors i l'alcaldia del municipi i el PSOE 5 regidors.

 Personalitats de Toreno .
 Miguel Martnez Fernndez, alcalde de San Andrs del Rabanedo.
 Conrado Alonso Buitrn, ex-diputat i ex-senador socialista.
 Jos Garca Corral;
 Manuel Orallo, ex-alcalde de Fabero;
 Jos Manuel Bujn lvarez, Magistrat del Tribunal Superior de Justicia del Principat d'Astries.
 Francisco Gonzlez Gonzlez, natural de Villaseca de Laciana. Catedrtic d'Histria. ;

 Referncies .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304414" title="Baby Luigi" nonfiltered="293" processed="293" dbindex="120308">
En Baby Luigi s un personatge fictici creat per l'empresa de videojocs Nintendo. s el germ d'en Baby Mario i la versi petita del personatge Luigi. La seva primera aparici va ser al joc Super Mario World 2: Yoshi's Island, de la consola Super Nintendo, de Nintendo, l'any 1995. En aquest joc, el personatge principal s en Yoshi, que ha d'intentar cuidar al Baby Luigi durant el transcurs del joc.

Aparicions.

Super Nintendo;
Super Mario World 2: Yoshi's Island;

Nintendo Gamecube;
Mario Kart: Double Dash!!;
Mario Superstar Baseball;

Nintendo DS;
Yoshi Touch & Go;
Yoshi's Island DS;
Mario & Luigi: Partners In Time;

Wii;
Mario Kart Wii;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304415" title="Torre del Bierzo" nonfiltered="294" processed="294" dbindex="120309">


Torre del Bierzo s un municipi de la provncia de Lle, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304417" title="Turcia" nonfiltered="295" processed="295" dbindex="120310">


Turcia s un municipi de la provncia de Lle, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304418" title="Vegas del Condado" nonfiltered="296" processed="296" dbindex="120311">


Toreno s un municipi de la provncia de Lle, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .











= Politica Municipal =
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304419" title="Gali (Freeciv)" nonfiltered="297" processed="297" dbindex="120312">

El Gali (abans el nom era Gale, per es va canviar a Gali, per raons ortogrfiques) s una unitat del videojoc Freeciv. s una unitat martima que pot arribar a transportar 4 unitats, una ms que el seu antecessor, la Caravella. Malgrat les millores en defensa i moviment, el Gali no pot atacar, al contrari que el Trirrem i la Caravella. Requereix la tecnologia Magnetisme, i es fa obsolet pel Transport, que t millores en moviment i capacitat.

Referncies.


Enllaos externs.
Freeciv - Gali;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304420" title="Vega de Espinareda" nonfiltered="298" processed="298" dbindex="120313">


Vega de Espinareda s un municipi de la provncia de Lle, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Inclou els nuclis de:
San Pedro de Olleros;
Valle de Finolledo;
 Sesamo ;
Espinareda;
 Espino ;
San Martn de Moreda;
 Moreda;
Burbia;

 Demografia .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304421" title="Valdefresno" nonfiltered="299" processed="299" dbindex="120314">


Valdefresno s un municipi de la provncia de Lle, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304422" title="Valdepolo" nonfiltered="300" processed="300" dbindex="120315">


Valdepolo s un municipi de la provncia de Lle, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304423" title="Valderas" nonfiltered="301" processed="301" dbindex="120316">


Valderas s un municipi de la provncia de Lle, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al sud amb la provncia de Zamora, a l'est amb la provncia de Valladolid, al nord amb Villaquejida, Campazas i Fuentes de Carbajal i a l'est amb Gordoncillo i la provncia de Valladolid.

Demografia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304424" title="Valderrueda" nonfiltered="302" processed="302" dbindex="120317">


Valderrueda s un municipi de la provncia de Lle, a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de la Montaa Oriental. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304425" title="Valencia de Don Juan" nonfiltered="303" processed="303" dbindex="120318">


Valencia de Don Juan s un municipi de la provncia de Lle, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304426" title="Valverde de la Virgen" nonfiltered="304" processed="304" dbindex="120319">


Valverde de la Virgen s un municipi de la provncia de Lle, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304427" title="Acebedo" nonfiltered="305" processed="305" dbindex="120320">


Acebedo s un municipi de la provncia de Lle, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304435" title="Falc mostatxut" nonfiltered="306" processed="306" dbindex="120321">

El falc mostatxut (Falco subbuteo) s semblant al falc pelegr, per ms petit. 

Morfologia.

 Fa 30-35 cm de llargria.
 T la cua ms curta i les ales molt ms llargues que el falc pelegr.
 T una taca blanca al clatell i les franges fosques del pit sn ms nombroses.
 Igual que el falc pelegr, per encara ms accentuat, si hom el mira de front, sembla que llueixi un magnfic bigoti negre.

Costums.

s ms gil que el falc pelegr i molt rpid. s migratori, per tamb nidifica als Pasos Catalans.

Alimentaci.

Caa ocells menuts (orenetes, etc.) i insectes al capvespre, a les zones lleugerament arbrades, on viu, per tot Catalunya.

Distribuci geogrfica.

Cria a Eursia i hiverna a frica.

Reproducci.

Cerca  nius abandonats de crvids a dalt d'un arbre. Al maig-juny hi pon els 3-5 ous corresponents que triguen 28 dies a eclosionar. Desprs de 28-32 dies d'sser alimentats pels pares, els falconets deixen el niu.

Referncies.



Enllaos externs.

 Estudi del falc mostatxut al Principat de Catalunya. ;
 Vdeos de falcons mostatxuts en llur hbitat natural. ;
 mplia informaci sobre aquesta espcie d'ocell ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304441" title="Pisanello" nonfiltered="307" processed="307" dbindex="120324">


Pisanello (o Antonio di Puccio Pisano o Antonio di Puccio da Cereto), o errniament anomenat Vittore Pisano per Giorgio Vasari, (c. 1395 - probablement 1455) va ser un dels ms distingits pintors de finals de l'poca gtica i del primer Renaixement itali i del Quattrocento. Va ser aclamat per poetes com Guarino da Verona i lloat pels humanistes del seu temps. Porcellio el va comparar amb noms tan illustres com els de Cimabue, Fdies i Praxteles.

Vida.
La seua vida est oculta en el misteri. Va nixer entre 1380 i 1395 i va morir entre 1450 i 1455 (probablement entre el 14 de juliol i el 8 d'octubre de 1455). Va portar una vida errant de cort en cort, de la mateixa manera que Gentile da Fabriano. Va servir al Dogo de Vencia; al papa, al Vatic; a les corts de Verona, Ferrara, Mntua, Mil, Rimini, i al rei de Npols. Va gaudir de la consideraci de les famlies Gonzaga i Este.

Se'l considera nat a Pisa, d'on li ve el sobrenom. Tanmateix, aquest fet no se sap amb certesa perqu l'apellatiu de "Pisanello" podria haver-li estat atribut tamb per via del pare, Ser Puccio di Giovani da Cerreto, que era efectivament pis. Altres crtics emfatitzen el fet que el pintor haguera treballat principalment, en especial en l'edat juvenil, a la zona del Vnet i que la mare Isabetta fora veronesa, la qual cosa els porta a suposar que Pisanello va nixer a Sant Vigilio sul Lago, al territori de Verona. 

Aprenentage.
Els anys jvens de Pisanello van estar fortament influts per la pintura de tradici florentina portada al Vnet per Giotto primer i els seus seguidors Stefano i Altichiero desprs. Probablement es va formar al taller d'un pintor de Verona, potser Altichiero o Stefano da Verona) perqu el seu primer estil segueix la tradici veronesa.

Entre 1415 i 1420 va ser assistent, a Vencia, del destacat pintor i illuminador Gentile da Fabriano de qui va aprendre el seu refinat, delicat i detallat estil. Tamb va adquirir d'ell el gust pels materials preciosos i belles fbriques que poden trobar-se a les seues obres posteriors. Els frescos de la Sala del Gran Consell, al Palau Ducal de Vencia, en els que van treballar junts, serien retocats i modificats posteriorment, l'any 1488, per Alvise Vivarini i finalment destruts per un incendi l'any 1577. 

El seu quadre Mare de Du i guatla, avui al Museu de Castelvecchio, a Verona, est signat per "Antonius Pisanus". S'ha datat entorn a l'any 1420. Mostra una mescla dels estils de Gentile da Fabriano i Stefano da Verona, el que podria suportar la tesi que Pisanello va ser tamb alumne d'aquest ltim a Verona.

Els primers xits.
El 1422 est documentada la seua estada a Mntua al servei del jove Ludovic Gonzaga, fill del Marqus de Mntua Gianfrancesco Gonzaga. A Mntua va comenar a adquirir gran fama en les diverses corts llombardes que van comenar a disputar-se els seus serveis. Va continuar treballant per a la famlia Gonzaga fins als anys 1440.

Giorgio Vasari, un artista i bigraf del Renaixement itali, afirma que Pisanello tamb va treballar als tallers d'Andrea del Castagno, autor del monument eqestre pintat de Niccol da Tolentino (1456) en la Catedral de Florncia. Amb seguretat va conixer igualment a Paolo Uccello, el pintor de La Batalla de San Romano, amb tots els seus cavalls. El gust de Pisanello pel dibuix de cavalls probablement t el seu origen en aquesta relaci. Per ats el gran desconeixement sobre la seua vida, aquesta atribuci de Vasari no s fiable i pot ser noms una llegenda.



L'any 1424, segons alguns erudits, va pintar frescos sobre caa i pesca i sobre les justes al castell de Pavia s'aquell mateix any. Li van ser encarregats pel Duc de Mil Filippo Maria Visconti, per no queda rastre d'ells.

Vers 1426 va tornar a Verona, on va realitzar la decoraci pictrica (els arcngels Miquel i Rafael i l'Anunciaci) del monument a Niccol Brenzoni, esplndid exemple d'escultura gtica italiana executat pel florent Nanni di Bartolo a l'esglsia de san Fermo Maggiore. Segons Vasari, Pisanello va ser introdut a les corts del centre d'Itlia pel papa Mart V i per Andrea del Castagno que segons el crtic aret va ser un dels seus mestres. Recents estudis han desmentit algunes d'aquestes vicissituds narrades per Vasari a les seus Vides d'Artistes respecte a Pisanello, avui dia es creu que en realitat va ser el seu mestre, Gentile da Fabriano, qui va establir per a ell els primers contactes amb la ciutat papal.
 
Quan va morir Gentile da Fabriano a Roma entre agost i octubre de 1427, la seua obra a la baslica de Sant Joan del Later va quedar inacabada. Pisanello va completar els frescos del seu primer mestre entre 1431 i 1432. Tots aquests frescos van quedar destruts quan la baslica va ser reconstruda en el segle XVII per Francesco Borromini. El Kupferstichkabinet de Berln conserva un pllid esbs d'aquest fresc, pintat per Borromini. Mentre estava a Roma, es va veure cada vegada ms influt per l'art clssic del Renaixement.

L'afirmaci definitiva.
 


Desprs d'haver estat apreciat i lloat pel papa Eugeni IV, a l'estiu de 1432 Pisanello va deixar Roma per a anar a Ferrara, a la cort de Lionello d'Este, Marqus de Ferrara que li va encarregar una Mare de Du i una efgie de Juli Csar, ambdues executades sobre taula.

Hom creu que va romandre un temps a Florncia. En aquest perode va pintar dos importants retrats: L'emperador Segimon, avui al Museu Kunsthistorisches, de Viena (per d'atribuci encara discutida) i Retrat d'un home (avui al Palazzo Rosso de Gnova).

Va tornar a Verona entre 1433 i 1438. Hi va executar la seua obra ms famosa i millor conservada, la decoraci de la capella dels Pellegrini a Sant'Anastasia, amb un Sant Jordi i la princesa de Trebisonda (1436-38). Va haver de ser restaurat desprs que una filtraci d'aigua deterior el fresc a finals del segle XIX. Va preparar aquesta obra amb gran nombre de dibuixos que avui es mostren al Museu del Louvre de Pars.

Molts crtics consideren que aquests frescos es van realitzar en poca anterior, en concret en els anys 1420.

A partir de 1435 es va interessar ms i ms en retrats i medalles.  El seu fams Retrat d'una princesa de la casa d'Este data d'aquest perode. 

L'any 1438 el Concili de Basilea va negociar amb l'Emperador Bizant Joan VIII Paleleg. Per a aquesta ocasi, Pisanello va realitzar una medalla commemorativa de l'emperador. La presncia a la ciutat de la cort bizantina caracteritzada per les vestimentes inusuals, riques de decoracions indites als ulls del pintor, va estimular punyentment la fantasia de l'artista que en obres successives va entrar en la plena maduresa, consolidant la seua pintura violentament influda per l'estil oriental. Va fer dibuixos amb retrats de l'emperador i el seu seguici, avui exposats al Museu del Louvre, que suggereixen que tenia un encrrec per a una pintura o fresc per a la residncia d'Este. 

D'aquests anys data l'inici de la srie de medalles realitzades per Pisanello, sent la primera la que representa el propi emperador de Constantinoble Joan VIII. 

El fort lligam entre Pisanello i la cort del Marqus de Mntua Gianfrancesco Gonzaga, va suposar-li a l'artista diversos compromisos. En efecte, en 1438 va esclatar la guerra entre el senyor de Mil, Filippo Maria Visconti i la repblica de Vencia. Pisanello era a Mntua amb Gianfrancesco Gonzaga, que donava el seu ple suport als Visconti. El 1439 les milcies del marqus aliades amb les de Visconti, van atacar sota el comandament de Niccol Piccino una de les fortaleses de la Serenssima, prop de la ciutat de Verona tan volguda per Pisanello, que es va trobar militant, per a complaure el seu propi protector, a les files enemigues. Desprs de ser sotmesa a assetjament i saquejada, la ciutat va ser reconquistada per Vencia i Pisanello es va trobar acusat pels venecians davant el Consell dels Deu. Desprs d'haver estat allunyat dels territoris vnets, el 1442 el pintor va ser definitivament condemnat i els seus bns confiscats, en el mateix any en qu va patir la prdua de sa mare.

Darrers anys.
Desprs de romandre a Mil entre 1440 i 1441, va tornar a Ferrara l'any 1441, on va pintar el seu lloat retrat de Lionello d'Este, avui dia exhibit en la Accademia Carrara de Brgam. El seu quadre Mare de Du i els sants Antoni Abat i Jordi (National Gallery de Londres) probablement data de la mateixa poca. L'impressionant cicle de frescos Escenes de Guerra i Cavalleria al Palau Ducal de Mntua, probablement data de 1447. 

Sembla que aquesta va ser la pitjor poca per a l'artista des del punt de vista personal, a causa de la condemna que l'obligava a romandre lluny de les seues terres natals, en un perode de grans dificultats econmiques. En aquest temps es va dedicar particularment a la realitzaci de les seues famoses obres de joieria. A Rmini va realitzar les medalles de Segimon Malatesta i Novello Malatesta.

L'any 1448 no es va atrevir a tornar a Verona per a participar en el casament de la seua filla, a la qual l'artista va enviar el dot des de Ferrara. Aquesta s l'ltima notcia documentada que existeix sobre Pisanello. Noms indicacions posteriors parlen que, des de desembre de 1448 fins al final de la seua vida, va viure a Npols, on va gaudir de gran reputaci en la cort del rei Alfons V d'Arag. El poeta Porcellio fins i tot va escriure una oda en el seu honor. Va poder haver viscut cinc o sis anys ms, per no hi queda rastre documental.

Obra.


Pisanello s conegut sobretot pels seus esplndids frescos de grans dimensions, poblats d'abundants i petites figures caracteritzades per la brillantor del color i la precisi del dibuix. Tamb va fer elegants retrats, petites pintures de cavallet, i molts dibuixos brillants. 

Es va dedicar tamb a feines de joieria i orfebreria; va fer medalles commemoratives, esdevenint l'autor ms important d'aquest gnere de la primera meitat del segle XV. Al llarg de la seua vida, Pisanello va ser conegut sobretot per les seues medalles. Sovint va ser copiat per les generacions posteriors, i l'art de la medalla va decaure quan es va apartar del seu estil. 

Fins i tot va signar les seues medalles amb Opus Pisani pictoris (feta pel pintor Pis). Des del seu punt de vista, els retrats de les seues medalles igualaven als retrats de les seues pintures. Fins i tot va afegir allegories en el revers de les seues medalles, com l'unicorn de la medalla de Cecilia Gonzaga, assenyalant aix el noble carcter de la princesa. En aquestes medalles es representaven les efgies dels poderdants de l'artista. 

Moltes de les seues obres van ser atribudes errniament a altres artistes, entre els que cal esmentar Piero della Francesca, Albrecht Drer i Leonardo da Vinci. Tot i que la major part de les seues pintures han desaparegut, bona part dels seus dibuixos i medalles han sobreviscut.

Els seus dibuixos sn generalment valorats com a joies del quattrocento, i sn meravellosos exemples de les elegants vestimentes de l'poca, incloent espectaculars barrets. En contrast amb els seus contemporanis, els seus dibuixos no sn esbossos de pintures futures sin obres d'art autnomes. Va compilar diversos llibres de dibuix, detallats i adequats estudis de fauna i flora amb potic naturalisme, i elegants robes. 

Exemples de la seua obra com a pintor existeixen encara a:
Roma;
Vencia. A la Ca' d'Oro hi ha peces de Pisanello a les sales a la dreta del portego.
Palau Ducal de Mntua. N'hi ha una srie inacabada de frescos.
Verona. A l'esglsia de santa Anastsia, a la sagristia, es conserven els frescos de Sant Jordi i la princesa; a l'esglsia superior (que data de 1313) de san Fermo Maggiore, sobre el mausoleu Brenzoni est el fresc de L'Anunciaci (1426). ;
Pistoia;
Brgam. A l'Accademia Carrara es conserva el retrat de Leonello Este (h. 1440 o 41).
National Gallery de Londres: Visi de sant Eustaqui i La Mare de Du amb l'Infant amb sant Jordi i sant Antoni Abat (o L'aparici de la Mare de Du a Sant Antoni i a Sant Jordi, h. 1445). La seua Visi de sant Eustaqui (c. 1435), durant molt de temps atribuda a Albrecht Drer per la seua perfecci i refinament, mostra a la major part dels animals de perfil o en poses definides amb una delicadesa prpia de les miniatures. La histria d'aquesta petita pintura (al tremp d'ou sobre fusta) s probablement noms un pretext per a mostrar animals "nobles" (cavalls, gossos de caa, crvols, ssos...) i la ms noble criatura de totes: el cortes caador. ;
Biblioteca Ambrosiana de Mil: dibuixos.
Museu del Louvre: dibuixos i el Retrat d'una princesa de la casa d'Este (1436-1438). ;

Va influir en molts dels seus contemporanis, per no va crear escola prpia. El seu geni va brillar breument i desprs de la seua mort va ser rpidament oblidat amb l'auge de la cultura humanista i clssica del Renaixement. Avui s considerat l'ltim i ms magnfic artista de l'estil cortes de l'art gtic en el segle XV, anomenat gtic internacional. D'altra banda, pot ser considerat un dels primers lders del moviment renaixentista. El seu estil es va anticipar al seu temps, les seues medalles sn intemporals, els seus paisatges sn realistes, i encara aix el seu Llegenda de sant Jordi, una de les seues millors pintures, s una de les ms arcaiques de les seues obres.

Galeria.




 Vegeu tamb .
Giorgio Vasari;

Referncies.
;
 ;
Benezit E. - Dictionnaire des Peintres, Sculpteurs, Dessinateurs et Graveurs - Librairie Grnd, Paris, 1976; ISBN 2-7000-0156-7 (en francs);
Turner, J. - Grove's Dictionary of Art - Oxford University Press, USA; New Ed edition (2 de gener de 1996); ISBN 0-19-517068-7;
 Callen G. -  A Renaissance Depicture of Nature: Pisanello at the National Gallery; The Art Book, Volum 9, Nm. 3, juny del 2002, Pp. 7-9(3);  Blackwell Publishing;
Brenzoni Raffaello - Pisanello, Pittore - catleg de l'exposici a Florncia, 1953 (en itali);

Enllaos externs.

storiadellarte.com: La vida de Pisanello;
artonline.it: Vida i algunes obres de l'artista;
artemotore.com: una altra biografia de Pisanello;
artcyclopedia.com: Les obres de l'artista;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304449" title="Afonso de Albuquerque" nonfiltered="308" processed="308" dbindex="120325">

Afonso de Albuquerque, 1453, Alhandra, Portugal - 16 de desembre- 1515, Goa, l'ndia, anomenat "El Grande" o "El Marte Portugus", s un clebre almirall i conqueridor  portugus. s un dels fundadors del poder colonial portugus ja que va expandir i va consolidar amb una administraci exemplar les seves possessions a l'Orient.

Es va educar a la cort d'Alfons V de Portugal. Al 1480 va partir en una esquadra per socrrer a Ferran de Npols que estava sent atacat pels turcs i el 1486 en una altra, per a la defensa de la fortalesa de Graciosa  junt a la ciutat de Larraix. Va acompanyar la guerra amb Castella a Joan II el 1476. Al 1503, amb tres naus cadasc, part a l'ndia amb el seu cos Francisco de Albuquerque, participant en diverses batalles i establint relacions amb Colombo. Manuel II li va enviar novament l'Orient acompanyat de Tristo da Cunha per prendre possessi del crrec de virrei de les ndies el 1509, en substituci de Francisco de Almeida, qui va refusar de lliurar-li el comandament i el va tancar tres mesos a la fortalesa de Cananaor a Malayaban.

Una vegada alliberat i en possessi del seu crrec va tractar de conquerir Calicut sense xit encara que si va aconseguir de prendre possessi de Goa el 1510, convertint-la en capital de les ndies Portuguesas. Va conquerir Ceilan i Malacca (Singapur) amb el que va aconseguir de sotmetre a nombroses illes malaies, entre elles Java i Sumatra. Al 1513 va bombardejar Aden i va penetrar a la mar Roja, estant el primer europeu que ho va fer al comandament d'una esquadra de guerra. va iniciar contactes per aliar-se amb el negus d'Abissnia i va formular l'ambicis projecte de desviar el Nil cap a la mar Roja per tal d'anullar la competncia de Suez als ports indis controlats per Portugal. Des del 1514 es dedica a la diplomcia, signant la pau amb Calicut i enriquint Goa, on va tractar de crear una raa propiciant matrimonis de portuguesos amb indgenes. Desprs de la seva mort el seu cos va ser enterrat al convent de Nossa Senhora da Graa dels Religiosos Eremites de Santo Agostinho da corte.

Va deixar un fill natural, Blas de Albuquerque, que va narrar la vida del seu pare a l'obra Comentarios do Grande Afonso de Albuquerque. Lus de Cames va celebrar les seves empreses a Os Lusadas.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304450" title="Birdo" nonfiltered="309" processed="309" dbindex="120326">
En Birdo s un personatge de videojocs creat per Nintendo. El seu aspecte s semblant al d'un dinosaure, t la pell de color rosa i una trompa molt curta. La seva primera aparici va ser al joc Super Mario Bros. 2 de la consola NES de Nintendo, l'any 1988. En aquest joc,en Birdo llena ous per la seva trompa contra en Mario.

Aparicions.

NES;
Super Mario Bros. 2;

Super Nintendo;
Wario's Woods;
Super Mario RPG: Legend of the Seven Stars;

Nintendo 64;
Mario Tennis;

Gameboy Advance;
Super Mario Advance;
Mario & Luigi: Superstar Saga;

Nintendo Gamecube;
Mario Power Tennis;
Mario Superstar Baseball;
Mario Kart: Double Dash!!;
Mario Golf: Toadstool Tour;
Mario Party 7;
Super Smash Bros. Melee;

Nintendo DS;
Mario Hoops 3-on-3;
Itadaki Street DS;

Wii;
Mario Kart Wii;
Mario Super Sluggers;
Mario Party 8;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304452" title="Derivaci numrica" nonfiltered="310" processed="310" dbindex="120327">
La derivaci numrica s una tcnica de clcul numric per a obtenir una estimaci del valor de la derivada d'una funci en un punt fent servir valors de la funci i de vegades altre informaci coneguda de la funci.



Una estimaci senzilla basada en dos punts s calcular el pendent de la recta secant que passa pels punts (x,f(x)) i (x+h,f(x+h)). Triant un nombre h petit que representa un canvi petit en x, i que tant pot ser positiu com negatiu.  El pendent d'aquesta recta s
;
Aquesta expressi s el quocient de diferncies de Newton.

El pendent de la secant difereix del pendent de la tangent en una quantitat que s aproximadament proporcional a h. A mesura que h s'apropa a zero, el pendent de la secant s'apropa al pendent de la tangent. Per, el veritable valor de la derivada de f a x s el lmit del valors del quocient de diferncies a mesura que la secant es fa ms i ms propera a la tangent:
;

Com que una substituci directa de h per 0 dona una divisi per zero, el clcul directe de la derivada pot ser contrari a la intuci.  

Una estimaci senzilla basada en tres punts s calcular el pendent de la secant que passa pels punts (x-h,f(x-h)) i (x+h,f(x+h)). El pendent d'aquesta recta s
;
De forma ms general, la estimaci de tres punts fa servir la secant que passa pels punts  i . El pendent d'aquesta lnea s
;

 degut a la interacci entre l'error d'arrodoniment i l'error de la frmula]]
El pendent d'aquesta secant difereix del pendent de la tangent en una quantitat que s aproximadament proporcional a  per tant, quan h s petita, una estimaci basada en tres punts s ms exacta que una de basada en dos punts.

Una consideraci important a la prctica quan la funci s'avalua fent servir aritmtica de coma flotant s fins a quin punt conv triar un h petit. Si es tria massa petit, la resta dona un error d'arrodoniment gran. Si es tria massa gran, el clcul del pendent de la secant ser ms exacte, per la estimaci de la tangent en base a la secant pot ser que sigui pitjor. 
Mtodes d'ordre superiors.
Hi ha mtodes per a obtenir aproximacions d'ordre superior i tamb mtodes per a obtenir aproximacions de les derivades d'ordre superior.

La frmula segent s el mtode de cinc punts per a la derivada primera en una dimensi.

;

 Referncies .
Richard L. Burden, J. Douglas Faires (2000), Numerical Analysis, (7th Ed),  Brooks/Cole. ISBN 0-534-38216-9;

Vegeu tamb.

Derivaci automtica;
Derivaci simblica;
Diferencia finita;
Mtode de cinc punts;
Integraci numrica;

 Enllaos externs .
 http://mathworld.wolfram.com/NumericalDifferentiation.html;
 http://math.fullerton.edu/mathews/n2003/NumericalDiffMod.html;
Numerical Derivatives Calculator Calcula la derivada d'una funci en qualsevol punt donat;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304455" title="Messier 101" nonfiltered="311" processed="311" dbindex="120328">

La Galxia del Molinet ( Messier 101, M101 o NGC 5457) s una galxia espiral vista frontalment situada a la constellaci de l'ssa Major. Va ser descoberta per Pierre Mchain el 27 de mar de 1781, qui va comunicar el seu descobriment al seu amic Charles Messier qui va verificar la seva posici i la va afegir al seu catleg.

Caracterstiques.

M101 s una galxia relativament gran comparada amb la Via Lctia. L'observaci mitjanant el telescopi espacial Hubble, al 1994-95, de cefeides situades a la galxia  ha perms establir la distncia d'M101 en 23 milions d'anys llum de la Terra. T un dimetre ded 170.000 anys llum (quasi el doble que el de la Via Lctia). La seva massa s aproximadament de 16 mil milions de masses solars, aquesta mesura no s del tot exacta i possiblement estigui per sota de la realitat degut a la baixa lluentor superficial de M101. Noves observacions de la seva regi HII  i de les velocitats rotacionals han donat nombre entre els 100 mil milions i el bili de sols. 

Una altra caracterstica d'aquesta galxia sn les seves regions HII extremadament gran i brillants, unes 3.000 s'han pogut fotografiar. Les regions HII sn llocs que contenen enormes nvols d'hidrogen d'alta densitat contraient-se sota la seva prpia fora gravitacional. A poc a poc, quan l'hidrogen s'ha contret prou com  per a comenar el procs de fusi, neixen noves estrelles. Consequentment, les regions HII sn llocs que sovint contenen un gran nombre d'estrelles joves brillants i calentes que confereixen a la regi el caracterstic color blau. 
En fotografia M101 presenta un costat asimtric. Es pensa que en un passat recent (en termes galctics) M101va experimentar un encontre amb una altra galxia i les forces de marea gravitacionals associades van causar aquesta asimetria. A ms, aquest encontra tamb amplifica les ones de densitat als seus braos espirals. L'amplificaci d'aquestes ones porta a la compressi del gas hidrogen interestellar, que llavors provoca una forta activitat de formaci estellar.  


El 28 de febrer de 2006, la  NASA i la  ESA van revelar una imatge molt detallada de la galxia del molinet, la ms gran i detallada d'una galxia feta pel telescopi espacial Hubble fins llavors. La imtages estava composta de 51 exposicions individuals ams d'algunes fotografies extra fetes des de terra.

Des de principis del segle XX, s'han descobert tres supernoves: 
 SN 1909A, descoberta el 26 de gener de  1909 per Max Wolf ;
 SN 1951H, de tipus II descoberta el 1951 ;
 SN 1970G, descoberta el 30 de juny de1970 i que va ser la ms lluminosa ; ;
 Galxies companyes .

M101 t cinc galxies companyes prominents: NGC 5204, NGC 5474, NGC 5477, NGC 5585, i Holmberg IV. Com abans s'ha apuntat, la interacci gravitacional entre M101 i les seves satllits pot haver provocat la formaci de l'estructura d'M101, i molt probablement ahgi distorsionat la galxia companya  NGC 5474.  M101 i les seves companyes comprenen la major part o possiblement tot el grup de galxies conegut com  grup M101.

 Observaci .

M101 es pot observar amb binoculars amb unes condicions atmosfriques i de foscor excellents. Caldr un telescopi de 250 mm per poder distingir el seu nucli, ms brillant, i fragments de braos espirals. Els braos espirals ofereixen, amb bones condicions, un magnfic espectacle amb un telescopi de 400 mm.

Enllaos externs. 

SEDS ;
Dades astronmiques SIMBAD ;
 Referncies .


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304456" title="Penyal Xapat" nonfiltered="312" processed="312" dbindex="120329">

El Penyal Xapat s un promontori rocs de 1045 m d'altitud del terme de Fornalutx, a la Serra de Tramuntana de Mallorca.

Sembla estar partit en dues parts, d'aqu el seu nom. Es troba just a la vora de la Serra de Son Torrella.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304466" title="Portell de la Costa" nonfiltered="313" processed="313" dbindex="120331">



El Portell de la Costa s un portell que es troba a l'extrem sud de la Serra de Son Torrella, a la Serra de Tramuntana de Mallorca. Es troba a 933 m d'altitud i permet el pas de la Vall de Sller a la Coma de Son Torrella.

Est a la frontera dels termes municipals de Fornalutx i Escorca.

El cam que hi accedeix des de la Vall de Sller parteix de la Font de na Martorella, propera a la Carretera de Monnber.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304477" title="Messier 102" nonfiltered="314" processed="314" dbindex="120332">


Messier 102 (o  M102) s una  galxia catalogada per Charles Messier  que no ha pogut ser identificada inequvocament. Messier va definir aquest objecte com a difs, el text publicat a l'poca s el segent: 
Nebulosa entre les estrelles Omicron de Bover  i Iota del Drag: 
s molt feble; prop d'ella hi ha una estrella de grandria 6.
(Messier, dans la Connaissance des Temps pour 1784, P.267)

Possibles candidats.
Des de la publicaci del catleg Messier, diferents historiadors, astrnoms professionals i aficionats han identificats diferents galxies com a corresponent a M102. 
Les dues identificacions ms probables d'M102 sn e Messier 101 i NGC 5866.  

Messier 101.
Messier 101 (Galxia del Molinet o NGC 5457) s una galxia espiral vista frontalment situada a la constellaci de l'ssa Major.  En una carta escrita el 1783 a J. Bernoulli, Pierre Mchain (qui havia compartit informaci sobre els seus descobriments amb  Messier) va comentar que M102 era de fet una duplicaci accidental d'M101 en el catleg.  Aquesta carta va ser publicada posteriorment dues vegades: La primera en francs a les  Memoirs de l'acadmia de Berlin al  1782, i la segona en una traducci a l'alemany una mica arranjada (per Johann Elert Bode) en el  Berliner Astronomisches Jahrbuch de 1786.


NGC 5866.

NGC 5866 (una de les dues galxies coneguda com  Galxia del Fus) s una  galxia lenticular situada a la constellaci del Drag.  Aquesta galxia sembla coincidir amb les descripcions de l'objecte feta (per Pierre Mchain) en la versi impressa del catleg Messier de 1781, i la posici de l'objecte donada per Charles Messier en les notes manuscrites de la llista personal del seu catleg.

Altres possibles objectes.

Encara que M101 i NGC 5866 estan considerades les ms probables, alguns altres objectes podrien potencialment correspondre a aquesta entrada.y.
NGC 5879, NGC 5907, NGC 5908 . 
NGC 5879, NGC 5907, i NGC 5908 sn totes elles galxies a prop de la posici d' NGC 5866.  Per aquest criteri, totes elles podrien correspondre a M102, no obstant, cap d'aquestes galxies s tan brillant o t la lluentor superficial d' NGC 5866, s per aix que aquestes es consideren menys probables.
NGC 5928.
NGC 5928 s una galxia de  magnitud aparent 14 situada entre Omicron de Bover i Iota de la Serp.  J. L. E. Dreyer, en les seves  Notes i Correccions  del  New General Catalogue, va suggerir que aquesta pot haver estat una de les fonts per identificar M102, havent confs Iota del Drag amb Iota de la Serp en la localitzaci donada per a l'objecte.  Tanmateix, aquesta galxia podria no haver estat observable per Messier i Mchain, i per tant difcilment podria identificar.se com a  M102.

Enllaos externs. 
SEDS ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304479" title="Epfit" nonfiltered="315" processed="315" dbindex="120333">

Epfit (del grec    ,  sobre i      epi, planta) o planta epfita, es refereix a qualsevol planta que creix sobre un altre vegetal usant-ho solament com suport, per que no el parsita. Aquestes plantes sn anomenades en ocasions "planta aries", ja que no arrelen sobre el sl. No obstant aix, existeixen moltes espcies d'algues, incloent les marines, que sn epfites sobre altres espcies aqutiques (marines o aqutiques angiospermes).

Les epfites utilitzen la fotosntesis per a proveir-se d'energia i (les que no sn aqutiques) obtenen humitat de l'aire o de la pluja que es diposita sobre la superfcie del seu amfitri. Les arrels poden desenvolupar-se primriament per adhesi i les estructures especialitzades (com les esquames i copes) sn les quals recullen i mantenen la humitat.

Les plantes epfites no parasiten al seu amfitri, sin que creixen independentment obtenint nicament suport fsic. L'avantatge ms evident respecte a altres herbes restringides a la terra s que reben ms llum en els ombrvols ecosistemes boscosos i es mantenen lluny dels herbvors. No obstant aix poden desenvolupar-se amb tanta densitat que arriben a danyar la planta amfitriona.

Les epfites ms conegudes inclouen les molses, els lquens, les orqudies, les falgueres i les bromlies (com la coneguda Tillandsia), encara que es poden trobar en tots els grups principals del regne vegetal. Les acumulacions de grans epfites es donen ms abundantment en les selves humides tropicals i boscos temperats plujosos, per tant lquens com molses es troben en qualsevol entorn amb arbres.

Les epfites sn una de les sis subdivisions de les formes vitals de Raunkjaer



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304480" title="Fusellatge" nonfiltered="316" processed="316" dbindex="120334">

El fusellatge o buc (del francs fuselage i aquest de fuseau, fus) s un cos estructural dels avions i planadors de figura fusiforme que suporta les ales, els plans estabilitzadors de cua i el tren d'aterratge i constitueix generalment la part habitable de l'aeronau.

La seva forma i disseny es basa en una geometria suau amb poca resistncia aerodinmica i necessitats especfiques de l'aeronau de volum o capacitat. En un avi comercial, gran part del volum del fusellatge est dedicat a la cabina de passatgers i la disposici depn de diferents factors com la duraci del vol, els serveis a bord, els accesos al avi (portes) les sortides d'emergncia, la tripulaci auxiliar... etc. 

 Tipus de fusellatge .

1:Per a vol subsnic. ;
2:Per a vol supersnic de gran velocitat. ;
3:Per a vol subsnic amb gndola de gran capacitat.
4:Per a vol supersnic de gran maniobralitat. ;
5:Per a hidroavions. ;
6:Per a vol hipersnic.

 Enllaos externs .
 Disseny del fusellatge i com calcular-ne les mides;
 Histria i diferents tipus de fusellatge;
 Pgina de la NASA sobre fusellatge ;
 Institute of Aircraft Design and Lightweight Structures (IFL);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304487" title="Principats de l'ndia" nonfiltered="317" processed="317" dbindex="120335">
Llista dels principats de l'ndia el 15 d'agost de 1947.

Residncies individuals.






Agncia del Balutxistan.

Principats de l' Agncia del Balutxistan.





Principats del Deccan i la residncia de Kolhapur .

Agncia dels estats del Deccan i de la Residncia de Kolhapur.





Residncia de Gwalior.

Principats de la Residncia de Gwalior.





Presidncia de Madras.

Principats de la Presidncia de Madras.





Frontera del Nord-Oest.

Principats de la  Frontera del Nord-Oest.

                


 Estats del Panjab .

Estats del Panjab.




 Estats de l'agncia de Rajputana .

Estats de l' Agncia de Rajputana.




 Estats del Sind .




Agncia d'estats del Gujarat i de la Residncia de Baroda.

Balasinor;
Bansda;
Bajana;
Devgadh Baria;
Baroda;
Bhavnagar;
Cambay;
Chhota Udaipur;
Dangs;
Dhrangadhra;
Gondal;
Idar;
Jawhar;
Kutch;
Lunavada;
Morvi;
Navanagar;
Porbandar;
Radhanpur;
Rajpipla;
Sachin;
Sanjeda Mehvassi;
Sant ;
Sanjeli;
Surgana;
Tharad;
Vijaynagar;
Vithalgarh;
Wankaner;
Vanod;

Estats de l' Agencia de l'ndia Central.


Ajaigarh;
Ali Rajpur;
Alipura;
Baoni;
Barannda;
Barwani;
Beri;
Bhopal;
Bijawar;
Charkhari;
Chhatarpur;
Datia;
Dewas;
Dhar;
Garrauli;
Gaurihar;
Indore;
Jabua;
Jaora;
Jaso;
Jigni;
Kamta-Rajaula;
Khaniadhana;
Khilchipur;
Kothi Baghelan;
Kurwai;
Lugasi;
Maihar;
Makrai;
Mathwar;
Muhammadgarh;
Nagod (Unchhera);
Narsingarh;
Orchha;
Panna;
Pathari;
Piploda;
Rajgarh;
Ratlam;
Rewah;
Samthar;
Sarila;
Sitamau;

Estats de l'Agncia d'Estats Orientals.
Athmallik;
Bastar;
Baudh;
Changbhakar;
Chhuikhadan;
Cooch Behar;
Darbhanga;
Daspalla;
Dhenkanal;
Jashpur;
Kalahandi;
Kanker;
Kawardha;
Khairagarh;
Kharsawan;
Khondmals;
Koriya (Koriya);
Mayurbhanj;
Nandgaon;
Nayagarh;
Pal Lahara;
Patna;
Raigarh;
Ramgarh;
Sakti;
Saraikela;
Sarangarh;
Sonpur;
Surguja;
Talcher;
Tripura;
Udaipur;

Llista alfabtica dels antics principats de l'ndia.
A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z


A.

Achrol a Rajasthan - Thikana de l'estat de Jaipur ;
Agar;
Agra Barkhera;
Ahiri;
Ahmadnagar - salutaci;
Ajabpur;
Ajaigarh a Madhya Pradesh - Salutaci hereditria de 11 canonades;
Ajraoda;
Akalkot a Bombay;
Akdia;
Ali Rajpur a Madhya Pradesh - Salutaci hereditria de 11 canonades;
Alampur;
Alipura a Madhya Pradesh;
Alwa;
Alwar a Rajasthan - Salutaci hereditria de 15 canonades (localment 17);
Amala (principat);
Amarchanta estat vassall ;
Amarnaghar a Saurashtra (Gujarat);
Amb (Tanawal) Pakistan ;
Ambaliara a Bombay;
Amethi a Uttar Pradesh;
Amod;
Amrapur a Kathiawar;  ;
Amrapur a Rewa Kantha;
Anandpur;
Anegundi Zamindari;
Anghad;
Angre ;
Ankevalia;
Arcot (al Carntic) ;
Arnia;
Assam (principat) ;
Athgarh a Orissa;
Athmalik a Orissa;
Aundh a Bombay;
Awadh=Oudh;

B.
Babra;
Baghal a Himachal Pradesh (Punjab Hills States);
Baghat;
Bagasra;
Bagasra Hadala;
Bagasra Khari;
Bagasra Natwar;
Bagasra Ram;
Baghal;
Baghat;
Bagli;
Bahawalpur a Pakistan;
Bai;
Bajana a Saurashtra;
Bakhtgarh;
Balasinor a Bombay - Salutaci hereditria de 9 canonades ;
Balsan (principat) a Himachal Pradesh;
Baltistan (des del 1840 subjecte a Caixmir) ;
Bamanbor;
Bamra a Orissa;
Banera;
Banganapalle a Madras - Salutaci hereditria de 9 canonades;
Banka Pahari a Madhya Pradesh;
Bansda a Bombay - Salutaci hereditria de 9 canonades;
Banswara a Rajasthan - Salutaci hereditria de 15 canonades;
Bantva Manavadar;
Bantva Sardargadh;
Baoni a Madhya Pradesh - Salutaci hereditria de 11 canonades;
Baramba a Orissa;
Baraundha - Salutaci hereditria de 9 canonades, probablement el mateix estat que Baraundha Pathar Kachhar a Madhya Pradesh - dret a salutaci;
Bardia;
Baria - Salutaci hereditria de 9 canonades (11 quan es personal), podria ser el mateix estat que Bariya a Bombay;
Barkhera Deo Dungri;
Barkhera Panth;
Baroda a Bombay - Salutaci hereditria de 21 canonades;
Barvala=Barwala a Saurashtra ;
Barwani a Madhya Pradesh - Salutaci hereditria de 11 canonades;
Bashahr a Himachal Pradesh - Salutaci hereditria de 9 canonades ;
Basoda;
Bastar a Madhya Pradesh;
Bavda estat vassall ;
Beja (principat) a Himachal Pradesh;
Benares a Uttar Pradesh - Salutaci hereditria de 13 canonades (localment 15);
Bengala, nou ttol Nawab de Murshidabad (per la seva nova capital);
Beri;
Bhabhar;
Bhadarwa;
Bhadaura;
Bhadli;
Bhadvana;
Bhadwa;
Bhagat a Himachal Pradesh;
Bhaisola;
Bhajji a Himachal Pradesh;
Bhalala;
Bhandaria;
Bharatpur in Rajasthan - Salutaci hereditria de 17 canonades (localment 19);
Bharejda;
Bharudpura;
Bhathan;
Bhatkeri;
Bhavnagar a Saurashtra - Salutaci hereditria de 13 canonades (localment 15);
Bhawal;
Bhioldia;
Bhimoria;
Bhoika;
Bhojakheri;
Bhojavadar;
Bhopal a Madhya Pradesh - Salutaci hereditria de 19 canonades (localment 21);
Bhor a Bombay - Salutaci hereditria de 9 canonades ;
Bhorole;
Bichhrand Jnior;
Bichhrand Snior;
Bihat a Madhya Pradesh;
Bihora;
Bija;
Bijawar a Madhya Pradesh - Salutaci hereditria de 11 canonades;
Bijna a Madhya Pradesh;
Bikaner a Rajasthan - Salutaci hereditria de 11 canonades (localment 19);
Bilaspur a Himachal Pradesh - Salutaci hereditria de 11 canonades;
Bilaud;
Bilauda;
Bilbari;
Bildi;
Bilkha a Saurashtra;
Boad;
Bodanones;
Bolundra;
Bonai a Orissa;
Borkhera (Indore);
Borkhera (Malwa);
Boudh a Orissa;
Bundi a Rajasthan - Salutaci hereditria de 11 canonades;

C.
Cambay=Kambay a Bombay - Salutaci hereditria de 11 canonades;
Cannanore;
Carnatic;
Chachana;
Chamardi;
Chamba a Himachal Pradesh - Salutaci hereditria de 11 canonades;
Changbhakar a Madhya Pradesh;
Charkha;
Charkhari a Madhya Pradesh - Salutaci hereditria de 11 canonades;
Chera;
Chhaliar;
Chhatarpur a Madhya Pradesh - Salutaci hereditria de 11 canonades;
Chhota Barkhera;
Chhota Udaipur=Chhota Udepur a Bombay - Salutaci hereditria de 9 canonades ;
Chhuikadan a Madhya Pradesh;
Chiktiabar;
Chinchli Ghabad;
Chiroda;
Chitral ;
Chitravao;
Chobari;
Chok;
Chorangla;
Chotila;
Chuda a Saurashtra ;
Chudesar;
Cochin in Kerala - Salutaci hereditria de 17 canonades;
Cooch Behar a Bengala Occidental - Salutaci hereditria de 13 canonades;
Coorg ;
Cutch = Kutch a Saurashtra - Salutaci hereditria de 17 canonades (localment 19);

D.
Dabha;
Dabr;
Dadhalia;
Dahida;
Danta a Bombay - Salutaci hereditria de 9 canonades;
Daphlapur;
Darbhanga;
Daria Kheri ;
Darkoti a Himachal Pradesh;
Darod;
Daryabad;
Dasada;
Daspalla a Orissa;
Datia a Madhya Pradesh - Salutaci hereditria de 15 canonades;
Datva estat vassall;
Debhavati;
Dedarda;
Dedhrota a Bombay;
Delath, tributari de Bashahr, a Himachal Pradesh;
Delhi (Emperador Mogol);
Deloli;
Deodar;
Derdi Janbai;
Derol;
Devalia;
Devlia;
Dewas Jnior a Madhya Pradesh - Salutaci hereditria de 15 canonades;
Dewas Snior Branch a Madhya Pradesh - Salutaci hereditria de 15 canonades;
Dhabla Dhir;
Dhabla Ghosi;
Dhamasia;
Dhami ;
Dhamri a Himachal Pradesh;
Dhaora Ghanjara;
Dhar a Madhya Pradesh - Salutaci hereditria de 15 canonades;
Dharampur a Bombay - Salutaci hereditria de 9 canonades (personalment 11);
Dharnauda;
Dhenkanal a Orissa;
Dhola;
Dholarva;
Dholpur a Rajasthan - Salutaci hereditria de 15 canonades (personalment 17);
Dhrangadhra -Halvad a Saurashtra - Salutaci hereditria de 13 canonades;
Dhrol a Saurashtra - Salutaci hereditria de 9 canonades;
Dhulatia;
Dhurwai a Madhya Pradesh;
Dir (Dhir);
Dodka;
Drapha;
Dudhpur;
Dudhrej;
Dugri;
Dujana a Panjab (actualment a Haryana);
Dungapur, possiblement el mateix estat que Dungarpur a Rajasthan - Salutaci hereditria de 15 canonades;

F.
Faridkot a la PEPSU - Salutaci hereditria de 11 canonades;

G.
Gabat (principat);
Gad Boriad;
Gadhali;
Gadhia;
Gadhka;
Gadhula;
Gadvi ;
Gadwal estat vassall;
Gandhol;
Gangpur a Orissa;
Garamli Moti;
Garamli Nahani;
Garrauli a Madhya Pradesh;
Gaurihar a Madhya Pradesh;
Gavridad;
Gedi;
Ghodasar, possiblement el mateix estat que Ghodsar a Bombay;
Gigarsaran;
Gohad;
Gondal a Saurashtra - Salutaci hereditria de 11 canonades;
Gopalpet estat vassall ;
Gotardi;
Gothda;
Gundh a Himachal Pradesh;
Gundiali;
Gurgunta estat vassall;
Gwalior a Madhya Pradesh - Salutaci hereditria de 21 canonades;

H.
Halvad a Surendranagar (Gujarat);
Halaria;
Hapa a Bombay;
Harol;
Hindol a Orissa;
Hindur;
Hirapur;
Hunza ;
Hyderabad - Salutaci hereditria de 21 canonades;

I.
Ichalkaranji estat vassall ;
Idar a Bombay - Salutaci hereditria de 15 canonades;
Ilol a Bombay;
Ilpura;
Indore a Madhya Pradesh - Salutaci hereditria de 19 canonades (personalment 21);
Itria;
Itvad;

J.
Jabria Bhil;
Jafrabad a Saurashtra;
Jafarabad i Janjira estats fusionats;
Jaipur a Rajasthan - Salutaci hereditria de 17 canonades (localment 19);
Jaisalmer a Rajasthan - Salutaci hereditria de 15 canonades;
Jakhan;
Jalesar (Awa o Awagarh);
Jalia Devani=Jaliadevani a Saurashtra;
Jalia Kayaji;
Jalia Manaji;
Jambughoda o Jambuodha a Bombay;
Jamkhandi a Bombay ;
Jammu a Jammu i Caiximir - Salutaci hereditria de 21 canonades;
Jamnia estat dels chouhan rajputs (songaras);
Janjira a Bombay - Salutaci hereditria de 11 canonades (localment 13);
Jaora a Madhya Pradesh - Salutaci hereditria de 13 canonades;
Jasdan a Saurashtra;
Jashpur;
Jashur a Madhya Pradesh;
Jaso a Madhya Pradesh;
Jath a Bombay;
Jatprole estat vassall ;
Jawalgiri estat vassall;
Jawasia;
Jawhar a Bombay - Salutaci hereditria de 9 canonades;
Jesar;
Jetpur a Saurashtra;
Jhabua a Madhya Pradesh - Salutaci hereditria de 11 canonades;
Jhalawar a Rajasthan - Salutaci hereditria de 13 canonades;
Jhalera;
Jhamar;
Jhamka;
Jhampodar;
Jhari Gharkadhi;
Jhinyuvada;
Jigni a Madhya Pradesh;
Jiliya a Rajasthan ;
Jind a la PEPSU - Salutaci hereditria de 13 canonades (local i personalment 15);
Jiral Kamsoli;
Jobat a Madhya Pradesh;
Jodhpur a Rajasthan - Salutaci hereditria de 15 canonades (localment 17);
Jubbal a Himachal Pradesh;
Jumkha;
Junagadh - Salutaci hereditria de 13 canonades (personal i localment 15);
Junapadar;

K.
Kachchi Baroda;
Kadana;
Kagal Jnior estat vassall ;
Kagal Snior estat vassall;
Kahlur = Kehloor - antic noms de Bilaspur a Himachal Pradesh;
Kalahandi a Orissa - Salutaci hereditria de 9 canonades;
Kalat;
Kali Baori;
Kalsia a la PEPSU;
Kalu Khera;
Kamadhia;
Kamalpur (Bombay);
Kamalpur (ndia Central);
Kambay = Cambai a Bombay - Salutaci hereditria de 11 canonades;
Kambhala;
Kamta Rajaula;
Kanada;
Kaner ;
Kangra-Lambagraon;
Kanika;
Kanjarda;
Kanker, probablement el mateix estat que Kankar;
Kankrej;
Kanksiali;
Kanpur Ishwaria;
Kanta Rajaulia a Madhya Pradesh;
Kantharia;
Kapshi estat vassall ;
Kapurthala a la PEPSU - Salutaci hereditria de 13 canonades (personal i localment 15);
Karaudia;
Karauli a Rajasthan - Salutaci hereditria de 17 canonades;
Kariana;
Karmad;
Karol;
Kashmir;
Kasla Paginu Muvada;
Kassalpura;
Kathaun;
Kathiawar - equivalent a Saurashtra (dividid en nombrosos petits estats);
Kathrota;
Katodia;
Katosan;
Kawardha a Madhya Pradesh;
Kayatha;
Kehloor = Kahlur - antics noms de Bilaspur a Himachal Pradesh;
Keonjhar a Orissa;
Keonthal a Himachal Pradesh;
Kerwada;
Kesria;
Khadal a Bombay;
Khairagarh a Madhya Pradesh;
Khajuri;
Khamblav;
Khandia;
Khaneti, tributari de Bashahr;
Khaniadhana;
Khandpara a Orissa;
Khaniadana a Madhya Pradesh;
Khandpara ;
Kharan ;
Kharsawan a Bihar;
Kharsi;
Khairpur a Pakistan;
Khedawada;
Kherali;
Kherawara;
Kherwasa;
Kheri Rajpur;
Khetri estat vassall;
Khiauda;
Khijadia (Gohilwar);
Khilchipur a Madhya Pradesh - Salutaci hereditria de 9 canonades;
Khirasra a Saurashtra;
Khojankhera;
Khudadad l'estat de Tippu Sultan ;
Khyrim;
Kiari vegeu Madhan a Himachal Pradesh;
Kirli;
Kishangarh a Rajasthan - Salutaci hereditria de 15 canonades;
Kolara;
Kolhapur a Bombay - Salutaci hereditria de 19 canonades;
Koriya (Korea) a Madhya Pradesh;
Kotah a Rajasthan - Salutaci hereditria de 17 canonades (personalment 19);
Kotda Nayani a Saurashtra;
Kotda Pitha a Saurashtra;
Kotda Sangani a Saurashtra;
Kotharia a Saurashtra;
Kothi a Madhya Pradesh;
Kuba (principat) ;
Kumarsain a Himachal Pradesh, probablement el mateix estat que Kumharsain;
Kunihar a Himachal Pradesh;
Kurandvad Jnior;
Kurandvad Snior;
Kurnool ;
Kurwai a Madhya Pradesh;
Kushalgarh;
Kutch=Cooch a Saurashtra;
Kuthar a Himachal Pradesh;

L.
Lakhapadar;
Lakhtar a Saurashtra ;
Lalgarh;
Laliyad;
Langrin;
Las Bela ;
Lathi a Saurashtra;
Lavej;
Lawa a Rajasthan;
Likhi (principat);
Limbda probablement el mateix estat que Limbdi a Saurashtra - Salutaci hereditria de 9 canonades;
Lodhika;
Logasi a Madhya Pradesh;
Loharu a Panjab (avui a Haryana) - Salutaci hereditria de 9 canonades;
Lugasi;
Lunavada=Lunawanda a Bombay, orobablement el mateix que Lunawarda o Lunawara - Salutaci hereditria de 9 canonades ;

M.
Madhan = Kiari a Himachal Pradesh;
Magodi a Bombay ;
Maguna a Bombay;
Maharam;
Mahlog probablement el mateix estat que Mahilog a Himachal Pradesh;
Maihar a Madhya Pradesh - Salutaci hereditria de 9 canonades;
Mahmudpura;
Makrai a Madhya Pradesh;
Makran ;
Maksudangarh;
Malaudh un dels estats Phulki de Panjab;
Malerkotla=Maler Kotla a la PEPSU - Salutaci hereditria de 11 canonades;
Malaisohmat;
Malia=? Maliya a Saurashtra;
Malpur a Bombay;
Manavadar ;
Mandi a Himachal Pradesh - Salutaci hereditria de 11 canonades;
Mandva a Bombay, probablement el mateix que Mandwa;
Mangal a Himachal Pradesh;
Mangam;
Mangrol;
Manipur  Salutaci hereditria de 11 canonades;
Mansa;
Maoang;
Maosangram;
Mariaw;
Masulipatam;
Mathwar;
Matra Timba;
Mayurbhanj a Orissa - Salutaci hereditria de 9 canonades;
Men;
Mengani;
Mevasa;
Mevli;
Mewar o Udaipur a Rajasthan  - Salutaci hereditria de 21 canonades (abanss 19);
Miohanpur a Bombay ;
Miraj Jnior a Bombay;
Miraj Snior a Bombay;
Mirpur a Pakistan;
Mohanpur;
Moka Paginu Muvada;
Monvel;
Morchopna;
Morvi a Saurashtra - Salutaci hereditria de 11 canonades;
Mota Barkhera;
Mota Kotharna;
Mowa;
Mudhol a Bombay - Salutaci hereditria de 9 canonades ;
Muhammadgarh a Madhya Pradesh;
Muli a Saurashtra;
Mulia Deri;
Multhan;
Munjpar;
Murshidabad, del nom de la capital dels antics nawabs de Bengala;
Mylliem;
Mysore (modern Maisur) a Madras - Salutaci hereditria de 21 canonades;
Bold text

N.
Nabha a la  PEPSU - Salutaci hereditria de 13 canonades (localment 15);
Nagar (principat) ;
Nagod - Salutaci hereditria de 9 canonades, probablement el mateix que Nagodh a Madhya Pradesh;
Nagpur (principat) a Madhya Pradesh;
Nahara;
Naigawan Ribai;
Nalagarh a la PEPSU probablement el mateix Nalagarh a Himachal Pradesh;
Nalia;
Nandgaon a Madhya Pradesh;
Narsinghgarh a Madhya Pradesh - Salutaci hereditria de 11 canonades;
Narsinghpur a Orissa;
Narukot;
Narwar;
Nashipur probablement el mateix que Narshingpur a Orissa;
Naswadi;
Naugaon;
Naulana;
Navagarh;
Nawanagar a Saurashtra - Salutaci hereditria de 13 canonades (localment 15);
Nayagarh a Orissa;
Nilgiri a Orissa;
Nilvala;
Nimkhera;
Nobo Sohoh;
Noghanvadar;
Nongklao;
Nongspung;
Nongstoin;

O.
Orchha a Madhya Pradesh - Salutaci hereditria de 15 canonades;
Oudh = Awadh;


P.
Pachegam;
Pah;
Pahara a Madhya Pradesh, probablement el mateix que Pahra;
Paigah estat vassall;
Pal (principat);
Palaj a Bombay;
Palali;
Palanpur a Bombay - Salutaci hereditria de 13 canonades;
Palasni;
Palasvihir;
Paldeo a Madhya Pradesh;
Palitana a Saurashtra - Salutaci hereditria de 9 canonades  ;
Paliyad;
Pal Lahara a Orissa, probablement el mateix que Pal Lahera;
Palsani;
Panchvada;
Pandu;
Panna a Madhya Pradesh - Salutaci hereditria de 11 canonades;
Pantalvadi;
Panth Piploda;
Paron;
Partabgarh a Rajasthan - Salutaci hereditria de 15 canonades;
Patan estat vassall;
Pataudi a Panjab (ara a Haryana);
Patdi a Saurashtra;
Pathari a Madhya Pradesh probablement el mateix que Patharia;
Patiala a la PEPSU - Salutaci hereditria de 17 canonades (localment 19);
Patna a Orissa - Salutaci hereditria de 9 canonades;
Pethapur;
Phaltan a Bombay;
Phulera;
Pimladevi;
Pimpri;
Piplia Sisodia;
Piplianagar;
Piploda a Madhya Pradesh;
Poicha;
Pol (principat);
Poonch estat vassall;
Porbandar a Saurashtra - Salutaci hereditria de 13 canonades;
Prempur a Bombay;
Pudukottai a Madras - Salutaci hereditria de 11 canonades;
Punadra;
Panjab ;
Pundara a Bombay;
Palvancha el principat ms gran de Telengana ;

R.
Radhanpur a Bombay - Salutaci hereditria de 11 canonades;
Raghugarh;
Rahrakhol;
Raigarh a Madhya Pradesh;
Rairakhol a Orissa;
Rai Sankli;
Rajgarh a Madhya Pradesh - Salutaci hereditria de 11 canonades;
Rajpara (Gohilwar);
Rajpara (Halar);
Rajkot a Saurashtra - Salutaci hereditria de 9 canonades ;
Rajpipla a Bomaby - Salutaci hereditria de 13 canonades;
Rajpur (Kathiawar) a Saurashtra ;
Rajpur (Rewa Kantha) a Saurashtra;
Ramanka;
Ramas;
Rambrai;
Ramdurg a Bombay ;
Ramgarh;
Rampur a Uttar Pradesh - Salutaci hereditria de 15 canonades;
Rampura;
Ranasan a Bombay;
Randhia;
Ranpur a Orissa;
Ratanmal;
Ratanpur Dhamanka;
Ratesh al Keonthal a Himachal Pradesh;
Ratlam a Madhya Pradesh - Salutaci hereditria de 13 canonades (localment 15);
Rawin = Rawingarh, tributari de Jubbal a Himachal Pradesh;
Regan;
Rewa=Rewah a Madhya Pradesh - Salutaci hereditria de 17 canonades;
Rohisala;
Rupal;

S.
Sachin - Salutaci hereditria de 9 canonades;
Sada Kheri;
Sahuka;
Sailana a Madhya Pradesh - Salutaci hereditria de 11 canonades;
Sakti a Madhya Pradesh;
Samadhiali;
Samla;
Samode estat vassall;
Samthar a Madhya Pradesh - Salutaci hereditria de 11 canonades;
Sanala;
Sandur a Tamil Nadu;
Sangli a Bombay - Salutaci hereditria de 9 canonades (personalment 11);
Sangri a Himachal Pradesh;
Sanjeli a Bombay;
Sanor;
Sanosra;
Sant a Bombay - Salutaci hereditria de 9 canonades ;
Santalpur;
Sarangarh a Madhya Pradesh;
Sarila a Madhya Pradesh;
Satanones;
Sarangarh;
Sarila;
Satara ;
Sathamba a Bombay;
Satlasna;
Satodad Vavdi;
Savantvadi=Savantwadi a Bombay - Salutaci hereditria de 9 canonades (localment 11);
Savanur a Bombay;
Sayla a Saurashtra;
Sejakpur;
Seraikela, probablement el mateix que Seraikhela a Bihar;
Shahpur;
Shahpura a Rajasthan - Salutaci hereditria de 9 canonades;
Shajaota;
Shanor;
Sheogarh;
Sheopur-Baroda;
Shevdivadar;
Shivabara;
Shorapur estat vassall;
Siba als Punjab Hills( avui Himachal Pradesh)  mai dominat del tot pels britnics  ;
Sidki;
Sihora;
Sikkim - Salutaci hereditria de 15 canonades;
Silana (principat);
Sind a Pakistan (khanat extingit el 1843);
Sindhiapura;
Singhana;
Sirguja;
Sirmur a Himachal Pradesh - Salutaci hereditria de 11 canonades;
Sirohi a Rajasthan - Salutaci hereditria de 15 canonades;
Sirsi (Gwalior);
Sirsi (Malwa);
Sitamau a Madhya Pradesh - Salutaci hereditria de 11 canonades;
Sohawal a Madhya Pradesh;
Sonepur a Orissa - Salutaci hereditria de 9 canonades;
Songad;
Sonkhera i Sarwan;
Sudamra;
Sudasna a Bombay;
Suigam;
Suket a Himachal Pradesh - Salutaci hereditria de 11 canonades;
Sundem;
Sunth;
Surat ;
Surgana a Bombay;
Surguja a Madhya Pradesh;
Sutalia;
Swat (principat) ;
Sidhowal;
Srikalahasti a la presidncia de Madras ;

T.
Tajpuri a Bombay;
Tal (principat);
Talcher a Orissa;
Talsana;
Estat de Tanawal (Amb) ;
Tanjore;
Tappa;
Taraon a Madhya Pradesh;
Tavi;
Tehri Garhwal a Uttar Pradesh - Salutaci hereditria de 11 canonades;
Tejpura;
Tervada;
Thana Devli;
Tharad i Morwara;
Tharoch a Himachal Pradesh;
Tigiria possiblement el mateix que Tigria a Orissa;
Timba;
Toda Todi;
Tonk a Rajasthan - Salutaci hereditria de 17 canonades;
Torgal estat vassall;
Tori Fatehpur a Madhya Pradesh;
Travancore a Kerala - Salutaci hereditria de 19 canonades;
Tripura - Salutaci hereditria de 13 canonades;

U.
Uchad;
Udaipur (Chhattisgarh);
Udaipur capital de Mewar al Rajasthan - Salutaci hereditria de 21 canonades (abans 19);
Umeta a Bombay, probablement el mateix que Umetha;
Umri (Bombay);
Umri (ndia Central);
Uni;
Untdi;
Upawara;

V.
Vadal;
Vadali;
Vadia a Saurashtra;
Vadod (Gohilwar);
Vadod (Jhalawar);
Vaghvadi;
Vajiria;
Vakhatpur a Bombay, possiblenent el mateix que Vakhtapur;
Vala a Saurashtra ;
Valasna a Bombay;
Vana;
Vanala ;
Vanghdhra;
Vanod a Saurashtra;
Varagam;
Varnol Mal;
Varnoli Moti;
Varnoli Nani;
Varsoda a Bombay;
Vasan Sewada;
Vasan Virpur;
Vasna a Bombay ;
Vejanoness;
Vekaria;
Vichhavad;
Vijanones;
Vijayanagar a Bombay ;
Virampura;
Virpur a Saurashtra;
Virsora;
Virvao;
Vishalgarh estat vassall;
Vithalgarh;
Vora;
W.
Wadagam;
Wadi (principat);
Wai;
Wadhwan a Saurashtra - Salutaci hereditria de 9 canonades;
Wadi jagir a Bombay;
Wanapurthy estat vassall ;
Wankaner a Saurashtra - Salutaci hereditria de 11 canonades;
Wao a Bombay;
Warahi;
Wasna;

Z.
Zainabad o Zainbad;

Fonts i referncies.
Indian Princely States;
RoyalArk;
WorldStatesman- secci dels Princely States a "ndia" i "Pakistan";


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304498" title="Zimmer 483" nonfiltered="318" processed="318" dbindex="120336">

Zimmer 483 (Habitaci 483) s el segon lbum del grup de msica alemany Tokio Hotel.

Canons.



Vegeu tamb.
Tokio Hotel;
Scream;
Schrei;

Enllaos externs.
;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304499" title="Schrei" nonfiltered="319" processed="319" dbindex="120337">

Schrei s el primer lbum del grup alemany de msica Tokio Hotel. El 2006 van fer una versi re-gravada i expandida anomenada Schrei so laut du kannst.



S'han venut ms de 500.000 cpies al mn d'aquest disc. S'han venut unes 100.000 cpies d'"Schrei: So laut du kannst".

Vegeu tamb.
Tokio Hotel;
Zimmer 483;
Scream;

Referncies.


Enllaos externs.
;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304500" title="Passeig de la Petxina" nonfiltered="320" processed="320" dbindex="120338">


El passeig de la Petxina s una via urbana de Valncia. Est situat entre el carrer del Nou d'octubre i el carrer de Guillem de Castro. Fita amb l'avinguda de Ferran el Catlic i corre paral.lel amb el Jard del Tria, aix vorejant els ponts del Nou d'Octubre, de Campanar, d'Adems i de les Arts.

Nom.

Histria.

Elements importants.
Serveix els barris de la Petxina, del Botnic i de Nou Moles. Al punt ms occidental hi ha un parc i al punt ms oriental, el Jard Botnic i el Museu Arqueolgic. A la fita amb Guillem de Castro, es troba el Institut Valenci d'Art Modern o IVAM. 

El carrer t una parada de metro amb el nom de Tria.





Enllaos externs.
Guia de carrers de l'Ajuntament;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304505" title="Avinguda de Ferran el Catlic" nonfiltered="321" processed="321" dbindex="120340">


L'avinguda de Ferran el Catlic s una via urbana de Valncia. Est situada entre l'avinguda de Ramn y Cajal i el passeig de la Petxina. Fita amb els carrers d'ngel Guimer i de Quart.

Nom.
L'avinguda rep el nom del rei de Valncia Ferran el Catlic.

Histria.

Elements importants.

L'avinguda t dues parades de metro la primera, Tria, a la fita amb Petxina, i la segona, ngel Guimer a la fita amb el carrer homnim.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304511" title="Port de Tarragona" nonfiltered="322" processed="322" dbindex="120341">

El Port de Tarragona s un dels ports martims ms importants de la costa mediterrnia. Gran part de la seua activitat est relacionada amb el transport industrial o de mercaderies, per s tamb un port pesquer, nutic i de passatgers.

El port s la destinaci d'un ramal de la lnia de ferrocarril que recorre el corredor mediterrani, i constitueix un dels nuclis forts d'aquest eix econmic.

Enllaos externs.
Informaci del Port de Tarragona;
Plana oficial del Port de Tarragona;
Blog "Far de la Banya". Vaixells al Port de Tarragona;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304513" title="Baila el Chiki Chiki" nonfiltered="323" processed="323" dbindex="120343">

Baila el Chiki-Chiki s una  can de Rodolfo Chikilicuatre, personatge interpretat per David Fernndez Ortiz, i s el tema que represent a Espanya per al Festival de la Can d'Eurovisi 2008 a Belgrad (Srbia) i que qued, amb 55 punts, en la setzena posici de la gala, la qual fou guanyada per Rssia.

La can s una pardia de l'estil de ball "perreo", caracterstic del reggaeton, contenint acudits i referncies poltiques a Zapatero, Rajoy, Hugo Chvez i Juan Carlos de Borbn. Aix ltim va ser modificat perqu en el festival no estan permeses les referncies poltiques.

En el videoclip original, Rodolfo apareix amb un pentinat estil Elvis Presley, amb una mini-guitarra de joguina, ballant "perreo", i, darrere d'ell, apareix una srie de vdeos, tots ells trets de youtube.

En el videoclip final (i posteriors representacions al plat), a diferncia de l'original, Rodolfo balla sempre acompanyat per les seves dues ballarines "Disco" i "Grfica". 

 Repartiment .

Rodolfo Chikilicuatre.

L'actor cmic David Fernndez Ortiz interpreta Rodolfo Chikilicuatre, un msic i cantant argent entranyable.

Rodolfo a diverses gales de televisi, aix com al programa de Buenafuente, ha anat revelant secrets de la seva vida:
Chikilicuatre diu haver nascut el 1973 a Buenos Aires, encara que en una entrevista amb King frica va confessar que el seu accent no es de Buenos Aires pur sin una barreja bigarrada producte de la seva estranya vida, ja que tamb va viure a Potos.
Chikilicuatre s farfalls, la seva llengua sol travar-se quan vol dir alguna cosa emotiva.
Creu que grcies a tota la gent que el veur a Belgrad complir el seu somni d'unir tot el mn a travs del ball del Chiki-Chiki.

 Ballarines .
Disco;
Disco sempre va vestida de blau, s presumida i passional i sempre pren la iniciativa. Malgrat aix de vegades li agafen atacs de pnic i plora, aix com canvis sobtats d'humor.
Li encanta tocar les palmes i imitar el cante hondo versionant qualsevol frase o can.
Cada vegada que la seva companya Grfica cau, la Disco va d'immediat a ajudar-la, tractant d'aixecar-la i tranquilitzar-la per a prosseguir amb el ball.
Grfica;
El paper de "Grfica" s interpretat per l'actriu Slvia Abril, actuant de ballarina maldestra i aparatosa. Se li dna especialment malament mantenir-se dreta en superfcies lliscants, el que la precipita a terra sovint, bsicament per culpa de les seves plataformes. A ms a ms, s'equivoca en el ball.
Aquesta ballarina que sempre vesteix de rosa est obsessionada amb el salt de la coreografia, constantment s'apropa a Rodolfo per a confessar-li que no li surt i que no ho veu... malgrat que la coreografia del Chiki-Chiki no inclou cap tipus de salt.
Grfica intenta suplir la seva inseguretat imitant la Disco, seguint els seus moviments, dintre i fora del ball i parlant quan ella parla.
El Trio d'Acompanyants;
Leticia, Mara ngeles y Cecilia sn les altres tres ballarines que acompanyaran Rodolfo a Belgrad. El procs de selecci va comenar amb un csting realitzat a Madrid i Barcelona en el que es van presentar ms de 400 candidates. D'elles el jurat va escollir 6 que van acudir a una gala de Televisi Espanyola ("Dansin Chiki Chiki") el dia 29 d'abril de 2008. La coregrafa, que a ms va ser tamb instructora de la cantant Shakira anteriorment en els balls dels premis MTV i Grammy, va seleccionar aquestes tres joves morenes;

Versions Oficials.
La lletra original de la can contenia les paraules "Zapatero" i "Rajoy", en referncia als lders poltics espanyols Jos Luis Rodrguez Zapatero i Mariano Rajoy. Degut a la proximitat de les Eleccions Generals d'Espanya 2008, celebrant-se la final de selecci en jornada de reflexi, es va decidir realitzar una nova versi per part dels desenvolupadors de Buenafuente que substituiria completament l'original. 

Aquesta nova versi va ometre els termes mencionats, sent substituts pels noms de "Jos Luis" i "Mariano", per mantenint l'allusi a Hugo Chvez, present a l'original. Tamb repetia un parell d'estrofes de la can, a fi d'allargar-la ms en temps perqu no incompls les normes imposades pel concurs. Aquesta segona versi va ser la que va aparixer a la gala de TVE de l'elecci del Candidat Espanyol a Eurovisi 2008, "Salvemos Eurovisin", i que va proporcionar la victria a Rodolfo.

Una vegada seleccionada, "Baila el Chiki Chiki" va passar a ser propietat de TVE, de forma que la can podia ser modificada per la cadena, en collaboraci amb el propi autor. 
I aix va ser, Rodolfo Chikilicuatre va preparar una nova versi final per a adaptar-la, en lletra i durada, a la normativa de la UER, tal i com ell mateix va anunciar el dilluns 10 de mar] de 2008, on va tenir la seva primera trobada davant dels medis de comunicaci desprs de resultar vencedor.

Aquesta versi definitiva, que es va fer pblica el 14 de mar de 2008, s ms llarga (2 minuts i 52 segons) i inclou a ms alguns pargrafs en angls, amb referncies a alguns dels personatges espanyols ms reconeguts internacionalment com Pau Gasol, Fernando Alonso, Javier Bardem, Antonio Banderas i Pedro Almodvar.   
Tamb fa referncia a un gran xit musical de producci espanyola, reconegut internacionalment: La Macarena.

Referncies.


Enllaos Externs.
Pgina de TVE sobre Eurovisi 2008 (videoclip final);
Videoclip Original;
Videoclip Final;
Web oficial de Rodolfo Chikilicuatre;
Lletra de la can;

Llocs web de fans.
Tota la informaci de Rodolfo Chikilicuatre;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304516" title="Galliforme" nonfiltered="324" processed="324" dbindex="120344">


L'ordre dels galliformes comprn tota una srie d'ocells grossos que estan molt relacionats amb els humans (per l'aprofitament que aquests en fan, perqu tenen valor cinegtic o perqu es crien en granges). N'hi ha 289 espcies.

Morfologia.

 Tenen els dits de les potes preparats per entrecavar al terra i per poder crrer.
 Tenen un bec fort i curt.
 Sn ms aviat malaptes per al vol i sembla que facin molts esforos per iniciar-lo, tot i que poden volar a grans distncies.

Alimentaci.

Aix com els joves s'alimenten d'invertebrats, quan es fan grans van modificant la dieta fins a prendre-la, bsicament, vegetal.

Espcies presents als Pasos Catalans.

Les que es troben a les comarques catalanes pertanyen a dues famlies: els tetranids i els fasinids.

Referncies.



Enllaos externs.

 L'ordre dels galliformes a l'Animal Diversity Web. ;
 Vdeos, fotografies i informaci de diferents espcies d'aquest ordre. ;
 Informaci sobre les famlies i espcies d'aquest ordre d'ocells  i ;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304521" title="Montserrat Nebrera Gonzlez" nonfiltered="325" processed="325" dbindex="120345">
Montserrat Nebrera Gonzlez (Barcelona, 1961) s una advocada i poltica catalana. 

 Currculum .
s doctora en dret i llicenciada en filosofia poltica i en filologia clssica per la Universitat de Barcelona. Alhora, s catedrtica acreditada per l Agncia de Qualitat Universitria. 

Ha treballat com a professora de dret constitucional a les universitats de Lleida, d'Alcal de Henares i Pompeu Fabra. Tamb ha treballat  com a professora investigadora a la Universitat Lliure de Brusselles i a la Universitat Lliure de Bolonya

Ha estat professora visitant a les universitats de Pisa, Perusa, Roma i San Jos de Costa Rica. Actualment exerceix de professora de dret constitucional i de dret de la informaci a la Universitat Internacional de Catalunya, on tamb s directora del Centre d Estudis Socials Avanats i on tamb ha estat vicerectora de la Comunitat Universitria i vicedegana de la Facultat de Cincies Jurdiques.

 Activitats poltiques .
s directora de la Fundaci Camb des del 2000, magistrada suplent de l'Audincia Provincial de Barcelona des del 2001 i vocal de la Junta Directiva del Cercle d'Economia. Ha estat assessora de la ponncia parlamentria per a la reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. 

Collabora assduament a El Punt de Girona, El Peridico de Catalunya, El Mundo, Avui, La Razn i El Economista, i participa en tertlies poltiques a TV3, Catalunya Rdio, COM Rdio i RAC 1. 

Fou escollida diputada pel Partit Popular de Catalunya a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2006. El juliol del 2008, es va presentar com a candidata a la presidncia del Partit Popular de Catalunya.

 Enllaos externs .
 Montserrat Nebrera a la Web del Parlament de Catalunya;
 Blog oficial de Montserrat Nebrera;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304523" title="Christine Werner" nonfiltered="326" processed="326" dbindex="120346">
Christine Werner (n. el 26 d'agost de 1954 a Viena) s una escriptora austraca. s una autora de drames, cabaret literari, radiocomdies, art en xarxa, fotografia, poesia i narrativa.

Biografia.
Christine Werner va nixer el 1954; viu a Viena i a Estria. Ella mateixa es diu autora, artista d'acci i artista en xarxa.

L'autora escriu drames, cabaret literari, poesia, peces radiofniques, contes i noveles. s un membre de les associacions austraques dels escriptors Grazer Autorinnen Autorenversammlung, Linzer Autorenkreis i DA (Autors austracs escrivint en dialecte). Werner va rebre subsidis del govern austrac i presentava els seus textos als pblic a ustria i Alemanya.

Premis.
1996 Convocatria de Literatura Viena;
1997 Premi Luitpold Stern;
1997 Subsidi per a Autors de Teatre, del govern austrac;
1997 Premi GEDOK, Wiesbaden;
1998 Subside de Viatge per a la Literatura, del govern austrac;

Obres.
Meine Schuhe eingraben, poesia, editorial G. Grasl, Baden bei Wien 1996;
Eine Handbreit ber dem Knie, novela, Resistenz Verlag, Linz/Viena 1999;
Wien ist nicht Chicago, novela, Resistenz Verlag, Linz/Viena 2000;
fern & weh, Ein Reisefieber, conte, Sisyphus Verlag, Viena 2002;
Eine Handvoll Himbeeren, radiocomdia, Rdio Austraca 1, Viena 2002;
Verdammt, novela curta, Arovell Verlag, Gosau 2008;

Enllaos externs.
 Pgina Web de l'autora;
 Fitxa d'autor, Grazer Autorinnen Autorenversammlung;
 Ressenya crtica sobre Wien ist nicht Chicago, de l'instituci Wiener Literaturhaus;
 Editorial Arovell Verlag;
 Editorial Resistenz Verlag;
 Text narratiu a la revista literria Schreibkraft.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304524" title="Francesc Vendrell i Bayona" nonfiltered="327" processed="327" dbindex="120347">
Francesc Vendrell i Bayona (Barcelona, 1949) s un poltic catal. Ha estudiat direcci d empreses a l'Institut d Estudis Superiors de l'Empresa (IESE), teologia i filosofia i ha treballat en el sector editorial (1983-1995). Va ser militant del Centre Catal, on fou secretari d Organitzaci (1976-1979), i de Centristes de Catalunya-UCD, on va ser secretari de Poltica Municipal (1979-1982). Des del 1994 milita al Partit Popular (PP).

Ha estat director general del Govern de l'Estat de Relacions amb les Corts (1996-1999), Vicesecretari general de Poltica Sectorial del Partit Popular de Catalunya (PPC) (2000-2002), i del 2002 en s vicesecretari general de coordinaci i acci poltica del PPC. Ha estat escollit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999, 2003 i 2006. s portaveu del Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya al Parlament de Catalunya.

 Enllaos externs .
 Francesc Vendrell al web del Parlament de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304525" title="Sensitiva" nonfiltered="328" processed="328" dbindex="120348">



La sensitiva, vergonyosa o dormilega (Mimosa pudica) s una planta d origen americ de la famlia de las fabcies. s fcilment distingible por la seva reacci al tacte, desenvolupada com a defensa davant els  depredadors. Originria del Brasil, s naturalitzada en moltes altres regions tropicals i es ven com ornamental pel tropisme de les fulles al ser tocades.

 Morfologia .
s una planta herbcia, perenne, de fins un metre d'alada i amb arrels molt desenvolupades. Les fulles sn pinnaticompostes o bipinnades, formades por dos parells de pinnes que contenen de 15-25 parells de foliols lineals obtusos, amb una forma que recorda a la de les falgueres. Les flors sn  petites, de color rosat, malva o purpries. El fruit s una llegum. La seva vida s relativament curta, fins a 5 anys aproximadament.

 Usos .
La sensitiva s una planta medicinal coneguda per la seva acci sedativa (s recomanada per l'insomni i per relaxar un estat de nerviosisme). Es pren en infusi ja sigui de la planta sencera, o d'algunes parts de la planta com les arrels o les fulles. Els laboratoris farmacutics l'utilitzen en homeopatia en soluci sota el nom de Poconeol.

La sensitiva cont mimosina un compost que les diverses proves experimentals han demostrat qu t certa activitat dirtica, promou la regeneraci de teixit nervis i redueix la menorrgia.

 Toxicitat . 
Totes les parts de la sensitiva sn potencialment txiques, motiu pel qual el seu s s desaconsellat en l'embars i en perode de lactncia. Pot provocar casos de dermatitis, i en rumiants pot donar problemes gastrointestinals.


Fitxer:Mimosa pudica closed.JPG|Mimosa pudica amb els foliols tancats


 Enllaos externs .
 Vdeos de la sensitiva 1 2;
 Video-streaming de la planta;
 Vdeo de la mimosa pudica a Borneo  ;

 


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304526" title="David Kandel" nonfiltered="329" processed="329" dbindex="120349">

David Kandel. Nascut l'any 1520 i mort el 1592, fou un artista alemany. 

S'ignora molt de la vida de David Kandel. Els detalls sobre seu, indiquin que el seu pare  era un ciutad de Estrasburg]. s va casar el 1554 i va ser propietari d'una casa l'any 1587. 

Les seves obres estan constitudes per un gran nombre de gravats sobre fusta, representant escenes bbliques, i d'animals. Els seus rinoceronts figuren a la Cosmographia de Sebastian Mnster, obra clebre per les seves lmines, s anomenat per la seva semblana amb el Rinoceront de Drer. La seva contribuci mes important sn els 550 gravats il-lustrant l'obra Kreterbuch d'Hieronymus Bock (1498-1554).










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304527" title="Esmena Platt" nonfiltered="330" processed="330" dbindex="120350">
L'esmena Platt s el nom amb el qual es coneix la llei d'esmena redactada pel senador d'Estats Units Orville Hitchcock Platt, aprovada pel Congrs dels EUA com a rectificaci del projecte de llei sobre Apropiacions de l'Exrcit de 1901. Amb l'esmena Platt els EUA s'asseguraven el control dels emprstits exteriors i els tractats que pogus signar Cuba, el dret a intervenir militarment en l'illa quan ho considers oport (ho va fer en 1906, 1912, 1917, 1920 i 1934, abans de la seva abolici) i l'adquisici de bases carboneres i navals en el litoral cub (base de la badia de Guantnamo i de l'illa de Pinos). L'esmena Platt va ser inclosa en la Constituci cubana de 1901 i en el tractat que van signar Cuba i Estats Units en 1903. Les protestes dels cubans per la contnua intervenci nord-americana en els seus afers interns, van provocar diverses renegociacions del tractat que van desembocar en 1934 en la derogaci de l'Esmena Platt.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304529" title="Corredor del Mediterrani" nonfiltered="331" processed="331" dbindex="120352">



El Corredor del Mediterrani o Corredor Mediterrani s un terme politicoeconmic que designa l'eix viari i econmic entre Barcelona i Valncia. Tanmateix aquest pot designar per extensi una lnia ms mplia, de Perpiny a Alacant o Mrcia, depenent del context poltic (coincidiria doncs amb els dos territoris de Catalunya i el Pas Valenci o purament econmic (relatiu a la zona d'influncia econmica de Barcelona i Valncia, o pels ports de Barcelona, Tarragona, Castell, Valncia i Alacant, i aix inclouria la Regi de Mrcia). 

Importncia.
A l'actualitat, la zona compresa pel Corredor (essencialment la costa mediterrnia dels Pasos Catalans continentals) concentra la major part de la poblaci de Catalunya i el Pas Valenci, aproximadament 10 milions de persones, com tamb la gaireb totalitat de la seua indstria. Part del motiu s que el corredor constitueix una de les poques planries contnues, aix permetent un pas ms fcil i rpid; mentre l'altra s la seua proximitat a la mar, durant milleni un motor econmic incomparable i encara avui en dia la principal font d'ingressos per als territoris esmentats. Caldria parlar tamb del valor del turisme i tamb el turisme residencial, que apujen la poblaci i unflen els ingressos a partir del sector de serveis i construcci.

Comunicacions.
s aleshores una franja costanera amb un alt ndex de poblaci, indstria i activitat porturia, tots tres necessitant d'unes vies de comunicaci importants. La principal s l'Autopista del Mediterrani, juntament amb el corredor ferroviari del mateix nom. Tamb destaquen pel seu elevat trnsit la N-332 i l'Autovia del Mediterrani, encara amb trams en construcci o projecte. 

Durant molt de temps l'estatus de via pagant o de peatge de l'autopista ha sigut una polmica, la qual cosa s'intenta superar amb la progressiva reducci dels trams de paga o la construcci de vies rpides paral.les (com l'autovia esmentada). Una nova polmica s la data de l'arribada del TGV al Corredor, un projecte que ha passat a segona pgina davant de la primacia de les lnies Barcelona-Madrid i Valncia-Madrid. En realitat ve d'una histrica reclamaci perqu la lnia convencional entre Tarragona i Castell de la Plana siga desdoblada. Aquesta via ferroviria nica ha suposat un enrenou per al desenvolupament de l'economia d'aquesta costa i ha dificultat el pas de mercaderies i persones entre Catalunya i el Pas Valenci. Tanmateix a hores d'ara no hi ha cap data fixa pel seu desdoblament o per la construcci d'una lnia d'alta velocitat. Vegeu Corredor Mediterrani (ferrocarril).

Histria.
El Corredor coincideix en gran part amb la antiga Via Augusta, un eix creat durant l'poca romana per facilitar el moviment dels seus excrcits per tamb de conectar els ports romans, com Tarraco, entre ells. Durant les Guerres Pniques (219 aC) Annbal recorregu aquest eix per arribar a Roma. Amb la Reconquesta, les tropes de Jaume I arriben a Valncia a travs d'aquest mateix cam. s doncs un eix molt histric que ha tingut un paper decisiu al desenvolupament cultural, econmic i poltic dels territoris relacionats. 

Vegeu.
Arc mediterrani;
Llevant (geografia);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304533" title="Carmel Mdol i Bresol" nonfiltered="332" processed="332" dbindex="120353">
Carmel Mdol i Bresol (Montoliu de Lleida, Segri, 1958) s un poltic catal. s enginyer agrnom, especialitat de fitotcnia, per l Escola Tcnica Superior d'Agricultura de Lleida (Universitat de Lleida). Titulat en enginyeria tcnica agrcola, especialitat d explotacions agropecuries, per laUniversitat Politcnica de Catalunya (UPC), ha fet estudis d'enginyeria en telecomunicacions a la UPC. Tamb ha fet cursos i jornades tcniques sobre ordenaci del territori, cooperativisme agrari, fruticultura, economia, comptabilitat i desenvolupament.

Ha estat delegat dels estudiants a l ETSEA de Lleida i membre del Claustre de la UPC en representaci dels estudiants (1981-1986). Fundador i coordinador (1982-1986) de la Comissi de Cultura de l ETSEA de Lleida, hi ha estat tamb membre i secretari (1983-1986) de la Comissi Docent. Fundador del club de cinema i de la revista Km-3. Membre de la Comissi d Avaluaci i Selecci de Professors i Investigadors, i adjunt del vicerector d Ordenaci Acadmica de la UPC (1985-1986). Va participar en el procs de refundaci de la Federaci Nacional d'Estudiants de Catalunya i va ser secretari d organitzaci i coordinador del Campus de Lleida (1985-1986).

Ha estat membre del Consell d Administraci de la Corporaci Catalana de Rdio i Televisi (CCRTV) (2000-2003). s membre d'mnium Cultural (des del 1999) i membre del Consell Social de la Universitat de Lleida (des del 2003). Militant d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) des del 1986, ha estat elegit conseller nacional en representaci de la comarca del Segri diverses vegades, president comarcal del Segri (1996-1997) i president regional de la Federaci de Lleida (1997-2001). Ha estat vicesecretari general de Coordinaci Interna i Acci Electoral (2001-2004). Del 2004 en, s president del Consell Nacional d ERC i membre de la Permanent Nacional i diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003 i 2006.

 Enllaos externs .
 Carmel Mdol al web del Parlament de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304534" title="Miquel ngel Estrad i Palau" nonfiltered="333" processed="333" dbindex="120354">
Miquel ngel Estrad i Palau (les Borges Blanques, Garrigues, 1957 s un poltic catal. Llicenciat en dret i en filosofia i cincies de l educaci, ha treballat com a secretari d ajuntament, com a professor de formaci professional i com a consultor d una empresa de recursos humans. Des de l any 1991 treballa com a jurista al Departament de Justcia. Fundador de la revista local Terrall i de  l'Ateneu Popular Garriguenc. Collabora regularment amb la premsa lleidatana i diverses revistes, amb articles d opini sobre el fet nacional catal i altres temes d actualitat de carcter poltic, social o cultural. Ha estat alcalde deles Borges Blanques (1995-2003) i actualment n's regidor per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), partit del que n'ha estat vicepresident (1999-2003) del Consell Nacional i diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003 i 2006.

 Obres .

 Del catalanisme possibilista al nacionalisme radical (1989);
 El fracs d un Estat (1995);
 Nacionalisme i globalitzaci (2002). ;

 Enllaos externs .
 Miquel ngel Estrad a la Web del Parlament de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304536" title="Harmala" nonfiltered="334" processed="334" dbindex="120355">


L'harmala o harmal (Peganum harmala) s una planta de la famlia de les nitraricies, originaria de l est del mediterrani fins ndia.

s una planta perenne que pot crixer fins als 0,8m d alada, per normalment es troba a uns 0,3m d alada. Les arrels de la planta poden arribar a una profunditat d uns 6,1 m, ja que normalment creixen en un sol molt sec. 

La planta pot tenir tiges de fins 70 cm, cilndriques aprop de la base i angulosos per la part superior.Les fulles son alternes, carnoses i acabades en punta, estant dividides en segments estrets que arriben fins la seva mateixa base; el seu color es verd.

Les flors surten d'1 en 1 amb un calze de 5 spals molt angostos i 5 ptals de 12 a 15 milmetres de llarg, blancs, una mica verdosos en la base. Tenen 15 estams de filaments llargs i anteres grogues.

El fruit s una cpsula (fruit) globulosa, una mica deprimida, que s'obre per 3 valves amb llavors anguloses. 

Principis actius.

En les llavors trobem el alcaloides anomenats beta-carbolines: HARMINA, HARMALINA i HARMOL.


Usos medicinals.
Peganum harmala s usat com a analgsic i com a agent antiinflamatori. Al Iemen s usava per tractar la depressi i est ben establert en el laboratori que la harmalina (un ingredient actiu a Peganum harmala) s un estimulant del sistema nervis central i un inhibidor reversible de la MAO-A, s a dir qu s un antidepresiu.

Fumar les llavors serveix per matar, algues, bacteris, parsits intestinals i llevats; Peganum harmala t activitat antibacteriana. s molt efectiu contra protozous incloent la malria.

Anticncer.
Peganum harmala cont beta-carbolina, alcaloides que es creu que tenen activitat anti-tumoral. Es creu qu inhibeixen les DNA topoisomerases que interfereixen en la sntesi de DNA.  Peganum harmala t propietats antioxidant i antimutagniques. 

Toxicitat.
Encara que la llavor s usada medicinalment i com a condiment, cont alcaloides que tenen propietats narctiques i allucingenes. Quan es prenen en excs causen allucinacions i vmits.
Pot provocar nusees, vmits i diarrees.

No apareixen efectes visuals destacables com tampoc es veu alterada el parlar ni la concentraci. Els btecs del cor es ralentitzen i en intentar dormir se sent un lleuger vertigen amb els ulls tancats, es veu ressaca al dia segent.

Referncies.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304538" title="Argyreia nervosa" nonfiltered="335" processed="335" dbindex="120356">


Argyreia nervosa s una planta asitica de la famlia de les convolvulcies, amb flors que recorden llunyanament a les roses, motiu pel qual es coneix entre qui l'ingereix com a "rosa lisrgica". 

Descripci.

Planta trepadora amb fulles grans en forma de cor de color verd i l'envers son de color blanc.

Les seves flors son d'uns 5cm de llarg amb forma d'envol i color entre porpre i rosa, ms fosques en el seu interior.

El fruit sec de color marr fosc en forma de cpsula cont d'1 a 4 llavors de color marr. La cpsula est dividida en 5 seccions en forma de ptals.

Principis actius.

Les llavors contenen un 0,3% d'alcaloides.

Els components ms importants son l'amina de l'cid D-lisrgic, tamb coneguda com ergina i la isoergina. 

s psicotrpic.

La majoria dels seus efectes son causats per la presencia de ergina. Els efectes de ingesti oral de les llavors  han sigut comparats a la LSD, encara que considerablement menys potent. s caracteritzada com a psicodlic, depenent de la dosificaci. Els canvis ms notables induts son cognitius, encara que les allucinacions auditives tamb siguin a menut relatades. La percepci de temps i espai pot ser canviada seriosament. En les dosis baixes-mitjes es produeix una eufria lleugera (illuminaci) i un aixecament d humor.

Les llavors originals ndies, aix com les llavors de Ghana, tenen nivells baixos de LSA, per concentracions ms altes d altres alcaloides. Aquests extractes son menys potents, en termes d allucinacions visuals. Molts usuaris de Ghana i indis relaten un estat semblant al d un narctic desprs de l  ingesti de les llavors hawaianes, moltes vegades no han patit cap allucinaci visual en absolut. A ms una dosi de la varietat Hawaiana es troba en l ordre d 1g contra els 2g o 3g necessaris de les llavors ndies o de Ghana respectivament.


Els efectes de les llavors poder se notats desprs d ingerir unes 3 llavors, d 4 a 6 s una dosi estancar, i hi ha informes de fortes allucinacions desprs de l  ingesti de 12 a 16 llavors. Aix tamb depn de l edat de les llavors, alguns compostos psicoactius trobats en llavors hawaianes poden espatllar-se en un temps de 6 a 9 mesos.

Els efectes poden durar de 4 a 12 hores, amb efectes suaus que duren aproximadament un dia i pel general es acompanyada de incomoditat gstrica, incloent al nusea severa i la flatulncia. Altre efecte secundari desprs dels efectes d aquestes llavors s la fotosensibilitat i les habilitats motores perjudicades.

A vegades es recomana retirar la capa externa de les llavors per reduir aquests efectes, encara que no sembli que pugui haver cap acord general en quan a l eficcia d aquestes prctiques i s ha suggerit que pot no ser cert. Com la LSD, la LSA pot causar contraccions uterines, que poden conduir a l avortament si les llavors son consumides en la fase d embars.

Precaucions.

Les dones embarassades no han d'ingerir-la per la seva propietat uterotnica.

Pot producir nusees o espasmes abdominals.

Enllaos externs.
Erowid ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304540" title="Morella vera" nonfiltered="336" processed="336" dbindex="120357">


La morella vera (Solanum nigrum) s una planta herbcia de la famlia de les solancies d origen sud-americ i emparentada amb l albergnia (Solanum melongena) i el tomquet (Solanum lycopersicum) que actualment creix prcticament a tot el mn.

Segons el terreny i les condicions de nutrici, pot arribar a ser molt txica ja qu, cont elevades concentracions de solanina, un alcaloide que la planta empra com a defensa contra els depredadors i qu s acumula a les parts verdes de la planta. Malgrat aix, t un cert s en fitoterpia.

Descripci.
S. nigrum s una herba lleugerament "pubescent" de fins 50 cm d alada, amb fulles grans, alternes i peciolades, amb limbe ovoide ms o menys sinus, i inflorescncies formades per 3 a 6 flors hermafrodites de entre 5 i 7 millmetres; aquestes s agrupen en cims pedunculats, amb ptals blancs que sobresurten les anteres grogues molt destacades. El calze t 5 separes. Les flors sn tan petites que no es poden distingir a simple vista. Els fruits sn baies d 1 cm de dimetre; verds quant son immadurs (amb grans quantitats de solanina) i es tornen negres quan maduren.

Principis actius.
 Alcaloides: Solanina, solasonina, solanigrina, solamargina, asparagina;
 Tanins;
 Saponines;
 cid ntric;
 Nitrats;

s medicinal. 

Les solanines resulten molt txiques, al igual que altres alcaloides (xaconina i solasodina) presents en el fruit i les fulles de la planta. L'enverinament produeix vmits, dolor estomacal, sopor, augment de temperatura i en casos extrems, parlisis i finalment la mort per fallida cardaca. La concentraci de solanina depn del grau de maduresa (en els fruits), del terreny de cultiu i de les condicions nutricionals de la planta. El seu valor txic fa que la infusi s usi a vegades com insecticida per protegir els cultius, en especial en combinaci amb el bacteri Agrobacterium tumefaciens.

En medicina popular, les fulles o la infusi en fred s usa com a sedant, antiinflamatori, antipirtic i purgant; la sobredosi, per, pot ser fatal.

Donat que la cocci destrueix la solanina, els fruits madurs s usen ocasionalment en melmelades i conserves.

Toxicitat.
Molt alta. Les intoxicacions es produeixen per ingesti de baies especialment en els nens, pels quals els resulten molt atractives. La ingesti d'uns 6 fruits per part d'un nen pot resultar mortal. La toxicitat dels fruits en alguns perodes de l'any pot doblar la de la Solanum dulcamara o dolamara. Els alcaloides continguts en aquests resulten molt txics produint lesions en l'aparell digestiu i en els pulmons. Una ingesti elevada pot produir necrosi en el fetge o edemes en els pulmons.

En quant als fruits, resulten molt ms perillosos abans de madurar que s quan presenten una dosi ms elevada de solanina. S'han produt intoxicacions alimentries a partir de menjar fruits de herba mora. T molta semblana amb els psols, per tant, la toxicitat per ingesti accidental s la ms comuna.

Els smptomes sn: dolors de panxa, salivaci, diarrea i problemes heptics. En dosis elevades, disminueix el pols, dificulta la respiraci, convulsions, aturada cardiorespiratria, mort.

Referncies.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304541" title="Consol Prados i Martnez" nonfiltered="337" processed="337" dbindex="120358">
Consol Prados i Martnez (Matar, Maresme, 1967) s una sociloga i poltica catalana. Llicenciada en sociologia i diplomada en magisteri, ha treballat en l educaci i la formaci del lleure. s membre de l'Associaci de Vens de Cerdanyola i de la Federaci d'Associacions de Vens de Matar i ha collaborat a les revistes La Veu dels Vens i Crnica de Matar.

Ha militat en la Joventut Obrera Cristiana i ha estat vocal del Consell de Joventut de Matar. Ha estat regidora de Joventut, Agermanaments i Solidaritat (1995-1999) i d'Igualtat i Solidaritat (del 1999 en) de l Ajuntament de Matar pel PSC-PSOE, del qual s cinquena tinent d alcalde (des del 1999) i regidora de Serveis Centrals (des del 2003).

Vicepresidenta del Patronat Municipal de Cultura, des del 2000 s membre de l Executiva del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) al Maresme i delegada nacional de cooperaci del PSC. Va ser candidata pel PSC a les eleccions al Parlament Europeu del 1999 i diputada per la provncia de Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003 i 2006.

 Enllaos externs .
 Consol Prados al web del Parlament de Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304543" title="Roco Martnez-Sampere i Rodrigo" nonfiltered="338" processed="338" dbindex="120359">
Roco Martnez-Sampere i Rodrigo (Barcelona, 1974) s una economista i poltica catalana. Llicenciada en cincies econmiques i empresarials per la Universitat Pompeu Fabra, ha fet un mster en economia i un mster en ordre pblic i administraci pblica a la London School of Economics and Political Science de Londres. Ha cursat estudis de doctorat en economia. Ha exercit la docncia a la London School of Economics and Political Science de Londres (1997-1998), la Universitat Oberta de Catalunya (2002-2004) i l IES Barcelona, American University (2003-2005). Ha treballat com a economista a les empreses IDEA i Fabian Society (1998-1999), com a coordinadora de l equip de recerca de la Fundaci Rafael Campalans (2000-2004), com a tcnica analista del govern local en el Centre per a la Innovaci Local de l organisme autnom Flor de Maig, de la Diputaci de Barcelona (2000-2002) i com a responsable del gabinet del president de la fundaci CIDOB (2000-2004). Treballa a la Direcci d Anlisis i Prospectiva de l Oficina del President de la Generalitat de Catalunya del 2004 en.

Militant del Partit dels Socialistes de Catalunya, s patrona i membre de l executiva de la Fundaci Rafael Campalans i diputada a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2006.

 Enllaos externs .
 Roco Martnez-Sampere al web del Parlament de Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304545" title="Daniel Font i Cardona" nonfiltered="339" processed="339" dbindex="120360">
Daniel Font i Cardona (Barcelona, 1954) s un poltic catal. Llicenciat en Cincies Econmiques, treballa com a funcionari de la Diputaci de Barcelona. Militant del PSC-PSOE, ha estat escollit diputat per la provncia de Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2006. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304547" title="Garsa de mar" nonfiltered="340" processed="340" dbindex="120361">



La garsa de mar (Haematopus ostralegus) s un ocell de l'ordre dels caradriformes.

Morfologia.

 s un ocell amb el cap, la gola, el coll, les parts superiors i l'extrem de la cua negres i la resta del cos blanca.
 Medeix 40-45 cm.
 T un bec llarg, vermell ataronjat, que s un bon exemple d'adaptaci, perqu l'utilitza per a desenganxar pegellides, crustacis i altre bestioles de les roques, aix com per desenterrar-les, en el cas que es trobi en estuaris fangosos o en platges.

Subespcies.

 Haematopus ostralegus ostralegus;
 Haematopus ostralegus longipes;
 Haematopus ostralegus osculans;
 Haematopus ostralegus finschi;

Distribuci geogrfica.

Habita a les costes de tots els continents, excepte els polars.

Reproducci.

Als Pasos Catalans, noms nidifica al Delta de l'Ebre, a l'Estany de Salses i a la costa valenciana, i de manera molt localitzada. Tamb ho fa a la Camarga.

L'poca de cria comprn des de la darreria de febrer fins al mes d'agost. A les costes rocalloses, amb platges, fan una depressi al sl i la folren amb pedretes, etc. La femella, a l'abril, hi pon 2-3 ous, que ms que ous semblen pedres, grcies al color perfectament mimtic que tenen. El covament, en el qual hi prenen part tots dos pares, s'allarga fins a 27 dies, al terme dels quals caldr esperar 4 setmanes abans que els polls no volin. Les parelles nidifiquen en solitari, sense unir-se a d'altres colnies properes.

Costums.

Durant les migracions i a l'hivern, la presncia de la garsa de mar es fa una mica ms habitual. s gregria: se'n poden veure grans bandades al llarg del litoral.

Referncies.



Enllaos externs.

 Vdeos de garses de mar en llur hbitat natural. ;
 Webcam prenent imatges d'un niu d'aquesta espcie les 24 hores del dia. ;
 Estudi de la garsa de mar al Principat de Catalunya. ;
 La garsa de mar a l'Animal Diversity Web. ;
 Fotografies, vdeos i informaci de la garsa de mar. ;
 Vdeos de garses de mar en llur hbitat natural. ;
 mplia informaci i fotografies d'aquest ocell. ;
 Descripci, hbitat i ecologia de la garsa de mar. ;
 ;









 


















 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304548" title="Reial Estament Militar del Principat de Girona" nonfiltered="341" processed="341" dbindex="120362">
El Reial Estament Militar del Principat de Girona, Confraria de Sant Jordi s una de les corporacions nobiliries de Catalunya amb seu a Girona. Va Ser fundada l'any 1928 i l'encapala un "Veguer-President" que actualment s Lus del Pozo i Pujol de Senillosa, que va substituir el genealogista empordans Ferran Viader i Gust.

Orgens.
Aquesta corporaci nobiliria es considera hereva i representant del Bra Militar del Principat de Girona i de l'antiga Reial Confraria de Sant Jordi i Santa Isabel, desprs noms de Sant Jordi, que va ser fundada el 28 d'agost de 1386 pel duc de Girona, ms tard Joan I d'Arag. Com s sabut, el Principat de Girona s el ttol que correspon als primognits de la Corona d'Arag. Va ser creat el 1414 per Ferran I d'Arag per al seu fill, el futur Alfons el Magnnim, elevant la condici de l antic ducat. En l actualitat s una de les dignitats dinstiques atribudes per la Constituci espanyola de 1978 a l'hereu de la Corona espanyola, per que el seu actual titular Felip de Borb gaireb no utilitza ja que quasi en exclusiva fa servir el ttol de Prncep d'Astries.

La seva estructura actual ja est documentada abans de la Guerra Civil espanyola. El seu Cap Suprem s el Rei i el seu Germ Major l'hereu de la Corona espanyola, com a Prncep de Girona. Exerceix el ttol de Reial per concessi d'Alfons XIII. Els vigents Estatuts van ser aprovats pel Captol General el 22 d'abril de 2003.

Organitzaci.
El Captol de l'Estament, es reuneix un cop a l'any, pels voltants de la festivitat de Sant Jordi, a la Catedral de Girona. Actualment, la corporaci reuneix entre 400 i 450 membres establerts a Girona, per tamb a d'altres parts del mn com Frana o Gran Bretanya.

L'entitat s vinculada a l'esglsia i el Bisbat de Girona, que nomena un conciliari. Fins al 2008 aquest crrec l'ocup el canonge Gabriel Roura.

Des de l'any 2007, la confraria compta amb un nou local, a l'esglsia dels Dolors de Girona.

Admissi.
Segons els estatuts de la corporaci, per ingressar-hi cal provar la noblesa d'un dels dos cognoms i "la cristianitat, legitimitat i neteja de sang fins als vuit besavis".

Referncies.



Enllaos externs.

Lloc web l'Institut d'Estudis Nobiliaris Catalans;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304550" title="Pirates del Barret de Palla" nonfiltered="342" processed="342" dbindex="120363">



Els Pirates del Barret de Palla (      , Mugiwara Kaizoku-dan), sn els pirates protagonistes en el manga creat per Eiichiro Oda, One Piece.

Els protagonistes de One Piece formen part d'aquesta tripulaci. Durant el transcurs de la histria, el grup a tingut un creixement continu. Per cada nou membre de la tripulaci, s'analitza el seu passat, se solluciona el problema que l'ha seguit des del passat, i finalment s'uneix oficialment a la tripulaci. Tots els Tripulants de la Tripulaci del Barret de Palla, tenen algun talent en el que sn perfectes a ms de posseir una fora sobrehumana. Cada membre de la tripulaci, tamb tenen un somni que volen complir. I es per poder fer realitat aquest somni pel qual s'ha unit a aquesta tripulaci

 Histria .

 Creaci de la Tripulaci del Barret de Palla .
Inicialment, tot comena amb el somni d'en Monkey D. Luffy de formar una tripulaci amb la qual arribar a ser el nou Rei dels Pirates, ttol que noms va ser concedit al llegendari pirata Gol D. Roger. Desprs de conixer a diverses persones i enfrontar-se amb pirates poderosos com el Capit Pirata Buggy, la tripulaci (amb vaixell incls) no apareix fins que en Luffy, en Zoro i la Nami arriben al poble de l'Usopp i en Merry els regala el Going Merry en agrament per haver derrotat a els Pirates d'en Kuroneko.

Pirates del Barret de Palla a l'East Blue.
En el moment de la fundaci de la tripulaci l'Usopp se'ls afegeix a la tripulaci amb el somni de ser un guerrer fort dels oceans. El segent membre que s'afegeix a la tripulaci s el cuiner Sanji desprs de qu en Luffy derroti a l'Almirall Dong Krieg i a la seva tripulaci. Posteriorment, la Banda del Barret de Palla va lluitar contra la tripulaci de l'Arlong, per poder alliberar a la Nami del seu passat. Desprs van a Logue Town, la ciutat del principi i el fi, que s on en Gol D. Roger l'antic rei dels pirates que hi va nixer i morir. All es troben al Capit Pallasso Buggy que vol matar a en Luffy per venjar-se, per sn interromputs per una tempesta causada pel seu pare, Monkey D. Dragon. L'encarregat de la Marina d'aquella ciutat el Capit Smoker es posa a perseguir a en Luffy per la seva recompensa. Al final escapen de la Marina pels pels i arriben a la muntanya inversa per entrar a la Grand Line. 

 Pirates del Barret de Palla vs. Baroque Works .
Poc desprs d'entrar en la Grand Line, els Pirates del Barret de Palla es troben amb una de les dificultats ms difcils des de la seva formaci. Degut a les seves recompenses, van ser perseguits per una banda de Caa-recompenses la Baroque Works, per a ms a ms, van accedir a ajudar a la Vivi, una princesa d'un pas de la Grand Line anomenada Arabasta. El principal problema s que l'objectiu de la Banda era alhora poder conquerir aquest pas pel seu benefici. Durant el temps que han d'arribar a Arabasta, coneixen a un nou membre de la Tripulaci Tony Tony Chopper en la illa de Drum. Finalment, al arribar al arribar a la Illa d'Arabasta es veuen obligats a enfrontar-se amb els membres ms poderosos de la Baroque Works. Mentre en Luffy s'enfronta amb un dels Shichibukai en Crocodile un antic pirata de gran poder. Desprs d'una gran batalla i de morir amb una gran explosi, van poder alliberar a Arabasta del domini ocult del Shichibukai, fent d'Arabasta un pas millor i amb una nova incorporaci la aparici de la Nico Robin. 

Pirates del Barret de Palla en Skypiea.
Al salvar la illa d'Arabasta, van veure's obligats a viatjar a una Illa que es trobava al cel, per per poder arribar van haver de demanar ajuda a en Montblanc Cricket i van enfrontar-se amb els Pirates d'en Bellamy. Aix van poder arribar a Skypiea, la Illa del Cel, per per motius que no coneixen van ser perseguits com a delinqents. Degut a aix van haver d'enfrontar-se amb els Sacerdots d'Skypiea i amb del Du de la Illa (Du s el cap d'una illa del cel), el Du Eneru. Grcies a la collaboraci d'en Gan Fall, l'antic Du de la illa i la Conis una habitant de la illa del cel, van poder arribar a enfrontar-se amb aquests Sacerdots, per en aquella illa alhora hi havia un Guerra Civil entre els Sacerdots i els Shandians. Per encara que inicialment, el segon grup considerava als pirates com rivals, finalment es van alliar i en Luffy va poder derrotar el Du Eneru.

Pirates del Barret de Palla vs. el Govern Mundial.
Al tornar a la Grand Line, i desprs de derrotar els Pirates d'en Foxy en una Davy Back Fight van arribar a la Illa de Water 7. En aquella illa, la Nico Robin va ser "capturada" de manera voluntria pel CP9 un grup del govern que treballa d'incgnit. Desprs de saber-ho van decidir enfrontar-se amb ells i per aix van anar a la illa d'Ennies Lobby, all en Franky accepta a aliar-se amb els Pirates del Barret de Palla, ja que en Frankie va ser capturat per els plnols d'una arma que noms la Robin pot entendre. Al arribar a la illa d'Ennies Lobby, o la illa judicial era totalment controlada per l'Armada i el Govern Mundial. All es van veure obligats a enfrontar-se amb els Membres del CP9, lluitadors que poden controlar una habilitat anomenada Rokushiki, dotant a aquestes persones de poders sobrehumans. Desprs d'una llarga batalla van poder arribar a alliberar a la Nico Robin i a en Franky, qui posteriorment tamb es va unir a la Tripulaci, per es va activar un Buster Call. Un Buster Call s un atac indiscriminat a una illa fins que aquesta s completament eradicada, i grcies al seu vaixell Going Merry van poder sobreviure.

Pirates del Barret de Palla en Florian Triangle.
Desprs d'Enies Lobby i de obtenir un nou vaixell degut a que l'antic va trencar-se definitivament, el Thousand Sunny. A continuaci van marxar a Florian Triangle, una zona misteriosa on els pirates mai tornen, all van ser capturats pel Shichibukai Gecko Moria en el seu vaixell gegant Thriller Bark. All van haber d'enfrontar-se amb una tripulaci feta de zombies. Tamb all van conixer a en Brook que va accedir a collaborar amb ells. Per en Gecko Moria va robar la ombra d'en Luffy i va crear un zombi molt poders. Per van poder derrotar el zombi i al Shichibukai, per en el moment dela victria va aparixer un nou Shichibukai en Bartholomew Kuma. Ell es va enfrontar-se amb en en Roronoa Zoro i va ser greument ferit, per va poder sobreviure i en Kuma va deixar-los viure. Desprs d'aix van acabar sortint de Florian Triangle i van arribar a la Red Line on van conixer a la sirena Camie.

Destrucci dels Pirates del Barret de Palla.
Amb les instruccions de la Camie van arribar a l'Archipelag Sabaody, all van enfrontar-se amb un noble mundial fet que va fer que aparegus en escena l'almirall Kizaru. A ms van conixer a en Rayleigh Silvers el sots-capit d'en Gol D. Roger. Per els Pirates del Barret de Palla, van ser interceptats per l'almirall Kizaru, el lluitador Sentomuru, el ciborg Kuma i el Shichibukai Bartholomew Kuma. Finalment, aquest ltim va utilitzar la seva habilitat per poder fer desaparixer a tots els Pirates del Barret de Palla.

Vaixells del Pirates del Barret de Palla.
Going Merry.


El Going Merry (         ), s una caravella de ficci utilitzat pels Pirates del Barret de Palla en la serie de manga i anime One Piece. 

Histria.
Va ser donat als Pirates del Barret de Palla al comenament de la histria, que va servir com a company durant una gran part del viatje, des de l'East Blue fins a la primera meitat de la Grand Line.

Desprs d'arribar a la Illa de Water 7, Luffy, el Capit, va decidir comprar un nou vaixell desprs de saber que el Going Merry estava greument danyat i sense possibilitats de arreglar-se, degut a tenir la quilla trencada. Aix porta a una baralla entre en Luffy i l'Usopp, degut als sentiments que tenen amb el vaixell. Usopp deixa la tripulaci per poder estar amb el Going Merry, per no va poder-lo protegir i va ser alliberat durant l'Aqua Laguna pel CP9.

Desprs el Going Merry va aparixer sobtadament en el final de la batalla d'Ennies Lobby, fet que va fer que poguessin fugir de la illa quan estaven a punt de morir per la Buster Call. Per, desprs de poder fugir de tots els vaixells de l'Armada, el Going Merry es va partir en dos arribant al seu lmit. Finalment, decideixen donar al Going merry un funeral vking al cremar les seves restes mentre s'enfonsava en el mar.

Va ser substituida pel Thousand Sunny, el vaixell construt per en Franky.

Parts del Going Merry.
El Going Merry va ser dissenyat per en Merry, el majordom de la Kaya. El vaixell t un floc i un tim central. L'armament del vaixell consisteix en 4 canons, un situat en la proa, dos en la popa apuntant a babord i a estribord i la ltima vista en coberta i s mbil. 

Els Going Merry t una cabina situada sota els tarongers, que era utilitzada com a rebost i com sala de reunions. En la sala de reserves es on es troba aquest can mbil, a ms de totes les provisions. Tamb cont un lavabo i una dutxa que utilitza un filtre per poder agafar l'aigua del mar i utilitzar-la.

L'habitaci de les noies es troba en la part de la cabina on es troba un sof, una llibreria, un armari, uns llits i unes taules. Una trampilla, connecta amb l'habitaci masculina que es troba en la part inferior del vaixell i nicament cont unes hamaques, un armari i una taula.

L'ancora del vaixell es troba en la proa del vaixell i el mascar del vaixell s un cap de xai igual que el personatge Merry.

Thousand Sunny.


El Thousand Sunny' (         ), tot i que en Franky el volia anomenar "Nou Battle Franky, "El Campi Lle Lluitador"". s un bergant de guerra de ficci utilitzat pels Pirates del Barret de Palla en la serie de manga i anime One Piece; des del captol del manga 436 o el captol 321 de l'anime fins a l'actualitat. El seu nom va ser donat per en Iceburg tot i que en Franky preferia el seu nom.

Histria.
Desprs dels fets d'Ennies Lobby, Franky se sent obligat moralment a recompensar als Pirates del Barret de Palla per haver robat els seus 200.000.000 de belies. Amb la collaboraci d'Iceburg i els treballadors de la Galley-La Company, Franky va construir un nou vaixell amb la fusta del Arbre d'Adam, la mateixa fusta que es va fer servir en l'Oro Jackson, el vaixell del rei dels pirates. A ms de collaborar amb els Barret de Palla, Franky va construir el seu "Vaixell del seus Somnis" per poder complir el seu somni de construir un vaixell que podr creuar el mn. L'Iceburg en saber que en Luffy vol ser el Rei dels Pirates, per aix va dissenyar com a mascar del vaixell el cap d'un tigre com a "Rei de les Besties". El nom ve de la idea de l'Iceburg de qu el vaixell creuar centenars de oceans com el sol mateix. 

Franky va afirmar que l'esperit del Going Merry est en l'interior del Thousand Sunny, per aix hi ha un mini-vaixell auxiliar amb un certa similitud del Going Merry.

Poc desprs d'inaugurar el vaixell, Monkey D. Garp va atacar el vaixell, per van poder fugir amb el Coup de Burst que va installar en Frankie. Desprs la Tripulaci va navegar pel florian Triangle i van conixer a en Brook que es trobava en el seu vaixell i que posteriorment va ser capturat en l'interior de Thriller Bark. 

Actualment, el vaixell es troba en les costes de l'Archipelag Sabaody on s'esta esperant fer el procs del coating de manera que puguin arribar a la illa Gyoyin.

Parts del Vaixell.
Construcci.
El material principal de la construcci del vaixell s una fusta quasi indestructible que prov de l'Arbre d'Adam. El mascar s el cap d'un lle amb un parell de ossos en forma de creu darrere d'aquest. Acompanyant al mascar trobem un parell de potes en cada banda que fa la funci d'ncora, semblant al vaixell del Pirates d'en Foxy.

El vaixell t dos mastelers que es troben amb dos nius tancats en els cims dels mastelers. La cabina que es troba en la part posterior del primer masteler cont els tarongers a ms d'un tobogan. En la cabina que es troba en la part posterior del pal major es troba la cuina amb un jard. En la part de popa trobem una balconada.

Facilitats.
A ms de les habitacions dels homes i de les dones separades, el Thousand Sunny cont algunes habitacions de luxe com una sala de bany o una biblioteca. En un dels nius dels mastelers troba un petit gimns. En Franky i l'Usopp tenen una habitaci habilitada per poder elaborar les seves construccions o invencions. A ms que trobem una habitaci dedicada com a infermeria.

La cuina cont una gran cuina i una nevera amb sistema de seguretat. A ms trobem un gran menjador amb una gran taula amb un sofa i un Den Den Mushi. Unit a la cuina trobem un rebost pel menjar. Situat directament a sota de la cuina trobem una sala aquari de forma semicircular on trobem un sof que envolta tot l'aquari gegant. Aquest aquari s alhora un estanc de peixos per poder conservar els peixos vius. Tant la cuina com la sala es troben connectats per un muntacrregues.

Armament.
La nica arma coneguda s un petit can que l'Usopp ha volgut mantenir com a record i el can especial camuflat en el mascar, "El can Gaon", que utilitza 5 barrils de cola, tot i que en Franky avisa de qu aquest atac s'ha de utilitzar en comptades vegades. El mascar tamb permet dons poder fer que el vaixell es pugui moure cap enrere.

Sistema de Soldier Dock.
Un invent d'en Franky que es basa en fer rotar una roda que t 6 compartiments, que giren sobre l'eix del pal major de manera horitzontal. Cada compartiment individual t la seva prpia porta, de manera que permet utilitzar cada element que hi ha en cada compartiment. Existeixen 5 diferents canals pel sistema Soldier Dock: 1, 2, 3, 4 i el doble 0. El canal pot ser escollit amb una roda situat en el tim del vaixell.

 Canal 0: Cont dues gran rodes mecniques propulsades per cola que es troben en els dos compartiments que fa que el vaixell sigui propulsat sense que ho sigui pel vent. En la seva configuraci aquest canal s'anomena el Vaixell Sunny Propulsat.
 Canal 1: Cont un Waver d'una persona amb un mascar amb forma de cavall anomenat Shiromokuba I.
 Canal 2: Cont un vaixell auxiliar anomenat el Mini-Merry II, que s un vaixell propulsat amb pales a motor de quatres persones;
 Canal 3: Cont un petit submar de 3 persones anomenada el Taur Submergible III. La profunditat mxima a la que pot arribar s de 5.000 metres.
 Canal 4: Cont una piscina on l'Usopp i en Chopper passen el dia quan el vaixell est aturat. Tot i que en Franky afirma que hi posar una nova arma quan tingui temps.

Coup de Burst.
Un gran can que se situa en la popa, semblant al "Coup de Vent" d'en Franky, que pot fer que el vaixell voli durant un quilometre de distncia consumint 3 barrils de cola. A ms aquest s'ha d'utilitzar per poder estabilitzar el vaixell al disparar el can Gaon.

 Membres de la banda .
Monkey D. Luffy.
Article Principal: Monkey D. Luffy

Recompensa: 300.000.000 Belies

Monkey D. Luffy (     D    ) s el protagonista, un jove de 17 anys conegut com Luffy, Barret de Palla. Ell s el Capit dels Pirates del Barret de Palla. Ell s un noi esbojarrat i molt innocent. Normalment, sempre t gana, especialment per la carn. T la capacitat de estirar-se com la goma per haver menjar una Fruita del Diable. El somni s ser el Rei dels Pirates.

Roronoa Zoro.
Article Principal: Roronoa Zoro

Recompensa: 120.000.000 Belies

Roronoa Zoro (       ) va ser el primer en unir-se a la tripulaci. Ell s un jove de 19 anys conegut com Caa-Pirates Zoro. Ell s un espadatx professional que utilitza tres sabres alhora per lluitar. T una gran capacitat per poder-se desorientar en qualsevol lloc. A ms li encanta poder dormir durant hores sense adonar-se de res i beure alcohol. El seu somni s convertir-se en el millor espadatx del mn. 

Nami.
Article Principal: Nami

Recompensa: 16.000.000 Belies

Nami (  ) va ser la segona persona en unir-se a la tripulaci. s una jove de 18 anys coneguda com la Gata Lladre. T una capacitat increble com a navegant, ja que te una gran facilitat per reconixer i analitzar els canvis meteorolgics. A ms s una gran lladre de pirates. El seu somni s dibuixar un mapa complet del mn.

Usopp.
Article Principal: Usopp

Recompensa: 30.000.000 Belies (Com Sogeking)

Usopp (    ) va ser la tercera en unir-se a la tripulaci. s un jove de 17 anys conegut pel seu alter-ego com Sogeking, el rei dels tiradors. Ell s un mentider crnic, un talents inventor i amb un gran talent artstic. Per la seva habilitat principal s la seva gran punteria com a tirador. El seu somni s ser un guerrer valent dels oceans com el seu pare Yasopp.

Sanji.
Article Principal: Sanji

Recompensa: 77.000.000 Belies

Sanji (   ) va ser el quart en unir-se a la tripulaci. s un jove de 19 anys conegut com el Cama Negra. s un cuiner excepcional que mai refusar donar menjar a alguna persona. Ell est obsessionat amb les dones i sempre les va empaitant per mai donar un cop a cap. El seu somni s poder trobar el llegendari All Blue, que cont tots els peixos del mn.

Tony Tony Chopper.
Article Principal: Tony Tony Chopper

Recompensa: 50 Belies

Tony Tony Chopper (            ) va ser el cinqu en unir-se a la tripulaci. s un ren de 15 anys conegut com lAmant del Cot de sucre. El va menjar una fruita del diable i va obtenir capacitats humanes i per aix s un gran metge. Ell s molt innocent i per aix es creu tot el que li diuen. El seu somni s poder trobar un remei per totes les malalties. 

Nico Robin.
Article Principal: Nico Robin

Recompensa: 80.000.000 Belies

Nico Robin (      ) va ser la sisena en unir-se a la tripulaci. s una dona de 28 anys coneguda com la Nena Diable. Ella va menjar una fruita del diable i pot fer copies de parts del seu cos. Ella s extremadament intelligent degut a que s un gran arqueologa des de molt jove. El seu somni s llegir el Rio Poneglyph, que explica la histria prohibida pel govern.

Franky.
Article Principal: Franky

Recompensa: 44.000.000 Belies

Franky (     ) va ser el set en unir-se a la tripulaci. s un home de 34 anys conegut com el Cyborg Franky. Ell s un cyborg que funciona mitjanant cola i s un constructor excepcional. El seu cos artificial li dona un gran poder i a ms posseeix un gran nombre d'armes. El seu somni s crear un vaixell de somni i poder creuar amb ell tot el mn, cosa que est fent amb el seu vaixell Thousand Sunny. 

Brook.
Article Principal: Brook

Recompensa: 33.000.000 Belies

Brook (    ) va ser el vuit en unir-se a la tripulaci. s un esquelet vivent que t uns 88 anys aproximadament i es conegut com lEspadatx Xiuxiuejant. s un msic que va poder ressuscitar grcies a una fruita del diable. T una personalitat molt excntrica, comminant la imatge d'un cavaller i la d'un pervertit. El seu somni s poder donar la volta al mn per poder arribar a l'entrada de la Grand Line per poder-se retrobar amb la balena Laboon.

 Enemics derrotats .
 Manga/Anime .

 Pirates d'Alvida;
 Capit Morgan;
 Pirates d'en Buggy;
 Pirates Kuroneko;
 Flota de l'Almirall Don Krieg;
 Pirates de l'Arlong;
 Pirates d'en Wapol;
 Baroque Works;
 Pirates d'en Bellamy;
 Eneru i els sacerdots de Skypiea;
 Pirates d'en Foxy;
 Familia Franky;
 Ms de 2000 soldats de la marina;
 Capitans de la marina i 3 vaixells de guerra;
 CP9;

 Noms Anime .

 Pirates Ganzack;
 Pirates d'El Drago;
 Pirates Bessons;
 Pirates del general Gasprade;
 Navarone G8;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304551" title="Glria Renom i Vallbona" nonfiltered="343" processed="343" dbindex="120364">
Glria Renom i Vallbona s una poltica catalana. Diplomada en magisteri a l'Escola Normal de Magisteri de Barcelona, llicenciada en filosofia i lletres, amb l especialitat de psicologia, a la Universitat de Barcelona, i llicenciada en filosofia i cincies de l'educaci a la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona.  

Ha estat professora i tutora a l Escola Pia Balmes de Barcelona durant catorze anys, on va ser responsable del Gabinet de Psicologia durant tres anys. Tamb ha estat collaboradora amb Rosa Sensat en recerca metodolgica de l aprenentatge de la lectoescriptura, collaboradora en diagnstic i terpia individual i familiar del Gabinet de Psicologia Credeyta per a nens superdotats i collaboradora en terpia i rehabilitaci individual i familiar del Centre Mdic de Cardiologia Deicon.

s membre de la Junta de la Federaci de Barcelona i de la Confederaci d'Associacions de Pares d'Alumnes de les Escoles Cristianes de Catalunya des del 1986, de la qual ha estat presidenta. Tamb s membre del Consell i de la Comissi Permanent del Secretariat de l Escola Cristiana i collaboradora del Programa Famlia-Escola Acci Compartida (FEAC).

Ha publicat el llibre Cent anys d'escultura catalana amb la Ctedra Gaud de la Facultat d Arquitectura de Barcelona i una collecci de llibres per a l aprenentatge de la lectoescriptura amb Rosa Sensat.

s fundadora de la coral Canticel i responsable del Concert de Santa Ceclia del Districte de Sarri-Sant Gervasi de Barcelona i de l agrupaci coral Cors Santa Ceclia, integrada per dotze corals de diverses associacions de mares i pares d alumnes. Ha collaborat a Rdio Canal Barcelona (RKB), en uns programes matinals sobre la famlia i la conciliaci; a Rdio Grcia, sobre l educaci, i a TV2, en uns programes sobre la sarsuela a Catalunya.

s militant de Convergncia Democrtica de Catalunya (CDC) des del 1993 i diputada per la provncia de Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003 i 2006.

 Enllaos externs .
 Glria Renom al web del Parlament de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304553" title="James Bruce" nonfiltered="344" processed="344" dbindex="120365">

James Bruce de Kinnaird, (14 de desembre de 1730, Kinnaird, Stirlingshire, Baixa Esccia - 27 d'abril 1794) va ser un explorador i gegraf escocs.

Va estudiar al collegi d'Harrow, on va realitzar treballs en llenges clssiques, desprs va completar els seus estudis a la Universitat d'Edimburg, es va casar en 1753 amb Adriane Allan que va morir a l'octubre de 1754, nou mesos desprs del seu matrimoni. 

Al 1758, amb la defunci del seu pare, hereta el ttol nobiliari de Kinnaird. 

Viatger incansable, va estar ms de dotze anys a la recerca de les naixents del Nil Blau. Per la seva capacitat lingstica va ser anomenat cnsol britnic a Alger, el que li va servir per visitar pasos africans com Abissnia (actual Etipia), de la qual es va emportar un antic exemplar del Kebra Negast i el Llibre d'Enoc, temps desprs tots dos escrits a m van ser donats a la biblioteca Bodleiana d'Oxford.

Al llibre La recerca del Sant Greal de Grahan Hancock es deixa entendre que el veritable motiu de James Bruce de visitar Etipia era investigar sobre si realment ells tenien l'Arca de l'Aliana per a l'Orde dels maons Escocesos.

L'abreviatura Bruce s'empra per indicar a James Bruce de Kinnaird com a autoritat a la descripci i classificaci cientfica dels vegetals, i la llista de spp. assignacions a uns certs autors per IPNI

 Referncies .


 Enllaos externs .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304555" title="Estaci de Sant Boi" nonfiltered="345" processed="345" dbindex="120367">

 







Sant Boi s una estaci de la lnia 8 i de la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que pertany al bloc de lnies S33, S4, S8, R5 i R6 de la Lnia Llobregat-Anoia. Aquesta est situada al centre del nucli urb de Sant Boi de Llobregat a la comarca del Baix Llobregat.

s una de les estacions ms importants de la lnia, per tenir connexi amb diversos autobusos interurbans, diverses vies desviades i el Centre de control centralitzat de trnsit del Metro del Baix Llobregat en l'antic edifici de viatgers.



 Accessos .

 Carrer de Josep Torres i Bages;

Vegeu tamb.

Lnia 8 del Metro de Barcelona;
Lnia Llobregat-Anoia;
Xarxa ferroviria de Catalunya;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304556" title="Joana Ortega i Alemany" nonfiltered="346" processed="346" dbindex="120368">
Joana Ortega i Alemany s una psicloga i poltica catalana. Ha estat consellera tcnica del districte de les Corts de l Ajuntament de Barcelona (1992-1995) i regidora executiva del districte de l'Eixample de l Ajuntament de Barcelona (1995-1999).

Presidenta de l'Institut Catal de la Dona (2002) i del Consell Nacional de Dones de Catalunya (2002). Ha estat membre del Consell d Administraci de Barcelona Activa (1996-2003) i de l'Institut de Cultura de Barcelona (1999-2003). s membre de l equip directiu de Tribuna Barcelona. Ha estat tertuliana del programa Bon dia, Catalunya, de TV3 (2000-2002), a COM Rdio (des del 1999) i de Rdio Intereconomia. s articulista mensual a El Mundo.

Militant d'Uni Democrtica de Catalunya (UDC) des del 1985, s membre del Comit de Govern d UDC del 1996 en. Tamb s membre de la Permanent d UDC i del Comit Executiu Nacional de la Federaci (CENF) de Convergncia i Uni (CiU), d'Uni de Dones, d Uni de Treballadors i d Uni de Regidors. Ha estat portaveu de CiU a la Mancomunitat de Municipis i a l rea Metropolitana de Barcelona (1999-2003). Regidora de l'Ajuntament de Barcelona (1996-2007) i elegida diputada a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2006.

 Enllaos externs .
 Joana Ortega al web del Parlament de Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304560" title="Josep Ricart i Rovira" nonfiltered="347" processed="347" dbindex="120369">
Josep Ricart i Rovira (Avinyonet del Peneds, 1885 - Sant Pere de Ribes, 1976) fou el primer alcalde republic i d'esquerres de Sant Pere de Ribes. L'any 1902 presidia el sindicat obrer d'Avinyonet. L'any 1919 fou un dels fundadors de la Societat d'Agricultors Obrers de Sant Pere de Ribes. Fou empresonat entre 1921 i 1922 per tenir crrecs en aquesta organitzaci. L'any 1922 assol l'alcaldia de Sant Pere de Ribes amb el vot favorable de 6 regidors del consistori, mentre que 4 votaren en contra. Va compatibilitzar l'alcaldia amb el crrec de vicepresident del Comit Central de la Uni de Rabassaires de Catalunya, crrec que conserv fins al 1924. Empresonat de nou durant la dictadura de Primo de Rivera. Desprs de l'alament del general Francisco Franco Bahamonde, form part de la Collectivitat Agrcola Vilanovesa i fou partidari de la collectivitzaci. Regidor de l Ajuntament de Vilanova i la Geltr entre el maig de 1938 fins i el gener de 1939. Pat exili a Frana entre 1939 i 1975.

Bibliografia.
 Puig Rovira, Francesc Xavier. Diccionari biogrfic de Vilanova i la Geltr. Ajuntament de Vilanova i la Geltr, 2003, p.281.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304562" title="Anna Figueras i Ibaez" nonfiltered="348" processed="348" dbindex="120370">
Anna Figueras i Ibez (Barcelona, 1969) s una poltica catalana. Militant de CDC des de 1990, ha format part de diferents comits executius del Districte de Sant Andreu de la Ciutat de Barcelona, del quan n's presidenta des de 2000. Pertany al Casal Catlic de Sant Andreu, Club Nataci Sant Andreu. Grup Benavitguts i a l'Associaci Barcelona 2020. Ha estat escollida diputada per CiU a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2006.

 Enllaos externs .
 Web electoral de CiU;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304565" title="Joan Recasens i Guinot" nonfiltered="349" processed="349" dbindex="120371">
Joan Recasens i Guinot (Barcelona, 1961) s un poltic catal. Militant de CiU, ha estat, entre d'altres crrecs, president de la Intercomarcal de Barcelona Comarques des de 2004, tinent alcalde de Presidncia i Serveis Territorials de Sant Cugat del Valls des de 2003, Conseller Comarcal del Barcelons 1990-1991, president local de Sant Cugat del Valls 1990-2004, diputat provincial des de 1995 i diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2006.

 Enllaos externs .
 Biografia al web electoral de CiU;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304566" title="Lawrence Norfolk" nonfiltered="350" processed="350" dbindex="120372">
Lawrence Norfolk (Londres, 1963) s un novellista britnic. 

Va estudiar angls al  King's College de Londres fins 1986. Desprs d'aix va exercir com a professor i escriptor per a diferents diaris i revistes, entre els que  es conten el suplement literari del Times.

 Obra .
Norfolk ha publicat tres novelles:
Lemprire's Dictionary (1991) ;
The Pope's Rhinoceros (1996) ;
In the Shape of a Boar (2000) ;
Les seves novelles sn riques en detalls histrics i descripcions amb imaginatius elements de ficci. 

El relat de El Diccionari de Lemprire's informa de la histria de la creaci de l'obra de 1788 Classical Dictionary de John Lempriere, lligant-lo amb el naixement de la Companyia Britnica de les ndies Orientals, el setge de La Rochelle i la mitologia grega. Per aquesta novella va guanyar el Premi Somerset Maugham.

A "El rinoceront del Papa" relata la rivalitat d'Espanya i Portugal pel favor del papa a comenaments del segle XVI, i el regal de Portugal d'un rinoceront al papa per a la seva reserva de Roma. Al mateix temps descriu les experincies dels alemanys que van viatjar de l'illa Usedom fins Roma. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304567" title="Real Sociedad Gimnstica de Torrelavega" nonfiltered="351" processed="351" dbindex="120373">


La Real Sociedad Gimnstica de Torrelavega s un club de futbol de la localitat de Torrelavega (Cantbria).

 Histria .
El 28 de setembre de 1907 es fund la Real Sociedad Gimnstica de Torrelavega per iniciativa de Gabino Teira amb la intenci de reunir societats que practicaven diversos esports en una de sola.

El primer partit de futbol de la societat es disput el 2 d'agost de 1908 enfront el Santander FC. No obstant aix, no fou fins el 2 d'octubre de 1921 que disput el primer partit oficial enfront la Unin Montaesa, que a ms fou el primer partit al seu estadi del Malecn.

La temporada 1928/29, amb el naixement de la lliga espanyola, fou inscrit a la Segona Divisi B, on acab en quarta posici. L'any 1930 desapareix per problemes econmics. Un altre club de la ciutat, el CD Torrelavega en pren el relleu. L'any 1943, aquest club canvi de nom adoptant el de l'antiga Real Sociedad Gimnstica de Torrelavega.

La seva temporada ms destacada fou el 1949/50, any en qu es qued a un pas de pujar a Primera Divisi. La temporada 1967/68 fou la darrera en qu el club ha jugat a Segona Divisi (a data de 2008).

 Dades del club .
 Temporades a Primera Divisi: 0;
 Temporades a Segona Divisi: 9 (1928-29, 1939-40, 1949-50 a 1953-54, 1966-67 a 1967-68);
 Temporades a Segona Divisi B: 16 (1987-88, 1990-91 a 1994-95, 1996-97 a 2004-05, 2006-07);
 Temporades a Tercera Divisi: 42 (1929-30, 1933-34, 1940-41, 1943-44 a 1948-49, 1954-55 a 1965-66, 1968-69 a 1977-78, 1979-80, 1981-82 a 1986-87, 1988-89 a 1989-90, 1995-96, 2005-06, 2007-08);
 Millor classificaci a la Segona divisi: 4t (1949-50);
 Millor classificaci a la Copa: vuitens de final (1929, 2001);

 Futbolistes destacats .
 Ilshat Faizulin;
  scar Engonga;
  Vicente Engonga;
 Javi Venta;
 Diego Camacho;
 Rubn Palazuelos;
 Alberto Gonzlez;
 Mario Bermejo;

 Palmars .
Segona Divisi B (1): 1999-00;
Tercera Divisi (7): 1933-34, 1960-61, 1963-64, 1964-65, 1989-90, 1995-96, 2005-06, 2007-2008.

Referncies.


 Enllaos externs .
Web oficial del club;
Article a El Pas;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304569" title="Pilar Dellunde i Clav" nonfiltered="352" processed="352" dbindex="120374">
Pilar Dellunde i Clav (Barcelona, 1965) s una cientfica i poltica catalana. Llicenciada en filosofia i doctora en lgica matemtica per la Universitat de Barcelona, s professora titular de lgica a la Universitat Autnoma de Barcelona (UAB) i ensenya al Mster en visi per computador i intelligncia artificial. Tamb s investigadora vinculada a l'Institut d'Investigaci en Intelligncia Artificial del CSIC. De 1999 a 2001, treball en recerca amb l'quipe de Logique Mathmathique del CNRS (Universitat Pars7) i fou cofundadora, l'any 1991 del Seminari de Lgica de Barcelona. 

s militant d'Esquerra Republicana de Catalunya des de 1996, membre de l'Associaci Justcia i Pau de Barcelona, Amnistia Internacional i de la Xarxa Feminista. Fou escollida diputada a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003 i 2006. Al Parlament va ser ponent de la Reforma de l'Estatut, ponent de la Reforma del Reglament del Parlament i Presidenta de la Comissi Primera (Comissi d'Organitzaci, Administraci de la Generalitat i Govern Local). Ha estat una de les impulsores de la candidatura Esquerra Independentista a la presidncia i a la secretaria general del partit.

 Enllaos externs .
  Pgina personal de Pilar Dellunde;
  Publicacions de Pilar Dellunde;
  Projecte Agreement Technologies;
  Working Group on Mathematical Fuzzy Logic (MathFuzzLog);
  Pgina oficial d'Esquerra Independentista;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304571" title="Bahawalpur" nonfiltered="353" processed="353" dbindex="120375">

L'estat de Bahawalpur fou un antic principat de l'ndia Britnica, avui al Pakistan, amb una superfcie de 42,564 km2 ests durant uns 480 km a l'esquerra dels rius , Pandjnad i Indus, amb una profunditat mitjana de 65 km. El 1945 tenia al tomb de 1.500.000 habitants (1341.209 el 1941). La majoria de la poblaci era musulmana i d'tnia seraiki. El ttol del governant era el de nabab i tenia un dret de salutaci hereditari de 17 canonades. La seva capital fou la ciutat de Bahawalpur. La poblaci s majoritriament seraiki amb presncia de djats, panjabis i balutxis.

Histria .

L'estat fou fundat al segle XVIII i la capital fou fundada pel segon sobir, el Nawab Muhammad Bahawal Khan Abbasi el 1748 en lloc de Derawar (llavors l'estat es deia Derawar); la dinastia abbasi (abbasiyya)  va sorgir d'una famlia daudpota del Sind i va governar fins el 1954, primer com a tributaria dels sikhs  i desprs del 1836 independent ; el 1838 va signar un virtual tractat de protectorat amb el britnics. 

Bahawal Khan III va morir el 1852 i el va succeir el seu fill Nawab Amir Sadiq Muhammad Khan III; tenia el suport dels militars per no dels caps locals i finalment es va haver d'exiliar al no obtenir el suport britnic (1853); com que va voler recuperar el poder fou enviat presoner al fort de Lahore pels anglesos (on va morir el 1863). El segent nabab, Fath Muhammad Khan, va morir el 3 d'octubre del 1858 i fou succet pel seu fill Rahim Yar Khan, amb el nom de Bahawal Khan IV; a partir de 1863 es van produir revoltes locals i el nabab va morir sobtadament el 25 de mar de 1866, potser enverinat, i el va succeir el seu fill de 4 anys Nawab Amir Sir Sadiq Muhammad Khan IV sota la regncia d'un agent poltic britnic. Va arribar a la majoria d'edat el 1879. Va morir el 15 de febrer del 1899 i el va succeir el seu fill Bahawal Khan Abbasi V amb 19 anys, amb el coronel L.J.H. Grey (1899-1903) com a regent.  Va morir l'octubre del 1907 a Aden, quan tornava de pelegrinar a la Meca i el va succeir el seu fill Sadiq Muhammad Khan V de 3 anys. De 1907 a 1922 un consell de regncia va governar l'estat amb Rahim Bakhsh com a president, crrec que va exercir 17 anys fins l'arribada del nabab a la majoria.

Encara sota el Nawab, Sadiq Muhammad Khan Abbasi V, l'estat fou incorporat al Pakistan (1954) segons l'acord de 3 d'octubre de 1947. 

Governants .

1.- Amir Mubarak Khan I 1701-1723;
2.- Nawab Amir Sadiq Muhammad khan I 1723-1744 (primer nabab);
3.- Nawab Amir Muhammad Bahawal Khan I 1744-1749;
4.- Nawab Amir Mubarak Khan II 1749-1773;
5.- Nawab Amir Muhammad Bahawal Khan II 1773-1809;
6.- Nawab Amir Sadiq Muhammad Khan II 1809-1825;
7.- Nawab Amir Muhammad Bahawal Khan III 1825-1852;
8.- Nawab Amir Sadiq Muhammad Khan III 1852-1853;
9.- Nawab Amir Fath Muhammad Khan 1853-1858;
10.- Nawab Amir Muhammad Bahawal Khan IV 1858-1866;
11.- Nawab Amir Sir Sadiq Muhammad Khan IV 1866-1899;
12.- Nawab Amir al-Haj Muhammad Bahawal Khan V Abbasi 1899-1907;
13.- Al-Haj Nawab Amir Sir Sadiq Muhammad Khan V Abbasi Rukn-ud-Daula Nusrat-i-Jang Said-ud-Daula Hafiz-ul-Mulk Mukhlis-ud-Daula Muin-ud-Daula 1907-1954 (+1966);

 Bandera .



La bandera de Bahawalpur fou adoptada el 1885 i era de tres bandes verticals vermella, groga i verda amb una mitja lluna i estel al centre de la banda groga (les puntes de l'estel cap a la part superior).

El 1945 fou canviada per afegir el negre, smbol dinstic i es va collocar un trapezi negre al pal (segons el model de la moderna bandera de Kuwait) amb la mitja lluna i l'estel en blanc (les puntes de l'estel mirant al vol). 

L'estendard reial, adoptat el 1935, era negre amb la mitja lluna i l'estel (puntes cap amunt) en blanc i diverses inscripcions tamb en blanc.

Escut .

L'escut est format per quatre quarters: el primer amb 4 estels horitzontals (els companys del profeta) amb tres branques de blat sota que representen 'agricultura local; el segon una mitja lluna i estel el smbol dinstic; el tercer cinc lnees ondulades que representen els 5 rius del Panjab; i el darrer un camell, representant la terra i els animals propis. Est sostingut per dos pelicans que s l'ocell de l'estat; a la part inferior una cinta amb el nom  Sadia Dost" en lletres arbigues (Amic verdader) i tres medalles. 

 Divisi administrativa .

L'estat estava dividit en tres nizamats, subdividits en tahsils:
Bahawalpur al centre;
Minshinabad, al nord;
Khanpur, al sud;

 Notes .


 Bibliografia .

Shahamet Ali, The history of Bahawalpur, Londres 1848;
Bahawalpur State (Panjab States Gazeteers, volum XIV, Lahore 1935);
C. H. Atchinson, Collection of treaties, engagements  and sanads relating to India, IX, Calcutta 1892;
Worldstatesmen, llista de sobirans;
Sh. Inayatullah, article Bahawalpur a l'Enciclopdie de l'Islam, volum I, pagina 947;

 Vegeu tamb .

Bahawalpur (tahsil);
Bahawalpur (ciutat);
Districte de Bahawalpur;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304572" title="Sociedad Deportiva Laredo" nonfiltered="354" processed="354" dbindex="120376">

La Sociedad Deportiva Laredo s un club de futbol de la localitat de Laredo (Cantbria).

 Histria .
 Temporades a Primera Divisi: 0;
 Temporades a Segona Divisi: 0;
 Temporades a Segona Divisi B: 2 (1987-88, 1989-90);
 Temporades a Tercera Divisi : 35 (1954-55, 1956-57, 1959-60 a 1962-63, 1964-65 a 1966-67, 1969-70, 1972-73, 1975-76 a 1976-77, 1983-84 a 1986-87, 1988-89, 1990-91 a 2007-08);
 Millor classificaci a la Segona divisi B: 17 (1987-88, 1989-90);
 Millor classificaci a la Copa: Segona ronda (1973, 1976, 1991, 1993);

 Palmars .
 Campi de Tercera Divisi : 1988-89;

 Jugadores destacats .
  Jos Emilio Amavisca;

 Enllaos externs .
 Web no oficial;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304573" title="Club Deportivo Tropezn" nonfiltered="355" processed="355" dbindex="120377">

El Club Deportivo Tropezn s un club de futbol de la localitat de Tanos a Torrelavega (Cantbria).

 Histria .
El Tropezn es fund a la localitat de Tanos com una penya de seguidors del primer club del municipi, la Gimnstica amb el nom de Pea Deportiva Tropezn. Posteriorment es cre el club de futbol.

 Temporades a Primera Divisi: 0;
 Temporades a Segona Divisi: 0;
 Temporades a Segona Divisi B: 2 (1998-99, 2000-01);
 Temporades a Tercera Divisi: 14 (1991-92 a 1997-98, 1999-00, 2001-02 a 2007-08);
 Millor classificaci a la Segona divisi B: 19 (1998-99, 2000-01);
 Millor classificaci a la Copa: Segona ronda (1999);

 Palmars .
 Campi de Tercera Divisi: 1996-97, 1997-98;

 Enllaos externs .
 Web no oficial;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304577" title="Oriol Amors i March" nonfiltered="356" processed="356" dbindex="120378">
Oriol Amors i March (Barcelona, 1970) s un poltic catal. s Enginyer Tcnic Agrcola per l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona de la Universitat Politcnica de Catalunya. Tamb ha fet cursos de postgrau sobre economia agrria europea a ESADE.  Ha estat professor de tecnologia i d'economia en centres d'ensenyament secundari de 1997 a 2000. Fou membre de Catalunya Lliure, de 1989 fins a 1992, per el 1994 ingress a Esquerra Republicana de Catalunya. Des de llavors ha codirigit les campanyes electorals d'ERC a Barcelona des de les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999. Posteriorment fou escollit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003 i 2006. s secretari de la Comissi d'Immigraci del Parlament de Catalunya. 

 Enllaos externs .
 http://barcelonaoberta.cat/ ;
Candidatura de l'Oriol Amoros a la Federaci Regional d'ERC de Barcelona




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304578" title="LAINCO" nonfiltered="357" processed="357" dbindex="120379">

LAINCO, S.A. s una empresa qumica d'investigaci, desenvolupament, fabricaci i comercialitzaci de productes fitosanitaris i farmacutics, localitzada al polgon Can Jard de Rub (Barcelona). 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304579" title="Jaume Salom i Vidal" nonfiltered="358" processed="358" dbindex="120380">
Jaume Salom i Vidal, nascut a Barcelona el 25 de desembre de 1925, s un dramaturg catal que ha escrit i estrenat prcticament tota la seva obra en castell.

Obra dramtica.
 1954. El mensaje. Estrenada al teatre Alexis de Barcelona, el 13 de novembre de 1959.
 1960. Verde esmeralda.
 1961. La gran aventura. Estrenada al teatre Candilejas de Barcelona, per la companyia Maragall.
 1961. Culpables.
 1964. El bal de los disfraces. Estrenada al teatre Windsor de Barcelona. L'any 1965 es repos al teatre Poliorama;
 1964. Juegos de invierno.
 1965. Espejo para dos mujeres. Estrenada al teatre Windsor de Barcelona, el 20 d'octubre 1965.
 1965. Parchs Party.
 1967. Cita los sbados.
 1968. La casa de la chivas. Estrenada al teatre Moratn de Barcelona. L'any 1972 es repos al teatre Romea;
 1969. Los delfines. Estrenada al teatre Caldern de la Barca de Barcelona.
 1971. La playa vaca. Estrenada al teatre Moratn, el 17 de febrer de 1971.
 1973. Tiempo de espadas. Estrenada la teatre Moratn de Barcelona.
 1976. La piel del limn.
 La trama.
 1980. El corto vuelo del gallo. Estrenada al teatre Espronceda de Madrid.
 1990. El seor de las patraas.
 1994. Mariposas negras. Estrenada al teatre Condal el mes de mar de 1994.
 1997. El otro William.
 2001. Las seoritas de Avignon.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304580" title="Unin Montaesa Escobedo" nonfiltered="359" processed="359" dbindex="120381">

La Unin Montaesa Escobedo s un club de futbol de la localitat d'Escobedo de Camargo (Cantbria).

 Dades del club .
 Temporades a Primera Divisi: 0;
 Temporades a Segona Divisi: 0;
 Temporades a Segona Divisi B: 0;
 Temporades a Tercera Divisi : 19 (1967-68, 1989-90 a 2007-08);
 Millor classificaci a la Tercera divisi B: 1r (1991-92 i 1992-93);
 Millor classificaci a la Copa: Tercera ronda (1992, 1994);

 Palmars .
 Campi de Tercera Divisi : 1991-92 i 1992-93;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304583" title="Krv" nonfiltered="360" processed="360" dbindex="120382">

Krv s un municipi del districte de Bernkastel-Wittlich, a Rennia-Palatinat, a l'oest d'Alemanya.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304585" title="Josep Antoni Serrallach i Juli" nonfiltered="361" processed="361" dbindex="120383">

Josep Antoni Serrallach i Juli (Barcelona ? - Barcelona, 1990) fou un doctor en Qumiques i fundador, l'any 1934 de LAINCO, S.A. (LAboratori de INvestigaci COlloidal).

Grcies al seu extraordinari carcter emprenedor i cientfic, va iniciar la formulaci d'un laxant colloidal (Emuliquen) que va ser la base per a la creaci d'un laboratori d'especialitats farmacutiques. A continuaci, va desenvolupar l'especialitat Mercromina (antisptic dermatolgic), un dels productes ms emblemtics i reconeguts de l'empresa.

Fou president del Movimiento Nacional de Trabajadores Demcratas que havia estat membre de les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304586" title="Jean Tardieu" nonfiltered="362" processed="362" dbindex="120384">
Jean Tardieu (Saint-Germain-de-Joux, 1 de novembre de 1903 - Crteil, 27 de gener de 1995) va ser un poeta i dramaturg francs. Va escriure poesia surrealista.

Obra.
 Monsieur Monsieur, (1951) ;
 Une voix sans personne, (1954) -tradut al catal per Eduard J. Verger: Una veu sense ning (Ed. Bromera, Alzira, 1989);
 Thtre de Chambre, (1955) ;
 Pomes  jouer, (1960) ;
 On vient chercher Monsieur Jean, (1990) -llibre de memries, tradut al catal per E. J. Verger: Vnen a buscar el senyor Jean (Tres i Quatre, Valncia, 1991);

 Enllaos externs .
 Poemes de Jean Tardieu traduts a catal;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304587" title="Setge d'Hostalric (1462)" nonfiltered="363" processed="363" dbindex="120385">






El Setge d'Hostalric fou un dels combats de la Guerra Civil Catalana.

Antecedents.
L'empresonament de Carles de Viana per Joan el Gran va fer passar a l'ofensiva a les classes privilegiades catalanes, que a les Corts de Lleida de 1460 elegiren un Consell del Principat que va exigir al rei el seu immediat alliberament i l'acceptaci de la capitulaci de Vilafranca, on es prohibia al rei entrar a Catalunya sense perms de la Generalitat mentre no s'aprovessin les lleis que la desenvolupaven.

La sobtada mort del prncep a les tres setmanes del seu alliberament va alterar la pacificaci. El rei va enviar a Barcelona la reina Joana Enrquez amb la intenci d'aigualir la capitulaci de Vilafranca i accentuar la divisi entre els dirigents catalans. Les relacions de la reina amb els organismes representatius de Catalunya foren molt dures durant els sis mesos que va viure a Barcelona amb el seu fill, aix que decideix marxar a Girona el mar de 1462 on feia uns mesos que els pagesos de remena s'havien aixecat contra els seus senyors per reivindicar l'abolici dels mals usos.

La reina va convocar Consell General a Girona el 23 d'abril de 1462, i va organitzar la milcia ciutadana i procedir a la reparaci urgent de les muralles i torres de la ciutat, i el 12 de maig va fer enviar a Bernat Joan de Cabrera, cap de les forces del castell d'Hostalric 200 homes per la seva defensa, mentre que el Consell del Principat va enviar el 13 de maig un emissari als jurats d'Hostalric per assegurar una bona acollida de la Host del Consell del Principat que es dirigiria a Girona.

Joana Enrquez va segellar la seva aliana amb Francesc de Verntallat i els seus camperols, i amb ell va combinar un pla estratgic per barrar el pas a l'exrcit rebel a Hostalric, enviant al cap dels remences amb 600 homes i un vaixell d'armes i queviures a Sant Feliu de Guxols per guanyar temps mentre que els pagesos s organitzaven a Girona. 

El setge.
Els 500 homes de la Host del Consell del Principat comandada pel capit Pere de Bell-lloc i de Sentmenat, desprs d'haver foragitat als remences de Francesc de Verntallat el 23 de maig, que tornaren a Girona, van comenar a tallar les vinyes i els camps de blat, fet que va provocar que els vilatans obrissin les portes de la muralla i s'apoderaren sense combat de la vila i el castell d'Hostalric, tret de la torre dels Frares, defensada per un sol home, al que es van enfrontar els ballesters.

Conseqncies.
Bernat Joan de Cabrera fou fet presoner i el 29 de maig el Consell del Principat va ordenar la sortida de Barcelona del gruix de la Host del Consell del Principat per assetjar Girona. 

Hostalric va quedar tota la Guerra Civil Catalana en poder de les forces de la Generalitat i acabada la guerra va rebre com a premi un privilegi de Joan el Gran sobre consums i grcies especials als seus habitants.

Referncies.


Bibliografia.
 Santiago Sobrequs i Jaume Sobrequs, La guerra civil catalana del segle XV (2 volums) Edicions 62, 2 edici 1987, ISBN 84-297-2699-3.
 F. Xavier Hernndez, Histria militar de Catalunya. Vol. III. La defensa de la Terra. Rafael Dalmau editor. 2003. ISBN 84-232-0664-5.
 Diversos autors, Atles d'Histria de Catalunya Edicions 62 ISBN 978-84-297-4061-5;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304588" title="Karauli" nonfiltered="364" processed="364" dbindex="120386">


Karauli fou un antic principat de l'agncia de la Rajputana. El sobir (dinastia yadava o jadon) tenia dret a salutaci de 17 canonades. La religi majoritria era el hinduisme i la llengua els dialectes indis dangi i dangbhang. Fou incorporat a l'ndia el 1949. La poblaci el 1901 era de 156.786 habitants i el 1931 de 140.525 habitants. L'estat tenia una ciutat i 437 llogarets.

 Geografia .

Limitava al nord amb Bharatpur; al nord-oest i oest amb Jaipur; al sud-est i sud per Gwalior; i a l'est per Dholpur. La superfcie era de 3216 km2. 

La zona ms frtil era l'estreta vall de Chambal, i immediatament desprs ve un territori anomenat el Dang, terreny amb grans rugositats; les muntanyes del nord protegien el principat i tenien inters militar destacant Tahangarh (405 metres) seu dels antics governants jadon dels rajputs; la resta de la part sud est formada per altiplans i destaquen les muntanyes de Bhairon (485 m) i Utgir (458 m); la vall de Chmabal la forma el riu del mateix nom que marcava la frontera sud amb Gwalior. El riu Banas marcava la frontera amb Jaipur durant uns 6 km per pertany a aquest darrer estat. Prop de la capital passa el Panchnad (format per cinc rierols units a 3 km al nord de la capital) que desaigua en el Gambhir al territori de Jaipur.

L'estat disposava de cinc oficines postals i oficina de telgraf a la capital, i va usar segells propis entre 1921 i 1951. Estava dividit en cinc tahsils governats per tahsildars: Karauli, Jirota (capital Saportra), Machilpur, Mandrael i Utgir (capital Karanpur).

 Histria .

La zona i altres de venes era part dels dominis dels rajputs del clan jadon que suposadament descendien de Krishna. L'estat fou fundat vers el 995 per Raja Bijai Pal, suposat 88 descendent de Krishna. La primera capital fou Bayana (en territori que desprs fou del principat de Bharatpur); el seu fill Tahan Pal va construir Tahangarh el 1058 i va dominar tot el territori del que desprs fou el principat de Karauli i part de Dholpur; el 1196 Bayana i Tahangarh foren conquerides per Muhammad de Ghor i el seu general Kutb al-Din, i van dominar tot el territori dels jadons; Kanwar Pal va fugir llavors a territori de Rewah i un dels seus descendents, Arjun Pal, va iniciar la recuperaci del territori el 1327 conquerint el fort de Mandrael i progressivament tot l'antic pas, fundant la ciutat de Karauli el 1348.

Cent anys ms tard el territori hauria estat conquerit per Mahmud I de Malwa que l'hauria donat al seu fill Fidwi Khan. Per la dinastia dels jadon reapareix; sota Akbar de Delhi (1556-1605) Karauli fou part de l'Imperi mogol, i Gopal Das, un dels caps ms famosos de Karauli, va gaudir del favor de l'emperador. Al segle segent fou tributari dels mahrates fins que per un tractat amb els britnics el 9 de novembre de 1817 fou posat sota protectorat britnic havent d'aportar tropes per sense pagar tribut. El 1825 es va posar al costat del rebel Durjan Sal de Bharatpur per es va sotmetre incondicionalment el 1826.

Narshing Pal va pujar al tron el 1848 sent menor d'edat i va morir el 1852 desprs d'adoptar el dia abans de la mort a un parent lluny de nom Bharat Pal que finalment fou reconegut pels britnics; per s'havia format un partit favorable a Madan Pal, un parent proper, que finalment fou reconegut com a sobir el 1854. El 1857 fou lleial als britnics i va rebre el dret de salutaci de 17 canonades en lloc de 15. El 1862 fou reconegut el dret d'adopci i la major part dels maharajas van pujar al tron per aquest sistema. Els takhurs o nobles principals (del clan jadon) eren els d'Hadoti, Amargarh, Inaiti, Raontra i Barthun i portaven el ttol de thekanadars; el raja d'Hadoti era considerat l'hereu del maharaja si aquest moria sense fills.

El 1868-1869 hi va haver una fam, i escassetats el 1877-1878, 1883-1884, 1886-1887, 1986-1897 i altres.

Desprs de la indepedncia de l'ndia (1947), l'estat es va integrar a la Uni de Matsya el 18 de mar de 1948. El 7 d'abril de 1949 l'estat, governat pel Maharaja Ganesh Pal Deo, es va declarar per la uni amb el Rajasthan que es va produir el 15 de maig de 1949 formant l'anomenat Gran Rajasthan, equivalent al modern estat de Rajasthan.

 Govern i administraci .

El poder executiu corresponia al maharaja assistir per un consell de cinc membres. Els districtes (tahsil) eren administrats per tahsildars; a la administraci inferior i havia set cercles (thana) formats per diversos llogarets, cada cercle dirigit per un patwari, i cada llogaret per un tahsilia, i a ms el kotwali de la capital. Els tahsildars eren jutges de segon nivell i pel damunt hi havia unes corts de justcia i el consell com a cort d'apellaci.

L'estat tenia moneda prpia des del 1780 (la rupia de Karauli) que fou eliminada el 1870 quan es va devaluar. Un petit exrcit de 2.053 homes era a crrec del maharaja i els takhurs pagaven un quart del producte de la seva terra per no aportaven forces militars, i si ho feien, en moments puntuals, quedaven a crrec del maharaja que els havia de mantenir. La policia disposava de 358 efectius i a ms un balai a cada llogaret. Algunes escoles i hospitals es trobaven a la capital i altres llocs.

La capital, Karauli (ciutat) fou erigida en municipi el 1884.

 Bandera i escut .

La bandera de la dinastia era llisa rectangular de color groc fosc. No consta si era tamb usada com a bandera d'estat.

L'escut era blau amb un zeb natural; un quadre daurat al cant amb un timbal de gules y decoraci daurada; al damunt un elm de plata amb llambrequins blaus i daurats, i damunt el cap d'un antlop natural sobre una barra de colors blau i daurat; aguantat per un anyell i un llop en colors naturals; el lema "Sri Madan Modar Ji Sahay" en lletres snscrites negres sobre cinta plata, aguantada per decoraci daurada. Aquest escut fou dissenyat per Taylor el 1877; anteriorment era semblant per no tenia el cap d'antlop com a timbre, i era aguantat per dos zebs.

 Llista de governants .

1643-1655 Chahtra Pal;
1655-1674 Dharam Pal II;
1674-1688 Ratan Pal;
1688-1724 Kunwar Pal II;
1724-1757 Gopal Singh           ;
1757-1772 Tursam Pal           ;
1772-1804 Manik Pal;
1804-1805 Amolak Pal          ;
1805-1837 Herbaksh Pal        ;
1838-1848 Pratap Pal;
1848-1852 Narsingh Pal      ;
1852-1854 Bharat Pal;
1854-1869 Madan Pal            ;
1869    Lakshman Pal;
1869-1875 Jaisingh Pal         ;
1876-1886 Arjun Pal II       ;
1886-1927 Bhanwar Pal         ;
1927-1947 Bhom Pal           ;
1947-1949 Ganesh Pal         ;

 Referncies .
Imperial Gazetteer of India, volum 15, pags. 25 i segents, Oxford 1908-1931;
Andr Flicher "Drapeaux et Armoiries des Etats Princiers de l'Empire des Indes", Dreux 1984;
John Mc Meekin, Arms & Flags of the Indian Princely States, 1990;
The court Fee and Revenue Stamps of the Princely States of India, Adolph Koeppel & Raymon D. Manners, Nova York 1983;
Llista de governants i genealogia d'Henry Soszynski, Brisbane (AUS);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304595" title="Castia gilos" nonfiltered="365" processed="365" dbindex="120387">
El Castia gilos s una obra escrita per Ramon Vidal de Besal. La narraci comena quan un joglar entra a la cort del rei Alfons VIII de Castella i li explica unes noves que Ramon Vidal de Besal converteix en un poema. Els personatges centrals de les noves explicades dins de la narraci sn 3: 

 Alfons de Barbastre;
 Elvira (muller d'Alfons);
 Bascol de Cotanda;

La histria que es desenvolupa entre els tres personatges s la segent: els lausengiers d'Alfons de Barbastre li comuniquen que la seva muller li s indidel amb el seu millor cavaller, Bascol de Cotanda. Alfons, desconcertat i aconsellat pels lausengiers decideix fer creure a la seva dona que se'n va a una guerra, tot i que el pretn en realitat s tornar a la nit i comprovar ell mateix si la dona li s fidel. A la nit, Alfons truca la porta d'Elvira dient que la ve a veure el seu amant, Bascol. Elvira que sospitava que el seu marit la posava a prova, decid deixar-lo entrar i enmig de la foscor comen a apallissar-lo dient-li que ella era una dona casada i que el faria penjar per voler aprofitar-se d'ella; finalment tanca el seu propi marit a l'habitaci i se'n va a buscar Bascol de Cotanda, el qual sempre havia estat enamorat de l'esposa del seu senyor. Elvira, per venjar-se, decideix passar la nit amb ell, mentre el seu marit resta tancat a l'habitaci. L'endem l'embolic es resolt i Alfons no s'assabenta mai del que la seva dona havia fet. 

L'autor de la histria vol advertir als cortesos sobre el vici de la gelosia (actitud psicolgica que desf completament el sistema amors en qu es basa l'tica cortesana). Per tant, aquesta obra es podria considerar una burla de la tradici cortesa.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304601" title="Plaa dels Pasos Catalans" nonfiltered="366" processed="366" dbindex="120388">


La plaa dels Pasos Catalans s una plaa de Barcelona situada davant de l'estaci de Sants, al barri de Sants. T accessos des dels carrers de Tarragona, Numncia i el passeig de Sant Antoni . s una plaa restringida al pas de vianants, amb un servei de transport pblic molt notable per la proximitat de l'estaci de tren i d'autocars. Disposa d'una estaci de metro anomenada Sants-Estaci amb una entrada situada a la cantonada amb el carrer de Numncia i una altra al vestbul de l'estaci de Sants.

Est construda sobre el pati de vies de l'estaci de Sants, pel que no t arbrat ni jardins. Fou inaugurada el juny de 1983, obra dels arquitectes Helio Pin i Albert Vilaplana, amb una urbanitzaci, sense cap verd i amb abundor de formig, marbre i granit, la va convertir en un model prototpic de plaa dura en el moment que a Barcelona se'n comenaven a fer, i va suscitar grans crtiques tot i la concessi d'un premi FAD el 1984. 

La plaa s dominada per una gran coberta horitzontal de planxa de coure calat sostinguda sobre llargussims pilars, i una altra coberta ms baixa i llarga de traat ondulat, tamb de planxa de coure, sobre la qual hi ha un gat de teulada de mida natural, fet en silueta amb planxa metllica. Destaquen tamb a la plaa una curta paret amb una obertura a mode de finestra i uns brolladors.

Les caracterstiques de la plaa, dura i oberta, a ms de va propiciar-hi la prctica del monopat, tamb la va fer apta per a concentracions de persones, com les celebracions del dia de la Hispanitat que organitzaven en aquest lloc grups d'ultradreta durant els anys 90 i principi dels anys 2000, i que solien acabar amb incidents per enfrontaments de manifestants antifeixistes amb la policia pels carrers de Sants.


Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304603" title="Primus inter pares" nonfiltered="367" processed="367" dbindex="120389">
Primus inter pares o Primer entre iguals s una expressi llatina que indica que una persona s la ms important d'un grup de persones amb les que comparteix el mateix rang o crrec.

Quan no s emprat en referncia a un ttol especfic, pot indicar que la persona aix descrita s tcnicament igual, per vista amb una autoritat d'especial importncia pels seus companys. En alguns casos pot ser emprat per indicar que mentre la persona descrita apareix com a igual, en realitat s el lder extraoficial. 

Exemples d's.

Els exemples d'aquesta expressi inclouen els Primers Ministres de moltes nacions parlamentries, el President de la Comissi Europea, i algunes figures judicials i religioses. El terme fou tamb emprat en l'Imperi Rom (veure Princeps).

Usos nacionals.
Commonwealth .
Als regnes de la Commonwealth, com Austrlia o Canad on comparteixen com a cap d'Estat la reina Isabel II del Regne Unit, un dels governadors s elegit com a Governador General per representar la reina en la seva absncia.

A Austrlia hi ha Governadors per representar la Reina en cada un dels Estats que formen el pas i sn cap d'Estat en cada un dels seus territoris. Els Governadors no estan subordinats al Governador General i per tant el Governador General s vist com el primer entre iguals.

A Canad, el Governador-lloctinent representa la Reina a cada una de les provncies, i actua com el cap d'Estat a la seva prpia provncia i no est subordinat al Governador General. Mentre el Governador General representa Canad com a naci, els governadors-lloctinent representen els membres que componen la naci, i es diu que el Governador General s el primer entre iguals.

A diferncia dels Governadors d'Austrlia, els Governadors-Lloctinent de Canad no sn nomenats per la Reina. Sn nomenats pel Governador General de Canad a proposta del Primer Ministre.

Alemanya.

Els alcaldes d'algunes ciutats-estat com Hamburg, Lbeck o Bremen han actuat tradicionalment com a Primus inter pares, on el govern era anomenat Senat i l'Alcalde era un dels senadors entre molts, i que solia ser anomenat com a President del Senat ms que com a Alcalde.

Pasos Baixos.

El Primer Ministre dels Pasos Baixos (oficialment, el Ministre President) s el director del Consell de Ministres i actua com a autoritat executiva del govern holands. Encara que formalment no li sn assignats poders especials, el Primer Ministre  funciona com la cara del gabinet. Habitualment, el primer ministre s tamb el Ministre d'Afers Generals. Fins el 1945 la posici de cap del consell de ministres oficialment s'alternava entre els ministres, encara que la prctica canvia al llarg de la histria. El 1945, la posici va ser formalment instituida. El Primer Ministre s el lder del partit o coalici majoritria de la cambra biaxa del parlament, i s un membre del Consell de Ministres.

Sussa.

A Sussa el Consell Federal constitueix el govern. Cada any, l'Assemblea Federal elegeix un President de la Confederaci. Per Convenci les posicions del President i el Vicepresident roten anualment, cada Conseller esdev aix Vicepresident i desprs President cada set anys mentre sn en el crrec.

El President no s el cap d'Estat, per ocupa el crrec sus ms elevat. Presideix les reunions del Consell i porta a terme certes funcions representatives que, en altres pasos, sn responsabilitat del cap d'Estat. En situacions d'urgncia en qu una decisi del Consell no es pot prendre a temps, el President s facultat per actuar en nom del Consell sencer. A part d'aquest cas, el President s un primus inter pares, i no t poder per damunt i ms enll dels altres sis Consellers.

Regne Unit.

El propi nom de "Primer Ministre" indica "primer entre tots els ministres" i sn els directors o caps de gabinet, que implica que ostenten un crrec que s de jure superior al de ministres. De totes maneres, s mpliament debatut si aquesta descripci del rol del Primer Ministre s exacte.

El Primer Ministre del Regne Unit ha estat freqentment considerat com el "primer entre iguals". En el Regne Unit, i durant els temps de la Casa de Hanover, un ministre tenia el rol d'informar el monarca sobre les propostes legislatives a la Casa dels Comuns i altres matries. En temps moderns, de totes maneres, encara que l'expressi encara s usada, subestima els poders del Primer Ministre, que ara inclouen molts poders executius amplis i exclusius sobre els membres del gabinet que ara tenen poca influncia.

El 1984, l'author Jeffrey Archer va escriure "First Among Equals" ("Primer entre iguals"), una novella popular sobre la carrera professional i la videa privada de diversos homes que rivalitzaven per ser Primer Ministre britnic.  Ms tard va ser adaptada a una minisrie de deu captols produda per Granada Television.

Estats Units d'Amrica.

L'expressi "primer entre iguals" tamb s emprada per descriure el President del Tribunal Suprem nordameric, que disposa de considerables poders administratius, per no t control directe sobre les decisions dels seus collegues. La mateixa situaci s dna sovint en Tribunals Suprems d'arreu del mn.

Charles Luciano va ser considerat el primer entre iguals a "La Comissi" (cos de govern de la Mfia als Estats Units).

Presidents.

En molts cossos parlamentaris, clubs, juntes, facultats i comits, el membre que ocupa el crrec de president sovint s anomenat com el primer entre iguals. Mentre la majoria de regles garanteixen al president poders especials en el context d'una reuni, en aquest cas el crrec de president s habitualment rotatori i amb menys poders que en altres contextes, fent del seu ocupant merament un lder temporal per mantenir l'ordre, amb el mateix vot que altres membres tot i que la seva opini t ms importncia.

Religi.
Esglsia Ortodoxa Oriental.

L'expressi "primer entre iguals" tamb s emprada per descriure el rol del Patriarca de Constantinoble, qui, com a Patriarca Ecumnic, s el primer entre tots els bisbes de les esglsies ortodoxa orientals.  No t jurisdicci directa sobre els altres patriarques o les altres esglsies ortodoxes autocfales, per noms ell pot convocar snodes extraordinaris. El seu ttol s un reconeixement a la seva importncia histrica i del seu privilegi per servir com a principal portaveu de l'Esglesia Ortodoxa Oriental i la seva autoritat moral s molt respectada.

Esglsia Catlica.

L'Esglsia Catlica Romana considera el Papa el successor de Sant Pere i lder dels bisbes, successors dels Apstols. Per aquest motiu, l'Esglsia Catlica Romana veu el Papa com un crrec superior al d'altres bisbes, en lloc de ser el bisbe ms important. Aquesta afirmaci va ser una de les principals causes del Cisma entre Orient i Occident en el s de l'esglsia cristiana, finalitzat el 1054.  De totes maneres, el Deg del Collegi Cardenalici de l'Esglsia Catlica s generalment considerat com el primer entre iguals en el Collegi.

Esglsia Anglicana.

En l'Esglsia Anglicana, l'Arquebisbe de Canterbury s considerat el primer entre iguals, presidint la Comuni. El bisbe ms important dels bisbes diocesans de l'Esglsia Episcopal Escocesa porta el ttol truncat de "Primus" de l'Esglsia Episcopal Escocesa del seu original primus inter pares.

Presbiterianisme.
El Moderador de l'Assemblea General en una esglsia presbiteriana s igualment designat com a primus inter pares.

Esglsia de Sucia.

En l'Esglsia de Sucia, l'Arquebisbe d'Uppsala s tamb considerat primus inter pares.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304608" title="Piciforme" nonfiltered="368" processed="368" dbindex="120390">


L'ordre dels piciformes est format per diverses famlies, per als Pasos Catalans noms n'hi viuen representants d'una. Comprn les famlies dels pcids, ramfstids, indicatrids, capitnids, bucnids i gablids, amb 67 gneres i 422 espcies.

Morfologia.

 Fan entre 8 i 60 cm de llargria.
 Dits provets d'ungles fortes. Tenen dos dits a les potes dirigits cap endavant i dos (o un, en determinades espcies) cap endarrera i no reversibles que els facilita l'ascensi pels troncs dels arbres.
 Cua curta i rgida -grcies a unes plomes dures- que els serveixen de suport addicional quan s'arrapen als arbres.
 Bec recte, agut i potent, que empren per foradar els troncs dels arbres, els voladissos i les bigues de les cases de fora dels pobles, els pals de telfon, etc., amb la finalitat d'establir-hi el niu, de cercar insectes de la fusta, amb qu s'alimenten, o de fer senyals auditius relacionats amb l'aparellament.
 Tenen una llengua molt llarga, per, com que s ms llarga que no pas el bec, ha d'estar amagada al llarg de l'os hioide que est recargolat sobre el crani. Aquesta llengua (que pot disparar-se amb fora fins ms enll de 10 cm) s viscosa i est provista d'unes rugositats i d'unes pues a la part final, que li serveixen per capturar millor els insectes i les larves.

Costums.

Sn arborcoles i llur vol s mediocre i marcadament ondulat.

Els seus repics (que travessa el bosc i que anuncia la presncia dels picots) tan sols se sent durant l'poca reproductiva.

Hbitat.

Viuen als boscos de les regions tropicals i temperades, excepte a Austrlia, Nova Zelanda, Madagascar i Polinsia.

Reproducci.

Nien en forats fets a terra o als arbres. Els pollets neixen cecs i nus.

Curiositats.

Sn capaos de foradar planxes de plom que es colloquen, precisament, amb la intenci de protegir la fusta de les caixes niadores, situades en boscos freqentats per aquests ocells. 

Referncies.



Enllaos externs.

 Vdeos, fotografies i informaci d'espcies d'aquest ordre d'ocells. ;
 Informaci sobre les famlies i espcies d'aquest ordre animal. ;
 Piciformes de la Pennsula Ibrica. ;
 Informaci i fotografies d'algunes espcies de piciformes. ;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304612" title="Ecser" nonfiltered="369" processed="369" dbindex="120391">
Ecser (sona com txer) s un poble d'Hongria al comtat de Pest al sud-est de Budapest, a prop de l'aeroport internacional de Ferihegy. T 3.252 habitants (2001) en 13,1 km2 i una densitat de 248,05 h/km2.

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304613" title="Port Jos Bans" nonfiltered="370" processed="370" dbindex="120392">

Port Jos Bans s un port esportiu de gran luxe, situat en la zona denominada Nova Andalusia, a l'oest de Marbella,a la vora d'un altre nucli de poblaci de Marbella denominat San Pedro de Alcntara. 

Aquest enclavament turstic s'ha convertit, des que va ser concebut fa 40 anys, en el ms gran centre d'entreteniment de la Costa del Sol tenint fama internacional, a ms a ms comparteix similituds amb l'estil de vida de ciutats com Miami o Montecarlo. 

La seva excepcional localitzaci geogrfica i la visita de nombrosos personatges populars la converteixen en un atractiu dest estiuenc, especialment nocturn, destacant per les seves discoteques, pubs i bars.

Jos Bans va ser el promotor ms important de complexos de turisme residencial de la Costa del Sol. Amic ntim de Francisco Franco va ser anomenat  el constructor del Rgim. A ms a ms, part de la m d'obra usada per a la construcci del port, sobretot per als dics, van ser  presos republicans de la dictadura.

Passejant pels seus carrers es poden veure a qualsevol hora del dia els ms luxosos esportius i variats Rolls Royce, i al port tampoc canvia la cosa ja que estan  atracats  alguns dels iots ms moderns i cars del mn.

Enllaos externs .

 Puerto deportivo Jos Bans;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304621" title="Nombre d'Eckert" nonfiltered="371" processed="371" dbindex="120393">
El Nombre d'Eckert s un nombre adimensional emprat en la mecnica de fluids.  Expressa la relaci entre l'energia cintica d'un fluid i la seva entalpia, i s emprat per caracteritzar-ne la dissipaci. El seu nom  fa honor al professor Ernst R. G. Eckert.

Es defineix com




on
 s la velocitat caracterstica del fluid.
 s la seva capacitat calorfica a pressi constant.
 s la seva diferncia de temperatures caracterstica.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304622" title="Costa Oriental de Cantbria" nonfiltered="372" processed="372" dbindex="120394">


La Comarca de la Costa Oriental s una comarca de Cantbria. s de tendncia urbana i turstica, i abasta des de Colindres fins al lmit amb Biscaia (Pas Basc), arribant pel sud fins a les muntanyes prelitorales. Comprn els municipis de Colindres, Laredo, Liendo i Castro Urdiales. En aquests quatre municipis la pressi demogrfica s molt forta i s una de les comarques on ms turisme es concentra a l'estiu a causa del gran nombre de platges que cont. 

Encara que per contra hem d'assenyalar l'enorme creixement urbanstic en alguns casos sense respectar la llei de costes o de protecci del medi ambient. Serveixi com exemple, entre uns altres que no han tingut la mateixa fi, la urbanitzaci que ha de demolir-se a Argoos per sentncia del tribunal superior de justcia. Tamb s una comarca amb un gran nombre de poblaci procedent del Pas Basc i que est sense empadronar en la zona de Cantbria generalment, concretament de Biscaia i ms exactament Bilbao i poblacions properes. Ja que els preus i especialment els de l'habitatge, sn ms barats que a Biscaia i en prcticament 30 minuts es pot estar entrant en Bilbao sortint des del punt ms lluny que s Colindres, seguint la Autovia del Cantbric. Tots aquests factors fan que la vida s'hagi encarit en els ltims anys enormement per a la gent que t treballs amb els convenis laborals cntabres, el que unit a la reconversi industrial que es va sofrir a la fi dels 80 en la zona, fa que les persones nascudes i criades en aquesta comarca estiguin emigrant a altres comarques d'interior o a altres regions. La poblaci total de la comarca arriba a la xifra de 50.124 habitants, segons dades de l'INE de l'any 2006 (veure taula). Segons les dades del mateix any, els seus tres municipis ms poblats, de major a menor, sn: Castro Urdiales (28.542), Laredo (13.115) y Colindres (7.235); ssent el seu municipi menys poblat Liendo (1.099).



A pesar que ja existeix una llei de comarcalitzaci de Cantbria, encara no ha estat desenvolupada, ra per la qual la comarca no t entitat real.

Municipis de la comarca.

 Castro Urdiales.
 Colindres.
 Laredo.
 Liendo. ;

Destacat.

 Platja de la Salv.
 Arboreto de Liendo. ;
 Esglsia de la Santa Mara de la Asuncin.
 Castro de la Pea de Smano.
Hospital Comarcal de Laredo;

Galeria.


 Referncies .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304623" title="Plaa de l'Almoina" nonfiltered="373" processed="373" dbindex="120395">



La Plaa de l'Almoina s una plaa situada al barri de la Seu a la ciutat de Valncia. Es troba al cor de la ciutat vella, i s considerada la ms antiga de la capital. Rep el nom d'Almoina per l'edifici homnim avui en dia desparegut i convertit en el Centre Arqueolgic de l'Almoina. La plaa ostenta el Palau de l'arquibisbe, la baslica i la catedral.

Fou plaa major de la ciutat romana, on se situava el frum. All es constru la primera baslica visigtica, convertida desprs en mesquita i posteriorment renovat com a temple cristi.

Desprs de la Reconquesta reb el nom de plaa de la Fruita i plaa de la Llenya, pels mercats que s'hi celebraven.

Vegeu tamb.
Plaa de la Mare de Du;

Enllaos externs.
Recorregut per la plaa






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304627" title="Nombre de Lewis" nonfiltered="374" processed="374" dbindex="120396">
El Nombre de Lewis s un nombre adimensional que es defineix com el quocient entre la  difusivitat trmica i la difusivitat de massa. S'empra per caracteritzar els fluxes fluids  quan hi ha una transferncia simultnia de calor i de massa per convecci.

Es defineix com:

 ;

on  s la difusivitat trmica i  s la difusivitat de massa.

El nombre de Lewis tamb pot expressar-se en termes del Nombre de Schmidt i del nombre de Prandtl, tal com:

.

Deu el seu nom a Warren Kendall Lewis (1882-1975), el qual va ser el primer cap del Departament d'enginyeria qumica al MIT.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304628" title="Espaulella (cognom)" nonfiltered="375" processed="375" dbindex="120397">

Espaulella s un cognom poc corrent que es troba sobretot al Ripolls, a Osona i al Barcelons.

Algun Espaulella va anar a viure a Barcelona, com ho prova un document de dos folis del fons histric de l'Hospital de la Santa Creu . Es tracta de la venda i nova creaci de censal per part de Josep Espaulella, jove adroguer, a Agust Mir, baster. La venda t lloc a Barcelona el 20 d'agost de 1698.

Referncia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304633" title="Nombre de Galilei" nonfiltered="376" processed="376" dbindex="120398">
El Nombre de Galilei (Ga), en dinmica de fluids, s un nombre adimensional anomenat aix en honor al cientfic itali Galileo Galilei (1564-1642).

s proporcional al quocient entre les forces gravitatries i les forces viscoses. El nombre de Galilei s'empra en clculs de flux viscs i d'expansi trmica, per exemple a l'hora de descriure una pellcula fluda sobre paret. Aquest tipus de fluxes es troba en condensadors o columnes qumiques. 

Es defineix com:



on 

 : s l'acceleraci gravitatria;
 : s la longitud caracterstica;
 : s la viscositat cinemtica














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304634" title="Bowsy" nonfiltered="377" processed="377" dbindex="120399">
 

En Bowsy, anomenat tamb Bowser Jr., s un personatge de videojocs creat per l'empresa Nintendo. s el vuit fill d'en Bowser i, suposadament, l'hereu del tro. La seva primera aparici va ser al joc Super Mario Sunshine, de la consola Nintendo Gamecube de Nintendo, l'any 2002. En aquest joc, en Bowsy es disfrassa d'una versi "tacada" d'en Mario i rapta la Princesa Peach perqu el seu pare, en Bowser l'ha enganyat dient-li que la princessa s la seva mare.

Aparicions.

Nintendo Gamecube;
Super Mario Sunshine;
Mario Golf: Toadstool Tour;
Mario Power Tennis;
Mario Kart: Double Dash!!;
Mario Superstar Baseball;

Nintendo DS;
Mario Hoops 3 on 3;
Mario Party DS;

Wii;
Mario Strikers Charged Football;
Mario Kart Wii;
Super Mario Galaxy;
Super Smash Bros. Brawl;
Mario Super Sluggers;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304635" title="Alwar" nonfiltered="378" processed="378" dbindex="120400">



Alwar fou un antic principat de la Rajputana amb capital a la ciutat del mateix nom. Vegeu Alwar (ciutat).
El maharaj tenia dret a salutaci de 15 canonades. Per si sol constituia una agncia de la Rajputana amb un agent britnic.

 Geografia .

La superfcie de l'estat era de 8135 km. Limitava al nord amb el districte de Gurgaon (Panjab), el districte de Kot Kasim (de Jaipur) i el de Bawal (de Nabha); al nord-oest amb Narnaul (de Patiala); a l'oest i sud amb Jaipur; a l'est amb Bharatpur; i al nord-est tamb amb Gurgaon. De nord a sud mesurava 128 km i d'ampla tenia un mxim de 96 km. 

Una zona muntanyosa de 90 km de nord a sud (al centre del territori des de Mandawar fins passada la ciutat d'Alwar) era continuaci dels Aravalli; la mxima elevaci era 788 metres a Baragaon; el riu principal era el Sabi o Sahibi que iniciat a Jaipur creuava l'estat fins entrar al Gurgaon; un altre riu era el Ruparel que seguia cap a Bharatpur. 

El clima s sec i calors i les pluges noms sn rellevants de juliol a setembre

 Poblaci, llengua, religi .

L'estat estava format per 1762 ciutats i pobles (7 municipalitats destacant la ciutat d'Alwar i Rajgarh). La poblaci era el 1881 de 682.926 habitants, el 1891 de 767.786 habitants, el 1901 de 828.487 habitants i el 1931 de 749.751. En quan a tnies i castes, la ms nombrosa era la dels meos (113000, 13%) tots musulmans; seguien els chamars (115), bramans (9%), ahirs (8%), mines (6%) gujars (5%), mahajans (5%), jhats (4%), rajputs (4%).

Les llenges eren l'hindi i el mewat del grup del rajasthan.

De la poblaci total, 618.000 era hinds (74%), 204.000 musulmans (24%) i 5000 jains; noms un centenar de persones eren cristians. 

L'estat estava dividit en dotze tahsils i un jagir .

 Economia i comunicacions  .

La majoria de la poblaci es dedicava a l'agricultura. La part sud-oest de l'estat era rica en minerals com coure i ferro per estava poc explotada; tamb es troba marbre en diversos llocs, especialment marbre rosa a Baldeogarh,negre prop de Ramgarh i blanc a Alwar i Jhiri. Es fabriquen productes de cot i turbants, i una mica de paper a Tijara; tamb hi ha vidre a l'est de la capital, pedreres i una fabrica de blavet.

Les fams de 1860-1861, 1868-1869 i 1899-1900 van afectar a l'estat.

L'estat est creuat per la lnia frria Rajputana-Malwa de sud a nord, amb 7 estacions.

 Segells i moneda .

Emissions postals prpies apareixen entre 1912 i 1949. El 1902 hi havia 28 oficines de correus a l'estat i una oficina de telgraf a la capital (a ms d'algunes a la lnia frria).

Monedes de plata i coure foren emeses per l'estat; es fabricaven a Rajgarh des de 1772, per el 1873 es van deixar de fer i el 1877 es va introduir la moneda de l'ndia Britnica fabricada a Calcuta.

 Govern i administraci .

El govern estava a crrec del maharaj assistit per un consell de tres membres i alguns caps de departaments. Per recaptaci de taxes el territori estava dividits en dos cercles, occidental i oriental, amb un collector encarregat, desprs substituts (vers 1905) per un oficial de recaptaci amb un ajudant.

La justcia corresponia als tahsildars al nivell inferior; seguien una magistrats honoraris i finalment els faudjar i un jutge civil. La cort d'apellacions s el consell que decidia tamb sobre les penes de mort.

La terra era en un 86% del tipus khalsa (domini del maharaj i arrendada pagant directament a l'estat la renda); els istimradars (les seves terres eren del tipus istimrari) eren rajputs i pagaven la renta i una quantitat afegida per serveis; els jagirs (dividits en jagirs propis i jaidad) eren terres concedides en explotaci sense cap servei a canvi als jaidad, o a canvi de cavalleria en el cas de les terres jagir; les terres bardari eren concedides a canvi de proveir alimentaci als soldats; les terres muafi eren terres concedides a rajputs en lloc de salari, als kanungos o chaukidars com a salari per serveis, i als bramans, charans i altres com a caritat i pels temples; les terres khalsa eren possedes quasi totes per zamindars (zamindari, un nic propietari).

L'estat disposava d'un regiment de cavalleria pel servei imperial de 600 homes, un d'infanteria de 1000 homes, i algunes forces irregulars. La fora de policia estava formada per 942 membres

 Divisi administrativa .

Estava format per un jagir, de nom Nimrana, i dotze tahsil (districtes) governats per tahsildars:

1.- Alwar (el ms gran i poblat);
2.- Rajgarh;
3.- Bansur ;
4.- Thanagazi ;
5.- Behror;
6.- Tijara;
7.- Mandawar;
8.- Lachhmangarh ;
9.- Kishangarh ;
10.- Ramgarh ;
11.- Kathumar;
12.- Govindghar;

 Histria .

El 1500 aC Alwar formava part de Viratnagar (modern Bairat). A la mitologia ndia el regne de Matsya s on els karauves van iniciar les agressions que van portar a la guerra contra els seus parents els pandaves, batalla que s la base del Mahabarata. La ciutat fou fundada per un membre de la famlia Kacch originaria d'Amber per el control va passar als kachhwahas de Nikumbhas. 

Van perdre la ciutat enfront els Bada Gurjara rajputs de Machari. Va passar desprs als khanzades, sota Bah Nahara sobir de Mewat, que es va convertir a l'islam per guanyar el favor d el'emperador Tughlaq de Delhi. El regne de Mewat va defensar Alwar contra els musulmans el 1427; Alwar va seguir el dest de Mewat; encara que el sobir de Mewat era musulm es va aliar als rajputs contra els musulmans de Delhi i Alwar, per la seva situaci, fou objecte de nombrosos atacs i finalment conquerida.

Awrangzeb la va donar a Sawai Jai Singh de Jaipur, per desprs l'emperador la va recuperar a l'adonar-se de la seva importncia estratgica. 

Desprs fou atacada pels jats de Bharatpur que van acabar apoderant-se de la fortalesa d'Alwar de la que foren expulsats pels lalawat narukes. Els segents sobirans d'Alwar pertanyien a la branca lalawat del clan rajput dels naruka, derivats dels kachwaha de Jaipur i es consideraven descendents de Bar Singh, el fill d'Udai Karan, raja d'Amber al segle XIV. Bar Singh, barallat amb el seu pare va renunciar a la successi i durant tres-cents anys el seus successors van governar territoris de diferent mesura a Jaipur. El primer que es va establir com a virtual sobir al territori d' Alwar fou Rao Kalyan Singh, al qual Jai Singh (Mirza Raja) de Jaipur va donar com a premi als seus serveis, el territori de Macheri com a jagir el 1671. 

Pratap Singh, un dels seus successors, possea noms dos viles i mitja (Macheri, Rajgarh i la meitat de Rajpura), i quan tenia 17 anys es va posar al servei de Jaipur, i va imposar la seva autoritat als turbulents naruka d'Uniara, i va fer aixecar el setge de Ranthambhor on una guarnici imperial era assetjada pels marathes; uns cercles als seus ulls l'assenyalaven segons els endevins com a destinat a obtenir el poder reial, i el sobir de Jaipur se li va girar en contra i va haver de fugir.

Es va posar al servei de Suraj Mal, sobir jhat de Bharatpur, i desprs del seu fill Jawahir Singh; per quan aquest va voler atacar Jaipur i arribar fins al llac Pushkar, Pratap no hi va voler participar, i encara va alertar al sobir de Jaipur; Jawahir va arribar fins a Pushkar per a la tornada fou atacat per les forces de Jaipur a Maonda, al Torawati, i derrotat greument (1766). Pratap va tornar al favor del sobir de Jaipur i va recuperar Macheri, i obtenir el dret de construir un fort a Rajgarh. Va restar com a vassall de Jaipur fins que una minoria en la direcci d'aquest estat li va permetre fer-se independent entre 1771 i 1775 amb un territori aproximadament la meitat sud de l'estat d'Alwar.

En aquest perode (1771-1775) es va aliar a Najaf Khan al que va ajudar contra els jhats de Bharatpur que foren derrotats a Barsana i Dig; per aquestos fets va rebre de l'emperador mogol Shah Alam II el ttol de raja i Macheri va quedar immediatitzat a l'Imperi per un sanad (decret). Aix li permetia conquerir territoris i la guarnici jhat que restava a Alwar, baixa de moral, es va rendir el 1775. Pratap va establir la capital a la ciutat i la va fer servir de base per la seva expansi posterior.

Entre 1775 i 1782 sota la direcci de Pratap Singh, els rajput naruka es van apoderar dels llavors districtes de Thanagazi, Rajgarh, Malakhera, Ajabgharh, Baldeogarh, Kankwari, Alwar, Ramgarh i Lachhmangarh, i rees a l'entorn de Behror i Bansur, i van formar l'estat. Aquest sobirans foren patrons de les arts i van encarregar la transcripci de nombrosos texts sagrats i de coneixements, encoratjant a pintors i artesans a visitar la cort. Pratap fou reconegut com a cap pel clan naruka dels rajput. Va morir el 1791 quan dominava set tahsils (districtes) i parts de dos altres, encara que algunes zones foren desprs recuperades per Jaipur.

El va succeir el seu fill adoptiu Bakhtawar Singh que va completar la conquesta del tahsil de Govindgarh. Al comenar la Guerra Maratha (1803) es va aliar als britnics i va enviar una forca en suport de lord Lake. Desprs de la batalla de Laswari (1 de novembre de 1803) que va aniquilar als marathes, Lake va avanar cap a Agra i, a Pahesa, prop de Bharatpur, se li va unir Bakhtawar amb el que va signar un tractat d'aliana ofensiu i defensiu (14 de novembre de 1803); se li van cedir alguns districtes del nord i nord-oest, per el 1805 va retornar tres dels districtes a canvi dels tahsils de Tijara, Kishangarh i Kathumar quedant fixats els lmits de l'estat. Alwar fou el primer estat de Rajputana a signar un tractat d'aliana amb la British East India Company i el takhur va rebre el ttol de maharaja en recompensa pel seu suport. 

El 1811 Bakhtawar Singh va atacar el ve estat de Jaipur, on governava la branca major dels Kachwaha, i el sobir del qual era l'antic senyor del seu predecessor, per fou derrotat i els britnics li van prohibir les relacions amb altres estats sense consentiment i perms britnic. Per el 1812 Bakhtawar Singh va ocupar algunes fortaleses de Jaipur i no les va voler retornar; els britnics van enviar una fora i li van imposar la restituci havent de pagar una multa.

Bakhtawar va morir el 1815 i va esclatar una lluita per la successi. El sobir havia volgut adoptar al seu nebot Banni Singh, per aquest va morir abans de la cerimnia formal d'adopci. L'altre pretendent al tron era el fill illegtim de Bakhtawar, Balwant Singh; els dos eren menors d'edat; un arranjament va establir que Banni tindria el ttol per el poder executiu seria per Balwant; per aquest acord va portar a lluites civils durant deu anys.

El 1824 Banni va fer presoner al seu rival i es va assegurar el poder; el principal suport de Balwant, el cap Ahmad Bakhsh Khan, va patir un intent d'assassinat i es va comprovar que el crim havia estat planejat per persones de la cort d'Alwar; els britnics van exigir l'entrega dels culpables, i Banni ho va demorar fins el 1826, quan desprs de la captura britnica de Bharatpur, va haver d'accedir (febrer de 1826); tamb va haver d'entregar a Balwant terres i diners; per a la mort de Balwant Singh sense fills el 1845 aquestes terres van retornar a Alwar.

Durant el govern de Banni els meos van agitar el pas amb les seves accions de saqueig i robatori; fou necessari cremar els seus poblats i confiscar els seus ramats per obtenir la seva submissi. El 1838 alguns musulmans de Delhi van ser nomenats per dirigir el govern com a ministres i es van comenar a introduir canvis: les rendes de la terra es van comenar a cobrar amb regularitat i es van establir corts regulars de justcia; no obstant el 1851 es va descobrir un gran desfalc ja que les rendes obtingudes havien quedat en gran part en poder dels ministres.

Banni va construir un nou palau anomenat Banni Bilas, al sud-est, i una presa que va formar el llac Siliserh. El 1857, a la revolta dels sipais, va ser lleial als britnics i els va enviar un contingent format majoritriament per musulmans i rajputs en ajut del fort d'Agra, per els musulmans van desertar i aquests forces foren derrotades a Achhnera pels rebels de Nimach i Nasirabad. Va morir l'agost del 1857.

El va succeir el seu fill Sheodan Singh, de 12 anys, i com que va continuar amb els ministres musulmans, va esclatar una revolta dels rajputs el 1858 en la que alguns ministres van morir i els altres van haver de fugir de l'estat. El capit Nixon, agent a Bharatpur, va anar a Alwar i va formar un consell de regncia o Panchayat per no va tenir xit; llavors hi va anar el capit Impey (novembre del 1858) que va regir l'estat com a regent fins el 1863. Sheodon fou declarat major d'edat el 14 de setembre del 1863, i es va abolir l'agncia per el poder va tornar als antics diwans musulmans; la cavalleria rajput fou suprimida el 1870 i es van confiscar alguns jagirs, que seguidament foren concedits als musulmans, el que va causar una nova revolta rajput; els britnics van intervenir altre cop i el capit Blair, agent pels estats orientals, va intentar una reconciliaci per va fracassar. El va substituir com agent el major Cadell i es va formar un consell de govern presidit per l'agent poltic i es van imposar nombroses reformes. El 1873 es va introduir la moneda de l'ndia Britnica d'acord a la Native Coinage Act. Va morir l'octubre de 1874 sense descendents legtims o adoptius (el dret d'adopci li havia estat reconegut el 1862).

Els notables de l'estat (els dotze kotris o caps de les famlies del clan naruka) van decidir escollir un sobir en una branca collateral de la famlia reial; fou escollit el thakur (noble) Mangal Singh de Thana, de 15 anys, que fou reconegut pel govern britnic. Mangal (1874-1892) va romandre en mans de l'agent poltic i un consell de regncia fins el desembre del 1877 quan fou declarat major d'edat. En aquest any i el segent Alwar fou afectada per una gran fam; el 1879 es va fer un acord sobre les taxes de la sal amb el govern britnic, pel qual la fabricaci de sal va quedar prohibida i les taxes d'importaci i exportaci de productes i pel transit per l'estat foren abolides excepte per alguns articles concrets (com alcohols, opi i drogues). El 1889 se li va reconixer el ttol de maharaja hereditari. Les reformes van continuar. 

Va morir sobtadament el 1892 i el va succeir el seu fill Jai Singh, inicialment sota un consell de regncia (State Council) sota control de l'agent poltic, rebent plens poders el 1903; aquest sobir fou un dels ms capacitats; fou llavors quan es van crear les unitats administratives: dotze tahsils cadascun sota un tahsildar.

El 1937 va pujar al tron Tej Signh. Alwar va decidir accedir a l'ndia i el 18 de mar del 1948 i es va fusionar amb els veins Bharatpur, Dholpur i Karauli per formar l'Agncia de Matsya o Uni de Matsya que al seu torn es va unir a l'ndia. El 15 de maig de 1949 fou unida amb altres estats i al territori d'Ajmer per formar l'estat de Rajasthan.

 Governants .

 Pratap Singh Prabhakar Bahadur (1775-1791) Rao Raja d'Ulwar;
 Bakhtawar Singh Prabhakar Bahadur (1791-1815) Rao Raja d'Ulwar;
 Bane Singh Prabhakar Bahadur (1815-1857) Maharao Raja d'Alwar;
 Sheodan Singh Prabhakar Bahadur (1857-1874) Maharao Raja d'Alwar;
 Mangal Singh Prabhakar Bahadur (1874-1892) Maharaja d'Alwar;
 Jai Singh Prabhakar Bahadur (1892-1937) Maharaja d'Alwar;
 Tej Singh Prabhakar Bahadur (1937-1971) Maharaja d'Alwar;

 Bandera .

La primera bandera fou una de les anomenades "panchraga" de cinc franges horitzontals: vermell, verd, blanc, blau i groc. Fins el 1892 fou tanmateix l'estendard reial, per aquest any l'estendard va agafar forma de triangle rectangle amb els mateixos colors.

El 1931 els cinc colors van modificar el seu ordre: blau, blanc, verd, groc i vermell. El 1933 l'estendard reial fou suprimit i la bandera va esdevenir d'estat i reial.

El regiment de cavalleria d'Alwar utilitzava un bander de llana forcat blau sobre groc

 Escut .

L'escut es circular blau amb marc daurat; inclou un punyal indi i quatre boles; l'aguanten un unicorn i un tigre; al darrera dos banderes de l'estat creuades pels pals i com a timbre un santuari; sota una terra verda i una cinta amb el lema.

Referncies .

Imperial Gazetteer of India, volum 5, pags. 254 i segents, Oxford 1908-1931;
Andr Flicher "Drapeaux et Armoiries des Etats Princiers de l'Empire des Indes", Dreux 1984;
John Mc Meekin, Arms & Flags of the Indian Princely States, 1990;
The court Fee and Revenue Stamps of the Princely States of India, Adolph Koeppel & Raymon D. Manners, Nova York 1983;
Llista de governants i genealogia d'Henry Soszynski, Brisbane (AUS);

 Vegeu tamb .

Alwar (ciutat);
Districte d'Alwar;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304639" title="Antoni Gilabert Forns" nonfiltered="379" processed="379" dbindex="120401">
Antoni Gilabert Forns (Pedreguer 1716-Valncia 1792) s un arquitecte valenci que va dirigir el procs que, des de l'ltim ter del segle XVIII, es va engegar a la catedral de Valncia per tal de renovar-la i dotar-la d'un aspecte neoclssic homogeni, defugint de l'estil gtic que en aquell temps era considerat obra de brbars. 

Estudi arquitectura i matemtiques a la ciutat de Valncia junt amb Toms Vicent Tosca i Masc. Al principi de la seua carrera treball d'aparellador, i el 1768 s encarreg de la secci d arquitectura de la Reial Acadmia de Belles Arts de Sant Carles, de la qual fou nomenat director general el 1784. 

La seua trajectria s emmarca en la transici entre el barroc i el neoclssic, havent bastit obres en tots dos estils. s l'autor d'algunes de les ms importants obres neoclssiques a la ciutat de Valncia i un dels principals representants i impulsors d'aquest estil. Entre 1758 i 1760 project la faana de la Duana, actual Palau de Justcia. Tamb remodel la capella de sant Vicent Ferrer al convent de Sant Domnec, per b que tornant a l'estil barroc. 
Des de 1774 dirig el recobriment neoclssic de la nau central de la Seu de Valncia. Altres obres importants sn l esglsia de les Escoles Pies de Valncia (1767-1771), la cella de de sant Llus Bertran al convent de sant Domenec, i el retaule del convent de la Sadia, tamb a la ciutat de Valncia. 

Referncies.

Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana (2005): Volum VII, veu: "Gilabert Forns, Antoni". Editorial Prensa Ibrica.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304642" title="Libana" nonfiltered="380" processed="380" dbindex="120402">




La Comarca de Libana s una comarca histrica de Cantbria. s una de les millor definides de la regi, t una extensi d'uns 570 quilmetres quadrats i es localitza al sud-oest de Cantbria, limitant amb Astries i les provncies de Lle i Palncia. A pesar que ja existeix una llei de comarcalitzaci de Cantbria, aquesta encara no ha estat desenvolupada, per tant la comarca no t entitat real

Municipis de la comarca.

 Cabezn de Libana.
 Camaleo.
 Cillorigo de Libana.
 Pesaguero.
 Potes.
 Tresviso.
 Vega de Libana.

Situaci geogrfica. 
La comarca est enclavada en els Pics d'Europa, la seva orografia a manera de gran foia entre murallones de pedra calcria ha fet d'ella la millor definida de Cantbria. De difcil accs, es tracta d'una comarca rural el capital de la qual se situa a Potes. s una comarca muntanyenca tancada, constituda per quatre valls (Valdebar, Cereceda, Piedrasluengas i Cillorigo) que confluxen a Potes, centre de la comarca. Els seus principals rius sn el riu Deva, el Quiviesa i el Buyn. En el seu relleu escarpat destaca la roca calcria del perode Carbonfer, afectada per processos krstics. pissarres i arenisca apareixen en els fons de les valls. La seva condici de gran vall tancat, amb grans diferncies altitudinals i de forts pendents proporciona una gran varietat de condicions ambientals que ocasionen una multitud de formacions vegetals: alzines, sureres, faigs, roures (Quercus robur, Quercus pyrenaica), prats de pastura i terres de cultiu. El seu relleu tancat fa que tingui un microclima diferent al de la resta de la regi, afectat per un clima atlntic. Aix, en el fons de la vall de Libana es gaudeix d'un clima mediterrani, que es transforma progressivament i a mesura que ascendim en un clima atlntic humit fins a arribar a caracterstiques subalpines en els alts cims dels Pics d'Europa. Les temperatures mitges anuals sn de 28C per a les mximes i 8C en les mnimes, amb un nivell pluviomtric menor al d'altres zones de Cantbria (800 mm anuals enfront dels 1.000-1.200 mm de mitjana de la regi).

Histria. 
A la fi del segle XIV, el rei Joan I de Castella va atorgar el senyoriu de Libana al seu cos Juan Tllez de Castella, Senyor d'Aguilar de Campoo i fill de l'Infant Tello de Castella. A mitjan segle XV, la possessi del senyoriu de Libana va donar origen a una de les freqents guerres nobiliarias d'aquell temps i, posteriorment, a un llarg plet entre els Marquesos d'Aguilar de Campoo, hereus de Joan Tllez de Castella i els successors del segon matrimoni de la seva esposa, Leonor de la Vega, els Ducs de l'Infantado de la Casa de Mendoza. En 1576 els tribunals van dictar sentncia a favor de la casa de l'Infantado. 

Actualitat. 
La poblaci total de la comarca arriba a la xifra de 5.860 habitants, segons dades de l'INE de l'any 2006 (veure taula). Segons les dades del mateix any, els seus tres nuclis ms poblats, de major a menor, sn:  Potes (1.499), Cillorigo de Libana (1.215) i Camaleo (1.088). I els tres nuclis menys poblays, de menor a major, sn: Tresviso (76), Pesaguero (360) y Cabezn de Libana (686).


L'economia en la comarca de Libana ha canviat del sector primari a l'auge del turisme rural, fruit de la seva importncia paisatgstica i del reclam que provoca el Parc nacional dels Pics d'Europa. No obstant aix, el desenvolupament que ha suposat el turisme ha afectat gaireb exclusivament a la localitat de Potes, capalera comarcal, en detriment de les altres poblacions de la vall. Aix, el creixement poblacional dels ltims anys en Potes no es veu reflectit en els altres nuclis de poblaci, que estan afectats per una evoluci demogrfica negativa. 

Destacat. 
 Pics d'Europa. ;
 Monestir de Santo Toribio de Libana. ;
 Cam de Santiago del Nord: Ruta Vadiniense. ;
 Esglsia de Santa Mara. ;
 Esglsia de San Vicente. ;

Galeria.



 Referncies .


Enllaos externs.
 Comarca de Libana. Agncia de desenvolupament local;
 Cantabria 2006. Libana tierra de jbilo.;
 Portal Liebana.net;
 Portal Libana i Pics d'Europa;
 Centro de estudios lebaniegos;
 2006-2007 Any jubilar lebaniego;
 Societat Econmica Amics del Pas de Libana;
 Arxiu histric de Potes i la Provncia de Libana;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304643" title="Bahawalpur (tahsil)" nonfiltered="381" processed="381" dbindex="120403">
El tahsil de Bahawalpur fou un dels districtes en qu estava dividit el nizamat de Bahawalpur, una de les grans divisions administratives de l'estat de Bahawalpur fins el 1955. Tenia 5.824 km2 i ocupava la part al sud del riu Sutlej. La poblaci del districte era d'uns 90.000 habitants (1900). La ciutat principal era Bahawalpur i hi havia 107 llogarets. El Sutlej era al nord i la depressi d'Hakra al sud (desprs de la qual arriba el desert) i entremig les anomenades terres altes. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304646" title="Sally Oldfield" nonfiltered="382" processed="382" dbindex="120404">
Sally Oldfield (Dubln, 1950) es una compositora i cantant irlandesa, germana del tamb compositor i guitarrista Mike Oldfield.

Entre els seus discos senzills destaquen Mirrors, Silver Dagger i Flaming Star.

Discografia.
 Waterbearer (1978);
 Easy (1979);
 Celebration (1980);
 Playing in the Flame (1981);
 In Concert (1982);
 Strange Day in Berlin (1983);
 Femme (1987);
 Instincts (1988);
 Natasha (1990);
 The Flame (1992);
 Three Rings (1994);
 Secret Songs (1996);
 Flaming Star (2001);

 Enllaos externs .
 Lloc oficial;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304650" title="Bandera de Sant Pere de Vilamajor" nonfiltered="383" processed="383" dbindex="120405">


La bandera oficial de Sant Pere de Vilamajor s d'origen herldic i t la segent descripci:
Drap rectangular de proporcions 2 a 3. Verda, en el seu primer ter una clau d'or en pal amb les dents mirant a sinistra.

Histria.
Va ser aprovada el 3 de juliol de 2006  i publicat al DOGC el 14 de juliol del mateix any.

Referncies.


Vegeu tamb.
Escut de Sant Pere de Vilamajor;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304651" title="Beln Pajares Ribas" nonfiltered="384" processed="384" dbindex="120406">
Beln Pajares Ribas (Barcelona, 1964) s una poltica catalana. Diplomada en cincies empresarials i tcnica en activitats i empreses turstiques. s apoderada de banca. Tresorera de Dones per la Democrcia, ha estat secretria (1998-2000) i presidenta (2000-2003) del Comit Electoral del Partit Popular de Catalunya (PPC). Ha estat escollida diputada a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003 i 2006 i s membre de la Comissi Mixta de Valoracions Estat-Generalitat de Catalunya.

 Enllaos externs .
 Beln Pajares al web del Parlament de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304655" title="Por Un Mundo Ms Justo" nonfiltered="385" processed="385" dbindex="120407">
Por Un Mundo Ms Justo (PUM+J) s un partit poltic espanyol d'mbit estatal, creat el 2004, i que segons els seus estatuts, el seu objectiu principal s  l'eradicaci de la pobresa i la consecuci de la igualtat en el mn. Es va presentar per primer cop a les eleccions al Parlament Europeu de 2004 , obtenint el 0,1% dels vots (un total de 9.202). Posteriorment tamb ha pres part a les eleccions al Parlament Basc de 2005 i a les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2006, a les Eleccions Municipals i Autonmiques de 2007 (obtenint els resultats que es detallen en els grfics) i a les Eleccions generals de 2008. 

 Resultats de les Eleccions 2007 .

 

 Enllaos externs .
Partido Por Un Mundo Ms Justo (PUM+J);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304657" title="Torreforta" nonfiltered="386" processed="386" dbindex="120408">
Torreforta s un barri perifric del municipi de Tarragona, situat a uns 2,5 km del centre de la ciutat. L'any 2005 comptava amb una poblaci de 8.581 habitants (21.375 comptant les altres urbanitzacions del voltant).

 Emplaament geogrfic .
El barri de Torreforta est situat entre les carreteres de Valncia (N-340a) al sud i de Reus (T-11) al nord. Per l'est, limita amb el barri de Riuclar, del qual el separa el rierol del mateix nom, i per l'oest, amb els barris de Camp Clar i la Granja.

 Histria .
El nom del barri t l'origen en una antiga torre de guaita del segle XVII coneguda com la Torre Forta, que encara es conserva per b que molt deteriorada. Torreforta va ser el primer barri que es va construir fora del nucli urb de la ciutat de Tarragona. Les primeres edificacions del barri sn de 1946, per no fou fins el 1953 que s'inaugur el primer grup d'habitatges socials d'una certa entitat (75 cases d'una planta). Aquell mateix any es va comenar a construir l'esglsia de Sant Josep Obrer.

 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304658" title="Plataforma Adelante Catalunya" nonfiltered="387" processed="387" dbindex="120409">
Plataforma Adelante Catalua fou una coalici electoral d'extrema dreta que es va presentar a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2006 formada per Democracia Nacional i Alternativa Espaola sota el lema Defendemos Catalua, Defendemos Espaa. Es presentava com a alternativa dretana al Partit Popular de Catalunya, partit al que consideraven incapa d'enfrontar-se a l'independentisme catal. Va obtenir 2.735 vots.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304659" title="Bahawalpur (ciutat)" nonfiltered="388" processed="388" dbindex="120410">


Bahawalpur (tamb Bhawalpur o Bhawulpore, en urd:          ) s una ciutat de Pakistan amb una poblaci de 403.408 habitants (1908), capalera del districte de Bahawalpur a la provncia del Panjab. La municipalitat fou creada el 1874.

Est situada al sud del riu Sutlej que corre a menys de 10 km. i es creuat pel pont de l' Adamwahan (Emperadriu) obert el 1878. Propera es troba el Lal Suhanra National Park, i al nord hi ha Harappa que s la segona ubicaci arqueolgica de l'Indus ms important desprs de Moenjodaro. 

La ciutat disposa d'una universitat (la Islmia) i importants collegis i escoles. Tamb disposa de zoolgic (uns dels pocs de Pakistan). A la ciutat es fa un important mercat agrcola

El clima se sec i calors i la pluja escasseja. A l'est de Bahawalpur es troba el desert de Cholistan amb 15000 km2, que arriba fins al desert de Thar, abans regada pel riu Hakra (el Saravati dels texts vdics). La poblaci s d'tnia seraiki i parla el seraiki encara que compren l'urd i l'angls.

Llocs interessants sn la Biblioteca Nacional de Bahawalpur, el Museu, els Palaus de la famlia reial (Noor Mahal un edifici d'estil itali, Darbar Mahal i Gulzar Mahal), la porta Farid i el mausoleu de Haugha Sahib i algun altra; a la rodalia es troba la fortalesa de Derawar, l'antiga ciutat a la que Bahawalpur va substituir, i a 50 km el fort de Munde Shahid i el de Marot.

Bahawalpur disposa d'indstries txtils, estores, i cermica (les dues darreres especialitats de la ciutat) i proper una fabrica de refinar sucre. A la vora de la porta Farid que obre al desert de Cholistan es poden comprar productes del desert; les compres es fan a la ciutat als nombrosos bazars: Shahi Bazaar, Machli Bazaar, Farid Gate, el Mall, i la moderna zona de Satellite Town, a ms d'alguns petits malls com Bobby Plaza, Takbeer Shopping mall, Time, Prince etc...

No lluny de la ciutat es troba l'aeroport de Bahawalpur.

La ciutat fou fundada el 1748 per Nahwal Khan I, el sobir de Derawar, que va eixar de ser la capital i de donar nom a l'estat. La ciutat fou rodejada d'unes muralles de 6,4 kms. El palau reial fou construit de Sadiq Muhammad Khan el 1882 i es quadrat amb torres a cada angle i les seves habitacions sn molt caluroses. Fou seu dels Imperial Service Camel Corps i del Regiment del nizam. Per l'histria de l'estat de Bahawalpur vegeu Bahawalpur.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304660" title="Nombre de Marangoni" nonfiltered="389" processed="389" dbindex="120411">
El Nombre de Marangoni (Mg) s un nombre adimensional anomenat aix en honor al cientfic itali Carlo Marangoni.
El nombre de Marangoni s proporcional al quocient entre les forces (trmiques) de tensi superficial i les forces viscoses. s aplicable, per exemple, en els clculs del comportament del combustible en tancs de vehicles espacials o en la investigaci referent a bombolles i escumes.

Es defineix com: 

;

on

: tensi superficial ;
: longitud caracterstica ;
: difusivitat trmica;
 - viscositat dinmica;
: gradient de temperatura difference;

 Vegeu tamb.
Efecte Marangoni;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304663" title="Estat Valenci" nonfiltered="390" processed="390" dbindex="120412">

Estat Valenci s un partit poltic del Pas Valenci, nacionalista valenci, no blaver per contrari a la unitat dels Pasos Catalans, que es proclama d'esquerra valenciana i que lluita per la independncia i el socialisme al Pas Valenci, la plena sobirania, una Constituci Valenciana que proclami la Repblica Valenciana i la seva integraci en una Confederaci Europea. A les eleccions generals espanyoles de 2008 form part de la coalici Per la Repblica Valenciana amb Esquerra Nacionalista Valenciana.

 Enllaos externs .
 Web d'Estat Valenci;
 Bloc d'Estat Valenci;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304665" title="Nombre adimensional" nonfiltered="391" processed="391" dbindex="120413">
Un nombre adimensional s un nombre que no t unitats fsiques que el defineixin i, per tant, s un nombre pur. Els nombres adimensionals es defineixen com a productes o quocients de quantitats que s tenen unitats, de tal forma que totes elles s'anullen. En funci del seu valor, aquests nombres tenen un significat fsic que caracteritza determinades propietats d'alguns sistemes. 

 Teorema de Pi-Buckingham .

D'acord amb el teorema de Pi-Buckingham d'anlisi dimensional, la dependncia funcional entre un cert nombre de variables (n) pot ser reduda en el nombre de dimensions independents (k) de les n variables esmentades per a resultar en un nombre de quantitats adimensionals independents (p = n - k). Aix doncs, diferents sistemes sn equivalents quan presenten la mateixa descripci mitjanant nombres adimensionals.

 Llista de nombres adimensionals .

Existeix una gran quantitat de nombres adimensionals, els ms emprats dels quals es presenten per ordre alfabtic en el llistat segent:




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304667" title="Jean-Baptiste Oudry" nonfiltered="392" processed="392" dbindex="120414">

Jean-Baptiste Oudry. 17 de mar de 1686,  Pars - 30 d'abril de 1755, Beauvais.Fou un pintor, gravador i dissenyador de tapissos del Rococ francs. Se'l coneix especialment per les seves obres d'animals i escenes de caa.
 Biografia .
Oudry va ser fill de Jacques Oudry, un pintor i marxant d'art de Pars i de Nicole Papilln, parent del gravador Jean-Baptist-Michel Papillon.

El seu pare era director de l'escola d'art Acadmie de St-Luc, a la qual va assistir Oudry. Al comenament Oudry estava ms interessat pels retrats, i va passar a ser deixeble de Nicolas de Largillire. Als 22 anys d'edat es va graduar el 21 de maig de 1708, al mateix temps que els seus dos germans ms grans, i es va casar amb Marie-Marguerite Froiss el 1709.

Oudry va passar a ser professor assistent de l'Acadmie de St-Luc el 1714, i professor l'1 de juliol de 1717. Va entrar a la prestigiosa Acadmie Royale de Peinture et de Sculpture el 1719, on va comenar a donar classes el 1743.

Va patir dos atacs d'apoplexia consecutius. El segon li va deixar paralitzat i poc desprs va morir. Va ser enterrat a l'esglsia de Saint Thomas de Beauvais, demolida el 1795. El seu epitafi a l'esglsia es va perdre amb la demolici, per ms tard va ser trobat i traslladat a l'esglsia de Saint Etienne.

El seu fill, Jacques-Charles Oudry, tamb va ser pintor. 
 Obres .


Desprs de treballar en molts retrats Oudry va comenar a pintar fruites i animals esttics, i pintures de temtica religiosa, com la Nativitat, Sant Egidio i l'Adoraci dels Reis Mags.

Mitjanant el seu amic Jean-Baptiste Mass, un miniaturista i pintor de retrats, Oudry va ser presentat al Marqus de Beringhem, responsable dels estables reials, del rei Enric IV,per al que va pintar un parell de quadres el 1727. A travs d'aquesta connexi va aconseguir que li demanessin moltes obres per al rei, que era un apassionat de la caa i va anomenar a Oudry pintor oficial de la caa reial. Se li va parar un taller a les Tulleries i un habitatge al Louvre.

M. Hultz, un conseller de l'Acadmie de Peinture, li va demanar la producci d'un bodeg o una combinaci de natura morta sobre plats, gerros i fruites. L'obra es va exposar al Sal de Pars de 1737. Oudry va demanar pel seu treball deu pistoles (paraula francesa per a la moneda de dos escuts espanyola), per Hultz va insistir en pagar-li vint-i-cinc. Ms tard se li va demanar pintar un bodeg per a Llus XV (exposat al  Sal de 1743), que va anar a parar al chteau de Choisy, la residncia de caa favorita del rei.

M. Hultz va recomenar a Oudry a Louis Fagon (1680-1744), un intendant des finances i colleccionista de llibres, I Oudry va decorar les seves cases de Vaur i Fontenay-aux-Roses amb arabescs, flors i ocells. Es va encarregar a Fagon que torns llustre a la tapisseria de Beauvais, que havia cobrat importncia amb Colbert, i va delegar aquesta feina a Oudry i el seu associat, Besiner, el 1734. Va assolir molt xit amb aquesta feina, en la qu s'enriquiria. El seu xit el va conduir a ser anomenat inspector de la manufactura de Gobelins el 1736, on els seus treballs  prendrien forma en tapissos. Durant quasi tota la dcada de 1730 es va concentrar a produir dissenys per a tapisseria.

Va emprar una cambra fosca en un intent d'accelerar el procs de produir paisatges, per va abandonar l'intent quan va veure que la perspectiva i els efectes de la llum no quedaven correctament concretats.
 
Encara que Oudry va produir excellents escenes d'animals i caa tamb va pintar retrats, obres histriques, paisatges, fruites i flors, va imitar baixos relleus en obres a tinta que va anomenar en camaeu, va emprar la pintura al pastell i va produir aiguaforts. Sovint se li enviaven exemplars d'ocells estranys perqu les dibuixs.

Va rebutjar ofertes per treballar per al Tsar i per al Rei de Dinamarca perqu preferia romandre a Frana. Va perdre alguns dels seus crrecs quan Fagon va ser succet per de Trudaine. 

 Referncies .

 Enllaos externs .
Biografia del Getty Museum;
Biografia del National Museum of Wildlife Art;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304673" title="scar Sonejee Masand" nonfiltered="393" processed="393" dbindex="120415">

scar Sonejee Masand (26 de mar 1976) s un futbolista andorr d'arrels ndies, de la ciutat de Mumbai.

s el futbolista que ms partits ha disputat amb la selecci andorrana (a data de 2008) amb un total de 72 partits, en els que ha marcat 1 gol. Va debutar el 1997 en la derrota per 4-1 enfront Estnia.

 Referncies .


 Enllaos externs .
UEFA;
RSSSF;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304676" title="Esla-Campos" nonfiltered="394" processed="394" dbindex="120416">
Esla-Campos s una comarca de la provncia de Lle situada a la zona sud-est d'aquesta. Rep el seu nom del riu Esla i per ser un territori pla, a la zona de Tierra de Campos de Castella i Lle. 

Municipis.
 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304677" title="Patrick Anthony Jennings" nonfiltered="395" processed="395" dbindex="120417">

Patrick Anthony Jennings OBE (Newry, Comtat de Down, 12 de juny 1945) fou un futbolista nord-irlands que jugava de porter.

Va desenvolupar una gran trajectria al futbol britnic. Es form al Newry Town de la seva ciutat natal. No trig a marxar a Anglaterra al Watford el maig de 1963. Posteriorment fou traspassat al Tottenham Hotspur per 27.000, i a l'Arsenal.

Disput 119 partits amb la selecci d'Irlanda del Nord, rcord a la selecci (a data de 2008). Disput les Copes del Mn dels anys 1982 i 1986.

 Palmars .
Tottenham Hotspur;
 Copa anglesa de futbol 1967;
 Copa de la Lliga anglesa de futbol 1971 i 1973;
 Copa de la UEFA 1972;
Arsenal;
 Copa anglesa de futbol 1979;
Personal;
 Football Writers' Association Footballer of the Year 1973;
 PFA Players' Player of the Year 1976;
 Orde de l'Imperi Britnic;
 Incls a l'English Football Hall of Fame 2003;

 Referncies .
Jennings, Pat (1983). Pat Jennings: An Autobiography. London, Willow Books, ISBN 0-00-218069-3.

 Enllaos externs .
 Perfil a l'English Football Hall of Fame;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304679" title="Tierras de Len" nonfiltered="396" processed="396" dbindex="120418">

Terres de Lle s una comarca de la provncia de Lle situada al centre d'aquesta. Est situada en un terreny palner de 944km2 i compta amb 15 municipis. Com que hi ha la capital provincial s una zona poblada, per b que cal distingir la zona urbana de la ms allunyada de la ciutat que s menys poblada. 

 Comarques tradicionals .

 La Sobarriba;
 Valdoncina;

 Municipis .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304680" title="Vega de Infanzones" nonfiltered="397" processed="397" dbindex="120419">


Vega de Infanzones s un municipi de la provncia de Lle, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304682" title="Ramss VII" nonfiltered="398" processed="398" dbindex="120420">
Ramss VII fou el sis fara de la dinastia XX de l'antic Egipte, que va regnar vers 1133 aC a 1126 aC, probablement al menys sis anys i deu mesos i potser fins a set anys i cinc mesos. El seu nom d'Horus fou Kanakht Anemnisut; el nom nebty, Mekkemet-wafkhastiu; el nom d'Horus d'or Userrenputmiatum; el nom nesut biti, Usermaatre-setpenre-meryamun i el nom Sa Ra, Ramss Itiamun. Com a prncep es deia Itiamun.

Famlia.

Era fill de Ramss VI i probablement va tenir un fill de nom Ramss per que va premorir al pare i va extingir aquesta branca. La reina principal es deia Nubshesbed. El va succeir el seu oncle Ramss VIII.

 Enterrament .


Fou enterrat a la tomba KV1 de la Vall dels reis . Es una tomba senzilla (ms que les dels predecessors) que va estar oberta ja en temps del domini rom. Es tracta d'un corredor i una cmera d'enterrament.

El 1952 s'hi van comenar alguns treballs; des de 1984 Edwin Brock hi ha treballat peridicament; una millor neteja es va fer el 1994

L'enterrament es va fer a un forat a terra cobert per una gran llosa; la mmia no s'ha trobat. Es van trobar quatre gerres amb el nom del rei al forat de mmies anomenat DB320 i podria ser que algun dels cossos no identificats d'aquest lloc fos el seu

 Regnat .

La crisis econmica de la seva poca s coneguda per documents administratius de la ciutat de Deir al-Madinah, on es fan referncies a revoltes per l'alt preu del gra (el triple que abans a causa de la inflaci). El set any del seu regnat est datat el papir de Tor.

Referncies al seu regnat es troben a una estela a Elefantina, un fragment de dintell a Tell al-Yahudiah, un edifici a Helipolis, alguns monuments de Memfis i en fragments i esttues a Karnak.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304684" title="Ramss VIII" nonfiltered="399" processed="399" dbindex="120421">
Ramss VIII fou fara de la dinastia XX de l'antic Egipte. S. Redford pensa que era fill de Ramss III i la reina Tiya, i que portava el nom de Sethherkhepeshef-meryamun (Set-hirkhopshef); portava els ttols de "fill del rei", "prncep hereditari dels fills del rei, carreter del gran estable, i altres. Els seus noms Horus, Horus d'or i Nebti no es coneixen; noms el Nesut biti, Usermaatre-akhenamun, i el nom Sa Ra (Sethherkhepeshef-meryamun) desprs Ramss.

Es desconeix on fou enterrat; la tomba QV43 estava preparada per ell a la Vall de les Reines per com que va sobreviure als seus germans o germanastres i al seu nebot Ramss VII i va arribar a rei, no fou usada.

Va succeir a Ramss VII i va regnar vers el 1126 aC, menys d'un any, probablement noms tres o quatre mesos. El va succeir el seu nebot Ramss IX.

Referncies al seu regnat es troben a l'estela d'Hori a Abidos, a una inscripci a la tomba de Kienebu a Tebes, i al temple de Ramss III a Madinet Habu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304685" title="Harry Gregg" nonfiltered="400" processed="400" dbindex="120422">

Harry Gregg MBE (25 d'octubre, 1932) fou un futbolista nord-irlands que jugava a la posici de porter.

Com a futbolista destac al Manchester United on s considerat un dels seus ms grans porters de la histria. Va sobreviure a l'accident aeri que el seu equip pat a Munic i on diversos dels seus companys van morir. Quan deix el Manchester defens els colors de l'Stoke City.

Disput 25 partits amb la selecci irlandesa entre els anys 1954 i 1964, disputant la Copa del Mn de Sucia 58.

Un cop retirat fou entrenador de clubs modestos com Shrewsbury Town, Swansea City o Crewe Alexandra.

Va rebre l'Orde de l'Imperi Britnic el 1995.

Enllaos externs.
;
;
;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304688" title="Ramss IX" nonfiltered="401" processed="401" dbindex="120423">

Ramss IX fou el vuit fara de la dinastia XX de l'Antic Egipte que va regnar uns 18 anys (18 anys i 4 mesos segons el Papir de Tor) vers 1126 aC a 1108 aC. El seu nom d'Horus fou Kanakht Khaemwaset, el nebti Userkhepesh-sankhtawy, el Horus d'or, Userrenputmiredjet, el Nesut biti, Neferkare-setepenre, i el Sa Ra Ramesses Khaemwaset. 

 Famlia .

Era fill del prncep Mentuhirkhepesef i net de Ramss III, i de la reina (abans princesa) Takhat, que probablement fou enterrat a la tomba KV10. Takhat portava el ttol de reina mare (mwt-niswt). La seva esposa principal fou probablement Baketwerenere enterrada a la tomba d'Amenmesse (KV10) i portava el ttol de Gran esposa reial (hmt-niswt-wrt). La seva mmia fou trobada a DB320, un dels amagatalls de mmies.

 Regnat .

Egipte havia perdut la seva influncia a sia per la conservava a Nbia on es van organitzar expedicions per obrir noves rutes comercials; va donar suport a l'ampliaci dels temples de Karnak i Helipolis; va fer front a certa inestabilitat poltica i social derivada de les males collites i les epidmies de fam i de les incursions del libis del desert occidental i dels actes dels mercenaris estrangers. El clergat d'Amon a Tebes va augmentar el seu poder i el gran sacerdot Amenhotep es va fer representar en uns baix relleus del temple de Karnak amb la mateixa mesura que el fara. Durant el seu regnat foren saquejades algunes tombes reials a Tebes, i el papir d'Abbott informa de la persecuci dels culpables amb l'acusaci del batlle de Karnak contra el de Tebes (occidental) Paweraa, com a culpable, per negligncia, d'una onada de robatoris; Paweraa fou absolt. 

Se l'esmenta a Karnak (a la porta del temple d' Amon, a una estela i una inscripci; a Helipolis (en monuments i en un bloc de pedra) a Memfis en una estela i fragments de pedra; a Elefantina en un bloc de pedra; i a Amara, en un text al temple. Va fer ampliar el temple d'Amon a Karnak i el d'Helipolis

 Tomba .

La seva tomba s a la Vall dels Reis i s anomenada KV6. Ha estat oberta des de al menys el perode rom. Un fara de la dinastia XXI, Pinedyem, va fer traslladar la mmia de Ramss IX de la Vall dels Reis a l'amagatall de Deir al-Bahari (DB320), on hi fou trobada el 1881.

 Successi .

Per raons desconegudes el seu fill Mentuherjepeshef, no el va poder succeir. Tenia una gran tomba a la Vall dels Reis, la KV19, que fou prevista originalment per Ramss VIII (descoberta el 1817). El tron va passar a Ramss X que probablement era un altre fill de Ramss IX.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304691" title="Ramss X" nonfiltered="402" processed="402" dbindex="120424">

Ramss X fou un fara de la dinastia XX de l'Alt Egipte. El seu nom d'Horus fou Kanakht Sekhaare, el Nesut biti Khepermaatre-setepenre i el Sa Ra, Ramss (Amunherkhepeshef-meryamun); els altres noms no es coneixen. Va regnar uns 4 anys (vers 1108 a 1104 aC). 

 Famlia .

Probablement era fill de Ramss IX amb la seva dona secundaria Baketwernel ja que aquesta s designada com a "esposa reial" i com a "mare del rei". La seva dona principal fou Tyti enterrada a la tomba de la Vall de les Reines QV52 i que podria ser al mateix temps filla de Ramss IX i per tant germana i esposa de Ramss X (i mare de Ramss XI); aquesta reina portava els ttols de Princesa heredera (iryt-p`t), Gran Sacerdotessa (wrt-hzwt), Dola d'amor (bnrt-mrwt), Reina mare (mwt-ntr) senyora de Grcia  (nbt-im3t), senyora de les Dues Terres (nbt-t3wy), Gran esposa reial (hmt-niswt-wrt), esposa de Deu (hmt-ntr), Adoradora d'Amon (shmyt-imnw), Filla del Rei (s3t-niswt), Germana del Rei (snt-niswt), Mare del Rei (mwt-niswt).

Enterrament .

A la tomba de la Vall dels Reis KV18 al wadi sud-oest; la tomba no es va acabar i resta molt poca decoraci. Fins el 1998 el corredor B i la porta C havien estat estudiats; aquest any i fins el 1999 es va netejar el corredor C.

 Regnat .

Els seus primers dos anys sn esmentats al Papir de Tor; el tercer any es documenta a un registre dels treballadors de Deir al-Madinah on consta que els treballadors es van declarar en vaga per l'amenaa dels lladre libis (meshuesh) a la Vall dels Reis, i per sous no pagats. s el darrer rei de l'Imperi Nou testimoniat a Nbia (a una inscripci a Aniba). El va succeir probablement el seu fill Ramss XI.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304692" title="Alaejos" nonfiltered="403" processed="403" dbindex="120425">


Alaejos s un municipi de la provncia de Valladolid, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304694" title="Aldeamayor de San Martn" nonfiltered="404" processed="404" dbindex="120426">


Aldeamayor de San Martn s un municipi de la provncia de Valladolid, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304696" title="Boecillo" nonfiltered="405" processed="405" dbindex="120427">


Boecillo s un municipi de la provncia de Valladolid, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304698" title="Cabezn de Pisuerga" nonfiltered="406" processed="406" dbindex="120428">


Cabezn de Pisuerga s un municipi de la provncia de Valladolid, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304700" title="Carpio" nonfiltered="407" processed="407" dbindex="120429">


Carpio s un municipi de la provncia de Valladolid, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304702" title="Castronuo" nonfiltered="408" processed="408" dbindex="120430">


Castronuo s un municipi de la provncia de Valladolid, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304704" title="Cigales" nonfiltered="409" processed="409" dbindex="120431">


Cigales s un municipi de la provncia de Valladolid, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al nord amb Villalba de los Alcores, Valoria del Alcor i Corcos; al sud amb Fuensaldaa, Valladolid, i Santovenia de Pisuerga; a l'est amb Corcos, i Cabezn de Pisuerga i a l'oest amb Mucientes. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304706" title="La Zarza" nonfiltered="410" processed="410" dbindex="120432">



La Zarza s un municipi de la provncia de Valladolid, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304707" title="Ich bin ein Berliner" nonfiltered="411" processed="411" dbindex="120433">

Ich bin ein Berliner (en alemany, Jo sc un berlins) s una citaci clebre del discurs del president americ John F. Kennedy en la seva visita a Berln Oest el 26 de juny de 1963.
Aquesta frase tenia per objectiu mostrar el suport dels Estats Units als habitants de l'Alemanya de l'Oest, i sobretot als berlinesos. Berln Oest era en efecte inserida als territoris comunistes en aquesta poca, i el mur de Berln separava la ciutat en dos.

Aquest discurs s considerat com un dels millors de Kennedy, i com un moment destacable de la guerra freda. Va ser un gran suport moral per als berlinesos de l'oest, que vivien en un enclavament a l'Alemanya de l'Est i de la que temien una possible ocupaci. Des del balc de l'ajuntament de Schneberg ("Rathaus Schneberg"), Kennedy digu :
Fa 2.000 anys, la frase ms gloriosa era civis romanus sum (Sc ciutad rom). Avui, al mn de la llibertat, la frase ms gloriosa s "Ich bin ein Berliner"  Tots els homes lliures, sigui quin sigui l'indret on viuen, sn ciutadans de Berln, i, en tant que home lliure, estic orgulls de les paraules: "Ich bin ein Berliner!"






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304709" title="Ramss XI" nonfiltered="412" processed="412" dbindex="120434">

Ramss XI fou el darrer fara de la dinastia XX de l'Antic Egipte. Va regnar durant al menys 29 anys i potser ms de 30 anys (fins a 33). 

 Regnat .

Era probablement fill de Ramss X i de la reina Tyti. Em el seu regnat l'estat es va disgregar: el gran sacerdot d'Amon a Tebes fou destitut pel rei al comenament del seu regnat, amb el suport dels militars vinguts de Nbia a les ordes del virrei Panehesy. Tamb els robatoris a les tombes continuaven. Les fortunes a Egipte van minvar i els dominis asitics es van extingir totalment. 

Al any 19 el general Herihor (d'origen libi) va haver d'utilitzar l'exrcit per mantenir l'orde i fou nomenat gran sacerdot d'Amon a Tebes; llavors es va establir un triumvirat amb Herihor com a governant a Tebes i l'Alt Egipte i amb Esmendes, un influent governador del Baix Egipte, que es va fer amb el control de tota aquesta regi; els egipcis van anomenar a aquest perode com Whm Mswt, s a dir l' era del renaixement.

Herihor va acumular poder i ttols a costa de Panehesy, el virrei de Nbia, que fou expulsat de Tebes; aquesta rivalitat va originar una guerra civil. Progressivament Herihor va ignorar al fara al que no va deposar; Herihor va morir al sis any (any 24 de Ramss XI) i el va succeir com a gran sacerdot Piankh el seu gendre , el qual va fer al menys una campanya a Nbia per arrabassar aquest govern a Panehesy per els seus esforos foren finalment intils i Nbia va restar independent.

Inscripcions del seu govern es troben a Memfis (enterrament d'un brau al Serapeum de Saqqara), Abidos (estela de l'any 27); Karnak (inscripcions) i Aswan (llindar d'una porta)

 Enterrament i successi .

Ramss XI va fer preparar la seva tomba a la Vall dels Reis (KV4), per mai es va acabar i fou enterrat lluny de Tebes, potser prop de Memfis. La reialesa la va heretar Esmendes I al presidir l'enterrament. Esmendes tenia per capital a Tanis i es va proclamar fara fundant la dinastia XXI. L'Alt i Mitj Egipte van restar en mans de Piankhy. Deir al-Medinah fou abandonada perqu la necrpolis reial va canviar de lloc (ara era al Delta). De la seva poca sn nombrosos papirs  i documents (una srie de cartes de Ramss escrites pels escribes Dhutmose, Butehamun i per Piankh, on s'explica la decadncia de la dinastia)

 Famlia .

Probablement la seva esposa principal fou Tetamun, mare de la reina Henntawy (esposa de Pinudjem I) que s esmentada en un papir funerari de la seva filla. No hi ha altres referncies familiars de Ramss XI. 

Notes .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304710" title="Comarques de Valladolid" nonfiltered="413" processed="413" dbindex="120435">




	





]]

Les Comarques de Valladolid no tenen un estatus oficial, ja que en tota Castella i Lle noms El Bierzo t categoria de comarca oficial. Amb tot la provncia de Valladolid es pot dividir en diverses comarques seguint criteris histrics i administratius. 

Nacionalisme Castell.
Segons el nacionalisme castell i el diari El Norte de Castilla, la provncia es pot dividir en 8 comarques:

 Tierra de Campos ;
 Pramos del Esgueva;
 Tierra de Pinares;
 Campo de Peafiel;
 Montes Torozos;
 Campia del Pisuerga;
 Tierra del Vino (Valladolid) (hi ha una altra "Tierra del Vino" a Zamora);
 Tierra de Medina;

PSOE.
El PSOE de Castella i Lle ha proposat la segent divisi comarcal:

 Medina del Campo;
 Ribera de Duero;
 Tierra Campos;
 Tierra de Pinares;
 Tordesillas;
 Valladolid;

Comarques compartides.
Segons la visi de diferents estudiosos hi ha comarques que tenen part en diferents provncies i s'extenen ms enll dels lmits de Valladolid:

 Tierra de Campos, que s'extn per la provncia de Palncia, la provncia de Zamora i la provncia de Lle. ;
 Montes Torozos, que inclou la capital;
 Tierra de Medina;
 Tierra de Pinares, que s'estn pel nord de la provncia de Segvia;
 Ribera del Duero, que s'estn per la provncia de Burgos;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304711" title="Pramos del Esgueva" nonfiltered="414" processed="414" dbindex="120436">


Pramos del Esgueva s una comarca de la provncia de Valladolid, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. El riu Esgueva marca el territori d'aquesta comarca. Est formada pels municipis d'Amusquillo, Canillas de Esgueva, Castrillo-Tejeriego, Castronuevo de Esgueva, Castroverde de Cerrato, Encinas de Esgueva, Esguevillas de Esgueva, Fombellida, Olivares de Duero, Peafiel, Olmos de Esgueva, Pia de Esgueva, Renedo de Esgueva, Torre de Esgueva, Tudela de Duero, Villabez, Villaco, Villafuerte, Villanueva de los Infantes, Villarmentero de Esgueva, Villavaquern.


 Enllaos externs .
 Comarca del Duero Esgueva;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304713" title="Tang Wei" nonfiltered="415" processed="415" dbindex="120437">


Tang Wei (nom d'origen xins, el cognom s Tang) s una actriu xinesa nascuda el 7 d'octubre del 1979. 

Va ser seleccionada en un csting on van participar ms de 10.000 actrius per a protagonitzar la pellcula d'Ang Lee Lust, Caution, coneguda a Espanya en castell com a Deseo, Peligro, qu va guanyar el Lle d'Or del 2007. El seu personatge en la pellcula va ser el de Wong Chia Chi. Tamb hi van participar Tony Leung Chiu-Wai, Joan Chen i Lee-Hom Wang.  El seu paper la va fer guanyadora del premi del Cavall d'Or. Tang Wei tamb va ser nominada pel premi Independent Spirit.

La mare de Tang Wei s actriu i el seu pare s pintor.


Referncies.


Enllaos externs.

;
 Tang Wei Web;
Video Interview;
Guardian interview;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304714" title="Tierra de Pinares" nonfiltered="416" processed="416" dbindex="120438">


La Tierra de Pinares s una de les comarques de la provncia de Valladolid a la comunitat de Castella i Lle. La comarca s'estn a les provncies de Burgos i Segvia.

 Tierra de Pinares de Valladolid .
La Mancomunitat la conformen els municipis d'Aldea de San Miguel, Aldeamayor de San Martn, Camporredondo, Mojados, La Pedraja de Portillo, Portillo, San Miguel del Arroyo i Viloria. Tamb s'hi inclouen a la comarca els d'Aguasal, Alcazarn,Almenara de Adaja, Bocigas, Boecillo, Cistrniga, Cogeces de scar, Fuente-Olmedo, Hornillos de Eresma, scar, Laguna de Duero, Llano de Olmedo, La Parrilla, Megeces, Montemayor de Pililla, Pedrajas de San Esteban, Puras, Quintanilla de Onsimo, Santibez de Valcorba, Sardn de Duero, Traspinedo, Tudela de Duero, Valdestillas, Viana de Cega.

 Tierra de Pinares Segoviana .
Ocupa una extensi de 1.703 km, i t una poblaci de 32.741 habitants (INE 2006). Est formada per un total de 49 municipis: Adrados, Aguilafuente, Aldeasoa, Cabezuela, Calabazas de Fuentiduea, Cantalejo, Carbonero el Mayor, Cobos de Fuentiduea, Cozuelos de Fuentiduea, Cullar, Cuevas de Provanco, Chae, Fresneda de Cullar, Frumales, Fuente el Olmo de Fuentiduea, Fuente el Olmo de scar, Fuentepelayo, Fuentepiel, Fuenterrebollo, Fuentesaco de Fuentiduea, Fuentesoto, Fuentiduea, Gomezserracn, Hontalbilla, Laguna de Contreras, Lastras de Cullar, Mata de Cullar, Membibre de la Hoz, Navalilla, Navalmanzano, Navas de Oro, Olombrada, Orejana, Perosillo,Pinarejos, Pinarnegrillo, Remondo, Sacramenia, Samboal, San Cristbal de Cullar, Sanchonuo, San Martn y Mudrin, San Miguel de Bernuy, Sauquillo de Cabezas, Torrecilla del Pinar, Turgano, Vallelado, Valtiendas, Veganzones, Villaverde de scar, i Zarzuela del Pinar.

Segons la web del sindicat ASAJA, per, la comarca t 2.216 km (una tercera part de la provncia), i t una poblaci de 42.439 habitants (INE 2006). Est formada per 59 municipis, que inclouen, endems dels ja esmenats Abades, Aldea Real, Aldeanueva del Codonal, Aldehuela del Codonal, Anaya, Armua, Ae, Bercial, Bernardos, Cantimpalos,  Coca, Codorniz, Domingo Garca, Donhierro, Escalona del Prado, Escarabajosa de Cabezas, Escobar de Polendos, Fuente de Santa Cruz,  Garcilln, Juarros de Riomoros, Juarros de Voltoya, Labajos, Lastras del Pozo, Marazoleja, Marazuela, Martn Miguel, Martn Muoz de la Dehesa, Martn Muoz de las Posadas, Marugn, Melque de Cercos, Miguelez, Montejo de Arevalo, Mozoncillo, Muopedro, Muoveros, Nava de la Asuncin, Nieva, Ortigosa de Pestao, Rapariegos,  Roda de Eresma,  San Cristbal de la Vega,  Sangarca, Santa Mara la Real de Nieva, Santiuste de San Juan Bautista, Tabanera la Luenga, Tolocirio, Valverde del Majano, Villeguillo i Yanguas de Eresma.

 Enllaos externs .
 Web de la Tierra de Pinares Segoviana;
 Tierra de Pinares segons ASAJA;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304715" title="Campo de Peafiel" nonfiltered="417" processed="417" dbindex="120439">


El Campo de Peafiel s una comarca de la provncia de Valladolid, que t com a cap comarcal Peafiel.  

 Municipis .
 Aldeayuso;
 Mlida;
 Padilla de Duero;
 Bahabn;
 Bocos de Duero;
 Campaspero;
 Canalejas de Peafiel;
 Castrillo de Duero;
 Cogeces del Monte;
 Corrales de Duero;
 Curiel de Duero;
 Fompedraza;
 Langayo;
 Manzanillo;
 Olmos de Peafiel;
 Peafiel;
 Pesquera de Duero;
 Piel de Abajo;
 Piel de Arriba;
 Quintanilla de Arriba;
 Rbano;
 Roturas;
 San Llorente;
 Torre de Peafiel (inclou Molpeceres);
 Torrescrcela;
 Valbuena de Duero (inclou San Bernardo);
 Valdearcos de la Vega;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304716" title="Montes Torozos" nonfiltered="418" processed="418" dbindex="120440">


Montes Torozos s una de les comarques de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Compta amb uns 39 pobles i 29 municipis: Adalia, Casasola de Arin, Ciguuela, Fuensaldaa, Gallegos de Hornija, La Mudarra, Marzales, Tordesillas, Villanubla, Barruelo del Valle, San Cebrin de Mazote, Pedrosa del Rey, Wamba, Castronuo, Villalba de los Alcores, Mota del Marqus, Mucientes, Peafor de Hornija, Castromonte, Castrodeza, Castromembibre, Tiedra, San Pelayo, San Salvador Torrecilla de la Torre, Torrelobatn, Vega de Valdetronco, Velliza, Villalbarba, Villn de Tordesillas, Villasexmir, Velilla. 

 Enllaos externs .
 Municipis de los Montes Torozos;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304717" title="Campia del Pisuerga" nonfiltered="419" processed="419" dbindex="120441">


La Campia del Pisuerga s una comarca situada al centre de la provncia de Valladolid, que fa frontera amb El Cerrato. El curs del riu Pisuerga estableix la comarca i en aquesta hi ha la capital provincial, Valladolid, que alhora tamb s el cap comarcal.  

 Municipis .
Arroyo de la Encomienda, Cabezn de Pisuerga, Cigales, Corcos, Cubillas de Santa Marta, Geria, Quintanilla de Trigueros, Santovenia de Pisuerga, Simancas, Valladolid, San Martn de Valven, San Miguel del Pino,  Trigueros del Valle, Valoria la Buena, Zaratn.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304718" title="Tierra de Medina" nonfiltered="420" processed="420" dbindex="120442">


Tierra de Medina s una comarca de la provncia de Valladolid. El cap comarcal s Medina del Campo.


Municipis.
 Alaejos;
 Ataquines;
 Bobadilla del Campo;
 Bocigas;
 Brahojos de Medina;
 El Campillo;
 Carpio;
 Castrejn de Trabancos;
 Cervillego de la Cruz;
 Fresno el Viejo;
 Fuente el Sol;
 La Seca;
 Lomoviejo;
 Matapozuelos;
 Medina del Campo;
 Moraleja de las Panaderas;
 Muriel;
 Nava del Rey;
 Nueva Villa de las Torres;
 Olmedo;
 Pozal de Gallinas;
 Pozaldez;
 Ramiro;
 Rub de Bracamonte;
 Rueda;
 Salvador de Zapardiel;
 San Pablo de la Moraleja;
 San Vicente del Palacio;
 Serrada;
 Siete Iglesias de Trabancos;
 Torrecilla de la Orden;
 Velasclvaro;
 Ventosa de la Cuesta;
 Villanueva de Duero;
 Villaverde de Medina;
 La Zarza;


Les pedanies de Medina del Campo son: 

 Gomeznarro;
 Rodilana ;

Las pedanies de Rueda: 

 Torrecilla del Valle ;
 Foncastn;


 Enllaos externs .
Mancomunitat de Tierras de Medina;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304719" title="Daniel Vasile Petrescu" nonfiltered="421" processed="421" dbindex="120443">

Daniel Vasile Petrescu (Bucarest, 22 de desembre de 1967) fou un futbolista romans i actual entrenador de futbol.

Es form al Steaua Bucure ti on debut al primer equip el 1986, club amb el que arrib a les semifinals de la Copa d'Europa el 1988 i a la final el 1989. Aquest mateix any debut amb la selecci de Romania. L'any 1991 es trasllad a Itlia on defens els colors de la US Foggia i del Genoa C&FC. El 1994 destac a la Copa del Mn de futbol i immediatament es trasllad a Anglaterra on sign pel Sheffield Wednesday. Un any ms tard fitx pel Chelsea FC on jug un total de 5 temporades, guanyant la Copa el 1997 i la Copa de la Lliga i la Recopa d'Europa el 1998. Acab la seva trajectria a Anglaterra als clubs Bradford City i Southampton.

Amb la selecci fou 95 cops internacional. A ms del Mundial de 1994 disput l'Eurocopa de 1996 i el Mundial de 1998.

L'any 2004 comen la seva carrera d'entrenador al seu pas natal. Tamb entren el 2006 al Wis a Krakw polons.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304724" title="Abarca de Campos" nonfiltered="422" processed="422" dbindex="120444">


Abarca de Campos s un municipi de la provncia de Palncia, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al nord amb Autillo de Campos, a l'est amb Fuentes de Nava, al sud amb Castromocho i a l'oest amb Villarramiel.

Demografia.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304725" title="Villovieco" nonfiltered="423" processed="423" dbindex="120445">


Villovieco s un municipi de la provncia de Palncia, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 
 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304726" title="Messier 103" nonfiltered="424" processed="424" dbindex="120446">

Messier 103 ( M103, o NGC 581) s un cmul obert situat a la constellaci de Cassiopea. Va ser descobert per Pierre Mchain al 1781, i va ser un dels darrers objectes inclosos per  Charles Messier en el seu catleg d'objectes difusos , abans que ell mateix els pogus comprovar. 

Aquest cmul s relativament poc dens i lleuger, classificat com de tipus d; cont al voltant de 40 membres comprovats segons Wallenquist, tot i que depenent del catleg, aquesta quantitat pot variar. Becvar ofereix 69 membres, el catleg celeste 2000.0 noms 25, i el Archinal i Hynes (2003 arriba a 172 estrelles. 

M103 est situat aproximadament a 8.500 anys llum del sistema solar, al que s'acosta a una velocitat de 37 km/s. El seu dimetre aparent s de 6 minuts d'arc que correspon, tenint el compte la distncia, a un dimetre real d'uns 15 anys llum. 

Els dos membre ms brillants del cmul, se magnitud aparent +10,5, sn una supergegant de tipus B5Ib i una gegant de tipus B2II, tamb cont una estrella gegant vermella de tipus M6III. El nombre important d'estrelles pertanyent a la seqncia principal indica una edat fora jove de 22 milions d'anys. 
Observaci.
L'aparena visual d'M103 est dominada per una estrella binria molt brillant que no forma part del cmul Struve 131 (ADS 1209; components A, 7,3 mag, Sp B3, i B, 10,5 mag)

M103 es pot identificar fcilment amb binoculars. Amb telescopi no s fcil la seva identificaci degut a que es tracta d'un objecte pobre en estrelles i dispers; sent fcilment confs per grups d'estrelles dels voltants, tot i que amb telescopis es poden observar les estrelles ms tnues que el componen.

Aquest cmul es pot localitzar des de l'estrella 37 Cassiopeiae (tamb anomenada Ruchbah), 0,5 graus al nord i 1 grau est, proper a la lnia d'Epsilon. Situades molt aprop , estan altres cmuls oberts, incloent-hi o Trumpler 1, NGC 654, NGC 659 i NGC 663.Aquest ltim sovint confs amb M103. 

Enllaos externs. 
SEDS ;
Dades astronmiques SIMBAD ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304727" title="Zuzones" nonfiltered="425" processed="425" dbindex="120447">


Zuzones s un municipi de la provncia de Burgos, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Com a ancdota cal dir que aquest s l'ltim poble d'Espanya en una llista ordenada alfabticament. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304729" title="Opi del poble" nonfiltered="426" processed="426" dbindex="120448">
La religi s l'opi del poble s una de les cites ms populars de Karl Marx. s la traducci de l'original alemany, Die Religion ... ist das Opium des Volkes. La citaci prov de l'obra "Contribuci a la crtica de la filosofia del dret de Hegel" (Zur Kritik der Hegelschen Rechtsphilosophie) escrita el 1843 i publicada a la revista Deutsch-Franzsischen Jahrbcher que Marx editava conjuntament amb Arnold Ruge. La citaci s'extreu del segent pargraf:

 El patiment religis s al mateix temps l'expressi del sofriment real i una protesta contra el sofriment real. La religi s el plany de la criatura oprimida, el cor d'un mn despietat i l'nima de situacions sense nima. s l'opi del poble. 

La comparaci de la religi amb l'opi no s original de Marx, la podem trobar tamb en escrits de Kant, Herder, Feuerbach i Heine, entre d'altres. Cal tenir en compte que en l'poca en qu  es fa aquesta comparaci l'opi no era vist com es veu en l'actualitat ja que tot i els possibles efectes negatius que podia provocar, es podia adquirir legalment.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304732" title="Erard de La Marck" nonfiltered="427" processed="427" dbindex="120449">
Erard de la Marck-Sedan (en alemany Eberhard von der Mark-Sedan, en neerlands Everhard van der Marck, en itali Erardo della Marca), tamb anomenat Cardenal de Bouillon, (* 31 de maig de 1472 a Sedan - 18 de mar de 1538 a Lieja) fou el prncep-bisbe del principat de Lieja des de 1505 i  arquebisbe de l'arxidicesi de Valncia des de 1520 fins a la seva mort. Tamb fou bisbe de Chartres de 1507 a 1525. El 1518, va esdevenir procurador de l'Abadia de Sant Miguel, aprop d'Anvers.

El duc Erard era el tercer fill de Robert I de la Marck i de Joana de Saulcy. El seu germ gran, Robert II de la Marck era el mariscal de Bouillon. Al 1521, el papa Lle X el promogu cardenal.

Desprs d'un perode turbulent de guerres, Erard de la Marck, un noble adinerat, va restaurar la pau era un home poltic hbil que tenia relacions a molts corst europeus i al Vatic. Adepte de les idees de l'humanisme va estimular les arts i les cincies. Erasme de Rotterdam va dedicar-li unes de les seves obres. Va nomenar un altre humanista, Jerme lexandre com el seu canceller. Va contribuir a la renaixena de la ciutat de Lieja en encarregar l'arquitecte Arnold van der Mulcken de reconstruir el palau dels prnceps-bisbes. Al 1537 va enviar el pintor de la cort, Lambert Lombard, junts amb el cardenal Reginald Pole a Roma per a adquirir obres d'art per al principat. Fora de Lieja, va embellir la seva residncia d'estiu, el Prinsenhof a Kuringen i va ser un mecenes per a l'Abadia d'Herkenrode. El seu escut es troba sempre damunt al portal d'aquesta abadia. Tamb volia crear una universitat, per la Universitat Catlica de Lovaina, vida del seu monopoli, va oposar-se ferotgement. La Universitat de Lieja noms podr crear-se tres segles ms tard sota el regne de Guillem I dels Pasos Baixos. Tot i ser humanista, va castigar durament els protestants. Sota el seu regne, els primers hertics van ser executats al 1528. Va ofegar al sang els animadors d'un moviment de de la populaci famolenca, els anomenats Rivageois. 

A l'inici, va mantenir una poltica d'estricta neutralitat del principat de Lieja, entre els ducs de Borgonya i el rei de Frana. Quan les seves relacions amb  Francesc I de Frana van deteriorar-se, va triar el costat de Carles V. Aix va jugar un paper diplmatic important en la designaci de Carles V en lloc del seu concurrent Francesc I. Els estats de Lieja no van gaire apreciar aquesta poltica, i un dels seus successors, Gerard de Groesbeek va haver de tornar a instaurar la neutralitat del principat al 1577.
Vegeu tamb.
Llista dels bisbes de Tongeren, Maastricht i Lieja




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304733" title="Temporada 2007-2008 del Club Pat Vilanova" nonfiltered="428" processed="428" dbindex="120450">




Entrenador:  Alberto Mazn (fins octubre 2007)  Josep Llus Del Riu (des d'octubre 2007)  
Entrenador adjunt:  Josep Maria Plasncia
Preparador fsic: 



  Albert Casanovas (del Reus Deportiu);
  Maral Casadevall (del CP Tenerife);
  Joan Marc Escofet (del CP Vilanova Jr.);
  Josep Llus Del Riu (retirat com a jugador);



  Joan Manel Grasas (al HC Liceo);
  Pau Viadel (retirat);
  Josep Llus Del Riu (retirat);
  Alberto Mazn (sense equip);



 Copa d'Europa: Eliminat a la fase regular quedant tercer del grup A.
 Copa Continental: Derrotat per 5 a 0 contra el FC Barcelona Sorli Discau.
 OK Lliga / Lliga espanyola: Des (fora dels play-off).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304736" title="Pere de Vaux-de-Cernay" nonfiltered="429" processed="429" dbindex="120451">
Pere de Vaux-de-Cernay (floruit, 1215) fou un monjo Cistercenc de l'abadia de departament de les Yvelines i cronista de la croada albigesa. La seva Hystoria Albigensis s una de les fonts primries per als fets de la Croada.

La crnica es creu escrita entre 1212 i 1218, i tracta dels fets dels que va ser testimoni i ocorreguts entre 1203 i 1208, amb alguns posteriors. El seu oncle Guy de Vaux de Cernay, qui predicava contra el catarisme grcies a Sim de Montfort fins ser nomenat bisbe de Carcassona del 1212. 

Pere havia seguit la Quarta Croada amb Guy fins a Zadar a Dalmcia, i es van unir a Sim probablement el 1210..   

Pere va conixer a Sim personalment. Els seus escrits es consideren parcials de la banda catlica per ms objectius que els d'altres caadors d'heretges i parlava acuradament sobre la teologia ctara . El fet que la crnica no s'escrivs a partir de 1228 fa pensar en la mort de l'autor.

Bibliografia.
  Pascal Gubin i Ernest Lyon (1939), Petri Vallium Sarnaii monachi Hystoria albigensis ;
  Pascal Gubin i Henri Maisonneuve (1951), Histoire albigeoise (tres volums);
  W. A. Sibly and M. D. Sibly, History of the Albigensian Crusade;
  C. M. Kurpiewski, Writing beneath the shadow of heresy: the Historia Albigensis of Brother Pierre des Vaux-de-Cernay, Journal of Medieval History 31 (2005), 1, pp. 1-27,

Refencies.


Enllaos externs.
 Siege of Termes, online translation;
 Opera Omnia by Migne Patrologia latina with analytical indexes;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304737" title="Robin Montgomerie-Charrington" nonfiltered="430" processed="430" dbindex="120452">
Robin Montgomerie-Charrington nascut Robert Victor Campbell Montgomerie va ser un pilot de curses automobilstiques angls que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Montgomerie-Charrington va nixer el 23 de juny del 1915 a Mayfair, Londres i va morir el 3 d'abril del 2007.


 A la F1 .

Va debutar a la tercera temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1, la corresponent a l'any 1952, disputant el 22 de juny el GP de Blgica, que era la tercera prova del campionat.

Robin Montgomerie-Charrington va arribar a participar a aquesta nica cursa puntuable pel campionat de la F1, no acabant-la i retirant-se a 13 voltes del final.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304740" title="Tony Gaze" nonfiltered="431" processed="431" dbindex="120453">
Tony Gaze va ser un pilot de curses automobilstiques australi que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Tony Gaze va nixer el 3 de febrer del 1920. Va ser tamb un destacat pilot aeri a la II Guerra Mundial.


 A la F1 .

Va debutar a la tercera temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1, la corresponent a l'any 1952, disputant el 22 de juny el GP de Blgica, que era la tercera prova del campionat.

Tony Gaze va arribar a participar a quatre curses puntuables pel campionat de la F1, totes dins de la temporada 1952.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304741" title="Andr Antoine" nonfiltered="432" processed="432" dbindex="120454">
Andr Antoine (Llemotges, el 31 de gener de 1858 - Le Pouliguen, el 13  d'octubre de 1943) fou un actor, director d'escena i director de teatre francs. s considerat l'inventor de la posada en escena moderna, a Frana.

L'any 1887 funda el Teatre Lliure (en francs Thtre-Libre), un moviment teatral nou que dna cabuda a actors joves, amb un estil d'escenificaci i d'interpretaci amb ruptura amb tot all que suposa el Teatre de bulevard. Aquest moviment teatral s'obre als escriptors del corrent naturalista francs i, tamb, a autors dramtics escandinaus. L'any 1897 en cre la continuaci, el Teatre Antoine.

El seu model de Teatre Lliure tindr les seves rpliques a Londres, Munic i Berln. El Teatre Lliure de Barcelona, creat l'any 1976, s'inspira en els seus principis. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304742" title="Determinant (matemtiques)" nonfiltered="433" processed="433" dbindex="120455">
En matemtiques, introdut inicialment a lgebra per a resoldre el problema de determinar el nombre de solucions d un sistema d equacions lineals el determinant s un eina molt potent en nombrosos dominis (estudi d endomorfisme, recerca de valors propis, clcul diferencial). Es aix com es defineixen el determinant d un sistema d equacions, el determinant d un endomorfisme, o el determinant d un sistema de vectors.

Com en moltes altres operacions, el determinant pot ser definit per una collecci de propietats axiomes que es resumeixen amb l expressi  forma n - lineal alternada . Aquesta definici permet de fer-ne un estudi teric complert i ampliar encara ms els seus camps d aplicaci.
Per el determinant tamb es pot concebre com una generalitzaci en l'espai de dimensi n de la noci de superfcie o de volum orientats. Aquest aspecte, sovint negligit, s un enfocament prctic i llumins de les propietats del determinant.

 Histria dels determinants .

Els determinants van ser introduts a Occident a partir del segle XVI, fou ben abans que les matrius, que no apareixen fins al segle XIX. Conv recordar que els Xinesos van ser els primers a utilitzar taules de nombres i a aplicar un algoritme ara conegut sota el nom de procediment d'eliminaci de Gauss-Jordan.

 Primers clculs de determinants.

En el seu sentit original, el determinant dtermine la unicitat de la soluci d'un sistema d'equacions lineals. Va ser introdut en el cas de la dimensi 2 per Cardan  el 1545 en el seu Ars magna, en forma d'una rgle per a la resoluci de sistemes de dues equacions amb dues incgnites. Aquesta primera frmula porta el nom de regula de modo.


L'aparici dels determinants de dimensi superior tardar encara ms de cent anys. Curiosament el japons Kowa Seki i l'alemany Leibniz en van donar els primers exemples de manera gaireb simultnia.

Leibniz estudia nombrosos sistemes d'equacions lineals. En Absncia de notaci matricial, representa els coeficients desconeguts amb una parella d ndex : escriu aix ij per a ai, j. El 1678, s'interessa per un sistema de tres equacions i tres incgnites i dna, sobre aquest exemple, la frmula de desenvolupament seguint una columna. El mateix any, escriu un determinant de dimensi 4. Leibniz no publica aquests treballs, que semblen haver estat oblidat abans que els resultats siguin descoberts independentment cinquanta anys ms tard.

Al mateix perode, Kowa Seki publica un manuscrit sobre els determinants, on troba una formulaci general difcil d'interpretar. Sembla donar frmules correctes per a determinants de dimensi 3 i 4, i els signes erronis per als determinants de dimansi suprieure.  El descobriment quedar sense continutat, a causa de l allament del Jap amb el mn exterior.

Determinants d'una dimensi qualsevol.


El 1748, un tractat d'lgebra pstuma de MacLaurin  rellana la teoria dels determinants, amb l'escriptura correcta de la soluci d'un sistema de quatre equacions i quatre incgnites.

El 1750, Cramer frmula les regles que permeten resoldre un sistema de n  equacions i n  incgnites, per sense donar-ne la demostraci. Els mtodes de clcul dels determinants sn llavors delicats, dons es fonamenten en la noci de permutacions parells i senars .

Els matemtics s'apoderen d'aquest nou objecte, amb articles de Bzout en 1764, de Vandermonde  en 1771 (sorprenentment sense obtenir el clcul del determinant de la matriu de Vandermonde actual).  El 1772, Laplace estableix les frmules de recurrncia que porten el seu nom. L'any segent, Lagrange descobreix la relaci entre el clcul dels determinants i dels volums.

Gauss  utilitza per primera vegada la paraula determinant, en els Disquisitiones arithmeticae el 1801. L'utilitza pel que qualifiquem avui de discriminant d'una qudrica que s un cas particular del determinant modern. s igualment a prop d'obtenir el teorema sobre el determinant d'un producte.

 Aparici de la noci moderna de determinant . 

Cauchy s el primer en fer servir la paraula determinant en el seu sentit modern. Es pot llegir al seu article de sntesi de ms de vuitanta pgines sobre la qesti:

El Sr. Gauss se n'ha servit amb avantatge en les seves Investigacions analtiques per descobrir les propietats generals de les formes del segon grau, s a dir dels polinomis de segon grau de dues o ms variables, i ha designat aquestes mateixes funcions sota el nom de determinants. Conservar aquesta denominaci que subministra a un mitj fcil d'enunciar els resultats ; observar noms que es dna de vegades a les funcions de qu es tracta el nom de resultants a dos o a diverses variables. Aix les dues expressions segents: determinant i resultant, hauran de ser vistes com a sinnimes. 

Representa una sntesi dels coneixements anteriors, aix com de proposicions noves com el fet que l'aplicaci transposada no modifica el determinant aix com la formula del determinant d'un producte. Binet proposa igualment una demostraci aquest mateix any. Ms tard, Cauchy posa les bases de l'estudi de la reducci d'endomorphismes .

Publicant els seus tres tractats sobre els determinants el 1841 al journal de Crelle, Jacobi  dna una verdadera notorietat a la notion. Per primera vegada, presenta mtodes de clcul sistemtics, sota forma algortmica. Es fa igualment possible avaluar determinants de funcions amb el naixement del jacobi.

El quadre matricial s introdut pels treballs de Cayley i Sylvester. Cayley s igualment l'inventor de la notaci dels determinants amb barres verticals ; estableix la frmula de clcul de la inversa.

La teoria es complerta amb l'estudi de determinants que tenen propietats de simetria particulars i amb la introducci del determinant en nous camps de les matemtiques, com el wronski per a les equacions diferencials lineals.

 Primers exemples : rees i volums.

Els clculs d'rees i de volums en forma de determinants en espais euclidians apareixeran com casos particulars d'una noci ms general de determinant. La lletra majscula D (Det) es fa servir de vegades reservada per indicar-los.

 Determinant de dos vectors en el pla euclidi .

Sigui P el pla euclidi amb l orientaci usual. El determinant dels vectors X i X   ve donat per l'expressi analtica
;
O, de forma equivalent, per l expressi geomtrica 
;
En la qual  s l'angle orientat format pels vectors X i X  .

 Propietats .
 el valor absolut del determinant s igual a l'rea del parallelogram definit per X i X   (( s en efecte l'alada del parallelogram, d'on A = Base*Altura).
 el determinant s nul si i noms si els dos vectors sn collineals (el parallelogram es fa una lnia).
En efecte aquesta anullaci apareix com un senzill test de proporcionalitat dels components dels vectors pel producte vectorial. ;
 El seu signe s estrictament positiu si i noms si la mesura de l'angle (X, X  ) s compresa en ]0,
 l'aplicaci determinant s bilineal : la linearitat respecte al primer vector s'escriu;
;
i respecte al segon vector s'escriu
;


La figura, en el pla, illustra un cas particular d'aquesta frmula. Representa dos parallelograms adjacents, l'un definit pels vectors u i v (en verd), l'altre pels vectors u' i v (en blau). s fcil visualitzar sobre aquest exemple l'rea del parallelogram definit pels vectors u+u' i v (en gris) : s igual a la suma de les rees dels dos parallelograms precedents, a la qual es treu l'rea d'un triangle, i s  afegeix l'rea d'un altre triangle igual. Els dos triangles es corresponen per translaci,es verifica la frmula segent Det(u+u', v)=Det(u, v)+Det(u', v).

Aquest dibuix correspon a un cas particular de la frmula de bilinealitat ja que les orientacions han estat escollides per tal que les rees tinguin el mateix signe, per ajuda a entendre el significat geomtric.

 Generalitzaci .

s possible definir la noci de determinant en un pla euclidi orientat provet d'una base ortonormal directa B, utilitzant les coordenades dels vectors en aquesta base. El clcul del determinant dna el mateix resultat independentment de quina sigui la base ortonormal directa escollida per al clcul.

 Determinant de tres vectors en l'espai euclidi.

Sigui E l'espai euclidi amb l orientaci usual de dimensi 3. El determinant de tres vectors dE ve donat per



Aquest determinant tamb porta el nom de producte mixte.

 Propietats .
 el valor absolut del determinant s igual al volum del paralleleppede definit pels tres vectors.
 el determinant s nul si i noms si els tres vectors estan continguts en un mateix pla (paralleleppede pla);
 L aplicaci determinant s trilineal: ;


Una illustraci geomtrica d'aquesta propietat es dona a la figura 3, per dos paralleleppedes adjacents, s a dir posseint una cara comuna. La igualtat segent esdev intutiva
.

 Interpretaci del signe del determinant : orientaci.



En el pla, el signe del determinant s'interpreta com el signe de l'angle orientat.

En l'espai a tres dimensions, el cub unitat serveix de referncia. El seu determinant val un. Un paralleleppede no pla posseeix un determinant positiu si s possible obtenir-lo deformant continuament ( sense aixafar-lo mai) el cubica unitat.

El determinant s en canvi negatiu si s necessari aplicar a dems una simetria, s a dir si el cub unitat no pot ser obtingut ms que deformant el paralleleppede, i desprs observant el resultat d'aquesta deformaci en un mirall.



Plantejament intutiu del determinant d'una aplicaci lineal .

Una aplicaci lineal s una aplicaci que transforma les coordenades d'un vector de manera lineal. Per exemple en l'espai de dimensi 3, l'aplicaci s lineal si les coordenades x, y  i z d'un vector tenen per a imatge x', y' i z' amb :

on a, b,c..., i sn nombres. La figura segent illustra dos casos d aplicacions lineals.

En el primer cas, el cub groc s transformat en un paralleleppede illustrat en verd. En el segon cas, el cub groc s transformat en un volum aixafat, un quadrat vermell (s a dir que alguns dels vrtex del cub inicial tenen la mateixa imatge per l'aplicaci lineal). Aquests dos casos corresponen a situacions diferents en matemtiques. La primera funci del determinant s de subministrar un mitj de separar aquests casos. 



Per ser ms precs, el determinant d'una aplicaci lineal s un nombre, que representa un factor multiplicatiu per als volums. Si el cub groc s de volum 1, llavors el volum de la imatge del cub verd s el valor absolut del determinant de la primera aplicaci. La segona aplicaci t un determinant nul, el que correspon a un aixafament dels volums. 

El signe del determinant s positiu si s possible deformar contnuament el cub groc per obtenir el verd. En canvi s negatiu si s necessari aplicar-hi a ms una simetria. 

De fet aquesta propietat no s verdadera noms per al cub unitat groc. Tot volum transformat per una aplicaci lineal resulta multiplicat pel valor absolut del determinant. 

El determinant existeix per a les aplicacions lineals d'un espai en si mateix fins i tot en el cas de ms de tres dimensions, sempre que es tracti d un nombre finit de dimensions. En efecte, la noci de volum pot ser generalitzada : aix un hipercub que tingui les sevesarestes de longitud 2 en un espai euclidi de dimensi n tindria un determinant (mena de  hipervolum ) de 2n. Per contra si l'espaia cont una infinitat de dimensions, llavors el determinant no t sentit.

Marc d'utilitzaci.
 Determinant i equacions lineals.
Existeix un cas de clcul numric molt freqent per als enginyers, els fsics o els economistes. Es tracta de la resoluci d'un sistema d'equacions lineals. Si el sistema posseeix tantes equacions com variables, es pot esperar l'existncia i la unicitat d'una soluci. Per no s sempre el cas, per exemple en cas de repetici de la mateixa equaci, hi haur una multiplicitat de solucions.

Ms precisament, en un sistema de n equacions i n incgnites es pot associar un determinant. L'existncia i la unicitat de la soluci s obt si i noms si el determinant s diferent de 0. Aquest problema s l'origen histric de la introducci dels determinants.

s possible, no noms de garantir l'existncia i la unicitat de la soluci, sin que la regla de Cramer permet un clcul exacte de la soluci amb l'ajuda de determinants. Aquest mtode no s ni el ms rpid, ni el ms senzill, es fa servir poc per als clculs explcits, no obstant aix s til per establir certs resultats terics, tal com la dependncia respecte als parmetres.

 Relaci amb l'aixafament dels volums.

Un sistema de 3 equacions lineals amb 3 incgnites pot ser posat en forma d'una equaci lineal u(X)=B on X=(x, y,z) s un vector, els components del qual sn les incgnites del sistema, u una aplicaci lineal de l'espai i B un vector. La resoluci del sistema pot ser formulada de manera geomtrica : el vector B s la imatge d'un cert vector X per u? Aquest ltim s nic ? El determinant de u dona la resposta : l'existncia i la unicitat s obtenen si i noms si no s nul.

La figura 5 permet un enfocament intutiu d'aquest resultat. N'hi ha prou amb considerar una pavimentacide l  espai amb el cub groc i les seves imatges per translacions segons les tres direccions. Una famlia de cubs grocs adjacents omplen llavors tot l'espai.
 Si el determinant no s nul, llavors la imatge d'aquest paviment s un paviment de paralleleppedes de color verd, omplint igualment tot l'espai. Aix significa que tots els vectors de l'espai sn vectors imatges. Sobretot, la incgnita est ben recoberta per un dels volums verds. s imatge d'un vector.
 Per contra, si el determinant s nul, llavors la imatge del paviment no omple l'espai sencer. En l'exemple del cub aixafat vermell, no omple ms que un pla. Certs vectors mai no sn imatge de cap vector, altres sn la imatge de diversos vectors alhora.

Ms generalment, per a un sistema de n equacions i n incgnites, el determinant indica si les imatges per u omplen l'espai sencer o noms un subespai.

 Determinant i reducci.
Les aplicacions lineals apareixen no noms en geometria elemental sin tamb en nombrosos mbits avanats com certes resolucions d'equacions diferencials, la definici d'algoritmes rpids o la resoluci de problemes terics. s important comprendre el seu comportament.

Una eina d'anlisi fecunda consisteix a catalogar els eixos privilegiats, segons els quals l'aplicaci es comporta com una dilataci, multiplicant les longituds dels vectors per una de constant. Aquesta relaci de dilataci es diu valor propi i els vectors als quals s aplica vectors propis.

El fenomen d'aixafament dels volums pot ser mesurat per un determinant. Correspon en cas que, segons una certa direcci, els vectors sn multiplicats per una relaci de dilataci igual a 0 (valor propi nul). Ms generalment, tots els valors propis poden ser obtinguts pel clcul d'un determinant a parmetre, dit polinomi caracterstic.

Determinant i integral mltiple.

Tal com mostra l'enfocament intutiu, el determinant caracteritza la modificaci de volum d'un paralleleppede per un endomorfisme. La integral mltiple s una eina de determinaci dels volums en el cas general. Utilitza la noci de determinant en el marc del canvi de variables. Llavors el determinant pren el nom de jacobi. Pot ser imaginat com la relaci dels volums elementals abans i desprs de canvi de variables, usant la terminologia dels elements diferencials.

Ms precisament, el comportament d'una aplicaci diferenciable a l entorn d'un punt s en primer ordre, equivalent al terme de modificaci de volum, de una aplicaci lineal que t com a determinant el jacobi.

  Determinant i esmortement en les equacions diferencials .


En fsica, sobretot en mecnica del punt,s freqent  l'equaci diferencial lineal d'ordre dos Es presenta sota la forma  on a,b,c poden ser coeficients constants o ms generalment funcions (per exemple del temps). El terme   e diu factor d'esmortement.

Aquesta equaci diferencial s  associa a un determinant, dit wronski. S'interpreta com una rea en el pla (y, y') dit espai de les fases pels fsics. Aquesta rea continua sent constant en el transcurs del temps si el terme d'esmortement s nul, disminueix de manera exponencial si s estrictament positiu. Encara que no sempre es possible presentar una soluci explcita, el wronski sempre s calculable.

El wronski pot ser generalitzat a totes les equacions diferencials lineals.

 Definici del determinant.
 Origen de la construcci del determinant.

Les nocions de parallelogram i de paralleleppede es generalitzena un espai vectorial E de dimensi finita n sobre .  A n  vectors x1, ..., xn de E s associa un paralleltop. Es defineix com la part de E formada pel conjunt de les combinacions dels xi amb coeficients compresos entre 0 i 1
;
Conv veure en aquest paralleltop una mena de llamborda obliqua.

Quan l'espai est provet d'un producte escalar, s possible definir el volum d'aquest paralleltop, de vegades dit el seu hipervolum per subratllar que la dimensi de l'espai concernit no s per fora 3. Verifica les propietats segents : 
 els volums de dues llambordes adjacents per una cara, s'afegeixen;
 la multiplicaci d'un dels vectors que defineixen la llamborda per una de constant produeix la multiplicaci del volum per aquesta constant ;
 el volum d'una llamborda formada per la repetici del mateix vector (que constitueix un cas particular de llamborda plana), s nul. ;

Un canvi de producte escalar sobre l'espai E modifica les mesures de longituds, angles, i per tant de volums. Tanmateix la teoria dels determinants ensenya que tret d una constant multiplicativa , no existeix ms que un nic mtode de clcul dels volums en un espai vectorial de dimensi n. 

Reprenent un espai vectorial sense estructura particular, la noci de determinant t per objectiu donar un sentit intrnsec al volum del paralleltop, sense referncia a un producte escalar per exemple, s a dir de construir una funci f, que a x1, ..., xn  els associa un nombre real, i verifica les propietats precedents. Tal aplicaci es diu una forma n - lineal alternada.

 Formes n - lineals alternades .

La noci de forma n - lineal alternada generalitza les propietats precedents. Es defineix com una aplicaci de En  en  que s : 
 lineal en cada variable. Aix per la vectors x1, ..., xn, x'i i dos escalars a i b;
;
 alternada, significa que s'anulla cada vegada que s avaluada sobre una tupla que contingui dos vectors idntics;


L'article aplicaci multilineal procedeix a l'estudi sistemtic de les formes n- lineals alternades sobre un espai vectorial de dimensi n.

El resultat principal s la possibilitat de remetre el clcul de la imatge de  al d'imatges dels vectors de base per n- linealitat. A ms a ms el carcter alternat permet canviar l'ordre dels vectors, de manera que n'hi ha prou amb conixer la imatge  dels vectors d'una base, pres en l'ordre, per conixer f. Posar els vectors en l'ordre fa intervenir la noci de permutaci.

Teorema

El conjunt An(E) de les formes n- lineals alternades sobre un espai vectorial de dimensi n constitueix un espai vectorial de dimensi 1.
Ames, si  s una base de E, es pot expressar la imatge d'una tupla de vectors per

;
amb Xij la i-ena component de xj i   que denota el signe de la permutaci (un per a una permutaci parell, -1 per a una de senar).

 Determinant d'una famlia de n vectors en una base.

Definici

Se suposa E provet d'una base . L'aplicaci que determina en base B s l'nica forma n- lineal alternada sobre E que verifica , abreviat en 
Cal representar-se aquesta quantitat com una mena de volum de llamborda, relativament a la base B.

Formula de Leibniz


Siguinx1,...xn els vectors de E. s possible representar aquests n vectors per n matrius columna, formant per juxtaposici una matriu quadrada X.
El determinant de x1,...xn  relatiu a la base B val llavors

;
Aquesta frmula porta de vegades el nom de Leibniz. Presenta poc inters pel clcul prctic dels determinants, per permet establir diversos resultats terics.

En fsica, es troba sovint la frmula de Leibniz expressada amb l'ajuda del smbol de Levi-Civita, utilitzant la convenci d'Einstein per al sumatori dels index :
;

Frmula de canvi de base

Si B i B   sn dues bases de E, les aplicacions determinants corresponents sn proporcionals (amb una relaci de proporcionalitat no nulla)
;
Aquest resultat s conforme a la interpretaci en termes de volum relatiu.

 Determinant d'una matriu .

Sigui unamatriu A=(aij) quadrada d'ordre n de coeficients reals. Elsvectors columna de la matriu es poden identificar amb elements de l'espai vectorial . Aquest ltim s provet d'una base cannica.

Llavors es possible definir el determinant de la matriu A com el determinant del sistema dels seus vectors columnes relativament a la base cannica. S escriu det(A) ja que no hi ha ambigitat sobre la base de referncia.

Per definici fins i tot, el determinant depn de manera lineal de cada columna, i s nul quan dues columnes sn iguals. El determinant de la matriu identitat val 1. Finalment verifica la frmula de Leibniz
 

Aquest determinant s escriu freqentment amb barres verticals :
;

La presentaci matricial aporta una propietat essencial : una matriu t igual determinant que la seva transposada
;

El que significa que el determinant de A es veu tamb com el determinant del sistema dels vectors lneals, relativament a la base cannica.



Determinant d'un endomorfisme.

Sigui u un endomorfisme d'un espai vectorial de dimensi finita. Totes les matrius representatives de u tenen el mateix determinant. Aquest valor com es diu el determinant de u.
El determinant de u s el valor pel qual u multiplica els determinants dels vectors

;



Els endomorfismes de determinant 1 conserven el determinant dels vectors. Formen un subgrup de Gl(E), notat Sl(E), i dit grup especial lineal. En un espai real de dimensi dos, es conceben com les aplicacions lineals que conserven les rees orientades, en dimensi tres els volums orientats.

Es demostra que aquest grup s generat per les transvections, dels quals la matriu en una base adaptada s de la forma





Per construcci del propi determinat dels endomorfismes, dues matrius semblants tenen el mateix determinant.

Propietats.

Tret d'efectuar la tria d'una base, s possible enunciar aquestes propietats al marc matricial.

  Carcter n - lineal alternat.

La aplicaci determinant sobre les famlies de vectors s una forma multilineal alternada. Utilitzar aquesta propietat sobre una matriu demana d'expressar el sistema de vectors columnes, o de vectors lnies.
Per exemple si la matriu A admet per a columnes C1, ..., Cn amb Ci  de la forma Ci=aC 'i+C ' 'i

;

Heus aqu l'efecte de les operacions elementals sobre les columnes de la matriu
 multiplicar una columna per a, implica la multiplicaci del determinant pel mateix valor ;
 intercanviar dues columnes, implica la multiplicaci del determinant per -1;
 afegir en una columna una combinaci lineal de les altres columnes no modifica el determinant.

Si totes les columnes sn multiplicades per a, el resultat s una multiplicaci per an del determinant
;

Per contra, no existeix cap frmula senzilla per expresar el determinant de la suma A+B de dues matrius. En efecte, aplicar la multilinearitat respecte a les columnes demana d'escriure les columnes de la suma com a Ai+Bi, desprs d'aplicar n vegades la propietat de linearitat. Finalment, el determinant de A+B s'escindeix en una suma de 2n  determinants hbrids det(A1, A2, B3, A4,..., Bn), formats d'un cert nombre de columnes de A i de B.
s possible efectuar igualment operacions elementals sobre les files, que tenen les mateixes propietats que les operacions sobre les columnes. Operar sobre les files seguint la tcnica del pivot de Gauss dona un mtode sistemtic clcul dels determinants ; s el mtode ms efica per regla general.



 Propietats de morfisme i d'anullaci.


Cas d'anullaci dels determinants

 el determinant d'un sistema de n vectors s nul si i noms si aquest sistema s linealment dependent (i aix s vlid sigui quina sigui la base de referncia);
 el determinant d'una matriu (o d'un endomorfisme) s nul si i noms si aquesta matriu (o endomorfisme) s no invertible.

Aquestes propietats expliquen el paper essencial que poden jugar els determinants en lgebra lineal. Constitueixen una eina fonamental per provar que una famlia de vectors s una base.

 Demostraci del cas d'anullaci  ;

 si el sistema s linealment dependent, una columna s combinaci lineal de les altres. Per una operaci elemental, s possible de transformar-lo en un determinant que tingui una columna mula, per tant el determinant s nul. ;
 si el sistema s independent, s possible considerar-lo com una base B  i aplicar-li la frmula de canvi de bases : detB(B ').detB ' (B)=1.


Propietat de morfisme

;
 aix si M s invertible llavors ;
 i el determinant s un morfisme de grups de  en ;

Demostraci de la propietat de morfisme ;

 La doble aplicaci de la frmula per a la imatge d'una famlia de vectors dna el resultat, prenent els vectors imatges dels vectors de la base B mateixos;
;

Existeix una generalitzaci de la frmula de determinant d'un producte per al cas de dues matrius rectangulars : s la frmula de Binet-Cauchy.

 Adjunts i frmula de recurrncia.



Sigui A una matriu quadrada de dimansi n, i A(x) la matriu que t els mateixos coeficients que A, excepte el terme d'ndex i, j que val ai, j+x (s la modificaci d'un dels coeficients de la matriu, tota la resta es conserva igual). Per la frmula de linearitat per a la j - ssima columna, s possible establir


El terme escrit Cofi, j es diu l adjunt d ndex i, j. Es calcula de la manera segent : Escrivint M(i;j) determinant de la submatriu deduda de M per supressi la lnia i i la columna j, ' adjunt s (-1)i+j vegades M(i;j).
Admet les interpretacions segents

 multiplicant per x el coeficient d'ndex i, j  de la matriu (conservant tota la resta igual) torna a resultar l augment del determinant de x vegades l adjunt corresponent;
 l adjunt s la derivada del determinant de la matriu A(x);

Formules de Laplace


Si n>1 i A s una matriu quadrada de dimensi n llavors s possible de calcular el seu determinant en funci dels coeficients d'una sola columna i dels adunts corresponents. Aquesta frmula, dita frmula de Laplace, permet transformar el clcul del determinant a n clculs de determinants de dimensi n-1.

Frmula de desenvolupament respecte a la columna j;
 ;
 Es pot donar igualment una frmula de desenvolupament respecte a la fila i;
 ;

Matriu adjunta i clcul de la inversa

La matriu d adjunts de A, o comatriu de A s la matriu constituda pels adjunts de A. Generalitza les frmules de desenvolupament del determinant respecte a les files o columnes
;

La matriu transposada de la matriu d adjunts es diu matriu complementria de A. Si A s invertible, la inversa de A s un mltiple de la matriu complementria. Aquest enfocament ofereix una frmula de la matriu inversa, que no requereix res ms que clculs de determinants
;

  Variacions de la funci determinant .

La frmula de Leibniz mostra que el determinant d'una matriu A s'expressa com a sumes i productes de components de A. No s doncs sorprenent que el determinant tingui bones propietats de regularitat.

 Determinant dependent d'un parmetre .

S  s una funci de classe  amb valors a les matrius quadrades d'ordre n, llavors  s igualment de classe .

La frmula de derivaci s'obt fent intervenir les columnes de A
;
Aquesta frmula s formalment anloga a la derivada d'un producte de n  funcions numriques.

 Aplicaci determinant sobre l'espai matrius .

 L'aplicaci que a la matriu A li associa el seu determinant s continua.

Aquesta propietat presenta conseqncies topolgiques interessants : aix el grup GLn () s un obert, el subgrup SLn() s un tancat.

 Aquesta aplicaci s derivable i fins i tot .

El desenvolupament en srie de Taylor limitat al primer terme del determinant a l entorn de A s'escriu
;
s a dir que en Mn() provet del seu producte escalar cannic, la matriu d adjunts s'interpreta com el gradient de l'aplicaci determinant

Per al cas on A s la identitat

El carcter derivable permet afirmar que GLn()  s un grup de Lie.

 s tamb el polinomi que fa de GLn() una varietat algebraica.

Aquestes frmules porten de vegades el nom d'identitats de Jacobi. S expliquen a l article matriu d adjunts.

 Generalitzaci als espais vectorials sobre altres cossos i en els mduls .

Les diferents definicions i propietats de la teoria dels determinants s'escriuen de manera idntica en el marc dels espais vectorials complexos i de les matrius de coeficients complexos. El mateix sobre tot cos commutatiu, excepte per al pargraf variacions de la funci determinant que llavors no t sentit.

Quasi l totalitat de la teoria dels determinants encara pot ser estesa a les matrius a coeficients en un anell commutatiu A i amb els mduls de dimensi finita sobre A. L'nic punt de divergncia s la caracteritzaci de l'anullaci dels determinants.

Aix una matriu de coeficients en un anell commutatiu A s invertible si i noms si el seu determinant s invertible a A.

La qesti de l'algoritme de clcul del determinant s'ha de reprendre. En efecte, el mtode del pivot de Gauss demana d efectuar divisions, el que no s possible a l'anell A mateix. Les frmules de Leibniz o de Laplace permeten fer un clcul sense divisi, per continuen sent molt costoses en temps de cmput. Existeixen algoritmes ms raonables, en els quals el temps d'execuci s d'ordre n4  ; sobretot, l'algoritme del pivot Gauss s'adapta en el cas d'un anell euclidi, aquesta adaptaci s descrita a l'article sobre el teorema dels factors invariants. El lloc web de la universitat lliure de Berln proposa un document de referncia sobre la qesti dels algoritmes sense divisi (en angls).

 Notes .



 Vegeu tamb .

Complements tcnics
 Clcul de determinants;
 aplicaci multilineal;
 Matriu d adjunts;

lgebra :
 Resultant de dos polinomis, i el discriminant que n s un cas particular;
 Polinomi caracterstic;
 Regla de Cramer;

Anlisi :
 Wronski;
 Jacobi;
 Hessi, lligat a l estudi dels punts crtics;

Geometria :
 Determinant de Gram;
 Forma volum;
 Orientaci;
 Producte vectorial;

Fsica de partcules :
 Determinant de Slater;

 Bibliografia .

  ;
   ;
 Henri Cartan, Cours de calcul diffrentiel, Paris, Hermann, 1977 ;
 . ;

 Enllaos externs .

 Les matemtiques de secundaria, aplicacions lineals per Xavier Hubaut;
 Formes multilineals i determinant en les matemtiques;
 Un clcul en lnia de determinants en angls;
 Un lloc web en angls sobre la histria de les matrius i dels determinants;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304745" title="Aston Butterworth" nonfiltered="434" processed="434" dbindex="120456">
 Aston Butterworth  s un constructor angls de cotxes que va arribar a construir monoplaces per disputar curses a la Frmula 1. 


 Histria .

Aston Butterworth va ser fundada per Bill Aston, que va decidir construir monoplaces per disputar la Frmula 2 copiant el xasss de Cooper i posant-hi un motor fer per Archie Butterworth.

Per problemes econmics no van poder seguir amb el desenvolupament dels cotxes i van tenir que deixar la competici.


 A la F1 .

A les temporades 1952 i 1953 el campionat de Frmula 1 i de Frmula 2 va ser el mateix, disputant alhora les curses per aconseguir ms monoplaces corrent i per tant, ms espectacle.

Va haver-hi presncia de cotxes Aston Butterworth en un total de 4 curses de la F1, totes dins la temporada 1952. 


 Resultats a la Frmula 1 .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304755" title="Fresno el Viejo" nonfiltered="435" processed="435" dbindex="120457">


Fresno el Viejo s un municipi de la provncia de Valladolid, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304756" title="Fuensaldaa" nonfiltered="436" processed="436" dbindex="120458">


Fuensaldaa s un municipi de la provncia de Valladolid, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304757" title="Matapozuelos" nonfiltered="437" processed="437" dbindex="120459">


Matapozuelos s un municipi de la provncia de Valladolid, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304758" title="Mayorga" nonfiltered="438" processed="438" dbindex="120460">


Mayorga s un municipi de la provncia de Valladolid, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al nord amb la provncia de Lle (entre altres municipis Izagre), a l'est amb Saelices de Mayorga, Villalba de la Loma i Villagmez la Nueva, i al sud amb Castroponce i Castrobol.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304759" title="Mojados" nonfiltered="439" processed="439" dbindex="120461">


Mojados s un municipi de la provncia de Valladolid, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304760" title="Montemayor de Pililla" nonfiltered="440" processed="440" dbindex="120462">


Montemayor de Pililla s un municipi de la provncia de Valladolid, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304762" title="Nava del Rey" nonfiltered="441" processed="441" dbindex="120463">


Nava del Rey s un municipi de la provncia de Valladolid, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Administraci.



 Demografia . 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304763" title="Eric Bogosian" nonfiltered="442" processed="442" dbindex="120464">

Eric Bogosian s un actor, autor dramtic i guionista americ d'origen armeni, nascut a Woburn, Massachusetts, el 24 d'abril de 1953.

Traduccions al catal.
 Trucades a mitjanit. Direcci de Pere Planella, (1991) ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304764" title="Zaratn" nonfiltered="443" processed="443" dbindex="120465">


Zaratn s un municipi de la provncia de Valladolid, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Poblaci.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304771" title="LaFee" nonfiltered="444" processed="444" dbindex="120466">


LaFee (n. Stolberg, Alemanya, 1 de desembre de 1990) s el pseudnim de la cantant de pop alemanya Christina Klein. Encara que s popular en pasos europeus, especialment a Alemanya i ustria, LaFee ha venut ms de 450.000 lbums a tot el mn.

Biografia.
Christina Klein va nixer el 1 de desembre de 1990 a Stolberg (Rheinland), Alemanya. s la filla petita del motociclista Bernhard Klein i la seva dona d'origen grec Keriakoulla. LaFee i el seu germ gran, Andreas, van ser criats a Stolberg, on la seva mare dirigeix un restaurant de menjar grec.

LaFee va ser descoberta als 13 anys d'edat pel productor musical Bob Arnz mentre ella feia una pardia de la can "Mandy", denominada "Handy", en un concurs de cant per a nens que es transmetia per televisi.

"Virus", el seu primer single, era una can dedicada a la seva ex-millor amiga que li va prendre al nuvi. El tema va ser un xit i es va collocar entre els primers llocs de totes les llistes, Virus va ser llanat el 10 de mar de 2006. Recolzada per la revista alemanya BRAVO i el canal de msica VIVA, les seves idees van ser transmeses a l'escriptor de canons Gerd Zimmermann i a Bob Arnz per interpretar-les.

Les canons de LaFee tracten generalment de sentiments i vivncies propis d'una adolescent, per tamb toquen temes ms seriosos, com el abs sexual infantil, la bulmia, la mort, la confiana, l'abs escolar i la sollitud.

El seu estil musical s molt variat, hi ha una gran evoluci des del seu primer disc LaFee fins a Jetzt erst recht. Ara LaFee intenta conquerir diversos pasos d'Europa, entre ells Frana, on ja ha fet algun concert, Itlia, on ha aparegut a l'MTV o Espanya, on ja es pot aconseguir el seu segon lbum.

La Banda.
La banda de Lafee, est formada per 4 nois:
Goran Vujic, el baixista. Va nixer el 2 de desembre de 1982 i la seva msica preferida s Weather Report.
Ricky Garcia, el guitarrista. Va nixer el 23 de febrer de 1982 i la seva msica favorita s Steve Vai i Satriani.
Tamon, el baterista. Va nixer el 22 de novembre de 1987 i la seva msica preferida s tot el que sigui rock o metal.
Klaus, el pianista. Va nixer el 22 de novembre de 1978 i la seva msica preferida s Audioslave i The Rasmus.

Anteriorment, hi havia un cinqu component de la banda, Omar, que tocava el baix, que va abandonar la banda desprs de gravar el vdeo de "Was ist das".

Discografia.
 lbums .


 Singles .


 DVD's .


Premis.
2008.
 Echo award for Best Singer Female;
2007.
 Echo award for Best Singer Female;
 Echo award for Best Newcomer Female;
 Bravo Silver-Otto for Best Pop Singer Female;
 Goldene Stimmgabel Goldene Stimmgabel;
 Kids' Choice Award for Favourite Singer;

Enllaos externs.
Lloc web oficial ;
Lloc web oficial  ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304779" title="Ramessesnakht" nonfiltered="445" processed="445" dbindex="120467">
Ramessesnakht o Ramsesnakht fou gran sacerdot d'Amon a Tebes, en els regnats de Ramss IV (vers 1150) fins al de Ramss IX (vers 1126 a 1108 aC). Era fill de Merubaste (cap dels secretaris del senyor de les Dues Terres) i estava casat amb Adjedet-Aat, filla del primer profeta de Nekhbet de nom Setau , amb la que va tenir al menys tres fills Nebamun, Amenhotep, i Tamerit (aquesta casada amb el gran sacerdot d'Amon, Amenemope, segons les dades de la tomba d'aquest, la TT148).

Se sap que a l'any 3 de Ramss IV, al comenament de l'exercici del seu crrec, va dirigir una expedici al Wadi Hammamat a la busca de pedra; segons una estela que recorda l'expedici, portava 8.368 homes una part dels quals eren militars.

Un escriv de nom Panaho s esmentat al seu servei (i al de Wentawuat). Un virrei de Nbia portava el mateix nom segons una inscripci del temple d'Hatshepsut a Buhen per no se sap si era el mateix personatge.

La seva tomba es la TT293.

Nota .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304781" title="George Stubbs" nonfiltered="446" processed="446" dbindex="120468">
George Stubbs. 25 d'agost de 1724, Liverpool -  10 de juliol de 1806, Londres. Fou un pintor i gravador angls, conegut sobretot per les seves obres de cavalls.
 Biografia .

La informaci que es conserva sobre la seva vida s molt dispersa, i es troba sobretot  en unes notes escrites a m per un artista amic, Ozias Humphry, al final de la vida de Stubbs. Stubbs va ser durant algun temps aprenent d'un pintor i gravador de Lancashire anomenat Hamlet Winstanley, per aviat el va abandonar disgustat pel mtode, que consistia en copiar d'altres obres. Aleshores va comenar un aprenentatge autodidacte. A la dcada de 1740 va treballar com a retratista al nord d'Anglaterra i, des del 1745 a 1751 va estudiar anatomia humana a l'Hospital del Comtat de York. Mostrava passi per l'anatomia des de la seva infantesa, i un dels seus treballs ms antics que es conserva s un conjunt d'illustracions per a un llibre de text sobre ginecologia que es va publicar el 1751.

Al 1755 va visitar Itlia. Quatre anys ms tard li diria a Ozias Humphry que el seu motiu va ser "convncer-se que la natura fou i sempre s superior a l'art grec o rom, i havent renovellat aquesta convicci, immediatament va decidir de tornar a casa". Ms tard va llogar una granja a Lancashire i va passar 18 mesos disseccionant cavalls. Es va traslladar a Londres prop de 1759 i el 1766 va publicar L'anatomia del cavall. Els seus dibuixos originals es troben actualment a la collecci de la Royal Academy.

Abans tamb de qu es publiqus el llibre, els dibuixos de Stubbs van ser vists per mecenes de l'aristocrcia, que van reconixer que el seu treball era ms precs que els d'anteriors pintors equins com James Seymour i John Wootton. A 1759 el tercer Duc de Richmond li va encarregar tres grans pintures, el que va assegurar la seva carrera. Per a 1763 havia produt treballs per a molts ms ducs i d'altres senyors, el que li va permetre de comprar una casa a Marylebone, una zona elegant de Londres, on va viure la resta de la seva vida.
 Obra .



El seu treball ms fams s probablement Whistlejacket, una pintura d'un cavall encabritat que li va encarregar el Marqus de Rockingam, que ara es troba a la National Gallery de Londres. Aquesta, juntament amb altres dues pintures, encarregades per Rockingam van trencar amb la convenci de tenir fons anodins. Durant la dcada de 1760 va produir un ampli ventall de quadres de cavalls, representats  en grups o individualment, acompanyats en ocasions per gossos. Sovint va pintar cavalls acompanyats dels seus mossos de quadra. Mentrestant va continuar acceptant encrrecs de retrats de persones, entre ells, alguns de retrats de grups. Des del 1761 a 1776 va exposar a la Society of Artists, per el 1775 es va afiliar en canvi a la ms prestigiosa Royal Academy.

Stubbs va pintar tamb d'altres animals extics, com ara lleons, tigres, girafes, mones  i rinoceronts, que va poder observar en reserves privades. Va comenar a interessar-se en el tema d'un cavall salvatge amenaat per un lle, i va pintar moltes variacions d'aquest tema. Aquestes i d'altres obres es van fer molt conegudes a l'poca a causa dels gravats del seu treball, que van aparixer a les dcades de 1770 i 1780.

Tamb va realitzar pintures histriques, molt menys apreciades. Des de finals de la dcada de 1760 va produir algunes obres en esmalt. A la dcada de 1770 Josiah Wedgwood va desenvolupar un nou tipus de  panel esmaltat a petici de Stubb. Tamb a la dcada de 1770 va pintar retrats de gossos  allats per primera vegada, el que li va procurar tamb nombrosos encrrecs de senyors que volien retratar les seves caceres amb gossos. Va continuar pintant activament fins una avanada edat. A la dcada de 1780 va pintar unes sries pastorals anomenades Haymakers and reapers, i a la fi de la dcada de 1790 va gaudir del mecenatge de Jordi IV, que va pintar a cavall el 1791. El seu ltim projecte, comenat el 1795, va ser A comparative anatomical exposition of the structure of the human body with that of a tiger and a common fowl (Una exposici anatmica comparativa de l'estructura del cos hum amb la d'un tigre i un ocell de corral), gravats que van aparixer entre 1804 i 1806. 

El fill de Stubbs, George Townly Stubbs va ser gravador i impressor.

Enllaos externs.
Imatges d'obres en tate Gallery.;
Imatges d'obres en Liverpool.;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304782" title="Nombre de Deborah" nonfiltered="447" processed="447" dbindex="120469">
El nombre de Deborah s un nombre adimensional emprat en reologia per caracteritzar en quin grau s "fluid" un material. Fins i tot alguns materials aparentment slids "flueixen" si sn observats durant prou temps. L'origen del nom, designat pel Professor Markus Reiner, prov d'una frase escrita per la profetessa Deborah a la Bblia que diu "Les muntanyes fluren davant del Senyor" (Llibre dels Jutges 5:5). 

El nombre de Deborah es defineix com el quocient entre el temps de relaxaci, que carateritza la fludesa intrnseca d'un material, i l'escala de temps caracterstica d'un experiment (o simulaci computacional) que provi la resposta del material. Com ms petit s el nombre de Deborah, ms fluid s el material.

L'equaci s:


;

on 

tc s el temps de relaxaci del material ;
tp s el temps d'observaci.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304784" title="Amenhotep (gran sacerdot d'Amon)" nonfiltered="448" processed="448" dbindex="120470">
Amenhotep fou gran sacerdot d'Amon en temps de Ramss IX, Ramss X i fins a Ramss XI. Fou tamb visir. Era fill de Ramessesnakht.

En temps de Ramss XI (vers 1100 aC), per orde del fara, el virrei de Nbia, Paneshy, el va atacar amb intenci de deposar-lo i el va assetjar al temple de Madinet Habu. Desprs Amenhotep va deixar de ser gran sacerdot per no se sap si va sobreviure. Alguns experts consideren que Paneshy va poder exercir algun temps com a gran sacerdot.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304785" title="Antonio Rossellino" nonfiltered="449" processed="449" dbindex="120471">


Antonio Gamberelli (Settignano, 1427   c. 1478/1481) dit Antonio Rossellino pel color roig del seu cabell, fou un escultor itali. El seu germ gran, del qual va rebre l'ensinistrament, era el pintor Bernardo Rossellino. 

Nat a Settignano, prop de Florncia, era el menut de cinc germans, escultors i pedrapiquers. Es diu que va ser deixeble de Donatello, i s clebre per la mestria i finor dels seus baix relleus. Entre les seues obres ms importants cal destacar el monument funerari al Beato Marcolino (1458) per a l'esglsia de l'Orde dels Predicadors de Forl (avui dia un museu) i el monument del Cardenal Jacopo de Portugal a la Baslica de San Miniato al Monte, Florncia (1461 1467). 

El bust de Matteo Palmieri, al Bargello, est signat i datat l'any 1468. L'any 1470 va fer el sepulcre de la duquessa d'Amalfi, Maria d'Arag, a l'esglsia de Monte Oliveto, Npols; probablement el relleu de la Nativitat sobre l'altar de la mateixa esglsia s tamb de la seua m. Al Bargello es conserva una esttua de Joan Baptista com a noi; tamb un delicat relleu de la Mare de Du i Infant; un Ecce Homo i un bust de Francesco Sassetti. L'anomenada Mare de Du de la Llet, situada en un pilar de la Baslica de la Santa Creu de Florncia s un homenatge a Francesco Neri, qui va morir per una punyalada adreada a Lloren de Mdici. A la Via della Spada de Florncia hi ha un altre relleu remarcable d'una Mare de Du i Infant. Tamb se'n conserven algunes obres al Victoria and Albert Museum de Londres, com ara el bust de Giovanni di San Miniato, un doctor en arts i medicina, signat i datat l'any 1456.

En companyia de Mino da Fiesole, Rossellino va fer els relleus de l'Assumpci de Maria i el Martiri de sant Esteve per al plpit de Prato. A la Pinacoteca de Faenza se'n conserva un bust de Joan el Baptista noi i al Museu del Louvre hi ha un Jess Infant que diversos experts han atribut a Rossellino.

Giorgio Vasari va incloure la biografia de Rossellino al seu llibre Vides dels ms excellents pintors, escultors i arquitectes.

Enllaos externs.

;
Aquest article incorpora text de l'edici de 1913 de la Catholic Encyclopedia: "Antonio di Matteo di Domenico Rosselino" per M.L. Handley, actualment sota domini pblic.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304786" title="Herihor" nonfiltered="450" processed="450" dbindex="120472">
Herihor fou un militar egipci, del temps de Ramss XI. Era d'origen libi i va aconseguir arribar a una posici destacada. Va utilitzar l'exrcit per mantenir l'orde en el regnat de Ramss XI i finalment fou l'encarregat d'expulsar a Panethy, el virrei de Nbia que dominava Tebes, cap al sud.

Llavors va esdevenir tant poders que es va  formar un triumvirat en el que van participar Herihor, nomenat gran sacerdot d'Amon i amb control de l'Alt Egipte, i Esmendes, un poders governador de Tanis, que controlava el Delta. Estava casat amb Nodjmet que se suposa que era la germana (o filla) de Ramss XI. Herihor va agafar el ttol reial a la zona de Tebes, per reconeixent a Ramss XI, i va morir al menys dos anys abans que el fara. Va governar uns sis anys (vers 1080-1074 aC)

Generalment es considerava que el seu successor fou el seu gendre Piankh o Piankhi per darrerament ha sorgit la teoria que en realitat Herihor era gendre i successor de Piankh 

 Nota .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304788" title="Piankh" nonfiltered="451" processed="451" dbindex="120473">
Piankh (Paiankh, Piankhi i altres transcripcions) fou gran sacerdot d'Amon, suposat gendre de Herihor i el seu successor al tron de Tebes vinculat al gran sacerdoci. Recents estudis suggereixen que en realitat fou el sogre d'Herihor i el seu predecessor . La seva dona es deia Hrere o Hereret, i se la suposa filla d'Herihor. Hereret i Piankh foren probablement els pares de Pinedjem I. Piankh va dirigir una fora militar contra Paneshy, virrei de Nbia, que dominava el sud de l'Alt Egipte, i va aconseguir rebutjar-lo cap a Nbia.

Consta que tenia nombrosos crrecs oficials: gran sacerdot d'Amon, escriba del rei, fill del rei de Kush, senyor del pasos del sud, senyor dels graners i comandant dels arquers (cap de policia) de l'Alt Egipte. Va governar un temps a l'entorn de quatre anys (vers 1074-1070 aC) i el va succeir Pinedjem I.

 Nota .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304791" title="Tyti" nonfiltered="452" processed="452" dbindex="120474">
Tyti fou reina d'Egipte, esposa del fara Ramss X.

Est enterrada a la tomba de la Vall de les Reines QV52 i pels seus ttols podria ser al mateix temps filla de Ramss IX (i per tant germana i esposa de Ramss X) i mare de Ramss XI; aquesta reina portava els ttols de Princesa heredera (iryt-p`t), Gran Sacerdotessa (wrt-hzwt), Dola d'amor (bnrt-mrwt), Reina mare (mwt-ntr) senyora de Grcia (nbt-im3t), senyora de les Dues Terres (nbt-t3wy), Gran esposa reial (hmt-niswt-wrt), esposa de Deu (hmt-ntr), Adoradora d'Amon (shmyt-imnw), Filla del Rei (s3t-niswt), Germana del Rei (snt-niswt), Mare del Rei (mwt-niswt).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304795" title="Nebmarenakht" nonfiltered="453" processed="453" dbindex="120475">
Nebmarenakht o  Sahtenefer, fou visir de l'antic Egipte en temps de la Dinastia XX, en els regnats de Ramss IX, Ramss X, i Ramss XI.

El seu nom apareix esmentat a un fragment trobat a la tomba de Ramessesnakht, el gran sacerdot d'Amon. Va exercir el crrec des de al menys l'any  7 de Ramss IX fins al any segon de Ramss XI, i va morir amb uns 65 anys. El seu final no es coneix amb seguretat. Es creu que fou temporalment substitut per Khaemwaset entre l'any 14 i el 17 de Ramss IX, per desprs restaurat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304798" title="Hori II" nonfiltered="454" processed="454" dbindex="120476">
Hori II fou virrei de Nbia d l'antic Egipte, en temps dels faraons Ramss III i Ramss IV. Era fill d'Hori I, que fou tanmateix virrei de Nbia. El seu govern cal situar-lo a l'entorn de l'any 1150 aC.

La seva tomba i la del seu pare s'han trobat a Tell Basta. A Buhen s'ha trobat tamb una referncia a aquest virrei.

Va portar els ttols de fill del rei de Kush, senyor de les terres sagrades d'Amon Ra, rei dels deus i escriv reial.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304801" title="Wentawuat" nonfiltered="455" processed="455" dbindex="120477">
Wentawuat fou virrei de Nbia a l'antic Egipte, en temps de Ramss IX.

Portava el ttol de fill del rei de Kush, senyor de les terres sagrades d'Amon Ra rei dels deus, cap dels estables reials, primer carreter del rei, obridor de portes, secretari d'Amon a Khnum-Weset i gran sacerdot d'Amon de Khnum-Weset. Era fill d'un virrei del que no s'esmenta el nom per que podria ser Hori II. Un escriv de nom Panaho apareix esmentat junt amb aquest personatge.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304803" title="U.D.R. Pineda" nonfiltered="456" processed="456" dbindex="120478">

1. Els inicis. El club es va fundar l'any 1953 i sorg del reagrupament dels diferents equips de bsquet que hi havien llavors a Pineda. La primera temporada de competici fou la de 1953-54 al Campionat de Catalunya, a la 1 Regional i a la segent, 1954-55, es va aconseguir el primer ascens, al Campionat de Catalunya de 1 Divisi. La plantilla de jugadors en aquesta temporada la formaren: Clos, Turr, F. Velasco, Santi, Guinart, Estefanell, Bazaga, Portet, Pou i J. Vil.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304806" title="Galasso Galassi" nonfiltered="457" processed="457" dbindex="120479">
Galasso Galassi (Galasso s una deformaci de Galeazzo), anomenat tamb Galasso Ferrarese va ser un pintor itali del Renaixement actiu sobretot a Ferrara.

Era fill del sabater Matteo Piva i apareix registrat als llibres de comptabilitat de la Casa d'Este entre 1450 i 1453 per la decoraci del palau de Belriguardo. Vasari, que va incloure la seua biografia a les seues Vides dels ms excellents pintors, escultors i arquitectes, el considerava deixeble de Piero della Francesca. Tanmateix, la seua personalitat artstica s prcticament desconeguda en no haver prcticament fonts documentals de la seua trajectria a excepci de l'esmentada biografia de Vasari.

Llevat d'algunes obres d'atribuci dubtosa i no massa segura (dues Muses a Budapest i La Tardor a Berln) no es conserva res de l'obra de Galassi.

Bibliografia.
 Vasari, Giorgio, Le Vite de' pi eccellenti pittori, scultori, e architettori, edici de Luciano Bellosi i Aldo Rossi. Traducci castellana. Ediciones Ctedra, Madrid, 2002. ISBN 8437619742.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304808" title="Paneshy" nonfiltered="458" processed="458" dbindex="120480">
Paneshy (Panehesy, Panehasy i altres transcripcions) fou un virrei de Nbia a l'antic Egipte, al final de la Dinastia XX.

Al comenament del regnat de Ramss XI, el fara el va utilitzar per expulsar a Amenhotep (gran sacerdot d'Amon) del poder a Tebes; Paneshy amb les seves forces militars va anar a Tebes i va derrotar a Amenhotep, el final del qual no s conegut. Llavors potser va ocupar el seu lloc.

Paneshy fou denunciat aviat per atrocitats contra la poblaci per part de les tropes nbies i el fara li va ordenar sortir de Tebes cap al sud; Herihor fou nomenat al seu lloc i durant uns mesos es va produir una guerra civil, i finalment el virrei fou expulsat cap al sud a l'any 19 del regnat de Ramss XI.  Desprs fou atacat altre cop per Piankh, el successor de Herihor, i va perdre la part de l'Alt Egipte que dominava per va conservar Nbia.

Va morir a edat avanada i fou enterrat a Aniba; s considerat el fundador de la Nbia independent.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304813" title="Economia de la salut" nonfiltered="459" processed="459" dbindex="120481">
L'economia de la salut s una disciplina de l'economia que te com a finalitat estudiar les decisions d'assignaci de recursos en all que afecta a la salut i als serveis sanitaris. Principalment se centra en examinar el funcionament dels incentius en la producci i la demanda de salut, el mercat de serveis sanitaris, l'assegurament i el funcionament institucional dels sistemes sanitaris, l'establiment de prioritats en la decisi sobre programes sanitaris, l'eficincia i equitat en la provisi i finanament del serveis sanitaris, com tamb els fenmens d'envelliment, canvi tecnolgic i social en la salut i el funcionament de la sanitat.  

La disciplina parteix d'un treball de l'economista i premi Nobel Kenneth Arrow, i tericament se centra en l'efecte de les imperfeccions i assimetries d'informaci, externalitats, bens pblics i incertesa que, en l'mbit de la sanitat, fan que els mecanismes de mercat no necessriament portin els efectes desitjats en altres mbits.

 Universitats i centres de referncia  .
 
 LSE Health, London School of Economics;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304821" title="Geriatria" nonfiltered="460" processed="460" dbindex="120482">
La geriatria s la branca de la medicina que s'ocupa dels aspectes preventius, curatius i de la rehabilitaci de les malalties de l'adult major.

Encara que es practiquen nombrosos models de medicina geritrica, entre tots ells, els que predominen sn tres: en el Regne Unit, la geriatria s'encarrega de la cura dels malalts que tenen ms de setanta-cinc anys. Aquesta cura especialitzada es realitza en collaboraci amb els metges de famlia. El segon model s aquell que est dirigit a gent a partir d'una determinada edat (alguns estableixen el lmit en els seixanta-cinc, altres en setanta o setanta-cinc) per en aquest cas, les arrels de la disciplina es troben en l'atenci primria. Un tercer model, no utilitza aquests corts o grups d'edat, sin que defineix la Geriatria, com l'aplicaci de cures subespecialitzades a les persones majors que sn frgils. En aquest context, fragilitat s'entn com la tendncia de les persones majors a sofrir nombrosos problemes mdics i socials; d'aquesta manera s'observa la Geriatria com una alternativa a aquestes especialitats que noms estan centrades en els problemes dels sistemes d'rgans.

La definici de geriatria sol anar acompanyada de la de gerontologia -l'estudi dels fenmens associats a l'envelliment-, per a la seva millor diferenciaci. No obstant aix, hi ha moments en els quals la diferncia entre geriatria i gerontologia desapareix, com ocorre amb els termes gerontologia clnica i geriatria, ja que ambds podrien ser intercanviables. Les persones comencem a envellir en el moment que deixem de crixer, no obstant aix una persona comena a envellir a partir dels 30 anys d'acord al que molts investigadors han dit.

 Enllaos externs .
 Portal Majors, Espanya.
 Portal Geriatria i Gerontologia.
 Portal Geritrio.
 Llibres gratuits.
 Gerontogeriatria a l'Argentina.
 Revista.
 Infogerontologia.com: recursos sobre Gerontologia;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304822" title="Trujillo Alto" nonfiltered="461" processed="461" dbindex="120483">


Trujillo Alto o Santa Cruz de Trujillo Alto s un municipi de Puerto Rico localitzat als turons humits del nord-est del pas. Est envoltat per San Juan al Nord, Carolina a l'Est, i els municipis de Gurabo i Caguas al Sud. Trujillo Alto pertany a l'rea metropolitana de San Juan; tanmateix, s un poble amb molts camps que conserva els seus costums. El municipi de Trujillo Alto t 20,9 milles quadrades o 13.811 cordes de terreny.

 Histria .

Abans de la invasi espanyola el territori que actualment ocupa el municipi de Trujillo Alto va pertnyer al cacicat de Cayniabn del cacic Canoban. Durant el segle XVII la Corona espanyola va atorgar a Alonso de Trujillo, natural d'Extremadura, una gran extensi de terreny que s'estenia sobre ambdues riberes del Riu Gran de Loza. No existeixen proves concloents sobre l'origen del nom ja que encara que es diu que prov del cognom d'Alonso Trujillo fins ara a cap document es necessita la tenecia de les terres pel tal Alonso. D'altres atribueixen el nom a unes famlies de cognom Trujillo que vivien a prop del congost Maracuto, abans anomenada Congost Trujillo.

El 1795 els vens de l'rea van acordar impulsar la fundaci del nou municipi. Per a 1798 els vens que vivien en la part alta (sud) del Riu Gran de Loza van sollicitar perms al governador de llavors per fundar un poble i construir una esglsia a causa que les grans revingudes del riu de vegades els incomunicava de la ciutat de Ro Pedres per assistir a missa; aquell mateix any de 1798 l'Audincia Territorial de Santo Domingo va concedir el perms de fundaci. El 8 de gener del 1801 queda fundat Trujillo Alto. Al principi se'l va conixer noms per Trujillo i tenia els segents barris: Barrazas, Cacau, Candelaria, Canovanillas, Carrazo, Carruzos, Cedre, Clot Mules, Martnez Gonzlez, Congost Gran, Congost Infern, Sabana Abajo, San Antn, Santa Creu i el poble. Es va elegir la Santa Creu com a patrona del poble. El primer alcalde va ser Toms Ruiz i Jos Mara Torres Vallejo va ser el primer sndic procurador.

El 1817 li van ser segregats alguns barris que van formar el nou municipi de Trujillo Bajo, a partir de 1820 se'l va comenar a conixer com Trujillo Alto. El 13 de setembre de 1928 l'Hurac Sant Felipe va destruir l'esglsia catlica del poble pel qual va ser reconstruda en formig. El 1844 es va erigir la Casa Alcaldia i el 1854 es va construir la primera escola.



El 1902, Trujillo Alto va ser annexat al municipi de Carolina, per ja el 1905 va recuperar la seva condici anterior. El 1939 l'exrcit dels Estats Units va construir el pont d'acer sobre el Riu Gran de Loza per poder mobilitzar tropes fins a Gurabo. El 1910 arriba l'enllumenat pblic a Trujillo Alto, aquest constava de setze farons de gas i no s fins i tot el 1913 que arriba cap altre sistema utilitzant electricitat. El 1954 es va construir la presa Carrazo, principal font d'aigua de l'rea metropolitana de San Juan. Ambds sn punts d'inters de Trujillo Alto. Altres punts d'inters sn el Convent de San Jose que li pertence a les Monges Carmelites i el Santuari Mariano de la Gruta de Lourdes.

En el passat l'economia estava basada en l'agricultura. Trujillo Alto va ser productor de caf, canya de sucre, guaiabes, arrs i tabac, entre altres productes. En l'actualitat el municipi ha anat perdent les rees verdes progressivament sobretot en l'rea nord que s ms plana.

Trujillo Alto se'l coneix tamb com a: La ciutat en el camp, El poble dels dus, La ciutat pennsula i El poble dels vuit carrers.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304823" title="Manuel de Montoliu i de Togores" nonfiltered="462" processed="462" dbindex="120484">
Manuel de Montoliu i de Togores (Barcelona, 1877 - 1961) fou un destacat crtic i historiador de la literatura.

 Biografia .
Fill segon de Plcid de Montoliu i de Sarriera, d'ascendncia tarragonina, estudi el batxillerat als jesutes de Manresa i es doctor en Filosofia i Lletres a Madrid el 1903, desprs de cursar la carrera a Barcelona.

El 1908, juntament amb Antoni Griera i Pere Barnils, obtingu una borsa de la diputaci provincial de Barcelona per anar a estudiar filologia romnica a la Universitat de Trobi, a Halle (Alemanya), amb els professors Bernhard Schdel i Suchier. Familiaritzat amb l'idioma i els mtodes de treball alemanys, va treballar com a lector de castell i catal a la Universitat d'Hamburg.

Havent retornat a Barcelona al cap de tres anys per a ocupar una ctedra de literatura a la Universitat de Barcelona, treball a les Oficines Lexicogrfiques de l'Institut d'Estudis Catalans, on collabor en el "Butllet de Dialectologia Catalana" i edit, amb Pompeu Fabra, el Diccionari Aguil. A partir del 1925, la seva labor docent es va desenvolupar a l'Argentina, on dirig lInstituto de Filologa de la Universitat de Buenos Aires. De nou en la seva ciutat natal, va recuperar la seva ctedra universitria.

Professor de literatura castellana a la Universitat de Barcelona durant molts anys, el 1931 no aconsegu de guanyar les oposicions per a la ctedra corresponent. El 1936 fug a Frana, i a partir del 1937 treball en l'oficina de premsa italiana, rgan de propaganda feixista durant la Guerra Civil espanyola.

El 1943, desprs de la mort de la seva muller, la violinista Jlia Vidal, ingress primerament a Montserrat i desprs a Poblet, per no hi persever, i el 1945 fou elegit assessor de cultura de la diputaci de Tarragona; fou tamb vicepresident del Patronat de Poblet i vicepresident director de l'Instituto de Estudios Tarraconenses Ramn Berenguer IV.

 Obra literria .
Autor de nombrosos articles i assajos monogrfics centrats en la literatura espanyola i catalana, la seva bibliografia s molt abundosa, b que de valor enormement desigual.

Desprs d'una primera etapa modernista, en la qual public poemes i drames (1901-07), es dedic a la crtica literria de signe idealista  inspirada en Karl Vossler  i a l'erudici, ms a base d'intuci que no de rigor, alternada amb treballs divulgatius.

Les seves obres ms importants sn:
Estudis de Literatura catalana (1912);
Manual d'histria crtica de la literatura catalana. Edat Moderna (1823-1900) (1922);
La can popular (1926);
Manual de literatura castellana (1929);
Goethe en la literatura catalana (1935);
Breviari crtic (1926-1933), compost per una selecci dels seus treballs de crtica periodstica;
Aribau i la Catalunya del seu temps (1936);
L'nima d'Espanya i els seus reflexos en la literatura del Segle d'Or (1942);
Elucidari crtic (1947);

Altres obres menors foren:
La srie Les grans personalitats de la literatura catalana (1957-62), fruit d'un encrrec de Francesc Camb.
Des del 1898 collabor en revistes i des del 1904 en diaris, especialment catalans. Una part dels seus nombrosos articles, foren recollits en els Estudis de Literatura catalana, que foren publicats l'any 1912, i en els quatre volums del Breviari crtic (1926-33).
Escrigu encara un bon nombre de prlegs i fu traduccions de l'alemany, el francs, l'angls, l'itali i el llat.
Va publicar a ms i en diversos toms, Els grans personatges de la literatura catalana.
Se li deuen tamb el Llibre de Tarragona (1953), el Llibre de Poblet (1955) i una biografia sobre Pizarro (1958).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304827" title="Escut de Trujillo Alto" nonfiltered="463" processed="463" dbindex="120485">
L'escut de Trujillo Alto va ser canviat al 1998. La seva descripci s:

En camp de plata, tres muntanyes de sinople (verd), posades en faixa, terrabastades del mateix i sarmentades d'una creu llatina d'atzur (blau). Bordura d'atzur amb vuit raigs d'aigua, de plata. L'escut est timbrat d'una corona mural d'or, realada amb cinc torres. Sota de l'escut un llist amb la inscripci: Trujillo Alto. Els vuit raigs d'aigua representen els vuit barris del municipi i simbolitzen els nombrosos recursos aqfers de Trujillo Alto com el Riu Gran de Loza, els nombrosos deus, els congosts i el Llac Carrazo. Les muntanyes representen la topografia muntanyosa del poble. La creu llatina representa la Santa Creu, patrona del poble.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304845" title="Papus" nonfiltered="464" processed="464" dbindex="120486">
 
El vill, papus o plomall s l'estructura que en algunes plantes tenen alguns fruits que els permet disseminar-se a travs de l'acci del vent.

Els papus sn els apndixs terminal de certs fruits. S'originen com una modificaci del calze d'una flor d'ovari nfer, format per pls, setes o esquames o per una coroneta membranosa.
en un conjunt de pls simples o en forma de ploma encara que de vegades sn unes esquames o una corona membranosa. Els plomalls acostumen a prendre la forma d'un paraiges invertit amb la llavor a la part de baix. La forma s caractertica de cada espcie i serveix per a classificar-les.  provinent del calze 

La disseminaci de la llavor depn en gran mesura de les condicions d'humitat, si aquesta s excesiva la planta, per mecanismes fsics, no deixa marxar els villans.

Sn tpics els papus dels fruits en aqueni de moltes astercies (Taraxacum, Scorzonera etc.) per tamb n'hi ha en plantes d'altres famlies per exemple en els tamarius (Tamarix) o els epilobis (Epilobium). 
Els fruits de moltes plantes de la famlia de les compostes presenten papus que els serveixen d'rgans voladors.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304850" title="Estaci de Sant Josep" nonfiltered="465" processed="465" dbindex="120487">









Sant Josep s una estaci de la lnia 8 i de la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que pertany a les lnies S33, S4, S8, R5 i R6 de la Lnia Llobregat-Anoia. Aquesta est situada sota l'avinguda del Carrilet, al barri de Sant Josep, a L'Hospitalet de Llobregat.

L'actual estaci es va inaugurar al 1985, amb l'obertura del soterrament entre aquesta estaci i la de Cornell-Riera.



 Accessos .

 Avinguda del Carrilet;

Vegeu tamb.

Lnia 8 del Metro de Barcelona;
Lnia Llobregat-Anoia;
Xarxa ferroviria de Catalunya;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304851" title="Sergio Garca de la Fuente" nonfiltered="466" processed="466" dbindex="120488">

Sergio Garca de la Fuente (Barcelona, 9 de juny, 1983) s un futbolista catal dels anys 2000.

Biografia.
Es va formar a les categories inferiors del FC Barcelona. Va debutar amb el primer equip el 2 de setembre de 2003 a les ordres de Frank Rijkaard per no va tenir massa oportunitats havent de marxar, primer al Llevant UE el 2004 i posteriorment al Real Zaragoza, el 2005.

Ha estat convocat amb la selecci espanyola per a l'Eurocopa 2008 d'ustria i Sussa.

Palmars.
Meridian Cup sots 17 (1): 2001;
 Campionat d'Europa sots 19 (1): 2002;
 Campionat d'Europa de futbol (1): 2008;

Referncies.


Enllaos externs.
Estadstiques a la LFP;
Perfil al web del Llevant;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304859" title="Challenge Antoine Bgure" nonfiltered="467" processed="467" dbindex="120489">
La Challenge Antoine Bgure s un torneig de rugbi a XV organitzat pel club del FC Lourdes, mitjanant invitacions d'equips de Primera Divisi a l'origen. Aquesta competici fou creada el 1962, dos anys desprs de la mort la mort d'Antoine Bgure, empresari, alcalde de la ciutat i president del club lourdenc durant els anys daurats de la postguerra. Actualment, sn clubs de Fdrale els que sn convidats i que envien de vegades els seus equips B. El 2006, la fase final s'ha disputat a Lourdes (semifinals, final) en partits disputats en dues parts de vint minuts.

Palmars.
1962: FC Lourdes ven AS Bziers per 35 - 8;
1963: FC Lourdes ven FC Cahors per 5 - 3;
1964: AS Bziers ven Stade montois per 6 - 3;
1965: Tarbes Pyrnes ven Section Paloise per 6 - 3;
1966: RC Narbonne ven FC Lourdes per 3 - 0;
1967: FC Lourdes ven  Uni Esportiva Arlequins de Perpiny 8 - 0;
1968: Stade Toulousain ven Tarbes Pyrnes 20 - 11;
1969: Stade Toulousain ven FC Lourdes;
1970: Section Paloise ven Stade Toulousain 17-13;
1971: US Montauban ven Section Paloise 28-5;
1972: Stade Toulousain ven US Montauban 13-3;
1973: CA Brive ven Stade Toulousain per 6 - 4;
1974: FC Lourdes ven Castres olympique per 15 - 12;
1975: Stade Toulousain ven FC Auch per 12 - 11;
1976: FC Lourdes ven SC Graulhet per 12 - 3;
1977: FC Lourdes ven US Montauban per 33 - 24;
1978: Tarbes Pyrnes ven RC Toulon per 25 - 0;
1979: RC Narbonne ven Biarritz olympique;
1980: RC Narbonne ven RC Toulon;
1981: ?
1982: ?
1983: ?
1984: Stade Toulousain ven ?
1985: ?
1986: ?
1987: ?
1988:  USAP ven FC Lourdes;
1990: ?
1990: ? ven FC Lourdes;
1991: Biarritz olympique ven ?
1992:
1993:
1994: Tarbes Pyrnes ven FC Lourdes per 12 - 9;
1995:
1996:
1997: Rugby Club Louey Marquisat;
1998:
1999:
2000:
2001:
2002:
2003:
2004:
2005:
2006:




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304861" title="Laxant" nonfiltered="468" processed="468" dbindex="120490">
Un laxant s un medicament que facilita l'evacuaci de l'intest de manera natural, sense provocar diarrea. Tots els purgants sn laxants si sn administrats a dosis petites. Hi ha laxants que dificulten l'absorci (substncies osmticament actives: mel, sorbitol, cellulosa) i n'hi ha que tenen una acci excitomotora, b sobre l'intest prim (olis, resines, etc), b sobre l'intest gros (sofre, fenolftalena, etc). Sn frmacs que afavoreixen la defecaci en augmentar el peristaltisme intestinal.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304862" title="Tarbes Pyrnes rugby" nonfiltered="469" processed="469" dbindex="120491">


El Tarbes Pyrnes rugby (TPR) s un club de rugbi a 15 francs que juga a a la Pro D2. Antigament anomenat Stadoceste tarbais, denominaci sota la qual s consagrat dues vegades campi de Frana el 1920 i el 1973, pren el nom de Lannemezan Tarbes Hautes-Pyrnes quan l'agost 2000 es fusion amb el CA Lannemezan. El 2003 aquesta fusi s va trencar i el club va adoptar el nom que duu encara avui Tarbes Pyrnes rugby.

 Palmars .
 Campionat de Frana (Bouclier de Brennus): ;
 Campi: 1920 i 1973;
 Finalista: 1914, 1951 i 1988;
 Copa de l'Esperana: ;
 Campi: 1919;
 Copa de Frana:
 Finalista: 1951;
 Campi dels Pirineus: 1910;
 Campi d'Armanac-Bigorre: 1911, 1912, 1913 i 1920;

 Les finals de l'Stadoceste tarbais .
 Campionat de Frana .


 Antics jugadors clebres i figures emblemtiques .
 Amb l'Stadoceste tarbais .


 Amb el Tarbes Pyrnes rugby .
 Colin Charvis;

 Enllaos i documents externs .
 Lloc oficial del club ;
 Pgina dels aficionats ;
 Pgina web sobre l'Stadoceste tarbais ;
 L Humanit ;

 Bibliografia .
 Tarbes, le rugby en rouge et blanc, de Jean-Paul Rey, col. Sports 2000, ed. Solar, 1973.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304863" title="Copa d'Europa d'hoquei patins femenina 2008" nonfiltered="470" processed="470" dbindex="120492">


La segona edici de  Copa d'Europa d'hoquei patins femenina es disput entre el 22 i el 25 de maig de 2008 a les localitats portugueses de Mealhada i Luso.

Els rbitres destinats a aquesta competici foren: Thomas Ullrich (Alemanya), Enrico Armati (Sussa), Mara Teresa Martnez i Emilio Marias (Galcia), Joaquim Pinto, Jos Pinto, Lus Incio i Manuel Fernandes (Portugal).

Participants.



Fase Regular.
Els horaris corresponen a l'hora d'estiu de Portugal (zona horria: UTC+1), als Pasos Catalans s 1 hora ms.
Llegenda.
En les taules segents:


Grup A.











Grup B.











Fase Final.



Del cinqu al vuit lloc.





Semifinals.





Set i vuit lloc.


Cinqu i sis lloc.


Tercer i quart lloc.



Final.







Classificaci final.






Mximes golejadores.
Article principal: Llista completa de golejadores




Enllaos externs.
 Pgina oficial de la Copa d'Europa femenina 2008 ;
 Pgina oficial de la CERH   ;
 RFEP - Notcia sobre la Copa d'Europa femenina 2008 ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304868" title="Estaci d'Europa-Fira" nonfiltered="471" processed="471" dbindex="120493">








Europa | Fira s una estaci de la lnia 8 i de la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que pertany al bloc de lnies S33, S4, S8, R5 i R6 de la Lnia Llobregat-Anoia. Aquesta est situada sota la plaa Europa a l'Hospitalet de Llobregat.

L'estaci es va inaugurar el maig de 2007, com una nova estaci entre les estacions d'Ildefons Cerd i Gornal. 



 Accessos .

 Avinguda de la Granvia de l'Hospitalet;

 Vegeu tamb .

Lnia 8 del Metro de Barcelona;
Lnia 9 del Metro de Barcelona;
Lnia Llobregat-Anoia;
Xarxa ferroviria de Catalunya;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304874" title="Tombes dels comtes de Barcelona" nonfiltered="472" processed="472" dbindex="120494">
Aquesta llista inclou totes les tombes dels comtes de Barcelona:

 Comtes de Barcelona del casal de Barcelona .

Guifr I, anomenat el Pils ( vers 840 - 897), Comte d'Urgell i Cerdanya (870-897); Comte de Barcelona i Girona (878-897); Conflent (896-897); Comte d'Osona (886-897) de facto, encara que de jure ho fou del 878 al 897, malgrat que del 878 al 885 la regi estava gaireb despoblada. Fill de Sunifred I, nomenat Comte d'Urgell i de Cerdanya el 834 per l'emperador Llus el Piets, i Comte de Barcelona, Girona, Narbona, Nimes, Agde, Besiers i Magalona el 844 pel rei franc Carles el Calb. Fill de Sunifred i net de Bell de Carcassona, comte de Carcassona en temps de Carlemany; per aix, els comtes descendents de Sunifred i del seu germ Sunyer I d'Empries i Rossell (834-848) se'ls denomina bellnides. Guifr mor en la lluita l'11 d'agost de 897, a la Vall d'Ora, al Solsons. Va ser enterrat a Sant Mart del Canig, i les seves despulles van ser traslladades al monestir de Ripoll el 1982.

Guifr II (dit tamb Borrell I) ( vers 874 - Barcelona 911 ), comte de Barcelona, Girona i Osona (897-911). Era fill del comte Guifr I i de Guinedilda d Empries. El 897, a la mort del seu pare, es va fer crrec conjuntament amb els seus germans Sunifred i Mir, dels comtats paterns: comtat de Barcelona, Girona, Osona, Besal, Cerdanya i Urgell. Ell mateix es reserv el govern dels comtats de Barcelona, Girona i Osona, i es va fer crrec del ms petit dels germans, Sunyer I, encara menor d'edat. El 898 es cas amb Gersenda de Tolosa, filla d'Eudes de Tolosa. Mort el 26 d'abril de 911, sense descendncia, els seus comtats passaren a Sunyer I, i fou enterrat al Monestir de Sant Pau del Camp, que probablement havia fundat ell mateix.

Sunyer I (vers 870 - monestir de la Grassa, Conflent 950 ), comte de Barcelona del 911 al 947. Fill de Guifr el Pils i germ de Guifr II Borrell, Sunifred II d'Urgell i Mir II de Cerdanya. Des de la mort del seu pare, el 897, va estar associat al govern sota la tutela de Guifr II i a partir de la mort d'aquest, el 911, va governar sol. Es creu que s enterrat a Ripoll, per s desconeix el lloc exacte.

Mir I (? 926 - Barcelona 966), comte de Barcelona, Girona i Osona (947-966). Fou fill del comte de Barcelona Sunyer I i la seva segona muller, Riquilda de Tolosa. Cogovern a la mort del seu pare el 947 juntament amb el seu germ Borrell II, Es creu que es enterrat a Ripoll, per es desconeix el lloc exacte.

Borrell II (927 - 992 ), Comte de Barcelona, de 947 a 992 .Fill de Sunyer I i de la seva segona muller, Riquilda de Tolosa. El 24 de setembre del 992 Borrell fu testament probablement a la Seu d'Urgell i hi devia morir sis dies desprs.

Ramon Borrell (? 972 - Barcelona, 1017), Comte de Barcelona de 992 a 1017. Fill gran del comte Borrell II de Barcelona i de la seva primera muller Letgarda de Tolosa. Associat al poder pel seu pare el 988, va governar sol a partir de la mort d'aquest, el 992. Mor el 8 de setembre del 1017. Fou enterrat al claustre de la catedral romnica de Barcelona.

Berenguer Ramon I, dit el Corbat (vers 1006 - 1035 ), Comte de Barcelona de 1018 fins 1035. Fill de Ramon Borrell, comte de Barcelona, i d'Ermessenda de Carcassona. Mor el 31 de mar de 1035. Es creu que es enterrat a Ripoll, per es desconeix el lloc exacte.

Ramon Berenguer I el Vell ( vers 1023 - 1076 ), Comte de Barcelona de 1035 a 1076. Fill de Berenguer Ramon I i de Sana de Castella. Es enterrat a la Catedral de Barcelona amb Almodis. Treslladades les seves despulles des de Girona l any 1545. ;

Ramon Berenguer II, Cap d'Estopes (1053 - la Perxa de l'Astor, Gualba 1082), comte de Barcelona de 1076 a 1082. Fill de Ramon Berenguer I de Barcelona i d'Almodis de la Marca i germ, probablement bess, de Berenguer Ramon II. El 1076, a la mort del seu pare, va rebre el comtat de Barcelona juntament amb el seu germ, ja que aquell no havia dividit l'herncia. Assassinat el 5 de desembre de 1082, portat a Girona i sepultat a la seu de la ciutat.

Berenguer Ramon II el Fratricida ( 1053 - Jerusalem 1097 ), Comte de Barcelona de 1076 a 1097. Mor en una peregrinaci a Jerusalem.

Ramon Berenguer III el Gran (Rods, Occitana 1082 - Barcelona 1131 ), Comte de Barcelona de 1097 a 1131. Fill del Ramon Berenguer II Cap d'Estopes, i la seva muller Mafalda de Pulla-Calbria. Enterrat a Ripoll.

Ramon Berenguer IV (Barcelona 1114 - Borgo San Dalmazzo, prop de Tor, Piemont 1162 ), comte de Barcelona de 1131 a 1162. Fill de Ramon Berenguer III i Dola de Provena. Regent d Arag per cessi de Ramir II (rei illegtim) i de les ordres militars a qui el legtim rei, Alfons el Bataller, havia cedit el regne. Enterrat al monestir de Ripoll fins que al 1794 els francesos van profanar la seva tomba. La Infanta Peronella va ser enterrada a la Catedral de Barcelona.

 Comtes de Barcelona i reis d'Arag del casal de Barcelona .

Alfons I el Cast (1162-1196) ( Sant Pere de Vilamajor 1154 - Perpiny 1196 ), comte de Barcelona (1162-1196). Fou fill i successor de Ramon Berenguer IV i Peronella d'Arag. Enterrat al monestir de Poblet.

Pere I el Catlic (Montblanc?, 1177 - Muret, 1213), rei de 1196 a 1213. Fill i successor d'Alfons el Cast i de Sana de Castella . Es enterrat al Monestir de Sixena.

Jaume I el Conqueridor (Montpeller 1208-Valncia 1276), compte de 1213 a 1276, i Rei d'Arag; conqueridor de Mallorca (1228) i Valncia ( 1232-1244). Fou fill del Pere el Catlic i de Maria de Montpeller. Enterrat al monestir de Poblet. De 1835 fins a 1952 el seu sepulcre va estar a la Catedral de Tarragona.

Pere II el Gran ( Valncia 1240-Vilafranca del Peneds 1285 ), (1276-1285). Compte de (1276 fins a 1285). Conqueridor de Siclia (1282). Fou el fill de Jaume el Conqueridor i la seva segona muller, Violant d'Hongria. Es enterrat al Monestir de Santes Creus.

Alfons II el Lliberal (Valncia 1265-Barcelona 1291), compte de 1285 a 1291 Fou el primer fill de Pere el Gran i la seva muller Constana de Siclia. Es enterrat a la Catedral de Barcelona.

Jaume II el Just (Valncia, 10 d agost de 1267   Barcelona, 2 de novembre de 1327). Compte de 1291 fins a 1327. Segon fill de Pere el Gran i la seva muller Constana de Siclia, i germ i successor d'Alfons. Es enterrat al Monestir de Santes Creus.

Alfons III el Benigne ( Npols 1299 - Barcelona 1336).Fou el segon fill de Jaume el Just i la seva segona muller Blanca de Npols, i successor al tron de la corona. Conquer Sardenya, el 1323 i 1324. Durant el seu regnat es van incorporar a la Corona el ducat d'Atenes i el Ducat de Neoptria. Enterrat a la Seu Vella de Lleida.

Pere III el Cerimonis (5 d'octubre de 1319, Balaguer - 5 de gener de 1387, Barcelona ), fou Comte de Barcelona del 1386 al 1387.. Fill d Alfons el Benigne i la seva primera esposa, Teresa d'Entena. Enterrat al monestir de Poblet.

Joan I el Caador ( Perpiny 1350 - Foix 1396 ), Comte de Barcelona del 1387 al 1396. Fou el primer fill de Pere el Cerimonis amb Elionor de Siclia, igual que el seu germ Mart l'Hum, nascut l'any 1356. Joan I mor sobtadament tot caant a Foix el 19 de maig de 1396. En no tenir descendncia masculina, fou succet pel seu germ Mart l'Hum. Enterrat al monestir de Poblet.

Mart I l'Hum (Girona 1356 - Barcelona 1410), Comte de Barcelona de 1396 a 1410. Segon fill de Pere el Cerimonis i Elionor de Siclia. En morir al monestir de Santa Maria de Valldonzella (Barcelona) el 31 de maig de 1410 comen l'interregne que es tancaria amb el Comproms de Casp de 1412, en el qual es tri per succeir-lo a Ferran I, anomenat el d'Antequera. s el darrer rei, per lnia directa, del casal de Barcelona. Fou enterrat al Monestir de Poblet.

 Comtes de Barcelona i reis d'Arag de la casa dels Trastamara .

Ferran I d'Arag, anomenat el d'Antequera (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), comte de Barcelona de 1412 a 1416). Net de Pere III el Cerimonis . Enterrat al monestir de Poblet.

Alfons IV el Magnnim ( Medina del Campo, Castella 1396 - Npols 1458 ), Compte de Barcelona del 1416 al 1458). Conquer Npols (1442-1458). Fill primognit de Ferran I i la seva muller, Elionor d'Alburquerque. A la Corona catalana fou succet pel seu germ Joan II d'Arag, mentre al Regne de Npols ho feu el seu fill natural, l'infant Ferran. Enterrat al monestir de Poblet.

Joan II d'Arag ( Medina del Campo 1398 - Barcelona 1479 ), Comte de Barcelona de 1458 fins a 1479. Fill segon de Ferran I d'Arag i de la seva muller Elionor d'Alburquerque. Enterrat al monestir de Poblet.

Guerra civil entre la Generalitat i Joan II.
Enric I (IV de Castella) anomenat l'Impotent ( Valladolid 1425 - Madrid 1474 ). La Generalitat el nomen rei el 1462, per ell renunci a canvi de qu Joan II renuncies als seus drets a la Corona de Castella. Enterrat al Monestir de Guadalupe, a Cceres.

Pere IV de Catalunya, dit el Conestable de Portugal (1429 - Granollers, 1466), proclamat comte de Barcelona i rei d'Arag (1464-1466), per la Generalitat. Fill de Pere de Portugal, Duc de Combra i regent de Portugal, i d'Elisabet d'Urgell i d'Arag, filla de Jaume II d'Urgell, un dels pretendents al tron aragons durant el Comproms de Casp. Enterrat a Santa Maria del Mar.

Renat I d'Anjou, el Bo (Angers, Frana 1409 -Ais de Provena 1480 ), Comte de Barcelona (1466-1472), Comte de Provena (1434-1480), Rei de Npols (1435-1442), rei titular de Jerusalem (1435-1480) Nascut el 16 de juliol de 1409, fou el tercer fill de Llus II de Provena i de Violant d'Arag, i per tant nt de Joan I d'Arag. El 10 de juliol de 1480 mor a la ciutat d'Ais de Provena, i fou sepultat a la catedral d'Angers.

Continuaci dinastia Trastamara.

Ferran II d Arag, dit el Catlic, (Sos del Rey Catlico, Saragossa 10 de maig de 1452 - Madrigalejo, Cceres, 22 de gener de 1516), Comte de Barcelona de 1479 a 1516 i Rei de Castella (1474-1504), Era fill del rei Joan II d'Arag i de la seva segona esposa, Joana Enrquez. Ferran II aconsegu el ttol de Rei de Jerusalem com a dot al casar-se amb Germana de Foix. Al morir el 22 de gener de 1516, conscient que el seu successor Carles trigaria en venir fins a acabar la seva formaci, va nomenar al seu fill natural Alfons d'Arag regent dels regnes de la Corona Catalana . Enterrat a la Catedral de Granada.

La seva filla Joana d'Arag (1479-1555), va ser reina de Castella (1504-1555), pero no ho va ser a la Corona Catalana, a la qual Ferran II design com a hereu a Carles I.

 Comtes de Barcelona, reis d'Arag, Mallorca, Valncia, Siclia, Sardenya, Npols, Castella, Granada i Jerusalem de la casa d'Habsburg.

Carles I d'Habsburg i d'Arag, comte de Barcelona (1516-1556) . Segon fill de la reina Joana la Boja de Castella i de Felip el Bell, va nixer el 24 de febrer de 1500 a Gant. Heret els regnes de la Corona Catalana del seu avi Ferran II.  Va mantenir tancada a Tordesillas a la seva mare Joana governant en el seu nom els regnes de Castella i Lle, el Regne de Navarra, les illes Canries, les places del Nord d'frica, els territoris americans i el regne de Granada. De Maximili I, emperador romanogermnic: ustria i els drets de la corona imperial. I de Maria de Borgonya: Borgonya, Artois, Luxemburg, els Pasos Baixos, Flandes, el Franc Comtat.  Malgrat tots aquets titols afirm  prefereixo ser comte de Barcelona que emperador de romans . Mor (segons la histria) a Yuste, Cceres el 1558, per fins el 1574 no va ser traslladat el seu pante al Escorial que es on es enterrat.

Felip I de Catalunya-Arag (II de Castella) ( Valladolid 1527. L'Escorial 1598 ), comte de Barcelona de 1556 a 1598. Enterrat al Escorial.

Felip II de Catalunya-Arag (III de Castella) ( Madrid 1578 - L'Escorial 1621 ), comte de Barcelona de 1598 a 1621), Enterrat al Escorial;

Guerra amb Castella.
Llus I de Catalunya ( Llus XIII a Frana), (Fontainebleau 1601 - Saint Germain-en-Laye 1643), rei de Catalunya del 23 de gener de 1641 al 1643. Nomenat per la Generalitat. Enterrat a la Baslica de Saint-Denis, a Pars.

Llus II de Catalunya ( Llus XIV a Frana), (5 de setembre de 1638   1 de setembre de 1715) rei de Catalunya 1643 al 1659 (Tractat dels Pirineus). Nomenat per la Generalitat. Enterrat a la Baslica de Saint-Denis, a Pars.

Continuaci dinastia Habsburg.
Felip III de Catalunya-Arag (IV de Castella) (Valladolid 1605 - Madrid 1665 ), comte de Barcelona del 1659 al 1665). Enterrat al Escorial.

Carles II de Catalunya-Arag el Fetillat ( Madrid 1661 - d. 1700 ), comte de Barcelona (1665-1700). Enterrat al Escorial;

Guerra de Succesi.
Felip IV de Borb 1 poca (1700-1705) (V de Castella) ( Versalles, Frana 1683 - Madrid 1746 ), Rei d'Espanya 1700-1746), rei de Npols (1700-1707) i rei de Siclia (1700-1713). Comte de Barcelona, 1700-1705. Jur les Constitucions Catalanes. Enterrat a la collegiata de La Granja de San Ildefonso, a Segvia.

Carles III d Arag i d ustria, l Arxiduc (Carles VI del Sacre Imperi Romanogermnic ) ( Viena, ustria, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740 ) fou Carles III com comte de Barcelona (1706-1714), i rei d'Arag, de Valncia (1706-1707 / 1714), de Mallorca (1706-1714 / 1715), de Sardenya (1706-1720), de Siclia (1706-1714 i 1720-1738), de Npols (1706-1738) i rei de Castella (1706-1707) (encara que en les llistes oficials de les Corones d'Arag i de Castella no hi s comptat). Enterrat a Viena, al pante imperial de la cripta de l'esglsia dels Caputxins.

Comtes de Barcelona, reis d'Arag, Mallorca, Valncia i Castella, casa de Borb .

Felip IV de Borb, 2 poca (1714-1724) (V de Castella) ( Versalles, Frana 1683 - Madrid 1746 ), Rei d'Espanya (1700-1746), rei de Npols (1700-1707) i rei de Siclia (1700-1713), Abol les Constitucions Catalanes amb el Decret de Nova Planta.

Llus III de Borb ( I de Castella) (1707-1724). Rei el 1724. Fill de Felip IV (V). Enterrat al Escorial;

Felip IV de Borb, 3 poca (1724-1746). Enterrat a la La Granja de Sant Ildefons.

Ferran III de Borb ( VI a Castella), ( Madrid 1713 - Villaviciosa de Odn 1759 ), rei de 1746 a 1759). Fill de Felip IV . Enterrat a l'esglsia de les Salesas Reales, a Madrid.

Carles IV de Borb (III de Castella) (Madrid 1716 - d. 1788), rei de les Dues Siclies (1735-1759) i rei d'Espanya (1759-1788).Fill de Felip IV. Invent l actual bandera d Espanya, pero amb l escut de Castella. Enterrat al Escorial;

Carles V de Borb (IV de Castella ( Portici, Regne de Npols 1748 - Roma 1819 ), Rei d'Espanya (1788-1808). Abdic a favor de Napole. Enterrat al Escorial;

Ferran IV de Borb 1 poca (VII de Castella) ( L'Escorial 1784 - Madrid 1833 ), rei d'Espanya (1808-1808). Abdic a Baiona a favor de Napole. Enterrat a l'Escorial.

Guerra del francs.
Josep Bonaparte ( 1808 -1812 ). Corte, Crsega 1768 - Florncia 1844 ), rei de Npols (1806-1808) i rei d'Espanya (1808-1813). Va ser enterrat a Pars, a l'esglsia dels Invalides.

Napole Bonaparte (1812-1814). Nascut a Ajaccio, Crsega, el 15 d'agost del 1769, un any desprs de la compra de l'illa per part de Frana a la Repblica de Gnova, i mort el 5 de maig de 1821, a l'illa de Santa Elena. Annexiona Catalunya al Imperi el 1812. Derog el Decret de Nova Planta i oficialitz el idioma catal. Enterrat a Pars, als Invalides.

Continuaci dinasta Borb.
Ferran IV de Borb 2 poca (VII de Castella) ( L'Escorial 1784 - Madrid 1833 ), rei d'Espanya (1808-1833). Enterrat al Escorial;

Isabel I de Borb (II de Castella) (1830-1904). (Madrid, Espanya 1830   Pars, Frana 1904 ) fou de iure la primera reina d'Espanya (1833-1868). Enterrada al Escorial;

Amadeu I de Savoia. (Tor 1845 - 1890). Prncep d'Itlia de la casa de Savoia amb el tractament d'altesa reial que esdevingu rei d'Espanya des de 1871 fins a 1873 com a conseqncia de ser elegit per les Corts del Sexenni Revolucionari. Enterrat a la Baslica de Superga, vora Tor.

Alfons V de Borb (XII de Castella) (Madrid 1857 - El Pardo 1885), fou rei d'Espanya (1875-1885). Canvi l escut de la bandera d Espanya a l actual, copiat del de la 1 Repblica. Enterrat al Escorial.

Alfons VI de Borb (XIII de Castella) (Madrid 1886 - Roma 1941), fou rei d'Espanya (1902-1931). Abdic i s exili al guanyar els republicans les eleccions municipals de 1931. Enterrat al Escorial.

Exili franquista.
Joan de Borb, (La Granja de San Ildefonso (Segvia), 20 de juny de 1913 - Pamplona (Navarra), 1 d'abril de 1993). Autoanomenat Comte sense jurament. Enterrat al Escorial.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304875" title="Piquers (Freeciv)" nonfiltered="473" processed="473" dbindex="120495">

Els Piquers sn una unitat del videojoc Freeciv. Malgrat que no destaca en atac, els dos punts de defensa que t es poden multiplicar a 4 (s a dir, aconsegueix el doble de defensa) contra les unitats de la categoria dels "muntats", com els Genets, Cavallers, Dragons o Cavalleria. Fa obsolet els Guerrers i Falange, i el fa obsolet els Mosqueters, amb millores de defensa i atac.

Referncies.


Enllaos externs.
Freeciv - Piquers;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304876" title="Trenton" nonfiltered="474" processed="474" dbindex="120496">

Trenton s la capital de l estat de Nova Jersey als Estats Units d Amrica i consta d una poblaci de 85.000 habitants. La ciutat tamb s una seu del govern local del Comtat de Mercer.
 
Al 1679, un grup de colons anglesos sota la direcci de Mahlon Sracy form una colona al llarg del riu Delaware a la colnia britnica jove de Nova Jersey. El poble adquir el nom de  Trent-town  o  Trenton  al 1719 per honorar a un dels seus lders locals prominents, William Trent.
El 26 de desembre de 1776, durant la Guerra de la Independncia dels Estats Units, Trenton fou un lloc en el que es desenvolup la Batalla de Trenton, una de les batalles ms importants de la guerra on George Washington guany una victria decisiva. Desprs de la guerra, Trenton fou breument la capital nacional dels Estats Units durant dos mesos al 1782. La ciutat va ser nombrada capital estatal de Nova Jersey al 1790.

Durant el segle XIX, la ciutat va crixer com a centre industrial, comercial i cultural. El primer partit professional de basquet es jug all al 1896. Malauradament, des del 1950 la ciutat a registrat un declivi gradual de productivitat i importncia i un augment de la criminalitat d altres problemes. Tot hi aix, les zones residencials que rodegen la ciutat sn actualment algunes de les comunitats ms riques de la naci.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304878" title="Diplomtic (Freeciv)" nonfiltered="475" processed="475" dbindex="120497">

El Diplomtic s una unitat del videojoc Freeciv. s la primera unitat diplomtica, ignora les zones de control (ZDC), s una unitat no militar i s una de les dues unitats que poden dur a terme accions dipoltiques, juntament amb l'Espia. Les accions que pot dur a terme el diplomtic sn:
 Establir ambaixades amb altres jugadors.
 Pot sabotejar la producci enemiga.
 Pot robar tecnologies.
 Pot subornar unitats enemigues.
 Pot iniciar una revolta a una ciutat enemiga, i que canvi de bndol mitjanant peces d'or.
Es fa obsolet per l'Espia, que pot dur a terme ms accions i amb ms eficcia.

Referncies.


Enllaos externs.
Freeciv - Diplomtic;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304880" title="Restrenyiment" nonfiltered="476" processed="476" dbindex="120498">
El restrenyiment s un smptoma habitual associat a una disfunci que consisteix en la dificultat per defecar ms d'un 25% de les vegades i/o realitzar menys de tres deposicions setmanals.

Causes.
Normalment s ocasionat per una alimentaci inadequada (pobra en fibra i aigua i la manca d'exercici fsic). Tot i aix tamb pot ser causat per l'estrs o un canvi de residncia. Finalment destacar que alguns frmacs com la codena o l'abs de laxants sn a vegades els responsables d'aquest smptoma.

Mesures preventives.
Hi ha diverses mesures per intentar evitar el restrenyiment. En primer lloc s'ha de mantenir una dieta rica en fibra, fruita fresca i verdures bullides i crues. En segon lloc beure aigua de forma abundant (1,5L). En tercer lloc fer exercici fsic amb regularitat. Finalment no contenir-se mai quan es tingui necessitat d'anar al bany.

Conseqencies.
 Dolor adominal;
 Problemes anals: Hemorroides, fisura anal. ;
 Diverticulosis;

Tractament farmacolgic.
Els laxants sn productes que faciliten el pas i l'eliminaci de les femtes. Existeixen molts tipus de laxants: els que incrementen la massa intestinal, els emollients o estovadors de la femta, els lubricants, els osmtics i els estimulants. Tot i aix, l'abs de laxants pot produir restrenyiment. Sempre, a l'hora de prendre un laxant s'ha de consultar al farmacutic prviament.

Enllaos externs.
http://www.farmaceuticonline.com/dones/dona_restrenyiment.html;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304881" title="Helena (Montana)" nonfiltered="477" processed="477" dbindex="120499">

Helena s la capital de l estat de Montana, Estats Units. Es troba situada al nord est del pas. Segons el cens del 2000 l habita una poblaci de 25.790 habitants, que ascendeixen a 67.636 habitants si es te en compte la seva rea circumdant.

 Poblaci .
Segons el cens de l any 2000, la ciutat contava amb 25.780 habitants, el seu origen tnic era el segent:

 94,78% Raa blanca;
 2,10% Natius americans;
 1,67% Hispanoamericans ;
 1,66% Multiracials ;
 0,78% Asitics;
 0,38% Altres orgens;
 0,23% Raa negra;
 0,07% Polinesis;

 Els inicis .
La ciutat es fund el 30 d octubre de 1864, desprs de descobrir or al Last Chance Creek per part dels "Quatre Georgians". El carrer principal d Helena s anomena Chance Gluch i segueix el llit original del rierol a travs del centre histric. 

Orignalment, la ciutat s anomenava "Crabtown", en commemoraci a John Crab, un dels "Quatre Georgians". Anaven arribant miners a la ciutat i aquesta s an expandint fins que es decid canviar-li el nom. Desprs de molts suggeriments, John Sommerville sugger el nom del seu poble, Santa Helena, Minnesota, per la proncunciac (Hel-E-na) no agrad als miners qui preferiren HELL-en-a (Hell = infern). Abandonant el terme "Sant" del nom ja que el consideraren innecessari. El nou nom Helena va ser adoptat. Una altra proposta va ser el nom "Tomah" que solament fou recolzat amb dos vots.























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304887" title="Carrer dels Cavallers" nonfiltered="478" processed="478" dbindex="120500">


El carrer de Cavallers s una via urbana histrica del centre de Valncia. Est situat entre la plaa del Tossal i la plaa de la Mare de Du dels Desemparats, i fita amb els carrers de Serrans i Quart.

Nom.
Durant la segona repblica (1936-39), fou batejat carrer de la Metallrgia.

Histria.

Elements importants.
s un dels carrers ms antics de la ciutat, enllaant l'antiga moreria amb la Seu. T una forma molt estreta i llarga, fruit de la seua edat, per els cotxes hi poden passar en sentit nic (de l'est a l'oest). El carrer destaca una srie de comeros, majorment bars i restaurants, per tamb alguns patis medievals. Hi ha tamb el Teatre Talia, i al final del carrer, el Palau de la Generalitat, seu de la presidncia del Pas Valenci.

Curiositats.
 El carrer surt citat a la can Alenar del disc homnim de Maria del Mar Bonet.

Enllaos externs.
Guia de carrers de l'Ajuntament;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304900" title="Dinastia XX d'Egipte" nonfiltered="479" processed="479" dbindex="120501">

La dinastia XX fou una dinastia de l'antic Egipte que va marcar el final del Regne Nou (o Imperi Nou) vers el 1186 fins a una data propera al 1070 aC.

Manet diu que va estar formada per "dotze" reis de Dispolis (Tebes). L'Afric diu que va estar al poder 135 anys, Eusebi diu que fou 178 anys. La manera com el fundador Setnakht va pujar al poder es desconeguda per podria ser net de Ramss II de la XIX. El visir Bay el siri es anomenat "El que fa reis" i aquest personatge podria haver assolit el poder amb el suport dels asitics i posat al tron a Setnakht. El papir Harris I esmenta un rei entremig, breu, de nom Iarsu, que podria ser el mateix Bay (Iarsu o Irsu vol dir "home fet a si mateix"). 

Senakht fou el pare del fara Ramss III que fou el ms gran fara de la dinastia. Em el seu temps es va imposar als tjehenu formats per tres tribus, els libu, els sped i els meshwesh . Es van produir diverses guerres, especialment amb els meshwesh  i aquest poble i els libu es van establir a la part occidental d'Egipte. A sia Ramss III va poder mantenir la influncia egpcia probablement a la part sud de Palestina. Al final del seu regnat va comenar una greu crisis econmica que va portar a conflictes socials, i fou vctima d'una conspiraci contra la seva vida en la que va participar la reina Tiy i el seu fill Pentawere.

El regnat de Ramss IV fou curt (uns sis anys). Encara va fer grans construccions. Amb Ramss V es va fer una mena de cadastre de terres al Egipte central; va regnar menys de quatre anys i el va succeir Ramss VI que tamb va regnar poc temps (uns set anys) i que va deixar pocs monuments. Encara conservava el domini de Nbia per la influncia a sia s'havia esvat prcticament. El influent crrec de gran sacerdot d'Amon va esdevenir hereditari amb Ramessesnakht, el seu fill Nesamun i l'altre fill Amenhotep, i en el regnat de Ramss IX havia arribat a tenir la mateixa importncia que el fara. En aquesta poca hi ha nombroses evidencies de la presencia de libis a l'Alt Egipte, be emigrants o invasors, o be descendents dels presoners que servien a l'exrcit; el robatori de tombes va esdevenir com.

Ramss IX va governar al menys 17 anys i el va succeir Ramss X que va ser fara durant al menys tres anys. En aquest temps va esdevenir especialment poders el virrei de Nbia o Kush, Paneshy o Pinhasi, que va acabar revoltat l'any 17 del regnat de Ramss X.

Ramss XI es va valer de Panashy per desfer-se d'Amenhotep (gran sacerdot d'Amon), per el virrei va romandre rebel. Fou expulsat de Tebes pel general Herihor, d'origen libi per emparentat amb la casa reial per matrimoni, que va ocupar el seu lloc i es va repartir el poder amb Esmendes, que dominava el Delta, ambds reconeixent com a suprem poder al fara Ramss XI. Es va iniciar llavors (any 19 del regnat de Ramss) una nova poca (simultnia als anys de govern del fara) coneguda com "repetici de naixements" (Whm Mswt o Wehem Meswet o Weham-meswe). Herihor va morir abans de l'any 25 de Ramss XI, i se suposa que el va succeir el seu fill Piankh.

A la mort de Ramss XI desprs del 27 any (potser fins i tot va regnar fins a 33 anys) el governador del Delta, Esmendes, va dirigir el seu enterrament i d'acord a la tradici s'erig com a succesor i va fundar la Dinastia XXI.

 Llista de faraons .



 Cronologia de la dinastia (entre parntesi el egiptleg) .

Primer fara: Setnakht ;
1200-1198 aC (Drioton, Redford);
1196-1194 aC (Arnold);
1192-1190 aC (Parker);
1190-1187 aC (Helck, Krauss);
1188-1186 aC (Grimal);
1187-1185 aC (Dodson, Kitchen);
1186-1184 aC (Mlek, Shaw, Hornung);
1186/85-1183/82 aC (von Beckerath);
1184-1182 aC (Wente);

Darrer fara: Ramss XI;
1114-1087 aC (Gardiner);
1112-1085 aC (Drioton);
1111-1081 aC (Redford);
1105-1076/70 aC (Helck);
1103/1099-1070/69 aC (von Beckerath);
1100-1070 aC (Arnold);
1099-1069 aC (British Museum, Mlek, Shaw);
1098-1069 aC (Grimal);
1094-1064 aC (Dodson);

 Notes .





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304906" title="Iarsu" nonfiltered="480" processed="480" dbindex="120502">
Iarsu (o Irsu), probablement el mateix personatge que Bay el siri, fou un possible governant del final de la dinastia XIX i comenament de la dinastia XX. El seu nom vol dir "hom fet a si mateix". Era escriv reial de Seti II i potser amant de la reina Tausert; Bay era siri i cap del seu poble, i se suposa que s el mateix Iarsu esmentat amb aquest nom al papir de Harris I , per no s segur, ni tant sols probable, que fos fara al menys formalment, i si va tenir poder fou per via interposada de Tausert, que va governar Egipte durant el regnat del jove Siptah, malalt de poliomielitis, com a regent, i desprs de la seva mort (al menys dos anys) com a reina.

Fos o no fos fara, va gaudir de gran poder el que s'acredita amb el seu enterrament a la Vall dels Reis, tomba KV13, cosa que noms es concedia a algunes persones molt properes als faraons.

Nota .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304910" title="Francesc Cardoner i Blanch" nonfiltered="481" processed="481" dbindex="120503">
Francesc Cardoner i Blanch (Barcelona, 1929 - dem, 1997) va ser un arquitecte catal. 

Titulat el 1965, va compaginar la seva professi amb la seva afecci a l'arqueologia, i va collaborar a les feines del Museu d'Histria de la Ciutat de Barcelona. Va treballar amb Isidre Puig i Boada i Llus Bonet i Gar al taller de la Sagrada Famlia i des del 1983 a 1985 va ser director de les obres.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304912" title="Escut de Virgnia Occidental" nonfiltered="482" processed="482" dbindex="120504">

L'escut de l'Estat de Virgnia Occidental fou adoptat el 1863. El centre del segell cont una roca en la qual hi ha inscrita la data del 20 de juny del 1863, data en la qual Virgnia Occidental es va convertir en un estat. Davant la roca, es poden veure dos fusells encreuats coberts per un barret frigi que simbolitza la importncia de l'Estat en la lluita per a la llibertat. Els dos homes de cada costat de la roca, representen l'agricultura i la indstria: el del costat esquerre s un granger amb una destral i una arada abans de la collita i el de la dreta s un miner amb una pic i darrere d'ell un martell i una enclusa. El rivet exterior cont el text "State Of West Virginia" i la divisa de l'estat "Montani Semper Liberi" ("Els Muntanyencs sn sempre lliures").








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304914" title="Daniel Stucki" nonfiltered="483" processed="483" dbindex="120505">

Daniel Stucki s un futbolista sus nascut el 22 de setembre de 1981. Juga actualment com a defensor al Fussballclub Zrich en la Lliga sussa de futbol.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304916" title="Fabio Celestini" nonfiltered="484" processed="484" dbindex="120506">

Fabio Celestini s un jugador de futbol sus d'origen itali nascut el 31 d'octubre de 1975 a Lausana. Mesurant 1m83 i pesant 76 kg, juga al lloc de centrecampista defensiu.

Ha participat en l'Euro 2004 amb Sussa. Al final d'aquesta competici, es retira del futbol internacional per torna al marc ampliada el 2007 per prendre una plaa a l'Euro 2008 que s'estn a Sussa. El 13 de maig de 2008, Celestini ja no forma part de la llista dels jugadors seleccionats per a l'Euro.

Desprs d'haver estat format al club de la seva ciutat natal, el FC Lausanne-Sport, arriba el 2000 a Frana i Troyes. Desprs de dues bones estacions, segueix Alain Perrin que ho imposa com un pilar del seu nou equip, el mtic Olmpic de Marsella. Malgrat la qualificaci en Lliga dels Campions, Perrin s desembarcat el gener de 2004 i Jos Anigo no confia en ell tant. Es va llavors del Canemar per a Espanya i el segon club de Valncia, Aixecant. Desprs d'una estaci, arriba a Madrid i el Getafe CF on juga des de l'estiu 2005.

Clubs successius.
1995-00 : FC Lausanne-Sport (127 partits, 23 gols);
2000-02 : EN Troyes AC (50 partits, 2 gols);
2002-04 : Olympique de Marsella (77 partits, 1 gol);
2004-05 : Llevant UE (25 partits, 1 gol);
2005-08 : Getafe CF (59 partits, 1 gol amb data 11 octubre de 2007);

Palmars.
Finaliste de la Copa UEFA el 2004 amb l'Olmpic de Marsella;
Finaliste de la Copa d'Espanya en 2007 i 2008 amb Getafe.

Fundaci 442.
Pronunciat four-four-two, aquesta fundaci t per a objectiu principal fer futbol un motor de la integraci social dels joves i un guionet entre ells. Fabio Celestini n's el creador. La primera manifestaci ha estat un partit en l'Estadi de Ginebra amb com a participant dels jugadors tals com Eric Cantona, Basile Boli, Stphane Chapuisat i b d'altres.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304919" title="Mol (rugbi)" nonfiltered="485" processed="485" dbindex="120507">


El mol s una jugada consistent a agafar-se almenys un jugador de cada equip al voltant del jugador que condueix la pilota, amb l'objectiu, per a un equip, d'ajudar-lo a avanar i, per a l'altre, d'impedir-li-ho.

 Vegeu tamb .

 Rugbi;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304924" title="Francesc Carles de Velbrck" nonfiltered="486" processed="486" dbindex="120508">

Francesc Carles de Velbrck (Garath, aprop de Dsseldorf, 11 de juny de 1719 - Heks, 30 d'abril de 1784) era el prncep-bisbe del principat de Lieja del 14 de mar de 1772 fins a la seva mort al 1784.
Biografia.
Els seus pares eren el comte Maximili Enric von Velbrck i Marie-Anne von Wachtendonck zu Germenseel. Noms tenia setze anys quan el comte jove va esdevenir canonge del captol de la Catedral Sant Lambert de Lieja, com que el seu germ Adam va refusar el carrec. Va estudiar el Dret cannic a Douai i Reims. L'any 1743, desprs de la mort del prncep-bisbe Jordi Llus de Berghes, el seu successor, Joan Teodor de Baviera va reclamar-lo al seu servei a Lieja.

El 1746 va esdevenir ministre del govern de l'estat de Lieja. Desprs de la mort d'en Carles d'Outremont, li van proposar la successi al 16 de gener de 1772. Quan va acceptar, el consagraren sacerdot el 26 d'abril i el promogueren bisbe el 5 de maig del mateix any.

Durant el regne de Velbrck, va subir l'influncia de les idees de l'Illustraci que correponien a l'esperit lliberal i llibert de la dicesi. El seus vots perpetus de celibat eren teortics i no l'impediren de tenir unes amistanades. La ms coneguda, Maria Cristina Josefina de Bouget, anomenat la bella Estineta, era la mare dels seus dos fills. Tot i ser acceptat per a la societa liegesa, fora tolerant, va exigir que la Cristina es cass amb l'advocat i futur burgmestre bar Nicolau Mathieu de Graillet i d'Oupeye.

Velbrck era un francmao i gran mestre de la lgia La parfaite intelligence et l'toile runies.

El seu llegat immaterial.
Va asajar reformar la societat i combatre la pobresa i la desigualtat de les classes, per no va gaire reeixir a canviar la situaci dolent dels ms pobres. A l'esfera de la salut, va crear moltes institucions per a combatre les malalties, del qual el ms important va ser lHospital general de Sant Leonard per a accullir i ajudar els necessitosos. En vista de la gran mortalitat perinatal, va organitzar una formaci gratuta de comares.

A l'esfera de l'ensenyament, volia una escoles accessibles per a tots i va redigir un Pla d'Ensenyament de la jovinesa del Pas de Lieja. Volia canviar radicalment el sistema dels jesutes, un orde religis que era abolit al principat a aquesta poca. Considerava llur mtode massa literria i terica i volia estimular l'estudi de la matemtica i de les cincies naturals i humanes. Un altre dels seus projectes era la construcci d'una llarga biblioteca pblica.

Al'esfera artstica, com un mecenes de deb, va contribuir molt a la revifalla de les arts al principat. El 1774, obr una acadmia pblica de pintura, d'esculptura i de gravaci, al cap de la cual va anomenar el seu protegit, l'escultor Guillaume Evrard com deg. El 1779, cre la Societat Literaria i la Societat d'Emulaci com lloc de trobada dels intellectuals liegesos amb els seus collegues de societats d'altres pasos. La societat d'Emulaci existeix encara avui. L'edifici ser transformat i eixamplat per a esdevenir el teatre municipal des del 2009.

Al'esfera de la cincia, no noms va estimular l'instrucci pblica, per tamb va supprimir de fet la censura. Durant el seu regne, hi havia uns quinze impressors que van publicar els escrits dels filsofs i dels enciclopedistes, censurats a Frana. No va escoltar les protestacions ni de la facultat de teologia de l'Universitat Catlica de Lovaina i ni del seu propi snode diocesal.

A l'esfera fiscal, dues vegadas va asajar d'abolir els privilegis del primer i del segon estat, que no havien de pagar qualsevol taxes. Aquesta desigualtat va causar descontentament al tercer estat. Quan volia introduir un sistema d'imposici igual per a tots, la noblesa i el clerge van interposar recurs aprop del Consell de la Cort del Sacre Imperi Romanogermnic que va anullar el decret de Velbrck. Al 1780 volia abolir el dret dels nobles de cobrar les rendes dels feus que en la seva opini moderna havien hagut d'anar directament a la caixa de l'estat. La noblesa va appellar aprop de la Cambra de Wetzlar. A la seva mort el plet encara era en trmit i el seu successor, el conservador d'Hoensbroeck, del costat dels privilegiats i cec per a l'esperit del temps, en no continuar el plet, contribu a la revolta del poble de Lieja.

El seu llegat arquitectural.
L'edifici de la Societat d'Emulaci;
El castell d'Heks, la seva residncia estival;
Des del 15 de Juny de 2000, el seu mausoleu es troba al claustre de la catedral de Sant Pau a Lieja. L'epitafi  mostra l'estima del poble de Lieja. Contrriament als seus predecessors, el seu cos no va ser desterrat i tirat a una fossa comuna durant la revoluci liegesa a la fi de l'antic rgim.

Epitafi;
Pels seus benfets i la seva sollicitud instru el poble;
Accoll les arts i promogu el seu aven;
A l'Emulaci obr un sanctuari, del qual fou el protector i el deus tutelar;
B, agrads i hum, Velbrck fou un august, un mecenes;
al mig del seu poble liegs;

Referncies.

 Weblinks .
 La hierarquia catlica (en angls);
 HEMES-haute ecole;
 L'antic pas de Lieja (en neerlands);
 Famlia Bouget;

Vegeu tamb.
Llista dels bisbes de Tongeren, Maastricht i Lieja
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304925" title="Bernat Joan de Cabrera" nonfiltered="487" processed="487" dbindex="120509">
Bernat Joan de Cabrera (~1400 - 1466) fou un noble catal, vescomte de Cabrera i de Bas i comte de Mdica. 

Fill de Bernat IV de Cabrera i Timbor de Prades, casat amb Violant de Prades, van tenir quatre fills: Joan de Cabrera el successor als ttols, Jaume de cabrera, Bernat de Cabrera, i Elisabet de Cabrera que es casaria amb Joan Ramon Folc III de Cardona, i va tenir sis fills illegtims: Bernat Joan, jaume, Margarida, Pon, Timbor i Climent de Cabrera.

Durant la guerra civil catalana es va posar del costat de Joan el Gran i el 1462 fou fet presoner per la Host del Consell del Principat comandada pel capit Pere de Bell-lloc i de Sentmenat desprs del breu setge d'Hostalric.







Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304927" title="Estaci de Sant Gervasi" nonfiltered="488" processed="488" dbindex="120510">





 



Sant Gervasi s una estaci de la  lnia 6 i  de la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que pertany a les lnies S5 i S55 del Metro del Valls. Est situada al barri de Sant Gervasi de Barcelona, sota la Via Augusta a la plaa Molina.

L'estaci actual es va inaugurar al 1929 amb el soterrament del Ferrocarril de Sarri a Barcelona, encara que l'estaci no es concep com estaci de ferrocarril metropolit fins al 1954, quan es va obrir el tram des de l'estaci de Grcia fins a l'estaci d'Avinguda Tibidabo, i uns anys desprs el tram des de Sarri fins a Reina Elisenda.

S'est construint un passads d'enlla entre aquesta estaci i l'estaci de Plaa Molina, que estan molt aprop, a la mateixa plaa Molina.



 Accessos .

Plaa Molina;

Vegeu tamb.

Lnia 6 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Lnia Barcelona-Valls;
Xarxa ferroviria de Catalunya;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304933" title="Divisi de Yangon" nonfiltered="489" processed="489" dbindex="120511">



Yangon s una divisi administrativa de Myanmar. Hi fan frontera la divisi de Bago al nord i a l'est, el Golf de Mottama al sud, i la divisi de Ayeyarwady a l'oest. La divisi de Yangon se situa entre els 16 20' i 17 50' de latitud nord i els 95 45' i 96 46' de longitud est a la part ms meridional de les planes centrals. L'Arxiplag Coco que es troba situat al Golf de Bengala tamb forma part de la divisi de Yangon.

La divisi de Yangon s l'rea ms desenvolupada del pas i la principal porta d'entrada internacional. La majoria de les zones industrials del pas estan situades en aquesta divisi. L'rea de la divisi s de 10.170 kilmetres quadrats.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304938" title="Jaume March II" nonfiltered="490" processed="490" dbindex="120512">
Jaume March II, Senyor d Erampruny i poeta. Fill de Jaume March I i Guillemona d Esplugues. Germ de Pere March. 

Biografia. 

Jaume March va nixer a Valncia al voltant del 1336: "La data de naixement del poeta Jaume March II -escriu Jaume J. Chiner-, probable segon fill del matrimoni de Jaume March I amb Guillemona d'Esplugues, pot ser fixada entre 1336 i 1337 ats que els seus pares es casaren poc abans del febrer de 1334 i que els seus germans Arnau i Pere degueren naixer devers 1334-1335 i 1337-1338 ... El natalici degu produir-se, amb gaireb total seguretat a Valncia on el seu pare hi era des de 1331 aproximadament a conseqncia de la donaci paterna a ell del lloc d'Albalat".

A mitjans segle XIV Jaume March II es trasllad a viure a Barcelona, on aviat particip en el govern municipal: va ser jurat del Consell de Cent el 1358 i 1360i obrerde la ciutat de Barcelona, crrec aquest darrer que hagu d abandonar quan el seu pare va ser armat cavaller el 1360, ja que passava de ciutad honrat a l'estament nobiliari i, per tant, no podia accedir a crrecs municipals. 

Jaume March II lluit en la guerra contra Castella (1356-1369), coneguda com la guerra dels dos Peres. El 1363 form part d'una companyia de nobles catalans, quan al costat de personatges com el vescomte de Rocabert, Bernat de So o Arnau d Erill, fou enviada a socrrer Arag, on es trobava el rei intentant contenir l'atac de Pere el Cruel de Castella, i que va ser desviada desprs cap a Valncia; durant el setge de Morvedre de 1365 Jaume March II va escriure el poema Debat entre Honor e Delit.

Conseller reial i uixer d armesde Pere el Cerimonis, el 1376 Jaume March II fou armat cavaller, duent a terme missions de confiana, com ara la de mitssatger entre el rei i l infant Pere arran del viatge que aquest havia de fer a Roma el 1381. L any 1380 va ser un dels quatre procuradors nomenats per l infant Mart per  administrar el prstec concedit pel bra militar de la Cort de Barcelona per a l expedici a Siclia. Particip tamb en la guerra contra el comte d'Empries (1384). Interessat per la vida parlamentria, Jaume March II assist com a diputat del General de Catalunya a les Corts de Monts de 1358-1359 pel bra militar.  

Senyor d Erampruny des del 1375, Jaume March II mantingu diversos plets pel senyoriu amb el seu parent Galceran Marc de Llacera, fill del seu nebot Peric March, i amb alguns dels seus vassalls sobre la prestaci de l homenatge, com ara els homes de la casa de la Sentiu, dins el terme d'Erampruny.

El 20 de febrer de 1393 Jaume March II reb de Joan I l'encrrec d'organitzar uns jocs potics similars als de Tolosa de Llenguadoc, encrrec compartit amb el barcelon Llus d'Aver, autor del Torcimany. Ambds foren nomenats jutges del consistori el 20 de febrer del mateix any, ordenant el Comte-rei que la festa de la Gaia Cincia es celebrs el dia de l'Anunciaci, el 25 de mar.

Del poeta Jaume March II, oncle d Ausis March, se n conserven sis poesies i tres poemes al.legrics de tema amors i cavalleresc: Debat entre Honor e Delit (1365), La joiosa guarda (1371) i Lo rauser de la vida gaia. s autor de Cobles de fortuna i del Llibre de concordances (1371), diccionari de rims important per a l'estudi de la potica i la lexicografia catalanes antigues.  

Jaume March II i Esplugues test el 2 de desembre de 1409 davant el notari Francesc Fuster, nomenant hereu universal el seu fill Llus. Mor a Barcelona el 1410, desprs d'haver servit a tres monarques: Pere III, Joan I i Mart l'Hum; la data de l bit s estima entre el 5 de maig i l 1 d agost, essent soterrat en la capella de Santa Maria del convent del frares predicadors de Barcelona, l'antic convent de Santa Caterina (l'actual Mercat de Santa Caterina). 

Del seu matrimoni amb Serena de Gualbes, tingu 4 fills:

 Joan March; Joan s l nic fill esmentat en el testament del seu avi Jaume March I (29/5/1369).  ;
 Pere March, casat amb Elionor Ballester, filla d Arnau Ballester, senyor de la baronia de Cervell, i Alamandina.
 Llus March (+1455), senyor d'Erampruny, casat amb Sereneta  Marquet, filla del vicealmirall Galceran Marquet i Joaneta de Coromines.
 Clara March, casada amb Marc de Puigmolt, senyor de Puigmolt, fill de Marc de Puigmolt i Constana.

Bibliografia.

 Carreras Valls, Rafael: Noves notes genealgiques dels poetes Jaume, Pere, Arnau i Ausis March segons documents indits, Estudis Universitaris Catalans, XVIII, 1934, p.309-354.
 Chiner Gimeno, Jaume J.: Ausis March i la Valncia del segle XV (1400-1459), Generalitat Valenciana, Consell Valenci de Cultura, 1997.
 Chiner Gimeno, Jaume J.: "Cor d'acer, de carn e fust". Ausis March (1400-1459), en Ausis March: Madrid, Biblioteca Nacional del 13 de mayo al 27 de junio, Valencia, Generalitat Valenciana, 1999, pp.33-85 (Ref. Biblioteca Valenciana Digital).
 Jaume March. Obra potica crtica de Josep Pujol, Ed. Barcino, Barcelona, 1994.
 Oliva i Rics, Benet: La petita noblesa del Maresme. Tres trajectries: Des Bosc, Ferrer i Sala, Caixa d'Estalvis Laietana, Matar, 2002.
 Pags, Amadeu: Ausis March i els seus predecessors, Instituci Alfons el Magnnim, Valncia, 1990.
 VV.AA: El "Llibre del Consell" de la ciutat de Barcelona. Segle XIV: les eleccions municipals, CSIC, Barcelona, 2007.

Referncies.


Enllaos externs.
Castell d'Erampruny (Gav - Baix Llobregat);
Histria del Convent de Santa Caterina (Barcelona);
Incipitario di Jaume March;
Debat entre honor e delit;
La joiosa guarda;
Cobles de fortuna;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304944" title="Sepdu" nonfiltered="491" processed="491" dbindex="120513">
Sopdu o Sepdu o  Sepdu-kemhes fou el nom del noms XX de l'antic Egipte, conegut tamb ms tard com Phakusa (nom clssic Arbia). Fou el darrer noms que es va crear i estava situat a la part oriental, a l'est del bra oriental, entre Qantir i Bubastis. Es va segregar del noms XVIII.

La primera capital fou Per-Sopdu, al sud-est de la moderna Zagazig i de l'antiga Bubastis. El seu nom volia dir "La casa de Sopdu". Ms tard la capital va passar a Arsinoe, la moderna Fakussa (Pakhussa o Phakusa).

Sopdu (Sopedu, Soped o Sopedu-Horus), era el deu principal de la ciutat i del noms, en forma de falc, i com a guerrer protector de la frontera oriental. La seva adoraci fou especialment viva durant la dinastia XXII. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304947" title="Gerard de Groesbeek" nonfiltered="492" processed="492" dbindex="120514">
Gerard de Groesbeek (Kuringen, 1517 - Lieja, 1582) era el prncep-bisbe del principat de Lieja del 14 de mar de 1564 fins a la seva mort.

Al 1548 va esdevenir canonge al captol de la Catedral Sant Lambert de Lieja. El 1562 el captol va designar-lo coadjutor del prncep-bisbe Robert II de Berghes. El 1564 va ser ungit bisbe a l'esglsia de l'Abadia d'Herkenrode. Al 1576, va esdevenir abat de l'abadia de Stavelot-Malmedy. En reconeiximent de la seva acci contra el protestantisme, el papa Gregori XIII va promoure'l cardenal.

El 1568, Guillem I d'Orange-Nassau va acusar-lo de suportar Felip II de Castella i va enviar les seves tropes per a saquejar i pillardejar els pobles entorn de Lieja. Gerard va contraatacar amb unes milcies liegeses i foragitar l'exrcit republic. 

Contra la voluntat dels estats de Lieja, al  1569 va renovar l'aliana amb el Sacre Imperi Romanogermnic que un dels seus predecessors Erard de La Marck va concloure amb l'emperador Carles V al 1518.  Sota la pressi dels estats, va haver de dissoldre'l i tornar a proclamer la neutralitat del principat al 1577. Aquest fet va contribuir a mantenir la pau ms b que malament fins a la revoluci liegesa a la fi de l'antic rgim durant les guerres interminables de trenta i vuitanta anys que van subir les Disset Provncies al mig de les quals Lieja era un enclavat independent.
Vegeu tamb.
Llista dels bisbes de Tongeren, Maastricht i Lieja
Enllaos externs.
Imatge de Gerard de Groesbeek;
Biografia en angls;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304951" title="Princeps" nonfiltered="493" processed="493" dbindex="120515">

El  Princeps ("primer ciutad") fou un ttol de la primera etapa de l'Imperi Rom (Principat), rebut del Senat per Octavi August, l'any 28 adC, en reconeixement del seu poder i prestigi poltic. El ttol de Princeps intentava conservar l'essncia de la idea republicana. 

Aquest ttol no pass a institucionalitzar-se per transmetre's als successors, a diferncia d'altres ttols, tals com Imperator, Caesar, Augustus, o Pater Patriae.

En El Dominat, amb l'emperador Diocleci, fou reemplaat pel ttol de senyor absolut.

 Etimologa .
El significat literal de princeps es "el que pren primer", de primus (primer) i ceps, que deriva de l'arrel capere (prendre).

 Paraules derivades .

 Catal:
 principal;
 prncep;
 principat;

Vegeu tamb.
Prefecte de la ciutat;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304956" title="Sucrera" nonfiltered="494" processed="494" dbindex="120516">
Una sucrera s un recipient destinat a contenir i servir sucre.

Acostuma a tenir una o dues anses, una tapa i una cullera que queda atrapada entre la tapa i el recipient. Alguns models van sense cullera perqu disposen d'un dossificador en forma de broc que proporciona la mida d'una cullerada a cada cop.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304957" title="Messier 104" nonfiltered="495" processed="495" dbindex="120517">

La  galxia del Sombrero (Messier 104,  M104 o NGC 4594) s una galxia espiral no barrada, situada en la constellaci de la Verge. Va ser descoberta el maig de 1767 per Pierre Mchain, qui va descriure l'objecte en una carta enviada a Bernouilli i publicada posteriorment al Berliner Astronomisches Jahrbuch.Charles Messier va escriure una nota manuscrita sobra aquest objecte, juntament amb cinc ms (actualment coneguts com M104-M109) en la seva llista personal d'objectes coneguda ara com catleg Messier, per no va ser incls en la llista oficialment fins el 1921.  William Herschel va descobrir l'objecte independentment al 1784 i va observar la presncia d'un estrat fosc en el disc de la galxia, que actualment es coneix com banda de pols.  Posteriorment els astrnoms van poder relacionar les observacions de Mchain i Herschel.

Al 1921 Camille Flammarion va trobar la llista personal d'objectes de Messier amb les notes manuscrites sobre la galxia del Sombrero. Va ser identificat amb l'objecte deNGC 4594, i Flammarion va declarar que hauria de ser incls dins el catleg Messier. A partir de llavors se'l coneix com "objecte M104".
 
M104 t un nucli brillant, un bulb central inusualment gran, i una prominent banda de pols en el seu disc inclinat. La fosca banda de pols i el bulb donen a aquesta galxia l'aparena d'un barret mexic d'aqu va rebre el nom de "Sombrero" (de l'angls sombrero), que s amb el nom que es coneix aquest tipus de barret en llengua anglesa, i que alhora es tracta d'un prstec de l'espanyol "sombrero" amb una reducci del seu significat. 

La galxia t una magnitud aparent de 9.0, fent que sigui fcilment visible amb telescopis d'aficionats. El gran bulb, el forat negre supermassiu central, i la banda de pols atreuen l'atenci dels astrnoms professionals. 

 Desplaament cap al vermell .

El 1910, Vesto Slipher va descobrir que l'espectre d'algunes galxies, incloent-hi la galxia del Sombrero, es desplaava cap al vermell. La mitjana de la velocitat calculada d'aquest desplaament era de 400 km/s. El desplaament cap al vermell de la galxia del Sombrero es va calcular en 1.100 km/s. L'espectre d'Slipher va ser una de les primeres observacions de l'expansi de l'univers, una de les peces clau per a provar la teoria del Big Bang. Slipher tamb va detectar una rotaci dins l'espectre de la galxia del Sombrero. Les seves observacions van ser les primeres sobre la rotaci de la galxia.

  

Anell de pols.
Com s'ha mencionat anteriorment, la caracterstica principal de la galxia s la banda de pols que creua la part frontal del bulb de la galxia. La banda de pols s de fet un anell asimtric que encercla el bulb de la galxia.  La major part del gas d'hidrogen atmic fred i la pols es troba dins l'anell. L'anell tamb podria contenir la major part del gas molecular fred de la galxia, encara que aix s una inferncia basada en les observacions de baixa resoluci i deteccions febles.  Calen observacions addicionals per a confirmar la constricci del gas molecular de la galxia a l'anell. Basant-se en l'espectroscpia en infraroig, l'anell de pols s el lloc principal de formaci estellar de la galxia.

Nucli.

El nucli de la galxia del Sombrero est classificat com (LINER). Aquestes sn regions nucleats on el gas ionitzat est present, per els ions estan feblement ionitzats (ex. Els toms han perdut relativament pocs electrons). La font d'energia per a ionitzar el gas en aquestes regions s'ha debatut intensament. Alguns nuclis LINER es poden engegar per estrelles joves i calentes que es troben en regions de formaci estellar, mentre que altres poden ser engegats per nuclis de galxies actives (regions altament energtiques  que contenen forats negres supermassius. Obvservacions  espectroscpiques en infraroig han demostrat que el nucli de la galxia del Sombrero presenta una manca significant d'activitat de formaci. Tanmateix, un forat negre supermassiu ha estat identificat al nucli, per tant aquest nucli galctic actiu s probablement  la font d'energia que ionitza feblement el gas de la galxia.
Forat negre supermassiu central.
Al 1990, un grup de recerca conduit per John Kormendy va demostrar que un forat negre supermassiu estava present dins la galxia M104.  
Usant dades espectroscpiques del telescopi espacial Hubble i del CFHT, el grup va mostrar que la velocitat de rotaci de les estrelles del centre de la galxia no es podria mantenir a no ser que en el seu centre hi hagus una massa de mil milions de  vegades la massa del Sol, o   109M .  Aquest seria el forat negre ms massiu dels mesurats en galxies properes.

Emissi sincotr.

A longitud d'ona de radio i raigs X, el nucli s una poderosa font d'emissi sincotr.  L'emissi sincotr es produeix quan electrons d'alta velocitat oscillen al passar a travs de regions amb forts camps magntics. Aquesta emissi s, de fet, fora com en nculis galctic actius. Encara que l'emissi de rdia sincotr pot variar al llarg del temps en alguns nuclis galctics actius, la lluminositat de l'emissi de rdio de la galxia del Sombrerp noms varia    10-20%.
Emissi submillimtrica no identificada.
Al 2006, dos grups van  publicar mesuraments de la radiaci submillimtrica del nucli de la galxia M104 a longituds d'ona de  850 micrmetres.  Es va trobar que aquesta emissi submillimtrica no estava originada per l'emissi trmica de la pols (usual en infraroig i longituds d'ona millimtrica), ni per l'emissi sincotr (comunament observada en longitud d'ona de rdio),  ni l'emissi bremsstrahlung provinent de gas calent (observada comunament en longitud d'ona milimtrica) ni pel gas molecular ( que normalment produeix lnies espectrals submillimtriques). La font d'emissi submillimtrica encara roman sense identificar.  
Cmuls globulars.
La galxia del Sombrero t un nombre relativament alt de cmuls globulars. Estudis basats en l'observaci d'aquests cmuls han estimat la seva poblaci entre 1200 i 2000.  La rtio del nombre de cmuls globulars amb la lluminositat total de la galxia s alta comparada amb  la de la Via Lctia i galxies similars amb petits bulbs, per s comparable a altres galxies amb bulbs grans. Aquests resultats s'han utilitzat per demostrar que el nombre de cmuls globulars en les galxies podria estar relacionat amb la mesura dels bulbs de les galxies . La densitat superficial dels cmuls globulars generalment segueix el perfil llumins del bulb excepte prop del centre de la galxia.

Distncia.
S'han utilitzat al menys dos mtodes per al mesurament de la distnica de la galxia M104.
El primer mtode es  basa en comparar els fluxos mesurats de les nebuloses planetries de la galxia amb les lluminositats conegudes de les nebuloses planetries de la Via Lctia. Aquest mtode dona  una distncia de   29.0  2.0 Mall (8.9  0.6 Mpc).  
L'altre mtode utilitzat s el mtode de fluctuaci de la lluentor superficial. Aquest mtode utilitza l'aparena granulada del bulb de la galxia per estimar la distncia. Els bulbs de galxies porperes es mostraran molt granulades, mentre que els ms distants es mostraran menys granulades. Mesuraments recents utilitzant aquesta tcnica donen la distncia de 30.6  1.3 Mall (9.4  0.4 Mpc).  Posteriorment, desprs d'afinaments en la tcnica, dona una distncia de  32  3 Mall (9.8  0.8 Mpc).  Encara es van refinar ms al 2003 fins a ser dee 29.6  2.5 Mall (9.1  0.8 Mpc).

La mitjana de la distncia mesurada amb aquestes dues tcniques dona  29.3 Mall (9.0 Mpc) amb un error de  1.6 Mall (0.5 Mpc).

Informaci sobre galxies properes i grup de galxies.

La galxia del Sombrero es troba dinhs d'un nvol complex i filaments de galxies que s'estn cap al sud el cmul de la Verge.  Tanmateix, no est clar si la galxia s part d'un grup de galxies o no. Mtodes jerrquics per identificar grups, que determinen la pertinena a un grup considerant si una galxia individual pertany a un altre grup major, mostren normalment que la galxia del Sombrero s part d'un grup que inclouria  NGC 4487, NGC 4504, NGC 4802, UGCA 289, i possblement algunes altres galxies.  Tanmateix, els resultats basats en el mtode de percolaci, que uneix galxies individuals juntes per a determinar pertenncia a un grup, indiquen que aquesta galxia no pertany a un grup o que tan sols podria formar part del parell de galxies format per M104 i UGCA 287.

Observaci.

La galxia M104 es troba a  11.5 a l'oest d'Spica. i 5.5 nord-est d'Eta Corvi.  s visible amb binoculars de  7x35 binoculars i telescopis d'aficionat de 100 mm, per identificar el bulb del disc caldr un aparell de 200 mm, i un de 250 a 300 mm per a veure la banda de pols fosca.

Enllaos externs. 
SEDS ;
Dades astronmiques SIMBAD ;

Referncies.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304963" title="Pere de Bell-lloc i de Sentmenat" nonfiltered="496" processed="496" dbindex="120518">
Pere de Bell-lloc i de Sentmenat (1415 - 1485) Fou un militar catal.

Governador reial de Menorca el 1451, durant la guerra civil catalana, sent diputat pel bra militar es va posar del costat de la Generalitat de Catalunya i el 1462 com a capit de la Host del Consell del Principat feu presoner Bernat Joan de Cabrera desprs del breu setge d'Hostalric.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304968" title="Francesc Antoni Maria de Man" nonfiltered="497" processed="497" dbindex="120519">
Francesc Antoni Maria de Man et de Beaurieux (Saive, 1756 - Mechelen, 15 de gener de 1831) va ser el darrere prncep-bisbe del principat de Lieja i arquebisbe de l'arquedicesi Mechelen-Brusselles del 28 de juliol de 1817 fins a la seva mort al 1831.

Era el nebot del prncep-bisbe Csar Constant Francesc d'Hoensbroeck. Hoensbroeck va anomenar-lo coadjutor al 1785. A la mort del seu oncle al 1792 va succer-lo. Quan poc desprs, el general francs Charles Franois Dumouriez va ocupar el principat, va fugir cap a Dsseldorf. La seva restauraci al 1793 va passar-se en una atmosfera prerevolucionria d'odi. La poltica conservadora del seu oncle va fomentar un descontentament de la poblaci general molt empobrida i del tercer estat, fart d'sser sols a pagar impostos. El 1794, en exiliar-se una segona vegada, ara per deb, va terminar l'histria ms que millenria del principat, comenat amb Notger a l'any 980.

Quatre vegades durant la seva vida, l'administraci del territori del principat de Lieja va canviar de mans: dels prnceps-bisbes al govern revolucionari francs (1795-1804), al Primer Imperi Francs (1804-1815), al Regne Unit dels Pasos Baixos (1815-1830) i finalment al regne de Blgica (1815-  ).  Durant uns mesos, de setembre de 1830 al gener de 1831, va ser el primer arquebisbe de la jove Blgica.

Vegeu tamb.
Llista dels bisbes de Tongeren, Maastricht i Lieja
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304969" title="Setrilleres" nonfiltered="498" processed="498" dbindex="120520">
Les setrilleres o canadelles sn dos recipients a joc destinats a contenir i servir a taula oli i vinagre.

Per separat reben el nom de setrill o oliera i vinagrera.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304970" title="Estaci de la Bonanova" nonfiltered="499" processed="499" dbindex="120521">





 



La Bonanova s una estaci de la  lnia 6 i de la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que pertany a les lnies S5 i S55 del Metro del Valls. Est situada al districte de Sarri-Sant Gervasi de Barcelona.

L'estaci actual es va inaugurar al 1952 construda  pel Ferrocarril de Sarri a Barcelona, encara que l'estaci no es concep com estaci de ferrocarril metropolit fins al 1954, quan es va obrir el tram des de l'estaci de Grcia fins a l'estaci d'Avinguda Tibidabo, i uns anys desprs el tram des de Sarri fins a Reina Elisenda.



 Accessos .

Via Augusta;

Vegeu tamb.

Lnia 6 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Lnia Barcelona-Valls;
Xarxa ferroviria de Catalunya;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304974" title="Estaci de les Tres Torres" nonfiltered="501" processed="500" dbindex="120523">





 



Les Tres Torres s una estaci de la  lnia 6 i de la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que pertany a les lnies S5 i S55 del Metro del Valls. Est situada al districte de Sarri-Sant Gervasi de Barcelona.

L'estaci actual es va inaugurar al 1952 per Ferrocarril de Sarri a Barcelona, encara que l'estaci no es concep com estaci de ferrocarril metropolit fins al 1954, quan es va obrir el tram des de l'estaci de Grcia fins a l'estaci d'Avinguda Tibidabo, i uns anys desprs el tram des de Sarri fins a Reina Elisenda.



 Accessos .

Via Augusta;
;

Vegeu tamb.

Lnia 6 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Lnia Barcelona-Valls;
Xarxa ferroviria de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304977" title="1337 (desambiguaci)" nonfiltered="502" processed="501" dbindex="120524">

1337: Any del segle XIV.
1337: Nom alternatiu de Leet. Vegeu Leet.




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304978" title="Setrill" nonfiltered="503" processed="502" dbindex="120525">

Un setrill, tamb anomenat oliera i olier, s un recipient destinat a contenir i servir oli.

Acostuma a tenir una ansa i dos brocs, un broc gruixut per omplir-lo i un broc prim per amanir. El broc gros pot anar protegit amb un tap de suro amb un petit trau o canal per deixar passar l'aire; aix s'evita la formaci del buit en el moment de servir.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304979" title="I am a Catalan" nonfiltered="504" processed="503" dbindex="120526">
I am a Catalan s una frase extreta del discurs que va fer Pau Casals a les Nacions Unides el 24 d'octubre de 1971 en motiu de l'estrena de l'Himne a les Nacions Unides, que ell mateix havia compost. A ms del discurs, Pau Casals hi va interpretar al violoncel "El cant dels ocells", la can tradicional catalana que ell va popularitzar arreu del mn. Una melodia que com el propi Casals deia, naixia de l'nima del seu poble, Catalunya i que tocava com un cant de pau. 

Aquest s l'extracte del discurs:

A ms, jo sc catal. Catalunya avui s una provncia d Espanya, per qu ha estat Catalunya? Catalunya ha estat la naci ms gran del mn. Us explicar per qu. Catalunya va tenir el primer Parlament, molt abans que Anglaterra. Catalunya va tenir les primeres Nacions Unides. En el segle XI totes les autoritats de Catalunya es van reunir  en una ciutat de Frana  aleshores Catalunya  per parlar de la pau, en el segle XI. Pau en el mn i contra, contra, contra la guerra, la inhumanitat de les guerres
Vegeu tamb.
 Pau i Treva de Du;

Enllaos externs.
    Discurs pronunciat per Pau Casals a la seu de l'ONU el 24 d'octubre de 1971 Text (pdf) i vdeo.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304982" title="Vinagrera" nonfiltered="505" processed="504" dbindex="120527">
Una vinagrera s un recipient destinat a contenir i servir vinagre.

Acostuma a tenir una ansa i dos brocs, un broc gruixut per omplir-lo i un broc prim per amanir. El broc gros acostuma a anar protegit amb un tap de suro amb un petit trau o canal per deixar passar l'aire; aix s'evita la formaci del buit en el moment de servir.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304983" title="Csar Constant Francesc d'Hoensbroeck" nonfiltered="506" processed="505" dbindex="120528">
 Csar Constant Francesc d'Hoensbroeck  (28 d'agost de 1724 -  3 de juny de 1792) va ser un prncep-bisbe del principat de Lieja del 15 d'agost de 1784 fins a la seva mort al 1792.

Era el fill del comte Ulric Antoni d'Hoensbroeck i de la comtessa Anna de Nesselrode d'Elneshoven. La famlia d'Hoensboeck s originaria del poble d'Hoensbroek, actualment a la provncia de Limburg (Pasos Baixos).

Va estudiar a Heidelberg i va esdevenir canonge al captol d'Aquisgr abans d'esdevenir prncep-bisbe de Lieja al 1792.

Durant el seu regne, va assajar de desfer la modernitzaci del seu predecessor Francesc Carles de Velbrck i de restaurar tots els privilegis del clerge i de la noblesa. No tenia cap sensibilitat ni per a les aspiracions i les queixes del tercer estat, sol a pagar impostos i ni, o encara menys, per als problemes de la misria negra de la poblaci. La seva popularitat va baixar fins que la poblaci va llevar-lo al 1790 de la seva residncia estival a Seraing fins al palau de Lieja i va exigir reformes que mai no van realitzar-se. El 13 de setembre de 1790 va fugir a Alemanya. Noms el 13 de febrer de 1791 va tornar a Lieja i restaurar el seu poder. El seu nebot, que no era gaire ms sensible pel canvi de l'esperit del temps, Francesc de Man, va succeir-li a la seva mort al 1792.

Vegeu tamb.
Llista dels bisbes de Tongeren, Maastricht i Lieja














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304984" title="Globus d'Or a la millor can original" nonfiltered="507" processed="506" dbindex="120529">
El Globus d'Or a la millor can original (Best Original Song - Motion Picture) s un premi de cinema atorgat per primera vegada el 1962 i anualment des de 1965 per la Hollywood Foreign Press Association.

Llista dels premiats.

 1962 : Town Without Pity, de la pellcula Town Without Pity;
 1965 : Circus World, de la pellcula El fabuls mn del circ (Circus World) ;
 1966 : Forget Domani, de la pellcula The Yellow Rolls-Royce ;
 1967 : Strangers in the Night, de la pellcula A Man Could Get Killed;
 1968 : If Ever I Should Leave You, de la pellcula Camelot ;
 1969 :  The Windmills of Your Mind, de la pellcula El cas de Thomas Crown (The Thomas Crown Affair) ;
 1970 : Jean, de la pellcula The Prime of Miss Jean Brodie;
 1971 : Whistling Away the Dark, de la pellcula Darling Lili ;
 1972 : Life Is What You Make It, de la pellcula Kotch ;
 1973 : Ben,  de la pellcula Ben ;
 1974 : The Way We Were, de la pellcula Tal com rem (The Way We Were) ;
 1975 : Benji's Theme (I Feel Love),  de la pellcula Benji ;
 1976 : I'm Easy, de la pellcula  Nashville ;
 1977 : Evergreen (Love Theme From A Star Is Born), de la pellcula Ha nascut una estrella (A Star Is Born) ;
 1978 : You Light Up My Life,  de la pellcula You Light Up My Life ;
 1979 : Last Dance,  de la pellcula Thank God It's Friday ;
 1980 :  The Rose,  de la pellcula The Rose ;
 1981 :  Fame,   de la pellcula Fame ;
 1982 :  Best That You Can Do,  de la pellcula Arthur (pellcula) ;
 1983 :  Up Where We Belong,  de la pellcula Oficial i cavaller (An Officer and A Gentleman);
 1984 : Flashdance... What a Feeling,  de la pellcula Flashdance ;
 1985 : I Just Called to Say I Love You de la pellcula La dona de vermell (The Woman In Red) ;
 1986 :  Say You, Say Me, de la pellcula Nits de sol (White Nights) ;
 1987 : Take My Breath Away,  de la pellcula Top Gun ;
 1988 : (I've Had) The Time Of My Life,  de la pellcula Dirty Dancing ;
 1989 : ex aequo Let the River Run, de la pellcula Working Girl , i 'Two Hearts,  de Buster';
 1990 : Under the Sea,  de la pellcula La sireneta (The Little Mermaid) ;
 1991 : Blaze of Glory,   de la pellcula Young Guns II ;
 1992 : Beauty and the Beast, de la pellcula La bella i la bstia (Beauty and the Beast) ;
 1993 : A Whole New World,   de la pellcula Alad ;
 1994 : Streets of Philadelphia,  de la pellcula Filadlfia ;
 1995 : Can You Feel the Love Tonight, de la pellcula The Lion King;
 1996 :  Colors of the Wind,   de la pellcula Pocahontas ;
 1997 : You Must Love Me,   de la pellcula Evita ;
 1998 : My Heart Will Go On,  de la pellcula Titanic ;
 1999 : The Prayer,  de la pellcula Quest for Camelot ;
 2000 : You'll Be in My Heart,  de la pellcula Tarzan ;
 2001 : Things Have Changed,  de la pellcula Wonder Boys ;
 2002 : Until, de la pellcula La Kate i el Leopold  (Kate & Leopold) ;
 2003 : The Hands That Built America, de la pellcula Gangs of New York ;
 2004 :  Into the West, de la pellcula El senyor dels anells : El retorn del rei (The Lord of the Rings : The Return of the King) ;
 2005 :  Old Habits Die Hard,  de la pellcula Alfie ;
 2006 : A Love That Will Never Grow Old, de la pellcula Brokeback Mountain ;
 2007 : Song of the heart, de la pellcula Happy Feet ;
 2008 : Guaranteed, de la pellcula Into the Wild  ;
 2009 : The Wrestler de la pellcula The Wrestler;
Vegeu tamb.
 Premi Globus d Or;
 ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304985" title="Vincristina" nonfiltered="508" processed="507" dbindex="120530">
Vincristina, conegut anteriorment com a leurocristina, s un alcaloid de la planta florescent de nom pervinca (Catharanthus roseus). En forma de sulfat de vincristina, s un frmac utilitzat en la leucmia aguda.

 Descripci .
La frmula emprica del sulfat de vincristina s C46H56N4O10 H2SO4.
A la vincristina es la coneix tamb amb els noms LCR i VCR. Per a s farmacolgic s un pols amorfe de color blanc soluble en metanol i en aigua, per poc soluble en alcohol etlic al 95%. En la seva forma de sulfat de vincristina, en etanol al 98%, t un espectre ultravioleta amb mxims a 221 nm (E + 47100)

 s en teraputica .
El sulfat de vincristina est indicat en leucmia aguda. En combinaci amb altres oncoltics s'utilitza per a tractar l'enfermetat de Hodgkin, linfomes malignes no Hodgkin, rabdomiosarcoma, neuroblastoma, tumor de Wilms, sarcoma ostegen, cncer de mama,etc.
 Farmacologa .
La vincristina entra a la clula a travs d'un mecanisme de transport i s' enllaa a protenes tubulars. Durant la fase de metafase de la mitosi, el frmac inhibeix la polimeritzaci de la tubulina a microtbuls. En virtud de la presncia de la vincristina en l'interior de la cllula durant el cicle complet cellular es veu possible l'aparici de citotoxicitat en la Fase-S. No s'han vist aquests efectes abans d'iniciar la mitosi.

 Metabolisme .
La vincristina s metabolitzada principalment en el fetge. Gaireb un 45% de la dosi administrada s convertida en aquest lloc a metabolits y productes de desfet.

 Excreci .
Un 50% de la dosi s retinguda en el cos al passar 48 hores, a les 72 hores pot detectar-se vincristina en l'orina. Tamb s'excreta via biliar y per les femtes fecals.

 Reaccions secundaries .
La vincristina pot causar leucopnia i anmia a ms de trombocitosi temporal.

L'efecto secundari ms important de la vincristina s la neurotoxicitay depenent de la dosi. Els smptomes estan relacionats amb l'alteraci del sistema nervis central i perifric.

 Interaccions .
La vincristina pot ser utilitzada en combinaci amb altres agents citosttics com el metotrexat. Les interaccions entre la vincristina i els agents alquilants i el metrotexat durant el cicle cellular, poden produir una elevaci del efect citotxic total.

 Precaucions especials .
La vincristina pot tenir un efecte teratgen potencial o altres efectes adversos sobre el fetus. S'estan estudiant els efectes de la droga sobre la fertilitat humana.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304987" title="Denzel Washington" nonfiltered="509" processed="508" dbindex="120531">

Denzel Washington (Mount Vernon, Nova York, Estats Units),  (28 de desembre de 1954) s un actor i  director estatunidenc, guanyador de dos oscars. 


 Biografia .
Va nixer a Mount Vernon Nova York, Estats Units. Fill d'un pastor protestant i d'una propietria d'una botiga de bellesa, de jove els seus pares li van prohibir veure pellcules. Quan els seus pares es van separar, Washington va passar una etapa violenta, al final de la qual alguns dels seus amics van ser enviats a pres. La reacci de la seva mare a aquests problemes de comportament va ser enviar-lo a una escola preparatria i, ms tard, a Fordham University, on va descobrir l'actuaci i es va treure la carrera de periodisme.
Va aconseguir el seu primer paper en una pellcula per televisi (Wilma) de 1975. Mentre rodava aquesta pellcula va conixer Pauletta Pearson, amb qui ms endavant es casaria. Es donaria a conixer quan va comenar a protagonitzar la popular srie de televisi St. Elsewhere.
Washington va rebutjar papers a diverses pellcules d'acci, a la recerca d'un paper ms desafiador. El 1987 va interpretar el palad antiapartheid sud-afric Steve Biko a la pellcula Cry Freedom de Richard Attenborough. El 1989 va guanyar l'Oscar al millor actor secundari per la seva interpretaci d'un desafiador esclau a Glory.
El 1990, Spike Lee li dona un paper a  'Mb' better blues, i  el 1992 en Malcolm X. Va ser nominat a l Oscar pel seu paper en aquesta pellcula.
Per s en L'informe Pelic (amb Julia Roberts) i desprs en Filadlfia (amb Tom Hanks) on Denzel Washington ser descobert pel gran pblic 
Fins el 1999 participa en  nombroses pellcules de qualitat fins a 1999 i finalment Training Day (al costat d Ethan Hawke) li reportar l Oscar al millor actor pel paper del policia corrupte Alonzo Harris.
Decideix passar a la direcci el 2003 amb un primer llargmetratge titulat Antwone Fisher que conta la histria d'un jove negre de la marina americana forat a consultar un psiquiatre de la Navy.

 Filmografia .

 com actor .

 1977 : Wilma ;
 1979 : Coriolanus de Wilford Leach ;
 1979 : Flesh & Blood (TV) de Jud Taylor;
 1981 : Digue'm Sr. Charly (Carbon Copy) de Michael Schultz ;
 1982 : St. Elsewhere (TV) ;
 1984 : Licence to kill  (TV) de Jud Taylor ;
 1984 : Histria d'un soldat (A Soldier's Story de Norman Jewison) ;
 1986 : Poder (Power) de Sidney Lumet ;
 1986 : Hard Lessons  d'Eric Laneuville ;
 1987 :  (TV) de Phil Agland ;
 1987 : Cry Freedom de Richard Attenborough;
 1989 : Per la reina i per la ptria (For Queen and Country) de Martin Stellman;
 1989 : Glory d'Edward Zwick ;
 1989 : El poders Quinn (The Mighty Quinn) de Carl Schenkel ;
 1990 : Black ghost (Heart Condition) de James D. Parriot ;
 1990 : Mo' Better Blues de Spike Lee ;
 1991 : Mississippi Masala de Mira Nair ;
 1991 : Ricochet de Russell Mulcahy ;
 1992 : Malcolm X de Spike Lee ;
 1993 : L'informe Pelic (The Pelican brief) d'Alan Pakula ;
 1993 : Filadlfia de Jonathan Demme - ;
 1993 : Molt soroll per no res (Much Ado About Nothing), de Kenneth Branagh ;
 1995 : Devil in a Blue Dress de Carl Franklin ;
 1996 : Courage Under Fire d'Edward Zwick ;
 1998 : He Got Game de Spike Lee ;
 1999 : El colleccionista d'ossos (The Bone Collector) de Phillip Noyce ;
 1999 : Hurricane Carter  de Norman Jewison ;
 2000 : Remember The Titans ;
 2002 : Training day d'Antoine Fuqua ;
 2002 : John Q de Nick Cassavetes;
 2003 : Antwone Fisher (tamb la va dirigir) ;
 2004 : Out of Time de Carl Franklin ;
 2004 : Man on Fire de Tony Scott ;
 2006 : Inside man de Spike Lee ;
 2006 : Dj Vu de Tony Scott ;
 2007 : American Gangster de Ridley Scott ;
 2007 : The Great Debaters (tamb la va dirigir);

 com a director .

 2003 : Antwone Fisher;
 2007 : The Great Debaters;

 Premis .

 Oscar .



 Premi Globus d Or .



 Festival Internacional de Cinema de Berln .



 Enllaos externs .

 ;
 Denzel Washington a TCM Movie Database;
 Denzel Washington a Internet Broadway Database;
 Denzel Washington a El Criticn ;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304989" title="Teixidor" nonfiltered="510" processed="509" dbindex="120532">



El teixidor (Remiz pendulinus) s un ocell de l'ordre dels passeriformes.

Morfologia.

 Fa 11 cm de llargria.
 T la part superior vermellenca i la inferior de color crema. El cap s gris i sembla que porti una bena negra sobre els ulls.
 El bec s curt i afilat.

Reproducci.

Nidifica al Delta de l'Ebre, al Delta del Llobregat, a l'Albufera de Valncia,  a la Catalunya del Nord, als Aiguamolls de l'Empord, a El Fondo i a les riberes dels canals lleidatans de regadiu. 

El mascle fa, amb fibres vegetals i teranyines, un niu en forma de bola, el qual penja de la branca d'lbers o pollancres que estiguin a prop de l'aigua. El pare no participa en la cria dels petits i s la femella que, a l'abril-maig, s'encarrega de pondre 5 o 8 ous, de covar-los durant 14 dies i d'alimentar els polls que en surten, fins que aquests aprenen a volar, al cap de 15-20 dies. 

Alimentaci.

Menja insectes.

Hbitat.

Habita en indrets pantanosos, a les vores de rierols i estanys.

Distribuci geogrfica.

Viu al centre i a l'est de la Pennsula Ibrica (costes mediterrnies fins a l'Estret de Gibraltar i Depressi de l'Ebre), la Camarga, Itlia i l'Europa de l'Est. s com a la Catalunya continental on es troba en fase d'expansi. 

Costums.

Pot sser observat durant tot l'any en algunes zones, i com a hivernant (Balears), i fins i tot de pas, en d'altres. 

Referncies.



Enllaos externs.

 Fotografies i identificaci del teixidor. ;
 Vdeos de teixidors en llur hbitat natural. ;
 Estudi del teixidor al Principat de Catalunya. ;
 Descripci i taxonomia d'aquesta espcie. ;
 Vdeo mostrant la construcci d'un niu de teixidor als Aiguamolls de l'Empord. ;
 Fotografies i ampla informaci d'aquest ocell. ;
 El teixidor a la IUCN. ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304991" title="Panera" nonfiltered="511" processed="510" dbindex="120534">

Una panera s un recipient destinat a desar o transportar pa o servir-lo a taula.

La panera de cuina permet desar el pa en barra i ser tapada tot deixant passar l'aire de forma que el pa no s'estovi.

La panera de taula s ms petita i permet servir el pa tallat en llesques.

La panera de forn, paner o panistre s un cistell tradicionalment de vmet que permet acomodar diverses barres de pa per al seu transport o enmagatzemament.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304998" title="Banswara" nonfiltered="512" processed="511" dbindex="120535">

Banswara fou un estat rajput de la part sud de  Rajputana amb una superfcie de 5.040 km2. Tenia  al nord Partabgarh i Mewar, a l'oest Dungarpur i Sunth, al sud Jhalod, Jhabua i una part del Patlawan (pergana d'Indore), i a l'est  Sailana, Ratlam i Partabgarh.

El seu nom derivaria d'un cap bhil anomenat Wasna, la ciutat del qual (pal) era al lloc de la ciutat de Banswara, i fou derrotat i mort el 1530 per Jagmal, el primer sobir de l'estat; un altre versi es que el nom vol dir bamb (localment anomenat bans).

 Geografia, clima .

La part occidental estava ben cultivada  per el sud i est es muntanys i rocs i ple de jungla i bosc. El riu principal era el Mahi que va provocar greus inundacions el 1858; el seu afluent principal, l'Anas, que entra a l'estat pel sud forma la frontera amb Jhalod; altres rius sn el Erau  (Airaw) i el Chap. s considerat la millor part de Rajputana sobretot quan verdeja desprs de les pluges. 

La temperatura s de 42 graus a l'estiu i 14 al hivern. Les pluges son variables.

 Zoologia .

Com animals principals alguns tigres, lleopards, ossos, crvols localment sambar (cervus unicolor) i chital (C.  Axis), junt amb llops i gossos. 

 Llocs d'inters .

El ms destacat de l'estat era el gran temple jain de Kalinjara i una dotzena de temples hinds i jains a Arthuna (al sud-oest de l'estat)
 
 Poblaci .

L'estat tenia 1287 ciutats i llogarets i la seva poblaci era el 1881 de 152.000 habitants, el 1891 de 211.600 habitants i el 1900 de 165.000; aquest darrer cens s ms acurat ja que als altres es van incloure els habitants de l'estat de Khusalgarh  i els bhils dispersos, per la reducci es va deure principalment a les morts produdes per la fam de 1899-1900 ; els ramats van quedar reduts entre un 30 i un 50% . Fins el 1901 l'estat estava dividit en nombrosos districtes (thanas) per es van demostrar innecessries i finalment aquell any es van reduir a dos:  nord (amb capital a Bhongra) i sud(amb capital a Kalinjara). La majoria de la poblaci era animista amb un 30% de hinds; les llengua ms parlada era el bhili o vagdi. El poble dels bhils eren la majoria amb 104.000 (63%), seguit dels kunbis (11.000), brahmans (9500), mahajans (7000) i rajputs (5000).

 Economia .

El 67 % de la poblaci es dedicava a l'agricultura, destacant la producci de cot a la vora del riu Mahi; es produeix tamb fusta negra  i  altres; en fruites el mango i el dtil; es produa tamb bamb, per com que els bhils no respectaven la jungla la producci va quedar afectada per una sobreexplotaci. 

En productes minerals hi havia mines de ferro explotades a Khamera i Loharia per foren abandonades; hi havia tamb pedreres a Talwara i Chhinch. L'estat no tenia ferrocarril i les carreteres eren dolentes; quatre oficines de correus britniques s'ubicaven a Banswara, Chhinch, Kushalgarh i Garhi; l'oficina de telgraf era noms a Banswara.

L'artesanat fabricava objectes de fusta i joies de plata; es produia tambe material textil basat en el coto.

 Govern, justicia, moneda, exrcit .

L'administraci la porta el cap de l'estat amb assistncia d'un kamdar o ministre amb un thanadar amb limitats poders a cada districte i un tahsildar a cada gran districte o divisi (tahsil). El 1904 per l'avanada edat del Maharawal es va establir un consell de govern dirigit pel resident britnic que va estar en funcions fins el 1906.

La justcia era administrada pels thanadars en els casos lleus (el faujdar a la capital) i el kamdar decidia els casos greus de vegades amb intervenci del maharawal (el sobir). Els jutges civils eren els panchayat, que eren molt apreciats pel poble perqu sempre imposaven una justcia satisfactria per tots. Vers 1905 es va introduir l'administraci de justcia pels tahsildars (nivell inferior), el faujdar (primer nivell) i la cort de sessions presidida pel maharawal com a cort d'apellacions; les sentencies a mort necessiten la confirmaci de l'agent britnic a Rajputana; en temes civils els panchayat van romandre amb algun afers delegats al faujdar. 

La moneda del l'estat era el Salim Shahi.

Un exrcit de 19 membres de la cavalleria i 461 de infanteria irregulars va existir fins el 1905. Desprs es va abolir i es va crear una fora de policia de 180 homes. La pres de Banswara era extremament insana i al segle XX se'n va construir una de nova.

 Educaci, sanitat .

Noms el 2% de la poblaci sabia llegir i escriure el 1901 (4% homes, per 0,1% de dones. El 1903 hi havia quatre escoles primries on estudiaven uns 250 nois i en aquest any es va obri una escola en angls. Posteriorment es van crear noves escoles fins a 14 amb 440 alumnes.

L'estat comptava amb dos hospitals. Les campanyes de vacunacions van comenar el 1904.

 Histria .

Desprs de la disoluci de l'Imperi Kushana alguns caps sakya van romandre a la regi de Malwa i foren conegut com els Kshatrapa, el darrer rei dels quals, Rudradaman III, fou derrotat pel rei gupta Chandra Gupta Vikramaditya II el 388. Els guptes foren al seu torn expulsats pels invasors huns dirigits per Toramana el 499. Dels segents cinc segles no se'n sap res.

Al segle X la regi va passar als Paramara que van tenir capital a Arthuna. Una inscripci al temple de Mandanesh o Mandlesar d' Arthuna datada el 1080 indica que aquesta ciutat era llavors una gran capital anomenada Uchhunak Nagar (o Patan) i capital dels caps Paramara de Bagar. El 1179 el Paramara foren expulsats per Samant Singh de Mewar; la regi va passar als Solanki i als Chalukya de Gujarat fins el 1196. 

Entre el segle XIII i el XVI el pas formava part de Dungarpur o Bagar com era generalment anomenat. Va esdevenir estat separat quan, segons una versi, Udai Singh de Bagar, mort a la batalla de Khanua el 1527, va repartir el seu domini entre dos fills, Prithwi Raj i Jagmal; aquest darrer va rebre els dominis orientals; un altre versi diu que Jagmal fou deixat per mort a Khanua per es va recuperar i va tornar al seu pas  on fou acusat de ser un impostor; es va apoderar de la zona al nord de Banswara i va iniciar la guerra contra el seu germ Prithwi Raj; desprs d'un temps de guerra els dos germans van decidir repartir-se el pas el 1530, segons l'arbitratge del raja de Dhar i el riu Mahi fou fixat com a frontera entre Banswara i Dungarpur. Aix els sobirans de Banswara serien una branca menor dels sesdia rajputs. 

De posterior sobirans (ttol rawal) hi ha noticies destacades d'alguns com Kushal Singh (finals del segle XVII) que hauria arrabassat als bhils el sud-est anomenat en endavant Khusalgarh ; i Prithwi Singh (1747-1786), el primer que va agafar el ttol de maharawal, que va saquejar el ve estat de Sunth i va ocupar el districte de Chilkari (o Shergarh) situat al sud-oest  de Banswara. Aquestos districtes eren governats al segle XIX i XX cadascun per un rao (noble principal) anomenats rao de Kushalgarh i rao de Garhi . 

Al final del segle XVIII va pagar tribut al raja mahrata de Dhar. El 1812 el sobir va oferir als britnics una aliana a canvi d'expulsar als marathes, i finalment el tractat de protectorat fou signat el 6 de novembre de 1818 amb un acord per obeir les instruccions britniques i pagant un tribut mxim de 3/8 dels seus ingressos. El 1899 es va incrementar degut a la necessria intervenci britnica pel gran desordre a l'administraci. 

Lakhsman Sing va morir el 29 d'abril de 1905 desprs de ms de 61 anys de regnat i el va succeir el seu fill gran Shambu Singh, nascut l'octubre del 1868. El va succeir Prithwi Singh II amb el ttol de Sri Raj-i-Rajan Maharawal i amb dret de salutaci de 15 canonades. El 1913 part dels bhils es van revoltar dirigit per uns reformadors socials, Govindgiri i Punja, per la revolta fou dominada el novembre d'aquell any; centenars de bhils foren massacrats al tur de Mangarh on estaven reunits pacificament, esdeveniment conegut com la matana de Mini Jalianwala Bagh. El lloc va esdevenir sagrat i es conegut ara com  Mangarh Dham.

El darrer sobir Chandra Vir Singh (1944-1947) va governar fins l'entrada de l'estat a l'ndia el 15 d'agost de 1947. El 3 de febrer de 1939 va formar el "Rajya Parishad" un consell de 32 membres amb poder per presentar preguntes, adoptar resolucions i implementar lleis amb consentiment del maharaja; el diwan era el president del Rajya Parishad. El maharaja va impulsar una constituci  (State Constitution Act, 1946) que establia modificacions en el consell (ara Vidhan Sabha) que passava a tenir 35 membres dels que 32 serien elegits i 3 ministres serien els altres membres; les primeres eleccions al Vidhan Sabha es van fer el setembre del 1947 en qu va guanyar la majoria el Praja Mandal de Banswara. El consell va obrir sessi el 18 de mar de 1948, i va suspendre la sessi fins al dia 30 de mar.

En aquest moment s'havia format la Uni de Rajasthan amb Banswara, Bundi, Dungarpur, Jhalawar, Kishangarh, Pratapgarh, Shahapura, Tonk i Kota, que fou inaugurada el 25 de mar de 1948, amb capital a Kota. Tres dies desprs s'hi va afegir Udaipur i es va reinaugurar el 18 d'abril de 1948. Aix la reuni del Vidhan Sabha de Banswara ja no es va produir mai. Altres estats es van afegir a la uni, com Bikaner, Jaisalmer, Jaipur i Jodhpur i es va formar el Gran Rajasthan el 30 de mar de 1949. L'Uni de Matsya hi va ingresar el 15 de maig de 1949. Banswara com a membre de l'estat de Rajasthan, va formar un districte junt amb Kushalgarh i Garhi.

 Llista de sobirans .

1527-1541 Jagmal Das ;
1541-?  Jai Singh ;
?  Pratap Singh ;
?  Khana Dev ;
?  Kalyan Singh ;
?  Agar Singh;
?  Udai Singh I;
?  Samar Singh ;
? - 1688 Kushal Singh;
1688 - 1702    Ajab Singh ;
1702 - 1713    Bhim Singh                       ;
1713 - 1737    Bishan Singh                     ;
1737 - 1747    Udai Singh II                    ;
1747 - 1786    Prithwi Singh I                  ;
1786 - 1816    Bijai Singh                     ;
1816 - 1819      Umaid Singh                    ;
1819 - 1838         Bhawani Singh                   ;
1838 - 1844         Bahadur Singh                   ;
1844 -  1905         Lakshman Singh                   ;
1905 -  1914         Shambhu Singh                     ;
1914 -  1944  Prithwi Singh II                     ;
1944 -  1947  Chandra Vir Singh   (+1985)  ;

Per la genealogia dels sobirans de Banswara vegeu Indian Princely States, thikanas and Zamindaris    

 Bandera i escut .

La bandera de l'estat i del sobir es vermella amb una vora groga als quatre costats. Est datada suposadament el 1581.

L'escut fou dissenyat per R. Taylor el 1877 i va agafar els colors de la bandera.  Es un escut de gules de vora daurada amb dos franges de plata amb forma de muntanya amb la punta amunt (chevrons), i amb erminis a l'interior dels chavrons; al cant un quadre de gules i dins un sol daurat en esplendor de 12 rajos, amb una cara; al damunt de l'escut un elm daurat amb llambrequins vermells i blaus; de timbre un mig lle portant un trident (localment trisul) tot daurat; l'escut esta sostingut per un brau negre amb corns naturals a l'esquerra i un cavall blanc a la dreta amb el cabell i la cua negres; a la part de sota una cinta blanca amb lletres vermelles (snscrit) amb el lema que diu "Mitya Papayor Grinankuru", la cinta sostinguda per unes anses daurades. Imatge a : Indian Princely States, thikanas and Zamindaris amb l'escut a dos colors.

L'estat de Banswara va emetre segells de correus propis.

 Notes .


 Referncies .

Imperial Gazetteer of India, v. 6, pagina 407 i segents;
Andr Flicher "Drapeaux et Armoiries des Etats Princiers de l'Empire des Indes, 1984;
John Mc Meekin, Arms & Flags of the Indian Princely States, 1990;
Ben Cahoon, Worldstatesmen , per la llista de sobirans (retocada);
Llista de governants i genealogia d'Henry Soszynski, Brisbane (AUS);

 Vegeu tamb .

Districte de Banswara;
Banswara (ciutat);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="304999" title="Lactucopricina" nonfiltered="513" processed="512" dbindex="120536">
L'hidroxifenilacetat de lactucina o lactucopricina s un dels principis actius de diverses espcies d'enciam.

Referncies.
 http://www.herbs2000.com/herbs/herbs_lettuce_opium.htm;
Erwin Winter: ber Vorkommen und Entstehungsbedingungen des Farbstoffes Intybin. In: Planta, ISSN:0032-0935, Vol. 54, Nr.. 3 (1960), S. 326-332 (DOI:10.1007/BF01945865);
ctd.mdibl.org;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305005" title="Leonel Guillermo Snchez Lineros" nonfiltered="514" processed="513" dbindex="120537">

Leonel Guillermo Snchez Lineros (Santiago de Xile, 25 d'abril, 1936) fou un futbolista xil dels anys 60.

Jug de migcampista esquerre durant vint anys entre 1953 i 1973. 17 dels 20 anys defens els colors de la Universidad de Chile, on fou la icona de l'anomenat "Ballet Blau", l'equip que guany 6 campionats entre 1959 i 1969.

Considerat un dels futbolistes xilens ms grans, mant el rcord de partits jugats amb la selecci (a data de 2008) amb 84 partits i 23 gols entre 1955 i 1968. Quatre d'aquests gols els va fer a la Copa del Mn de Xile 1962, essent el mxim golejador, compartit amb 5 altres futbolistes. Tamb disput el Mundial d'Anglaterra 66.

Acab la seva trajectria als clubs Colo-Colo, Palestino i Ferrobdminton.

 Palmars .
Lliga xilena de futbol: (6) 1959, 1962, 1964, 1965, 1967, 1969;

 Referncies .























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305007" title="Prncep-bisbe" nonfiltered="515" processed="514" dbindex="120538">
Prncep-bisbe era el ttol d'un bisbe que tenia tamb l'autoritat civil d'un territori, del qual era el senyor.

A Anglaterra, Macednia, Polnia, Andorra i Montenegro era una situaci de fet, quan un bisbe local va adquirir molt de poder grcies a la posici estratgica de la seva dicesi.


Ans al contrari, al Sacre Imperi Romanogermnic, la funci feia part de l'estructura poltica de l'imperi fins a la seva desaparici el 1806. Molts principats bisbals es trobaven a posicions estratgiques, sovint prop de la frontera. Tot i que de fet molts prnceps-bisbes no respectaven gaire l'obligaci de celibat, de dret, els seus fills mai no podien esdevenir hereus. Aix, l'emperador mantenia el control dels governadors d'aquests territoris i podia evitar el risc que passessin a cases reials enemigues pel joc de casaments estratgics.

N'hi havia una trentena dels quals els ms coneguts eren
El Principat de Lieja (980-1795);
El Bisbat d'Utrecht (1024-1528);
L'arquebisbat de Colnia (mig del segle X-1803);
L'arquebisbat de Trveris (mig del segle X-1803);
L'arquebisbat de Magncia (mig del segle X-1803);
L'arquebisbat de Salzburg (mig del segle X-1803);
El bisbat de Cambrai (907-1677);
i tamb els bisbats d'Augsburg, Basilea, Mnster, Osnabrck, Ratisbona, Estrasburg, Trento i Worms.

Al cap del Principat de Stavelot-Malmedy es trobava un prncep-abat amb les mateixes prerrogatives d'un prncep-bisbe, que de vegades formava una uni personal amb el prncep de Lieja. 

Desprs de la transformaci del principat bisbal de Montenegro al 1860, noms roman un coprncep-bisbe a Andorra: el bisbe d'Urgell.

Vegeu tamb.
Llista dels bisbes de Tongeren, Maastricht i Lieja
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305011" title="Carrer de Serrans" nonfiltered="516" processed="515" dbindex="120539">



El carrer de Serrans s una via urbana histrica del centre de Valncia. Est situat entre el carrer de la Blanqueria, a les Torres de Serrans i el carrer de Cavallers. A l'antigor, constituia la principal entrada a la ciutat des del nord i encara avui en dia t una gran importncia durant les festes, en especial el dia de la crida. 

Nom.
El carrer rep el nom de la comarca dels Serrans, cap a on es disposa la porta de Serrans i el carrer que hi naix.

Histria.

Elements importants.

El carrer, un dels ms antics de la ciutat, passa per davall de les Torres de Serrans, si b el trnsit motoritzat ha de vorejar-les per fora. Al final del carrer hi ha una replaa on se situa el Palau de la Generalitat Valenciana i la Diputaci Provincial. s l'nic carrer recte d'aquesta part de la ciutat, la resta sent tpicament medievals, s a dir, ms estrets i curts. Aix mateix fa de lnia divisora entre el Barri del Carme i el barri de la Seu.

Enllaos externs.
Guia de carrers de l'Ajuntament;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305012" title="Morgan Freeman" nonfiltered="517" processed="516" dbindex="120540">

 Morgan Freeman   (Memphis, Tennessee), Estats Units,1 de juny de 1937 s un actor estatunidenc guanyador d'un Oscar. Acostumat a segons papers, es fa un lloc en la primera lnia a partir de Tot passejant Miss Daisy (1990).

 Biografia .
Morgan Freeman s diplomat pel liceu de Greenwood, en l estat de Mississippi. Un cop acabades les seves obligacions militars (a la fora aria), s'installa a Califrnia per estudiar ball i art dramtic al Los Angeles City College. A Broadway  s estrena de comediant el 1967 en la recuperaci de Hello Dolly! amb Pearl Bailey. El mateix any, t un paper a The Nigger lovers al costat de Stacy Keach i Viveca Lindfors. A la televisi, encarna el personatge popular i recurrent d'Easy Rider en la srie The Electric company que el dona a conixer entre el pblic americ.

Morgan Freeman triga a destacar en el cinema. El 1987, el seu paper de Fast Black en Street Smart li val  nombrosos premis (Premi del Millor segon paper mascul pels New York Film Critics, els Los Angeles Film Critics i la National Society of Film Critics), aix com un nomenament als Globus d Or. Li surt millor amb Tot passejant Miss Daisy, que li permet guanyar el 1990 un Premi Globus d Or, un s de plata i una nominaci en els Oscars pel seu paper de xofer negre. Des de llavors, encadena els xits comercials com Glory (1989) d Edward Zwick, Robin Hood, prncep dels lladres (1991) de Kevin Reynolds o Sense perd (1992) de Clint Eastwood.

Se li confien sovint personatges que destaquen per la seva saviesa i la seva determinaci: s el jutge Leonard White a La Foguera de les vanitats (1991), el presoner modlic a  Cadena perptua (1995), el detectiu lcid i experimentat enfront de l'impetus Brad Pitt a Seven (1996), el President dels Estats Units a Deep Impact (1997), el tena inspector que interroga Gene Hackman  a Sospita (2000), el superior jerrquic de l'analista de la CIA Jack Ryan (Ben Affleck) a  La Suma de totes les pors (2002) o finalment l'artista cec prenent sota la seva protecci Jet Li a Danny the Dog (2004). 
Mostrant un cert comproms poltic, pren partit per la poblaci negra americana, encarnant Malcom X a la televisi a  Death of the Prophet (1981), un abolicionista a Amistad (1997), i denuncia els horrors de l'apartheid a  Bopha! (1993), la seva primera pellcula com a director. Parallelament als seus papers de vell sensat, intenta diversificar els seus papers all on no se l'espera: tru salvatge a Nurse Betty (2000), s un coronel amb trboles ambicions a Dreamcatcher (2003), i fins i tot veure Du en la comdia Bruce molt poders.
Als 68 anys, obt finalment el reconeixement de la professi emportant-se l'Oscar al millor actor secundari pel seu paper d'antic boxejador borni a Million Dollar Baby (2005) del seu fidel amic Clint Eastwood.

Filmografia.
 1964 : The Pawnbroker, de Sidney Lumet;
 1966 : A Man Called Adam, de Leo Penn;
 1968 : Where Were You When the Lights Went Out ?, de Hy Averback;
 1971 : The Electric Company, de Henry Behar i Bob Schwarz (TV);
 1972 : Who Says I Can't Ride a Rainbow ?, d Edward Mann;
 1973 : Blade, d Ernest Pintoff;
 1978 : Roll of Thunder, Hear My Cry, de Jack Smight (TV);
 1979 : Coriolanus, de Wilford Leach;
 1979 : Hollow Image, de Marvin J. Chomsky (TV);
 1980 : Attica, de Marvin J. Chomsky (TV);
 1980 : Brubaker, de Stuart Rosenberg;
 1981 : Death of a Prophet, de Woodie King Jr.;
 1981 : Testimoni presencial (Eyewitness), de Peter Yates;
 1981 : The Marva Collins Story, de Peter Levin (TV);
 1982 : Another World, de William J. Bell i Irna Phillips (TV);
 1984 : Harry i fill (Harry and Son), de Paul Newman;
 1984 : Mestres d'avui (Teachers), d'Arthur Hiller;
 1985 : The Atlanta Child Murders, de John Erman (TV);
 1985 : Marie, de Roger Donaldson;
 1985 : Ara s diferent (That Was Then... This Is Now), de Christopher Cain;
 1985 : The Execution of Raymond Graham, de Daniel Petrie (TV);
 1986 : Resting Place, de John Korty (TV);
 1987 : Street Smart, de Jerry Schatzberg;
 1987 : Fight for Life, d'Elliot Silverstein (TV);
 1988 : Clinton and Nadine, de Jerry Schatzberg (TV);
 1988 : Alcohol i coca (Clean and Sober), de Glenn Gordon Caron;
 1989 : Escola de joves rebels (Lean on Me, de John G. Avildsen;
 1989 : Johnny Handsome  de Walter Hill;
 1989 : Tot passejant Miss Daisy (Driving Miss Daisy), de Bruce Beresford;
 1989 : Glory, d'Edward Zwick;
 1990 : La foguera de les vanitats (The Bonfire of the Vanities), de Brian De Palma;
 1991 : A Festival at Ford's (TV);
 1991 : Robin Hood: prncep dels lladres (Robin Hood: Prince of Thieves), de Kevin Reynolds;
 1992 : The Power of One, de John G. Avildsen;
 1992 : Sense perd (Unforgiven), de Clint Eastwood;
 1994 : Cadena perptua (The Shawshank Redemption), de Frank Darabont;
 1994 : A Century of Cinema, de Caroline Thomas;
 1995 : Esclat (Outbreak), de Wolfgang Petersen;
 1995 : Seven, de David Fincher;
 1996 : Moll Flanders, el coratge d'una dona (Moll Flanders), de Pen Densham;
 1996 : Reacci en cadena (Chain Reaction), d'Andrew Davis;
 1997 : Kiss the Girls, de Gary Fleder;
 1997 : Amistad, de Steven Spielberg;
 1998 : Hard Rain, de Mikael Salomon;
 1998 : Deep Impact, de Mimi Leder;
 2000 : L'ombra de la sospita (Under Suspicion), de Stephen Hopkins;
 2000 : Nurse Betty, de Neil LaBute;
 2001 : Along Came a Spider, de Lee Tamahori;
 2002 : High Crimes, de Carl Franklin;
 2002 : The Sum of All Fears' , de Phil Alden Robinson;
 2003 : Levity, de Ed Solomon;
 2003 : Dreamcatcher, de Lawrence Kasdan;
 2003 : Bruce Almighty , de Tom Shadyac;
 2003 : Guilty by Association, de Po Johns i Howard Gibson (vdeo);
 2004 : The Big Bounce , de George Armitage;
 2004 : Million Dollar Baby, de Clint Eastwood;
 2005 : Danny the Dog, de Louis Leterrier;
 2005 : Batman Begins, de Christopher Nolan ;
 2005 : Una vida per endavant (An Unfinished Life), de Lasse Hallstrm;
 2005 : Edison, de David J. Burke;
 2006 : El cas Slevin (Lucky Number Slevin), de Paul McGuigan;
 2006 : 10 Items or Less, de Brad Silberling;
 2006 : The Contract, de Bruce Beresford;
 2007 : The Feast of Love, de Robert Benton;
 2007 : Gone Baby Gone, de Ben Affleck;
 2008 : The Dark Knight, de Christopher Nolan;

 Premis  i nominacions .

 Premis .

 2004 : Oscar al millor actor secundari per  Million Dollar Baby ;

 1990 : Globus d'Or al millor actor musical o cmic per Tot passejant Miss Daisy  ;

 Nominacions .
 1988 :  Oscar al millor actor secundari  per  Street Smart ;
 1990 :  Oscar al millor actor  per   Tot passejant Miss Daisy ;
 1995 :  Oscar al millor actor  per   Cadena perptua ;

 1988 : Globus d'Or al millor actor secundari per Street Smart  ;
 1995 : Globus d'Or al millor actor dramtic per Cadena perptua;
 2005 : Globus d'Or al millor actor secundari per Million Dollar Baby;

 
 Enllaos externs .
;
biografia;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305013" title="Draan Jerkovi?" nonfiltered="518" processed="517" dbindex="120541">

Draan Jerkovi  (ibenik, 6 d'agost de 1936 - Zagreb, 9 de desembre de 2008) fou un futbolista i entrenador de futbol croat.

Com a futbolista defens els colors de Dinamo Zagreb (1954-65) i KAA Gent (1965). Les lesions el foraren a retirar-se aviat. Amb el Dinamo guany la lliga iugoslava el 1958 i les copes de 1960, 1963 i 1965. En 315 partits marc la brillant xifra de 300 gols.

Jug amb la selecci de Iugoslvia entre 1960 i 1964, marcant 11 gols en 21 partits. Disput l'Eurocopa de 1960 (on fou finalista) i la Copa del Mn de 1962 (on fou el mxim golejador amb 4 gols, compartit amb altres 5 futbolistes). Tamb estigu a l'alineaci del Mundial de 1958 tot i que no disput cap partit. Tamb jug un partit amists internacional amb Crocia contra Indonsia el 1956.

Fou el primer entrenador de la selecci de Crocia entre 1990 i 1992.

 Referncies .
Nogometni leksikon (2004, en croat);





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305016" title="Roberto E. Labandera Ganachipi" nonfiltered="519" processed="518" dbindex="120542">
Roberto Edgardo Labandera Ganachipi (Sarand Grande, Uruguai, 1954) s un mestre i poltic catal d'origen uruguai. Ha treballat com a mestre d'adults a l Ajuntament de Vilafranca del Peneds, com a director del Centre Municipal Francesc Layret (1986-1991) i com a cap de Serveis de Promoci Econmica i Treball (1991-1999). Va dirigir diversos programes de cooperaci entre ciutats de la Uni Europea, d Europa central i del Nord de l'frica (1988-1999), en collaboraci amb la Federaci de Municipis de Catalunya en programes d assessorament i de formaci de tcnics. Va formar part de l equip directiu de la Fundaci Activa pel desenvolupament d'Enschede, a Holanda (1995-1998). Va treballar a Madrid com a assessor de la Direcci General de l'Inem per al Programa d Escoles Taller i Cases d Oficis (1995-1996) i va ser consultor de la DGXVI de la Comissi Europea en matria de desenvolupament local i patrimoni cultural. Entre 1996 i 1998 va coordinar, al Paraguai, el Programa de formaci de tcnics municipals per al desenvolupament comunitari Oondive Jajapota i va ser president de Proyecto Local (1999-2001). s membre fundador d'International Network of Productive Schools (INEPS), membre de l'ONG NICCA de Vilafranca del Peneds i fundador i coordinador del Moviment d Agents de Desenvolupament Local Sense Fronteres a Catalunya.

El 1991 s'afili al Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), n'ha estat primer secretari a Vilafranca del Peneds (1993-2000), conseller nacional (1996-2004), secretari de la Federaci Alt Peneds-Garraf des del 2000 i diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999, 2003 i 2006.

 Enllaos externs .
 Roberto Labandera al web del Parlament de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305019" title="Hilary Swank" nonfiltered="520" processed="519" dbindex="120543">

 Hilary Ann Swank (30 de juliol de 1974) s una actriu estatunidenca natural de Lincoln, Nebraska. Coneguda pel seu paper a Million Dollar Baby, ha guanyat dos premis Oscar i dos Globus d'Or.

 Biografia .
Swank ve d'una famlia modesta, el seu pare, Stephen Swank, era oficial en la Gurdia nacional aria abans de fer-se representant de comer; la seva mare era Judy Clough. Swank t un germ, Dan. De petita va crixer en una caravana en el Llac Samish a Bellingham, a l'estat de Washington
Quan tenia 9 anys, Swank va fer la seva primera aparici sobre una escena per interpretar "El Llibre de la Jungla", i es va implicar llavors en els programes de teatre de la seva escola i del seu barri. Va anar al liceu de Sehome (Bellingham).
Fins als 16 anys. Swank va participar en els Olmpics Jniors aix com en el campionat de nataci de l'Estat de Washington. Es va classificar cinquena de l'Estat en gimnstica, cosa que li va ser til quan va interpretar Miss Karate Kid (The Next Karate Kid , 1994) alguns anys ms tard.
Els pares de Hilary es van separar quan tenia 13 anys. La seva mare, donant suport al desig de la seva filla a fer-se artista, va traslladar-se amb ella a Los Angeles,
Califrnia, on van viure al cotxe durant dos mesos fins que la mare d'Hilary va ajuntar prou diners per pagar el primer lloguer d'un pis. Swank descriu la seva mare com la inspiraci per a la seva carrera d'actriu i per a la seva vida durant aquest perode. A Califrnia, Swank es va inscriure en el liceu de South Pasadena i comen la seva carrera professional. Va ajudar tamb a pagar el lloguer amb els diners per aparicions en programes de televisi com "Evening Shade" i "Growing Pains".

The Next Karate Kid s una pellcula de 1994 que protagonitzen Hilary Swank i Pat Morita. s la quarta i ltima pellcula de la srie de The Karate Kid.
El setembre de 1997, Swank va protagonitzar la mare soltera Carly Reynolds a la srie de TV Beverly Hills. 
El seu paper de Brandon Teena a Boys Don't Cry fou celebrada per molts crtics com la millor actuaci femenina de 1999. La seva feina li va permetre guanyar el Globus d'Or a la millor actriu dramtica i l'Oscar a la millor actriu. Posteriorment tornar a guanyar ambds premis per interpretar una boxejadora a la pellcula de Clint Eastwood Million Dollar Baby.

Swank havia aconseguit l'xit de Vivien Leigh, Helen Hayes, Sally Field, i Luise Rainer, les niques actrius que han  estat proposades per l'Oscar dues vegades i l'han guanyat les dues vegades. Desprs de guanyar el seu segon Oscar deia: "no s qu he fet en aquesta vida per merixer aix. Noms sc una noia d'un parc de caravanes que va tenir un somni". Swank va passar de guanyar 75 dlars diaris pel seu treball a Boys Don't Cry, als 3.000 dlars dels darrers treballs.

Swank protagonitza  The Reaping, una pellcula de por, estrenada l'abril de 2007, en la qual interpreta un paper de desemmascaradora de fenmens religiosos. Swank va convncer els productors per gravar al Sud Profund, i la pellcula es va filmar a Baton Rouge, quan va colpejar l'Hurac Katrina.

Est casada amb l'actor Chad Lowe des de 1997. 

 Filmografia .

 1992 : Buffy the vampire slayer ;
 1994 : El nou Karate Kid (The Next Karate Kid);
 1997 : Beverly Hills  (TV);
 1999 : Boys Don't Cry;
 2000 : Premonici (The Gift);
 2001 : The Affair of the Necklace ;
 2002 : Insomnia ;
 2003 : The Core;
 2004 : Million Dollar Baby;
 2006 : La dlia negra ( Black Dahlia);
 2007 : Freedom writers;
 2007 : The Reaping;
 2008 : P.S. I Love You;
 2008:  Iron man;


 Premis .

 Oscars .



 Premi Globus d Or .




Altres premis.
 Per la pellcula Boys Don't Cry;
Festival de cinema d Estocolm 2000, Premi d'Interpretaci Femenina ;

 Per la pellcula Million Dollar Baby :
Premi Sant Jordi 2006 a la millor actriu estrangera;
Premi Screen Actors Guild a la millor actriu secundria 2004;

 Enllaos externs .

 ;
 Hillary Swank a TCM Movie Database;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305020" title="Antoni Comn i Oliveres" nonfiltered="521" processed="520" dbindex="120544">
Antoni Comn i Oliveres (Barcelona, 1971) s un filsof i poltic catal, fill d'Alfons Carles Comn i Ros. Llicenciat en filosofia i cincies poltiques per la Universitat Autnoma de Barcelona, s professor de cincies socials a ESADE (Universitat Ramon Llull), membre de la Fundaci Alfonso Comn i del Centre d'Estudis Cristianisme i Justcia. Collabora peridicament a la revista El Ciervo i al diari El Mundo-Catalunya. Ha estat escollit diputat pel PSC-PSOE a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003 i 2006


 Obres .
 La igualdad, una meta pendiente (1999);
 La mundializacin: aspectos polticos, a Mundializacin o conquist (1999);
 Los cambios son posibles (2002) ;
 Globalizar la poltica para democratizar la economa, a Mundo global, justicia parcial (2003). ;

 Enllaos externs .
 Antoni Comn al web del Parlament de Catalunya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305023" title="David Prez i Ibez" nonfiltered="522" processed="521" dbindex="120545">
David Prez i Ibez (l'Hospitalet de Llobregat, 1960), s un poltic catal. Ha estudiat COU i un curs de postgrau en cincia poltica per la Universitat de Barcelona. s funcionari de l'Administraci pblica des del 1981. Ha estat membre d'entitats metropolitanes, de la Mancomunitat de Municipis de l'rea Metropolitana de Barcelona i del Consorci de Comunicaci Local (COM Rdio). s membre de la Creu Roja, de la Uni General de Treballadors (UGT), del Club de Tir de Barcelona i del Centre d'Estudis de l'Hospitalet de Llobregat.

s militant del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) des del 1979. Ha estat tinent d'alcalde de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat (1991-1999) com a portaveu i en les rees de cultura, medi ambient i poltica social i diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999, 2003 i 2006.

 Enllaos externs .
 David Prez al web del Parlament de Catalunya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305024" title="Esteve Pujol i Bad" nonfiltered="523" processed="522" dbindex="120546">
Esteve Pujol i Bad (Camprodon, Ripolls, 1953) s un arquitecte i poltic catal. Llicenciat en arquitectura superior per la Universitat Politcnica de Catalunya (UPC). Militant del Partit Socialista de Catalunya-Congrs el 1977, quan es va fundar s'integr al Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), en el qual ha tingut diverses responsabilitats en l mbit de les comarques gironines. Ha estat regidor de l Ajuntament de Camprodon (1991-1995), d on s l alcalde del 1995 en. Ha estat diputat provincial de la Diputaci de Girona (1993-1999) i diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003 i 2006.

 Enllaos externs .
 Esteve Pujol al web del Parlament de Catalalunya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305025" title="Jordi Montanya i Mas" nonfiltered="524" processed="523" dbindex="120547">
Jordi Montanya i Mas (Lleida, Segri, 1960) s un advocat i poltic catal. Llicenciat en dret. Ha treballat com a professor de matries jurdiques (1985-1986) i s advocat apoderat de l'Institut Nacional de la Seguretat Social. Ha estat president del comit de competici de futbol sala de la delegaci de Lleida de la Federaci Catalana de Futbol.

s el president del Partit Popular de Catalunya (PPC) de la provncia de Lleida i diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003 i 2006.

 Enllaos externs .
 Jordi Montanya al web del Parlament de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305026" title="Mara ngeles Olano Garca" nonfiltered="525" processed="524" dbindex="120548">
Mara ngeles Olano Garca (Granollers, Valls Oriental, 1966) s una advocada i poltica catalana, llicenciada en dret. s advocada i professora de dret poltic, constitucional i administratiu per a opositors a l'Administraci pblica. Ha treballat com a assessora jurdica en diversos despatxos professionals, gestories i empreses de control de qualitat i auditoria de temps. s portaveu del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya (PPC) a l'Ajuntament de Granollers, del Consell Comarcal del Valls Oriental del 2003 en i diputada a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003 i 2006.

 Enllaos externs .
 ngeles Olano a la Web del Parlament de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305027" title="Santiago Rodrguez Serra" nonfiltered="526" processed="525" dbindex="120549">
Santiago Rodrguez Serra (Vilanova i la Geltr, Garraf, 1964) s un poltic catal. Enginyer tcnic de telecomunicacions i enginyer tcnic industrial. s regidor portaveu del Grup Popular a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltr des del 1995. Portaveu del Partit Popular de Catalunya (PPC) al Consell Comarcal del Garraf des del 1995, del 2001 en s president comarcal del PPC del Garraf i diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003 i 2006.

 Enllaos externs .
 Santi Rodrguez a la Web del Parlament de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305029" title="Esteve Orriols i Sendra" nonfiltered="527" processed="526" dbindex="120550">
Esteve Orriols i Sendra (Vilanova i la Geltr, Garraf, 1953) s un advocat i poltic catal. Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, s membre del Collegi de Procuradors dels Tribunals de Barcelona.  Collabora habitualment en la premsa local i comarcal de Vilanova i la Geltr i del Garraf.

Ha estat membre dels Minyons Escoltes. s membre de la Uni Vilanovina dels Cors de Clav, soci del Foment Vilanov i de la Confraria del Sant Crist de la Geltr, casteller i membre de la Junta dels Bordegassos de Vilanova. s un dels membres fundadors de l'Associaci de Vens de la Geltr. Exjugador d'hoquei sobre patins i de la Uni Esportiva de Sitges, va ser campi infantil d'Espanya amb el Club Pat Vilanova i fundador del Trofeu Primavera. s soci del Club de Futbol Vilanova.

Membre d'mnium Cultural i d'Amnistia Internacional. Va participar en l'Assemblea Democrtica de Vilanova (1971) i en el Congrs de Cultura Catalana. Responsable del Grup d'Estudiants de l'Assemblea de Catalunya. Afiliat el 1970 al Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN), el 1972 va ingressar en el Moviment Socialista de Catalunya (MSC) i el 1977 es pass a Convergncia Democrtica de Catalunya (CDC).

Regidor des del 1979 de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltr, n'ha estat primer tinent d'alcalde (1991-1992) i alcalde (1992-1999). Tamb ha estat Membre del Consell Comarcal del Garraf (1983-1991). Diputat provincial a la Diputaci de Barcelona del 1979 al 1983, en va integrar la Comissi de Govern (1980-1983). Tamb ha estat diputat per CiU a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1984, 1988, 1992, 1995, 1999, 2003, 2006.

 Enllaos externs .
 Esteve Orriols al web del Parlament de Catalunya;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305030" title="Santuari de Falgars" nonfiltered="528" processed="527" dbindex="120551">


El Santuari de Falgars s un santuari mari a 1288 m d altitud (Santa Maria de Falgars) del municipi i de la parrquia de la Pobla de Lillet (Bergued), a la serra de Falgars. El primitiu santuari seria d'estil romnic, ja que a la porta hi consta data de l'any 1049, tot i que les seves primeres notcies certes sn del 1120 quan fou donada l'esglsia de Santa Maria, que aleshores s'edificava, al monestir de Sant Lloren, prop de Bag. El 30 de mar de 1120, els seus propietaris, Ramon i Eliardis, varen donar aquesta esglsia al monestir de Sant Lloren amb la condici de qu fos cuidada. Primer era regida pel rector de Sant Cristfol, desprs tingu benefici propi (1352) i, ms tard, ermitans. El 19 de mar de 1646 s'hi va posar la primera pedra de l'actual esglsia, i sobre la porta s'hi conserva encara la pedra clau amb data de l esglsia anterior, de la qual encara existeixen restes de parets.      

Presideix el santuari una imatge gtica d'alabastre, del segle XV de la Verge de Falgars. La primitiva imatge va desaparixer, per la tradici explica que un pastor de Saus, va trobar la imatge de la mare de Deu entre unes falgueres. D aqu prov, es diu, el nom del Santuari de Falgars com un "lloc de moltes falgueres". A mig paratge de Falgars, es troba restaurada la cova on es pot veure la Verge primitiva que es mostra donant el pit al seu fill.

El Santuari de Falgars, ha estat de sempre un lloc de peregrinatge i devoci, no sols per a poblatans i vens dels voltants de la comarca, sin que per a molta gent que ve de terres llunyanes. En sn dates especials la Trovada de poblatans i ex-poblatans, la Diada de Sant Marc, la Festa major de Falgars i la Dansa de Falgars.

Es pot arribar per carretera asfaltada, a 7 km. de distancia de la Pobla de Lillet i actualment hi ha una mplia zona d esbarjo amb barbacoes i lloc per dinar. En el seu mirador es pot gaudir de magnfiques vistes sobre el Cad i el Moixer cap el nord i, a llevant, serra de Montgrony, Puigmal i cap a l oest Rasos de Tubau i serra d'Ensija.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305033" title="Balderic II" nonfiltered="529" processed="528" dbindex="120552">
Balderic II, tamb anomenat Balderic de Loon, fou el segon prncep-bisbe del principat de Lieja de 1008 fins a la seva mort el 29 de juliol de 1018. Tot i sser el primer prncep d'aquest nom, es diu el segon, com que hi ha hagut un bisbe de Lieja del mateix nom de 955 a 959.

 
Al 1015, Balderic va establir l'abadia benedictina de Sant Jaume. Durant el seu regne, Lieja va crear enllaos culturals amb Itlia i l'Imperi Bizant.

Un bisbe itali anomenat Joan, conseller de Balderic, va pintar les pintures al fresc de la nova abadia. Al mateix temps, l'obra de la collegiata de Sant Bartomeu s'acab i s molt possible que artistes bizantins que van treballar a la capella dedicada al mateix sant a Paderborn, desprs van viatjar cap a Lieja. La pila baptismal (1107-1118) en bronze de l'antiga esglsia de la Mare de Du (ara a l'esglsia de Sant Bartomeu), atribut a un artista Reynier de Huy, del qual no hi ha gaire traces, mostra una innegable influncia bizantina.

Va morir en marxar amb el seu exrcit per ajudar l'emperador Enric II contra el comte d'Holanda  abans de la batalla de Vlaardingen.


Vegeu tamb.
Llista dels bisbes de Tongeren, Maastricht i Lieja;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305034" title="Avinguda d'Ausis March (Valncia)" nonfiltered="530" processed="529" dbindex="120553">



l'Avinguda d'Ausis March s una via urbana de Valncia. Est situada entre l'avinguda de Peris i Valero i la Ronda sud, i s la via principal d'accs a la ciutat des del sud, enllaant amb la pista de Silla.

Nom.
l'Avinguda rep el nom d'Ausis March, poeta valenci nascut el 1400 a Beniarj i considerada un dels escriptors ms destacables en llengua catalana.

Histria.

Elements importants.
L'avinguda corre entre dos monuments civils molt coneguts a la cuitat: al nord, la Font Pblica, per Miquel Navarro; i al sud, les nfores.

l'Avinguda tindr aviat una parada de la lnia 2 de tramvia amb el nom de Ausis March. Serveix els barris de En Corts, Na Rovella, Malilla i la Font de Sant Llus.

Enllaos externs.
Guia de carrers de l'Ajuntament;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305039" title="Receptacle" nonfiltered="531" processed="530" dbindex="120555">
En botnica, el receptacle floral o tlem s l'eixamplament de la part superior del peduncle de la flor on s'insereixen les diferents parts de la flor. A una flor completa es formen quatre verticils superposats: el calze (amb els spals), la corolla (amb els ptals), l'androceu o estams i el gineceu o pistils (amb els carpels).

Tamb es parla de receptacle en el cas d'algunes inflorescncies com els captols, als que les flors individuals, anomenades flsculs, s'insereixen sobre un receptacle allargat i aplanat. Aquest receptacle forma el centre de flors de les flors de les astercies, com la margarida, l'enciam o el gira-sol. En el cas de la carxofera, el receptacle s la principal part comestible de la carxofa.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305040" title="Castell d'Heks" nonfiltered="532" processed="531" dbindex="120556">

El Castell d'Heks s un castell al nucli Heks del municipi de Blgica d'Heers, a la provncia de Limburg.

Francesc Carles de Velbrck, prncep-bisbe de Lieja va encarregar-ne la construcci i l'eixample durant el seu regne de1772 a 1784. Li va agradar el lloc buclic, al mig dels pujols doles d'Haspengouw. Va fer plantar un jard xins i un jard de roses. Ms tard, va crear-hi un dels primers parcs paisatgstics a l'Europa continental, inspirat per l'arquitectura dels parcs anglesos.

El parc i el castell eren al centre d'un vedat, al qual va convidar sovint els seus amics i relacions. Velbrck va morir-hi al 1784.

Avui el castell pertany a la famlia d'Ursel. El jard de roses va eixamplar-se, per els rosers mes grans encara daten de l'poca de Velbruck. Els jardins i el parc sn oberts al pblic cada any als segons caps de setmana dels mesos de juny i de setembre.



Enllaos externs.
Fotos aerees del castell i del parc;
Web en angls sobre el parc;
Llista de les roses del jard;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305046" title="Piero Carini" nonfiltered="533" processed="532" dbindex="120557">
Piero Carini va ser un pilot de curses automobilstiques itali que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Piero Carini va nixer el 6 de mar del 1921 a Gnova i va morir el 30 de mar del 1957 a Saint Etienne, Frana.


 A la F1 .

Va debutar a la tercera temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1, la corresponent a l'any 1952, disputant el 6 de juliol el GP de Frana, que era la quarta prova del campionat.

Piero Carini va arribar a participar entre les temporades 1952 i 1953 a tres curses puntuables pel campionat de la F1 .


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305047" title="Lothar Deplazes" nonfiltered="534" processed="533" dbindex="120558">
Lothar Desplazes (nascut a Sagogn, el 14 d'agost de 1939) s un poeta i dramaturg sus en llengua romanx.

Fa els seus estudis d'escola secundria a Mustr i la carrera d'Histria i Germanstica a Zuric, finalizant amb un doctorat sobre histria medieval de Grisons. Col.labora amb el Centre d'Investigaci per a la Histria i l'Onomstica del cant de Ticino i s docent encarregat de medieval.lstica a la univeristat de Zuric.

Ha editat nombrosos documents medievals del Ticino i italians i d'estudis sobre histria medieval. Des de 1991, conjuntament amb Otto P. Clavadetscher, edita el llibre de documents medievals del cant dels Grisons (Bndner Urkundenbuch).

Obra.
 Il cerchel magic (quatre actes, 1986). ;
 Il semiader (quatre actes, 1996). ;
 Tredischin (1996). ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305051" title="Herman Teirlinck" nonfiltered="535" processed="534" dbindex="120559">

Herman Louis Cesar Teirlinck, nascut a Molenbeek-Saint-Jean el 4 de febrer de 1879 i mort a Beersel el 4 de febrer de 1967 va ser un novel.lista i dramaturg belga d'expressi flamenca. Fou professor de literatura i director de l'Institut Superior de les Arts Decoratives.

Herman Teirlinck fou preceptor del futur rei Leopold III.

Obra dramtica.
 De vertraagde film (1922) ;
 Ik dien (1924) ;
 De man zonder lijf (1925) ;
 De wonderlijke mei (1925) ;
 De ekster op de galg (1937) ;
 Ave (1938) ;

(textos terics sobre teatre)
 Wijding voor een derde geboorte (1956) ;
 Dramatisch Peripatetikon (1959) ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305053" title="Francesco Pagano" nonfiltered="536" processed="535" dbindex="120560">
Francesco Pagano (Npols, segle XV, actiu a Valncia entre el 1472 i el 1481. Pintor renaixentista que per ra del seu origen tamb era conegut com Francesco Neapoli. s considerat, junt amb Paolo de San Leocadio, un dels primers pintors que va portar el Quattrocento a la Pennsula Ibrica. 

El 1472, grcies a les recomanacions del cardenal Roderic de Borja, que ms tard fou el Papa Alexandre VI, va desembarcar al Grau de Valncia el 1274, acompanyat de dos pintors ms, Paolo de San Leocadio i Riccardo Quartararo, lies Mestre Ricard (Riquart als documents). De bon comenament Francesco Pagano i Paolo de San Leocadio van rebre un tracte de favor enfront dels pintors valencians de l'poca per venir recomanats pel cardenal Roderic Borja, aix que de seguida van ser contractats per a pintar al fresc les parets de la capella Major de la Seu. Aix era tot un repte si tenim en compte que aquesta era l'obra pictrica ms preuada del regne de Valncia, i el 1469 havia estat danyada per un incendi.



No tots a Valncia, ni de bon tros, estaven en condicions de pintar al fresc de forma ptima. En canvi, aquest dos pintors italians havien donat sobrades mostres de la seua capacitat i especialitat en la pintura al fresc. Foren contractats per 3000 ducats o 52.980 sous, suma que mai ms, al llarg dels segles XV i XVI, fou concedida a cap altre pintor actiu a Valncia. Aquests frescs de la Seu encomanats el 1474 i haurien estat acabats cap al 1481. Abans de fer-los haurien pintat una  Adoraci dels Pastors , actualment en molt mal estat de conservaci i ubicada en el corredor de trnsit cap a la capella del sant Calze, en la mateixa seu de Valncia, que hauria estat la prova imposada prviament pel captol a aquest pintors i superada amb xit.




Fitxer:Seu_angel_citara.jpg|ngel msic amb una ctara
Fitxer:Seu_angel_orguenet.jpg|ngel msic amb una 
Fitxer:Seu_angel_dulcimer.jpg|ngel msic amb un dulcimer
Fitxer:Seu_angel_llat.jpg|ngel msic amb una llat
Fitxer:Seu_angel_violadarc.jpg|ngel msic amb una viola d'arc
Fitxer:Seu_angel_arpa.jpg|ngel msic amb una arpa
Fitxer:Seu_angel_violadem.jpg|ngel msic amb una viola de m
Fitxer:Seu_angel_dolaina.jpg|ngel msic amb una xeremia
Fitxer:Seu_angel_flauta_doble.jpg|ngel msic amb una flauta doble
Fitxer:Seu_angel_trompeta1.jpg|ngel msic amb una trompeta
Fitxer:Seu_angel_trompeta2.jpg|ngel msic amb una trompeta


Els frescs de l altar major de la Seu, que representen uns ngels bellssims tocant instruments, sn una mostra excepcional i paradigmtica de l obra pictrica de Francesco Pagano i Paolo de San Leocadio, que es distingeix per les seus composicions equilibrades i harmniques, amb un intens i ric cromatisme, amb predomini dels colors blaus (cel) i rogencs (roba).

Curiosament dels ngels de la Seu noms podem gaudir-ne des del 2006, per tal com havien estat tapats  que no destruts- per una volta barroca de Juan Prez Castiel feta entre 1674 i 1682, tot just un segle desprs que els ngels. Amb ocasi d'unes obres de restauraci el juny de 2004 els ngels  dels quals es tenia notcia per la documentaci de la Seu del segle XV- foren redescoberts. Desprs de desmuntar la volta barroca i restaurar els frescs hom va optar per deixar les pintures al descobert definitivament, tal com estaven abans de la reforma de Prez Castiel.

Cal dir que a partir de 1476, per motius que es desconeixen, les relacions entre   Francesco Pagano i Paolo de San Leocadio es van alterar de tal manera que cadascun va haver de realitzar l obra per la seua part, encara que el 1481 apareixen treballant junts. A partir d aquesta data desapareixen les referncies a Pagano, b per defunci b perqu torn a Itlia.


   
Referncies.
Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana (2005): Volum XXI, veu: "Pagano, Francesco". Editorial Prensa Ibrica.
 
Web oficial dels frescos de la Seu ;

Ximo Company i Climent - l'Europa d'Ausis March  ;

Ximo Company i Climent - Paolo da San Leocadio i els inicis de la pintura del Renaixement a Espanya, Gandia 2007;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305054" title="Invasi d'Armanyac" nonfiltered="537" processed="536" dbindex="120561">


Antecedents.
Joan III d'Armagnac reclamava el tron de la Corona de Mallorca pels drets que deia tenir a travs d'Elisabet de Mallorca a la mort de Llus I de Provena, i a travs de la seva germana Mata d'Armanyac, primera dona de Joan el Caador

La invasi.
Les companyies mercenries de Joan III d'Armagnac van atacar Catalunya el 1389 ocupant el Rossell i l'Empord durant mig any, que havia estat defensat per Felip Dalmau I de Rocabert i Pere VIII d'Illa, i atacant Besal, fins ser derrotat a la Batalla de Navata per Bernat IV de Cabrera el 1390. 

Joan el Caador va aplegar el seu exrcit a Girona d'on va sortir el 31 de mar per anar a buscar als armanyacs, que van fugir a les Corberes sabent que les places fortes es rendirien al pas del rei i rebria reforos al Rossell. El rei va estar a Perpiny fins el maig, i el 22 de juny, orden a Gilabert de Centelles i Riu-sec, ja alliberat de la pres i nomenat de nou governador de Rossell, que fes front als invasors. 

Els armanyacs van tornar a atacar quan el rei va tornar a Barcelona l'agost de 1390, prenent Mosset, Salses i Sant Hiplit de la Salanca, de manera que Gilabert de Centelles va passar al contratac, prenent i cremant Fraisse, sent capturat a Ceret enviant a Raimon d'Abella a recuperar el castell de Rasigueres i a Arnau de Cervell a recuperar Rivesaltes.

El final.
Joan III d'Armagnac, veient que no podria aconseguir la corona, va marxar el 1391 a Mil per ajudar als gibellins contra Joan Gales Visconti, participant a la Batalla d'Alessandria on va ser ferit i va morir.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305057" title="Jordi Turull i Negre" nonfiltered="538" processed="537" dbindex="120562">
Jordi Turull i Negre (Parets del Valls, 1966) s un poltic catal. Ingress a les Joventuts Nacionalistes de Catalunya el 1983 i a CDC el 1987. Va ser regidor a l'ajuntament de Parets del Valls el 1987-2003, i com a cap de la llista de CiU a les eleccions municipals de 1991, 1995 i 1999. Va ser diputat a la Diputaci de Barcelona el 1991-1996 i Director general de l'INCAVOL el 1996-2000. Ha estat president Comarcal de CDC del Valls Oriental el 2000-2004 i diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2006. 

s soci d'mnium Cultural, Critas Diocesana i Intermn Oxfam, membre del patronat i soci de la Fundaci Catalana de l'Esplai i membre del Consell Assessor de la Fundaci Mart l'Hum de La Garriga (Valls Oriental).

 Enllaos externs .
 Bloc de Jordi Turull;
 Pgina informativa dels candidats de CiU;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305058" title="Assumpci Lalla i Jou" nonfiltered="539" processed="538" dbindex="120563">
Assumpci Lalla i Jou (Barcelona, 1975) s una poltica catalana. Llicenciada en psicopedagogia per la Universitat Ramon Llull i diplomada en infermeria per la Universitat de Barcelona, ha treballat com a infermera i com a psicopedagoga a l'hospital de Sant Joan de Du (1997-2003), i del 2003 en hi treballa com a supervisora d'infermeria. Tamb des del 2003 exerceix la docncia, com a professora adscrita, a l'Escola Universitria d'Infermeria de Sant Joan de Du. s membre del Collegi Oficial d'Infermeria de Barcelona.

s membre de l'associaci cultural Seguem Cadenes i de l'associaci donesjoves.cat. Militant d'Uni Democrtica de Catalunya (UDC) i de la Uni de Joves des del 1998, s presidenta d'UDC del barri de Sarri de Barcelona des del 2002 i presidenta de la Uni de Joves des del 2004. s consellera nacional d'UDC i de Convergncia i Uni (CiU) per la Uni de Joves, membre de la Comissi Executiva Nacional de la Federaci de CiU del 2004 en i diputada a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2006.

 Enllaos externs  .
 Assumpci Lalla al web del Parlament de Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305059" title="Rafael Lpez Rueda" nonfiltered="540" processed="539" dbindex="120564">
Rafael Lpez Rueda (Barcelona, 1976) s un socileg i poltic catal. Llicenciat en sociologia i cincies poltiques, ha treballat com a socileg en l'Associaci per a la Reinserci de Dones (2000-2001). Assessor del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya (PPC) a l'Ajuntament de Barcelona des del 2001, ha estat secretari de Qualitat de Vida del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (2000-2001), director de comunicaci de la campanya municipal de Barcelona (2003), president de Noves Generacions del PPC de Barcelona (2003-2005) i diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003 i 2006.

 Enllaos externs .
 Rafael Lpez al web del Parlament de Catalunya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305061" title="Classificaci masculina de bsquet pels Jocs Olmpics d'estiu 2008" nonfiltered="541" processed="540" dbindex="120565">

La classificaci masculina de bsquet pels Jocs Olmpics d'estiu 2008 es celebrar entre el 14 i el 20 de juliol de 2008 al Sal Olmpic Cobert d'Atenes.

Participants.
Europa: quart, cinqu, sis i set;
Grcia;
Alemanya;
Crocia;
Eslovnia;
Amrica: tercer, quart i cinqu;
Puerto Rico;
Brasil;
Canad;
frica: segon i tercer;
Camerun;
Cap Verd;
sia: segon i tercer;
Lban;
Corea del Sud;
Oceania: segon;
Nova Zelanda;

Format.
Hi ha quatre grups de tres seleccions, nombrats de l'A a la D.
Desprs de la ronda preliminar, els dos primers de cada grup es classifiquen i els ltims queden eliminats.
Els quarts de finals es disputen de la manera segent:
A1 vs. B2;
B1 vs. A2;
C1 vs. D2;
D1 vs. C2;
Les semifinals es disputen aix: A1/B2 vs. B1/A2 i C1/D2 vs. D1/C2. Els guanyadors es classifiquen directament per les Olimpades, sense haver de fer abans un partit entre ells.
Els derrotats a semifinals es disputen classificar-se o no pels Jocs Olmpics. ;

Ronda preliminar.
Grup A.



Grup B.



Grup C.



Grup D.



Segona fase.

 Els guanyadors de els semifinals es classifiquen directament per als Jocs Olmpics d'estiu 2008.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305062" title="Joan Ravents i Pujad" nonfiltered="542" processed="541" dbindex="120566">
Joan Ravents i Pujad (Sant Mart Sarroca, Alt Peneds,1950) s un poltic catal. Va cursar estudis de batxillerat superior a l'Institut Eugeni d'Ors de Vilafranca del Peneds. Ha estat responsable del departament comercial de l empresa concessionria de Motor Ibrica a les comarques de l'Alt Peneds, el Garraf i el Baix Peneds. s soci fundador dels setmanaris El 3 de Vuit i L'hora del Garraf.

Ha treballat al Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques (1986) i a la Direcci General d'Afers Interdepartamentals (1988), adscrita al Departament de la Presidncia, on es va ocupar de la dinamitzaci i el seguiment de la implantaci dels consells comarcals. Ha estat delegat territorial del Govern de la Generalitat de Catalunya a Barcelona (1990-1995), en va exercir la direcci general d administraci local, tamb ha estat director de la Secretaria del Govern de la Generalitat (2000), del Departament de la Presidncia.

Militant de Convergncia Democrtica de Catalunya (CDC) des 1977, n's membre del Consell Nacional des del 1980 i membre del Comit Executiu Nacional des del 1995. Actualment s president de la nova Federaci de la Catalunya Central. Ha estat regidor de l Ajuntament de Vilafranca del Peneds (1983-1995), diputat de la Diputaci de Barcelona (1987-1990), president del Consell Comarcal de l'Alt Peneds fins al 1991 i diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1995, 2003 i 2006.

 Enllaos externs .
 Joan Ravents i Pujad al web del Parlament de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305065" title="Rosa Fortuny i Torroella" nonfiltered="543" processed="542" dbindex="120567">
Rosa Fortuny i Torroella (Barcelona, 1948) s una poltica catalana. Llicenciada en psicologia industrial per la Universitat de Barcelona, ha treballat com a bibliotecria tcnica a l empresa Seat (1969-1971), com a psicloga industrial a Editorial Bruguera (1971-1975), com a professora d angls a l'Institut de Formaci Professional Mare de Du de la Merc (1975-1983) i com a inspectora de formaci professional (1983-1986). Ha estat cap de servei de Programes Escola-Treball del Departament d'Ensenyament (1987-2000), directora general de Formaci Professional (2000-2004) i coordinadora de Projectes d Auditoria de Gesti al Departament de Justcia (2004-2006).

Ha rebut un premi de la fundaci Pimec, pels anys de treball per a l apropament entre la Formaci Professional i el sector empresarial, i el premi Tim d or de l Associaci d Empresaris d Hoteleria i Turisme Costa Brava Centre, per l impuls donat a la formaci professional en el sector turstic.

Ha estat consellera del Consell de Treball Econmic i Social de Catalunya en representaci del Govern, consellera del Consell d Administraci de Turisme Juvenil de Catalunya en representaci del Govern i vocal titular del Consell Catal de Formaci Professional en representaci del Departament d Ensenyament. Tamb ha estat membre de la Junta de Govern de l Institut Catal de la Dona, representant del Govern de la Generalitat a la Comissi de la Conferncia d'Educaci del Ministeri d'Educaci d'Espanya, representant del Govern a la Comissi de Desenvolupament de la Gesti del Sistema Aeroportuari Espanyol i vocal de la Comissi Directiva del Consell Catal de l'Esport. Ha estat escollida diputada a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2006.

 Enllaos externs .
 Rosa Fortuny al web del Parlament de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305067" title="Joan Morell i Comas" nonfiltered="544" processed="543" dbindex="120568">
Joan Morell i Comas (Pineda de Mar, 1962) s un poltic catal. Ha treballat en el sector de la banca, com a administratiu i comercial (1978-1999). s membre de l agrupament escolta i guia Montpalau de Pineda, i participa en les activitats teatrals del centre cultural i recreatiu de Pineda de Mar. Tamb ha estat monitor del casal d estiu. Va ser jugador de bsquet de la Uni Esportiva i Recreativa de Pineda de Mar. Pertany al sindicat Comissions Obreres.

Afiliat a Convergncia Democrtica de Catalunya (CDC), ha estat regidor a l Ajuntament de Pineda de Mar (1991-1999), i n'ha estat alcalde del 1999 al 2007. s conseller comarcal del Maresme des del 1999, conseller nacional de CDC i de Convergncia i Uni (CiU), vicepresident de l Associaci Catalana de Municipis i Comarques (ACM), vicepresident de la Comissi de Medi Ambient i Ecologia de la Federaci Espanyola de Municipis i Provncies (FEMP) i diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2006.

 Enllaos externs .
 Joan Morell al web del Parlament de Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305068" title="Benet Maim i Pou" nonfiltered="545" processed="544" dbindex="120569">
Benet Maim i Pou (Arenys de Mar, 1960) s un economista i poltic catal. Llicenciat en cincies econmiques i empresarials per la Universitat de Barcelona, tamb s tcnic en empreses i activitats turstiques i ha fet cursos de mrqueting operacional i de mrqueting relacional. Ha treballat com a comercial a la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona (1978-1985), com a guia, delegat i coordinador a Juli Tours (1985-2000) i com a professor de mrqueting i economia a l Escola de Turisme ETB (1990-1995). Ha estat director del Pla Turstic d'Aranjuez (1999-2001), director gerent de Turisme Juvenil de Catalunya (TUJUCA) (2001-2004) i professor de mrqueting i turisme a la EUM (UPF) (1995-2006).
 
Pertany a l'Ateneu Arenyenc, als Casals de Joventut Serfica i a la Societat Coral l'Esperana. s membre del Club de Pesca Mar Esport, de la Penya Bara i del Club de Futbol d'Arenys de Mar. President comarcal d Uni des del 2001, s conseller nacional d'Uni Democrtica de Catalunya (UDC). Ha estat regidor i quart tinent d alcalde de l'Ajuntament d'Arenys de Mar (1995-1999), primer tinent d alcalde i diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2006.

 Enllaos externs .
 Benet Maim al web del Parlament de Catalunya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305072" title="Agns Pardell i Ve" nonfiltered="546" processed="545" dbindex="120570">
Agns Pardell i Ve (Llardecans, Segri, 1954) s una advocada i poltica catalana. Doctora en dret per la Universitat de Barcelona (1988), s catedrtica de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat de Lleida (2002) i ha estat degana de la Facultat de Dret i Economia de la Universitat de Lleida (2002-2006). Ha estat membre de la Comissi Jurdica Assessora, alt rgan consultiu del Govern de la Generalitat de Catalunya (2005-2006); rbitre del cos laboral d'rbitres del Tribunal Laboral de Catalunya (2005-2006), i regidora de Treball i Promoci Econmica de l Ajuntament de Lleida (1995-1999). Fou escollida diputada pel PSC-PSOE a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2006.

 Obres .
 Las ltimas reformas (2004) y el futuro de la Seguridad Social (2005);
 Femmes et parlements. Un regard international (2005);
 La igualdad ante la ley y la no discriminacin en las relaciones laborales (2005);
 El marc catal de relacions laborals i de la protecci social (2005);

 Enllaos externs .
 Agns Pardell al web del Parlament de Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305073" title="Elena Ribera i Garijo" nonfiltered="547" processed="546" dbindex="120571">
Elena Ribera i Garijo (Pont de Suert, Alta Ribagora, 1958) s una advocada i poltica catalana. Llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona, t un diploma d estudis de dret civil catal, ha fet cursos de doctorat a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona i ha cursat estudis de preparaci de les oposicions per al ttol de notria. Ha exercit l advocacia i la docncia en diverses universitats i ha fet recerca universitria. s membre del Collegi d'Advocats de Girona.

s membre fundadora a l'Estat espanyol i representant delegada a Catalunya de l'Associaci Internacional sobre el Dret i la Poltica de l'Educaci, membre d'Unicef i membre collaboradora de l emissora de rdio Ona Pau Girona. Tamb pertany a l Associaci d Amics de l Escala i a l Associaci d Amics del Nucli Antic del Pont de Suert. s scia del Grup Esportiu i Cultural de Girona GEIG i membre del Grup Empresa Ribagorana (GER).

Militant d'Uni Democrtica de Catalunya (UDC), s membre del Consell Nacional d aquest partit i del de Convergncia i Uni (CiU). Ha estat secretria de la Comissi Jurdica Assessora del Comit de Govern i del Consell Nacional d UDC, copresidenta de la Mesa del Congrs d UDC (2000 i 2002), secretria de Poltica Municipal del Comit de Govern d UDC i membre del Comit Executiu Intercomarcal de Girona d UDC. Ha estat delegada territorial de Justcia a Girona (2000-2002), directora general de Mesures Penals Alternatives i Justcia Juvenil del Departament de Justcia (2002) i coordinadora del Programa de Reglamentaci Orgnica i Execuci de la Secretaria Sectorial d Execuci Penal del Departament de Justcia (2002-2003). Diputada a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003 i 2006.

 Enllaos externs .
 Elena Ribera al web del Parlament de Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305076" title="Marta Camps i Torrens" nonfiltered="548" processed="547" dbindex="120572">
Marta Camps i Torrents (Lleida, Segri, 1970) s una poltica catalana. Llicenciada en geografia i histria per la Universitat de Lleida, ha fet estudis de periodisme a la Universitat Autnoma de Barcelona i ha treballat com a redactora del diari Segre (1991-1999). 

Militant del PSC-PSOE, s regidora de l'Ajuntament de Lleida des del 2003. Quarta tinent d alcalde i responsable de les regidories d Urbanisme i de l Horta i presidenta de l'Empresa Municipal d'Urbanisme de l'Ajuntament de Lleida. Diputada a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999, 2003 i 2006.

 Enllaos externs .
 Marta Camps al web del Parlament de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305084" title="Xavier Crespo i Llobet" nonfiltered="549" processed="548" dbindex="120573">
Xavier Crespo i Llobet (Barcelona, 1957) s un metge i poltic catal. s llicenciat en Medicina, especialista en traumatologia, mster en medicina de l'esport, i titulat en medicina d'urgncies i emergncies. Ha estat molts anys metge de la Corporaci de Salut del Maresme i La Selva. Tamb ha estat president del Club Hoquei Lloret (1999-2003), ascendint el primer equip a Divisi d'Honor. El 2003 fou escollit alcalde per CiU al municipi de Lloret de Mar i diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2006.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305086" title="Carme Vidal i Huguet" nonfiltered="550" processed="549" dbindex="120574">
Carme Vidal i Huguet (Torregrossa, el Pla d'Urgell, 1965) s una filloga i poltica catalana. Llicenciada en filologia catalana i en filologia germnica. Ha fet un mster en llenguatge i teoria de la comunicaci a la Universitat de Bolonya i un postgrau en tcniques i mitjans de comunicaci a la Universitat de Lleida. Tamb ha fet un mster en sintaxi del discurs a la Rupercht Karl Universitt Heidelberg. Ha estat cap del Servei Editorial de la Fundaci Pblica Institut d'Estudis Ilerdencs de la Diputaci de Lleida (1988-2000) i n'es directora des del 2000. Collabora setmanalment al diari Segre i ocasionalment al setmanari El Temps. Tamb ha estat collaboradora setmanal del diari La Maana (1999-2006). Participa en tertlies radiofniques i televisives.

Ha estat prologuista del llibre de poesia Molinet de vent, de Josep Borrell, i del Catleg de poesia visual Guillem Viladot; curadora del volum I Congrs de Centres d'Estudis de Parla Catalana, i traductora de la ponncia Etnoregionalisme i Estat nacional, de Peter Waldmann, inclosa dins el volum Sobre el nacionalisme. Ha estat membre del jurat del premi de poesia Maria Merc Maral i del premi de novella breu Ciutat de Mollerussa.


Membre de la Convenci Catalana per al Debat sobre el Futur de la Uni Europea per a la redacci de les propostes per a la Nova Europa, ha estat presidenta de la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana (2000-2003) i de la Comissi de la Dignitat per al retorn dels papers de Salamanca, i presidenta de la Taula de suport de les Terres de Lleida. s membre de la Fundaci Privada Guillem Viladot, de l Espai Guinovart, de l'Associaci per a les Noves Bases de Manresa, d'mnium Cultural, de l'Ateneu Popular de Ponent de Lleida i de l Associaci d Espectadors de les Terres de Lleida.

Militant de Convergncia Democrtica de Catalunya (CDC) des del 1988, s vicesecretria general de Benestar, Identitat i Cultura de CDC i membre del Comit Executiu Nacional de CDC, del Comit Executiu Nacional de Convergncia i Uni (CiU), del Comit Executiu de CDC de la Federaci de Lleida i del Comit Local de CDC de Torregrossa. Diputada a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2006.

 Enllaos externs .
 Carme Vidal al web del Parlament de Catalunya;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305087" title="Nria Ventura i Brusca" nonfiltered="551" processed="550" dbindex="120575">
Nria Ventura i Brusca (Ulldecona, Montsi, 1974) s una periodista i poltica catalana, alcaldessa d'Ulldecona. Ha treballat a Rdio i Televisi Ulldecona i a Ona Catalana. Ha collaborat amb el Diari de Tarragona, RAC 1, Vinars News i La Veu de l'Ebre. Va ser vicepresidenta de l Associaci de Comunicadors de la Regi de l'Ebre (ACRE), coordinadora local de Creu Roja Joventut i una de les fundadores de la coordinadora a les Terres de l Ebre de l'Associaci Catalana d'Amics del Poble Saharaui.

 Activitat poltica .
Va ser alcaldessa d'Ulldecona del 2006 fins el 16 de juny de 2007, quan ced el crrec a Josep-Llus Millan i Masdu i aquest li fou retornat l' 11 d'octubre de 2008, en ambds casos a causa de pactes derivats dels resultats electorals que no atorgaven majoria suficient a cap dels pactants. s membre del Consell Nacional del PSC-PSOE, responsable de l rea de Poltiques de les Dones de la Federaci XVI - Terres de l Ebre i diputada a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2006.



Referncies.


 Enllaos externs .
 Nria Ventura al web del Parlament de Catalunya;
 Bloc de Nria Ventura;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305091" title="Carles Sala i Roca" nonfiltered="552" processed="551" dbindex="120576">
Carles Sala i Roca (Tarragona, 1967) s un advocat i poltic catal. Llicenciat en dret per la Universitat Oberta de Catalunya i diplomat en educaci social per la Universitat Rovira i Virgili, pertany al Collegi d'Advocats de Tarragona. s soci d'mnium Cultural, soci collaborador de la Fundaci Vicente Ferrer, soci del Club Tennis Tarragona i del Club Gimnstic de Tarragona.

Militant d'Uni Democrtica de Catalunya (UDC) des del 1984, s membre del Comit de Govern d'UDC i responsable de Poltica Municipal d'UDC. s regidor de l'Ajuntament de Tarragona, president del Consell Comarcal del Tarragons i diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2006.

 Enllaos externs .
 Carles Sala i Roca al a web del Parlament de Catalunya;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305095" title="Capsigrany" nonfiltered="553" processed="552" dbindex="120577">

El capsigrany, botx garser, gaig botx o botx garser vermell (Lanius senator) s un moix insectvor i el ms com dels lnids presents als Pasos Catalans.

Morfologia.

 17 cm de llargada.
 El front i els costats del cap de color negre brillant, i la part superior del cap i la posterior del coll de color rogenc intens. El dors, la cua i les ales sn de color negrs, amb taques blanques, i les parts inferiors sn blanquinoses. ;

Subespcies.

 Lanius senator badius;
 Lanius senator niloticus ;
 Lanius senator rutilans ;
 Lanius senator senator ;
 
Reproducci.

Fa un niu mal acabat en arbres i arbusts, amb arrels, branques, llana, pls o plomes com a folre. A l'abril-juny la femella l'omple amb 5 o 7 ous, els quals s'han d'escalfar durant 16 dies. Els petits capsigranys triguen 19-20 dies a deixar-lo.

Hbitat.

Ocupa gran quantitat d'hbitats, entre els quals es troben totes les zones de maresmes. A ms, s un dels ocells ms freqents als boscos cremats. Est ms ests que el botx septentrional (Lanius excubitor), entre altres raons perqu s'adapta millor a la companyia dels humans. 

Alimentaci.

Ocell de rgim carnvor, t el costum -com d'altres espcies de la mateixa famlia- d'empalar les preses a les espines de les plantes a fi d'esquarterar-les amb ms facilitat, o b per guardar-les com a reserva d'aliment.,  

Distribuci geogrfica.

Cria a l'Europa meridional, Orient Mitj i nord-oest d'frica, i hiverna a l'frica tropical. Als Pasos Catalans pot sser observat d'abril a setembre.

Observacions.

s habitual de veure'l apostat als fils de telfon. 

Referncies.



Enllaos externs.

 Estudi del capsigrany al Principat de Catalunya. ;
 Vdeos de capsigranys en llur hbitat natural. ;
 Descripci, hbitat i distribuci geogrfica d'aquesta espcie. ;
 Fotografies i identificaci d'aquest ocell. ;
 Fotografies i enregistrament sonor del cant del capsigrany. ;
 Vdeo d'una femella de capsigrany enregistrat a Etipia. ;
 Alimentaci i reproducci del capsigrany. ;
 Fotografies i llocs d'avistament d'aquest ocell a Portugal. ;
 El capsigrany a l'Animal Diversity Web. ;
 Taxonomia i conservaci de l'espcie. ;
  ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305102" title="Alg va volar sobre el niu del cucut" nonfiltered="554" processed="553" dbindex="120578">
Alg va volar sobre el niu del cucut (One Flew Over the Cuckoo's Nest) s una pellcula de Milos Forman, estrenada el 1975 i interpretada per Jack Nicholson en el paper de McMurphy i Louise Fletcher en el paper de Miss Ratched. s una adaptaci de la novella homnima de Ken Kesey, apareguda el 1962. El terme  cuckoo  designa en angls l'ocell cucut i tamb una persona mentalment pertorbada, com dels pacients de l'hospital psiquitric de la intriga. Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.


 Argument .
Randle Patrick McMurphy (Jack Nicholson) s  un criminal que compleix un temps de pres en una granja de treball, que es transferit a una instituci mental a causa del seu aparentment comportament boig. McMurphy creu que podr complir la resta de la seva sentncia en relativa comoditat.
La seva sala en la instituci mental s dirigida per una tirana tranquilla per inflexible, la infermera Ratched (Louise Fletcher), que ha imposat la infermera unes normes molts estrictes. McMurphy decideix llavors revolucionar aquest petit mn. El que esbrina noms ms tard s que Ratched t el poder de mantenir-lo all indefinidament. 
Ratched veu el seu comportament com un pols personal que desafia a la seva autoritat i s obsessiona en guanyar aquesta competici.

 Repartiment .
Jack Nicholson : Randle Patrick McMurphy;
Louise Fletcher : infermera Mildred Ratched;
William Redfield : Harding;
Michael Berryman : Ellis;
Peter Brocco : coronel Matterson;
Dean R. Brooks : doctor John Spivey;
Alonzo Brown : Miller;
Scatman Crothers : Orderly Turkle;
Mwako Cumbuka : Attendant Warren;
Danny DeVito : Martini;
William Duell : Jim Sefelt;
Josip Elic : Bancini;
Lan Fendors : infermera Itsu;
Ken Kenny : Beans Garfield;
Mel Lambert : Harbormaster;
Sydney Lassick : Charlie Cheswick;
Kay Lee : infermera de nit;
Christopher Lloyd : Taber;
Dwight Marfield : Ellsworth;
Ted Markland : Hap Arlich;
Louisa Moritz : Rose;
Philip Roth : Woolsey;
Will Sampson : cap Bromden;
Mimi Sarkisian : infermera Pilbow;
Vincent Schiavelli : Frederickson;
Mews Small : Candy;
Delos V. Smith Jr. : Scanlon;
Tin Welch : Ruckley;
Brad Dourif : Billy Bibbit;

 Premis i nominacions .
 Premis .
  Oscar a la millor pellcula el 1975, i;
  Oscar al millor director  per Milos Forman;
  Oscar al millor actor  per Jack Nicholson;
  Oscar a la millor actriu  per Louise Fletcher;
  Oscar al millor gui adaptat  per  Lawrence Hauben, Bo Goldman;
  Oscar al millor muntatge  per  Lynzee Klingman, Richard Chew i Sheldon Kahn;

 Nominacions . 
 Oscar al millor actor secundari  per Brad Dourif;
 Oscar a la millor fotografia  per  Haskell Wexler, Bill Butler;
 Oscar a la millor banda sonora  per  Jack Nitzsche;


Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305109" title="Elia Kazan" nonfiltered="555" processed="554" dbindex="120579">

Elia Kazanjoglous  (7 de setembre 1909 - 28 de setembre 2003), anomenat Elia  Kazan s un director i guionista estatunidenc. Ha obtingut tres vegades l'Oscar. 

Biografia.
Elia Kazanjoglou, nascut a Istanbul, fill d'un venedor de catifes grec. El 1911, la famlia emigra als Estats Units. En els Anys 1930 s'interessa pel teatre com actor en el  Group Theatre , desprs com a guionista. Adapta entre d'altres Mort d'un treballador viatger d'Arthur Miller. s un dels fundadors, amb Cheryl Crawford i Robert Lewis, d'una escola de art dramtic, el Actors Studio el 1947. 

Es decanta cap el cinema en els anys 1950, que fou precisament la seva poca daurada amb pellcules com A Streetcar Named Desire (1951), Viva Zapata (1952), A l'est de l'edn (1955). Es casa amb Barbara Loden (realitzadora de Wanda) el 1968.
Va rebre dos Oscar al millor director. Va rebre igualment un Oscar per al conjunt de la seva carrera el 1999. Va tenir una certa notorietat en el moment del seu testimoni davant la comissi de les activitats anti-americanes, participant aix en l'anomenada caa de bruixes.  Va testimoniar contra els seus antics camarades del partit comunista, del qual havia estat excls el 1936, dos anys desprs de la seva adhesi. Aquest va ser una estigma que el persegu durant tota la seva vida, influint en la filmografia posterior com per exemple a La llei del silenci, una apologia de la delaci en to d'autojustificaci.

Tanmateix, ha de ser situat en la perspectiva de la vida de Kazan, i de la importncia, fins i tot del carcter sagrat que suposava als seus ulls el somni americ. N'hi ha prou de veure la pellcula Amrica, Amrica, inspirada en el recorregut del seu oncle i relatant les tribulacions d'un jove grec d'Anatlia el qual, com milions d'immigrants, marxa d'una terra natal hostil cap el Nou Mn.

Va adaptar dramaturgs com Tennesee Williams o Arthur Miller, i se'l considera descobridor de James Dean i Marlon Brando.

Filmografia.
1937 : The People of the Cumberlands (curt-metratge);
1940 : It's Up to You (documental);
1945 : A Tree Grows in Brooklyn ;
1947 : The Sea of Grass;
1947 : Boomerang !;
1947 : Gentleman's Agreement;
1949 : Pinky ;
1950 : Panic in the Streets ;
1951 : A Streetcar Named Desire;
1952 : Viva Zapata !;
1953 : Man on a Tightrope;
1954 : La llei del silenci (On the Waterfront);
1955 : A l'est de l'edn (East of Eden);
1956 : Baby Doll ;
1957 : Un rostre en la multitud (A Face in the Crowd);
1960 : Riu Salvatge (Wild River);
1961 : Esplendor a l'herba (Splendor in the Grass);
1963 : Amrica, Amrica (America, America);
1969 : El comproms (The Arrangement);
1972 : Els visitants (The Visitors);
1976 : The Last Tycoon ;

Premis.
Premis Oscar.


 Festival Internacional de Cinema de Cannes  .


 Festival Internacional de Cinema de Vencia  .


Enllaos externs.
;
 Elia Kazan sur Allocin ;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305110" title="Belleville (Nova Jersey)" nonfiltered="556" processed="555" dbindex="120580">


Belleville s una ciutat del Comtat d'Essex, a l'estat de Nova Jersey, dels Estats Units d'Amrica.

El nom original del poble era "Second River" (Segon riu), pel riu que hi passa (Second River), per els habitants l'anomenaven "Belleville" i hom l'oficialitz el 1.797. 

 Poltica .
En les eleccions generals de 2004, el demcrata John Kerry aconsegu un 52% del vot, mentre que el republic Bush obtingu un 47%.

 Ensenyament .


Belleville compta amb escoles per a alumnes des de guarderia fins a 12 curs.

 Trivia .
 3 membres (Frank Iero, Ray Toro i Mikey Way) del grup de rock My Chemical Romance en sn originaris i un altre (Gerard Way) hi ha estudiat.
 El pilotari valenci Jan hi va nixer.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305112" title="Xaman" nonfiltered="557" processed="556" dbindex="120581">


Xaman, de l'idioma tungu, de Sibria, schaman, i aquest del verb scha, "saber", s un individu al qual se li atribueix la capacitat de modificar la realitat o la percepci collectiva d'aquesta, de manera que no respon a una lgica causal. Aix es pot expressar finalment, per ejemple, en la facultat de curar, de comunicar-se amb els esperits o de presentar habilitats visionries i endivinatries. El terme s usat per a indicar aquest tipus de persona present principalment a les societats caadores i recollectores de l'sia, l'frica, Amrica i Oceania, i tamb en cultures prehistriques d'Europa. En algunes cultures es creu tamb que el xaman pot indicar en quin lloc es troba la caa i fins i tot alterar els factors climtics.

 Paper dels xamans .

Els xamans tenen un paper central a les comunitats caadores i recollectores, com a dipositaris de saviesa. El seu do s rebut per herncia, ocasionalment per vocaci, per exigeix passatges d'iniciaci, que consisteixen en llargs dejunis, recesos espirituals i, en certs casos, ingesti d' alucingens. Solen ser elegits per famlies i posteriorment pels esperits, i han de sotmetre's a un rigors entrenament. Entre les seves funcions hi ha comunicar-se amb els esperits per tal de corregir els errors de la comunitat a la qual pertanyen, per la qual cosa tamb restaurar l'harmonia entre l'home, el seu mn espiritual i el mn fsic. 

No s'atribueix als xamans el paper de sacerdots, ja siga perqu est assignat a uns altres individus o perqu no hi ha una classe sacerdotal. En aquest cas, tota la religiositat est centrada en la figura del xaman, l'nic intermediari amb els esperits.

Comunicaci amb els esperits.

El xaman converteix els esperits de la natura i dels homes en els seus "familiars". Els antroplegs que han estudiat el fenomen del xamanisme, que es troba tant en pobles siberians com entre els sintostes del Jap, les tribus indgenes del Nord, Centre i Sud d'Amrica i les d'Austrlia i Nova Zelanda, per b que amb noms diversos, poden realitzar "viatges" al mn espiritual mitjanant estats alterats de conscincia i per a rebre coneixements. Amb tot, el prestigi del xaman a la tribu deriva molt directament del seu poder de sanar.

Curaci de les malalties.
Els estudis sobre xamanisme indiquen que de vegades, mitjanant herbes, arrels, substncies vegetals, suggesti o efecte placebo compleixen la funci de curanderos, i realment sanen. D'altra banda, hom suposa que el seu poder de suggesti produeix efectes teraputics en els qui pateixen pnic, angoixa i altres desequilibris psquics. Els estudis han revelat que tribus dominades pels inques d'Amrica del Sud tenien coneixements que els permetien controlar la depressi mitjanant l's de frmacs obtinguts amb una qumica rudimentria.

 Vegeu tamb .
Animisme;
Xamanisme;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305114" title="Contribuci especial" nonfiltered="558" processed="557" dbindex="120582">
Les contribucions especials sn un tipus de tribut el fet imposable del qual consisteix en l'obtenci per l'obligat tributari d'un benefici o d'un augment de valor dels seus bns com a conseqncia de la realitzaci d'obres pbliques o de l'establiment o ampliaci de serveis pblics. El seu establiment s potestatiu i, normalment, s estableixen per les Hisendes Locals.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305115" title="Gralla (ocell)" nonfiltered="559" processed="558" dbindex="120583">




La gralla (Corvus monedula) s un ocell de l'ordre dels passeriformes i de la famlia dels crvids.

Morfologia.

 Fa 33 cm. de llargria.
 Plomatge molt fosc amb el cap de color gris clar.

Subespcies.

 Corvus monedula monedula;
 Corvus monedula torquatus;
 Corvus monedula spermologus;
 Corvus monedula soemmerringii;
 Corvus monedula cirtensis;

Reproducci.

Enllesteixen un niu tot amuntegant branquillons i folrant-lo amb pl o llana, en forats d'arbres, de penya-segats o en els murs de les construccions humanes (masos i torres de campanar). Al maig fan la posta, de 3 o 6 ous, i la femella, tota sola, els cova durant 18 dies. Els nounats volen desprs de 30 dies.

Costums.

S'organitzen en colnies, les activitats dels membres de les quals sn regulades segons una jerarquia social molt complexa, que tamb inclou la defensa comunitria de cadascun dels seus membres. Totes aquestes relacions han estat molt estudiades pel conegut etleg Konrad Lorenz.

Fa un crit caracterstic.

Hbitat.

El seu hbitat comprn les zones planes obertes, amb conreus on cerca l'aliment (insectes, patates, fruits, gra, per tamb carronya, ous i pollets) i que tinguin un clima temperat.

Distribuci geogrfica.

frica del Nord, tot Europa, Iran, nord-oest de l'ndia i Sibria. 

Als Pasos Catalans s bastant abundant i es troba en expansi a les rees urbanes, per en regressi al sud del Principat de Catalunya. Va desaparixer dels cingles vermells de les Guilleries arran de la construcci de l'Embassament de Sau. 

Referncies.



Enllaos externs.

 Estudi de la gralla al Principat de Catalunya. ;
 Vdeos de gralles en llur hbitat natural. ;
 Identificaci i fotografies d'aquest ocell. ;
 Taxonomia i conservaci d'aquesta espcie. ;
 Hbitat i comportament social de la gralla. ;
 Informaci sobre la poblaci de gralla a Portugal. ;
 Imatges, vdeos i informaci diversa de la gralla. ;
 ;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305118" title="Mar Argentina" nonfiltered="560" processed="559" dbindex="120585">

La mar Argentina, o el mar Argent (en espanyol mar Argentino), s la mar que ocupa la plataforma continental adjacent a la costa de l'Argentina. Aquest terme geogrfic sovint va lligat a la reclamaci argentina de les illes Malvines i de la pennsula Antrtica.

Situat a la part sud de l'oce Atlntic, s'estn aproximadament des de la latitud de Montevideo (Uruguai), a l'estuari del riu de la Plata, fins a la Terra del Foc, i a uns 800 km al nord de l'Antrtida, continent del qual est separat per la mar de Scotia. T una superfcie d'un mili de quilmetres quadrats, cosa que fa que sigui un dels mars ms extensos del mn.  

La mar Argentina es va eixamplant progressivament de nord a sud, en contrast amb la massa continental sud-americana, que cada vegada es va fent ms estreta. La plataforma marina t una srie d'altiplans que van davallant cap a l'est en forma de grans terrasses o graons. A causa d'aquests altiplans esglaonats, la mar Argentina s similar morfolgicament a la Patagnia de ms enll dels Andes.  

Les illes Malvines, actualment possessi britnica, tamb estan situades dins la plataforma de la mar Argentina.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305120" title="Rudy Ventura" nonfiltered="561" processed="560" dbindex="120586">
Rudy Ventura es un trompetista barcelon molt conegut, actiu des del anys 1960 amb el seu grup (Su conjunto). Ha tocat la trompeta (Els Segadors) al Camp Nou.

Discografia.
El Ball de l'Estatut (1980);
Mundial Hits (1968);
Sus primeros EP en Columbia (1960-1961);
Sus primeros EP en Columbia vol. 2 (1961-1962) ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305124" title="Belzeb" nonfiltered="562" processed="561" dbindex="120587">

Belzeb o Beelzebub (ms adequadament Ba al Zevv o Ba al Z vv, en hebreu         , amb moltes variants) era el nom d'una detat filistea adorada en poques bbliques a la ciutat d'Ekron, la qual posteriorment seria assimilada a la tradici cristiana.

 Descripci .
El nom del qual es deriva Belzeb s belcebu, que significa literalment "El Senyor de les Mosques"; aquest nom era usat pels hebreus com una manera de burla envers els adoradors de Baal, basant-se en qu en els temples de Baal la carn dels sacrificis es deixava podrir, per la qual cosa aquells llocs estaven infestats de mosques. 

La seva aparena s de vegades colossal; t el rostre inflat, coronat amb una cinta de foc, cornut, negre i amenaador, pelut i amb ales de ratapinyada. 

 En la demonologia .
En la literatura cristiana es va usar per a designar un dimoni, d'acord amb el costum de representar detats alienes en forma maligna. Segons l'autor, s un altre nom de Satans, o un dimoni menor.

L'escriptor angls i Premi Nobel de literatura William Golding va escriure una extraordinria novella allegrica de la condici de l'home: obligat a construir un ordre, caigut en la confusi, la temptaci i el mal, i rescatat en el final dels temps per Du: Senyor de les mosques, el nom de Belzeb, que en la novella s representat plsticament pel cap d'un porc salvatge, clavat en una pica en una clariana d'un bosc, i cortejat per milers de mosques que revolegen al seu voltant mentre es va podrint. Al relat bblic, el dimoni assumeix diversos noms que corresponen a diferents manifestacions de la seva maldat i de les temptacions de pecat que ens ofereix de manera incessant. En la tradici judeocristiana hi ha des del dimoni dels diners, Mammon, fins al que produeix olors ftides, Belial. Amb freqncia s denominat Satans, i tamb Llucifer, i tants altres noms i especialitzacions en el mal com va crear, amb fins didctics, la imaginaci dels predicadors. Aquest semidu rarament vagava per la Terra; sempre es va mantenir distant. Es diu que al seu temple violava nenes que eren portades per esclaus.

 Vegeu tamb .

Baal;
Demonologia;
Dimoni;
Satans;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305125" title="Epfora" nonfiltered="563" processed="562" dbindex="120588">
En medicina i veterinria, l'epfora (del grec        , aflux) s una abundant secreci lacrimal, que sobrepassa la capacitat de l'ull per retenir-la. Pot ser causada per un excs de fabricaci de la glndula o per obstrucci del conducte nasolacrimal (ms freqent).










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305127" title="Saja-Nansa" nonfiltered="564" processed="563" dbindex="120589">


La Comarca de Saja-Nansa s una comarca de Cantbria (Espanya). Per aquesta comarca transcorren els rius Saja i Nansa. S'estn des de la comarca del Besaya fins al lmit amb Astries i des de La Marina fins a les muntanyes de Pea Sagra i la Serralada Cantbrica. T un carcter eminentment rural. La comarca est formada principalment pel vall del Saja i el vall del Nansa. El primer es divideix entre el vall de Caburniga i el vall de Cabezn. Tot i que ja existeix una llei de comarcalitzaci de Cantbria, aquesta encara no ha estat desenvolupada per tant la comarca no t entitat real.. 

Municipis de la comarca.

 Cabezn de la Sal.
 Caburniga.
 Campoo-Caburniga (mancomunitat).
 Herreras.
 Lamasn.
 Mazcuerras.
 Pearrubia.
 Polaciones.
 Reocn.
 Rionansa.
 Ruente.
 Los Tojos.
 Tudanca.

Geografia.
Vall del Saja.


La vall del riu Saja, est format per dues comarques naturals. 
 El curs mig alt, ho ocupen els termes municipals de Los Tojos, Caburniga i Ruente, aix com la Mancomunitat Campoo-Caburniga, al com se li denomina genricament Vall de Caburniga, seguint la direcci Sud a Nord, amb alguna Vall lateral d'orientaci Aquest a Oest, en els afluents dels rius Argoza, que passa pel poble de Brcena Mayor (Conjunt Histric-Artstic), el riu Viaa, riu Lamia i tamb inclourem aqu la conca del Riu Bayones que baixa de les forestes d'Ucieda. ;
 Des de la Fal de Santa Luca fins a San Pedro de Rudagera se l'anomena vall de Cabezn, amb els termes municipals de Cabezn de la Sal, Mazcuerras, i Reocn, poc ms baix de Rudagera i ja an Torrelavega, se li uneix el riu Besaya (a l'altura de la localitat de Ganzo), que per la Ria de San Martn, prop de Suances, desemboca al Mar Cantbric. ;
Vall del Nansa.


La vall est situat entre les valls de Libana i Saja. Est limitada per la Serra de l'Escut en el nord i la Serra de Pea Labra pel sud. En la vall del Nansa circula el riu del seu mateix nom que pel seu carcter torrencial i erosivo, especialment en la seva capalera, forma vessants de pendents acusats. La comarca presenta una gran qualitat paisatgstica, vingut per les seves caracterstiques topogrfiques d'alts cims, amplis boscos autctons, sobretot de roure (Quercus robur) i fagedes, i escassa densitat de poblaci dedicada en la seva majoria a la ramaderia (sector primari). Els municipis localitzats en la vall del Nansa sn els segents: Lamasn, Rionansa, Tudanca, Polaciones i una part del municipi de Caburniga corresponent a la localitat de Carmona. 

Actualitat. 
A pesar que la llei de comarcalitzaci de Cantbria encara no ha estat desenvolupada, existeixen una srie de mecanismes de cooperaci entre els diferents ajuntaments de la zona com poden ser les variades mancomunitats: "Municipis del Nansa", "Ajuntaments Reserva del Saja", "Valls de San Vicente" i "Valls del Saja i Corona". Si b, la mancomunitat que millor representa aquesta possible comarca s la Mancomunitat "Saja-Nansa" dintre de la qual trobem els segents municipis: Cabezn de la Sal, Caburniga, Herreras, Lamasn, Mazcuerras, Pearrubia, Polaciones, Rionansa, Ruente, San Vicente de la Barquera, Los Tojos, Tudanca, Udas, Val de San Vicente i Valdliga. 


D'entre aquests municipis, San Vicente de la Barquera, Udas, Val de San Vicente i Valdliga, no pertanyen prpiament dit a la comarca de Saja-Nansa, ja que estan enclavats en la comarca de la Costa Occidental de Cantbria. La poblaci total de la comarca arriba a la xifra de 23.334 habitants, segons dades del INE de l'any 2006 (veure taula). 

Segons les dades del mateix any, els seus tres nuclis ms poblats, de major a menor, sn: Cabezn de la Sal (8.032), Reocn (7.702) i Mazcuerras (2.018). I els seus tres nuclis menys poblats, de menor a major, sn: Tudanca (201), Polaciones (251) i Lamasn (326). 


 Destacat .



 Galeria .



 Referncies .



Enllaos externs.

 Saja-Nansa en red Associaci de Desenvolupament Rural Saja Nansa.
 Cueva d'El Soplao;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305128" title="Mar dels Sargassos" nonfiltered="565" processed="564" dbindex="120590">


La mar dels Sargassos, anomenada aix pel tipus d'algues del gnere Sargassum que hi suren, s una regi allargassada al mig de l'Atlntic Nord, voltada pels corrents ocenics: a l'oest, hi t el corrent del Golf, al nord el corrent de l'Atlntic Nord, a l'est el corrent de les Canries i al sud el corrent Nord-equatorial. Aquest sistema de corrents forma el corrent subtropical de l'Atlntic Nord.

Fa uns 1.100 km d'ample per 3.200 km de llarg; s'estn aproximadament des dels 70 N fins als 40 O, i dels 25 N als 35 N. Les illes Bermudes es troben prop del marge occidental d'aquest mar, que s l'nic del mn que no banya les costes de terra ferma.

Els mariners portuguesos tenen la fama d'haver descobert aquesta regi marina cap al segle XV, si b possiblement ja era coneguda anteriorment, tal com es pot deduir d'un poema d'Avi, autor llat del segle IV, que descriu una part de l'Atlntic coberta d'algues. Colom i els seus homes tamb parlen de les masses d'algues que en poblaven la superfcie.

Per la seva proximitat a les Bermudes (en realitat forma part de l'anomenat Triangle de les Bermudes), aquest mar s conegut per haver estat tradicionalment l'escenari de famoses desaparicions de vaixells; aix s'agreuja per la manca total de vent durant alguns perodes i per la possibilitat que les hlixs quedin embolicades per les algues que cobreixen la mar, que ha estat anomenada la tomba dels vaixells. 



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305132" title="Badia de Fundy" nonfiltered="566" processed="565" dbindex="120591">

La badia de Fundy (en angls Bay of Fundy, en francs Baie de Fundy) s una badia de la costa atlntica de l'Amrica del Nord, a l'extrem nord-oriental del golf de Maine, entre les provncies canadenques de Nova Brunsvic i Nova Esccia, amb una petita part que toca a l'estat de Maine (EUA).

s coneguda pel seu rgim de marees extrem, noms comparable amb el que es dna a la badia d'Ungava, al nord del Quebec, i a l'estuari del Severn, al Regne Unit. 

El nom de Fundy es diu que data del segle XVI, de quan els mariners portuguesos s'hi referien com el Rio Fundo ('riu fondo'). Tamb fou anomenada Baie Franois per l'explorador i cartgraf Samuel de Champlain durant l'expedici que hi va fer el 1604.

El port principal s Saint John, a Nova Brunsvic.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305133" title="Caburniga" nonfiltered="567" processed="566" dbindex="120592">

Caburniga  es un municipi de la comunitat autnoma de Cantbria.

 Geografia .
 Localitats .
 
 Carmona, 204 hab.
 Fresneda, 21 hab.
 Renedo, 140 hab.
 Selores, 75 hab.
 Sopea, 245 hab.
 Tern, 180 hab.
 Valle (Capital), 163 hab.
 Viaa, 68 hab.

 Municipis limtrofs .
 Nord: Valdliga;
 Sud: Los Tojos i la Mancomunitat Campoo-Caburniga;
 Est: Ruente i Los Tojos.
 Oeste Rionansa i Tudanca.

 Demografia .



Font: INE


 Administraci .






 Enllaos externs .
 Ajuntament de Caburniga;
 Caburniga a Turismo de Cantabria.
 Caburniga a Cantabria 102 Municipios.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305134" title="Parc des Sports de Sauclires" nonfiltered="568" processed="567" dbindex="120593">

El Parc des Sports de Sauclires s un estadi situat a Besiers, a l'Hrault, tenint una capacitat de 12 000 llocs (8000 audincia).

Servia en aquell temps al club de l'Associaci esportiva de Bziers Hrault i a l'USAP. Tamb ha acollit diverses finals del Campionat de Frana de rugbi a 15, com el 17 d'abril de 1921 opositors l'USAP en l'Stade Toulousain (5-0). s ara utilitzat per clubs de rugby de divisions inferiors i de rugbi a 13.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305135" title="Estadi dels Ponts Bessons" nonfiltered="569" processed="568" dbindex="120594">

Antic estadi de rugbi a 15 inaugurat el 24 de novembre de 1907, dit tamb el Val posat en expropiaci el 1980 en resposta a la construcci de la circumvallaci toulousaine

Estadi situant-se a Tolosa de Llenguadoc prats dels Ponts-Bessons podent acollir fins a 8500 persones. s avui mtic en els pensaments dels seguidors toulousains.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305136" title="Santeria" nonfiltered="570" processed="569" dbindex="120595">
La santeria o Regla d'Osha-If s un conjunt de sistemes religiosos que fonen creences catliques amb la secta tradicional yoruba. 

Ubicaci.
Practicada pels antics esclaus negres i els seus descendents d'avui a Cuba, Puerto Rico, Repblica Dominicana, Panam, Veneuela, Brasil i llocs amb una gran poblaci hispana als Estats Units d'Amrica (Florida, Nova York, San Francisco, Los ngeles i San Diego).

Actualment la religi t presncia tamb a Espanya, Mxic, Pasos Baixos, Alemanya i altres pasos en els quals hi ha un nombre considerable d'immigrants cubans. A Veneuela, a la regi de Caracas, s on es concentra la major quantitat de santeros al pas, per tamb n'hi ha a Cuman, Caracas, Coro, Ciutat Bolvar i Puerto Ayacucho

Similituds entre creences.
A causa de la presncia d'esclaus yorubes al Brasil, hi ha molta similitud entre la santeria dels pasos de parla hispana i el candombl del Brasil. Les diferncies es deuen als sincretismes entre els dus africans i els sants catlics. Aix doncs, Santa Brbara s Shang en la santeria de Puerto Rico i Cuba, per s Iansan en el candombl brasiler. 

Etimologia.
El terme "santeria" va ser utilitzat pels espanyols de manera despectiva per a burlar-se de l'aparent devoci excessiva que mostraven els seguidors pels sants en detriment de Yahv.

Els amos cristians no permetien que els seus esclaus practiquessin les seves diverses creences animistes de l'frica occidental. Els esclaus van trobar una manera de burlar aquesta prohibici, i van concloure que els sants cristians no eren sin manifestacions dels seus propis dus. Els amos van pensar que els seus esclaus s'havien convertit en bons cristians i resaven als sants, per en realitat estaven seguint les seves creences tradicionals.

En alguns pasos, el terme santeria continua sent despectiu. Els practicants prefereixen utilitzar uns altres noms, com ara lukumi (degut a la seva salutaci oluku mi:  amic meu ) o Regla d'Osha.

Algunes vegades els practicants de la santeria prefereixen ser coneguts per les societats secretes a les quals pertanyen, per exemple: Abakw a Cuba, Amics de Sant Lltzer a Puerto Rico.

Aquest terme ha anat proliferant arreu del mn, per n'hi ha prou amb nic assenyalament: "Els santeros sn aquelles persones que treballen, motluren i confeccionen les imatges dels sants catlics."

Histria.
Quan van colonitzar Amrica i ats que els europeus no permetien d'adorar els seus dus als esclaus que venien de l'frica, ells van identificar els seus dus amb els sants cristians, d'aquesta manera els podien continuar adorant sense que els amos s'adonessin. La santeria apareix ja definida en les creences occidentals de Cuba en el segle XIX.

La religi.
La santeria creu en una fora o Du universal del qual prov tot el que s creat, anomenat Olodumare. L'energia d'Olodumare s Ash. Desprs hi ha els orishs, que sn detats que governen diversos aspectes del mn. Els orishs, a ms a ms, vetllen perqu cada mortal compleixi el dest que t marcat des del seu naixement.

La identificaci dels orishs amb els sants ms coneguts t raons molt simples, que es relacionen amb l'aspecte o les accions dels sants:
Elegu, el sant nen; es fa referncia al Sant Nen d'Atocha.
Santa Brbera, que en la mitologia cristiana s representada amb vestimentes vermelles i espasa, s Shang (o Xang), detat de les tempestes i el tro.
Ogun, que maneja el ferro, du de la guerra i les armes, s el mtic Sant Jordi, vencedor del drac en la iconografia cristiana.
Agay encuentra su correlato en Sant Cristfol, que per als  creients cristians s el du del volc de la fora bruta, el poder de la terra el foc *Inle, el metge, s l'Sant Rafael, l'arcngel que cura i sana.
La Verge de Regla s Yemaya, deessa de la maternitat i de la mar.
Oshun, deessa dels rius, s la Verge de la Caritat del Cobre, ella s l'ama de l'amor, de l'or, creadora dels diners, de la bellesa, la ms bella de les orishs, ama de la mel, Patrona de Cuba.

La santeria t una jerarquia sacerdotal. Tor i que es consideren l'Osh i la If branques separades, els mxims sacerdots de la santeria o regla d'Osh-If sn els babalawos babalaos, sacerdots d'If i el seu profeta Orunmila. Desprs hi hauria els Babaloshas i Iyaloshas, que sn Santeros amb fillols consagrats. Els iyalorishas i babalorishas, santeros que no tenen fillols. Els iyawos, Ssnteros en el seu primer any de consagrats, i per ltim els Aleyos, que sn creients per que encara no han estat consagrats.

Tots ells sn santeros, iniciats mitjanant rituals especfics, el primer dels quals s un ritual de purificaci i el lliurament de cinc collars que representen Shang, Obbatal, Yemay , Oshun i elegu o rebent els orishs guerrers, que sn Elegu, Oggun, Oshosi i Ozun, que sn sants consagrats en otanes 

Els pilars fonamentals de la religi es basen en el culte als ancestres morts(egguns) i en el coneixement que hi ha un Du nic (Oloddumare) que es relaciona amb els ssers humans a travs d'extensions d'aquest, que tamb sn divines, les quals els yorubes van denominar orishs. Per aquestes caracterstiques hom considera que s una religi monolatrista.

L'ebb o sacrifici per a aconseguir resoldre problemes d'ndole econmica, problemes de salut o d'estabilitat espiritual, s present en la religi, i en l'endivinaci a travs dels tres oracles que componen la religi, l'oracle d'If (utilitzat pels Babalawos), l'oracle del Diloggn (cargols) utilitzat pels santeros i l'oracle del Biagu (coco), utilitzat indistintament per ambds. El sacrifici poden ser plantes, llavors, metals, animals o uns altres productes provinents de la natura, ja que la religi t un carcter neopag.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305137" title="Maraussan" nonfiltered="571" processed="570" dbindex="120596">
Maraussan s un municipi francs, situada al departament de l'Erau i la regi del Llenguadoc-Rossell. En francs, els seus habitants sn anomenats maraussanais.


Enllaos externs.
 Maraussan al web de lInstitut gographique national;
 Maraussan al web de de l'Insee;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305143" title="Rionansa" nonfiltered="572" processed="571" dbindex="120597">


Rionansa es un municipi de la comunitat autnoma de Cantbria, a la comarca de Saja-Nansa. Limita al nord amb Herreras i Valdliga, al sud amb Cabezn de Libana, Polaciones i Tudanca, a l'est amb Caburniga i Tudanca i a l'oest amb Lamasn.

Localitats.

 Arenas.
 Las Brcenas.
 Cabrojo.
 Celis.
 Celucos.
 Coso.
 La Cotera.
 La Herrera.
 Obeso.
 Pedreo.
 Los Picayos.
 Puentenansa (Capital).
 Riclones.
 Rioseco.
 Rozado.
 San Sebastin de Garabandal.

Demografia.  



Font: INE


 Administraci .






Enllaos externs.
 Rionansa,a Cantabria 102 municipios;
 A Saja-Nansa en xarxa;
 A Cantabria Infinita;
 Torre de Rubin de Celis;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305144" title="Golf de Sant Lloren" nonfiltered="573" processed="572" dbindex="120598">



El golf de Sant Lloren (en angls Gulf of Saint Lawrence, en francs Golfe du Saint-Laurent), l'estuari ms gran del mn, s la sortida dels Grans Llacs de l'Amrica del Nord cap a l'Atlntic a travs del riu Sant Lloren.

El riu desguassa al golf a travs dels estrets de Jacques Cartier, entre la regi quebequesa de la Cte-Nord del Quebec i el litoral septentrional de l'illa d'Anticosti, i d'Honguedo, entre la costa sud d'aquesta illa i la pennsula de Gasp.

El golf limita al nord amb la pennsula del Labrador, a l'est amb Terranova, al sud amb la pennsula de Nova Esccia i l'illa del Cap Bret i a l'oest amb la pennsula de Gasp i Nova Brunsvic. Cont les illes d'Anticosti, Prncep Eduard i Magdalena.

A part del riu Sant Lloren, hi desemboquen tamb els rius Miramichi, Natashquan, Restigouche, Margaree i Humber, entre d'altres. Els accidents principals del golf sn les badies de Chaleurs, Miramichi, Saint George i Islands, i l'estret de Northumberland, que el separa de l'illa del Prncep Eduard.

El primer viatge documentat a les seves aiges per part d'exploradors europeus fou el del francs Jacques Cartier el 7 de juliol de 1534. Ara b, l'havien precedit els pescadors europeus (bascos, bretons, normands ), que freqentaven les costes del golf i els seus habitants des de feia anys, a la recerca de bacallans. 

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305146" title="Juan Garca Sentandreu" nonfiltered="574" processed="573" dbindex="120599">
Juan Garca Sentandreu (1960) s un poltic valenci. Actualment s el "President Foral" de Coalici Valenciana

Va militar en la seua joventut en sindicat estudiantil falangista SEU i en FE de las JONS, i s ex-president de l'organitzaci blavera Grup d'Acci Valencianista, responsable de nombrosos actes de violncia poltica durant la Transici, i de la fundaci Nou Valencianisme. 

Durant els molts anys que va emprar a acabar la carrera de Dret (fins a 1987), va militar no noms en el SEU sin tamb al GAV, i va estar implicat al costat dels grups ms representatius de l'extrema dreta en els actes d'intimidaci al rector Ramn Lapiedra i als representants democrticament escollits en la Universitat de Valncia, aix com atacs a institucions com el Consell Valenci de Cultura o persones i collectius catalans, mogut per la seua ideologia d'extrema dreta blavera.

Proper a cercles del Partit Popular, en 2004 va fundar el partit Coalici Valenciana, donant suport per gent propera a Eduardo Zaplana, com Mara Consuelo Reyna (exdirectora de Las Provincias) o Jess Snchez Carrascosa. Aquest partit s'ha distingit per les seues campanyes de boicot als productes catalans  i per una poltica xauvinista cap a tot all relacionat amb "Lo Reine de Valencia" i els seus poltics, a ms de ser considerat com "racista i xenfob" per diferents sectors socials, com poltics i periodstics. 

El 24 de mar de 2006, Juan Garca Sentandreu, acompanyat per unes desenes de militants i simpatitzants del seu partit (en la seua majoria d'avanada edat), aix com de membres del GAV i les Joventuts del GAV, van irrompre en la Facultat de Dret de la Universitat de Valncia amb la intenci de celebrar una conferncia per a la qual la Universitat li havia denegat el perms amb anterioritat. El deg de la facultat, Carlos Alfonso, va baixar al hall per a aclarir la situaci davant la presncia de la multitud, que es mostrava visiblement alterada i hostil a la seua presncia. Durant la seua explicaci, va ser interromput diverses vegades per Sentandreu, deslligant-se finalment una pluja d'insults i amenaces sobre el deg i la Universitat tal, que els agents de seguretat de la instituci van haver d'intervenir per a evitar que s'arribara a agredir a aquest o a qualsevol altre membre docent o de personal

En 2007 es va presentar com candidat a alcalde de la ciutat de Valncia,on la seua mesura estrela anava a ser l' expropiaci del edifici El Segle d' ACPV.  Si b ell es mostrava segur de qu el seu partit seria clau per decidir l' alcaldia, Coalici Valenciana i ell, com a cap de llista, acabaren obtenint 5.615 vots (1,35%) insuficient, de llarg, per aconseguir representaci en el consistori. 

Acusaci de Maltractaments.
A Juny de 2008 va ser detingut per la policia acusat de violncia de gnere.  La denunciant i nmero dos del partit, Elena Muoz Carpi, amb qui mantenia una relaci sentimental, l' acus de sacsar-la i llevar-li violentament el mbil desprs d' una discussi, en la que va resultar ferida a un dit.

Segons el part policial, Elena Muoz els va informar que ambds mantenien una relaci extramatrimonial, i la discussi s'havia iniciat per la seua intenci de posar fi a aquesta, a la qual cosa Juan Garca Sentandreu s'oposava. Segons els va comentar, no era la primera vegada que s'havia produt una agressi d'aquest tipus, car ja a l'abril Sentandreu havia envestit el cotxe d'Elena Muoz amb el seu a causa d'una discussi entre els dos. En el moment de ser detingut, Sentandreu va amenaar a Muoz dient-li "Ahora te has buscado la ruina".

Posteriorment, Sentandreu passaria a disposici judicial en els jutjats de violncia sobre la dona, acusat de maltractament. Davant el jutge ambds van negar el declarat davant els policies, negant mantenir relaci afectiva alguna, i van atribuir la discussi a qestions internes del partit Coalici Valenciana. El propi partit va emetre l'endem un comunicat donant suport aquesta ltima versi.Muoz Carp havia estat, a ms, la seua "nmero dos" en les llistes de Coalici Valenciana a les eleccions generals de 2008, i fallera major de Valncia en 1996. .

 Referncies .


 Enllaos externs .
Web oficial de Sentandreu;

 Vegeu tamb .
 Coalici Valenciana;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305154" title="eljko ?ajkovski" nonfiltered="575" processed="574" dbindex="120600">





eljko  ajkovski (de vegades escrit eljko Tchaikowsky o eljko Txaikovski) (Zagreb, Iugoslvia, 5 de maig, 1925) fou un futbolista i entrenador de futbol croat.

Amb la selecci de futbol de Iugoslvia disput la Copa del Mn de Brasil 1950, marcant dos gols contra Mxic. Particip als Jocs Olmpics de 1948 guanyant una medalla d'argent. A nivell de club va jugar amb el HAK Zagreb, Dinamo Zagreb i el Werder Bremen alemany.

Un cop retirat fou entrenador a Alemaya a equips com SpVgg Frth i Borussia Neunkirchen.

Fou germ del tamb futbolista Zlatko  ajkovski.

 Enllaos externs .
 Perfil;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305155" title="1r Front de Bielorssia" nonfiltered="576" processed="575" dbindex="120601">

El 1r Front de Bielorssia (rus: 1-                   ), tamb anomenat 1r Front Bielrs era un Front de l'Exrcit Roig durant la Segona Guerra Mundial. Aquesta formaci era equivalent a un Grup d'exrcits occidental.

Inicialment, el Front Bielors va ser creat el 20 d'octubre de 1943, com a nova denominaci del ja existent Front Central. Va ser situat a les ordres del General Konstantn Rokossovski, que era el comandant del Front Central. Al 1944 llan les ofensives de Gomel-Rechitsa i de Kalinov-Mozyr.

Va ser redenominat 1r Front de Bielorssia (1FB) el 17 de febrer de 1944. Uns dies desprs, el 21, s'inici l'Operaci Rogatxev-Jobin, que continu fins al 26. Segu amb l'Operaci Ofensiva Bobruysk, part de l'Operaci Bagration, i el 26 de juny van encerclar Bobruisk, atrapant a 40.000 soldats del 41 Cos Panzer (part del 9 Exrcit). Del 18 de juliol al 2 d'agost el Front form part de l'Ofensiva Lublin-Brest. Entre el 2 d'agost i el 30 de setembre va haver d'encarregar-se d'expulsar als alemanys de l'est del Vstula (tenint lloc la Batalla de Radzimin entre l'1 i el 10 d'agost. Els seus Exrcits de la Gurdia 8. 28, 47, 65 i 70 van participar a Radzimin. Posteriorment, i amb el suport de les forces poloneses, va capturar Praga, un suburbi de Varsvia.

El segent atac va ser l'Operaci Varsvia-Poznan, part de l'Ofensiva del Vstula-Oder. El 13 de gener, el 1r Front Bielors inici una ofensiva cap a Pillkallen a la Prssia Oriental, trobant-se amb una dura resistncia del 3r Exrcit Panzer. El 1r Bielors dirig el seu atac sobr el 9a Exrcit alemany des dels caps de pont de Magnuszew i de Pulawy el 14 de gener a les 8:30, iniciant-los amb un bombardeig massiu. El 33 Exrcit sovitic i el 69 aconseguiren internar-se 30km des de Pulawy, mentre que el 5 de Xoc i el 8 de la Gurdia sortien del cap de pont de Magnuszev. Els exrcits blindats de la Gurdia 1r i 2n van encarregar-se d'explotar l'obertura. El 25 de gener, el Front all la ciutat fortificada de Poznan, a on hi havia 66.000 alemanys, continuant un avan de 80km diaris, deixant al 8 Exrcit de la Gurdia per que assetgs la ciutat, la qual va ser capturada el 23 de febrer.

Berln .
Juntament amb el 1r Front d'Ucrana , el 1r de Bielorssia es llan a la Batalla de Berln.

El Mariscal Jkov va ser nomenat comandant del 1r Bielors a novembre de 1944, davant de les seves dues darreres grans ofensives de la II Guerra Mundial. Desprs de la captura de Polnia i de la Prssia Oriental al entre gener i mar de 1945, els sovitics van redistribuir les seves forces durant la primera meitat d'abril. El Mariscal Jkov concentr el front, que havia estat desplegat seguint el riu Oder entre Frankfurt, al sud del Bltic, en una zona davant dels turons de Seelow. El 2n Front de Bielorssia ocup les posicions que havia deixat buides el 1r Front al nord dels Turons de Seelow. Mentre que aquesta distribuci tenia lloc van haver buits a les lnies, pels quals les restes del II Exrcit alemany, que havia quedat embotellat en una bossa prop de Danzig, van poder fugir a travs de l'Oder.

A les primeres hores del 16 d'abril, s'inici l'Ofensiva sobre Berln, amb l'objectiu final de capturar la ciutat i enllaar amb les forces dels Aliats occidentals a l'Elba. L'operaci s'inici amb l'assalt sobre els turons Seelow per les forces del 1r Front Bielors i del 1r Front Ucrans del Mariscal Ivan Koniev pel sud. Inicialment, el 1r Bielors top amb grans dificultats per passar a travs de les lnies defensives alemanyes, per desprs de 3 dies de combats, aquestes van ser superades i s'aproparen als afores de Berln. Pel 22 d'abril el 1r Bielors havia penetrat als suburbis nord i est de Berln. El 25 van finalitzar l'encerclament de la ciutat, quan unitats d'ambds fronts es van trobar a Kietzen, a l'oest de Berln. Desprs d'una lluita carrer per carrer i casa per casa, el General Weidling, comandant de la guarnici de Berln, es va trobar amb el General Txuikov i rend la ciutat sense condicions a les 15:00 del 2 de maig de 1945. El 8 de maig, desprs de la cerimnia de signatura, les forces alemanyes es rendien als aliats i la guerra a Europa acabava. 

Tot just desprs de la guerra, el Quarter General del Front form el Grup de Forces Sovitiques a Alemanya.

Entre els Comissaris del Front trobem a:
 Tinent General Konstantin F. Telegin (octubre de 1943-maig de 1944 i novembre de 1944-juny de 1945).
 Coronel General Nikolai A. Bulganin (entre maig i novembre de 1944);

 Accions durant 1945 .
 24 de gener El 1r i el 2n Fronts de Bielorssia ataquen Pomernia. El II Exrcit alemany queda allat. ;
 31 de gener El 1r Bielors arriba al riu Oder al nord de Kstrin, establint un cap de pont a la riba occidental  menys de 60 km de Berln.
 1 de febrer El 1r Bielors envolta la ciutat-fortalessa de Kstrin.
 2 de febrer El 1r Bielors arriba a l'Oder al sud de Frankfurt (Oder);
 6 de febrer El 1r Bielors se situa a la riba est de l'Oder entre Frankfurt i Kstrin.
 4 de mar El 1r Bielors travessa les lnies alemanyes a Stargard i es dirigeix cap a Stettin. Tamb estableix un nou cap de pont a l'Oder al sud de Frankfurt.
 27 de mar El 1r Bielors entra en un ferotge combat urb a Danzig;
 28 de mar El 1r Bielors captura Gotenhafen, al nord de Danzig.
 29 de mar La ciutat-fortalessa de Kstrin cau en mans del 1r Bielors desprs d'un setge de gaireb un mes.
 30 de mar Les tropes sovitiques finalment capturen Danzig;
 16 d'abril El 1r Bielors i el 1r Ucrans comencen l'ofensiva final cap a Berln a travs de la  lnia Oder-Neisse.
 17 d'abril L'assalt del 1r Bielors contra Berln queda frenat per la tena resistncia alemanya als Turons de Seelow Heights, a 3 km a l'oest de l'Oder, amb grans prdues humanes i de tancs pels sovitics.
 18 d'abril El 1r Bielors continua colpejant les posicions alemanyes als Turons de Seelow en una batalla de desgast.
 19 d'abril El 1r Bielors supera les defenses alemanyes als turons de Seelow i avana veloment cap a Berln.
 22 d'abril El 1r Bielors penetra als suburbis al nord i a l'est de Berln.
 25 d'abril Unitats del 1r Bielors i del 1r Ucrans es troben a Kietzen, a l'oest de Berln. Berln ja ha quedat totalment encerclat per 8 exrcits sovitics.
 30 d'abril Jkov refusa concedir als defensors de Berln un armistici i exigeix la rendici incondicional.
 2 de maig El General Weidling, comandant de la guarnici de Berln es troba amb el General Txuikov i accepta els termes de la rendici incondicional de la ciutat. La guarnici de Berln es rendeix a les 3 de la tarda.
 8 de maig En deferncia als Sovitics, la cerimnia de rendici als Aliats occidentals realitzada a Reims el dia anterior s repetida davant del Mariscal Jkov i d'altres generals sovitics a Karlshorst, als afores de Berln.
10 de juny. Front es dissol. El seu comandament s transformat en el comandament del Grup de Forces Sovitiques a Alemanya.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305158" title="Elettaria cardamomum" nonfiltered="577" processed="576" dbindex="120602">




Ecologia.
Elettaria cardamomum s una planta procedent d sia, on creix de manera natural a l ndia, a l illa de Sri Lanka, Malisia i Indonsia. Creix en selves humides i plujoses en llocs amb claror, per mai amb llum directa. 

Sempre i quan hi hagi bona ventilaci no t problemes per suportar temperatures altes, en canvi, s convenient evitar temperatures inferiors a 15 C.

El cardamom necessita ser regat cada 2 dies a l estiu i cada 10-12 a l hivern.
s una planta molt sensible a l excs d'aigua, quan les fulles es podreixen de la base s el primer smptoma d excs d aigua. 

Morfologia.
Es tracta d una planta aromtica herbcia perenne que pot arribar a amidar de 2 a 4 metres d alada. T una tija de tipus rizoide amb un gran rizoma amb una ramificaci simpdica de la qual broten nombroses tiges carnoses. 

Les fulles, d un color verd intens, mesuren uns 40-60 centmetres i estan disposades de manera alterna. El limbe de la fulla s lineal-lanceolat i amb un pex acabat en punxa, s a dir, acuminat. La divisi del marge s simple i entera. T una nervadura pennada i la inserci a la tija s sssil. Per la part inferior de la fulla s observa que est recoberta per unes pillositats molt petites de color blanc.
Les flors sn hermafrodites, amb el periant compost per dos verticils, un calze de forma tubulosa i una corolla tamb tubulosa amb un lobel ms llarg que els altres dos. T una simetra zigomorfa. Les flors sn verdoses amb la punta blanca i vetes prpures
L androceu consta d un estam frtil. Pel que fa al gineceu, es tracta d un gineceu pluricarpellar paracrpic format per 3 carpels connats.L ovari s nfer i est coronat per un estigma en forma d embut. 
Fins passats 3 anys la planta no dna fruits, i quan ho fa sn molt aromtics, una mica picants i contenen llavors. Aquestes llavors sn negres i es troben dins el fruit de tipus siliqual, amb un fals env que divideix l ovari en dos lculs. Creixen dins unes cpsules de color verd plid  amb forma ovoide.
 
Els fruits s han de recollectar poc abans de madurar perqu les llavors es mantinguin a l interior.

Farmacologia.
Les parts que s utilitzen amb fins farmacolgics engloben les fulles, els fruits i les llavors.

Composici qumica.
 Oli essencial (fins a un 8%);
 Llimon.
 Sabin.
 l-8-cineol.
 Alfa-terpin.
 d-alfa-terpin.
 Acetat de terpinil.
 Borneol. ;

 Altres componentes en les llavors;
 beta-sitosterol;
 mid (fins a un 30%);
 olis (fins a un 10%) ric en:
 cid palmtic;
 cid esteric.
 cid oleic.
 cid limoleic;
 protenes (fins a un 10%);
 mangans;
 potassi;

Usos medicinals.
 Tos ;
 Asma;
 Bronquitis;
 Dispepsia amb flatulncies intestinals i dispepsia crnica no inflamatria;
 Anorxia;
 Clics intestinals;
 Halitosi;
 Diarrea;
 Febre;
 Inflamaci de boca i faringe;
 Complement de tractaments heptics i de clculs biliars;
 Afrodisac;

Accions farmacolgiques.
 Acci antvirica ;
 Acci antimictica;
 Acci antimicrobiana;
 Acci carminativa;
 Acci estimulant del sistema nervis.
 Acci antiespasmdica;
 Acci diurtica;
 Acci orexgena (provoca gana);
 Acci sialagoga (provoca saliva);

Toxicitat.
No administrar, ni aplicar tpicament a nens menors de sis anys ni a persones amb allrgies respiratries o amb hipersensibilitat coneguda a altres olis essencials. Tampoc es recomana a pacients amb lceres gastroduodenals, sndrome de l intest irritable, colitis ulcerosa, malaltia de Crohn, hepatopaties, epilepsia, Parkinson o altres malalties neurolgiques. Es recomana abstendre s de prescriure olis essencials per via interna durant l embars i la lactncia. 

Observacions.
El cardamom s un dels ingredients principals del curri i s molt utilitzat a la cuina xinesa i oriental en general.
A l Orient Prxim hi havia la creena que el caf debilitava la virilitat, aix que la gent barrejava el caf amb el cardamom. Com a moltes altres espcies se li atribuen propietats afrodisaques, tant es aix, que diuen que Clepatra perfumava les habitacions.
Desprs del safr i la vainilla s la tercera espcie ms cara. L ndia s el seu major productor.
Normalment les llavors es venen dins del fruit ja que el seu sabor es perd rpidament.


Altres usos del cardamom (s culinari).

MOUSSE DE XOCOLATA BLANCA AMB CANYELLA

Ingredients
 ous ;
 xocolata blanca ;
 vainilla;
 gelatina ;
 canyella en pols ;
 cardamom;
 nata ;
 ans estrellat ;
 sucre;

Preparaci
 Es posa la gelatina en un bol amb aigua freda;
 Separem les clares dels rovells (els rovells no els farem servir), hi afegim una mica de sal i les muntem. Quan estiguin muntades hi afegim una mica de sucre. Ho reservem a la nevera.
 Batem la nata en un bol. El secret perqu es munti b s que els estris i la nata estiguin molt freds (de la nevera). Un cop estigui muntada la nata hi afegim el sucre.
 Fonem la xocolata blanca amb una mica de nata. Un cop desfeta hi afegim la gelatina i hi tirem canyella en pols. Desprs hi afegim les clares de mica en mica mentre ho anem treballant. Hem de vigilar perqu se'ns pot 'tallar'. Desprs hi tirem la nata muntada.
 Ho aboquem tot en unes copes. Tamb podem fer uns motlles amb un tros de plstic (de venda en papereries) que podem tallar a la mida ajuntant-lo amb un tros de cinta adhesiva. Per presentar-lo, noms cal tallar la cinta adhesiva amb unes tisores. Aquest motlle desprs el podem rentar i fer servir ms vegades.
 Posem la mousse a la nevera. ;
 Per presentar-la, la posem al plat i li tirem per sobre canyella, ans estrellat, cardamom, vainilla i canyella en branca i finalment, li treiem el plstic.


PANELLETS MORENOS

Ingredients
 200 g de farina d'ametlles ;
 200 g de sucre ;
 1 ou ;
 16 llavors de cardamom verd ;
 200 g de xocolata amb un 70-74% de cacau ;
 50 g de mantega de bona qualitat;

Preparaci
 Barregeu la farina d'ametlles, el sucre i l'aigua. ;
 Afegiu-hi els ous batuts, a poc a poc, fins que aconseguiu una massa flexible per consistent. ;
 Feu-ne boles d'uns 30 g, i poseu-les en una safata per anar al forn. ;
 Poseu-les al forn a 200 uns 6-7 minuts. ;
 Deixeu que es refredin. ;
 Poseu la xocolata i la mantega al microones 2 minuts a 150 W, fins que s'hagin desfet i barregeu-les. ;
 Traieu les llavors de cardamom de les beines i trenqueu-les al morter. Aboqueu-les a la cobertura. ;
 Amb la cobertura de xocolata encara tbia, banyeu-hi els panellets i passeu-los a una safata freda, o a una reixa. ;
 Claveu un cristall gran de sal Maldon al damunt de cada panellet, i si voleu, un polsim de cacau en pols. Son un contrast entre dol, amarg i salat, i ens refresquen amb l'aroma del cardamom.

Referncies.
 http://books.google.es/books?id=fefaqvwHHoYC&pg=PA111&lpg=PA111&dq=toxicidad+cardamomo&source=web&ots=Mtgb_YHDwS&sig=ScaAMDzC-stvhKEZGAN1PNR6S5Q&hl=es#PPA109,M1;
 http://www.infojardin.com;
 http://www.ang.kfunizgraz.ac.at/katzer/engl/spice_welcome.html;
 http://lonicera-etrusca.blogspot.com/2007_06_01_archive.html;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305171" title="Mar de les Hbrides" nonfiltered="578" processed="577" dbindex="120603">

El mar de les Hbrides (en angls Sea of the Hebrides; en galic escocs Cuan Uibhist, 'mar de Uist') s la part de l'oce Atlntic situada vora la costa occidental d'Esccia, entre la costa sud de l'arxiplag de les Hbrides Exteriors i el nord de les Hbrides Interiors. 

Comunica directament amb l'Atlntic pel sud, i indirectament a travs dels diferents estrets formats entre les diverses illes de les Hbrides Exteriors per l'oest, i a travs de l'estret anomenat The Little Minch que comunica al nord amb The Minch, un altre bra de mar de l'oce Atlntic. 

El mar de les Hbrides cont, totalment o en part, les nombroses illes que formen part de l'arxiplag de les Hbrides.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305176" title="Estaci de la Universitat Politcnica" nonfiltered="579" processed="578" dbindex="120604">


l'Estaci de la Universitat Politcnica s una de les estacions de tramvia del metro de Valncia. s situada a l'avinguda dels Tarongers, davant de la Universitat Politcnica de Valncia.



 Accessos .

avinguda dels Tarongers;

Vegeu tamb.
Metro de Valncia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305177" title="Estaci de la Carrasca" nonfiltered="580" processed="579" dbindex="120605">


L'estaci de la Carrasca s una de les estacions de tramvia del metro de Valncia. s situada a l'avinguda dels Tarongers, davant de la Universitat Politcnica de Valncia.



 Accessos .

Avinguda dels Tarongers;

Vegeu tamb.
Metro de Valncia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305178" title="Estaci de Tarongers" nonfiltered="581" processed="580" dbindex="120606">


L'estaci de Tarongers s una de les estacions de tramvia del metro de Valncia. s situada a l'avinguda dels Tarongers, davant de la Universitat Politcnica de Valncia.



 Accessos .

avinguda dels Tarongers;

Vegeu tamb.
Metro de Valncia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305180" title="1r Front d'Ucrana" nonfiltered="582" processed="581" dbindex="120607">



El 1r Front d'Ucrana (rus: 1-                  ; ucrans:                         )  tamb anomenat 1r Front Ucrans era un Front de l'Exrcit Roig durant la Segona Guerra Mundial. Aquesta formaci era equivalent a un Grup d'exrcits occidental.

 Durant la Guerra .
El 20 d'octubre de 1943, el fins llavors Front de Voronej va passar a anomenar-se 1r Front Ucrans. Aquest canvi de nom reflexava l'avan cap a l'oest que estava realitzant l'Exrcit Roig en la seva campanya contra la Wehrmacht alemanya, deixant Rssia al darrere i endinsant-se a Ucrana. El front particip o disput batalles a Ucrana, Polnia, Alemanya i Txecoslovquia entre 1944 i 1945.

Durant 1944, el Front particip, conjuntament amb d'altes fronts, a les batalles de Korsun-Ixevtxenkivski i a la Batalla de Hube. Dirig l'Ofensiva de Lviv-Sandomierz, durant la qual el Front estava composat pel 1r Exrcit Blindat de la Gurdia, el 3r Exrcit Blindat de la Gurdia, el 4t Exrcit Blindat de la Gurdia, el 3r Exrcit de la Gurdia, el 5 Exrcit de la Gurdia, el 13  Exrcit , el 38  Exrcit i el 60 Exrcit. Amb aquestes forces particip a la Batalla de Ternopil.

Al 1945, el Front particip en l'Ofensiva del Vstula-Oder i port a terme les ofensives de Sillsia i Praga, aix com el setge de Breslau. Tamb particip en les operacions de Berln; i port a terme la tasca principal de l'encerclament de Halbe, en la que la major part del 9 Exrcit va resultar destrut al sud de Berln. En aquells moments, el 2n Exrcit polons formava part del Front. Finalment, el 1r Ucrans ofer la defensa contra els contraatacs de l'Exrcit Wenck que intentaven rellevar Berln i el 9 Exrcit.

El Front aconsegu la victria en totes les operacions en qu particip davant de la Wehrmacht. L'Operaci de Praga va ser la batalla final de la Segona Guerra Mundial.

Desprs de la Guerra, el Quarter General del Front form el Grup Central de Forces de l'Exrcit Roig a ustria i Hongria, protegint el Tel d'Acer.

 Comandants .

 General Nikolai F. Vatutin (octubre 1943-mar 1944);
 Mariscal Gueorgui K. Jkov (mar 1944-maig 1944);
 Mariscal Ivan S. Koniev (maig 1944-maig 1945);

Exrcits .
Entre els exrcits que van formar part del 1r Front Ucrans s'incloen:

3r Exrcit de la Gurdia;
13 Exrcit de la Gurdia;
5 Exrcit de la Gurdia;
2n Exrcit polons;
52 Exrcit;
2n Exrcit de l'Aire;
3r Exrcit Blindat de la Gurdia;
4t Exrcit sovitic;
28 Exrcit sovitic;
31 Exrcit sovitic;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305183" title="Olmedo" nonfiltered="583" processed="582" dbindex="120608">


Olmedo s un municipi de la provncia de Valladolid, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305184" title="La Pedraja de Portillo" nonfiltered="584" processed="583" dbindex="120609">


La Pedraja de Portillo s un municipi de la provncia de Valladolid, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .



Administraci.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305185" title="Mar Cltica" nonfiltered="585" processed="584" dbindex="120610">


La mar Cltica, o el mar Cltic, s la part de l'oce Atlntic situada al sud d'Irlanda. A l'est limita amb el canal de Sant Jordi (que la comunica amb la mar d'Irlanda), el canal de Bristol i el canal de la Mnega, i banya les costes adjacents de Galles, Cornualla, Devon i Bretanya. La seva fondria varia entre els 50 i els 200 metres. s un mar molt ric en peix, sobretot sardines.

El nom, proposat per E.W.L. Holt el 1921, alludeix al patrimoni cltic que comparteixen les terres que l'envolten. La part nord de la mar originriament era considerada part del canal de Sant Jordi, mentre que la part sud no tenia cap nom compartit per tots els territoris costaners; diversos aspectes geolgics i hidrolgics comuns van fer que calgus buscar una denominaci cientfica que englobs aquestes aiges. Avui dia el nom s utilitzat habitualment pels treballadors de la indstria petroliera i pesquera. 

Els lmits meridional i occidental no estan tan ben definits. Holt va proposar els 200 fathoms (o 366 m) de contorn mar i l'illa bretona d'Eusa o Ouessant; la definici de l'Organitzaci Hidrogrfica Internacional utilitza loxodrmies i s'estn lleugerament ms cap al sud.

Segons les llenges dels diversos territoris riberencs, la mar s anomenada Celtic Sea en angls, An Mhuir Cheilteach en galic irlands, Y Mr Celtaidd en galls, An Mor Keltek en crnic, Ar Mor Keltiek en bret i Mer Celtique en francs.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305186" title="Pedrajas de San Esteban" nonfiltered="586" processed="585" dbindex="120611">


Pedrajas de San Esteban s un municipi de la provncia de Valladolid, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .



 Administraci .



 Enllaos externs .
 Ajuntament de Pedrajas de San Esteban;
 Diputaci de Valladolid. ;
 Pgina web no oficial de la poblaci.
 Pgina web oficial del Club Deportivo Pedrajas.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305188" title="Peafiel" nonfiltered="587" processed="586" dbindex="120612">


Peafiel s un municipi de la provncia de Valladolid, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Inclou en el seu terme les localitats de Aldeayuso, Mlida (Valladolid) i Padilla de Duero.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305189" title="Portillo" nonfiltered="588" processed="587" dbindex="120613">


Portillo s un municipi de la provncia de Valladolid, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305190" title="Villanueva de Duero" nonfiltered="589" processed="588" dbindex="120614">


Villanueva de Duero s un municipi de la provncia de Valladolid, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305199" title="Zlatko ?ajkovski" nonfiltered="590" processed="589" dbindex="120615">







Zlatko  ajkovski (de vegades escrit Zlatko Tchaikowsky o Zlatko Txaikovski) (24 de novembre 1923 27 de juliol 1998) fou un futbolista i entrenador de futbol croat.

Comen com a futbolista al HK Gra anski Zagreb ingressant posteriorment al Partizan de Belgrad. Acab la seva trajectria a Alemanya (1. FC Kln) i Israel (Hapoel Haifa).

Entre 1942 i 1943 jug dos cops per l'estat independent de Crocia i entre 1946 i 1955 fou 55 cops internacional amb Iugoslvia marcant 7 gols. Particip als Jocs Olmpics de 1948 i 1952 guanyant dues medalles d'argent. Tamb particip als Mundials de 1950 i 1954.

Un cop retirat comen una brillant trajectria com a entrenador. Guany el campionat alemany el 1962 amb el Colnia. El 1963 agaf les regnes del Bayern de Munic, club amb el que ascend a primera divisi, guany dues copes alemanyes i venc a la Recopa d'Europa de futbol enfront el Glasgow Rangers el 1967. Al Bayern coincid amb els inicis de grans jugadors com el porter Sepp Maier, Franz Beckenbauer i el golejador Gerd Mller, que pocs anys desprs formarien un dels ms grans equips de la histria.

Posteriorment entren a altres clubs alemanys com Hannover 96, 1. FC Nrnberg, Kickers Offenbach (amb qui guany una nova Copa el 1970), croats com NK Dinamo Zagreb, grecs com l'AEK Atenes FC, on guany el doblet, els sussos de FC Zrich (1978-1980) i FC Grenchen (1980), acabant al Grazer AK austrac el 1981.

Fou germ del tamb futbolista eljko  ajkovski.

 Referncies .


 Enllaos externs .
  Perfil;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305211" title="Primera divisi de la lliga espanyola de futbol 2008/09" nonfiltered="591" processed="590" dbindex="120616">
La temporada 2008-09 de la Primera divisi de la lliga espanyola (tamb coneguda com "Lliga BBVA") s el campionat de lliga nmero 78. La Lliga va comenar el dissabte 30 d'agost de 2008. Originalment havia de finalitzar el 31 de maig del 2009, per es van haver de canviar les ltimes jornades a causa de la participaci de la Selecci espanyola de futbol a la Copa Confederacions 2009. 

 Clubs participants .
























 Classificaci .
 Classificaci de Primera Divisi a 8 de desembre del 2008







Taula de resultats.
Actualitzat a 13 d'octubre de 2008


Trofeu Pichichi.
Actualitzat a 9 de desembre del 2008


 Trofeu Zamora .
Actualitzat a 13 d'octubre de 2008





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305218" title="Andr Messager" nonfiltered="592" processed="591" dbindex="120617">

Andr Messager (Montluon, 30 de desembre de 1853   Pars, 24 de febrer de 1929) va ser un compositor i director d'orquestra francs. Va compondre principalment per al teatre, escrivint msica de ballets (Les Deux Pigeons, 1886, estrenada a l'Opra Garnier), operetes i peres.

Obra.
 La Basoche (1890) ;
 Les P'tites Michu (1897);
 Vronique (1898);
 Fortunio (1907);
 Monsieur Beaucaire (1919);
 L'Amour Masqu (1923) (amb llibret de Sacha Guitry);
 Passionnment (1926);
 Coups de roulis (1928);

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305222" title="Nenad Pralija" nonfiltered="593" processed="592" dbindex="120618">

Nenad Pralija (Split, 11 de desembre de 1970) fou un jugador de futbol croat i actualment entrenador.

Pralija destac al seu pas a les files del Hajduk Split de la seva ciutat natal. L'Espanyol es fix en ell i l'incorpor al primer equip l'any 1996, jugant-hi durant dues temporades un total de 42 partits de lliga en els que marc 4 gols. El 1998 Pralija retorn al Hadjuk iniciant posteriorment una nova aventura que el port al Reggina Calcio itali i al Maccabi Haifa israeli. Fou 11 cops internacional amb Crocia.

Actualment s l'entrenador del club de tercera divisi NK Trogir, club on va comenar el propi Pralija de jove.

Enllaos externs.
  Perfil al web de Maccabi Haifa;
  Perfil a One.co.il;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305229" title="Messier 105" nonfiltered="594" processed="593" dbindex="120619">

Messier 105 ( M105 o NGC 3379) s una galxia ellptica situada a la  constellaci Lle. Va ser descoberta per Pierre Mchain el 24 de mar de 1781, just alguns dies desprs d'haver descobert les galxies venes Messier 95 i Messier 96.

Aquesta galxia forma part dels objectes anomenats addicionals del catleg Messier, ja que no van ser inclosos en ell en la seva poca.  Messier 105 es va incloure al catleg quan  Helen S. Hogg va trobar una carta de Mchain que describia  aquest objecte i el va incloure al 1947. Aquesta mateixa galxia va ser independentment descoberta per William Herschel l'11 de mar de 1784 i anomenada posteriorment NGC 3379.

M105 est classificada com de tipus E1 en la seqncia de Hubble, es troba aproximadament a 38 milions anys llum del sistema solar del que s'allunya a una velocitat de 752 km/s.
Les observacions de la regi central  de la galxia fetes amb el telescopi espacial Hubble mostra que cont un objecte central extremadament massiu, amb una massa de l'ordre de 50 milions de masses solars, que es podria tractar d'un forat negre supermassiu.
Grup de galxies.
Es tracta de la galxia ms brillant de la constellaci del grup de galxies conegut com  grup M96 o (grup Leo I), situat a la constellaci del lle que tamb inclou  M95 i M96.

Enllaos externs. 
SEDS ;
Dades astronmiques SIMBAD ;
Referncies.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305232" title="Reich" nonfiltered="595" processed="594" dbindex="120620">
Reich s una paraula alemanya usada freqentment per designar un imperi, un regne o una naci; en alemany sempre t la connotaci d'estat imperial sobir. Aquesta paraula, usada per denominar una varietat d'entitats sobiranes incloent-hi Alemanya en molts perodes de la seva histria, tamb es troba en termes compostos com ara Knigreich (=regne) i en noms d'alguns pasos com s el cas  de Frankreich (=Frana), que, etimolgicament, vol dir "el regne dels francs" o sterreich (=ustria), "el regne de l'Est". En religi, tamb s'usa Reich per referir-se al Regne de Du.

El Reich alemany.   
Des de la proclamaci de l'Imperi Alemany el 1871 com a resultat del procs d'unificaci endegat pel canceller Otto von Bismarck, fins a la fi de la Segona Guerra Mundial (1945), el nom oficial d'Alemanya fou Deutsches Reich i, per tant, era normal fer servir la paraula Reich per referir-se a Alemanya. Aix, doncs, a Alemanya, l'poca del Reich correspon a l'Imperi Alemany (1871-1918), a la Repblica de Weimar (1919-1933) i al Tercer Reich (1933-1945). De fet, el terme Repblica de Weimar es va crear desprs de la fi de la Segona Guerra Mundial, per no es va usar mai a la seva poca ni tampoc en temps de Hitler.   
   
Com que Reich, que inicialment volia dir Imperi, s'utilitz tamb durant el rgim de Weimar, alguns publicistes francesos comentaren que a Alemanya s'hi havia instaurat una repblica que continuava dient-se imperi. De fet, segons la constituci de Weimar, el ttol del cap d'estat d'Alemanya era Reichsprsident, que, en principi traduirem per "President de l'Imperi", i no pas Prsident der Republik o Bundesprsident (=president federal), tal com s'esdev en l'actual Repblica Federal Alemanya, igual com el Parlament es denominava Reichstag, i no pas Bundestag com avui dia, i l'expressi Das Reich designava l'Estat alemany com a persona jurdica.

 El Tercer Reich .   
Un cop prengueren el poder a Alemanya i hi liquidaren el sistema constitucional de Weimar, els nazis es referiren al seu govern com el Tercer Reich, s a dir, el Tercer Imperi. Segons la seva lgica, el Primer Reich havia estat l'antic Sacre Imperi Romanogermnic i el Segon Reich, l'Imperi Alemany, proclamat per Bismarck el 1871; mai no acabava de quedar clar, per, quan s'havia acabat el Segon Reich si amb la Revoluci Alemanya de 1918 arran de la qual el kaiser Guillem II hagu d'abdicar o b amb l'adveniment del rgim nazi el 1933. A partir de l'annexi d'ustria (1938), l'nic territori alemany que havia quedat fora del Reich de Bismarck, es va comenar a usar l'eslgan Ein Volk, ein Reich, ein Fhrer ("un poble, un Reich, un lder").   
  
Malgrat que avui dia es continu usant l'expressi Tercer Reich, no s'empren mai les expressions Primer Reich o Segon Reich perqu s'entn que aix significaria legitimar la visi nazi de la histria d'Alemanya. Tanmateix, en alemany, resulta habitual usar el terme Altes Reich (=l'antic Reich) per referir-se al Sacre Imperi Romanogermnic o, d'una manera ms general, a la histria dels diferents pasos alemanys anterior al triomf de les revolucions liberals del segle XIX, amb la qual cosa, la noci alemanya Altes Reich seria equivalent a la d'Antic Rgim.   

Desprs de 1945, arran de les seves connotacions imperials i, sobretot, i de la divisi d'Alemanya en dos estats com ho foren la Repblica Federal Alemanya i la Repblica Democrtica Alemanya va caure en dess la paraula Reich en el llenguatge poltic alemany.    
 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305235" title="Bernardo Rossellino" nonfiltered="596" processed="595" dbindex="120621">

Bernardo di Matteo Gamberelli, ms conegut com Bernardo Rossellino (Settignano, 1409   Florncia, 1464), va ser un escultor i arquitecte itali, germ major de l'escultor Antonio Rossellino.

Biografia.
Rossellino va nixer a Settignano, prop de Florncia.

De jove va ser deixeble i collaborador de Leone Battista Alberti, a partir dels esbossos i plnols del qual va construir el Palazzo Rucellai de Florncia, un dels primers palaus propiament renaxentistes. T tres ordres de pilars inscrits en una superfcie de delicada i variada rusticitat, sota una cornisa amb mnsules i sense fris. A Arezzo va emprar la faana all'antica per a l'estructura tardo-gtica de la confraternitat caritativa dita Fraternit della Misericordia.

Va treballar a la Toscana i a Roma, en aquesta darrera ciutat fent molts encrrecs del papa Nicolau V, ampliant el transsepte i absis de l'Antiga Baslica de sant Pere (1452 55) que seria enderrocada a la segent generaci. Entre d'altres projectes que va desenvolupar a Roma per a Nicolau V cal esmentar la restauraci de Santo Stefano Rotondo, c. 1450, on encara es pot veure l'altar de la seua m.

Va esdevenir clebre sobretot pel seu idealitzat replanejament de Pienza, a l'antic districte de Corsignano, on el papa Pius II va voler fer un monument del lloc on havia nascut, dissenyant-lo segons els principis de l'urbanisme i l'arquitectura renaixentistes. Va fer-ne el centre amb la plaa i els edificis ms importants, la catedral, el Palazzo Pubblico, el palau del bisbe (Palazzo Vescovile) i el Palazzo Piccolomini, que havien de ser envoltats per la resta de la petita ciutat. Al Palazzo Piccolomini va emprar la mateixa organitzaci de la faana que al Palazzo Rucellai. Per al papa Pius tamb va fer el palau sens de Nerucci.

En arquitectura va innovar amb el monument funerari mural, amb la tomba mural de Leonardo Bruni de la Baslica de la Santa Creu de Florncia, (1444   1447). Hi va representar el darrer canceller florent jeient en reps en un sarcfag, fet en baix relleu i situat sota un entaulament suportat per pilastres que recorda la secci central d'un arc de triomf, amb un relleu de la Mare de Du al timp. Aquest tipus de tomba va ser replicat per altres artistes, en primera instncia pel conciutad de Rossellino Desiderio da Settignano, i de seguida va esdevenir un model repetit al llarg de tot el Renaixement.

Entre d'altres comandes escultriques en format arquitectnic, Bernardo va disenyar la tomba de La Beata Villana a l'esglsia de Santa Maria Novella de Florncia i la del jurista Filippo Lazzari a l'esglsia de San Domenico, a Pistoia. Va fer una porta de marbre ricament ornamentada per al Palazzo Pubblico de Siena i un panell de terracotta representant l'Anunciaci que es conserva a la Catedral d'Arezzo.

Notes.


References.
Giorgio Vasari, Vides dels ms excellents pintors, escultors i arquitectes, diverses edicions i traduccions.
Santo Stefano Rotondo al Celio;
Tomba mural de Leonardo Bruni;
Tabernacle fde l'Eucaristia, Catedral, Pienza, c. 1460;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305239" title="Sintetitzador de freqncia" nonfiltered="597" processed="596" dbindex="120622">

		
Un sintetitzador de freqncia, s un sistema electrnic que serveix per a generar una freqncia qualsevol (limitat a cert rang), a partir d'una nica font d'alimentaci fixa o oscillador. Permet, generar les freqncies amb les que hem d alimentar altres blocs. Resulten d'especial utilitat a sistemes de comunicacions, per, avui dia es poden trobar en tota classe de dispositius diferents, com ara receptors de rdio, telfons mbils, rdio telfons, walkie-talkies, receptors de satllit, sistemes de GPS, etc.


 Histria .
Abans de la popularitzaci de l's de sintetitzadors, els receptors de radio i de televisi, se sintonitzaven manualment, mitjanant un oscillador local. Recordem els equips dels anys 80 (i alguns no tan antics, de gama baixa) amb un o diversos sintonitzadors diferents. Les variacions en temperatura i l'envelliment del components, provoquen alguns efectes com desviaci de freqncia (Frequency drift). Un control automtic de freqncia (Automatic Frequency Control (AFC)), soluciona en part aquest problema, per normalment s necessariun reajustament manual.

Com que les freqncies del transmissor sn ben conegudes i molt estables, un mtode precs per a generar freqncies estables solucionaria el problema.

Existeixen mltiples solucions senzilles i efectives, per a realitzar oscilladors estables i efectius, en algunes freqncies. Els Cristalls de Quars, ofereixen molt bona estabilitat i sn molt utilitzats en la creaci d'oscilladors. Aquesta tcnica, s molt til quan noms s'han de generar algunes freqncies concretes, per es converteix en una prctica inviable, per a moltes altres aplicacions. Per exemple en el cas de la radio FM es consideren 100 freqncies diferents, en una banda entre el 88 MHz i els 108 MHz. I en altres casos, com la televisi per cable, encara es pot augmentar el nombre de canals. Cada canal necessitaria del seu propi cristall, el qual augmenta considerablement el cost i augmenta l'espai necessitat.

Amb el pas del temps, s'han generat diverses tcniques coherents i incoherents. Algunes d'aquestes, sn sintetitzaci amb PLL's ( Phase looked Loop), mesclat doble, mesclat triple, mitjanant harmnics, sntesi directa. L'elecci de la tcnica, depen de diferents factors, com el cost, la complexitat, separaci de freqncies, velocitat de variaci, renou de fase, etc.

Les tcniques coherents, generen freqncies derivades d'un oscillador local principal estable, normalment, un oscillador amb cristall. Encara que alguns ressonadors i altres generadors de freqncia, poden ser utilitzats. Les tcniques incoherents deriven freqncies d'altres oscilladors locals estables, normalment mitjanant diverses operacions com multiplicadors, divisors i diferenciaci. La majoria de sintetitzadors comercials, utilitzen sintetitzadors coherents per la seva senzillesa i baix cost.

Els sintetitzadors comercials ms utilitzats, normalment, estan basats en PLL's, ja que es troben disponibles com a circuits integrats de baix cost i espai molt redut. En cas de equips de gama alta i equips d'alta precisi, s'utilitzen combinacions de diferentes tcniques.

 Sntesi Directa .

La sntesi directa de freqncies, consisteix en realitzar operacions bsiques amb circuits no lineals, amb l'objectiu d'aconseguir noves freqncies, a partir d'unes altres de referncia, obtingudes a partir d'un o diversos oscilladors locals.



L'operaci bsica utilitzada en sntesi de freqncies, s la multiplicaci de senyals.

xa   f a  xb  f b =x   f a  f b , f a  f b 

El senyal resultant, tindr un harmnic a fa + fb i un a fa   fb.



El filtre, s'encarrega de eliminar l'harmnic no desitjat. s important, que fa/fb no sigui molt diferent de 1, ja que el filtre pot tenir problemes per separar els harmnics. Per exemple: si fa = 1Mhz i fb = 90 Mhz resulta fa + fb = 91Mhz.  i fa   fb = 89 Mhz.

Per els casos ms difcils, es poden utilitzar tcniques amb canvis de fase que permeten anular directament alguns d'aquest harmnics, sense necessitat de filtre, augmentant la complexitat del sistema.

 Sintetitzadors amb PLLs .
Un PLL fa a la freqncia, el que un control automtic de guany fa al voltatge. Compara les freqncies de dos senyals i produeix un senyal d'error, que s proporcional a la diferncia entre les freqncies. El senyal d'error, s'utilitza per controlar un oscillador controlat per tensi, que genera una freqncia de sortida. Aquesta freqncia, es torna pel lla de realimentaci negativa passant per un divisor de freqncia. Si la freqncia de sortida varia, el senyal d'error s'incrementar, tornant la freqncia de sortida al seu valor original, reduint l'error. La sortida, aix queda estable a una freqncia que depen de l'entrada i del divisor del lla de realimentaci. L'entrada es denomina com la referncia i prov d'un oscillador local amb cristall, molt estable en freqncia. S'observen en el segent diagrama, el blocs bsics que componen un sintetitzador de freqncia basat en PLL's:



El que permet al sintetitzador de freqncia generar mltiples freqncies, s el divisor situat en el bucle de re-alimentaci. En el cas digital, aquest divisor s un comptador, que quan arriba al seu valor mxim activa la seva sortida, aix provoca una divisi de freqncia depenent del valor mxim en qu estigui ajustat el comptador. Aquest circui,t es pot realitzar de forma molt senzilla amb flip-flops i es pot integrar a un circuit digital, que fa que pugui ser controlat per un microprocessador. Aix, permet controlar de forma digital la freqncia de sortida del sintetitzador, emprant un espai redut, un sol cristall i amb una complexitat i cost baixos.

Exemple:
Suposem que el senyal de referncia s de 100KHz, i el divisor pot ser ajustat a qualsevol valor entre 1 o 100. El senyal d'error produt pel comparador, noms ser zero quan la sortida del divisor s 100KHz. Es a dir, el VCO funcionar a una freqncia de:
100Khz x Valor del divisor.= 200Khz
El senyal de sortida, estar a 200KHz si el divisor t el valor a 2, o 1MHz per dividir entre 10. Es pot apreciar que noms es poden aconseguir mltiples de la freqncia de referncia.

PLL de doble lla.

Tamb, s'utilitza molt sovint una configuraci basada en l'anterior, anomenada de doble lla, que ens permet millorar la velocitat d'enganxament, la capacitat de rebuig al soroll i la distorsi harmnica del senyal de sortida. S'utilitza en aplicacions de instrumentaci, com els amplificadors lock-in.

Consideracions prctiques.
En la prctica, aquest tipus de sintetitzador de freqncia, no pot operar en una amplada de freqncies molt gran, perqu el comparador tindr una amplada de banda limitada i pot sofrir problemes d'aliasing. Aix, pot donar lloc, a falses situacions d'acoblament o la impossibilitat d'acoblar-se. A ms a ms, s difcil fer un VCO d'alta freqncia que operi a un rang molt ample de freqncies. Aix, pot ser degut a diferents factors, per, la principal restricci s el limitat rang de capacitncia dels diodes varactor.

Tanmateix, en la majoria de sistemes on es fan servir sintetitzadors, no se cerca un rang enorme, sino, ms aviat, un nombre finit sobre alguns rangs definits, com el nombre de canals de rdio dins una banda especfica.

Moltes aplicacions de rdio, requereixen freqncies ms altes de les que poden ser ficades directament al comptador digital. Per a superar aquest fet, el comptador sencer pot ser construt usant lgica d'alta velocitat com ECL, o ms comunament, fent servir una fase de divisi inicial rpida, anomenada preescalador, que redueix la freqncia a un nivell manejable. Com que el preescalador forma part del ratio de divisi total, un preescalador fixat pot provocar problemes, dissenyant un sistema amb poca separaci entre canals, tpicament trobats en aplicacions de rdio. Aix pot evitar-se, utilitzant un preescalador dual-modulus.

Altres aspectes que s'han de tenir en compte, concerneixen a la quantitat de temps que t el sistema per a canviar de canal a canal, al temps per a  enganxar-se  quan s'encn el circuit per primera vegada i el soroll que hi ha a la sortida.

 Sntesi Digital Directa .
La Sntesi Digital Directa (DDS), s un mtode electrnic per a crear digitalment formes d'ona arbitrries i freqncies, a partir d'una nica font de freqncia fixa. Aquest mtode de sntesi, s el ms utilitzat en la actualitat, perqu ens permet una selecci molt acurada del canvi de freqncia i s molt senzill d implementar.

Introducci.
Un circuit DDS bsic, consta de un controlador electrnic, una memria d'accs aleatori, una freqncia de referncia (normalment generada per un oscillador a cristall), un comptador i un conversor DAC. El treball de sntesi amb aquests dispositius consta de dues fases, que anomenarem programaci i execuci.


Programaci.
En la fase de programaci, el controlador electrnic omple la memria amb dades. Cada element d'aquestes dades, s una paraula binria, representant l'amplitud del senyal en un instant de temps. La matriu de dades dins la memria, formar llavors una taula d'amplituds, amb el temps indicat per la posici dins la taula. Si, per exemple, la primera meitat de la taula estigus omplida amb ceros i la segona meitat, amb valors del 100%, llavors les dades estarien representant una ona quadrada. Qualsevol altra forma de ona pot ser obtinguda alterant les dades de la matriu.

Execuci.
En la fase d'execuci, el comptador (tamb anomenat acumulador de fase), s ordenat a avanar un cert increment, amb cada pols de la freqncia de referncia. La sortida de l'acumulador de fase, s'utilitza per a seleccionar cada element de la taula de dades en el seu moment correcte. Finalment, el DAC converteix aquesta seqncia de dades en una forma d'ona analgica.
Per a generar una forma d'ona peridica, el circuit es configura per a qu a cada passada a travs de tota la taula, tardi un temps igual al perode de l'ona. Per exemple, si la freqncia de referncia, s 1MHz i la taula cont 1000 entrades, llavors una passada completa a travs de tota la taula, amb un increment de fase de 1, tardar 1000 / 1 MHz = 1 ms, aix, la freqncia de l'ona a la sortida ser de 1/(1 ms) = 1 kHz.
Aquest sistema, pot generar una sortida de freqncia major, simplement augmentat l'increment de fase per tal, qu el comptador recorri la taula ms rpidament. A l'exemple anterior, l'increment de fase era igual a 1, aix, la prxima freqncia possible ser incrementant-lo fins a 2, obtenint aix una freqncia de 2kHz a la sortida. Per a obtenir un control ms precs que aquest, l'increment de fase estndard pot situar-se, per exemple,  a 10. Aix, permet freqncies lleugerament superiors i inferiors. Per exemple, augmentant l'increment a 11, incrementaria la freqncia de sortida un 10% i reduint-lo a 9, la reduiria el mateix percentatge. Quant major s la precisi que volem aconseguir, major nombre de bits necessitarem en el comptador i en el DAC.

Detalls d'implementaci.
Les implementacions prctiques, normalment, fixen la mida de la taula per a que sigui una potncia de 2 i treballar amb acumuladors de fase de 32 bits. Normalment, els 8 o 10 bits superiors del comptador s'usen com a ndex de la taula (aquesta tindr unes mides de 256 o 1024 respectivament). Els bits ms baixos que resten, poden fer-se servir com a parmetre o ndex, per a interpolar entre les entrades adjacents dins la taula. Normalment, una interpolaci lineal s suficient. La freqncia font, normalment, ve donada per un cristall d'entre 1 MHz i 100 MHz.
La major freqncia que se pot generar amb aquest mtode, depn de la grandria de la taula i de la freqncia. Per tal de generar una representaci raonable de la forma d'ona, s'ha d'obtenir un nombre mnim de mostres d'ella. Si l'increment de fase se torna massa gran, llavors el comptador recorrer la taula massa rpid i el resultat pot tenir molta distorsi a la sortida. Existeixen implementacions tant per programari com per maquinari. Degut a la natura de temps real del DDS, les implementacions per software estan sovint limitades a les freqncies audibles.
Algunes aplicacions del DDS sn: generadors de funcions, mescladors , moduladors i sintetitzadors de so.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305240" title="Hortol (ocell)" nonfiltered="598" processed="597" dbindex="120623">


L'hortol (Emberiza hortulana) s un ocell de l'ordre dels passeriformes que sembla estar en regressi als Pasos Catalans.

Morfologia.

 Fa 16,5 cm de llargria.
 Pesa entre 20-25 g.
 T el cap, el coll i el pit d'un color verd grisenc; la gola, el mostatxo i el cercle ocular d'un groc pllid; les parts superiors ratllades de bru i negrenc; el carp d'un falb rogenc; el ventre vermells i les ales ratllades d'un bru fosc i d'un bru groguenc i roig. La femella s de tons ms pllids. El bec i les potes sn de color rosat.

Reproducci.

La femella fa un niu a terra, entre matolls, i al maig-juny hi pon 4 o 5 ous, els incuba durant 12 dies i alimenta la niada amb l'ajut del pare, fins que els petits deixen el nial als 10-13 dies. De vegades fan dues covades. 

Alimentaci.

Menja grans i fulles, i tamb insectes quan s'escau l'etapa reproductiva.

Hbitat.

En qualitat de nidificador est molt localitzat en punts diversos del territori, sempre en zones muntanyenques obertes, amb arbres i arbusts dispersos, que estiguin envoltades de vinyes, camps llaurats o prats.

Distribuci geogrfica.

Habita a tota l'Europa continental, excepte a la Bretanya i a la meitat sud de la Pennsula Ibrica, on s accidental, i hiverna a l'frica oriental. Tamb viu a l'oest d'sia. 

Costums.

s estiuenc als Pasos Catalans.

Observacions.

s una espcie en regressi en deu pasos europeus, encara que la poblaci total per a tot Europa s de 400.000-600.000 parelles. Entre 1960 i 1980 va desaparixer de 17 departaments francesos i en altres set va minvar-ne la poblaci (la poblaci d'hortolans a Frana l'any 1992 era al voltant de les 15.000 parelles). Les raons d'aquesta davallada sn degudes a la prdua del seu hbitat natural, a la reducci de les rees de cria, als canvis soferts pels paisatges agrcoles i la caa (al departament francs de les Landes, per exemple, sn abatuts cada any 50.000 hortolans, s a dir, deu vegades la poblaci total d'hortolans d'Alemanya, Blgica i els Pasos Baixos). 

Referncies.



Enllaos externs.

 Estudi de la poblaci d'hortolans del Principat de Catalunya. ;
 Vdeos d'hortolans en llur hbitat natural. ;
 Informaci de la poblaci d'hortolans de Portugal. ;
 Identificaci, hbitat i comportament d'aquesta espcie. ;
 Taxonomia i conservaci d'aquesta espcie. ;
 ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305249" title="Biblioteca Museu Vctor Balaguer" nonfiltered="599" processed="598" dbindex="120625">
La Biblioteca Museu Vctor Balaguer, est situada a Vilanova i la Geltr i va ser fundada l'any 1884 per Vctor Balaguer, en senyal d'agrament a la ciutat pel suport rebut en la seva carrera poltica. Des de l'any 2000 el museu s secci del Museu Nacional d'Art de Catalunya i la biblioteca secci de la Biblioteca de Catalunya.

 L'edifici .

L'edifici, construt entre els anys 1882 i 1884, s obra de l'arquitecte Jeroni Granell i es troba al centre de Vilanova i la Geltr, rodejat entre d'altres per l'estaci de trens, l'Escola Politcnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltr de la UPC, i la biblioteca d'aquesta universitat. Fou concebut expressament per albergar una biblioteca i un museu, cosa gens habitual en l'poca. L'edifici t forma de temple, amb decoracions neoegpcies i neogregues.

A la faana de l'edifici s'hi troben les escultures de l'arquebisbe Francesc Armany i el poeta Manuel de Cabanyes, que foren destacats vilanovins del segle XIX. Damunt l'entrada es pot llegir el lema Surge et ambula (Aixeca't i camina, en llat).

Destaca tamb el jard vuitcentista que envolta l'edifici.

 La biblioteca .

Concebuda amb la intenci de donar a conixer, mitjanant objectes i documents de tot tipus, la totalitat del saber, el seu fundador va aportar-hi llibres, revistes i documents de tota mena.

Actualment reuneix uns 40.000 llibres i gaireb 2.000 ttols de publicacions peridiques d'entre els segles XVIII i XX. A ms de tot aix, cal tenir en compte el recull d'unes 50.000 cartes i de diversos manuscrits literaris i poltics de Vctor Balaguer. Tot aix la converteix en una de les colleccions bibliogrfiques del segle XIX ms riques de Catalunya.

Tamb disposa de documents de Joan Alemany, de Joan Rius Vila, d'Eduard Toldr, de Jos Cruset, i d'Enric Cristfor Ricart entre d'altres. 

 La collecci .

La collecci comprn una de les millors colleccions de pintura catalana del s.XIX i segle XX, amb obres de Santiago Rusiol, Ramon Casas, Joaquim Vayreda, Mart Alsina, Dions Baixeras, Isidre Nonell, Duran Camps i Xavier Nogus, entre d'altres. 

No noms aix, sin que cont pintures cedides del Museu del Prado, com "El dos de Maig" de Joaquim Sorolla i "La Sagrada Famlia" d'El Greco.
Tamb sn cedides pel mateix museu de Madrid, obres de pintors com Luca Giordano, Murillo, Rubens, Ribera, Goya, etc.

A la segona planta es troben altres obres d'autors vilanovins i de modernistes com Joaquim Mir, Jos de Togores, Anglada-Camarasa i Joan Llimona, entre d'altres.

La collecci disposa d'una sala egpcia on es poden trobar objectes autntics de l'poca de l'Antic Egipte, fins i tot, hi ha una mmia d'un nen. Tamb, disposa d'escultures com la de Vallmitjana i les de Manolo Hugu. 

T una sala d'exposicions temporals.

 Enllaos externs .

Web oficial de la Biblioteca Museu Vctor Balaguer;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305250" title="Messier 106" nonfiltered="600" processed="599" dbindex="120626">

Messier 106 (M106 o NGC 4258) s una galxia espiral situada a la constellaci dels Llebrers. Va ser descoberta per Pierre Mchain el 1781, per a l'igual que M105, Charles Messier no la va incloure en el seu catleg a l'poca.  Va ser  Helen Sawyer Hogg que la va introduir en la versi moderna del catleg al 1947, desprs de trobar una carta de Mchain un comentava el descobriment. 

M106 est situada a una distncia de 21 a 25 milions d'anys llum del sistema solar, del qual s'allunya  a una velocitat de 537 km/s. T un dimetre d'uns 30.000 anys llum.   s tracta d'una galxia de tipus Sbp en la seqncia de Hubble; presenta uns braos espirals ben visibles delimitats per regions d'intensa activitat de naixement d'estrelles, on es poden observar nombroses estrelles blaves molt joves i calentes, i nvols de gas ionitzat o regions HII de color vermell. 

M106 s una galxia de Seyfert II, el que significa que possiblement part de la galxia estigui caient en un forat negre supermassiu degut a les emissions fora inusuals de raigs X i lnies espectrals detectades.
M106 podria tenir com a galxia companya la galxia NGC 4217. 



Enllaos externs. 
SEDS ;
Dades astronmiques SIMBAD ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305251" title="Graham Whitehead" nonfiltered="601" processed="600" dbindex="120627">
Graham Whitehead va ser un pilot de curses automobilstiques angls que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Graham Whitehead va nixer el 15 d'abril del 1922 a Harrogate, Anglaterra i va morir el 15 de gener del 1981 a Lower Basildon, Berkshire.


 A la F1 .

Va debutar a la tercera temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1, la corresponent a l'any 1952, disputant el 19 de juliol el GP de Gran   Bretanya, que era la cinquena prova del campionat.

Graham Whitehead va arribar a participar a aquesta nica cursa puntuable pel campionat de la F1, acabant-la en dotzena posici.

Fora de la F1 va competir a diverses curses, fent com a millor resultat un segon lloc a les 24 hores de Le Mans del 1958.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305253" title="Estaci de Torrent" nonfiltered="602" processed="601" dbindex="120628">


l'Estaci de Torrent s una de les estacions del metro de Valncia, situada als afores del municipi de Torrent.



 Accessos .

;
;

Vegeu tamb.
Metro de Valncia;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305256" title="Estaci de la Vallesa" nonfiltered="603" processed="602" dbindex="120629">
L'Estaci de la Vallesa s una de les estacions del metro de Valncia situada arran de terra al bosc de la Vallesa, i servint la urbanitzaci de la Vallesa.



 Accessos .
L'ingrs es fa arran de terra, a l'extrem occidental de la urbanitzaci homnima.

Vegeu tamb.
Metro de Valncia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305260" title="Pan American World Airways" nonfiltered="604" processed="603" dbindex="120630">

Pan American World Airways (ms coneguda com a Pan Am) va ser la aerolnia internacional ms important dels Estats Units des  dels anys 30 fins la seva fallida en el 1991, i a la que es deuen moltes innovacions en la indstria de les aerolnies internacionals. Originalment fundada com un servei de hidroavions a Key West (Florida), aquesta companyia va marcar la pauta en fets tan importants com l's massiu dels reactors i la utilitzaci de sistemes de reserves informatitzats.

Desprs de 1991, Pan Am va passar per dues reencarnacions:
La segona Pan Am va operar des de 1996 a 1998 enfocada com una aerolnia de baix cost de llarg abast entre els Estats Units i el Carib. El seu codi OACI va passar a ser PN.
La tercera, basada en Portsmouth, New Hampshire va deixar d'operar al 2004. Aquesta ltima, en canvi, va mantenir els mateixos codis IATA i OACI que la original.
Entre les diferents Pan Am no hi va haver ninguna relaci, a part del nom. La Boston-Maine Airways, una companyia germana de la tercera Pan Am, encara segueix operant amb la marca Pan Am Clipper Connection.

 Histria .
Pan American Airways Incorporated va ser fundada el 14 de mar de 1927, per Henry H. Hap Arnold i associats. La seva companyia de portafoli va poder obtenir en octubre el contacte d'enviament des de EE.UU. a Cuba per es va veure impossibilitada de fer el treball per no tenir els recursos fsics degut al retrs del avi Fokker F-7 que havien ordenat (que no arribaria fins el 30 de setembre del mateix any). Tot i aix, les operacions de la Pan Am van comenar el 18 d'octubre, en un avi Fairchild alquilat a la West Indian Aerial Express, quant La Nina va volar 90 milles des de Key West a La Habana.
El 16 de gener de 1928 va ser inaugurat el primer vol regular de bandera nord-americana des de Key West a La Habana a bord d'un F-7.

 Avions .


 Vegeu tamb .
Aviaci;

 Enllaos externs .

Actuals operadors de la marca Pan Am Clipper Connection;
Pan Am Historical Foundation;
Histria de Pan Am ;
Frum sobre Pan American;
Pan Am Collectibles / Memorabilia ;
Pan Am Forum ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305271" title="Desiderio da Settignano" nonfiltered="605" processed="604" dbindex="120631">

Desiderio de Bartolommeo di Francesco dit Desiderio da Settignano o Ferro (Settignano, c. 1430 - Florncia, 1464) va ser un escultor itali de l'escola florentina del primer Renaixement.

 Biografia .
Va nixer al poble de Settignano, a la rodalia de Florncia, d'on li ve el seu sobrenom, al si d'una famlia de pedrapiquers. Els seus germans, Francesco i Gerri, tamb van ser escultors. Va estudiar escultura al taller de Bernardo Rossellino, qui li va influir molt. En contra d'all que diu una llegenda fundada en la semblana d'algunes obres de Desiderio amb el rilievo schiacciato de Donatello, Desiderio mai no va ensinistrar-se sota el mestratge d'aquest artista (en aquesta poca Donatello era a Roma i a Pdua). Al taller de Bernardo Rossellino va relacionar-se amb el germ petit d'aquest, Antonio, i amb Mino da Fiesole. 

La seua producci pot ser datada a partir de 1450, amb un fris de Putti a la Capella dei Pazzi (vers 1451); el monument de Carlo Marsuppini a la Baslica de la Santa Creu comenat l'any 1453, en qu va inscriure's a l''Arte dei Maestri di pietre e legnami; el bust de Marietta Strozzi, de 1455; la Maria Magdalena en fusta policromada per a l'esglsia de la Santa Trinita i el tabernacle per a la capella del Sant Sacrament a la Baslica de San Lorenzo, acabat l'any 1461.

s un representant de l'stil dolce, per la seua mestria en la talla del marbre.

Va morir l'any 1464, aproximadament als 34 anys d'edat.

Giorgio Vasari va incloure la seua biografia a Le Vite.

 Obres .
 Jess i Joan nens en  Tondo dit Tondo Arconati-Visconti (donat al Museu del Louvre per la marquessa Arconati-Visconti).
 Altar del Sant Sacrament, San Lorenzo (1461);
 Sepulcre de Carlo Marsuppini, Santa Croce (a partir de 1453);
 Sant Jeroni al desert, ;
 ...

 Notes i referncies .
 

 Bibliografia .
 Cardellini, Ida : Desiderio da Settignano, Mil, 1962.
 Planiscig, L.  : Desiderio da Settignano, 1942.
 Seymour, C.  : Sculpture in Italy 1400-1500, Harmondsworth, 1973.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305272" title="Brobergen" nonfiltered="606" processed="605" dbindex="120632">



Brobergen (baix alemany Brobargen) s un  poble d'Alemanya de la Baixa Saxnia de 226 habitants (2003) en 6,06 km. Brobergen forma part del municipi de Kranenburg del districte de Stade. El travessa el riu Oste.

La primera menci de Brobergen fou el 1286 (Brocberge).

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305280" title="Trobat (ocell)" nonfiltered="607" processed="606" dbindex="120633">

El trobat o titeta d'estiu (Anthus campestris) s un ocell de l'ordre dels passeriformes que, en general, defuig la Catalunya humida i l'rea pirinenca, tot i que es pot trobar tamb a l'alta muntanya, molt puntualment.

Morfologia.

 Fa 16,5 cm de llargria.
 s de color bru falb pllid, lleugerament llistat al cap i a les ales i ms clar a les parts inferiors.

Subespcies.

 Anthus campestris campestris;
 Anthus campestris griseus;
 Anthus campestris kastschenkoi;

Reproducci.

Basteix un bon niu amb l'ajut d'herba seca on la femella pon 4 0 5 ous i els cova durant 13 dies, al terme dels quals neixen els pollets, que ambds pares alimenten. Deixen el niu desprs de 14 dies (aquesta etapa t lloc durant el maig-juny).

Alimentaci.

Se'n poden veure, per exemple, en camps de blat, alimentant-se de gra i d'insectes, cucs i aranyes que cacen a terra. 

Hbitat.

Habita en terrenys oberts, especialment conreus. Molts dels exemplars que veiem als Pasos Catalans provenen de la resta d'Europa i estan en cam de l'frica (viatgen de dia). 

Distribuci geogrfica.

Viu a tot Europa (llevat d'Escandinvia i les Illes Britniques), a sia (fins a Monglia) i al nord-est d'frica. Als Pasos Catalans no s gaire freqent com a nidificador i noms es troba en algunes zones seques, obertes, cobertes amb matolls i que no es trobin a gaire alada (no ultrapassa els 400 m d'altitud).

Costums.

s poc abundant a l'estiu i en migraci. Quan vola emet un cant caracterstic, ms aviat metllic.

Referncies.



Enllaos externs.

 Estudi de la poblaci d'aquest ocell al Principat de Catalunya. ;
 Descripci i fotografies del trobat. ;
 Vdeos de trobats en llur hbitat natural. ;
 Hbitat i distribuci del trobat. ;
 Taxonomia i conservaci d'aquest ocell. ;
 ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305283" title="Comarca de Santander" nonfiltered="608" processed="607" dbindex="120635">

La Comarca del Santander s una comarca de Cantbria. Est limitada a l'oest per la comarca del Besaya, al sud amb la del comarca dels Valles Pasiegos, a l'aquest amb la de comarca de Trasmiera i al nord limita amb el Mar Cantbric. s de carcter clarament industrial i urb, est constituda pel propi municipi de Santander (capital de la comarca), i l'arc de la badia i al sud fins al municipi de Penagos i la Serra de la Matanza. La poblaci total de la comarca arriba a la xifra de 262.595 habitants, segons dades de l'INE de l'any 2007 (veure taula). Segons les dades del mateix any, els seus tres nuclis ms poblats, de major a menor, sn: Santander (181.802), Camargo (30.663) i Pilagos (17.681). I els tres nuclis menys poblats, de menor a major, sn: Penagos (1.679), Villaescusa (3.481) i Miengo (3.986).

Cap destacar que una porci d'aquesta comarca juntament amb part de la comarca del Besaya, forma el rea metropolitana de Santander-Torrelavega. Aquesta conurbaci est formada principalment per ambdues ciutats, per que al costat de les localitats i municipis confrontants constitux un important rea de serveis i indstria, que en la llista de les rees metropolitanes que sobrepassaven en 2007 els 300.000 habitants en Espanya, ocupa la 21na posici 

A pesar que ja existeix una llei de comarcalitzaci de Cantbria, aquesta encara no ha estat desenvolupada per tant la comarca no t entitat real.

Municipis de la comarca.

 El Astillero;
 Camargo;
 Miengo;
 Penagos;
 Pilagos;
 Santa Cruz de Bezana;
 Santander;
 Villaescusa;

Galeria.




 Referncies .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305290" title="Dolors Rovirola i Corom" nonfiltered="609" processed="608" dbindex="120636">
Dolors Rovirola i Corom (Vilademuls, 1960) s una poltica catalana. Ha treballat a l'empresa Difson, SA, i ms endavant a Llibres Text, SL, durant catorze anys, com a coordinadora de botiga i portant la cartera de clients (associacions de pares, llibreters i collegis d'educaci infantil i primria). s presidenta de l'associaci Turisme Rural Girona des del 1997.

Militant de Convergncia Democrtica de Catalunya (CDC) des de l'any 1999, n's membre del Consell Nacional. Tamb s membre del Consell de Federaci de CDC des del 2002, membre de l'Executiva de CDC del Pla de l'Estany des del 2002, membre del Comit Executiu Provincial de Girona des del 2004 i responsable de la vicesecretaria de Relacions Institucionals. s alcaldessa de Vilademuls del 2002 en i ha estat regidora de Medi Ambient de l'ajuntament del mateix poble i responsable de l'rea de Turisme del Consell Comarcal del Pla de l'Estany. Diputada a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2006.

 Enllaos externs .
 Dolors Rovirola al web del Parlament de Catalunya;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305291" title="Casa Thomas" nonfiltered="610" processed="609" dbindex="120637">

La Casa Thomas est situada al nmero 293 del carrer Mallorca de Barcelona.

Projectada per l'arquitecte modernista Llus Domnech i Montaner, per encrrec de l'industrial Josep Thomas, la seva construcci data dels anys 1895/1898, presenta una faana amb signes neogtics, originalment l'edifici constava de planta dedicada a taller de litografia i primer pis, on tenia l'habitatge el propietari. 

L'any 1912 es va portar a terme una ampliaci per l'arquitecte Francesc Gurdia i Vial, respectant l'estil inicial, va consistir en l'afegit de tres pisos i unes tribunes a les bandes de la faana, a l'ltima planta realitz una galeria correguda amb columnes similars a les quals ja havia al primer pis. El vestbul est ornamentat ricament amb tema vegetal amb la barana de l'escala forjada en ferro. 

L'any 1980 es van fer noves obres de restauraci, per l'arquitecte Cristian Cirici i Alomar rebent el Premi Nacional de Restauraci (1980).
Bibliografia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305294" title="Carles Puigdemont i Casamaj" nonfiltered="611" processed="610" dbindex="120638">
Carles Puigdemont i Casamaj (Amer, 1962) s un poltic catal. Ha fet estudis de filologia catalana al Collegi Universitari de Girona. Ha treballat com a periodista: ha estat redactor en cap del diari El Punt, director de l'Agncia Catalana de Notcies i director general del peridic Catalonia Today.
s autor del llibre Cata... qu? Catalunya vista per la premsa internacional (1994) i de diversos assajos sobre comunicaci i noves tecnologies. s collaborador habitual de mitjans de comunicaci. Escriu una columna setmanal a la revista Presncia sobre la projecci exterior de Catalunya a travs de la premsa internacional i s membre del Collegi de Periodistes de Catalunya.

Ha pertangut a la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) i actualment s militant de Convergncia Democrtica de Catalunya (CDC). Ha estat director de la Casa de Cultura de Girona (2002-2004) i diputat per CiU a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2006. El 2007 va encapalar la llista de CiU a l'Ajuntament de Girona.

 Enllaos externs .
 Carles Puigdemont al web del Parlament de Catalunya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305295" title="Xavier Dilm i Vert" nonfiltered="612" processed="611" dbindex="120639">
Xavier Dilm i Vert (la Bisbal d'Empord, Baix Empord, 1968) s un poltic catal. Va iniciar estudis de dret i de comunicaci i recursos humans a la Universitat de Girona. s assistent tcnic en consum i ha treballat com a corresponsal del Diari de Girona a la Bisbal (1987-1988) i com a redactor del Diari de Girona (1988-1990). Ha estat inspector de Consum de la Delegaci Territorial de Girona del Departament d'Indstria, Comer i Turisme (1991-2002), tcnic de l rea de Consum del Consell Comarcal del Baix Empord (2002-2003) i assessor dels Serveis de Millora i Expansi Ramadera i Gentica Aplicada (SEMEGA) (2004-2006).

Director i cofundador de la revista bisbalenca El Drac (1988-1990), ha estat cap d informatius de la televisi de la Bisbal, TVBE (1988-1991), collaborador d informatius de Rdio Bisbal (1987-1988) i collaborador d opini del setmanari La Proa (1993-1996), del Diari de Girona (1993-2004) i d'Onda Rambla Girona (des del 2001). 

Militant d'UDC des del 1987, va ser president d'Uni de Joves del Baix Empord (1987-1989) i president intercomarcal d'Uni de Joves de les comarques gironines (1990-1992). Des del 1999 s president comarcal d'UDC del Baix Empord i conseller nacional d'UDC, des del 2002 s conseller nacional de Convergncia i Uni (CiU) i des del 2005 s copresident del Comit Executiu Local de CiU de la Bisbal i vicepresident executiu intercomarcal de Poltica Municipal d'UDC.

Regidor de l Ajuntament de la Bisbal d'Empord (1990-1999 i del 2003 en), n'ha estat tinent d'alcalde (1990-1991) i diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2006.

 Enllaos externs .
 Xavier Dilm al web del Parlament de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305296" title="Quintanilla de Onsimo" nonfiltered="613" processed="612" dbindex="120640">


Quintanilla de Onsimo s un municipi de la provncia de Valladolid, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Antigament s'anomenava Quintanilla de Abajo i va canviar el seu nom desprs de la guerra civil espanyola perqu s la localitat de naixement del poltic feixista Onsimo Redondo Ortega, fundador de les JONS.

 Demografia .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305297" title="Renedo de Esgueva" nonfiltered="614" processed="613" dbindex="120641">


Renedo de Esgueva s un municipi de la provncia de Valladolid, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Administraci.



Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305298" title="Rueda" nonfiltered="615" processed="614" dbindex="120642">


Rueda s un municipi de la provncia de Valladolid, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. s el centre de la DO Rueda que produeix vins blancs a base de la varietat verdejo. Limita amb Tordesillas, Medina del Campo, La Seca i Nava del Rey.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305299" title="Villanubla" nonfiltered="616" processed="615" dbindex="120643">


Villanubla s un municipi de la provncia de Valladolid, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305300" title="Villaln de Campos" nonfiltered="617" processed="616" dbindex="120644">


Villaln de Campos s un municipi de la provncia de Valladolid, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305302" title="Agust Llus Lpez i Pla" nonfiltered="618" processed="617" dbindex="120645">
Agust Llus Lpez i Pla (Sort, Pallars Sobir, 1952) s un poltic catal. Llicenciat en geologia. Ha treballat com a professor d institut de batxillerat (1975-1982) i ha estat director de l institut de batxillerat de Sort (1983-1990). Ha estat president del Consell Comarcal del Pallars Sobir (1991-2000) i s vicepresident primer de l Institut de Desenvolupament de l Alt Pirineu des que es va crear. Representant del Pallars Sobir al Centre de Desenvolupament Rural CEDER i membre de l'Associaci de Municipis del Pirineu (AMPI). s conseller del Consell Nacional de Convergncia Democrtica de Catalunya (CDC) des del 1993, alcalde de l Ajuntament de Sort des del 1991 i diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003 i 2006.

 Enllaos externs .
 Agust Llus Lpez al web del Parlament de Catalunya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305303" title="Villabrgima" nonfiltered="619" processed="618" dbindex="120646">


Villabrgima s un municipi de la provncia de Valladolid, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Administraci.



Demografia.   
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305304" title="Wamba" nonfiltered="620" processed="619" dbindex="120647">


Wamba s un municipi de la provncia de Valladolid, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. s l'nic municipi de l'Estat Espanyol que comena per la lletra W. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305313" title="Negrn" nonfiltered="621" processed="620" dbindex="120648">

Negrn s un llogaret de Vallanca, municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca del Rac d'Adems. 

La gran majoria de la seva poblaci va emigrar a Barcelona o Valncia durant el segle XX, quedant actualment menys d'una desena d'habitants.

Edificis d'inters.
 Esglsia de Sant Antoni de Pdua. Situada al llogaret de Negrn, s una petita i senzilla construcci de nau nica del 1700, construda encara amb arcs diafragmtics de pedra, i un campanar en obra sobre la portalada, sense construccions al seu voltant. Fou expoliada durant la Guerra Civil Espanyola.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305314" title="Forn per fumar" nonfiltered="622" processed="621" dbindex="120649">
 
 
 
 
Un forn per preparar aliments fumats (en neerlands, rokerij o rookoven) s un forn que es basa en la circulaci de fum provinent de trossos de fusta, que es consumeixen en una atmosfera pobra en oxigen. El fumat d'aliments s una tcnica de conservaci d'aliments, tot i que actualment es fa servir ms aviat per aconseguir el gust caracterstic dels productes fumats.
Hi ha forns per fumar de diverses mides. N'hi ha d'industrials, n'hi ha en forma d'armari (per fumar peix). Tamb n'hi ha de petits per fer servir a casa.
El fum conserva els aliments i els hi dna un gust caracterstic. Als Pasos baixos s una tcnica molt comuna. S'hi fuma peix, pollastre, formatge o salsitxa.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305315" title="Carrer de Dalt (Valncia)" nonfiltered="623" processed="622" dbindex="120650">


El carrer de Dalt s una via urbana histrica del centre de Valncia. Est situat entre la plaa del Tossal i el carrer de Na Jordana. s un dels carrers ms representatius de la Ciutat Vella i, junt amb el carrer de Baix, vertebra el Barri del Carme de nord a sud.

Nom.

Histria.

Elements importants.
s un carrer estret i llarg que acull, junt amb carrers propers, la major concentraci de graffiti urb de la ciutat, d'una qualitat molt alta i tpicament bohemi, potser un dels trets identitaris del barri. s un carrer de botigues alternatives i bars. Al final del carrer hi ha un refugi antiaeri que data de la guerra civil.

Enllaos externs.
Guia de carrers de l'Ajuntament;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305317" title="Ernest de Baviera" nonfiltered="624" processed="623" dbindex="120651">

Ernest de Baviera (Munic, 17 de desembre de 1554 - Arnsberg, 17 de febrer 1612 (en val Ernesse di Bavire, en alemany Ernst von Bayern) va ser prncep-bisbe de Freising (1566), de Hildesheim (1573), Lieja (1581), de Mnster (1582) i prncep-elector arquebisbe de Colnia (1583). Va cumular tot aquests mandats fins a la seva mort a 1612. Tamb va sser prncep-abat del principat de Stavelot-Malmedy des del 1581.

Biografia.
Descendent de  la casa de Wittelsbach, Ernest era el darrere fill del duc Albert V de Baviera i d' Anna d'Habsburg-Jagell. Al 1565 va esdevenir canonge a Salzburg, i desprs a Colnia, Trveris i Wrzburg.

Va comenar la seva carrera poltica-eclesistica a l'edat de noms dotze anys, quan va esdevenir bisbe de Freising a Baviera. Son pare el destin al arquebisbat de Colnia, per va perdre l'elecci contra Gebhard I de Waldburg. Quan aquest va decretar la llibertat religiosa i va adherir a les idees noves del protestantisme, el papa Gregori XIII va escomunicar-lo al 1 d'abril de 1583, el que va obrir una oportunitat de revenja a Albert V que va propulsar el seu fill Ernest, que va fer eligir prncep-elector. Durant la guerra de Colnia (1583-1588) que en result Ernest va lluitar amb les tropes de Baviera i de Castella i va reeixir a mantenir Colnia a la zona d'influncia catlica.

Al principat de Lieja va crear els seminaris de Lieja i de Sint-Truiden, va promoure l'explotaci de les hulleres i de l'indstria metallrgica. El fabricant d'armes Jean de Corte va esdevenir un dels industrials ms importants d'aquesta poca. A desgrat de les seves simpties procastellanes, va mantenir la neutralitat del principat a un segle molt mogut. Nogensmenys va imposar les decisions del concili de Trento, malgrat l'oposici del clergat local. Va organitzar una repressi ferotge contra els oponents.

Els de Baviera, tot i sser bisbes, van crear una dinastia: el prncep-bisbe va obtenir el dret de nomenar un emparentat com el seu successor. D'aquesta manera, la casa de Baviera va governar el principat de Lieja durant 136 anys. Al 1601, Ernest va anomenar el seu nebot Ferdinand com el seu coadjutor, quan noms tenia onze anys. Ernest va deixar el seu palau a Outremeuse, el barri enll del Mosa a Lieja per a crear-hi l'Hospital de Baviera que va romandre l'hospital principal de la ciutat fins a 1987.

Al 1602 va reformar el sistema poltic de democracia indirecta de Lieja: des d'aleshores, tots els ciutadans van haver d'inscriure's a un dels XXXII bons mestiers de Lieja. Cada mestier obt el dret de participar a les decisions durant les dies dels estats.

Tot i adherir formalment als vots perpetus de celibat, tenia una amistana durable amb Gertrud de Plettenberg, per la qual va construir aprop del palau bisbal d'Arnsberg una residncia Landsberger Hof. Des de 1595, va estar-se la majoria del seu temps a Arnsberg. D'aquesta relaci va sortir un fill, Guillem de Baviera, que ms tard va esdevenir el prncep-abat de l'abadia doble de Stavelot-Malmedy. Al mateix any va nomenar el seu nebot Ferdinand com coadjutor i va retreure's de gaireb totes les activitats poltiques;

Va morir al 1612 a Arnsberg. El seu sepulcre es troba a la catedral de Colnia.
Vegeu tamb.
Llista dels bisbes de Tongeren, Maastricht i Lieja


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305318" title="Roberto Garca-Calvo Montiel" nonfiltered="625" processed="624" dbindex="120652">
Roberto Garca-Calvo Montiel (La Baeza, 1942 - Villaviciosa de Odn, 2008) jurista espanyol, magistrat del Tribunal Constitucional espanyol. Destac pel seu perfil conservador i espanyolista, i l'oposici a l'aprovaci de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006.

Biografia.
Garca-Calvo va nixer el 14 de juny de 1942 al poble castell de La Baeza. Llicenciat en Dret, va ser nmero u de la XVIIa promoci de l'Escola Judicial i el juliol de 1968 va ingressar a la carrera fiscal; tres anys ms tard va ser designat president del Tribunal Provincial d'Empara d'Almeria, on fins a aquell moment era tinent fiscal de l'Audincia Provincial. Durant aquestes poques va ocupar diferents crrecs en el sindicalisme vertical i en el Ministeri d'Educaci.

 El 10 d'abril de 1976 va ser nomenat cap provincial del Movimiento i Governador Civil d'Almeria per Carlos Arias Navarro, crrec en el que va romandre fins que a mitjans de 1977 va presentar la seva dimissi per reincorporar-se a la carrera judicial com a magistrat de Treball a Guadalajara. El 1979 va ser destinat a la magistratura de Treball nmero 8 de Madrid, i el 1986 va ser nomenat magistrat del Tribunal Central de Treball.

 El 7 de mar de 1989 va ser elegit vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), crrec que va ocupar fins a 1990. Garca-Calvo, que es presentava com a nic candidat a la vacant del CGPJ, va ser elegit pel Senat a proposta d'Alianza Popular (AP) i va obtenir 154 vots a favor dels 152 necessaris per ser ratificat per la Cambra. En dues ocasions anteriors, el mar i l'abril de 1988, el Congrs de Diputats havia votat en contra de la seva candidatura, en no comptar aquesta amb el suport del PSOE.

 En el CGPJ va formar part de les comissions d'Estudis, Informes i Disciplinria. L'octubre de 1990, en finalitzar el mandat dels vocals del CGPJ elegits majoritriament el 1985, Garca-Calvo, que havia estat nomenat el 1989, va recrrer en empara al Tribunal Constitucional per considerar que havia de romandre en el crrec fins a complir els seus cinc anys de mandat. El 30 d'octubre del mateix any el Constitucional va decidir, per unanimitat dels tres magistrats que van formar sala, no admetre a trmit el recurs que havia interposat.

 Desprs va exercir com a fiscal del Tribunal Suprem espanyol fins al 25 d'octubre de 1995, data en la que va ser elegit magistrat de la Sala Segona de l'esmentat Tribunal, en substituci de Mar Barber. En aquesta votaci Garca-Calvo va obtenir deu vots davant set del catedrtic Santiago Mir.

El maig de 1998 va advocar per aconseguir "la mxima aproximaci de la carrera judicial a la carrera fiscal", ja que aquest model atorgaria al Ministeri Fiscal "ms independncia del poder poltic".

Tamb va tenir relaci amb el denominat Cas Liao. El 21 de mar de 2001, el Suprem va rebutjar, per 10 vots a un (el de Garca-Calvo), el conflicte de jurisdicci instat pel Ministeri de Justcia contra la Sala Penal de l'alt tribunal. El Suprem va manifestar que l'esmentat conflicte podia resultar "constitucionalment improcedent" perqu el Tribunal de Conflictes no pot revisar o anullar resolucions fermes del Suprem.

El juliol de 2001 va ser proposat pel Partido Popular com a candidat a una de les quatre vacants de magistrat del Tribunal Constitucional. El 30 d'octubre de 2001, Eugeni Gay s elegit magistrat del Tribunal Constitucional pel Congrs dels Diputats, al costat de Javier Delgado, expresident del CGPJ i del Suprem, Roberto Garca-Calvo i Elisa Prez per a un mandat de nou anys. Els quatre nous magistrats van prendre possessi del seu crrec el 12 de novembre, en el ple del TC que tamb van jurar els seus crrecs el nou president, Manuel Jimnez de Parga, i el vicepresident, Toms Vives. Garca-Calvo va ser membre de l'Asociacin de Fiscales (AF).

 Un dels episodis ms polmics de la seva etapa en el TC va ser la recusaci que contra ell va presentar, l'octubre de 2006, la Generalitat de Catalunya, per "falta d'imparcialitat" en relaci amb els recursos presentats contra l'Estatut de Catalunya, pel Partido Popular. Un any ms tard, el 19 d'octubre de 2007, el Govern espanyol va decidir recusar-lo junt amb el tamb magistrat del TC Jorge Rodrguez-Zapata, perqu no intervinguessin en el recurs del PP contra la Llei Orgnica del Tribunal Constitucional, per considerar-los contaminats en el procs. Ambds magistrats van expressar el juny de 2007, a travs d'un escrit, la seva "ms profunda discrepncia" amb la reforma aprovada de la LOTC i concretament amb l'article que estableix que s'ampli automticament el mandat de la presidenta del TC, Mara Emilia Casas. El 12 de mar d'aquest any el ple de l'Alt Tribunal va estimar per majoria la recusaci d'ambds magistrats, que van quedar exclosos del recurs.

Altres episodis polmics en el que va participar amb postures contrries foren l'excarceraci de la Mesa d'Herri Batasuna l'any 1999 i la despenalitzaci dels matrimonis homosexuals. 

Garca-Calvo va morir el 18 de maig de 2008 al seu domicili de la urbanitzaci El Bosque, a la ciutat castellana de Villaviciosa de Odn, a l'edat de 65 anys.

Enllaos externs.
 3cat24.cat - Notcia de la mort;
ElPas.com - Notcia de la mort  ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305323" title="Portaescuradents" nonfiltered="626" processed="625" dbindex="120653">

El portaescuradents s un estri de taula emprat com a dispensador d'escuradents.

La seva forma tpica s la de pot transparent de plstic o vidre amb un foradet al cap per on es poden fer caure els escuradents d'un en un.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305326" title="Dennis Poore" nonfiltered="627" processed="626" dbindex="120654">
Roger Dennistoun "Dennis" Poore va ser un pilot de curses automobilstiques angls que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Dennis Poore va nixer el 19 d'agost del 1916 a Paddington, Londres, Anglaterra i va morir el 12 de febrer del 1987 a Kensington.


 A la F1 .

Va debutar a la tercera temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1, la corresponent a l'any 1952, disputant el 19 de juliol el GP de Gran   Bretanya, que era la cinquena prova del campionat.

Dennis Poore va arribar a participar a dues niques curses puntuables pel campionat de la F1, ambdues a la temporada 1952.

Fora de la F1 va competir a diverses curses, guanyant el campionat britnic de muntanya. 


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305327" title="Eric Thompson" nonfiltered="628" processed="627" dbindex="120655">
Eric Thompson va ser un pilot de curses automobilstiques angls que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Eric Thompson va nixer el 4 de novembre del 1919 a Ditton Hill, Surbiton, Surrey.


 A la F1 .

Va debutar a la tercera temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1, la corresponent a l'any 1952, disputant el 19 de juliol el GP de Gran Bretanya, que era la cinquena prova del campionat.

Eric Thompson va arribar a participar a una nica cursa puntuable pel campionat de la F1, acabant-la en cinqu lloc i assolint dos punts pel campionat de la temporada 1952. 

Fora de la F1 va aconseguir un tercer lloc a les 24 hores de Le Mans del 1951 com a resultat ms destacable.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305328" title="Ciutat d'Autun" nonfiltered="629" processed="628" dbindex="120656">


 Autun  s una poblaci de la regi de Borgonya, departament de Saona i Loira, en el districte d'Autun i cant d'Autun-Nord i cant d'Autun-Sud.

Enllaos externs.
 INSEE;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305329" title="3r Front de Bielorssia" nonfiltered="630" processed="629" dbindex="120657">
El 3r Front de Bielorssia (Rus: 3-                   ), tamb anomenat 3r Front Bielors era un Front de l'Exrcit Roig durant la Segona Guerra Mundial. Aquesta formaci era equivalent a un Grup d'exrcits occidental. El sentit del terme no s geogrfic amb l'usatge ms habitual de front militar que indica una zona geogrfica en temps de guerra.

El 3r Front de Bielorssia va ser creat el 24 d'abril de 1944 a partir de forces assignades al Front Occidental. Oficialment va ser desmantellat el 15 d'agost de 1945.

 Comandants .
 Coronel General Ivan Txerniakhovski (promogut a General d'Exrcit el 26 de juny de 1944) (abril 1944   febrer 1945)];
 Mariscal Aleksandr Vasilevski (febrer abril 1945);
 General Hovhannes Baghramian (abril agost 1945);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305335" title="Santovenia de Pisuerga" nonfiltered="631" processed="630" dbindex="120658">


Santovenia de Pisuerga s un municipi de la provncia de Valladolid, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305336" title="Escateret" nonfiltered="632" processed="631" dbindex="120659">



L'escateret (Pa s Valenci ), noneta (Illes Balears) o ocell de tempesta (Principat) (Hydrobates pelagicus) s l'ocell mar europeu ms petit.

Morfologia.

 Fa 15 cm. de llargria.
 s de color negre amb el carp blanc i t la cua quadrada.

Costums.

Se'l pot veure durant tot l'any, solitari, a les aiges de mar endins; per quan hi ha tempesta s'apropa ms a les costes i vola entre les concavitats de les onades amb les potes desplegades.

Alimentaci.

Es nodreix amb plncton, peixos, algues i deixalles dels vaixells, que segueix amb vol suau.

Reproducci.

Quan ha de niar excava forats, aprofita caus abandonats o cerca coves entre les roques i hi diposita un ou, que incuba durant uns 44 dies. Els polls deixen el niu desprs de 7 o 8 setmanes. 

Referncies.



Enllaos externs.

 Estudi de l'ocell de tempesta al Principat de Catalunya. ;
 Taxonomia i conservaci d'aquesta espcie. ;
 Descripci i distribuci geogrfica d'aquesta espcie. ;
 Estudi de la poblaci d'aquest ocell a Portugal. ;
 Vdeos d'escaterets en llur hbitat natural. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie. ;
 ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305337" title="La Seca" nonfiltered="633" processed="632" dbindex="120660">


La Seca s un municipi de la provncia de Valladolid, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 


 Demografia .


 Administraci .



 Personatges illustres .
 Eusebio Sacristn, jugador de futbol.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305340" title="Serrada" nonfiltered="634" processed="633" dbindex="120663">



Serrada s un municipi de la provncia de Valladolid, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305341" title="Simancas" nonfiltered="635" processed="634" dbindex="120664">


Simancas s un municipi de la provncia de Valladolid, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305342" title="Tudela de Duero" nonfiltered="636" processed="635" dbindex="120665">


Tudela de Duero s un municipi de la provncia de Valladolid, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al nord amb Renedo de Esgueva i Villabez; al Sud amb Aldeamayor de San Martn i La Parrilla; a l'est amb Traspinedo i a l'oest amb Cistrniga. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305343" title="Valdestillas" nonfiltered="637" processed="636" dbindex="120666">


Valdestillas s un municipi de la provncia de Valladolid, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305344" title="Viana de Cega" nonfiltered="638" processed="637" dbindex="120667">


Viana de Cega s un municipi de la provncia de Valladolid, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305352" title="Adanero" nonfiltered="639" processed="638" dbindex="120668">


Adanero s un municipi de la provncia d'vila, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305354" title="Zapardiel de la Ribera" nonfiltered="640" processed="639" dbindex="120669">


Zapardiel de la Ribera s un municipi de la provncia d'vila, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305356" title="Zapardiel de la Caada" nonfiltered="641" processed="640" dbindex="120670">


Zapardiel de la Caada s un municipi de la provncia d'vila, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305358" title="Espinosa de los Caballeros" nonfiltered="642" processed="641" dbindex="120671">


Espinosa de los Caballeros s un municipi de la provncia d'vila, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305360" title="Junciana" nonfiltered="643" processed="642" dbindex="120672">


Junciana s un municipi de la provncia d'vila, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305362" title="Umbras" nonfiltered="644" processed="643" dbindex="120673">


Umbras s un municipi de la provncia d'vila, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305364" title="Justin Gatlin" nonfiltered="645" processed="644" dbindex="120674">











Justin Gatlin (Brooklyn, Nova York, EUA, 10 de febrer de 1982) s un atleta, especialista en 100m llisos. Actualment viu i entrena a Raleigh, Carolina del Nord.

La tardor del 2000 va arribar a la Universitat de Tennessee on va participar i va guanyar en diverses competicions nacionals.

Durant l'any 2002 es va convertir en esportista professional guanyant, el 2004, la medalla d'or d'atletisme als Jocs Olmpics d'Atenes 2004 en l'especialitat de 100m, bronze en 200m i plata en relleus 4x100m.

A Doha, Qatar, el 12 de maig del 2006, Gatlin va igualar el rcord del mn dels 100m, establert pel jamaic Asafa Powell l'any 2005. Al principi es va pensar que havia batut el rcord amb un temps de 9,76 segons. No obstant aix, mitjanant una decisi controvertida, l'IAAF va revelar el 16 de maig que aquest temps havia estat de 9,766 segons, que van ser arrodonits a 9,77 segons la normativa.

El 22 d'agost del 2006, Justin Gatlin, va aser sancionat a 8 anys per la Federaci d'Atletisme del seu pas desprs de donar positiu en testosterona, per segona vegada en la seva carrera. Segons lUSA Track & Field la pena va ser reduda per la collaboraci del propi Gatlin en la investigaci. A causa d'aquest esdeveninent hauria pogut ser sanacionat per sempre.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305373" title="Union sportive carcassonnaise" nonfiltered="646" processed="645" dbindex="120675">



La Uni Esportiva Carcassonnaise s un club de rugbi a 15 francs situat a Carcassona jugant actualment en Federal 2.

Palmars.
Sotscampi de Frana 1925;
Campi de Frana Segona Divisi : 1975;
Campi de Frana Tercera Divisi : 1966;
Campi de Frana Honor (4t div) : 1951;

 La final de l'US Carcassonne .
 Campionat de Frana .



1 Una primera final havia estat jugada el 26 d'abril de 1925 a l'Estadi dels Ponts Bessons de Tolosa que havia acabat en 0-0.

 Jugadors emblemtics .
 Lavaud (2 cops seleccionats el 1914);
 Antoine Blain (1 cop seleccionat el 1934);
 Jules Cadenat;
 Albert Domec (1 - 1929 contra el Pas de Galles; vice-campi el 1925);
 Firmin Raynaud (1 - 1933) ;
 Jean Sbdio;
 Guy Vassal (2 - 1938);
 Romuald Laouva  ;
 Jean-Loup Raynaud ;
 Cdric Desbrosse ;
 Daniel Bustaffa ;

 Enllaos externs .
 Lloc oficial del club ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305374" title="Difusivitat trmica" nonfiltered="647" processed="646" dbindex="120676">
En transmissi de calor, la difusivitat trmica (notaci: , tamb s'empren freqentment les notacions , , i ) s la relaci entre la conductivitat trmica i la capacitat trmica volumtrica.

;

on:
  : conductivitat trmica (Unitats SI : W/(m K) );
  : capacitat trmica volumtrica (unitats SI: J/(m3K) );
  : densitat (unitats SI: kg/(m3) );
  : Calor especfica (SI units : J/(kg K) );


Les unitats en SI per a la difusivitat trmica sn m2/s.

Les substncies amb una elevada difusivitat ajusten rpidament la seva temperatura a la del seu ambient, ja que condueixen rpidament la calor en relaci al seu 'nucli' trmic.  

La difusivitat trmica de l'aire a 300 K s 0.000024 m2/s.


Vegeu tamb .
 Termodifusi;
 Capacitat calorfica;
 Calor especfica;
 Equaci de la calor;
 conductivitat trmica;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305375" title="Bit com" nonfiltered="648" processed="647" dbindex="120677">


El bit com o bitor (Botaurus stellaris) s un ardeid molt solitari, sedentari i escs als Pasos Catalans.

Morfologia.

 Fa 75 cm de llargria.
 Color marr, amb moltes taques ms fosques. Potes verdes i bec robust.
 Ales arrodonides.  ;

Reproducci.

Nidificant escassssim i molt localitzat (Aiguamolls de l'Empord i Delta de l'Ebre). Entre canyissos acondiciona un niu amb una pila de joncs i a l'abril-maig hi diposita de 4 a 6 ous que incuba al llarg de 15 dies i al cap de 2-3 setmanes els polls deixen el niu. 

Hbitat.

Viu en ambients amb vegetaci espessa i a aiges encalmades, com els embassaments, llacs, etc.

Distribuci geogrfica.

Viu a les regions temperades d'Eursia. Als Pasos Catalans es troba en regressi a causa de la dessecaci de les zones humides mentre que abans, tamb, era caat per la seua carn en alguns punts del Delta de l'Ebre. Als nostres pasos, s un hivernant regular en algunes zones humides com el Delta de l'Ebre i els Aiguamolls de l'Empord, i molt ms escs en altres zones humides, com el Delta del Llobregat, i irregular a la resta de zones. En migraci s regular per escs en zones amb hbitat adequat (per ex., Aiguamolls de l'Empord), i molt irregular a la resta.

Costums.

Emet crits en forma de brams que recorden els dels mamfers (origen del seu nom castell avetoro) i el seu vol s lent i pausat, semblant al de l'liba. A ms, i en situacions de perill, es camufla perfectament, tot estirant el bec enlaire i restant immbil en aquesta posici, perqu, d'aquesta manera, deixa al descobert una srie de ratlles obscures i clares en el coll que trenquen la seua silueta i la difuminen en el fons de tiges grogues i d'ombres fosques. Si, en aquests moments, les canyes es belluguen endutes pel vent, el bit com oscillar al mateix comps. El resultat s sorprenent puix que aquest ocell, d'aquesta manera, es fa foneds. 

Referncies.



Enllaos externs.

 Estudi de la poblaci de bit com del Principat de Catalunya. ;
 Informaci diversa i enregistrament sonor del cant del bit com. ;
 Vdeos d'aquest ocell en el seu hbitat natural. ;
 Fotografies i enregistrament sonor del cant del bit com. ;
 Hbitat i distribuci geogrfica d'aquest ocell. ;
 Vdeos, fotografies i informaci diversa del bit com. ;
 Vdeo d'un niu amb pollet de bit com fotografiat a Letnia. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie. ;
 Conservaci d'aquesta espcie. ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305392" title="Johann Albert Fabricius" nonfiltered="649" processed="648" dbindex="120679">


Johann Albert Fabricius (Leipzig 11 de novembre de 1668 - Hamburg 30 d'abril de 1736) fou un un bibligraf alemany. Era fill del msic i compositor Werner Fabricius autor entre d'altres de la Deliciae Harmonicae (1656). Va estudiar sota la guia del teleg  Valentin Alberti i desprs sota J.G. Herrichen,i a Quedlinburg sota Samuel Schmid, a la llibreria del qual es va aficionar a la compilaci de llibres destacats clssics.

El 1688 va publicar  Scriptorum recentiorum decas i el 1689 (amb el nom Faber) Decas Decadum, sive plagiariorum et pseudonymorum centuria. Va estudiar medicina i desprs teologia. A partir del 1693 va viure a Hamburg com a llibreter de J. F. Meyer. Va obtenir la cadira de retrica i tica. Va morir a Hamburg.

Va escriure o editar 128 llibres, destacant la Bibliotheca Latina (1697) i sobretot la Bibliotheca Graeca (1705-1728, revisada i continuada per G.C. Harles, 1790 1812). Altres obres a considerar sn: Bibliotheca Antiquaria; Centifolium Lutheranum; Bibliotheca Ecclesiastica (1718) i  Codex Apocryphus (1703).

La seva biografia consta a De Vita et Scriptis J.A. Fabricii Commentarius, del seu gendre H.S. Reimarus (editor de Di Cassi), publicada a Hamburg el 1737.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305410" title="2n Front de Bielorssia" nonfiltered="650" processed="649" dbindex="120680">

El 2n Front de Bielorssia (rus: 2-                   ), tamb anomenat 2n Front Bielors era un Front de l'Exrcit Roig durant la Segona Guerra Mundial. Aquesta formaci era equivalent a un Grup d'exrcits occidental. El sentit del terme no s geogrfic amb l'usatge ms habitual de front militar que indica una zona geogrfica en temps de guerra.

En 2n Front Bielors va ser creat al febrer de 1944, mentre que els sovitics feien retirar-se als alemanys cap a Bielorssia. El Coronel General Pavel A. Kurotxkin esdevingu el seu primer comandant. A l'abril de 1944, el seu quarter general va ser reformat a partir del quarter general del dissolt 10 Exrcit.

El 26 de juny de 1944 les tropes del front van capturar Mogilev. El 4 de juliol, el 2n Bielors hagu d'encarregar-se d'escombrar les restes del IV Exrcit alemany (del Grup d'Exrcits Centre), a les ordres del General von Tippelskirch, aix com les restes del IX Exrcit alemany en una gran bossa situada al sud-est de Minsk. Al novembre de 1944, el Mariscal Konstantn Rokossovski va ser nomenat comandant del Front tot just abans de comenar les seves dues grans ofensives de la II Guerra Mundial. Com a part d'un atac massiu realitzat per 4 Fronts el 14 de gener de 1945, el 2n Bielors atac Prssia i Pomernia. El 9 d'abril de 1945 Knigsberg finalment caigu en mans de l'Exrcit Roig. Aix alliber al 2n Bielors per dirigir-se ms a l'oest, fins al riu Oder. Durant les dues primeres setmanes d'abril, els sovitics van realitzar el redesplegament ms rpid de la guerra. El Mariscal Jkov concentr el seu 1r Front de Bielorssia, que havia estat desplegat al riu Oder entre Frankfurt i i el Bltic, cap a una zona davant dels Turons de Seelow. El 2n Bielors es desplaa cap a les posicions que el 1r Bielors havia deixat buides al nord dels turons. Mentre que aquest moviment tenia lloc, restes del II Exrcit que havien quedat embotellades a una bossa prop de Danzig van aconseguir escapar a travs de l'Oder.

En les primeres hores del 16 d'abril, l'ofensiva final de la guerra per caturar Berln i enllaar amb les forces aliades occidentals a l'Elba enllaaren amb atacs realitzats pel 1r Bielors i al sud, el 1r Front Ucrans del Mariscal Ivan Koniev. El 20 d'abril, el 2n Bielors s'un a l'atac. El 25 d'abril, el 2n Bielors travess el cap de pont al sud de Stettin i fins al final de la guerra captur tota alemanya al nord de Berln, mentre que enllaava amb el 21 Grup d'Exrcits britnic.

El Quarter General del 2n Front Bielors esdevingu el Quarter General del Grup de Forces Nord, la fora sovitica d'ocupaci de Polnia, amb data efectiva 10 de juny de 1945.

 Exrcits .
Entre les forces que van formar part del 2n Front de Bielorssia trobem:
 2n Exrcit de Xoc;
 65 Exrcit;
70  Exrcit ;
49  Exrcit ;
19  Exrcit ;
5 Exrcit Blindat de la Guardia;
4t Exrcit de l'Aire;

 Accions .

1944.
2 de gener Penetra als antics territoris polonesos;
9 de juliol El 2n Bielors ataca pel nord-oest des de Vitebsk formant part de la gran ofensiva sovitica a l'est de Riga, direcci Rezekne, per tal d'allar el Grup d'Exrcits Nord alemany.
29 de juliol Els sovitics arriben a la costa, deixant allat al Grup d'Exrcits Nord a Estnia i a la Letnia oriental.
13 de setembre El 2n Bielors captura Lomza, a l'oest de Bialystok.
Novembre El  Mariscal Rokossovski s nomenat comandant del 2n Bielors.

1945.
 10 de gener El 2n Bielors ataca cap a Neustett, sent aturat per contraatacs alemanys.
 14 de gener El 2n Bielors penetra Prssia Oriental.
 24 de gener Els Fronts Bielorussos 1r i 2n ataquen a Pomernia. El Segon Exrcit Alemany queda allat.
 27 de febrer Elements del 2n Bielors penetren a Pomernia;
 28 de febrer El 2n Bielors captura Neustettin.
 5 de mar La la ciutat fortalesa de Graudenz, al Vstula, es rendeix al 2n Bielors;
 10 de mar El 2n Bielors captura Zoppot;
 13 de mar El 2n Bielors llana una ofensiva contra la Bossa de Braunsberg, al sud de Knigsberg;
 18 de mar El 1r Exrcit Polons, pertanyent al 2n Bielors, captura la ciutat fortalesa de Kolberg;
 23 de mar 2n Bielors ataca al II Exrcit alemany a la zona de Danzig;
 30 de mar Les tropes sovitiques finalment conquereixen Danzig,
 20 d'abril El 2n Bielors ataca pel Baix Oder cap a Neubrandenburg, Stralsund i Rostock.
 25 d'abril El 2n Bielors aconsegueix un gran cap de pont a l'Oder, al sud de Stettin, forant el centre del III Exrcit Panzer i fent-lo retrocedir cap a Prenzlau.
 26 d'abril El 2n Bielors captura Stettin.
 27 d'abril El 2n Bielors captura Prenzlau i Tangermnde, a 70 km al nord-oest de Berln;
 5 de maig Elements del 2n Bielors entren a Peenemunde.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305425" title="Sant Gens (Jorba)" nonfiltered="651" processed="650" dbindex="120681">



Sant Gens s un nucli rural al municipi de Jorba, a la comarca de l'Anoia i provncia de Barcelona. T uns 100 habitants (2008) al nucli i algunes masies repartides per la resta del territori.

Els edificis ms importants del poble sn l'esglsia, restaurada recentment i la Sala del Centre Agrcola de Sant Gens, conegut com "el Caf", i on s'hi fan totes les festes i celebracions populars. La Festa Major s el primer cap de setmana de setembre.

T una junta on es prenen les decisions que afecten al nucli i on es porta la caixa i totes les activitats que s'hi realitzen. A Sant Gens hi ha, com a bestiari, una geganta (Filomena), un gegant (Gens), un gall (Crestes), una capgrs (Torrada) i un grup de petits diables. Tot el bestiari est fet per la gent del poble. Prximament es far un capgrs (Setrill) per fer parella amb la Torrada. Aquestes figures surten per la Festa Major del poble i a la cercavila del correllengua d'Igualada.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305426" title="Xarxet com" nonfiltered="652" processed="651" dbindex="120682">





El xarxet com, xarxet o sarset (Anas crecca) s un ocell de l'ordre dels anseriformes i el ms petit dels necs europeus.

Morfologia.

 Fa 35 cm de llargria.
 El mascle s molt vists, amb el bec fosc i el cap de color castany vermells, i t una intensa taca verda al voltant de l'ull, en forma de fal, vorejada de blanc, amb una brida blanca que s'estn fins al bec. A la part posterior del cos presenta dues taques blanquinoses-groguenques, una a cada costat, vorejades de negre. El mirall s verd intens i negre vorejat de blanc. A la resta del cos predomina el color gris clapejat de clar.
 La femella s tacada de terrs i fosc, amb una feble lnia superciliar terrosa clara que arriba fins al bec.  ;

Reproducci.

Espordicament algunes parelles han nidificat al Delta de l'Ebre i als marges del riu Tordera, prop d'Hostalric, i, probablement, al Delta del Llobregat.

Alimentaci.

s un ocell tpicament granvor, sobretot durant l'poca hivernal, per tamb menja herbes aqutiques, insectes, cucs, molluscs d'aigua dola, etc. 

Distribuci geogrfica.

Es troba a Eursia entre els 70 i els 48 de latitud nord i, com a migrador parcial, hiverna des de l'Europa Central fins a l'frica del Nord i el sud d'sia. s com, a l'hivern, als Pasos Catalans, i a l'estiu, al nord dels Pirineus. 

Costums.

Arriba als Pasos Catalans predominantment al mes de setembre, malgrat que en comencen a arribar alguns exemplars al Delta de l'Ebre durant el mes d'agost, i se'n van per febrer-mar.

Sn molt rpids en vol, car fan bategar les ales a gran velocitat. Formen estols compactes que volen de manera caracterstica fent brandades. 

Aprofiten molt sovint els arrossars i les zones entollades properes a la riba, on hi ha llot tou que filtren contnuament amb el bec. Necessiten molt poca fondria d'aigua, i es poden veure drets, amb el cap baix, xipollejant.

Referncies.



Bibliografia.

 Carboneras, Carles (1992): Family Anatidae (Ducks, Geese and Swans). a: del Hoyo, Josep; Elliott, Andrew & Sargatal, Jordi (editors): Handbook of Birds of the World, Volum 1: Ostrich to Ducks: 536-629. Lynx Edicions, Barcelona. ISBN 84-87334-10-5.
 Laurie-Ahlberg, C. C. & McKinney, F. (1979): The nod-swim display of male Green-winged Teal (Anas crecca). Animal Behaviour 27: 165 172.
 Livezey, B. C. (1991): A phylogenetic analysis and classification of recent dabbling ducks (Tribe Anatini) based on comparative morphology. Auk 108(3): 471 507. Text complet en format PDF.;
 Sangster, George; Knox, Alan G.; Helbig, Andreas J. & Parkin, David T. (2002): Taxonomic recommendations for European birds. Ibis 144(1): 153 159.Text complet en format PDF.;

Enllaos externs.

 Estudi del xarxet com al Principat de Catalunya. ;
 Vdeo d'un xarxet com al Delta de l'Ebre. ;
 Vdeos de xarxets comuns en llur hbitat natural. ;
 Vdeos de xarxets comuns en captivitat al Zoo Nacional de Washington DC (Estats Units). ;
 Taxonomia d'aquesta espcie. ;
 El xarxet com a l'Animal Diversity Web. ;
 Hbitat i comportament social d'aquesta espcie. ;
 Conservaci i hbits reproductius del xarxet com. ;
Vdeos, imatges i informaci diversa d'aquest ocell. ;
 Fotografies d'aquesta espcie en el seu hbitat natural. ;
 Vdeo i informaci diversa sobre la poblaci de xarxet com a les Illes Britniques. ;
 ;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305435" title="Kamishibai" nonfiltered="653" processed="652" dbindex="120684">
, literalment significa "drama de paper", s una forma d'explicar histries molt popular al Jap. Es va originar als temples budistes cap al segle XII i forma part de la tradici cultural del Jap.
El Kamishibai est format per un conjunt de lmines illustrades en una cara i amb el text a l'altre. Acostuma a ser un conte o narraci moral. Aquestes lmines s'insereixen en un teatret plegable de cara al pblic, de manera que el narrador pot anar llegint el conte i el pblic seguir la histria a travs de les imatges. A mesura que es van llegint els textos es van succeint les imatges del conte .


Enllaos externs.

;
Otakuworld Permet descarregar un programa per a visualitzar i crear Kamishabai en format digital.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305439" title="Advecci" nonfiltered="654" processed="653" dbindex="120685">
L'advecci s la variaci d'un escalar en un punt donat, per efecte d'un camp vectorial. Per exemple: el transport d'una substncia contaminant per la corrent d'un riu; en meteorologia, el procs de transport d'una propietat atmosfrica, com ara la calor o la humitat, per efecte del vent; en oceanografia, el transport de certes propietats, com ara la salinitat, pels corrents marins. Tals propietats tenen una distribuci espacial.

L'operador advecci s'expressa com el producte escalar del vector velocitat pel gradient de la propietat:

  

on  sn les components de la velocitat  segons les coordenades .

Tanmateix, es pot substituir la dada z per la dada de pressi suposant la hiptesi hidrosttica :



on

  s el desplaament vertical en coordenades de la pressi;
  s la pressi;
  s la densitat del fluid;
  s l'acceleraci terrestre.
         
Per exemple, l'advecci de temperatura  s'expressar com: 
.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305449" title="World of Warcraft: The Burning Crusade" nonfiltered="655" processed="654" dbindex="120686">


World of Warcraft: The Burning Crusade (World of Warcraft: La Croada Ardent), s la primera expansi del MMORPG World of Warcraft. 

 Novetats i millores .

 S'afegeixen dues noves races: Elfs de sang en l'Horda i Draenei en l'Aliana.
 Augmenta el lmit de nivell a 70.
 Nova professi "joieria", que permet la creacio de pedres tallades i galimaties incrustats.
 Noves armadures com el conjunt d'armadures de grau 6.
 Un nou continent anomenat Terrallende per a jugadors amb nivells compresos entre 58-70 amb zones com la Pennsula del Foc Infernal, Aiguamolls de Zangar, Vall Sombreslluna, etc.
 Una nova ciutat neutral anomenada Shattraht.
 Noves masmorres com El Castell de la Tempesta, Forns de la Sang i Temple Fosc. En aquest ltim els jugadors s'enfrontaran a Illidan El Fariseu.
 Millores en el PvP com una regi de Terrallenll anomenada Nagran en la qual es pot conquerir per a ambdues faccions el poblat de Halaa. ;
 Un nou camp de batalla o battlegrounds anomenat El Ull del Llampec per a jugadors de nivell 61 o superior.
Arenas en les quals es podr lluitar per aconseguir importants premis com armadures i armes.

Altres:

Millores en els grafics un important augment de grafica dona vitalitat al nou mon.
Noves habilitats Entre les quals destaquen: Punxa de gel, el tret ferm, totams d'elements i la sembra de la corrupci entre altres.
Mes talent Augment dels arbres de talents incloenti: el guardia Dolent, el ale de foc, el cop del croat, l'escut curatiu entre molts altres.

 Enllaos externs .
World of Warcraft Europa: The Burning Crusade - Pgina oficial del joc en espaol;
WoW-Lista - Base de dades, misions, localitzacions i informaci sobre personatges i tems;
Enciclopdia wiki sobre el mn de warcraft;
Trastos de Guerra - Comunitat online de jugadors de WoW en espanyol;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305452" title="Cucut" nonfiltered="656" processed="655" dbindex="120687">


El cucut (Cuculus canorus) s un ocell de l'ordre dels cuculiformes.

Morfologia.

 Cos allargassat amb una longitud total d'uns 35 cm.
 Les plomes de la gorja i les de les parts superiors sn d'un color gris blau, les inferiors sn blanquinoses amb ones de color gris fosc, i la cua, llarga, arrodonida, grisenca, tacada de blanc. ;
 Ales punxegudes i llargues.
 Potes grogues.
 No existeix dimorfisme sexual, per, de vegades, s possible d'observar femelles el disseny de les quals s el mateix que el dels mascles, per amb un to vermells.  ;

Subespcies.

 Cuculus canorus bakeri ;
 Cuculus canorus bangsi ;
 Cuculus canorus canorus ;
 Cuculus canorus subtelephonus;

Reproducci.
s caracterstic d'aquesta espcie el parasitisme a qu la femella sotmet els nius d'altres espcies d'ocells, substituint els ous que hi ha als nius pels ous propis. Vers l'abril-juny, la femella cerca uns pares adoptius que siguin de la mateixa espcie que la va criar quan era petita i pon un ou en cadascun dels nius que visita, desprs de retirar-ne un de seu amb l'ajut del bec. Aquesta acci pot repetir-se fins a 12-13 vegades, o sigui que pot pondre 12 o 13 ous en sengles nius de l'espcie corresponent. Amb el manteniment del nombre inicial d'ous, aix com amb el sorprenent mimetisme d'aquests envers els originals, s suficient perqu els pares parasitats confonguin la seua niada. Un cop finalitzada la tasca, els pares se'n van a l'frica tropical a passar l'hivern. Els ous en qesti eclosionaran desprs de 12 dies, abans no ho facin els propis del niu. Aleshores, el petit cucut comenar a llenar daltabaix del niu -fins i tot, de vegades, davant la presncia dels pares- tots i cadascun dels ous o dels altres pollets -en cas que hagin nascut- que l'envolten, de tal manera que, aviat, ser l'nic habitant d'un niu que, rpidament, se li far molt petit. Els pares adoptius, sense adonar-se'n, o si ms no sense que els importi el fet, alimenten amb molta cura la cria de cucut, que molts cops s, al cap de pocs dies desprs de nada, unes quantes vegades ms grossa que ells. A ms a ms, el petit cucut t un bec que interiorment s d'un cridaner color ataronjat, el qual constitueix un reclam visual perfecte a l'atracci del qual la femella adoptiva, sempre sollcita als fillets, no es pot inhibir. Aix, s normal de veure com el cucut jove, que t una mida molt superior al del seu amfitri, rep l'aliment d'uns pares inesgotables que es veuen obligats a pujar-li a l'esquena per poder arribar a la boca tan hipnotitzadora.

Els joves, desprs de 4-5 setmanes d'atencions constants i vers l'agost-setembre, deixen el niu i marxen cap a l'frica tropical, a hivernar, i sense que els seus pares veritables els expliquin el cam que han d'emprendre.

Hbitat.

Es troba en zones arbrades de tot tipus, fins i tot als canyars i a la muntanya mitjana. 

Distribuci geogrfica.

El cucut s ests per Eursia durant l'estiu i a l'frica durant l'hivern. 

s un ocell molt com a l'estiu i es troba arreu del territori dels Pasos Catalans i en una gran diversitat d'ambients, llevat de les zones que no tenen boscos, com ara l'Empord, la Depressi de l'Ebre i rees urbanitzades. Aquesta ampla distribuci s possible grcies a la seua capacitat d'adaptar-se al parasitisme de diversos hostes (en aquest sentit s molt ms verstil que el cucut reial).

Alimentaci.

Menja erugues, insectes, arcnids, cucs, llavors i petits vertebrats. 

Costums.

Als Pasos Catalans s un ocell primaverenc -hi arriba al mar- i estival. T un cant molt caracterstic, que  correspon al reclam nupcial del mascle i que coincideix, ms o menys, amb l'arribada de la primavera.

Acostuma a parasitar els nius de les segents espcies: clit ros, pit-roig, tallareta cuallarga, bitxac com, cargolet, rossinyol, garriga escorxador, tallarol capnegre, etc. 

Confusi amb altres espcies.

Quan vola hom el pot confondre amb l'esparver.

Referncies.



Enllaos externs.

 Estudi de la poblaci de cucuts al Principat de Catalunya. ;
 Conservaci i distribuci geogrfica d'aquesta espcie. ;
 Fotografies i identificaci del cucut. ;
 Vdeos de cucuts en llur hbitat natural. ;
 Fotografies i enregistraments sonors del cant del cucut. ;
 Hbitat i comportament social d'aquest ocell.  i ;
 El cucut a l'Animal Diversity Web. ;
 Vdeos, fotografies i informaci diversa del cucut. ;
 Estudi de la poblaci de cucuts a Dinamarca. ;
 Estudi de la poblaci de cucuts a les Illes Britniques. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie d'ocell. ;
 Llocs d'avistament de cucuts a Portugal. ;
 ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305457" title="Arenas de San Pedro" nonfiltered="657" processed="656" dbindex="120689">


Arenas de San Pedro s un municipi de la provncia d'vila, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. s cap de partit judicial i capital de la comarca de la Vall del Titar, aix com part de les Terres de Talavera

 Demografia .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305459" title="Arvalo" nonfiltered="658" processed="657" dbindex="120690">


Arvalo s un municipi de la provncia d'vila, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305461" title="Fluorur de magnesi" nonfiltered="659" processed="658" dbindex="120691">































El fluorur de magnesi, MgF2, s un compost inic format per la uni de cations magnesi, Mg2+ i anions fluorur, F-. Es presenta en forma de cristalls blancs. A la naturalesa es troba formant el mineral sellata. Cristallitza en el sistema tetragonal (rtil) i s birrefringent (ndex de refracci a 500 nm:  no = 1,37397, ne = 1,3916).

L'obtenci del fluorur de magnesi es realitza a partir del clorur de magnesi per tractament amb cid fluorhdric:

 MgCl2 + 2 HF   MgF2 + 2 HCl;

 Aplicacions .

 ptica .

El fluorur de magnesi s transparent en un ample interval de longituds d'ona, des de 0,120  m (ultraviolat) fins a 8,0  m (infraroig), passant pel visible. Per aix s'empra en la fabricaci de prismes i lents per a instruments ptics. El MgF2 monocristall s'empra entre 0,13 i 7  m en la fabricaci de lsers i en aplicacions espacials (intruments de satllits,...). El MgF2 policristall s'empra entre 1,5 i 7  m en la fabricaci de caps de mssils. Petites capes de MgF2 es despositen tamb damunt superfcies transparents d'elements ptics (lents,...) com a part dels sistemes antireflectants, la qual cosa permet augmentar el contrast i la definici de les imatges obtingudes amb els telescopis, prismtics, microscopis, etc.

 Indstria .

Tamb s'utilitza en l'electrlisi de l'alumini, en la fabricaci de cermiques, en la fabricaci de circuits integrats d'electrnica, etc.

 Referncies .



Bibliografia.
  
 LIDE D.R. (Ed.) Handbook of Chemistry and Physics. CRC Press. 77th Ed. (1996-1997) New York;
 PANREAC http://www.panreac.com/new/esp/catalogo/fichastec/142360ES.HTM;
 SCIENCELAB http://www.sciencelab.com/xMSDS-Magnesium_fluoride-9924548;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305462" title="El Barco de vila" nonfiltered="660" processed="659" dbindex="120692">


El Barco de vila s un municipi de la provncia d'vila, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305465" title="Frstenberg" nonfiltered="661" processed="660" dbindex="120693">
El comtat de Frstenberg fou una jurisdicci feudal d'Alemanya sorgida al 1236 i originada llegendriament al comenament del segle IX, amb un comte anomenat Unroch, suposat parent de Carlemany, que governava desprs del 800 a Urach. Els comtes d'Urach (en concret Egin IV) van heretar els dominis dels ducs Zahringen als districte de Baar a la Selva Negra el 1218 i Egin IV hi va construir el castell de Frstenberg.

Egin I vers  1100;
Egin II  vers 1136-?
Egin III vers > 1150;
Egin IV  el Barbut vers 1218;
Egin V 1230-1236;

Egin V va morir el 1236 i va deixar diversos fills, un dels quals Enric (+1284) va fundar la lnia de Frstenberg,  i un altre, Conrad, la lnia de Friburg (Friburg de Brisgvia). Dels altres, Egin V, Rudolf, i Berthold va continuar la lnia d'Urach; Egin V va morir el 1236 i el va succeir el seu fill Berthold III. Aquesta lnia es va extingir el 1260 passant a la lnia de Friburg. Aquesta darrera es va dividir el 1387 en Friburg i Brisgau; la darrera va passar a Baden el 1404; la primera a Baden-Saufenberg el 1457  i finalment a ustria el 1503.

La branca de Frstenberg es va dividir a la mort d'Enric entre el seu fill Frederic I (Frstenberg branca jove), i un altre fill, Egin III, que va rebre Dillingen. La lnia Dillingen es va extingir amb Joan IV el 1386.

 1250 Fstenberg;
 1408 Frstenberg-Frstenberg;
 1441 Frstenberg-Baar;
 1559 Frstenberg-Blomberg ;
 1599 Frstenberg-Kinzigthaler (Frstenberg-Blomberg);
 1614 Frstenberg-Motzkirch, extingida 1744 (a Frstenberg-Frstenberg);
 1614 Frstenberg-Stuhlingen, ;
 1704 Frstenberg-Frstenberg;
 1762 Frstenberg-Frstenberg, extingida el 1804 (a Purglitz);
 1762 Frstenberg-Purglitz, prnceps de Frstenberg el 1804, sobirania mediatitzada el 1806;
 1704 Frstenberg-Weitra;
 1599 Frstenberg-Mohringen, extingida 1641 (a Motzkirch i Stuhlingen);
 1559 Frstenberg-Heiligenberg;
 1617 Frstenberg-Heiligenberg, extingida el 1716 (a Motzkirch);
 1617 Frstenberg-Donauchingen, extingida el 1698 (a Motzkirch i Stuhlingen);
 1441 Frstenberg-Geisingen, extingida el 1483 (passa a Baar);
 1408 Frstenberg-Wolfach, extingida el 1490  (passa a Baar);

La linea Baar es va extingir amb Frederic III, la dona del qual, Anna, era l'hereva del darrer comte de Wardenberg, i va aportar el territori de Heiligenberg amb ttol comtal, i les senyories de Jungnau i Trochtelfingen el 1534.

La branca de Heiligenberg va rebre el ttol de prnceps de l'Imperi el 1664, per es va extingir el 1719 i la dignitat de prncep va passar a Motzkirch i a la branca de Stuhlingen que s'havia dividit el 1704 en Frstenberg-Frstenberg (el comte fou creat prncep de l'Imperi el 10 de desembre de 1716) i Frstenberg-Weitra.

El 1744 la lnia Motzkirch es va extingir i l'herncia es va dividir entre les dos branques: la sobirana de Frstenberg-Frstenberg (amb ttol comtal i prnceps de l'Imperi), i la no sobirana, landgraves de Frstenberg-Weitra.

El 1762 la lnia sobirana es va dividir en dos branques, la dels comtes de Frstenberg-Frstenberg i la del comtes de Frstenberg-Prglitz. La primera es va extingir el 1804 i va passar a la segona, que fou mediatitzada el 1806 i els seus territoris inclosos a Baviera i Wuttemberg.

Els dominis del comtat de Frstenberg incloen el comtat d'Heiligenberg (al nord del Llac Constana), els landgraviats d'Stihlingen i Baar, i les senyories de Jungnau, Trochtelfingen, Hausen i Moskirch o Motzkirch, amb territori discontinu.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305466" title="World of Warcraft: Wrath of the Lich King" nonfiltered="662" processed="661" dbindex="120694">
World of Warcraft: Wrath of the Lich King Ser la segona expansi de World of Warcraft, seguida de The Burning Crusade.

La data de llanament d'aquesta expansi s el 13 de Novembre del 2008.

 Novetats i millores .

El nivell mxim ha estat augmentat a 80.
Les professions es poden entrenar fins a 450 d'habilitat.
El nou continent de Rasganorte (conegut como Northrend en la saga Warcraft), amb 10 zones noves.
Noves masmorres, incloent la Fortalessa de Utgarde, i la estncia on es podr lluitar contra el rei Lich.
La nova classe heroi, Caballer de la Mort.
La nova professi de Escriptor.
Noves opcions de personalitzaci per a personatges, incloent noves danses i nous estils de pentinat (tamb funcionar amb persontges ja existents).
Nous edificis destructibles.
Guerra d'assetjament i armes d'asedi.
Aument de les arenes: Clavagueres de Dalaran i Arena d'Orcrimmar.
Aument de la capacitat de talents i habilitats.

 Les noves Zones de Northrend (Rasganorte).

Fredarra: On trobarem a Malygos, en el seu cau Nexe.

Bosc Canocristalina: El Bosque de cristal, convertit aix en la batalla dels dracs blaus i negres per un dels dracs blaus en una exagerada explosi d'energia.

Turons Bruns (Colinas Pardas) (74-76): En aquesta zona es troba: Brumaw territori dels Furbolgs, Castell de Draktharon, El bastio dels Trolls de gel, ara en runes, i Thor Modan, construt pels nans dForjs.

Cridoria del nort (Fiordo Aquilonal) (68-72): On es refugiaren els supervivents de l'expedici que van fer Arthas per matar a Malganis en Warcraft III Reign of Chaos.

Glacera Coronagel (77-80): Aqu trobarem a Arthas lligat a l'esperit de Ner'Zhul el Rey Lich en el seu tro de gel, en el cim alt de la torre Coronagel.

Vall de Sholazar (75-78): Poc es coneix encara d'aquesta zona. El ms rellevant s que quasi no hi ha neu o gel en ella.

Les tundres boreals (Tundra Boreal) (68-72): s la zona ms occidental. En ella ens trobarem la nova raa d'ssers, els Incikarr (Colmillarr), que es trobaran en la seva capital Kaskala, per tamb hi haur Drakkari Trolls, Dracs Blaus, No-Morts i Nagues. Ens trobarem amb una antiga ciutat dels Nerubian: Riplash que restar en runes.

Dragoboira (Cementerio de Dragones) (71-75): s el lloc on els dracs es reuneixen quan els arriba el moment de morir. En ella es pot trobar els segents llocs: El Cementir, Wyrmrest Temple on descansen los dracs, construit pels titans, l'entrada al regne de Azjol-Nerub (per als nivells 74-78) i el llac Conquesta del ivern, on els tauren tenen el campament de Icemist Village;

Els pics del tro (77-80): L'pica batalla de Sargeras i Aegwynn' va tenir lloc a Freganort fa uns 800 anys. Segons el joc de rol de Warcraft, es aqu on els titans tenen el seu tercer campament en una regi d'aquesta zona anomenada Terres del misteri d'Ulduar, aix que ens trobarem amb la base anomenada Ulduar, al nord-est de Freganort.

Zul'Drak (73-76): On viuen els canbals Trols de gel, la capital dels quals s Gundrak.

 Nova Capital Neutral .

De la mateixa manera que existeix Metropoli de Shattrath en Corada Ardent, ens trobarem amb la ciutat de Dalaran en Freganort. Anteriorment situada en Alterac.

Situada flotant en el bosc Canocristalina intenta presuadir els dracs d'usar la magia per perturbar l'ordre basic. S'hi incloeix una masmorra situada en el clavagueram.

Tambe hi ha una arena de caracter arquitectonic basat en unes clavagueres.

 Nova Professi: Escritor .

La professi dEscritorpermetr millorar les habilitats i magies dels companys i d'un mateix. La idea s afegir molt ms contingut i combinacions que les que s'ofereixen amb els talents normals. Cada habilitat podr ser millorada, per exemple per a que es recarregui en menys temps o per a que arribi ms lluny l'efecte.

Aquesta habilitat s'usa mitjancant el tint de plantes, per el qual requerira ser botanic. S'utilitza pel sistema de segells, sen poden tenir 6 (3 menors,3 majors)

 Enllaos externs .

World of Warcraft Europa: Wrath of the Lich King - Pgina oficial del joc en espanyol.;
WoW-Lista - Base de dades, missions, localizacions i informaci sobre personatges i tems.;
Enciclopdia wiki sobre el mn de Warcraft.;
Trastos de Guerra - Comunitat online de jugadors de WoW en espanyol.;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305478" title="Sydney Pollack" nonfiltered="663" processed="662" dbindex="120695">

 Sydney Pollack  (Lafayette, 1934 - Los Angeles, 2008) fou un actor, director i productor de cinema estatunidenc. Va obtenir dues vegades l'Oscar. 

Biografia.
Va nixer a Lafayette, Indiana, d'on es va traslladar a Nova York per prosseguir la seva carrera teatral. De 1954 a 1960 va estudiar i va ensenyar interpretaci i va intervenir en diversos muntatges de Broadway. De 1960 a 1965 va dirigir ms de 80 espectacles de televisi i va guanyar diversos premis Emmy.

Desprs d'un irregular comenament com a director de cinema, va ser nomenat a l'Oscar el 1969 per They Shoot Horses, Don't They?, tamb premiada en els festivals de Cannes, Brusselles, i Belgrad. Va realitzar diverses pellcules protagonitzades per Robert Redford, entre elles Jeremiah Johnson (1972), amb la qual va obtenir un gran xit de crtica que es repetiria al film Tal com rem (1973).
En la dcada de 1980 va destacar amb Sense malcia (1981), amb Paul Newman, i Tootsie (1982), amb Dustin Hoffman, pellcula que va obtenir 10 nominacions a l'Oscar. El 1985 va guanyar aquest guard per la direcci de Out of Africa, protagonitzada per Robert Redford i Meryl Streep. Altres pellcules de la seva filmografia sn Yakuza (1974), The Electric Horseman (1979), The Firm (1993) i Capricis del dest (1999). Com a actor ha intervingut en un gran nombre de produccions, com la prpia Tootsie, Marits i mullers (1992, de Woody Allen) o Eyes wide shut (1999, de Stanley Kubrick).

Pollack va morir la matinada del 26 de maig de 2008 a la ciutat estatunidenca de Los Angeles a causa d'un cncer a l'edat de 73 anys.

Filmografia.
 Com a director .
 1961 : The Defenders (TV);
 1961 : Ben Casey (TV) ;
 1962 : Suspicion (TV) ;
 1963 : The Fugitive (TV) (un episodi);
 1963 : Bob Hope Presents the Chrysler Theatre (TV) (tres episodis);
 1963 : Kraft Suspense Theatre  (TV) (dos episodis);
 1965 : The Slender Thread;
 1966 : Propietat condemnada ;
 1968 : Els caadors de cabelleres (The Scalphunters);
 1968 : The Swimmer (This property is condemned);
 1969 : La fortalesa (Castle Keep);
 1969 : They Shoot Horses, Don't They? ;
 1972 : Jeremiah Johnson;
 1973 : Tal com rem (The Way We Were);
 1975 : Yakuza  (The Yakuza);
 1975 : Els tres dies del Cndor (Three Days of the Condor);
 1977 : Bobby Deerfield;
 1979 : The Electric Horseman ;
 1981 : Sense malcia (Absence of Malice);
 1982 : Tootsie;
 1985 : Out of Africa;
 1990 : Havana;
 1993 : The Firm ;
 1995 : Sabrina;
 1999 : Capricis del dest (Random Hearts);
 2005 : The Interpreter ;
 2005 : Sketches of Frank Gehry ;

 Com actor .

 1962 : War Hunt de Denis Sanders;
 1982 : Tootsie de Sydney Pollack;
 1992 : The Player de Robert Altman;
 1992 : Marits i mullers (Husbands and Wives) de Woody Allen;
 1999 : Eyes Wide Shut de Stanley Kubrick;
 1999 : Random Hearts de Sydney Pollack;
 2005 : The Interpreter de Sydney Pollack;
 2006 : Fauteuils d'orchestre de Danile Thompson;
 2007 : Michael Clayton de Tony Gilroy;

 Com a productor .
 1999 : The Talented Mr. Ripley de Anthony Minghella;
 2006 : Breaking and entering de Anthony Minghella;

Premis.
Premis Oscar.


 Premi Globus d Or  .


 Festival Internacional de Cinema de Berln.


 Festival Internacional de Cinema de Cannes  .


 David di Donatello  .


Referncies.


Enllaos externs.
;
Existentiality of Pollack ;
Sydney Pollack News;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305488" title="Messier 107" nonfiltered="664" processed="663" dbindex="120696">

Messier 107 (M107 o NGC6171) s un cmul globular situat a la constellaci del Serpentari. Va ser descobert per Pierre Mchain a l'abril de 1782, per no va ser incls al catleg Messier publicat a l'poca, de la mateixa manera que M105 i M106 es tracta d'objectes anomenats addicionals. Helen Sawyer Hogg va introduir-lo en la nova edici del catleg en 1947 desprs de trobar una descripci de Mchain sobre l'objecte. Va ser descobert independentment per William Herschel al 1789 i va ser el primer en resoldre-hi estrelles. 

M107 s proper al disc galctic i es troba a una distncia de 20.900 anys llum de la Via Lctia. T una extensi de 60 anys llum i una metallicitat intermdia, s a dir, abundncia d'elements ms pesants que l'heli. El cmul s'acosta a la Terra a una velocitat de 147 km/s. S'hi han trobat 25 estrelles variables.

Enllaos externs. 
SEDS ;
Dades astronmiques SIMBAD ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305494" title="Gakhar" nonfiltered="665" processed="664" dbindex="120697">
Els gakhars (tamb gakkhar, ghakhar o ghakkar) s una tnia del Pakistan que viu especialment al districte de Rawalpindi. Sn uns 50.000. Hi ha un clan hind amb aquest nom que viu a l'ndia i que abans havia viscut amb la resta del poble que va romandre al Pakistan a la partici de 1947.

Van arribar a la zona amb Mahmud de Gazni i encara no eren musulmans (foren convertits en temps de Muhammad de Ghor), per no apareixen realment a la histria fins al temps de Baber, quan el cap gakhar i governador de la zona, Hati Khan, va defensar la regi que tenia la capital a Paralah. Hati va poder escapar per una porta mentre l'exrcit mogol entrava per l'altra per fou finalment enverinat vers el 1526 pel seu cos Solt Sarang que es va sotmetre a Baber i li va reconixer el domini del pas de Potwar. El 1553 Adam Khan va entregar al rebel prncep Kamran a Humayun, per desprs Akbar el va deposar i va donar el tron al seu nebot Kamal Khan. La dinastia es va mantenir en endavant com a destacats sobirans locals dominant del Chenab a l'Indus.

El 1765 Sardar Gujar Singh Bhangi va aprofitar la parlisi del govern mogol per avanar des de Lahore i atacar a Mukarrab Khan, que fou derrotat fora de les muralles de Gujarat. Mukarrab es va retirar a travs del Jhelum per el 1769 fou assassinat pels seus propis homes; Himmat khan va pujar al poder per el 1770 va ser derrotat per Sardar que tamb va derrotar a altres cops que si oposaven, i els sikhs van dominar el pas.

 Llista de sobirans dels gakhars .
Hati Khan ?-1526;
Sultan Sarang vers 1526-1552;
Sultan Adam Khan 1552-?
Kamal Khan ?
Lashkar Khan ?
Sayd Khan ?-1682;
Allah Kuli Khan 1682-1705;
Mukarrab Khan 1705-;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305495" title="Mino da Fiesole" nonfiltered="666" processed="665" dbindex="120698">

Mino da Fiesole, tamb conegut com Mino di Giovanni (Poppi, c. 1429   11 de juliol de 1484) va ser un escultor itali del Renaixement. Va destacar especialmemt pels seus bustos. La seua obra rep la influncia del seu mestre, Desiderio da Settignano, i d'Antonio Rossellino, i es caracteritza pel seu vists i angular tractament dels drapejats, per l'acabat i finor dels detalls i per la seua espiritualitat i l'expressi d'una sincera devoci. A diferncia de la major part dels escultors florentins de la seua generaci, Mino va fer dues llargues estades a Roma: de 1459 a 1464 i de 1473/1474 a 1480.

Va ser amic i company de Desiderio da Settignano i de Matteo Civitali; tots tres d'aproximadament la mateixa edat.

Entre les primeres obres de Mino, les millors es troben a la catedral de Fiesole: el retaule i el sepulcre del bisbe Salutati, fets abans de 1466.

Les seues comandes ms complicades i rdues, que palesen la seua personalitat artstica i intellectual, sn un retaule i una tomba per a l'esglsia del monestir benedict de Florncia, conegut com la Badia (Aquestes obres han estat reinstallades en l'esglsia reconstruda). El primer, acabat al voltant de 1468 era essencialment una comanda per al jurista florent Bernardo Giugni. La segona, directament encarregada pels frares i acabada l'any 1481, honora la memria del seu fundador, el comte Hug de Toscana, que va viure al segle X. Aquests monuments murals van posar en joc la mestria de Mino: els retrats en baix relleu estan treballats a l'interior d'edicles decorats amb originals motllures. Els historiadors de l'art han revelat la gran diversitat de fonts histriques i contempornies en les quals va inspirar-se Mino per fer aquestes tombes, que el distingeixen dels altres escultors florentins contemporanis.

El plpit de la Catedral de Prato, en l'elaboraci del qual va treballar amb Antonio Rossellino i que van finalitzar l'any 1473, est delicadament esculpit amb baix relleus de gran minuciositat, tot i ser de feble dibuix. 

L'any 1473 va traslladar-se a Roma, on aparentment va viure 6 anys. s dubts que tots els monuments que se li han atribut a aquesta ciutat siguen de la seua m; no hi ha discussi pel que fa al sepulcre del florent Francesco Tornabuoni a l'esglsia de Santa Maria sopra Minerva, les restes del monument al papa Pau II a la cripta de la Baslica de Sant Pere i el bell i petit tabernacle de marbre per als olis sagrats de Santa Maria in Trastevere, que porten la inscripci Opus Mini. 

Hi ha tamb pocs dubtes que Mino siga l'autor de diversos monuments conservats a Santa Maria del Popolo, especialment el del bisbe Gomiel i el de l'arquebisbe Rocca (1482), aix com els retaules de marbre donats pel papa Alexandre VI. Alguns bustos i retrats de perfil en baix relleu fets per Mino es conserven al Bargello, a Florncia; es mostren plens de vida i d'expressi, malgrat no posser l'extrem realisme de Verrocchio i d'altres escultors de l'poca.

Entre altres de les seues obres cal esmentar:
Un bust de Piero de Medici (1453);
Un bust de Niccol Strozzi (1454);
Un bust d'Astorgi II Manfredi (1455);
El dosser sobre l'altar de Santa Maria Maggiore, a Roma;
Un bust de Dietisalvi Neroni, conseller de Piero de Mdici (1464);
Allegories de la Caritat i la Fe, probablement dissenyades per a un sepulcre mural (1475/1480);

La biografia de Mino que Giorgio Vasari inclou a la seua obra Le Vite de' pi eccellenti pittori, scultori, e architettori el menysprea com un mer seguidor de Desiderio da Settignano, el seu mestre.

Referncies.
;


Enllaos externs.

E. Shelley Zuraw, 1998. "The public commemorative monument: Mino da Fiesole's Tombs in the Florentine Badia" from  The Art Bulletin (September 1998);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305497" title="Setge de Bilbao (1835)" nonfiltered="667" processed="666" dbindex="120699">



El Setge de Bilbao de 1835 fou una de les batalles de la primera guerra carlina.

Antecedents.
La derrota isabellines a la batalla d'Artaza van deixar tot el nord d'Espanya en mans carlines, de manera que Jernimo Valds s'acontentava amb crear una lnia de contenci a l'Ebre mantenint algunes poblacions de la costa.

Els bndol carl, liderat per Carles Maria Isidre de Borb considerava essencial ocupar una ciutat important per incrementar seu el prestigi internacional, afeblir la moral de l'enemic i augmentar la prpia, cosa que va decidir a l'estat major reunit a Durango a assetjar Bilbao, amb la desconfiana de Toms de Zumalacrregui qui considerava aquesta operaci un excessiu esfor material i de temps. Zumalacrregui pretenia ocupar Vitria, ms accessible i de cam de Castella sent la ruta de refor dels liberals, i posteriorment avanar sobre Madrid amb 30.000 soldats. 

El setge.
Zumalacrregui va ober les ordres i va iniciae les operacions militars el 10 de juny de 1835 encerclant la ciutat i prenent poblacions properes com Abando, Banderas i Deusto sense oposici. Desprs de pendre les zones altes que volten la ciutat, es van tancar les sortides i va comenar el setge el 13 de juny desprs de la negativa de la ciutat a la rendici. 

Als dos dies, d'iniciat el setge, des d'un post d'observaci carlina, en una inspecci de rutina, Zumalacrregui va rebre un tret que li va causar la mort dies ms tard. Mort Zumalacrregui, Espartero i Luis Fernndez de Crdova, amb altres oficials van decidir el 30 anar en auxili de la ciutat, aixecant el setge sense enfrontaments importants l 1 de juliol. 

Conseqncies.
La retirada de Bilbao va ser un fracs militar i poltic, que va comportar la prdua del suport exterior i l orgen de tensions internes.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305499" title="Messier 108" nonfiltered="668" processed="667" dbindex="120700">

Messier 108 (M108 o NGC 3556) s una galxia espiral situada a la constellaci de l'ssa Major. Va ser descoberta per Pierre Mchain el 19 de febrer de 1781, posteriorment va ser observada per Charles Messier el 24 de mar del mateix any, per no va ser inclosa al seu catleg en la seva poca. Va ser descoberta independentment per William Herschel al 1789. Va ser afegida finalment al catleg Messier per Owen Gingerich al 1953.

M108 est classificada com de tipus  Sc a la  seqncia de Hubble. Des de la Terra aquesta galxia es mostra de costat, i presenta per tant una forma fina i molt allargada (8x1 minuts d'arc),  sembla no tenir ni bulb ni nucli; s per la seva forma que Scott D. Davis va suggerir el nom de galxia planxa de surf (surfboard galaxy en angls). Est situada a uns  45 milions d'anys llum del sistema solar, del qual s'allunya a una velocitat de 772 km/s.

Enllaos externs. 
SEDS ;
Dades astronmiques SIMBAD ;
Noms comuns dels objectes de Messier ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305502" title="Cuculiforme" nonfiltered="669" processed="668" dbindex="120701">

L'ordre d'ocells cuculiformes practiquen un parasitisme reproductor, fet que no s'observa pas en cap altra classe d'ocells europeus.

Morfologia.

 Fan entre 35 i 65 cm de llargria. ;
 Tenen sempre quatre dits, que poden sser disposats dos cap endavant i dos cap endarrere. Tots quatre dits, per, sn provets d'ungles llargues i fortes.
 La cua s mitjanament llarga i formada per deu rectrius.

Costums.

s un ordre cosmopolita, de costums arborcoles, i alguns gneres parasiten els nius d'altres ocells (la femella s'encarrega de pondre els ous en els nius d'altres ocells, perqu aquests els covin, sense que s'adonin que no sn seus).  

Fan un crit que sembla ems per un sser hum, de tan ntid com se sent.

Taxonomia.

Comprn dos subordres: un agrupa els cucuts (famlia Cuculidae) i l'altre els musfags (famlia Musophagidae).  

Referncies.



Enllaos externs.

 Llistat amb els 34 gneres i 142 espcies d'aquest ordre d'ocells. ;
 Taxonomia d'aquest ordre d'ocells. ;
 Fotografies i distribuci geogrfica d'aquests ocells. ;
 L'ordre dels cuculiformes a l'IUCN. ;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305504" title="Gassnides" nonfiltered="670" processed="669" dbindex="120702">
Els gassnides (ghassnides) (        ) foren un grup rab cristi monofisita qui va fundar i dirigir un regne pre-islmic rab al territori que avui s Jordnia.

Foren vassalls de l'Imperi Bizant mentre un regne rab rival, els lkhmides, dominaven al sud d'Iraq. Els gassnides eren una branca de la tribu Azd o Banu Azd del grup tribal qahtanita (originaris del Iemen) que van emigrar al final del segle III a causa de la destrucci de la presa de Marib; de fet no eren un grup allat sin una confederaci de subtribus.

Al perode de mxima extensi van dominar des del sud de Sria fins a Yathrib, la moderna Medina. Al-Harith V ben Jabalah el 555 ca atacar als lkhmides i els va derrotar a la batalla d'Halima, prop d'Hira.

La seva capital fou a Jabaliya al Golan. Van defensar el territori dels atacs beduins i perses, van construir edificis pblics i van protegir les arts, especialment la poesia, en la que els poetes Nabighah al-Dhubyani i Hassan ben Thabit van viure a la cort.

La hostilitat bizantina contra el monofisisme va tenir els seus efectes. A la batalla de Iarmuk, el 636, dotze mil gassnides que no havien rebut la paga feia temps, es van passar als musulmans. El regne va desaparixer poc desprs de la batalla (638).

El nom Gassan (Ghassan o Ghasan) s utilitzat pels rabs i vol dir "fora"

Reis gassnides.

 Jafnah I ben Amr  220-265;
 Amr I ben Jafnah   265-270;
 Thalabah ben Amr  270-287;
 Al-Harith I ben Thalabah  287-307;
 Jabalah I ben al-Harith I 307-317;
 Al-Harith II ben Jabalah "ben Maria"  317-327;
 Al-Mundhir I el Vell ben al-Harith II 327-330.
 Al-Aiham ben al-Harith II  327-330;
 Al-Mundhir II el Jove ben al-Harith II  327-340;
 Al-Numan I ben al-Harith II  327-342;
 Amr II ben al-Harith II  330-356;
 Jabalah II ben al-Harith II  327-361;
 Jafnah II ben al-Mundhir I 361-391 ;
 Al-Numan II ben al-Mundhir I  361-362;
 Al-Numan III ben Amr ben al-Mundhir I  391-418;
 Jabalah III ben al-Numan  418-434 ;
 Al-Numan IV ben al-Aiham 434-455;
 Al-Harith III ben al-Aiham  434-456;
 Al-Numan V ben al-Harith  434-453;
 Al-Mundhir II ben al-Numan  453-472;
 Amr III ben al-Numan  453-486;
 Hijr ben al-Numan  453-465;
 Al-Harith IV ben Hijr 486-512;
 Jabalah IV ben al-Harith 512-529;
 Al-Harith V ben Jabalah anomenat al-a'aradsh (el llisiat) 529-569 (conegut com Aretes);
 Al-Mundhir III ben al-Harith  569-581;
 Abu Kirab al-Numan ben al-Harith 570-582;
 Al-Numan VI ben al-Mundhir 582-583;
 Al-Harith VI ben al-Harith 583;
 Al-Numan VII ben al-Harith Abu Kirab 583- ?
 Al-Aiham ben Jabalah  ? -614;
 Al-Mundhir IV ben Jabalah 614- ?
 Sharahil ben Jabalah ? -618;
 Amr IV ben Jabalah 618-628;
 Jabalah V ben al-Harith 628-632;
 Jabalah VI ben al-Aiham 632-638;

Enllaos externs .
   Histria dels gassnides;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305505" title="Velimir Zajec" nonfiltered="671" processed="670" dbindex="120703">

Velimir Zajec (Zagreb, 12 de febrer, 1956) fou un futbolista i entrenador de futbol croat.

La seva trajectria transcorregu en dos clubs, el Dinamo Zagreb on arrib el 1974 a l'edat de 18 anys i on en romangu 10, guanyant dues copes iugoslaves i una lliga, i al Panathinaikos FC, on jug uns 100 partits de forma brillant. Fou internacional amb Iugoslvia 40 cops, disputant la Copa del Mn de 1982.

Un cop retirat exerc de Director de Futbol del Dinamo Zagreb (1989-1991), entrenador del futbol base, del primer equip i Director de Futbol a Panathinaikos i entrenador al Dinamo. El 2004 es trasllad a Anglaterra on treball pel Portsmouth FC com a director executiu i entrenador  fins l'any 2005. 
 Referncies .


 Enllaos externs .
Trajectria;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305509" title="One ok rock" nonfiltered="672" processed="671" dbindex="120704">
ONE OK ROCK.
 
Aquest es el nom d'un grup de J-rock de cinc integrants firmat sota el segell AMUSE, que est tenint una recent fama.

Membres del grup.

Taka: Vocal

 Grups anteriors: NewS (Johnny's Entertaintment);
 Data de naixement: 17.04.1988;
 Ciutat: Tokyo;
 Informaci extra: Va tenir problemes amb el seu pare aix que, quan els seus pares es vren separar, va adoptar el cognom de la seva mare.

Toru: Vocal i Guitarra

 Grups anteriors: HEADS;
 Data de naixement: 07.12.1988;
 Ciutat: Osaka;
 Informaci extra: A ms a ms d'escriure alguna que altra can per al grup, tamb ho fa per al grup SNAILRAMP. ;

Alex: Guitarra
 Data de naixement: 18.03.1988;
 Ciutat: San Francisco;
 Informaci extra: Ha fet de model fotogrfic;
 
Ryota: Baix
 Grups anteriors: HEADS;
 Data de naixement: 04.09.1989;
 Ciutat: Osaka;

Tomoya: Bateria
 Data de naixement: 27.06.1987;
 Ciutat: Hyogo;
 Informaci extra: T un gat com a mascota y es qui escriu ms entrades al blog.

Informaci.

A l'estiu del 2005, Toru va comenar a formar el grup amb els seus amics d'Institut l'Alex i en Ryota. Van comenar a elegir el seu paper en el grup i al cap de poc en TAKA, l antic integrant de NEWS, es va unir. Els quatre nois  van centrar les seves vides artstiques al voltant de l rea de Tokio. 

El 2006, independentment, llanaven 2 mini lbums. Igual que  les seves vendes d lbums, la seva participaci en festivals aquell estiu va ser reconeguda a les rodalies de Tokio, i van comenar a vendre les seves gravacions a botigues estrangeres. En els seu segent concert al setembre, van recollir molts fans i el desembre van llanar un segon mini-lbum. Ms de 500 persones van assistir en el seu primer oneman en el Shinjuku LOFT, aix va ser una excellent notcia per al grup ja que no s'havien donat a conixer durant gaire temps. El mar de 2007 Tomoya oficialment s incorporava al grup, que per primera vegada faria el seu debut amb un bateria. El 25 d abril treien el seu primer single Naihi Shinsho.

Aquest single es va sentir des de diferents emissores de rdio per tota la naci, la qual cosa els va donar ms fans i tamb un acord d'enregistrament amb la companyia major AMUSE. El seu segon single "Yume Yume" va ser llanat el 25 de juliol. En el 2007, tamb tindrien una gira nacional que comenaria a l'agost.

El grup proposava el nom ONE O'CLOCK perqu l'nic moment en que poda practicar en conjunt, era a la una en punt; aix i tot van optar per ONE OK ROCK. Encara aquest canvi, la pronunciaci japonesa d'ONE OK ROCK s wanokurokku que sona com l'Una en punt. 

Discografia.
 

 Albums;
 Zeitakubyou (       ; Luxury Criticism) 

 BEAM OF LIGHT 

         (Kanjou Effect)

 Mini-Albums;

 ONE OK ROCK 

 Keep it real 

 Singles;
 Naihi Shinsho (    ; Letter to My Secret Bottom Layer of Skin) 

 Yume Yume (  -    -; Dream Dream) 

 Etcetera (     ) #29 

 DVDs;
 Yo no Naka Shredder (         ; Society Shredder) 

Enllaos externs.
 Blog oficial;
 Web oficial;
 Blog dedicat a ONE OK ROCK (i Anna Tsuchiya) (castell);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305510" title="Bernard Vukas" nonfiltered="673" processed="672" dbindex="120705">






 
Bernard Vukas  (Zagreb, 1 de maig del 1927   Zagreb, 4 d'abril, 1983) fou un futbolista croat.

Trajectria.
El seu principal equip fou l'Hajduk Split on jug un total de deu temporades entre 1947 i 1957 (615 partits i 300 gols). Posteriorment jug 5 anys a Bolonya i quatre ms a diversos clubs austracs. Amb la selecci iugoslava disput 59 partits entre 1948 i 1957, en els que marc 22 gols. Guany dues medalles d'argent als Jocs Olmpics de 1948 i 1952 i prengu part als Mundials de Brasil 1950 i Sussa 1954.

 Palmars .
 Lliga iugoslava de futbol (3): 1950, 1952, 1955;
 Medalla d'argent als Jocs Olmpics (2): 1948, 1952;
 Mxim golejador iugoslau la temporada 1954/55 amb 20 gols;
 Escollit millor jugador croat de tots els temps l'any 2000;

 Referncies .
Nogometni leksikon (2004, en croat);

 Enllaos externs .
Bernard Vukas;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305511" title="Anna Miranda i Torres" nonfiltered="674" processed="673" dbindex="120706">
Anna Miranda i Torres (Lleida, Segri, 1961) s una metgessa i poltica catalana. Llicenciada en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona i agent de la propietat immobiliria pel Ministeri de Foment. Metgessa inspectora per oposici (1987), ha exercit diverses funcions directives a l'Institut Catal de la Salut (ICS) i al Servei Catal de la Salut (1992-1999) a Lleida. s vocal de la Junta del Cercle d'Economia de Lleida, membre del Collegi Oficial de Metges de Lleida i, des del 2003, presidenta del Comit Executiu Nacional de la Uni de Dones.

Afiliada a Uni Democrtica de Catalunya (UDC) des del 1991, s membre del Comit Executiu Local d UDC a Lleida del 1992 en, n ha estat tamb vicepresidenta (1992-1994), presidenta (1994-1999), vicepresidenta de la Comissi Sectorial de Sanitat d UDC de Lleida (1994-1999), membre del Comit Executiu Intercomarcal d UDC de les Terres de Lleida des del 1994, n s Secretria General des del 2002. Presidenta del Comit Executiu Comarcal d UDC del Segri (1999-2002) i consellera nacional d UDC (des del 1994).

Consellera general de la Uni de Regidors (2001-2003), vicepresidenta segona de la mesa del Consell Nacional de la federaci de Convergncia i Uni (CiU) des del 2002. Va ser suplent per UDC a la Cambra del Senat d'Espanya a les eleccions generals espanyoles de 1993. Ha estat delegada territorial del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya a Lleida (1999-2002), regidora per Convergncia i Uni (CiU) de l'Ajuntament de Lleida (1999-2003) i sotsdirectora general per Afers Laborals i d Ocupaci de la Delegaci Territorial de Govern de la Generalitat de Catalunya a Lleida durant l any 2003. Diputada al Parlament entre 2003 i 2006, quan fou Secretria Primera de la Mesa del Parlament, ho continua sent en l'actual legislatura (2006-2011).

 Enllaos externs .
 Anna Miranda al web del Parlament de Catalunya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305512" title="Ivica urjak" nonfiltered="675" processed="674" dbindex="120707">

Ivan urjak, ms conegut com Ivica urjak, (23 de mar de 1953) fou un futbolista croat.

Comen a jugar com a defensa esquerre, per rpidament esdevingu un digne representant del futbol total podent jugar en qualsevol posici. Defens els colors del Hajduk Split durant 11 temporades. Posteriorment jug a Frana, Itlia i Espanya al Paris SG, Udinese i Saragossa.

Jug 54 partits amb la selecci iugoslava on substitu el llegendari Dragan Daji . Disput els Mundials d'Alemanya 1974 i Espanya 1982.

 Palmars .
 Lliga iugoslava de futbol: 1974, 1975, 1979;
 Copa iugoslava de futbol: 1972, 1973, 1974, 1976, 1977 ;
 Copa francesa de futbol: 1982;

 Enllaos externs .
  Perfil al web de la selecci srbia;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305516" title="Francesc Sancho i Serena" nonfiltered="676" processed="675" dbindex="120708">
Francesc Sancho i Serena (Sant Carles de la Rpita, Montsi, 1954) s un metge i poltic catal. Es llicenci en medicina a la Universitat de Barcelona i ha treballat com a metge titular al partit mdic del districte segon del Perell. s membre del Collegi de Metges de Tarragona i collabora regularment amb el setmanari La Veu de l'Ebre.

s fundador i president de l'associaci de vens de l'Ampolla. Fou membre de la Junta de Segregaci, qui impuls la constituci com a municipi independent de l'Ampolla, antiga barriada del municipi del Perell. Tamb s soci del Club de Futbol l'Ampolla i del Club Nutic Ampolla.

El 1991 ingress a Convergncia Democrtica de Catalunya (CDC). El 2001-2003 fou delegat del govern de la Generalitat de Catalunya a les Terres de l'Ebre i president del Consorci d'Aiges de Tarragona i president del Consorci per a la Protecci Integral del Delta de l'Ebre (CPIDE) 

Des del 1990 s alcalde de l'Ampolla i fou escollit diputat per la provncia de Tarragona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003 i 2006.

 Enllaos externs .
 Francesc Sancho al web del Parlament de Catalunya ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305517" title="Midritic" nonfiltered="677" processed="676" dbindex="120709">

Midritic s aquell frmac o agent que produeix midriasi o dilataci de la pupilla. S'empren tpicament en medicina per a realitzar examens de fons d'ull. Els ms utilitzats sn l'atropina, la hiosciamina i la neosinefrina. L'atropina bloca els receptors muscarnics d'acetilcolina. L'acetilcolina s el neurotransmissor del sistema nervis parasimpaticomimtic blocant la seva acci i fent que la pupilla no es pugui contreure.

La cocana inhibeix la reabsorci de noradrenalina dins la sinapsis nerviosa. Quan una soluci de cocana es deixa caure a l'ull, la noradrenalina ja no s reabsorbida per les neurones, i augmenta els seus nivells. La noradrenalina, s un neurotransmissor del sistema nervis central, i causa dilataci de la pupilla. 

La midriasi s utilitzada com a prova de diagnstic pel sndrome de Horner. Molts altres frmacs com les amfetamines i els frmacs allucingens (LSD, bolets psicodlics, mescalina i MDMA) causen tamb midriasi. D'igual manera alguns antihistamnics i antidepressius tricclics poden causar midriasi.

A ms, frmacs com la tropicamida s'utilizen en medicina per permetre l'examen de la retina i altres estructures del fons de l'ull. Un efecte secundari de l'administraci d'un midritic s la intolerncia a llum brillant.

A l'antiga Roma, les dones utilitzaven el suc de fulles de la belladona per provocar-se aquest efecte midritic ats que ja tenien constncia experimental de l'estmul sexual que provoca aquesta dilataci pupillar. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305518" title="Robert Prosine?ki" nonfiltered="678" processed="677" dbindex="120710">

Robert Prosine ki  (Villingen-Schwenningen, Alemanya Occidental, 12 de gener, 1969) fou un futbolista i entrenador de futbol croat.

Prosine ki va nixer a Alemanya dins d'una famlia d'imigrants iugoslaus. Ben aviat retorn a Iugoslvia, iniciant-se en el mn del futbol al Dinamo Zagreb. Posteriorment fitx per l'Estrella Roja de Belgrad on fou campi de la Lliga de Campions de la UEFA l'any 1991.

Posteriroment jug als clubs Real Madrid, Real Oviedo, FC Barcelona, Sevilla FC, NK Hrvatski dragovoljac, Standard Lige, Portsmouth FC, Olimpija Ljubljana, i Zagreb. Tot i ser una jove promesa del futbol europeu (guany el Trofeu Bravo el 1991), les lesions i la seva fragilitat li van impedir esdevenir un dels grans del moment.

Prosine ki fou 49 cops internacional amb Crocia (marcant 10 gols) a ms de 15 cops i 4 gols per Iugoslvia. El 1987 fou nomenat millor jugador del Mundial Juvenil de Xile. Amb Iugoslvia disputa el Mundial de 1990 i amb Crocia els de 1998 (on assol la tercera plaa) i 2002. Tamb disput l'Eurocopa de 1996.

Actualment s entrenador assistent de la selecci de futbol de Crocia.

 Palmars .
Selecci.
 Campionat del Mn Juvenil: 1987;
 Tercera posici a la Copa del Mn de futbol 1998;

Club.
 Lliga iugoslava de futbol: 1988, 1990, 1991;
 Copa iugoslava de futbol: 1990;
 Copa d'Europa de futbol: 1991;
 Copa Intercontinental de futbol: 1991;
 Copa del Rei de futbol: 1993;
 Supercopa espanyola de futbol: 1993;
 Lliga croata de futbol: 1998, 1999, 2000;
 Supercopa croata de futbol: 1998;
 Copa eslovena de futbol: 2002;

Individual.
 Pilota d'Or del Campionat del Mn Juvenil de 1987;
 Trofeu Bravo 1991;

 Enllaos externs .
Estadistiques al Portsmouth;
Estadtiques;
Entrevista en eslov;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305519" title="Gegants de Reus" nonfiltered="679" processed="678" dbindex="120711">


Els Gegants de Reus sn cinc parelles de gegants i una parella de gegantons acompanyats per una mulassa i una mulasseta, portats pels membres de la Colla Gegantera de Reus.

A finals del segle XVIII, la ciutat de Reus tenia dues parelles de gegants, una de gran i una altra de ms petita. Els dos gegants sembla ser que anaven vestits com a guerrers moros amb turbants i sabres, seguint la moda de l'poca. A finals de segle XVIII i comenaments del XIX, els reusencs es van proposar construir diverses parelles que representessin el mn sencer. Aquesta voluntat enllaava amb les relacions comercials que els exportadors reusencs de l aiguardent i altres productes mantenien amb molts pasos, poca en qu neix la frase Reus, Pars i Londres. Grcies a aquesta voluntat es van crear tres parelles (vitxets, moros i indis), encara que s probable que aquests ja existissin abans i les puguem identificar amb alguns dels gegants construts al segle XVII. Ms tard, el 1956, es va construir la parella de japonesos, i el 1989 una parella de negres.

 Gegants actuals .
 els indis; que representen Amrica;
 els moros; representants d'frica;
 els vitxets; representant d'Europa;
 els japonesos; representants d'sia;
 els negres; que representen Oceania;
 els fadrins; gegants petits construts el 1997 i que sn portats per la canalla de la colla. Aquesta parella representa els reusencs.

A ms, aquests gegants van acompanyats per la mulassa de Reus, i els petits, van acompanyats (durant la festa major petita de la ciutat) per la mulasseta.

Bibliografia.
 Ricard Solana i Valls. Llibre dels Gegants i altres entremesos de Reus. Edita: Centre de documentaci sobre Cultura Popular: Carrutxa. Reus, juny 1987.

 Enllaos externs .
 Plana web dels Gegants de Reus;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305522" title="Messier 109" nonfiltered="680" processed="679" dbindex="120712">

Messier 109 (M109 o NGC 3992) s una galxia espiral barrada de tipus Sbc a la seqncia de Hubble situada en la  constellaci de l'ssa Major. Va ser descoberta per Pierre Mchain el 12 de mar de 1781, i revisada per Charles Messier el 24 de mar del mateix any. No obstant aix, Messier no la va afegir al seu catleg en l'poca de la seva publicaci. William Herschel va redescobrir independentment el 12 d'abril de 1789 encara que la va classificar errniament com a nebulosa planetria. Finalment va ser inclosa al catleg per Owen Gingerich al 1953.

M109 es troba a una distncia aproximada de 55 milions d'anys llum del sistema solar, del qual s'allunya a 1142 km/s. El seu dimetre real s d'uns 130.000 anys llum. La regi HI d'M109 s regular amb amb una extensi radial de nivell baix fora del disc estellar, mentre que exactament en la regi de la barra, hi ha un forat HI central en la distribuci del gas.
M109 compta amb tres  galxies satllits (UGC 6923, UGC 6940  i  UGC 6969) i possiblement en tingui ms.

Una supernova anomenada SN 1956A es va poder observar el 17 de mar de  1956 arribant a una magnitud aparent de +12,6. 

Referncies.


Enllaos externs. 
SEDS ;
Dades astronmiques SIMBAD ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305523" title="Mulassa de Reus" nonfiltered="681" processed="680" dbindex="120713">
Actualment, s una mula pacfica, amb un doms que cobreix el seu llom amb l antiga bandera de Reus, el grana, i porta tamb brodat l antic escut de la ciutat. T una cua lligada amb una cinta vermella i molts cascavells al coll, que tota la canalla acostuma a fer dringar. T una boca mbil i s portada des de l interior per quatre persones normalment dones, de la Colla Gegantera de Reus.

                                

La mulassa apareix a Reus des del primer moment, obrint pas als 
gegants de Reus en les processons i cercaviles, amb pas tranquil   
i majestus, encara que en els darrers anys ha comenat a ballar 
d una manera ms animada, cosa que agrada molt a la canalla.

Les primeres referncies documentals sn el 1626, renovant-se totalment el 1725 i canviant-li el vestit el 1756.  La mulassa actual conserva una part important d aquesta estructura del segle XVII.

Al principi era una bstia ferotge, portada per quatre persones a l exterior i una a l interior per moure-li el coll i la cua, cosa que temps enrera atemoria la canalla, pel seu aspecte i el seu carcter, que ha anat canviant al llarg de la histria.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305524" title="Jacobi" nonfiltered="682" processed="681" dbindex="120714">
En clcul vectorial, el Jacobi s una abreviatura emprada per anomenar tant la matriu jacobiana com el seu determinant, el determinant Jacobi.
En geometria algebraica el Jacobi d'una corba es refereix a la varietat Jacobiana: un grup algebraic associat a la corba, en el qual es pot incloure la.

Tots aquests conceptes reben aquest nom en honor al matemtic Carl Gustav Jacob Jacobi. 

 Matriu jacobiana .
La matriu jacobiana s la matriu formada per totes les derivades parcials de primer ordre d'una funci vectorial. Si una funci s derivable en un punt, la seva derivada expressada en coordenades s el jacobi, per no cal que una funci sigui derivable per a que el jacobi estigui definit, dons noms cal que existeixin les seves derivades parcials.
La seva importncia rau en qu representa la millor aproximaci lineal a una funci derivable en l'entorn de un punt donat. En aquest sentit, la jacobi s la derivada de una funci de varies variables. Per a una funci de n variables, n > 1, la derivada d'una funci numrica, ha de ser una matriu, o una derivada parcial.

Si F : Rn   Rm s una funci de l'espai Euclidi de dimensi n en un espai euclidi de dimensi m. Aquesta funci ve donada per m funcions components reals, y1(x1,...,xn), ...,  ym(x1,...,xn). Les derivades parcials de totes questes funcions (si existeixen) es poden organitzar per tal de definir una matriu de m pern, la matriu jacobiana J de F, tal com segueix:

;

Aquesta matriu, tamb s'escriu  i .

La fila i ssima (i = 1, ..., m) d'aquesta matriu s el gradient de yi trasposada: .

Si p s un punt de Rn i F s derivable a p, llavors la seva derivada ve donada per JF(p) (i aquesta s la forma ms senzilla de calcular la derivada). En aquest cas, la aplicaci lineal descrita per JF(p) s la millor aproximaci lineal de F entorn del punt p, en el sentit de que

;

Per a x proper a p i on o sgnifica que aquest terme tendeix a zero ms de presa que els altres.

El jacobi del gradient s la matriu hessiana.

Si els components de F s'ordenen en un vector columna

 ;

El jacobi es pot representar com un producte exterior de l'operador nabla per :

 

On sovint s'omet el smbol del producte exterior perqu se sobreentn que el gradient d'un vector columna s una matriu.

 Exemples .

La transformaci de coordenades esfriques a coordenades cartesianes ve donada per la funci F : R+   )   )   R3 amb els components: 

;
;
;

La matriu jacobina d'aquest canvi de coordenades s



La matriu jacobiana de la funci F : R3   R4 de components

;
;
;
;

s



Aquest exemple mostra que el jacobi no cal que sigui una matriu quadrada.

 En sistemes dinmics .

Considerant un sistema dinmic de la forma x' = F(x), ambb  F : Rn   Rn. Si F(x0) = 0, llavors x0 s un punt estacionari. El comportament del sistema es pot determinar sovint a partir dels valors propis de JF(x0), el jacobi de F al punt estacionari.

 Determinant jacobi .
Si m = n, llavors F s una funci d'un espai de dimensi n en un espai de dimensi n i la matriu jacobiana s una matriu quadrada. En aquest cas es pot conformar el seu determinant que es coneix com el determinant jacobi.   En algunes fonts, tamb se'l anomena el "jacobi".

El determinant jacobi dona informaci important sobre el comportament de F a prop del punt. Per exemple, la funci contnuament derivable F s invertible a prop de p si el determinant jacobi a p s diferent de zero. Aquest s el teorema de la funci inversa. s ms, si el determinant jacobi a p s positiu, llavors F preserva la orientaci a prop de p; si s negatiu, F inverteix la orientaci. El valor absolut del determinant jacobi a p dona el factor pel qual la funci F expandeix o contrau els volums a prop de p; s per aix que el determinant jacobi surt a la integraci per canvi de variable en el cas general de funcions de mltiples variables.

 Exemple .
El determinant jacobi de la funci F : R3   R3 de components
;
;
;

s

;

A partir d'aqu es veu que F inverteix la orientaci a prop d'aquells punts on x1 i x2 tenen el mateix signe; la funci s localment invertible a tot arreu excepte a prop dels punts on x1 = 0 or x2 = 0. Si es parteix d'un petit objecte entorn al punt (1,1,1) i s'aplica F a aquest objecte, s'obtindr un conjunt objecte amb aproximadament 40 cops el volum de l'objecte original.

Usos.
El determinant jacobi es fa servir en la integraci per canvi de variable  al integrar una funci sobre el seu domini. Per adaptar la integral al canvi de variables , sorgeix el determinant jacobi com un factor multiplicatiu dins de la integral. Normalment cal que el canvi de variables es faci de forma que sigui injectiu entre les coordenades que determinen el domini. Com a conseqncia d'aix el determinant jacobi resulta ben definit.

Vagueu tamb.
 matriu hessiana;

Referncies.


Enllaos externs.
 Ian Craw's Undergraduate Teaching Page Una explicaci dels jacobians fcil d'entendre;
 Mathworld Una explicaci dels jacobians ms tcnica;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305526" title="Patinet de gel" nonfiltered="683" processed="682" dbindex="120715">
 
 
Un patinet de gel (en suec Spark o Sparksttting) s un vehicle propi dels pasos escandinaus, provist de patins en lloc de rodes i d'un manillar per a governar-lo, amb el qual hom es desplaa fent-lo lliscar sobre la neu o el gla. 

El patinet de gel clssic consisteix en un seient amb respatller, que fa de manillar, amb dos petges sobre els dos llargs patins. Alguns tenen fre de peu. Tamb hi ha patinets de gel sense seient, els quals tenen noms un pat, i un pal amb manillar per a governar-lo.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305527" title="Carles Pellicer i Punyed" nonfiltered="684" processed="683" dbindex="120716">
Carles Pellicer i Punyed (Reus, 1958) s un poltic catal. Entre el 1990 i 1994 va ser president de la Federaci de Comer de les Comarques Meridionals, vicepresident de la Confederaci de Comer de Catalunya i president de la Uni de Botiguers de Reus. Va ser membre del Ple de la Cambra de Comer, Indstria i Navegaci de Reus del 1999 fins al 2002. President de la Jove Cambra de Reus, 1986. Forma part de diverses entitats de la ciutat: mnium Cultural, Orfe Reusenc, Amics de Reus, Amics de Gaud, Centre de Lectura, Moto Club, el Crcol, Jove Cambra Internacional de Reus, Associaci d'Estudis Reusencs i Rotary Club, entre d'altres.

Conseller Nacional de CDC des del 1995 i va ser membre del consell executiu Nacional de CDC del 2001 al 2004. Va ser regidor de CiU a l'ajuntament de Reus des de l any 1997 al 1999 i novament el 2003, i diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999, 2003 i 2006.

 Enllaos externs .
 Biografia de Carles Pellicer;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305533" title="Mart Carnicer i Vidal" nonfiltered="685" processed="684" dbindex="120717">
Mart Carnicer i Vidal (el Vendrell, 1951) s un economista i poltic catal. s llicenciat en cincies econmiques. Militant del PSC-PSOE, ha estat alcalde del Vendrell entre 1979 i 1994, i diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1984, 1988, 1992, 1995, 1999, 2003 i 2006 i secretari general del departament d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305534" title="Creatinina" nonfiltered="686" processed="685" dbindex="120718">
La creatinina s un compost orgnic generat a partir de la degradaci de la creatina (que es una substancia que nodreix els msculs). s un subproducte del metabolisme normal dels msculs que habitualment s produda pel cos en una taxa molt constant (depenent de la massa dels msculs), i normalment filtrada pels ronyons i excretada a la orina. 

Us de la creatinina en medicina.
La mesura de la creatinina s la forma ms simple d'estudiar la funci dels ronyons, i una de les ms utilitzades a la prctica de la Nefrologia i la medicina en general.
Donat que la creatinina s'excreta de forma prcticament exclusiva per filtrat al glomrul renal, es considera que els seus nivells a la sang sn un bon marcador de l'estat d'aquest. Tanmateix, una petita part de l'excreci de la creatinina es realitza a crrec del tbul renal, pel que en determinades situacions es poden donar errors en l'estimaci del filtrat glomerular.

Rang de valors normals.
La creatinina es mesura a una mostra de sang del pacient, considerant-se normal un rang d'entre 0'8 i 1'4 mg/dl. Tanmateix, donat que la quantitat de creatinina produda depn de la massa muscular, es poden produr errors en l'estimaci del filtrat glomerular si no es t en compte aquest fet. Per exemple:
 Un pacient (A) amb molta massa muscular, per exemple un un culturista, podria tenir una creatinina de 1'4 mg/dl i ser estar completament sa.
 Un altre pacient (B) amb molt poca massa muscular podria tenir una creatinina de 0'7 i estar tamb completament sa.
A l'exemple anterior, si els dos pacient presentessin una creatinina de 2'8, el pacient A tindria un filtrat glomerular del 50%, mentre que el B el tindria del 25%. Per tant, si no es t en compte la variable de la massa muscular, es pot pensar que tenen una funci renal similar quan s molt distinta.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305541" title="Alexandre Martnez i Medina" nonfiltered="687" processed="686" dbindex="120719">
Alexandre Martnez i Medina (Reus, Baix Camp, 1952) s un economista i poltic catal. Diplomat en cincies econmiques per la Universitat Autnoma de Barcelona, mestre industrial en mquines elctriques i ha fet un mster en gesti d'empreses socials a ESADE. Ha estat gerent del COINRE en el sector de la discapacitat i s gerent en excedncia de l'Associaci de Pares Minusvlids del Baix Camp de Reus.

s membre fundador de l'Associaci per al Desenvolupament de l'Economia Social (ADES), de l'Asociacin FEAPS para el Empleo (AFEM) i d'ACCES (una cooperativa dedicada a la promoci de llars socials per a persones amb discapacitat). s patr de la Fundaci Branca, dedicada a cercar estratgies d actuaci en el camp de la discapacitat. Militant del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) des del 2000, va ser designat primer secretari de l Agrupaci del PSC a Reus. s tinent d alcalde de Benestar de l'Ajuntament de Reus i diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2006.

Enllaos externs .
 Alexandre Martnez al web del Parlament de Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305542" title="Meritxell Ruiz i Isern" nonfiltered="688" processed="687" dbindex="120720">
Meritxell Ruiz i Isern (Reus, 1978) s una poltica catalana. Llicenciada en administraci i direcci d'empreses per la Universitat Rovira i Virgili (URV). T el diploma d estudis avanats (DEA) desprs d haver superat el primer cicle del programa de doctorat en economia i empresa a la URV. Tamb ha obtingut el certificat d aptitud pedaggica (CAP) per l'Institut de Cincies de l Educaci de la URV. Ha treballat com a assessora de serveis financers a la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, especialitzada en el segment d empreses (2003-2006). Ha publicat El capital risc: una eina de finanament per a les PIMES, la seva tesina de doctorat en economia i empresa.

s responsable i coordinadora del Grup de Joves de Sant Bernat Calb de Reus des del 1999, membre del Consell de Joves de l'Ajuntament de Reus (des del 1999), membre de l equip directiu del Centre de Promoci Juvenil i de la Dona de Reus, de la Fundaci Pont i Gol (2003-2005), membre del cos tcnic del cos de dansa de l Esbart Dansaire de l'Orfe Reusenc (2001-2003). Tamb ha estat membre de l orfe, de l esbart dansaire, de la secci de teatre i del cos de bastoners i grallers de l Orfe Reusenc durant ms de deu anys, i voluntria del programa Aixeca t del Centre de Promoci Juvenil i de la Dona de Reus, de la Fundaci Pont i Gol (1999-2001).

Militant d'Uni Democrtica de Catalunya (UDC) des del 1997, ha estat membre del Comit Local d UDC de Reus (1999-2001) i s presidenta del Comit Local d UDC de Reus del 2004 en. s membre de Consell General de l Institut Municipal d Acci Cultural de l Ajuntament de Reus des del 2003 i diputada a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2006.

 Enllaos externs .
 Meritxell Ruiz al web del Parlament de Catalunya;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305544" title="Xavier Pallars i Povill" nonfiltered="689" processed="688" dbindex="120721">
Xavier Pallars i Povill (Arnes, Terra Alta, 1964) s un poltic catal. s president de la Federaci de CDC a les Terres de l'Ebre, alcalde d'Arnes i  president del Consell Comarcal de la Terra Alta. Tamb s diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2006.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305546" title="Jordi Escoda i Vil" nonfiltered="690" processed="689" dbindex="120722">
Jordi Escoda i Vil (Reus, 1935) s un industrial i poltic catal. Gerent d'empresa avcola i agrcola, ha estat resident d'mnium Cultural del Baix Camp i president del Centre de Lectura de Reus. Militant de CDC, ha estat alcalde de Reus el 1979-1983, diputat per la provncia de Tarragona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 i senador designat per la Comunitat autnoma el 1980-1982.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305552" title="Joan Baptista Prats i Catal" nonfiltered="691" processed="690" dbindex="120723">
Joan Baptista Prats i Catal (Benicolet, 1942) s un professor universitari i poltic catal. Llicenciat en dret per la Universitat de Valncia en 1966 i a la Universitat Autnoma de Barcelona en 1973. Ha estat Professor universitari en excedncia especial i president de l'Institut Nacional d'Administraci Pblica. Ha estat diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 pel PSC-PSOE i senador designat per la Comunitat Autnoma el 1980-1983.

Posteriorment ha estat consultor en administraci, gerncia pblica i desenvolupament institucional de l'OCDE, el Banc Mundial, el Banc Interameric de Desenvolupament, el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament, la Uni Europea, i l'Agncia Espanyola de Cooperaci Internacional, del Govern de Catalunya entre 1985 i 1998 . Des de gener de 1998, ha estat el director executiu de l'Institut Internacional de Governabilitat (IIG) i del Banc Internacional de Desenvolupament.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305554" title="Passeig de la Ciutadella (Valncia)" nonfiltered="692" processed="691" dbindex="120724">


El Passeig de la Ciutadella s una via urbana del centre de Valncia. Est situada entre el pont del Real i la plaa de l'Amrica, adossat al Jard del Tria.

Nom.

Histria.

Elements importants.
El passeig corre el llarg del quarter de l'exrcit situat entre el passeig i la plaa de Tetuan, i finalitza amb el Convent de Sant Domnech. Al final del passeig hi ha la seua de la regidoria de Sanitat de l'Ajuntament. A l'alada de la Porta de la Mar hi ha el centre cultural de l'exrcit espanyol. El passeig es comunica amb el de l'Albereda pel pont del Real, el pont de l'Exposici (on trobem l'estaci de metro dAlameda), el pont de les Flors i el pont de la Mar. 

Enllaos externs.
Guia de carrers de l'Ajuntament;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305564" title="Kamon" nonfiltered="693" processed="692" dbindex="120725">
Kamon es denominen a les insgnies dels diversos clans que van existir durant el perode feudal de Jap.

Corresponen a smbols, en gran part, circulars, amb dissenys estilizats de flors, ocells, plantes, fenmens de la natura, fins sagetes, que representen  la marca registrada  d'una famlia. Tals dissenys estan ntimament lligats a l'historia i filosofia dels avantpassats. Avui dia existeixen ms de 20 mil varietats de kamon.

L'origen de l'herldic o emblema japons es remunta a l'era Heian (794-1192) quan era simplement usat per distingir les carrosses de bous dels nobles. Poc desprs el smbol fou utilitzat en diverses pertinences.

Ms tard, a l'era Kamakura (1192-1333), el kamon aparegu a les banderes i estendards que portaven els samurais quan lluitaven amb massa i apareixien muntats a cavall. Al camp de batalla, els diferents emblemes servien per distingir a ambds bndols. Els emblemes de guerra eren ms simples amb comparaci amb els de casa, car havien d'sser reconeguts a llargues distncies.

Vegeu tamb.
Mon (herldica);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305567" title="Canal de la Dreta de l'Ebre" nonfiltered="694" processed="693" dbindex="120726">
El Canal de la Dreta de l'Ebre s una infraestructura hidrulica destinada bsicament al reg, que porta aigua del riu Ebre des de l'Assut de Xerta als camps d'horta i als extensos arrossars de la part dreta del Delta de l'Ebre. Aquests espais es troben situats a diferents termes municipals de les comarques del Baix Ebre i del Montsi. El canal t una capacitat aproximada de 30 metres cbics per segon, el qual rega una superfcie total d'uns 60.000 jornals de terra. 



 Localitzaci .
Aquesta infraestructura es troba ubicada a marge dret del riu Ebre.  El seu punt d'inici s a l'assut de Xerta, situada a uns 15km riu amunt de la ciutat de Tortosa i uns 3km de la vila de Xerta. Desprs de recorre uns 60km finalitza el seu recorregut a la localitat de Sant Jaume d'Enveja. La longitud de la xarxa de reg del canal arriba a ser superior als 300km.

 Histria .

L any 1778, Carles III habilita el port dels Alfacs per al comer amb Amrica, amb la voluntat explcita de facilitar una sortida martima als productes aragonesos, fet complementat amb la fundaci de la poblaci de Sant Carles de la Rpita. Per a enllaar l'Ebre amb el port, al mateix temps que s'evitava la perillosa barra de la desembocadura, al maig de 1780 es comena a construir el primer canal de navegaci Amposta-Sant Carles de la Rpita. Per ja el 1783 el canal comena a sofrir evidents problemes de manca de calat; construt al mateix nivell que el riu, els sediments que aquest transportava tamb obstaculitzen el canal, omplint-lo progressivament i impedint el pas d'embarcacions. Aix, el primer canal martim es converteix en l'antecedent d'una situaci que tornarem a trobar 80 anys ms tard: la reconversi d'un canal de navegaci en un canal de reg.
 
El fracs de tots aquests projectes i intents per promoure la navegabilitat de l'Ebre no va desesperanar el francs Isidore Pourcet, el qual va obtenir l'any 1849 la concessi provisional, (definitiva el 26 de Novembre de 1851), de les obres de canalitzaci del riu Ebre des de Saragossa al mar i d'un canal des d'Amposta als Alfacs. D'aquesta forma naixia la Reial Companyia de Canalitzaci de l'Ebre, legalitzada el 1852. La concessi del 1851 establia tamb els objectius de la companyia: l'execuci de les obres per a facilitar la navegaci de l'Ebre des de Saragossa fins a Amposta, construir un canal des d'Amposta als Alfacs, i tamb les obres necessries per als regs. 
 
Acabades les obres que feien possible la navegaci, aquesta es va iniciar rpidament el 1858, encara que el 1856 el vapor Cinca ja havia creat un precedent. Per aquest desig tants segles perseguit es va fer realitat massa tard: l'establiment simultani d'una xarxa frria que enllaava Saragossa i Barcelona, (1861) oferia un transport molt rpid i econmic que, juntament amb la irregularitat dels cabals i el rgim fluvial de l'Ebre, van comportar la paralitzaci dels vapors i la runa conseqent de la Companyia. Aix es convertia en principal l'objectiu que fins aleshores s'havia considerat molt secundari: l'establiment d'una xarxa de reg per al delta de l'Ebre.
 
Allargant 30 km. l'antic canal d'Alimentaci fins a l Illa de Buda, que estava projectat per a alimentar d'aigua al canal Martim, tenia una dotaci major que si s'hagus concebut per al reg, es va fer realitat el Canal de la Dreta de l'Ebre (1856-1857) i es va construir, a partir d'ell i de l'abandonat Canal Martim, tota la xarxa secundria de canals i desguassos, possibilitant el sanejament de l'hemidelta dret i la introducci del cultiu de l'arrs.
 
La construcci d'aquesta complexa xarxa hidrulica es feia parallelament a la transformaci dels erms del delta en terres cultivables. I al mateix temps, encara es pugnava perqu s'autoritzs el cultiu de l'arrs. Aix, a mesura que els canals i els desguassos s'endinsaven per l'interior del delta dret, se sanejaven les terres i es dedicaven ja al cultiu de l'arrs. Una empresa collectiva que va abastar diverses generacions i va reclamar la participaci de molta poblaci forana que va acudir als pobles de la ribera, augmentant rpidament el nombre d'habitants.

 Enllaos externs .
Comunitat General de Regants del Canal de la Dreta de l'Ebre;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305568" title="Ferran de Baviera" nonfiltered="695" processed="694" dbindex="120727">

Ferdinand de Baviera (Munic, 16 d'octubre de 1577 - Arnsberg, 13 de setembre 1650 (en val Ferdinand d'Bavire, en alemany Ferdinand von Bayern) s un noble de la casa de Baviera. Va cumular moltes funcions. Al 1594 va esdevenir prebost-elector de Berchtesgaden. Des del 1612 va esdevenir prncep-elector de Colnia, prncep-bisbe dels principats bisbals de Lieja, Mnster i Hildesheim; prncep-abat del principat de Stavelot-Malmedy (1612) i des del 1618 el bisbat de Paderborn.

Biografia.
Ferdinand era el quart fill del duc Guillem V de Baviera i de Renata de Lorena. 

Segons la tradici de les famlies nobles, els fills non primognits es destinaven a la carrera eclesistica o militar. Des de l'edat de nove anys, va doncs estudiar al gimns dels Jesutes a Ingolstadt. Aviat va esdevenir canonge: a Magncia, Trveris, Salzburg, Wrzburg, Passau i Colnia. Des del 1595 va esdevenir prebost-elector de Berchtesgaden i coadjutor del seu oncle Ernest de Baviera a Colnia i els altres bisbats que gobernava. En morir el seu oncle al 1612, va ser elegit com el seu successor a Colnia, Lieja, Mnster, Hildesheim i Stavelot-Malmedy, sense mai haver rebut un orde sacerdotal, com solia passar a aquesta poca.

Al 1642, va assurar la seva successi quan el seu nebot Maximili Enric, fill d'Albert de Baviera va esdevenir el seu coadjutor. 

Mor al 13 de setembre 1650 a Arnsberg. El seu sepulcre es troba a la capella dels Reis Mags dins de la catedral de Colnia.
La seva poltica.
La contrareforma i l'imperi.
Ferdinand va esdevenir una figura central durant la contrareforma. Va sostenir l'establiment d'ordes religiosos noves i va introduir rpidament les decisions del concili de Trento a les lleis dels seus territoris. L'obertura d'un seminari dioces al 1615 havia de contribuir a controlar la formaci dels sacerdots catlics. Va sostenir la candidatura del seu germ Maximili com emperador del Sacre Imperi Romanogermnic en esperar de consolidar la posici de la casa de Baviera i de l'esglsia catlica, per Maximili va refusar.

Al 1618, a l'inici de la guerra dels Trenta Anys va aliar-se amb la Lliga catlica en esperar de protegir la pau amb l'ajuda de Castella. Aix va palesar-se illusori: fins a la pau de Westflia al 1648 el seu territori va ser el teatre de batalles interminables entre els exrcits d'Espanya, de Frana, de l'imperi i de Sucia.
La cacera de bruixes a Westflia.
Al 1607, Ferdinand va decretar un edicte pel que fa als plets de bruixes, que va encara intensificar al 1628 per a facilitar l's de la tortura. Forts d'aquest decret, els commissaris encarregats de la persecuci de les supposades bruixes, van recorrer a una brutalitat extrema. La persecuci va ser la ms severa de tot l'imperi. Gaireb totes les accusacions van acabar-se amb condemnacions a mort. De 1626 a 1631, 574 innocents van ser executats al ducat de Westflia.
A Lieja.
Al 1613 va abolir unes llibertats atorgats pel seu predecessor: des d'aleshores ser el commisari del prncep-bisbe que va nomenar els consellers a l'ajuntament de cada estat entre els elegits. Desprs d'aix, els estats van devidir-se en dos grups, els chiroux, aristocrats, conservadors en favor del prncep-bisbe i del governador dels Pasos Baixos espanyols, els grignoux, ms  democrtics  o plebeus que volien un prncep amb poder menys absolut i francfils. Al 1618 va prohibir que s'imprims qualsevol llibre sensa la seva autoritzaci. L'ambient s explosiu, i els burgmestres chiroux van usar represlies per qualsevol - tant menor que fos - malfet dels plebeus.

Al 1632, quan l'exrcit de Repblica de les Set Provncies Unides va ocupar Maastricht i decretar la llibertat de conscincia, les idees del protestantisme van comenar a trobar simpatitzants al principat. L'aixecament i els afrontaments van continuar i curullar amb l'assassinat del burgmeste grignoux, Sbastian Laruelle. Al 1649, s'esclat una revolta entre els dos partits. Durant l'aixecament, Ferdinand va fugir a Huy. L'exrcit bavars va ofegar el moviment dels Grignoux. En tornar a Lieja a la fi del mateix any, va suprimir totes les llibertats del tercer estat un moviment de restauraci auster. Els mestiers van perdre les seves competncies poltiques i els seus bens van confiscar-se.

Vegeu tamb.
Llista dels bisbes de Tongeren, Maastricht i Lieja




























 Referncies .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305577" title="Composici musical" nonfiltered="696" processed="695" dbindex="120729">
La composici musical s l art  que t per objectiu la creaci d obres musicals. En la tradici musical europea el fet de compondre pressuposa l estudi de diverses disciplines, com ara l harmonia, el contrapunt, l orquestraci i tamb el coneixement de les formes musical. En aquest cas el que compon msica s anomena compositor.

El terme composici musical tamb es pot referir al resultat de l acte de compondre. Des d aquest punt de vista, composici musical s sinnim d obra musical o pea de msica.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305578" title="A travs de l'espill" nonfiltered="697" processed="696" dbindex="120730">
A travs de l'espill va ser publicat el 1871 i s la continuaci del fams Alcia al pas de les meravelles, del 1865. L'autor s Charles Lutwidge Dogson, conegut com Lewis Carroll (1832-1898).
 
A Alcia al pas de les meravelles la xiqueta protagonista segueix el Conill Blanc, cau al pas de les meravelles i coneix els personatges ms variats i estranys. Mentre que en el primer llibre juga amb naips vivents, aquesta vegada ha de superar diversos obstacles - estructurats com a etapes d'un joc d'escacs - per tal d'esdevenir reina. Carroll ens proporciona una llista dels moviments que s'hi produeixen, tot i que alguns van en contra de les regles del joc, com si fra un xiquet menut qui estiguera jugant.

Carroll, apassionat dels infants, va elaborar les dues narracions com un contrapunt fantasis a les histries edificants i moralistes que eren llegides per als petits sbdits de l'Anglaterra victoriana. Tanmateix, tant Alcia al pas de les meravelles com A travs de l'espill van mostrar que eren molt ms que histries infantils: sn obres pioneres de la literatura fantstica de tots els temps, per a lectors de totes les edats.

 Argument .


Mientre Alcia est meditant sobre com deu ser el mn a l'altra banda de l'espill, se sorprn en comprovar que pot passar a travs d'ell i descobrir de primera m el que s'hi esdev.

Troba un llibre de poesia invertida, Jabberwocky, el qual noms pot llegir reflectint-lo en un espill. Quan ix de la casa entra en un jard en el qual les flors parlen i la confonen amb una altra flor. Ac coneix la Reina Roja, qui li ofereix de convertir-se en reina si aconsegueix arribar a la huitena casella en una partida d'escacs. A ens fa entendre rpidament que Alcia s un pe, en concret el pe de la reina. El seu primer movimient ser agafar un tren fins a la quarta fila (es mou dues caselles, moviment completament legal ats que s el seu primer moviment).

En la nova casella coneix Tweedledum i Tweedledee, els quals ja coneixia grcies a una can de bressol famosa al principi del segle XIX. Desprs de recitar el poema de La morsa i el fuster, la parella comena a comportar-se de la mateixa manera com els personatges de la can de bressol. En aquest punt Alcia decideix continuar avant i coneix la Reina Blanca, que sembla que est bastant absent i acaba transformant-se en un corder.

En el captol segent, Alcia es troba amb Humpty Dumpty, qui li explica el significat del poema Jabberwocky, abans de la seua inevitable caiguda del mur. Els segents personatges que troba sn el Lle i l'Unicorn, que tamb li canten una can de bressol. A continuaci Alcia s rescatada del Cavall Roig pel Cavall Blanc, que molts consideren una representaci del mateix Carroll. Cal aclarir que en angls la pea no es diu horse (cavall, en catal), sin knight (cavaller, en catal).

I a la fi Alcia arriba a la huitena casella i es converteix en Reina, i capturant (matant, en l'argot dels escacs) la Reina Roja posa el Rei Roig en escac i mat. Llavors es desperta i el descobrim que, com en el primer conte, tot ha sigut un somni.


 Vegeu tamb .
Lewis Carroll;
Alcia al Pas de les Meravelles;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305580" title="Joan Josep Mart i Ferr" nonfiltered="698" processed="697" dbindex="120731">
Joan Josep Mart i Ferr (Tortosa, 1942) s un industrial i poltic catal. Militant de CiU fou diputat per la provncia de Tarragona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 i 1984, on fou designat senador per la Comunitat autnoma el 1984-1988. Desprs deix la poltica i el 1992 fou president del consell d'administraci d'Inversiones Delta S.A. i vocal de l'empresa Bon Servei.

 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305581" title="Domnec Romera i Alczar" nonfiltered="699" processed="698" dbindex="120732">
Domnec Romera i Alczar (Barcelona, 1936) s un empresari i poltic catal. Mar mercant i graduat a l'Institut d'Estudis Superiors d'Empresa, tamb  s autor del llibre Una Catalua para todos. Li ha estat atorgada la Cruz del Mrito Naval de primera classe, la Creu d'or del Mrit a la Fira i la Clau de la Ciutat de Barcelona. Ha estat Director General de la Fira Oficial i Internacional de Mostres de Barcelona, conseller de Banco Peninsular, Banco Condal, Castellblanch  i president de Martima del Mediterrani. Fou diputat per Aliana Popular a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1984 i designat senador per la comunitat autnoma el 1984-1986.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305583" title="Enric Vendrell i Duran" nonfiltered="700" processed="699" dbindex="120733">
Enric Vendrell i Duran (Bellaguarda, 1926) s un advocat i poltic catal. Ha estat President del Tribunal Tutelar de Menors de Tarragona i director general de Protecci de Menors i Tutela de Menors de la Generalitat de Catalunya. Fou diputat per CiU a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1984 i 1988, i senador designat per la Comunitat autnoma de 1984 a 1992.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305584" title="Roc Fuentes i Navarro" nonfiltered="701" processed="700" dbindex="120734">
Roc Fuentes i Navarro (Terrassa, 1939) s un advocat i poltic catal. Des de jove ha militat en el PSUC, ha estat president de la Delegaci d'mnium Cultural i s membre de l'Associaci d'Amics de Nacions Unides, de l'Associaci Catalana de Juristes Demcrates, i d'Amics de l'Art. Ha estat regidor de l'ajuntament de Terrassa el 1983-1987, diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1988 per Iniciativa per Catalunya i senador designat per la Comunitat Autnoma el 1988-1992. Desprs ha continuat exercint d'advocat i vinculat a la direcci del PSUC dins d'Iniciativa per Catalunya Verds.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305585" title="IES Rei en Jaume" nonfiltered="702" processed="701" dbindex="120735">
L'IES Rei en Jaume s un Institut d'Educaci Secundria d'Alzira on s'imparteixen els nivell d'ESO i Batxillerat. s un dels tres IES que t aquest poble de la Ribera Alta i es troba situat a la Carretera de Gandia s/n.

 Edificacions .
El cos fsic s un edifici  venerable o vell construt en dues vegades  i  apanyat de tan en tant els darrers anys. Quan s accedeix pel  aparcament i jard de la porta principal, el primer que es veu a l esquerra s el bloc ms antic que l UNED utilitza des de 1978 com oficines i aules d Educaci Superior, enfront  els accessos, despatxos, sala d actes i teatre i les aules.
Un segon bloc de tres plantes en forma de T constitueix l aulari i resta de serveis de l IES, en total ms de 30 classes, biblioteca, laboratoris, sales de treball, despatxos, serveis, a ms del menjador-bar i en altres volums els espais del gimns i dependncies  d esport, aix com l'aulari de tecnologia.
Les superfcies destinades a l esplai  barregen  zones de jocs, de passeig i jardins.

 Histria .
Si reculem una mica en el temps i recordem aquella Alzira ens farem millor una idea de la importncia i les funcions assumides pel centre i tamb dels canvis realitzats per seguir servint a la societat alzirenya durant cinc decennis.
La ciutat tenia aleshores uns 25.000 habitants ocupats en els conreus agrcoles  (tarongers, horta, arrs, oliveres ), el comer en gros de la taronja i les petites botigues familiars. La indstria de tallers per atendre la demanda local i poc ms. La construcci es limitava a reparar  cases i construccions petites. Els serveis eren els mnims necessaris. El valenci per a tot s de comunicaci l emprava el 95 % de la poblaci.
L ensenyament aleshores tenia el mateix color: Les escoles de primria atenien els xiquets entre els 6 i els 10 o 12 anys, on llegir, escriure i el clcul era tot el que s oferia. L assistncia era voluntria i la pedagogia molt conservadora. Una escola sense recursos prpia del tercer mn.
L ensenyament secundari es limitava a unes poques famlies que  internaven els fills a Valncia o els enviaven als collegis confessionals d Algemes i Carcaixent.  A Alzira , acadmies i mestres locals preparaven per anar per lliure a l Institut de Xtiva o Valncia. Cal pensar en xifres no massa grosses.


Aix arribem a l any 1950. El B.O de 14 Agost autoritza la creaci d un Centre Estatal d  Ensenyament Mitj i Professional en Alzira. (Institut Laboral) en les Escoles Pies des del curs 1950-51. 
Va ser un enorme servei a la ciutat i tamb a la comarca, els alumnes d Alzira i de pobles prxims, fins i tot de Sueca, entraven als 10 anys i cursaven el batxiller laboral de  set anys, la revlida final era el pas als estudis superiors, a les carreres i  l ocupaci era quasi garantida.
En 1957 l'arquitecte presenta les maquetes del nou centre a realitzar en un solar de 3 8 Ha. enmig de camps agrcoles situat a 800 metres del centre urb i comercial. Les obres comencen el setembre 1960 i ja acabades, el primer curs en aquest nou espai s el 1963-64.
Amb uns deu anys de vida, el 1971-1972 entra la reforma educativa molt ambiciosa de la Llei Palas  junt a la industrialitzaci dels seixanta i l arribada d emigraci espanyola de castellanoparlants. A Alzira es creen dos centres de primria Alzira I al sud (actual CEIP Ausis March) i Alzira II ( actual CEIP Llus Vives ) que absorbiren  les escoles i escoletes dels barris, un nou centre de secundria l'actual IES Josep Maria Parra i es renova aquest centre que guarda de la fase anterior la formaci professional,  i passa a ser  tamb Institut Batxillerat. Les obres s acaben i s el curs 1973-74.
Durant aquesta poca l alumnat que ha seguit 8 cursos d EGB t un primer ttol, condici necessria als 14 anys per ingressar a l institut on cursa tres anys de batxillerat (BUP) i acaba amb un curs COU per facilitar-li l entrada a la Universitat.
Amb quasi 25 anys el Rei en Jaume segu atenent  8000 estudiants d Alzira i dels pobles vens. L ensenyament mitj no s obligatori i la penria anterior ha donat pas a millores significatives de tot tipus: mobiliaris moderns, personal docent especfic per cada assignatura, llibres ms  atractius i de qualitat acceptable, ms participatives les classes, l alumne rebia la formaci motivat per la possible millora de l estatus laboral social econmic. El valenci comena tmidament  a ensenyar-se a totes les escoles i instituts i  de vegades s llengua vehicle d ensenyament.

Durant el curs 1997-1998 s'aplica la reforma educativa (LOGSE). Ara l'ensenyament obligatori arriba als 16 anys per al 100 % de la poblaci jove. Sn nous plantejaments pedaggics i ms recursos personals: docents, especialistes de l educaci , participaci de la comunitat educativa amb els equips directius i de gesti del centre. El centre augmenta la plantilla del professorat fins els 74 docents.
Amb motiu de la reforma educativa es decideix crear una partici per barris i adscripci dels centres de primria als tres instituts. Els CEIP Garcia Lorca, CEIP Ausis March, l acadmia Xquer i el CEIP Sants Patrons ingressen uns 150 alumnes cada any a ms d altres de fora. L alumnat torna a ser ms jove, entra als 12 anys desprs dels sis cursos d educaci primria i roman a l I.E.S. quatre anys per acabar l ensenyament obligatori i altres dos cursos del Batxillerat no obligatori per poder passar als estudis superiors o fer-se una formaci professional especfica en la prpia ciutat o sovint en altres ciutats.

 Vegeu tamb .
 Jaume el Conqueridor;

 Enllaos externs .
 Web del centre;
 Web d'ensenyament a distncia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305586" title="Vctor Manuel Colom i Farr" nonfiltered="703" processed="702" dbindex="120736">
Vctor Manuel Colom i Farr (Lleida, 1948) s un poltic catal. Ha estat vocal de la Cambra Oficial de la Propietat Urbana de Lleida, gerent de diverses empreses d'exportaci i serveis, vicepresident de la Cambra de Comer i Indstria de Lleida, vocal del Consell Directiu i Comit Executiu de la Fira de Sant Miquel de Lleida i membre de la Ponncia Tcnica Provincial d'Urbanisme de Lleida. Diputat per Aliana Popular a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1984 i 1988 i senador designat per la comunitat autnoma el 1989-1992.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305589" title="Esteve Toms i Torrens" nonfiltered="704" processed="703" dbindex="120737">
Esteve Toms i Torrens (l'Hospitalet de Llobregat, 1944) s un poltic catal. Enginyer tcnic, ha estat assessor del president de la Diputaci de Barcelona per a l'acci territorial. Militant del PSC-PSOE, fou regidor de Vilafranca del Peneds el 1987-1991, diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980, 1984, 1988 i 1992, aix com senador designat per la comunitat autnoma el 1992-1993. El 2005 fou nomenat director general de Ports i Transports del Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques i el 2007 director del Programa per a la mobilitat i grans infraestructures de la Secretaria per a la Mobilitat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305592" title="Carles Josep Benet i Revs" nonfiltered="705" processed="704" dbindex="120738">
Carles Josep Benet i Revs (Lleida, 1954) s un matemtic i poltic catal. Treballa com a professor d'universitat i s vicepresident de l'Ateneu Barcelons i militant d'Esquerra Republicana de Catalunya.

Fou escollit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999 i 2003, i designat senador per la Comunitat Autnoma de 1999 a 2006, on fou portaveu del grup Entesa Catalana de Progrs.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305600" title="Guillermo Franco" nonfiltered="706" processed="705" dbindex="120739">
Guillermo Luis Franco Farcuason, ms conegut com Guille Franco, va nixer el 3 de novembre de 1976 a Corrientes, (Argentina) s un jugador professional de futbol, que actualment juga de davanter al Vila-real CF.  
s argent de naixement, per es va criar en Mxic.

 Biografia .
Debut en el futbol professional amb la samarreta de l'equip argent del San Lorenzo en la temporada 1995-1996 fins la temporada 2001-2002, jugant 96 partits amb 23 gols. Fou aqu on va gaudir dels seus primers ttols, amb dos lligues del Troneig Clausura d'Argentina. Desprs de 7 anys en Argentina s'en an al Monterrey de Mxic on milit 4 temporades amb la samarreta blanc-i-blava i disput 101 partits marcant fins 47 gols.

A la meitat de temporada 2005-2006, ja al gener, el Vila-real es va interesar per el jugador mexic i fitx pel submar groc, on disput la Champions League, arribant a les semifinals del torneig ms important a nivell mundial.
A la temporada 2007-08, aconsegu el subcampionat de Lliga amb el Vila-real CF. 

s internacional amb la Selecci de futbol de Mxic.

Palmars.
Campi en el Campionat argent de futbol (Torneig Clausura), amb el San Lorenzo. ;
Campi de la Copa Mercosur amb el San Lorenzo. ;
Semifinalista de la Champions League amb el Vila-real CF (2006).
Subcampi de la temporada 2007-08 amb el Vila-real CF.

 Enllaos externs .
 Web Oficial;
 MedioTiempo.com Perfil;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305604" title="Alfonso Font" nonfiltered="707" processed="706" dbindex="120740">
Alfonso Font Carrera (Barcelona, 28 d'agost de 1946) s un autor de cmics catal.

Des de 1964, va participar en la collecci Hazaas del Oeste, d'Ediciones Toray. Per a l'estudi "Selecciones Ilustradas" va realitzar diversos cmics sobre famosos criminals de la histria. El 1970 va collaborar amb l'agncia Fleetway, que el va introduir al mercat britnic, i les editorials nord-americanes Warren i Skywald. Amb guions de Carlos Echevarra, va dibuixar el 1974 la srie Gminis.

El 1975 es va traslladar a Pars, on va publicar a les revistes Pif Gadget, Scop i Tousse Bourin, collaborant amb guionistes com Patrick Cothias (Sandberg, pre et fils, 1975-1977), Roger Lcureux (Los robinsones de la tierra, 1979-1982), Jean-Michel Charlier i Vctor Mora.

De tornada a l'estat espanyol, el 1978, es va unir a l'equip de la revista La Calle, junt amb Vctor Mora, Carlos Gimnez i Adolfo Usero. Va continuar collaborant amb Mora en sries com Sylvestre i Tequila Bang!, protagonitzada per una dona aventurera que lluitava per la democrcia.

A comenaments dels anys 1980 va escriure i va dibuixar les sries Cuentos de un futuro imperfecto (per a 1984) i Historias Negras (per a Creepy). El 1982 va crear per a Rambla una estrafolria parella d'aventurers espacials, Clarke & Kubrick, les aventures del qual van aparixer desprs a Cimoc. D'aquesta poca sn tamb les sries El prisionero de las estrellas (Cimoc; histria desprs prosseguida en El paraso flotante) i Las aventuras de Federico Mendelson Bartholy, pardia dels tpics del cmic d'aventures en format similar a una tira de premsa, publicada tamb a Cimoc. El seu segent treball va ser Carmen Bond (A tope, 1985).

A mitjan la dcada, ja amb una important obra al terreny de la cincia-ficci, va optar per fer la seva primera incursi en el gnere d'aventures amb la srie Jann Polinesia, molt influda per la narrativa d'autors com Jack London o Robert Louis Stevenson. La historieta va passar desprs a dir-se John Rohner, marino. El 1987 va crear una nova herona, Taxi i, poc desprs, va realitzar Privado, el seu personal homenatge a la srie negra. El 1994 va collaborar amb el guionista Juan Antonio De Blas en la realitzaci de Negras Tormentas, i el 1995 va iniciar en solitari la historieta d'aventures medievals Bri D'Alban. Va tornar a treballar per al mercat estranger, especialment per a l'editorial italiana Bonelli, amb diverses histries del personatge Tex. El 1993 va ser guardonat amb el Gran Premi del Sal del Cmic de Barcelona.

La major part de les obres de Font van ser publicades en el seu moment per Norma Editorial, per moltes estan esgotades. L'editorial Glnat n'ha reeditat algunes, entre elles Barcelona al alba (publicada per Glnat el 2007 en catal com a Barcelona a trenc d'alba), Historias negras i El as negro.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305615" title="Mari Curto i Fors" nonfiltered="708" processed="707" dbindex="120741">
Mari Curto i Fors (Tortosa, 1949) s un economista i poltic catal. Membre de CiU, ha estat tinent d'alcalde de Tortosa el 1987-1991 i alcalde de Tortosa el 1995-1999. Tamb ha estat diputat de la Diputaci de Tarragona el 1987-1991, diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1992, 1995 i 1999 i senador designat per la Comunitat autnoma el 2001-2003.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305622" title="Montserrat Duch i Plana" nonfiltered="709" processed="708" dbindex="120742">
Montserrat Duch i Plana (Tarragona, 1959) s una historiadora i poltica catalana. Professora d'histria de la Universitat Rovira i Virgili i militant del PSC-PSOE, ha estat regidora de Constant el 1983-1987, diputada a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1995 i 1999, i senadora designada per la Comunitat autnoma el 2001-2003.

 Obres .
 Repblica, reforma i crisi: el Camp de Tarragona 1931-1936 (1994);
 El Camp de Tarragona durant la 2 Repblica (1931-1936) (1989);
 Reus sota el primer franquisme (1996);
 Constant (2001);
 Viure de la terra: histria i memria del Sindicat Agrcola de Constant (1905-2005) (2006);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305623" title="Gaviforme" nonfiltered="710" processed="709" dbindex="120743">

L'ordre dels gaviformes comprn espcies que nien als llacs de l'Europa del Nord i que als Pasos Catalans noms les podem veure com a hivernants, en poca quantitat. Inclou un nic gnere actual, Gavia i una sola famlia, Gaviidae.

Morfologia.

 Cos allargassat.
 Coll llarg i robust.
 Plomatge dens i brillant;

L'hivern s l'poca en qu sn ms difcils de distingir perqu el plomatge s molt semblant. s per aix que s millor fixar-se en la forma del bec.

Alimentaci.

Mengen peixos, amfibis i crustacis. Fan servir gastrlits -pedretes arrodonides i molt llises- per fer la digesti ja que els ajuden a trencar l'exosquelet dels crustacis i els ossos de granotes i salamandres.

Costums.

Sn cabussadores i bones nedadores, grcies a la membrana que uneix els dits de les potes curtes situades a l'extrem del cos. Es diu que poden baixar fins a 80 m de fondria i romandre-hi durant alguns minuts per atrapar els peixos que els serviran d'aliment.

Tot i que tenen dificultats d'enlairar-se, un cop a l'aire aconsegueixen de fer un vol rpid i potent, amb la particularitat que el cap els queda a un nivell ms baix que la resta del cos.

Referncies.



Enllaos externs.

 Vdeos de gaviformes en llur hbitat natural. ;
 Taxonomia dels gaviformes. ;
 Informaci sobre aquest ordre d'ocells. ;
 Informaci sobre les diferents espcies d'aquest ordre animal.  i ;
 Els gaviformes al web de la IUCN. ;

 





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305630" title="Assumpta Baig i Torras" nonfiltered="711" processed="710" dbindex="120745">
Assumpta Baig i Torras (Vilanova i la Geltr, 1951) s una mestra i poltica catalana. Militant del PSC-PSOE, ha estat regidora de l'ajuntament de Vilanova i la Geltr de 1979 a 1991. Fou escollida diputada a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1995, 1999 i 2003 i senadora designada per la Comunitat autnoma de 2003 a 2008.

 Enllaos externs .
 Bloc d'Assumpta Baig;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305631" title="Sala Muncunill" nonfiltered="712" processed="711" dbindex="120746">

La Sala Muncunill s una sala d'exposicions de Terrassa, situada a la plaa de Did nm. 3, vora el carrer de la Rasa. Es tracta de la quadra o sala de tints de l'antic Vapor Amat, tamb conegut com ca l'Izard, una construcci de 1921 de l'arquitecte modernista Llus Muncunill i Parellada, en honor del qual fou batejat el nou espai expositiu inaugurat per l'Ajuntament el 1982, un cop enderrocada la fbrica.

El vapor, destinat principalment a l'acabat de tints en el sector txtil, fou promogut per Josep Amat, accionista tamb de la fbrica Aymerich, Amat i Jover (actual seu del Museu de la Cincia i de la Tcnica de Catalunya), igualment obra de Muncunill del 1907. Desprs de la guerra civil, el 1940, va ser objecte de remodelaci per part de Joan Baca i Reixach, que en reform sobretot les llanternes de ventilaci. La darrera reforma s del 1982, de Francesc Bacardit i Segus, que va rehabilitar la nau per convertir-la en sala d'exposicions municipal, annexa a les noves dependncies de l'Ajuntament de la plaa Did.

L'edifici.
Es tracta d'una construcci de planta rectangular, feta de totxo masss, dividida a l'interior en dues parts longitudinals, separades entre elles per pilars de ferro colat que sostenen setze voltes de ma pla. Muncunill hi va experimentar l'obertura de llanternes damunt les voltes, amb qu assajava un sistema d'illuminaci alternatiu a la tradicional coberta de dents de serra. Aquestes llanternes sobreposades, d'arc de quatre punts, tenien com a objectiu la ventilaci de la nau, i actualment, a diferncia d'abans, es troben tancades per vidres.

A l'espai que ocupava l'antic vapor, el 1993 s'hi va arranjar la plaa dedicada al titellaire terrassenc Ezequiel Vigus, conegut amb el sobrenom de Did. Noms se'n van conservar la quadra dels tints, ara Sala Muncunill, que tanca la plaa per dalt, i l'antiga xemeneia, que era anterior al vapor Amat; de fet, fou construda l'any 1900 per a la fbrica Sala Hermanos. La xemeneia, al bell mig de la plaa, s de base quadrada i fus troncocnic, de 10 metres d'alada; l'any 1987 fou retallada. Com a curiositat, cal fer notar la senyalitzaci metllica al paviment de la plaa Did, que indica la silueta de l'ombra que fa la xemeneia a les nou del mat del solstici d'estiu. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305636" title="Ana del Frago Bars" nonfiltered="713" processed="712" dbindex="120747">
Ana del Frago Bars (Barber del Valls, 1963) s una poltica catalana. Membre del PSC-PSOE, ha estat diputada a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003 i alcaldessa de Barber del Valls des de 2005. A les eleccions municipals de 2007 fou reescollida per majoria absoluta.

 Enllaos externs .
 Bloc d'Ana del Frago;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305638" title="Pont de les Flors" nonfiltered="714" processed="713" dbindex="120748">


El Pont de les Flors travessa el Jard del Tria a la ciutat de Valncia i admet el trnsit tant motoritzat com de vianants.

Com el seu nom indica, la seua caracterstica ms bvia s el decorat de flors, distribudes tot al llarg de les dues bandes, entre la calada i les pasarelles per a vianants. Les jardineres que alberguen les flors estan dissenyades a base de trencads blanc, a l'estil de Santiago Calatrava. Les flors que hi contenen sn mantingudes tot l'any, i es canvien quatre o ms vegades segons l'estaci o celebraci. Durant la visita del Papa Benet XVI s'hi posaren milers de flors de color blanc i groc, que imitaven la bandera del Vatic, acci la qual va rebre crtiques de partits de l'oposici, que van denunciar que no estava clar ni comunicat a la ciutadania el gast que va representar eixa ornamentaci.

El preu de manteniment d'aquests canvis d'ornamentaci sol ser d'alguns centenars de milers d'euros a l'any.

Vegeu tamb.
Llista de ponts de la ciutat de Valncia;

 Referencias .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305645" title="Pont de l'Exposici" nonfiltered="715" processed="714" dbindex="120749">

El Pont de l'Exposici, tamb conegut popularment com a Pont de Calatrava o de la Peineta, travessa el Jard del Tria entre el passeig de la Ciutadella i el passeig de l'Albereda a la ciutat de Valncia. 

Forma.
El nom de l'Exposici el pren del barri del mateix nom que comunica amb el centre a travs del pont. El pont fou dissenyat pel enginyer i arquitecte Santiago Calatrava d'acer d'alta resitncia i pintada d'un blanc lluent com s tpic als seus edifics. Descansa sobre un nic punt, una descomunal biga lleugerament arquejada que creua l'antica llera del riu Tria. L'arc - d'ac la referncia a una pinta o peineta en espanyol - t una alada de 14 metres, contribuint a l'estabilitat del pont, de 26 metres d'ample i quasi 131 metres de llargada. L'arc est inclinat 70 graus sobre el pla horitzontal.

L'estaci de metro.

Tamb obra de Calatrava s l'estaci de metro de lAlameda que hi ha davall i que continua l'estil sinttic del pont. Cal destacar que la construcci de l'estaci de metro i el pont fou simultnia. L'estaci es constru al mateix indret mentre el pont s'assembl a una zona propera per ser traslladat desprs a la seua actual ubicaci per dalt de l'estaci.

Vegeu tamb.
Llista de ponts de la ciutat de Valncia;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305647" title="Camargo" nonfiltered="716" processed="715" dbindex="120750">

Camargo s un municipi situat en la Comunitat autnoma de Cantbria. El terme "Camargo" deriva del prerrom Cabarcus, que s com es designava a l'individu de la tribu dels Cabarci que esmenta Plini el Vell en el segle I. 

Geografia. 
El municipi es troba situat en un pla de la comarca de Santander i limita al nord amb Santander i Santa Cruz de Bezana, a l'oest amb Pilagos, al sud amb Pilagos i El Astillero i a l'aquest amb la Badia de Santander. Est situat en l'entrada de la capital regional, formant part de la seva rea metropolitana. 

Localitats.

 Cacicedo.
 Camargo.
 Escobedo de Camargo.
 Herrera.
 Igollo.
 Maliao.
 Muriedas (Capital).
 Revilla.

Demografia.



Font: INE


 Administraci .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305657" title="Alfredo Garca Ramos" nonfiltered="717" processed="716" dbindex="120751">
Alfredo Garca Ramos (Cumeiro-Vila de Cruces, 7 de febrer de 1877 - Caldas de Reis, 21 d'agost de 1934) va ser un periodista, escriptor i jurista gallec. 

 Biografia .
Fill del metge Manuel Garca y Segond i germ del tamb diputat durant la II Repblica Jos Garca Ramos y Segund, Alfredo es va llicencia en Dret a la Universidade de Santiago de Compostela al 1897. Va comenar la seva carrera com a fiscal deSantiago de Compostela i desprs va passar a ser jutge muncipal d'La Corunya al 1903. Va ser Secretari de Govern i Vicepresident del Tribunal Suprem i director del peridic corunys El Ideal Gallego. Alfredo Garca Ramos s autor de diferents tractats jurdics i econmics centrats principalment en Galcia. En 1933 es presenta a la primeres eleccions a les corts de la II Repblica com independent per Pontevedra guanyant el seu esc i integrant-se en la coalici Independentes de Derechas, el portaveu de la qual era Abilio Caldern. Gran amic del periodista i escriptor Alejandro Prez Lugn, a la mort d'aquest Garca Ramos va ser responsable de la reorganitzaci i finalitzaci de la novella Arminda Moscoso. Tamb va ser responsable de la publicaci de la collecci de contes La corredora y la Ruia.

 Obres .
Estilos consuetudinarios y prcticas econmico-familiares y martimas de Galicia (1909);
Arqueologa jurdico-consuetudinaria-econmica de la regin gallega (1912);
El regionalismo gallego en su aspecto confesional, monrquico y unitario  (1918);

 Bibliografia .

Lago Garca, Xos. O pensamento de Alfredo Garca Ramos. Santiago de Compostela: Xunta de Galicia, 1991. ISBN 84-453-0188-8;
Cardesn Daz, Jos Mara. Entre el regionalismo jurdico y el catolicismo social: el Derecho Consuetudinario en Alfredo Garca Ramos (1908-1910) en Galcia e a Historiografa. Trculo Edicins, 1993. ISBN 84-8672895-9 pags. 211-242;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305660" title="Trasmiera" nonfiltered="718" processed="717" dbindex="120752">

La Comarca de Trasmiera s una de les comarques histriques de Cantbria situada a l'aquest del riu Miera fins al riu Asn. S'estn entre les badies de Santander i Santoa, ocupant gran part del litoral oriental de Cantbria. La costa d'aquest tram es caracteritza pels seus penya-segats i els seus belles platges com les de Langre, Loredo, Isla, les de Noja i la de Berria en Santoa. Cap a l'interior la comarca oferix extensos prats aix com un gran desenvolupament hoteler i campista. A pesar que ja existeix una llei de comarcalitzaci de Cantbria, aquesta encara no ha estat desenvolupada per tant la comarca no t entitat real

Municipis de la comarca.

 Argoos.

 Arnuero.
 Brcena de Cicero.
 Bareyo.
 Entrambasaguas.
 Escalante.
 Hazas de Cesto.
 Lirganes.
 Marina de Cudeyo.
 Medio Cudeyo.
 Meruelo.
 Miera.
 Noja.
 Ribamontn al Mar.
 Ribamontn al Monte.
 Riotuerto.
 Santoa.
 Solrzano.
 Voto.

 Galeria .

 Galera .



 Referncies .


 Enllaos externs .
 Turisme de Cantbria: Comarca de Trasmiera;
 Ecoparc de Trasmiera;
 Notcies de Trasmiera;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305661" title="La barraca" nonfiltered="719" processed="718" dbindex="120753">
La barraca s una novella de l'autor valenci Vicent Blasco Ibez publicada el 1898, enquadrada en el moviment literari denominat Realisme i pertanyent al cicle valenci de novelles de l'autor.

 Argument .

El llibre es desenrotlla a la Valncia rural del final del segle XIX. Descriu amb precisi les dures condicions de vida de la poblaci camperola i agricultora. L'oncle Barret es veu impossibilitat per a continuar treballant l'horta que havien cultivat els seus avantpassats durant generacions per no poder pagar l'arrendament al propietari de la terra, Don Salvador. Com a conseqncia, tots els vens de l'aldea, amb Pepeta i Piment - filla i gendre de Barret respectivament - al capdavant es conjuren per a impedir que ning no torne a treballar en aquella parcella.

Fins que arriben Batiste i la seua famlia (la seua muller Teresa i els seus fills  Roseta, Batistet i Pasqualet) que, aclaparats per la necessitat, s'installen en la finca i accedeixen a pagar l'arrendament corresponent per a poder cultivar el terreny. A partir d'eixe moment es veuran infatigablement assetjats per la resta de la comunitat, que els acusava de plegar-se a les exigncies del terratinent perjudicant amb aix els interessos del collectiu.

La fustigaci arriba al seu punt culminant quan els fills menuts de la famlia Batiste tenen un enfrontament amb uns altres xiquets de la aldea, com a conseqncia del qual el petit Pasqualet acaba morint. Un sentiment de culpa i compassi envaeix la comunitat.

Per ser temporal. Batiste s'enfronta a Piment en una brega tavernria i pocs dies desprs, quan Batiste s disparat, respon ferint de mort el seu agressor, el mateix Piment. Les represlies no es fan esperar: la barraca on viuen els Batiste s incendiada i ells es veuen en l'obligaci d'abandonar el poble.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305669" title="Batalla de Vornej (1942)" nonfiltered="720" processed="719" dbindex="120754">


La Batalla de Vornej va ser una batalla del Front Oriental de la Segona Guerra Mundial, que tingu lloc a la ciutat estratgicament de Vornej, al riu Don, a uns 450km al sud de Moscou, entre desembre de 1941 al 6 de juliol de 1942.

La ciutat estava defensada per tropes del 40 Exrcit, com a part de l'Operaci Defensiva Valuiki-Rossoix (28 de juny   24 de juliol de 1942), del General d'Exrcit Nikolai Vatutin.

L'assalt alemany va ser condut per elements del 4t Exrcit Panzer, pertanyents al Grup d'Exrcits Sud, comandants del General Hermann Hoth.

Hoth, seguint unes instruccions estrictes que no li permetien entrar en una lluita carrer per carrer, va fer que les unitats blindades del 4t Exrcit Panzer capturessin parcialment Vornej el 6 de juliol, ocupant els suburbis de la riba occidental, tot i que les seves tropes quedaven exposades a un contraatac de l'Exrcit Roig. Va costar dos dies a les divisions d'infanteria del Grup d'Exrcits Sud arribar a Vornej per mantenir la lnia i rellevar a les unitats Panzer, perqu aquestes es poguessin dirigir cap al Caucas per participar a l'Operaci Blau. Hitler posteriorment arrib al convenciment que aquests dos dies, combinats amb altres retards evitables, van permetre al Mariscal Timoixenko a reforar les seves tropes a Stalingrad, abans que el 4t Exrcit Panzer pogus arribar per aconseguir capturar la ciutat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305686" title="Robert Rius i Lanolier" nonfiltered="721" processed="720" dbindex="120755">
Robert Rius i Lanolier, escriptor i poeta vinculat al surrealisme nascut el 25 de febrer de 1914 a Castellrossell, poble agregat a Perpiny, fou afusellat el 21 de juliol de 1944 a Fontainebleau. 

 Biografia .
Nascut dins d'una famlia de militars, Ral Rius, pare de Robert, disposava de finques dedicades a la vinya i a l'arboricultura. La famlia de la seva mare, Rosine Lanolier, era originria de Narbona. Anys desprs de la mort del seu marit, Rosine es va casar de nou, i va tenir dues filles d'aquest segon matrimoni: Llusa Maria i Helena
Blanc.

Robert Rius an a escola amb els jesutes de Sant Llus Gonaga, per en fou expulsat el 1928 per insolncia, i tamb acab expulsat de tots els liceus on va anar a estudiar.

Igual com alguns amics seus com ara Charles Trenet i Henry Espinouze (el futur pintor surrealista Espinoza), Rius comen a treballar com a periodista al  Coq Catalan, setmanari satric fundat i dirigit per  Albert Bausil. El 1932, tots tres s'establiren a Pars, i Rius esdevingu cartellista de l'editor Armand Colin. 

A partir de 1937, Rius va comenar a relacionar-se amb Andr Breton qui l'ajud en la realitzaci de lAnthologie de l'Humour noir i a la Galerie Gradiva; fins 1940, tots dos es veien gaireb cada dia. Rius tamb tenia amistat amb pintors com ara Yves Tanguy, Victor Brauner, Roberto Matta, Jacques Hrold, Remedios Varo o Esteban Francs amb els quals compartia tamb les seves simpaties poltiques trotskistes. Fou aleshores que, juntament amb Breton, Benjamin Pret i Varo, invent el joc surrealista anomenat El joc del dibuix comunicat, que practicaven als cafs o al taller de Tanguy. Rius va passar l'estiu de 1939 a Chemillieux. 

Apassionat per les papallones i per Ramon Llull, va publicar el maig de 1940, el recull Frappe de l'Echo, illustrat per Victor Brauner.

El juny de 1940, poc desprs de l'ocupaci alemanya que donaria origen al Govern de Vichy, Rius va traslladar-se a Perpiny i, desprs, a  Canet, on va organitzar l'estada dels surrealistes; va fer tamb alguns viatges a Marsella per mirar d'ajudar els seus amics. A la tardor, va decidir quedar-se a Frana i torn a Pars on ser un dels fundadors de la revista semi-clandestina La Main  plume, la redacci de la qual girava al voltant de Benjamin Pret. El maig de 1941, va sortir-ne un primer nmero annim; el mes segent, Rius va casar-se amb Laurence Ich, la filla gran de Ren Ich, amb la qual tindr una filla Aurlia, que, per, va morir el 4 d'agost de 1943.

Comproms amb grups armats de la Resistncia francesa desprs de 1942, va publicar espordicament:

Essai d'un dictionnaire exact de la langue franaise, ;
Serrures en friches, ;
Picasso - amb Chabrun -;

El setembre de 1943, va unir-se als maquis de Milan, al de Villebon el febrer 1944 i, finalment, al d'Achres a partir de juny. Detingut arran d'una denncia el 4 de juliol de 1944, Robert Rius fou empresonat a Fontainebleau on, malgrat les tortures, no va confessar. Al final, el 21 de juliol va ser executat a la plana de Chanfroy juntament amb els seus amics Jean Simonpoli, director dels Cahiers de posie i Marco Mngoz, jove poeta normand eixit dels Feuillets de 81.

Referncies.
 Robert Rius,  l'encre de lune, a la Revista Les Hommes sans paules, Ed. LGR, Paris, 2005 ISBN 2-243-0437-1.
 Robert Rius, un passeur surraliste, Olivier Bot i Rose-Hlne Ich, a la Revista del Centre d'Estudis sobre el surrealisme de la Sorbona : Mlusine, Ed. l'Age d'homme, Paris, 2004 ISBN 2-8251-1957-1.
 La Rsistance en le-de-France, DVD-Room, Ed. AERI, Paris, 2004 ISBN 2-915742-02-2.

Enllaos externs.
Pgina oficial de Robert Rius.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305690" title="Gaznvides" nonfiltered="722" processed="721" dbindex="120756">
Els gaznvides foren una dinastia turcmana que va governar a part de Prsia, l'Afganistan i part de l'ndia. El primer emir de Gazni fou Abu Bakr Lawik al-Anuk el 962, i el va seguir Alptegin verdader fundador de la dinastia (962-963) i desprs el seu fill Abu Ishak  ben Alptegin (963-966). Van seguir Bilgetigin (966-977) i Piri (977-978) i llavors Abu Mansur Sebuktegin.

La Prsia oriental va passar als seljcides el 1037 per els gaznvides van retenir Afganistan i es van expandir a l'ndia. El 1152 l'Afganistan fou ocupat per breu temps pels grides (grides o ghrides). El 1173 els grides van tornar a ocupar el pas i Khusraw Malik va conservar el poder a Lahore fins el 1174. La dinastia va desaparixer amb Khusraw Malik el 1187.

 Genealogia dels gaznvides .

Abu Mansur Sebuktegin (978-997);
Ismail ben Sebuktegin 997-998;
Mahmud ben Sebuktegin 998-1030;
Muhammad ben Mahmud 1030 i 1040-1041;
Ahmed ben Muhammad 1041;
Masud I ben Mahmud 1030-1040;
Mawdud ben Masud 1041-1048;
Masud II ben Mawdud 1048-1049;
Ali ben Masud 1049;
Farrukhzad ben Masud 1052-1059;
Ibrahim ben Masud 1059-1099;
Masud III Ala al-Dawla ben Ibrahim 1099-1115;
Shersad ben Masud 1115-1116;
Malik Arslan Shah ben Masud  1116-1118;
Bahram Shah ben Masud 1118-1157 (1152-1153 a Ghor);
Khusraw Shah ben Bahram 1157-1160;
Khusraw Malik 1160-1187;
Abd al-Rashid ben Mahmud 1049-1052;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305693" title="La metamorfosi" nonfiltered="723" processed="722" dbindex="120757">
La metamorfosi (Die Verwandlung, en el seu ttol original en alemany) s un relat de Franz Kafka, publicat el 1915 i que narra la histria de Gregor Samsa, un comerciant de teles que viu amb la seua famlia, la qual ell mant amb el seu sou, que un bon dia amaneix convertit en una criatura no identificada clarament en cap moment, per que tendeix a ser reconeguda com una mena de panderola gegant. Breu i intensa, s qualificada de vegades com un "relat existencialista".

Argument.

Un mat Gregor Samsa es desperta en el seu quarto convertit en una estranya criatura insectoide. La seua primera preocupaci, malgrat l'horrible situaci en qu es troba, s que far tard a la faena i perdr el tren que havia d'agafar. Aquesta inquietud prompte apareix en la resta de la seua famlia quan s'adonen que Gregor encara no ha eixit a treballar i continua tancat a l'habitaci. En la seua situaci, incapa de controlar el seu nou cos i de parlar de manera normal, l'obertura de la porta es converteix en una odissea que s'agreuja amb l'arribada del principal enviat pel cap de Gregor. Quan, per fi, tots descobreixen el nou estat de Gregor, la famlia passa de l'horror inicial a tractar-lo amb abnegaci, com una crrega o un deure molest. Tanmateix, els pares no tornen a entrar en el seu quarto, on Gregor queda confinat, i s la seua germana, Grete, la qui es dedica a intentar cobrir les seues necessitats bsiques el ms b que pot, malgrat que el seu aspecte li causa repugnncia.

Tot i que Gregor conserva en tot moment les seues facultats mentals, la seua incapacitat per a parlar fa pensar la famlia que no s ja sin un animal que no pot comprendre'ls, i que ha perdut el seu sentit racional. Grete buida prompte l'habitaci de quasi tot el mobiliari per a deixar-li ms llibertat de moviments, que Gregor no tarda a aprofitar i gaudir quan descobreix que es troba ms cmode trepant per les parets i el sostre que no pas en terra. Tanmateix, no deixa de sentir-se avergonyit i sempre s'oculta darrere un sof abans de l'arribada diria de la seua germana per a portar-li menjar i netejar el quarto. Una vegada, motivat pel fet que sa mare pareix no acabar d'acceptar el que s ara el seu fill, Gregor abandona la seua habitaci, son pare el persegueix amb intencions agressives i, donat el frgil estat del seu fill, quasi el mata. 

Una altra vegada, desprs de llargs dies de solitud i deteriorament fsic deprs del contratemps amb son pare, la msica del viol tocat per la seua germana en honor d'uns arrogants inquilins, amb la renda dels quals pot continuar vivint la familia desprs de la prdua del sou de Gregor, el fa eixir de l'habitaci en una mena de trnsit (amb intencions d'afecte envers la seua germana). A crea nous problemes que posen en perill els ingressos dels quals viu la famlia. Llavors, Grete expressa la seua repulsa ms total envers el seu germ i opina que se n'han de quitar perqu ja han fet amb ell tot el que era humanament possible i la criatura ja no s Gregor. Llavors Gregor torna a l'habitaci i mor per no menjar res, d'inanici, aband i una infecci causada per l'atac de son pare. Quan descobreixen el seu cadver, la famlia sent que s'han llevat un enorme pes de damunt i comencen a planificar el futur, ixen de viatge i tanquen rpidament i definitivament eixa etapa de les seues vides amb les esperances posades en la seua filla.



Interpretacions.
La metamorfosi s un relat obert a mltiples interpretacions, de fet, en el seu llibre The Commentator's Despair (La desesperaci del comentarista) Stanley Corngold dna compte de ms de 159 interpretacions.

Entre les ms bvies hi ha les referides al tractament d'una societat autoritria i burocrtica envers els individus diferents, on aquests queden allats i incompresos davant d'una maquinria institucional aclaparadora i montona que ni ell comprn ni aquesta el comprn a ell. Uns altres temes inclouen el de la solitud de les relacions trencades i les esperances desesperades i poc realistes que crea un tal allament. Alguns autors han volgut veure tamb en aquesta histria, alhora absurda, cruel, commovedora i amb pinzellades cmiques, una allegoria de les diverses actituds que pren l'sser hum davant la malaltia greu i irreversible i de com, malgrat tot, la vida continua.

Una interpretaci reconeguda es refeereix a la identitat desdoblada de Kafka, qui d'una banda sent nostlgia per la identitat jueva dels seus avis i d'una altra sent que no aconsegueix inserir-se en el mn "gentil" de Praga a qu pertany son pare. Kafka pertany a eixa generaci de jueus que es van quedar a mitjan cam entre la secularitzaci i la completa assimilaci i que s percebut com a tal per la societat circumdant.

Una altra interpretaci podria ser la de qu l'obra plasma l'egoisme hum enfront del benestar dels altres. A ho podem identificar en l'obra en la situaci en la qual es trobava Gregor, ja que sobre ell recaa tot el pes de mantenir econmicament la seua famlia. Tanmateix quan la situaci vira i ara s la famlia la que ha de fer-se crrec de Gregor, aquesta defuig responsabilitats i el deixen morir. Tamb es diu que Kakfa va escriure La metamorfosi en forma d'autobiografia, bviament tergiversada, autobiografia de les seues sensacions anmiques i d'una exagerada percepci fsica.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305694" title="Volta a Catalunya de 2008" nonfiltered="724" processed="723" dbindex="120758">

La Volta a Catalunya 2008,  88a edici de la Volta a Catalunya, es disput entre el 19 i el 25 de maig, sobre un recorregut de 1.024 km.

Aquesta edici es caracteritza per no tenir cap etapa amb final en alt, a diferncia de l edici de 2007 que fou molt muntanyosa. 

Aix va fer que fins a la darrera etapa la lluita per a la victria final estigus molt oberta, amb una gran quantitat de ciclistes separats per minses diferncies. 

Finalment el vencedor de la Volta a Catalunya 2008 fou el ciclista espanyol Gustavo Csar Veloso de l'equip Karpin-Galicia, que super en 16" al colombi Rigoberto Urn.

Etapes.
Prleg - 19 de maig de 2008: Lloret de Mar - Lloret de Mar, 3,7 km (CRI)


Etapa 1 - 20 de maig de 2008: Riudellots de la Selva - Banyoles, 167,8 km


Etapa 2 - 21 de maig de 2008: Banyoles - La Seu d'Urgell, 191,9 km


Etapa 3 - 22 de maig de 2008: La Seu d'Urgell - Asc "La Vostra Energia", 217,2 km


Etapa 4 - 23 de maig de 2008: Asc "La Vostra Energia" - El Vendrell, 163,5 km


Etapa 5 - 24 de maig de 2008: El Vendrell - Pallej, 163,9 km


Etapa 6 - 25 de maig de 2008: Pallej - Barcelona, 106,2 km


Classificacions finals.
Classificaci general.


Classificaci de la muntanya.


Classificaci per punts.


Classificaci dels esprints.


Classificaci per equips.


Progrs de les classificacions.

Maillots vestits quan un ciclista lidera ms d'una classificaci:
 a la 2a etapa George Hincapie duu el vestit de la classificaci per punts;
 a la 3a etapa  Leonardo Duque duu el vestit de la classificaci per punts;

 Equips participants .
Els equips que prenen part a la Volta a Catalunya 2008 sn els segents:


Classificaci individual de l'UCI ProTour 2008 desprs d'aquesta cursa.


 78 ciclistes han aconseguit un punt a l'UCI ProTour 2008;

Enllaos externs.
 Web oficial de la cursa;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305698" title="Zeitakubyou" nonfiltered="725" processed="724" dbindex="120759">

 Grup: ONE OK ROCK ;
 Album:  Zeitakubyou (       ; Luxury Criticism) ;
 Data de sortida: 2007.11.21 ;

Canons. 
Naihi Shinsho (    ; Letter to My Secret Bottom Layer of Skin) 

Borderline 

(you can do)everything 

Yoru ni Shika Sakanai Mangetsu (          ; Full Moon Only Blooming in the Night) 

Yume Yume (  -    -; Dream Dream) 

Kagerou (    ; Dragonfly) 

Lujo 

Kemuri (   ; Smoke) 

Yokubou ni Michita Seinen-dan (         ; Youth Group Full of Desire) 

Etcetera (     ) 

A new one for all, all for the new one 


Informaci. 

Zeitakubyou s el primer lbum original de  ONE OK ROCK. L lbum va sortir en dos versions: 
Una versi normal i una altra de especial.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305699" title="Lythrum salicaria" nonfiltered="726" processed="725" dbindex="120760">


La salicria (Lythrum salicaria) s una semiaqutica herbcia de la famlia de les Lytraceae, d'origen de les terres humides d'Eurssia. Tamb es coneix amb els noms d'estronca-sangs i litre.

 Etimologia.
Lythrum prov del grec, lythron que significa sang. Aix fa referncia al color de les flors i tamb amb relaci als efectes anti hemorrgics, qualitat d'algunes espcies d'aquest gnere.

 Ecologia .
Aquesta espcie es troba a prop de les aiges, a les vores dels rius i rierols, vorejant els braals i squies, en els prats ms humits, etc., de pH ptim 6 i s capa de suportar una certa salinitat. Es localitza des del nivell del mar fins altituds de 900 metres.

Les condicions ecolgiques ptimes sn: 
 temperatura: calor;
 llum: ombra ;
 humitat: elevada;
 nitrogen: en sls moderadament pobres o lleugerament rics, no est present en terres molt fertilitzades.

Aquesta espcie es distribueix en tot el continent europeu, en el Nord-Est d frica, sia i es troba introduda en el nord d Amrica. A nivell de principat  s pluriregional sent ms freqent a Alacant, Barcelona, Castell, Girona, Lleida, Tarragona, Valncia, i tamb a les Illes Balears.
Floreix de Juny en endavant o a finals de maig a la zona del sud.

 Descripci .



Planta perenne, de 1-2 metres d altura. 

La rel s axonomorfa.

La tija s herbcia amb abundants branques ascendents de longitud entre 65-85 cm, i normalment no sn ramificades.  La secci de les branques s cuadrada i de color vermell prpura. Poden presentar pubescncia griscia. 

Les fulles sn herbcies i oposades, de vegades amb verticils de 3 o 4, excepcionalment alternades, sn lanceolades (de 3-10 cm de llarg i 1-2 cm d ample),amb l pex agut o subagut. La base t forma de cor, el marge s sencer i sense pecol. Sn fulles amplexicaules, de color verd fosc i pubescents. La nervaci s pinnada i amb absncia d estpules.

Les flors sn hermafrodites, actinomorfes i apareixen en fascicles axillars de 2 a 15 flors formant vistoses inflorescncies amb forma d espiga que arriba als 40 cm de longitud. Sn hexmeres o en ocasions pentmeres axillars i solitries. Tenen un curt pedicel i dues bracteoles linials caduques, amb la base blanquinosa i l pex vermells. Tenen un tub floral pels, infundibuliforme o cilndric, amb dotze nervis bastant vistosos i generalment prpures.

El calze est format per 6 spals, de 0.5-1 mm triangulars, sent ms curts i amples que els segments de l epicalze. 
La corolla te 6 ptals entre 6-10 mm lineals o lanceolats, arrugats i de color violcia ms intens en el nervi central.

L androceu est format per dotze estams, els quals sis superen el marge de la corolla. Les anteres sn violetes, verstils o basifixes, diteques i amb pollen blau, mentre que els ms curts tenen el pollen groc. La pollinitzaci s entomfilla i la dispersi s zoocria.
El gineceu est format entre dos i sis carpels soldats. L ovari s nfer.

El fruit s una cpsula ovoide, tancat en el epicalze, s a dir, no sobresurt del tub floral i cont nombroses llavors.

 Droga (part utilitzada) .
Les sumitats florals i les fulles sn la droga, de Lythrum salicaria.

 Composici qumica .
 cids: ;
 cid elgic; antitumoral, antioxidant, astringent, hepatoprotector i antinflamatori;
 p-couramic: antitumoral, antibacteri, antiespasmdit i colertic. ;
 Clorognic: antihepercolesterolmic, antioxidant, antiinflamatori, antitumoral, colegog, hepatoprotector, vulnerari. ;

 Vitexina: antiinflamatori, antioxidant, antidermatsic (fulles).
 Narcisina (planta);
Antocianines (flor);
 Salicarina (planta);
 Pectina: antidiarreic, antiulcers, antidiabtic, hipoglucemiant, peristltic i anticancers (fulles);
 Tanins: antiulcers, antibacteri, antidiarreic, antioxidant, antitumoral, hepatoprotector (flors i fulles);

 Usos medicinals i accions farmacolgiques .

La Comissi E del Ministeri de Sanitat Alemany no ha aprovat cap indicaci per a usos medicinals. 

Els usos tradicionals sn:

Astringent i antidiarreic. Tamb t propietats emulgents i s usa per alleujar l intest en el malaltia de Crohn o en el sndrome de l intest irritable, en altres malalties de l intest com colitis, colon espstic o colitis ulcerosa i en disenteria. 

En s extern, s recomenat per afeccions com la dermatosi i czeme, tamb en malalties de l aparell genital femen aplicant-se en forma de llevats, en els casos de picor vaginal, metrorrgia o inflamaci de la vagina. Per combatre conjuntivitis.

 Toxicitat .

A conseqncia de la presncia de tanins, les infusions amb altes dosis poden provocar una irritaci de la mucosa gstrica. Per evitar-ho conv associar-ho a drogues demulcents com la malva.  Al ser antidiarreic, en elevades quantitats pot causar restrenyiment.

 Contraindicacions .
No prescriure formes de dosificaci orals amb contingut alcohlic en nens menors a 2 anys ni a consultants en procs de deshabituaci etlica. 


 Observacions .
 Histria: Amb el nom del Lysimachia, Dioscrides ens indica dues espcies herbcies, vivcies de fulles verticilades similars entre s, de flors grogues i de flors prpures, la salicria. ;
 Recollecci: ES recollecten les fulles o les sumitats florals durant l estiu o a finals de primavera; les flors abans d obrir-se per complet o quan estan a mig florir. S assequen rpidament a l ombra i a un lloc ventilat. ;
 Curiositats: En algunes regions es fermenten les fulles per obtenir una beguda alcohlica. ;
Les fulles polvoritzades sn emprades en cosmtica per tractar pruja i les fulles s han consumit com a aliment, verdura. 
Les flors proporcionen un pigment vermell que s usat en pastisseria.

 Galeria d'imatges .





 Bibliografia .
Referncies:
 BOLS, O. i cols. Flora manual dels Pasos Catalans Barcelona 1990 (2a ed., 1993) Ed. Prtic. ISBN 84-7306-400-3;

 Taxonoma de plantas en GRIN. Agricultural Research Service. United States, Department of Agriculture;

 STRASBURGER, E. Tratado de botanica (6a ed., 1984). Editorial Marin. ;

Annexos externs:

 botanil-online.com/;

 ;

 ;

 Natura digital ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305700" title="Robert Brasillach" nonfiltered="727" processed="726" dbindex="120761">
Robert Brasillach, nascut el 31 de mar de 1909 a Perpiny i afusellat el 6 de febrer de 1945 al Fort de Montrouge, fou un escriptor, periodista i crtic de cinema conegut per les seves actituds feixistes, nazis, antisemites i collaboracionistes durant la Segona Guerra Mundial.

Biografia.
El pare de Robert Brasillac era un oficial de l'exrcit francs que mor en campanya al Marroc el 1914; poc desprs, la seva mare va decidir traslladar-se a Sens on cri els seus fills. Al liceu d'aquesta poblaci del departament de Yonne (Borgonya), Brasillach hi tingu com a professor Gabriel Marcel, i al Liceu Louis-le-Grand de Pars va ser company de Maurice Bardche, Thierry Maulnier, Jos Lupin, Jean Martin i Paul Arrousseau. Finalment, Brasillach fou adms a l'Escola Normal Superior el 1928. D'aquest perode de joventut, en parl bastant als primers captols de Notre avant-guerre, llibre de memries escrit el 1939-1940. 

Ja a principis dels anys trenta, Brasillach va comenar a collaborar regularment al diari L'Action franaise i a L'tudiant franais; aix com el 1937, pass a dirigir el setmanari Je suis partout, on hi public articles de fort contingut antisemita en els quals, hi expressava tamb la seva gran admiraci pel Tercer Reich i per la ideologia nazi, visible en la seva assistncia el 1937 a un congrs nazi celebrat a Nuremberg. En consonncia amb la seva actitud poltica, en esclatar la Guerra Civil Espanyola, va donar suport al bndol franquista, fins al punt d'arribar a desplaar-se a Espanya, i va escriure sobre els fets de l'Alcsser de Toledo.

El 1940, desprs que els alemanys envassin Frana, Brasillach, reclutat per a l'exrcit, fou fet presoner; ara b, el 1941, a causa de les seves actituds poltiques, va ser alliberat i torn a Frana, on defens la idea d'un feixisme a la francesa, que no fos un simple calc dels models alemany o itali.

Partidari de la victria del Tercer Reich, el 1943, quan, desprs de la caiguda de Mussolini a Itlia, comen a tmer la derrota de les Potncies de l'Eix, Brasillac deix el crrec de director de Je suis partout, que pass al conegut collaboracionista Pierre-Antoine Cousteau (germ de Jacques-Yves Cousteau). Tot i aix, durant l'estiu de 1944, Brasillach va signar la petici d'execuci sumria de tots els membres de la Resistncia Francesa.

Procs i execuci.
Desprs dels desembarcaments aliats de Normandia i Provena, Brasillach no intent fugir ni a Alemanya ni a Espanya, sin que es qued amagat a Frana. Llavors, les noves autoritats franceses, veient-se incapaces de localitzar-lo, arrestaren la seva mare, amb la qual cosa, Brasillach va decidir lliurar-se a la Prefectura de Policia de Pars. El van empresonar a Fresnes (actualment Val-de-Marne), on, processat el 19 de gener de 1945 per collaboraci amb l'enemic, va ser condemnat a mort. El seu advocat defensor, Jacques Isorni, s'ocup mesos desprs de la defensa del mariscal Ptain

Desprs de sabuda la setncia contra Brasillach, un grup de cinquanta-cinc intellectuals, entre els quals hi havia Paul Valry, Paul Claudel, Franois Mauriac, Daniel-Rops, Albert Camus, Marcel Aym, Jean Paulhan, Roland Dorgels, Jean Cocteau, Colette, Arthur Honegger, Maurice de Vlaminck, Jean Anouilh, Andr Barsacq, Jean-Louis Barrault i Thierry Maulnier, adrearen una petici de clemncia al cap del govern provisional francs general Charles de Gaulle, que aquest va desestimar, per la qual cosa, l'afusellament de Brasillach va acabar duent-se a terme el 6 de febrer de 1945.

Per explicar aquesta actitud del general de Gaulle, hi ha dues teories:
Consultant els papers de l'expedient Brasillach, el general va veure la portada d'una revista on hi apareixia alg vestit amb l'uniforme alemany; en realitat, es tractava de Jacques Doriot, per de Gaulle el va confondre amb Brasillach;
L'execuci de Brasillach fou una concessi de de Gaulle als comunistes per consolidar la seva posici al govern. Aquesta segona teoria la defensa Jean Lacouture, autor de La raison de l'autre, Montesquieu, Mauriac, Confluences, 2002.

Robert Brasillach fou enterrat al cementiri de Charonne, al districte vint de Pars. Cada any, el 6 de febrer, el Cercle franco-hispanique organitza una ofrena floral a la seva tomba.

Crtic de cinema.
Ja des de la seva adolescncia, Brasillach va ser un apassionat del cinema; per aix, a ms de bastants articles a la premsa, va escriure Histoire du cinma publicada per primera vegada el 1935 i reeditada el 1943 en collaboraci amb el seu cunyat Maurice Bardche. Malgrat tot, i a diferncia d'altres crtics de l'poca, Brasillach va adoptar en el cinema una actitud polticament neutra, a part d'alguns comentaris antisemites com els que va fer en alguns articles de 1943. La seva passi pel cinema va dur-lo a relacionar-se amb Henri Langlois al Cercle du cinma.

Tot i ser un entusiasta dels que llavors ja es consideraven clssics (Charles Chaplin, Georg Wilhelm Pabst, Ren Clair, Jean Renoir, etc.) i de les pellcules americanes (John Ford, Frank Borzage, King Vidor, etc.), va mostrar un gust original amb una gran curiositat pel cinema estranger; per aix, fou el primer a parlar a Frana del cinema japons, especialment de  Yasujiro Ozu, Kenji Mizoguchi i Heinosuke Gosho. A la pres, va treballar en la tercera edici de la seva Histoire du cinma i prepar una adaptaci de Falstaff, que esperava poder realitzar amb Raimu.

Obres.
Entre les obres de Robert Brasillach, destaquen:

Prsence de Virgile, 1931;
le Voleur d'tincelles, novella, 1932;
l'Enfant de la nuit, 1934;
Histoire du cinma, 1935 (en collaboraci amb Maurice Bardche);
le Procs de Jeanne d'Arc, text establert i prefaci de Robert Brasillach de textos, Gallimard, 1941, reeditat el 1998 a les ditions de Paris, collecci  Classiques , amb una presentaci de Franois Bluche;
Histoire de la guerre d Espagne (amb Maurice Bardche), Plon, 1939;
Portraits, 1935;
le Marchand d'oiseaux ou le Mridien de Paris, 1936;
Comme le temps passe..., 1937;
Pierre Corneille, Fayard, 1938;
Les Sept couleurs, Plon, 1939;
Notre avant-guerre, Plon, 1941;
la Conqurante, 1943;
les Quatre Jeudis, 1944;
Lettre  un soldat de la classe 60. Les Frres ennemis. Dialogue tragique, Le Pavillon Noir, Pars. 1946. 107 p.

Publicacions pstumes :
Pomes de Fresnes, 1950;
Anthologie de la posie grecque (1950), d. Stock. Reeditada el 1995 al Livre de Poche. ISBN 2-25301-517-2;
la Reine de Csare, teatre (drama), 1954, estrenada per primera vegada el 1957;
Brnice, teatre (drama), 1954;
Journal d'un homme occup, 1955;
les Captifs, novella inacabada, Plon, 1974;

El seu cunyat Maurice Bardche dirig la publicaci, al Club de l'Honnte Homme, de less uvres compltes (esporgades) en 12 volums, des de 1963 fins 1966.


 Bibliografia .
Maurice Bardche, Souvenirs, Buchet-Chastel, Pars, 1993;
Anne Brassi, Robert Brasillach ou Encore un instant de bonheur, Robert Laffont, Pars, 1987 - reeditat el 2006 per l'Association des Amis de Robert Brasillach (A.R.B.);
Brasillach et la gnration perdue, ditions du Rocher, 1987 - Homenatge collectiu (de Jean Anouilh, Maurice Bardche, Jean Guitton, Fred Kupferman, Anne Brassi, Dominique Desanti, Thierry Maulnier, i Jean-Marc Varaut ; sota la direcci de Pierre Sipriot);
Philippe d'Hugues, Brasillach, collecci  Qui suis-je ? , ditions Pards, 2005;
Pierre-Marie Dioudonnat, Je suis partout, 1930-1944. Les maurrassiens devant la tentation fasciste, La Table Ronde, Pars, 1973;
Jacques Isorni, le Procs de Robert Brasillach (19 janvier 1945), Flammarion, 1946;
Alice Kaplan, Intelligence avec l ennemi : Le procs Brasillach, Gallimard, 2001 (publicaci original : The Collaborator: The Trial and Execution of Robert Brasillach, University of Chicago Press, 2000);
Michel Laval, Brasillach ou la trahison du clerc, Hachette, Pars, 1992.
Pascal Louvrier, Brasillach, l'illusion fasciste, Perrin, Pars 1989 (prefaci d'Alain Griotteray);
Jean Madiran, Brasillach, Nouvelles ditions Latines, 1959;
Henri Massis, le Souvenir de Robert Brasillach, ditions Dynamo, Lieja, 1963;
Pierre Pellissier, Robert Brasillach...le maudit, Denol, 1989;
Robert Poulet, Robert Brasillach, critique complet, col.  Brimborions , 186, Dynamo-Pierre Aelberts, Lieja, 1971;
Luc Rasson, Littrature et fascisme : Les romans de Robert Brasillach, Minard, Pars, 1991;
Pol Vandromme, Robert Brasillach, l'homme et l'uvre, Plon, 1956;

 Enllaos externs .

 Associations des amis de Robert Brasillach;
Le rcit de l'excution par son avocat M Isorni;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305712" title="Luigi Beccali" nonfiltered="728" processed="727" dbindex="120762">






Luigi Beccali (19 de novembre, 1907 - 29 d'agost, 1990) fou un atleta itali que participava en 1500 metres llisos.

Nascut a Mil, Luigi Beccali practicava de jove tant el ciclisme com l'atletisme, per finalment es decant per aquest darrer esport per influncia de l'entrenador Dino Nai.

Fou campi itali dels 1500 m de 1928 a 1931, i es proclam medalla d'or olmpica a Los Angeles el 1932. 

L'any 1933 Beccali va batre tres rcords del mn. Primer igual el de Jules Ladoum gue dels 1500 de 3:49.2, i ms tard el rebaix fins els 3:49.0. Tamb va batre el rcord de les 1000 iardes amb un temps de 2:10.0.

Guany els 1500 m a la primera edici dels Campionats d'Europa de l'any 1934, per fou batut per Jack Lovelock als Jocs de 1936, on fou medalla de bronze. Tamb fou tercer als Campionats d'Europa de l'any1938. Tamb guany les edicions del campionat d'Itlia de 1500 de 1934 a 1938 i el de 5000 m l'any 1935.

Un cop retirat de l'atletisme es trasllad als Estats Units per motius de feina. Va morir a Daytona Beach, Florida el 1990.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305714" title="Proverbis" nonfiltered="729" processed="728" dbindex="120763">


Proverbis (hebreu         , Mishlei) s un llibre bblic de l'Antic Testament i del Tanakh hebreu, que es classifica entre els Llibres Sapiencials del cristianisme, i entre els Ketuvim o "Escrits" del judaisme. Est compost per extenses colleccions de mximes o sentncies de contingut religis o moral i s'ubica en la Bblia entre Salms i Eclesiasts, i en la Bblia jueva entre els llibres de Job i Rut.

 Dades generals .
 Nom del llibre .
A la Bblia Hebraica aquest llibre porta el nom de  messalim .  Massal  s en hebreu una paraula que significa poema, oracle o discurs on domina una comparaci o b a un mxima o refrany popular. Totes aquestes formes literries estan contingudes en aquest llibre per la qual cosa el ttol, ms aviat genric, resulta adient. H. Lusseau ofereix una definici de messalim:
Ensenyances d'inspiraci ms aviat religiosa i moral, basades en observacions comunes, la majoria de les vegades expressades mitjanant imatges evocades o suggerides, que reclamen un esfor de reflexi per a ser compreses
La Septuaginta la denomina           i la Vulgata usa proverbia. Ambds sn termes que restringeixen el sentit original del mot hebreu al de refrany o mxima.

Aquestes sentncies morals sn amb freqncia el fruit de la revelaci divina i altres vegades provenen de l'experincia humana i de la seva saviesa (uns altres aspectes de la influncia de Du). Solen expressar-se, com altres conceptes de la pedagogia bblica, en forma de comparacions, ritmes verbals, expressions agudes o relats enigmtics. Est destinat a lectors intelligents, perqu la major part de les vegades l'esfor de desentranyar els seus continguts exigeix una certa preparaci. La paraula "proverbi" s'entn tamb com a refrany concs, allegoria o adagio, sempre contenint una ensenyana simple de l'experincia humana que pot contenir o no una afirmaci teolgica.

 Autor i poca .
Els Proverbis s'atribueixen tradicionalment al rei Salom. Els captols 10 al 22, 16 i tamb 25 al 29 sn atributs a Salom i si ms no es pot demostrar, mitjanant l's que s'hi fa de gneres literaris ms arcaics, com el dstic, que sn dels ms antics del llibre. Aix mateix es fan mencions de la vida cortesana que no podrien provenir de temps posteriors ats que l'ndex d'esplendor i de floriment no ser igualat en els regnats posteriors. La secci de mximes de la segona d'elles eren ja antigues i molt ben conegudes en temps d'Ezequies, o s, durant les invasions assries pels volts del 722 aC.

Tanmateix, tamb se encuentran alguns arameismes que compliquen la dataci o, si ms no, donen compte d'uns certs retocs o afegits posteriors. 

 Canonicitat i s en la litrgia .
Les discussions realitzades en mbit jueu sobre la seva canonicitat es van tancar desprs del Concili de Jmnia. Per la seva part, en mbit cristi, Teodor de Mopsustia segons sembla no va negar que el llibre dels Proverbis pertanyi al cnon, per s va considerar que el seu contingut versava sobre prudncia humana. Aix mateix, en segles posteriors, alguns autors, com ara Spinoza i Leclerc, han negat tamb la seva canonicitat.

 Continguts .
 Estructura .
s molt difcil classificar el contingut del llibre, perqu no s'ha pogut trobar cap ordre lgic en la seqencia de proverbis que cont. L'ordre de les seccions s indiferent als continguts, i dins de cada una d'elles no s'adverteix cap mtode.

El llibre t un prleg, una srie de colleccions i un epleg. El prleg (Prov. 1-9) consisteix en un llarg discurs que s'interrompe dues vegades per a insertar arengas que provenen de la Saviesa, mentre que les dues grans colleccions (Prov. 10-22 i Prov. 25-29) mostren la forma antiqussima del mashal tradicional. La redacci actual, tanmateix, s amb molt posterior.

Segons els estudis de Whybray, que han sigut generalment acceptats pels altres exegetes es pot dividir el llibre dels Proverbis en huit seccions: 
 1, 8   9, 18 Elogi de la saviesa;
 10,1   22, 16 Regles de comportament;
 22, 17   24, 34 Temperana i peresa;
 25   29 Diverses mximes;
 30, 1-14 Saviesa de Du;
 30, 15-33 Proverbis numrics;
 31, 1-9 Consells als reis;
 31, 10-31 Lloances a la dona forta;

 La saviesa a Israel .
Encara que s'hi expresse un cert coneixement prctic que permeta assolir la felicitat, la saviesa expressada en els llibres sapiencials no deixa mai de banda la fe en Jahv, mostrant aix la seua profunditat religiosa abans que prctica o moral. Les fonts usades per aquests savis sn els textos dels profetes. Una altra caracterstica s una certa tendncia a personificar o atribuir a la saviesa accions humanes.

La lnia argumental del llibre est clarament establida a Prov. 1:2-7. Es basa en el concepte de Saviesa que s'expressa en els Llibres Sapiencials: el "savi", que es presenta davant el poble com una persona que prov de Du i parla en el Seu nom; per aix mateix, el savi comparteix alguns dels atributs de la divinitat.

Altres vegades, la mateixa detat assumeix el paper de savi, com a creador del mn i organitzador de la moral.

La saviesa dels Proverbis, en fi, sn els ensenyaments de la filosofia teolgica que ensenyen l'home a ser com els savis i a viure-hi en conseqncia.

 Contactes amb altres tradicions .
Com la majoria de la literatura sapiencial, els Proverbis demostren en diversos passatges que els savis que els van escriure (o el mateix Salom) tenien un fort contacte i un profund coneixement de la literatura sapiencial de l'Orient i especialment d'Egipte. 

Malgrat aix, l'adaptaci a la mentalitat i l'esperit hebreu s perfecta, ja que no traeixen en cap moment l'estructura tradicional jueva, el seu estil ni el seu vocabulari.

 Sentit religis .
No s estrany que els lectors moderns, especialment els cristians, se senten desorientats desprs de la lectura d'aquest llibre. A ms de la montona repetici de frmules quasi idntiques, el llibre cont nombrosos consells i ordres pedestres i terrenals, que no semblen tenir cap relacin amb un missatge div. Les seues idees de la vida i de la relaci entre Home i Du sn simples i terrenals.

Per les veritats que expressa sn inqestionables per a l'home amb experincia i la majoria dels consells no han perdut la seua validesa a pesar dels milers d'anys que han passat. La idea que l'Home ha sigut cridat al servici de Jahv no el dispensa d'actuar amb saviesa en els assumptes de menys rang, perqu les virtuds naturals i la saviesa de la terra, el camp i la famlia estan en l'arrel mateixa de la santedat.

Per a comprender acabadament la literatura d'aquest perode cal entendre el punt de vista dels savis i Salom, a saber: la revelaci cristiana, amb el b i el mal, la justcia i el pecat, sn molt posteriors a la seua poca, i el concepte de recompensa i cstic en el ms enll els era completament desconegut.

s per aix que els estrets lmits dels seus ensenyaments semblen insuficients des del punt de vista de la religi i la moral cristianes modernes.

Tanmateix, els savis que van escriure els Proverbis ho van fer com a transmissors i dipositaris de la saviesa dels seus avantpassats, buscant la manera de transmetre-la fins als nostres dies. Si aquest treball no s'haguera efectuat, aquestes antigues tradicions les desconeixerem completament.

Referncies.


 Vegeu tamb .
Llibres Sapiencials;
Ketuvim;
Salom;
Llibre dels Salms;
Antic Testament;
Tanakh;
Bblia;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305715" title="Forgotten Realms" nonfiltered="730" processed="729" dbindex="120764">
Forgotten Realms (Els Regnes Oblidats, o simplement Els Regnes) s un univers de ficci que constitueix un escenari de campanya per al joc de rol D&D (Dungeons & DragonsDungeons & Dragons). Va ser creat l'any 1965 pel disenyador de jocs canadenc Ed Greenwood com el seu propi escenari de campanya detallat en una llarga srie d'artcles en la revista Dragn. Des dels anys 1990 es va constituir com l'escenari o ambientaci ms popular entre els jugadors de D&D. La major part de l'acci transcorre en el supercontinent de Faern, una part d'un enorme mn anomenat Abeir-Toril amb certs parallelismes amb el mn real.

A ms de la seva trascendncia en la historia de D&D, existeixen nombreoses novelles ambientades en aquest mn, destacant, entre d'altres, la saga de Drizzt Do'Urden escrita per R.A. Salvatore. Forgotten Realms tamb s un escenari popular com a lloc d'ambientaci de jocs de PC com la saga de Baldur's Gate (Porta de Baldur), IceWind Dale o Neverwinter Nights.

Els Regnes sn en l'actualitat un mn fantstic altament desenvolupat i coherent, que comprn multitut de personatges, localitzacions, organitzacions i trames, detallats en una llarga srie suplements de joc, novelles i accesoris publicats des de finals dels vuitanta. En l'actualitat s l'nic dels dos escenaris de campanya, junt amb Eberron, per al qual l'editorial original de Dungeons & Dragons, Wizards of the Coast, encara es troba creant material nou.

Histria de l'escenari de campanya.
Tot i que encara no eren una ambientaci oficial, el primer mdul basat en Els Regnes, H1 Bloodstone Pass, fou publicat, als Estats Units, el 1985 per l'editorial TSR. El primer Set de Campanya dels Regnes Oblidats plenament oficial (La vieja caja gris) no va sortir al mercat fins l'any 1987 i consistia en una caixa amb dos llibres de regles i cuatre grans mapes, dissenyat per Ed Greenwood amb la collaboraci de Jeff Grubb.

Amb la popularitat aconseguida amb l'escenari, la primera novella basada en el mateix El Pozo de las Tinieblas, que dona inici a la trilogia de les Moonshaes, escrita per Douglas Niles, es va publicar l'any 1987, i al poc temps va aparixer la primera menci, en La piedra de Cristal, d'un dels personatges que ms fama ha guanyat dins de l'ambientaci de Els Regnes, Drizzt Do'Urden, que ha aparegut posteriorment en nombrosos ttols amb gran xit de vendes.

Enllaos externs.
Pgina oficial de Forgotten Realms en espanyol;
Forgotten Realms a la pgina oficial de Wizards of the Coast;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305717" title="Llista de governants de Gnova" nonfiltered="731" processed="730" dbindex="120765">
Llista dels governants de Gnova.

 Crrecs diversos .

Cnsols i podestes 1052-1258;
Guillem Boccanegra, cap del poble 1258-1262;
Humbert Spinola i Conrad Doria, caps del poble 1270-1291;
Lanfranco de Guardi, Beltran de Ficini i Simon de Gromelle, caps del poble 1291-1296;
Conrad Doria i Conrad Spinola, caps del poble 1296-1299;
Opicino Spinola i Bernab Doria, caps del poble 1306-1310;
Govern dels tretze ciutadans 1310-1311;
Enric, emperador dels sacre imperi, senyor 1311-1313;
Consell dels vint-i-quatre ciutadans 1313-1314;
Carles Fieschi i Gaspar Grimaldi, caps del poble 1317-1318;
Joan XII, papa i Robert d'Anjou, senyors 1318-1335;
Rafel Doria i Galeotto Spinola, caps del poble 1335-1339;
Simone Boccanegra 1339-1344;
Giovanni di Murta 1344-1350;
Giovanni di Valenti 1350-1353;
A Mil  1353-1356;
Simone Boccanegra (segona vegada) 1356-1363;
Gabriel Adorno 1363-1371;
Domenico di Campofregoso  1371-1378;
Antoniotto Adorno 17 de junio 1378;
Nicol Guasco 1378-1383;
Federico di Pagana 7 d'abril de 1383;
Leonardo Montaldo 1383-1384;
Antoniotto Adorno (segona vegada) 1384-1390;
Giacomo di Campofregoso 1390-1391;
Antoniotto Adorno (segona vegada) 1391-1392;
Antoniotto di Montaldo 1392-1393;
Pietro di Campofregoso 15 de juliol 1393;
Clemente di Promontorio 15-16 de juliol 1393;
Francesco Giustiniano di Garibaldo 16 de juliol-30 d'agost 1393;
Antoniotto di Montaldo (segona vegada) 1393-1394;
Nicol Zoagli maig-agost 1394;
Antonio Guarco 17 d'agost-3 de setembre de 1394;
Antonio Adorno (*) 1394-1396;
A Frana 1396-1409 (rei Carles, senyor de Gnova);
Valeran III de Luxemburg comte de Saint Pol i Ligny 1396-1398;
Antonio Adorno 1397-1399;
Calville vers 1399-1400;
Battista Bocanegra 1400-1400/1;
Jean II Le Meingre "Boucicaut" 1401-1409;
A Montferrato 1409-1413 (marqus Teodor de Montferrato, senyor);
Repblica: Els vuit rectors, 21-27 de mar 1413;
Giorgio Adorno 1413-1415;
Barnaba di Goano 1415;
Tommaso di Campofregoso 1415-1421;
A Mil 1421-1435 (Felipe Maria Visconti);
vacant 25 de desembre de 1435-28 de mar de 1436;
Isnardo Guarco 1436;
Tommaso di Campofregoso (segona vegada) 1436-1437;
Battista di Campofregoso 24 de mar de 1437;
Tommaso di Campofregoso (segona vegada) 1437-1442;
Repblica: Els vuit capitans de la llibertat, 1442-1443;
Raffaele Adorno 1443-1447;
Barnaba Adorno  4 de gener-30 de gener de 1447;
Giano di Campofregoso  30 de gener-16 de desembre de 1447;
Ludovico di Campofregoso 1447-1450;
Pietro di Campofregoso 1450-1458;
A Frana 1458-1461 (rei Carles VII de Frana, senyor);
 Joan d'Anjou duc de Calbria i Lorena 1458-1461;
 Llus de Laval senyor de Chtillon 1461 ;
Repblica: Els vuit capitans dels mariners, 9 de mar-12 de mar de 1461;
Prsper Adorno 12 de mar-16 de juliol de 1461;
Spinetto Campofregoso 18-20 de juliol de 1461;
Ludovico Campofregoso (segona vegada) 1461-1462;
Paolo Campofregoso 14-31 de maig de 1462;
Repblica: Els quatre capitans dels mariners, 31 de maig-8 de juny de 1462;
Ludovico Campofregoso (segona vegada) 1462-1463;
Paolo Campofregoso (segona vegada) 1463-1464;
A Mil 1464-1477 ;
Govern d'emergncia: Ibleto Fieschi i els Vuit Defensors de la Ptria 20 de mar-28 d'abril de 1477;
A Mil 1477-1478;
Govern Provisional: Dotze capitans dirigits per Prsper Adorno 7 de juliol-25 de novembre de 1478, associats amb Ludovico Campofregoso 23 d'octubre-25 de novembre de 1478;
Battista Campofregoso 1476-1483;
Paolo Campofregoso (segona vegada) 1483-1488;
Als Sforza de Mil 6 de gener-7 d'agost de 1488;
Govern d'emergncia: Capitans del Poble, desprs anomenats Reformadors de la Repblica, 7 d'agost-13 de setembre de 1488;
A Mil 1488-1499;
Agostino Adorno 1488-1499;
A Frana 1499-1507 (rei Llus, senyor);
Carles II d'Amboise 1502- ?
Filip de Cleves senyor de Ravenstein ? -1506;
Ral de Lannoy, senyor de Morvilles 1507;
Paulo Da Novi   10-27 d'abril de 1507;
A Frana 1507-1512 (Llus de Frana, senyor);
Giano di Campofregoso 1512-1513;
Ottaviano di Campofregoso 1513-1515 ;
A Frana 1513-1522 (Francesc I de Frana, senyor);
 Antonio Adorno 1513- ?
 Ottavio Fregoso 1515- ?
Antoniotto II Adorno 1522-1527;
A Frana 1527-1528;
 Teodoro Trivulzio 1527-1527/8;
 Franois de La Tour vescomte de Turena 1528;
Andrea Doria, com a "Censor" 1528-1555;

 Crrec de dux bianyal .

 12 d'ctubre de 1528-4 de gener de 1530 Oberto Cattaneo Lazzari;
 vacant fins el 4 de gener de 1531;
 1531-1533 Battista Spinola;
 1533-1535 Battista Lomellini;
 1535-1537 Cristoforo Grimaldi Rosso;
 1537-1539 Giovanni Battista Doria;
 1539-1541 Gianandrea Giustiniani Lungo;
 1541-1543 Leonardo Cattaneo della Volta;
 1543-1545 Andrea Centurione Pietrasanta;
 1545-1547 Giovanni Battista di Fornari;
 1547-1549 Benedetto Gentile Pevere;
 1549-1551 Gaspare Grimaldi Bracelli;
 1551-1553 Luca Spinola;
 1553-1555 Giacomo Promontorio;
 1555-1557 Agostino Pinello Ardimenti;
 1557-3  de desembre de 1558 Pietro Giovanni Chiavica Cibo;
 4 de gener de 1559-1561 Girolamo Vivaldi;
 4 de gener de 1561-27 de setembre de 1561 Paolo Battista Giudice Calvi;
 4 d'octubre de 1561-4 d'octubre de 1563 Battista Cicala Zoaglio;
 7 d'octubre de 1563-7 d'octubre de 1565 Giovanni Battista Lercari;
 11 d'octubre de 1565-11 d'octubre de 1567 Ottavio Gentile Odorico;
 15 d'octubre de 1567-3 d'octubre de 1569 Simone Spinola;
 6 d'octubre de 1569-6 d'octubre de 1571 Paolo Giustiniani Moneglia;
 10 d'octubre de 1571-10 d'octubre de 1573 Gianotto Lomellini;
 16 d'octubre de 1573-17 d'octubre de 1575 Giacomo Durazzo Grimaldi;
 17 d'octubre de 1575-17 d'octubre de 1577 Prospero Centurione Fattinanti;
 20 d'octubre de 1579-20 d'octubre de 1581 Nicol Doria;
 21 d'octubre de 1581-21 d'octubre de 1583 Girolamo de Franchi Tosso;
 4 de novembre de 1583-4 de novembre de 1585 Girolamo Chiavari;
 8 de novembre de 1585-13 de novembre de 1587 Ambrogio di Negro;
 14 de novembre de 1587-14 de novembre de 1589 Davide Vaccari;
 20 de novembre de 1589-15 de novembre de 1591 Battista Negrone;
 27 de novembre de 1591-26 de novembre de 1593 Giovanni Agostino Giustiniani Campi;
 27 de novembre de 1593-26 de novembre de 1595 Antonio Grimaldi Ceb;
 5 de desembre de 1595-4 de desembre de 1597 Matteo Senarega;
 7 de desembre de 1597-15 de desembre de 1599 Lazzaro Grimaldi Ceb;
 22 de desembre de 1599-21 de febrer de 1601 Lorenzo Sauli;
 24 de desembre de 1601-25 de febrer de 1603 Agostino Doria;
 26 de febrer de 1603-27 de febrer de 1605 Pietro de Franchi (Sacco);
 1 de mar de 1605-2 de mar de 1607 Luca Grimaldi (de Castro);
 3-17 de mar de 1607  Silvestro Invrea;
 22 de mar 1607-23 de mar de 1609 Gerolamo Assereto;
 1 d'abril de 1609-2 d'abril de 1611 Agostino Pinello Luciani;
 6 d'abril de 1611-6 d'abril de 1613 Alessandro Giustiniani Longo;
 21 d'abril 1613-21 d'abril de 1615 Tomaso Spinola;
 25 d'abril de 1615-25 d'abril de 1617 Bernardo Clavarezza;
 25 d'abril de 1617-29 d'abril de 1619 Giovanni Giacomo Imperiale (Tartaro);
 2 de maig de 1619-2 de maig de 1621 Pietro Durazzo;
 4 de maig de 1621-12 de juny de 1621 Ambrogio Doria;
 22 de juny de 1621-22 de juny de 1623 Giorgio Centurione;
 25 de juny de 1623-16 de juny de 1625 Federico de Franchi;
 16 de juny de 1625-25 de juny de 1627 Giacomo Lomellini;
 28 de juny de 1627-28 de juny de 1629 Giovanni Luca Chiavari;
 26 de juny de 1629-26 de juny de 1631 Andrea Spinola;
 30 de juny de 1631-30 de juny de 1633 Leonardo della Torre;
 5 de juliol de 1633-5 de julio de 1635 Giovanni Stefano Doria;
 11 de julio de 1635-11 de julio de 1637 Giovanni Francesco Brignole Sale;
 13 de juliol de 1637-13 de juliol de 1639 Agostino Pallavicini;
 28 de julio de 1639-28 de julio de 1641 Giovanni Battista Durazzo;
 14 d'agost de 1641-19 de juny de 1642 Giovanni Agostino de Marini;
 4 de juliol de 1642-4 de juliol de juliol de 1644 Giovanni Battista Lercari;
 21 de julio de 1644-21 de julio de 1646 Luca Giustiniani;
 24 de julio de 1646-24 de juliol de 1648 Giovanni Battista Lomellini;
 1 d'agost de 1648-1 d'agost de 1650 Giacomo de Franchi (Toso);
 23 d'agost de 1650-23 d'agost de 1652 Agostino Centurione;
 8 de setembre de 1652-8 de setembre de 1654 Gerolamo de Franchi;
 9 d'octubre de 1654-9 d'octubre de 1656 Alessandro Spinola;
 12 d'octubre de 1656-12 d'octubre de 1658 Giulio Sauli;
 15 d'octubre de 1658-15 d'octubre de 1660 Giovanni Battista Centurione;
 28 d'octubre de 1660-22 de mar de 1661 Gian Bernardo Frugoni;
 28 de mar 1661-29 de mar de 1663 Antoniotto Invrea;
 13 d'abril de 1663-12 d'abril de 1665 Stefano de Mari;
 18 d'abril de 1665-18 d'abril de 1667 Cesare Durazzo;
 10 de maig de 1667-10 de maig de 1669 Cesare Gentile;
 18 de juny de 1669-18 de juny de 1671 Francesco Garbarino;
 27 de juny de 1671-27 de juny de 1673 Alessandro Grimaldi;
 5 de juliol de 1673-4 de juliol de 1675 Agostino Saluzzo;
 11 de juliol de 1675-11 de juliol de 1677 Antonio da Passano;
 16 de juliol de 1677-16 de juliol de 1679 Giannettino Odone;
 29 de juliol de 1679-29 de juliol de 1681 Agostino Spinola;
 13 d'agost de 1681-13 d'agost de 1683 Luca Maria Invrea;
 18 d'agost de 1683-18 d'agost de 1685 Francesco Maria Imperiale Lercari;
 23 d'agost de 1685-23 d'agost 1687 Pietro Durazzo;
 27 d'agost de 1687-27 d'agost de 1689 Luca Spinola;
 31 d'agost de 1689-1 de setembre de 1691 Oberto della Torre;
 4 de setembre de 1691-5 de setembre de 1693 Giovanni Battista Cattaneo;
 9 de setembre de 1693-9 de setembre de 1695 Francesco Invrea;
 16 de setembre de 1695-16 de setembre de 1697 Bendinelli Negrone;
 19 de setembre de 1697-26 de maig de 1699 Francesco Maria Sauli;
 3 de juny de 1699-3 de juny de 1701 Girolamo de Mari;
 7 de juny de 1701-7 de juny de 1703 Federico de Franchi;
 1 d'agost de 1703-1 d'agost de 1705 Antonio Grimaldi Ceb;
 22 d'agost de 1705-22 d'agost de 1707 Stefano Onorato Ferreti;
 9 de setembre de 1707-9 de setembre de 1709 Domenico Maria de Mari;
 14 de setembre de 1709-14 de setembre de 1711 Vincenzo Durazzo;
 22 de setembre de 1711-22 de setembre de 1713 Francesco Maria Imperiale;
 22 de setembre de 1713-22 de setembre de 1715 Giovanni Antonio Giustiniani;
 26 de setembre de 1715-26 de setembre de 1717 Lorenzo Centurione;
 30 de setembre de 1717-30 de setembre de 1719 Benedetto Viale;
 4 d'octubre de 1719-4 d'octubre de 1721 Ambrogio Imperiale;
 8 d'octubre de 1721-8 d'octubre de 1723 Cesare de Franchi;
 13 d'octubre de 1723-13 d'octubre de 1725 Domenico Negrone;
 18 de gener de 1726-18 de gener de 1728 Gerolamo Veneroso;
 22 de gener de 1728-22 de gener de 1730 Luca Grimaldi;
 20 de gener de 1730-20 de gener de 1732 Francesco Maria Balbi;
 29 de gener de 1732-29 de gener de 1734 Domenico Maria Spinola;
 3 de febrer de 1734-3 de febrer de 1736 Stefano Durazzo;
 7 de febrer de 1736-7 de febrer de 1738 Nicol Cattaneo;
 7 de febrer de 1738-7 de febrer de 1740 Costantino Balbi;
 16 de febrer de 1740-16 de febrer de 1742 Nicol Spinola;
 20 de febrer de 1742-20 de febrer de 1744 Domenico Canevaro;
 1 de febrero de 1744-1 de febrero de 1746 Lorenzo de Mari;
 3 de mar de 1746-3 de mar de 1748 Gian Franceso Brignone Sale II;
 6 de mar 1748-6 de mar 1750 Cesare Cattaneo della Volta;
 10 de mar de 1750-10 de mar de 1752 Agostino Viale;
 28 de mar de 1752-7 de juny de 1752 Stefano Lomellini;
 7 de juny de 1752-7 de juny de 1754 Giovanni Battista Grimaldi;
 23 de juny de 1754-23 de juny de 1756 Gian Giacomo Veneroso;
 22 de juny de 1756-22 de juny de 1758 Giovanni Giacomo Grimaldi;
 22 d'agost de 1758-22 d'agost de 1760 Matteo Franzoni;
 22 de setembre de 1760-10 de setembre de 1762 Agostino Lomellini;
 25 de novembre de 1762-25 de novembre de 1764  Rodolfo Giulio Brignone Sale;
 29 de gener de 1765-29 de gener de 1767  Francesco Maria della Rovere;
 3 de febrero de 1767-3 de febrero de 1769 Marcello Durazzo;
 16 de febrer de 1769-16 de febrer de 1771 Giovanni Battista Negrone;
 16 de mara 1771-16 de mar de 1773 Giovanni Battista Cambiaso;
 7 de gener de 1773-9 de gener de 1773 Ferdinando Spinola;
 26 de gener de 1773-26 de gener de 1775 Pier Franco Grimaldi;
 31 de gener de 1775-31 de gener de 1777 Brizio Giustiniani;
 4 de febrer de 1777-4 de febrer de 1779 Giuseppe Lomellini;
 4 de mar de 1779-4 de mar 1781 Giacomo Maria Brignole;
 8 mar de 1781-8 de mar de 1783 Marco Antonio Gentile;
 6 de maig de 1783-6 de mar de 1785 Giovanni Battista Ayroli;
 6 de juny de 1785-6 de juny de 1787 Gian Carlo Pallavicino;
 4 de juliol de 1787-4 de juliol de 1789 Raffaele de Ferrari;
 30 de juliol de 1789-30 de juliol de 1791 Aleramo Maria Pallavicini;
 3 de setembre de 1791-3 de setembre de 1793 Michelangelo Cambiaso;
 16 de setembre de 1793-16 de setembre de 1795 Giuseppe Maria Doria;
 17 de novembre de 1795-17 de novembre de 1797 Giacomo Maria Brignole (segona vegada);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305720" title="Mamma Mia!" nonfiltered="732" processed="731" dbindex="120766">


Mamma Mia! s un musical escrit per Catherine Johnson, basat en canons del grup suec ABBA. El ttol del musical prov d'una de les canons ms populars del grup, Mamma Mia, publicada el 1975.

 Llista de las canons al musical.
Acte I
 Obertura / Prleg;
 Honey, Honey;
 Money, Money, Money;
 Thank You for the Music;
 Mamma Mia ;
 Chiquitita;
 Dancing Queen;
 The Name of the Game ;
 Lay All Your Love on Me;
 Super Trouper;
 Gimme! Gimme! Gimme! (A Man After Midnight);
 Voulez-Vous";

Acte II;
 Ebtreacte;
 Under Attack;
 One Of Us;
 S.O.S.;
 Does Your Mother Know;
 Knowing Me, Knowing You;
 Our Last Summer;
 Slipping Through My Fingers;
 The Winner Takes It All;
 Take a Chance on Me;
 I Do, I Do, I Do, I Do, I Do;
 I Have a Dream;

 Produccions .




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305721" title="Mamma Mia" nonfiltered="733" processed="732" dbindex="120767">

Mamma Mia s una can del tercer lbum d'ABBA, ABBA, escrita per Benny Andersson, Bjrn Ulvaeus i Stig Anderson, amb les veus d'Agnetha Fltskog i Anni-Frid Lyngstad. 

El 1999, un musical amb el mateix nom, Mamma Mia!, en qu apareixien moltes de les canons d'ABBA, s'estren al West End de Londres.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305725" title="Hidrxid de magnesi" nonfiltered="734" processed="733" dbindex="120768">































L'hidrxid de magnesi, Mg(OH)2, s un compost inorgnic inic format per cations magnesi, Mg2+ i anions hidroxil, OH-. Es presenta en forma de pols blanca amorfa. s higroscpic i molt insoluble dins d'aigua, el Ks val 1,5x10-11. En suspensi dins d'aigua reb el nom de llet de Magnesia. La seva estructura cristallina s hexagonal, com la del iodur de cadmi. A la naturalesa el trobam en el mineral brucita. Se'l considera una base forta per la qual cosa s molt soluble en cids diluts. La seva toxicitat s baixa essent la seva DL50 oral en rates 8500 mg/Kg.

L'hidrxid de magnesi est disponible comercialment i es prepara per precipitaci d'una sal de magnesi amb un hidrxid (hidrxid de sodi, hidrxid de potassi o hidrxid d'amoni):

 Mg2+(aq)  + 2OH (aq)   Mg(OH)2(s);

 Aplicacions .

 Medicina .

L'hidrxid de magnesi, en forma de llet de Magnesia s'empra com a anticid per neutralitzar els cids de l'estmac, i com a laxant. Interfereix en l'absorci d'cid flic i de ferro.

 Indstria .

 A la indstria tamb s'empra per neutralitzar cids.

 Una altra aplicaci s com agent supresor de fum i retardant del foc. Aix s degut a que es produeix una descomposici trmica als 332C que absorbeix molta energia, transformant-se en xid de magnesi i aigua:

 Mg(OH)2   MgO + H2O;

La calor que absorbeix retarda la ignici del material. L'aigua que es desprn absorbeix els gasos de la combusti i impedeix l'arribada de ms oxigen a la zona en combusti.


Bibliografia.

 LIDE D.R. (Ed.) Handbook of Chemistry and Physics. CRC Press. 77th Ed. (1996-1997) New York;
 PANREAC http://www.panreac.com/new/esp/catalogo/fichastec/141840ES.HTM;
 SCIENCELAB http://www.sciencelab.com/xMSDS-Magnesium_hydroxide-9927215;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305726" title="Sacha Guitry" nonfiltered="735" processed="734" dbindex="120769">

Sacha Guitry, (de nom complet Alexandre Georges-Pierre Guitry) fou un actor, dramaturg, director d'escena, realitzador i guionista de cinema. Nascut el 21 de febrer de 1885 a Sant Petersburg i mort el 24 de juliol de 1957. Autor dramtic molt prolfic, va escriure ms de cent obres de teatre i en va fer, ell mateix, l'adaptaci cinematogrfica d'algunes d'elles. Intrpret de la gaireb totalitat dels seus films.

Obra dramtica.
1905
 Le K.W.T.Z.. ;
1906
 Nono. ;
 Chez les Zoaques. ;
1907
 La Clef. ;
1908
 Petite Hollande. ;
1911
 Le Veilleur de nuit. ;
1912
 La Prise de Berg-Op-Zoom. ;
1914
 La Plerine cossaise. ;
 Deux couverts. ;
1915
 La jalousie ;
1916
 Faisons un rve, comdia en quatre actes. ;
 Jean de La Fontaine, comdia en quatre actes. ;
1917         
 Un soir quand on est seul, comdia en un acte i en vers lliure.
 Chez la reine Isabeau, comdia en un acte.
 L'Illusioniste, comdia en tres actes. ;
1918
 Deburau, comdia en quatre actes i un prleg en vers lliure.
 La Revue de Paris, revista en quatre actes. En collaboraci d'Albert Willemetz.
1919
 Pasteur, obra en cinc actes.
 Le mari, la femme et l'amant, comdia en tres actes. ;
 Mon pre avait raison, comdia en tres actes.
1920 
 Branger, comdia en tres actes i un prleg.
 Je t'aime, comdia en cinc actes.
 Comment on crit l'histoire, comdia en dos actes.
1921
 Le comdien, comdia en quatre actes.
 Le Grand-Duc, comdia en tres actes.
 Jacqueline, obra en tres actes, inspirada de la novella Morte la bte d'Henri Duvernois.
1922
 Chez Jean de La Fontaine, un acte en vers.
 Une petite main qui se place, comdia en tres actes i un epleg.
 Le Blanc et le Noir, comdia en quatre actes.
1923 
 Un sujet de roman, obra en quatre actes.
 L'Amour masqu, comdia musical en tres actes.
 Un phnomene;
 Le Lion et la Poule, comdia en tres actes.
 L'Accroche-coeur, comdia en set actes. ;
1925
 Mozart, comdia musical en tres actes. ;
1927
 Dsir;
1934
 Le nouveau testament ;
1936
 Le Mot de Cambronne ;
1937
 Quadrille;
1939
 Une paire de gifles, comdia en un acte. ;
 Une lettre bien tape, comdia en un acte. ;
1940
 L'cole du mensonge, comdia en un acte.
 Cigales et fourmis, apropsit en un acte.
 Le Bien-Aim, comdia en tres actes i en diversos quadres.
1942
 N'coutez pas, mesdames.

Traduccions al catal.
 Visquem un somni. (Faisons un rve). Traducci de Joan Oliver;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305743" title="Crash (pellcula 2004)" nonfiltered="736" processed="735" dbindex="120770">
Crash s una pellcula de Paul Haggis, estrenada el 2004. Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

 Argument .
Les festes de cap d'any es preparen a Los Angeles. Un robatori de cotxe, un accident de la carretera, individus de capes socials i tniques diferents estan cridats a creuar-se. Una pintura realista sobre la composici dels Estats Units d'avui, i del seu comunitarisme exacerbat, on la diferncia, sigui social o racial, s omnipresent en les relacions humanes.

 Repartiment .
 Sandra Bullock : Jean;
 Don Cheadle : Graham;
 Matt Dillon : Officier Ryan;
 Jennifer Esposito : Ria;
 William Fichtner : Flanagan;
 Brendan Fraser : Rick;
 Terrence Howard : Cameron;
 Ludacris : Anthony;
 Thandie Newton : Christine;
 Ryan Phillippe : Officier Hanson;
 Larenz Tate : Peter;
 Tony Danza : Fred;
 Keith David : Lt. Dixon;
 Shaun Toub : Farhad;
 Loretta Devine : Shaniqua Johnson;
 Michael Pea : Daniel;
 Bahar Soomekh : Dorri;
 Karina Arroyave : Elizabeth;

 Premis i nominacions .
 Premis .
  Oscar a la millor pellcula el 2006, i;
  Oscar al millor gui original  per  Lawrence Hauben, Bo Goldman;
  Oscar al millor muntatge  per  Lynzee Klingman, Richard Chew i Sheldon Kahn;

 Nominacions . 
 Oscar al millor director per Paul Haggis;
 Oscar al millor actor secundari per Matt Dillon;
 Oscar a la millor can : Kathleen "Bird" York, In the Deep ;

 Globus d'Or al millor actor secundari per Matt Dillon;
 Globus d'Or al millor gui per Paul Haggis i  Robert Moresco;

Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305745" title="Pignoise" nonfiltered="737" processed="736" dbindex="120771">


Pignoise s una banda de Pop punk espanyola, fundada el 2002 per l'exfutbolista lvaro Benito.

 Biografia .

 Els primers anys .

Desprs d'una lesi que prcticament va acabar amb la seva carrera com futbolista al Reial Madrid, en les seves llargues sessions de rehabilitaci i reps, a lvaro li van regalar una guitarra, que a poc a poc va aprendre a tocar i a compondre les seves prpies canons. A la clnica de rehabilitaci va conixer Hctor Polo, un altre futbolista malet per les lesions i que tocava la bateria, van decidir formar un grup, pel que lvaro va anunciar la seva retirada oficial del futbol, desprs d'alguns cstings, va entrar a la banda el baixista Pablo Alonso, estudiant asturi resident en Madrid. Els seus dos primers discs, amb prou feines van tenir repercussi en el mercat.

 Anunciado en televisin: El salt a la fama .

La fama els va venir grcies al tema "Nada que perder" elegit com a principal sintonia de la srie "Los hombres de Paco", en la qual la banda apareix amb certa freqncia a ms, com personatges secundaris assagen i donen els seus concerts al bar en el qual es reuneixen els protagonistes de la srie, tal va arribar a ser l'xit que van firmar amb la discogrfica Dro i van gravar un nou lbum, Anunciado en televisin. Aquest disc tenia unes melodies i canons ms complexes i treballades.

s grcies a Anunciado en televisin que Pignoise impulsa la seva carrera portant-los a recrrer tot l'estat espanyol fent un total de 170 concerts en un any i mig. Aquest mateix lbum els fa guanyar un disc de plat i mantenir-se en els primers llocs de vendes durant els 19 mesos que van seguir el seu llanament. Durant l'enregistrament i promoci d'aquest CD, hi havia un quart membre, Jess Mateos, que s'encarregava de la primera guitarra i va deixar la banda per motius personals.

 Qesti de gusts .

El 23 d'octubre de 2007 va sortir en venda el seu disc Cuestin de gustos i seu primer single "Sigo llorando por ti". Aquest disc, en paraules del propi lvaro, mant l'essncia de la banda, per s ms complet i quant a la tristesa que emanen les lletres que em surt de dins comptar histries tristes, encara que en les canons no estic parlant de meu.

La banda va publicar un segon single, "Sin ti", i es troba de gira per Llatinoamrica i Espanya. A ms es va encarregar de compondre i interpretar la can oficial de la Selecci de futbol d'Espanya a l'Eurocopa 2008, titulada Pasar de cuartos.

 Membres .

 lvaro Benito (Guitarra i veu);

 Pablo Alonso  (Baix i acords);

 Hctor Polo (Bateria);

 Antics membres .

 Jess Mateos (Primer guitarra) (2006 - 2007);

 Discografia .

Melodas desafinadas (2003);

Esto no es un disco de punk (2005) ;

Anunciado en televisin (2006) ;

Cuestin de gustos (2007);

 Singles .

 2003 Sin identidad;
 2003 Mundo perdido;
 2005 Diez horas;
 2006 Nada que perder;
 2007 Te entiendo;
 2007 Sigo llorando por ti;
 2008 Sin ti;

 Referncies .


 Enllaos externs .

 Web Oficial;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305747" title="Dro" nonfiltered="738" processed="737" dbindex="120772">
Discs Radioactius Organitzats (DRO) s un segell discogrfic espanyol fundat en 1982 per Servando Carballar, lder del grup de Tecno pop Aviador DRO.

Al principi va ser creat per autoeditar els seus discs, per grcies a l'xit inicial del segell van comenar a editar discs a Sinistre Total, Glutamat Ye-Y, Gabinete Caligari, Loquillo, Los Nikis, Nacha Pop, Decibelios, Alphaville i a altres grups de la Moguda madrilenya. D'aquesta manera es converteix en la primera companyia independent d'Espanya.

Desprs de diverses fusions amb altres segells com a GASA, Tres Cipreces o Twins, el 1988 el grup abandona la companyia, per a ms tard, el 1992, vendre-la a la multinacional Warner Music International. Es cregui aix l'actual companyia Dro EastWest.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305748" title="Melodas desafinadas" nonfiltered="739" processed="738" dbindex="120773">

Melodas desafinadas s el primer lbum d'estudi de Pignoise publicat Iuno Records el 14 de febrer del 2003 a Espanya. No va tenir gaire repercussi en el mercat a causa de la nulla promoci.

 Canons .
01. La eternidad del corazn ;
02. Me quedo solo ;
03. A todos lados;
04. Mundo perdido ;
05. Volver a caer;
06. Me disparas;
07. Quiero darte 2;
08. Por que te has ido;
09. Tengo ;
10. Q t pires ;
11. El ttulo que quieres;
12. Como un pez;
13. Quiero darte;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305749" title="Hidrxid de calci" nonfiltered="740" processed="739" dbindex="120774">































L'hidrxid de calci, Ca(OH)2, tamb conegut com a cal morta o cal apagada, s un compost inic format per cations calci, Ca2+, i anions hidroxil, OH-. Es presenta en forma de pols blanca. La seva estructura cristallina s hexagonal, com la del iodur de cadmi.  Si s'encalenteix es descompon per damunt dels 550 C en xid de calci i aigua. Dissolt en aigua actua com una base forta, amb un grau de dissociaci de 0,96 (96%). s molt poc txic (DL50 oral en rates 7340 mg/kg).

L'obtenci de l'hidrxid de calci es realitza mitjanant la reacci de l'xid de calci amb aigua, que s la reacci inversa de la descomposici trmica. s una reacci molt exotrmica.

 CaO(s)  +  H2O(l)     Ca(OH)2(aq);

Tamb pot obtenir-se per precipitaci en una dissoluci de clorur de calci i hidrxid de sodi:

 CaCl2(aq)  +  2 NaOH(aq)     Ca(OH)2(s)  + 2 NaCl(aq);

En contacte amb l'aire absorbeix dixid de carboni transformant-se en carbonat de calci. s una reacci que permet identificar el dixid de carboni, CO2: Es passa la mostra de gas per una dissoluci d'hidrxid de calci i si s'enterboleix (formaci del carbonat de calci insoluble) s prova de qu el gas s, o cont, CO2:

 Ca(OH)2(aq)  +  CO2(g)     CaCO3(s)  + H2O(l);


 Aplicacions .

 Indstria .

 S'utilitza com a floculant en el tractament d'aiges residuals, i en la indstria de la construcci com a ingredient en la fabricaci de morter i guix.
 Com a reactiu qumic: en la neutralitzaci d'cids, en la indstria petrolera s'empra en el tractament d'additius pel petroli, en la indstria qumica s'empra en la sntesi de l'estearat de calci, etc.
 Com a farciment: en la indstria petroqumica s'empra en la manufactura d'oli slid, en la fabricaci de discs de frens i d'ebonita, en la preparaci de mescles seques per a pintura i decoraci, etc.

 Agricultura .

 S'utilitza com additiu en la millora de terres de cultiu cides.
 S'empra en l'elaboraci de pesticides pel control d'insectes i plagues, aix com desinfectants. Protegeix les plantes evitant bacteris i fongs.

 Indstriua alimentria .

 En la indstria dels aliments s'utilitza en el processament d'aiges per a begudes alcohliques i carbonatades.
 Per alliberar una salmorres de carbonats de calci i de magnesi en l'obtenci de sal per a alimentaci i farmacopea. ;
 En la remineralitzaci de les aiges obtingudes a les dessaladores.
 Ingredient en la llet per infants.
 S'empra en l'obtenci de sucre.

 Medicina .

En odontologia l'empren con apsit en forma de pasta anti-microbial en endodnties.

Bibliografia.

 LIDE D.R. (Ed.) Handbook of Chemistry and Physics. CRC Press. 77th Ed. (1996-1997) New York;
 PANREAC http://www.panreac.com/new/esp/catalogo/fichastec/142400ES.HTM;
 SCIENCELAB http://www.sciencelab.com/xMSDS-Calcium_hydroxide-9927122;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305750" title="Esto no es un disco de punk" nonfiltered="741" processed="740" dbindex="120775">

Esto no es un disco de punk s el segon lbum d'estudi de la banda espanyola de Pop Punk Pignoise, aquest disc no va tenir cap repercussi al mercat per falta de promoci.

 Canons .

1. Diez horas;
2. Como un loco por ti;
3. En mi habitacin;
4. Me parto los dientes;
5. Odindote;
6. Todo va a seguir igual;
7. Mi universo;
8. Muero ;
9. Lento ;
10. No s quien soy ;
11. Xq t no ests ;
12. Roto todo ;
13. Un extranjero ;
14. Sigo esperndote ;
15. Olvdame y pega la vuelta;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305754" title="Llista de volcans dels Estats Units" nonfiltered="742" processed="741" dbindex="120776">
Aqu sota hi ha una llista dels volcans dels Estats Units d'Amrica:

Llista de volcans dels Estats Units.
Alaska.
 Mount Adagdak;
 Mount Akutan;
 Mount Amak;
 Mount Amukta;
 Mount Aniakchak;
 Mount Atka;
 Mount Augustine;
 Black Peak;
 Mount Bobrof;
 Bogoslof;
 Mount Buldir;
 Buzzard Creek;
 Mount Carlisle;
 Mount Chagulak;
 Mount Chiginagak;
 Mount Churchill;
 Mount Cleveland;
 Mount Dana (Alaska);
 Mount Davidof;
 Mount Denison;
 Devils Desk;
 Mount Douglas;
 Duncan Canal;
 Mount Dutton;
 Mount Edgecumbe;
 Emmons Lake;
 Mount Fisher;
 Mount Frosty;
 Fourpeaked;
 Mount Gareloi;
 Great Sitkin;
 Mount Gordon;
 Mount Griggs;
 Mount Hayes;
 Mount Herbert;
 Mount Iliamna;
 Imuruk Lake;
 Ingakslugwat Hills;
 Mount Isanotski;
 Mount Kagamil;
 Mount Kaguyak;
 Mount Kanaga;
 Mount Kasatochi;
 Mount Katmai;
 Mount Kialagvik;
 Mount Kiska;
 Mount Koniuji;
 Mount Kukak;
 Mount Kupreanof;
 Kookooligit Mountains;
 Little Sitkin;
 Mount Mageik;
 Mount Makushin;
 Mount Martin;
 Mount Moffett;
 Novarupta;
 Nunivak Island;
 Mount Okmok;
 Mount Redoubt;
 Mount Roundtop;
 Saint Michael;
 Mount Pavlof;
 Pavlof Sister;
 Mount Recheschnoi;
 Mount Sanford;
 Mount Seguam;
 Mount Segula;
 Mount Semisopochnoi;
 Mount Sergief;
 Mount Shishaldin;
 Mount Steller;
 Snowy Mountain;
 Mount Spurr;
 Mount Stepovak;
 Mount Takawangha;
 Mount Tanaga;
 Mount Trident;
 Ugashik-Peulik;
 Ukinrek Maars;
 Mount Uliaga;
 Mount Veniaminof;
 Mount Vsevidof;
 Mount Westdahl;
 Mount Wrangell;
 Mount Yantarni;
 Mount Yunaska;
Arizona.
 Sunset Crater;
 Uinkaret Field;
Califrnia.
 Amboy;
 Big Cave;
 Black Butte;
 Brushy Butte;
 Clear Lake;
 Coso Volcanic Field;
 Eagle Lake Field;
 Golden Trout Creek;
 Inyo Craters;
 Lassen Peak;
 Lavic Lake;
 Long Valley Caldera;
 Mammoth Mountain;
 Medicine Lake;
 Mono Craters;
 Red Cones;
 Mount Shasta;
 Tumble Buttes;
 Twin Buttes;
 Ubehebe Craters;
Colorado.
 Dotsero;
Hawaii.
 Haleakala ;
 Hualalai ;
 Kilauea ;
 Kohala ;
 Loihi ;
 Mauna Kea ;
 Mauna Loa ;
Idaho.
 Craters of the Moon;
 Hell's Half Acre;
 Shoshone Lava Field;
 Wapi Lava Field;
Nevada.
 Steamboat Springs;
Nou Mxic.
 Capulin;
 Carrizozo;
 Valles Caldera;
 Zuni Bandera;
Oregon.
 Mount Bachelor;
 Mount Bailey;
 Belknap Crater;
 Blue Lake Crater;
 Broken Top;
 Cinnamon Butte;
 Mount Mazama (Crater Lake);
 Davis Lake;
 Devil's Garden;
 Diamond Craters;
 Four Craters Lava Field;
 Mount Hood ;
 Jackie's Butte;
 Mount Jefferson;
 Jordan Craters;
 Mount McLoughlin;
 Newberry Caldera;
 Saddle Butte;
 Sand Mountain Field;
 Mount Thielsen;
 Three Sisters;
 Three-Fingered Jack;
 Squaw Ridge Lava Field;
 Mount Washington;
Saipan.
 Mount Tapochau;
Utah.
 Bald Knoll;
 Black Rock Desert;
 Markagunt Plateau;
 Santa Clara;
Washington.
 Mount Adams;
 Mount Baker;
 Glacier Peak;
 Indian Heaven;
 Mount Rainier;
 Mount Saint Helens ;
 West Crater;
Wyoming.
 Devil's Tower;
 Yellowstone caldera;

Vegeu tamb.
Llista de volcans;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305758" title="Llista de volcans del Jap" nonfiltered="743" processed="742" dbindex="120777">
Aqu sota hi ha una llista dels volcans del Jap:

Llista de volcans del Jap.
Illa Hokkaido.
 Akan;
 Daisetsu;
 E San;
 Komaga Take;
 Kutcharo;
 Kuttara;
 Mashu;
 Nigorigawa;
 Nipesotsu Upepesanke;
 Niseko;
 Oshima Oshima;
 Rausu;
 Rishiri;
 Shikotsu;
 Shiretoko Iwo Zan;
 Shiribetsu;
 Tokachi;
 Usu;
 Yotei;
Illa Honshu.
 Abu;
 Adatara;
 Akagi;
 Akita-Komaga-Take;
 Akita-Yake-Yama;
 Asama;
 Azuma;
 Bandai;
 Chokai;
 Mont Fuji ;
 Hachimantai;
 Grup Hakkoda;
 Hakone;
 Haku-San;
 Haruna;
 Hiriori;
 Hiuchi;
 Iwaki;
 Iwate;
 Izu-Tobu;
 Kanpu;
 Kurikoma;
 Kusatsu-Shirane;
 Megata;
 Mutsu-Hiuchi-Dake;
 Myoko;
 Nantai;
 Narugo;
 Nasu;
 Niigata-Yake-Yama;
 Nikko-Shirane;
 Norikura;
 Numazawa;
 Oki-Dogo;
 Grup Omanago;
 On-Take;
 Osore-Yama;
 Sanbe;
 Shiga;
 Takahara;
 Tate-Yama;
 Tateshina;
 Towada;
 Washiba-Kumontaira;
 Yake-Dake;
 Zao;
Illa Kyushu.
 Aso;
 Ibusuki Vulkanfeld;
 Kirishima;
 Kuju;
 Sakurajima;
 Sumiyoshi-Ike;
 Tsurumi;
 Unzen;
Illa Izu.
 Aoga-Shima;
 Hachijo-Jima;
 Kozu-Shima;
 Mikura-Jima;
 Miyake-Jima;
 Nii-Jima;
 Oshima;
To-Shima;
Tori-Shima;
Illa Ryukyu.
 Akuseki-Jima;
 Iriomote-Jima;
 Iwo-Tori-Shima;
 Kikai;
 Kuchin-Shima;
 Kuchinoerabu-Jima;
 Nakano-Shima;
 Suwanose-Jima;
Illes volcniques.
Iwo-Jima;
 Kita-Iwo-Jima;
 Nishino-Shima;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305765" title="Anunciado en televisin" nonfiltered="744" processed="743" dbindex="120778">


Anunciado en televisin (Anunciat en televisi en catal) s el tercer lbum d'estudi de la banda espanyola de Pop Punk Pignoise, aquest s fins a la data el seu treball ms reeixit.

El disc va ser llanat temps desprs de l'xit obtingut per temes com a Nada que perder o Te entiendo que apareixen en la srie Los Hombres de Paco.

Aquest CD va ser el primer amb seu actual discogrfica Warner Dro i produt per Dani Alcover. Va sortir en venda una reedici el 2007 amb un tema indit, Dame 3 das.

 Canons .

Perder el tiempo ;
Mentiras ;
Nada que perder ;
Por verte ;
Te entiendo ;
Ando perdido ;
Si me dejas ;
Qu ms me da ;
Me quedo en el infierno ;
Nada podr salvarte ;
Fingiendo ;
Como soy ;
Dame 3 das;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305767" title="Derivada direccional" nonfiltered="745" processed="744" dbindex="120779">
En matemtiques, la derivada direccional d'una funci derivable de varies variables al llarg d'un vector  V en un punt donat P, intutivament,  representa la ra instantnia de canvi de la funci quant es passa per P resseguint la direcci de V.  Aix per tant generalitza la noci de derivada parcial, en la qual la direcci s sempre parallela a un dels eixos de coordenades.

La derivada direccional s un cas especial de la derivada de Gteaux.

Definici.
La derivada direccional d'una funci escalar  al llarg d'un vector  s la funci definida pel lmit


De vegades alguns autors escriuen Dv en comptes de .  Si la funci  s derivable a , llavors la derivada direccional existeix al llarg de qualsevol vector  i es t



On la  de la dreta denota el gradient i  s el Producte escalar. A qualsevol punt , la derivada direccional de , intutivament, representa la ra de canvi de  al llarg de  al punt . Normalment les direccions es prenen normalitzades, es a dir  s un vector unitari, tot i que la definici de ms amunt funciona per a vectors qualssevol. 




Propietats.
Moltes de les propietats de la derivadaordinria, tamb les t la derivada direccional.  Entre elles hi ha, per a qualssevol parell de funcions f i g definides en un entorn de p i derivables a p: 
 La regla de la suma: 
 La regla del producte per una constant:  Per a qualsevol constant c, 
 La regla del producte: 
 La regla de la cadena: Si g s derivable a p i h s derivable a g(p), llavors;


En geometria diferencial.

Sia M una varietat diferenciable i p un punt de M.  Suposant que f sigui una funci definida en un entorn de p, i que sigui derivable a p.  Si v s un vector tangent a M en p, llavors la derivada direccional de f al llarg de v, escrita indiferentment com a  (vegeu derivada covariant),  (vegeu derivada de Lie), o  (vegeu Definici via derivaci), es pot definir tal com segueix.  Sia   :    M una corba derivable amb  (0) = p i   (0) = v.  Llavors la derivada direccional es defineix per

Es pot demostrar que aquesta definici s independent de la tria de  , suposant que   se selecciona de la forma prescrita, es a dir  '(0) = v.

Derivada normal.

Una derivada normal s una derivada direccional peresa en la direcci normal (es a dir ortogonal) a alguna superfcie en l'espai, o de forma ms general, al llarg d'un camp vectorial ortogonal a alguna hipersuperfcie. Vegeu per exemple la condici de frontera de Neumann.  Si la direcci normal s'escriu , llavors la derivada direccional d'una funci   s'escriu de vegades .

Referncies.


Vegeu tamb.
Derivada de Lie;
Forma diferencial;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305769" title="Corpus Christi" nonfiltered="746" processed="745" dbindex="120780">



El Corpus Christi (en llat: el cos de Crist ) s una festa de l'esglsia Catlica destinada a venerar l'Eucaristia. s una festa mbil dins del calendari litrgic que la situa el dijous segent a l'octava de Pentecosta.

Aquesta festa, d'origen medieval havia de servir a l'Esglsia per a la veneraci pblica del sagrament de l'eucaristia, exaltant la doctrina del cos de Crist,  enfront dels que la negaven. Per aix se li va atorgar un carcter d'ostentaci ms propi de les festes paganes, que no d'una solemnitat cristiana. La festa prpiament dita va arrelar rpidament en els diferents estaments de la societat medieval i ha arribat fins als nostres dies malgrat haver perdut el carcter religis.

Les processons del Corpus son l'antecedent de les actuals cercaviles de moltes festes majors de pobles i ciutats. Deslliurades de l'element litrgic, recuperen el carcter pag de bona part dels elements que en diferents moments anaren introduint les classes populars a la festivitat religiosa, com ara les enramades, el bestiari i altres entremesos absolutament arrelats a la tradici festiva a casa nostra.

Algunes de les festes de Corpus que s'han mantingut fins l'actualitat sn: la Patum de Berga, la festa de Corpus de Solsona, les enramades d'Arbcies i de Sallent, les catifes de flors de Sitges i la Garriga, i la tradici de l'ou com balla a diverses poblacions, com Barcelona i Tarragona. 

Vegeu tamb.

 Bestiari popular catal;
 Seguici Popular;
 Moixiganga;
 Corpus de Tarragona;
 Process del Corpus de Xtiva;

Enllaos externs.

 Article sobre les festes de Corpus a Tinet.cat;
 Informaci sobre les festes de corpus de Catalunya a festes.org;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305770" title="Cuestin de gustos" nonfiltered="747" processed="746" dbindex="120781">


Cuestin de gustos (Qesti de gusts, en catal) s el quart lbum d'estudi de la banda espanyola de Pop-Punk Pignoise. Va sortir en venda l'octubre del 2007 al costat de seu primer single "Sigo llorando por ti", amb la discogrfica Warner Dro, igual com anteriors treballs.

Dani Alcover, productor de Cuestin de gustos defineix l'evoluci del grup d'aquesta manera: Desde mi punto de vista, el grupo ha experimentado una evolucin clara en el aspecto tcnico, los tres como msicos han mejorado notablemente su interpretacin. lvaro ha investigado nuevos caminos en la composicin, llegando a un punto de madurez creativa por encima del disco anterior Anunciado en televisin.

Un dels aspectes ms nous d'aquest disc va ser la possibilitat de canviar la portada, podent posar la portada original, o les alternatives, que mostren la cara de cada un dels membres de la banda.

 Canons .

1. "Slo hay un lugar";
2. "Sigo llorando por ti";
3. "Sin ti";
4. "Qu es lo que estamos haciendo";
5. "Nadie ms" ;
6. "Las cosas que no tengo";
7. "No sentar nunca la cabeza";
8. "Que no vuelva";
9. "A peor";
10. "Slo quiero amor";
11. "Yo te espero";
12. "Congelado";
13. "Por qu";
14. "Nadie es perfecto";




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305771" title="Setmanari de l'Alt Empord" nonfiltered="748" processed="747" dbindex="120782">

El Setmanari de l'Alt Empord s el punt de referncia informatiu d'aquesta comarca des del 4 de gener de 1978. s hereva de la tradici informativa comarcalista de Ampurdn, una publicaci fundada per Carles Fages de Perramon el 1849 i desprs de 1939 relacionada amb la Prensa del Movimiento.

Si b el tarann democrtic, comarcalista i plural s'ha mantingut des dels primers nmeros, la publicaci ha vist com amb el pas dels anys s'anava adaptant a les necessitats del seu entorn ms immediat. D'aquells primers collaboradors que, de forma desinteressada, elaboraven el peridic gaireb a m, s'ha passat a la creaci d'una empresa professional capa de donar resposta a un mercat cada vegada ms exigent i competitiu.

Aquells primers fulls de paper cutx han estat substituts per un peridic en format tabloide i imprs en una rotativa. L'anrquica distribuci dels primers dies ha desembocat en una clara diferenciaci de seccions i continguts. Aix mateix, aquelles imatges gaireb testimonials han estat substitudes per un nou tractament grfic, en qu la fotografia pren un notable paper de coprotagonista de la informaci.

Aquest important salt qualitatiu t diferents dates significatives: el 10 de juny de 1992, en qu la publicaci va iniciar la informatitzaci de tot el procs d'edici amb l'estrena d'unes noves instal lacions; i el 23 de novembre de 1994, en qu el Setmanari de l'Alt Empord va presentar una nova maquetaci. El 18 d'abril de 2000, va canviar el disseny de la portada i va fer algunes reestructuracions a les seccions de l'interior de la publicaci. El 23 d'octubre de 2007, va estrenar un nou redisseny, va ajustar el seu format i incorpor noves seccions.

El  Setmanari de l'Alt Empord va ser el primer mitj giron amb presncia a Internet, amb l'edici Empord en lnia estrenada el 5 de desembre de 1995. Des de l'octubre de 2007, compta amb un portal informatiu multimdia Emporda.info amb actualitzacions diries.

El 16 de febrer de 2005, el Setmanari de l'Alt Empord es va convertir en la quarta publicaci d'Editorial Prensa Ibrica a Catalunya. EPI tamb s propietria de Diari de Girona i Regio7, i t el 50% de les accions del Magazine, setmanari de cap de setmana que compta amb una difusi de prop de 800.000 d'exemplars.

Les altres capaleres d'Editorial Prensa Ibrica sn Diari de Girona, Diario de Ibiza, Diario de Mallorca, Informacin, La Nueva Espaa, Levante-EMV, La Provincia, El Faro de Vigo, La Opinin de Granada, La Opinin de La Corua, La Opinin de Murcia, La Opinin de Mlaga, La Opinin de Tenerife, La Opinin de Zamora, Regi 7, SuperDeporte, Mallorca Zeitung, Costa Blanca Rundchau i The Adelaide Review (d'Austrlia).

El Setmanari de l'Alt Empord s membre fundador de l'Associaci Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC) i st controlat per l'Oficina de Justificaci de la Difusi (OJD). 

s el segon setmanari en difusi de la Premsa Comarcal de Catalunya, amb 4.692 exemplars setmanals de mitjana durant 2007 segons l'OJD, i la primera revista en catal de les comarques gironines amb 19.000 lectors, segons el Barmetre de la Comunicaci i la Cultura de la Fundacc.
Enllaos externs.
web oficial;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305773" title="Ken Downing" nonfiltered="749" processed="748" dbindex="120783">
Ken Downing va ser un pilot de curses automobilstiques angls que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Ken Downing va nixer el 5 de desembre del 1917 a Chesterton, Staffordshire, Anglaterra i va morir el 3 de maig del 2004 a Montecarlo.


 A la F1 .

Va debutar a la tercera temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1, la corresponent a l'any 1952, disputant el 19 de juliol el GP de Gran Bretanya, que era la cinquena prova del campionat.

Ken Downing va arribar a participar a dues curses puntuables pel campionat de la temporada 1952, fent com a millor posici un nov lloc en la primera cursa . 


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305774" title="Eitel Cantoni" nonfiltered="750" processed="749" dbindex="120784">
Eitel Danilo Cantoni va ser un pilot de curses automobilstiques uruguai que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Eitel Cantoni va nixer el 4 d'octubre del 1904 a Montevideo, Uruguai i va morir el 6 de juny del 1997 tamb a Montevideo.


 A la F1 .

Va debutar a la tercera temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1, la corresponent a l'any 1952, disputant el 19 de juliol el GP de Gran Bretanya, que era la cinquena prova del campionat.

Eitel Cantoni va arribar a participar a tres curses puntuables pel campionat de la F1, totes tres pertanyents a la temporada 1952, fent com a millor posici un onz lloc. 


 Resultats a la Frmula 1 .



 Resum .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305777" title="Aerolnia" nonfiltered="751" processed="750" dbindex="120785">

Una aerolnia, lnia aria o companyia aria s una organitzaci que es dedica al transport aeri de passatgers o de crrega per avi. Hi ha companyies que es dediquen a transportar passatgers i crrega de forma regular, mentre que tamb hi ha altres empreses que transporten els seus clients de la forma puntual que han acordat entre ells anomenades charter. 

Moltes aerolnies tenen participaci accionarial del govern local; aquestes s'anomenen abanderades o lnies de bandera, i generalment posseeixen el monopoli dels vols domstics. Alguns pasos com Jap, tenen ms d'una aerolnia abanderada, com All Nippon Airways (ANA) i Japan Airlines. Per a alguns pasos per, tenir una lnia aria nacional ha sigut molt costs com per exemple a Nigria (Nigeria Airways), la Repblica Dominicana (Dominicana d'Aviaci, ATA Dominicana), Per (Aerolnies Peruanes, AeroPer) i Veneuela, on Viasa operava i Avensa s'ha enfrontat per problemes econmics com a substituta de Viasa. Una lnia de bandera no t necessriament que ser una empresa totalment pblica, podent tractar-se d'empreses mixtes on l'estat mant una participaci elevada, per exemple el cas de Aerolnies Argentines, en la qual l'estat posseeix el 10% de l'accionariat. 

Alguns pasos, dels que destaca Estats Units, mai han tingut lnies de bandera, i el mercat estava semilliberat fins que va ser desregulat als anys 80 permetent-se la lliure competncia de les aerolnies de capital local, per amb restriccions a la participaci estrangera.

 Vegeu tamb .
Aviaci;
Avi;

 Enllaos externs .

Aerolnia directori amb ms de 1500 companyies de ms de 200 pasos;
Llista de les lnies aries d'Europa;
Blog de vols de baix cost;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305781" title="Irena Szewi?ska" nonfiltered="752" processed="751" dbindex="120786">






















 
Irena Szewi ska (nascuda Irena Kirszenstein el 24 de maig de 1946 a Leningrad, Rssia, URSS) fou una atleta polonesa russa de naixement i d'arrels jueves que participava en les proves de velocitat i de salt de longitud.

Entre 1964 i 1980 particip a cinc Jocs Olmpics, guanyant set medalles, tres d'elles d'or. Tamb va batre sis rcords del mn i fou la primera dona que ostent al mateix temps els rcords de 100 m, 200 m i 400 m. Tamb guany 13 medalles en Campionats d'Europa. Entre 1965 i 1979 guany 26 campionats polonesos en les proves de 100 m, 200 m, 400 m, 4x400 m relleus i salt de llargada.

El 2004 s la cap de la federaci polonesa d'atletisme i membre del Comit Olmpic Internacional. El 3 d'agost de 2005 fou escollida per al consell de la IAAF en la sessi del 45 congrs de la IAAF a Hlsinki. 

 Referncies .
 Irena Szewinska;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305789" title="Blog de nit" nonfiltered="753" processed="752" dbindex="120787">
Blog de nit s un programa de rdio de Catalunya Msica que realitza i presenta Pere Andreu Jariod. 
T format de magazn informatiu i s'emet de dilluns a divendres, de 22 a 23 h.
La primera edici va sonar el 3 de setembre del 2007.



 PRIMERA TEMPORADA .
 ndex amb la relaci d'arxius de so i articles del blog de la temporada 2007-2008;


 Equip .

 Alfred Marn (Tcnic);
 Anna Jover (Reportatges);
 Dani Guinot (Tcnic);
 Diana Negre (Washington);
 Ester Pinart (Agenda);
 Jordi Gelabert (Tcnic);
 Marc Serena (Internet i noves tecnologies);
 Oriol Serra (Berln);
 Susanna Bonany (Producci);
 Victria Llort Llopart (Pars);
 Xavier Cazeneuve (Msica de cinema);
 Xavier Cester (Crtica);
 Xavier Romero (Londres);


 Seccions .

 Clssica 2.0;
 El viol vermell;
 Els corresponsals;
 L'ESMUC a l'abast;
 La msica des de dins;
 Qu t'ha semblat?
 Voltant pel mn;


 Arxius d'udio .

 Com es fa el "Blog de nit"? (Per Anna Jover);
 Reportatge sobre el centenari del Palau;
 Reportatge sobre els 40 anys del programa "Gran Gala", de Rdio 4;
 L'estrena de "Sal d'Anubis" d'Amargs/Rumbau al TNC;
 La producci audiovisual d'Albert Guinovart (Per Xavier Cazeneuve);
 El robot ASIMO dirigeix la Simfnica de Detroit (Per Marc Serena);
 Els concerts en mansions dels Estats Units (Per Diana Negre);
 El Southbank Centre de Londres (Per Xavier Romero);
 100 anys del naixement del compositor Olivier Messiaen (Per Victria Llort Llopart);


 Enllaos externs .

 Pgina web del programa  ;

 Blog del programa  ;

 El "Blog" al YouTube;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305792" title="Vegeci" nonfiltered="754" processed="753" dbindex="120788">
Vegeci (Flavius Vegetius Renatus) (?, finals del segle IV - ?, inici del segle V) fou un alt funcionari imperial rom, autor de tractat militar Epitoma rei militaris. 

Vida .

Poc se'n coneix de la seva vida, tres de les poques dades que aporten la seva obra Epitoma rei militaris i l'obra (que se li atribueix sovint) Digesta Artis Mulomedicinae, un tractat de veterinria. 

 Obres .

Vegeci s autor del Rei Militaris Instituta o Epitoma Rei Militaris, un compendi de qestions militars escrit, probablement, als inicis del segle V. Malgrat que molts manuscrits divideixen l'obra en quatre llibres, sembla segur que l'obra estava dividida en cinc parts, que tracten de: 

 les lleves i la instrucci dels soldats;
 l'organitzaci de la legi;
 estratgia i tctica militars;
 els setges;
 la marina;

Aquest compendi fou una de les obres ms conegudes i difoses a l'edat mitjana i en poques posteriors, al recollir en una nica obra un tipus de literatura que prcticament no ha pervingut a l'actualitat, i pel seu carcter prctic per als professionals o estudiosos de les arts militars.

Tamb se li atribueix l'autoria del tractat de veterinria titulat Mulomedicina. 

Referncies.

  Enrique Montero Cartelle, Prosa tcnica no gramatical; dins de: Historia de la literatura latina, Carmen Codoer (Ed.); Editorial Ctedra, 2 edici, Madrid 2007;  pg.804.
 A.I. Alomar i Canyelles, La terminologia de l'armament a la versi catalana del segle xiv de L'Epitoma rei militaris ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305794" title="Joves per l'Alliberament Gai" nonfiltered="755" processed="754" dbindex="120789">
Joves per l'Alliberament Gai (JAG) s una organitzaci de joves d'arreu dels Pasos Catalans per l'alliberament gai i contra l'homofbia.

Entenen que el moviment d'alliberament gai ha de ser una lluita antisistema i revolucionria: contra el patriarcat, el rgim heterosexista, el sexisme i el sistema capitalista.

El seu referent s el FAGC (Front d'Alliberament Gai de Catalunya), encara que s'emmarquen ideolgicament dins l'Esquerra Independentista.

Enllaosexterns.
 Plana web de JAG;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305795" title="Roy Salvadori" nonfiltered="756" processed="755" dbindex="120790">
Roy Salvadori va ser un pilot de curses automobilstiques angls que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Roy Salvadori va nixer el 12 de maig del 1922 a Dovercourt, Essex, Anglaterra.


 A la F1 .

Va debutar a la tercera temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1, la corresponent a l'any 1952, disputant el 19 de juliol el GP de Gran Bretanya, que era la cinquena prova del campionat.

Roy Salvadori va arribar a participar a cinquanta curses puntuables (amb dos podis) pel campionat de la F1, entre la temporada 1952 i la temporada 1962. 

Fora de la F1 va crrer diverses curses, aconseguint guanyar les 24 hores de Le Mans de l'any 1959.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305796" title="L'odissea d'Astrix" nonfiltered="757" processed="756" dbindex="120791">
L'Odissea d'Astrix (francs: L'Odysse d'Astrix) s el vint-i-sis lbum de la srie Astrix el gal. Va ser el segon publicat desprs de la mort de Ren Goscinny, quedant Albert Uderzo encarregat del gui i del dibuix . Va ser publicat en francs al 1981


 Comentaris .
 Ren Goscinny havia previst, abans de la seva mort, fer viatjar a Astrix a l'Orient Mitj, per com que ell mateix era jueu, tenia por de poder ser titllat de sionista.
 Al contrari del seu predecessor, La gran rasa, L'Odissea d'Astrix va assolir molt bones crtiques, sent encara avui considerat com un dels millors lbums d'Uderzo en solitari (noms superat per Astrix a l'ndia. De fet, Uderzo es bas en les darreres anotacions que Goscinny (a qui va dedicat el llibre, amb un senzill "A Ren") deix abans de morir.
 Per crear la panormica de Jerusalem (p.30), Goscinny es va basar en un munt de fotografies que ell mateix va fer de la maqueta de la ciutat en temps de Jesucrist que es troba en un museu de la ciutat.
 La porta per on Astrix i Oblix surten de Jerusalem (p.34) s la Porta dels Lleons, que realment existeix a la Ciutat Santa.
 Oblix provoca la "primera" marea negra a la Mediterrnia. ;
 El druida-espia rep el nom de Zerozerosix, una molt clara referncia al codi de l'agent secret ms fams del cinema, James Bond, 007. A ms, aquest t les faccions de l'actor Sean Connery, protagonista de les primeres aventures de l'espia al cinema.
 Zerozerosix dna a Panormix un licor de gra destillat de gra de Calednia, que potser milloraria diluit en aigua amb glaons de gel, una molt clara referncia al whisky escocs (ptria de Connery). ;
 El carro fantstic de Zerozerosix, de dos cavalls, rep el nom de "Dos cavalls", nom d'un dels vehicles ms populars de Citron. El carro t tot d'ingenis mecnics que recorden els cotxes de l'agent 007;
 Hi ha un altre cameo illustre: Ren Goscinny apareix com a Saul Oysolteroenlav, guiant a Astrix i Oblix cap al desert.
 Si b durant el viatge els pirates apareixen en dues ocasions, el vaixell d'aquests no resulta enfonsat. A ms, entre els pirates apareix un amb les faccions de Boris Karloff com a Frankenstein;
 Astrix i Oblix s'han d'allotjar en una establia a Betlem, fent referncia al naixement mitolgic de Jess. ;
 L'actor francs Bernard Blier apareix com el Cap de la Policia Secreta Imperial.
 L'actor francs Jean Gavin apareix com el Pon Penats, un Procurator rom a Judea que es renta sovint les mans.
 El desert entre Judea i Mesopotmia est ple de pobles en guerra (sumers, acadis, hitites, assiris i medes).
 Al banquet final, el bard Assuranceturix est lligat i emmordaat a l'arbre, mentre que una famlia de mussols, dessallotjada del seu arbre a la primera vinyeta, li passa pel damunt per installar-se all.

 Sinopsi .
El druida Panormix sembla trist els darrers dies. Un marxant fenici li ha de portar oli de roca, ingredient essencial per a la poci mgica, per no arriba pas. Pel seu costat, Juli Csar decideix encarregar al cap de la policia secreta que aconsegueixi la recepta de la poci, missi que passa a un druida-espia anomenat Zerozerosix. 

Quan el marxant fenici arriba a Armrica, Panormix descobreix que ha oblidat el vital oli, i s'organitza una expedici fins a Mesopotmia a la recerca de l'oli, formada per Astrix, Oblix, Idfix i Zerozerosix.

Referncies.
 L'odissea d'Asterix. R. Goscinny, A. Uderzo. Edicions Grijalbo - Mondadori (1981) ISBN 84-7419-245-5;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305804" title="Kenneth McAlpine" nonfiltered="758" processed="757" dbindex="120792">
Kenneth McAlpine va ser un pilot de curses automobilstiques angls que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Kenneth McAlpine va nixer el 21 de setembre del 1920 a Chobham, Surrey, Anglaterra.


 A la F1 .

Va debutar a la tercera temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1, la corresponent a l'any 1952, disputant el 19 de juliol el GP de Gran Bretanya, que era la cinquena prova del campionat.

Kenneth McAlpine va arribar a participar a set curses puntuables pel campionat de la F1, entre la temporada 1952 i la temporada 1955. 


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305805" title="Bill Aston" nonfiltered="759" processed="758" dbindex="120793">
William "Bill" Aston va ser un pilot de curses automobilstiques angls que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Bill Aston va nixer el 29 de mar del 1900 a Hopton, Staffordshire, Anglaterra i va morir el 4 de mar del 1974 a Lingfield, Surrey.


 A la F1 .

Va debutar a la tercera temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1, la corresponent a l'any 1952, disputant el 19 de juliol el GP de Gran Bretanya, que era la cinquena prova del campionat.

Bill Aston va arribar a participar a tres curses puntuables pel campionat de la F1, totes dins la temporada 1952.

Junt amb Archie Butterworth van construir sobre la base d'un Cooper un monoplaa (l'anomenat Aston Butterworth) amb el que van disputar les curses de F1.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305807" title="Tony Crook" nonfiltered="760" processed="759" dbindex="120794">
Tony Crook va ser un pilot de curses automobilstiques angls que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Tony Crook va nixer el 16 de febrer del 1920 a Manchester, Anglaterra.


 A la F1 .

Va debutar a la tercera temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1, la corresponent a l'any 1952, disputant el 19 de juliol el GP de Gran Bretanya, que era la cinquena prova del campionat.

Tony Crook va arribar a participar a dues curses puntuables pel campionat de la F1, entre la temporada 1952 i la temporada 1953. 

Fora de la F1 va disputar tamb varies curses per sense aconseguir grans resultats.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305808" title="Gino Bianco" nonfiltered="761" processed="760" dbindex="120795">
Luigi Emilio Rodolfo Bertetti "Gino" Bianco va ser un pilot de curses automobilstiques brasiler que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Gino Blanco va nixer el 22 de juliol del 1916 a Mil, Itlia i va morir el 8 de maig del 1984 a Rio de Janeiro, Brasil.


 A la F1 .

Va debutar a la tercera temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1, la corresponent a l'any 1952, disputant el 19 de juliol el GP de Gran Bretanya, que era la cinquena prova del campionat.

Gino Blanco  va arribar a participar a quatre curses puntuables pel campionat de la F1, totes dins de la temporada 1952. 


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305817" title="Salvador Macip" nonfiltered="762" processed="761" dbindex="120796">

Salvador Macip i Maresma (Blanes, La Selva, 1970) s un metge, investigador i escriptor catal.


 Biografia .
Salvador Macip va nixer a Blanes el 18 de desembre de 1970. A partir del 1975 va viure a cavall entre Blanes i Barcelona. Va estudiar Medicina a la Universitat de Barcelona (1988-1994) on tamb es va doctorar en Gentica Molecular (1998). Des de finals del 1998 fins a principis del 2008 va treballar a a l'hospital Mount Sinai de Nova York fent recerca oncolgica. Des del 2008 segueix investigant sobre el cncer a la Universitat de Leicester, Regne Unit.

El 1995 va quedar finalista del XIX Premio Antonio Machado amb el conte La bstia amagada (publicat al recull Los mosquetones ebrios y otros relatos). El 2005 es va publicar la seva primera novella, Mugrons de titani, coescrita per email amb Sebasti Roig, que va guanyar el premi Vall d'Albaida. Durant el 2006 van posar-se a la venda a Canad els tres primers llibres de la srie infantil Arno et Tururut, traduda al francs i amb dibuixos de Sylvie Muzard. El 2006 va guanyar el VII premi Vila d'Almassora amb el recull de contes Quina gran persona!, publicat el 2007. El mateix any surten el primer llibre en catal de la collecci Oriol i Tururut (versi catalana d'Arno et Tururut) i la seva primera novella en solitari, El rei del mn , fruit de les seves experincies a Nova York. El 2008 publica en catal i castell el llibre de divulgaci cientfica Immortals, sans i perfectes (Com la biomedicina canviar radicalment les nostres vides).

Des del 2005 escriu el blog personal bloGuejat, una entrada del qual figura en el llibre La catosfera literria 08.

 Premis Obtinguts .
 XII Vall d'Albaida (2005) per Mugrons de titani.
 VII Premi Vila d'Almassora (2006) per Quina gran persona!;


 Llibres Publicats .

Novelles
 Mugrons de titani (amb Sebasti Roig). Bromera, 2005.
 El rei del mn. Columna, 2007.

Contes
 Quina gran persona! Herois quotidians i savis maldestres. Brosquil, 2007.

Infantil i juvenil
 Arno et Tururut (illustracions de Sylvie Muzard). Les Intouchables, 2006.
 Arno et Tururut: l'anniversaire (illustracions de Sylvie Muzard). Les Intouchables, 2006.
 Arno et Tururut: au zoo (illustracions de Sylvie Muzard).Les Intouchables, 2006. ;
 Oriol i Tururut (illustracions de Sylvie Muzard). Crulla, 2007.  ;

Divulgaci
 Immortals, sans i perfectes. Edicions 62, 2008. ;

Collaboracions
 Los mosquetones ebrios y otros relatos. Fundacin de los Ferrocarriles Espaoles, 1995. ;
 Els fills del Capit Verne. Pags editors, 2005. ;
 La catosfera literria 08. Cossetnia, 2008;

 Enllaos externs .
 Web personal;
 Blog personal;
 L'autor al Qui s qui de les lletres catalanes;
 Plana de l'autor a l'AELC;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305818" title="Riotuerto" nonfiltered="763" processed="762" dbindex="120797">


Riotuerto s un municipi de Cantbria, situat a la comarca de Trasmiera, a 23 kilmetres de distncia de Santander. Els rius que passen per aquest municipi sn: Covadal, Revilla i Miera.

 Localitats .

 Angustina.
 Barrio de Arriba.
 La Cavada (Capital).
 Monte.
 Rucandio.
 Demografia .



Font: INE


 Administraci .
 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305825" title="Font Pblica" nonfiltered="764" processed="763" dbindex="120798">
La Font pblica (coneguda popularment en el nom de Pantera Rosa, per la seua forma i color) s un monument situat a la crulla de l'avinguda d'Ausis March en l'avinguda de Peris i Valero, al sud de la ciutat de Valncia. Fou dissenyat per l'arquitecte valenci Miquel Navarro i erigit el 1984. Commemora la canal Tria-Xquer.

Vegeu tamb.
El Parotet;
Cap de la lluna minvant;
El Fanalet;

Referncies.


Enllaos externs.
Catleg de l'obra de Miquel Navarro;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305826" title="El Parotet" nonfiltered="765" processed="764" dbindex="120799">

El Parotet s un monument molt conegut situat a la glorieta d'Europa, a l'est de la ciutat de Valncia i a la vora de la Ciutat de les Arts i les Cincies i la Torre de Frana. 

Aquest monument fou dissenyat per l'arquitecte valenci Miquel Navarro i eregit el 2003. s un regal a la ciutat de Valncia de la Fundaci Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Valncia que commemora la creaci de l'Obra Social. 

T una alada de 46 metres.

Vegeu tamb.
Font Pblica (tamb coneguda com Pantera rosa).
El Fanalet.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305829" title="David Rieff" nonfiltered="766" processed="765" dbindex="120800">
David Rieff (Boston, 1952) s analista poltic, periodista i crtic cultural. Llicenciat en Histria a la Universitat de Princeton (1978). s membre de The New York Institute for the Humanities, i ha collaborat com a editor al World Policy Journal (1998-2000), a The New Republic i al Harper s Magazine. Tamb collabora com a escriptor a Los Angeles Times Book Review. s fundador i director del projecte Crims de guerra, de la Universitat Nord-americana, a Washington D.C., el qual assumeix l educaci del pblic, amb una atenci especial als periodistes, sobre la guerra i els crims de guerra.
A ms dels seus regulars articles publicats en diferents revistes i diaris dels Estats Units, Gran Bretanya, Canad, Mxic, Frana, Espanya i Alemanya, ha editat diversos llibres entre els que destaquen Camino de Miami (1987), Los Angeles, Capital of the Third World (1991), The Exile (1993), Slaughterhouse: Bosnia and the Failure of the West (1995) i A Bed for the Night: Humanitarianism in Crisis (2003).

 Enllaos externs .
 Participaci de David Rieff a Kosmopolis. Festa Internacional de la Literatura, Barcelona, 2004;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305830" title="Valles Pasiegos" nonfiltered="767" processed="766" dbindex="120801">

La Comarca dels Valles Pasiegos s una comarca histrica de Cantbria. Per aquesta comarca transcorren els rius Pas i Miera. Limita al nord amb la Comarca de Santander, a l'aquest amb la de l'Asn-Agera, a l'oest amb la del Besaya, i al sud amb Espinosa de los Monteros s la provncia de Burgos. 

La comarca, tamb coneguda com a Pas-Miera o Pas-Pisuea-Miera, engloba els cursos alts dels rius Pas i Miera, i est formada per les valls de Toranzo, Carriedo, Cayn i Pas. Amb un carcter eminentment rural, la seva poblaci bascula cap a Torrelavega, Santander o Laredo a la recerca de serveis. Destaca del lloc la vall pasiego per les seves histriques caracterstiques intrnseques. 

La poblaci total de la comarca arriba a la xifra de 23.257 habitants, segons dades de l'INE de l'any 2006 (veure taula). Segons les dades del mateix any, els seus tres nuclis ms poblats, de maig a menor, sn: Santa Mara de Cayn (7.377), Puente Viesgo (2.522) i Corvera de Toranzo (2.199). I els tres nuclis menys poblats, de menor a major, sn: San Roque de Riomiera (461), Saro (510) i San Pedro del Romeral (561).

Tot i que ja existeix una llei de comarcalitzaci de Cantbria, aquesta encara no ha estat desenvolupada, i per tant la comarca no t entitat real.

Municipis de la comarca.

 Castaeda.
 Corvera de Toranzo.

 Luena.
 Puente Viesgo.
 San Pedro del Romeral.
 San Roque de Riomiera.
 Santa Mara de Cayn.
 Santiurde de Toranzo.
 Saro.
 Selaya.
 Vega de Pas.
 Villacarriedo.
 Villafufre.

Geografia.
Vall del Pas.

Per la vall del Pas frueix el riu del mateix nom i el seu afluent ms important, el riu Pisuea que s'uneixen a Vargas, en el municipi de Puente Viesgo.



 Histria . 
En tot aquesta vall va tenir gran importncia la repoblaci portada a terme per la fundaci de monestirs, entre els quals es troben San Vicente de Fstoles i la Collegiata de Santa Cruz de Castaeda com els ms importants. A ms dels monestirs es van anar aixecant temples romnics en els segles XI a el XIII, alguns dels quals s'han conservat: la citada collegiata de Santa Cruz de Castaeda, el de Santa Mara de Cayn, el de San Miguel de Monte Carcea entre uns altres. Aquestes construccions demostren l'auge i la importncia que va tenir aquesta comarca durant aquests segles. 

A partir del segle XI es va anar formant en la part alta d'aquestes dues valls un hbitat hum especial i nic, l'economia del qual estava basada en la ramaderia trashumant. Aquestes gents que s'anomenarien pasiegos procedian de la comarca d'Espinosa de los Monteros (Burgos) i es van assentar als vessants de les forestes del riu Miera i del riu Pas principalment. L'assentament era dispers, habitant cabanyes fetes de pedra (cases vividores) que ocupaven en els mesos de primavera i estiu, quan les pastures eren bons. Per a l'hivern recollectaven el suficient heno per al menjar de les vaques i baixaven al llogaret, al nucli de poblaci estable que a poc a poc van ser formant les tres viles pasiegues: Vega de Pas, San Pedro del Romeral i San Roque de Riomiera, que no estan contiges unes d'unes altres. 

 Arquitectura religiosa . 

En els segles XVI i XVII es van fundar grans convents com els de El Soto i el convent francisc de La Canal a ms d'esglsies barroques, construdes pels artesans i artistes de la comarca. En aquests segles va haver a ms molta emigraci a les ndies. Els indianos al seu retorn aixecaven esglsies o b contribuen en la construcci de capelles, torres o en l'adquisici d'obres d'art. Els millors exemples estan en la capella de l'Obra Pia de Brcena de Carriedo, que va fundar l'indiano Manuel Rodrguez i la reconstrucci de l'esglsia de San Miguel de Llerana, ms l'afegit de la sagristia i del retaule major. En la torre d'aquesta esglsia s'ha habilitat un museu sobre el tema dels indianos de la Vall de Carriedo (que correspon a la Vall del Pas, en concret a la capalera de la Vall del Pisuea). 
 Vall del Miera . 
 
El vall del Miera s un vall natural pel qual discorre el riu Miera. Constitux part de la comarca i s el ms estret de les valls cntabres. El seu pendents sn acusades i les altituds elevades (Castro Valnera a 1707 msnm) En la seva morfologia destaquen les seves roques de composici arenisca i calcria, i l'ampli desenvolupament de dipsits originats per antigues morrenes de glaceres en la seva part alta. La morfologia krstica i glacera est mpliament representada. No obstant aix, les caracterstiques d'una vall glacera han estat modificades en alguns punts pel carcter torrencial del ric Miera en la seva capalera. La vall es troba parcial o totalment en els municipis de Soba, San Roque de Riomiera, Miera, Lirganes, Riotuerto i Ruesga (enclavament de Calseca).



La conca alta del Miera est conformada per un relleu abrupte i poc apte per a l'hbitat hum. A pesar d'aix s'han descobert en el seu entorn coves amb assentament prehistric a Pilagos, Rascao i Salitre, una de les estacions amb art paleoltic situada a ms altura de Cantbria (450 msnm). La vall mitjana del riu Miera, que coincideix substancialment amb el municipi de Miera, es troba encaixonat entre els abruptes lapiaces crstics de Porracolina, a l'est, i Las Enguizas, per l'oest, ambds pertanyents al Complex Urgoni. En ambds blocs calcaris es desenvolupen importants fenmens de carstificaci en els quals han estat realitzades exploracions espeleolgiques rellevants en els seus complexos i desenvolupats laberints de les coves de l'Alto del Tejuelo.

Entre ambds, recorreguts per la falla de l'Escut de Caburniga, circula el riu Miera, sobre el qual aflora un dipir entre els pobles de Linto i Miera que trenca la continutat geolgica del curs de riu. El masss calcari de Las Enguizas s'assenta directament sobre els materials silcics del Perode Wealdenc que exerceix com base hidrolgica dels seus quatre sistemes hidrolgics ms importants i de les seves cavitats, parcialment estudiats en el cas del Cuevo de Noja-Fuente Fra i la xarxa Castrejn-Cubillo del Machorro. Estructuralment sn sistemes ms senzills que els de Porracolina, degut al fet que el pendent de la base impermeable wealdense ha generat alineacions perpendiculars a la lnia directriu de la vall. Els estudis morfolgics, geolgics, espeleolgiques i de les restes culturals vinculats al karst han generat abundant bibliografia i estan recollits en conjunt en un treball monogrfic publicat en l'any 1994.. En el curs baix poden destacar-se, entre unes altres, les coves amb ocupaci prehistrica de La Fuente del Francs (Hoznayo), La Garma (Omoo) i Los Moros (San Vitores). 

En el segle XVI la vida econmica d'aquesta vall es va focalitzar riu avall, cap a Lirganes on es va establir una petita indstria ja en el XVIII amb les Reials Fbriques de Canons tamb situades en la localitat prxima de La Cavada, per a abastir d'armes als vaixells que es construen en els drassanes de Guarnizo i Colindres. 

Aquesta zona va donar bastants emigrants a Andalusia i a les ndies. s bressol de indianos illustres com Juan de la Costa Mercadillo que va ser el constructor del palau de La Raada en Lirganes, Ramn Pelayo de la Torriente (marqus de Valdecilla) que en el primer ter del segle XX va promoure en la regi i altres punts d'Espanya importants obres, vinculades principalment a l'educaci i a la sanitat. A aquest ltim mecenes se li considera vinculat a la maoneria, encara que no s habitual trobar aquesta cita en els treballs historiogrfics. 

 Galeria .



 Referncies .


 Enllaos externs .
Vallespasiegos.org;
Vallespasiegos.com;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305831" title="Sir Gaerfyrddin" nonfiltered="768" processed="767" dbindex="120802">

Sir Gaerfyrddin (en angls Carmarthenshire) s una autoritat unitria i un antic  comtat galls. Les seves ciutats principals sn Llanelli, Caerfyrddin i Rhydamand.

 Geografia .
El comtat limita al nord amb Ceredigion, a l'est amb Powys, Castell-nedd Port Talbot i  Abertawe, al sud amb el canal de Bristol i a l'oest amb Sir Benfro. T una poblaci de vora 178.000 persones, 55,1% de les quals sn galloparlants. El terreny s irregular i ple de turons, amb el Fforest Fawr i la serra Y Mynydd Du estenent-se cap a l'est del comtat i els monts Cambrians fent-ho cap al nord. La costa, al sud, t platges i molts pobles pesquers. El punt ms alt s el Carmarthen Fan, de 770 metres d'alada. Gaerfyrddin s, per extensi, el segon comtat histric ms gran de Galles.

Les ciutats principals sn Bethlehem, Caerfyrddin, Castell Newydd Emlyn, Cydweli, Llandeilo, Llanelli, Llanymddyfri, Hendy-gwyn ar Daf, Pentywyn, Porth Tywyn, Rhydaman i Sanclr.

Els rius principals sn el Tywi, el Loughor (que marca la frontera amb Glamorgan, a l'est), i el Gwendraeth Fawr. Les indstries principals sn l'agricultura, la silvicultura, la pesca i el turisme. Per be que Llanelli s, de bon tros, la ciutat ms gran del comtat, la capital roman a Caerfyrddin principalment per la seva ubicaci central.

La bondat del clima fa que es conegui la regi com "el jard de Galles" .

 Administraci pblica .
Sir Gaerfyrddin esdevingu un comtat administratiu amb la Local Government Act del 1888. Per la Local Government Act del 1972, l'1 d'abril del 1974 es va abolir aquest comtat, i s'integr en el nou comtat de Dyfed, formant-hi els districtes de Carmarthen, Dinefwr i Llanelli. Finalment, per la Local Government (Wales) Act 1994, l'1 d'abril del 1996 Dyfed fou abolit i es torn a formar Sir Gaerfyrddin, ara com a autoritat unitria. A l'any 2003 i desprs d'una campanya a nivell local, la comunitat de Clunderwen va ser transferida a Sir Benfro.

El Consell del comtat (Cyngor Sir Caerfyrddin) s l'autoritat administrativa, i t cura de serveis com ensenyament, planificaci urbanstica, trnsit i via pblica, serveis socials i seguretat pblica. T la seu a Caerfyrddin.

 Poblacions .


 Accidents geogrfics.
 Bosc de Brechfa;
 Embassament de Wysg;
 Jard Botnic Nacional de Galles, (Llanarthne);
 Jardins d'Aberglasney House;
 Parc coster del Millenni, (Llanelli);
 Parc de Pen-bre;
 Platja de Cefn Sidan;
 Platja de Pentywyn;
 Reserva natural dels aiguamolls de Galles, (Llanelli);
 Riu Cywyn;
 Riu Tf;
 Riu Teifi;
 Riu Tywi;

 Llocs d'inters .
 Llocs d'inters histric .
 Abadia de Talyllychau;
 Castell de Caerfyrddin;
 Castell de Carreg Cennen;
 Castell de Cydweli;
 Castell de Dinefwr;
 Castell d'y Dryslwyn;
 Castell de Llansteffan;
 Castell de Talacharn;

 Museus .
 Casa de Dylan Thomas;
 Mines d'or de Dolaucothi;
 Museu de la velocitat de Pentywyn;
 Museu industrial de Cydweli;

 Ferrocarrils histrics.
 Tren de vapor d'Y Gwili;
 Carrilet de la vall del Teifi;

 Installacions esportives .
 Complex hpic Ffos Las;
 Club de golf de Machynys;
 Estadi Parc Y Strade;

 Enllaos .

 Consell del Comtat de Sir Gaerfyrddin ;
 Turisme al comtat ;
 Enllaos per a investigacions histriques del comtat ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305832" title="Campionat del Mn de Clubs de futbol 2008" nonfiltered="769" processed="768" dbindex="120803">
El Campionat del Mn de Clubs de la FIFA 2008 s una competici de futbol que es celebrar al Jap entre els dies 12 i 21 de desembre de 2008.

Els equips de futbol que resulten campions a cadascuna de les sis confederacions de la FIFA juguen un torneig amb eliminatries a partit nic. A ms tamb hi juga el campi de la Lliga japonesa de futbol com a representant del pas anfitri.

Hi ha una eliminatria prvia que enfrontara el campi japons i el campi de la Confederaci de Futbol d'Oceania. Els partits de quarts de final enfronten els equips de la Confederaci Asitica de Futbol (AFC), la Confederaci Africana de Futbol (CAF), la CONCACAF i el guanyador de l'eliminatria prvia. Els campions dels tornejos de la UEFA i la Confederaci Sudamericana de Futbol (CONMEBOL) passen directament a les semifinals. Els perdedors dels quarts de final es juguen el cinqu lloc, mentre que els perdedors de les semifinals es juguen el tercer lloc.

 Equips classificats .
Els segents equips es van classificar per al torneig durant el 2008:



* Com que no poden competir dos equips del mateix pais, els Adelaide United competiran com a equip del pais organitzador i disputaran l'eliminatria prvia contra els Waitakere United, mentre que els Gamba Osaka passen directament a jugar els quarts de final.

 Resultats .





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305838" title="Riadh Ahmed" nonfiltered="770" processed="769" dbindex="120804">
Riadh Ahmed (Bagdad, Iraq, 1958) s msic especialista en percussions orientals. Va comenar la seva formaci a Bagdad durant els anys setanta i posteriorment a Pars (1980-1982) i a Barcelona, on s estableix el 1982. Des dels anys noranta ha actuat i enregistrat amb conjunts d estils molt variats: msica medieval i renaixentista, flamenc, msica sefardita-mediterrnia, afroreggae, msica dels Balcans, ska, etc. Ha collaborat amb grups i artistes tan diversos com Ketama, Els Trobadors o  Jorge Sarraute. Ha format part del duo de percussi Ahmed Martnez (amb Ernest Martnez) i, ms recentment, del trio Zyryab. Des de 1996 es dedica a l ensenyament musical fent classes i tallers de percussi en centres de Barcelona i del Maresme. Va ser director musical de l obra de teatre Transversal telemtic-Surfing la bomba informtica (2003), basada en el llibre de Paul Virilio. Ha estat tallerista de caix i percussi oriental en el recinte del Frum 2004 de Barcelona.

 Enllaos externs .
Participaci de Riadh Ahmed a Kosmopolis. Festa Internacional de la Literatura, Barcelona, 2004;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305848" title="Gavril Dejeu" nonfiltered="771" processed="770" dbindex="120805">


Gavril Dejeu (Poieni, Cluj, Romania 1932)
s un poltic i advocat romans, va ser durant l'any 1998 Primer ministre de Romania, i Ministre de l'Interior de 1996 a 1999. Actualment s membre del Partit Nacional Democristi Agrari. Actualment es troba retirat de la poltica activa. 


 Infncia i estudis .
Radu Vasile va nixer a Poieni, Cluj, Romania el 11 de setembre de 1932, tot i que ms tard marx a viure a Cluj-Napoca, i ms tard a Bucarest. 
Es gradu en dret a la Facultat de dret de la Universitat Babe -Bolyai de Cluj-Napoca. 

 Vida poltica .
Durant el Comunisme no milit a cap partit poltic, per la seva inclinaci conservadora. 

Desprs de la Revoluci Romanesa de 1989, Dejeu s'afili al Partit Nacional Democristi Agrari (PN -CD). El 4 de novembre de 1992 fou elegit diputat a la Cambra dels Diputats, crrec que mantingu fins el 28 de desembre de 2000. El 12 de desembre de 1996 fou nomenat Ministre de l'Interior, crrec que mantigu fins la seva dimissi, el 21 de gener de 1999.
  
 Primer Ministre (1998) .
El 30 de mar de 1998, el fins alhesores Primer Ministre, Victor Ciorbea, dimit. Ciorbea el nomen Primer Ministre inter, fins l'elecci d'un nou Primer Ministre per la coalici guvernamental. Fou substitut per Radu Vasile el 17 d'abril de 1998, per tant el seu mandat dur 18 dies.  

 Vida post governamental .
Desprs del seu fi, al capdevant del govern deix la poltica activa (2000).


  


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305857" title="Abebe Bikila" nonfiltered="772" processed="771" dbindex="120806">






Abebe Bikila (7 d'agost, 1932   25 d'octubre, 1973) fou un atleta d'Etipia que participava en proves de marat.

Biografia.
Abebe Bikila va nixer el 7 d'agost del 1932 al poble de Jato, a 9 quilmetres de la ciutat de Mendida, Etipia. Un entrenador finlands contractat pel govern del pas, Onni Niskanen, es fix en Bikila. Fou incls a l'equip que particip als Jocs Olmpics de Roma de 1960 al darrer moment en substituci de Wami Biratu, que s'havia lesionat.

Cap de les sabatilles del patrocinador Adidas li anaven b a Bikila de manera que Bikila decid crrer descal, igual com acostumava a entrenar. Abebe fou el primer que pass per la lnia d'arribada situada a l'Arc de Constant, als afores del Colosseu, superant el marroqu Rhadi Ben Abdesselam, amb un temps de 2:15:16.2. Fou el primer afric en guanyar una medalla d'or olmpica. En el seu retorn a Etipia fou tractat com un heroi. L'emperador Haile Selassie el premi amb l'Estrella d'Etipia.

L'any 1961 guany diverses maratons arreu. Entre octubre de 1961 i abril de 1963 no va competir en cap marat internacional. El 1963 particip a la Marat de Boston on acab 5, la nica marat que va acabar i no va guanyar. No tornar a crrer cap marat fins la d'Addis Ababa el 1964 que guany amb un temps de 2:23:14.

40 dies abans dels Jocs de Tquio 1964, Bikila pat un atac d'apendictis aguda. Malgrat aix es recuper i va poder competir a la marat, aquest cop ben calat amb uns esportius marca Asics. Guany la marat amb un nou rcord del mn de 2:12:11:2, 4 minuts i 8 segons abans que el segon classificat Basil Heatley de Gran Bretanya. Fou el primer atleta en la histria capa de guanyar dues maratons olmpiques.

Particip de nou als Jocs de Mxic 1968, per aquest cop abandon la cursa al quilmetre 17 per una lesi al seu genoll dret. El seu amic i company Mamo Wolde en fou el vencedor.

L'octubre de 1973 Bikila va morir a Addis Ababa a l'edat de 41 anys a causa d'una hemorrgia cerebral, relacionada amb un accident que havia sofert 4 anys abans. Al seu enterrament hi van assistir 65.000 persones.

Un estadi a Addis Ababa ha estat batejat amb el seu nom. 

 Referncies .









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305860" title="Alosa becuda" nonfiltered="773" processed="772" dbindex="120807">

L'alosa becuda (Chersophilus duponti) s un ocell de l'ordre dels passeriformes que gaireb no vola.

 Morfologia .

 Fa uns 20 cm de llargria.
 Bec llarg, fi i corbat cap a baix.
 Cap rod.
 Es diferencia de l'alosa per la manca de plomall.

 Subespcies .

 Chersophilus duponti duponti (a Europa i nord-oest d'frica);
 Chersophilus duponti margaritae (a la resta de l'frica del Nord).

 Reproducci .

Fa el seu niu a terra i la femella hi pon 3-4 ous.

 Hbitat .

s freqent en terrenys molt secs i amb molt poca vegetaci.

 Distribuci geogrfica .

Viu a les regions subdesrtiques de l'frica del Nord (d'Algria fins a Egipte), b que, accidentalment, hom pot trobar-la a la regi mediterrnia occidental (Pennsula Ibrica i Estat francs).

Als Pasos Catalans noms es coneix un lloc de cria al Segri, la poblaci de la qual s la continuaci de la que viu a la Depressi de l'Ebre, al ve Arag. A la resta de la Pennsula Ibrica s present al Sistema Ibric, La Manxa i Almeria. 

 Alimentaci .

Menja insectes i llavors.

 Costums .

s sedentria.

 Referncies .



 Enllaos externs .

 Identificaci i fotografies d'aquest ocell. ;
 Estudi de la poblaci d'alosa becuda del Principat de Catalunya. ;
 Vdeos d'aloses becudes en llur hbitat natural. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie d'ocell. ;
 ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305862" title="Antonio Vilar" nonfiltered="774" processed="773" dbindex="120809">
Antonio Vilar (Lisboa, 31 d'octubre de 1912 - Madrid, 16 d'agost de 1995) fou un actor portugus.

 Filmografia .
 Proceso a la Ley (1964, indita) ;
 El festn de Satans (1955) ;
 La Quintrala, doa Catalina de los Ros y Lisperguer (1955) ;
 Fray Pedro de Figueroa ;
 Los hermanos corsos (1955) ;
 Maleficio (1953) ;
 Alba de Amrica (1953) ;
 El Judas (1952);
 La calle sin sol (1948), de Rafael Gil;
 Cames (1946);
 O ptio das cantigas (1942);

 Enllaos .
;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305865" title="Rafael Gil" nonfiltered="775" processed="774" dbindex="120810">
Rafael Gil (Madrid, 22 de maig de 1913 - d., 10 de juliol de 1986) va ser un director, guionista i productor de cinema espanyol.

 Filmografia .
 Com a director .
 El hombre que se quiso matar, 1941;
 Huella de luz, 1942 (guionista);
 Viaje sin destino, 1942 (guionista);
 Elosa est debajo de un almendro, 1943 (guionista);
 El clavo, 1944 (guionista);
 El fantasma y doa Juanita, 1944 (guionista);
 La Prdiga, 1946 (guionista) ;
 Reina santa, 1947 (guionista);
 La fe, 1947 (guionista);
 La calle sin sol, 1948;
 Mare nostrum, 1948;
 Don Quijote de la Mancha, 1949 (guionista);
 Una mujer cualquiera, 1949;
 Teatro Apolo, 1950;
 La noche del sbado, 1950 ;
 La seora de Ftima, 1951;
 El gran Galeoto, 1951;
 Sor intrpida, 1952;
 De Madrid al cielo, 1952 (guionista);
 La Guerra de Dios, 1953;
 El beso de Judas, 1954;
 Muri hace 15 aos, 1954;
 El canto del gallo, 1955;
 La otra vida del capitn Contreras, 1955 (guionista);
 La gran mentira, 1956 ;
 Un traje blanco, 1956;
 Viva lo imposible!, 1958;
 Camarote de lujo, 1958 (guionista);
 La casa de Troya, 1959;
 El Litri y su sombra, 1959;
 Siega verde, 1960 (guionista);
 Cario mo, 1961 (guionista);
 T y yo somos tres, 1962 (guionista);
 La reina del Chantecler, 1962;
 Rogelia, 1962 (guionista);
 Chantaje a un torero, 1963;
 Samba, 1964 (guionista);
 Currito de la Cruz, 1965;
 La nueva vida de Pedrito Anda, 1965 (guionista);
 Camino del Roco, 1966;
 Es mi hombre, 1966;
 La mujer de otro, 1967 (guionista) ;
 El marino de los puos de oro, 1968;
 Verde doncella, 1968;
 Un adulterio decente, 1969;
 Sangre en el ruedo, 1969;
 El hombre que se quiso matar, 1970;
 El relicario, 1970;
 Nada menos que todo un hombre, 1971 (guionista);
 El sobre verde, 1971;
 La guerrilla, 1972;
 La duda, 1972.
 El mejor alcalde, el rey, 1973.
 Novios de la muerte, 1974.
 Los buenos das perdidos, 1975.
 Olvida los tambores, 1975.
 A la legin le gustan las mujeres, 1976 ;
 La boda del seor cura, 1979 (guionista);
 Hijos de pap, 1980;
 ...Y al tercer ao, resucit, 1981;
 Las Autonosuyas, 1983;
 Las Alegres chicas de Colsada, (1984);

 Com a guionista .
 La Dama del armio (1947), d'Eusebio Fernndez Ardavn;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305869" title="Calndria" nonfiltered="776" processed="775" dbindex="120811">


La calndria (Melanocorypha calandra) s un ocell de l'ordre dels passeriformes i el ms gran dels aludids.

Morfologia.

 Fa 19 cm de llargria.
 T el bec curt i robust.
 s de color bru fosc per sobre i blanquins per sota.
 T dues taques negres molt evidents a la base del coll.

Subespcies.

 Melanocorypha calandra calandra;
 Melanocorypha calandra hebraica;
 Melanocorypha calandra psammochroa;
 Melanocorypha calandra gaza;

Reproducci.

En un terreny sec, i en alguna petita depressi vora una planta, la femella cova els 4 o 6 ous que ha post al mar-abril i vigila els pollets que en neixen, els quals ja poden volar desprs de 10-12 dies. De vegades fan dues cries.

Alimentaci.

S'alimenta d'herbes, de gra i d'algun insecte.

Hbitat.

Als Pasos Catalans, prcticament, noms es troba a la Depressi Central, en terrenys oberts de camps de cereals. 

Distribuci geogrfica.

Viu als pasos mediterranis, nord d'Iran i sud de Rssia. Hiverna a Egipte i a la Pennsula Arbiga.

Costums.

Canta d'una forma agradable durant el vol. Es diu que s capa d'imitar el cant d'altres aus.

s sedentria i, abans i desprs de l'poca de cria, s normal de veure-les reunides en estols fora densos.

Referncies.



Enllaos externs.

 Estudi de la poblaci de calndria al Principat de Catalunya. ;
 Fotografies d'aquest ocell. ;
 Identificaci i hbitat de la calndria. ;
 Vdeos de calndries en llur hbitat natural. ;
 Descripci i fotografies de la calndria. ;
 Vdeo d'una calndria filmada al Principat de Catalunya. ;
  ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305870" title="Agra" nonfiltered="777" processed="776" dbindex="120812">




Agra s una ciutat situada a les ribes del riu Yamuna, a l'estat d'Uttar Pradesh, a l'ndia. Fou la capital de l'imperi mogol entre 1556 i 1658.

La ciutat va ser fundada entre 1501 i 1504 per Sikandar Lodi, sold de Delhi, que la va convertir en la seva capital. El primer emperador mogol, Babur, es va refugiar en aquesta ciutat desprs de lluitar amb Lodi el 1526. Akbar la va convertir en la capital oficial de l'imperi el 1556.

Entre mitjans del segle XVI i mitjans del segle XVII, durant els regnats d'Akbar, Jahangir i Sha Jahan, la ciutat va tenir el seu mxim apogeu i esplendor. Sha Jahan va ordenar construir el Taj Mahal el 1631. Ms endavant la capital de l'imperi es va traslladar a Delhi.

Desprs de la caigua de l'imperi mogol, els Jats el 1761, els rajputs de Gwalior el 1764, els Sindhia el 1784 i els britnics el 1803 van residir a la ciutat. Durant la revolta dels sipais el 1857 es van donar diverses batalles en el fort d'Agra. 

Actualment la ciutat rep milions de visitants cada any per visitar el mausoleu del Taj Mahal. Desgraciadament, Agra sofreix una intensa contaminaci atmosfrica que est posant en seris perill la conservaci del patrimoni de la ciutat.

 Llocs d'inters .
El Taj Mahal, el mausoleu ms fams del mn.
El Fort vermell, construit per Akbar com a palau i convertit en recinte militar pel seu fill.
El Mausoleu d'Itimad-Ud-Daulah, construit entre 1622 i 1628.
La tomba de Chini Ka Rauza, primer ministre de Shah Jahan.
Els jardins Ram Bagh, primers jardins mogols. ;

 Poblaci .

L'any 2005, la poblaci d'Agra era de 1.430.055 habitants.

Agra es troba a quasi 200 km al sud de Delhi. T bones connexions amb la capital per tren, avi i carretera.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305872" title="Operaci Saturn" nonfiltered="778" processed="777" dbindex="120814">


L'Operaci Saturn va ser una operaci de l'Exrcit Roig al Front Oriental de la Segona Guerra Mundial, que tingu lloc entre desembre de 1942 i febrer de 1943 a les regions sovitiques del nord del Caucas i del Donets.

L'xit de l'Operaci Ur, llanada el 19 de novembre de 1942, havia atrapat a 300.000 soldats del VI Exrcit alemany del General Paulus i del 4t Exrcit Panzer a Stalingrad. Per explotar aquesta victria, la STAVKA planej una campanya d'hivern formada per tot d'operacions ofensives altament ambicioses, amb nom clau Saturn.

 Operaci Petit Saturn: desembre 1942 .
La primera etapa (un intent de tallar el Grup d'Exrcits A al Caucas) va haver de revisar-se a corre cuita quan el Mariscal von Manstein llan l'Operaci Tempesta d'Hivern el 12 de desembre, intentant rescatar les tropes atrapades a Stalingrad. Mentre que el 2n Exrcit de la Gurdia del General Malinovski bloquejava l'avan alemany cap a Stalingrad, el pla modificat Operaci Petit Saturn va ser llanat el 16 de desembre.

L'operaci consist en un moviment de pinces que amenaava tallar les forces de relleu. El 1r Exrcit de la Gurdia del General Fiodor Kuznetsov i el 3r Exrcit de la Gurdia del General Dmitri Leliuixenko van atacar des del nord, encerclant a 130.000 soldats del 8 Exrcit itali al riu Don i avanant cap a Millerovo (Manstein envi la 6a Divisi Panzer per ajudar als italians, quedant 45.000 supervivents dels 130.000 que havien quedat encerclats, per unir-se als panzers a Txerkovo el 17 de gener). Al sud, l'avan del 28 Exrcit del General Gerasimenko amenaava d'encerclar el 1r Exrcit Panzer, i el 51 Exrcit del General Trufanov atacava directament la columna de relleu. En un velo atac, el 24 de desembre, els tancs del 24 Cos Blindat havien arribat a Tatsinkaya, la base aria ms propera a Stalingrad, des d'on la Luftwaffe havia estat portant subministraments a les tropes assetjades. Els tancs sovitics van endinsar-se a travs de tempestes de neu a la base, estant-s'hi durant hores, destruint els avions de transport alemanys a plaer.

Amb la columna de relleu sota l'amenaa de quedar encerclada, Manstein no tingu cap ms opci que retirar-se fins a Kotelnikovo el 29 de desembre, havent d'abandonar a la seva sort als alemanys encerclats a Stalngrad (dels 300.000 soldats encerclats noms en sobreviurien 90.000 per ser capturats com a presoners, i dels quals noms 5.000 viurien per tornar a Alemanya). L'abast limitat de l'ofensiva sovitica tamb don temps al General von Kleist per retirar al seu Grup d'Exrcits A del Caucas i fer-lo retirar fins a Rostov.

 Segona Etapa: gener de 1943 .
La segona etapa d'operacions s'inici el 13 de gener de 1943 amb un atac de 4 exrcits del Front de Vornej del General Glikov que encercl i destru al 2n Exrcit Hongars prop de Svoboda. Un atac sobre el 2n Exrcit alemany ms al nord tamb amena amb l'encerclament; per tot i que pogu escapar, va veure's obligat a retrocedir, i pel 5 de febrer, les tropes del Front de Vornej s'apropaven a Kursk i a Kharkov.

 Tercera etapa: febrer de 1943 .
Amb els exercits alemanys retirant-se en plena desbandada a travs del sud d'Ucrana, la tercera etapa era una ambiciosa operaci del Front de Vornej per avanar cap a Dniepr i encerclar al 2n Exrcit, i pels Fronts Sud i Sud-oest per capturar Voroxilovgrad i dirigir-se al sud, direcci el Mar d'Azov per encerclar el Grup d'Exrcits A de Kleist i el Grup d'Exrcits Don de Manstein.

Aquestes operacions van comenar b: Kursk va ser capturada el 8 de febrer de 1943, Kharkov el 16 de febrer i Rostov va ser abandonada el 18 de febrer. Entre el Grup d'Exrcits A (ara redut a un petit cap de pont a la pennsula de Kerch) i el Grup d'Exrcits Don s'havia creat un buit, i el 1r Exrcit de la Gurdia de Fiodor Kuznetsov amenaava de dirigir-se cap a un altre buit entre el Grup d'Exrcits Don i el Grup d'Exrcits Centre de Gnther von Kluge, a travs de Dnepropetrovsk. A ms, la rendici de Stalingrad el 2 de febrer de 1943 alliberava el Front del Don de Konstantin Rokossovski per a noves operacions.

Per a continuar l'xit a Kursk, es prepar un ambicis pla per atacar al Grup d'Exrcits Centre al sortent d'Orel, abans de girar cap a Briansk. Aquest cop, no obstant, l'estat major general sovitic va demanar ms del que les seves exhaustes tropes podien oferir. Les dificultats logstiques per desplegar els exrcits que venien de Stalingrad (a 650km) a l'oest van retardar l'inici de l'ofensiva fins al 25 de febrer. I una tena defensa alemanya va fer que noms s'assolissin guanys menors a l'oest de Kursk i cap a Orel.

Mentrestant, per tal de salvar la posici al sud, l'OKW va prendre la decisi d'abandonar el sortent de Rjev, prop de Moscou, per tenir tropes per enviar a l'Ucrana oriental. La contraofensiva de Manstein, realitzada per tropes panzer SS especialment equipades amb els nou tncs Tiger, van iniciar el combat el 20 de febrer de 1943, lluitant entre Poltava i fins a Kharkov a la tercera setmana de mar, tot just fins que el fang de la primavera intervengu. Aix deix una protuberncia al front davant de Kursk, la qual port a la Batalla de Kursk al juliol.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305876" title="RatDVD" nonfiltered="779" processed="778" dbindex="120815">
ratDVD (real advanced technology Digital Versatile Disc) s un tipus d'arxiu altament comprimit amb capacitat per a emmagatzemar tots els continguts d'una pellcula de DVD en un sol arxiu de mida reduda. Els arxius creats en format ratDVD acostumen a tenir una mida d'entre 1 i 2 GB, preservant totes les caracterstiques del DVD original: mens de navegaci, extres, pistes en V.O., formats de video (16:9, 4:3). Actualment, noms est disponible pel sistema operatiu Microsoft Windows.

ratDVD funciona descomprimint el contingut del fitxer .ratDVD en memria i utilitzant un reproductor de DVD compatible amb DirectShow.

ratDVD va ser una versi preliminar del paquet comercial fluxDVD. Encara que ratDVD contenia les eines que permetien a un usuari final crear els seus propis DVDs, aquesta funci va ser eliminada de fluxDVD, permeten noms als distribudors fer i vendre arxius tipus fluxDVD.

ratDVD est disponible en diversos idiomes, entre ells el catal.


 Histria .
RatDVD, en els seus inicis, va ser desenvolupada per estudiants de la Universitat d'Aarhus (Dinamarca) i de la Universitat de St. Petersburg State Electrotechnical University "LETI" (Rssia), liderat per Peter Jensen, amb la finalitat de passar pellculas en format DVD a un nic arxiu altament comprimit, per a facilitar el seu emmagatzemament i intercanvi a travs de xarxes P2P o P2M, grcies a la seva mida reduda en comparaci amb el format original.

 Compatibilitat .
ratDVD est dissenyat per a funcionar exclusivament dins de Windows.

Els ratDVDs segueixen un format Zip que pot descomprimir-se amb l'eina propietria de ratDVD a un format de DVD estndard amb totes les seves caracterstiques originals o ser visualitzat directament en format .ratDVD en qualsevol reproductor que utilitzi les llibreries DirectShow de Windows Media Player, de les quals depn.

L's del format ZIP permet integrar el seu sistema de control d'errors al format ratDVD, facilitant la seva validaci en intercanvis.

 Crtiques .

ratDVD no s de codi obert, tot i que el seu creador ha dit que podria ser alliberat, "Potser sota la llicncia BSD". A part d'incloure dos mduls GPL que obliguen a que la llicncia cobreixi el conjunt. L'installador t opci per no incloure els mduls GPL per aleshores no es poden reproduir els fitxers.
ratDVD no pot utilitzar-se en plataformes diferents a Windows o amb reproductors de DVD diferents al propi.
ratDVD ha tingut crtiques per reduir la qualitat dels arxius que comprimeix. Els crtics del format diuen que aix el desqualifica com un contenidor DVD "verdader".
Segons la pgina de fluxdvd, tenen el format patentat, per tant, intentar seguir amb el desenvolupament de ratDVD, podria tenir conseqncies legals.

 Enllaos Externs .
ratDVD Canada;
fluxDVD - Aplicaci comercial, aparentment successora del ratDVD;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305888" title="Torre de Son Dur" nonfiltered="780" processed="779" dbindex="120816">
La Torre de Son Dur s una antiga torre de defensa de les moltes que envolten l'illa de Mallorca, usada durant l'edat Moderna com a defensa davant els atacs pirates que assotaven sovint la costa mallorquina. 

Es troba situada a la costa de Campos, just a l'entrada del nucli de sa Rpita, al litoral just damunt la mar. La Universitat de Campos hi va tenir destinats, en algunes poques, dos torrers encarregats de fer-hi les tasques de manteniment i vigilncia. Situats a dalt de la torre, els torrers vigilaven l'aproximaci de vaixells pirates. En divisar-ne cap, encenien foc a dalt de la torre, que s'entenia com a senyal de perill per a la poblaci. El seu s declin en esvair-se la pirateria de la Mediterrnia. Al segle XX, la torre fou restaurada i actualment es conserva en bon estat.

Amb la construcci, a finals del segle XX, del Club Nutic de sa Rpita, la torre deix d'estar situada a primera lnia de mar. Encara ms recentment, s'hi ha construt una urbanitzaci que ha desdibuixat completament el seu perfil fins a ocultar-la de la vista.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305891" title="Grides" nonfiltered="781" processed="780" dbindex="120817">
Els grides (tamb grides o ghrides o ghrides) fou una dinastia musulmana que reb el seu nom del territori de Ghor (Ghowr) a l'Afganistan. La famlia governant eren els shansabnides.

 Llista .

Lnea principal:

 Muhammad ibn Suri;
 Abu Ali ibn Muhammad;
 Shith ibn Muhammad;
 Abbas ibn Shit;
 Muhammad ibn Abbas;
 Kutb al-Din Hasan;
 Izz al-Din Husayn 1100-1146;
 Sayf al-Din Suri 1146-1149;
 Baha al-Din Sam 1149;
 Ala al-Din Husayn 1149-1161;
 Sayf al-Din Muhammad 1161-1163;
 Ghiyath al-Din Muhammad 1163-1203, desprs del 1173 a Gazni;
 Shihab al-Din Muhammad (Muizz al-Din) 1203-1206 ;
 Ghiyath al-Din Mahmud 1206-1212;
 Baha al-Din Sam II 1212-1213;
 Ala al-Din Atsiz 1213-1214;
 Ala al-Din Ali (Diya al-Din) 1214-1215;

Lnea de Bamian i Tukharistan;

 Fakhr al-Din Masud 1145-1163;
 Shams al-Din Muhammad 1163-1192;
 Baha al-Din Sam I 1192-1206;
 Djalal al-Din Ali 1206-1215;

 Genealogia .
Muhammad ibn Suri;
Abu Ali ibn Muhammad;
Shith ibn Muhammad;
Abbas ibn Shith;
Muhammad ibn Abbas;
Kutb al-Din Hasan;
Izz al-Din Husayn 1100-1146;
Sayf al-Din Suri 1146-1149;
Shudja al-Din Ali ;
Ala al-Din Ali ibn Shudja al-Din (Diya al-Din) 1214-1215;
Kutb al-Din Muhammad;
Baha al-Din Sam 1149;
Shams al-Din Muhammad (Ghiyat al-Din) 1163-1203;
Ghiyat al-Din Mahmud 1206-1212;
Baha al-Dim Sam II 1212-1213 ;
Baha al-Din Muhammad 1192-1206 (a Bamian);
Shihab al-Din Muhammad (Muizz al-Din) 1203-1206;
Nasir al-Din Muhammad;
Ala al-Din Husayn 1149-1161;
Sayf al-Din Muhammad 1161-1163 ;
Ala al-Din Atsiz 1213-1214;



                                         Muhammad ben Suri
                                                 |
                           _____________________________________________________                                                 
                           |                                                   |
                Abu Ali ben Muhammad                                    Shith ben Muhammad
                                                                               |
                                                                        Abbas ben Shith
                                                                               |
                                                                        Muhammad ben Abbas
                                                                               |
                                                                        Kutb al-Din Hasan
                                                                               |
                                                                        Izz al-Din Husayn 
                                                                               |
  _____________________________________________________________________________________________________________________
 |                           |                   |                      |                  |                   |      |
 Sayf al-Din Suri  Shudja al-Din Ali   Kutb al-Din Muhammad    Baha al-Din Sam   Nasir al-Din Muhammad        (1)    (2)                                                                        
                              |                                          |                                    
                      Ala al-Din Muhammad            ____________________________________                       
                        (Diya al-Din)                |                                  |                                              
                                               Shams al-Din Muhammad             Shihab al-Din Muhammad
                                                 (Ghiyat al-Din)
                                                     |
                                               Ghiyat al-Din Mahmud
                                                     |
                                               Baha al-Din Sam

                    

                               (1) Ala al-Din Husayn
                                          |
                        ______________________________________________
                        |                                            |
                    Sayf al-Din Muhammad                        Ala al-Din Atsiz


                                          (2)Fakhr al-Din Masud
                                                    |
                                             Shams al-Din Muhammad
                                                    |
                                               Baha al-Din Sam
                                                    |
                              _______________________________________________
                              |                                              |
                         Djalal al-Din Ali                              Ala al-Din Muhammad
      


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305901" title="Grignols" nonfiltered="782" processed="781" dbindex="120818">
Grignols fou una castellania de la Dordonya, formada per les parrquies de Bourrou, Bruc, Grun, Jaure, Manzac, Neuvic, Saint-Lon, Saint-Paul-de-Serre, Vallereuil i Villamblard, i que fou concedida com a senyoria a Elies I, fill del comt Elies V de Perigord. Els senyors de Grignols foren desprs:

Vescomtes de Fronsac, per matrimoni amb Arsalida de Pomiers vescomtessa de Fronsac;
Marquesos d'Euxidel, des de 1613; posseien Euxidel per matrimoni amb Francesca de Casaran, senyora d'Euxidel;
Comtes de Grignols, des de 1613.
Comtes i desprs prnceps de Chalais i desprs ducs de Perigord. Aquesta branca va originar:
Prnceps de Talleyrand, ducs de Talleyrand, ducs de Dino, ducs de Valenay, ducs de Montmorency,  prnceps i ducs de Sagan, i barons de Talleyrand.

 Llista de senyors i comtes de Grignols .

Elies I, vers 1099-1225;
Bos I (fill), vers 1246;
Elies II (fill, +1322), casat (1277) amb Agnes, fill d'Oliver, hereva de la senyoria de Chalais;
Raimon (fill) 1322->1341, senyor de Chalais i Grignols;
Bos II (fill) ?
Elies III (fill) casat amb Asalida de Pomiers, vescomtessa de Fronsac;
Bos III (germ) (+1407);
Francesc I (fill d'Elies III), senyor de Grignols i de Chalais (autotitulat "prncep de Chalais"), vers 1399;
Carles I (fil) > 1400;
Joan I (fill) ;
Francesc II (fill);
Juli (fill);
Daniel (fill) casat amb Francesca de Casaran senyora d'Euxidel;

Els dominis dels Grignols es reparteixen en la senyoria d'Euxidel (creada marquesat 1613 per Llus XIII), la senyoria de Grignols (creada comtat el 1613 per Llus XIII) i el comtat de Chalais (centrat al castell de Chalais, a la Charente, creat comtat el 1613). La branca de comtes de Chalais, representada per Enric, es va extingir a la seva mort el 1626 i va passar al seu germ Carles II, marqus d'Euxidel, al que va succeir el seu fill Adri Blai, mort el 1670; llavors va continuar el seu germ Joan II i a la seva mort el seu fill Llus Joan Carles; aquet darrer noms va deixar una filla, Maria Francesca, casada amb Gabriel Maria, comte de Perigord, tornant a enllaar les dues branques.

La branca de comtes de Grignols, representada per Andreu, va continuar amb el seu fill Adri i el fill d'aquest Gabriel (+1737) casat amb Margarita, senyora de Mauriac, i pare de Daniel i Joan Jordi. Daniel port els ttols de marqus de Tayllerand, comte de Grignols i comte de Mauriac (1737-1745) i el va succeir el seu fill Gabriel Maria, que va heretar els ttols paterns i a ms el de comte de Perigord (desprs ducat); es va casar amb Maria Francesca, princesa de Chalais i marquesa d'Euxidel.

El successor fou Elies Carles, comte de Grignols i Mauriac, marqus d'Euxidel i prncep de Chalais entre d'altres ttols, la branca del qual va existir fins el 1883. La branca segona, iniciada per Adalbert Carles (germ d'Elies Carles) que va portar el ttol de comte de Perigord (ms tard ducat) i origen dels ducs de Talleyrand, ducs de Dino, ducs de Valenay, ducs de Montmorency, prnceps i ducs de Sagan, extingida en lnea masculina el 1968; i finalment la tercera branca (la ms jove) de barons de Talleyrand, tamb extingida.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305903" title="Lorenzo Costa el Vell" nonfiltered="783" processed="782" dbindex="120819">

Lorenzo Costa, tamb conegut com Lorenzo Costa el Vell per diferenciar-lo del seu nt del mateix nom (Ferrara, 1460   Mntua, 5 de mar de 1535) va ser un pintor itali del Renaixement.

Va nixer a Ferrara, per poc desprs de complir 20 anys d'edat va traslladar-se a Bolonya, on reb la influncia de l'Escola bolonyesa de pintura. Tanmateix, ats que molts artistes simultanejaven el treball en aquestes dues ciutats tan properes, de vegades s'ha considerat a Costa com a producte de l'Escola ferraresa. S'ha dit que va ser deixeble de Cosimo Tura.

L'any 1483 va pintar la seua clebre Mare de Du amb Infant en companyia de la famlia Bentivoglio, aix com altres frescos als murs de la capella Bentivoglio, a l'esglsia de San Giacomo Maggiore; obres a les que seguirien moltres d'altres. Va ser molt amic de  Francesco Francia, a qui va influir molt. L'any 1509 va traslladar-se a Mntua, ciutat de la qual era marqus el seu patr Francesc Gonzaga i on va morir l'any 1535.

Els seus fills, Ippolito i Girolamo, tamb van ser pintors, com tamb el fill de Girolamo (1537-1583), que seria conegut com Lorenzo Costa el Jove. Entre els contemporanis amb qui va collaborar o als quals va dirigir cal esmentar Cosimo Tura, Dosso Dossi, Ludovico Mazzolino i Niccol Pisano (1470   1538).

La National Gallery de Londres t la seua Mare de Du entronitzada amb Infant, per la major part de les seues millors obres es conserven a Bolonya. 



Referncies.
;

Enllaos externs.
Lorenzo Costa al Louvre.;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305907" title="Fundaci de l'Estat per al Sistema Nacional de les Orquestres Juvenils i Infantils de Veneuela" nonfiltered="784" processed="783" dbindex="120820">

La Fundaci de l'Estat per al Sistema Nacional de les Orquestres Juvenils i Infantils de Veneuela (FESNOJIV), en castell: Fundacin del Estado para el Sistema Nacional de las Orquestas Juveniles e Infantiles de Venezuela, tamb coneguda com El Sistema, s un programa d'educaci musical a Veneuela, originalment anomenat Acci Social per a la Msica (Accin Social para la Msica). 

Orgens i Funci.
El 1975 l'economista i msic aficionat Jos Antonio Abreu va fundar la Fundaci "Acci Social per a la Msica" amb l'objectiu de difondre social i educativament l'art musical entre els joves i els infants de Veneuela. Convertit en el seu director des de la seva fundaci l'any 1979 va rebre el Premi Nacional de la Msica del seu pas per aquest tasca, esdevenint el 1995 ambaixador especial de la UNESCO per al desenvolupament d'una Xarxa Global d'Orquestres i Cors Juvenils i Infantils, aix com a representant especial per al desenvolupament de la xarxa d'orquestres en el marc del Moviment Mundial d'Orquestres i Cors Juvenils i Infantils.

Actualment la Fundaci, que est sota la direcci del Ministeri de Famlia, Salut i Esports de Veneuela, compta amb 102 orquestres juvenils i 55 orquestres infantils, amb un nombre d'aproximadament 100.000 joves, utilitzant la msica per a la protecci de la infantesa per mitj de l'entrenament, rehabilitaci i prevenci del comportament criminal. 

El programa s conegut per rescatar a gent jove en circumstncies extremadament empobrides de l'ambient d'abs de drogues i el crim en el qual, sense aquesta ajuda, acabarien sent arrossegats 

Un dels xits de la fundaci fou la creaci, l'any 1979, de l'Orquestra Simfnica Simn Bolvar. El maig de 2008 li fou concedit el Premi Prncep d'Astries de les Arts per la seva difussi del mn de la msica entre els ms desafavorits.

Referncies.


Enllaos externs.
  Portal oficial de la FESNOJIV;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305913" title="Podmetre" nonfiltered="785" processed="784" dbindex="120821">


Un Podmetre (tamb conegut com a pedmetre) s un aparell usat per a comptar el nombre de passos fets per una persona, i indirectament pot servir per mesurar la distncia, velocitat i cadncia del caminar d'una persona.

Funcionament.
T un sensor intern que s capa de detectar el balanceig produt a cada passa de la persona i registrar-lo. Mitjanant l'ajust personalitzat d'una mitja de gambada, pot deduir aproximadament les distncies, velocitats i cadncies. La precisi de les mesures depn molt de la capacitat de mantenir una gambada estable i determinar la seva longitud mitjana.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305928" title="Guastalla" nonfiltered="786" processed="785" dbindex="120822">
Guastalla fou un petit comtat i ducat centrat a la ciutat d'aquest nom, avui a l'Emlia-Romanya. Guastalla estava sota domini de la famlia Torelli (vegeu Torelli) i fou elevada a comtat el 1428. La comtessa Llusa el va vendre als Gonzaga que el van regir com a ducat desprs del 1621. 

El 1678 fou incoporat al Milanesat fins el 1692 quan fou atorgat a Vicen Gonzaga; el 1702 el van ocupar els francesos pero el 1707 fou retornat a Vicen. Del 1734 al 1738 fou ocupat per Frana altra cop; el 1746 va passar a ustria.

 Comtes de Guastalla, dinastia Torelli .

Guiu III el Gran, senyor de Guastalla (1406) i Montechiarugolo (1407) a 1449, comte des de 1428;
Cristobal (+1460) consenyor de Montechiarugolo i cocomte de Guastalla 1449-1456, senyor de Montechiarugolo 1456-1460;
Pere Guiu Torelli (+1460) consenyor de Montechiarugolo i cocomte de Guastalla 1449-1456, comte de Guastalla 1456-1460;
Guiu Galeot, cocomte 1460-vers 1467, senyor de Setlimo desprs de vers 1467;
Pere Maria;
Frederic;
Alexandre;
Llus;
Alda;
Francesc Maria Torelli, cocomte 1460-vers 1467, comte vers 1467-1486;
Pere Guiu Torelli cocomte 1486-1494 (+1494);
Aquiles Torelli, cocomte 1486-1494, comte 1494-1522;
Llusa Torelli, comtessa 1522-1539 (ven el comtat als Gonzaga el 1539, va morir el 1559);

 Comtes i ducs de Guastalla, dinastia Gonzaga .

Ferrante I Gonzaga 1539-1557;
Csar I Gonzaga 1557-1575;
Ferrante II Gonzaga  1575-1630 (primer duc);
Csar II Gonzaga 1630-1632;
Ferrante III Gonzaga 1632-1678;
Csar (+1666);
Anna Isabel (+1703);
Maria Victria (+1707);
Vespasi (+1687);
Maria Llusa (+1687);
Andreu;
Vicen Gonzaga 1692-1702 i 1707-1714;
Antoni Ferran Gonzaga 1714-1729;
Josep Maria Gonzaga 1729-7134 i 1738-1746;
Gianettino;
Vicen (+1675);
tres fills ms;
Cenbia (+1618);
dos filles ms;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305936" title="Senyoria de Guipscoa" nonfiltered="787" processed="786" dbindex="120823">
La senyoria de Guipscoa fou un estat histric dels bascons que ocupava la moderna provncia espanyola de Guipscoa. El territori, poblat per les tribus anomenades vrduls, va esdevenir de fet independent el 410 sota governs tribals i locals. Posteriorment hi van emigrar els bascons de Navarra i van dominar la regi absorbint a la poblaci local.

Vers el 1025 hi apareix un senyor de nom Garcia Acenariz, dependent del rei de Navarra. Fins el 1076 el territori fou feudatari de Navarra. El 1076 fou senyor Lope Iiguez el Ros senyor de Biscaia i feudatari de Castella (1076-1093), per seguidament va tornar a estar sota dependncia dels reis de Navarra.

El 1135 Ladrn de Guevara apareix com a senyor i vassall del rei navarrs i ho fou fins el 1148; hi va haver algun altre senyor; el 1175 va morir Don Vela, senyor d'laba i Guipscoa, per del seu successor no se'n sap res. El 1181 Diego Lpez fou reconegut senyor (Diego Lpez II d'laba) i desprs (tamb a ambds territoris), Iigo de Oriz (1187-1199). En tot aquest temps la senyoria fou feudatria de Navarra.

El 1199 fou reconegut com a senyor el rei Alfons VIII de Castella, i en endavant el ttol de senyor va anar lligat sempre a la corona castellana.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305937" title="Ercole Ferrarese" nonfiltered="788" processed="787" dbindex="120824">


Ercole de' Roberti (c. 1451   1496), tamb conegut com Ercole Ferrarese o Ercole da Ferrara, va ser un pintor itali del primer Renaixement, pertanyent a l'Escola ferraresa.  Va ser biografiat per Vasari en el seu clebre llibre Le Vite delle pi eccellenti pittori, scultori, ed architettori.  

Fill d'un conserge del castell dels Este, arribaria a ser pintor de la cort d'aquesta poderosa famlia a Ferrara. Segons Vasari:

A Ercole li agradava el vi amb deliri, i les seues freqents borratxeres van acurtar-li la vida que havia gaudit sense cap contratemps fins a l'edat de quaranta anys, quan va ser vctima d'un atac d'apoplexia que se'l va endur en poc de temps

Ens han arribat poques obres seues. La seua vida va ser curta i moltes de les seues obres s'han perdut.

Obres.
Cap a l'any 1473, quan tenia 17 anys d'edat, Ercole havia abandonat Ferrara i es trobava treballant a Bolonya, al taller de Francesco del Cossa. (Segons Vasari tamb va ensinistrar-se sota Lorenzo Costa a Bolonya, per a sembla improbable perque era 9 anys major que Costa).  Se sap que va collaborar en la realitzaci dels frescos del Palazzo Schifanoia. 

Les seues primeres obres de maduresa sn les contribucions a la decoraci de la Capella Griffoni, a la Baslica de San Petronio de Bolonya: una predella que representa els Miracles de sant Vicent Ferrer (c.1473) (actualment a la Pinacoteca Vaticana), i les pilastres laterals del retaule, encarregades per del Cossa. 

L'any 1480 va fer un gran retaule amb una Mare de Du entronitzada amb Infant i sants, per a l'esglsia de Santa Maria in Porto, a Ravenna, que actualment es conserva a la Pinacoteca de Brera de Mil. A la National Gallery of Art de Washington hi ha uns retrats de Joan II Bentivoglio i Ginevra Bentivoglio que li han estat atributs.
 
Al voltant de 1486 va succeir Cosm Tura com a pintor de cort de la famlia Este a Ferrara.

El seu treball per als Este va excedir all purament artstic: va acompanyar Alfonso d'Este a una visita papal a Roma, va fer de responsable del vestuari per a les esposalles d'Isabella d'Este a Mntua, i fins i tot va elaborar salamis.

Al Kimbell Art Museum, Fort Worth, Texas hi ha el quadre Prcia i Brutus (c. 1486-90), que es creu que va ser pintat per a Elionor d'Arag, duquessa de Ferrara.  Al Getty Center de Los Angeles es conserva un Sant Jeroni al desert.



Galeria.


Referncies.


Enllaos externs.
Vasari, Vite, Vida d'Ercole Ferrarese;
Informaci del quadre Sant Jeroni, Getty Center Los Angeles.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305939" title="Vega de Pas" nonfiltered="789" processed="788" dbindex="120825">

Vega de Pas s un municipi de la Comunitat Autnoma de Cantbria. Limita al nord amb Selaya, Villacarriedo i Santiurde de Toranzo, a l'oest amb  Luena i San Pedro del Romeral, al sud amb Espinosa de los Monteros de la Provncia de Burgos i a l'est amb San Roque de Riomiera.  

Localitats.

 Candolas, 123 hab., d'ells 106 al nuclu de Candolas i 17 disseminats.
 La Gurueba, 82 hab. disseminats.
 Guzparras, 22 hab. disseminats.
 Pandillo, 173 hab. disseminats.
 Vega de Pas (Capital), 311 hab., d'ells 284 al nucli de Vega de Pas i 27 disseminats.
 Viaa, 65 hab. disseminats.
 Yera, 133 hab. disseminats.

 Demografia .



Font: INE


 Administraci .
 







Enllaos externs.

 Ajuntament de Vega de Pas;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305951" title="Forat negre estellar" nonfiltered="790" processed="789" dbindex="120826">

Un  forat negre estellar s un forat negre format pel collapse gravitatori d'una estrella massiva (20 o ms masses solars  encara que la quantitat de massa que cal per formar-lo no ha estat encara determinada i depn de molts parmetres) al final de la seva vida. El procs que s'observa s com una explosi de supernova o un esclat de raigs gamma. El forat negre estellar ms gran conegut  (fins el 2007) s 15.65 1.45 masses solars. Hi ha proves que la font de raigs X  IC 10 X-1 s un forat negre estellar amb una massa probable de 24 a 33 masses solars.

En la teoria de la relativitat general un forat negre pot tenir qualsevol massa. Com ms baixa sigui la massa, ms alta ser la densitat de la materia per tal de formar el forat negre: No exieteixen processos coneguts que puguin produir forats negres amb masses menors que unes vegades la massa del Sol. Si exists seria probablement forats negres primordials.

El collapse d'una estrella s el procs natural que produeix un forat negre. s inevitable al final de la vida d'una estrella, quan la font d'energia de l'estrella s'ha exhaurit. Si la massa de la part de l'estrella que es collapsa est per sota dun cert valor crtic, el producte final s una estrella compacta, una nana blanca o una estrella de neutrons. Totes elles tenen una massa mxima. Si la estrella que es collapsa excedeix aquesta massa lmit, el collapse continuar indefinidament (collapse gravitatori catastrfic) i es formar un forat negre. La massa mxima d'una estrella de neutrons no s ben coneguda, per es pensa que ha de ser sobre les 3 masses solars. El forat negre estellar amb menor massa observat t una massa estimada de 3,8 masses solars.

Hi ha proves observacionals d'uns altres dos tipus de forats negres, que encara sn molt ms massius que el forat negre estellar. Sn els forats negres de massa intermdia (al centre de cmuls globulars) i forats negres supermassius del centre de la Via Lctia i galxies actives. 

Un forat negre noms pot tenir tres propietats fonamentals: massa, crrega elctrica i moment angular. Es pensa que els forats negres que es formen a la natura tenen moment angular, per no hi ha cap observaci definitiva sobre la rotaci. La rotaci d'un forat negre estellar s deguda a la conservaci del moment angular de l'estrella que el va produir.  

Les masses dels forats negres estellars observats en raigs X en sistemes binaris compactes.

S'observen forats negres estellars en sistemes binaris propers quan la matria es transfereix de una estrella companya al forat negre. L'energia despresa en la caiguda cap a l'estrella compacta  s tan gran que la matria s'escalfa fins a temperatures de centenars de milions de graus i irrdia en raigs X. El forat negre s, per tant, observable en raigs X, mentre l'estrella companya es pot observa en telescopis ptics.  Els forats negres i les estrelles de neutrons sn sovint difcils de distingir. 

Tanmateix, l'estrella de neutrons pot tenir propietats addicionals. Mostren una rotaci diferencial, i poden tenir un camp magntic i exhibir explosions localitzades (esclats termonuclears). Sempre que s'han observat aquestes propietats, l'objecte compacte en el sistema binari ha resultat una estrella de neutrons. 

La massa derivada prov de l'observaci de fonts de raigs X compactes (combinant dades de raigs X i ptiques). Totes les estrelles de neutrons identificades tenen una massa per sota de 3 a 5 masses solars. Cap dels sistemes compactes amb una massa superior a 5 masses solars ha revelat les propietats d'una estrella de neutrons. La combinaci d'aquests factors fan ms i ms probable que el tipus d'estrelles compactes amb masses per sobre de 5 masses solars sn de fet forats negres.  

S'ha de tenir en compte que l'existncia de forats negres estellars no es basa unicament en observacions sin que tamb es basa en conceptes terics. No podem pensar en cap altre objectes per a aquests sistemes compactes massius en estrelles binries que no sigui un forat negre. Una prova directa de l'existncia d'un forat negre seria si alg observs l'orbita d'una partcula que cau en un forat negre. 


Candidats a forats negres estellar (massius).

La Via Lctia cont diversos candidats a forats negres estellar que es troben ms propers a nosaltres que el forat negre supermassiu de la regi del centre de la galxia. Aquests candidats tots sn membres de sistemes binaris de raigs X en el que l'objecte compacte treu matria al seu company via un disc d'acreci. Els forats negres probables en aquestes parelles van de 3 a ms d'una dotzena de masses solars.


 Enllaos externs .

Black Holes: Gravity's Relentless Pull Web interactiva multimdia sobre la fsica i l'astronomia dels forats negres ;

Janusz Zi kowski "Black Hole Candidates";

 Referncies .


 Vegeu tamb .

forat negre;

forat negre supermassiu;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305970" title="Vall del Loira" nonfiltered="791" processed="790" dbindex="120827">


La vall del Loira (Valle de la Loire en francs, conegut tamb com el jard de Frana s un territori reconegut per la qualitat del seu patrimoni artstic i arquitectnic. Comprn pobles com Amboise, Blois, Chinon, Nantes, Orlans, Saumur o Tours, per s particularment conegut per la bellesa dels seus castells; Castell de Chambord, de Chenonceau, Amboise o de Azay-le-Rideau, entre molts d'altres.

La vall del Loira, i ms particularment els seus monuments culturals, illustren de manera excepcional els ideals de la Illustraci en el pensament i disseny de l'Europa occidental. Es tracta d'un conjunt excepcional de pobles i ciutats, castells i bellesa natural en una zona vincola reconeguda internacionalment.

Tots aquests factors varen fer que la UNESCO reconegus el conjunt com un be cultural patrimoni de la humanitat el 2 de desembre de 2000. El jurat en va destacar la bellesa dels seus monuments i la interacci d'aquests amb el seu entorn natural, particularment el riu Loira.

Castells de la vall del Loira.


 Els castells del Loira sn edificis en la seva majoria construts o fortament reformats al Renaixement francs, en un moment (segles XV i XVI) en qu el poder reial era situat sobre les ribes del riu, dels seus afluents o a la seva vora. La majoria dels castells tenen, no obstant aix, els seus orgens a l'edat mitjana de la qual conserven trets arquitecturals importants. Habitualment es considera que en formen part 42 castells.

Entre aquests destaquen:

 Castell d'Amboise;
 Castell d'Azay-le-Rideau;
 Castell de Blois;
 Castell de Chambord;
 Castell de Castelldun;
 Castell de Cheverny;
 Castell de Chaumont-sur-Loire;
 Castell de Chenonceau;
 Castell de Chinon;
 Castell de Langeais;
 Castell de Loches;
 Castell de Saumur;
 Castell de Valenay;
 Castell de Villandry;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305974" title="Guisa" nonfiltered="792" processed="791" dbindex="120828">
Guisa fou una senyoria i desprs comtat i ducat de Frana, a la Picardia.

Fou una senyoria no hereditria i entre els senyors s'esmenten un Renat i un Bukhard I al segle XI. El primer senyor hereditari de Guisa fou Gautier I, fill de Raul II de Vexin comte de Valois, probablement senyor de Guisa per cessi del seu germ el comte Raul IV de Crpy; Gautier segurament va aprofitar la successi al comtat de Vexin del 1077 per esdevenir senyor hereditari de Guisa. 

 Senyors de Guisa .

Gautier I vers 1048- >1077;
Godefroi (fill) ? ;
Guiu (v.1070   1141),  (fill);
Bukhard II (fill) 1141-?
Adlvia (filla), casada amb Jaume d'Avesnes;
Gautier II ?-1244 (fill), casat amb Margarita, comtessa de Blois i de Chartes de la que va tenir noms una filla, Maria d'Avesnes (+1241) casada amb Hug de Chtillon, comte de Saint-Pol;
Joan I de Blois-Chtillon (comte de Blois i Chartres) (net) 1244-1280);
Joana de Blois-Chtillon (1258   1292) (filla) casada amb Pere comte d'Alenon i Valois, 1280-1292;
Hug II de Blois-Chtillon (1258   1307), comte de Saint-Pol, desprs de Blois i Chartres, (cos, fill de Guiu comte de Saint-Pol, fill d'Hug de Chtillon i Maria d'Avesnes), 1292-1307;
Guiu I de Blois-Chtillon (1292  1342) (fill) 1307-1342;
Carles de Blois-Chtillon (1319   1364), (fill), duc de Bretanya, 1342-1360. Va cedir Guisa en dot a la seva filla Maria de Chtillon quan es va casar (1360) amb Llus I d'Anjou;
Llus I d'Anjou (1339   1384), duc d'Anjou, comte de Maine, rei titular de Npols, fill de Joan II el Bo, casat amb Maria de Chtillon, 1360-1384;
Llus II d'Anjou (1377   1417), (fill) 1384-1417. Va llegar Guisa al seu segon fill Renat i el rei Carles VII de Frana la va erigir el comtat.

 Comtes de Guisa .

 Renat I de Npols  1417 1425, li va arrabassar el comtat la casa de Luxemburg amb el suport de Joan de Lancaster, regent angls de Frana;
 Joan, comte de Ligny 1425 1440;
 Llus I, comte de Saint-Pol  1440 1444, tamb de Brienne i Conversano; la seva germana Isabel de Luxemburg es va casar amb Carles, germ de Renat I de Npols , va retornar el comtat a la casa d'Anjou;
 Carles del Maine 1444 1472;
 Carles IV, duc d'Anjou 1472 1481. El 1481 va cedir el comtat a la corona que el 1491 el va retornar a un nebot;
 Llus d'Armagnac, duque de Nemours 1491 1503;
 Margarita d'Armagnac, duquessa de Nemours (+1503) casada amb Pere de Rohan-Gi (1503-1504);
 Carlota d'Armagnac, duquesa de Nemours (+ 1504) casada amb Carles de Rohan-Gi (1504 1520);

 Ducs de Guisa (genealogia) .

El 1520 el Parlament de Pars va donar el comtat de Guisa a Claudi de Lorena, fill segon de Renat II de Lorena (net de Renat I de Npols) 
 Claudi de Lorena 1520 1550, comte (1528 duc) de Guisda, comte d'Aumale, comte d'Hartcourt, marqus d'Elbeuf, comte de Lambesc, senyor de Joinville etc..., casat amb Antonieta de Borb;
Francesc I, prncep de Joinville, duc de Guisa, marques de Mayenne, 1550-1563;
Enric I, prncep de Joinville, duc de Guisa 1563-1588, casat amb Catalina, comtessa d'Eu 1564-1633;
Carles, prncep de Joinville, duc de Guisa 1588-1640, comte d'Eu 1633-1640, casat amb Enriqueta Catalina, duquessa de Joyeuse;
Francesc II (+1639);
Enric II, prncep de Joinville, duc de Guisa, comte d'Eu 1640-1664 ( a Eu fins 1660);
Llus, duc de Joyeuse 1640-1654, casat amb Maria Francesca de Valois duquessa d'Angulema i comtessa de Ponthieu;
Llus Josep, duc de Joyeuse 1654-1671, prncep de Joinville, duc de Guisa, duc d'Angulema, comte de Ponthieu 1664-1671, casat amb Isabel;
Francesc Josep, duc de Joyeuse, prncep de Joinville, duc de Guisa, duc d'Angulema, comte de Ponthieu 1671-1675;
Roger;
Maria;
Francesca Renata;
Claudi, dic de Chevreuse;
Llus;
Francesc Alexandre;
Llusa Margarita;
Renata;
Joana;
Carles, duc de Mayenne, casat amb Enriqueta;
Enric II, duc de Mayenne 1611-1621;
Catalina;
Carles comte de Sommerive (+1609);
Renata casada amb Marius Sforza, prncep de Santa Fiora (+1638);
Llus (cardenal);
Francesc;
Maximili;
Catalina;
Claudi;
Carles (cardenal);
Claudi II, duc d'Aumale 1570-1573 > vegeu Aumale;
Llus (cardenal);
Francesc, cavaller de l'orde de Malta;
Renat  (III), marqus d'Elbeuf, comte d'Hartcourt, comte de Lambesc, etc... > Vegeu Elbeuf;
Maria;
Llusa;
Renata;
Antonieta;

 Darrers ducs de Guisa, ducat pairia .

 Maria, duquessa 1675-1688;
 Anna Enriqueta Jlia de Baviera, 1688-1723;
 Enric III Juli de Borb (1643-1709);
 Llus III de Borb (1668-1710);
 Llus Enric de Borb (1692-1740);
 Llus Josep de Borb (1736-1818);
 Llus Enric Josep de Borb (1756-1830);

 Ttol a l'poca moderna .

 Enric d'Orleans, 1847;
 Francesc Pau d'Orleans 1852;
 Francesc Llus d'Orleans, duc de Guisa 1854-1872;
 Joan d'Orleans, duc de Guisa 1874-1940;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305977" title="Tom Kaulitz" nonfiltered="793" processed="792" dbindex="120829">

Tom Kaulitz (nascut l'1 de setembre de 1989 a Leipzig, Alemanya) s el guitarrista del grup de msica alemany Tokio Hotel. Tom s el germ bess de Bill Kaulitz, tamb de Tokio Hotel. Com a curiositat, Tom nasqu 10 minuts abans que Bill.

Biografia.
Infantesa.
Tom Kaulitz, juntament amb el seu germ bess Bill van patir una infantesa molt dura. Quan noms tenien 7 anys (malgrat que hi ha fonts que diuen que quan tenien 6 anys) els seus pares, Simone i Jrg Kaulitz es van separar. El seu padrastre els va influir molt musicalment ja que tamb era guitarrista del seu propi grup de msica. Degut aix els bessons es van comenar a dedicar a la msica (el Bill feia la lletra i cantava i el Tom feia de guitarrista).

Escola.
A l'escola, ell i el seu germ Bill no eren dels populars. Ms ben dit al contrari, sovint eren insultats amb paraules com "sonats", o "banda de nens petits" pel seu aspecte.
Dos mesos desprs del seu debut, quan eren ms populars, va marxar de l'escola durant un any pels insults. Un dia els companys de classe van portar una samarreta en qu hi posava "I will kill Bill and the rest of *band too". Tant el Tom com el Bill com els altres components del grup (Gustav i Georg) no van poder acabar l'Educaci Secundria Obligatria i actualment estan fent cursos en lnia per acabar l'ESO.

Anys segents: Devilish i Tokio Hotel.
Uns anys desprs, Tom i el seu germ van conixer dos companys ms grans, Gustav Schfer (nascut el 8 de setembre de 1988) i Georg Listing (nascut el 31 de mar de 1987). Llavors van decidir crear una banda de msica anomenada "Devilish" (que significa Diablic), i van fer shows entre el 2001 i el 2003. El 2003 van signar un contracte amb Peter Hoffman, i van canviar el nom a l'actual Tokio Hotel.

Vegeu tamb.
Tokio Hotel;
Bill Kaulitz;

Referncies.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305978" title="Xos Humberto Baena Alonso" nonfiltered="794" processed="793" dbindex="120830">
Xos Humberto Baena Alonso (Vigo, 1950 - Madrid, 1975) fou un membre gallec del FRAP executat el 27 de setembre de 1975 amb Jos Luis Snchez Bravo i Ramn Garca Sanz.

Particip en la mobilitzaci estudiantil de 1970 ra per la qual fou jutjat pel Tribunal d'Ordre Pblic. Es va integrar en el Partit Comunista d'Espanya (marxista-leninista) mentre complia el servei militar a Madrid. De tornada a Vigo el 1974 particip en el llanament de cctels molotov contra una sucursal del Banc de Bilbao a Vigo en protesta per l'execuci de Salvador Puig Antich. Estudiant filosofia i lletres a la Universitat de Santiago de Compostella fou detingut un cop per reivindicar els drets dels estudiants i fou absolt. Fou detingut novament el 22 de juliol de 1975 acusat de matar un policia a Madrid, no es va tenir en compte un testimoni que declar que no se semblava a l'autor de la mort i fou condemnat a mort i executat.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305981" title="Matroid" nonfiltered="795" processed="794" dbindex="120831">
En les matemtiques, i en particular en combinatria, un matroid s una estructura, generalment finita, que intenta reflectir la noci d'"independncia" com a generalitzaci de la independncia lineal dels espais vectorials. 

Un matroid es pot definir de maneres molt diverses, tot depenent de l'entitat que es pren com a referncia en establir els axiomes que el defineixen (conjunt independent, conjunt dependent, base, conjunt tancat, circuit...).

Hi ha nombrosos exemples d'objectes matemtics que sn, de fet, matroides (s a dir, que verifiquen els axiomes que defineixen un matroid): un conjunt de vectors d'un espai vectorial, una matriu o un graf, entre d'altres. D'aquesta manera es pot unificar l'estudi de d'aquests objectes, a priori diversos, a partir d'un concepte que recull les propietats essencials i comunes a tots ells.

Els camps d's dels matroides s'estenen des de la matemtica pura i aplicada(lgebra, geometria, optimitzaci, recerca operativa, algorsmica) fins a les cincies experimentals (enginyeria estructural i qumica mollecular).















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305985" title="Oposici Sindical Obrera" nonfiltered="796" processed="795" dbindex="120832">
Oposici Sindical Obrera (OSO) va ser un sindicat clandest prxim al Partit Comunista d'Espanya que va tenir la seva major implantaci durant el Franquisme a la fi de la dcada de 1950 i principis de la de 1960. Molts dels seus membres van participar en les eleccions sindicals de 1963 amb l'objecte d'infiltrar-se en el sindicat vertical, entre ells Marcelino Camacho, pel que es pot considerar a aquest sindicat un viver de quadres de les primeres Comissions Obreres. Aquesta organitzaci t com nic precedent sindical d'orientaci comunista a Espanya la Confederaci General de Treballadors Unitria (CGTU), escindida de la Uni General de Treballadors durant la Segona Repblica. En decantar-se el  Partit Comunista d'Espanya per Comissions Obreres cau en la orbita del Front Revolucionari Antifeixista i Patriota (FRAP). Es dissoldria dintre de la Associaci Obrera Assembleria.

 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305994" title="Julio lvarez del Vayo" nonfiltered="797" processed="796" dbindex="120833">
Julio lvarez del Vayo (Villaviciosa de Odn, 1891 - Ginebra, 1975) va ser un jurista, periodista, diplomtic i poltic espanyol. Llicenciat en Dret per la Universitat de Madrid, es doctor en la de Valladolid i va ampliar els seus estudis en la London School of Economics. Durant aquest temps es va afiliar al Partit Socialista Obrer Espanyol i es va oposar a la collaboraci del mateix amb la dictadura de Primo de Rivera. Abans d'iniciar la seva carrera poltica va estar de corresponsal per a diversos diaris -entre ells La Nacin de Argentina, El Liberal i El Sol d'Espanya i The Guardian del Regne Unit- a Estats Units i Europa, cobrint la Primera Guerra Mundial. Tamb va viatjar a la Uni Sovitica, els records de la qual plasmo en  La nueva Rusia i La senda roja. 

AL proclamar-se la Segona Repblica, primer va servir com ambaixador en Mxic i va ser escollit diputat al Congrs. A l'esclatar la guerra civil, va ser designat Comissari General de l'Exrcit i escollit per dues vegades Ministre d'Estat: de 1937 a 1938, substituint Augusto Barcia Trelles, i al final de la guerra en 1939. En la seva labor com Ministre va tractar d'evitar el boicot cap al govern de la Repblica fent veure que l'Alemanya nazi i la Itlia feixista no respectaven els acords de la Societat de Nacions. Va tractar igualment de convncer Neville Chamberlain de les conseqncies que tindria el Comit de No Intervenci i va negociar amb Stalin l'enviament de subministraments bllics en la guerra. Va afavorir tamb la creaci de les Joventuts Socialistes Unificades. 

Fidel a Largo Caballero durant un temps, va ser partidari de la resistncia enfront de les tropes revoltades. Desprs de la caiguda del front de Catalunya va marxar a Frana juntament amb Juan Negrn i va regressar amb ell immediatament a la provncia d'Alacant per a mantenir el govern en la denominada Posici Yuste fins a la fi de la guerra pocs dies desprs. Va partir a l'exili des d'un aerdrom situat en Monver. Durant l'exili -a Mxic i Estats Units- es va aguditzar el seu radicalisme pel que va ser expulsat del PSOE. Va fundar la Uni Socialista Espanyola i posteriorment el Front Espanyol d'Alliberament Nacional, que juntament amb el Partit Comunista d'Espanya (marxista-leninista), van crear el FRAP, del que en fou escollit president, crrec que va ocupar fins a la seva defunci. 
Referncies. 
Beevor, Anthony. La guerra civil espaola. Edit. Crtica. ISBN 8484326659;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="305998" title="Principi de no-intervenci" nonfiltered="798" processed="797" dbindex="120834">
El principi de no intervenci s l'obligaci dels Estats d'abstenir-se d'intervenir, directa o indirectament, en els assumptes interns o externs d'altre Estat amb la intenci d'afectar la seva voluntat i obtenir la seva subordinaci. s un principi del Dret Internacional Pblic i deriva directament de la independncia de les nacions i el dret d'autodeterminaci dels pobles. 
Origen. 
L'origen del principi de no intervenci es troba en la Doctrina Monroe desenvolupada el 1823 pel president James Monroe dels Estats Units sota el lema de Amrica per als americans en funci de la qual va sostenir que les potncies europees no tenien dret a intervenir enlloc del continent. Paradoxalment, la Doctrina Monroe va ser considerablement dirigida a detenir la intervenci de les potncies imperials europees sobre les recin independitzades colnies, per va obrir tamb cam a la intervenci neocolonial dels Estats Units en el continent americ.

Doctrina Estrada. 
El 27 de setembre de 1930, Genaro Estrada, llavors secretari de relacions exteriors del govern de Pascual Ortiz Rubio a Mxic, va enviar una carta a tots els representants d'aquella naci en l'estranger. En ella els va referir un gran principi que fet i fet seria conegut com La doctrina Estrada. En la qual queda perfectament desenvolupat el principi de no intervenci, encara que amb un enfocament diferent a l'usat per James Monroe. En aquesta doctrina, s'establix que davant l'existncia de governs estrangers i activitats emanades d'ells, Mxic no es mostraria partidari d'emetre judicis referent a aix. Ja que aquesta practica es considera denigrante, en el principi que menyscaba la sobirania de tals estats. A ms s'establix que Mxic tan sols es limitar a mantenir o retirar als seus agents diplomtics en altres nacions, aix com acceptar o seguir acceptant, segons es consideri necessari, a representants estrangers. Aix es fonamenta, per a Mxic, un principi de no intervenci en el qual aquest pas no es considera en capacitat de jutjar, aprovar o desaprovar a altres nacions. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306000" title="Forat negre primordial" nonfiltered="799" processed="798" dbindex="120835">

Un  forat negre primordial s un tipus teric de forat negre que es forma no pel collapse gravitatori d'una estrella sin per l'extrema densitat de la matria durant els primers temps de l'expansi de l'univers.  

Segons els model del  Big Bang , durant els primers moments desprs del big bang, la pressi i la temperatura eren extremadament altes. Sota aquestes condicions, una simple fluctuaci de la densitat de la matria podria resultar en regions amb prou densitat per a crear forats negres. Encara que la majoria d'aquestes regions d'alta densistat es dispersarien rpidament per l'expansi de l'univers, un forat negre podria ser estable, i perdurar fins al present. En algunes teories, seria possible la recreaci d'aquestes condicions inicials en acceleradors de partcules i es podria recrear petites versions de micro forats negres.

 Possible detecci .

Una manera de detecta un forat negre primordial es per la seva radiaci de Hawking.  Stephen Hawking va teoritzar el 1974 que gran quantitat de petits forats negres primordials podrien existir en la regi de l'halo de la Via Lctia. Es pensa que tots els forats negres emeten radiaci Hawking en una taxa inversament proporcional a les seves masses.  Donat que aquesta emissi redueix encara ms la seva massa, forats negres amb baixa massa experimentarien evaporaci d'escapament, creat un esclat massiu de radiaci al final de la fase, equivalent a una explosi nuclear.  Un forat negre com (sobre 3 masses solars) no pot perdre tota la massa en la vida de l'univers (caldrien sobre  1060 anys per fer-ho, incls si no hi caigus matria). Tanmateix, degut a que els forats negres primordials no estan formats pel collapse d'una estrella, poden tenir qualsevol mida. Un forat negre amb una massa d'uns 1012 kg podria tenir una vida igual que l'edat de l'univers. Si s'haguessin creat aquests tipus de forats negres en quantitat suficient en el big bang, podrem observar algun d'aquests forats que estiguessin relativament a prop en la nostra prpia galxia explotant avui. El satllit de la   NASA GLAST, llenat el  2008, est destinat en part a la recerca d'aquests forats negres primordials  evaporant-se. Tanmateix, si la terica radiaci de Hawking realment no existeix, aquests forats negres primordials seria molt difcil, sin impossible, de detectar a l'espai degut a la seva mida i a la manca d'una gran influncia gravitacional. S'ha suggerit  que un petit forat negre que travesss la Terra produiria un senyal acstic detectable. Degut al seu diminut dimetre, gran massa comparat amb un nucle, i relativament alta velocitat   0.5 c, aquest forat negre primordial simplement travessaria virtualment sense traves amb tant sols uns pocs impactes als nucleons, deixant el planeta sense efectes perjudicials.   

 Implicacions .

L'evaporaci de forats negres primordials ha estat suggerida com a possible explicaci per als esclats de raigs gamma. Aquesta explicaci s, no obstant, considerada pot probable. Altre problemes per als quals s'ha suggerit els  forats negres primordials com a soluci inclouen el problema de la matria fosca, el problema cosmolgica del mur de domini (domain wall en angls)  i el problema cosmolgic del monopol. 

Incls si no resolen aquests problemes, el baix nombre de forats negres primordials (no se n'ha detecta mai cap) ajuda la cosmologia a posar lmits en l'espectre de les fluctuacions de densitat en l'univers primordial.  

 Teoria de cordes .

La relativitat general prediu que els forats negres primordials ms petits podrien haver-se ja evaporat, per si hi hagus una quarta dimensi espacial  com prediu la teoria de cordes   afectaria l'actuaci de la gravetat a petita escala i  ralantiria l'evaporaci substancialment.  Aix signifiacaria que hi ha milens de forats negres en la nostra galxia. Per comprovar aquesta teoria es podr utilitzar el telescopi espacial de raigs gamma de gran abast (GLAST). Si s'observa una petita interferncia en les pautes dins dels esclats de raigs gamma; podria ser la primera prova indirecta dels forats negres primordials i de la teoria de cordes. 

Referncies.


Vegeu tamb.
Forat negre;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306002" title="Joventut Comunista d'Espanya (marxista-leninista)" nonfiltered="800" processed="799" dbindex="120836">
Joventut Comunista d'Espanya (marxista-leninista) s l'organitzaci que agrupa als joves del PCE (m-l). Igual que aquest, la JCE (m-l) lluita per la Repblica Popular i Federal com cam al socialisme. 

La JCE (m-l) es va fundar a la fi de la dcada de 1960, poc desprs de la constituci del PCE (m-l). Quan aquest es va dissoldre en 1991 va ocrrer el mateix amb les seves joventuts. El PCE (m-l) es va reconstituir en 2006, sent la seva organitzaci juvenil reconstituda el 29 de setembre de 2007, amb la idea de fer nixer un debat ideolgic i poltic entre de la joventut. Aquest debat pretn acabar amb el revisionisme i l'oportunisme per a recuperar el marxisme-leninisme. Aquesta tasca la consideren imprescindible per a trencar amb l'actual dispersi i debilitamiento del moviment juvenil. 

La JCE (m-l) va celebrar el seu Congrs de Reconstitucin durant els dies 10 i 11 de maig de 2008. Va elaborar i va aprovar els documents necessaris congressuals, es va fomentar el debat dels mateixos i es va triar l'rgan d'adrea que asseguri que aquests treballs es portin a terme. 

 Enllaos .
 Conferencia de reconstitucin de la JCE (m-l);
 Cartel de la antiga JCE (m-l);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306004" title="Llista de reis de Granada" nonfiltered="801" processed="800" dbindex="120837">
Aquesta es una llista dels reis de Granada a Andalusia. Granada fou part del Califat Omeia i governada per valins dependents dels valins o emirs d'Al-Andalus, fins el 755 quan es va establir l'emirat omeia independent de Crdova que va durar fins el 1013.

 Zawi ben Ziri  1013-1019;
 Habbus 1019-1038 (1029-1038 en lluita amb Badis i Bologgin);
 Badis 1029-1073;
 Bologgin ben Badis 1029-1038 ;
 Abd Allah ben Badis 1073-1090;
 Temim ben Bologgin ben Badis 1090;
 Als almoravits 1090-1145;
 A Crdova 1145;
 Aben Hamdin 1145-1147;
 Aben Ghaniya (de Crdova) 1147-1149;
 Als almohades 1149-1225;
 Abdallah al-Baezan 1225-1129;
 A Mrcia 1229-1231;
 Muhammad I al-Ghalib (tamb a Arjona, Jen, Baza i Guadix) 1231-1273 (primer emir nazrida);
 Muhammad II al-Fakih 1273-1303;
 Muhammad III al-Mahlua 1303-1308;
 Nasr ben Muhammad II Abul Yuyus 1308-1313;
 Ismail I ben Abu Saad 1313-1324;
 Muhammad IV ben Ismail 1324-1333;
 Yusuf I Abul-Hadjdjadj 1333-1354;
 Muhammad V al-Gani 1354-1359 ;
 Ismail II ben Yusuf 1359-1360;
 Muhammad VI ben Ismail 1360-1362;
 Muhammad V al-Gani (segona vegada) 1362-1390;
 Yusuf II ben Muhammad 1390-1392;
 Muhammad VII al-Mustain 1392-1408;
 Yusuf III ben Yusuf 1408-1423;
 Muhammad VIII al-Aysar (el Petit) 1423-1427;
 Muhammad IX al-Saghir (l'Esquerr)   1427-1428 ;
 Muhammad VIII al-Aysar (segona vegada) 1428-1429;
 Muhammad IX al-Saghir  (segona vegada) 1429-1432;
 Yusuf IV ben al-Mawl 1432;
 Muhammad IX al-Saghir (tercera vegada) 1432-1444;
 Muhammad X al-Ahnaf 1444-1445;
 Saad ben Ali 1445-1446;
 Muhammad X al-Ahnaf (segona vegada) 1446-1453;
 Saad ben Ali (segona vegada) 1453-1462;
 Ali Abul Hasan ben Saad (Muley Hacen) 1462-1482;
 Muhammad XI el Noi 1482-1483 (Boabdil);
 Ali Abul Hasan o Muley Hacen (segona vegada) 1483-1485;
 Muhammad XII al-Zaghal 1485-1486;
 Muhammad XI (Boabdil) 1486-1492 (segona vegada);

Entre el 1231 i el 1492 va governar la dinastia nassarita (nassarites)

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306006" title="Astrix legionari" nonfiltered="802" processed="801" dbindex="120838">
Astrix legionari (francs: Astrix lgionnaire) s el des lbum de la srie Astrix el gal de Ren Goscinny (gui) i Albert Uderzo (dibuix), publicat en francs al 1967. El tiratge original va ser d'un mili d'exemplars. Al 1985 es present una adaptaci animada, que combinava aquesta histria amb la d'Astrix gladiador, anomenada Astrix i la sorpresa del Csar.

 Sinopsi .
Oblix s'enamora d'una jove del poble, Farbal, promesa de Tragicomix; per aquest ha estat enrolat a la fora a les legions de Csar, i Oblix amaga la seva decepci amorosa i li promet salvar al jove, i juntament amb Astrix s'enrola a les legions per tal de trobar-lo. 

 Comentaris .
 Primera aparici de Farbal i Tragicomix.
 Segona aparici de Correuix, el carter.
 Al banquet final, el bard Asseguratrix no est lligat a l'arbre, sin que a la porta de la seva cabana. El seu lloc a l'arbre l'ocupa Astrix, que est assegut a una branca sospirant per Farbal;
 Desprs d'assaltar el vaixell dels pirates, aquests queden en un rai. La vinyeta s una copia fidel del disseny del quadre "El rai de la Medusa", de Gricault. L'allusi s explicada pel capit, que diu "M'han deixat en quadre" (a l'original francs  Je suis mdus ) (p.35);
 El personatge de Tragicomix pren les faccions de l'actor francs Jean Marais.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306007" title="Dinastia nassarita" nonfiltered="803" processed="802" dbindex="120839">
La dinastia nassarita o dels nassarites (tambe apareix com nazarita, nazrida, nassar i nazar) fou la nissaga que va governar Granada del 1231 al 1492.

 Genealogia dels nazrides .

Yusuf ben Nassar;
Muhammad I al-Ghalib 1231-1272;
Muhammad II al-Fakih 1272-1303;
Muhammad III al-Mahlua 1303-1308;
Nasr ben Muhammad II 1308-1313;
Ismail;
Abu Saad;
Ismail I ben Abu Saad 13413-1324;
Muhammad IV ben Ismail 1324-1333;
Yusuf I Abul-Hadjdjadj 1333-1354;
Muhammad V al-Gani ben Yusuf 1354-1359 i 1362-1390;
Yusuf II ben Muhammad 1390-1392;
Muhammad VII al-Mustain 1392-1408;
Ali;
Saad ben Ali 1445-1446 i 1453-1462;
Ali (Muley Hacen) 1462-1482 i 1483-1485;
Muhammad XI (Boabdil) 1482-1483 i 1486-1492;
Muhammad XII al-Zaghal 1485-1486;
Yusuf III ben Yusuf 1408-1423;
Muhammad VIII al-Aysar 1423-1427, 1429-1432 i 1432-1444;
Otman;
Muhammad X al-Ahnaf 1444-1445 y 1446-1453;
Nasar;
Muhammad IX al-Saghir 1427-1429;
Ismail II ben Yusuf 1359-1360;
Muhammad;
Ismail;
Muhammad VI ben Ismail 1360-1362;
una filla casada amb Al-Mawl;
Yusuf IV ben al-Mawl 1432;
Vegeu tamb.
Llista de reis de Granada;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306014" title="Gupta" nonfiltered="804" processed="803" dbindex="120840">
La dinastia Gupta (o dels Guptes) fou una nissaga que va governar a l'ndia el segles IV i V. El 495 els seus dominis es van dividir en Malwa i Maghada.

 Reis .

Chandragupta I vers 320-326 (o 335);
Samudragupta vers 326 (o 335)-375;
Chandragupta II Vikramaditya 375-413;
Khumaragupta I 413-455;
Skandragupta 455-477;
Budhagupta 477-495;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306016" title="Collapse gravitatori" nonfiltered="805" processed="804" dbindex="120841">
En astronomia , el collapse gravitatori s la contracci d'un cos massiu com a conseqncia de la seva prpia fora gravitatria. 

Es produeix quan totes les forces de pressi ja no poden compensar l'atracci gravitatria i mantenir el cos massiu en equilibri hidrostctic: l'estrella s'esfondra sobre ella mateixa. 
El collapse gravitatori s una de les etapes de l'evoluci de les estrelles, 
El collapse gravitatori s, alhora, la pea clau en la formaci de l'univers. La distribuci uniforme de la matria poc a poc s'esfondra i causa diferents tipus d'estructures, des de cmuls de galxies, a grups estellars, estrelles i planetes. 

Una estrella neix grcies al collapse gravitatori gradual d'un nvol de matria interestellar. La compressi que causa l'esfondrament augmenta la temperatura fins que s'inicia la fusi nuclear al centre de l'estrella que aturar el collapse. El gradient de pressi degut a la temperatura (que tendeix a espandir l'estrella) compensar la gravetat (que tendeix a comprimir-la), aix l'estrella estar equilibri dinmic entre les dues forces. 

El collapse gravitatori s una de les etapes de l'evoluci de les estrelles, tamb se'l podria anomenar la mort de l'estrella. Quan totes les fonts d'energia s'han exhaurit, l'estrella comenara un esfondrament gravitatori. En aquest sentit una estrella, podrem dir que s un estat d'equilibri temporal entre un collapse gravitatori del naixement estellar i un posterior collapse gravitatori de la mort de l'estrella. En el seu final l'estrella passar a ser una estrella compacta o objecte compacte.

Els tipus d'estelles compactes sn:

 Nana blanca, on la pressi de degeneraci electrnica compensa la gravetat ;
 Estrella de neutrons, on la pressi de degeneraci neutrnica compensa la gravetat; ;
 Forat negre, on encara no es coneix la seva fsica interna. ;
 
 Nana blanca i estrella de neutrons .
En el transcurs del collapse gravitatori, que dura desenes de milers d'anys, les capes externes sn expulsades i formen una nebulosa planetria. Si t una estrella companya, un objecte blanc de mida de nana pot acretar matria de la seva estrella companya fins que arriba al lmit de Chandrasekhar, el punt en qu es torna a repetir el collapse gravitatori. Mentre que podria semblar que la nana blanca es podria collapsa fins al segent estadi (estrella de neutrons), no ho fa i en canvi produeix una escapament termal que expulsa completament matria de l'estrella en una detonaci semblant a una supernova. Les estrelles de neutrons es formen pel collapse gravitatori d'estrelles ms grans.

 Forat negre .
Estrelles ms massives, per sobre del lmit de Tolman-Oppenheimer-Volkoff no poden trobar un nou equilibri dinmi amb cap fora coneguda que s'oposi a la gravetat. Llavors, el collapse continua sense que res el pugui aturar. Un cop s'ha collapsat fins el seu radi de Schwarzschild, ni tan sols la llum pot escapar de l'estrella, i llavors es converteix en un forat negre. Posteriorment l'objecte arribar a la densitat de Planck (ja que res no impedeix el collapse), on les lleis de la gravetat conegudes deixarien de ser vlides. Existeixen diferents teories sobre que succeeix en aquest punt, per de fet ja no pot considerat un collapse gravitatori.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306017" title="Grup de teatre es Saragall" nonfiltered="806" processed="805" dbindex="120842">

Es Saragall s un grup de teatre amateur de Dei (Mallorca). 

Es va fundar el 1984 amb el nom de Grup deianenc que ara ens estrenam, i fou el 1985 quan adoptaren el nom actual.

Representen obres en catal a les festes locals; han fet des dErma d'en Federico Garca Lorca fins a pintorescos i costumbristes vodevils escrits expressament (Titanix...); les seves representacions ms famoses, tanmateix, sn les d'obres de l'autor deianenc Joan Mas i Bau (menci especial mereix la de Sa Padrina).

El sol dirigir na Tana Waldren. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306019" title="Derivada de Gteaux" nonfiltered="807" processed="806" dbindex="120843">
En matemtiques, la derivada de Gteaux s una generalitzaci del concepte de derivada direccional. S anomena aix en honor a Ren Gteaux, un matemtic francs que va morir jove a la Segona Guerra Mundial, es defineix per a espais vectorials topolgics localment convexes, en oposici a la derivada en espais de Banach, la derivada de Frchet. Totes dues derivades, sovint es fan servir per a formalitzar la derivada funcional que es fa servir habitualment en fsica, en particular en Teoria quntica de camps. A diferncia d altres formes de derivada, la derivada de Gteaux d una funci pot ser no lineal.

Definici.
Suposeu que  i  sn espais vectorials topolgics localment convexes (per exemple,  espais de Banach),  s obert, i 

 ;

La derivada de Gteaux  de  a  en la direcci  es defineix com 



Si el lmit existeix. Si el lmit existeix per a tot , llavors es diu que  t derivada de Gteaux a .

Es diu que  s contnuament derivable en  si 

 ;

es contnua.

Propietats.
Si la derivada de Gteaux existeix, s nica.

Per a cada  la derivada de Gteaux s un operador 

;

Aquest operador s homogeni, de forma que 

, ;

per, en general,  no s additiu, i, per tant, no sempre s lineal, a diferncia de la derivada de Frchet.

En canvi, per a X i Y espais de Banach, si se suposa que la derivada de Gteaux dF(u,  ) de F s contnua i lineal a   per a tot u   U, i dF s una aplicaci contnua d espais mtrics U   L(X, Y), llavors F s Frchet derivable. Aquest criteri s anleg al de derivabilitat d una funci a partir de la continutat de les seves derivades parcials.

Si F s Frchet derivable, llavors, tamb s Gteaux derivable, i les seves derivades de Frchet i de Gteaux concorden.

Exemple.
Sia  l espai de Hilbert de les funcions de quadrat integrables sobre un conjunt Lebesgue mesurable  en l espai euclidi RN. El funcional 

;

Donat per 

 ;

on  s una funci real d una variable real amb  i  est definit en  amb valors reals, t per derivada de Gteaux 


En efecte, 





Fent  (i suposant que totes les integrals estan ben definides) dona com a resultat per a la derivada de Gteaux
;
Es a dir, el producte interior de 

 Vegeu tamb .
 Derivada (generalitzacions);
Derivada de Frchet;
 Referncies . 
 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306023" title="Deliqescncia" nonfiltered="808" processed="807" dbindex="120844">
La deliqescncia s la propietat que tenen certs cossos d absorbir la humitat de l aire i dissoldre-s hi.

Els cossos que presenten deliqescncia s'anomenen deliqescents.



Si una substncia s molt soluble en aigua les seves dissolucions concentrades (que no segueixen la llei de Raoult) poden tenir una pressi de vapor inferior a la pressi de vapor present en l'aire. En posar en contacte aquesta dissoluci amb l'aire no s'evaporar sin que absorbir humitat de l'aire, diluint la dissoluci, fins que la pressi de vapor d'aquesta sigui igual a la pressi parcial del vapor de l'aigua en l'aire en contacte amb la dissoluci. Evidentment en atmosferes seques, que no tenen vapor d'aigua, no es produeix aquest fenomen.

Tots els slids tendeixen a adsorbir damunt de la seva superfcie una petita quantitat d'aigua de l'aire, que queda retinguda per forces de van der Waals. Aquesta aigua dissol una petita quantitat del slid formant una pellcula de dissoluci saturada que recobreix el slid. Si el slid s molt soluble, la pellcula t una pressi de vapor molt petita, inferior a la del vapor d'aigua present en l'aire i absorbeix ms aigua. El procs pot continuar fins que tota la substncia s'ha dissolt dins l'aigua absorbida de l'aire i acaba quan la pressi de vapor de la dissoluci resultant s igual a la pressi de vapor de l'aigua de l'aire. Per tant s un fenomen on hi ha un canvi d'estat (condensaci del vapor d'aigua) i una dissoluci del slid, sense que es produeixi cap reacci qumica ed. Barcelona, 1979.

Exemples de slids deliqescents: NaOH, MgCl2, CaCl2, ZnCl2, FeCl3, Na2CO3, K2CO3, etc.

 Referncies .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306025" title="Universitat de Carolina del Nord a Chapel Hill" nonfiltered="809" processed="808" dbindex="120845">
 

La Universitat de Carolina del Nord a Chapel Hill, (en angls: University of North Carolina at Chapel Hill) s una de les institucions educatives ms prestigioses dels Estats Units d'Amrica. La universitat s localitzada en Chapel Hill en l'estat de Carolina del Nord, Estats Units. La universitat s una universitat pblica.

Enllaos externs.
   La Universitat de Carolina del Nord a Chapel Hill;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306029" title="Joan Llus d'Elderen" nonfiltered="810" processed="809" dbindex="120846">
Joan Llus d'Elderen (29 de setembre de 1620 a Tongeren   1 de febrer de 1694 a Lieja s un sacerdot, prncep-bisbe del principat de Lieja de 1688 a 1694.

Joan Llus era el fill de Guillem de Genoels Elderen i d'Elisabet de Warnant. Va esdevenir canonge al captol de Sant Lambert a Lieja al 1636, cantor al 1661, gran deg de Sant Lambert al 1669, prebost de la collegiata de Sant Bartomeu de Lieja i de l'esglsia Mare de deu de Tongeren. Va ser elegit prncep-bisbe el 17 d'agost de 1688 i consacrat el 27 de desembre del mateix any. La seva sepulcre es trobava a la catedral de Sant Lambert, destruda durant la revoluci francesa i va transferir-se a l'esglsia de Genoels Elderen, el seu poble natal.

Al 1690 va edictar un decret per a imposar una clausura ms estricta als monestirs de monjes. Aquesta immixi en els seus afers, no va gaire plaure a les monjes cistercenques presents a diverses localitats de la dicesi, com que prefereixen definir elles mateixes les regles.

D'Elderen va aliar-se amb la lliga d'Augsburg contra Llus XIV i aix no va respectar la neutralitat del principat. La reacci de Frana va ser violent: a Huy, els van incendiar 860 cases (1689), i el Condroz i l'entre Sembre-et-Meuse" van ser ocupats. Al 1691, l'exrcit francs sota el mariscal Llus Francesc de Boufflers va bombarderjar la ciutat de Lieja. La casa de la vila La Violette i el barri del mercat estn destruts, uns 1500 cases van ser anihilades. 

De 1555 a 1561, Guillem de Genoels Elderen l'ancestre del prncep-bisbe, va construir a Lieja un casal, lhtel d'Elderen tamb conegut amb el nom htel Sor de Solires, en estil renaixena mosana.
Vegeu tamb.
Llista dels bisbes de Tongeren, Maastricht i Lieja
Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306038" title="Almada" nonfiltered="811" processed="810" dbindex="120847">

Almada s una ciutat portuguesa que pertany al districte de Setbal, a la regi de Lisboa i la Subregi de la Pennsula de Setbal, amb aproximadament 101.500 habitants. s seu d'un municipi densament poblat amb 69,98 km quadrats i 160.826 habitants (dades del cens de 2001). Est subdividit en 11 freguesias (en catal: parrquies). Limita a l'est amb el municipi de Seixal, al sud amb Sesimbra, a l'oest amb l'Oce Atlntic en una ampla costa, i al nord i nord-est s'obre cap a l'estuari del Tajo, davant els municipis de Lisboa i Oeiras. Aquest municipi va rebre frum del rei Sancho I en 1190.

Monuments: Monumento Nacional del Cristo Rei, Ponte 25 d'abril. Vistes panormiques: Rio Tajo, monument dedicat amb el nom de Crist Rei, Ponte 25 de Abril, entre Almada i Lisboa.
 Poblaci .



 Freguesies .

 Almada;
 Cacilhas;
 Caparica;
 Charneca de Caparica;
 Costa de Caparica;
 Cova da Piedade;
 Feij;
 Laranjeiro;
 Pragal;
 Sobreda;
 Trafaria;

 Imatges .





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306040" title="Vila Nova de Gaia" nonfiltered="812" processed="811" dbindex="120848">
Vila Nova de Gaia s una ciutat de Portugal, situada al nord (a prop de Porto), amb prop de 273.100 habitants. La ciutat es troba al marge esquerre del riu Duero. A Gaia es troben les bodegues del Porto.

Est subdividit en 24 barris. El municipi limita al nord amb Porto, al nord-est per Gondomar, en sud per Santa Maria da Feira i Espinho i a l'oest t el litoral de l'oce Atlntic. T platges sorrenques com a: Granja, Aguda, Miramar, Valadares, etc. 

Tamb b se sap per als seus "pavellons" (localment coneguts com "coves") on s'emmagatzema i s'envelleix el vi de Porto mundialment fams. Els pavellons s'han convertit en una atracci turstica essencial. 





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306041" title="Remote Procedure Call" nonfiltered="813" processed="812" dbindex="120849">
Remote procedure call (RPC, de l'angls Crida a procediment remot) s una tecnologia que permet a un programa d'ordinador fer que una subrutina o procediment s'executi en un altre espai d'adreces (habitualment en un altre ordinador en una xarxa compartida) sense que el programador hagi de programar explcitament els detalls d'aquesta interacci remota. s a dir, el programador escriuria essencialment el mateix codi tant si la subrutina s local al programa executant, o remota. Quan el programari en qesti s escrit fent servir principis d'orientaci a objectes, RPC pot ser anomenat invocaci remota o invocaci de mtode remota.

Cal notar que hi han moltes tecnologies diferents que es fan servir habitualment per a aconseguir aix que sn incompatibles, com ara ONC RPC i DCE/RPC.

 Histria i orgens .
La idea del RPC sorgeix al 1976, quan va ser descrita al RFC 707. Un dels primers usos de negocis de RPC va ser Xerox, sota el nom de "Courier" a 1981. La primera implementaci popular de RPC a Unix va ser la de Sun Microsystems (ara anomenada ONC RPC), feta servir com a base per al NFS. ONC RPC encara es fa servir molt avui en diverses plataformes.

Una altra de les primeres implementacions de Unix va ser el Network Computing System (NCS) de Apollo Computer. NCS va ser utilitzat posteriorment en la fundaci de DCE/RPC al DCE de OSF. Una dcada ms tard, Microsoft va adoptar DCE/RPC com a base per al seu mecanisme Microsoft RPC (MSRPC), i va implementar DCOM a sobre d'ell. Pel mateix temps (mitjans dels 90), ILU de Xerox PARC i el CORBA de Object Management Group, van oferir un altre paradigma de RPC basat en objectes distributs amb mecanisme d'herncia.

 Enviament de missatges .
RPC s un obvi i popular paradigma per a implementar el model client-servidor de computaci distribuda. Un RPC s instanciat pel client enviant un missatge de petici a un servidor remot conegut per a executar el procediment especificat fent servir parmetres suministrats. Una resposta s retornada al client on l'aplicaci continua amb el seu procs. Existeixen moltes variacions i subtileses en diverses implementacions, resultant en una varietat de protocols RPC diferents (incompatibles). Mentre el servidor est processant la crida, el client queda bloquejat.

Una diferncia important entre les crides a procediments remots i les crides locals s que les crides remotes poden fracassar a causa de problemes de xarxa imprevisibles. Tamb, els cridadors generalment han de tractar aquests problemes sense saber si el procediment remot va ser realment invocat. Els procediments idempotents (aquells que no tenen efectes addicionals si sn cridats ms d'una vegada) sn fcilment tractats. 

 Mecanismes de contacte estndard .
Per a permetre als servidors ser accedits per diferents clients, un nombre de sistemes RPC estandaritzats ha estat creat. La majoria d'aquests fan servir un Interface Description Language (IDL) per a permetre a diverses plataformes cridar al RPC.

Els arxius IDL poden ser utilitzats per a generar codi que faci d'interfcie entre el client i el servidor. L'eina ms habitualment utilitzada per a aix s RPCGEN. 

 Altres anlegs a RPC .
Anlegs a RPC trobats a altres llocs:
 Java's Java Remote Method Invocation (Java RMI) API ofereix funcionalitat similar a mtodes estndard UNIX RPC.
 XML-RPC s un protocol que fa servir XML per a codificar les seves crides i HTTP com a mecanisme de transport.
 Microsoft .NET Remoting ofereix facilitats per a sistemes distributs implementats a la plataforma Windows.
 RPyC implementa mecanismes RPC a Python, amb suport per a crides asncrones.
 Facebook's Thrift protocol i framework.

 Referncies .
RFC 1057 - Specifies version 1 of ONC RPC;
RFC 1831 - Specifies version 2 of ONC RPC;
Remote Procedure Calls (RPC) A tutorial on ONC RPC by Dr Dave Marshall of Cardiff University;

 Veure tamb .
 Local Procedure Call;
 SOAP;
 HTTP;
 ODBC;
 Remote function call;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306043" title="Fritz Riess" nonfiltered="814" processed="813" dbindex="120850">
Fritz Riess va ser un pilot de curses automobilstiques alemany que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Fritz Riess va nixer el 11 de juliol del 1922 a Nuremberg, Alemanya i va morir el 15 de maig del 1991 a Samedan, Sussa.


 A la F1 .

Va debutar a la tercera temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1, la corresponent a l'any 1952, disputant el 3 d'agost el GP d'Alemanya, que era la sisena prova del campionat.

Fritz Riess no va arribar a participar a cap ms cursa puntuable pel campionat de la F1, per fora de la F1 si que va disputar nombroses curses, aconseguint com a fet mes destacable guanyar les 24 hores de Le Mans del 1952 .


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306044" title="Helmut Niedermayr" nonfiltered="815" processed="814" dbindex="120851">
Helmut Niedermayr va ser un pilot de curses automobilstiques alemany que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Helmut Niedermayr va nixer el 29 de novembre del 1915 a Munich,Alemanya i va morir el 3 d'abril del 1985 a Christiansted, Saint Croix, Illes Verges, Estats Units.


 A la F1 .

Va debutar a la tercera temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1, la corresponent a l'any 1952, disputant el 3 d'agost el GP d'Alemanya, que era la sisena prova del campionat.

Helmut Niedermayr no va arribar a participar a cap ms cursa puntuable pel campionat de la F1, per fora de la F1 si que va disputar nombroses curses, aconseguint com a fet mes destacable un segon lloc a les 24 hores de Le Mans del 1952 .


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306045" title="Comtat d'Edessa" nonfiltered="816" processed="815" dbindex="120852">

El Comtat d'Edessa fou el primer Estat Croat, fundat l'any 1098 com a conseqncia de la Primera Croada. Va perdurar fins a l'any 1144.

El 1095 el nou papa Urb II va cridar a la guerra santa contra els musulmans que ocupaven Jerusalem i d'altres emplaaments religiosos a Palestina i ajudar a l'emperador bizant Aleix I Comn a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'sia Central i Prsia. La febre de les croades es va estendre per Europa, amb les promeses del Papa del perd de tots els pecats per tots els que hi participessin i per les expectatives de riqueses i terres que es podien arrabassar dels musulmans. L'emperador Aleix va pressionar els croats perqu l'ajudessin a expulsar els turcs de els seves terres; una empresa que els croats consideraven secundria respecte a les campanyes a Palestina. A ms, Aleix volia que els croats li juressin lleialtat. Finalment Godofreu i els altres cavallers van accedir a pronunciar una versi modificada del jurament, compromentent-se a retornar algunes terres a l'emperador bizant. La primavera de 1097 els croats van marxar cap a la guerra.

Durant la campanya croada cap a Jerusalem es va aconseguir repellir les forces seljcides a la Batalla de Dorilea, i el 1098 es va assetjar Antioquia, que molts veien com una causa perduda. Tant s aix que alguns croats van decidir tornar a Europa, i Aleix I va decidir no enviar-hi l'ajuda promesa. Quan els croats van aconseguir prendre la ciutat, van decidir que el seu jurament a l'emperador bizant quedava des d'aleshores sense efecte. Desprs d'aquesta victria, els croats estaven dividits sobre el cam a prendre. 

Bohemond de Trent, que havia estat el primer a entrar a Antioquia reclamava la ciutat per a ell, i va decidir quedar-s'hi per assegurar les seves noves possessions fundant el Principat d'Antioquia. Baldu de Bouillon va escollir quedar-se al Comtat d'Edessa, l'estat croat que havia fundat a Edessaarran de la conquesta de la ciutat d'Edessa el 1098. Baldu fou escollit rei de Jerusalem el 1100, de manera que el tron d'Edessa va passar a mans del seu cos Baldu du Bourg (1100-18), el qual, en esdevenir tamb rei de Jerusalem, el ced al seu cos Joscel de Courtenay (1118-31) i desprs al seu fill Joscel II d'Edessa (1131-44). 

El comtat fou conquerit pel sold de Mossul Nur ad-Din l'any 1144.

 Llista de comtes d'Edessa .
 Baldu I d'Edessa (1098-1100);
 Baldu II d'Edessa (1100-1118);
 Joscel I d'Edessa (1118-1131);
 Joscel II d'Edessa (1131-44);

 Referncies .
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306049" title="Anne Perry" nonfiltered="817" processed="816" dbindex="120853">
Anne Perry, pseudnim de Juliet Marion Hulme (Londres, 28 d'octubre de 1938), s una escriptora anglesa, coneguda per les seves novelles policaques. Condemnada per homicidi quan noms tenia quinze anys, la seva histria ha estat portada al cinema amb la pellcula Heavenly Creatures. 

Biografia.
Filla del professor Henry Hulme, doctor en medicina i rector de la Universitat de Canterbury a Chirstchurch, a Juliet Hulme, que s el nom original d'Anne Parker, li s diagnosticada de petita una tubercolosi, per la qual cosa es veur forada a fer diverses estades en pasos de clima clid per a recuperar-se (el Carib, frica del Sud, etc.). Als tretze anys Juliet es reuneix de nou amb el seu pare, que s transferit a la Universitat de Cambridge de Nova Zelanda.

s all on coneix a Pauline Parker, en qui trobar una amiga ntima, amistat que no ser vista amb bons ulls per l'entorn proper de les dues noies, que hi veuran connotacions obsessives i homosexuals. Amb els primers signes de l'imminent divorci dels seus pares, Juliet espera poder tornar a Anglaterra amb la seva amiga Pauline. La mare d'aquesta, Honora Rieper, s per una ferma detractora de la creixent i ntima amistat entre les dues noies. El 1954, aprofitant una sortida al bosc, la senyora Rieper s colpejada per Pauline i Juliet fins a caure morta, homicidi que havia estat prviament planificat. Tot i que les dues amigues intenten simular un accident, les circumstncies del crim sn aviat descobertes i les dues noies processades.

El judici troba un fort ress internacional. El 29 d'agost de 1954, Juliet Hulme i Pauline Rieper sn condemnades per homicidi, per havent complert tot just els disset anys, no se'ls aplica la pena capital, sin que se'ls imposa una sentncia de privaci de llibertat per un temps indefinit, amb la prohibici expressa de tornar-se a veure mai. Desprs de cinc anys de reclosi, ambdues sn posades en llibertat.

La histria de les dues adolescents s portada al cinema en dues ocasions: el 1971 en el film francs Mais ne nous dlivrez pas du mal i el 1994 en Heavenly Creatures, del director Peter Jackson.

Enllaos externs.
 Entrevista a Anne Perry al Peridico de Catalunya. 23 de maig del 2008.;
 Pgina Web oficial d'Anne Perry ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306051" title="Hctor Coll Sebasti" nonfiltered="818" processed="817" dbindex="120854">
Hctor Coll Sebasti (La Pobla de Vallbona 1982), ms conegut com a Colau, s un jugador professional de pilota valenciana, en l'escala i corda ocupa la posici de rest. s germ d'Antonio Coll, Colau II.

 Palmars .
 Escala i corda:
 Campi del Msters Ciutat de Valncia: 2008;
 Subcampi del Trofeu Ciutat de Dnia: 2008;

 Enllaos externs .
 Fitxa de Valnet;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306066" title="Josip Skoblar" nonfiltered="819" processed="818" dbindex="120855">

Josip Skoblar (Privlaka, aprop de Zadar, 12 de mar, 1941) fou un futbolista i entrenador de futbol croat.

Skoblar jug a la lliga iugoslava a les files de NK Zadar (1957 58) i OFK Beograd (1959 67). Amb l'OFK Beograd, un club modest, guany dues copes el 1962 i 1966. A Alemanya jug amb el Hannover 96 (1967 70), i a Frana amb l'Olympique de Marseille on fou un autntic dol, essent tres cops mxim golejador de la lliga francesa i Pilota d'or europea el 1971 i on guany lliga i copa.

Fou 32 cops internacional amb Iugoslvia (marcant 11 gols) entre 1961 i 1967. Particip al Mundial de 1962 on marc un gol i la selecci fou quarta.

L'any 1977 es convert en el director tcnic del Marsella. Ms fou entrenador del Hajduk Split (amb qui guany dues copes iugoslaves), Hamburger SV i NK Rijeka.

 Palmars .
 Com jugador .
 Lliga francesa de futbol: 1971, 1972.
 Copa francesa de futbol: 1972.
 Copa iugoslava de futbol: 1962, 1966.
 Bota d'Or europea: 1971 amb 44 gols.
 Mxim golejador de la lliga francesa: 1971, 1973, 1973.

 Com entrenador .
 2 Copa iugoslava de futbol: 1987, 1991.

 Referncies .
Nogometni leksikon (2004, en croat) ;
 reprezentacija.co.yu;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306067" title="Llista de municipis de la Catalunya del Nord" nonfiltered="820" processed="819" dbindex="120856">



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306068" title="Tarragona (desambiguaci)" nonfiltered="821" processed="820" dbindex="120857">


Geografia:
Tarragona, capital de la comarca del Tarragons. ;
Amfiteatre de Tarragona;
Canal Catal Tarragona;
Carnaval de Tarragona;
Casa de la Festa de Tarragona;
Catedral de Tarragona, seu catedralcia de l'Arquebisbat de Tarragona.
Circ rom de Tarragona;
Club Rugby Tarragona;
Colla Jove Xiquets de Tarragona;
Concurs Internacional de Castells de Focs Artificials Ciutat de Tarragona;
Diari de Tarragona;
Festes de Santa Tecla de Tarragona;
Festival Internacional de Dixieland de Tarragona;
Gimnstic de Tarragona o Nstic, societat esportiva tarragonina.
Muralles romanes de Tarragona;
Necrpolis paleocristiana de Tarragona;
Port de Tarragona;
Rambla Nova de Tarragona;
Setge de Tarragona (1641);
Tarragona Rdio emissora de rdio pblica de Tarragona.
Xiquets de Tarragona colla castellera de la ciutat de Tarragona.
XXI Concurs de castells de Tarragona;
Camp de Tarragona, regi natural i histrica del sud de Catalunya.
Provncia de Tarragona, provncia que es troba al sud de la Comunitat Autnoma de Catalunya.
Llista de municipis de la provncia de Tarragona;
Denominaci d'Origen Tarragona;
Arquebisbat de Tarragona;
Tarragona (Filipines), municipi de quarta categoria de la provncia de Davao Oriental.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306070" title="Cuereta groga" nonfiltered="822" processed="821" dbindex="120858">





La cuereta groga (Motacilla flava) s la ms petita de les cueretes dels Pasos Catalans.

Morfologia.

 Fa 16 cm de llargria.
 Per sobre s de color lleugerament verds i per sota s ben groga.
 El color del cap varia segons les subespcies, la que nia als Pasos Catalans el t gris, mentre que les celles i la gola sn ms clares.
 T la cua llarga, per no tant com les altres cueretes.

Subespcies.

 Motacilla flava flavissima (Blyth, 1834);
 Motacilla flava thunbergi (Billberg, 1828);
 Motacilla flava flava (Linnaeus, 1758);
 Motacilla flava iberiae (Hartert, 1921) ;
 Motacilla flava cinereocapilla (Savi, 1831);
 Motacilla flava melanogrisea (Homeyer, 1878);
 Motacilla flava plexa (Thayer & Bangs, 1914);
 Motacilla flava tschutschensis (J. F. Gmelin, 1789);
 Motacilla flava angarensis (Sushkin, 1925);
 Motacilla flava leucocephala (Przevalski, 1887);
 Motacilla flava macronyx (Stresemann, 1920);
 Motacilla flava beema ;
 Motacilla flava feldegg ;
 Motacilla flava lutea ;
 Motacilla flava simillima ;
 Motacilla flava taivana ;

Reproducci.

Pel mar arriben els primers migrants i el niu es construeix per l'abril i est collocat a terra, generalment entre salicrnies o joncs. A l'abril-juny, la femella hi pon 5 o 6 ous, els cova durant 13 dies i, amb l'ajut del pare, alimenta la niada. Els novells volen al cap de 17 dies. A voltes fan dues cries.

Hbitat.

s freqent a les zones humides litorals i en salobrars halfils, per aix les seues rees de cria es troben localitzades a totes les zones humides dels Pasos Catalans, tret de l'albufera menorquina, encara que tamb poden trobar-se'n nius en els marges herbosos dels rius de l'interior del Principat de Catalunya, sobretot en zones de muntanya. Les zones ms importants sn el Delta de l'Ebre i l'Empord.

Distribuci geogrfica.

Cria a Eursia i en una petita zona d'Alaska. Hiverna a frica i el sud d'sia, mentre que la poblaci d'Alaska acostuma a hivernar ms al sud al llarg de la costa pacfica.

Alimentaci.

Menja insectes petits i de larves, aix com d'erugues.

Costums.

s estiuenca i a l'octubre emprenen de nou el viatge cap a la zona tropical africana on passen l'hivern. En migraci hi ha una gran barreja de subespcies de cuereta groga, totes molts semblants entre elles.

Referncies.



Enllaos externs.

 Estudi de la poblaci de cuereta groga al Principat de Catalunya. ;
 Identificaci i hbitat d'aquesta espcie. ;
 Vdeos de cueretes grogues en llur hbitat natural. ;
 Vdeo de cuereta groga filmada a Etipia. ;
 Informaci de la poblaci de cuereta groga a Portugal. ;
 Fotografies i enregistraments sonors del cant de la cuereta groga. ;
 Hbitat i ecologia d'aquesta espcie. ;
 ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306072" title="Ecologia microbiana" nonfiltered="823" processed="822" dbindex="120860">
L'Ecologia microbiana s la relaci dels microorganismes entre ells i amb el seu ambient. Concerneix els tres dominis essencials de vida - Eucariota, Archaea, i Bacteri - aix com els virus. Els microorganismes, per la seva omnipresncia, causen impacte en la biosfera sencera. Sn presents en virtualment tots els ambients del nostre planeta, incloent-hi alguns dels ms extrems, des de llacs cids a l'oce ms profund, i des d'ambients congelats fins a xemeneies hidrotermals.

Els microbis, especialment els bacteris, sovint participen en relacions simbitiques (tant positives com negatives) amb d'altres organismes, i aquestes relacions afecten l'ecosistema. Un exemple d'aquestes simbiosis fonamentals sn els cloroplasts, que permeten als eucariotes fotosinttics dur a terme la fotosntesi. Es considera que els cloroplasts sn cianobacteris endosimbionts, un grup de bacteris dels quals es creu que sn l'origen de la fotosntesi aerbica. Algunes teories manifesten que aquesta invenci coincideix amb un canvi essencial en l'atmosfera de la terra primignia, des d'una atmosfera que reductora fins a una atmosfera rica en oxigen. 

Sn el nucli de tots els ecosistemes, per el seu paper s cabdal en zones on no hi pot arribar la llum i on la fotosntesi no pot ser el mitj bsic de obtenir energia. En aquestes zones, els microbis quimiosinttics proporcionen energia i carboni a la resta d'organismes.

Uns altres microbis sn descomponedors, amb l'habilitat per obtenir nutrient a partir de productes de rebuig d'altres organismes. Aquests microbis juguen un paper vital en els cicles biogeoqumics. El cicle del nitrgen, el cicle del fsfor i el cicle del carboni depenen tots de microorganismes en un mode o un altre. Per exemple, el nitrogen que constitueix un 78% per l'atmosfera del planeta s "indigerible" per a la majoria dels organismes, i el flux de nitrogen a la biosfera depn d'un procs microbi anomenat fixaci.

A causa de l'alta taxa de transferncia horitzontal de gens dintre la comunitat microbiana l'ecologia microbiana s tamb de gran importncia en estudis sobre evoluci.

 Gesti de recursos microbians .
La biotecnologia es pot utilitzar al costat d'ecologia microbiana per encarar un cert nombre de desafiaments mediambientals i econmics. Gestionant el cicle de carboni per segrestar dixid de carboni i evitar un excs en la metanognesi s molt important per mitigar l'escalfament global, i les perspectives pel que fa a bioenergia s'estan expandint pel desenvolupament de celles de combustible microbi. La gesti de recursos microbians defensa una actitud ms progressista envers la malaltia, per la qual cosa els agents de control biolgic s'afavoreixen sobre intents d'eradicaci. Els fluxos en les comunitats microbianes s'han de caracteritzar millor per tal de desenvolupar plenament el potencial d'aquest camp. 

Mirar tamb.
 Microbiologia ambiental;

 Referncies .


 Enllaos externs .

International Society for Microbial Biology










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306077" title="Vladimir Beara" nonfiltered="824" processed="823" dbindex="120861">






Vladimir Beara (28 d'agost, 1928) fou un futbolista i entrenador de futbol croat.

Beara va nixer a la vila de Zelovo a prop de Sinj, Crocia (en aquells temps Regne de Serbis, Croats i Eslovens).

A Iugoslvia juga per dos dels grans clubs, el Hajduk Split (on jug 308 partits i guany 3 lligues) i l'Estrella Roja (amb qui guany 4 lligues i dues copes). Beara acab la seva trajectria a Alemanya, a dos clubs modestos, Alemannia Aachen i Viktoria Kln.

Fou 60 cops internacional amb Iugoslvia (rcord al pas per un porter) entre 1950 i 1960. Particip a tres Mundials (1950, 1954 i 1958) i guany una medalla d'argent als Jocs Olmpics de 1952.

L'any 1967 es va treure el ttol d'entrenador a Colnia, comenant la seva carrera tcnica.

 Palmars .
7 Lliga iugoslava de futbol: 1950, 1952, 1955 amb Hadjuk Split, 1956, 1957, 1959, 1960 amb Estrella Roja;
2 Copa iugoslava de futbol: 1958, 1959 amb Estrella Roja;

 Referncies .
Nogometni leksikon (2004, en croat);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306079" title="Elisabet (pellcula)" nonfiltered="825" processed="824" dbindex="120862">

Elisabet s una pellcula de 1998, guanyadora d'un Oscar i basada en els primers anys del regnat d'Elisabet I d'Anglaterra. Va ser escrita per Michael Hirst i dirigida per Shekhar Kapur. Els seus principals protagonistes sn: Cate Blanchett, Geoffrey Rush, Joseph Fiennes, Christopher Eccleston i Richard Attenborough. Encara que entre la resta d'actors secundaris actualment tamb n'hi han alguns de coneguts. Aix, cal destacar les intervencions de: Lily Allen, amb 12 anys, com una dama de companyia; la llegenda del Manchester United, el futbolista Eric Cantona, fent d'ambaixador francs; i el que desprs encarnaria a James Bond, Daniel Craig, representant a un membre del Vatic. Cal mencionar, a ms, que aquesta va ser l'ltima interpretaci de l'aclamat actor britnic John Gielgud.

La seva estrena mundial va tenir lloc el 8 de setembre de 1998 al Festival Internacional de Cinema de Vencia desprs de noms 45 dies de rodatge. A partir d'aquest moment, es va anar mostrant en els diversos festivals que es van celebrar aquella tardor, com el de Toronto, aconseguint crtiques molt favorables. Amb aquestes bones referncies, la seva estrena en els cinemes es va convertir en un xit complet arribant a obtenir uns ingressos totals de 82 milions de dlars i sorprenent als seus propis productors.

La seva seqela, , va ser filmada 10 anys ms tard, el 2007. 

 Argument .

Any 1558: La Reina d'Anglaterra, Maria, fervent defensora de la religi catlica, mor deixant el tron a la seva germana paterna, Elisabet, educada en el protestantisme. La pellcula mostra com Elisabet, ara Reina, s perseguida per diversos pretendents, com el mateix Duc d'Anjou, el futur Rei Enric III de Frana, i animada a casar-se per tal d'assegurar la seva posici. Mentrestant, per, t una aventura secreta amb l'amor de la seva vida, Robert Dudley, 1er Earl de Leicester. Una aventura que, malgrat els desitjos d'Elisabet, no es mant tan en secret com ella voldria ja que William Cecil, el 1er Bar de Burghley, basant-se en la idea de qu un monarca no pot tenir vida privada, s informat en tot moment de la seva relaci.

Al mateix temps, Elisabet ha de legitimar-se en el poder fent front a les diverses conspiracions i tracions contra la seva figura, entre les quals s'inclouen la del Duc de Norfolk, un noble catlic a la cort anglesa que busca la seva mort, i la de Maria de Guisa, qui s'alia amb Frana per atacar les forces angleses. Al final de la cinta, el Duc s executat per traci i Maria assassinada pel conseller de la Reina, Francis Walsingham.


En aquest context s quan Elisabet descobreix que Dudley t'ha utilitzat. Tal com es detalla a la seva seqela, aquesta decepci va ser la causa del seu canvi de comportament. Considerant que una relaci amb un home li donava a aquest molt de poder sobre ella, Elisabet va decidir negar-se qualsevol tipus daffaire i dedicar-se plenament a la seva naci. La dola i romntica noia que surt al principi de la pellcula es converteix, doncs, en una rgida i intimidadora monarca. Una Reina que va governar i va arribar a dominar als homes que estaven al seu voltant, capa d'enfrontar-se a un Parlament descontent amb les seves reformes poltiques i d'ordenar l'execuci dels enemics de la Corona. Una transformaci que es presenta com el tema central de la histria.

La pellcula acaba amb Elisabet assumint la imatge de Reina Verge i marcant aix l'inici de l'Edat d'Or d'Anglaterra.

 Precisi histrica .
El gui es pren diverses llibertats histriques. Entre elles:
 El vertader Robert Dudley no la va trar sin que es va mantenir fidel a Elisabet fins a la seva mort.
 De manera semblant, la pellcula dna a entendre que Dudley es va convertir al catolicisme quan, en la prctica, era un protestant incondicional (d'aquell estil que ms tard s'anomenaria purit). Per tant, la seva conversi era impossible.
 Ashley Kat est retratada com si tingus la mateixa edat que Elisabet quan, de fet, era fora ms gran i va arribar a ser la seva institutriu.
 En la pellcula, Elisabet sap per William Cecil que Dudley s'ha casat, fet pel qual ella se sent tracionada. En realitat, per, Elisabet va estar informada en tot moment del seu casament amb la seva primera dona, Amy Robsart. El casament del qual no va tenir constncia va ser del de Dudley amb la seva segona dona, la seva cosina, Lettice Knollys; Hi ha rumors que apunten a la possibilitat que s'enfurisms amb ells quan va descobrir la veritat. Malgrat tot, aquest esdeveniment va tenir lloc anys desprs de l'poca que es reflecteix en la pellcula. ;
Segons la cinta, Elisabet va ser pretesa pel Duc d'Anjou. No obstant aix, els dos no van tenir mai aquest tipus de relaci en la vida real ja que la vertadera proposta de casament va venir de part del germ ms jove del monarca, Francesc d'Anjou. Aquest, fins i tot, va viatjar a Anglaterra per fer que la proposta esdevingus un projecte seris. El casament, evidentment, mai es va arribar a realitzar. Per, tampoc cap dels dos, ni l'Enric ni en Franois, van anar a Esccia a trobar-se amb Maria de Guisa que va morir alguns anys abans que aquesta proposta es confirms. ;
 Al contrari del que es mostra a la pellcula, William Cecil no era un home d'edat avanada quan Elisabet va comenar a regnar. De fet, ni tan sols superava els 40 anys d'edat. Ni tampoc va ser acomiadat per la jove Reina. Es va mantenir com un dels seus consellers ms lleials fins a la seva mort, poc temps abans que la d'ella. En el mateix sentit, Francis Walsingham noms tenia una vintena d'anys quan Elisabet va ser coronada i, per tant, no podia ser l'home de mitjana edat que escenifica Geoffrey Rush.
 La conspiraci cinematogrfica del Duc de Norfolk compacta diversos esdeveniments en un de sol. En la pellcula, el Duc s arrestat i sentenciat a mort per l'intent de desbancar a Elisabet i casar-se amb Maria, Reina dels Escocesos, per reforar la seva pretenci al tron. Histricament per, Norfolk va ser empresonat el 1569 per intentar casar-se amb Maria sense el perms reial (encara que eventualment va ser alliberat). Va ser ms tard, el 1572, quan es va veure involucrat en un pla completament diferent, dirigit a collocar a Maria dels Escocesos al tron, fet pel qual va ser jutjat i executat.
 No existeix cap evidncia per afirmar que Francis Walsingham estava implicat en la mort de Maria de Guisa (va morir d'un edema). A ms, la seva mort va tenir lloc durant el primer any del Regnat d'Elisabet mentre que molts altres esdeveniments de la pellcula van passar ms tard.
 Tal com s'emfatitza en les escenes de la pellcula, el personatge d'Elisabet t els ulls blaus ja que aquests sn els ulls naturals de Cate Blanchett i degut a certa sensibilitat visual no va poder utilitzar lentilles de color. No obstant aix, de tots s conegut que la vertadera Reina Elisabet va heretar els ulls de color mbar de la seva mare, Anna Bolena, i el brillant cabell pl-roig del seu pare, Enric VIII. ;
 El govern espanyol, finanat pels recursos rebuts del Nou Mn, comptava amb un ampli nmero d'espies dins la Cort d'Elisabet. El seu objectiu era descobrir qualsevol evidncia sobre la vida sexual i amorosa de la Reina. El fracs de la seva missi indica que la virginitat d'Elisabet s un dels fets ms provats de la histria.
 El bisbe Stephen Gardiner va morir abans que Elisabet ocups el tron. Per tant, no va poder tenir cap tipus de paper en la conspiraci per assassinar la Reina.

Repartiment.
Cate Blanchett com Elisabet I d'Anglaterra;
Geoffrey Rush com Francis Walsingham;
Christopher Eccleston com Thomas Howard, 4rt Duc de Norfolk;
Joseph Fiennes com Robert Dudley, 1er Earl de Leicester;
Kathy Burke com Maria I d'Anglaterra;
Emily Mortimer com Kat Ashley;
Edward Hardwicke com Henry FitzAlan, 19 Earl d'Arundel;
Daniel Craig com John Ballard;
James Frain com Alvaro de la Quadra;
Kelly Macdonald com Isabel Knollys ;
Angus Deayton com Waad, Canceller de l'Exchequer ;
Wayne Sleep com el tutor de dansa;
Richard Attenborough com William Cecil, 1er Bar de Burghley;
Jeremy Irons com Eldor Chanoble;
John Gielgud com El Papa;
Fanny Ardant com Maria de Guisa;
Vincent Cassel com Enric, Duc d'Anjou;
Eric Cantona com Monsieur de Foix;

 Premis .
Desprs de ms d'un any en cartellera, Elisabet va obtenir 29 premis i ms de 30 nominacions. De tots ells, els ms destacats sn els segents:

 Oscar .


 Globus d'Or .


 BAFTA .
Entregats l'11 de febrer de 2007.


 Notes i referncies .
 Aquesta pellcula ha estat doblada al catal;

 Enllaos externs .
 Web d'Elisabet I (En angls);
 Crtica de la pellcula (En angls);
 Videoclip d'Elisabet a You Tube ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306088" title="Port d'Arenys" nonfiltered="826" processed="825" dbindex="120863">
El port d'Arenys s un dels ms importants de la costa catalana i del Maresme. s l'exemple ms evident de la llarga histria i tradici marinera de la vila d'Arenys de Mar. La pesca i tota la indstria que es crea a l'entorn del port mouen gran part de l'activitat econmica de la poblaci. El port concentra gaireb tota la flota pesquera de la comarca. La subhasta del peix que t lloc cada tarda quan tornen els quillats i les barques s un espectacle pintoresc que atrau molts visitants. El peix que surt de la llotja d'Arenys s valorat a tot Catalunya, sobretot les gambes. Els restauradors locals i el consistori celebren, durant la tardor, un certamen gastronmic, el Calamarenys, que t com a principal protagonista el calamar d'Arenys.

El port t un gran espai dedicat a les embarcacions esportives. Durant l'estiu molts velers hi fan estada en les seves singladures mediterrnies. Les drassanes continuen sent una important indstria local.

Vegeu tamb.
Club Nutic Arenys de Mar;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306089" title="Port d'Alacant" nonfiltered="827" processed="826" dbindex="120864">


El port d'Alacant s un port martim industrial i comercial, que conviu amb la marina d'Alacant. Se situa directament davant de la ciutat. 

Destinacions.
Des del port, hi ha embarcacions a:
Eivissa;
Palma;
Or;
Nova Tabarca;

 Enllaos externs .
Web oficial de l'Autoritat Porturia d'Alacant;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306090" title="Port de Sagunt" nonfiltered="828" processed="827" dbindex="120865">


El port de Sagunt s un port martim industrial i comercial, a ms de ser el nucli de poblaci ms gran del municipi de Sagunt. Se situa a 5 km del nucli antic, i fita amb el municipi de Canet d'en Berenguer.

Demografia.
El port tenia 38.249 habitants al 2006 segons l'INE, majoritriament castellanoparlants. 

Iniciativa Portenya.
Aquesta plataforma, que obtingu 6 regidors al consistori al 2007 com a Segregaci Portenya, pretn la seperaci del port de Sagunt del nucli antic per formar-se com a municipi independent. 

 Enllaos externs .
Web oficial de l'Autoritat Porturia d'Alacant;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306092" title="Calbria grossa" nonfiltered="829" processed="828" dbindex="120866">


La calbria grossa o agullat gros (Gavia immer) s, de les tres espcies de calbries que podem veure als Pasos Catalans, la que t el bec ms robust.

Morfologia.

 Fa entre 61 i 100 cm de llargria.
 Envergadura alar de 122-152 cm.
 El seu pes mitj s de 4,1 kg.
 A l'estiu t el cap fosc.
 Bec gruixut i recte.
 El dors s quadriculat de blanc sobre fons negre.

Distribuci geogrfica.

Cria a Grenlndia, Islndia, Esccia i Nord-Amrica. Hiverna al nord-oest d'frica, al sud d'Europa i als Estats Units. Als Pasos Catalans s una hivernant molt rara i irregular, tot i que en els darrers hiverns ha esdevingut ms freqent en rees com el Delta de l'Ebre i el tram de costa de les comarques del Barcelons i del Maresme. A la resta d'rees litorals n's molt rara. 

Costums.

s exclusivament marina.

Referncies.



Enllaos externs.

 Estudi de la poblaci de calbries grosses al Principat de Catalunya. ;
 Vdeos de calbries grosses en llur hbitat natural. ;
 Segells amb imatges de calbries grosses. ;
 Reproducci i distribuci d'aquesta espcie. ;
 Descripci i comportament social d'aquesta espcie d'ocell. ;
 Biometria d'aquesta espcie. ;
 Estudi de la poblaci nord-americana d'aquest ocell. ;
 Fotografies i informaci diversa d'aquest ocell. ;
 Estudi de la poblaci d'aquesta au a Portugal. ;
 Fotografies i enregistraments sonors del cant de la calbria grossa. ;
 Identificaci i dieta d'aquesta au. ;
 ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306094" title="Port de Castell de la Plana" nonfiltered="830" processed="829" dbindex="120867">


El port de Castell de la Plana s un port martim industrial i pesquer situat a la costa del municipi homnim. Cont, a ms, una marina per a la prctica d'esports nutics. Se situa a uns pocs quilmetres de la ciutat, al barri del Grau. 

 Enllaos externs .
Web oficial de l'Autoritat Porturia ded Castell;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306095" title="Port de Barcelona" nonfiltered="831" processed="830" dbindex="120868">


El port de Barcelona s un port martim industrial, comercial i pesquer situat al darrere de la muntanya de Montjuc, a Barcelona. s un dels ports industrials ms importants del Mediterrani. 

Histria.
El port ha crescut moltes vegades en direcci sud, passant del port antic de la Barceloneta, per la marina situada davant de les antigues drassanes, a ocupar una gran zona d'industrial, la Zona Franca. 

Facilitats.
La superfcie terrestre del port s de 828,9 ha, i disposa de 20 km de molls.

El Reial Club Nutic de Barcelona i el Reial Club Martim de Barcelona es troben a un extrem del Port de Barcelona.

 Enllaos externs .


Web oficial de l'Autoritat Porturia de Barcelona;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306096" title="Alpujarra Almeriense" nonfiltered="832" processed="831" dbindex="120869">

Alpujarra Almeriense s una comarca andalusa situada a la provncia d'Almeria, que limita al nord amb Los Filabres-Tabernas, al sud amb Poniente Almeriense a l'est amb la Comarca Metropolitana de Almera i a l'oest amb l'Alpujarra Granadina. T una extensi de 818 km i 15.657 habitants, i la poblaci principal s Alhama de Almera.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306102" title="Port de Dnia" nonfiltered="833" processed="832" dbindex="120870">


El port de Dnia s un port martim comercial i pesquer, que conviu amb la marina de Dnia. Se situa directament davant de la ciutat, al barri de Baix la Mar. 

Destinacions.
Des del port, hi ha embarcacions a:
Eivissa;
Palma;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306107" title="Camallarga" nonfiltered="834" processed="833" dbindex="120871">





El camallarga, camallonga o cames-llargues (Himantopus himantopus) s un ocell que sembla una cigonya en miniatura. Esvelt i d'aspecte frgil, s nombrs per totes les zones humides dels Pasos Catalans.

Morfologia.

 Fa 37 cm de llargria.
 Ales negres, bec negre i potes vermelles o de color rosat.
 Coll llarg que s, juntament amb el cap, totalment blanc en la femella, mentre que en el mascle la part posterior de cap i coll s de color negre.

Alimentaci.

Es nodreix amb cucs, molluscs i insectes.

Costums.

Vola amb el coll i les potes (que com el seu nom indica sn d'una llargada desacostumada) estirats.

s estiuenc (arriba durant els mesos de mar-abril i emigren a partir del mes d'agost fins a l'octubre) i n'hi ha pocs que hivernen als Pasos Catalans.

Els progenitors avisen de la presncia d'algun estrany o d'algun perill amb uns xiscles aguts i insistents, ra per la qual al Delta de l'Ebre els anomenen avisadors.

Reproducci.

Nia en llocs diferents: al Delta de l'Ebre, al Delta del Llobregat, a l'Empord i al Segri. Ho fa en colnies, junt amb altres ocells. 

La nidificaci t lloc a partir de maig i acaba pel juliol. 

Entreteixeix un niu amb herbes i el situa a l'aigua, dola o salada de les basses poc fondes, o b al sl. A l'abril-maig fa la posta de 3-4 ous, verdosos i clapejats de terrs i negre, que ambds pares escalfaran durant 25 dies, al terme dels quals encara faltaran 30 dies perqu els pollets volin.

Referncies.



Enllaos externs.

 Estudi de la poblaci d'aquest ocell al Principat de Catalunya. ;
 Vdeos d'aquest ocell en el seu hbitat natural. ;
 Identificaci i fotografies d'aquesta espcie d'ocell. ;
 Estudi de la poblaci d'aquesta espcie a Portugal. ;
 Fotografies i enregistraments sonors d'aquesta au. ;
 Reproducci i comportament social d'aquesta espcie animal.  i ;
  ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306126" title="Temporada 2007-2008 del Vila-real Club de Futbol" nonfiltered="835" processed="834" dbindex="120874">
Els futbolistes que formaven la plantilla 2007/08 del Vila-real CF eren els segents:

 

























Entrenador: Manuel Pellegrini;
Segon entrenador: Rubn Cousillas Fuse;
Jugadors cedits durant la temporada.

 Rio Mavuba - Cedit al Lille;
 Marco Rubn - Cedit al Recreativo de Huelva;
 Felipe Manoel - Cedit al Sport Club do Recife;


 del 17 de juliol fins al 27 de juliol pretemporada en Torremirona, a la localitat gironesa de Navata.


 3 d'agost: Reial Saragossa - Vila-real CF (1-1, guany el Vila-real als penals), a Terol, en el I Trofeu Ciutat de Terol.
 7 d'agost: Hrcules CF - Vila-real CF, (0-4) a Alacant.
 10 d'agost: Vila-real CF - Sporting de Braga, (3-1) a Vila-real.
 14 d'agost: Vila-real CF - CA Osasuna (3-0) a Vila-real.
 10 d'agost: Vila-real CF - Livorno (2-2) a Vila-real en el Trofeu de la Cermica.



Lliga: 2n. La seva millor classificaci, quedant subcampi en la Primera divisi i rcord de punts superant els 65 punts conseguits a la temporada 2004-2005 amb 77 punts.;
Copa del rei: Eliminat a quarts de final pel FC Barcelona amb resultat total d'1-0 a favor dels catalans. A l'anada en El Madrigal quedaren 0-0 i al Camp Nou 1-0.;
Copa de la UEFA: Eliminat al setzeaus pel FC Zenit. 1-0 a l'anada i 2-1 en la tornada.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306134" title="Enrique Ballesteros" nonfiltered="836" processed="835" dbindex="120875">

Enrique Ballesteros (Montevideo, 18 de gener 1905-11 d'octubre 1969) fou un porter de futbol uruguai.

Va jugar amb la seva selecci el primer Mundial d'Uruguai 1930, on es proclam campi. Va jugar els quatre del torneig inclosa la final enfront la selecci d'Argentina.

A nivell de club defens els colors de Rampla Juniors de Montevideo durant quasi una dcada i de Pearol.

 Palmars .
 Campionat uruguai de futbol 4:
 Rampla Juniors: 1927 (amateur);
 Pearol: 1935, 1936, 1937 (professional);
 Copa del Mn de futbol 1: 1930;
 Campionat sud-americ 1: 1935;
 Copa Newton 1: 1930;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306138" title="Joan Vila i Grau" nonfiltered="837" processed="836" dbindex="120876">

Joan Vila i Grau (Barcelona, 1932) s un pintor i vidrier.  Fill del tamb pintor Antoni Vila Arrufat, es va formar a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona (1950-1955), encaminant-se tanmateix cap a la pintura.
 
Interessat per l'art litrgic, s'ha especialitzat en la realitzaci de vitralls per a esglsies i edificis religiosos, destacant la seva obra al Temple Expiatori de la Sagrada Famlia. Ha treballat a 
Barcelona, a l'esglsia de les Germanetes de l'Assumpci, 1962;
Barcelona, Llars Mundet, 1963 ;
Barcelona, Esglsia Verge de la Pau, 1964-1966 ;
Barcelona, Orfe de Gracia, 1978;
Barcelona, Bellesguard, 1979 ;
Sabadell (Caixa d'Estalvis, 1968-1970);
Sant Sadurn d'Anoia (Cavis Codorniu, 1970) ;
El Vendrell (Fundaci Pau Casals, 1980) ;
Vilafranca del Peneds (Caixa d'Estalvis), 1986;
Tamb ha realitzat obres a Andorra, Alaior, Saragossa, Granada, Madrid, Cadis, Corrientes i Cincinnati, collaborant en ocasions amb Joan Mir.

Com pintor, ha evolucionat des d'una figuraci esquemtica d'influncia romnica cap a l'art abstracte, amb treballs en fusta policromada a mig cam entre la pintura i l'escultura. Ha realitzat exposicions a Barcelona, Madrid, Tarragona, Londres, Matar, Granollers, Bilbao, Santander, etc.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306146" title="UNC" nonfiltered="838" processed="837" dbindex="120877">
 

 Universitat: Universitat de Carolina del Nord a Chapel Hill, universitat nord-americana.
 Partit poltic: Unitat Nacional Catalana, partit poltic catal.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306148" title="Densitat de Planck" nonfiltered="839" processed="838" dbindex="120878">
La  densitat de Planck s una unitat de  densitat, representada per   P, en el sistema d'unitats naturals conegut com  unitats de Planck.

   5.1   1096 kg/m3;

on:

mPs la  massa de Planck;
lP s la longitud de Planck;
c s la  velocitat de la llum al buit;
 s la  constant de Planck;
G s la  constant de la gravitaci;



Aquesta s una unitat molt gran, l'equivalent a  1023 masses solars comprimit en l'espai d'un sol nucli atmic. En una unitat de temps de Planck desprs del big bang, la densitat de la massa de l'univers es pensa que podria haver estat aproximadament d'una unitat de densitat de Planck. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306150" title="Llibre Guinness de Rcords" nonfiltered="840" processed="839" dbindex="120879">


El Llibre Guinness de Rcords (en angls Guinness World Records, o The Guinness Book of Records) s un llibre publicat anualment que cont una mplia collecci de rcords. El mateix llibre posseeix un rcord, el de la srie amb drets d'autor ms venuda al llarg de l'histria.

Referncies.


Enllaos externs.
 Web oficial;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306151" title="Jos Manuel Bar Cendn" nonfiltered="841" processed="840" dbindex="120880">
Jos Manuel Bar Cendn (Vigo, 13 d'agost de 1955) s un poltic gallec establit a les Illes Balears. s llicenciat en Filosofia i Cincies de l'Educaci, psicologia i ha treballat com a professor associat de la Universitat de les Illes Balears (1997-2004) de Didctica General. Tamb ha estat professor d'Ensenyament Secundari especialista en Cincies Socials, Geografia i Histria i Psicologia-Pedagogia i  Inspector d'Educaci. Militant del PSIB-PSOE des de comenaments dels anys vuitanta, ha estat Director Insular de l'Administraci General de l'Estat 2004-2008 i diputat per les Illes Balears a les eleccions generals espanyoles de 2008.

 Enllaos externs .
 Jos Manuel Bar al web del Congrs dels Diputats;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306153" title="Miriam Muoz Resta" nonfiltered="842" processed="841" dbindex="120881">
Miriam Muoz Resta (Palma, Mallorca, 21 d'agost de 1981) s una poltica mallorquina. Estudiant de pedagogia, s Secretria General dels Joves de Palma i Secretria de Moviments Socials i ONG's del Comit Palma Eixample (PSIB-PSOE). Ha estat regidora electa de l'Ajuntament de Palma a les eleccions 2007 fins a mar del 2008, i diputada per Mallorca a les eleccions generals espanyoles de 2004 en substituci de Francesc Antich i a eleccions generals espanyoles de 2008, la diputada elegida ms jove de la legislatura 

 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306154" title="Unitat natural" nonfiltered="843" processed="842" dbindex="120882">
En fsica ,unitats naturals sn unitats de mesura definides  en termes de constants fsiques universals a fi que algunes constants fsiques triades tenen el valor de 1 quan s'expressa en termes d'un conjunt particular de la unitat natural. Les unitats naturals s'entendran com una simplificaci d'algunes  expressions algebraiques que apareixen en lleis fsiques o normalitzaci de  certes quantitats fsiques que sn propietat universals de les partcules elementals i que poden  ser considerades raonablement com constants. No obstant aix, all que es  considera constant i resta obligat a ser constant en un sistema natural d'unitats per pot no ser-ho en un altre. Les unitats sn naturals perqu e l'origen de la seva definici no s ms que la propietat de la natura i no per convencions humanes. Les unitats de Planck sovint sn anomenades unitats naturals, per tan sols es tracta d'un sistema d'unitats naturals com qualsevol altre.  Les unitats de Planck  poden ser considerades niques, ja que sn un conjunt d'unitats que no es basen en un prototip, objecte o partcula subatmica, sin que es basen noms en les propietats de l'espai buit. 

Igual que qualsevol conjunt d'unitats bsiques o unitats fonamentals, les unitats bsiques estan constituides per una srie  d'unitats naturals que inclouen la definici dels valors de la longitud, massa, temps, temperatura i crrega elctrica. Alguns fsics no reconeixen la temperatura com una dimensi fonamental d'una magnitud fsica, ja que simplement expressa l'energia per a un determinat nombre de graus de llibertat d'una partcula que pot expressar-se en termes d'energia (o massa, longitud i temps). Prcticament cada sistema natural d'unitats normalitza la constant de Boltzmann a k= 1, que es pot pensar com una nova expressi de la definici de la temperatura. A ms, alguns fsics reconeixen  la crrega elctrica com una dimensi fonamental separada, encara que pot expressar-se en termes de massa, longitud i temps en un sistema com el sistema de CGS electrosttic. Prcticament tots els sistemes d'unitats naturals normalitza la permitivitat del buit a   0=(4 )-1, que pot considerar-se com una expressi de la definici de l'unitat de crrega.
Constants fsiques candidates usades en sistemes d'unitats naturals.

Les constants fsiques candidates a ser normalitzades s'escullen de les de la segent taula. Tingueu en compte que noms un petit subconjunt de les segents constants poden ser normalitzdes en un sistema d'unitats sense contradir-se amb la definici  (ex. , me i  mp no poden ser definides totes dues com unitats de massa en un sol sistema).



Les constants fsiques fonamentals com la  Constant d'estructura fina

 ;

no poden assumir un valor numric diferent al canviar el sistema d'unitats usat. cannot take on a different numerical value no matter what system of units are used. Per tant, noms es podran normalitzar constants fsiques que tinguin dimensions. Ja que    s un nmero adimensional fixat diferent d'1, no s possible definir un sistema d'unitats naturals que normalitzi totes les constants fsiques que compren  .  cada 3 de 4 constants: c, , e, o 4  0, poden ser normalitzadaes (deixant la resta de constants fsiques que assumeixin un valor que sigui una simple funci d' , alludint a la natura fonamental de la constant d'estructura fina) per no totes 4.

Unitats de Planck.



;
;
;
;
;
;

Les constants fsiques que les unitats de Planck normalitzen sn propietats de l'espai i no propietats (com ara, crrega, massa, mida o radi) de cap objecte ni partcula elemental (que pogus haver estat escollida arbitrriament). Per aix, les unitats de Planck es defineixen independentment de la crrega elemental que, si es mesura en termes d'unitats de Planck. Resulta ser l'arrel quadrada de la constant d'estructura fina,   .  En les unitats de Planck una variaci concebible en el valor de l'adimencional     es consideraria deguda a una variaci de la crrega elemental. 


Unitats d'Stoney.



;
;
;
;
;
;

Proposades per George Stoney al  1881.  Les unitats de Stoney fixen la crrega elemental i permeten flotar la constant de Planck. Es poden obtenir de les unitats de Planck amb la susbstituci de:
.

Aix treu la constant de Planck de la definici i el valor que pren en les unitats d'Stoney s la recproca a la constant d'estructura fina, 1/ . En les unitats d'Stoney un variaci concebible en el valor de l'adimensional   es consideraria deguda a una variaci en la constant de Planck. 

Unitats d"Schrdinger".



;
;
;
;
;
;

El nom va ser encunyat per Michael Duff.  Poden ser obtingudes de les unitats de Planck amb la substituci de:
.

Aix treu la velocitat de la llum de la definici i el valor que pren en les unitats d'Schrdinger s la recproca a la constant d'estructura fina, 1/ .  En les unitats d'Schrdinger una variaci concebible del valor de l'adimensional    seria considerat com una variaci de la velocitat de la llum. 

Unitats atmiques (Hartree).



;
;
;
;
;
;

Van ser proposades per Douglas Hartree per a simplificar la fsica de l'tom d'hidrogen. Michael Duff  les anomena  "unitats de Bohr". La  unitat d'energia en aquest sistema s l'eneria total de l'electr en la primera rbita circular de l'tom de Bohr i anomenada l'energia de Hartree, Eh.  La unitat de velocitat s la velocitat d'aquest electr, la unitat de massa s la massa de l'electr, me, i la unitat de longitud s le  radi de Bohr, .  Es poden obtenir de les unitats d'"Schrdinger" amb la substituci de: 
.
Aix treu la velocitat de la llum (aix com la constant de la gravitaci) de les definicions i el valor que prenen en les unitats atmiques s el recproc de la constant d'estructura fina, 1/ .  En les unitats atmiques una variaci concebible en el valor de l'adimensional   seria considerat degut a la variaci de la velocitat de la llum. 

Sistema d'unitat electrnic.



;
;
;
;
;
;

Michael Duff l'anomena "Unitats de Dirac".  Es poden obtenir de les unitats d'Stoney amb la substituci de: 
.

Tamb es poden obtenir de les unitats atmiques amb la substituci de: 
.

De la mateixa manera que les unitats d'Stoney, una variaci concebible en el valor d'f   seria considerat degut a la variaci de la constant de Planck. 

Sistema d'unitats de l'electrodinmica quantica (Stille).




;
;
;
;
;
;

Semblant al sistema d'unitats electrnic excepte que la massa del prot es normalitza en comptes de la massa de l'electr. Tamb una variaci concebible en el valor d'  seria considerat degut a la variaci de la constant de Planck.


Unitats geometritzades.

;
;

El sistema d'unitats geometritzades no s un sistema completament definit o nic. En aquest sistema, les unitats fsiques base s'escullen de manera que la velocitat de la llum i la constant de la gravitaci s'igualin a la unitat deixant que la latitud s'ajunti a un altra constant com pot ser la constant de Boltzmann i constant de la fora de Coulomb igualin a la unitat: 
;
;
Si la constant de Dirac (tamb s'anomena la  "constant reduda de Planckr") s'iguala a la unitat, 
 ;
llavors les unitats geometritzades sn identiques a les unitats de Planck. 

Unitats N-cossos.



;
;
;

Les unitats N-cossos sn un sistema completament autnom d'unitats usades per simulacions N-cossos de sistemes gravitacionals en astrofsica. En aquest sistema, les unitats fsiques de base s'escullen de manera que la massa total (M), la constant de la gravitaci (G) i el radi virial (R) s'igualen a la unitat. L'assumpci que es despren s que el sistema d'N objecters (estrelles) satisfa el Teorema virial. La conseqncia d'unitats N-cossos estandart s que la velocitat de dispersi del sistema s  and that the dynamical -crossing- Temps scales as  .
La primera menci de les unitats N-cossos standart s de  Michel Hnon (1971) 
. 
Va ser desenvolupada per Haldan Cohn (1979)

i posteriorment mpliament generalitzada per  Douglas Heggie i Robert Mathieu (1986)
.


Unitats SI.

El sistema mtric, o sistema internacional d'unitats  (SI) com es coneix ara, no s un sistema natural d'unitats. Histricament, les unitats mtriques no van ser definides en termes de constants de fsica universal, ni van ser definides de la mateixa manera que algunes constants fsiques de manera que cada una tingus una valor numric d'exactament 1. 

Hi ha hagut la tendncia en les ltimes dcades, no obstanty, de redefinir les unitats del SI en termes de constants de fsica universal. Al 1983, la dissetena CGPM va redefinir el metre en termes de temps i de velocitat de la llum, fixant doncs la velocitat de la llum en exactament 299,792,458 m/s.  I al  1990, tla divuitena CGPM va adoptar valors convencionals per a la constant de Josephson en exactament  483,597.9  Hz/V, i els valors convencionals de la constant de  von Klitzing constant en exactament 25 812.807  .

Quan els valors convencionals de  les constants de Josephson i von Klitzing es prenen en conjunci amb la definici de metre, s'obt un sistema mtric amb unitats que no sn naturals, per que sn derivades d'unitats naturals a travs de factors multiplicatius. La relaci s'illustra en la segent taula:


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306155" title="Maria Grcia Muoz Salv" nonfiltered="844" processed="843" dbindex="120883">
Maria Grcia Muoz Salv (Llucmajor, Mallorca, 1962) s una poltica mallorquina. s diplomada en Magisteri, especialitat Educaci Especial, i titulada en Trastorns d'Audici i Llenguatge (logopeda). s funcionria de la Conselleria d'Educaci del Govern Balear. Ha estat regidora d'Educaci en l'Ajuntament de Ma (Menorca) pel PSIB-PSOE 1999-2002, tinent d'alcalde de Serveis Socials 2002-2003 i tinent d'alcalde de Serveis a les Persones 2003-2004. 

Tamb ha estat secretria de Participaci Ciutadana de l'Executiva de la Federaci Socialista de Menorca i vocal de l'Executiva del PSIB-PSOE. Ha estat escollida diputada per Menorca a les eleccions generals espanyoles de 2004 i 2008.

 Enllaos externs .
 Maria Grcia Muoz al web del Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306163" title="Guinness (desambiguaci)" nonfiltered="845" processed="844" dbindex="120884">

Efemrides:
Llibre Guinness de Rcords;

Alimentaci:
Guinness, cervesa negra fora popular.

Onomstica:
Alec Guinness;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306165" title="Joan Carles Grau Reins" nonfiltered="846" processed="845" dbindex="120885">
Juan Carlos Grau Reins (Inca, Mallorca, 1959) s un poltic mallorqu. Ha treballat com a funcionari i ha estat Cap de Negociat Administratiu del Consell Insular de Menorca, Coordinador Urbanisme del Consell Insular de Menorca, Regidor del Ajuntament de Ciutadella pel Partit Popular i delegat del Institut d'Innovaci Empresarial a Menorca. Fou escollit diputat a les eleccions generals espanyoles de 2008.

 Enllaos externs .
 Juan Carlos Grau al web del Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306168" title="Maria Antnia Mercant Nadal" nonfiltered="847" processed="846" dbindex="120886">
Mara Antonia Mercant Nadal (Manacor, Mallorca, 1954) s una professora i poltica mallorquina. Llicenciada en msica, treballa de professora en un institut d'ensenyament secundari. Militant del Partit Popular, fou escollida regidora de l'ajuntament de Manacor, crrec al que renunci per a ser escollida diputada al Congrs dels Diputats a les eleccions generals espanyoles de 2008.

 Enllaos externs .
 Maria Antonia Mercant al web del Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306178" title="Torr de Montelaimar" nonfiltered="848" processed="847" dbindex="120887">

El Torr de Montelaimar s un tipus de torr tou fet amb ou, mel i ametlla i amb denominaci d'origen produt a la vila occitana de Montelaimar situat al sud de Frana. Aquesta denominaci s reservada als productes que contenen com a mnim un 30% d'ametlles, o 28% d'ametlles i 2% de pistatxos, i un 25% de mel.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306179" title="Museu Olmpic" nonfiltered="849" processed="848" dbindex="120888">


El museu olmpic de Lausana (Sussa), s un museu permanent d'exposici de diferents peces relacionades amb el mn de l'esport i en especial dels Jocs Olmpics. Els seus visitants poden trobar tot tipus d'informaci sobre els antics i els moderns jocs olmpics aix com els diferents models medalles que s'han utilitzat en les diferents edicions dels Jocs. A les afores, tamb hi ha aportacions de les diferents ciutats que han organitzat uns jocs. Barcelona hi t dipositada un metre quadrat original de vorera del que fou la vila olmpica.

El museu es troba rodejat d'un bosc i un parc prxims al llac, on es poden veure mltiples obres d'art relacionades amb l'esport.

Fou inaugurat el 23 de juny de 1993 pel catal Joan Antoni Samaranch, president del Comit Olmpic Internacional en aquell moment i qui fou l'ideari i propulsor del museu.

 Enllaos externs.
Pgina oficial;
El Museu Olmpic a Google Maps;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306181" title="Pan golat" nonfiltered="850" processed="849" dbindex="120889">
El Pan golat s una mena de pa amb oli, sal i all tpic de la cuina occitana. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306184" title="Los Filabres-Tabernas" nonfiltered="851" processed="850" dbindex="120890">

Los Filabres-Tabernas s una comarca andalusa situada a la provncia d'Almeria, que limita al sud amb Alpujarra Almeriense i amb la Comarca Metropolitana d'Almeria, al nord amb Valle del Almanzora i a l'est amb la Comarca de los Vlez. T una extensi de 1.466 km i 14.609 habitants, i la poblaci principal s Tabernas.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306188" title="Juana Serna Masi" nonfiltered="852" processed="851" dbindex="120891">
Juana Serna Masi (Albacete, 1945) s una poltica valenciana d'origen castell. Llicenciada en Filosofia, s catedrtica de Filosofia. Militant del PSPV-PSOE, ha estat directora General de l'Institut Valenci d'Administracions Pbliques (IUAP) i responsable de Reforma Educativa de la Generalitat Valenciana (1986-1993). Posteriorment ha estat diputada per la provncia d'Alacant a les eleccions generals espanyoles de 2000, 2004 i 2008.

 Enllaos externs .
 Juana Serna al web del Congrs dels Diputats;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306189" title="Jos Guillermo Bernabeu Pastor" nonfiltered="853" processed="852" dbindex="120892">
Jos Guillermo Bernabeu Pastor (Mutxamel, 1948) s un poltic valenci. Llicenciat i Doctor en Fsica per la Universitat de Valncia, ha fet estudis de Postgrau en l'Advanced School of Physics (Trieste, Itlia). Ha estat professor de batxillerat i de la Universitat d'Alacant, de la que en fou secretari general i vicerector. Fou representant d'Espanya en el Grup de Seguiment del Procs de Bolonya. Tamb s membre del "Cluster on Modernisation of Higher Education" de la Comissi Europea. Collaborador de la Direcci General d'Universitats del Ministeri d'Educaci i membre de la Uni Astronmica Internacional. Polticament, fou regidor i gortaveu del grup del PSPV-PSOE a l'ajuntament de Mutxamel i diputat per la provncia d'Alacant a les eleccions generals espanyoles de 2008.

 Enllaos externs .
 Jos Guillermo Bernabeu al web del Congrs dels Diputats;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306190" title="Juan Peregrino Anselmo" nonfiltered="854" processed="853" dbindex="120893">





Juan Peregrino Anselmo (Montevideo, 30 d'abril 1902   27 d'octubre 1975) fou un futbolista uruguai.

Jugava a la posici de davanter i fou membre de la selecci que es proclam campiona del Mundial d'Uruguai 1930. Anselmo marc 3 gols en el torneig.

Dos anys abans havia guanyat la medalla d'or als Jocs Olmpics d'Amsterdam 1928 amb Uruguai.

Fou futbolista i ms tard entrenador del CA Pearol.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306193" title="Herick Manuel Campos Arteseros" nonfiltered="855" processed="854" dbindex="120894">
Herick Manuel Campos Arteseros (la Vila Joiosa, Marina Baixa, 1976) s un poltic valenci. Estudia sociologia a la Universitat d'Alacant. s afiliat a UGT, Campus Jove, Amnistia Internacional i Solidaritat Internacional. Tamb s membre de la Comissi Executiva Federal del PSOE i del Comit Federal (setembre 2000 - juliol 2007). s secretari general de Joventuts Socialistes d'Espanya (setembre 2000 - juliol 2007) i portaveu de Joventut del Grup Parlamentari Socialista (2004-2008). Diputat per la provncia d'Alacant a les eleccions generals espanyoles de 2004 i 2008, Actualment s portaveu adjunt del PSOE en la Comissi mixta Congrs-Senat per a l'Estudi del Canvi Climtic.

 Enllaos externs .
 Herick Campos al web del Congrs dels Diputats;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306196" title="Bullabessa" nonfiltered="856" processed="855" dbindex="120895">

La bullabessa (en occit bolhabaissa i en francs bouillabaisse) s una mena de suquet de peix tpic de Provena i Marsella especialment. El nom ve de l'occit bolh, bullir,  i abaissa, abaixar el foc. Es compon d'una sopa de diversos peixos i marisc, de vegades servits sencers. s molt paregut a la caldeirada portuguesa o el suquet de peix catal. s possible que l'origen d'aquesta sopa fra una base procedent d'un rostit realitzat pel pescador a partir dels peixos que no venien al final d'un dia de mercat.

Ingredients.
La sopa s'elabora a base de diferents peixos de roca tal com el cranc, l'escamarl, i el rap entre d'altres. No s'hi sol incloure ni la llobarro, ni el pargo, ni la llagosta. De companatge hi ha qui hi afegeix una patata cuita.

Enllaos externs.
recepta ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306197" title="Unidad Castellana" nonfiltered="857" processed="856" dbindex="120896">
Unidad Castellana (UdCa) s un partit poltic fundat a Ciudad Real (Castella-La Manxa) en 2002.  La primera cita electoral en la que particip foren les eleccions municipals de 2003. A les eleccions municipals de 2007, UC present candidatures a Ciudad Real, Malagn i Fernn Caballero. Tamb es present a les eleccions generals espanyoles de 2008, liderada per Francisco Jess Fernndez Pedrero, per noms va obtenir 198 vots.

Ideologia.
Partit de tarann conservador (ha estat definit com de centre-dreta) i castellanista creat, en part, per antics militants del PP.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306200" title="Dimetilamina" nonfiltered="858" processed="857" dbindex="120897">












 

















 La dimetilamina o N-metilmetanamina o DMA s un compost orgnic i una amina. s un gas incolor, liquat i inflamable derivat de l'amonac que fa olor a peix. La dimetilamina s'utilitza generalment diluit en aigua a concentracions fins al 40%. 

 Qumica.
 La dimetilamina s una amina secundria. La molcula consta d'un tom de nitrogen amb dos substituents metil i hidrogen. La dimetilamina s una base i el pKa de la sal d'amoni CH3-NH2+-CH3 s 10,73, la metilamina t un valor inferior (10,64) i la trimetilamina encara ms (9,79). La dimetilamina reacciona amb cids per formar sals. L'hidroclorit de dimetilamina s un slid blanc inodor amb un punt de fusi de 171,5C. La dimetilamina s produda per reacci cataltica de metanol i amonac a temperatures i pressi elevades. 

 Bioqumica.
La panerola germnica utilitza la dimetilamina com a feromona per a la comunicaci.

La DMA sofreix nitrosaci sota condicions d'cid dbils de donar dimetilnitrosamina. Aquesta substncia carcingena animal s'ha detectat i s'ha quantificat en mostres d'orina humanes i tamb pot sorgir de nitrosaci de DMA per xids de nitrogen presents en pluja cida dins altament pasos d'industrialitzats 

 Usos .
 La dimetilamina s'utilitza com agent de dehairing bronzejant-se, en tints, en accelerants de goma, en sabons i compostos de neteja i com a fungicida agrcola. En indstria la dimetilamina es converteix en dimetilformamida i l'xid de lauril dimetilamina d'agent tensioactiu. s primera matria en la producci de molts frmacs com la difenhidramina i tamb del tabun usat com a arma qumica. 

Referncies.


Enllaos externs.
Propietats segons Air Liquide.com.
  MSDS a airliquide.com;
 MSDS aphyschem.ox.ac.uk ;
 methylamines.com;
 Pherobase.com;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306201" title="Bikaner" nonfiltered="859" processed="858" dbindex="120898">

Bikaner fou un estat de la Rajputana al nord de l'agncia, amb una superfcie de 60.375 km2, el segon ms gran dels estats rajputs. Tenia un agent del governador general i formava per si sol l'agncia de Bikaner.

 Geografia .

Limitava al nord i oest amb l'estat de Bahawalpur, al sud-oest amb Jaisalmer, al sud amb Marwar, al sud-est amb Jaipur (districte de Shakhawati), a l'est amb Loharu i Hissar, i al nord-est amb Ferozepore. La part sud i oriental de l'estat estava format per la plana arenosa de Bagar i al nord-oest es troba el Gran Desert Indi, sent la part frtil el nord-est. La major altura es a 183 metres prop de Gopalpura. 

El pas se sec i desolat excepte en temps de pluja que verdeja. Els dos nics rius sn el Ghaggar al nord-est (sec excepte en temporada de pluges) i el Katli a l'est, el riu de Jaipur, que entra uns km a territori de Bikaner. Hi ha dos llacs salats: Chhapar (al sud, prop de Sujangarh)  i Lunkaransar (a 82 km al nord de la capital); dels llacs artificials el ms notable s el de Gajner a  30 km al sud-oest de la capital amb el palau del maharaja. La temperatura mitjana s de 27 graus a l'estiu per al hivern arriba a baixar fins a 5 graus sota zero. La pluviometria mitjana s d'uns 200 cm3, dos teros dels quals al juliol i agost.

 Poblaci i religi .

La poblaci al 1901 era de 584.627 persones el 1901. El 1931 la poblaci era de 936.218 persones.

El 1901 la majoria (prop de 500.000 habitants) era hind de religi; 66.000 eren musulmans i 23.000 jains. Al estat existia la secta dels alakhgirs fundada el 1830 per Lalgir, membre de l'alta casta dels chamars; el seu nom deriva de "l'incomprensible" (alakh) al que apelaven (la seva nica paraula en el culte era repetir contnuament Alakh); practicaven la caritat i negaven la idolatria; encoratjaven l'ascetisme; la recompensa era la puresa la contemplaci i la serenitat,  ja que no hi havia ms enll i tot s'acabava amb la mort quan el cos es descomponia i tornava a la terra; els alakhgirs es consideraven una branca dels jains; portaven robes vermelles com els dadupanthis. 

En la divisi per castes, la principal era la dels jats amb 133000 membres (22%) i seguien els bramans (11%) chamars o balais  (10%), mahajans (10%), i rajputs (9%) la majoria del clan rathor. L'nica casta exclusiva de l'estat era la dels raths (17.700) que vol dir "cruels".

La llengua principal era el marwari, una de les quatre divisions del rajasthan.

 Economia i comunicacions .

El 71% de la poblaci estava ocupat en l'agricultura. De la superfcie cultivada (2416 km2) noms el 2% estava irrigat. Hi havia mines de carb a Palana uns 20 km al sud de la capital, descobertes el 1898. 

El 1889 es va comenar a construir la secci del ferrocarril Jodhpur-Bikaner que creuava l'estat des de Marwar i segueix fins a Bathinda (al Panjab), i es va acabar el 1902. A la ciutat de Bikaner el tren va arribar el desembre del 1891.

L'estat disposava desprs de l'acord amb els britnics del 1904, de 29 oficines postals i 4 estacions de telgraf.
Les principals fams patides per l'estat foren les de 1834, 1849,  1860,  1868-1869, 1891-1892 i 1899-1900.

 Histria .

L'estat fou fundat per Bika, sis fill del rao de Marwar Rao Jodha un rathor rajput. Vers el 1465 Bika, junt amb el seu germ Bida i el seu oncle Khandal va comenar la conquesta del territori ocupat per diversos clans rajputs com els bhatis, els chauhans, els mohils i els johiyes, i pels jats, aix com pel clan rajput dels bhattis (o bhatis)  convertits al islam; Bika es va casar amb la filla del rao de Pugal, cap del clan bhati, i aix va obtenir l'aliana del clan ms poders del territori. Desprs va aconseguir la submissi voluntria del principal clan dels jats, els godara, i la resta de clans va seguir aviat; el 1485 Bika va fundar la fortalesa de Bikaner (a la que va donar el seu nom) i el 1488 va comenar a construir una ciutat a l'entorn. 

Bika va morir el 1504 i els seus successor van estendre el territori fins el 1541 quan Maldeo de Marwar va envair l'estat i va matar a Rao Jet Singh, va entrar a Bikaner i va dominar la meitat del pas, per en fou expulsat el 1544 per Kalyan Singh, fill i successor de Jet Singh; aquest mateix any Kalyan es va unir a les tropes imperials prop de Delhi i va avanar amb aquestes cap a Ajmer, i va estar present a la batalla lliurada prop d'aquesta ciutat en qu Rao Maldeo fou derrotat. El 1570 Kalyan Singh va rebre a Akbar a Nagaur (a Marwar) on per les seves probes de fidelitat, l'emperador  es va casar amb la seva filla. 

El 1571 Rai Singh va succeir a Kalyan, i va governar 40 anys; destacat general d'Akbar va lluitar a diversos punts de l'ndia i va rebre el ttol de raja i 52 districtes entre els quals els de Hissar i Hansi; a la llista de mansabdars era el segon desprs del cap  de Jaipur; el 1586 la seva filla es va casar amb el prncep Salim que desprs fou l'emperador Djahangir . Rai Singh va construir una nova fortalesa a Bikaner.

Karan Singh (1631-1669), en la lluita entre els fills de Shah Djahan per la successi, va donar suport a Aurangzeb (o Awrangzeb) que va sortir vencedor; va servir a l'emperador al Decan on va fundar tres ciutats que van quedar sota la seva jurisdicci (Karanpura, Padampura i Kesri Singhpura) i van estar en mans del darbar (govern del maharaja) fins el 1904 quan foren bescanviats amb els britnics (junt amb una quarta vila anomenada Kokanwari) per diversos poblets del districte d'Hissar i un pagament en metllic.
 
Anup  Singh (1669-1698) va servir tamb al Decan i va participar a la conquesta de Golconda, i va rebre el ttol de maharaja. El segle XVIII es va caracteritzar per la lluita constant entre Bikaner i Jodhpur i alguns districtes foren perduts i conquerits diverses vegades.

El 1788 Surat Singh va pujar al tron. El 1808 es va produir la vuitena invasi de Bikaner per part de Jodhpur i fou quan l'exrcit de Jodhpur estava assetjant la ciutat que el britnic Mountstuart Elphistone va passar per l'estat de cam cap a Kabul; Surat va demanar la protecci britnica per no li fou concedida ja que llavors la poltica anglesa era un altra; entre 1809 i 1813 Surat, notori avar, va extorsionar als seus thakurs (nobles amb terres), i finalment va saquejar els seus territoris, va imposar fortes multes i en va matar alguns , fins que el 1815 va esclatar una revolta general; els thakurs expulsats van recuperar els seus dominis i van desafiar al darbar; Amir khan va aparixer en escena el 1816, i el maharaja va haver de demanar la protecci britnica per segon cop, i aquesta vergada fou concedida mitjanant un tractat signat el 9 de mar de 1818; forces britniques van entrar a l'estat, van ocupar una dotzena de fortaleses (que van entregar al sobir) i van aplanar la revolta. 

Surat va morir el 1828 i el va succeir el seu fill Ratan Singh. Immediatament va esclatar un conflicte contra Jaisalmer i els dos estats van demanar l'ajut dels estats vens; el govern britnic va intervenir i amb la mediaci del sobir d'Udaipur, el conflicte fou arranjat. El 1830 va demanar la intervenci britnica contra alguns nobles refractaris, per no li fou concedida.

En els segents anys el bandidatge es va desenvolupar a la frontera sud i sud-est i es va decidir crear la Brigada Shekawati per posar pau a la que el maharaja va contribuir amb una quantitat de 22000 durant set anys. La brigada, dirigida pel major Foster, va eliminar als thakurs que es dedicaven al saqueig. El 1842 va aportar 200 camells per l'expedici britnica a l'Afganistan i el 1844 va fer una rebaixa de les taxes de les mercaderies en transit.

Ratan Singh va morir el 1851 i el va succeir el seu fill Sardar Singh (1851-1872), que  a la rebelli de 1857 va donar suport als britnics i fou recompensat amb alguns territoris; el seu govern fou bo al comenament per els nombrosos canvis de ministres (18 ministres en 21 anys) van desorganitzar l'economia; el 1868 els thakurs es van tornar a revoltar i fou enviat un oficial poltic britnic que va poder arranjar l'afer.
 

No va deixar fills i a la seva mort el 16 de maig de 1872 el va succeir un jove prncep de nom Dungar Singh per decisi de la viuda i els notables del regne que van formar un consell de regncia, designaci aprovada pel govern britnic; el seu govern fou  reformador; ja durant la minoria es van introduir nombroses normes administratives noves; el 1872 es va fer un tractat amb els zamindars del Hanumangarh Pargana per 5 anys; es va obrir una pres i la primera escola de l'estat (1872); el 12 de setembre de 1872 fou declarat major d'edat encara que formalment el coronel Brook no li va traspassar els poders fins el 22 de gener de 1873. El seu pare Lal Singh fou nomenat president del consell d'estat en lloc del diwan Pandit Manpul; es va aixecar un cadastre de l'estat (1874 a 1880); es va casar el 22 de febrer de 1877 amb la filla del senyor de Katch Bhuj; les reformes van continuar i van tenir l'aprovaci del coronel Bradford, agent del governador general; el primer cens es va fer el 1881; el 1883 els thakurs  de Mahajan (Ram Singh), Bidasar (Mahadur Singh), Sandwa (Hir Singh) i Jassana (Megh Singh) es van oposar a uns pagaments (que feien en lloc de serveis militars) per l'enviament d'una fora britnica des de Nasirabad els va obligar a sotmetre's i foren desterrats per van poder tornar al cap de poc; el 1884 es va reorganitzar la policia i es va arranjar l'afer dels pagaments amb els thakurs (maig); una nova jurisdicci judicial (quatre nizamats) es va establir tamb el 1884 en lloc de les corts Sadar; una oficina postal britnica va obrir a l'estat el 1 de juliol de 1884; el 1886 fou el primer estat en introduir l'electricitat. Va morir el 19 d'agost de 1887 sense deixar fills, per prviament havia adoptat al seu germ petit Ganga Singh (de 7 anys el 1887).

Ganga Singh va rebre tots els poders  el 1898. Va participar ala campanya britnica a Xina el 1901 dirigint el  Bikaner Camel Corps, i va servir a Somaliland el  1904. El seu regnat es va caracteritzat pels grans avanos en tots els mbits com educaci, sanitat, subministrament d'aigua, electricitat, regadiu, correus i telgrafs, carreteres i ferrocarrils, comer. La greu fam del 1899-1900 la va combatre amb tots els seus mitjans; aquesta fam va reduir un 30% de la poblaci i la va deixar en 584.627 persones el 1901.

Va morir el 2 de febrer de 1943 a Bombai i el va succeir el seu fill Sadul Singh que va jugar un paper destacat en la integraci dels principats a la Uni ndia desprs de la independncia el 1947. El 7 d'abril de 1949 Sadul Singh va signar el protocol d'adhesi a la uni. En endavant  va passar a formar part del Rajasthan. Sadul va morir el 1950.

 Administraci i govern .
El 1884 l'estat es va dividir en quatre nizamats governats per nazims: Bikaner, Reni, Sujangarh i Suratgarh, amb 200.000, 175000, 15000 i 70000 habitants. En total l'estat tenia 9 ciutats (1  Bikaner  i 1 a Suratgargh, 4 a Reni i 3 a Sujangarh)  i 2101 llogarets. Cada nizamat estava dividit en tashils (governats per tashildars) fins un total de 11, i 7 sub-tashils governats per naib-tashildars.

El maharaja era el cap del poder executiu i estava assistit per cinc secretaris; tamb hi havia un consell de cinc membres principalment amb poders judicials (com a cort d'apellaci). La legislaci de la ndia Britnica sobre codi penal i de procediment fou introduda el 1897; els diversos governadors (naib-tashildars, tashildars i nazims) eren magistrats (de tercera, segona i primera classe).

La policia disposava de 900 efectius.

 Moneda i segells .
El sold de Delhi li va concedir la seva prpia moneda de plata i coure al maharaja de Bikaner a la meitat del segle XVIII. El 16 de febrer de 1893, un acord amb els britnics va posar fi al dret d'emissi de moneda.

Segells emesos a Bikaner consten entre 1904 i 1950. 

 Bandera i escut .

La bandera de l'estat era vermella damunt de safr horitzontal. La bandera d'estat portava un falc complert de color blanc,  al centre mirant al pal (el falco com el que apareix a l'escut). La bandera reial era la mateixa per amb l'escut complert al mig (de vegades usada com a bandera d'estat). Roberto Breschi; bandera d'estat i reial avanant la pgina, segon orde alfabtic; el falc est ms dret a la versi de J. Mc Meekin

Alguns cossos militars disposaven tamb d'estendards sempre amb els colors vermell sobre safr i el seu emblema al centre: la Karni Infantry (Bikaner State Infantry) , la Ganga Camel Corps, La Sadul Light Infantry, i els Dungars Lancers, dels que tamb sn conegudes les banderes regimentals  (bicolors o monocolors).

L'escut esta format per tres barres de gules en or amb 3 falcons de plata (2 dalt i un sota) , de timbre un elm amb lambrequins i sobre ell un arbre; l'aguanten dos tigres de colors naturals. El lema en snscrit (lletres daurades) sobre cinta blava de vora daurada,; la cinta est aguantada per elements daurats 

 Llista de governants .

Rao Bika (1465-1504);
Rao Naro (1504-1505);
Rao Lunkaran (1505-1526);
Rao Jait Singh (1526-1541);
Kalyan Singh (1541-1571);
Rai Singh (1571-1612);
Dalpat Singh (1612-1614);
Sur Singh (1614-1631);
Karan Singh (1631-1669);
Anup Singh (1669-1698);
Sarup Singh (1698-1700);
Sujan Singh (1700-1736);
Zorawar Singh (1736-1745);
Gaj Singh (1745-1787);
Raj Singh (1787);
Pratap Singh (1787);
Surat Singh (1787-1828);
Ratan Singh (1828-1851);
Sardar Singh (1851-1872);
Dungar Singh (1872-1887);
Ganga Singh (1887-1943);
Sadul Singh (1943-1949);

 Notes .


 Referncies .

Imperial Gazetteer of India, volum 8, pags. 202 i segents;
Andr Flicher "Drapeaux et Armoiries des Etats Princiers de l'Empire des Indes", 1984;
John Mc Meekin, Arms & Flags of the Indian Princely States, 1990;
Llista de governants i genealogia d'Henry Soszynski, Brisbane (AUS);


 Vegeu tamb .

Bikaner (ciutat);
Districte de Bikaner;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306203" title="Joe Perry" nonfiltered="860" processed="859" dbindex="120899">

Anthony Joseph Perry (Joe Perry), s un guitarrista de Hard Rock, conegut per pertnyer a la banda Aerosmith.

Perry va nixer el 10 de setembre de 1950 a Lawrence, Massachusetts. s fill de pares immigrants italoportugueses. A l'arribar als Estats Units d'Amrica el seu avi va canviar el cognom de Pereira a Perry. Perry i la seva germana menor Ann-Marie van crixer en el petit poble de Hopedale en Massachusetts, on el seu pare era comptador i la seva mare era mestra de gimnstica en un collegi. Desprs, ella es va retirar a Arizona quan el seu esps va morir en 1975.

Va Comenar tocant en bars al costat de Tom Hamilton. Per a pagar les despeses treballava en una gelateria, dita The Anchorage, on va conixer a Steven Tyler uns anys desprs. A l'ingressar en Aerosmith, es va fer addicte a les drogues juntament amb Steven Tyler.

Els altres compartien l'addicci per en menor mesura. Ms tard i desprs d'un procs de desintoxicaci va poder deixar-les. Sent el guitarrista principal d'Aerosmith es va separar del grup per problemes amb les drogues, al que es va unir una baralla entre la seva esposa i l'esposa del baixista de la banda, Tom Hamilton. Des de l'any 1979 fins a l'any 1984, i al costat del seu company Brad Whitford, va formar un grup sota el nom de "The Joe Perry Proyect" que va tenir escassa popularitat i xit. 

A mitjan els vuitanta es va retrobar amb els seus ex companys d'Aerosmith.
  
Entre els seus ltims treballs en solitari Joe va publicar un lbum titulat "Joe Perry". Grcies a aquest treball va ser nominat a un Grammy.s considerat per bona part de la crtica com un dels millors guitarristes de Heavy Metal del mn. Ha tocat amb celebritats com: Guns N' Roses, , AC/DC,Kiss, Bob Marley, Ringo Starr, Mick Jagger, Run DMC, entre altres.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306208" title="Mercedes Alonso Garca" nonfiltered="861" processed="860" dbindex="120900">
Mercedes Alonso Garca (Cortes de Baza, provncia de Granada, 1964) s una poltica valenciana d'origen andals. Llicenciada en Dret, ha estat membre de la Junta de Govern del Collegi d'Advocats d'Elx i professora de Dret de Famlia en l'Escola de Prctica Jurdica d'Elx.  s portaveu del Grup Municipal del Partit Popular de l'Ajuntament d'Elx i regidora des de 1991, alhora que vicepresidenta tercera i portaveu adjunta de la Diputaci Provincial d'Alacant el 1995-1999. Fou escollida diputada a les eleccions a les Corts Valencianes de 2003 i diputada a les eleccions generals espanyoles de 2008.

 Enllaos externs .
 Mercedes Alonso al web del Congrs dels Diputats;

   

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306209" title="Disposici transitria quarta" nonfiltered="862" processed="861" dbindex="120901">
Disposici transitria quarta s una de les nou disposicions transitries de la Constituci Espanyola de 1978, i per la qual s'establix el mecanisme de possible uni de Navarra amb el Pas Basc. s l'nic cas que es planteja la possible uni de dues comunitats autnomes, ja que es prohibeix expressament la federaci de Comunitats Autnomes (Art 145.1). Literalment diu el segent: 

1. En el cas de Navarra, i a l'efecte de la seva incorporaci al Consell General Basc o al rgim autonmic basc que li substitueixi, en lloc del que establix l'Art. 143 de la Constituci, la iniciativa correspon a l'rgan Foral competent, el qual adoptar la seva decisi per majoria dels membres que ho componen. Per a la validesa d'aquesta iniciativa caldr, a ms a ms, que la decisi de l'rgan Foral competent sigui ratificada per referndum expressament convocat a aquest efecte, i aprovat per majoria dels vots vlids emesos.
2. Si la iniciativa no prospers, no ms es podr reproduir la mateixa en diferent perode del mandat de l'rgan Foral competent, i en tot cas, quan hagi transcorregut el termini mnim que estableix l'art. 143. 

El termini que establix l'article 143.3, al que remet la segona part, s de cinc anys. 
Accs a l'autonomia del Pas Basc i Navarra. 
El Pas Basc i Navarra van accedir als seus rgims autonmics per dues vies diferents, i en cap dels dos casos es van utilitzar els articles 143 o 151 de la Constituci, que assenyalen les vies d'accs ordinries a l'autonomia. El Pas Basc va utilitzar la via de la Disposici Transitria Segona, que permetia a les regions que havien arribat a realitzar un plebiscit sobre els seus estatuts d'autonomia durant la Segona Repblica (s a dir, Catalunya, el Pas Basc i Galcia), accedir a l'autonomia amb un alt nivell de competncies, d'acord amb l'article 151 de la Constituci. Per la seva banda, Navarra, va accedir a la seva autonomia a travs del previst en la Disposici Addicional Primera de la Constituci, que establix: "La Constituci empara i respecta els drets histrics dels territoris forals. L'actualitzaci general d'aquest rgim foral es portar a terme, si escau, en el marc de la Constituci i dels Estatuts d'Autonomia". L'article 2 de l'Amillorament del Fur assenyala un continu legal de respecte als furs per part de l'Estat que inclou la Llei Paccionada de 1841 i la Disposici Addicional Primera. 
Referncies legals. 
A l'Amillorament del Fur. 
La Disposici Addicional Segona de l'Amillorament del Fur estableix: 
El Parlament ser l'rgan foral competent per a: 
1) Exercir la iniciativa que es refereix la disposici transitria quarta de la Constituci. 
2) Exercir, si escau, la iniciativa per a la separaci de Navarresa de la Comunitat Autnoma a la qual s'hagus incorporat.
En l'Estatut d'Autonomia del Pas Basc. 
L'article 2 de l'Estatut d'Autonomia del Pas Basc de 1979 assenyala: 
1. laba, Guipscoa i Biscaia, aix com Navarra tenen dret a formar part de la Comunitat Autnoma del Pas Basc. 
2. El territori de la Comunitat Autnoma del Pas Basc quedar integrat pels Territoris Histrics que coincideixen amb les provncies, en els seus actuals lmits, de Alava, Guipscoa i Biscaia, aix com la de Navarra, en el cas que aquesta ltima decideixi la seva incorporaci d'acord amb el procediment establert en la disposici transitria quarta de la Constituci.
Sobre el "Consell General Basc".
En referncia a la frase "a l'efecte de la seva incorporaci al Consell General Basc o al rgim autonmic basc que el substitueixi" s'ha d'aclarir que quan es va redactar aquest article en 1978, el mxim rgan de l'executiu del Pas Basc era l'ens preautonmic denominat "Consell General Basc", presidit pel socialista Ramn Rubial i era previsible que, posteriorment, s'aprovs la substituci d'aquest rgan per un altre quan aquesta regi es constitus com a Comunitat Autnoma, d'aqu el seu esment en aquest article.

Polmica.
1.-Com amb relativa freqncia succex en el text constitucional s necessria una interpretaci de la disposici que, en ltim acabo, correspondr al Tribunal Constitucional, ja que no s'aclareix si el referendum ha de realitzar-se: 
en el conjunt de l'Estat. *en les dues autonomies afectades. ;
a Navarra. ;

De la redacci de l'Estatut d'Autonomia del Pas Basc es deduex que no s'espera que el subjecte del referndum sigui diferent de Navarra. 

2.- Tampoc es preveu el cas que el Pas Basc no desitgs la incorporaci de Navarra, encara que els sondejos realitzats fins al moment i l'opini majoritria dels partits de l'arc parlamentari basc es mostren a favor de la uni amb Navarra. En aquest mateix sentit, l'Estatut del Pas Basc establix el dret de Navarra a incorporar-se, sense que pugui haver un veto o negativa per part del Pas Basc. 

3.- Un altre motiu de polmica s el fet que la disposici transitria quarta establix un mecanisme d'incorporaci de Navarra al Pas Basc, per no uneixo de separacn, en cas que els navarresos canvin d'opini. s significatiu que en el Amejoramiento del Fur s es faci referncia a aquest procediment de separaci.

4.- La polmica de fons s que el text constitucional preveu un mecanisme de creaci d'un ens autonmic basc-navarrs que s negat o afirmat per les diferents ideologies poltiques navarreses.

Navarrisme espanyolista.
Els partidaris d'aquest corrent del navarrisme encoratgen la seva supressi i assenyalen altra contradicci com s que una Disposici qualificada com "transitria" es mantingui com a tal gaireb trenta anys desprs de la seva promulgaci, considerant que formada la comunitat foral navarresa ja no tindria sentit. Jaime Ignacio del Burgo, un dels partcips de la redacci d'aquesta disposici, va considerar que el referendum s'havia de celebrar noms a Navarra i en tal sentit va afirmar: 
"Mai vaig ser cridat a captol per Adolfo Surez amb l'advertiment que si no acceptava la disposici transitria quarta la meva carrera poltica podia acabar de regidor de l'Ajuntament de Pamplona. Tampoc s cert que la citada disposici fora una concessi de Surez a Carlos Garaikoetxea. L'nica cosa certa s que aquesta disposici va ser conseqncia de la resistncia de la UCD foral -fermament donada suport per Surez- a acceptar que Navarra fora integrada per la brava a Euskadi garantint que noms el poble navarrs tenia dret a decidir si volia fer-lo o no... en la reuni celebrada en el Congrs els dies 29 i 30 de desembre de 1977 en el qual el PSOE i el PNB van acabar per acceptar que noms el referndum del poble navarrs podria legitimar un canvi de l'estatus de Navarra...La transitria quarta, al seu torn, va respectar el dret del poble navarrs a decidir lliurement la seva destinaci en el si del nou Estat autonmic espanyol". 

Actualment els partidaris d'aquesta forma de navarrisme sostenen postures diverses, propugnant UPN per suprimir la disposici i CDN per mantenir-la.
     
  

Navarrisme basquista. 
Aquesta altra corrent navarrista es mostren favorable a la pervivncia de la disposici constitucional per considerar que permet als navarresos decidir el seu futur; neguen la transitorietat de la disposici tenint en compte que els terminis quinquennals per a l'exercici d'aquest dret incideixen en la seva vocaci de permanncia.   

 Vegeu tamb .
Navarrisme;
Nacionalisme basc;
Nacionalisme espanyol;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306212" title="Sensaci trmica" nonfiltered="863" processed="862" dbindex="120902">
La sensaci trmica s la sensaci aparent que les persones tenen en funci dels parmetres que determinen l'ambient en el qual es mou: 

 Temperatura seca ;
 Temperatura radiant mitjana ;
 Humitat relativa de l'aire ;
 Velocitat de l'aire ;

Aix com en funci dels seus parmetres personals: 

 ndex metablic, la calor produda pel cos. ;
 ndex d'indument, abric que proporciona la roba. ;

 Factors que la determinen . 

La sensaci trmica depn de la relaci entre la calor que produeix el metabolisme del cos i el qual dissipa cap a l'entorn. Si s major el primer, la sensaci s de calor; si s major el segon, la sensaci s de fred. Tot mecanisme que augmenti les prdues de calor del cos, donar sensaci de fred i al contrari. 

El cos hum nu t possibilitats de regular l'emissi de la calor per a temperatures ambientals compreses entre 15 i 30 C. Per damunt i per sota d'aquestes temperatures el cos ha de reaccionar per poder modificar els parmetres que determinen tant la producci, com les prdues de calor. Aquests parmetres variaran depenent de dos factors principalment:

Factor personal: ;
En el cas de la producci de calor, s'augmenta la quantitat de producci principalment per l'exercici que es fa o per raons morfolgiques de la persona (ndex metablic); per exemple, en un dia fred, 25 persones corren per un camp de futbol en samarreta i pantalons curts (i a ms suen copiosament), mentre que en les graderies s'apinyen 20 000 espectadors abrigats i passant fred. ;
Quant a les prdues es poden reduir abrigant-se amb roba (ndex d'indument). ;

Factor ambiental: ;
En un dia clid pot millorar-se la sensaci trmica mitjanant un ventilador, que augmenta la velocitat de l'aire al voltant del cos. La velocitat de l'aire augmenta les prdues per convecci del cos i tamb l'evaporaci de la suor, amb la  qual cosa aquestes prdues augmenten com ms gran sigui la velocitat de l'aire. ;

La sensaci trmica tamb pot ser de major temperatura quan a la calor se li afegix una alta humitat relativa, ja que l'evaporaci de la suor s el principal mitj per a dissipar la calor corporal i, la humitat ambiental alta dificulta aquesta evaporaci, pel que es t una sensaci de ms calor. 

En els locals, la radiaci d'unes parets a major temperatura que l'ambient pot fer que, tenint una temperatura de l'aire relativament baixa, es tingui una sensaci que fa ms calor. 
Per aix, perqu els murs ja estiguin a temperatura adequada quan les persones ocupin els locals, s recomanable tenir connectats amb antelaci la refrigeraci o la calefacci.

 ndexs de comoditat trmica . 

Per a definir la sensaci de comoditat trmica, tenint en compte els parmetres anteriors, s'utilitza una srie d'ndexs, els quals prenen el nom de temperatures, per a assimilar-les a un parmetre que tots coneixen. 

 Temperatura Equivalent ;
 Temperatura Resultant ;
 Temperatura Efectiva o Temperatura Efectiva Nova ;

Normalment s'expressen en graus centgrads (Celsius). 

 Sensaci trmica per vent i fred . 


 Sensaci trmica per humitat i calor .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306213" title="Velocitat de l'aire" nonfiltered="864" processed="863" dbindex="120903">
Velocitat de l'aire s un dels parmetres que s'inclou en els clculs de la sensaci trmica. S'expressa en m/s i es mesura amb diversos tipus d'anemmetres. 

En les proximitats de la pell, es crea una capa d'aire immbil que mant una temperatura propera a la de la pell i una humitat relativa alta. El moviment de l'aire desplaa aquest aire i permet un intercanvi de calor ms efectiva amb l'ambient i un millor rendiment de l'evaporaci del vapor d'aigua de la pell (suor), el que modifica les condicions trmiques del cos. 

s agradable la brisa en una situaci de calor, ja que millora el refredament del cos; s'admeten velocitats de fins a 1,50 m/s per poc temps. Quan es treballa, ha de ser inferior a 0,55 m/s, perqu es volen els papers. 

El moviment de l'aire s menys desitjable quan fa fred. No obstant aix, quan l'aire est immbil (velocitat igual a 0 m/s), la sensaci s sempre desagradable, per la qual cosa quan fa fred s'estimen correctes velocitats compreses entre 0,10 i 0,15 m/s. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306214" title="Amillorament del Fur" nonfiltered="865" processed="864" dbindex="120904">
La Llei Orgnica de Reintegraci i Amejoramiento del Rgim Foral de Navarra (abreujada simplement com Amejoramiento o LORAFNA, de 10 d'agost de 1982, s una norma que dotar d'autogovern de Navarra, o rgim foral, dintre del disseny autonmic promulgat per la Constituci espanyola de 1978 i equivalent als Estatuts d'Autonomia. Va ser modificada per la Llei Orgnica 1/2001. 
Context histric. 
 El Regne de Navarra va perdre la seva condici de tal en 1841 a travs de la "Llei Paccionada Navarresa" com producte de la fi de les guerres carlines i del sorgiment del centralisme estatal. A pesar d'aix va conservar certa autonomia foral. En els anys 40 i 50 del s.XX, durant la dictadura es va deslligar una gran controvrsia entre els Governadors Civils i la Diputaci Navarresa que va donar lloc als "Contrafurs de Bermejo i Junquera", denominats d'aquesta forma pels noms els Governadors implicats (Luis Valero Bermejo i Juan Junquera). La intensa polmica es va saldar a favor de les institucions navarreses, recuperant part de la seva autonomia. % ;
La situaci de Navarra estava marcada pel fet de ser considerada pea clau per al Nacionalisme espanyol i per al Nacionalisme basc, el que conferia a la societat navarresa de l'poca un carcter convuls, al que s'addicionava el terrorisme, la crisi industrial i les reivindicacions socials i democrtiques prpies d'aquest moment.  ;
 El 16 de gener de 1977, Martn Villa prohib la reuni d'Ajuntaments a Etxarri-Aranatz , que l'any anterior s'havia celebrat en Bergara sense incidents. El Ministre visita Pamplona per a explicar la seva postura i s severament recriminat pel llavors alcalde Toms Caballero que el 25 de gener de 1977 ordena collocar la ikurria a l'ajuntament de Pamplona, desprs d'un acord municipal en aquest sentit. Aquesta Assemblea es realitzava en el mateix amb el mateix sentit que la celebrada a Estella el 14 de juny de 1931. ;

Les accions reivindicatives i terroristes es veien contrarestadas per una forta repressi que va originar diversos morts en fets com l'assassinat de Miguel Arregui, regidor d'Ultzama, a les mans d'un gurdia civil que va resultar penalment condemnat o els successos de Sanfermines de 1978. ;
Desprs de l'aprovaci de la Constituci espanyola a la fi de 1978, Navarra seguia contant amb una diputaci franquista formada per set representants de les merindades de la comunitat. ;
 La Constituci espanyola de 1978 en la seva Disposici Addicional Primera reconeix la pervivincia dels rgims forals i, en la seva disposici transitria quarta, preveu un mecanisme d'uni de Navarra a les provncies basques. En aquest moment quan a Navarra s'inicia un debat identitari en el qual es planteja la seva situaci en el context del mapa autonmic. ;
 Derivada de l'oposici a la disposici Transitria Quarta, s'escindeix un sector navarrs de UCD i forma "Uni del Poble Navarrs" (UPN), que desprs de la desaparici de la "Aliana Foral", assumir com propis els principis bsics del "foralisme tradicional", en clara oposici al navarrisme basquista. ;
 La Diputaci existent era inoperant i ni tan sols tenia un regamento de funcionament, no va ser si no arran de l'assassinat el 3 de juny de 1979 de l'ecologista Gladys del Estal per un tir efectuat pel Gurdia Civil Jos Martnez Sales, que la Diputaci decideix efectuar-ne una condemna que no resulta possible fer en el moment per la ressenyada falta d'un reglament, en 24 hores s'elaboren unes normes bsiques i es realitza la condemna dels fets. ;
Al desembre de 1979, la Comissi de Rgim Foral del Parlament Foral de Navarra, amb els vots de la UCD, UPN i PSOE, va rebutjar una moci presentada per Euskadiko Ezkerra per a convocar el referndum previst en la disposici transitria quarta de la Constituci Espanyola per a decidir sobre la integraci de Navarresa al Pas Basc. ;
El vicepresident del Parlament va ser empresonat per dues vegades aplicant-se-li la Llei antiterrorista no arribant-se a celebrar judici algun pels quals va ser detingut, tal com succes per tres vegades amb diferents crrecs electes. ;

Tramitaci. 
UCD, PSE-PSOE, UPN i Partit Carlista van promoure la vigent "Llei Orgnica de Reintegraci i Amillorament del Rgim Foral de Navarra", en un procs que duraria ms de dos anys. Promulgats que fossin els Estatuts d'Autonomia de les denominades comunitats histriques, Navarra intentava imitar els seus ordenaments, per desprs del fallit cop d'estat de 1981 i consegent promulgaci de la LOAPA (llei que pretenia reconduir la situaci autonmica, que per alguns sectors es considerava desbordada desprs dels Estatuts abans referits), va suposar que Navarra hagus d'adaptar el seu text i limitar-lo a tenor d'aquesta Llei. Les limitacions imposades per la LOAPA, encara que fos declarada inconstitucional en 1983, van afectar l' "Amillorament", que es va tramitar com els Estatuts de les comunitats de l'article 143 de la Constituci, que tenien menors competncies que les comunitats considerades histriques; aix no es podia dissoldre el parlament i convocar noves eleccions i la llista ms votada havia de presidir el govern "automticament", a causa de aix es van succeir posteriorment gran nombre de governs en franca minoria, repercutint en l'estabilitat institucional. 

Malgrat que la policia foral tenia competncies de Trfic fins a finals dels anys 60, el text no va poder recollir-les el que avui dia impossibilita la creaci d'una Policia Foral integral Per a la redacci de l'articulat de la Llei es va formar una comissi composta per set membres que representaven UCD, AP i PSOE, excloent-se de la mateixa als sectors basquistes, que va negociar amb altra comissi formada per l'Estat que va mantenir un total de 12 reunions oficials. El President de la Diputaci i promotor del projecte, Jaime Ignacio del Burgo, havia estat destitudo del seu crrec (i substitut per Juan Manuel Arza Muazuri) per acusacions de corrupci (Cas FASA), de les quals va anar posteriorment absolt, per va formar part de la Comissi negociadora per part de l'Estat. La llei va ser aprovada pel parlament Foral el 15 de mar de 1982, amb 49 vots a favor (els d'UCD, PSE-PSOE, UPN i Partit Carl) i 5 en contra (PNB i EE). A la sessi no van assistir els 16 parlamentaris restants (Herri Batasuna i membres d'agrupacions electorals afins). Posteriorment va ser aprovada per les Corts Generals, entrant en vigor el 16 d'agost de 1982. La llei es va aprovar sense requerir la seva ratificaci en un referndum de la poblaci navarresa. 
Contingut. 
El seu contingut s similar a la d'un Estatut d'Autonomia: organitzaci de les institucions de la comunitat, competncies, etc. La seva principal diferncia va ser el sistema d'elaboraci, mitjanant una negociaci i posterior pacte entre la Diputaci Foral de Navarra i el Govern. El Concert econmic havia estat ja reconegut en 1978 pel que el seu reconeixement no va suposar problema algun per a la seva tramitaci. La LORAFNA instaura la zonificaci lingstica a Navarra i reconeix el caracter de llengua oficial del "basc" en aquestes "zones bascoparlants" (Art.9) Tenint en compte que, com s'ha esmentat anteriorment, la Disposici Transitria Quarta de la Constituci preveia una possibilitat d'incorporaci de Navarra a les provncies basques, el Amillorament inclou un mecanisme perqu Navarra pugui abandonar aquesta uni (Disposici Addicional Segona). 

Per expressament habilita la possibilitat d'arribar "Convenis" (art.70.2) i "Acords de Cooperaci" (art.70.3) amb la "Comunitat Autnoma del Pas Basc". Curiosament l'Amillorament no s reformable unilateralment i per a la seva anullaci o modificaci bastaria que una formaci obtingus la majoria parlamentria en la cmera navarresa i en les corts espanyoles, fet que repetidament ha succet durant els governs socialistes i populars sense que s'hagi realitzat canvi algun en el text. 
Significat. 
Guiats per un esperit basat en el foralisme tradicional, es pretenia donar continutat de la Llei de derogaci foral la Llei paccionada de 16 d'agost de 1841 i, per aix, no es va considerar la posiblidad de sotmetre la Llei a referendum, sent aprovada a Madrid mitjanant lectura nica tal com es fes amb la citada Llei de 1841 i com a tal t la consideraci de llei estatal. Aquest sentiment s perceptible en el prembul del text.

L'Amillorament pressuposa, segons alguns autors, un concepte jurdic complex en la seva constituci, doncs si b com els Estatuts d'Autonomia serien producte d'una concessi de l'Estat, "el Fur suposaria un dret anterior a l'Estat, basat en el concepte de llibertat civil".  Es basa en el concepte d' "autonomia orginaria" i no de "sobirania originria" del poble navarrs, s a dir que la ciutadania no pot canviar el que la histria ha determinat per a Navarra, sent aquesta la ra per la qual no es pot realitzar un referendum; aquest pensament va rebre influncies d'autors com l'ideleg Juan Vzquez de Mella. No se sol utilitzar tampoc comunment el concepte de "nacionalitat" previst constitucionalment per a referir-se a Navarra i es prefereix la denominaci de "comunitat foral". Hi ha autors que han negat que l'Amillorament tingui naturalesa d'Estatut d'Autonomia, assenyalant que es tractaria d'un pacte entre Navarra i el Estat que ve a actualitzar el contingut en la Llei de Modificaci de Furs de 1841 (Llei Paccionada Navarresa). 

Mentre altres autors opinen que el Amejoramiento t una naturalesa bifrontal: d'un costat s un autntic Estatut d'Autonomia que organitza Navarra com a Comunitat Autnoma i d'altre costat s tamb un pacte foral i per aix Navarra no s una Comunitat Autnoma, sin que t un carcter singular i per aix es denomina Comunitat Foral. Per la seva banda altres sectors avui minoritaris, entre els quals es troben historiadors com Bartolome Clavero, opinen que el poble de Navarra s "subjecte de sobirania" i est reconegut en la Disposici Addicional Primera del text constitucional i solament a ell li correspon lliurement decidir el seu status i identitat, sense que st determinat per fets histrics anteriors. 

El 2006 van ser dues les sentncies dels alts tribunals de l'Estat que expressen que l'Amillorament s un "Estatut d'Autonomia" ms. Actualment la majoria de partits navarresos (Nabai, PSN, IUN) estarien a favor de sotmetre una reforma del'Amillorament a referendum, tenint en compte que algunes comunitats ja han realitzat en dates recents canvis substancials en els seus estatuts per a adaptar-los a les noves realitats (Uni Europea, ...). No han prosperat diversos intents per part d'Aralar i del PNB de realitzar una reforma del text de la LORAFNA que, en 2007, complix els seus 25 anys d'existncia. 

Enllaos externs.
Llei Orgnica de Reintegraci i Amillorament del Rgim Foral de Navarra;

Bibliografa.
 Baraibar Etxeberria, Alvaro.- "Extrao federalismo. La va navarra a la democracia (1973-1982)", ( Centro de Estudios Polticos y Constitucionales, 2004) Madrid. ISBN: 84-259-1283-0;
 Larraza Micheltorena, Mara del Mar.- "De leal a disidente: Pamplona, 1936-1977". Pamplona, (Ediciones Eunate, 2006) 330 pp.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306215" title="Temperatura seca" nonfiltered="866" processed="865" dbindex="120905">

La temperatura seca de l'aire, simplement temperatura seca, s la temperatura de l'aire, prescindint de la radiaci calorfica dels objectes que envolten aquest ambient i dels efectes de la humitat relativa i de la velocitat de l'aire. 

Es pot obtenir amb el termmetre de mercuri, que el seu bulb, reflectant i de color blanc brillant, se suposa raonablement que no absorbeix la radiaci. 

 

 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306216" title="Tom Hamilton" nonfiltered="867" processed="866" dbindex="120906">

Tom Hamilton s el baixista del popular grup de Hard Rock Aerosmith, nascut el 31 de desembre de 1951.
 
Va Comenar tocant en bars al costat de Joe Perry. Per a pagar les despeses treballava en una gelateria, cridada The Anchorage, on va conixer a Steven Tyler uns anys desprs. s un dels fundadors de la banda Aerosmith. Va ajudar a escriure tres reconegudes canons del grup: "Sweet Emotion", "Janie's Got a Gun" i "Jaded".
 
Tom va comenar tocant la guitarra, per anys desprs ho canvio pel baix, ja que la banda necessitava un baixista. 
Hamilton va anunciar que li van diagnosticar cncer de gola, pel qual va haver d'estar absent en un gira d' Aerosmith, ja que es va sotmetre a extensos tractaments de radioterpia. Tom s considerat una part molt carismtica i divertida de la banda, ja que sempre est de molt bon humor i sempre fa bromes durant les entrevistes; a part, s considerat un dels millors baixistes del Hard Rock.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306219" title="ndex metablic" nonfiltered="868" processed="867" dbindex="120907">
L'ndex metablic s'utilitza en climatitzaci per a aproximar-se a la sensaci de comoditat trmica, avaluant la quantitat de calor que el cos hum necessita dissipar a l'ambient, segons l'activitat realitzada. 

El cos hum consumeix energia per al seu manteniment, i l'obt en la digesti dels aliments. El residu energtic s calor, que el cos aprofita per a mantenir una temperatura adequada per als processos orgnics que en ell es produeixen (metabolisme basal). 

L'rgan encarregat de mantenir la temperatura interior del cos s la pell i ho fa dissipant ms o menys calor, la qual cosa depn de la producci de calor i de la temperatura de l'ambient. Es produeix ms calor, com ms gran sigui l'activitat fsica, per tamb varia depenent de l'edat (major com ms jove), la grandria, el pes o el sexe del subjecte. Al relacionar la unitat de l'ndex amb la unitat de superfcie de pell, s'aproximen els valors per a una part d'aquestes diferncies. 

La unitat de mesura s el met (o equivalent metablic) quantitat de calor emesa per metre quadrat de pell. 

Alguns exemples. 

 Dormint, 0.8 met ;

 Una persona asseguda relaxada, 1 met ;

 Caminant, 3.4 met ;

 Corrent, 9.5 met ;

Vegeu tamb.
Metabolisme basal;

Enllaos externs.
Diccionari d'unitats de mesura ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306220" title="ndex d'indument" nonfiltered="869" processed="868" dbindex="120908">
L'ndex d'indument serveix per a valorar l'allament trmic que l'indument (la roba o vestimenta ms altres accessoris, com sabates o barrets) que les persones es posen enfront de les inclemncies del temps. 

La seva unitat de mesura s el clo i es determina entre zero (0) clo que s la falta total d'allament, s a dir, la nuesa i un (1) clo que s l'indumento normal d'un home (quan es va definir), s a dir, vestit amb jaqueta de cot, camisa de cot, roba interior normal, tamb de cot, mitjons i sabates. Una indumentria molt abrigada per a un home occidental (amb roba de llana, barret, abric, bufanda, etc.) t un valor entre 3 i 4 clo. 

Aquest ndex serveix per a valorar l'influncia de la indumentria sobre les necessitats trmiques del cos hum davant les temperatures ambientals. bviament, com ms abrigada sigui la indumentria, es requereix menor temperatura per a la comoditat. 

Enllaos externs.
Diccionari d'unitats de mesura ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306222" title="Met (unitat de mesura)" nonfiltered="870" processed="869" dbindex="120909">
El met s la unitat de mesura de l'ndex metablic i es defineix com la quantitat de calor emesa per una persona en posici asseguda per metre quadrat de pell. 

La relaci per metre quadrat de pell permet una aproximaci major a la mitjana, ja que les persones de major grandria tenen ms metabolisme basal. 

Equival a 58 W/m (en el sistema tcnic, 50 kcal/hm). 

Enllaos externs.
Diccionari d'unitats de mesura ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306223" title="Clo" nonfiltered="871" processed="870" dbindex="120910">
El Clo s una unitat de mesura emprada per a l'ndex d'indument, que procedeix de l'angls cloth, vestimenta. 

La unitat es defineix com l'allament trmic que proporciona la indumentria normal d'un home. Es determina entre zero (0) clo que s la falta total d'allament, s a dir, la nuesa i un (1) clo que s l'indumento normal d'un home (quan es va definir), s a dir, vestit amb jaqueta de cot, camisa de cot, roba interior normal, tamb de cot, mitjons i sabates. Una indumentria molt abrigada per a un home occidental (amb roba de llana, barret, abric, bufanda, etc.) t un valor entre 3 i 4 clo.

La unitat equival a un allament trmic de: 

1 clo = 0,155 m; K/W (metre quadrat i kelvin per watt) ;

Enllaos externs.
Diccionari d'unitats de mesura ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306224" title="Rgim foral" nonfiltered="872" processed="871" dbindex="120911">
Rgim foral s el nom usat en Espanya, genricament per al conjunt de les institucions prpies de l'administraci autnoma i dels ordenaments jurdics propis de l'antic Regne de Navarra i dels territoris histrics bascos d'laba, Guipscoa i Biscaia. Actualment Pas Basc i Navarra. 
Supressi foral. 
Desprs de la desaparici de la monarquia absoluta a Espanya, procs ocorregut entre 1812 i 1836, un dels principis del nou Estat liberal era el centralisme i, per tant, la igualtat de lleis i d'institucions per a totes les provncies que quedava dividit l'Estat, car pervivien institucions poltiques i ordenaments jurdics distints, denominats furs, per als diferents territoris de la monarquia i fins i tot per a diferents sectors socials. Anteriorment, els territoris de la Corona d'Arag ja havien perdut els seus furs a principis del segle XVIII a causa de la guerra de Successi (i no els van tornar a recuperar fins a l'actual rgim democrtic) quan el rei Felip V va impulsar els decrets de Nova Planta, pels quals aquests territoris passaven a regir-se per les lleis de Castella, perdent els seus rgans d'autogovern, en senyal de cstig per haver-se oposat al seu nomenament com a rei. 
Els furs del Regne de Navarra i les provncies basques. 
El segle XIX, el Regne de Navarra i les provncies basques van aconseguir a la finalitzaci de la Primera Guerra Carlina la promesa que el seu sistema privatiu seria mantingut, grcies a la Llei de confirmaci de Furs de 25 d'octubre de 1839. No obstant aix: 
 En el Regne de Navarra, mitjanant la "Llei Paccionada Navarresa" (1841), el seu rgim va ser poc desprs gaireb suprimit i va deixar de ser un regne, passant a constituir-se Navarra com una provncia ms del Regne d'Espanya. ;
 En les provncies basques, l'abolici foral es produeix en 1876 desprs de la Tercera Guerra Carlina.  ;

Es van conservar algunes petites restes forals que, en les provncies basques de Guipscoa i Biscaia que van ser suprimits per la dictadura franquista al ser considerades "provncies tradores" per no haver participat al seu favor en la revolta de 1936, mantenint-se en laba i Navarra. La Constituci espanyola de 1978 en la seva Disposici Addicional Primera consagra el respecte i empara dels drets histrics dels territoris forals, retrotrayendo la legislaci fins a 1841 i per aix aquests territoris, constitudos actualment com les comunitats autnomes de Navarra i Pas Basc, conserven la independncia en aspectes com el dret tributari, fiscal o civil entre altres peculiaritats. En Navarra la norma bsica el seu rgim d'autogovern s la peculiar Llei Orgnica de Reintegraci i Amillorament del Rgim Foral de Navarra de 1982 i en el Pas Basc s l'Estatut de Gernika. 
Referncies. 


Vegeu tamb.
Dret civil foral;
Foralisme;

Enllaos externs.
Rgim Foral. Pgina oficial del Ministeri de Economia i Hisenda;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306227" title="Brad Whitford" nonfiltered="873" processed="872" dbindex="120912">

Brad Whitford (nascut Bradley Ernest Whitford el 23 de febrer de 1952 a Winchester, Massachusetts) s guitarrista, juntament amb Joe Perry, de la banda de hard rock Aerosmith.

Brad va integrar-se a Aerosmith l'any 1972, substituint el guitarrista Ray Tabano. Des de llavors es va convertir en un guitarrista destacat i un dels pilars de l'agrupaci, que es va destacar en els anys setanta amb produccions com ara Toys In The Attic i Draw The Line.

No obstant aix, Aerosmith va tenir una epoca fosca a inicis dels vuitanta, marcada per les addiccions a les drogues; aix va provocar la sortida de Joe i Brad. 

En el temps en qu Whitford va estar fora de la banda, va llanar un disc amb el guitarrista de Ted Nugent, Derek St. Holmes, amb el nom Whitford/St.Holmes.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306243" title="Miguel Antonio Campoy Surez" nonfiltered="874" processed="873" dbindex="120913">
Miguel Antonio Campoy Surez (Alacant, 1964) s un poltic i advocat valenci. s llicenciat en dret, mster en Defensa Nacional i diplomado en Estudis Avenats en Dret (DEA). Militant del Partit Popular, ha estat diputat per la provncia d'Alacant a les eleccions generals espanyoles de 2000, 2008 i 2008.

 Enllaos externs .
 Miguel Antonio Campoy al web del Congrs dels Diputats;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306245" title="Los Verdes-Grupo Verde" nonfiltered="875" processed="874" dbindex="120914">
Los Verdes-Grupo Verde (LV-GV) s un partit poltic de caire ecologista fundat l'abril de 1994 i promou iniciatives a favor del medi ambient, la pau, l'equilibri Nord-Sud, els drets humans i el respecte a les minories. Formen part del Partit Verd Europeu.

S'ham presentat a les eleccions al Parlament Europeu de 1994, 1999 i 2004), a les eleccions generals espanyoles de 1996 i 2000 van obtenir 20.618 vots, a les municipals i autonmiques de 1996, 1999 i 2003. Tenen fora poltica a Madrid i representants electes a alguns ajuntaments. Va obtenir 109.567 vots en les eleccions al Parlament Europeu de 1994, 138.821 vots en les eleccions europees de 1999 i 66.060 en les eleccions europees del 2004. 

El 15 de mar de 2006 van formar part de la Mesa d'Unitat dels Verds per tal de presentar una sola llista a les municipals i autonmiques de 2007. A les eleccions generals espanyoles de 2008 van obtenir 45.429 vots (0,13 % dels vots).

 Enllaos externs .
 Web de Los Verdes-Grupo Verde;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306247" title="Carlos Gonzlez Serna" nonfiltered="876" processed="875" dbindex="120915">
Carlos Gonzlez Serna (Elx, 1965) s un poltic valenci. Llicenciat en dret, membre d'Amnistia Internacional i militant del PSPV-PSOE des del 1986, ha estat portantveu del grup municipal socialista a l'ajuntament d'Elx de 1994 a 2004, i diputat per la provncia d'Alacant a les eleccions generals espanyoles de 2004 i 2008.

 Enllaos externs .
 Bloc personal de Carlos Gonzlez Serna;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306248" title="Mandonguilla" nonfiltered="877" processed="876" dbindex="120916">

Una mandonguilla o pilota s una bola de carn picolada, emprada en plats tpics com l'escudella i l'arrs al forn entre d'altres. s un menjar molt tpic arreu del mon, present a Anglaterra com a Meatballs, a Brasil com a Almndegas, a Espanya com a Albndigas, a Itlia com a Polpette i a la Vall d'Aran, Caulets. De vegades pot substituir-s'hi la carn per verdures, o fer-hi una barreja dels dos. La pilota o mandonguilla s per d'unes dimensions ms grans del que se sol trobar a d'altres cuines: varia entre els 5 i 10cm de dimetre. Una altra cosa que la distingeix s que sovint va embolicada amb una fulla de col o paregut. El nom "mandonguilla" s un arabisme tpic del Pas Valenci mentre a la Catalunya Nord, se'n diuen Boles de picolat. 


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306250" title="Data Transfer Object" nonfiltered="878" processed="877" dbindex="120917">
Data Transfer Objects (DTO, de l'angls, Objectes de Transferncia de Dades), abans coneguts com a Value Objects o VO, sn un patr de disseny fet servir per a transferir dades entre subsistemes d'aplicacions de programari. Els DTOs sn sovint fets servir en conjunci amb Data Access Objects per a recollir dades des d'una base de dades relacional.

La diferncia entre Data Transfer Objects i Business Object o Data Access Objects s que els DTOs no tenen cap comportament excepte per a l'emmagatzemament i recuperaci dels seus propis mtodes) de lectura (tipus get) i escriptura (tipus set).

 Enllaos externs .
 Core J2EE Patterns - Transfer Object;
 Core J2EE Patterns - Data Access Object;
  (castell);
 Abs del patr DTO a Java World;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306252" title="Hctor Castro" nonfiltered="879" processed="878" dbindex="120918">






Hctor Castro (Montevideo, 29 de novembre, 1904   15 de setembre, 1960) fou un futbolista i entrenador de futbol uruguai.

Quan noms tenia 13 anys va perdre un bra accidentalment usant una serra elctrica, d'aqu el sobrenom que se li atorg, El manco (el manc).

Amb la selecci d'Uruguai marc dos gols al Mundial de 1930, un d'ells a la final que contribu a la victria de la selecci al campionat. A ms guany la medalla d'or als Jocs Olmpics de 1928 d'Amsterdam i dues Copes Amrica els anys 1926 i 1935.

Inici la seva trajectria de club amb noms 17 any al modest CA Lito. El 1923/24 ingress al Nacional, club amb el que guany tres lligues del pas (1924, 1933, 1934). Es retir el 1936 al Nacional desprs d'una breu estada a l'Estudiantes de La Plata argent. Posteriorment treball d'entrenador amb el propi Nacional, al qual feu guanyar 5 campionats ms els anys 1940, 1941, 1942, 1943, i 1952.

Va morir el 1960 a l'edat de 55 anys.

 Palmars .
Com jugador
Copa del Mn de futbol: 1930;
Jocs Olmpics: 1928;
Copa Amrica de futbol: 1926, 1935;
Campionat uruguai de futbol: 1924, 1933, 1934;
Copa Lipton: 1924, 1927, 1929;
Copa Newton: 1929, 1930;

Com entrenador
Campionat uruguai de futbol: 1940, 1941, 1942, 1943, 1952 (1939 com a assistent);
Copa Ricardo Aldao: 1940, 1942;

 Enllaos externs .
 Biografia;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306253" title="Bikaner (ciutat)" nonfiltered="880" processed="879" dbindex="120919">
Bikaner s una ciutat del Rajasthan a l'ndia, capital del districte de Bikaner i antiga capital de l'estat de Bikaner. Fou fundada per Rao Bika el 1488 (la fortalesa el 1485). Avui s la quarta ciutat de Rajasthan. 

 Geografia i poblaci .

Esta situada al nord-oest de Rajasthan. Esta ben comunicada amb altres ciutats per ferrocarril i carretera i es un centre comercial a la comarca. Disposa d'un aeroport militar a Naal.

El seu clima s sec i la temperatura oscilla entre 50 graus a l'estiu i temperatures negatives al hivern. Les pluges sn redudes excepte als mesos de juliol i agost.

A la vora de la ciutat es troba la major granja de camells d'sia.

Segons el cens del 2001 la poblaci s de 529.007 habitants (53% homes i dones el 47%). Son analfabets el 34 % (ms dones que homes). El 14% de la poblaci t menys de 6 anys.

 Fires i festivals  .
Karni Mata ;
Gangaur;
Kapil Muni ;
Festival del Camell, cada gener;
Aksaye Tritya o "Akkha Teej": dia de la fundaci de Bikaner ;

 Atraccions i monuments a la ciutat i rodalia .
Fort de Junagarh;
Palau Lalgarh;
Palau de Gajner;
Granja de Camells;
Parc public i Zoolgic ;
Temple de Raj Ratan Bihariand Rasik Siromani ;
Temple de Lakshmiminath ;
Temple jain de Bhandasar ;
Museu de Ganga ;
Museu Prachina;
Arxius de l'estat de Rajasthan ;
Havelis;
Devi Kund Sagar;
Karni Mata Mandir (Temple de les rates) ;
Gajner Wildlife Sanctuary;
Kalibangan.
Kolayat.
Laxmi Niwas Palace;
Temple de Shiv Bari;
Moolnayakji ;
Temple de Laxmi Nath ;
Temple de Shiv Bari;

 Educaci .

Bikaner disposa de diverses escoles i universitats:
  
 University of Bikaner;
 Rajasthan Agriculture University;
 Engineering College of Bikaner (ECB);
 Sardar Patel Medical College of Bikaner;
 Veterinary College of Bikaner;
 Marudhar Engineering  College;
 Dungar College;
 Maharani Sudarshan College (M.S. College);
 Sardar Patel Medical College  	;
 B.J.S. Rampuria Jain College 	;
 Shri Jain P.G. College ;
 Shri Nehru Sharda Peeth 	;
 Binani Girls College 	;
 Shri Jain Girls College;
 Institute of Management Studies;
 Afterschool Centre for Social Entrepreneurship;

Gent notable de Bikaner.
Prof. Radha Krishan Ranga Retired Principal B.J.S.R. Jain College, Bikaner;
Dr.Chandra Shekhar Ranga;
Dr. R.L.Choudhary;
Sanjay Prakesh Ranga;
Maharaja Karni Singh;
Allah Jilai Bai;
Nand Kishore Acharya;
Dr. B. D. Kalla;
Rajyavardhan Singh Rathore;
Rajyashree Kumari;
Rajiq Khan;
Vijay Shankar Vyas;
Hisam-ud-din Usta, medalla de Padma Shri;
Diana Rigg, actriu;
Seth Ramnath Daga;
Bharat Vyas, actor;
B. M. Vyas, actor;
Rounak vyas, periodista;
Raja Hasan;
Sandeep Acharya;
Sudhir Tailang, caricaturista;
Rajesh Tailang, actor, escriptor i director;
Guddi Vyas, periodista;
Babu Mukta Prasad;
Babu Raghuwar Dayal Goyal;
Baba Magha Ram;
Bhiksha Lal Bohra;
Laxman Das Swami 'Athak';
Shree Ram Acharya ;
Laxmi Devi Acharya;
Khetu Bai  ;
Multan Ji Darji;
Jeetmal Purohit "Jeeta Bha";
Krishna Gopal "Guttad Maharaj";
Shree Gopal Damanni;
Devidutt Pant;
Goverdhan Pania;
Shree Gopal Acharya;
Laxmi Narayan Vyas;
Ram Gopal Mohata ;
Ram Krishan Acharya "Kalkatti";
Dau Dayal Acharya ;
Ganga Das Kaushik ;
Ram Narayan Sharma;
Ganga Dutt Ranga ;
Mool Chand Pareek ;
Surendra Sharma ;

Refernciess.
 Patnaik, Naveen. (1990). A Desert Kingdom: The Rajputs of Bikaner. George Weidenfeld & Nicolson Ltd., London.

Enllaos externs .
RealBikaner - Portal de la ciutatl;
Web del govern del Districte;
Web del collegi de veterinaria;
 ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306255" title="Assemblea de Joves de L'Horta Sud L'Aixada" nonfiltered="881" processed="880" dbindex="120920">

L'Assemblea de Joves de L'Horta Sud L'Aixada s un collectiu de joves independentista i socialista que centra el seu radi d'acci a la subcomarca de l'Horta Sud, al Pas Valenci. Actualment, coordina els seus esforos amb d'altres assemblees de joves d'arreu dels Pasos Catalans a travs de la CAJEI, la Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista. 


Histria.
L'Aixada va nixer l'octubre de 2004, quan diferents joves d'Aldaia i Torrent que ja havien militat a altres organitzacions de l'Esquerra Independentista decidiren crear un espai independentista i socialista estrictament juvenil en la subcomarca de l'Horta Sud. Els inicis de l'assemblea van caracteritzar-se per les campanyes expansives als instituts de la comarca i per l'apropament al jovent independentista mitjanant la realitzaci de concerts. No de bades, els primers mesos d'activitat d'aquesta assemblea serviren per donar a conixer al pblic en general els seus objectius poltics. La campanya expansiva Jove: implica't i guanya i el concert 298 anys d'ocupaci espanyola, ja n'hi ha prou", celebrat a Aldaia en motiu del 25 d'abril de l'any 2005, aix ho demostren.

L'octubre de 2005, l'AJ L'Aixada decideix agermanar-se amb l'assemblea de Joves de Legorreta, una vila d'Euskal Herria propera a Donosti. Amb aquesta decisi, l'assemblea de joves deixava palesa la seua conscincia internacionalista, a la vegada que manifestava el seu suport a la lluita per la independncia i el socialisme a Euskal Herria.  

L'assemblea destaca pels seus plantejaments de lluita al carrer i pel desenvolupament d'una feina agitativa molt estricta. Aquesta dinmica de treball ha portat l'assemblea a boicotejar en diferents ocasions les xerrades o actes poltics de grups ultres com Coalicin Valenciana, i a mostrar el seu rebuig a la constituci espanyola i als estatuts d'autonomia amb accions de desobedincia civil.

A finals de 2005, L'Aixada dna un salt qualitatiu en la seua lluita oficialitzant la seua entrada a la CAJEI (Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista). El nou espai nacional en qu s'emmarca l'assemblea li permet de coordinar-se amb d'altres assemblees dels Pasos Catalans, defensant un discurs en clau nacional des d'una ptica purament localista i comarcal. La incorporaci de L'Aixada a la CAJEI suposa l'aparici d'aquest ens al Pas Valenci, fins a aqueix moment noms existent al Principat. s aleshores quan l'Assemblea de Joves de L'Horta Sud comena a treballar per l'enfortiment i consolidaci de la coordinadora a terres valencianes, promovent la creaci d'altres assemblees al Pas Valenci i aconseguint-ne l'entrada a la CAJEI de moltes d'elles.

L'1 d'abril de 2006, atenent a la convocatria nacional de la CUA (Campanya Unitria per lAutodeterminaci), l'Assemblea de Joves de L'Horta Sud L'Aixada es concentra a les portes de l'Ajuntament d'Alaqus exigint el dret a l'autodeterminaci del poble catal. s la primera vegada que L'Aixada es coordina amb d'altres realitats de l'Esquerra Independentista catalana en la defensa d'un projecte nacional i social com.

El 6 de maig de 2006, L'Aixada, amb l'ajuda de les restants assemblees de la CAJEI, aconsegueix convocar a Aldaia una manifestaci nacional sota el lema Un poble, una llengua, un objectiu: Independncia i Socialisme. La marxa esdev tota una fita histrica per a la subcomarca de L'Horta Sud, ja que significa una demostraci de fora considerable de l'independentisme a l'rea metropolitana de Valncia. s, a ms, la primera vegada que la CAJEI convoca sola una manifestaci.

L'activitat de L'Aixada en els mesos posteriors ve marcada per l'aplicaci de les dues campanyes nacionals que la CAJEI aprova en la seua III Assemblea Nacional. D'una banda, mitjanant la campanya Subversi per la Llibertat: fora simbologia espanyola dels nostres carrers, L'Aixada retira centenars de plaques del Ministerio de la Vivienda franquista dels carrers de L'Horta Sud, exhibint-ne moltes d'elles en concentracions antifeixistes. Tamb treballa la vessant de la memria histrica amb homenatges significatius als defensors de la terra. Pel que respecta a la campanya Ni especulaci ni destrucci, el jovent defensa el territori, L'Aixada celebra acampades per una vivenda digna, s'oposa pblicament al traat de L'AVE i a la destrucci de L'Horta i, a ms, intenta okupar a Aldaia l'antiga discoteca KAOS, finalment precintada per la policia. L'assemblea assenyala assiduament espais en dess o solars de la comarca que poden convertir-se en blanc de l'especulaci.

La participaci de L'Aixada en altres realitats assembleries de la comarca s una constant en el treball diari del collectiu juvenil, havent mantingut relacions amb projectes com ara el Moviment per la Llengua Aldaia-Alaqus, el Casinet d'Aldaia, el Casino Torrent, Maulets L'Horta Sud, Encn l'oda, les Falles Populars i Combatives, etc.

A nivell nacional, L'Aixada treballa en la campanya 300 anys d'ocupaci, 300 anys de resistncia, una campanya impulsada per diferents organitzacions de l'Esquerra Independentista des de l'any 2007 i que pretn denunciar l'ocupaci espanyola i francesa als Pasos Catalans. En el marc d'aquesta campanya, L'Aixada ha realitzat diferents actes i protestes a L'Horta Sud, sent d'especial trascendncia les jornades de lluita que es desenvolupen en vsperes dels 25 d'abril. La jornada de lluita de l'abril de 2007 va acabar amb un nombre elevat de militants de L'Aixada identificats per realitzar pintades i murals, sent dos d'ells citats a declarar el 24 de juliol de 2007 als Jutjats de Torrent. L'acusaci, l'Ajuntament d'Alaqus, no va presentar-se al judici i els dos joves van quedar absolts. 

Un dels altres intents de repressi que L'Aixada ha patit des del seu naixement s el reforament d'una ordenana municipal a Aldaia per part del PSOE, en la qual queda prohibit penjar una pancarta o encartellar sense perms administratiu. L'Aixada s'ha oposat fermament a aquesta ordenana considerada censuradora i aix ho va escenificar quan el 30 d'octubre de 2007 va irrompre en el Sal de Plens de l'Ajuntament d'Aldaia acusant el govern local de voler installar la censura prvia en el poble.

Actualment, l'Assemblea de Joves de L'Horta Sud L'Aixada continua desenvolupant les campanyes nacionals de la CAJEI. Va demanar el posicionament abstencionista de cara a les eleccions generals del 9 de mar de 2008 a travs de la campanya Els Pasos Catalans no som Espanya, 9 de mar: Abstenci. Treballa en causes antirepressives com ara la lluita per la llibertat de Franki, un jove terrassenc condemnat a dos anys i set mesos de pres per un suposat delicte d'ultratge a la bandera espanyola. Continua coordinant-se amb les assemblees de la CAJEI dels Pasos Catalans. 

Bases ideolgiques.
L'Aixada, tal i com expressen els seus estatuts, s una assemblea de joves independentista i socialista, a favor de la sobirania poltica dels Pasos Catalans i d'un sistema econmic d'arrel marxista. L'assemblea es declara tamb antipatriarcal i en contra de totes les formes d'opressi. La defensa de la llengua catalana, els drets dels nouvinguts, l'inters per enderrocar el capitalisme i la precarietat laboral, i la protecci del territori i de l'horta sn altres dels punts ideolgics que vertebren el programa d'aquesta assemblea.

El collectiu mant independncia ideolgica i econmica, tot i que treballa per l'enfortiment d'un teixit social a la comarca de L'Horta Sud que permeta traslladar el missatge independentista i socialista a diferents sectors socials. Els plantejaments de lluita directa al carrer i de conflictivitat social, junt amb l'assemblearisme com a forma de participaci poltica, defineixen la manera d'actuar de l'assemblea.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306256" title="Jos Pedro Cea" nonfiltered="882" processed="881" dbindex="120921">







Jos Pedro Cea (1 de setembre, 1900   18 de setembre, 1970) fou un futbolista i entrenador de futbol uruguai.

Nascut a la vila gallega de Redondela, tot i que fou conegut amb el sobrenom de "el basc", Cea emigr a l'Uruguai de jove. A nivell de club comen la seva trajectria al Club Atltico Lito, i desprs d'una breu estana al Bella Vista ingress al Nacional de Montevideo on guany dos campionats del pas (1933 i 1934).

Fou el mxim golejador de la selecci uruguaiana a la Copa del Mn d'Uruguai 1930 amb 5 gols, entre ells el que signific l'empat a la final enfront Argentina. A ms, fou dos cops campi olmpic (a Pars 1924 i Amsterdam 1928), guany dues Copes Amrica (1923 i 1924), tres copes Lipton (1924, 1927 i 1929) i dues copes Newton (1929 i 1930).

Fou entrenador de la Selecci de futbol d'Uruguai campiona de la Copa Amrica l'any 1942.

 Enllaos externs .
Orgens gallecs de Pedro Cea ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306263" title="Hans Klenk" nonfiltered="883" processed="882" dbindex="120922">
Hans Klenk va ser un pilot de curses automobilstiques alemany que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Hans Klenk va nixer el 29 d'octubre del 1919 a Knzelsau, Alemanya i viu a Vellberg, Alemanya.

 A la F1 .
Va debutar a la tercera temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1, la corresponent a l'any 1952, disputant el 3 d'agost el GP d'Alemanya, que era la sisena prova del campionat.

Hans Klenk no va arribar a participar a cap ms cursa puntuable pel campionat de la F1, per fora de la F1 si que va disputar nombroses curses encara que sense aconseguir grans fites.

 Resultats a la Frmula 1 .


 Resum .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306264" title="Ernst Klodwig" nonfiltered="884" processed="883" dbindex="120923">
Ernst Klodwig va ser un pilot de curses automobilstiques alemany que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Ernst Klodwig va nixer el 23 de maig del 1903 a Aschersleben, Alemanya i va morir el 15 d'abril del 1973 a Hamburg, Alemanya.


 A la F1 .

Va debutar a la tercera temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1, la corresponent a l'any 1952, disputant el 3 d'agost el GP d'Alemanya, que era la sisena prova del campionat.

Ernst Klodwig va arribar a participar a dues  curses puntuables pel campionat de la F1, repartides entre les temporades 1952 i 1953.

 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306265" title="Adolf Brudes" nonfiltered="885" processed="884" dbindex="120924">
Adolf Brudes va ser un pilot de curses automobilstiques alemany que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Adolf Brudes va nixer el 15 d'octubre del 1899 a Kotulin, Alemanya i va morir el 5 de novembre del 1986 a Bremen, Alemanya.



 A la F1 .

Va debutar a la tercera temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1, la corresponent a l'any 1952, disputant el 3 d'agost el GP d'Alemanya, que era la sisena prova del campionat.

Adolf Brudes no va arribar a participar a cap ms cursa puntuable pel campionat de la F1, per fora de la F1 si que va disputar nombroses curses importants.




 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306268" title="Willi Heeks" nonfiltered="886" processed="885" dbindex="120925">
Willi Heeks va ser un pilot de curses automobilstiques alemany que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Willi Heeks va nixer el 23 de febrer del 1922 i va morir el 13 d'agost del 1996.


 A la F1 .

Va debutar a la tercera temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1, la corresponent a l'any 1952, disputant el 3 d'agost el GP d'Alemanya, que era la sisena prova del campionat.

Willi Heeks va arribar a participar a dues  curses puntuables pel campionat de la F1, repartides entre les temporades 1952 i 1953.

 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .



,










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306269" title="Candeleda" nonfiltered="887" processed="886" dbindex="120926">


Candeleda s un municipi de la provncia d'vila, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306270" title="La Adrada" nonfiltered="888" processed="887" dbindex="120927">


La Adrada s un municipi de la provncia d'vila, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306271" title="Cebreros" nonfiltered="889" processed="888" dbindex="120928">


Cebreros s un municipi de la provncia d'vila, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita amb El Hoyo de Pinares, San Bartolom de Pinares, El Tiemblo, Robledo de Chavela, i a l'est amb San Martn de Valdeiglesias.

 Personatges illustres .
 Adolfo Surez;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306272" title="Cisla" nonfiltered="890" processed="889" dbindex="120929">


Cisla s un municipi de la provncia d'vila, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306274" title="Diego del Carpio" nonfiltered="891" processed="890" dbindex="120930">


Diego del Carpio s un municipi de la provncia d'vila, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306275" title="Fontiveros" nonfiltered="892" processed="891" dbindex="120931">


Fontiveros s un municipi de la provncia d'vila, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. s el lloc de naixement del poeta i mstic castell San Juan de la Cruz.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306277" title="Gemuo" nonfiltered="893" processed="892" dbindex="120932">

 
Gemuo s un municipi de la provncia d'vila, a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306278" title="El Hoyo de Pinares" nonfiltered="894" processed="893" dbindex="120933">


El Hoyo de Pinares s un municipi de la provncia d'vila, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306279" title="Gallegos de Altamiros" nonfiltered="895" processed="894" dbindex="120934">


Gallegos de Altamiros s un municipi de la provncia d'vila, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306280" title="Hernansancho" nonfiltered="896" processed="895" dbindex="120935">


Hernansancho s un municipi de la provncia d'vila, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306282" title="Bercial de Zapardiel" nonfiltered="897" processed="896" dbindex="120936">


Bercial de Zapardiel s un municipi de la provncia d'vila, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306283" title="Cabezas de Alambre" nonfiltered="898" processed="897" dbindex="120937">


Cabezas de Alambre s un municipi de la provncia d'vila, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306284" title="Castellanos de Zapardiel" nonfiltered="899" processed="898" dbindex="120938">


Castellanos de Zapardiel s un municipi de la provncia d'vila, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306293" title="Euphorbia" nonfiltered="900" processed="899" dbindex="120939">


Euphorbia s un gnere de plantes que pertany a la famlia Euphorbiaceae. Hi ha unes 2160 espcies: Euphorbia s un dels gneres ms diversos del regne de les plantes. El gnere es troba principalment a regions tropicals i subtropicals de l'frica i les Amriques, per tamb es troba a zones temperades arreu del mn. Carl von Linn va assignar el nom del gnere en honor del fsic..

Subgneres.
Segons els recents estudis, Euphorbia pot ser dividit en 4 subgneres:

Esula.


Rhizanthium.


Chamaesyce.


Euphorbia.


Vegeu tamb.
 Llista de les espcies;

Referncies.
Bibliografia.

  (2006): A new subgeneric classification for Euphorbia (Euphorbiaceae) in southern Africa based on ITS and psbA-trnH sequence data. Taxon 55(2): 397 420. HTML abstract;
  (2005): Succulent Euphorbia plus (CD-ROM). Volker Buddensiek Verlag.
  (1982): New Succulent Spiny Euphorbias from East Africa;
  (1997): The CITES Checklist of Succulent Euphorbia Taxa (Euphorbiaceae);
  (1988): Flora of Tropical East Africa, Euphorbiaceae;
  (1753): Species Plantarum (1st ed.);
  (2001): Succulents in the wild and in cultivation, Part 2 Euphorbia to Juttadinteria (CD-ROM);
  (2002): Sukkulentenlexikon (Vol. 2: Zweikeimblttrige Pflanzen (Dicotyledonen)). Eugen Ulmer Verlag.
  ISBN 0-89672-614-2;
  (2003): Introduction to the Euphorbiaceae;
  (1983): The Euphorbia Journal Strawberry Press, Mill Valley, California, USA;
  (1994): Succulent Euphorbiaceae of India. Mrs. Meena Singh, A-162 Sector 40, NOIDA, New Delhi, India.
  (2003): The submersion of Pedilanthus into Euphorbia (Euphorbiaceae). Acta Botanica Mexicana 65: 45-50. PDF fulltext with Spanish abstract;
  (2002): Phylogenetic relationships in Euphorbieae (Euphorbiaceae) based on ITS and ndhF sequence data. Annals of the Missouri Botanical Garden 89(4): 453 490.  (HTML abstract, first page image);
  (1995): Euphorbias - A Gardeners' Guide. Batsford, England.


Referncies especfiques.


Enllaos externs.
Euphorbia;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306313" title="Pigre gris" nonfiltered="901" processed="900" dbindex="120940">


El pigre gris (Pluvialis squatarola) s un ocell de l'ordre dels caradriformes que s com, a l'hivern, als Pasos Catalans.

Morfologia.

 Fa 28 cm de llargria.
 A l'estiu t les parts superiors grisenques i les parts inferiors negres, mentre que a l'hivern adopta un color ms brunenc. La gola i el pit sn negres, el carp s blanc i presenta les plomes axillars negres.
 Quan vola mostra una taca negra sota les ales, la qual es fa ms aparent a l'hivern.

Subespcies.

 Pluvialis squatarola cynosurae (Thayer & Bangs, 1914);
 Pluvialis squatarola squatarola (Linnaeus, 1758) ;
 Pluvialis squatarola tomkovichi (Engelmoer & Roselaar, 1998);

Reproducci.

Nien a la tundra rtica i als Pasos Catalans noms arriben com a migradors. 

Alimentaci.

A l'estiu menja cucs, insectes i arcnids, mentre que a l'hivern es nodreix de cucs, molluscs i petits crustacis.

Hbitat.

Se'ls pot veure a les platges, a les salines o a les maresmes. 

Distribuci geogrfica.

A l'estiu habita en platges i planes humides de la zona rtica d'Eursia i Amrica, i a l'hivern arriba fins a l'sia i l'Amrica meridionals, Austrlia i el cap de Bona Esperana. Als Pasos Catalans, i a l'hivern, noms n'hi ha un nucli al Delta de l'Ebre, puix que, principalment, passa aquesta estaci a l'Europa atlntica i a l'frica mediterrnia.

Referncies.



Enllaos externs.

 Estudi de la poblaci de pigre gris al Principat de Catalunya. ;
 El pigre gris a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Vdeos d'aquest ocell en el seu hbitat natural. ;
 El pigre gris a la IUCN. ;
 Enregistraments sonors del cant del pigre gris. ;
 Informaci sobre la poblaci de pigre gris a les Illes Britniques. ;
 Hbitat i comportament social d'aquest ocell. ;
 Taxonomia i conservaci del pigre gris. ;
 Fotografies i enregistraments sonors del cant del pigre gris. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie d'ocell. ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306320" title="Karauli (ciutat)" nonfiltered="902" processed="901" dbindex="120942">

Karauli (tamb Karoli o Kerowlee) s una ciutat del Rajasthan a l'ndia, capalera del Districte de Karauli. Est a uns 275 metres sobre el nivell del mar. El 2001 tenia 166.179 habitants.

La ciutat existeix des del 1348 (abans portava el nom de Kalyanji), i est situada en una posici defensiva natural amb turons al nord i est, i a ms a ms amb una gran muralla amb sis portes. Dins la ciutat es troba el palau del maharaja amb una gran porta i impressionants balconades, antigament fort, que fou residncia reial fins el 1950, i amb una antiguitat de 600 anys.

A la ciutat destaquen les cases blaves. Molt important s el temple de Madan Mohanji dedicat a Krishna i prop de la ciutat el temple de Kaila Devi on es fa una fira cada any al tur Chaitra (primavera). Un altra residncia real, el Palau de Bhawar Vilas de 1938, s actualment un hotel dirigit pels descendents del darrer maharaja.

 vegeu tamb .

Karauli, principat;
Districte de Karauli;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306325" title="Territ variant" nonfiltered="903" processed="902" dbindex="120943">

 


El territ variant (Calidris alpina) s un ocell de l'ordre dels caradriformes, l'espcie ms comuna del gnere a Europa i un dels limcoles ms abundants.

Morfologia.

 A l'estiu presenta les parts inferiors clapejades i amb una taca inferior negra caracterstica. El dors s de color castany. A l'hivern desapareixen aquests colors, i l'ocell adquireix un plomatge gris vionat en el dors, coll i pit, i presenta el ventre blanc. En vol presenta una estreta franja alar blanca.
 El bec s relativament llarg i robust, i lleument corbat cap a baix.
 Medeix 18 cm.

Subespcies.

 Calidris alpina alpina  ;
 Calidris alpina arctica;
 Calidris alpina pacifica ;
 Calidris alpina schinzii ;

Hbitat.

Als Pasos Catalans arriba al mes d'agost i ocupa els ambients costaners i marins, platges, salines i salobrars. Molt de tant en tant, es veu a les planes interiors.

Distribuci geogrfica.

A l'estiu viu a la meitat nord d'Europa i hiverna a la meitat meridional, especialment a les costes mediterrnies i a l'frica del Nord. Al Delta de l'Ebre s molt abundant durant l'hivern, i s ms rar i, fins i tot, escs a la resta de les zones humides dels Pasos Catalans, entre les quals sobresurt l'albufera de El Fondo al Pas Valenci.

Alimentaci.

Menja insectes, molluscs, crustacis, cucs marins i, a voltes, herba o llavors.

Referncies.



Enllaos externs.

 Estudi de la poblaci de territ variant al Principat de Catalunya. ;
 El territ variant a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Vdeos d'aquest ocell en el seu hbitat natural. ;
 Informaci sobre la poblaci nord-americana d'aquest ocell. ;
 Fotografies, hbitat i dieta d'aquesta espcie animal. ;
 Descripci i comportament social del territ variant. ;
 Enregistrament sonor del cant d'aquest ocell. ;
 Informaci sobre la poblaci d'aquest ocell a les Illes Britniques. ;
 Identificaci i conservaci del territ variant. ;
 Fotografies d'aquest ocell. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie. ;
 ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306333" title="Caragols a la llauna" nonfiltered="904" processed="903" dbindex="120945">

Caragols a la llauna (o cargols a la llauna, en certs dialectes) s una especialitat culinria de la cuina catalana. s un plat ben senzill en qu els caragols sn cuites al forn amb una llauna. Solen anar acompanyats d'una salsa picant. Aquest s especialment tpic de les terres de Lleida, on organitzen des del 1980 l'Aplec del Caragol de Lleida.

Tamb es pot trobar la caragolada (o cargolada i caragol), una preperaci similar, al Camp de Tria, l'Empord i el Rossell.

A les Terres de l'Ebre, els Ports i el Maestrat valenci, es mengen les vaquetes, un tipus de caragol de terra que sol anar acompanyat amb xai o conill.

ELs caragols cuits sn una especialitat d'altres cuines, com ara la cuina francesa. 

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306337" title="Amy Winehouse" nonfiltered="905" processed="904" dbindex="120946">


Amy Jade Winehouse (nascuda el 14 de setembre del 1983), s una cantant i compositora britnica de soul. El seu lbum debut, Frank, editat el 2003, va ser nomenat als Premis Mercury Music i va guanyar un Premi Ivor Novello el 2004, per seu single "Stronger than em ". El 2006, va treure el seu segon lbum, Back to Black. El 14 de febrer del 2007 va guanyar un Brit award en la categoria de Millor Artista Britnica. El juny del 2007, Winehouse ha estat novament nominada als Mercury Prize, per "Back to Black"; el seu disc ha assolit el plat en EE.UU, i com a fermall d'or ha aconseguit tres nominacions als "MTV Video Music Awards" 2007; aquell mateix any el novembre va llanar "Back To Black Deluxe Edition" reedici del seu reeixit lbum "Back to Black" i el seu primer DVD titulat "Told You I Was Trouble (DVD) ".

El 10 de febrer del 2008, es va celebrar la cerimnia de lliurament dels premis Grammy 2008, que Winehouse va resultar ser la gran guanyadora de la nit, emportant-se cinc dels sis premis als que era nominada, entre ells: Millor nou artista, Enregistrament de l'any, Can de l'any, Millor interpretaci femenina de pop per "Rehab", a ms de Millor lbum pop vocal per "Back to Black", per no va poder assistir a la cerimnia a causa que els Estats Units li va negar el visat, per la qual cosa ho va haver de veure a la seva casa a Londres. L'artista, de 24 anys, va completar la seva "presncia" en la vetllada amb una actuaci via satllit des de Londres, en el qual va abordar dues de les seves canons ms reeixides.

 Primers anys .

Winehouse va nixer al si d'una famlia jueva i amb tradici musical en el jazz. Es va criar als suburbis de Southgate, al nord de Londres, i va anar al collegi Ashmole School. Comptant amb 10 anys, Winehouse va fundar una banda de rap anomenada Sweet'n'Sour, Amy va descriure aquesta aventura com "els petits Salt'n'Pepa jueus". Va acudir a l'escola de teatre Sylvia Young Theatre School als 12 anys, per va ser expulsada als 13 per "no aplicar-se i fer-se un piercing al nas". Ms tard va anar al Collegi Britnic de Selhurst, Croydon.

Va crixer escoltant diferents tipus de msica des de Salt 'n' Pepa a Sarah Vaughan i li van regalar la seva primera guitarra als 13 anys. Com a curiositat indicar que solia actuar en directe per petits "pubs" de Londres, en concret per la zona del fams mercat de Camden.

El seu amic, el cantant Tyler James, li va donar la seva maqueta a un productor, comenant la seva carrera professional als 16 anys. Va firmar el seu primer contracte amb la discogrfica Island/Universal.

 Crtica .

"Back to Black" va tenir un xit rotund, i una crtica favorable que va guanyar nombroses comparacions amb la "motown-era R&B". La revista Rolling Stone va dir que en aquest lbum Amy Winehouse desprenia la fora dels intrprets d'indie i d'hip hop. La revista anglosaxona "People" va afirmar que "Back to Black" s un disc que s millor cada vegada que ho escoltem. "The New Statesmen" va remarcar que aquest segon treball era millor que el primer, referint-se a ell com "un impressionant treball de soul"....

Segons moltes revistes i articles d'opini de molts crtics musicals de renom, s'ha catalogat Amy Winehouse com "La major representant del Soul Modern". De fet, en moltes d'aquestes crtiques d'opini s'ha despertat curiositat a causa que s'ha assenyalat que cadenes de televisi musical com MTV, sol passen vdeos de soul en els quals figura la cantant Amy Winehouse. Aix no s del tot cert, per si alguna cosa cap destacar, s que almenys a la cadena MTVLatinoamerica, l'nica cantant de soul-pop els vdeos del qual han vist la llum s Amy.

 Controvrsia .

La cantant ha aparegut recentment als tabloides britnics en situacions polmiques relacionades amb el consum de drogues. Amy Winehouse ha estat relacionada amb problemes d'addicci a les drogues i l'alcohol. L'escndol va explotar quan van donar pblicament la notcia que el seu marit Blake Fielder havia estat empresonat. Davant d'aquesta notcia, el va succeir una altra en la qual s'anunciava que Amy havia dit que si no deixaven el seu esps en llibertat, ella se sucidaria. Actualment, es troba en rehabilitaci per la seva addicci a les drogues i anorxia nerviosa. La seva entrada al centre es va produir desprs que el diari "The Sun" publiqus un vdeo de la cantant consumint diverses drogues.

En ser una de les veus de parla anglesa ms impactants en l'actualitat i, per tenir una capacitat per interpretar canons amb l'estil propi del soul, molts cantants li han expressat suport. Recentment Amy afirma que ha deixat el consum de drogues i alcohol i ha participat en diverses campanyes.

 Discografia .

 lbums .

 Frank (2003) 1.500.000 cpies venudes;
 Back to Black (2007) 7.284.000 cpies venudes (al 2008: 9.359.000 cpies venudes);

 Senzills .



 Collaboracions .


"Addicted" con Professor Green;
"Best for Me" con Tyler James de The Unlikely Lad;
"Get Over It" con John the White Rapper;
"You Know I'm No Good" con Ghostface Killah de More Fish;
"B-Boy Baby" con Mutya Buena;
"Valerie" con Mark Ronson;

 Rareses .

"Alcoholic Logic";
"Procrastination";
"Get over it";
"I should care";
"What it is";
"Round Midnight";
"Brother";
"Beat the point of death";
"Fool's Gold";
"Mr. Magic";
"Monkey Man" (You Know I'm No Good CD2);

"To Know Him is to Love Him" (You Know I'm No Good CD1);
"Close to the Front" (Rehab CD2);
"Do Me Good" (Rehab CD1);
"Round Midnight" (Take the Box);
"Best Friend" (In my Bed/You Sent Me Flying);
"Will You Love Me Tomorrow?" (BSO de Bridget Jones: Sobrevivir);
"Hey Little Rich Girl" ("Back To Black Deluxe Edition") ;
"Cupid" ("Back To Black Deluxe Edition);
"You're Wondering Now ("Back To Black Deluxe Edition);

 Enllaos externs .


Pgina oficial;
Myspace oficial;
Amy Winehouse's Okayplayer ;
Amylicious.eu - International Amy Winehouse fansite ;
Lloc no oficial per fans d'Amy Winehouse en espanyol ;
Foro de Amy en espanyol ;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306339" title="Cuina occitana" nonfiltered="906" processed="905" dbindex="120947">






La Cuina occitana forma part de la cuina mediterrnia per desenvolupa trets especfics que la distancia de la cuina catalana o italiana. A conseqncia de la grandria d'Occitnia i per tant la gran varietat de paisatges - de l'alta muntanya dels Pirineus i els Alps, als rius i llacs, fins a la costa mediterrnia - s una cuina molt variada. Comparteix amb d'altres cuines del mediterrani l's d'elements i sabors bsics i rotunds, entre d'ells la carn, peix i verdures, a ms de l'oli d'oliva; per tamb s'apropa a la cuina atlntica, amb formatges, pats, cremes i menjars ms calorfics. Alguns plats ben coneguts sn comuns arreu del mediterrani, com la ratatolha (la nostra samfaina), l'allioli, la bolhabaissa (pareguda al suquet de peix), el pan golat (pa amb oli), amanides, productes a base d'olives i el vi. Si hi ha alguna cosa que la desmarca dels seus vens s el marcat s d'espcies, com el roman, tim, orenga i alfbrega.

Plats.
Bolhabaissa.
La bullabessa (en occit bolhabaissa i en francs bouillabaisse) s una mena de suquet de peix tpic de Provena i Marsella, encara que se'n pot trobar a tota la costa del Llenguadoc. El nom ve de l'occit bolh, bullir,  i abaissa, abaixar el foc. Es compon d'una sopa de diversos peixos i marisc - tal com el cranc, l'escamarl, i el rap -, de vegades servits sencers i ocasionalment acompanyats d'una patata cuita.

Caolet.
El caolet (en francs, Cassoulet, un nom que prov del bol de cermica utilitzat per coure'l, la cala o cassola) s un plat tpic de l'interior del Llenguadoc fet a base de fesols secs i de cansaladeria o carn. s un plat considerat molt occit i casol, i s venut arreu de l'estat francs. Prosper Montagn, un gastrnom del Llenguadoc escrigu al segle XIX que "Le cassoulet, c'est le Dieu de la cuisine occitane" (El caolet s el Du de la cuina occitana). L'origen d'aquest plat s disputat entre Castell Nou d'Arri, Carcassona i Tolosa de Llenguadoc.

Aligot.
L'aligot (en occit, "aligt") s una especialitat gastronmica originria del masss d'Aubrac i estesa per les regions d'Alvrnia i Llemos. El plat s molt contundent, fet a base d'un pur de patates mixtat amb crema fresca i un formatge anomenat Tome que es barreja i es pasta durant fora temps amb un bast de fusta per aconseguir una textura espessa. Tamb pot ficar-s'hi all o mantega. Se'n sol acompanyar amb botifarres. El nom prov d'aliqu'ot, del llat ali quod amb el significat d'alguna cosa. Comen com un plat de pobres, amb miques de pa en comtes de patata, servit pels monjos d'Aubrac als pelegrins que travessaven la Via Podiensis cap a Compostel la. A l'actualitat s tpic tastar-lo en pats festius o a mercadets de Nadal. 

Companatges.
Formatge.
 Vegeu Llista de formatges d'Occitnia;
Els formatges d'Occitnia (en occit, formatge, hormatge, fromatge o forma) sobten pel seu gran nombre i varietat. s de destacar que hi ha ms formatges produts a Frana que en cap altre estat, i gran part d'aquests sn d'Occitnia. Entre ells, els ms famosos sn  el Rocamador de cabra; el Rocafort d'ovella; el Cabecon; la Toma, produt arreu dels Alps, de vaca, d'ovella o de cabra; l'Ossau-Irati d'ovella basc i bearns;  el Blau d'Alvrnia; i el Cantal.

Pat.
El pat i el foie gras sn productes tpicament atlntics i la seua producci se concentra a la Gascunya i el Llemos.

Pernil.
Com s el cas a gran part de Frana, el pernil dol - en occit cambon - s molt preuat entre els occitans.

Salses.
Ratatolha.
La ratatolha (en occit, ratatouille en francs) s un plat molt acceptat arreu de Frana, originria de la ciutat de Nia i en general de la regi de la Provena. Es tracta d'un plat vegetari resultat de fregir amb oli d'oliva una srie de verdures (es poden fregir totes juntes o verdura per verdura). La recepta varia segons el gust del cuiner, i inclou generalment tomquets, pebrots, ceba, carabass i albergnies en proporciones variables. Se serveix sol, acompanyat de pa, arrs o patata o molt majoritriament com a guarnici d'algun plat de carn o peix. s per descomptat una salsa o companatge germ a la samfaina i hi ha d'altres preparacions mediterrnies paregudes.

Alholi.
L'allioli, en occit alholi, s una salsa tpica de la Provena i en general la costa mediterrnia nord-occidental. Es produeix a base d'all, sal i oli d'oliva, a sovint amb un ou per maridar la barreja.


Anchoiada.
L'anchoiada s una salsa mediterrnia tpica de la costa sud que barreja anxova xafada amb oli d'oliva i all. s habitual com a condiment per a llesques de pa.

Dolos.
Torr.
El Torr de Montelaimar s un tipus de torr tou fet amb ou, mel i ametlla i amb denominaci d'origen produt a la vila occitana de Montelaimar situat al sud de Frana. Aquesta denominaci s reservada als productes que contenen com a mnim un 30% d'ametlles, o 28% d'ametlles i 2% de pistatxos, i un 25% de mel.

Begudes.
Vins.
Els vins d'Occitnia, com els vins francesos en general, gaudeixen d'una molt bona reputaci tant dins com fora del pas i figuren entre els ms beguts del mn. Les principals zones de producci a Occitnia sn la costa del Llenguadoc, els costers del Roine i al voltant de Bordeus. Aix destaquen els vins negres de Bordeus i la Serra de la Corbera, els blancs escumosos de Die i Valena, i els rosats del Roine i la Provena en general.

Licors.
El casss i el pasts sn licors occitans per excellncia, i es poden trobar a gaireb tot el pas - sempre ajudat per la globalitzaci dels productes regionals tpic al mercat francs. Aix mateix la Vall d'Aran destaca, junt amb el casss, l'aigua de Noedes, germ de la ratafia catalana. El casss s un licor a base d'aiguardent i grosella, un tant paregut al patxaran, mentre el pasts s un licor d'ans. Un licor ms local s l'armanyac, fet a Armanyac a l'oest d'Occitnia.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306346" title="Batalla de Madrid" nonfiltered="907" processed="906" dbindex="120948">
 




La Batalla de Madrid foren els combats entre les forces lleials al govern de la Repblica Espanyola i els militars revoltats durant el mes de novembre del 1936 per aconseguir el control de la ciutat a l'inici de la Guerra Civil espanyola.

La batalla acab amb la victria republicana, els quals es feren forts a la ciutat i aconseguiren mantenir la comunicaci per via terrestre amb els territoris que encara es mantenien lleials al govern democrtic, bsicament Catalunya i la zona oriental de la pennsula. Aquesta situaci perdur i don lloc a l'anomenat setge de Madrid, situaci de bloqueig sota la pressi militar, que dur fins a la caiguda de la ciutat en mans dels franquistes el 28 de mar del 1939.

Vegeu tamb.
Batalla de la carretera de la Corunya;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306367" title="Repblica Transpadana" nonfiltered="908" processed="907" dbindex="120949">



La Repblica Transpadana (en itali Repubblica Transpadana) fou un estat satllit de la Primera Repblica Francesa que va existir al nord de la pennsula Itlica. Va existir entre 1796 i 1797, quan va desaparixer per a fusionar-se amb la Repblica Cispadana i donar origen a la Repblica Cisalpina. 

 Antecedents . 
Durant la Guerra de la Primera Coalici, al mar de 1796, Napole Bonaparte va ser nomenat comandant en cap de l'exrcit francs al front itali, on els francesos duien des de 1792 lluitant contra tropes romanogermniques i piemonteses de la Primera Coalici. En una reeixida srie de campanyes llampec, Napolo va derrotar i envair el Piemont a l'abril i posteriorment va vncer a les tropes austraques conquistant al llarg de 1796 tot el nord d'Itlia. 

Els francesos es van presentar davant els italians del nord en general, i entre els llombards en particular, com els alliberadors de la seva terra enfront del domini feudal austrac. La poltica exterior de la Repblica Francesa de l'poca incloa l'extensi dels principis revolucionaris francesos a l'exterior ajudant als pasos vens que constitussin repbliques seguint el model francs. No obstant aix aquestes repbliques germanes rares vegades no estaven sotmeses als interessos particulars de Frana i van acabar convertint-se en mers estats satllit. 

Desprs de la Batalla de Lodi el 10 de maig de 1796 Bonaparte havia decretat ja el final del domini feudal a la Llombardia. A mesura que els francesos van anar dominant militarment el Ducat de Mil, que havia estat sota domini austrac des de 1706, es van anar formant en les diferents ciutats llombardes alliberades juntes locals revolucionries i pro-franceses. Aquestes juntes van anar cristallitzant i estrenyent els seus llaos fins a formar a la tardor de 1796 un embri d'estat que s'estenia en el territori de l'antic Ducat de Mil; el Ducat de Mntua; el bisbat de Trento; les ciutats de Bolonya i Ferrara, fins aquells moments sota el domini dels Estats Pontificis; i les ciutats de Mdena i Reggio, sota domini de la Repblica de Vencia. Napole va encoratjar aquest procs ja que necessitava del suport local, tant en tropes com en suport logstic, per a poder vncer als aliats a Itlia. 

 Proclamaci .
La proclamaci de la Repblica Transpadana en el territori que anteriorment havia format el Ducat de Mil es va produir el 15 de novembre de 1796. La repblica va tenir una existncia efmera, va desaparixer el 29 de juny de 1797 al fusionar-se amb la vena Repblica Cispadana, per a donar naixement a la Repblica Cisalpina.

 Origen del nom . 
El nom de la Repblica fa esment al riu Po (en llat: Padus). La Repblica Transpadana seria per tant, la repblica que est situada a l'altre costat del Po. Curiosament, el Po era el riu que marcava la frontera sud de la repblica, pel que la denominaci de "Transpadnia" es prenia des d'un punt de vista itali peninsular i no francs. En cas que el nom hagus estat posat des del punt de vista francs, s'hagus denominat Repblica Cispadana, ja que per als francesos, el Ducat de Mil era el territori a aquest costat del Po. La utilitzaci del terme transpad recorda en certa manera a la provncia romana de la Gllia Transpadana i tamb incideix en una certa forma en una volta a un poder poltic unitari itali, que havia desaparegut de la histria italiana durant segles. 

 Origen de la bandera .
L'origen dels colors de la bandera italiana es troba en les tropes transpadanes. El 19 d'agost de 1796 les milcies de les ciutats de la Llombardia van formar una Gurdia Nacional que va comenar a utilitzar els colors verd, blanc i vermell en els seus uniformes. Per simples motius prctics aquests tres colors es van aprofitar tamb per als estendards militars.

Les primeres banderes amb la tricolor italiana van aparixer el 9 d'octubre de 1796, i dos dies ms tard Napole Bonaparte va declarar aquests tres colors (verd, blanc i vermell) els colors nacionals d'Itlia. La bandera tricolor va ser la bandera de la Transpadnia i de la seva successora la Repblica Cisalpina i dels restants estats italians que els van succeir. 

La creaci de les repbliques Cispadana i Transpadana a la fi del segle XVIII poden considerar-se com un dels primeres fites en el procs d'unificaci italiana. Com a paradoxa de la histria el terme "Padnia" est lligat en l'actualitat al moviment poltic que promulga la secessi del nord d'Itlia.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306385" title="Llista de formatges d'Occitnia" nonfiltered="909" processed="908" dbindex="120950">

Els formatges d'Occitnia (en occit, formatge, hormatge, fromatge o forma ) sobten pel seu gran nombre i varietat. s de destacar que hi ha ms formatges produts a Frana que en cap altre estat, i gran part d'aquests sn d'Occitnia.

Relaci de formatges:

Migdia-Pirineus.

 Formatges amb DOP;

Rocamador (formatge)
El Rocamador (oc:Rcamador, fr:Rocamadour), antigament Cabecon de Rcamador, s un formatge de cabra que compta amb una denominaci d'origen des de 1996 i prov del poble de Rocamador.

Rocafort (formatge)
El Rocafort (oc:Rcafrt, fr:Roquefort) s un formatge d'ovella que compta amb una denominaci d'origen des de 1925. Noms els formatges madurats a les coves Cambalou de Rcafrt (Roquefort-sur-Soulzon)  poden anomenar-se legalment com a roquefort.

Cabcou
El Cabecou (oc:Cabecon, fr:Cabcou)

 Formatges sense DOP;

Toma
La Toma (fr:Tomme) s un formatge produt arreu dels Alps. Pot ser de llet de vaca, d'ovella o de cabra, fet en moles de 10 a 20 cm de dimetre, amb un pes de 800 gr a 1 kg. T una crosta grisosa i dura, que li dna una olor molt forta.

Prail

Faissela
(oc:Faissla, fr:Faisselle)

Betmala
(fr:Bethmale)

Pirineus.
 Formatges amb DOP;

Ossau-Irati
l'Ossau-Irati (oc:Aussau-irati) s un formatge del Pas Basc francs i del Bearn. Es beneficia d'una AOC des de 1980 i d'un reconeixement europeu com a DOP. El seu nom ve del pic del Migdia d'Ossau que domina el Bearn, i de la selva d'Irati. s un formatge a base de llet d'ovella. La seva crosta t un color anant del groc taronja al gris cendrs.

 Formatges sense DOP;

Pirineus (formatge)
(oc:Pireneus)

Tometa de cabra
(fr:Tommette)

Rogallais

Aiguille d'Orsires

Aquitnia.
 Formatges sense DOP;

Tometa de cabra
(fr:Tommette)

Llemos.
(...)

Alvrnia.
 Formatges amb DOP;

Blau d'Alvrnia
El Blau d'Alvrnia (oc:Blau d'Auvrnhe, fr:Bleu d'Auvergne) s un formatge blau d'Alvrnia. Benefcia d'una DOP des del 1975. 

Blau dels Causses
El Blau dels Causses (oc:Blau dels Causses, fr:Bleu des Causses), antigament Blau d'Avairon, s un formatge blau de Roergue. Benefcia d'una DOP des del 1953. 

Cantal
El Cantal (oc:cantal, cantau, chantal o chantau, fr:cantal) t dues varietats: Cantal dor (daurat) i Cantal jaune (groc).

Forma
La Forma (oc:Forma, fr:Fourme) s una manera de fer formatge amb tres varietats: de Cantal, d'Embert (oc:Embrt, fr:Ambert) i de Montbrison. Tenen DOP des del 1972. 

Salern (formatge)
El Salern (oc:Salrn, fr:Salers) s un formatge de llet de vaca, del poble de Salrn, Alvrnia. Benefcia d'una DOP des del 1961. 

Sant Nectrie
El Sant Nectrie (oc:Sant Nectrie, fr:Saint-nectaire) s un formatge de llet de vaca, del poble de Sant Nectrie, Alvrnia. Benefcia d'una DOP des del 1955. 

 Formatges sense DOP;

Bric
(fr:Brique)

Gaperon

Chamberat

Rochebarron

Petit Montagnard

Murol

Carr d'Aurillac

Llenguadoc.
 Formatges amb DOP;

La Guiola
La Guiola (oc:La Guila, fr:Laguiole) s un formatge de llet de vaca, del poble de La Guiola, Aubrac. Benefcia d'una DOP des del 1961. 

Pelardon
El Pelardon (oc:Pelardon, fr:Pelardon), s un formatge de cabra que compta amb una denominaci d'origen des de 2001 i prov de les Cevenes al Llenguadoc.

 Formatges sense DOP;

Molis
(fr:Moulis)

Fedo
(fr:Fdou)

Saint Gorges de Lvejac

Provena.
 Formatges sense DOP;

Faissela
(oc:Faissla, fr:Faisselle)

Pebre d'ase
(oc:Pebre d'ase, fr:Poivre d'ne)

Brussa
(oc:Brossa, fr:Brousse)

Banon
El Banon (oc:Banon, fr:Banon), s un formatge de cabra que compta amb una denominaci d'origen des de 2003 i prov del poble de Banon.

Vall de Roine.
 Formatges amb DOP;

Picaudon
El Picaudon (oc:Picaudon, fr:Picodon), s un formatge de cabra amb una crosta florida de color blanc i blau. Compta amb una denominaci d'origen des de 1991 i prov de l'Ardecha i la Droma.

Alps.
 Formatges amb DOP;

Toma
La Toma (fr:Tomme) s un formatge produt arreu dels Alps. Pot ser de llet de vaca, d'ovella o de cabra, fet en moles de 10 a 20 cm de dimetre, amb un pes de 800 gr a 1 kg. T una crosta grisosa i dura, que li dna una olor molt forta.

Vegeu tamb.
Aligot;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306399" title="Repblica Cisalpina" nonfiltered="910" processed="909" dbindex="120951">



La Repblica Cisalpina (en itali: Repubblica Cisalpina) va ser un estat satllit de la Primera Repblica Francesa al nord de la pennsula Itlica que va existir entre 1797 i 1802. 

 Orgens .
Desprs de la Batalla de Lodi, al maig de 1796, el general francs Napole Bonaparte va procedir a organitzar dos Estats a cada banda del riu Po: un al nord anomenat Repblica Transpadana i un al sud anomenat Repblica Cispadana. Aquests dos juntament amb la provncia de Novara es van fusionar en la Repblica Cisalpina el 29 de juny de 1797, amb capital a la ciutat de Mil. El Sacre Imperi Romanogermnic reconegu aquest estat en el Tractat de Campo Formio l'octubre del mateix any, obtenint a canvi la resta de la Repblica de Vencia.

 Extensi i economia. 
La Repblica Cisalpina constava d'aproximadament de l'antic Ducat de Mil, les parts occidentals de la Repblica de Vencia (les situades a l'oest del riu Adige), el Ducat de Mdena, les Legacions papals (Ferrara i Bolonya) i la provncia piemontesa de Novara. 

La capital es va situar a la ciutat de Mil, que comptava amb uns 1.240.000 habitants vers el 1764. El pas va ser prsper a pesar del pillatge patit al llarg dels anys a conseqncia de les diverses guerres patides aix com pels intents d'ocupaci per part del Sacre Imperi Romanogermnic. La seva economia es basava en l'agricultura cerealstica i al bestiar bov, a ms d'una petita indstria de la seda.

 Relacions amb Sussa . 
El nou govern va tenir com objectiu unir a totes les terres nord-italianes en un sol estat, cosa que va comportar una tensa relaci amb la Confederaci Sussa, que incloa diverses zones de parla italiana al sud dels Alps. 

El 10 d'octubre de 1797 els francessos van donar suport a una revolta originada a la vall de Valtellina, la qual va acabar sent engolida per la Repblica Cisalpina, aix com Campione el mateix any. Els francesos intentaren ocupar Lugano, per fallaren en l'intent.

 Forma institucional . 
Les institucions de la nova repblica foren molt similars a les de la Primera Repblica Francesa. El territori fou dividit en departaments, que escolliren els jutges de pau, els magistrats i els electors. Aix mateix s'ecolliren dos consells: el Seniori ("Ancians") i els Giuniori ("Joves"). El primer estava integrat per quaranta a seixanta membres, i era l'encarregat d'aprovar les lleis i les modificacions de la Constituci. El segon, format entre vuitanta i cent vint membres, era l'encarregat de proposar les lleis. Ambds van discutir els consells dels tractats, l'elecci d'un Directori i la determinaci de tributs. El cos legislatiu va incloure homes com Pietro Verri, Giuseppe Parini i el cientfic Alessandro Volta. 

El Directori va incloure cinc ministres i represent el poder executiu, destacants els dirigents poltics locals Gian Galeazzo Serbelloni (primer president) i Francesco Melzi d'Erzil. L'autoritat suprema, no obstant aix, va ser cel comandant de les tropes franceses. 

La Repblica tamb va aprovar el calendari republic francs, i el 7 de juliol de 1797 va promulgar-se una nova constituci inspirada en el model republic francs.

 El tractat d'Aliana . 
Formalment la Repblica Cisalpina va ser un Estat independent aliat amb Frana, per el tractat d'aliana va declarar la subalternitat efica de la nova repblica al seu aliat. Aix, Frana va exercir el control de la policia local i va deixar a un exrcit composat per 25.000 soldats, els sous dels quals eren abonats per la prpia Repblica. Aix mateix el tractat establ la formaci d'un exrcit cisal de 35.000 homes, preparat per prendre part en les campanyes franceses.

El 4 de mar de 1798 el tractat fou proposat per la seva signatura, si b els membres del consell de govern de la Repblcia no hi estaren d'acord. Tot i les amenaces del general Louis Alexandre Berthier d'establir un govern militar el Consell "Seniori" no accept les condicions, allegant que no tenien capacitat econmica per poder afrontar les condicions del tractat. El general Guillaume Marie Anne Brune, desprs de realiar alguns canvis en els dos consells de govern, aconsegu la signatura del tractat el 8 de juny del mateix any.

L'11 de maig de 1798 la Repblica Cisalpina adopt la bandera tricolor com a prpia. 

 La segona Repblica . 

La Repblica va ser dissolta desprs de les derrotes de Frana contra la Segona Coalici a l'agost de 1799, sent ocupada per les tropes del Sacre Imperi Romanogermnic. El 1800 aquestes tropes abandonaren la zona desprs de la victria de Napole Bonaparte en la Batalla de Marengo, sent restaurada novament la Repblica mitjanant la signatura del Tractat de Lunville el 9 de febrer de 1801. Per aquest tractat el territori de la Repblica es va estendre a les terres austraques del Vneto i en algunes legacions papals de l'actual regi de Marques.

El 24 de gener de 1802 la Repblica Cisalpina va canviar el seu nom pel de Repblica d'Itlia, moment en el qual Napole fou escollit president de la mateixa.

Vegeu tamb.

 Repblica Transpadana;
 Repblica Cispadana;
 Guerres Napoleniques;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306405" title="Pedro Petrone" nonfiltered="911" processed="910" dbindex="120952">







Pedro Petrone (11 de maig, 1904   13 de desembre, 1964) fou un futbolista uruguai.

Conegut com el artillero, Petrone fou un davanter golejador. Defens els colors de Nacional, on guany dues lligues uruguaianes (1924, 1934) i a Itlia els de la Fiorentina, on marc 37 gols en 44 partits, essent mxim golejador de la lliga la temporada 1931-32.

Amb la selecci d'Uruguai disput 28 partits i marc 24 gols. Guany dues medalles d'or olmpiques (1924 i 1928), un campionat del mn (1930) i dues Copes Amrica.

Palmars.
 Copa del Mn: 1;
1930;
 Jocs Olmpics: 2;
1924, 1928;
 Copa Amrica: 2;
 1923, 1924;
Campionat uruguai de futbol: 2;
 Nacional: 1924, 1933;

 Individual .
Capocannoniere: 1;
 1931/32;

 Enllaos externs .
RSSSF;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306409" title="Frank" nonfiltered="912" processed="911" dbindex="120953">


Frank va ser l'lbum de debut de la cantant anglesa Amy Winehouse llanat per Island Records l'octubre de 2003 al Regne Unit i als Estats Units el 20 de novembre de 2007. Va rebre dues nominacions per als Brit Awards i va ser preseleccionada per a un Mercury Music Prize. De l'album es van publicar com singles "Stronger Than Me", "Take the Box", IN My Bed"/"You Sent Me Flying" i "Pumps"/"Help Yourself". El ttol del disc s una referncia al desaparegut cantant Frank Sinatra.

 Resposta del pblic .

Frank va rebre una formidable acollida, amb meravelloses crtiques tant al Regne Unit amb als Estats Units, arribant al lloc 84 del web musical Metacritic. Billboard va qualificar l'lbum com a extraordinari i sobre la veu de Winehouse va dir que era "tremolosa de vegades, per no deixa de ser sorprenent".

L'lbum va entrar als tops britnics en la posici 60 abans de pujar al nmero tretze el gener de 2004. Ha estat certificat com a doble plat per vendre ms de 600.000 cpies. Al mateix temps que el nou lbum d'Amy, Back to Black, estava en la seva etapa de promoci, l'anterior va tornar a ingressar en les llistes de vendes britniques directament al nmero 22 el febrer de 2007. A ms va assolir el nmero 40 en dues ocasions el maig del mateix any, arribant a convertir-se en entrada comuna al llarg del 2007 en les llistes del pas del Big Ben.

 Llista de Canons .
"Intro"/"Stronger Than Me" (Salaam Remi, Winehouse)   3:54;
"You Sent Me Flying"/"Cherry" (Felix Howard, Remi, Winehouse)   6:50;
"Know You Now" (Delroy Cooper, Donovan Jackson, Earl "Chinna" Smith, Luke Smith, Gordan Williams, Winehouse)   3:03;
"Fuck Me Pumps" (Remi, Winehouse)   3:20;
"I Heard Love Is Blind" (Remi, Winehouse)   2:10;
"Moody's Mood for Love" / Teo Licks" (Dorothy Fields, Jimmy McHugh, James Moody)   3:28;
"(There Is) No Greater Love" (Isham Jones, Marty Symes)   2:08;
"In My Bed"(Remi, Winehouse)   5:17;
"Take the Box" (L. Smith, Winehouse)   3:20;
"October Song" (Matt Rowe, Stefan Skarbek, Winehouse)   3:24;
"What It Is About Men" (Wilburn Cole, Cooper, Howard, Jackson, Smith, Paul Watson, Williams, Winehouse)   3:29;
"Help Yourself" (Jimmy Hogarth, Winehouse)   5:01;
"Amy Amy Amy / Outro" (Rowe, Skarbek, Winehouse)   13:14*;
L'ltima pista inclou dues canons amagades, "Brother" i "Mr. Magic";
Caraco

 Referncies .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306420" title="Premi Ivor Novello" nonfiltered="913" processed="912" dbindex="120954">
Els Premis Ivor Novello, anomenats aix en record de l'animador Ivor Novello, sn premis per a cantautors i compositors. Els "Ivors" sn presentats anualment a Londres per l'Acadmia Britnica de Compositors i Cantautors, i van ser presentats per primera vegada el 1955.

Els receptors passats inclouen Iron Maiden, Amy Winehouse, Cat Stevens, The Darkness, The Feeling, Madonna, Jeff Lynne, Queen, Brian May, Richard Thompson, David Bowie, Ray Davies, Martin Gore, Kate Bush, Eric Clapton, John Dankworth, Cathy Dennis, John Lennon, Annie Lennox, Britney Spears, Scott Matthews, Paul McCartney, Madness, Duran Duran, George Michael, Benny Andersson, Bjrn Ulvaeus, Pet Shop Boys, Dave Stewart, Sting, Mike Stock, Robbie Williams, Gary Barlow, Iain Archer, John Tavener, David Gilmour, Kylie Minogue entre d'altres.

 Enllaos externs .
 Pgina oficial;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306421" title="Tarara" nonfiltered="914" processed="913" dbindex="120955">
 
La Tarara s una can que sol cantar-se a les festes, sobretot a la Pasqua. Es tracta d'una can alegre que ha anat passant de pares a fills

La tradici consisteix en cantar-la de cam al lloc on es va a menjar-se la mona i a empinar el catxirulo.

 Exemples de lletres: .

Un dia de pasqua un xiquet plorava,
perqu el catxirulo no li s ampinava.

La Tarara s, La Tarara no,
La Tarara mare, que la balle jo.

Eixa porta pirri, eixa porta pirri,
eixa porta pirri, tamb en porte jo!

La Tarara s, La Tarara no,
La Tarara mare, que la balle jo.


Eixa porta pirri, eixa porta pirri,
eixa porta pirri, l altra poliss!

La Tarara s, La Tarara no,
La Tarara mare, que la balle jo.


Ja s acosta pasqua
i no tinguem pasqeres
mos costa anar a l asilo
a buscar les abueles
La tarara si, la tarara no
la tarara mare que la balle jo.
 
Ai xumbala les xiques guapes
ai xumbala del poliss
xics i xiques que no juguen
que se'n vagen al rac.


Tiene la tarara 
unas pantorrillas
que parecen palos
de colgar morcillas.

La tarara s, la tarara no,
la tarara, nia que la bailo yo.

Tiene la tarara, 
unos pantalones
que de arriba abajo
todo son botones.

La tarara s, la tarara no,
la tarara, nia que la bailo yo.

Tiene la tarara
un tobillo malo,
que se lo ha torcido
bailando el fandango.

La tarara s, la tarara no,
la tarara, nia que la bailo yo.

Tiene la tarara
unos grandes rizos
que parecen suyos
pero son postizos

La tarara s, la tarara no,
la tarara, nia que la bailo yo.

La tarara baila
con la bata de cola 
y si no hay pareja
bailotea sola.


Tiene mi tarara un vestido verde
lleno de volantes y de cascabeles.

Ay tarara s, ay tarara no,
ay tarara nia de mi corazn.

Ay tarara loca, mueve la cintura
para los muchachos de la aceituna.

Ay tarara s, ay tarara no,
ay tarara nia de mi corazn.

Baja mi tarara por la cuesta abajo
con una peineta de color rosao.

Ay tarara s, ay tarara no,
ay tarara nia de mi corazn.

Luce mi tarara un mantn de seda
entre la retama y la hierbabuena.

Ay tarara s, ay tarara no,
ay tarara nia de mi corazn.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306427" title="Brit award" nonfiltered="915" processed="914" dbindex="120956">
Els Brit Awards sovint anomenats simplement BRITs, sn els premis anuals a la Indstria Fonogrfica Britnica de la msica pop. El nom va ser originalment una forma abreujada de Britannia o British, per posteriorment s'ha convertit en un "bacrnim" de British Record Industry Trust.

 Brit Awards 2006 .

En la versi 2006 dels Brit Awards, els britnics Kaiser Chiefs van ser els grans guanyadors de la nit emportant-se la major quantitat de premis, en les categories de millor banda, actuaci de rock i actuaci en viu. Mentre que Coldplay, millor single britnic per "Speed of Sound" i al millor lbum per X&Y i James Blunt en les categories millor solista mascul i millor actuaci pop.

El premi a la millor nova banda britnica va ser per a Arctic Monkeys, mentre que Robbie Williams, se'n va anar aquesta vegada amb les mans buides malgrat haver editat l'any passat una nova placa.

Millor cantant internacional va resultar Madonna, i el seu parell mascul va ser Kanye West. El Brit Award al millor lbum internacional va quedar a les mans de Green Day amb American Idiot.

Paul Weller va obtenir un premi especial per la seva trajectria.

Els Brit Awards sn considerats com la distinci britnica pop ms important de l'any. Fins ara l'artista que ha rebut la major quantitat d'aquests premis s Robbie Williams, amb 13, tant pel seu actual acompliment solista com per quan era membre del grup Take That.

 Enllaos externs .
 Lloc web oficial;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306431" title="Jodhpur" nonfiltered="916" processed="915" dbindex="120957">

Jodhpur (o Marwar) fou un antic principat de la Rajputana, el ms gran de l'agncia, amb una superfcie de 90554 km2 (ms d'un 25% de la superfcie total de l'agencia de Rajputana i el 60% de l'agencia dels estats occidentals).

 Geografia .

Limitava al nord amb Bikaner; a l'oest amb Sindh; al nord-oest amb Jaisalmer; al sud-oest amb el Rann de Kutch; al sud amb Palanpur i Sirohi;  al sud-est amb Udaipur; a l'est amb la provncia d'Ajmer-Merwara i el principat de Kishangarh; i al nord-est amb Jaipur. El seu nom tradicional, Marwar, vol dir "Terra de la mort" pel seu carcter desolat i estril.

Les niques parts frtils son al nord-est i al sud-est a les muntanyes Aravalli. La part nord i nord-oest s una zona deserta coneguda com el thal; els Aravalli formen el lmit oriental amb una altura mxima de 1118 metres; algunes serralades surten dels Aravalli, especialment els turons de Sunda (Jaswantpura) amb una altura de 1008 metres,  els Chappan-ka-pahar (prop de Siwana) amb 991 metres al punt ms alt, i els turons de Roja a Jalor amb 746 metres.

El riu principal s el Luni amb els afluents Lilri, Raipur Luni, Guhiya, Bandi, Sukri i Jawai per l'esquerra i el Jojri per la dreta. El principal llac s el llac de sal de Sambhar, i cal esmentar dos altres depressions salades: Didwana i Pachbhadra; tamb hi ha algunes maresmes (jhils) prop de Bhakti al sud-oest.

 Poblaci, religi, llengua .

L'estat inclou 4057 ciutats i llogarets (1 ciutat, 1 municipi, 26 viles i la resta llogarets), a ms de 21 del districte britnic de Merwara sobre els que, segons el tractat amb els britnics del 1885,  el maharaja conserva alguns drets. Sambhar estava sota jurisdicci conjunta dels darbars (governs) de Jaipur i Jodhpur.

Les principals ciutats eren Jodhpur (ciutat), Phalodi, Nagaur, Pali, Sojkat i Kuchawan.

La poblacio el 1901 era 1.935.565 dels quals 83 % son hinds (incluent els membres de la secta dels dadupanthis, dividida en tres grups entre els quals els gharbari que noms son a Jodhpur, i la secta de bishnois integrada per jats), 8% musulmans i 7% jains (la resta animistes i uns 300 cristians). El 1931 la poblaci era de 2.134.848 habitants.

La llengua principal s el marwar, un dels quatre grups principals del rajasthan.

Entre tribus i castes cal destacar els jats (220.000, 11%) el bramans (192.000, 10%), rajputs (9%), mahajans (9%), balais o bhambis (7%), rebaris, malis, chakars o goles i kumhars. 

El 58% de la poblaci es dedicava a l'agricultura directament i de fet era el 61%.

Noms el 6% de la poblaci podia llegir i escriure el 1905 per hi havia diverses escoles. La sanitat estava coberta per 24 hospitals i alguns dispensaris

 Clima .

El clima s sec fins i tot durant el mons, i amb fortes variacions de temperatura. Els mesos de calor aquesta s molt intensa i es produeixen vents forts de l'abril al juny amb turmentes d'arena. Desprs al juliol, agost i setembre el clima es agradable; a l'octubre i part de novembre es dona de vegades una segona poca clida. La temperatura mitjana (mesurada entre 1896 i 1905) fou de 27,5 graus variant entre 20 graus el gener i 33 al maig, per s'ha arribat a puntes a l'entorn dels 50 graus (i per sota als menys dos graus).

 Agricultura i alimentaci, comunicacions .

La sal era la principal riquesa, i estava explotada pels britnics en regim de monopoli per el 1870 es van cedir algunes taxes al govern de l'estat. Prop del llac Sambhar s'obtenia marbre a Marwana. 

Entre 1792 i 1900 el pas va patir 17 fams, i especialment dramtica fou la de 1812-1813, i molt greu la de 1869-1870 acompanyada de colera i en la que va morir el 85% dels ramats; la de 1891-1892 va anar acompanyada de manca d'aigua; finalment la de 1899-1900.

L'estat estava creuat al sud-est pel ferrocarril Rajputana-Malwa (des de 1880) amb uns 180 km i 16 estacions. Una via ferrera prpia que uneix Jodhpur i Bikaner es va construir entre 1881 i 1900 i va quedar unida a la lnea Rajputana-Malwa a Marwar.

 Govern i administraci .

El govern de l'estat corresponia al maharaja assistit pel mahakma khas (un departament de dos membres) i un consell consultiu. El mahakma khas governava l'estat en absncia del maharaja. La justcia esta en mans de les corts anomenades darbar (41) i jagirdars. Dels 4030 llogarets de l'estat, noms 690 eren khalsa (explotats pel maharaja) i la resta estaven en mans de nobles terratinents (jagir) o organitzacions religioses. 

El territori estava dividit en 24 districtes fins el 1903 (en aquest any es van reduir a 23), anomenats hukumats i governats per hakims:

Jodhpur;
Bali;
Desuri;
Bilara;
Didwana ;
Jaitaran;
Jalor;
Jaswantpura;
Mallani;
Marot;
Merta;
Nagaur;
Nawa (unit a Sambhar el 1903);
Pachbhadra;
Pali;
Parbatsar;
Phalodi;
Sambhar;
Sanchor;
Sankra;
Sheo;
Shergarh;
Siwana;
Sojat;

L'exrcit el formaven 1210 llancers en dos regiments, 600 cavallers, i 2400 homes d'infanteria i 254 d'artilleria a ms de 2019 homes aportats pels jagirdars. La fora local de policia estava formada per 1500 homes.

 Correus i moneda .

El sistema postal de l'ndia Britnica fou adoptat el 1886 hi tenia nombroses oficines de correus i algunes de telgraf. Entre 1912 i 1949 va emetre segells diversos per s intern, i tamb consten emissions de diversos jagirs i thikanes.

La moneda local de plata era el Bijai shahi o Ikfisanda (rupia); el 1899 es va adoptar la moneda de l'ndia Britnica

 Histria .

El pas estava dirigit pel clan rathor dels rajputs, suposats descendents de Rama, el rei deu d'Ayodhia. Inicialment portaren el nom de rashtra (protectors) del que va derivar rashtrakuta (kuta = alt) o Maharashtra (maha = gran). El primer sobir conegut amb certesa es Abhimaniyu (segle V o VI).

Fins el 973 els rashtrakutes van donar 19 reis al Dcan, per en aquesta data foren expulsats pels Chalukya (rajputs solanki). Es van retirar a les possessions d'una branca familiar a Kanauj i al cap de 25 anys van fundar una nova dinastia coneguda com Gaharwar amb 9 reis dels quals els dos primers no haurien governat a Kanauj; el darrer fou Jai Chand que el 1194 fou derrotat per Muhammad de Ghor i es va ofegar al Ganges quan fugia.

Un net o nebot, Siahji, es va establir al desert del Rajasthan amb 200 seguidors, ocupant Kher, i va comenar a dominar territoris que pertanyien als rajputs gohel; el 1212 dominava els turons d'arena de Luni; els bramans de Pali li van demanar ajut contra els mers, bhils i mines; Siahji es va valer del seu xit per eliminar als caps bramans durant un festival. Aix es pot considerar la fundaci de l'estat. 

El pas, encara que ja des del segle X tenia la presencia d'algun grup dels rathors, estava dominat en la major part pels clans rajputs dels  parihar, gohel, chauhan i  paramara. Els nou successors de Siahji es van enfrontar amb el poble al que volien dominar, cosa que va aconseguir el des, Rao Chanda, el 1383, que va ocupar Mandor al cap dels parihar i es va casar amb una filla d'aquest cap. A Mandor es va establir la capital dels rathors durant 68 anys. En aquest temps es va incorporar Nagaur i altres llocs. Rao Chonda va morir el 1424 i desprs d'unes lluites successories va pujar al tron el seu fill Ran Mal que va morir en un intent de cop d'estat del prncep Rana Kumbha.

El segent sobir Rao Jopdha (o Jodha) que va annexionar Sojat el 1455 i el 1459 va fundar Jodhpur on va establir la capital de la que l'estat va acabar agafant el nom. Va tenir 14 o 17 fills i el va succeir el ms gran, Satal, el 1488; va morir en batalla el 1491 contra el subahdar d'Ajmer; un altre fill fou Bika, fundador de l'estat de Bikaner. 

A Satal el va seguir el seu germ Suja, conegut com el prncep cavaller, que va morir en combat contra els pathans a Pipar quan intentava rescatar a 140 joves rathors. Rao Ganga (1516-1532) va lluitar contra l'emperador mogol Baber i fou derrotat decisivament a Khanua el 1527, morint el seu net Rai Mal o altres destacats rathors.

Rao Maldeo (1532-1569) fou un prncep considerat el ms poders de l'ndia o un dels ms poderosos. Va ampliar el seu territori i va portar al principat a la cimera del seu poder. Quan l'emperador Humayun fou enderrocat per Sher Shah, va demanar ajut a Maldeo, que no li va donar, pero no va poder evitar la invasi del pas per Sher, el 1544, amb 80000 homes, i el mogol va aconseguir una pirrica victria per va estar a punt de ser derrotat; desprs el pas fou envait per Akbar (1556-1605) que va conquerir els forts de Merta i Nagaur; Maldeo va voler negociar per en devades; finalment Akbar va assetjar Jodhpur i Maldeo va haver de donar al seu fill gran Udai Singh  com hostatge i pagar tribut, pero l'emperador li va reconeixer el domini de l'estat i la direcci dels rathors. 

Maldeo va morir poc desprs i va seguir una guerra civil entre Udai Singh i el seu germ Chandra Sen, que finalment es va imposar amb el suport de la noblesa; va governar pocs anys  i el va succeir (1581) Udai, que va donar a la seva germana Jodh Bai en matrimoni a Akbar i a la seva filla al prncep mogol Salim (Djahangir) i va obtenir la restituci de totes les antigues possessions excepte Ajmer i algunes zones de Malwa, a ms del ttol de raja.

Els segents sobirans foren Sur Singh (1595-1620) i Gaj Singh (1620-1638) fidels a l'emperador al que van servir en diverses batalles a Gujarat i Dcan; el primer va obtenir el ttol de sawai raja i el segon fou virrei de Dcan i va rebre el ttol de dalbhanjan (destructor d'exrcits) i dalthambhan (lder de l'exrcit). El ttol de maharaja fou concedit al seu successor Jaswant Singh, que fou virrei de Malwa (1658) i cap de l'exrcit contra Aurangzeb i Murat revoltats contra el seu pare, i va patir una inesperada derrota a Fatehabad prop d'Ujjain; per Aurangzeb li va oferir el perd si es passava al seu servei i lluitava contra Shuja; ho va fer per desprs, al mig de la batalla, el va trair i es va retirar a Jodhpur; desprs fou virrei de Gujarat i Dcan; finalment el 1678 Aurangzeb, ara emperador, per allunar-lo, li va concedir el comandament d'un exrcit contra els afgans i va morir aquell any a Jamrud i el va succeir el seu fill pstum Ajit Singh.

Durant la minoria,  Aurangzeb va envair Jodhpur, va saquejar la ciutat i altres nuclis importants, va destruir els temples, i va ordenar la conversi dels rathors al islam. Per a la mort d'Aurangzeb el 1707, Ajit Singh va tornar a la seva capital, va expulsar a la guarnici imperial, i va recuperar el seu domini; el 1708 es va formar una aliana entre Jodhpur, Udaipur i Jaipur contra els mogols. Desprs d'una victria dels aliats el 1709 a Sambhar, Bahadur Shah va signar la pau.

Quan Ajit Singh es va negar a fer homenatge a l'emperador, els mogols van atacar Jodhpur i el prncep hereu Abhai Singh fou portat com hostatge a Delhi, i Ajit va haver de donar la seva filla gran en matrimoni a Farrukhsiyar i anar a la cort imperial. A la mort d'aquest el 1719, Ajit Singh va retornar a Jodhpur (1720) i va ocupar Ajmer (1721)  on va encunyar moneda amb el seu nom, per al cap de dos anys va haver de rendir la ciutat a Muhammad Shah de Delhi. Mentre Abhai Singh es va convncer de qu la poltica del seu pare portava a la destrucci de l'estat i va decidir assassinar-lo, i va convncer de fer el crim al seu germ Bakht Singh, que el va portar a terme el 1724.

Abhai Singh fou proclamat maharaja i va regnar 26 anys. El 1731 va fer un gran servei a l'emperador Muhammad amb la conquesta d'Ahmadabad i la derrota del rebel Sarbuland Khan.

Abhai Singh va morir el 1750 i el va succeir el seu fill Ram Singh, que aviat fou enderrocat pel seu oncle Bakht Singh, que el va obligar a fugir a Ujjain on es va trobar amb Jai Appa Sindhia amb el que va planificar recuperar el poder; llavors va morir Bakht Singh, enverinat probablement per un familiar proper (una tia o una neboda, l'esposa  del maharaja de Jaipur) i el va succeir el seu fill Bijai Singh.

Amb el suport dels mahrates, Ram Singh va derrotar el seu cos a Merta el 1756 i va assolir el poder per segon cop; per fou abandonat pels mahrates, que van rebre  el fort i districte d'Ajmer i un tribut triennal de Bijai. Llavors Jodhpur va gaudir d'uns anys de pau, per les activitats dels mahrates, de saqueig i conquesta als estats rajputs, va portar als estats de Mewar, Jaipur i Jodhpur a unir-se i van derrotar a Sindhia a la batalla de Tonga el 1787. Sindhia va haver d'abandonar les seves conquestes, fins i tot Ajmer per un temps. El 1790 per, l'exrcit de Sindhia, dirigit per De Boigne, va passar a l'ofensiva i va derrotar els rajputs a Patan (juny) i Merta (setembre). Jodhpur va haver de pagar una multa i cedir Ajmer (que els rathors ja mai ms van recuperar). Bijai va morir el 1793 i el va succeir el seu fill Bhim Singh, que va regnar deu anys.  

Al comenament de la Guerra Mahrata el 1803 va pujar al tron Man Singh, que va negociar amb els britnics i desprs amb Holkar. Dhonkal Singh, suposat fill pstum de Bhim Singh, va reclamar el tron i es va produir una breu guerra civil; tamb es va lliurar una guerra amb Jaipur per la ma de la filla del maharaja d'Udaipur; el cap guerrer Amir Khan va agafar primer el partit de Jaipur i desprs el de Jodhpur; llavors va declarar a Man Singh mentalment incapa i va assolir el govern efectiu de l'estat per dos anys; va saquejar el tresor i va abandonar el pas amb els recursos exhaurits (1817).

Chhatar Singh, fill nic de Man Singh, va assolir la regncia i va negociar amb els britnics al comenament de la guerra dels pindaris. El gener del 1818 es va signar el tractat pel qual Jodhpur quedava sota protecci britnica i pagaria un tribu anual de 108.000 rupies (redut a 98.000 el 1847 a canvi de la cessi d'Amarkot i l'obligaci d'aportar 1500 cavallers quan li fossin demanats). Just desprs de la signatura va morir Chhatar (6 de gener de 1818) i el poder fou retornat a Man Singh que va regnar fins el 1843.

Immediatament va comenar a eliminar als nobles que no li havien donat suport i alguns van fugir i van demanar ajut als britnics que el 1824 el van obligar a retornar les terres expropiades als thakurs. El 1827 els nobles es van revoltar i van proclamar a Donkhal Singh; aquest va envair l'estat des de Jaipur i el 1839 la situaci era tant dolenta que els britnics van decidir intervenir i van ocupar Jodhpur cinc mesos, obligant a certes concessions al maharaja; aquest va morir el 1843 sense fills.

Per decisi de la viuda i els notables fou proclamat maharaja Takht Singh, senyor d'Ahmadnagar, descartant a Dhonkal Singh. El 1857 va ser lleial als britnics, per el govern de l'estat es va degradar i el 1868 va haver d'intervenir el govern de l'ndia.

Takht va morir el 1873 i el va succeir el seu fill Jaswant Singh, que va tenir una administraci vigorosa i encertada i va acabar amb la violncia i els crims, al temps que es construen ferrocarrils, obres de regadiu i es millorava l'economia de l'estat; cada departament va tenir una nova poltica ms progressiva i reeixida. El 1875 la seva salutaci fou apujada de 17 a 19 canonades i aviat fins a 21. 

Va morir el 1895 i el va succeir el seu fill nic Sardar Singh de 15 anys que va rebre el poder el 1898, exercint la regncia aquestos anys el seu oncle Pratap Singh (desprs maharaja d'Idar) assistir per un consell. Durant el govern del nou maharaja es va produir la fam del 1899-1900 o l'expedici a la Xina de 1900-1901. La moneda local fou substituda per la rupia ndia el 1900. 

El 1911 va morir el maharaja i va deixar un fill menor d'edat, Sumar Singh, que va quedar fins el 1916 sota regncia altre cop de Pratap Singh; Sumar va morir amb 20 anys el 1918  i el va succeir el seu jove fill Umaid Singh, altre cop amb Pratap com a regent fins el 1922. Umaid Singh va morir el 1947 i el va succeir Hanwant Singh que el 1949 va acceptar la uni del principat al Gran Rajasthan, estat que s'havia format per l'unio de Matsya i Rajasthan; el nou estat resultant va quedar formalitzat el 30 de mar de 1949.

 Bandera i escut .

La bandera de l'estat es la panchranga (safr, blanc, vermell, groc i verd) en proporci 9:10 amb un falc al centre, testimoniat ocupant un espai variable de la bandera per sempre la totalitat o part de les tres franges centrals; el falc s similar al de l'escut per amb les ales una mica obertes i els dos peus descansant al terra. Una bandera triangular (9:16) amb els mateixos colors i sense falc fou utilitzada tamb com a bandera d'estat. La bandera reial era la mateixa que la de l'estat per la proporci propera a 1:2, i el falc era de color rosa; una variaci presentava el mateix falc que l'escut, per de color rosa.

L'escut estava format pels colors de la panchranga sostingut amb una cama per dos falcons en colors naturals, un a cada costat; al centre de l'escut un falco en colors naturals amb peus al sol. Al cant un quadre daurat amb tres arbres verds (el central ms gran); al damunt un elm de plata amb llambrequins i sobre l'elm mig lle daurat; a la part inferior una cinta blava de vora daurada amb la inscripci Rama Banka Rathor (Rathor valent en batalla) en daurat. Sota la cinta una condecoraci.En aquesta pgina una visi general de l'escut, per la franja superior que apareix com a negra s realment de color safr

 Llista de governants .

Rao Siahji 1226-1273, net del raja Jaichand de Kanauj;
Rao Ashtan  1273-1292;
Rao Doohad 1292-1309;
Rao Raipal 1309-1313 ;
Rao Kanhapal 1313-1323 ;
Rao Jalansi 1323-1328 ;
Rao Chada 1328-1344 ;
Rao Tida 1344-1357;
Rao Kanha Deo 1357-1374 ;
Rao Salkha (rebel) 1357-1374 ;
Rao Viram Deo  1374-1383;
Rao Chanda 1383-1424;
Rao Kanha 1424-1427  ;
Rao Sata 1424-1427 (rebel);
Rao Ranmal 1427-1438;
Rao Jodha 1438-1488;
Rao Satal 1488-1491;
Rao Suja (Suraj Mal) 1491-1515;
Rao Ganga 1515-1532;
Rao Maldeo 1532-1562;
Rao Chandrasen 1562-1581;
Ram Singh I 1581-1583 (raja, probablement rebel);
Udai Singh 1583-1595;
Suraj Singh 1595-1619 ;
Gaj Singh  I 1619-1638 (maharaja);
Jashwant Singh I 1638-1678 ;
Ajit Singh 1679-1724;
Abhai Singh 1724-1749;
Ram Singh II  1749-1750 ;
Bakht Singh  1750-1752;
Bijai Singh 1752-1753;
Ram Singh II 1753-1772 (segona vegada);
Bijai Singh 1772-1793;
Bhim Singh 1793-1803;
Man Singh 1803-1817 ;
Chhatar Singh 1817-1818 (nominalment regent);
Man Singh 1818-1843 (segona vegada) ;
Takht Singh 1843-1873;
Jashwant Singh II  1873-1895;
Sardar Singh 1895-1911;
Sumar Singh 1911-1918;
Umaid Singh  1918-1947;
Hanwant Singh 1947-1952;

Referncies .

Imperial Gazetteer of India, volum 14, pags. 179 i segents, Oxford 1908-1931;
Andr Flicher "Drapeaux et Armoiries des Etats Princiers de l'Empire des Indes", Dreux 1984;
John Mc Meekin, Arms & Flags of the Indian Princely States, 1990;
The court Fee and Revenue Stamps of the Princely States of India, Adolph Koeppel & Raymon D. Manners, Nova York 1983;
Llista de governants i genealogia d'Henry Soszynski, Brisbane (AUS);

 Vegeu tamb: .

Jodhpur (ciutat);
Districte de Jodhpur;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306436" title="Back to Black" nonfiltered="917" processed="916" dbindex="120958">


Back to Black s el segon disc d'estudi de la cantant britnica Amy Winehouse, que ha suposat la seva consagraci a nivell internacional. El disc ha venut 7.284.000 cpies i s el 28 disc ms venut segons aquesta mateixa pgina. Va ser llanat al mercat l'octubre de 2006 a la Gran Bretanya i el mar de 2007 a Espanya. Els senzills que han anat sortint d'aquest disc han estat "Rehab", "You Know I'm No Good", "Back To Black", "Tears Dry On Their Own" i "Love Is A Losing Game".

El 10 de febrer del 2008, en el lliurament dels Premis Grammy, Amy Winehouse i Back to Black van sumar 5 Grammys, convertint-se en els grans guanyadors de la nit.

 Llista de canons .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306443" title="Pataquers de la URV" nonfiltered="918" processed="917" dbindex="120959">


Els Pataquers de la URV sn una colla castellera fundada a finals del 2007 i que noms est composta per membres de la comunitat universitria: estudiants de qualsevol carrera, professors, etc.; diferenciant-se aix de la resta de colles castelleres convencionals.

El seu color de camisa s el taronja. Els assajos de la colla sn al local dels Xiquets de Reus.

 Histria .

La colla es va fundar a la tardor de 2007, essent l'ltima colla castellera universitria a incorporar-se fins el moment. La ms antiga s la dels Ganpies de l'Autnoma que es va fundar el 1994). El nombre de castellers i la qualitat dels castells ha anat augmentant des dels seus inicis. 

El seu nom prov del fet que el seu primer assaig va ser a la Plaa de la Patacada de Reus, el dia 21 de novembre del 2007 i que (segons diuen) a vegades un castell pot fer llenya, i pot ser que et "fotis" una patacada contra la pinya.

En el seu primer curs com a colla han assistit a les diades de primavera dels Marracos de la Universitat de Lleida, Arreplegats de la Zona Universitria, Colla Castellera Ganpies de la UAB i a la seva prpia. Aquesta diada, la primera dels Pataquers de la URV, es va celebrar el 22 de maig de 2007 al Mas Miarnau a Reus. En aquesta diada es va fer l'actuaci de les diverses colles, va actuar la "cabra de Reus" (un element festiu de foc), es va fer un gimcana i un sopar entre tots els castellers. La diada dels Pataquers de la URV va ser l'ltima del curs 2007-2008. 

 Enllaos externs .
Pgina web dels Pataquers





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306447" title="Presa de Fraisse" nonfiltered="919" processed="918" dbindex="120960">

La Presa de Fraisse fou una de les batalles de la Invasi d'Armanyac

Antecedents.
Les companyies mercenries de Joan III d'Armagnac van atacar Catalunya del 1389 i 1390 ocupant el Rossell fins ser derrotats a la Batalla de Navata per Bernat IV de Cabrera el 1390. Joan el Caador va aplegar el seu exrcit a Girona d'on va sortir el 31 de mar per anar a buscar als armanyacs, que van fugir a les Corberes. El rei va estar a Perpiny fins el maig i els armanyacs van tornar a atacar quan el rei va tornar a Barcelona l'agost de 1390, prenent Mosset, Salses i Sant Hiplit de la Salanca

La presa.
Gilabert de Centelles i Riu-sec, governador de Rossell va passar al contratac, sortint de Montpeller amb seixanta cavallers i seixanta ballesters el 15 d'agost de 1390 i arribant a Fraisse l'endem. Com el senyor del castell, un dels capitans armanyacs no es trobava al castell, Gilabert de Centelles el va cremar.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306449" title="Casup" nonfiltered="920" processed="919" dbindex="120961">

Un casup s una construcci humana tpica de la comarca histrica de la Marina. 

Nom.
El nom prov de "casa" ms el sufixe despectiu "-up" que s'aplica a les coses pobres o petites. Aquest nom s'aplica a dos conceptes:
Una edificaci per a emmagatzemar. Vegeu maset.
Una caseta menuda i pobra. Vegeu barraca.

Forma.
En tot cas adopta uns trets especfics que el distingeix d'un xalet o casa. Ha de ser d'una planta, i pintada blanca (histricament, amb cal). Aix mateix s una construcci funcional, que serveix i pertany a un bancal o terreny; com a conseqncia, sol pertnyer a un llaurador si b alguns han deixat de tenir una funci agrcola activa. Pot disposar d'un riurau o porxe. 

Es diferencia de les barraques de l'Horta o el Delta en qu el teulat s o poc costarut o pla, i sol ser de teula i no de palla.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306451" title="Supercopa d'Europa de futbol 2008" nonfiltered="921" processed="920" dbindex="120962">
La Supercopa d'Europa 2008 s una competici que enfrontar al campi de la lliga de Campions 2007-2008, el Manchester United, i el guanyador de la copa de la UEFA 2007-2008, el FC Zenit St. Petersburg. El partit es jugar el 29 d'agost del 2008 a l'Estadi Louis II de Mnaco.

Detalls del partit.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306470" title="Batalla d'Alessandria" nonfiltered="922" processed="921" dbindex="120963">
La Batalla d'Alessandria fou una de les batalles de les guerres de Gelfs i gibellins.

Joan Gales Visconti es convert en el governant ms important del nord de la pennsula Itlica, sent un perill per a la resta dels estats, especialment per la Repblica de Florncia. Els florentins van crear una lliga contra Mil, en la qual van participar Francesc Novello de Carrara, Esteve III de Baviera i Joan III d'Armagnac. La guerra es va iniciar el 1389

La batalla d'Alessandria va tenir lloc el 25 de juny de 1391 i en ella van lluitar les forces dels Condottiero Jacopo dal Verme per part milanesa contra John Hawkwood per part florentina, caient ferit d'Armagnac. Sense un vencedor clar, Joan Gales es va veure obligat a restituir Pdua a Novello.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306471" title="Cinquanta-u" nonfiltered="923" processed="922" dbindex="120964">

El cinquanta-u s un nombre natural que segueix al cinquanta i precedeix el cinquanta-dos. S'escriu 51 o LI segons el sistema de numeraci emprat.

Ocurrncies del cinquanta-un:
Designa l'any 51 i el 51 aC;
s el codi telefnic internacional del Per.
s el nombre atmic de l'antimoni.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306472" title="Avinguda de Ramn Menndez Pidal" nonfiltered="924" processed="923" dbindex="120965">


l'Avinguda de Ramn Menndez Pidal o ms habitualment avinguda de Menndez Pidal s una via urbana de Valncia. Est situada a la vora esquerra del riu Tria, entre el pont de les Arts i el pont d'Adems. Fita amb l'avinguda de Pius XII.

Nom.
L'avinguda rep el nom de Ramn Menndez Pidal membre de la Generaci del 98 i ideleg del nacionalisme espanyol.

Histria.

Elements importants.
l'Estaci d'Autobusos i el centre comercial Nuevo Centro se situen a l'avinguda.
l'avinguda t una parada de metro amb el nom de Tria.





 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306477" title="Estat satllit" nonfiltered="925" processed="924" dbindex="120966">
Estat satllit s un dels noms pejoratius que es dna en poltica internacional a qualsevol Estat que, si b s nominalment independent i reconegut per uns altres, en la prctica es troba suposadament subjecte al domini poltic o ideolgic d'alguna potncia. Igual que passa amb termes similars com el govern titella, la catalogaci d'un Estat com a satllit s considerada partidista i prpia dels detractors dels governs en qesti. 

El terme, analogia dels cossos celestes que orbiten al voltant d'un ms gran, va ser inicialment utilitzat per la premsa occidental capitalista per a referir-se als pasos del Pacte de Varsvia i la seva estreta relaci amb la Uni Sovitica durant la Guerra Freda. Altres pasos en l'esfera d'influncia sovitica, com Corea del Nord (particularment durant les dcades posteriors a la Guerra de Corea) o Cuba (especialment desprs d'integrar-se al Consell d'Assistncia Econmica Mtua) tamb van ser en el seu moment catalogats com a satllits de la Uni Sovitica. 

Per la seva banda, la premsa dels estats socialistes solia usar definicions de similar calibre per a referir-se a estats capitalistes perifrics (El Salvador o Panam a Sud-amrica o les Filipines a sia) i als aliats dels Estats Units a l'OTAN, en contraposici al Pacte de Varsvia.

 Vegeu tamb .
Govern titella;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306478" title="Cinquanta-dos" nonfiltered="926" processed="925" dbindex="120967">

El cinquanta-dos s un nombre natural que segueix al cinquanta-u i precedeix el cinquanta-tres. S'escriu 52 o LII segons el sistema de numeraci emprat.

Ocurrncies del cinquanta-dos:
Designa l'any 52 i el 52 aC;
s el codi telefnic internacional de Mxic.
s el nombre atmic del Telluri.
L'any t 52 setmanes i un dia. ;
L'any de trasps t 52 setmanes i 2 dies.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306483" title="Repblica Cispadana" nonfiltered="927" processed="926" dbindex="120968">



La Repblica Cispadana (en itali: Repubblica Transpadana) fou un estat satllit de la Primera Repblica Francesa que va existir al nord de la pennsula Itlica entre 1796 i 1979. Aquell any va fusionar-se amb la Repblica Transpadana i don origen a la Repblica Cisalpina.

Orgens.
Durant la Guerra de la Primera Coalici, al mar de 1796, Napole Bonaparte va ser nomenat comandant en cap de l'exrcit francs al front itali, on els francesos duien des de 1792 lluitant contra tropes austraques i piemonteses de la Primera Coalici. En una reeixida srie de campanyes llampec, Napolo va envair i va derrotar el Piemont a l'abril i posteriorment va vncer a les tropes austraques conquistant al llarg de 1796 el Ducat de Mil i el Ducat de Mntua, en aquells moments sota sobirania austraca. Posteriorment va envair els Estats de l'Esglsia i va conquistar la regi d'Emlia-Romanya. A mesura que les tropes franceses avanaven per sl itali, declaraven dissolt l'ordre feudal preexistent i donaven suport als republicans locals. 

El Ducat de Mdena, confrontant amb els Estats de l'Esglsia, es va veure al seu torn immers en la marea revolucionria que van portar els francesos, de tal forma que els republicans locals van enderrocar al govern ducal a l'agost de 1796. Aix Mdena i Reggio, aix com les ciutats de Bolonya i Ferrara, van proclamar-se ciutats-estats republicanes.

El 16 d'octubre de 1796 es va celebrar un congrs a la icutat de Mdena, format per representants de les provncies de Mdena, Bolonya, Ferrara i Reggio. El congrs va ser organitzat extraoficialment per Napole Bonaparte, l'exrcit francs del qual havia escombrat el nord d'Itlia a l'inici de l'any, i va proclamar que les quatre provncies passaven a formar la Repblica Cispadana, i va convidar a altres poblacions a unir-se a elles, situant la capital a la ciutat de Bolonya. 

Al febrer de 1797 es va produir la derrota definitiva dels austracs a la regi al caure la plaa forta de Mntua. Aquesta conquesta francesa va permetre garantir unes comunicacions segures entre les ciutats cispadanes i la vena Repblica Transpadana que s'havia fundat uns mesos abans al nord del riu Po. Les ciutats de Bolonya i Ferrara van declarar el seu desig d'unir-se a la vena Repblica Transpadana, i el 29 de juny de 1797 aquesta fou refundada com a Repblica Cisalpina, incloent el juliol del mateix any la resta de la Repblica Cispadana. 

 Origen del nom . 

El nom de la Repblica fa esment al riu Po (en llat: Padus). La Repblica Cispadana seria per tant, la repblica que est situada a aquest costat del riu. Curiosament, el Po era el riu que marcava la frontera sud de la repblica, pel que la denominaci de "Cispadnia" es prenia des d'un punt de vista francs i no itali peninsular, denominant-se des d'un punt de vista itali la Repblica Transpadana, el territori situat a l'altre costat del Po.

La utilitzaci del terme cispad recorda en certa manera a la provncia romana de la Gllia Cispadana i tamb incideix en una certa forma en una volta a un poder poltic unitari itali, que havia desaparegut de la histria italiana durant segles.

 Origen de la bandera .
El 7 de gener de 1797 en una sessi del govern de la Repblica realitzada a Reggio va decidir adoptar la bandera tricolor horitzontal, collocant al centre un carcaix simbolitzant un trofeu de guerra amb quatre flextxes, smbol de les quatre provncies adherides, dintre d'una corona de llorer.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306486" title="Cinquanta-tres" nonfiltered="928" processed="927" dbindex="120969">

El cinquanta-tres s un nombre natural que segueix al cinquanta-dos i precedeix el cinquanta-quatre. s un nombre primer que s'escriu 53 o LIII segons el sistema de numeraci emprat.

Ocurrncies del cinquanta-tres:
Designa l'any 53 i el 53 aC;
s la suma de cinc nombres primers consecutius: 5 + 7 + 11 + 13 + 17 = 53.
s tamb un nombre primer de Sophie Germain, desprs del quaranta-u i abans del vuitanta-tres;
s el codi telefnic internacional de Cuba.
s el nombre atmic del Iode.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306490" title="Poniente Almeriense" nonfiltered="929" processed="928" dbindex="120970">

Poniente Almeriense s una comarca de la provncia d'Almeria, tamb anomenada Campo de Dalas, i sovin anomenada "Mar de plastico" (veure foto satllit), per estar coberta practicamente per hivernacles. Est formada pels municipis de Roquetas de Mar, Vcar, La Mojonera, El Ejido, Adra, Dalas, Berja, Enix i Felix. Aquests municipis, especialment els quatre ltims, poden considerar-se tamb part de l'Alpujarra almeriense, a causa de la seva localitzaci en la Serra de Gdor. Es troba en el sud-oest de la provncia de Almeria, limitant al nord amb la Serra de Gdor, amb el Mar de Alborn (Mediterrani) al sud, a l'aquest amb Almera capital i el Golf d'Almera i a l'oest amb el municipi d' Albuol (provncia de Granada). 
 Economia . 
L'activitat principal s l'agricultura, sent aquesta comarca coneguda com "l'horta d'Europa", sobre aquest s'ha desenvolupat un gran nombre d'empreses d'indstria auxiliar per al sector, centres de manipulat, d'investigaci, plstics, llavors,... El turisme s un sector molt important, destacant les localitats de Roquetas de Mar, Aguadulce (Roquetas de Mar), Almerimar (El Ejido), Adra i L'Envia (Vcar). 
 Demografia . 
La comarca es divideix en els segents municipis, segons l'INE (Institut Nacional d'Estadstica), les dades de poblaci referits a 2006, sn els segents:



s la comarca ms poblada de la provncia d'Almera, aquesta formada per nombrosos nuclis de poblaci entre els quals cap destacar els segents: 



 Enllaos externs .
Web de l'ajuntament d'Adra;
Web de l'ajuntament de Berja;
Web de l'ajuntament de Dalias;
Web de l'ajuntament d'El Ejido;
Web de l'ajuntament d' Enix;
Web de l'ajuntament de Felix;
Web de l'ajuntament de La Mojonera;
Web de l'ajuntament de Roquetas de Mar;
Web de l'ajuntament de Vicar;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306493" title="Cinquanta-quatre" nonfiltered="930" processed="929" dbindex="120971">

El cinquanta-quatre s un nombre natural que segueix al cinquanta-tres i precedeix el cinquanta-cinc. S'escriu 54,     o LIV segons el sistema de numeraci emprat.

Ocurrncies del cinquanta-quatre:

Designa l'any 54 i el 54 aC;
s el prefix telefnic internacional d'Argentina;
s el nmero administratiu corresponent al departament francs de Meurthe i Mosella.
El nombre atmic del xen.
Nombre de cartes de la baralla francesa (inclosos els dos jquers).


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306494" title="Cinquanta-cinc" nonfiltered="931" processed="930" dbindex="120972">

El cinquanta-cinc s un nombre natural que segueix al cinquanta-quatre i precedeix el cinquanta-sis. S'escriu 55 o LV segons el sistema de numeraci emprat.

Ocurrncies del cinquanta-cinc:
Designa l'any 55 i el 55 aC;
s el codi telefnic internacional de Brasil.
s el nombre atmic del Cesi.
En la Successi de Fibonacci va abans del trenta-quatre i del vuitanta-nou;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306495" title="Diccionari de dades" nonfiltered="932" processed="931" dbindex="120973">
Un diccionari de dades, com es defineix a IBM Dictionary of Computing s un "repositori centralitzat d'informaci sobre dades com ara el significat, relacions amb altres dades, orgen, s i format." 
El terme pot tenir un o diversos significats relacionats pertanyents a bases de dades i Sistemes Gestors de Bases de Dades (SGBD):

 un document descrivint una base de dades o una collecci de bases de dades;
 un component integral d'un SGBD que s requerit per a determinar la seva estructura;
 una pea de middleware que estn o suplanta el diccionari de dades nadiu d'un SGBD;

 Documentaci del diccionari de dades .

Els usuaris de bases de dades i els desenvolupadors d'aplicacions de programari es poden beneficiar d'un document autoritatiu de diccionari de dades que catalogui la organitzaci, els continguts i les convencions d'una o ms bases de dades.
Aix tpicament inclou noms i descripcions de diverses taules i camps a cada base de dades, ms detalls addicionals, com ara el tipus i longitud de cada element de dades. No existeix un estndard universal al nivell de detall d'un document formal, sin que s principalment una selecci de metadades sobre l'estructura de la base de dades, no les dades en si mateixes.

Un document de diccionari de bases de dades tamb pot incloure ms informaci descrivint com es codifiquen els elements. Un dels avantatges d'un document de diccionari de dades ben dissenyat s que ajuda a establir consistncia en databases complexes, o a una gran collecci de bases de dades federades.

 El component diccionari de dades d'un SGBD .
Tot sistema de gesti de bases de dades t programari integral per accedir a les metadades que descriuen una estructura de la base de dades.
Aquesta collecci de metadades i funcions, el diccionari de dades de la SGBD, s necessari per a suportar consultes i llenguatges de manipulaci de dades, com ara SQL. A ms de fer servir el diccionari de dades del SGBD implcitament per a processar peticions a la base de dades, cada SGBD ofereix interfcies de programaci per a accs passiu al diccionari de dades, permetent als programadors generar documentaci del diccionari de dades mitjanant informes automatitzats derivats de la base de dades. Les modificacions a l'estructura de la base de dades, que sn reflectides com a canvis al diccionari de dades, generalment necessiten les accions d'un administrador de base de dades privilegiat.

El diccionari de dades del SGBD cont informaci que el SGBD necessita per a realitzar les seves funcions i suportar la seva implementaci particular, que varia considerablement d'un producte a un altre. 
Les interfcies programables per a diccionaris de dades de diferents productes SGBD varien, perqu molts aspectes de les metadades sn dependents de la implementaci i els estandards per a funcions de diccionari de dades sn un desenvolupament relativament recent. Per exemple, MySQL versi 5.0 va afegir suport de funcionalitats basades en les noves extensions d'esquemes de definici i informaci de SQL 2003.
D'altra banda, les facilitats de diccionari de dades extensives d'Oracle es van original molt abans de qu l'estndard  fos definit. Els elements que es troben habitualment a un diccionari de dades de SGBD inclouen:

 descripcions detallades de taules i camps;
 informaci d'indexaci;
 restriccions d'integritat referencial;
 definicions d'esquema de base de dades;
 procediments emmagatzemats i disparadors;
 informaci de control d'accs, com ara noms d'usuari, rols, i privilegis;
 parmetres d'ubicaci de l'emmagatzemament ;
 estadstiques d's de la base de dades;

 Middleware diccionari de dades .
En la construcci d'aplicacions de base de dades, pot ser til introduir una capa addicional de programari, com middleware, que es comuniqui amb el diccionari de dades del SGBD subjacent. Com a diccionari de dades d'"alt nivell" pot oferir funcionalitats addicionals i un grau de flexibilitat que va ms enll de les limitacions dels diccionaris de dades de "baix nivell" nadius, el propsit principal dels quals s suportar les funcions bsiques del SGBD, no els requeriments d'una aplicaci convencional. Per exemple, un diccionari de dades d'alt nivell pot oferir models entitat-relaci alternatius adaptats a diferents aplicacions que comparteixen una base de dades com.
Les extensions al diccionari de dades tamb poden assistir en l'optimitzaci de consultes contra bases de dades distribudes.

Els frameworks de programari orientats a desenvolupament rpid d'aplicacions a vegades inclouen facilitats de diccionari de dades d'alt nivell, que poden reduir substancialment la quantitat de programaci necessitada per a construir mens, formularis, informes, i d'altres components de l'aplicaci de la base de dades, incloent-hi la base de dades mateixa. Per exemple PHPLens inclou una biblioteca de classes PHP per a automatitzar la creaci de taules, ndexs, i restriccions de clau forana de forma portable per a mltiples bases de dades. 
Un altre diccionari de dades basat en PHP, part del toolkit RADICORE, genera automticament objectes de programa, scripts i codi SQL per a mens i formularis amb validaci de dades i JOINs complexos. Per al entorn ASP.NET, el diccionari de dades de Base One International ofereix facilitats per a mltiples SGBD per a creaci automatitzada de bases de dades, validaci de dades, millora de rendiment (caching i utilitzaci d'indexs). seguretat d'aplicaci, i tipus de dades estesos. 

 Veure tamb .
 Modelatge de dades;
 ISO/IEC 11179;
 Registre de metadades;
 Espectre semntic;

 Referncies .


 Enllaos externs .
Yourdon, Structured Analysis Wiki, Data Dictionaries;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306496" title="Caballo de Troya" nonfiltered="933" processed="932" dbindex="120974">
Caballo de Troya (Cavall de Troia, en catal) s una novella en nou parts (vuit d'elles ja publicades) del periodista, escriptor i investigador Juan Jos Bentez, que tracta d'un viatge en el temps de dos oficials nord-americans per tal de conixer Jess de Natzaret i ser testimonis de la seva vida.

Tot i que, en la introducci de la novella, i en altres llocs, l'autor insinua que s una histria real, ja que, afirma, es tracta de la transcripci del diari personal d'un oficial nord-americ, diversos errors cientfics en la novella fan pensar que s una histria de ficci. Per exemple, tot i que el viatge en el temps s'hauria produt a la dcada de 1970, avui dia (2008) la tecnologia utilitzada no solament s inexistent sin que no t cap mena de base cientfica, tot i que l'obra en pretn donar molta informaci (amb certes reserves ja que es tractaria de "secrets militars"). Tamb s'hi esmenta que la nau es fa invisible mitjanant l'emissi de radiaci infraroja, cosa que es cientficament impossible. De fet, en l'epleg d'una de les edicions del primer volum, J.J. Bentez afirma que "El llibre  es, per tant, un primer assaig novellstic, una novella  en qu la figura de l'oficial i, lgicament, el trasllat  a l'any 30  sn ficci pura.".

S'ha afirmat que J.J. Bentez, ms que inspirar-s'hi, podria haver plagiat parts del Llibre d'Urantia, per la Fundaci Urantia mai no ha denunciat Bentez. Altres persones s han denunciat l'autor, tant per Caballo de Troya com per altres obres seves.

La novella ha estat traduda al francs (Cheval de Troie), a l'itali (Operazione Cavallo di Troia) i al portugus (Operaao Cavalo de Tria), per no al catal. Cadascun dels ttols fa referncia a l'indret on es desenvolupa l'acci d'aquell volum de la novella.

Ttols.

Caballo de Troya 1:Jerusaln (1984);
Caballo de Troya 2: Masada (1986);
Caballo de Troya 3: Saidan (1987);

Caballo de Troya 4: Nazaret (1989);
Caballo de Troya 5: Cesarea (1996);
Caballo de Troya 6: Hermn (1999);

Caballo de Troya 7: Nahum (2005);
Caballo de Troya 8: Jordn (2006);
Caballo de Troya 9 (encara per escriure i publicar);


Enllaos externs.
Pgina sobre Caballo de Troya del web oficial de J.J. Bentez ;

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306497" title="Piula dels arbres" nonfiltered="934" processed="933" dbindex="120975">



La piula dels arbres (Anthus trivialis) s un ocell de l'ordre dels passeriformes.

Morfologia.

 Fa 15 cm de llargria.
 Pesa entre 20 i 25 grams.
 Color general bru, amb el pit una mica ms clar i cobert amb un ratllat fosc.

Subespcies.

 Anthus trivialis trivialis;
 Anthus trivialis haringtoni ;
 Anthus trivialis schueteri ;
 Anthus trivialis sibiricus ;

Reproducci.

Sobre un pedestal de molsa, a terra, estableixen el nial fet amb herbes seques i pl. Al maig-juliol la femella escalfa els 4 o 6 ous que havia post i, desprs, amb l'ajut del mascle, alimenten la niuada, els integrants de la qual deixen el niu al cap de 12-13 dies. Sovint fan dues cries.

Alimentaci.

S'alimenten d'insectes, de larves, d'arcnids i de llavors.

Hbitat.

s un ocell ms aviat muntanyenc, que viu en la confluncia de boscos de roures o de pins i als prats humits. T ms tirada pels arbres que no pas els altres representants de la famlia.

Distribuci geogrfica.

Habita a tot Europa (llevat del litoral mediterrani) i part d'sia, i hiverna a l'frica tropical i sud d'sia. s migratori als Pasos Catalans.

Costums.

Es llana sobre una branca amb les ales obertes mentre segueix cantant.

Referncies.



Enllaos externs.

 Estudi de la poblaci de piula dels arbres al Principat de Catalunya ;
 La piula dels arbres a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Vdeos de piules dels arbres en llur hbitat natural. ;
 Hbitat i comportament social d'aquest ocell. ;
 Identificaci i fotografies de la piula dels arbres. ;
 Vdeo d'una piula dels arbres filmada a Turquia. ;
 Informaci sobre la poblaci de piula dels arbres a les Illes Britniques. ;
 Descripci i conservaci d'aquest ocell. ;
 Fotografies i enregistraments sonors del cant de la piula dels arbres. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie. ;
 ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306498" title="Cinquanta-sis" nonfiltered="935" processed="934" dbindex="120976">

El cinquanta-sis s un nombre natural que segueix al cinquanta-cinc i precedeix el cinquanta-set. S'escriu 56 o LVI segons el sistema de numeraci emprat.

Ocurrncies del cinquanta-sis:
Designa l'any 56 i el 56 aC;
s el codi telefnic internacional de Xile.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306500" title="Macarena Montesinos de Miguel" nonfiltered="936" processed="935" dbindex="120978">
Macarena Montesinos de Miguel (Alacant, 1961) s una poltica valenciana. Treball com a assessora laboral. Vicesecretria provincial a Alacant del Partit Popular, ha estat regidora de l'ajuntament d'Alacant el 1991-1995, diputada a les eleccions a les Corts Valencianes de 1995, 1999 i 2003, esc que abandon per a presentar-se a les eleccions generals espanyoles de 2004 i 2008.

 Enllaos externs .
 Macarena Montesinos al web del Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306501" title="Cinquanta-set" nonfiltered="937" processed="936" dbindex="120979">

El cinquanta-set s un nombre natural que segueix al cinquanta-sis i precedeix el cinquanta-vuit. S'escriu 57 o LVII segons el sistema de numeraci emprat.

Ocurrncies del cinquanta-set:
Designa l'any 57 i el 57 aC;
s el codi telefnic internacional de Colmbia.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306502" title="Cinquanta-vuit" nonfiltered="938" processed="937" dbindex="120980">

El cinquanta-vuit s un nombre natural que segueix al cinquanta-set i precedeix el cinquanta-nou. S'escriu 58 o LVIII segons el sistema de numeraci emprat.

Ocurrncies del cinquanta-vuit:
Designa l'any 58 i el 58 aC;
s el codi telefnic internacional de Veneuela.
s la suma dels set primers nombres primers: 2 + 3 + 5 + 7 + 11 + 13 + 17 = 58.
s el nombre atmic de l'element qumic Ceri;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306503" title="Francisco Vicente Murcia Barcel" nonfiltered="939" processed="938" dbindex="120981">
Francisco Vicente Murcia Barcel (Segvia, 1949) s un poltic valenci d'origen castell. Llicenciat en Dret i mster en Assesoria Jurdica d'Empreses. Militant del Partit Popular i dirigent local a Benidorm, ha estat diputat per la provncia d'Alacant a les eleccions generals espanyoles de 1993, 1996, 2000, 2004 i 2008.

 Enllaos externs .
 Francisco Murcia al web del Congrs dels Diputats;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306504" title="Cinquanta-nou" nonfiltered="940" processed="939" dbindex="120982">

El cinquanta-nou s un nombre natural que segueix al cinquanta-vuit i precedeix el seixanta. s un nombre primer que s'escriu 59 o LIX segons el sistema de numeraci emprat.

Ocurrncies del cinquanta-nou:
Designa l'any 59 i el 59 aC;
s el nombre atmic de l'element qumic Praseodimi;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306506" title="Seixanta-u" nonfiltered="941" processed="940" dbindex="120983">

El seixanta-u s un nombre natural que segueix al seixanta i precedeix el seixanta-dos. s un nombre primer que s'escriu 61 o LXI segons el sistema de numeraci emprat.

Ocurrncies del seixanta-u:
Designa l'any 61 i el 61 aC;
s el prefix telefnic internacional d'Austrlia;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306508" title="Playoff de l'ACB 2008" nonfiltered="942" processed="941" dbindex="120984">
El Playoff de la Lliga ACB del 2008 s el playoff que agrupa els 8 millors equips de la Lliga ACB 2007-2008. Va comenar el 15 de maig de 2008
i est previst que acabi el 8 de juny, per podria ser que acabs el 3 de juny.

Format.
El format d'aquest playoff no s com el de la majoria d'anys: en lloc de al millor de cinc es fa al millor de tres, com es va acordar al Congrs d'Alacant del 2007. Malgrat aix, la final continuar sent al millor de cinc.

Una anlisi del web de l'ACB mostra les estadstiques de victries i derrotes amb el nou sistema:

Aqu sota s'hi inclouen els ltims casos que hi ha hagut eliminatries al millor de tres:

La temporada 1995/96 va ser l'ltima temporada que es van fer eliminatries a tres, per noms van ser als quarts de final. Noms dos equips es van poder classificar jugant noms un partit com a locals: el TDK Manresa i el Caja San Fernando. El Caja San Fernando va guanyar el Madrid, i el Manresa va eliminar l'Unicaja.
La temporada 1985/86 va ser l'ltima temporada que es van fer les semifinals al millor de tres. Noms en tres ocasions s'han jugat eliminatries amb aquest sistema, amb cinc victries amb avantatge de camp i una derrota amb avantatge de camp. Aquest cas fou un que el Club Joventut de Badalona va guanyar el Bara per 1 a 2 a la temporada passada (del 85/86).

Equips classificats.

Real Madrid (guanyador fase regular);
DKV Joventut;
AXA Barcelona;
Tau Cermica;
Pamesa Valncia;
Iurbentia Bilbao Basket;
Akasvayu Girona;
Unicaja;

Quadre.
Quadre dels playoff . En negreta s'indica l'equip que ha passat l'eliminatria.




Quarts de final.
Reial Madrid vs. Unicaja.

Font:ACB.com

Font:ACB.com

TAU Cermica vs Pamesa Valncia.

Font:ACB.com

Font:ACB.com

Font:ACB.com

DKV Joventut vs Akasvayu Girona.

Font:ACB.com

Font:ACB.com

Font:ACB.com

AXA F.C.Barcelona vs. Iurbentia Bilbao Basket.

Font:ACB.com

Font:ACB.com
Semifinals.
Unicaja vs. TAU Cermica.

Font:ACB.com
El TAU Cermica va guanyar el primer partit de la semifinal contra l'Unicaja, que no es va rendir malgrat l'avantatge de 17 punts al segon quart. Al primer quart el TAU va agafar una distncia considerable (29-19). El segon quart el TAU tamb el va guanyar, aquest cop per 19-13. Al tercer, remuntada de l'Unicaja: quan el TAU li portava 17 punts, l'Unicaja va remuntar va quedar 8 a 18. Malgrat tot, el TAU continuava guanyant de 7 punts. Al final, l'ltim quart el va guanyar el TAU per 25 a 18. 

Font:ACB.com

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306509" title="Seixanta-dos" nonfiltered="943" processed="942" dbindex="120985">

El seixanta-dos s un nombre natural que segueix al seixanta-u i precedeix el seixanta-tres. S'escriu 62 o LXII segons el sistema de numeraci emprat.

Ocurrncies del seixanta-dos:
Designa l'any 62 i el 62 aC;
s el prefix telefnic internacional d'Indonsia;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306510" title="Seixanta-tres" nonfiltered="944" processed="943" dbindex="120986">

El seixanta-tres s un nombre natural que segueix al seixanta-dos i precedeix el seixanta-quatre. S'escriu 63 o LXIII segons el sistema de numeraci emprat.

Ocurrncies del seixanta-tres:
Designa l'any 63 i el 63 aC.
s el prefix telefnic internacional de Filipines.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306511" title="Camp magntic estellar" nonfiltered="945" processed="944" dbindex="120987">


Un  camp magntic estellar s un camp magntic generat pel moviment del plasma conductiu dins d'una estrella de la seqncia principal, que s una forma de transport d'energia que involucra al moviment fsic de material. El camp magntic exerceix una fora sobre el plasma, augmentant efectivament la pressi sense un guany comparable en la densitat. Com resultat, la regi magnetitzada s'eleva relativament pel que fa a la resta del plasma, fins que arriba a la fotosfera de l'estrella. Aix crea les taques solars i els bucles en la corona solar.

Mesurament.


El camp magntic d'una estrella pot ser mesurat per mitj de l'efecte Zeeman. Normalment els toms de l'atmosfera d'una estrella absorbeixen certes freqncies o longituds d'ona en l'espectre electromagntic, produint lnies fosques d'absorci dins de l'espectre de l'estrella. Quan els toms es troben dins d'un camp magntic, aquestes lnies d'absorci se separen en mltiples lnies separades per un petit espai. Addicionalment l'energia es polaritza amb una orientaci que depn de l'orientaci del camp magntic. Per tant, la fora i la direcci del camp magntic de les estrella poden ser determinats examinant les lnies de l'efecte Zeeman .

Un espectropolarmetre estelar s'usa per a mesurar el camp magntic d'una estrella. Aquest instrument consisteix en un espectrgraf combinat amb un polarmetre. El primer instrument dedicat a l'estudi de camps magntics estellars va ser el  NARVAL, que va ser muntat al telescopi  Bernard Lyot del  Pic del Migdia de Bigorra en els Pirineus francesos.

Generaci del camp.
Es creu que els camps magntics estellars es formen dins de la zona convectiva de l'estrella. La circulaci convectiva del plasma conductor funciona com una dinamo. Aquesta activitat destrueix el camp magntic primordial de l'estrella, llavors genera un camp magntic bipolar. Com que l'estrella experimenta una rotaci diferencial rotant a diferents velocitats a diverses latituds El magnetisme s'enrotlla en un camp toroidal de cordes de flux que que queda embolicat al voltant de l'estrella. Els camps poden convertir-se en altament concentrats, produint activitat quan emergeixen a la superfcie.

Activitat superficial.
Les taques solars sn regions d'intensa activitat magntica en la superfcie de l'estrella.  (Al Sol  hi ha  taques solars peridiques.). Aquestes formen un component visible tubs de flux que es formen dins de la zona de convecci de l'estrella. Degut a la rotaci diferencial de l'estrella, els tubs s'estenen i es corben, inhibint la convecci i produint zona de temperatura inferior a la norma. Els anells coronals sovint es formen per sobre de les taques solars, provinents de lnies de camp magntic que s'han ests cap enfora dins la corona solar. Aix alhora servei per escalfar la corona fins a temperatures per sobre del mili de    kelvins.

Els camps magntics lligats a les taques solars i anells coronals estan associats a erupcions solars , i associats a l'ejecci de massa coronal. El plasma escalfat a desenes de milions de graus kelvin, i les partcules s'acceleren escapant de la superfcie de l'estrella a velocitats extremes..

L'activitat superficial sembla estar relacionada a l'edat i la rotaci de les estrelles de la seqncia principal. Les estrelles joves amb un ndex de rotaci elevats exhibeixen una forta activitat. En contrast, les estrelles de mitjana edat com el Sol amb ndex de rotaci ms lents mostren nivell ms baixos d'activitat que a ms varia en cicles. Algunes estrelles velles no mostren prctiment activitat, el que podria significar que han entrat en una calma comparable al mnim de Maunder del Sol. Les mesures en la variaci de l'activitat estellar poden ser tils per determinar els ndex de rotaci diferencial d'una estrella.



Estrelles magntiques.



Una estrella T Tauri s un tipus d'estrella pre-seqncia principal que s'est escalfant a travs de la contracci gravitacional i que encara no ha comenat a cremar hidrogen al seu nucli. Sn estrelles variables que sn magnticament actives. El camp magntic d'aquestes estrelles es creu qu e interactua amb el seu potent vent estellar, transferint moment angular al disc protoplanetari que l'envolta. Aix permet a l'estrella frenar el seu index de rotaci mentre es collapsa.

Les petites estrelles de classe M(amb 0.1 0.6 masses solars) que mostren una variabilitat rpida i irregular es coneixen coma a estrelles fulgurants. Aquestes fluctuacions es pensa que estan causades per erupcions, encara que l'activitat es molt ms forta en relaci a la mida de l'estrella. Les erupcions en aquesta classe d'estrelles poden estendre's fins al 20% de la circumferncia, i irradiar la major part de la seva energia en l'espectre blau i ultraviolat. .

Les nebuloses planetries es formen quan una estrella gegant vermella ejecta la seva cobertura exterior, formant una capa de gas que s'expandeix. No obstant aix, encara no est clar per qu aquests capes no sn sempre simtricament esfriques. El 80% de les nebuloses planetries no tenen forma esfrica: en canvi tenen formes bipolars o ellptiques. Una hipotesi per la formaci de formes no esfriques s l'efecte del camp magntic de l'estrella. En comptes d'espandir-se uniformement en totes les direccions, el plasma ejectat tendeix a sortir pels pols magntics. Les observacions de les estrelles centrals de al menys quatre nebuloses planetries han confirmat que posseeixen potents camps magntics.

Desprs que algunes estrelles massives cessen la seva fusi termonuclear, una porci de la seva massa s'esfondra en un cos compacta de neutrons anomenat estrella de neutrons. Aquests cossos retenen una part significativa del camp magntic de l'estrella original, per el collapse en mida causa l'enfortiment d'aquest camp. La rotaci rpda d'aquestes estrelles de neutrons collapsades esdevindr un plsar, que emet una estreta banda d'energia que pot apuntar cap a l'observador peridicament. 
Una forma extrema d'una estrella de neutrons magnetitzada s un magnetar, formats com a resultat del collapse d'un nucli de supernova. L'existncia d'aquestes estrelles va ser confirmada en 1998 amb els mesurament de l'estrella SGR 1806-20. El camp magntic d'aquesta estrella ha incrementat la temperatura superficial fins a  18 milions de  K i allibera enormes quantitats d'energia en forma d'esclat de raigs gamma.

Referncies.


Enllaos externs.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306513" title="Adelaida Pedrosa Roldn" nonfiltered="946" processed="945" dbindex="120988">
Adelaida Pedrosa Roldn (Elda, 1966) s una poltica valenciana. Militant del Partit Popular, fou escollida regidora de l'Ajuntament el 1995. L'alcalde Camilo Valor Gmez la nomen assessora de Medi ambient a la Diputaci d'Alacant (1999-2003). Fou escollida diputada a les eleccions a les Corts Valencianes de 2003 i 2007 i secretria general del PP al Pas Valenci (2004-2007). Tamb fou escollida alcaldessa de l'Ajuntament d'Elda el 27 de maig de 2007 i diputada a les eleccions generals espanyoles de 2008.

 Enllaos externs .
 A delaida Pedrosa al web del Congrs dels Diputats ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306514" title="Magnsia (Tesslia)" nonfiltered="947" processed="946" dbindex="120989">
Magnsia (en grec         ) s el nom de la part sud de Tesslia, una regi situada a la part central de Grcia. La moderna prefectura fou creada el 1947, el 70% de la poblaci viu a l'rea del gran Volos (     ), que s la segona ciutat de Tesslia i el tercer port comercial ms important de Grcia.

El mot magnetisme prov del grec "magntis lthos" (              ), que significa pedra de magnsia. El nom dels elements magnesi i mangans tamb deriven d'aquesta regi, que a ms de la magnetita (un mineral de ferro), produeix minerals de magnesi i mangans que eren coneguts pels alquimistes. 




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306519" title="Pic del Migdia de Bigorra" nonfiltered="948" processed="947" dbindex="120990">

El pic del Migdia de Bigorra (en occit gasc pic de Mieidia de Bigrra) est situat al departament d'Alts Pirineus a Frana, T una altitud de 2877 metres. s conegut entre altres coses per la presncia d'un observatori astronmic i un repetidor de televisi. Es troba  prop de Banyeres de Bigorra, referida com la ciutat a l'antic comtat de Bigorra.  

s possible accedir al pic a peu per camins de passejada, o b en telefric, des de la Mongie. Aquest telefric est format per dos trams:

 El primer tram  entre la Mongie (1 800 m) i le Taoulet (2 300 m). ;
 El segon tram, entre le Taoulet i el pic del Migdia (Pic du Midi) (2 872 m).

 L'observatori .

L'observatori astronmic s un lloc d'observaci i recerca. Les principals motivacions per a la creaci d'aquest observatori han estat els estudis relacionats amb la meteorologia i l'astronomia. 

Actualment s el camp de l'astronomia la que se'n du la major part de les investigacions cientfiques de l'observatori. L'observatori est adherit a l'observatori Midi-Pyrnes. Es tracta d'una unitat de formaci i recerca de la universitat Paul Sabatier (Tolosa III).

El cim del pic s conegut com a lloc d'observacions astronmiques des de comenaments del segle XVIII. L'observatori es construeix a principis de 1870 sota la direcci del general Charles du Bois de Nansouty, i de l'enginyer Clestin Vaussenat.

 Telescopis .

En 1905 s'installa cpula Baillaud, de  8 m de dimetre. Dotada d'una mecnica muntura equatorial. T un lent i telescopi reflector. En 1946, el senyor Gentilli ofereix a l'observatori una cpula i un telescopi de 60 cm. Al 1958 s'installa un espectrgraf.

En 1963, la NASA finana la installaci d'un telescopi de 106 cm . S'utilitza per a prendre fotografies precises de la superfcie lunar en relaci amb la preparaci de les missions Apollo. 

A partir de 1972 es construeix una torre de 28 m d'altura i 2 metres de dimetre que se situa lluny d'altres edificis, amb la finalitat de reduir al mnim les pertorbacions atmosfriques. En 1980, alberga un telescopi de 2 m telescopi Bernard Lyot. 

L'observatori t un corongraf, que permet l'estudi de la corona solar. 

El 1961 s'installa la Cpula Tourelle (rebatejada Jean Rsch al 2004, en honor del seu creador). La cpula forma un dels elements caracterstics i allotja el telescopi de 50 cm de dimetre per a l'estudi del Sol (imatges de la superfcie, l'estudi de la granulaci). La instrumentaci es va completar el 1980 amb un espectrgraf. 


En l'actualitat hi ha installats: 

 El telescopi de 55 cm (cpula Robley); ;

 El telescopi de 60 cm (cpula de la T60, que acull els astrnoms aficionat de l'Associaci T60); ;

 El 106-cm telescopi (cpula Gentilli) dedicada a les observacions del sistema solar; ;

 El telescopi de 2 m o Bernard Lyot (utilitzat amb l'espectropolarmetre Narval);
 El corongraf  HACO-CLIMSO (estudi de la corona solar); ;

 El telescopi Jean Rsch (estudi de la superfcie solar); ;

Tamb: 

 La cpula Charvin, que albergava un cronmetre fotoelctric (estudi del Sol); ;

 La cpula Baillaud, reasignada a un museu el 2000 i que alberga un model a escala 1:1 del corongraf. ;

 Enllaos externs .
WebCams des del Pic del Migdia de Bigorra;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306520" title="Jos Nasazzi Yarza" nonfiltered="949" processed="948" dbindex="120991">







Jos Nasazzi Yarza (Montevideo, 24 de maig de 1901   17 de juny de 1968) fou un futbolista uruguai.

Fou el capit de la selecci uruguaiana campiona del mn al Mundial d'Uruguai 1930. s recordat com un dels ms grans futbolistes de la histria del futbol del pas i el que t millor palmars, rebent el sobrenom del Gran Mariscal. Tamb guany les medalles d'or als Jocs Olmpics de Pars 1924 i Amsterdam 1928, aix com a les Copes Amrica de 1923, 1924, 1926 i 1935.

A nivell de club es form al CA Lito, i ms tard destac al CA Bella Vista i al Nacional. L'any 1925, essent jugador del Bella Vista, particip a la gira europea que va fer el Nacional, considerada una de les ms brillant de la histria del futbol. El Club Bella Vista va posar el seu nom al seu estadi.

Palmars.
 Copa del Mn: 1;
1930;
 Jocs Olmpics: 2;
1924, 1928;
 Copa Amrica: 4;
 1923, 1924, 1926 i 1935;
 Copa Lipton: 4;
1923, 1924, 1927 i 1929;
 Copa Newton: 2;
1929 i 1930;
Campionat uruguai de futbol: 2;
 Nacional: 1933, 1934;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306523" title="Louis-Auguste-Florimond Ronger" nonfiltered="950" processed="949" dbindex="120992">

Louis-Auguste-Florimond Ronger, conegut per Herv, va ser un compositor, autor dramtic, actor, cantant, director d'escena i de companyia nascut a Houdain, el 30 de juny de 1825 i mort a Pars, el 3 de novembre de 1892. Se'l considera el pare de l'opereta francesa, malgrat que Jacques Offenbach n'assumeix de seguida la paternitat.

Obra.
 La Fine Fleur de l'Andalousie ( 1 acte, 1854 ) ;
 Toinette et son carabinier ( 1 acte, 1856 ) ;
 Le Retour d'Ulysse ( 1 acte, 1862 ) ;
 Le Joueur de flte ( 1 acte, 1864 ) ;
 La Belle Espagnole ( 1 acte, 1866 ) ;
 Un drame en 1779 ( 1 acte, 1867 ) ;
 Les Mtamorphoses de Tartempion ( 1867 ) ;
 Le Compositeur toqu ( 1 acte, 1867 ) ;
 Les Chevaliers de la Table Ronde ( 3 actes, 1867 ) ;
 Trombolino ( 1 acte, 1868 ) ;
 Les Turcs ( 3 actes, 1869 ) ;
 Le Trne d'Ecosse ( 3 actes, 1871 ) ;
 La Veuve du Malabar ( 3 actes, 1873 ) ;
 Alice de Nevers ( 3 actes, 1875 ) ;
 La Belle Poule ( 3 actes, 1876 ) ;
 Estelle et Nmorin ( 3 actes, 1876 ) ;
 La Marquise des rues ( 3 actes, 1879 ) ;
 Panurge ( 3 actes, 1879 ) ;
 Le Voyage en Amrique ( 4 actes, 1880 ) ;
 La Mre des Compagnons ( 3 actes, 1880 ) ;
 La Nuit aux soufflets ( 3 actes, 1884 ) ;
 La Cosaque ( 3 actes, 1884 ) ;
 Mam'zelle Gavroche ( 3 actes, 1885 ) ;
 Le Cabinet Piperlin (3 actes, pstum, 1897 ) ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306524" title="The Roman Hat Mystery" nonfiltered="951" processed="950" dbindex="120993">
The Roman Hat Mystery (El misteri del barret de copa), novella publicada en 1929 per l'editorial Stokes, s el primer dels misteris d'Ellery Queen escrits per Frederick Dannay i Manfred Lee sota l'esmentat pseudnim. A Espanya ve ser difosa especialment per l'Editorial Aguilar.

Argument. 

El relat s'inicia amb el descobriment del cos enverinat d'un advocat de dubtosa moralitat al pati de butaques del "Roman Theater" a la zona de Broadway de la ciutat de Nova York durant la representaci d'una obra de teatre anomenada "Gunplay!". Es el comenament de la temporada, durant l'poca de la "prohibici" i malgrat que l'obra t un  notable xit de pblic, el cadver es presenta assegut en una plaa, rodejat de seients buits. Un cert nombre de sospitosos, el passat dels quals els fa potencialment susceptibles al xantatge, estan en aquest moment al teatre, entre els centenars d'espectadors, alguns d'ells vinculats amb la companyia teatral i altres com a membres de l'audincia.

El cas s investigat per l'inspector Richard Queen de la Brigada de Homicidis, amb l'assistncia del seu fill Ellery, un jove escriptor i erudit biblifil. La pista principal en el misteri la constitueix la desaparici del barret de copa de la vctima, i se sospita que en el  seu interior se contenien documents amb els que la vctima puguera estar extorsionant al probable assass. Alguns dels sospitosos son considerats, per res pot ser demostrat fins que Ellery realitza un llarg procs de deducci lgica sobre la base del capell desaparegut i identifica  la persona culpable del crim.

Significat i crtica literria.

El carcter d'Ellery Queen i el format de la trama, ms o menys relacionat amb el tpic de  "l'habitaci tancada" probablement foren suggerits per las novelles de detectius protagonitzades per Philo Vance, l'autor de les quals era S. S. Van Dine, i que foren molt populars en el moment. La novella va ser escrita com a participaci dels autors, Dannay i Lee en un concurs literari, en el que va resultar guanyadora, per l'organitzaci patrocinadora va decidir publicar abans altra de les obres presentades i els escriptors hagueren de cercar un nou editor, iniciant amb ella una llarga srie de novelles amb el mateix protagonista, Ellery Queen, les nou primeres de les quals contenen en el ttol un joc de paraules alludint a una nacionalitat. En aquest cas, roman hat (capell rom) s la forma de denominar en angls als barrets de copa alta.

La introducci a esta novella cont alguns detalle que ara no se consideren ja com a part essencial del que podriem anomenar canon "Ellery Queen". Per exemple, la introducci est escrita per un desconegut "JJ McC.", que sembla ser un amic dels Queen, que fa esment del matrimoni d'Ellery i d'un fill, aix com de la seu vida a Itlia, i de qu els noms d'ambds, Ellery i Richard Queen son en realitat pseudnims. Cap d'aquestes circumstncies sobrevisqueren per molt de temps. En la introducci tamb se parla del "cas d'assassinat de Barnaby Ross", que no sols no existeix en la srie d'obres dels dos escriptors, sin que prefigura el pseudnim adoptat pels autors per a altra srie de relats, la protagonitzada per Drury Lane (actor especialista en Shakespeare, i detectiu afeccionat).

Tant en aquesta obra com a la resta de novelles amb "nacionalitat" en el seu ttol, se planteja la inusual caracterstica de un "desafiament al lector" just abans de la revelaci final. El relat trenca la quarta paret i parla directament a qui est llegint. En aquest moment se suposa que els lectors estan ja en possessi de totes les dades pertinents, i poden intentar arribar a conclusions definitives sobre les qestions que s'han anat plantejant i que han anat apuntant cap al vertader culpable o culpables del delicte. La soluci pot ser assolida a travs d'una srie de deduccions lgiques i observacions psicolgiques que el protagonista far patents en una reuni final amb els personatges implicats.

Tot i que els comportaments d'Ellery i els personatges poden irritar al lector atent, s innegable que la pulcritud en l'explicaci definitiva que justifica els motius de la desaparici del barret de copa a l'interior del teatre i la resta dels detalls, converteix el relat en una mostra de gran habilitat narrativa, malgrat que els procediments i les referncies legals, policacs i penals serien impensables al nostre temps.

El ttol segent de la srie va ser The French Powder Mistery.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306528" title="Parmelicia" nonfiltered="952" processed="951" dbindex="120994">


Parmelicia (Parmeliaceae) s una famlia de lquens de tallus foliaci o rarament fruticuls, amb estructura estratificada. Els gonidis pertanyen a la famlia de les clorococccies. Els apotecis sn lecanorins amb l'hipoteci incolor. Els conidifors sn amb freqncia endobasidiats.

Alguns txons amb inters a les parmelicies sn el gnere Usnea, Evernia prunastri i Cetraria islandica.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306533" title="Rajputana" nonfiltered="953" processed="952" dbindex="120995">


Rajputana (el pas dels rajputs) tamb Rajasthan (la terra dels rajput) i Rajwara (la terra dels prnceps) fou l'antic nom a gran trets del modern estat indi de Rajasthan.

 Agncia de Rajputana .

Administrativament el nom fou donat a un territori de l'ndia Britnica anomenat Agncia de Rajputana, que incloa 18 principats (els sobirans amb ttol de Altesa Reial), 2 sobiranies menors (els sobirans sense aquell ttol) i la provncia britnica d'Ajmer Merwara. Las seva superfcie era de 337.896 km2, incloent Ajmer-Merwara (7021 km2) i els districtes de Gangapur (67 km2) i Nandwas (93 km2)  que pertanyen a Gwalior i Indore respectivament per estaven enclavats a l'estat d'Udaipur, i tamb incloent 543 km2 de terres en litigi. No s'incloen els territoris dominats per sobirans rajput fora de Rajputana (especialment els tres districtes de Tonk a l'ndia Central amb 3727 km2).

 Geografia .

El pas esta creuat de nord-est a sud-oest per les muntanyes Aravalli, al final de les quals al sud-oest es troba el mont Abu (1751 metres). El riu Luni marca a l'est el lmit de la zona desrtica (el Thar), que va entre el Sind i aquest riu; al nord de Jodhpur (ciutat) i Jaisalmer (ciutat) es troba el Petit Desert. La part al sud-est dels Aravalli s la part frtil, amb rius i valls productives i bona terra. Les muntanyes Mukandawara sn a aquesta zona en territori de Kotah.

Els rius principals sn el Luni, el Ghaggar i el Chambal. Aquest darrer s el riu ms llarg i t com afluents el Kali Sind, Parbati i Banas. Al nord-est el riu Banganga entra al districte d'Agra i s'uneix al Jumma; i a l'extrem sud cal esmentar el Mahi.

El llac principal s el llac salat de Sambhar; altres llacs famosos sn el Debhar, el Pichola, el Raj Samand i el Kankroli.

 Poblaci .

La poblaci era 10.100.542 el 1881, de 12.220.343 el 1891 i de 9.723.301 el 1901. Dos teros de la poblaci es dedicava a l'agricultura.

Les ciutats principals eren Jaipur (160.167 habitants el 1901), Jodhpur, Alwar, Bikaner, Udaipur, Bharatpur, Tonk i Kotah. Totes tenien rang de municipalitat menys Udaipur.

 Lengua, religi, castes i grups .

La llengua principal s el rajasthan (parlat per ms de set milions) per dividit en no menys de 16 varietats dialectals i en quatre grans grups: marwar (mes de quatre milions), jaipur, mewat i malw, Segueix el indi occidental (varietats de braj bhasha i urdu)  i dialectes bhil.

La majoria de la poblaci es hind (ms de vuit milions) seguida dels musulmans (9%) i els jains i animistes (3,5% cadascuna); els cristians eren un tres mil i altres (sikhs, jueus, etc...) altres tres mil. 

Entre les castes i tnies dominen els bramans (ms d'un mili), jats, mahajans, chamars, rajputs, mines, gujars, bhils, malis i balais.

 Comunicacions . 

El ferrocarril va passar en 25 anys (del 1881 al 1906) de 1049 km a 2537 km, la meitat del govern britnic i la resta dels diversos estats. La ms important es la lnea Rajputana-Malwa, que era del govern, amb 1159 km, iniciada a Ahmadabad i que avana cap al nord-est fins a Bandikui on dues branques segueixen cap a Delhi i Agra. El govern noms disposa d'un altra lnea de 30 km a l'estat de Dholpur. De les lnees dels prnceps la principal es la Jodhpur-Bikaner, feta per ambds sobirans entre 1881 i 1902, amb 1127 km en total dels quals 732 sn de Jodhpur i la resta de Bikaner.

 Fams .

Peridicament el pas va patir epidmies de fam. La del 1661 fou molt destructiva; altres s'esmenten el 1746, 1755, 1783-1785, 1804, 1812-1813, 1833-1834, 1837-1838, 1848-1849, 1860-1861, 1868-1869, 1877, 1891-1892 i 1899, aix com altres al segle XX. No sempre van afectar a tota la Rajputana, per en tot cas les fams en unes regions eren generalment al menys escassetat en altres, ja que la causa principal era la manca de pluja durant el mons.

 Administraci .

L'agencia de Rajputana estava dividida en tres residncies, i cinc agncies:

Residncia de Mewar;
Banswara;
Dungarpur;
Udaipur;
Partabgarh;
Residncia dels Estats de Rajputana Occidental;
Jodhpur;
Jaisalmer;
Sirohi;
Residncia de Jaipur;
Jaipur;
Kishangarh;
Lawa;
Agncia Haraoti-Tonk;
Bundi;
Tonk;
Shahpura;
Agncia dels Estats de Rajputana Oriental;
Bharatpur;
Dholpur;
Karauli;
Agncia de Kotah-Jhalawar;
Kotah;
Jhalawar;
Agncia de Bikaner;
Bikaner;
Agncia d'Alwar;
Alwar;

El 1906 la Residncia de Mewar es va dividir en l'Agncia dels Estats de Rajputana Occidental i la Residncia d'Udaipur o Mewar (la tercera residncia amb un nic estat). El 1933 l'antiga Residncia de Palanpur es va unir a l'agencia Rajputana dins la residncia dels Estats de Rajputana Occidental.

Rajputana tenia 39 ciutats o municipis.

 Govern .

El govern de l'Agncia de la Rajputana corresponia a l'agent del governador general que era al mateix temps comissionat de la provncia d'Ajmer-Merwara, assistit per tres ajudants, i altres crrecs tcnics (cap metge, cap cirurgi, i superintendent enginyer i secretari d'obres publiques). Subordinats a la seva autoritat hi havia els tres residents i els cinc agents poltics.

En el segle XIX i fins a la I Guerra Mundial van exercir el crrec d'Agent del Governador General a Rajputana:

Coronel A. Lockett 1832-1834;
Major N. Alves 1834-1841;
Coronel J. Siutherland 1841-1848;
Coronel J. Low 1848-1852;
Coronel G. Lawrence 1852-153;
Coronel Sir H. Lawrence 1853-1857;
Coronel G. Lawrence 1857-11864;
coronel E. K. Elliot 1864-1865;
Coronel W. F. Eden 1865-1867;
Coronel R. H. Keatinge 1867-1874;
Coronel Sir L. Pelly 1874;
Sir A. C. Lyall 1874-1878;
Coronel Sir E. Bradford 1878-1887;
Coronel C. K. M. Walter 1887-1890;
Coronel G. H. Trevor 1890-1895;
Sir R. J, Crosthwaite 1895-1898;
Sir A. Martindale 1898-1905;
E. G. Colvin 1905-1915;

 Moneda .

La Native Coinage Act, IX 1876 va donar poder al governador general per igualar la moneda britnica i la dels principats; van utilitzar primer les facultats de la llei el principat d' Alwar el 1877 i desprs Bikaner el 1893. Desprs d'aquesta data per pressi britnica les monedes dels principats es van eliminar. El 1905 noms restaven Bundi, Tonk, Jaipur, Jaisalmer, Kishangarh, Udaipur, i Shahpura, i tots estaven en via d'eliminar-la.

Domini de la terra .

Les terres dels darbars o governs eren anomenades khalsa. Les que estaven en mans de nobles (o associacions religioses) eren els jagirs, inam, bhum, muafi, sasan, dharmada i encara altres noms. A les khalsa el darbar (i per tant el maharaja) era el sobir absolut; en alguns estats regia el sistema dels zamindas, en les que les khalsa eren atorgades en explotaci a un zamindar a canvi d'un pagament fix. Els jagirs inicialment eren feus concedits a caps rajputs a canvi de serveis militars; els jagirdars (senyors)  o thakurs (nobles)  feien serveis al maharaja i gaudien del territori de manera vitalcia. Els bhum, tinguts pels bhumies, eren terres concedides a canvi d'una petita renda,  i la resta eren terres concedides en llocs de salaris, segons els oficis i l'origen (per exemple a un rajput o a un braman).

 Exrcit i policia .

A Rajputana estava establer la divisi Mhow del comandament occidental de l'Exrcit de l'ndia amb tres quarters a Erinpura, Kherwara i Kotra i el sanitarium d'Abu. El total de forces era de 1700 homes. La resta eren el Regiment 43  d'Erinpura, el Cos de Mewar Bhil  i el regiment 42 de Deoli, i el 44 regiment d'infanteria de Merwara que vigilava l'explotaci de sal a Sambhar.

El segon batall de Voluntaris ferroviaris de  Bombai, Baroda i l'ndia Central tenia la seva seu a Ajmer, i el formaven 250 homes; vigilaven la via Abu a Bandikui.

Les tropes al servei de l'Imperi estaven provedes pels darbars (governs) nadius i dirigits per oficials britnics, en total uns 5000 homes. Aquestes forces van servir a Chitral (1895), Tirah (1897-1898), Xina (1901) i Somaliland (1903-1904).

Les forces locals dels prnceps eren 42.000 homes.

La policia estava en mans dels darbars i dels senyors locals. La policia dels governs dels estats  nadius sumava uns onze mil homes.

 Educaci .

La primera escola es va obrir a Alwar el 1842, i va seguir Jaipur el 1845 i Bharatpur el 1858; entre 1863 i 1870 es van obrir a tots els estats. El 1905 hi havia 647 escoles de les que 510 eren dels darbars, 103 de persones privades o comunitats, i 34 de missioners (4 collegis, 86 escoles secundaries, 545 escoles primries de les que 53 eren per noies, i 12 escoles especials). El 1905 el 62 per mil dels homes podien llegir i escriure i noms el 2 per mil de les dones.

 Sanitat .

El 1855 noms hi havia 9 dispensaris per ja eren 58 el 1871. El 1905 hi havia 178 hospitals i dispensaris (7 hospitals) dels que 168 eren mantinguts pels darbars, 8 pel govern britnic i 2 pel govern amb ajut de particulars.

 Referncia .

Imperial Gazetteer of India, volum 21, pags. 82 i segents, Oxford 1908-1931;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306538" title="Caf teatre" nonfiltered="954" processed="953" dbindex="120996">


El Caf teatre o b Caf concert o b Caf cantant s un tipus l'espectacle en el qual s'hi mostren petites representacions teatrals i nmeros de Varietats (canons, balls, pretidigitaci, malabarismes...). Per extensi, la denominaci s'aplica tamb a l'espai fsic que acull aquest tipus d'espectacle. La diferncia ms rellevant que caracteritzava aquests espais enfront dels teatres s que en aquells el pblic havia de prendre una consumici mentre veia les actuacions i, per contra, no pagava l'entrada. El fenmen d'aquest gnere neix a Pars al segle XVIII.

El Caf teatre comparteix la mateixa filosofia que el Music-hall i el Cabaret.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306544" title="Folies Bergre (Pars)" nonfiltered="955" processed="954" dbindex="120997">


El Folies Bergre s el nom d'un clebre cabaret de music-hall situat en el nmero 32 del carrer Richer del districte 9, a Pars. Aquest establiment va conixer una notable popularitat entre 1890 i 1920. Fou el smbol dels anys folls, de la Belle poque. En aquest cabaret hi actu Josphine Baker. 

L'edifici fou construt com una casa d'pera per l'arquitecte Plumeret. S'obre el dia 2 de maig de 1869 amb el nom de Folies Trevise. El dia 13 de setembre de 1872 es rebatejat Folies Bergre. El cabaret ha sobreviscut al seu passat i avui en dia, continua presentant espectacles de varietats.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306545" title="Folies Bergre" nonfiltered="956" processed="955" dbindex="120998">


 Folies Bergre (Pars);
 Folies Bergre (Barcelona);
 Folies Bergre (Mxic);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306546" title="Alwar (ciutat)" nonfiltered="957" processed="956" dbindex="120999">
Alwar s una ciutat del Rajasthan a l'ndia, capital del districte d'Alwar. s a uns 150 km al nord de Jaipur i es troba a 271 metres sobre el nivell del mar. Al cens del 2001 t una poblaci de 160.245 habitants (73% analfabets). La ciutat vella t una muralla i cinc portes. T consell municipal des de 1871-1872.

A uns 12 km al sud-oest hi ha el llac de Siliserh, format per una presa a un afluent del riu Ruparel, amb un palau al centre.

 El nom .

El seu antic s esmentat amb diverses formes: com Alpur (ciutat forta), Arbalpur (la ciutat d'Arballi, s a dir de les myntanyes Aravalli). Una teoria suposa el nom derivat de la ttribu dels salwas, i s'hauria dit Salwapura, derivat a Salwar, Halwar i Alwar. La versi ms estesa s que antigament es deia Ulwar i a les reunions de prnceps apareixia al final de les llistes d'estats alfabtiques i 's'havia d'asseure al final, i un sobir va decidir canviar el nom a Alwar per estar dels primers. 

 Atractius .

T un llac i una bonica vall. El parc nacional de Sariska es troba no gaire lluny (uns 40 km). A la vora de la ciutat hi ha el quarter militar d'Itarana. A la ciutat hi ha la maquina de tren ms antiga en s (del 1855) coneguda com a Fairy Queen. Els llocs principals de la ciutat i comarca sn: 

 Fort d'Alwar o Bala Quila;
 Sariska Tiger Resort;
 Haldia Bhawan (haveli de 250 anys d'antiguitat);
 LLac Siliserh (a uns 12 km);
 LLac Jaisamand (a uns 6 km);
 Temple de l'Hanuman Pandupol;
 Palau de la ciutat;
 Museu del Govern;
 Moosi Maharani Chhatri;
 Purjan Vihar o Jard de la Companyia;
 Tomba de Fateh Jang;
 Jardi Nehru ;
 Parc Moti Doongri;
 Bharthari;
 Naldeshwar;
 Neel Kanth;
 Narayani Mata;
 Karni Mata;
 Ada Pada;
 Andheri;
 Taalveriksh;
 Saagar;
 Ajabgharh;
 Bhangharh;
 Mansa Devi ka mandir;
 Hope Circus (plaa central de la ciutat vella);
 Palau de Vijay Mandir (a 10km);
 Viratnagar (a 66 km);
 Palau de Sariska (21km);
 Pandu Paul (a 70 km);
 Ajab Garh Bhang Garh (a 80 km);

 Histria .

Vegeu Alwar, principat;

 Vegeu tamb .

Districte d'Alwar;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306548" title="Moulin Rouge (Pars)" nonfiltered="958" processed="957" dbindex="121000">

El Moulin Rouge s un cabaret de Pars. Va ser fet construir per l'empresari terrassenc Josep Oller i Roca que ja tenia l'Olympia. Sempre ha estat situat al mateix lloc: a Pigalle (18 districte), aprop de Montmartre.

Conegut arreu des de sempre, el seu estil i el seu nom ha estat imitats i manllevats a tot el mn i va donar nom a una pellcula. El mateix El Molino de Barcelona n's un exemple.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306551" title="Olympia (Pars)" nonfiltered="959" processed="958" dbindex="121001">

L Olympia s un music-hall de Pars, situat al bulevard dels Caputxins, en el districte 9.

Obert l'any 1893 per Josep Oller i Roca, un empresari terrassenc installat a Pars, fundador tamb del Moulin Rouge, i inventor de les apostes mtues. L'Olympia va ser edificat en els terrenys de les Montagnes Russes, un anterior negoci d'Oller de 1887.

L'Olympia s el ms antic dels music-hall de Pars que encara est en actiu. La Goulue va ser la seva primera vedet amb la seva companyia de ballarines de can-can. 

Avui dia, fsicament se'l reconeix per les seves lletres vermelles gegants damunt la seva faana. Al llarg de tota la seva llarga histria, ha donat cabuda i acolliment als ms grans artistes: Mistinguett, Marie Dubas, Frhel, Yvonne George, Josphine Baker, Damia, Yvonne Printemps, Dalida, Salvatore Adamo, Sheila, Mireille Mathieu, Laurent Gerra, Yves Duteil, Guy Bart, Raimon, Llus Llach, i un llargussim etctera .

 Alguns discs enregistrats a l'Olympia .
Anys 50.
Lo Ferr, Rcital (1955, Odeon);
Sidney Bechet, Le soir o l'on cassa l'Olympia (1955, Vogue);
Charles Trenet, Le tour de chant  l'Olympia (1956, Columbia);
Amlia Rodrigues, Amlia no Olympia (1957);
Bill Haley, Vive la Rock'n roll (1958, Big Beat Records);

Anys 60.
dith Piaf, Rcital 1961 (Columbia);
Johnny Hallyday  l'Olympia (1962, Philips);
Jacques Brel, Olympia 64 (Philips);
Johnny Hallyday, Olympia 64 (Philips);
Salvatore Adamo,  l'Olympia (1965, Philips);
Juliette Grco, Juliette Grco  l Olympia (1966);
Raimon, Raimon a l Olympia (1966);
Johnny Hallyday, Olympia 67 (Philips);
Aretha Franklin, Aretha in Paris (1968, Atlantic);
Barbara, Une soire avec Barbara (1969, Philips);
Paco Ibez, Paco Ibez en el Olympia (1969, A flor de tiempo).

Anys 70.
James Brown, Love Power Peace, Live At The Olympia, Paris 1971 (Polydor);
Ike & Tina Turner, Live In Paris (1971, Fnac musique);
Charles Aznavour, Chez lui,  Paris (1972, Barclay);
Alan Stivell,  l'Olympia (1972, Fontana);
Llus Llach, Llus Llach a l Olympia (1973);
Francesc Pi de la Serra, Pi de la Serra a l Olympia (1975) ;
Maria del Mar Bonet, A l Olympia (1975);
Ovidi Montllor, Ovidi Montllor a l Olympia (1975);
Pablo Guerrero, Pablo Guerrero en el Olympia (1975);
Georges Moustaki, Olympia 1977;
Manu Dibango,  l'Olympia (1978);

anys 80.
Carlos do Carmo, Ao vivo no Olympia (1980);
Yves Montand, Olympia 81 (Fontana);
Alain Souchon, Olympia 83, (RCA);
Gilbert Bcaud, L'Olympia, spectacle bleu et spectacle rouge (1988, Emi);
Anne Sylvestre, Olympia 86 (1989);

Anys 90.
Juliette Grco,  l'Olympia (1992, Mercury);
Celine Dion,  l'Olympia (1994);
Vanessa Paradis vanessaparadislive (1994, Polydor);
Jane Birkin, Intgral Olympia, (1996);
Cesaria Evora, Cesaria Evora  l'Olympia (1996, Mlodie);
Deep Purple, Live at The Olympia (1996, Emi);
Anne Sylvestre,  l'Olympia en 1998 (1999);

Segle XXI.
Johnny Hallyday, Olympia 2000. (Universal Music);
Georges Moustaki, Olympia 2000. (Polydor);
Christophe, Olympia 2002 (AZ);
Alize, Alize en Concert (2004);
Petula Clark, Live at the Paris Olympia (2004) ;
Laura Pausini, Live in Paris '05 (2005);
Raimon, Raimon  l Olympia (1966-2006) (2006);
Grgory Lemarchal, Olympia '06 (2006);
milie Simon,  l'Olympia (2007);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306555" title="Gratapalles" nonfiltered="960" processed="959" dbindex="121002">

El gratapalles o sit golanegre (Emberiza cirlus) s un ocell de l'ordre dels passeriformes molt com a Catalunya, sobretot a l'hivern, quan entren individus provinents del nord.

Morfologia.

 Fa 16 cm de llargria.
 T el dors bru i s groc per sota. La gola s negra i t una banda pectoral groga i grisa. El mascle t la cara de color groc, amb unes franges fosques.

Reproducci.

La femella fa un volumins niu, una mica mal fet, d'herba i arrels i amb una base de molsa, sempre a prop del sl. Al maig-agost hi diposita 3 o 4 ous que  cova durant 12 dies, desprs, amb l'ajut del mascle, alimenta la covada al llarg de 11-13 dies ms. Fan 2 postes.

Alimentaci.

Mengen llavors, baies, insectes i gra.

Hbitat.

Als Pasos Catalans s una espcie sedentria i cerca camps llaurats, boscos clars i jardins amb matolls i arbusts.

Distribuci geogrfica.

s una espcie fora circumscrita a l'rea mediterrnia (habita a l'Europa occidental i meridional, i hiverna a l'frica del Nord). 

Referncies.



Enllaos externs.

 Informaci sobre la poblaci del gratapalles al Principat de Catalunya. ;
 El gratapalles a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Identificaci i fotografies del gratapalles. ;
 Vdeos de gratapalles en llur hbitat natural. ;
 Fotografies i enregistraments sonors del cant del gratapalles. ;
 Hbitat i comportament social d'aquest moix. ;
 Descripci i distribuci d'aquesta espcie. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie. ;
 Vdeos i informaci diversa d'aquest ocell. ;
 Estudi de la poblaci d'aquest ocell a les Illes Britniques. ;
  ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306557" title="Connaught Engineering" nonfiltered="961" processed="960" dbindex="121004">
 Connaught Engineering  s un constructor angls de cotxes que va arribar a construir monoplaces per disputar curses a la Frmula 1. 




 A la F1 .

A les temporades 1952 i 1953 el campionat de Frmula 1 i de Frmula 2 va ser el mateix, disputant alhora les curses per aconseguir ms monoplaces corrent i per tant, ms espectacle. D'aquesta manera va ser ms fcil pels equips petits arribar a la F1.

Va haver-hi presncia de monoplaces Connaught a les temporades entre 1952 i 1959, en un total de 18 curses de la F1, aconseguint 1 podi i un total de disset punts pel campionat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306563" title="Ttol cuanegre" nonfiltered="962" processed="961" dbindex="121005">



El ttol cuanegre (Limosa limosa) s un esvelt ocell de l'ordre dels caradriformes.

Morfologia.

 Fa 40 cm de llargria.
 T el bec i les potes molt llargs.
 T el cap, el coll i el pit de color castany rogenc, les parts inferiors blanques amb franges negrenques i l'extrem de la cua negre. A l'hivern, les parts superiors sn de color gris fosc, i les inferiors blanc grisenc.

Subespcies.

 Limosa limosa limosa;
 Limosa limosa islandica;
 Limosa limosa melanuroides;

Reproducci.

Fa un niu al sl i hi pon 3-6 ous.

Alimentaci.

Menja llagostes, libllules, molluscs i cucs.

Hbitat.

Est estretament vinculat als terrenys amb aigua, tant a la costa com a l'interior.

Distribuci geogrfica.

Habita a l'oest de Sibria i al nord d'Europa (llevat d'Escandinvia), i hiverna a la Mediterrnia i a l'frica del Nord. 

s com, a l'hivern, a les zones d'aiguamolls dels Pasos Catalans (com ara, els Aiguamolls de l'Empord i el Delta de l'Ebre). L'any 1961 es va trobar l'nic niu conegut d'aquesta espcie a la Pennsula Ibrica, concretament a l'illa de Buda.

Referncies.



Enllaos externs.

 Estudi de la poblaci de ttol cuanegre al Principat de Catalunya. ;
 El ttol cuanegre a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Fotografies i informaci diversa d'aquest ocell. ;
 Vdeos, imatges i ampla informaci d'aquest ocell. ;
 Vdeos de ttols cuanegres en llur hbitat natural. ;
 Descripci i comportament social d'aquest ocell. ;
 Vdeo d'una parella de ttols cuanegres filmats a Etipia. ;
 El ttol cuanegre a l'Animal Diversity Web. ;
 Informaci de la poblaci d'aquest ocell a Portugal. ;
 Descripci i conservaci d'aquesta espcie. ;
 Fotografies de ttols cuanegres. ;
 Estudi de la poblaci d'aquest ocell a les Illes Britniques. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie. ;
  ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306566" title="Langa" nonfiltered="963" processed="962" dbindex="121007">


Langa s un municipi de la provncia d'vila, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Personalitats.

Jos Jimnez Lozano (1930), escriptor;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306567" title="Las Navas del Marqus" nonfiltered="964" processed="963" dbindex="121008">


Las Navas del Marqus s un municipi de la provncia d'vila, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al nord amb El Espinar,  Villacastn, Navas de San Antonio (Segvia) i Peguerinos (vila), a l'est amb Santa Mara de la Alameda i Valdemaqueda (Madrid), al sud amb San Bartolom de Pinares i a l'oest amb Navalperal de Pinares (vila).















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306568" title="Sotillo de la Adrada" nonfiltered="965" processed="964" dbindex="121009">


Sotillo de la Adrada s un municipi de la provncia d'vila, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita a l'est amb Santa Mara del Titar i Cenicientos, al nord amb Casillas, a l'oest amb La Adrada i al sud amb Fresnedilla i Higuera de las Dueas.

 Resultat eleccions municipals 2007 .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306572" title="El Tiemblo" nonfiltered="966" processed="965" dbindex="121010">


El Tiemblo s un municipi de la provncia d'vila, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. En el seu terme municipal hi ha el conjunt escultric dels Toros de Guisando. Limita amb  El Barraco, Cebreros, San Martn de Valdeiglesias, Casillas, Rozas de Puerto Real i Navahondilla. 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306573" title="Madrigal de las Altas Torres" nonfiltered="967" processed="966" dbindex="121011">


Madrigal de las Altas Torres s un municipi de la provncia d'vila, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Ac hi va nixer la reina Isabel la Catlica.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306574" title="Mingorra" nonfiltered="968" processed="967" dbindex="121012">


Mingorra s un municipi de la provncia d'vila, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita la nord amb Santo Domingo de las Posadas, a l'est amb San Esteban de los Patos, a l'oest amb Las Berlanas i Cardeosa; i al sud amb vila. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306575" title="Muogalindo" nonfiltered="969" processed="968" dbindex="121013">


Muogalindo s un municipi de la provncia d'vila, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .



 Enllaos .
Muogalindo a la Xarxa

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306576" title="Navadijos" nonfiltered="970" processed="969" dbindex="121014">


Navadijos s un municipi de la provncia d'vila, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306577" title="El Oso" nonfiltered="971" processed="970" dbindex="121015">


El Oso s un municipi de la provncia d'vila, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306578" title="Riofro" nonfiltered="972" processed="971" dbindex="121016">


Riofro s un municipi de la provncia d'vila, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306579" title="Padiernos" nonfiltered="973" processed="972" dbindex="121017">


Padiernos s un municipi de la provncia d'vila, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al nord amb Casasola, Sanchorreja i Balbarda, i al sud amb Muogalindo, Solosancho, Sotalbo, Niharra, Salobral i Muopepe. Est format pels nuclis de Padiernos, Muochas i Aldealabad.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306580" title="Sanchorreja" nonfiltered="974" processed="973" dbindex="121018">


Sanchorreja s un municipi de la provncia d'vila, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306581" title="Vita" nonfiltered="975" processed="974" dbindex="121019">


Vita s un municipi de la provncia d'vila, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306582" title="San Juan del Olmo" nonfiltered="976" processed="975" dbindex="121020">


San Juan del Olmo s un municipi de la provncia d'vila, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306583" title="Narrillos del lamo" nonfiltered="977" processed="976" dbindex="121021">


Narrillos del lamo s un municipi de la provncia d'vila, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306599" title="Juliette Grco" nonfiltered="978" processed="977" dbindex="121022">

Juliette Grco, nascuda a Montpeller el dia 7 de febrer de 1927 s una actriu i cantant francesa.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306600" title="Joseph Kosma" nonfiltered="979" processed="978" dbindex="121023">
Joseph Kosma (en hongars Kozma Jzsef) va ser un compositor hongars naturalitzat francs el 1946. Nascut a Budapest el 22 d'octubre de 1905 i mort a La Roche-Guyon el 7 d'agost de 1969.

Va ser alumnne de Bla Bartk al conservatori de Budapest i de Hanns Eisler a Berln. Compositor de nombroses msiques de pellcules per a Marcel Carn i Jean Renoir, aix com  msica de canons populars amb lletra de Jacques Prvert, entre les que destaca Les fulles mortes, inmortalitzada per Les Frres Jacques, Yves Montand o  Juliette Grco


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306603" title="Generador electrosttic" nonfiltered="980" processed="979" dbindex="121024">
Un generador electrosttic o mquina electrosttica s un giny mecnic que produeix electricitat esttica o electricitat d'alt voltatge i baixa intensitat de corrent continu. El coneixement de l'electricitat esttica es remunta a les primeres civilitzacions, per durant segles no va ser altra cosa que un fenomen interessant i misteris, sense cap teoria que expliqus el seu comportament i sovint confs amb el magnetisme. Cap el segle XVII els investigadors havien desenvolupat aparells prctics per a generar electricitat per fricci, per el desenvolupament de les mquines electrosttiques no arribaria fins el segle XVIII quan esdevindrien un element fonamental per a l'estudi de la nova cincia de l'electricitat. Els generadors electrosttics utilitzen potncia fsica, habitualment manual, i converteixen el treball mecnic en energia elctrica. Generen crregues electrosttiques de signe oposat que sn distribudes a travs de dos conductors.

 Descripci .
Les mquines electrosttiques sn utilitzades a les classes de cincia per demostrar d'una manera segura les forces elctriques i els fenomens de l'alt voltatge. Les grans diferncies de potencial que s'assoleixen tamb han estat utilitzades per a una gran varietat d'aplicacions prctiques com per fer funcionar tubs de raigs X, aplicacions mdiques, esterilitzaci d'aliments i a experiments de fsica nuclear. Els generadors electrosttics con el generador de Van de Graaff, i variacions com el peletr, tamb s'utilitzen a la recerca.

Els generadors electrosttics s'han separat histricament en dos grups: les mquines de fricci i les mquines d'inducci.


 Mquines de fricci .
Histria.

Els primers generadors electrosttics eren anomenats mquines de fricci perqu utilitzaven la fricci per a generar l'electricitat. Una forma primitiva de mquina electrosttica de fricci va ser construda vers el 1663 per Otto von Guericke, la Elektrisiermaschine, que utilitzava una esfera giratria  de sofre que era carregada per fregament manual. Durant la seva utilitzaci l'esfera no podia girar per va inspirar moltes d'altres mquines amb esfera rotatria. A la seva obrea Opticks Isaac Newton va proposar el 1704 canviar l'esfera de sofre per una de vidre. Francis Hauksbee (1666-1713) va millorar el disseny de la mquina de von Guericke mentre experimentava amb l'electricitat esttica, va publicar les seves observacions el 1709 a l'obra Physico-Mechanical Experiments on Various Subjects.

Els generadors electrosttics van avanar encara ms quan a la Universitat de Wittenberg Georg Mathias Bose (1710-1761) va afegir un conductor collector, un tub o cilindre allat sostingut per fils de seda. El 1746 la mquina de William Watson tenia una gran roda amb diverses esferes de vidre i una espada i un can (tub metllic d'un arma de foc) suspesos amb cordes de seda com a conductors primaris. El 1768 Jesse Ramsden va construir una mquina que va ser molt utilitzada, va substituir l'esfera de vidre per un disc, tamb de vidre i el fregament de la m per uns coixinets. El 1748 el generador de Martin van Marum (1750-1837) podia produir voltatge de cada polaritat, aquest cientfic va construir una gran mquina per als seus experiments que avui dia s al Museu  Teylers de Haarlem, a Holanda (imatge de la dreta).

El 1787 Edward Nairne  va desenvolupar un generador per a aplicacions mdiques que podia generar electricitat positiva o negativa. A Viena, Carl Winter va desenvolupar la mquina de Winter, molt ms eficient que les anteriors mquines de fricci. Durant els anys 30 del segle XIX, Georg Ohm va treballar a les seves investigacions amb un mquina similar a la de va Marum que avui s al Deutsches Museum de Munic.

Funcionament.

La presncia d'una crrega superficial no contrarestada implica que els objectes presentin forces atractives o repulsives. La presncia d'aquesta crrega, que comporta l'electricitat esttica, pot ser generada posant en contacte dues superfcies de materials diferents i desprs separant-les grcies als fenomens de l'electrificaci per contacte i la triboelectricitat. Fregant dos objectes no conductors es genera una gran quantitat d'electricitat esttica. Aquest efecte no s degut noms al fregament, els objectes poden quedar carregats tan sols amb posar-los l'un a sobre de l'altre. A causa de qu moltes superfcies tenen una textura rugosa, la crrega per contacte pot trigar fora temps, per aix es pot millorar fregant les dues superfcies entre s per incrementar el contacte. Habitualment els allants, les substncies que no condueixen l'electricitat, sn bons materials per generar i conservar una crrega superficial. Exemples en serien el cautx, el plstic, el vidre i la medulla de les plantes. Els objectes conductors tamb es carreguen per contacte per noms retenen una crrega neta si sn allats. La crrega que es transfereix durant una electrificaci per contacte s'emmagatzema a la superfcie dels objectes. La presncia d'un corrent elctric no fa disminuir les forces electrosttiques ni tampoc ho fa la presncia d'una guspira, l' efecte corona, o d'altres fenomens que poden coexistir simultniament al mateix sistema.

Mquines d'inducci.
Histria.
Les mquines de fricci van ser substitudes progressivament per les mquines d'inducci que funcionaven per inducci electrosttica, convertien el treball mecnic en energia electrosttica, amb l'ajut d'una petita crrega inicial que s contnuament reomplerta i reforada. La primera idea sobre una mquina d'inducci va aparixer a partir de la invenci de l'electrfor d'Alessandro Volta, una lmina plana circular metllica amb un mnec de material allant que es comporta com un condensador que permet obtenir crregues netes per inducci. Abraham Bennet, l'inventor de l'electroscopi de lmines d'or, va descriure el 1787 el doblador d'electricitat un giny similar a l'electrfor que podia amplificar una petita crrega grcies a operacions manuals amb tres lmines allades, amb l'objectiu d'observar la crrega produda amb l'electroscopi. Erasmus Darwin, Benjamin Wilson, Gottlieb Christoph Bohnenberger, i (ms tard, el 1841) Jean Claude Eugne Pclet van desenvolupar diferents modificacions per a la mquina de Bennet.


 Generadors electrosttics moderns .
El generadors electrosttics juguen un paper important a les investigacions sobre l'estructura de la matria des de les darreries del segle XIX. A la dcada del 1920 ja era evident que era necessari el concurs d'aquest tipus de mquines capaces de produir grans voltatges. El generador de Van de Graaff va ser desenvolupat al MIT a partir del 1929, el primer model es va mostrar l'octubre d'aquell any. La idea bsica era la utilitzaci d'una banda o corretja allant per transportar crregues elctriques a l'interior d'un terminal esfric buit i allat, que no produa un camp elctric al seu interior i que podia ser descarregat independent ment del potencial present al terminal. La idea no era nova, per la implementaci, que utilitzava una font d'alimentaci per carregar la corretja o cinta, fou una innovaci fonamental respecte a les mquines anteriors. La primera mquina utilitzava una cinta de seda comprada a una botiga de tipus tot a cent. El 1931 es va descriure a un patent una versi capa de produir 1.000.000 volts. El 1934 Nikola Tesla va escriure un article a la revista Scientific American sobre el generador de Van de Graaff titulat  Possibilities of Electro-Static Generators on preveia un gran futur per a aquest tipus de mquines.

Rpidament es van desenvolupar mquines de gran potncia, algunes treballant en contenidors amb pressi controlada per permetre concentracions de crrega ms grans sense ionitzaci. Tamb es van desenvolupar variacions per a la recerca en el camp de la fsica com el peletr. Simplificacions del generador de Van de Graaff s'utilitzen habitualment a les demostracions de l'electricitat esttica, grcies al seu alt voltatge produeixen l'efecte curis de fer que es posin de punta els cabells de les persones que toquen el terminal.

Entre 1945 i 1960, el fsic francs Nol Joseph Felici va desenvolupar una srie de mquines electrosttiques basades a l'excitaci electrnica i utilitzant cilindres rotatoris d'alta velocitat en contenidors plens d'hidrogen pressuritzat.

Vegeu tamb.
 Electricitat esttica;
 Otto von Guericke;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306609" title="Slvid" nonfiltered="981" processed="980" dbindex="121025">









La famlia dels slvids comprn un gran nombre d'espcies de mida petita.

Morfologia.

 Tenen el plomatge suau i de colors apagats, terrosos, ocres, negres i rosats.
 No presenten dimorfisme sexual acusat.
 Tenen el tpic bec estret i fi dels ocells insectvors.;

Alimentaci.

El seu aliment bsic sn els insectes que persegueixen entre la vegetaci.

Hbitat.

Aquesta famlia reuneix espcies molt caracterstiques dels ambients palustres, que acostumen a nidificar en els canyissars. Sn molt representatius de les zones humides dels Pasos Catalans.

Distribuci geogrfica.

Viuen a Eursia i frica.

Costums.

Solen tindre un cant meldic i agradable que emeten moltes vegades entre el fullam o amagats. 

Gneres.

 Abroscopus (Baker, 1930);
 Achaetops (Roberts, 1922);
 Acrocephalus (Naumann & Naumann, 1811);
 Actinodura (Gould, 1836);
 Alcippe (Blyth, 1844);
 Amaurocichla (Sharpe, 1892);
 Amphilais (Parker, 1984);
 Arcanator (Irwin & Clancey, 1986);
 Babax (David, 1875);
 Bathmocercus (Reichenow, 1895);
 Bebrornis (Sharpe, 1883);
 Bradypterus (Swainson, 1837);
 Buettikoferella (Stresemann, 1928);
 Cettia (Bonaparte, 1834);
 Chaetornis (Gray, 1848);
 Chamaea (Gambel, 1847);
 Chloropeta (Smith, 1847);
 Chrysomma (Blyth, 1843);
 Cincloramphus (Gould, 1838);
 Conostoma (Hodgson, 1842);
 Crocias (Temminck, 1836);
 Crossleyia (Hartlaub, 1877);
 Cryptosylvicola (Goodman, Langrand & Whitney, 1996);
 Cutia (Hodgson, 1837);
 Dromaeocercus (Sharpe, 1877);
 Dumetia (Blyth, 1852);
 Eremiornis (North, 1900);
 Eremomela (Sundevall, 1850);
 Gampsorhynchus (Blyth, 1844);
 Garrulax (Lesson, 1831);
 Graminicola (Jerdon, 1863);
 Graueria (Hartert, 1908);
 Hemitesia (Chapin, 1948);
 Heterophasia (Blyth, 1842);
 Hippolais (Conrad von Baldenstein, 1827);
 Hylia (Cassin, 1859);
 Hyliota (Swainson, 1837);
 Illadopsis (Heine, 1860);
 Jabouilleia (Delacour, 1927);
 Kakamega (Mann, Burton & Lennerstedt, 1978);
 Kenopia (Gray, 1869);
 Kupeornis (Serle, 1949);
 Leiothrix (Swainson, 1832);
 Leptopoecile (Severtzov, 1873);
 Liocichla (Swinhoe, 1877);
 Lioptilus (Bonaparte, 1850);
 Locustella (Kaup, 1829);
 Macronous (Jardine & Selby, 1835);
 Macrosphenus (Cassin, 1859);
 Malacocincla (Blyth, 1845);
 Malacopteron (Eyton, 1839);
 Megalurulus (Verreaux, 1869);
 Megalurus (Horsfield, 1821);
 Melocichla (Hartlaub, 1857);
 Micromacronus (Amadon, 1962);
 Minla (Hodgson, 1838);
 Modulatrix (Ripley, 1952);
 Mystacornis (Sharpe, 1870);
 Myzornis (Blyth, 1843);
 Napothera (Gray, 1842);
 Neomixis (Sharpe, 1881);
 Nesillas (Oberholser, 1899);
 Newtonia (Schlegel & Pollen, 1868);
 Orthotomus (Horsfield, 1821);
 Oxylabes (Sharpe, 1870);
 Panurus (Koch, 1816);
 Paradoxornis (Gould, 1836);
 Parophasma (Reichenow, 1905);
 Pellorneum (Swainson, 1832);
 Phyllanthus (Lesson, 1844);
 Phyllolais (Hartlaub, 1881);
 Phylloscopus (Boie, 1826);
 Pnoepyga (Hodgson, 1844);
 Poliolais (Alexander, 1903);
 Pomatorhinus (Horsfield, 1821);
 Pteruthius (Swainson, 1832);
 Ptilocichla (Sharpe, 1877);
 Ptyrticus (Hartlaub, 1883);
 Randia (Delacour & Berlioz, 1931);
 Rhabdornis (Reichenbach, 1853);
 Rhopocichla (Oates, 1889);
 Rimator (Blyth, 1847);
 Scepomycter (Grant & Mackworth-Praed, 1941);
 Schoenicola (Blyth, 1844);
 Seicercus (Swainson, 1837);
 Spelaeornis (David & Oustalet, 1877);
 Sphenocichla (Godwin-Austen & Walden, 1875);
 Sphenoeacus (Strickland, 1841);
 Stachyris (Hodgson, 1844);
 Stenostira (Cabanis & Bonaparte, 1850);
 Sylvia (Scopoli, 1769);
 Sylvietta (Lafresnaye, 1839);
 Tesia (Hodgson, 1837);
 Thamnornis (Milne-Edwards & Grandidier, 1882);
 Tickellia (Blyth, 1861);
 Timalia (Horsfield, 1821);
 Trichastoma (Blyth, 1842);
 Trichocichla (Reichenow, 1890);
 Turdoides (Cretzschmar, 1827);
 Urosphena (Swinhoe, 1877);
 Xiphirhynchus (Blyth, 1842);
 Yuhina (Hodgson, 1836);

Referncies.



Enllaos externs.

 Informaci sobre el slvids del Parc Natural de l'Albufera de Mallorca.  ;
 Informaci sobre les 415 espcies de slvids.  i ;
 Els slvids a l'Animal Diversity Web. ;
 Vdeos de slvids en llur hbitat natural. ;
 Vdeos, imatges i informaci diversa de slvids. ;
 Els slvids a l'Encyclopedia of Life. ;
 Els slvids a la IUCN. ;
 mplia informaci sobre aquesta famlia d'ocells. ;
 Taxonomia d'aquesta famlia d'ocells. ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306610" title="Cnon (literatura)" nonfiltered="982" processed="981" dbindex="121026">
El cnon literari s el conjunt d'obres considerades com a model per una cultura determinada. El concepte sol recollir les obres literries que Occident considera clssiques. Sn els llibres que s'estudien a les universitats i escoles i que permeten ms lectures i dileg intertextual. 

El concepte de cnon ha estat molt criticat per diversos motius:
noms recull l'anomenada alta cultura i bandeja la literatura popular;
est excessivament lligat a la tradici nacional i oblida les obres recuperades per la literatura comparada;
s etnocntric i androcntric, lligat a uns nics valors;
cada persona t el seu propi cnon o conjunt d'influncies, establir un cnon s una pretensi purament acdemica.

Alguns dels crtics que ms atenci han prestat al cnon han estat Harold Bloom i Donald Barthelme 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306612" title="Literatura comparada" nonfiltered="983" processed="982" dbindex="121027">
La literatura comparada s la disciplina que estudia la literatura en relaci a altres arts o manifestacions culturals i que compara obres per damunt de les barreres nacionals prpies de la filologia. 

Busca afinitats entre autors, temes, moviments o estils de diferents pasos i perodes per concebre la literatura com un tot on les influncies es donen entre llenges i corrents. Recull la tradici de "literatura mundial" encetada per Goethe i altres romntics (tamb anomenada literatura universal).

Alguns dels seus estudiosos ms importants van ser Abel-Franois Villemain o Claudio Guilln.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306619" title="Llengua materna" nonfiltered="984" processed="983" dbindex="121028">
La llengua materna s el primer idioma que s'adquireix, a la primera etapa de socialitzaci. El nom ve donat perqu sol ser la lengua que es parla a la famlia i que s transmesa de manera natural a l'infant, per contacte. El 21 de febrer s el Dia internacional de la llengua materna.

Aquesta llengua codifica la manera de percebre el mn i actua al cervell de diferent manera que qualsevol segona llengua apresa ms endavant.  Per aix alguns estudiosos parlen d'etapa crtica de l'aprenentatge, en el sentit que les llenges apreses abans  dels onze-dotze anys poden modificar les estructures cerebrals, per totes les altres se superposaran a les ja existents, de forma que sempre hi haur una traducci inconscient. El bilingisme total noms es dna quan una persona t ms d'una llengua materna. 

La didctica de la llengua s la disciplina que s'ocupa del seu ensenyament formal, perfeccionant la gramtica a l'escola, augmentant el lxic respecte als dilegs familiars i proporcionant noves oportunitats d's per augmentar la competncia comunicativa. 




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306620" title="Lea-Francis" nonfiltered="985" processed="984" dbindex="121029">


 Lea-Francis  s un constructor angls de cotxes que va arribar a construir motors que van disputar curses a la Frmula 1. 

Va ser fundada per Richard Henry Lea i Graham Ingoldsby Francis l'any 1895 a Coventry, Anglaterra. 

Existeix un important club d'amics dels Lea-Francis amb uns 420 vehicles.


 A la F1 .

A les temporades 1952 i 1953 el campionat de Frmula 1 i de Frmula 2 va ser el mateix, disputant alhora les curses per aconseguir ms monoplaces corrent i per tant, ms espectacle. D'aquesta manera va ser ms fcil pels equips petits arribar a la F1. 

D'aquesta forma, Lea-Francis muntava motors per l'escuderia Connaught i amb ells van disputar un total de divuit proves a la F1, aconseguint 1 podi i 17 punts al campionat.

 Models de Lea-Francis . 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306624" title="Setge de Salses (1639-40)" nonfiltered="986" processed="985" dbindex="121030">






El setge de Salses de 1639-1640 fou una de les batalles de la Guerra dels Trenta Anys

Antecedents.
El 1637, durant la Guerra dels Trenta Anys, el comte-duc d'Olivares llan una ofensiva a les Corberes, contra Leucata que result un fracs i el 1639 els francesos respongueren assetjant Salses, prenent pol, Ribesaltes i tota la Salanca, i fins i tot arribaren a Pi i Bomps. El 19 de juliol, Salses caigu a les seves mans. Les fortificacions de Salses i pol, governades per alcaids no catalans, van rendir-se grcies a suborns.

Desprs de la caiguda de Salses el  en mans franceses s'orden la mobilitzaci catalana, amb un rebuig total, i Olivares va manar que es prescindis de les Constitucions catalanes. La Diputaci del General, el Consell de Cent i altres institucions mantingueren una tropa equipada i sostinguda d uns 12.000 catalans per a la reconquesta del castell de Salses i la resta del Rossell i durant el 1639, cosa que fa pensar que en realitat hi foren destinats ms de 20.000 homes,  als que es van unir l'exrcit de Cantabria comandat per Felipe Spinola. Els rossellonesos alaren el sometent per tal d'ajudar les tropes reials. 

El setge.
El 15 de setembre de 1639 l'exrcit espanyol de 24.000 homes comandat per Dalmau III de Queralt va sortir de Perpiny, assetjant el Castell de Salses tot i que bona part dels espanyols i catalans va desertar i molts hi moriren a causa, principalment, de malalties com la pesta

Els assetjants, tot i la desmoralitzaci, anaven rebent reforos que reposaven les dessercions massives i les baixes en combat, i van vncer l'1 de novembre a la batalla de Salses contra l'exrcit d'Enric II de Borb-Cond.

El 6 de gener de 1640 a les vuit del mat les tropes franceses es rendeixen, com s'havia pactat amb el comandant Roger de Bossost, el Bar d'Espenan, sortint 800 soldats, tres-cents d'ells malalts, i abandonant als morts, i de retorn a Barcelona, Francesc de Tamarit fou acollit triomfalment pel poble, per l'exrcit reial va quedar acantonat en el Principat en prevenci de nous atacs francesos.

Conseqncies.
L'obligat allotjament a les tropes cre conflictes, i sorg un rosari de greuges, mai no atesos; el virrei Dalmau III de Queralt es veia incapa de mentenir l'ordre. Tot empitjor en empresonar el diputat Tamarit; s'anava de dret contra la Generalitat. Els xocs sovintejaven ms, i Santa Coloma de Farners fou saquejada per la tropa; fou l'esca que encengu les comarques. La pagesia estava en peu de guerra, aculant la tropa cap a la costa i permetent als camperols anar cap a Barcelona, on, el 22 de maig de 1640, deslliuraven Tamarit. 

Referncies.


Bibliografia.
 John Huxtable Elliott, La revolta catalana 1598-1640: un estudi sobre la decadncia d'Espanya;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306626" title="Arkh" nonfiltered="987" processed="986" dbindex="121031">

En la filosofia clssica grega, arkh o arj (del grec      : orgen, font) era el nom donat al principi fonamental, que era l'orgen i causa de totes les coses. La determinaci de l'arkh va ser un dels objectius centrals dels filsofs presocrtics.

El primer a desenvolupar la idea de larkh va ser Tales (635 - v. 545 aC), el fundador de l'Escola de Milet. Tales va proposar l'aigua com el principi universal, basant-se en l'observaci de qu l'humitat era omnipresent a la natura i en la creena de qu la terra flotava sobre de l'aigua.

La determinaci de l' arkh va ser un dels temes d'estudi centrals de l'Escola de Milet. Anaximandre (v. 611 - v. 546 aC), deixeble i successor de Tales, va refutar la tesis del seu mestre argumentant que l'aigua no podia ser l'origen primer si no podia donar lloc al seu oposat: el foc. Per la mateixa ra va descartar la resta d'elements i va suposar l'existncia de lapeiron (l'indeterminat), una substncia indefinida de la que totes les coses procedien i a la que tot acabaria tornant.

Al seu torn Anaxmenes (v. 585 - v. 524 aC), deixeble d'Anaximandre, va designar l'aire com arkh. Segons ell tota la matria procediria de l'aire a travs de la rarificaci o la condensaci. D'aquesta manera, l'aire rarificat esdevindria foc, mentre que al condensar-e es tornaria aigua i posteriorment terra.

D'acord amb els plantejaments de Pitgores (582 - 496 aC) que atribua a les matemtiques caracterstiques mstiques i afirmava que l'nivers noms es podia conixer a travs d'elles, l'Escola Pitagrica  no identificava l'origen primer amb un element fsic sin que considerava que larkh eren els nmeros. 

El filosof efesi Herclit (544-484 aC) va tornar als elements naturals per proposar el foc com a arkh, ja que la seva natura dinmica el fan l'element amb qualitats ms prximes a les de la natura mateixa: es troba sempre en constant canvi i moviment.

Abandonant el monisme, que buscava determinar un nic arkh, Empdocles (492-432 aC) va passar al pluralisme postulant que en realitat la natura estava composta de quatre realitats diferents: terra, aire, aigua i foc. Un altre pluralista, Anaxgores (500-428 aC), sostenia que l'univers estava format per una quantitat d'elements infinita.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306628" title="Lliga ACB 2003/04" nonfiltered="988" processed="987" dbindex="121032">
Lliga ACB 2003-2004. El Tau Cermica va acabar en el primer lloc al final de la fase regular, per va guanyar la lliga el FC Barcelona que va derrotar en la final dels playoffs a l'Adecco Estudiantes. Els llocs de descens els van ocupar el Jabones Pardo Fuenlabrada i el Polaris World Murcia.

 Lliga regular .


 Playoff 2004 .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306630" title="Draft de l'NBA del 2003" nonfiltered="989" processed="988" dbindex="121033">
El Draft de l'NBA de la temporada 2003-04 va ser el 26 de juny del 2003 a Madison Square Garden a New York City, Nova York. 

Rondes.
Primera ronda.



Segona ronda.


Referncies.


Bibliografia.
 ;
 ;

Enllaos externs.
 ESPN.com Draft del 2003;
 databaseBasketball.com Draft del 2003;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306632" title="Vall-llobera (cognom)" nonfiltered="990" processed="989" dbindex="121034">
El cognom Vall-llobera (i les seves variants incorrectes Vall-llovera, Batllovera) es troba sobretot a les comarques de Girona (excepte el Ripolls i la Garrotxa), a Osona (al sud) i a les del Maresme. s per tant un cognom d'origen oriental i septentrional, que no s'ha ests cap a occident ni cap a migjorn.

Es troba alguna traa escadussera del cognom Vall-llobera a Mallorca, potser descendents d'un Ramon Vall-llobera que est documentat en una font del 1230. Les poblacions que compten o han comptat amb ms cognoms Vall-lloberes sn: Tona, Centelles, Aiguafreda, Cass de la Selva, Llambilles, Parlav, Sant Sadurn d'Anoia, Bigues, Sant Celoni, Palams, Matar i Arenys de Munt, entre d'altres.

Els Vall-llobera a Amrica. 

Alguns Vall-llobera i Vall-llovera del Maresme i de Palams van anar a Puerto Rico al segle XIX. En 1898, apareix Narciso Vall-llovera Feliu, un ciutad porto-riqueny que forma part del "Batall de Voluntaris nmero 2" que lluita en defensa de l'espanyolitat de Puerto Rico contra els nord-americans, que volien collaborar en la seva independncia. Narciso Vall-llovera era segon tinent de la primera companyia, a Bayamn

 Referncies .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306633" title="Antonio Muoz Degrain" nonfiltered="991" processed="990" dbindex="121035">

 

Antonio Muoz Degrain (Valncia, 18 de novembre de 1840 - Mlaga, 12 d'octubre de 1924) va ser un pintor valenci, del corrent eclctic; una barreja de romanticisme i modernisme. 

 Biografia . 
Va comenar a estudiar arquitectura, estudis que va deixar per a dedicar-se a la pintura. Va estudiar art a l'Acadmia de Belles Arts de Sant Carles de Valncia, i ben aviat es va traslladar a Roma on va portar una vida bohmia.

L'any 1862 es va donar a conixer en l'Exposici Nacional amb el quadre Los Pirineos, que va obtenir una menci honorfica. Anterior s el seu Otello i Desdmona, avui dia conservat al Museu de Belles Arts de Lisboa. Va obtenir altres premis en certmens artstics amb El Valle de la Murta (1864) i Coro de Monjas (1871). 

El seu amic Bernardo Ferrndiz li va encarregar l'any 1870 la decoraci del sostre del Teatre Cervantes de Mlaga.

L'any 1878 va obtenir la creu de Carles III pel seu quadre Isabel la Catlica cedint les seues joies per a l'empresa de Colom.

Va tornar a Roma com a pensionat pel govern l'any 1882, on va romandre dos anys. Al seu retorn, ja completament consagrat  va guanyar una primera medalla de l'Exposici Nacional amb Los amantes de Teruel (1884) i va ser nomenat professor de dibuix i ornamentaci de l'Escola Provincial de Belles Arts de Mlaga, on va tenir com a alumne a Pablo Ruiz Picasso.

L'any 1898 va ser nomenat director de l'Escola de Belles Arts de San Fernando.

Al juliol de 1910 va fer donaci a l'Acadmia de Belles Arts de Sant Carles de Valncia d'un bon nombre d'obres seues i alienes, aix com de ms de cinquanta objectes d'art, destinades al Museu de Sant Pius V, on encara es poden contemplar.

 Obra . 
Inicialment va realitzar pintura d'arrel realista. Tot i haver fet quadres de tema histric per als habituals certments artstics de l'poca, va destacar sobretot com paisatgista. Va deixar paisatges de les platges valencianes i andaluses, de la serra de Guadarrama, Granada, Mlaga, Crdova, Vencia, Esccia i l'orient. En el tractament dels temes destaca per la seua gran imaginaci i per certes implicacions simbolistes. Al final de la seva vida va comenar a pintar amb pinzellades curtes i vives, d'un cert impressionisme tard. 

 Referncies .
  Diccionario de Arte, Pintores del siglo XIX, Editorial LIBSA, 2001. ISBN 84-7630-842-6.
  Vicente Gascn Pelegr. Prohombres valencianos en los ltimos cien aos, 1878-1978. Valncia. Caixa d'Estalvis de Valncia, 1978. ISBN 845002603X;

 Enllaos externs .
Los molineros sacan del agua a Don Quijote ;
"Los amantes de Teruel" entre altres obres espanyoles del segle XIX.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306635" title="Foc bacteri" nonfiltered="992" processed="991" dbindex="121036">



El foc bacteri s una malaltia causada pel bacteri Erwinia amylovora que afecta greument plantes de la famlia de les roscies, entre les que trobem diversos fruiters: la pomera, la perera, els nesprers i el codonyer.

Simptomatologia.
Les primeres infeccions s'acostumen a produir a la primavera, en poca de floraci, principalment per flors i ferides. Un cop l'arbre est infectat, les fulles i els rams florals es panseixen i ennegreixen, agafant un aspecte cremat caracterstic que dna nom a la malaltia. Els brots tendres, en ocasions, es corben i prenen forma de gaiata de pastor.
En condicions d'humitat suficient es poden trobar exsudats rics en bacteris i polisacrids. s un smptoma tpic de la malaltia, i es produeix a la superfcie dels teixits infectats. s un important focus de dispersi.
En cas de forts atacs i sobre varietats molt sensibles, la malaltia pot provocar rpidament la mort de l'arbre.

Disseminaci.
En humitats elevades, s'observa l'escolament dels exsudats que agafen un color marrons. Aquesta secreci, font d'inculs, contribueix a propagar el bacteri amb l'ajuda d'insectes, d'ocells, del vent, de la pluja i de l'home pel contacte amb les eines d'esporga o pel transport d'empelts. A causa d'aix, el material vegetal que s'importa ha d'anar acompanyat del preceptiu Passaport Fitosanitari CEE. 
Durant l'hivern, el bacteri sobreviu en xancres situats sobre els troncs dels arbres. Aquests xancres es reactiven a la primavera i emeten els exsudats que serviran d'incul primari per a futures infeccions.
De totes les possibilitats de dispersi de la malaltia, la ms important s el material vegetal infectat destinat a noves plantacions. 

Als Pasos Catalans, la presncia de foc bacteri no s molt important. En canvi, a d'altres pasos d'Europa com Anglaterra i sobretot Frana, ha causat danys molt greus.

Tractament.
El control qumic de la malaltia s molt poc efica. nicament s possible realitzar-lo preventivament per evitar la propagaci a partir d'un primer focus. Es poden utilitzar alguns productes a base de coure, aix com tamb la Kasugamicina. Tamb existeix la possibilitat d'utilitzar productes que indueixen resistncia a la planta, com el fosetil-Al. 

Vegeu tamb.
Erwnia;

Referncies.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306643" title="Llinatge (biologia)" nonfiltered="993" processed="992" dbindex="121037">
Un llinatge en evoluci s una seqncia d'individus, que formen una lnia de descendents. Les noves espcies sn el resultat directe de l'especiaci des d'una espcie ancestral immediata. Els llinatges sn subagrupacions de l'arbre filogentic. Els llinatges sn sovint determinats per tcniques de filognia molecular.  

 Representacions filogentiques dels llinatges .
 
Els llinatges es visualitzen normalment com a subgrups d'un arbre filogentic. Per exemple, l'arbre de la figura mostra la separaci de la via en tres llinatges ancestrals: bactries, arqueobacteris i eucariotes. En conseqncia un llinatge s una branca d'aquest arbre. Els arbres filogentics es creen normalment a partir de comparaci de seqncies d'ADN, ARN o de protenes. Les seqncies de diferents individus es recullen i es quantifiquen per similituds o diferencies. Processos matemtics s'usen per a la clusteritzaci de dades individuals per similitud.  

De la mateixa manera que un mapa s una aproximaci a escala de la geografia real, un arbre filogentic s una aproximaci de la completa realitat de les relacions de l'evuluci. Per exemple, en la fingura 1, el llinatger sencer dels animals s'ha redut a una senzilla branca de l'arbre. Tanmateix, aix s tan sols una limitaci degut a l'espai. Teoricament, es podria generar un arbre real i complet arbre per a tots els organismes vivents o per qualsevol seqncia d'ADN.

Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306653" title="Vall-llobera (Tona)" nonfiltered="994" processed="993" dbindex="121038">
Vall-llobera s un topnim de Tona (Osona). Apareix per primera vegada en llat (Valle Luparia) el 1008 en un document on es fa referncia a una zona de Tona. Ms tard, Vall-llobera don nom al mas que hi ha a la mateixa zona.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306657" title="Vall-llobera (Vilablareix)" nonfiltered="995" processed="994" dbindex="121039">
Vall-llobera s un paratge del municipi de Vilablareix. El terme apareix en un document, datat el 9 d'agost de 1221, en qu Ramon de Farners reconeix que l'esglsia de Santa Maria de Farners i les seves propietats, que s'enumeren, sn sota el domini del bisbe Alemany d'Aiguaviva, a qui fan cens d'una lliura de cera. Entre les propietats, s'esmenta: "Item cum omni alodio quod Petrus Burdus de Valle Luparia tenet per me in parochia Sancti Menne de Vilablarex et Estraderius Altemir et Arnallus faber et Guillelmus de Sacraria et Pontius Braimundi".





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306683" title="Jaipur" nonfiltered="996" processed="995" dbindex="121040">

Jaipur fou un estat de l'Agncia de Rajputana, residncia de Jaipur. La capital era Jaipur (ciutat).

Geografia.
La superfcie era de 40.349 km2 el que el convertia en el quart estat per superfcie de la Rajputana desprs dels grans estats occidentals (Jodhpur, Bikaner i Jaisalmer).

Limitava al nord amb Bikaner, Loharu i Patiala (el districte separat de Kot Kasim afrontava amb el tahsil Rewari del districte de Gurgaon, i amb l'estat de Nabha); a l'oest  amb Bikaner, Jodhpur, Kishangarh i la provncia britnica d'Ajmer-Merwara; al sud amb Udaipur (Mewar), Bundi, Tonk, Kotah i Gwalior; i a l'est amb Karauli, Bharatpur i Alwar.

El pas s relativament pla per creuat per petites serralades i amb algunes muntanyes allades; el centre de l'estat es un altipl elevat de forma triangular de fins a 500 metres d'altura; la base del triangle es una lnia que va de l'oest des de la ciutat de Jaipur fins prop de la frontera d'Alwar, i el vrtex s una secci dels Aravalli, que va del llac Sambhar fins a Khetri,  districte de l'extrem nord del principat, i arriba a 1069 metres a Raghunathgarh, formant la frontera natural entre el pas arens del Shekhawati i la frtil plana de Jaipur.

El riu principal s el Banas que corre per 177 km per l'estat o per la frontera; els seus tributaris principals sn el Dain, el Mashi, el Dhil, el Galwa, i el Morel; el Chambal forma el lmit sud-est que separava l'estat de Kotah i de Gwalior. El Banganga, un altre riu destacat, corre 145 km cap al sud-est i desprs cap a l'est. Altres rius sn el Bandi (afluent del Mashi), el Dhund (afluent del Morel) i el Khari (tamb afluent del Morel). Per Jaipur (ciutat) passa el Aman-i-Shah que desaigua a Dhund; el Mendha desaigua al llac Sambhar; el Sabi i Sahibi corre en direcci a Alwar, i pel districte de Kot Kasim cap al districte britnic de Gurgaon; finalment el Kantli o Katli, el riu del Shekhawati, que discorre durant 96 km i es perd a les arenes de la frontera amb Bikaner. La resta de rius sn secs excepte en temps de pluges. L'nic llac rellevant s el Sambhar (compartit amb Jodhpur)

El clima s sec i clid. Al temps de calor els vents sn molt forts al Shekhawati, i porten arena que desprs desapareix. Les nits sn generalment agradables.

 Poblaci .

L'estat estava format per 5773 pobles i llogarets. La poblaci el 1881 era de 2.527.142; el 1891 de 2.823.966; i el 1901 de 2.658.666. El descens fou degut a la fam de 1899-1900 seguida de malria i clera, que va reduir la poblaci. El districte separat de Kot Kasim va patir menys i la seva poblaci es va incrementar en un 22%. Era l'estat ms poblat de la Rajputana. La poblaci al cens del 1931 era de 2.631.775 habitants, altre cop inferior.

 Llengua i religi .

La llengua principal era el jaipur (o dhundari) un dels quatre principals grups del rajasthan; tamb es parlaven el bagri (una forma del maewar), i el dangi (una forma d'hindi occidental).

Les castes principals eren els bramans (349.000, 13%), els jats (265.000, 10%), els mines (minas, 241.000,  9%), els chamars (218.000) els mahajans (212.000), els gujars (184.000), els rajputs (124.000), i els malis (116.000).
 
Ms de 2.418.000 persones eren hinds (per damunt del 90%) incloent algunes sectes com la dels dadupanthis (centrada a Naraima, prop del llac Sambhar); els musulmans eren el 7% i els jains el 2,5 %. El 1901 hi havia 364 cristians nadius.

 Arqueologia .

Sn llocs d'inters a l'antic estat el fort d'Amber, Bairat, Chatsu , Daosa I el fort de Rathambhor. Tamb hi ha palaus interessants a Ambaheri (tahsil de Baswa) i a Toda Rai Singh (al sud-oest)

 Govern i administraci .

El maharaj s el cap del clan kachwaha dels rajputs que diuen ser descendents de Kusa, el fill de Rama, rei d'Ayodhia i heroi del poema Ramayana.

El govern corresponia al maharaj assistit per un consell de deu membres amb tres departaments principals: financer, judicial i d'afers diplomtics i militars amb tres o quatre membres cada departament. Totes les decisions corresponien al conjunt del consell presidit pel maharaj.  L'estat estava dividit en dos diwanis (divisions): Oriental i Occidental, cadascuna amb el seu diwan encarregat de la recaptaci.

Estava dividit en deu nizamats o districtes, amb 1 ciutat (la capital) i 37 pobles grans entre les quals les principals eren Sikar, Fatehpur, Nawalgarh, Jhunjhunu, Ramgarh, Lachmangarh (totes al nord, al Shekhawati), Hindaun (a l'est), i Sawai Madhopur (al sud-oest). Els nizamats eren:

Sawai Jaipur;
Daosa;
Gangapur;
Hindaun;
Kot Kasim;
Sawai Madhopur;
Malpura;
Sambhar;
Shekhawati;
Torawati;

Cada nizamat tenia al front un nazim assistit per un naib-nazim i estaven dividits en total en 31 tahsils o districtes.

 Justicia .

Les corts inferiors eren les dels tahsildars (un total de 22); la segent cort era la dels nazims; seguia la cort del faujdari adalat. Al Shekawati els poder d'aquestes corts eren ms amplis i els tahsildars tenien el poders del faujdaris; a la capital hi havia tres munsif per casos civil de menor quantia i dos naib-faujdar per casos criminals menors. La cort del faujdari adalat jutjava casos ms importants, i seguia la cort d'apellaci amb quatre jutges civils i dos penals. El consell era la cort suprema de justcia i apellaci; per dictar sentencies de mort calia la presencia del maharaj.

 Moneda i segells .

Jaipur tenia moneda prpia anomenada jhar shahi (per la marca d'encunyaci, jhar; la moneda d'or eren els mohurs; circulaven tamb rpies, monedes de plata petites i peces de coure; al segle XX es va introduir la moneda britnica.

L'estat disposava de 324 oficines de correus i 14 de telgraf. El 1861 l'estat va obrir el seu propi sistema postal i el 1901 tenia 86 oficines locals de correu. Emissions de diverses classes de segells apareixen entre 1886 i 1948.

 Terra .

Dos teros de la terra eren khalsa, i la resta estava concedit als nobles i sacerdots. Les principals eren les concedides a membres de la famlia reial que pagaven renda pero no feien serveis; seguien les que feien alguns serveis i pagaven renda, entre les que cal esmentar  les terrets de Khetri i Sikar; desprs els jagirs ordinaris (que feien serveis pero no pagaven renda) i els inams concedits a les institucions religioses, cortesans, favorits i militars, que no pagaven ni renda ni serveis.

 Exrcit i policia .

L'exrcit estava format vers 1900 per 5000 homes  d'infanteria dividits en vuit regiments, cinc mil irregulars nagas, 700 homes de cavalleria, 860 artillers i 100 camellers (sowar). Disposava de 50 canons i 60 petits canons (zamburas). Els jagirdars tenian 5782 homes a disposici del maharaj. Una petita guarnici britnica era a Sambhar i a Jaipur estava  aquarterat un destacament del 42 regiment Deoli.

La policia estava dividida en dos cossos, la policia de la ciutat, sota un faujdar, amb 855 homes i agents locals o chakidars, i la policia de districte sota un superintendent.

Fins el 1889 noms hi havia una preso a la capital per 370 presoners; el 1887 es va comenar a construir una segona pres oberta dos anys desprs i entre ambdues podien allotjar 1114 presoners(incloent 110 dones).

Els minas eren  turbulents i causaven alguns problemenes i es dividien en zamindars (cultivadors) i chaukidars (merodejadors) dificils de distingir; els segons sovint agafaven ramats per portar-los als seus poblats; des de 1897 el maharaj va intentar posar fi a aquestos fets;  menors eren els conflictes causats  pels baoris (que eren noms 1.117).

 Economia i comunicacions .

Shekhawati s un territori arens i noms produa en temps de pluja; els camells es feien servir per llaurar la terra; la terra s tamb predominantment arenosa al nord de la ciutat de Jaipur i a l'oest, on es produeix blat i civada; a l'est de la capital i al sud, la terra s ms frtil i produeix principalment cot, moresc i altres productes, incloent en algunes poques, civada, canya de sucre i opi. Els ramats sn pocs importants i els animals millors sn importats. Entre els animals caracterstics destaquen els camells de Shekhawati. La zona ms productiva de les irrigades era Kalakh Sagar a 50 km al nord de Jaipur (ciutat). Al llac Sambhar es produa sal. El pas tenia granit, coure al Khetri i a Singhana, i ferro a Karwar (prop d'Hiraun); a Babai hi havia una mina de cobalt. Per la construcci es produa rajola de sorra, i marbre. Les manufactures principals eren les robes de cot,  marbres i poteria ; dues fabriques de cot es trobaven a la capital (obertes el 1885) i una tercera a Mandawar (oberta el 1893). Una activitat important era la banca a la capital i algunes ciutats del Shekhawati. Exportava principalment  sal, cot, roba i marbre (a ms de fusta del Shekhawati)  i importava d'Anglaterra sucre, arrs, tabac i eines.

El pas era creuat per la lnea frria de Rajputana-Malwa, d'est a oest (341 km). Una lnea interior anava de Jaipur a Sawai Madhopur.

 Escut i bandera .

L'escut de l'estat era quarterat amb vores i separacions daurades: al primer quarter cel de plata, terra sinople, amb tres arbres naturals; el segon amb fons plata i terra sinople amb cavall amb guerrer de plata; al tercer, cel de plata, terra de sinople, castell marron; i al quart, cel de plata, terra verd amb dos arbres naturals. L'escut estava rodejat del collar de CGIE (Cavaller Comandant de l'orde de l'Imperi de l'ndia), concedit el 1863, lligat amb cadena de plata, amb elefants, flors de lotus i galls d'indi reial daurats; penjat del collar la corona imperial daurada i l'emblema del ttol, una rosa vermella de cinc ptals amb fulles verdes entremig i un cercle central amb la imatge de la reina Victria rodejada per un cercle amb la inscripci "Imperatricis Auspiciis" (sota protecci de l'Emperadriu); a cada costat de la rosa un can amb roda del que sobresurt una bandera triangular amb els cinc colors. Sobre l'escut elm de sable amb reduts llambrequins daurats, i a cada costat dos sables de plata i puny daurat amb les puntes cap als costats esquerra i dret. L'escut aguantat a l'esquerra per un lle daurat i a la dreta per un cavall blanc amb regnes daurades i cadira de gules amb vora daurada. A la part inferiors uns elements daurats aguanten una cinta blava on esta escrit en lletres snscrites daurades: "Yato dharmhstato jai" (On hi ha la virtut, hi ha la victria). Aquest escut esta sota un pavell o mantell, roig amb cintes i cordes daurades; al lloc de la corona hi ha dos ngels, un amb trompeta, i l'altre ms petit al seu darrera, de plata, i a cada costats tres banderes de l'estat (els cinc colors per sense el sol). Imatge de l'escut a: 

L'escut reial adoptat el 1922 es lleugerament diferent; no t el collar; a la part superior en lloc dels ngels hi ha el sol. L'escut es completament circular de vora de sinople; al primer quarter un cavall de plata sobre gules; al segon un liga natural en daurat, amb una serp natural a la boca; al tercer un cap d'elefant natural en camp de plata; i al quart cel daurat amb un castell de plata sobre terra de sinople.

La primera bandera de l'estat fou adoptada el 1877. Era la habitual panchranga en proporci 2:3, amb cinc franges iguals horitzontals (vermell, verd, blanc, blau i groc). En el centre de les dues franges superiors un sol daurat en esplendor.

El 1922 es va modificar l'orde de les franges i va desaparixer el sol; el nou orde fou vermell, groc, verd, blanc i blau.

Aquesta bandera va durar fins el 1947 quan es va adoptar una nova bandera d'estat formada per dues bandes horitzontals, vermell sobre verd. A la part del pal de la banda vermella, la panchranga amb els colors vermell, groc, blau, blanc i verd. La part de la panchranga ocupava la meitat de l'altura total de la bandera i la meitat del llarg (l'altra meitat era el vermell).

La bandera reial adoptada el 1947 era la mateixa que la bandera d'estat adoptada aquell any, per incloent un cavall al galop de color blanc i mirant al pal, al mig de la part inferior verda.

Es coneixen cinc estendards personals: 

El primer adoptat el 1922, usat fins el 1947, rectangular 1:2, estava format per quatre quartes: al primer un zeb blanc en verd; al segon un liga marron amb serp verda a la boca, en groc; al tercer un elefant blanc amb la trompa elevada, mirant al vol, sobre camp verd; i al quart, torre blanca sobre tur blanc, en camp verd.

Un altre estendard fou adoptat el 1932 per la maharani (morta el 1958), rectangular 2:3. Dividit en tres camps, dos a dalt i un a la part inferior; el primer groc de vora roja, i al centre tres arbres verds, que simbolitzava Jodhpur, origen de la maharani; al segon un liga marron amb serp verda a la boca, en groc; i al tercer (inferior) de color verd, un zeb, un carro estirat per dos animals, un elefant (les tres coses blanques) i una torre marron, cada costa al davant de l'altra horitzontalment.

El 1947 el nou maharaj va adoptar nou estendard rectangular 2:3, tamb dividit en tres camps, dos a la part superior i un a l'inferior. Al primer un zeb blanc en verd; al segon un liga marron amb serp verda a la boca, en groc; i al tercer un elefant blanc amb trompa aixecada mirant al vol i un sol o lluna tamb blanc un mica tapat per un castell marron i al final un mig tur blanc al costat del castell, tot en camp verd. Fou usat fins el 1970.

El 1940 la reina mare va adoptar un estendard rectangular 2:3, igualment dividit en tres camps, dos a la part superior i un a l'inferior. Al primer un sol amb cara i en esplendor, daurat en vermell (smbol de Cooch Behar d'eon era la reina); al segon un liga marron amb serp verda a la boca, en groc; i al tercer un elefant blanc amb trompa aixecada mirant al vol i un sol o lluna tamb blanc un mica tapat per un castell marron i al final un mig tur blanc al costat del castell, tot en camp verd. Fou suat fins el 1970.

Tamb va tenir estendard la Marudhar Kanwar (1924-1944) per s desconegut. El maharaj Bhawani Singh, que va heretar el ttol el 1970, dispos tamb d'estendard personal (la panchranga en orde vermell, groc, blanc, blau i verd).

Es coneixen tamb els estendards de Primer regiment d'infanteria (1923-1949), de la gurdia militar de Sawai Man (1932-1949), i dels Gurdies Rajendra Hazari (1696-1949), i dues banderes regimentals dels Gurdies Sawai Man (1932-1934 la primera i 1934-1949 la segona).

 Educaci i sanitat .

El 97,5% de la poblaci era analfabet el 1901 (99,9% de dones i 95,3 d'homes). Hi havia en aquest mateix any diverses escoles amb ms de setze mil alumnes (havien arribat a ms de vint mil abans de la fam del 1899-1900). El 1904 eren ms de 23.000 (797 noies)  i en aquest any hi havia 753 escoles o centres d'educaci (602 privats).

Hi havia 29 hospitals incloent el unit a les presons, de les quals 7 eren mantinguts pels jagirdars i la resta pel darbar (govern). A ms hi havia dos hospitals dependents de la linea ferria Rajputana-Malwa a Bandinkui i Phalera  i un altre del departament de la sal a Sambhar.

 Histria .

El clan kachwaha dels rajputs es va establir en una poca matinera a  Rothas, al riu Son des d'eon, al segle III, van emigrar a Gwalior i Narwar on van governar durant 800 anys, de vegades com independents i altres sotmesos a estats ms poderosos. 

El primer raja kachwaha de Gwalior que apareix esmentat s Vajradaman, que segons una inscripci va conquerir la ciutat de Gwalior el 977, quan pertanyia a Kanauj, i va esdevenir independent. El seu vuit descendent fou Tej Karan (Dulha Rai, el prncep nuvi) que va abandonar Gwalior el 1128, segons la tradici expulsat per un oncle  o be que se'n va anar per casar-se amb Maroni, la filla de Bargujar Rajput, senyor de Daosa i va deixar el govern al fill de la seva germana que era un parihar o paramara rajput, el qual va usurpar el tron.

El seu sogre, que no tenia fills, li va llegar  Daosa amb el que es pot establir el comenament de la dinastia Kachwaha a Rajputana oriental desprs del 1128, amb Daosa com a primera capital; el pas fou anomenat Dhundhar . El regne fou parcellat entre petits caps rajputs i mines i fou vassall dels reis rajputs de Delhi. Vers el 1150 el sobir, un successor de Tej Karan, va adquirir Amber  i la va fer la seva nova capital. Ho fou durant 600 anys i va donar nom a l'estat. 

Un dels sobirans, Pajun (quart i cinqu successor de Tej Karan) es va casar amb la germana de Prithwi Raj Chahuan, el darrer rei hind de Delhi, i va morir amb aquest a la batalla decisiva contra Muhammad de Ghor. Al final del segle XIV a Amber governava Udai Karan i fou en el seu temps quan va dominar el districte de Shekhawati.

Amb la conquista de la'ndia pels mogul, Amber va esdevenir el seu tributari. Bahar Mal (1548-1574) fou el primer que va pagar el tribut i va rebre d'Humayun el comandament de cinc mil homes; la seva filla fou una de les dones d'Akbar. Bhagwan Das, fill de Bahar Mal, fou amic d'Akbar  i va rebre el govern del Panjab; el 1585 o 1586 la seva filla es va casar amb Selim que desprs fou emperador mogul amb el nom de Djahangir.

Bhagwan Das va adoptar com a successor a Man Singh, que va pujar al tron vers 1590 i va morir vers el 1614. Fou un destacat general al servei dels mogul i tot i ser hind va ascendir al ms alt rang de l'imperi (comandant de set mil homes); va lluitar a Orissa, Bengala i Assam i fou governador de Kabul, Bengala, Bihar i Dcan.

Jai Singh I, conegut tamb com Mirza Raja fou un altre sobir destacat que va lluitar amb Aurangzeb al Dcan; fou comandant de sis mil cavallers, i va capturar a Sivaji, el fundador del poder maratha. Aurangzeb, que el devia considerar perills, el va fer enverinar el 1667 o 1668.

Va tenir dos successor i el tercer fou Jai Singh II (conegut per Sawai Jai Singh, del ttol donat per l'emperador , fou l'ancestre directe de la actual casa reial de Jaipur. Va pujar al tron d'Amber el 1688 i va morir el 1743. Home de gran intelligncia,  el 1728 va construir la ciutat de Jaipur, on va fundar entre d'altres el fams observatori . Va renovar en el tractat amb  Jodhpur i Udaipur per la defensa contra els musulmans, per per recuperar el privilegi d'enllaar amb la famlia d'Udaipur, que havia perdut al donar filles en matrimoni als emperadors moguls, va haver de concedir la successi de l'estat al fill d'una de les seves dones que era  princesa d'Udaipur, en preferncia al seu fill gran o als fills d'altres de les seves dones. Aquest trencament del dret de primogenitura va portar seriosos conflictes. 

A la mort de Jai Singh II els jats de Bharatpur, van lliurar una guerra en la qual van ocupar zones de Jaipur; el cap governant a Macheri, dependent de Jaipur, es va independitzar i va formar l'estat d'Alwar (vers 1790). Al final del segle, entre la pressi maratha, el conflicte intern i les prdues territorials, l'estat estava en fora confusi. 

El prncep Jagat Singh, va fer un tractat amb el govern britnic el 1803, per una aliana contra els marathes, per l'aliana es va trencar el 1805 quan el prncep de Jaipur fou  acusat de no complir els acords al no ajudar als britnics contra Holkar. Va seguir la disputa amb Jodhpur per la ma de la filla del sobir d'Udaipur; Amir Khan (desprs fundador de l'estat de Tonk) i els seus mercenaris pindaris van assolar el pas. El 1817 van comenar nous contactes amb els britnic i un tractat es va signar el 1818, quedant Jaipur sota protectorat, que pagaria un tribut anual. 

Jagat Singh  va morir el desembre de 1818. Mohan Singh, fill del raja Manohar Singh de Narwar, fou proclamat regent per un noble el 22 de desembre de 1818 i de fet va usurpar les funcions reials, per quan va nixer el legtim hereu Jai Singh III, el 25 d'abril de 1819, fill pstum de Pratap Singh, els notables del pas van deposar a Mohan. Durant la  minoria de Jai Singh l'estat fou mal administrat; una revolta a la capital al final del 1820 va portar a l'establiment d'un resident britnic. 

Va morir jove sense haver assolir els poders el 6 de febrer de 1835, per ja casat i va deixar tanmateix un fill pstum, Ram Singh II, que va nixer el 27 de setembre de 1835. Van esclatar seriosos disturbis a la capital i el coronel Alves, l'agent del governador general de la Rajputana, fou ferit,  i el seu ajudant Martin Blake, va morir; el govern britnic va prendre mesures rapides; es va formar un consell de regncia amb els cinc principals nobles dirigits per l'agent poltic que tenia la darrera decisi; l'exrcit fou redut i l'administraci reformada. El 1842 el tribut de 8 lakhs anuals fou considerat excessiu i foren perdonats a l'estat 46 lakhs que devia i el tribut anual fou redut a 4 lakhs; Ram Singh va rebre els poders el 1851. A la rebelli del 1857 va ser lleial als britnics a disposici dels quals va posar les seves forces; com a recompensa se li va atorgar la pargada de Kot Kasim; el 1862 li fou concedit, com a quasi tots els estats, el privilegi d'adopci; pel seu comportament exemplar en la fam de 1868 va rebre el dret d'afegir dos canonades ms a la seva salutaci hereditria de 15 canonades, i el 1877 la seva salutaci personal fou augmentada a 21 canonades i va esdevenir conseller de l'Emperadriu. Va ser un sobir intelligent que va obrir camins, es va preocupar per l'educaci, va ampliar les terres irrigades i va portar l'aigua i el gas a la capital.

Va morir el 17 de setembre de 1880 sense hereuis mascles legtims, i el va succeir el seu fill adoptiu Qayam o Kaim (nascut el 1861), germ petit del thakur d'Isarda i descendent del segon fill del maharaj Jagat Singh; el govern britnic i el de l'estat van confirmar l'elecci i Kaim va pujar al tron amb el nom de Sawai Madho Singh II, sota un consell de regncia fins a la seva majoria el 1882. Va tenir cinc dones (i 18 concubines) i entre 50 i 60 fills (algunes font apugen la xifra fins a 107). El seu fill Gopal Singh era el preferit i fou considerat hereu expectant, cosa que els nobles no volien, per la seva mort el 1920 va solucionar el problema. 

Madho va morir el 7 de setembre de 1922 i el va succeir el seu fill adoptiu Kunwar Mor Mukhut Singh (nascut el 1911), fill del thakur d'Isarda , amb el nom de Man Singh II; fou adoptat poc abans (de mar de 1921. La seva salutaci personal que li corresponia (17 canones com l'estat) fou augmentada  a 19 (la de l'estat no va variar) i el 1896 a 21. Va seguir el passos del seu pare adoptiu i va fer nombroses obres publiques (irrigaci, hospitals i dispensaris). El dret successori fins a tenir fills fou assignat a la casa dels  rajawat rajputs descendents del fill de Prithwi Raj que va governar Amber al segle XVI.

El 30 de mar de 1949 va integrar l'estat en el de la uni de Rajasthan per formar el Gran Rajasthan, al que es va unir poc desdprs la uni de Matsya per formar l'estat de Rajasthan (15 de maig de 1949); fou rajpramukh de Rajasthan del 1949 al 1956, membre de la Rajya Sabha del 1962 al 1965 i va morir el 24 de juny de 1970 a Anglaterra, sent portat a Jaipur on fou incinerat el 27 de juny.

 Governants .

Sodh Deo 966-1006 (de Daosa);

Dulha Rao1006-1036 ;

Kankal Deo 1036-1038 ;

Huna Deo 1039-1053 ;

Janad Deo 1053-1070 ;

Pujana Deo 1070-1084 ;

Malesi Deo 1094-1146 ;

Byala Deo 1146-1179 ;

Raja Deo 1179-1216 ;

Kilhan Deo 1216-1276 ;

Kantal Deo 1276-1317;

Jansi Deo 1317-1366, ;

Udayakarna 1366-1388;

Narsingh Deo 1388-1413 ;

Banbir Singh1413-1424 ;

Udhao Rao 1424-1453 ;

Chandrasena 1453-1502 ;

Prithwi Singh I  1502-1527 , ;

Puran Mal 1527-1534;

Bhim Singh 1534-1537;

Ratan Singh 1537-1548;

Baharmalla (o Bhar Mal)  1548-1574;

Bhagwan Das 1574-1589;

Man Singh I  1589-1614 ;

Bhao Singh  1614-1621 ;

Jai Singh I  1621-1667 ;

Ram Singh 1667-1688;

Bishan Singh  1688-1699;

Jai Singh II  1699-1743 ;

Ishwari Singh 1743-1750;

Madho Singh I 1750-1768;

Prithwi Singh II  1768-1778;

Pratap Singh 1778-1803;

Jagat Singh  1803-1818;

Mohan Singh (tamb anomenat de vegades Man Singh II) regent 1818-1819, usurpador;

Jai Singh III 1819-1835;

Ram Singh II 1835-1880;

Madho Singh II 1880-1922;

Man Singh II  1922-1949 (+1970);

Referncies .

Llista de governants i genealogia d'Henry Soszynski, Brisbane (AUS);
Imperial Gazetteer of India, volum 13, pags. 382 i segents, Oxford 1908-1931;
Andr Flicher "Drapeaux et Armoiries des Etats Princiers de l'Empire des Indes", Dreux 1984;
John Mc Meekin, Arms & Flags of the Indian Princely States, 1990;
The court Fee and Revenue Stamps of the Princely States of India, Adolph Koeppel & Raymon D. Manners, Nova York 1983;

 Vegeu tamb: .

Jaipur (ciutat);
Districte de Jaipur;
Residncia de Jaipur, residncia britnica;
Jaipur (Assam), ciutat;
Jaipur (zamindari), o Jayapuram, antic estat zamindari (tributari) al Vizagapatam;
Jaipur o Jayapuram, capital del zamindari de Jaipur;

 Notes .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306687" title="Miquel ngel Vidal Pons" nonfiltered="997" processed="996" dbindex="121041">
Miquel ngel Vidal Pons (Binissalem, 1962) s un escriptor mallorqu en catal.

Ha publicat les novelles El batec de la fosca (Quaderns Crema, 2001, reeditada per MDS books/Mediasat, 2004), L'escriptora de bestsellers (Bromera, 2003) i Encara que sents com creix la nit (El Gall Editor, 2005), els aplecs de contes Distncies curtes (Lleonard Muntaner Editor, 2003), Calligrafies agniques (Perifric, 2004) i La mesura de les coses (Edicions Proa, 2005), l'obra de teatre El conyac de Voltaire (El Gall, 2004), i els reculls d'articles El fill del segle i Res no s el que sembla (Can Sifre, 2006 i 2008).

Tamb ha tingut cura de l'edici i estudi de les Memries literries (Publicacions de l Abadia de Montserrat, 2004), Hispnia Citerior (Hora Nova Edicions, 2006), El fog dels jueus (El Gall, 2006) i Panegrics blancs (Editorial Moll, 2006) de Lloren Moy.

Enllaos externs.
 Qui s qui de les lletres catalanes;
 Fitxa a El Gall Editor;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306692" title="Principat d'Hyderabad" nonfiltered="998" processed="997" dbindex="121042">

Hyderabad fou un principat del Dcan a l'ndia que va existir entre 1724 i 1948. Fou un estat independent entre 1947 i 1948. Del 1948 al 1956 va existir com estat dins la Uni ndia.

 Histria .





El 1724 Nizam-ul-Mulk Asif Jah I  va fundar la dinasta Asif jahi. Era un general moghul que va conquerir el Dcan pel seu sobir i en fou designat virrei i amb la decandncia del poder imperial moghul es va assegurar una independncia que fou confirmada per les armes el 1724.

Des el 1748 al 1762 hi van haver lluites pel tron i els britnics van donar suport a Nasir Jung que fou proclamat sobir (nizam) per va morir en combat el 1750 i va aconseguir el poder el pretendent que tenia el suport de Frana, Muzafar Jung, que fou assassinat el 1751, si be el seu fill Salabath Jung el va succeir.  El 1762 el seu germ Nizam Ali Khan el va enderrocar i va ocupar el seu lloc. Fou la millor poca del regne. Va morir l'agost de 1803 amb 72 anys i el va succeir el seu fill Sikander Jah (1803-1829).

A la seva mort el maig de 1829 va pujar al tron el seu fill gran Nasir ud Dowla, que va governar fins a la seva mort el 17 de maig de 1857. El seu fill Afzal ud Dowla fou el segent sobir (1857-1869) i va morir el 26 de febrer de 1869 amb noms 43 anys, deixant un fill de noms 3 anys anomenat Mahboob Ali Pasha. Es va crear llavors un consell de regncia en la que van participar els britnics. 

El seu llarg regnat va acabar amb la seva mort el 31 d'agost de 1911. El seu fill Mir Osman Ali khan fou el darrer nizam: persona de gran riquesa, va fer donacions a institucions hinds, sikhs i musulmanes. El 14 d'agost de 1947 el pas va accedir a la independncia. El nizam, d'acord a les posibilitats ofertes pels britnics, va rebutjar entrar a l'ndia o al Pakistan (el sobir era musulm i la poblaci hind) i va optar per esdevenir independent.

Davant l'existncia d'un estat dirigit per un musulm enclavat dins el territori de la ndia, i davant dels disturbis provocat per la lluita entre les forces del nizam, amb el suport de les milicies musulmanes Razakar, contra els hinds partidaris de l'entrada a la Uni ndia, l'exrcit indi va intervenir el 1948 i va annexionar el pas, tot mantenint el nizam com a cap constitucional de l'estat. Els disturbis van anar acompanyats de pillatges, assassinats i violacions massives, perpetrades primer per milcies musulmanes contra la poblaci hind i, desprs de la intervenci de l'exrcit indi, a l'inrevs. Una part dels musulmans va acabar emigrant al Pakistan.
 
L'estat de Hyderabad es va dissoldre el novembre de 1956 en formar-se nous estats segons criteris lingstics, de manera que actualment el seu antic territori s part dels estats d'Andhra Pradesh, Karnataka i Maharashtra.

El nizam va morir el 24 de febrer de 1967.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306696" title="Hyundai" nonfiltered="999" processed="998" dbindex="121043">


Hyundai s la marca d'autombils sud-coreana fundada l'any 1967.

Histria.

 Del 1968 fins l'any 1974, la Hyundai treballava amb llicncia Ford per amb la seva prpia tecnologia i desenvolupament. L'any 1974 va llanar el primer vehicle integrament dissenyat i desenvolupat per ella mateixa: el Pony, que es va presentar el mateix any al sal internacional de Tor.
 L'any 1976 la Hyundai ja exportava el Pony a Guatemala i a El Salvador i tres anys ms tard Hyundai va firmar un pacte amb la Mitsubishi.
 L'any 1983 la marca comena a exportar els seus primers models al Canad. Durant els anys segents inaugura una pista de proves a Ulsan (1984) i la factoria Hyundai Motor Amrica (1985).
 L'any 1990 es va ampliar la planta d'Ulsan i el 1992 van comenar a arribar els primers models a Espanya.
 Dos anys desprs, la Hyundai comena a desenvolupar cotxes amb pila d'hidrogen arribant a presentar, en el sal de Detroit de 1995 el prototip HCD-3. Durant aquest mateix any desenvolupa el sistema de transmissi de variaci contnua.
 L'any 1996 la Hyundai: desenvolupa el sistema d'activaci per veu,inaugura el centre d'investigaci i desenvolupament de Namyang, es llana el Hyundai Cup convertint-se en un dels millors xits comercials de la marca.
 L'any 1997 es va inaugurar una nova planta de producci a Turquia i tamb es llenar al mercat el Hyundai Atos. ;
 Un any ms tard (1998), s'inaugur una altra fbrica, aquesta vegada a la ndia. Tamb va fer un gran pas endavant en adquirir Kia Motors (segona companyia ms gran d'automobilisme a Corea del Sud), a ms a ms d'inaugurar un centre de logstica a Blgica.
 L'ltim any del s.XX Hyundai va inaugurar un tnel de vent per conixer l'eficcia aerodinmica dels seus models i va llanar el Hyundai Trajet, el primer monovolum per competir a Europa.
 L'any 2000 Hyundai va arribar amb un acord contractual amb Internacional Fuel Cells per al desenvolupament del seu primer motor elctric. Tamb va: llanar Hyundai Santa Fe(el primer SUV de Hyundai), arribar a un acord estratgic amb Daimler-Chrysler i ser el primer any que Hyundai va patrocinar l'Eurocopa de futbol.
 L'any 2001 la Hyundai va desenvolupar una gran tasca com: el llanament al Sal de Chicago del prototip HCD-VI, el desenvolupament del Santa Fe mogut amb energies alternatives i el  llanament del Hyundai Matrix. La marca s'introdueix en el segment dels monovolums compactes amb la inauguraci de la Daimler-Hyundai Truck Corp. Les vendes de Hyundai a Canad van arribar al 5 lloc. El llanament de l'actual Hyundai Cup fa un salt qualitatiu important situant-se rpidament com a model de referncia entre els Coups a la inauguraci del centre de disseny Hyundai-Kia a Califrnia. ;
 L'any 2002 es va anunciar el projecte de construcci d'una fbrica a Alabama. La Hyundai va continuar amb el seu patrocini esportiu en el mundial de futbol Jap/Corea i ms tard es posa la primera pedra de l'edifici que acollir les oficines de Hyundai a Europa. Signa d'un acord amb United Tecnologies Corporation per al desenvolupament d'un vehicle mogut amb energies alternatives per a s diari. ;
 L'any 2003 la marca sud-coreana Hyundai Motor Europa va inaugurar les seves noves oficines prop de Frankfurt (Alemanya). La inversi total d'aquesta obra ha superat els 50 milions d'euros, comptant amb unes impressionants installacions de ms de 25.000 m2. Des d'aquesta seu es llana tota l'estratgia de Hyundai per a reforar-se en el mercat europeu. Hyundai va petrocinar la Copa Europea de Futbol Portugal 2004 i el Mundial de Futbol Alemanya 2006 i el llanament del prototip Hyundai CCS. Al Coupe se li dota d'un modern sistema de sostre reactiu oferint tres possibilitats: sostre solar, targa i un autentic descapotable. Durant aquest any les marques Hyundai i Kia fusionen els seus centres d'Investigaci i desenvolupament (I+D) - "aquesta fusi eleva el perfil del centre de Namyang que s'est convertint en un centre d'investigaci automobilstic a nivell mundial"- va declarar Mong-Koo Cheng president de HMC. Per acabar l'any el Sonata i el Santa Fe de Hyundai guanyen el 1 i 2 lloc a l'estudi de J.D. Power's 2003 APEAL (el Sonata va ser seleccionat pels consumidors de EE.UU com la berlina de grandria mitja ms satisfactria).
 L'any segent, el Hyundai Elantra i l'XG reben la mxima puntuaci (5 estrelles) en els tests d'impacte del NHTSA. Es llana el nou Hyundai Sonata a Corea (model totalment nou amb un xasss que ser un autntic revulsiu per als seus rivals). Equipa dues mecniques de gasolina totalment noves un 2.4 i un 3.3 V6. Moody s Investors Service, una de les agncies ms prestigioses del mn de rtios financers, investigaci i anlisi de risc, concedeix a HYUNDAI MOTOR COMPANY el seu grau mxim de confiana financera. ;

Economia.
HMC continua comptant amb un slid creixement en els mercats exteriors, en els quals s'han elevat les vendes de manera substancial  un 2,5% en Estats Units i un 2,1% a Europa -. La ra d'aquests xits comercials de la marca cal buscar-los a l'alt grau de qualitat mostrat pels productes, la constant renovaci de la gamma i la millor relaci valor/preu del mercat. D'acord a l'informe sobre la qualitat realitzat per la prestigiosa revista alemanya AUTO BILD, on diu que els autombils orientals sn els ms fiables. En el Rnquing de Qualitat, dintre de la llista de les vint marques analitzades, les tres primeres sn japoneses, ocupant la quarta plaa HYUNDAI darrere de Mazda, Toyota i Honda. El 2005 HYUNDAI segueix apostant per Europa i mostra la maqueta de les noves installacions que es van a construir en Offenbach (Frankfurt-Alemanya). La qualitat i la fiabilitat de la marca est sent reconeguda pels ms prestigiosos estudis a tot el mn. A l'estudi per segments del JD Powers IQS (Initial Quality Study) el HYUNDAI SONATA queda en segona posici i el HYUNDAI TUCSON en el 3er. lloc, en els seus respectius segments. L'informe anual sobre Qualitat Total de la consultora Strategic Vision INC, HYUNDAI aconsegueix que el TUCSON i l'ACCENT ocupin el primer lloc, cadascun en el seu segment. La consultora JD Power situa a Hyundai en la tercera posici, desprs de Toyota i Lexus en fiabilitat. HYUNDAI MOTOR COMPANY signa amb la FIFA el patrocini del Mundial de 2006 de Futbol a Alemanya i la seva continutat fins a 2010 . Un any desprs, Hyundai presenta a Pars el concept-car ARNEJS, futur segment C per al mercat europeu. HYUNDAI patrocina de la FIFA World Cup Germany 2006. Inauguraci de les noves installacions de HYUNDAI MOTOR EUROPE en Offenbach (Frankfurt-Alemanya) JD Power IQS confirma que HYUNDAI s la marca num. 1 en fiabilitat en Estats Units entre les marques mundials i la 3 incloent les marques de luxe, darrere de Porsche i Lexus. En aquest mateix estudi el TUCSON apareix com el primer en el seu segment. HYUNDAI   KIA AUTOMOTIVE GROUP es consolida com el 6 fabricant mundial. L'any 2007 Hyundai Motor Company presenta el nou i30 en el Sal de Ginebra - Es inaugura en el web de Hyundai M. C. per als mitjans internacionals la nova "Mitja News Room" exclusiva para mitjos on baixar-se informaci, fotos, vdeos  - Hyundai, comena a construir la seva nova planta Checa on es fabricaran els nous i30 CW, sedans i compact minivan i es creessin ms de 7.000 llocs de treball. Cap a mitjans del 2009 estara acabada la primera fase de construcio. - En el Sal de Frankfurt, Hyundai present el nou prototip blues. Vehicle ecolgic elctric amb zero emissions. - Disel versus Hbrid. El i30 disel guanya la prestigiosa carrera Solar mundial Greenfleet Class a Austrlia, quedant per sobre dels cotxes hbrids en les seves emissions de CO2. - El i30 gana el premi al "Millor cotxe de l'Any" a Austrlia - Apareix en el mercat d'EUA el nou Genesis de Hyundai el nou calmen sport de Luxe de la marca. En el present la marca sud coreana  compleix el seu 40 Aniversari, per a celebrar-lo, aprofita el llanament del Genesis a EUA i a nivell mundial. - El Consell Americ per a  Economia Eficient de Energia (ACEEE) reconeix al Sonata 2008 de Hyundai dins la seva llista de "Opcions ms verdes/eco 2008". Aquesta llista est elaborada anualment pels consumidors de cotxes ecolgics i camions ha escollit al Sonata per a estar en la seva edici de 2008.

Companyies que formen part del Grup Hyundai.
Kia Motors;
Hyundai Mobile;
Hyundai Electric;
Porcentaje de Mitsubishi sobre Hyundai;

Models d'automvils de passatgers.

Atos;
Getz / Click;
i30;
i10;
Accent / Verna;
Elantra / Avante;

Coupe/ Tiburon/ Tuscani;
Sonata;
XG;
Matrix;
Trajet;
Tucson ;
H-1/ H1 Van/ Starex;
Galloper ;
Santa Fe;
Terracan;
Veracruz;
Genesis;
Azera / Grandeur;
Equus;

Enllaos externs.

HYUNDAIFAQ - Comunidad de usuarios y apasionados de Hyundai ;

Enllaos oficials.
Hyundai Motor Chile ;
Hyundai Motor Company , ;
Hyundai Espaa Distribucin Automviles ;
Hyundai Motor Mxico ;
Hyundai Motor Colombia ;
Hyundai Motor Argentina ;
Hyundai Motor Ecuador ;
Hyudai Motor Costa Rica ;
Hyundai Motor Honduras ;
Hyundai Motor Nicaragua;
Hyundai Per;
Hyundai Motor El Salvador;
Hyundai Motor Venezuela ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306715" title="Lawa" nonfiltered="1000" processed="999" dbindex="121044">

Lawa fou un principat de la Rajputana. El seu sobir no tenia dret al tractament d'Altesa Reial i per tant era considerat un sobir de segon orde.

La superfcie de l'estat era noms de 49 km2, per era reconegut pels britnics com estat nadiu independent. Limitava per tots costats amb Jaipur excepte per l'est que limitava amb Tonk. La capital, Lawa, es troba a 72 km al sud-oest de Jaipur (ciutat) i a 32 al nord-oest de Tonk (ciutat). La poblaci de l'estat era d'uns tres mil habitants (1901) i es distribuen en un poble i quatre llogarets. La poblaci era hind en un 88%.

 Histria.

Les terres de Lawa pertanyien a Jaipur i foren concedides com a jagir a Nahar Singh un membre de la famlia regnat a Jaipur del clan kachwaha dels rajput (1772). Poc desprs van caure en mans dels marathes dirigits pel cap pindari Amir  Khan, junt amb altres territoris de Jaipur, i finalment el 1817 va integrar l'estat de Tonk, fundat llavors.

Els thakurs de Lawa no estaven satisfets amb la dominaci del darbar (govern) de Tonk, i aspiraven a major independncia, just el contrari de les aspiracions de Tonk, el que va provocar diversos conflictes armats i el 1865 Tonk va enviar una fora que va assetjar Lawa sense xit deixant 300 morts i ferits a la lluita. El nabab de Tonk, Muhammad Ali Khan, va romandre per actiu contra el seu vassall i la situaci va arribar a un punt de mxima tensi quan l'oncle del takhur i 14 companys foren assassinats a Tonk (1867). Es va saber que aquest crim havia estat perpetrat amb anuncia del nabab i el governador general britnic va anunciar la seva deposici i la substituci pel seu fill. Lawa fou posada sota directe protecci britnica dependent del resident a Jaipur (1868) i el tribut que pagava abans a Tonk es va passar a pagar al govern britnic.

Els thakurs de Lawa pertanyien al grup naruka dels kachwaha rajputs. Mangal Singh va pujar al poder el 1892 i portava el ttol de raja i rao bahadur. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306719" title="Boeing 737" nonfiltered="1001" processed="1000" dbindex="121045">


El Boeing 737 s un avi a reacci per a transport aeri de passatgers de rang curt a mitj. Ha estat continuament fabricar per Boeing Commercial Airplanes des del 1967.  Amb 5.000 unitats venudes, s l'avi per a traonsport de passatgers ms produit i pupular de la histria.

 Histria .
El B737 va ser constuir per Boeing per cobrir la necessitat de comptar amb un producte que pogus competir al mercat del transport aeri de curt abast, el qual va ser obert pel BAC 1-11 i el Douglas DC-9. Boeing va estar molt ressagat amb aquesta competncia quan la construcci del 737 es va iniciar el 1964, ambds dels seus competidors ja tenien els seus certificats de vol.

El 19 de febrer de 1965, la constructora nordamericana, Boeing, va anunciar la intenci de construir el model 737, un transport aeri de curt abast propulsat per dos motors a reacci. El Boeing 737-100 va fer el seu primer vol el 9 d'abril de 1967 i Lufthansa va inaugurar els seus serveis amb aquest avi el 10 de febrer de 1968. El 737 estava constituit pel fusellatge del 727 amb una cua similar a la del 707, tecnologia que Boeing va reutilitzar al mxim.

Es va preveure una capacitat d'entre 60 i 85 passatgers, per Lufthansa (cliente de llanament) necessitava una capacitat de 100 seients. Degut a aix, es va allargar el fusellatge. AIx va donar al 737 un gran avantatge respecte a la competncia al tenir ms capacitat de passatgers i un cost menor de diseny, l'ala incorporava gran part de la tecnologia desenvolupada pel Boeing 727, per es va optar per un disseny ms conservador.

 Enllaos externs .

 Pgina del Boeing 737 a Boeing.com;
 Guia tcnica del Boeing 737;
 Gravel kit del Boeing 737-200;
 Boeing 737-400 a Aircraft-Info.net;
 Aviation History Online - Boeing 737-100/200 i Boeing 737-300/400/500;
 Aerospace Technology - Boeing 737-600/700/800/900;
 Celebrant el 5000 737 a FlightInternational.com;
 Boeing 737NG operator list;
 Boeing 737 Management Reference Guide (per a pilots d'un 737);
 Tutorial sobre com pilotar un Boeing 737;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306728" title="Puig (desambiguaci)" nonfiltered="1002" processed="1001" dbindex="121046">


Municipis:
El Puig, a L'Horta Nord (Pas Valenci).
Puig-reig, al Bergued (Catalunya).

Accidents geogrfics:
Un puig o tossal s una muntanya petita. A Mallorca, la majoria de les muntanyes s'anomenen puigs.

Persones:
Felip Puig i Godes, poltic catal.
Josep Puig i Cadafalch, arquitecte catal.
Salvador Puig i Antich, anarquista catal durant el rgim de Franco.
Valent Puig, escriptor mallorqu.

Altres:
Les Normes del Puig, una normativa ortogrfica secessionista del valenci.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306742" title="Lliga ACB 2002/03" nonfiltered="1003" processed="1002" dbindex="121047">
Lliga ACB 2002-2003. El FC Barcelona va acabar en el primer lloc al final de la fase regular i va guanyar la lliga derrotant en la final dels playoffs al Pamesa Valncia. Els llocs de descens els van ocupar el Cceres CB i el CB Granada.

 Lliga regular .


 Playoff 2003 .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306743" title="Lliga ACB 2001/02" nonfiltered="1004" processed="1003" dbindex="121048">
Lliga ACB 2001-2002. El FC Barcelona va acabar en el primer lloc al final de la fase regular, per va guanyar la lliga el Tau Cermica que va derrotar en la final dels playoffs a l'Unicaja de Mlaga. Els llocs de descens els van ocupar el Cantabria Lobos i el Gijn Baloncesto.

 Lliga regular .


 Playoff 2002 .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306754" title="Valle del Almanzora" nonfiltered="1005" processed="1004" dbindex="121049">

Valle del Almanzora s una comarca de la provncia d'Almeria, que t una extensi de 1.631 kilmetres quadrats i una poblaci de 53.168 habitants. Agrupa dos dels tres mbits agraris en els quals es divideix el curs del riu Almanzora. Sn l'Alto i Medio Almanzora. El tercer, conegut com Baix Almanzora forma part de la comarca del Levante Almeriense. La comarca de Los Filabres-Tabernas forma el lmit meridional de la Vall i al nord limita amb la Comarca de los Vlez.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306758" title="Felip Sol i Oliv" nonfiltered="1006" processed="1005" dbindex="121050">
Felip Sol i Oliv (Barcelona, 1880-1947) fou un pedagog i poltic catal, pare de Llus Sol i Sabars i Felip Sol i Sabars.

Va ser professor a Gav fins que va guanyar la ctedra de pedagogia de l Institut de Lleida. Un cop a Lleida, va promoure la creaci de l Escola Normal de Magisteri, de la qual en va ser director diverses ocasions. Desprs de la Guerra Civil Espanyola va tornar a viure a Barcelona.

Va ser autor d una Ortografia Catalana (1922), destinada a l ensenyament primari, i de diverses obres de pedagogia.

Milit a la Lliga Regionalista, on arrib ser president de la demarcaci de Lleida dues vegades. A l Ajuntament de Lleida va ser regidor de cultura i primer tinent d alcalde.

Va ser ponent per les comarques de Lleida durant els treballs de la Divisi territorial de Catalunya de 1936.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306767" title="Coca de psols" nonfiltered="1007" processed="1006" dbindex="121051">

La Coca de psols s una coca salada que porta psols com a ingredient principal. N'hi ha d'oberte i de tancades, en forma de panada. Sol portar a ms de psols tomaca, tonyina o sardina i alls tendres. Tanmateix s'hi poden ficar faves o altres verdures i a altres regions dels Pasos Catalans es poden trobar amb embotit.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306781" title="Aliana Patritica per al Canvi" nonfiltered="1008" processed="1007" dbindex="121052">
L'Aliana Patritica per al Canvi (APC) (del castell: Alianza Patritica para el Cambio) s una coalici poltica de Paraguai, que postul la candidatura de Fernando Lugo com a President i a Federico Franco com a Vicepresident. Aquest tndem va guanyar les eleccions generals del 20 d'abril del 2008 amb un 41% dels vots, acabant aix amb els 61 anys d'hegemonia del Partit Colorado.

 L'acord de constituci de l'APC es va firmar el dimarts 18 de setembre de 2007 en un solemne acte realitzat a la Casa del Poble, local del Partit Revolucionari Febrerista en consideraci de qu a l'esmentada seu va ser creada un antic pacte opositor denominat Acord Nacional, a mitjans de l'any 1978 compost pel Partit Revolucionari Febrerista, el Partit Liberal Radical Autntic, el Partit Demcrata Cristi i el Moviment Popular Colorado (MOPOCO, "colorados" dissidents).

 Per a la candidatura, l'APC va utilitzar la llista nm. 6 i el color blanc.

Integrats de l'APC.
 Partit Liberal Radical Autntic;
 Partit Revolucionari Febrerista;
 Partit Demcrata Cristi;
 Partit Pas Solidari;
 Partit Front Ampli;
 Partit Encontre Nacional;
 Partit Demcrata Progressista;
 Partit del Moviment al Socialisme;
 Bloc Social i Popular;
 Moviment Resistncia Ciutadana Nacional;
 Moviment Fora Republicana;

Joventut Patritica per al Canvi.
La Joventut Patritica per al Canvi (JPC) (del castell: Juventud Patritica para el Cambio)  s l'rgan juvenil de l'APC que uneix a les joventuts de tots els partits i moviments afins. La JPC va tenir i t una vital importncia ja que un gran percentatge de votants van ser joves. Al mateix temps, integra la taula de President de l'equip poltic del govern electe en transici amb veu i vot en representaci de la JPC.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306800" title="Decret d'Unificaci" nonfiltered="1009" processed="1008" dbindex="121053">
Decret d'Unificaci fou un Decret promulgat el 19 d'abril de 1937 per Francisco Franco a Salamanca i mitjanant el qual es fusionaven, sota el seu comandament, Falange Espaola i la Comuni Tradicionalista Carlista, creant-se Falange Espanyola Tradicionalista y de las JONS (FET y de las JONS). El decret va ser contestat severament pel carlisme. Aquesta protesta li va valer al seu cap, Fal Conde, una condemna a mort que li va obligar a exiliar-se a Portugal. La famlia real carlina tamb va haver de sortir Espanya desprs de denunciar l'aspirant carl al tron els rumbs totalitaris que estava adquirint el nou estat. Igualment, el lder falangista Manuel Hedilla va rebre malament la unificaci i va rebutjar la prefectura de la Junta Poltica de FET y de las JONS que per decret del 22 d'abril li va atorgar Franco. Aquesta actitud li va valer tamb la seva condemna a mort, sota l'acusaci de conspiraci, encara que, finalment, amb la intercessi de l'ambaixador alemany i de Serrano Ser, se li va commutar per la del bandejament a Canries. Neutralitzats d'aquesta forma els principals dissidents, tot just una minoria, el decret va dur la tranquillitat poltica a la zona nacional, va eliminar les lluites internes entre les diverses faccions poltiques, prcticament inexistents en comparaci de la zona republicana, i va permetre concentrar l'esfor en les operacions militars.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306801" title="Llei de Gauss per al magnetisme" nonfiltered="1010" processed="1009" dbindex="121054">

En fsica, la llei de Gauss per al magnetisme s una de les quatre equacions de Maxwell, que sn la base de l'electrodinmica clssica. Estableix que el camp magntic B t una divergncia igual a zero, en altres paraules, es tracta d'un camp vectorial solenodal. Aix s equivalent a afirmar que no existeixen els nonopols magntics. En comptes de crregues magntiques, l'entitat bsica del magnetisme sn els dipols.

La llei de Gauss per al magnetisme pot ser escrita de dues maneres diferents, en forma diferencial i en forma integral, que sn equivalents segons el teorema de la divergncia.

 Forma diferencial .

La forma diferencial de la llei de Gauss per al magnetisme s:



on
 indica la divergncia,
B s le camp magntic.

 Forma integral .

La forma integral de la llei de Gauss per al magnetisme estableix:

;

on
S s qualsevol superfcie tancada (una superfcie tancada s la superfcie que limita un cos tridimensional, la superfcie d'una esfera o un cub ho serien),
dA s un vector, la seva magnitud s l'rea d'un element infinitesimal de la superfcie S i la seva direcci apunta cap a l'exterior i s perpendicular a la superfcie. (Vegeu  integral de superfcie per a ms detalls),

El costat esquerre d'aquesta equaci rep el nom de flux net del camp magntic fora de la superfcie, i la llei estableix que s igual a zero.

Les formes diferencial i integral de la llei sn matemticament equivalents a causa del teorema de la divergncia, la utilitzaci d'una o altra forma dependr del que sigui ms convenient en cada moment.

 En termes de vector potencial .

A conseqncia del teorema de Helmholtz, la llei de Gauss per al magnetisme s equivalent a la segent afirmaci:

Existeix un camp vectorial A tal que 

Aquest camp vectorial rep el nom de potencial magntic. Noti's que hi ha ms d'un possible A que satisfaria l'equaci per a un camp B donat, de fet en serien infinits. Aix significa que s possible afegir a A qualsevol camp de forma   perqu el rotacional del gradient de cada camp s zero. Aix, afegir   a A no canvia el resultat de B.

 En termes de lnies de camp .

El camp magntic B, com qualsevol camp vectorial, pot ser representat a travs de lnies de camp, un conjunt de corbes amb una direcci que correspon a la direcci de B i una densitat que s proporcional a la magnitud de B. La llei de Gauss per al magnetisme equival a afirmar que les lnies de camp no tenen ni origen ni final, formen un bucle tancat o s'estenen cap a l'infinit a les dues direccions.

 Modificaci si existissin els monopols .

Si s'arribs a descobrir l'existncia dels monopols magntics la llei de Gauss per al magnetisme deixaria de ser vlida. Per si arriba el cas podria ser substituda per la segent llei:



on
 seria la densitat de crrega magntica;

 Vegeu tamb .
 Llei d'Ampre;
 Moment magntic;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306803" title="Duc d'Ahumada" nonfiltered="1011" processed="1010" dbindex="121055">
Francisco Javier Girn y Ezpeleta, II Duc d'Ahumada i V Marqus de las Amarillas; (Pamplona, 1803 - Madrid, 1869); militar espanyol. Fill de Pedro Agustn. Mariscal de camp (1840). Al 1844 va crear el cos de la Guardia Civil, que va dirgir fins l'inici del bienni progressista(1854).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306808" title="Comuni Tradicionalista Carlista" nonfiltered="1012" processed="1011" dbindex="121056">

Comuni Tradicionalista Carlista (CTC) s una organitzaci poltica espanyola, fundada en 1986 en el "Congrs d'Unitat Carlista" celebrat a San Lorenzo del Escorial, en el qual es reunificaron diversos grups carlins que s'havien separat del Partit Carl degut al fet que no acceptaven la seva evoluci ideolgica cap a posicions d'esquerra, concretades en l'anomenada "via carlista cap al socialisme autogestionari" de Carles Hug de Borb i Parma. Pren el nom del partit poltic histric del carlisme, Comuni Tradicionalista. 

En la fundaci de la CTC van participar diversos corrents fidels al pretendent Francesc Xavier de Borb i Parma, militants procedents del carloctavisme aix com els membres de la Regncia d'Estella de Mauricio de Sivatte, opositor a Franco des del tradicionalisme. Alguns elements franquistes i integristes, que al principi van concrrer a la refundaci, van ser expulsats en 1996. 

CTC va concrrer a les eleccions al Parlament Europeu de 1994, obtenint en tota Espanya 5.226 vots (0,03%), dels quals 473 (0,21%) els va obtenir a Navarra. Tamb va concrrer a les eleccions generals de 2004, presentant candidatures al Senat a totes les circumscripcions electorals, i obtenint prop de 25.000 vots. En les ltimes eleccions generals de 2008, la Comuni Tradicionalista Carlista es va presentar al Senat, tamb en totes les circumscripcions, i al Congrs en set provncies, amb uns resultats d'aproximadament 45.000 vots per a la cambra alta, i una mica ms de 200 per a la baixa. 
 Posici poltica de la Comuni Tradicionalista Carlista. 
La CTC afirma que la seva posici poltica es concentra en el lema histric del carlisme, "Du, Ptria, Furs, Rei". Mant tamb la simbologia histrica del carlisme, incloses la Creu de Sant Andreu, l'Oriamendi i la clssica boina vermella o blanca. Pretn un model d'organitzaci social qualificat de natural i inspirat en la tradici poltica espanyola, format pels regnes i les divisions territorials que es van anar formant durant la Reconquesta. Vol, aix, reemplaar els Estatuts d'Autonomia per un sistema foral de respecte a la subsidiarietat i a l'autogesti. A ms pretenen eliminar els partits poltics i implantar un sistema poltic orgnic. 

Quant a la qesti religiosa, la CTC s una agrupaci confessionalment catlica, afirmant defensar com base de la seva acci poltica la Doctrina Social de l'Esglsia. Part del principi "Res sense Du", que defensa en el seu programa poltic: assumeix el Dret Pblic Cristi, aplicant una cosmovisi catlica a tots els aspectes de la vida social. En aquesta, lnia la CTC s radicalment contrria al divorci, l'avortament, l'eutansia, els matrimonis entre persones del mateix sexe, el lacisme institucional en l'educaci pblica i qualsevol altre concepte contrari a la visi catlica de la famlia o la vida. 
 Estructura i activitats de la Comuni Tradicionalista Carlista.. 
La CTC t una estructura de treball basat en una Junta de Govern, la presidenta actual del qual (2006) s Mara Cuervo-Arango Cienfuegos-Jovellanos, i que es conforma a partir del Congrs Nacional. Existeixen cercles i grups carlins en diverses poblacions espanyoles (Madrid, Barcelona, Bilbao, Valncia, Sevilla, Llria, etc), mantenint vincles amb grups catlics tradicionalistes estrangers. T a ms una associaci juvenil, Cruz de Borgoa, que organitza campaments juvenils anuals, aix com una publicaci, "Ahora Informacin". CTC ha pres part de diverses manifestacions en contra de la poltica del govern de Jos Luis Rodrguez Zapatero: contra el matrimoni entre persones del mateix sexe (2005), contra la Llei Orgnica d'Educaci (2006), i contra la negociaci del Govern socialista amb ETA a Pamplona (2007). 
Vegi's tamb. 
Carlisme ;
Enllaos externs. 
Pgina web de la Comuni Tradicionalista Carlista;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306810" title="Ciprnid" nonfiltered="1013" processed="1012" dbindex="121057">






















Els ciprnids (Cyprinidae) sn una famlia de peixos de l'ordre dels cipriniformes que viuen a les aiges dolces i sn criats amb fins alimentaris o com a peixos d'aquari. Els ciprnids, en general, estan molt adaptats a l'aqicultura ja que sn espcies molt resistents a la contaminaci de les aiges o a la baixa concentraci d'oxigen.
Morfologia.
 Tenen el cos ovalat i de dimensions variables (oscilla entre uns centmetres i ms d'un metre com ara la carpa) cobert d'escates ciclodals molt desenvolupades.
 La posici de la boca s variable per s llisa, amb mandbules sense dents, i barbes en moltes espcies.
 Els ossos de la faringe sn falciformes amb estructures anomenades dents farngies, que juntament amb formacions del basioccipital (recobertes amb una placa crnia) formen un aparell rosegador molt potent.
 Presenten una aleta dorsal i una d'anal de longitud variable formada per radis tous, llevat de la presncia en algunes espcies (carpa, carpa de fang) d'un primer radi molt ossificat i dentat.;
Reproducci.
Es reprodueixen per ous i no existeixen representants vivpars.
Alimentaci .
Generalment sn omnvors, i consumeixen aliment tant d'origen animal com vegetal.
Hbitat.
Tots ells sn d'aigua dola, encara que alguns estan perfectament adaptats a viure en les aiges salabroses.
Distribuci geogrfica.
Es troben amplament distributs per les aiges continentals d'Eursia, frica i Amrica del Nord.
 Gneres .
Aaptosyax   ;
Abbottina   ;
Abramis   ;
Acanthalburnus   ;
Acanthobrama   ;
Acanthogobio   ;
Acanthorhodeus   ;
Acapoeta   ;
Acheilognathus   ;
Achondrostoma   ;
Acrocheilus   ;
Acrossocheilus   ;
Agosia  ;
Akrokolioplax   ;
Albulichthys   ;
Alburnoides   ;
Alburnus   ;
Algansea   ;
Amblypharyngodon   ;
Amblyrhynchichthys   ;
Anabarilius   ;
Anaecypris   ;
Ancherythroculter  ;
Aphyocypris  ;
Araiocypris  ;
Aspidoparia   ;
Aspiolucius   ;
Aspiorhynchus   ;
Aspius   ;
Atrilinea   ;
Aulopyge   ;
Aztecula   ;
Balantiocheilos   ;
Ballerus   ;
Bangana   ;
Barbichthys   ;
Barbodes   ;
Barboides   ;
Barbopsis   ;
Barbus   ;
Barilius   ;
Belligobio   ;
Bengala   ;
Biwia   ;
Blicca   ;
Boraras   ;
Brevigobio  ;
Caecobarbus   ;
Caecocypris   ;
Campostoma   ;
Candidia   ;
Capoeta   ;
Capoetobrama   ;
Carasobarbus   ;
Carassioides   ;
Carassius   ;
Catla ;
Catlocarpio   ;
Celestichthys  ;
Chagunius   ;
Chanodichthys   ;
Chela  ;
Chelaethiops   ;
Chondrostoma   ;
Chuanchia   ;
Cirrhinus   ;
Clinostomus   ;
Coptostomabarbus   ;
Coreius   ;
Coreoleuciscus   ;
Cosmochilus   ;
Couesius   ;
Crossocheilus   ;
Ctenopharyngodon  ;
Culter  ;
Cultrichthys  ;
Cyclocheilichthys   ;
Cyprinella  ;
Cyprinion  ;
Cyprinus  ;
Danio  ;
Danionella   ;
Delminichthys  ;
Devario  ;
Dionda  ;
Diptychus  ;
Discherodontus   ;
Discocheilus  ;
Discogobio  ;
Discolabeo   ;
Distoechodon  ;
Eirmotus  ;
Elopichthys   ;
Engraulicypris   ;
Epalzeorhynchos  ;
Eremichthys  ;
Erimonax  ;
Erimystax  ;
Erythroculter  ;
Esomus  ;
Evarra    ;
Exoglossum  ;
Garra ;
Gibelion  ;
Gila  ;
Gnathopogon  ;
Gobio   ;
Gobiobotia   ;
Gobiocypris  ;
Gymnocypris  ;
Gymnodanio  ;
Gymnodiptychus  ;
Gymnostomus  ;
Hainania  ;
Hampala  ;
Hemibarbus  ;
Hemiculter  ;
Hemiculterella  ;
Hemigrammocapoeta  ;
Hemigrammocypris  ;
Hemitremia  ;
Herzensteinia  ;
Hesperoleucus   ;
Hongshuia   ;
Horadandia  ;
Horalabiosa  ;
Huigobio  ;
Hybognathus   ;
Hybopsis  ;
Hypophthalmichthys   ;
Hypselobarbus  ;
Hypsibarbus  ;
Iberochondrostoma   ;
Iberocypris  ;
Inlecypris  ;
Iotichthys   ;
Iranocypris  ;
Ischikauia  ;
Kalimantania  ;
Kosswigobarbus   ;
Labeo  ;
Labiobarbus   ;
Ladigesocypris  ;
Ladislavia  ;
Lagowskiella   ;
Laocypris  ;
Laubuca  ;
Lavinia ;
Lepidomeda  ;
Lepidopygopsis   ;
Leptobarbus  ;
Leptocypris   ;
Leucalburnus  ;
Leucaspius   ;
Leuciscus  ;
Linichthys   ;
Lobocheilos  ;
Longanalus   ;
Longiculter  ;
Luciobarbus  ;
Luciobrama  ;
Luciocyprinus   ;
Luciosoma  ;
Luxilus  ;
Lythrurus  ;
Macrhybopsis   ;
Macrochirichthys  ;
Margariscus  ;
Meda  ;
Megalobrama   ;
Mekongina  ;
Mesobola  ;
Mesogobio   ;
Mesopotamichthys  ;
Microdevario   ;
Microphysogobio  ;
Microrasbora  ;
Moapa  ;
Mylocheilus  ;
Mylopharodon  ;
Mylopharyngodon   ;
Mystacoleucus  ;
Naziritor  ;
Nematabramis  ;
Neobarynotus  ;
Neobola  ;
Neolissochilus ;
Nicholsicypris  ;
Nocomis  ;
Notemigonus   ;
Notropis  ;
Ochetobius   ;
Onychostoma   ;
Opsaridium  ;
Opsariichthys   ;
Opsopoeodus  ;
Oregonichthys   ;
Oreichthys  ;
Oreodaimon ;
Oreoleuciscus   ;
Orthodon  ;
Osteobrama   ;
Osteochilichthys   ;
Osteochilus  ;
Oxygaster  ;
Oxygymnocypris  ;
Pachychilon   ;
Paedocypris   
Parabramis  ;
Paracanthobrama   ;
Parachela  ;
Parachondrostoma   ;
Paracrossochilus  ;
Paralaubuca  ;
Paraleucogobio  ;
Parapsilorhynchus   ;
Pararhinichthys   ;
Parasikukia  ;
Parasinilabeo  ;
Paraspinibarbus   ;
Parasqualidus  ;
Parazacco  ;
Pectenocypris   ;
Pelasgus  ;
Pelecus  ;
Percocypris  ;
Petroleuciscus   ;
Phenacobius  ;
Phoxinellus  ;
Phoxinus  ;
Phreatichthys   ;
Pimephales  ;
Placocheilus  ;
Placogobio   ;
Plagiognathops  ;
Plagopterus  ;
Platygobio  ;
Platypharodon   ;
Platysmacheilus  ;
Pogobrama  ;
Pogonichthys  ;
Poropuntius  ;
Probarbus  ;
Procypris  ;
Prolabeo  ;
Prolabeops   ;
Protochondrostoma   ;
Pseudaspius  ;
Pseudobarbus  ;
Pseudobrama  ;
Pseudochondrostoma   ;
Pseudogobio  ;
Pseudohemiculter   ;
Pseudolaubuca  ;
Pseudophoxinus  ;
Pseudopungtungia  ;
Pseudorasbora  ;
Pteronotropis  ;
Ptychidio  ;
Ptychobarbus   ;
Ptychocheilus  ;
Pungtungia  ;
Puntioplites  ;
Puntius  ;
Qianlabeo   ;
Raiamas  ;
Rasbora  ;
Rasborichthys   ;
Rasborinus  ;
Rastrineobola   ;
Rectoris  ;
Relictus   ;
Rhinichthys  ;
Rhinogobio  ;
Rhodeus  ;
Rhynchocypris   ;
Richardsonius  ;
Rohtee  ;
Rohteichthys   ;
Romanogobio   ;
Rostrogobio   ;
Rutilus  ;
Salmophasia   ;
Sanagia  ;
Sarcocheilichthys   ;
Saurogobio  ;
Sawbwa  ;
Scaphiodonichthys   ;
Scaphognathops  ;
Scardinius  ;
Schismatorhynchos  ;
Schizocypris  ;
Schizopyge  ;
Schizopygopsis   ;
Schizothorax  ;
Securicula  ;
Semilabeo  ;
Semiplotus   ;
Semotilus   ;
Sikukia  ;
Sinibrama  ;
Sinilabeo  ;
Sinocrossocheilus ;
Sinocyclocheilus  ;
Snyderichthys  ;
Spinibarbus  ;
Squalidus  ;
Squaliobarbus   ;
Squalius  ;
Stypodon     ;
Sundadanio  ;
Tampichthys ;
Tanakia  ;
Tanichthys  ;
Telestes   ;
Thryssocypris   ;
Thynnichthys  ;
Tinca  ;
Tor  ;
Toxabramis  ;
Tribolodon  ;
Trigonostigma  ;
Troglocyclocheilus   ;
Tropidophoxinellus  ;
Typhlobarbus  ;
Typhlogarra  ;
Varicorhinus  ;
Vimba  ;
Xenobarbus   ;
Xenocyprioides  ;
Xenocypris ;
Xenophysogobio  ;
Yaoshanicus ;
Yuriria  ;
Zacco ;

 Referncies .



 Enllaos externs .

 Taxonomia dels ciprnids. ;
 Animal Diversity Web ;
 ITIS ;
 IUCN ;
 Encyclopedia of Life ;
 ZipCodeZoo ;
 FishBase ;
 ARKive ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306816" title="Partit Carl" nonfiltered="1014" processed="1013" dbindex="121058">

Partit Carl s un partit poltic espanyol, que es considera continuador directe de la tradici histrica del carlisme. El secretari general del partit s, des de l'any 2000, Evaristo Olcina. La seva publicaci oficial s El Federal (des de 1999, abans havia estat IM). T una lnia poltica de esquerra alternativa, socialista autogestionria i federativista. Organitza anualment els actes de Montejurra. El Partit Carl mant una estructura federal amb la possibilitat que es formin partits carlins sobirans en les nacionalitats associats al Partit Carl. Les joventuts dels diferents partits carlins i agrupacions carlines s'agrupen en les Joventuts Carlines. 
Historia. 
L'organitzaci actual del Partit Carl prov de la renovaci de la ideologia de la Comuni Tradicionalista clandestina que es va donar en les dcades de 1950 i 1960 en una situaci de cladestinitat i prohibici sota el franquisme impulsada per les organitzacions universitries i obreres del carlisme no integrades en el partit nic franquista (Agrupaci d'Estudiants Tradicionalistes, AET, la universitria, Moviment Obrer Tradicionalista, MOT, l'obrera) amb el suport de Francesc Xavier de Borb i Parma, encara que el nom de Partit Carl no es va generalitzar fins a fins dels anys 1960. 

Entre 1970 i 1972 el Partit Carl va organitzar els Congressos del Poble Carl en Arbona (Iparralde), en els quals es va materialitzar el canvi ideolgic del carlisme cap a un socialisme autogestionari i la conversi del PC en un partit de masses, de classe, federal i democrtic que aspirava a una monarquia socialista basada en el pacte entre la dinastia i el poble. Poc desprs Francesc Xavier, desprs de sofrir un seris accident d'autombil, va concedir plens poders al seu fill Carles Hug de Borb i Parma, representat a Espanya per Jos Mara de Zavala, per a dirigir al partit, i el 20 d'abril de 1975 va abdicar-hi. 

Segons dades del partit, contava amb 25.000 militants en 1977. En 1974 el Partit Carl va passar a formar part, juntament amb altres forces de l'oposici, de la Junta Democrtica d'Espanya, fins que marx al febrer de 1975 per a passar a formar part de la de la Plataforma de Convergncia Democrtica que al mar de 1976 es va fusionar amb la Junta en la Coordinaci Democrtica. 

No va poder participar en les primeres eleccions democrtiques de 1977 per no arribar a temps el seu reconeixement oficial com partit. D'altra banda, Sixte de Borb, donat suport pels residus del franquisme i amb la collaboraci d'elements ultradretans internacionals, va intentar organitzar un carlisme alternatiu al Partit Carl i d'extrema dreta, amb una forta collaboraci de Fuerza Nueva, arribant els seus seguidors a realitzar una agressi terrorista en la concentraci anual carlina de Montejurra en 1976, que es va saldar amb la mort de dos carlins partidaris de Carles Hug.

Desprs de donar suport la Constituci de 1978, el Partit Carl va entrar en crisi amb la marxa de part de la seva base cap a partits nacionalistes i d'esquerra. A les eleccions generals espanyoles de 1979 el PC va obtenir 50.552 vots (0,28%) i va quedar sense representaci parlamentria. Els millors resultats els va obtenir en Navarra amb el 7,72% i Pas Basc amb 0,65%. A causa del fracs electoral, el seu secretari general, Zavala, va dimitir, seguint-li la resta de dirigents, entre ells Carlos Carnicero i Josep Carles Clemente. A l'abril d'aquest any, va obtenir 12.165 vots (4,79%) en les eleccions al Parlament Foral de Navarra, obtenint un diputat (que no tornaria a revalidar). Al novembre de 1979 Carlos Hugo va renunciar a la presidncia i a l'abril de 1980 es va donar de baixa en el partit (encara que no va renunciar als drets dinstics a la corona d'Espanya la pretensi de la qual mant des de l'abdicaci del seu pare en 1975), que va passar a ser testimonial en la vida poltica espanyola. 

Mariano Zufa, secretari general de l'EKA-Partit Carlista d'Euskal Herria, i parlamentari navarrs, va assumir la secretaria general del PC. En 1986, fou una de les forces que van donar origen a Izquierda Unida, encara que va marxar de la coalici en 1987. El PC va deixar d'acudir a la majoria dels processos electorals per falta de fons i militncia. En 1998 va ser un dels partits i associacions signants del Pacte d'Estella, i en 2005 es va pronunciar en contra de la Constituci Europea. 
Resultats electorals. 
Eleccions generals. 



Eleccions municipals.


Eleccions al Parlament europeu.



Vegeu tamb.
Carlisme;
Partit Carl d'Arag;
Partit Carlista d'Euskal Herria;

Enllaos externs.
Web del Partit Carl;
Web de las Joventuts Carlines;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306817" title="Draft de l'NBA del 1980" nonfiltered="1015" processed="1014" dbindex="121059">
El draft de l'NBA del 1980 va ser el 10 de juny del 1980.

Primera ronda.



Jugadors notables no escollits.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306818" title="Draft de l'NBA del 1984" nonfiltered="1016" processed="1015" dbindex="121060">
En el Draft de la NBA del 1984 es van escollir grans jugadors com Michael Jordan o Charles Barkley.

Primera ronda.



Altres escollits destacats.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306820" title="Guisando" nonfiltered="1017" processed="1016" dbindex="121061">


Guisando s un municipi de la provncia d'vila, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Fins el 1780 form part d'Arenas de San Pedro.

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306821" title="Socialisme autogestionari" nonfiltered="1018" processed="1017" dbindex="121062">
El socialisme autogestionari o socialisme d'autogesti s el sistema poltic basat en la collectivizaci i la participaci de les diferents comunitats de la vida de la persona en la gesti de comunitats poltiques superiors (Estat, federacions, confederacions, etc.) des dels mbits ms propers a la seva vida quotidiana: empresa, sindicat o partit poltic. Les comunitats autogestores de l'Estat, Federaci o Confederaci serien: 
Comunitat laboral, representat pels sindicats. ;
Comunitat ideolgica, representat per partits. ;
Comunitat territorial, representats per nacions o nacionalitats de l'Estat, Federaci, o Confederaci. ;

Aparegui la comunitat poltica superior com Estat o no, segons les diferents concepcions anarquistes o comunistes de l'autogesti, aquesta comunitat poltica ser garant d'un pla econmic fruit de la participaci del treballador i ciutad en els diferent mbits de la seva vida. Resulta imprescindible aix en els models d'Estat autogestionari dotar-se d'un parlament tricambral o tricameralitat, compost per una cmera de baixa o parlament, cambra alta o senat amb una funci de representaci territorial i cmera laboral amb la representaci sindical. Aquesta visi d'Estat ser rebutjada bviament pels anarquistes, no en canvi la divisi de la tres comunitats. 
 Antecedents . 
Com a antecedents del socialisme autogestionari es troben en nombroses experincies histriques que demostren que la classe obrera sempre ha lluitat per aquesta idea, tenint molt presents les circumstncies especifiques de cada situaci. Aquestes sn algunes d'aquestes experincies: 
La Comuna de Pars (1871) ;
Els soviets russos (1905 i 1917) ;
Els consells de treballadors a Alemanya(1918) ;
Els consells de fbrica a Itlia (1919) ;
Les collectivitats a Espanya (1936-37) ;
Els kibbutz israelians (1947) ;
Iugoslvia (1950) ;
Els Bhoodan Gramdan indis (1951) ;
Polnia (1956) ;
Els consells obrers hongaresos (1956) ;
Les comunas xineses (1958) ;
Algria (1963) ;
La primavera de Praga (1968) ;
La Teologia de l'Alliberament (1968) ;
El maig francs (1968). ;
 Socialisme d'autogesti a Espanya . 
Se sol citar com primera experincia autogestionria en Espanya la protagonitzada pels grups anarquistes a Arag durant la Guerra Civil . Aix mateix sn citades com experincies pre-autogestionries les protagonitzades pels pobles i muncipis al llarg de la histria amb una fi comunal i que fins i tot sobreviuen avui dia com l'auzolan o treball voluntari per a la comunitat i batzarre o consells comunals a Navarra, o el sistema de concejos. 

El socialisme d'autogesti, prpiament dit, apareix durant la dcada dels 70 quan molts partits d'esquerra adopten el socialisme autogestionari com a alternativa ideolgica al socialisme real. Tamb partits nacionalistes d'esquerra, com l'Euskal Sozialista Biltzarrea, un dels fundadors d'Herri Batasuna, abanderen el Socialisme d'autogesti. Actualment a Espanya el socialisme d'autogesti s revindicat pel Partit Carl aix com pels grups anarcosindicalistes com la CNT i la CGT. 
 Socialisme d'autogesti al Mn . 
El Socialisme d'autogesti sorgeix com alternativa a les experincies del Socialisme real a la URSS i aix ser revindicat per anarquistes, o comunistes no alineats a la URSS, com la Repblica Federal Socialista de Iugoslvia. Per a alguns l'experincia iugoslava sota Tito va ser paradigmtica respecte a l'autogesti. Tamb Algria en els 1970 va intentar l'experincia autogestionria. D'alguna manera es troba una tendncia similar en els Kibutzim d'Israel, especialment s els seus orgens. Sindicats com el Front Autntic del Treball en Mxic des dels anys 1970 promouen tamb aquesta proposta. La Projecte de Reforma Constitucional de 2007 a Veneuela.

La teoria. 
 Propietat social dels mitjans de producci a partir de determinats nivells de volum d'ocupaci. ;
 Gesti autnoma per part dels treballadors de la unitat productiva. ;
 Planificaci descentralitzada, desburocratizacin relativa basada en actuacions estatals de carcter indicatiu i no jerarquitzat (eliminaci d'errades del sector pblic) ;
 La Confederaci o rgan com dels Estats Confederats noms s'ocupa de sectors clau: sistema bancari, Hisenda Pblica (Imposici distributiva). ;
 Sota aquestes condicions es permet inversi estrangera i el mercat en resultats, per corregit, (eliminaci d'errades de mercat). ;
 Dret de cada partit comunista a establir la seva prpia via cap al socialisme, d'acord a les condicions socioeconmiques i caracterstiques nacionals (o regionals) especfiques que prevalen en cada pas (poltica de no alineament). Aix suposa total independncia de cada federaci respecte a les altres triades democrticament.
 Canviar el concepte d'internacionalisme proletari (submissi al partit-guia) pel de solidaritat internacionalista. ;

L'autogesti implica la propietat social dels mitjans de producci i la descentralitzaci mxima de les decisions, la qual cosa no impedeix un acord o connexi amb altres ens superiors que han de ser representatius de la base. La autogesti total s impossible en un rgim capitalista, aix com en un rgim socialista de planificaci central jerarquitzada. Suposa la participaci de la base o els seus representants en tots els ens o organismes del nivell superior, els quals es converteixen en unitats socials i administratives lliurement constitudes, gestionades i coordinades (Es qestiona per tant la Dictadura del Proletariat encara que es mant la idea de la seva possible utilitat). 

Forma de gestionar l'empresa. 
 El collectiu obrer: format pel conjunt dels treballadors. rgan suprem de control i gesti dels treballadors. ;
 El consell obrer: s triat pel collectiu obrer. Aprova el pla general de l'empresa i distribux el benefici net. Escull i controla el comit de gesti. ;
 Comit de gesti: dirigeix i organitza el treball, fixa el pla de base de l'empresa, contracta i acomiada treballadors i aplica les lleis socials. ;
 El director: s triat conjuntament per delegats del comit de districte i els del consell obrer i forma part del comit de gesti. ;

La llibertat de l'empresa autogestionada est limitada per les directrius del pla econmic elaborat democrticament. Els sindicats han de servir com element de connexi entre la classe obrera, per a evitar els desequilibris excessius entre les diferents empreses autogestionades a causa de deficincies d'estructura productiva (no de baixa productivitat, dolenta gesti, etc.). A ms haurien de representar als treballadors si tenen conflictes amb ens superiors. 

Vegeu tamb. 
 Socialisme llibertari ;
 Socialisme de mercat ;
 Tricameralitat ;
 Propietat social;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306822" title="Hurtumpascual" nonfiltered="1019" processed="1018" dbindex="121063">


Hurtumpascual s un municipi de la provncia d'vila, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306823" title="Lanzahta" nonfiltered="1020" processed="1019" dbindex="121064">


Lanzahta s un municipi de la provncia d'vila, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306824" title="Muotello" nonfiltered="1021" processed="1020" dbindex="121065">


Muotello s un municipi de la provncia d'vila, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306827" title="Vadillo de la Sierra" nonfiltered="1022" processed="1021" dbindex="121066">


Vadillo de la Sierra s un municipi de la provncia d'vila, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306829" title="Poveda" nonfiltered="1023" processed="1022" dbindex="121067">


Poveda s un municipi de la provncia d'vila, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306832" title="Piedrahta" nonfiltered="1024" processed="1023" dbindex="121068">


Piedrahta s un municipi de la provncia d'vila, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306833" title="San Pedro del Arroyo" nonfiltered="1025" processed="1024" dbindex="121069">


San Pedro del Arroyo s un municipi de la provncia d'vila, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306834" title="Tormellas" nonfiltered="1026" processed="1025" dbindex="121070">


Tormellas s un municipi de la provncia d'vila, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306835" title="Velayos" nonfiltered="1027" processed="1026" dbindex="121071">


Velayos s un municipi de la provncia d'vila, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306838" title="Socialisme llibertari" nonfiltered="1028" processed="1027" dbindex="121072">
El socialisme llibertari o anarcosocialisme, s un terme poltic tamb anomenat amb l'imprecs terme esquerra llibertria  els seves adherents no es consideren realment entre en el tradicional espectre poltic de l'esquerra o la dreta , correspon a qualsevol grup poltic dedicat a l'oposici de formes coercitives de l'autoritat i de jerarquia social, en particular a les institucions del capitalisme i l'Estat. 

s una gamma de corrents anarquistes i afins que busca que les persones decideixin sobre les seves vides directament, i que propugna l'abolici de l'Estat i de tota autoritat jerrquica involuntria. s un corrent amb un rerefons de respecte i valoraci al subjecte o individu, i que considera a la llibertat com el cam i l'objectiu del socialisme. Advoca per l'autogesti, la democrcia directa, l'autonomia dels moviments socials, la descentralitzaci o distribuci del poder, la revoluci en tots els aspectes de la vida humana, les relacions socials, etc. 
Corrents. 
Algunes de les millor conegudes ideologies socialistes llibertries sn: 
Dintre de l'anarquisme: l' anarquisme collectivista, el comunisme llibertari i l'anarcosindicalisme -els tres tradicionalment-, l'ecologia social i l'economia participativa. Tamb sol incloure's el mutualisme -i amb aquest, l'cooperativisme. ;
El marxisme llibertari (amb corrents com l'autonomisme, el consellisme, el luxemburguisme, el situacionisme). ;
El zapatisme. ;
El socialisme autogestionari. ;
Tamb es poden arribar a considerar com afins o amb certa compatibilitat els subcorrents sorgides del liberalisme clssic com el liberalisme agrari i el georgisme. 
Context. 
Usualment s'ha considerat al socialisme llibertari com un sinnim de l'anarquisme, per defineix ms aviat tant als corrents aproximats o similars a l'anarquisme des de tesis socialistes. L's de la paraula "llibertari" s usada com sinnim d'anarquista o com similar a l'anarquisme. L's de la paraula "socialisme" s referent que aquests corrents sn anticapitalistes (per de forma antiautoritria). Cal tenir en compte que ni tot llibertari s socialista ni tot socialista s llibertari. El comunisme llibertari no hauria de ser considerat com sinnim de socialisme llibertari. El comunisme llibertari s una branca particular dintre del socialisme llibertari.
Economia.
La definici de socialisme d'aquestes escoles ve a ser "els mitjans de producci en mans o en propietat dels productors" en l'econmic i "les decisions que afecten a tots preses entre tots" en l'administratiu. La paraula "socialista" fou originalment definida per a incloure "a tots aquells que creuen en el dret de l'individu a la possessi del que ell o ella produx". Els socialistes llibertaris advoquen per l'abolici de la propietat capitalista dels mitjans de producci i l'Estat, considerant-los com institucions nocives i innecessries, creient en el seu lloc per drets de propietat-possessi i associacions lliures. Fora de les discussions teriques i anlisis ms complexes almenys es pot situar un principi econmic (i a ms tic) generalment acceptat per tot l'anarcosocialisme: on el treball s individual la propietat ha de ser ser individual, i on el treball s collectiu la propietat ha d'al seu torn ser collectiva. s a dir, proposen que els treballadors manuals i intellectuals tinguin el capital i direcci de les seves prpies empresas; existeixen diversos mtodes proposats per a assolir-lo. 

 Referncies .























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306858" title="Carlos Carnicero Gimnez de Azcrate" nonfiltered="1029" processed="1028" dbindex="121073">
Carlos Carnicero Gimnez de Azcrate (Conca, 1951) s un periodista espanyol. Durant la Transici Espanyola, va ser secretari federal d'Organitzaci del Partit Carl. 
 Premsa escrita . 
Llicenciat en Dret i Cincies Econmiques per les Universitats del Pas Basc i Complutense de Madrid, va comenar la seva carrera professional com periodista en els mitjans de premsa escrita. Va collaborar amb El Diario Vasco i La Voz de Guipzcoa. Actualment s director de la revista argentina Contrapunto de Amrica Latina. En 1982 va ingressar en la revista Tiempo, de la qual arribaria a ser sotsdirector i on va romandre fins a 1988. Al maig d'aquest any es va incorporar a un nou projecte i va collaborar en el llanament d'una nova publicaci: Tribuna. Al juny de 1989 es va incorporar a Diario 16 com director adjunt, i va romandre en aquest crrec fins a 1991, que va ser nomenat director de la revista Panorama (fins a 1993). Va compaginar la direcci d'aquesta publicaci amb la de la revista Viajar 
 Rdio . 
Especialitzat en anlisi poltica, Javier Gonzlez Ferrari va comptar amb ell com a comentarista en la primera etapa del programa La linterna de la Cadena COPE (1988-1989). Al setembre de 1993, i de nou amb Gonzlez Ferrari es va incorporar a la tertlia de Hora cero a Antena 3 Rdio i Onda Cero. Des de 1994 collabora amb els programes Hoy por hoy i Hora 25 de la Cadena SER. A aquesta mateixa cadena collabora en l'espai La Tertulia de los Vienrnes, del programa vespert La Ventana. 
 Televisi . 
El seu pas per televisi es remunta a 1989, quan copresent al costat de Gonzlez Ferrari el programa informatiu El ruedo, a Telemadrid. En 1992, de la m de Hermida va participar com contertuli habitual en el seu espai El programa de Hermida, dAntena 3, al que seguiria La noche de Hermida (1993). Un any ms tard, en 1994, Telecinco li encomana la direcci i presentaci d'un reality show titulat Confesiones en el qual persones annimes acudien al plat a relatar esdeveniments de la seva vida personal. Al gener de 1997 va substituir Miguel ngel Aguilar en l'espai Cruz y Raya, dintre de Informativos Telecinco. Es tractava d'una secci en la qual Carnicero debatia sobre un tema d'actualitat amb el periodista Luis Herrero. En la temporada 1997-1998 la secci va passar a dir-se Fuego cruzado, i Herrero va ser substitut per Federico Jimnez Losantos. En l'actualitat, a ms, analitza l'actualitat poltica en els programes La mirada crtica, tamb de Telecinco i 59 segundos, de TVE. 

Enllaos externs. 
Fitxa de Carlos Carnicero a Thinking Heads.
Cartell electoral del Partit Carl presentant Carlos Carnicero.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306867" title="Jnatas Domingos" nonfiltered="1030" processed="1029" dbindex="121074">

Jnatas Domingos (Fortaleza, 29 de juny de 1982) s un jugador del Reial Club Deportiu Espanyol que juga cedit el Flamengo.

 Palmars .
Taa Guanabara: 2008;
Copa brasilera de futbol: 2006;
Campionat carioca: 2004, 2008;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306870" title="Falange Espaola Tradicionalista y de las JONS" nonfiltered="1031" processed="1030" dbindex="121075">



Falange Espaola Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET y de las JONS) era el nom del partit nic de la Espanya franquista creat el 19 d'abril de 1937, a iniciativa de la prefectura del denominat Estat Nacional, per fusi dels diferents partits i moviments que donaven suport la revolta militar (denominada Alament Nacional) que va iniciar la Guerra Civil Espanyola, i que no van desaparixer realment, sin que es van articular en les denominades famlies del franquisme, prenent el nom de la Falange Espaola i Comuni Tradicionalista. FET y de las JONS es va concebre com la branca poltica del denominat Movimiento Nacional, concepte ms ample amb el qual es definia al complex mecanisme totalitari d'inspiraci feixista que pretenia ser l'nica llera de participaci en la vida pblica espanyola. 

Es van triar com senyals d'identitat del nou partit (vegeu Simbologia del Franquisme i Lemes del Franquisme) una barreja dels uniformes i emblemes de Falange Espaola de las JONS (que havia crescut espectacularment com a conseqncia de la incorporaci dels anomenats camises noves des de febrer de 1936, que era una fora minoritria) i de la Comuni Tradicionalista (el carlisme). El seu discurs poltic expressava tamb la barreja d'elements ideolgics i retrics feixistes, ultranacionalistes, militaristes, tradicionalistes, conservadors, catlics (o nacionalcatlics), monrquics, etc. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306871" title="Baobab afric" nonfiltered="1032" processed="1031" dbindex="121076">


El baobab afric (Adansonia digitata) s una arbre de la famlia malvcies i s el baobab ms ests del gnere Adansonia al continent afric. Es troba a les regions rides i seques de l'frica subsahariana i tamb a les sabanes de l'frica intertropical. Alguns individus poden viure per sobre dels mil anys, i se sospita d'espcimens que han viscut ms de 2000 anys. Etimolgicament Adansonia prov del gnere dedicat al naturalista francs Michel Adanson (1727 1806), i l'eptet especfic digitata es refereix als cinc folols semblants als dits d'una m.

 Descripci morfolgica .
s un arbre que ateny fins a 20 m d'alria, de tronc extremadament gruixut (fins a 15 m de dimetre) i que pot acumular grans reserves d'aigua durant l'poca de les pluges. T fulles palmaticompostes, caduques en arribar la temporada seca, i grans flors blanques, sobre uns llargs pedicels. Aquestes flors tenen una antesi nocturna i sn generalment pollinitzades per la ratapinyada Eidolon helvum. Els fruits sn molt allargats (fins a 45 cm), amb la polpa farinosa i comestible (d'aqu prov el nom popular de "pa de simi").

 Usos .
Se n'aprofiten els fruits i fins les fulles per a l'alimentaci, i tamb se'n fan objecte d'adoraci. La fusta, molt lleugera, s emprada en la fabricaci de paper, i l'escora, que dna una fibra d'una gran resistncia, s utilitzada per a preparar tisanes.

En medicina s'usen les llavors amb que es prepara l'oli de baobab que cont grans quantitats de cids grassos (cid linoleic, palmtic i oleic) usats com antioxidants naturals en cosmtica. La polpa dels fruits de baobabs contenen moltes protenes, minerals i vitamines amb contingut de vitamina C sis vegades ms alt que el que cont la taronja. 


 Enllaos externs .

 Informaci general;
 Descripci;
 Van Wyk, Ben-Erik (2005). Food Plants of the World. Portland, Oregon: Timber Press, Inc. ISBN 0-88192-743-0;
 Baum, David A.; Small Randall L. and Wendel, Jonathan F. (1998) "Biogeography and floral evolution of baobabs (Adansonia, Bombacaceae) as inferred from multiple data sets" Systematic Biology 47(2): pp. 181-207;
PROTAbase on Adansonia digitata;

Galeria de fotografies.

Fitxer:Adansonia digitata 0011.jpg|Flor
Fitxer:Adansonia digitata 2004-09-23.JPG|Fruit
Fitxer:Baobab seeds.jpg| Fruit obert























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306875" title="Stjepan Bobek" nonfiltered="1033" processed="1032" dbindex="121077">







Stjepan Bobek (Zagreb, 3 de desembre 1923) fou un futbolista i entrenador de futbol croat.

Jug pel Gra anski Zagreb i el 1945 fitx pel FK Partizan, on fou una gran estrella, marcant 403 gols en 468 partits, rcord al club. Bobek guany dues lligues i quatres copes. L'any 1995 fou escollit el ms gran jugador del club de tots els temps. Fou el mxim golejador de la lliga iugoslava dos cops els anys 1945 i 1954.

s el mxim golejador de tots els temps amb la selecci de Iugoslvia amb 38 gols en 63 partits. Disput dues Copes del Mn els anys 1950 i 1954. Tamb jug dos Jocs Olmpics on guany dues medalles d'argent els anys 1948 i 1952.

El 8 de juny de 1947 va marcar la xifra rcord de 9 gols en un partit contra el 14 Octobar a Ni. 

Un cop es retir fou entrenador. El 1959 es convert en entrenador del CWKS Warszawa de Polnia, fitxant pel FK Partizan la temporada segent. Guany tres lligues consecutives amb l'equip, deixant el club el 1963. El 1964 torn a Varsvia i posteriorment marx a Grcia on dirig el Panathinaikos dels 60. Els seus segents equips van ser el Partizan (1967), Olympiakos (1970), Dinamo Zagreb (1972) i Vardar Skopje.

 Enllaos externs .
  Web de la selecci srbia;
 RSSSF;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306876" title="Castell de Mons-lez-Lige" nonfiltered="1034" processed="1033" dbindex="121078">

El castell de Mons-lez-Lige s un castell a Blgica, situat a Mons-lez-Lige, un nucli de Flmalle.

Des de l'edat mitjana, era l'edifici central de la senyoria epnima a una posici estratgica al cim d'un tur. Va ser el teatre de nombroses batalles als camps a l'entorn de Lieja durant les guerres de religi. Va cremar una primera vegada al 1318. Durant les hostilitats entre la Castella catlica i les Provncies Unides protestants, a l'poca de la Guerra de Successi Espanyola va ser malms una segona vegada per les tropes de Guillem I d'Orange-Nassau al 1568. El tercer va derrocar-se al 1637 durant la Guerra dels Trenta Anys. Al 1659 Guillaume de Joncxis va construir un castell nou amb masia castral. 

Vers 1790, els nous propietaris van dividir el castell en dues parts que van transformar en dues masies. Finalment, del que romania del castell abandonat al 1884, l'antiga ala noble va enfonsar-se al 1934. Avui, noms una petita part del castell de 1659 encara aguanta dempeus. s una masia privada.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306879" title="Carerac" nonfiltered="1035" processed="1034" dbindex="121079">

Geografia:;
 Antic terme, actualment masia, del municipi de Caldes de Montbui (Valls Oriental), al NE de la vila, esmentat ja el 993.
 Mas de Sant Pere de Torell (Osona).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306883" title="Medalla del Servei General a l'ndia 1936-39" nonfiltered="1036" processed="1035" dbindex="121080">
La Medalla del Servei General a l'ndia 1936-39 (angls: India General Service Medal (1936)) s una medalla de campanya dels exrcits britnic i indi, creada el 3 d'agost de 1938 pel rei Jordi VI del Regne Unit, i atorgada a oficials i tropa dels exrcits britnic i indi per diverses campanyes militars menors a l'ndia (al Waziristan i a la Frontera Nord-Oest) entre 1936 i 1939. 

Reempla la Medalla del Servei General a l'ndia 1908-35.

Cadascuna de les campanyes que cobr era representada per una barra al gal, i la medalla no podia atorgar-se sense barra. Se'n sancionaren dues:
 NORTH WEST FRONTIER 1936-37: atorgada pel servei en operacions contra els Fakir d'Ipi al Waziristan entre el 24 de novembre de 1936 i el 16 de desembre de 1937;
 NORTH WEST FRONTIER 1937-39: atorgada pel servei en operacions contra els Fakir d'Ipi al Waziristan entre el 16 de desembre de 1937 i el 31 de desembre de 1939.

Els receptors d'una Menci als Despatxos podien lluir el Manat de Fulles de Roure sobre el gal.

Va quedar obsoleta al 1947, amb la independncia de la ndia.

 Disseny .
Una medalla de plata de 36mm de dimetre. L'anvers mostra la imatge coronada del nou rei Jordi VI, amb la inscripci "GEORGIUS VI D.G. BR OMN REX ET INDIAE IMP". Al revers apareix la figura d'un tigre sobreimpressionada a unes muntanyes, amb la inscripci "INDIA" a sota.

Penja d'una cinta amb una ampla franja grisa al mig, flanquejada per una estreta franja vermella i dues franges verdes a les puntes.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306884" title="Corpus de Tarragona" nonfiltered="1037" processed="1036" dbindex="121081">
La festivitat del Corpus a la ciutat de Tarragona pertany al cicle anual de celebracions d'aquesta localitat. s una festa inserida dins el perode de la primavera, i s'esdev entre els mesos de maig o juny. s una de les festes ms antigues entre les que se celebren en aquesta poblaci. Juntament a la de les Festes de Santa Tecla, cont una de les dues niques processons que s'han realitzat ininterrompudament des del segle XIV fins a l'actualitat. 

La festa de Corpus s celebrada molt destacadament des del 1357 a instncies de l'arquebisbe San Lpez d'Ayerbe, i cont encara avui alguns dels elements essencials i definidors, com l'ou com balla en la font del claustre de la catedral, els tocs de campanes, l'ofici religis, la process amb la custdia, i la coca de cireres.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306893" title="Oncle Garrepa" nonfiltered="1038" processed="1037" dbindex="121082">

L' Oncle Garrepa, (en angls Scrooge McDuck; en castell To Gilito; en francs Balthazar Picsou) s un personatge dibuixat de ficci de cmic i animaci creat per l'artista Carl Barks per a The Walt Disney Company. El seu nom en angls s'inspira d'Ebenezer Scrooge, un altre personatge de ficci que apareix en el Conte de Nadal de Charles Dickens.

Oncle Garrepa s un nec multimilionari (se'l coneix com "l'nec ms ric del mn") i, com el seu nom ho indica, s molt garrepa. s nascut a Glasgow i viu en una volta gegant plena de diners, aconseguits desprs d'una vida d'aventures arreu del mn. Du patilles, polaines, barret de copa i una jaqueta. s l'oncle matern de l'nec Donald i viu a la ciutat fictcia de Duckburg ("necburg" o "Vila-nec"). 

Com a personatge secundari de les historietes de l'nec Donald, la seua primera aparici en cmics va ser a la historia Christmas on bear mountain, al desembre de 1947. Va ser el primer personatge del que va esdevenir el "clan McDuck" (famlia d'en Donald). Prviament un personatge sense nom per clarament similar havia aparegut al curt d'animaci propagandstic The Spirit of '43 (1943).

Barks va variar l'aparena i la personalitat del personatge durant els segents quatre anys. Ms tard el dibuixant declararia que originalment noms pensava utilitzar l'Oncle Garrepa per a una sola historieta, per desprs va decidir que podia resultar til en altres histries.

Prompte es va installar com un personatge recurrent i diverses histries el situaren en paper de protagonista al costat de Donald. L'editorial Western Publishing va ser la primera en vore l'Oncle Garrepa com un protagonista ms que com un personatge secundari, i el 1952 va dedicar-li una revista, anomenada precisament Uncle Scrooge. Des de llavors, Barks va produir la majoria de les seues histries llargues amb l'Oncle Garrepa com protagonista, mentre Donald seguia sent-ho a la revista de deu pgines, que se centrava en el vessant cmic.

L'Oncle Garrepa es va convertir en la figura principal de les histries mentre que Donald i els seus nebots van ser portats al rol d'ajudants seus, contractant-los com acompanyants que el seguien en les seues aventures al voltant del mn per tant sols 30 cntims de dlar. Aquest canvi en el focus d'atenci dels personatges es va vore reflectit tamb en les histries d'altres creadors contemporanis. Des de llavors, Oncle Garrepa es mant com la figura central del seu "mn", fins al punt d'utilitzar-se el terme "univers de Scrooge McDuck" per a referir-se al mn dels necs de Disney (al mn Disney hi conviuen dos universos, "l'nec", amb Donald i L'Oncle Garrepa com a protagonistes, i l'univers de Mickey Mouse). La figura de l'Oncle va reaparixer amb molta fora quan el 1987 es va retransmetre la srie de televisi DuckTales.

Caracterstiques personals.

L'Oncle Garrepa du una jaqueta vermella o blava, barret de copa negre, petites lents sobre el seu bec i un gaiato, encara que no t problemes al caminar.

s l'nec ms ric del mn, en eterna competici amb Flintheart Glomgold i Rockerduck.

Guarda gran part de la seua fortuna en la seua volta, un dipsit ple de monedes i bitllets, i que s l'edifici ms alt de Duckburg . s un perspica home de negocis molt avar per que treballa dur per a assolir els seus objectius. Entre els seus entreteniments es troben capbussar-se i nedar entre les seues monedes com si fora un dof i llenar les monedes cap amunt de forma que al caure li colpegen el cap.

s membre del "Club de Multimilionaris de Duckburg", una associaci que inclou els homes de negocis ms reeixits del mn i els permet estar en contacte entre si.

Com a home de negocis i caador de tresors sempre necessita tenir nous objectius i reptes  per a sumar-los als ja aconseguits. Els perodes d'inactivitat entre les seues aventures i la falta de grans reptes el fan caure en grans depressions.

Educaci.
L'Oncle Garrepa no va tenir una preparaci formal, ja que va abandonar l'escola a molt primerenca edat. Malgrat aix, posseeix una ment lcida i sempre est a punt per a aprendre noves habilitats.

A causa de la seua ocupaci secundria de caador de tresors, algunes vegades s'ha convertit en estudiant i en arqueleg aficionat.

Per a aconseguir tresors, algunes vegades ha de passar molt de temps investigant en fonts escrites, buscant algun pargraf que pugui conduir-lo al tresor. En altres ocasions decideix investigar la veritat oculta darrere de velles llegendes o desvetllar detalls foscos d'antics conqueridors, exploradors i lders militars que ell considera prou interessants com per a comenar una nova expedici a la recerca de tresors.

Com resultat de les seues investigacions, l'Oncle ha reunit una gran biblioteca personal que inclou escrits molt singulars. En les histries escrites per Barks i Don Rosa, entre les ms preuades peces d'aquesta biblioteca hi situen una collecci gaireb completa de quaderns de bitcola espanyols i holandesos dels segles XVI i XVII. Les referncies que all es troben sobre altres naus algunes vegades li han perms localitzar vaixells enfonsats i recuperar els seus tresors del fons del mar.

Ha fet de la frase "coneixement s poder" una mxima.

Segons Barks, l'Oncle Garrepa parla amb fludesa l'rab, l'holands, el mongol, el castell i diversos dialectes de la llengua xinesa, coneixements adquirits durant anys de viure viatjant en diverses regions del mn on es parlen aquestes llenges. Artistes posteriors el representaran com coneixedor d'altres idiomes ms, com el fins. Sembla haver conegut moltes llenges a travs dels anys, havent desenvolupat un talent natural per a aprendre a parlar rpida i adequadament.

Moralitat i Creences.
L'Oncle Garrepa s l'arquetip del capitalista vuitcentista (est basat en Andrew Carnegie). Segons les premisses de cada dibuixant i guionista i segons l'ambient cultural de cada pas i moment histric, l'Oncle Garrepa se'ns presentar com el costat ms amable o ms desagradable del capitalisme.

Com a home de negocis, l'Oncle Garrepa recorre algunes vegades a tctiques cruels i enganys. Sembla haver adquirit suficient experincia per a manipular les persones i els fets per tal d'aconseguir el seu propi benefici. Ms freqentment, en les histries de Guido Martina i de forma ocasional en les d'altres artistes, l'Oncle Garrepa s reconegut pel seu cinisme, sobretot amb les idees de moralitat associada a l'obtenci d'objectius en els negocis. Aix ha estat assenyalat per alguns com una part de la seua personalitat que no estava present en la descripci del personatge creat per Carl Barks, per que ha estat acceptada com una interpretaci vlida de la seua forma de pensar.

L'Oncle Garrepa sembla tenir un sentit de l'honestedat que li brinda algun parmetre d'auto-control. En algunes ocasions, sacrifica l'assoliment dels seus objectius amb la finalitat de romandre dins dels lmits del seu sentit d'honestedat. Molts dels seus seguidors consideren que aquest aspecte sorgeix d'all ms profund de la seua personalitat, perqu d'acord a les decisions que l'Oncle Garrepa pren, pot ser tant el ro com l'heroi de les seues histries. Aquesta s una caracterstica que comparteix amb el seu nebot Donald, i s la principal diferncia en comparaci del comportament generalment tic de Mickey Mouse.

T bastant mal humor i en poques ocasions dubta d'utilitzar la violncia contra aquells que desperten el seu enuig. Per est totalment en contra d'arribar a ser letal. En ocasions, fins i tot ha ajudat als seus enemics, salvant-los la vida. La seua explicaci sobre aix s que vol evitar el sentit de culpa que pesaria sobre ell si els arribs a passar una mica. Fins i tot no espera gratitud per aquests actes. Tamb ha expressat que noms en els contes de fades les persones dolentes es converteixen en bones, i ell ja s massa vell com per a creure-hi.

Cronologia de l'Oncle Garrepa.

Encara que constantment s'agreguen ms detalls a la biografia d'aquest personatge, per les aportacions de diferents creadors, alguns "fets" importants inclouen els segents :


1867 L'Oncle Garrepa naix a Glasgow, Esccia de Ferguson i Downy Mcduck. T un mig germ ms gran (Rumpus Mcduck), dues germanes menors (Matilda i Hortense) i un mig germ ms jove (Gideon).

1877 Es converteix en rentasabates, per el seu primer client es burla d'ell i li paga amb una moneda nord-americana de deu centaus. Ell conserva la moneda com un smbol d'xit.

1880 L'Oncle Garrepa emigra als Estats Units. Coneix al seu oncle Agus McDuck, amo d'un transbordador en el riu Mississippi i es troba per primera vegada amb els Beagle Boys, una famlia de lladres amb la qual mantindria la seua enemistat per a tota la vida.

1882 El seu oncle es jubila i li deixa el vaixell a ell. Els Beagle Boys el destrueixen per venjana. Scrooge decideix anar-se'n a l'est a provar sort.

1883 Es converteix en miner, a la recerca de plata i coure.

1885 El seu pare li demana que torne a Esccia a causa de un important assumpte familiar. Just una setmana abans de viatjar coneix al milionari Howards Rockerduck, qui es va fer ric amb la febre de l'or de Califrnia, en l'any 1849. Tamb coneix al seu fill, John Rockerduck de set anys, qui amb el temps es convertiria en el tercer nec ms ric del mn, i un dels principals rivals de l'Oncle.

1886-1889 L'Oncle Garrepa busca or a Sud-frica. Durant el seu primer any all salva la vida d'un nec anomeanat Flintheart Glomgold. Desprs de la seua traci  es converteixen en enemics per la resta de les seues vides. Desprs, Flintheart Glomgold es torna el segon nec ms ric del mn.

1889-1893 Torna als Estats Units en recerca de or. Es troba amb molts personatges famosos per no troba or.

1893-1896 L'Oncle Garrepa viatja a Austrlia en recerca d'or, per fracassa novament.

1896-1899 Busca or en Klondike. Durant aquest any coneix a l'ama de la taverna, cantant i lladre ocasional "Glittering Goldie O'Gilt". Continuar en una relaci d'amor/odi amb aquest personatge per la resta de la seua vida. La recerca d'or t xit.

1899-1902 L'Oncle Garrepa es converteix en milionari i compra un banc. Comena a construir un petit empori financer. Pels volts de  1902 es converteix en multimilionari.

1902 L'Oncle Garrepa torna a Esccia a buscar a les seues germanes. El seu pare mor. Sa mare i un dels seus oncles han mort, aix que els tres joves sn els ltims del clan Mcduck. Ell s'assenta en la petita ciutat de Duckburg, al fictici estat nord-americ de Calisota, lloc que tria per a establir la seua residncia.

1902-1930 Mentre les seues germanes romanen en Duckburg encarregant-se dels negocis del seu germ, ell viatja per tot el mn expandint el seu imperi a cada continent.

1930 Es converteix en l'nec ms ric del mn, per una baralla amb la seua famlia ho deixa sense contacte amb ells per 17 anys. Coneix al seu nebot Donald i la germana bessona Della Thelma nec. ;
A les historietes italianes coneix a Brigitta McBridge de qui s'enamora. Ells continuaran mantenint una relaci d'amor/odi  des d' eixe moment.

1942 L'Oncle Garrepa se sent deprimit i cansat, pel que decideix retirar-se.

1947 L'Oncle Garrepa es troba novament amb el seu nebot Donald i els seus nebot-nts Huey, Dewey, i Louie .A li donar noves forces i decidir tornar a les aventures.

1967 Desprs d'una vida plena d'aventures, L'Oncle Garrepa mor a l'edat de 100 anys, d'acord a la lnia de temps extraoficial de Don Rosa (qui de vegades desconfia de la seua prpia cronologia);

Es considera que la cronologia de la vida del Oncle Garrepa es troba al llibre The life and times of Scrooge McDuck i la seua continuaci, escrits per Keno Don Rosa.

Referncies.



Enllaos externs.

L'Oncle Garrepa Qui s qui a Duckburg? ;
L'Oncle Garrepa a Inducks.org ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306902" title="Sant Armengol de l'Aldosa" nonfiltered="1039" processed="1038" dbindex="121083">


Sant Armengol s una esglsia dels segles XVIII al XIX del llogaret de l Aldosa de la Massana dins la parrquia de La Massana a Andorra. s un edifici de planta rectangular amb un absis quadrangular i coberta a dues vessants sobre encavallades de fusta. El campanar s d espadanya. En el seu interior es guarda un retaule que combina una taula barroca amb pintures sobre tela datades al segle XIX i atribudes al pintor Orom de la Seu d Urgell. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306903" title="Aldosa de la Massana" nonfiltered="1040" processed="1039" dbindex="121084">
L'Aldosa s llogaret de la parrquia de la Massana (Andorra), emplaat a l'esquerra i en un repl de la ribera d'Ordino, sobre antics dipsits fluvioglacials. A la dreta del riu d'Anys es troben els cortals d'Aldosa.

L'Aldosa ofereix un centre poliesportiu modern i unes installacions completes on entre altres es pot practicar l'equitaci. Se celebren dues festes Majors, la Nova el segon diumenge d'agost, i la tradicional, el 3 de novembre, per Sant Armengol, el sant patr a qui est dedicada l'esglsia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306906" title="Joan Casals i Noguera" nonfiltered="1041" processed="1040" dbindex="121085">


Joan Casals i Noguera (Manresa, 20 d'octubre de 1925 - Barcelona, 6 de maig de 1998) fou un empresari catal.

Empresari.

Titulat com a Enginyer Industrial l'any 1951 a l'escola de Barcelona, i Doctorat l'any 1964, Joan Casals va comenar l'exercici professional lliure, fins que es va incorporar a una societat d'enginyeria, desenvolupant installacions i equips per a indstries de procs, per tot Europa.

L'any 1957 funda la seva prpia empresa: Casals Cardona Ind. S.A., coneguda arreu del mn per la marca TECNIUM, desenvolupant aplicacions i equips en materials plstics, en aquell moment una autntica novetat. Amb el temps esdev un lder mundial en equips resistents a la corrosi i contra la polluci atmosfrica.

La seva intuci el porta a emprendre l'expansi internacional de la seva empresa cap al final de la dcada dels 60, poca en qu el pas vivia tancat en l'autarquia i d'esquena al mn. Aix comena un perode intens de viatges arreu d'Europa. Comencen a exportar a l'Europa propera, i progressivament van estenent les seves tecnologies arreu.

Tecnologia.
A banda de l's dels materials plstics per aplicacions inslites en aquell moment, tamb destaca com a inventor de diversos sistemes d'estanquitat per a bombes centrfugues, aix com millores significatives que li permeten registrar nombroses patents.

Destaca la seva tasca com a dissenyador de perfils hidrulics per a bombes, i traats per a ventiladors, amb eficincies per sobre dels dissenys contemporanis.

Tamb lidera un grup de treball en el desenvolupament de diverses tecnologies avanades en la depuraci de gasos, algunes d'elles implantades i, encara avui, lders arreu del mon.

Filsof.
El seu inters per la temtica social venia de lluny, per la seva vocaci cap a la innovaci social es va despertar desprs de 20 anys d'observar el mn econmic i social des de dins i tocant de peus a terra. La prctica diria de la tcnica i de l'empresa el situen davant la contradicci que hi ha entre la complexa realitat econmica-social i la simplicitat dels esquemes interpretatius. Tamb, front la inestabilitat i arbitrarietat del marc econmic -o crematstic- que condiciona i a vegades ofega l'activitat creadora.

Comena a escriure amb continutat des del 1971, emps aleshores per la ruptura dels acords monetaris internacionals (el dlar deixa de ser convertible en or), intuint la magnitud i extensi de les conseqncies d'aquesta efemride (que comportar el 1973 la mal anomenada crisi mundial del petroli). Donat que considera que certs instruments tcnics de l'economia no son prou "intelligents", en sentit ciberntic, en haver-se revelat incapaos d'autorregular adequadament el sistema.

Per segueix confiant en qu l'investigaci social podria seguir l'exemple de la que ha sigut duta a la prctica en altres camps i que ha prosperat grcies a una prvia investigaci de causes ocultes i ha aconseguit innovacions positives, plantejant hiptesis de treball totalment realistes.

Iniciativa.
Funda el Grup d'Economia de l'Associaci d'Enginyers Industrials de Catalunya, collabora activament amb la Fundaci Charles Leopold Mayer pel Progrs de l'Home i amb l'Associaci ECOCONCERN, i funda el grup ECOVAL-Solidaritat via mercat, entre moltes altres iniciatives.

Projecci social.

Joan Casals va ser una persona implicada de ple al que l'envoltava, un exponent ben actiu del que avui anomenem Societat Civil. Una sntesi de les moltes activitats que va dur a terme:

 1976: Cofundador de PIMEC, Petita i Mitjana Empresa de Catalunya.

 1977-1978: President de PIMEC.

 1978-1982: Vocal del Consell d'Administraci de la Caixa de Catalunya.

 1979: President de l'Associaci Cristiana de Dirigents de Barcelona.

 1979-1982: President de la Comissi Tcnica de Gesti Empresarial de l'Associaci d'Enginyers Industrials de Catalunya.

 1979-1983: Vocal del Ple de la Cambra de Comer i Indstria de Manresa.

 1981-1986: Vice-president de la Mutualitat dels Enginyers Industrials de Catalunya.

 1992: Cofundador del Grup d'Economia de l'Associaci d'Enginyers Industrials de Catalunya.

Collabora activament amb l'associaci EcoConcern, dedicada a temes d'innovaci social, al voltant de repensar la societat per un mn solidari.

Collabora amb la Fundaci Charles Lopold Mayer pel Progrs de l'Home, treballant al voltant d'un mn responsable i solidari.

 1996-1998: Fundador i President del grup ECOVAL-Solidaritat via mercat, grup de treball sobre un nou model d'empreses: les Empreses de Qualitat Humana (EQH).

Publicacions.

 A partir de 1975: articles peridics a la premsa.

 1977: El Socialisme Slid: Europa a l'any 2025 (Editorial Nova Terra);

 1988: El futur era possible (Editorial La Llar del Llibre);

 1992-1993: imparteix un curs sobre un canvi econmic viable, a la ctedra d'Empresa i Societat d'ESADE.

 Diversos escrits a Quaderns d'Economia i Societat, editats per EcoConcern.

Reconeixements i premis.
 1986: Premi a la Creativitat de l'Associaci d'Enginyers Industrials de Catalunya.
 1993: Premi Guillem Cat del Collegi d'Enginyers Industrials de la Catalunya Central.
 1994: Medalla President Maci de la Generalitat, Mrit al Treball.

Enllaos.
 Joan Casals (web personal);
 TECNIUM;
 PIMEC;
 ECOVAL, solidaritat via mercat;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306909" title="Carrer de la Corretgeria" nonfiltered="1042" processed="1041" dbindex="121086">



El carrer de la Corretgeria s una via urbana histrica del centre de Valncia. Est situat entre la plaa de la Reina i el carrer de Calatrava.

Nom.

El nom correspon a l'antic repartiment d'oficis i gremis a la ciutat a l'poca medieval. Aleshores el carrer albergava el gremi dels corretgers. 

Histria.

Elements importants.

Enllaos externs.
Guia de carrers de l'Ajuntament;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306910" title="Sulfur de calci" nonfiltered="1043" processed="1042" dbindex="121087">
































El sufur de calci, CaS, s un compost inorgnic inic slid format per cations calci, Ca2+, i anions sulfur, S2 .  Es presenta en forma de cristalls de color blanc amb una certa tonalitat groga. s un compost higroscpic. La seva estructura cristallina s cbica, com la del clorur de sodi. Com els altres sulfurs t una olor de sulfur d'hidrogen, H2S, deguda a la hidrlisi que experimenta en contacte amb l'aigua. El sulfur de calci es descompon en contacte amb l'aigua, incloent la humitat present en l'aire donant lloc a hidrxid de calci i sulfur d'hidrogen:

 CaS   +  2 H2O     Ca(OH)2  +  H2S;

El CaS es produeix per reducci amb carb del sulfat de calci:

 CaSO4  +  2 C     CaS  +  2 CO2;

que pot seguir reaccionant donant xid de calci i dixid de sofre:

 3 CaSO4  +  CaS     4 CaO  +  4 SO2;

Bibliografia.

 LIDE D.R. (Ed.) Handbook of Chemistry and Physics. CRC Press. 77th Ed. (1996-1997) New York;
 ACROS ORGANICS http://www.acros.be/;
 SCIENCELAB http://www.sciencelab.com/xMSDS-Calcium_Sulfide-9923278;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306911" title="Avinguda del Doctor Joan Baptista Peset i Aleixandre" nonfiltered="1044" processed="1043" dbindex="121088">


l'Avinguda del Doctor Joan Baptista Peset i Aleixandre, ms habitualment avinguda de Peset Aleixandre s una via urbana del nord de Valncia. Est situada entre l'avinguda de Campanar i l'avinguda de Primat Reig. Fita amb les avingudes de la Constituci, Joan XXIII i Burjassot i el cam de Montcada.

Nom.
Rep el nom del metge, rector de la Universitat de Valncia del 1932 a 1934, i durant la segona repblica, poltic republic d'esquerres, Joan Baptista Peset i Aleixandre. Al finalitzar la guerra civil espanyola,  fou afusellat per l'excrcit nacionalista el 24 maig del 1941.

Histria.

Elements importants.
Aquesta avinguda, de ms d'un quilmetre de llargada, comunica els barris de Torrefiel, Tormos, La Parreta i Benicalap, i constitueix una de les principals artries de trnsit del nord de la ciutat. Cap al final de l'avinguda, la travessa la lnia de tramvia, amb una parada a la vora esquerra amb el nom de Trnsits.

Enllaos externs.
Guia de carrers de l'Ajuntament;





 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306912" title="Tractat de Rastatt" nonfiltered="1045" processed="1044" dbindex="121089">


El Tractat de Rastat concls al 1714 entre ustria i Frana va finalitzar la Guerra de Successi Espanyola i completar el Tractat d'Utrecht que ustria encara no volia acceptar. Els partits van comenar les negociacions al 26 de novembre de 1713 i van signar-lo el 6 o el 7 de mar de 1714. Va seguir ancara un tercer tractat, el tractat de Baden al setembre del mateix any, per a reglar les darreres desavinences entre Frana i el Sacre Imperi Romanogermnic.

Els tractadors n'eren Claude-Louis-Hector de Villars per a Frana i Eugeni de Savoia per a l'imperador austrac. Austria va obtenir Breisach am Rhein, Freiburg im Breisgau i Kehl, els Pasos Baixos espanyols, Sardenya i les possessions de la corona espanyola a Itlia: Llombardia, Mntua i el regne de Npols. Frana havia de retirar-se de tots els territoris ocupats al marge dret del Rin per podia quedar-se la ciutat fortificada de Landau. L'emperador havia de tornar les possessions als aliats francesos, el prncep-elector Maximili II Manuel de Baviera i l'arquebisbe de Colnia, Josep Climent de Baviera.


Aquest tractat va ser el primer tractat redigit en francs. Tot i haver-hi una clusula que diu que aix no podria considerar-se com un precedent, va ser l'inici de l's del francs com a llengua franca de la diplomcia
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306913" title="Eurovisi 2009" nonfiltered="1046" processed="1045" dbindex="121090">


El Festival de la Can de l'Eurovisi 2009 ser la 54a edici d'aquest esdeveniment musical. 



La data de la final ser el 16 de maig de 2009 i tindr lloc a Moscou (Rssia). El pas ms gran d'Europa acollir aquesta edici grcies a que el seu representant Dima Bilan va guanyar l'edici de 2008 a Belgrad amb la can Believe.

La televisi russa C1R, encarregada d'organitzar el Festival, va proposar com a seu l'Olimpiisky Indoor Arena, acceptada posteriorment per la UER. L'edici de 2009 comptar un altre cop amb dues semifinals: la primera semifinal es cel.lebrar el 12 de maig de 2009 i la segona semifinal el 14 de maig de 2009.

El Grup de Referncia de la UER ha avanat que introdur nous canvis en el sistema de votaci per 2009, donat les protestes sobre l'excessiva influncia de l'anomenat vot poltic i vot de dispora (vot dels immigrants) que feia la votaci massa previsible i els resultats poc satisfactoris, en tal mesura que alguns pasos com Mnaco i ustria es retiraren els darrers anys adduint que aquesta situaci deixava els seus representants en clar desavantatge davant altres pasos com Rssia, Srbia, Armnia o Turquia, que compten amb nombroses colnies d'immigrants arreu del continent.
Aix doncs, al setembre de 2008 es va acordar que els jurats d'experts de cada pas participant (compostos per cinc membres) decidiran conjuntament amb el televot (en un percentatge determinat en un 50% cadascun) les puntuacions que atorgar cada pas a la Final. Una prova d'aquest sistema es va realitzar al Festival de la Can Junior que tingu lloc a Xipre el 22 de novembre de 2008, on el vot ja es va decidir al 50% entre el televot i els jurats d'experts.

Tamb es va confirmar que l'anomenat Big Four (Frana, Espanya, Regne Unit i Alemanya) es classificar directament per a la Final juntament amb l'amfitri (Rssia). Els altres vint finalistes sortiran de les dues semifinals, deu de cadascuna (nou escollits per televot i un pel jurat). El sorteig que decidir en quina semifinal participa cada pas es dur a terme el 30 de gener de 2009.

La segent taula mostra la llista oficial dels 43 participants anunciada per la UER el 12 de gener de 2009:




Altres membres de la UER


 .- Malgrat els canvis introduts al sistema de vot, l'ORF ha declinat retornar al Festival (tampoc hi va pendre part el 2008) mentre no es garanteixi que les puntuacions rebudes per cada pas es corresponguin ms amb la qualitat musical que no amb patrons geopoltics. ;
 .- La televisi italiana RAI, tot i les converses mantingudes amb la UER sobre el seu possible retorn, va decidir un any ms no prendre-hi part, perllongant una absncia que data de 1997. ;
 .- La televisi luxemburguesa RTL va reiterar la seva absncia del Festival, que data de 1993.
 .- L'ens monegasc TMC va considerar retornar al Festival desprs de dos anys d'absncia com a protesta pel sistema de vot, un cop aquest s'ha reformat; per finalment va decidir postpondre el seu retorn i no participar a Moscou. ;
 .- La televisi de San Marino, SMRTV, tot i que es va preinscriure al Festival, finalment va decidir retirar-se per problemes econmics.


Els restants membres de la UER (Marroc, Algria, Tunsia, Lbia, Egipte, Lban i Jordnia) no han participat mai al Festival (excepte el Marroc al 1980) i tampoc han mostrat un veritable inters en fer-ho, per raons culturals, poltiques i econmiques.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306914" title="Queen's Park Football Club" nonfiltered="1047" processed="1046" dbindex="121091">

El Queen's Park Football Club s un club de futbol escocs de la ciutat de Glasgow.

 Histria .


El Queen's Park va ser fundat el 9 de juliol de 1867, essent el club en actiu ms antic del pas. El club histricament refus el professionalisme no permetent futbolistes professionals i el 1890 refus unir-se a la recent formada lliga escocesa. El 1900 ingress a la lliga per li fou concedit un estatus especial essent protegit de baixar a segona divisi, fet que s'abol el 1922.

Fou dos cops finalista de la Copa anglesa, ambds cops enfront el Blackburn Rovers, els anys 1884 i 1885. Ha estat 10 cops campi de la Copa escocesa.

Disputa els seus partits a Hampden Park.

 Jugadors destacats .
  Charles Campbell;
  Ronnie Simpson;
  Robert W Gardner;
  Alex Ferguson;
  Malky MacKay;
  Simon Donnelly;
  John Lambie;
  Andrew Watson;
  Alan Morton;
  Jack Harkness;
  Robert Smith McColl;
  Ian McCall;
  Andy Roxburgh;
  Bobby Brown;
  Mustafa Mansour;
  Aiden McGeady;

Palmars.
 Segona divisi escocesa: 1923, 1956;
 Tercera divisi escocesa: 1981;
 Quarta divisi escocesa: 2000;
 Copa escocesa de futbol: 1874, 1875, 1876, 1880, 1881, 1882, 1884, 1886, 1890, 1893;
 Glasgow Cup: 1889, 1890, 1899, 1946;
 Sheriff of London Charity Shield  1899;
 Glasgow League: 1897;
 Charity Cup: 1877, 1878, 1880, 1881, 1883, 1884, 1885, 1891.

Referncies.


Enllaos externs.
Web oficial;
BBC Queen's Park;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306922" title="Shahpura" nonfiltered="1048" processed="1047" dbindex="121092">

Shapura fou un principat de la Rajputana dins l'agencia d'Haraoti i Tonk, amb una superfcie de 1048 km2. El 1903 li fou concedida la salutaci de nou canonades.

 Geografia .

Limitava al nord i nord-est amb el districte d'Ajmer de la provncia britnica d'Ajmer-Merwara; al nord-est tocava tamb amb Kishangarh; i la resta dels lmits afrontava amb territori d'Udaipur. Al nord corren dos petits rius el Khari i el Mansi que circulen d'est a oest i s'uneixen prop de Phulia per acabar desaiguant al Banas al nord de Deoli. 

 Poblaci .

L'estat tenia 133 pobles i llogarets. La poblaci de 63.646 del 1891 s'havia redut a 42676 el 1901 per les baixes causades per la fam del 1899-1900 (va patir altres fams per excepte la de 1869-1870 que fou dramtica, les altes gaireb no sn recordades). La poblaci el 1931 era de 54.233 habitants.

Els hinds sn el 90%, els musulmans el 6% i els jains el 3% ; per castes predominen bramans, gujars i jats, tots agricultors, i els mahajans, comerciants.

L'analfabetisme el 1901 era del 94,5 %, i de ms del 99% entre les dones. L'estat disposava noms d'un hospital a la capital.

 Economia .

Ms de la meitat de la poblaci es dedicava a l'agricultura per hi havia tamb algunes industries txtils (cot) i d'estores, i una mica de cermica.

 Segells i monedes .

A la capital hi havia  oficina de correus i telgraf; el principat tenia sistema postal propi i emisions locals apareixen entre 1898 i 1949.

La moneda local fou la Gyarah sana (o Igarah sana) posada en circulaci per primer cop entre 1760 i 1780,  per circulava tamb la moneda de l'ndia Britnica i el chitori de Mewar. Desprs del 1870 la moneda local es va deixar d'emetre si be va circular fins ben entrat el segle XX.

 Govern i administraci .

La famlia reial pertany al clan ranawat dels rajput sesdia descendents d'Amar Singh I, rana de Mewar (segle XVI) a travs del seu fill Suraj Mal.

El raja governava assistit per un kamdar o ministre principal del que depenien el recaptador de taxes i els quatre tashildars (governadors de districte). Els tashils (districtes) eren quatre:

Shahpura;
Dikhola;
Kothian;
Phulia;

Els tashildars eren magistrats judicials de tercera classe i sobre ells estaven les corts dels faujdari (criminal) i els diwani (civil) presidides per dos oficials anomenats hakims. Per damunt de tots hi havia un oficial judicial, i finalment la cort suprema d'apellaci o Mahakma khas.

L'estat disposava d'un redut exrcit (285 soldats dels que 44 eren de cavalleria)  i una fora de policia de 400 homes (42 muntats). La pres podia allotjar a 29 presoners.

64 dels pobles de l'estat eren khalsa (dominis del sobir), 52 jagirs i 16 muafi. Aquestes darreres eren terres concedides gratutament, mentre les jagir eren a canvi de serveis, i les khalsa pagaven un tribut fixat.

 Histria .

El principat es va crear el 1629 quan l'emperador Shah Djahan va concedir a Sujan Singh (fill de Suraj Mal), com a recompensa pels seus servis, la pargana de Phulia excepte les terres imperials d'Ajmer, a canvi de posar en servei de l'imperi a 50 cavallers. Sujan va canviar el nom del territori a Shahpura (ciutat de l'emperador) i va fundar la ciutat de Shahpura.

Va morir el 1658 a la batalla de Dharmat o Fatehabad, prop d'Ujjain, quan combatia contra Aurangzeb. El seu fill Himmat Singh era menor i fou deposat al cap d'uns anys per un oncle, el fill del qual, Bharat Singh, va rebre d'Aurangzeb el ttol de raja.

Bharat va combatre al servei de maharana Sangram Singh II de Mewar contra Mewati Ranbaj Khan; el 1729 fou enderrocat i empresonat (va morir a la pres al cap de poc)  pel seu fill Umaid Singh I, el qual va morir  a la batalla d' Ujjain el 14 de gener de 1769 quan lluitava al servei del rana Ari Singh de Mewar contra Mahadji Sindhia.

Amar Singh (1796-1827) va rebre del maharana de Mewar el ttol de raja dhiraj, que encara porten els seus successors. El27 de juny de 1848 un sanad (decret) va establir el tribut que l'estat havia de pagar a la Companyia Britnica de les ndies Orientals (10.000 rupies). 

El 1870 Nahar Singh, senyor de Dhanop, quart descendent d'un segon fill d'Umaid Singh I, va pujar al poder per adopci amb 15 anys, va rebre els poders executius el 1876 i va governar fins a la seva mort el 24 de juny de 1932 en qu el va succeir el seu fill Umaid Singh II que des del 1912 era ministre en cap o Kamdar. El mateix sobir possea el principat de Kacchola a Udaipur pel que pagava  tribut i prestava serveis com un dels nobles d'aquest principat.

Umaid Singh II va abdicar a favor del seu fill Sudershan Singh el 3 de febrer de 1947; el nou sobir va integrar l'estat a la Uni del Rajasthan (25 de mar de 1948) i desprs al Gran Rajasthan (30 de mar de 1949), amb el qual i la Uni de Matsya es va formar l'estat indi de Rajasthan el 15 de maig de 1949.

 Governants .
 
1.	Suraj Mal ;
2.	Sujan Singh 1629-1658;
3.	Himmat Singh 1658-1670, ;
4.	Daulat Singh 1670-1685;
5.	Bharat Singh 1685-1729;
6.	Umaid Singh I  1729/1769;
7.	Ram Singh 1769-1774;
8.	Bhim Singh 1774-1796;
9.	Amar Singh 1796-1827;
10.	Madho Singh 1827-1845;
11.	Jagat Singh 1845-1853;
12.	Lakshman Singh 1853-1870;
13.	Nahar Singh 1870-1932;
14.	Umaid Singh II 1932-1947 (ministre en cap 1912-1932) ;
15.	Sudershan Singh 1947-1949;

 Escut i bandera .

L'escut del principat no s'esmenta ni per Flicher ni per Mc Meekin; una imatge apareix als segells per no s prou clara; sembla que podria ser un escut amb els colors de la panchranga en el mateix orde que la bandera, sostingut per dos hanumans i al damunt un sol amb rostre; a la part inferior un sl de terra sobre el que trepitgen els dos hanumans, i sota el terra una cinta amb inscripci en lletres snscrites.

La bandera la descriu Andr Flicher: la Panchranga amb les franges en el segent orde:  verd, blau fosc, groc, roig i blanc.

Referncies .

Imperial Gazetteer of India, volum 22, pags. 222 i segents, Oxford 1908-1931;
Andr Flicher "Drapeaux et Armoiries des Etats Princiers de l'Empire des Indes", Dreux 1984;
The court Fee and Revenue Stamps of the Princely States of India, Adolph Koeppel & Raymon D. Manners, Nova York 1983;
Llista de governants i genealogia d'Henry Soszynski, Brisbane (AUS);

 vegeu tamb .

Shahpura (tikhana), principat a Jaipur;
Shahpura (ciutat);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306923" title="Catalunyisme" nonfiltered="1049" processed="1048" dbindex="121093">


Catalunyisme s un corrent del catalanisme contrari a les tesis del pancatalanisme. s a dir que comparteix els propsits del catalanisme (ms autogovern, promoci de la llengua catalana, i incls la independncia), per noms respectes de la comunitat autnoma de Catalunya. 

Semblances amb el blaverisme.
Aquesta tesi ha sigut comparada amb el blaverisme valenci, en qu els catalunyistes, a l'igual que els blaveros, neguen la unitat dels Pasos Catalans. Alguns neguen que es parla catal fora de Catalunya, o no defensen que tinga els mateixos drets fora de la comunitat autnoma que a dins. 

El marc nacional.
Alguns catalunyistes comparteixen amb l'anomenat "valencianisme de construcci" la concepci que Catalunya i el Pas Valenci formen nacions germanes i per tant no cal que treballen junts per aconseguir la sobirania. Per extensi, qualsevol tema d'inters com (la llengua, l'economia, la recepci de TV3 fora del principat) s una preocupaci exclusiva del territori en qesti. A ha donat peu a que els catalunyistes advoquen per aceptar la secessi lingstica, el tancament de TV3 al Pas Valenci, la inclusi del concepte d'una naci limitada a Catalunya a l'Estatut d'Autonomia, i d'altres poltiques anticatalanistes aplicats al Pas Valenci, les Illes Balears, la Franja de Ponent o la Catalunya Nord. Aquest aspecte obex essencialment la lgica de la no-ingerncia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306924" title="Shahpura (ciutat)" nonfiltered="1050" processed="1049" dbindex="121094">
Shahpura s una ciutat del Rajasthan al nord-est de Udaipur, al districte de Bhilwara, antiga capital del principat de Shahpura. La seva poblaci (cens del 2001) es de 27.698 habitants; el 1901 tenia 9976 habitants. Es troba a 364 metres sobre el nivell del mar i a 58 km al nord-est de Bhilwara. Actualment s capalera d'un dels tehsils del districte de Bhilwara i un panchayat samiti.  

Fou fundada per Suhan Singh el 1629, i anomenada aix en honor de Shah Djahan, emperador mogol.

La ciutat vella esta rodejada de muralles amb quatre portes; prop de la porta de Kund es troba el monestir (ramdwara) de la secta mendicant dels ramsanehi fundada vers la meitat del segle XVIII per Ram Charan Das; els ramasanehis (adoradors de Ram) es limiten a repetir a les seves pregaries el nom de Ram i no tenen cap inters per dols; van rapats i afaitats i cobreixen el cos amb una tnica de color ocre; no es casen per adopten deixebles que han de ser de les castes bramans, rajputs o mahajans.

La ciutat pateix manca d'aigua i t poc desenvolupament. A la zona de Phalgun Shukla s'hi celebra una fira cada any (mar-abril) que dura 5 dies, i s'anomena Phool Dol Ka Mela. s tamb famosa per les piuntures anomenades Phad.

 Nota .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306926" title="Josep Climent de Baviera" nonfiltered="1051" processed="1050" dbindex="121095">
Josep Climent de Baviera (5 de desembre de 1671 a Munic   12 de novembre de 1723 a Ratisbona era bisbe de Ratisbona, prncep-bisbe de Freising, del principat de Lieja i d'Hildesheim i prncep-elector de Colnia.

Josep Climent era el tercer fill de Ferdinand Maria de Baviera i d'Enriquetta Adelaida de Savoia i el frare del gobernador general de les Disset Provncies. A l'edat de dotze anys va esdevenir coadjutor del seu oncle Albert Sigismond de Baviera al bisbat de Ratisbona i un any ms tard a Freising. Va succedir-lo a la seva mort a 1685. Contra la voluntat del captol de Colnia, el papa Innocenci XI i l'emperador Leopold I van promoure'l prncep-elector i arquebisbe de Colnia al 1688, a l'inici de la guerra dels Nou Anys. Noms al 1706 va esdevenir sacerdot, sota la pressi del papa. En exili a Frana, va continuar una vida de fast i d'amistances tot i ser un devot pels altres en sostenir la contrareforma.

A trenc d'alba de la guerra de successi va aliar-se al Llus XIV, contra el seu sobir l'emperador. Al juny de 1701, deixa entrar les tropes francesos al principat de Lieja. Al 1702, va ser bandejat i va haver de fugir cap a Lilla i desprs a Valenciennes quand l'exrcit dels aliats s'apropa de Lieja que va capitular el 14 d'octubre de 1702. L'emperador nominar un gobernador, Felip Llus von Sinzendorff und Thanhausen. El poder de Josep Climent ser restaurat desprs de la pau de Rastatt al 1714.

Durant el seu regne va crear el Collegium Medicorum Leodiensium (Trad.: Collegi dels metges liegeses) i va reconstuir, entre altres, la casa de la vila de Lieja (1714-1718) al front del qual s'ha posat el seu escut d'armes. A Bonn va construir el castell Poppelsdorf.

Enllaos.
Llista dels bisbes de Tongeren, Maastricht i Lieja;
Gravat de Josep Climent de Baviera;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306927" title="Jordi Llus de Berghes" nonfiltered="1052" processed="1051" dbindex="121096">
Jordi Llus de Berghes (5 de setembre de 1662 a Brusselles   5 de desembre de 1743 a Lieja) era prncep-bisbe del principat de Lieja de 1724 fins a la seva mort.

Va abandonar una carrera de militar al servei d'Espanya per a seguir la seva vocaci religiosa. Al 1695 va entrar al captol de Lieja. La seva elecci com prncep-bisbe va ser la primera ruptura amb la lnia dels Wittelsbach de Baviera que ja governava el principat des de 1581. Tot i haver-hi un concurrent, Climent August de Baviera, el captol ja n'hi havia prou d'un prncep sempre absent i va preferir eligir un home del pas.

Al 1727 va voler crear un hospital general com a resposta a la misria endmica. Desprs d'un incendi al 1734 del palau dels prnceps-bisbes, va fer reconstruir-lo en estil neoclssic i que va romandre fins avui. A la seva mort, va llegar la seva fortuna de 1 300 000 de florins als als seus germans, els pobres de la ciutat.
Enllaos.
Llista dels bisbes de Tongeren, Maastricht i Lieja;
Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306930" title="Contractura de Dupuytren" nonfiltered="1053" processed="1052" dbindex="121097">

La contractura de Dupuytren s una malaltia rara que consisteix en la retracci de la palma de la m i la flexi fix d'alguns dits. Els primers smptomes son el regruix de la pell de la palma de la m, i contractura indolora sota el teixit de la pell, que es pot convertir en un farcell dur. Quan la contractura s progressiva pot ocasionar deformitats i prdua de les funcions de la m.

Guillaume Dupuytren va ser el metge que va descriure l'anatomia patolgica, curs clnic i la possible etiologia, a ms de proposar un tractament.

Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306932" title="Camarzana de Tera" nonfiltered="1054" processed="1053" dbindex="121098">


Camarzana de Tera s un municipi de la provncia de Zamora, a la comunitat autnoma de Castella i Lle.
 
Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306933" title="Coreses" nonfiltered="1055" processed="1054" dbindex="121099">


Coreses s un municipi de la provncia de Zamora, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al nord amb Algodre i Gallegos del Pan, al sudest amb Fresno de la Ribera, i al nordoest amb Molacillos.

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306936" title="Abezames" nonfiltered="1056" processed="1055" dbindex="121100">


Abezames s un municipi de la provncia de Zamora, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Forma part de la comarca histrica de Tierra de Campos, repartida entre les provncies de Zamora, Palncia i Valladolid.

 Demografia .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306938" title="Entrala" nonfiltered="1057" processed="1056" dbindex="121101">


Entrala s un municipi de la provncia de Zamora, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al nord amb Zamora, al sud amb El Perdign, a l'est amb Morales del Vino i a l'oest amb Tardobispo.

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306940" title="Fonfra" nonfiltered="1058" processed="1057" dbindex="121102">


Fonfra s un municipi de la provncia de Zamora, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306942" title="Fuentesaco" nonfiltered="1059" processed="1058" dbindex="121103">


Fuentesaco s un municipi de la provncia de Zamora, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita amb Guarrate, Villamor de los Escuderos, Fuentelapea, Villaescusa, Aldeanueva de Figueroa i Topas.

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306944" title="Galende" nonfiltered="1060" processed="1059" dbindex="121104">

Galende s un municipi de la provncia de Zamora, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. s format pels pobles de Cubelo (75 hab.), Galende (132 hab.), Ilanes (87 hab.), Puente de Sanabria o Mercado del Puente (412 hab.), Pedrazales (64 hab.), Rabanillo (48 hab.), Ribadelago, que inclou el poblat de Moncabril (41 hab.), Ribadelago Nuevo (120 hab.), Vigo de Sanabria (226 hab.) i San Martn de Castaeda (176 hab.).

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306946" title="Vias" nonfiltered="1061" processed="1060" dbindex="121105">

Vias s un municipi de la provncia de Zamora, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306948" title="Hermisende" nonfiltered="1062" processed="1061" dbindex="121106">

Hermisende (Ermesende, en portugus), s un municipi de la Raia fronterera d'Espanya i Portugal a la provncia de Zamora, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Amb 109,05 km t una poblaci de 350 habitants (2007) i una densitat de 3,51 hab/km.

Va pertnyer a Portugal fins el 1640. El municipi comprn el poble d'Ermesende i les aldees de San Ciprin de Hermisende (So Cibro), Castromil, Castrelos i La Tejera (A Teixeira). En aquest municipi se situa un dels contraforts del Penedo dos Trs Reinos, que abans marcava la frontera entre els regnes Portugal, Lle i Galcia.

Al municipi d'Ermesende es parla un dialecte gallec-portugus amb influncies lleoneses. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306949" title="Jambrina" nonfiltered="1063" processed="1062" dbindex="121107">

Jambrina s un municipi de la provncia de Zamora, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al nord amb Gema i Casaseca de las Chanas, al sud amb Santa Clara de Avedillo i Fuentespreadas, a l'est amb El Piero i Gema, i a l'oest amb Peleas de Abajo.

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306951" title="Losacino" nonfiltered="1064" processed="1063" dbindex="121108">

Losacino s un municipi de la provncia de Zamora, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306952" title="Moraleja del Vino" nonfiltered="1065" processed="1064" dbindex="121109">

Moraleja del Vino s un municipi de la provncia de Zamora, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.



 Personatges illustres .
 Eduardo Barrn, escultor;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306954" title="Morales de Toro" nonfiltered="1066" processed="1065" dbindex="121110">

Morales de Toro s un municipi de la provncia de Zamora, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 
 
Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306955" title="Morales del Vino" nonfiltered="1067" processed="1066" dbindex="121111">

Morales del Vino s un municipi de la provncia de Zamora, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.



 Galeria d'imatges .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306957" title="Navianos de Valverde" nonfiltered="1068" processed="1067" dbindex="121112">

Navianos de Valverde s un municipi de la provncia de Zamora, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306958" title="Olmillos de Castro" nonfiltered="1069" processed="1068" dbindex="121113">

Olmillos de Castro s un municipi de la provncia de Zamora, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Annexos .
 Marquiz de Alba;
 Navianos de Alba;
 San Martn de Tbara;

 Demografa .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306970" title="Campionats Internacionals de Pilota del 2008" nonfiltered="1070" processed="1069" dbindex="121114">
L'edici del 2008 dels Campionats Internacionals de Pilota va ser el VI Mundial de Pilota (en castell Campeonato del Mundo de Pelota a Mano), organitzada per la Confederaci Internacional de Joc de Pilota, i es va celebrar a les ciutats equatorianes d'Ibarra, Otavalo, Atuntaqui i San Miguel de Bolvar (a la Provncia d'Imbabura), del 8 al 14 de novembre.

S'hi jug a Front internacional, Joc internacional i Llargues, a ms de la modalitat local, la Pilota equatoriana.

La Selecci Valenciana de Pilota s'hi present amb un presupost de 50.000 aportats per la Generalitat Valenciana (25.000), el Consell Valenci de l'Esport, la Diputaci de Valncia (10.000), i els Ajuntaments de Finestrat, Gandia i Polop. L'expedici oficial fou composta per 10 pilotaris, el seleccionador Pigat II, un preparador fsic, dos tcnics i un directiu.

 Pasos participants .


 Front .
Els pasos participants en Front internacional es divideixen en 4 grups:
 Grup 1: Blgica, Mxic, Veneuela, Xile.
 Grup 2: Colmbia, Costa Rica, Frana, Sel. Valenciana.
 Grup 3: Argentina, Bolvia, Itlia, Pasos Baixos, Per.
 Grup 4: Equador, Panam, Paraguai, Uruguai.
El campi de cada grup es classifica per a una lligueta quadrangular.

 Grup 1 .




 Notes al Grup 1 .
 Es classifica l'equip mexic.

 Grup 2 .




 Notes al Grup 2 .
 Es classifica l'equip valenci.

 Grup 3 .




 Notes al Grup 3 .
 Es classifica l'equip argent.

 Grup 4 .




 Notes al Grup 4 .
 Es classifica l'equip equatori.

 Lligueta de front .




 Classificaci de la lligueta de front .


 Joc internacional .
Els pasos participants en Joc internacional es divideixen en 4 grups:
 Grup 1: Frana, Itlia, Mxic.
 Grup 2: Argentina, Colmbia, Sel. Valenciana.
 Grup 3: Blgica, Pasos Baixos, Per.
 Grup 4: Bolvia, Equador, Uruguai, Veneuela;
El campi de cada grup es classifica per a una lligueta quadrangular.

 Grup 1 .




 Notes al Grup 1 .
 La partida entre Itlia i Mxic es va repetir perqu, en la primera, els italians empraren els guants de pallone, una protecci prohibida en el Joc internacional.
 Es classifica l'equip itali.

 Grup 2 .




 Notes al Grup 2 .
 Es clasifica l'equip valenci.

 Grup 3 .




 Notes al Grup 3 .
 Es classifica l'equip belga.

 Grup 4 .




 Notes al Grup 4 .
 Es classifica l'equip equatori.

 Lligueta de joc internacional .




 Classificaci de la lligueta de joc internacional .


 Llargues .
Els pasos participants en Llargues es divideixen en 4 grups:
 Grup 1: Frana, Sel. Valenciana, Veneuela.
 Grup 2: Blgica, Bolvia, Colmbia, Itlia.
 Grup 3: Mxic, Pasos Baixos, Uruguai.
 Grup 4: Argentina, Equador, Per.
El campi de cada grup es classifica per a una lligueta quadrangular.

 Grup 1 .




 Notes al Grup 1 .
 Es classifica l'equip valenci.

 Grup 2 .




 Notes al Grup 2 .
 Es classifica l'equip belga.

 Grup 3 .




 Notes al Grup 3 .
 Es classifica l'equip neerlands.

 Grup 4 .




 Notes al Grup 4 .
 Es classifica l'equip equatori.

 Lligueta de llargues .




 Classificaci de la lligueta de llargues .


 Pilota equatoriana .
La Pilota equatoriana s la modalitat de joc de pilota practicada a l'Equador.

Els pasos participants es divideixen en 4 grups:
 Grup 1: Equador, Frana, Veneuela.
 Grup 2: Blgica, Colmbia, Mxic.
 Grup 3: Argentina, Bolvia, Itlia, Sel. Valenciana.
 Grup 4: Pasos Baixos, Per, Uruguai.
El campi de cada grup es classifica per a una lligueta quadrangular.

 Grup 1 .




 Notes al Grup 1 .
 Es classifica l'equip equatori.

 Grup 2 .




 Notes al Grup 2 .
 En la partida entre Colmbia i Mxic, amb el resultat de 3-5, un jugador colombi es lesiona i s'ha de retirar l'equip sencer.
 Es classifica l'equip belga.

 Grup 3 .




 Notes al Grup 3 .
 La partida entre Bolvia i Argentina es va suspendre per la pluja.
 Es classifica l'equip valenci.

 Grup 4 .




 Notes al Grup 4 .
 Es classifica l'equip neerlands.

 Lligueta de la Pilota equatoriana .




 Classificaci de la lligueta de Pilota equatoriana .


 Notes a la Classificaci de Pilota equatoriana .
 Malgrat els millors resultats de la Selecci valenciana en la lligueta, cau al 3er lloc perqu la partida contra Blgica es va entendre com a una final. Aix mateix, cal destacar que la Selecci valenciana guanyava 5-4, per una reacci tardana i un vent desfavorable portaren un marcador final de 5-6.

 Quadre d'honor .


 Campi absolut .
 Blgica;
 Blgica (7 pts.), Equador (5 pts.), Pasos Baixos i Sel. Valenciana (4 pts.).
 Millors jugadors .
En el sopar de clausura varen ser declarats els millors jugadors del mundial d'Equador:
 Millor jugador americ: Ral Andrade, de la selecci equatoriana.
 Millor jugador europeu: Roberto Corino, de la selecci italiana.
 Jugador revelaci: lvaro de Tibi, de la selecci valenciana.

 Seleccions del 2008 .
 Selecci argentina .
 Selecci belga .
Fotografia de la selecci belga

Seleccionador: 

Jugadors:


 Selecci boliviana .
 Selecci colombiana .
 Selecci costa-riquenya .
 Selecci equatoriana .
Seleccionador: Sense.
 La selecci equatoriana no disposa d'entrenador, preparador fsic, ni cap mena d'ajut econmic per part de la seua federaci. Els jugadors sn aficionats que han deixat les seues faenes per uns dies, amb noms una muda del seu uniforme.

Jugadors:


 Selecci francesa .
 Selecci italiana .
Fotografia de la selecci italiana

Seleccionador: Sergio Corino

Jugadors:


 Selecci mexicana .
 Seleccionador: Alfonso Izquierdo

Jugadors:


 Selecci neerlandesa .
Fotografia de la selecci neerlandesa

Seleccionador: Pieter Tienstra, de Winsum

Jugadors:


 Selecci panamenya .
 Selecci paraguaiana .
 Selecci peruana .
 Selecci uruguaiana .
 Selecci valenciana .
El 28 de juliol el seleccionador Pigat II escull 27 jugadors de totes les modalitats per tal de fer-ne un seguit de proves tcniques, fsiques i psicolgiques el 23 d'agost, de les quals nomina els 10 pilotaris de la Selecci.

Seleccionador:
 Pasqual Sanchis Moscard, Pigat II;

Jugadors:


Cal destacar l'aparici de 4 professionals de l'empresa ValNet (lvaro, Jess, Nacho i Tato). Aix com l'entrada en la Selecci de 2 debutants, de les llargues (Pablo i Sebasti). Un dels primers escollits fou Santi (de Finestrat), per hagu de ser substitut per Jess (de Silla) per "motius familiars".

 Selecci veneolana .
 Selecci xilena .

 Altres edicions .
 Campionat mundial, Itlia 2004;
 Campionat europeu, Blgica 2007;

 Enllaos externs .
 Cartell;
 Galeria d'imatges del CIJB;
  Blog de Pieter Tienstra, jugador neerlands;
 Youtube: Front internacional: Selecci valenciana contra Ecuador;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306976" title="Maria de Rudenz" nonfiltered="1071" processed="1070" dbindex="121115">

Maria de Rudenz s un dramma tragico, o pera trgica en tres actes de Gaetano Donizetti.  El llibret itali va ser escrit per Salvatore Cammarano.  Va ser estrenada al Teatre La Fenice de Vencia el 30 de gener de 1838, amb una tbia acollida. El compositor estava tan convenut que l'obra no assoliria l'xit que no va deixar passar un any abans d'emprar el primer larghetto del finale per a l'escena del temple de Poliuto.

 Gnesi .
Maria de Rudenz va sorgir en una poca difcil de la vida del compositor: sis mesos abans de la seua estrena, al juliol de 1837, la seua muller del havia mort de clera. El contracte per a la nova pera, destinada a la reobertura de La Fenice, que havia sofert un incendi l'hivern anterior i que s'havia reconstrut, va ser signat al febrer de 1837. Donizetti i Cammarano van considerar diversos temes: el drama francs Un duel sous le cardinal Richelieu, que posteriorment donaria lloc a Maria di Rohan, Rienzi d'Edward Bulwer-Lytton, que es va descartar per por a patir problemes de censura; i el tamb drama francs La nonne sanglante, que en principi va ser rebutjat per massa sanguinari, ats que cap dels personatges principals sobrevivia a la caiguda del tel. Tanmateix, Cammarano va modificar la trama i va eliminar un dels cadvers, i finalment La nonne sanglante va donar lloc a Maria de Rudenz. L'estrena va ser un fracs, i el compositor, que no va poder assistir personalment a l'estrena, es va guanyar l'antipatia dels venecians fins al punt que mai ms li va ser encarregada una pera per a Vencia.

 Sinopsi .

Lloc: Sussa;
Temps: Segle XV;
Un any abans de l'inici de l'acci Maria va ser segrestada pel malvat Corrado, qui la va abandonar a una catacomba amb la intenci de deixar-la morir-hi. Maria sobreviu i por tornar al castell familiar just en el moment en qu Corrado es disposa a casar-se amb la cosina de Maria, Matilde, que en absncia d'altres membres de la famlia ha estat designada hereva de la propietat. Maria inicialment t la intenci d'ingressar a un convent, per desprs s'adona que est enamorada del seu segrestador i aleshores empressona Matilde a una masmorra i manifesta que no l'alliberar si Corrado no oblida Matilde i jura estimar-la noms a ella. Corrado, desesperat, apunyala Maria.

Maria, mortalment ferida, pot reunir prou forces per assassinar la seua rival Matilde, poc abans de les seues esposalles amb Corrado.

Finalment Maria, poc abans de morir, perdona Corrado i proclama el seu amor per ell, malgrat tot el que ha passat. Corrado manifesta que el seu cstic s romandre viu. 


 Enregistraments .
(1964, Npols, en viu). Leyla Gencer, Anna Maria Rota, Ruggero Bondino, Piero Capuccilli, Gabriele de Julius, Silvano Pagliuca, Orquestra i cor del Teatro San Carlo de Npols dirigits per Mario Rossi. Arkadia 545;
Beverly Sills, Beverly Wolff, Robert Ilosfalvy, Peter Glossop, Don Garrard, Kenneth MacDonald, Royal Philharmonic Orchestra, Ambrosian Opera Chorus, dirigits per Charles Mackerras. ABC ATS-20003-3;
(en viu) Katia Ricciarelli, Silvia Baleani, Leo Nucci, Alberto Cupido, Giorgio Surjan, Silvio Eupani, Orquestra i cor del Teatre La Fenice de Vencia, dirigits per Eliahu Inbal. Fonit Cetra;
(1997, Londres). Nelly Miricioiu, Robert McFarland, Bruce Ford, Matthew Hargreaves, Regina Nathan, Geoffrey Mitchell Choir, Philharmonia Orchestra, dirigida per David Parry. Opera Rara. ORC16;

 Bibliografia .
  Ashbrook, William. Maria de Rudenz (1838). Opera Quarterly, 1998; 14: 169 - 172. ;

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;

 Enllaos externs .
  Llibret a Karadar;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306983" title="Muscicpid" nonfiltered="1072" processed="1071" dbindex="121116">




La famlia dels muscicpids pertany a l'ordre dels passeriformes i, generalment, sn arborcoles.

Morfologia.

 Bec ample i curt, i que t uns pls a les comissures.
 Potes curtes i dits febles.
 10 rmiges principals i 12 rectrius.

Alimentaci.

Sn insectvors.

Costums.

Per atrapar les seues preses, primer les espien des d'una talaia i desprs s'hi llencen damunt.

Taxonomia.

 Subfamlia Muscicapinae ;
 Gnere Empidornis ;
 Gnere Bradornis;
 Gnere Melaenornis ;
 Gnere Fraseria ;
 Gnere Sigelus ;
 Gnere Rhinomyias ;
 Gnere Muscicapa;
 Gnere Myioparus;
 Gnere Humblotia;
 Gnere Ficedula ;
 Gnere Cyanoptila ;
 Gnere Eumyias;
 Gnere Niltava;
 Gnere Cyornis;
 Gnere Muscicapella;
 Gnere Culicicapa ;
 Gnere Horizorhinus;
 Subfamlia Saxicolinae;
 Gnere Tarsiger;
 Gnere Luscinia;
 Gnere Erithacus;
 Gnere Irania;
 Gnere Saxicola;
 Gnere Pogonocichla;
 Gnere Swynnertonia;
 Gnere Stiphrornis;
 Gnere Xenocopsychus;
 Gnere Saxicoloides;
 Gnere Cinclidium ;
 Gnere Grandala;
 Gnere Namibornis;
 Gnere Cercomela ;
 Gnere Myrmecocichla;
 Gnere Thamnolaea;
 Gnere Pinarornis;
 Gnere Sheppardia;
 Gnere Cossyphicula;
 Gnere Cossypha;
 Gnere Cichladusa;
 Gnere Cercotrichas;
 Gnere Copsychus;
 Gnere Phoenicurus;
 Gnere Enicurus;
 Gnere Cochoa;
 Gnere Oenanthe;
 Gnere Trichixos;

Referncies.



Enllaos externs.

 Taxonomia dels muscicpids. ;
 Els muscicpids a l'Animal Diversity Web. ;
 Els muscicpids al web de la IUCN. ;
 Els muscicpids a l'Encyclopedia of Life. ;
 Vdeos de muscicpids en llur hbitat natural. ;
 Fotografies i distribuci geogrfica d'aquesta famlia d'ocells. ;
 Vdeos, imatges i informaci diversa sobre aquesta famlia d'ocells. ;
 Informaci sobre les 368 espcies de muscicpids.  i ;
 Fotos i enregistraments sonors del cant de diversos muscicpids. ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306993" title="Summer Glau" nonfiltered="1073" processed="1072" dbindex="121117">



Summer Lyn Glau (nascuda el 24 de juliol de 1981 a San Antonio, Texas) s una actriu i ballarina americana coneguda als Pasos Catalans pel seu paper a la srie Terminator: Les crniques de Sarah Connor emesa a TV3 durant l'any 2008. Glau tamb ha interpretat el paper de
River Tam a la srie de cincia ficci  Firefly com tamb ha treballat a la pellcula Serenity.  

Biografia.
Carrera.
Glau va formar-se com a ballarina com tamb va estudiar tango i flamenco. Sent doncs una professional de la dansa des de l'edat de dotze anys, va aparixer en alguns anuncis televisius. 

El 2002, va traslladar-se a Los Angeles i va actuar com a ballarina en l'episodi 3x13 de la srie Angel, emesa per TF6 entre el 1999 i el 2004 titulat Waiting in the Wings (Les coulisses de l ternit en francs). Fou aleshores que el director Joss Whedon va fixar-se en ella i li va donar el paper de River Tam a la srie Firefly, emesa a Frana a partir del 31 de mar del 2005 a Srie Club, i desprs a Sci Fi el 2006. 

Glau va sortir a l'episodi 1x06 Love Conquers Al (El Amor Lo Conquista Todo en espanyol, Comme une comte, en francs) de la srie policaca Cold Case (Caso Abierto a Espanya Cold Case : affaires classes a Frana). Tamb va interpretar un petit paper a la pellcula Sleepover (2004), aix com va aparixer a l'episodi What's Eating Gilbert Grissom? de la srie CSI: Crime Scene Investigation (Investigacin de la Escena del Crimen a Espanya, Les Experts a Frana) i a la segona temporada de The Unit, inteprentant-hi el paper de Crystal Burns, la companya de Jeremy Erhart.

El 2006, a la segona temporada de The 4400 (Los 4400 a Espanya, Les 4400 a Frana) a l'episodi Wake Up Call (El despertar en espanyol, L'heure du rveil en francs), i tamb als episodis The Ballad of Kevin and Tess (La balada de Kevin y Tess en espanyol, L'exprience interdite en francs) , Terrible Swift Sword (Espada rpida y terrible en espanyol, La bataille du futur..., en francs) Fifty-Fifty (Cincuenta-Cincuenta en espanyol, ... Sera mene dans le pass, en francs), Summer Glau va interpretar Tess Doerner, una paranoica i esquizofrnica amb el do d'obligar la gent a fer qualsevol cosa que ella vulgui. Glau tamb va protagonitzar la pellcula de cincia ficci Mammoth.

El 2005, Summer Glau va ser elegida millor actriu pels lectors de la revista SFX i va rebre el Premi Saturn a la millor actriu secundria pel seu paper a Serenity; a ms, tamb fou seleccionada per al repartiment de la pellcula de terror The Initiation of Sarah.

A , Glau hi interpreta el paper de Cameron Phillips, un terminator enviat des del futur per protegir Sarah Connor i el seu fill John Connor de l'acci de Skynet. A l'episodi 
The Demon's Hand (=La m del dimoni), hi surten diferents escenes en qu Cameron Philips fa ballet.

Vida personal.
Summer Glau s americana d'ascendncia escocesa, irlandesa i alemanya; el 2007, va manifestar que havia comenat una relaci amb l'actor
Daniel Wisler.

Filmografia.


Enllaos externs.

 web oficial, en angls;
 ;

 Summer-Glau.net, lloc dels seus fans, en angls;
 summer-glau.com, lloc dels seus fans en angls;
 fan-de-summer.fr, lloc dels seus fans en francs;
 Summer Glau a SeriesStreaming.fr;
 Summer Glau dans la srie Terminator Scc;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="306994" title="Na Jordana" nonfiltered="1074" processed="1073" dbindex="121118">

Carrers de Valncia: Carrer de Na Jordana, via urbana de la  ciutat del Tria.
Carrers de Valncia: Plaa de Pere Borrego, coneguda anteriorment com a Plaa de Na Jordana.
Cultura: Associaci Cultural Fallera Na Jordana, falla de secci especial de la ciutat de Valncia.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307005" title="Pia de' Tolomei (pera)" nonfiltered="1075" processed="1074" dbindex="121119">

Pia de' Tolomei s una tragdia lirica, o pera trgica en dos actes, amb msica de Gaetano Donizetti.  Salvatore Cammarano va escriure'n el llibret itali basat en la novella La Pia de' Tolomei (1822) de Bartolomeo Sestini, al seu torn basada en un episodi de La Divina Comdia de Dant, concretament de la segona part: El Purgatori. Va ser estrenada al Teatre Apollo de Vencia el 18 de febrer de 1837.

Pia de' Tolomei s un personatge trgic que Dant es troba durant la seua davallada al Purgatori. La histria de Pia era tan coneguda per als contemporanis de Dant que la breu allusi que en fa a La Divina Comdia era prou per saber de qui estava parlant:
"Deh, quando tu sarai tornato al mondo,
e riposato de la lunga via",
seguit 'l terzo spirito al secondo,
"Ricorditi di me, che sn la Pia;
Siena mi f, disfecemi Maremma:
salsi colui che 'nnanellata pria
disposando m'avea con la sua gemma".

(Ah, quan tu hages retornat al mn,
i descansat ja del teu llarg viatge,
continu un tercer esperit,
recorda-te'n de mi, que sc la Pia;
em va fer Siena, em va desfer Maremma:
ho sap b qui, en casar-nos, ja m'havia
posat al dit l'anell amb una gemma").

 Sinopsi .

Ghino s'ha enamorat de Pia, muller del seu cos Nello, un cavaller gibell. Quan ella refusa el seu amor, Ghino, com a revenja informa Nello que ha interceptat un missatge secret (trobat pel malvant criat Ubaldo) que prova que Pia mant una relaci adltera. 
Ghino acudeix al lloc de reuni indicat al missatge, i troba a Pia amb un home. Ghino no sap que no es tracta d'un amant de la seua muller, sin del seu germ Rodrigo, un gelf a qui ella tracta d'ajudar a fugir de la pres de Nello. Tot i que Rodrigo aconsegueix fugir, Pia s descoberta i empresonada.

De nou, Ghino ofereix a Pia el seu amor, prometent-li la llibertat si ella hi accepta; per la dona el rebutja de nou. Impressionat per la virtut de Pia i informat de la vertadera identitat del seu suposat amant, Ghino s'hi penedeix i, mortalment ferit a la batalla, revela la veritat a Nello. Per Nello, mentrentant, havia donat ordre a Ubaldo d'enverinar Pia. Nello s'afanya a buscar el seu servent per a intentar detenir-lo, per s massa tard: troba la seua muller agonitzant. Al seu llit de mort, Pia perdona el seu marit i obt la reconciliaci entre ell i Rodrigo.


 Enregistraments selectes .
 Majella Cullagh, Manuela Custer, Bruce Ford, Roberto Servile, Mark Wilde, Mirco Palazzi, Patrizia Biccire; Geoffrey Mitchell Choir; London Philharmonic Orchestra; Director: David Parry. Interpretada segon l'Edici Crtica feta per Giorgio Pagannone per a la Fundaci Donizetti, Brgam. Opera Rara ORC30 CD;
 Patrizia Ciofi, Laura Polverelli, Dario Schmunck, Andrew Schroeder, Francesco Meli, Daniel Borowski, Clara Polito; Orquestra i Cor del Teatre La Fenice; Director: Paolo Arrivabeni. Interpretada segon l'Edici Crtica feta per Giorgio Pagannone per a la Fundaci Donizetti, Brgam.  Dynamic 33488 DVD;

Enllaos externs.
  Llibret;
  Programa per a la producci de 2005 de Pia de' Tolomei al Teatro La Fenice, amb assajos i illustracions;

 Notes i referncies .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307009" title="Avinguda del Doctor Santiago Ramn y Cajal" nonfiltered="1076" processed="1075" dbindex="121120">


l'Avinguda del Doctor Santiago Ramn y Cajal, ms habitualment Avinguda de Ramn y Cajal, s una via urbana delsud-oest de Valncia. Est situada entre l'avinguda de Ferran el Catlic i la plaa d'Espanya, amb continuaci pel tnel de les Germanies. Fita amb el carrer de Sant Vicent i carrer d'ngel Guimer.

Nom.
Rep el nom del Premi Nobel de Medicina, Santiago Ramn y Cajal, Petilla de Aragn 1852 - Madrid 1934.

Histria.

Elements importants.

L'avinguda t dues parades de metro amb cada extrem: ngel Guimer i Plaa d'Espanya.

Enllaos externs.
Guia de carrers de l'Ajuntament;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307015" title="Gregor Fu?ka" nonfiltered="1077" processed="1076" dbindex="121121">


Gregor Fu ka (Kranj, 7 d'agost de 1971) s un jugador que actualment pertany a la Lottomatica Roma.

s eslov per t nacionalitat italiana on hi ha passat molts anys. Va ser nomenat MVP en l'Eurobasket celebrat a Frana l'any 1999.


 Equips .
 Olimpija Ljubjana 1989-1990;
 Stefanel Trieste 1990-1994;
 Stefanel Milan 1994-1997;
 Fortitudo de Bolonya 1997-2002;
 F.C Barcelona 2002-2006;
 Akasvayu Girona 2006-2007;
 Lottomatica de Roma 2007;

 Trofeus .
 1 Eurolliga;
 1 Fiba Eurocup;
 2 Lligues italianes;
 2 Copes italianes;
 2 Lligues ACB;
 1 Copa del Rei;
 2 Lligues catalanes;
 1 Supercopa d'Espanya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307019" title="Avinguda de Benito Prez Galds" nonfiltered="1078" processed="1077" dbindex="121122">


l'Avinguda de Benito Prez Galds, ms habitualment avinguda de Prez Galds s una via urbana de Valncia. Est situada entre l'avinguda de Tres Forques i el pont de Campanar. Fita amb l'avinguda de Csar Giorgeta i el carrer d'ngel Guimer.

Nom.
Deu el seu nom al escriptor en llengua castellana i membre de la Reial Acadmia de la Llengua Espanyola, Benito Prez Galds (Las Palmas de Gran Canaria 1843 - Madrid 1920).

Histria.

Elements importants.

Enllaos externs.
Guia de carrers de l'Ajuntament;





 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307020" title="Nikolai Vatutin" nonfiltered="1079" processed="1078" dbindex="121123">


Nikolai Fiodoritx Vatutin (rus:                          ), (Vornej, 16 de desembre de 1901   Kev, 14 d'abril de 1944) va ser un comandant militar sovitic de la Segona Guerra Mundial. Va participar a les batalles de Stalingrad i Kursk. Tamb particip en l'alliberament d'Ucrana, juntament amb el General Ivan Koniev. Moriria a causa de les ferides ocasionades per un nacionalista ucrans, sis setmanes desprs de l'atac.

 Biografia .
Nasqu a l'Obkast de Vornej, fill d'una famlia de plebeus. Al 1920 ingress a l'Exrcit Roig i lluit contra els partisans ucranesos de Nestor Makhno. L'any segent s'afili al Partit Bolxevic. Des de 1926, pass una dcada alternant el seu servei militar amb estudis a les Acadmia Militar Frunze i a l'Acadmia d'Estat Major. La Gran Purga de l'Exrcit Roig de 1937-1938 li facilit les oportunitats d'ascens; rebent el rang de Komdiv (comandant de divisi) i va ser designat Cap d'Estat Major del Districte Militar de Kev. Durant tots aquests anys va combinar el seu servei militar amb activitats del Partit.

Al 1939 planej diverses operacions per a la partici de Polnia amb l'Alemanya Nazi; i al 1940 va ser cap del Grup Sud de l'Exrcit Roig que, sota el comandament de Jkov, sustragu Besarbia de Romania. Com a recompensa per les seves campanyes, Stalin el promogu a Tinent general i el design Cap del Directori Operatiu de l'Estat Major. No obstant aix, tot i a ser innovador i treballador, Vatutin no estava a l'alada del crrec, no tenia experincia en combat i els seus coneixements tant en el camp estratgic com operatiu eren molt abstractes. Tot i aix, el seu origen humil, el fet de ser relativament jove i el seu treball pel Partit el convertiren en un dels favorits de Stalin dins de l'Exrcit Roig. 

Vatutin, aix com la resta de l'alt comandament de l'Exrcit Roig no van poder preparar a l'exrcit per a l'atac alemany del 22 de juny de 1941. El 30 de juny de 1941 va ser designat Cap de l'Estat Major del Front Nord-Occidental.

 Batalles al Front Nord-Occidental .

Al Front Nordoccidental, l'Exrcit Roig havia de defendre Leningrad de l'atac del Heeresgruppe Nord, amb els cossos blindats d'Erich von Manstein al capdavant. Vatutin va prendre el control de les forces sovitiques prop de Novgorod, reunint-les i animant-les per a prendre l'ofensiva, a fi d'envoltar a una bona part de l'exrcit alemany. Aix, va aconseguir sorprendre a Manstein, el feu posar a la defensiva i oblig a tot el Grup d'Exrcits Nord a reagrupar-se per detenir l'ofensiva sovitica. En conseqncia, la Wehmacht no va poder aprofitar totalment l'estiu, condici imprescindible per realitzar un atac efectiu sobre Leningrad, mentre que l'Exrcit Nord guanyava temps per a enfortir les defenses de la ciutat.

Els alemanys no van poder capturar Leningrad, un dels fracassos estratgics ms importants de l'inici de la guerra. Els resultats operatius immediats de Vatutin van ser, no obstant, menys impressionants. Va sobreestimar la capacitat de les seves tropes i es proposava objectius molt ambiciosos, a l'hora que hi havia un pobre control del desenvolupament de la batalla i de la coordinaci de les tropes; ams de no tenir present fins a quin punt era un terreny escabrs que beneficiava les installacions defensives alemanyes i demorava el seu atac. La xifra de baixes entre els seus homes era enorme, arribant a un 60% en un exrcit. Tampoc li va ser de cap ajut la ineptitud de gran part dels seus subordinats, dels que s'escapava Ivan Txerniakhovski, llavors un jove coronel al capdavant de la 28a divisi blindada.

Al gener de 1942, durant l'ofensiva sovitica d'hivern que segu a la victria de l'Exrcit Roig a la Batalla de Moscou, Vatutin envolt dos cosos alemanys a Demjansk. Els exrcits alemanys i sovitics eren d'igual mida, i durant la batalla, Vatutin empr tctiques innovadores, mentre que els alemanys van fer servir tctiques convencionals. No va poder destruir les defenses alemanyes (en gran mida donada la feblesa de la Fora Aria Roja). A l'abril de 1942, Vatutin finalment aconsegu obrir les lnies alemanyes, tot just en el moment en qu una fora de socors alemanya s'unia a l'acci. Els alemanys, desprs de la seva apresurada retirada, arribaren a la conclusi de qu podrien superar qualsevol setge sovitic mitjanant el recolzament aeri; assumpci que contribuiria al desastre del 6 Exrcit a Stalingrad.

Batalles al Front Sud-Occidental .

Entre maig i juliol de 1942 va actuar un breu temps com a delegat del Cap d'Estat Major General de l'Exrcit Roig, fins que el Grup d'Exrcits Sud inici l'Operaci Blau. A l'inici, l'assalt alemany es concentr a Vornej, doncs volien travessar la lnia frontal sovitica i atacar als fronts Sud i Sud-Occidental de l'Exrcit Roig per la reraguarda. L'1 de juliol de 1942, Stalin envi a Vatutin com a representant de la Stavka al Front de Briansk, que en pocs dies pass a anomenar-se Front de Vornej , nomenant-se a Vatutin com a comandant. Durant la batalla, Vatutin es retrob amb Txerniakovski qui, en una acci temerria, va fer atacar una sola brigada les forces alemanyes (que estaven a punt de trencar la lnia sovitica), fent-les retrocedir. Per aquest motiu, Vatutin convenc a Stalin que atorgus a Txerniakovski el comandament del 60 Exrcit. Tot i que els alemanys van capturar finalment la ciutat, el seu intent de trencar la lnia frontal de l'exrcit de Vatutin va fracassar. Com a conseqncia d'aquest fracs, els alemanys van abandonar el seu pla inicial i es van concentrar en la conquesta de Stalingrad.

El 22 d'octubre de 1942, Vatutin va ser nomenat cap del Front Sud-occidental, tenint un paper important en els plans per a la contraofensiva sovitica i encerclament del 6 Exrcit alemany a la batalla de Stalingrad. Al desembre de 1942, per assegurar el setge al voltant de la ciutat, Vatutin envolt i destru al 7 Exrcit itali, contribuint al fracs de l'Operaci Wintergewitter del mariscal von Manstein.

 Batalles a Ucrana .


Al gener de 1943, Vatutin s'esfor en fer fora als alemanys de l'est d'Ucrana. Les seves accions permeteren al Front Voronej, dirigit per Filipp Glikov capturar Kharkov, per esgot les seves tropes i no va fer cas als informes d'intelligncia sobre el desenvolupament de les accions, i Manstein va aconseguir capturar la ciutat de nou al febrer de 1943. la Stavka retir el comandament a Glikov, sense tenir en consideraci els errors de Vatutin, sin que Stalin li atorg el rang de General d'Exrcit com a premi per la seva audcia. El 28 de mar de 1943, Vatutin assum el comandament del Front Voronej, preparant-se per a la Batalla de Kursk. Desprs de la batalla, Vatutin sorprengu a Manstein (que creia que l'Exrcit Roig era massa feble per atacar) i captur Belgorod.

Llavors, Vatutin decid alliberar Kev, la qual cosa aconsegu en una ofensiva ben planejada el 6 de novembre de 1943. Desprs d'aquesta victria continu pressionant a les forces alemanyes. Manstein respongu a travs de diversos atacs, que van ser infructuosos. El 19 de desembre de 1943 Manstein envolt, atac i massacr el que semblaven ser 4 cossos sovitics que es trobaven a la lnia de tren Korosten-Kev, per noms eren un parany. Mentre que Manstein batallava amb els paranys de Vatutin, aquest form una poderosa fora de xoc en una altra secci del front, llanant un atac massiu sobre els alemanys el 25 de desembre que els feu retrocedir encara ms cap a occident. El 16 de febrer de 1944, Vatutin i Koniev van aconseguir una important victria al Setge de Korsun-Txerkassi.

El 28 de febrer de 1944, Vatutin va ser emboscat per membres de l'Exrcit Ucrans Insurgent, mentre que reagrupava a les seves forces per a una nova operaci. Va morir a causa de les ferides sis setmanes desprs a un hospital. Els seus germans, Afanasi Fiodorovitx i Semi Fiodorovitx van morir tamb en acci al febrer i mar de 1944 (la seva mare, Vera Iefimovna, va haver d'enterrar 3 fills en noms dos mesos). Nicolai Vatutin va rebre un funeral d'estat a Kev. Fa ser succet per Gueorgui Jkov.

 Condecoracions .
 Orde de Lenin;
 Orde de la Bandera Roja;
 Orde de Suvrov;
 Medalla del 20 Aniversari de l'Exrcit Roig ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307035" title="Esciuromorf" nonfiltered="1080" processed="1079" dbindex="121124">

Els esciuromorfs (Sciuromorpha) formen un dels cinc subordres existents de rosegadors. El subordre cont unes 310 espcies, incloent-hi els esquirols, les rates cellardes o el castor de muntanya.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307036" title="Plaa dels Pasos Catalans (desambiguaci)" nonfiltered="1081" processed="1080" dbindex="121125">


Plaa dels Pasos Catalans a Badalona;
Plaa dels Pasos Catalans a Banyoles;
Plaa dels Pasos Catalans a Besal;
Plaa dels Pasos Catalans a Blanes;
Plaa dels Pasos Catalans a Girona;
Plaa dels Pasos Catalans a Barcelona;
Plaa dels Pasos Catalans a Girona;
Plaa dels Pasos Catalans a Martorell;
Plaa dels Pasos Catalans a Masies de Voltreg;
Plaa dels Pasos Catalans a Terrassa;
Plaa dels Pasos Catalans a Vilafranca del Peneds;
Plaa dels Pasos Catalans a Vilanova del Valls;
Plaa dels Pasos Catalans a Vila-seca;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307037" title="Argan" nonfiltered="1082" processed="1081" dbindex="121126">

Argan s un municipi de la provncia de Zamora, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307039" title="Bretocino" nonfiltered="1083" processed="1082" dbindex="121127">

Bretocino s un municipi de la provncia de Zamora, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307041" title="El Cubo de Tierra del Vino" nonfiltered="1084" processed="1083" dbindex="121128">

El Cubo de Tierra del Vino s un municipi de la provncia de Zamora, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al nord amb Peleas de Arriba, al sud amb la provncia de Salamanca, a l'est amb El Maderal i Cuelgamures, i a l'oest amb Mayalde.

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307044" title="Espadaedo" nonfiltered="1085" processed="1084" dbindex="121129">

Espadaero s un municipi de la provncia de Zamora, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307046" title="Jens Fink-Jensen" nonfiltered="1086" processed="1085" dbindex="121130">

Jens Fink-Jensen s un escriptor, poeta lric, fotgraf i compositor dans nascut el 19 de desembre de 1956 a Copenhaguen.

 Biografia .

Comen a escriure ficci al diari "Information" publicant el conte Juni 1995 (Juny 1995) el 4 de juny de 1975. Els escrits en lrica va comenar el maig de 1976 amb 4 poemes que van ser publicats en el nmero de 1/1976 de la revista "Hvedekorn". El seu primer llibre de poemes Verden i et je (Una mirada al mn) va ser publicat el 10 d'Octubre de 1981 en una collecci. El seu primer llibre en prosa va ser Bsterne (Les bsties) que era una collecci de contes que foren publicats el 5 de Juny de 1986. Per ltim, el 1994 va llanar el seu primer llibre per a nens, Jonas og konkylien (Jonas i la closca de la petxina).

Jens Fink-Jensen va estudiar en el collegi d'interns  "Herlufsholm Kostskole", i encamina els seus estudis en l'rea de les "Llengues Modernes". Va acabar la seva educaci secundria el 1976 i va complir el seu servei militar a "Den Kongelige Livgarde" (la guardia reial de la Reina). El 1986 va finalitzar el seu Mster en arquitectura de l'Acadmica d'Arquitactura i Belles Arts. En el 1997 va finalitzar el curs de diseny de Multimdia en la mateixa Acadmia.

Jens Fink-Jensen va ser membre del "Cercle original de Poetes dels anys 80  fundat per Poul Forum que s editor general de la revista  Hvedekorn . Per aquesta ra el 1980, Jens Fink-Jensen va fer amb el seu company Michael Strunge "el Manifest de la Generaci dels 80  N!!80  (Em cago en els 80!), on posteriorment es faria la seva representaci a la Casa de la Cultura  Huset , a Copenhaguen.

Representacions.
En l'actualitat, Jens Fink-Jensen ha presentat un espectacle multimdia-lric, el qual ell mateix recita poemes acompanyat per una presentaci de diapositives i composicions per a sintetitzar-ho. Aquestes representacions tenen lloc a les Escoles Superiors i Festivals i compten amb la participaci del msic Fredrik Mellqvist i del saxofonista Jens Severin.

Fotografia.
Jens Fink-Jensen tamb fa fotografia i ha realitzat diverses exposicions. Les ms destacades sn Sydens Skibe (Les naus del Sud), Beijing Ansigt (La cara de Beijing) i una ltima que li ha donat el nom de OrdBilleder (Fotoparaules), en elles hi ha una conjugaci de poemes i fotografies. Va participar tamb en una exposici de msica i diapositives amb el ttol je p verden - om bgernes rstof (Una Mirada al Mn - on la seva temtica s la matria primera dels llibres).

Obres publicades.
Verden i et je (Una mirada al Mn), llibre de poemes, 1981;
Sorgrejser (Viatge pel dolor del dol), llibre de poemes, 1982;
Dans under galgen (Dansa sota la forca), llibre de poemes, 1983;
Bsterne (Les bsties), llibre de contes, 1986;
Nr afstanden (Proper de la distncia), llibre de poemes, 1988 (tradut a l'rab el 1999);
Jonas og konkylien (Jonas i la closca de la petxina), llibre de poemes, 1994 (illustracions de Mads Stage);
Forvandlingshavet (El Mar de mudana), llibre de poemes, 1995;
Jonas og himmelteltet (Jonas i la Tenda en el cel), llibre infantil, 1998 (illustracions de Mads Stage);
Alt er en bning (Tot s una porta d'entrada), llibre de poemes, 2002;
Syd for mit hjerte. 100 udvalgte krlighedsdigte, llibre de poemes, 2005;

Traduccions.
El 1999 va ser traduda a l'rab la collecci de poemes Nr afstanden (Proper de la distncia), traduts per Jamal Jumas (Editora Alwah, Madrid). Alguns dels poemes en aquesta collecci van ser tamb publicats al diari  Al-Quds Al-Arabi  (Londres, 1996), aix com en la publicaci  Nizwa  (Sold de Oman, 1999).

Enllaos externs.
Jens Fink-Jensen On-line;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307047" title="Globus terrestre" nonfiltered="1087" processed="1086" dbindex="121131">

 El planeta Terra.
 La seva representaci a escala en un globus terraqi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307048" title="Gallegos del Pan" nonfiltered="1088" processed="1087" dbindex="121132">

Gallegos del Pan s un municipi de la provncia de Zamora, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al sud amb Algodre, a l'oest amb Molacillos, al Nordoest amb Benegiles i al Nordest amb Villalube.

Poltica. 


 Demografia .




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307051" title="Comarques de Zamora" nonfiltered="1089" processed="1088" dbindex="121133">
Les comarques de Zamora sn divisions territorials sense cap tipus d'estatus jurdic, per a travs de relacions histriques o divisions agrries podem tenir les comarques segents:

Comarques histriques.
Alfoz de Toro;
Aliste;
Benavente y Los Valles;
La Carballeda;
La Guarea;
Sanabria;
Sayago;
Comarca de Tbara;
Tierra de Alba;
Tierra de Campos;
Tierra del Pan;
Tierra del Vino;

Comarques agrries.
 Aliste;
 Benavente y Los Valles;
 Campos-Pan;
 Duero Bajo;
 Sanabria;
 Sayago;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307052" title="Globus terraqi" nonfiltered="1090" processed="1089" dbindex="121134">

Un globus terraqi s un model de la Terra tridimensional i a escala. Sent l'nica representaci geogrfica que no pateix distorsi. Tot i que la Terra acostuma a ser el planeta representat, hi ha models del Sol, la Lluna i altres planetes, incloent-ne de ficticis.

Els globus terraqis solen recolzar-se sobre un suport en angle, que a ms de fer-los ms fcils d'utilitzar, representar l'angle d'inclinaci del planeta en relaci al seu moviment de translaci. Aix permet visualitzar fcilment com canvien els dies i les estacions.

El primer globus terraqi, anomenat Globus Terraqi de Nrnberg, va ser fabricat durant els anys 1490 i 1492 pel cartgraf alemany Martin Behaim.

A vegades, els globus terraqis tenen relleu, mostrant la topografia. Se sol utilitzar una escala exagerada pel relleu, de manera que resulti visible.

La majoria dels globus terraqis moderns inclouen tamb parallels i meridians, de manera que es pot localitzar una ubicaci a la superfcie del planeta a partir de les seves coordenades.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307054" title="Alfoz de Toro" nonfiltered="1091" processed="1090" dbindex="121135">
Alfoz de Toro s una de les comarques naturals i histriques de la provncia de Zamora. compta amb una poblaci de 13377 habitants, dels quals 9466 viuen al cap comarcal que s Toro. 

Antigament havia existit una provncia de Toro que comprenia els partits judicials de Carrin de los Condes i Reinosa, per que va ser suprimida el 24 d'agost de 1808, quan aquests territoris es van integrar a les provncies de Santander, Palncia, Valladolid i Zamora. 

Municipis.
Abezames.
Fresno de la Ribera.
Fuentesecas.
Matilla la Seca.
Morales de Toro.
Peleagonzalo.
Pinilla de Toro.
Pozoantiguo.
Tagarabuena.
Toro.
Valdefinjas.
Vezdemarbn.
Villalonso.
Villardondiego.
Villavendimio.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307056" title="Aliste" nonfiltered="1092" processed="1091" dbindex="121136">
Aliste s una comarca situada a l'oest de la provncia de Zamora a la vall del riu Aliste. 

Municipis.
 Alcaices;
 Ferreras de Abajo;
 Figueruela de Arriba;
 Fonfra;
 Gallegos del Ro;
 Mahide;
 Olmillos de Castro;
 Rabanales;
 Rbano de Aliste;
 Riofro de Aliste;
 Samir de los Caos;
 San Vicente de la Cabeza;
 San Vitero;
 Trabazos;
 Vias de Aliste;



 Enllaos externs .
Web de la comarca d'Aliste;
Rutes per la comarca d'Aliste;
Lajafriz - Centre de Turisme Rural a Fornillos de Aliste;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307057" title="Benavente y Los Valles" nonfiltered="1093" processed="1092" dbindex="121137">
Benavente y Los Valles s una de les comarques naturals i histriques de la provncia de Zamora, el cap comarcal s Benavente, amb una poblaci de 20000 habitants, i que tamb s cap de partit judicial. Les parrquies estan repartides entre els bisbats de Zamora i de Astorga. 

Municipis.
Alcubilla de Nogales.
Arcos de la Polvorosa.
Arrabalde.
Ayo de Vidriales.
Barcial del Barco.
Benavente.
Bret.
Bretocino.
Brime de Sog.
Brime de Urz.
Burganes de Valverde.
Calzadilla de Tera.
Camarzana de Tera.
Castrogonzalo.
Coomonte.
Cubo de Benavente.
Fresno de la Polvorosa.
Friera de Valverde.
Fuente Encalada.
Fuentes de Ropel.
Granucillo.
Maire de Castroponce.
Manganeses de la Polvorosa.
Matilla de Arzn.
Melgar de Tera.
Micereces de Tera.
Milles de la Polvorosa.
Morales de Rey.
Morales de Valverde.
Navianos de Valverde.
Otero de Bodas.
Pobladura del Valle.
Pueblica de Valverde.
Quintanilla de Urz.
Quiruelas de Vidriales.
San Cristbal de Entrevias.
San Miguel del Valle;
San Pedro de Ceque.
Santa Colomba de las Monjas.
Santa Cristina de la Polvorosa.
Santa Croya de Tera.
Santa Mara de la Vega.
Santa Mara de Valverde.
Santibez de Tera.
Santibez de Vidriales.
Santovenia.
La Torre del Valle.
Ua de Quintana.
Valdescorriel;
Vega de Tera.
Villabrzaro.
Villaferruea.
Villageriz.
Villanzar.
Villanueva de Azoague.
Villanueva de las Peras.
Villaveza de Valverde.
Villaveza del Agua.
 
Enllaos externs.
 Benavente.net, Web de Benavente i comarca;
 Benavente y Los Valles.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307058" title="Tierra del Vino" nonfiltered="1094" processed="1093" dbindex="121138">

La Tierra del Vino s una comarca situada al sud de la provncia de Zamora, que pren el nom pel cultiu dominant de la zona. El cap comarcal tradicional s Corrales del Vino, tot i que avui dia el municipi ms poblat s Morales del Vino. Tamb rep aquest nom una comarca de la provncia de Valladolid, fronterera amb aquesta comarca zamorana.

 Municipis de Valladolid .
 Benafarces;
 Bercero;
 Berceruelo;
 Matilla de los Caos;
 Nava del Rey;
 Pollos;
 Robladillo;
 San Romn de Hornija;
 Torrecilla de la Abadesa;
 Ventosa de la Cuesta;
 Villafranca de Duero;
 Villalar de los Comuneros;

Municipis de Zamora.
 Arcenillas.
 Bamba.
 Cabaas de Sayago.
 Casaseca de Campen.
 Casaseca de las Chanas.
 Cazurra.
 Corrales del Vino.
 El Cubo de Tierra del Vino.
 Cuelgamures.
 Entrala.
 Fuentelcarnero.
 Fuentespreadas.
 Gema.
 Jambrina.
 Madridanos.
 Mayalde.
 Moraleja del Vino.
 Morales del Vino.
 Peleas de Abajo.
 Peleas de Arriba.
 El Perdign.
 El Piero.
 Pontejos del Vino.
 San Marcial.
 Santa Clara de Avedillo.
 Sanzoles.
 Tardobispo.
 Valdemimbre (Dehesa de).
 Valdefinjas.
 Venialbo.
 Villalazn.
 Villanueva de Campen.
 Villaralbo.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307059" title="Tierra del Pan" nonfiltered="1095" processed="1094" dbindex="121139">
La Tierra del Pan s una comarca de la provncia de Zamora, situada al centre de la provncia s on hi ha les poblacions de Zamora i Toro. 



Municipis.
 Algodre;
 Almaraz de Duero ;
 Andavas ;
 Arquillinos ;
 Aspariegos ;
 Benegiles ;
 Bustillo del Oro ;
 Carbajales de Alba;
 Castronuevo;
 Cerecinos del Carrizal;
 Coreses;
 Cubillos;
 Fresno de la Ribera;
 Fuentesecas;
 Gallegos del Pan ;
 La Hiniesta ;
 Malva;
 Matilla la Seca ;
 Molacillos;
 Monfarracinos;
 Montamarta;
 Montelarreina;
 Morales de Toro ;
 Moreruela de los Infanzones;
 Muelas del Pan;
 Pajares de la Lampreana;
 Palacios del Pan;
 Piedrahita de Castro;
 Pinilla de Toro;
 Pino del Oro;
 Pobladura de Valderaduey;
 Pozoantiguo;
 Roales del Pan;
 San Pedro de la Nave-Almendra;
 Toro;
 Torres del Carrizal ;
 Valcabado;
 Vezdemarbn;
 Videmala ;
 Villalcampo;
 Villalonso;
 Villalube;
 Villardondiego;
 Villaseco del Pan;
 Villavendimio;
 Zamora;

 Enllaos externs .
Tierra del Pan;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307063" title="Joseba Llorente Etxarri" nonfiltered="1096" processed="1095" dbindex="121140">

Joseba Llorente Etxarri s un jugador que actualment juga en el Vila-real CF, naixcut en Fuenterraba en Guipscoa el 24 de novembre de 1979. s un davanter format en les files de la Reial Societat.

Trajectria.
La temporada 1998-1999 jug en la Reial Societat B en la Tercera divisi de la lliga espanyola de futbol i en la segent temporada pass de aquesta categoria tan baixa, a debutar amb el el primer equip en la Primera divisi espanyola, per el club el ced al Eibar, desprs torna a la Reial i finalment el van vendre al Eibar on estigu dues temporades en Segona divisi espanyola de futbol, a la segona temporada de l'equip guipusco, l'equip va baixar a la Segona divisi B i el Valladolid decid fitxar-lo on milit tamb dues temporades on finalment triomf a la Primera divisi espanyola. Marc 15 gols i aquest motiu fou suficient com per a que els equips ms importants del pas es fixaren en ell, i el Vila-real CF decid fitxar-lo.

En la segona temporada del Real Valladolid triomf marcant el seu primer hat-trick contra el Recreativo. En aquesta mateixa temporada, anot possiblement el gol ms rpid de la histria de la Primera divisi espanyola, al marcar contra l'Espanyol quan sols portaven 7'08" segons de partit.

Enllaos externs.
Dades estadstiques ;
De l'altar a l'entrenament ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307068" title="Catalunya - Argentina (24-05-2008)" nonfiltered="1097" processed="1096" dbindex="121141">


La selecci catalana de futbol disput un partit amists contra la selecci d'Argentina el 24 de maig de 2008 a l'estadi del Camp Nou, a Barcelona.

Fitxa tcnica.






Referncies.
Catalunya-Argentina, molt ms que un partit (Vilaweb);
(Crnica);
TV3;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307070" title="La Guarea" nonfiltered="1098" processed="1097" dbindex="121142">
La Guarea s una comarca del sud-est de la provncia de Zamora que rep el nom del riu Guarea. El cap comarcal s Fuentesaco. 

Municipis. 
 Argujillo. ;
 La Bveda de Toro.
 Caizal.
 Castrillo de la Guarea.
 Fuentelapea.
 Fuentesaco.
 Guarrate.
 El Maderal.
 El Pego.
 San Miguel de la Ribera (La Aldea);
 Vadillo de la Guarea.
 Vallesa de la Guarea.
 Villabuena del Puente.
 Villaescusa.
 Villamor de los Escuderos.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307071" title="Sayago" nonfiltered="1099" processed="1098" dbindex="121143">
Sayago s una de les comarques de la provncia de Zamora, el cap comarcal s Bermillo de Sayago. Limita al nord amb la comarca d'Aliste, a l'oest amb Portugal, l'est amb Zamora i Tierra del Vino i al sud amb la provncia de Salamanca. La capital de la comarca s Bermillo de Sayago. Est enclavada entre les lleres del riu Tormes al sud i el riu Duero al nord.

 Parla sayaguesa . 
El terme sayagus, ents com parla o idioma, s definit en el Diccionari de la RAE>Real Acadmia Espanyola, Diccionari de la llengua espanyola com la parla  arrusticada que es fingeix dialecte lleons de la comarca de Sayago, utilitzada per personatges villanescs en el teatre espanyol dels segles XV al XVII . Histricament, no obstant aix, el sayagus o parla sayaguesa s una realitat sociolingstica, enclavada com a dialecte dintre del lleons o parla roman vernacla que va sorgir en els territoris que actualment ocupen les provncies de Lle, Zamora i Salamanca. Entre els autors que han esmentat en les seves obres el sayagus, destaca Unamuno .

Municipis.
Alfaraz de Sayago ;
Almeida de Sayago ;
Argan;
Bermillo de Sayago;
Carbellino ;
Cibanal;
Fariza ;
Fermoselle;
Fresno de Sayago;
Fresnadillo ;
Gamones ;
La Cernecina;
Luelmo;
Moral de Sayago ;
Moraleja de Sayago ;
Moralina ;
Muga de Sayago ;
Peausende;
Pereruela ;
Roelos de Sayago ;
Salce ;
Torregamones;
Tudera ;
Villadepera;
Villar del Buey;
Villardiegua de la Ribera;
Viuela de Sayago;

 Referncies .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307072" title="Tierra de Alba" nonfiltered="1100" processed="1099" dbindex="121144">

La Tierra de Alba s una comarca natural i histrica situada al centre de la provncia de Zamora. Est formada per 25 municipis i el cap comarcal s Carbajales de Alba.

Municipis.
 Carbajales de Alba;
 Losacino;
 Losacio;
 Manzanal del Barco;
 Perilla de Castro;
 Pino del Oro;
 Santa Eufemia del Barco;
 Vegalatrave;
 Videmala;
 Villalcampo;

 Enllaos externs .
 Web de Tierra de Alba;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307074" title="Bundi" nonfiltered="1101" processed="1100" dbindex="121145">

Bundi fou un antic principat de la Rajputana al sud-est del territori, a l'agncia Haraoti-Tonk.

 Geografia. 

La superfcie era de 5749 km2. Limitava al nord amb Jaipur i Tonk; a l'oest amb Udaipur i al sud i est amb Kotah. 

El territori tenia forma rombodal i estava travessat del sud-oest al nord-est per la serralada de Bundi que dividia el pas en dues parts; quatre passos permetien la comunicaci entre els dos costats: un a Bundi (ciutat);  un altre a l'est de l'anterior prop de Jaunwas; un tercer entre Ramgarh i Khatgarh a la zona del riu Mej; i el darrer a Lakheri al nord-est. La muntanya ms alta era el Satur (556 metres) a 16 km a l'oest de Bundi (ciutat).

El riu Chambal formava la frontera meridional i oriental, i tenia el riu Mej, del costat de Bundi, com a principal afluent. El Bajen i el Kural eren els afluents principals del Mej. El clima era moderadament calors i la pluja variable amb una mitjana acceptable.

 Poblaci, religi, llengua .

L'estat tenia 819 pobles i llogarets (incloent dues ciutats). La seva poblaci era de 254.701 el 1881, de 295.675 el 1891,  de 171.227 el 1901 (la fam del 1899-1900 i les febres que van seguir  va produir una disminuci del 42%) i de 216.722 el 1931.  Les ciutats principals eren la capital Bundi, i Naenwa. 

La casta principal sn els minas (13%) pagesos i soldats; un territori salvatge a la regi de Deoli, anomenada Mina Kherar (repartida entre Bundi, Jaipur i Mewar) estava habitada pels minas parihar, es a dir dels mines que reclamaven descendencia dels rajputs parihar governants de Mandor a Jodhpur. Les segents castes eren els gujars (ramaders i pagesos), els bramans, els malis,  els mahajans (comerciants)  i els chamars (traballadors del cuiro i la pell).

El hinds eren el 91%, els msuuslmans el 5% i els jains el 4%.

La llengua principal era l'haraoti, una varietat del jaipur, al seu torn una de les quatre grans divisions del rajasthan.

 Economia .

El 53% de la poblaci vivia de l'agricultura, pero molts ms hi vivien parcialment.

L'agricultura destacava pel cot, produit massivament a la part sud-est. Altres productes eren moresc, blat (la major supercicie estava destinada a aquest cultiu), civada i opi. Els ramats eren nombroses  i les pastures abudants especialment en anys de pluja. 

Unes mines de ferro s'havien explotat al nord-oest al segle XIX pero estaven abandonades al segle XX. Abundava l'argila.

L'estat no disposava de ferrocarril i les estacions ms properes eren Nasirabad a 145 km al nord-oest de la capital, i Baran, a 105 km al sud-est.

Les fams van afectar a l'estat de manera important el 1833-1834, 1968-1869 i 1899-1900.

 Govern i administraci .

El sobir de Bundi s el cap del grup hara del gran clan dels chahuans rajputs; el territori dominat per aquest clan ha estat conegut tradicionalment com Haraoti. L'estat estava governat pel maharaj (ttol maharao raja) assistit per un consell dividit en cinc departaments . Cada tahsil (districte) tenia un tahsildar al front. Els delegats de les subdivisions menors eren els patwari i els shahnas 

Administrativament estava dividit en dotze tahsils i dos ciutats: Bundi (ciutat) i Naenwa. Els tahsils eren:

Arila;
Arnetha;
Barundhan;
Deyi;
Gothra;
Gaindoli;
Hindoli;
Karwar;
Lakeri;
Patan;
Selor;
Talwas;

 Justcia .

L'estat disposava dels seus propis codis civil i criminal basats en la llei hind, les costums i les lleis de l'Britnica. La cort inferior era el kotwal, limitada a la capital; seguien les corts dels tahsildars, dels kiladars (governadors de les fortaleses de Taragarh a Bundi ciutat i de Naenwa) i un oficial anomenat jagir bakhshi, per afers menors als jagirdars (terres concedides pel maharaj), totes amb similars poders que la cort de kotwal; les corts segents eren les de lhakim diwani i el hakim faujdari (civil i criminal), totes dues a la capital, que jutjaven casos ms importants i apellacions dels casos inferiors;  el consell era la cort suprema i la d'apellaci; per les sentencies de mort havia d'estar presidida pel maharaj.

 Exrcit i policia .

L'exrcit estava format per 350 regulars (200 infants, 50 artillers i 100 cavallers) i 400 homes irregulars d'infanteria.  Disposava de 48 canons.  La policia estava formada per 729 homes (cap de muntat) dels que 79 servien a la capital. Una preso en aquesta tenia capacitat per 149 presoners.

 Educaci i sanitat .

L'estat mantenia dues escoles a Nenwa i Bundi (ciutat) i particulars dirigien dotze escoles ms. L'estat noms disposava d'un hospital a la capital.

 Segells i moneda .

A Bundi hi havia una oficina de correus britnica per el govern local (darbar) tenia sistema postal propi. Emissions de l'estat apareixen entre 1890 i 1948. L'escut de l'estat apareix a alguns dels segells.

Bundi disposava de moneda prpia des de el temps de Shah Alam II, amb diverses emissions i diferents noms. Desprs de 1901 la unitat monetria fou la rpia, circulant les versions de les rpies de 1759-1859, les gyarah sana o rpia de l'onz any d'Akbar II, la ram shahi de 1859-1886, i les katar shahi encunyades per primer cop el 1886 . El 1901 el darbar (govern) va decidir, davant la devaluaci de la rpia del pas, que  la rpia de l'ndia Britnica seria l'nica moneda junt amb la chehra shahi 

 Histria .

Els chahuans eren originaris del nord de l'ndia i van arribar a Sambhar al segle VIII, on van governar (i tamb a Ajmer) i ms tard van dominar Delhi. El darrer rei de Delhi, Prithwi Raj Chahuan va morir el 1192 en batalla contra Muhammad de Ghor. 

A Sambhar  al final del segle X, un prncep de nom Lakhman Raj, fill de Wakpati Raj (conegut tamb com Manik Rai I) es va voler crear un regne i es va dirigir al sud-oest cap a Nadol on el seus descendents van governar dos-cents anys fins que Manik Rai II va emigrar i es va establir al sud-est de Mewar, a la regi de Bumbaoda, Menal etc...; el seu sis descendent fou Rao Hado o Har Raj del que la famlia va prendre el nom d'hara. Un successor seu, Rao Dewa (o Deoraj), el 1342 va ocupar Bundi als mines (minas) pels que es va fer reconixer com a senyor, i es considerat el fundador de l'estat de Bundi, que d'alguna manera fou vassall d'Udaipur.

El segle XV fou de lluita constant amb Mewar, per l'enemic ms important fou la dinastia Muhammdia de Malwa. Un exrcit enviat pel sold de Mandu va assetjar i ocupar Bundi el 1457.  Rao Bairu Sal, el governant,  i altres nobles van caure en la defensa. El fill de Rao, Sham Singh, fou fet presoner i criat com a musulm. En els anys segents els hara van comenar a saquejar territoris de Mandu, i en resposta un altre exrcit fou enviat contra ells dirigit pel mateix Sham Singh, ara anomenat Samarkand, el qual va ocupar Bundi i va governar la ciutat una anys fins que fou mort per Rao Narayan Das.

El 1554 va pujar al poder Rao Surjan, al que el seu sobir, el rana d'Udaipur, va concedir la fortalesa de Rathambhor, a la que aspirava l'emperador Akbar; aquest la va atacar, la va assetjar i la va conquerir en un mes segons els musulmans, o la va obtenir mitjanant una estratagema segons les fonts hinds. Sembla que l'emperador va concedir al cap rajput, en compensaci de Rathambhor, el govern de 52 districtes incloent Benares (1569) i en endavant Bundi va esdevenir un feu directe de l'Imperi; els seus governats van rebre el ttol de Rao Raja. Alguns dels successors de Surjan van servir com a generals dels emperadors, i es van distingir en les seves accions, rebent ttols i terres, o perdent-les quan en les lluites successries no es posaven al costat del guanyador.

Al comenament del segle XVII es va produir la partici d'Haraoti i es va formar l'estat de Kotah, que havia estat donada com a jagir per Ratan Singh de Bundi al seu fill Madho Singh; els dos homes van donar suport a l'emperador quan el fill d'aquest, Khurram, es va revoltar, i en premi als seus serveis, Ratan va obtenir Burhanpur, i Madho va ser reconegut com raja hereditari de Kotah directament dependent de l'emperador.

Raja Chhatarsal va succeir a Ratan Singh i fou un dels ms notables caps de Bundi i de l'imperi. Va participar en nombroses batalles al Dcan (com Daulatabd, Bidar, Gulbarga i altres)  i finalment va morir quan dirigia la avantguarda imperial de Dara contra Aurangzeb el 1658. Aurangzeb va transferir el seu ressentiment contra Chhatarsal al seu fill i successor Chao Singh, per finalment s'hi va reconciliar i li va donar el govern d'Aurangabad. 

El 1707 en la batalla per decidir la successi d'Aurangzeb, Budh Singh de Bundi va tenir un paper destacat  i va contribuir a la victria de Shah Alam Bahadur Shah. En recompensa va rebre el ttol de maharaja raja per ell i els seus successors; va seguir un conflicte amb Jaipur i Budh Singh fou expulsat de Bundi i va morir a l'exili, per el seu fill Umaid Singh, desprs de grans esforos, i amb l'ajut de Malhar Rao Holkar va poder recuperar el patrimoni el 1748, pero va haver d'entregar als marathes, a canvi del seu ajut, la ciutat i districte de Patan. 

El 1770 va abdicar en el seu fill Ajit Singh, que al cap de tres anys (1773)  va matar a Ari Singh d'Udaipur durant una cacera  el que va crear una certa hostilitat entre les dues cases (que subsistia al segle XX). 

Ajit va morir uns mesos desprs i el va succeir el seu fill Bishan Singh que va donar suport al coronel britnic Monson en la seva desastrosa retirada davant de l'exrcit d'Holkar el 1804, i va patir la venjana del cap maratha; entre 1804 i 1817 els marathes i pindaris van assolar Bundi diverses vegades, van cobrar tribut i en van obtenir la supremacia.

El 10 de febrer de 1818 Bishan Singh de Bundi va signar un tractat amb els britnics que establia el protectorat; el tribut pagat a Holkar fou suprimit i les terres tingudes per Holkar a Bundi foren restaurades al seu prncep; el tribut que Bundi pagava a Sindhia fou transferit als britnics (80.000 rpies) del qual una meitat era a compte de les taxes que Sindhia cobrava al districte de Patan, districte que se suposava seria retornat a Bundi ja que la seva possessi per Sindhia es considerava una usurpaci; per com que es va comprovar que Sindhia no havia usurpat Patan sin que l'havia rebut del peshwa maratha, al que Bundi l'havia cedit a canvi d'ajut, el tribut es va reduir a 40.000 rpies, i Patan no li fou retornat; el 1847 per, amb l'acord de Sindhia, Patan fou retornada a Bundi en perpetutat a canvi del pagament d'una deute a Gwalior de 80000 rpies anuals; finalment en un tractat datat el 1860, Patan fou transferit al govern britnic que en va cedir l'administraci a Bundi com a feu perpetu a canvi d'un tribut de 80000 rpies any, apart de les 40000 que ja pagava.

Bishan Singh va morir el 1821 i el va succeir el seu fill Ram Singh de 10 anys; el seu ministre Kishar Ram fou assassinat el 1830 en una revolta armada d'un grup procedent de Jodhpur i les hostilitats entre els dos estats van estar a punt d'esclatar, aturant-les al darrer moment el govern britnic. El 1857 durant la rebelli dels sipais, Ram Singh va tenir una actitud ambigua i quan les tropes indgenes a Kotah es va revoltar contra els britnics, va donar suport als revoltats per ms per hostilitat al sobir de Kotah que als britnics. Aix no va patir represlies quan la revolta fou sufocada el 1858 i el 1862 va rebre el tradicional sanad (decret) que li permetia mantenir la dinastia per adopci; el 1877 fou fet conseller de l'imperi  i membre de l'estat major; el seu govern fou popular i fou considerat un governant ntegre; ell mateix es descrivia com el prncep ms conservador de la conservadora Rajputana.

Va morir el 1889 desprs de regnar 68 anys, i el va succeir el seu fill Raghubir Singh; el 1899-1900 va fer front com va poder a la gran fam, i en general va seguir el cam marcat pel seu pare en el govern. El 1897 va rebre el ttol de  Cavaller Comandant  (KCIE)  i Cavaller Gran Comandant el 1901, amb dret de salutaci de 17 canonades. Va morir el 26 de juliol de 1927 i el va succeir el seu fill Ishwari Singh, que fou ajudant de camp honorari del rei d'Anglaterra. A la seva mort no va deixar fills biolgics per si adoptius (dos fills de maharaj de Kapren), i el va succeir Bahadur Singh (+ 24 de desembre de 1977), que el 25 de mar de 1948 va integrar l'estat a la Uni del Rajasthan, que va esdevenir Gran Rajasthan el 30 de mar de 1949, i amb la uni de Matsya es va convertir en l'estat del Rajasthan el 15 de maig de 1949.

 Governants .


Rao Deva 1342-1343;
Rao Napuji 1343-1384;
Rao Hamuji1384-1400, ;
Rao Birsingh 1400-1415;
Rao Bairu 1415-1470;
Rao Bandu o Sham Singh (Samarkand) 1470-1491;
Rao Narayan Das 1491-1527;
Rao Suraj Mal 1527-1531;
Rao Surtan Singh 1531-1554;
Rao Raja Surjan Singh 1554-1585;
Rao Raja Bhoj Singh 1585-1608, ;
Rao Raja Ratan Singh 1608-1632;
Rao Raja Chatra Singh 1632-1658;
Rao Raja Bhao Singh 1658-1682;
Rao Raja Anirudh Singh 1682-1696;
Rao Raja Budh Singh 1696-1735;
Rao Raja Dalel Singh 1735-1749 (fill de Salim Singh Hada de Karwar);
Rao Raja Umaid Singh 1749-1770  i 1773-1804;
Rao Raja Ajit Singh 1770-1773;
Rao Raja Umaid Singh (segona vegada) 1773-1804;
Rao Raja Bishen Singh 1804-1821;
Maharao Raja Ram Singh Sahib Bahadur 1821-1889;
Maharao Raja Shri Sir Raghubir Singh Sahib Bahadur 1889-1927 ;
Major Maharao Raja Shri Sir Ishwari Singhji Bahadur 1927-1945;
Coronel Maharao Raja Shri Bahadur Singhji Bahadur 1947-1949;

 Escut i bandera .

L'escut de l'estat era de gules amb vora daurada,  i al centre un mig guerrer sorgeix d'unes flames portant una espasa a la ma dreta i un arc a l'esquerra simbolitzant l'origen o gnesi del clan dels hara chahuans pel foc del Mont Abu, tot amb negre; sobre el guerrer un grup de sis fletxes creuades (3 i 3) amb puntes cap baix, i una espasa en horitzontal al encreuament, tot de plata, excepte l'espasa que s natural (plata i daurat); sobre l'escut un elm de plata amb llambrequins daurats i negres; i com a timbre un katar sostingut per una ma, en colors naturals; l'escut est aguantat per dos zebs en els seus colors propis que representen la pietat (dharma); a la part inferior una cinta daurada amb una inscripci (el lema de l'estat)  vermella amb carcters snscrits; la cinta esta sostinguts per elements daurats.

L'escut reial era quasi igual pero l'elm es negre i en lloc de les sis fletxes creuades i l'espasa, noms hi ha un katar negre.

La bandera de l'estat, que podria remuntar al 1579, era rectangular groga llisa, aproximadament en proporci 2:3.

La bandera del sobir era tanmateix groga (2:3) pero portava una inscripci en lletres snscrites que en el exemplar conegut deia: "Sri Rangesh Bundesh Ram Singh" (que vol dir Raja Ram Singh, sobir de Bundi)

 Notes .


Referncies .

Imperial Gazetteer of India, volum 9, pags. 77 i segents, Oxford 1908-1931;
Andr Flicher "Drapeaux et Armoiries des Etats Princiers de l'Empire des Indes", Dreux 1984;
John Mc Meekin, Arms & Flags of the Indian Princely States, 1990;
The court Fee and Revenue Stamps of the Princely States of India, Adolph Koeppel & Raymon D. Manners, Nova York 1983;
Llista de governants i genealogia d'Henry Soszynski, Brisbane (AUS);

 Vegeu tamb: .

Bundi (ciutat);
Districte de Bundi;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307075" title="Carbajales de Alba" nonfiltered="1102" processed="1101" dbindex="121146">


Carbajales de Alba s un municipi de la provncia de Zamora, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307076" title="Corrales" nonfiltered="1103" processed="1102" dbindex="121147">


Corrales del Vino s un municipi de la provncia de Zamora, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Comprn les pedanies de  Peleas de Arriba, Fuentelcarnero. 

Demografia.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307077" title="Veldrom de Vincennes" nonfiltered="1104" processed="1103" dbindex="121148">
El Veldrom de Vincennes (oficialment Vlodrome Jacques Anquetil - La Cipale) s un estadi situat a Vincennes, prop de Pars, Frana. 

Histria.

 
Inicialment construt com a veldrom el 1894, es convert en la seu principal dels Jocs Olmpics de 1900, ja que en ell s'hi celebr la cerimnia d'obertura. Amb tot, les proves de pista i camp es disputaren al Racing Club de Frana. Les proves que es van disputar en aquest veldrom foren el ciclisme, el cricket, el rugbi, el futbol i la gimnstica. 

L'estadi fou emprat novament durant els Jocs Olmpics de 1924 per a les proves de ciclisme i futbol. 

A ms a ms, fou el lloc d'arribada de l'etapa final del Tour de Frana entre 1968 i 1974, anys dominats pel belga Eddy Merckx. 

L'estadi en l'actualitat.
Actualment a l'estadi s'hi disputen partits de futbol i rugbi.

Enllaos externs.
 Histria del Veldrom ;

.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307107" title="The All-American Rejects" nonfiltered="1105" processed="1104" dbindex="121149">
The All-American Rejects s una banda pop rock i power pop dels Estats Units formada a Stillwater, Oklahoma. El seu ltim treball, Move Along va arribar al top 10 al 2005. Sn comunament coneguts com a AAR.

 Biografia .
La banda es va formar de dos grups diferents. Una de les bandes era coneguda com Drowning Fish i en ella estava el futur integrant del grup, Nick Wheeler, que durant aquesta poca era el bateria de la banda. La primera banda de Tyson Ritter es deia Curbside Service. All Ritter era el cantant perqu tot just comenava a tocar la guitarra. Els dos citats es van trobar en una festa, Wheeler li va dir a Ritter que la seva banda estava buscant a un baixista. Ritter li va respondre que acabava de trobar el seu baixista, per que ell no havia tocat el baix en la seva vida. El 1998, Ritter es va unir a Tabish i a Wheeler, i aix es va formar The All-American Rejects. El nom de la banda ve d'una canc de Green Day, Reject, en la que es troba la frase "Here I am, your All-American Reject". Tabish va deixar la banda al 2000, i The All-American Rejects va quedar noms amb dos integrans. El grup va poblicar el seu primer lbum independent al 2000 amb certa repercussi.

A l'estiu de 2001, llencen el seu EP Same Girl, New Songs i comencen a fer gires per els Estats Units. Abans d'acabar la gira, van firmar un contracte amb Doghouse Records.

Mike Kennerty, guitarrista i vocalista, i Chris Gaylor (bateria) es van unir a la banda el 2002. Aquest any, el grup grava el seu primer lbum de debut internacional. En aquest disc apareix el single Swing, Swing, amb el qual la banda va guanyar molta popularitat. El disc que portava el seu nom, va sortir a la venda el 15 d'octubre d'aquest any.

El 12 de juliol de 2005, editen Move Along, que contenia el single Dirty Little Secret. Aquest mateix any, la banda es veu obligada a cancellar diverses actuacions, incloent tota la gira europea, desprs de la seva gira el teclista Tim Jordan se sucida.

El segon single que donava nom al disc, Move Along es va llanar al gener de 2006. Desprs d'uns quants mesos, va ser nominat com a Millor edici de Vdeo i Millor Vdeo en els premis Video Music Awards.

A l'agost de 2006, el seu quart single, It Ends Tonight, va ser llanat. El videoclip va debutar al Regne Unit, el 28 d'agost. Va arribar al lloc 10 en el seu debut del Top20 de VH1.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307118" title="Purchena" nonfiltered="1106" processed="1105" dbindex="121150">

Purchena s un municipi de la provncia d'Almeria (Andalusia), situat a la comarca de Valle del Almanzora. Limita amb els municipis d'Armua de Almanzora, Bacares, Lcar, Macael, Olula del Ro, Oria, Somontn, Sufl, Tjola i Urrcal.

 Alcaldes de Purchena .

 Joaqun Cano Brocal (1979-1983);
 Jos Guirado (1983-1985) ;
 Pedro Belmonte Garca (1985-1987);
 Manuel Rozas Galera (1987-1989) ;
 Francisco Romacho Tnez (1989-1991);
 Luis Caparrs Mirn (1991-1999) ;
 Jos Juan Cano Torres(1999-2002) ;
 Juan Miguel Tortosa Conchillo(2002-2007) ;

 Enllaos externs .
 Ajuntament de Purchena;
 Informaci oficial de l'Ajuntament sobre els Jocs Moriscs d'Aben Humeya;
 Video a Youtube dels Jocs Moriscs;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307123" title="Sean Penn" nonfiltered="1107" processed="1106" dbindex="121151">

Sean Penn (Santa Monica, 1960) s un actor, guionista i  director de cinema estatunidenc, guanyador d'un Oscar. s conegut per la seva personalitat marcada i les seves postures poltiques, en particular a propsit de la invasi de l'Iraq de 2003. 

s igualment conegut com a actor, escollint guions sovint compromesos que el porten a  papers tan diversos com el d'un discapacitat mental a I am Sam, de superpolcia a The Interpreter, de malalt a 21 grams, o de guitarrista cmic en Acords i desacords. Ha dirigit les pellcules The Indian Runner, The Crossing Guard, The Pledge i Into the wild. 

 Biografia .
Penn va nixer a Santa Monica, a Los Angeles (Califrnia). s el fill de l'actor i director Leo Penn, i de Eileen Ryan, que tamb s actriu. s  germ del msic Michael Penn i de l'actor Chris Penn, que va morir el 2006. Els seus avis paterns eren immigrants jueus de Rssia i de Litunia, mentre que la seva mare s catlica de descendncia italiana i irlandesa. Segons ella, Leo Penn t avantpassats espanyols, ja que en realitat el vertader nom de famlia no s "Penn", sin "Pinon". Ha estat educat en la lacitat i s agnstic.
Sean Penn va tenir una breu relaci amb Susan Sarandon el 1984. Va estar casat amb Madonna de 1985 a 1989. Des de 1996, viu amb Robin Wright Penn, amb qui t dos nens : Dylan Frances (1991) i Hopper Jack (1993). Va anunciar el seu divorci el 28 de desembre de 2007 i ho  va anullar finalment el 08 d'abril 2008.
Viu en el Comtat de Mar, al nord de San Francisco.
Sean Penn ha estat designat president del jurat del 61 Festival de Cannes. Sota la presidncia de Sean Penn, el jurat del 61 Festival de Cannes compta amb quatre dones i quatre homes. Els altres membres del jurat sn : Natalie Portman, Apichatpong Weerasethakul, Marjane Satrapi, Rachid Bouchareb, Jeanne Balibar, Sergio Castellitto, Alexandra Maria Lara i Alfonso Cuaron.
El gener de 2008 va renunciar a la seva feina com a periodista en el diari San Francisco Chronicle del que era collaborador. El motiu de la renuncia va ser que no li va agradar que el diari qualifiqus el president veneol Hugo Chvez com a dictador. 
En 2003, va guanyar l Oscar al millor actor, pel seu paper a la pellcula Mystic River.

 Filmografia .
 Com actor.

 1981 : Hellinger's Law , de Leo Penn (TV);
 1981 : The Killing of Randy Webster, de Sam Wanamaker (TV);
 1981 : Ms enll de l'honor  (Taps), de Harold Becker;
 1982 : Fast Times at Ridgemont High , de Amy Heckerling;
 1983 : Summerspell, de Lina Shanklin;
 1983 : Bad Boys, de Rick Rosenthal;
 1984 : Crackers, de Louis Malle;
 1984 : Racing with the Moon , de Richard Benjamin;
 1985 : The Falcon and the Snowman , de John Schlesinger;
 1986 : Homes enfrontats (At Close Range), de James Foley;
 1986 : Shanghai Surprise, de Jim Goddard;
 1988 : Cool Blue, de Mark Mullin et Richard Shepard (vido);
 1988 : Colors, de Dennis Hopper;
 1988 : Judgment in Berlin, de Leo Penn;
 1989 : Cors de ferro (Casualties of War), de Brian De Palma;
 1989 : No som ngels (We're No Angels), de Neil Jordan;
 1990 : El clan dels irlandesos (State of Grace), de Phil Joanou;
 1992 : Cruise Control, de Matt Palmieri (court-mtrage);
 1993 : Carlito's Way , de Brian De Palma;
 1995 : Pena de mort (Dead Man Walking), de Tim Robbins;
 1997 : Loved, de Erin Dignam;
 1997 : Atrapada entre dos homes ( She's So Lovely), de Nick Cassavetes;
 1997 : U Turn, de Oliver Stone;
 1997 : The Game, de David Fincher;
 1997 : Hugo Pool, de Robert Downey Sr.;
 1998 : Hurlyburly  de Anthony Drazan;
 1998 : The Thin Red Line , de Terrence Malick;
 1999 : Acords i desacords (Sweet and Lowdown), de Woody Allen;
 2000 : Up at the Villa , de Philip Haas;
 2000 : Before Night Falls , de Julian Schnabel;
 2000 : The Weight of Water , de Kathryn Bigelow;
 2001 : I Am Sam , de Jessie Nelson;
 2003 : It's All About Love, de Thomas Vinterberg;
 2003 : Mystic River, de Clint Eastwood;
 2003 : 21 Grams , de Alejandro Gonzlez Irritu;
 2004 : L'assassinat de Richard Nixon , de Niels Mueller;
 2005 : The Interpreter, de Sydney Pollack;
 2005 : All the King's Men, de Steven Zaillian;
 2008 : Crossing Over, de Wayne Kramer;
 Prximament : Dogtown and Z-Boys, de Stacy Peralta;
 Prximament : What just happened ? , de Barry Levinson;
 Prximament : Tree of Life, de Terrence Malick;
 Prximament : Milk, de Gus Van Sant;

 Com a director .

 1991 : The Indian Runner;
 1995 : The Crossing Guard ;
 2001 : The Pledge;
 2002 : Curt-metratge representant els Estats Units a 11'09"01 - September 11 (pellcula collectiva);
 2007 : Into The Wild;

  Com a guionista .

 1991 : The Indian Runner;
 1995 : Crossing Guard (The Crossing Guard);
 2002 : Curt-metratge representant els Estats Units a 11'09"01 - September 11 (pellcula collectiva);
 2007 : Into The Wild;

 Com a productor .
 1995 : Crossing Guard (The Crossing Guard);
 1997 : Loved, de Erin Dignam;
 1997 : Atrapada entre dos homes (She's So Lovely), de Nick Cassavetes;
 2001 : The Pledge;


 Premis .

 Oscar .



 BAFTA .



 Screen Actors Guild .

 

 Premi Globus d Or .



 Festival Internacional de cinema de Sant Sebasti .


 Festival Internacional de Cinema de Cannes .



 Festival Internacional de Cinema de Vencia .


Referncies.


  Enllaos externs .
 *Sean Penn a IMDB;

 Site Internet ddi  Sean Penn  ;
 Sean Penn (cinaste) a envrak ;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307124" title="Muglid" nonfiltered="1108" processed="1107" dbindex="121152">




La famlia de peixos dels muglids (Mugilidae) pertany a l'ordre dels mugiliformes i les seues espcies sn conegudes amb el nom genric de llsseres. 

Morfologia.

 Cos afusat i robust, provet de grans escates adherents i no t lnia  lateral.
 Cap pla per la part superior i molt desenvolupat (per aix hom els anomena cabeuts o cap-grossos -encara que aquest nom sol aplicar-se a la llissa llobarrera-).
 Morro curt i obts deprimit dorsalment.
 Boca petita i fesa transversalment, i presenta a la zona mitjana de la mandbula inferior un tubercle que s'allotja a la mandbula superior quan la boca es tanca.
 Llavis carnosos.
 Dents petites o b no existeixen.
 Els ulls solen sser grans, estan relativament separats entre s i poden presentar una membrana adiposa.;
 Tenen dues aletes dorsals, molt separades (la primera est formada per quatre radis espiniformes i la segona, per radis tous ramificats).
 Les aletes pectorals es troben a la part mitjana superior del cos disposades horitzontalment.
 La coloraci dorsal s gris plumbosa i el ventre, platejat.

Taxonomia.

Els muglids sn repartits en 17 gneres i 80 espcies. 

Alimentaci.

S'alimenten de petits invertebrats i d'algues filamentoses. s molt freqent que absorbeixin el llim del fons per extreure'n petites partcules alimentries, que sn filtrades per les espines branquials i triturades per les dents farngies. L'estmac, molt musculs, es troba seguit d'un intest molt allargat.

Costums.

Sn peixos de costums pelgics i, per tant, molt bons nedadors. Penetren sovint en aiges salobroses i dolces (per no s'hi reprodueixen) i tenen una marcada preferncia per zones de polluci domstica i per ports.

N'hi ha espcies que, en moltes zones litorals continentals, poden sser considerades com a sedentries.

Importncia econmica.

Les diferents espcies de muglids sn consumides per l'sser hum, el qual menja tant la carn com els ous.

Referncies.



Enllaos externs.

 Els muglids al web de FishBase. ;
 Els muglids al web de Fauna Europaea. ;
 Informaci sobre els muglids a l'Animal Diversity Web. ;
 Taxonomia dels muglids ;
 Els muglids a la IUCN. ;
 Els muglids a l'Encyclopedia of Life. ;
 mplia informaci sobre aquesta famlia de peixos. ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307126" title="T'odio amor meu" nonfiltered="1109" processed="1108" dbindex="121153">
T'odio amor meu s una obra de teatre musical de la companyia Dagoll Dagom, basada en contes de l'escriptora americana Dorothy Parker i amb canons de Cole Porter. El gui era obra de Joan Llus Bozzo, Anna Rosa Cisquella i Miquel Periel, i la msica tenia arranjaments de Joan Vives.

Es va estrenar el 10 de gener de 1995 al Teatre Victria de Barcelona, amb direcci de Joan Llus Bozzo i direcci musical de Joan Vives.

Les canons triades van ser: I've got you under my skin (Et porto sota la pell), I hate you, darling (T'odio amor meu), You are the top (Tu ho ets tot), I'm a gigolo (Sc un gigol), From this moment on (Des d'aquest moment), Evrytime we say goodbye (Cada cop que em dius adu), Let's do it (Au, fem-ho!), Night and day (Dia i nit), So in love (Tant d'amor), It's bad for me (No s bo per mi), All through the night (Tota la nit), Love for sale (Venc amor), It's alright with me (Aix em va molt b) i Just one of those things) (Aix s el que hi ha).

El repartiment va ser: 
 Elles:
 Carme Cuesta;
 Nina;
 Victria Pags;
 Montse Prez;
 Mont Plans;

 Ells:
 Carlos Gramaje;
 scar Mas;
 Pep Anton Muoz;

Referncies.
Fitxa de l'obra;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307152" title="La favorite" nonfiltered="1110" processed="1109" dbindex="121155">


La favorita s una pera en quatre actes amb msica de Gaetano Donizetti i llibret d'Alphonse Royer i Gustave Vaz, basat en la pea teatral Le comte de Comminges (1764) de Baculard d'Arnaud. Va ser estrenada el 2 de desembre de 1840 al Thtre de l'Acadmie Royale de Musique de Pars.

Va ser composta per al pblic parisenc a l'estil de la Grand Opra francesa (llarga durada, ballet, etc). En francs s'anomena La favorite. L'any 1842 Donizetti va realitzar-ne una versi per al pblic itali, que va ser estrenada a Pdua amb el ttol de Leonora di Guzman  i a La Scala de Mil amb el d'Elda (1843). La versi italiana va patir notables canvis a causa de la censura. Actualment la versi italiana s ms coneguda que la francesa, i es representa amb el ttol de La favorita. No obstant aix, per a la crtica, qualsevol de les versions italianes impresses s inferior a la partirtura i llibret originals en patir l'omissi de frases, les distorsions del ritme i les frases i la desnaturalitzaci del llibret deguda a la traducci, que traeixen les intencions originals dels autors.

Aquesta pera va introduir dos canvis notables a la tradici italiana: el paper principal mascul correspon al tenor i el paper de Leonora no va ser confiat a una soprano sin per a una mezzosoprano. Donizetti va escriure el paper protagonista femen per a la cantant Rosine Stolz, que llavors era la cantant preferida l'pera de Pars.

La histria de l'pera transcorre a Espanya, l'any de 1340, quan Castella i Portugal es van unir per a lluitar contra els musulmans en la Batalla del Salado. Un dels personatges s el mateix rei de Castella, Alfons XI.

 Gnesi .
La histria de la composici de La favorite va ser molt complexa. Donizetti hi va emprar material de fins quatre obres anteriors. Durant els assajos va afegir-hi la clebre ria del tenor Spirito gentil, procedent la la seua pera inacabada El duc d'Alba de 1839.

Hector Berlioz va deixar escrita una crtica arran de l'estrena, on constatava que tot i ser destinada al pblic francs, Donizetti no havia variat gens el seu estil meldic, l'ensamblat de les peces i el tractament de les masses vocals i instrumentals. Apreciava tamb, com en altres de les obres de l'itali, una certa precipitaci en l'acabat, que considerava bastant comuna en els compositors d'pera italians del romanticisme, els quals es veien forats a produir i estrenar sense treva (el mateix Donizetti va compondre trenta peres en vuit anys)

Sinopsi.

L'acci t lloc a les primeries del segle XIV, als dominis de Castella. Tracta d'un triangle amors que involucra el rei Alfons XI, la seua amant (la favorita) Elionor de Guzmn (Leonor), i el seu amant, Fernando, amb el rerefons de la guerra contra els musulmans i les lluites pel poder entre Esglsia i Estat.

Acte I.
Escena 1.
Lloc: Santiago de Compostella;
Al monestir de Santiago de Compostella els monjos fan la seua pregria. El superior Baltasar, pare de la reina de Castella entra amb un monjo, Fernando. Baltasar sap que Fernando est preocupat per alguna cosa. Aquest li confessa que est enamorat d'una bella, i fins ara inconeguda, dama. La seua fe en Du s ferma, per desitja abandonar el monestir per a anar a la cerca de la seua estimada. Baltasar, no sense mostrar el seu desgrat, deixa anar Fernando, per abans l'avisa dels perills del mn exterior. Desprs prediu que un dia Fernando tornar al monestir, potser decebut, per segurament ms savi.

Escena 2.
Lloc: Illa de Len;
Fernando ha trobat la seua dama, Leonor, li ha declarat el seu amor i ha estat correspont, per encara no ha pogut esbrinar la identitat de la seua estimada. Ella ha arranjat un encontre amb ell a l'illa de Len, prop de Cadis, a la qual s portat amb els ulls embenats. s rebut per Ins, la companya de Leonor, qui li insisteix en la necessitat de mantenir el secret. Apareix Leonor i li diu que ells mai no podran casar-se i que el millor ser no tornar a veure's mai ms. No obstant li lliura un document que podr ajudar-lo en un futur. Poc desprs s'anuncia l'arribada del rei, i Leonor surt. Fernando es queda pensant en la possibilitat que la seua dama siga d'elevada posici. Llegeix el document que li ha deixat Leonor: un crrec en l'exrcit - una oprtunitat per prosperar. 

Acte II.
Lloc: Sevilla;
Alfonso ha venut els moros i ha arribat a l'Alcsser de Sevilla. En una conversa amb el cortes Don Gaspar, el rei manifesta la seua alegria per la valentia de Fernando. Una vegada sol, el rei expressa el seu amor per Leonor i el seu desig de repudiar la reina i casar-se amb la seua amant. S'adona que aix provocaria l'oposici del seu poders sogre, Baltasar, que darrerament compta amb el suport del papa. Apareix Leonora i comunica al rei el seu disgust per romandre noms la seua amant, i no poder esdevenir reina. El rei sospita que est perdent l'amor de Leonor. Apareix Don Gaspar amb una carta que revela que Leonor t un amant. Ella no ho nega, per en aquest moment apareix Baltasar en un intent de forar el rei a abandonar els seus plans de divorci.

Acte III.
Lloc: Sevilla;
Alfonso vol premiar Fernando pel seu paper en la guerra. Li pregunta qu s el que ms desitja i Fernando respon que no res li agradaria ms que poder casar-se amb la dona a qui estima, i que li ha inspirat el seu heroisme. Alfonso li pregunta qui s la dama, i Fernando dna el nom de Leonor. El rei, estupefacte en assabentar-se que el valent Fernando s el seu reeixit rival, canvia immediatament d'opini i ordena que Fernando i Leonor hauran de casar-se en una hora. Leonora rep la notcia amb una barreja de sentiments, entre l'aprensi i l'alegria. Decideix confessar a Fernando el seu passat i envia Ins a parlar amb ell. Per Ins s arrestada abans que puga parlar-li. Fernando noms s'assabenta del passat de Leonor desprs de la cerimnia nupcial. Considerant-se deshonorat pel rei, trenca la seua espasa, abandona Leonor i es confia a Baltasar.

 Acte IV .
Lloc: Santiago de Compostella;
La filla de Baltasar, la reina, ha mort de gelosia i dolor, i les seues despulles han estat traslladades al monestir de Santiago, on es fan pregries per la seua nima. Fernando s'hi troba preparant-se per prendre els hbits. Apareix Leonor en estat d'esgotament, i cau davant la creu. Inicialment Fernando la rebutja, per desprs, corprs per l'amor i sinceritat de Leonor es mostra disposat a unir-s'hi novament. Per s massa tard, Leonor torna a defallir i finalment mor en braos de Fernando.


Enllaos externs.
  Lllibret;

 Referncies .


 Bibliografia .
 Andrs Batta. pera: Compositores. Obras. Intrpretes. Barcelona: Equipo de Edicin, S.L. 2000. ISBN 3-8290-2830-X ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307168" title="The Spirit of '43" nonfiltered="1111" processed="1110" dbindex="121156">
The Spirit of '43 (L' esperit del '43) s un curt d' animaci propagandstic creat per Walt Disney Studios el 7 de gener de 1943, al context de la Segona Guerra Mundial. Protagonitzat pel nec Donald, aquest curt s una seqela de  The New Spirit. Aquest curt signific la primera aparici del personatge del Oncle Garrepa,l' estalviador nec escocs, malgrat que a l' Oncle Scrooge no se'l anomene ni aix ni amb cap altre nom enlloc.

Al curt, Donald representa un tpic jornaler americ que cobra cada setmana a la seua fbrica, i se li recorda que ha de pagar les seues taxes trimestrals per mantenir l' exercit en la seua lluita contra les Potncies de l'Eix (ja que, als anys 40 els impostos no es descomptaven del sou com actualment, sin que havia de fer-ho el propi treballador.) L' objectiu del film era encoratjar als patritics nord-americans a pagar religiosament cada 3 mesos. A es representa amb la tpica escena dels dibuixos animats on apareixen un angelet i un dimoni als muscles, representant al b i al mal. La banda rona era representada per un nec despreocupat de robes amples, que intenta convncer a Donald en qu es gaste els diners a la taverna. La banda bona, representada pel tpic escocs estalviador, vestit a la manera tradicional, amb kilt i gorra escocesa, que intenta, sense xit que Donald estalvie i pague el seu impost sobre la renda. Aquest personatge, de gran paregut tant pel disseny com per la personalitat amb l' Oncle Garrepa, representa tamb la uni dels EUA amb la resta de potncies aliades i en particular, el Regne Unit. Quan Donald li dona la m, convenut, al "nec ro" aquest es converteix en una caricatura d' Adolf Hitler a qui Donald fa fora a puntellons.

L' escena final, sense cap personatge, i amb dibuixos realistes, ens ensenya com els impostos serveixen per enfonsar avions i vaixells del enemic.

Vegeu tamb.
Der Fuhrer's Face;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307171" title="Seydou Keita" nonfiltered="1112" processed="1111" dbindex="121157">
Seydou Keita (Bamako, 16 de gener del 1980) s un futbolista de Mali que juga al FC Barcelona. Juga de migcampista.

Biografia.
En arribar d'frica, el primer equip on va militar va ser l'Olympique de Marsella, tot i que aviat va ser cedit al FC Lorient. Dos any desprs va fitxar pel Lens on va jugar cinc temporades i va arribar a ser el capit de l'equip. El Sevilla l'incorpor l'11 de juliol de 2007. Al club andals va quallar una gran temporada, fet que li va permetre de fitxar pel Bara el 26 de maig de 2008.
KEITEEEEEEEEEEEEE!!



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307181" title="Levante Almeriense" nonfiltered="1113" processed="1112" dbindex="121158">

Levante Almeriense s una comarca de la provncia d'Almeria. T una extensi de 1.586 km i una poblaci de 82.321 habitants. Limita a l'oest amb la de Valle del Almanzora, al sud amb Los Filabres-Tabernas i al nord amb la comarca de los Vlez. La ciutat ms important s Hurcal-Overa.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307189" title="Bombolla local" nonfiltered="1114" processed="1113" dbindex="121159">

La bombolla local s una cavitat en el medi interestellar en el bra d'Ori de la via lctia. T almenys un dimetre de 300 anys llum i la seva densitat de hidrogen neutre s aproximadament una desena part dels 0,5 toms per cm3 que hi ha per terme mitj en el medi interestellar de la nostra galxia. El gas calent i difs en la bombolla local emet raigs X. 

El sistema solar ha estat viatjant a travs de la bombolla local durant els ltims 3 milions d'anys. Actualment es troba en el nvol interestellar local, una regi de material ms dens dins de la bombolla, formada on la bombolla local i la bombolla loop I (una altra bombolla propera) es van trobar. El gas en el nvol interestellar local t una densitat de 0,1 toms per cm3. 

La major part dels astrnoms pensen que la bombolla local es va formar en el passat en un temps comprs entre uns centenars de milers i uns pocs milions d'anys de l'era actual. Es creu que l'explosi d'una supernova propera va empnyer el gas i la pols del medi interestellar, deixant un material calent i menys dens. El candidat ms probable com a romanent de supernova s Geminga, un plsar en la constellaci de Bessons. 

La bombolla local no s esfrica i sembla ser ms estreta en el pla galctic, tenint forma ovalada o ellptica. Sembla eixamplar-se per damunt i sota del pla galctic, se suposa que la seva forma podria ser similar a la d'un rellotge de sorra. 

La bombolla local limita amb altres bombolles la densitat de les quals tamb s menor que la del medi interestellar. En concret, la bombolla loop I es troba a l'associaci de Scorpius-Centaurus, a uns 500 anys llum del Sol. Antares (  Scorpii) es troba dins d'aquesta bombolla. Altres bombolles que limiten amb la bombolla local sn la bombolla loop II i la bombolla loop III.

Articles relacionats.
 Nvol interestellar local;
 Cintur de Gould;
 Bra d'Ori;
 Bra de Perseu;

Enllaos externs.
Dades sobre la bombolla local de SIMBAD;

Supernoves prop de la Terra ;
Xemeneies locals i superbombolles ;
Mark Anderson, "Don't stop till you get to the Fluff", "New Scientist" no. 2585, 6 Jan, 2007, pp. 26-30;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307190" title="Universitat de Deusto" nonfiltered="1115" processed="1114" dbindex="121160">

La Universitat de Deusto (en basc: Deustuko Unibertsitatea), s una universitat regida per la Companyia de Jess en el barri de Deusto de la ciutat de Bilbao (Pas Basc). Tamb t un campus de menor grandria en Sant Sebasti. 
Inicis. 
Fundada en 1886 pels Jesutes, va contribuir, en l'mbit educatiu, al desenvolupament industrial de la regi del Gran Bilbao, sent des dels seus orgens una universitat amb prestigi en tota Espanya. Actualment el seu rector s Jaime Ora Ora, S.J.  
Edificis representatius. 
El Campus de Bilbao es compon de diversos edificis, entre ells:
L'edifici de La Literria, el ms antic, on s'imparteixen els estudis de Dret, amb ttol propi de Especialitat Econmica. ;
L'edifici de la Universitat Comercial (La Comercial), fundada per la Fundacin Vizcina Aguirre, que alberga els estudis d'Administraci i Direcci d'empreses. ;
L'edifici del Centenari o FICE (annex a la Literria), on s'imparteixen estudis de Cincies de l'Educaci, com les carreres d'Educaci Social i Psicologia. ;
i finalment, L'edifici de ESIDE (Estudis Superiors d'Enginyeria de Deusto), dedicat a alumnes d'estudis de Noves Tecnologies, com Enginyeria en Informtica, Telecomunicacions, Automtica i Electrnica, i Organitzaci Industrial. ;


Grups d'investigaci.
Entre els grups d'investigaci d'aquesta universitat destaquen:
MoreLab;
Institut d'Estudis Bascs.
Drets Humans.
Estudis d'Oci.
Drogodependncies.
DELi.
Seminari Alfonso Irigoien.
Fonetiker.
Laboratori de Psicologia de l'Aprenentatge, entre altres.
En la pgina web de la fundaci es pot accedir al Catleg d'Oferta Cientfica de la Universitat, on es troben tots els equips d'investigaci actualitzats. 

Professorat i alumnes. 
En ella han impartit classes Javier Elzo, Andrs Ortiz-Oss, Alberto Dou Mas de Xaxs, Jos Mara Lidn, Xabier Arzalluz, Fernando Lamikiz i Carlos Sobera.

Entre els alumnes que han passat per aquesta universitat en les seves ms de 100 anys d'histria es troben coneguts personatges de la vida espanyola i basca com Gerardo Diego, Manuel de Irujo, Agustn Rodrguez Sahagn, Sabino Fernndez Campo, Jos Flix de Lequerica, Joaqun Almunia, Antonio Garrigues Walker, Carlos Garaikoetxea, Jos Antonio Ardanza, Fernando Buesa Blanco, Jos Mara Oriol y Urquijo, Joseba Sarrionaindia, Federico Paternina, Emilio Botn, Emilio Ybarra Churruca, Jos ngel Snchez Asiain, Espido Freire, lex de la Iglesia, Mario Conde, Pedro Luis Uriarte, Iratxe Ibarra, Lorea Bilbao, Igone Etxebarria, Jos Ortega y Gasset i altres. 

No obstant aix, segons la Universitat, el personatge ms rellevant de la seva histria no ha estat ni un alumne ni un professor, sin un porter i sacristn, el beat Blas Francisco Mara Grate.

Enllaos externs.
 Universitat de Deusto;
 T.U.D. Tuna Universitaria de Deusto;
 Fundaci Deusto;
 Tecnolgic Fundaci Deusto;
 Agencia per a la Promoci i Gestin de l'Investigaci - DEIKER;
 Plataforma d'aprenentatge;
 rea experimental de la Facultat de Filosofia i Lletres.
 Grup eGhost;
 Grup DELi;
 MoreLab - Mobility Research Lab;
 Ctedra de Telefnica Movistar de la Universitat de Deusto;
 centro nEwCON - TIC i Empreses;
 Programa iNNoVaNDiS para innovadores y emprendedores,Fundaci Deusto, en el campus de Sant Sebasti;
 ESTE- Facultat de Cincias Econmiques i Empresarials;
 Facultat de Enginyeria ESIDE;
 Directori d'Universitats espanyoles;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307191" title="Nvol interestellar local" nonfiltered="1116" processed="1115" dbindex="121161">

El Nvol Interestellar Local s un nvol interestellar d'uns 30 anys llum de dimetre a travs del qual s'est movent actualment el nostre sistema solar. El sistema solar va entrar en el nvol interestellar local fa entre 44.000 i 150.000 anys i romandr en ella 10.000 o 20.000 anys ms. El nvol t una temperatura (en condicions estndard) de 6000 C, una mica ms de la temperatura que t la superfcie del Sol. T una densitat extremadament baixa, 0,26 toms per centmetre cbic, aproximadament una cinquena part de la del medi interestellar galctic i el doble que la del gas de la bombolla local. En comparaci, l'atmosfera terrestre en condicions estndard t 2,7  1019 molcules per centmetre cbic. 

El nvol es va formar a partir de la uni de la bombolla local i la Bombolla Loop I. El Sol, juntament amb estrelles com Alfa Centauri, Vega, Arturo i Fomalhaut, est immers dintre del Nvol Interestellar Local. 

Vegeu tamb.
 Bombolla local;
 Cintur de Gould;
 Bra d'Ori;
 Bra de Perseu;

Enllaos externs.
http://science.nasa.gov/headlines/y2003/06jan_bubble.htm;
http://science.nasa.gov/headlines/y2004/17dec_heliumstream.htm;
http://antwrp.gsfc.nasa.gov/apod/ap020210.html;
http://www.solstation.com/x-objects/chimney.htm;
Mark Anderson, "Don't stop till you get to the Fluff", "New Scientist" no. 2585, 6 Jan, 2007, pp. 26-30;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307194" title="Joan Teodor de Baviera" nonfiltered="1117" processed="1116" dbindex="121162">
Joan Teodor de Baviera (3 de setembre de 1703 a Munic   27 de gener de 1763 a Lieja) era prncep-bisbe de Ratisbona, de Freising, i del principat de Lieja.

Joan Teodor era el fill de Maximili II Manuel de Baviera i de la seva segona esposa Teresa Cunegonda de Polnia. 

Des de 1746 va ser nominat cardenal, tot i continuar encapalar una cort dedicada als plaers de la vida: msica, caa, amistanades 

A la guerra de successi austraca (1740-1748), el casal de Wittelsbach van conduir una guerra econmica contra ustria i els Habsburg durant la qual Lieja va jugar un paper important en bescanviar les monedes austraques d'argent contre monedes de coure de valor menor. El 11 d'octubre de 1746, la batalla de Rocourt va tenir lloc a aquest petit poble al camp de Lieja. L'exrcit francs va vncer les forces aliades austraques, anglesos, neerlandesos i d'Hannover. Aix va significar la fi del control autrac dels Pasos Baixos austracs. Lieja va quedar independent.
Al 1756 desprs d'un plet al tribunal imperial, els prnceps-bisbes de Lieja va perdre el dret de d'encunyar monedes. 

Durant el seu regne a Lieja, les idees de la Illustraci van propagar-se a la revista Journal encyclopdique d'en Pierre Rousseau que va ser prohibit al 1759 desprs d'una intervenci de la Universitat Catlica de Lovaina. Un any ms tard va prohibir les reunions dels francmaons.

Amb ell, la dinastia dels prnceps-bisbes de Wittelsbach va extingir-se com que no hi havia prou descendents a la generaci segent.


Enllaos.
Llista dels bisbes de Tongeren, Maastricht i Lieja;
Retrat de Joan Teodor de Baviera;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307198" title="Lliga luxemburguesa de futbol" nonfiltered="1118" processed="1117" dbindex="121163">
La Lliga luxemburguesa de futbol, la mxima categoria de la qual s anomenada Divisi Nacional (luxemburgus Nationaldivisioun, francs Division Nationale, alemany Nationaldivision), s la mxima competici futbolstica de Luxemburg. Fins el 2011 rep el nom de Fortis Ligue per raons de patrocini.

s dirigida per la Federaci Luxemburguesa de Futbol. Abans del 2006 estava formada per 12 equips, ampliada a 14 aquest any.

Es va comenar a disputar l'any 1910, i s'ha jugat cada any excepte el 1913 i durant la Segona Guerra Mundial. La competici fou anomenada Championnat Luxembourgeois fins el 1913-14. Del 1914-15 fins el 1931-32 s'anomen Premiere Division. S'anomen Division d'Honneur de 1932-33 a 1956-57. Des del 1957-58 rep el nom de Division Nationale.

Clubs participants (temporada 2007-2008) .



 Historial .


 1910 Racing Club Luxemburg;
 1911 Sporting Club Luxemburg;
 1912 US Hollerich;
 1913 No es disput;
 1914 US Hollerich;
 1915 US Hollerich;
 1916 US Hollerich;
 1917 US Hollerich;
 1918 Fola Esch;
 1919 Sporting Club Luxemburg;
 1920 Fola Esch;
 1921 Jeunesse Esch;
 1922 Fola Esch;
 1923 Red Boys Differdange;
 1924 Fola Esch;
 1925 Spora Luxemburg;
 1926 Red Boys Differdange;
 1927 Union Luxemburg;
 1928 Spora Luxemburg;
 1929 Spora Luxemburg;
 1930 Fola Esch;
 1931 Red Boys Differdange;
 1932 Red Boys Differdange;
 1933 Red Boys Differdange;
 1934 Spora Luxemburg;
 1935 Spora Luxemburg;

 1936 Spora Luxemburg;
 1937 Jeunesse Esch;
 1938 Spora Luxemburg;
 1939 Stade Dudelange;
 1940 Stade Dudelange;
 1941-1944 No es disput;
 1945 Stade Dudelange;
 1946 Stade Dudelange;
 1947 Stade Dudelange;
 1948 Stade Dudelange;
 1949 Spora Luxemburg;
 1950 Stade Dudelange;
 1951 Jeunesse Esch;
 1952 National Schifflange;
 1953 Progrs Niedercorn;
 1954 Jeunesse Esch;
 1955 Stade Dudelange;
 1956 Spora Luxemburg;
 1957 Stade Dudelange;
 1958 Jeunesse Esch;
 1959 Jeunesse Esch;
 1960 Jeunesse Esch;
 1961 Spora Luxemburg;
 1962 Union Luxemburg;
 1963 Jeunesse Esch;
 1964 Aris Bonnevoie;

 1965 Stade Dudelange;
 1966 Aris Bonnevoie;
 1967 Jeunesse Esch;
 1968 Jeunesse Esch;
 1969 Avenir Beggen;
 1970 Jeunesse Esch;
 1971 Union Luxemburg;
 1972 Aris Bonnevoie;
 1973 Jeunesse Esch;
 1974 Jeunesse Esch;
 1975 Jeunesse Esch;
 1976 Jeunesse Esch;
 1977 Jeunesse Esch;
 1978 Progrs Niedercorn;
 1979 Red Boys Differdange;
 1980 Jeunesse Esch;
 1981 Progrs Niedercorn;
 1982 Avenir Beggen;
 1983 Jeunesse Esch;
 1984 Avenir Beggen;
 1985 Jeunesse Esch;
 1986 Avenir Beggen;
 1987 Jeunesse Esch;
 1988 Jeunesse Esch;
 1989 Spora Luxemburg;
 1990 Union Luxemburg;

 1991 Union Luxemburg;
 1992 Union Luxemburg;
 1993 Avenir Beggen;
 1994 Avenir Beggen;
 1995 Jeunesse Esch;
 1996 Jeunesse Esch;
 1997 Jeunesse Esch;
 1998 Jeunesse Esch;
 1999 Jeunesse Esch;
 2000 F91 Dudelange;
 2001 F91 Dudelange;
 2002 F91 Dudelange;
 2003 CS Grevenmacher;
 2004 Jeunesse Esch;
 2005 F91 Dudelange;
 2006 F91 Dudelange;
 2007 F91 Dudelange;
 2008 F91 Dudelange;


 Palmars .


 Enllaos externs .
RSSSF;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307206" title="Football Club Avenir Beggen" nonfiltered="1119" processed="1118" dbindex="121164">

El Football Club Avenir Beggen s un club de futbol luxemburgus de la ciutat de Luxemburg, al barri de Beggen.

El club va ser fundat l'1 de juliol de 1915. Va jugar consecutivament a la mxima divisi luxemburguesa des de 1965-66 fins 2005-06.

 Palmars .
 Lliga luxemburguesa de futbol;
Campions (6): 1968-69, 1981-82, 1983-84, 1985-86, 1992-93, 1993-94;
Finalistes (5): 1974-75, 1982-83, 1986-87, 1989-90, 1991-92;

 Copa luxemburguesa de futbol;
Campions (7): 1982-83, 1983-84, 1986-87, 1991-92, 1992-93, 1993-94, 2001-02;
Finalistes (4): 1973-74, 1987-88, 1988-89, 1997-98;

 Enllaos externs .
Web oficial;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307207" title="GLUT3" nonfiltered="1120" processed="1119" dbindex="121165">

GLUT3 s un transportador de glucosa, membre nmero 3 de de la famlia 2 de transportadors de soluts (SLC2A3), que promouen el pas de glucosa mitjanant transport facilitat.

La isoforma 3 (GLUT3) es caracteriza per una elevada afinitat en el transport de glucosa (Km 1-2mM) i per expressar-se principalment al cervell i nervis, teixits amb elevats requeriments de glucosa. D'aqu que es parli de GLUT3 com trasportador tipus del cervell. Tamb s'ha vist que s'expressa en placenta, testicle i mscul esqueltic. Aquesta elevada afinitat del trasportador per la glucosa permet la captaci de glucosa per part d'aquests rgans fins i tot quan els nivells de glucosa circulants sn molt baixos.


Referncies.


Enllaos externs.
 MeshName: Glucose+Transporter+Type+3;
 Enlla a OMIM;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307210" title="Cambra de Comer de Valncia" nonfiltered="1121" processed="1120" dbindex="121166">
Cambra de Comer, Indstria i Navegaci de Valncia s s una corporaci de dret pblic fundada el 1887 amb seu a Valncia, i regulada per la Llei 3/1993 de 22 de mar., i que t com a finalitats:
 Representaci,promoci i defensa dels interessos generals del comer, la indstria i la navegaci. ;
 Exercici de les competncies de carcter pblic previstes en la Llei, o que puguin encomanar i delegar les Administracions Pbliques. ;
 Prestaci de serveis a les empreses. ;

Es va fundar a instncies de l'Ateneu Mercantil de Valncia per Estanislau Garcia i Monfort i va collaborar en l'Exposici Regional Valenciana del 1909 i en la Primera Demostraci Econmica Valenciana del 1952. Des del 1902 tamb edita la revista La Cmara, que des del 2005 s editada en format digital. Ha organitzat nombrosos cursos i publicacions.

 rgans de govern .
Els principals rgans de govern sn:
 Ple, rgan suprem de govern i representaci. Est compost per empreses de la demarcaci i persones de reconegut prestigi en el mn empresarial, triats, democrticament, cada 4 anys.
 Comit Executiu, rgan permament de gesti i administraci. Format pel President ostenta la representaci de la instituci, presideix tots els seus rgans collegiats i s el responsable de l'execuci dels seus acords; dos vicepresidents, un tresorer i cinc vocals.
 Comissions i Grups de Treball.

 Enllaos externs .
 Web de la Cambra de Comer de Valncia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307215" title="Nouvelle cuisine" nonfiltered="1122" processed="1121" dbindex="121167">
La nouvelle cuisine s un enfocament a la cuina i presentaci de menjars. Aquest nou estil, que va ser una reacci a la cuisine classique (cuina clssica) francesa, es va basar en plats ms lleugers i delicats, sense salses pesades ni vegetals cuits en excs, i es va donar una gran importncia a la presentaci dels menjars. Aquest estil va nixer a Frana al 1970 amb els estudiants de Fernand Point, especialment els germans Jean i Pierre Troisgros, Paul Bocuse i Michel Gerard. El terme nouvelle cuisine va ser inventat pels crtics gastronmics Henri Gault i Christian Milleau. La nouvelle cuisine es va fer popular a finals de 1970 i durant la dcada dels 80.

Caracterstiques.
La presentaci del menjar i l'atractiu visual sn fonamentals en el nouvelle cuisine. El menjar havia d'estimular els cinc sentits, especialment la vista. Es va deixar de delegar la tasca de la presentaci del menjar en els cambrers, com succeeix en lhaute cuisine (alta cuina); els plats se servien ja presentats des de la cuina. Es va posar major insistncia en l's d'herbes i espcies, i les salses i brous usats eren ms lleugers. Es va deixar d'usar tamb la farina com espessidor de salses i es va reemplaar per salses ms lleugeres espessides amb rovells d'ou, sag i crema. La nouvelle cuisine va crear plats lleugers amb sabors distintius, combinant sabors en compte de cobrir-los. Els plats simples, per elegants, i els sabors purs sn les principals caracterstiques de la nouvelle cuisine.

Hi ha un debat sobre si s'ha abandonat o no la nouvelle cuisine. Moltes de les seves caracterstiques, especialment la preferncia per sabors frescos presentats en plats lleugers, van ser assimilades en els corrents principals de la cuina de restaurant. Encara que l'mfasi de la nouvelle cuisine a servir porcions petites (en grans plats) moltes vegades va fer que fra objecte de burles en la cultura popular, la seva influncia en l'alta cuina i fins i tot en restaurants ms quotidians s molt important.

Variants.
Encara que en el seu moment la nouvelle cuisine va ser considerada com una desviaci radical respecte a la cuina clssica, ja no t aquest mateix grau de revolucionria. En aquest sentit, ha estat reemplaada per la cuina postmoderna o cuina molecular de xefs com Ferran Adri, Heston Blumenthal i Homaro Cantu.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307216" title="Banco Central" nonfiltered="1123" processed="1122" dbindex="121168">

Banco Central fou un banc espanyol creat en 1919 a partir de la uni de 8 bancs petits, que es va fusionar en 1988 amb el Banesto, posteriorment amb el Banco Hispano Americano. Avui dia la seva herncia la gestionen els senyors Emilio Botn, President, i Alfredo Senz, vicepresident, Conseller Delegat del Grup Santander. 

Cronologia.
El 6 de desembre de 1919 neix el Banco Central.
1947 Fusi amb el Banco Ro de la Plata;
 1943   1970 Presidit per Ignasi Villalonga;
1983 Sortida a Borsa a Nova York ;

1988 Fusi de Banco Central amb Banesto ;

1991 Fusi de Banco Central amb Banco Hispano Americano ;

1999 Fusi de Banco Santander amb Banco Central Hispano (BCH) ;

 Referncia .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307220" title="Banesto" nonfiltered="1124" processed="1123" dbindex="121169">

Banesto s un banc espanyol fundat en 1902 en Madrid amb la intenci d'atendre les necessitats financeres globals de particulars, empreses i institucions amb residncia a Espanya, i en les seves activitats nacionals, internacionals i de mercats. A partir de 1940 va iniciar un procs expansi i absorci d'altres entitats que el va situar entre els primers bancs espanyols. 

El seu nom s un acrnim del nom original del banc: Banco spaol de Crdito. 

El grup es va veure implicat en un assumpte d'apropiaci indeguda de bns que va tenir Mario Conde, en aquells dies president de l'entitat, com principal implicat, acusat i ms tard condemnat, per la substracci de 600 milions de pessetes. Tot aix va obligar al Banc d'Espanya a intervenir el dia 28 de desembre de 1993. Va Ser adquirit pel Grup Santander en 1994 i es va convertir part d'aquest grup. Al febrer de 1998 el llavors Banc Santander va llanar una OPA sobre el 100 per cent del Capital Social de Banesto, en virtut de la qual el Santander es va fer amb el 97,5 de les accions. A partir de 1999 es va dedicar a potenciar el seu servei de compra i venda de valors per Internet, grcies al seu acord amb Telefnica Mbils. Aquest mateix any va engegar la banca mbil a travs de la xarxa. A ms, recentment ha establert acords amb Indra i Schneider per a implantar un sistema de gesti basat en tecnologia web, ha arribat a un acord amb Pelayo Mtua d'Assegurances per a la distribuci d'assegurances a travs de la xarxa i amb Lycos Espanya per a prestar serveis financers i de comer electrnic. De fet, ha obtingut diversos premis de l'Associaci d'Usuaris d'Internet a la "Millor Empresa a incorporar Internet en el seu desenvolupament estratgic".

 Vegeu tamb . 
 Cas Banesto;

 Enllaos externs .
Pgina Oficial de Banesto;
Pgina Oficial del Grupo Santander;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307223" title="Football 1991 Dudelange" nonfiltered="1125" processed="1124" dbindex="121170">

El Football 1991 Dudelange (F91 Dudelange / F91 Ddelingen / F91 Diddeleng) s un club de futbol luxemburgus de la ciutat de Dudelange.

 Histria .
El club va ser format el 1991 com a resultat de la fusi dels clubs Cercle Sportif Alliance Dudelange, Cercle Sportif Le Stade Dudelange (fundat el 1913), i US Dudelange. Tots tres clubs havien estat campions de lliga o copa del pas.

 Palmars .
Lliga luxemburguesa de futbol;
Campions (7): 1999-00, 2000-01, 2001-02, 2004-05, 2005-06, 2006-07, 2007-08;
Finalistes (3): 1998-99, 2002-03, 2003-04;

Copa luxemburguesa de futbol;
Campions (3): 2003-04, 2005-06, 2006-07;
Finalistes (3): 1992-93, 1993-94, 2001-02;

Alliance Dudelange.
Lliga luxemburguesa de futbol;
Finalistes (1): 1961-62;

Copa luxemburguesa de futbol;
Campions (2): 1960-61, 1961-62;
Finalistes (1): 1968-69;

Stade Dudelange.
Lliga luxemburguesa de futbol;
Campions (10): 1938-39, 1939-40, 1944-45, 1945-46, 1946-47, 1947-48, 1949-50, 1954-55, 1956-57, 1964-65;
Finalistes (6): 1919-20, 1922-23, 1924-25, 1927-28, 1955-56, 1959-60;

Copa luxemburguesa de futbol;
Campions (4): 1937-38, 1947-48, 1948-49, 1955-56;
Finalistes (8): 1927-28, 1935-36, 1938-39, 1939-40, 1946-47, 1956-57, 1957-58, 1959-60;

US Dudelange.
Lliga luxemburguesa de futbol;
Finalistes (4): 1938-39, 1939-40, 1945-46, 1946-47;

Copa luxemburguesa de futbol;
Campions (1): 1938-39;
Finalistes (1): 1957-58;

 Enllaos externs .
Web oficial;
Seguidors Ultras Diddeleng;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307227" title="Banc de Valncia" nonfiltered="1126" processed="1125" dbindex="121171">
 
El Banc de Valncia s el sis banc d'Espanya, i t la seva seu en la ciutat de Valncia. Va ser fundat el 20 de mar de 1900, sent el seu primer president don Jos Tartiere Lenegre. Deu anys ms tard, el banc ja va aparixer en la Gua Mercantil y Industrial de Valncia. En 1927 va assumir la prsidencia de l'entitat Vicente Noguera Bonora, per a un any ms tard inaugurar l'oficina central en el carrer Alfredo Caldern de Valncia. Un any ms tard, el banc va comprar el Banc de Castell. 

En 1936 l'entitat va obrir una oficina a Sant Sebasti. En 1940 va haver un nou canvi de president, accedint al crrec Antonio Noguera Bonora, crrec que en 1954 va ser ocupat per Ignasi Villalonga i Villalba. En els anys 1950 es va popularitzar la collecci de calendaris emesa per l'entitat. En 1964 va accedir al crrec de president Joaqun Reig Rodrguez. En 1974 el banc va inaugurar el seu Centre de Clcul, i en 1978 la seva primera oficina en Madrid. 

En 1984 va tornar a haver un nou canvi en la presidncia, sent el nou president Antonio Girona Busutil. A la fi dels anys 1980, en 1989 el banc va arribar la xifra de 230 oficines. En els anys 1990 va haver tres canvis en la presidncia, en 1993 va ser nomenat president Antonio Escmez Lpez, un any ms tard, en 1994, Jos Mara Sim Nogus, i en 1997 Antonio J. Tirado Jimnez. Seguint una lnia d'expansi, el Banc de valncia va comprar en 1997 el Banc de Mrcia, encara que la fusi es va produir en 2002. Aquest mateix any, el Banc de Valncia va inaugurar la seva primera botiga de Borsa. A l'arribar l'any 2000 l'entitat va celebrar el seu centenari amb l'organitzaci de diversos actes i celebracions. 

El nombre d'oficines de l'entitat va arribar les 350 en 2003. En 2004 que ans president de la Generalitat Valenciana, Jos Luis Olives Martnez va assumir la direcci de l'entitat.

 Referncies i enllaos externs .
 Web del Banc de Valncia;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307230" title="Association Sportive La Jeunesse d'Esch" nonfiltered="1127" processed="1126" dbindex="121172">

L'Association Sportive La Jeunesse d'Esch s un club de futbol luxemburgus de la ciutat d'Esch-sur-Alzette.

 Histria .
El club va ser fundat el 1907 com a Jeunesse la Frontire d'Esch nom que feia referncia a la proximitat de l'estadi amb la frontera amb Frana. El mot La frontire fou eliminat el 1918, adoptant l'actual nom. Durant l'ocupaci alemanya a la Segona Guerra Mundial fou imposat el nom en alemany SV Schwarz-Wei 07 Esch. Desprs de l'alliberament de Luxemburg es retorn al seu nom original.

 Palmars .
Lliga luxemburguesa de futbol;
Campions (27): 1920-21, 1936-37, 1950-51, 1953-54, 1957-58, 1958-59, 1959-60, 1962-63, 1966-67, 1967-68, 1969-70, 1972-73, 1973-74, 1974-75, 1975-76, 1976-77, 1979-80, 1982-83, 1984-85, 1986-87, 1987-88, 1994-95, 1995-96, 1996-97, 1997-98, 1998-99, 2003-04;
Finalistes (12): 1914-15, 1935-36, 1937-38, 1952-53, 1956-57, 1960-61, 1968-69, 1977-78, 1985-86, 1988-89, 1990-91, 2005-06;

Copa luxemburguesa de futbol;
Campions (12): 1934-35, 1936-37, 1945-46, 1953-54, 1972-73, 1973-74, 1975-76, 1980-81, 1987-88, 1996-97, 1998-99, 1999-00;
Finalistes (11): 1921-22, 1926-27, 1964-65, 1965-66, 1970-71, 1974-75, 1984-85, 1990-91, 1994-95, 1995-96, 2005-06;

 Enllaos externs .
  Web oficial;
  Web de seguidors;
 UEFA.com;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307235" title="Java Database Connectivity" nonfiltered="1128" processed="1127" dbindex="121173">
L'API JDBC (Java DataBase Connectivity) permet a les aplicacions en llenguatge Java accedir mitjanant una interfcie comuna a les bases de dades per a les que existixen drivers JDBC. Normalment, es tracta de bases de dades relacionals, i els drivers JDBC es troben disponibles per tots els sistemes ms coneguts de sistemes gestors de bases de dades.

 Tipus de Drivers .
Els drivers sn els programes de control que permeten la comunicaci entre les aplicacions en llenguatge Java i els sistemes gestors de bases de dades. Existeixen aquest tipus:
 Tipus 1: Drivers que actuen com una passarella i que permeten l'accs a la base de dades a travs d'un altra tecnologia com s l'ODBC.
 Tipus 2: Drivers natius. Es tracta d'una barreja de drivers natius al sistema gestor de bases de dades i de programes de control de Java. Les crides JDBC es converteixen en crides natives al sistema gestor de bases de dades (MySql, Oracle o d'altres) generalment es fan en llenguatge C o en C++.
 Tipus 3: En aquest cas els drivers converteixen les crides JDBC de les aplicacions Java a un protocol independent al sistema gestor de bases de dades. Posteriorment, una aplicaci intermediria les converteix al protocol que requereix el sistema gestor (model de 3 capes).
 Tipus 4:  Els drivers converteixen les crides JDBC directament a un protocol que entn el sistema gestor de bases de dades. Sn els tipus de drivers que ofereixen una comunicaci ms rpida i eficient amb el gestor de bases de dades.

 Enllaos externs .
 API de JDBC ;
 Llista de drivers JDBC disponibles ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307238" title="Llamp (desambiguaci)" nonfiltered="1129" processed="1128" dbindex="121174">

Meteorologia:;
Llamp es produeix normalment durant les tempestes;
Literatura;
El Llamp per a la revista de la dcada de 1920.
El Llamp (editorial) relacionada amb la primera, per que pervisqu fins a la dcada de 1980.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307239" title="Cercle Athltique Spora Luxemburg" nonfiltered="1130" processed="1129" dbindex="121175">

El Cercle Athltique Spora Luxemburg fou un club de futbol luxemburgus de la ciutat de Luxemburg.

 Histria .
El club es form l'any 1923 com a resultat de la fusi dels clubs Racing Club Luxemburg i Sporting Club Luxemburg, dos dels clubs ms destacats dels inicis del futbol al pas.

L'any 2005, l'Spora es fusion amb dos altres clubs de la ciutat, el CS Alliance 01 i l'Union Luxemburg per formar l'actual Racing FC Union Luxemburg.

 Palmars .
Lliga luxemburguesa de futbol;
Campions (11): 1924-25, 1927-28, 1928-29, 1933-34, 1934-35, 1935-36, 1937-38, 1948-49, 1955-56, 1960-61, 1988-89;
Finalistes (10): 1923-24, 1925-26, 1929-30, 1930-31, 1932-33, 1944-45, 1951-52, 1958-59, 1966-67, 1987-88;

Copa luxemburguesa de futbol;
Campions (8): 1927-28, 1931-32, 1939-40, 1949-50, 1956-57, 1964-65, 1965-66, 1979-80;
Finalistes (8): 1924-25, 1928-29, 1929-30, 1930-31, 1933-34, 1944-45, 1962-63, 1986-87;

Sporting Club Luxemburg. 
Lliga luxemburguesa de futbol;
Campions (2): 1911, 1919;

Racing Club Luxemburg.
Lliga luxemburguesa de futbol;
Campions (1): 1910;

Copa luxemburguesa de futbol;
Campions (1): 1922;

 Referncies .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307248" title="Carles Nicolau d'Oultremont" nonfiltered="1131" processed="1130" dbindex="121176">

Charles-Nicolas-Alexandre d'Oultremont (26 de juny de 1716 a Warfuse   22 d'octubre de 1771, ibidem) era prncep-bisbe del principat de Lieja de 1673 a 1771.

Carles Nicolau era el huit fill de Maximili II Manuel de Baviera i de Maria Isabel de Baviera. 

Al 1733 va ser nominat canonge a la catedral de Lieja, va esdevenir deg al 22 d'abril de 1764 i sacerdot dos dies desprs. A la mort de Joan Teodor de Baviera, Climent Vencesl de Saxnia, fill del rei de Polnia va posar la seva candidatura i obtenir el support de Frana i d'ustria. Nogensmenys, el captol de Lieja va preferir el candidat local, Carles Nicolau, amb 30 vots pro i 19 contra. Climent va appellar al papa Climent XIII i a l'emperador Francesc I per el papa va confirmar la nominaci de d'Oultremont que va ser installat el 8 d'abril de 1764.

Aquesta elecci va isolar el principat al pla de la poltica internacional i d'Oultremont va concentrar-se als seus projectes catlics: la lluita contra el jansenisme, el febronianisme i els escrits immorals provinents de Frana. Tamb va crear unes institucions caritatives i actuar per a millorar el comer, la indstria i l'agricultura i la infraestructura de les carreteres.

Va deixar la poltica exterior del principat al seu germ, Joan d'Oultremont, comte de Wgimont que va ajudar-lo a sortir de l'isolament diplomtic i negociar - en entre d'altres coses - el tractat de les lmits amb Llus XVI de Frana, signat el 24 de mar del 1772 pel seu successor i adversari Francesc Carles de Velbrck i ratificat per l'emperador al 1774.

Tot i estar-se al castell de Warfuse ms luxus, el seu mausoleu es troba a la capella del castell d'Oultremont al poble hesbiny de Warnant-Dreye. 

Enllaos.
Llista dels bisbes de Tongeren, Maastricht i Lieja;
Nota biogrfica;
Referncia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307253" title="Sulfur de potassi" nonfiltered="1132" processed="1131" dbindex="121177">

































El sulfur de potassi, K2S, s un compost qumic inorgnic inic format per cations potassi, K+, i anions sulfur, S2 . Es presenta en forma de cristalls incolors que adquireixen tonalitats vermelloses o grogues per acci de l'aire. T una olor caracterstica. La seva estructura cristallina s cbica tipus antifluorita, on els petits cations potassi K+ ocupen les posicions tetradriques del F  de la fluorita i els grans anions sulfur, S2  ocupen les posicions de coordinaci vuit dels Ca2+ de la fluorita. Altres sulfurs de metalls alcalins tamb cristallitzen en la mateixa estructura d'antifluorita: sulfur de liti, Li2S, sulfur de sodi, Na2S, i sulfur de rubidi Rb2S. En quant a la solubilitat s soluble en aigua, etanol i glicerina, i insoluble en ter etlic.

s un compost higroscpic, per la qual cosa forma hidrats, en concret el sulfur de potassi pentahidratat, K2S5H2O, incolor, que cristallitza en el sistema rombodric. s molt soluble en aigua, etanol i glicerina i insoluble en ter etlic. El seu punt de fusi s baix, noms 60 C.

 Reaccions qumiques .

 S'hidrolitza en dissoluci aquosa donant sulfur d'hidrogen i hidrxid de potassi segons la reacci:

 K2S + 2 H2O   H2S + 2 KOH;

 Reacciona amb els cids produint sulfur d'hidrogen i la sal corresponent. Per exemple amb cid clorhdric dna sulfur d'hidrogen i clorur de potassi:

 K2S  +  HCl     H2S  +  KCl ;

 En l'aire reacciona amb l'oxigen i s'oxida fcilment donant sulfit de potassi i sulfat de potassi:

 2 K2S  +   O2     K2SO3  +  K2SO4;

 Si el sulfur de potassi es fa bullir amb sofre s'obtenen mescles de polisulfurs de potassi: K2Sx (x = 2, 3, 4 o 5);

 Aplicacions .

 El sulfur de potassi es produeix en la combusti de la plvora negra, essent el principal productor de fum degut a la seva volatilitzaci causada per les elevades temperatures que es produeixen en les explosions.

 S'empra en argenteria per oxidar peces de metalls.

 El K2S t aplicaci en agricultura com a component dels fertilitzants ja que aporta potassi i sofre als sls.
	
 S'utilitza tamb en medicina en els preparats per combatre l'artritis. ;

 Referncies .


Bibliografia.

 FICHAS INTERNACIONALES DE SEGURIDAD QUMICA http://www.mtas.es/insht/ipcsnspn/nspn0549.htm;
 LIDE D.R. (Ed.) Handbook of Chemistry and Physics. CRC Press. 77th Ed. (1996-1997) New York;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307254" title="GLUT2" nonfiltered="1133" processed="1132" dbindex="121178">

GLUT2 s una protena transmembrana transportadora de glucosa membre de la membre nmero 2 de la famlia 5 de transportadors de soluts (SLC5A2), que promou el pas de glucosa mitjanant el cotransport facilitat Na+/glucosa i est implicada en el transport passiu de glucosa, especialment important en la reabsorci renal de glucosa.


Localitzaci.
Aquesta isoforma s'expressa bsicament en membranes cellulars de:
 fetge;
 cllules beta pancretiques;
 hipotlem;
 membrana basolateral l'intest prim;
 membrana basolateral de les cllules tubulars renals;

Funci.
GLUT2 es caracteritza per una elevada capacitat de transport de glucosa per en canvi, una baixa afinitat per aquest monosacrid, com indica la seva Km (Km = 5 mM), amb un valor semblant a la concentraci normal de glucosa en sang. Aquest fet el fa idoni pel seu papaer com a "sensor de glucosa" en les cllules   pancretiques, les encarregades de sintetitzar i alliberar insulina al torrent sanguini atenent a la concentraci circulant de glucosa. 

Al fetge intervindria en a captaci i en l'alliberament de glucosa cap a la sang segons l'estat metablic general (dejuni/ingesta, exercici, etc)

En l'intest, com t lloc al rony, s'encarrega del transport transepitelial de glucosa amb l'objectiu de minimitzar-ne la prdua.

Es tracta d'un transportador de glucosa molt eficient, per tamb pot transportar galactosa, mannosa, fructosa i glucosamina.

Enllaos Externs.
 MeSH entry: Glucose Transporter Type 2;

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307256" title="Football Club Aris Bonnevoie" nonfiltered="1134" processed="1133" dbindex="121179">

El Football Club Aris Bonnevoie (en luxemburgus FC Aris Bonneweg) fou un club de futbol luxemburgus de la ciutat de Luxemburg.

 Histria .
El club va ser fundat l'any 1922. Destac als anys 60 i 70. En 42 temporades va acumular ms de 1.100 punts, que el situa com el des club del pas. 

L'Aris deix d'existir el 2001, quan es fusion amb el CS Hollerich per formar el CS Alliance 01. L'any 2005, l'Alliance 01 es fusion amb els clubs CA Spora Luxemburg i Union Luxemburg, formant l'actual Racing FC Union Luxemburg.

 Palmars .
Lliga luxemburguesa de futbol;
Campions (3): 1963-64, 1965-66, 1971-72;
Finalistes (1): 1970-71;

Copa luxemburguesa de futbol;
Campions (1): 1966-67;
Finalistes (5): 1963-64, 1967-68, 1971-72, 1975-76, 1978-79;

 Referncies .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307260" title="Saler" nonfiltered="1135" processed="1134" dbindex="121180">


Un saler s un recipient destinat a contenir i servir sal.

El saler de taula acostuma a ser prou petit per aixecar-lo amb dos o tres dits i poder-lo sacsejar sobre els aliments a fi que els grans de sal caiguin de l'interior pels petits forats que el saler t a la part superior. Tamb sol tenir una tapa per on es pot omplir, buidar i netejar.

El saler de cuina s ms gros i amb tapa. La sal s'agafa directament a pessics de dos o tres dits per salar els aliments en el procs de cuinar. La tapa acostuma a tenir una senzilla frontissa de forma que amb una sola m es pugui aixecar-la, agafar la sal i tancar-la amb el dit petit.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307261" title="Tisora de cuina" nonfiltered="1136" processed="1135" dbindex="121181">

Les tisores de cuina sn tisores dissenyades amb el pivot ms allunyat de les anses que les tisores normals de forma que, per la llei de la palanca, la fora de tall sigui molt ms gran. Aix permet tallar aliments i, fins i tot, escapar-ne parts d'elevada duresa com cartlags i ossos.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307271" title="Otero de Bodas" nonfiltered="1137" processed="1136" dbindex="121182">


Otero de Bodas s un municipi de la provncia de Zamora, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307273" title="Pajares de la Lampreana" nonfiltered="1138" processed="1137" dbindex="121183">


Pajares de la Lampreana s un municipi de la provncia de Zamora, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307275" title="El Perdign" nonfiltered="1139" processed="1138" dbindex="121184">


El Perdign s un municipi de la provncia de Zamora, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al nord amb Entrala i Tardobispo, al sud amb Casaseca de Campen, a l'est amb Morales del Vino i a l'oest amb San Marcial.

Demografia.



Administraci.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307277" title="Pereruela" nonfiltered="1140" processed="1139" dbindex="121186">

Pereruela s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Comprn les pedanies d'Arcillo, La Cernecina, Las Enillas, Malillos, Pueblica de Campen, San Romn de los Infantes, Sobradillo de Palomares, Sogo i La Tuda. 

Demografia.



 Administraci .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307278" title="Quiruelas de Vidriales" nonfiltered="1141" processed="1140" dbindex="121187">


Quiruelas de Vidriales s un municipi de la provncia de Zamora, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307279" title="Riofro de Aliste" nonfiltered="1142" processed="1141" dbindex="121188">


Riofro de Aliste s un municipi de la provncia de Zamora, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307281" title="Rabanales" nonfiltered="1143" processed="1142" dbindex="121189">


Rabanales s un municipi de la provncia de Zamora, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307283" title="San Cristbal de Entrevias" nonfiltered="1144" processed="1143" dbindex="121190">


San Cristbal de Entrevias s un municipi de la provncia de Zamora, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307285" title="Santa Cristina de la Polvorosa" nonfiltered="1145" processed="1144" dbindex="121191">


Santa Cristina de la Polvorosa s un municipi de la provncia de Zamora, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307286" title="Santibez de Vidriales" nonfiltered="1146" processed="1145" dbindex="121192">


Santibez de Vidirales s un municipi de la provncia de Zamora, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307288" title="Tbara" nonfiltered="1147" processed="1146" dbindex="121193">


Tbara s un municipi de la provncia de Zamora, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.



 Personatges illustres .
 Len Felipe;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307290" title="Trabazos" nonfiltered="1148" processed="1147" dbindex="121194">


Trabazos s un municipi de la provncia de Zamora, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307292" title="Ua de Quintana" nonfiltered="1149" processed="1148" dbindex="121195">


Ua de Quintana s un municipi de la provncia de Zamora, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307294" title="Villanueva del Campo" nonfiltered="1150" processed="1149" dbindex="121196">


Villanueva del Campo s un municipi de la provncia de Zamora, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.



 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307296" title="Villaralbo" nonfiltered="1151" processed="1150" dbindex="121197">


Villaralbo s un municipi de la provncia de Zamora, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Administraci .



 Demografia .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307298" title="Villabuena del Puente" nonfiltered="1152" processed="1151" dbindex="121198">


Villabuena del Puente s un municipi de la provncia de Zamora, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307301" title="Roales" nonfiltered="1153" processed="1152" dbindex="121199">


Roales s un municipi de la provncia de Zamora, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307303" title="Quintanilla del Olmo" nonfiltered="1154" processed="1153" dbindex="121200">


Quintanilla del Olmo s un municipi de la provncia de Zamora, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307305" title="Gallegos del Ro" nonfiltered="1155" processed="1154" dbindex="121201">


Gallegos del Ro s un municipi de la provncia de Zamora, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307307" title="La Hiniesta" nonfiltered="1156" processed="1155" dbindex="121202">


La Hiniesta s un municipi de la provncia de Zamora, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307309" title="Justel" nonfiltered="1157" processed="1156" dbindex="121203">


Justel s un municipi de la provncia de Zamora, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Comprn les pedanies de  Quintanilla i Villalverde.

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307311" title="Mahide" nonfiltered="1158" processed="1157" dbindex="121204">


Mahinde s un municipi de la provncia de Zamora, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Est format per les pedanies de Pobladura de Aliste, Boya, La Torre de Aliste i San Pedro de las Herreras.

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307313" title="Losacio" nonfiltered="1159" processed="1158" dbindex="121205">


Losacio s un municipi de la provncia de Zamora, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307325" title="Mayalde" nonfiltered="1160" processed="1159" dbindex="121206">


Mayalde s un municipi de la provncia de Zamora, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al nordest amb Cabaas de Sayago, al nordoest amb Peausende, a l'est amb El Cubo de Tierra del Vino i al sud amb Santiz.
 
Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307331" title="Fa menor" nonfiltered="1161" processed="1160" dbindex="121207">

Fa menor (tamb Fam en la notaci europea i Fm en la notaci americana) s la tonalitat que t l'escala menor natural a partir de la nota fa; aix est constituda per les notes fa, sol, la, si, do, re i mi. La seva armadura cont bemolls; en el cas de les escales menors meldica i harmnica les alteracions addicionals s'afegeixen al costat de les notes i no a l'armadura. El seu relatiu major s la tonalitat de La bemoll major, i la tonalitat homnima s Fa major.

s una tonalitat que s'associat amb la passi, amb dos exemples coneguts com sn la Simfonia nm. 49, La Passione, i la Sonata "Appassionata" de Beethoven.

Exemples de composicions en la menor.
 Composicions clssiques .
Concert per a clave nm. 5 - Johann Sebastian Bach;
Fantasia en fa menor - Frdric Chopin;
Sonata "Appassionata" - Ludwig van Beethoven;
Balada nm. 4 - Chopin;
Quintet per a piano, Op. 34 de Johannes Brahms ;
Simfonia nm. 4 de Piotr Ilitx Txaikovski. ;

Altres tipus de msica.

The Imperial March (Darth Vader's Theme) - John Williams;
Smells Like Teen Spirit - Nirvana (grunge);
Break The Ice - Britney Spears;
Boulevard of Broken Dreams - Green Day;
This Masquerade - Carpenters;
Gone Away - The Offspring;
The World Is Not Enough - Garbage;
Dream On - Aerosmith;
Because Of You - Kelly Clarkson;
Nature's Law - Embrace;
Stayin' Alive - Bee Gees;
You are so beautiful - Joe Cocker/Bonnie Tyler;
Trans Europa Express - Kraftwerk;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307339" title="Taquifilxia" nonfiltered="1162" processed="1161" dbindex="121208">
La taquifilxia s un fenomen pel qual l administraci successiva d'una substncia (generalment un frmac o droga), aplicades en intervals breus, originen reaccions d'intensitat decreixent amb la conseqent necessitat de consumir dosi cada vegada majors per a aconseguir els mateixos efectes que es van aconseguir inicialment. s un efecte que presenten molts frmacs perqu l'organisme potencia els seus mecanismes de degradaci de la substncia, per a les drogues s'afegeix un fenomen de  tolerncia  psicolgica. 

La taquifilaxia es troba dintre dels fenmens de desensibilitzaci cellular, que ocorren a causa de una estimulaci farmacolgica perllongada en el temps. Aquests sistemes poden ser heterlogues si la cllula es desensibilitza degut al fet que el receptor del frmac se separa del sistema de transducci del senyal, o homlegs, si el motiu de la desensibilitzaci resideix en l'estructura molecular del receptor. Aix, es pot trobar  "down regulation", a la tolerncia i a la taquifilaxia. 

Aquesta desensibilitzaci t un efecte de curta durada, a diferncia de la tolerncia i el "down regulation"









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307352" title="Escola de Milet" nonfiltered="1163" processed="1162" dbindex="121209">
L'Escola de Milet va ser una escola de pensament fundada el segle VI aC a la ciutat jnica de Milet, a la costa egea d'Anatlia, i representada pels filsofs Tales, Anaximandre i Anaxmenes.

La seva aportaci ms destacada va ser la introducci de noves visions sobre l'organitzaci del cosmos que deixaven enrera l'explicaci dels fenmens naturals a la voluntat d'uns dus antropomrfics. Els milesis van basar el seu estudi de la natura en l'observaci metdica, esdevenint una de les primeres filosofies veritablement cientfiques.

L'Escola de Milet s'inclou dins de l'Escola Jnica, que inclou filosofies d'altres pensadors com Herclit (d'Efes), Empdocles (d'Agrigent) o Digenes Apolloniates (Apollnia de Creta).

Vegeu tamb.
Escoles gregues;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307354" title="Voltor com" nonfiltered="1164" processed="1163" dbindex="121210">


El voltor com (Gyps fulvus) s un ocell de l'ordre dels falconiformes i de la famlia dels vultrids.

Morfologia.


 Fa entre 97 i 104 cm de llargria, pot arribar a pesar entre 6 i 13 kg. i ateny 280 cm d'envergadura.
 De color bru groguenc, grisenc a les parts superiors i rossenc a les inferiors. Tant el plomissol que li cobreix el cap i el coll com el collar de plomes de la base del coll sn blanquinosos, i les rmiges primries i les rectrius sn d'un color bru rogenc. ;
 T poques plomes al cap i al llarg coll (per poder-los introduir sense entrebancs dins els cadvers i per poder-se netejar la sang amb ms facilitat).

Alimentaci.

S'alimenta de cadvers de bvids, cavalls i mamfers en general o, si no, d'immundcia. 

Distribuci geogrfica.

Viu a les serralades africanes del nord del Shara, a la major part de la Pennsula Ibrica, a Sardenya, Siclia, Calbria, el sud-est d'Europa i des del Caucas, Palestina i Anatlia  fins a l'sia Central. Als Pasos Catalans, b que escs i en perill d'extinci, encara n'hi ha algunes parelles als Pirineus, Camarasa i als Ports de Beseit, i s ocasional a les Illes Balears. Als Ports de Beseit i al Pre-pirineu lleidat, el Parc Zoolgic de Barcelona t establerts sengles canyets on diposita animals morts pel fet que amb la desaparici de ramats i amb la mecanitzaci del camp ha minvat el nombre de despulles i, conseqentment, el nombre de voltors comuns. A l'estiu, quan els ramats pugen a les muntanyes del Pirineu, els voltors comuns es dispersen en aquella direcci.

Reproducci.

Al febrer la femella pon un sol ou que cova durant una mica menys de 60 dies, i al cap de 120 dies ms el poll ja pot volar. 

Costums.

Viu en colnies, en nius que installa en cingleres solelloses i que sn fcilment identificables mercs als excrements de color blanc que taquen les parets.

Al mat, quan es formen els corrents trmics ascendents, salten des de les parets enmig d'un terrabastall impressionant i es van enlairant en amplis cercles fins que ja no se'ls pot distingir. s un bon planador, de vol majestus, que ha de romandre molta estona a l'aire per tal de descobrir l'aliment. Aquesta activitat la realitza en comunitat, per poder abastar ms territori; aleshores, quan un individu localitza quelcom o percep moviment sospits de crvids, inicia un vol de descens caracterstic que avisa els altres. Desprs, davant de la despulla, mengen per torns, seguint un ordre jerrquic. s en aquest moment que se'ls pot veure efectuant saltets a terra, on es mouen amb ms dificultat que no pas volant.

Referncies.



Enllaos externs.



 El voltor com a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Estudi de la poblaci de voltor com al Principat de Catalunya. ;
 El voltor com a la web d'Avibase. , ,  i ;
 Projecte de recuperaci del voltor com a la comarca de L'Alcoi. ;
 Hbitat i reproducci del voltor com. ;
 Fotografies del voltor com. ;
 Identificaci i fotografies d'aquesta espcie d'ocell. ;
 Vdeos de voltors comuns en llur hbitat natural. ;
 El voltor com a l'Animal Diversity Web. ;
 Alimentaci i comportament social d'aquest ocell. ;
 Estudi de la poblaci de voltors comuns dels Pirineus. ;
 Vdeo d'un voltor com volant a Monfrage, Extremadura, Estat espanyol. ;
 Informaci sobre la poblaci de voltors comuns de Portugal. ;
 Descripci i conservaci d'aquest ocell. ;
 Fotografies d'aquest ocell a ple aire. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie d'ocell. ;
  ;
 Video d'un centenar de voltors alimentant-se en un canyet dels Ports de Beseit (Matarranya) ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307355" title="Torneig de Roland Garros 2008" nonfiltered="1165" processed="1164" dbindex="121211">
El Torneig de Roland Garros 2008 (o Obert de Frana 2008) es va celebrar a Pars, des del 25 de maig al 8 de juny de 2008.

Quadre mascul.


Quadre femen.


 Enllaos externs .
Web Oficial Roland Garros;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307357" title="Calvera" nonfiltered="1166" processed="1165" dbindex="121213">

Calvera s un poble a la Baixa Ribagora, provncia d'Osca, pertanyent al municipi de Beranui (Beranuy). En el mateix municipi hi trobem el monestir de Santa Maria d'Obarra i els nuclis de Les Ferreries, Castrocit i Morens.

Est situat a 1.207 m, la vessant de migdia de la serra de Peg, prop de la ribera del riu Isvena. El poble dorm sobre un tur que presideix el castell, del segle XI, que domina la valleta de Castrocit i la ribera del Isvena, per on passava la calada romana que portava a Benasc. Del castell noms en resta un dels cossos de l'edifici i una torre rectangular, en els seus orgens protegia la part sud de l'asentament que es trobava a mig cam entre el castel de Ripacurza i els passos que portaven cap a 
Bonansa i Pont de Suert. L'esglsia, dedicada a Sant Andreu, s d'estil romnic llombard amb el campanar romnic tard, fou construda en el segle XI i reformada al XII i al XVI, del qual datava el retaule destrut el 1936 durant la Guerra Civil. Hi ha diverses ermites: la de Sant Pau (segle XI-XII), la de Sant Valeri (segle XI) a l'altra banda del barranc de Castrocit i de Santa Maria, d'estil llombard; tamb les restes d'un monestir dels segles XII-XVI. A la Quadra de Calvera hi ha tamb una esglsia semblant a la d'Obarra amb una talla de la Verge. Prop del poble, la serra de la Croqueta, es trob una lpida funerria romana del segle I aC.

Cap el 900 els comptes de la Ribagora donaren Calvera, Castrocit i Morens al Monestir d'Obarra.

La festa major se celebra el 15 d'agost. 

Parla.
En aquesta zona es parla el catal en el seu dialecte Ribagor.

Referncies.
 Gran Geografia comarcal de Catalunya- Ed.Enciclopdia Catalana 1995;
 http://articulos.altoaragon.org/index.htm;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307359" title="Racing Football Club Union Luxemburg" nonfiltered="1167" processed="1166" dbindex="121214">

El Racing Football Club Union Luxemburg (en luxemburgus: Racing Football Club Union Ltzebuerg), sovint anomenat Racing FC o Racing FC Union, s un club de futbol luxemburgus de la ciutat de Luxemburg.

 Histria .
El club nasqu el 12 de maig de 2005 com a resultat de la fusi de tres clubs de la ciutat de Luxemburg, el CA Spora Luxemburg, el Union Luxemburg, i el CS Alliance 01.

Aquests clubs ja havien estat resultat de diverses fusions:
CA Spora Luxemburg va ser fundat el 1923 com a fusi de Racing Club Luxemburg i Sporting Club Luxemburg.
Union Luxemburg va ser fundat el 1925 com a fusi de US Hollerich Bonnevoie i Jeunesse Sportive Verlorenkost.
CS Alliance 01 va ser fundat el 2001 com a fusi de FC Aris Bonnevoie i CS Hollerich.

 Enllaos externs .
  Web oficial ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307364" title="Union Sportive Luxemburg" nonfiltered="1168" processed="1167" dbindex="121215">

La Union Sportive Luxemburg, normalment coneguda com Union Luxemburg, fou un club de futbol luxemburgus de la ciutat de Luxemburg.

 Histria .
La Union Luxemburg va ser formada el 1925 com a resultat de la fusi dels clubs US Hollerich Bonnevoie i Jeunesse Sportive Verlorenkost.

L'US Hollerich Bonnevoie, fundat el 1908, havia estat un club punter al pas, havent guanyat 5 ttols de lliga consecutius, per cap al 1925 el club estava ja en hores baixes. Entre l'any de fundaci i la Segona Guerra Mundial el club noms guany un trofeu, la lliga del 1927.

Entre  1940 i 1944, amb l'ocupaci alemanya del pas el nou del club pass a ser Verein fr Rasenspiele 08 Luxemburg. Acabada la guerra, es retorn al nom original. La segona dcada de segle fou molt bona per al club. En total assol un brillant palmars de 6 lligues i 10 copes luxemburgueses.

L'equip desaparegu el 2005. Es fusion amb el CA Spora Luxemburg i el CS Alliance 01 per formar el Racing FC Union Luxemburg.

 Palmars .
Lliga luxemburguesa de futbol;
Campions (6): 1926-27, 1961-62, 1970-71, 1989-90, 1990-91, 1991-92;
Finalistes (9): 1921-22, 1947-48, 1962-63, 1963-64, 1964-65, 1965-66, 1972-73, 1992-93, 1997-98;

Copa luxemburguesa de futbol;
Campions (10): 1946-47, 1958-59, 1962-63, 1963-64, 1968-69, 1969-70, 1985-86, 1988-89, 1990-91, 1995-96;
Finalistes (10): 1922-23, 1925-26, 1932-33, 1936-37, 1960-61, 1961-62, 1966-67, 1977-78, 1982-83, 1996-97;

US Hollerich Bonnevoie.
Lliga luxemburguesa de futbol;
Campions (5): 1912, 1914, 1915, 1916, 1917;

 Referncies .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307374" title="Plaa del Pas Valenci (desambiguaci)" nonfiltered="1169" processed="1168" dbindex="121216">



Plaa del Pas Valenci a Aldaia;
Plaa del Pas Valenci a Alfafar;
Plaa del Pas Valenci a Alginet;
Plaa del Pas Valenci a Carlet;
Plaa del Pas Valenci a Castell de la Plana;
Plaa del Pas Valenci a El Puig;
Plaa del Pas Valenci a l'Alcdia;
Plaa del Pas Valenci a l'Alcdia de Crespins;
Plaa del Pas Valenci a Llria;
Plaa del Pas Valenci a Paiporta;
Plaa del Pas Valenci a Picanya;
Plaa del Pas Valenci a Poliny de Xquer;
Plaa del Pas Valenci a Potries;
Plaa del Pas Valenci a Puol;
Plaa del Pas Valenci a Massanassa;
L'antiga Plaa del Pas Valenci, avui Plaa de l'Ajuntament, a Valncia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307379" title="Football Association Red Boys Differdange" nonfiltered="1170" processed="1169" dbindex="121217">

El Football Association Red Boys Differdange (FA Red Boys Differdange / FA Red Boys Differdingen / FA Red Boys Deifferdeng) fou un club de futbol luxemburgus de la ciutat de Differdange.

 Histria .
El Red Boys va ser fundat el 1907, just un any desprs del primer club del pas, el Fola Esch. No debut a la lliga luxemburguesa fins el 1919, a la segona divisi, tot i que en pocs anys esdevingu un dels clubs ms importants del pas.

Durant els anys 20 i 30 fou el dominador del futbol del pas al costat de l'Spora Luxemburg. Red Boys guany 13 ttols entre1923 i 1936. En total guany 6 lligues i 15 ttols a la Copa, rcord de la competici.

Desaparegu l'any 2003 en fusionar-se amb l'AS Differdange, convertint-se en FC Differdange 03.

 Palmars .
Lliga luxemburguesa de futbol;
Campions (6): 1922-23, 1925-26, 1930-31, 1931-32, 1932-33, 1978-79;
Finalistes (10): 1926-27, 1933-34, 1934-35, 1957-58, 1973-74, 1975-76, 1979-80, 1980-81, 1983-84, 1984-85;

Copa luxemburguesa de futbol;
Campions (15): 1924-25, 1925-26, 1926-27, 1928-29, 1929-30, 1930-31, 1933-34, 1935-36, 1951-52, 1952-53, 1957-58, 1971-72, 1978-79, 1981-82, 1984-85;
Finalistes (9): 1923-24, 1931-32, 1934-35, 1947-48, 1949-50, 1954-55, 1969-70, 1976-77, 1985-86;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307405" title="Santuari" nonfiltered="1171" processed="1170" dbindex="121218">
Un santuari s una capella, esglsia o indret natural que s considerat especialment sagrat per haver estat objecte d'una revelaci (de Du, de la Mare de Du o d'algun sant) o b per la presncia de relquies o d'imatges particularment venerades, i que ha esdevingut centre de devoci i de pelegrinatge. N'existeixen en totes les religions.

En histria de les religions, per, s considerat un terme equvoc i poc rigors. Designa primerament un lloc sagrat natural  una gruta, un tossal, una font, etc.  sacralitzat per una teofania i que es constitueix per l'erecci d'un altar, d'una pedra, d'una imatge, d'un edicle, etc., i ms tard per la construcci d'un temple. En el judaisme alludeix la part ms interna i sagrada del tabernacle i del temple, anomenada tamb sant dels sants. Per extensi i com a herncia del judaisme, fa referncia tamb a la part ms santa d'un temple; en les esglsies ortodoxes, el presbiteri, separat de la nau per l'iconstasi.

Els primers santuaris cristians foren capelles edificades sobre les tombes dels mrtirs o dels sants ms famosos. Ms tard, tingueren aquesta consideraci els temples que conservaven imatges miracleres o que s'havien construt per commemorar-hi aparicions. 

Sovint, al voltant dels santuaris han sorgit institucions d'assistncia als pelegrins o de beneficncia.

Vegeu tamb.
Esglsia;
Capella;
Ermita;
Monestir;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307406" title="Plaa de l'Ajuntament (desambiguaci)" nonfiltered="1172" processed="1171" dbindex="121219">


Plaa de l'Ajuntament a Alacant;
Plaa de l'Ajuntament a Albaida;
Plaa de l'Ajuntament a Albal;
Plaa de l'Ajuntament a Aldaia;
Plaa de l'Ajuntament a Arenys de Mar;
Plaa de l'Ajuntament a Benissan;
Plaa de l'Ajuntament a Burjassot;
Plaa de l'Ajuntament a Cabanes;
Plaa de l'Ajuntament a l'Eliana;
Plaa de l'Ajuntament a Espolla;
Plaa de l'Ajuntament a Figueres;
Plaa de l'Ajuntament a Igualada;
Plaa de l'Ajuntament a Horta de Sant Joan;
Plaa de l'Ajuntament a Llutxent;
Plaa de l'Ajuntament a Picassent;
Plaa de l'Ajuntament a Puigpunyent;
Plaa de l'Ajuntament a Ripoll;
Plaa de l'Ajuntament a Sant Antoni de Benaixeve;
Plaa de l'Ajuntament a Sant Boi de Llobregat;
Plaa de l'Ajuntament a Sant Sadurn d'Anoia;
Plaa de l'Ajuntament a Sitges;
Plaa de l'Ajuntament a Teulada;
Plaa de l'Ajuntament a Tona;
Plaa de l'Ajuntament a Tortosa;
Plaa de l'Ajuntament a Valncia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307414" title="Plaa de l'Ajuntament (Espolla)" nonfiltered="1173" processed="1172" dbindex="121220">

La Plaa de l'Ajuntament d'Espolla, a l'Alt Empord s la plaa principal d'aquesta poblaci. Rep aquest nom perqu fins el 1994 hi havia la seu del consistori, quan fou traslladada a l'antiga rectoria. Poc temps desprs va canviar el nom a Plaa de Sant Jaume, en honor al patr del poble, per popularment la plaa continua essent coneguda com a Plaa de l'Ajuntament. A ms de l'Ajuntament, fins el 2006 hi havien les oficines del Celler Cooperatiu d'Espolla. 

En temps de la II Repblica la plaa s'anomenava Plaa de la Constituci i durant el rgim del General Franco s'anomenava Plaa del Caudillo. 

En el centre de la plaa hi ha un pltan que fou plantat a la dcada de 1980.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307416" title="Castell de Warfuse" nonfiltered="1174" processed="1173" dbindex="121221">
El castell de Warfuse es troba al nucli Warfuse del municipi belga de Saint-Georges-sur-Meuse a la provncia de Lieja. 

El castell ja existeix del segle XI per l'edifici actual data del segle XVIII. El prncep-bisbe Carles Nicolau d'Oultremont (1716-1771) hi va nixer i morir. Durant el seu regne va eixamplar i modernitzar-lo. Hom hi troba unes obres de l'escultor Guillaume Evrard (1709-1793). Al parc es troben uns exemplars interessants de sequoies plantades a l'entorn del 1877.

El castell sempre s la residncia de la mateixa famlia d'Oultremont.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307422" title="Plaa de Catalunya (desambiguaci)" nonfiltered="1175" processed="1174" dbindex="121222">


Plaa de Catalunya a Barcelona;
Plaa de Catalunya a Bellvs;
Plaa de Catalunya a Calonge;
Plaa de Catalunya a Girona;
Plaa de Catalunya a Horta de Sant Joan;
Plaa de Catalunya al Palau d'Anglesola;
Plaa de Catalunya a Sabadell;
Plaa de Catalunya a Santa Coloma de Queralt;
Plaa de Catalunya a Terrassa;
Plaa de Catalunya a Ulldecona;
Plaa de Catalunya a Vilamacolum;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307423" title="Cercle Sportif Fola Esch" nonfiltered="1176" processed="1175" dbindex="121223">

El Cercle Sportif Fola Esch s un club de futbol luxemburgus de la ciutat d'Esch-sur-Alzette.

Fundat el 1906 per un professor britnic amb el nom de Football and Lawn Tennis Club Esch, fou el primer club del pas. L'any 1907 adopt els colors a ratlles vermelles i blanques. El 1910 absorb el club FC Nerva esdevenint Cercle Sportif Fola Esch. L'any 1918 guany el seu primer campionat i el darrer. Sempre ha refusat fusionar-se amb els seus vens del Jeunesse Esch.

 Palmars .
Lliga luxemburguesa de futbol;
Campions (5): 1917-18, 1919-20, 1921-22, 1923-24, 1929-30;
Finalistes (7): 1916-17, 1918-19, 1920-21, 1928-29, 1948-49, 1953-54, 1954-55;

Copa luxemburguesa de futbol;
Campions (3): 1922-23, 1923-24, 1954-55;
Finalistes (1): 1972-73;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307425" title="Dholpur" nonfiltered="1177" processed="1176" dbindex="121224">

Dholpur fou un principat de la Rajputana, agncia dels Estats de Rajputana Oriental. La capital era Dholpur (ciutat). L'estat incloa la ciutat de Nimrol, enclavada a Gwalior, amb 543 habitants el 1901.

 Geografia .

La superfcie era de 2.991 km2. 

Limitava al nord amb el districte d'Agra, al nord-oest amb Bharatpur, a l'oest amb Karauli i al sud i est amb Gwalior. El pas s pla amb turons; una serralada corre des de la capital cap al sud-oest amb una altura mxima de 371 metres. 

El riu Chambal corre del sud-oest al nord-est per la part sud i sud-est de l'estat i la seva comarca s anomenada el Dang; al nord-oest el riu Banganga (Utangan) creua l'estat pel nord en uns 64 km; el riu Panbati neix a l'estat de Karauli i circula per Dholpur durant 96 km fins desaiguar al Banganga. 

El clima s sec i vents els mesos d'abril a juny.

 Poblaci, religi .

L'estat estava format per 543 pobles i llogarets (ms Nimrol a Gwalior). La poblaci era de 249.657 habitants el 1881, de 279.890 el 1891, i de 270.973 el 1901; la disminuci al darrer cens fou causada per l'emigraci durant la fam de 1896. La poblaci el 1931 era de 254.986 habitants.

El 92% de la poblaci era hind i el 6% musulmans.

Les castes son els chamars (43.000, agricultors),  els bramans (34.000 petits comerciants i pagesos), els kacchis o malis (22.500 industries relacionades amb la pagesia), rajputs (22.000, pagesos i funcionaris) i gujars (21.000). 

 Govern i administraci .

L'estat era administrat pels maharaj raja; durant la minoria del 1901 1 905 fou administrat per un oficial britnic anomenat superintendent, assistirt per cinc oficials: el recaptador i encarregat d'aduanes, el judicial i oficial de comptes, el inspector general de tropes, l'enginyer d'estat i el nazim; estava sota l'autoriutat de l'agent poltics dels estats de Rajputana Oriental; el mar de 1905 Ram Sing fou investit amb tots els poders.

L'estat estava format per l'estat mediatitzat de Sir Muttra i cinc tahsils (districtes):

Gird;
Bari;
Baseri;
Kolari;
Rajakhera;

Gird tenia capital a Dholpur i la resta de capitals portaven el mateix nom que el tahsil.  Cada un dels tahsil tenia al front un tahsildar o governador (assistit per un naib-tahsildar, excepte a Gird que estava assistir per dos naib-tahsildars), i Sir Muttra un governador (assistit per un naib). Noms hi havia tres ciutats: Dholpur (ciutat), Bari i Rajakhera, i la resta eren pobles.

 Justicia .

La justicia inferior era a carrec dels tahsildars; delictes ms importants eran a carrec del nazim al que podien ser tamb apelades les decisions dels tahsildars; delictes importants, i apelacions als judicis criminals del nazim passaven al oficial judicial (els judicis civils del nazim ja no podien ser apelats). Per damunt de tots hi havia una cort d'apelacio anomena Ijlas khas, presidida pel maharaj.

 Exrcit i policia .

L'exrcit era ms nombrs abans del 1905, data en qu va quedar reduit a 1216 homes (183 de cavalleria, 994 d'infanteria i 39 d'artilleria). Disposada de 32 canons dels que en funcionaven 17.

La policia estava dividia en deu thanas o cercles, i la formaven 770 homes (cap a cavall), entre els quals 355 policies de poble anomenats chaukidars. El cap de la policia era el nazim, i els subcaps els tahsildars. La pres estava a Purani Chhaoni a 5 km a l'oest de la ciutat de Dholpur, per al comenament del segle XX es va obrir una pres nova a la mateixa Dholpur, prop de l'estaci (1903).

 Correus i moneda .

L'estat disposava d'un servei postal intern fet pels anomenats harkaras. Estaci de telegraf n'hi havia a la capital. Emissions de segells apareixen entre 1930 i 1945.

La moneda britnica hi va crrer des de la fundaci de l'estat per a partir del 1857 es van crear monedes locals, rpies de plata i mitges rpies conegudes en conjunt com tamancha shahi, per la marca distintiva, una pistola (tamancha)

 Economia i comunicacions .

El 74% de la poblaci vivia de l'agricultura. Els productes principals eren el cot, el blat i la mostassa; s'importava sal i sucre i tabac. Els intercanvis eren principalment amb el districte d'Agra i amb Gwalior. L'estat fou afectat per fams el 1868-1869, el 1877 i el 1896-1897.

Des del 1878 la secci de l'ndia Central del Gran ferrocarril de la pennsula ndia travess l'estat a la part oriental, de nord a sud (30 km). Tenia dos estacions, una a Dholpur i una a Mania; la lnea creuava el Chambal per un pont de rajoles del pas. La via frria de Agra a Bombai corria uns 29 km per l'estat, La comunicaci amb Gwalior es per ferris al riu Chambal, dels qual n'hi ha 16, amb estacions als anomenats ghats, sent el principal el de Rajghat a uns 5 km al sud de Dholpur (ciutat).

La pedra arenosa roija de Dholpur s molt apreciada per la construcci ja que s de gra fi i facil de traballar i no es lamina; les canteres principals eren a Narpura (7 km al nor-oest de la capital) i a Bari; al districte de Bari es trobava una mica de ferro i de coure, i mines de mangans.

 Histria .

Els rajputs tomwar van governar Delhi del 792 al 1164 i van dominar Dholpur segons la tradici; la part occidental pertany als rajputs jadon de Karauli. Quan Muhammad de Ghor va posar fi al regne de Kanauj el 1194 els grides van ocupar els forts de Bayana i Gwalior que dominaven aqueta part del pas. 

El 1450 Dholpur tenia el seu propi raja o rao que el 1487 es va trobar amb el sult Bahlol Lodi del que es va fer aliat i li va entregar un tribut. Vers el 1500 el nom del governant era Manik Deo, i lluitava contra els Lodi; Sikandar Lodi el va atacar, va conquerir Dholpur (1501) i va saquejar el pas que fou entregat a Vinayak Deo, possible fill de Manik Deo, per el 1504 el comandament del fort de Dholpur fou transferit a un oficial del conqueridor.

La victria de Baber a Khanua (1527) va donar el pas als mogols encara que Dholpur en va quedar fora per un curt temps.  Sota Akbar el Gran l'estat va formar part de la subah o provncia d'Agra i Dholpur va tenir governador imperials; el 1658 en la batalla de Samogarh entre els fills de Shah Djahan per l'imperi, Aurangzeb va obtenir la victria i Rao Chhatarsal de Bundi va morir lluitant al costat de Dara. 

A la mort d'Aurangzeb el 1707 va esclatar la lluita entre els seus fills Shah Alam (desprs Bahadur Shah) i Azam Shah i la batalla decisiva, en la que el segon va morir,  es va lliurar prop del territori de Dholpur. Aprofitant els disturbis que van seguir, Raja Kalyan Singh Bhadauria, del districte d'Etawah al que desprs foren les Provncies Unides d'Agra i Oudh, es va apoderar de Dholpur i els bhaduries la van conservar sense oposici fins el 1761 quan Jat Raja Suraj Mal de Bharatpur, desprs de la batalla de Panipat, va dominar entre Agra i el territori del Chambal. 

Durant el segents 45 anys el pas va canviar al menys cinc vegades de mans fins que el 1775 les possessions de Bharatpur, incloent Dholpur, van caure en mans de Mirza Najaf Khan, a la mort del qual el 1782, els dominis van passar a Sindhia. 

Al esclatar la Guerra Mahrata el 1803, els britnics van ocupar Dholpur que d'acord al tractat de Sarji Anjangaon van entregar al governant de Gwalior; el 1805, desprs d'un nou acord amb Daulat Rao Sindhia, fou recuperada pels britnics que el 1806 van unir els districtes de Dholpur, Bari i Rajakhera amb la taluka de Sir Muttra, i van constituir l'estat de Dholpur, que fou cedit a maharaj rana Kirat Singh, maharaj de Gohad, a canvi d'aquest principat, el qual fou entregat a Sindhia.

La famlia regnant de Dholpur sn jats del clan bamralia, nom que deriva de Bamraoli, prop d'Agra, on la dinastia hauria tingut possessions vers 1195. Els bamralia es van posar al costat dels rajputs contra els musulmans i van rebre el territori de Gohad el 1505 amb el ttol de rana; el 1761, derrotats els marathes a Panipat, Rana Bhim Singh va ocupar Gwalior per fou recuperat per Sindhia el 1777; Warren Hastings, per formar una barrera contra els marathes, va fer un tractat amb el rana el 1779, i forces de Gohad i britniques van reconquerir Gwalior. El 1781 un tractat entre britnics i Sindhia reconeixia la sobirania del territori de Gohad, per desprs del tractat de Salbai del 1782, el rana fou acusat de traci i fou abandonat pels britnics, i Sindhia es va apoderar de Gohad i Gwalior.

El rana va romandre exiliat fins que la poltica de Lord Wellesley contra els marathes el va portar altre cop (1804) al poder a Gohad i alguns districtes annexes.  El 1805 Gohad fou transferit a Sindhia i el rana va rebre Dholpur en compensaci amb ttol de maharaj rana.

Kirat Singh va governar fins el 1836 i el va succeir el seu fill Bhagwant Singh, que fou lleial als britnics en la revolta del 1857. Va morir el 1873 i el va succeir el seu net Nihal Singh, que es va destacar a la campanya de Tirah amb els britnics. A la seva mort el 1901 i la successi va recaure en el seu primognit Ram Singh de 18 anys que va rebre plens poders el 1905. La salutaci era de 15 canonades. Va morir jove (28 anys) el 2 d'avril de 1911.

Udaibah Singh, oncle del difunt, de 18 anys, fou proclamat maharaj rana. El 1947, amb la independncia de l'ndia, va integrar la Uni de Matsya formalitzada el 18 de mar de 1948. Aquesta uni es va fusionar al Gran Rajasthan el 15 de maig de 1949 i es va formar l'estat de Rajasthan.

 Governants .

Khirat Singh 1806-1836;
Pohap Singh 1836 ;
Bhgawant Singh 1836-1873;
Nihal Singh 1873-1901;
Ram Singh 1901-1911;
Udaibhan  Singh 1911-1954;

 Arqueologia .

A l'esquera del Chambar hi ha les restes d'un vell fort fundat el 1540 amb el nom de Shergah pel sult Sher Shah. A la vora de la capital hi ha algunes tombes dels segles XVI i XVII; i a 5 km de Bari hi ha un palau construt el 1617 per Shah Djahan.

 Possessi de la terra .

La terra es de dos classes, la khalsa, sota l'autoritat directe del maharaj i amb la recaptaci per l'estat, i la concedida a particulars o temples, sota els noms de tankedari, jagir o muafi. Els dos estats tankedari, Sir Muttra i Rijhaoni, pagaven una renda de 21700 rpies i havien de fer alguns serveis; les terres en sistema jagir pagaven renda per estaven excloses de serveis, i eren concedides de manera hereditria i tornaven al maharaj si el possedor moria sense mascles o si era acusat d'alguna ofensa. Les muafi eren concedides a institucions religioses o parents del maharaj, a canvi d'una renda; de les concedides a individuals algunes ho eren vitalciament i altres  perptuament fins extinci de la lnea; les concedides als temples eren  perpetues excepte en casos d'ofenses greus. A les khalsa els zamindari (arrendataris) no posseen la terra, noms la cultivaven i pagaven la renda, el que de fet els assimilava a uns recaptadors; els zamindars al seu torn concedien contractes d'arrendament per entre 1 i 3 anys.

 Educaci i sanitat .

L'analfabetisme era del 98,6% (97,4% entre els homes i 98,90% entre les dones). L'estat disposava de set escoles i 20 collegis privats.

L'estat tenia noms un nic hospital i tres dispensaris (incloent el de la pres).

 Escut i bandera .

L'escut estava format per dos camps, al superior dues torres daurades i entre ambdues una espasa de plata amb puny daurat; al inferior, daurat, un hanuman corrent portant a la ma dreta una muntanya sagrada i a l'esquerra una maa, tot de plata; sobre l'escut elm (model indi) daurat amb llambrequins blaus i daurats i sobre corona amb cap de lleo tot daurat; l'escut esta aguantat per dos guerrers jats, el de la dreta amb vestit de plata i or i el de l'esquerra en blau, or i plata; els elms de plata i or; ambds guerrers porten una espasa de plata amb puny d'or. Al peu una cinta daurada amb inscripci en blau en lletres snscrites:  "mitr mitr amitr amitr" ("un amic a un amic, un enemic a un enemic"). L'escut reial no te elm sin una corona amb un lle sobre, i la cinta esta aguantada per elements daurats. Una representaci de l'escut s a: 

Tant la bandera d'estat com l'estendard reial era rectangular blau sobre groc. La bandera ja s'utilitzava a Gohad el 1780 i fou establerta com a bandera de l'estat de Dholpur quan fou creat el 1806 i va estar en s al menys fins el 1949.

Referncies .

Imperial Gazetteer of India, volum 11, pags. 322 i segents, Oxford 1908-1931;
Andr Flicher "Drapeaux et Armoiries des Etats Princiers de l'Empire des Indes", Dreux 1984;
John Mc Meekin, Arms & Flags of the Indian Princely States, 1990;
The court Fee and Revenue Stamps of the Princely States of India, Adolph Koeppel & Raymon D. Manners, Nova York 1983;
Llista de governants i genealogia d'Henry Soszynski, Brisbane (AUS);

 Vegeu tamb: .

Dholpur (ciutat);
Districte de Dholpur;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307431" title="Escales curta i llarga" nonfiltered="1178" processed="1177" dbindex="121225">
Escala llarga, expressi catalana, traduda per long scale en angls, designa un sistema de noms numrics en el qual un bili significa un mili de milions.

Escala curta, expressi catalana, traduda per short scale en angls. En aquest cas, un bili significa mil milions.

Amb l'escala curta, la terminaci s sempre -i (excepte mil). Per contra, amb l'escala llarga, hi ha una alternana entre -i i -iard.

 Noms de les grans potncies de 10 .

Aquesta taula compara els noms en catal amb els anglesos, seguint les convencions diverses dels americans i dels britnics.

Els noms de base per a la composici es mostren en negreta, els noms anglesos s'indiquen en cursiva. 

(*) L escala curta (short scale en angls) s criticada per la seva manca de coherncia, ja que el nom no correspon fcilment (de forma mnmotcnica) a la potncia de mil (o de deu) utilitzada, i introdueix nombroses confusions. 

Contrriament, l'escala llarga es fonamenta en les potncies del mili, i el seu nom utilitza directament aquesta potncia (se li dedueix la potncia de mil o de deu per una simple multiplicaci per 3 o per 6 del prefix llat), el sufix -iard, tamb utilitzat per multiplicar aquesta potncia per mil i abreujar els noms. L'escala llarga (large scale en anglais) cobreix una gamma ms extensa de cardinals, d'aqu el seu nom.

Nota :;
No hi ha cap convenci mpliament acceptada per referir-se als cardinals ms enll del centili en escala curta (s a dir, quincagintiliard en escala llarga), o ms enll del centiliard en escala llarga. Aix mateix, se solen utilitzar ms aquests nombres (fins i tot sovint els nombres per sobre del miliard) a travs de les potncies de deu. 



 s actual .
 Pasos que utilitzen l'escala curta .

Els segents pasos utilitzen l'escala curta:
 Els Estats Units i des de fa algunes dcades, la majoria de pasos anglfons -  el Canad (excepte el Quebec), el Regne Unit, Irlanda, etc.
 A Puerto Rico, una regi dels Estats Units hispano-parlant.
 Brasil, on es parla una variant del portugus, s'utilitza 109 = bilho, 1012 = trilho, etc.
 ventualment : A Grcia on s'utilitza el terme "cent-myriad" en lloc de "million" : 109 = disekatommyrio ("bi-cent-myriad"), 1012 = trisekatommyrio, ("tri-cent-myriad"), etc.

 Pasos no definits .

 Rssia i;
 Turquia, on 109 sol denominar-se  milliard  per els seus mitjans financers utilitzen l'escala curta per 1012 superior. (Per tant: million, milliard, trillion...);

 Pasos que utilitzen l'escala llarga .

La resta de pasos que utilitzen el sistema de numeraci derivat del francs, fan servir l'escala llarga.
Exemples:

El francs i el noruec milliard, l'holands miljard, l'alemany Milliarde, l'hebreu milliard, el castell millardo, l'itali miliardo, el polons i el catal miliard, el suec miljard o milliard, el fins miljardi, el txec miliarda i le romans miliard sn tots ells igual a 109.

El catal bili, el castell billn, el portugus (Portugal) bilio, el francs billion, l'alemany Billion, el dans billion, el suec billion o biljon, l'hollands biljoen, l'eslov bilijon i el fins biljoona sn tots ells igual a 1012.

En itali, el mot bilione pot voler dir 109 i 1012, trilione 1012 i (menys com) 1018 i aix endavant. Resulta molt difcil d'utilitzar-los. Les formes mille miliardi (mil miliards) per 1012, un milione di miliardi perr 1015, un miliardo di miliardi per 1018, mille miliardi di miliardi per 1021 sn molt ms cmodes.

Tamb els canadencs francfons utilitzen l'escala llarga. 

 s britnic .

El terme "milliard" ha esdevingut obsolet en angls britnic, i "billion" vol dir 109 en tot el que s'ha publicat des de fa un cert temps. El govern britnic i la BBC utilitzen exclusivament l'escala curta en tots els contextes. 

 s australi .

Hi ha una certa acceptaci a Austrlia per una variant del sistema d'escala llarga que utilitza mille million per voler dir 109 i billion per referir-se a 1012. Molts diaris i publicacions fan servir igualment l'escala curta, de totes maneres. 

 s a l'ndia .

Els indis (i els seus mitjans de comunicaci) utilitzen ms aviat el seu sistema tradicional, amb el qual els zeros ms enll del tercer sn agrupats de dos en dos. El Lakh val 105 (escrit: 1,00,000) el crore val 107(escrit: 1,00,00,000). Tanmateix, tamb utilitzen l'escala curta pels documents destinats a ser difosos a l'estranger. Aquelles persones, per, que hagin realitzat l'educaci britnica, poden encara utilitzar l'escala llarga, fet que acaba defensant la conservaci de l'escala ndia -lliure d'ambigitats. 

 Variants alternatives .

Existeixen diverses formes d'identificar els grans nombres sense ambigitat:
 Combinacions del mot no ambigu 'million', per exemple : 109 =  mille millions ; 1012 =  un mili de milions .  Aix esdev rpidament complicat pels nombres superiors a 1012.
 L's de l'escala llarga, utilitzant noms els derivats de miliard pels nombres ms enll del mili, per exemple : 1012 =  mil miliards , 1015 =  un biliard , 1018 =  mil biliards .
 Les potncies de deu (Notaci cientfica) sn la variant ms objectiva (cap risc de malents), per no solen ser massa utilitzades fora del seu context. ;

 Vegeu tamb .
Prefixos del SI;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307440" title="Mordechai Vanunu" nonfiltered="1179" processed="1178" dbindex="121226">

El Dr. Mordechai Vanunu (            ) (n. 14 d'octubre de 1954) s un extcnic nuclear israeli que va divulgar que Israel posseeix armes nuclears. Quan Israel va saber de l'acte, Vanunu va ser raptat pel Mossad, va jutjat en secret i va sentenciat a 18 anys de pres. Va sortir en llibertat el 21 d'abril de 2004. Segons el Ministeri de la Defensa d'Israel, a Vanunu no se li permetr sortir d'Israel durant un any desprs del seu alliberament, a causa d'"un perill tangible... que Vanunu desitgi divulgar secrets d'Estat, secrets que encara no ha divulgat i que no s'han publicat prviament. " A ms, no se li permet parlar ni reunir-se amb estrangers ni entrar en sales de xat d'Internet.

Vanunu s considerat per grups defensors dels drets humans com presoner de conscincia, i sovint s'ho compara amb el pacifista alemany Carl von Ossietzky. Ha estat nomenat al Premi Nobel de la Pau en diverses ocasions.

 Histria .

Vanunu va nixer a Marraqueix, Marroc i va emigrar amb la seva famlia a Israel el 1963. Desprs de complir amb el seu servei militar en les Forces de Defensa d'Israel, va estudiar a la Universitat Ben-Gurin del Negev.

Entre 1976 i 1985, Vanunu va ser tcnic nuclear en el Centre d'Investigaci Nuclear del Negev, installaci israeliana ubicada al desert del Negev, al sud de Dimona, i que, segons la majoria dels experts en defensa, s'usa per fabricar armes nuclears. All el va inquietar cada vegada ms el programa nuclear israeli, en el qual treballava. El 1985, va ser acomiadat de Dimona i va partir d'Israel. Va arribar al Nepal i va considerar convertir-se al budisme. El 1986 va viatjar a Sydney, Austrlia, on es va convertir al cristianisme, adoptant el nom de John Crossman. Llavors, mentre seguia a Sydney, es va reunir amb Peter Hounam, periodista de The Sunday Times.

A comenaments de setembre de 1986, va volar a Londres amb Hounam i va revelar a The Sunday Times el seu coneixement del programa nuclear israeli, amb fotografies que havia fet en secret a l'emplaament de Dimona. El 30 de setembre de 1986, una agent del Mossad, Cheryl Bentov, que operava amb el nom clau de "Cindy", fent-se passar per turista nord-americ, va convncer a Vanunu de volar a Roma amb ella de vacances. Ja en Roma, uns agents del Mosad el van segrestar i el van drogar per traslladar-lo a Israel en un vaixell de crrega. Aix va comenar el que hauria de ser ms d'una dcada d'allament en penals israelians.

Poc desprs del rapte, el 5 d'octubre, el Times va publicar la informaci revelada per Vanunu i va calcular que Israel hauria produt ms de 100 ogives nuclears. Vanunu llavors va ser jutjat a Israel per crrecs de traci i espionatge. El procs es va realitzar en secret, al Tribunal i Districte de Jerusalem, davant del jutge president Eliahu Noham i els jutges Zvi Tal i Shalom Brener, i a Vanunu se li va prohibir tot contacte amb els mitjans; no obstant aix, el reu va aconseguir revelar a aquests la data i el lloc del seu segrest escrivint-se les dades al palmell de la m, que desprs va oprimir contra la finestra d'una camioneta mentre el transportaven, perqu els periodistes que ho esperaven poguessin comptar amb la informaci. Aquest acte va motivar posteriors canvis en els procediments israelians per al transport de presoners, a fi d'evitar fets similars d'ara endavant.

El tribunal israeli el va sentenciar a 18 anys de pres. El Govern israeli el va mantenir en un allament gaireb total durant ms d'11 anys, suposadament per temor que revels ms secrets nuclears israelians. Tanmateix, molts crtics alleguen que Vanunu no t cap informaci que representi una verdadera amenaa a la seguretat d'Israel, i que la verdadera motivaci del Govern israeli s el desig d'evitar-se vergonyes poltiques aix com per als seus aliats, com els Estats Units. El Dr. Ray Kidder, cientfic nuclear nord-americ, ha declarat sobre aix:

"Amb base en aquesta investigaci i la meva prpia experincia personal, estic disposat a impugnar qualsevol asserci oficial que el Sr Vanunu posseeixi informaci tcnica nuclear alguna que encara no s'hagi revelat. "

La seva ltima apellaci, davant del Tribunal Suprem d'Israel el 1990, no va tenir xit. El Govern israeli va refusar publicar la transcripci del procs fins que, sota amenaa d'una demanda, finalment va accedir a permetre la publicaci d'extractes censurats en el Yediot Aharonot, un diari israeli, a finals de 1999.

El Parlament Europeu ha condemnat el tracte que Israel va propinar a Vanunu i s'ha referit al segrest a les mans del Mosad com a violaci flagrant de la sobirania italiana i el dret internacional.

Vanunu va rebre un doctorat honoris causa de la Universitat de Troms, Noruega, el 2001.

Vanunu i la histria dels secrets nuclears d'Israel van ser el tema d'un progamma de la BBC, Israel's Secret Weapon (L'arma secreta d'Israel). El programa de la srie Correspondent es va transmetre al canal 2 de la BBC al Regne Unit el 17 de mar de 2003.

Vanunu guarda molta rancnia per l'incident, ja que considera que li va costar 18 anys de la seva vida revelar els secrets nuclears d'Israel. Durant el seu tancament, va participar en petits actes de rebelli, com negar-se a parlar amb els gurdies, llegir diaris noms en angls i veure exclusivament la televisora BBC. Fins i tot es va negar a prendre aliments que li servien perqu Israel no controls una minscula porci de la seva vida. "s la persona ms ncia, amb ms principis i ms robust que jo hagi conegut mai", va declarar el seu advocat, Avigdor Feldman.

El 5 de febrer de 2004, Shabtai Shavit, exdirector del Mossad, va declarar davant de Reuters que el 1986 es va considerar l'opci de matar Vanunu, per que "els jueus no es porten aix amb altres jueus".

 Llibertat restringida .

En ser alliberat el 2004, Vanunu va afirmar no tenir ms secrets i va indicar el seu desig de desvincular-se totalment d'Israel: es va negar a parlar en hebreu i va manifestar la seva voluntat de mudar-se a Estats Units, Escandinvia, Irlanda o Frana (segons les diferents versions) quan el Govern israeli li ho permets.

Les restriccions incloen:

 Vanunu ha de registrar el seu lloc de residncia en una ciutat Israeliana de la seva elecci.
 Haur d'informar les autoritats si desitja traslladar-se a una altra ciutat d'Israel.
 Durant els segents 6 mesos no pot sortir d'Israel. Aquesta restricci pot ser renovada en vncer el termini.
 No li est perms tenir contacte, ja sigui telefnic o personal, amb estrangers.
 No li est perms entrar a ambaixades, visitar llocs d'embarcament, ni apropar-se a menys de 500 metres de la frontera internacional.

Malgrat aquestes restriccions, durant aquest temps Vanunu ha estat donant entrevistes a la premsa internacional, incloent una entrevista telefnica en viu a la rdio BBC d'Esccia.

El 22 d'abril de 2004 Vanunu va sollicitar al govern noruec un passaport i asil poltic a Noruega per motius humanitaris, d'acord a les agncies de notcies noruegues.

 Arrest 2004 .

El dijous 11 de novembre de 2004, Vanunu va ser arrestat per la unitat d'investigacions internacionals de la policia israeliana, al voltant de les 9:00 mentre esmorzava. Prop de 20 comandos equipats amb armilles antibales i metralladores van traspassar l'emmurallat de l'esglsia anglicana de l'Est de Jerusalem, on Vanunu ha residit des del seu alliberament. La policia va confiscar papers i una computadora que es trobaven a la seva habitaci.

L'arrest va ocrrer tres setmanes desprs que Vanunu declars en una entrevista que Israel es trobava darrere de l'assassinat de John F. Kennedy.

D'acord amb un report de la BBC, es diu que l'arrest de Vanunu va poder estar sincronitzat amb la mort de Yasser Arafat amb l'objectiu d'evitar cobertura meditica internacional.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307441" title="Copa luxemburguesa de futbol" nonfiltered="1180" processed="1179" dbindex="121227">
La Copa luxemburguesa de futbol (en francs Coupe de Luxemburg) s la segona competici futbolstica de Luxemburg. Es diputa anualment per eliminatries a partit nic.

Es disputa des de l'any 1922 ininterrompudament, excepte durant l'ocupaci alemanya de la Segona Guerra Mundial.

 Historial .


 Palmars .


 Enllaos externs .
RSSSF;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307446" title="Plaa de l'Ajuntament (Alacant)" nonfiltered="1181" processed="1180" dbindex="121228">

La Plaa de l'Ajuntament s una plaa cntrica de la ciutat vella d'Alacant, situada molt a prop de la mar i el port d'Alacant. 

Descripci.
s una plaa parcialment porxada. A la plaa es troba l'Ajuntament, d'estil barroc.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307447" title="Vall-llossera" nonfiltered="1182" processed="1181" dbindex="121229">


El topnim i l'antropnim Vall-llossera s la deformaci de Vallossera, puix que ve del llat Valle Ursaria. 
 Vall-llossera s un indret del municipi de Seva (Osona), que es troba al sector ms proper als Hostalets de Baleny. All hi ha l'antiga casa o vila rural de Vallossera, coneguda amb el nom de Valle Orsaria des de 898. s un gran casal vuitcentista amb una capella annexa dedicada a la Sagrada Famlia.
 s tamb un edifici del municipi del Brull (Osona).
 s un curs fluvial del sud d'Osona.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307448" title="Reuters" nonfiltered="1183" processed="1182" dbindex="121230">

El Reuters Group PLC s una agncia d'informaci fundada a Londres, el 1851, per Paul Julius Reuter, que proporciona notcies de tot el mn a diaris i cadenes televisives. No obstant aix, aquesta activitat constitueix menys del 10% dels ingressos de la companyia.

La principal activitat de Reuters consisteix a proveir informaci als mercats financers, com els valors dels tipus d'inters i preus d'accions, a ms d'oferir investigacions, anlisis i productes de mercat que permeten als agents la compravenda de divises i accions per ordinador en lloc de fer-ho per telfon mbil. Entre els seus competidors es troben Bloomberg L.P. i Dow Jones Newswires.

 Reuters el 2006 .
Deu per cent de marge net en el 2006, el que equival a 256 milions de Lliures. Un nou per cent ms que l'any anterior. Dos mil quatre-cents periodistes produint dos-cents cinquanta mil informacions al dia, en dinou idiomes diferents. A ms de quaranta mil fotografies i ms de quatre mil vdeos al mes. Aquestes sn noms algunes xifres de reflecteixen no noms la grandria de Reuters, una companyia que s global, sin que acaba de despertar d'una letargia perllongada i comena a ficar-se en la guerra mundial pel predomini del subministrament de la informaci econmica. Una pugna que va deslligar Bloomberg L.P. en els accelerats anys noranta, per que ha tornat a cobrar rellevncia desprs de la famosa adquisici de Wall Street Journal pel conglomerat News Corporation. Reuters ha recollit el guant i s'acaba de fusionar amb la canadenca Thompson Corporation, en un intent per conservar el poder britnic en un partit on encara no hi ha vencedor ni venut.

El Cap de Reuters Tom Glocer, sembla haver estat el principal gestor de la seva reestructuraci com a companyia i de la seva venda a la gegant Thompson Corporation.

Entre els principals assoliments de la gesti de Tom Glocer el 2006 podrem citar:
 El marge net va crixer un 6,5% per sobre del previst per a l'exercici 2006.
 La joint venture amb FXMarketSpace est ben encaminada.
 Han obert un Centre d'Operacions a Pequn;
 La venda del 50% de la seva participaci a Factiva a Dow Jones es va completar amb xit.
 Les adquisicions de xarxes d'aplicaci de programari els ha perms ampliar la seva gesti de productes.
 Han llanat el seu primer programa de Projectes d'Innovaci.

 Fortaleses .
 Creixement sostingut del 4,6% en els ltims tres anys.
 73.1% de satisfacci dels seus clients, en l'any 2006.
 Creixement accelerat de les operacions de la companyia, grcies a la seva incursi en els mercats d'Orient Mitj i Xina.

 Oportunitats .
En els ltims tres anys l'increment del comer electrnic ha estat considerable des del punt de vista dels negocis. Aix mateix, tamb s'ha registrat un creixement del 39% de les operacions de negocis via telfon mbil.

El mercat tradicional de la informaci econmica est valorat en 6.000 milions de Lliures, mentre que el seu potencial de creixement est estimat en uns 5.000 milions de Lliures ms. Aquest nou mercat potencial est integrat per quatre grans sectors:
 Comer electrnic.
 Informaci econmica amb gran predilecci pel contingut valoratiu.
 Ms volum de consum d'informaci econmica en empreses noves, amb nous enfocaments de gesti i organitzaci.
 Aparici de nous mercats en creixement. Especialment a Rssia i en els mercats d'Europa de l'Est com Polnia i Romania, a ms de Xina i l'Orient Mitj.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307464" title="Illa Birnie" nonfiltered="1184" processed="1183" dbindex="121231">

Birnie s l'illa ms petita de les illes Fnix, a la repblica de Kiribati. s deshabitada.

Geografia.
Est situada a 100 km al sud-est de l'illa Canton i a 90 km al nord-oest de Rawaki. s una illa petita de corall, d'1,2 km de llarg i 0,5 km d'ample. La superfcie total s de 0,2 km .

La llacuna interior est prcticament seca, i tota l'illa est coberta de vegetaci baixa. Hi ha una gran colnia d'aus marines. El 1975 va ser declarada reserva natural. 

Histria.
L'illa Birnie va ser descoberta, el 1823, pel balener de Londres Sydney Packet. El capit Emment li va posar el nom de la seva naviliera, Alexander Birnie & Co.

A la dcada del 1860 va ser reclamada pels Estats Units per extreure'n guano, per no es va arribar a explotar aquest recurs. El 1889 els britnics hi van declarar el protectorat. El 1937 es va incorporar a la colnia britnica de les illes Gilbert i Ellice, fins la independncia de Kiribati, el 1979. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307468" title="Estornell negre" nonfiltered="1185" processed="1184" dbindex="121232">

L'estornell negre (Sturnus unicolor) s una espcie d'ocell de plomatge completament negre durant tot l'any.

Morfologia.

 Fa 21 cm de llargria.
 s molt semblant a l'estornell vulgar per, a l'hivern, s molt ms fosc i amb taques ms petites, i a l'estiu s totalment negre i amb irisacions, per sense taques al dors.

Alimentaci.

Menja invertebrats i baies. 

Reproducci.

En poca reproductora ocupa les zones humides meridionals i el Delta de l'Ebre. No es presenta a les Balears.

La femella pon 4 ous al niu.

Distribuci geogrfica.

Viu a la Pennsula Ibrica, a l'frica nord-occidental, a Crsega, a Sardenya i a Siclia. 

Era un ocell sedentari de distribuci meridional a la Pennsula Ibrica, per a la dcada del 1970 comen a expandir-se cap al nord, pel Pas Valenci, i actualment ocupa la meitat sud del Principat de Catalunya. El fenomen d'expansi continua i any rere any l'espcie ocupa noves localitats ms al nord.

Costums.

Pot establir colnies mixtes amb l'estornell vulgar.

Referncies.



Bibliografia.

 Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pgines 104-105. ISBN 843150434X.

Enllaos externs.

 Estudi de la poblaci d'estornell negre al Principat de Catalunya. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie d'ocell. ;
 Fotografies i identificaci de l'estornell negre. ;
  ;
 Sturnus vulgaris i Sturnus unicolor a Catalunya. Tesi doctoral ;
 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307480" title="Sulfur de sodi" nonfiltered="1186" processed="1185" dbindex="121234">
































El sulfur de sodi, Na2S, s un compost qumic inorgnic inic format per cations sodi, Na+, i anions sulfur, S2 . Es presenta en forma de cristalls blancs. T una olor caracterstica. La seva estructura cristallina s cbica tipus antifluorita, on els petits cations potassi K+ ocupen les posicions tetradriques del F  de la fluorita i els grans anions sulfur, S2  ocupen les posicions de coordinaci vuit dels Ca2+ de la fluorita. Altres sulfurs de metalls alcalins tamb cristallitzen en la mateixa estructura d'antifluorita: sulfur de liti, Li2S, sulfur de potassi, K2S, i sulfur de rubidi Rb2S. En quant a la solubilitat s soluble en aigua i etanol i insoluble en ter etlic.

s un compost higroscpic, per la qual cosa forma hidrats, els ms importants sn el sulfur de sodi pentahidratat, Na2S5H2O, incolor, que cristallitza en el sistema ortormbic. s molt soluble en aigua, soluble en etanol i insoluble en ter etlic. El seu punt de fusi s noms 120 C i es descompon. L'altre hidrat s el sulfur de sodi nonahidratat, Na2S9H2O, de color  blanc amb tonalitats grogues. s molt soluble en aigua, soluble en etanol i insoluble en ter etlic. Descompon a 50 C.

A la indstria el Na2S s'obt per reducci del sulfat de sodi, Na2SO4 amb carb:

 Na2SO4  +  4 C     Na2S  +  4  CO;

En el laboratori la preparaci es pot fer per reducci del sofre amb sodi en medi d'amonac anhidre, o en tetrahidrofur, THF, sec amb naftal de catalitzador:

 2 Na  +  S     Na2S;

 Reaccions qumiques .

 S'hidrolitza en dissoluci aquosa donant sulfur d'hidrogen i hidrxid de sodi segons la reacci:

 Na2S + 2 H2O   H2S + 2 NaOH;

 Reacciona amb els cids produint sulfur d'hidrogen i la sal corresponent. Per exemple amb cid clorhdric dna sulfur d'hidrogen i clorur de sodi:

 Na2S  +  HCl     H2S  +  NaCl ;

 En l'aire reacciona amb l'oxigen i s'oxida fcilment donant sulfit de sodi i sulfat de sodi:

 2 Na2S  +   O2     Na2SO3  +  Na2SO4;

 Si el sulfur de sodii es fa bullir amb sofre s'obtenen mescles de polisulfurs de sodi: K2Sx (x = 2, 3, 4 o 5);

 Aplicacions .

 Reactiu d'anlisi qumics.

 Emprat en la indstria per a la precipitaci de metalls pesants.

 Reactiu en sntesis orgnica: Agent reductor de nitrocompostos.

 En la industria del cuire s'empra pel depilat dels pels de les pells.

 Ms modernament apareix en bateries elctriques d'alt rendiment. Sn bateries que emmagatzemen 5 vegades ms energia que les de plom tradicionals i poden recarregar-se en 15-20 h. L'inconvenient s que treballen a altes temperatures (300 C), ja que ambds elctrodes sn lquids (Na, node, i S, ctode, fusos), mentres que l'electrlit NaAl11O17 s un slid. Les semireaccions que tenen lloc sn:

 node: Na(l)   Na+ + e  ;

 Ctode: n S(l) + 2e    Sn2 ;

i el procs global s:

 2 Na + n/8 S8   Na2Sn     E = 2,08V;

 Referncies .
	

Bibliografia.

 NIOSH http://www.cdc.gov/niosh/ipcsneng/neng1047.html;
 LIDE D.R. (Ed.) Handbook of Chemistry and Physics. CRC Press. 77th Ed. (1996-1997) New York;
 PANREAC http://www.panreac.com/new/esp/catalogo/fichastec/211682ES.HTM;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307482" title="Alfred Weber" nonfiltered="1187" processed="1186" dbindex="121235">
Alfred Weber (30 de juliol de 1868, Erfurt, Turngia, Alemanya - 2 de maig de 1958 Heidelberg, Baden-Wurtemberg, Alemanya) va ser un economista i un socileg. Els seus treballs han influt en la geografia moderna.

Era germ del tamb socileg Max Weber.

Obres.
 ber den Standort der Industrie, 1909;
 Ideen zur Staats - und Kultursoziologie, 1927;
 Kulturgeschichte als Kultursoziologie, 1935;
 Einfhrung in die Soziologie, 1955;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307485" title="Novos Baianos" nonfiltered="1188" processed="1187" dbindex="121236">
Novos Baianos va ser un grup brasiler de rock i msica popular brasilenya de Bahia format als anys 60 i que gaud d'exit al llarg de la major part dels 70. Els seus components eren Paulinho Boca de Cantor, Pepeu Gomes, Moraes Moreira, Dadi, Galvo, Jorginho, Baixinho, Bolacha i Baby Consuelo, avui coneguda com Baby do Brasil.

Inicialment el seu so era una fusi de rock psicodelic amb sons tradicional folclorics brasilers i llatins, un estil que s prou evident en l'lbum  Ferro na Boneca (1970). La seva msica va comencar a tendir ms cap a la msica popular brasilenya, particularment degut a la influncia de Joo Gilberto, qui sovint visitava el grup. El seu lbum de 1972 Acabou Chorare cont el gran clssic Preta Pretinha. El grup tenia un marcat aspecte hippie i, el mateix any, es van moure a una comunitat a Jacarepagu. Van deixar Som Livre i s'uniren a la marca Continental el 1973. El grup va publicar gravacions fins que es van separar el 1978.

El 2007 Acabou Chorare fou triat per la revista Rolling Stone com el millor lbum brasiler de tots els temps.

 Discografia .
  Ferro na Boneca (1970);
 Acabou Chorare (1972);
 Futebol Clube (1973);
 Linguagem do alunte (1974);
 Vamos pro mundo (1974);
 Caia na estrada e perigas ver (1976)  ;
 Praga de Baiano (1977);
 Farol da Barra (1978)  ;
 Infinito Circular (1997);
 Sorrir e Cantar como Bahia (1997) - recopilatori;
 SRIE DOIS MOMENTOS: "Linguagem do Alunte" e "Novos Baianos F.C." (2000) - 2 in 1 re-release;


 Enllaos externs .
CliqueMusic - Novos Baianos (Portugues)

Discografia completa (Portugues)

 Fonts adicionals .
SRIE DOIS MOMENTOS: "Linguagem do Alunte" e "Novos Baianos F.C." (2000). CD booklet. Text by Marcelo Fres, April 2000. Continental.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307488" title="NetBIOS" nonfiltered="1189" processed="1188" dbindex="121237">
NetBIOS, "Network Basic Input/Output System", s, en sentit estricte una especificaci d'interfcie per l'accs a serveis de xarxa, s a dir, una capa de software desenvolupada per a enllaar un Sistema operatiu de xarxa amb maquinari especfic.
NetBIOS fou originalment desenvolupat per IBM i Sytek com a API's per al software client de recursos d'una Xarxa d'rea local (LAN). Des de la seva creaci, NetBIOS s'ha convertit en el fonament de moltes altres aplicacions de xarxa.

 Histria .

L'any 1984, IBM va dissenyar una simple (API) per tal de connectar en xarxa els seus computadors, anomenant-la Network Basic Input/Output System (NetBIOS). L' API NetBIOS proporcionava un disseny rudimentari per a que una aplicaci es connects i comparts dades amb d'altres mquines. 

 til pensar en l'API NetBIOS com a extensions de xarxa per a crides de la API BIOS estndard. Amb BIOS, cada crida de baix nivell esta confinada al maquinari de la mquina local i no precisa de res ms per tal de viatjar a la seva destinaci. NetBIOS, de tota manera, originalment havia d'intercanviar instruccions amb computadores de xarxes IBM PC o Token Ring. Aix va exigir doncs un protocol de transport de baix nivell per a transmetre les peticions d'una computadora a la segent.


A finals de 1985, IBM va llanar aquest protocol, el qual va unir amb l'API NetBIOS per a convertir-se en NetBIOS Extended User Interface (NetBEUI). NetBEUI fou dissenyat per a xarxes d'rea local (LAN's), i permetia a cada mquina usar un nom (de fins a 15 caracters) que no estigus essent utilitzat a la xarxa. Entenem per LAN petita, una xarxa de menys de 255 nodes.

El protocol NetBEUI es va fer molt popular a les aplicacions de xarxa, incloent aquelles que funcionaven amb Windows per a Grups. Ms endavant, van emergir tamb implementacions de NetBIOS sobre protocols IPX de Novell, els quals competien amb NetBEUI. Tanmateix, els protocols de xarxa escollits per la comunitat d'Internet eren TCP/IP i UDP/IP, i les implementacions de les API's NetBIOS sobre aquests protocols de manera que en poc temps va crixer en gran mesura la seva utilitzaci. 


Un detall a tenir en compte s que, TCP/IP fa servir nombres per a representar adreces de computadores, com per exemple 192.168.220.100, mentre que NetBIOS treballa noms amb noms. Aquest fou el problema ms important a solucionar a l'hora de fer relacionar-se els dos protocols. El 1987, l'Internet Engineering Task Force (IETF) va publicar una srie de documents d'estandaritzaci, titulats RFC 1001 i 1002, que perfilaven com podria NetBIOS treballar sobre una xarxa TCP/UDP. Aquest joc de documents encara governa cadascuna de les implementacions que existeixen avui en dia, entre les quals les que proporciona Microsoft per als seus sistemes operatius, aix com la suite Samba.

 Utilitat .

Resumint, de forma senzilla, NetBIOS, permet que las aplicacions 'parlin' amb la xarxa. La seva intenci s aconseguir allar els programes de qualsevol tipus de dependncia de maquinari. Tamb evita que els desenvolupadors de software hagin de desenvolupar rutines de recuperaci en cas d'errors, d'enrutament o d'adreament de missatges a baix nivell. 

En una xarxa local amb soport NetBIOS, les mquines sn conegudes i identificades amb un nom. Cada computador de la xarxa t un nom nic. Cada PC d'una xarxa local NetBIOS es comunica amb la resta, ja sigui establint una connexi (sessi), fent servir datagrames NetBIOS o mitjanant broadcast. Les sessione permeten -com amb el protocolo TCP- enviar missatges ms llargs i gestionar el control i recuperaci d'errors. La comunicaci ser punt a punt. Per altra banda els mtodes de datagrames i broadcast permeten a un ordinador de comunicar-se amb diversos altres al mateix temps, per estant limitats a la mida del missatge Ams, no hi ha control ni recuperaci d'errors (igual que amb UDP). A canvi, s'aconsegueix una major eficincia amb missatges curts, al no haver d'establir una connexi.

 Funcionament i serveis .

NetBIOS ofereix els serveis de sessi descrits a la capa 5 del model OSI. S'encarrega d'establir la sessi i de mantenir les connexions. Per aquest protocol ha de transportar-se entre mquines a travs d'altres protocols; donat que per si mateix no s suficient per a transportar les dades en xarxes tant LAN com WAN, per la qual cosa ha d'utilitzar un altre mecanisme de transport (Exemple: en xarxes LAN, protocol NetBEUI, en redes WAN protocol TCP/IP). Els protocols que poden donar el servei de transport per a NetBIOS sn: 

IPC/IPX
NetBEUI
TCP/IP

El fet d'haver de ser transportat per altres protocols es deu al fet que en operar a la capa 5 del model OSI, no ofereix un format de dades per a la transmissi, el cual s que s ofert pels altres protocols que acabem de mencionar. 


NetBIOS permet comunicaci orientada a connexi (TCP) o no orientada a connexi (UDP). Suporta tant broadcast com multicast, ams de 4 tipus de serveis diferents: Serveis Generals, Servei de Noms, Servei de Sessi i Servei de Datagrames.


Quan un programa d'aplicaci requereix els serveis NetBIOS, aquest executa una interrupci software especifica. Aquesta, direcciona el control del microprocesador per al software de l'adaptador de xarxa que processa la petici

Quan un programa d'aplicaci emet una interrupci NetBIOS, aquest requereix un servei de xarxa. La interfcie NetBIOS defineix exactament com els programes d'aplicaci poden usar la interrupci NetBIOS i els seus serveis. 


En NetBIOS s'identifiquen aquests  serveis a travs del camp NCB_COMMAND de Network Control Block, d'una comanda NetBIOS. Aquests serveis es poden dividir en 4 grups bsics: General Services, Naming Services, Session Services i Datagram Services.

Vegeu tamb.
Protocol de xarxa;
Nivell de sessi;
Famlia de protocols d'Internet;
Sistema operatiu de xarxa;


Enllaos externs.
 Familiaritzar-se amb una xarxa SMB/CIFS.;
 Breu resenya NetBIOS.;
 NetBios, NetBEUI, NBF, SMB, CIFS Networking;

Referncies.
 Especificaci NetBIOS ;
 Manual de xarxes SMB/CIFS.;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307491" title="Controlador" nonfiltered="1190" processed="1189" dbindex="121238">

 Controlador de videojoc, comandament destinat al jugador en els videojocs.
 Paddle (controlador de videojocs), un tipus de comandament per a videojocs.
 Programa de control o driver, s el programari destinat al control dels perifrics d'un ordinador.
APIC, acrnim en angls dAdvanced Programmable Interrupt Controller.
PIC (microcontrolador).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307495" title="L'tica protestant i l'esperit del capitalisme" nonfiltered="1191" processed="1190" dbindex="121240">

L'tica protestant i l'esperit del capitalisme (en alemany, Die protestantische Ethik und der 'Geist' des Kapitalismus) s un llibre escrit pel socileg alemany Max Weber els anys 1904 i 1905. Ha exercit una influncia notable en la sociologia del segle XX.

Segons Weber l'origen del capitalisme no es deuria a factors nicament econmics  com per exemple explicava el marxisme , sin en factors culturals. Al seu entendre, el capitalisme va nixer quan el protestantisme, especialment el calvinisme, i la seua tica van influir en un gran nombre de persones que es van comprometre amb el seu treball mitjanant la 'vocaci' professional en un mn secular i com ms va ms racionalitzat.

En catal va ser tradut per Joan Estruch i Gibert.

Enllaos externs.
 Obra completa en versi original ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307496" title="Lutita" nonfiltered="1192" processed="1191" dbindex="121241">

La lutita s una roca sedimentria d'origen clstic amb grans de mides inferiors al setzau de millmetre. En sn exemples el llim o l'argila.

Les lutites es formen principalment per erosi d'altres roques o per sedimentaci  turbidtica de guixos o fangs. Algunes contenen una certa proporci de carbonat clcic, i reben el nom de margues.

Alguns autors consideren aquest nom com a sinnim de pelita, i fan la distinci entre lutita per a roques no consolidades i pelita per a les consolidades.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307503" title="Illa Canton" nonfiltered="1193" processed="1192" dbindex="121242">

L'illa Canton (en gilberts Abariringa o transcrit Kanton) s un atol de les illes Fnix, a la repblica de Kiribati. s l'illa ms gran de les Fnix i l'nica habitada.

Geografia.
s un atol de 9 km  de superfcie terrestre amb una llacuna de 50 km . Est situat a mig cam entre Hawaii i Fiji, a 63 km al nord-oest de l'illa Enderbury, la ms propera, i a 1.765 km de la capital de la repblica. En el cens del 2005 hi havia 41 habitants a la vila de Tebaronga.

Histria.
Va ser visitada per diversos baleners nord-americans abans del 1820. El 1824 hi van arribar dos baleners britnics, el Phoenix i el Mary, i es va anomenar Mary Island, o Mary Balcout Island, nom de la dona del propietari. El 1854, el balener Canton va xocar contra els esculls i naufrag. Els supervivents van haver de fer un viatge de 49 dies fins a Guam amb les barques de salvament. Tamb es va anomenar Swallow, per s'ha mantingut el nom del balener Canton pel fams naufragi. 

Va ser ocupada per radiooperadors britnics el 1936 i per cientfics nord-americans i neozelandesos, el 1937, per observar un eclipsi total de Sol. El 1939 es va comenar a utilitzar com a escala aria entre els Estats Units i Nova Zelanda i Austrlia, resultant un aeroport estratgic a la Segona Guerra Mundial quan els japonesos van envair les venes illes Gilbert. 

Reclamada tant pel Regne Unit com pels Estats Units, des del 1939 va formar par d'un condomini conjunt britnic i nord-americ de les illes Canton i Enderbury. El 1960 es va construir una estaci de seguiment de la NASA. Finalment, el 1968, tant britnics com nord-americans van abandonar totes les installacions. El 1979 es va incorporar a la repblica de Kiribati al assolir la independncia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307508" title="Warnant-Dreye" nonfiltered="1194" processed="1193" dbindex="121243">
Warnant-Dreye (en val Wernant-Dreye), s un antic municipi de Blgica, compost de dos nuclis: Warnant i Dreye.  El municipi va fusionar el 1 de gener de 1977 amb el municipi de Villers-le-Bouillet. Al 2001 comptava amb  877 inhabitants.  Tret d'un breu perode d'industrialitzaci a la fi del segle XIX, va romandre un poble agricultural a les terres riques d'Haspengouw.  
Histria.
Tot i haver-hi traces d'una ocupaci als temps romans, el primer esment escrit de Warnant data de l'any 1377. A l'inici feia part del comtat de Moha, que va vendre'l al prncep-bisbe del principat de Lieja, Hug de Pierrepont a l'any 1204. Un conflicte de ms de deu anys  i de nombroses batalles entre el principat i el ducat de Brabant en va ser el resultat. El duc va saquejar el poble i el castell. Noms desprs de la desfeta Batalla de Steps al 1213, el duc va reconixer els drets del principat per va durar fins als 1229 fins que va ratificar l'acord.

Desprs de la guerra, el senyor local va decidir de construir un nou castell fortificat una mica fora del poble a un lloc estratgic dit Oultremont (trad.: de l'altre costat del mont), un nom que la famlia noble, un dels liniatges mes grans del pas,  va prendre com el seu a l'inici del segle XV.

Durant la Guerra dels Trenta Anys una milcia de Crocia conduda per Jean De Weerdt va destruir al 1636 el poble. Durant la guerra dels Vuitanta Anys, les tropes franceses van pillardejar i destruir-lo al l'any 1695.

Hi havia possessions de l'Abadia de Floreffe, de l'Abadia de Flne, dels Templars i de petits nobles locals. Sn probablement els monjos de Flne que van crear el nucli de Dreye en deforestar-lo per a densenvolupar una masia. 

Avall de l'aiguabarreig dels rierols Toultia i Narma, poc abans el conflent amb el Mehaigne s'han construt dos molins a farina al segle XIX sembre visibles per fora s. A aquesta poca el poble va industrialitzar-se i comptava amb unes fbriques d'arreus, de cervesa, de xarop i de raspatge de remolatxes. Aquesta darrera, construda al 1872 per a servir la sucreria de Wanze va ocupar al seu apogeu al 1896 unes 141 persones. Va tancar al 1925. Durant aquest breu perode industrial, hi havia 1475 habitants (1910), ms de cinquanta per cent ms que avui.

Monuments.
El Castell d'Oultremont;
L'esglsia Sant Remigi (segle XVI);
El mausoleu de Carles Nicolau d Oultremont, escultat per Guillaume Evrard (1709-1793) a la capella del castell d'Oultremont;
La cura o Maison Pastorale;
La masia de la tilla o Ferme du Tilleul;
La masia du Vieux Chteau a l'endret del primer castell de Warnant;
Els dos molins del segle XIX;

Fitxer:Warbant-Dreye Ch1aJPG.jpg|Capella del castell
Fitxer:DreyeVillage.JPG|El poble de Dreye


Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307509" title="Legacions papals" nonfiltered="1195" processed="1194" dbindex="121244">

Les Legacions papals, en un sentit territorial, es refereix a certes regions administratives situades nord dels antics Estats Pontificis, i concretament a les ciutats de Bolonya, Ferrara i a la regi histrica de la Romanya. 

Aquestes ciutats, desprs d'haver-se separat dels Estats Pontificis i format part de les efmeres Repblica Cispadana (1796-1797) i Repblica Cisalpina (1797-1802), l'any 1859 a conseqncia de la Segona Guerra de la Independncia Italiana van passar a formar part de les Provncies Unides del Centre d'Itlia, estat satllit del Regne de Sardenya-Piemont. El 1860 s'incorporaren definitivament a aquest regne mitjanant la celebraci d'un referndum.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307518" title="Seixanta-cinc" nonfiltered="1196" processed="1195" dbindex="121245">

El seixanta-cinc s un nombre natural que segueix al seixanta-quatre i precedeix el seixanta-sis. S'escriu 65 o LXV segons el sistema de numeraci emprat.

Ocurrncies del seixanta-cinc:
 Designa l'any 65 i el 65 aC;
 s el codi telefnic internacional de Singapur.
 Es la constant mgica d'un quadrat mgic de 5  5:

 Es l'edat de jubilaci en diversos pasos com Alemanya o Espanya.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307539" title="Guillaume Evrard" nonfiltered="1197" processed="1196" dbindex="121246">
Guillaume Evrard (nat a Lieja al 1709  - mort a Tilleur al 1793) era un escultor al Principat de Lieja, actualment a Blgica.
Desprs dels seus estudis a Roma de 1778 a 1744,  va ser l'escultor dels prnceps-bisbes de Lieja segons Charles Seresia qui va dedicar-li una monografia.  Francesc Carles de Velbrck va nominar-lo primer escultor dels edificis i deg de l'Acadmia de pintura, d'escultura i de gravaci que va crear al 1775. La majoria de les seves obres sn monumentals.
Obra.
El mausoleu de Carles Nicolau d Oultremont a la capella del Castell d'Oultremont de Warnant-Dreye;
Sant Joan Nepomuc i Gregori el Gran a l'esglsia Sant Denis a Lieja;
Paret de fusta decorada a l'esglsia Sant Lambert de Soumagne;
Prometeu encadenat, bronze al museu Curtius a Lieja;
Sant Sestasti a l'esglsia d'Awenne, un nucli de Saint-Hubert ;
al Cabinet des Estampes (Lieja) es troben molts dibuixos i estudis;

Referncia.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307540" title="Segona Guerra dels Cent Anys" nonfiltered="1198" processed="1197" dbindex="121247">


 La Segona Guerra dels Cent Anys s una expressi que descriu tota la srie de conflictes militars en qu s'enfrontaren Gran Bretanya i Frana des de 1688 fins 1815. Igual com el de Guerra dels Cent Anys (1337-1453), aquest terme no designa pas una guerra en concret sin un estat de guerra persistent entre dues potncies rivals. L's de Segona Guerra dels Cent Anys com a concepte genric indica una interrelaci entre totes les guerres com a fases d'una lluita entre Frana i Gran Bretanya pel domini mundial.

Les diferents guerres franco-britniques del segle XVIII sovint implicaren d'altres potncies europees en grans aliances; per, excepte en el cas de la Guerra de la Qudruple Aliana, Frana i Gran Bretanya sempre foren enemics. Per la seva amplitud, algunes d'aquestes guerres com ara la Guerra dels Set Anys s'han considerat com a guerres mundials ja que es donaren batalles a les colnies de l'ndia i d'Amrica com tamb a tot arreu de les rutes oceniques.
Resum general.
La srie de guerres va comenar amb l'accs al tron de Guillem III arran del triomf de la Gloriosa Revoluci de 1688 en qu fou destronat Jaume II d'Anglaterra i VII d'Esccia, el qual s'exili a Frana sota la protecci de Llus XIV. 

Durant el segle XVII, tant Jaume I d'Anglaterra i VI d'Esccia com el seu fill i successor Carles I havien evitat implicar-se en la Guerra dels Trenta Anys, com tamb havien procurat mantenir bones relacions amb Frana, poltica aquesta continuada desprs tant pel rgim republic d'Oliver Cromwell com per la monarquia restaurada de Carles II i  Jaume II. Ara b, Guillem III, considerant-se el campi del Protestantisme, va voler combatre la monarquia catlica de Llus XIV. Les tensions continuaren durant les segents dcades quan Frana va donar suport als pretendents jacobites, descendents del destronat Jaume II d'Anglaterra i VII d'Esccia que disputaven el tron als successors de Guillem III.

Desprs de mort Guillem III, l'oposici franco-britnica va girar al voltant ja no de la religi sin de l'economia i el comer, ja que tots dos estats aspiraven a aconseguir el domini colonial d'Amrica i l'sia, qesti aquesta en qu la Guerra dels Set Anys (1756-1763) va tenir uns resultats decisius.

La rivalitat va continuar arran de l'oposici britnica a la Revoluci Francesa i de les guerres de la Gran Bretanya contra la Repblica Francesa i contra l'Imperi napolenic. La derrota de Napole el 1813 a la batalla de Leipzig, seguida el 1815 per l'Imperi dels Cent Dies i Waterloo va posar fi a l'estat de guerra permanent entre Frana i la Gran Bretanya. Per aix, el discurs usat en cadascun dels dos pasos per referir-se a l'altre va evolucionar de la idea de l'enemic natural cap a l'acord i la tolerncia envers l'altre. Un segle ms tard, Frana i Gran Bretanya van ser capaces d'arribar a l'Entesa Cordial, demostrant aix que tant la primera com la segona Guerres dels Cent Anys eren una cosa del passat. Van continuar les diferncies culturals per el conflicte violent s'havia acabat.

"Cartago" i "Roma".
Durant la Segona Guerra dels Cent Anys, a Frana molta gent denominava la Gran Bretanya "La Prfida Albi", criticant aix els britnics com a gent en qu no es podia confiar. Seguint aquesta lgica, comparaven Gran Bretanya i Frana amb les antigues Cartago i Roma, en qu Cartago era un estat imperialista violent que va acabar en una desfeta total, mentre que Roma era una prspera capital intellectual i cultural.

Aquesta comparaci duia a considerar que francesos i britnics eren dos pobles tan diferents que els resultava impossible arribar a acords pacfics; la guerra era, doncs, l'nica manera de resoldre les seves diferncies. Frana era l'enemic natural de la Gran Bretanya, per la Gran Bretanya era sempre l'obstacle que impedia el domini d'Europa per Frana.

Guerres Incloses.
 Guerra dels Nou Anys (1688-1697);
 Guerra de Successi Espanyola (1701-1714);
 Guerra de Successi Austraca (1742-1748);
 Guerres Franco-ndies (1688-1763);
La Guerra del rei Guillem (1688-1697);
 La Guerra de la reina Anna (1702-1713);
 La Guerra del rei Jordi (1744-1748);
 La Guerra Franco-ndia (1754-1763);
 Guerra dels Set Anys (1756-1763);
 Guerra d'Independncia dels Estats Units (1775-1783);
 Guerres de la Revoluci Francesa (1792-1802);
 Primera Coalici (1792-1797);
 Segona Coalici (1798-1802);
 Guerres Napoleniques (1803-1815);
 Guerra del Francs (1808-1814);
 L'Imperi dels Cent Dies (1815);

Referncies.
Blanning, T. C. W.  The Culture of Power and the Power of Culture: Old Regime Europe 1660-1789.  Oxford: Oxford University Press, 2002.
Buffinton, Arthur H.  The Second Hundred Years' War, 1689-1815.  New York: Henry Holt and Company, 1929.
Claydon, Tony.  William III.  Edinburgh: Pearson Education Limited, 2002.
Crouzet, Francois.  "The Second Hundred Years War: Some Reflections." French History 10 (1996), pp. 432-450.
Scott, H. M.  Review: "The Second 'Hundred Years War' 1689-1815." The Historical Journal 35 (1992), pp. 443-469.  (Un recull de ressenyes d'articles sobre les guerres franco-britniques del perode, agrupats sota aquest encapalament);
Tombs, Robert and Isabelle.  That Sweet Enemy: The French and the British from the Sun King to the Present.  London: William Heinemann, 2006.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307541" title="Repblica d'Itlia" nonfiltered="1199" processed="1198" dbindex="121248">





La Repblica d'Itlia (en itali: Repubblica Italiana) fou una repblica situada al nord de la pennsula Itlica que exist entre 1802 i 1805. 

Aquest fou un estat satllit, inicialment, de la Primera Repblica Francesa i, posteriorment, del Primer Imperi Francs sota la presidncia de Napole Bonaparte. 

Orgens.
El 26 de gener de 1802 els diputats de la Repblica Cisalpina decidiren modificar la constituci de la Repblica per permetre que Napole Bonaparte es converts en el primer president la Repblica. Aquesta nova constituci va fer canviar el nom de la Repblica per mantingu els territoris que havien integrat la Repblica Cisalpina, principalment les zones de la Romanya i la Llombardia.

Bandera.
Amb el naixement de la Repblica d'Itliaa es conservaren els colors de la bandera tricolor utilitzada durant la Repblica Cisalpina, si b la forma fou variada situant un quadrat verd inserit en un rombe blanc que al seu torn estava inserit en un quadrat vermell. 

Aquesta composici es mant avui en dia en l'ensenya presidencial del President d'Itlia.

Fi.
Amb l'assumpci per part de Napole Bonaparte del ttol d'Emperador de Frana l'any 1805, la Repblica d'Itlia es transform en el Regne d'Itlia, esdevenint el propi Napole rei d'Itlia i el seu fill adoptat Eugeni de Beauharnais virrei del propi estat.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307545" title="Foo Fighters" nonfiltered="1200" processed="1199" dbindex="121249">
Foo Fighters s una banda d'origen estatudinenca creada al 1995 per l'ex-bateria de Nirvana, Dave Grohl.

La banda ha aconseguit molts reconeixements i ha marcat molts xits per tot el mn, com Everlong, Learn to fly,Best of you,D.O.A i The pretender.
La banda va ocasionar molta polmica quan Dave Grohl va donar suport a John Kerry per la presidncia dels Estats Units. Desprs d'aix George W. Bush va dir que era fan de la banda i va fer servir canons seves per la seva campanya, cosa que a Dave Grohl no li va agradar gens. Aquesta experincia va portar al segent lbum de Foo Fighters: In your Honor.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307546" title="Riu Teifi" nonfiltered="1201" processed="1200" dbindex="121250">



El riu Teifi, o Afon Teifi , s un curs fluvial de Galles que desemboca en la badia de Ceredigion per sota de la ciutat d'Aberteifi. La conca del riu s de 1.008 quilmetres quadrats, amb un cabal mitj a Glan Teifi de 31.026 m/s. Fins al 1970, la crescuda ms gran registrada havia estat de 269,7 m/s el 17 de desembre del 1965. La mitjana de precipitacions anuals varia entre els 155 mm de la part alta de la conca als 1.176 mm en la ms baixa.

 Geografia .
El Teifi s'origina al Llyn Teifi al centre de Galles, cap al nord del comtat de Ceredigion. Aquesta extensa rea, molt despoblada, forma part del que de vegades s'anomena "desert de Galles". El curs del riu passa  per l'Abadia de Strata Florida i per Pontrhydfendigaid abans d'arribar al fons de la vall principal. Desprs d'atravessar un dels grans aiguamolls interiors de Gran Bretanya, el Gors Goch Glan Teif, el Teifi s'arrossega al llarg dels 50 quilmetres segents en  direcci ms o menys sud-oest  fent un arc suau, passant pels pobles de Tregaron, Llanddewi Brefi, Cwmann, Llanbedr Pont Steffan, Llanybydder, Llandysul, Castell Newydd Emlyn, Cenarth, Llechryd i finalment Aberteifi. Les marees afecten el riu ja a partir de Llechryd, i l'aigua baixa cap al mar a travs de la gorja de Cilgerran. Ms enll d'Aberteifi, el riu s'eixampla en un gran estuari que passa el centre d'estiueig de la platja de Poppit abans de desembocar a la badia de Ceredigion.

 Geologia i paisatge .
El Teifi i els seus afluents corren sobre antigues lutites de l'Ordovici i del Siluri molt erosionades per glaceres en l'edat de gel. El paisatge resultant s de turons suaus que suporten conreus diversos en qu predominen els terrenys dedicats a la ramaderia ovina i bovina. Ceredigion tenia la fama de ser la font de la llet que es bevia a Londres en el segle XIX. Els paisatges del Teifi sn molt atractius i, el riu s considerat un dels ms bells de Galles.

Les Teifi pools, o les basses del Teifi, sn una srie de petits llacs en el naixement del riu que testimonien el seu passat de glaceres. Estan situats terres amunt i sn de de mena cida; alguns han estat regulats amb preses i s'aprofiten per a la captaci d'aigua potable. La gran zona d'aiguamolls per sobre de Tregaron actua com una esponja gegantina per esmortir les aiguades. Rpids i salts d'aigua no sn habituals, per els de Henllan i especialment a Cenarth sn dignes d'atenci i hom els ha pintat i fotografiat molt a causa de la bellesa del paisatge. L'engorjat entre Llechryd i Cilgerran t una qualitat melanclica especial: pocs visitants s'hi arriben i el riu llisca silenciosament entre la compacta vegetaci de les ribes, cobertes per falgueres.

 Cultura i histria .

La vall del Teifi ha estat habitada des de l prehistria. Es troben restes de l'Edat de Ferro i de l'Edat de Pedra, amb Cromlecs (cambres funerries) i megalits. Les runes de l'abadia medieval de Strata Florida mostren excellents mostres de rajoles encustiques. El riu passa tamb a prop de la Universitat de Galles a Llanbedr, l'establiment universitari ms antic del pas.

Entre Cenarth i Aberteif hi ha l'antiga tradici de pescar i desplaar-se emprant coracles -bots individuals molt lleugers fets de branques corbades i cobertes amb una pell d'animal-. La propulsi es fa amb un rem i demana gran habilitat. S'usen principalment en la pesca del salm amb xarxa, una afici actualment molt reglamentada; el dret de pesca passa de pare a fill. En una tradici que ve de lluny, en el baix Teifi hi ha el costum de pescar furtivament salmons i truites.

La vall acull el carrilet de la vall del Teifi, un tren de vapor de via estreta.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307557" title="Seixanta-sis" nonfiltered="1202" processed="1201" dbindex="121251">

El seixanta-sis s un nombre natural que segueix al seixanta-cinc i precedeix el seixanta-set. S'escriu 66 o LXVI segons el sistema de numeraci emprat.

Ocurrncies del seixanta-sis:
Designa l'any 66 i el 66 aC;
s el codi telefnic internacional de Tailndia.
s un nombre triangular, nombre hexagonal i un nombre semimendric. Al ser un mltiple d'un nombre perfecte, 66 s un nombre gaireb perfecte.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307560" title="Los Vlez" nonfiltered="1203" processed="1202" dbindex="121252">

Los Vlez s una comarca situada a la provncia d'Almeria, a Andalusia, la ms septentrional. Est formada per Vlez-Blanco, Vlez-Rubio, Mara i Chirivel. Limita al sud amb les comarques del Valle del Almanzora i el Levante Almeriense. El seu precedent histric s el Marquesat de los Vlez.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307566" title="Assentament comptable" nonfiltered="1204" processed="1203" dbindex="121253">
Un assentament comptable s l'anotaci o registre que es fa en cadascun dels llibres de comptabilitat, amb la finalitat de registrar un fet econmic que provoca una modificaci en el patrimoni de l empresa i, per tant, un moviment en els comptes d una societat o persona fsica.

Un assentament comptable ha de tenir una srie de dades mnimes: data, quantitat que s ha mogut, comptes als que ha afectat i concepte de l assentament.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307567" title="Seixanta-set" nonfiltered="1205" processed="1204" dbindex="121254">

El seixanta-set s un nombre natural que segueix al seixanta-sis i precedeix el seixanta-vuit. s un nombre primer que s'escriu 67 o LXVII segons el sistema de numeraci emprat.

Ocurrncies del seixanta-set:
Designa l'any 67 i el 67 aC;
s la suma de cinc nombres primers consecutius: 7 + 11 + 13 + 17 + 19 = 67;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307574" title="Seixanta-vuit" nonfiltered="1206" processed="1205" dbindex="121255">

El seixanta-vuit s un nombre natural que segueix al seixanta-set i precedeix el seixanta-nou. S'escriu 68 o LXVIII segons el sistema de numeraci emprat.

Ocurrncies del seixanta-vuit:
Designa l'any 68 i el 68 aC;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307576" title="Hospital General Mateu Orfila" nonfiltered="1207" processed="1206" dbindex="121256">


L'Hospital General Mateu Orfila s l'hospital general de l'illa de Menorca.

Construt entre 2004 i 2006 amb un cost final de 58 milions d'euros, va ser inaugurat l'abril de 2007 en substituci del ja histric Hospital Verge del Toro. El seu nom s en honor al Doctor Mateu Orfila i Rotger, metge maons de renom internacional per haver estat metge de Llus XVIII de Frana, deg de la facultat de medicina de Pars durant 17 anys i considerat pare de la toxicologia moderna.

El nou hospital est situat a la ciutat de Ma amb direcci Avinguda Ronda s/n, Malbger. Compte amb un centenar de llits essent referncia per una poblaci de 90.000 habitants. Ofereix les segents especialitats: cirurgia general i de l'aparell digestiu, cirurgia ortopdica, traumatologia, urologia, obstetrcia i ginecologia, otorinolaringologia, oftalmologia, anestesiologia i reanimaci, medicina interna, pediatria, endocrinologia, nefrologia, hematologia, oncologia mdica, radiodiagnstic, aparell digestiu, reumatologia, neurologia, cardiologia, pneumologia i psiquiatria.

Actualment el gerent de l'hospital s el doctor Antoni Gmez Arbona, natural d'Alaior i metge de familia.

Enllaos externs.
 Pgina web oficial de l'HGMO;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307577" title="Danta" nonfiltered="1208" processed="1207" dbindex="121257">
Danta fou un principat de l'ndia Britnica. El 1901 apareix incls a l'agencia de Mahi Kantha, per el 1947 depenia de l'agencia de la Rajputana. El 1877 fou declarat estat de segona classe dins l'agncia. La salutaci del sobir (maharana) es de 9 canonades.

Limitava al nord amb Sirohi, a l'est i sud amb Mahi Kantha; i a l'oest amb Palanpur. La poblaci era d'uns 18000 habitants al final del segle XIX i la superfcie de 899 km2.

El maharana Bhawant Singh va pujar al tron el 20 de novembre de 1925 i va abdicar el 1948. L'estat va passar a formar part de l'estat de Bombai dins la Uni ndia, el novembre del 1948.

 Escut i bandera .


L'escut estava format per un trisul (trident) vermell aguantat per dos tigres naturals; al damunt del trident mig sol en esplendor irradiant damunt d'una barra de plata i sobre el sol la inscripci  en semicercle "Danta State" en blau i lletres angleses majscules; a la part inferior una cinta de plata aguantada per elements daurats, amb una inscripci en lletres snscrites que diu "Sarna Gat Sadhar" ("l'Estat est posat sota la protecci del sol"). Lucien Philippe explica el seu origen segons una comunicaci de l'assistent del governador de Bombai a Karl Fachinger: el trident simbolitzat al clan sarmar de la lnea del foc (el trident era el smbol de Siva, protector de la dinastia); Philippe tradueix el lema lleugerament diferent. Imatge de l'escut a 

La bandera de l'estat era rectangular (2:3) groga amb el trident vermell al centre. 

L'estendard personal del maharaj era un drap rectangular de tres franges iguales, vermell, groc i vermell. amb el trident vermell a la franja central. 

L'estendard reial era tanmateix rectangular groc amb l'escut complert al centre

 Governants .

Prithvisinhji Gajsinhji 1687-1743;
Karasinhji 1743-?
Ratansinhji Karasinhji ?
Abhasinhji Karasinhji ?-1795;
Mansinhji Abhaisinhji 1791-1800;
Jagatsinghji Abhaisinhji 1800-1823;
Narsinhji Abhaisinhji 1823-1847;
Jalamsinhji Narsinhji 1847-1859;
Sardarsinhji Jalamsinhji 1859-1860;
Harisinhji Narshinhji 1860-1876;
Jashwantsinhji Harisinhji 1876-1908;
Hamirsinhji Jashwantsinhji 1908-1925 ;
Bhawantsinhji Hamirsinhji 1925-1948 ;
Prithvirajsinhji 1948-1949 (+1989);

 Referncies .

Imperial Gazetteer of India, article Mahi Kantha;
Andr Flicher "Drapeaux et Armoiries des Etats Princiers de l'Empire des Indes", Dreux 1984;
John Mc Meekin, Arms & Flags of the Indian Princely States, 1990;
Collecci Fachinger, Deutsches Schiffahrtsmuseum a Bremerhaven, dades comunicades per Lucien Philippe.
Worldstatesmen, llista de sobirans;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307579" title="Comarca Metropolitana de Almera" nonfiltered="1209" processed="1208" dbindex="121258">


La Comarca Metropolitana de Almera s una comarca d'Andalusia situada a la provncia d'Almeria. T 1.159 quilmetres quadrats i una poblaci de 239.132 habitants. Limita al nord amb Levante Almeriense i Los Filabres-Tabernas.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307590" title="Grbenzell" nonfiltered="1210" processed="1209" dbindex="121259">

Grbenzell s un municipi de l'Alta Baviera situat al districte de Frstenfeldbruck.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307591" title="Nombre -1" nonfiltered="1211" processed="1210" dbindex="121260">

En matemtiques, -1 (menys u) s un nombre enter negatiu superior a menys dos i inferior de zero. Es l'additiu invers d'1, s a dir, el nombre que, en sumar-li 1, dna 0.

Els negatius tenen algunes propietats similars per lleugerament diferents a les propietats positives (u). Els negatius serien un multiplicador d'identitat si no fos pel signe del canvi:

;

En informtica,-1 es un valor inicial per a enters i tamb s'utilitza per a mostrar una variable que no cont cap informaci til.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307592" title="Val-de-Chalvagne" nonfiltered="1212" processed="1211" dbindex="121261">
Val-de-Chalvagne s un municipi francs que pertany al departament francs Alps de l'Alta Provena i a la regi Provena-Alps-Costa Blava.

El municipi es va formar en fusionar-se les poblacions de Castellet-Saint-Cassien, Montblanc i Villevieille el 1973, prenent el nom de Val de Chalvagne. El 1999 tenia 48 habitants.

Castellet-Saint-Cassien apareix per primer cop en documents del segle XIII, i rep el nom del castell dels Glandves (senyor del lloc a partir de 1231 i fins a la Revoluci Francesa.
Montblanc apareix documentat per primer cop cap al 1200.
Villevieille apareix per primer cop en documents de 1137. Durant la Revoluci Francesa, s'hi va crear una societat patritica.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307594" title="Control de qualitat" nonfiltered="1213" processed="1212" dbindex="121262">
El control de qualitat i enginyeria de qualitat, en enginyeria i manufactura, estan implicats desenvolupant sistemes per assegurar que els productes o serveis estiguin dissenyats i es produeixin per satisfer o excedir requisits de clients. Aquests sistemes es desenvolupen sovint conjuntament amb unes altres disciplines de negoci i enginyeria que utilitzen una aproximaci|enfocament enfadada funcional.

 Histria .

Quan els primers artesans especialitzats sorgien fabricant eines per a altres, el principi de control de qualitat era simple: "deixi el comprador anar amb compte" (emptor d'advertncia).

Els primers projectes d'enginyeria civil, tanmateix, necessitaven ser construts a especificaci. Per exemple, els quatre costats de la base de la Gran Pirmide de Giza sn perpendiculars a dins de 3.5 minut sexagesimal.

Durant l'edat mitjana, els gremis prenien la responsabilitat de control de qualitat a si mateixos.

El material de compra governamental estava interessat en el control de qualitat com a client. Per exemple, el Rei John d'Anglaterra nomenava un cert William Wrotham supervisar la construcci i la reparaci de vaixells. Alguns segles posteriors, per tamb a Anglaterra, Samuel Pepys, Secretari de l'Almirallat, assignava tals supervisors mltiples.
El control de qualitat ha desenvolupat un bon resultat durant els 80-90 darrers anys (en sobre 20 intervals d'any) des de la seva incipincia fins a la modernitat actual.

 Enllaos externs .

 Definici del terme control de qualitat a Hermes;
  Pla del control de qualitat;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307597" title="Abducci" nonfiltered="1214" processed="1213" dbindex="121263">



L'abducci (del llat abdelius), fa referncia a qualsevol contacte amb altres formes de vida aliena a la forma humana; no noms d'una procedncia fsica sin que tamb inclou tot aquell coneixement intellectual propi de la grandesa de la imaginaci humana. 

Els antics es referien a les abduccions com a les experincies extracorporals dels oracles quan tenien, en les seves visions, alguna mena de connexi extrasensorial amb alguna essncia hiperurnica. Tal com exemplifica Plat en el seu llibre La Repblica, on cita el coneixement com l'eina de poder tornar al mn originari del "d'on provenim?", s a dir, del mn de les idees. Per tant, la manera de transmetre aquest coneixement era per mitj dels "abdelius", s a dir, de la crida d'aquest.

El concepte d'"abdelius" ha evolucionat al llarg dels segles, sobretot arran de les investigacions del metafsic californi Charles J. Greenfield, ja que l'entn no noms com una experincia reservada a uns escollits sin que a travs d'un entrenament de la ment podem arribar a contactar amb aquestes essncies universals. A ms a ms el Dr. Greenfield ha elaborat un mtode que satisf les necessitats d'aquells que tenen la voluntat de poder-hi arribar.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307598" title="Mol (mol)" nonfiltered="1215" processed="1214" dbindex="121264">

Un mol  s un tipus de mol de vaiv propi de l'Edat del Ferro de les illes Balears (Menorca i Mallorca). Est composat per una pea superior mbil (de forma similar a una nau invertida) i una pea inferior, fixa, amb la superfcie plana. Es caracteritza per les enormes dimensions de la seva part mbil (fins a cinquanta quilos en el cas d'alguns exemplars menorquins).

Les anlisis realitzades sobre la superfcie activa d'alguns d'aquests instruments han perms constatar que varen ser utilitzats per moldre blat i, en alguns casos, sal i peix (possiblement peix sec).

Les matries primeres que es van utilitzar en la confecci d'aquests tils sn diferents tipus de roques sedimentries. En el cas dels exemplars procedents de Menorca, predominen les sorrenques i els microconglomerats.

Les parts mbils d'aquest tipus de mol sn extraordinriament abundants en els poblats talaitics menorquins, on es van reutilitzar, molts cops, com a elements constructius (en murs, paviments i llars de foc).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307601" title="Illa Enderbury" nonfiltered="1216" processed="1215" dbindex="121265">

L'illa Enderbury s un atol de les illes Fnix, a la repblica de Kiribati. s deshabitada.

Geografia.
Est situada a 63 km al sud-est de l'illa Canton, la ms propera. T una allargada de 4,8 km i una amplada d'1,6 km. La superfcie total s de 5,1 km . La llacuna interior s reduda i poc profunda, plena de bancs de sorra i illots.

Sn abundants els ocells marins, les rates i una espcie de abella diminuta que s'amaga a les arrels de les plantes.

Histria.
Va ser descoberta, el 1823, pel nord-americ Joshua Coffin amb el balener angls Transit. El nom ve d'una mala pronunciaci del nom de l'empresari angls Samuel Enderby, propietari de la naviliera. El 1860 es va comenar l'explotaci de guano amb treballadors portats des de les Hawaii. Va ser abandonada a la dcada del 1880.

Reclamada pels Estats Units i el Regne Unit, es va acordar, el 1939, el condomini conjunt britnic i nord-americ de les illes Canton i Enderbury.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307605" title="Santa Fe de Mondjar" nonfiltered="1217" processed="1216" dbindex="121266">

Santa Fe de Mondjar s un municipi de la provncia d'Almeria, Andalusia. En l'any 2007, contava amb 494 habitants. La seva extensi superficial s de 35 km i t una densitat de 14'1 hab/km. Es troba situada a una altitud de 233 metres i a 22 quilmetres de la capital de provncia, Almeria. 

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307617" title="Residncia de Mewar" nonfiltered="1218" processed="1217" dbindex="121267">


La residncia de Mewar o Udaipur fou una de les divisions poltiques de l'agncia de Rajputana, a la part sud d'aquesta, formada pels estats d'Udaipur (o Mewar), Banswara, Dungarpur i Partabgarh. La capital era Udaipur (ciutat), i l'assistent del resident tenia la seu generalment a Dungarpur (ciutat). El seu lmit occidental venia marcat per la serralada Aravalli. 

Va existir aix fins el 1906 quan els tres estats menors en foren separats per formar l'Agncia dels Estats de Rajputana Occidental (que no s'ha de confondre amb la Residncia dels Estats de Rajputana Oriental) i segurament llavors se li va incorporar el'estat de Kushalgarh. Del 1906 al 1947 la residencia va quedar limitada a l'estat d'Udaipur.

La poblaci el 1881 era de 1879.214 habitants i va pujar a 2.310.024 el 1981, per la fam del 1899-1900 i les epidmies que van seguir  la va fer baixar a 1.336.283 el 1901. El 69% eren de religi hind, els animistes (principalment bhils) el 21% i els jains el 6%. La superfcie era de 43952 km2. Tenia 8359 pobles i 17 ciutats de les que dues tenien ms de deu mil habitants el 1901: Udaipur (45.976) i Bhilwara (10.356).

Per la nova residencia de Mewar desprs del 1906, vegeu Udaipur.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307621" title="Insgnia de la Lluita Anti-Partisana" nonfiltered="1219" processed="1218" dbindex="121268">
La Insgnia de la Lluita Anti-Partisana (alemany: Bandenkampfabzeichen) era una insgnia de guerra alemanya, creada el 30 de gener de 1944 pel Reichsfhrer-SS Heinrich Himmler per atorgar als soldats del Heer i de les Waffen-SS durant la Segona Guerra Mundial.

Era atorgada en 3 classes: Or, Plata i Bronze, sent la classe Or la superior.

Per a la seva concessi calia:
Bronze;
 Participar durant  20 dies de lluita anti-partisana, o;
 Volar en 30 sortides de lluita anti-partisana.
Plata;
 Participar durant  50 dies de lluita anti-partisana, o;
 Volar en 100 sortides de lluita anti-partisana.
Or;
 Participar durant  100 dies de lluita anti-partisana, o;
 Volar en 150 sortides de lluita anti-partisana.


Davant l'increment ferotge de la lluita darrera les lnies contra els partisans a Iugoslvia, Rssia, Grcia, Polnia, el nord d'Itlia i Albnia, Himmler insist en la creaci d'una nova distinci per recompensar a aquells que haguessin participat en accions contra els partisans enemics (Hitler insist en referir-se a ell com a "bandits".)

Estava oberta a tots els membres de la Wehrmacht, si b estava dirigida a les Waffen SS. 
Com que havia estat creada sota els auspicis de Himmler, i ell era el responsable de les operacions anti-partisanes, les citacions eren fetes en nom seu (mentre que la de la resta de condecoracions estava feta en nom de Hitler). Es llua a la butxaca esquerra de l'uniforme.

Es va crear de manera retroactiva a l'1 de gener de 1943. 

Podia ser atorgada a ttol pstum.

Si b els terminis de qualificaci eren alts (fent-la ms difcil d'aconseguir que altres condecoracions similars), un considerable nombre de membres de la Policia i de les SS van ser elegibles per a la seva concessi, donat el llarg temps que portaven dedicats a aquesta tasca (per exemple, a finals de febrer de 1944, el SS-Obersturmbannfhrer Orkar Dirlewanger present 200 sollicituds per la insgnia en bronze, 30 en plata i 20 en or pels 600 soldats del seu batall anti-guerrillers)

Les primeres condecoracions en or no es concediren fins al 20 de febrer de 1945. Himmler conced personalment les primeres, les quals tenien un acabat especial, car la fulla de l'espasa apareixia en un color bronze can que feia contrast. Van ser atorgades a 4 membres de les Waffen-SS, que lluitaven a l'Adritic. 

Si b pels membres de la Waffen-SS i de la policia era una gran recompensa que lluen en precedncia a d'altres distincions de guerra, per als seus collegues de la Wehrmacht era un recordatori de les atrocitats que s'estaven comenten, i no existeixen gaires fotografies en qu apareguin lluint-la. 

Es va produir una variant en plata daurada amb diamants, per ser atorgada com a concessi personal de Himmler per aquells que guanyessin la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure mentre lluitessin amb els partisans, per no hi ha evidncies de qu s'atorgus mai.

Al 1957 es produ una versi desnazificada en la que desapareixien l'esvstica del puny de l'espasa i la calavera de la base.

 Disseny .
Una corona oval de fulles de roure amb una calavera i ossos travessats a la seva base. Al centre hi ha una hidra (la serp de nombrosos caps de la mitologia grega, en representaci dels partisans), sobre la qual hi ha clavada una espasa amb una esvstica com a roda solar al puny. 

L'absncia de l'liga usual de la Wehrmacht en benefici de la calavera indica i emfatitza l'origen en la SS i no pas en la Wehrmacht d'aquesta distinci.

 Vegeu tamb .
 Medalla dels Partisans;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307622" title="Agncia dels Estats de Rajputana Occidental" nonfiltered="1220" processed="1219" dbindex="121269">

L'Agncia dels Estats de Rajputana Occidental fou un divisi poltica de l'Agncia de Rajputana formada el 1906 amb tres estats segregats de l'antiga Residncia de Mewar; Banswara, Partabgarh i Dungarpur, i l'estat de Kushalgarh, esdevingut virtualment independent de Banswara. No s'ha de confondre aquesta agncia amb la Residncia dels Estats de Rajputana Occidental, formada pels estats de Jodhpur, Jaisalmer, Sirohi i Palanpur (i ms tard Danta)

La poblaci quan l'agncia es va formar el 1906 era de 317.478 habitants (segons el darrer cens de 1901). La superfcie era de 11.082 km2. L'agncia tenia al nord la Residncia de Mewar, es a dir l'estat d'Udaipur, conegut tamb com a Mewar. La majoria de la poblaci era de religi hind (vers el 70%) i la resta animistes i jains. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307636" title="Albergueria de Vic" nonfiltered="1221" processed="1220" dbindex="121270">

La primera referncia bibliogrfica coneguda de l existncia de la albergueria com a edifici dedicat a hospital de pobres i passavolants data del 1064, s possible que el segle X ja funcions una albergueria, el decret de restauraci de la cannica vigatana del 957, canonges en comunitat els resultats de campanyes d excavaci arqueolgica realitza entre els anys 1990 i 1994, van poder determinar fases d ocupaci entre l espai on actualment hi ha l edifici de l albergeria, dues correspondrien a moments histrics Romans, a l angle nord-oest de la sala romnica es localitzaren dos grans carreus d poca romana.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307637" title="Javier Verdejo" nonfiltered="1222" processed="1221" dbindex="121271">
Javier Verdejo (Almeria, 1957- 14 d'agost de 1976) fou un lluitador antifranquista espanyol. Fill de Guillermo Verdejo Vivas, ex-alcalde d'Almeria, pertanyia a una famlia conservadora i tradicionalista. Estudiava biologia a la Universitat de Granada i militava a la Jove Gurdia Roja, joventuts del Partit del Treball d'Espanya. Quan el 14 d'agost de 1976 feia la pintada Pa, Treball, i Llibertat en els murs del Balneari de San Miguel, al barri del Zapillo (Almeria), noms va poder pintar Pa, T.... En aquell moment va aparixer una parella de la gurdia civil, que el va perseguir fins a la platja, on fou assassinat a trets. El seu enterrament fou una gran manifestaci de dol, i va rebre mostres de suport Rafael Alberti, dels cantants Gente del Pueblo i Jos Sorroche. L'actual alcalde de Marinaleda, Juan Manuel Snchez Gordillo, li va dedicar un poema. Els responsables no foren mai jutjats.

 Enllaos externs .
 Homenatge a Javier Verdejo;
 Homenatge a Javier Verdejo, de PTC-JGR;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307639" title="Gavina capblanca" nonfiltered="1223" processed="1222" dbindex="121272">

La gavina capblanca o gavina de bec prim (Larus genei) s una gavina lligada als ambients marins que, als Pasos Catalans, noms es reprodueix al Delta de l'Ebre.

Morfologia.

 Fa entre 37 i 40 cm de llargria i entre 90 i 102 d'envergadura alar.
 Cap blanc truncat de manera caracterstica i que es prolonga en un bec llarg i fi de color negrs.
 Durant l'poca de cria mostra un to lleugerament rosat a la panxa.
 Les ales sn grises amb vora terminal blanca i punta de les primries negres. ;
 Les potes sn vermelles.

Alimentaci.

Menja peixets.

Reproducci.

Cria en colnies -junt amb altres espcies- en illetes amb vegetaci esparsa. Construeix el niu en el sl, on diposita petites branques. La posta consta d'1 a 3 ous de color blanc clapejats de negre. Desprs de la cria se'n va i noms hi queda en hivernaci un redut grup d'adults i joves.

Hbitat.

Freqenta els llocs salats, en els quals s'alimenta. A voltes tamb es pot trobar en prats i en arrossars.

No s una espcie pelgica.

Distribuci geogrfica.

Cria a la Mediterrnia i en algunes zones de l'Oce ndic, com ara al Pakistan. Als Pasos Catalans noms es reprodueix al Delta de l'Ebre, on s possible trobar-la durant tot l'any, i s molt escassa a la resta del territori.

Referncies.



Enllaos externs.

 Estudi de la poblaci de gavina capblanca al Principat de Catalunya. ;
 Vdeos d'aquesta espcie de gavina en el seu hbitat natural. ;
 La gavina capblanca al web d'Avibase. , ,  i ;
 La gavina de bec prim a l'Animal Diversity Web. ;
 Estudi de la poblaci de gavina capblanca a Portugal. ;
 Distribuci geogrfica i conservaci d'aquesta espcie. ;
 Fotografies de la gavina de bec prim. ;
 Taxonomia de la gavina capblanca. ;
  ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307642" title="Miguel Ignacio Peralta Vies" nonfiltered="1224" processed="1223" dbindex="121275">
Miguel Ignacio Peralta Vies (Alcoi, 1962) s un advocat i poltic valenci. Llicenciat en dret per la Universitat de Valncia i militant del Partit Popular, fou escollit regidor (1995-1999) i alcalde d'Alcoi el 2000-2003, vicepresident primer de la Diputaci Provincial d'Alacant i conseller d'Indstria, Comer i Turisme del Govern Valenci el 2003-2007. A les eleccions generals espanyoles de 2008 fou escollit diputat per la provncia d'Alacant.

 Enllaos externs .
 Currculum de Miguel Ignacio Peralta;
 Miguel I. Peralta al web del Congrs dels Diputats;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307643" title="Miguel Barrachina Ros" nonfiltered="1225" processed="1224" dbindex="121276">
Miguel Barrachina Ros (Sogorb, 1969) s economista i poltic valenci. Llicenciat en Cincies Econmiques i Empresarials, especialitat Sector Pblic. Ha treballat com a interventor-tresorer de l'Administraci Local. Militant del Partit Popular, fou regidor de l'ajuntament de Sogorb (1991-1999), diputat a les eleccions a les Corts Valencianes de 1995 i 1999, deix l'esc el 2002 quan fou nomenat director general del Ministeri de Treball i Afers Socials d'Espanya, crrec que ocup el 2004. Posteriorment fou diputat per la provncia de Castell a les eleccions generals espanyoles de 2004 i 2008.

 Enllaos externs .
 Miguel Barrachina al web del Congrs dels Diputats;
 Bloc de Miguel Barrachina;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307647" title="Andrea Fabra Fernndez" nonfiltered="1226" processed="1225" dbindex="121277">
Andrea Fabra Fernndez (Castell de la Plana, 1973) s una poltica valenciana, filla de Carlos Fabra Carreras, cap provincial del Partit Popular, i casada amb Juan Jos Gemes. Llicenciada en dret, ha fet un Programa Lideratge per a la Gesti Pblica a l'IESE.  Ha estat Assessora Parlamentria del Secretari d'Estat d'Hisenda (1997-1999) i gerent de Relacions Institucionals Internacionals a Telefnica S.A. Militant del PP des de 1991, ha estat senadora designada per la comunitat autnoma el 2004-2008 i diputada per la provncia de Castell a les eleccions generals espanyoles de 2008.

 Enllaos externs .
 Andrea Fabra al web del Congrs dels Diputats;
 Andrea Fabra al web del Senat espanyol;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307649" title="Antonia Garca Valls" nonfiltered="1227" processed="1226" dbindex="121278">
Antonia Garca Valls (la vall d'Uix, 1966) s una mestra i poltica valenciana. Llicenciada en dret per la Universitat de Valncia, ha estat professora d'Ensenyament Secundari en l'especialitat d'Administraci d'Empreses. Regidora de l'Ajuntament de la Vall d'Uix des de 1999 pel PSPV-PSOE, on ha estat portaveu del Grup Socialista, Tinent d'Alcalde i Regidora Delegada de l'rea d'Igualtat en la legislatura 2003-2007. Tamb ha estat sots-secretria general del PSPV-PSOE de l'Agrupaci Comarcal de la Plana Baixa a Castell i diputat a les eleccions generals espanyoles de 2004 i 2008.

 Enllaos externs .
 Antonia Garca a la web del Congrs dels Diputats;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307652" title="Ferran Bono Ara" nonfiltered="1228" processed="1227" dbindex="121279">
Ferran Bono Ara (Valncia, 1969) s un periodista i poltic valenci, fill d'Emrit Bono i Martnez. s llicenciat en filologia hispnica i mster en periodisme per UAM-El Pas, treballa com a corresponsal al diari El Pas-UAM. Patrocinat per Mara Teresa Fernndez de la Vega Sanz, fou escollit com a independent a les llistes del PSPV-PSOE a les eleccions generals espanyoles de 2008.

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Ferran Bono al Congrs dels Diputats;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307653" title="Enrique Martnez Heredia" nonfiltered="1229" processed="1228" dbindex="121280">

Enrique Martnez Heredia (Huesa, 27 de gener de 1953) va ser un ciclista espanyol que fou professional entre 1976 i 1983, sent, el 1976, el primer espanyol en guanyar el maillot blanc de millor jove al Tour de Frana. 

Durant la seva carrera professional aconsegu 32 victries, destacant la Volta a Catalunya de 1976, el Campionat d'Espanya de 1978, dues etapes a la Volta a Espanya i el Maillot Blanc de millor jove al Tour de Frana de 1976.

Actualmente treballa en una botiga de ciclisme de la seva propietat que es troba a Alcal de Henares, ciutat on resideix.

Palmars.
1974;
 1r al Tour del Porvenir;
1976;
 1r a la Volta a Catalunya;
 1r de la Classificaci al millor jove del Tour de Frana ;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Euskadi;
1977;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Catalunya;
1978;
 Campi d'Espanya de ciclisme en ruta;
 1r de la Volta a Astries i vencedor d'una etapa;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Euskadi;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Cantbria;
1979;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Euskadi;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Astries;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a La Rioja;
1980;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Espanya;
1981;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Arag;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Castella;
1982;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Espanya;

Resultats a la Volta a Espanya.
1976. 12 de la classificaci general;
1978. 8 de la classificaci general;
1979. 35 de la classificaci general;
1980. 31 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1981. 17 de la classificaci general;
1982. 11 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1983. 42 de la classificaci general;

Resultats al Tour de Frana.
1976. 23 de la classificaci general. 1r la Classificaci dels Joves;
1977. 18 de la classificaci general;
1978. Abandona (10a etapa);

Resultats al Giro d'Itlia.
1977. Abandona (19a etapa);
1982. Abandona (8a etapa);

Enllaos externs.
Palmars d'Enrique Martnez Heredia ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307655" title="Jos Leandro Andrade" nonfiltered="1230" processed="1229" dbindex="121281">







Jos Leandro Andrade (1 d'octubre 1901   5 d'octubre 1957) fou un futbolista uruguai.

Andrade va jugar tant de defensa com de centrecampista. Va guanyar dues medalles d'or als Jocs Olmpics de Pars 1924 i Amsterdam 1928 i fou campi del Mn a Uruguai 1930 amb la selecci d'Uruguai. Tamb fou tres cops campi sud-americ els anys 1923, 1924 i 1926.

A nivell de club destac al Club Nacional de Football, on guany 6 campionats uruguaians i a Pearol on tamb fou campi el 1932.

Fou un dels primers jugadors negres considerat estrella mundial. El seu nebot Vctor Rodrguez Andrade tamb fou campi del mn l'any 1950.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307657" title="Joan Calabuig Rull" nonfiltered="1231" processed="1230" dbindex="121282">
Joan Calabuig Rull (Valncia, 1960) s un poltic socialista valenci. Militant del PSPV-PSOE fou escollit diputat a les eleccions a les Corts Valencianes de 1983 i fou president de la Uni Internacional dels Joves Socialistes el 1985-1989. Ha estat Director General de l'Institut Valenci de la Joventut de la Generalitat Valenciana el 1989-1995. Desprs fou diputat al Parlament Europeu el 2004-2008, on ha estat membre de la Comissi de Pressupostos, membre de la Delegaci per a les Relacions amb la Repblica Popular de la Xina, Suplent en la Delegaci per a les Relacions amb els Pasos del Sud-est Asitic i l'Associaci de Nacions del Sud-est Asitic (ASEAN). Ha estat escollit diputat per la provncia de Valncia a les eleccions generals espanyoles de 2008

 Enllaos externs .
 Bloc de Joan Calabuig;
 Joan Calabuig al web del Congrs dels Diputats;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307658" title="Inmaculada Bauls Ros" nonfiltered="1232" processed="1231" dbindex="121283">
Inmaculada Bauls Ros (Gandia, 1964) s una mestra i poltica valenciana. Diplomada en Magisteri (especialitat pedagogia i educaci especial) per l'E.U.M Edetania de Valncia i en Cincies Religioses (I.D.CC.RR.) de l'arquebisbat de Valncia. Ha estat professora del Collegi Borja-Jesutes (1984-2004) (actualment en excedncia). Militant del Partit Popular, ha estat regidor de l'Ajuntament de Gandia (2003-2007), consellera de la Mancomunitat de Municipis de la Safor, integrant de la Comissi de Govern de la Mancomunitat i la Delegaci de Turisme. Ha estat escollida diputada per la provncia de Valncia a les eleccions generals espanyoles de 2008. 

 Enllaos externs .
 Inmaculada Bauls al web del Congrs dels Diputats;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307659" title="Susana Camarero Bentez" nonfiltered="1233" processed="1232" dbindex="121284">
Susana Camarero Bentez (Madrid, 1970) s una advocada i poltica valenciana. Llicenciada en Dret per la Universitat de Valncia, coordinadora d'Organitzaci del Partit Popular de la Comunitat Valenciana i presidenta de Dones per a la Democrcia de Valncia. Ha estat diputada a les eleccions a les Corts Valencianes de 1995 i a les eleccions generals espanyoles de 2000, 2004 i 2008. Ha estat vocal de la Comissi de Defensa, de la Comissi d'Economia i Hisenda, i de la Comissi d'Infraestructures i de la Comissi de Rgim de les Administracions Pbliques. 

 Enllaos externs .
 Susana Camarero a la web del Congrs dels Diputats;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307661" title="Maria Jos Catal Verdet" nonfiltered="1234" processed="1233" dbindex="121285">
Maria Jos Catal Verdet (Valncia, 1981) s una poltica valenciana. Llicenciada en dret a la CEU Universitat Cardenal Herrera de Valncia, on tamb fou mster en administraci d'empreses. Militant del Partit Popular, el 2007 fou escollida alcaldessa de Torrent (Horta Oest) i diputada per la provncia de Valncia a les eleccions generals espanyoles de 2008.

 Enllaos externs .
 Bloc personal de Maria Jos Catal;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307663" title="Jacob Taubes" nonfiltered="1235" processed="1234" dbindex="121286">
Jacob Taubes (Viena, 1923 - Berln, 1987). Socileg de la religi, filsof i estudis del judaisme.

Nascut en una famlia de rabins, obtingu el doctorat en filosofia l'any 1947 amb la tesis Escatologia occidental. Enseny estudis religiosos i estudis judaics als Estats Units. 

Des de 1965 fou professor d'estudis jueus i hermenutica a la Universitat lliure de Berln. Ha influt pensadors contemporanis com Giorgio Agamben i Peter Sloterdijk.

 Bibliografia .
 Del culto a la cultura. Elementos para una crtica de la razn histrica. Katz editores, 2008 (en castell);
 Teologia poltica de Pau. Schmitt, Benjamin, Nietzsche, Freud, Barcelona, Prtic, 2005;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307664" title="Vicente Ferrer Rosell" nonfiltered="1236" processed="1235" dbindex="121287">
Vicente Ferrer Rosell (Valncia, 1959) s un advocat i poltic valenci. Militant del Partit Popular, ha estat vicepresident de la Diputaci de Valncia, senador designat per la Comunitat autnoma del 1995 al 2003 i diputat a les eleccions generals espanyoles de 2008.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307665" title="CRIDA" nonfiltered="1237" processed="1236" dbindex="121288">

CRIDA s un centre d'investigaci, desenvolupament i innovaci (I+D+I) en l'mbit de la gesti del trnsit aeri (ATM) a Espanya. Aquest Centre conjumina la investigaci terica mercs a de la participaci de la Universitat Politcnica de Madrid (UPM) i la investigaci aplicada al sistema de navegaci aria, grcies a l'aportaci del provedor de serveis espanyol, ANSP, Aeroports Espanyols i Navegaci Aria, AENA. 

El principal objectiu de CRIDA s millorar la productivitat i eficincia del sistema de navegaci aria en l'mbit ATM espanyol i europeu, mantenint la seguretat aria com element clau. El Centre, a ms, t un component aglutinador de l'I+D+i en el sector de ATM europeu i fomenta la cooperaci entre empreses, organismes i universitats que investiguen en aquest sector.

Enllaos externs.
Pgina Web oficial de CRIDA ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307667" title="Teddy Flack" nonfiltered="1238" processed="1237" dbindex="121289">









Edwin Harold "Teddy" Flack (Londres, 5 de novembre de 1873 - 10 de gener de 1935) va ser un atleta i tennista australi.

Teddy, com era conegut, es va mudar amb la seva famlia a la ciutat de Berwick, Austrlia, quan sols tenia 5 anys. El seu primer contacte amb l'atletisme el va tenir vivint ja a Austrlia, en ingressar al London Athletic Club amb la intenci de preparar-se per participar en els primers jocs de l'era moderna a Atenes 1896. Durant aquest perode va aconseguir ser campi d'Austrlia de la milla en els anys 1893 i 1894.

El seu viatge des d'Austrlia fins a Atenes fou tota una odissea que dur 6 dies, arribant a temps per poder disputar les eliminatries de la primera prova en la qual anava a competir, els 800 metres llisos. Teddy va aconseguir guanyar aquesta primera ronda eliminatria amb un temps de 2 m 10 segons. El seu segon dia d'estada a la capital grega va competir a la final dels 1500 metres guanyant en un emocionant esprint final al favorit de la prova Arthur Blake. D'aquesta manera va aconseguir la seva primera medalla olmpica i inaugurar el palmars de campions olmpics de la prova dels 1500. El quart dia va guanyar la segona medalla olmpica en guanyar la final dels 800 metres llisos amb un temps de 2 m 11 segons. L'endem va competir en la marat, una prova per a la qual no estava preparat ja que mai havia corregut ms de 15 km. Va aconseguir mantenir-se en segona posici darrere el francs Albin Lermusiaux, bronze als 1500, i quan aquest es va retirar, en el km 32, lider la cursa. Amb tot, quan sols quedaven 4 km per acabar, va caure i quan un espectador grec l'estava ajudant, aquest fou colpejat i llenat a terra per Teddy, cosa que li comport la desqualificaci i que fos repudiat per la resta d'atletes. 

A Atenes tamb va competir en un altre esport, el tennis. En la categoria individual va perdre en primera ronda amb el grec Aristidis Akratopoulos. En la categoria de dobles, competint al costat del seu amic George Robertson, aconsegu arribar a semifinals on perd amb els grecs Dionysios Kasdaglis i Demetrios Petrokokkinos, quedant en tercer lloc. Malgrat no existir el premi de medalla de bronze per als tercers classificats, el Comit Olmpic Internacional els reconeix com a medallistes olmpics de bronze en aquesta competici.

Va tornar a Austrlia i a l'empresa familiar el 1898, tot vivint en una propietat prop de Berwick, on criava bestiar bov. Flack mai torn a competir per Austrlia.

Un parc anomenat Edwin Flack Reserve s'obria a Berwick per honrar el primer heroi olmpic de la ciutat i guanyador de medalles.

Els nous camps d'esport de l'Institut de Melbourne s'han anomenat Flack Parc en el seu honor.

Enllaos externs.
Edwin Flack-Our first Olympic champion ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307668" title="Hug de Pierrepont" nonfiltered="1239" processed="1238" dbindex="121290">
Hug de Pierrepont (nascut al 1165   mort al 4 d'abril de 1229 a Huy) fou el prncep-bisbe del principat de Lieja des de 1200 a 1229. Al 1227 van proposar-li l'arquebisbat de Reims per va refusar-lo.

Hugues era el fill de Hugues Vanault i de Clemncia de Rethel, i doncs el nebot d'Albert de Rethel, ardiac i gran probost de Sant Lambert. Va rebre el suport de Baldu I, comte de Flandes i d'Hainaut i va triar el camp d'Ot IV.

Hugues, originari de Laon va ser el primer d'una srie de nobles francesos que van ocupar la seu de Lieja de 1200 a 1248. El seu regne es caracteritza per a la fortificaci de Lieja i d'unes guerres d'influncia amb el ducat de Brabant. De Pierrepont va negociar o conquerir diverses feus que va integrar al principat:
1201: adquireix el comtat de Waleffe i els castells de Montenaken, Tessenderlo, Brustem, Hasselt i Lummen;
1204 Maastricht esdev una senyoria compartida entre el principat de Lieja i el ducat de Brabant. El comte Albert II de Dasburg dit de Moha ven les seves terres a de Pierrepont, el que no va agradar el seu nebot el duc de Brabant;
1212-1213 Enric I de Brabant va requisar-lo i conduir diverses campanyes militars als quals va saquejar el camp d'Haspengouw i Lieja. Junt amb una coalici de milcies de Lieja, Huy, Dinant, Thuin i del comtat de Loon, de Pierrepont va vncer-lo a la batalla de Steps al 1213;
1214 2 de febrer tractat de pau amb Brabant;
1227 compra la sobirania de Sint-Truiden de l'arquebisbe de Metz. Sint-Truiden esdev una bona vila;
1229 el duc de Brabant reconeix els drets de Lieja al comtat de Moha.

Vegeu tamb.
Llista dels bisbes de Tongeren, Maastricht i Lieja













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307674" title="Residncia dels Estats de Rajputana Occidental" nonfiltered="1240" processed="1239" dbindex="121291">


La Residncia dels Estats de Rajputana Occidental fou una divisi de l'Agncia de Rajputana formada pels estats del sud-oest, Jodhpur (el ms gran de l'agncia), Jaisalmer i Sirohi. Tenia al nord Bikaner, a l'oest els estats de Bahawalpur i Khairpur al Panjab, i la provncia del Sind, al sud el Gujarat i entre d'altres el Palanpur, i a l'est Udaipur, la provncia d'Ajmer-Merwara, Kishengarh i Jaipur. La capital fou la ciutat de Jodhpur.

Era un territori rid i sec excepte al sud-est de Jodhpur i Sirohi, amb les muntanyes Aravalli que marcaven el lmit sud-oriental. La poblaci que el 1881 sobrepassava en uns vuit mil habitants els dos milions, va passar a 2.834.715 el 1891 per baixar a 2.163.479 el 1901 a causa de la fam de 1899-1900 i les epidmies que la van seguir. 

Tot i ser la divisi ms gran de la Rajputana (ms del doble de la segent) fou una de les de menys densitat de poblaci (41 hab./milla quadrada, per a Jaisalmer noms de 4,5 persones per milla quadrada). La superfcie era de 137.241 km2. El 82% era de religi  hind, el 8% musulm i el 7% jains, i la resta altres religions incloent sikhs i cristians (aquestos quasi tots a Sirohi). En total la residncia tenia 4909 pobles i 33 ciutats. Les principals ciutats era Jodhpur, Phalodi, Nagaur, Pali, Sojat i Sambhar.

El 1933 l'estat de Palanpur, el principal de l'antiga agncia de Palanpur (anomenada agncia Banas Kantha entre 1925 i 1933), i l'estat de Danta (de l'agncia Mahi Kantha) foren incorporats a aquesta residencia i per tant a l'agncia de la Rajputana.

La residncia era una entitat diferent a l'Agncia dels Estats de Rajputana Occidental, formada pels estats de Banswara, Partabgarh, Dungarpur i Kushalgarh, formada el 1906.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307677" title="Gnther Bechem" nonfiltered="1241" processed="1240" dbindex="121292">
Karl-Gnther Bechem (alias: "Bernhard Nacke") va ser un pilot de curses automobilstiques alemany que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Bernd Nacke va nixer el 21 de desembre del 1921 a Hagen, Alemanya.

 A la F1 .
Va debutar a la tercera temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1, la corresponent a l'any 1952, disputant el 3 d'agost el GP d'Alemanya, que era la sisena prova del campionat.

Bernd Nacke va arribar a participar a dues  curses puntuables pel campionat de la F1, repartides entre les temporades 1952 i 1953.

 Resultats a la Frmula 1 .


 Resum .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307678" title="Josef Peters" nonfiltered="1242" processed="1241" dbindex="121293">
Josef Peters va ser un pilot de curses automobilstiques alemany que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Josef Peters va nixer el 16 de setembre del 1914 a Dsseldorf, Alemanya i va morir el 24 d'abril del 2001.

 A la F1 .
Va debutar a la tercera temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1, la corresponent a l'any 1952, disputant el 3 d'agost el GP d'Alemanya, que era la sisena prova del campionat.

Josef Peters va arribar a participar a una nica cursa puntuable pel campionat de Frmula 1, no tornant a competir al mn de la F1.
 Resultats a la Frmula 1 .


 Resum .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307679" title="Gran Premi d'Alemanya del 2008" nonfiltered="1243" processed="1242" dbindex="121294">
La cursa del Gran Premi d'Alemanya de Frmula 1 s la desena cursa de la temporada 2008 i s'ha disputat al Circuit de Hockenheim a Hockenheim el 20 de juliol del 2008. 

 Qualificaci per la graella .



 Cursa .



 Altres .

 Volta rpida: Nick Heidfeld 1. 15, 987  (Volta 52);

 Pole: Lewis Hamilton  1: 15. 666;

 s el podi ms jove de l historia de la F1.

 s el primer podi per  Nelson Piquet Jr.;


















 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307714" title="Mil negre" nonfiltered="1244" processed="1243" dbindex="121295">



El mil negre (Milvus migrans) s un ocell de l'ordre dels falconiformes, ms fosc i ms petit que el mil reial.

Morfologia.

 Fa entre 50 i 55 cm de llargria. ;
 Envergadura alar entre 135 i 155 cm.
 T la forquilla de la cua menys marcada que el mil reial.

Subespcies.

 Milvus migrans migrans (Boddaert, 1783): viu a Europa i Orient Mitj fins al Pakistan, i hiverna a l'frica subsahariana.
 Milvus migrans aegyptius: Viu a l'frica del Nord. ;
 Milvus migrans parasitus: Viu a l'frica subsahariana.
 Milvus migrans lineatus (J. E. Gray, 1831): habita a l'rea compresa entre Sibria, el nord de l'ndia i sud de la Xina. Hiverna al Golf Prsic i a l'sia meridional.
 Milvus migrans govinda (Sykes, 1832): Viu al subcontinent indi, Indoxina i Malisia tot l'any.
 Milvus migrans affinis (Gould, 1838): Present a Indonsia des de les Illes Moluques fins al nord d'Austrlia i Nova Guinea.
 Milvus migrans formosanus (Kuroda, 1920): Viu a Hainan i Taiwan tot l'any. ;

Reproducci.

El mascle s'encarrega d'aportar el menjar mentre que la femella cova els 2 o 4 ous corresponents durant 32 dies. Com en la majoria dels rapinyaires, desprs de l'eclosi de l'ou, la femella comena a absentar-se del niu i vigila els progressos dels petits des d'una talaia propera. Desprs de 40 dies els milans negres petits ja poden acompanyar els seus pares en els vols d'instrucci.

Alimentaci.

Caa ocells, petits mamfers, rptils, amfibis. Tamb menja carronya.

Hbitat.

Competeix per l'hbitat amb el mil reial, per est ms relacionat amb l'aigua, d'on obt part del seu aliment: peixos morts. En general, t una tendncia ms carronyera.

Distribuci geogrfica.

Viu, a prop de llacs i rius, al centre i al sud d'Eursia, a tot frica (llevat del Shara) i en una gran part d'Austrlia. s com a la Catalunya continental i passa en migraci per les Illes Balears.

Costums.

s ms com i s un dels rapinyaires ms gregaris. Com el seu nom cientfic indica sn bons migradors, que van i vnen de l'frica tropical.

Referncies.



Enllaos externs.

 El mil negre al Principat de Catalunya. ;
 Fotografies del mil negre. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie. ;
 Identificaci i fotografies del mil negre. ;
 Vdeos de milans negres. ;
 El mil negre a l'Animal Diversity Web. ;
 Comportament social d'aquest ocell. ;
 El mil negre al web d'Avibase. ;
 El mil negre a Portugal. ;
 Conservaci d'aquesta espcie. ;
  ;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307726" title="Manra" nonfiltered="1245" processed="1244" dbindex="121299">

Manra, o illa Sidney, s una de les illes Fnix de la repblica de Kiribati.

Geografia.
L'illa t forma triangular amb una superfcie total de 4,4 km . s un antic atol amb la llacuna interior sense cap canal de sortida al mar. Aix fa que l'aigua s'evapori i resulti una llacuna molt salada per sota el nivell del mar, sense vida marina. Als esculls, en canvi, la fauna s molt diversa. A terra abunden porcs domstics en estat salvatge, rates, sargantanes, crancs i insectes. s deshabitada.

Histria.
S'hi troben antigues runes polinsiques. Va ser descoberta, el 1823, pel capit Emment del balener angls Sydney Packet i la va anomenar Sydney Island. Reclamada pels interessos nord-americans sobre el guano, sembla que no va arribar a ser explotada. El 1975 va ser declarada reserva natural.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307736" title="Oscar Lewis" nonfiltered="1246" processed="1245" dbindex="121301">
Oscar Lewis (de nom real Oscar Lefkowitz) s un historiador i antropleg nord-americ nascut a Nova York, EUA, el 25 de desembre de  1914 i mort el 16 de desembre de 1970. Va ser doctor en antropologia a la Universitat de Columbia. I va introduir l'estudi de la pobresa des d'un punt de vista social. Una de les seues aportacions cabdals s la influncia que va tenir en l'estudi de la cultura de la pobresa.

Biografia.
Va ser professor de la Facultat del Brooklyn College i en la Universitat de Washington. Desprs va continuar la seua carrera en el departament d'Agricultura dels EUA, com a antropleg. Aix va fer possible que entrs al departament d'antropologia de la Universitat d'Illinois.

El 1942 va treballar a la Universitat de Yale. I tamb al Departament de Justcia dels EUA com a analista de propaganda. 

L'any segent, el 1943, va anar a l'Institut Interameric d'indgenes, a Mxic, en representaci dels EUA per a efectuar estudis en desenvolupament rural. Va investigar comunitats camperoles de Tepoztlan. Tota aquesta tasca el va portar a la teoritzaci del que ell va definir com a cultura de la pobresa, s a dir, un conjunt d'actituds, maneres de pensar, llenguatges i comportaments que pretesament caracteritzaven les classes subalternes. Aquesta herncia de l'individu, a ms, l'acompanyava des del naixement i el condua a la repetici perpetuaci del seu estat de pobre ents de manera social. Es conformava aix amb la imatge que la societat t d'ell, en una mena d'autoetiquetament.  

Tamb va fer estudis de camp en altres indrets, com ara el nord de l'ndia. I els darrers vint anys es va concentrar en estudis urbans. 

Va publicar llibres amb molt de ress, com ara lAntropologa de la pobreza o The Children of Sanchez tots dos a comenaments dels anys 60. La publicaci del darrer va suposar que el govern mexic el declars calumnis i obsc.

Obra.
 Five Families; Mexican Case Studies In The Culture Of Poverty, 1959;
 Tepoztln, Village In Mexico, 1960;
 The Children of Sanchez, Autobiography Of A Mexican Family , 1961;
 La Vida; A Puerto Rican Family In The Culture Of Poverty--San Juan And New York, 1966;
 A Death In The Snchez Family, 1969;

Enllaos externs.
 Biografia ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307741" title="Sebasti Salellas i Magret" nonfiltered="1247" processed="1246" dbindex="121302">
Sebasti Salellas i Magret (Viladamat, 1949 - Barcelona, 2008) fou un advocat catal.

Amb despatx des de 1982, es va especialitzar en dret civil, penal, laboral, administratiu i matrimonial. Es va llicenciar en dret a la Universitat de Barcelona el 1979 i era professor associat en dret penal a la Universitat de Girona. Membre dels collegis d'advocats de Girona, Barcelona i Figueres. Form part de l'Associaci Catalana de Juristes Demcrates i va ser regidor de l'Ajuntament de Girona.

Destac com a defensor de drets humans, ltimament com a advocat en la defensa dels imputats en l'Operaci Estany, el cas dels detinguts al Raval, la denncia dels casos de tortura de l'Operaci Garzn i dels imputats per la crema de fotos del rei a Girona. Entre molts altres casos, tamb va ser l'advocat defensor d'Antoni Guirado, l'expolicia municipal d'Olot, imputat en el cas de segrest de la farmacutica Maria ngels Feliu.

La matinada del 28 de maig de 2008 va morir a l'edat de 59 anys a causa d'una infecci parasitria desprs de portar 15 dies ingressat a l'Hospital Clnic de Barcelona (Barcelons) per una hepatitis.
 
Referncies.


Enllaos externs.
Entrevista a Vilaweb;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307744" title="Ciprinodntid" nonfiltered="1248" processed="1247" dbindex="121303">

 



Els ciprinodntids sn peixos de mida petita, de l'ordre dels ciprinodontiformes, petits, de cos curt, rabassut i cobert d'escates cicloides grans. 

Morfologia.

 Presenten la boca en posici obliqua i proveda de dents.
 Tenen les aletes dorsal i anal prcticament a la mateixa alada del cos i l'aleta caudal arrodonida.
 El cos est cobert d'escates ciclodals.

Alimentaci.

Mengen petits invertebrats, amb predomini dels crustacis i les larves d'insectes, principalment dels mosquits, dels quals sn depredadors voraos.

Hbitat.

Viuen sobretot a les aiges dolces i salabroses, per, en algunes ocasions, se'ls pot trobar en aiges marines ja que sn animals molt eurihalins (s a dir, que toleren grans variacions de salinitat).

Distribuci geogrfica.

Els ciprinodntids es troben a tots els continents de la Terra (tret d'Austrlia). L'nica espcie de ciprinodntid dels Pasos Catalans, el fartet (Aphanius iberus), s un endemisme de la costa mediterrnia ibrica, encara que tamb es troba tamb a l'frica del Nord.

Observacions.

El fet que s'alimentin de mosquits no ha estat ben coneguda fins a temps recents, cosa que port a introduir a les zones de maresmes una espcie, la gambsia, que ocupa el mateix nnxol ecolgic, amb la finalitat de combatre els mosquits portadors del paludisme. Aix ha comportat la introducci d'una espcie forana que posseeix un potencial reproductor molt superior al dels ciprinodntits (s una espcie vivpara) i una major voracitat, que la porta a alimentar-se, fins i tot, dels ous dels ciprinodntits, cosa que ha suposat el desplaament d'aquestes espcies en mplies zones de les maresmes catalanes.

Taxonomia.

 Gnere Aphanius;
 Aphanius almiriensis  ;
 Aphanius anatoliae ;
 Aphanius anatoliae splendens .
 Aphanius apodus .
 Aphanius asquamatus .
 Aphanius baeticus .
 Aphanius burdurensis .
 Aphanius chantrei .
 Aphanius danfordii .
 Aphanius desioi .
 Aphanius dispar .
 Aphanius dispar dispar .
 Aphanius dispar richardsoni .
 Aphanius fasciatus .
 Aphanius ginaonis .
 Fartet (Aphanius iberus) .
 Aphanius isfahanensis .
 Aphanius mento .
 Aphanius opavensis .
 Aphanius punctatus .
 Aphanius saourensis .
 Aphanius sirhani .
 Aphanius sophiae .
 Aphanius sureyanus .
 Aphanius villwocki .
 Aphanius vladykovi .;
 Gnere Cualac;
Cualac tessellatus .
 Gnere Cubanichthys;
Cubanichthys cubensis .
Cubanichthys pengelleyi .
 Gnere Cyprinodon;
Cyprinodon albivelis .
Cyprinodon alvarezi .
Cyprinodon arcuatus .
Cyprinodon artifrons .
Cyprinodon atrorus .
Cyprinodon beltrani .
Cyprinodon bifasciatus .
Cyprinodon bobmilleri .
Cyprinodon bondi .
Cyprinodon bovinus .
Cyprinodon ceciliae .
 Cyprinodon dearborni .
 Cyprinodon diabolis .
Cyprinodon elegans .
 Cyprinodon eremus .
Cyprinodon esconditus .
Cyprinodon eximius .
Cyprinodon fontinalis .
 Cyprinodon higuey .
 Cyprinodon hubbsi .
Cyprinodon inmemoriam .
 Cyprinodon labiosus .
 Cyprinodon laciniatus .
 Cyprinodon latifasciatus .
  Cyprinodon longidorsalis .
  Cyprinodon macrolepis .
 Cyprinodon macularius .
 Cyprinodon maya .
Cyprinodon meeki .
  Cyprinodon nazas .
  Cyprinodon nevadensis nevadensis .
Cyprinodon nevadensis amargosae .
 Cyprinodon nevadensis calidae .
 Cyprinodon nevadensis mionectes .
 Cyprinodon nevadensis pectoralis .
 Cyprinodon nevadensis shoshone .
 Cyprinodon nichollsi .
  Cyprinodon pachycephalus .
  Cyprinodon pecosensis .
  Cyprinodon pisteri .
 Cyprinodon radiosus .
 Cyprinodon riverendi .
  Cyprinodon rubrofluviatilis .
 Cyprinodon salinus salinus .
 Cyprinodon salinus milleri .
 Cyprinodon salvadori .
Cyprinodon simus .
 Cyprinodon tularosa .
 Cyprinodon variegatus variegatus .
 Cyprinodon variegatus baconi .
 Cyprinodon variegatus ovinus .
Cyprinodon verecundus .
Cyprinodon veronicae .
 Gnere Floridichthys;
Floridichthys carpio .
Floridichthys polyommus .
 Gnere Garmanella;
Garmanella pulchra .
 Gnere Jordanella;
Jordanella floridae .
 Gnere Lebias;
 Lebias persicus .
 Lebias splendens .
 Lebias stiassnyae .
 Lebias transgrediens .
 Gnere Megupsilon;
 Megupsilon aporus .
 Gnere Orestias;
 Orestias agassizii .
 Orestias albus .
 Orestias ascotanensis .
 Orestias chungarensis .
 Orestias crawfordi .
 Orestias ctenolepis .
 Orestias cuvieri .
 Orestias elegans .
 Orestias empyraeus .
 Orestias forgeti .
 Orestias frontosus .
 Orestias gilsoni .
 Orestias gracilis .
 Orestias gymnotus .
 Orestias hardini .
 Orestias imarpe .
 Orestias incae .
 Orestias ispi .
 Orestias jussiei .
 Orestias lastarriae .
 Orestias laucaensis .
 Orestias luteus .
 Orestias minimus .
 Orestias minutus .
 Orestias mooni .
 Orestias mulleri .
 Orestias multiporis .
 Orestias mundus .
 Orestias olivaceus .
 Orestias parinacotensis .
 Orestias pentlandii .
 Orestias piacotensis .
 Orestias polonorum .
 Orestias puni .
 Orestias richersoni .
 Orestias robustus .
 Orestias silustani .
 Orestias taquiri .
 Orestias tchernavini .
 Orestias tomcooni .
 Orestias tschudii .
 Orestias tutini .
 Orestias uruni .
 Orestias ututo .

Referncies.



Enllaos externs.

 Informaci sobre els ciprinodntids ibrics. ;
 Els ciprinodntids al web de FishBase. ;
 Estudi de la fisiologia d'aquests peixos. ;
 Els ciprinodntids a l'Animal Diversity Web. ;
 Taxonomia d'aquesta famlia de peixos. , ,  i ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307747" title="Antic rgim a Frana" nonfiltered="1249" processed="1248" dbindex="121304">


En la Histria de Frana, el terme Antic Rgim es refereix al perode comprs entre la fi de la Guerra dels Cent Anys (1453) i l'esclat de la Revoluci (1789), s a dir, als segles XV, XVI, XVII i XVIII.

 La Monarquia .

 La sacralitzaci .
El carcter sagrat dels reis de Frana venia donat per certs factors com ara l's de la frmula Cristianssim Rei per referir-se al monarca francs, la seva unci amb oli sagrat a la Catedral de Reims en el moment de la coronaci i la creena que el rei de Frana tenia el do de guarir l'Escrfula tocant un malalt recitant la frmula El rei et toca, per Du et guareix; per altra banda, els terics poltics de l'poca del Renaixement admetien l'existncia del Dret div dels reis.
 La centralitzaci .
En aquesta poca, l'autoritarisme monrquic, sorgit de l'estructura de poder centralitzada creada des del poder reial, amb l'Edicte de Villers-Cotterts (1539) com una de les seves principals manifestacions, va haver de coexistir amb els senyorius feudals aix com amb els privilegis locals i provincials, els quals es mantindrien fins al moment de ser escombrats per la Revoluci.

Durant l'edat mitjana, a Frana, per afirmar el seu poder, els reis de la Dinastia Capet (987-1328) ja havien menat una poltica centralitzadora,  els resultats de la qual, per, quedaren anorreats durant la Guerra dels Cent Anys; al seu torn, l'obra centralitzadora dels reis de la Dinastia Valois (1328-1589) fou desfeta per les Guerres de Religi (1562-1598); per aix, els monarques posteriors (Enric IV, Llus XIII i Llus XIV) dedicaren molts esforos a reprendre el procs centralitzador per aix recuperar el poder perdut, havent d'enfrontar-se a crisis internes com ara la Guerra de la Fronda (1648-1653).

Si els reis volien la centralitzaci era per aconseguir ms recursos per finanar les seves guerres i el luxe de la seva cort, que tingu la seva manifestaci culminant en la construcci del palau de Versalles entre 1661 i 1680 per Llus XIV; per aix, a ms de tributs com la talla i la gabella, exigien contribucions en soldats. 

Un element clau de la centralitzaci fou passar dels antics vincles de fidelitat personal al rei a la creaci de sistemes estatals, com ho fou la instituci dels intendents com a representants del poder reial a les provncies per aix fer-hi minvar el poder dels nobles locals. Per altra banda, tamb es va crear una noblesa de toga, contraposada a la noblesa d'espasa dels senyors feudals, formada per alts funcionaris que, aix, accedien a la condici de noble mitjanant el servei a l'administraci pblica com a jutges o consellers reials. En un principi, els reis veieren la creaci dels Parlaments Regionals com una manera d'estendre el seu poder a les provncies, tanmateix, un cop es consolidaren, els Parlaments acabaren actuant com a portaveus de les oligarquies locals.

 L'expansionisme .

Durant l'Antic Rgim, l'expansionisme militar i la poltica dinstica dels reis va dur a eixamplar les fronteres de Frana amb les segents conquestes:
 sota Llus XI - Provena (1482) i el Delfinat (1461, sota control francs des de 1349). El 1462, aprofitant la Guerra dels Remences, Llus XI va annexionarse els comtats de Rossell i Cerdanya, els quals, per, foren restituts per Carles VIII a Ferran II el Catlic el 1493. ;
 sota Francesc I - Bretanya (1532);
 sota Enric II - Calais i els tres bisbats de Metz, Toul i Verdun (1552);
 sota Enric IV - el Comtat de Foix (1607);
 sota Llus XIII - Bearn, la Baixa Navarra (1620, sota control francs des de 1589 com a part dels dominis d'Enric III de Navarra i IV de Frana) i Catalunya el 1641, de la qual, per, desprs del Tractat dels Pirineus (1659) Llus XIV noms en conservaria l'actual Catalunya del Nord;
 sota Llus XIV;
 Tractat de Westflia (1648) - Alscia;
 Tractat dels Pirineus (1659) - Artois;
 Tractat de Nimega (1678-1679) - Franc Comtat, i part del comtat de Flandes ;
 sota Llus XV - Lorena (1766) i Crsega (1768);

 La Monarquia absoluta .
Malgrat que, exactament igual com a tot arreu d'Europa, els reis menaren sempre una poltica autoritria tendent a afirmar el seu poder, a Frana la Monarquia absoluta no s'hi impos fins al segle XVII durant els regnats de Llus XIII i de Llus XIV.

De fet, el constructor de la monarquia absoluta a Frana fou el cardenal Richelieu, ministre de Llus XIII, que, en la seva obra de govern, es va moure sempre amb l'objectiu de convertir el poder reial en el poder suprem a Frana i d'imposar l'hegemonia francesa a Europa.

Els principals obstacles a Frana per instaurar-hi l'absolutisme monrquic eren la potestat dels nobles de reclutar els seus exrcits i d'erigir fortificacions, aix com el privilegi que, d'en de l'Edicte de Nantes (1598), amb qu Enric IV havia aconseguit posar fi a les Guerres de Religi, tenien els protestants -dits hugonots a Frana- de dur armes i de construir fortaleses en determinades ciutats. Llus XIV va superar aquests obstacles amb l'Edicte de Fontainebleau (1685), amb el qual revocava l'Edicte de Nantes,  la demolici de les fortaleses nobiliries, prctica aquesta que justificava com un acte de racionalitzaci administrativa amb el qual s'aconseguia reduir despeses eliminant fortaleses obsoletes o innecessries, i obligant els nobles a residir cada any durant una temporada al palau de Versalles.



 Els reis .
Els reis de la Frana de l'Antic Rgim foren:

Dinastia de Valois;
Llus XI (1461-1483);
Carles VIII (1483-1498);
Llus XII (1498-1515);
Francesc I (1515-1547);
Enric II (1547-1559);
Francesc II (1559-1560);
Carles IX (1560-1574);
Enric III (1574-1589);
Dinastia de Borb;
Enric IV (1589-1610);
Llus XIII (1610-1643);
Llus XIV (1643-1715);
Llus XV (1715-1774);
Llus XVI (1774-1792);

 Els Estats Generals .
L'organisme representatiu dels estaments del Regne eren els Estats Generals, que a Frana els havien convocats per primera vegada el rei Felip IV el 1302 per obtenir ajuda i consell en el conflicte que l'enfrontava amb el papa Bonifaci VIII; posteriorment, Felip IV va convocar noves reunions dels Estats Generals per mirar d'obtenir-ne subsidis. Als Estats Generals, hi acudien representants del Primer Estat (el clero), del Segon Estat (la noblesa) i del Tercer Estat, que incloa les persones alienes a la noblesa i al clero que residissin en terres de reialenc. Aix, doncs, els Estats Generals de Frana tenien un funcionament i una composici molt similar al de les Corts catalanes i les Corts valencianes com tamb a d'altres parlaments de l'Europa medieval; de fet, all que a Frana es denominava "estats" correspon amb els braos de les corts catalano-aragoneses.

Durant l'poca de l'Antic Rgim, noms hi hagu a Frana set convocatries dels Estats Generals (1484, 1560-61, 1576-77, 1588-89, 1593, 1614 i 1789), les quals sempre tingueren lloc en moment de crisi fiscal de la monarquia o de discrdies civils, com ara les Guerres de Religi (1562-1598). La no reuni dels Estats Generals en cap moment entre 1614 i 1789, la qual cosa significa que Llus XIV i Llus XV no els convocaren mai, s un senyal de la consolidaci de la monarquia absoluta a Frana durant el segle XVII; la convocatria dels Estats Generals per Llus XVI el 1789 fou conseqncia de la crisi de l'Antic Rgim que dugu a l'esclat de la Revoluci Francesa.  

En principi, els Estats Generals eren un organisme merament consultiu; ara b, gaudien de la potestat de poder decidir concedir subsidis al rei, que, per a aix els convocava. Al segle XVI, es reivindic la necessitat de l'aprovaci dels Estats Generals per tal que el rei pogus establir nous tributs; ara b, durant el segle XVII, la consolidaci de l'absolutisme monrquic va dur a admetre la potestat del rei de decretar nous impostos pel seu compte amb l'nica obligaci que els parlaments regionals registressin l'edicte reial. El 1787, el Parlament de Pars va manifestar que no podia registrar els edictes dels nous impostos decretats per Llus XVI amb el propsit de posar fi a la fallida de les finances reials; aquesta negativa fou un dels fets que dugu el rei a convocar els Estats Generals el 1789.

 Les provncies .
 Concepte .
El 4 de gener del 1790, durant la Revoluci, l'Assemblea Nacional Constituent, amb l'objectiu de  suprimir les diferncies culturals i constituir una naci homognia una i indivisible, va crear els departaments amb la qual cosa es posava fi a la tradicional divisi de Frana en provncies.

La paraula provncia, en el sentit de divisi territorial del Regne de Frana, va comenar a usar-se al segle XV tant en documents oficials com a nivell popular o informal. Tot i admetent, per, la dificultat de donar-ne una definici exacta, sobretot perqu les mltiples llistes i mapes de provncies de Frana sovint no coincideixen, es pot intentar considerar que, a Frana durant l'Antic Rgim, una provncia era un territori, generalment de gran extensi, els habitants del qual podien ser conscients de compartir unes caracterstiques prpies, una histria comuna, una moral i unes tradicions particulars, originades no pas en cap realitat administrativa sin en la tradici histrica del territori, la qual podia remuntar-se fins i tot a l'poca pre-romana; aix, Fustel de Coulanges situava l'origen d'algunes provncies de Frana en els territoris d'antigues tribus galles. Generalment, la provncia englobava territoris ms petits i tamb grans ciutats; moltes provncies se subdividien en "alta" i "baixa". En el cas catal, desprs de la seva annexi a Frana pel Tractat dels Pirineus (1659), les comarques de la Catalunya del Nord quedaren integrades dins de la Provncia del Rossell, la qual, desprs de 1790, pass a ser el departament dels Pirineus Orientals.

De fet, sota l'Antic Rgim, Frana estava formada per tota una srie de circumscripcions territorials eixides de la histria, la geografia i de les caracterstiques tniques i culturals de la poblaci, que es diferenciaven sovint segons els poders que s'hi exercien, amb categories diferents com ara dicesis, ducats, baronies, governs, generalits, intendncies, parlaments, batllies, etc., termes que anaven acompanyats del nom del territori de la seva jurisdicci, amb la peculiaritat, per, que dues o ms d'aquestes categories duguessin un mateix nom de regi no volia dir pas que coincidissin geogrficament; aix, el territori del Parlament d'Artois no corresponia pas al mateix territori que el govern d'Artois o que la intendncia d'Artois. Aix, es comprn doncs que la creaci dels departaments per l'Assemblea Nacional el 1790 es presents com una mesura racionalitzadora per aconseguir una administraci territorial nica i homognia per a tot arreu de Frana.

 Tipus de provncies .
 Provncies eclesistiques .
Algunes provncies de l'Antic Rgim podien tenir el seu origen en dicesis i arxidicesis de l'Esglsia catlica; de fet, a tot arreu de l'Europa occidental, la divisi territorial eclesistica t els seus orgens en les divisions provincials de l'Imperi Rom. Evidentment, en l'poca anterior a la Revoluci Francesa, en qu l'Esglsia era un poder i molts bisbes, arquebisbes i abats posseen senyorius feudals, la divisi territorial de l'Esglsia afectava la vida civil del pas.
 Demarcacions judicials: parlaments, batllies i senescalies.
En funci del dret i dels costums, els dominis de la corona francesa es dividien en terres de dret escrit, que, a grans trets, corresponia a l'actual Occitnia, i en terres de dret no escrit (la Frana del nord). Cadascuna d'aquestes parts comprenia diferents parlaments, a partir del qual sorgien totes les jurisdiccions reials com ara les batllies i senescalies; cadascuna podia incloure dins seu territoris diferenciats segons els seus costums jurdics que es denominaven "pays". Aix, la senescalia de Quercy se subdividia en cinc batllies secundries, que corresponien a cinc antigues vegueries.
 Provncies fiscals.
 Les generalits .
En un intent de reformar el sistema tributari, el 1542 mitjanant l'Edicte de Cognac, Enric II va crear noves divisions com ara les recettes gnrales, dites informalment "gnralits", les quals, en principi, noms eren districtes fiscals. Tanmateix, el seu paper va anar desenvolupant-se i, a mitjans del segle XVII, les generalits es trobaven sota l'autoritat d'un intendent, la qual cosa les convert en un mitj d'expansi del poder reial en matries de justcia, impostos i policia. En el moment de l'esclat de la Revoluci, hi havia trenta-sis generalits, dues de les quals, s'havien creat el 1784.

A vegades, s'intenta assimilar el concepte de provncia al de generalit o al d'intendncia; tanmateix, aquesta s una coincidncia que no sempre es dna ja que si b la jurisdicci d'una generalit o, posteriorment, d'una intendncia, correspon al d'un territori ms antic, mai no es va fer servir el terme "provncia" per referir-se a la generalit d'Auch o a la generalit de Soissons.



 Els pays d'tats .
A la Frana de l'Antic Rgim, els pays d'tats eren aquelles provncies que, malgrat l'acci centralitzadora del poder reial, havien conservat els seus estats provincials, s a dir, una assemblea representativa dels tres estats de la provncia, la funci principal de la qual era la de negociar la suma dels impostos amb els comissaris o intendents reials, com tamb d'assegurar-ne la repartici per dicesi i per parrquia i de controlar-ne la recaptaci. Els estats provincials conservaven una partida dels fons per mantenir i millorar les vies de comunicaci.

El 1789, conservaven la condici de pays d'tats les provncies de Alvrnia, Bearn, Borgonya, Bretanya, Delfinat Llenguadoc i Provena, aix com algunes parts de Gascunya, que eren: Bigorra, Comenge i el Comtat d'Aura.

 Els pays d'lection .
Els pays d'lection sn aquelles provncies on el poder reial va aconseguir suprimir-hi els estats provincials. Ac, doncs, s l'intendent qui, com a representant del rei, hi reparteix els impostos amb l'ajuda dels elegits locals. Durant molt de temps, els representants dels governs reials a les provncies els elegien els Estats Generals; ara b, desprs que Llus XIII els hagus convocat el 1614, els Estats Generals ja no es tornaren a reunir fins 1789 quan els apleg Llus XVI; per aix, durant els segles XVII i XVIII, els oficials reials, com ara els intendents, els nomenava el Rei.
 Els pays d'imposition .
Els Pays d'imposition eren territoris acabats de conquerir en els quals, com als pays d'tats, es conservaven les institucions prpies, noms que ac la percepci d'impostos era supervisada per l'intendent reial.

Dins del Regne de Frana, la provncia del Rossell, annexionada arran del Tractat dels Pirineus (1659), era un Pays d'imposition

 Provncies militars: dels grans feus als governs.
Es tracta dels grans feus dependents directament de la Corona (ducats, comtats i marquesats) a la qual deuen ajuda militar. Aquests grans feus eren els segents ducats i comtats:

 


 

I, a ms, els:

Arquebisbats de Reims, Sens i Langres ;
Bisbats de Beauvais, de Noyon i de Chlons ;



Al contrari que les provncies eclesistiques, aquestes demarcacions no es mantenien pas uniformes en el temps; aix per exemple, l'antic ducat de Normandia qued dividit en dues governacions militars. A finals de l'Antic Rgim, sense comptar-hi els territoris d'ultramar com ara les Antilles, hi havia trenta-sis regions sotmeses a l'autoritat d'un governador militar, denominades governacions.

 Llista de provncies franceses el 1789 .
 

Les finances reials.
 Ingressos .
 Impostos .
Els principals impostos que cobrava la corona francesa eren:
La talla:un impost directe a pagar per cadascuna de les famlies plebees del regne (els nobles i l'Esglsia n'estaven exempts); tot i aix, a la majoria dels pays d'tat existia una talla real que gravava els bns amb la qual cosa, un noble podia ser taxat pels seus bns plebeus, i un plebeu quedava exempt pels seus bns nobles. D'en de la seva instituci pels Estats Generals reunits a Orleans el 2 de novembre de 1439, el rei va cobrar-la cada any fins que els governs de la Revoluci declararen abolit aquest impost. Hi havia moltes ciutats, entre les quals, Pars, que  eren "franques", s a dir, exemptes de talla, la qual tampoc no s'aplicava a la provncia de Bretanya.
El taillon: impost per a propsits militars;
La gabella: tribut sobre la sal;
Les ajudes: impostos sobre diferents productes com ara vi, cervesa, oli i d'altres;
Les duanes: aranzels locals sobre determinats productes;
La dcima: la Corona demanava un "donatiu lliure" a l'Esglsia, la qual el recollia dels detentors de crrecs eclesistics mitjanant un impost denominat la dcima creat en temps de Francesc I;
La capitaci: instituda per Llus XIV el 1695, que afectava tot sbidt, nobles i eclesistics inclosos, tot i aix se'n podia comprar l'exempci;
La desena: cobrada entre 1710 i 1717, i restablerta el 1733 per subvencionar operacions militars; era un impost sobre els ingressos i el patrimoni;
La vintena: semblant a l'anterior, instituda per Llus XV el 1749 per reduir el dficit de les finances reials;
 Venda de crrecs .
Un altra important font d'ingressos per a la corona era condicionar al previ pagament d'una fiana fora elevada l'accs a determinats crrecs pblics que permetien ennoblir-se a qui l'ocupava i que, a ms, podien resultar molt beneficiosos. Aquesta prctica, ja havia comenat al segle XII; el 1467, una llei convert en irrevocables els crrecs aix adquirits, els quals, d'aquesta manera, acabaven esdevenint hereditaris pagant un dret de successi. Amb aquest sistema, sovint, la Corona intentava incrementar els seus ingressos creant nous crrecs. Aquesta venalitat dels crrecs va esdevenir un dels principals elements de la revolta de la Fronda. 
 Prstecs i emprstits .
Si amb els seus ingressos tributaris no en tenia prou, la Corona recorria tant al prstec privat dels principals banquers d'Europa, com als emprstits pblics. El 1523, Francesc I va crear el sistema de "rendes sobre el govern municipal de Pars", un sistema fora semblant al dels censals i violaris de la Corona d'Arag. 

Si en temps d'Enric IV, la talla representava el 60% dels recursos de la corona, a finals del regnat de Llus XIV, noms en representava el 25%; aleshores, la Corona mirava de resoldre les seves dificultats financeres mitjanant emprstits i impostos indirectes.
 La recaptaci .
Fins al segle XIV, la inspecci del cobrament dels tributs reials anava a crrec dels batlles i dels senescals dins de les seves circumscripcions; d'en de les reformes dutes a terme durant els segles XIV i XV, van dur a l'administraci dels tributs reials per dos equips financers, denominats collectivament "Messieurs des finances", que actuaven de manera collegiada:
els quatre  Gnraux des finances (dits tamb "gnral conseiller" o "receveur gnral") que supervisaven la collecta de la talla, les ajudes, etc, mitjanant cobradors d'impostos (receveurs);
els quatre Trsoriers de France, que supervisaven els ingressos de les terres del patrimoni reial;

Els membres de cadascun dels dos equips s'ocupaven individualment d'una d'aquestes quatre circumscripcions: Languedol, Llenguadoc, Outre-Seine-and-Yonne i Normandia. Aquesta darrera circumscripci s'havia creat el 1449 mentre que les altres tres eren anteriors, i el 1484 se n'establiren dues ms; en aquest sistema, als encarregats del Languedol els corresponia una preeminncia sobre els altres.

Ara b, com que, al final, aquest sistema s'acab considerent no prou efica, Enric II promulg el 1542 l'Edicte de Cognac pel qual Frana quedava dividida en setze generalits, les quals ja havien arribat a ser-ne vint-i-una a finals del segle XVI i trenta-sis en el moment de l'esclat de la Revoluci. El 1577, Enric III va establir un equip de cinc tresorers ("trsoriers gnraux") a cada generalit, i, al segle XVII, l'administraci de cada generalit fou encomenada a un intendent, de tal manera que, sovint, intendncia i generalit esdevingueren sinnims.

El 1680, va instituir-se el sistema de la Ferme Gnrale pel qual la Corona arrendava el cobrament de la talla i d'altres tributs. 

La Justcia.
Baixa Justcia.
A les terres de senyoriu, la justcia l'administrava el senyor per mitj dels seus agents. Des del segle XV, per, gran part de la justcia senyorial havia passat a mans de les batllies (a Frana del nord), senescalies (a Occitnia) i prsidiaux conservant noms el senyor les qestions de drets i deures feudals, aix com petits afers de justcia local. Noms aquells senyors amb competncies d'alta justcia podien dictar penes de mort, i nicament si hi consentien els prsidiaux.

Dels desertors, saltejadors de camins i captaires se n'encarregaven els  prvt des marchaux, els quals, a partir de 1670, actuaren sota la supervisi dels prsidiaux.

Els tribunals francesos estaven sota la supervisi d'un lloctinent general i se subdividien en:
 prevostats supervisats per un prevost;
 a Normandia en vescomtats supervisats per un vescomte (crrec que podia ser ocupat per un plebeu);
 en alguns llocs del nord de Frana en castellanies administrades per un castell (crrec que podia ser ocupat per un plebeu);
 a Occitnia, en vegueries o batllies dirigides per un veguer o un batlle.

Per tal d'agilitzar el funcionament d'alguns parlaments, Enric II don amplis poders a alguns batlles, que passaren a denominar-se prsidiaux. 

Els prevosts -o els seus equivalents- eren els jutges de primera instncia per a plebeus i eclesistics; treballaven a nivell individual per amb la possibilitat d'assessorar-se per advocats i procuradors designats per ells mateixos. Les seves decisions eren apellables davant de les batllies i prsidiaux, que actuaven com a tribunal de primera instncia per als nobles i tamb per a certa mena de crims dits cas royaux, dels quals, en l'edat mitjana se n'havien ocupat els senyors: sacrilegi, lesa majestat, segrest, violaci, heretgia, falsificaci de moneda, sedici, insurrecci, tinena illcita d'armes. Per apellar la decisi d'un batlle calia adrear-se a un parlament regional.
Tribunals superiors.
Aquestes eren les cours souveraines, o tribunals superiors, les decisions de les quals noms podia revocar-les el rei actuant en el seu consell:
Parlaments: Pars, Llenguadoc (Tolosa), Provena (Ais de Provena), Franc Comtat (Besanon), Guiena (Bordeus), Borgonya (Dijon), Flandes (Douai), Delfinat (Grenoble), Lorena (Nancy), Metz, Navarra (Pau), Bretanya (Rennes, breument a Nantes), Normandia (Rouen) i (entre 1523 i 1771) Dombes (Trvoux). En un principi, aquests parlaments no eren ms que rgans judicials, tribunals d'apellaci per a tribunals civils i eclesistics, per comenaren a assumir funcions legislatives. El ms important dels parlaments tant perqu la seva jurisdicci comprenia la major part de la Frana septentrional i central com pel seu prestigi era el Parlament de Pars, que tamb servia com a tribunal de primera instncia per als Pars de Frana i per a afers reials.
 Consells sobirans - Alscia (Colmar), Rossell (Perpiny), Artois (un conseil provincial, Arras); en un principi, Flandes, Navarra i Lorena tamb havien tingut un consell sobir que es transform en parlament.  Els consells sobirans actuaven com a parlaments regionals en territoris acabats de conquerir com ara, per exemple, el del Rossell.
 Cambres de comptes - Pars, Dijon, Blois, Grenoble, Nantes. Encarregades de supervisar la despesa de fons pblics i l'administraci del patrimoni reial aix com dels problemes legals que se'n derivs.  ;
 Cambra d'Ajudes - Pars, Clermont, Bordeus, Montauban. Qestions relatives a impostos  sobre el vi, la cervesa, el sab, l'oli, els metalls, etc, als pays d'lections.
 Cambres de comptes combinada amb Cambra d'Ajudes - Ais de Provena, Bar-le-Duc, Dole, Nancy, Montpeller, Pau, Rouen;
 Tribunals de la moneda - Pars, i, a ms, Li (1704-1771), aix com (desprs de 1766), la cambra de comptes de Bar-le-Duc i Nancy. Els tribunals de la moneda vigilaven l'encunyaci de moneda i l's dels metalls preciosos.
 Gran Consell - creat el 1497 per tractar sobre qestions referides a beneficis eclesistics; algunes vegades el rei podia inst la intervenci del Gran Consell en afers massa contenciosos per als Parlaments.

El cap del sistema judicial francs era el canceller de Frana.

L'Administraci.
El Consell del Rei.
La frmula le roi en son conseil, emprada als documents, expressa el principi que a Frana el rei no podia pas actuar sense haver-se assessorat amb el seu consell. Durant els segles de l'Antic Rgim, l'administraci del Regne va evolucionar des de l'antic sistema de lleialtats feudals, propi de l'edat mitjana, fins a formar un sistema administratiu modern; en aquest procs, els alts crrecs de la Cort van passar d'estar ocupats per la vella noblesa senyorial i feudal (noblesa d'espasa) a ser exercits per una nova aristocrcia funcionarial (la noblesa de toga) i per un cos d'administradors professionals. Aix, durant els regnats de Carles VIII i de Llus XII, dins del Consell hi predominava una vintena de famlies nobles o riques, tnica que va continuar sota Francesc I, qui va incrementar el nombre de consellers a uns setanta, mentre que sota Enric IV i Llus XIII va afirmar-se la posici de la noblesa de toga.

En temps del Renaixement, l'administraci de la cort francesa es dividia entre un petit consell (dit primer "secret" i, desprs, "alt") que va tenir noms tres membres el 1535 i quatre el 1554, que s'ocupava dels temes principals, i un gran consell dedicat a qestions judicials o financeres. A Francesc I, sovint se'l va criticar per confiar massa en un redut nombre d'assessors, mentre que Enric II, Caterina de Mdici i els seus fills (Francesc II, Carles IX i Enric III) es veieren sovint impotents per negociar dins del consell amb els seus rivals poltics: els ducs de Guisa i els Montmorency

Amb el pas del temps, el Consell del Rei va subdividir-se en d'altres consells reials, els quals poden agrupar-se en les segents tipologies:
Consells de govern;
Consells financers;
Consells judicials i administratius;

Els diferents consells que es formaren, els denominem ac pels noms amb qu eren coneguts durant els segles XVII i XVIII.
Consells de Govern.
 Conseil d'en haut ("Alt Consell", importants qestions d'estat) - format pel rei, el prncep hereu, el canceller, el contrleur gnral des finances, i el secretari d'estat encarregat dels afers estrangers.
 Conseil des dpches ("Consell de missatges", notcies i informes administratius de les provncies) - format pel rei, el canceller, els secretaris d'estat, el contrleur gnral des finances,  i d'altres cancellers competents sobre els temes en discussi.
 Conseil de Conscience;
Consells financers.
 Conseil royal des finances ("Reial Consell de Finances") - format pel rei, el "chef du conseil des finances", el canceller, el contrleur gnral des finances i dos dels seus assessors, aix com els intendents de finances.
 Conseil royal de commerce;
Consells judicials i administratius.
A finals del segle XVII, les funcions de l'antic Conseil d'tat et des Finances o Conseil ordinaire des Finances les havien assumides aquestes tres seccions: 
 Conseil priv o Conseil des parties o Conseil d'tat (ocupat del sistema judicial, institut oficialment el 1557)   el ms ample dels consells reials, format pel canceller, els ducs amb el rang de pars de Frana, els ministres i secretaris d'estat, el contrleur gnral des finances, els trenta consellers d'estat, els vuitanta matre des requtes i els intendents de finances.
 Grande Direction des Finances;
 Petite Direction des Finances;



La Casa del Rei.
A ms dels consells, el rei tenia al seu voltant tota una srie de personatges de la cort als quals es designava com a membres de la Casa del Rei. A la mort de Llus XIV, el duc d'Orleans, regent a causa de la minoria d'edat de Llus XV, va prescindir de moltes de les tradicionals estructures administratives, principalment dels secretaris d'estat, substituint-los per consells; aix s'origin el sistema de polisindia, vigent entre 1715 i 1718.

Alts crrecs de l'administraci.
A partir del segle XVII, els alts crrecs de l'administraci francesa foren:
 Primer Ministre: el ttol "principal ministre de l'tat" noms va ser concedit sis vegades durant aquest perode, i Llus XIV va rebutjar designar-ne cap desprs de mort Mazzarino; ara b, informalment, es considera que actuaren com a primers ministres de Frana personatges com ara Sully, Concino Concini (governador tamb d'unes quantes provncies), el Cardenal Richelieu, el Cardenal Mazzarino, Jean-Baptiste Colbert, el Cardenal Fleury, Turgot, etc., que tingueren un gran poder en l'administraci del regne durant els segles XVII i XVIII.  ;
Canceller de Frana (dit tamb "garde des Scaux", or "Conservador dels Segells") ;
Controlador general de Finances (contrleur gnral des finances, anteriorment dit surintendant des finances).
Secretaris d'estat creats el 1547 per Enric II, i que adquiriren gran importncia el 1588; generalment, n'hi havia quatre, per, ocasionalment, cinc:
Secretari d'Afers estrangers;
Secretari de Guerra, que tamb s'encarregava de les provncies situades a la frontera.
Secretari de Marina;
Secretari de la Casa del Rei, que, a ms de ternir cura de l'entorn del rei i de la seva gurdia personal, tamb s'ocupava del clero, dels assumptes de Pars i de les provncies no frontereres. ;
Secretari dels Protestants, crrec que es refongu amb el de Secretari de la Casa del Rei el 1749.
 Consellers d'estat, que generalment n'eren trenta;
 Matre des requtes (generalment 80);
 Intendents de finances (6);
 Intendents de comer (4 or 5);
 Ministres d'estat (nombre variable);
 Tresorers;
 Recollector general de tributs;
 Superintendent de correus;
 Director general de construccions;
 Director general de fortificacions;
 Cap de policia de Pars (responsable de l'ordre pblic a la capital);
 Arquebisbe de Pars;
 Reial Confessor;

El Govern de les provncies.
Durant l'edat mitjana, els agents de l'administraci reial a les provncies havien estat els batlles i senescals, per a finals del segle XVIII els batlles noms tenien una funci judicial. Durant els segles XVI i XVII, els agents de l'administraci reial a les provncies eren els governadors, que representaven la presncia del rei a la provncia. Si, en un principi, els crrecs de governador els havien monopolitat l'alta noblesa, desprs de crisis poltiques com ara les Guerres de Religi (1562-1598) i la Guerra de la Fronda (1648-1653), els reis buscaren encomenar el govern de les provncies a persones de menys rang i, per aix, ms fidels, d'ac el desenvolupament de la figura de l'intendent provincial, amb jurisdicci sobre finances, justcia i ordre pblic, durant els regnats de Llus XIII i de Llus XIV.

A finals del segle XVIII, l'administraci reial estava fora consolidada a les provncies malgrat les protestes i l'oposici dels parlaments locals, els quals, per, a ms del seu paper de tribunals d'apellaci regionals, havien aconseguit el privilegi de registrar els edictes del rei i de presentar-li les queixes motivades pels edictes, esdevenint aix portaveus de les oligarquies locals. Si un parlament rebutjava registrar un edicte, sobretot quan es tractava de matria fiscal, el rei podia imposar el registre mitjanant un veredicte reial denominat "lit de justice".

 L'uniformisme lingstic .
Ja des del segle XV, s'havien donat ordenances reials per bandejar l's del llat de la justcia i de l'administraci, substituint-lo per la llengua parlada en cada regi:

 Ordenana de Moulins, de Carles VIII de 1490 : obligant l's de les llenges vulgars o maternes, i no pas el llat, en els interrogatoris i processos verbals;
 el 1510, Llus XII va ordenar que la llengua del dret no fos el llat sin la del poble, s a dir, la llengua que es parls en cada regi ;
 Ordenana d'Is-sur-Tille de Francesc I donada el 1531, amb la qual s'estenia l'aplicaci de l'anterior ordenana de Llus XII al Llenguadoc.

Aquesta tendncia va canviar radicalment amb l'Edicte de Villers-Cotterts, un document redactat pel canceller Guillaume Poyet i que el rei Francesc I sign a Villers-Cotterts entre el 10 i el 15 d'agost de 1539.

En els seus cent noranta-dos articles, aquesta ordenana reial, encaminada a definir una monarquia autoritria i centralista, reforma la jurisdicci eclesistica, redueix certes capacitats d'autogovern municipal i obliga les parrquies a dur llibres de baptisme. El seu aspecte ms conegut i destacat, per, s la seva disposici establint com a obligatori l's del francs en els documents pblics, amb la qual cosa, a Frana, el francs esdevenia l'nica llengua oficial del dret i de l'administraci, en detriment del llat i d'altres llenges parlades al Regne com ara l'occit i el bret.

No fou pas la Monarquia l'nic agent d'uniformitzaci lingstica; durant la Reforma, els protestants criticaven a l'Esglsia Catlica el fet de tenir la Bblia en llat i d'usar aquesta llengua com a idioma del ritu i de litrgia; per aix, Mart Luter va traduir la Bblia a l'alemany, i totes les esglsies protestants passaren a usar com a lengua litrgica la llengua del territori on actuaven. Tanmateix, l'Esglsia Reformada de Frana, creada pels hugonots, la qual celebr el seu primer snode nacional a Pars el 1558, fu servir com a llengua litrgica el francs, fins i tot a Occitnia, on per a la gent el francs resultava tan incomprensible com el llat.

Aquesta tradici d'uniformisme lingstic s el que va dur a la prohibici de l's del catal en els documents i actes oficials de la provncia del Rossell el 2 d'abril de 1700 per Llus XIV, qui, en el text del decret, manifest que considerava l's del catal com un acte contra la seva sobirania com tamb que l usage du catalan rpugne et est contraire  l honneur de la nation franaise  





L'Esglsia.
A Frana, el poder la Monarquia estava intimament lligat amb l'autoritat moral de l'Esglsia, tal com ho indicava la dita la France est la fille ane de l'glise (Frana s la filla gran de l'Esglsia). 

L'any 1500, hi havia catorze arquebisbats a Frana: (Li, Rouen, Tours, Sens, Bourges, Bordeus, Auch, Tolosa, Narbona, Ais de Provena, Embrun, Viena del Delfinat, Arle, i Reims) aix com cent bisbats; cap a la fi de l'Antic Rgim, el nombre total de bisbats i arquebisbats a Frana era de cent trenta-nou. Una gran part dels alts crrecs de l'Esglsia els ocupaven persones vinculades a la noblesa o, fins i tot, a la famlia reial; a ms, igual com a tot arreu d'Europa, l'Esglsia possea un gran patrimoni de finques aix com drets senyorials; a ms, l'Esglsia era el Primer Estat tant dins dels Estats Generals com dels Estats Provincials, igual com tamb reclamava el dret d'exercir una jurisdicci exclusiva en casos d'heretgia. Per altra banda, alguns eclesistics ocuparen alts crrecs en el govern del Regne, tal com fou el cas del cardenal Richelieu o del cardenal Mazzarino. 

La Facultat de Teologia de la La Sorbona, s a dir, de la Universitat de Pars, disposava d'un equip de censors encarregats de controlar l'ortodxia religiosa de les publicacions que s'haguessin de difondre a Frana; desprs de les Guerres de Religi, per, aquesta potestat de censura pass al Parlament de Pars i, a partir del segle XVII, als censors reials, tot i que l'Esglsia conservava un dret de petici en la matria. L'Esglsia tamb duia a terme una missi social fomentant l'existncia d'escoles i hospitals com amb institucions de caritat per als desvalguts.

Segons la Pragmtica Sanci de Bourges de 1438, derogada per Llus XI per restablerta pels Estats Generals reunits a Tours el 1484, a Frana, l'elecci dels bisbes corresponia als captols catedralicis i la dels abats als monestirs, sense que el Papa pogus intervenir-hi, amb la qual cosa s'iniciava la tendncia al gallicanisme dins de l'Esglsia francesa. El 1515, per, Francesc I sign amb el papa Lle X el Concordat de Bolonya pel qual, el rei adquiria el dret a designar els candidats a bisbe i el papa el d'investir-los; aquest acord va indignar els gallicans, per va proporcionar a la corona el control sobre els crrecs eclesistics.
 
Desprs del triomf del catolicisme en les Guerres de Religi (1562-1598), manifest en el fet que Enric IV es veis obligat a abjurar de la seva fe protestant per poder conservar el tron, a Frana va difondre's l'esperit de la Contrareforma que dugu a l'entrada de nous ordres com ara els jesutes i al desenvolupament de la devoci popular per Sant Francesc de Sales i Sant Vicen de Pal. Per altra banda, durant tot el segle XVII es va donar tot un procs d'erosi de les llibertats i privilegis garantits als protestants (hugonots) per l'Edicte de Nantes (1598), el qual va acabar sent revocat el 1685; aleshores, molts protestants francesos optaren per emigrar a l'estranger. Dins de Frana, tamb es generaren corrents religiosos com ara el jansenisme o el quietisme. 

Malgrat el desenvolupament de la Illustraci al segle XVIII i dels seus atacs a l'Esglsia i a la Religi; en el moment de l'esclat de la Revoluci Francesa, la majoria dels francesos eren catlics; per aix, l'absentisme en els serveis religiosos no superava l'1% del total de la poblaci vers 1750.
La Noblesa.
 Concepte .
Durant l'edat mitjana i l'Antic Rgim, la noblesa a Frana, igual com a tot Europa, gaudia de tota una srie de privilegis legals i financers, aix com d'unes prerrogatives prpies, la primera llista de les quals va establir-se durant el regnat de Llus XI (1461-1483). Aix doncs, eren prerrogatives de la noblesa:  

 l'exempci del pagament de la talla (excepte per a les terres no nobles que poguessin posseir en algunes provncies);
 el dret de caar;
 el dret de dur espasa i de tenir un escut d'armes;
 el dret a posseir feus o senyorius.

Determinats crrecs eclesistics, civils i militars eren privatives dels nobles, com tamb tenien uns deures especials:

 honneur et fidlit (honor i fidelitat) com ara servei militar (limpt du sang o "impost de sang");
 concilium et auxilium (consell i assistncia al rei);

Certes activitats, com ara les comercials, industrials o manuals, causaven drogeance, s a dir, prdua de la condici de noble, tanmateix als nobles els era perms treure profit de les seves finques mitjanant l'explotaci de mines o de fargues.

Excepte en casos allats, la servitud pagesa va deixar d'existir a Frana durant el segle XV, tot i aix, durant l'Antic Rgim els nobles van conservar un gran nombre de drets senyorials sobre la pagesia lliure que treballava les seves possessions. Aquests drets senyorials incloen:

 cens: tribut annual a pagar al senyor;
 champart: deure de treballar a les terres del senyor i de donar-li una part de la collita ;
 banalitat: deure d'usar els molins, forns o preses de vi del senyor a qui s'havia de pagar un dret d's.

Els nobles tamb mantenien una srie de privilegis judicials sobre els seus sbdits, tot i que, amb l'establiment de l'estat modern a partir del segle XVII, molts d'aquests privilegis passaren a estar sota control de l'Estat, i a la noblesa rural noms li quedaren funcions d'ordre pblic i de control judicial sobre violacions dels seus drets senyorials. Aquest sistema senyorial va ser exportat al segle XVII cap a la colnia de Nova Frana.

Segons els clculs de l'historiador francs Franois Bluche, el 1789 hi hauria a Frana uns 140.000 nobles, agrupats en 9.000 famlies, un 5% de les quals situarien els seus orgens abans del segle XV. Considerant que la poblaci total de Frana deuria ser d'uns 28 milions de persones, els nobles serien, doncs, noms un 0'5% del conjunt dels francesos. Per la seva banda, l'historiador Gordon Wright, que dna un nombre total de 300.000 nobles, dels quals 80.000 pertanyerien a la tradicional noblesa d'espasa, accepta l'estimaci de l'historiador  Jean de Viguerie que la noblesa no seria poc ms que l'1% del total de la poblaci, amb la qual cosa, seria, en proporci, una de les ms redudes nobleses d'Europa.
 L'ennobliment .
Malgrat que els ttols i la condici de nobles eren hereditries, existia la possibilitat d'esdevenir noble; per tant, moltes de les famlies nobles existents a Frana el 1789 no podien pas remuntar els seus orgens als inicis de l'edat mitjana, ja que el seu accs a la noblesa podia ser fora recent.

Des de 1275 fins 1578, els no nobles, s a dir, els plebeus, podien adquirir ttols de noblesa al cap de tres generacions comprant terres o castells que tinguessin privilegis nobles vinculats perqu haguessin pertangut a un noble o al rei. Per adquirir aquests feus nobles, els plebeus havien de pagar el tribut del (franc-fief) al seu possedor noble. Posteriorment, al segle XVI, una famlia podia ennoblir-se al cap de dues generacions desprs d'haver posset importants crrecs civils o militars.

Durant el Renaixement, i tamb a principis del segle XVII, molts ttols de noblesa foren usurpats per plebeus comprant feus i vivint noblement, o s, evitant activitats comercials i manuals i aconseguint l'exempci de la talla. Actuant aix, moltes famlies aconseguien acabar sent acceptades com a nobles.

El rei podia concedir ttols de noblesa a determinades persones mitjanant lettres patentes i convertir les seves terres en feus nobles o concedir la possessi de ttols de noblesa a plebeus propietaris de feus nobles. Generalment aquestes lettres havien de ser registrades oficialment pel Parlament, i si el Parlament no les volia registrar, llavors els nobles eren dits  brevet.

Classes de noblesa.
Generalment, la noblesa de Frana es classificava en aquestes categories:
 Noblesa d'espasa o noblesa de raa or noblesa antiga: la noblesa tradicional o antiga.
 Noblesa de cancelleria: persones ennoblides per haver exercit alts crrecs en l'administraci reial, prctica iniciada a partir del regnat de Carles VIII.
 Noblesa de lletres: persones ennoblides mitjanant "lettres patentes" del rei.
 Noblesa de toga: persones o famlies ennoblides per haver exercit determinats crrecs pblics com ara  matre des requtes, tresorer o president d'un parlament provincial; aquest tipus de noblesa fou reconeguda legalment el 1600.
 Noblesa de campanar o Noblesa municipal: persones o famlies ennoblides per haver exercit crrecs de govern municipal en certes ciutats com ara Angers, Angulema, Bourges, Li, Tolosa, Pars, Perpiny, i Poitiers). Aquesta forma de noblesa va iniciar-se el 1372 a Potiers.
 Noblesa militar: persones o famlies ennoblides per haver exercit crrecs militars, generalment desprs de dues o tres generacions. ;

A vegades, els nobles feien aquesta distinci comptant l'edat del seu estatus nobiliari:

 Noblesa cavalleresca: noblesa anterior a l'any 1400.
 Noblesa d'extracci: noblesa de com a mnim quatre generacions.


L'adquisici de ttols de noblesa es podia fer en una generaci o en unes quantes:.

 Noblesa de premier grau noblesa reconeguda en la primera generaci, generalment desprs de vint anys de servei o de mort en l'exercici del crrec.
 Noblesa gradual: noblesa reconeguda en la segona generaci, generalment desprs de vint anys de servei tant del pare com del fill.

La noblesse de lettres esdevingu, a partir del regnat de Francesc I, un mtode senzill per incrementar els ingressos de la cort; plebeus propietaris de feus nobles havien de pagar l'equivalent a un any de les rendes dels seus feus per adquirir la noblesa. El 1598, Enric IV va anullar bastants d'aquests ennobliments, per, al final, va veure la necessitat de continuar la prctica.

Enric IV va comenar a intentar combatre la usurpaci de ttols de noblesa, i, entre 1666 i 1674, Llus XIV va ordenar un programa de verificaci massiva de ttols de noblesa, en el qual deixaren de ser vlids els testimonis orals que els pares i els avis havien estat sempre nobles i la condici de noblesa calgu provar-la mitjanant documents escrits que demostressin una condici de noble anterior a 1560. Arran d'aix, moltes famlies van ser inscrites de nou a la llista de la talla o, fins i tot, obligades a pagar multes per haver usurpat ttols de noblesa.
Rangs.
 Fils de France: fill d'un rei.
 Petit-fils de France: nt d'un rei.
 Prince du Sang: qualsevol descendent legtim d'un rei per lnia masculina; de fet, a partir del segle XVII el ttol de prncep de sang noms es reconeixia a descendents de la Dinastia de Borb.
 Prince tranger: membres de famlies reials o principesques estrangeres naturalitzats a la cort francesa com ara els ducs de Cleves, els Rohan o la Casa de Lorena.
 Cavaller: famlies molt nobles i possedors de certes altes dignitats a la cort.
 cuyer: rang de la gran majoria dels nobles.  Dits tamb valet o noble homme en algunes regions.

El terme  gentilhomme s'usava per a qualsevol noble, fos quin fos el seu rang

La condici de Pars de Frana, el ms alt ttol de noblesa, noms es concedia a prnceps de la sang, alguns prnceps estrangers, bisbes i ducs, sovint de les ms antigues i poderoses famlies. Els pars podien seure al Parlament de Pars, el ms important tribunal del regne.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307748" title="Llista de zones de protecci dels Pirineus" nonfiltered="1250" processed="1249" dbindex="121305">

La fauna i la flora dels Pirineus s'han protegit en part per la creaci al llarg del segle XX de nombroses zones de protecci, detallades a continuaci.

Parcs nacionals (estatals).


Parcs regionals.


Reserves naturals nacionals i regionals.


Reserves de caa.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307752" title="Setanta-u" nonfiltered="1251" processed="1250" dbindex="121307">

El setanta-u s un nombre natural que segueix al setanta i precedeix el setanta-dos. s un nombre primer que s'escriu 71 o LXXI segons el sistema de numeraci emprat.

Ocurrncies del seixanta-u:
Designa l'any 71 i el 71 aC;
La suma dels nombres primers menors que 71 dna 568, que s divisible per 71.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307755" title="Armilla" nonfiltered="1252" processed="1251" dbindex="121308">

Armilla s un municipi situat a la comarca de la Vega de Granada (provncia de Granada). Limita amb els municipis de  Granada, Ogjares, Alhendn i Churriana de la Vega.

 Evoluci demogrfica .
 De 1930 a 1995 .



 De 1996 a 2006 .



 Principal procedncia dels estrangers residents el 2006 .
, 241 residents.

, 161 residents.

, 128 residents.

, 122 residents.

, 93 residents.

TOTAL RESIDENTS ESTRANGERS EN 2006: 1.314

Font: Institut Nacional d'Estadstica;

 Enllaos externs .

 Situaci d'Armilla;
 Imatge aria a Google Maps;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307762" title="Setanta-dos" nonfiltered="1253" processed="1252" dbindex="121309">

El setanta-dos s un nombre natural que segueix al setanta-u i precedeix el setanta-tres. S'escriu 72 o LXXII segons el sistema de numeraci emprat.

Ocurrncies del setanta-dos:
Designa l'any 72 i el 72 aC;
s la suma de quatre nombres primers consecutius: 13 + 17 + 19 + 23 = 72.
s la suma de sis nombres primers consecutius: 5 + 7 + 11 + 13 + 17 + 19 = 72.
72 s mltiple d'un nombre perfecte. Per aix, 72 s un nombre gaireb perfecte.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307774" title="Tarent" nonfiltered="1254" processed="1253" dbindex="121310">
El tarent (tarandne en aquesta llengua) s una llengua parlada a la regi italiana de Pulla. La major part dels parlants viuen a la la ciutat de Trent. Tamb s parlada per alguns immigrants als Estats Units, especialment a Califrnia. El tarent est estretament relacionat amb l'itali i el sicili.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307776" title="Setanta-tres" nonfiltered="1255" processed="1254" dbindex="121311">

El setanta-tres s un nombre natural que segueix al setanta-dos i precedeix el setanta-quatre. s un nombre primer que s'escriu 73 o LXXIII segons el sistema de numeraci emprat.

Ocurrncies del setanta-tres:
Designa l'any 73 i el 73 aC.
73 en el sistema octal s 111, un nombre uniforme.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307778" title="Setanta-quatre" nonfiltered="1256" processed="1255" dbindex="121312">

El setanta-quatre s un nombre natural que segueix al setanta-tres i precedeix al setanta-cinc. S'escriu 74 o LXXIV segons el sistema de numeraci emprat.

Ocurrncies del setanta-quatre:
Designa l'any 74 i el 74 aC;
Com la suma dels seus factors (1 + 2 + 37) dna 40 (40 < 74), 74 s un nombre defectiu.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307784" title="Setanta-cinc" nonfiltered="1257" processed="1256" dbindex="121313">

El setanta-cinc s un nombre natural que segueix al setanta-quatre i precedeix el setanta-sis. S'escriu 75 o LXXV segons el sistema de numeraci emprat.

Ocurrncies del setanta-cinc:
Designa l'any 75 i el 75 aC;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307794" title="Setanta-sis" nonfiltered="1258" processed="1257" dbindex="121314">

El setanta-sis s un nombre natural que segueix al setanta-cinc i precedeix el setanta-set. S'escriu 76 o LXXVI segons el sistema de numeraci emprat.

Ocurrncies del setanta-sis:
Designa l'any 76 i el 76 aC;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307797" title="Setanta-set" nonfiltered="1259" processed="1258" dbindex="121315">

El setanta-set s un nombre natural que segueix al setanta-sis i precedeix el setanta-vuit. S'escriu 77 o LXXVII segons el sistema de numeraci emprat.

Ocurrncies del setanta-set:
Designa l'any 77 i el 77 aC;
 Es la suma de tres quadrats consecutius:  4 + 5 + 6 = 77.
 Es la suma dels vuit primers nombres primers: 2 + 3 + 5 + 7 + 11 + 13 + 17 + 19 = 77.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307800" title="Faustino Ruprez Rincn" nonfiltered="1260" processed="1259" dbindex="121316">

Faustino Ruprez Rincn (Piquera de San Esteban, Sria, 29 de juliol de 1956) va ser un ciclista espanyol que fou professional entre 1979 i 1985.

Com a amateur va aconseguir una vintena de triomfs, incloent entre ells el Campionat d'Espanya.

Durant el seu primer any com a professional va quedar quart de la Volta a Espanya i fou el vencedor del Campionat d'Espanya, malgrat acabar segon, en donar positiu en un control antidopatge el guanyador, Isidro Jurez.

El seu xit ms important fou el triomf a la Volta Ciclista a Espanya 1980. El 1982 repet la quarta posici final en aquesta cursa.

Va participar en tots els Campionats del Mn mentre va ser professional, sent la seva millor posici la quarta plaa assolida el 1983.

En retirar-se del ciclisme professional fou el director tcnic del grup esportiu KAS, formaci ciclista en qu corria Sean Kelly el 1988 quan es proclam vencedor de la Volta a Espanya. D'aquesta manera es convertia en la primera persona, i de moment nica, que guanyava la Volta a Espanya com a ciclista i com a director. Desprs de la desaparici de l'equip KAS, Ruprez fou director de l'equip Puertas Mavisa.

El 1994 va entrar a la Federaci Espanyola d'Esports per a Cecs, on s director tcnic de ciclisme en tndem, havent pres part en aquest lloc als Jocs Paralmpics d'Atlanta, Sydney i Atenes.

Palmars.
1979;
 Campi d'Espanya en ruta;
 1r a la Clssica d'Ordizia ;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Arag;
1980;
 1r de la Volta a Espanya i vencedor de 2 etapes;
 1r a la Volta a Astries i vencedor d'una etapa;
1981;
 1r a la Volta a Burgos i vencedor d'una etapa;
 1r a la Volta a Catalunya;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Cantbria;
1982;
 1r a la Clssica d'Ordizia ;
 1r al Giro del Piemonte;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Burgos;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Astries;
1983;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Astries;
1984;
 1r a la Volta a Astries;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a La Rioja;

Resultats a la Volta a Espanya.
1979. 4t de la classificaci general;
1980. 1r de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;
1981. 8 de la classificaci general;
1982. 4t de la classificaci general;
1983. 10 de la classificaci general;
1984. 21 de la classificaci general;
1985. 19 de la classificaci general;

Resultats al Giro d'Itlia.
1980. 11 de la classificaci general;
1981. Abandona;
1982. 10 de la classificaci general;
1983. 7 de la classificaci general;
1984. 13 de la classificaci general;

Resultats al Tour de Frana.
1985. 39 de la classificaci general;





Enllaos externs.
Palmars de Faustino Ruprez ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307802" title="Setanta-vuit" nonfiltered="1261" processed="1260" dbindex="121317">

El setanta-vuit s un nombre natural que segueix al setanta-set i precedeix el setanta-nou. S'escriu 78 o LXXVIII segons el sistema de numeraci emprat.

Ocurrncies del setanta-vuit:
Designa l'any 78 i el 78 aC;
78 s el nombre del departament francs d'Yvelines;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307803" title="Ciprinodontiforme" nonfiltered="1262" processed="1261" dbindex="121318">




Els ciprinodontiformes sn un ordre de peixos ostectis que viuen a les aiges dolces i salabroses, rarament a les salades.

Morfologia.

 Sn de petites dimensions, fisoclists.
 Boca obliqua.;
 Les aletes tenen radis tous; les ventrals sn abdominals o manquen, la dorsal s nica, i la caudal, homocerca.
 Solen presentar un dimorfisme sexual marcat, i els mascles sn ms acolorits i ms petits que les femelles. ;
 Moltes espcies sn ovpares, i unes altres, vivpares; en aquestes, el mascle s provet d'un rgan copulador. ;

Alimentaci.

Sn carnvors, fitfags o b omnvors, i mengen especialment larves de dpters, la qual cosa els fa sser importants elements reguladors de les plagues de mosquits. 

Distribuci geogrfica.

Sn molt abundants a les aiges continentals i als estuaris d'frica, d'sia i d'Amrica, i sn estesos tamb, naturalment o per acci directa de l'sser hum, en moltes altres regions. A les aiges salobres dels Pasos Catalans n'hi ha dues espcies molt importants perqu sn endmiques: el fartet i el samaruc. 

Observacions.

Molts d'ells sn vistosos peixos d'aquari.

Referncies.



Enllaos externs.

 Els ciprinodontiformes a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Hbitat i reproducci d'aquests peixos. ;
 Els ciprinodontiformes al web de FishBase. ;
 Els ciprinodontiformes a l'Animal Diversity Web. ;
 Vdeos i informaci diversa d'aquest ordre de peixos. ;
 Els ciprinodontiformes a l'Encyclopedia of Life. ;
 mplia informaci sobre aquest ordre de peixos. ;
 Els ciprinodontiformes al web de la IUCN. ;
 Taxonomia d'aquest ordre de peixos. ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307807" title="Setanta-nou" nonfiltered="1263" processed="1262" dbindex="121320">

El setanta-nou s un nombre natural que segueix al setanta-vuit i precedeix el vuitanta. s un nombre primer que s'escriu 79 o LXXIX segons el sistema de numeraci emprat.

Ocurrncies del setanta-nou:
Designa l'any 79 i el 79 aC;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307812" title="Joan Segura i Gotsens" nonfiltered="1264" processed="1263" dbindex="121321">

Joan Segura i Gotsens (Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, 7 d'octubre de 1936) s un compositor de sardanes.

Va estudiar al Conservatori Municipal de Msica de Barcelona.

Des del 1957 fins ara ha compost una gran quantitat de sardanes. Una de les darreres, Cinquanta anys junts, meresqu el reconeixement del sardanisme, i amb la qual aconsegu el preuat guard de la Sardana de l'Any 2007.

Amb aquest motiu, a finals de juliol, la seva poblaci li ret un clid homenatge amb la participaci musical de la cobla Vila d'Olesa, que interpret composicions del mestre, totes dedicades a Olesa, els seus entorns o de gent de la vila.

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307814" title="Torre d'en Galms" nonfiltered="1265" processed="1264" dbindex="121322">

Torre d'en Galms o d'en Gaums s un vilatge talaitic menorqu, ubicat al terme municipal d'Alaior. S'hi accedeix a travs de la carretera que va des d'aquesta ciutat fins a la platja de Son Bou, agafant el trencant del cam de sa Torre. 

El vilatge es troba situat sobre una petita elevaci, de poc ms de cent metres d'alada, que es drea sobre la plataforma Miocnica que ocupa la meitat sud de l'illa.

Es tracta del vilatge talaitic ms gran de les Illes Balears, superant una extensi de 62.000 m2, i constitua, amb tota probabilitat, un centre de poder des del qual es dominava un extensa zona de camps de conreu.

A la part alta del jaciment s'hi han detectat restes cermiques que permeten constatar una ocupaci humana de l'indret en poca pretalaitica. Ms endavant, ja en poca talaitica, l'assentament va anar creixent cap al sud, ocupant paulatinament les zones ms baixes de la falda del tur. Durant aquesta poca s'hi varen construir els edificis ms caracterstics de la cultura talaitica: tres talaiots, un recinte de taula i una sala hipstila. 


Entre els talaiots sembla conformar-s'hi un espai que serviria de plaa. La taula, o recinte de taula, s un recinte amb forma de ferradura, construts amb tcnica ciclpia i exclusiu de Menorca. Aquestes sales probablement eren adossades a edificis circulars i servien de magatzem. Igualment rellevant s el sistema de recollida, filtratge i recollida d'aigua pluvial que en el punt ms ben desenvolupat feia servir un hipogeu pretalaitic d'aljub.

Aquest nucli de poblaci va estar ocupat durant un llarg perode de temps, la seva ocupaci se suposa ja abans del 1400 aC. El seu mxim apogeu es produ entre el 1300 aC i l'ocupaci romana. Cap a finals del segle III aC s'abandonen algunes parts del vilatge, com a conseqncia potser de la Segona Guerra Pnica i l'arribada a Menorca del general cartagins Mag. Malgrat tot, hi ha evidncies de que, durant l'poca romana, el vilatge encara estava densament poblat. Va continuar actiu, de fet, durant bona part de l'edat mitjana, quan l'illa es trobava sota domini musulm. Es va abandonar, probablement, amb la conquesta de Menorca per la corona catalano-aragonesa de 1287.

Actualment hi treballen, de forma regular, equips d'arquelegs del Museu de Menorca i de la Universitat de Boston. El jaciment es troba musealitzat i obert al pblic, i compta amb un centre d'interpretaci per ajudar al visitant a entendre les restes conservades.

Enllaos externs.
 Xarxa Menorca Monumental. Informaci sobre Torre d'en Galms i altres llocs d'inters cultural;
 Web d'en Ferran Lagarda i Mata ;
 Informaci a Serveis Web de Ferreries ;
 Informaci sobre el talayot de Torre d'en Galms a Talayots.es ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307816" title="Seleccions dels drafts d'Orlando Magic" nonfiltered="1266" processed="1265" dbindex="121323">

Aquesta s una llista de les seleccions d'Orlando Magic als Drafts de l'NBA. Orlando Magic va participar per primer cop al Draft de l'NBA el 27 de juny del 1989, uns cinc mesos abans de la seva primera temporada a l'NBA. L'NBA va acordar amb la National Basketball Players' Association limitar els drafts a dues rondes del 1989 en endavant. Abans de cada draft, una Loteria del Draft de l'NBA determina l'ordre de selecci a la primera ronda entre els equips que no arribaren als playoffs la temporada anterior. Els equips tamb poden intercanviar-se les seleccions, de manera que en alguns anys un equip podia tenir ms de dues seleccions o menys.

Els Magic reberen les seves primeres seleccions el 1989. Seleccionaren Nick Anderson amb l'onzena selecci general i Michael Ansley amb la trenta-setena. El 1992, els Magic guanyaren la Loteria de l'NBA i, amb la primera selecci, triaren Shaquille O'Neal, que ms endavant seria seleccionat com a All-Star catorze vegades consecutives, igualant el rcord. El 2004, els Magic seleccionaren el seu capit actual, Dwight Howard. Al llarg dels anys, els Magic han cedit algunes de les seves seleccions i tamb s'han apropiat de seleccions d'altres equips. Com a resultat dels diversos intercanvis, Orlando Magic tingu tres seleccions a la primera ronda el 1998 i el 2000.

Abreviacions.


Seleccions.


Notes.


Referncies.
 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307817" title="Comarques de Salamanca" nonfiltered="1267" processed="1266" dbindex="121324">
Les comarques de Salamanca no estan regulades legalment, com a tota la comunitat de Castella i Lle, on noms existeix una comarca jurdicament establerta, El Bierzo. Ara b, la provncia de Salamanca es pot dividir en diferents comarques.

Junta de Castella i Lle.
Una divisi l'ha establerta la Junta de Castella i Lle com a pas previ a una divisi administrativa de la comunitat i que s la segent:


 Comarca de Alba de Tormes;
 Comarca de Ciudad Rodrigo;
 Comarca de La Fuente de San Esteban;
 Comarca de Ledesma;
 Comarca de Pearanda de Bracamonte;
 Comarca de Salamanca;
 Comarca de La Sierra;
 Comarca de Vitigudino;
 Mancomunitat de Cantalapiedra y Las Villas;

Nacionalisme Castell.
Des del nacionalisme castell i el diari El Norte de Castilla han dividit la provncia en nou comarques

 El Abadengo: Es troba a la zona oest de la provncia, amb 552  km d'extenis i 12 municipis.
 La Armua: A la zona nord de la demarcaci, al sud est delimitada pel riu Tormes. ;
 Las Arribes: Se situa en les 100 km del riu Duero quan passa per la provncia. T una superfcie de 2.328 km. ;
 Campo de Vitigudino;
 Campo de Ledesma;
 Campos de Azaba y Argan;
 Campo Charro;
 Campo de Pearanda y Tierra de Alba;
 Sierras Salmanticenses: Engloba les subcomarques de Sierra de Bjar i la Sierra de Franciaa la zona centre-sud de la provncia. ;
 Condados y Ducados;
 La Ramajera;
 Las Villas;
 El Rebollar;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307819" title="Comarca de Pearanda de Bracamonte" nonfiltered="1268" processed="1267" dbindex="121325">
La Comarca de Pearanda de Bracamonte ocupa la zona nord-oriental de la provncia de Salamanca. Es tracta d'una plana bsicament cerealstica amb Pearanda de Bracamonte com a cap comarcal i cap de partit judicial. Compta amb 24.000 habitants repartits en 33 municipis.
 
Municipis.


Alaraz;
Alconada;
Aldeaseca de la Frontera;
Arabayona de Mgica;
Babilafuente;
Bveda del Ro Almar;
Cantalapiedra;
Cantalpino;
Cantaracillo;
Cordovilla;
El Campo de Pearanda;
El Pedroso de la Armua;
Huerta;
Macotera;
Malpartida;
Mancera de Abajo;
Morigo;
Nava de Sotrobal;
Palaciosrubios;
Paradinas de San Juan;
Pearanda de Bracamonte;
Poveda de las Cintas;
Rgama;
Salmoral;
Santiago de la Puebla;
Tarazona de Guarea;
Tordillos;
Ventosa del Ro Almar;
Villaflores;
Villar de Gallimazo;
Villoria;
Villoruela;
Zorita de la Frontera;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307820" title="Comarca de Vitigudino" nonfiltered="1269" processed="1268" dbindex="121326">



]]
La comarca de Vitigudino s una de les comarques amb qu es pot dividir la provncia de Salamanca i se situa al nord-est de la demarcaci. 

Municipis.
Ahigal de los Aceiteros;
Ahigal de Villarino;
Aldeadvila de la Ribera;
Almendra;
Baobrez;
Barceo;
Barruecopardo;
Bermellar;
Bogajo;
Brincones;
Cabeza del Caballo;
Cerezal de Peahorcada;
Cerralbo;
Ciprez;
El Cubo de Don Sancho;
El Manzano;
Encinasola de los Comendadores;
Espadaa;
Fuenteliante;
Gema de Yeltes;
Guadramiro;
Hinojosa de Duero;
La Fregeneda;
La Pea;
La Redonda;
La Vdola;
La Zarza de Pumareda;
Lumbrales;
Masueco de la Ribera;
Mieza;
Milano;
Moronta;
Olmedo de Camaces;
Peralejos de Abajo;
Peralejos de Arriba;
Perea de la Ribera;
Pozos de Hinojo;
Puertas;
Saldeana;
San Felices de los Gallegos;
Sanchn de la Ribera;
Saucelle;
Sobradillo;
Trabanca;
Valderrodrigo;
Valsalabroso;
Villar de Peralonso;
Villar de Samaniego;
Villares de Yeltes;
Villarino de los Aires;
Villarmuerto;
Villasbuenas;
Villavieja de Yeltes;
Vilvestre;
Vitigudino;
Yecla de Yeltes;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307821" title="El Abadengo" nonfiltered="1270" processed="1269" dbindex="121327">


El Abadengo s una comarca de la provncia de Salamanca amb Lumbrales com a cap comarcal i compta amb 12 municipis.

 Municipis.

Ahigal de los Aceiteros ;
Baobrez;
Bogajo;
Bermellar;
Cerralbo;
Fuenteliante;
Hinojosa de Duero;
La Fregeneda;
La Redonda;
Lumbrales;
Olmedo de Camaces;
San Felices de los Gallegos;
Sobradillo;
Villavieja de Yeltes;

 Enllaos externs .
Pgina web d'oci de El Abadengo;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307822" title="Las Arribes" nonfiltered="1271" processed="1270" dbindex="121328">




]]
Las Arribes s una comarca de la provncia de Salamanca, per b que alguns municipis de la provncia de Zamora tamb poden incloure's en aquesta comarca. 

Municipis.

 Provncia de Salamanca: Ahigal de los Aceiteros, Aldeadvila de la Ribera, Almendra, Barruecopardo, Bermellar, La Bouza, Cabeza del Caballo, Cerezal de Peahorcada, La Fregeneda, Hinojosa de Duero, Lumbrales, Masueco, Mieza, La Pea, Perea de la Ribera, Puerto Seguro, Saldeana, San Felices de los Gallegos, Saucelle, Sobradillo, Trabanca, Vilvestre, Villarino de los Aires, Yecla de Yeltes i La Zarza de Pumareda.
 Provncia de Zamora: Argan, Fariza, Fermoselle, Fonfra, Gamones, Moral de Sayago, Moralina, Pino del Oro, Torregamones, Villadepera, Villalcampo, Villar del Buey i Villardiegua de la Ribera.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307825" title="Campo Charro" nonfiltered="1272" processed="1271" dbindex="121329">


El Campo Charro s una comarca situada al centre de la provncia de Salamanca.  

Municipis ms importants.
 Abusejo;
 Alba de Tormes;
 Alba de Yeltes;
 Aldeanueva de la Sierra;
 Aldeatejada;
 Aldehuela de la Bveda;
 Aldehuela de Yeltes;
 Arapiles;
 Barbadillo;
 Barbalos ;
 La Bastida ;
 Berrocal de Huebra ;
 Boada ;
 Buenamadre ;
 El Cabaco ;
 Cabrillas;
 Calzada de Don Diego;
 Canillas de Abajo;
 Carbajosa de la Sagrada;
 Carrascal de Barregas;
 Dios le Guarde;
 Carrascal del Obispo  ;
 Castraz ;
 Cereceda de la Sierra ;
 Cilleros de la Bastida ;
 Doinos de Salamanca;
 Encinas de Arriba;
 Escurial de la Sierra ;
 Fresno Alhndiga;
 La Fuente de San Esteban ;
 Galindo y Perahuy;
 Garcihernndez;
 Garcirrey ;
 El Mallo;
 Martn de Yeltes ;
 Matilla de los Caos del Ro ;
 La Maya;
 Miranda de Azn;
 Morasverdes;
 Narros de Matalayegua ;
 Nava de Francia ;
 Navarredonda de la Rinconada ;
 Pelarrodrguez ;
 La Sagrada;
 Puebla de Yeltes;
 Retortillo ;
 La Rinconada de la Sierra ;
 Robliza de Cojos ;
 San Muoz;
 Sanchn de la Sagrada;
 Sancti-Spritus;
 Santa Marta de Tormes;
 Sepulcro-Hilario;
 Sieteiglesias de Tormes;
 Tamames ;
 Tejeda y Segoyuela ;
 Tenebrn;
 Terradillos;
 Vecinos. ;
 Las Veguillas ;
 Villalba de los Llanos ;
 Villares de Yeltes;

 Enllaos externs.
 campocharro.com;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307826" title="Abusejo" nonfiltered="1273" processed="1272" dbindex="121330">


Abusejo s un municipi de la provncia de Salamanca, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nordest amb San Muoz, a l'Est amb La Sagrada, al Sud amb Tamames, a l'Oest amb Sepulcro-Hilario i al Nordoeste amb Cabrillas.

 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307832" title="La Alberca" nonfiltered="1274" processed="1273" dbindex="121331">


La Alberca s un municipi de la provncia de Salamanca, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Forma part de la Sierra de Francia.

 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307833" title="Aldeadvila de la Ribera" nonfiltered="1275" processed="1274" dbindex="121332">


Aldeadvila de la Ribera s un municipi de la provncia de Salamanca, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita amb Masueco de la Ribera a l'Est, La Zarza de Pumareda i Mieza al Sud, i amb Portugal a l'Oest i al Nord.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307835" title="Vuitanta-dos" nonfiltered="1276" processed="1275" dbindex="121333">

El vuitanta-dos s un nombre natural que segueix al vuitanta-u i precedeix el vuitanta-tres. S'escriu 82 o LXXXII segons el sistema de numeraci emprat.

Ocurrncies del vuitanta-dos:
Designa l'any 82 i el 82 aC;
s el codi telefnic internacional de Corea del Sud.
s el nombre atmic del plom.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307836" title="Zorita de la Frontera" nonfiltered="1277" processed="1276" dbindex="121334">


Zorita de la Frontera s un municipi de la provncia de Salamanca, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307837" title="Yecla de Yeltes" nonfiltered="1278" processed="1277" dbindex="121335">


Yecla de Yeltes s un municipi de la provncia de Salamanca, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita: al N amb Guadramiro, al NE amb Vitigudino, a l'E amb Moronta, al S amb Villavieja de Yeltes, al SO amb el riu Yeltes i amb Bogajo, i al NO amb Cerralbo i Gema de Yeltes.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307838" title="Juzbado" nonfiltered="1279" processed="1278" dbindex="121336">


Juzbado s un municipi de la provncia de Salamanca, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Aover de Tormes i San Pelayo de Guarea, a l'Est amb Almenara de Tormes, al Sud amb San Pedro del Valle, Vega de Tirados i Villarmayor i a l'Oest amb Ledesma.

 Alcaldes .
 2003 - 2007 Jos Francisco Mateos Polo (UPSa);


Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307839" title="Vuitanta-tres" nonfiltered="1280" processed="1279" dbindex="121337">

El vuitanta-tres s un nombre natural que segueix al vuitanta-dos i precedeix el vuitanta-quatre. s un nombre primer que s'escriu 83 o LXXXIII segons el sistema de numeraci emprat.

Ocurrncies del vuitanta-tres:
Designa l'any 83 i el 83 aC;
s tamb un nombre primer de Sophie Germain, desprs del cinquanta-tres i abans del cent tretze;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307840" title="Carles Santiago i Roig" nonfiltered="1281" processed="1280" dbindex="121338">
Carles Santiago i Roig (Barcelona, 9 de gener de 1953) s un compositor de sardanes. Ha desenvolupat una prolfica carrera dins el mn de la sardana i entre les seves activitats cal destacar que s fundador i representant de la cobla Ciutat de Cornell, actualment n s el intrpret de tible. Premiat en diversos concursos de composici. 

De petit pass a residir a Cornell de Llobregat i inicia estudis de solfeig i acordi a Barcelona, fent harmonia de forma autodidacta. Les seves primeres experincies sn com a cantautor, compartint escenari amb Pere Tpies, Llus Llach, Teresa Rebull i Joan Manuel Serrat. Essent dansaire de la colla sardanista Pedraforca comen la seva inclinaci per la msica de cobla i en un concurs convocat per la Uni de Colles Sardanistes la seva sardana Amb illusi obtingu el primer premi (1974). Un bell somni fou finalista de la Sardana de l'Any 1975. des de llavors ha escrit ms de 80 ttols. A part porta escrites unes 150 revesses i l'obra per a cobla Recordant Verdi.

Amb la sardana A Garcia, 10 i ms va guanyar el primer accssit del premi Sardana de l'Any 2007.

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307847" title="Vuitanta-quatre" nonfiltered="1282" processed="1281" dbindex="121339">

El vuitanta-quatre s un nombre natural que segueix al vuitanta-tres i precedeix el vuitanta-cinc. S'escriu 84 o LXXXIV segons el sistema de numeraci emprat.

Ocurrncies del vuitanta-quatre:
Designa l'any 84 i el 84 aC;
s el codi telefnic internacional de Vietnam.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307848" title="Baby boom" nonfiltered="1283" processed="1282" dbindex="121340">
El baby boom s una expressi anglesa que va sorgir desprs de la Segona Guerra Mundial per definir el perode de temps amb un extraordinari nombre de naixaments que es va donar des del 1946 fins el 1964.

A Catalunya es designa aix el perode de major natalitat d'aquest pas, des del 1957 fins el 1977, i que va incrementar notablement la seva poblaci. Aquest procs va tenir una mitjana de deu anys de retard respecte el mateix fenmen a la resta d'Europa Occidental i als Estats Units d'Amrica, a causa de la dictadura franquista. A Frana, per exemple, aquest perode va des del 1947 al 1963.

Per extensi s'anomena generaci baby boom o baby boomers als individus nascuts durant aquests anys.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307849" title="Margarida Aritzeta i Abad" nonfiltered="1284" processed="1283" dbindex="121341">

Margarida Aritzeta i Abad (Valls, 20 de juliol de 1953) s una escriptora catalana en llengua catalana.

Va estudiar Magisteri a Tarragona i Histria Moderna i Contempornia i Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona, on va fer el Doctorat amb una tesi sobre el poeta i crtic Josep Lleonart. Des de 1970, i durant tres anys, va estudiar Belles Arts a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, de Barcelona (ara Facultat de Belles Arts), per finalment va deixar l'escultura per l'escriptura. La seva primera obra publicada s un assaig: Carrasclet-Veciana (1979). Va obtenir el premi Vctor Catal de contes i narracions l'any 1980 i el Sant Joan de novella de 1983. Des d'aleshores ha publicat nombroses obres, sobretot novel.les. Algunes de les seves obres van adreades al pblic infantil i juvenil. Ha conreat tamb la novel.la de gnere (novella negra, cincia ficci, fantasia mtica). No s partidria, per, de parlar de novella amb adjectius. De fet ella escriu novel.la. Els lectors i les lectores, en cada cas, s'identifiquen ms o menys amb els diferents llibres, segons gustos, edats o coneixements.

Ha estat membre del col.lectiu d'escriptors Oflia Dracs, amb el qual ha publicat contes, concretament a Essa efa (1985), Boccato di cardinali (1985) i Misteri de reina (1994).

Des de 1979 fins a 1992 va treballar com a professora a l'Escola de Magisteri de Tarragona i des de 1992 s professora a la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili, on fa classe de Teoria de la Literatura. La feina l'ha portada a publicar nombrosos treballs de recerca, estudis de literatura i edicions crtiques (entre les quals destaca l'edici d'una part del Calaix de Sastre del Bar de Mald). En general, per, la seva activitat d'escriptura i de terica de la literatura van molt lligades i ha intentat convertir-les en facetes d'una mateixa mirada (artstica) al mn i a les activitats i manera de ser de les persones.

Ha participat en nombrosos frums, taules rodones, conferncies, jurats de premis literaris. Ha organitzat cursos de postgrau i msters sobre literatura, sobre escriptura literria i guionatge.

 Enllaos externs.
 Fitxa al Qui s qui de la Instituci de la Lletres Catalanes;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307852" title="Thjrs" nonfiltered="1285" processed="1284" dbindex="121342">

El riu Thjrs s el ms llarg d'Islndia amb 230 km i es troba al sud de l'illa.

T el seu origen en la glacera Hofsjkull i flueix en direcci sud-oest a travs de gorges estretes fins a la desembocadura a l'Oce Atlntic. 

T com a afluent el riu Tungna i s la principal font d'energia hidroelctrica del pas.

Referncies.

 Enciclopdia Catalana.;

Enllaos externs.

 Fotografies dels paisatges de la vall del riu Thjrs. ;
 Impacte mediambiental de les centrals hidroelctriques construdes al llarg d'aquest riu. ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307854" title="Vuitanta-cinc" nonfiltered="1286" processed="1285" dbindex="121343">

El vuitanta-cinc s un nombre natural que segueix al vuitanta-quatre i precedeix el vuitanta-sis. S'escriu 85 o LXXXV segons el sistema de numeraci emprat.

Ocurrncies del vuitanta-cinc:
Designa l'any 85 i el 85 aC;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307856" title="Vuitanta-sis" nonfiltered="1287" processed="1286" dbindex="121344">

El vuitanta-sis s un nombre natural que segueix al vuitanta-cinc i precedeix el vuitanta-set. S'escriu 86 o LXXXVI segons el sistema de numeraci emprat.

Ocurrncies del vuitanta-sis:
Designa l'any 86 i el 86 aC;
s el codi telefnic internacional de la Xina.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307859" title="Tungna" nonfiltered="1288" processed="1287" dbindex="121345">
El Tungna s un riu del sud d'Islndia. Ha estat emprat per a produir electricitat al seu pas per les centrals hidroelctriques de Vatnsfell, Sigalda, Hrauneyjafoss i Sultartangi.

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307860" title="Vuitanta-set" nonfiltered="1289" processed="1288" dbindex="121346">

El vuitanta-set s un nombre natural que segueix al vuitanta-sis i precedeix el vuitanta-vuit. S'escriu 87 o LXXXVII segons el sistema de numeraci emprat.

Ocurrncies del vuitanta-set:
Designa l'any 87 i el 87 aC;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307861" title="Premi Sardana de l'Any" nonfiltered="1290" processed="1289" dbindex="121347">

La Sardana de l'Any s un concurs on hi participen 80 sardanes seleccionades entre les estrenades durant l'any. La selecci prvia de les sardanes participants s'encarrega a tres reconeguts msics, els quals formen l'anomenat Comit Seleccionador, establint-se les segents limitacions:

 Un mxim de dues sardanes per compositor,
 no es consideraran les sardanes anomenades obligades d algun instrument.

A partir d'aqu, durant 20 eliminatries que es corresponen en 20 caps de setmana des del ms de setembre, el vot popular decideix les 20 que passen a semifinals i posteriorment, de la mateixa manera, les 10 finalistes. Cada any la final amb dues cobles se celebra a un auditori diferent, i torna a ser el pblic assistent qui vota la millor.

El concurs va comenar l'any 1972 i de moment se n'han fet 19 edicions amb una interrupci entre els anys 1987 i 2003. 

Els darrers finalistes.

Sardana de l'Any 2007.
Joan Segura i Gotsens per Cinquanta anys junts;

Carles Santiago i Roig per A Garcia, 10 i ms, 1er accssit;
Enric Ort i Martin per 30 anys a sac , 2on accssit;

Sardana de l'Any 2006.
Enric Ort i Martin per Essncia d'aplec;

Jordi Paul i Safont per Mariona, 1er accssit;
Joaquim Soms i Janer per Camlia, 2on accssit;

Sardana de l'Any 2005.
Joan Jordi Beumala i Sampons per Destapem els 60;

Enric Ort i Martin per Petons de matinada, 1er accssit;
Carles Santiago i Roig per El pont de 15 arcades, 2on accssit;

Sardana de l'Any 2004.
Ricard Viladesau i Caner per Palams Ciutat Pubilla;

Joan Jordi Beumala i Sampons per Per t, Nria, 1er accssit;
Josep Navarro i Zafra per Vilassar de Dalt 2004, 2on accssit;

1986.
Ricard Viladesau i Caner per Colometa;

1985.
Carles Santiago i Roig per Colla Sol Ponent;

1984.
Jaume Burjachs i Gispert per L'amic Frederic;

Joaquim Soms i Janer per Joan, Joaquim i Josep, 2on accssit;

1983.
Ricard Viladesau i Caner per L'Antoni i la Montserrat;
Miquel Tudela i Benavent per En Jaume de Ripollet, 1er accssit;
Carles Rovira i Reixach per Joventut de Matadepera, 2on accssit;

1981.
Conrad Sal i Ramell per Aires garriguencs;
Agapit Torrent i Batlle per Cam de Besal, 1er accssit;

1980.

Francesc Mas i Ros per Els pescadors de l'Escala, 1er accssit;
Llus Buscarons i Pastells per Et recordem Anna Maria, 2on accssit;

1979.

Manel Saderra i Puigferrer per Colla Violetes del Bosc, 2on accssit;

1978.
Llus Buscarons i Pastells per A la Nria dels ulls verds;

Manel Saderra i Puigferrer per Al 25 aplec de Banyoles, 2on accssit;

1977.
Pere Fonts i Puig per El parc de la Guineu;

1976.

Toms Gil i Membrado per La flama de la sardana, 2on accssit;

1975.
Pere Fonts i Puig per Montsevalls;

Joan Lloans i Mndez per Igualada, Ciutat Pubilla, 2on accssit;

1974.
Francesc Mas i Ros per L'ermita de Collbs;
Flix Martnez i Comn per Ripoll, onze segles d'histria, 1er accssit;
Flix Martnez i Comn per Les dues cosines, 2on accssit;

1973.
Josep Auferil i Costa per Sardanes a Can Deu;
Narcs Pauls i Vila per Pep Ventura, l'home immortal, 1er accssit ;
Francesc Mas i Ros per L'amic absent, 2on accssit;

1972.
Domnec Moner i Basart per Lloret, Ciutat Pubilla;
Flix Martnez i Comn per Rosa de Sant Jordi, 1er accssit;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307870" title="Vuitanta-vuit" nonfiltered="1291" processed="1290" dbindex="121348">

El vuitanta-vuit s un nombre natural que segueix al vuitanta-set i precedeix el vuitanta-nou. S'escriu 88 o LXXXVIII segons el sistema de numeraci emprat.

Ocurrncies del vuitanta-vuit:
Designa l'any 88 i el 88 aC;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307873" title="Vuitanta-nou" nonfiltered="1292" processed="1291" dbindex="121349">

El vuitanta-nou s un nombre natural que segueix al vuitanta-vuit i precedeix el noranta. s un nombre primer que s'escriu 89 o LXXXIX segons el sistema de numeraci emprat.

Ocurrncies del vuitanta-nou:
Designa l'any 89 i el 89 aC;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307875" title="Regne napolenic d'Itlia" nonfiltered="1293" processed="1292" dbindex="121350">




El Regne napolenic d'Itlia, o simplement Regne d'Itlia, (en itali: Regno d'Italia o Regno Italico) fou un regne situat al nord de la pennsula Itlica que exist entre 1805 i 1814 i que fou un estat satllit del Primer Imperi Francs, sent Napole Bonaparte escollit el seu cap d'estat.

Orgens.
El Regne napolenic d'Itlia va nixer el 17 de mar de 1805, moment en el qual la Repblica d'Itlia es convert en un regne sota la direcci de Napole Bonaparte, el qual fou coronat rei d'Itlia a la catedral de Mil el 26 de maig del mateix any. Seguidament el propi Napole nomen el seu fill adoptat Eugeni de Beauharnais virrei del territori.

La seva extensi comprenia la Llombardia, els territoris de l'antiga Repblica de Vencia, ducat de Mdena, la ciutat d'Ancona i la major part de l'actual regi de Marques (fins aquell moment part dels Estats Pontificis, estats que foren anullats per Napole i incorporats a l'Imperi Francs), part del Regne de Sardenya-Piemont i bona part del Trentino   Tirol del Sud. Entre 1805 i 1809 tamb va formar part del Regne l'stria i la Dalmcia (des de Trieste a Kotor), passant l'any 1809 a formar part de les Provncies Illriques.

Fi del regne.
La dependncia del Regne vers el Primer Imperi Francs fou total, i serv a Napole per desenvolupar un teatre d'operacions vers l'Imperi austrac durant les guerres de les diverses coalicions.

A l'abdicaci de Napole de tots els seus crrecs, realitzada l'11 d'abril de 1814, Eugeni de Beauharnais va tractar de ser coronat rei per l'oposici del senat del regne i la insurrecci realitzada a la ciutat de Mil el 20 d'abril del mateix any van fer frustrar el seu pla. Amb l'entrada de les tropes austraques a Mil Eugeni s'hagu d'exiliar i aquests crearen un nou estat satllit, el Regne Llombardovnet.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307878" title="Noranta-u" nonfiltered="1294" processed="1293" dbindex="121351">

El noranta-u s un nombre natural que segueix al noranta i precedeix el noranta-dos. S'escriu 91 o XCI segons el sistema de numeraci emprat.

Ocurrncies del noranta-u:
Designa l'any 91 i el 91 aC;
s el codi telefnic internacional de l'ndia.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307880" title="Noranta-dos" nonfiltered="1295" processed="1294" dbindex="121352">

El noranta-dos s un nombre natural que segueix al noranta-u i precedeix el noranta-tres. S'escriu 92 o XCII segons el sistema de numeraci emprat.

Ocurrncies del noranta-dos:
Designa l'any 92 i el 92 aC;
s el codi telefnic internacional del Pakistan.
s el nombre atmic de l'urani.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307885" title="Noranta-tres" nonfiltered="1296" processed="1295" dbindex="121353">

El noranta-tres s un nombre natural que segueix al noranta-dos i precedeix el noranta-quatre. S'escriu 93 o XCIII segons el sistema de numeraci emprat.

Ocurrncies del noranta-tres:
Designa l'any 93 i el 93 aC;
s el codi telefnic internacional de l'Afganistan.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307886" title="La Clementina" nonfiltered="1297" processed="1296" dbindex="121354">



La Clementina s una sarsuela en dos actes amb msica de Luigi Boccherini sobre llibret castell de Ramn de la Cruz. Va ser estrenada al palau de Mara Faustina Tllez-Girn, comtessa viuda de Benavente a finals de l'any 1786. Es tracta de l'nica obra lrica que va compondre Boccherini i no ha tingut continuitat en el repertori sarsuelstic o operstic habitual, tot i que a les primeries del segle XXI s'ha representat en diversos teatres i festivals musicals aprofitant un cert reviscolament del repertori de sarsuela barroca. A banda de la interpretaci privada de l'estrena, l'nica representaci pblica contempornia que es coneix es la de Valncia, el 27 de gener de 1796 amb repeticions els dies 28 i 29.

 Gnesi .
Des de 1776 a 1786 Boccherini va acompanyar a l'exili a l'infant Llus de Borb, allunyat de la cort pel seu germ, el rei Carles III, primer a Olas del Rey i desprs, definitivament a Arenas de San Pedro. S'inicia aix un dels perodes ms productius del msic itali, sense contacte directe amb els ambients musicals, tot i que va continuar mantenint correspondncia amb els seus editors, collegues i mecenes estrangers, entre ells Joseph Haydn i Frederic Guillem II de Prssia.

L'any 1785 es van succeir en poc temps la mort de la primera muller del compositor, Clementina Pelliccia, el 2 d'abril, i a l'agost la de l'infant Llus. El 1786 el compositor es va traslladar novament a Madrid, a la recerca d'un nou mecenes. A la capital del regne va trobar una vida nusical molt ms animada que l'existent a la seua partida; amb representacions d'pera italiana al Teatre del Prncipe i amb el projecte de reobertura del Teatre de Los Caos del Peral, que estava prevista per a gener de 1787, a banda dels diferents teatres dedicats a la sarsuela.

A partir de mar de 1786, Boccherini va entrar al servei de Mara Faustina Tllez-Girn, comtessa-duquessa viuda de Benavente-Osuna, com a compositor i msic de cambra (director d'una petita orquestra) i com a tutor musical de la filla de la comtessa, Mara Josefa Alonso Pimentel, la famosa comtessa de Benavente retratada per Francisco de Goya. La duquessa viuda era una dama culta, de fort carcter i amant de les arts, que ja havia mantingut correspontncia i havia establert un important contracte amb Joseph Haydn, perqu li subministrara des de Viena un cert nombre d'obres.

Un dels primers encrrecs de la duquessa va ser una sarsuela, que seria destinada a un pblic selecte i privat, habitual de les recepcions de la comtessa a la seua residncia. La comtessa va imposar el llibretista, Ramn de la Cruz, aix com el nombre de personatges i va seleccionar els intrprets entre la seua famlia i amics.

Segons Ramn de la Cruz, l'estrena de La Clementina va tenir lloc
 
...al teatre de l'Excellentssima Senyora Duquessa viuda de Benavente, per ordre de la qual la vaig escriure en el termini d'un mes... La magnificncia de dita Senyora Excellentssima als seus espectacles i la nombrosa concurrncia a aquests de tot el cos ms illustre, ms elevat i ms instrut, nacional i estranger, que dna llustre a la ciutat, sn fets ben notoris, per ho sn menys les reaccions favorables que en general va rebre La Clementina entre tanta gent d'excepci. No pot negar el seu autor quant l'han lloat tots aquells i quants aplaudiments va rebre, els quals amb ms justcia va merixer la msica del senyor Mestre Boccherini.

 Msica .
Composta per Boccherini en un breu termini, potser inferior a un mes, La Clementina, com a les sarsueles convencionals, alterna les parts parlades i cantades. La msica s alegre i cmica, d'acord amb el tema, per amb incursions en el patetisme quan es descriu l'amor no correspost.

L'obra compta amb una obertura en re major que recorda la simfonia Op. 21 del mateix compositor. El material musical de l'obertura no t cap relaci amb la resta de l'obra.

 Enregistraments.
 NUOVA ERA. Ugo Benelli, Fernando Corena, Elena Rizzieri, Maria-Grazia Ferraccini, Luciana Ticinelli, Karla Schean. Ensemble de la Radiotelevisi de la Sussa Italiana i Cor. Dir.: Angelo Ephrikian. (versi amb el llibret tradut a l'itali);

 Referncies .


 Bibliografia .
 ;
  Gallego Morell, Antonio. "La Clementina" de Boccherini. Revista de musicologa, ISSN 0210-1459, Vol. 10, N 2, 1987, pags. 633-640;
  Coli, Remigio. Luigi Boccherini. La vita e le opere. Maria Pacini Fazzi Editore. Lucca, 2005. ISBN 88-7246-679-2;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307888" title="douard Lev" nonfiltered="1298" processed="1297" dbindex="121355">
douard Lev escriptor, artista i fotgraf francs nascut l'1 de gener de 1965 i mort el 15 d'octubre de 2007 a Pars.

 Biografia . 

Artista marcat per la sofrena del desdoblament, col.loca aquest trastorn en el centre de la seva obra. Al comenament molt conceptual, va posar fi a la seva carrera de pintor abstracte ( he cremat quasi totes les meves teles ), i es llana dins la fotografia a color, feta en interiors, amb models vestits amb roba de carrer, amb positures que tenen relaci amb un esport (Rugbi) o una activitat (Pornografia).
L escriptura d Edouard Lev es caracteritza per la seva sobrietat, desempellagada del  pathos , en llibres en qu el lector ha de reconstituir una continutat. El seu darrer manuscrit,  Suicide , el va enviar al seu editor tres dies abans de suicidar-se.

 Ancdotes . 
douard Lev realitz una srie de fotografies sobre un poble del Prigord anomenat Angoise (Angoixa). En va fer un llibre de fotografies. "L'Angoixa no t cara, per la trobem a tot arreu. Simplement, aqu, duia el seu nom." 

Fu un viatge sol als Estats Units amb la finalitat de fer un treball fotogrfic sobre rares ciutats homnimes: Bagdad, Amsterdam, Roma, Pars...

 La seva obra .

 Llibres .

2002 : Oeuvres, P.O.L. ;
2004 : Journal, P.O.L. ;
2005 : Autoportrait, P.O.L. ;
2008 : Suicide, P.O.L. ;

 Llibres  de fotografies . 
2002 : Angoisse, Philas Fogg ;
2003 : Reconstitutions, Philas Fog ;
2006 : Fictions, P.O.L.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307889" title="Noranta-quatre" nonfiltered="1299" processed="1298" dbindex="121356">

El noranta-quatre s un nombre natural que segueix al noranta-tres i precedeix el noranta-cinc. S'escriu 94 o XCIV segons el sistema de numeraci emprat.

Ocurrncies del noranta-tres:
Designa l'any 94 i el 94 aC;
s el codi telefnic internacional de Sri Lanka.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307890" title="Noranta-cinc" nonfiltered="1300" processed="1299" dbindex="121357">

El noranta-cinc s un nombre natural que segueix al noranta-quatre i precedeix el noranta-sis. S'escriu 95 o XCV segons el sistema de numeraci emprat.

Ocurrncies del noranta-cinc:
Designa l'any 95 i el 95 aC;
s el codi telefnic internacional de Birmnia.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307891" title="The Wind That Shakes the Barley" nonfiltered="1301" processed="1300" dbindex="121358">
 The Wind That Shakes the Barley  s una pellcula britnica-alemanya-irlandesa dirigida  per Ken Loach estrenada el 2006).  Va guanyar la Palma d'Or el 2006.

 Argument .
La pellcula tracta la guerra d'independncia irlandesa (1919-1921) i la Guerra Civil Irlandesa que la va seguir (1922-1923). El ttol original  The Wind That Shakes the Barley  (El vent que agita l'ordi), fa referncia a un poema de Robert Dwyer Joyce, un autor irlands del segle XIX, que evoca l'aixecament irlands de 1798.

La pellcula explica la histria d'un petit grup d'activistes de l IRA i, en particular de dos germans, Damien i Teddy O'Donovan que en principi estan units contra el l'ocupant britnic i que trenquen desprs. 

 Repartiment .
Cillian Murphy: Damien;
Padraic Delaney : Teddy;
Liam Cunningham: Dan;
Orla Fitzgerald : Sinead;
Damien Kearney : Finbar;
Myles Horgan : Rory;
Martin Lucey : Congo;
Aidan O'Hare : Steady Boy;
Fiona Lawton : Lily;
Mary O'Riordan : Peggy;
Mary Murphy : Bernadette;
Laurence Barry : Micheail;
Frank Bourke : Leo;

 Premis i nominacions .
 Premis .
 Palma d'Or   el 2006;

 Enllaos externs .
 Pgina de la pellcula a l'IMDb ;
 pgina oficial ;
 The Wind That Shakes the BarleyArticle sobre l evoluci del cinema de Ken Loach ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307896" title="Singntid" nonfiltered="1302" processed="1301" dbindex="121359">








Els singntids sn una famlia de peixos de l'ordre dels singnatiformes.
Morfologia.
 Tenen un cos molt llarg, de secci poligonal i cobert de plaques ossies disposades en anells, que formen cuirassa.
 Cua, proveda o no d'aleta, eventualment prnsil.
 Una sola aleta dorsal amb radis tous, que fa moure el cos, les pectorals petites o absents.
 Ulls molt mbils. ;
 L'obertura branquial est reduda a un forat.
 Presenten les mandbules soldades en forma tubular amb una boca terminal molt petita i sense dents.
 Els mascles tenen, generalment, una bossa o cambra incubadora abdominal, on els ous, deixats per la femella, s'obren i es desenvolupen; si no hi ha bossa, els ous sn enganxats sobre el ventre. ;
Hbitat.
Habiten les zones costaneres poc profundes i poques espcies penetren a les aiges dolces o salabroses. Prefereixen els llocs protegits enmig de les plantes aqutiques, entre les quals es camuflen de manera excellent mercs a la forma del seu cos.
Espcies representatives dels Pasos Catalans.
L'agulleta de mar, la serpeta, el serpet i el cavall mar sn singntids comuns a les mars dels Pasos Catalans.
Taxonomia.
 Subfamlia Hippocampinae;
 Gnere Hippocampus ;
 Gnere Histiogamphelus ;
 Subfamlia Syngnathinae ;
 Gnere Acentronura  ;
 Gnere Anarchopterus ;
 Gnere Apterygocampus ;
 Gnere Bhanotia ;
 Gnere Bryx ;
 Gnere Bulbonaricus ;
 Gnere Campichthys ;
 Gnere Choeroichthys ;
 Gnere Corythoichthys ;
 Gnere Cosmocampus ;
 Gnere Doryichthys ;
 Gnere Doryrhamphus ;
 Gnere Dunckerocampus ;
 Gnere Enneacampus ;
 Gnere Entelurus ;
 Gnere Festucalex ;
 Gnere Filicampus  ;
 Gnere Halicampus  ;
 Gnere Haliichthys ;
 Gnere Heraldia  ;
 Gnere Hippichthys ;
 Gnere Hypselognathus ;
 Gnere Ichthyocampus ;
 Gnere Kaupus ;
 Gnere Kimblaeus ;
 Gnere Kyonemichthys ;
 Gnere Leptoichthys ;
 Gnere Leptonotus ;
 Gnere Lissocampus ;
 Gnere Maroubra ;
 Gnere Micrognathus ;
 Gnere Microphis ;
 Gnere Minyichthys ;
 Gnere Mitotichthys ;
 Gnere Nannocampus ;
 Gnere Nerophis ;
 Gnere Notiocampus ;
 Gnere Penetopteryx ;
 Gnere Phoxocampus ;
 Gnere Phycodurus ;
 Gnere Phyllopteryx ;
 Gnere Pseudophallus ;
 Gnere Pugnaso;
 Gnere Siokunichthys;
 Gnere Solegnathus ;
 Gnere Stigmatopora ;
 Gnere Stipecampus ;
 Gnere Syngnathoides ;
 Gnere Syngnathus ;
 Gnere Trachyrhamphus ;
 Gnere Urocampus ;
 Gnere Vanacampus ;
Referncies.
 

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Enciclopdia Catalana ;
 Asturnatura ;
 FishBase ;
 Animal Diversity Web ;
 CITES ;
 Fauna Europaea ;
 IUCN ;
 Encyclopedia of Life ;
 The Taxonomicon ;
 ZipCodeZoo.com ;
 ARKive ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307901" title="Noranta-sis" nonfiltered="1303" processed="1302" dbindex="121360">

El noranta-sis s un nombre natural que segueix al noranta-cinc i precedeix el noranta-set. S'escriu 96 o XCVI segons el sistema de numeraci emprat.

Ocurrncies del noranta-sis:
Designa l'any 96 i el 96 aC;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307902" title="Noranta-set" nonfiltered="1304" processed="1303" dbindex="121361">

El noranta-set s un nombre natural que segueix al noranta-sis i precedeix el noranta-vuit. S'escriu 97 o XCVII segons el sistema de numeraci emprat.

Ocurrncies del noranta-set:
Designa l'any 97 i el 97 aC;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307904" title="Pastisset" nonfiltered="1305" processed="1304" dbindex="121362">

Manera d'anomenar la panada (pasta cuita de farina, en forma d'una capsa rodona o triangular, farcida de carn, de peix o de verdura) al Pas Valenci.
Manera d'anomenar les casquetes (pasta en forma de mig cercle, habitualment farcida de cabell d'ngel) en alguns llocs de les Terres de l'Ebre i de la Marina.
Diminutiu de Pasts;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307905" title="Noranta-vuit" nonfiltered="1306" processed="1305" dbindex="121363">

El noranta-vuit s un nombre natural que segueix al noranta-set i precedeix el noranta-nou. S'escriu 98 o XCVIII segons el sistema de numeraci emprat.

Ocurrncies del noranta-vuit:
Designa l'any 98 i el 98 aC;
s el codi telefnic internacional d'Iran.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307906" title="Noranta-nou" nonfiltered="1307" processed="1306" dbindex="121364">

El noranta-nou s un nombre natural que segueix al noranta-vuit i precedeix el cent. S'escriu 99 o XCIX segons el sistema de numeraci emprat.

Ocurrncies del noranta-nou:
Designa l'any 99 i el 99 aC;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307914" title="Dungarpur" nonfiltered="1308" processed="1307" dbindex="121365">


Dungarpur fou un estat de la Rajputana a la residncia de Mewar i desprs de 1906 a l'agncia dels Estats de Rajputana Occidental. La capital era la ciutat del mateix nom.  La salutaci del sobir era de 15 canonades.

 Geografia .

Limitava al nord amb Udaipur, a l'oest i sud amb Idar, Lunawana, Kadana i els estats Sunth, i a l'est amb Banswara. El pas s obert i poc muntanys amb turons de poca altura, coberts de l'arbre salar (bosvellia serrata); els nics rius permanents sn el Mahi i el Som; el primer fa frontera amb Banswara a l'est i Sunth al sud; el segon forma la frontera nord fins el punt on se li uneix el riu Jakam i 100 km endavant desaigua al Mahi prop del temple sagrat de Baneshar. Altres rius sn el Majam, Vatrak, Bhadar (afluent del Mahi) i el Moran que neix al sud de Dungarpur ciutat, i desaigua al Mahi una mica al nord de Galiakot.

 Poblaci, llengua, religi .

La poblaci era de 153.381 el 1881, de 165.400 el 1891 i de 100.103 el 1901. La reducci en aquest darrer cens fou deguda a la fam del 1899-1900 i a que en els dos cens anteriors els bhils foren comptats aproximadament i el seu nombre fou ms alt del real, per a ms a ms, al tomb del 20% dels bhils van morir durant la fam. Hi havia una ciutat (Dungarpur) i 631 pobles.

El 56 % de la poblaci era hind i el 33 animista (bhils). 

La llengua principal era el vagdi o bhili. 

Els bhils eren el 34% (uns 34000) seguits dels patels (15000), els bramans (9700), els rajputs (700) i els mahajans (6600).

 Govern i administraci .

El govern (darbar) de l'estat est en mans del maharawal; durant la minoria de Bijai Singh l'estat fou administrat per un oficial poltic assistit per un kamdar o cap executiu, i un consell consultiu de dos membres; la recaptaci estava a crrec d'un superintendent recaptador. Els districtes estaven administrats per ziladars.

L'estat estava dividit en tres zilas (districtes), fins el 1903 quan es van reduir a dos. Els tres inicials foren: 
Dungarpur;
Aspur;
Sagwara;
Els dos darrers foren fusionats el 1903.

L'exrcit va existir al segle XIX per finalment fou llicenciat. Es va establir  una policia fora eficient amb 204 membres, 15 a cavall. Hi havia una pres en mal estat a la capital

 Escut i bandera .

Escut blau amb un hanuman daurat portant la muntanya sagrada a la ma dreta i una maa a l'esquerra; al damunt de l'hanuman una estrella de sis puntes entre dues esvstiques tot daurat; sobre l'escut elm daurat amb llambrequins tamb daurats i damunt un cap de gasela (chinkara) daurat, mirant a l'esquerra, sobre una barra de plata; l'escut est aguantat per dos guerrer bhils en colors naturals, amb un "lungi" (una mena de pantalon curt) vermell, portants cadascun un arc i una fletxa en colors naturals (predomini del marron); a la part inferior una cinta vermella amb el lema: Nyayam Chi Rajyam, en devanagari (que vol dir "la justcia permet la supervivncia de l'estat") escrit en lletres daurades; la cinta esta aguanta per dos petits elements daurats sobre els que s'aguanten els guerrers. Hi ha una versi amb tots els elements daurats excepte l'escut (blau) i la cinta (vermella), la qual es pot veure a 

La bandera, anomenada Vibgyor,  era la bandera d'estat i personal del maharawal. Era rectangular (2:3) amb set franges horitzontals, cinc de iguals i la superior i inferior de la meitat que les altres cinc. Els colors eren: violeta, blau fosc, blau clar, verd, groc, safr i vermell. L'escut de l'estat se situava al centre ocupant les tres franges centrals (blau clar, verd i groc), per era tot daurat.

Les forces militars, que van desaparixer abans del 1900, disposaven d'una bandera rectangular de color safr, amb exemplars que incloen una vora pels quatre costats de color safr ms fosc i altres que no la incloen. En el centre un hanuman blanc com el de l'escut. Era anomenat el estendard Bijay Paltan i probablement fou utilitzat durant el segle XX per la policia de Dungarpur.

 Economia .

No menys del 59% de la poblaci vivia de l'agricultura; els productes principals eren moresc i arrs a la tardor i civada i canya de sucre, a la primavera. La fusta, abundant,  fou destruda per la sobreexplotaci dels bhils per al segle XX es va comenar a cuidar la seva conservaci. Hi havia petites mines de ferro i coure i una bona pedra de granit; es manufacturaven pedres, fusta i una mica de joieria de plata; s'exportaven principalment cereals i opi i s'importava sucre, sal, vestits i metalls. Cap ferrocarril passava per l'estat. 

 Segells i monedes .

Oficines de correus n'hi havia a Galiakot i a Sagwara;  en general s'utilitzava els sistema postal britnic. Telgraf n'hi havia a Sagwara i Dungarpur (ciutat).

L'estat no disposava de moneda prpia i utilitzava la moneda britnica, per tamb circulaven el Chitori de Mewar i el  salim shahi de Partabgarh, fins que foren suprimides i desprs del 1904 la moneda britnica va restar la nica.

 Justcia .

La justcia estava basada en els codis britnics. Els ziladars eren magistrats de tercera classe; els faujdars eren magistrats de segona classe i servien com a cort d'apellaci de les decisions dels ziladars. El consell i el oficial poltic (o si estava absent el kamdar) eren la cort ms alta i la cort d'apellaci. Les penes de mort havien de ser confirmades pel governador general de la Rajputana.

 Terra . 
La terra estava dividida en khalsa o terres de la corona, jagir, terres concedides als nobles, i khairat, terres concedides a organitzacions religioses; es donaven alguns casos de terres que reclamaven els jagirdars i el maharawal on ambds  pretenien cobrar als cultivadors. Finalment vers el 1900 es va fixar el nombre de khalsa en 251.

 Educaci i sanitat .

El 97% de la poblaci nativa era analfabeta (93,5 % els homes i 99,9 % les dones). Al segle XIX noms hi havia una escola per se'n van obrir ms al segle XX.  Hospitals n'hi havia a Dungarpur i Sagwara (aqu va obrir el 1904)

 Histria .

El territori de Dungarpur i Banswara era conegut antigament com el Bagar, la terra de les cinc gemes: aigua, roca, fulles, llengua i vestits. El pas era ocupat pels bhil i alguns chahuan i paramara (rajputs). A finals del segle XII Karan Singh era el senyor de Mewar (Udaipur) i el seu pas era assolat per Rana Mokal, un rajput parihar de Mandor o Mandore (al Jodhpur); Karan va enviar al seu fill  gran Mahup contra el invasor, per el fill fou derrotat; llavors va enviar al segon fill Rahup, que va derrotar els parihar i fou declarat hereu. Mahup, descontent, es va exiliar a Ahar (prop de la ciutat d'Udaipur) i al cap d'uns anys es va dirigir al sud i amb el suport dels seus parents materns, chahuans del Bagar, es va apoderar del pas expulsant als capitosts bhils. Aix els sobirans de Dungarpur es consideraven descendents de la branca major de la casa d'Udaipur o Mewar. La dinastia es anomenada Ahariya per haver residit a Ahar.

Rawal Dewa, sis descendent de Mahup, es va apoderar de Galiakot (al sud-est) que pertanyia als paramares rajputs, i la va convertir en la seva capital; ms tard Rawal Bingh Singh va fundar Dungarpur (ciutat) que va rebre el nom del capitost bhil Dungria, al que va fer assassinar; Rawal va prometre a la vdua que en el futur, la proclamaci dels futurs sobirans (que van agafar el ttol de rawal, desprs maharawal) seria portat a terme per un descendent de Dungria; la cerimnia consistia en qu un descendent agafava sang d'un dit i la posava al cap del rawal. Rawal Bingh Singh va morir a la batalla de Khanua el 1527 i el seu pas fou dividit entre els dos fills que van formar els estats de Banswara i Dungarpur amb el riu Mahi com a frontera.

L'estat fiu tributari de l'Imperi mogol, i a la descomposici d'aquest, dels marathes; el 1818 va signar un tractat que va establir de fet el protectorat britnic al que es va transferir el tribut que Dungarpur pagava a Dhar i el que devia a qualsevol estat.  El tribut va quedar fixat el 1904 en 17500 rupies de l'ndia Britnica (abans 35000 rpies salim shahi). La poblaci bhil, igual que a d'altres llocs, es va haver de sotmetre per forces militars; en aquest cas foren instigats a la rebelli per nobles de l'estat oposats als britnics.

Jashwant Singh II va pujar al tron el 1808 i vers el 1820 va adoptar a Dalpat Singh, prncep de Pratabgarh al que de fet va cedir el poder el 1825. La mort de l'nbic fill de Dalpat implicava que Dalpat hauria d'assolir la successi a PPartabgarh, el que l'impossibilitava de fer-ho a Dungarpur. Jashwant va adoptar llavors a Hanwant Singh fill del thakur de Mungala, per  a la mort de Jashwant el 19 de desembre de 1845 la successi va anar a mans del fill adoptiu de Dalpat, Udai Singh II que era fill del maharaj de Sabli (a Partabgarh el va succeir un fill tingut amb una segona dona)

El 1898 va morir Udai Singh II i el va succeir el seu net Bijai Singh (nascut el 1887) i es va establir una regncia per unoficial poltic britnic. Va rebre els poders el 1909 i va regnar fins la seva mort el 15 de novembre de 1918 en qu va pujar al tron Lakshman Singh, que el 25 de mar de 1948 va posar l'estat dins la Uni de Rajasthan, ampliada amb els grans estats el 30 de mar de 1949 formant el Gran Rajasthan, que es va unir a Matsya i el 15 de maig de 1949 es va constituir en l'estat de Rajasthan. El maharawal fou president del Swatantra Party a Rajasthan del 1961 al 1969, i nomenat President de la All-India Kshatriya Nahasabha el 1962. Va morir el 6 de juny de 1989.

 Governants .

Rawal Samant Singh 1197-1209;
Rawal Jayat Singh 1209-1218 (fill);
Rawal Sinhad Deo  1218-1248 (germ);
Rawal Jay Singh Deo 1248-1251 (fill);
Rawal Deopali Deo 1251-1278 (germ);
Rawal Virsinh Deo 1278-1303 (fill);
Rawal Bhoo Chand 1303-1331 (fill);
Rawal Dungar Singh 1331-1363 (fill);
Rawal Karan Singh i 1363-1384 (fill);
Rawal Jaykrishna 1384-1386 (fill);
Rawal Mahipal Singh i 1386-1398 (germ);
Rawal Kanhad Deo 1398-1403 (germ);
Rawal Pratap Singh 1403-1423 (fill);
Rawal Gopinath Singh 1423-1447 (fill);
Rawal Soma Das 1447-1479 (fill);
Rawal Ganga Das 1479-1497 (fill);
Rawal Udai Singh I 1497-1527 (fill);
Rawal Prithviraj Singh 1527-1549 (fill);
Rawal Askaran Singh 1549-1580 (fill);
Rawal Sahas Mal 1580-1606 (fill);
Rawal Karan Singh ii 1606-1609 (fill);
Rawal Punjaraj Singh 1609-1657 (fill);
Rawal Girdhar Das 1657-1661;
Rawal Jashwant Singh I 1661-1691 (fill);
Rawal Khuman Singh 1691-1702 (fill);
Rawal Ram Singh 1702-1730 (fill);
Rawal Shiv Singh  1730-1785 (fill);
Rawal Vairi Sal  1785-1790 (fill);
Rawal Fateh Singh 1790-1808 (fill);
Maharawal Jashwant Singh II  1808-1845, (fill);
Dalpat Singh (de facto) 1825-1846;
Maharawal UDAI SINGH II 1846-1898 ;
Maharawal Shri Bijay Singh Bahadur 1898-1918;
Maharawal Shri Sir Lakshman Singh Bahadur 1918-1949 (+1989);

Referncies .

Imperial Gazetteer of India, volum 11, pags. 379 i segents, Oxford 1908-1931;
Llista de sobirans i genealogia (en angls);
Andr Flicher "Drapeaux et Armoiries des Etats Princiers de l'Empire des Indes", Dreux 1984;
John Mc Meekin, Arms & Flags of the Indian Princely States, 1990;
The court Fee and Revenue Stamps of the Princely States of India, Adolph Koeppel & Raymon D. Manners, Nova York 1983;

 Vegeu tamb: .

Dungarpur (ciutat);
Districte de Dungarpur;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307920" title="Comune" nonfiltered="1309" processed="1308" dbindex="121366">

Comune (comuni en plural), a Itlia, s la divisi administrativa bsica, tant de provncies com de regions, i el seu equivalent a Catalunya seria el municipi.

Est encapalat per un alcalde (sindaco) dintre d'un consell, el Consiglio Comunale. Les oficines del comune sn en un edifici normalment anomenat el Municipio, o Palazzo Comunale.

En el cens del  2001 hi havia 8.101 comuni a Itlia; varien considerablement en rea i poblaci. Per exemple el comune de Roma  t una rea de 1,285.30 km i una poblaci de 2.546.804 d habitants, i s el ms gran i el ms poblat d Itlia; Fiera di  Primiero, a la Trento, s el comune ms petit per superfcie, amb noms 0.10 km, i Morterone (provncia de Lecco) s el ms petit per poblaci, amb noms 33 habitants.
La densitat de comuni varia segons la provncia o regi, per exemple, la provncia de Bari t 1.564.000 habitants a 48 municipis, (32.000 habitants per municipi); mentre que la Vall d Aosta t 121.000 habitants en 74 municipis, o 1.630 habitants per municipi.
Molts comuni tamb tenen Policia municipal, que s responsable de responsabilitats d'ordre pbliques. El control de trnsit s la seva funci principal, aix com controlar establiments comercials per assegurar que obren i tanquen segons  la seva llicncia.

Un comune normalment comprn:
 una ciutat principal o poble, que gaireb sempre dna el seu nom al comune. Aquesta ciutat se l anomena capoluogo ("lloc de cap", o "capital") del comune. La paraula comune s tamb utilitzada en la parla informal per referir-se a l'ajuntament.
 unes altres rees exteriors anomenades frazioni (singular: frazione), normalment pobles petits, o agrupaci de cases.
 unes rees  internes  anomenades circoscrizione (circumscripci) i sn rees administratives dintre d una ciutat.

Referncies.


Vegeu tamb.
 Regions d'Itlia;
 Provncies d'Itlia;

Enllaos externs.
 Istat.it - Codis dels comuni;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307922" title="Frazione" nonfiltered="1310" processed="1309" dbindex="121367">
Una frazione (frazioni, en plural), a  Itlia, s el  nom que es dna a un tipus de subdivisi territorial d'un comune. Normalment designa un conjunt de cases que constitueix un hbitat agrupat dins dels lmits municipals, per separat i diferent del municipi principal ( capoluogo ) i d altres frazione.
El terme localit s un sinnim ; a Ombria, s utilitza  vocabolo.
De vegades els frazioni sn vertaders pobles amb una histria i amb una identitat.
La tipologia dels frazioni italians s extremadament variada : pot ser constitut per un grup restringit de cases o coincidir amb el cim d'una muntanya o d'un pujol, el meandre d'un riu, una vall boscosa o un indret arqueolgic.
Els Municipis poden decidir atribuir als seus frazioni una autonomia administrativa limitada.
Histricament, nombroses frazioni han estat constitudes durant el perode del feixisme per desenvolupar i racionalitzar les subdivisions territorials del pas. No s rar que alguna d'aquestes frazione hagi estat un antic municipi que ja no podia conservar el seu estatus administratiu.
Abans, el govern central definia les "frazioni", tret d'aquelles de les cinc regions autnomes. Pel decret llei 267/2000, afegit a les esmenes del Ttol V de la constituci italiana, les frazioni es defineixen ara a nivell municipal.
Amb l'antiga legislaci, una frazione tenia la possibilitat de tenir un prosindaco (alcalde-adjunt) que era remunerat per l'alcalde del municipi ( sindaco ).
Amb la legislaci actual, l'article 54 de la Constituci preveu que un alcalde pot delegar les seves funcions d'alcalde per una frazione en un regidor del municipi.

Vegeu tamb.
 Regions d'Itlia;
 Provncies d'Itlia;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307924" title="Circoscrizione" nonfiltered="1311" processed="1310" dbindex="121368">
Circoscrizione (plural:circoscrizioni) es pot referir a dues unitats administratives diferents d  Itlia.

 L una es refereix a un districte electoral de la mida d'una provncia o regi depenent del tipus d'elecci. Per les eleccions al Senat, hi ha 20 circoscrizioni, tantes con regions. Per les eleccions a la Cambra de Diputats, algunes de les regions es parteixen en dos per fer-ne 26  circoscrizioni. Per a eleccions al Parlament Europeu, Itlia es parteix en 5 circoscrizioni, ajuntant  4-5 regions.

 L'altra s una subdivisi del municipi (comune) aproximadament equivalent al Arrondissements de Pars o el Borough de Londres.
Els consells de districte van comenar a aparixer en els anys 1960, per la  circoscrizione va ser formalment reconegut el 1976, i els seus poders es van estendre el 1990. El 2000 van ser obligatoris en ciutats amb poblacions de ms de 250.000 habitants, i opcionals en ciutats de ms de 100,000 persones, per una llei per fomentar la descentralitzaci a les ciutats grans. Cada circoscrizione ha de tenir com a mnim 30.000 residents, i  correspon a divisions histriques d'una ciutat, i pot contenir diverses frazioni  o quartieri.

 Vegeu tamb.
 Frazione;
 Comune;
 Regions d'Itlia;
 Provncies d'Itlia;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307927" title="L'habitaci del fill" nonfiltered="1312" processed="1311" dbindex="121369">
La stanza del figlio s una pellcula italiana dirigida  per Nanni Moretti estrenada el 2001. Va aconseguir la Palma d'Or al Festival de Cannes del 2001. 

Argument.
Giovanni s un psicoanalista de renom a la ciutat on exerceix, Ancona. Viu una existncia tranquilla i feli amb la seva dona, Paola, i els seus dos filla, Irene i Andrea.
Porten una vida ordinria, entusiasmant-se per les victries d Irene a Basquet, i preocupant-se pel robatori d un fssil al collegi, i pel qual Andrea es acusat.
De cop, tot es capgira. Un diumenge al mat, mentre tots esmorzaven, sona el telfon, Giovanni despenja, i anuncia al seu fill, Andrea, que no pot anar amb ell a fer jguing perqu ha d atendre urgentment un pacient. La msica que comena anuncia un drama inevitable. En efecte, Andrea, que ja no pot anar a crrer amb el seu pare, marxa a fer immersi submarina, de la qual no tornar. La cllula familiar es troba privada d un dels seus membres, i tot esfondra. Cada membre es troba allat en el seu propi dolor, la unitat familiar est trencada. La mort d un membre de la famlia comporta amb ella la mort de la vida de famlia. Giovanni es troba recls en la seva culpabilitat, ja que si no s hagus precipitat per reunir-se amb el seu pacient un diumenge, Andrea i ell haurien anat a crrer junts. Mentre que el relat s estanca en aquest sofriment, un element exterior ve  a fer-ho progressar. Apareix l ultima amiga d'Andrea.

 Repartiment .
 Nanni Moretti : Giovanni;
 Laura Morante : Paola;
 Jasmine Trinca : Irene;
 Giuseppe Sanfelice : Andrea;
 Stefano Accorsi : Tommaso;

 Premis i nominacions .
Va aconseguir la Palma d'Or l any 2001

 Notes i referncies .
 Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

 Enllaos externs .
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;
Cannes profile;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307928" title="Sulfur de magnesi" nonfiltered="1313" processed="1312" dbindex="121370">































El sulfur de magnesi, MgS, s un compost inorgnic inic format per cations magnesi, Mg2+ i anions sulfur, S2 . Es presenta en forma de cristalls incolors que, per impureses, poden agafar tonalitats marr-vermelloses. El MgS cristalltza segons l'estructura cristallina cbica, tipus clorur de sodi. s higroscpic i forma hidrats amb 3 i 6 molcules d'aigua: sulfur de magnesi trihidratat, MgS3H2O, i sulfur de magnesi hexahidratat, MgS6H2O.

El sulfur de magnesi s'obt per reacci d'un sulfur o del sulfur d'hidrogen amb el magnesi.

 Reaccions qumiques .

Les propietats qumiques sn semblants a la resta de sulfur d'alcalinoterris (sulfur de calci, CaS, i sulfur de bari, BaS):

 MgS reacciona amb l'oxigen per formar el sulfat de magnesi.

 MgS   +   2 O2        MgSO4;

 El sulfur de magnesi reacciona amb l'aigua per donar hidrogenosulfur de magnesi i hidrxid de magnesi:

 2 MgS   +  2 H2O     Mg(HS)2 +  Mg(OH)2;

 Durant la purificaci del ferro el sofre, que apareix com impuresa, s'elimina per reacci amb magnesi en pols formant-se el sulfur de magnesi.

 Mg   +   S       MgS;

Bibliografia.

LIDE D.R. (Ed.) Handbook of Chemistry and Physics. CRC Press. 77th Ed. (1996-1997) New York










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307932" title="Iehuda Amikhai" nonfiltered="1314" processed="1313" dbindex="121371">
Yehuda Amikhai (           ) nascut Ludwig Pfeuffer (Wrzburg, 3 de maig 1924   Jerusalem 22 de setembre de 2000) escriptor israel considerat un dels millors poetes contemporanis en hebreu, sent tamb dels primers en escriure en hebreu colloquial. La seva obra tracta temes quotidians, ironies i amors dolorosos, la religi i la terra i la ciutat de Jerusalem. La seva obra va ser una gran influncia en la creaci de la poesia israelita moderna.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307934" title="Bollit" nonfiltered="1315" processed="1314" dbindex="121372">
Bollit o bullit s un plat molt senzill del Pas Valenci. s paregut a l'ollada o putxero, per no porta carn ni en cap cas arrs. Es bullen verdures, normalment bajoquetes, carlota, crella i ceba i la verdura es presenta en grans trossos i s'assaona amb un raig d'oli d'oliva, formatge fresc o julivert. Hi ha moltes variants, es pot posar carxofa, bleda, tot depenent de l'poca de l'any.

Tamb se li anomena bollit o bollit de peix a la versi del putxero que en comptes de dur carn i verdures es fa de peix, marisc o en general peix de morralla. D'aquest brou se sol cuinar arrs o fideus.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307936" title="Pa amb piment de piquillo" nonfiltered="1316" processed="1315" dbindex="121373">

Pa amb piment de piquillo era un plat tpic dels pobres, fet a la Marina, que consistia de pa amb oli decorat amb un piment de piquillo. Avui en dia no se'n veu molt per s simblic de la pobresa.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307937" title="Partit Democrtic Liberal Catal" nonfiltered="1317" processed="1316" dbindex="121374">
Partit Democrtic Liberal Catal (PDLC) fou un partit poltic catal de centredreta, creat el novembre de 1976 per Josep Antoni Linati i Bosch i  Higini Torras Magem, procedents del Club Catalnia.  A comenaments de 1977 varen mantenir una entesa amb grups obertament neofranquistes com la Uni Catalana de Santiago Udina i Martorell, de manera que a les eleccions generals espanyoles de 1977 es presentaren com a part de la coalici Aliana Popular-Convivncia Catalana, que noms va obtenir 108.333 vots (el 3,55 %) i un esc per Barcelona. Desprs del fracs, el PDLC es va dissoldre.

 Referncies .
 Joan B. Culla L'evoluci de l'espai centrista a Catalunya (1976-1982) (1989)  UAB, Working Paper n.4 Versi online;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307940" title="Gamba amb bleda" nonfiltered="1318" processed="1317" dbindex="121375">
Gamba amb bleda s un plat tpic de la Marina fet de gambes i bledes. Se serveix com a entremesos.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307942" title="The Departed" nonfiltered="1319" processed="1318" dbindex="121376">
 The Departed  s una pellcula nord-americana dirigida per Martin Scorsese estrenada el 2006. Va guanyar 4 Oscars. Es tracta d'un remake del film hongkongus Infernal Affairs, realitzat el 2002.

 Argument .

A Boston, una lluita sense fi enfronta la policia amb la mfia irlandesa. Per acabar amb el regnat del padr Frank Costello, la policia infiltra el seu grup amb un policia novell (i per tant desconegut dels bandits) procedent dels baixos fons, Billy Costigan.

Mentre que Billy s'esfora en guanyar la confiana del mafis, Colin Sullivan entra a la Unitat de les Informacions Especials, encarregada d'eliminar Costello. Agent doble, Colin informa Costello de les operacions que es tramen contra ell. 

Amb el risc de ser desemmascarats en qualsevol moment, Billy i Colin es veuen obligats a dur una doble vida que mica en mica els fa perdre els seus punts de referncia i la seva veritable identitat.

Trampes i contraofensives s'encadenen fins el dia en qu cada bndol s'adona que t un talp. Una carrera contra rellotge es posa en marxa amb un sol objectiu: descobrir la identitat de l'altre sota pena de deixar-hi la prpia pell.

 Repartiment .
Leonardo DiCaprio : Billy Costigan;
Matt Damon : Colin Sullivan;
Jack Nicholson : Frank Costello;
Mark Wahlberg : Dignam;
Martin Sheen : Oliver Queenan;
Ray Winstone : Mr. French;
Vera Farmiga : Madolyn;
Anthony Anderson : Brown;
Alec Baldwin : Ellerby;
Kevin Corrigan : Cousin Sean;
James Badge Dale : Barrigan;
David Patrick O'Hara : Fitzy;
Mark Rolston : Delahunt;
Robert Wahlberg : Lazio, du FBI;
Kristen Dalton : Gwen;

 Msica .
Han sortit dos lbums per reunir les canons de la pellcula, l'un tradicional i l'altre a tendncia ms aviat pop-rock.
Howard Shore.
Aquest lbum ha estat compost per Howard Shore i interpretat per diversos artistes, com Sharon Isbin, G.E. Smith, Larry Saltzman i Marc Ribot.
Cops or Criminals;
344 Wash;
Beacon Hill;
The Faithful Departed;
Colin;
Madolyn;
Billy's Theme;
Command;
Chinatown;
Boston Common;
Miss Thing;
The Baby;
The Last Rites;
The Departed Tango;
Pop-rock.
Algunes canons de la pellcula no surten a l'lbum, com Gimme Shelter dels Rolling Stones, Thief's Theme de Nas i Well Well Well de John Lennon.
Comfortably Numb per Roger Waters i Van Morrison;
Sail on, Sailor per The Beach Boys;
Let It Loose per The Rolling Stones;
Sweet Dreams per Roy Buchanan;
One Way Out per The Allman Brothers Band;
Baby Blue per Badfinger;
I'm Shipping Up to Boston per Dropkick Murphys;
Nobody But Me per The Human Beinz;
Tweedle Dee per LaVern Baker;
Sweet Dreams (Of You) per Patsy Cline;
The Departed Tango per Howard Shore i Marc Ribot;
Beacon Hill per Howard Shore i Sharon Isbin;

 Premis i nominacions .
 Premis .
Oscar 2006;
 Oscar a la millor pellcula;
 Oscar al millor director;
 Oscar al millor muntatge;
 Oscar al millor gui adaptat;

Premi Globus d'Or 2006;
 Globus d'Or al millor director per Martin Scorsese;

 Nominacions .
 Oscar al millor actor secundari per Mark Wahlberg;

 Globus d'Or al millor actor dramtic per Leonardo DiCaprio;
 Globus d'Or a la millor pellcula dramtica ;
 Globus d'Or al millor gui per William Monahan;
 Globus d'Or al millor actor secundari per Jack Nicholson;
 Globus d'Or al millor actor dramtic per Mark Wahlberg;

 Enllaos externs .
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;
 Lloc oficial ;
 Lloc oficial;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307943" title="Acci Democrtica (1976)" nonfiltered="1320" processed="1319" dbindex="121377">
Acci Democrtica (AD) fou un partit poltic creat el mar de 1976 per Josep Maria Figueras i Bassols i Jorge Tras Sagnier, format i dominat per membres de la nova burgesia barcelonina forjada en els negocis immobiliaris impulsats per Josep Maria de Porcioles. Tenia una ideologia liberal i barrejava mitjans econmics i estil empresarial. Intent disputar l'espai poltic de l'antiga Lliga Catalana, ra per la qual el setembre de 1976 es fusion amb la Lliga Liberal Catalana per a formar la Lliga de Catalunya-Partit Liberal Catal de cara a les futures eleccions generals espanyoles de 1977.

 Referncies .
 Joan B. Culla L'evoluci de l'espai centrista a Catalunya (1976-1982) (1989)  UAB, Working Paper n.4 Versi online;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307945" title="Carrer de la Bosseria" nonfiltered="1321" processed="1320" dbindex="121378">


El carrer de la Bosseria s una via urbana histrica del centre de Valncia. Est situat entre la plaa de Tossal i la plaa del Mercat.

Nom.
El nom correspon a l'antic repartiment d'oficis i gremis a la ciutat a l'poca medieval. Aleshores el carrer albergava el gremi dels artesans de la bossa. 

Histria.

Elements importants.



Enllaos externs.
Guia de carrers de l'Ajuntament;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307946" title="Avinguda del Primat Reig" nonfiltered="1322" processed="1321" dbindex="121379">


l'Avinguda del Primat Reig s una via urbana de Valncia. Est situada entre l'avinguda del Doctor Peset i  Aleixandre i l'avinguda de Catalunya. Fita amb el carrer de Sagunt, l'avinguda de la Constituci, carrer del Doctor Vicente Zaragoz, i l'avinguda d'Alfahuir.

Nom.
Est dedicada al cardenal valenci Enric Reig i Casanova, que fou arquebisbe de Barcelona, de Valncia i finalment de la seu primada de Toledo.

Histria.

Elements importants.

Hi ha una parada de metro amb el nom de Primat Reig, per s situada al proper carrer de Cofrents.

Enllaos externs.
Guia de carrers de l'Ajuntament;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307967" title="Autoritat internacional dels fons marins" nonfiltered="1323" processed="1322" dbindex="121380">
L'Autoritat Internacional dels Fons Marins (en angls "International seabed Authority" i en francs: Autorit internationale des fonds marins) s una organitzaci internacional establerta per a organitzar i controlar les activitats d'exploraci i explotaci dels recursos en els fons marins i ocenics i el seu subsl fora dels lmits de la jurisdicci nacional (denominats la Zona). s una organitzaci autnoma que t un acord de relaci amb les Nacions Unides. La seva seu es troba a Kingston, Jamaica.

L'Autoritat, en funcions des de 1994, va ser establerta i les seves tasques definides l'any 1982 per la Convenci de les Nacions Unides sobre el Dret del Mar, confirmades per l'Acord de 1994 relatiu a l'aplicaci de la Part XI de la convenci. Aquesta ltima defineix els fons marins i ocenics i els seus recursos com "patrimoni com de la humanitat". L'Autoritat t 149 Estats membres, que sn tots aquells que sn parts de la Convenci sobre el Dret del Mar.

 Enllaos externs .
 Web oficial de l'Autoritat Internacional dels Fons Marins   ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307969" title="Rudolf Krause" nonfiltered="1324" processed="1323" dbindex="121381">
Rudolf Krause va ser un pilot de curses automobilstiques alemany que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Rudolf Krause va nixer el 30 de mar del 1907 a Oberreichenbach, Alemanya i va morir el 11 d'abril del 1987 a Reichenbach, Alemanya.


 A la F1 .

Va debutar a la tercera temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1, la corresponent a l'any 1952, disputant el 3 d'agost el GP d'Alemanya, que era la sisena prova del campionat.

Rudolf Krause va arribar a participar a dues curses puntuables pel campionat de Frmula 1, disputant el GP d'Alemanya a les temporades 1952 i 1953.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307970" title="Theo Helfrich" nonfiltered="1325" processed="1324" dbindex="121382">
Theo Helfrich va ser un pilot de curses automobilstiques alemany que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Helfrich va nixer el 13 de maig del 1913 a Alemanya i va morir el 29 d'abril del 1978.


 A la F1 .

Va debutar a la tercera temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1, la corresponent a l'any 1952, disputant el 3 d'agost el GP d'Alemanya, que era la sisena prova del campionat.

Theo Helfrich va arribar a participar a tres curses puntuables pel campionat de Frmula 1, disputant la cursa disputada al seu pas a les temporades 1952 , 1953 i 1954.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307971" title="Club Atltico All Boys" nonfiltered="1326" processed="1325" dbindex="121383">


El Club Atltico All Boys s un club de futbol argent de Monte Castro, Buenos Aires. Va ser fundat el 15 de mar de 1913 i juga en la Primera B Nacional (torneig de segona divisi del futbol argent).

Histria.

El club es va fundar el 15 de mar de 1913 per vens de Floresta, Buenos Aires, el nom que All Boys reflectien la joventut dels fundadors, i seguits la tradici argentina de clubs de futbol que anomenen en angls, inclouen uns altres exemples, els Newell's Old Boys, Racing Club, River Plate i Boca Juniors.

All Boys noms lletregen en el primer vol de futbol argent durant l'era professional venia entre 1973 i 1980.

Estadi.

L'estadi del club s el Islas Malvinas, inaugurat el 1963. La capacitat de l'estadi s de 21.000 espectadors.

Palmars.
Tornejos nacionals.

Segona divisi argentina: 1972;
Tercera divisi argentina: 1946, 1950, 1992/1993, 2007/08;

Jugadors destacats.

  Sergio Batista (1997-1999);
  Juan Barbas (1994-1997);
  Gustavo Bartelt (1993-1997 / 2008- Present);
  Nstor Fabbri (2004-2005);
  Martn Andrs Romagnoli (1994-1998);
  Carlos Tvez (joventut);
  Damin scar Timpani (1989-1993);
  Agustn Torassa (2007);
  Ariel Silvio Zrate (2007- Present);

Enllaos externs.

Web oficial del club;
Web no oficial del club;
Blog no oficial;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307979" title="Josep Maria Vil i Gandol" nonfiltered="1327" processed="1326" dbindex="121384">
Josep Maria Vil i Gandol (Sant Feliu de Guxols, Baix Empord, 19 de novembre de 1904   Girona, 18 de mar de 1937) fou un compositor de sardanes.

Va estudiar msica a Montserrat i desprs fou el deixeble predilecte de Juli Garreta. La seva obra musical s d'alta qualitat. En el moment de la seva mort prematura era un dels futurs grans valors de la sardana.

A ms de les seves sardanes, destaquen les seves composicions El timbal del Bruc (episodi simfnic per a tres cobles, 1929), Scherzo (1926) La filadora (1927) (ambdues per a una cobla), aix com l'obertura per a l'obra lrica L'endem de bodes. Com a instrumentista actu els anys 1927 28 de segon tenora de la cobla Guixolense. Tamb actu de pianista. 

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307990" title="The Queen" nonfiltered="1328" processed="1327" dbindex="121385">


La Reina s una pellcula britnica dirigida  per Stephen Frears estrenada el 2006.  Va guanyar la Palma d Or el 2006.

 Argument . 

 The Queen  explica les relacions entre la reina Elisabeth II i el Primer ministre del Regne Unit Tony Blair, mostrant les tensions en els dies que van seguir la mort de Diana Spencer, i arribar a un comproms poltic sobre la manera de tractar la seva defunci. La famlia reial britnica no desitjava que les exquies revestissin un carcter nacional i oficial, mentre que Tony Blair tenia la voluntat de respondre a petici del poble britnic, que reclamava un funeral solemne.
The Queen  ha estat integralment rodat a l exterior, en els Highlands, a Esccia, a Londres i al casal de Halton House en el Buckinghamshire, a Anglaterra, representant la propietat reial del castell de Balmoral.
L'actor Michael Sheen, que fa el paper de Tony Blair, ja havia interpretat aquest mateix paper per al director  Stephen Frears, en una pellcula de 2003,  The Deal .

 Repartiment .

 Helen Mirren :  Elizabeth II;
 Michael Sheen : Tony Blair;
 James Cromwell : Felip de Grcia, prncep de Grcia i duc d'Edimburg;
 Alex Jennings :  Prncep Carles de Galles;
 Sylvia Syms : la Reina Mare;
 Roger Allam  : Sir Robin Janvrin;
 Mark Bazeley  : Alastair Campbell;
 Helen McCrory : Cherie Blair;
 Tim McMullan : Stephen Lamport;
 Douglas Reith : David Ogilvy;

 Premis i nominacions .
 Premis .
 Oscar a la millor actriu per Helen Mirren.
 Premi d'interpretaci femenina (CopaVolpi), a la Mostra de Vencia 2006, per Helen Mirren;
 Premi al millor guionista, a la Mostra de Vencia 2006: Peter Morgan;
 Premi Goya a la millor pellcula europea 2006;
 BAFTA a la millor pellcula 2006;
 BAFTA a la millor actriu per  Helen Mirren;

 Nominacions .
 Oscar al millor director 2006 per Stephen Frears;
 Oscar al millor gui original 2006 per  Peter Morgan;
 Oscar a la millor banda sonora 2006 per  Alexandre Desplat;
 Oscar al millor  vestuari 2006 per Consolata Boyle;
 Lle d Or;

 Notes i referncies .
 Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

 Enllaos externs .
 Lloc oficial britnic ;
 Trailers a Apple, Inc.|Apple.com ;
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;
  J'ai avant tout sollicit mon imagination , Entrevista al guionista  Peter Morgan , Libration, 18 octubre 2006;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307992" title="Gonzalo de Berceo" nonfiltered="1329" processed="1328" dbindex="121386">

Gonzalo de Berceo va ser un escriptor espanyol de l'Edat Mitjana. s un dels principals exponents del Mester de Clerecia castell per la seva poesia religiosa. Destaquen les obres al voltant de la Verge Maria, recollides a Milagros de Nuestra Seora. Barreja les histries de la devoci popular amb elements de l'entorn quotidi, per atreure els lectors. La poesia t un to optimista, d'exaltaci de la fe cristiana, i est ambientada en un locus amoenus clssic. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="307993" title="Moreria" nonfiltered="1330" processed="1329" dbindex="121387">

La moreria s la part d'una poblaci on vivien els moros, s a dir els musulmans i moriscs, durant l'ocupaci de gran part de la pennsula Ibrica per part d'aquesta gent i els segles posteriors, fins a l'expulsi dels moriscos (1609-10). 

Distribuci d'un poble ibric d'Al-Andalus.
La moreria era un de tres barris que es podria trobar als pobles i viles medievals d'Ibria; els altres dos, el call o jueueria i el cristi. Un exemple tpic seria Albarras, on aquesta forma de vida perdur ms tard que d'altres pobles a causa del seu allament. All s'observa tres barris ben diferenciats i seperats per un portal, aix formant un triangle. Cada barri disposa del seu temple, siga sinagoga, mesquita o esglsia. Aquesta mena de portals de barri s'observen a sovint: Un bon exemple n's el portal de la Valldigna, a Valncia. En aquesta organitzaci tripartita, se solia disposar d'un terreny exterior a les muralles composat de camps, cases i barraques soltes, i anomenat el raval. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308000" title="Hamsa" nonfiltered="1331" processed="1330" dbindex="121388">



El  Hamsa s un smbol que consisteix en una m amb un ull enmig. Els musulmans l'anomenen la m de Ftima (per la filla de Mahoma) i els jueus la m de Mriam (per la germana de Moiss). Sembla tenir un origen pnic, com a smbol de la deessa Tanit. Actua com a amulet per protegir contra els mals esperits per recentment ha adquirit un altre significat: el dileg religis i el bressol oriental com a l'islam i el judaisme.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308003" title="Emoticona" nonfiltered="1332" processed="1331" dbindex="121389">
Una emoticona s un smbol grfic que pretn reproduir expressions facials i sentiments amb signes de puntuaci, lletres o nombres de manera que es puguin introduir enmig del text escrit. Pretenen donar informaci sobre la comunicaci no verbal que acompanya l'oral i sn molt usades a la conversa informal a Internet, al llenguatge SMS i entre joves. 

Les emoticones tenen el seu origen a l'Smiley (al principi s'anomenaven justament smileys). Hi ha dos estils fonamentals: l'occidental i el japons (on a vegades s'anomenen kirbies). Les emoticones occidentals reprodueixen la cara de la persona i s'han de llegir girant el cap de forma que la part esquerra equivalgui a la de dalt. Per exemple ;) equivaldria al gest de picar l'ullet, el punt i coma serien els ulls, un obert i un tancat, i el parntesi la boca. Per contra l'estil japons simula la cara en posici vertical, com en (*_*), on els asteriscs sn els ulls i el gui baix la boca. Aquestes emoticones a vegades s'usen en frums occidentals per influncia del manga.

Els programes informtics tendeixen a substituir els smbols grfics directament per les cares, en format de dibuixos animats, com passa al Messenger, entre d'altres.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308004" title="Smiley" nonfiltered="1333" processed="1332" dbindex="121390">
L'smiley s una cara somrient que va donar origen a l'emoticona actual, amb totes les seves variants. Va nixer amb fins publicitaris i es va popularitzar amb el moviment acid i dance, que l'associava a la festa. Altres connotacions ms negatives lligaven el smbol a la droga.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308005" title="Otura" nonfiltered="1334" processed="1333" dbindex="121391">

Otura s un municipi situat en la part septentrional de la Vega de Granada (provncia de Granada), a uns 12 km de la capital granadina, en el sud-est de Espanya. Limita amb els municipis de Gjar, Dlar, El Padul i Alhendn. En el seu terme municipal es troba el port del Suspiro del Moro. Compte amb un camp de golf i nombroses urbanitzacions la qual cosa ha elevat notablement el preu del sl i de l'habitatge, a ms de la superfcie construda i la poblaci del municipi.


 Enllaos externs .
 Portal no oficial d' Otura;
 Ajuntament d'Otura;
 Microweb turstica d'Otura realitzada pel Patronat de Turisme de Granada;
 Situaci d'Otura;
 La Banda de Msica "Villa de Otura";











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308006" title="Cipriniforme" nonfiltered="1335" processed="1334" dbindex="121392">

Els cipriniformes sn un ordre de peixos ostectis que viuen gaireb exclusivament en les aiges dolces continentals.

Morfologia.

 Sn fisstoms i posseeixen un aparell de Weber (cadena d'ossets derivats de les quatre primeres vrtebres troncals i que uneixen la bufeta natatria amb l'rgan de l'oda i que serveix per a transmetre les vibracions que es produeixen sota l'aigua).;
 Els radis de les aletes solen sser tous; les ventrals sn abdominals o absents, la caudal s homocerca, i el primer radi de la dorsal i de l'anal s espins. ;

Distribuci geogrfica.

N'hi ha unes 6 000 espcies repartides per tots els continents (tret d'Austrlia).

Observacions.

Algunes espcies de cipriniformes sn preades per llur carn, mentre que unes altres constitueixen vistosos peixos d'aquari.

Referncies.



Enllaos externs.

 Els cipriniformes de la Pennsula Ibrica i les Balears. ;
 Els cipriniformes al web de FishBase. ;
 Els cipriniformes a l'Animal Diversity Web. ;
 Vdeos, imatges i informaci diversa de cipriniformes. ;
 Els cipriniformes al web de la IUCN. ;
 Els cipriniformes a l'Encyclopedia of Life. ;
 Evoluci biolgica i importncia econmica dels cipriniformes. ;
 Taxonomia dels cipriniformes. ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308021" title="Vodevil" nonfiltered="1336" processed="1335" dbindex="121394">
El vodevil s un subgnere dramtic que consisteix en una comdia frvola, lleugera i picant que dna lloc a errors i situacions cmiques, en les que s alternen parts cantades amb nmeros musicals. El seu nom deriva del francs vaudeville.

Origen.
Els joglars al recrrer les poblacions cantant i representant farses donaren origen al vodevil, per aquest nom no apareix a Frana fins aproximadament l any 1450 en que un butaner de Vire anomenat Oliver de Basselon, es va fer clebre per les seves canons a Normandia, canons que reberen el nom de vaux de Vire. De Basselon mor a la batalla de Formigny a l abril de 1450. 

Eren peces homofniques, breus, estrfiques amb tornada. S executaven solament amb llat.
Posteriorment Jea le Houx, poeta i advocat de Vire, recoll les canons de Basselon i les tradu a la llengua vulgar de la seva poca fent-se varies edicions. 

Va ser llavors (s ha de tenir en compte l poca) que el nom de Vaux de Vire es desfigur i Chardavoine man imprimir els Voix de ville. En ltim lloc, Caillere ide la paraula vodevil que ha sobreviscut fins avui en dia. 

Altres significats.
Aquest nom tamb es don a la can satrica i poltica, tamb a certes peces dramtiques en les quals no es cantava. Per exemple, les comdies de Dancourt que eren de circumstncies s anomenaven vaudevilles (es pluralitza la paraula).

Les peces que avui es coneixen amb aquest nom nasqueren a les fires de Sant German i Sant Lloren al 1700, els seus primers autors foren Lesage, Fuselier i Dorneval.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308023" title="R?t Reber" nonfiltered="1337" processed="1336" dbindex="121395">

R t Reber (Korkuteli, Antalya, 10 de maig, 1973) s un futbolista turc.

Trajectria.
Descobert per l'entrenador Fatih Terim a l'Antalyaspor, l'any 1993 va estar a punt de signar pel Be ikta  J.K. per un accident de cotxe poc abans l'imped passar el reconeixement mdic. El 1993-1994 fitxa pel Fenerbahe. L'any 2002 realitz una gran Copa del Mn de futbol, on la selecci turca qued classificada en tercera posici. El 2003 fitx pel FC Barcelona per no va poder triomfar, essent suplent de Vctor Valds. Desprs de retornar cedit al Fenerbahe, el 2007 fitx pel Be ikta  JK. A ms del Mundial 2002, particip a les Eurocopes 1996, 2000 i 2008.

Ha disputat ms de 100 partits internacionals amb Turquia i ha estat incls a la llista FIFA 100 per Pel com un dels 125 millors futbolistes vius.

 Palmars .
1996: Lliga turca de futbol amb Fenerbahe;
1998: Copa Atatrk amb Fenerbahe;
2001: Lliga turca de futbol amb Fenerbahe;
2002: Copa del Mn de futbol tercer amb Turquia;
2003: Copa Confederacions tercer amb Turquia;
2005: Lliga turca de futbol amb Fenerbahe;
2007: Lliga turca de futbol amb Fenerbahe;

 Enllaos externs .
 Web oficial;
 FootballDatabase;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308027" title="Angullid" nonfiltered="1338" processed="1337" dbindex="121396">



Els angullids formen una famlia de peixos de l'ordre dels anguilliformes. Noms t un nic gnere, el gnere Anguilla.

Morfologia.

 Cos serpentiforme.
 Presenten les aletes dorsal, caudal i anal fusionades al voltant de l'extrem posterior del cos.
 No tenen aletes ventrals, per si que en tenen de pectorals, les quals estan ben desenvolupades.;

Alimentaci.

Les larves mengen plancton mentre que els exemplars adults s'alimenten de cucs, peixos i capgrossos.

Importncia econmica.

Les espcies d'aquesta famlia de peixos formen part de la dieta humana.

Espcies.

 Anguilla anguilla  ;
 Anguilla australis ;
 Anguilla bengalensis bengalensis ;
 Anguilla bengalensis labiata ;
 Anguilla bicolor bicolor ;
 Anguilla bicolor pacifica ;
 Anguilla celebesensis ;
 Anguilla dieffenbachii ;
 Anguilla ignota   ;
 Anguilla interioris ;
 Anguilla japonica ;
 Anguilla malgumora ;
 Anguilla marmorata ;
 Anguilla megastoma ;
 Anguilla mossambica ;
 Anguilla nebulosa ;
 Anguilla obscura ;
 Anguilla reinhardtii  ;
 Anguilla rostrata ;

Referncies.



Enllaos externs.

 Els angullids a la web de FisBase. ;
 Vdeos, imatges i informaci diversa sobre aquesta famlia de peixos. ;
 Els angullids a l'Encyclopedia of Life. ;
 Descripci i distribuci geogrfica d'aquesta famlia de peixos. ;
 Taxonomia dels angullids. ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308030" title="Reacci de Mitsunobu" nonfiltered="1339" processed="1338" dbindex="121397">
La reacci de Mitsunobu s una reacci orgnica molt verstil que permet l'alquilaci de tot tipus de compostos acdics (cids carboxlics, fenols, imides, oximes i metilens actius entre d'altres) utilitzant alcohols com a agents alquilants. 

La reacci es porta a terme a temperatura ambient en un dissolvent aprtic anhidre. El sistema trifenilfosfina (TPP)/azodicarboxilat de dietil (DEAD) s el ms utilitzat, per tamb es poden fer servir altres fosfines, com ara la tributilfosfina (TBP), o b altres compostos azodicarboxilats com l'azodicarboxilat de dietil (DIAD). La reacci va ser descoberta per Oyo Mitsunobu (1934 2003). 



S'han publicat nombrosos exemples d'aquesta reacci.

Mecanisme de la reacci.
El mecanisme d'aquesta reacci consta de les etapes segents:  en primer lloc, l'addici  de la fosfina (2) sobre l'azodicarboxilat de dietil condueix a la formaci de la sal d'amoni quaternria (3). Seguidament, la protonaci d'aquesta sal amb un compost acdic (4) dna l'intermedi (5), el qual reacciona amb una molcula d'alcohol (6) per obtenir la sal d'alcoxifosfoni (11), formant com a subproducte la hidrazina (7). Finalment la reacci de substituci nuclefila condueix a la formaci del producte alquilat (12) i a l'eliminaci de l'xid de fosfina (13).

El sistema DEAD/TPP es pot considerar com un sistema redox en qu l'azodicarboxilat de dietil es redueix a hidracinodicarboxilat de dietil, i la trifenilfosfina s'oxida a xid de trifenilfosfina.


 

Referncies.


Enllaos externs.
 The Mitsunobu Reaction per Kevin Jantzi (PDF);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308031" title="Alpay zalan" nonfiltered="1340" processed="1339" dbindex="121398">

Alpay Fehmi zalan (Esmirna, 29 de maig 1973) s un futbolista turc.

Comen la seva carrera a un dels clubs de la seva ciutat natal, l'Altay SK. Les seves bones actuacions el portaren a la selecci sots 21 i a que s'hi fixessin els grans clubs del pas. El 1993 ingress al Besiktas JK. Sis anys desprs sign pel rivals ciutadans del Fenerbahe SK.

En finalitzar l'Eurocopa 2000, Alpay sign pel club angls Aston Villa FC. Realitz una gran actuaci a la Copa del Mn del 2002 on obtingu la tercera posici. Els anys 2004 i 2005 els pass a Corea i Jap, als clubs Incheon United i Urawa Red Diamonds, i l'agost del 2005 fitx pel 1. FC Kln alemany.

Amb la selecci ha disputat dues eurocopes (1996 i 2000), el Mundial 2002 i la Copa Confederacions del 2003 on acab en tercera posici.

 Palmars .
 Copa del Mn de futbol 2002: 3a posici;
 Copa Confederacions 2003: 3a posici;

 Enllaos externs .
Web oficial;
Video;
Video;
Perfil a fussballdaten.de;
Perfil a weltfussball.de;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308040" title="Boezinge" nonfiltered="1341" processed="1340" dbindex="121400">


Boezinge s un poble de la ciutat d'Ieper a la provncia Flandes Occidental de Blgica.  Al 1971 va fusionar amb Zuidschote i el 1 de gener de 1977 amb Ieper. Al 1999 comptava amb 2216 habitants. Es troba al marges del canal Ieper-IJzer i de l'Ieperleet.
Histria.
El topnim Bosingaheim que va evolucionar fins a l'actual de Boezinge provindria de Bosa (un nom), inga (genitiu) i d'heim (casa).  En molts relats histrics d'origen angls sobre la guerra, s'utilitza l'ortografia antiga Boesinghe.

El primer esment escrit s'ha trobat al 1119 a les crniques del captol de Sant-Mart d'Ieper.  El poble s'hauria desenvolupat a costat d'un portatge (un pla oblic de fusta a costat d'un assut al qual es tiraven les barques per a vncer un desnivell,  una infraestructura ms senzilla que una resclosa) a l'Ieperleet.

Va ser un poble rural amb l'agricultura com la seva principal activitat econmica. Desprs de la primera i de la segona batalla d'Ieper a la primera guerra mundial el poble s'havia transformat en camp desolat de runes. Al 1919, els primers habitants van tornar i reconstruir el poble a poc a poc.

Curiositat.
La Yorkshire Trench: la reconstrucci d'una trinxera de la primera guerra mundial a la seva ubicaci d'origin i fet amb materials autntics .

Enllaos externs.
Fotos de Boezinge abans i durant la primera guerra mundial ;
Web del museu de la trinxera (en angls);












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308042" title="Santa Fe (Granada)" nonfiltered="1342" processed="1341" dbindex="121401">

Santa Fe s un municipi de la provncia de Granada, an la comunitat autnoma de Andalusia, Espanya. Situat a la Vega de Granada i travessat pel riu Genil d'Est a Oest, el terme municipal s gaireb totalment pla i manca d'elevacions muntanyenques. Comprn tres nuclis de poblaci: Santa Fe, El Jau (uns 800 hab.) i Pedro Ruiz (250 hab.). 

 Demografia .





 Enllaos externs .
 Pgina oficial de la localitat.
 Microweb turstica de Santa Fe pel Patronat de Turisme de Granada.
 Dades socioeconmiques de Santa Fe en el Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia.
 Situaci de Santa Fe en el Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308043" title="Valderrubio" nonfiltered="1343" processed="1342" dbindex="121402">

Valderrubio s una entitat local autnoma dintre del municipi de Pinos Puente, situada en la part occidental de la Vega de Granada (provncia de Granada), en el sud-est de Espanya. La localitat est propera als municipis de Lchar, Fuente Vaqueros i llora (amb les seves annexs Escznar i Obilar), a ms d'altres localitats dintre del terme municipal de Pinso Puente, com Zujaira i Casanueva. 
 Histria . 
En aquesta localitat, quan es deia Asquerosa, va viure Federico Garca Lorca. El seu nom actual, que, per a evitar el gentilici d' asquerosos, va substituir oficialment el 15 d'agost de 1943 a l'anterior de Fastigosa, fa referncia a vall del tabac ros, ja que va ser un cultiu majoritari fins a mitjans de el segle XX. Tant s aix que diuen que va ser el primer poble de Europa on es va sembrar el tabac ros portat de Amrica. A Valderrubio se li va concedir el rgim d'entitat local autnoma al mar de 2002. 
 Cultura . 
Les seves festes patronals se celebren cada any el segon cap de setmana de setembre, en honor a La nostra Senyora de Gracia. 

 Enllaos externs .

 Microweb turstica de Valderrubio realitzada pel Patronat de Turisme de Granada;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308056" title="MPB" nonfiltered="1344" processed="1343" dbindex="121403">

Msica Popular Brasilera (MPB) s un acrnim que representa una tendncia musical brasilera a partir del 1966. Es tracta de msica popular urbana de Classe mitjana sorgida desprs de la generaci de Bossa nova. s una msica creada per persones nascudes a partir de la dcada dels quaranta en endavant. No es un gnere como la samba, el bolero etc, que sn estils definits escoltats predominantment per classes socials diferents. La MPB va comenar amb un perfil marcadament nacionalista, per va anar canviant i incorporant elements de procedncies varies.

En la cultura musical brasilera no existeix molta resistncia, per part dels msics, en barrejar gneres musicals. Per aix existeixen molts gneres hbrids. Aquests estils musicals sn classificats generalment com MPB.

Conseqentement, la MPB no es restringeix a un ritme corrent. s simplement el nom donat a la msica brasilera escoltada predominantment per la classe mitjana, abastant estils variats. Igualment, els artistes representatius de la MPB tampoc es caracteritzen per la definici d'un estil musical concret, sin ms aviat per presentar treballs diversificats i hbrids.

 Enllaos externs .

Histria de la MPB  (en Portugues)

Llistat de cantants MPB  (en Portugues)

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308058" title="Hasan Gkhan ?a?" nonfiltered="1345" processed="1344" dbindex="121404">

Hasan Gkhan  a  (1 d'agost de 1976) s un futbolista turc.

Comen la seva trajectria a l'Ankaragc el 1995. L'any 1998 sign pel gegant d'Istambul, el Galatasaray, club amb el que guany la Copa de la UEFA l'any 2000 i diversos ttols de lliga del pas. El seu moment ms brillant el va viure durant el Mundial de l'any 2002 en el que la seva selecci es classific tercera i ell fou incls dins de l'equip ideal del torneig.

 Palmars .
 Supercopa d'Europa de futbol: 1 (2000);
 Copa de la UEFA: 1 (2000);
 Lliga turca de futbol: 5 (1998-99, 1999-00, 2001-02, 2005-06, 2007-08);
 Copa del Mn de futbol 2002: 3a posici;

Enllaos externs.
 UEFA.com;
 Sas a prop de fitxar pel Blackburn Rovers?;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308060" title="Facultat de Teologia de Catalunya" nonfiltered="1346" processed="1345" dbindex="121405">
La Facultat de Teologia de Catalunya s una instituci eclesistica, de carcter universitari, fundada el 7 de maig de 1968, que es dedica a l estudi i a l ensenyament de la Teologia.

 Histria .
La Facultat de Teologia de Catalunya va ser promoguda conjuntament per l Arquebisbe de Barcelona i pel Pare General de la Companyia de Jess, a partir de dues institucions ja existents: la Facultat de Teologia de la Companyia de Jess, amb seu a Sant Cugat del Valls, amb un llarg historial cientfic, i el Seminari Conciliar de Barcelona, amb seu a la ciutat, de reconeguda tradici cultural i afiliat, fins al 1967, a la Pontifcia Universitat Gregoriana de Roma. La Companyia de Jess regia, tamb amb seu a Sant Cugat del Valls, una Facultat de Filosofia.

Aquestes dues institucions donaren origen a la Facultat de Teologia configurada en dues seccions: la Secci Sant Francesc de Borja, amb seu a Sant Cugat del Valls, i la Secci Sant Paci, amb seu a Barcelona, a l edifici del Seminari Conciliar. La Facultat de Teologia va mantenir aquesta estructura des del curs 1967 1968 fins al curs 1983-1984.

La collaboraci estreta de les dues institucions originries, i la progressiva concentraci en la Facultat de Teologia dels professors dels seminaris i cases de formaci religiosa de Catalunya permeteren, durant la primera etapa de la Facultat, el compliment del propsit inicial de reunir el ms estretament possible els diversos esforos d investigaci, docncia, collaboraci amb les esglsies locals i amb l Esglsia universal, i molt especialment el propsit d aportar a l mbit eclesial i cultural de Catalunya el servei especfic del dileg entre la fe i la cultura.

A partir del curs 1984 1985, amb l aprovaci de la Santa Seu, comena una nova etapa de la Facultat de Teologia de Catalunya. La seva seu s a Barcelona a l edifici del Seminari Conciliar, on tenia fins aleshores la seu la Secci Sant Paci. Desapareix l estructura en dues seccions. El claustre unitari el formen els professors pertanyents a la Secci Sant Paci i altres professors que fins aleshores pertanyien a la Secci Sant Francesc de Borja.

El 1984 el ttol de la Facultat, fins aleshores Facultat de Teologia de Barcelona, esdev Facultat de Teologia de Catalunya, a proposta de la prpia Facultat aprovada per la Congregaci.

 Enllaos externs .
 Facultat de Teologia de Catalunya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308061" title="Raval (desambiguaci)" nonfiltered="1347" processed="1346" dbindex="121406">

Un raval s un indret que antigament fou un terreny de conreu.
Un raval s tamb un tipus d'entitat de poblaci.

Barris:;
El Raval s un barri d'Almenara, a la Plana Baixa.
El Raval s un barri cntric de Barcelona.
Sa Raval s un barri de Ma, a Menorca. ;
El Raval s un barri de Requena, a la Plana d'Utiel.
El Raval s un barri de Sant Joan de les Abadesses, al Ripolls.
El Raval s un barri de Sogorb, a l'Alt Palncia.
El Raval de Montserrat s un barri de Terrassa.
El Raval Roig s un barri d'Alacant.
El Raval Vell s part del Barri del Centre d'Alcoi.
El Raval Nou s part del Barri del Centre d'Alcoi. ;
El Raval dels canterers s un barri de Miravet.
El Raval de Sant Joan s una entitat de poblaci de Nules, a la Plana Baixa.
El Raval de Santa Anna s un barri de Montblanc a la Conca de Barber.

Pedanies o partides:;
El Raval s una partida de Xtiva, a la Costera.
El Raval s una partida d'Elx, al Baix Vinalop.
El Raval del Clot s una caseria del municipi de Castellbell i el Vilar, a la comarca del Bages.
El Raval del Jordi s una caseria del municipi de Castellbell i el Vilar, a la comarca de Bages.
El Raval del Castell s una entitat de poblaci de Bolvir, a la comarca de la Baixa Cerdanya.
El Raval de Taradell s una entitat de poblaci del municipi de Santa Eugnia de Berga al Bergued. ;
El Raval del Teixidor s una caseria del municipi de Castellbell i el Vilar, a la comarca del Bages.
El Raval de Coll d'Arbo s una entitat de poblaci de Sant Salvador de Guardiola, a la comarca del Bages.
El El Raval del Parrot s una entitat de poblaci de Sant Salvador de Guardiola, a la comarca del Bages.
El Raval de la Rovirola s una entitat de poblaci de Santa Maria d'Ol.
El Raval de Santa Eullia s una entitat de poblaci de Santa Maria d'Ol.
El Raval del Ferran s una caseria del municipi de Castellbell i el Vilar, a la comarca del Bages.
El Raval Padr s una entitat de poblaci de Torrelles de Llobregat.
El Raval Javer s una entitat de poblaci de Torrelles de Llobregat.
El Raval Parruca s una entitat de poblaci de Torrelles de Llobregat.
El Raval Roig s una entitat de poblaci de Torrelles de Llobregat.
El Raval de Crist s una entitat de poblaci de Roquetes.
El Raval del Prat s una entitat de poblaci de L'Estany, al Bages.
El Raval de l'Esparra s una entitat de poblaci de Riudarenes. ;
El Raval de Sant Feliu s una entitat de poblaci d'Orist. ;
El Raval de Manresa o Raval del Pont s una entitat de poblaci de Manresa al Bages.
El Raval d'en Xicota s una entitat de poblaci de Lli d'Amunt.

A ms, hi ha innombrables carrers i places amb el nom de Raval.;

Altres usos:;
El teatre del Raval s un teatre del barri del Raval, a Barcelona.
Raval s un disc de Josep Tero.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308069" title="Camp (agricultura)" nonfiltered="1348" processed="1347" dbindex="121407">
Un camp s una zona de cultiu. Aquest mateix pot dividir-se per funci (camp de sec, camp de regadiu, o pasturam) i grandria (bancal o hort, horta o finca). 

El bancal o hort s un tros de terra on s'hi conreen hortalisses, llegum i altres plantes comestibles, i poden per tant ser petits, fins trobar-se dins d'un jard o al corral d'una casa; l'horta o finca en el seu cas sn adients per al conreu de ctrics o generalment arbres fruiters, i per tant requereixen ms espai. El pasturam s el que ms terreny ocupa en qu cal un ample prat de gespa per a nodrir el bestiar. 

Els lmits d'aquest terreny sn a sovint marcats per un vall o marge de pedra. 

Vegeu tamb.
Terreny;
Rahal;
Prat;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308071" title="Bancal" nonfiltered="1349" processed="1348" dbindex="121408">


 Agricultura: Tros pla de camp conreat, limitat per marges o rases, hort. Vegeu Camp (agricultura).
 Art: La part inferior dels retaules, amb escenes pintades o en relleu. Vegeu Predella.
 Mobiliari: Caixabanc, banc en qu el seient s la tapa d'una caixa.
 Roba: Pea de drap, taps, que recobreix un banc o un seient qualsevol.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308081" title="Collecci Fundaci Bernat Metge" nonfiltered="1350" processed="1349" dbindex="121409">
La Collecci Fundaci Bernat Metge s una collecci de llibres promoguda per la Fundaci Bernat Metge, fruit de l'impuls i mecenatge de Francesc Camb, que en fou l'artfex i promotor inicial. Es tracta d'una iniciativa editorial de mxim nivell cultural, que continua en marxa, nicament comparable amb les colleccions clssiques de renom, com l'alemanya de Teubner, les angleses d'Oxford i de la "Loeb Classical Library" o la francesa de l'Associaci "Guillaume Bud".

La srie d'Histria grega.

Pel que fa a la srie o apartat d'Histria grega (segons el catleg editorial i malgrat que la collecci es publica sense separaci entre sries), inclou grans obres de la historiografia grega clssica, com la Histria d'Herodot, la Histria de la Guerra del Peloponns, de Tucdides, la Histria de Polibi les Vides paralleles de Plutarc, entre altres, aix com reculls de discursos, com els de Demstenes, Andcides, Iscrates d'Atenes o Iseu de Calcis o epistolaris com el d'Ignasi d'Antioquia; amb traduccions de Carles Riba, Manuel Balasch, Juli Pall, Joan Castellanos o Joaquim Gest, tamb entre altres.

Ttols publicats.

	Andcides		Discursos, vol. I: Sobre els misteris	Traducci:	Jordi Redondo	N Collecci:	355;
	Andcides		Discursos, vol. II: Sobre el seu retorn. Sobre el tractat de pau amb els lacedemonis. Contra Alciba	Traducci:	Jordi Redondo	N Collecci:	359;
	Antifont de Ramnunt		Discursos, vol. I: Tetralogies	Traducci:	Jordi Redondo	N Collecci:	338;
	Antifont de Ramnunt		Discursos vol. II i ltim: Contra la seva madrastra, per emmetzinament. Sobre l'assassinat d'Herodes	Traducci:	Jordi Redondo	N Collecci:	344;
	Antifont de Ramnunt		Testimonis i fragments	Traducci:	lvar F. Ortol	N Collecci:	351;
	Demstenes		Arengues, vol. I: Sobre les simmries. Pel megalopolites. Primera filpica. Per la llibertat dels rodis. Sobre l'organitzaci financera. Olintaques	Traducci:	Joan Petit	N Collecci:	60;
	Demstenes		Arengues, vol. II: Sobre la pau. Segona filpica. Sobre l'Halonns. Sobre la qesti del Quersons. Tercera filpica	Traducci:	Joan Petit	N Collecci:	97;
	Demstenes		Arengues, vol. III i ltim: Quarta filpica. Lletra de Filip. Rplica a la lletra de Filip. Sobre el tractat amb Alexandre	Traducci:	Joan Petit	N Collecci:	102;
	Demstenes		Discursos poltics, vol. I: Contra Androci. Contra Lptines	Traducci:	Juli Pall	N Collecci:	232;
	Demstenes		Discursos poltics, vol. II: Contra Timcrates	Traducci:	Juli Pall	N Collecci:	234;
	Demstenes		Discursos poltics, vol. III: Contra Mdias	Traducci:	Juli Pall	N Collecci:	236;
	Demstenes		Discursos poltics, vol. IV: Contra Aristcrates	Traducci:	Juli Pall	N Collecci:	240;
	Demstenes		Discursos poltics, vol. V: Sobre l'ambaixada fraudulenta	Traducci:	Juli Pall	N Collecci:	242;
	Demstenes		Discursos poltics, vol. VI: Sobre la corona	Traducci:	Juli Pall	N Collecci:	248;
	Demstenes		Discursos poltics, vol. VII i ltim: Contra Aristogton	Traducci:	Juli Pall	N Collecci:	252;
	Demstenes		Discursos civils, vol. I: Contra fob. Contra Ontor	Traducci:	Juli Pall	N Collecci:	259;
	Demstenes		Discursos civils, vol. II: Contra Zentemis. Contra Apaturi. Contra Formi. Contra Lcrit. A favor de Formi. Contra Pantnet. Contra Nausmac i Xenopites	Traducci:	Juli Pall	N Collecci:	265;
	Demstenes		Discursos civils, vol. III: Contra Beot. Contra Espdias. Contra Fenip. Contra Macrtat. Contra Lecares	Traducci:	Juli Pall	N Collecci:	280;
	Demstenes		Discursos civils, vol. IV: Contra Everg i Mnesibul. Contra Olimpiodor. Contra Timoteu. Contra Plicles. Sobre la corona trierrquica. Contra Callip. Contra Nicstrat. Contra Con	Traducci:	Juli Pall	N Collecci:	281;
	Demstenes		Discursos civils, vol. V i ltim: Contra Cllicles. Contra Dionisodor. Contra Eublides. Contra Tecrines. Contra Neera	Traducci:	Juli Pall	N Collecci:	282;
	squines		Discursos, vol. I: Contra Timarc. Sobre l'ambaixada fraudulenta	Traducci:	Juli Pall	N Collecci:	313;
	squines		Discursos, vol. II i ltim: Contra Ctesifont. Cartes	Traducci:	Juli Pall	N Collecci:	314;
	Herdot		Histria, vol. I: llibre I	Traducci:	Manuel Balasch	N Collecci:	322;
	Herdot		Histria, vol. II	Traducci:	Manuel Balasch	N Collecci:	324;
	Herdot		Histria, vol. III	Traducci:	Joaquim Gest	N Collecci:	353;
	Herdot		Histria, vol. IV	Traducci:	Joaquim Gesti	N Collecci:	361;
	Ignasi d'Antioquia		Cartes, vol. I	Traducci:	Josep Rius-Camps	N Collecci:	327]];
	Ignasi d'Antioquia		Cartes, vol. II	Traducci:	Josep Rius-Camps	N Collecci:	328]];
	Iseu		Discursos, vol. I: Sobre l'herncia de Clenim. Sobre l'herncia de Mnecles.	Traducci:	Josep Vergs	N Collecci:	48;
	Iseu		Discursos, vol. II i ltim: Sobre l'herncia d'Apollodor. Sobre l'herncia de Cir.	Traducci:	Josep Vergs	N Collecci:	56;
	Iscrates		Discursos, vol. I: A Demonic. A Ncocles.	Traducci:	Joan Castellanos	N Collecci:	179;
	Iscrates		Discursos, vol. II: Panegric. Filip	Traducci:	Joan Castellanos	N Collecci:	211;
	Iscrates		Discursos, vol. III: Arquidam. Areopagtic. Sobre la pau	Traducci:	Joan Castellanos	N Collecci:	272;
	Iscrates		Discursos, vol. IV: Evgoras. Elogi d'Helna. Busiris	Traducci:	Joan Castellanos	N Collecci:	315;
	Lsias		Discursos, vol. I: Sobre la mort d'Eratstenes. Discurs fnebre. Contra Sim. Per ferida amb premeditaci.	Traducci:	Joan Petit	N Collecci:	41;
	Lsias		Discursos, vol. II: Contra Agorat. Contra Alcibades per aband de reng. Contra Alcibades per refs	Traducci:	Joan Petit	N Collecci:	70;
	Lsias		Discursos, vol. III i ltim: Defensa d'un ciutad acusat d'ardits contra la democrcia. Sobre l'examen d'Evandre. Contra Epcrates (i els companys d'ambaixada. Discurs complementari segons Teodor) Contra rgoles, Epleg, Contra Filcrates.	Traducci:	Juli Pall	N Collecci:	321;
	Plutarc		Vides paralleles, vol. I: Teseu i Rmul	Traducci:	Carles Riba	N Collecci:	18;
	Plutarc		Vides paralleles, vol. II: Sol i Publcola. Temstocles i Camil	Traducci:	Carles Riba	N Collecci:	21;
	Plutarc		Vides paralleles, vol. III: Aristides i Marc Cat. Cim i Luculle	Traducci:	Carles Riba	N Collecci:	27;
	Plutarc		Vides paralleles, vol. IV: Pricles i Fabi Mxim. Ncias i Crassus	Traducci:	Carles Riba	N Collecci:	30;
	Plutarc		Vides paralleles, vol. V: Coriol i Alcibades. Demstenes i Cicer	Traducci:	Carles Riba	N Collecci:	36;
	Plutarc		Vides paralleles, vol. VI: Foci i Cat el Jove. Dio i Brutus	Traducci:	Carles Riba	N Collecci:	74;
	Plutarc		Vides paralleles, vol. VII: Emili Paulus i Timoleont. umenes i Sertori	Traducci:	Carles Riba	N Collecci:	81;
	Plutarc		Vides paralleles, vol. VIII: Filopemen i Tit Flamin. Pelpidas i Marcel	Traducci:	Carles Riba	N Collecci:	83;
	Plutarc		Vides paralleles, vol. IX: Alexandre i Csar	Traducci:	Carles Riba	N Collecci:	85;
	Plutarc		Vides paralleles, vol. X: Demetri i Antoni	Traducci:	Carles Riba	N Collecci:	42;
	Plutarc		Vides paralleles, vol. XI: Pirros i Mari. Aratos	Traducci:	Carles Riba	N Collecci:	52;
	Plutarc		Vides paralleles, vol. XII: Artaxerxes. Agis i Clemenes. Tiberi i Gaius Grac	Traducci:	Carles Riba	N Collecci:	59;
	Plutarc		Vides paralleles, vol. XIII: Licurg i Numa. Lisandre i Sulla	Traducci:	Carles Riba	N Collecci:	66;
	Plutarc		Vides paralleles, vol. XIV: Agesilau i Pompeu	Traducci:	Carles Riba	N Collecci:	69;
	Plutarc		Vides paralleles, vol XV i ltim: (Apndix): Galba i Ot	Traducci:	Carles Riba	N Collecci:	88;
	Polibi		Histria, vol. I: llibre I	Traducci:	Antoni Ramon	N Collecci:	39;
	Polibi		Histria, vol. II: llibres II-LX- CXVIII-IV, I-XXXVII	Traducci:	Antoni Ramon	N Collecci:	46;
	Polibi		Histria, vol. III: llibres III, L-IV, XXXVII	Traducci:	Antoni Ramon	N Collecci:	75;
	Polibi		Histria, vol. IV: llibres IV-XXXVIII-V	Traducci:	Antoni Ramon	N Collecci:	79;
	Polibi		Histria, vol. V: llibres VI-VIII	Traducci:	Manuel Balasch	N Collecci:	149;
	Polibi		Histria, vol. VI: llibres IX-X	Traducci:	Manuel Balasch	N Collecci:	158;
	Polibi		Histria, vol. VII: llibres XI-XII	Traducci:	Manuel Balasch	N Collecci:	167;
	Polibi		Histria, vol. VIII: llibres XIII-XVI	Traducci:	Manuel Balasch	N Collecci:	215;
	Polibi		Histria, vol. IX: llibres XVIII-XXI	Traducci:	Manuel Balasch	N Collecci:	219;
	Polibi		Histria, vol. X: llibres XXII-XXIX	Traducci:	Manuel Balasch	N Collecci:	224;
	Polibi		Histria, vol. XI: llibres XXX-XXXVII	Traducci:	Manuel Balasch	N Collecci:	228;
	Polibi		Histria, vol. XII i ltim: llibres XXXVIII-XXXIX	Traducci:	Manuel Balasch	N Collecci:	243;

	Tucdides		Histria de la Guerra del Peloponns, vol. I: llibre I	Traducci:	Jaume Berenguer	N Collecci:	107;
	Tucdides		Histria de la Guerra del Peloponns, vol. II: llibre II	Traducci:	Jaume Berenguer	N Collecci:	113;
	Tucdides		Histria de la Guerra del Peloponns, vol. III: llibre III	Traducci:	Jaume Berenguer	N Collecci:	116;
	Tucdides		Histria de la Guerra del Peloponns, vol. IV: llibre IV	Traducci:	Jaume Berenguer	N Collecci:	126;
	Tucdides		Histria de la Guerra del Peloponns, vol. V: llibre V	Traducci:	Jaume Berenguer	N Collecci:	174;
	Tucdides		Histria de la Guerra del Peloponns, vol VI:llibre VI	Traducci:	Manuel Balasch	N Collecci:	202;
	Tucdides		Histria de la Guerra del Peloponns, vol. VII: llibre VII	Traducci:	Manuel Balasch	N Collecci:	209;
	Tucdides		Histria de la Guerra del Peloponns, vol.VIII i ltim: llibre VIII	Traducci:	Manuel Balasch	N Collecci:	220;
	Xenofont		Ciropdia, vol. I: llibre I	Traducci:	Nria Albafull	N Collecci:	156;
	Xenofont		L'expedici dels deu mil, vol. I: llibres I-II	Traducci:	Francesc J. Cuartero	N Collecci:	168;
	Xenofont		L'expedici dels deu mil, vol. II: llibres III-IV	Traducci:	Francesc J. Cuartero	N Collecci:	200;
	Xenofont		L'expedici dels deu mil, vol. III i ltim: llibres VI-VII	Traducci:	Francesc J. Cuartero	N Collecci:	208;
	Xenofont		Cinegtic	Traducci:	Guillem Graci	N Collecci:	334;

Altres sries de la collecci.

Filosofia grega i llatina;
Literatura llatina;
Literatura grega;
Histria llatina;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308091" title="Caporal" nonfiltered="1351" processed="1350" dbindex="121410">

Caporal s un grau militar de tropa. Segons els exrcits, pot ser un grau ocupat pels soldats de lleva, o b estar reservat als militars professionals.

 Espanya .

Caporal s el 3r grau a les forces armades espanyoles (Exrcit de Terra, Armada, Exrcit de l'Aire i Gurdia Civil) per damunt del soldat i soldat primer; i per davall del Caporal primer i el Caporal Major.

 OTAN .
El codi de grau OTAN pel caporal s 0R3 o 0R4.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308096" title="Carpocapsa" nonfiltered="1352" processed="1351" dbindex="121411">





La carpocapsa o corc de les pomes i les peres (Cydia pomonella) s un lepidpter de la famlia Tortricidae. Nascuda a Europa, ataca sobretot a les roscies (pomer, perera, albercoquer, codonyer). De vegades tamb pot atacar el presseguer, la prunera i els nouers.

Descripci.

La papallona t una envergadura de 15-21 mm. Les ales anteriors sn de color gris cendra amb tonalitats platejades, i presenta en els laterals una taca fosca, marr prpura amb marges metllics ataronjats.
Les ales posteriors sn marronoses amb una petita franja grisa. El cap i el trax sn tamb gris cendra amb tonalitats platejades mentre que l'abdomen s gris pllid.

Els ous sn molt petits, ovals, aplanats, lleugerament convexos per damunt, i disposats sobre fulles i fruits normalment allats, per tamb poden trobar-se en petits grups de 2 o 3. Acabats de pondre sn d'un to translcid groguenc, per en madur van agafant un color taronja.
Les erugues sn de color blanc groguenc quan neixen, fent-se cada vegada ms rosades especialment en el dors, a mesura que atenyen el darrer estadi.
El cap i les plaques torcica i anal sn de color marr, ms clar o ms fosc. El cos est tamb regularment cobert per unes puntuacions fosques. Al final del seu desenvolupament assoleixen uns 18-20 mm.

La crislide s de color marr, de tonalitats rogenques a groguenques amb dues bandes dorsoventrals d'espines ben desenvolupades.

Biologia.
Passa l'hivern en estat d'eruga completament desenvolupada, localitzada principalment a les esquerdes del tronc i a les branques de l'arbre. Quan la temperatura arriba als 16C (de maig a setembre) es transforma en crislide i a partir de la segona quinzena d'abril els adults inicien el vol. Al cap d'uns 3 dies, s'inicia la posta, generalment sobre les fulles. Passats 15 o 20 dies, segons les condicions ambientals, neixen petites erugues que penetren al fruit i se n'alimenten. Finalment, l'eruga surt i s'amaga al sl, o b es queda sobre l'arbre i es refugia en alguna cavitat de l'escora. El nombre de generacions anuals s de dues completes i d'una incompleta, la qual es correspon amb les erugues hivernants que completaran el seu cicle l'any vinent.

Mesures de control.
Les mesures de control ms eficaces contra la carpocapsa sn les segents:

Lluita biolgica.
Entre organismes patgens susceptibles d sser emprats en lluita biolgia contra la Carpocapsa trobem el fong Beauveria bassiana, els nemtodes Neaoplectaria-DD136 i Steirnema carpocapsae, el bacteri
Bacillus thuringiensis -Bt- i el Virus de la Granulosi o Granulovirus -CpGv-.

Tractaments qumics.
S ha de tenir en compte l  nic moment en el que es pot actuar de forma efectiva contra la carpocapsa s el breu interval que va des de l eclosi dels ous a la penetraci de la petita larva dins el fruit. En aquest moment, un tractament dirigit al fullatge i fruits de la part alta de l arbre tindr la mxima eficincia. El tractament s'ha de fer a base d'insecticides d'ingesti i contacte.

Feromones.
Aquesta estratgia de control consisteix en situar un gran nombre de difusors de feromona (200 a 400 per ha.) de forma que l alta concentraci de feromona en l aire impedeixi que l adult pugui localitzar les femelles i aparellar-se.
Els desavantatges d aquest mtode sn el cost elevat i la incertesa de disponibilitat de difusors per part dels distribudors, segons convenincies comercials. A favor t que s el mtode ms selectiu possible i no implica cap tractament sobre la plantaci.

Referncies.

 http://www.ruralcat.net/ruralcatApp/dossier.ruralcat?sectorid=2&contentId=752;
 http://www.ecoebre.org;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308099" title="Josep Albert Morey" nonfiltered="1353" processed="1352" dbindex="121412">

Josep Albert (Capdepera,1950)

Biografia.
Va nixer el  el 8 de juny de 1950 a Capdepera, a l'illa de Mallorca. s membre fundador del Taller Lluntic i armador de barques de bou.

Premis.
1970 Premi Blanquerna de Manacor de poesia per Modus Vivendi.
1976 Premi Ciutat de Granollers de teatre per D'un blau brut com el que pren la pell per contusi.

Obra.

1971   Modus vivendi (Edici finanada per "Majorica Heusche").Palma.
1972   Poesia 72 (amb Dami Huguet i Bernat Nadal, amb tres retrats de Blai Bonet.)Llibres Turmeda. Palma.
1974	Aliorna. Edicions El Mall. Barcelona.
1976   D'un blau brut com el que pren la pell per contusi. Indit.
1977	Era plena de canoes. Editorial Guaret.Campos (Mallorca);
1979	Poemes d'aire condicionat."Lesions";
1980	Cutis."Lesions";
1982	Lesions. Bo Derek Editora.Palma.
1986   La vida pornogrfica de Jesucrist: Boixar porcs (amb Tomeu Cabot). Taller Lluntic.
1995   Nimfomania (amb Tomeu Cabot). Taller Lluntic.
1998   Sab fluix de camp de concentraci (amb Tomeu Cabot). Taller Lluntic.
2001   El gegantisme cerebral de Taller Lluntic, amb Tomeu Cabot. Taller Lluntic. internet;
2006   Robot Munyidor www.tallerllunatic.blogspot.com;
2006   Tres textos d'apologia del jo www.tallerllunatic.blogspot.com;

Enllaos externs.
 http://tallerllunatic.blogspot.com;
 http://cultura.gencat.net/ilc/qeq/FitxaAutors.asp?idregistre=7022;
 http://www.mallorcaweb.com/mag-teatre/alberti/alberti.html;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308100" title="Hakan ?kr" nonfiltered="1354" processed="1353" dbindex="121413">


Hakan  kr (1 de setembre, 1971) s un futbolista turc.

Un dels golejadors turcs ms destacats de la histria, va rebre el sobrenom de Kral (rei). Amb el Galatasaray SK es proclam campi de la Copa de la UEFA l'any 2000. Aquest mateix any fou fitxat per l'Inter de Mil per no triomf, jugant ms tard amb el Parma i el Blackburn Rovers, abans de retornar al Galatasaray el 2003.

Amb la selecci de Turquia acab tercer al Mundial de Corea i Jap 2002. Marc el gol ms rpid de la histria del Mundial de futbol en 10.8 segons. Ha disputat tamb la Copa del Mn de 2006 i ha jugat ms de 100 partits amb la selecci.

El 10 de maig de  2008, amb el seu gol 249 es convert en el mxim golejador de la histria de la lliga turca superant Tanju olak. Fou escollit Golden Player de Turquia, com el millor jugador del pas dels darrers 50 anys .

 Palmars .
  Galatasaray SK;
 Copa de la UEFA 1: 2000;
 Lliga turca de futbol 8: 1992-93, 1993-94, 1996-97, 1997-98, 1998-99, 1999-00, 2005-06, 2007-08;
 Copa turca de futbol: 1993, 1996, 1999, 2000, 2005;
 Copa President turca de futbol: 1993, 1996, 1997;
 Copa del Primer Ministre turca de futbol: 1995;
 Copa TSYD: 1993, 1998, 1999, 2000;

  Parma;
 Copa italiana de futbol: 2002;

  Sakaryaspor;
 Copa turca de futbol: 1988;

  Bursaspor;
 Copa del Primer Ministre turca de futbol: 1992;

  Turquia;
 Copa del Mn de futbol 2002: 3a posici;

Individual;
Mxim golejador de la lliga turca de futbol: 1996/1997, 1997/1998, 1998/1999;

 Referncies .


 Enllaos externs .
 UEFA.com - Golden Player;
 Perfil al web del Galatasaray;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308102" title="Eurythmics" nonfiltered="1355" processed="1354" dbindex="121414">
Eurythmics s un grup musical britnic format el 1981 pels msics Annie Lennox i Dave Stewart.

El seu xit ha estat aclaparador a tot el mn amb 75 milions de discos venuts, un gran nombre de premis i guardons, a ms d'una brillant discografia amb diverses gires exitoses arreu del mn.

Eurythmics va oferir un concert a la ciutat de Barcelona el 30 de setembre de 1989 al Palau d'Esports de Montjuc, durant el World Revival Tour. Ha estat l'nica vegada que el duet ha actuat a l'Estat Espanyol.

Entre els grans xits d'Eurythmics cal destacar Sweet Dreams, There Must Be An Angel, Here Comes The Rain Again, Would I Lie To You?, When Tomorrow Comes o You Have Placed A Chill In My Heart.

Els seus lbums fins a la data han estat els segents:

 1981 - In The Garden;
 1983 - Sweet Dreams (Are Made Of This;
 1983 - Touch ;
 1984 - Touch Dance ;
 1984 - 1984 (For the Love of Big Brother) -banda sonora del film 1984-;
 1985 - Be Yourself Tonight ;
 1986 - Revenge;
 1987 - Savage;
 1989 - We Too Are One;
 1991 - Greatest Hits;
 1993 - Live 1983-1989;
 1999 - Peace ;
 2005 - Ultimate Collection;
 2005 - Boxed;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308105" title="Annie Lennox" nonfiltered="1356" processed="1355" dbindex="121415">

Annie Lennox s una artista musical escocesa coneguda principalment per ser un dels components del duet Eurythmics, amb el qual va ser mundialment reconeguda els anys 80. El 1992 emprn una carrera en solitari que l'ha portat a editar diversos discos i realitzar diverses gires arreu del mn.

Entre els nombrosos guardons que ha aconseguit, cal destacar l'Oscar per la millor can el 2004 pel tema Into The West de la pellcula El Senyor dels Anells: El retorn del rei.

Annie Lennox no ha actuat mai en solitari a l'estat espanyol, per el 30 de setembre de 1989 hi va actuar com a component d'Eurythmics.

Discografia.


 Diva (1992);
 Medusa (1995);
 Bare (2003);
 Songs of Mass Destruction (2007);





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308106" title="Clorur de liti" nonfiltered="1357" processed="1356" dbindex="121416">































El clorur de liti, LiCl, s una sal formada per cations liti, Li+ i per anions clorur, Cl . s un compost inorgnic inic tpic. La seva estructura cristallina s cbica com la del clorur de sodi. s un compost molt higroscpic. s molt soluble en aigua i soluble en etanol i acetona, molt ms que el clorur de sodi o el clorur de potassi. La seva toxicitat en rates via oral s DL50 526 mg/Kg.

 Preparaci .

 El LiCl pot preparar-se fent reaccionar l'hidrxid de liti o el carbonat de liti amb cid clorhdric:

 LiOH   +   HCl        LiCl   +   H2O;

 Tamb pot obtenir-se mitjanant la reacci, altament exotrmica, del liti metall amb clor o clorur d'hidrogen anhidre:

 2 Li   +   Cl2       2 LiCl;

 Reaccions qumiques .

El clorur de liti s'empra com a font d'anions clorur. Com la resta de clorurs solubles precipita clorurs de sals insolubles, com per exemple el clorur de plom (II):

 2 LiCl(aq) + Pb(NO3)2(aq)   PbCl2(s) + 2 LiNO3(aq);

 Aplicacions .

 El clorur de liti s'empra en la producci de liti mitjanant l'electrlisi de LiCl/KCl fus a 450 C. LiCl s'empra tamb en les soldadures d'alumini realitzades en els autombils.
 En medicina el clorur de liti, presentat com una dissoluci injectable de 0,15 mmol/ml, s un agent de diagnstic que s'empra amb el Sistema LiDCO per a la mesura in vivo de la despesa cardaca. s a dir, de la quantitat de sang que el cor bombeja cada minut.
 Tamb el LiCl s'empra en el marcatge de vins destinats a la destillaci.
 En qumica orgnica s'empra com a reactiu de sntesi.

 Referncies .


 Bibliografia .

 LIDE D.R. (Ed.) Handbook of Chemistry and Physics. CRC Press. 77th Ed. (1996-1997) New York;
 PANREAC http://www.panreac.com/new/esp/catalogo/fichastec/141392ES.HTM;
 SCIENCELAB http://www.sciencelab.com/xMSDS-Lithium_chloride-9927210;
`
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308122" title="Burgos (Alfoz)" nonfiltered="1358" processed="1357" dbindex="121418">


La Comarca de Burgos o l'Alfoz de Burgos s una comarca de la provncia de Burgos formada per 58 municipis, entre els quals figura la capital provincial. Compta amb gaireb 200 mil habitants o el que ve a ser el mateix, la meitat de la poblaci de la provncia.

Municipis.


 Albillos;
 Alfoz de Quintanadueas (4);
 Arcos de la Llana (1);
 Arlanzn (4);
 Atapuerca;
 Barrios de Colina;
 Buniel;
 Burgos (1);
 Campolara;
 Cavia;
 Carcedo de Burgos (1);
 Cardeadijo;
 Cardeajimeno (2);
 Cardeuela Riopico;
 Castrillo del Val;
 Cayuela (1);
 Celada del Camino;
 Cogollos;
 Cubillo del Campo;
 Estpar (10);
 Frandovnez;
 Fresno de Rodilla;
 Hontoria de la Cantera;
 Hornillos del Camino;
 Hurmeces (3);
 Hurones;
 Ibeas de Juarros (8);
 Isar (3);

 Las Quintanillas;
 Los Ausines;
 Merindad de Ro Ubierna (15);
 Modbar de la Emparedada;
 Orbaneja Riopico (1);
 Palazuelos de la Sierra;
 Pedrosa de Ro Urbel;
 Pineda de la Sierra;
 Quintanaortuo;
 Quintanapalla;
 Quintanilla-Riopico;
 Quintanilla Vivar (1);
 Rab de las Calzadas;
 Revilla del Campo (1);
 Revillarruz (2);
 Rubena;
 Saldaa de Burgos;
 San Adrin de Juarros;
 San Mams de Burgos (1);
 Sarracn;
 Sotragero;
 Tardajos;
 Tinieblas de la Sierra;
 Torrelara;
 Valle de las Navas;
 Valle de Santibez (9);
 Villagonzalo Pedernales;
 Villalbilla de Burgos (1);
 Villamiel de la Sierra;
 Villanueva de Argao;
 Villariezo;
 Villayerno Morquillas;
 Villoruebo;
 Villasur de Herreros;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308123" title="Mrid" nonfiltered="1359" processed="1358" dbindex="121419">



Els mrids sn una famlia de mamfers de l'ordre dels rosegadors.

Morfologia.

 Sn de dimensions mitjanes o petites.
 Tenen el musell punxegut, els arcs zigomtics petits, el llavi superior enfonsat, les ampolles timpniques poc desenvolupades (llevat dels gerbillins) i la cua poc pilosa i, generalment, llarga i escatosa.
 Tenen tres parells de dents molariformes en el crani i tres a la mandbula i presenten uns tubercles ms o menys arrodonits que donen a la dent un aspecte de mra, cosa que queda reflectida pel nom llat de la famlia.;

Alimentaci.

Segons l'espcie poden sser herbvors o omnvors.

Hbitat.

Viuen en una ampla varietat d'hbitats: boscos, herbassars, deserts rids(en el cas dels gerbillins), etc. Les rates sn els mrids de ms ampla distribuci car ocupen una gran varietat d'hbitats, sobretot els creats o modificats pels humans. 

Distribuci geogrfica.

Tenen llur origen, probablement, a l'est d'sia i s'han ests arreu de la Terra, b que a Amrica i a Madagascar hi han estat introduts fa poc per l'sser hum.

Taxonomia.

Desprs dels crictids, s la famlia de mamfers en plena expansi evolutiva amb un major nombre de representants, i inclou gaireb 650 espcies amb 140 gneres que es distribueixen en sis famlies. 

Referncies.



Enllaos externs.

 Els mrids a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Identificaci i evoluci dels mrids. ;
 Els mrids al web de la IUCN. ;
 Taxonomia dels mrids. ;
 Els mrids a l'Encyclopedia of Life. ;
 Els mrids a l'Animal Diversity Web. ;
 Vdeos, imatges i informaci sobre aquesta famlia de mamfers. ;
 Els mrids al web de Mammal Species of the World ;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308126" title="Comarca del Arlanza" nonfiltered="1360" processed="1359" dbindex="121421">












]]
La Comarca del Arlanza s una de les comarques de la provncia de Burgos, situada a la zona central-sud de la provncia. El cap comarcal s Lerma. Limita amb la provncia de Palncia i les comarques de Sierra de la Demanda, Ribera del Duero, Alfoz de Burgos i Odra-Pisuerga. Pertany totalment a la conca del Duero i est banyada pel riu Arlanza, del que en pren el nom. Els seus vins tenen denominaci d'origen

 Municipis  .

 Avellanosa de Mu(3);
 Cebrecos;
 Ciadoncha;
 Cilleruelo de Abajo;
 Cilleruelo de Arriba;
 Ciruelos de Cervera (1);
 Covarrubias (1);
 Cuevas de San Clemente;
 Espinosa de Cervera;
 Fontioso;
 Hortigela;
 Iglesiarrubia;
 Lerma (6);
 Madrigal del Monte (1);
 Madrigalejo del Monte (1);
 Mahamud;
 Mazuela;
 Mecerreyes;
 Nebreda;
 Olmillos de Mu;
 Peral de Arlanza;
 Presencio;
 Puentedura;
 Quintanilla de la Mata ;
 Quintanilla del Coco (1);
 Quintanilla del Agua y Tordueles;
 Retuerta;
 Royuela de Ro Franco (1);
 Ruyales del Agua;
 Santa Cecilia;
 Santa Ins;
 Santa Mara del Campo;
 Santibez del Val (1);
 Santo Domingo de Silos;
 Solarana;
 Tejada;
 Tordmar;
 Torrecilla del Monte;
 Torrepadre;
 Valdorros;
 Villafruela;
 Villahoz;
 Villalmanzo;
 Villamayor de los Montes;
 Villangmez (2);
 Villaverde del Monte (1);
 Zael;

 Enllaos externs .
 Arlanza.com - Portal cultural rural;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308127" title="Babilafuente" nonfiltered="1361" processed="1360" dbindex="121422">


Babilafuente s un municipi de la provncia de Salamanca, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Pitiegua i Cantalpino, a l'Est amb Villoruela i Villoria, al Sud amb Morigo i Cordovilla i a l'Oest amb Huerta i Aldearrubia.

 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308128" title="Buenavista" nonfiltered="1362" processed="1361" dbindex="121423">


Buenavista s un municipi de la provncia de Salamanca, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Inclou els nuclis de Buenavista (69 hab.), Caloco (1 hab.), Coto de Don Luis (0 hab.), Los Majadales (3 hab.), Terrados (6 hab.), Vaqueril (1 hab.) i Cuatro Calzadas (70 hab.).

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308129" title="Cabrerizos" nonfiltered="1363" processed="1362" dbindex="121424">


Cabrerizos s un municipi de la provncia de Salamanca, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al nord amb Villares de la Reina, Castellanos de Moriscos i Moriscos, a l'est amb Aldealengua, al sud amb Calvarrasa de Abajo, Pelabravo i Santa Marta de Tormes i a l'oest amb Salamanca.

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308130" title="Calvarrasa de Abajo" nonfiltered="1364" processed="1363" dbindex="121425">


Calvarrasa de Abajo s un municipi de la provncia de Salamanca, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Cabrerizos, Aldealengua, San Morales i Aldearrubia, a l'Est amb Huerta, Castaeda (Villagonzalo de Tormes) i Machacn, al Sud amb Calvarrasa de Arriba i a l'Oeste amb Pelabravo.

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308131" title="Candelario" nonfiltered="1365" processed="1364" dbindex="121426">


Candelario s un municipi de la provncia de Salamanca, a la comunitat autnoma de Castella i Lle.

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308132" title="Cantalapiedra" nonfiltered="1366" processed="1365" dbindex="121427">


Cantalapiedra s un municipi de la provncia de Salamanca, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Tarazona de Guarea i Fresno el Viejo, a l'Est amb Madrigal de las Altas Torres, al Sud amb Horcajo de las Torres, Palaciosrubios, Villaflores i Cantalpino i a l'Oest amb Vallesa de la Guarea.

 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308133" title="Cantalpino" nonfiltered="1367" processed="1366" dbindex="121428">


Cantalpino s un municipi de la provncia de Salamanca, a la comunitat autnoma de Castella i Lle.

 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308134" title="Carbajosa de la Sagrada" nonfiltered="1368" processed="1367" dbindex="121429">


Carbajosa de la Sagrada s un municipi de la provncia de Salamanca, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Santa Marta de Tormes, a l'Est amb Pelabravo, al Sudest amb Calvarrasa de Arriba, al Sud amb Arapiles i al Nordoeste amb Salamanca.

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308142" title="Units x Valncia" nonfiltered="1369" processed="1368" dbindex="121430">

Units x Valncia s un partit poltic valenci, d'ideologia nacionalista tricolor, formada pels partits Opci Nacionalista Valenciana i Centristes Valencians.

Rep el seu nom d' una coalici formada entre els partits Opci Nacionalista Valenciana i Esquerra Nacionalista Valenciana per a les Eleccions a les Corts Valencianes de 2007. El seu cap de llista per Valncia va ser Carles Chov A i el seu resultat va ser de 2070 vots, el 0.09%.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308143" title="Josep Saderra i Puigferrer" nonfiltered="1370" processed="1369" dbindex="121431">
Josep Saderra i Puigferrer (Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa, 20 de febrer de 1883 - Banyoles, Pla de l'Estany, 22 d'abril de 1970), , conegut com el noi, fou un popularssim compositor de sardanes prototip dels autors populars. Actu com a fiscorn i dirig les cobles La Principal de Tortell i La Principal de Banyoles.

Deixeble del seu pare, Manuel Saderra, el 1903 inici, amb la sardana Arran de terra, una producci sardanstica de ms de quatre-centes composicions amb una tcnica d'una gran simplicitat, per a les quals els hi don un carcter molt personal.

Installat a Banyoles des de 1916, hi cre l'Orfe Popular Banyol, la cobla La Principal de Banyoles, i el cor d'homes Harmonies del Llac. De carcter obert i espontani, el seu contacte directe amb els auditoris populars podien afavorir el naixement del mite, aspecte al qual cal afegir les dosis de poesia i sentiment que contenen les seves composicions.

Amb una inspiraci molt rica i excepcional coneixedor de les possibilitats tmbriques i sonores de la cobla, va produir sardanes de belles i captivadores melodies fins a configurar un extens catleg que cont algunes peces que es poden considerar llegendries. D'una llarga llista, les sardanes ms conegudes sn: Bell Peneds, Merc, Poncellina, Renouera, Santa Pau, Vigatana, Noies poblenovines, Maria de les trenes, La jove.

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308149" title="Joan Palou Gonzlez" nonfiltered="1371" processed="1370" dbindex="121432">
Joan Palou Gonzlez (Palma, 31 de gener de 1953) s un poeta i pintor mallorqu.

Obres.
1979 Homicidis. Col.lecci Guaret n 4. Campos. Mallorca.
1980 26 dibuixos.Col.lecci La Llorina. Palma.
1981 Odor corporis. Llibre per a donzelles. Col.lecci La Llorina. Palma.
1981 Cos posts. Col.lecci La Llorina n 1234. Palma.
1981 Col.lisi entre vaixells.La Llorina n 33. Col.lecci per astronautes sucarrellosos. Palma de Mallorca;
1982 3333366666. Col.lecci La Llorina. Palma.


Enllaos externs.
 http://www.joanpalou.com;
 Poemes de Joan Palou;
 Qui s qui?;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308150" title="Castellet (desambiguaci)" nonfiltered="1372" processed="1371" dbindex="121433">

 Geografia .
 Castellet de Porquet, dolmen a L'Olleria;
 Puig de Castellet, jaciment ibric a Lloret de Mar;
 Rec del Castellet, curs fluvial del Ripolls;
 Riera de Castellet, curs fluvial del Bages;

 Poblacions .
 Castellet, nucli del municipi de Castellet i la Gornal;
 Castellet, nucli de poblaci de Sant Quirze del Valls;
 Castellet, poblaci del departament francs de la Valclusa;
 El Castellet, nucli de poblaci de Tremp;
 El Castellet, paratge de la La Solana, en el municipi de Xal;
 Le Castellet (Alps), municipi del departament francs d'Alps de l'Alta Provena;
 Le Castellet (Var), comuna francesa del departament de Var, en el terme de la qual hi ha el circuit automobilstic Paul Ricard.
 Castellet de Banyoles, antic poblat ibric en el municipi de Tivissa;
 Castellet de Bernab, poblat ibric a Llria;
 Castellet de Bofarull, edifici situat a Perafort;
 Castellet de Llobregat, nom que tingu durant la guerra civil espanyola el municipi de Sant Vicen de Castellet;
 Castellet i la Gornal, municipi de l'Alt Peneds;
 Castellet-ls-Sausses, municipi del departament francs d'Alps de l'Alta Provena;
 Pinedes del Castellet, nucli de poblaci disseminada en el municipi de Santa Eullia de Ronana;
 Sant Vicen de Castellet, poble de la comarca del Bages;

Muntanyes .
 El Castellet, tur de 854 m. en el municipi d'Aider;
 Castellet, tur de 371 m. al municipi d'Algar de Palncia;
 El Castellet, tur de 418 m. en la serra del Caball, a la Ribera Alta;
 El Castellet, muntanyeta a Canet d'Adri;
 Castellet, tur a Canovelles;
 El Castellet, tur en el municipi de Calp amb restes d'una antiga fortalesa musulmana;
 Castellet, cim entre els municipis de Piera i Vallbona d'Anoia;
 El Castellet, tur a Rupit i Pruit;
 El Castellet, tur de Sant Mart de Llmena;
 Muntanyeta del Castellet, tur a Castell de la Ribera;
 Penya del Castellet, tur a Callosa d'en Sarri coronat pel Castell de la Serrella;
 Penya del Castellet, tur a Confrides coronat pel castell de la poblaci;
 Puig Castellet, tur de Tossa de Mar;
 Roques del Castellet, tur de Tremp;
 Serra de Castellet, tur de 342 m. a Tors;

 Edificacions .
 El Castellet, edifici a la Baronia de Rialb;
 El Castellet, nom amb que s'anomena el Castell Gotmar de Calls;
 Castellet, nom amb que tamb s conegut el castell de Fanzara;
 El  Castellet, nom amb el que s conegut localment el castell de Gaianes;
 El Castellet, fortalesa en runes a Orba;
 El Castellet, nom local del Castell de la Barcella, a l'Orxa;
 El Castellet, monument de Perpiny;
 Castellet, edifici de Rupit i Pruit;
 Castellet, antic castell del segle XI a Vallbona d'Anoia;
 El Castellet, edificaci a Viver i Serrateix;
 Castellet de Cogul, antic edifici a ger;
 El Castellet de l'Ocaive, fortificaci en runes a Pedreguer;
 Sant Esteve de Castellet, esglsia de Castellet i la Gornal;
 Sant Llogari de Castellet, antiga esglsia parroquial de Castellterol;

 Biografies.
 ? Castellet, jugador del Reial Club Deportiu Espanyol en la temporada 1913-1914;

 Arnaua de Castellet, dama noble del segle XII, esposa de Dalmau IV de Rocabert i mare de Jofre i Ramon de Rocabert;
 Berenguer Ramon de Castellet (ca 1113   ca 1138), regent del vescomtat de Barcelona vers el 1137;
 Bernat Otger de Castellet, noble catal del segle XI;
 Bertran de Castellet, militar catal del segle XII que dirig la conquesta de Siurana. Nom tamb del seu fill i castl de la mateixa poblaci;
 Bonaventura Castellet (Terrassa, ?   Argentona, 1890), farmacutic i enleg del segle XIX;
 Beat Domnec Castellet (Esparreguera, 1592   Nagasaki, 1628), missioner dominic mrtir;
 Josep Maria Castellet i Daz de Cosso (Barcelona, 1926), escriptor, editor i crtic;
 Josep Maria Castellet i Pont, llibretista de sarsueles per al msic Adri Esquerr i Codina;
 Manuel Castellet i Solanas (Barcelona, 1943), matemtic catal;
 Bisbe Pere de Castellet, coprncep d'Andorra entre 1561 i 1571;

 Altres .
 Castellet, bastida emprada en la construcci;
 Castellet, cella d'un rusc d'abelles on es cria la reina;
 El puig del Castellet, nom d'una sardana del 1974 de Francesc Basil i Oliveras;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308167" title="Llus Juncosa" nonfiltered="1373" processed="1372" dbindex="121434">

Llus Juncosa Alvarez de Sotomayor (1959, ciutat de Mallorca) s dibuixant, escriptor i editor de 10.000 humans.

Entre 1983 i 1987 fa feina amb Antoni Amengual a J'SUIS DESOL, taller de serigrafia.

Col.labora a les revistes VOL 502, Metrnom, Lluc, L'ombra vessada, Las Nuevas Letras, La Luna, Latitud 39, Fenici, Pruaga, Nosotros Somos Los Muertos, Quimera,Como vacas mirando el tren, Coma, Esquerp 

Exposicions.

Individuals.
1985 les penses  soi-mme (Metrnom, Barcelona);
1987 Vermine (4Gats, Palma de Mallorca) ;
1993 Mala Via (El Garito, Palma de Mallorca) ;
1998 locus solus (psictic theremin) (El Garito, Palma de Mallorca);
2000 doble bivalve (amb Steva Terrades, sala Xavier Gos, Lleida);
2000 eskimo alzheimer: dibuixar pus (es Gurug, Felanitx);
2007 revlvers-tenrum i membres fantasma (Museu de Mallorca, Palma de Mallorca);

Col.lectives.

1994 Multiple World, an international survey of artist's books (The Atlanta College of Art Gallery, USA);
1995 Corpore Insepulto (Efmera, Palma);
1995 Inditos de autor para un comic otro (Maeght, Barcelona);
1996 Novedades Editoriales (Urnia, Barcelona);
1999 Incrustracci grfica (es Gurug, Felanitx);
2001 IN gurug (es Gurug, Felanitx);

Publicacions.

1984 Muzak (full de literatura ambiental);
1985 Acfal (caixa amb serigrafies);
1986 Spirit & matter (carpeta de serigrafies);
1989 In extremis (dibuixos, amb text de Dami Alou, 10.000 Humans edicions);
1993 Sutze atlas (imatges seleccionades, 10.000 Humans edicions);
1998 Unitats de cremats (text i dibuix, 1998); ;
1999 Una conversa (text, Lleonard Muntaner editor, 1999); ;
1999 Definitive girlfriend (dibuixos fotocopiats, 1999); ;
2000 Doble bivalve (amb steva terrades i francesc vidal, dibuixos modificats + text germanes, 2000).
2007 Frenologia vol.1 miss mallorca ber alles (Museu de Mallorca, Ciutat de Mallorca);

Enllaos.
http://www.mediatecaonline.net/mediatecaonline/SFitxaTitol?ID_IDIOMA=ca&catno=23161;
http://aftaperfecta.blogspot.com/2008/11/i-si-fos-just-linrevs.html;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308168" title="Llandudoch" nonfiltered="1374" processed="1373" dbindex="121435">

Llandudoch (en angls Saint Dogmaels) s un poble i municipi del comtat galls de Sir Benfro. s a l'estuari del riu Teifi, a uns dos quilmetres al sud de la ciutat d'Aberteifi, Ceredigion.

 Histria .
La primera part del nom de la poblaci procedeix de Llan, "esglsia" , i la segona es creu que ve d'un sant monjo galls dels segles V i VI .

La poblaci t anomenada per l'abadia que s'hi constru al segle XII (1115), i que era una de les institucions monstiques ms riques del pas. Actualment noms en resten unes runes. A prop de l'abadia es poden veure diverses lloses d'entre els segles V i VI amb inscripcions en l'antiga escriptura Ongham.

A l'edat mitjana, Llandudoch fou una ciutat de marca. Owen la descrigu a l'any 1603 com una de les cinc ciutats del comtat governades per un portreeve .

 Actualitat .
A l'any 2006, la vila guany el ttol de "Wales Calor Village of the Year" .

Llandudoch t una escola, l'"Ysgol Llandudoch". Al 2001, el municipi i rea censal comprenia, a ms de la ciutat, diversos llogarrets: Molygrove, Monington, Glanrhyd, Nanhyfer, Felindre  Farchog, i tenia una poblaci total de 2.140 habitants.

 
 Cicle d'obres de Shakespeare .
Des de l'any 1987, cada estiu un grup d'actors aficionats interpreta en l'abadia una obra diferent de Shakespeare.

Darreres obres representades:
 2008 Enric IV;
 2007 Treballs d'amor perduts;
 2006 Molt soroll per no res;
 2005 Romeu i Julieta;
 2004 Pricles, prncep de Tir;

 Ciutats agermanades .
 Trdarzec a Costes del Nord,  (Bretanya);

 Referncies .


 Enllaos .
Fotografies de la zona ;
 Mol fariner tradicional d'Y Felin (segle XVII) ;
 Representacions estiuenques de Shakespeare ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308179" title="Joan Mann i Planas" nonfiltered="1375" processed="1374" dbindex="121436">
Joan Mann i Planas (Barcelona, 14 de mar de 1883   26 de juny de 1971) fou instrumentista de viol i compositor d'peres, obres orquestrals, obres escniques, transcripcions, i en general d'una obra molt important i molt extensa. Tamb va compondre sardanes.

Va comenar els seus estudis musicals de la m del seu pare, un comerciant aficionat a la msica, per prosseguir-los amb Clemente Ibarguren, que havia estat deixeble d'Alard, i amb Frederic Balart, aleshores director del Conservatori de Barcelona. Va ser un nen prodigi ja que als set anys ja fu un concert pblic de viol, instrument del qual, ms endavant, fou considerat un dels grans virtuosos.

El 1892, amb nou anys, va realitzar una gira com a concertista per Llatinoamrica. L'any segent va dirigir per primera vegada un concert simfnic a Argentina. A partir de 1898 va comenar a donar recitals per tot Europa i va realitzar duets musicals amb artistes de la talla d'Enric Granados. Al costat de Sarasate, Mann va ser l'nic violinista espanyol de l'poca que va aconseguir interpretar totes les obres de Paganini, fins i tot les considerades "inexecutables" per molts violinistes. Entre els instruments que Mann possea es trobava un Guarneri construt el 1702 i que havia pertangut a Felix Mendelssohn.

Autor de les peres Giovanna di Napoli (1902) i Act (1903), estrenades al Liceu. A Frankfurt estren l'obra escnica Der Fackeltanz (La dansa de les atxes, 1909). Tamb va escriure obres orquestrals, com Miniatures, Suite, Juventus (interpretada a diversos pasos europeus), obres per a viol i orquestra, el poema simfnic Nova Catalnia i diferents concerts per a instrument solista i orquestra. Va compondre l'escena el monodrama Medea i drames musicals, com El cam del sol (1926), Ner i Act (1928), Don Joan (no estrenat), Soledad (1952), una obertura i dos ballets: Rosario la Tirana (1953) i El retrat de Dorian Gray.

En el camp de la sardana el seu nom ha destacat quasi noms per dues sardanes: El cavaller enamorat i Camprodon, obres que han estat d'una incidncia extraordinria, seguides de prop per un altre ttol, Manresana, i ja, ms de lluny, per L'alegre companyia, Esperanant, Cap a Nria falta gent, Joia d'infants, La font dels pastors, Ptria, Sardana trgica, Gironina.

Inici la construcci de la sala de concerts Auditrium Mann a Barcelona, per, mancat de subvencions, hagu de deixar-la inacabada.

Escriv nombroses obres, la seva autobiografia (Mis experiencias), un tractat de viol i llibrets d'pera.

Obra escrita.

El violn, Editorial Labor, Barcelona 1958.

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308196" title="Cintur de Gould" nonfiltered="1376" processed="1375" dbindex="121437">
El cintur de Gould s una anell parcial d'estrelles d'uns 3.000 anys llum d'amplada, situat uns 16 o 29 graus en direcci al pla galctic. Cont nombroses estrelles de tipus 0 i B, i podria representar el bra espiral del qu el Sol forma part a uns 325 anys llum del seu centre: es pensa que podria tenir de 30 a 50 milions d'anys i d'origen desconegut. El seu nom es deu a Benjamin Gould qui el va identificar el 1879.

Vegeu tamb.
 Bombolla local;
 Nvol interestellar local;
 Bra d'Ori;
 Bra de Perseu;

Enllaos externs.
 The Spitzer Gould Belt Survey ;
 Map of the Gould Belt ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308199" title="Prgam (mitologia)" nonfiltered="1377" processed="1376" dbindex="121438">
Segons la mitologia grega, Prgam fou un dels fills de Neoptlem, rei de l'Epir, i la seva concubina Andrmaca.

Nascut al Regne de l'Epir, visqu com a prncep al costat dels seus germans Mols i Pel. Desprs de la mort del seu pare, el regne fou governat per l'esps de la seva mare, Helen, qui cuid els nois com a fills seus. Un cop mor Helen, el fill gran d'Andrmaca, Mols, heret el tron i es coron com a nou rei de l'Epir.

Aleshores fou quan Prgam inici un viatge tot buscant un lloc per a ell. Va creuar el Mar Egeu i va arribar a Teutrnia, a la regi de Msia. All va enfrontar-se en batalla singular amb el dspota Arius, a qui assassin.

Aleshores, Prgam va proclamar-se dominador de la regi i va canviar el nom de la capital en posar-hi el seu propi; Prgam. Tamb hi fu construir un santuari dedicat a la seva mare Andrmaca.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308202" title="Minibsquet" nonfiltered="1378" processed="1377" dbindex="121439">
El minibsquet, conegut popularment com a mini s una versi de bsquet per a nens de 6 a 12 anys. Les dimensions de la pista sn redudes, i la mida de la pista tamb (vegeu la secci  per a ms informaci). Hi ha diferents canvis, hi pot haver partits de 4, 6 o 8 quarts.

Mides.

Pista.
La mida mxima de la pista de minibsquet s de 15 metres d'amplada (15,10 si se sumen els lmits), i 25,60 de llargria (25,70 sumant els lmits). Les mides mnimes sn de 12 metres d'amplada i 20 de llargria
| publisher = Consell Esportiu del Baix Camp
| pages = 1-15
| language = ca
}}. Aqu sota hi ha una taula amb les mides proporcionals de les pistes de minibsquet:

Les mides anteriors estan expressades en metres.;

Els lmits han d'estar ben marcats i visibles i han de ser de 0,05 metres d'amplada (5 cm). El dimetre de la rodona de mig camp ha de ser de 3,60 metres.

Tauler.
La mida del tauler de la pista de minibsquet ha d'estar fer de fusta massissa o de material transparent adient, d'1,20 de llarg i 0,90 d'ample. El crcol ha d'estar situat a 2,60 metres del terra i ha de fer 46 centmetres de dimetre.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308204" title="Bra de Perseu" nonfiltered="1379" processed="1378" dbindex="121440">


El bra de Perseu s el ms gran dels braos espirals majors de la nostra galxia, la Via Lctia. Tamb se'l coneix com el bra dels 3 kiloparsecs, qu s la distncia que el separa del bulb galctic.

La Via Lctia s una galxia espiral barrada amb quatre braos majors i al menys dos de menors, el bra de Perseu, amb una radi d'aproximadament 10.700 parsecs, est situat entre el bra del Cigne i el bra de Sagitari. El seu nom es deu a la seva proximitat a la constellaci de Perseu.

S'especula que el bra menor conegut com bra d'Ori, qu inclou el sistema solar, podria ser una branca del bra de Perseu. 

El bra de Perseu cont un gran nombre d'objectes visibles des de la Terra, entre els que trobem alguns dels Objectes de Messier:
La Nebulosa del Cranc (Messier 1) i els cmuls oberts.
Messier 36.
Messier 37.
Messier 38.
Messier 52.
Messier 103.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308207" title="Emberzid" nonfiltered="1380" processed="1379" dbindex="121441">








Els emberzids sn una famlia d'ocells granvors semblant als passrids, amb espcies escampades per tota mena d'hbitats arreu de les contrades catalanes.

Morfologia.

 Mida petita o mitjana.
 Bec dur, dret, cnic i ample de base.;

Distribuci geogrfica.

Sembla sser que els emberzids van originar-se a Sud-Amrica i, progressivament, es van estendre a Nord-Amrica primer, i a l'est d'sia i a la resta del Vell Mn desprs. 

 Gneres i espcies.

 Gneres Melophus ;
 Gneres Latoucheornis ;
 Gneres Emberiza ;
 Gneres Miliaria ;
 Gneres Arremon ;
 Gneres Arremonops ;
 Gneres Melozone ;
 Gneres Pipilo ;
 Gneres Aimophila ;
 Gneres Oriturus ;
 Gneres Torreornis ;
 Gneres Spizella ;
 Gneres Pooecetes ;
 Gneres Chondestes ;
 Gneres Amphispiza ;
 Gneres Calamospiza ;
 Gneres Passerculus ;
 Gneres Ammodramus ;
 Gneres Passerella ;
 Gneres Xenospiza ;
 Gneres Melospiza ;
 Gneres Zonotrichia ;
 Gneres Junco ;
 Gneres Atlapetes;
 Atlapetes albinucha;
 Atlapetes pallidinucha;
 Atlapetes rufinucha;
 Atlapetes latinuchus;
 Atlapetes latinuchus yariguierum;
 Atlapetes leucopis;
 Atlapetes pileatus;
 Atlapetes melanocephalus;
 Atlapetes flaviceps;
 Atlapetes fuscoolivaceus;
 Atlapetes tricolor;
 Atlapetes albofrenatus;
 Atlapetes schistaceus;
 Atlapetes seebohmi;
 Atlapetes nationi;
 Atlapetes leucopterus;
 Atlapetes albiceps;
 Atlapetes pallidiceps;
 Atlapetes rufigenis;
 Atlapetes melanops;
 Atlapetes semirufus;
 Atlapetes fulviceps;
 Atlapetes personatus;
 Atlapetes citrinellus;
 Gneres Buarremon ;
 Gneres Lysurus;
 Lysurus crassirostris;
 Lysurus castaneiceps;
 Gneres Pselliophorus;
 Pselliophorus tibialis;
 Pselliophorus luteoviridis;
 Gneres Pezopetes ;
 Gneres Calcarius ;
 Gneres Plectrophenax ;
 Gneres Acanthidops ;
 Gneres Amaurospiza;
 Gneres Camarhynchus ;
 Gneres Catamenia ;
 Gneres Certhidea ;
 Gneres Charitospiza ;
 Gneres Coereba ;
 Gneres Coryphaspiza ;
 Gneres Coryphospingus ;
 Gneres Diglossa ;
 Gneres Diglossopis ;
 Gneres Diuca ;
 Gneres Dolospingus ;
 Gneres Donacospiza ;
 Gneres Emberizoides ;
 Gneres Embernagra ;
 Gneres Euneornis ;
 Gneres Geospiza ;
 Gneres Gubernatrix ;
 Gneres Haplospiza ;
 Gneres Idiopsar ;
 Gneres Incaspiza ;
 Gneres Lophospingus;
 Gneres Loxigilla ;
 Gneres Loxipasser ;
 Gneres Melanodera ;
 Gneres Melanospiza ;
 GneresMelopyrrha ;
 Gneres Nesospiza ;
 Gneres Oryzoborus ;
 Gneres Paroaria ;
 Gneres Phrygilus ;
 Gneres Piezorhina ;
 Gneres Pinaroloxias ;
 Gneres Poospiza ;
 Gneres Rhodospingus ;
 Gneres Rowettia ;
 Gneres Saltatricula ;
 Gneres Sicalis ;
 Gneres Sporophila;
 Gneres Tiaris ;
 Gneres Volatinia ;
 Gneres Xenospingus ;

Referncies.



Enllaos externs.

 Els emberzids a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Informaci relativa a totes les espcies d'emberzids.  i ;
 Els emberzids a l'Animal Diversity Web. ;
 Els emberzids al web de la IUCN. ;
 Vdeos, imatges i informaci diversa d'aquesta famlia d'ocells. ;
 Vdeos d'emberzids en llur hbitat natural. ;
 mplia informaci sobre els emberzids. ;
 Taxonomia dels emberzids. ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308216" title="Pacte del pollastre" nonfiltered="1381" processed="1380" dbindex="121442">
Es coneix per Pacte del Pollastre al pacte que, desprs de les Eleccions a les Corts Valencianes de 1995 va donar la presidncia de la Generalitat Valenciana a Eduardo Zaplana, del PPCV, amb el suport d' Uni Valenciana. Va ser batejat aix ja que, al ser preguntat per l'estat de les converses, el lder d' UV Vicent Gonzlez Lizondo, va respondre que estaven decidint qui s' emportava la cuixa i qui la petxuga. 

 Enllaos externs .

 13 anys del pacte del pollastre;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308219" title="Adolf II de Waldeck" nonfiltered="1382" processed="1381" dbindex="121443">
Adolf II de Waldeck (Waldeck(?), 1250   Lieja, 13 de desembre de 1302) era comte de Waldeck de 1270 a 1276 i prncep-bisbe del principat de Lieja de 1301 a 1302.

Adolf II era el fill gran del comte Enric III de Waldeck i de Mectildis de Cuyck-Arnsberg. A l'any 1270 va succedir a son avi el comte Adolf I de Waldeck. Va pactar amb son germ petit Ot I de Waldeck que el que cass Sofia de Hessen esdevindria comte . Va complir la paraula i abdicar al 1276 per a triar una carrera eclesistica: canonge a Lieja, prebost a Trveris i Utrecht. Al 1 de setembre de 1301 va ser elegit prncep-bisbe de Lieja. 

El seu regne fora curt es passava a un perode molt mogut a Lieja com als feus vens, el ducat de Brabant i el comtat de Flandes (Batalla de les esperons d'or) quan el tercer estat comen a revoltar-se. Al principat, Huy i Fosses-la-Ville van insurgir-se al mateix any i les forces bisbals van haver de restablir l'orde.

El papa Bonifaci VIII va edictar una butlla contra l'usura. En veure el poc de zel dels regidors de la ciutat que semblaven protegir els llombards, Adolf hauria intervingut personalment amb una seva milcia per a caar-les fora de la vila. Segons certes fonts, seria mort enverinat pels llombards.
Vegeu tamb.
Llista dels bisbes de Tongeren, Maastricht i Lieja


----


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308222" title="Correu de son Coc" nonfiltered="1383" processed="1382" dbindex="121444">

El correu de son Coc subttulat Lluntic-full-dissolvent s l'eina de comunicaci del ideari del Taller Lluntic publicat des de l'octubre de 1979 fins al desembre de 1992.
El format del correu de son Coc s un full imprs per les dues cares en tcnica serigrfica.
La majoria dels exemplars podien ser trobats a la llibreria Quart Creixent de Palma. ;
Existeix una constncia de 10 nmeros.

Numeraci.

nm.1 (Octubre 1978);
Signen Josep Albert, Bartomeu Cabot, Jaume Sastre, ngel Terrn i Andreu Vidal.
nm.2  (Gener 1979);
Signen: Josep Albert, Bartomeu Cabot, Llus Maicas, Jaume Sastre, ngel Terrn.
nm.3 (Agost 1979);
Signen: Josep Albert, Bartomeu Cabot, Llus Maicas, Jaume Sastre.
nm.4 (Febrer 1981);
Signen:Jaume Sastre, Llus Maicas, Bartomeu Cabot i Josep Albert.
nm.5 (Setembre 1981);
Signen: Llus Maicas, Josep Albert, Jaume Sastre i Bartomeu Cabot.
nm.6 (Desembre 1982);
Signen: Bartomeu Cabot, Llus Maicas, Jaume Sastre, Josep Albert i Jaume Gual.
nm.7 (Juny 1985);
Signen: Llus Maicas, Bartomeu Cabot, Jaume Sastre i Josep Albert.
nm.8 (Novembre 1985);
Signen: Llus Maicas, Bartomeu Cabot, Jaume Sastre i Josep Albert.
nm.9 (Gener 1991);
Signen: Josep Albert i Bartomeu Cabot.
nm.10 (Desembre de 1992);
Signen: Josep Albert, Bartomeu Cabot, Richard Bruno i Isabelle Vigier.

Enllaos.

http://tallerllunatic.blogspot.com/
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308226" title="Metilcellulosa" nonfiltered="1384" processed="1383" dbindex="121445">
La metilcellulosa s una substncia qumica derivada de la cellulosa. s hidroflica i es dissol en aigua freda per a formar un gel. Els seus usos principals sn com a emulsionant i com a espessant, tant en cosmtica com en alimentaci. No s txica ni produeix allrgies, i no es pot digerir.

Com a additiu alimentari, porta el codi E461. Altres usos inclouen la utilitzaci com a lubricant, com a tractament contra el restrenyiment, com a ingredient en coliris, en la fabricaci de pegues i coles com la d'empaperar, etc.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308237" title="Alpujarra Granadina" nonfiltered="1385" processed="1384" dbindex="121446">

L' Alpujarra Granadina es una comarca situada a la part sudoriental de la provncia de Granada. Limita amb la comarca de Guadix al nord, la Vega de Granada al nordoest, la Valle de Lecrn a l'oest, la Costa Tropical al sud, i amb les comarques d'Almeria de Poniente Almeriense al sudest i la Alpujarra Almeriense al nordest.

 Etimologia . 
Hi ha diverses teories sobre la procedncia del nom "Alpujarra", entre les quals est la qual ho fa provenir d'un dels primers colonitzadors musulmans de la comarca, Albujarra; per l'opini de molts fillegs es decanta pel significat d' alba serra. Sobre la procedncia d'alguns noms de pobles i llocs de l'Alpujarra Granadina cal destacar l'origen mossrab, encara que la terminaci de molts d'aquests noms, semblada a formes gallegues, han fet creure popularment que es tracta de pobles repoblats per gallecs, quan la realitat s que l'origen del seu nom s molt ms antic i les terminacions en -eira sn comuns al mossrab (per exemple: Capileira, Pampaneira, Poqueira...). 


  Dades per municipi .


 Enllaos externs .
 Portalpujarra - Informaci turistico-cultural;
 www.la-alpujarra.org - Informaci, histria, fotografies, associacions, senderisme, tradicions i comentaris sobre La Alpujarra i la seva gente;
 www.alpujarras.com - Informaci sobre l'Alpujarra;
 Especial "Alpujarra Granadina" - Peridico IDEAL;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308240" title="Bra del Cigne" nonfiltered="1386" processed="1385" dbindex="121447">


El Bra del Cigne s un dels quatre braos majors de la nostra galxia, la Via Lctia, tamb conegut com Bra de la Norma, Bra exterior o bra de la Norma-Cigne. El bra de la norma prpiament dit, s de fet, la part ms propera al centre galctic, ja que les zones ms exterior es coneixen com bra del Cigne. Tot i que els dos termes s'usen tamb per a referir-se al bra sencer, potser seria ms apropiat anomenar-lo Bra de la Norma-Cigne

De la mateixa manera que el bra Sagitari-Carina, el bra del Cigne t la particularitat de tenir el seu origen a la barra central, i no en la regi vena. T un radi d'uns 15,5  2,8 kpc i se situa en fora del Bra de Perseu.

S'ha descobert una estructura encara ms externa al bra de la Norma-Cigne en la direcci de Vela i de Quilla, anomenada Nou bra extern.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308244" title="Ludwig von Mises" nonfiltered="1387" processed="1386" dbindex="121448">

Ludwig Heinrich Edler von Mises (Lemberg, 29 de setembre de 1881 - Nova York, 10 d'octubre de 1973), va ser un noble, economista i filsof social austrohongars, considerat el deg de l'Escola Austraca d'Economia.

Vida.

Joventut.
Va nixer a Lemberg, capital de Galitzia en l'antic Imperi Austrohongars (actualment dividida entre Polnia i Ucrana) fill d'Arthur von Mises (enginyer de ferrocarrils i funcionari pblic) i Adele Landau von Mises. El seu germ menor, Richard von Mises va ser un fams fsic. La famlia Mises es va mudar a Viena sent Ludwig nen. El 1892 va ingressar en l'Akademisches Gymnasium, on va rebre una educaci humanista. Va ser company d'Hans Kelsen. Des de primerenca edat Mises es va interessar per la Histria i la Poltica. Desprs de graduar-se el 1900, va comenar estudis de Dret i Administraci Publica a la Universitat de Viena.


Educaci universitria i influncies.

Sota la direcci de Carl Grnberg, Mises va comenar sent un exponent de l'anomenada Escola Histrica d'Administraci Publica, que donava major importncia a la recerca de dades que a l'anlisi terica. Per a la tardor de 1903 va llegir l'obra 'Principis d'Economia Poltica' de Carl Menger, text fundacional de l'escola econmica austraca. El llibre li va portar a buscar un enfocament ms teric, i en els anys successius va aprofundir els seus estudis de teoria econmica, especialment al seminari d'Eugen von Bhm-Bawerk, exministre de Finances i campi de l'Escola Austraca.

Mises es va graduar el febrer de 1906. Va ingressar com a funcionari en l'Administraci financera austraca, per desprs d'uns quants mesos va abandonar disgustat per l'excessiva burocrcia. Durant els dos anys segents va treballar com a passant en un bufet i va fer classes d'economia. El 1909, va comenar a treballar a la Cambra de Comer i Indstria de Viena, on va continuar els segents vint-i-cinc anys. La Cambra era una organitzaci semigovernamental i a travs de les seves publicacions Mises va exercir una influncia considerable en la poltica austraca.

El 1912 va publicar 'Teoria dels diners i el crdit', obra en la qual aplicava la Teoria de valor de Carl Menger als diners i presentava una nova teoria del cicle dels negocis en la qual les crisis eren provocades per la distribuci inadequada dels recursos a causa de la inflaci. Va demostrar que la quantitat de diners en l'economia no era neutral i que el seu augment tenia efectes redistributius.

Primera Guerra Mundial.
Durant la I Guerra Mundial va servir com oficial a l'artilleria austrohongaresa i va ser assessor econmic en el Departament per a la Guerra. L'experincia que va obtenir de les realitats de la guerra li van servir per desenvolupar les seves teories sobre l'intervencionisme estatal. L'ltim any de la guerra va rebre el prestigis nomenament de professor extraordinari a la Universitat de Viena.

Postguerra.
Desprs de la guerra va participar com a adjunt en el govern austrac ocupant-se d'assumptes financers concernents als assumptes exteriors. El seu principal assoliment durant aquesta poca va ser convncer el seu antic amic Otto Bauer, lder del partit socialista, de no intentar un cop d'estat bolxevic. Tamb va escriure un llibre explicant el collapse de l'Imperi Austrohongars. En 'Naci, Estat i Economia' (1919) afirmava que l'imperialisme germnic era conseqncia de l'aplicaci del poder de l'Estat per resoldre els problemes de les comunitats multiculturals d'Alemanya i ustria.

Neoliberalisme.
Posteriorment publica 'Socialisme: una anlisi econmica i sociolgica' (1922) on va afirmar que el sistema comunista no podia ser eficient ja que li faltava el mecanisme de preus que feia que la distribuci dels recursos fos l'adequada com succea en el sistema capitalista. Aquest llibre va tenir gran influncia sobre l'anomenat "moviment neoliberal".

Durant els anys vint, des del seu lloc, Mises va lluitar reeixidament contra la inflaci i va utilitzar la seva influncia per aconseguir les reformes monetries i financeres d'ustria el 1922. No va poder impedir, no obstant aix, el constant augment de les regulacions estatals que, segons la seva opini, deterioraraban les finances pbliques. Aix li va portar a teoritzar que l'intervencionisme per part del govern era totalment contraproduent. Va excloure com a soluci possibles terceres vies i va defensar el laissez-faire com a nic remei. El 1927, va publicar una concisa presentaci de la seva poltica filosfica utilitria en 'Liberalisme'.

A finals dels anys vint va publicar una srie d'articles sobre el carcter epistemolgic de la cincia econmica. Mises va afirmar que la cincia econmica no podria ser refutada o verificada a travs de les dades observables. L'Economia seria una cincia en la qual predominaven els judicis a priori igual com les matemtiques, la lgica o la geometria. No obstant aix, l'Economia seria part d'una cincia social major, la Praxeologa.

Emigraci.
El 1940 va haver de fugir d'Europa per temor a ser capturat pels nazis. Es va installar a Nova York i va rebre la ciutadania nord-americana el 1946. Des de 1945 va ser professor de la Universitat de Nova York

Libertarianisme.
Mises va ser, amb la seva renovaci del liberalisme clssic a travs de l'Escola Austraca d'Economia, un dels principals mentors espirituals del libertarianisme i la seva obra 'L'acci humana' (1949) va exercir gran influncia en intellectuals d'arrelam austrac com Friedrich Hayek, Murray Rothbard, Hans Sennholz, George Reisman, Ralph Raico, Leonard Liggio, Tibor Machan, Peter Boettke, Roger Garrison, Joseph Keckeissen, Jess Huerta de Soto, Israel Kirzner, Jos Luis Tapia Rocha i Alberto Mansueti.

Per tamb va ser vital per a economistes no pertanyents a la seva escola (la majoria d'ells Premis Nobel) i pensadors d'rees molt diferents: Max Weber, Joseph Schumpeter, Oskar Lange, Henry Simons, Lionel Robbins, Maurice Allais, Milton Friedman, John Hicks i la llista segueix fins a l'actual economista experimental Vernon Smith entre tants d'altres. Von Mises va morir el 1973 en l'hospital St. Vincent de Nova York.

Relaci amb Ayn Rand.
Per intermediaci d'Henry Hazlitt (periodista econmic autor del librito clssic La economia en una lli), Ludwig von Mises va conixer a la clebre filsofa i escriptora objetivista Ayn Rand, de qui ja havia llegit El deu, havent-li agradat molt. Ayn Rand, que ja tenia una certa notorietat pblica als Estats Units, va comenar una campanya concertada per donar a conixer l'obra de Von Mises: va publicar recensions dels seus llibres, el va citar als seus articles i discursos, va assistir a diverses conferncies de Mises i, en final, va recomanar la seva lectura als seus seguidors. Diversos economistes han afirmat que s en part grcies als esforos d'Ayn Rand el que l'obra de Mises hagi arribat a la seva audincia. (Font: The Passion of Ayn Rand, de Barbara Branden)

Obres ms importants.
La teoria dels diners i del crdit (1912) ;
El socialisme (1922) ;
Crtica de l'intervencionisme (1929) ;
Problemes epistemolgics de l'economia (1933) ;
Govern omnipotent (1944) ;
Burocrcia (1944) ;
L'acci humana (1949) ;
precedida per Nationalkonomie (1940) ;
Teoria i histria (1957) ;
El fonament ltim de la cincia econmica (1962);

Vegeu tamb.
Liberalisme;
Neoliberalisme;
Escola austraca;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308246" title="Marcel Balsa" nonfiltered="1388" processed="1387" dbindex="121449">
Marcel Balsa va ser un pilot de curses automobilstiques francs que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Marcel Balsa va nixer el 1 de gener del 1901 a Creuse, Frana i va morir el 11 d'agost del 1984 a Maisons-Alfort, Frana.


 A la F1 .

Va debutar a la tercera temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1, la corresponent a l'any 1952, disputant el 3 d'agost el GP d'Alemanya, que era la sisena prova del campionat.

Marcel Balsa va arribar a participar a una nica cursa puntuable pel campionat de Frmula 1, en la que amb 51 anys s un dels pilots mes veterans en disputar una cursa de la F1.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308247" title="Rudolf Schoeller" nonfiltered="1389" processed="1388" dbindex="121450">
Rudolf Schoeller va ser un pilot de curses automobilstiques sus que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Rudolf Schoeller va nixer el 27 d'abril del 1902 a Dren, Alemanya i va morir el 7 de mar del 1978 a Grabs, Sussa.


 A la F1 .

Va debutar a la tercera temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1, la corresponent a l'any 1952, disputant el 3 d'agost el GP d'Alemanya, que era la sisena prova del campionat.

Rudolf Schoeller va arribar a participar a una nica cursa puntuable pel campionat de Frmula 1 formant part de la Ecurie Espandon, equip format pels pilots sussos per disputar la F1.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308248" title="Jan Flinterman" nonfiltered="1390" processed="1389" dbindex="121451">
Jan Flinterman va ser un pilot de curses automobilstiques neerlands que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Jan Flinterman va nixer el 2 d'octubre del 1919 a La Haia, Pasos Baixos i va morir el 26 de desembre del 1992 a Heiden, Pasos Baixos.


 A la F1 .

Va debutar a la tercera temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1, la corresponent a l'any 1952, disputant el 17 d'agost el GP dels Pasos Baixos, que era la setena i penltima prova del campionat.

Jan Flinterman va arribar a participar a una nica cursa puntuable pel campionat de Frmula 1, sent el primer pilot neerlands que prenia part a una cursa de la F1.


 Resultats a la Frmula 1 .



(*) Tamb va compartir cotxe amb Chico Landi amb el que va acabar en 9 posici.


 Resum .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308273" title="Comdia Caumartin" nonfiltered="1391" processed="1390" dbindex="121452">
La Comdia Caumartin (en francs Comdie Caumartin) s un teatre de Pars ubicat en el nmero 25 del carrer Caumartin, en el 9 districte i amb capacitat per a 390 espectadors.
 
El 1901 la sala obre amb el nom de "comdie-royale" i es dedica a l'humor i en particular a les obres de bulevard El 1923, Ren Rocher li dona el seu nom actual. La sala s coneguda per haver llanat i allotjat de 1960 a 1980, l'obra Boeing-Boeing de Marc Camoletti, representada a gaireb a tot el mn.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308274" title="Setge de Salses (1639)" nonfiltered="1392" processed="1391" dbindex="121453">






El setge de Salses de 1639 fou una de les batalles de la Guerra dels Trenta Anys

Antecedents.
El 1637, durant la Guerra dels Trenta Anys, Gaspar de Guzmn y Pimentel, el comte-duc d'Olivares llan una ofensiva a les Corberes, contra Leucata que result un fracs i el 1639 els francesos respongueren atacant el Rossell prenent pol, Ribesaltes i tota la Salanca.

El setge.
Un exrcit francs 16.000 homes, condut per Charles de Schombeng, duc d'Halluin i el prncep de Cond inici el setge a principis de juny i l'11 de juliol van arribar a la frontera 2.500 catalans per unir-se als 8.000 castellans, flamencs i italians que haven de socrrer la fortalesa, i uns altres 5.000 per atendre la frontera, per en no poder fer front a un exrcit que els superava tant en nombre, no van atacar.

La guarnici de 600 homes, va resistir quaranta dies i quan va capitular finalment el 19 de juliol 1639, l exercit de Llus XIII de Frana ja havia conquerit la part est de la fortalesa

Conseqncies.
Desprs de la caiguda de Salses en mans franceses s'orden la mobilitzaci catalana, amb un rebuig total, i Olivares va manar que es prescindis de les Constitucions catalanes. La Diputaci del General, el Consell de Cent i altres institucions mantingueren una tropa equipada i sostinguda d uns 12.000 catalans durant el 1639 per a la aconseguir finalment la reconquesta del castell de Salses i la resta del Rossell a principis del 1640, cosa que fa pensar que en realitat hi foren destinats ms de 20.000 homes. Els rossellonesos alaren el sometent per tal d'ajudar les tropes reials. Molts hi moriren a causa, principalment, de malalties com la pesta

Referncies.


Bibliografia.
 John Huxtable Elliott, La revolta catalana 1598-1640: un estudi sobre la decadncia d'Espanya ;
  Jos Luis Arcn, Juan Francisco Pardo Molero i Luis Pablo Martnez, Asitio del castillo de Sala: el mural del Mol dels Frares y los sitios de Salses (1503-1639) ISBN: 84-606-2944-9;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308275" title="Summercase" nonfiltered="1393" processed="1392" dbindex="121454">


El Summercase s un festival de msica que se celebra simultniament a Barcelona i a Madrid, Espanya. La seva primera edici va ser l'any 2006.

A Barcelona se celebra al Parc del Frum, Rambla Prim 2-4, i a Madrid s'ubica a la urbanitzaci Vias Viejas, a Boadilla del Monte.


 Edicions .
 Cartell 2008 .



 Cartell 2007 .


 Cartell 2006 .


 Enllaos externs .

Pgina Oficial;
MySpace Oficial;
Grup a Last.fm;
Totes les notcies a Hipersnica;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308280" title="Francesc Vilar i Carbonell" nonfiltered="1394" processed="1393" dbindex="121455">
Francesc Vilar i Carbonell (Palafrugell, Baix Empord, 12 d'octubre de 1885 - Granollers, Valls Oriental, 26 de mar de 1966) fou un compositor de sardanes, i de nombroses composicions corals i religioses.

El seu pare, organista de Palafrugell, li va donar els seus primers estudis musicals que continuaren amb el mestre Molins. Als 18 anys i desprs de perfeccionar-se amb Joan Lamote de Grignon, va ingressar a la cobla La Principal de Palafrugell com a tenora.

Ms endavant s requerit com a organista a Arbcies, aix com a mestre de msica i per formar-hi una cobla. En aquesta poblaci va escriure la primera sardana i va desenvolupar una profunda tasca docent amb alumnes con Francesc Riumall i Joan Bosch. 

L'any 1913 va deixar Arbcies i es va traslladar a Granollers on va seguir amb la pedagogia musical i va fundar la cobla Vilar, en actiu fins al 1936. Desprs de la guerra fou director i tenora solista de la cobla Uni Artstica de Granollers.

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308286" title="Pierre-Augustin Caron de Beaumarchais" nonfiltered="1395" processed="1394" dbindex="121457">

Pierre-Augustin Caron de Beaumarchais (Pars 1732 - 1799) va ser un escriptor i dramaturg francs.


Obra dramtica.
 Eugnie, 1767;
 Les deux amis, 1770;
 Le prcaution inutile ou Le Barbier de Sville, 1775;
 La folle journe ou Le mariage de Figaro, 1778 (estrenada el 1784);
 Tarare, llibret d'pera amb msica de Salieri, 1787;
 La mre coupable, 1792;

Traduccions al catal.
 El barber de Sevilla, Comdia en 4 actes. Traducci de Carles Capdevila, 1908;
 La diada boja o Les noces de Figaro, pea en 4 actes. Adaptaci i traducci de Francesc Nello;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308294" title="Estrnid" nonfiltered="1396" processed="1395" dbindex="121458">







Els estrnids sn una famlia d'ocells de l'ordre dels passeriformes de dimensions mitjanes o petites.

Morfologia.

 Cos masss i plomatge generalment vists i amb lluentor metllica.
 Bec prim i recte.

Alimentaci.

Sn insectvors que es nodreixen sobretot d'ortpters i, en particular, de llagostes.

Costums.

Sn animals gregaris i, sovint, es desplacen per terra. De vol rpid, solen formar estols molt nombrosos que hom pot veure en caure la tarda, quan milers d'exemplars es dirigeixen a jc. Aquesta sociabilitat es manifesta tamb quan arriba el moment de nidificar, car ho fan en colnies.

Distribuci geogrfica.

Inclou unes 114 espcies distribudes per Europa, frica, sia i Austrlia, entre les quals es destaquen els gneres Sturnus i Gracula, habituals als Pasos Catalans (en especial l'estornell negre i l'estornell vulgar).

Gnere i espcies.

 Gnere Rhabdornis ;
 Gnere Aplonis ;
 Gnere Mino;
 Mino dumontii ;
 Mino anais ;
 Mino kreffti ;
 Gnere Basilornis;
 Basilornis celebensis ;
 Basilornis galeatus ;
 Basilornis corythaix ;
 Basilornis mirandus ;
 Gnere Sarcops;
 Sarcops calvus ;
 Gnere Streptocitta;
 Streptocitta albicollis ;
 Streptocitta albertinae ;
 Gnere Enodes;
 Enodes erythrophris ;
 Gnere Scissirostrum;
 Scissirostrum dubium ;
 Gnere Ampeliceps;
 Gnere Gracula;
 Gnere Acridotheres;
 Gnere Leucopsar;
 Gnere Sturnia;
 Sturnia sturnina ;
 Sturnia philippensis ;
 Sturnia sinensis ;
 Sturnia erythropygia ;
 Gnere Sturnus;
 Gnere Creatophora;
 Gnere Notopholia;
 Notopholia corrusca;
 Gnere Coccycolius ;
 Gnere Lamprotornis ;
 Lamprotornis superbus;
 Gnere Cinnyricinclus;
 Cinnyricinclus leucogaster;
 Gnere Poeoptera;
 Poeoptera sharpii;
 Poeoptera femoralis;
 Gnere Saroglossa;
 Saroglossa spiloptera ;
 Saroglossa aurata ;
 Gnere Spreo ;
 Spreo bicolor ;
 Spreo fischeri ;
 Spreo albicapillus ;
 Gnere Compsarus;
 Compsarus regius ;
  Compsarus unicolor ;
 Gnere Onychognathus;
 Onychognathus morio ;
 Onychognathus tenuirostris ;
 Onychognathus fulgidus ;
 Onychognathus walleri ;
 Onychognathus blythii ;
 Onychognathus frater ;
 Onychognathus tristramii ;
 Onychognathus nabouroup ;
 Onychognathus salvadorii ;
 Onychognathus albirostris ;
 Onychognathus neumanni  ;
 Gnere Poeoptera;
 Poeoptera lugubris ;
 Poeoptera stuhlmanni ;
 Poeoptera kenricki;
 Gnere Grafisia;
 Grafisia torquata ;
 Gnere Speculipastor;
 Gnere Neocichla;
 Neocichla gutturalis;
 Gnere Fregilupus ;
 Gnere Necropsar  ;

Referncies.



Enllaos externs.

 Els estrnids a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Els estrnids a l'Encyclopedia of Life. ;
 Taxonomia dels estrnids. ;
 Enregistraments sonors d'estrnids. ;
 Descripci d'aquesta famlia d'ocells. ;
 Els estrnids a l'Animal Diversity Web. ;
 Fotografies i vdeos d'estols d'estornells. ;
 Vdeos d'estrnids en llur hbitat natural. ;
 Els estrnids al web de la IUCN. ;
 Vdeos i informaci diversa d'estrnids. ;
 Informaci sobre les 114 espcies d'estrnids.  i ;
 Els estrnids al web de Fauna Europaea. ;
 Distribuci geogrfica dels estrnids. ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308302" title="Carlos Alberto Valderrama Palacio" nonfiltered="1397" processed="1396" dbindex="121460">

Carlos Alberto Valderrama Palacio (Santa Marta, Colmbia, 2 de setembre, 1961) fou un futbolista colombi.

Trajectria.

Amb un total de 111 partits entre 1983 i 1998 s el futbolista amb ms partits internacionals disputats amb la selecci colombiana. Tamb s considerat per molts analistes com el futbolista colombi ms important de la histria. Fou el capit de la selecci duran les copes del Mn de 1990, 1994, i 1998.

Des dels seus inicis l'any 1981, Valderrama fou tot un rodamn del futbol. A Colmbia va jugar amb Unin Magdalena, Millonarios i Deportivo Cali. Es va unir al Montpeller francs el 1988 i dos anys ms tard al Real Valladolid. Retorn a Colmbia on jug amb Independiente Medelln i Atltico Junior. L'any 1996 es trasllad als Estats Units on defens els colors de Tampa Bay Mutiny (1996-97, 2000-01), Miami Fusion (1998-99), i Colorado Rapids (2001-02) de la Major League Soccer. L'any 2005 fou incls en el 11 de tots els temps de la MSL.

El febrer del 2004 es retir desprs de 22 anys de carrera amb un partit a l'Estadi Metropolit de Barranquilla, al costat de jugadors com Diego Maradona, Enzo Francescoli i Jos Luis Chilavert.

 Palmars .
Copa francesa de futbol: 1990;
Lliga colombiana de futbol: 1993, 1995;
Futbolista sud-americ de l'any: 1987, 1993;
Futbolista de l'any de la MLS: 1996;

 Referncies .


 Enllaos externs .
Detalls a National Football Teams ;
RSSSF ;
Biografia ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308314" title="Bromur de liti" nonfiltered="1398" processed="1397" dbindex="121461">































El bromur de liti, LiBr, s un compost inorgnic inic, format per cations liti, Li+ i anions bromur Br . Es presenta en forma de cristalls blancs. La seva estructura cristallina s cbica, tipus clorur de sodi. s un compost molt higroscpic, per la qual cosa forma hidrats.

La seva toxicitat s baixa, DL50 en rates s de 1 800 mg/kg.

Preparaci.
El bromur de liti es pot preparar a partir del carbonat de liti per reacci amb cid bromhdric:

 Li2CO3   +   2 HBr      2 LiBr   +   H2O   +  CO2 ;

Aplicacions.
 Per les seves propietats absorbents de l'aigua s'empra com a dessecant en sistemes d'aire condicionat.

 Tamb s'empra com a reactiu en sntesi orgnica.

 En medicina fou emprat com a sedant a principis del segle XX per s'abandon els anys quaranta degut a diverses morts degut a un s incorrecte. Com el carbonat de liti i el clorur de liti s'empra en el tractament del trastorn bipolar.

Bibliografia.

 LIDE D.R. (Ed.) Handbook of Chemistry and Physics. CRC Press. 77th Ed. (1996-1997) New York;
 PANREAC http://www.panreac.com/new/esp/catalogo/fichastec/122902ES.HTM;
 SCIENCELAB http://www.sciencelab.com/xMSDS-Lithium_bromide-9927560;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308326" title="Nevada (Granada)" nonfiltered="1399" processed="1398" dbindex="121462">

Nevada s un municipi andals format per la uni de les localitats de Laroles, Jbar, Mairena i Picena (formant aquestes dues ltimes entitats locals autnomes), i que est situat en la part nororiental de la Alpujarra Granadina (provncia de Granada). Limita amb els municipis granadins de Ferreira, Aldeire, Vlor i Ugjar i amb els almeriencs de Bayrcal i Alcolea. Gran part de la seva terme municipal es troba en el Parc Nacional de Serra Nevada. 
 Vegeu tamb . 
 Parc Nacional de Sierra Nevada ;
 Port de la Ragua ;

 Enllaos externs .
 ;
 Microweb turstica de Nevada realitzada pel Patronat de Turisme de Granada;
 Dades socioeconmiques de Nevada al Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;
 Situaci de Nevada al Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308328" title="Fluorur de liti" nonfiltered="1400" processed="1399" dbindex="121463">
































El fluorur de liti, LiF, s un compost inorgnic inic format per cations liti, Li+ i anions fluorur, F . Es presenta en forma de cristalls o pols blancs. La seva estructura cristallina s cbica, tipus clorur de sodi. s la substncia que s ms transparent a la radiaci ultraviolada, el seu ndex de refracci a 1,0 m s 1,38711. La seva toxicitat s elevada DL50 oral en rates: 143 mg/kg.

Aplicacions.

T aplicacions en ptica degut a la seva transparncia per a la llum ultraviolada.
 Tamb t aplicacions com a resistncia elctrica.
 En radiologia s'empra com a material de TLD (dosmetre termoluminiscent). T unes propietats d'absorci de raigs X semblants a les del teixit blan.;
 S'utilitza com a fundent fort per a esmalts, vidres i barnissos. Tamb per a soldadures.
 T aplicacions com a combustible de cohets.

Referncies.


Bibliografia.
 PANREAC http://www.panreac.com/new/esp/catalogo/fichastec/142431ES.HTM;
 SCIENCELAB http://www.sciencelab.com/xMSDS-Lithium_fluoride-9927212;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308331" title="rgiva" nonfiltered="1401" processed="1400" dbindex="121464">

rgiva s un municipi andals situat en la part suroccidental de la Alpujarra Granadina (provncia de Granada). A pesar de tenir poc ms de 5.000 habitants, s el municipi ms poblat de tota la comarca. Limita amb els municipis de Car, Carataunas, Pampaneira, La Tah, Torvizcn, Rubite, Ljar, Vlez de Benaudalla, El Pinar i Lanjarn. L'antic municipi d'Alczar, incloent als nuclis de Fregenite, Oloraves i Bargs est integrat a rgiva. 
 Historia . 
rgiva ha estat identificada com la colnia grega d' "Exoche", esmentada pel gegraf Ptolomeu, si b s cert que les primeres referncies escrites d'aquesta vila apareixen en els escrits d'Al-Idrisi (segle XII) amb el nom de "Hisn Orgiva" com castell de la cora d'Elvira. 

Durant el regnat nazar va prendre el nom d' "Albastch", que significa pla, i durant diversos segles la hi va dir "Albacete de rgiva". En 1492 va ser cedida pels Reis Catlics a Boabdil com a lloc de retir, desprs va passar a sser domini del Gran Capit i finalment va passar pels Senyorius del duc de Sesa, els Crdova i Ayala, el marqus de Balenuela i dels comtes de Sstago. Per disposici de la reina Isabel II s cap de partit des de 1839. 

 Cultura . 
En aquesta localitat existeix una important comunitat hippie, formada en la seva majoria per britnics, alemanys, holandesos, suecs, francesos i altres europeus que resideixen a rgiva durant tot l'any, per incloent tamb un contingent d'espanyols. Aquesta comunitat acostumava a celebrar en primavera la Festa del Drac (Dragon Hippy Festival en angls), on assistien milers de persones, per en 2003 va quedar definitivament suspesa desprs que l'ajuntament del poble decrets la seva prohibici per les molsties que causava als vens de la localitat.  
 Vegeu tamb . 
 Autovia de Sierra Nevada. ;
 Enllaos externs . 


 Microweb turstica d'rgiva realitzada pel Patronat de Turisme de Granada;
 Portal de Turisme Alpujarra;
 Ajuntament d'rgiva;
 Situaci d' rgiva;
 Alczar de Venus, un annex d'rgiva;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308349" title="Turn" nonfiltered="1402" processed="1401" dbindex="121465">

Turn s un municipi situat en la part suroriental de la Alpujarra Granadina (provncia de Granada), a uns 148 km de la capital provincial. Aquesta localitat limita amb els municipis granadins de Murtas i Albuol i amb els municipis almeriencs d'Alcolea, Berja i Adra. 
 Histria . 
L'inici de Turn com a nucli de poblaci es remunta a l'poca de l'Imperi Rom, quan es coneixia pel nom de "Turobriga" i eren explotades els seus mines de plom avui abandonades. Durant la ocupaci islmica va pertnyer a la taha del Gran Cehel i va viure un temps de tranquillitat i prosperitat a l'abric dels turons que envolten el nucli urb i que li proporcionen certa seguretat a ms d'un clima ms benigne que el de la resta de la comarca. Com tota la zona, va donar als moriscs durant la seva revolta i al ser aquests derrotats i expulsats es va quedar prcticament deshabitat, pel que va ser repoblat amb colons d'altres regnes d'Espanya. 

 Enllaos externs . 

 Microweb turstica de Turn realitzada pel Patronat de Turisme de Granada;
 Situaci de Turn;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308356" title="Valle de Lecrn" nonfiltered="1403" processed="1402" dbindex="121466">


Valle de Lecrn s una comarca situada a la part central de la provncia de Granada. limita amb la d'Alhama a l'oest, amb la Vega de Granada al nord, la Alpujarra Granadina a l'est i la Costa Granadina al sud. D'acord amb el catleg elaborat per la Conselleria de Turisme i Esport de la Junta d'Andalusia (27 de mar de 2003), aquesta comarca estaria conformada pels segents municipis:




 Histria .
Era coneguda pels rabs com "Iqlim Garnata" i per "Iqlim al Qasb" o "districte de la canya de sucre", per servir aquesta comarca com a lloc de pas cap a les plantacions de canya de sucre a la Costa Granadina.

 Enllaos externs .
 Informaci sobre Valle de Lecrn;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308365" title="Territori i Societat a l'Edat Mitjana" nonfiltered="1404" processed="1403" dbindex="121467">
Territori i Societat a l'Edat Mitjana. Histria, Arqueologia, Documentaci s una publicaci del Departament d'Histria de la Universitat de Lleida. Han aparegut publicats quatre nmeros. Els tres primers han estat editats per Jordi Bols i per Joan J. Busqueta (el darrer volum noms pel primer). En el volum I (1997) s'editaren treballs de Jordi Bols, Coral Cuadrada, Antoni Furi, Marta Sancho, Xavier Eritja, Ramon Sarobe, Prim Bertran, etc. En el volum II (1998) s'editaren estudis de Benot Cursente, Dominique Baudreu, Enric Guinot, Antoni Virgili, Pau Cateura, etc. El volum III (1999-2000) inclou recerques de Della Hooke, Jean-Loup Abb, Josep Maria Palet, Jordi Boix, Aymat Catafau, Josep Moran, Joan Papell, Isidre Piol, etc. Finalment, el darrer nmero, volum IV (2007), dedicat a Estudiar i gestionar el paisatge histric medieval, inclou treballs d'Helena Kirchner, Isabel Curulln i Julio Escalona, Josep Torr, Albert Martnez, Juan Resina i Rosa Urp, Javier Escuder i Imma Snchez. El tema central de la majoria d'aquests treballs s l'estudi de la histria del paisatge, d'una manera especial amb relaci als segles medievals. Com a volum annex, l'any 2002, es va editar Paisatge i histria en poca medieval a la Catalunya Nova. Organitzaci del territori i societat a la vila d'Agramunt (Urgell) i a la vall del Si (segles V-XIX).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308375" title="Major League Soccer" nonfiltered="1405" processed="1404" dbindex="121468">
La Major League Soccer (MLS) s una competici professional de futbol que es disputa a Amrica del Nord. Tot i que comen com una competici dels Estats Units, avui dia s disputada per 13 equips estatunidencs i un de canadenc. Actualment s la mxima competici de les competicions de futbol d'aquests dos pasos.

 Format de competici .
La competici es disputa entre els mesos de mar i novembre. Els equips es divideixen en dues conferncies, est i oest, de 7 equips cadascuna. Cada equip juga un total de 30 partits. Cada equip juga dues vegades contra la resta de equips, un partit a casa i un partit a fora, per un total de 26 partits. Els altres quatre partits sn partits intra-conferncia. El millor equip de la fase regular rep el guard del Escut dels seguidors de la MLS (MLS Supporters' Shield). Desprs es disputen eliminatries que conclouen amb la Copa MLS, que proclama el campi de la competici.

 Histria .
La MLS es form el 17 de desembre de 1993, complint una promesa a la FIFA d'Alan Rothenberg i la US Soccer Federation de crear una Primera Divisi professional de futbol als Estats Units com a canvi de la concessi del la Copa del Mn de futbol 1994. La lliga s'inici el 1996 amb 10 equips dividits en dues conferncies: 
Conferncia Est: Columbus Crew, D.C. United, New England Revolution, NY/NJ MetroStars, Tampa Bay Mutiny.
Conferncia Oest: Colorado Rapids, Dallas Burn, Kansas City Wiz, Los Angeles Galaxy, San Jose Earthquakes.

La lliga s'ampli a 12 equips el 1998, amb Chicago Fire a l'oest i Miami Fusion a l'est. El 2000, la lliga es reorganitz en tres conferncies, Est, Central i Oest. Els equips de Chicago, Tampa Bay, Dallas i Columbus ingressaren a la nova conferncia central. Tanmateix, la temporada 2001, els equips de Florida (Miami i Tampa Bay) es van dissoldre i la llig pass de nou a 10 equips, amb dues conferncies, passant Chicago a l'est.

la temporada 2004, de nou s'ampli la lliga a 12 clubs amb l'aparici de Real Salt Lake, de Salt Lake City i CD Chivas USA, de Los Angeles. Els dos clubs foren ubicats a la conferncia oest i Kansas City fou desplaat a l'est.

La temporada 2006, l'equip de MetroStars fou rebatejat com a New York Red Bulls en ser adquirit per l'empresa de begudes energtiques de mateix nom (un equip germ al ja existent a ustria, el Red Bull Salzburg). San Jos Earthquakes fou reubicat i canvi de nom esdevenint Houston 1836, que a les poques setmanes adopt el nom de Houston Dynamo.

L'any 2007 s'accept el primer club canadenc, Toronto FC, i el 2008, San Jos Earthquakes torn a sser format, passant la lliga a 14 equips.

 Futures expansions .
L'any 2009 ingressar un nou equip de la ciutat de Seattle, els Seattle Sounders FC, i el 2010 ho far un a Philadelphia. Sembla que Saint Louis ser la propera ciutat a ingressar a la lliga. La MLS tamb ha mostrat inters en ciutats com Atlanta, Montreal, Detroit, Portland, San Diego, Vancouver, el retorn d'un equip a Miami o la creaci d'un segon equip a Nova York.

 Historial .


 Equips .


1 Estadi exclusiu per a futbol
2 Ha de ser reemplaat per un estadi exclusiu per a futbol

 Futurs equips .
 Philadelphia (2010) ;

 Antics equips .
 Miami Fusion FC (1998 - 2001);
 Tampa Bay Mutiny (1996 - 2001);

 Rivalitats i Competicions de Copa a dos .
Chicago Fire-FC Dallas (Copa Brimstone);
Chivas USA-Los Angeles Galaxy (Honda SuperClasico);
Columbus Crew-FC Dallas (Copa Pionera Lamar Hunt);
Colorado Rapids-Real Salt Lake (Copa de les Rocalloses);
D.C. United-Red Bull New York (Copa de l'Atlntic);
FC Dallas-Houston Dynamo (Texas Derby);
Los Angeles Galaxy-San Jose Earthquakes (Clssic de Califrnia);

 Comissaris de la MLS .
 Doug Logan (1996 - 1999);
 Don Garber (1999 - present);

 Referncies .


 Enllaos externs .
Major League Soccer;
U.S. Soccer;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308382" title="Horacio Silvestre Quiroga Forteza" nonfiltered="1406" processed="1405" dbindex="121469">

Horacio Quiroga (Salto, 31 de desembre de 1878   Buenos Aires, 19 de febrer de 1937) fou un escriptor uruguai, de vida trgica i aventurera, i assenyalat com a un dels ms importants contistes de les lletres castellanes.

Biografia.
Famlia.

L'escriptor va ser fill del vice-cnsol argent a Salto (descendent ell per la seva banda del cabdill de la provncia argentina de La Rioja, Facundo Quiroga), i de la uruguaiana Pastora Forteza. Va quedar orfe ben jove, perqu als dos mesos d'edat el seu pare va morir en un accident de caa, disparant-se accidentalment amb una escopeta en presncia de l'escriptor. Va quedar a crrec de la seva mare  descrita com a una dona de carcter fort, culta, i de formaci liberal , i, posteriorment, tamb del seu padrastre, Ascencio Barcos, amb el qual na Pastora Forteza es va casar el 1891, i que se sucid quan l'escriptor tenia dsset anys.

Estes morts trgiques es repetixen a la vida de l'escriptor. La seva primera dona, Ana Mara Cires, va sucidar-se el 6 de desembre de 1915, com tamb dos dels seus fills (un nen i una nena). Finalment, tamb Horacio Quiroga va morir morir trgicament, desprs de prendre cianur. Li havien diagnosticat una malaltia mortal.

Les dones de l'escriptor.
Horacio Quiroga tenia una obsessi per les dones molts joves, tot just adolescents. El seu primer amor important va ser la jove Mara Esther Jorkovsky, el 1898. Tot i que no va poder casar-se amb ella, el va dedicar dos de les seves obres: Las sacrificadas i Una estacin de amor. 

Desprs, es va enamorar d'una alumna, Ana Mara Cires, amb la qual va viure a la selva i a la qual va dedicar la seva novella Historia de un amor turbio. 

Finalment, es va casar amb Mara Eleva Bravo  que era companya d'estudis d'una de les seves filles i que tamb va viure amb ell un temps fora de Buenos Aires, a Misiones , amb la qual va viure fins al moment en qu va decidir sucidar-se.

Formaci.
Estudis reglats.
Horacio Quiroga era un estudiant descrit com a indisciplinat, per tamb com a un jove bastant observador, i que aprofitava els seus temps lliures per a visitar els tallers del seu poble, amb l'objectiu d'aprendre distints oficis. Anys desprs, va utilitzar els seus coneixements dispersos a la selva.

Desprs de cursar els seus estudis secundaris a Montevideo, va ingressar a l'Institut Politcnic, i a la Universitat. Va estudiar matries diverses, des de la histria fins a la qumica, aprofitant-se de les classes per sense intenci d'obtindre cap ttol.

Formaci i activitats militars.
Tot i que va tenir l'impuls d'entrar a la Escuela Naval de Buenos Aires, no arrib a ingressar-hi. S que agaf les armes per a participar en algunes revoltes, i tamb servint a la Guardia Nacional. 

Aquesta afici per les armes tamb va tenir conseqncies trgiques, perqu, quan provaven una arma, a Montevideo, va matar accidentalment un amic i company de lletres, Federico Ferrando. Desprs d'aquesta desgrcia va viatjar cap a Buenos Aires.

Altres activitats.
A ms de la seva preocupaci per formar-se en distints camps intellectuals i manuals, Horacio Quiroga tamb va donar-li importncia a la seva forma fsica. Va practicar el ciclisme des de jove.

Treballs.
L'escriptor va exercir distints treballs al llarg de la seva vida. Va intentar alguns negocis, com per exemple conreador de cot a les provncies argentines de Chaco i Misiones, que li van resultar runosos; tamb va treballar com a Jutge de pau, com a mestre de castell i de literatura, i va tenir crrecs consulars a Buenos Aires.

En l'mbit literari, va escriure collaboracions en diverses publicacions, destacant la del peridic La Prensa de Buenos Aires, que fou, segons l'escriptor peru Ciro Alegra, la que li donava els ingressos ms importants i que li van permetre guanyar-se la vida.

Viatges.
L'escriptor va viure durant distints moments de la seva vida a l'Argentina, a Brasil, i a l'Uruguay. En ambdos pasos va viure tant a les capitals com a diferents localitats rurals, fins i tot molt lluny dintre de la selva de l'Argentina i Brasil.

Viatge a Pars.
El 1900 va aprofitar l'herncia del seu pare per a viatgar cap a Pars, on va visitar l'Exposici Universal, a ms de participar a una cursa bicicletes i frecuentar ambients literaris. El viatge, de pocs mesos, va acabar amb el seus diners, i va tornar amb les robes desastrats i a la classe ms econmica.

Viatge amb Leopoldo Lugones.
Quiroga va acompanyar com a fotgraf al tamb escriptor Leopoldo Lugones en un viatge per la provncia argentina de Misiones amb l'objectiu de visitar les runes de les Misiones jesuticas guaranes, viatge amb el qual els dos escriptors van travar amistat  de fet, va dedicar el seu primer llibre, Los arrecifes de coral a l'escriptor argent . Grcies a aquest viatge l'escriptor va sofrir un important canvi en la seva concepci de la vida, i va permanixer a la seva, vivint i escrivint all.

 Obra .
Influncies.



Tot i que va comenar la seva cursa abraant fervorosament el corrent modernista (el seu primer llibre publicat, Los arrecifes de coral, publicat a Montevideo quan va tornar del seu viatge de pocs mesos a Pars, s una collecci de poemes modernistes), poc temps desprs va preferir els temes autctons.

Les influncies literries de l'escriptor sn prou conegudes. Quiroga era un fervent lector de l'obra d'Edgar Allan Poe i de l'escriptor argent Leopoldo Lugones. A Pars conegu Rubn Daro, de qui fou amic, i tamb hi trob el poeta uruguai Julio Herrera y Reissig.

Treballs com a escriptor.
Horacio Quiroga va tenir diversos treballs al llarg de la seva vida. Va comenar la seva carrera a Salto en la publicaci Gil Salto. Desprs, va combinar treballs literaris i periodstics amb treballs civils i a crrec dels governs uruguai i argent. A ms de les collaboracions esmentades, l'escriptor va fundar una revista literria anomenada Revista de Salto el 1899. 

Horacio Quiroga i els grups literaries de l'poca.
L'escriptor, al comenament de la seva carrera, va fundar un grup literari al seu Salto natal, el Consistorio del Gay Saber, amb amics interesants per la literatura i l'experimentaci formal. D'aquest grup era Federico Ferrando.

La producci literria de Quiroga no es pot encaixar ni al Grupo Florida ni al Grupo Boedo, les dos agrupacions artstico-literries ms importants de Buenos Aires en eixe moment. De tota manera, s que va generar reaccions i reivindicacions d'ambds grups. Mentre que el Grupo Boedo  format per artistes compromesos polticament, com Elas Castelnuovo o fins i tot Roberto Arlt  va reivindicar el treball de Quiroga, al Grupo Florida  format per artistes ms conceptuals i ms compromesos amb els moviments d'avantguarda, com Jorge Luis Borges o Oliverio Girondo  trob opinions ms crtiques, fins i tot lapidries, com per exemple la de Borges, qui el consider un mal escriptor.

Decleg del perfecte contista.
A ms de la seva producci contstica, Quiroga tamb va escriure obres de teatre, novella i articles periodstics. Possiblement, la seva obra ms coneguda, desprs dels seus contes, va ser el "Declogo del perfecto cuentista"  imitant el seu admirat Poe, qui tamb havia escrit un decleg , publicat per primera vegada a la revista El Hogar de Buenos Aires en juliol de 1927.

Llibres publicats.
Los arrecifes de coral (poemes, ed. Siglo Ilustrado, Montevideo, 1901).
El crimen de otro (contes, 1904).
Historia de un amor turbio (Novella, ed. Moen, Buenos Aires, 1908).
Cuentos de amor de locura y de muerte (contes, ed. Mercatali, Buenos Aires, 1917).
Cuentos de la selva (contes, ed. Editorial Cooperativa, Buenos Aires, 1918).
El salvaje (Cooperativa, Buenos Aires, 1920).
Los sacrificados (teatre, Cooperativa, Buenos Aires, 1920).
Anaconda (contes, Agencia Nacional de Libreras, 1921).
El desierto (Editorial Babel, Buenos Aires, 1924).
Los desterrados (Babel, Buenos Aires, 1926).
Pasado amor (Novella, Babel, Buenos Aires, 1929).
Suelo natal (1931, amb Leonardo Glusberg).
Ms all (ed. Sociedad Amiga del Libro Rioplatense, Buenos Aires, 1935).

Els seus contes.

Cuentos de la selva.
Aquesta colecci de contes de l'escriptor s una de les ms conocides. Es tracta de vuit contes escrits primerament per Quiroga per als seus fills i desprs publicats a semanaris de Buenos Aires, fins a la seva publicaci en 1918 baix el nom de Cuentos de la selva para nios. Els relats, protagonitzats per animals parlants i algunes vegades tamb per homes, sempre te la selva com a escenari principal de les histries.

Cuentos de la selva va ser definit com:
( ) narraciones casi poemticas en las que privan, alternativamente, la gracia, la fantasa y la ternura.

Traduccions.
Francis de Miomandre va fer la primera traducci d'aquest llivre al francs al 1927 (Contes de la fret vierge. Paris, 1927), mentre que Arthur Livingstone va fer la primera a l'angls (South American jungle tales. 1950).

Anaconda.
Aquest conte forma part de la colecci del mateix nom, i s considerada tamb com una de les seves obre ms importants.

Estudis sobre l'escriptor.
L'obra de Quiroga va ser abordada i estudiada en moltssimes ocassions. Els primers en ordenar la seva producci foren Bernice D. Matlowsky el 1950, Emma Susana Speratti-Piero el 1955, Horacio Jorge Becco el 1959 i 1967, i Walter Rela el 1967 i 1972.

El conjunt de l'obra i vida de l'escriptor va ser estudiada primerament per Jos Mara Delgado i Alberto Brignole el 1939, per Pedro Orgambide el 1954, per Emir Rodriguez Monegal els anys 1961, 1967 i 1968, per No Jitrik els anys 1959 i 1967, i per Hanne Gabriele Reck el 1966.

Referncies.


Bibliografia.
ALAZRAKI, Jaime. Relectura de Horacio Quiroga. Madrid: Editorial Castalia, 1973. ISBN 84-7039-141-0 .
ALEGRA, Ciro. Mucha suerte con harto palo. Buenos Aires: Losada, 1976. Pgina 157 . ;
Diccionario Oxford de literatura espaola e hispanoamericana. Barcelona: Editorial Crtica. ISBN 84-7423-245-7 .
BELLINI, Giuseppe. Historia de la literatura hispanoamericana. Madrid: Editorial Castalia, 1986. ISBN 84-7039-448-7 .
GOIC, Cedomil. Historia y crtica de la literatura Hispanoamericana. Barcelona: Editorial Crtica, 1991. ISBN 84-7423-482-4;
PEREIRA ROGRGUEZ, Jos. Diccionario literario. Barcelona: Editorial HORA, S.A. ISBN 84-85950-38-0 ;
Sapia, J. Diccionario de autores. Barcelona: Editorial HORA, S.A. ISBN 84-85950-57-7 .
Sense signar (prleg). El regreso de Anaconda. Buenos Aires: EUDEBA, 1964. Pgines 9-16 .
Sense signar (prleg). Cuentos de la selva. Linkgua ediciones, 2007. ISBN 9788498167405 ;

Enllaos externs.

Biografia d'Horacio Quiroga a la pgina de l'Enciclopdia. ;
Biografia a la pgina CiutatOci.com;
Declogo del perfecto cuentista. Traducci al catal en el blog La Segona Perifria.;
Decleg del bon escriptor. Anlisis de distints declegs d'escriptors al blog de Vicen Pags Jord.;

En altres llenges.
  Textes de l'escriptor a la pgina del Project Gutemberg.;
 Horacio Quiroga. PAGANINI, Alberto - PATERNAIN, Alejandro - SAAD, Gabriel. Biografia a la pgina del MEC de l'Uruguai.;
 Aquellos delicados suicidas de Amrica. TORRES, Carlos Luis.;
 Horacio Quiroga. En El Correo del Maestro, assaig de Daniel Nicols Rodrguez Len.
Horacio Quiroga, a setenta aos de su muerte assaig de Alejandro Michelena escrit al peridic mexic La Jornada Semanal.
Prlogo sobre Horacio Quiroga, escrit per Liliana Heker a la pgina de l'Editorial Alfaguara.

Ressenyes en peridics argentins.
  Quiroga "vive" en San Ignacio 60 aos despus de su muerte. Nota al peridic Clarn de Buenos Aires del 17 de febrer de 1997.
  Horacio Quiroga: cita con la fatalidad. Nota al peridic Clarn del 24 de febrer de 2007.
  El cuento es una flecha muy bien apuntada. Nota al peridic Pgina/12 de Buenos Aires del 31 de desembre de 2007.
  Cartas de la selva. Nota al peridic Pgina/12 del 27 de maig de 2007.







 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308386" title="Fringllid" nonfiltered="1407" processed="1406" dbindex="121470">











Els fringllids sn una famlia d'ocells passeriformes, les espcies de la qual sn de mides mitjanes o petites i popularment molt coneguts.

Morfologia.

 Bec cnic, masss i ms curt que el cap.
 Cua de dotze timoneres truncada o b amb una lleugera fenedura.
 Plomatge de colors generalment molt vius.
 Tenen dimorfisme sexual.

Reproducci.

La femella construeix el niu obert en forma de copa.

Alimentaci.

Es nodreixen de gra.

Distribuci geogrfica.

Habiten arreu de la Terra, excepte a Oceania, Madagascar i l'Antrtida.

Costums.

Es caracteritzen per llur vol que s ondulant. Sn gregaris i migradors.

Observacions.

Es troben sovint en captivitat ja que sn molt apreciats com a ocells de gbia, sia per la bellesa del seu cant melodis, sia per la del plomatge, o per ambdues alhora, i per la facilitat amb qu s'adapten a la domesticitat. 

Gneres i espcies.

 Famlia Fringillidae;
 Subfamlia Fringillinae;
 Gnere Fringilla ;
 Fringilla coelebs;
 Fringilla teydea;
 Fringilla montifringilla;
 Subfamlia Carduelinae ;
 Gnere Serinus ;
 Gnere Carduelis ;
 Gnere Carpodacus ;
 Gnere Loxia ;
 Gnere Mycerobas ;
 Gnere Neospiza ;
 Gnere Linurgus;
 Gnere Rhynchostruthus ;
 Gnere Leucosticte ;
 Gnere Callacanthis ;
 Gnere Rhodopechys ;
 Gnere Uragus ;
 Gnere Urocynchramus;
 Gnere Chaunoproctus ;
 Gnere Pinicola ;
 Gnere Haematospiza ;
 Gnere Pyrrhula ;
 Gnere Coccothraustes;
 Gnere Eophona ;
 Gnere Pyrrhoplectes ;
 Subfamlia Euphoniinae ;
 Gnere Euphonia;
 Euphonia jamaica;
 Euphonia plumbea;
 Euphonia affinis;
 Euphonia chlorotica;
 Euphonia luteicapilla;
 Euphonia trinitatis;
 Euphonia concinna;
 Euphonia saturata;
 Euphonia finschi;
 Euphonia violacea;
 Euphonia laniirostris;
 Euphonia hirundinacea;
 Euphonia chalybea;
 Euphonia elegantissima;
 Euphonia musica;
 Euphonia cyanocephala;
 Euphonia imitans;
 Euphonia fulvicrissa;
 Euphonia gouldi;
 Euphonia mesochrysa;
 Euphonia chrysopasta;
 Euphonia minuta;
 Euphonia anneae;
 Euphonia xanthogaster;
 Euphonia rufiventris;
 Euphonia cayennensis;
 Euphonia pectoralis;
 Gnere Chlorophonia;
 Chlorophonia flavirostris;
 Chlorophonia cyanea;
 Chlorophonia pyrrhophrys;
 Chlorophonia occipitalis;
 Chlorophonia callophrys;
 Subfamlia Drepanidinae;
 Telespiza;
 Telespiza cantans;
 Telespiza ultima;
 Psittirostra;
 Psittirostra psittacea;
  Dysmorodrepanis;
  Dysmorodrepanis munroi;
 Loxioides;
 Loxioides bailleui;
  Rhodacanthis;
  Rhodacanthis flaviceps;
  Rhodacanthis palmeri;
  Chloridops;
  Chloridops kona;
 Pseudonestor;
 Pseudonestor xanthophrys;
 Hemignathus ;
 Oreomystis;
 Oreomystis bairdi;
 Oreomystis mana;
 Paroreomyza;
 Paroreomyza montana;
  Paroreomyza flammea;
 Paroreomyza maculata;
 Loxops;
 Loxops caeruleirostris;
 Loxops coccineus;
  Ciridops;
  Ciridops anna;
 Vestiaria;
 V. coccinea;
  Drepanis;
  D. pacifica;
  D. funerea;
 Palmeria;
 P. dolei;
 Himatione;
 H. sanguinea;
 Melamprosops;
 M. phaeosoma;

Referncies.



Enllaos externs.

 Els fringllids al web d'Avibase. ;
 Els fringllids a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Vdeos de fringllids en llur hbitat natural. ;
 Distribuci geogrfica dels fringllids. ;
 Els fringllids al web de la IUCN. ;
 Vdeos, imatges i informaci diversa dels fringllids. ;
 Els fringllids a l'Encyclopedia of Life. ;
 Enregistraments sonors de fringllids. ;
 Informaci sobre 178 espcies de fringllids.  i ;
 Fotografies i informaci diversa d'aquests ocells. ;
 Taxonomia dels fringllids. ;







 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308391" title="Dios le Guarde" nonfiltered="1408" processed="1407" dbindex="121472">


Dios le Guarde s un municipi de la provncia de Salamanca, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Alba de Yeltes, a l'Est amb Aldehuela de Yeltes, al Sud amb Morasverdes i a l'Oest amb Tenebrn.

 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308394" title="Doinos de Ledesma" nonfiltered="1409" processed="1408" dbindex="121473">


Doinos de Ledesma s un municipi de la provncia de Salamanca, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nordoest amb Gejuelo del Barro, al Nordeste amb Ledesma, a l'Est amb Villarmayor, al Sud amb La Mata de Ledesma i a l'Oest amb Sando, Encina de San Silvestre i Villaseco de los Gamitos.

 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308395" title="Doinos de Salamanca" nonfiltered="1410" processed="1409" dbindex="121474">


Doinos de Salamanca s un municipi de la provncia de Salamanca, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord i al Sud amb Carrascal de Barregas, al Nordest amb Villamayor, a l'Est amb Salamanca i a l'Oest amb Galindo y Perahuy i Parada de Arriba. 

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308398" title="Ejeme" nonfiltered="1411" processed="1410" dbindex="121475">


Ejeme s un municipi de la provncia de Salamanca, a la comunitat autnoma de Castella i Lle.

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308399" title="Endrinal" nonfiltered="1412" processed="1411" dbindex="121476">


Endrinal s un municipi de la provncia de Salamanca, a la comunitat autnoma de Castella i Lle.

 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308400" title="Espeja" nonfiltered="1413" processed="1412" dbindex="121477">


Espeja s un municipi de la provncia de Salamanca, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Gallegos de Argan, a l'Est amb Carpio de Azaba, Campillo de Azaba i Ituero de Azaba, al Sud amb Puebla de Azaba i La Alamedilla i a l'Oest amb Almeida i Fuentes de Ooro. 

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308401" title="Fuenteguinaldo" nonfiltered="1414" processed="1413" dbindex="121478">


Fuenteguinaldo s un municipi de la provncia de Salamanca, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Ituero de Azaba, al Nordest amb El Bodn, al Sudest amb Robleda, al Sud amb Peaparda i El Payo, al Sudoest amb Casillas de Flores i a l'Oest amb Puebla de Azaba.

 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308402" title="La Fuente de San Esteban" nonfiltered="1415" processed="1414" dbindex="121479">


La Fuente de San Esteban s un municipi de la provncia de Salamanca, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb El Cubo de Don Sancho, Buenamadre, Peramato (municipi de Pelarrodrguez) i Garcirrey, a l'Es amb Aldehuela de la Bveda i San Muoz, al Sud amb Cabrillas i Martn de Yeltes i a l'Oest amb Boada. 

Demografia.



 Personatges illustres .
 Santiago Ramos, actor;

 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308403" title="Garcihernndez" nonfiltered="1416" processed="1415" dbindex="121480">


Garcihernndez s un municipi de la provncia de Salamanca, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita amb Alba de Tormes i Pearanda de Bracamonte.

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308405" title="Can Borrs" nonfiltered="1417" processed="1416" dbindex="121481">

Can Borrs s una possessi situada a Dei (Mallorca), concretament entre es Mol i Can Quet.  

Per davant Can Borrs passa un dels camins per a pujar al puig del Teix; tamb s'hi passa per arribar al castell des Moro.

En un safareig d'aquesta possessi hi creix una estranya falguera aqutica que ha cridat l'atenci de la comunitat cientfica.

Bibliografia.
Gran Enciclopdia de Mallorca. Volum 2.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308414" title="Son Coll" nonfiltered="1418" processed="1417" dbindex="121482">


Son Coll s una possessi situada a Dei (Mallorca), concretament a la part alta del terme, entre Ca l'Abat i Llucalcari. Travessada pel cam vell de Dei a Sller, des del segle XIX va ser objecte de diverses partions; aix s'hi va originar un petit nucli de cases, avui reconegut com a nucli urb per l'Ajuntament de Dei.

Fins al segle XX va pertnyer a la famlia Coll, que li don nom. Es dedicava al cultiu de l'olivar i hi havia cases i tafona. 

En Robert Graves hi va adquirir una casa, que va esdevenir residncia del seu fill, el fotgraf Joan Graves Pritchard.

Bibliografia.
Gran Enciclopdia de Mallorca. Volum 3.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308415" title="Rubn Gracia Calmache" nonfiltered="1419" processed="1418" dbindex="121483">

Rubn Gracia Calmache, "Cani"s un futbolista naixcut a Saragossa, Arag, Espanya el dia 3 d'agost del 1981. Juga com migcampista interior per amdes bandes i s jugador del Vila-real CF.

Biografia.
Comen a jugar-hi al futbol als sis anys, en el Stadium Venecia, un club esportiu del seu barri, i all estigu fins el seu primer any de categoria infantil. A continuaci, en segon any d'infantil, pass al Reial Saragossa, on jug fins la categoria juvenil d'ltim any. Posteriorment, amb 19 anys, s'en an cedit a l'Utebo Club de Futbol durant la temporada 2000/2001, jugant a la Tercera Divisi.

La temporada 2001/2002 fou repescat pel Reial Saragossa per a jugar en l'equip filial a la Segona Divisi B, ell ja havia pensat en deixar de dedicar-se a la prctica del futbol de forma professional, incls havia escrit una solicitud de treball per a ser noi de repartiment d'un conegut supermercat, llavors li arrib aqueixa oferta i en aquesta mateixa campanya debut amb el primer equip en Primera Divisi, el dia 11 de maig de 2002, en la jornada 38 de Lliga, front al Bara en La Romareda. L'equip aragons ja havia consumat el seu descens a la Segona Divisi i sor en el minut 60 en substituci de Galletti. En el primer bal que toc li va fer un 'cao' al barcelonista Reiziger.

En la segent temporada comen ja en el primer equip jugant a la Segona Divisi, amb Paco Flores com entrenador. Jug fins desembre amb fitxa de l'equip filial, pel llua el dorsa '29', per en aquestes dates firm el seu primer contracte professional i pass a portar el '17'. 
El seu primer gol en Lliga el va fer davant l'Oviedo, en el Nuevo Carlos Tartiere, en una demostraci d'habilitat i calitat tcnica. Des d'aquest moment es va fer titular en la mitjapunta i port l'equip a l'ascens a la Primera Divisi. Acab jugant un total de 24 partits, en els que convert 5 gols.

En la tornada a la mxima categoria del futbol espanyol, llu el dorsal '8', que fins llavors havia sigut portat per Santiago Aragn, tota una instituci en el Saragossa. Disput 32 partits, 23 d'ells com titular, i marc 4 gols. Fou molt utilitzat per les dues bandes en el mig del camp, sobretot en la meitat de taula i guanyant la Copa del Rei en l'estadi de Montjuc de Barcelona davant el Reial Madrid 3-2. Tot i aix, Cani fou expulsat durant el partit.

La seva segona temporada en Primera, jug en competicions europees amb el Reial Saragossa. Fou una temporada ms b gris tant per a ell com per a l'equip, i casi sempre jug en la banda dreta disputant-se el lloc amb Galletti. Deix grans mostres de classe en La Corunya davant el Deportivo, on don un recital i marc un gols. Tot i aix, fou molt discutit per l'afici, que li criticava per la seva irregularitat i falta de practicitat, i aix provoc una situaci molt incmoda cada vegada que jugaba en La Romareda.

En la temporada 2005/06, Cani es consagr com un dels millots jugadors del Saragossa i del seu lloc en el futbol nacional. Es desenvia amb soltura en les dues bandes i fou un dels mxims assistents de la Lliga.

Al finalitzar aquesta mateixa temporada, i degut a malentenguts amb Alfonso Solns Solns, ex-president del Saragossa, a la seva mala relaci amb el pblic de La Romareda i als seus desitjos de cambiar de club de la seva terra i fitx pel Vila-real CF, en un trasps valorat en 8'4 milions d'euros. Cani sigu un dels homes fixos en el conjunt de la Plana. Per comen sent irregular fent que finalment comenara els partits a la banqueta, encara que la seva recuparaci en el joc va fer que recobrara la titularitat en la recta final de temporada, marcant aix 4 gols i disputant 35 partits, alguns incomplets. Amb el Vila-real ha jugat la majoria de partits per la banda dreta per amb llibertat de moviments i amb tendncia a desplaar-se al centre del camp.

La segent temporada fou la pitjor del futbolista aragons. Juga 32 partits i prcticament tots incomplets comenant a la banqueta i no marc ningun gol amb la samarreta grogueta. L'arribada de Santi Cazorla eclips al jugador que no tingu a penes oportunitats.

 Trajectria .


Palmars.
Campionats nacionals.



Distincions individuals.


Enllaos externs.
Pgina oficial de Cani;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308416" title="Hinojosa de Duero" nonfiltered="1420" processed="1419" dbindex="121484">


Hinojosa de Duero s un municipi de la provncia de Salamanca, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita amb Bermellar i Lumbrales a l'est, La Redonda i Sobradillo al Sud, La Fregeneda a l'Oest i amb Portugal i Saucelle al Nord.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308418" title="Huerta" nonfiltered="1421" processed="1420" dbindex="121485">


Huerta s un municipi de la provncia de Salamanca, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Aldearrubia, a l'Est amb Babilafuente i Cordovilla, al Sud amb Encinas de Abajo i a l'Oest amb Castaeda (Villagonzalo de Tormes) i amb Calvarrasa de Abajo.

 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308420" title="Horcajo de Montemayor" nonfiltered="1422" processed="1421" dbindex="121486">


Horcajo de Montemayor s un municipi de la provncia de Salamanca, a la comunitat autnoma de Castella i Lle.

 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308421" title="Bastida (desambiguaci)" nonfiltered="1423" processed="1422" dbindex="121487">

 Una bastida (construcci) s una construcci temporal que s'ubica a la faana d'un edifici per a reparar.
 bastida (vilanova) s una vilanova, un poble nou d'Occitnia, creat a l'edat mitjana.
 La Bastida, La Bastida dels Aspres o del Vallespir s un municipi de la Catalunya del Nord.
 La Bastida s un llogaret de la Ribera d'Urgellet, en l'antic municipi de Tost, a l'Alt Urgell;
 Bastida s una comuna de la Nafarroa Beherea (Euskal Herria).
 Labastida s un municipi d'laba, de la Quadrilla de Laguardia-Rioja Alabesa (Espanya).
 La Bastida d'Oleta s un venat del municipi d'Oleta i vol, a la comarca del Conflent.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308422" title="Iruelos" nonfiltered="1424" processed="1423" dbindex="121488">


Iruelos s un municipi de la provncia de Salamanca, a la comunitat autnoma de Castella i Lle.

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308423" title="Ituero de Azaba" nonfiltered="1425" processed="1424" dbindex="121489">


Ituero de Azaba s un municipi de la provncia de Salamanca ubicat a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Campillo de Azaba, a l'Est amb El Bodn, al Sud amb Fuenteguinaldo i Puebla de Azaba i a l'Oest amb Espeja.

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308426" title="Ledesma (Salamanca)" nonfiltered="1426" processed="1425" dbindex="121490">


Ledesma s un municipi de la provncia de Salamanca, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Carbellino (Zamora), Almeida de Sayago, Alfaraz de Sayago i Moraleja de Sayago, a l'Est amb Aover de Tormes i Juzbado, al Sud amb Villarmayor i Doinos de Ledesma i a l'Oest amb Gejuelo del Barro i Villaseco de los Reyes.

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308427" title="Linares de Riofro" nonfiltered="1427" processed="1426" dbindex="121491">


Linares de Riofro s un municipi de la provncia de Salamanca de la comunitat autnoma de Castella i Lle.

 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308428" title="Lumbrales" nonfiltered="1428" processed="1427" dbindex="121492">


Lumbrales s un municipi de la provncia de Salamanca de la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita amb Olmedo de Camaces a l'Est, La Redonda i San Felices de los Gallegos al Sus, Hinojosa de Duero i Sobradillo a l'Oest i Bermellar al Nord.

 Personatges illustres .
Basilio Martn Patino, director de cinema (1930);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308430" title="Son Gallard" nonfiltered="1429" processed="1428" dbindex="121493">

Son Gallard s una possessi situada a Dei (Mallorca), concretament entre Son Rullan, ses Cases Noves, Miramar i sa Talaia. Just per davant la casa hi passa la Ma-10, quan entra al municipi de Dei venguent de Valldemossa.

Documentada el 1581, pertanyia al senyor Humbert de Togores, donzell, i la tenia arrendada a Jaume Gallard per 180 lliures a l'any. Tenia cases, olivars, alzinars i garrigues. En el segle XVI la trobam documentada com Son Gallard de Dei. El 1685 era del senyor Jeroni Gual Desmur d'Olesa i estava valorada en 11.160 lliures. El 1863 era de Pere Gual i, amb 178 quarterades era la ms extensa del municipi. 

Hi va residir, durant la seva joventut, santa Catalina Toms. 

Bibliografia.
Gran Enciclopdia de Mallorca. Volum 6.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308432" title="Titnid" nonfiltered="1430" processed="1429" dbindex="121494">



Els titnids sn una famlia d'ocells de l'ordre dels estrigiformes. Agrupa les libes, de les quals noms hi ha una sola espcie a Europa.

Morfologia.

Se separen dels estrgids per diverses caracterstiques:

 Fan entre 33 i 45 cm de llargria.
 Discs facials molt marcats, arrodonits a la part superior i units l'un amb l'altre fent-ne un de sol, que s codiforme.
 El plomatge, adaptat al vol nocturn, s barrejat de blanc, negre i roig.
 La vora de l'estrnum no est fesa.
 L'ungla del dit mitj s pectinada, s a dir, proveda de petites dents a la cara interior.
 Els ulls estan encara ms adaptats a la foscor que els dels estrgids, car sn ocells de vida estrictament nocturna.;

Distribuci geogrfica.

Habiten arreu de la Terra, llevat de les zones polars, Escandinvia, el centre i el nord d'sia i Nova Zelanda. 

Gneres i espcies.

 Gnere Tyto;
 Tyto tenebricosa;
 Tyto multipunctata;
 Tyto novaehollandiae;
 Tyto novaehollandiae troughtoni ;
 Tyto aurantia;
 Tyto sororcula;
 Tyto (sororcula) cayelii ;
 Tyto manusi;
 Tyto nigrobrunnea;
 Tyto inexspectata;
 Tyto rosenbergii;
 Tyto rosenbergii pelengensis ;
 Tyto alba;
 Tyto (alba) delicatula;
 Tyto glaucops;
 Tyto soumagnei;
 Tyto capensis;
 Tyto longimembris;
 Gnere Phodilus;
 Phodilus badius;
 Phodilus (badius) riverae ;
 Phodilus prigoginei ;
  Gnere Nocturnavis ;
  Gnere Necrobyas;
  Gnere Selenornis;
  Gnere Prosybris;

Referncies.



Enllaos externs.

 Els titnids a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Vdeos de titnids en llur hbitat natural. ;
 Els titnids a la web de la IUCN. ;
 Els titnids a l'Animal Diversity Web. ;
 Vdeos, imatges i informaci diversa dels titnids. ;
 Els titnids a l'Encyclopedia of Life. ;
 Enregistraments sonors de titnids. ;
 mplia informaci sobre 17 espcies de titnids.  i ;
 Identificaci dels titnids. ;
 Taxonomia dels titnids. ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308438" title="Luigi Longo" nonfiltered="1431" processed="1430" dbindex="121497">

Luigi Longo, anomenat "Gallo" (Fubine, 15 de mar del 1900   Roma, 16 d'octubre del 1980) fou un poltic i antifeixista itali que lluit amb les Brigades Internacionals a la Guerra Civil espanyola i secretari general del Partit Comunista Itali.

El 1933 fou nomenat membre de la Comit poltic del Komintern i el 1934 sign el pacte per la unitat d'acci entre el PCI i el PSI. El 1936 particip en la Guerra Civil Espanyola de la m del republic Randolfo Pacciardi i en qualitat d'Inspector de les Brigades Internacionals, utilitzant el sobrenom "Gallo". Desprs de la caiguda de la Segona Repblica Espanyola marx a Frana.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308443" title="Boeuf bourguignon" nonfiltered="1432" processed="1431" dbindex="121498">

El Boeuf bourguignon, s un plat tpic de la regi francesa de la Borgonya. Es tracta d'un plat molt conegut a Frana i internacionalment, que t com a ingredient principal bou estofat i marinada en vi, acompanyada generalment d'all, cebes, carlotes, sal, porc i bouquet garni, i rovellonss picolats.  

Enllaos externs.
 Una versi clssica de la recepta dels anys 1960;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308447" title="Llista de golejadores de la Copa d'Europa d'hoquei patins femenina 2008" nonfiltered="1433" processed="1432" dbindex="121499">
Llista completa de gols marcats a la Copa d'Europa d'hoquei patins femenina 2008 segons jugadora i equip corresponent:




Enllaos externs.
 Pgina oficial de la Copa d'Europa femenina 2008 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308455" title="Escola d'Arts d'Eivissa" nonfiltered="1434" processed="1433" dbindex="121500">
L'Escola d'Art d'Eivissa s un centre educatiu de titularitat pblica que es troba situat al terme municipal de Sant Josep de sa Talaia, a l'Illa d'Eivissa. T uns 200 alumnes repartits entre el batxillerat d'art i els Cicles Formatius d'Arts Plstiques i Disseny de Forja, Ebenisteria, Moblament i Modelisme de la indumentaria.

Nomenclatures.

L'Escola va nixer amb el nom d'Escola d'Arts i Oficis, a partir del Decret de 24 de juliol de 1963 pass a anomenar-se Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artstics.  Actualment depn del departament d'Aprenentatge Permanent de la Conselleria d'Educaci i Cultura del Govern de les Illes Balears.

Histria.
L'any 1935, el Ministeri d Instrucci Pblica autoritz la creaci de l Escola d Arts i Oficis Artstics d Eivissa, la primera ubicaci de l'Escola fou l'antic convent dels dominics (del 1935 al 1947) la segona a l'edifici de l'Avinguda Espanya nm.12 (fins al 1995) i d'all es trasllad a can Sifre (Sant Jordi) on roman fins ara.

Directors del centre.
1935-1981 Josep Zornoza Bernabeu;
1981-1983 Carlos Andrs Lpez del Rey;
1983-1987 Francesc Riera Bonet;
1987-1988 Ricardo Gonzlez Gil ;
1988-1991 Carmen Carretero Marco;
1991-2008 Joan Josep Torres Riera.

Enllaos externs.
 Web oficial;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308456" title="Muriel Barbery" nonfiltered="1435" processed="1434" dbindex="121501">
Muriel Barbery (Casablanca, 1969) s una escriptora francesa i professora de filosofia. Va estudiar a l'Escola Normal Superior i desprs fou professora a la UIMP de Saint-L. 

A l'any 2000 va aparixer la seva primera novella Une gourmandise que s una crtica a la recerca d'un gust desconegut. Fou traduda a 12 llenges.

El 2006 publicava L'elegncia de l'eri (en francs L'lgance du hrisson) que fou la sopresa editorial de l'any, amb ms de 600.000 exemplars venuts i que ocup durant 30 setmanes el nmero 1 de vendes. Aquesta novella ha rebut diversos guardons i ha estat traduda a ms de 50 llenges. En catal ha estat traduda per Edicions 62.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308457" title="L'elegncia de l'eri" nonfiltered="1436" processed="1435" dbindex="121502">
L'elegncia de l'eri (en francs L'lgance du hrisson) s la segona novella de l'escriptora Muriel Barbery. Va aparixer el 2006 a l'editorial Gallimard i rpidament fou l'xit de la temporada amb gaireb un mili d'exemplars venuts i 30 setmanes en el nmero 1 de vendes. Grcies a tot aix li fou atorgat el Premi dels llibreters francesos el 2007. 
 Edici en catal .
En catal va aparixer el 2007 a Edicions 62, i s'ha incls a la collecci El balanc amb el nmero 569. La traducci catalana d'aquest llibre causa decepci. El text est contaminat de castellanismes i gallicismes. D'altra banda, el text es converteix en un laberint lingstic que fa la seva lectura molt feixuga.

Resum.
Renne Michle s la portera del nmero 7 de la rue Grenelle, de Pars, un edifici noble de gent adinerada i de poder. s vdua i amaga una gran cultura a base de lectures, msica... que passa desapercebuda als seus patrons. Noms viu amb un gat, que s'anomena Lle en honor a Lle Tolstoi. 

Un dels vens, que s ministre, t una filla de nom Paloma que s superdotada i tamb amaga aquesta condici a la resta de gent. Ha decidit sucidar-se el dia del seu aniversari per no viure la vida buida dels adults. 

Tot canvia quan Kakuro Ozu, un japons de gran cultura, s'installa en l'apartament del quart pis. 

Cinema.
Est prevista una adaptaci cinematogrfica per aquest 2008 sota la direcci de Mona Achache amb Josiane Balasko com a protagonista. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308459" title="Passrid" nonfiltered="1437" processed="1436" dbindex="121503">




La famlia dels passrids, junt amb la dels fringllids i la dels emberzids, comprn ocells tpicament granvors. 

Morfologia. 

 Mida petita (al voltant dels 14 cm).
 Cos rodanx.
 Colors apagats.
 Bec dur, curt, gruixut i cnic.;

Gneres i espcies.

 Gnere Passer;
 Passer ammodendri;
 Passer domesticus;
 Passer hispaniolensis;
 Passer pyrrhonotus;
 Passer castanopterus;
 Passer rutilans;
 Passer flaveolus;
 Passer moabiticus;
 Passer motitensis;
 Passer insularis;
 Passer iagoensis;
 Passer melanurus;
 Passer griseus;
 Passer swainsonii;
 Passer gongonensis;
 Passer suahelicus;
 Passer diffusus;
 Passer simplex;
 Passer montanus;
 Passer luteus;
 Passer euchlorus;
 Passer eminibey;
 Passer italiae;
 Passer rufocinctus;
 Passer cordofanicus;
 Passer shelleyi;
 Passer zarudnyi;
 Gnere Petronia;
 Petronia pyrgita;
 Petronia xanthocollis;
 Petronia superciliaris;
 Petronia dentata;
 Petronia petronia;
 Gnere Carpospiza;
 Carpospiza brachydactyla;
 Gnere Montifringilla;
 Montifringilla nivalis;
 Montifringilla adamsi;
 Montifringilla taczanowskii;
 Montifringilla davidiana;
 Montifringilla ruficollis;
 Montifringilla blanfordi;
 Montifringilla theresae;
 Montifringilla henrici;

Observacions.

Sn ocells situats en el punt ms avanat de l'escala evolutiva i, per tant, tenen un cant molt ben desenvolupat.

Referncies.



Enllaos externs.

 Vdeos de passrids en llur hbitat natural. ;
 Els passrids al web de la IUCN. ;
 Els passrids a l'Animal Diversity Web. ;
 Els passrids a l'Encyclopedia of Life. ;
 Enregistraments sonors de passrids. ;
 mplia informaci sobre 39 espcies de passrids.  i ;
 Descripci i fotografies de passrids. ;
 Taxonomia dels passrids. ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308464" title="Pavell Municipal de Mealhada" nonfiltered="1438" processed="1437" dbindex="121504">


El Pavell Municipal de Mealhada (en portugus, Pavilho Municipal de Mealhada) s l'estadi poliesportiu de la ciutat portuguesa de Mealhada. Disposa de quatre vestuaris pels equips, dos pels rbitres i una pista d'escalfament.

Al maig de 2008 s'hi celebr part de la segona edici de la Copa d'Europa d'hoquei patins femenina.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308465" title="Pavell Municipal de Luso" nonfiltered="1439" processed="1438" dbindex="121505">


El Pavell Municipal de Luso (en portugus, Pavilho Municipal de Luso) s l'estadi poliesportiu de Luso, terme agregat al municipi portugus de Mealhada. Disposa de quatre vestuaris pels equips, un pels rbitres i una pista d'escalfament. 

Al maig de 2008 s'hi celebr part de la segona edici de la Copa d'Europa d'hoquei patins femenina.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308467" title="Jacopo Bellini" nonfiltered="1440" processed="1439" dbindex="121506">



Jacopo Bellini (Vencia, c. 1396 - Vencia, c. 1470) va ser un pintor itali. Va ser un dels iniciadors del primer Renaixement a Vencia. Els seus fills Gentile i Giovanni Bellini, i el seu gendre Andrea Mantegna, tamb van ser famosos pintors. 

Biografia.
Va ser deixeble de Gentile da Fabriano. Entre 1411 i 1412 es trobava a Foligno, on va treballar amb Gentile pintant els frescos del Palau Trinci. El 1423 era a Florncia, on va tenir l'oportunitat de veure les obres de Brunelleschi, Donatello i Masaccio.

L'any 1424 va obrir un taller a Vencia, que mantingu fins a la seua mort. 

Moltes de les seues obres ms importants, incloent-hi una enorme Crucifixi per a la catedral de Verona (1436), han desaparegut. Hi ha una taula amb Mare de Du i Infant (c. 1430), que durant temps es va atribuir a Gentile fa Fabriano, a l'Accademia Carrara. L'any 1441, a Ferrara, mentre era al servei de Leonello d'Este, va fer en companyia de Leon Battista Alberti un retrat d'aquest marqus, avui dia perdut. D'aquest perode es la Mare de Du de la Humilitat, probablement encarregada per un dels germans de Leonello.

La influncia que en ell va exercir Masolino da Panicale, animant-lo a tractar temes ms moderns, d'acord amb la tendncia del primer Renaixement, pot apreciar-se a la Mare de Du i Infant datada l'any 1448, actualment conservada a la Pinacoteca de Brera, de Mil: per primera vegada hi s present la perspectiva, i la figura s ms monumental. Posteriorment va fer obres per a diverses esglsies venecianes, com ara l'esglsia de sant Joan Evangelista (1452) o la baslica de Sant Marc (1466), obres avui dia perdudes. De 1459 data la seua Mare de Du i Infant beneint, actualment a les Gallerie dell'Accademia.

Ms tard va fer una estada a Pdua, on va ensinistrar el jove Andrea Mantegna en perspectiva i temes clssics i on, l'any 1460, va fer un retrat d'Erasmo Gattamelata, tamb perdut. D'aquesta ltima fase ens han arribat un deteriorat Crucifix, al Museu de Verona, i una Anunciaci, a Sant'Alessandro de Brescia.

Tot i que n'han roms poques pintures, se'n conserven quaderns d'esbossos (un al British Museum i un altre al Louvre), que poden considerar-se el seu llegat ms valus i que palesen l'inters de l'autor pel paisatge i els elaborats dissenys arquitectnics. Les obres de Jacopo que han sobreviscut mostren com va ser capa d'unir el treball en perspectiva linial amb les decoracions i rics colors caracterstics de la pintura veneciana

Bibliografia.
C. Eisler, The genius of Jacopo Bellini: the complete paintings and drawings (London, The British Museum Press, 1989);
Jacopo Bellini in the "A World History of Art";























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308469" title="Electricitat esttica" nonfiltered="1441" processed="1440" dbindex="121507">

Per a la cincia que estudia les crregues esttiques vegeu Electrosttica;

El terme electricitat esttica es refereix a l'acumulaci d'un excs de crrega elctrica a una zona amb poca conductivitat elctrica, un allant, de manera que l'acumulaci de crrega persisteix. Els efectes de l'electricitat esttica sn familiars per a la majoria de les persones perqu poden veure, notar i fins i tot arribar a sentir les guspires de les descrregues que es produeixen quan l'excs de crrega de l'objecte carregat es posa a prop d'un bon conductor elctric (com un conductor connectat a una presa de terra) o un altre objecte amb un excs de crrega per de polaritat oposada.

 Histria .
El fenomen de l'electricitat esttica s conegut des de l'antiguitat, com a mnim des del segle VI aC segons la informaci aportada per Tales de Milet. La recerca cientfica sobre aquest fenomen va comenar quan es van poder construir mquines capaces de generar electricitat esttica, com el generador electrosttic construt per Otto von Guericke al segle XVII. La relaci entre l'electricitat esttica i les els nvols de tempesta no va ser demostrada fins el 1750 per Benjamin Franklin.

Michael Faraday va publicar el 1832 els resultats dels seus experiments sobre la natura del que fins llavors es pensava que eren diferents tipus d'electricitat, demostrant que l'electricitat induda amb un imant, l'electricitat voltaica produda per una pila voltaica i l'electricitat esttica eren el mateix. A partir d'aquest moment l'estudi de l'electricitat esttica va quedar dintre del de l'electricitat en general.

 Causes de l'electricitat esttica .
Els materials amb els que tractem a la nostra vida diria sn formats per toms i molcules que sn elctricament neutres perqu tenen el mateix nombre de crregues positives (protons al nucli atmic) que de crregues negatives (electrons al voltant del nucli). El fenomen de l'electricitat esttica requereix d'una separaci sostinguda entre les crregues positives i negatives, a continuaci hi ha les principals causes de qu aix sigui possible.

 Inducci de la separaci de crregues per contacte .
Els electrons poden ser intercanviats entre dos materials per contacte i, a ms, els materials que tenen uns electrons feblement lligats tenen tendncia a perdre'ls mentre que els materials que no tenen plenes les capes externes d'electrons tenen tendncia a guanyar-los. Aquest fenomen s conegut com efecte triboelctric o triboelectricitat i dna com a resultat que un dels objectes que s'han posat en contacte quedi carregat positivament mentre l'altre es carrega negativament. La polaritat i la quantitat de la crrega neta que resta a cada material quan se separen dependr de les seves posicions relatives a la srie triboelctrica (una llista que classifica els materials en funci de la seva polaritat i la seva capacitat d'adquirir crrega). L'efecte triboelctric s la causa principal de l'electricitat esttica que observem a la nostra vida diria i inclou la que es produeix per fregament de diferents materials.

 Separaci de crregues induda per la pressi .


Alguns tipus de cristalls i cermica tenen la propietat de generar una separaci de crregues en resposta a l'aplicaci d'un esfor mecnic, s el que s'anomena piezoelectricitat.

  Separaci de crregues induda per la temperatura .
Alguns minerals, com la turmalina, presenten la capacitat de ser polaritzats pe efecte de l'escalfor, s el que es coneix com piroelectricitat o efecte piroelctric. Tots els materials piroelctrics sn tamb piezoelctrics, les dues propietats sn estretament relacionades entre s.

Inducci de la separaci de crregues per la presncia d'un objecte carregat.
Un objecte carregat posat a prop d'un altre elctricament neutre causar la separaci de les crregues de l'altre ats que les crregues de la mateixa polaritat es repelleixen mentre que les de la mateixa polaritat s'atreuen. Com la fora deguda a la interacci entre les crregues elctriques disminueix rpidament amb l'augment de la distncia, l'efecte ser ms gran si sn molt a prop i els objectes seran sotmesos a una gran fora d'atracci perqu la presncia de l'objecte carregat haur indut l'allunyament de les crregues del mateix tipus a l'altre extrem de l'objecte que era elctricament neutre. Aquest efecte s ms gran quan l'objecte inicialment neutre s un conductor elctric perqu les crregues tenen ms facilitat per moure's.

s possible induir una separaci de crregues i si l'objecte s convenientment connectat a terra deixar-lo carregat permanentment. Aquest s el sistema que utilitza el generador de Van de Graaf, un giny utilitzat habitualment per a demostrar els efectes de l'electricitat esttica.

 Descrrega electrosttica .


La guspira associada a l'electricitat esttica s causada per la descrrega electrosttica, que es produeix quan l'excs de crrega s neutralitzat par un flux de crregues des de l'entorn a l'objecte carregat o des d'aquest cap el seu entorn. En general, una acumulaci significativa de crregues noms pot ser persistent en zones de baixa conductivitat elctrica, en un entorn on molt poques crregues es poden moure lliurement. El flux de les crregues neutralitzadores es genera sovint a partir d'toms i molcules neutres de l'aire que sn separats per a format crregues positives i negatives, llavors es mouen en direccions oposades com un corrent elctric, neutralitzant l'acumulaci original de crregues. L'aire es trenca d'aquesta manera al voltant d'uns 30.000 volts per centmetre, aquest valor depen de la humitat. La descrrega escalfa l'aire del voltant i produeix una guspira brillant, tamb provoca una ona de xoc que s la causant del so que es pot arribar a escoltar.

El xoc elctric que notem quan rebem una descrrega electrosttica s degut a l'estimulaci dels nervis quan el corrent neutralitzador flueix a travs del cos hum. Grcies a la presncia d'aigua que hi ha arreu del mn i que es mou, les acumulacions de crrega no arriben a ser prou importants com per a causar corrents perillosos.

 Llamp .



El llamp s un exemple d'una descrrega electrosttica que es pot observar a la natura. Tot i que els detalls no sn del tot clars, es considera que la separaci de les crregues s relacionada amb el contacte que hi ha entre les partcules de gla que formen els nvols de tempesta. Per sigui quina sigui la causa, el llamp resultant no s altra cosa que una versi a gran escala de les guspires que podem observar a les descrregues electrosttiques domstiques. L'emissi de llum perqu la descrrega escalfa l'aire que hi ha al voltant del canal que segueix el corrent elctric i ho fa fins a una temperatura que es produeix llum per incandescncia. El so del tro s el resultat de l'ona de xoc que es crea en expandir-se rpidament l'aire sobreescalfat.

 Perills .

Malgrat la seva natura, aparentment inncua segons la nostra experincia a la vida diria, l'electricitat esttica pot tenir efectes perillosos no negligibles en situacions a les que l'acumulaci de crregues es produeix en presncia de materials o dispositius sensibles.

 Components electrnics .
Molts components electrnics, en especial els dispositius semiconductors, sn extremadament sensibles a la presncia de l'electricitat esttica i poden ser malmesos per una descrrega electrosttica.

 Indstria qumica .
Les descrregues electrosttiques poden resultar molt perilloses all on es tracta amb substncies inflamables, una petita guspira s capa d'iniciar la ignici de barreges explosives amb conseqncies devastadores. s el cas de les factories que treballen amb substncies en pols en presncia de materials combustibles o explosius.

 Exploraci de l'espai .
A causa de la humitat extremadament baixa que hi ha al medi extraterrestre, s possible que es produeixin grans acumulacions de crregues esttiques que sn un perill important per als dispositius electrnics que s'utilitzen als vehicles espacials. Tamb representa un risc per als astronautes, el fet de caminar sobre un terreny tan sec, com ho s el de la Lluna o el de Mart, provoca l'acumulaci d'una quantitat significativa de crregues elctriques que pot provocar descrregues electrosttiques capaces de fer malb els aparells electrnics.

 Operacions de repostatge .
Si es produeix una descrrega electrosttica en presncia de combustible i el seu voltatge s prou gran, pot provocar la ignici dels vapors que es desprenen del combustible. Aquest s un perill present a les estacions de servei i s una de les raons per a les quals s aconsellat de parar el motor mentre es fa benzina. Aquest perill tamb s present als aeroports durant les operacions de repostatge dels avions.

 Vegeu tamb .
 Crrega elctrica;
 Descrrega electrosttica;
 Electrosttica;
 Generador electrosttic;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308470" title="Euphorbia ammak" nonfiltered="1442" processed="1441" dbindex="121508">

Euphorbia ammak s una espcie de planta de la famlia Euphorbiaceae. Es troba a Arbia Saudita i al Iemen. El seu estat segons la IUCN s vulnerable. La seva forma recorda la del cactus de les regions desrtiques d'Amrica. 

Vegeu tamb.
Euphorbia;

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308475" title="Carl Menger" nonfiltered="1443" processed="1442" dbindex="121509">

Carl Menger (23 de febrer de 1840 - 26 de febrer 1921) fou el fundador de l'Escola Austraca d'Economia.

Origen.
Carl Menger va nixer en Nowy Sacz, Galitsia (avui pertany a Polnia, abans a ustria). Era el fill d'una famlia de nobles benestants i el seu pare era advocat. Desprs d'acudir a l'institut, va estudiar Dret a les universitats de Praga i Viena, i ms tard va rebre un doctorat en jurisprudncia de la Universitat de Cracvia.

En els anys 60 del segle XIX Carl Menger va deixar els estudis i va viure durant un perode com a periodista escrivint i analitzant notcies de mercat, primer en el Lemberger Zeitung a Lww i desprs en el Wiener Zeitung a Viena. Durant el transcurs del seu treball periodstic va notar una discrepncia entre el que l'economia clssica postulava sobre la determinaci dels preus i el que creien els participants en el mercat real.

Teric.
Al 1867 Menger va comenar un estudi d'economia poltica que va acabar el 1871 amb la publicaci de seu Principis d'Economia Poltica convertint-se aix en el pare de l'Escola Austraca de pensament econmic. En el seu temps Principis d'Economia pass desapercebut, encara que ms tard fou reconegut com una contribuci a la Revoluci Neoclssica.

En 1872 Menger va entrar a la facultat de dret a la Universitat de Viena, i va passar els segents anys ensenyat finances i poltica econmica en seminaris i conferncies a un nombre creixent d'estudiants. El 1873 va ocupar la ctedra de teoria econmica amb una edat molt jove, 33 anys.

En 1876 Menger va comenar a donar classe d'economia poltica i estadstica a l'arxiduc Rudolf de la Casa d'ustria, prncep d'ustria. Durant dos anys Menger va acompanyar al prncep en els seus viatges, primer per l'Europa continental i desprs per les illes britniques. Es creu que tamb va ajudar el prncep en la composici d'un escrit, publicat annimament el 1878, que era molt crtic amb l'aristocrcia austraca. La seva associaci amb el prncep duraria fins al sudici de Rudolfo a Mayerling el 1889.

Mestre.
El 1878 l'emperador Francesc Josep I (el pare de Rudolf) el va proposar per a la ctedra d'economia poltica a Viena. El 1900 va ser diputat al parlament austrac.

Durant el seu treball com a professor va refinar i va defensar les posicions que va prendre i els mtodes que va utilitzar en 'Principis', el resultat d'aquest treball va ser la publicaci el 1883 d'"Investicagions en el Mtode de les Cincies Socials amb Referncia Especial a l'Economia". El llibre va causar una tempesta de debats, membres de l'escola histrica d'economistes van comenar a cridar Menger i els seus alumnes "l'escola austraca" per emfatitzar la seva separaci de l'economia tradicional que s'ensenyava a Alemanya.

El 1884 Menger va respondre amb la publicaci d'"Els errors de l'historicisme en l'economia alemanya" i va llanar el Methodenstreit, debat metodolgic entre les escoles histrica i austraca. Durant aquest temps Menger va comenar a atreure deixebles de pensament af que ms tard farien les seves prpies contribucions en el camp de l'economia, entre els que van destacar Eugen von Bhm-Bawerk i Ludwig von Mises.

A finals dels 1880 Menger va ser convocat a liderar una comissi per a la reforma del sistema monetari a ustria. Durant la segent dcada va escriure multitud d'articles que revolucionarien la teoria monetria incloent la Teora del Capital (1888) i Diners (1892).

A causa del seu pessimisme sobre l'estat de l'ensenyament a Alemanya es va retirar com a professor el 1903 per concentrar-se en els seus estudis. Va morir el 1921.

El seu fill Carl va nixer el 1902 i es va convertir en un matemtic respectat.

Articles relacionats.
Teoria del valor;
Escola austraca;
Friedrich von Wieser ;
Eugen von Bhm-Bawerk;
Ludwig von Mises;
Friedrich August von Hayek;
Liberalisme;
Neoliberalisme;
Escola austraca;











 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308478" title="Hibridoma" nonfiltered="1444" processed="1443" dbindex="121510">
En biotecnologia es coneix per hibridoma a aquelles cllules que han estat manipulades per tal de crear un hbrid que permeti la producci de protenes en grans quantitats, sovint anticossos. L'hbrid est format per material gentic d'una cllula "immortal" (una cllula cancergena) i el material d'una altra cllula, sovint d'origen no hum, que codifica la producci de la protena que es vol reprodur  industrialment. Per tal de crear anticossos monoclonals que serveixin com a frmacs, s'extreuen limfcits B de la melsa d'un animal (generalment un ratol de laboratori) que ha estat sensibilitzat per a la creaci d'un antics concret. 

Aquest material s fusionat amb cllules tumorals de mieloma, que poden crixer indefinidament en un cultiu adient (un mieloma s un cncer dels linfcits B). La fusi es realitza fent que les membranes de les cllules siguin ms permeables. Les cllules hbrides fusionades (hibridomes), essent cancergenes, es multipliquen rpida i indefinidament, produint grans quantitats de l'antics desitjat. Cal per que siguin seleccionades i posteriorment clonades per dilluci, per tal de afinar en l'obtenci d'aquell clon que produeix l'antics amb major afinitat pel lligand sobre el que es pretn actuar. Sovint un medi amb Interleucina-6, com el briclone, resulta essencial per a la realitzaci amb xit d'aquesta pas. En qualsevol cas la selecci es realitza en un medi selectiu a partit d'un hibridoma primari. 

Enllaos externs.
 Informaci sobre hibridomes ;

Referncies.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308488" title="Oliva de Mrida" nonfiltered="1445" processed="1444" dbindex="121511">


Oliva de Mrida s un municipi de la provncia de Badajoz en Extremadura, Espanya.

 Geografia .
S'encontra enclavat en la ruta de Don Benito a Mrida. Distncia d'uns 9 km de Guarea i a uns 27 km de la ciutat de Mrida.

 Economia .
L'economia es bsicament agrcola, amb especial preponderncia en l'oliva, els cereals (blat).

 Monuments .
T com monuments ms importants l'Eslglsia, de construcci austera i elegant, aix com un antic cementiri que emergeix solitari en la muntanya annexa (El morro), i la casa de la encomienda a les afores de la localitat direcci Villagonzalo.

Oliva de Mrida tamb compta amb un jaciment arqueolgic anomenat El Palomar, el mateix fou descobert quan comenaren les obres de la carretera a Palomas. De dit jaciment se sap ben poc, perqu no es vren fer les averiguacions necessries i en aquells moments era ms important la carretera que estudiar l'assentament.
En la serra de Francisca existeixen pintures rupestres, o almenys existien en la cova de La Charneca.

 Festes locals .
Las Candelas, festes patronals que es celebren el 2 de febrer. ;
Sant Isidre, se celebra el 15 de maig.
Fira de Santa Maria d'agost entre els dies 15 i 18 del mateix mes.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308503" title="Guido Starhemberg" nonfiltered="1446" processed="1445" dbindex="121512">


Guido Wald Rdiger, comte d'Starhemberg; (Graz, 1657 - Viena, 7 de mar, 1737) fou un militar austrac.

Era cos d'Ernst Rdiger von Starhemberg (1638-1701), el fams comandant de Viena durant el setge turc de 1683, en el qual Guido tamb estigu present. Posteriorment segu el seu cos i el Prncep Eugeni de Savoia en batalles contra els turcs.

Durant la Guerra de Successi Espanyola Starhemberg lluit a Itlia i a la Pennsula. Entre el 1706 i 1708 fou comandant en cap de l'exrcit imperial a Hongria lluitant contra els insurgents de Francis II Rkczi. Al 1708 fou nomenat comandant en cap de les tropes austriacistes a Espanya.

Juntament amb James Stanhope conqueriren Madrid el 1710, desprs de les victorioses batalles d'Almenar i Saragossa.

El desembre de 1710, en veure la ciutat Madrid deserta i l'hostilitat dels castellans, decid retirar-se als territoris de l'antiga Corona d'Arag per a passar l'hivern.

Durant l'evacuaci de Castella, les tropes britniques es rendiren a Brihuega. L'exrcit borbnic es llen aleshores sobre el cos principal de l'exrcit austriacista a la Batalla de Villaviciosa (1710), per les tropes borbniques foren derrotades i hagueren de retirar-se del camp de batalla.

Malgrat la victria en la Batalla de Villaviciosa, les nombroses baixes patides i la rendici de tot el cos expedicionari britnic a Brihuega l'impossibilit per resistir a l'Arag i prossegu l'evacuaci fins a Catalunya. En la Batalla de Prats de Rei, les tropes borbniques foren novament aturades, mentre es nomenava Guido Starhemberg virrei de Catalunya.

Desprs de la Pau d'Utrecht (1713), Guido Starhemberg firm el Conveni de l'Hospitalet, mitjanant el qual s'evacuaven totes les tropes austraques de Catalunya amb els vaixells anglesos, que les transportaren fins a Gnova.

Quan mor el 1737 era Governador d'Eslavnia.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308504" title="Gustavo Cerati" nonfiltered="1447" processed="1446" dbindex="121513">


Gustavo Adrin Cerati Clark (Buenos Aires, 11 d'agost de 1959), s un msic i compositor argent. s conegut per haver format  la banda Soda Stereo i per la seva carrera com a solista.

Biografia.
Va comenar els seus estudis de guitarra molt petit, i ja amb dotze anys va formar un trio amb el qual es presentava en festes particulars. Va participar en els esdeveniments que es realitzaven en el collegi religis al que concorria (Instituto San Roque) acompanyat per altres estudiants i va arribar a dirigir el cor de l'esglsia. Les seves primeres influncies musicals van ser grups com King Crimson i especialment The Beatles i The Cure. Tamb David Bowie, Pink Floyd i guitarristes com Jimmy Page de Led Zeppelin i Ritchie Blackmore de Deep Purple. 

En el collegi secundari va formar els grups "I.T." i "Koala", amb la qual va guanyar un concurs de can nadalenca en el Canal 9 de l'Argentina. Desprs va formar dues bandes simultnies, "Savage", de rock i blues, i "Vozarrn" de msica de fusi. Savage estava integrada tamb per dos cantants angleses i solia actuar en un cabaret enfront del Parc Centenari. Tamb va formar un trio anomenat Triciclo.

Soda Stereo.
El 1982 Cerati va establir una estreta relaci musical i d'amistat amb Hctor "Zeta" Bosio (amb el qual compartien estudis), que hauria de resultar decisiva en el futur d'ambds, perqu a l'estiu de 1982, en Punta de l'Est, van decidir regressar a Buenos Aires i formar Soda Stereo. Gustavo i Zeta compartien els mateixos gustos i somnis musicals i van comenar una recerca per a integrar un grup punk rock inspirat en The Police (que es va presentar en l'Argentina eixe any), amb temes propis, en espanyol. En aquesta recerca pre-Soda van integrar junts la banda Morgan, desprs el grup Stress (amb Charly Amato i el baterista Pablo Guadalupe) i Projecto Erekto (amb Andrs Calamaro).

Discos.
Soda Stereo (1983).
Nada personal (1985).
Signos (1986).
Doble vida (1988).
Languis (1989).
Cancin animal (1990).
Dynamo (1992).
Zona de promesas (1994);
Sueo Stereo (1995).
Comfort y msica para volar (1996).

Solista.
Desprs de la dissoluci de Soda Stereo, Cerati es va dedicar a l'experimentaci electrnica amb Flavio Etcheto, formant un duo que van anomenar Oci i que va editar el seu disc "Medida Universal" a mitjan 1999. Tamb va participar en un disc homenatge a The Police amb Andy Summers (guitarrista original del grup angls).

Com solista, va enregistrar tres lbums: Bocanada, Siempre es Hoy i Ah vamos.

Retorno de Soda Stereo.
Al juny de 2007, s'anuncia la volta de Soda Stereo als escenaris amb una gira de nom Me vers volver. Aix ocorre desprs de diverses notes en les quals els ex integrants de la banda neguessin les remors (que es van crear tot just separada la banda). Es van programar dos recitals en l'Estadi River Plate de Buenos Aires (mateix estadi que els va veure acomiadar-se) el 19 i 20 d'octubre, agregant-se desprs tres nous concerts per als dies 21 d'octubre, i 2 i 3 de novembre a causa de la impressionant demanda de venda dels primers dos dies. La gira va continuar per Xile, Per, Veneuela, Estats Units, Mxic, Equador i Colmbia.

No obstant aix, els tres integrants una vegada finalitzada la gira, van tornar a les seves activitats personals. 

Enllaos externs.
Web official de Gustavo Cerati;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308506" title="Galxia activa" nonfiltered="1448" processed="1447" dbindex="121514">
Un nucli de galxia actiu (AGN per les sigles en angls) s una regi compacta al centre d'una galxia que t una lluminositat ms alta del normal en alguns o tots els espectres electromagntics (en la longitud d'ona de rdio, infraroig, ptic, ultraviolat, raigs X i/o raigs gamma) Una galxia que allotja un AGN s'anomena galxia activa. La radiaci provinent d'un nucli de galxia actiu podria ser el resultat de l'acreci en un forat negre supermassiu al centre de la galxia hoste. Els nuclis de galxia actius sn les fonts de radiaci electromagntica de ms persistncia lluminosa de l'univers, i com a tal es poden unsar com a mitj per al descobriment d'objectes llunyans; la seva evoluci com a funci de temps csmic tamb estableix limitacions en els models cosmolgics.   



Models de nuclis actius.
S'ha discutit durant molt de temps que els nuclis galactics actius estan propulsats per l'acreci a forats negres massius (amb masses entre  106 and 1010 vegades la llum del Solt). Els nuclis de galxia actius sn tan persistentment i extremament lluminosos com compactes; l'acreci pot donar potencialment una conversi eficient d'energia potencial i cintica a radiaci, i un forat negre massiu t una alta lluminositat d'Eddington, per tant podria proveir l'alta i persistent lluminositat observada. Els forats negres supermassius centrals es creu que existeixen al centre de totes les galxies massives: la massa del forat negre concorda b amb la velocitat de dispersi o lluminositat del bulb de la galxia. Encara que caracterstiques similars a les de nuclis de galxies actius es poden esperar all on un subministrament de material per acreci provs de l'esfera d'influncia del forat negre central. 

Disc d'acreci.
En el model estndard de nucli galctic actiu, el material fred proper al forat negre central forma un disc d'acreci.  L'espectre que s'espera d'un disc d'acreci d'un  forat negre supermassiu arriba al seu mxim en la longitud d'ona ptica-ultraviolada; a ms, una corona de material calent es forma per sobre del disc d'acreci i pot causa un efecte Compton inversa superior a l'energia dels raigs X. La radiaci del disc d'acreci excita els materials freds propers al forat negre i es produeix radiaci via lnies d'emissi. Una gran part de de la producci primria dels nuclis galctics actius pot ser enfosquida pel gas o pols interestellar   propera al disc d'acreci, per alhora podria ser re-radiada i tornar a emetre en a en altres longituds d'ona, en la seva majoria en forma de infraroig. 

Jets relativistes.
Alguns discs d'acreci produeixen jets, parells de  surgncies de matria extremadament rpida que emergeixen prop del disc (la direcci del jet es pot determinar o pel  moment angular de l'eix del disc o per l'eix de rotaci del forat negre). Els mecanismes de producci del jet i la seva composici a petita escala no es coneixen actualment, ja que les observacions no poden distingir entre les variacions dels models terics que existeixen. Sn sobretot visibles en la longitud d'ona de rdio, on la interferometria a molt llarga base es pot usar per estudiar la radiaci sincrotr que emeten per sota de l'escala sub-parsec. No obstant aix, irrdien en totes les longituds d'ona des de rdio a raigs gamma via el sincrotr i difusi Compton inversa, i per tant els nuclis de galxia actiu amb jets tenen un segona font potencial de radiaci contnua.
  
Nuclis galctics actius radiactivament ineficaos.
Finalment, s important tenir en compte que hi ha una categoria radiactivament inefica de solucions a les equacions en l'acreci. La ms coneguda d'elles s l'acumulaci dominada per un flux d'advecci per existeixen altres.  En aquests tipus d'acreci, qu s important per als ndexs ben per sota del lmit d'Eddington, la matria acretada no forma un disc prim i conseqentment no irradia l'energia que ha adquirit al moure's prop del forat negre. L'acreci radiactivament ineficient s'ha usat per a explicar la manca d'una forta radiaci de tipus nucli galctic actiu provinent de forats negres supermassius del centre de galxies ellptiques de cmuls, on podrem esperar uns ndexs alts d'acreci i ,les altes lluminositats corresponents . Els AGN radiactivament ineficaos es podria esperar que presentessin una manca d'altres moltes caracterstiques estndards dels nuclis galctics actius amb un disc d'acreci.  
Caracterstiques observacionals.

No hi ha cap signatura observacional d'un nucli de galxia actiu. La llista segent cobreix algunes de les caracterstiques histricament importants que han perms identificar un sistmea com nucli de galxia actiu. .

 Emissi nuclear ptica contnua. Aquesta s visible quan tenim una visi directa del disc d'acreci. Els jets poden tamb contribuir a aquest component de l'emissi d'un nucli de galxia actiu. L'emissi ptica t una forta dependncia sobre la longitud d'ona. ;

 Emissi nucleat infraroja. Sn visibles si el disc d'acreci i els seu envoltant est enfosquit pel gas o pols propera al nucli i llavors el re-emet ('reprocessa'). Com hi ha emissi trmica, es pot distingir de qualsevol altre component relacionat amb jet o disc.

 Lnies espectrals ptiques  amples. Aquestes provenen del material fred proper al forat negre central. Les lnies sn amples perqu el material ems es mou a grans velocitats. ;

 Lnies espectrals ptiques estretes. Aquestes provenen de material fred ms distant, i per tant sn ms estretes que les amples.

 Emissi de rdio continuada. Aquesta s sempre deguda a un jet. Mostra sempre un espectre caracterstic d'emissi sincrotr.  ;

 Emissi continuada de raigs X. Aquesta pot sorgir tant d'un jet com d'una corona calenta del disc d'acreci en processos dispersos: en ambds casos mostra un espectre feble. En alguns nuclis de galxia actius rdio silenciosos hi ha un 'suau esclat'  en l'emissi de raigs X a ms del component feble. L'origen d'aquest esclat suau encara no est clar. ;

 Lnies d'emissi de raigs X. Aquest s el resultat de la illuminaci del elements freds pesants per els raigs X continuats. La Fluorescncia augmenta diferents espectres d'emissi , el millor conegut d'aquests espectres s el caractersticaa del ferro al voltant  6.4  keV. Aquesta lnia pot ser estreta o ample. ;

Tipus de galxies actives.

Les galxies actives es poden dividir en dues classes anomenades rdio silencioses o rdio sorolloses. En els objectes rdio sorollosos  les emissions de jets i lbuls que produeixen dominen la lluminositat del nucli actiu de la galxia, al menys en les longituds d'ona de rdio per possiblement en altres sin en totes. Els objectes rdio silenciosos sn ms imples ja que no existeix l'emissi de jet o similars.

La terminologia dels nuclis de galxia actius s sovint confusa, ja que les distincions entre els diferents tipus de nuclis de galxia actiu algunes vegades reflexen diferncies histriques de com van ser descoberts els objectes o com van ser classificats inicialment, ms que en diferncies fsiques reals. 

Nuclis galctics actius rdio silenciosos.
 Regions de Lnies espectrals nuclears d'ionitzaci feble (LINERs per les seves sigles en angls). Tal i com el nom suggereix, aquests sistemes mostren unes regions de lnies espectrals nuclears febles, i no una altra signatura d'emissi de nucli de galxia actiu. Es pot debatre si tots aquests sistemes sn realment nuclis de galxia actius (alimentats per l'acreci d'un forat negre supermassiu). Si ho sn, constitueixen la classe de nucli de galxia actiu amb menor lluminositat. ;

 Galxies de Seyfert. Les galxies de Seyfert van ser la primera classe de nucli de galxia actiu identificada. Mostren una emissi nuclear ptica continuada, a vegades ample a vegades estreta, a vegades amb forta emissi nucleat de raigs X i algunes vegades un feble rdio jet. Originalment van ser dividides en dos tipus coneguts com Seyfert 1 i 2: Seyfert 1 mostra unes fortes lnies espectrals amples mentre Seyfert 2 no, i Seyfert 1 sn ms propenses a mostrar fortes emissions de raigs X de baixa energia. Les galxies hostes de Seyfert sn normalment espirals o irregulars.

 Qusars rdio silenciosos. Aquests sn essencialment versions molt lluminoses de galxies de  Seyfert 1: La distinci s arbitrria i s'expressa normalment en termes d'una magnitud ptica. La distinci s arbitrria i s'expressa normalment en termes de magnitud ptica. Els qusars sn 'quasi estellar' en llum visible, i per tant tenen lluminositats ptiques ms altes que les seves galxies hostes. Sempre mostren una forta emissi continuada ptica, emissi continuada de raigs X, i lnies espectrals amples i estretes. Alguns astrnoms usen el termes  (Objecte Quasi-Estellar) per aquesta classe de nucli de galxia actiu, reservant el terme 'qusar' per a objectes rdio sorollosos, mentre altres parlen sobre qusars rdio silenciosos o rdio sorollosos. Les galxies hostes de qusars poden ser espirals, irregulars o ellptiques: hi ha una correlaci entre la lluminositat del qusar i la massa de la galxia hoste, per tant els qusars ms lluminosos habiten en les galxies ms massives (ellptiques). ;

 Qusar 2. Per analogia amb  Seyfert 2, sn  objectes amb lluminositats similars als qusats per amb forta emissi nuclear ptica continuada. Sn difcils de trobar, encara que s'han identificat alguns possibles candidats.  ;

Nuclis galctics actius rdio sorollosos.

 Qusars rdio sorollosos. Es comporteb exactament com els qusars rdio silenciosos amb l'addic i de l'emissi d'un jet. Per tant mostren una forta emissi ptica continua, lnies espectrals amples i estretes i forta emissi de raigs X.

 Blzars (objectes BL Lacertae i qusars OVV pticament variables violentament). Aquestes classes es poden distingir per una emissi rpidament variable de raigs X, rdio i ptica polaritzada. Els objectes BL Lacertae no mostren cap mena de lnies espectrals visibles, amples o estretes, per tant el seu desplaament cap al vermell noms es pot determinar per les caracterstiques en l'espectre de les seves galxies hostes. Les caracterstiques de les lnies espectrals poden estar intrinsicament absentes o simplement emmascarades pel component addicional variable: en aquest ltim cas, pot ser visible quan el component variable es en un nivell baix . Els qusars OVV es comporten ms com un qusar rdio sorolls estndard amb l'addici d'un component rpidament variable. En ambdues classes de font, l'emissi variable es creu que est originada en el jet relativista orientat a prop de la lnia de visi de l'observador.  Els efectes relativistes amplifiquen tant  la lluminositat del jet com l'amplitud de la variabilitat..

 Radiogalxies. Aquests objectes mostren una emissi de rdio estesa i nuclear. Les altres propietats de nucli de galxia actiu sn heterognies. Poden ser dividits en dues classes, els de baixa excitaci i els d'alta excitaci. Els objectes de baixa excitaci no mostren una forta emissi espectral ample o estreta, i les lnies espectrals que emeten poden haver estat excitades per un mecanisme diferent. L'emissi nuclear ptica i de raigs X s consistentn i originada en un jet; . Poden ser els millors candidats de nucli de galxia actiu amb acreci radiactivament ineficient. Per contra, els objectes d'alta excitaci (radiogalxies amb lnies estretes) tenen lnies espectrals similars a les de les galxies de Seyfert 2. La petita classe de galxies de lnies de rdio amples, que mostren una emissi nuclear ptica continuada relativament forta probablement inclou alguns objectes que sn simplement qusars rdio sorollosos de baixa lluminositat. Les galxies hostes de les radiogalxies, de qualsevol tipus d'emissi, sn prcticament sempre ellptiques.
Unificaci.

Els models unificats de nuclis galctics actius ajunten dos o ms classes d'objectes, basant-se en l'observaci tradicional, proposant que sn realment un sol tipus d'objecte fsic observat en diferents condicions. Els models actuals sn 'models unificats basats en l'orientaci', el que vol dir,que proposen que les diferncies aparents entre els diferents tipus d'objecte sorgeixen simplement perqu estan orientats de diferent manera a l'observador.

Unificaci dels objectes rdio silenciosos.

A baixes lluminositats, els objectes a unificar sn les galxies de Seyfert. Els models unificats proposen que en  Seyfert 1 l'observador t una visi directa sobre el nucli actiu. En Seyfert 2 s'observa a travs d'una estructura que enfosquidora que impedeix la visi directa de l'emissi ptica, la regi de lnia ampla o l'emissi suau de raigs X.La clau dels models d'acreci depenent de l'orientaci es que els dos tipus d'objectes poden ser el mateix vistos des de diferents angles. Les imatges estndards sn d'un tor de material enfosquidor al voltant del disc d'acreci. Pot ser prou gran com per enfosquir la regi de lnia d'emissi ampla, per no tan gran com per a enfosquir la regi de lnia d'emissi estreta, la qual es pot veure en les dues classes d'objectes. Les galxies Seyfert 2 es poden veure a travs del tor. Fora del tor hi ha material que pot reflectir emissi nuclear a la nostra lnia de visi, permetent que puguem veure l'emissi continua ptica i de raigs X, i en alguns casos, lnies d'emissi amples-- les quals estan altament polaritzades, mostrant que  han estat escampades i provant que algunes Seyfert 2 realment contenen  Seyfert 1 amagades. Les observacions en infraroig dels nuclis  Seyfert 2 corroboren aquesta idea. 

A altes lluminositats, els qusars prenen el lloc a les  Seyfert 1, per, com abans s'ha mencionat, els corresponents  'quasar 2' ha estat dificils de trobar fins ara. Si no tenen el component reflector de les  Seyfert 2 seran molt difcil de detectar a no ser a travs de la seva emissi forta de raigs X o la seva lluminositat de lnia estreta.

Unificaci dels objectes rdio sorollosos.

Histricament el treball en la unificaci dels objectes rdio sorollosos s'ha concentrat enels qusars rdio sorollosos d'alta lluminositat. Aquests es poden unificar mab les radiogalxies de lnies estretes d'una manera anloga a les galxies Seyfert 1/2  (per sense la complicaci del component reflector: les radiogalxies que emeten lnies estretes no mostren emissions nuclears contnues o un flux de raigs X reflectit, encara que emeten ocasionalment lnies amples polaritzades). Les estructures de rdio a gran escala d'aquests objectes aporten la prova que aquests models sobre la orientaci sn realment certs. Les proves elaborades per les observacions de raigs X sostenen la tesi d'unificaci: les radiogalxies mostren proves d'enfosquiment per un tor de matria mentre els qusars no, encara que s'ha d'anar amb compte ja que els objectes rdio sorollosos tenen tamb un component relacionat amb els jets, s per tant necessari recrrer a l'alta definici para separar l'emissi trmica dels gasos calents a gran escala.. Amb un petit angle en la lnia de visi, domina el beaming relativista, i es pot observar un blzar d'algun tipus.

No obstant aix, la poblaci de radiogalxies es troba completament dominada pels objectes de baixa lluminositat i baixa excitaci. Aquests objectes no mostren lnies d'emissi nuclear forta---amples o estretes--- tenen una lnia contnua en el ptic el que semble completament relacionat amb els jets, i la seva emissi de raigs X sembla tamb provenir del jet. Aquests objectes no es poden unificar amb els qusars, incls si inclouen algun objecte d'alta lluminositat quan s'observa l'emissi de rdio, ja que el tor no pot mai amagar la regi de lnia d'emissi estreta, i ja que els estudis de l'infraroig mostren que no tenen components nuclears amagats: de fet, no hi ha cap evidncia de tor en aquests objectes. Probablement, formen un tipus diferenciat en el qual noms s important l'emissi relacionada amb jet. En angles petits a la lnia de visi, apareixen com a objectes  BL Lacertae .

Utilitzaci en cosmologia i evoluci.

Durant molt de temps, les galxies actives han aconseguit tots els rcords de desplaament cap al vermell, degut a  la seva alta lluminositat (tant en l'espectre visual com en el de rdio): encara juguen un paper important en els estudis sobre les primeres etapes de l'univers, per ara es reconeix que degut a la seva natura, els nuclis galctics actius donen una imatge molt esbiaxada de la tpica galxia amb desplaament cap al vermell. 

Ms interessants sn els estudis de l'evoluci de la poblaci de nuclis galctics actius. La majoria dels tipus lluminosos de nuclis galctics actius (tant sorollosos com silenciosos) sembla haver estat molt ms nombrosos en l'univers primigeni. Aix suggereix (1) que els forats negres supermassius es van formar abans i (2) que les condicions de formaci de nuclis galctics actius lluminosos eren ms favorables en aquells temps-- per exemple, que hi havia una ms alta disponibilitat de gas fred a prop del centre de les galxies del que hi ha ara. Aix implica que molts objectes que abans eren qusars lluminosos ara sn molt menys lluminosos, o no ho sn gens. L'evoluci de la poblaci dels nuclis de galxia actius de baixa lluminositat est molt menys ben limitada degut a la dificultat de detectar i observar aquests objectes amb alts desplaaments cap al vermell.
Vegeu tamb.
Radiogalxia;
Qusar;
Forat negre;
Jet relativista;
Referncies.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308516" title="Auditori" nonfiltered="1449" processed="1448" dbindex="121516">


Un auditori s l'rea dintre d'un teatre, sala de concerts o un altre espai d'actuaci on l'audincia escolta i veu la interpretaci. Per als cinemes, el nombre d'auditoris s tamb expressat com el nombre de sales. 

El terme prov del llat auditorium que era una srie de seients posats de manera semicircular a l'amfiteatre.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308520" title="Creu de Guerra 1914-1918" nonfiltered="1450" processed="1449" dbindex="121517">
La Creu de Guerra 1914-1918 (francs: Croix de Guerre 1914-1918) s una condecoraci de guerra francesa, atorgada a tots aquells que es distingeixin per accions d heroisme en combat amb forces enemigues, aix com a aquells que hagin estat  mencionats als despatxos , s a dir, que ha realitzat una acci heroica que mereix la citaci al quarter general de manera individual.

Era atorgada a:
 Militars, francesos i estrangers, que hagin rebut una menci als despatxos  per fets de guerra;
 Civils i personal militaritzat que hagi estat objecte d'una citaci;
 Al mateix temps que la Legi d'Honor o la Medalla Militar, als militars o civils, no citats a l'ordre, per motius equivalents a una citaci a l'ordre;
 De manera collectiva, a les unitats militars, navals o esquadrilles;
 A les viles i pobles mrtirs, que hagin estat destruts, assaltats o bombardejats per l'enemic.

Se situa entre l'Orde Nacional del Mrit i la Creu de Guerra 1939-1945.

Va ser creada de manera parallela a Blgica.

 Histria .

Abans de la Gran Guerra, les accions de coratge en combat noms podien ser recompensades amb la Legi d'Honor o la Medalla Militar; per davant de la magnitud de les forces mobilitzades i de la duraci de les operacions, es va fer palesa la necessitat de crear una recompensa especfica destinada als militars citats als despatxos. Aix doncs, el 23 de desembre de 1914 es present al Parlament una proposici per instaurar una medalla pel Valor Militar per commemorar les citacions individuals. Finalment, el 4 de febrer de 1915, la comissi aprov la creaci de dita condecoraci per recompensar el valor militar, sense tenir en consideraci l'ancianitat o el favor, anomenant-la "Creu de Guerra"; i va ser creada per llei el 8 d'abril de 1915, fent-se retroactiva a l'inici de les hostilitats, i per commemorar les citacions individuals per fets de guerra a l'ordre dels:
 Exrcits de terra i mar;
 Cossos d'exrcit;
 Divisi;
 Regiment o brigada;

Respecte a la Marina, les diferents citacions a l'ordre del dia poden ser pronunciades respectivament per les autoritats martimes segents:
 Citaci a l'ordre de l'exrcit per un vicealmirall comandant en cap de l'exrcit naval o pel ministre de la Marina;
 Citaci a l'ordre de Cos d'Exrcit per un vicealmiall comandant d'una esquadra o els oficials generals prefectes martims;
 Citaci a l'ordre de la divisi per un contraalmirall comandant d'una divisi independent;
 Citaci a l'ordre de la brigada per un contraalmirall comandant d'una divisi subordinada, els contraalmiralls i capitans de vaixell comandants de fronts navals;
 Citaci a l'ordre de regiment pels oficials superiors comandant d'una fora naval;

En cas de trasps del receptor, la Creu de Guerra s atorgada als parents del difunt.

Per a l'elecci del disseny s'obr un concurs obert a tots els medallistes, gravadors i escultors de Frana. El model triat (presentat pel Sindicat dels Fabricants d'Ordres) reb fortes crtiques per la seva forma, doncs recordava la forma de les condecoracions alemanyes (la Creu de Ferro, la Creu del Mrit Militar, etc.)

D'entre les tropes estrangeres que van rebre la Creu de Guerra, una gran proporci va ser atorgada als soldats americans, els quals fins a la creaci de la Creu del Servei Distingit i de l'Estrella de Plata (9/7/1918), no tenien una condecoraci similar.

La majoria van ser atorgades un cop acabada la guerra, l'1 de mar de 1920; atorgant-se 2.055.000 citacions, moltes d'elles acompanyades de la Legi d'Honor o de la Medalla Militar, aix com les concedides a ttol pstum.

En total se'n van atorgar 2.065.000 i a 2.952 villes (totes elles la van rebre amb palma).

Va deixar d'atorgar-se el 18 d'octubre de 1921.

 Disseny .
Una creu d'estil patte en bronze de 37mm d'ample. Entre els braos hi ha dues espases creuades, amb les puntes en alt. A l'anvers figura, sobre un medall circular central, l'efgie de la Repblica coberta d'un barret frigi coronat d'una corona de llorer. Al voltant hi ha un anell amb la llegenda "RPUBLIQUE  FRANAISE" ("Repblica Francesa").

Al revers, al medall apareixen les dates 1914-1918.

Penja d'una cinta verda de 37mm d'ample. Est travessada per 5 franges vermelles de 1,5mm d'ample; amb una franja vermella d'1mm d'ample a les puntes.

Originalment, a les primeres creus realitzades al 1915, al revers hi havia les dates 1914-1915, per la guerra s'an allargant, i s possible trobar creus amb les dates 1914-1916, 1914-1917 i, finalment, 1914-1918.

Porta diferents agulles sobre el gal, segons el nivell de comandament que l atorgui:
 Una estrella de bronze per haver estat citat a nivell de Regiment o Brigada.
 Una estrella de plata per haver estat citat a nivell de Divisi;
 Una estrella daurada per haver estat citat a nivell de Cos;
 Una palma de bronze per haver estat citat a nivell d Exrcit;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308521" title="Coeur d'Alene (Idaho)" nonfiltered="1451" processed="1450" dbindex="121518">


Coeur d Alene (d  lein) s una ciutat de l Estat del Idaho dels Estats Units d'Amrica. Forma part del comtat del Kootenai i s la ciutat ms gran del comtat. Segons el cens del 2006, t una poblaci de  habitants.


Enllao extern.
Ajuntament de Coeur d Alene;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308524" title="Nanhyfer" nonfiltered="1452" processed="1451" dbindex="121519">
 

Nanhyfer (en angls Nevern) s un municipi, i el nom d'un dels seus nuclis al comtat galls de Sir Benfro. Est en la vall del riu Nyfer, a prop dels turons de Preseli del Pembrokeshire Coast National Park a l'est de Newport.

 Histria i llocs d'inters .
La parrquia de Nanhyfer va ser la ms gran de Sir Benfro (5.963 Ha), i estava dividida en quatre quarters ("barris"): Crugiau, Morfa, Trewern i Cilgwyn. Cilgwyn arribava fins a l'altra banda dels turons de Preseli. Tot i que cada quarter acullia una esglsia, noms se'n conserva la principal, a Crugiau, i una dedicada a Santa Maria, a Cilgwyn . La vila era al cam dels peregrins que en l'edat mitjana anaven a la catedral de sant David, a Tyddewi, i que aprofitaven el pas per la poblaci per visitar l'esglsia de Nanhyfer, histricament vinculada amb sant Brynach.

Va ser una poblaci de marca, per Owen la descrigu com una de les nou poblacions del comtat que en l'any 1603 eren "ciutats en decadncia" . A l'any 1833, la parrquia (civil) de Nanhyfer comprenia totes les terres entre els turons de Presel i el mar, i tenia una poblaci de 1.558 habitants. La cymuned, o municipi, de Nanhyfer comprenia en el 2001 els pobles segents: Nanhyfer, Monington, Felindre Farchog, Glanrhyd, Molygrove i tenia 822 habitants.

 Esglsia parroquial .
L'esglsia d'arquitectura normanda de sant Brynach est situada en el clas de sant Brynach, un important centre eclesistic del segle VI. En l'poca en qu Dyfed tenia set bisbes  segons es diu-, Nanhyfer hauria estat la seu d'un d'ells. Amb l'excepci de la torre amerletada, perillosament soscavada pel ve riu Caman, la major part de l'estructura normanda original ha estat reconstruda, especialment entre 1809 i 1819  . L'esglsia i el seu atri sn remarcables per una creu celta i diverses pedres amb inscripcions antigues 

La Creu de Nanhyfer, en el costat sud del temple, data del segle X o comenaments del XI. Consisteix en dues peces unides amb un encaix de trau i metxa, tallades de dolerita de la comarca. T una decoraci clssica en forma de trena i dues inscripcions amb les lletres "dns" en una banda, i "h.an.eh" en l'altra.

A prop d'aquesta hi ha la Pedra de Vitalianus, dels voltants de l'any 500, amb el text llat "VITALIANI EMERTO" i l' Ogham "vitaliani".

En l'atri tamb hi ha un "teix sagnant" que regalima rena vermella en determinades poques de l'any.


En la capella Henllys, en el transepte sud, dues pedres gravades van ser emprades en els mpits de dues finestres. La Pedra de Maglocunus diu, en llat: "MAGLOCUNI FILI CLUTORI" i en Ogham "maglicunas maqi clutar.."; se l'ha datada al segle cinqu o, a tot estirar, a comenaments del sis. La Creu Trenada (pel dibuix que t) s d'inicis del segle X. Una placa a la capella commemora que George Owen est enterrat a l'esglsia.

 Castell de Nanhyfer .
El castell estava al cim d'un tur a uns 150 m al nord-oeat de l'esglsia; noms en queden unes poques runes. Originalment, fou el centre de poder normand en la marca de Cemais. L'edific pel 1108 Robert fitz Martin en un tur sobre el poble, per durant la rebeli del 1136, el castell va ser destrut i Robert fou foratgitat del poble. El seu fill, William fitz Martin, recuper tant Nanhyfer com Cemais per mitj del casament amb una filla de Rhys ap Gruffydd, per aquest mateix el depos al 1189. Vuit anys ms tard, William fund la vena ciutat de Trefdraeth, que d'aleshores endavant fou la seu del Senyor de la marca. D'en d'aquest fet, el castell de Nanhyfer pass a tenir un paper secundari.

 Altres atractius turstics .
Hi ha una Creu de Peregrins gravada en la roca en la carretera que mena del poble al castell.  

El cromlech de Pentre Ifan  i el fort de Castell Henllys estan a uns tres quilmetres a vol d'ocell del poble. Nanhyfer, al seu torn, est a uns altres tres quilmetres de Trefdraeth.

 Bibliografia .
 Dillwyn Miles A Book on Nevern Gomer, 1998. ISBN 1-8590-2578-1;
 The Church of St. Brynach, Nevern, Pembrokeshire Nevern: Church of St. Brynach, 1946 (diverses reimpressions posteriors, la darrera del 1985);

 Notes .


 Enllaos .



 Informaci i enllaos d'histria a la plana del GENUKI ;
 Fotografies del poble i dels voltants ;
 Fotografies de l'esglsia de sant Brynach ;
 Excursions a Molygrove i Monington ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308532" title="Batalla de Steps" nonfiltered="1453" processed="1452" dbindex="121520">

La batalla de Steps va lliurar-se al 13 d'octubre de 1213 a Montenaken entre les forces del ducat de Brabant i del principat de Lieja, a un lloc dit Stepsheuvel (trad. tur de Steps) al mig del camp d'Haspengouw.

Era la culminaci d'el conflicte que va comenar al 1204 quan el comte de Moha va deixar el seu feu al prncep-bisbe de Lieja i que el duc Enric I cobejava tamb. Ja al 1212 va atacar i saquejar Lieja. L'any desprs va voler tornar. Cam a Lieja va devastar Waremme, Waleffe, Tourinne, i Tongeren per en trovar les noves fortificacions de la ciutat de Lieja, va retirar-se aprop de Montenaken. All l'exrcit de nobles de Brabant va encontrar les milcies de Lieja condudes per Hug de Pierrepont i els seus aliats: Llus II de Loon, i milcies civils de Huy, de Dinant. Brabant va perdre uns 2000 cavallers i el duc va retirar-se. En revenja, durant deu dies les forces liegeses van pillardejar la regi de Tienen, Zoutleeuw, Landen i Hannut.

Al 28 de febrer de 1214, el duc excomunicat va haver d'anar a Lieja, humiliar-se devant Hug de Pierrepont i pregar perd. Noms al 1229 va cedir definitivament els drets de Moha a Lieja.
Significat avui.
Certs historiadors veuen en aquesta batalla la primera de l'edat mitjana a la qual milcies urbanes van vncer un exrcit de nobles a les Disset Provncies i a Lieja.

Segons la llegenda, els liegesos van conduir l'esttua de la Mare de deu de l'esglsia de Montenaken al camp de batalla. En arrivar, el sol va comenar a brillar tant fort que va encegar els enemics brabanons. Des d'aleshores, cada any al maig s'organitza una process entre l'esglsia de Montenaken i la capella de Steps.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308542" title="Gonal Vinyes i Massip" nonfiltered="1454" processed="1453" dbindex="121521">
Gonal Vinyes i Massip (Xtiva, 19 de gener de 1883 - Valls, 10 de desembre de 1936) fou un sacerdot, poeta, escriptor, periodista i arqueleg valenci executat durant la Guerra civil espanyola. Va ser beatificat pel Papa Joan Pau II l'11 de mar de 2001 a la Plaa de Sant Pere del Vatic.

Ordenat prevere en 1906 va realitzar la seua labor pastoral en Santa Maria de Xtiva, de la qual fou nomenat canonge en 1933. Fou un home piads, amant de la cultura i sensible a la qesti social i valencianista.

El seu primer llibre, Hidrografa setabense (1914), enceta les investigacions geolgiques i prehistriques locals. La seua tasca arqueolgica s ben notable, collabora amb el Servici d Investigaci Prehistrica de la diputaci en les excavacions de la Cova Negra, les Alcusses i la Cova del Parpall. Fruit de la seua tasca cultural, reb el nomenament com a cronista local de Xtiva en 1917. Fou membre tamb, entre altres institucions, del Centre de Cultura Valenciana, de Lo Rat Penat, de l'Acadmia de Bones Lletres de Barcelona i soci fundador de la Ibrica de Cincies Naturals de Saragossa.

En 1930 fou nomenat director del setmanari El Obrero Setabense on va reflectir la seua sensibilitat valencianista de les quals les campanyes proestatut de 1933 i 1936, la fundaci del Centre Valencianista de Xtiva, la seua simpatia per la creaci del partit catlic i valencianista Acci Nacionalista Valenciana (ANV) o la publicaci de nombrosos poemes i articles en valenci en sn una mostra. 

Segons assenyala Antoni Lpez i Quiles al seu llibre Trama i ordit, Vinyes s u dels poetes "de factura ms elegant del segle XX i possedor d'una gran fonamentaci intellectual. Junt amb els preveres Francesc Martnez Miret (assassinat tamb en el 36) i Eduard Genovs, forma part de la generaci dels poetes de l 'esperana: En mossn Genovs, el pare Miret i en el canonge Vinyes hi ha els exemples ms conspicus del doble comproms de fidelitat a la causa de l'Evangeli i del Pas recprocament imbricats.

 Referncies .
Lpez Quiles, Antoni: Trama i ordit. Sobre l aportaci de la fe a la literatura valenciana contempornia, Editorial Denes (Collecci Francesc Ferrer Pastor), Paiporta, 2007.
Crcel Ort, Vicente; Fita Revert, Ramn: Mrtires valencianos del siglo XX, Editorial Edicep, Valncia, 1998.
Colomer, Agust: Gonal Vinyes, mrtir i valencianista, Levante-EMV (11 de novembre 2007).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308551" title="cole centrale de Lille" nonfiltered="1455" processed="1454" dbindex="121522">

Fundada en 1872, l cole Centrale de Lille, tamb anomenada EC-Lille, s una Grande cole  d enginyeria de Frana. Es troba situada a Lilla, Frana : Campus Universit Lille - Nord de France, Cit Scientifique a Villeneuve-d'Ascq.

L cole Centrale de Lille s un establiment pblic d'ensenyament superior i recerca tcnica. 
L'Escola lliura 
 el diploma d'enginyer de cole Centrale de Lille (Mster Ingnieur Centralien de Lille);
 6 diploma Mster recerca i de doctorat.


Admissi i escolaritat.

L'ingrs a l'cole Centrale de Lille s'efectua per 
 concurs Centrale-Suplec (estudiants francesos);
 xarxa () (estudiants Europe);
 programa europeu ERASMUS (estudiants Europe).

La majoria dels estudiants francesos sn admesos desprs de dos o tres anys de classes preparatries. Aquests dos anys equivalen als dos primers anys d estudis universitaris, en els quals s estudia a fons sobretot Matemtiques i Fsica.

A ms a ms, un nombre important d estudiants prov de les millors universitats internacionals que pertanyn a la xarxa TIME ().

Els Estudis Centraliens.

L cole Centrale de Lille pertany al grup francs d coles Centrales, juntament amb l cole centrale de Lyon,l cole centrale de Nantes, l cole centrale de Marseille, l cole centrale Paris i l cole centrale de Pkin. 
El programa del conjunt d Escoles Central s el programa principal de l Escola. 

La particularitat roman en qu es pret que els estudiants tinguin coneixements en tots els camps de l enginyeria, camps tan diversos de l enginyeria com poden ser: mecnica, enginyeria elctrica, fsica, qumica, materials, mecnica dels fluids, matemtiques, enginyeria civil, telecomunicacions i informtica.

Relacions internacionals.

L cole Centrale de Lille participa amb un programa europeu d intercanvi d alumnes amb la 
Universitat Politcnica de Catalunya:
 ETSEIB - Escola Tcnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona;
 Telecom BCN - Escola Tcnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicacions de Barcelona;
Universitat Politcnica de Valncia;
 Escola Tcnica Superior d'Enginyeria del Disseny.

Enllaos externs.

 Pgina web oficial francesa;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308554" title="Jos Eduardo Agualusa" nonfiltered="1456" processed="1455" dbindex="121523">
Jos Eduardo Agualusa (Huambo, Angola, 1960) s periodista. Va estudiar Agronomia i Silvicultura a Lisboa, ciutat on va viure, juntament amb Luanda i Rio de Janeiro. Entre els anys 2001 i 2002 va quedar-se tretze mesos a Berln, gaudint d una beca que havia rebut de creaci literria del Servei Alemany d Intercanvi Acadmic, i va ser en aquell perode en qu va escriure El ao que Zumbi conquist Rio. Anteriorment ja havia publicat les novelles A Conjura (1988), Estao das Chuvas (1997), Naci criolla (2000) i Um Estranho em Goa (2000). Les seves obres han estat tradudes a altres llenges.

 Enllaos externs .
   Jos Eduardo Agualusa a Kosmopolis. Festa Internacional de la Literatura, Barcelona, 2004;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308555" title="Francisco Castillo Fajardo" nonfiltered="1457" processed="1456" dbindex="121524">
Francisco Arias del Castillo Fajardo y Muoz, Marqus de Villadarias, va ser un militar espanyol al servei de Felip V durant la Guerra de Successi Espanyola. El 1710 fou nomenat Capit General dels 'Reales Ejrcitos' de Felip V. Fou destitut fulminantment desprs de la derrota borbnica a la Batalla d'Almenar i substitut per Alexandre Matre de Bay, Marqus de Bay.

Expedient militar.
Al 1704 va ser Capitn General d'Andalusia quan l'exrcit confederat -partidaris de l'Arxiduc Carles- de 14.000 homes va desembarcar a prop de Cadis el 1702 i el 1704 quan Gibraltar va ser retut per les forces del Prncep Jordi de Hessen-Darmstadt i l'Almirall Sir George Rooke.

Capit General dels 'Reales Ejrcitos' borbnics el 1710, va ser rellevat del comandament desprs de la derrota en la Batalla d'Almenar.

El 1713 va ser nomenat Capit General de Valncia, i va morir el 1716.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308556" title="Dries van der Lof" nonfiltered="1458" processed="1457" dbindex="121525">
Dries van der Lof va ser un pilot de curses automobilstiques neerlands que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Dries van der Lof va nixer el 23 d'agost del 1919 a Emmen, Pasos Baixos i va morir el 24 de maig del 1990 a Enschede, Pasos Baixos.


 A la F1 .

Va debutar a la tercera temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1, la corresponent a l'any 1952, disputant el 17 d'agost el GP dels Pasos Baixos, que era la setena i penltima prova del campionat.

Dries van der Lof va arribar a participar a una nica cursa puntuable pel campionat de Frmula 1, sent el primer pilot neerlands (junt amb Jan Flinterman) que prenia part a una cursa de la F1.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308557" title="lie Bayol" nonfiltered="1459" processed="1458" dbindex="121526">
Elie Bayol va ser un pilot de curses automobilstiques francs que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Elie Bayol va nixer el 28 de febrer del 1914 a Marsella, Frana i va morir el 25 de maig del 1995 a La Ciotat, Frana.


 A la F1 .

Va debutar a l'ltima cursa de la tercera temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1, la corresponent a l'any 1952, disputant el 7 de setembre el GP d'Itlia al circuit de Monza.

Elie Bayol va participar a vuit curses puntuables pel campionat de la F1, repartides en cinc temporades, les que hi ha entre 1952 i 1956.


 Resultats a la Frmula 1 .




(*) Cotxe compartit.


 Resum .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308559" title="O.S.C.A." nonfiltered="1460" processed="1459" dbindex="121527">
 Officine Specializzate Costruzioni Automobili - Fratelli Maserati SpA  normalment anomenada OSCA o O.S.C.A. s un constructor itali de cotxes que va arribar a construir monoplaces per disputar curses a la Frmula 1. 





 Histria .

O.S.C.A. va ser fundada pels germans Ettore, Bindo i Ernesto Maserati, que van establir-se a San Lazzaro di Saveno, prop de Bolonya.

El seu primer cotxe va ser el MT4, que van anar evolucionant fins a construir cotxes capaos de competir a la F1.

L'any 1963 els germans Maserati es van vendre la companyia a Count Domenico Augusta, propietari de MV Augusta.


 A la F1 .

A les temporades 1952 i 1953 el campionat de Frmula 1 i de Frmula 2 va ser el mateix, disputant alhora les curses per aconseguir ms monoplaces corrent i per tant, ms espectacle. Aix va fer que fabricants petits d'autombils fessin el pas cap a competir a la F1, sent OSCA un d'ells.

Va haver-hi presncia de cotxes O.S.C.A. a les temporades entre 1952 i 1962. 


 Enllaos externs .


 O.S.C.A. dissenyats per Pietro Frua;
 Taules amb els resultats a les competicions internacionals;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308560" title="Alberto Crespo" nonfiltered="1461" processed="1460" dbindex="121528">
Alberto Augusto Crespo va ser un pilot de curses automobilstiques argent que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Alberto Crespo va nixer el 16 de gener del 1920 a Buenos Aires, Argentina i va morir el 14 d'agost del 1991 a Buenos Aires, Argentina.


 A la F1 .

Va debutar a l'ltima cursa de la tercera temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1, la corresponent a l'any 1952, disputant el 7 de setembre el GP d'Itlia al circuit de Monza.

Alberto Crespo va participar a aquesta nica cursa puntuable pel campionat de la F1, no aconseguint classificar-se i no va poder disputar la cursa.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308561" title="Hyacinthe (actor)" nonfiltered="1462" processed="1461" dbindex="121529">


Louis Hyacinthe Duflost, dit Hyacinthe, va ser un actor i cantant d'opereta francs nascut a Amiens, el 15 d'abril de 1814 i mort a Pars el 8 de maig de 1887.

Comena molt aviat l'ofici d'actor passant per diversos teatres de Pars: l'Ambigu, el Vaudeville, el Varits. El 1847 entra al Palais-Royal on hi romandr fins a la seva mort. Una part de la seva reputaci com actor es fonamentava amb l'aspecte monumental del seu nas. Interpretava sovint personatges de carcter "idiota". Va viure a Montmartre amb la seva dona i el seus fills.

Consta en el repartiment de nombroses obres d'Eugne Labiche.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308569" title="Miranda del Castaar" nonfiltered="1463" processed="1462" dbindex="121530">


Miranda del Castaar s un municipi de la provncia de Salamanca, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308570" title="Morille" nonfiltered="1464" processed="1463" dbindex="121531">


Morille s un municipi de la provncia de Salamanca, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Mozrbez, a l'Est amb Buenavista, al Sud amb Monterrubio de la Sierra i a l'Oest amb San Pedro de Rozados.

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308571" title="Matilla de los Caos del Ro" nonfiltered="1465" processed="1464" dbindex="121532">


Matilla de los Caos del Ro s un municipi de la provncia de Salamanca, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Robliza de Cojos i Calzada de Don Diego, a l'Est amb San Pedro de Rozados, al Sud amb Vecinos i Villalba de los Llanos i a l'Oest amb Aldehuela de la Bveda.

 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308572" title="Narros de Matalayegua" nonfiltered="1466" processed="1465" dbindex="121533">


Narros de Matalayegua s un municipi de la provncia de Salamanca, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Carrascal del Obispo i Vecinos, a l'Est amb Las Veguillas i Membribe de la Sierra, al Sud amb La Sierpe, Herguijuela del Campo i Barbalos i a l'Oest amb Berrocal de Huebra.

 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308573" title="Navales" nonfiltered="1467" processed="1466" dbindex="121534">


Navales s un municipi de la provncia de Salamanca, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308577" title="Navasfras" nonfiltered="1468" processed="1467" dbindex="121535">


Navasfras s un municipi de la provncia de Salamanca, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nordest amb Casillas de Flores, a l'Est amb El Payo, al Sud amb Eljas i Valverde del Fresno (provncia de Cceres) i a l'Oest amb Sabugal (Portugal).

 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308588" title="Olmedo de Camaces" nonfiltered="1469" processed="1468" dbindex="121536">


Olmedo de Camaces s un municipi de la provncia de Salamanca, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita amb Cerralbo, Bogajo i Fuenteliante a l'Est, Baobrez al Sud, Lumbrales i San Felices de los Gallegos a l'Oest i amb Bermellar al Nord.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308592" title="La Orbada" nonfiltered="1470" processed="1469" dbindex="121537">


La Orbada s un municipi de la provncia de Salamanca, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Aldeanueva de Figueroa i Parada de Rubiales, a l'Est amb Espino de la Orbada i El Pedroso de la Armua, al Sud amb Pitiegua i Villaverde de Guarea i a l'Oest amb Pajares de la Laguna.

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308593" title="Pajares de la Laguna" nonfiltered="1471" processed="1470" dbindex="121538">


Pajares de la Laguna s un municipi de la provncia de Salamanca, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Aldeanueva de Figueroa, a l'Est amb La Orbada, al Sud amb Villaverde de Guarea i a l'Oest amb La Vells.

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308594" title="Pelabravo" nonfiltered="1472" processed="1471" dbindex="121539">


Pelabravo s un municipi de la provncia de Salamanca, a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Limita al Nord amb Cabrerizos, a l'Est amb Calvarrasa de Abajo, al Sud amb Calvarrasa de Arriba i a l'Oest amb Carbajosa de la Sagrada i Santa Marta de Tormes.

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308595" title="Puerto de Bjar" nonfiltered="1473" processed="1472" dbindex="121540">


Puerto de Bjar s un municipi de la provncia de Salamanca, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308596" title="Rolln" nonfiltered="1474" processed="1473" dbindex="121541">


Rolln s un municipi de la provncia de Salamanca, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Golpejas, a l'Est amb Torrecilla de Miranda (Carrascal de Barregas) i Galindo y Perahuy, al Sud amb Barbadillo i Canillas de Abajo i a l'Oest amb La Mata de Ledesma.

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308597" title="Gentile Bellini" nonfiltered="1475" processed="1474" dbindex="121542">

Gentile Bellini (Vencia, un poc abans de 1428   c. 1507) va ser un pintor itali de l'escola veneciana, fill de Jacopo Bellini i germ de Giovanni Bellini. Va heretar els lbums d'esbossos de son pare i va exercir la direcci del taller fins a la seua mort, motius pels quals se'l considera el primognit. Va mantenir el presigi patern i va ser molt admirat pels seus contemporanis, tot i que moltes de les seues obres s'han perdut. 

A diferncia del seu germ Giovanni, la seua obra no es caracteritza per la invenci sin pel realisme descriptiu. Va pintar a Vencia els retrats dels Dogos.

Entre 1479 i 1481 va fer una estada a Constantinoble, arran de la signatura de la pau entre Vencia i els turcs. A aquesta visita correspon el seu retrat de Mehmet II. Una vegada retornat a la seua ciutat natal, va realitzar diversos retrats de grans dimensions, que li van donar molta fama.

L'incendi de 1577 va destruir totes les composicions histriques que havia pintat en companyia del seu germ Giovanni al palau dels Dogos. No obstant s'ha conservat el cicle que decorava la Scuola di San Giovanni Envangelista. D'aquestes pintures, que representen els miracles fets per una relquia de la Creu, tres sn de Gentile i les altres de Giovanni Mansueti, Lazzaro Bastiani i Carpaccio. Hi sn representats nombrosos detalls de la vida veneciana, amb una exactitud que no exclou la poesia. A les primeries del segle XVI, Gentile va rebre la comanda de pintar un conjunt semblant destinat a la Scuola Grande di San Marco. Per evocar l'Orient a l'escena de la predicaci de sant Marc a Alexandria, va emprar els dibuixos que s'havia portat del seu viatge a Constantinopla.


Est enterrat a la Baslica de Sant Joan i Sant Pau de Vencia. Giorgio Vasari va incloure la seua biografia a Le Vite.

 Enllaos externs .
  Gentile Bellini a Artcyclopedia;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308599" title="Rgama" nonfiltered="1476" processed="1475" dbindex="121543">


Rgama s un municipi de la provncia de Salamanca, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308600" title="Retortillo" nonfiltered="1477" processed="1476" dbindex="121544">


Retortillo s un municipi de la provncia de Salamanca, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Villavieja de Yeltes i Villares de Yeltes, a l'Est amb Boada i Martn de Yeltes, al Sud amb Sancti-Spritus i a l'Oest amb Hernardinos (municipi d'Olmedo de Camaces).

 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308601" title="Sancti-Spritus" nonfiltered="1478" processed="1477" dbindex="121545">


Sancti-Spritus s un municipi de la provncia de Salamanca, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Fuenteliante, Hernandinos (municipi d'Olmedo de Camaces) i Retortillo, a l'Est amb Martn de Yeltes i Castraz, al Sud ambn Alba de Yeltes i Ciudad Rodrigo i a l'Oest amb Castillejo de Martn Viejo i Baobrez. 

 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308602" title="Medalla del Reconeixement Francs" nonfiltered="1479" processed="1478" dbindex="121546">
La Medalla del Reconeixement Francs (francs: Mdaille de la Reconnaissance Franaise) era una condecoraci francesa, creada el 13 de juliol de 1917 i atorgada per recompensar als estrangers civils o militars, las collectivitats franceses i estrangeres i als francesos que, degut a la guerra i durant les hostilitats, hagin acomplert accions de devoci a l'inters pblic, hagi rendit serveis singulars al pas, sense que aquestes accions hagin revestit un carcter militar (decret de 14-9-1945).

El decret de creaci deia que estava "destinada a testimoniar pblicament la gratitud a totes aquelles iniciatives individuals o collectives manifestades a Frana, en territori aliat i al mn sencer, per venir en ajut dels ferits, els malalts, les famlies de militars caiguts en combat, els mutilats, els invlids, els orfes i a les poblacions arrunades per la invasi (...) i les accions han de tenir un esfor personal, sostingut i voluntari, que no consisteixi en el compliment de les obligacions militars o per una simple participaci ocasional en qualsevol obra de beneficncia o assistncia ; i estava restringida a civils. 

S'atorgava en 3 classes (or, plata i bronze) 

Durant la II Guerra Mundial, el govern de Vichy (decret 11-8-1941) va permetre la seva concessi: 
 als civils francesos que, per les seves accions de coratge i devoci acomperts entre el 2 de setembre de 1939 i la data del cessament legal de les hostilitats, haguessin rendit al pas serveis destacats ;
 les collectivitats franceses o estrangers, a ttol excepcional ;
 els militares presoners, que durant el seu captiveri, hagin acomplert accions meritries (decret de 11-4-1942) ;

El Govern Provisional de la Repblica, decid recompensar els serveis per una nominaci o una promoci a l'Orde de la Legi d'Honor o per una altra condecoraci, no podent ser considerats per a rebre la Medalla del Reconeixement Francs. Es podria atorgar a ttol excepcional per fets a la Resistncia (decret 22-11-1946).
 
Qued derogada el 6 de novembre de 1958, desprs d'haver estat atorgada unes 15.000 vegades.

 Disseny .
El primer disseny era una medalla de 30mm. A l'anvers figurava la Caritat representada per Frana sostenint un combatent ferit; i, al revers, apareixia la inscripci "RECONNAISSANCE FRANAISE" (Reconeixement francs) amb una palma a la dreta. 

El segon disseny s una medalla de 32mm. A l'anvers apareix l'efgie de Marianne (smbol de Frana), oferint una palma; i al revers hi ha la inscripci "RECONNAISSANCE FRANAISE" (Reconeixement francs) al voltant d'una corona de roses, que envolten un escut amb les inicials RF. 

Penja d'una cinta blanca amb una franja tricolor de 6mm (roig-blanc-blau a l'esquerra, blau-blanc-roig a la dreta) als costats.

A la classe Or hi ha una roseta sobre el gal.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308603" title="Sotoserrano" nonfiltered="1480" processed="1479" dbindex="121547">


Sotoserrano s un municipi de la provncia de Salamanca, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308605" title="Comarques d'Extremadura" nonfiltered="1481" processed="1480" dbindex="121548">

La comunitat autnoma d'Extremadura est dividida en 24 comarques, 11 de les quals es troben a la provncia de Badajoz i 13 a la provncia de Cceres. 

 Comarque administratives de la provncia de Badajoz .

Los Baldos (En el mapa apareix com Alburquerque);
Comarca de Badajoz;
Campia Sur 	;
Las Vegas Altas (En el mapa apareix com Don Benito);
Comarca de Jerez de los Caballeros 	;
La Serena;
La Siberia 	;
Comarca de Mrida ;
Zafra - Ro Bodin	;
Llanos de Olivenza 	;
Tentuda 	;
Tierra de Barros;

 Comarques administratives de la provncia de Cceres .

Vegas de Alagn;
Comarca de Valencia de Alcntara;
Valle del Ambroz;
Llanos de Cceres;
Campo Arauelo;
Valle del Jerte;
La Vera;
Las Hurdes;
Las Villuercas;
Los Ibores;
Sierra de Gata;
Trujillo;
Comarca de Alcntara;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308608" title="Los Baldos" nonfiltered="1482" processed="1481" dbindex="121549">
Los Baldos s una comarca d'Extremadura, situada a la provncia de Badajoz. El seu cap comarcal s Alburquerque. Ocupa una superfcie de 1300 km2 i compta amb gaireb 20.000 habitants. 

Municipis.
 Alburquerque;
 La Codosera;
 Puebla de Obando;
 La Roca de la Sierra;
 San Vicente de Alcntara;
 Villar del Rey;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308609" title="Comarca de Badajoz" nonfiltered="1483" processed="1482" dbindex="121550">
La Comarca de Badajoz s una comarca d'Extremadura situada a la provncia de Badajoz. T una superfcie de 1880 km2 i una poblaci aproximada de 150.000 habitants, ja que compta amb la capital provincial com a cap comarcal.

Municipis.
 Badajoz;
 Nogales;
 Talavera la Real;
 Torre de Miguel Sesmero;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308610" title="Campia Sur (Badajoz)" nonfiltered="1484" processed="1483" dbindex="121551">
La Campia Sur s una comarca d'Extremadura situada a la provncia de Badajoz. 

Municipis.
 Ahillones;
 Azuaga;
 Berlanga;
 Campillo de Llerena;
 Casas de Reina;
 Fuente del Arco;
 Granja de Torrehermosa;
 Higuera de Llerena;
 Llera;
 Llerena;
 Maguilla;
 Malcocinado;
 Peraleda del Zaucejo;
 Puebla del Maestre;
 Reina;
 Retamal de Llerena;
 Trasierra;
 Usagre;
 Valencia de las Torres;
 Valverde de Llerena  ;
 Villagarca de la Torre;

Enllaos externs.
 Campia Sur de Extremadura;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308611" title="Las Vegas Altas" nonfiltered="1485" processed="1484" dbindex="121552">
Las Vegas Altas s una comarca d'Extremadura situada a la provncia de Badajoz. Ocupa una superfcie de 1643 km2 i compta amb 60.000 habitants. El cap comarcal s compartit entre Don Benito i Villanueva de la Serena.

Municipis.
 Acedera;
 Cristina;
 Don Benito;
 El Torviscal;
 Gargligas;
 Guadalperales;
 Guarea;
 Hernn Corts;
 Madrigalejo;
 Manchita;
 Medelln;
 Mengabril;
 Navalvillar de Pela;
 Obando;
 Palazuelo;
 Puebla de Alcollarn;
 Pueblonuevo del Guadiana;
 Rena;
 Ruecas;
 Santa Amalia;
 Torrefresneda;
 Valdehornillos;
 Valdetorres;
 Valdivia;
 Villar de Rena;
 Villanueva de la Serena;
 Vivares;
 Yelbes;
 Zurbarn ;
 Vegas Altas;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308612" title="Comarca de Jerez de los Caballeros" nonfiltered="1486" processed="1485" dbindex="121553">
La Comarca de Jerez de los Caballeros s una comarca d'Extremadura situada a la provncia de Badajoz. Ocupa una superfcie de 1528 km2 i t una poblaci de 33.000 habitants. El cap comarcal s Jerez de los Caballeros.

Municipis.
 Jerez de los Caballeros;
 Higuera la Real;
 Oliva de la Frontera;
 Fregenal de la Sierra;
 Salvalen;
 Salvatierra de los Barros;
 Valencia de Mombuey;
 Valle de Matamoros;
 Valle de Santa Ana;
 Zahnos;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308616" title="Cosimo Rosselli" nonfiltered="1487" processed="1486" dbindex="121554">

Cosimo Rosselli (Florncia, 1439   desprs de 1506) va ser un pintor itali del Quattrocento, actiu principalment a la seua ciutat natal.

Biografia.
Als catorze anys va entrar al taller de Neri di Bicci, i l'any 1460 va treballar com a ajudant del seu cos Bernardo di Stefano Rosselli. Una primera obra juvenil, esmentada per Giorgio Vasari, s el retaule de l'Assumpci de la Mare de Du de la tercera capella de la banda esquerra de la nau de Sant'Ambrogio, a Florncia. A la mateixa esglsia, al mur d'una de les capelles, s'hi troba un fresc de Cosimo, que Vasari valorava molt, especialment per un retrat de l'erudit Pico della Mirandola jove. L'escena, una process amb un miraculs calze, est pintada amb ms vigor i menys manierisme que la majoria de les obres del pintor. A l'Acadmia de Florncia hi ha tamb un quadre amb les figures dels sants Brbara, Mateu i Joan Baptista, pintat inicialment per a l'Annunziata.

Rosselli tamb va passar un temps a Lucca, on va fer alguns retaules per a diverses esglsies. A la National Gallery de Londres hi ha una pintura atribuda a ell, procedent de l'esglsia de San Girolamo de Fiesole. Es tracta d'un gran retaule que t al centre un sant Jeroni al desert agenollat davant d'un crucifix, i als costats figures dreades de sant Damas i sant Eusebi, santa Paula i sant Eustoqui. A la banda inferior hi ha una predella amb petites escenes. Tot i resultar eixuta i dura en el seu tractament, les figures mostren una gran dignitat. 

A Berln es conserven tres pintures de Rosselli: La Mare de Du en la Glria, L'enterrament de Crit, i La massacre dels Innocents. L'any 1480 Rosselli, en companyia dels principals pintors de Florncia, va ser invitat pel papa Sixt IV a Roma per a ajudar en l'elaboraci dels frescos de la Capella Sixtina. Tres d'aquests frescos es deuen a la seua m: La destrucci de l'exrcit del fara al mar Roig, Crist predicant al llac Tiberades, i L'ltim Sopar. Els frescos de Rosselli a la capella Sixtina van ser fets en part pel seu ajudant, Piero di Cosimo, qui posteriorment seria anomenat Cosimo Rosselli. El seu deixeble ms destacat seria Fra Bartolomeo. 

Segons Vasari, Rosselli va morir l'any 1484, per investigacions posteriors van demostrar que es tractava d'un error ja que hi ha constncia que el 25 de novembre de 1506 encara vivia.

Referncies.
;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308621" title="Guerres baussenques" nonfiltered="1488" processed="1487" dbindex="121555">

Les Guerres baussenques (1144-1162) van ser una srie de conflictes armats a la Provena entre la Senyoria dels Baus i el Casal de Barcelona que van acabar amb la incorporaci de la senyoria als dominis del casal de Barcelona.

Enllaos externs.
 Les guerres Bausenques





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308633" title="Illa McKean" nonfiltered="1489" processed="1488" dbindex="121556">

L'illa McKean s una de les illes Fnix, a la repblica de Kiribati. s deshabitada.

Geografia.
s la ms occidental de les illes Fnix, situada a 125 km al nord-oest de Nikumaroro. T una superfcie total de 0,4 km , inclosa la llacuna interior salada i poc profunda de 0,2 km . Hi ha abundants ocells marins i no t arbres. 

Histria.
Va ser descoberta pel nord-americ Charles Wilkes, el 1840, i li pos el nom del cuiner Ariel McKean, que va ser el primer en veure-la. Histricament tamb s'ha anomenat illa Wilkes. Reclamada pels interessos nord-americans sobre el guano, va ser explotada entre 1859 i 1870.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308634" title="Pere Joan Ferrer Destorrent" nonfiltered="1490" processed="1489" dbindex="121557">
Pere Joan Ferrer Destorrent, senyor de Burriac fou un noble i militar catal del Segle XV.

Durant la Guerra civil catalana es va aliniar amb el bndol de la Generalitat de Catalunya, participant en la Batalla de Viladamat i el Setge de Palau-Saverdera. Va canviar de bndol, i Joan el Gran li lliur Matar el 1471. El 1475 el rei li otorg la jurisdicci civil i criminal a tota la baronia del Maresme, dret que va perdre el 31 de juliol de 1480, a petici de les parrquies a Ferran el Catlic, reincorporant Matar a la corona reial. 

Pere Joan Ferrer Destorrent va escriure el tractat de cavalleria Sumari de Batalla a Ultrana.

Els Gegants de Matar tenen un gegant que el representa.

Referncies.


Bibliografia.
 Francesc Carreras i Candi, Pere Joan Ferrer, militar i senyor del Maresme Matar : Alta Fulla, 1987 ISBN 978-84-86556-24-2;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308639" title="Nikumaroro" nonfiltered="1491" processed="1490" dbindex="121558">

Nikumaroro, abans illa Gardner, s una de les illes Fnix, a la repblica de Kiribati. s deshabitada.

Geografia.
Nikumaroro s un atol de forma triangular de 6 km de llarg i 2 km d'ample, amb una superfcie emergida de 4,1 km  i una llacuna de 4 km . 

Histria.
Va ser anomenat, el 1827, pel nord-americ Joshua Coffin del balener Ganges en honor al seu sogre Gideon Gardner. Histricament tamb s'ha anomenat illa Kemins, illa Mary Letitia i Motu Oonga.

El 1892 es va intentar establir una petita colnia britnica per plantar cocoters, per es va abandonar al cap d un any.

El 1938 es van establir colons de les superpoblades illes Gilbert. La poblaci va arribar a un mxim de 100 habitants, per la falta d aigua potable va fer que, des del 1965, torni a ser deshabitada.

Actualment l'illa s visitada espordicament per bilegs atrets pel ric ecosistema. S'han observat diverses espcies de taurons i dofins, cracs molt agressius, i algunes espcies de peixos verinosos.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308642" title="Llista d'alcaldes de Palafrugell" nonfiltered="1492" processed="1491" dbindex="121560">
Llista dels alcaldes de Palafrugell ordenats cronolgicament:



 Enllaos externs .

 Llista d'alcaldes de Palafrugell;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308643" title="Gardner" nonfiltered="1493" processed="1492" dbindex="121561">


Cognom angls:
Ava Gardner (1922 - 1990), actriu nord-americana.
Howard Gardner (1943), psicleg nord-americ.
Topnim:
Gardner Pinnacles, a les illes Hawaii.
Illa Gardner o Nikumaroro, a les illes Fnix.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308645" title="Marisc" nonfiltered="1494" processed="1493" dbindex="121562">
Marisc sn crustacis, bivalves i cefalpodes comestibles. Sn un ingredient principal en la cuina catalana i la dieta mediterrnia generalment. Formen part de plats combinats com la paella o la fideu, per tamb es presenten com un plat en si, la mariscada.

Histria.
Des de les poques ms primerenques de la humanitat els mariscs han participat en les gastronomies aportant una font d'alimentaci important, a s degut al fet que sn fcils de pescar donada la seua falta de velocitat i potncia. s freqent veure les cestilles amb les quals s'atrapen els mariscs en els rius i en els llacs.

En les civilitzacions del antic Egipte el smbol d'un peix va reunir a bastants persones; se sap avui dia que els mariscs que representaven els egipcis en els seus jeroglfics es prenien crus o bullits. Els jueus s'abstenen de provar qualsevol varietat de mollusc a causa de la regla que estableix el kashrut.

Consum adequat.
Per a determinar si el marisc est en bon estat per a l'alimentaci s'han de realitzar les segents comprovacions:

Els ulls i les antenes dels crustacis han de ser brillants i alats.
Mariscs amb conquilles bivalves (dues conquilles) que estiguen sense processar, han d'estar sense les conquilles obertes.
Quan es detecta olor a amonac, s'ha de rebutjar.

Igualment s'ha de tenir en consideraci que s fals i solament un mite urb l's del suc del llim com desinfectant per a poder menjar mariscs crus lliure de bacteris.

Marisc tpic.
Calamar;
Clossa;
Escopinya o tellina;
Gamba;
Llagosta;
Musclo o cltxina;
Ostra;
Polp o pop;
Spia;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308651" title="Orona" nonfiltered="1495" processed="1494" dbindex="121563">

Orona, o tamb illa Hull, s una de les illes Fnix, a la repblica de Kiribati. s deshabitada.

Geografia.
s un atol amb una superfcie emergida de 3,9 km  i una llacuna interior de 30 km  i 10 m de profunditat. Els peixos sn abundants tant a la llacuna com als esculls.

Histria.
A l'illa s'hi troben runes de temples polinesis, encara que histricament no s'hi ha trobat una poblaci estable.

El nord-americ Charles Wilkes del USS Vincennes en fix la seva posici, el 26 d'agost de 1840 i li va posar el nom d'un dels seus oficial, Isaac Hull. El capit va quedar sorprs al trobar a l'illa un francs i onze tahitians que havien sigut abandonats feia cinc mesos per a caar tortugues.

Referncies.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308657" title="Santa Joaquima de Vedruna" nonfiltered="1496" processed="1495" dbindex="121564">
Santa Joaquima de Vedruna i Vidal (Barcelona, 1783 - 1854) va ser una religiosa i fundadora d'un orde.  

Casada el 1799 amb Teodor de Mas i amb vuit fills, en enviduar el 1816 va pensar d'ingressar al convent de les carmelitanes de Vic, per va dedicar la resta de la seva vida a la fundaci i desenvolupament d'una congregaci dedicada a l'ensenyament i a l'assistncia de malalts, per la qual cosa va fundar el 1826 la Congregaci de les Germanes Carmelitanes de la Caritat. Desprs del seu exili a Frana (1839-1843) a causa de les seves idees absolutistes, a la tornada va fundar vint-i-dues comunitats. Va ser beatificada el 1940 i canonitzada el 1959 pel papa Joan XXIII.

La seva festa se celebra el 22 de maig.
Referncies .

 Bibliografia .
Volum 5, Enciclopedia Universal Sopena,1969,Barcelona, Editorial Ramon Sopena.
 Enllaos externs .
Biografia de Santa Joaquima de Vedruna.;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308662" title="Rawaki" nonfiltered="1497" processed="1496" dbindex="121565">

Rawaki, o tamb illa Fnix (en angls Phoenix Island), s una de les illes Fnix, a la repblica de Kiribati. s deshabitada.

Geografia.
s un antic atol de sorra i corall amb una depressi central on hi ha una llacuna poc profunda i salada no comunicada amb el mar. La superfcie total s de 0,5 km  inclosa la llacuna de 0,2 km . T algunes basses d'aigua dola, les niques de les illes Fnix.

Sn abundants els ocells marins, els insectes i conills domstics abandonats per l'home.

Histria.
El descobriment est registrat per un balener nord-americ Phoenix, abans del 1828, per no s segur de quin vaixell es tracta ni la data exacte. El capit Moore del Phoenix era en aquesta regi el 1794. El capit David Harris hi va ser entre 1821 i 1824 amb un balener de Nantucket. Un altre balener de New Bedford hi va ser amb el capit Worth el 1822 i amb el capit Stetson el 1824. Tamb podria ser el capit John Palmer amb un balener britnic el 1824.

El nom de l'illa es va estendre a tot l'arxiplag. Els Estats Units en van prendre possessi, i un any ms tard, els britnics tamb. Protectorat britnic des del 1889, es va incoure el 1937 en la colnia de les illes Gilbert i Ellice fins la independncia de Kiribati el 1979.

Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308666" title="Aludid" nonfiltered="1498" processed="1497" dbindex="121566">









La famlia dels aludids pertany a l'ordre dels passeriformes i comprn ocells que cerquen l'aliment al terra i que no s'aturen als arbres quasi mai.

Morfologia.

 Plomatge de tons terrosos i ocres, mercs al qual passen bastant desapercebuts.
 Sense dimorfisme sexual acusat.
 Presenten l'ungla del dit posterior extremament llarga.

Reproducci.

Nien a terra. 

Alimentaci.

Mengen sobretot llavors i insectes.

Distribuci geogrfica.

Viuen a les regions temperades de l'hemisferi nord.

Costums.

Els agraden les zones obertes i romanen posats a terra, amb la qual cosa es confonen durant llarg temps a causa del color del plomatge. El cant, moltes vegades exercit en vol, sol sser harmonis. Sn de marxa rpida pero poden volar molt alt.

Espcies.

 Mirafra passerina (Gyldenstolpe, 1926);
 Mirafra cantillans (Blyth, 1845);
 Mirafra javanica (Horsfield, 1821);
 Mirafra cheniana (A. Smith, 1843);
 Mirafra albicauda (Reichenow, 1891);
 Mirafra hova (Hartlaub, 1860);
 Mirafra cordofanica (Strickland, 1852);
 Mirafra williamsi (Macdonald, 1956);
 Mirafra pulpa (Friedmann, 1930);
 Mirafra hypermetra (Reichenow, 1879);
 Mirafra somalica (Witherby, 1903);
 Mirafra ashi (Colston, 1982);
 Mirafra africana (A. Smith, 1836);
 Mirafra sharpii (Elliot, 1897);
 Mirafra angolensis (Bocage, 1880);
 Mirafra rufocinnamomea (Salvadori, 1865);
 Mirafra apiata (Vieillot, 1816);
 Mirafra fasciolata (Sundevall, 1850);
 Mirafra collaris (Sharpe, 1896);
 Mirafra africanoides (A. Smith, 1836);
 Mirafra alopex (Sharpe, 1890);
 Mirafra erythroptera (Blyth, 1845);
 Mirafra assamica (Horsfield, 1840);
 Mirafra rufa (Lynes, 1920);
 Mirafra gilletti (Sharpe, 1895);
 Mirafra affinis (Blyth 1845);
 Mirafra microptera (Hume, 1873);
 Mirafra erythrocephala (Salvadori & Giglioli, 1885);
 Mirafra poecilosterna (Reichenow, 1879);
 Mirafra degodiensis (Erard, 1975);
 Mirafra naevia (Strickland, 1853);
 Mirafra sabota (A. Smith, 1836);
 Pinarocorys erythropygia (Strickland, 1852);
 Pinarocorys nigricans (Sundevall, 1850);
 Heteromirafra archeri (S. Clarke, 1920);
 Heteromirafra sidamoensis (Erard, 1975);
 Heteromirafra ruddi (Grant, 1908);
 Certhilauda curvirostris (Hermann, 1783);
 Certhilauda benguelensis (Sharpe, 1904);
 Certhilauda brevirostris (Roberts, 1941);
 Certhilauda semitorquata (A. Smith, 1836);
 Certhilauda subcoronata (A. Smith, 1843);
 Certhilauda chuana (A. Smith, 1836);
 Certhilauda erythrochlamys (Strickland, 1853);
 Certhilauda barlowi (Roberts 1937);
 Certhilauda albescens (Lafresnaye, 1839);
 Certhilauda burra (Bangs, 1930);
 Chersomanes albofasciata (Lafresnaye, 1836);
 Chersomanes beesleyi (Benson, 1966);
 Eremopterix leucotis (Stanley, 1814);
 Eremopterix australis (A. Smith, 1836);
 Eremopterix verticalis (A. Smith, 1836);
 Eremopterix leucopareia (Fischer & Reichenow, 1884);
 Eremopterix signatus (Oustalet, 1886);
 Eremopterix nigriceps (Gould, 1839);
 Eremopterix griseus (Scopoli, 1786);
 Ammomanes cinctura (Gould, 1839);
 Ammomanes phoenicura (Franklin, 1831);
 Ammomanes deserti (Lichtenstein, 1823);
 Ammomanes grayi (Wahlberg, 1855);
 Alaemon alaudipes (Desfontaines, 1789);
 Alaemon hamertoni (Witherby, 1905);
 Ramphocoris clotbey (Bonaparte, 1850);
 Melanocorypha calandra (Linnaeus, 1766);
 Melanocorypha bimaculata (Menetries, 1832);
 Melanocorypha maxima (Blyth, 1867);
 Melanocorypha mongolica (Pallas, 1776);
 Melanocorypha leucoptera (Pallas, 1811);
 Melanocorypha yeltoniensis (J.R. Forster, 1767);
 Calandrella brachydactyla (Leisler, 1814);
 Calandrella blanfordi (Shelley, 1902);
 Calandrella erlangeri (Neumann, 1906);
 Calandrella cinerea (Gmelin, 1789);
 Calandrella acutirostris (Hume, 1873);
 Calandrella rufescens (Vieillot, 1820);
 Calandrella cheleensis (Swinhoe, 1871);
 Calandrella raytal (Blyth, 1845);
 Calandrella somalica (Sharpe, 1895);
 Calandrella athensis (Sharpe, 1900);
 Spizocorys conirostris (Sundevall, 1850);
 Spizocorys sclateri (Shelley, 1902);
 Spizocorys obbiensis (Witherby, 1905);
 Spizocorys personata (Sharpe, 1895);
 Spizocorys fringillaris (Sundevall, 1850);
 Eremalauda starki (Shelley, 1902);
 Eremalauda dunni (Shelley, 1904);
 Chersophilus duponti (Vieillot, 1820);
 Galerida cristata (Linnaeus, 1758);
 Galerida theklae (A.E. Brehm, 1857);
 Galerida malabarica (Scopoli, 1786);
 Galerida deva (Sykes, 1832);
 Galerida modesta (Heuglin, 1864);
 Galerida magnirostris (Stephens, 1826);
 Pseudalaemon fremantlii (Lort Phillips, 1897);
 Lullula arborea (Linnaeus, 1758);
 Alauda arvensis (Linnaeus, 1758);
 Alauda japonica (Temminck & Schlegel, 1848);
 Alauda gulgula (Franklin, 1831);
 Alauda razae (Alexander, 1898);
 Eremophila alpestris (Linnaeus, 1758);
 Eremophila teleschowi (Przevalski, 1887);
 Eremophila bilopha (Temminck, 1823);

Referncies.



Bibliografia.

 Jonsson, Lars: Ocells d'Europa. Edicions Omega, Barcelona (1994). ISBN 84-282-1008-X.

Enllaos externs.

 Els aludids a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Vdeos d'aludids en llur hbitat natural. ;
 Els aludids a la web de la IUCN. ;
 Els aludids a l'Animal Diversity Web. ;
 Els aludids a l'Encyclopedia of Life. ;
 Enregistraments sonors d'aludids. ;
 mplia informaci sobre els aludids. ;
 Taxonomia dels aludids. ;
 Vdeos i informaci diversa sobre aquesta famlia d'ocells. ;
 Informaci sobre 102 espcies d'aludids  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308671" title="Felip Neri" nonfiltered="1499" processed="1498" dbindex="121568">

Felip Neri. L'apstol de Roma, va nixer a Florncia, el 22 de juliol de 1515 i va morir el 26 de maig de 1595. Fou fundador de la Congregaci de l'Oratori.
 Biografia .
Fill de Francesco i Lucrecia Neri, que va morir quan Felip encara era un nen. Va tenir dues germanes ms petites, Caterina i Elisabetta i un germ que va morir de molt petit. 

El seu pare, que alternava la seva professi liberal amb la de notari, mantenia gran amistat amb els dominics, motiu pel qual seria dels frares del Monestir de  Sant Marc dels que rebria Felip Neri moltes de les seves primeres ensenyances religioses. 

Va estudiar humanitats i a l'edat de setze anys va ser enviat a ajudar als negocis a un cos del seu pare a Sant Germano, a la vora de Monte Cassino. Felip sovint es retirava a una petita capella de la muntanya que pertanyia als benedictins de Monte Cassino. Fou aqu on la seva vocaci es va fer definida i el 1533 va decidir d'anar a Roma.

 Sacerdoci .
El 23 de maig de 1551, per mandat del propi Persa Rosa, va entrar al sacerdoci, i se'n va anar a viure a San Girolamo della Carita, on la principal regla era viure en caritat amb els seus germans. Entre els nous companys de Felip, hi havia Persa Rosa i Buonsignore Cacciaguerra. 

El 1559, Felip va comenar a organitzar visites regulars a les set esglsies de Roma, en companyia de sacerdots i religiosos, aix com de laics. Aquestes visites van ser l'ocasi d'una curta per aguda persecuci religiosa a l'haver estat denunciat com a creador de noves sectes. El cardenal vicari el va convocar i el va reprendre, sent susps de sentir confessions, per desprs de dues setmanes va quedar provada la seva innocncia davant les autoritats eclesistiques.

El 1562, va acceptar el crrec de rector de l'esglsia San Giovanni dei Fiorentini a Roma, tanmateix, com es resistia a abandonar San Girolamo, va romandre en aquest temple malgrat convertir-se en rector de San Giovanni. 

La Germandat del Petit Oratori va anar creixent i el 1575 va ser formalment reconeguda per Gregori XIII com la Congregaci de l'Oratori, i se li va concedir l'esglsia de Santa Maria in Vallicella, on els religiosos es van installar el 1577, any en qu van inaugurar la Chiesa Nuova, construda en la seu de la vella Santa Maria, i on van traslladar els exercicis a un nou oratori, encara que Felip va romandre a San Girolamo fins el 1583, deixant aleshores la seva vella llar i installant-se a Santa Maria della Vallicella. El 1593 va dimitir el crrec de Superior que li havia estat conferit per a tota la vida. 

La personalitat de Felip va atreure el cardenal Niccolo Sfondrat, qui en convertir-se en el papa Gregori XIV el 1590, va voler anomenar-lo cardenal, per ell no ho va acceptar.

Els darrers anys de la seva vida van ser marcats per alternatives de malaltia i recuperaci. El 12 de maig de 1595 el cardenal Baroni, que l'havia succet com a Superior, li va donar l'extremunci. El 26 de maig, a l'edat de 80 anys, va expirar. 

Sant Felip Neri va ser beatificat per Pau V el 1615, i canonitzat per Gregori XV el 1622. Al Santoral Catlic la seva onomstica se celebra el 26 de maig. 
 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308706" title="Mysore" nonfiltered="1500" processed="1499" dbindex="121569">


Mysore fou un antic principat de l'ndia Britnica, que forma actualment l'estat de Karnataka.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308708" title="Setge de la Bisbal d'Empord (1465)" nonfiltered="1501" processed="1500" dbindex="121570">






El Setge de la Bisbal d'Empord fou un episodi de la Guerra Civil Catalana del segle XV. Es va desenvolupar durant al primavera de 1465 i va mobilitzar un nombre considerable de tropes. 

Antecedents.
El febrer de 1464 la Bisbal, que era possessi de la mitra gironina i amb l'esclat de la guerra s'havia declarat rebel, es va lliurar a traci a les forces de Joan II. Amb la derrota a la Batalla de Calaf, Pere de Portugal necessitava una acci que moralitzs i dons prestigi a la seva causa, aix que va comenar un setge de grans proporcions sobre aquesta vila empordanesa a l'abril de 1465, juntament amb tot un seguit d'operacions per tal de rendir les places rebels de l'Empord i allar Girona per acabar-la sotmetent.
 
El setge.
El rei Joan hi va enviar una fora de 2.500 homes comandats pel castell d'Amposta, Bernat Hug de Rocabert, i van aconseguir foragitar els assetjants, sense que aquests haguessin pogut prendre la vila. Ara b, quan aquest va marxar, les forces de Pere el Conestable van poder prendre la vila el 7 de juny. Amb tot, un mes ms tard, les tropes de Bernat Hug van tornar a recuperar la Bisbal per al bndol reialista, juntament amb el castell de Pbol. Durant aquestes operacions el castell d'Amposta fou fet presoner per unes companyies portugueses, per va poder escapolir-se'n.

En el setge de la Bisbal va morir Mart Joan de Rocabert, germ del vescomte Jofre VII de Rocabert i cos de Bernat Hug. Segons es diu, va caure de la muralla o d'una torre abraat a un soldat borgony.

Conseqncies.
Malgrat el desplegament bllic, les tropes del Conestable no van poder canviar lstatus quo de l'Empord durant aquesta fase de la guerra, per tant, el tan esperat setge de Girona que li havia de donar el prestigi absolut i segurament un caire nou a la guerra no va poder realitzar-se. D'aquesta manera el Conestable no va adquirir ni prestigi bllic ni tampoc cap tipus d'aven territorial.

Bibliografia.
Santiago Sobrequs i Vidal, La Guerra Civil Catalana del segle XV Barcelona: Edicions 62, 1973;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308713" title="Domenico Modugno" nonfiltered="1502" processed="1501" dbindex="121571">

Domenico Modugno (Polignano a Mare, Bari, 1928 - Lampedusa, Siclia, 1994) fou un cantant itali.

Se'l considera el pare dels cantautors italians i s autor d'una gran quantitat de canons que van ser molt populars, sobretot els anys cinquanta i seixanta. A Sanremo va estar onze vegades i va guanyar en quatre; a Eurovisi va participar tres vegades i el seu millor resultat va ser el del 1958 amb Nel blu dipinto di blu, en tercera posici, perqu el 1959 va quedar sis amb 9 punts i el 1966 va ser ltim amb un zero molt comentat.

Tamb es va dedicar al cinema, al teatre, a la televisi i a la poltica; el 1974 va fer campanya al costat del Partit Socialista Itali pel "s" a la reforma de la llei del divorci i va compondre una can per a aquesta campanya titulada L'anniversario; el 1986 va ingressar al Partit Radical i va lluitar pels ms febles.

Domenico Modugno va morir d'un atac al cor el 1994, als 66 anys, a la seva casa de l'illa de Lampedusa. 


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308716" title="Dezvo Reval" nonfiltered="1503" processed="1502" dbindex="121572">
Dezvo Reval, conegut pel nom artstic Turai (Budapest, 1903 - 1996), fou un destacat fotgraf de guerra, militant comunista des del 1926, que particip a la Guerra Civil espanyola integrat a les Brigades Internacionals.

Dezvo Reval es va establir a Pars com a reporter el 1935. Amb l'esclat del conflicte a Espanya, va participar com a soldat a les Brigades Internacionals, de les quals es va convertir en el "fotgraf oficial" amb el pseudnim de Turai. Va seguir les forces republicanes al front i es va encarregar de la confecci de diferents lbums fotogrfics editats pel Comissariat poltic de les Brigades (Las Brigadas Internacionales, editat per Lunwerg).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308721" title="Kerala" nonfiltered="1504" processed="1503" dbindex="121573">

Kerala s un estat dels que formen la Uni ndia.

El 1947 es va crear l'estat de Madras amb la presidncia britnica de Madras, del qual el 1956 es va separar la regi de Malabar que fou unida al estat de Travancore-Cochin (antics principats de Travancore i de Cochin), i al taluk de Kasargod (a l'extrem nord), per formar l'estat de Kerala.

L'estat ha estat dominat pels comunistes i va tenir el primer govern comunista de l'ndia i tercer del mon, dirigit per Elamkulan M. Sankaran Namboodiripad, desprs de vncer a les eleccions de l'estat el 1957 quan encara el Partit Comunista de l'ndia romania unit; aquest govern fou substitut de manera poc ortodoxa pel Partit del Congrs, primer mitjanant un govern presidencial (1959-1960) i desprs d'un nou govern de Praja Socialist Party (1960-1962), directament (1962-1967), per va tornar a governar (1967-1969) i el va seguir Chelath Achutha Menon del mateix partit (1969-1977). 

El partit del Congrs va tornar al govern del 1977 al 1978 i desprs d'un breu govern de la Lliga Musulmana de Kerala (1979), va pujar al poder el Partit Comunista de l'ndia-Marxista que sol o amb coalici (Leftist Democratic Front) ha governat l'estat (1980-1981, 1987-1991, 1996-2001 i desprs del 2006)  alternant amb el Partit del Congrs (1981-1987, 1991-1996 i 2004-2006). En les eleccions del 1996 el Front Democrtic d'esquerres va obtenir 80 escons (de 140) dels que 44 foren pel PCI-M i la resta pels seus aliats; el ministre en cap fou E.K. Nayanar, que exercia el crrec per tercera vegada. El 2006 el ministre en cap fou  Velikkakathu S. Achuthanandan.






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308723" title="Concejo de la Mesta" nonfiltered="1505" processed="1504" dbindex="121574">
La Mesta era una agrupaci de ramaders castellans que regulaven la transhumncia en l'edat mitjana i edat moderna.

Enllaos externs.
 Jos Luis San Martn La lucha por los pastos  ;
 Mximo Diago Hernando La aplicacin en la Sierra soriana del derecho de posesin mesteo a los agostaderos durante el siglo XVII  ;

Bibliografia.
 Anes, Gonzalo y Garca Sanz, ngel (coords.). (1994) Mesta, trashumancia y vida pastoril. Madrid, Investigacin y Progreso  8481890057 ;
 Klein, Julius. (1979) La Mesta: estudio de la historia econmica espaola, 1273-1836. Madrid: Alianza Editorial 8420622370 ;
 Dez Navarro, Andrs (1731) Quadernos de leyes y privilegios del Honrado Concejo de la Mesta;
(edici facsmil) 8475576362 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308738" title="Materpiscis" nonfiltered="1506" processed="1505" dbindex="121575">

Materpiscis  ("peix mare" en llat) s un gnere de placoderm ptictodntid del Devoni superior (fa uns 380 milions d'anys) de la formaci de Gogo Reef d'Austrlia Occidental. Noms se'l coneix a partir d'un nic exemplar, i s nic perqu hi ha un embri no nascut dins de Materpiscis, amb una estructura placentria d'alimentaci mineralitzada notablement conservada (un cord umbilical). Aix fa de Materpiscis el vertebrat ms antic primitiu vivpar, s a dir, que dna a llum cries vives.

El fssil fou descobert el 2005 a la regi de Gogo, a Austrlia Occidental, per John Long del Museum Victoria i els seus collegues Kate Trinajstic, Gavin Young i Tim Senden. Els fssils del jaciment de Gogo estan preservats en nduls de llim, de manera que s'utilitza cid actic dilut per disoldre els llims que envolten els fssils. 

L'examinaci de la secci caudal de Materpiscis port al descobriment de l'esquelet parcialment ossificat d'un Materpiscis juvenil, aix com el cord umbilical mineralitzat. L'equip public els seus descobriments el 2008. L'espcie fou anomenada Materpiscis attenboroughi en honor de David Attenborough, que fou el primer a cridar l'atenci sobre la importncia dels fssils de peixos a Gogo a la seva srie del 1979 Life on Earth. 

Materpiscis era un peix blindat semblant als taurons i sense parent moderns. Mesurava entre vint-i-cinc i trenta centmetres i tenia unes dents potents que utilitzava per esberlar les seves preses, possiblement invertebrats de closca dura com closses o coralls.

Els peixos ptictodntids sn l'nic grup de placoderms que presenta dimorfisme sexual: els mascles tenen uns rgans agafadors i les femelles tenen la base de l'aleta plvica llisa. Feia temps que se sospitava que es reproduen utilitzant fertilitzaci interna, i el descobriment d'embrions fssils dins de Materpiscis i un organisme similar tamb de Gogo, Austroptyctodus demostr que aquesta deducci era certa.

 Vegeu tamb.
Altres peixos fssils d'especial rellevncia del perode Devoni:
Gogonasus;
Tiktaalik;
Eusthenopteron;
Panderichthys;
Onychodus;

Referncies.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308740" title="Copa MLS" nonfiltered="1507" processed="1506" dbindex="121576">

La Copa MLS, oficialment anomenada MLS Cup s el partit anual de campionat de la Major League Soccer. El trofeu s'anomena Alan I. Rothenberg Trophy, en honor del president fundador de la MLS. 

Des del 2006, la MLS cre el MLS scudetto (a imitaci del que es fa a la lliga italiana), un smbol que porta el jersei l'equip guanyador la temporada anterior de la competici.

 Historial .



Negreta - Campi del MLS Supporters' Shield

 Palmars .


 Premi al millor jugador del partit (MVP).



Notes.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308748" title="Front Popular de Nagaland" nonfiltered="1508" processed="1507" dbindex="121577">


El Front Popular de Nagaland (Nagaland People's Front) s un partit poltic de l'ndia, limitat a l'estat de Nagaland. Es considera un partit pacifista, favorable a la cultura naga i progressista.

Des del 2003 dirigeix el govern de l'estat en coalici amb el Bharatiya Janata Party, formant la Democratic Alliance of Nagaland. El partit est presidit per Shrhozelie i el cap principal es el ministre en cap Neiphiu Rio. El 2004 va absorbir al Partit Democrtic de Nagaland. A les eleccions del 2008 va obtenir 26 dels 60 escons i el 12 de mar del 2008 Rio fou reelegit com a ministre en cap amb el suport d'alguns independents i els dos electes del BJP.

El seu lema es "fide non armis" (amb fe no calen armes).

La bandera del partit es de tres franges horitzontals, la superior blava, la central blanca i la inferior vermella; al centre l'emblema o smbol del partit, el gall. La proporci s 2:3. La bandera ve determinada per l'article 4 dels seus Estatuts.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308769" title="Lawrence Lessig" nonfiltered="1509" processed="1508" dbindex="121578">

Lawrence Lessig (3 de juny de 1961, a Dakota del Sur), advocat i professor de Dret de la Universitat de Stanford, especialitzat en Dret Informtic. Fundador del Centre per Internet i la Societat de la universitat, a ms de la iniciativa Creative Commons.

Tamb s l'autor del llibre Cultura Lliure, on defensa el copyleft com a nou paradigma pel desenvolupament cultural i cientfic des d'internet, recolzant-se en el moviment del software lliure de Richard Stallman. Lessig s un reconegut crtic de les implicacions dels drets d'autor.

A la iCommons iSummit 07 Lessig va anunciar que havia abandonat la seva dedicaci als temes de propietat intellectual per tal de concentrar-se als problemes de corrupci al sistema poltic. 

Biografia 

Va cursar els seus estudis a la Universitat de Pensilvania, al Trinity College (Cambridge) i a la Universitat de Yale. Professor de Dret a la Universitat de Harvard i a la Universitat de Chicago. El 2002, Lessig va obtenir el FSF Award for the Advancement of Free Software de la Free Software Foundation (FSF). El 28 de marzo de 2004 va ser escollit per formar part de la Junta Directiva de la FSF.

s conegut per haver creat el concepte de "cultura lliure" al seu llibre Cultura lliure, i s un actiu promotor del software lliure. Tamb va ser promotor i s president de Creative Commons, membre del Consell de la Electronic Frontier Foundation i membre de la Junta Directiva del Software Freedom Law Center, creat al febrer de 2005.

Obres

Codi, altres lleis del ciberespai (2000)
El futur de les idees (2001)
Cultura lliure (2004)

1.	  Leadership of FSF (en ingls)
2.	  Spectrum Policy: Property or Commons? de Thomas Hazlett y Lawrence Lessig (1 de marzo, 2003) (en ingls)

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308770" title="Penya del Migdia (desambiguaci)" nonfiltered="1510" processed="1509" dbindex="121579">

 Geografia:;
 Penyal del Migdia, Fornalutx (1358 m), Mallorca.
 Penya del Migdia (Alcdia), prop de la ciutat d'Alcdia, Mallorca.
 Penya del Migdia o Penya Roja (315 m), prop del Cap Pinar, Alcdia, Mallorca.
 Penya del Migdia (Andratx), Andratx, Mallorca.
 Penyal del Migdia (Calvi) (381 m), Calvi, Mallorca.
 Penya del Migdia (Banyalbufar), Banyalbufar, Mallorca.
 Penya del Migdia (Orient) (969 m), Orient, Mallorca.
 Penya del Migdia (Valldemossa), Valldemossa, Mallorca.

Vegeu tamb.
 Puig del Migdia;
Puig de Migdia (El Montmell);

Referncies.
 http://www.toponimiamallorca.net/mapa.php;
 Gran Enciclopdia de Mallorca. Volum 11.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308771" title="Josphine Baker" nonfiltered="1511" processed="1510" dbindex="121580">


Josphine Baker, nom artstic de Freda Josephine McDonald, nascuda el 3 de juny de 1906 a Saint Louis, Missouri i traspassada el 12 d'abril de 1975, a Pars; va ser cantant, ballarina i vedet de revista mundialment coneguda. D'origen mests, afro-americana i amerndia dels Apalatxes, s sovint considerada com la primera estrella negra de l'espectacle. El 1937 agafa la nacionalitat francesa.

Referncies.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308776" title="Taquin" nonfiltered="1512" processed="1511" dbindex="121581">

El taquin (Budorcas taxicolor) s un capr que habita a l'Himlaia oriental. N'hi ha quatre subespcies: B. taxicolor taxicolor, el taquin de Mishmi; B. taxicolor bedfordi, el taquin daurat de Shaanxi; B. taxicolor tibetana, el taquin tibet o de Sichuan; i B. taxicolor whitei, el taquin de Bhutan. El taquin s l'animal nacional de Bhutan.

El taquin fa de 110 a 120 cm i pot pesar ms de 350 kg. Es pot trobar als boscs de bamb dels 2000 als 4500 metres, i s'alimenta d'herba, poncelles i fulles. El taquin s dirn, actiu durant el dia, descansant en la calor, especialment els dies assolellats.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308784" title="Terradillos" nonfiltered="1513" processed="1512" dbindex="121582">


Terradillos s un municipi de la provncia de Salamanca, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308785" title="Tamames" nonfiltered="1514" processed="1513" dbindex="121583">


Tamames s un municipi de la provncia de Salamanca, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Abusejo i La Sagrada, a l'Est amb Berrocal de Huebra i Tejeda y Segoyuela, al Sud amb Aldeanueva de la Sierra i El Cabaco i a l'Oest amb Puebla de Yeltes i Sepulcro-Hilario.

 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308786" title="Tordillos" nonfiltered="1515" processed="1514" dbindex="121584">


Tordillos s un municipi de la provncia de Salamanca, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308787" title="Escut dels seguidors de la MLS" nonfiltered="1516" processed="1515" dbindex="121585">
L'Escut dels seguidors de la MLS, oficialment anomenat MLS Supporters' Shield s el trofeu anual que es dona al vencedor de la fase regular de la Major League Soccer.

El trofeu fou creat i guardonat per primer com el 1998, tot i que tamb fou donat amb carcter retroactiu als clubs Tampa Bay i D.C. United per les temporades 1996 i 1997.

El febrer del 2006, la MLS decid que el vencedor d'aquest trofeu obtindria una plaa per la Copa de Campions de la CONCACAF. Si aquest coincideix amb el campi de la MLS Cup, l'equip amb segon millor puntuaci es classifica.

 Historial .


 Palmars .
4: D.C. United;
2: Los Angeles Galaxy, Columbus Crew ;
1: Tampa Bay Mutiny (desaparegut), Kansas City Wizards, Miami Fusion (desaparegut), Chicago Fire, San Jose Earthquakes;

Notes.




Enllaos externs.
Supporters' Shield a MLSnet.com;
Web de la Supporters' Shield;
Estadsitques;
Qu s la Supporters Shield?;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308788" title="Villamayor" nonfiltered="1517" processed="1516" dbindex="121586">


Villamayor s un municipi de la provncia de Salamanca, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Castellanos de Villiquera, a l'Est amb Villares de la Reina, al Sud amb Salamanca, al Sudoest amb Doinos de Salamanca, a l'Oest amb Carrascal de Barregas i Florida de Libana i al Nordoest amb Valverdn.

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308790" title="Villarino de los Aires" nonfiltered="1518" processed="1517" dbindex="121587">


Villarino de los Aires s un municipi de la provncia de Salamanca, a la comunitat autnoma de Castella i Lle situat entre Perea de la Ribera i Trabanca.  

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308792" title="Villavieja de Yeltes" nonfiltered="1519" processed="1518" dbindex="121588">


Villavieja de Yeltes s un municipi de la provncia de Salamanca, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308793" title="Villoria" nonfiltered="1520" processed="1519" dbindex="121589">


Villoria s un municipi de la provncia de Salamanca, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Cantalpino, a l'Est amb El Campo de Pearanda i Villar de Gallimazo, al Sud amb Ventosa del Ro Almar i a l'Oest smb Morigo i Villoruela.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308794" title="Villoruela" nonfiltered="1521" processed="1520" dbindex="121590">


Villoruela s un municipi de la provncia de Salamanca, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Arabayona de Mgica, al Nordest amb Cantalpino a l'Est amb Villoria, al Sud amb Morigo i a l'Oest amb Babilafuente.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308795" title="Hussein al-Hakim Bi-Amrillah" nonfiltered="1522" processed="1521" dbindex="121591">
T riquil al-Hak m, anomenat bi Amr al-L h (rab                  "Goberna per Mandat de Du") s el sis Califa fatimita a Egipte (996-1021). Nascut a Egipte en 985, Hakim va succeir el seu pare Abu Mansur Nizar al-Aziz Billah, en 996 a l'edat d'onze anys. Havia estat confs si ell heretaria la posici del seu pare, aquesta transferncia encertada del poder era una demostraci de l'estabilitat de la dinastia Fatimita. En el seu llarg regnat com Califa, Hakim va ampliar el govern Fatimita a l'emirat d'Alepo.

 Les Rivalitats i els Moviments Poltics .

L'opositor ms rigors i ms constant d'Hakim era el Califat Abbas a Bagdad, que va intentar parar la influncia de l'Ismailisme. Aquesta competici va conduir al manifest de Bagdad de 1011, en el qual els Abassides van observar la lnia descendent de Hakim indicant que no va descendir legtimament d'Al.

Hakim tamb va lluitar amb els governants de Qarmatiyya de Bahrein, una illa en el golf persa. El seu vehicle diplomtic i missioner era l'Ism ' l  da wa, amb el seu centre d'organitzaci de poder al Caire.

El regnat de Hakim va ser caracteritzat per un malestar general. Una rivalitat entre dues faccions d'oposici, els turcs i el Bereber dins de l'exrcit Fatimita. La tensi va crixer entre el califa i els seus visirs (anomenats els wass tes), i a prop al final del seu regnat el moviment dels Drusos, una secta religiosa centrada al voltant de Hakim, es va comenar a formar. Eren els Drusos que primer es van referir a Hakim com "Governa per Mandat de Du".

En 1005 al-Hakim cre el Dar al- Ilm "Casa del Coneixement", amb la seva gran biblioteca pblica; all la filosofia i l'astronomia van ser ensenyades a ms dels estudis purament islmics de l'Alcor i del Hadit. En 1013 ell va acabar la mesquita al Caire comenat pel seu pare, la mesquita d'al-Hakim.

 Comportament Excntric d'al-Hakim .

Al-Hakim era un tradicionalista ferm, que va publicar una srie de lleis, incloent la prohibici de Mulkhiyya, un plat egipci caracterstic, menjar ram, com la prohibici dels escacs. Ell va prohibir els pescadors d'agafar qualsevol peix que no tingus cap escala i va prohibir la gent de vendre o de menjar tals peixos.

En 1005, ell ordeno la matana de tots els gossos a Egipte i els va rebutjar al desert. Tamb ell va forar els habitants d'el Caire a treballar en la nit i dormir en el mat, i van castigar qui fos agafat violant les seves ordres. En 1014 ell va ordenar a les dones no sortir, i va ordenar als sabaters no fer les sabates de dona. Ell va matar el seu tutor Abul Qasim Said ibn Said al-Fariqi i a la gran majoria dels seus visirs. La major part d'aquests visirs eren cristians. Alguns d'ells van servir com|com a metges tamb. Al-Hakim tamb va matar a molts alts funcionaris, aix com als humils. Aquests inclouen els visirs, jutges, poetes, mdics, encarregats del palau, cuiners, cosins, soldats, jueus, cristians, i fins i tot tallen les mans d'esclaves al seu palau. En alguns casos, ell mateix va fer la matana. En 1009, ell va destruir l'esglsia del Sant Sepulcre a Jerusalem, llavors sota control Fatimita. L'esglsia va ser reconstruda ms endavant pel seu successor amb ajuda de l'Imperi Bizant. Ell va fer que els cristians i els jueus usin un barret negre. Ell va fer que els cristians usin les creus de fusta al voltant dels seus colls. Ordeno als jueus usar un vedell de fusta que penjava al voltant del coll, per recordar-los el pecat del vedell d'or.

 Mort i Successi .

Al-Hakim va desaparixer en 1021 en un viatge en el seu burro als turons de Muqattam sense cap gurdia protectora. El burro va ser trobat ms endavant prop d'un pou cobert amb sang. Es creu que la seva germana Sitt al-Mulk va emprar a assassins per matar-lo a causa d'un conflicte entre ells. El conflicte va comenar quan la seva germana va demanar que ell pars amb la seva poltica, perqu ell arriscava la continutat de la seva dinastia. En resposta ell acusa la seva germana d'adulteri i llavors ella decidia actuar primer abans que ell la castigus. Encara que ell va morir probablement, els Drusos creuen que va ser amagat per Du i que tornaria com el Mahdi el dia del judici.

Al-Hakim va anar succet pel seu jove fill Ali az-Zahir sota la regncia de la seva tia Sitt al-Mulk.

 Enllaos externs .
Al-Hakim;
Institute of Ismaili Studies: al- ak m bi-Amr Allah.
Al-Hakim bi Amr Allah;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308796" title="El Valle (Granada)" nonfiltered="1523" processed="1522" dbindex="121592">

El Valle s un municipi de la provncia de Granada, Comunitat autnoma de Andalusia, amb una superfcie de 25,91 km, una poblaci de 1151 habitants (2004) i una densitat de poblaci de 44,42 hab/km. Est compost per les poblacions de: Melegs, Restabal i Saleres. 
Vegeu tamb.
 Esglsia de San Juan Evangelista de Melegs ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308797" title="Valdunciel" nonfiltered="1524" processed="1523" dbindex="121593">


Valdunciel s un municipi de la provncia de Salamanca, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Topas, a l'Est amb Palencia de Negrilla, al Sud amb Castellanos de Villiquera i a l'Oest amb Calzada de Valdunciel, Forfoleda i Valdelosa.

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308798" title="Ortografia natural" nonfiltered="1525" processed="1524" dbindex="121594">
La ortografia natural, dins les cincies de l'educaci s aquella que correspon a la correcta correspondncia entre so i grafia, independentment de las regles que pugui regir la ortografia, d'aquest mtode per exemple a bou no trobariem cap error d'ortografa natural si fos escrit vou. Per una altre banda, s'inclou dins de la ortografia natural la separaci entre paraules. Sovint ens podem trobar amb errors com esposa la camisa, on les partcules amb menor significat sn incloses en la paraula que les segueix. Es considera en termes generals que els errors d'ortografia natural han de desaparixer cap als 8 o 9 anys.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308799" title="Zamarra" nonfiltered="1526" processed="1525" dbindex="121595">


Zamarra s un municipi de la provncia de Salamanca, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Ciudad Rodrigo, a l'Est amb Serradilla del Arroyo, La Atalaya i Serradilla del Llano, al Sud amb Agallas i a l'Oest amb Herguijuela de Ciudad Rodrigo i Pastores.

 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308801" title="Zamayn" nonfiltered="1527" processed="1526" dbindex="121596">


Zamayn s un municipi de la provncia de Salamanca, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord i Est amb Valdelosa, al Sud amb Torresmenudas, Aldearrodrigo, El Arco i San Pelayo de Guarea i a l'Oest amb Palacios del Arzobispo.


Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308803" title="Tentuda" nonfiltered="1528" processed="1527" dbindex="121597">
Tentuda s una comarca d'Extremadura situada a la provncia de Badajoz. El cap comarcal s Fuente de Cantos, ocupa una extensi de 1283 km2 i t una poblaci de prop de 25.000 habitants.

Municipis.
 Bienvenida;
 Bodonal de la Sierra;
 Cabeza la Vaca;
 Calera de Len;
 Fuente de Cantos;
 Fuentes de Len;
 Monesterio;
 Montemoln ;
 Segura de Len;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308804" title="Complex d'dip" nonfiltered="1529" processed="1528" dbindex="121598">
El complex d'dip planteja la idea que, durant l'etapa genital del desenvolupament del nen (una de les etapes psicosexuals), aquest comena a sentir atracci sexual envers el progenitor del sexe oposat. El nen se sent atret per la mare i comena a odiar el pare, ja que aquest t a la mare. Aleshores es desenvolupa un sentiment de culpa ja que el nen sap que no est b odiar el pare. Aquest conflicte es resol mitjanant la identificaci, en qu el nen adopta caracterstiques del pare.

Tot i que molts cops s'utilitza el nom de "complex d'dip" indistintament per a ambds sexes tamb es pot anomenar complex d'Electra l'etapa de desenvolupament psicosexual corresponent per a la nena per a distingir-la de la del nen.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308805" title="Costa Granadina" nonfiltered="1530" processed="1529" dbindex="121599">

La Costa Tropical o Costa Granadina s una comarca d'Andalusia, en la provncia de Granada. Limita a l'est amb la provncia d'Almeria i a l'oest amb la comarca de l'Axarqua, al llarg de la costa mediterrnia. 
 Comunicacions per Carretera . 
Des de la ciutat de Granada s possible arribar a la Costa Tropical mitjanant l'autovia A-44 (Bailn-Motril), si b actualment en els seus ltims quilmetres abans d'arribar a Motril, encara no s'ha acabat, havent de fer s de l'antiga nacional N-323, almenys fins a estiu de 2008, quan est projectat que s'inaugurin els ltims trams de la A-44. Parallela a la costa discorre l'antiga carretera N-340 (Cadis-Barcelona), i ms o menys parallela a ella, ms cap a l'interior, discorrer la futura autovia A-7, que ser completada en els prxims anys. 
 Pobles i ciutats . 
La Costa Tropical granadina la conformen les segents localitats: 

Albondn;
Albuol;
La Rbita;
Almucar;
 La Herradura;
 Velilla-Taramay;
Gualchos;
 Castell de Ferro;
Itrabo;
Jete;
Lentej;
Los Gujares;
Ljar;
Molvzar;
Motril;
 Puerto de Motril;
 Torrenueva;
 Carchuna;
 Calahonda;
Otvar;
Polopos;
 La Mamola;
 Castillo de Baos;
 La Guapa;
 Haza del Trigo;
Rubite;
Salobrea;
Sorviln;
Vlez de Benaudalla;
Nerja;

Enllaos externs.
Costa Tropical Granadina;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308808" title="Granada 74 Club de Ftbol" nonfiltered="1531" processed="1530" dbindex="121600">


El Club Granada 74 Club de Futbol s un club de futbol espanyol, de la ciutat de Granada, encara que el seu primer equip juga els seus partits en Motril. Fou fundat en juliol de 2007 i es trasllad a Granada, cambiant el seu nom i les seves distintives per les del CP Granada 74, club no professional, fundat en 1974, i del que Mars n'era el president. Actualment juga a la Segona Divisi B desprs de baixar de categoria durant la temporada 2007-08.

 Histria .
El CP Granada 74 es fund en el popular barria de la Chana de Granada, pasant desprs a Almanjayar. Histricament ha sigut el segon equip de la ciutat, a la ombra del Granada CF. Inici la seva anada esportiva en la temporada 74-75 i desprs de 20 anys en les categories regionals, la temporada 94-95 debut en la Tercera divisi espanyola de futbol. Es va mantenir en aquest categoria deu temporades consecutives, sent campi en 2003 i disputant sense xit diferents promocions d'ascens a la Segona divisi B.

A les acaballes de la temporada 04/05 torn novament al futbol regional, a la Primera categoria andalusa, encara que consegu un nou ascens a la Tercera divisi dues temporades ms tard. Tot i aix, la seva histria cambiaria radicalments en aquest mateix any. El 6 de juny de 2007 el seu president, Carlos Mars, un inversor madrileny afincat des de molts anys enrerre a Granada, adquir el Ciudad de Murcia S.A.D., de la Segona Divisi i el transfer a Granada, creant aix el Club Granada 74 S.A.D. al adoptar el nom i els distintius de l'histric club granadenc. No obstant aix, l'antic CP Granada 74 no desapareix, sin que es converteix en filial del nou Granada 74 de Segona divisi.


 Jugadors .

 Plantilla 2007/08 .
Actualitzat a 1 de setembre de 2007


 
 




 
 
 

 


 
  

 
 
 
 
 
 


 



Assemoassa t passaport francs.

Referncies.


 Enllaos externs .

Lloc web oficial;
Nota de prensa del TAS sobre el cas Granada 74;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308811" title="Equilibri de Hardy-Weinberg" nonfiltered="1532" processed="1531" dbindex="121601">

 

 En gentica de poblacions, el principi Hardy-Weinberg manifesta que les freqncies de genotip en una poblaci romanen constants o sn en equilibri de generaci en generaci llevat que s'introdueixin influncies pertorbadores especfiques. Aquelles influncies pertorbadores inclouen l'aparellament no aleatori, mutacions, selecci natural, mida de poblaci limitada i constant en el temps, absncia de deriva gentica. L'equilibri gentic s un principi bsic de gentica de poblacions. 

 El principi Hardy-Weinberg s com un quadrat Punnett per a poblacions, en comptes d'individus. Un quadrat Punnett pot pronosticar la probabilitat del genotip del descendent basat en el genotip dels pares o el genotip de la descendncia es pot utilitzar per revelar el genotip dels pares. De la mateixa manera, el principi de Hardy-Weinberg es pot utilitzar per comptar la freqncia d'allels particulars basats en freqncia d'una malaltia recessiva d'autosmica.  El pare vol saber la probabilitat dels seus nts que hereta la malaltia. Per contestar a aquesta qesti, el conseller gentic ha de saber la possibilitat que el nen es reproduir amb un transportista de la mutaci recessiva. Aquest fet pot no saber-se, per se sap freqncia de malaltia. Sabem que la malaltia sigui provocada pel genotip recessiu homozigot; podem utilitzar el principi Hardy-Weinberg per treballar endarrere de l'ocurrncia de malaltia a la freqncia d'individus recessius heterozigot. 

 Aquest concepte tamb s'anomena de les segents formes: HWP, equilibri Hardy-Weinberg, HWE, o llei de Hardy-Weinberg. Reb el nom de G. H. Hardy i Wilhelm Weinberg. 

Derivaci.
 Una descripci millor, per equivalent, probabilstica per l'equilibri de Hardy Weinberg s que els allels per a la prxima generaci per a qualsevol individu donat s'escullen de forma aleatoria i independent l'un de l'altre succs. Considereu dos allels, A i a, amb freqncies p i q respectivament, en la poblaci. Les diferents maneres de formar genotips nous es poden obtenir utilitzant una quadrat Punnett o Quadrat Prout), on la fracci en cada un s igual al producte de les probabilitats de files i columnes. 



Els tres possibles genotips s'obtenen de la segent manera: 
 ;
 ;
 ;

 Aquestes freqncies s'anomenen freqncies de Hardy-Weinberg (o proporcions Hardy-Weinberg). Aix s'aconsegueix en una generaci i noms exigeix la suposici de l'aparellament aleatori amb una mida de poblaci infinita.

A vegades, una poblaci es crea reunint mascles i femelles amb freqncies d'allels diferents. En aquest cas, la suposici d'una poblaci nica es viola fins que desprs de la primera generaci, aix la primera generaci no es trobar en equilibri de Hardy-Weinberg. Les successives generacions es trobaran en equilibri Hardy-Weinberg.

 Desviacions de l'equilibri de Hardy-Weinberg .
Hi ha situacions que no sn les que a'assumeixen per a poder aplicar l'equilibri de Hardy-Weinberg i aix pot fer que hi hagi desviacions entre all esperat i all observat. L'alteraci de l'equilibri pot mostrar l'estat d'evoluci d'una espcie.
 Uni no aleatria dels progenitors:
 Estratificaci: s aquella poblaci on hi ha grups que no es reprodueixen entre si, que s'han mantingut separats.
 Endogmia: s'incrementa la probabilitat d'aparici de malalties per l'augment d'homozigots.
 Uni dirigida: s quan la parella reproductora s escollida en base a un determinat tret gentic. Per exemple de color de pell. Un altre exemple s la freqncia amb que els malalts es casen amb afectes de la mateixa malaltia (sordesa, ceguere...);
Selecci natural:
Avantatge selectiu: aquells allels que facin del portador un individu millor adaptat al medi seran seleccionats per sobre d'aquells que sn neutres o ho desafavoreixen.
Seleci contra mutacions autosmiques recessives: en trobem un exemple en l'incompatibilitat materno(RH-)-fetal(RH+)que fa que a la poblaci hi predomini l'allel RH-;
Deriva gentica: si la poblaci s molt petita pot ser que l'equilibri no es mantingui en les diferents generacins. En sn exemples l'efecte coll d'ampolla o l'efecte fundador (si la poblaci que marxa d'un lloc no est elegida a l'atzar i en equilibri, la nova poblaci no presetar equilibri sin que els allels dels fundadors seran molt ms freqents del que cabria esperar.
 Flux gentic i poblaci;

How these violations affect formal statistical tests for HWE is discussed later.

Unfortunately, violations of assumptions in the Hardy-Weinberg principle does not mean the population will violate HWE.  For example, balancing selection leads to an equilibrium population with Hardy-Weinberg proportions.  This property with selection vs. mutation is the basis for many estimates of mutation rate (call mutation-selection balance).

 Lligament sexual.

Quan un gen A es lligat als cromosomes sexuals, el sexe heterogamtic (p.ex.: mascles de mamfers i les femelles de les aus) tenen una sola cpia del gen, anomenant-se hemizigots, mentre que el sexe heterogamtic (p.ex.: femelles de mamfers i mascles en les aus) tenen dues cpies. Les freqncies genotpiques a l'equilibri sn  i  pel sexe heterogamtic, per ,  i  per al sexe homogamtic.

Per exemple, en humans el daltonisme s lligat al cromosoma X. En els mascles europeus aquesta caracterstica es troba en 1 de cada 12 homes, (), en canvi afecta una de cada 200 dones (, comparat amb ), molt prop de les proporcions de Hardy-Weinberg. 

If a population is brought together with males and females with different allele frequencies, the allele frequency of the male population follows that of the female population because each receives its X chromosome from its mother.  The population converges on equilibrium very quickly.

 Si en una poblaci es reuneixen mascles i femelles amb diferents freqncies allliques, la freqncia d'allels de la poblaci homogamtica convergeix en la segent generaci a la freqncia alllica dels progenitors heterogamtics ja que cadascun rep el seu cromosoma X d'un individu heterogamtic. La poblaci convergeix a l'equilibri ms rpidament que en carcters autosmics.

 Generalitzacions .
 La segent derivaci simple pot ser generalitzada per a ms de dos allels i en poliploidia. 

 Generalitzacions per ms de dos allels.

Considereu un allel addicional amb freqncia, . Els en el cas de dos allels s l'expansi binomial de  i alheshores en el cas de tres allels l'expansi del trinomi .

;

De manera general es poden considerar els allels A1, ... Ai determinats per les freqncies allliques  a ;

;

obtenint per a tots els homozigots:

;

i per tots els heterozigots:

;

 Generalitzacions per a poliploidies.
 El principi Hardy-Weinberg tamb es pot generalitzar a sistemes poliploides, s a dir, per a organismes que tenen ms de dues cpies de cada cromosoma. Consideri una altra vegada noms dos allels. El cas diploide s l'expansi binomial de: 

;

 i per aix el cas poliploide s l'expansi polinmica de:

;

 on c s la ploidia, per exemple per a tetraploides (c = 4):



 Depenent de si l'organisme s un "veritable" tetraploide o un amfidiploide determinar quant temps portar que la poblaci arribi a equilibri Hardy-Weinberg. 

 Generalitzaci completa.
La frmula totalment expandida com a multinomi de :



 Aplicacions .
 El principi de Hardy-Weinberg es pot aplicar de dues maneres, o b se suposa la poblaci es troba en proporci de Hardy-Weinberg, en les que les freqncies dels genotip es poden mesurar o b si les freqncies de genotip dels tres genotips se saben, es pot provar si estan desviades de la proporci d'una forma estadsticament significativa. 

  Aplicaci a casos de dominncia completa.
 Si se suposa que els fenotips AA i Aa sn indistingibles, p.ex. si hi ha dominncia completa. Suposant que el principi de Hardy-Weinberg s'aplica a la poblaci, llavors  encara es pot comptar des de f(aa): 

;

 i  es pot comptar des de . I aix un pressupost de f(AA) i f(Aa) obtingut de  i  respectivament. Fixeu-vos tanmateix, que aquesta poblaci no es pot provar per l'equilibri usant proves de significaci perqu s'assumeix a priori.

 Tests de significaci per a la desviaci .

 La desviaci de testatge del principi de Hardy-Weinberg (PHW) es realitza generalment utilitzant la prova de khi quadrat de Pearson, utilitzant les freqncies de genotip observades obtingudes de les dades i les freqncies de genotip esperades obtingudes utilitzant el PHW. Per a sistemes on hi ha un gran nombre d'allels, aix pot ocasionar dades amb molts genotips possibles buits i recomptes de genotip baixos, perqu sovint no hi ha prou individus presents a la mostra per representar adequadament totes les classes de genotip. Si el cas s aquest, llavors la suposici asimpttica de la distribuci khi quadrat, ja no tindr sentit, i pot ser necessari utilitzar una forma|formulari del test exacte de Fisher, que exigeix la resoluci emprant ordinadors. Recentment s'han proposat un cert nombre de mtodes MCMC per provar les desviacions del PHW.  

 Example  test for deviation .

These data are from E.B. Ford (1971) on the Scarlet tiger moth, for which the phenotypes of a sample of the population were recorded.  Genotype-phenotype distinction is assumed to be negligibly small.  The null hypothesis is that the population is in Hardy Weinberg proportions, and the alternative hypothesis is that the population is not in Hardy Weinberg proportions.



From which allele frequencies can be calculated:


and



So the Hardy Weinberg expectation is:







Pearson's chi-square test states:



There is 1 degree of freedom (degrees of freedom for test for Hardy-Weinberg proportions are # phenotypes - # alleles).  The 5% significance level for 1 degree of freedom is 3.84, and since the   value is less than this, the null hypothesis that the population is in Hardy Weinberg frequencies is not rejected.

Fisher's exact test (probability test).
Fisher's exact test can be applied to testing for Hardy-Weinberg proportions.  Because the test is conditional on the allele frequencies, p and q, the problem can be viewed as testing for the proper number of heterozygotes.  In this way, the hypothesis of Hardy-Weinberg proportions is rejected if the number of heterozygotes are too large or too small.  The conditional probabilities for the heterozygote, given the allele frequencies are given in Emigh (1980) as
;
where n11, n12, n22 are the observed numbers of the three genotypes, AA, Aa, and aa, respectively, and n1 is the number of A alleles, where .

An Example
Using one of the examples from Emigh (1980), we can consider the case where n = 100, and p = 0.34.  The possible observed heterozygotes and their exact significance level is given in Table 4.

 Utilitzant aquesta taula, es busca el nivell de significaci de la prova basada en el nombre observat d'heterozigots. Per exemple, si s'observaven 20 heterozigots, el nivell de significaci per a la prova s 0,007. Com s tpic per al test exacte de Fisher per a mostres petites, la gradaci de nivells de significaci s fora tosca.

Desafortunadament, s'ha de crear una taula com aquesta per a cada experiment, ja que les taules depenen de n i p.

Analysis Software.
HelixTree;

Inbreeding coefficient.
The inbreeding coefficient, F (see also F-statistics), is one minus the observed frequency of heterozygotes over that expected from Hardy Weinberg equilibrium.

;

where the expected value from Hardy Weinberg equilibrium is given by

;

For example, for Ford's data above;

;

;

For two alleles, the chi square goodness of fit test for Hardy-Weinberg proportions is equivalent to the test for inbreeding, F = 0.

 Histria.
La gentica mendeliana fou redescoberta el 1900. Tot i aix,  romania una mica controvertit durant uns quants anys com no se sabia llavors com podria provocar caracterstiques de variaci continua. Udny Yule (1902) parlava en contra del mendelisme perqu pensava que els allels dominants augmentarien en la poblaci. L'americ William E. Castle (1903) postul que sense selecci, les freqncies de genotip romandrien estables. Karl Pearson (1903) trob la posici d'equilibri a un amb valors de p = q = 0,5. Reginald Punnett, incapa de contrarestar el punt de Yule, present el problema a G. H. Hardy, un matemtic britnic, amb qui jugava a criquet. Hardy era un matemtic pur i tenia menystenia la matemtica aplicada; el seu punt de vista matemtic sobre  passa al seu article de 1908 on descriu aix com a "molt simple": 

 A l'Editor de Science: Em reca immisquir-me en una discussi pel que fa a qestions de la qual no tinc cap mena de coneixements experts i m'hauria d'haver esperat el punt molt simple que desitjo familiaritzar als bilegs. Tanmateix, alguns comentaris del sr. Udny Yule, a qui el Sr. R. C. Punnett han cridat la meva atenci, suggerir que encara pot ser valor que fa... ;

 Suposi que Aa siguin un parell de carcters mendelians, sent A dominant, i all en qualsevol generaci donada el nombre de dominants purs (AA), heterozigots (Aa) i recessius purs (aa) sn com P:2Q:R. Finalment, suposi que els nombres siguin bastant grans, de manera que l'aparellament es pugui veure com fortut, que els sexes es distribueixen uniformement entre les tres varietats i que tots sn igualment frtils. Una mica de matemtiques del tipus de taula de multiplicaci sn prou per mostrar que en la prxima generaci els nombres seran com (p+q)2:2(p+q)(q+r):(q+r)2 o com p1:2q1:r1. ;

 La qesti interessant s - en quines circumstncies aquesta distribuci ser la mateixa que en la generaci anterior? s fcil de veure que la condici per aix sigui q2 = pr. I des de q12 = p1r1, per qualsevol valor de P, Q i R; la distribuci continuar en qualsevol cas inalterat desprs de la segona generaci. ;

El principi es coneixia com la llei de Hardy al mn de parla anglesa fins a Curt Stern (1943) assenyal que s'havia formulat independentment anteriorment el 1908 pel metge alemany Wilhelm Weinberg (vegeu, Corb 1999). Altres han intentat associar el nom de Willian E. Castel amb la llei a causa del seu treball del 1903, per rarament s'anomena Llei de Hardy-Weinberg-Castle.

Representaci grafica.
 s possible representar la distribuci de freqncies genotipiques per a un locus bialllic dins d'una poblaci que grficament utilitza un diagrama de de Finetti. Usant un dibuix (tamb anomenat trilineal, triaxial o ternari) per representar la distribuci de les tres freqncies de genotip l'un en relaci a l'altre. Encara que difereix de molts altres tals grfics en qu la direcci d'un dels eixos s'ha invertit. 



 La lnia curvilnia en el diagrama citat s la parbola Hardy-Weinberg i representa l'estat on els allels sn en l'equilibri Hardy-Weinberg. 

 s possible representar els efectes de selecci natural i el seu efecte sobre la freqncia alllica sobre aquestes grfiques (p. ex. Ineichen & Batschelet 1975). 

El diagrama De Finetti fou desenvolupat i s'usa de forma amplia per A.W.F. Edwards en el seu llibre Foundations of Mathematical Genetics.

Referncies i notes.


Bibliografia.
 Yule, G. U. (1902). Mendel's laws and their probable relation to intra-racial heredity. New Phytol. 1: 193 207, 222 238.
 Castle, W. E. (1903). The laws of Galton and Mendel and some laws governing race improvement by selection. Proc. Amer. Acad. Arts Sci.. 35: 233 242. ;
 Pearson, K. (1903). Mathematical contributions to the theory of evolution. XI. On the influence of natural selection on the variability and correlation of organs. Philosophical Transactions of the Royal Society of London, Ser. A 200: 1 66.
 Hardy, G. H. (1908). Mendelian proportions in a mixed population. Science 28: 49 - 50. ESP copy ;
 Weinberg, W. (1908). ber den Nachweis der Vererbung beim Menschen. Jahreshefte des Vereins fr vaterlndische Naturkunde in Wrttemberg 64: 368 382.
 Stern, C. (1943). The Hardy Weinberg law. Science 97: 137 138. JSTOR stable url;
 Ford, E.B. (1971). Ecological Genetics, London.
 Ineichen,R., Batschelet, E. (1975) Genetic selection and de Finetti diagrams. Journal of Mathematical Biology 2 33 - 39;
 Edwards, A.W.F. (1977). Foundations of Mathematical Genetics. Cambridge University Press, Cambridge (2a ed., 2000). ISBN 0-521-77544-2;
 Emigh, T.H. (1980). A comparison of tests for Hardy-Weinberg equilibrium. Biometrics 36: 627 - 642.;
 Guo, S.W., Thompson, E.A. (1992).  Performing the exact test of Hardy-Weinberg proportion for multiple alleles. Biometrics 48: 361 - 372.
 Crow, J.F. (1999). Hardy, Weinberg and language impediments.  Genetics 152: 821-825. link;
 Wigginton, J.E., Cutler, D.J., Agbecasis, G.R. (2005). A note on exact tests of Hardy-Weinberg equilibrium. American Journal of Human Genetics 76: 887-893.

 Enllaos externs .
Hardy-Weinberg Equilibrium Calculator;
Hardy-Weinberg Equilibrium Analysis Software: JMP Genomics;
Hardy-Weinberg Equilibrium Analysis Software: HelixTree;
Population Genetics Simulator;
 HARDY (C) implementation of Guo & Thompson 1992;
 Source code (C/C++/Fortran/R) for Wigginton et al 2005;
 **New** Online De Finetti Diagram Generator and Hardy-Weinberg equilibrium tests;
 Online Hardy-Weinberg equilibrium tests and drawing of de Finetti diagrams;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308812" title="Mireille Mathieu" nonfiltered="1533" processed="1532" dbindex="121602">

Mireille Mathieu s una cantant francesa nascuda el 22 de juliol de 1946 a Aviny (Vaucluse).

Donada a conixer l'any 1965, va ser l'arquetip de la cantant popular dels anys 60 i 70 del segle passat. s durant aquests anys on coneix el seus grans xits discogrfics. A partir de la meitat dels anys 80, potencia la seva carrera internacional en nombrosos pasos on s considerada com un smbol de la can francesa.

Ha venut ms de 125 milions de discs de 33 rpm i prop de 50 milions de discs de 45 rpm a tot el mn i ha enregistrat i interpretat ms d'un miler de canons en 11 llenges (francs, alemany, angls, espanyol, itali, rus, fins, japons, xins, catal i occit.) 



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308814" title="Jennifer" nonfiltered="1534" processed="1533" dbindex="121603">
Jennifer s el nom artstic de Jennifer Serrano, cantant espanyola.

Nascuda a Astries, estudi msica a Barcelona. Va representar Andorra al Festival d'Eurovisi de 2006 amb la can Sense tu, escrita per Rafael Artesero, per no va aconseguir prou punts per a passar de la semifinal i, per tant, Andorra no va ser un dels participants a la final.

Enllaos externs.
 Pgina d'Andorra al lloc web d'Eurovisi;
 Lloc web de la RTVA sobre Eurovisi 2006;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308815" title="Crmata" nonfiltered="1535" processed="1534" dbindex="121604">

Els crmates (en rab         , al-qarmia) van ser un moviment poltic-religis sorgit de l'islam ismailita dels segles IX i X. Se'ls tracta de vegades de moviment protocomunista i sempre de secta guerrera. No hi ha, en qualsevol cas, documentaci abundant sobre ells.

 Histria .
La seva aparici est lligada a la histria dels imams ismailites. Aquests, cap d'aquesta branca minoritria de l'islam xita, vivien ocults per temor a la repressi fins i tot que el fatimia, Ubayd Allah al-Mahdi va reivindicar pblicament el crrec d'imam. La majoria dels ismailites va acceptar el lideratge d'Ubayd Allah, per petits grups a l'Iraq i Bahrein el van rebutjar, donant lloc al moviment crmata.

Aquest pren el nom de Hamdan Qarmat o Qurmut (          ), un camperol de Kufa que es va destacar per la seva oposici als fatimites aix com la seva lluita contra el califat Abbasida i la seva intensa activitat propagandstica, difonent una doctrina que reclamava la plena igualtat. Cap a l'any 886, un dels membres del moviment, Abu Sayyid al-Yannabi, va ser enviat per Qarmat a Bahrein, on va fundar un Estat crmata.

En 902 els guerrers crmates, dirigits per Zikrawayh ibn Muhrawayh, van conquerir algunes ciutats del nord de Sria (Alepo, Homs, Hama). Van ser derrotats per les tropes abbasides poc desprs. Un altre cap, conegut en la histria com l'Home de la Camella, va atacar Damasc, batalla en la qual va perdre la vida. Un tercer guerrer, que es considerava a si mateix Mahdi (personatge que segons la tradici islmica apareixer al final dels temps), va terroritzar durant un temps part de Sria, fins que va ser executat pels abbasides en 904. Zikrawayh, per la seva part, va trobar la mort en 907, amb la qual cosa es va posar fi a aquesta poca de disturbis a Sria i l'Iraq.

En 913 va ser assassinat el fundador de l'Estat de Bahrein, Al-Yannabi i succet pel seu fill, creant-se aix la dinastia dels crmates. En 930, regnant Abu Tahir, els crmates van atacar La Meca, van massacrar els seus habitants i van robar la Pedra Negra de la Kaaba, que no van tornar, a canvi d'un fort rescat i partida en dos, fins a l'any 950. El poder militar dels crmates s'havia debilitat considerablement des de l'any 939.

 Dinastia crmata de Bahrein .

Ab Sa`d al-Hasan al-Yannb (894-913) (                      );
Ab al-Qsim Sa`d (913-923) (               ) ;
Ab Thir Sulaymn (               )	(923-944);
Ab Mansr Ahmad (944-972) (              );
Ab Ya`qb Ysuf (972-977) (              );

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308819" title="Mistinguett" nonfiltered="1536" processed="1535" dbindex="121605">


Mistinguett, nom artstic de Jeanne Florentine Bourgeois, (nascuda a Enghien-les-Bains el 5 d'abril de 1875 i traspassada a Bougival el 5 de gener de 1956) va ser una cantant, actriu i vedet francesa.

Filla d'Antoine Bourgeois, periodista de 30 anys i de Jeannette Debre, cosidora de 21 anys. Fa el seu debut artstic el 1885, tot buscant el seu encaix dins de l'espectacle. Comena diguent-se "Miss Heylett", desprs "Miss Tinguette" i finalment Mistinguett fins al final de la seva carrera. Canta i interpreta en cafs concert com el Trianon-Concert o Eldorado. A partir de 1914 alterna obres de teatre, revistes i cinema, experincies que la portaran a esdevenir finalment la mtica Mistinguett. Conjuntament amb Maurice Chevalier, la Mistinguett ha esdevingut glria nacional francesa.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308821" title="Cosme I de Mdici" nonfiltered="1537" processed="1536" dbindex="121606">

Cosme I de Mdici ( Florncia, Repblica de Florncia 1519 - Villa di Castello, Gran Ducat de Toscana 1574 ) va ser duc de Florncia des de 1537 fins el 1569, moment en el que va esdevenir Gran Duc de Toscana fins a la seva mort.

 Biografia .
Va nixer el 12 de juny de 1519 a la ciutat de Florncia, fill del fams condottiere Giovanni dalle Bande Nere de Forl i de Maria Salviati. Per lnia paterna fou nt de Giovanni de Mdici i Caterina Sforza, i per lnia materna de Jacopo Salviati i Lucrcia de Mdici.

 Duc de Florncia .


Va ascendir al poder als disset anys d'edat, quan el duc Alexandre de Mdici fou assassinat l'any 1537 a mans del seu parent Lorenzino de Mdici. Ats que tots els descendents varons d'Alexandre eren illegtims, fou escollit Cosme I, pertanyent a una branca de la famlia Mdici i que havia residit habitualment a Mugello, per la qual cosa era prcticament desconegut a Florncia. No obstant, la major part dels personatges influents de la ciutat li van fer costat, en alguns casos potser esperant poder manipular-lo atesa la seua curta edat. Per com va dir Benedetto Varchi en una frase que s'ha fet clebre El golafre en feia un compte i el taverner en feia un altre. Cosme I va mostrar-se tena, astut i ambicis, i aviat va rebutjar la clusula que havia signat i que el sotmetia massa al poder del consell dels Quaranta-vuit. 

Quan els exiliats florentins van assabentar-se de la mort d'Alexandre, van aliar-se amb Frana i amb els vens enemics de Florncia. Durant aquesta poca, Cosme I va tenir una filla illegtima, Bia (1537 1542), que va ser retratada poc abans de la seua prematura mort per Bronzino.

A finals de juliol de 1537 els exiliats van marxar sobre la Toscana sota el comandament de Bernardo Salviati i Piero Strozzi. Quan Cosme va assabentar-se que s'acostava l'enemic va enviar-hi les seues millors tropes, sota el comandament d'Alessandro Vitelli. Els exrcits es van enfrontar a Montemurlo, una fortalesa que havia pertangut als Nerli. Desprs de vncer l'exrcit dels exiliats, Vitelli va atacar la fortalesa, on Strozzi i un grapat dels seus companys s'havien refugiat. La fortalesa va caure en qesti d'hores i Cosme va poder celebrar aix la seua primera victria. Els presoners prominents van ser decapitats a la Piazza o al Bargello. El cos de Filippo Strozzi va ser trobat al costat d'una espasa tacada de sang i amb una nota que citava palaules de Virgili, per hom creu que el seu pressumpte sucidi va ser una farsa.

Al juny de 1537 Cosme va ser reconegut com a cap de l'estat Florent per l'emperador Carles V, a canvi de la seua ajuda contra Frana en el curs de les Guerres d'Itlia. Amb aquesta jugada, Cosme va poder restaurar fermament el poder dels Mdici, que haurien de governar Florncia fins a la mort del darrer dels Grans Ducs, Joan Gast de Mdici (1671 1737). 

De seguida, Cosme es va fixar en la Repblica de Siena. Amb el suport de l'emperador va vncer els senesos a la Batalla de Marciano (1554), i va sotmetre a setge la ciutat. Malgrat la desesperada resistncia dels ciutadans de Siena, el 17 d'abril de 1555, desprs d'un setge de 15 mesos, la ciutat va caure: la poblaci va disminuir des de quaranta mil a vuit mil habitants. L'any 1559 va ser anexionat als territoris de Cosme el darrer reducte sens: Montalcino. 

 Gran Duc de Toscana .


L'any 1569 es va constituir el Gran Ducat de Toscana, sent-ne escollit el primer Gran Duc. Va ser un geners mecenes d'artistes i va desenvolupar l'armada florentina, que participaria a la batalla de Lepant, i que va confiar a la seua nova creaci, l'Orde Militar de Sant Esteve. Tamb va ser un actiu promotor d'infraestructures militars en un intent de protegir el seu Estat del freqent pas d'exrcits estrangers (en sn exemples les noves fortaleses de Siena, Arezzo o  Sansepolcro; les noves muralles de Pisa i Fivizzano; i els fortins de Portoferraio, a l'illa d'Elba, i Terra del Sole). A canvi de l'ajuda financera que va prestar a Carles V va aconseguir la retirada de la Toscana de les guarnicions imperials espanyoles, el que va ajudar a disminuir l'mplia influncia espanyola a Itlia. 

Cosme era un governant desptic, que a ms va gravar la poblaci amb feixucs impostos per finanar els seus projectes. Per a evitar els atemptants contra la seua persona va crear una gudia personal de mercenaris sussos. L'any 1548 va fer assasinar a Vencia al seu parent Lorenzino, el darrer Mdici aspirant al tron de Florncia. 

En els ltims 10 anys del seu regnat, enfonsat per la mort de dos dels seus fills a causa de la malria, Cosme va delegar el poder en el seu fill i successor Francesc. Va retirar-se a la seua Villa de Castello, a la rodalia de Florncia, on mor el 21 d'abril de 1574. Est enterrat a la Baslica de Sant Lloren de Florncia.

 Cosme i les arts .
Entre les seues moltes realitzacions es troba la creaci dels Uffizi, edifici originalment concebut per ser la seu del govern, i que avui dia s un dels museus d'art ms importants del mn. Tamb va acabar el Palau Pitti com a residncia de la famlia Mdici i va crear els magnfics Jardins de Boboli, darrere del palau. Va ser un gran mecenes, i va donar suport entre d'altres als pintors i escultors Vasari, Benvenuto Cellini, Pontormo, Bronzino, a l'arquitecte Lanci i als historiadors Scipione Ammirato i Benedetto Varchi.

A la Piazza della Signoria   principal plaa de Florncia   hi ha una gran esttua eqestre de Cosme de Mdici, feta l'any 1598 per Giambologna.

Va ser tamb un gran apassionat de l'alqumia, afecci que va heretar de la seua via Caterina Sforza.

 Npcies i descendents .
 Primeres npcies .

Es va casar, en primeres npcies, el 29 de mar de 1539 a la Catedral de Florncia amb Elionor de Toledo, filla de Don Pedro lvarez de Toledo, virrei espanyol de Npols. D'aquesta uni nasqueren:
Maria de Mdici (1540-1557);
Francesc I de Mdici (1541-1587), Gran Duc de Toscana;
Isabella de Mdici (1542-1576), casada el 1565 amb Paolo Giordano I Orsini;
Joan de Mdici (1543-1562), bisbe de Pisa i cardenal;
Lucrcia de Mdici (1544-1561), casada el 1558 amb Alfons II d'Este;
Pere de Mdici (1546-1547);
Garcia de Mdici (1547-1562);
Antoni de Mdici (1548);
Ferran I de Mdici (1549-1609), Gran Duc de Toscana;
Anna de Mdici (1553);
Pere de Mdici (1554-1604);


Elionor va usar com a nom de casada Elionor de Toledo-de Mdici. El seu rostre continua sent familiar, degut als solemnes i distants retrats que va fer d'ella el pintor Agnolo Bronzino. El ms fams d'aquests retrats s el que la representa amb el seu fill Joan i que actualment es conserva a la Galeria dels Uffizi. Elinor va aportar als Mdici el Palau Pitti i sis fills per a assegurar la successi i quatre filles per connectar la casa Mdici amb les ms importants dinasties italianes. Va donar suport a la recent Companyia de Jess.

Elionor va morir de malria, a l'igual que els seus fills Joan i Garcia, l'any 1562, quan tenia noms 40 anys d'edat. Tots tres van contraure la malaltia mentre viatjaven a Pisa.

 Segones npcies .
Es cas, en segones npcies, el 29 de mar de 1570 amb Camilla Martelli. D'aquesta uni nasqu una filla:
Virgnia de Mdici (1568-1615), casada el 1586 amb Csar I d'Este;

 Fills illegtims .
Abans de casar-se per primera vegada tingu una filla illegtima:
Bia de Mdici (1536-1542);

Va tenir dos fills amb la seua amant Eleonora degli Albrizzi:
Filla de nom desconegut (1566);
Giovanni de Mdici (1567-1621);

 Vegeu tamb .

Guerres d'Itlia;
Guerra d'Itlia de 1551-1559;

 Referncies .

;
*;

 Enllaos externs .
 Cobntes de la Cripta: Informes de l'exhumaci de les tombes Mdici a Itlia, segueix la investigaci mdica sobre Cosme I;
  Els fills de Cosme;
  http://genealogy.euweb.cz/italy/medici3.html;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308825" title="Ulcinj" nonfiltered="1538" processed="1537" dbindex="121607">

Ulcinj (serbi:      /Ulcinj, albans: Ulqin/Ulqini, itali: Dulcigno) s una ciutat costanera de Montenegro, vena a la frontera amb Albnia. La seva poblaci s de 30.000 habitants, la majoria d'ells de llengua albanesa i de religi musulmana. Tamb hi ha unes minories catlica i ortodoxa. A ms del seu fams centre histric, on pot veure's la influncia musulmana en les nombroses mesquites presents, la ciutat s coneguda per la seva platja (alb: Plazi I Vogel, serb: Mala Plaa)/a).

 Enllaos externs .

 Pgina Oficial ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308826" title="Medalla del Certificat del Mrit" nonfiltered="1539" processed="1538" dbindex="121608">
La Medalla del Certificat del Mrit (angls: Certificate of Merit Medal) era una condecoraci militar dels Estats Units, atorgada entre 1905 i 1918. Va reemplaar el Certificat del Mrit, que va ser atorgat a l'exrcit americ des del 1847.

El Certificat del Mrit original va ser atorgat a 539 soldats durant la Intervenci Nord-americana a Mxic. Els primers certificats noms van ser autoritzats pel rang de soldat, i no va ser fins al 1854 en qu s'autoritz als sots-oficials. Mai no va ser autoritzat als oficials.

Al 1892, el criteri de concessi es modific i s'atorgava a:

Qualsevol membre allistat de l'Exrcit pel servei distingit, fos en acci o en qualsevol altre situaci, de carcter valus pels Estats Units, com, per exemple, una cura extraordinria en la preservaci de la vida humana, o en la preservaci de la propietat pblica, o rescatant la propietat pblica de la destrucci pel foc o per alguna altra causa, o per qualsevol servei pel qual el Govern s'estalvia prdues d'homes i material. 

Posteriorment es modificaren els reglaments per a la seva concessi, donada l'experincia amb les recomanacions realitzades durant la Guerra Hispano-estatunidenca, la Guerra Filipino-estatunidenca i la Rebelli Boxer. Els canvis al reglament es van fer pblics al mar de 1903, i a partir de llavors es requeria un segon testimoni per recolzar cadascuna de les recomanacions quan el primer testimoni no fos un oficial i la distinci quedava denegada si el servei posterior del receptor no havia estat honorable. Aquesta normativa se seguia des del 1878, per ara ja quedava explicitada. S'anunciaren d'altres restriccions, com que noms s'atorgaria el certificat si era recomanat pel comandant del regiment o del cos. 

Al 1905 es modific el nom a Medalla del Certificat del Mrit, i s'autoritzava a lluir-se sobre l'uniforme, situant-se just desprs de la Medalla d'Honor. El primer receptor va ser el Tinent William Baker, que ja havia rebut el Certificat del Mrit durant la Guerra Hispano-estatunidenca sent Caporal.

Si b la medalla podia ser atorgada per heroisme fora de combat, sovint va ser atorgada per valentia davant l'enemic.

Va ser declarada obsoleta i retirada el 9 de juliol de 1918, desprs de la creaci de la Creu del Servei Distingit de la Medalla del Servei Distingit

 Disseny .
Una medalla de bronze. A l'anvers apareix un liga calba amb la inscripci llatina "Virtutis et Audaciae Monumentum et Praemium" ("Monument i Premi a la Virtut i l'Audcia"). Al revers apareix la inscripci "United States Army", amb una branca de roure i 13 estrelles.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308828" title="Teatre de la Michodire" nonfiltered="1540" processed="1539" dbindex="121609">
El Teatre de la Michodire (en francs Thtre de la Michodire) s una sala de teatre i d'espectacles situada en el nmero 4 bis de carrer de la Michodire, dins del 2n districte de Pars.

L'any 1925 s'ala un teatre d'estil art dco sota les ordres de l'arquitecte Auguste Bluysen  i decorat per Jacques-mile Ruhlmann. La sala, de color vermell, pot acullir fins a 900 espectadors. Inaugurada el 16 de novembre de 1925 sota la batuta de Gustave Quinson, s dirigida des de 1927 pels actors Victor Boucher, Yvonne Printemps, Pierre Fresnay, Franois Prier, tot representant-hi obres d'douard Bourdet, Andr Roussin, Jean Anouilh, Marcel Achard ou Franoise Dorin.

Aquesta sala s'ha especialitzat en obres de bulevard.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308829" title="Sulfur d'alumini" nonfiltered="1541" processed="1540" dbindex="121610">

































Sulfur d'alumini s el nom que rep el compost qumic de frmula Al2S3. Presenta tres formes estructurals diferents, tot i que totes incolores. Sn sals sensibles a la humitat, hidrolitzant-se rpidament a xids i hidrxids d'alumini hidratats. La reacci d'hidrlisi genera com a subproducte el pestilent i txic gas conegut amb els noms de sulfur d'hidrogen o cid sulfhdric: (H2S).

A diferncia del Al2O3, en el que els centres d'Al(III) ocupen els forats octadrics, l'estructura ms habitual del Al2S3 s aquella en la que trobem estabilitzats els centres d'Al(III) en un ter dels forats tetradrics, amb un arranjament molt empaquetat hexagonal dels anions sulfur. A temperatures elevades, els centres d'Al(III) es disloquen a l'atzar per deixar una estructura del tipus wurtzita.  Si s'eleva encara ms la temperatura s'aconsegueix una estabilitzaci de les formes  -Al2S3, amb una estructura af a la  -Al2O3.

No es coneixen derivats moleculars del Al2S3, per s barreges d'Al-S-Cl. 

Preparaci.
El sulfur d'alumini es pot preparar rpidament per ignici dels elements nadius:

2Al + 3S   Al2S3;

Aquesta reacci s extremadament exotrmica i no cal escalfar tota la mostra de la barreja per tal que es produeixi. El producte es crea aix en forma fosa, a una temperatura superior als 1.100C.  El producte refredat presenta una elevada duresa.

Seguretat.
 Normes a seguir ;

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308830" title="Jean Anouilh" nonfiltered="1542" processed="1541" dbindex="121611">
Jean Anouilh (nascut el 23 de juny de 1910 a Bordeus i mort el 3 d'octubre de 1987 a Lausanne), va ser un escriptors francs, autor de nombroses obres de teatre, la ms clebre de les quals s Antgona, relectura moderna de l'obra homnima de Sfocles.

Obra.
 1929, Humulus le muet ;
 1932, L'Hermine ;
 1935, Y avait un prisonnier ;
 1937, Le Voyageur sans bagage ;
 1938, La Sauvage ;
 1938, Le Bal des voleurs ;
 1940, Locadia ;
 1941, Le Rendez-vous de Senlis ;
 1941, Eurydice ;
 1942, Oreste ;
 1942, Jzabel ;
 1944, Antigone ;
 1946, Romo et Jeannette ;
 1947, L'Invitation au chteau ;
 1948, Episode de la vie d'un auteur ;
 1948, Ardle ou la Marguerite ;
 1950, La Rptition ou l'Amour puni ;
 1951, Colombe ;
 1952, La Valse des toradors ;
 1952, Ccile ou l'cole des pres ;
 1953, Mde ;
 1953, L'Alouette ;
 1955, Ornifle ou le Courant d'air ;
 1956, Pauvre Bitos ou le Dner de ttes ;
 1959, Becket ou l'Honneur de Dieu ;
 1959, L'Hurluberlu ou le Ractionnaire amoureux ;
 1959, La Petite Molire ;
 1960, Le songe du critique ;
 1961, La Grotte ;
 1962, La Foire d'empoigne ;
 1962, L'orchestre ;
 1968, Le Boulanger, la boulangre et le petit mitron ;
 1969, Cher Antoine ou l'Amour rat ;
 1970, Ne rveillez pas Madame ;
 1970, Les Poissons rouges ou Mon pre ce hros ;
 1972, Le Directeur de l'Opra ;
 1972, Tu tais si gentil quand tu tais petit ;
 1974, Monsieur Barnett ;
 1975, L'arrestation ;
 1976, Le Scnario ;
 1976, Chers zoiseaux ;
 1977, Vive Henri IV! ou la Galiga ;
 1978, La Culotte ;
 1978, Oedipe ou le Roi Boiteux ;
 1979, La Belle Vie ;
 1981, Le Nombril ;
 1988, Thomas More ou l'Homme libre ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308833" title="Operaci Garibaldi" nonfiltered="1543" processed="1542" dbindex="121612">
L'Operaci Garibaldi va ser una acci secreta del servei d'intelligncia israeliana, Mossad, duta a terme a Buenos Aires (Argentina) el maig de 1960. Aquesta va consistir en la ubicaci, segrest i posterior trasllat a Israel del fugitiu jerarca nazi Adolf Eichmann.

 Origen de l'Operaci .

L'origen de l'Operacin Garibaldi es va produir el 1952 quan Simon Wiesenthal, reconegut caador de nazis, va reparar en una frase d'una carta enviada des d'Argentina, i que habia estada rebuda per un amic seu. Deia: "He vist aquest porc miserable, Eichmann, viu en les proximitats de Buenos Aires i treballa a la central de provement d'aiges".

Una altra dada important va arribar de part d'un jubilat alemany resident a Argentina que havia escoltat el nom del nazi durant els Judicis de Nuremberg. La seva filla havia conegut Nicolas Eichmann -el fill del nazi- per casualitat i el cognom li va semblar molt curis. Desprs, el senyor va alertar Fritz Bauer, que al seu torn va comunicar la dada a Wiesenthal i al govern israeli.

A partir d'all, durant 8 anys Wiesenthal va buscar convncer a diferents organismes que calia buscar Adolf Eichmann a l'Argentina, on l'arquitecte de la soluci final -dissenyador de la poltica d'extermini de milions de jueus durant l'era nazi- efectivament vivia des de 1950, quan va aconseguir ingressar el pas amb documents falsos.

Israel de seguida va enviar un agent a l'Argentina per ratificar la informaci, per l'espia va tornar a Tel Aviv creient que no era l'home que buscaven. Tanmateix, una segona missi duta a terme el 1959 per l'espia Zvi Aharoni, va aconseguir finalment identificar l'objectiu.

Amb aquesta dada confirmada, el primer ministre israeli David Ben Gurin li va ordenar al cap del Mossad, Isser Harel, que prepars el segrest d'Eichmann a Argentina.

 Posada en marxa .

L'operaci va ser posada en marxa l'1 de maig de 1960, quan un grup d'espionatge israeli pertanyent al Mossad va ingressar a Buenos Aires, dirigits per Rafael Eitan i sota la coordinaci de Peter Malkin.

Aquest equip va vigilar durant gaireb dues setmanes Eichmann, que s'ocultava a Buenos Aires sota el nom de Ricardo Klement. A posta que no podien demanar la seva extradici oficial, doncs segurament aix faria que Eichmann escaps, el grup va seguir durant diversos dias al fugitiu nazi, aconseguint determinar que vivia al districte de San Fernando, en un humil habitatge del carrer Garibaldi. D'all el nom amb qu va ser batejada l'operaci.

Els agents secrets israelians espiaven Eichman des d'un cotxe llogat aparcat a prop del seu domicili, que canviaven constantment per no aixecar sospites. Desprs d'uns dias, ja coneixien tots els seus moviments i sabien la seva rutina a la perfecci. Eichmann treballava com electricista per a una fbrica de l'empresa Mercedes Benz, de la que tornava indefectiblement a la mateixa hora. Prenia el collectiu 203, es baixava en la ruta 202 i caminava dos quadres. Per dins del comando no hi havia acord en com desenvolupar la logstica del segrest, el que va despertar discussions agitades internes. Finalment es va acordar que Malkin redus a Eichmann a metres de casa seva, mentre dos vehicles l'esperaven molt de prop.

L'11 de maig de 1960, al voltant de les 20:00 hores, quan Eichmann va baixar del collectiu com tots els dies, els homes del Mossad van veure que portava la seva m a la butxaca. Van tmer una arma. Immediatament Malkin es va abalanar sobre ell per reduir-lo, ajudat per uns altres tres agents que li van caure a sobre i el van posar en un dels vehicles. Desprs el van portar a un refugi on va ser interrogat durant nou dies.

Durant el captiveri, noms una persona del comando tenia autoritzaci per parlar amb Eichmann, un interrogador anomenat Hans. Tanmateix, Peter Malkin, trencant el protocol, va dur a terme llargues xerrades amb el cap nazi.

 Trasllat, Judici i Mort .

La part final de l'operaci implicava treure clandestinament a Eichmann cap a Israel. Casualment en aquells dies se celebrava a Buenos Aires el 150 aniversari de la Revoluci de maig i als festeigs havien estat convidades delegacions de tot el mn. Entre elles hi havia una israeliana, que havia arribat en un avi de la lnia El-Al, que per primera vegada aterrava a l'aeroport argent d'Ezeiza. La intelligncia israeliana va decidir llavors treure Eichmann en aquest vol.

Eichmann no volia anar a Jerusalem. Preguntava per qu no a Frankfurt, o a Munic, per finalment va acabar firmant una declaraci que sortia voluntriament de l'Argentina. Qui l'en va convncer va ser Malkin, subornant-lo amb vasos de vi kosher i cigarrets.

Peter Malkin, que era a ms un expert en les arts del maquillatge, va disfressar Eichmann amb l'uniforme de la companyia aria. Desprs li van injectar un tranquillitzant, per simular que estava borratxo. Un falsificador va preparar un passaport i el trasllat final es va fer sense majors problemes el 20 de maig de 1960. L'endem, el primer ministre israeli David Ben-Gurion anunciava al mn que el jerarca nazi havia estat detingut i es trobava ja a Israel.

Desprs d'un llarg procs, que caus gran impacte i controvrsies a Jerusalem, Eichmann va ser executat a la forca el 31 de maig de 1962, acusat de crims contra el poble jueu.

 Negaci d'Israel .

Aquesta operaci clandestina va generar un gran debat a l'Argentina i una enrgica protesta del govern d'Arturo Frondizi en contra d'Israel, arribant a posar seriosament risc les relacions diplomtiques entre ambds pasos. El segrest va ser interpretat com una violaci flagrant de la sobirania argentina, i aquest va ser el motiu pel qual Israel des d'un comenament va negar tota responsabilitat en el fet. L'explicaci oficial del rgim israeli era que el segrest havia estat dut a terme per "voluntaris jueus, alguns d'ells israelians".

Noms l'any 2005 Israel va reconixer oficialment que l'operaci va ser duta a terme per iniciativa del Rgim i per agents dels seus Serveis Secrets.

Fins avui, el segrest i el misteri entorn de l'operaci han donat lloc a nombrosos llibres, pellcules i reportatges de televisi.

 Participants .

 Iser Har'el: Cap del Mossad i responsable mxim de l'operatiu.
 Rafael Eitan: Lder de la unitat operativa. Viatjava en un dels cotxes que es van usar per capturar Eichmann.
 Peter Malkin: Viatjava al primer vehicle. Va ser el primer que immobilitza Eichman.
 Amos Manor: Director del Shin Bet. Va ser un dels que va suggerir la recerca d'Eichmann. Va planificar l'operatiu.
 Abraham Shalom: Captor. Anava al segon vehicle.
 Yaacob Crus: Sotsdirector del Mossad. El primer que va informar el govern de la captura.
 Zvi Aharoni: Captor. Va descobrir on vivia Eichmann a Buenos Aires.
 Emanuel Talmor: Va venir a l'avi d'El Al que es va emportar Eichman. Va ser un dels que el va transportar drogat.
 Yaacob Meidad: L'home a crrec de la logstica per a la captura. Va llogar cases i va aconseguir autos|actes. En els 9 dies que Eichmann va estar captiu va proveir aliments i medicaments al grup.
 Yudith Nasiahu: Integrant del Mossad. Va viure a la casa en la qual va estar captiu Eichman simulant matrimoni amb un altre captor.
 Abraham Kaler: Va ajudar a localitzar Eichmann a Argentina.
 Simon Wiesenthal: Caador de nazis. Va donar els indicis per capturar Eichmann.
 Tuvia Friedman: El mateix que Wiesenthal.

 Enllaos externs .
 Entrevista a Peter Malkin ;
 Nota sobre el llibre "La Casa de Calle Garibaldi" ;
 Pellcula basada en el llibre de Peter Malkin "Eichmann En Les Meves Mans" ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308835" title="Paul Claudel" nonfiltered="1544" processed="1543" dbindex="121613">


Paul Claudel (nascut el 6 d'agost de 1868 a Villeneuve-sur-Fre, a l'Aisne i mort el 23 de febrer de 1955 a Pars va ser un diplomtic, poeta, dramaturg i assagista francs, membre de l'Acadmia francesa. Germ de l'escultora Camille Claudel.

Obra dramtica.
 1890, Tte d'or (primera versi) ;
 1892, La Jeune Fille Violaine (primera versi) ;
 1893, La Ville (primera versi) ;
 1894, L'change et Tte d'Or (segona versi) ;
 1901, La Jeune Fille Violaine (segona versi) ;
 1901, Le Repos du septime jour ;
 1906, Partage de midi, drama (primera versi) ;
 1911, L'Otage, drama en tres actes ;
 1912, L'Annonce faite  Marie ;
 1917, L'Ours et la Lune ;
 1918, Le Pain dur, drama en tres actes ;
 1919, Les Chophores d'Eschyle ;
 1920, Le Pre humili, drama en quatre actes ;
 1920, Les Eumnides d'Eschyle ;
 1920, Prote, drama satric en dos actes (primera versi) ;
 1929, Le Soulier de satin ou Le pire n'est pas toujours sr, acci espanyola en quatre jornades ;
 1933, Le Livre de Christophe Colomb, drama lric en dues parts  ;
 1939, Jeanne d'Arc au bcher ;
 1939, La Sagesse ou la Parabole du destin ;
 1942, L'Histoire de Tobie et de Sara, moralitat en tres actes ;
 1949, Prote, drama satric en dos actes (segona versi) ;
 1948, Partage de midi, drama (primera versi) ;

Traduccions al catal.
 L'anunciaci a Maria;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308838" title="Cosme" nonfiltered="1545" processed="1544" dbindex="121614">

Onomstica.;
Mn:;
 Sant Cosme, metge, sant i mrtir. ;
 Cosmes de Jerusalem, monjo grec, compositor d'himnes.
 Cosmes Indicpleustes, monjo egipci. ;
 Cosmes Mestre, jurista grecorom (bizant). ;
 Cosmes Monjo, monjo i poeta. ;
 Cosme I de Mdici (segle XVI) primer Gran Duc de Toscana.
 Pasos Catalans;
 Cosme Aguil Adrover (Santany, 1950) s un filleg mallorqu. ;
 Cosme Bau;
 Cosme Mari Argerich (Buenos Aires 1758 - 1820) metge ;
 Cosme de Montserrat bisbe de Vic (1459-1473). ;
 Cosme Ribera i Mir (la Plana, Bergued, 1842- l'Albi, 1923) fou un compositor de sarsueles.
 Cosme Sal i Ibars (Alpicat, Segri, 1935) economista. ;
 Cosme Vidal Juan (1930-2001), poltic eivissenc. ;
 Cosme Vidal i Rosich (1869-1918), escriptor i editor catal, ms conegut com a Josep Aladern. ;

Geografia:;
 Cosmes, municipi francs del departament de Mayenne.
 Sant Cosme (Sant Joan les Fonts), s una entitat de poblaci de Sant Joan les Fonts. ;
 Esglsia de Sant Cosme i Sant Dami;

Museus:;
 Fundaci Museu Cosme Bau, museu situat a Felanitx.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308867" title="Ahwaz" nonfiltered="1546" processed="1545" dbindex="121615">

Ahwaz (rab:      ) s una ciutat d'Iran capital de la provncia anomenada Khuzestan.

 Dades geogrfiques .

Est construda en el riu Karun (el nic navegable d'Iran) que la creua pel mig i a uns 20 metres sobre el nivell de la mar. La poblaci era el 2006 de 1.338.126 habitants . El seu nom persa es Ahvaz, forma farsi del nom rab Ahwaz al seu torn un plural derivat del persa huz (singular) per anomenar als habitants locals en perode aquemnida, kuzi (grec ouxioi) i que venia de l'elamita Suz (Susa). El nom Huz est a l'origen de l'rab Khuzestan.  

Es troba a 120 km al nord-oest d'Abadan. La ciutat est dividida essencialment en dos districtes, la Ciutat Nova (a la drets del Karun) i la Ciutat Vella (a l'esquerra). El clima es calors a l'estiu i suau al hivern. La pluja anual es de 195 mm. A la ciutat hi ha quatre universitats principals (Universitat de cincies mediques, Universitat de la tecnologia del petroli, Universitat d'Ahvaz i Universitat Islmica Azad d'Ahvaz) i altres universitats i escoles.  La ciutat disposa de metro urb, d'estaci de ferrocarril i d'un aeroport.

 Histria .

Ja existia en poca preislmica i es pensa que podria ser l' Aginis dels grecs o la Tareiana dels aquemnides. A Aquesta ciutat va arribar l'almirall Nearc desprs del seu viatge per mar des de la ndia. Probablement el rei sassnida Ardashir I va refundar la ciutat amb el nom de Hormoz-Arda r ; la ciutat estava als dos costats del riu i una s deia el nom del deu i l'altra el del rei. El nom es va contraure a D r v  r ). Una de les dues era anomenada H  est n-v   r (mercat del   zest n) i l'altra seu del governador i els nobles, va agafar la contracci d' Hormo r.

La zona administrativa fou destruda pel general rab musulm Otba ben Gazwan al segle VII, i la van anomenar S q al-Ahw z (Mercat dels Susians). A les fonts cristianes i siraques apareix la regi de B   H z y , i la ciutat com Hormozd Arda r o Hormezd r, la qual era seu d'un bisbat des del 410. El general sassnida Hormozan es va retirar a  tar, i finalment, assetjat, es va rendir als musulmans (641/642) . Vers el 685 la regi va caure en mans dels azrquides, kharigites radicals, contra els que va fer una expedici el general omeia Uthman ben Ubayd Allah ben Mamar.

A la segona meitat del segle IX fou seriosament afectada per la rebelli dels zandj, el cap dels quals, "el tapat pel vel"  (al-mobarka) va ocupar la ciutat el 874/875  i la va saquejar, esclavitzant als seus habitants i cremant els edificis. El 980 romania per encara com a capital de provncia quan la visitar Makdasi. Posteriorment es va despoblar en bona part i al segle XII l'annim continuador d'Ibn  awkal diu que estava despoblada i que havia estat suplantada per Askar Mokram com a primera ciutat de la regi.

Desprs de l'poca buwyhida ja no apareix a les crniques. La destrucci d'una presa que devia passar desprs del 1400, la va acabar d'arrunar. Sota els safvides la provncia va rebre el nom d'Arabistan.

A la guerra anglopersa de 1857 fou ocupada per una fora angloindia dirigida pel general Outram enviada des de Mo ammara (moderna Korramshahr). En aquest temps la provncia era anomenada encara Arabistan i era un govern general de la dinastia Qajar. El 1900 tenia 2.060 habitants. El descobriment de petroli a la zona la va fer reviure i el 1926 fou restablerta com a capital del Khuzestan. Va passar els cent mil habitants el 1948.

Per el moviment independentista d'Ahwaz, vegeu Khuzestan;

 Personatges famosos .

 


 Will V. Bet-Sayad, cientfic i artista;
 Sousan S. Altaie, policia cientfic;
 Ezzat Negahban, Patriarca;
 Mehrangiz Kar, activista pels drets humans;
 Ahmad Mahmoud, novellista;
 Hamid Dabashi, historiador;
 Siavash Ghomeyshi, msic;
 Patrick Monahan, actor;
 Parviz Abnar, gravador de sons;
 Mohammad Reza Eskandari, ministre d'agricultura ;
 Abu Nuwas, poeta;
 Ali Shamkhani, ministre de defensa (1997-2005);
 Hossein Kaebi, futbolista;
 Hamid Zangeneh, economista;
 Jalal Kameli Mofrad, futbolista;
 Hossein Shokrkon, Industrial ;
 Seyed Kazem Alavi Fazel, Psiquiatra;
 Hamed Haddadi, jugador de la NBA;
 Mohammad Mousavi , solista;
 Ali ibn Abbas al-Majusi, fsic ;
 Naubakht, astrnom;
 Ibn Sakkit Doraghi Ahwazi, escriptor ;
 Sattaar Oraki Pouri, Pianista i Compositor;
 Farid Omran,  compositor nascut a Abadan per establert a Ahwaz;
 Reza Taheri, futbolista;
 Mehrzad payandeh,  violinista ;
 Zafari, mestre;

 Vegeu tamb .

Moviment Independentista d'Ahwaz, vegeu Khuzestan;

 Notes.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308874" title="Dos mil" nonfiltered="1547" processed="1546" dbindex="121616">

El dos mil s un nombre que s'escriu 2000 en el sistema de numeraci rab i MM en el rom. En el sistema binari s 11111010000, en l'octal s 3720 i en l'hexadecimal s 7D0. La seva factoritzaci en nombres primers s 24  53.

Ocurrncies del nombre dos mil:

Designa l'any 2000 o el 2000 aC;
s el nom del producte Windows 2000 de Microsoft.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308877" title="Tres mil" nonfiltered="1548" processed="1547" dbindex="121617">

El tres mil s un nombre que s'escriu 3000 en el sistema de numeraci rab i MMM en el rom. En el sistema binari s 101110111000, en l'octal s 5670 i en l'hexadecimal s BB8. La seva factoritzaci en nombres primers s 2  3  5.

Ocurrncies del nombre tres mil:

Designa l'any 3000 o el 3000 aC;
Es coneix popularment com "tresmil", "tres-mil" o "tres mil" tot aquell cim, especialment dels Pirineus, que t una altitud igual o superior als 3.000 metres.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308878" title="Apdid" nonfiltered="1549" processed="1548" dbindex="121618">










Els apdids sn una famlia d'ocells de l'ordre dels apodiformes que comprn aus de dimensions bastant petites que menen una vida exclusivament aria. 

Morfologia.

 Cap ample.
 Cua forcada i ales en forma de fal.
 Les ales, especialment les plomes rmiges primries, sn molt desenvolupades, la qual cosa fa que siguin excellents voladors.
 Les potes sn molt curtes i estan provedes de quatre dits dirigits tots cap endavant, cosa que els impedeix de posar-se en cables o arbres (per emprendre el vol ho han de fer des d'un lloc elevat a causa de la seua particular anatomia). En canvi, tenen ungles fortes per poder-se subjectar a les parets.
 El bec s curt i ample i mentre volen el mantenen obert, cosa que els permet capturar tota classe d'insectes voladors.;

Reproducci.

Construeixen un niu sosps a l'aire, enganxat a les parets naturals o edificades grcies a la seua secreci salival. 

Alimentaci.

Cacen insectes al vol.

Distribuci geogrfica.

Ocupen regions temperades i hivernen a les regions tropicals ja que sn fortament migratoris.

Costums.

Totes les espcies d'aquesta famlia viuen en l'aire: estan volant contnuament durant el dia (poden moure's a ms de 100 km/h), i es refugien de nit en forats que tamb aprofiten per a nidificar. Fan totes les seues activitats en l'aire, i arriben fins i tot a copular i dhuc dormir tot volant o planant per les altures. 

Observacions.

Els seus nius sn emprats a l'Orient amb fins gastronmics, puix que amb ells es preparen les sopes de nius d'aus.

Tene la capacitat de quedar-se en estat letrgic de reps, opci que pocs ocells poden permetre's.

Taxonomia.

Tribu Cypseloidini;
 Cypseloides rutilus;
 Cypseloides phelpsi;
 Cypseloides niger;
 Cypseloides lemosi;
 Cypseloides rothschildi;
 Cypseloides fumigatus;
 Cypseloides cherriei;
 Cypseloides cryptus;
 Cypseloides storeri;
 Cypseloides senex;
 Streptoprocne zonaris;
 Streptoprocne biscutata;
 Streptoprocne semicollaris;
Tribu Collocaliini;
 Hydrochous gigas;
 Collocalia esculenta;
 Collocalia linchi;
 Collocalia troglodytes;
 Aerodramus elaphrus;
 Aerodramus francicus;
 Aerodramus unicolor;
 Aerodramus mearnsi;
 Aerodramus infuscatus;
 Aerodramus hirundinaceus;
 Aerodramus spodiopygius;
 Aerodramus terraereginae;
 Aerodramus brevirostris;
 Aerodramus rogersi;
 Aerodramus vulcanorum;
 Aerodramus whiteheadi;
 Aerodramus nuditarsus;
 Aerodramus orientalis;
 Aerodramus palawanensis;
 Aerodramus salangana;
 Aerodramus vanikorensis;
 Aerodramus pelewensis;
 Aerodramus bartschi;
 Aerodramus inquietus;
 Aerodramus sawtelli;
 Aerodramus leucophaeus;
 Aerodramus ocistus;
 Aerodramus maximus;
 Aerodramus fuciphagus;
 Aerodramus germani;
 Aerodramus papuensis;
 Schoutedenapus myoptilus;
 Schoutedenapus schoutedeni;
 Tribu Chaeturini;
 Mearnsia picina;
 Mearnsia novaeguineae;
 Zoonavena grandidieri;
 Zoonavena thomensis;
 Zoonavena sylvatica;
 Telacanthura ussheri;
 Telacanthura melanopygia;
 Rhaphidura leucopygialis;
 Rhaphidura sabini;
 Neafrapus cassini;
 Neafrapus boehmi;
 Hirundapus caudacutus;
 Hirundapus cochinchinensis;
 Hirundapus giganteus;
 Hirundapus celebensis;
 Chaetura spinicauda;
 Chaetura martinica;
 Chaetura cinereiventris;
 Chaetura egregia;
 Chaetura pelagica;
 Chaetura vauxi;
 Chaetura chapmani;
 Chaetura brachyura;
 Chaetura andrei;
 Tribu Apodini;
 Aeronautes saxatalis;
 Aeronautes montivagus;
 Aeronautes andecolus;
 Tachornis phoenicobia;
 Tachornis furcata;
 Tachornis squamata;
 Panyptila cayennensis;
 Panyptila sanctihieronymi;
 Cypsiurus balasiensis;
 Cypsiurus parvus;
 Apus melba;
 Apus aequatorialis;
 Apus alexandri;
 Apus apus;
 Apus unicolor;
 Apus niansae;
 Apus pallidus;
 Apus barbatus;
 Apus berliozi;
 Apus bradfieldi;
 Apus balstoni;
 Apus pacificus;
 Apus acuticauda;
 Apus affinis;
 Apus nipalensis;
 Apus horus;
 Apus caffer;
 Apus batesi;

Referncies.



Enllaos externs.

 Els apdids a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Enregistraments sonors d'apdids. ;
 Els apdids a la web de la IUCN. ;
 Els apdids a l'Animal Diversity Web. ;
 Els apdids a l'Encyclopedia of Life. ;
 Vdeos d'apdids en llur hbitat natural. ;
 Informaci sobre 104 espcies d'apdids.  i ;
 Fotografies i distribuci geogrfica dels apdids. ;
 Taxonomia dels apdids. ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308882" title="Quatre mil" nonfiltered="1550" processed="1549" dbindex="121621">

El dos mil s un nombre que s'escriu 4000 en el sistema de numeraci rab i M en el rom. En el sistema binari s 111110100000, en l'octal s 7640 i en l'hexadecimal s FA0. La seva factoritzaci en nombres primers s 25  53.

Ocurrncies del nombre quatre mil:

Designa l'any 4000 o el 4000 aC;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308883" title="David Ausubel" nonfiltered="1551" processed="1550" dbindex="121622">
David Paul Ausubel (Nova York, 1918 - 2008 ) Psicleg i pedagog nord-americ, s un dels principals referents del Constructivisme i creador de la teoria de l'aprenentatge significatiu.


 Bibliografia .
Ausubel, D.P. (1960). The use of advance organizers in the learning and retention of meaningful verbal material. Journal of Educational Psychology, 51, 267-272.
Ausubel, D. (1963). The Psychology of Meaningful Verbal Learning. New York: Grune & Stratton. ;
Ausubel, D. (1978). In defense of advance organizers: A reply to the critics. Review of Educational Research, 48, 251-257. ;
Ausubel, D., Novak, J., & Hanesian, H. (1978). Educational Psychology: A Cognitive View (2nd Ed.). New York: Holt, Rinehart & Winston.


 Enllaos externs (en angls) .
Ausubel Homepage;
Advance Organizers;
Subsumption Theory (D. Ausubel);













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308886" title="Moviment d'Independncia de Mindanao" nonfiltered="1552" processed="1551" dbindex="121623">

El Moviment d'Independncia de Mindanao (Mindanao Independence Movement) fou una organitzaci poltica del sud de Filipines.

Jves estudiants van decidir crear el 1962 un moviment d'alliberament dels musulmans del sud de Filipinas i finalment fou format (1 de maig de 1968) desprs d'una matana feta per militars filipins (incident de Jabidah). Estava dirigit per un governador provincial, Datu Udtog Matalam,  i es va dir Mindanao (desprs Muslim) Independence Movement (MIM). Un dels caps, Rashid Lukman, amb l'ajut de Tun Mustapha, Ministre en cap de Sabah, va poder obrir un camp d'entrenament amb 90 musulmans (anomenats moros) a Sabah, l'any 1970, amb els que Datu Udtog Matalam, el seu fill, Sultan Haroun Al-Rashid Lucman de Lanao, i el seu cunyat Salipada  Pendatun, van formar la Bangsa Moro Liberation Organization.

Entre aquestos 90 homes hi havia Nur Misuari que el 1973 es va separar definitivament de la organitzaci i va encapalar el Front d'Alliberament Nacional Moro (Moro National Liberation Front) i la branca militar, la Bangsa Moro Army. 

La bandera era de tres franges horitzontals vermella, blanca i groga. La franja blanca era el doble que les altres. Al centre una mitja lluna i estel i a l'esquerra la paraula "Allah" i a la dreta "Akbar", tot en color groc (daurat)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308887" title="Cinc mil" nonfiltered="1553" processed="1552" dbindex="121624">

El cinc mil s un nombre que s'escriu 5000 en el sistema de numeraci rab i  en el rom. En el sistema binari s 1001110001000, en l'octal s 11610 i en l'hexadecimal s 1388. La seva factoritzaci en nombres primers s 23  54.

Ocurrncies del nombre cinc mil:

Designa l'any 5000 o el 5000 aC;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308888" title="L'Arc de Sant Mart" nonfiltered="1554" processed="1553" dbindex="121625">

L'Arc de Sant Mart (o tamb L'Arch de Sant Mart) fou un diari catal que aparegu a Sant Mart de Provenals (Barcelona) entre 1872 i 1891. El seu director fou Josep Serra i Sul. La seva tendncia era d'un catalanisme conservador oposat als diaris dinstics, amb intents d'atraure un potencial lector no identificat amb el catalanisme (alguns collaboradors usaven pseudnims tan significatius com l'andals del Clot), tot i que a vegades alguns dels articles eren fora radicals (com els dedicats a Irlanda), signats molts d'ells per Josep Narcs Roca i Farreras, republic federal. Altres collaboradors foren Sebasti Farns, Manuel Folguera i Duran, Vicen de Febrer, Pere Gurgui, Eduard Padrs, Ernest Molin i Brass, Bernat Torroja i Josep Cortils i Vieta.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308899" title="Sis mil" nonfiltered="1555" processed="1554" dbindex="121626">

El sis mil s un nombre que s'escriu 6000 en el sistema de numeraci rab i M en el rom. En el sistema binari s 1011101110000, en l'octal s 13560 i en l'hexadecimal s 1770. La seva factoritzaci en nombres primers s 24  3  53.

Ocurrncies del nombre sis mil:

Designa l'any 6000 o el 6000 aC;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308900" title="Bixente Serrano Izko" nonfiltered="1556" processed="1555" dbindex="121627">
Bixente Serrano Izko (Sarasa, Itza, Navarra, 1948) s un historiador navarrs.  Durant els darrers anys del franquisme milit a ETA, fou detingut i empresonat a Segvia. El 5 d'abril de 1976 fou un dels organitzadors de la massiva fuga de Segvia (24 militants d'ETA i cinc catalans del FRAP, FAC, MIL i PCE), tot i que fou capturat poc desprs amb el gruix del grup. Posteriorment milit a ETA pm, i quan aquesta deix la lluita armada, form part d'Euskadiko Ezkerra, de la que en fou secretari general a Navarra. Quan EE s'integr en el PSE-EE, abandon la poltica i treball com a professor d'histria en euskera a un institut d'ensenyament mitj de Pamplona, publicant llibres i escrivint articles sobre histria al diari Egunkaria. Posteriorment ha estat candidat al Senat d'Espanya per Nafarroa Bai a les eleccions generals espanyoles de 2004 i 2008.

 Obres .
 Navarra-Euskadi, un debate popular que urge (1981);
 Onkoteak (1987) narracions;
 Nafarroa, historiaren hariak (2005) versi en castell Navarra, las tramas de la historia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308901" title="Set mil" nonfiltered="1557" processed="1556" dbindex="121628">

El set mil s un nombre que s'escriu 7000 en el sistema de numeraci rab i MM en el rom. En el sistema binari s 1101101011000, en l'octal s 15530 i en l'hexadecimal s 1B58. La seva factoritzaci en nombres primers s 2  5  7.

Ocurrncies del nombre set mil:

Designa l'any 7000 o el 7000 aC;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308902" title="Nou mil" nonfiltered="1558" processed="1557" dbindex="121629">

El nou mil s un nombre que s'escriu 9000 en el sistema de numeraci rab i M en el rom. En el sistema binari s 10001100101000, en l'octal s 21450 i en l'hexadecimal s 2328. La seva factoritzaci en nombres primers s 2  3  5.

Ocurrncies del nombre nou mil:

Designa l'any 9000 o el 9000 aC;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308904" title="Rafael Ninyoles i Monllor" nonfiltered="1559" processed="1558" dbindex="121630">
Rafael Llus Ninyoles i Monllor (Valncia, 1943) s un sociolingista valenci, considerat un dels pares de la sociolingstica a Catalunya juntament amb Llus Vicent Aracil i Boned. Estudi el batxillerat amb els jesutes, on hi conegu Alfons Cuc, Eliseu Climent i Llus Vicent Aracil. Desprs es llicenci en dret i sociolingstica a la Universitat de Valncia i el 1967 viatj als Estats Units.

Desprs ha estat professor de sociologia a la Facultat de Cincies Econmiques de Valncia, ha treballat com a expert a la diputaci de Valncia i a la Generalitat Valenciana. Ell i Aracil van desmuntar el mite del bilingisme i van introduir el concepte de diglssia per a definir la situaci lingstica de la poblaci catalana. Tamb ha publicat articles a diaris i revistes com Serra d'Or, Gorg, Cuadernos para el Dilogo o El Pas sobre el conflicte lingstic al Pas Valenci, i ha collaborat amb el CEIC Alfons el Vell.

 Obres .
 L'opini pblica (1968);
 Conflicte lingstic valenci (1969);
 Idioma i prejudici (1971);
 Sociologa del lenguaje (1974);
 Estructura social y poltica lingstica (1975);
 Cuatro idiomas para un estado (1977) ;
 Madre Espaa (1979);
 Idioma i poder social (1980);
 Estructura social i poltica lingstica (1989);
 El Pas Valenci a l'eix mediterrani (1992);
 Informe sociolgic de les comarques centrals Valencianes (1996) ;
 Sociologia de la ciutat de Valncia (1996);

 Enllaos externs .
Entrevista publicada a la revista educativa d'mnium Cultural Escola Catalana;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308905" title="Deu mil" nonfiltered="1560" processed="1559" dbindex="121631">

El deu mil s un nombre que s'escriu 10000 en el sistema de numeraci rab i  en el rom. En el sistema binari s 10011100010000, en l'octal s 23420 i en l'hexadecimal s 2710. La seva factoritzaci en nombres primers s 24  54.

Ocurrncies del nombre deu mil:

Designa l'any 10000 o el 10000 aC;
10000 s anomenat mirada.

Altres deumilers.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308911" title="Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell" nonfiltered="1561" processed="1560" dbindex="121632">
Centre d Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell (CEIC Alfons el Vell) s un organisme autnom constitut per l'ajuntament de Gandia el 1984 que t com a objectius la promoci de la investigaci, la divulgaci d'estudis cientfics i la realitzaci d'activitats culturals diverses d'inters per a Gandia i la resta de la comarca de la Safor. El 1992 el seu director, Nstor Novell i Sanxo, va rebre el Premi d'Actuaci Cvica de la Fundaci Llus Carulla.

 Organitzaci .
Est format pel Consell General, de 25 persones elegides per un perode de 4 anys d'entre els candidats proposats per les entitats culturals i educatives de la comarca de la Safor. El president del Centre s l'alcalde de Gandia i el vicepresident,  el regidor de Cultura. La gesti del Centre est encomanada al Consell Executiu, integrat per 8 consellers elegits pel Consell General d entre els seus membres. D'aquests 8 membres el Consell General anomena per votaci el director general del Centre.

 Activitats .
Edita diverses colleccions de llibres sobre la histria, l'urbanisme, l'educaci, el folklore, la literatura, l'art, la gastronomia, la demografia, les fonts arxivstiques, l'economia, el medi ambient i altres. Ha organitzat exposicions com Els Borja, valencians universals (1992), El gust d'Ausis March (1987), Sucre i Borja, la canyamel dels ducs (2000), De les bombes a l'exili (2001) i va collaborar de manera decidida en les activitats de l'Any del Tirant (1990). Va organitzar la campanya d arreplegada de material fotogrfic i visual en collaboraci amb la Generalitat Valenciana i va presentar l'exposici Josep Pla, escriptor i periodista inaugurada per Joan Fuster. Tamb ha organitzat el II encontre internacional de Llenges minoritzades i s l'impulsor de la Xarxa d'Institucions d'Estudis Comarcals de les Comarques Centrals Valencianes (XIEC)

Per altra banda, ha tradut Ausis March a l'itali i l'hongars, Jordi de Sant Jordi a l'itali, Joanot Martorell a l'angls, i versions del Diccionari per a ociosos de Joan Fuster a l'itali i a l'angls.

 Enllaos externs .
 ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308913" title="Front d'Alliberament Nacional Moro" nonfiltered="1562" processed="1561" dbindex="121633">

El Front d'Alliberament Nacional Moro (Moro National Liberation Front) fou fundat el 1969 per estudiants i professionals moros a Manila. Una mica desprs es va formar un Comit Central provisional amb Nur Misuari com a president i Abulkhayr Alonto comn a vicepresident. El primer comit provincial es va establir a Cotabato sota la direcci d'Hashim Salamat. El 1973 es va portar la seu a Sabah i Husain va romandre a Cotabato dirigint la lluita armada a gran escala fins el desembre, quan fou cridat a Lbia,  i a Cotabato (en moro Kutawato) fou substitut per Amelil  Ronnie   Malaguiok.

El 1971 el congressista Rashid Lucman, l'ex senador Salipada Pendatun i l'ex senador Domocao Alonto van fundar una organitzaci legal anomenada Islamic Directorate of the Philippines, que es declarava representant del poble moro, i va demanar ajut a Lbia. Aquest pas va donar efectivament ajut per quan ho van fer ja va anar a parar en la seva major part al MNLM.

El 21 d'octubre de 1972 es va revoltar per motius professionals el cap de la policia de Marawi, Sacar Basman, i va tenir el suport d'estudiants, religiosos i militants independentistes. El president Ferdinand Marcos va ordenar la confiscaci de totes les armes en mans de civils i tamb van esclatar conflictes armats amb bandes de cristians a  Kauswagan, Bacolod, i Kolambogan. L'assalt a Marawi no es va fer esperar i els rebels van demostrar que no estaven preparats. Els revolucionaris van aixecar una bandera verda per foren derrotats amb certa facilitat i el 24 d'octubre tot s'havia acabat. Basman i els seus es van escapar a les muntanyes i van continuar per un temps una poc efica lluita de guerrilla.

El 1975 Misuari va abandonar Sabah i es va reunir amb Hashim Salamat a Lbia i de fet els dos homes van dirigir el MNLF desprs de l'elecci d' Hashim Salamat com secretari d'afers exteriors.

El desembre de 1976 es va signar l'acord de Trpoli per els esdeveniments que van seguir van suposar un fracs ja que l'acord no es va poder implementar mai per la mala fe del govern filip, car establia l'autonomia per 13 provncies per pel govern va voler referndum sabent que la poblaci de moros era minoria en moltes degut a la forta emigraci dels pobladors del nord).

El 21 de setembre de 1977 57 oficials del  Kutawato Revolutionary Committee (KRC) van demanar la destituci de Nur Misuari com a president i la seva substituci per Hashim Salamat. Aquest estava pressionat per una cinquantena d'ulemes per trencar amb Misuari. Altres peticions similars es van fer des de Lanao, Zamboanga del Sud, Davao i altres llocs. Finalment el 26 de desembre de 1977, Hashim va donar el pas, i es va declarar president del MNLF, per el seu grup fou una facci (MNLF-Comit Central) fins el mar de 1984, quan es va reanomenar com Moro Islamic Liberation Front i el islam va esdevenir la ideologia oficial de la organitzaci (mentre el MNLF era secular). Com que el MNLF tenia el suport de Lbia, Egipte va donar suport a Salamat, pero els ulemes que estaven darrera seu havien estudiat i eren pagats per Lbia. El MNLF-Comit Central tenia el suport dels taung (el MNLF de Nur Misuari tenia el suport dels Maguindanaos i els tausung de Sulu). Misuari va rebutjar dirigir el govern provisional autnom, i el president filip Ferdinand Marcos va nomenar un govern provisori que va organitzar el referndum boicotejat pels partits moros. Desprs del referndum es van crear dos petites regions autnomes (una a Mindanao Occidental i Sulu i una a Mindanao central); eleccions a les dues assemblees autnomes es van fer el 1979, tamb boicotejades pels moros i musulmans i es van posar en marxa governs amb reduts poders i baixa legitimat, que foren poc efectius i no van resoldre el problema.

El sector de Misuari va mantenir part de l'organitzaci. Dimasangkay Pundato va substituir a Hashim. Una nova crisis es va obrir el mar 1982 quan alguns caps del moviment van demanar reformes i intentar la unitat amb altres organitzacions com la Bangsa Moro Liberation Organization i la facci de Salamat Hashim. Misuari va rebutjar i va expulsar a tots els dissidents, que van formar el FANM-Reformista (MNLF-Reformist) dirigits per Pundato i basats a Malaysia que ambicionava la formaci d'un estat islmic amb Sabah, Sulu, Basilan, Tawi-Tawi i Palawan.

El 1984 el MNLF-CC va agafar formalment el nom de Front Islamic d'Alliberament Moro. El 1986 el MNLF-Reformista es va diluir en el  Moviment Democrtic i Popular de Mindanao.

El 1986 Marcos fou enderrocat per una revolta popular i una part de l'exrcit. El setembre Nur Misuari va tornar al pas, es va entrevistar amb la nova presidenta Cori Aquino a Sulu, i es va arribar a un acord per negociar a Jedah (Arbia Saudita) sota els auspicis de la Organitzaci de la Conferencia Islmica. Aquestes negociacions, sense gaire xit van durar fins el 1987 i mentre una nova constituci va establir provisions per l'establiment d'una zona autnoma al sud i a la regi de la Cordillera.
 
Finalment es va establir la regi autnoma (Autonomous Region of Muslim Mindanao, ARMM) i a les eleccions del febrer de 1990 per al executiu de l'assemblea autnoma va triomfar el candidat governamental Zacaria Candao (membre de fet del MNLF de Misuari). Un referndum sobre la autonomia a 13 provncies (el MNLF en reclamava 23) fou rebutjat ja que degut a la forta emigraci, els musulmans (que el 1903 eren el 73% de la poblaci) noms formaven el 28% dels habitants del sud (i en descens), i el vot favorable noms va guanyar a 4 provncies i encara no venes: Lanao del Sud, Maguindanao, Tawi-tawi y Sulu, que finalment foren les que van formar la regi autnoma. 

A l'octubre es van transferir a la Autonomous Region of Muslim Mindanai (ARMM) algunes competncies. Nur Misuari seguia per encara a l'Arbia Saud; la pau formal no es va signar fins el novembre de 1993 i els darrers rebels del seu grup no van entregar les armes fins el 1994 (estaven dirigits per Abu Sayyaf, alies de Abdurajak Abubakar Janjalani) que noms un any desprs va crear el seu propi grup (Front d'Alliberament Nacional Moro-Consell de Comandament Islmic, MNLF-Islamic Command Council of the MNLF).

El president filip Fidel Ramos va negociar amb el MNLF a Trpoli i el desembre de 1995 es va signar un altre acord ja que el govern filip buscava el suport d'aquest grup, per al mateix temps hi va haver enfrontaments amb la milcia cristiana Ituman, ja que els cristians del sud quedaven inclosos en la SZOPAD (Special Zone of Peace and Development). El 1996 el MNLF es va aliar al grup cristi Ilaga per promoure el desenvolupament al sud de Filipines. La cort suprema filipina va desafiar els acords als que el president havia arribat que van esdevenir quasi paper mullat.

El 1996 es va establir el Southern Philippines Council for Peace and Development (SPCPD), rgan del que la direcci va quedar en mans del  MNLF.

L'agost de 1996 Misuari i el president Fidel Ramos es van entrevistar com a pas previ a la signatura definitiva de la pau que fou signada solemnement a Manila el 1 de setembre de 1996. El 1 de setembre de 1996 Misuari fou elegit governador de la ARMM (era l'nic candidat) i va prendre possessi el 20 de setembre. El 22 d'octubre va assolir tamb la direcci del SPDCD. eN aquest temps uns dos mil combatents del MNLF van passar al MILF.

El desembre de 1998 Jalanjani, cap d'Abu Sayyaf, va morir en combat a Basilan. El mar de 1999 s'havien de fer eleccions per l'executiu de la ARMM per foren posposades per la situaci de violncia. Misuari es va entrevistar amb Hashim Salamat, el cap del MILF, al seu quarter d' Abubakar a la selva, per sense cap resultat concret. 

L'agost del 2001 es va fer un referndum per expandir l'ARMM per de les 15 provncies i 9 ciutats consultades (cobertes per la SZOPAD) noms 5 provncies i 1 ciutat van votar a favor. Quan poc desprs es van fer les eleccions Misuari fou desplaar pel candidat de la nova presidenta Gloria Macapagal Arroyo; Misuari va tornar a les armes i va iniciar atacs a les tropes del govern abans de fugir cap a Malaysia, per all fou arrestat i entregat al govern filip i fou empresonat.

El 2008 romania en arrest domiciliari.

El 2 d'abril del 2008, el cap del MNLF, Muslimin Sema, alcalde de la ciutat de Cotabato va deposar a Nur Misuari, i es va proclamar nou cap del MNLF (era la segona vegada que Misuari era deposat per un dels seus lloctinents).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308922" title="Aliana de Mindanao" nonfiltered="1563" processed="1562" dbindex="121634">
Aliana de Mindanao (Mindanao Alliance, MA) fou un partit poltic del sud de Filipines.

El 1978 dos poltics d'oposici del sud de Filipines, Homobono Adaza i  Reuben Canoy van organitzar el partit.  Canoy fou elegit assembleista per la regi 10 (Batasang Pambansa). El 1980  Aquilino Pimentel Jr. Es va unir al partit i fou elegit alcalde de Cagayan de Oro; tamb Adaza fou elegit governador de  Misamis Oriental.  El 14 de maig de 1984, Pimentel fou elegit representant de Cagayan de Oro.  Amb altres representants es va organitzar l'anomenada Conferencia del Sud (Southern Conference) amb representants de Batasan (Mindanao), Basilan, Tawi-Tawi i Sulu. El manifest sorgit de la conferencia fou signat per nombrosos personatges pblics  destacats. Una de les coses que va xocar ms fou el saber que la ciutat de Jolo (ciutat) (Sulu) havia estat destruda per l'exrcit el 1974 per recuperar el seu control quan havia caigut en mans del MNLF. Es va demanar un sistema federal.

L'organitzaci va tenir fora influncia fins el 1986.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308926" title="Federaci Comunista Ibrica" nonfiltered="1564" processed="1563" dbindex="121635">
Federaci Comunista Ibrica (FCI) fou el nom adoptat el juny del 1933 per la Federaci Comunista Catalanobalear (FCCB), sota la qual s'agrup el nucli poltic de l'organitzaci de masses del Bloc Obrer i Camperol (BOC). El 1935 s'integr definitivament en el Partit Obrer d'Unificaci Marxista (POUM).


 Enllaos externs .
 Tret de  (amb llicncia GFDL). ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308928" title="Gran Premi d'Hongria del 2008" nonfiltered="1565" processed="1564" dbindex="121636">
La cursa del Gran Premi d'Hongria de Frmula 1 ha estat la onzena cursa de la temporada 2008 i s'ha disputat al Circuit d'Hungaroring, prop de Budapest, el 3 d'agost del 2008.

 
 Qualificaci per la graella .




 Cursa .




 Altres .

 Volta rpida: Kimi Raikknen 1'21.195  (Volta 61);

 Pole: Lewis Hamilton  1: 20. 899;

 s el primer podi per  Timo Glock.

 s la primera victria per Heikki Kovalainen.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308930" title="Joan Botanch i Dausa" nonfiltered="1566" processed="1565" dbindex="121637">
Joan Botanch i Dausa (Cass de la Selva, 1923) s un advocat i poltic catal. Llicenciat en dret, a les eleccions a les Corts Franquistes de 1971 va obtenir la representaci pel ter familiar en contra de la candidatura oficial. Retirat de la poltica el 1977, es va afiliar a Aliana Popular, amb la que fou escollit diputat per la provncia de Girona a les eleccions generals espanyoles de 1982.

 Enllaos externs .
 Joan Botanch al web del Congrs dels Diputats;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308936" title="Abraham Lincoln Brigade" nonfiltered="1567" processed="1566" dbindex="121638">

L'Abraham Lincoln Brigade fou, d'acord amb la terminologia nord-americana, el conjunt de voluntaris estatunidencs que lluitaren a les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil espanyola al costat de la Segona Repblica espanyola, qualsevulla que fos la unitat militar on serviren.
Cal no confondre-la amb la denominaci "Brigada Abraham Lincoln" que a vegades rep la XV Brigada Internacional, on combateren la majoria dels voluntaris nord-americans.

Els voluntaris nord-americans constituren dos batallons de la XV Brigada Internacional: el Batall Lincoln i el Batall Washington. La Brigada es compos en total de sis batallons, formats per voluntaris d'arreu del mn i s'acab de completar, a mesura que les baixes per la guerra l'afectaren, amb reclutes espanyols. Aix mateix, voluntaris nord-americans formaren al Batall Mackenzie-Papineau canadenc, al Regiment de Tren (transport) i a la Bateria Antiaria John Brown. Els nord-americans comptaren amb un Hospital de campanya propi, molt ben organitzat i equipat, constitut i mantingut per lAmerican Medical Bureau to Save Spanish Democracy.

Els voluntaris.

LAbraham Lincoln Brigade la constituren voluntaris procedents de qualsevol estament o classe de la societat nord-americana. La majoria eren afiliats al Partit Comunista dels Estats Units o a d'altres organitzacions socialistes o anarquistes. Membres de la Industrial Workers of the World (anomenats "Wobblies") tamb hi foren representats. Hom ha considerat que fou la primera ocasi en la histria militar els Estats Units en qu un oficial negre, Oliver Law, comand una unitat militar.

Els voluntaris irlandesos, sota el comandament del nacionalista Frank Ryan, formaren la Columna Connolly i s'afegiren als batallons nord-americans abans de fer-ho al Batall Britnic.

 Referncies .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308939" title="Dan Simmons" nonfiltered="1568" processed="1567" dbindex="121639">
Dan Simmons (Peoria, Illinois, EUA, 4 d'abril del 1948 - ) s un escriptor estatunidenc.

La seva obra comprn moltes obres de cincia ficci, la ms coneguda de les quals s Hiperi, guanyadora dels premis Hugo i Locus de cincia ficci del 1990. Hiperi s la primera novella de la tetralogia Els Cants d'Hiperi, completada per La caiguda d'Hiperi, Endimi i L'ascens d'Endimi.

A ms de cincia ficci, Dan Simmons ha conreat altres gneres, com ara la fantasia, el terror o la novella policaca.

Biografia.
Va nixer el 4 d'Abril de 1948, a Peoria, Illinois, Estats Units d'Amrica. Va viure i crixer a diverses ciutats del Midwest, entre elles Brimfield, Illinois. Dan va obtenir el ttol de B.A. en llengua anglesa (equivalent a una llicenciatura). Va guanyar un premi "Phi Beta Kappa" durant el segon any per la seva excelncia en ficci, periodisme i art.

El 1971 va obtenir el ttol de mestratge en Educaci per la universitat de Washington a Saint Louis. Desprs d'aix va treballar durant 18 anys com a mestre d'ensenyament primari. 

La primera obra publicada d'en Dan Simmons va veure la llum el 15 de Febrer de 1982, el dia que la seva filla Jane Kathryn nasqu. Dan Simmons esdev escriptor amb dedicaci exclusiva el 1987, i viu al Front Range de Colorado.

Obres.
Els Cants d'Hiperi.
 Hiperi (1989) - Premi Hugo 1990, Premi Locus 1990 (Cincia Ficci);
 La Caiguda d'Hiperi (1990);
 Endimi (1996);
 L'Ascens d'Endimi (1997);

Ilium/Olympos.
 Ilium (2003) - Premi Locus 2004;
 Olympos (2005);

Joe Kurtz.
 Hardcase (2001);
 Hard Freeze (2002);
 Hard as Nails (2003);

Altres llibres.
 Song of Kali (1985) - Premi World Fantasy 1986;
 Carrion Comfort (1989) - Premi Bram Stoker 1989;
 Phases of Gravity (1989);
 Entropy's Bed at Midnight (1990);
 Prayers to Broken Stones (1990, collecci de novelles curtes);
 Summer of Night (1991);
 Summer Sketches (1992, collecci de novelles curtes};
 Children of the Night (1992) - Premi Locus 1993 (Terror);
 Lovedeath (1993, collecci de novelles curtes);
 The Hollow Man (1992);
 Fires of Eden (1994);
 The Crook Factory (1999);
 Darwin's Blade (2000);
 A Winter Haunting (2002);
 Worlds Enough & Time (2002, collecci de novelles curtes);
 The Terror (2007);
 Drood (pendent de publicaci);

Enllaos externs.
  Web oficial de Dan Simmons;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308985" title="Japan Airlines" nonfiltered="1569" processed="1568" dbindex="121640">


Japan Airlines Corporation (        , Kabushiki-gaisha Nihon K k ), o tamb JAL, s l'aerolnia ms gran d'sia. Actualment amb seu a Tquio t un total de 17.925 treballadors.
Dos companyies operen amb la marca JAL: Japan Airlines International (             , Nihon K k  Int nashonaru) i Japan Airlines Domestic (        , Nihon K k  Japan). Japan Airlines Domestic s'ocupa de la xarxa ms gran de vols amb origen i dest a Jap mentre que Japan Airlines International s'ocupa tant de vols internacionals com de vols interiors. Ambdues companyies es van fusionar en una sola l'1 d'octubre de 2006. 
A ms, JAL Corporation tamb poseeix set lnies aries ms petites:
Hokkaido Air System ;
JAL Express ;
JALways ;
J-Air ;
Japan Air Commuter ;
Japan Asia Airways ;
Japan Transocean Air;

 Histria .
Japan Air Lines Co., Ltd. es va crear l'agost de 1951, amb el govern del Jap reconeixent la necesitat de tenir un bon sistema de transport aeri per ajudar a crixer Jap durant la Segona Guerra Mundial. El 25 d'octubre, fent servir 3 avions Northwest Airlines Martin 2-0-2, Japan Air Lines va comenar el servei domstic de les ciutats des de Tquio.

 Enllaos externs.

 Pgina de la companyia;
 Pgina de la companyia;
 Pgina per Amrica ;
 Pgina de la corporaci ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="308992" title="Mare Herona" nonfiltered="1570" processed="1569" dbindex="121641">

El ttol de Mare Herona (rus:     -       ; transliterat: Mat'-geroinya) era un ttol de distinci sovitic, creat per Stalin el 8 de juliol de 1944.

Atorgada a les mares que han tingut deu fills. 

Tamb pot ser atorgada per l adopci de fills o per mares els fills de les quals han mort en defensa de l Estat o salvant una altra vida.

Creada pel Decret de la Presidncia del Soviet Suprem de la URSS del 8 de juliol de 1944 (es cre juntament amb Orde de la Glria Maternal). Les seves posicions es van confirmar mitjanant Decret de 18 d'agost de 1944.

s el grau superior de totes les distincions concedides per la maternitat, i era atorgada quan el 10 fill complia un any.

Juntament amb la distinci s'atorgava un diploma de la Presidncia del Soviet Suprem de la URSS.

Penja a l'esquerra del pit, i se situa sobre tota la resta d'ordes i medalles.

El ttol de Mare Herona (juntament amb l'Orde a la Maternitat) va ser creat en plena Gran Guerra Patritica, en un moment en que, degut al conflicte, havia hagut una gran davallada d'homes joves. Per tant, la introducci d'aquestes dues distincions remarcava la necessitat que tenia el pas de tenir una joventut per aixecar els ideals comunistes.

Va ser obra del pintor I.A. Ganf.


La primera concessi va ser feta mitjanant Decret de la Presidncia del Soviet Suprem de 27 d'octubre de 1944, sent atorgat a 14 dones. La n.1 va ser atorgada a Anna Savelevne Aleksahinoj, de Mamontovka (prop de Moscou), que havia educat 12 fills, 8 dels quals van marxar a la guerra, a on van morir 4. Va rebre la distinci al Kremlin l'1 de novembre de 1944.

En total, va ser atorgada a unes 431.000 dones.

 Disseny .
La medalla consisteix en una estrella de 5 puntes d'or, amb raigs de plata que divergeixen de l'estrella, semblant ser raigs de llum.

Se suspn sobre un gal de plata amb la inscripci "    -       " ( Mare Herona ) en lletres d'or sobre esmalt vermell.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309005" title="Tabernacle" nonfiltered="1571" processed="1570" dbindex="121642">
El tabernacle s un terme d'origen llat que significa "Tenda de campanya". Fa referncia a la tenda que servia de santuari als israelites en el desert durant l'xode. S'hi guardava l'arca de l'aliana amb les tauletes de la Llei. Tamb s anomendada "tenda de l'aplec sagrat" (Dt 31,14) i "tenda de l'aliana" (Nm 9,15). Era el lloc de la manifiestaci de Du, el signe de la seva presncia enmig del poble; Moiss hi entrava per trobar-se amb Du i fer-li consultes. El llibre de l'xode en descriu les caracterstiques principals (Ex 26,1-27,19;33,7-11).Els nmades viuen en tendes. Al desert, desprs de la sortida d'egipte, els israelites viuen en tendes. Al mig del campament s'hi aixeca una tenda especial: s el Tabernacle, un santuari mbil on el poble es troba amb el senyor.El tabernacle tamb s'anomena la "tenda del trobament". 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309007" title="2001: una odissea de l'espai" nonfiltered="1572" processed="1571" dbindex="121643">
2001: una odissea de l'espai s una pellcula de cincia ficci del 1968, dirigida per Stanley Kubrick, escrita per ell mateix i per Arthur C. Clarke. La pellcula tracta amb diferents elements de l'evoluci humana, la tecnologia,  la intelligncia artificial i la vida extraterrestre. Cal destacar-ne el realisme cientfic, de l's per primer cop de molts efectes especials, una fotografia surrealista i a voltes ambigua, l's del so en lloc de tcniques narratives tradicionals i un s mnim del dileg.

Tot i que en el moment de la seva estrena, la crtica a 2001: Una odissea a l'espai no va especialment calorosa, avui en dia aquesta pellcula es reconeix, tant per l'audincia com per la crtica, com una de les millors de la histria. Va ser nomenada per a quatre scars, i en va rebre un pels seus efectes visuals. 

Repartiment.
Keir Dullea com a Dr. David Bowman;
Gary Lockwood com a Dr. Frank Poole;
William Sylvester com a Dr. Heywood R. Floyd;
Daniel Richter com a Moon-Watcher ;
Leonard Rossiter com a Dr. Andrei Smyslov ;
Margaret Tyzack com a Elena ;
Robert Beatty com a Dr. Ralph Halvorsen ;
Sean Sullivan com a Dr. Bill Michaels ;
Douglas Rain com la veu del HAL 9000 ;
Frank A. Miller com la veu del Control de Missi ;
Bill Weston com a astronauta  ;
Ed Bishop com a capit de la llanadora a la Lluna (Edward Bishop) ;
Vivian Kubrick com a filla d'en Floyd;
Glenn Beck com a astronauta;
Alan Gifford com a pare d'en Poole;
Ann Gillis com a mare d'en Poole;

 Enllaos externs .
  2001: A Space Odyssey Internet Resource Archive;
  The 2001: A Space Odyssey Exhibit;
  Article sobre diverses edicions en vdeo;
  Gui per a la pellcula;
  Website d'en Kubrick inclou diversos treballs sobre 2001;
  Institut americ d'aeronutica i astronutica (American Institute of Aeronautics and Astronautics), Secci de Houston, tribut a Sir Arthur C. Clarke, Abril 2008;
  Kubrick2001 Explica la pellcula en detall.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309008" title="Moviment Democrtic i Popular de Mindanao" nonfiltered="1573" processed="1572" dbindex="121644">

El Moviment Popular Democrtic de Mindanao (Mindanao People s Democratic Movement) fou una organitzaci poltica del sud de Filipines.

El febrer de 1986 el president Ferdinand Marcos fou expulsat del poder per l'anomenada Revoluci EDSA. Els lders de Mindanao, cristians i musulmans, dirigits per Atty Reuben Canoy, cap de l'Aliana de Mindanao, es va trobar en oposici al govern revolucionari de Cori Aquino, i van decidir donar un pas vers la independncia llanant un manifest el 13 de mar de 1986 que declarava a Mindanao, Basilan, Camiguin, Sulu, Tawi-Tawi i  Palawan abandonades pel govern filip i formava el Mindanao People s Democratic Movement per reforar la uni de musulmans i cristians, promoure la pau, desenvolupar la regi i formar un govern democrtic sota una constituci.

Inicialment es va considerar la creaci de la Repblica de Minsupala (Mindanao-Sulu-Palawan). El 3 d'abril de 1986 una conferencia a la ciutat de Davao va decidir el que s'havia de fer; molts governadors i destacats poltics es van pronunciar per la independncia. El MNLF-reformista va cooperar.

La declaraci de Davao establia la intenci de proclamar la Repblica Federal de Mindanao.  Encara que el intent no va prosperar va obrir la via a una nova etapa del moviment independentista.

La constituci de Mindanao fou presentada a l'ONU el 16 de juliol de 1986, signada pels 500 delegats que van assistir a la conferencia del 25 d'abril de 1986 incloent alguns governadors provincials (Davao del Sud, Zamboanga del Sud, Cotabato del Nord). El govern filip es va oposar a la iniciativa


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309014" title="David Trueba Rodrguez" nonfiltered="1574" processed="1573" dbindex="121645">

David Trueba Rodrguez (Madrid, 10 de setembre de 1969), s periodista, escriptor, director de cinema i collaborador a la premsa.

Els seus articles setmanals a El Peridico de Catalunya estan recollits en l'antologia Tragarse la lengua y otros artculos de ocasin   i a la televisi, on va codirigir El peor programa de la semana.

En cinema ha treballat en els guions de pellcules com Amo tu cama rica, Los peores aos de nuestra vida, Two Much, Perdita Durango, La nia de tus ojos, Vengo o el documental Balseros. Soldados de Salamina (2003) s la seva tercera pellcula com a director, desprs de La buena vida (1996) i Obra Maestra (2000). 

Com a escriptor ha publicat les novelles Abierto toda la noche (1995) i Cuatro amigos (1999). 

 Enllaos externs .
 David Trueba a Kosmopolis. Festa Internacional de la Literatura, Barcelona, 2004;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309015" title="Exrcit del Poble Moro" nonfiltered="1575" processed="1574" dbindex="121646">


L'Exrcit del Poble Moro (Bangsa Moro Army) fou l'organitzaci armada del Front d'Alliberament Nacional Moro fins el 1977, i desprs del Front Nacional d'Alliberament Moro-Comite Central dirigit per Hashim Salamat que el 1984 va esdevenir Front Islamic d'Alliberament Moro.

Les seves principals bases estan a Cotabato.

Disposa d'uns 25.000 homes armats.


La seva bandera desprs del 1984 deriva de l'adoptada pel Front Islamic d'Alliberament Moro (Moro Islamic Liberation Front, MILF). A Cotabato se'n utilitza una variant.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309016" title="Fadela Amara" nonfiltered="1576" processed="1575" dbindex="121647">

Fadela Amara (25 d'abril del 1964 a Clermont-Ferrand, Frana) s presidenta i fundadora del moviment Ni Putes ni Submises, creat originriament per lluitar per la igualtat de la dona en els suburbis francesos i en l'actualitat present a diversos pasos, entre ells Espanya, Sucia i Itlia.

Nascuda en el si d'una famlia d'origen algeri i implicada en moviments socials des dels catorze anys, el 2002 organitza una marxa per denunciar la situaci de les dones a les barriades franceses sota el lema Ni Putes ni Submises. La reinvidicaci transcorre durant cinc setmanes en una vintena de ciutats i aconsegueix captar l'atenci de l'opini pblica. Basada en aquesta experincia, ha publicat Ni putas ni sumisas (2003), un allegat en favor dels valors republicans davant la discriminaci.

Recentment ha estat investida doctora honoris causa per la Universitat de Manchester.

El 19 de juny del 2007 va ser nomenada Secretria d'Estat del govern francs dirigit pel Primer Ministre Franois Fillon.

 Enllaos externs .
 Ni Putes Ni Submises;
 Fadla Amara a Kosmopolis. Festa Internacional de la Literatura, Barcelona, 2006;
 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309017" title="Michel Onfray" nonfiltered="1577" processed="1576" dbindex="121648">
Michel Onfray (1 de gener del 1959 a Argentan, Frana) s doctor en filosofia, exerceix de professor d'aquesta matria en un institut de Caen des de 1983 i fins el 2002, moment en qu crea la Universitat Popular de Caen.

Autor de ms d'una trentena de llibres, els seus textos proposen una teoria de l'hedonisme que planteja la recuperaci del filsof artista, en la lnia dels pensadors grecs, i la descristianitzaci de l'epistemologia occidental. 

Ha publicat, entre altres, La razn del Gourmet: filosofa del gusto (1995); Cinismos: retrato de los filsofos llamados perros (1990), formulaci d'una tica moderna atea; Teora del cuerpo enamorado: por una ertica solar (2000), una defensa de l'amor llibertari, i Antimanual de filosofa (2001), que repassa els seus anys com a professor de filosofia.

Tractat d'ateologia (2005), el seu darrer llibre, s l'xit ms destacat de la seva carrera com a escriptor. Amb ms de dos-cents mil exemplars venuts a Frana, ha generat un polmic debat en els cercles intellectuals francesos. 

 Enllaos externs .
 http://perso.orange.fr/michel.onfray;
 Michel Onfray a Kosmopolis. Festa Internacional de la Literatura, Barcelona, 2006;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309018" title="Front Islmic d'Alliberament Moro" nonfiltered="1578" processed="1577" dbindex="121649">


El Front Islmic d'Alliberament Moro (Moro Islamic Liberation Front, MILF) s un moviment nacional dels moros del sud de Filipines.

El 1976, desprs del fracs de les negociacions de Trpoli (l'acord del desembre del 1976 no es va poder implementar mai per la mala fe del govern filip, car l'acord establia l'autonomia per 13 provncies per pel govern va voler referndum sabent que la poblaci de moros era minoria en moltes degut a la forta emigraci dels pobladors del nord) Hashim Salamat, pressionat per uns 50 ulemes, es va separar del grup (1977) i va formar el MNLF-Comit Central que tenia el suport dels taung (el MNLF de Nur Misuari tenia el suport dels Maguindanaos i els tausung de Sulu i era laic i parcialment favorable a la autonomia). El MILF es va guiar pels principis islmics.

Nur Misuari, cap del Front d'Alliberament Nacional Moro, va rebutjar dirigir el govern provisional autnom, i el president filip Ferdinand Marcos va nomenar un govern provisori que va organitzar el referndum boicotejat pels partits moros. Desprs del referndum es van crear dos petites regions autnomes (una a Mindanao Occidental i Sulu i una a Mindanao central); eleccions a les dues assemblees autnomes es van fer el 1979, tamb boicotejades pels moros i musulmans i es van posar en marxa governs amb reduts poders i baixa legitimat, que foren poc efectius i no van resoldre el problema.

El 1984 el MNLF-CC va agafar formalment el nom de Front Islamic d'Alliberament Moro.

El 1986 Marcos fou enderrocat per una revolta popular amb el suport d'una part de l'exrcit. El setembre Misuari va tornar al pas, es va entrevistar amb la nova presidenta Cori Aquino a Sulu, i es va arribar a un acord per negociar a Jeddah (Arbia Saudita) sota els auspicis de la Organitzaci de la Conferencia Islmica (OIC). Aquestes negociacions, sense gaire xit van durar fins el 1987 i mentre una nova constituci va establir provisions per l'establiment d'una zona autnoma al sud de Filipines i a la regi de la Cordillera (al nord).
 
Finalment es va establir la regi autnoma (Autonomous Region of Muslim Mindanao, ARMM) i a les eleccions del febrer de 1990 per al executiu de l'assemblea autnoma va triomfar el candidat governamental Zacaria Candao (membre de fet del MNLF de Misuari). Un referndum sobre la autonomia a 13 provncies (el MNLF en reclamava 23) fou rebutjat ja que degut a la forta emigraci, els musulmans (que el 1903 eren el 73% de la poblaci) noms formaven llavors el 28% dels habitants del sud i encara en descens), i el vot favorable noms va guanyar a quatre provncies i encara no venes: Lanao del Sud, Maguindanao, Tawi-Tawi y Sulu, que finalment foren les que van formar la regi autnoma. 

A l'octubre es van transferir a la ARMM algunes competncies. Nur Misuari seguia a l'Arbia Saudita; la pau formal no es va signar fins el novembre de 1993 i els darrers rebels del seu grup no van entregar les armes fins el 1994 (estaven dirigits per Abu Sayyaf, alies d' Abdurajak Abubakar Janjalani) que noms un any desprs va crear el seu propi grup (Front d'Alliberament Nacional Moro-Consell de Comandament Islmic, o Islamic Command Council of the MNLF).

Fidel Ramos va negociar amb el MNLF a Trpoli i el desembre de 1995 es va signar un altre acord ja que el govern filip buscava el suport d'aquest grup, per al mateix temps hi va haver enfrontaments amb la milcia cristiana Ituman, ja que els cristians del sud quedaven inclosos en la SZOPAD Special Zone of Peace and Development. El 1996 el MNLF es va aliar al grup cristi Ilaga per promoure el desenvolupament al sud de Filipines per el MILF no participava d'aquestes iniciatives i la lluita era cada vegada ms sagnant. La cort suprema filipina va desafiar els acords als que el president havia arribat que van esdevenir quasi paper mullat.

El 1996 es va establir el Southern Philippines Council for Peace and Development (SPCPD), rgan del que la direcci va quedar en mans del  MNLF, per el MILF no va acceptar els acords de pau que establien la regi autnoma sobre tretze provncies desprs d'un referndum i la integraci de 7500 dels seus soldats a l'exrcit, i va anunciar que es mantindria en guerra. Amb la desmobilitzaci del MNLF, prop de vint mil combatents van quedar sota control dels comandaments del MILF.

L'agost de 1996 Nur Misuari i el president Fidel Ramos es van entrevistar com a pas previ a la signatura definitiva de la pau que fou signada solemnement a Manila el 1 de setembre de 1996. El 1 de setembre de 1996 Misuari fou elegit governador de la ARMM (era l'nic candidat) i va prendre possessi el 20 de setembre. El 22 d'octubre va assolir tamb la direcci del SPDCD.

El MILF va signar un acord d'alto el foc el gener de 1997. En aquest temps uns dos mil combatents ms del MNLF van passar al MILF.

El desembre de 1998 Jalanjani, cap d'Abu Sayyaf, va morir en combat a Basilan. Al cap d'un any s'havien registrat 126 violacions de l'alto el foc per part del MILF, segon el govern, o del govern segons el MILF.

El 1999 es van fer converses entre el MILF i el govern ara dirigit per Joseph Estrada per desprs d'alguns atacs a comunitats cristianes a l'any 2000, les converses es van aturar. El mar de 1999 s'havien de fer eleccions per l'executiu de la ARMM per foren posposades per la situaci de violncia. Van circular noticies sobre un acord entre el MILF i el Front nacional Democrtic (comunista). Misuari es va entrevistar amb Hashim Salamat, el cap del MILF, al seu quarter de Abubakar a la selva, per sense cap resultat concret. Els trencaments de l'alto el foc van continuar.



L'agost del 2001 es va fer un referndum per expandir l'ARMM per de les 15 provncies i 9 ciutats consultades (cobertes per la SZOPAD) noms 5 provncies i 1 ciutat van votar a favor. Quan poc desprs es van fer les eleccions Misuari fou desplaar pel candidat de la nova presidenta Gloria Macapagal Arroyo; Misuari va tornar a les armes i va iniciar atacs a les tropes del govern abans de fugir cap a Malisia, per all fou arrestat i entregat al govern filip i fou empresonat.

Le lluita va continuar intermitentment (incloent un atac de l'exrcit a Abubakar); el mar del 2007 el govern filip va oferir als moros el dret a l'autodeterminaci i les negociacions continuen.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309021" title="Sultanat de Sulu" nonfiltered="1579" processed="1578" dbindex="121650">


El sultanat de Sulu fou un estat musulm centrat a la illa de Sulu o Jolo.

L'actual sult es Hadji Jamalul Kiram III, que s reconegut per les autoritats de Filipines.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309031" title="Gasterosteforme" nonfiltered="1580" processed="1579" dbindex="121655">


Els gasterosteformes sn un ordre de peixos del grup dels actinopterigis que inclou diverses famlies amb nombroses espcies, entre les quals destaca l'espins. 

Morfologia.

 Sn de petites dimensions.
 Amb el cos fusiforme i generalment provet d'espines punxants davant l'aleta dorsal o de petites plaques ssies als costats, les quals espines formen una cuirassa.
 Les aletes plviques sn de tipus abdominal.
 Tenen la boca petita i s'obre a l'extrem d'un tub, amb les mandbules allargades..
 Les dorsals es troben separades; la primera part est formada per radis espinosos lliures.
 Les aletes plviques es troben en posici abdominal. ;

Hbitat.

La majoria sn marins, per tamb se'n troben d'aigua dola.

Referncies.



Enllaos externs.

 Els gasterosteformes al web de FishBase. ;
 Els gasterosteformes a l'Animal Diversity Web. ;
 Els gasterosteformes al web de la IUCN. ;
 Vdeos, imatges i informaci diversa dels gasterosteformes. ;
 Els gasterosteformes a l'Encyclopedia of Life. ;
 mplia informaci sobre aquest ordre de peixos. ;
 Taxonomia dels gasterosteformes. ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309034" title="Rapid Application Development" nonfiltered="1581" processed="1580" dbindex="121657">
El desenvolupament rpid d'aplicacions, (RAD) acrnim de  Rapid application development,  s un terme que don James Martin en 1991, als processos de desenvolupament d'aplicacions que permeten tenir una aplicaci funcionant en un perode curt de temps, front als mtodes que segueixen el cicle de vida tradicional per al desenvolupament d'aplicacions. 

El concepte RAD implica el desenvolupament i la construcci iteratius de prototipus. En cada iteraci, es refina el resultat a travs de la consulta a l'usuari final de l'aplicaci. El mtode RAD es veu afavorit per la millora en les eines de programaci CASE, l'aparici del desenvolupament orientat a l'objecte OOP, la programaci orientada a l'aspecte AOP i l'aparici d'entorns de treball que permeten la creaci de prototipus.

Els mtodes RAD sacrifiquen funcionalitat i rendiment a canvi d'un desenvolupament rpid.

 Histria .

Els mtodes RAD sn una resposta als mtodes tradicionals de desenvolupament de programari com els mtodes de desenvolupament en cascada. Aquests mtodes oferien uns temps de desenvolupament excessius, de forma que l'usuari final podia haver canviat de requeriments abans que l'aplicaci s'acabs de desenvolupar completament.

Amb les idees de Brian Gallagher, Barry Boehm i Scott Shultz, James Martin desenvolupa la metodologia RAD durant els anys vuitanta en IBM, aquesta metodologia es va formalitzar amb la publicaci del llibre, Rapid Application Development en 1991.

 Referncies .
James Martin: Rapid Application Development, Macmillan Coll Div, ISBN 0-02-376775-8;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309054" title="Gasterosteid" nonfiltered="1582" processed="1581" dbindex="121658">


Els gasterosteids sn una famlia de peixos de l'ordre dels gasterosteformes que inclou l'espins, entre d'altres espcies.

Morfologia.

 Sn de petites dimensions.
 Amb el cos recobert de plaques ssies.
 Les aletes plviques sn substitudes per espines.;

Espcies.

 Gnere Apeltes (Mayer, 1956);
 Gasterosteus microcephalus (Girard, 1854);
 Gasterosteus wheatlandi (Putnam, 1867);
 Gnere Pungitius;
 Pungitius hellenicus (Stephanidis, 1971);
 Pungitius kaibarae (Tanaka, 1915);
 Pungitius laevis (Cuvier, 1829);
 Pungitius platygaster (Kessler, 1859);
 Pungitius pungitius (Linnaeus, 1758);
 Pungitius sinensis (Guichenot, 1869);
 Pungitius tymensis (Nikolskii, 1889);
 Gnere Spinachia;
 Spinachia spinachia (Linnaeus, 1758);

Referncies.



Enllaos externs.

 Els gasterosteids a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Els gasterosteids al web de FishBase. ;
 Els gasterosteids a l'Animal Diversity Web. ;
 Fotografies i informaci de 17 espcies de gasterosteids. ;
 Els gasterosteids a l'Encyclopedia of Life. ;
 Taxonomia dels gasterosteids. ;
 Distribuci geogrfica d'aquesta famlia de peixos. ;
 Vdeos i imatges de gasterosteids. ;
 Els gasterosteids al web de la IUCN. ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309063" title="Alberto Blecua Perdices" nonfiltered="1584" processed="1582" dbindex="121661">
Alberto Blecua s un filleg fill de Jos Manuel Blecua Teixeiro. Professor a la Universitat de Santiago i a la Universitat Autnoma de Barcelona, les seves obres s'han centrat en la histria literria, especialment el segle d'or espanyol i la crtica textual. ;

Des del seu grup de treball ha editat diversos clssics espanyols i europeus, polint manuscrits antics per restaurar el sentit original. Destaquen les edicions del Lazarillo de Tormes i les comdies de Lope de Vega.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309066" title="Ferdinand Marcos" nonfiltered="1585" processed="1583" dbindex="121662">




Ferdinand Emmanuel Edralin Marcos. (Sarrat, Filipines, 1917-Honolulu, Hawai, 1989) Poltic i advocat filip. President de la Repblica de Filipines (1965-1986).

 Va estudiar dret a la Universitat de les Filipines. Acusat en 1939 de l'assassinat d'un oponent del seu sogre, fet esdevingut sis anys abans, va apellar davant del Tribunal el Suprem Filip i va ser absolt el 1940. Va arribar a exercir l'advocacia a Manila i durant la Segona Guerra Mundial va ser oficial de l'exrcit del seu pas. Posteriorment va afirmar haver exercit un paper essencial en el moviment de resistncia filip, la qual cosa va contribuir en bona mesura al seu xit poltic, encara que desprs de la seva mort es va demostrar que amb prou feines havia participat en les activitats contra els japonesos entre 1942 i 1945.  El 1946 va passar a ser ajudant del primer president de la Repblica independent de Filipines, Manuel Roxas. Va ser membre de la Casa de Representants durant deu anys i desprs En 1946 va passar a ser ajudant del primer president de la Repblica independent de Filipines, Manuel Roxas. Va ser membre de la Casa de Representants durant deu anys i desprs va formar part del Senat. El 1954 es va casar amb Imelda Marcos qui va ser sempre la seva principal consellera. 

Govern.
 El 1965, Marcos, que havia assolit un gran prestigi en el Partit Liberal fundat per Roxas, va aconseguir ser nomenat candidat a la presidncia i es va enfrontar al representant del partit nacionalista, Diosdado Macapagal. Elegit president, durant el seu primer mandat va aconseguir algunes millores en l'agricultura, la indstria i l'educaci. Reelegit president el 1969, al llarg del seu segon mandat va haver de fer front a la recrudescncia de la guerrilla urbana i a les revoltes estudiantils. 
Anticomunista convenut, va enviar tropes a combatre en suport del Vietnam del Sud, al principi va governar democrticament, per gradualment amb ms ms autoritarisme fins a instaurar una forta dictadura el 1972, la qual cosa va propiciar l'aparici al pas d'una guerrilla comunista i una altra musulmana, contrries a la seva poltica. 
 El 1972 va imposar la llei marcial, grcies al qual va poder empresonar sense major trmit els seus adversaris poltics, entre els quals es trobava Benigno Aquino. El 1973 va promulgar una nova Constituci en la que passava a exercir tant les funcions de cap d'estat com les de primer ministre. El 1980 va convidar el general xil Augusto Pinochet a les Filipines; va cancellar la reuni per protestes en contra de la visita del dictador xil, quan Pinochet anava en ple vol a les Filipines, desprs de tornar a Xile, es van trencar les relacions diplomtiques. 

 Nou anys desprs de proclamar la llei marcial, Marcos la va suprimir i va procedir a una reforma constitucional. Aquell mateix any va ser reelegit president per sis anys ms. Per l'oposici es va anar endurint, sobretot, arran de la mort del seu lder, Benigne Aquino, i el 1986, la vdua d'aquest, Cory Aquino, va vncer en les eleccions presidencials a Marcos, qui va pretendre seguir en el crrec malgrat la seva derrota. Per les protestes populars i internacionals el van obligar a exiliar-se a Hawaii. 

 Els seus ltims anys en el poder s van caracteritzar per la corrupci, l'estancament econmic, les abismals desigualtats entre pobres i rics, i l'arrelament de la guerrilla comunista a les zones rurals. 












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309067" title="GLUT1" nonfiltered="1586" processed="1584" dbindex="121663">

GLUT1 va ser el primer transportador de glucosa  caracteritzat. Es tracta d'una protena integral de membrana, com la resta de transportadors de glucosa (GLUT2, 3, 4, etc) implicada en el transport de glucosa a travs de membranes cellulars de diversos teixits. It is widely distributed in fetal tissues. Aquesta isoforma s especialment important en el trasport de glucosa a travs de la barrera hematoenceflica de mamfers.

Funci.
En adults s present amb nivells molt elevats en eritrcits i en les cllules endotelials del cervell (barrera hematoenceflica) i d'altres teixits barrera.
El transportador facilitador de glucosa GLUT1 s responsable de l'entrada de glucosa al cervell  en resposta als elevats requeriments metablics del sistema nervis central en mamfers. Els transportadors estero-especfics d'alta capacitat, com els de glucosa, sn components essencials de la barrera hematoenceflica, la qual protegeix al cervell del contacte amb substncies potencialment txiques.

GLUT1 s tamb el principal receptor captador de Vitamina C, especialment en mamfers incapaos de produr Vitamina C com a part d'una adaptaci en qu es compensa aquesta mancana mitjanant el procs de reciclatge de Vitamina C.  En mamfers que produeixen Vitamina C,  normalement expressen GLUT4 en comptes de  GLUT1.

Estructura.
GLUT1 es comporta com un enzim Michaelis-Menten. Cont 12 hlix alfa transmembrana, cadascuna contenint 20 aminocids. Parlem d'hlix alfa amfiptiques, amb una part polar i una altra hidrofbica. Sis d'aquestes hlix transmembrana es creu que s'uneixen conjuntament en la membrana, per crear un canal polar al centre, a travs del cual t lloc el pas de la glucosa, i amb les regions hidrbiques a l'exterior del canal adjacents a les cues hidrofbiques dels cids grassos de la membrana.

Patologia.
Se sap que mutacions el gen de GLUT1 sn resposnables de la deficincia en GLUT1, un desordre autosmic dominant poc com. Aquesta malaltia es caracteritza per un baixa concetraci de glucosa al fluid cerebroespinal resultant d'un defecte en el trasport de glucosa a travs de la barrera hematoenceflica.

Referncies.


Enllaos Exerns.
 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309073" title="Exrcit d'Alliberament del Poble Sudans" nonfiltered="1587" processed="1585" dbindex="121664">



L'Exrcit d'Alliberament del Poble Sudans (Sudan People's Liberation Army, SPLA) s la branca militar del Moviment d'Alliberament del Poble Sudans (Sudan People's Liberation Movement, SPLM). Aquest darrer fou creat el 1983 pel coronel John Garang. 

El febrer del 1982 s'havia decidit per joves oficials conspiradors que la revoluci al sud esclataria el 18 d'agost d'aquell any, 32 anys desprs de la primera revolta a Torit el 1955. Per el pla fou descobert pels serveis secrets i les unitats compromeses foren transferides rpidament al nord, obligant als revolucionaris a canviar els plans. Amb l'excusa d'un viatge personal a Bor, John Garang, el cap dels conspiradors, un oficial d'origen dinka format als Estats Units i amic personal del president ugands Yuweri Museveni (van estudiar un temps junts a Dar es Salam a Tanznia),  va arribar al sud. Tenia autoritzaci doncs els govern pensava que la seva presncia podria aturar qualsevol intent revolucionari.

El 16 de maig del 1983 Garang era a Bor quan van esclatar motins contra la imposici de la xara (llei islmica) per part del govern de Khartum; el primer tret fou donat pel major Kerubino Kwanyin Bol el 16 de maig, i Garang fou un dels oficials que es va unir als amotinats i va instigar a d'altres a seguir-los. Garang tenia el seu principal suport entre els dinka, i a l'exterior, degut al seu passat comunista, a Etiopa. 

Garang va sortir amb part de les tropes revoltades a la comarca de Bor, cap a Etipia, igual que van fer altres caps rebels. Els primers que van arribar a aquest pas foren els caps del National Action Movement (NAM), Samuel Gai Tut i  Akuot Atem de Mayen, que van establir el seu quarter a Bukteng Village. All els dos lders van contactar amb Gordon Kong Chol, el  lder de l'Anya-Anya II, que tenia els seu quarter a Billpam (o Bilpam); Gai i Atem volien esperar l'arribada dels diferents grups que venien d'arreu i iniciar un moviment unitari, i van proposar a Gordon Kong, ara el principal cap dels Anya-Anya, com a cap militar, i ells mateixos com a caps poltics. Per Kong no hi va estar d'acord ja que estava en contacta amb Garang; a finals de maig Garang estava a un llogaret anomenat Adura; aviat milers de sud sudanesos van anar a les zones de concentraci per allistar-se a l'exrcit rebel. Els tres campaments principals eren el de Gordon Kong a Billpam, el de Bukteng de Gai Tut i Akuot Ate; i el d'Adura (o Itang) de  John Garang de Mabior, Joseph Oduho, Martin Majer Gai i altres.  

A comenaments de juny van arribar a Adura el tinent coronel Francis i el capit Salva Kiir Mayardit; havien trigar ms perqu havien intentat ocupar Malakal, per foren rebutjats. Poc desprs van arribar els caps del Abyei Liberation Front,  Deng Alor Kuol i Chol Deng Alaak, revoltats al Abyei i tamb es van installar a Adura; el avant darrer grup rellevant que va arribar a Adura (o Itang)  fou el Student Revolutionary Group dirigit per Pagan Amum Okiech, Nyachigag Nyachiluk, Lado Lokurnyang i Oyai Deng Ajak; i el darrer el grup revoltat a  Bor, Ayod, Pachalla, Pibor i Waat dirigit per Kerubino Kwanyin Bol i William Nyon Bany. 

Per forar a les autoritat etops a negociar amb ell, Akuot Atem de Mayen del NAM es va proclamar cap d'un govern provisional amb Samuel Gai Tut com a ministre de Defensa, Joseph Oduho d'afers exteriors; Martin Majier, d'afers legals i justcia i John Garang cap de l'estat major. Els etops (general Mefshin) van negociar el seu suport amb aquest govern. El resultat fou l'arranjament d'una entrevista amb Menguistu Haile Mariam que hauria de donar llum verda al moviment.

Un manifest escrit per Akuot fou entregat als etops en el qual s'establia que el moviment era d'orientaci socialista i lluitava pel  total alliberament del Sudan del Sud, per Mefshin no va voler avalar el document ja que la carta de la Organitzaci d'Unitat Africana prohibia donar suport al trencament d'un estat membre. Els negociadors van anar al camp de Itang on Oduho va demanar a Garang d'escriure una proposta que fos acceptable als etops i Garang va escriure el que desprs fou el manifest del SPLM. El manifesta establia que el moviment era d'orientaci socialista i que lluitava per la creaci d'un Sudan socialista, unit i secular, i que lluitava per l'alliberament social de tot el pas. Menguistu va acceptar aquest manifest i els sudaneses van rebre suport per llanar el moviment que prendria el nom de Sudan People Liberation Movement i Sudan People Liberation Army SPLM/SPLA. 

Garang havia de restar a Etipia per qestions d'intendncia abans del inici oficial, per a la tornada al campament d'Itang va passar que Kerubino va matar a un refugiat de nom Marial Alek, acusat de insubordinaci contra el seu comandant (el propi Kerubino) i aix va provocar una revolta entre els refugiats; els etops van actuar rpid i van enviar una fora a controlar el camp i mantenir l'orde; per Akuot Atem va veure la presencia dels etops com un intent d'imposar el liderat de Garang i va ordenar als seus fidels recollir les seves coses i tot el camp de Bukteng i alguns d'Adura  es van dirigir cap al camp de Billpam on es van unir a Kong. La cosa es va agreujar quan William Nyon Bany que havia arribat poc abans amb les seves forces des de Ayod, va atacar Billpam i en va expulsar a Gordon Kong i Akuot Atem; desprs d'alguns incidents les forces de Kong van seguir a Akuot Atem  i al seu lloctinent Samuel Gai Tut cap a Bukteng, a la frontera sudanesa on van proclamar la revoluci com a Sudan People Liberation Movement i Sudan People Liberation Army SPLM/SPLA (conegut inicialment com facci Bukteng, per tot seguit va mantenir el seu nom de Anya-Anya II) mentre Garang era elegit cap poltic i comandant en cap militar  (agost de 1983) a Itang (del que la seva facci va prendre el nom). Els principals nomenaments dels seus lloctinents foren: 

Major Kerubino Kuanyin Bol, ascendit a tinent coronel, vicepresident i sub comandant en cap ;
Major William Nyuon Bany, ascendit a tinent coronel i nomenat cap de l'estat major ;
Capit Salva Kiir Mayardit, ascendit a major i nomenat segon cap de l'estat major encarregat de la seguretat i les operacions militars;
Nyachigag Nyachiluk, ascendit a major, i nomenat membre suplent de l'alt comandament poltic-militar;

El 28 d'agost del 1991 es va produir la declaraci de Nasir en la que una part dels membres del SPLM dirigits pel cap nuer Riak Machar es van escindir i van tractar d'enderrocar-lo pero les forces lleials a Garang van resistir i el moviment va quedar dividit en les faccions SPLA-Torit de John Garang (per tenir la seva base a Torit) i el SPLA-Nasir, de Riak Machar i Lam Akol a les que l'estiu del 1992 es va sumar una tercera facci, el SPLA de William Nyon Bany i Josep Oduhu. El mar de 1993, Kerubino Kwanyin Bol i Arok Thon Arok que havien estat empresonats per Garang i el 1991 havien fugit a Uganda, van retornar i van formar les seves prpies faccions (SPLA-Bor, de Arok Thon Arok, i SPLA-Bahr al-Ghazal, de Kerubino Kwanyn Bol).

Totes les facciones excepte la de Garang es van unir (Declaraci de Kongor) i van formar la facci SPLA-Unity per Riak Machar i Lam Akol es van separar poc desprs i Machar va formar el Southern Sudan Independence Movement (SSIM)  i Lam Akol va formar la facci SPLA-Nasir United o simplement SPLA-United (de base shilluk). 

El 1993 el SPLA de Garang va anunciar un alto el foc, que no fou seguit per Machar ni per la facci anomenada "Unity Forces" de William Nyuon Bany. Desprs de la mort d'Oduhu en un atac del SPLA de Garang, Nyon Bany va entrar al SSIM,  Kerubino va mantenir  la seva prpia facci i Thon Arok es va unir amb Lam Akol.

El 1995 el SSIM i el SPLA van acostar posicions per aquell any les forces rebels foren derrotades diverses vegades per l'exrcit sudans i expulsades cap a Etipia i Eritrea, encara que desprs van poder tornar a les zones rurals.

El 1996 el SSIM, la facci SPLA-Bahr el Ghazal (dirigida pel mtic comandant Kerubino Kwanyin Bol, que va disparar el primer tret a la guerra) i altres faccions menors van arribar a un acord amb el govern (10 d'abril). Machar controlava part de la provncia de l'Alt Nil i Kerubino part de la de Bhar al-Ghazal. El desembre de 1996 Garang va establir un acord amb els partits d'oposici del nord, el que li va fer perdre el suport dels nubas (nuba), negres del nord, que en cas d'una secessi del sud quedarien en una situaci fora precaria.

El gener de 1997 el SPLA inici una gran ofensiva amb el suport d'Uganda i probablement d'Etipia i Eritrea (i ajut americ en diners) i en els segents mesos van recuperar la major part de les provncies del sud, dominant un territori ms gran que Frana on es va establir un embri d'estat anomenat Nou Sudan.



El 21 d'abril de 1997 es va signar formalment el tractat de pau a Khartum entre el govern i les faccions de Machar, Kerubino i altres grups menors, destacant entre aquestes la facci de Teophillo Ochan, cap de l' EDF (Equatoria Defense Force). L'acord preveia un referndum d' autodeterminaci el 2001, i mentre un Consell de Coordinaci Transitori Autnom per governar el sud del pas, sense llei islmica i amb seu a Juba; eren reconegudes la llei basada en els costums, i es decretava una amnistia. La presidncia del Consell va quedar en mans de Riak Machar i les forces compromeses en l'acord van formar el  United Democratic Salvation Front (UDSF) i la South Sudan Defence Forces (que havia de combatre al SPLA i als grups que hi estaven aliats incloent la National Democratic Alliance NDA, una federaci de forces opositores del nord de Sudan, que tenia el suport d'Eritrea). 

El juny de 1997 els parlamentaris del Sudan occidental van reclamar l'autodeterminaci per a la seva regi al considerar que els recursos destinat a l'oest s'havien utilitzat per satisfer als del sud i impedir la seva secessi. Les provncies de Kurdufan (muntanyes nuba) i la regi d'Abyei van demanar ser incloses en el sud.

Entre 1998 i 1999 es van produir enfrontaments entre els nuer (partidaris de Machar) i els dinka (partidaris de Garang). El 2000 es va restablir la pau entre els dos grups etnics i la situaci sobre el terreny era que el SPLA controlava les provncies de Bahr al-Ghazal Oriental i Equatoria Occidental mentre que els partidaris del govern dominaven les provncies de Bhar al-Jebel,  Unity i Alt Nil. 

Llavors es va produir el trencament de Machar amb el govern (2001). Riak Machar (United Democratic Salvation Front, UDSF/South Sudan Defence Forces) y John Garang (Sudan Peoples Liberation Movement/Sudan Peoples Liberation Army) es van unir el 6 de gener del 2002 sota pressi exterior (per presenter un front com) i es va acordar que les dos organitzacions funcionarien sota el nom de SPLA/SPDF (Sudan Peoples Liberation Army/South Sudan Defence Forces). El 20 de juliol del 2002 es va signar el Protocol de Machakos amb el govern que va obrir el cam de la pau al reconixer el dret d'autodeterminaci. L'acord va provocar la defecci dels comandantes d'tnia Nuer, Tito Biel Chor i Marko Liah,  opossats per considerat que  beneficiaba als dinka. El protocol va anar seguit de diversos acords complementaris, el darrer dels quals el 31 de desembre del 2004, quan es va arribar a un acord general de pau signat formalment en una cermonia el 9 de gener del 2005; es va restablir l'autonomia del sud i es va preveure un referndum d'autodeterminaci en el termini de sis anys (gener del 2011). Garang va passar a ser vicepresident del Sudan i president del Sud, i el SPLA/SPDF va rebre un ter dels ministeris. El SPLM va esdevenir partit poltic reconegut.

Garang va morir en accident el 30 de juliol del 2005 i el va succeir Salva Kiir Mayardit, que el 11 d'agost va pendre possessi com a vicepresident sudans i tamb president del sud i president del SPLM.

El gener del 2006, desprs de la mort de Garang, el SPLA i el SSDF es van unir (Declaraci de Juba). L'exrcit unit (format per uns 130.000 homes) va passar a estar dirigit per Paulino Matiep Nhial, abans cap de la South Sudan Defence Forces.

El 11 d'octubre de 2007 el SPLM es va retirar del govern de Sudan, alegant violacions dels acords de pau. El 2008 es lluitava a la ciutat d'Abyei de la que 90.000 persones havien fugit.

La bandera del moviment es la mateixa des del comenament excepte per l'estel que inicialment era vermell segons observacions en imatges de televisi, i diversos informes de vexilllegs; la data del canvi no s coneguda per degu ser vers 1995, probablement per que el moviment no fos relacionat amb posicions d'esquerra. El negre s el smbol dels avantpassats i del poble, la cultura i la tradici dels sud sudanesos; el blanc representa la pau i la bona fe; el vermell representa el sacrifici i la sang dels herois morts de defensa del poble del sud del Sudan; el verd es per la terra, el medi ambient i la riquesa, prosperitat i progrs; el blau per les aiges del Nil i els seus afluents productors de vida; i l'estel groc representa l'esperana. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309077" title="Die tote Stadt" nonfiltered="1588" processed="1586" dbindex="121665">

Die tote Stadt (La ciutat morta) s una pera en tres actes d'Erich Wolfgang Korngold sobre llibret alemany del mateix compositor i Paul Schott (pseudnim de son pare, Julius Korngold), basat en la novella curta Bruges-la-Morte, de Georges Rodenbach. 

Representacions.
Quan Die tote Stadt va ser estrenada el 4 de desembre de 1920, Korngold tenia noms 23 anys, i ja havia estrenat dues peres curtes en un acte: Der Ring des Polykrates i Violanta.

L'xit d'aquestes dues primeres obres per a l'escena va ser tan gran que Die tote Stadt va ser objecte d'una ferstega discussi entre els teatres alemanys per a aconseguir-ne l'estrena.

Finalment va tenir lloc una una inusual doble estrena simultnia: a l'Stadttheater d'Hamburg, amb direcci d'Egon Pollack; i a l'Stadttheater de Colnia, amb direcci d'Otto Klemperer. El tema de l'immens dolor per la prdua de l'estimada va connectar amb les audincies contempornies de la dcada del 1920, que tot just acabaven de passar pel trauma de la Segona Guerra Mundial, i aix va propiciar sense dubte la popularitat de l'pera.

Die tote Stadt va ser un dels majors xits operstics dels anys 1920. Als dos anys de la seua estrena ja havia recorregut el globus i fins i tot havia gaudit de diverses representacions al Metropolitan Opera de Nova York.

Per l'obra va ser prohibida pels nazis a causa de l'origen jueu de Korngold, i desprs de la Segona Guerra Mundial va caure prcticament en l'oblit. En els darrers anys, no obstant, ha gaudit d'una brillant recuperaci en els principals teatres d'arreu del mn.

Sinopsi.

Lloc: Bruges;
Temps: finals del segle XIX;

Al principi del primer acte i final del tercer assistim a esdeveniments reals. El final del primer acte, el segon acte complet i el principi del tercer corresponen al somni allucinat de Paul. 

Acte 1.
Paul, un home jove de classe mitjana la muller del qual, Marie, ha mort fa poc de temps, no pot fer-se a la idea d'aquesta prdua. Ha fet un  Temple dels records  en honor de la morta, que inclou retrats, fotografies i un floc dels seus cabells. Quan el seu amic Frank ve a visitar-lo, la criada Brigitta li mostra els records i lloa l'actitud del seu amo. De sobte arriba Paul molt excitat, insistint que Marie s encara viva. Li conta a Frank que ha trobat una dona als carrers de Bruges que s'assembla prodigiosament a Marie (de fet, Paul creu que s ella), i l'ha invititada a sa casa.

Poc desprs arriba Marietta a la cita, una jove i bella ballarina de pas per la ciutat amb una companyia d'pera. Parlen, tot i que ella s'estranya del sorprenent capteniment de Paul. Marietta canta una trista can: Glck, das mir verlieb, una can d'amor vertader que ha d'acabar. Ella, en la seua frivolitat cantant i balla quan sent passar els seus companys de troupe sota la finestra. Finalment, davant la impassibilitat de Paul que es mostra paralitzat per la visi de Marietta, aquesta es confessa avorrida i se'n va. Paul, al seu torn, cau en un estat d'extrema ansietat.

Confs entre la seua lleialtat a Marie i l'atracci que sent per Marietta cau rendit en una butaca i comena a allucinar. Veu el fantasma de Marie que li demana insistent que mai no l'oblide, per finalment la visi de Marie es transforma en Marietta, invitant-lo a reprendre una nova vida.

Acte 2. 
Als carrers de Bruges, Paul passeja per davant de la casa de Marietta, desitjant tornar-la a veure. Creu albirar la seua criada Brigitta, ara convertida en beguina; desprs es troba amb el seu amic Frank, qui es vanta d'haver sedut Marietta.

Apareix la troupe de Marietta, formada per cantants i ballarins, que es posen a entonar canons melancliques amb un deix sempre burlesc. Un dels membres de la troupe, Fritz, vestit de Pierrot, canta la deliciosa balada  Mein sehnen, mein whnen .

Marietta proposa representar la seua escena de Robert le diable de Meyerbeer. T lloc una escena en qu es representa el tercer acte d'aquesta pera, amb la ressurecci d'Hlne. Paul que contempla l'escena amagat, no pot suportar la irritaci i apareix ordenant aturar la stira, recriminant Marietta la seua frivolitat.

Paul confessa a Marietta que noms l'ha estimada perqu s la imatge idntica de la seua morta:

Calla i escolta aix que et deixar destrossada! Spigues quin s el meu terrible secret! En tu he besat una morta. He acaronat en els teus cabells els d'una altra... En la teua veu sentia noms la seua. Notava, en abraar-te a tu, la seua pell i prou, la seua calor, el seu perfum, noms l'estime a ella... En tu noms he estimat la meua morta! 

Ella, el sedueix, i l'arrossega a casa, amb el convenciment que noms una nit d'amor en casa de la morta pot salvar Paul de la seua obsessi.


Acte 3. 
La visi de Paul continua. A sa casa es baralla amb Marietta, aquesta es vanta davant del retrat de Marie de la nit d'amor que ha passat amb Paul. El pas d'una process de Setmana Santa sota les finestres de la casa angoixa a Paul. Ella es mostra fatigada amb la contnua obsessi de Paul per la seua morta, i el provoca dansant sensualment amb el floc de cabells de Marie a la m. Encolerizat, Paul li agafa el floc de cabells i l'estrangula. Subjectant el cos de Marietta crida: Ara ella s exactament igual que Marie.

Paul es desperta del seu somni.  S'adona, confs, que el cos de Marietta no hi s enlloc. Sense que haja tingut temps de posat els seus pensaments en ordre la criada anuncia que Marietta ha vingut a recollir el paraigua, que s'havia deixat feia una estona. Amb el xoc del traumtic somni encara a la ment, Paul decideix finalment abandonar Bruges, deixar la seua morta descansant en pau, i continuar la seua vida. En un corprenedor final, amb el seu amic Frank al seu costat, jura recomenar la seua vida en un altre lloc, mentre s'acomiada de sa casa i del seu Temple dels records.


Msica.
La partitura de Korngold mostra la influncia tant de Richard Strauss com de Giacomo Puccini pel que fa a la voluptuosa i detallada orquestraci i al lirisme vocal, respectivament. Empra una gran orquestra, a la manera de Strauss, per omple Die tote Stadt amb abundncia de belles i memorables melodies  la Puccini. 

Els dos fragments ms famosos de l'pera sn Glck das mir verblieb o Can de Marietta (en l'pera un duet per a tenor i soprano per que en concert es presenta habitualment com a una ria per a soprano) i l'encisadora ria per a barton, Mein sehnen, mein whnen.

En conjunt, la msica mostra una intensitat consistent, certament al nivell de les millors i ms representades peres de Strauss. 

Les parts dels dos personatges principals, Paul i Marie/Marietta sn d'una extrema dificultat vocal. El tenor ha de romandre sobre l'escenari prcticament al llarg de tota l'pera   unes dues hores   i cantar constantment enfrontant-se a una orquestra gegantina. Per a diferncia de les parts de tenor de Wagner, que requereixen gran resistncia per no d'ostentacions vocals extremes, el paper de Paul a Die Tote Stadt voreja constantment el lmit superior de la seua tessitura, amb abundants si bemolls i la naturals, fent d'aquest paper un repte al qual pocs tenors poden enfrontar-se.

L'alta tessitura de la part de Marietta s equiparable al paper de l'Emperadriu a La dona sense ombra de Strauss.

Enregistraments selectes.
 RCA (1975): Carol Neblett, Ren Kollo i Hermann Prey. Direcci: Erich Leinsdorf (RCA CD #87767(2)).

Enllaos externs.
  Sinopsi a la Korngold Society;
 Glck das mir verblieb en versi de concert, per Rene Fleming a YouTube;
 Mein sehnen, mein whnen, ria de barton, a la producci del Liceu de 2006, amb subttols en catal, emesa per Canal 33. A YouTube.

Notes i referncies.


Bibliografia.
Christopher Palmer: "Erich Wolfgang Korngold", Die tote Stadt, Grove Music Online ed. L. Macy (Opera) (Data d'accs: 4 de maig de 2007), (accs per subscripci);

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309080" title="GLUT4" nonfiltered="1589" processed="1587" dbindex="121666">


GLUT4 (acrnim de l'angls: GLUcose Transporter type 4) s una protena de membrana transportadora de glucosa membre nmero 4 de la famlia 2 de transportadors de soluts (SLC2A3), que promou el pas de facilitat de glucosa a travs de membranes plasmtiques.

Caractersiques.
La protena GLUT4 est constituida per 509 resdus aminoacdics i s codificada per un gen amb 11 exons englobant una regi 8.000bp al cromosoma 17 hum (o cromosoma 11 mur)

GLUT4 presenta una Km de 5mM, la concentraci fisiolgica de la glucosa en sang, fet que afavoreix la seva captaci tot mantenint la glucmia.

El transportador de glucosa GLUT4 es localitza en teixit adips i mscul i s regulat per insulina . en resposta a l'augment de glucosa en sang que t lloc desprs de la ingesta.

Funci.
 
Desprs d'una ingesta la concentraci de glucosa en sang augmenta per sobre dels valors normals (5mM). Grcies a GLUT2, amb una Km superior, el pncrees detecta aquest augment de glucosa i les seves cllules   pancretiques activen l'alliberament d' insulina al torrent sanguini.

En condicions basals, el 90-95% de GLUT4 es troba al citoplasma, a la membrana de petites vescules i quan t lloc l'augment d'insulina en sang, aquesta activa una cascada de senyalitzacions intracellulars en les cllules dianes (adiposes i musculars) i les vescules en qesti migren cap a la membrana plasmtica, fusionant-s'hi i incorporant-hi els transportadors GLUT4. D'aquesta manera s'activa l'entrada de glucosa cap a l'interior del teixit.

La contracci tamb estumula la cllula a translocar GLUT4 a la superfcie cellular. Aquest fenmen s especialment rellevant en el mscul cardac, on les contnues contraccions ho fan necessari i menys important en mscul esqueltic.

 Referncies .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309083" title="Moviment d'Alliberament del Poble Sudans" nonfiltered="1590" processed="1588" dbindex="121667">



El 'Moviment d'Alliberament del Poble Sudans (Sudan People's Liberation Movement, SPLM, Al-Harakat Ash-Shaabia Le Tahreer As-Sudan) s una organitzaci poltica del Sud de Sudan. La seva branca militar s l'Exrcit d'Alliberament del Poble Sudans (Sudan People's Liberation Army, SPLA).

El febrer del 1982 s'havia decidit per joves oficials conspiradors que la revoluci al sud esclataria el 18 d'agost d'aquell any, 32 anys desprs de la primera revolta a Torit el 1955. Per el pla fou descobert pels serveis secrets i les unitats compromeses foren transferides rpidament al nord, obligant als revolucionaris a canviar els plans. Amb l'excusa d'un viatge personal a Bor, John Garang, el cap dels conspiradors, un oficial d'origen dinka format als Estats Units i amic personal del president ugands Museveni (van estudiar un temps junts a Dar es Salam a Tanznia),  va arribar al sud. Tenia autoritzaci doncs els govern pensava que la seva presncia podria aturar qualsevol intent revolucionari.

El 16 de maig del 1983 Garang era a Bor quan van esclatar motins contra la imposici de la xara (llei islmica) per part del govern de Khartum; el primer tret fou donat pel major Kerubino Kwanyin Bol el 16 de maig, i Garang fou un dels oficials que es va unir als amotinats i va instigar a d'altres a seguir-los. Garang tenia el seu principal suport entre els dinka, i a l'exterior, degut al seu passat comunista, a Etiopa. 

Garang va sortir amb part de les tropes revoltades a la comarca de Bor, cap a Etipia, igual que van fer altres caps rebels. Els primers que van arribar a aquest pas foren els caps del National Action Movement (NAM), Samuel Gai Tut i  Akuot Atem de Mayen, que van establir el seu quarter a Bukteng Village. All els dos lders van contactar amb Gordon Kong Chol, el  lder de l'Anya-Anya II, que tenia els seu quarter a Billpam (o Bilpam); Gai i Atem volien esperar l'arribada dels diferents grups que venien d'arreu i iniciar un moviment unitari, i van proposar a Gordon Kong, ara el principal cap dels Anya-Anya, com a cap militar, i ells mateixos com a caps poltics. Per Kong no hi va estar d'acord ja que estava en contacta amb Garang; a finals de maig Garang estava a un llogaret anomenat Adura; aviat milers de sud sudanesos van anar a les zones de concentraci per allistar-se a l'exrcit rebel. Els tres campaments principals eren el de Gordon Kong a Billpam, el de Bukteng de Gai Tut i Akuot Ate; i el d'Adura (o Itang) de  John Garang de Mabior, Joseph Oduho, Martin Majer Gai i altres.  

A comenaments de juny van arribar a Adura el tinent coronel Francis i el capit Salva Kiir Mayardit; havien trigar ms perqu havien intentat ocupar Malakal, per foren rebutjats. Poc desprs van arribar els caps del Abyei Liberation Front,  Deng Alor Kuol i Chol Deng Alaak, revoltats al Abyei i tamb es van installar a Adura; el avant darrer grup rellevant que va arribar a Adura (o Itang)  fou el Student Revolutionary Group dirigit per Pagan Amum Okiech, Nyachigag Nyachiluk, Lado Lokurnyang i Oyai Deng Ajak; i el darrer el grup revoltat a  Bor, Ayod, Pachalla, Pibor i Waat dirigit per Kerubino Kwanyin Bol i William Nyon Bany. 

Per forar a les autoritat etops a negociar amb ell, Akuot Atem de Mayen del NAM es va proclamar cap d'un govern provisional amb Samuel Gai Tut com a ministre de Defensa, Joseph Oduho d'afers exteriors; Martin Majier, d'afers legals i justcia i John Garang cap de l'estat major. Els etops (general Mefshin) van negociar el seu suport amb aquest govern. El resultat fou l'arranjament d'una entrevista amb Menguistu Haile Mariam que hauria de donar llum verda al moviment.

Un manifest escrit per Akuot fou entregat als etops en el qual s'establia que el moviment era d'orientaci socialista i lluitava pel  total alliberament del Sudan del Sud, per Mefshin no va voler avalar el document ja que la carta de la Organitzaci d'Unitat Africana prohibia donar suport al trencament d'un estat membre. Els negociadors van anar al camp de Itang on Oduho va demanar a Garang d'escriure una proposta que fos acceptable als etops i Garang va escriure el que desprs fou el manifest del SPLM. El manifesta establia que el moviment era d'orientaci socialista i que lluitava per la creaci d'un Sudan socialista, unit i secular, i que lluitava per l'alliberament social de tot el pas. Menguistu va acceptar aquest manifest i els sudaneses van rebre suport per llanar el moviment que prendria el nom de Sudan People Liberation Movement i Sudan People Liberation Army SPLM/SPLA. 

Garang havia de restar a Etipia per qestions d'intendncia abans del inici oficial, per a la tornada al campament d'Itang va passar que Kerubino va matar a un refugiat de nom Marial Alek, acusat de insubordinaci contra el seu comandant (el propi Kerubino) i aix va provocar una revolta entre els refugiats; els etops van actuar rpid i van enviar una fora a controlar el camp i mantenir l'orde; per Akuot Atem va veure la presencia dels etops com un intent d'imposar el liderat de Garang i va ordenar als seus fidels recollir les seves coses i tot el camp de Bukteng i alguns d'Adura  es van dirigir cap al camp de Billpam on es van unir a Kong. La cosa es va agreujar quan William Nyon Bany que havia arribat poc abans amb les seves forces des de Ayod, va atacar Billpam i en va expulsar a Gordon Kong i Akuot Atem; desprs d'alguns incidents les forces de Kong van seguir a Akuot Atem  i al seu lloctinent Samuel Gai Tut cap a Bukteng, a la frontera sudanesa on van proclamar la revoluci com a Sudan People Liberation Movement i Sudan People Liberation Army SPLM/SPLA (conegut inicialment com facci Bukteng, per tot seguit va mantenir el seu nom de Anya-Anya II) mentre Garang era elegit cap poltic i comandant en cap militar  (agost de 1983) a Itang (del que la seva facci va prendre el nom). Els principals nomenaments dels seus lloctinents foren: 

Major Kerubino Kuanyin Bol, ascendit a tinent coronel, vicepresident i sub comandant en cap ;
Major William Nyuon Bany, ascendit a tinent coronel i nomenat cap de l'estat major ;
Capit Salva Kiir Mayardit, ascendit a major i nomenat segon cap de l'estat major encarregat de la seguretat i les operacions militars;
Nyachigag Nyachiluk, ascendit a major, i nomenat membre suplent de l'alt comandament poltic-militar;

El 28 d'agost del 1991 es va produir la declaraci de Nasir en la que una part dels membres del SPLM dirigits pel cap nuer Riak Machar es van escindir i van tractar d'enderrocar-lo pero les forces lleials a Garang van resistir i el moviment va quedar dividit en les faccions SPLA-Torit de John Garang (per tenir la seva base a Torit) i el SPLA-Nasir, de Riak Machar i Lam Akol a les que l'estiu del 1992 es va sumar una tercera facci, el SPLA de William Nyon Bany i Josep Oduhu. El mar de 1993, Kerubino Kwanyin Bol i Arok Thon Arok que havien estat empresonats per Garang i el 1991 havien fugit a Uganda, van retornar i van formar les seves prpies faccions (SPLA-Bor, de Arok Thon Arok, i SPLA-Bahr al-Ghazal, de Kerubino Kwanyn Bol).

Totes les facciones excepte la de Garang es van unir (Declaraci de Kongor) i van formar la facci SPLA-Unity per Riak Machar i Lam Akol es van separar poc desprs i Machar va formar el Southern Sudan Independence Movement (SSIM)  i Lam Akol va formar la facci SPLA-Nasir United o simplement SPLA-United (de base shilluk). 

El 1993 el SPLA de Garang va anunciar un alto el foc, que no fou seguit per Machar ni per l'altra facci anomenada "Unity Forces" de William Nyuon Bany. Desprs de la mort d'Oduhu en un atac del SPLA de Garang, Nyon Bany va entrar al SSIM,  Kerubino va mantenir  la seva prpia facci i Thon Arok es va unir amb Lam Akol. L'octubre del mateix any 1993 un marxista convenut, Alfred Lado Gore, va trencar amb Garang i va crear el Patriotic Resistance Movement of South Sudan (PRMSS).

El 1995 el SSIM i el SPLA van acostar posicions per aquell any les forces rebels foren derrotades diverses vegades per l'exrcit sudans i expulsades cap a Etipia i Eritrea, encara que desprs van poder tornar a algunes zones rurals.

El 1996 el SSIM, la facci SPLA-Bahr el Ghazal (dirigida pel mtic comandant Kerubino Kwanyin Bol, que va disparar el primer tret a la guerra) i altres faccions menors van arribar a un acord amb el govern (10 d'abril). Machar controlava part de la provncia de l'Alt Nil i Kerubino part de la de Bhar al-Ghazal. El desembre de 1996 Garang va establir un acord amb els partits d'oposici del nord, el que li va fer perdre el suport dels nubas (nuba), negres del nord, que en cas d'una secessi del sud quedarien en una situaci fora precaria.

El gener de 1997 el SPLA inici una gran ofensiva amb el suport d'Uganda i probablement d'Etipia i Eritrea (i ajut americ en diners) i en els segents mesos van recuperar la major part de les provncies del sud, dominant un territori ms gran que Frana on es va establir un embri d'estat anomenat Nou Sudan.

El 21 d'abril de 1997 es va signar formalment el tractat de pau a Khartum entre el govern i les faccions de Machar, Kerubino i altres grups menors, destacant entre aquestes la facci de Teophillo Ochan, cap de l' EDF (Equatoria Defense Force). L'acord preveia un referndum d' autodeterminaci el 2001, i mentre un Consell de Coordinaci Transitori Autnom per governar el sud del pas, sense llei islmica i amb seu a Juba; eren reconegudes la llei basada en els costums, i es decretava una amnistia. La presidncia del Consell va quedar en mans de Riak Machar i les forces compromeses en l'acord van formar el  United Democratic Salvation Front (UDSF) i la South Sudan Defense Forces (que havia de combatre al SPLA i als grups que hi estaven aliats incloent la National Democratic Alliance NDA, una federaci de forces opositores del nord de Sudan, que tenia el suport d'Eritrea). 

El juny de 1997 els parlamentaris del Sudan occidental van reclamar l'autodeterminaci per a la seva regi al considerar que els recursos destinat a l'oest s'havien utilitzat per satisfer als del sud i impedir la seva secessi. Les provncies de Kurdufan (muntanyes nuba) i la regi d'Abyei van demanar ser incloses en el sud.

Entre 1998 i 1999 es van produir enfrontaments entre els nuer (partidaris de Machar) i els dinka (partidaris de Garang). El 2000 es va restablir la pau entre els dos grups etnics i la situaci sobre el terreny era que el SPLA controlava les provncies de Bahr al-Ghazal Oriental i Equatoria Occidental mentre que els partidaris del govern dominaven les provncies de Bhar al-Jebel,  Unity i Alt Nil. 

Llavors es va produir el trencament de Machar amb el govern (2001). Riak Machar (United Democratic Salvation Front, UDSF/South Sudan Defence Forces, SSDF) y John Garang (Sudan Peoples Liberation Movement/Sudan Peoples Liberation Army) es van unir el 6 de gener del 2002 sota pressi exterior (per presenter un front com) i es va acordar que les dos organitzacions funcionarien sota el nom de SPLA/SSDF. El 20 de juliol del 2002 es va signar el Protocol de Machakos amb el govern que va obrir el cam de la pau al reconixer el dret d'autodeterminaci. L'acord va provocar la defecci dels comandantes d'tnia Nuer, Tito Biel Chor i Marko Liah,  opossats per considerat que  beneficiaba als dinka. El protocol va anar seguit de diversos acords complementaris, el darrer dels quals el 31 de desembre del 2004, quan es va arribar a un acord general de pau signat formalment en una cermonia el 9 de gener del 2005; es va restablir l'autonomia del sud i es va preveure un referndum d'autodeterminaci en el termini de sis anys (gener del 2011). Garang va passar a ser vicepresident del Sudan i president del Sud, i el SPLA/SSDF va rebre un ter dels ministeris. El SPLM va esdevenir partit poltic reconegut.

Garang va morir en accident el 30 de juliol del 2005 i el va succeir Salva Kiir Mayardit, que el 11 d'agost va pendre possessi com a vicepresident sudans i tamb president del sud i president del SPLA/SSDF. El 31 d'agost del 2005 es va obrir l'assemblea nacional a la que segons els acords hi havia 234 escons pel Partit del Congrs Nacional del Sudan (52%), 126 del SPLM (28%) I 20% per la resta de partits d'oposici del nord i del sud dels quals la National Democratic Alliance (el principal integrant de la qual era el Democratic Unionist Party DUP) amb 20 escons (que es podien augmentar en negociacions) i la Union of Sudan African Parties (USAP) amb 10 eren els principals (la resta de forces sudistes rebien 17 escons, repartits entre el United Democratic Salvation Front, United Democratic Front, South Sudan Democratic Forum, i Sudan African National Union). El Congrs Nacional Popular de Hassan al-Turabi i el Umma Party de Sadiq al-Mahdi no hi van voler participar.

El gener del 2006, desprs de la mort de Garang, el SPLA i el SSDF es van unir (Declaraci de Juba). L'exrcit unit (format per uns 130.000 homes) va passar a estar dirigit per Paulino Matip Nhial, abans cap de la South Sudan Defence Forces (SSDF).

El 11 d'octubre de 2007 el SPLM es va retirar del govern de Sudan, alegant violacions dels acords de pau. El 2008 es lluitava a la ciutat d'Abyei de la que 90.000 persones havien fugit.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309089" title="Resoluci de triangles" nonfiltered="1591" processed="1589" dbindex="121668">
En geometria, la resoluci d'un triangle consisteix en la determinaci dels diferents elements del triangle (longituds dels costats, mesura dels angles, rea) a partir d'alguns altres. Histricament, la resoluci dels triangles va ser motivada:
en cartografia, per a la mesura de les distncies per triangulaci ;
en geometria euclidiana, per a la resoluci de nombrosos problemes de geometria;
en navegaci martima, per la part, que utilitza clculs de coordenades terrestres i astronmiques (trigonometria esfrica).
Avui en dia, la resoluci de triangles continua sent utilitzada en un gran nombre de problemes que fan intervenir la triangulaci (arquitectura, aixecaments cadastrals, visi estereoscpica) i la trigonometria en general (astronomia, cartografia).
En geometria euclidiana, el coneixement de tres dels elements del triangle, dels quals almenys un ha de ser un costat, s necessari i suficient per a la resoluci del triangle (en algun cas pot admetre dues solucions i en algun  pot no haver-hi cap soluci). En geometria esfrica o hiperblica, el coneixement dels tres angles tamb s suficient. En la resoluci hi interv la trigonometria, en particular certes relacions clssiques en el triangle com el teorema del cosinus, el teorema del sinus, el teorema de la tangent i la suma dels angles.


 Cas de resoluci en geometria euclidiana.

La resoluci d'un triangle en geometria euclidiana utilitza un cert nombre de relacions entre elements del triangle. Les utilitzades ms sovint sn
 el teorema del cosinus ;
 la frmula d'Her ;
 el teorema del sinus ;
 el teorema de la tangent ;
 la suma dels angles d'un triangle val [[ ]] rad o sigui 180 ,
Tot i que es igualment possible utilitzar altres relacions per a obtenir una soluci.

Tot seguit es presenten els casos en funci dels tres elements coneguts entre els tres angles i els tres costats. Les frmules analtiques es donen per als costats i/o els angles desconeguts, aix com l'rea S. Aquestes frmules sovint s'han d'adaptar si es pretn fer un clcul numric perqu, preses tal qual, donen errors importants d'arrodoniment per als triangles en agulla, s a dir en els que un dels costats s petit respecte als altres i els triangles  gaireb rectangles, s a dir en els que un dels angles fa aproximadament 90.

 Els tres costats .


Es considera un triangle del qual es coneixen els tres costats a, b i c. Els angles es dedueixen a partir del teorema del cosinus i l'rea, de la frmula d'Her :
;
;
;
, amb ;


 Un angle i els dos costats adjacents .


Es considera un triangle del qual es coneix l'angle, aix com els dos costats adjacents a i b. L'ltim costat s'obt grcies al teorema del cosinus, els dos angles que manquen pel teorema de la tangenti el complement a  , i l'rea per la frmula del producte vectorial :
;
;
;
;


 Un angle, el costat oposat i un costat adjacent .


Es considera un triangle del qual es coneix un angle  , aix com un costat adjacent d'aquest angle c i el costat oposat b. El segon angle   s'obt pel teorema del sinus, l'ltim angle   per complement a   i l'ltim costat pel teorema del sinus :
;
;
;
 ;

Si   s agut i b < c, existeix una segona soluci :
;
;
;
;

Fixeu-vos que la resoluci no s possible per a qualsevol conjunt de dades, per a que hi hagi soluci cal que es compleixi la segent condici:
.


 Dos angles i el costat com .


Es considera un triangle del qual es coneix un costat c i els dos angles adjacents   i  . L'ltim angle s'obt per complement a   i els altres dos costats pel teorema del sinus:
;
;
;
;


 Dos angles i un costat no com .
Es considera un triangle del qual es coneixen dos angles   et  , aix com un costat no com a aquests dos angles a. L'ltim angle s'obt per complement a   i els altres dos costats pel teorema del sinus:
 ;
 ;
 ;
 ;



 Cas de resoluci en geometria esfrica.

La resoluci d'un triangle en trigonometria esfrica (geometria no euclidiana) s lleugerament diferent del cas euclidi, ja que el teorema del sinus no permet obtenir un costat de manera unvoca - de manera nica el seu sinus. A de ms, un triangle esfric del qual es coneixen els tres angles s soluble, contrriament a un triangle del pla euclidi i la soluci s nica.
Les frmules utilitzades per resoldre un triangle esfric sn :
les generalitzacions del teorema del cosinus (variants basades en els angles i en els costats) ;
 el teorema de l'Huilier ;
 les analogies de Napier ;
 la suma dels angles d'un triangle val   ms l'excs E (=S/R).

 Els tres costats .


En un triangle del qual es coneixen els tres costats a, b i c, els angles s'obtenen per la generalitzaci del teorema del cosinus i l'rea pel teorema de l'Oliaire :
,
,
,
 on .


 Un angle i els dos costats adjacents .


En un triangle on es coneixen dos costats a i b i l'angle que formen, l'ltim costat s'obt pel teorema del cosinus generalitzat i els dos angles restants per les analogies de Napier :
,
,
,
.


Un angle, el costat oposat i un costat adjacent.


Es considera un triangle del qual es coneixen un angle  , un costat adjacent c i el costat oposat b. L'angle   s'obt pel teorema del sinus i els elements restants per les analogies de Napier.  Noms hi ha soluci si
.

Llavors
 ,
 ,
 .
 ;

Hi ha un altre soluci quan b > c i   s agut :
 , etc.


 Dos angles i el costat com .


En un triangle on es coneixen dos angles   i  , aix com el costat com a aquests angles c, l'ltim angle s'obt pel teorema del cosinus i els dos ltims costats per les analogies de Napier. Les frmules per a l'angle que manca i els costats s'assemblen a les del cas de resoluci complementria (un angle i els dos costats adjacents) :
,
,
,
.


 Dos angles i un costat no com .


Es considera un triangle en el qual es coneixen dos angles   i  , aix com un costat oposat a un d'aquests angles a. El costat b es troba pel teorema del sinus i els elements restants per les analogies de Napier. Fixeu-vos en la similitud entre les equacions segents i el cas de resoluci complementria (un angle, el costat oposat i un costat adjacent) :
,
,
,
.

Si a es agut i   >  , existeix un altre soluci :
, etc.


 Els tres angles .


En el cas en qu els tres angles sn coneguts, els costats s'obtenen per una variant del teorema del cosinus per als angles. Les frmules que donen els costats sn semblants a les del cas de resoluci complementria (els tres costats coneguts) :
,
,
.
;


 Exemples d'aplicaci .

 Triangulaci .



La figura 1 de la dreta indica un mtode de determinaci de la distncia d'un vaixell per triangulaci : a partir de dos punts dels quals es coneix la distncia l, es mesuren els angles de la visual del vaixell respecte de la lnea que uneix els dos punts. De les mesures efectuades, s possible deduir-ne la distncia grficament posant els elements coneguts en un grfic amb una escala idnia. D'altra banda, es pot trobar una frmula analtica resolent el triangle del qual es coneixen dos angles i el costat com :
.




Una altra possibilitat s la mesura de l'alada h d'una muntanya des d'una vall mesurant la seva alada angular   i   en dos punts de distncia coneguda l. La figura 2 de la dreta dna un cas simplificat en el qual els punts de mesura i la projecci del cim sobre el sl sn alineats. L'alada de la muntanya pot ser determinada grficament o be analticament per resoluci del triangle (triangle del qual es coneixen dos angles i el costat com) :
.

En la prctica el mtode de resoluci xoca amb algunes dificultats : el terreny no s per fora pla, el que requereix un estimaci del pendent entre els dos punts ; el cim real no s per fora observable des de la planura i el punt ms alt observable varia de posici entre els dos punts d'observaci per efecte de tangncia ; els diferents elements del relleu han de ser triangulats de d'un en un a partir de les cotes el que acumula els errors de mesura. Aix, la cartografia per satllit ha modificat en diversos metres els valors tradicionals considerats de certs cims Malgrat aquestes dificultats, al segle XIX, Friedrich Georg Wilhelm von Struve va fer construir l'arc geodsic de Struve, una cadena d'indicacions geodsiques travessant Europa al llarg de 2.800 km de la Noruega al Mar Negre i de la qual l'objectiu era determinar la mida i la forma de la terra : el 1853, el cientfic obt una mesura del meridi terrestre a 188 m prop (2 10-5) i de l'aixafament de la terra de l'1%.



 Distncia entre dos punts del globus .


Es consideren dos punts del globus A i B de latituds respectives  A i  B, i de longituds LA i LB. Per determinar la seva distncia es considera el triangle ABC, on C s el pol. En aquest triangle es coneixen:
 ;
 ;
 ;
La resoluci del triangle en el cas on un angle i els dos costats adjacents sn coneguts permet obtenir
 ,
on R s el radi de la terra. 

Vegeu tamb.
 Triangle ;
 Teorema del cosinus;
 Teorema del sinus;
 Teorema de la tangent;
 Frmula d'Her ;
 Teorema de l'Huilier;
 Triangulaci;
 Trigonometria;
 Funcions trigonomtriques;
 Trigonometria esfrica;

Referncies.


Enllaos externs.
 Resoluci de triangles, Permet la resoluci de triangles plans amb tota mena de dades no noms lognituds de costats i angles si no tamb amb altures, mitjanes, radi de la circumferncia circumscrita...
 Triangle calculator, permet la resoluci d'un triangle pla. ;
 Trigonometria esfrica al lloc web de Math World ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309091" title="GLUT5" nonfiltered="1592" processed="1590" dbindex="121669">


GLUT5 (acrnim de l'angls: GLUcose Transporter type 5) s una protena de membrana transportadora de Fructosa membre nmero 4 de de la famlia 2 de transportadors de soluts (SLC2A3), que promou el pas de facilitat de fructosa a travs de membranes plasmtiques.

Caractersiques.
La protena GLUT5 est constituida per 501 resdus aminoacdics i presenta una Km per la fructosa (5mM) idntica a la Km de GLUT4 per la glucosa.

Funci.
La isoforma de transportador de glucosa GLUT5 es localitza a la membrana en ribet en respall dels entercits de l'intest prim hum, al jej, absorbint la fructosa de la dieta en el seu pas per l'intest. Es creu que la mala absorci de fructosa o la intolerncia a la fructosa s un desajust dietari en l'intest prim, en qu la quantitat de "transportador de fructosa" dels entercits s deficient.


Es creu que GLUT5 podria ser tamb responsable de la captaci de glucosa per part dels espermatozoides. 

 Referncies .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309092" title="Organitzaci de Resistncia i Alliberament dels Moros" nonfiltered="1593" processed="1591" dbindex="121670">

L' Organitzaci de Resistncia i Alliberament dels Moros (Moro Resistance and Liberation Organization, MRLO) es una organitzaci poltica i militar del sud de Filipines, la creaci de la qual fou anunciada el 11 de juliol del 2005, amb el suport del Front Nacional Democrtic de Filipines (National Democratic Front of the Philippines, NDF)  per respondre a les peticions dels bangsamoro (poble moro). Fou la 16a organitzaci afiliada al NDF.

El congrs fundacional el 2005 va reunir 25 delegats dels 23 grups etnics dels bangsamoro: tausug, maguindanao, maranao, yakan, iranun, kalagan, sangil, samal, pullun-jama mapun, kalibugan, badjao, molbuganon, i palawani. 

Com a president fou escollit Hassan Al-Banna, un maguindanao.

L'organitzaci es continuadora de l' Organitzaci Revolucionaris dels Moros (Moro Revolutionary Organization, MRO). La seva bandera es vermella amb les sigles de l'organitzaci generalment en groc al centre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309093" title="Organitzaci Revolucionria dels Moros" nonfiltered="1594" processed="1592" dbindex="121671">
L' Organitzaci Revolucionria dels Moros (Moro Revolutionary Organization, MRO o MORO) fou un moviment poltic i militar de Filipines derivat de la the MCCCP (Moro Commission of the Communist Party of the Philippines) establerta com a grup separat del Partit Comunista vers 1984. Va tenir poca implantaci a Mindanao.

Va collaborar amb el RNRC (Ranao Norte Revolutionary Committee), grup radical format pels maranaos de Mindanao escindits del Front d'Alliberament Nacional Moro (MNLF) de Nur Misuari, i amb el MNRDF (Moro National Revolutionary Democratic Front), un altra organitzaci radical sorgida tamb del MNLF.

La organitzaci va desaparixer als anys noranta i fou restaurada el 2005 sota el nom de Organitzaci de Resistncia i Alliberament dels Moros (Moro Resistance and Liberation Organization, MRLO).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309103" title="La Siberia" nonfiltered="1595" processed="1593" dbindex="121672">

La Siberia s una comarca d'Extremadura a la provncia de Badajoz. Est situada a la zona oriental de la demarcaci i t Herrera del Duque com a cap comarcal. T una superfcie de 2.736 km2 i una poblaci de prop de 22.000 habitants. 

Municipis.


 Baterno;
 Casas de Don Pedro;
 Puebla de Alcocer;
 Castilblanco;
 El Risco;
 Esparragosa de Lares ;
 Sancti-Spritus;
 Fuenlabrada de los Montes;
 Siruela;
 Garbayuela;
 Talarrubias;
 Garlitos;
 Tamurejo;
 Helechosa de los Montes;
 Valdecaballeros;
 Herrera del Duque;
 Villarta de los Montes;
 Orellana de la Sierra;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309105" title="Tierra de Barros" nonfiltered="1596" processed="1594" dbindex="121673">
Tierra de Barros s una comarca d'Extremadura situada al centre-sud de la provncia de Badajoz. El cap comarcal s Almendralejo. Compta amb 16 municipis i 74.000 habitants. 

Municipis. 
 La Albuera;
 Aceuchal;
 Almendralejo;
 Corte de Peleas;
 Entrn Bajo;
 Entrn Alto;
 Hinojosa del Valle;
 Hornachos;
 Palomas;
 Puebla de la Reina;
 Puebla del Prior;
 Ribera del Fresno;
 Torremeja;
 Santa Marta de los Barros;
 Solana de los Barros;
 Aldea de Cortegana;
 Aldea de Retamar;
 Villalba de los Barros;
 Villafranca de los Barros;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309107" title="Ballata" nonfiltered="1597" processed="1595" dbindex="121674">

La ballata s una pea musical de ball que va anar perdent, a poc a poc, aquest carcter. La seva utilitzaci com a can s posterior a la del madrigal i al principi va ser sobretot mondica. La ballata, mondica o polifnica t una estructura potico-musical preestablerta: consta d'una estrofa a tall de tornada (ripresa) seguida de dues estrofes amb melodia diferent (piedi), d'una tercera estrofa amb la mateixa melodia que la tornada (volta) i d'una repetici final de la tornada (ABbaA)










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309116" title="Orde Civil i Militar de l'guila Romana" nonfiltered="1598" processed="1596" dbindex="121675">

L'Orde civil i militar de l'guila Romana (itali: Ordine civile e militare dell'Aquila Romana) era un orde de cavalleria itali, fundat pel rei Vctor Manuel III el 14 de mar de 1942.

Era atorgat als estrangers que, en classe civil o militar, hagus realitzat  serveis meritoris a Itlia durant la guerra en aliana amb Alemanya i Jap.

Podia ser atorgada tant a italians com a estrangers, i majoritriament va ser atorgada a alemanys, japonesos, albanesos i francesos.

Estava dividida en 5 classes i 2 medalles:
 Gran Creu: Llueix la insgnia en una banda i una estrella de pit de 8 puntes. ;
 Gran Oficial: Llueix la insgnia penjant del coll i una estrella de pit de 4 puntes.
 Comandant: Llueix la mateixa insgnia de coll que la classe Gran Oficial.
 Oficial: Llueix la insgnia penjant d'un gal a l'esquerra del pit. El gal llueix una roseta.
 Cavaller: Llueix la insgnia penjant d'un gal a l'esquerra del pit;

El 24 d'agost de 1942 es produ una reforma, ampliant-se els graus:
 La classe Gran Creu, seguint l'estela de l'Orde de l'liga Alemanya, va ser estesa a Gran Creu d'Or (la insgnia i l'estrella eren daurades) i Gran Creu de Plata.
 Medalla al Mrit de Plata;
 Medalla al Mrit de Bronze.

Fundada en l'mbit de l'Itlia Feixista, el Rei Vctor Manuel III va ser l'nic Gran Mestre de l'orde; el seu successor, Umbert II, va abolir-la al Regne el 5 d'octubre de 1944 (tot i que continu a la Repblica de Sal fins a la seva caiguda al 1945)

 Disseny .
 L'Estrella: de 8 puntes i 80mm d'ample en classe Gran Creu i de 4 puntes i 65mm d'ample en classe Gran Oficial;
 La Insgnia: Una creu  en esmalt blanc. Al mig hi ha un medall en esmalt blau amb una liga coronada amb l'escut dels Saboia al mig. Entre els braos de la creu hi ha una corona de llorer, i en la classe militar, dues espases creuades. La Classe Gran Oficial t 50mm, i les classes Oficial i Cavaller, 35mm.
 La Medalla: Una medalla en plata o bronze de 32mm de dimetre. A l'anvers apareix un liga amb les ales obertes i el feix del lictor a les urpes. Darrera hi ha dues espases creuades.

A les medalles atorgades per la Repblica de Sal, l'liga de l'esmalt quedava substituda per 3 feixos.

El gal s morat, amb dues franges daurades a les puntes.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309118" title="Regi Autnoma del Mindanao Musulm" nonfiltered="1599" processed="1597" dbindex="121676">

La Regi Autnoma del Mindanao Musulm (Autonomous Region of Muslim Mindanao, ARMM) es un territori autnom del sud de Filipines. La formen 83 municipis i 2.126 pueblos i est habitada per uns dos milions d'habitants.

El desembre de 1976 es va signar l'acord de Trpoli entre el govern de Filipines i el Front d'Alliberament Nacional Moro dirigit per Nur Misuari, per els esdeveniments que van seguir van suposar un fracs ja que l'acord no es va poder implementar mai per la mala fe del govern filip, car establia l'autonomia per 13 provncies per pel govern va voler referndum sabent que la poblaci de moros era minoria en moltes degut a la forta emigraci dels pobladors del nord, i per tant no podia sortir endavant.

Misuari va rebutjar dirigir el govern provisional autnom, i el president filip Ferdinand Marcos va nomenar un govern provisori que va organitzar el referndum boicotejat pels partits moros. Desprs del referndum es van crear dos petites regions autnomes (una a Mindanao Occidental i Sulu i una a Mindanao central); eleccions a les dues assemblees autnomes es van fer el 1979, tamb boicotejades pels moros i musulmans i es van posar en marxa governs amb reduts poders i baixa legitimat, que foren poc efectius i no van resoldre el problema.

El 1986 Marcos fou enderrocat per una revolta popular i una part de l'exrcit. El setembre Nur Misuari va tornar al pas, es va entrevistar amb la nova presidenta Cori Aquino a Sulu, i es va arribar a un acord per negociar a Jeddah (Arbia Saudita) sota els auspicis de l' Organitzaci de la Conferencia Islmica. Aquestes negociacions, sense gaire xit van durar fins el 1987 i mentre una nova constituci va establir provisions per l'establiment d'una zona autnoma musulmana (al sud) i a la regi de la Cordillera (al nord).
 
Finalment es va establir la regi autnoma (Autonomous Region of Muslim Mindanao, ARMM) el 1 d'agost de 1989  (decret 6734) i a les eleccions del febrer de 1990 per al executiu de l'assemblea autnoma va triomfar el candidat governamental Zacaria Candao (membre de fet del MNLF de Misuari, per legalment del LEN-NUCD,  Lakas g EDSA-National Union of Christian Democrats). Un referndum sobre la autonomia a 13 provncies (el MNLF en reclamava 23) fou rebutjat ja que degut a la forta emigraci, els musulmans (que el 1903 eren el 73% de la poblaci) noms formaven el 28% dels habitants del sud (i en descens), i el vot favorable noms va guanyar a 4 provncies i encara no venes: Lanao del Sud, Maguindanao, Tawi-tawi y Sulu, que finalment foren les que van formar la regi autnoma. 

A l'octubre es van transferir a la Autonomous Region of Muslim Mindanai (ARMM) algunes competncies. Nur Misuari seguia per encara a l'Arbia Saud; la pau formal no es va signar fins el novembre de 1993 i els darrers rebels del seu grup no van entregar les armes fins el 1994.

El segent president filip, el general Fidel Ramos, va negociar amb el MNLF a Trpoli i el desembre de 1995 es va signar un altre acord ja que el govern filip buscava el suport d'aquest grup, per al mateix temps hi va haver enfrontaments amb la milcia cristiana Ituman, ja que els cristians del sud quedaven inclosos en la SZOPAD (Special Zone of Peace and Development). El 1996 el MNLF es va aliar al grup cristi Ilaga per promoure el desenvolupament al sud de Filipines. La cort suprema filipina va desafiar els acords als que el president havia arribat que van esdevenir quasi paper mullat.

El 1996 es va establir el Southern Philippines Council for Peace and Development (SPCPD), rgan del que la direcci va quedar en mans del MNLF.

L'agost de 1996 Misuari i el president Fidel Ramos es van entrevistar com a pas previ a la signatura definitiva de la pau que fou signada solemnement a Manila el 1 de setembre de 1996. El 1 de setembre de 1996 Misuari fou elegit governador de la ARMM (era l'nic candidat) i va prendre possessi el 20 de setembre. El 22 d'octubre va assolir tamb la direcci del SPDCD.

El mar de 1999 s'havien de fer eleccions per l'executiu de la ARMM per foren posposades per la situaci de violncia. Misuari es va entrevistar amb Hashim Salamat, el cap del Front Islmic d'Alliberament Moro (MILF), al seu quarter d' Abubakar a la selva, per sense cap resultat concret. 

L'agost del 2001 es va fer un referndum per expandir l'ARMM per de les 15 provncies i 9 ciutats consultades (cobertes per la SZOPAD) noms 5 provncies i 1 ciutat van votar a favor. Quan poc desprs es van fer les eleccions Misuari fou desplaar pel candidat (Parouk Hussin) de la nova presidenta Gloria Macapagal Arroyo; Misuari va tornar a les armes i va iniciar atacs a les tropes del govern abans de fugir cap a Malaysia, per all fou arrestat i entregat al govern filip i fou empresonat. El 2008 romania en arrest domiciliari i la direcci del seu grup fou agafada per Muslimin Sema, alcalde de la ciutat de Cotabato.

 Presidents de la Regi Autnoma .

Zacaria Candao   1990-1993;
Lininding Pangandaman   1993-1996   ;
Nur Misuari  1996-2001;
Alvarez S. Isnaji , 22 de novembre a 27 de desembre de 2001 (inter);
Parouk Hussin 2001-2005;
Zaldy Ampatuan 2005- ;

 Segell i bandera .


El segell fou creat el 1989; desprs del referndum del 14 d'agost de 2001 pel qual la provncia de Basilan es va integrar a la regi, s'hauria d'haver afegit un estel ms per no existeix al dia d'avui confirmaci que aix s'ha fet . El segell inclou l'empunyadura d'un kris o sabre, smbol d'autoritat utilitzat pels pobles bangsamoro, el qual s blanc amb un suau delineat daurat amb el simbolisme de la pau; el creixent simbolitza als musulmans i el color groc simbolitzar a les classes socials estructurades de les tnies del bangsamoro (poble moro); els quatre estels inicials (desprs cinc) representen a les provncies que en formen part, i l'estel ms gran representa a l'estat de Filipines; el fons del segell es verd per la fertilitat, la vegetaci, la vida animal i l'abundncia de recursos. Fins que l'assemblea regional adopti el seus smbols aquest segell s'utilitz sobre drap blanc, escollit expressament per representar la pau.

L'assemblea regional encara no ha escollit els smbols per  ja s'utilitza una bandera semi oficial amb els colors filipins per amb smbols del poble moro: la franja superior es blava i t una estrella daurada a la part propera al pal que simbolitza la regi; la franja central es blanca i inclou el segell oficial de la regi; la franja inferior s vermella i inclou un kris horitzontal en blanc.

 Nota .























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309121" title="Bangsamoro" nonfiltered="1600" processed="1598" dbindex="121677">

Els bangsamoros (que vol dir poble moro) sn els habitants musulmans del sud de Filipines, dividits en tretze tnies:

tausug;
maguindanao;
maranao;
yakan;
iranun;
kalagan;
sangil;
samal;
jama mapun;
kalibugan;
badjao;
molbuganon;
palawani;

El nom "moro" els hi fou donat pels castellans des del segle XVI, com a adjectiu despectiu, equivalent a musulm.

A partir dels anys seixanta es van orgnitzar per assolir la indepedncia, encapalats pels seus soldans i nobles. Les principals organitzacions que han representat o representen als moros sn:

Moviment d'Independncia de Mindanao;
Bangsa Moro Liberation Organization;
Front d'Alliberament Nacional Moro i Exrcit del Poble Moro;
Front Islamic d'Alliberament Moro;
Moviment Democrtic i Popular de Mindanao;
Organitzaci Revolucionria dels Moros;
Organitzaci de Resistncia i Alliberament dels Moros;

Una part dels moros viuen a la Regi Autnoma del Mindanao Musulm (o Regi Autonoma dels Musulmans de Mindanao). 

Els musulmans de Filipines (especialment els que viuen fora de la regi autnoma) utilitzen una bandera tnica formada per 19 franges horitzontals alternades vers i blanc i al centre un rectngle verd amb la mitja lluna, l'estel i l'espasa en blanc.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309124" title="Transportador de glucosa" nonfiltered="1601" processed="1599" dbindex="121678">
Els Transportadors de glucosa (GLUT o SLC2A) sn una famlia de protenes de membrana que es troben en la majoria cllules de mamfers.


Funci.
La Glucosa s un substrat essencial pel metabolisme de la majoria de cllules i donada la polaritat de la molcula de glucosa, el seu transport a travs de membranes biolgiques requereix de protenes transportadores especfiques. 
El transport de glucosa, aix com el d'altres soluts, a travs de membranes pot dividir-se, a grans trets, en transport actiu i transport passiu:

Transport Actiu.
El transport de glucosa a travs de la membrana apical de l'intest, del coroide a la retina i de les cllules epitelials del rony depn simport per part de protenes transportadores Na+/glucosa secundries, SGLT-1 i SGLT-2, les quals concentren glucosa a l'interior de les cllules, emprant l'energia provinent del cotransport amb ions Na+ a favor del seu gradient electroqumic.

Transport Passiu.
La Difusi facilitada de la glucosa a travs de la membrana cellular s d'altra banda catalitzada per transportadors de glucosa GLUT o SLC2 (de l'angls Solute Carrier Family 2) que pertanyen a la superfamlia de transportadors facilitadors, que inclou anions inorgnics i transportadors de cations, el transportador d'hexoses de llevat, els simportadors d'hexosa/H+ de plantes i els simportadors bacterians de sucres/H+. El transport de molcules per part d'aquestes protenes transportadores t lloc per difusi facilitada . Aix els fa energticament autnoms, a diferncia dels transportadors actius que requereixen de la presncia d'ATP per activar el seu mecanisme de transport i s'aturen si la relaci ATP/ADP disminueix.

Estructura.
Els GLUTs sn protenes integrals de membrana que contene 12 hlix transmembrana amb els extrems amino i carboxi terminals exposats a la cara citoplasmtica de la membrana plasmtica. Les protenes GLUT transporten glucosa i altres hexoses dacord amb el model de conformaci alternada, el qual prediu que el transportador exposa un nic lloc d'uni a substrat cap a l'exterior cellular o cap a dintre la cllula. La uni de la glucosa al lloc d'uni a un costat (interior o exterior) provoca el canvi conformacional associat al transport i l'alliberament de la glucose a l'altre costat de la membrana. Els llocs d'uni a glucosa, intern i extern es troben probablement localitzats en els segments transmembrana 9, 10 i 11 . Tamb hi podria estar implicat el motiu o domini QLS localitzat al segment transmembrana nmero 7, encarregat de l'elecci o afinitat del substrat a transportar.

Tipus.
Cada isoforma de transportador de glucosa juga un paper especfic en el metabolsime de la glucosa, determinat pel seu patr d'expressi tissular, per la seva especificitat de substrat, per la seva cintica de transport i la regulaci de la seva expressi sota diferents condicions fisiolgiques. Fins el moment s'ha identificat 13 membres GLUT/SLC2 . En base a similitud de seqncia, la famlia GLUT ha estat dividida en tres subclasses. 

Classe I.
La Classe I comprn els ben caracteritzats transportadors de glucosa GLUT1-GLUT4.



Classes II/III.
La Classe II comprn el transportador de fructosa GLUT5 (SLC2A5) i GLUT7 (SLC2A7), 9 (SLC2A9), 11 (SLC2A11).  

La Classe III comprn GLUT6 (SLC2A6), 8 (SLC2A8), 10 (SLC2A10) i 12 (SLC2A12) , i el transportador H+/mioinositol HMIT (SLC2A13).

La majoria de membres de les classes II i III han estat identificats per cerca d'homologia de seqncia en bases de dades d'EST i informaci de seqncia proporcionada per diversos projectes genoma.

La funci d'aquestes noves isoformes de transportadors de glucosa no est encara prou clara. Diversos d'ells (GLUT6, GLUT8) consten de dominis que ajuden ser retinguts intracellularment i d'aquesta manera prevenir o regular el transport de glucosa. No es coneixen encara els mecanismes responsables de promoure la seva translocaci a la superfcie cellular per si se sap que la insulina no promou la translocaci de GLUT6 i GLUT8.

Sntesi de glucosa lliure.
La majoria de cllules sn incapaces de produr glucosa lliure perqu no expressen glucosa 6-fosfatasa i per tant noms estan implicades en la captaci i catabolisme de la glucosa. Noms els hepatcits i en condicions molt severes de dejuni, l'intest i el rony, sn capaos de produir glucosa per mitj de l'activaci de la gluconeognesi i la glicogenolisi.
Aix fa que tots els teixits requerixi de transportadors de glucosa per a satisfer les seves necessitats energtiques.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309128" title="Repblica de Mindanao" nonfiltered="1602" processed="1600" dbindex="121679">

La Repblica de Mindanao fou proclamada el 4 d'octubre de 1990 pel coronel Alexandre Noble revoltat contra el govern de Filipines al front d'uns dos-cents soldats. El govern el va acausar de ser un partidari del enderrocat president Ferdinand Marcos i membre d'un grup clandest d'extrema dreta de l'exrcit,  i sospitava que la seva proclamaci independentista fou noms per guanyar suports. Era de fet el set cop d'estat contra la presidenta Corazn Aquino (Cori Aquino) en un any i mig.

Els camps militars de Butuan i Cagayan d'Oro foren atacats el 5 d'octubre per les forces del govern i el 6 d'octubre Noble es va rendir quan les altres unitats militars a l'illa no es van unir a la rebelli.

Noble va utilitzar una bandera nova en la que hi havia smbols cristians, musulmans i animistes, i va dir que volia la unitat de Mindanao, i cridar l'atenci sobre els problemes de l'illa.  



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309157" title="IES Ronda" nonfiltered="1603" processed="1601" dbindex="121680">

Institut de Secundaria (ESO) i batxillerat situat a la ciutat de Lleida. Tamb s'imparteixen classes de cicles formatius. Fa grans viatges com a crdits de sntesi a La camarga (Frana), Madrid, Itlia, Alemanya, i Paris. Nombrosos intercanvis amb Itlia, Anglaterra, Frana, Alemanya, Finlndia i Romania.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309160" title="Yakan" nonfiltered="1604" processed="1602" dbindex="121681">
Els yakan sn els habitants de Basilan, antigament anomenats tanguina. Sn quasi tots musulmans i viuen a Basilan i alguns a Zamboanga del Sud. Els espanyols els van anomenar Sameacas. Sn al tomb de dos-cents mil. 

Els yakan sn hospitalaris i amistosos. La seva llengua est emparentada a la dels badjaos i samas i s'anomena bahasa yakan.

Vesteixen robes multicolors i generalment no porten sabates. La seva activitat principal s la pagesia i ramaderia; cultiven especialment arrs i tamb cocos. Toquen un instrument musical anomenat kulintang, i tambors. Les seves cases es construeixen sobre pilars i son rectangulars i s'ajuden uns als altres per la seva construcci. La famlia esta formada per pare, mare i fills no casats. Tots els fills tenen el mateix dret d'herncia. Les seves comunitats sn dirigides per imans.

Els yakan no disposen de ciutats importants i es consideren afiliats de la seva mesquita.

Vivien al interior de l'illa i eren hostils als espanyols i als pobladors de la costa. El 1842 el castell Pedro Cuevas es va escapar de Cavite i es va refugiar a Basilan on va lluitar i matar a un cap anomenat Datu Kalun; llavors fou reconegut com a cap i va agafar el nom de Datu Kalun adoptant la religi dels yakan i casant-se amb una de les seves dones. Va introduir canvis importants en la vida social. Va rebutjar invasions procedents de Jolo i de pirates d'altres llocs incloent la mateixa illa. El 1844 el govern francs va voler ocupar Basilan per establir una estaci com a protecci pel comer francs a la zona, per durant un any foren atacats pels yakan fins que es van retirar el 5 d'agost de 1845.

El 1895 el sult de Jolo, nominal sobir de Basilan, va enviar al seu general Datu Julkanayin per recuperar l'illa per fou derrotat per Datu Kalun; la pau que va seguir va portar alguns cristians a l'illa, i els espanyols van considerar a Cuevas (Datu Kalun) com un aliat i li van perdonar els seus delictes passats.

La guerra de la independncia no va afectar a Basilan. La base naval espanyola d'Isabela a Basilan fou ocupada pels americans dirigits pel coronel James S. Petit (sense lluita) el  desembre del 1899. Cuevas va acceptar als nous conqueridors. Progressivament es van introduir a l'poca moderna.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309166" title="Sama" nonfiltered="1605" processed="1603" dbindex="121682">
Els sama sn un poble musulm sunnita del sud de Filipines; foren els primers habitants de l'arxipelag de Tawi-Tawi. El seu nom deriva de "sama-sama" que vol dir "junts". Sn uns 225.000. Se'ls anomena tamb Samal.

La seva llengua s el basa sinama. Alguns sama viuen a Mindanao, a les illes al sud, al sud de Palawan, a Basilan, a Sulu, a Zamboanga i a Davao. Tamb en viuen alguns a Borneo del Nord, a Celebes i a Borneo (Kalimantan). 

A Tawi-Tawi es divideixen en els sub grups dels sama simunul (descendents d'rabs i nadius), sama balimbing, sama tawi-tawi (originaris de Johore), sama sibutu o tibutu (considerats descendents d'un xeic) i sama ubian (descendents de dayaks). Altres divisions sn els sama manubul, sama laminusa (suposats descendents d'un ajudant d'Alexandre el Gran de nom Jamiyon Kulisa), sama tapul, sama panguturan (assimilats pels tausug), i sama kainga-an (d'origen xins).

Molts es consideren descendents del xeic Mandun, que va portar l'islam a les illes. La noblesa dels sama sn els barbangasa; els homes lliures es dien mahardika dividits en kasalipan (descendents de Muhammad) i kadatuan (datu, senyors). Una part dels mahardika sn imans.

Son principalment pescadors i exploten tamb la copra; treballen el ferro. Les seves cases sn generalment a la costa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309168" title="La gazza ladra" nonfiltered="1606" processed="1604" dbindex="121683">

La gazza ladra (La garsa lladre) s un melodrama o pera semiseria en dos actes, amb msica de Gioacchino Rossini i llibret itali de Giovanni Gherardini, basat en La pie voleuse (1815), de Thodore Badouin d'Aubigny i Louis-Charles Caigniez.

La pea ms coneguda de l'pera n's l'obertura, en la qual destaca l's de la caixa.

Rossini va ser fams per la seua rapidesa en escriure i la La gazza ladra no en va ser l'excepci. Es diu que el productor va haver de tancar Rossini en una habitaci el dia anterior a la primera presentaci perqu en componguera l'obertura. Desprs, Rossini va llanar els papers a travs de la finestra als copiadors, els qui van completar les parts orquestrals.

Representacions.
Va ser estrenada el 31 de maig de 1817 al teatre La Scala de Mil sota la direcci musical d'Alessandro Rolla. Posteriorment, el mateix Rossini va introduir-hi modificacions per a produccions subsegents a Pesaro (1818) i Npols (1819 i 1820). Arran de l'estrena a a Pars, l'any 1866, va tornar a modificar la partitura.

Riccardo Zandonai va fer la seua prpia versi de l'pera per a reestrenar-la a Pesaro l'any 1941. Alberto Zedda va publicar-ne una edici crtica amb el suport de la Fundaci Rossini l'any 1979.


Sinopsi.

Ninetta espera casar-se amb Giannetto, qui acaba de tornar de la guerra i tracta de donar refugi a son pare desertor. Ninetta t problemes perqu l'alcalde, Gottardo, tracta de seduir-la. Una cullera perduda i el testimoni d'Isacco, un venedor ambulant, fan que Ninetta siga acusada i empressonada. Hi s jutjada i considerada culpable, per se salva de la mort a ltim minut, grcies al descobriment de la vertadera lladre, una garsa.


Orquestraci.
La partitura de Rossini preveu l's de:
2 flautes (doblades a piccolo) , 2 obos, 2 clarinets, 2 fagots;
4 trompes, 2 trompetes, 3 trombons;
Timbales, bombo, 2 caixes, triangle, campana,
Cordes;
Per als recitatius:
piano (violoncel i contrabaix ad libitum);

Nmeros musicals.
Sinfonia (Mi major);
Acte I.
1 Introducci  Oh che giorno fortunato! (Lucia, Pippo, Fabrizio, la garsa, Cor);
2 Cavatina de Ninetta  Di piacer mi balza il cor;
3 Cavatina d'Isacco  Stringhe e ferri da calzette;
4 Cor i Cavatina de Giannetto  Ma qual suono!  Vieni fra queste braccia (Ninetta, Lucia, Giannetto, Cor);
5 Brindis de Pippo  Tocchiamo, beviamo (Pippo, Cor);
6 Recitatiu i Duet Ninetta - Fernando  Ieri, sul tramontar del sole  Come frenar il pianto!;
7 Cavatina de l'alcalde  Il mio piano  preparato;
8 Escena i Tercet  M'affretto di mandarvi i contrassegni  Respiro. Mia cara!;
9 Finale I  In casa di Messere Fabrizio Vingradito (Ninetta, Lucia, Pippo, Giannetto, Isacco, Fabrizio, Alcalde, Cor);

Acte II.
10 Duet Ninetta - Giannetto  Forse un d conoscerete (Ninetta, Giannetto, Antonio);
11 ria Alcalde  S per voi, pupille amate (Ninetta, Alcalde, Cor mascul);
12 Recitatiu i Duet Ninetta - Pippo  Deh pensa che domani  E ben, per mia memoria;
13 Escena i ria Fernando  Chi ? Fernando! oh Dio!  Accusata di furto... oh rossore! (Ninetta, Fernando);
14 ria  Il vecchiotto cerca moglie (Berta);
15 Recitatiu, Cor i Quintet;
Recitatiu acompanyat  A pieni voti  condannata (Giannetto, Fabrizio, Jutge);
Cor  Tremate, o popoli, a tale esempio! (Cor mascul);
Recitatiu acompanyat  Infelice donzella (Jutge);
Quintet  Ah! qual colpo! (Ninetta, Giannetto, Fabrizio, Alcalde, Fernando, Jutge, Cor mascul);
15 ria Lucia  A questo seno;
16 Finale II  Infelice, sventurata (Ninetta, Lucia, Pippo, Giannetto, Antonio, Giorgio, Fabrizio, Alcalde, Fernando, Cor);

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;

 Enllaos externs .
Obertura de La gazza ladra per Claudio Abbado i l'Orquestra Filharmnica de Viena (1991), a YouTube;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309169" title="Temporada 2007-2008 del Club Hoquei Matar" nonfiltered="1607" processed="1605" dbindex="121684">




Entrenador:  Ivan Sanz
Entrenador adjunt:  Joan Carles Vadillo
Preparador fsic:  Carles Matas



  Roger Fernndez (del Cerdanyola CH);
  Marc Roca (del CP Voltreg);
  Ferran Formatger (del Blanes HC);
  ric Florenza (del CH Matar Jr.);



  Pere Antn Martnez (al Vigo Stick);
  Ivan Acua (al GEiEG);
  Marc Navarro (a l'Igualada HC);
  Joan Miquel Calero (sense equip);



 OK Lliga / Lliga espanyola: Nov (fora dels play-off).










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309170" title="Temporada 2007-2008 del Club Pat Vic" nonfiltered="1608" processed="1606" dbindex="121685">




Director tcnic:  Manel Domenech
Entrenador:  Ferran Pujalte 
Entrenador adjunt:  Climent Muoz
Preparador fsic:  Gil Pla
Delegat de pista:  Miquel Fletas
Fisioterapeuta:  Marc Capdevila
Metge:  Josep Antoni Soler



 cap;



 cap;



 Copa d'Europa: Eliminat a semifinals per 2 a 1 contra el FC Barcelona Sorli Discau.
 OK Lliga / Lliga espanyola: Eliminat a quarts de final per 3 partits a 1 contra el Noia Freixenet. 4t a la fase regular.
 Copa del Rei / Copa espanyola: Derrotat a la final per 3 a 2 contra el Noia Freixenet.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309171" title="Tausug" nonfiltered="1609" processed="1607" dbindex="121686">
Els tausug sn una tnia de musulmans de Jolo que han conservat les seves tradicions. El seu nom deriva de tau (poble) i mai sug (valent) i per tant vol dir "poble valent"; sn reconeguts per la seva valentia, independncia i gust per l'aventura. Sn bons soldats i mariners. El seu nombre s al tomb dels cinquanta mil.

Celebren rituals cada any per preservar la seva cultura, msica i tradicions.

Fou el primer poble de les Filipines que va adoptar la religi musulmana. Els sultans locals van expandir la religi a altres illes especialment a  Palawan, Tawi-Tawi i Basilan, i a Zamboanga (Mindanao) i Sabah. Un sult tradicional els governa ajudat per un grup de datus (senyors); els sultans sn elegits per la seva descendncia de Mahoma.

La majoria viuen a Jolo (ciutat) a l'illa de Sulu o Jolo. Prop de la meitat sn analfabets. La seva llengua es el tausug similar a la llengua dels butuanons i kamayos del nord de Mindanao; est dividida en alguns dialectes com el parianun i el gimbahanun.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309172" title="Temporada 2007-2008 del Club Esportiu Noia" nonfiltered="1610" processed="1608" dbindex="121687">




Entrenador:  Ferran Lpez 
Entrenador adjunt:  Jordi Roca 
Preparador fsic:  Isidre Brufau 



  Ferran Lpez (del CE Noia 2n entrenador);
  Jordi Mellado (del PAS Alcoi);
  Guillem Cabestany (del Reus Deportiu);



  Juan Ramon De Moya (al Cerdanyola CH);
  Jordi Molet (al Reus Deportiu);
  ngel Rodrguez (al CP Tenerife);
  Blai Carda;



 Copa d'Europa: Eliminat a la fase regular quedant segon del grup D.
 OK Lliga / Lliga espanyola: Eliminat a semifinals per 3 partits a 1 contra el FC Barcelona Sorli Discau. 5 a la fase regular.
 Copa del Rei / Copa espanyola: Campi;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309179" title="Barbablava" nonfiltered="1611" processed="1609" dbindex="121688">

Barbablava s un conte de Charles Perrault publicat el 1697 que intenta alertar contra l'excs de curiositat. La histria ha estat adaptada a l'pera i apareix com a referncia en diverses histries infantils. Es creu que un assass en srie, Gilles de Rais, s la inspiraci per al protagonista.

Argument.
Barbablava era un noble ric i poders que es va casar amb una dona jove. Li va oferir llibertat total amb una nica prohibic: no podia obrir una determinada cambra del castell. Aprofitant un viatge del marit, ella va deixar-se emportar per la curiositat i va entrar a l'habitaci, on va veure els cadvers de diverses dones, les anteriors esposes de Barbablava. 

Intenta amagar el seu descobriment per la clau de l'habitaci s mgica i es taca de sang. Barbablava torna del viatge i veu que l'esposa coneix el seu secret, aix que intenta matar-la. Els germans de la dona, que venien de visita, eviten a l'ltim moment l'assassinat i degollen Barbablava.

Anlisi.
El conte explica que l'excs de curiositat porta problemes, en la lnia del pecat original coms per Adam i Eva. La convivncia entre marit i muller no s'altera al conte fins que ella transgredeix la norma, fet que s'enquadra en els contes que tracten el matrimoni i la sexualitat de l'poca i que recomanen un paper passiu de la dona, d'obedincia a l'esps.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309180" title="Temporada 2007-2008 del Hockey Club Liceo de La Corua" nonfiltered="1612" processed="1610" dbindex="121689">




Entrenador:  Jos Querido 
Entrenador adjunt: Juan Copa
Preparador fsic:  scar Viana Gonzlez



  Joan Manuel Grasas (del CP Vilanova);
  Reinaldo Garca (del FC Porto);
  Adrin Vallina (del CP Areces);



  Josama Aln (al CP Tenerife);
  Francesc Bargall (al CP Voltreg);
  "Pichu" Galvani (al Vigo Stick);
 Roi Otero (?);



 Copa d'Europa: Eliminat a semifinals per 2 a 1 contra l'Alnimar Reus Deportiu.
 OK Lliga / Lliga espanyola: Eliminat a semifinals per 3 partits a 0 contra l'Alnimar Reus Deportiu. 3r a la fase regular.
 Copa del Rei / Copa espanyola: Eliminat a semifinals per 3 a 1 contra el Noia Freixenet.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309183" title="Dawn" nonfiltered="1613" processed="1611" dbindex="121690">

La nau espacial robtica Dawn va ser llanada el 27 de setembre de 2007. Aquesta missi de la NASA, te l'objectiu d'orbitar dos dels ms grans objectes del cintur d'asteroides, situat entre Mart i Jpiter: L'asteroide Vesta i el planeta nan Ceres. La sonda espacial explorar Vesta entre 2011 i 2012, i Ceres el 2015. Ser la primera vegada que tots dos asteroides son visitats.

Dawn s la primera nau espacial que orbitar dos cossos espacials. Les anteriors missions d'estudi de mltiples objectes planetaris ho han fet en rpids sobrevols.

 Programa de vol previst .
El trajecte des de la terra s viatjar en una llarga espiral cap el exterior. La cronologia estimada s la segent:

 Llanament: 27 de setembre de 2007;
 Sobrevol a Mart: Mar de 2009;
 Arribada a Vesta: Octubre de 2011;
 Sortida de Vesta: abril de 2012;
 Arribada a Ceres: febrer de 2015;
 Fi de les operacions: juliol de 2015;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309184" title="Comarca de Mrida" nonfiltered="1614" processed="1612" dbindex="121691">

La Comarca de Mrida s una comarca d'Extremadura a la provncia de Badajoz. El cap comarcal s Mrida.

Municipis.
 Alange;
 Aljucn;
 Arroyo de San Servn;
 Calamonte;
 Carmonita;
 Don lvaro;
 Cordobilla de Lcara;
 El Carrascalejo;
 Esparragalejo;
 La Garrovilla;
 La Nava de Santiago;
 La Zarza ;
 Lobn;
 Mrida;
 Mirandilla;
 Montijo ;
 Oliva de Mrida;
 Puebla de la Calzada;
 San Pedro de Mrida;
 Torremayor;
 Torremeja;
 Trujillanos;
 Valverde de Mrida;
 Villagonzalo;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309185" title="Zafra - Ro Bodin" nonfiltered="1615" processed="1613" dbindex="121692">
Zafra - Ro Bodin s una comarca d'Extremadura situada a la provncia de Badajoz. El cap comarcal s Zafra.

Municipis.
 Alconera;
 Atalaya;
 Burguillos del Cerro;
 Calzadilla de los Barros;
 Feria;
 Fuente del Maestre;
 La Lapa;
 La Morera;
 La Parra;
 Los Santos de Maimona;
 Medina de las Torres;
 Puebla de Sancho Prez;
 Valencia del Ventoso;
 Valverde de Burguillos;
 Zafra;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309186" title="Palawani" nonfiltered="1616" processed="1614" dbindex="121693">
Els palawani o palawanon, pinalawan, pala wan i palawano, sn un dels grups musulmans de Palawan a les Filipines. A l'illa viuen 87 grups culturals i tnics diferents, molts d'origen malai com els tagbanua, batak, ken-uy o tau't batu ("poble de la roca", al sud de Palawan), calamian (a les illes Calamianes), jama-mapuns, molbog, tausug, i samal-bangigni, que van emigrar a l'illa al segle XII i XIII amb l'Imperi de Madjapahit. Les comunitats eren governades per caps malais que reconeixien la sobirania del sult de Borneo encara al segle XVIII. Alguns pobles ja vivien a Palawan abans de l'arribada dels malais, com els tau'to batu i especialment els panimusan, els suposats primers habitants, que viuen al sud de l'illa, i que van rebre el islam des de Sulu.

El grup nadiu principal dels pinalawan o palawani que sn uns vint mil, viuen a la part sud interior de Palawan i a les costes oest i sud; sn sedentaris, caadors, pescadors i pagesos i parlen un dialecte conegut com sud palawano o bugsuk palawano.
La seva activitat principal s l'agricultura i cultiven cocos, sucre, platans i altres. Crien porcs i pollastres. Es dediquen noms parcialment a la cacera i la pesca.

Vegeu tamb. 

Palawan;
Molbog;
Sama;
Tausug;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309190" title="Llanos de Olivenza" nonfiltered="1617" processed="1615" dbindex="121694">
Llanos de Olivenza s una comarca d'Extremadura situada a la zona sud-occidental de la provncia de Badajoz. El cap comarcal s Olivenza. Ocupa una superfcie de 1625 km2 i compta amb una poblaci de ms de 32.000 habitants. 

Municipis.
 Alconchel;
 Almendral;
 Barcarrota;
 Cheles;
 Higuera de Vargas;
 Nogales;
 Olivenza;
 Tliga;
 Torre de Miguel Sesmero;
 Valverde de Legans;
 Villanueva del Fresno;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309191" title="Molbog" nonfiltered="1618" processed="1616" dbindex="121695">

Els molbog (tamb molebugan, molebuganon o molbuganon) sn els habitants originals de grup d'illes Balabac al sud-oest de Filipines i l'oest de Mindanao.

Sn uns sis mil i viuen a la costa i a les muntanyes, practicant l'agricultura i la pesca. El seu nom deriva de malubog, que significa "aigua trbola"; estan molt influits per l'islam que els hi fou introduit el segle XV des de Borneo i desprs des de Sulu. Fins la meitat del segle XVIII depenien del sold de Brunei, pero el 1749 Espanya va proclamar la seva sobirania.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309194" title="Temporada 2007-2008 del Lleida Llista Blava" nonfiltered="1619" processed="1617" dbindex="121696">




Entrenador:  Quim Lpez



  Quim Lpez (del Blanes HC);
  Manolo Snchez (del Vigo Stick);
  Francesc Gil (del CP Tenerife);
  Toni Ser (del PAS Alcoi);



  Xavier Costa (al CP Tenerife);
  Dani Lpez (al CP Vilafranca);
  Xavi Andrs (retirat);
  Joan Carles (a l'Igualada HC);



 OK Lliga / Lliga espanyola: Onz (fora dels play-off).










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309195" title="Paragua" nonfiltered="1620" processed="1618" dbindex="121697">


Provncia de Paragua, desprs Provncia de Palawan, Filipines;
Provncia de Paragua del Nord, provncia espanyola a Filipines;
Provncia de Paragua del Sud, provncia espanyopla a Filipines;
Paragua, nom espanyol de l'illa de Palawan;
Riu Paragua (Bolvia), riu de Bolvia;
Riu Paragua (Veneuela), riu de Veneuela;
Paragua es un americanisme usat a Argentina, Xile i Costa Rica per indicar el paraigua (castell: paraguas);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309197" title="Draft de l'NBA del 1989" nonfiltered="1621" processed="1619" dbindex="121698">
El draft de l'NBA del 1989 va ser el 27 de juny de 1989 a New York City.

Primera ronda.



Segona ronda.



Referncies.


Enllaos externs.
 1989 NBA Draft;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309198" title="Valle del Ambroz" nonfiltered="1622" processed="1620" dbindex="121699">
El Valle del Ambroz (extremeny  Valli el Ambrs) s una comarca d'Extremadura situada a la zona nord de la provncia de Cceres. Ocupa una superfcie de 235 km2 i compta amb una poblaci que supera els 8000 habitants. 

Municipis.
 Abada;
 Ahigal;
 Aldeanueva del Camino;
 Baos de Montemayor;
 Casas del Monte;
 La Garganta;
 La Granja;
 Gargantilla;
 Guijo de Granadilla;
 Hervs ;
 Mohedas de Granadilla;
 Oliva de Plasencia;
 Santibez el Bajo;
 Segura de Toro;
 Villar de Plasencia;

 Enllaos externs .
Pgina oficial del Valle del Ambroz;
Valle del Ambroz;
Pgina web sobre Segura de Toro;
Pgina personal sobre Casas del Monte;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309199" title="Llanos de Cceres" nonfiltered="1623" processed="1621" dbindex="121700">
Els Llanos de Cceres (extremeny Chanus de Caris) s una comarca d'Extremadura situada a la provncia de Cceres. 

Municipis.

 Albal;
 Alcuscar ;
 Aliseda;
 Aldea del Cano;
 Arroyo de la Luz;
 Arroyomolinos;
 Benquerencia;
 Botija;
 Cceres;
 Caaveral;
 Casar de Cceres;
 Casas de Don Antonio;
 Casas de Milln;
 Garrovillas de Alcontar ;
 Hinojal;
 Malpartida de Cceres ;
 Mirabel ;
 Monroy;
 Montnchez ;
 Salvatierra de Santiago;
 Santiago del Campo;
 Serradilla;
 Sierra de Fuentes;
 Talavn;
 Torre de Santa Mara ;
 Torremocha;
 Torreorgaz;
 Torrequemada;
 Valdefuentes;
 Valdemorales;
 Zarza de Montnchez;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309201" title="Sangil" nonfiltered="1624" processed="1622" dbindex="121701">
Els sangils sn un poble musulm de Filipines que viu al sud de Mindanao, a Davao del Sud i Cotabao del Sud. Sn originaris de Sulawesi (Celebes) des de on van emigrar el segle XVIII, probablement a la segona meitat. Tamb viuen a les illes de Balut Sarangani. Antigament es van dedicar a la pirateria contra els espanyols i els seus atacs van afectar fins i tot a les Visayas i Luzon.

Ja eren musulmans quan van arribar a Mindanao. Probablement foren empesos per la pressi dels holandesos. Van conservar el islam pels seus contactes amb els maguindanaos i la gent de Sulu que eren musulmans des del segle XIV o XV.

La seva llengua t certa semblana amb la llengua dels sama. Viuen de la pesca i la agricultura. Alguns sn constructors de vaixells.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309202" title="Draft de l'NBA del 1990" nonfiltered="1625" processed="1623" dbindex="121702">
El draft de l'NBA del 1990 va ser el 27 de juny de 1990 a Nova York, NY.

Primera ronda.



Segona ronda.



Enllaos externs.
 1990 NBA Draft;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309203" title="Xibec" nonfiltered="1626" processed="1624" dbindex="121703">

El xibec (Netta rufina) s un ocell anseriforme i el ms gran dels necs cabussadors.

Morfologia.

 T el port rodanx.
 El mascle presenta en plomatge estival el bec roig vermell, el cap roig terrs, pit i ventre negres i flancs del cos blancs, el dors i la part superior de les ales terrs fosc. En vol tots dos sexes presenten una franja alar de color crema.
 La femella s de color terrs clar amb la part superior del cap terrs fosc i les galtes blanques.

Reproducci.

A l'abril-maig la femella far un niu -amb boga (Typha) o amb jonc (Juncus)- prop de l'aigua, en forma de con truncat, de vegades, surant a l'aigua, tant dola com salabrosa, per que tingui prats submergits perqu s d'on treu l'aliment. Hi pon 6 o 12 ous que la mateixa femella haur d'escalfar durant 27 dies.

s corrent l'existncia de femelles que parasiten altres nius, no ja de la seua mateixa espcie, sin d'espcies diferents. Al Delta de l'Ebre han estat comprovats nius amb 20 i fins 30 ous, fruit de la posta de diverses femelles en un mateix niu.

Alimentaci.

Menja plantes aqutiques. Tamb s granvor a l'hivern.

Hbitat.

Freqenta molt les aiges dolces o salabroses lliures.

Distribuci geogrfica.

La seua rea de cria s el sud d'Europa i sud i centre d'sia. Hivernen a l'Europa meridional i l'frica del Nord.

La poblaci catalana s sedentria encara que molt mbil: es pot desplaar molt i varia aix en gran mesura els seus efectius segons l'poca de l'any. s present quasi tot l'any als Pasos Catalans. Tot i aix, es reprodueix al Delta de l'Ebre, l'Albufera de Valncia, als marjals de El Fondo i a pocs llocs ms (s accidentals a les Balears). Al Parc de la Ciutadella de Barcelona conviuen algunes parelles amb els omnipresents necs collverds.

Costums.

s una espcie gregria que no rebutja barrejar-se amb altres necs.

Referncies.



Enllaos externs.

 El xibec a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Estudi de la poblaci de xibecs del Principat de Catalunya. ;
 El xibec al web de la IUCN. ;
 Informaci sobre la poblaci de xibecs a les Illes Britniques. ;
 Vdeos de xibecs en llur hbitat natural. ;
 El xibec a l'Encyclopedia of Life. ;
 Estudi de la poblaci de xibecs de Portugal. ;
 Hbitat i comportament social d'aquest nec. ;
 Conservaci i distribuci geogrfica d'aquest ocell. ;
 Fotografies d'aquest nec. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie d'nec. ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309206" title="Maranao" nonfiltered="1627" processed="1625" dbindex="121705">

Els maranaos sn un poble musulm de Filipines que viuen a l'illa de Mindanao. Estan emparentats amb els iranuns i amb els maguindanaos, i la llengua dels tres grups s similar i estan classificades dins el grup anomenat llengues danao. El nom de maranao vol dir "poble del llac", per viure a la vora del llac Lanao. Sn al tomb de un milio dos-cents mil (per noms 800.000 parlen la llengua propia) i viuen principalment a les provncies de Lanao del Nord i Lanao del Sud.

Foren governats per un sult que encara conserva un poder tradicional. Tenen elments originats en rabs i xinesos pero essencialment sn descendents de malais.

De la seva cultura destaca la seva alta consideraci per la vida i els valors humans. Han conservat les seves tradcions especialment en els actes com el matrimoni, cerimonies religioses i enterraments.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309220" title="Camarada Kalashnikov" nonfiltered="1628" processed="1626" dbindex="121706">


Camarada Kalashnikov s un grup de rock combatiu, natural del Peneds (Catalunya) que va nixer al 2003. Fins hores d'ara, ha publicat tres discos:
 
 Arma del poble (2004) - CC;
 La fora de la ra (2006) - CC;
 Mans, ment i cor (2008) - CC;

Dins del rock combatiu, el so de Camarada Kalashnikov evoluciona a ritmes de punk, hardcore i heavy metal, amb l'acompanyament de l'instrument tradicional catal de la gralla, unes lletres de crtica social i antisistema que fan del resultat final un ritme potent. Els seus discos estan publicats en Creative Commons.

Enllaos externs.
 Pgina oficial del grup;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309232" title="Model armes versus mantega" nonfiltered="1629" processed="1627" dbindex="121707">
A economia, el model armes versus mantega s el classic exemple de frontera de possibilitat de producci. Modelitza la relaci entre la inversi d'una naci en defensa i bens civils. En aquest model, una naci ha d'escollir entre dues opcions alhora de gastar els seus recursos finits. Pot comprar o b armes o b mantega, o una combinaci d'ambds. Aix pot ser vist com una analogia per a eleccions entre despeses civils i militars en economies ms complexes.

El model "armes o mantega" s generalment utilitzat com a simplificaci de la despesa nacional com a part del PIB. La naci haur de decidir quin nivell d'armes i mantega s'adapta millor a les seves necessitats, amb aquesta decisi sent parcialment influenciada per la despesa i la postura militar dels seus adversaris potencials.

Aquest model habitualment no est ben correlacionat amb economies de lliure mercat.

Orgens del terme.
Una teoria sobre l'origen del concepte ve de la resignaci de William Jennings Bryan com a secretari d'estat a l'Administraci Wilson. Al comenament de la Primera Guerra Mundial, l'exportador principal de nitrats per a plvora era Xile. Xile havia mantingut la neutralitat durant la guerra i va proveir gaireb tots els requeriments de nitrat d'Amrica, com tamb va ser l'ingredient principal de fertilitzant qumic a l'agricultura. El producte realment exportat va ser guano que contenia alts nivells de fsfor i nitrogen.

Amb una opini popular substancial en contra de l'entrada dels E.U.A. a la guerra, la resignaci de Bryan i la campanya de pau van esdevenir bandera per als vens en contra dels interessos nacionals. Bryan no era ms pro-alemany que Wilson; la seva motivaci va ser exposar i publicitar el que ell considerava ser una poltica pblica inconscient.

La Llei de Defensa Nacional de 1916 va dirigir al President a seleccionar un lloc per a la producci artificial de nitrats. No va ser fins Setembre de 1917, diversos mesos desprs de qu Amrica entrs a la guerra, que Wilson va seleccionar Muscle Shoals, Alabama, desprs de ms d'un any de competici entre rivals poltics. Un punt mort al Congrs va ser trencat quan el Senador Ellison D. Smith de Carolina del Sud va promocionar que la Llei de Defensa nacional de 1916 dirigs "la Secretaria d'Agricultura per a fabricar nitrats per a fertilitzants en pau i municions en guerra a llocs amb energia hidroelctrica designats pel President". Aix va ser presentat pels mitjans de notcies com a "armes i mantega".

Aplicaci real.
Potser el millor s conegut va ser a l'Alemanya Nazi. En un discurs del 17 de gener de 1936, el Ministre de Propaganda Joseph Goebbels va dir: "Podem fer sense mantega, per, tot i el nostre amor per la pau, no sense armes. Un no pot disparar amb mantega, per s amb armes." En algun moment a l'estiu del mateix any, Hermann Goering va anunciar en un discurs, "Les armes ens faran poderosos; la mantega noms ens far ms grassos."

En economies controlades per l'estat (on el PIB s controlat per una autoritat de planificaci central o el govern), aix com nacions amb economies consistentment estancades o en decreixement, el model "armes i mantega" esdev real.

Un altre us del terme va ser el que Margaret Tacher va fer a un discurs: "Els sovitics posen les armes per sobre de la mantega, per nosaltres posem gaireb tot sobre les armes."

El concepte tamb t aplicaci a molts jocs d'estratgia basats en torns i alguns jocs d'estratgia en temps real, donat que molts d'aquests jocs suposen economies simplistes simulades que fan al jugador invertir en recollida de recursos i infraestructura o en unitats militars.

 Vegeu tamb .
 Dividend de pau   La quantitat de bens civils produts per un decreixement en la despesa en defensa.
 Cursa armamentista;

Referncies.


 Enllaos externs .
 Guns vs. butter model ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309235" title="Enric Brufau" nonfiltered="1630" processed="1628" dbindex="121708">


Enric Brufau (Agramunt, Urgell, 1900 - Canet de Rossell, 1966) fou un poltic socialista catal. Durant la segona repblica espanyola i la guerra civil espanyola fou un destacat militant de la Uni Socialista de Catalunya i del PSUC. En acabar la guerra marx cap el Rossell, on hi va collaborar amb altres socialistes catalans amb la Resistncia francesa, abandon el PSUC i amb Josep Pallach i Carol fou un dels fundadors el 1943 del Front per la Llibertat, que el 1945 es transform en Moviment Socialista de Catalunya (MSC). En fou un dels principals dirigents fins a la seva mort i director de la revista Endavant.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309246" title="Clcul de seccions de lnies elctriques" nonfiltered="1631" processed="1629" dbindex="121709">

La caiguda de tensi s deguda a la resistncia dels conductors al pas del corrent elctric, els quals provoquen una diferncia de voltatge entre el punt inicial i final. Els dos conductors ms utilitzats sn el coure i l'alumini, i es classifiquen  en funci de la seva secci, la qual ve donada en mm. Per el clcul de la caiguda de tensi s'utilitza la segent frmula per a circuits monofssics:

   U = 2RP/U

Per a circuits trifssics:

  U = RP/U

On 
P s la potncia en Watts 
U s la Tensi de la lnia segons sigui trifssica o monofssica, (400V en trifssic, 230V en monofssic)

R, correspon a la resistncia del cable, que es calcula amb la segent formula; 

R = R tca = R tcc (1 + Ys + Yp) = c R tcc                                                   
R tcc = R 20cc +   (  -20) =    L / S                                                   
R 20cc =  20 L / S                                                                          
   =  20 +   (  -20)  
                                                                
On:
         R tca    resistncia del conductor en corrent alterna a la temperatura  .
         
         R tcc    resistncia del conductor en corrent  continua a la temperatura  .
         
         R 20cc    resistncia del conductor en corrent continua a la temperatura de 20 oC.
         Ys        increment de la resistncia degut a l'efecte pell ( o efecte skin)
         Yp        increment de la resistncia degut a l'efecte proximitat.
                     coeficient de variaci de resistncia especfica per temperatura del conductor en C-1.
                   resistivitat del conductor a la temperatura  .
         
          20       resistivitat del conductor a 20C (0,018 Coure i 0,029 Alumini)
         S         secci del conductor en mm.
         L         longitud de la lnia en m.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309247" title="La Opinin" nonfiltered="1632" processed="1630" dbindex="121710">

La Opinin, era un diari de segle XIX, d'ideologia conservadora, en part influenciada per un dels seus exdirectors, Teodor Llorente, el qual era un element important del partit conservador. 

El 1866, es transform en Las Provincias.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309248" title="David Estaol i Martells" nonfiltered="1633" processed="1631" dbindex="121711">

David Estaol i Martells (Badalona, 1965) s interpret de tenora i compositor de sardanes. Fundador de la cobla Marinada, actualment n's el tenora solista i el representant.

Als 4 anys s'inicia en el mn de la msica a travs de la coral Infantil Veus alegres de Badalona. El 1979 ingressa a l'escola de cobla del grup sardanista Marinada, on comena els estudis de tenora amb Josep Colomer, i posteriorment al Conservatori Superior de Barcelona amb Jaume Vil.  

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309253" title="Maguindanao" nonfiltered="1634" processed="1632" dbindex="121712">


Els maguindanaos sn un poble musulm de l'illa Mindanao; el nom vol dir "poble de les planes mullades" ja que vivien a la plana regada pel riu Pulangi; actualment viuen a diverses provncies: la provncia de Maguindanao (76% de la poblaci total de l'tnia), la provncia de Cotabato i la provncia de Sultan Kudarat. El 1988 eren al tomb de mig mili i actualment han sobrepassat fora aquesta xifra.

Estan emparentats als iranuns i als maranaos i parlen un llenguatge similar; les tres llengues s'inclouen dins el grup de llenges danao (danao vol dir "plana").

En la tradici del grup el portar armes era essencial, tant a la guerra com a la pau, en cerimnies religioses, sacrificis i tradicions.

Al segle XV un malai anomenat Sharif Muhammad Kabungsuan, va establir un soldanat a la comarca de Malabang amb capital a Cotabato (Kutawatu); no lluny, a Buayan, s'havien establert missioners rabs musulmans que van introduir un nou sistema de govern per no van poder introduir el islam. Els espanyols es van acostar a la zona el 1579 per foren rebutjats; el 1596 la colonitzaci fou confiada al capit Esteban Rodrguez de Figueroa per fou derrotat a Buayan i finalment mort en una emboscada. El governant de Buayan, que era el principal de la zona, fou finalment derrotat el 1606. El sult de Cotabato va formar aliana amb els espanyols desprs del 1607. Sota el sult Kudarat els maguindanaos de Cotabato es van aliar als tausug, maranaos i altres, i van dominar des del golf de Davao a la pennsula de Zamboanga (primera part del segle XVII, vers 1630). Els espanyols van enviar  expedicions que foren rebutjades; el 1635 el capit Juan de Chaves va ocupar Zamboanga i va erigir un fort i llavors es va poder derrotar a l'almirall Dugal Tagal, un dels principals oficials de Kudarat; el 1637 el governador general Hurtado de Corcuera personalment va dirigir una expedici contra Kudarat, al que va derrotar a Lamitan i Illan; els espanyols es van retirar el 1663 i Kudarat va recuperar el terreny perdut

Del 1663 al 1718, el soldanat de Maguindanao va arribar fins a Zambales a l'oest, Cagayan de Oro al nord, Sarangani al sud, i Davao a l'est. El 1719 van tornar els espanyols i van construir l'estratgic fort del Pilar a Zamboanga des del que van exercir el control sobre part de Mindanao. Desprs del 1730 els espanyols van donar suport a una revolta del prncep hereu (raja mudah) i van aconseguir influir en el govern del soldanat que en endavant va esdevenir cada vegada ms dependent dels espanyols. Finalment el sult Kudarat II va cedir el soldanat a Espanya a canvi d'una pensi de 1000 pesos per ell i 800 pel seu fill. Llavors l'estat de Buayan, el poder del qual havia quasi desaparegut, va cobrir el buit sota Datu Utu (vers 1860).

El 1887, el general Emilio Terrero va dirigir una expedici contra Datu Utu per encara que va obtenir alguns triomfs no va poder imposar la sobirania espanyola. El 1891 el governador general Valeriano Weyler va fer personalment campanya contra els maguindanaos i maranaos i al cap de poc va establir un fort a Parang-Parang, entre Pulangi i la costa d'Ilanun; amb aix va poder aturar l'aprovisionament d'armament a Uto, que va anar perdent poder i va morir el 1902 quan ja prcticament el seu poder havia desaparegut.

Durant la guerra entre Espanya i els Estats Units aquestos van signar acords amb els soldans i principalment amb Jamalul Kiram II de Jolo; eren tractats de neutralitat i no agressi en els quals Estats Units reconeixia als soldans que al seu torn s'obligaven a combatre contra els pirates que ataquessin a cristians. El tractat de Pars va cedir les Filipines a Estats Units i els soldanats hi foren incloses sense ser consultats. Llavors es va crear la Moro Province formada per cinc districtes: Zamboanga, Lanao, Cotabato, Davao, i Sulu. Els americans van introduir canvis poltics i socials favorables, especialment la creaci d'escoles, sistema judicial, documentaci i abolici de l'esclavatge, per van encoratjar la emigraci de cristians a la provncia.

Datu Ali de Kudarangan, a Cotabato, va refusar acceptar la legislaci contra l'esclavatge i es va revoltar per fou mort l'octubre de 1905 junt amb la major part dels seus homes. El 15 de desembre de 1913 la provncia dels moros fou substituda pel Departament de Mindanao i Sulu i es va encoratjar la integraci dels musulmans a la societat filipina. El 1916 la llei Jones va transferir el poder legislatiu al senat i la cambra filipins; la poligmia es va declarar illegal per es va donar temps als musulmans per complir la llei; la llei musulmana d'herncia (muslim pusaka) fou abolida el 1919 i l'estat va adquirir el dret de concedir terres.

El departament de Mindanao i Sulu fou abolit el febrer de 1920; el territori fou transferit al departament de l'Interior, oficina de tribus no cristianes, i governat per cristians filipins el que va causar greuja als musulmans; es van produir algunes revoltes locals, rpidament dominades i a Cotabato, Datu Ambang de Kidapawan va proclamar la guerra santa, per la presencia de tropes americanes va posar fi al intent.

Durant uns anys es va mantenir la situaci; el govern fou transferit desprs del 1935 a l'Oficina del Comissionat de Mindanao i Sulu (que va substituir a l'Oficina de tribus no cristianes). Entre 1936 i 1941 hi van haver diverses revoltes armades a Lanao. 

Desprs de l'ocupaci japonesa els maguindanaos van donar suport en general a la resistncia i als americans.

Desprs de la guerra va continuar el descontentament que va portar a la creaci de moviments armant al final dels anys seixanta i finalment a la creaci de la Regi Autnoma del Mindanao Musulm, el 1 d'agost de 1989, especialment en territori maguindanao (la provncia de Maguindanao fou una de les quatre inicials que va formar la regi i una de les cinc que la formen actualment desprs que la regi fou ampliada).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309261" title="Draft de l'NBA del 1991" nonfiltered="1635" processed="1633" dbindex="121713">
El draft de l'NBA del 1991 va ser el 26 de juny de 1991 a Nova York, NY.

Primera ronda.



Segona ronda.


Jugadors notables que no van entrar al draft.
 Darrell Armstrong, Fayetteville State;
 David Benoit, Alabama;
 Marty Conlon, Providence College;
 John Crotty, Virginia;
 Robert Pack, University of Southern California ;


Enllaos externs.
 1991 NBA Draft;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309265" title="Draft de l'NBA del 1992" nonfiltered="1636" processed="1634" dbindex="121714">
El draft de l'NBA del 1992 va ser el 24 de juny de 1992 a Portland, Oregon.
 Primera ronda .



 Segona ronda .


 Jugadors destacats no escollits .
 Darrick Martin, UCLA;
 David Wesley, Baylor;


 Enllaos externs .
 1992 NBA Draft;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309266" title="Draft de l'NBA del 1993" nonfiltered="1637" processed="1635" dbindex="121715">
El draft de l'NBA del 1993 va ser el 30 de juny del 1993 a Auburn Hills, Michigan.

 Primera ronda .



 Segona ronda .


 Jugadors destacats no escollits .
 Bruce Bowen, Cal State-Fullerton;
 Bo Outlaw, Houston;
 David Wesley, Baylor;
 Aaron Williams, Xavier;


 Enllaos externs .
 1993 NBA Draft;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309268" title="Iranun" nonfiltered="1638" processed="1636" dbindex="121716">
Els iranuns sn un poble musulm que viu principalment a la provncia de Maguindanao a Mindanao,  a la vora de la badia d'Illana i les zones costeres prop de la ciutat de Cotabato; es troben tamb alguns iranuns a Lanao del Nord i Zamboanga del sud. Es creu que els ilanun de Malaysia sn descendents dels iranuns que haurien emigrat cap all vers el 1850.

El nombre de iranuns es reduit (uns quinze mil). Estan emparentats amb els maguindanaos i maranaos i les tres llengues estan classificades dins el grup de llenges danao. La llengua dels iranun es diu iranun o ilanun. 

La seva ocupaci principal s la pesca ja que viuen en zones costeres; una part es dedica al comer. Les comunitats petites conserven la llei basada en els costums; cada comunitat esta governada per un cap que actua de mediador en els conflictes.

La seva resistncia al cristianisme s tan notable que al dia d'avui no es coneix un sol cas d'un iranun cristi. Per d'altre banda el seu islam est influt per practiques animistes i la creena de qu essers sobrenaturals habiten en els objectes animats o no.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309270" title="Josep Calassan Serra i Rfols" nonfiltered="1639" processed="1637" dbindex="121717">
Josep Calassan Serra i Rfols (Ma, Menorca, 1902 - Barcelona, 1971) fou un historiador catal, pare de Blanca Serra i Puig, Josep Calassan Serra i Puig i Eva Serra i Puig. Estudi a la Universitat de Barcelona, on fou deixeble de Pere Bosch i Gimpera. El 1934 fou nomenat Conservador del Museu d'Arqueologia de Barcelona, i es dedic a la investigaci de l'arqueologia prehistrica, ibrica i romana a Catalunya. 

Desprs de la guerra civil espanyola va fer algunes excavacions a Mrida i durant els anys seixanta assessor sobre noves excavacions i troballes a Catalunya i Baix Arag, com les de l'interior de la muralla romana de Barcelona, els sepulcres de fossa de Sant Quirze de Galliners, el vas campaniforme de Sabadell, el poblat ibric de Tivissa o la Badalona romana. El 1949 fou escollit membre de la Societat Catalana d'Estudis Histrics, filial de l'Institut d'Estudis Catalans
   
 Obres .
 El poblament prehistric de Catalunya (1930);
 tudes sur le nolithique et l'nolithique de France, amb Pere Bosch i Gimpera (1927);
 Forma Conventus Tarraconensis. Baetulo-Blanda (1928);
 El poblamiento de la Maresma o Costa de Levante en poca anteromana (1942);
 Corpus vasorum antiquorum. Barcelone. Muse Archologique (1951-57 i 1958-65);

 Enllaos externs .
 Fitxa de l'IEC;
 Biografia al web de la Societat Catalana de Geografia;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309274" title="Campo Arauelo" nonfiltered="1640" processed="1638" dbindex="121718">

Campo Arauelo s una comarca d'Extremadura situada al nord-est de la provncia de Cceres. Limita al sud amb les comarques de Los Ibores i La Jara, al nord amb el riu Titar, que rl separa de La Vera; a l'est amb la Campana de Oropesa, i a l'oest amb el Parc Nacional de Monfrage i el Titar. El cap comarcal s Navalmoral de la Mata.

Municipis.
 Almaraz;
 Belvs de Monroy;
 Berrocalejo;
 Casas de Miravete;
 Casatejada;
 Deleitosa;
 El Gordo;
 Higuera de Albalat;
 Majadas de Titar;
 Millanes;
 Navalmoral de la Mata;
 Peraleda de la Mata;
 Romangordo;
 Rosalejo;
 Saucedilla;
 Serrejn;
 Talayuela;
 Toril;
 Torrejn el Rubio;
 Valdecaas de Tajo;
 Valdehncar;

Enllaos Externs.
 Notcies del Campo Arauelo a NavalmoralDigital.com;
 Web Oficial de la comarca del Campo Arauelo;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309275" title="Kalagan" nonfiltered="1641" processed="1639" dbindex="121719">
Els kalagan o kaagan o Kagan sn un poble musulm de Filipines, a l'illa de Mindanao. a l'oest del golf de Davao. Es troben kalagans a totes les provncies de Davao. El seu nombre s al tomb dels deu mil.

Van esdevenir musulmans al segle XIX probablement per la influncia dels emigrants tausugs, el contacte amb el sultanat de Maguindanao i els matrimonis amb pobles musulmans.

Els kalagan parlen en tagakaolo per modernament han introdut moltes paraules del maguindanaon. Parlen generalment tamb el cebu com a segona llengua.

Estn classificats com austronesis, malayo-polinesis, malayo-polinesis occidentals, meso-filipins, filipins centrals i mansakans.

Son agricultors cultivant, principalment, l'arrs i el coco; aquells que viuen a la costa es dediquen a la pesca.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309277" title="La Vera" nonfiltered="1642" processed="1640" dbindex="121720">
La Vera s una comarca d'Extremadura, situada a la part nord de la provncia de Cceres. El cap comarcal s Jaraz de la Vera. 

Municipis.
 Aldeanueva de la Vera;
 Arroyomolinos de la Vera;
 Collado;
 Cuacos de Yuste;
 Garganta la Olla;
 Gargera de la Vera;
 Guijo de Santa Brbara;
 Jaraz de la Vera;
 Jarandilla de la Vera;
 Losar de la Vera;
 Madrigal de la Vera;
 Malpartida de Plasencia;
 Pasarn de la Vera;
 Robledillo de la Vera;
 Talaveruela de la Vera;
 Tejeda de Titar;
 Torremenga;
 Valverde de la Vera;
 Viandar de la Vera;
 Villanueva de la Vera;

Entitats locals.
 Valdeigos de Titar que pertany a Tejeda de Titar;
 Mesillas que pertanya a Collado de la Vera;

Enllaos externs.
Informaci general sobre la comarca de la vera;
Portal d'informaci i serveis sobre la comarca de la vera;
;
La Vera;
Galeries fotogrfiques i vistes en 360 de La Vera;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309278" title="Teresa Aragons i Perales" nonfiltered="1643" processed="1641" dbindex="121721">
Teresa Aragons i Perales (1955) s una poltica i activista independentista catalana. Enginyera industrial, casada amb l'ex-activista de Terra Lliure Jaume Fernndez i Calvet, ella mateixa fou detinguda dos cops (a Barcelona el 1981 i a Perpiny el 1985) per suposada vinculaci a banda armada. Posteriorment milit a Esquerra Republicana de Catalunya, partit amb el qual ha estat escollida diputada a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003, en les que fou membre de la Comissi d'Indstria al Parlament de Catalunya, i a les de 2006. EL 2006 fou nomenada secretria d'Administraci i Funci Pblica del Departament de Governaci i Administracions Pbliques.

 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309279" title="Las Villuercas" nonfiltered="1644" processed="1642" dbindex="121722">
Las Villuercas s una comarca d'Extremadura situada a la zona oriental de la provncia de Cceres. Ocupa un territori aproximat de 1500 km i compta amb uns 10.000 habitants. El cap comarcal s Guadalupe on hi ha el monestir de Guadalupe, declarat Patrimoni de la Humanitat.

Municipis.
 Ala;
 Berzocana;
 Cabaas del Castillo;
 Campillo de Deleitosa;
 Caamero;
 Guadalupe;
 Logrosn;
 Navezuelas;
 Retamosa;
 Roturas;
 Solana;

Enllaos externs.
Villuercas;
Fotos de las Villuercas ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309283" title="Jerome Bruner" nonfiltered="1645" processed="1643" dbindex="121723">
Jerome Seymour Bruner nascut el 1915, s un psicleg estatunidenc. Se'l considera un dels principals autors de la psicologia cognitiva i tamb del Constructivisme. Va elaborar la Teoria de la bastida, a partir del concepte de Zona de Desenvolupament Proper de Lev Vygotski.

Bibliografia.
Llibres.
A Study of Thinking (1956);
The Process of Education, Harvard University Press (1960);
Toward a Theory of Instruction, Harvard University Press (1966);
Studies in Cognitive Growth (1966);
Processes of Cognitive Growth: Infancy (1968);
Beyond the Information Given (1973);
On Knowing: Essays for the Left Hand, Harvard University Press (1979);
Child's Talk: Learning to Use Language (1983);
Actual Minds, Possible Worlds, Harvard University Press (1985);
The Mind of a Mnemonist: A Little Book about a Vast Memory, Harvard University Press (1987);
Acts of Meaning, Harvard University Press (1990);
The Culture of Education, Harvard University Press (1996);
Minding the Law, Harvard University Press (2000);
Making Stories: Law, Literature, Life, Harvard University Press (2003);

Articles.
Bruner, J. S. & Goodman, C. C. (1947). Value and need as organizing factors in perception. Journal of Abnormal Social Psychology, 42, 33-44. Disponible a Classics in the History of Psychology archive.

Bruner, J. S. & Postman, L. (1947). Tension and tension-release as organizing factors in perception. Journal of Personality, 15, 300-308.

Bruner, J. S. & Postman, L. (1949). On the perception of incongruity: A paradigm. Journal of Personality, 18, 206-223. Dsponible a Classics in the History of Psychology archive. ;
Wood, D., Bruner, J., & Ross, G. (1976). The role of tutoring in problem solving. Journal of child psychology and psychiatry, 17, 89-100. (Tracta el concepte de Teoria de la Bastida.);
"The Narrative Construction of Reality" (1991). Critical Inquiry, 18:1, 1-21.
Shore, Bradd. (1997). Keeping the Conversation Going. Ethos, 25:1, 7-62. Disponible a JSTOR.;
Mattingly, C., Lutkehaus, N. C. & Throop, C. J. (2008). Bruner's Search for Meaning: A Conversation between Psychology and Anthropology. Ethos, 36, 1-28. Disponible a Blackwell Synergy.;

Enllaos externs.
Troubling the Boundary Between Psychology and Anthropology: Jerome Bruner and His Inspiration full-text articles from ETHOS - The Journal of the Society for Psychological Anthropology, April 2008;
The Home Page of Jerome Bruner;
Major Theses in Bruner's Work ;
Narrative Psychology Theorists;
Quotations from Acts of Meaning (the Jerusalem-Harvard Lectures), Harvard Univ. Press, 1990 ;
Quotations from The Culture of Education, Harvard Univ. Press, 1996;
The Culture of Education - A Review by Scott London;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309284" title="Los Ibores" nonfiltered="1646" processed="1644" dbindex="121724">

Los Ibores s una comarca d'Extremadura, situada a la part oriental de la provncia de Cceres i que antigament havia format part de les terres de Talavera de la Reina. Est estructurada a partir del riu Ibor. El municipi ms poblat s Castaar de Ibor.

 Municipis .
 Bohonal de Ibor;
 Carrascalejo;
 Castaar de Ibor;
 Fresnedoso de Ibor;
 Garvn;
 Mesas de Ibor;
 Navalvillar de Ibor;
 Peraleda de San Romn;
 Robledollano;
 Valdelacasa de Tajo;
 Villar del Pedroso;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309290" title="Sierra de Gata" nonfiltered="1647" processed="1645" dbindex="121725">
La Sierra de Gata s una comarca d'Extremadura situada a la zona nord-occidental de la provncia de Cceres. 

Municipis.
 Acebo;
 Cadalso;
 Cilleros;
 Descargamara;
 Eljas;
 Gata;
 Hernn-Prez;
 Hoyos;
 Moraleja;
 Perales del Puerto;
 Robledillo de Gata;
 San Martn de Trevejo;
 Santibez el Alto;
 Torrecilla de los ngeles;
 Torre de Don Miguel;
 Valverde del Fresno;
 Villamiel;
 Villanueva de la Sierra ;
 Villasbuenas de Gata;


Enllaos externs.
 Pgina oficial de la comarca;
 Pgina amb informaci de la comarca;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309291" title="Comarca de Trujillo" nonfiltered="1648" processed="1646" dbindex="121726">

La Comarca de Trujillo s una comarca d'Extremadura situada a la provncia de Cceres. El cap comarcal s Trujillo.

 Municipis.
Abertura;
Alcollarn;
La Aldea del Obispo;
Aldeacentenera;
Almoharn;
Campo Lugar;
Conquista de la Sierra;
Escurial;
Garciaz;
Herguijuela;
Ibahernando;
Jaraicejo;
La Cumbre;
Madrigalejo;
Madroera;
Miajadas;
Plasenzuela;
Puerto de Santa Cruz;
Robledillo de Trujillo;
Ruanes;
Santa Ana;
Santa Cruz de la Sierra;
Santa Marta de Magasca;
Torrecillas de la Tiesa;
Trujillo;
Villamesas;
Zorita;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309292" title="Carme Garca Lores" nonfiltered="1649" processed="1647" dbindex="121727">

Carme Garcia Lores (Sabadell, 1962) s una poltica catalana. 

Biografia.
Neix l'any 1962. Est casada i s mare de dos fills. s llicenciada en Histria i documentalista. Ha desenvolupat la seva professi a la Universitat Autnoma de Barcelona.

L'octubre de 1999 es va incorporar a l'Ajuntament de Rub com a tinenta d'Alcaldia de Serveis Personals i regidora de la Dona. Desprs va ser portaveu del PSC i cap de l'oposici fins que va  accedir a l'alcaldia de Rub el 14 de juny de 2003


A ms d'alcaldessa desenvolupa diversos crrecs. s la primera secretria de l'Agrupaci Local del Partit Socialista de Rub i membre del Consell Nacional. s diputada delegada de Cultura Popular i Tradicional a la Diputaci de Barcelona.  Tamb s membre del Comit executiu i presidenta de la Comissi de Participaci i Democrcia Local de la Federaci de Municipis de Catalunya (FMC) i  vocal a la comissi de Participacin Ciudadana, Calidad Democrtica y Gobernanza de la Federaci Espanyola de Municipis i Provncies (FEMP).

 Enllaos externs .
Carme Garcia Lores a rubi.cat;
Bloc personal de Carme Garcia Lores;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309293" title="Comarca de Alcntara" nonfiltered="1650" processed="1648" dbindex="121728">

La Comarca de Alcntara s una comarca d'Extremadura situada a la zona occidental de la provncia de Cceres. El cap comarcal s Alcntara.

Municipis.

 Alcntara;
 Brozas;
 Ceclavn;
 Mata de Alcntara;
 Navas del Madroo;
 Piedras Albas;
 Portezuelo;
 Villa del Rey;
 Zarza la Mayor;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309294" title="Las Hurdes" nonfiltered="1651" processed="1649" dbindex="121729">

Las Hurdes s una comarca d'Extremadura situada a la zona nord de la provncia de Cceres. Ocupa una extensi de 532 km2 i compta amb una poblaci de gaireb 7.000 habitants.  Limita amb la Sierra de Gata, Valle del Ambroz i Sierra de Francia. 

Tradicionalment aquesta comarca ha estat considerada com a una de les regions ms remotes de la Pennsula Ibrica.

Municipis.
Caminomorisco;
Casares de las Hurdes;
Ladrillar;
La Pesga;
Nuomoral;
Pinofranqueado;

Gastronomia de la comarca.
Las Hurdes son conegudes per les diferentes preparacions del xai, com el cabrito al polen, cabrito en caldereta, cabrito en cuchifrito, cabrito a la sal i el cabrito a la hortelana.
Entre els plats bsics cal mencionar les habichuelas i la olla con "asaura". 

Hi han tamb embotits que tasten d'una manera particular com els xorios i morcillas de carbassa.

Els dolos locals sovint preparats a base de la mel local, farina i oli, inclueixen bunyols, hijuelas, bollos fritos, roscas, floretas, socochones hurdanos i les jeringas.


 Enllaos externs .

 Caramels de mel i polen de Las Hurdes;
 Web de Sauceda a la comarca de Las Hurdes, pertanyent a Pinofranqueado;
 Accs a ms Portals de Las Hurdes. Turisme, Rutes, Cultura, i ms;
 Portal de Las Hurdes. Notices, Turisme, Rutes, Cultura, Gastronomia...;
 TodoHurdes.com;
 Diputaci de Cceres;
 lashurdes.org - Pgina turstica del ajuntament de Pinofranqueado;
 Las Hurdes - Comunitat d'hurdans i amics: fotos, vdeos, frum...;
 El Rincn Hurdano - Web sobre Las Hurdes i Vegas de Coria...;
 Pgina web de la Asociacin El Enebro amb informaci sobre Las Mestas i Las Hurdes;
 Quadern literari i d'opini de l'alqueria de Las Mestas;
 Portal de Robledo, un pueblo de Las Hurdes. Notcies sobre aquesta terra, i sobre la gent d'aquest poble;
 Pgina web i frum de Fragosa.(Las Hurdes);












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309295" title="Jaume Oliveras i Maristany" nonfiltered="1652" processed="1650" dbindex="121730">
Jaume Oliveras i Maristany (el Masnou, 1962) s un poltic catal. Llicenciat en Geografia i Histria per la Universitat de Barcelona i es doctor en histria contempornia a la Universitat Autnoma de Barcelona. Treball en una fbrica de confecci i fou regidor de l'ajuntament de Masnou per la Candidatura d'Unitat Popular. El 1992 fou detingut sota l'acusaci de formar part de la direcci de Terra Lliure i el 1995 fou condemnat per l'Audincia Nacional d'Espanya a sis anys de pres, per fou indultat el 28 de juny de 1996. 

Desprs ingress a ERC, partit del que s responsable de poltica municipal, i ha estat diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999 i 2003. El 2006 fou nomenat secretari general del Departament de Governaci i Administracions Pbliques.

 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309296" title="Valle del Jerte" nonfiltered="1653" processed="1651" dbindex="121731">

El Valle del Jerte (extremeny Valli el Herti) s una comarca d'Extremadura situada la zona nord de la provncia de Cceres. El cap comarcal s Jerte i ocupa una superfcie de 372 km2 amb una poblaci d'11.000 habitants. 

Muncipis.
Barrado;
Cabezabellosa;
Cabezuela del Valle;
Cabrero ;
Casas del Castaar ;
Jerte ;
Navaconcejo;
Piornal ;
Rebollar ;
Tornavacas ;
El Torno;
Valdastillas;





 Enllaos externs .

Garganta de los Infiernos ;
Turisme del Valle del Jerte;
Los Pilones;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309297" title="Xavier Piol i Garcia" nonfiltered="1654" processed="1652" dbindex="121732">

Xavier Piol i Garcia (Premi de Mar, Maresme, 29 d'agost de 1978) s interpret de tible a la cobla Marinada i compositor de sardanes.

Estudia Relacions Laborals i Recursos Humans per actualment es dedica professionalment al mn de la msica desenvolupant una activitat polifactica en la que inclou la interpretaci, la pedagogia, la composici i la divulgaci dels seus instruments i de les formacions que forma part.

S'introdueix al mn de la cobla a travs del seu pare Gaiet Piol, representant de la cobla Premi (antiga Premianenca). En aquells moments agafa el tible, instrument del qual es considera autodidacte. Ms tard, estudia saxfon particularment amb Adolf Ventas i inicia els estudis de grau mitj d'obo amb Philippe Vallet. L'any 2004 estudia obo amb Dolors Chiralt a l'Esmuc. Des de l any 2000 s intrpret de tible de la cobla Marinada.

Des de l'any 2002 tamb experimenta en el mn de la composici de sardanes.

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309298" title="Carme Porta i Abad" nonfiltered="1655" processed="1653" dbindex="121733">
Carme Porta i Abad (l'Hospitalet de Llobregat, 1964) s una poltica catalana. Filla d'emigrants aragonesos, es cri al barri de Pubilla Cases i a Esplugues de Llobregat, des dels 16 anys va militar en organitzacions independentistes com Comits de Solidaritat amb els Patriotes Catalans, IPC, MDT i Assemblea d'Unitat Popular, fins a entrar en 1995 en ERC, amb la que fou escollida diputada a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999 i 2003.

Tamb s militant lesbiana declarada i feminista, "mare sola" i membre de Xarxa Feminista, de la Associaci Ca la Dona i del Grup de Lesbianes Feministes. Actualment s Secretria de Politques Familiars i Drets de la Ciutadania del Departament d'Acci Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya.

 Enllaos externs .
 Pgina d'ERC d'Esplugues;

  


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309299" title="Vegas del Alagn" nonfiltered="1656" processed="1654" dbindex="121734">

Vegas de Alagn s una comarca d'Extremadura situada a la zona nord de la provncia de Cceres. El cap comarcal s Coria. Ocupa una extensi de 1751 km2 i compta amb una poblaci de gaireb 39.000 habitants. 

Municipis.
 Aceituna;
 Acehche;
 Aldehuela de Jerte;
 Cachorrilla;
 Calzadilla;
 Carcaboso;
 Casas de Don Gmez;
 Casillas de Coria;
 Ceclavn;
 Coria;
 Galisteo;
 Guijo de Coria;
 Guijo de Galisteo;
 Holguera;
 Hulaga;
 Montehermoso;
 Morcillo;
 Pedroso de Acim;
 Pescueza;
 Portaje;
 Portezuelo;
 Pozuelo de Zarzn;
 Riolobos;
 Torrejoncillo;
 Valdeobispo;
 Villa del Campo;
 Zarza de Granadilla;
 Zarza la Mayor;

Alagn s una entitat municipal menor del municipi de Galisteo, juntament amb 15 pedanies repartides a tota la comarca. 

 Enllaos externs .
 Asociacin para el Desarrollo del Valle del Alagn;
 Pgina amb informaci del Valle del Alagn;
 Artesania del Alagn;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309302" title="Comarca de Valencia de Alcntara" nonfiltered="1657" processed="1655" dbindex="121735">
La Comarca de Valencia de Alcntara s una comarca d'Extremadura situada a l'oest de la provncia de Cceres i que fa frontera amb Portugal. El cap comarcal s Valencia de Alcntara.

Municipis.
Herreruela;
Salorino ;
Valencia de Alcntara;
Cedillo;
Santiago de Alcntara;
Herrera de Alcntara;
Membro;
Carbajo;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309303" title="Francesco d'Angelo" nonfiltered="1658" processed="1656" dbindex="121736">

Francesco d'Angelo (1446   1488), tamb conegut com Il Cecca va ser un pintor, escultor i enginyer itali (Florent).  Va ser conegut per les escultures   sovint mecniques   que hom treia en ocasi de processons religioses, per les seues maquinries teatrals i pels dispositius militars que va desenvolupar. Va ser mort en batalla l'any 1488, quan acompanyava l'exrcit florent. Va ser soterrat a l'esglsia de San Piero Scheraggio.

Enllaos externs.
  Il Cecca a Le Vite de Vasari;

Referncies.
 Larson, Orville K., Vasari's Descriptions of Stage Machinery, Educational Theatre Journal, Vol. 9, No. 4 (Dec., 1957), 287-299.
 Vasari, Giorgio, Vasari on Theatre, Southern Illinois University Press, 1999.
 Vasari, Giorgio and Jonathan Foster, Lives of the Most Eminent Painters, Sculptors, and Architects, London, George Bell, 1871, 113 (notes al peu).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309305" title="Paul Ulrich Villard" nonfiltered="1659" processed="1657" dbindex="121737">
Paul Ulrich Villard (Saint-Germain-au-Mont-d'Or, 28 de setembre de 1860   Baiona, 13 de gener de 1934), fsic francs. Va descobrir la radiaci gamma emesa per substancies radioactives, anomenats aix per Wilhelm Kenard Rntgen i va inventar diversos instruments per a les investigacions radiolgiques. Destaca la seva obra Els rajos catdics.

No va ser gaire popular al mn fsic, almenys no tant com Marie Curie o Henry Bequerel, ja que els historiadors no han pogut aconseguir gaire informaci sobre la seva vida.

La seva famlia va haver de fer un gran esfor perqu pogus estudiar, ja que la seva germana sofria parlisis i els seus pares tamb havien de pagar servei intern.

Al 1900, acabats des de feia temps els seus estudis superiors va escriure Els rajos catdics, i al 1906 va escriure Potncies Radioactives; aquestes sn les seves dues obres ms destacades. Fou elegit membre de l'Acadmia Francesa de les Cincies el 19008. 

Va morir al 1934 d'una malaltia estomacal, al seu pas natal, sol, ja que no es va casar.

Enllaos externs.

El descobriment de la radiaci gamma;
Biografia ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309313" title="Profecia d'O" nonfiltered="1660" processed="1658" dbindex="121738">


La Profecia d'O s de la trilogia de La guerra de les bruixes, l'autora de la qual s Maite Carranza. Parla de l'arribada de l'elegida que acabar la guerra de les bruixes germanes, les Odish i les Omar.


 Profecia prpiament dita .
I un dia arribar l'elegida,

descendent d'om.

Tindr foc als cabells,

ales i escates a la pell,

un udol a la gola

i la mort a la nineta.


Cavalcar el sol

i brandar la lluna.

 Significat .
La profecia significa que l'elegida ser una bruixa Omar, o almenys s el que Maite Carranza volia que signifiqus, ja que si analitzem el llibre detingudament, observarem que l'elegida tamb podria ser una Odish. Per arribar en aquesta conclusi em de analitzar la "llegenda" de la mare O.

La "llegenda" diu que O tingu dues filles, Om i Od. Om tigu una filla i l'anomen Omi, per Od li rob una nit mentre Om dormia i li canvi el nom, a partir de llavors es diria Odi. Om tingu una altra filla, Oma, i la educ a la seva manera. Per en descobrir que Od planejava la mort de la seva filla, s'amagaren les dues en una cova i esperaren que passs el perill.
La mare O escrib una profecia abans de morir, que deia que l'elegida que acabaria amb la guerra de les descendents de les seves dues filles, Od i Om. La profecia anunciava que l'elegida seria descendent d'Om. Segurament pretenia que fs, a ms a ms, descendent d'Oma, perqu O odiava a Od i a Odi. Per el que no t en compte Maite Carranza s que l'elgida hauria pogut ser, tamb, descendent d'Odi, ja que ella tamb era filla d'Om.

En resum, l'elegida podria haver estat Odish o Omar. Per s una Omar, filla de la Selene i del clan de la lloba.

"Tindr foc als cabells" significa que ser pl-roja, i, efectivament, l'Anad, l'elegida, s pl-roja. Tot i que la seva mare li tenyeix els cabells de petita per a protegir-la.

"Tindr ales i escates a la pell" significa que es podr transformar amb ms facilitat que qualsevol Omar.

"Tindr l'udol a la gola" significa que podr "parlar" la "llengua" de qualsevol animal i entendre'ls.

"Tindr la mort a la nineta" significa que podr veure els esperits dels morts que no han pogut passar al ms enll perqu han estat maleits. Tamb podr parlar-hi.

Les dues ultimes frases tamb es compleixen. L'Anad t un tam fet de pedra de lluna, i per anar al mn opac cavalca l'ltim raig de sol.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309314" title="Andr Roussin" nonfiltered="1661" processed="1659" dbindex="121739">
Andr Roussin (22 de gener, 1911 - 3 de novembre 1987) fou un autor dramtic francs. Les seves obres, de temtiques sovint punyents i tab (com podien ser l'homosexualitat, l'avortament, l'amor entre blancs i negres...) van tenir, en el moment de ser estrenades, un ress important en el teatre dit de bulevard.

Obra.
 1933 : Patiences et impatiences ;
 1944 : Am Stram Gram ;
 1945 : Une grande fille toute simple ;
 1945 : Jean Baptiste le mal aim ;
 1945 : La Sainte Famille ;
 1947 : La Petite Hutte ;
 1948 : Les ufs de l'autruche ;
 1949 : Nina ;
 1950 : Bobosse ;
 1951 : La main de Csar ;
 1951 : Lorsque l enfant parat ;
 1952 : Hlne ou la joie de vivre ;
 1953 : Patience et impatiences ;
 1954 : Le Mari, la femme et la mort ;
 1955 : L Amour fou ou la premire surprise ;
 1957 : La Mamma ;
 1960 : Les Glorieuses et une femme qui dit la vrit ;
 1962 : La Coquine ;
 1963 : La Voyante ;
 1963 : Un amour qui ne finit pas ;
 1965 : Un contentement raisonnable ;
 1966 : La Locomotive ;
 1969 : On ne sait jamais ;
 1972 : La Claque ;
 1974 : La bote  couleurs (autobiografia) ;
 1982 : Le rideau rouge, portraits et souvenirs (autobiografia) ;
 1982 : La vie est trop courte ;
 1983 : Rideau gris et habit vert (autobiografia) ;
 1987 : La petite chatte est morte ;
 1987 : Mesdames, Mesdemoiselles, Messieurs ;
 1987 : Treize comdies en un acte ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309325" title="Martinet ros" nonfiltered="1662" processed="1660" dbindex="121740">

El martinet ros o oroval (Ardeola ralloides) s un ocell de l'ordre dels ciconiformes i lleugerament semblant a l'esplugabous.

Morfologia.

 s un ardeid rodanx i de coll ben desenvolupat.
 Fa 40-49 cm de llargria i 82-95 cm d'envergadura alar.
 s de color falb clar, amb les ales i la cua blanques i les plomes de la nuca llargues i negrenques.
 A l'poca reproductora presenta una trossa llarga i penjant d'aspecte ratllat i el bec de color negre i blau.

Reproducci.

Nidifica en colnies mixtes. Situa els nius a la perifria de la colnia i forma petits nuclis al voltant dels nius de les altres espcies, que estan molt ms avanats. Aix s'esdev al comenament de juny. Ha estat comprovada la nidificaci a l'Albufera de Valncia i al Delta de l'Ebre. En aquesta darrera localitat presenta una poblaci d'unes 120 parelles nidificants. 

Fa un niu ben acabat, amb un sostre de branques. La grandria de la posta s de 4-6 ous que fan eclosi al cap de 21-25 dies. Un cop finalitzada la cria se'n va cap a l'frica tropical (entre la darreria de setembre i mitjan-final d'octubre).

Alimentaci.

Pot recrrer grans distncies per obtindre menjar: peixets, crustacis, molluscs, granotes, insectes i larves.

Distribuci geogrfica.

Habita a la meitat meridional de la Pennsula Ibrica, a Sussa, a la Camarga, al sud-est d'Europa, a tot frica i a Madagascar.

Passa en migraci pels Pasos Catalans i hi s un niador poc freqent. Noms se n'hi troba al Delta de l'Ebre, on arriba ms tard que els altres ardeids, amb els quals comparteix les colnies.

Referncies.



Enllaos externs.

 El martinet ros a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Estudi de la poblaci de martinet ros del Principat de Catalunya. ;
 Hbitat i reproducci del martinet ros.  i ;
 Vdeos d'aquest ocell en el seu hbitat natural. ;
 El martinet ros a l'Animal Diversity Web. ;
 El martinet ros al web d'Avibase. ;
 El martinet ros al web de la IUCN. ;
 El martinet ros a l'Encyclopedia of Life. ;
 Fotografies d'aquest ocell. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie d'ocell. ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309327" title="Gorg" nonfiltered="1663" processed="1661" dbindex="121741">
Gorg fou una revista mensual literria en catal publicada a Valncia entre 1969 i 1971. Nasqu d'una iniciativa de Joan Josep Senent Anaya i public un total de 29 nmeros. Va dur a terme algunes iniciatives de caire valencianista i era fora influda ideolgicament pel Partit Socialista Valenci. Alguns dels editorials els signaren Alfons Cuc, Joan Fuster o Rafael Ninyoles. 

En els seus Quaderns hi collaboraren Amadeu Fabregat, Manuel Sanchis Guarner, Josep Meli i Perics, Mrius Garca Bonaf, Valeri Miralles i Ortol, Josep Vicent Marqus i Vicent Ventura, entre d'altres. Intent fer de plataforma cultural del Pas Valenci. El 1972 fou tancada per ordre governativa de les autoritats franquistes.

 Enllaos externs .
 GORG(1969-1972) de Francesc Fernndez Carrasco en PDF;
 CD amb els 29 exemplars de Gorg en format PDF;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309328" title="Jama mapun" nonfiltered="1664" processed="1662" dbindex="121742">
Els jama mapun ( poble de mapun ) s un poble musulm de les Filipines, que viu a l'illa Cagayan de Sulu, illa a la que anomenen Tana Mapun (Terra Mapun). Tamb viuen alguns a les illes Bugsuk i les petites illes entre Bugsuk i Cagayan de Sulu. 

L'illa de Cagayan de Sulu fou visitada per mercaders rabs al segle XIII i van convertir fcilment als jama mapun. Desprs del segle XV els musulmans del sud de Filipines es van orientar cap a dos gran poders: el sultanat de Maguindanao (amb els maguindanaos, els maranaos i els sangil) i el sultanat de Sulu (amb els tausug, samal, badjao, yakan, molbog, palawani i jama mapun). Encara que no existia una noblesa local de naixement, es va crear una noblesa per posici poltica o per riquesa.

Al segle XIX els espanyols van veure perillar el seu imperi per la presencia de holandesos i britnics; allegant les pirateries dels samal, els espanyols van decidir annexionar el soldanat de Sulu i el 1851 van fer una campanya contra l'establiment samal de Tungkil; altres acciones van seguir fins el 1876 quan el sold va demanar l'aliana espanyola. El 1878 el sold Jama ul-Azam, va signar un tractat de pau que feia a Sulu un protectorat del govern de Madrid per garantia la autonomia en els afers interns i les activitats comercials. Els jama mapun van quedar inclosos dins la zona del protectorat.

Quan van arribar els americans (1899) es van confiscar les armes dels jama mapun i es va prohibir l'esclavatge, el que va liquidar la societat del poble tal com havia estat fins llavors; els pobles i llogarets foren reduts al estatus de "barrios" i els caps van esdevenir simplement capitans de barri. Durant tot el segle XX la prdua de drets i influncia fou general com a tots els pobles musulmans de Filipines. El 1989 van quedar dins la Regi Autnoma del Mindanao Musulm. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309344" title="Cagayan de Sulu" nonfiltered="1665" processed="1663" dbindex="121743">

Mapun (abans Cagayan de Sulu) s una illa de Filipines. Bona part de la poblaci es de l'tnia jama mapun, musulmans. Hi viuen unes vint mil persones.

La municipalitat de Cagayan de Sulu (tamb coneguda com Cagayan de Tawi-Tawi) fou reanomenda Mapun i s part de la provncia de Tawi-Tawi dins la Regi Autnoma del Mindanao Musulm; est formada per l'illa de Cagayan de Sulu i vuit illots (Kinapusan, Pambelikan, Bisu Bintut, Bohan, Manda, Bulisuan, Muligi, and Mambahenan). La municipialitat est dividida en quinze barangays  o districtes (Boki, Duhul Batu, Kompang, Lupa Pula, Guppah, Mahalu, Pawan, Sikub, Tabulian, Tanduan, Umus Mataha,  Iruk-Iruk, Liyubud, Lubbak Parang i Sapah). La municipalitat t 22.011 habitants (cens del 2000).

L'illa t dos llacs (Ernestine i Singuwag) i una badia volcnica (Jurata Bay, que forma l'extrem sud de la serra de Banga). Prop del centre de l'illa hi ha la muntanya Tabuli'an de 300 metres. 

L'illa de Cagayan de Sulu fou visitada per mercaders rabs al segle XIII. Desprs del segle XV els habitants jama mapun van dependre dels soldans de Sulu o Jolo. Quan aquest soldanat va esdevenir protectorat espanyol el 1878, l'illa hi estava inclosa.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309346" title="Talian" nonfiltered="1666" processed="1664" dbindex="121744">
El talian (o dialecte "vneto riograndense") s una variant de la llengua vneta (llengua del nord d'Itlia) parlada principalment a la regi de Serra Gaucha, a l'estat de Rio Grande do Sul i a l'oest de Santa Catarina, en el sud del Brasil. El talian es parla principalment a la ciutat de Caxias do Sul fundada el 1890 per immigrants italians, principalment procedents del Veneto. Encara avui, ms del 80% de la poblaci s d'origen "veneto", i el talian s parlat per molts dels habitants. 

Els emigrants italians van comenar a arribar a la regi a la fi del segle XIX. En aquella poca, encara no estava establert un idioma itali oficial a Itlia, i l's de dialectes era totalment predominant. Els italians que emigraven al Brasil eren de diferents parts d'Itlia, per en el sud de Brasil van predominar els emigrants del nord de la Pennsula Itlica. D'aquests emigrants, una gran majoria parlava la llengua vneta.

La llengua, amb el transcurs del temps, va anar sofrint influncies, a causa del seu contacte amb altres dialectes d'emigrants italians, per sobretot degut a la gran influncia del portugus de Brasil. Malgrat aix, encara que el talian sigui molt prxim a altres dialectes del Veneto, tant oral com gramaticalment, les influncies externes van fer nixer en el sud de Brasil el dialecte italo-brasiler, el qual va ser anomenat talian.

Tot i aix, el talian no s considerat un dialecte crioll de l'itali, sino ms aviat una variant brasilera de la llengua italiana, de la mateixa manera que el Riograndenser Hunsrckisch, s un dialecte parlat per descendents d'alemanys en el sud del Brasil.

L's de l'idioma itali va declinar des de la dcada de 1940, quan el govern nacionalista de Getulio Vargas va prohibir el seu s al Brasil, tant escrit, com oral. Parlar itali en llocs pblics i privats a Brasil era considerat ofensiu i una falta de patriotisme. D'aquesta manera els italians i els seus descendents van ser comminats a l'estudi del portugus. Els parlants vivien allats en zones rurals, d'aquest manera els emigrants italians que habitaven Serra Gaucha han estat un dels pocs col.lectius que han aconseguit preservar l'itali al Brasil.

No se sap amb certesa el nombre de parlants de talian al Brasil. Hi ha xifres estimatives que situen el nombre de italoparlants en uns 500.000, la majoria dels quals sn bilinges amb el portugus. Actualment, el govern brasiler es declara decidit a rescatar la llengua italiana en les regions poblades per italians i els seus descendents en el sud del Brasil, incloent el talian entre les llenges ensenyades a l'escola, fins al punt que el govern ha anunciat que el talian ser incls al registre de bens materials immaterials del patrimoni cultural del Brasil. En alguns petits municipis de Serra Gaucha i de l'Oest Catarinense, algunes emissores de rdio locals transmeten algunes hores de la seva programaci en talian.


Enllaos externs.


 Obres en Talian;
 ;
 Assaig sobre el talian per Bernardette Soldatelli Oliboni ;
 Dialectes principals de Rio Grande do Sul;
 Il "talian";













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309348" title="Javier Rodrguez Venta" nonfiltered="1667" processed="1665" dbindex="121745">

Javier Rodrguez Venta conegut com Javi Venta, va nixer en Pola de Siero, Astries, Espanya, el 13 de desembre de 1975. s un futbolista creat en les files del Real Oviedo i actualment juga en el Vila-real CF.

Trajectria.
Javi Venta comen a jugar en les categories inferiors al Real Oviedo, club que el ced al Marino de Luanco que militava en Segona divisi b espanyola de futbol. Desprs de la seva cesi firm pel Gimnstica de Torrelavega, equip en el que jug dues temporades, tamb en la Segona divisi B.

A l'estiu de 1999, Javi Venta va ser contractat pel Vila-real CF per a que reforara el CD Onda de Tercera divisi espanyola de futbol, equip de la vena localitat d'Onda, que en aquells anys tenia un conveni amb l'entitat groga com equip filial. Desprs d'una temporada en l'Onda, el Vila-real decid que jugara cedit en el Racing de Ferrol de la Segona divisi espanyola de futbol per a que continuara la progressi del jugador asturi. Desprs d'una bona campanya, torn a anar-se'n cedit, aquesta vegada al CD Tenerife de la Primera divisi espanyola.

Desprs d'aquests tres anys en distints clubs, Javi pass a integrar la primera plantilla del Vila-real la temporada 2002-2003, any en el que el jugador no gaud de moltes oportunitats en el terreny de joc, ja que la titularitat en el seu lloc era per al campi del Mundial 2002 de Corea i Jap amb la Selecci de futbol de Brasil, Juliano Belletti. L'any segent torn a disputar-se el lloc amb l'internacional brasiler, encara que aconsegu gaudir de ms oportunitats. Desprs de la marxa de Belletti al Bara en 2004, el club fitx a Armando S per a cobrir el lloc deixat pel jugador brasiler, per aquest any Venta arrebat la titularitat, arribant a disputar 32 partits de Lliga i 9 de Copa de la UEFA. En la segent temporada continu sent el lateral dret amb ms minuts tot i la contractaci de Jan Kromkamp i del campi de la Champions League Josemi desprs. Al final de temporada arrib a ser concentrat amb la Selecci espanyola de futbol per a preparar el Mundial 2006 d'Alemanya, encara que finalment no fou convocat. En la temporada 06-07 sofr unes lesions que l'impediren disputar un major nombre de partits.

A la vinent temporada aconsegu el subcampionat de lliga amb el Vila-real jugant 34 partits i en aquesta mateixa temporada aconsegu un gol en la penltima jornada de Lliga davant el RCD Espanyol, el primer gol vestint la camiseta grogeta.

 Clubs .

1995-96: Real Oviedo;
1996-97: Marino de Luanco cedit pel Oviedo;
1997-99: Gimnstica de Torrelavega;
1999-2000: CD Onda aquesta temporada filial del Vila-real;
2000-2001: Racing de Ferrol cedit pel Vila-real;
2001-2002: CD Tenerife cedit pel Vila-real;
2002- : Vila-real CF;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309357" title="Comits de Solidaritat amb els Patriotes Catalans" nonfiltered="1668" processed="1666" dbindex="121746">
Comits de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC) sn una plataforma independentista antirepressiva catalana, creada arran de les detencions el 2 de juny de 1979 dels militants d'Independentistes dels Pasos Catalans (IPC) Griselda Pineda, Frederic Bentanachs, Montserrat Ginest, Josep Figuerola i Joaquim Pelegr, acusats de pertnyer a Terra Lliure. En foren portantveus, entre d'altres Josep Maria Cervell i Carles Bentez.

Pretenia ser la continuadora de Socors Catal (que funcion entre 1977 i 1978) i, de la mateixa manera que al Pas Basc feien les Gestoras Pro Amnista, encarregar-se de la defensa jurdica dels independentistes empresonats. Era organitzat sobre una base territorial de comits de barri i de poble o comarca, el seu organisme dinamitzador era la Coordinadora, que es reunia un cop la setmana, i on eren representats, a ms dels comits locals, les comissions de treball de premsa i propaganda, advocats, economia, i altres d'especfiques. La seva funci principal s la defensa poltica de tots els patriotes morts, empresonats o refugiats en la lluita per la Independncia dels Pasos Catalans. Editava la revista bimensual Clam.

S'aniran configurant com la primera organitzaci unitria i d'mplia base de l'independentisme catal, i per aquest marcar progressivament les concentracions independentistes al Fossar de les Moreres en commemoraci de les diades de l'Onze de setembre, en el seu contingut poltic popularitzant el lema Llibertat patriotes catalans. Tamb va estar present en els actes d'organitzaci del Moviment de Defensa de la Terra i Catalunya Lliure, tot i que mantenint la seva independncia. Tamb assist a la Universitat Catalana d'Estiu per a denunciar la situaci dels presos independentistes

Alhora organitz autocars per a protestar contra la demanda d'extradici de Manuel Vius el 1979, particip en l'acte de la Crida a la Solidaritat al Camp Nou el 1981 i organitz protestes contra les detencions de Pere Bascompte i Jaume Lluss el 1983, contra les detencions de Jaume Fernndez i Calvet, Montserrat Tarrag i Carles Sastre el 1985, les Carles Castellanos i Lloren, Sebasti Datzira i Marcell Canet el 1988, i contra la onada de detencions de 1992 que port a la dissoluci de Terra Lliure i la integraci de molts dels seus militants a ERC. 

 Referncies .
 Jaume Fernndez i Calvet Terra Lliure 1979-1985  Edicions el Llamp. 1986;
 David Bassa, Carles Bentez, Carles Castellanos i Raimon Soler  L'independentisme catal (1979-1994) Barcelona, Llibres de l'ndex, 1995;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309359" title="Kalibugan" nonfiltered="1669" processed="1667" dbindex="121747">
Kalibugan (o Kolibugan) sn un poble musulm de Filipines, de l'illa de Mindanao. Viuen en petits poblats de la costa occidental, a la pennsula de Zamboanga i sn uns quinze mil. El seu nom significa "casta barrejada" i fa referncia a que el poble va sorgir dels matrimonis entre els subanum i els tausug i samal (grup dels sama bangingi); els nou nats esdevenien musulmans i es mantenien separats dels subanum no musulmans. Els principals pobles sn Siocon (ms de dos mil habitants), Sirawai (ms de dos mil habitants) i Sibuco (prop de dos mil habitants). 

Le seva cultura i llenguatge est emparentat amb els subanum, amb aportacions dels tausug i samal. La llengua ms propera s el subanum per els dos pobles tenen dificultats per entendre la llengua de l'altra. Els kalibugan conserven la mateixa organitzaci social que els subanum amb els clans per amb menys inclinacions poltiques. El nom Kalibugan s'aplica actualment tamb a tots els subanum que es casen amb musulmans.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309364" title="Pla Dawes" nonfiltered="1670" processed="1668" dbindex="121748">


El Pla Dawes reconsidera els pagaments que s'han pactat al acabar la guerra d'Alemanya.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309365" title="Badjao" nonfiltered="1671" processed="1669" dbindex="121749">

Els badjaos sn un poble musulm de Filipines als que la llegenda atribueix haver emigrat des de Johore; per l'antropleg H. Arlo Nimmo (1968) pensa que sn un grup dels samal que es van dedicar al comer per mar i van arribar fins a la pennsula Malaia.

Sovint viuen a les seves naus. Se'ls troba per totes les costes i aiges de l'arxiplag de Sulu i alguns a la costa de Zamboanga, Davao, Surigao, Basilan, Ceb i Manila. A l'illa Siasi han esdevingut pescadors sedentaris; a Sitangkai construeixen cases permanents anomenades sakayan per noms hi viuen un temps. El seu nombre s'estima en ms de dos-cents mil.

Gaireb no reberen influncia dels espanyols i americans ja que com a comerciants itinerants no romanien gaire temps a un lloc. Per aquesta ra eren coneguts com els "Gitanos de la mar". El nom badjao es malai i voldria dir "home de la mar"; en bahasa malai se'ls anomena orang laut, i els seus vens els assenyalen amb els termes pejoratius de samal palau (samals descastats). Ells mateixos s'anomenen samal laus (samals de la mar). 

El seu cabell s bronze i la pell s bruna; caminen d'una manera caracterstica causada pel molt de temps passat a la mar.
El seu art es caracterstic per en canvi la dansa t similituds amb la dels samal. La msica es divideix en cinc tipus de canons: leleng, binoa, tenes, panulkin i lugu. Les danses s'acompanyen amb un timbal anomenat gabbang, El seu vestit s l'igal i el sawwal. La seva literatura, excepte les narracions (kata-kata) est pensada per ser cantada. Una de les canons relata una llegenda segons la que el seguici d'una princesa de Johore serien els avantpassats dels badjaos i s'haurien dedicat a la pirateria per un temps a la costa nord de Borneo. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309370" title="Xivitona vulgar" nonfiltered="1672" processed="1670" dbindex="121750">



La xivitona vulgar (Actitis hypoleucos) s un ocell limcola de l'ordre dels caradriformes.

Morfologia.

 Fa 20 cm de llargria.
 Presenta el dors de color terrs clar uniforme, jaspiat de fosc a l'estiu, amb el ventre i la part inferior del coll blancs i un collaret terrs molt conspicu.
 En vol mostra una tpica franja alar blanca i el carp del mateix color.;

Reproducci.

Nidifica al nord dels Pasos Catalans (com ara, als Aiguamolls de l'Empord), en indrets humits com les voreres de rius i rierols, i tamb en algun indret dels aiguamolls costaners, per aix no s l'habitual. 

Als marges de rius, entre la vegetaci, folra un forat amb herba, per dipositar-hi 4 ous, al maig-juny. Ambds progenitors els escalfaran durant 22 dies i, tamb tots dos s'encarregaran d'alimentar els nounats, que volaran a les 4 setmanes.

Alimentaci.

Menja insectes, crustacis i altres invertebrats. Pot caar insects al vol. 

Hbitat.

Pot sser observada durant l'poca primaveral-estival en els ambients d'aigua dola, i tamb en els salobrars i les salines. A l'hivern s molt escassa. 

Costums.

Als Pasos Catalans hiverna i tamb s migratori. Es dedica a resseguir el curs dels rius, en grups reduts o en solitari.

Agita incansablement la cua de manera caracterstica tot mantenint el cos inclinat cap avall amb el cap baix. 

Referncies.


  ;

Enllaos externs.

 Informaci de la poblaci de xivitona vulgar al Principat de Catalunya. ;
 Descripci i fotografies de la xivitona vulgar. ;
 La xivitona vulgar al web de la IUCN. ;
 Estudi de la poblaci d'aquest ocell a Portugal. ;
 Fotografies d'aquest ocell. ;
 Hbitat i reproducci d'aquesta espcie. ;
 Vdeos de xivitones vulgars en llur hbitat natural. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie. ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309371" title="Juli Minoves Triquell" nonfiltered="1673" processed="1671" dbindex="121751">

Juli Minoves i Triquell (Andorra la Vella, 1969) s un poltic, diplomtic i escriptor andorr en llengua catalana. 

Economista (Universitat de Friburg de Sussa) i politleg titulat (Universitat de Yale als Estats Units), s'encarreg de la primera missi diplomtica d'Andorra al mn el juliol del 1993 desprs de l'entrada del seu pas a l'Organitzaci de les Nacions Unides. Romandr com a diplomtic resident a Nova York, primer com ambaixador d'Andorra a l'ONU, crrec que compaginar a partir del 1996 amb els d'ambaixador als Estats Units d'Amrica i d'ambaixador al Canad, fins al 1998, moment en qu s nomenat ambaixador al Regne d'Espanya, amb residncia a Madrid, i no-resident al Regne Unit de la Gran Bretanya, a Sussa, a Finlndia, i ambaixador observador a l'Organitzaci Mundial del Comer. 

El 2001 es nomenat Ministre d'Afers exteriors del Principat d'Andorra i negocia els nous acords d'Andorra amb la Uni Europea (entre ells el de cooperaci i el de la fiscalitat de l'estalvi) que signar el 2004. Parallelament, el maig del 2005, s elegit Vicepresident i membre del Bureau de la Internacional Liberal (LI), crrec que continua conservant havent estat reelegit dues vegades pels congressos d'aquest organisme poltic internacional. 

El 2007 canvia de cartera ministerial i esdev el ministre portaveu del Govern d'Andorra. En l'actualitat (2008) exerceix de ministre portaveu del Govern, de Desenvolupament econmic, Turisme, Cultura i Universitats. s tamb President de l'Institut d'Estudis Andorrans (IEA), l'Institut d'Estudis Jurdics, Econmics i Financers d'Andorra (JEF), la societat pblica Andorra Turisme SAU, l'Orquestra nacional clssica d'Andorra (ONCA), el Cor Nacional dels Petits Cantors, els Premis i Reconeixements Carlemany, l'Escena Nacional d'Andorra (ENA), i Vicepresident de la Fundaci Ramn Llull, membre del Consell Universitari de la Universitat d'Andorra i membre del patronat del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). 

El 1989 va guanyar el Premi Fiter i Rossell de novella per Segles de Memria i el 1991 el Sant Carles Borromeu de Contes i Narracions per Les pedres del diable i altres narracions.

 Bibliografia .
 Les pedres del diable i altres narracions Andorra la Vella: Banc Internacional-Banca Mora, 1992;
 Segles de memria Andorra la Vella: Conselleria d'Educaci i Cultura, 1988 (2a. edici: Andorra la Vella: Andorra, 2002);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309378" title="Polimetre" nonfiltered="1674" processed="1672" dbindex="121753">



Un polmetre, de vegades tamb denominat polmetre o tester, s un instrument de mesura que oferix la possibilitat d'amidar diferents magnituds en el mateix aparell. Les ms comunes sn les de voltmetre, ampermetre i ohmmetre. s utilitzat freqentment per personal en tota la gamma d'electrnica i electricitat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309384" title="Medalla de Rhodsia" nonfiltered="1676" processed="1673" dbindex="121755">
La Medalla de Rhodsia (angls: Rhodesia Medal ) s una medalla de campanya britnica, creada a l'agost de 1980 per la Reina Elisabet II. 

Va ser atorgada per almenys 14 dies de servei entre l'1 de desembre de 1979 i el 20 de mar de 1980 als membres de les forces militars i de policia, aix com als funcionaris que van participar en les tasques de la independncia de Zimbabwe. 

Va ser iniciada pel govern britnic, en consultes i d'acord amb els d'Austrlia, Nova Zelanda, Fiji i Kenya, pasos que tamb van participar en lOperaci Agila (Operaci Midford a Nova Zelanda).

El paper de la fora multinacional va ser mantenir la pau entre els 22.000 combatents de la guerrilla i les forces de Rhodsia durant l'alto el foc portat a terme durant les eleccions de 1980.

Cadascun dels pasos t la medalla com a part del seu propi sistema honorfic.

Se'n van atorgar 144.

 Disseny .
Una medalla circular. A l'anvers apareix la imatge coronada de la Reina Elisabet II amb la inscripci "ELIZABETH II DEI GRATIA REGINA FID DEF" (Elisabet II Reina Grcies a Du Defensora de la Fe)

A l'anvers apareix un antlop amb la inscripci "THE RHODESIA MEDAL 1980"

Penja d'una cinta blau cel amb 3 franges centrals d'igual amplada, en vermell, blanc i blau.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309386" title="United Democratic Salvation Front" nonfiltered="1677" processed="1674" dbindex="121756">

El United Democratic Salvation Front fou una organitzaci poltica del sud de Sudan sorgida el 1997, que tenia per principal integrant al Moviment d'Independncia del Sud del Sudan. Van incloure alguns partits del nord agrupats en la Union of Sudan African Parties (USAP).

El 21 d'abril de 1997 es va signar un acord de pau entre el Moviment d'Independncia del Sud del Sudan de Riak Machar, el SPLM-SPLA-Bahr al-Ghazal dirigida pel mtic comandant Kerubino Kwanyin Bol (el que va disparar el primer tret a la guerra), l'EDF (Equatoria Defense Force) de Teophillo Ochan,  el South Sudan Independence Group (SSIG) i altres faccions menors i la Union of Sudan African Parties (USAP), amb el govern sudans de Khartum. L'acord preveia un referndum d' autodeterminaci el 2001, i mentre un Consell de Coordinaci Transitori Autnom per governar el sud del pas, sense llei islmica i amb seu a Juba; eren reconegudes la llei basada en els costums, i es decretava una amnistia. La presidncia del Consell va quedar en mans de Riak Machar.

Les forces compromeses en l'acord van formar el United Democratic Salvation Front (UDSF), amb la South Sudan Defence Forces (SSDF) com a branca militar (havia de combatre al SPLA i als grups que hi estaven aliats incloent la National Democratic Alliance NDA, una federaci de forces opositores del nord de Sudan, que tenia el suport d'Eritrea.

Aquesta organitzaci va durar fins el 2001 quan Machar va trencar amb el govern el 2001 i poc desprs, el gener del 2002, es va unir amb el SPLA. Algunes faccions encara van mentenir nominalment l'organitzaci un temps sense cap efectivitat. A l'assemblea nacional formada el setembre del 2005 se li van asignar alguns dels 17 escons de les forces d'oposici del sud (que van quedar  repartits entre el United Democratic Salvation Front, i la United Democratic Front, South Sudan Democratic Forum, i Sudan African National Union)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309389" title="Tinhar" nonfiltered="1678" processed="1675" dbindex="121757">
L'illa de tinhar s una illa de l'Estat de Bahia. 

s un dels punts ms visitats del Nordest.El Morro de So Paulo s un poblat de Tinhar s' hi accedeix per catamar o vaixell per la sortida del riu que passa pel municipi de valena.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309390" title="Mapatge de reverberaci" nonfiltered="1679" processed="1676" dbindex="121758">
El mapatge de reverberaci o mapa de reverberaci s un mtode estadstic utilitzat en astrofsica preferentment per a  l'anlisi de la velocitat del disc gass al voltant d'un objecte compacte supermassiu. La tcnica s'usa per mesurar la mida de la regi d'emissi de lnia ampla i la massa del suposat forat negre central en un nucli galctic actiu. 

Els mesuraments directes de Doppler dels mser aquosos del voltant del nucli galctic de les galxies properes han revelat un moviment Kleperi molt rpid, noms possible amb una alta concentraci de matria al centre. Normalment, els nics objectes que poden agrupar prou matria en tan poc espai sn els forats negres, o algun objecte que pugui evolucionar en forat negre en un perode de temps astrofsic curt. Per a les galxies actives llunyanes, el ample de banda de la lnia espectral ampla es pot usar per investigar el gas que orbita prop de l'horitz d'esdeveniments. La tcnica del mapatge de reverberaci usa la variabilitat d'aquestes lnies per a mesurar la massa, i potser la rotaci del possible forat negre supermassiu que proporciona l'energia al motor de la galxia activa. 

 Referncies .


 Enllaos externs .
Mapatge de reverberaci Presentaci en Power Point (2005) 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309394" title="Sudan Peoples Democratic Front" nonfiltered="1680" processed="1677" dbindex="121759">
El Sudan Peoples Democratic Front (SPDF) fou una organitzaci poltica del sud de Sudan integrada al United Democratic Salvation Front. Fou el nom que va agafar el Moviment d'Independncia del Sud del Sudan el 2001. 

Igual que la seva organitzaci mare, estava dirigida per Riak Machar, que la va crear quan va trencar amb el govern de Khartum el 2001. Amb les faccions que llavors van rebutjar l'acord de 1997 es va formar el SPDF (Sudan Peoples Democratic Front) i la branca militar SPDF (Sudan Peoples Defense Forces).

El 6 de gener de 2002 el UDSF/SSDF (del que el SPDF era el principal membre) es va unir al SPLA (Exrcit d'Alliberament del Poble Sudans) i es va acordar que les dos organitzacions funcionarien sota el nom de SPLA/SSDF. El 20 de juliol del 2002 es va signar el Protocol de Machakos amb el govern que va obrir el cam de la pau al reconixer el dret d'autodeterminaci. L'acord va provocar la defecci dels comandantes d'tnia Nuer, Tito Biel Chor i Marko Liah,  opossats per considerat que  beneficiaba als dinka, que van restablir el Moviment d'Independncia del Sud del Sudan.

Teoricament va existir fins el gener 2006 quan, mort John Garang (2005), el SPLA i el SSDF es van unir (Declaraci de Juba). 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309400" title="Sudan Peoples Defense Forces" nonfiltered="1681" processed="1678" dbindex="121760">
.
Sudan Peoples Defense Forces fou la branca militar de la organitzaci poltica Sudan Peoples Democratic Front, la qual estava dirigida per Riak Machar, que la va crear quan va trencar amb el govern de Khartum el 2001. 

Va tenir una existencia efmera ja que el 6 de gener del 2002 es va unir al SPLA; el gener del 2006 va quedar integrada en les South Sudan Defence Forces.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309401" title="Ferran Carballido i Enrich" nonfiltered="1682" processed="1679" dbindex="121761">

Ferran Carballido i Enrich (Barcelona, 24 d'agost de 1983) s interpret de flabiol a la cobla Jovenvola de Sabadell i compositor de sardanes.

Els seus primers contactes amb el mn de la sardana i la msica en general els va rebre del seu pare Jordi Carballido, intrpret de tenora. L'any 1993 va iniciar els estudis musicals amb scar Igual; l'any segent, amb aquest mateix mestre, va comenar a rebre classes de flabiol. Des del 1997 fins al 2003 va formar-se sota la seva supervisi de Jordi Len al Conservatori del Liceu. Finalment, el seu darrer mestre va ser Marcel Sabat (2003-2005).

Debuta com a msic de cobla l'agost del 1994 amb la Cobla Andorra primer com a collaborador i aprenent, desprs com a msic titular. Desprs pass per la Cobla Ciutat d'Igualada (1995-1997), la Cobla Jovenvola de Sabadell (1998-2000), Cobla Laietana (2000-2003), Cobla Ciutat de Terrassa (2003-2005), Cobla Premi (2006) i finalment una altra vegada la Jovenvola des del 2007.

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309415" title="Moviment d'Independncia del Sud del Sudan" nonfiltered="1683" processed="1680" dbindex="121762">

El Moviment d'Independncia del Sud del Sudan (South Sudan Independence Movement, SSIM) fou un moviment poltic i militar del sud de Sudan, sorgit el 1991 d'una escissi del Moviment d'Alliberament del Poble Sudans dirigida per Riak Machar. Aquest era nuer mentre John Garang, el cap de l'organitzaci era dinka. Les tensions van esclatar l'agost del 1991 

El 28 d'agost del 1991 es va produir la declaraci de Nasir en la que una part dels membres del SPLM dirigits pel cap nuer Riak Machar es van escindir i van tractar d'enderrocar-lo pero les forces lleials a Garang van resistir i el moviment va quedar dividit en les faccions SPLA-Torit de John Garang (per tenir la seva base a Torit) i el SPLA-Nasir, de Riak Machar i Lam Akol a les que l'estiu del 1992 es va sumar una tercera facci, el SPLA de William Nyon Bany i Josep Oduhu. El mar de 1993, Kerubino Kwanyin Bol i Arok Thon Arok que havien estat empresonats per Garang i el 1991 havien fugit a Uganda, van retornar i van formar les seves prpies faccions (SPLA-Bor, de Arok Thon Arok, i SPLA-Bahr al-Ghazal, de Kerubino Kwanyn Bol).

Totes les facciones excepte la de Garang es van unir (Declaraci de Kongor) i van formar la facci SPLA-Unity per Riak Machar i Lam Akol es van separar poc desprs i Machar va formar el Southern Sudan Independence Movement (SSIM) (1993) i Lam Akol va formar la facci SPLA-United (de base shilluk). 

El 14 d'agost de 1994 William Nyon Bany va anunciar que havia deposat al cap del seu grup Riak Machar i havia format un executiu provisional anomenat SSIM II. Per Machar va conservar el poder i la majoria de les forces. El 27 d'abril de 1995 Bany es va reconciliar amb el SPLA de Garang (Declaraci de Lafon) i el seu grup va entrar al SPLA.

El 21 d'abril del 1997 el SSIM fou el principal grup dels que van pactar amb el govern de Khartum. El SSIM va passar a integrar el United Democratic Salvation Front, una coalici dels grups que havien participat en l'acord, dirigida per Riak Machar que al mateix temps fou nomenat president del Consell de Coordinaci Transitori Autnom, equivalent a un govern provisional de l'autonomia del sud.

El 2001 Machar va trencar amb el govern i va arrossegar a la major part del United Democratic Salvation Front, UDSF/South Sudan Defence Forces, SSDF). Machar va reanomenar al seu grup com Sudan Peoples Democratic Front (i Llavors el SSIM que legalment era una de les organitzacions del front, va quedar sota control de fet de Tito Biel i James Leah.  Riak Machar  y John Garang (cap del Sudan Peoples Liberation Movement/Sudan Peoples Liberation Army) es van unir el 6 de gener del 2002 sota pressi exterior (per presenter un front com) i es va acordar que les dos organitzacions funcionarien sota el nom de SPLA/SSDF. El 20 de juliol del 2002 es va signar el Protocol de Machakos amb el govern que va obrir el cam de la pau al reconixer el dret d'autodeterminaci. L'acord va provocar la defecci dels comandantes d'tnia Nuer, Tito Biel Chor i Marko Liah,  opossats per considerat que  beneficiaba als dinka, que van desconixer aviat l'autoritat de Paulino Matiep com a cap militar de totes les organitzacions integrades en la South Sudan Defence Forces. El juny del 2003 Paulino va enfrontar als dissidents a Bentiu i a finals d'any Biel i Leah van passar amb la major part de les seves forces a l'Exrcit d'Alliberament del Poble Sudans, deixant nomes un grup d'homes dirigits per Peter Dor Monyjour, nominalment al front del SSIM

El nom oficial de la branca armada era Exrcit d'Independncia del Sud del Sudan (South Sudan Independence Army, SSIA)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309421" title="Tampa Bay Mutiny" nonfiltered="1684" processed="1681" dbindex="121763">

El Tampa Bay Mutiny fou un equip de futbol professional de la ciutat de Tampa, Florida que va jugar a la Major League Soccer entre 1996 i 2001.

El club va ser fundat el 1995. Va jugar al Houlihan's Stadium entre 1996 i 1998 i al Raymond James Stadium des de 1999. El club desaparegu el 2002.

 Palmars .
 MLS Supporters' Shield (1): 1996;

 Jugadors destacats .
    Scott Budnick (1996-1997);
    Mamadou Diallo (2000-2001);
    Mark Dougherty (1996-1997);
 Paul Dougherty (1998-99);
    Giuseppe Galderisi (1996-1997);
    Frankie Hejduk (1996-1998);
    Chris Houser (1999-2000);
    Dominic Kinnear (1998-2000);
    Steve Pittman (1996-1997);
    Wojtek Krakowiak (2001);
    Roy Lassiter (1996-1998);
    Kevin Peterson (1996-1997);
    Caleb Porter (2000);
    Alan Prampin (2000-2001);
    Steve Ralston (1996-2001);
    Matias F. Casares (1998-2001);
      Raul Diaz Arce (1999-2000);
    Mauricio Ramos (1998-1999);
    Thomas Ravelli (1998);
    Musa Shannon (1997-1999);
    Carlos Valderrama (1996-1997, 1999-2001);
    Frank Yallop (1996-1998);

 Entrenadors .
    Thomas Rongen (1996);
    John Kowalski (1997-1998);
    Tim Hankinson (1998-2000);
    Alfonso Mondelo (2001);
    Perry Van der Beck (2001);

 Estadis .
 Houlihan's Stadium (1996-1998);
 Raymond James Stadium (1999-2001);

 Enllaos externs .
Tampa Bay Mutiny a St. Petersburg Times;
BigSoccer.Com;
SportsEcyclopedia;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309435" title="Miami Fusion F.C." nonfiltered="1685" processed="1682" dbindex="121764">

El Miami Fusion F.C. fou un club professional de futbol de la ciutat de Fort Lauderdale, Florida.

Es fund l'any 1997. Va participar a la Major League Soccer de 1998 a 2001. Va desaparixer el 2001 desprs que la MLS redus el nombre de clubs de la competici de 12 a 10.

 Palmars .
 MLS Supporters' Shield (1): 2001;

 Jugadors destacats .
    Ian Bishop (2001);
 Ian Woan (2001);
    Scott Budnick (1998-1999);
    Jeff Cassar (1998-2001);
    Leo Cullen (1998-2001);
    Henry Gutierrez (1998-2000);
    Jay Heaps (1999-2001);
    Marcelo Herrera (1998);
    Roy Lassiter (2000);
    Paulinho McLaren (1998);
  Tyrone Marshall (1998-2001);
    Pablo Mastroeni (1998-2001);
    Martn Machn (2001);
    Alex Pineda Chacon (2001);
    Preki (2001);
    Nick Rimando (2000-2001);
    Jim Rooney (1999-2001);
    Diego Serna (1998-2001);
    Carlos Valderrama (1998-1999);
    Welton (1999-2000);
    Eric Wynalda (1999-2000);

 Entrenadors .

    Carlos Cordoba (1998);
    Ivo Wortmann (1998-2000);
 Ray Hudson (2000-2001);

 Estadis .
Lockhart Stadium (1998-2001);

 Enllaos externs .
SportsEcyclopedia;
CNNSI.com;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309437" title="Llus de Borb (Lieja)" nonfiltered="1686" processed="1683" dbindex="121765">
 Llus de Borb (1438-1482) va ser prncep-bisbe del principat de Lieja de 1456 fins a la seva mort..

Llus era el sis fill de Carles I de Borb (1401-1456) i d'Agns de Borgonya (1407-1476). s el nebot de Felip III de Borgonya, dit el Bo  i va passar la seva jovinesa a la cort de Borgonya. El papa Calixte II va ultrapassar els drets del captol de Lieja i va conferir-li el principat  quan noms tenia divuit anys junts amb una dispensa d'obtenir les ordes minors i majors fins al 1463. 

El 1465, els liegesos, aliats de Llus XI de Frana van deposar-lo. Felip el bo va atacar i vncer les milcies liegeses condudes per a Raes d'Heers al 20 d'octubre de 1465 durant la batalla de Montenaken. Els liegeses van haver de signar la Pau de Sint-Truiden que estipulava que Felip el Bo tenia la sobirania del principat. Va tornar a installar Llus de Borb com prncep-bisbe al 19 de setembre de 1466. 

Desprs de la mort de Felip el Bo, els liegesos van continuar la resistncia contra els borguinyons, van sofrir una segona desfeta, el 28 d'octubre de 1467 a la batalla de Brustem contra Carles el Temerari. El 20 d'agost de 1468, desprs d'un aplec a Brusselles amb un delegat de Pau II i Carles de Borgonya, Llus de Borb ser definitivament installat. Desprs d'una ensima revolta liegesa dels 600 Franchimontesos, al 1468 les tropes de Carles, ajudades per Llus XI que va reconciliar Carles, van destruir i incendiar tota la ciutat de Lieja, excepte les esglsies. 

Aix no va pacificar la regi. Al 1482 Guillem de la Marck va atacar les tropes del prncep-bisbe a les afores de Lieja. Llus va morir al combat i Guillem va entrar en triomf a la ciutat. Va assatjar de fer eligir el seu fill Joan de la Marck com prncep-bisbe, per el papa Sixt IV mai no va reconixer-lo i va designar Joan d'Horne com successor.

Descendncia.
Llus de Borb tenia un fill illegtim, Pere de Borb, bar de Busset (1464-1530), dit el bord de Lieja que va iniciar la branca illegtima dels Borb-Busset.

Vegeu tamb.
Llista dels bisbes de Tongeren, Maastricht i Lieja





Referncia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309439" title="Equatoria Defense Force" nonfiltered="1687" processed="1684" dbindex="121766">

La Equatoria Defence Force (EDF) o Forces de Defensa d'Equatoria fou una organitzaci militar sorgida de fet a finals dels anys vuitanta a la provncia d'Equatoria a Sudan, que opera als districtes de Juba i Torit. La major part dels seus combatents son de Latuku i Lokoya per hi ha tamb acholis, madis, lolubes, baris i azandes o zandes. Es va crear per donar protecci a la poblaci que seguia les instruccions de desobedincia civil del Moviment d'Alliberament del Poble Sudans (SPLM), i la majoria dels seus membres venien d'aquesta organitzaci. No tenia una estructura organitzativa.

El 1991 va donar suport a Riak Machar quan va trencar amb el SPLM. L'octubre de 1995 es va fundar oficialment amb el propsit de defensar als habitants locals i lluitar per l'autodeterminaci; tamb pretenia l'establiment d'un poder regional no basat en tribus. Els principals dirigents foren Theophilo Ochan, metge i poltic, i Martin Terensio Kenyi, un militar madi educat a Amrica.

El 1997 va ser un dels grups signants de l'acord amb el govern de Khartum i va passar a ser un dels membres del United Democratic Salvation Front i de les South Sudan Defense Forces. Els acords es van trencar el 2001 i la EDF desprs d'un temps de dubtes va fer aliana amb l' Exrcit d'Alliberament del Poble Sudans el 5 de mar de 2004, aliana signada per Ochan i Salva Kiir Mayardit (llavors lloctinent de Garang). El 2005, desprs del Comprehensive Peace Agreement i la formaci del govern d'unitat nacional, Ochan fou nomenat ministre. En la reorganizaci ministerial del 2008 apareix com a ministre de Salut.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309441" title="Transports de Barcelona" nonfiltered="1688" processed="1685" dbindex="121767">


Transports de Barcelona S.A.(TB) (anteriorment anomenada Tramvies de Barcelona S.A.) actualment opera conjuntament amb Ferrocarril Metropolit de Barcelona S.A.(FMB) amb el nom de Transports Metropolitans de Barcelona(TMB).


Histria.
Els inicis de l'empresa s remunten a Tramways de Barcelona S.A. fundada el 1911 per unificar totes les companyies de tramvies menys el Tramvia Blau i el Ferrocarril de Sarri a Barcelona. 

El 1926 la companyia va ser refundada amb el nom de Tramvies de Barcelona S.A.

El 1959 es va convertir l'empresa en una societat privada municipal.

El 1969 la companyia passa a denominar-se Transports de Barcelona S.A..

El 1971 clausura l'ultima lnia de tramvia exceptuant el Tramvia Blau.

El 1979 comena l'explotaci conjunta amb el Ferrocarril Metropolit de Barcelona S.A. sota el nom de Transports Municipals de Barcelona(TMB).

El 1986 Transports Municipals de Barcelona(TMB) passa a denominar-se Transports Metropolitans de Barcelona.


Notes i Referncies.


Enllaos Externs.
Pgina oficial de Transports Metropolitans de Barcelona

Pgina no oficial sobre tramvies de Barcelona




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309444" title="Frmula d'Her" nonfiltered="1689" processed="1686" dbindex="121768">

En geometria, La frmula d'Her diu que si les longituds dels costats d'un triangle sn a, b, i c llavors l'rea del triangle s 
;

on s s el semiperimetre del triangle:

;

La frmula d'Her tamb es pot escriure com:

;

;

;

 Histria .

La frmula s'atribueix a Her d'Alexandria, i se'n pot trobar una demostraci al seu llibre, Mtrica, escrit el A.D. 60. S'ha suggerit que Arquimedes coneixia la frmula, i com que Mtrica s una collecci del coneixement matemtic disponible al mon antic, es possible que la frmula fos prvia a la referncia donada en el llibre.  

Una frmula equivalent a la de Her:

 ;

va ser descoberta pels xinesos independentment dels grecs. Va ser publicada a Shushu Jiuzhang ( Tractat de Matemtiques en Nou Seccions ), escrit per Qin Jiushao i publicat el A.D. 1247.

 Demostraci .

Tot seguit es presenta una demostraci moderna, que fa servir lgebra i trigonometria i s fora diferent de la que va donar Her. Sian a, b i c els costats del triangle i A, B i C els angles oposats a aquests costats. Es t
;
pel teorema del cosinus. A partir d'aix aplicant la identitat trigonomtrica pitagrica es t:
.
La altura del triangle respecte de la base a t longitud bsin(C), i d'aqu resulta



En dos passos diferents s'ha fet servir la identitat notable de la diferncia de quadrats.

Demostraci fent servir el teorema de Pitgores.

La demostraci original d'Her fa servir quadrilters cclics, mentre que altres enfocaments usen la trigonometria com el que s'ha fet servir abans, o al incentre i un cercle tangent a un costat i la prolongaci dels altres dos.  La argumentaci que segueix redueix la frmula d'Her directament al teorema de Pitgores fent servir noms medis elementals.

Expressant l'equaci de la forma  (s'han multiplicat per dos i elevat al quadrat els dos cantons), La part esquerra de la frmula d'Her s 
 (donat que la base per la altura s el doble de l'rea), o;
substituint  pel teorema de Pitgores,
;
I al cant de la dreta, tenint en compte que  queda
       ;
A partir d'aqu n'hi ha pot en demostrar que
, i;
.
La primera s'obt immediatament a base de substituir  per  i simplificant.   Fent el mateix a la segona es transforma en .  A partir d'aqu, substituint  per  i  per , tots dos per Pitgores, simplificant s'obt  tal com calia.

 Estabilitat numrica .

La frmula d'Her tal com s'ha donat a dalt les numricament inestable per triangles amb un angle molt petit.
Una alternativa estable implica reordenar les longituds dels costats de forma que:
a   b   c
I calcular
;

El parntesis de la frmula son necessaris per tal de prevenir inestabilitat numrica en la avaluaci.

 Generalitzacions .
La frmula d'Her s un cas particular de la frmula de Brahmagupta fer al clcul de l'rea d'un quadrilter cclic; totes dues sn casos particulars de la frmula de Bretschneider per a l'rea d'un quadrilter. En tots dos cassos la frmula d'Her s'obt en cas particular en qu la longitud d'un dels costats del quadrilter s igual a zero.

La frmula d'Her tamb s un cas particular de la frmula de l'rea d'un trapezoide basada noms en la longitud dels seus costats. La frmula d'Her s'obt en el cas particular en qu el costat parallel ms petit t longitud zero.

En trigonometria esfrica, existeix una frmula anloga a la frmula d'Her que permet deduir l'rea d'un triangle esfric a partir dels seus costats: ve donada pel teorema de l'Hulier. La frmula d Her s un cas particular del teorema de l'Hulier quan el radi de l esfera tendeix a infinit (la curvatura s zero).

Si s'expressa la frmula d'Her com un determinant en termes dels quadrats de les distncies entre els tres vrtex donats,


s'illustra la seva similitud a la frmula de Tartaglia per al clcul del volum d'un tetraedre irregular.

 Referncies .

 

 Enllaos externs .
Frmula d'Her a MathWorld ;
Una demostraci del teorema de Pitgores a partir de la frmula d'Her ;
Clcul interactiu de l'rea fent servir la fmula d'Her ;
Implementacions de la frmula d'Her en diversos llenguatges de programaci ;
J.H. Discussi d'en Conway sobre la frmula d'Her ;
Generalitzaci de la frmula d'Her ;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309448" title="Oliver Law" nonfiltered="1690" processed="1687" dbindex="121769">
Oliver Law (Texas, 1899 - Cerro Mosquito, Brunete, 9 de juliol del 1937) era un activista sindical nord-americ de raa negra i militant communista, que lluit en les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil espanyola.

Biografia.
Serv a l'exrcit nord-americ durant la Primera Guerra Mundial. Posteriorment, es trasllad a Chicago, on treball en diverses feines. S'afili al Partit Comunista dels Estats Units el 1929, durant la Gran Depressi, i es convert en un important activista.

Guerra Civil espanyola.
Clarament oposat al feixisme que avanava a Europa, Law organitz manifestacions en contra l'ocupaci d'Etipia per part d'Itlia (Segona Guerra Italo-Abissnia), i el 1936 s'allist a l'Abraham Lincoln Brigade per a viatjar a Espanya i unir-se a les forces que lluitaven contra Franco. Arrib a Espanya el gener del 1937 i s'un a les Brigades Internacionals que es constituen a Albacete.

Serv en un companyia de metralladores fins que aviat li fou confiat el comandament del batall. S'afirma sovint que aquesta era la primera vegada que un afro-americ manava tropes nord-americanes blanques, per aquesta s una opini controvertida.

Desprs de l'intent fallit de prendre Madrid amb un assalt frontal, Franco opt per encerclar la ciutat, intentant d'allar-la de la resta de territoris que es mantenien lleials a la Repblica. Una fora de 40.000 homes, que incloen els temuts moros de l'Exrcit d'frica van creuar el riu Jarama l'11 de febrer del 1937.

El General Jos Miaja envi tres Brigades Internacionals, juntament amb altres unitats republicanes per a contenir l'aven dels franquistes per la vall del Jarama. Law entr en combat el 27 de febrer. Al cap de poques setmanes ja era el cap del seu batall.

El 6 de juliol, el govern del Front Popular llen una gran ofensiva per tractar de trencar el setge de Madrid. El General Vicent Rojo Lluch dirig l'Exrcit Popular de la Repblica contra Brunete, comprometent el control franquista a l'oest de Madrid. Prop de 80.000 soldats republicans feren importants progressos inicialment, per foren finalment aturats quan Franco comen a mobilitzar llurs reserves.

Lluitant sota una calor implacable, els voluntaris internacionals tingueren moltes baixes. Oliver Law fou mort el 9 de juliol quan heroicament dirigia els seus homes en un atac a la posici anomenada Cerro del Mosquito.

Desprs de la guerra, un antic voluntari esdevingut anticomunista, William Herrick, declar que Law havia estat assassinat pels seus propis homes en no acceptar ser liderats per un home negre. La versi de la mort de Law fou recollida per alguns historiadors, com Eby, per fou desmentida pel tamb brigadista Harry Fischer, que tamb va participar en l'ofensiva:
Ell fou el primer sobre el tur. Era en la posici ms avanada quan una bala feixista el fer al pit.
David Smith, el metge que tract de curar la ferida amb un coagulant, tamb confirm que Law havia estat mort en combat.

Enllaos externs.
Afro-americans a la Guerra Civil espanyola ;
Oliver Law "Jumping the Line" de William Herrick ;
"Anatomy of an Anticommunist Fabrication: The Death of Oliver Law, An Historiographical Investigation." In Reconstruction 8.1. (Published March 19, 2008.) ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309449" title="Batalla de Montenaken" nonfiltered="1691" processed="1688" dbindex="121770">
La batalla de Montenaken va tenir lloc el 20 d'octubre de 1465 entre les milcies del principat de Lieja i el rei de Frana Llus XI contra les tropes de Felip el Bo, condudes per al seu fill Carles, duc de Charolais. La batalla va desenrotllar-se a les afores de Sint-Truiden al poble de Montenaken, situat entre Landen i Waremme, actualment a Blgica.

La gent liegesa, conduda per Raes d'Heers es revoltava contra l'autoritat del prncep-bisbe Llus de Borb imposat contra la voluntat del captol de la catedral de Lieja. Desprs de la desfeta, el poble de Lieja va haver d'acceptar el tractat molt inic anomenat pau de Sint-Truiden. Van perdre tot els seus drets i llibertats i van haver d'acceptar l'autoritat de Borgonya. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309450" title="Anouk Aime" nonfiltered="1692" processed="1689" dbindex="121771">

Anouk Aime, el nom real de la qual s Franoise Sorya Dreyfus, (Pars, 27 d'abril de 1932), actriu francesa, candidata a l'Oscar com a millor actriu l'any 1967 pel film Un homme et une femme (un home i una dona) de Claude Lelouch.

Biografia.


Filla de la tamb actriu Genevive Sorya, va comenar la seva carrera en pellcules franceses a l'edat de catorze anys.


Va aparixer a La Dolce Vita de Federico Fellini i a "Lola" de Jacques Demy. Va ser candidata a l'Oscar a la millor actriu en 1966 pel seu paper en la pellcula que li va atorgar fama Un homme et une femme.


En 1995 va ser triada per la revista "Empire" com a una de les 100 estrelles de cinema ms "sexy" de l'histria, especficament en el lloc 56.


En 2003 va rebre l's d'Or d'Honor del Festival de Cinema de Berln, que li va dedicar aquest any una retrospectiva de les seves pellcules.


Ha estat casada en quatre ocasions. El seu segon marit (1951-54) va ser el director cinematogrfic Nikos Papatakis. Entre 1970 i 1978 va estar casada amb l'actor britnic Albert Finney.


Filmografia.

 1946 : La Maison sous la mer de Henri Calef;
 1947 : La Fleur de l'ge de Marcel Carn;
 1949 : Les Amants de Vrone de Andr Cayatte;
 1949 : The Golden Salamander de Ronald Neame;
 1951 : Noche de tormenta de Jaime de Maroya;
 1952 : La Bergre et le ramoneur de Paul Grimault;
 1952 : Le Rideau cramoisi d'Alexandre Astruc;
 1952 : The Man Who Watched the Trains Go By de Harold French;
 1954 : Forever my heart (Happy Birthday) de B.Knolles;
 1955 : Les Mauvaises rencontres d'Alexandre Astruc ;
 1955 : Ich suche dich de O.W. Fischer;
 1955 : Contraband Spain de Lawrence Huntington;
 1956 : Nina de Rudolph Jugert;
 1956 : Strese-Mann d'Alfred Braun;
 1957 : Tous peuvent me tuer d'Henri Decoin;
 1957 : Pot-Bouille de Julien Duvivier;
 1957 : Montparnasse 19 de Jacques Becker;
 1959 : The Journey d'Anatole Litvak;
 1959 : La Tte contre les murs de Georges Franju;
 1959 : Les Dragueurs de Jean-Pierre Mocky;
 1960 : Quai Notre Dame de Jacques Berthier;
 1960 : La Dolce Vita de Federico Fellini;

 1961 : Lola de Jacques Demy;
 1961 : Le Jugement dernier de Vittorio De Sica;
 1961 : L'Imprevisto d'Alberto Lattuada;
 1961 : Sodoma e Gomorra de Robert Aldrich i Sergio Leone;
 1961 : Le Farceur de Philippe de Broca;
 1962 : Les Grands chemins de Christian Marquand;
 1962 : Il giorno pi corto de Sergio Corbucci;
 1962 : Il terrorista de Gianfranco De Bosio;
 1963 : Le coq du village d'Alessandro Blasetti;
 1963 : Il successo de Dino Risi;
 1963 : Otto e mezzo de Federico Fellini;
 1964 : La fuga de Paolo Spinola;
 1964 : Le voci bianche de Pasquale Festa Campanile et Massimo Franciosa;
 1965 : Lo scandalo d'Anna Gobbi;
 1965 : Le stagioni de nostro amore de Florestano Vancini;
 1965 : Il morbidone de Massimo Franciosa;
 1966 : Un homme et une femme de Claude Lelouch;
 1968 : Un soir, un train d'Andr Delvaux;
 1968 : Model Shop de Jacques Demy;
 1968 : The appointment de Sidney Lumet;
 1969 : Justine de George Cukor;
 1976 : Si c'tait  refaire de Claude Lelouch;
 1978 : Mon premier amour d'Elie Chouraqui;
 1980 : Le Saut dans le vide de Marco Bellocchio;
 1981 : La Tragdie d'un homme ridicule de Bernardo Bertolucci;
 1982 : Qu'est-ce qui fait courir David ? d'Elie Chouraqui;
 1983 : Le Gnral de l'arme morte de Luciano Tovoli;
 1984 : Success is the best revenge de Jerzy Skolimowski;
 1984 : Viva la vie! de Claude Lelouch;
 1986 : Un homme et une femme : vingt ans dj de Claude Lelouch;
 1987 : Arrivederci e grazie de Giorgio Capitani;
 1988 : La Table tournante de Paul Grimault i Jacques Demy;
 1988 : Arriverderci e grazie de Giorgio Capitani;
 1990 : Bthune : the making of a hero ou Docteur Norman Bthune de Phillip Borsos;
 1990 : Il y a des jours... et des lunes de Claude Lelouch;
 1993 : Rupture(s) de Christine Citti;
 1993 : Les Marmottes d'Elie Chouraqui;
 1995 : Les Cent et une nuits de Simon Cinma d'Agns Varda;
 1995 : Prt--porter Ready to wear de Robert Altman;
 1995 : Dis-moi oui d'Alexandre Arcady;
 1995 : L'Univers de Jacques Demy d'Agns Varda;
 1996 : Hommes, femmes, mode d'emploi de Claude Lelouch;
 1997 : Riches, belles, etc. de Bunny Schpoliansky;
 1999 : 1999 Madeleine de Laurent Bouhnik;
 1999 : L.A. whitout a map de Mika Kaurismki;
 1999 : Une pour toutes de Claude Lelouch;
 2001 : Festival in Cannes de Henry Jaglom;
 2002 : Napolon de Yves Simoneau;
 2003 : La Petite prairie aux bouleaux de Marceline Loridan-Ivens;
 2004 : Ils se marirent et eurent beaucoup d'enfants d'Yvan Attal;
 2006 : De particulier  particulier de Brice Cauvin;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309457" title="Acedera" nonfiltered="1693" processed="1690" dbindex="121772">


Acedeo s un municipi d'Extremadura situat a l'est de la provncia de Badajoz.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309459" title="Aceuchal" nonfiltered="1694" processed="1691" dbindex="121773">


Aceuchal s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309460" title="Alburquerque (Badajoz)" nonfiltered="1695" processed="1692" dbindex="121774">


Alburquerque s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura. 
 Etimologia . 
El nom d'Alburquerque ( Albus querqus, d'origen llat, que significaria 'alzina blanca', o b, Abu-al-Qurq, d'origen rab, sent el seu significat 'pas de les sureres', el qual t ms lgica per la llarga permanncia dels musulmans i l'abundncia d'aquests arbres en la zona) est molt ests per tota Amrica i Filipines. Sent especial la relaci d'agermanament que existeix amb la ciutat nord-americana de Albuquerque, amb successius contactes entre ambdues. 

Histria .
 Orgens . 
La Vila de Alburquerque conserva un ric llegat histric, fonamentalment de l'edat mitjana, encara que estudis arqueolgics daten el seu origen en poca rab, i fins i tot anterior, en els anys de la dominaci romana d'Hispnia.. 
 edat mitjana . 
Per els monuments ms caracterstics que es conserven sn els aixecats en l'edat mitjana: aix, el seu casc histric est coronat pel inexpugnable Castell de Luna (el condestable lvaro de Luna va ser un dels seus propietaris); existeix una muralla que envolta en la seva major parteix el barri gtic-jueu, anomenat Villa Adentro, i en ell es conserven entre els seus carrerons, nombroses cases amb llindes ogivals, alguns d'ells amb elements que delaten l'origen jueu dels seus habitants abans de l'expulsi de 1492. 
 Guerres amb Portugal . 
La histria d'Alburquerque sempre ha estat lligada a les guerres amb Portugal, pel que la seva poblaci, en l'antiguitat, va estar sotmesa als esdeveniments de les successives conteses, travessant perodes de despoblaments, degut al fet que les terres quedaven arrasades, els barons reclutats i en gran mesura caiguts en les batalles. Encara aix, amb el transcurs dels anys, al recuperar la calma, sabien sobreposar-se, i amb nous repoblamientos s'establia una enfortida comunitat estable.
 Conquesta americana . 
En l'poca de la colonitzaci d'Amrica i Filipines, molts alburquerquenys van participar en la conquesta, amb diferent sort: els va caldre morir en aquella empresa; uns altres, en canvi, van regressar enriquits. Segons Navarro del Castillo, Alburquerque contribua amb 96 persones a la conquesta americana i filipina. En la conquesta i refundaci de Caracas assistia un tal Juan Castao, qui a ms havia participat en la fundaci de les ciutats veneolanes d'El Tocuyo i La Borburata. D'altra banda, en la conquesta de Per va participar el fams capit Juan Ruiz de Arce, qui a ms va escriure una crnica dels fets esdevinguts durant la captura de l'Inca Atahualpa i la descripci del llarg viatge que els soldats de Francisco Pizarro van fer des de Cajamarca fins a Cuzco.
 
 Personatges clebres .
Juan Alfonso de Alburquerque (vlid d' Alfons XI de Castella i preceptor de Pere I El Cruel).
Juan Ruiz de Arce (capit i cronista de la conquesta del Per).
Fray Bernardo de Alburquerque (missioner i bisbe d'Oaxaca, Mxic, fundador del convent de Santo Domingo, avui Patrimoni de la Humanitat).
Juan Castao, fundador de El Tocuyo, Borburata i Caracas.
Aurelio Cabrera (arqueleg i escultor).
Luis Landero (novellista, Premi Nacional de Literatura i de la Crtica).
Isabel Gemio (periodista).

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309461" title="Azuaga" nonfiltered="1696" processed="1693" dbindex="121775">


Azuaga s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

 Demografia .

Font INE



 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309463" title="Cabeza del Buey" nonfiltered="1697" processed="1694" dbindex="121776">


Cabeza del Buey s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309465" title="Calamonte" nonfiltered="1698" processed="1695" dbindex="121777">


Calamonte s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309467" title="Campanario" nonfiltered="1699" processed="1696" dbindex="121778">


Campanario s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309470" title="Don lvaro" nonfiltered="1700" processed="1697" dbindex="121779">


Don lvaro s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309474" title="Barcarrota" nonfiltered="1701" processed="1698" dbindex="121780">


Barcarrota s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309476" title="Burguillos del Cerro" nonfiltered="1702" processed="1699" dbindex="121781">


Burguillos del Cerro s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309478" title="Almirallat britnic" nonfiltered="1703" processed="1700" dbindex="121782">


L'Almirallat, a la Gran Bretanya, s un organisme format per personal de la marina de guerra i personal civil, presidit pel primer "Sea lord" (Primer Lord del Mar), element no militar. Al S. XVIII ja feia temps que la marina anglesa es trobava a mans del lord High Admiral, que n'era l'autoritat suprema. Les noves estructures poltiques democrtiques d'aquell pas portaren a constituir un Consell de l'Almirallat, per el 1964 fou absorbit pel Consell de Defensa i el 1967 fou suprimit el crrec de Ministre de la Marina.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309480" title="Piero Dusio" nonfiltered="1704" processed="1701" dbindex="121783">
Piero Dusio va ser un jugador de futbol i pilot de curses automobilstiques itali que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Piero Dusio va nixer el 13 d'octubre del 1899 a Scurzolengo, Asti, Itlia i va morir el 7 de novembre del 1975. a Buenos Aires, Argentina.

Dusio va jugar a la Juventus de Tor fins que va patir una greu lesi de genoll, passant llavors a disputar curses automobilstiques.


 A la F1 .

Va debutar a l'ltima cursa de la tercera temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1, la corresponent a l'any 1952, disputant el 7 de setembre el GP d'Itlia al circuit de Monza.

Piero Dusio va participar a aquesta nica cursa puntuable pel campionat de la F1, per no aconseguir classificar-se i no va poder disputar la cursa.

Va finanar la marca Cisitalia fins que va marxar a viure a l' Argentina.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309481" title="Cisitalia" nonfiltered="1705" processed="1702" dbindex="121784">
 Consorzio Industriale Sportive Italia  normalment anomenada Cisitalia s un constructor itali de cotxes que va arribar a construir monoplaces per disputar curses a la Frmula 1.



 Histria .

Cisitalia va ser fundada el 1946 per Piero Dusio , i va establir la seu a Tor.

El seu primer cotxe va ser el D46, que van anar evolucionant fins a construir el Cisitalia 202 ,cotxe amb el que van competir a la F1 i en moltes altres proves.


 A la F1 .

A les temporades 1952 i 1953 el campionat de Frmula 1 i de Frmula 2 va ser el mateix, disputant alhora les curses per aconseguir ms monoplaces corrent i per tant, ms espectacle. Aix va fer que fabricants petits d'autombils fessin el pas cap a competir a la F1, sent Cisitalia un d'ells.

Va haver-hi presncia de cotxes Cisitalia noms a una prova de la Frmula 1, el GP d'Itlia de la temporada 1952.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .




 Enllaos externs .

Web oficial de Cisitalia 
Cisitalia Club de Estats Units













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309500" title="George Herbert Mead" nonfiltered="1707" processed="1703" dbindex="121786">
;
George Herbert Mead (27 de febrer de 1863 - 13 d'abril de 1931) va ser un filsof, un socileg i un psicleg social estatunidenc. 

Mead, de formaci filosfica, va ensenyar a la Universitat de Chicago la disciplina de la qual s considerat fundador, la psicologia social. La seua obra, a ms, t un paper clau en l'origen de l'interaccionnisme simblic. Per Mead, per a que l'individu faa part de la societat li cal imitar-ne el llenguatge. 

Va treballar al voltant del concepte de socialitzaci mitjanant la interacci. s per l'intercanvi (especialment verbal) amb els altres membres de la societat que l'sser hum (sser social) interioritza, s a dir, integra de manera inconscient les normes de la societat.

Enllaos externs.

 Mead Project 2.0 ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309504" title="Remigio Vicedo Sanfelipe" nonfiltered="1708" processed="1704" dbindex="121787">
.
Remigio Vicedo Sanfelipe, Alcoi, 29 de desembre de 1868, assassinat a les rodalies de Benillup probablement el 17 de gener de 1937. Prevere, cronista-arxiver municipal de la vila d'Alcoi i corresponent de la Real Academia de la Historia. Entre els anys 1919 i 1924 va publicar la revista de carcter histric El Archivo de Alcoy, va escriure una inacabada Historia de Alcoy y su regin de quasi mil pgines que arriba sols fins a l'poca ibrica i s l'autor d'una Gua de Alcoy de carcter enciclopdic. Es tracta d'un personatge molt poc estudiat a la vista de la importncia de les seues investigacions histriques.

Biografia.

Naix a Alcoi sis de vuit fills d'una famlia de carcter humil. Fill d'emigrants d'Agost i Mutxamel, son pare treballava en la indstria paperera. Va estudiar al Collegi d'ensenyament secundari San Rafael establint molt bones relacions amb el mestre Miguel Parera Cort.  Als 16 anys ja llegia els seus poemes en actes pblics. Ingressa el 1890 en el Seminari de Valncia, seria uns quatre a cinc anys major respecte als seus companys de curs,  cursant Teologia, Antropologia i Llengua Hebrea ordenant-se de prevere el 1896. El seu primer dest va ser el crrec de Coadjutor a Ibi.

El primer dest a Alcoi (1905) fou la capellania de les Serves de Maria i es va incorporar al clergat de la parrquia de Sant Maure i Sant Francesc a causa del poc sou que rebia. En aquest moment comena una gran activitat buscant restes arqueolgiques aix com l'estudi dels arxius parroquials i municipal i es far crrec de l'arxiu de Sant Maure i Sant Francesc. 

El crrec de cronista-arxiver, nomenat el 1919, li permet realitzar una gran labor cultural en l'mbit de la histria i la literatura que afavorir que adquirisca prestigi social en els cercles culturals de la poblaci. Res ms agafar el crrec publica El Archivo de Alcoy que incloa els bans i els edictes del ms anterior i un extracte de les sessions ms una secci en la que publicava articles propis o d'altres i transcrivia documents de l'arxiu. Ms tard ampliaria la publicaci per incloure Historia de Alcoy y su regin. L'any 1922 a proposta de Julin Ribera y Tarrag, Elas Tormo y Monz i Vicente Castaeda y Alcover s nomenat Acadmic corresponent de la Real Academia de la Historia. Amb l'entrada de la dictadura de Primo de Rivera ambds publicacions van ser clausurades per motius econmics, No obstant al segent any edita la seua obra ms famosa, la Gua de Alcoy de 1925 que ms de vuitanta anys desprs segueix sent un instrument vlid de consulta..

Durant la segona Repblica, prcticament desapareix de la vida pblica escrivint de tant en tant en La Gaceta de Levante, peridic conservador, per procurant no entrar a debat en temes poltics. El 12 de novembre de 1936 va ser detingut i va aparixer assassinat a principis de l'any 1937 de dos trets a la nuca i un al pit a la carretera Planes-Relleu molt prop de Benillup, si b en un primer moment es desconeixia la identitat del finat.

El seu cos va ser traslladat a Alcoi el 2 de febrer de 1941 sent soterrat a la galeria de Sant Fabi.

Obres principals.
 L'estudi "Dada la crisis agrcola por que atraviesa esta Provincia, qu medidas econmicas podran darse para mejorar la situacin". ;
 Prleg del llibre Alcoy Artstico e Industrial. Lujoso Album de Fotografas con un resumen histrico de la ciudad, Alcoy, 1916.
 Descripcin estadstica de la provincia de Alicante per encrrec del Cos Consular Valenci entre els anys 1916-1919 ms o menys.
 El Archivo de Alcoy (1919-1924).
 Historia de Alcoy y su regin (vol. I) (1922).
 Historia de Alcoy y su regin (vol. II inconcls) (1924).
 Gua de Alcoy (1925).
 Poesia en Valenci: La festa de Barchell.

Guardons.

 Premi del Cercle Industrial d'Alcoi per La festa de Barchell (1901).
 Premi de l'Ajuntament d'Alacant per "Dada la crisis agrcola por que atraviesa esta Provincia, qu medidas econmicas podran darse para mejorar la situacin" (1901). ;
 Menci d'Honor de "Lo Rat Penat" (1909) per aplicar el "Manual de Fontica" de Bernhard Schdel al parlar d'Alcoi.
 Premiat per "Lo Rat Penat" el 1912 per l'estudi de certs descobriments arqueolgics en la comarca.

Bibliografia.

La primera publicaci que en parlava d'ell fou el butllet Aleluya de l'arquebisbat de Valncia, nm. 227 (17 de febrer de 1946). Es tracta d'una breu nota en qu es fa referncia a la seua mort violenta durant la guerra civil, en la que est errada la data de la seua mort avanant-la al 21 de desembre de 1936 i localitzant-la a Gorga.
 BENEITO LLORIS, ngel; BLAY MESEGUER, Francesc-Xavier; SEGURA MART, Josep Maria (2006). Remigio Vicedo i El Archivo de Alcoy. Alacant: Universitat d'Alacant i Institut Alacant de Cultura "Juan Gil-Albert". ISBN 84-7908-858-3;
 BLAY MESEGUER, Francesc X, (1996), "La visin del pasado: De Madoz a la historiografa actual", en Historia de l'Alcoi, el Comtat y la Foia de Castalla (vol I), Editiorial Prensa Alicantina. S.A. (pp.37-48);
 CALERO PIC, Antoni, (1988), "Tres personatges en el Benicadell: el Cid, Cavanilles i Remigio Vicedo" en Revista de la Festa de Moros i Cristians d'Alcoi, (p.132);
 COLOMA PAY, Rafael, (1961), Antologa de poesa festiva alcoyana. Alcoy: Ediciones del Instituto Alcoyano de Cultura "Andrs Sempere" (pp. 31-50);
 COLOMA PAY, Rafael, (1980), Episodios alcoyanos de la guerra de Espaa. Alcoy: L'autor, (pp. 247-248) ;
 COLOMA PAY, Rafael, (1987), 100 alcoyanos insignes. Alcoy: Librera Llorens, (pp. 177-178);
 DOMNECH LLORENS, Salvador, (1976), "La conciencia histrica sobre las Fiestas de Moros y Cristianos. El cargo de cronista de Fiestas de Alcoy" en Primer Congreso Nacional de Moros y Cristianos, Villena, 1974, Alacant: C.A.P.A., (pp.423-436)   ;
 MIR GARCA, Adrin, "Antologa de poetas alcoyanos. XXXVI - Remigio Vicedo Sanfelipe" en peridic Ciudad Alcoy (11-11-1958);
 MIR GARCA, Adrin, "Ojeada a la historiografa alcoyana" en peridic Ciudad Alcoy: (28-12-1961 i 9, 16 i 23-1-1962);
 MIR GARCA, Adrin, (1973), Escritores de Alcoy. Notas y conceptos. Alcoy: Imprenta La Victoria (p. 17);
 MONTERO MORENO, Antonio, (1961), Historia de la persecucin religiosa en Espaa, 1936-1939. Madrid: BAC.
 SANCHIS LLORENS, Rogelio (1986), Memorias sobre antigedades de Alcoy. Alcoi: Caja de Ahorros de Alicante y Murcia, (p.12);
 SANCHIS LLORENS, Rogelio (1986), Obras escogidas sobre Alcoy (vol. II). Alcoy: Alcoy 2000-Ediciones, (p.172);
 SEGURA MART, Josep M; CORTELL PREZ, Emilio, (1984). "Cien aos de arqueologa alcoyana. 1884-1984" en Alcoy. Prehistoria y arqueologa. Cien aos de investigacin. Alcoi: Ajuntament-Inst. Juan Gil Albert, (pp.33-38);
 ZAHONERO VIV Jos, (1951), Sacerdotes mrtires (Archidicesis valentina, 1936-1939), Alcoy: Marfil.
Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309523" title="Daruma" nonfiltered="1709" processed="1705" dbindex="121788">
Els daruma (en japons   ) sn figures votives japoneses sense cames ni braos que representen Bodhidharma (Daruma en japons), el fundador i primer patriarca del Zen. 
Diu la llegenda que el mestre Daruma va perdre les cames d'estar-se set anys meditant assegut en una cova, i les cames se li van assecar de no fer-les servir.

Normalment els ninos daruma sn de color vermell per n'hi ha d'altres colors. 
El nino representa una cara estilitzada d'home amb patilles i bigotis, per els ulls sn cercles buits de color blanc. Es demana un desig al nino i amb tinta negra se li pinta un sol ull, tpicament l'ull dret. Noms se li pintar l'altre ull si el desig s'arriba a acomplir.
 
A vegades s'escriu el desig a les galtes del nino, o el nom del peticionari a la barbeta. 
Se suposa que l'dol, que vol que li pintin l'altre ull, s'esforar per ajudar a aconseguir l'objectiu.

Mentre el desig no s'acompleix, el daruma borni s'exposa en algun lloc prominent de casa, envoltat d'altres objectes honorables, com per exemple a l'altar budista domstic o Butsudan. Noms es pot tenir un sol daruma alhora.

Si el desig s'arriba a aconseguir, llavors es completa la figura pintant-li l'altre ull i s costum portar-lo com a ofrena a un temple budista, a manera d'exvot. 

Si el desig no s'aconsegueix, llavors el daruma es crema en una cerimnia de purificaci (que sol fer-se a finals d'any) per mostrar que el peticionari no renuncia al desig, sin que cercar aconseguir-lo per altres mitjans.

Per als japonesos el daruma s un smbol de la disciplina, la determinaci, i el sacrifici per aconseguir amb xit el que es desitja.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309527" title="Comarca d'Alhama" nonfiltered="1710" processed="1706" dbindex="121789">


La comarca d'Alhama s una comarca situada en la part occidental de la provncia de Granada. 
Context. 
A Andalusia, les comarques no constituxen cap divisi territorial de carcter administratiu, pel que no es troben definides mitjanant cap llei autonmica. 
 Municipis que la conformen . 
D'acord amb el catleg elaborat per la Conselleria de Turisme i Esport de la Junta d'Andalusia (27 de mar de 2003), aquesta comarca estaria conformada pels segents municipis: 


 Enllaos externs .
 Empreses de la comarca d'Alhama de Granada;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309530" title="Agrn" nonfiltered="1711" processed="1707" dbindex="121790">

Agrn s un municipi situat en la part centre-est de la comarca d'Alhama (provncia de Granada), a uns 31 km de la capital granadina. Limita amb els municipis de Ventas de Huelma, Esczar, Alhendn, Jayena, Arenas del Rey i Cacn. 

Encara que la agricultura i ramaderia suposen, amb diferncia, la major part de la seva activitat econmica el poble va ser bressol del fundador de "Plstics Andalusia de Granada", empresa d'xit en la provncia. Desprs de la Guerra Civil Espanyola, es van produir trgics successos en aquesta poblaci, a l'unir-se a l'escamot republic almenys una vintena de joves del poble. Mesos desprs, tots van ser abatuts desprs de ser acorralats durant diversos dies, i derrocar-se els masos on s'ocultaven. 
 Demografia . 
Desprs de la mecanitzaci del mn agrcola, Agrn va caure una profunda crisi, decreixent la seva poblaci de manera continuada des de 1960. 
 Vegeu tamb . 
 Terratrmol de Granada de 1884 ;
 Enllaos externs . 

 Situaci d'Agrn;
 Agrn a Granadapedia;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309535" title="Torneig de Wimbledon 2008" nonfiltered="1712" processed="1708" dbindex="121791">
El Torneig de Wimbledon 2008 (o Obert de Wimbledon 2008) es va celebrar a Londres, des del 23 de juny al 6 de juliol de 2008.

Quadre mascul.


Quadre femen.


 Enllaos externs .
Web Oficial Wimbledon;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309550" title="Diner Dash" nonfiltered="1713" processed="1709" dbindex="121792">
Diner Dash s un videojoc de gesti del temps que ha donat peu a una saga i mltiples variants. Desenvolupat per Gamelab, es troba a molts portals de jocs en lnia. La protagonista, Flo, s una cambrera que ha de fer crixer el seu restaurant servint els clients la comanda i recollint els plats cada cop ms de pressa abans que s'enfadin i abandonin el local. El joc combina la dinmica puzzle amb la rapidesa i l'habilitat dels jocs d'acci.

Enllaos externs.
Pgina oficial









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309553" title="Abreviatura" nonfiltered="1714" processed="1710" dbindex="121793">
Una abreviatura s un escurament d'una paraula o expressi o un signe equivalent per estalviar espai en l'escriptura. Les abreviatures estan present des dels manoscrits clssics fins al llenguatge SMS d'Internet i sn la base de la taquigrafia. La majoria d'abreviatures es formen amb la inicial del mot o les primeres lletres, com etc. per etctera. 

Es pot distingir entre abreviatures personals i convencionals. Les primeres s'usen per raons d'economia de temps, per exemple pes prendre apunts o enviar missatges de mbils (es basen en les normes usuals i per tant poden ser compreses per l'interlocutor amb ajuda del context). Moltes d'elles acaben sent convencionals, s a dir, d's general i fixat, com les usades en el llenguatge administratiu (C/ per carrer, per exemple). Els smbols cientfics entrarien dins aquesta categoria, com els elements qumics.

Si l'abreviatura fusiona diverses paraules agafant noms les inicials, es parla de sigles i s'escriuen en majscula, com s el cas de moltes entitats i organitzacions (ONU, PSC...) Aquestes sigles poden tornar-se paraules comunes, com en els acrnims. 






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309554" title="Kerubino Kwanyin Bol" nonfiltered="1715" processed="1711" dbindex="121794">
Kerubino Kwanyn Bol fou un poltic i militar sudans nascut a Paywayi, a Bahr al-Ghazal, dins l'tnia dinka; va estudiar a la propera ciutat de Gogrial.

Va participar a la primera revolta del sud amb l'Anya-Anya I i al final de la guerra (1972) va ingressar a les forces armades sudaneses on va arribar al grau de tinent coronel servint a la provncia de l'Alt Nil. El 1983 era comandant de batall a Pibor i va organitzar el mot a Bor, Pibor i Pochala disparant el primer tret de la guerra el 16 de maig de 1983. Es va unir  al coronel John Garang, enviat per reprimir la revolta,  i fou un dels primers lders del SPLM/SPLA. 

A la tardor del 1986 va trencar amb Garang, que el va acusar d'insubordinaci, i va restar detingut fins que el 1991, durant el conflicte intern a la SPLA, fou alliberat per William Nyon i va fugir a Uganda, on el president Museveni el va posar sota arrest domiciliari fins el febrer de 1993 en qu fou alliberat.

El 28 d'agost del 1991 es va produir la declaraci de Nasir en la que una part dels membres del SPLM dirigits pel cap nuer Riak Machar van tractar d'enderrocar a Garang pero les forces lleials a aquest van resistir i el moviment va quedar dividit en les faccions SPLA-Torit de John Garang (per tenir la seva base a Torit) i el SPLA-Nasir, de Riak Machar i Lam Akol a les que l'estiu del 1992 es va sumar una tercera facci, el SPLA de William Nyon Bany i Josep Oduhu. El mar de 1993, Kerubino Kwanyin Bol i Arok Thon Arok retornar des de Uganda i van formar les seves prpies faccions (SPLA-Bor, de Arok Thon Arok, i SPLA-Bahr al-Ghazal, de Kerubino Kwanyn Bol).

Totes les facciones excepte la de Garang es van unir (Declaraci de Kongor) i van formar la facci SPLA-Unity per Riak Machar i Lam Akol es van separar poc desprs i Machar va formar el Southern Sudan Independence Movement (SSIM)  i Lam Akol va formar la facci SPLA-United (de base shilluk). Kerubino va mantenir  la seva prpia facci aliat amb Machar i Thon Arok es va unir amb Lam Akol.

Els seus homes a Bahr al-Ghazal van arribar a dos mil, i el 5 de juliol de 1994 va ocupar Mayen Abun; el 18 de juliol de 1994 va fer un pacte amb el govern sudans i  Machar el va expulsar de la seva aliana el gener del 1995 ; llavors va combatre al SPLM/SPLA provocant greus danys a Bahr al-Ghazal  als districtes de  Twic, Abyei, i  Gogrial, i parts orientals dd'Awei al districte de Wau i va perdre el suport dels dinkas.

El 10 d'abril del 1996 va arribar a un preacord amb el govern que fou signat formalment el 21 d'abril de 1997 a Khartum, entre el govern sudans d'un costat, i diverses faccions del sud, especialment el SSIM; aquest acord reconeixia el dret d'autodeterminaci del sud i establia un Consell Transitori que havia d'establir l'autonomia. Les seves forces foren establertes a Wau i Kerubino fou restablert a l'exrcit sudans i va ser ascendit a general; tamb fou nomenat "deputy chairperson of the South Sudan Coordinating Council (SSCC)", el consell transitori. 

Les seves forces foren decisives en imperdir la conquesta de Wau per la SPLA al donar suport a les forces del govern sudans. El gener de 1998 Kerubino,  tot i haver recuperat el seu rang (i ascendit a general) a l'exrcit sudans i ser ministre del sud, va abandonar al govern i va atacar Wau, cooperant amb la SPLA; pero l'octubre fou acusat per Garang d'estar al darrera del seu intent d'assassinat a Nairobi i es va produir el trencament.

Kerubino va seguir lluitant a Bhar al-Ghazal, segons ell sense tornar a l'aliana amb el govern (novembre de 1998), pero de fet controlat per aquest; les informacions diuen que va morir en combat el 15 de setembre de 1999 quan tractava d'arranjar una disputa entre el seu parent (per matrimoni) Paulino Matiep i les forces de Garang. Desprs el seu grup va retornar a la SSDF.

Kerubino tenia deu dones i dotzenes de fills.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309555" title="Polisndenton" nonfiltered="1716" processed="1712" dbindex="121795">
El polisndeton s un recurs literari consistent a usar abundncia de nexes entre les oracions per tal de donar al text un ritme gil o repetir elements fonamentals. Els nexes acostumen a ser partcules de coordinaci que juxtaposen paraules de manera similar a la llengua oral.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309556" title="Xarxet marbrenc" nonfiltered="1717" processed="1713" dbindex="121796">

El xarxet marbrenc (Marmaronetta angustirostris) s un ocell de l'ordre dels anseriformes una mica ms gran que el xarxet com. 

Morfologia.

 Fa 38-40 cm de llargria.
 El plomatge s de colors somorts, bru amb taques blanques, tant en mascles com en femelles.
 No t mirall.
 El mascle mostra una mena de cresta a l'estiu.;

Distribuci geogrfica.

Habita a part d'sia (Iran, Turquia, Armnia, Azerbaidjan i Iraq), a l'frica del Nord i al sud de la Pennsula Ibrica (maresmes del Guadalquivir), i apareix accidentalment a la resta d'Europa. s com al sud del Pas Valenci i al Delta de l'Ebre. 

Costums.

s una espcie gregria.

Referncies.



Enllaos externs.

 El xarxet marbrenc a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Informaci de la poblaci d'aquest ocell al Principat de Catalunya. ;
 El xarxet marbrenc al web de la IUCN. ;
 Vdeos i informaci diversa d'aquest ocell. ;
 Informaci de la poblaci d'aquest ocell a Portugal. ;
 Descripci i hbitat del xarxet marbrenc. ;
 Vdeos de xarxets marbrencs en llur hbitat natural. ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309559" title="Comarca de Guadix" nonfiltered="1718" processed="1714" dbindex="121798">



La Comarca de Guadix, coneguda localment com Accitania (Tierra de Acci), s una comarca situada al nordest de la provncia de Granada, a Andalusia. Compta amb gaireb una trentena de municipis encapalats per Guadix (Acci en poca romana). Altres nuclis importants de la comarca sn Benala de Guadix, Jerez del Marquesado, Purullena, Cortes y Graena i Fonelas.

 Municipis .
Segons el catleg elaborat por la Conselleria de Turisme i Esport de la Junta d'Andalusia (27 de mar de 2003), aquesta comarca estaria conformada pels segents municipis:
 Albun;
 Aldeire;
 Alquife;
 Beas de Guadix;
 Benala;
 Cogollos de Guadix;
 Cortes y Graena;
 Darro;
 Diezma;
 Dlar;
 Ferreira;
 Fonelas;
 Gor;
 Gorafe;
 Guadix;
 Hulago;
 Huneja;
 Jerez del Marquesado;
 La Calahorra;
 La Peza;
 Lanteira;
 Lugros;
 Marchal;
 Polcar;
 Purullena;
 Valle del Zalab;
 Geografia . 
Ocupa una superfcie de 1.691 km, el que representa el 13,4 % de l'extensi total de la provncia i el seu territori s'estn per la zona nord de Sierra Nevada i la Foia de Guadix. En ell s'hi poden distingir tres subcomarques atenent a trets geogrfics: els Montaas Orientales, el Marquesat del Zenete i la Altipl i Foia de Guadix. En aquestes dues ltimes s on se situa la majoria de la zona de regadiu de la comarca (15.000 ha). La Meseta, entre els municipis de Diezma i Gor, forma la altiplanicie ms elevada d'Europa amb una altitud mitja superior als 1000 m La Foia, entre Alcudia de Guadix i Alicn est travessada pels rius Guadix i Fardes els respectius naixements dels quals se situen en Sierra Nevada i Sierra Harana respectivament, venint aquests a desembocar el primer en el segon a l'altura de Benala i aquest en el Guadiana Menor a l'altura de Villanueva de las Torres. 
 Geologia . 
Estudis geolgics demostren que la Depressi de Guadix va formar part del geosinclinal de Thetys, espai ocenic que va separar frica d' Europa a l'Era Secundria. El procs formatiu de Sierra Nevada va allar aquest espai i ho va elevar formant-se una altiplanicie horitzontal amb materials argilencs de gran espessor que amb el glaciarisme del Quaternari seria solcada per torrents i rius que van donar lloc a relleus intermedis entre la vall i el pla i al malpas tan caracterstic d'aquestes terres. 
 Clima . 
Domina la variant continental-mediterrnia amb cert mats subrid a causa de l'altitud de la zona i la proximitat de Sierra Nevada i Sierra de Baza. Aix fa que les temperatures disminueixin a causa de l'altura i, per altra banda, l'allament que li confereixen les serres no permet l'afluncia dels fluxos marins de l'oest i que amb freqncia les borrasques no descarreguin. S'observa una temperatura mitja anual de 14 C. Els hiverns sn llargs i freds, amb una temperatura mitja al gener de 6 C. Per contra, els estius sn calorosos i secs amb 25 C de mitjana. Les pluges no arriben a superar els 440 mm i es concentren bsicament a la primavera i tardor. 
 Historia . 
El poblament hum en la zona s molt antic, havent-se trobat vestigis datats en uns 3 milions d'anys. S'ha constatat la presncia de grups de caadors-recollectors del paleoltic, d'assentaments neoltics, necrpolis megaltiques de la Edat del Coure, de la cultura bera i la romana.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309561" title="Cas ablatiu" nonfiltered="1719" processed="1715" dbindex="121799">

El cas ablatiu est present a algunes declinacions indicant lloc o els matissos d'un complement circumstancial, si b el valor concret depn de cada llengua. Est present a les llenges indoeuropees com el llat o el snscrit i a alguns idiomes urlics. 

Les terminacions ms usuals sn:
llat: vocal, -is, -bus;
armeni: -e, -en;
fins: -lta;
turc: -den, -ten, -tan;

Vegeu tamb.
Ablatiu absolut;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309562" title="Salva Kiir Mayar Dit" nonfiltered="1720" processed="1716" dbindex="121800">
Salva Kiir Mayar Dit (nascut el 1951 a Bahr al-Ghazal) s un poltic sudans, membre de l'tnia dinka, president del govern autnom del Sud del Sudan (i abans per poc temps vicepresident d'aquest govern) i vicepresident del Sudan des de l'11 d'agost de 2005.

Va participar a la primera guerra civil amb l'Anya-Anya I, i al final de la guerra (1972) com oficial dels rebels va ingressar a l'exrcit sudans. 

El juny de 1983 es va unir a John Garang en la seva rebelli, quan fou enviat a Bor per dominar el mot del tinent coronel Kerubino Kwanyin Bol (16 de maig de 1983). Fou un dels fundadors del Moviment d'Alliberament del Poble Sudans (conegut com SPLM) i de l'Exrcit d'Alliberament del Poble Sudans (SPLA) i va arribar a cap de la branca militar.

Va participar a les converses amb el govern a Nairobi (agost de 1994). Entre 2002 i 2005 va participar en les converses amb el govern que van portar al Acord de Pau Complert d'aquest darrer any (signat el 9 de gener del 2005). Kiir fou nomenat vicepresident del govern autnom del Sud del Sudan.

A la mort de John Garang al final de juliol de 2005, el va substituir com a vicepresident de Sudan (11 d'agost del 2005) i president del govern del Sud de Sudan (el carrec de vicepresident va passar a Riak Machar). Quan es va obrir el consell legislatiu del Sud de Sudan a Juba (setembre 2005) hi va estar present i l'octubre va anunciar la formaci d'un govern del Sud de Sudan. El novembre es va produir una escissi al SPLM per la disputa pel crrec de president entre Minni Arkou Minnawi (que fou elegit)  i Abdelwahid Mohamed en-Nour, i Kiir va aconseguir un comproms entre les dues faccions. El desembre del 2005 va signar la constituci del Sud de Sudan.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309566" title="Yahya Al-Qadir" nonfiltered="1721" processed="1717" dbindex="121801">
Yahya Al-Qadir va ser l'ltim rei de la taifa de Toledo que va donar protecci a Alfons VI, quan va fugir del seu germ San II. San havia empresonat a Alfons per que volia aconseguir les terres que el seu pare (Ferran I) havia entregat als seus germans (San, Alfons, Garca, Elvira i Urraca).

Posteriorment, va anar a governar a Valncia ja que el seu poble de Toledo estava dividit en dues parts: els simpatitzants del seu poder i els que estaven en contra, ell patia per la seva vida i va ser llavors quan Alfons va tornar-li el favor de ser refugiat: Alfons va conquerir Valncia per a que Al-qadir hi pogus governar i aix Alfons quedar-se amb la ciutat de Toledo. Quan els almorvits van iniciar la conquesta de la pennsula, Al-qadir va creure, que la seva ciutat estava en perill, va ser llavors quan Al-qadir va contractar a El Cid per que protegs la seva ciutat dels almorvits.






 Enllaos externs .
 Biografia d'Al-Qadir;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309571" title="American Beauty" nonfiltered="1722" processed="1718" dbindex="121802">
American Beauty  s una pellcula estatunidenca dirigida per  Sam Mendes, estrenada el 1999. 

 Argument .
La famlia Burnham sembla ser, d entrada, una famlia americana ordinria. Tanmateix, la manca de comunicaci i la frustraci porten de pressa a un desgavell total: el pare s enamora de la jove i bonica amiga de la seva filla mentre que la mare enganya el seu marit amb un agent immobiliari que admira. La noia s'acosta al fill del ve.
La pellcula constitueix una crtica divertida i fero de l American way of life.
L'espectador coneix d'entrada la f de la histria: la mort del protagonista, que mostrar i comentar l'ltim any de la seva vida. 

 Repartiment .
 Kevin Spacey : Lester Burnham;
 Annette Bening : Carolyn Burnham;
 Thora Birch : Jane Burnham;
 Mena Suvari : Angela Hayes;
 Peter Gallagher : Buddy Kane;
 Wes Bentley : Ricky Fitts;
 Allison Janney : Barbara Fitts;
 Chris Cooper : coronel Frank Fitts;
 Scott Bakula : ve dels Burnham;

 Banda original .
 Dead Already, per  Thomas Newman;
 Because, interpretat per  Elliott Smith;
 On Broadway, compost per  Barry Mann, Cynthia Weil, Jerry Leiber & Mike Stoller;
 Tenderfoot, interpretat per  Zen Dadio;
 All Right Now, interpretat per  Free;
 We Haven't Turned Around, interpretat per  Gomez;
 Something Grand, interpretat per  Hilton Ruiz Ensemble;
 American Woman, interpretat per  The Guess Who;
 All Along The Watchtower, interpretat per  Bob Dylan;
 Use Me, interpretat per  Bill Withers;
 Cancer For The Cure, interpretat per  The Eels;
 The Seeker, interpretat per  The Who;
 Don't Rain On My per ade, interpretat per  Bobby Darin;
 As Long As I'm Singing, interpretat per  Bobby Darin;
 Open The Door, interpretat per  Betty Carter;
 Don't Let It Bring You Down, interpretat per  Annie Lennox;
 Call Me Irresponsible, interpretat per  Bobby Darin;
 Where Love Has Gone, interpretat per  Bobby Darin;
 Bali Ha'i, interpretat per  Peggy Lee;
 Free To Go, interpretat per  The Folk Implosion;

 Premis i nominacions .

 Premis .
  Oscar a la millor pellcula el 2000, i;
  Oscar al millor director   per  Sam Mendes;
   Oscar al millor actor  per Kevin Spacey;
  Oscar al millor gui original  per  Alan Ball;
  Oscar a la millor fotografia  per Conrad L. Hall;

  Globus d'Or a la millor pellcula dramtica   per Sam Mendes;
  Globus d'Or al millor gui  per Alan Ball;
 Globus d'Or al millor director  per Sam Mendes;

  BAFTA a la millor pellcula el 2000, i;

 Nominacions . 
 Oscar a la millor actriu per Annette Bening;
 Oscar al millor muntatge per  Tariq Anwar i  Christopher Greenbury;
 Oscar a la millor banda sonora per  Thomas Newman ;

 Cesar a la millor pellcula estrangera el 2001;

Enllaos externs.

 Pgina de la pellcula a l'IMDb;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309572" title="Mercedes Abad" nonfiltered="1723" processed="1719" dbindex="121803">
Mercedes Abad (Barcelona, 1961) va cursar els estudis de batxillerat al Liceu Francs i posteriorment es va llicenciar en periodisme a la Universitat Autnoma de Barcelona.

Desprs d algunes incursions al mn del cinema i del teatre, el 1986 guanya el Premi La Sonrisa Vertical de narrativa ertica amb el llibre de relats Ligeros libertinajes sabticos. Ha publicat altres llibres de relats, Felicidades conyugales (1989), Soplando al viento (1995) i el recent Amigos y fantasmas (2004, Premi Mario Vargas Llosa al millor llibre de relats del 2004); la novella Sangre (2000), i l assaig humorstic Slo dime dnde lo hacemos (1991). A ms, s autora de diverses obres de teatre i d algunes adaptacions, entre elles XXX, de la companyia La Fura dels Baus. Tamb fa de traductora i en l actualitat collabora amb diferents mitjans de comunicaci. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309573" title="Riak Machar" nonfiltered="1724" processed="1720" dbindex="121804">
Riak Machar Teny s un poltic sudans, de l'tnia nuer, nascut a Leer el 1953 i el 26 dels fills del cap local de Ayod i Leer; de religi presbiteriana. Va estudiar a la universitat de Khartum i va rebre un doctorat a la universitat de Bedford a Anglaterra (1984), on la seva famlia vivia.

El 1983 es va unir a l'Exrcit d'Alliberament del Poble Sudans de John Garang i fou comandant de la part occidental de l'Alt Nil. Es va destacar en el atac a Melut el 1989. En aquest any va visitar Europa; el 1990 va establir el seu quarter a Leer i fou nomenat comandant de la zona fronterera amb Etipia a Renk i a Ayod/Waar (a la part sud) residint a Ketbek a 5 km de Nasir, tenint com a subordinat  al comandant local Gordon Kong Chol. El juny de 1991  es va casar amb la cooperant britnica Emma McCune (que va morir en accident d'avi a Nairobi el 1993).

El 28 d'agost de 1991, junt amb Kong i Lam Akol,  va intentar deposar a Garang en un virtual cop d'estat a Nasir per va fracassar. Va formar llavors la facci Nasir de l'Exrcit d'Alliberament del Poble Sudans, mentre la facci del seu rival Garang era anomenada SPLA-Torit (per tenir la seva base a Torit), a les que l'estiu del 1992 es va sumar una tercera facci, el SPLA de William Nyon Bany i Josep Oduhu. El mar de 1993, Kerubino Kwanyin Bol i Arok Thon Arok que havien estat empresonats per Garang i el 1991 havien fugit a Uganda, van retornar i van formar les seves prpies faccions (SPLA-Bor, de Arok Thon Arok, i SPLA-Bahr al-Ghazal, de Kerubino Kwanyn Bol).

Totes les facciones excepte la de Garang es van unir (Declaraci de Kongor) i van formar la facci SPLA-Unity per Riak Machar i Lam Akol es van separar poc desprs i Machar va formar el Southern Sudan Independence Movement, SSIM (amb la branca armada Exrcit d'Independncia del Sud del Sudan) i Lam Akol va formar la facci SPLA-United (de base shilluk), a la que es va incorporar formalment el 1994, desprs d'haver-se mantingut un temps al SSIM, on Machar exercia un fort control sobre les dues organitzacions que no era acceptat per Akol.

El 1993 el SPLA de Garang va anunciar un alto el foc, que no fou seguit per Machar ni per la facci anomenada "Unity Forces" de William Nyon Bany. Desprs de la mort d'Oduhu en un atac del SPLA de Garang, Nyon Bany va entrar al SSIM,  Kerubino va mantenir  la seva prpia facci i Thon Arok es va unir aviat amb Lam Akol.

El 1995 va iniciar un acostament a Garang per tot contacte es va trencar el 10 d'abril de 1996 quan va signar la Carta Poltica amb el govern sudans, que va portar al acord de pau de Khartum del 21 d'abril de 1997. En virtut d'aquest acord fou nomenat president del Consell de Coordinaci Transitori Autnom, embri de l'autonomia del Sud del Sudan, i vicepresident del Sudan.  Va organitzar llavors el United Democratic Salvation Front, i les South Sudan Defence Forces (desprs South Sudan Democratic Forces) que van incloure altres grups.

El 2001 va trencar amb el govern; va reanomenar al seu moviment (SSIM) com a Sudan Peoples Democratic Front (amb la branca militar Sudan peoples Defence Forces) i va arrosegar alguna facci del United Democratic Salvation Front, UDSF/South Sudan Defence Forces, que va continuar amb la resta de faccions. Machar i Garang (Sudan Peoples Liberation Movement/Sudan Peoples Liberation Army) es van unir el 6 de gener del 2002 sota pressi exterior (per presenter un front com) i es va acordar que les dos organitzacions funcionarien sota el nom de SPLM/SPDF (Sudan Peoples Liberation Movement/South Sudan Defence Forces).

El 20 de juliol del 2002 es va signar el Protocol de Machakos amb el govern que va obrir el cam de la pau al reconixer el dret d'autodeterminaci. L'acord va provocar la defecci dels comandantes d'tnia Nuer, Tito Biel Chor i Marko Liah,  opossats per considerat que  beneficiaba als dinka que van recuperar el nom de SSIM. El protocol va anar seguit de diversos acords complementaris, el darrer dels quals el 31 de desembre del 2004, quan es va arribar a un acord general de pau signat formalment en una cermonia el 9 de gener del 2005 a Nairobi (anomenat Acord de Pau Complet o Comprehensive Peace Agreement); es va restablir l'autonomia del sud i es va preveure un referndum d'autodeterminaci en el termini de sis anys (gener del 2011). Machar va ser nomenat Ministre de Vivenda, Terra i Serveis Pblics, crrec que va tornar a exercir el 2005 i 2006; el 2005, a ms a ms, desprs de la mort de Garang, fou nomenat vicepresident del govern del Sud de Sudan; el mateix 2006 fou nomenat mediador a les converses de Juba (ciutat) entre el govern d'Uganda i l'Exrcit de Resistncia del Senyor de Joseph Kony.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309575" title="South Sudan Defence Forces" nonfiltered="1725" processed="1721" dbindex="121805">
La South Sudan Defence Forces fou la branca armada del United Democratic Salvation Front, creat a conseqencia dels acors de Khartum de 1997 pels moviments implicats en el pacte amb el govern sudans.

El cap militar era Paulino Matiep per de fet el seu control real noms era sobre la zona de Bul Nuer; el seu principal lloctinent era el major general Gordon Kong, i seguien Ismael Konyi, Emanuel Ambrose, Elio Benson Otome, John Machmadit, Atel Benjamin Bill, i Simon Gatwich Dual. Les tres zones estaven dirigides per Tom Anour a Bahr El Gazal, i Mou Mou Deng com lloctinent; Martin Terensio a  Equatoria amb Emanuel Ambrose con lloctinent; i Gabriel Tang a Alt Nil amb Thon Amum Kerjok com lloctinent. Les unitats estaven dividides en zones,(deu), sectors i subsectors.

Integraven les South Sudan Democratic Forces les segents organitzacions:

United Democratic Front (UDF), de Peter Sule, que en va sortir a finals del 2003 restant com organitzaci separada.
South Sudan Unity Movement (SSUM), de Paulino Matiep (comandant en cap del conjunt) amb James Gatduel com a lloctinent (aquest va formar una milcia prpia el maig del 2003);
South Sudan Independent Movement (SSIM) de Tito Biel i James Leah. que de fet no van reconixer al mxim comandament de les SSDF;
Nuer Forces, de Gordon Kong, ex membre de l'Anya-Anya II i nominal subordinat de Paulino per actuant amb molta autonomia;
Equatoria Defence Force (EDF) de Theofilo Ochan, el 5 de mar del 2004 se'n va separar i es va unir a la SPLA;
Bor Group, fundat per Aron Thon Arok (vers 1995, el 1998 Arok va morir en accident d'avi) i dirigit per Kelia Riak i el Major Deng Kelei, escissi de la SPLA; basat a Bor.
South Sudan Independence Group (SSIG) de Kawach Makuei, antic membre de l'Anya-Anya II i desprs del SPLA, empresonat per Garang del 1984 al 1993; basat a Aweil.
SPLA-Bahr al-Ghazal, fundat per Kerubino Kwanyin Bol i dirigit desprs de la seva mort per John Machamdit. El 1998 Kerubino, tot i haver recuperat el seu rang (i ascendit a general) a l'exrcit sudans i ser ministre del sud, va abandonar al govern i es va passar a la SPLA, actuan a Bhar al-Ghazal, per a la seva mort el grup va retornar a la SSDF.
The Mobile Forces Group, format per elements de tots els membres de la SSDF en nombre de tres mil i amb base a Juba, dirigits per. Benson Kuany, ex membre de l'Any-Anya I i II. El govern sudans va traslladar a aquestos homes a Malakal desprs d'un incident armat. ;
Mundari Forces, milcies dirigides per Kelement Wani, un dels pocs sobrevivents de l'Anya-Anya I i oficial general de l'exrcit  sudans. Les seves forces venien en majoria del SPLA i tenien base a Terakaka al nord de Juba.  Wani era vicepresident del Consell Transitori del Sud;
Bari Forces of Bahr Jebel, de Paulino Lonyumbek, un metge que dirigia les milcies dels bari.
Didinga Forces , milcia formada a Equatoria pels didinga; l'organitzaci es va desintegrar desprs del 2002 quan la major part del seus membres van anar retornant al SPLA;
Boyya Forces, milcia formada a Equatoria pels boyya (buya o taposa), poble pastor. l'organitzaci es va desintegrar desprs del 2002 quan la major part del seus membres van anar retornant al SPLA;
Madi Forces, milcia formada per l'tnia dels madis a Equatoria. ;
Murle Forces, milcia formada per l'tnia murle, pastors i guerrers, que finalment fou atreta per la SSDF. Ismael Konyi s el seu cap, i es tamb major general i sult (tamb te un alt crrec del govern al Estat de Jongelei);
Dinka Forces dirigides pel vell Sultan Abdel Bagi i el seu fill Hussein, operen a Bahr el Ghazal. Des del 1983 van entrar al SPLA per el 1997 van donar suport a Machar. El 2002 van ajudar al govern sudans a reconquerir Gogriel;
Shilluk Forces, milicies dels shilluk basadas a Malakal, Fashoda i Tonga, dirigides per Awad Jago;
Peace Forces, dirigides pel general sudans El Tom Anour, formades per membres de 24 tribus dels fertit, pagesos una mica islamitzats; dominen part de Wau, i el SPLA domina l'altra part;

Forces aliades:

SPLM/SPLA-United, dirigit per Lam Akol; escissi del SPLA, va signar el setembre del 1997 un acord amb el govern, parallel al de Machar, conegut com Acord de Fashoda.  No es membre del SSDF per hi collabora estretament. Lam per no acepta el liderat de Machar. El 2003 Lam es va passar al SPLA.

South Sudan Liberation Movement (SSLM), de base nuer, anuak i murle, sorgida vers 1995. Encara que fora del SSDF, hi collabora estretament.

Totes aquestes forces es van integrar a l'Exrcit d'Alliberament del Poble Sudans el gener 2006, desprs de la mort de John Garang el 2005.

 Nota .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309580" title="Daurada grossa" nonfiltered="1726" processed="1722" dbindex="121806">


La daurada grossa o fusell (Pluvialis apricaria) s un ocell de l'ordre dels caradriformes. 

Morfologia.

 Fa 28-30 cm de longitud total.
 T un plomatge molt vists: la cara i les parts inferiors negres, mentre que les superiors sn fosques amb una infinitat de petites taques daurades a l'estiu. A l'hivern el plomatge negre deixa pas a un de ms blanc, tamb tacat de daurat, que es confon a la perfecci amb el cereal dels camps, on s'alimenta.

Subespcies.

 Pluvialis apricaria altifrons ;
 Pluvialis apricaria apricaria ;

Reproducci.

No s nidificant als Pasos Catalans. La posta s a la primavera, i les femelles no fan niu, ans es limiten a fer un forat en terra que a vegades cobreixen lleugerament d'herba. 

Alimentaci.

Menja, principalment de nit, cucs, insectes, cargols, aranyes, molsa i algues que troba en camps conreats, en prats i en arrossars.

Hbitat.

Viu a llocs humits.

Distribuci geogrfica.

Durant el bon temps viu al nord d'Eursia per, en arribar l'estiu, emigra cap al sud d'aquest continent i tamb cap a l'frica, on atenyen el capdavall del continent. 

Als Pasos Catalans se'n pot veure en migraci i a l'hivern, i sempre al litoral, on pot arribar a ser localment abundant (com ara l'Alt Empord, el Delta de l'Ebre i el del Llobregat). El nombre dels que hivernen pot augmentar sensiblement si es produeixen onades de fred a Europa.

Referncies.



Enllaos externs.

 La daurada grossa a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Informaci de la poblaci d'aquest ocell al Principat de Catalunya. ;
 La daurada grossa a la web de la IUCN. ;
 La daurada grossa a l'Animal Diversity Web. ;
 Fotografies d'aquest ocell. ;
 Descripci i hbitat d'aquest ocell. ;
 Vdeos de daurades grosses en llur hbitat natural. ;
 Taxonomia de la daurada grossa. ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309583" title="SPLA-Bahr al-Ghazal" nonfiltered="1727" processed="1723" dbindex="121808">
SPLA-Bahr al-Ghazal fou una facci militar del sud de Sudan que va existir entre 1993 i el 2000.

A la tardor del 1986 el comandant Kerubino Kwanyin Bol va trencar amb Garang, que l'havia acusat d'insubordinaci, i va restar detingut fins el 1991, que va poder escapar a Uganda, on va restar dos anys a l'espera del estatus de refugiat poltic fins ser alliberat el 1993.

Llavors es va aliar al Moviment d'Independncia del Sud de Sudan (SSIM de Riak Machar) i va organitzar un grup dels seus homes a Bahr al-Ghazal (per lo que el su grup es va anomenar SPLA-Bahr al-Ghazal, acronim de Exrcit d'Alliberament del Poble Sudans-Bhar al-Ghazal). Les seves forces van arribar a una xifra propera als dos mil; el 5 de juliol de 1994 va ocupar Mayen Abun; el 18 de juliol de 1994 va fer un pacte amb el govern sudans i Machar el va expulsar de la seva aliana el gener del 1995; llavors va combatre al SPLM/SPLA provocant greus danys a Bahr al-Ghazal als districtes de Twic, Abyei, i Gogrial, i parts orientals d'Awei al districte de Wau i va perdre el suport dels dinkas. Les seves accions sn supasament la causa de la fam que va patir la zona el 1996.

El 10 d'abril del 1996 va arribar a un preacord amb el govern que fou signat formalment el 21 d'abril de 1997 a Khartum, entre el govern sudans d'un costat, i diverses faccions del sud, especialment el SSIM, el SPLA-Bahr al-Ghazal i la Equatoria Defence Force; aquest acord reconeixia el dret d'autodeterminaci del sud i establia un Consell Transitori que havia d'establir l'autonomia. Les seves forces foren establertes a Wau i Kerubino fou restablert a l'exrcit sudans i va ser ascendit a general.

El SPLA-Bahr al-Ghazal fou decisiu en imperdir la conquesta de Wau per la SPLA al donar suport a les forces del govern sudans. El gener de 1998 Kerubino va abandonar al govern i va atacar Wau, cooperant amb la SPLA; pero l'octubre fou acusat per Garang d'estar al darrera del seu intent d'assassinat a Nairobi i es va produir el trencament.

El SPLA-Bahr al-Ghazal va seguir lluitant a la provncia de Bhar al-Ghazal, sense tornar aparentment a l'aliana amb el govern (novembre de 1998), pero de fet controlat per aquest; el seu cap Kerubino va morir en combat el 15 de setembre de 1999. Desprs les restes de les seves forces van quedar en mans de John Machamdit i de Kawach Makuei, i va quedar integrat en el South Sudan Independence Group (SSIG) basat a Aweil.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309591" title="South Sudan Liberation Movement" nonfiltered="1728" processed="1724" dbindex="121809">
Pel moviment d'alliberament del mateix nom actiu del 1971 al 1972 dirigit per Joseph Lago, vegeu Moviment d'Alliberament del Sud del Sudan;


South Sudan Liberation Movement (SSLM), de base nuer, anuak i murle, sorgida vers 1995 com oposici a John Garang i Riak Machar i pretenent restaurar l'esperit de l'Anya-Anya I, format com a milcia. El 1999 va esdevcenir Upper Nile Provisional Military Command Council (UMCC) i el gener del 2000 a l'Alt Nil fou fundat formalment amb el seu nom actual;  estava dirigit per l'americ Michael Wal Duany, professor de cincies politiques a Indiana (que va dimitir el 30 de setembre del 2004) i amb Timothy Taban, com a comandant militar i Gabriel Yoal Doc com a lloctinent. 

EL SSLM va capturar Aboko noms amb forces locals i va fer aliana amb un grup de milicians dirigits per Tuat Wath Pal, un antic oficial comunista etop. No va entrar a l'acord del 1997 per finalment va signar l'acord amb el govern sudans el juliol del 2002. 

Des llavors, encara que fora de la South Sudan Defence Forces, hi collabora estretament.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309592" title="Marc Hauser" nonfiltered="1729" processed="1725" dbindex="121810">
Marc Hauser (Cambridge, Estats Units, 1959), llicenciat en cincies per la Universitat de Bucknell i doctorat per la Universitat de Califrnia, actualment s professor a la Universitat de Harvard als departaments de Psicologia, Organsmica i Biologia Evolucionista i Antropologia Biolgica. Tamb s codirector del programa sobre la Ment, el Cervell i el Comportament, i director del laboratori de Neurocincia Cognitiva dels Primats.
Les seves investigacions, centrades en l estudi de la ment dels animals humans i no humans, han resolt alguns dels misteris sobre l evoluci del llenguatge, la representaci conceptual, la cooperaci social, la comunicaci i la moralitat.

Ha escrit ms de dos-cents treballs d investigaci i cinc llibres, entre ells: The evolution of communication (1996); Mentes salvajes: Qu piensan los animales? (2000) i Moral minds: The unconscious voice of right and wrong.

En l actualitat treballa en un llibre sobre el llenguatge amb Noam Chomsky.

 Enllaos externs .
 http://www.wjh.harvard.edu/~mnkylab/HauserPersonal_Biotxt.html;
 http://www.edge.org/3rd_culture/bios/hauser.html;
 Marc Hauser a Kosmopolis. Festa Internacional de la Literatura, Barcelona, 2005;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309593" title="Emre Belzo?lu" nonfiltered="1730" processed="1726" dbindex="121811">

Emre Belzo lu (Istanbul, 7 de setembre del 1980) s un futbolista turc.

 Trajectria .
Va formar part de l'equip del Galatasaray que va guanyar la Copa de la UEFA i la supercopa europea de l'any 2000 i de la selecci turca que va acabar tercera a la Copa del Mn de 2002. Amb el Galatasaray tamb fou diverses cop campi de la lliga i copa turca.

El 2001 fou transferit a l'Internazionale i el 14 de juliol de 2005, marx al Newcastle United amb una transferncia de 3.8 milions. 

L'any 2004 fou escollit per Pel dins del FIFA 100 com un dels 125 millors futbolistes vius. 

 Palmars .
 Copa del Mn de futbol 2002: 3a posici;
 Copa de la UEFA (1): 2000;
 Supercopa d'Europa de futbol (1): 2000;
 Copa Intertoto (1): 2006;
 Lliga turca de futbol (3): 1997-1998, 1998-1999, 1999-2000;
 Copa turca de futbol (2): 1999, 2000;
 Copa italiana de futbol (1): 2004-05;

 Referncies .


 Enllaos externs .

Perfil a UEFA.com;
Estadstiques;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309597" title="Paulino Matiep" nonfiltered="1731" processed="1727" dbindex="121812">
Paulino Matiep Nhial s un militar sudans d'tnia nuer.

Va participar a la primera guerra civil a l'Anya-Anya I, per el 1972, al final de la guerra, no va entrar a l'exrcit sudans. El 1975 va organitzar una revolta a Bilpam i va haver de fugir a Etipia on va romandre fins el 1984 quan va retornar a l'Alt Nil i va lluitar amb l'Anya-Anya II sense unir-se al SPLA i va rebre suport del govern al oposar-se a John Garang.

El 1989 va conquerir Mayom al SPLA amb suport del govern sudans. El 1991 va donar suport a Riak Machar (nuer com ell) i desprs del 1997 les seves forces foren incorporades a les South Sudan Defence Forces, per s'hi va enfrontar pel control de l'estat anomenat Unity i va formar el South Sudan Unity Movement/Army (SSUM/A) reconegut pel govern el mar de 1998.

En aquest any va rebre el rang de major general de l'exrcit sudans. El gener del 2002, al unirse Machar i Garang, va ser nomenat comandant en cap de les South Sudan Defence Forces per el seu control sobre les diverses unitats fou molt limitat i el control efectiu redut a Bul Nuer (estat Unity) que li fou disputat per altres milcies nuer i d'altres tnies. El seu lloctinent James Gatduel fou substitut desprs per Tayib Gatluak; el principal comandant Peter Gadet va desertar el 2003.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309598" title="Lee Smolin" nonfiltered="1732" processed="1728" dbindex="121813">

Lee Smolin (Nova York, Estats Units, 1955) s fsic teric dedicat a l estudi de la gravetat quntica, la cosmologia i la teoria quntica. Desprs d estudiar al Hampshire College i a la Universitat de Harvard, va ser professor a les universitats de Yale, Siracusa i Penn. El 2001 es va convertir en membre fundador i investigador del Perimeter Institute for Theoretical Physics d' Ontario (Canad), des d on proposa una aproximaci diferent al problema de la unificaci de la teoria de la relativitat amb la quntica anomenada Gravetat Quntica de Bucles. Les seves investigacions tamb inclouen la teoria de cordes (descripci completa, unificada i consistent de l estructura fonamental del nostre univers), la biologia terica, la filosofia i la teoria poltica.
s autor de dos llibres on analitza les implicacions filosfiques dels avenos en fsica i cosmologia: Life of the cosmos (1997) i Three roads to quantum gravity (2001).
 Enllaos externs .
www.perimeterinstitute.ca/people/index.php;
www.qgravity.org;
www.edge.org/3rd_culture/bios/smolin.html;
 Lee Smolin a Kosmopolis. Festa Internacional de la Literatura, Barcelona, 2005;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309600" title="Palma d'Or" nonfiltered="1733" processed="1729" dbindex="121814">

La Palma d'or (Palme d'Or, en francs) s el mxim premi atorgat pel jurat oficial del Festival de Cannes. S'adjudica a la millor pellcula de l'any, triada entre aquelles presentades en competici. El smbol de la palma s tret de l'escut d'armes de la ciutat de Cannes, com el lle del Festival Internacional de Cinema de Vencia o l's de Festival Internacional de Cinema de Berln.

Al comenament, la distinci ms alta del festival va portar el nom de "Gran Premi del festival" i es materialitzava en un trofeu concebut per un artista de moda. El 1954, els organitzadors del festival van encarregar a diversos joiers una distinci que ports una palma, ja que aquest smbol s present en el blas de la ciutat. El projecte guanyador va ser el de Lucienne Lazon. Un cop elaborat, el premi va agafar el nom de "Palma d'or" el 1955 i el va rebre per primera vegada el cineasta  Delbert Mann per a Marty

El seu scol i la seva configuraci han evolucionat amb el temps: Thierry de Bourqueney la va modernitzar el 1992 i el 1997 va fer-ho Caroline Scheufele, presidenta de la joieria sussa Chopard, que des d'aquella data mant l'exclusiva de la seva realitzaci. La palma, d'un valor de 24 quirats, s fixada sobre un coix en cristall abans de ser collocada en un joier en marroqu blau.



 Referncies .


 Vegeu tamb .



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309602" title="Robert Trivers" nonfiltered="1734" processed="1730" dbindex="121815">
Robert Trivers (Washington DC, Estats Units, 1943) s llicenciat en histria i doctorat en biologia per la Universitat de Harvard, actualment s professor d antropologia i cincies biolgiques a la Universitat de Rutgers, de pediatria a UMDNJ i de psicologia a la Universitat de Harvard.

Les seves investigacions se centren en la teoria social basada en la selecci natural (on neix la seva teoria de l autoengany) i en la biologia dels elements gentics egoistes. Les seves anlisis sobre l altruisme recproc, la inversi parental, la selecci sexual, el conflicte paternofilial, la proporci de sexes i l engany i l autoengany, sn un referent constant en la literatura cientfica.
Entre els seus llibres destaquen Social evolution (1985); Deceit and self-deception (1991); Natural selection and social theory (2002) i Genes in conflict: The biology of selfish genetic elements (2005).

La revista Time el considera un dels cent pensadors i cientfics ms importants del segle XX. s membre de l Acadmia Nord-Americana d Arts i Cincies.

 Enllaos externs .
 www.edge.org/3rd_culture/trivers04/trivers04_index.html;
 anthro.rutgers.edu/faculty/trivers.shtml;
 Robert Trivers a Kosmopolis. Festa Internacional de la Literatura, Barcelona, 2005;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309603" title="South Sudan Unity Movement" nonfiltered="1735" processed="1731" dbindex="121816">
El South Sudan Unity Movement i la seva branca militar la South Sudan Unity Army, s un moviment armat del sud del Sudan.

Va ser establert a comenaments del 1998 per Paulino Matiep, un dels comandants de l'Anya-Anya II que no s'havia volgut integrar a l'Exrcit d'Alliberament del Poble Sudans (SPLA) i dirigia una milcia nuer a l'estat anomenat Unity rebent suport del govern sudans. El control d'aquest estat li fou disputat desprs del 21 d'abril de 1997 per les South Sudan Defence Forces de Riak Machar i els seus aliats, i Matiep va crear llavors el South Sudan Unity Movement i la South Sudan Unity Army, reconeguts com a part pel govern sudans el mar del 1998. Matiep va rebre el grau de major general a l'exrcit sudans.

Desprs del protocol de Machakos del 2002, la reorganitzaci de les South Sudan Defence Forces el van convertir en el comandant en cap per amb un control limitat sobre les diverses unitats; el control efectiu de la SSUA es limita a Bul Nuer (estat Unity) que li es disputat per altres milcies nuer i d'altres tnies. James Gatduel fou el seu primer lloctinent per va ser substitut desprs per Tayib Gatluak. El 2003 va desertar el seu principal comandant Peter Gadet.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309615" title="Biblioteca Municipal d'Eivissa" nonfiltered="1736" processed="1732" dbindex="121817">
La Biblioteca Municipal d'Eivissa, tamb coneguda com Biblioteca de can Ventosa, s una biblioteca de titularitat i pressupost municipal.  Fou inaugurada el 7 de novembre del 1988 i va tenir com a primera seu l'edifici municipal del carrer Castella nmero 19. L'any 1995 es va traslladar a l'edifici de Can Ventosa, a l'Avinguda Ignasi Wallis, nmero26 de Vila, on roman fins a l'actualitat. s la major biblioteca d'Eivissa i compta amb 12.000 socis.

L'any 2005 s'amplia l'espai de la biblioteca amb la incorporaci d'una nova sala dedicada a l'escriptor Mari Villangmez, fill illustre de la ciutat.

Activitats.
Basades en el foment de la lectura i dinamitzaci cultural:
La tarda del conte.
El club de lectura.
L'escriptor/a del mes.
Tardes de poesia.
Setmana del llibre infantil.
Presentacions de llibres.

Fons.
Compt amb un fons inicial de 5.000 volums junt amb un lot fundacional del Ministeri de Cultura.  
L'any 1995 amb el trasllat a Can Ventosa,  va acollir tamb el fons de l'antiga biblioteca de la Caixa, superant els 40.000 volums.
Actualment els fons contenen 65.000 volums.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309622" title="Geochelone gymnesica" nonfiltered="1737" processed="1733" dbindex="121818">

La Geochelone gymnesica (abans Cheirogaster gymnesica)  s una tortuga gegant extingida endmica de l'illa de Menorca que habit al Mioc superior.

Dorothea Minola Bate, el 1914, va descriure a Menorca aquesta nova forma de tortuga gegant fssil, que va denominar Testudo gymnesious. Ms tard (1974), el seu nom fou revisat per Auffenberg, que la va anomenar Geochelone gymnesica.

L'espcie fou trobada a dos jaciments per Bate (Cala Es Pou i Cal dels Morts). Ms recentment s'ha trobat un tercer jaciment al Cap de Binibeca.

Referncies.
 Rptils i amfibis de les Balears. Joan Mayol. pgina 219;
 Fauna malacolgica asociada a "Cheirogaster gymnesica" (Bate, 1914): implicaciones biogeogrficas. Josep Quintana. Bollet de la Societat d'Histria Natural de les Balears, ISSN 0212-260X, N. 38, 1995 , pgs. 95-120;
 http://zipcodezoo.com/Animals/G/Geochelone_gymnesica.asp;
 http://www.raco.cat/index.php/ActaGeologica/article/view/75064/97894 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309624" title="Bruno Soriano Llido" nonfiltered="1738" processed="1734" dbindex="121819">

Bruno Soriano Llido o Bruno s un jugador del Vila-real CF naixcut el 12 de juny de 1984 a la localitat castellonenca d'Artana, Espanya. 

Biografia.

s un centrecampista que es form en les files inferiors del Vila-real CF, fins arribar a ser el capit del Vila-real Club de Futbol B amb el que aconsegu l'ascens a la Segona divisi B en la temporada 06-07, en la que altern partits del fial amb convocatries i partits disputats amb el primer equip.Debut amb el primer equip del Vila-real CF el 1 d'octubre de 2006 en un partit disputat a l'ONO Estadi de Palma de Mallorca front al RCD Mallorca i que acab amb el resultat d'1-2 favorable al Vila-real. La temporada 2007-08 aconsegu tenir fitxa i dorsal del primer equip. Aquesta temporada arrebat al lloc al recent arribar Rio Mavuba en el mig del camp i juga 21 partits amb el Vila-real en Lliga, 16 de titular.

 Clubs .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309646" title="Llista de persones relacionades amb la Guerra Civil a Catalunya" nonfiltered="1739" processed="1735" dbindex="121820">

En aquesta llista, s'hi inclouen persones relacionades amb la Guerra civil espanyola a Catalunya sense distinci de bndols. Algunes persones d'aquesta llista no eren pas catalanes.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309647" title="Partit Republic Liberal Demcrata" nonfiltered="1740" processed="1736" dbindex="121821">
Partit Republic Liberal Demcrata, fou un partit poltic espanyol creat a l'instaurar-se la Segona Repblica en 1931, com continuaci del Partido Reformista prviament existent des de 1912. Aquesta formaci minoritria, fundada i liderada per Melquades lvarez, va obtenir 4 escons a les eleccions generals espanyoles de 1931 (a Madrid, Salamanca, Valncia i Logronyo) es va situar en el centre-dreta de l'espectre poltic de la Segona Repblica, i va participar en els governs republicans d'aquesta tendncia del perode 1933-1935. 

A Catalunya es constitu a l'abril del 1934 amb el nom de Partido Republicano Liberal Democrtico i fou presidit per Toms de Lacalle Abarca. 

Un dels seus ms significats militants, el metge d'Oviedo Alfredo Martnez Garca-Argulles, Ministre de Treball en 1935, va ser assassinat a la porta de la seva casa al mar de 1936. Melquades lvarez, en la seva qualitat de Deg del Collegi d'Advocats de Madrid, va exercir com a lletrat defensor de Jos Antonio Primo de Rivera, tamb advocat, quan aquest va ser empresonat en la primavera de 1936 pel govern del Front Popular; la qual cosa potser va influir en el seu propi empresonament a l'agost del mateix any a la Pres Model de Madrid, i en el seu posterior assassinat, juntament amb altres presos considerats de dretes, per milicians esquerrans. El Partit Liberal Demcrata es va extingir desprs de la Guerra Civil Espanyola. 

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309651" title="Sequera a Catalunya" nonfiltered="1741" processed="1737" dbindex="121822">
La sequera s la manca persistent de precipitacions. Des de fa anys, aquest fenomen meteorolgic afecta a Catalunya. Les causes principals sn la reducci dels embassaments i aqfers i la falta de neu.

Sequeres al llarg de la histria.
Es t constncia de moltes sequeres a la histria de Catalunya, des del 1566-67 fins a les ltimes sequeres del segle XXI. Aqu sota hi ha informaci sobre les ltimes sequeres amb certa importncia a Catalunya.

Segle XVI.
Es t constncia d'una important sequera cap a l'any 1566, que va deixar feta malb gaire b tota la collita de la zona, especialment a les comarques l'interior i van arribar a produir-se problemes amb els molins hidrulics per falta d'aigua. No es t constncia de notcia de sequera cap a aquella poca.

Segle XIX.
L'nica sequera de qu se'n sap res d'aquest segle s una que va passar als anys 1812/18. Possiblement s la sequera ms intensa registrada a Catalunya, sobretot els anys 1813 i 17, on es registraren valors del 43,7% i 30,7%, respectivament. A l'any 1817 t el rcord d'any ms sec conegut als registres barcelonins, amb 197mm. Malgrat la intensa sequera, no es t constncia d'efectes econmics greus.

Segle XX.
Es t constncia de molta sequera a aquest segle a Catalunya. Una petita sequera va afectar a l'any 1910. Uns anys desprs, cap al 1922/23, Catalunya es va veure afectada per una gran sequera: noms plogu un ter de les pluges normals entre el novembre i febrer. Als anys 1944/50, desprs de la Segona Guerra Mundial, es va patir una gran sequera. Est considerat el pitjor any de sequera a bona part de la Pennsula Ibrica. L'any 1950 es van realitzar hores de restriccions d'aigua a les nits. L'any 1953 es van realitzar talls del 30% de les hores del dia (7,2 hores). L'any 1973 es va registrar una gran sequera a les capaleres dels rius, per quan s'estava a punt d'iniciar restriccions va ploure i no es van fer. Tot seguit es van patir fora anys de sequera, a finals de la dcada del 1980 i del 1993 al 2000.

Reportatges.
Un reportatge del programa 30 minuts de Televisi de Catalunya anomenat "La gran sequera" tractava a fons la sequera del 2005. El documental tractava la primavera poc plujosa i les conseqncies al bosc de la sequera. Tamb parlava de les conseqncies socio-econmiques d'aquella sequera, amb l'opini de ramaders i agricultors. Els autors d'aquest reportatge sn Montse Armengou i Ricard Belis.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309658" title="Enric Si i Guardiola" nonfiltered="1742" processed="1738" dbindex="121823">
Enric Si i Guardiola (Badalona, 5 d'abril del 1942   Barcelona, 2 de novembre del 1998) fou dibuixant, illustrador, fotgraf  i publicista.

Va realitzar estudis en Economia i Belles Arts. Comen la seva carrera a l'editorial Mateu als 17 anys. Als anys 60 va collaborar amb l'editorial Bruguera i la Fleetway Agency. Treball a les publicacions Valentina, Drcula, Linus, Rambla, La oca i el diari Avui entre d'altres.  Collabor amb Roman Gubern en el llibre El llenguatge dels comics.  Als anys 80 va deixar el camp del cmic per tornar a l'illustraci.

La seva obra s pionera dins l'estat espanyol pren com a un dels seus eixos temtic a la societat contempornia.

Obra.
1967 Lavinia 2016 o la guerra dels poetes catalans;
1969 Aghardi;
1970 Mara;
1977 Autodafe;
1980 Profanadores de tumbas;
1981 Hernan Corts en Mxico;
1992 Barcelona guapa (Fotografia);

Premis.
1968 Premi internacional com a millor dibuixant de l'any;
1971 Premi Yellow Kid al millor dibuixant extranger, (Lucca, Itlia);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309662" title="Vuit mil (desambiguaci)" nonfiltered="1743" processed="1739" dbindex="121824">

Vuit mil: el nombre 8000 s un nombre natural que s el producte de 1000  8.
Vuit mil (alpinisme): Elevaci del terreny por damunt dels 8.000 m sobre el nivell del mar.
Any 8000: Designa l'any 8000 dC i l'any 8000 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309664" title="Temprana" nonfiltered="1744" processed="1740" dbindex="121825">
Temprana, per a la doctrina cristiana, s la virtut moral que modera l'atracci dels plaers i procura l'equilibri en l's dels bns creats. Assegura el domini de la voluntat sobre els instints i mant els desigs als lmits de l'honestedat. 

La persona moderada orienta cap al b les seves ganes sensibles, guarda una sana discreci i no es deixa arrossegar "per seguir la passi del seu cor" (Si 5,2; cf 37, 27-31). La temprana s sovint lloada a l'Antic Testament: "No vagis darrere les teves passions, els teus desigs refrena" (Si 18, 30). Al Nou Testament s anomenada "moderaci" o "sobrietat", tal i com s'afirma a la Carta Paulina "hem de viure amb moderaci, justcia i pietat al segle present" (Tt 2, 12). Ve de la paraula temple, i ens porta a considerar el nostre cos com un temple i en resum significa moderaci dels nostres actes com a catlics cristians creients.

 Referncies .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309665" title="Teorema de l'Huilier" nonfiltered="1745" processed="1741" dbindex="121826">

En trigonometria esfrica, el torema de l'Huilier relaciona l'rea d'un triangle esfric amb la longitud dels seus costats ; per tant, constitueix una generalitzaci de la frmula d'Her a una geometria no euclidiana.

En un triangle esfric (veure figura adjunta) dibuixat sobre l'esfera de raidi R, del qual els costats tenen dimensions angulars a, b i c, s'escriu el semipermetre
.
El teorema de l'Huilier estipula que la superfcie del triangle val
.

La frmula d'Her s el cas lmit de la igualtat de damunt quan la curvatura de l'esfera es fa prou petita (el radi tendeix a infinit) i s'acosta a la geometria euclidiana: en efecte, quan a, b i c es fan petits respecte a 1  (R s gran respecte a BC, AC i AB) l'aproximaci
;
es pot admetre i l'expressi anterior esdev la frmula d'Her.

Vegeu tamb.
 Trigonometria;
 Triangle;
 Resoluci d'un triangle;
 Frmula d'Her;
 Trigonometria esfrica;

Bibliografia.
 Teorema de l'Huilier en el lloc web Math World. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309676" title="Lam Akol" nonfiltered="1746" processed="1742" dbindex="121827">
Lam Akol Ajawin s un poltic i militar sudans, d'tnia shilluk per emparentat amb nuers, nascut el 1950.

Fou enginyer qumic per la universitat de Khartum (amb doctorat de filosofia per la universitat de Londres),  i mestre a la mateixa universitat.  Desprs del 1983 va entrar en contacte amb John Garang i el Moviment d'Alliberament del Poble Sudans (SPLM), contactes que van restar secrets fins finals del 1985 quan fou detingut  i al ser alliberat va haver de fugir a Etipia (1986) d'eon va passar al sud de Sudan.

El 11 de desembre de 1989 va encapalar la delegaci del SPLM/SPLA a les converses de pau de Nairobi, assistit per Mansour Khalid,   Elijah Maluk, Patrick Ayiteng, John Luk,  Marial Benjamin,  Daniel Kodi,  Muhammad Said Bazarah,  Joseph Akuot Wet, Yasir Said Arman i Zamba Duku. 

El 28 d'agost de 1991 va donar suport a Riak Machar en el intent de substituir el liderat de Garang a la ciutat de Nasir. Va fugir a Nairobi i fou membre fundador del SPLA-Nasir que el 1993 va esdevenir Moviment d'Independncia del Sud de Sudan (SSIM). Una petita facci va subsistir agafant en nom de SPLA-United, i Lam Akol va abandonar el SSIM el febrer de 1994 (no acceptava el liderat de Machar) i poc desprs va integrar formalment a la SPLM/SPLA-United on va arribar a comandant en cap operant a l'Alt Nil.

El 1996 va negociar  un acord parallel al de Riak Machar amb el govern, i desprs del 21 d'abril de 1997 en qu es va signar l'acord de pau de Khartum, va signar el Acord de pau de Fashoda (20 de setembre de 1997). Desprs d'aix fou nomenat ministre de transports.

Desprs del Protocol de Machakos, el 20 de juliol de 2002, les faccions del sud estaven dividides en dos grups: el SPLM/SSDF (de Garang i Machar que s'havien unit el 6 de gener de 2002) i les que integraven el United Democratic Salvation Front. A l'octubre del 2002 Akol va dimitir com a ministre , i va participar a la fundaci d'un partit estatal sudans que demanava el dret d'autodeterminaci del sud i propugnava el sistema democrtic (Partit de la Justcia), per el setembre del 2003 va anunciar que retornava a les files del SPLM/SPLA. El 2004 les seves forces a l'rea de Malakal, ciutats de Fashoda i Tonga, es van enfrontar a les milcies shilluk de la zona dirigides per Awad Jago.

El setembre del 2005, quan es va formar el govern d'unitat nacional desprs de la mort de John Garang, va ser nomenat ministre d'afers exteriors de Sudan. Quan el SPLM/SSDF va sortir del govern l'octubre de 2007 va exigir per tornar a entrar la destituci d'Akol del seu crrec ministerial per considerar-lo massa proper al regim; el 17 d'octubre Akol fou substitut per Deng Alor,  i nomenat  ministre d'afers del gabinet (crrec que abans ocupava Alor, membre tamb del SPLM); al mateix temps va nomenar tamb ministre de comer exterior a Mansur Khalid (membre igualment del SPLM). Mentre fou ministre d'exteriors va nomenar ambaixadors al seu germ gran Moses Akol i al seu cos Sammuel Odat i va preparar una llista de 60 nous nomenaments en la que set eren parents propers (John Simon Yor, John Samuel Bwogo, Nyathjwok Shawish, Emmanuel Ajawin, John Opiti, Emmanuel Moses Aban i  Kimo Othwonh Dak).  

El marc del 2008 quan viatjava per l'estat d'Alt Nil cap a la capital Malakal, el seu comboi fou atacat i alguns membres del grup foren morts, per Akol en va sortir en vida.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309687" title="Adrea MAC" nonfiltered="1747" processed="1743" dbindex="121828">


L'adrea MAC (en angls Media Access Control) s una adrea Unicast que identifica a una interfcie de xarxa de maquinari quasi de manera nica. Aquesta adrea est formada per 6 bytes els quals formen 6 grups de dos lletres en hexadecimal. Per tant tenim un identificador de 48 bits que pot representar 281.474.976.710.656 adreces diferents.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309688" title="L'aviador" nonfiltered="1748" processed="1744" dbindex="121829">
L'aviador (en angls The Aviator) s una pellcula de Martin Scorsese, estrenada el 2004. Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

 Argument .
La pellcula descriu una part de la vida de Howard Hughes, des del comenament de la seva pellcula Els ngels de l'infern fins al robatori del seu avi fetitxe, el Spruce Goose, l'avi ms gran de l'poca.

La pellcula tracta principalment de la seva passi pels avions i pel cinema, aix com de les seves relacions tumultuoses amb estrelles de cinema de l'poca com Katharine Hepburn i Ava Gardner. Es concentra igualment en el pols que va mantenir amb la companyia aria Pan Am, per permetre a la seva companyia, la TWA, de poder cobrir lnies internacionals. Durant tota la pellcula, es pot veure l'evoluci dels seus trastorns obsessius compulsius que el rosegaran fins al final dels seus dies.

 Repartiment .
 Leonardo DiCaprio : Howard Hughes;
 Cate Blanchett : Katharine Hepburn;
 Gwen Stefani : Jean Harlow;
 Kate Beckinsale : Ava Gardner;
 Adam Scott : Johnny Meyer;
 Kelli Garner : Faith Domergue;
 Alec Baldwin : Juan Trippe;
 Ian Holm : Professor Fitz;
 Jude Law : Errol Flynn;
 John C. Reilly : Noah Dietrich;
 Alan Alda   Senador Ralph Owen Brewster;

 Premis i nominacions .
 Premis .
 Oscar a la millor actriu secundria per Cate Blanchett;
 Oscar al millor muntatge per Thelma Schoonmaker;
 Oscar a la millor fotografia per Robert Richardsonn;
 Oscar a la millor direcci artstica per Dante Ferretti;
 Oscar al millor vestuari per Sandy Powell;

 BAFTA a la millor pellcula;

 Globus d'Or a la millor pellcula dramtica;
 Globus d'Or a la millor banda sonora original per Howard Shore ;
 Globus d'Or al millor actor dramtic per Leonardo DiCaprio;

 Nominacions . 
 Oscar a la millor pellcula;
 Oscar al millor director per Martin Scorsese;
 Oscar al millor actor per Leonardo DiCaprio;
 Oscar al millor actor secundari per Alan Alda;
 Oscar al millor gui original per John Logan;
 Oscar al millor so per Tom Fleichman i Petur Hliddal;

 Globus d'Or al millor director per Martin Scorsese;
 Globus d'Or a la millor actriu secundria per Cate Blanchett;
 Globus d'Or al millor gui per John Logan;

Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;
 Lloc oficial ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309693" title="SPLM/SPLA-United" nonfiltered="1749" processed="1745" dbindex="121830">

El SPLM/SPLA-United fou una escisi del Moviment d'Alliberament del Poble Sudans i Exrcit d'Alliberament del Poble Sudans. El 28 d'agost de 1991 amb la declaraci de Nasir, Riak Machar, Lam Akol i Gordon Kong van intentar enderrocar a John Garang, pero no se'n van sortir. Els conspiradors van haver de fugir i poc desprs van fundar el SPLM/SPLA-Nasir.

Garang van resistir i el moviment va quedar dividit en les faccions SPLA-Torit de John Garang (per tenir la seva base a Torit) i el SPLA-Nasir, de Riak Machar i Lam Akol a les que l'estiu del 1992 es va sumar una tercera facci, el SPLA de William Nyon Bany i Josep Oduhu. El mar de 1993, Kerubino Kwanyin Bol i Arok Thon Arok que havien estat empresonats per Garang i el 1991 havien fugit a Uganda, van retornar i van formar les seves prpies faccions (SPLA-Bor, de Arok Thon Arok, i SPLA-Bahr al-Ghazal, de Kerubino Kwanyn Bol).

Totes les facciones excepte la de Garang es van unir (Declaraci de Kongor) i van formar la facci SPLA-Unity per Riak Machar i Lam Akol es van separar poc desprs i Machar va formar (1993) el Southern Sudan Independence Movement (SSIM) i Lam Akol va formar la base de la facci SPLA-United (de base shilluk). 

El 1993 el SPLA de Garang va anunciar un alto el foc, que no fou seguit per Machar ni per la facci anomenada "Unity Forces" de William Nyuon Bany. Desprs de la mort d'Oduhu en un atac del SPLA de Garang, Nyon Bany va entrar al SSIM,  Kerubino va mantenir  la seva prpia facci i Thon Arok es va unir amb Lam Akol. 

Lam Akol va pertanyer al SSIM per com que no acceptava el lideratge de Machar se'n va separar el febrer del 1994. Va passar al SPLM/SPLA-United i com que disposava d'una milicia va esdevenir el comandant en cap.

Va signar el setembre del 1997 un acord amb el govern sudanes, parallel al de Machar i els seus aliats, conegut com Acord de Fashoda. Va tenir una cartera al govern. L'octubre del 2002 va sortir del govern. El 2003 el grup es va unir al SPLM/SPLA.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309694" title="Illa d'Itaparica" nonfiltered="1750" processed="1746" dbindex="121831">
L'illa d'Itaparica est a la badia de Todos os Santos, al litoral de l'estat de Bahia. T els municipis d'Itaparica i Vera cruz.

s una de les illes ms boniques del litoral brasiler. La seva costa, de gran extensi, est rodejada per barreres de corall anomenats "Recifes das Pinanas", que va de Bom Despacho fins a la Ponta de Aratuba










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309702" title="Enregistrament i reproducci del so" nonfiltered="1751" processed="1747" dbindex="121832">
L'enregistrament i reproducci del so s la inscripci i posterior recreaci elctrica o mecnica de les ones sonores, normalment utilitzat per a la veu o la msica.

Les dues tcniques principals d'enregistrament del  so sn l'enregistrament analgic i l'enregistrament digital.

 Procs analgic.
L'enregistrament analgic s'aconsegueix a partir d'un micrfon de diafragma que detecta els canvis de pressi atmosfrica provocats per les ones sonores que s'inscriuen  com a ones sonores grfiques en un medi. Els primers enregistraments d'aquest tipus s'anomenaven sonogrames i no disposaven de cap mecanisme per a la reproducci posterior.  

Amb un fongraf exclusivament mecnic, la conversi analgica es fa en forma de solcs gravats amb una agulla. Els fongrafs ms nous utilitzen l'electrnica en el procs. 

Amb un magnetfon, el senyal generat al micrfon modula un corrent elctric que al passar per un capal transcriu el sonograma magnetitzant les partcules contingudes en la cinta magntica.

La reproducci sonora analgica s el procs invers, amb un diafragma d'altaveu ms gran que fa que els canvis de pressi atmosfrica formin ones sonores acstiques.

Procs digital.

En l'enregistrament i reproducci digital els sonogrames analgics son mostrejats i digitalitzats per tal de poder ser emmagatzemats i transmesos a gran varietat de medis. Les dades digitals, en forma de nmeros binaris, sn una representaci dels punts que conformen la funci d'ona del senyal analgic a una freqncia de mostreig superior a la capacitat de percepci de l'orella humana. 

Sovint es consideren millor els enregistraments digitals que els analgics, no pas per ser de major qualitat, sin degut a la menor incidncia de les interferncies (electromagntiques o de la pols) en la reproducci i menys deteriorament per corrosi mecnica o maltractament del suport d'emmagatzematge.

Histria.

La primera experincia de reproducci i enregistrament del so va ser duta a terme per Thomas Alva Edison el 1877 amb el fongraf mecnic de cilindre, patentat per ell mateix el 1878. L'invent es va fer rpidament molt popular i en les dues dcades segents, l'enregistrament, distribuci i venda de sons enregistrats va fer aparixer una important indstria a nivell internacional, arribant-se a vendre a principis del segle XX,  milions de cpies dels enregistraments ms famosos.

El segent desenvolupament tcnic ms important fou la invenci del gramfon de discs, patentat l'any 1888 per Emile Berliner. Els discs eren ms fcils de fabricar, transportar i emmagatzemar, i a ms sonaven lleugerament ms fort que els cilindres, que noms podien ser gravats per una nica cara. A principis de la dcada de 1910 les vendes de discos de gramfon van comenar a superar les de cilindres de fongraf i al final de la Primera Guerra Mundial el disc s'havia convertit en el format d'enregistrament comercial dominant. Amb diversos canvis, el format de disc d'udio fou el suport principal per a enregistraments de so a nivell comercial fins a finals del segle XX.

L'enregistrament del so es va mantenir com un procs mecnic fins als primers anys 1920 (amb l'excepci del telegrfon de 1899) quan una srie d'invencions en el camp de l'electrnica revolucionava l'enregistrament del so i la seva jove indstria. Aquests incloen transductors slids com micrfons i altaveus, i diversos aparells electrnics com la taula de mescla, dissenyada per a l'amplificaci i modificaci de senyals acstics elctrics.

Desprs del fongraf Edison, els avenos ms significatius en l'enregistrament de so foren sens dubte els sistemes electrnics inventats per dos cientfics americans entre 1900 i 1924. El 1906 Lee De Forest inventava el Trode "Audion", vlvula electrnica, que podia amplificar en gran manera senyals elctrics dbils i que es convertiria en la base de totes les subsegents cadenes de so elctriques fins a la invenci del transistor. Aquest invent va ser seguit per la invenci del circuit regeneratiu, el circuit superregeneratiu i el circuit de receptor superheterod, tots els quals foren inventats i patentats pel jove geni d'electrnica Edwin Armstrong entre 1914 i 1922. Les invencions d'Armstrong van fer realitat l'enregistrament del so d'alta fidelitat, facilitant el desenvolupament de l'amplificador electrnic i molts altres aparells; a partir de 1925 aquests sistemes van esdevenir estndards en l'enregistrament i la radiodifusi.

Posteriors desenvolupaments tecnolgics faran possible aspectes com l'estereofonia, l'alta fidelitat (Hi-fi), els experiments amb el so quadrafnic, precursor del sorround; el sistema de reducci de soroll Dolby; la casset, que ser l'iniciador dels reproductors personals de msica (Walkman).

La invenci de l'enregistrament de so digital i el disc compacte l'any 1982 va portar millores significatives en la durabilitat i la manipulaci dels enregistraments comercials. El CD iniciava una altra ona massiva de canvis a la indstria discogrfica, relegant a mitjans dels anys 90 el disc de vinil a un pla molt secundari i portant a la prctica desaparici a les cintes de casset. La compressi de fitxers d'audio (mp3) i els moderns reproductors d'audio digital representen els darrers canvi en la tecnologia i el consum dels enregistraments musicals.


L'enregistrament sonor i la msica actual.



Al llarg de tot el segle XX es van anar produint avenos i descobriments que han tingut una gran importncia a nivell tecnolgic per tamb artstic, influint de manera molt notable en la msica actual. La invenci de la cinta magntica i del magnetfon, va permetre al msic i inventor estatunidenc Les Paul crear el primer magnetfon multipista, i idear el mtode de l'enregistrament multipista, que permet enregistrar mltiples fonts sonores en un tot. Aquest mtode va obrir el cam als agosarats experiments sonors de la Musique concrte i a compositors d'avantguarda com Karlheinz Stockhausen, que  la vegada van influir notablement sobre artistes innovadors de la msica pop com Frank Zappa, The Beatles i The Beach Boys.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309712" title="Podestat" nonfiltered="1752" processed="1748" dbindex="121833">
El podestat (en itali podest) era el primer magistrat de les ciutats del centre i del nord d'Itlia.



 poca medieval .
 Perode comunal .

El podestat reemplaa el consell dels cnsols que governava els municipis medievals a partir de la fi del Segle XII. Aquest crrec, contrriament al cnsol, havia de ser exercida per una persona que no pertanys a la ciutat que havia de governar per tal d'evitar la seva implicaci personal en les controvrsies i garantir aix la imparcialitat en l'aplicaci de les lleis, i tamb se'l denominava podestat estranger. El podestat era escollit per la principal assemblea del municipi i el seu crrec durava de 6 mesos a un any.
A la prctica, el podestat exercitava els poders executius, administratius, judicials i de policia, i de fet l instrument ms important de l'aplicaci de les lleis. Amb els anys, el crrec es va convertir en un verdader ofici exercit per professionals que canviaven sovint de lloc de treball i rebien un salari regular. Aquest continu canvi de personal i d'experincia va contribuir a que les lleis i les seves aplicacions es fessin homognies fins i tot entre ciutats molt distants per on els mateixos podestats havien governat.

El testimoni histric de la funci s freqent a partir del Segle XII. Apareix a Pdua el 1175, a Bonifacio i a Pisa l any 1190, desprs aquest s es generalitza : se'n tenen rastres a Florncia, Mdena, i fins i tot a Arles entre 1220 i 1250, a Aviny i a Marsella
No caldria limitar la seva figura noms les grans ciutats : per exemple a Voltri, a la perifria de Gnova, hi havia un podestat.

 Perode dels senyors .
Durant el perode dels senyors, el podestat perd la major part de les prerrogatives poltiques, i un alt magistrat s encarrega d'administrar la justcia i de mantenir l'ordre pblic. Depn directament del senyor de la ciutat i del prncep de l'estat a la qual la ciutat pertany. Aquesta evoluci del paper del podestat accentua encara ms l'aspecte professional de la crrega, es desplaa de ciutat a ciutat amb tota  la famlia , terme que indica l'equip del podestat i que es compon del vicari, dels jutges del penal i del civil, dels agents del manteniment de l'ordre, dels servidors. El podestat s designat pel senyor o pel prncep i noms desprs de la tria s sotms de manera formal al Consell Urb, la duraci del crrec s variable d'una ciutat a l'altre, i va de sis mesos als dos anys i de vegades renovable per un segon mandat.

 Sota el rgim feixista itali .
Sota el rgim feixista (llei del 4 febrer de1926, no. 237), els rgans democrtics dels municipis sn suspesos i totes les funcions ocupades per l'alcalde, les comissions i el consell municipal sn transferides a un podestat designat per decret reial per a cinc anys i revocable en qualsevol moment. En els municipis ms de 5.000 habitants, el podestat s ajudat per o dos vicepodestats designats de la mateixa manera i depn de si la poblaci s inferior o superior a 100.000 habitants. El podestat tamb s ajudat per una assemblea municipal, que t una funci de consulta i que est composta com a mnim per sis consellers designats pel prefecte.

Per Roma es preveia una organitzaci especial, on l'administraci s assegurava per un governador.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309718" title="Miquel Gonzlez i Sugranyes" nonfiltered="1753" processed="1749" dbindex="121834">
Miquel Gonzlez i Sugranyes (Tarragona, 1838 - Barcelona, 1924) fou un poltic i historiador catal. De jove treball com a caixista en una impremta i milit a les files del republicanisme des de ben jove. Don suport a la revoluci de 1868 i s'afili al Partit Republic Democrtic Federal de Francesc Pi i Margall. Quan es va proclamar la Primera Repblica Espanyola el 1873 fou escollit alcalde de Barcelona, i entre el 5 i el 7 de mar de 1873 va donar suport la Proclamaci de l'Estat Catal de Baldomer Lostau. Desprs de la restauraci borbnica el 1874 es retir a la vida privada i a escriure llibres.

 Obres .
 La Repblica en Barcelona (1896);
 Mendicidad y beneficencia en Barcelona (1903) ;
 Contribuci a la histria dels antics gremis dels arts i oficis de la ciutat de Barcelona (1915-18);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309720" title="Miquel Ferrer i Garcs" nonfiltered="1754" processed="1750" dbindex="121835">
Miquel Ferrer i Garcs (Aitona, Segri, 1817 - Barcelona, 1892) fou un advocat i poltic catal, germ del prestigis metge Ramon Ferrer i Garcs. Membre del Partit Republic Democrtic Federal de Francesc Pi i Margall, particip en la revoluci de 1868, i el 1869 fou escollit diputat a Corts. Quan es proclam la Primera Repblica Espanyola fou nomenat governador civil de Barcelona, crrec des del qual don suport la Proclamaci de l'Estat Catal de Baldomer Lostau del 5 al 7 de mar de 1873. Poc desprs fou nomenat director general d'Instrucci Pblica i dels Registres de la Propietat i del Notariat. Quan triomf la restauraci borbnica el 1874 es retir a la vida privada.

Referncies .
  Flix Cucurull i Tey Panormica del nacionalisme catal;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309721" title="Chandrayaan" nonfiltered="1755" processed="1751" dbindex="121836">
Chandrayaan I (Snscrit:         -1, lit: Nau llunar), s una missi lunar no tripulada de la Agencia ndia d'investigaci Espacial (Indian Space Research Organization, ISRO). La missi inclou un orbitador aix com un impactador. La nau espacial ser llanada per una versi modificada del vehicle de llanament de satllits polars de la ISRO.

La sonda estar equipada amb instruments per estudiar la lluna en l'espectre visible, en l'infraroig proper i raigs X. Es previst que durant dos anys d'estudi de la superfcie lunar, realitzi un mapa topogrfic complert en tres dimensions i de les seves caracterstiques qumiques. Les regions polars son d'especial inters, en recerca d'aigua en forma de gel.

El llanador indi PSLV-C11, que tranportava la sonda, va enlairar-se el 21 d'octubre de 2008, des del centre espacial Satish Dhawan de Sriharikota, a les 6:20 del mat, hora local. 

Aquesta missi inclou la cooperaci significativa d'altres agencies espacials com la NASA, la ESA i la Agencia aeroespacial Blgara. El cost estimat de la missi s de 3,8 milions de rpies ndies (83 milions de dlars americans).

Objectius de la missi.
 Dur a terme la cartografia d'alta resoluci del mapa topogrfic en tres dimensions, la distribuci de diversos minerals i elements qumics i partcules radioactives de tota la lluna mitjanant els instruments cientfics de teleobservaci. El nou conjunt de dades hauria d'ajudar a descobrir els misteris sobre l'origen i l'evoluci del sistema solar i de la lluna en particular.

 realitzar l'objectiu de la missi, aprofitant els instruments cientfics, amb el sistema de suport de terra, per aconseguir una orbita lunar d'uns ~100 km, on fiara experiments, comunicaci/telecomandament, telemetria, recepci de dades, ullada rapida i arxiu de dades...

Enllaos externs.
pgina oficial de Chandrayaan-1;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309723" title="TORCS" nonfiltered="1756" processed="1752" dbindex="121837">
TORCS (acrnim de The Open Racing Car Simulator) s un videojoc de simulaci de carreres de codi obert en 3D. Funciona a Linux, FreeBSD, Mac OS X i Microsoft Windows.. El codi font del TORCS s sota la Llicncia Pblica General de GNU.

Circuits per defecte.

Un circuit de carretera.




Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309725" title="Leonora Mil" nonfiltered="1757" processed="1753" dbindex="121838">
Leonora Mil i Romeu (Vilanova i la Geltr, 1942) s una pianista i compositora catalana.

Neix en una famlia amb forts vincles en el mn de la msica, ja que el seu pare, Josep Mil, va ser un destacat violoncellista de l'Orquestra Pau Casals i, tamb, de l'Orquestra del Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Deixeble de la pedagoga Maria Canals, Leonora Mil rep el qualificatiu de  nena prodigi  grcies als dos concerts que el 1949 ofereix al Palau de la Msica Catalana interpretant, amb noms sis anys, obra prpia i el concert per a piano i orquestra KV 488 de W. A. Mozart acompanyada per l'Orquestra Ciutat de Barcelona.

La carrera internacional de l'artista catalana s'inicia als dotze anys quan actua en un programa de la BBC de Londres interpretant peces per a piano d'Enric Granados i Manuel de Falla. Aquesta actuaci li obre les portes de la capital britnica on hi torna un any ms tard, el 1955, per actuar al Royal Albert Hall interpretant l'obra Noches en los jardines de Espaa, del compositor Manuel de Falla, amb la London Philharmonic Orchestra i sota la batuta de Rudolph Dunbar.

Guanyadora del Concurs Internacional d'Execuci Musical Maria Canals (Barcelona) de 1966 i finalista del Concorso Internazionale Viotti(Vercelli, Itlia), Leonora Mil compagina al llarg de la seva carrera professional la vessant d'intrpret amb la de compositora. Llargues gires per Europa, Estats Units i sia l'han portat a ser la primera artista espanyola que actua a la Repblica Popular de la Xina (1979), en gravar un disc amb la China National Symphony Orchestra (1988) i en ser tamb la primera dona compositora que estrena un ballet a Sant Petersburg. Es tracta de Tirant lo Blanc, una novella de cavalleries escrita per Joanot Martorell al segle XV que Leonora Mil transforma en partitura i el ballar i coregraf rus Iuri Petukhov en un ballet de dues hores. Per a aquesta obra Mil rep el Premi Internacional de la Cultura Catalana en la XXIV edici dels Premis Octubre de Valncia de 1995. Posteriorment, Tirant lo Blanc s'estrena al Gran Teatre del Liceu, el 1996, amb la companyia Sant Petersburg State Ballet. El director de cinema Antoni Ribas s l'encarregat de filmar aquest ballet que s'emet per Televisi Espanyola i s'edita tamb en format vdeo i dvd per a la seva comercialitzaci. 

D'entre l'extensa obra escrita per Leonora Mil, formada per ms de 100 partitures, destaca els seus tres concerts per a piano i orquestra, l'exits cd d'havaneres per a  piano, les canons per a veu i piano basades en textos de poetes com J. W. Goethe i Joan Maragall, i dos ballets breus titulats Pintor Lee i Drame a trois gravats per la Sant Petersburg State Symphony Orchestra of Mssorgski Theatre. Part d'aquestes obres estan publicades per la casa de partitures International Music Company de New York.  

Leonora Mil t ms d'una trentena de discos publicats, ja sigui com a solista o acompanyada per grups orquestrals, amb un repertori basat en obres de grans compositors europeus, com ara Maurice Ravel, Claude Debussy, Ludwig van Beethoven, Robert Schumann i Felix Mendelssohn. Destaca la seva versi de l'obra Das Wohltemperierte Klavier, de J. S. Bach, que la crtica especialitzada considera  de referncia , i les interpretacions al piano dels compositors clssics espanyols Manuel de Falla, Enric Granados, Isaac Albniz i Joaqun Turina que li han valgut el reconeixement unnime del pblic. 

A ms, Leonora Mil tamb ha actuat com a solista de les ms importants orquestres internacionals, com la London Philharmonic Orchestra, Liverpool Philharmonic Orchestra, Hong Kong Philarmonic, Orchestre de la Suisse Romande, Orchestre National de l'pera de Monte-Carlo, Orquesta Sinfnica y Coro de RTVE, Orquestra Simfnica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Manila Symphony Orchestra i Central Philharmonic of China, entre d'altres.

Mil ha estat reconeguda per la Societat General d'Autors i Editors (Sgae) pels seus 50 anys de vinculaci a l'entitat i, tamb, amb la Medalla d'Or concedida per l'Ajuntament de Vilanova i la Geltr per la seva trajectria artstica i humana. El periodista i crtic musical Albert Mallofr ha estat l'encarregat d'escriure la primera biografia de la pianista i compositora catalana. Recentment s'ha estrenat  Leonora Mil. Msica integral  , un documental de 60 minuts a travs del qual una trentena de personalitats del mn de la cultura, la societat i la poltica espanyola tracen un perfil biogrfic de l'artista catalana sense oblidar els grans esdeveniments internacionals que han marcat la histria de la segona meitat del segle XX.

Discografia seleccionada.
Concerts per a piano i orquestra (Maurice Ravel. 1973);
Homenaje a Manuel de Falla (1976) ;
Carnaval (Robert Schumann. 1978);
Das Wohltemperierte Klavier (J. S. Bach. 1983);
Msica espanyola per a piano i orquestra (Falla, Mil, Turina i Guridi. 1986);
Triple Concert (L. van Beethoven);
Tirant lo Blanc Ballet (L. Mil. 1992);
Havaneres per a piano (L. Mil. 1992);
Peces per a piano (Manuel de Falla i Enric Granados. 1994);
Inventionen und Sinfonien (J. S. Bach. 1996);
Music for two choreographies (L. Mil. 2000);

Bibliografia.
Albert Mallofr: "Retrat de Leonora Mil" (2002). Publicat per l'Ajuntament de Vilanova i la Geltr;

Enllaos externs.
 Web oficial de Leonora Mil;
 Web oficial de la Associaci Catalana de compositors;
 Web de CatClssica Tots els clssics catalans (Catalunya Msica);
 Web de El far blau produccions SL. Productora catalana independent responsable del documental "Leonora Mil. Msica integral";





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309726" title="Aveinte" nonfiltered="1758" processed="1754" dbindex="121839">


Aveinte s un municipi de la provncia d'vila, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309729" title="Arok Thon Arok" nonfiltered="1759" processed="1755" dbindex="121840">
Arok Thon Arok (mort al riu Sobat el 12 de febrer de 1998) fou un poltic i militar sudans d'tnia dinka nascut a la comunitat tui de Kongor.

Militar de l'exrcit sudans (SPAF, Sudan Peoples Armed Forces)  era oficial de intelligncia a l'Alt Nil, i va seguir a John Garang del que es creu que era parent, quan es va revoltar el 1983 fundant el Moviment d'Alliberament del Poble Sudans i  l'Exrcit d'Alliberament del Poble Sudans, del que fou un dels cinc comandants junt a Garang, Kerubino Kwanyin Bol, William Nyon Bany, i Salva Kiir Mayardit (el darrer a entrar a la direcci).

Va ser membre de l'estat major de l'organitzaci durant quatre anys i encarregat d'administraci i logstica (1984-1988). Va visitar Lbia el 1984 per obtenir armes.  Del 1984 al 1985 fou comandant de Bor i va estar a punt de morir de set en el trajecte entre Juba (ciutat) i Bor quan amb les seves tropes va travessar una zona sense aigua. El 1985 va agafar el relleu a Bor el comandant Kuol Manyang Juuk. 

A finals del 1987 va morir la seva dona i Arok va anar a Anglaterra per arranjar el collegi del seu fill, i es creu que durant aquest viatge (en el any 1988) va negociar en secret amb el general sudans Burma Nasir, i quan Garang se'n va assabentar el va expulsar del moviment i el va empresonar.

El 1991 William Nyon Bany  va fer alliberar a Kerubino Kwanyin Bol i a Arok Thon Arok. Els dos homes van fugir a Uganda on foren empresonats per finalment alliberats el febrer de 1993. Llavors va formar una facci del SPLA, anomenada SPLA-Bor, que es va unir a altres faccions (Declaraci de Kongor) i van formar la facci SPLA-Unity per Riak Machar i Lam Akol es van separar i Machar va formar el Southern Sudan Independence Movement (SSIM) i Lam Akol va formar la facci SPLA-United. Machar es va entrevistar amb Oduhu per aquest va morir en un atac del SPLA de Garang mentre es feia la reuni. Nyon Bany va entrar al SSIM. Kerubino va mantenir la seva prpia facci. Thon Arok es va unir finalment amb Lam Akol.

El 10 d'abril de 1996 va ser un dels signants de la Carta Poltica amb el govern sudans  que va portar a l'acord de pau de Khartum el 21 d'abril de 1997. Llavors es va establir a la capital sudanesa i va recuperar el seu rang a l'exrcit.

El 12 de febrer de 1998, quan viatjava amb el primer vicepresident de Sudan, Zubeir, cap a la ciutat de Nasir prop de Malakal, el helicpter es va estavellar al riu Sobat; van morir Arok, el vicepresident Zubeir, el governador Tongyiik i altres militars d'alta graduaci; Lam Akol, que anava al vol, es va salvar.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309730" title="Nina (pera)" nonfiltered="1760" processed="1756" dbindex="121841">

Nina, o sia La pazza per amore (Nina, o la boja per amor) tamb coneguda simplement com Nina, s una pera qualificada de commedia in prosa ed in verso per musica, en dos actes, amb msica de Giovanni Paisiello sobre llibret itali de Giambattista (tamb Giovanni Battista) Lorenzi, basat en la traducci italiana de Giuseppe Carpani del llibret de Benot-Joseph Marsollier des Vivetires Nina, ou La folle par amour.  Va ser la setantena tercera pera de Paisiello, compositor prolfic que la va compondre als 49 anys d'edat.

La comdia de Marsollier havia estat posada en msica a Frana per Nicolas Dalayrac i estrenat a Itlia en traducci de Carpani. Lorenzi hi va afegir algun text en prosa als versos de Carpani i Paisiello els va tornar a posar en msica. La primera versi constava d'un sol acte i contenia text parlat, sense recitatius, a la manera del singspiel alemany.

La pea ms popular de l'pera s l'ria de la soprano, del primer acte, Il mio ben, quando verr, en qu queda palesa de manera inqestionable la senzilla inventiva meldica de Paisiello i el pregon sentiment hum que traspua tota l'obra.

 Representacions .
Va ser estrenada en una versi d'un nic acte al Teatre del Reale Sito di Belvedere, a San Leucio, prop del Palau Reial de Caserta, el 25 de juny de 1789. L'estrena va ser un vertader xit, que va revestir carcter d'esdeveniment nacional ja que hi estaven presents les principals autoritats del regne i fins i tot la reina Maria Carolina.
La primera representaci pblica va tenir lloc al Teatro dei Fiorentini de Npols, a la tardor de 1790. Posteriorment va viatjar a Viena (1790), on Lorenzo da Ponte va revisar-ne el llibret i el compositor Josef Weigl va afegir nous nmeros cantats. L'any 1791 es va presentar a Pars, amb un arranjament dels recitatius fet per Luigi Cherubini, qui tamb va afegir-ne una ria original. Aviat Paisiello va produir les seues prpies versions, en primer lloc dividint l'acci en dos actes, i desprs substituint el text parlat per recitatius. La versi definitiva es va estrenar a Parma l'any 1794.

 Sinopsi .

Lloc: Itlia;
Temps: segle XVIII;
 Acte I .
Jard. Els camperols es lamenten del dest de Nina, la filla del comte, que ha embogit; i pregunten a la seua governanta, Susanna, que els hi explique la ra. Susanna conta que Nina estava promesa a un jove a qui coneixia des de petita i de qui estava enamorada, Lindoro. Per el comte, caient en l'avarcia, va decidir casar-la amb un home ms ric. Lindoro va citar Nina per acomiadar-s'hi, i el nou proms, trobant-los plegats va travessar Lindoro amb la seua espassa, deixant-lo jacent en un bassal de sang. El pare li va demanar a Nina de reconixer com a marit l'assass del seu estimat i aix va fer caure Nina en un estat de deliri: sovint pensa que Lindoro encara s viu, que es troba de viatge, i que aviat tornar a reunir-se amb ella. El comte, per altra banda, est ple de remordiments i expressa que faria qualsevol cosa per aconseguir guarir la seua filla. Nina apareix i es lliura a una llarga escena de bogeria, preguntant-se per qu no torna el seu estimat. Algunes camperoles intenten consolar-la cantant. Quan veu al pare, no el reconeix, per es mostra irada amb ell i l'acusa de ser la causa de la seua dissort. Noms un pastor, que canta acompanyat d'una cornamusa pot entendrir-la. Finalment les camperoles la convencen per acompanyar el pastor al poble.
 Acte II .
El mateix decorat. El comte es mostra desolat amb l'estat de la seua filla. Susanna intenta consolar-lo, i desprs surt. Un alterat Giorgio, que quasib no pot articular paraula, arriba amb la notcia que Lindoro ha estat vist al poble. Aviat Lindoro arriba a la presncia del comte, qui li dona mostres d'afecte i l'anomena fill, davant l'estupefacci del jove. El comte el posa al corrent de la malaltia de Nina i ambds acorden la manera de tornar a la jove a la ra. Nina torna del poble. Inicialment no reconeix Lindoro, i el confon amb un amic d'aquell. No obstant aix, l'inters i la sorpresa de Nina augmenten quan Lindoro li conta fil per randa llur histria d'amor. Finalment, Lindoro conclou la seua narraci mostrant-li a Nina una armilla que ella mateixa va brodar-li. En aquest moment, Nina el reconeix i recupera l'enteniment. Desprs de tants patiments, la parella podr unir-se en matrimoni amb la benedicci del comte i entre l'alegria general.



 Llibret .
Es tracta d'una comdia sentimental, amb nmeros musicals i dilegs parlats. Amb una perfecta equidistncia entre el carcter de l'opera buffa i del drama musical, Nina pot considerar-se precursora de l'pera semiseria, en la qual adquireix una importancia cabdal la descripci dels sentiments. El drama en si, la suposada mort de Lindoro a mans del seu rival, s deixat de banda i noms apareix a l'inici de l'pera com una contalla de Susanna. Aix la resta de l'pera tractar de les seues conseqncies domstiques, ntimes, i en particular les situacions ms pattiques a qu es veu abocada la pobra Nina, a la qual la mort del seu estimat l'ha portada a la bogeria. s en aquestes escenes on  Paisiello es va trobar cmode i va poder expandir els tresors de la seua vena delicadament i poticament sentimental. Pot dir-se, doncs, que aquesta pera inaugura el que a Frana s'anomenar comdie larmoyante, i que l'enamorada i delirant Nina s el precedent artstic de moltes altres criatures semblants, com ara l'Amina de La sonnambula o l'Elvira de I puritani.  La Nina tamb pot considerar-se precedent de les herones romntiques que embogeixen en el paroxisme del drama, el model de les quals seria la Lucia de Donizetti, tot i que com s'ha dit ads, la bogeria romntica s conseqncia del drama desenvolupat a escena, mentre que en el nostre cas, Nina se'ns apareix malalta des del primer moment i l'esperat final feli s el del seu guariment.

 Referncies .


Bibliografia.
 ;
 Diversos Autors. La Mejor pera en DVD. Vol. 47. "Nina". Ediciones del Prado. Madrid, 2003.

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309733" title="La gran travessia" nonfiltered="1761" processed="1757" dbindex="121842">
La gran travessia (francs: La Grande Traverse) s el vint-i-dos lbum de la srie Astrix el gal. Va ser publicat en francs al 1975, amb una tirada de 1.350.000 exemplars. Al 1995 va estrenar-se la pellcula animada  Astrix a Amrica, basada en aquesta histria.

 Sinopsi .
Astrix i Oblix van a pescar peix fresc per al druida Panormix, car s un ingredient essencial per a la poci mgica. Enmig del mar, una tempesta els porta lluny de la Glia, fins que troben una terra desconeguda poblada per una tribu estranya i per uns ocells que anomenen "Glugl". Un temps desprs, un explorador vking arriba igualment a aquesta terra nova...

 Comentaris .
 La terra nova a la que arriben Astrix i Oblix se sobrentn que s Amrica.
 Si b els vkings s'assemblen molt als Normands apareguts en el passat, ni Astrix ni Oblix els relacionen. Com a tret diferencial, mentre que els noms normands acabaven en "-af", els vkings acaben en "-sen";
 Queda clar perqu el peix d'Ordralfabtix no es fresc: si b t el mar al costat, ell ven peix de Lutcia, portat en carros de bous.
 Per a dibuixar els nvols de la tempesta, Uderzo aplic tinta xinesa amb el seu propi dit (apreciant-se lleugerament les ditades);
 El vaixell pirata no s enfonsat (Astrix i Oblix noms se'n porten el menjar preparat per a un banquet);
 Astrix i Oblix descobreixen un ocell estrany que anomenen "Glugl" pel soroll que fan: sn els indiots. ;
 Les tradicionals estrelles desprs d'un mastegot es converteixen en les 50 estrelles de la bandera dels Estats Units (p. 23) i en l'escut de la USAF (p.25);
 Per fer senyals als vkings, Astrix s'enfila a un munt de pedres amb una torxa a la m, recordant l'Esttua de la Llibertat que hi ha davant de la ciutat de Nova York;
 Kersen, l'explorador vking, interrogant-se sobre si s un descobridor, acaba pronunciant (com un altre prncep escandinau) "Ser o no ser, aquesta s la qesti...";
 Al banquet final, el bard Asseguratrix participa al banquet (tot i ser estomacat per Esautomtix). Pel seu costat, Ordralfabtix el peixater est apartat, assegut als peus de l'arbre, fent escarafalls a un plat de peix. ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309734" title="Esparragalejo" nonfiltered="1762" processed="1758" dbindex="121843">


Esparragalej o s un municipi d'Espanya, a la provncia de Badajoz Comunitat Autnoma d'Extremadura. 

Situat a uns 8 quilmetres de Mrida. Molt conegut a la comarca per la seva presa romana, les seves dues llacunes naturals, la seva romeria, avui en dia una de les ms importants de la provncia de Badajoz i la seva setmana santa, en la qual tots els seus habitants van a la catedral per presenciar la missa (d'una hora) i desprs, ocupen els carrers per complet. Tots els seus habitants, es llancen als carrers per: a) desfilar, els portants que subjecten el pas de la seva patrona, la Verge de la Salut, b) Per a tocar: els msics, tocant una pea musical ms l'himne espanyol. Tamb munten una petita fira per als ms petits, i moltssimes carpes, en les quals es pot tant menjar, com per ballar. 

Origen del nom.
La ra del nom de Esparragalejo s molt senzilla. Al fundar l'aldea se li lliura com devesa comunal, tamb anomenada de propis o boyal, la devesa del Esparragal. Esparragal s el primitiu nom del lloc. Per al ser petit el venat i romandre aix per molts anys, se li va afegir al nom un sufix diminutiu. De Esparragal, doncs es va convertir en Esparragalejo.

 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309736" title="Gordon Kong" nonfiltered="1763" processed="1759" dbindex="121844">
Gordon Kong Chol (o Gordon Koang Chol) es un militar i poltic sudans  d'tnia nuer. 

Va participar a la primera guerra civil sudanesa i va arribar a coronel a l'Anya Anya I, crrec que tenia quan Garang hi va entrar com a caporal. Al final de la guerra (1972) va entrar a l'exrcit sudans.

Era tinent coronel i comissionat de la provncia de Jonglei, i fou arrestat per causes del servei (juny del 1982) i es va unir a l'Anya-Anya II i el 1983, quan es van produir els motins (maig) seguits de l'aixecament de Garang, tenia ja el grau de major i era comandant a Billpam.

L'octubre del 1984, junt amb un altra destacat cap, William Deng, es va aliar al president sudans Numeyri per el 1 de gener del 1986 va arrossegar a quasi tot l'Anya-Anya II a les files de l'Exrcit d'Alliberament del Poble Sudans (SPLA), i l'Anya-Anya II fou totalment absorbida el 1987 excepte el grup de Paulino Matiep.

El gener de 1989, com a comandant del SPLA va conquerir Nasir. Just en aquesta ciutat, junt amb Riek Machar i Lam Akol, va emetre la declaraci de Nasir per intentar enderrocar a Garang, el 28 d'agost de 1991. Es va formar llavors la SPLA-Nasir, que va rebre ajut del govern i va esdevenir el 1992 el Moviment d'Independncia del Sud del Sudan (SSIM) que el 1997 va signar l'Acord de pau de Khartum amb el govern. Fou nomenat  com un dels comandants principals de la South Sudan Defence Forces i el 1998 va comenar a rebre subministraments del govern. Aix va esdevenir cap d'una milcia de nuers que va comenar a actuar independenment a la zona de Nasir.

El gener del 2002 les faccions del sud es van unir sota pressi internacional i el juliol es va signar el protocol de Machakos que va anar seguit d'altres acords fins al Comprehensive Peace Agreement del 2005 que estipulava que les milcies s'havien d'unir o al SPLA/SPLA o a les Forces Armades Sudaneses (SAF). 

Desprs de l'acord va decidir formar un partit poltic , el Southern Sudan Democratic Front (SSDF) que va quedar sota la direcci poltica de David de Chan (setembre del 2005), militar de Gordon Kong i el seu lloctinent Gabriel Tanginya,  i secretari general Samuel Galuak (abans secretari del South Sudan Democratic Forum, SSDF, i cap de la seva ala militar la South Sudan Defense Forces, SSDF, que foren dissolts,  junt tamb amb la South Sudan United Democratic Alliance, SSUDA). El nou partit tenia el suport del governant Partit del Congrs Nacional de Sudan (NCP), partit del govern sudans.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309737" title="Esparragosa de la Serena" nonfiltered="1764" processed="1760" dbindex="121845">


Esparragosa de la Serena s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura. Limita a l'oest amb Zalamea de la Serena; al noroest amb Malpartida de la Serena; a l'est amb Puerto Hurraco i al nordest Castuera.  

 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309739" title="Esparragosa de Lares" nonfiltered="1765" processed="1761" dbindex="121846">


Esparragosa de Lares s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309742" title="Entrn Bajo" nonfiltered="1766" processed="1762" dbindex="121847">


Entrn Bajo s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309744" title="Usagre" nonfiltered="1767" processed="1763" dbindex="121848">


Usagre s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura. Situada entre la Tierra de Barros i la Campia Sur,

 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309746" title="Zarza-Capilla" nonfiltered="1768" processed="1764" dbindex="121849">


Zarza-Capilla s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309749" title="Eduard Martnez i Ferrando" nonfiltered="1769" processed="1765" dbindex="121850">
Eduard Martnez i Ferrando (Valncia 1883 - 1935) fou un escriptor i intellectual valenci, germ d'Ernest Martnez i Ferrando i Daniel Martnez i Ferrando. Estudi dret i filosofia a la Universitat de Valncia, on fou guanyat per l'incipient valencianisme poltic, de tal manera que el 1908 fou un dels fundadors de la Joventut Valencianista. El 1917 acompany Ignasi Villalonga a entrevistar-se amb Francesc Camb. Fou un dels signants de la Declaraci Valencianista de 1918 i form part del nou partit Uni Valencianista Regional. Fou un destacat polemista partidari de la unitat de la llengua i dels pasos de parla catalana a nombroses publicacions i revistes com Las Provincias, Ptria Nova, La Veu de Catalunya o Valncia Nova, on s'enfront a Josep Maria Bayarri.

 Obres .
 Sntesi de criteri valencianista (1918);
 L'arxiu municipal (1919);
 La casa de la generalitat del regne de Valncia (1920);
 Vida d'infant (1921);
 La indstria valenciana de la seda (1933)   ;

 Referncies .
 Petita Biografia a Las Provincias;
 Francesc Prez Moragn El valencianisme i el fet dels Pasos Catalans (1930-1936);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309758" title="William Nyon Bany" nonfiltered="1770" processed="1766" dbindex="121851">
William Nyon Bany s un militar i poltic sudans, nascut a Ayot vers el 1944, de l'tnia dinka.

Va lluitar a la primera guerra civil amb l'Anya-Anya I. El 16 de maig de 1983 Kerubino Kwanyin Bol va iniciar la guerra civil; el juny les forces de Nyon van atacar als soldats sudanesos a Ayot. John Garang va fundar el SPLM/SPLA i el seu estat major va estar format per el mateix Garang (cap per ser el de ms alta graduaci), amb Kerubino de segon  per ser el primer a disparar, i els altres tres segons la graduaci.

Va dirigir el anomenat batall Funj amb el que va destacar en l'atac a Kurmuk el 10 de novembre de 1989.

El 1991 va alliberar a Kerubino i a Arok Thon Arok, empresonats per Garang,  i de fet va afavorir  la declaraci de Nasir del 28 d'agost de 1991 amb la que es pretenia deposar a Garang. Per les forces lleials a aquest van resistir.

El 1992 Bany que aparentment es mantenia lleial a Garang, fou enviat per aquest a les converses d'Abuja (Nigria) amb el govern sudans (juny) i all va fer defecci i el van seguir dos grups aliats de Garang: la  Nuba Mountains People's Liberation Movement (NMPLM), dirigida per Mohammed Harun Kafi, i la South Sudan Independence Group (SSIG) de Kawac Makwei.  Bany va passar al SSIM  i el mar de 1993 se'ls va unir Kerubino que havia estat alliberat del seu empresonament a Uganda. 

En aquell moment (mar de 1993) la SPLA estava dividida en cinc faccions:

SPLA-Torit de John Garang;
SPLA-Bor, de Arok Thon Arok;
SPLA de Nyon bany i Josep Oduhu;
SPLA-Nasir,  de Riak Machar i Lam Akol;
SPLA-Bahr al-Ghazal, de Kerubino Kwanyn Bol;

Les quatre darreres es van unir (Declaraci de Kongor) i van formar la facci SPLA-Unity per Riak Machar i Lam Akol es van separar i Machar va formar el Southern Sudan Independence Movement (SSIM)  i Lam Akol va formar la facci SPLA-Nasir United o SPLA-United. Machar es va entrevistar amb Oduhu per aquest va morir en un atac del SPLA de Garang mentre es feia la reuni. Nyon Bany va entrar al SSIM. Kerubino va mantenir  la seva prpia facci. Thon Arok es va unir amb Lam Akol.

El 14 d'agost de 1994 Bany va anunciar que havia deposat al cap del seu grup Riak Machar i havia format un executiu provisional anomenat SSIM II. Per Machar va conservar el poder i la majoria de les forces.

El 27 d'abril de 1995 Bany es va reconciliar amb el SPLA de Garang (Declaraci de Lafon)  i el seu grup va retornar al SPLA.  Richard Mulla, que havia abandonat el SPLA el 1992 i acabava de fundar el South Sudan Freedom Front (SSFF), va retornar al grup de Garang,  seguint a Bany.

Va morir en un atac del SSIM el 13 de gener de 1996.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309764" title="Jordi Paul i Safont" nonfiltered="1771" processed="1767" dbindex="121852">
Jordi Paul i Safont (Badalona, Barcelons, 6 de setembre de 1969) s instrumentista de tenora, saxfon, piano i clarinet, i compositor de sardanes.

Comen els estudis musicals al Conservatori Municipal de Msica de Barcelona i els de tenora a l'escola de msica de Josep Colomer. Desprs els prossegu al Conservatori amb Jaume Vil. Com a saxofonista va ser deixeble de Ricard Roda, Salvador Lpez i assist a cursos amb Pedro Iturralde i Preciso Sambeat. Posseeix els ttols de professor superior de tenora, tible i saxfon, el 20 de juny de 1996 obt el premi d'honor de grau superior de saxfon al Palau de la Msica Catalana. 

Als 11 anys ingress a l'escola de la cobla Marinada, de Badalona. Als 17 entra a la cobla Rambles i un any desprs a la Sant Jordi fins al 1999 en qu pass a la Maravella. Com a saxofonista ha format part de les formacions entre altres de: Roda de saxos, Saxocromia, Blue Big Band, EMB de Badalona, Orquestra Maravella, la Banda Municipal de Barcelona i La Salseta del Poble Sec. Ha collaborat amb Els Joglars, Llus Llach, Santi Arisa. 

Amb la seva formaci Jordi Paul Quartet, ha realitzat un treball molt interessant en el camp jazzstic tocant la tenora en el grup i desenvolupant les possibilitats improvisatries de l'instrument.

En el camp pedaggic ha estat professor de l'Orfe de Sans de Barcelona i de les escoles de musica de Sabadell, Badalona i Vilanova i la Geltr. 

Als dotze anys escriu la seva primera sardana, A l'avi Peret, per no va ser fins al 1990 que va compondre sardanes amb una certa regularitat fins arribar a la trentena. Com a compositor de msica per a cobla ha rebut diversos premis, entre els quals destaca el Premi Federaci del concurs Sardana de l'Any 2004 amb la sardana Frum a Banyoles, i el primer accssit per Mariona a la Sardana de l'Any 2006.

Enllaos externs.

Web oficial http://www.jordipauli.cat
Llista de sardanes a Sardanista.cat;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309781" title="John Brockman" nonfiltered="1772" processed="1768" dbindex="121853">
John Brockman (Boston, Estats Units, 1941) s un empresari cultural amb una mplia trajectria en el camp de l art, la cincia, els llibres, el programari i Internet. El 1960 va establir les bases dels entorns cintics intermdia aplicables a l art, el teatre i els negocis, mentre assessorava General Electric, Columbia Pictures, el Pentgon, la Casa Blanca... El 1973 va crear la seva prpia agncia literria i de software. s fundador d Edge Foundation i editor d Edge, pgina web aclamada en qu els pensadors ms destacats, lders del que ell anomena Tercera Cultura, analitzen la cincia ms avantguardista.  
s autor i editor de diversos llibres, entre ells: La tercera cultura (1995); The greatest inventions of the past 2000 years (2000); Los prximos cincuenta aos (2002) i The new humanists (2003). 
T el privilegi d haver aparegut a la primera pgina del Science Times (1997) i de l Arts & Leisure (1966), tots dos suplements del New York Times.

 Enllaos externs .
 Edge;
 Entrevista a The Guardian;
 John Brockman a Kosmopolis. Festa Internacional de la Literatura, Barcelona, 2005;

 Referncies .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309785" title="Juan Jos Saer" nonfiltered="1773" processed="1769" dbindex="121854">
Juan Jos Saer (Santa Fe, Argentina, 1937) s professor de la Facultat de Lletres de la Universitat de Rennes (Frana). La seva extensa obra narrativa, considerada una de les mximes expressions de la literatura argentina contempornia, comprn cinc llibres de contes: En la zona (1960), Palo y hueso (1965), Unidad de lugar (1967), La mayor (1976) i Lugar (2000), i onze novelles, entre les que destaquen Cicatrices (1969), Nadie nada nunca (1980), El entenado (1983), La ocasin (1986), La pesquisa (1994) i Las nubes (1997). Tamb ha publicat assaigs com El ro sin orillas (1991), El concepto de ficcin (1997) o La narracin-objeto (1999). La seva producci potica est recollida a El arte de narrar (1977). Les seves obres han estat tradudes en les principals llenges europees.

Enllaos externs.
Biografia: Guardi ilimitat;
Biografia: Literatura argentina;
Biografia: El poder de la paraula;
Societat mundial d'amics de Jorge Luis Borges fan un homenatge a l'escriptor i poeta Juan Jos Saer com a membre d'honor.
Textos de Juan Jos Saer ;
Juan Jos Saer a Kosmopolis. Festa Internacional de la Literatura, Barcelona, 2002;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309787" title="Joan Camp" nonfiltered="1774" processed="1770" dbindex="121855">


Joan Camp Fontcuberta (Granollers, 10 d'agost de 1978) s empresari. Ha fet estudis de Cincies Empresarials a la Universitat de Girona i un mster en Direcci de Mrqueting a l'escola ESERP de Barcelona. Durant bastants anys ha treballat en diferents empreses catalanes d'mbit tecnolgic.

s collaborador del portal Rac Catal i responsable de l'Associaci Rac Catal que gestiona diferents projectes web com La Tafanera, Catalexa o Catapings entre d'altres. El 16 d'abril de 2007 es va encarregar de la direcci del diari digital directe!cat des del seu inici fins exactament un any desprs, el 16 d'abril de 2008, quan l'historiador i professor universitari Oriol Junqueras va prendre'n el relleu.

D'entre diversos projectes a la xarxa, cal destacar-ne la participaci a la xarxa ciutadana VallesNET.

Enllaos externs.
Bloc personal de Joan Camp;
Usuari a Rac Catal;
Oriol Junqueras pren el relleu a Joan Camp en la direcci del digital  directe!cat ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309794" title="Adolfo Schwelm Cruz" nonfiltered="1775" processed="1771" dbindex="121856">
Adolfo Schewelm Cruz va ser un pilot de curses automobilstiques argent que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Schewelm Cruz va nixer el 28 de juny del 1923 a Buenos Aires, Argentina.


 A la F1 .

Va debutar a la primera cursa de la cuarta temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1, la corresponent a l'any 1953, disputant el 18 de gener el GP d'Argentina al Circuit Oscar Alfredo Galvez.

Schewelm Cruz va participar a aquesta nica cursa puntuable pel campionat de la F1, no aconseguint acabar-la i no assolint cap punt pel campionat.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309796" title="Pablo Birger" nonfiltered="1776" processed="1772" dbindex="121857">
Pablo Birger va ser un pilot de curses automobilstiques argent que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Pablo Birger va nixer el 7 de gener del 1924 a Buenos Aires, Argentina i va morir en accident de carretera el 9 de mar del 1966 tamb a Buenos Aires, Argentina.


 A la F1 .

Va debutar a la primera cursa de la quarta temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1, la corresponent a l'any 1953, disputant el 18 de gener el GP d'Argentina al Circuit Oscar Alfredo Galvez.

Pablo Birger va participar a dues curses puntuables pel campionat de la F1, les corresponents al Gran Premi d'Argentina de les temporades 1953 i 1955.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309809" title="Fregenal de la Sierra" nonfiltered="1777" processed="1773" dbindex="121858">


Fregenal de la Sierra s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

Personatges Illustres.
 Daniel Cumplido Alvarez de Luna President de la Pea El Dornajo;
 Benito Arias Montano;
 Alonso Rodrguez Santos;
 Benito Arias Montano (governador) Governador de Nova Andalusia (Veneuela), (fill de l'anterior i nebot de l'humanista).
 Eugenio Hermoso (pintor);
 Juan Bravo Murillo;
 Faustino Cordn ;

Enllaos externs.
ea de Fregenal de la Sierra;
Informaci sobre Fregenal;
Los Jateros de la Virgen-Orgens del Grup folklric;
Los Jateros de la Virgen de los Remedios;
Pgina amb informaci de la ciutat;
Portal de la Vila;


 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309811" title="Fuente de Cantos" nonfiltered="1778" processed="1774" dbindex="121859">


Fuente de Cantos s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura. Fou el lloc de naixement del pintor Francisco de Zurbarn.

 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309813" title="Fuente del Maestre" nonfiltered="1779" processed="1775" dbindex="121860">


Fuente del Maestre s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309815" title="Guarea" nonfiltered="1780" processed="1776" dbindex="121861">




Guarea s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

 Personatges illustres .
 Luis Chamizo Trigueros;

 Demografia .



 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309817" title="Granja de Torrehermosa" nonfiltered="1781" processed="1777" dbindex="121862">



Granja de Torrehermosa s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura. Limita al nord amb Azuaga i Campillo de Llerena, al sud amb Fuente Obejuna, a l'est amb los Blzquez i a l'oest con Llerena i Fuente de Cantos.	 


 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309819" title="La Garrovilla" nonfiltered="1782" processed="1778" dbindex="121863">



La Garrovilla s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309821" title="Herrera del Duque" nonfiltered="1783" processed="1779" dbindex="121864">




Herrera del Duque s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309823" title="Hornachos" nonfiltered="1784" processed="1780" dbindex="121865">


Hornachos s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309825" title="Zalamea de la Serena" nonfiltered="1785" processed="1781" dbindex="121866">


Zalamea de la Serena s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura. En aquest poble Lope de Vega en va treure els fets que li van servir per escriure l'obra El alcalde de Zalamea.

 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309827" title="Valdecaballeros" nonfiltered="1786" processed="1782" dbindex="121867">


Valdecaballeros s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309829" title="Quintana de la Serena" nonfiltered="1787" processed="1783" dbindex="121868">


Quintana de la Serena s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura. 


 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309831" title="Magacela" nonfiltered="1788" processed="1784" dbindex="121869">


Magacela s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma d'Extremadura. 

 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309835" title="Benala de Guadix" nonfiltered="1789" processed="1785" dbindex="121870">

Benala de Guadix s un municipi situat en la part central de la comarca de Guadix (provncia de Granada). Limita amb els municipis de Fonelas, Guadix i Purullena. Altres localitats properes sn El Bejarn, Cortes y Graena i Marchal. El terme municipal de Benala se situa en plena Foia de Guadix, en la confluncies dels rius Fardes i Guadix. Constituda per terrenys argilencs elevats i carcaves a l'est (malpas o badlands) i terres de regadiu a l'oest. El nucli urb t una altitud mitjana de 886 metres, situant-se la cota ms alta en el tur Kabila (930 m). El municipi possex una de les extensions ms redudes de la provncia, d'aqu la seva elevada densitat de poblaci. 
 Historia . 
Accitania constitux un dels assentaments humans ms antics de Europa. Molt prop de Benala  encara que en el terme municipal de Fonelas  es troben els jaciments de Solana del Zamborino (Paleoltic) i Tur del Gall (cultura argrica) on s'han trobat restes fssils d'animals objecte de cacera per part dels pobladors paleoltics, juntament amb indstria ltica, aix com restes de cermica i tils de coure argrics, respectivament. 

Alguns historiadors situen el poblament iber i rom de Acci prop de Benala, per les restes trobades ho situen en l'actual Guadix, tenint Benala el seu origen en poblaci autctona inserida en aquest poblament dispers que hagu de ser el Acci prerom, en el qual els poblats ibrics coronaven les pujols de la comarca properes a la Vega i la conca minera del Marquesat del Zenete. Quan es funda Acci en el segle I, Benala era un assentament dispers organitzat longitudinalment al llarg d'un dels brancs de la Via Augusta. A partir del segle VIII, amb la arribada dels musulmans, a Benala s'establ la tribu dels Ragi'a. En aquells dies Benala era una alqueria de les quals integraven l'ampli districte de Wadi-as (Guadix), dedicada a la explotaci agrcola i formada per un conjunt de coves protegides per torres.  

Amb la Reconquesta, l'hbitat es fa ms dispers. En el segle XVII Benala compta ja amb una ermita prpia, encara que depenent de la parrquia de Fonelas, en els llibres de la qual registrals existeixen constncia de l'assentament de vens en Benala a partir de l'any 1675. En el segle XVIII Benala s un llogaret del partit de Guadix baix el mayorazgo del Comte de Alcudia. En 1836 es forma l'ajuntament de Benala i comencen cinquanta anys de plets amb Guadix que es negava a reconixer la segregaci de la pedania. A principis del segle XX arriba el ferrocarril i a principis de segle es construx la fbrica sucrera, autntic motor del desenvolupament del poble durant gran part del segle. 

En 1945 els vens del Barri del Camarate  conegut en el poble com Barri Guadix  solliciten a les autoritats i a l'ajuntament accit la segregaci i l'agregaci a l'ajuntament de Benala. L'expedient comenar a tramitar-se en 1969 i no conclour fins a 1972. Ja en la ltima dcada del segle XX oficialment la fins a llavors cridada 'Benala de Guadix' (per a distingir-la de l'altra 'Benala' en la provncia de Granada, 'Benala de las Villas') passa a dir-se 'Benala' a seques. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309842" title="Abd al-Aziz ibn Amir" nonfiltered="1790" processed="1786" dbindex="121871">
Abd al-Aziz ibn Amir, rei de la Valncia musulmana (Balansiya), entre 1021 i 1061. Amb aquest rei , nt d'Almansor, el Pas Valenci va conixer la primera forma d'estat autnom i diferenciat: la taifa valenciano-rab de Balansiya.

Quan el califat omeia d'al-andalus es divid en regnes independents  o taifes , Balansiya emerg com un dels ms importants, de la m del seu rei Abd al-Aziz, monarca valenciano-musulm durant el regnat del qual, segons Sanchis Guarner, aquesta taifa va conixer el perode de major esplendor.  Les crniques rabs de l'poca retraten els musulmans valencians com d elegant aspecte i gent rica, que disposava en els seues cases de tots els atifells i estris de luxe i de plaer, i adquirien qualsevol novetat extica que hi apareguera.

Abd al-Aziz va construir el seu palau reial  Almnia, en rab , segons el costum dels sobirans rabs com un lloc d esbarjo fora de la ciutat,  on abans hi havia el Palau del Real de Valncia i ara el jard de Vivers. L arabista Henri Prs en el seu llibre Esplendor d'al-Andalus, parla de la bellesa i grandiositat del palau, que "comprenia un gran jard plantat d'arbres fruiters i flors i un riu que el travessava, i en el centre es trobava el palau, amb pavellons ricament decorats, que s'obrien al jard". Durant el regnat d aquest rei tamb s al la murada islmica de Valncia, de la qual encara queden alguns llenos i torres en l actualitat.

Referncies.

article de Las Provincias

 Enllaos .
Llista de reis de la taifa de Valncia;
Llista de reis de Valncia;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309843" title="Dlar (Granada)" nonfiltered="1791" processed="1787" dbindex="121872">

Dlar s un municipi de la provncia de Granada (Andalusia), situtat a la comarca de Guadix.

 Enllaos externs .
 Dades de Dlar al Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;
 Situaci de Dlar al Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;
 Dlar;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309846" title="Llerena" nonfiltered="1792" processed="1788" dbindex="121873">



Llerena s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura. 


 Personatges illustres .
Luis Zapata de Crdenas (1515-1590), arquebisbe de Bogot.
Miguel Snchez de Llerena (1518-1601), fundador amb Gonzalo Jimenez de Bogot i Tunja, a Colmbia.
Pedro Cieza de Len (1520-1554), cronista d'ndies. Va portar la patata a Europa.
Luis Zapata (1526-1595), escritor y cortesano de Felip II. Autor de la obra Miscelnea. ;
Garca Lpez de Crdenas (segle XVI), descobridor del Gran Cany del Colorado.
Lorenzo Surez de Figueroa (1530-1595), governador de Santa Cruz de la Sierra (Bolvia).
Juan de Zurbarn (1620-1649), pintor. Fill de Francisco de Zurbarn,  ;
Jos de Hermosilla (?-1776), arquitecte i urbanista.  ;


 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309847" title="Llera" nonfiltered="1793" processed="1789" dbindex="121874">



Llera s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309860" title="Enzo Francescoli Uriarte" nonfiltered="1794" processed="1790" dbindex="121875">

Enzo Francescoli Uriarte (Montevideo, 12 de novembre, 1961) fou un futbolsta uruguai.

Debut a l'Uruguai amb el Montevideo Wanderers. Fou transferit al River Plate d'Argentina, club on pass dues etapes, una als vuitanta i una segona als noranta, i en total guany 5 lligues i una Copa Libertadores el 1996. A Europa destac principalement a Frana on defens els colors del Racing Club de Paris (Matra Racing Paris en aquells anys) i de l'Olympique de Marsella. A Itlia jug al Cagliari i al Torino.

Francescoli jug 72 cops amb Uruguai entre 1982 i 1997, rcord al pas. Disput els Mundials de 1986 i 1990. Tamb jug 5 Copes Amrica guanyant en tres edicions.

Fou nomenat per Pel com un dels 100 futbolistes vius ms importants el mar del 2004.

 Palmars .
 Copa Amrica de futbol: 1983, 1987, 1995;
 Copa Libertadores de Amrica: 1996;
 Supercopa Sud-americana: 1997 ;
 Lliga argentina de futbol: 1985-86, Apertura 1994, Apertura 1996, Clausura 1997, Apertura 1997;
 Lliga francesa de futbol: 1990 ;
 Campionat sud-americ juvenil: 1981;
 Copa Nehim 1983;

 Distincions individuals .
 Futbolista americ de l'any 1984, 1995;
 Mxim golejador de la lliga argentina de futbol 1985, 1986, 1994, 1996;
 Futbolista de l'any a Argentina 1985, 1995;
 Futbolista estranger de l'any a Frana 1990;

Referncies.


 Enllaos externs .
Estadstiques internacionals;
Perfil  ;
10 herois de la Copa Amrica;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309862" title="Lanteira" nonfiltered="1795" processed="1791" dbindex="121876">

Lanteira s un municipi espanyol pertanyent a la provncia de Granada, en la comunitat autnoma de Andalusia. En l'any 2006 contava amb 528 habitants. La seva extensi superficial s de 53 km i t una densitat de 9,96 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 10' N, 3 8' O. Es troba situada a una altitud de 1.278 metres. 
 Enllaos externs . 

Microweb turstica de Lanteira realitzada pel Patronat de Turisme de Granada;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309863" title="Pilota blanca" nonfiltered="1796" processed="1792" dbindex="121877">
La Pilota blanca s una modalitat de pilota valenciana, recuperada per les Falles, les quals l'anomenen Joc de Carrer. 

 Histria .
La Pilota blanca s una modalitat practicada, avui en dia, en exclusiva amb motiu de les Falles de Valncia, per es t constncia que era practicada antigament a la comarca de l'Horta Nord.

 Canxa de joc .
Tradicionalment, i adient-se al nom de "Joc de carrer", a "Pilota blanca" es jugava al carrer, per actualment, amb la popularitzaci de les falles i l'augment de practicants, tamb es juga als carrers artificials i als trinquets.

Hom colloca una corda, que separa les dos meitats del camp, a 1,80m d'alria. Tamb es marca amb guix la "ratlla de treta". No hi ha, per, cap lnia de quinze, ni a la banca ni al rest.

 Pilota .
Com el seu nom indica, a aquesta modalitat es juga amb una pilota de pell de color blanc.

 Regles .
La Pilota blanca s una modalitat d'estil directe, s a dir, els jugadors s'acaren uns a altres. Malgrat jugar-se al carrer, no hi ha ratlles (com en les llargues), i es juga per dalt corda (com la galotxa i l'escala i corda).

Els equips estan formats per 3 jugadors cadascun, en les posicions habituals de rest, mitger i punter.

Cada quinze comena quan el rest a la meitat del camp del dau trau de palma des de la ratlla de treta llenant la pilota sobre la corda per a qu caiga en camp contrari sense tocar cap paret lateral. A partir d'aqu els jugadors colpegen la pilota al primer bot en terra o a l'aire sense comptar els rebots a les parets (que sn "aire") i provant de dificultar que el rival torne la pilota

Hom perd el quinze quan la pilota dona dos o ms bots en camp propi, no creua la corda, passa per sota o toqua la corda, aix com en cas que un jugador toque la pilota amb qualsevol altra part del cos que no siga la m, o dos jugadors del mateix equip toquen la pilota de seguit.

 Competicions .

 Jugadors de renom .

 Enllaos externs .
 Vdeo d'una semifinal, jugada en trinquet;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309879" title="Comarca de Baza" nonfiltered="1797" processed="1793" dbindex="121878">

Comarca de Baza s una comarca de la provncia de Granada, a Andalusia. T 1.715 kilmetres quadrats i 42.507 habitants. La capital s Baza. Est format pels municipis de:

Baza;
Benamaurel;
Caniles;
Cortes de Baza;
Cuevas del Campo;
Cllar;
Freila;
Zjar;

Els vuit municipis de la comarca han format la "Mancomunitat de Municipis de la Comarca de Baza" entre els objectius de la qual es pretn el desenvolupament en tots els camps de la Comarca de Baza i els seus municipis. s una de les dues comarques que formen l'Altiplano Granadino al costat de la comarca de Huscar. 

 Enllaos externs .
Portal de Turisme de les Comarques de Baza i Huescar;
Portal de la Comarca de Baza;
Portal de Notcies de la Comarca de Baza;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309882" title="Becada" nonfiltered="1798" processed="1794" dbindex="121879">



La becada (Scolopax rusticola) s un ocell de la famlia dels escolopcids, molt apreciat pels caadors per la bonesa de la seua carn. 

Morfologia.

 Fa 35 cm de llargria i 55-65 d'envergadura alar.
 T el dors i les parts superiors de color castany, i groguenques les inferiors, amb mplies bandes negres darrere el cap.
 T el bec llarg i molt sensible, capa de trobar els cucs de qu s'alimenta ficant-lo en el sl humit, i pot agafar els cucs i empassar-se'ls sense treure el bec de terra.
 Grcies a la gran habilitat que t amb el bec (l'extrem de la mandbula superior s mbil i molt sensible), no necessita l'ajut dels ulls per cercar aliment i per aix els seus ulls foscos estan situats molt enrere, per ampliar el camp visual i poder controlar tot el que passa al seu voltant mentre s'ocupa de la tasca de la nutrici.

Reproducci.

Fa un forat a terra i l'omple de fulles seques. Al mar-juny hi pon 4 ous, que els incubar la femella durant 21 dies. Els pollets sn alimentats per ambds progenitors i de seguida deixen el niu. Normalment fan dues cries.

Alimentaci.

Menja cucs, insectes, arcnids, llavors i molluscs que troba en terrenys tous.

Hbitat.

s tpic dels boscos humits europeus (rouredes, castanyedes, boscos de ribera, pinedes subalpines, boscos planifolis, etc.) on, grcies a la seua coloraci -que es confon amb la del medi- i als seus costums tranquils i poc sorollosos, passa desapercebut al bosc. 

Distribuci geogrfica.

Cria a les regions temperades i subrtiques d'Eursia i hiverna al sud del mateix continent. Les poblacions de l'Europa Occidental, de clima ms suau, sn sedentries. 

De novembre a mar s molt comuna als Pasos Catalans (als boscos humits del Pirineu i del Pre-pirineu). 

Costums.

Les becades sn solitries, crepusculars i emeten dues modalitats de crit. Durant el dia, est refugiada, amagada grcies al seu plomatge mimtic. Tamb s sedentria i migradora.

Referncies.



Enllaos externs.

 La becada a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Estudi de la poblaci de becada del Principat de Catalunya. ;
 Descripci i fotografies d'aquest ocell. ;
 La becada al web de la IUCN. ;
 Hbits migratoris i conservaci d'aquesta espcie. ;
 Estudi de la poblaci de becada a Portugal. ;
 Fotografies i enregistraments sonors de la becada. ;
 Comportament social i reproducci de la becada. ;
 Vdeos de becades en llur hbitat natural. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie. ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309884" title="Pax Romana" nonfiltered="1799" processed="1795" dbindex="121881">
Pax Romana s una organitzaci d'universitaris espanyols, neerlandesos i sussos catlics constituda a Friburg el juliol de 1921, considerada continuadora de l'organitzaci Auxilium Studiorum, dedicada a ajudar als estudiants catlics vctimes de la Primera Guerra Mundial. La seva finalitat era fomentar els vincles entre els estudiants catlics de tots els pasos del mn per trobar la manera de mantenir la pau recorrent a una nova dominaci romana, per convenientment cristianizada i a ms en la seva versi catlica.

Va organitzar setze congressos en diferents pasos d'Europa en els anys vint i trenta. El XVII Congrs se celebra a Washington DC, al setembre de 1939, per a tractar sobre Les relacions entre la Pax Romana i el grup Acci Catlica. Es va nomenar president internacional de Pax Romana a l'espanyol Joaqun Ruiz-Gimnez Corts, i el segent congrs se celebr a Espanya del 24 de juny al 4 de juliol de 1946.

El 1947 es va refundar en relaci amb el Moviment Internacional d'Estudiants Catlics (IMCS)  que t la base a Pars i el secretariat internacional a Ginebra. Tamb es defineix com a frum obert per a compartir i per al dileg intellectual entre les diferents cultures, generacions i professions, i s reconeguda pel Vatic i  per la xarxa internacional de la Conferncia d'Organitzacions Internacionals Catliques.


Est formada per una Assemblea Plenria reunida cada 4 anys que escull els membres del Consell Plenari, President, Vicepresidents i Secretari General. Des de 1949 t estatut consultiu al Consell Econmic i Social de les Nacions Unides, a la Unesco i al Consell d'Europa, i participa en el Frum Social Mundial.

Vegeu tamb.
 Centre d'Estudis Francesc Eiximenis;

 Enllaos externs .
 Histria de Pax Romana a filosofia.org;
 Web de Pax Romana;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309887" title="Collecci Ginjoler" nonfiltered="1800" processed="1796" dbindex="121882">

La collecci Ginjoler neix el 2007, publicada per El Cep i la Nansa edicions com a collecci de contes infantils indita en l'adaptaci del text a la llengua de signes catalana. 

L'editorial treballa juntament amb un equip de professionals del camp de l'educaci especial i la literatura infantil, per a l'adaptaci del text, per una banda,al catal signat i, per l'altra, a la Llengua de Signes Catalana seguint la seva estructura pura, que s'inclou a un DVD.
La correcci i supervisi final de l'adaptaci va a crrec de FESOCA (Federaci de Persones Sordes de Catalunya).

Aquesta pluralitat en l'adaptaci (en dos modes, per escrit i en LSC a l'audiovisual) fa que doni resposta a les dues modalitats d'utilitzaci dels signes que existeix al nostre pas. D'aquesta manera vol potenciar l'accs i el foment de la lectura al mxim de nens i nenes que necessiten els signes per a comunicar-se, les seves famlies o mestres.

Cada conte de la collecci va destinat a una franja d'edat diferent: a partir de 3 anys, a partir de 5 anys i a partir de 7 anys.

A dia d'avui, hi ha publicat els quatre primers ttols: 
 M'he perdut! text i illustracions de Juanolo.
 D'amagatotis, de Marta Minella; illustracions de Marta Cucurella.
 El secret de la Lluna, de Vctor Capdet, Susana Peix; illustracions de Lorena Torres.
 L'home ms valent del mn, de Montse Balada; illustracions de Sebas Martn.

Enllaos.
 Blog de la collecci Ginjoler;
 El Cep i la Nansa edicions;
 Blog de Juanolo;
 Web de Sebas Martn;
 Blog de Susana Peix;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309888" title="El Singular Digital" nonfiltered="1801" processed="1797" dbindex="121883">
El Singular Digital s un diari digital en catal de tacte sobiranista. Pren com a espai de referncia Catalunya i es destaca en la temtica poltica, encara que tracta tamb societat, economia, cultura i esports.

El diari ha tingut prop de cent mil visites el mes d'abril de 2008 segons l'OJD. 

Enllaos externs.
El Singular Digital;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309889" title="Linguapax" nonfiltered="1802" processed="1798" dbindex="121884">
Linguapax s una organitzaci no governamental creada arran d'una reuni d'experts de la UNESCO el 1987 on es constat la constant prdua del patrimoni lingstic mundial, i que t per missi contribuir a la preservaci i promoci de la diversitat lingstica arreu del mn. El seu objectiu principal, recollit en el seu nom, s aplegar les diferents comunitats lingstiques al voltant de la convicci que les llenges, com a vehicles essencials de les expressions culturals i identitries, poden i han de ser un factor de pau i de comprensi intercultural. La seva tasca es desenvolupa en tres mbits:
 Missions d assessorament als governs estatals o subestatals;
 Participaci en projectes de revitalitzaci i normalitzaci dirigits a les comunitats lingstiques minoritries ;
 Elaboraci de materials didctics que difonen els valors de la diversitat lingstica i cultural.
Endems compta amb set delegacions:
 Linguapax frica, a Camerun (ANACLAC). El president s tienne Sadembouo;
 Linguapax Amrica del Nord, als Estats Units, (Endangered Language Fund). El president s Nick Emlen;
 Linguapax Amrica Llatina, a Mxic (CIESAS). El president s Jos A. Flores Farfn;
 Linguapax Eursia, a la Repblica de Calmquia de la Federaci Russa (Universitat de Calmquia). La presidenta s Bosya Kornusova;
 Linguapax sia, Jap (Universitat de Tquio). La presidenta s Frances Fister-Stoga ;
 Linguapax Europa, a Barcelona (Unescocat);
 Linguapax Pacfic, a Nova Calednia. El president s Llus Bernab;

Des del 2001 el Centre UNESCO de Catalunya ha donat al projecte una estructura prpia i una seu a Barcelona. Convoca els Premis Linguapax i tamb organitza congressos. El seu president s Agust Colomines, el president d'honor s Flix Mart Ambel.

 Enllaos externs .
 Web de Linguapax a Barcelona;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309891" title="Bartolom Mrquez Lpez" nonfiltered="1803" processed="1799" dbindex="121885">
Bartolom Mrquez, ms conegut com "Tintn" Mrquez, (Barcelona, 7 de gener de 1962), s entrenador de futbol. La seva trajectria de jugador es basa en equips catalans de la provncia de Barcelona i Girona fins el 1994. Desprs d'uns anys d'haver penjat les botes, torna al terreny de joc entrenant el CE Europa la temporada 1997-1998 i de la segent fins a la 2003-2004 va ser entrenador d'equips filials del RCD Espanyol. Les quatre segents temporades esdev segon entrenador del primer equip fins que la temporada 2008-09, s elegit primer entrenador, crrec que ostenta fins el 30 de novembre de 2008.

 Trajectria esportiva com a jugador.
 CE Sabadell: 1980-1981. ;
 UE Sant Andreu: 1981-1982. ;
 RCD Espanyol: 1982-1988. ;
 UE Figueres: 1988-1994. ;

 Trajectria esportiva com a entrenador.
 CE Europa: 1997-1998.
 Cadet A RCD Espanyol: 1998-1999.
 Juvenil B RCD Espanyol: 1999-2000.
 Juvenil A RCD Espanyol: 2000-2002;
 RCD Espanyol B: 2002-2004.
 Segon entrenador RCD Espanyol: 2004-2008.
 RCD Espanyol: 2008.

 Palmars com a entrenador.



Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309892" title="Centre Interreligis de Barcelona" nonfiltered="1804" processed="1800" dbindex="121886">
Centre Interreligis de Barcelona (CIB) s un servei que depn de l'Ajuntament de Barcelona, adscrit a la regidoria de drets civils, que pretn potenciar des de la lacitat el coneixement especialitzat del fenomen religis a Barcelona, facilitant la interacci de les diferents opcions religioses entre si, afavorint la seva participaci i implicaci amb el desenvolupament comunitari i vetllant per la bona convivncia i pel respecte a la llibertat de conscincia i religi. La seva seu s a la Gran Via de les Corts Catalanes, nmero 958, baixos.

Entre altres activitats, publica un butllet electrnic, organitza conferncies i frums de debat, ofereix orientaci i organitza visites guiades als centres religiosos de la ciutat. Tamb t una base de dades amb tots els centres de culte de qualsevol religi de la ciutat de Barcelona.

 Enllaos externs .
 Web del CIB;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309897" title="Monesterio" nonfiltered="1805" processed="1801" dbindex="121887">


Monesterio s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309899" title="Medelln (Badajoz)" nonfiltered="1806" processed="1802" dbindex="121888">


Medelln s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309900" title="La Nava de Santiago" nonfiltered="1807" processed="1803" dbindex="121889">


La Nava de Santiago s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309903" title="Parlament de les Religions del Mn" nonfiltered="1808" processed="1804" dbindex="121890">
El Parlament de les Religions del Mn s una trobada interreligiosa multitudinria que aplega totes les tradicions religioses i recerques espirituals d'arreu del mn per tal de treballar plegats per afrontar els grans problemes de la humanitat: fam, guerres, pobresa, manca d'aigua, etc. El primer es va convocar a Chicago el 1893, per el segon no es torn a convocar fins el 1993 a la mateixa ciutat. El tercer es convoc a Ciutat del Cap el 1999 i el quart a Barcelona el 2004.

El Parlament de les Religions del 2004 fou organitzat pel Consell del Parlament de les Religions del Mn, conjuntament amb el Frum Universal de les Cultures   Barcelona 2004 i amb la collaboraci del Centre UNESCO de Catalunya. Hi participaren 8.000 persones de totes les creences sota el lema Camins per la pau: la saviesa d escoltar, la fora del comproms. Entre els ponents hi havia Raimon Panikkar i Alemany, Llus Racionero, Jordi Savall i Flix Mart Ambel.

Vegeu tamb.
Comunitat Mundial de Budistes;
Consell Mundial d'Esglsies;
Congrs Mundial de Religions tniques;
Congrs Mundial Jueu;
Federaci Pagana Internacional;
Lliga Mundial Islmica;

 Enllaos externs .
 Parlament de les Religions 2004;
 Informaci sobre el Parlament de les Religions;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309904" title="Nogales (Badajoz)" nonfiltered="1809" processed="1805" dbindex="121891">


Nogales s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309905" title="Centre UNESCO de Catalunya" nonfiltered="1810" processed="1806" dbindex="121892">
Centre UNESCO de Catalunya o Unescocat s una instituci creada l any 1984 com a referent de la UNESCO a Catalunya, per difondre i promoure els ideals i valors d aquesta organitzaci del sistema de les Nacions Unides. Mant relacions oficials amb la UNESCO i t estatut consultiu prop de l ECOSOC i del Departament d Informaci Pblica de les Nacions Unides.

Unescocat t per missi defensar i promoure el valor de les cultures principalment en els mbits de la pau, els drets humans, el desenvolupament, l educaci, la sostenibilitat, el dileg interreligis, la diversitat lingstica i el patrimoni. Unescocat difon els programes i materials elaborats per la UNESCO i les Nacions Unides en aquests mbits, ofereix serveis d assessorament i dissenya i implementa els seus propis programes, materials didctics i mduls de formaci. Unescocat ofereix suport tcnic i visibilitat a l acci de la societat civil de la UNESCO canalitzada a travs de les xarxes de biblioteques, ctedres, escoles, associacions i clubs UNESCO de Catalunya. 


El 2003 va signar un memorndum d'entesa amb la Generalitat de Catalunya. El 2004 fou un dels convocants del Parlament de les Religions del Mn. 

L'actual president s Enric Masllorens i Escubs i el director des de mar del 2008 s Miquel ngel Essomba Gelabert.

Vegeu tamb.
 Federaci Catalana d'Associacions i Clubs Unesco;

 Enllaos externs .
 Web del Centre Unesco de Catalunya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309914" title="Rascl" nonfiltered="1811" processed="1807" dbindex="121893">




El rascl (Rallus aquaticus) s un ocell prim de l'ordre dels gruformes com als Pasos Catalans.

Morfologia.

 Fa 28 cm de llargria.
 T les parts superiors de color bru d'oliva amb taques negres, les inferiors d'un gris blavs, els flancs llistats de blanc i negre.
 Quan aixeca la cua mostra una taca blanca que t al dessota.
 El bec s llarg, prim i roig.
 T les potes llargues, rabassudes i provedes de dits allargats, que li faciliten el desplaament sobre terrenys tous i plantes flotants. ;

Subespcies.

 Rallus aquaticus aquaticus (Linnaeus, 1758) ;
 Rallus aquaticus hibernans (Salomonsen, 1931) ;
 Rallus aquaticus indicus (Blyth, 1849) ;
 Rallus aquaticus korejewi (Zarudny, 1905) ;

Reproducci.

Nidifica a totes les zones humides importants dels Pasos Catalans i, fins i tot, en basses i rius de l'interior.

Fa un niu de joncs o canys vora l'aigua i molt amagat. A l'abril-juny pon 6-11 ous; el covament dura 20 dies i s dut a terme pels dos pares. Desprs de 7 setmanes els petits poden volar. Fa dues postes a l'any (la primera a la darreria de febrer i comenament d'abril, i la segona per juliol i agost). 

Alimentaci.

Menja insectes, arcnids, cucs, llavors i baies.

Hbitat.

Viu entre la vegetaci aqutica a pantans, basses, rieres, llacs, aiguamolls del litoral i de l'interior, i terrenys humits de tot Europa, fins al cercle polar, a Egipte i al nord-oest d'frica. Est molt ests, n'hi ha que hivernen ac, a banda dels que sn sedentaris. 

Costums.

s migrador parcial i molts rasclons de l'Europa septentrional i central hivernen cap al sud. 

Si per terra camina rpid, a grans gambades, en vol ho fa feblement, amb indolncia, amb les potes penjant. s difcil de veure, per el delata la seua veu caracterstica poc agradable (s un ocell sorolls, molt ms sentit que vist, a causa dels seus costums tmids).

Referncies.



Enllaos externs.

 El rascl a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Estudi de la poblaci del rascl al Principat de Catalunya. ;
 Descripci i fotografies d'aquest ocell. ;
 El rascl a l'Animal Diversity Web. ;
 Fotografies d'aquest ocell. ;
 Hbitat i reproducci del rascl. ;
 Vdeos de rasclons en llur hbitat natural. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie. ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309920" title="Tintn" nonfiltered="1812" processed="1808" dbindex="121895">
Tintn (en francs Tintin) s un personatge de ficci que protagonitza la srie Les aventures de Tintn. Va ser portat al mn del cmic pel dibuixant belga Georges Remi, ms conegut com Herg (apellatiu compost de les primeres lletres del seu cognom i nom, segons la pronncia francesa).

Tintn representa un jove reporter intrpid que, acompanyat del seu inseparable gosset Mil, s'embarcar en un seguit d'aventures que el portaran pels cinc continents i a afrontar-se sovint a tota una colla de malvats (Rastappulos, Allan, el doctor Mller, etc.), envoltat dels seus amics, que anir coneixent amb el temps (el capit Haddock, el professor Silvestre Tornassol o els poc afortunats detectius Dupont i Dupond, entre d'altres). La qualitat de la feina del traductor al catal dels cmics de Tintn, l Albert Jan, es pot veure en l'adaptaci  dels insults que profereix el capit Haddock.






  






 


  












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309924" title="Josep Chamorro i Ramos" nonfiltered="1813" processed="1809" dbindex="121896">
Josep Chamorro i Ramos, que signa com Pitu Chamorro (Blanes, la Selva, 18 de juny de 1978) s un intrpret de tenora i compositor de sardanes.

Als sis anys inicia solfeig i clarinet a l'escola de msica del Collegi Santa Maria de Blanes i entra a formar part de la banda de msica del collegi. Als nou anys comena els estudis de tenora amb Xavier Molina. Ms endavant estudia msica moderna al taller de msics, aix com classes de saxfon i improvisaci amb Eladio Reinn. Va estudiar composici amb Llus Vergs. 

Ha actuat amb La Bisbal Jove, l'AMOGA, i actualment s intrpret de tenora a la cobla La Flama de Farners.

Ha compost diverses sardanes i una suite per a cobla. La sardana 50 anys, dedicada al seu pare, va rebre el premi popular de Blanes.

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309927" title="Plowshare" nonfiltered="1814" processed="1810" dbindex="121897">

Plowshare s una banda de Heavy Metal de les terres de ponent. L'estil de la seua msica s difcil de definir, ja que tenen pinzellades de Hard Rock, de Metal Clssic o fins hi tot de Thrash. Han girat pels Pasos Catalans i per l'estat espanyol, i han fet aportacions a la msica com la inclusi del single 'Crepusle i solcs' al recopilatori Iler-Rock'06, la can 'Don't need love' al recopilatori Valencia Rock'07. Desprs de treure un parell de maquetes en els anys 2004 i 2005, publiquen el seu primer treball 'Here comes the plowman' l'any 2006 amb Discmedi. Les canons sn en angls i en catal, tot i que en un futur a mig termini s'espera que treguin un treball ntegrament en catal.

 Histria .

La banda s fundada originariament a Lleida per Jordi Castells (guitarra), Juan Ramon Mulero (guitarra) i Albert Arnaiz (bateria) a la primavera del 2002. Guillem Tugues (baix) s'hi suma a l'estiu del mateix any.
El 2003 i el 2004 el grup comena a girar en directe. El guitarrista Juan Ramon Mulero deixa el grup a la primavera del 2004 i s substitut per Juan Pedro Romero a la tardor del mateix any.
Durant la segona meitat del 2005 s'acaben de preparar tots els temes que formaran part del primer disc.
Aquest treball, anomenat 'Here comes the plowman', s enregistrat als estudis Sonograma entre febrer i mar de 2006, per no pot sortir al mercat fins al desembre del mateix any, sota el segell de Discmedi.
Durant el 2007 presenten el treball arreu de l'estat espanyol. La gira s'acaba amb la substituci del bateria Albert Arnaiz per Joaquim Casta (ex-membre d'Athanor, Fraga). Al mar del 2008 graven a Crazy Notes Studio el seu segon disc, 'Life must disappear'. El treball s mesclat als estudis 'Musiclan' a Catalunya, i masteritzat als estudis 'Finnvox' de Finlndia.

 Membres del grup .

En l'actualitat:

 Juan Pedro Romero - Guitarra/Guitarra Solista;
 Jordi Castells - Guitarra/Veus;
 Guillem Tugues - Baix/Veus;
 Joaquim Casta - Bateria;

Ex-membres:

 Albert Arnaiz ;
 Juan Ramon Mulero;

 Media .

Alguns vdeos de youtube:

 'All my enemies are losers';

 'Quina puta merda fou Lady Bathory';

 'Crepuscle i Solcs';

 'Bombs Fall';

 Links Externs .

 PlowSharE lloc web oficial;
 PlowSharE myspace;
 CatalunyaRock.com;
 Senglar Rock'07;

 Referncies .

 Indyrock.es Informaci en castell sobre la banda;
 Metall PPCC Notcia de canvi de bateria+gravaci nou disc;
 Plowshare Bio Biografia oficial de la banda;
 Catleg Discmedi Here comes the plowman catalogat;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309929" title="Ruslan i Liudmila" nonfiltered="1815" processed="1811" dbindex="121898">

Ruslan i Liudmila (en rus                 ) s una pera en cinc actes (vuit quadres) composta per Mikhal Glinka entre 1837 i 1842. Est basada en el poema homnim d'Aleksandr Puixkin (1820).

El llibret rus va ser obra de diversos autors: Konstantin Bakhturin va fer-ne l'esbs inicial, i d'altres autors van desenvolupar-lo, principalment Valerian Shirkov, per amb diversos ajustaments de la m de Nstor Kukolnik, Mikhal Gedeonov, Nikolai Markvtix i del mateix compositor. Puixkin, que havia desitjat intervenir-hi directament, no va poder fer-ho en morir en el fams duel a qu es va veure enfrontat a causa de la seua muller   un duel bastant semblant al que ell mateix havia descrit al seu poema Eugene Onieguin. L'autoria collectiva del llibret junt amb els episodis problemtics que Glinka travessava en la seua vida personal   el divorci de la seua muller   s'ha apuntat com a causa del pastitxe d'estils musicals que s'hi troba a l'pera.

Amb tot, Ruslan i Liudmila va jugar un paper essencial per al desenvolupament d'un idioma musical genunament rus. Aix esdevingu no tant perqu Glinka produira all que hom esperava d'una msic purament rus, sin perqu situant-se en la frontera del desenvolupament artstic-musical de la seua poca, va fer que les seues innovacions foren adoptades per tota una generaci posterior de msics que, influts pel seu grandssim prestigi intellectual, van crear una tradici que va cristalitzar en un idioma rus recognoscible a les sales de concert i als teatres d'pera d'arreu del mn.

Tot i ax, no pot dir-se que Ruslan i Liudmila siga avui dia una pera popular. La seua absncia dels escenaris es deu fonamentalment a la complicada producci que requereix   vuit decorats, alguns grandiosos, i tamb efectes especials; a l'estatisme de l'acci dramtica i finalment a la dificultat de reunir un elenc de cantants amb les dots adequades per fer front als papers. Avui dia la pea ms coneguda de l'pera s la seua obertura.

Representacions.
Es va estrenar a Sant Petersburg el , al Teatre Bolxoi Kmenni. Quatre anys ms tard, va ser estrenada al Teatre Bolxoi de Moscou.

Personatges.
El repartiment dels papers entre les diverses tessitures vocals pot resultar desconcertant per a l'oient occidental. S'ha d'advertir que un dels personatges principals, el nan maligne Txernomor s mut, i la seua presncia s anunciada per un leitmotiv: una escala de tons majors dissonant, que resulta estranya respecte de l'harmonia clssica que a l'poca s'emprava per a l'pera italiana o francesa. El germ de Txernomor s un cap gegant, que parla mitjanant un cor d'homes cantant a l'unson. El jove Ruslan, a diferncia del que seria d'esperar en l'pera occidental, no est confiat a un tenor, sin a un baix. El paper de Liudmila correspon a una soprano que no pot dir-se ni dramtica ni lrica. Els papers de tenor estan reservats a personatges d'edat indeterminada: Finn i el boiard; mentre que Nana s una contralt cmica. Hi ha un paper transvestit: Ratmir.

Sinopsi.

Temps: Durant el Rus de Kev.
Lloc: Kev; diversos indrets fantstics i imaginaris.

Acte I. 
Al gran menjador de Svetozar t lloc el banquet de prometatge de Ruslan i Liudmila. Els convidats ecolten cantar a Baian una can que preveu la dissort i el dolor de la nvia, per seguits de l'amor vertader.  Liudmila, trista davant la perspectiva d'allunyar-se de son pare, ofereix paraules de conhort als pretendents rebutjats, Farlaf i Ratmir, i desprs accepta Ruslan com a proms.  Svetozar beneeix la parella.  De sobte la foscor inunda l'escena i se sent un tro. Els convidats queden paralitzats per un sortilegi, i dos monstres capturen Liudmila i se l'emporten. Torna la claredat i tothom es recupera, expressant el temor per la sort de Liudmila. Svetozar promet lliurar la meitat del seu regne i la m de Liudmila a qui siga capa de recuperar-la.  Els tres pretendents s'afanyen a partir a la recerca de la jove.


Acte 2.
Quadre 1  
Ruslan aplega a la cova del mag bondads Finn, qui li diu que el nan Txernomor ha estat qui ha raptat Liudmila, per que Ruslan ser l'home que el destruir.  Ruslan li pregunta a Finn per qu viu en un indret tan desrtic, i Finn li narra una histria que va succeir fa molts anys, quan ell era un pastor al seu lluny pas (diu que s "un fins") i es va enamorar d'una bella jove anomenada Nana.  Quan ella el va rebutjar, ell se'n va anar a lluitar contra els seus enemics i li va dur el bot, per de nou va ser rebutjat. Aleshores Finn va decidir estudiar mgia per poder conquerir-la; el que li va suposar anys i anys de treballs, i finalment, amb la mgia va poder convocar una vella, canosa i geperuda dona: era Nana, que desprs de tants anys havia envellit, per que ara es delia de passi per ell. Cames ajudeu-me, Finn va fugir de la seua presncia i es va amagar per sempre. Per, Nana, en veure's abandonada, es consumeix en la seua nsia de venjana, que s'estendr tamb sobre Ruslan.  Assegurant-li que Liudmila no patir cap dany, Finn aconsella a Ruslan de prendre el cam del nord, i desprs ambds surten en direccions oposades.

Quadre 2 
En un indret solitari, un acovardit Farlaf es pregunta si no seria millor renunciar a la recerca de Liudmila, quan la decrpita Nana se li atansa.  Li promet aconseguir Liudmila per a ell, i desfer-se de Ruslan.  Ella se'n va, i Farlaf celebra la seua bona sort.


Quadre 3 
Ruslan ha anat a parar a un boirs desert esguitat ac i all amb les armes i els ossos d'una antiga batalla, el que li fa pensar si un dia ell acabar de la mateixa manera. Tria un nou escut i una nova llana, que substitusquen el seu armament fet malb, per s incapa de trobar una espasa prou forta per a completar el seu equip. Quan la boira es dissipa, es revela un Cap gegant que comena a bufar per a provocar una tempesta que acabe amb Ruslan. Per Ruslan alcana el cap amb la seua llana, el Cap tomba i deixa veure a sota una espasa. Ruslan agafa l'espasa i li pregunta al cap pel seu origen. El cap, moribund, explica que fa molt de temps va ser un gegant, i que el seu germ no s altre que el nan pervers Txernomor. L'espasa estava destinada a matar-los als dos; per per a evitar el dest, Txernomor va decapitar el gegant, va enviar el seu cap ben lluny, a aquest terrible desert, i va deixar l'espasa ben protegida sota el seu cap.  Amb l'espasa en les mans de Ruslan, el Cap clama venjana contra Txernomor.

Acte 3.
Joves donzelles intenten enganyar els viatgers perqu entren al castell encisat de Nana. Apareix Gorislava, buscant Ratmir, qui l'havia presa com a captiva i desprs l'havia alliberada. Ella surt per un moment i justament hi arriba Ratmir, qui cau en el sortilegi de les joves donzelles, que el sedueixen dansant. Ruslan tamb s atragut al castell, i fins i tot oblida Liudmila desprs de veure Gorislava.  Per de sobte hi apareix Finn; qui desprs de pronunciar una profecia feli per a Ratmir amb Gorislava, i per a Ruslan amb Liudmila, aconsegueix que el castell es convertisca en un bosc.

Acte 4.
Als jardins encantats de Txernomor, Liudmila somia en Ruslan i resisteix la influncia d'aquell entorn mgic. Txernomor arriba amb el seu seguici i hi ha danses.  Una trompeta anuncia el desafiament de Ruslan.  Txernomor, amb un sortilegi, fa adormir Liudmila i surt a enfrontar-se amb Ruslan, qui aviat pot canar victria, apareixent en escena amb la barba de Terxomor enrotllada al seu casc. Tot i mostrar-se descoratjat amb l'estat de Liudmila, Ruslan, en companyia de Ratmir i Gorislava, decideix tornar a Kev amb Liudmila per a buscar-hi l'ajut dels mags. Els esclaus de Txernomor sn alliberats.

Acte 5.
Quadre 1 
En una vall illuminada per la lluna, Ruslan, Ratmir i Gorislava han acampat per passar la nit. Ratmir, que s'ha quedat de gurdia, es mostra preocupar per Ruslan, i desprs expressa la seua joia per haver trobat de nou Gorislava.  De sobte, els esclsus informen que Liudmila ha estat capturada altra vegada i que Ruslan ha partit a la seua recerca. Apareix Finn, qui dna un anell mgic a Ratmir, amb el qual podr despertar Liudmila quan aquesta siga tornada a Kev.

Quadre 2 
Liudmila jeu adormida al gran menjador de Svetozar. Resulta que Farlaf, amb l'ajut de Nana, va segrestar Liudmila, i l'ha tornada a Kev per aparixer com el seu salvador. No obstant aix, no s capa de despertar-la.  S'acosten cavalls, i hi arriben Ruslan, Ratmir i Gorislava. Ruslan li posa l'anell mgic a Liudmila, i aquesta es desperta. L'pera conclou amb una vista de Kev, on el poble dona grcies al Du, beneeix la seua ptria i celebra la felicitat dels dos joves.


Principals ries i nmeros.
Obertura;
Acte I
ria: Cavatina "Estic trista, pare meu!",                     ,                 ! (Liudmila);
Acte II 
ria: Balada (Finn);
ria: Rond "L'hora del meu triomf s'acosta",                                     (Farlaf);
ria: "Oh camp, oh camp, qui t'ha cobert amb els ossos dels homes",       ,     ,                                 (Ruslan);
Acte III 
ria:                                (Ratmir);
Dansa: Danses;
Acte IV 
ria: ria (Liudmila);
Marxa: Marxa de Txernomor,                (Orquestra);
Dansa: Danses orientals,                 (Orquestra);
Dansa turca,               ;
Dansa rab,               ;
Lezginka,         ;

Estructura.
Obertura;

Acte 1
Nm.1: Introducci;
Nm.2: Cavatina (Liudmila);
Nm.3: Finale;

Acte 2
Nm.4: Entreacte;
Nm.5: Balada (Finn);
Nm.6: Duettino (Ruslan, Finn);
Nm.7: Escena i Rond (Farlaf);
Nm.8: ria (Ruslan);
Nm.9: Escena amb el Cap;
Nm.10: Finale   Contalla del Cap;

Acte 3
Nm.11: Entreacte;
Nm.12: Cor persa;
Nm.13: Cavatina (Gorislava);
Nm.14: ria (Ratmir);
Nm.15: Danses;
Nm.16: Finale ;

Acte 4
Nm.17: Entreacte;
Nm.18: Escena i ria (Liudmila);
Nm.19: Marxa;
Nm.20: Danses orientals;
Nm.21: Cor;
Nm.22: Finale;

Acte 5
Nm.23: Entreacte;
Nm.24: Romana (Ratmir);
Nm.25: Recitatiu i Cors;
Nm.26: Duet (Finn, Ratmir);
Nm.27: Finale;

Anlisi.
Si com a Una vida pel tsar, Ruslan empra alguns aspecte de la msica popular russa; tamb destaca especialment per l's de la dissonncia, el cromatisme, l'escala hexatnica i elements orientals.

L'enrgica obertura s una de les peces ms interpretades del compositor a Occident. A l'acte I Glinka fa una troballa orquestral en usar el timbre del piano i de l'arpa per imitar el gusli.  El deute de Glinka amb els models operstics occidentals s especialment notori al rond de Farlaf, una emulaci russa del "Largo al factotum", cantat per Fgaro a El barber de Sevilla de Rossini.

Amb Una vida pel tsar, aquesta segona pera de Glinka enceta l'pera nacional russa que seria bastida per la segent generaci de compositors russos. En particular, Ruslan va servir com a model per a les peres que Nikolai Rimski-Krsakov va compondre basades en contes de fades russos. 

Enregistraments selectes.
1938, Samuil Samosud (director), Orquestra i Cor del Teatre Bolxoi, Maksim Mikhaylov (Svetozar), Valeriya Barsova (Liudmila), Mark Reyzen (Ruslan), Yelizaveta Antonova (Ratmir), Vasiliy Lubenchov (Farlaf), Yelena Slivinskaya (Gorislava), Nikander Khanayev (Finn), Liudmila Stavrovskaya (Nana), Solomon Khromchenko (Baian);

 Referncies .


Bibliografia general.
100     :                 ,      ,       . Operas: History of Creation, Subject, Music.          :              "      ," 1968, pp. 278-284.
 Andrs Batta. pera: Compositores. Obras. Intrpretes. Barcelona: Equipo de Edicin, S.L. 2000. ISBN 3-8290-2830-X ;

 Enllaos externs .
Obertura de Ruslan i Liudmila dirigida per Zubin Mehta, a YouTube;

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309934" title="Vuit mil" nonfiltered="1816" processed="1812" dbindex="121899">


El vuit mil s un nombre que s'escriu 8000 en el sistema de numeraci rab i MMM en el rom. En el sistema binari s 1111101000000, en l'octal s 17500 i en l'hexadecimal s 1F40. La seva factoritzaci en nombres primers s 26  53.

Ocurrncies del nombre vuit mil:

Designa l'any 8000 o el 8000 aC;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309942" title="Juanma Castao" nonfiltered="1817" processed="1813" dbindex="121900">
Juanma Castao va nixer en la ciutat asturiana de Gijn el 10 de maig de 1977 collaborador des del 1993 de la Cadena SER. Actualment treballa al Carrusel Deportivo de la SER i presenta els caps de setmana els esports en l'informatiu de Cuatro.


Biografia.
Precisament, aquest mateix any, comen a participar-hi en el programa Jvenes y campeones de la Cadena SER de Gijn, d'on pass al fams Carrusel Deportivo i a Gijn SER Deportivos comentant els partits del Real Sporting. Desprs donaria el salt a la capital, convertint-se aix en un dels collaboradors ms coneguts de la cadena i participant tamb en programes de televisi com el antic programa de Maracan de la cadena Cuatro, presentat pel seu company Paco Gonzlez.

Tots els caps de setmana en els informatius de Cuatro, presenta els esports amb el seu company Nico Abad.

La cadena Cuatro emit l'Eurocopa 2008 i ell estigu de corresponsal i reporter, junt amb Manolo Lama o Manu Carreo. Precisament, al guanyar l'Eurocopa la Selecci espanyola, al eixir del vestidor, alguns jugadors sortiren a banyar amb xampany al reporter que els havia seguit dia i nit en cada concentraci i en cada partit.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309943" title="Unci dels malalts" nonfiltered="1818" processed="1814" dbindex="121901">


La unci dels malalts, a la religi catlica, s el sagrament impartit pels sacerdots i consistent en la unci amb oli sagrat a les persones que han vist afectada la seva salut. La unci dels malalts pot ser administrada tamb a tots els majors de 65 anys, encara que no pateixin cap malaltia greu. 

Com els altres sagraments, es considera institut per Jesucrist encara que no consta un moment precs de la seva instituci. S'acostuma a indicar que el text de la carta de Sant Jaume com a context de la funci i efectes del sagrament: Si entre vosaltres hi ha alg que est malalt, que faci cridar els qui presideixen la comunitat perqu l'ungeixin amb oli en nom del Senyor i preguin per ell. Aquesta pregria, feta amb fe, salvar el malalt: el Senyor el posar bo i li perdonar els pecats que hagi coms. (St 5, 14-15). 

Els fidels poden rebre aquest sagrament diverses vegades a la vida. Fins el Concili Vatic II, el sagrament se'l coneixia amb el nom d'extremunci, ats que solament s'administrava in extremis, s a dir, davant la imminncia de la mort. El canvi de sentit imposat al sagrament pel Concili, respon a la necessitat de poder assistir o demanar per la salut dels malalts perqu l'Esperit Sant els acompanyi i reconforti. 

El ritu, per al qual s'utilitza oli benet cada any a la Missa crismal de Dijous Sant, consisteix en fer tres vegades el senyal de la creu al front i a cada una de les mans del malalt. Mentre se l'ungeix, el sacerdot repeteix la segent frmula: 

Per aquesta Santa unci i per la seva bondadosa misericrdia, t'ajudi el Senyor amb la grcia de l'Esperit Sant. Perqu, lliure dels teus pecats, et concedeixi la salvaci i et conforti a la teva malaltia. Amn.

Aquest Sagrament es coneixia abans com "Extremunci", perqu solament s'administrava articulum mortis (a punt de morir). Actualment el sagrament es denomina cannicament "Unci dels malalts" i es pot administrar ms d'una vegada, sempre que el malalt es trobi greu.
Referncies.

Enllaos externs.
 Ritu del sagrament de la unci dels malats ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309948" title="Comdie-Franaise" nonfiltered="1819" processed="1815" dbindex="121902">



La Comdie-Franaise o Thtre Franais s el primer i nic teatre nacional de Frana, el qual est directament subvencionat per l'estat. s tamb un dels pocs que compten amb la seva prpia companyia d'actors. Es troba al primer arrondissement de Pars.

El dramaturg ms conegut associat amb la Comdie-Franaise s Molire. s considerat el patr dels actors francesos; tanmateix, va morir set anys abans de la inauguraci de La Maison de Molire, com tamb es coneix la Comdie-Franaise. La qualitat de les produccions de la Comdie, aix com l'alta preparaci dels seus actors la fan ser una instituci de gran prestigi arreu del mn. La histria de la Comdie s llarga, i el fet de ser un teatre pblic i d'alt prestigi, fa que sigui molt valorada entre els francesos. De la Comdie Franaise n'han sortit actors com Adrienne Leucouvreur, Talma, Rachel, Sarah Bernhardt, Coquelin, Jean-Louis Barrault o Jeanne Moureau.

La Comdie-Franaise fou fundada per un decret de Llus XIV el 24 d'agost de 1680 per tal d'unir les dues companyies parisines de teatre d'aquell temps: l'Htel Gungaud i l'Htel de Bourgogne. El repertori de l'poca consistia en una collecci d'obres teatrals de Molire i de Jean Racine, aix com tamb d'unes quantes obres de Pierre Corneille, Paul Scarron i Jean Rotrou.

El 3 de setembre de 1793, durant la Revoluci Francesa, la Comdie-Franaise romandre tancada, per ordre del Comit de Seguretat Pblic, i els actors van ser empresonats. El 31 de maig de 1799, el nou govern va obrir la Salle Richelieu i va permetre als actors de ressuscitar la companyia.

La Comdie-Franaise t actualment un repertori de 3000 obres i tres teatres a Pars (Salle Richelieu, adjunt al Palais Royal; el Thtre du Vieux-Colombier; i el Studio-Thtre). Ams, a la Comdie-Franaise hi descansa el cor de Francois-Marie Arouet, ms conegut com Voltaire.

Histria.
La Comdie Franaise fou creada arrel de la uni de tres companyies teatrals: L illustre Thtre, Thtre du Marais i Les Comdiens du Roi de l Htel de Bourgogne. La seva histria comena en morir el dramaturg i actor Molire. La seva companyia L illustre Thtre, desprs de la seva mort, va fusionar-se amb una companyia rival, la del Thtre du Marais. Unides van comenar a estrenar al Thtre du Gungaud i van adoptar el nom d'aquest teatre. L'any 1680, per ordre de Llus XIV la Gungaud va haver de fusionar-se amb la companyia ms antiga de Pars, Les Comediens du Roi de l Htel de Bourgogne. Aquesta ltima estava especialitzada en representar obres de Jean Racine sota la direcci del propi dramaturg. A las companyies fusionades se'ls va atorgar el monopoli absolut de totes les obres teatrals en llengua francesa. Amb tal de diferenciar-se de la Commedia Italiana que en aquelles dates estava representant funcions en un teatre de Pars, la nova companyia es va batejar com a Comdie Franaise, nom que ha conservat fins a dia d'avui.

La Comdie va comenar a treballar al Thtre Gungaud, per l'any 1689 fou obligada a traslladar-se a un teatre en mal estat, situat en un carrer que actualment es diu Rue de l ancienne Comdie (situat al 6 districte de Pars). All va romandre durant vuitanta un anys, fins que l'any 1770 va ser traslladada a les Tulleries. Al 1789 va acabar-se la construcci del nou Thtre de l'Oden, a la ribera esquerra del Sena. Durant un cert temps, la Comdie va treballar en aquell teatre. Tanmateix, durant la Revoluci Francesa, la companyia es va dividir entre liberals, liderats per l'actor Talma, i conservadors. Els liberals s'installaren en un vell teatre de la rue de Richelieu la qual, temps ms tard, s'acabaria convertint en la seu definitiva, que s on actualment es troba situada la Comdie.

L'any 1799, l'Odon va patir un incendi, que el va destruir completament. Aleshores, la companyia va unir-se per ordre de Napole Bonaparte l'any 1803. Units de nou, van continuar treballant al teatre del nm. 2 rue de Richelieu (avui en dia coneguda com Salle Richelieu). Al 1816 es va formar una nova companyia, que es va installar al reconstrut Thtre de l Odon, convertint-se teatre i companyia en els segons ms importants de l'escena francesa, i rivals directes de la Comdie.

Malgrat la rivalitat entre ambdues companyies, va haver-hi perodes durant els segles XIX i XX, en qu les diverses dificultats i crisis del pas van obligar a ambdues companyies a treballar sota una mateixa direcci, i a cooperar juntes. 

El repertori de la Comdie s molt extens. Es calcula que s al voltant de 3.000. El rpertoire compta amb les obres de Corneille, Racine, Molire, Dumas, Hugo, etc. Els actors que treballen a la Comdie han de ser destres, tant amb obres amb dilegs normals, com tamb amb obres en vers. Per aix, s'exigeix una molt alta preparaci.

En perdre el monopoli de les produccions teatrals subvencionades, i amb l'aparici de noves companyies privades que feien una forta competncia, la Comdie va haver de refermar el seu prestigi grcies al seu indiscutible repertori clssic. Tamb va comenar a produir, ja entrat el segle XIX, obres de nous dramaturgs de l'poca, com ara Dumas o Victor Hugo. Tamb va encaminar els seus esforos en formar actors amb una slida base en l'art de l'actuaci. Durant el segle XX, va comenar a produir algunes pellcules, aix com certs encrrecs per a la televisi.

Administraci.


Tradicionalment, la Comdie Franaise ha tingut un administrador nomenat per l'estat. L'organitzaci interna de la companyia s tradicional i segueix el model de l'antic gremi d'actors de Pars del segle XV. Els nous membres tenen la categoria de pensionnaires o assalariats. Els pensionnaires ms veterans poden optar a ser escollits socitaires o Socis plens. Els socitaires sn accionistes de la Comdie, i prenen decisions importants, que tenen a veure amb la direcci artstica, l'administraci del pressupost, etc. Divideixen els beneficis del teatre d'acord amb una srie de normes. Ams, un socitaire pot jubilar-se desprs de vint anys d'haver ostentat el crrec treballant exclusivament a la Comdie. La pensi que cobren els jubilats socitaires s vitallcia.

Un cas fams de dimissi d'un socitaire va ser el de l'actriu del segle XIX, Sarah Bernhardt. Bernhardt va presentar la seva dimissi per diferncies amb l'administrador del moment, mile Perrin, i va perdre aix tot el seu dret a la pensi anual de 43.000 francs per no haver marxat amistosament de la Comdie, i per no haver complert el mnim de 20 anys com a socitaire. Ams, va ser condemnada judicialment a pagar una multa de 100.000 francs per danys i perjudicis, que mai va arribar a abonar.

Llista de directors de la Comdie-Franaise.
El director de la Comdie-Franaise rep el ttol de administrateur gnral des de l'exercici de Simonis, de 1856. Abans, el que es donava eren diversos ttols. A continuaci es mostra la llista dels administradors de la Comdie, llistats en ordre cronolgic:

Jean-Franois-Ren Mahrault (7 de febrer de 1799   3 de febrer de 1813);
Nicolas Bernard (3 de febrer de 1813   11 de juny de 1814 i 24 de mar de 1815   28 de juny de 1815);
Franois Cheron (1821   9 de juliol de 1825);
Baron Isidore Justin Sverin Taylor (9 de juliol de 1825 fins a la Revoluci de Juliol i 5 d'abril de 1831   17 d'octubre de 1838);
Hyacinthe Albertin (administrador durant els viatges de Taylor);
douard-Joseph-Ennemond Mazres (24 de setembre de 1830   6 d'abril de 1831);
Armand-Franois Jouslin de La Salle (8 de juny de 1833   31 de juliol de 1837);
Hygin-Auguste, tamb anomenat Edmond Cave (28 de gener de 1837   17 d'octubre de 1838);
Alexandre-Louis Poulet, tamb anomenat Vedel (director gestor, 1 de mar de 1837   8 de mar de 1840);
Franois Buloz (17 d'octubre de 1838   2 de mar de 1848);
Joseph-Philippe Simon, tamb anomenat Lockroy (2 de mar   11 d'octubre de 1848);
Eugne Bazenerye (20 d'octubre de 1848   16 de novembre de 1849);
Sbastien Edmond, tamb anomenat Sevestre (productor amb paper administratiu, 13 d'octubre de 1848   15 de novembre de 1849);
Arsne Housset, tamb anomenat Houssaye (15 de novembre de 1849   29 de gener de 1856);
Adolphe Dominique Florent Joseph Simonis, anomenat Empis (30 de gener de 1856   21 d'octubre de 1859);
douard Thierry (2 d'octubre de 1859   8 de juliol de 1871);
mile-Csar-Victor Perrin (8 de juliol de 1871   8 d'octubre de 1885);
Albert Kaempfen (crrec provisional, 30 de maig   20 d'octubre de 1885);
Jules Claretie (20 d'octubre de 1885   23 de desembre de 1913);
Albert Carr (1 de gener de 1914   30 de novembre de 1915);
mile Fabre (2 de desembre de 1915   15 d'octubre de 1936);
douard Bourdet (15 d'octubre de 1936   27 de desembre de 1940);
Jacques Copeau (provisional, 15 de maig   27 de desembre de 1940 i 27 de desembre de 1940   7 de gener de 1941);
Lon Lamblin (comissari governador, 13 de gener   7 de mar de 1941);
Jean-Louis Vaudoyer (4 de mar de 1941   23 de mar de 1944);
Andr Brunot (24 de mar   28 de juliol de 1944);
Jean Sarment  (juliol de 1944, no va prendre possessi);
Pierre Dux (1 de setembre de 1944   1 de juliol de 1945);
Joseph Denis anomenat Denis D'Ines (1 de juliol   inicis d'octubre de 1945);
Andr Obey (provisional entre octubre de 1945 i 6 d'abril de 1946; oficial entre el 6 d'abril de 1946 i el 5 de febrer de 1947);
Pierre-Aim Touchard (5 d'abril de 1947   5 d'abril de 1953);
Pierre Descaves (5 d'abril de 1953   5 d'abril de 1959);
Claude de Boisanger (20 d'abril de 1959   30 de gener de 1960; restaurat el 27 de novembre de 1962   31 de gener de 1960);
Maurice Escande (1 de juny de 1960   31 de juliol de 1970);
Pierre Dux (1 d'agost de 1970   31 de juliol de 1979);
Jacques Toja (1 de setembre de 1979   31 de juliol de 1983);
Jean-Pierre Vincent (1 d'agost de 1983   31 de juliol de 1986);
Jean Le Poulain (1 d'agost de 1986   mar de 1988);
Claude Winter (provisional, 1 d'abril   15 de juny de 1988);
Antoine Vitez (15 de juny de 1988   30 d'abril de 1990);
Catherine Samie (provisional, 1 de maig   5 de juliol de 1990);
Jacques Lassalle (15 de juliol de 1990   5 d'agost de 1993);
Jean-Pierre Miquel (5 d'agost de 1993   3 d'agost de 2001);
Marcel Bozonnet (4 d'agost de 2001   3 d'agost de 2006);
Muriel Mayette (des del 4 d'agost de 2006);

Enllaos externs.

 Pgina web de la Comdie-Franaise ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309954" title="Convent de Santa Clara de Manresa" nonfiltered="1820" processed="1816" dbindex="121903">

El convent de Santa Clara s un antic monestir situat al barri que porta el seu nom de Manresa. Actualment alberga un centre de dia de salut mental.

Fundat l'any 1322 com a convent de monges menoretes o clarisses, s'install vora una antiga capella dedicada a dos sants guaridors  sant Blai i sant Lltzer  que en algun temps havia servit d'hospital o llatzeret d'empestats. 

El 1342 comencen les obres del claustre amb el suport reial. El 1351 participen en la fundaci de Santa Clara de Balaguer.  Al segle segent entra en un perode de decadncia, que fins i tot obliga a la comunitat a abandonar el lloc. S'exting el 1599 amb la mort de la darrera monja que l'ocupava.

El 1602 s'hi establien monges dominiques, procedents del convent barcelon dels ngels. D'aqu ve que el nom oficial d'aquest monestir sigui Nostra Senyora dels ngels i Santa Clara. 

L'esglsia antiga de Sant Blai i Sant Lltzer, documentada ja l'any 1292, fou objecte d'importants millores, i s'engrand el presbiteri de l'altar major, on es pos un altar de la Mare de Du dels ngels i Sant Domnec, el qual fou cremat pels francesos el dia de la seva entrada a Manresa l'any 1811. 

A principis del segle XX es feren importants construccions dins del recinte del convent, i fou quan s'edific l'ala modernista seguint el projecte de l'arquitecte Alexandre Soler i March.

Arquitectura.

El temple s una construcci romnica tardana, amb un interessant portal on s'insinuen trets goticitzants. De les construccions medievals noms en resten alguns elements allats, entre els quals destaca el portal d'estructura romnica probablement de finals del segle XIII o principis del XIV, fet prou lgic si tenim en compte els trets estilstics dels capitells, que mostren unes formes gtiques incipients.

A remarcar la part moderna de l'edifici conventual, obra de l'arquitecte Soler i March, una de les obres ms destacades que va projectar a Manresa.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309957" title="Xatrac becllarg" nonfiltered="1821" processed="1817" dbindex="121904">



El xatrac becllarg (Sterna sandvicensis) s un ocell de la famlia dels estrnids.

Morfologia.

 Fa 41 cm de llargria i 85-97 cm d'envergadura alar.
 Plomatge blanc o gris clar i capell negre.
 T un curt plomall que se li aixeca en situacions d'alerta.
 Bec llarg i negre amb la punta groga.
 Les potes sn curtes i de color negre. ;
 La cua s menys forcada que en altres xatracs.

Subespcies.

 Sterna sandvicensis sandvicensis ;
 Sterna sandvicensis acuflavida ;
 Sterna sandvicensis eurygnatha ;

Reproducci.

Als Pasos Catalans es reprodueix al Delta de l'Ebre i a l'Albufera de Valncia, que sn tamb les dues niques localitats on cria en tota la Pennsula Ibrica.

Mascle i femella trien illetes a les llacunes litorals o a les zones marines, com les salines, amb sorra per fer-hi el nial. La posta t lloc de maig a juliol, sobre un precari niu excavat en el sl sorrenc, on existeixi vegetaci, i en el qual la femella diposita d'1 a 3 ous que seran covats per tots dos pares durant 23 dies. Els fills no volen fins desprs de 5 setmanes, durant les quals reben els aliments dels pares. La nidificaci la fan en colnies mixtes juntament amb altres lrids i estrnids.

Distribuci geogrfica.

Habita a les costes de la Mar del Nord, la Mar Negra i la Cspia, i, en nombre redut, a la Camarga i l'Illa de Buda, i hiverna a les costes occidentals d'frica. A la resta dels Pasos Catalans s un migrador ms o menys freqent per totes les costes. 

Costums.

s una espcie d'ocell de costums gregaris i molt marina que es cabussa contnuament per capturar peixets. Solament s'acosten a la costa per niar-hi o quan fa mal temps, perqu si no, volen mar endins, cridant i cabussant-se per agafar peixets.

Als Pasos Catalans pot sser observat durant tot l'any, per amb ms freqncia a l'hivern i durant el pas migratori primaveral i tardoral. 

Referncies.



  ;

Enllaos externs.

 El xatrac becllarg a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Estudi de la poblaci de xatrac becllarg del Principat de Catalunya. ;
 Descripci d'aquesta espcie. ;
 Segells mostrant imatges de xatracs becllargs. ;
 Fotografies i informaci diversa d'aquest ocell. ;
 Fotografies d'aquest ocell. ;
 Imatges de xatracs becllargs. ;
 Hbitat i reproducci d'aquest ocell. ;
 Vdeos d'aquest ocell en el seu hbitat natural. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie. ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309972" title="Escola Gitanjali" nonfiltered="1822" processed="1818" dbindex="121906">

L'Escola Gitanjali de Badalona es troba a l'Avinguda Mart Pujol, 37-41. Aquesta escola es va fundar l'any 1962 de la m de tres joves badalonines de 24 anys que pretenien crear una escola completament diferent de les que existien en aquella poca. Les bases pedaggiques en les que es van inspirar es fonamentaren en Pestalozzi, Froebel, Decroly i Montessori.

Tanmateix les tres fundadores sentien una gran admiraci per Rabindranath Tagore, tant pel seus escrits, primordialment de poesia, com per l'Escola Santiniketan( l'Escola de la Pau) que ell havia fundat el 1901. Aquest fou el motiu pel qual desitjaven posar el nom de Tagore a la nova escola.
Malauradament, una de les escoles fundades en aquells anys, seguint els mateixos passos, els havia passat al davant, l'Escola Tagore ja existia a Barcelona. Quedava la possibilitat de posar el nom d'un dels seus llibres de poemes. N'hi havia dos que els abellien molt per la seva relaci amb els infants: La LLuna Nova i El jardiner. No va poder ser cap dels dos perqu per imperatiu legal no es podia registrar l'Escola amb un nom en catal. Optaren, per tant, pel nom d'un poema msic, Gitanjali Ofrena Lrica, considerada la seva obra ms important i que valgu al filsof bengal la concessi del premi Nobel de Literatura l'any 1913. Aix doncs, el nom de Gitanjali fou el que finalment es tri, fet que posa de manifest que un nom catal no podia ser possible en aquella poca, en canvi, un nom en llengua urd s.

Desprs de superar molts entrebancs, canvis d'edifici... la Cooperativa de Mestres s'integr al collectiu CEPEPC que lluitava per convertir les escoles que en formaven en pbliques. L'Escola es va integrar oficialment a la xarxa pblica, el dia 16 de gener de 1986, Decret 15/1986, DOGC nm.647 del 10.2.1986 d'acord amb la Llei 14/1983 i l'ordre del 18 de juliol de 1985, D.O.G.C del 26.8.1985 que aprovava la llista definitiva dels centres privats que s'havien d'integrar a l'escola pblica.

Actualment l'Escola Gitanjali s una escola pblica d'una lnia que s hereva del moviment histric de l'Escola Nova i que t un Projecte Educatiu que pretn formar nens i nenes responsables, crtics i plenament integrats al seu entorn i capaos de projectar-se en la societat del futur.

Referncies.
Mons i Pujol- Busquets, Jordi: Escola Gitanjali. Els primers quaranta anys.  Edita: Gesti i Promoci Editorial, S.L. Octubre 2002


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309974" title="Paquita "La Rebentaplenaris"" nonfiltered="1823" processed="1819" dbindex="121908">
Paquita La Rebentaplenaris (o Reventaplenaris, segons versi) fou una dona d'avanada edat que, a la Valncia de la transici, en plena Batalla de Valncia es dedicava a boicotejar colloquis, actes pblics o sessions de l'Ajuntament de Valncia.

Dona pobra de solemnitat, vinculada al GAV es va fer famosa per agitar, cridar i en ltima instncia, boicotejar tot tipus d'actes, especialment els plenaris del ajuntament en el moment en qu, segons el seu punt de vista, les coses que all es deien o decidien eren "massa catalanes". A la va fer guanyar-se el malnom de rebentaplenaris. Per la seua condici de sense-sostre (va aconseguir una llar de protecci oficial grcies a una regidora d'Uni Valenciana) s'ha fet difcil la recollecci de dades de la seua vida.

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Vida de Paquita "rebentaplenaris".;
 Paquita la Rebentaplenaris. a Antiblavers.info;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309988" title="Pere Llus I de Parma" nonfiltered="1824" processed="1820" dbindex="121909">

Pere Llus Farnese o Pere Llus I de Parma ( Roma, Estats Pontificis 1503 - Piacenza, Ducat de Parma 1547 ) fou un membre de la Dinastia Farnese que va esdevenir el primer duc de Parma i Piacenza, crrec que va ocupar entre 1545 i 1547.

Orgens familiars.
Va nixer el 19 de novembre de 1503 a la ciutat de Roma, capital dels Estats Pontificis, sent fill illegtim del cardenal Alexandre Farnese, que l'any 1534 va esdevenir Papa de Roma amb el nom de Pau III.

Ascens al ducat.
L'any 1527 va particiapar en el Saqueig de Roma. Quan el seu pare va ser nomenat Papa de Roma l'any 1534 fou nomenat Capit General de l'Esglsia, concedint-li el 1545 el ttol de duc de Parma, possessions que havien format part anteriorment dels Estats Pontificis. Posteriorment aconsegu els territoris dels ducats de Camerino i Nepi, havent pagat segons les crniques de l'poca 9.000 ducats.

El seu govern fou molt dur i l'increment dels impostos li van fer guanyar l'enemistat de les principals ciutats del ducat, que solien dependre de l'autoritat papal. En la seva lluita contra les ciutats s'enemist amb l'emperador Carles V del Sacre Imperi Romanogermnic, que aspirava a unir Parma i Piacenza al Ducat de Mil.

El 1547 es va realitzar una conjura contra ell formada pels comtes Francesco Anguissola i Agostino Landi, juntament amb els marquesos Giovan Luigi Gonfalonieri, Girolamo i Alessandro Pallavicini. En el transcurs d'una lluita amb el primer fou ferit de mort el 10 de setembre del mateix any, sent posteriorment exhibit el seu cos en una finestra del palau ducal de Piacenza.

Npcies i descendents.
Es cas amb Girolama Orsini. D'aquesta uni nasqueren:
 Victria Farnese (1513-1574), casada amb Guidubald II d'Urbino ;
 Alexandre Farnese (1520-1589), cardenal;
 Octavi I de Parma (1524-1586), duc de Parma;
 Ranuccio Farnese (1530-1565), cardenal;

Va tenir un fill illegtim, Horaci Farnese, casat amb Diana de Frana, filla illegtima d'Enric II de Frana.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="309990" title="Xarrasclet" nonfiltered="1825" processed="1821" dbindex="121910">


El xarrasclet (Anas querquedula) s un ocell de l'ordre dels anseriformes i una mica ms gran que el xarxet com.

Morfologia.

 Fa 38 cm de llargria.
 El mascle pesa 250-600 g i la femella 250-550 g.
 El bec mesura 3,5-4,5 cm.
 T una banda blanca que li va des de l'ull fins al clatell.
 Sn caracterstiques les plomes llargues, amb bandes negres i blanques que li cauen sobre els costats grisos.

Reproducci.

Acondiciona un niu amb joncs, herba i plomissol i, pel maig o abans, a l'abril, hi pon 10 o 11 ous, que incuba durant 22 dies. Desprs de 30 dies, els polls, alimentats per la femella, surten del niu.

Alimentaci.

Es nodreix amb escarabats d'aigua, peixets i vegetaci aqutica.

Hbitat.

Viu en aiges dolces.

Distribuci geogrfica.

Habita a Europa entre els 64 de latitud nord i els Pirineus, la Itlia central, Albnia i Bulgria. Als Pasos Catalans, nicament es troba entre la vegetaci espessa dels Aiguamolls de l'Empord.

Costums.

Hiverna en alguns indrets de les costes mediterrnies i a l'frica tropical. Als Pasos Catalans s un ocell freqent com a migrador, per no com a niador (entre altres raons, perqu les vies de migraci, que el porten fins a l'frica tropical, no passen exactament per territori catal). 

Referncies.



Enllaos externs.

 El xarrasclet a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Estudi de la poblaci de xarrasclets al Principat de Catalunya. ;
 Vdeos de xarrasclets en llur hbitat natural. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie. ;
 El xarrasclet a l'Animal Diversity Web. ;
 Fotografies d'aquest ocell. ;
 Hbitat i comportament social d'aquest ocell. ;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310026" title="Medalla del Servei de Defensa Distingit" nonfiltered="1826" processed="1822" dbindex="121912">


La Medalla del Servei de Defensa Distingit (angls: Defense Distinguished Service Medal) s una condecoraci de les Forces Armades dels Estats Units, atorgada per la realitzaci excepcionalment distingida del deure en la contribuci a la seguretat nacional o la defensa dels Estats Units. Va ser instituda pel President Richard Nixon el 9 de juliol de 1970 mitjanant l'Ordre Executiva 11545.

s atorgada als oficials d'alt rang que realitzen un servei excepcionalment meritori en un crrec de gran responsabilitat amb el Secretari de Defensa, la Junta de Caps d Estat, comandaments especials en una Agncia de Defensa o per altres activitats designades pel Secretari de Defensa.

Tamb pot ser atorgada a oficials superiors, les contribucions directes i individuals dels quals a la seguretat nacional o a la defensa hagin sigut excepcionals en comparaci a les contribucions dels seus iguals o a les associades amb la seva posici.

Es tracta de la mxima condecoraci americana en temps de pau. Normalment s atorgada al Cap i al Segon de la Junta de Caps d'Estat Major, els Caps i Segons dels Serveis, aix com als Comandants i Adjunts de certs comandaments unificats, els deures dels quals els porten a treballar directament amb el  Secretari de Defensa i d'altres oficials superiors.
Aquesta medalla t precedncia sobre la resta de Medalles del Servei Distingit de qualsevol dels altres serveis, i no es pot atorgar per un perode de servei pel qual una Medalla de Servei Distingit s'atorgui.

Les concessions posteriors s'indiquen mitjanant fulles de roure.

 Disseny .

La medalla s de color or, i a l'anvers mostra un pentgon que apunta cap a dalt en esmalt blau. Sobre del pentgon hi ha un liga calba  amb les ales esteses, mirant cap a l'esquerra i agafant 3 tres fletxes a les urpes.
 
El pentgon i l'liga queden envoltats per un cercle, consistent a la part inferior per una corona de llorer a l'esquerra i d'olivera a la dreta, que es transforma en 13 estrelles de 5 puntes a la part superior. 

Al revers hi ha la inscripci a la part superior "For Distinguished Service" (Pel Servei Distingit) i a sota "From The Secretary of Defense To," (Del Secretari de Defensa A,): 

Penja d'una cinta amb una franja blava, una franja groga i al mig una vermella, l'amplada de la qual s la meitat que la de les altres.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310031" title="Aplec de Calella" nonfiltered="1827" processed="1823" dbindex="121913">

L'Aplec de Calella, l'origen del qual es remunta al 1926 i conegut com l'Aplec Pairal de Catalunya, s el deg dels aplecs de la sardana que se celebra al Passeig Manuel Puigvert i el Parc Dalmau de Calella com a escenaris naturals, si no plou, i quatre de les millors cobles de Catalunya.

L'aplec a nixer per commemorar el segon aniversari de la fundaci de la Joventut Sardanstica de Calella (antecessora de l'actual Agrupaci Sardanista de Calella), en una sortida dominical a la font de Sant Jaume, al terme ve de Pineda de Mar. Aix es va acordar en la reuni de junta del 31 de gener de 1926 i al mes de maig es recaptava una quota extraordinria per afrontar la despesa que suposaria fer venir les cobles Barcelona i La Principal de la Bisbal, les dues millors del moment. Davant l'xit assolit, es va repetir cada any i se l'anomen "L'aplec Llevant de la Sardana".

A partir del 1929 la festa es trasllad al Parc Dalmau de Calella, que acabava d'esdevenir de propietat municipal i es fix una data definitiva: el primer diumenge de juny. D'aleshores en, s'ha celebrat cada any, llevat de dos anys en el perode de la Guerra Civil espanyola.

Desprs de la Guerra Civil fins al 1972, la organitzaci va crrer a crrec d'"Educacin y Descanso". L'any segent i fins el 1976, fou una etapa de transici, a crrec del Patronat Municipal de Turisme.

Des del 1977 fins a l'actualitat, l'Agrupaci Sardanista s l'encarregada d'organitzar l'aplec. La visita l'any 1978 del Molt Honorable Josep Tarradellas, President de la Generalitat de Catalunya, que tornava de l'exili, va deixar una gran empremta a l'aplec.

Els darrers anys s'ha potenciat la viglia de l'Aplec amb un concert la tarda del dissabte i el trasllat de l'audici del diumenge a la nit del dissabte.

Enllaos externs.

L'aplec a l'Agrupaci Sardanista de Calella;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310038" title="Francisco Gabicacogeascoa Billa" nonfiltered="1828" processed="1824" dbindex="121914">

Francisco Gabicacogeascoa Billa, conegut com a Francisco Gabica (Ispaster, 31 de desembre de 1937) va ser un ciclista basc, que fou professional entre 1961 i 1972, en qu aconsegu 21 triomfs, entre els que destaca la Volta ciclista a Espanya de 1966.

Va prendre part en sis edicions del Tour de Frana, sent el millor resultat la setena posici aconseguida en l'edici de 1966. Al Giro d'Itlia va guanyar una etapa, i qued 8 el 1967 i 9 el 1968.

Palmars.
1961;
 Vencedor d'una etapa de la Bicicleta Basca;
 1962;
 1r al Gran Premi de Primavera;
1963;
 Vencedor d'una etapa del Circuito Montas;
1964;
 Campi Basc-navarrs de Muntanya;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Catalunya;
 Vencedor d'una etapa de la Dauphin Libr;
1965;
 1r al Gran Premi de Zumaia;
 Vencedor de 2 etapes de la Volta a Llevant;
 Vencedor de 2 etapes de la Volta a Catalunya;
1966;
 1r a la Volta a Espanya i vencedor d'una etapa;
 Vencedor d'una etapa de la Dauphin Libr;
1967;
 Campi d'Espanya de Regions en CRE, amb Biskaia;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
1968;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Catalunya;
1970;
 1r al Gran Premi de Villafranca de Ordizia;

Resultats a la Volta a Espanya.
1961. 30 de la classificaci general;
1962. 5 de la classificaci general;
1963. 5 de la classificaci general;
1964. 9 de la classificaci general;
1965. 6 de la classificaci general;
1966. 1r de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1967. Abandona;
1968. 13 de la classificaci general. 1r del Gran Premi de la Muntanya;
1969. 16 de la classificaci general;
1970. 22 de la classificaci general;
1971. 35 de la classificaci general;

Resultats al Tour de Frana.
1963. 14 de la classificaci general;
1964. 13 de la classificaci general;
1965. 10 de la classificaci general;
1966. 7 de la classificaci general;
1969. 24 de la classificaci general;
1970. 23 de la classificaci general;

Resultats al Giro d'Itlia.
1967. 8 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1968. 9 de la classificaci general;
1971. 33 de la classificaci general;





Enllaos externs.

 Palmars sencer de Francisco Gabica ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310043" title="Martin Gardner" nonfiltered="1829" processed="1825" dbindex="121915">

Martin Gardner s un conegut matemtic i divulgador cientfic americ especialitzat en les matemtiques recreatives. Ha publicat ms de 70 llibres i ha estat autor de la columna Mathematical Games a la revista Scientific American des de 1956 al 1981.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310046" title="Oblix i companyia" nonfiltered="1830" processed="1826" dbindex="121916">
Oblix i companyia (francs: Oblix et compagnie) s el vint-i-tres lbum de la srie Astrix el gal. Va ser publicat en francs al 1976, amb una tirada de 1.350.000 exemplars.  

 Sinopsi .
Un jove rom ambicis, Caius Capdobs, suggereix a Csar de provar de corrompre als gals que se li resisteixen, ja que no els pot vncer militarment. Havent rebut carta blanca, Capdobs mira de comprar els menhirs que Oblix porta eternament a l'espatlla. Rpidament cobert d'or pel rom, qui cada dia vol ms i ms menhirs, Oblix es veu obligat a tenir ajudants, a pagar caadors... i esdev el nou motor econmic del poble. Els altres gals, gelosos de l'xit d'Oblix, decideixen (per suggeriment d'Astrix) de tallar tamb menhirs per vendre'ls als romans.

Mentrestant, Csar s'alarma per les desorbitades despeses de Capdobs, i intenta vendre'ls a un pblic rom amb una campanya de publicitat extraordinria... que portar a una crisi econmica i social per tot l'Imperi...

 Comentaris .
 Caius Capdobs, que prov de la "Escola Salvadora i Alliberadora d'Esclaus", s una caricatura de l'Escola Nacional d'Administraci francesa (Enarques) sovint acusada de tots els mals de Frana. Capdobs t les faccions de Jacques Chirac (promoci Enarques'59 Vauban), llavors un jove Primer Ministre de Frana.
 Aquest cmic s emprat com a exemple d'un cas simplificat en els estudis de cincies econmiques de primer cicle, per l'anlisi sobre l'intervenci de l'estat i les economies monoproductores.
 Les S que adornen les bosses de sestercis recorden molt el smbol del dlar ($);
 Els pirates apareixen en una vinyeta (p.40), mentre que se'ls enfonsa el vaixell... degut a que tots els vaixells que havien pres anaven carregats de menhirs.
 Al banquet final, el bard Asseguratrix est als peus de l'arbre, esclafat per un menhir (de sota del qual noms apareix un bra amb la lira).

Cameiges .

 Jacques Chirac (Caius Capdobs);
 Stan Laurel i Oliver Hardy (parella de legionaris) (p.27);
 Pierre Tchernia (un legionari) (p.6);
 Ren Goscinny (un legionari) (p.6);
 Albert Uderzo (un legionari) (p.6);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310054" title="Bandera de Saint-Pierre i Miquelon" nonfiltered="1831" processed="1827" dbindex="121917">


La bandera de Saint-Pierre i Miquelon est formada per un fons blau, sobre el qual s'hi trova dibuixat un vaixell groc (probablement el Grande Hermine amb el que Jacques Cartier va arribar a Saint-Pierre el 15 de juny de 1536. Al costat esquerre, hi ha tres petites banderes quadrades. De dalt a baix:
 La bandera del Pas Basc.
 La bandera de Bretanya, un departament francs que ocupa una pennsula a la costa oest de Frana.
 La bandera de Normandia, un territori que ocupa els departaments francesos de Haute-Normandie i Basse Normandie.

 Enllaos externs.
 Bandera de Saint-Pierre i Miquelon a Flags of the World ;
 Web oficial de Saint-Pierre i Miquelon ;
 GrandColombier.com - L'Enciclopdia de Saint Pierre i Miquelon ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310058" title="Mitema" nonfiltered="1832" processed="1828" dbindex="121918">
En l'estudi de la mitologia, un mitema seria sa part irreductible d'un mite, un element constant (a diferncia d'un mem cultural) que sempre apareix intercanviat i reensamblat  "lligat" era la imatge de Lvi-Strauss  amb d'altres mitemes relacionats de diverses maneres, o unit en relacions ms complexes, com ara una molcula en un compost. Per exemple, els mites d'Adonis i Osiris que comparteix un grapat d'elements, el que porta a alguns investigadors a concloure-hi que comparteixen una mateixa font.

El catalogador de llegendes populars Vladimir Propp considerava que la unitat d'anlisi era el conte individual. Pel contrari, el mitema s l'equivalent en la mitologia als fonemes, morfemes i sememes en els que la lingstica estructural divideix la llengua: les unitats de significat ms petites possibles dins d'un sistema lingstic.

En la dcada dels 50, Claude Lvi-Strauss adapt per primer cop ixa tcnica d'anlisi lingstica a la crtica analtica dels mites. En el seu treball sobre els sistemes mitolgics de tribus primitives, realitzat sobre l'analogia amb l'estructura lingstica, adopt el terme mythme, amb l'afirmaci de qu el sistema de significat que dins dels mites t, s molt anleg al d'un sistema lingstic . Aquesta idea s posada en qesti per Roman Jakobson, el qual considera que el mitema s un concepte (o fonema) que no t significat en s mateix, sin que aquest apareix mitjanant-hi l'anlisi sociolgica.

Lev Manovich tamb empra els termes "sema" i "mitema" en el seu llibre El llenguatge dels nous medis per a descriure aspectes de la cultura amb el que entren en dileg les imatges generades per un ordinador.

Referncies.
Claude Lvi-Strauss, 1955. L'estudi estructural del mite a Journal of american Folklore, nm. 168 pg. 428-555 ;
 	
Enllaos externs.
Pamela A. Genova, Dictionaire international des termes littraires: "mythme/mitheme". ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310067" title="Le Chat Noir (cabaret)" nonfiltered="1833" processed="1829" dbindex="121919">

Le Chat noir (en catal: El Gat negre) va ser un clebre cabaret de Montmartre, fundat el novembre de 1881 per  Rodolphe Salis (1851-1897). Situat al peu del tur, Le Chat noir fou un dels llocs de retrobada de tot Pars i smbol de la bohmia de la fi del segle XIX. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310078" title="Carles Emili Montas i Criquillion" nonfiltered="1834" processed="1830" dbindex="121920">
Carles Emili Montas i Criquillion (Tarragona? /Barcelona? , 1877? /1878?- Madrid 1974)
Enginyer Industrial. Fou enginyer en cap de Tramvies de Barcelona, Co-Fundador de Ferrocarrils de Catalunya(1912), Co-Fundador de Barcelona Traction Light & Power, president de Ferrocarril de Sarri a Barcelona(1911), Governador Civil (1919) i diputat al Congrs dels Diputats.

Project l'electrificaci de Catalunya i la creaci d'un ferrocarril que uns Barcelona amb el Valls per la serra de Collserola. 
Per demostrar-ne la viabilitat del ferrocarril el 1908 va construir-ne un de petit anomenat Mina Grott. Desprs de diversos problemes legals, denunciat pel Tren de Sarri per la competncia que feia deslleial al Funicular de Vallvidrera i al funciona sense cap mena de concessi. Tot i que la justcia li don la ra, l'obligaren a demanar-ne la concessi. Finalment desprs de moltes gestions va obtenir-ne una: la d'un ferrocarril de Sarri a Les Planes. 
Per portar a terme els seus projectes va aconseguir el 1911 l'aval d'un enginyer nord-americ, el Dr. Pearson el qual ja havia muntat diverses empreses de tramvies i companyies elctriques per tot el mn. 

Amb el Dr. Pearson fund la Barcelona Traction Light & Power (popularment coneguda per "la canadenca") i  la companyia Ferrocarrils de Catalunya pel projecte de Ferrocarril i com a base compraren el Ferrocarril de Sarri a Barcelona . 

Durant la famosa vaga de la Barcelona Traction Light & Power del 1919 fou nomenat Governador Civil per intentar redrear al situaci. Al no aconseguir-ho es vei obligat a dimitir.

Durant la guerra estigu al front nacional.

Mor a Madrid el 1974.

Notes i Referncies.


Enllaos Externs.
Article a l'enciclopdia

Article de Pere Costa i Batllori on s'esmenta Montas

Montas a l'histric de diputats al Congrs





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310079" title="Handbol als Jocs Olmpics d'estiu de 2008" nonfiltered="1835" processed="1831" dbindex="121921">
El handbol als Jocs Olmpics de Pequn 2008 es disputar al Gimns Nacional de Pequn entre el 9 i el 24 d'agost de 2008. Es repartiran dos jocs de medalles, un per a la competici masculina i un altre per a la competici femenina. Per primer cop el torneig femen comptar, de la mateixa manera que els homes, amb 12 equips participants. 

 Calendari de classificaci .
 Classificaci masculina .


Preolmpics.
Preolmpic 1.
 , organitzadora, 2n del campionat del mn;
 ,  8 del campionat del mn;
 , millor europea, encara no qualificat, del Campionat d'Europa 2008;
 , 2n dels Jocs panamericains;

Preolmpic 2.
, organitzadora, 4t del campionat del mn;
, 7 del campionat del mn;
, 2n de la Copa d'frica 2008;
, 2n millor europeu, encara no qualificat, del Campionat d'Europa 2008;

Preolmpic 3. 
, organitzador, 5 del Campionat del mn;
, 6 del Campionat del mn;
, 2n del Preolmpic Asitic;
, 3tr de la Copa d'frica 2008;


 Classificaci femenina .


 Preolmpics .
Preolmpic 1 .
, organitzador, 3r del Campionat del mn;
, 9 del Campionat del mn;
, equip no classificat desprs del Campionat d'Europa de handbol 2006;
, 2n dels Jocs Panamericans;

Preolmpic 2 .
, organitzador, 4t del Campionat del mn;
, 8 del Campionat del mn;
, millor equip, encara no classificat, de la zona asitica ;
, millor pas europeu, encara no classificat, del Campionat del mn ;

Preolmpic 3 .
, organitzador, 5 del Campionat del Mn ;
 Costa d'Ivori, 2n de la Copa d'frica;
, 6 del Campionat del Mn ;
 Congo, 3r de la Copa d'frica ;


Resultats.



Medaller.


 Competici masculina .
 Fase de grups .
Grup A.



----

----

----

----

----

----

----

----

----

----

----

----

----

----


Grup B.



----

----

----

----

----

----

----

----

----

----

----

----

----

----


 Fase Final .


 Competici femenina .
 Fase de grups .
Grup A.



----

----

----

----

----

----

----

----

----

----

----

----

----

----


Grup B.



----

----

----

----

----

----

----

----

----

----

----

----

----

----


 Fase Final .


Enllaos externs.
Web dels Jocs Olmpics de Pequn 2008;
Federaci Internacional de Handbol;
Federaci Europea de Handbol;
Notcies de Handbol. Preolmpic mascul 2008;
Notcies de Handbol. Preolmpic femen 2008;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310087" title="Octavi I de Parma" nonfiltered="1836" processed="1832" dbindex="121922">

Octavi Farnese o Octavi I de Parma ( Valentano, Estats Pontificis 1521 - Piacenza, Ducat de Parma 1586 ) fou el 2n Duc de Parma, crrec que ocup entre 1556 i 1586.

Orgens familiars.
Va nixer el 9 d'octubre de 1521 a la ciutat de Valentano, poblaci situada en aquells moments en els Estats Pontificis i que avui en dia forma part de la provncia italiana de Viterbo, sent el segon fill de Pere Llus I de Parma i Girolama Orsini. Per lnia paterna era nt del papa Pau III, i fou germ dels cardenals Alexandre Farnese i Ranuccio Farnese.

Va morir el 18 de setembre de 1856 a la ciutat de Piacenza, poblaci situada en el Ducat de Parma.

Npcies i descendents.
Es cas el 4 de novembre de 1358 amb Margarida de Parma, filla illegtima de Carles V del Sacre Imperi Romanogermnic i la seva amistanada Joana Van der Gheynst. D'aquesta uni nasqueren:
 Alexandre I de Parma (1545-1592), duc de Parma i Governador dels Pasos Baixos ;
 Carles Farnesi (1545);

Duc de Parma.

Octavi es convert en senyor de Camerino el 1540, per renunci a aquest ttol en esdevenir el seu pare duc de Parma el 1545. Desprs de l'assassinat, per part de la noblesa, de Pere Llus I el 1547 les tropes de l'emperador ocuparen Piacenza. El papa Pau III, pare del duc assassinat, intent recuperar aquesta ciutat pel seu nt, si b Octavi hagu de renunciar a la successi de Parma, on fou nomenat un llegat papal. Octavi reb, novament, el senyoriu de Camerino i Parma fou cedida a l'esglsia.

Octavi I intent apoderar-se de Parma per la fora, havent d'entrar posteriorment en converses amb el governador Ferran Gonzaga, legat papal. Aquesta rebelli d'Octavi, que intent apoderar-se de Parma a tota costa, es creu que acceler la mort del papa el 10 de novembre de 1549. Durant l'interregne a la ciutat intent esdevenir governador de la mateixa, per l'elecci de Giovani Maria Giocchi com a papa Juli III acceler el trmit i es convert en titular del ducat el 1551.

Aquest nomenament activ la seva enimistat amb el seu sogre, Carles V del Sacre Imperi Romanogermnic, el qual amena d'invadir la totalitat del ducat si no abandonava la ciutat de Piacenza. En aquell moment Octavi s'aprop al Regne de Frana i amb la intenci d'arribar a un acord entre Juli III i el propi Carles V, durant la realitzaci del Concili de Trento, orden la cessi de Parma novament a un llegat papal. La negativa d'Octavi fou seguida d'amenaces d'excomuni per part del Sant Pare, la prdua dels seus feus i d'una nova amenaa d'invasi per part de l'emperador, per l'entrada de tropes franceses aconsegu aturar el setge a Piacenza. Amb l'arribada d'un acord entre Octavi I i Carles V s'aconsegu la pau, aconseguint el duc parmes la recuperaci dels seus feus a la Llombardia el 1556.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310100" title="Festival (TTS)" nonfiltered="1837" processed="1833" dbindex="121923">
Festival s un sistema de sntesi de veu de propsit general per a mltiples llenguatges desenvolupat originalment pel Centre d'Investigaci de Tecnologies del Llenguatge de la Universitat d'Edinburg, la Universitat Carnegie Mellon aix com altres centres d'ensenyament han realitzat contribucions substancials al projecte.

Es distribueix com a programari lliure amb llicncia similar a la llicncia BSD. Festival i les eines de sntesi de veu es distribueixen sota llicncia tipus MIT-X11 permetent s comercial i no comercial sense restricci.

 El projecte inclou la documentaci completa per desenvolupar sistemes de sntesi de veu amb diversos APIs, sent un entorn ideal per al desenvolupament i investigaci de les tcniques de sntesi de veu.

El projecte est escrit en llenguatge C++ i est implementat com un interpret de comandes, que pot connectar-se amb diversos mduls i aplicacions.

Hi ha llibreries per al desenvolupament d'aplicacions en els llenguatges Java i C++ , aix com una interfcie per a l'editor de texts Emacs.

El projecte festival s multilinge (actualment suporta angls (britnic i americ), i castell) encara que l'angls s el ms avanat. Alguns grups han desenvolupat eines que permeten utilitzar altres idiomes amb el projecte, com ara el catal

 Les eines i la documentaci completes per a la utilitzaci de noves veus en el sistema estan disponibles al projecte FestVox del Carnegie Mellon University (http://festvox.org). La documentaci ve en el format texinfo del FSF, que permet generar un manual imprs, arxius man, Info i HTML.


 Projecte Festvox .
 El projecte Festvox pretn fer de la construcci de veus sinttiques noves un procs ms sistemtic i ms ben documentat, fent el possible perqu qualsevol pugui construir noves veus. El Projecte s distribut sota una llicncia de programari lliure similar a la Llicncia MIT-X11.

El Projecte Festvox s un Conjunt d'Eines per construir veus sinttiques per al Sistema de sntesi de text a veu Festival.

 Festcat .
Festcat s un projecte que neix amb la intenci de produir sintetitzadors de veu en catal d'alta qualitat i d'accs lliure. En particular, es volen desenvolupar veus en catal pel sistema operatiu Linux i per la distribuci Linkat, tot i que els desenvolupaments no estan limitats a cap distribuci ni entorn.

Aquest projecte s part de la feina del Centre TALP Tecnologies i Aplicacions del Llenguatge i la Parla, en la recerca i desenvolupament de sistemes de sntesi de veu.

 Flite .
 Flite s un petit motor de sntesi de veu en temps d'execuci (runtime) desenvolupat pel Carnegie Mellon University. derivat del projecte Festival, de la Universitat d'Edinburg, i de la projecte Festvox del Carnegie Mellon University.

 Gstreamer .
 GStreamer s un connector que permet l's de Festival a l'escriptori Gnome.

Enllaos externs .
 Festcat Veus sinttiques en catal per al Festival;
 Com installar la veu catalana del Festival a Ubuntu;
 Flinger - FestivaL sINGER. Es una Interficie MIDI basada en Festival per a generar veu cantada.
 MBROLA,  Motor de sntesi i banc de veus que pot complementar a Festival encara que noms es permet el seu s amb finalitats no comercials.
 HTS, amb Festival es pot fer servir com a motor de sntesi.
 El motor de sntesi de veu Cepstral es pot fer servir amb Festival.
The Festival Speech Synthesis System;
Festival at CMU;
Festvox;
Flite: a small, fast run time synthesis engine;
Carnival - a GUI for Festival;
TkFestival, frontend per al Festival;
Fala, frontend per al Festival per a l'escriptori Gnome;
Programari d'Anlisi i Sistema de Sntesi;
HTS - Sistema de Sntesi de Veu basat en HMM;

 Referncies .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310108" title="Alfredo Bryce Echenique" nonfiltered="1838" processed="1834" dbindex="121924">

Alfredo Bryce Echenique (Lima, Per, 1939) s llicenciat en Lletres i Dret a la Universitat Nacional Mayor de San Marcos de Lima, continua els estudis de literatura a Frana, Itlia, Grcia i Alemanya, i durant una estada de vuit mesos a Per obt el doctorat en Lletres, especialitat en Literatura, a la citada universitat. El 1980 el contracten a la Universitat Paul Valry de Montpeller, i l any segent el nomenen catedrtic de literatura i civilitzaci llatinoamericanes. Desprs de viure deu anys a Madrid, el 1999 fixa la seva residncia a Per i aquell mateix any s nomenat doctor Honoris Causa per la Universitat Nacional Mayor de San Marcos de Lima.

Ha exercit la docncia en universitats de Frana, els Estats Units i Llatinoamrica, ha dictat conferncies i ha participat en tallers literaris en universitats espanyoles com la Complutense, la Universitat Internacional Menndez Pelayo i la Universitat Juan Carlos I, durant els cursos d estiu.

L escriptor ha escrit nombroses crniques periodstiques i de viatge, i tamb ha collaborat en diaris i revistes de Per, Espanya, Xile, Mxic, Argentina i els Estats Units.

Actualment, a ms de participar en la srie Grandes Firmas, de l agncia espanyola EFE, s collaborador habitual del magazine Somos i de la revista Nexos, de Mxic, i del suplement cultural del diari La Nacin, de Buenos Aires. Tamb, de forma espordica, collabora a la revista de llibres del diari El Mercurio de Xile.

Les seves novelles ms celebrades sn: Un mundo para Julius, Tantas veces Pedro, La vida exagerada de Martn Romaa, El hombre que hablaba de Octavia de Cdiz, La ltima mudanza de Felipe Carrillo, No me esperen en abril, Reo de nocturnidad, La amigdalitis de Tarzn i El huerto de mi amada (Premi Planeta 2002). Tamb s autor dels llibres de relats Dos seoras conversan, Gua triste de Pars i La felicidad ja, ja. Les collaboracions periodstiques ms recents estan recollides en els dos volums A trancas y barrancas i Crnicas perdidas. s autor del llibre autobiogrfic Permiso para vivir.

 Enllaos externs .
 Introducci del llibre "Entrevistas escogidas a Alfredo Bryce Echenique" (2006);
El sentit de l'humor en l'obra de Alfredo Bryce Echenique;
 Guia per llegir a Alfredo Bryce Echenique;
 Bryce implicat en plagi (2007);
 Denuncies de plagi de Bryce - Diario Per21;
 Llibres publicats d'Alfredo Bryce Echenique;
 Alfredo Bryce Echenique a Kosmopolis. Festa Internacional de la Literatura, Barcelona, 2002;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310110" title="Catenaccio" nonfiltered="1839" processed="1835" dbindex="121925">


El catenaccio s un esquema de joc emprat al futbol. Va ser ideat a Itlia cap als anys 30 i mpliament utilitzat al futbol itali als anys 60. 

s una tctica molt defensiva, que introdua la defensa personal on el jugador tenia asignat un rival i el cobria a tot el terreny de joc. Tamb va establir el lliure, un defensa que jugava per darrere de la linia de quatre defenses tradicional i actuava com a ltim home defensiu abans del porter.

Els mxims exponents d'aquest sistema van ser l'AC Milan de Nereo Rocco i l'Inter de Mil d'Helenio Herrera.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310115" title="Pasqual Ferry" nonfiltered="1840" processed="1836" dbindex="121926">
Pasqual Ferry (Barcelona, 1961) s un creador de cmics que actualment treballa com a dibuixant de superherois pel mercat nord-americ, on sovint tamb apareix ressenyat com Pascual, Pascal o Paschalis.

 Trajectria .

Nascut Pascual Ferrndiz Arroyo el 24 de mar de 1961, el seu primer treball artstic va ser com a dibuixant en l'estudi d'animaci d'Albert Ru: apadrinat per Francisco Ibez, durant un viatge a Nova York va visitar les oficines de Marvel Comics, la qual cosa el va fer decidir-se pels cmics. Aix, les primeres historietes les va publicar en la revista Zero, una publicaci editada per Miguel Fernndez, Toni Garcs i Eduard Bosch en la qual compartia pgines amb altres autors com Josep Maria Beroy, Ricard Castells, Miguelanxo Prado, Pedro Espinosa, Jordi Sempere o Mena. Arran de l'amistat amb Beroy, ambds van compartir estudi amb el guionista Montecarlo i, desprs del seu debut professional en Rambla, Pasqual va comenar a experimentar estils i temtiques diferents en forma d'histries curtes que public en quasi totes les revistes de l'poca.

Parallelament, Ferry va collaborar amb Josep Maria Be en l'editorial Interimagen, per a la qual es va encarregar d'illustrar el manual La tcnica del cmic fins que, en 1985, va proposar a Cmics Forum l'adaptaci de la srie d'animaci Dragones y mazmorras, molt popular llavors: l'editor, Antonio Martn, va aprovar aquell projecte pel qual, a ms, comptava amb la collaboraci d'Espinosa, Beroy, Sempere i el guionista Francisco Efep. Tamb va publicar la srie Hombres grises, vidas cutres en HdiosO, mentre dibuixava en El Jueves (amb guions de Xavi Roca) i en la Ttem fins que en 1988 Josep Toutain li public en Zona 84 la primera histria llarga, Crepsculo, la qual li valgu el Premi a l'Autor Revelaci del Sal Internacional del Cmic de Barcelona a l'any segent.

Llavors va comenar a treballar amb Toutain i, en acabant, amb Norma Editorial, la qual li oferia ms opcions de publicar en l'estranger; no obstant aix, va ser Editorial Complot la que, en 1990, li va publicar Agorafobia, un recull d'histries aparegudes entre els anys 1984 i 1986 en altres revistes; La ruta de la medusa tardaria quatre anys ms en ser publicada, ja per Glnat, amb poc d'xit: desprs de tal fracs, va intentar vendre un projecte junt amb Montecarlo a l'estranger, Max Orbe, del qual noms en publicaria una historieta abans d'abandonar-lo. Durant la mateix poca tamb va sorgir Marius Dark: la torre, una histria molt depressiva que romandria indita fins 2004.

Precisament, Marius Dark havia aparegut publicada en la Heavy Metal, la qual cosa li va obrir les portes del mercat anglosax: en 1993 la  Marvel UK va contractar Ferry per dibuixar la srie limitada Plasmer amb la promesa de convertir-la en regular, per noms es van fer els quatre nmeros planejats; en tancar el filial britnic, els seus artistes van passar a treballar per la Marvel novaiorquesa: Ferry va ser el tercer autor apadrinat per Forum en aconseguir-ho, desprs de Carlos Pacheco i el valenci Salvador Larroca. Aix, durant 1996 noms va rebre encrrecs puntuals de nmeros solts, sempre en substituci dels dibuixants regulars, per en 1997 li van assignar la  srie regular Heroes for Hire (herois de lloguer), de la qual va dibuixar quinze nmeros fins la cancellaci en el 19. A l'any segent li oferiren una altra srie regular nova, Warlock, per a la qual va fer el seu treball ms personal fins llavors.

Als nou nmeros, Warlock va ser cancellada i en l'any 2000 Ferry se'n pass a DC Comics amb la promesa de dibuixar personatges ms populars: aix, desprs d'un nmero solt dAction Comics, Pasqual es va convertir en l'artista regular de  durant quasi un any i, desprs d'un altre treball en Marvel, en 2002 va signar un contracte d'exclusivitat amb DC per dos anys, durant els quals es va encarregar de dibuixar el personatge ms icnic de la companyia: Superman. Dos anys ms tard, l'editorial Astiberri va recopilar els tres lbums publicats durant l'etapa europea en Octubre, un llibre de ms de tres-centes pgines amb material indit (entre el qual Marius Dark) i una tirada de dos mil exemplars firmats per l'autor. En 2005, Ferry se'n va tornar a Marvel amb un altre contracte exclusiu que millorava les condicions oferides per DC i el tracte que va rebre en l'anterior etapa: d'en, s'ha encarregat de dibuixar personatges com els Quatre Fantstics o  en versi  i, ja en 2008, va rebre el Gran Premi del 26 Sal del Cmic, del qual va ser l'autor del cartell.

 Obra .

En els inicis, desprs de debutar en la Zero i -professionalment- en la Rambla, Pasqual Ferry va publicar historietes en El Papus, Ms Madera, Madriz, Cairo, Butifarra, El Jueves, A Tope, TBO (El bosque encantado de Konosserl), Pulgarcito, Rock Inn i, uns anys desprs, tamb en la Puta Mili, El TBO de El Peridico (Jonathan Seul) i Cimoc, abans de mamprendre la publicaci d'histries llargues o seriades a l'estil del cmic europeu.


D'en la incursi en el mercat americ, a banda dels comicbooks ads ressenyats Ferry tamb ha participat amb historietes curtes en especials collectius com Superman: Metropolis Secret Files, World's Finest: Our Worlds at War, Captain America: Red, White & Blue, Young Avengers Special...

 Palmars .

 1989: Premi a l'Autor Revelaci del 7 Sal Internacional del Cmic de Barcelona;
 2008: Gran Premi del 26 Sal Internacional del Cmic de Barcelona a la Trajectria Professional;

 Enllaos externs .

  Ficomic.com Ferry ensenya com aprofitar les noves tcniques en el cmic;
  Gua del cmic fitxa breu amb cronologia detallada;
  Tebeosfera.com biografia de la qual s'ha extret informaci;

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310116" title="Carlos Menditguy" nonfiltered="1841" processed="1837" dbindex="121927">
Carlos Menditguy va ser un pilot de curses automobilstiques argent que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Carlos Menditguy va nixer el 10 d'agost del 1914 a Buenos Aires, Argentina i va morir el 27 d'abril del 1973 tamb a Buenos Aires, Argentina.


 A la F1 .

Va debutar a la primera cursa de la quarta temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1, la corresponent a l'any 1953, disputant el 18 de gener el GP d'Argentina al Circuit Oscar Alfredo Galvez.

Carlos Menditguy va participar a onze curses puntuables (amb un podi) pel campionat de la F1, disputades entre les temporades 1953 i 1960.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310135" title="Ramn Mara del Valle-Incln" nonfiltered="1842" processed="1838" dbindex="121928">

Ramn Jos Simn Valle Pea, conegut literriament com Ramn Mara del Valle-Incln (y Montenegro) (Vilanova de Arousa, 28 de octubre de 1866   Santiago de Compostel.la, 5 de gener de 1936), va ser un dramaturg, poeta i novel.lista espanyol, que va formar part del corrent modernista d'Espanya i prxim, en els seus darrers treballs, a l'esperit de la Generaci del 98. s considerat un dels autors clau de la literatura espanyola del segle XX.

A Barcelona va donar l'estrena absoluta de tres de les seves obres teatrals: guila de blasn (1907, Teatre Eldorado, amb poc xit), Voces de gesta (1911, Teatre Novedades) i El yermo de las almas (1915, Teatre Principal. 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310137" title="Comarca de Huscar" nonfiltered="1843" processed="1839" dbindex="121929">

Comarca de Huscar s una comarca i partit judicial situada en l'extrem nororiental de la provncia de Granada. Aquest territori limita al nord amb la comarca de Sierra del Segura, a Albacete, i el Nord-oest Murci, en la Regi de Mrcia; a l'aquest amb Los Vlez, a Almeria; al sud amb Baza; i a l'oest amb Sierra de Segura i Sierra de Cazorla, a Jan. s, per tant, una de les poques comarques espanyoles que limiten amb quatre provncies distintes, amb una combinaci de cultura i tradicions tant granadines com manxegues -principalment en la seva gastronomia- i murcianes. Aquesta zona est considerada com el "Llevant granad" La comarca est conformada pels segents municipis: 

 


 Economia .
La comarca de Huscar es caracteritza per un cert envelliment de la poblaci a causa de l'emigraci i a taxes de natalitat molt baixes. Les principals fonts de riquesa corresponen al sector primari, la construcci i els serveis, amb escs desenvolupament del sector industrial (excepte l'agroalimentari i el txtil), i un feble ndex de creaci d'empresa. Subsisteix una certa dependncia a les rendes per atur, aix com l'existncia d'una economia submergida, encara que ambds fenmens han disminut a les ltimes dcades. En el sector primari, i ms concretament a l'agricultura, el sec ocupa la major part de la superfcie cultivable, predominant els cultius de cereals, el gira-sol i les llegums, a ms d'arbres fruiters, vinya i ametller, amb un incipient desenvolupament de l'hortofruticultura. Tamb t gran importncia la ramaderia per albergar un gran nombre de caps, fonamentalment ov i el capr, i en menor importncia el porc. L'ovella segurea s un recurs econmic important, i molt prometedor.
 
En el sector secundari destaca bsicament la indstria txtil i la indstria agroalimentria (especialment de la crnica), capa d'obrir importants mercats fora de la provncia. La construcci travessa un bon moment, coexistint petites empreses autnomes amb unes altres que tenen un nivell important de facturaci. En el sector de serveis predomina d'una banda el sector pblic, lligat especialment a la sanitat i a l'educaci, i d'altra banda el comer, encara que precisa modernitzar-se. Quant al sector turstic, el potencial s elevat, per ha de solucionar els problemes estructurals dels quals en l'actualitat emmalalteix. 

 Enllaos externs .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310141" title="Galera (Granada)" nonfiltered="1844" processed="1840" dbindex="121930">

Galera s un municipi situat en la Comarca de Huscar (provncia de Granada), a uns 150 km de la capital provincial, a Andalusia.

 Distribuci de la poblaci .


Font: INE.
= Histria = 
A les seves proximitats es troben dos importants jaciments arqueolgics un de l' Edat del Bronze, una ciutat de la cultura argrica al "Castelln de Arriba" on s'han escavat multitud de sepultures en diverses terrasses artificials en un tur de parets verticals. L'altre jaciment s la Necrpoli ibrica de Ttugi (en el Tur del Real) que alberga diferents tipus de tombes. El ms freqent d'aquests tipus s el qual consta d'una cmera rectangular, coberta per un tmulo circular, a la qual s'arriba a travs d'un llarg passads. En aquestes tombes s'han trobat diversos objectes, com adorns, gots grecs i ibers, armes, peces d'aixovar i figures de fang i d'alabastre. Se situen entre els segles VI i III a. C. 

La dama de Galera, que mostra la imatge, va ser trobada en aquest jaciment i pertany a la tomba nm. 20 (en la zona I), del segle V aC s una figureta fencia del segle VII aC (semblant a una altra que va ser trobada a Cartago, nord d'frica), feta d'alabastre, que probablement representi la deessa Astart. La dama est asseguda entre dues esfinxs i sost un bol al que aboca lquid per dos forats que t en els pits. S'aprecia en la figura influncia mesopotmica per les seves formes robustes. En canvi l'estilitzaci en el vestit i els cabells denoten influncies egpcies. A causa del seu carcter d'objecte sagrat, va passar per diverses generacions fins al seu soterrament final com part d'un aixovar funerari. 

Va mantenir la seva importncia en l'poca romana com "TVTVGI", per a posteriorment decaure en poblaci durant l'poca visigoda i l'rab. Conquistada per Castella en temps dels Reis Catlics, 1488, va formar part en la revolta dels moriscs, sent aixafada amb la intervenci personal de Joan d'ustria, va prendre la ciutat assaltant una a una les cases-cova que la formaven. En el segle XVI va ser repoblada amb famlies procedents de Valncia, Murcia, i La Manxa principalment

 Enllaos externs .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310154" title="Reverse DNS lookup" nonfiltered="1845" processed="1841" dbindex="121931">
Resoluci inversa.
La resoluci inversa de DNS s el procs mitjanant el qual, un ordinador demana al servidor quin s el nom que correspon a una certa adrea IP.

Exemple en un sistema Linux:
 usuari@sistema:~$ host 192.168.30.147
 147.30.168.192.in-addr.arpa domain name pointer zeus.exemple.int.

En aquest exemple, demanem quin s el nom de la mquina que porta per adrea IP la 192.168.30.147. El servidor de noms ens respon que el seu nom s zeus.exemple.int. 

Vegeu tamb.
 ARPA;
 DNS - Domain Name Server;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310155" title="Los Montes" nonfiltered="1846" processed="1842" dbindex="121932">


Los Montes de Granada sn una extensa comarca muntanyenca que s'estn en el lmit nord de la provncia de Granada, en la solana de la serres subbtiques, sobre una franja de ms de 2.000 km compresa entre la Serra de Loja (O) i el Passads de Pzou Alcn (E). Limita al nord amb la provncia de Jan, a l'aquest amb la Vall del Guadiana menor i Passads de Pozo Alcn, al sud amb la Vall del Genil i a l'oest amb la carretera de Crdova. Es tracta d'una unitat geogrfica b diferenciada, amb predomini de la muntanya mitja. La comarca de les Forests Orientals es troba situada en la part nororiental, ocupant una mica ms de 1.400 km, que s'estenen des dels rius Fardes i Guadiana Menor fins al riu Frailes. El seu principal sistema muntanyenc, situat a l'Est, s Sierra Arana, un doble alineament calcari anticlinal de 30 km de longitud, amb una altitud mitjana de 1.200 msnm, sent la seva cota ms alta s el Tur o Penyal de la Cruz, amb 2.030 msnm. 
Municipis.

 Alamedilla;
 Alicn de Ortega;
 Benala de las Villas;
 Campotjar;
 Colomera;
 Dehesas de Guadix;
 Deifontes;
 Gobernador;
 Guadahortuna;
 Iznalloz;
 Mocln;
 Montejcar;
 Montillana;
 Morelbor;
 Pedro Martnez;
 Par;
 Torre-Cardela;
 Villanueva de las Torres.

Se subdivideix en la subcomarca d'Iznalloz (capital comarcal), en la zona de transici amb la part occidental, i la subcomarca de Pedro Martnez ms cap a l'Est. Destaca un paisatge dominat pels pujols amb agricultura tradicional, amb herbacis majorment, juntament amb la muntanya i algunes llomes amb vegetaci natural i repoblada, encara que tamb conreades (sobretot cap a l'Oest, on apareix un major nombre de cultius lenyosos). Existeixen igualment algunes planes irrigades (rius Cubillas i Guadahortuna). 

Tots els nuclis de poblaci de la comarca es troben per sobre dels 630 msnm i 14 d'ells superen els 1.000. La mitjana s de 942,2; sent Villanueva de las Torres qui s'assenta sobre menor altura (633 m) i Torre Cardela (1.217) la qual ho fa sobre la major. D'acord amb el seu relleu i la proximitat del mar, compte amb un clima mediterrani-continental, que presenta elements d'influncia mediterrnia semblants a zones com la llevantina, juntament amb altres ms propis de l'altipl central. Es produeixen hiverns llargs i freds i, en l'extrem, estius igualment llargs i calorosos. Les precipitacions sn escasses (menys de 600 l) i de distribuci desigual, descendint d'oest a aquest: 700 mm/any a Iznalloz, 300 mm/any a Pedro Martnez. La temperatura mitja anual s de 15 C, oscillant entre els 6 a 7 C al gener i els gaireb 26 C de mitjana al juliol. 

 Enllaos externs . 
 Web no oficial de Montillana;
 Montes Orientales de Granada;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310160" title="Editorial Crulla" nonfiltered="1847" processed="1843" dbindex="121933">
L'Editorial Crulla est especialitzada en llibre de text, material escolar complementari i literatura infantil. Pertany al Grup SM i s'encarrega del mercat en llengua catalana d'aquesta empresa. Publica les obres guardonades amb el Premi de Literatura Infantil El Vaixell de Vapor i el Gran Angular. L'editorial t la seu a Barcelona.

Enlaos externs.
Pgina de l'editorial


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310161" title="Subdomini" nonfiltered="1848" processed="1844" dbindex="121934">
Un subdomini s un nivell de classificaci jerrquica dels noms de domini, definits amb finalitats administratives o organitzacionals; es podria considerar com un domini de segon nivell. Normalment es tracta d'una srie de caracters o d'una paraula, que s'escriu abans del domini i se separa per un punt.

A nivell d'Internet es podria dir que el  subdomini s'utilitza per a referir-se a una adrea web que treballa com un annex (o lloc relacionat) d'un domini principal. Per exemple, un subdomini pot representar-se de la forma segent:




Dintre de l'estructura del servidor es reflecteix com un directori, el qual cont la informaci a mostrar.

Els subdominis sn definits per les prpies empreses que realitzen el hosting del servei web. Tant pot tractar-se de la prpia empresa interessada, com d'una empresa especialitzada en oferir serveis de hosting per a tercers. En aquest ltim cas, poden existir certes limitacions, ja sigui pel nombre de subdominis permesos, o pel tipus de servei que ofereixen. Per exemple, existeixen empreses que regalen un subdomini al moment de registrar un blog amb ells, o d'altres que ofereixen serveis de hosting gratut.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310162" title="Observatori de la Llengua Catalana" nonfiltered="1849" processed="1845" dbindex="121935">
Observatori de la Llengua Catalana (OLC) s un organisme independent creat per iniciativa d'entitats cviques i culturals d'arreu dels Pasos Catalans per tal de fer seguiment i avaluaci de l's social i del marc legal en qu es desenvolupa el catal. Endems de les associacions membres, gaudeix del suport de l'Institut d'Estudis Catalans i de TV3.

 Objectius .
 Ser una veu autoritzada i amb rigor acadmic que esdevingui referent tcnic en la defensa del catal a tots els nivells.
 Avaluar la situaci i l'evoluci de l's social del catal en tots els mbits.
 Elaborar i difondre un informe anual sobre la situaci de la llengua;
 Fer un seguiment de les accions de denncia o la presentaci d'informes, queixes o propostes fetes per administracions o entitats catalanes respecte el compliment de les legislacions lingstiques.
 Assessorar als organismes que ho sollicitin.
 Coordinar-se amb altres organismes similars a l'Estat espanyol pel compliment de la Carta Europea de les Llenges Regionals o Minoritries.
 
 Associacions que en formen part .
 Associaci de Juristes en Defensa de la Llengua Prpia;
 Acci Cultural del Pas Valenci;
 mnium Cultural;
 CIEMEN;
 Centre UNESCO de Catalunya;
 Casal Jaume I de Fraga;
 Casal Jaume I de Perpiny;
 Comit de Seguiment de la Declaraci Universal de Drets Lingstics;
 Consell dels Illustres Collegis d'Advocats de Catalunya;
 Cultural Nord;
 Fundaci Congrs de Cultura Catalana;
 Institut Linguapax;
 Obra Cultural Balear;
 Plataforma per la Llengua;
 mnium Cultural de l'Alguer;
 Organitzaci pel Multilingisme;

 Membres de la Comissi d'Experts .
La Comissi d'experts consta de 24 membres, dels que n's coordinador Bartomeu Colom Pastor, de la Universitat de les Illes Balears. Altres membres de la Comissi sn Francesc Xavier Lamuela Garca, Gabriel Bibiloni i Canyelles, Albert Branchadell i Gallo, Miquel Strubell i Trueta, Isidor Mar Mayans, Rafael Xamb i Olmos, Alfons Esteve i Gmez, Jordi Argelaguet i Argem, Albert Bastardas i Boada, Manuel Alcaraz i Ramos, Emili Boix, Teresa Cabr i Castellv, Santi Castell i Sorribas, Francesc Esteve, Joan Mart i Castell, Antoni Mirambell i Abanc, Antoni Milian i Massana, Josep Ochoa i Monz, Eva Pons i Parera, Joan Ramon Soler i Durany, Merc Teodoro i Peris, Ignasi Vila i Mendiburu i Xavier Vila i Moreno.

 Enllaos externs .
 Web de l'OLC;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310163" title="Penetrncia" nonfiltered="1850" processed="1846" dbindex="121936">
En gentica, la penetrncia s la probabilitat que un gen tingui alguna expressi fenotpica. Si s del 100% parlem de penetrncia completa i quan s menor del 100% de penetrncia incompleta.

En medicina, la penetrncia determina la proporci d individus portadors d un allel mutat (si la malaltia hereditria s dominant) o dels dos allels mutats (si la malaltia hereditria s recessiva) i que manifesten l efecte fenotpic d aquest gen.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310166" title="Julio Csar Romero" nonfiltered="1851" processed="1847" dbindex="121937">

Julio Csar Romero, conegut com Romerito (Luque, Paraguai, 28 d'agost, 1960) fou un futbolista paraguai.

Comen la seva trajectria al club de la seva ciutat l'Sportivo Luqueo el 1977. Les seves bones actuacions el portaren a disputar el Mundial Juvenil de 1979 (el mateix on destac Diego Maradona i la Copa Amrica que fou guanyada per Paraguai. El 1980 jug al New York Cosmos i el 1983 al Fluminense, un dels clubs on ms destac i on fou escollit com el millor futbolista sud-americ del 1985.

Va viure una breu estana al FC Barcelona de Johan Cruyff (curiosament va debutar enfrontant-se al Reial Madrid) i posteriorment retorn a Amrica, jugant a Mxic (CF Puebla), Paraguai (Olimpia, Club Cerro Cor i Sportivo Luqueo) i Xile (La Serena).

Durant la seva carrera marc ms de 400 gols. Fou nomenat per Pel com un dels 100 futbolistes vius ms importants el mar del 2004.

Un cop retirat, Romerito es convert en poltic al Partido Colorado a la seva ciutat natal de Luque on treball de conseller.

 Palmars .
Copa Amrica de futbol: 1979;
NASL: 1980, 1982;
Campionat carioca: 1984, 1985;
Lliga brasilera de futbol: 1984;
Torneig Repblica: 1992;

 Premis .
Futbolista americ de l'any: 1985;
FIFA 100;

 Enllaos externs .
Biografia;
Herois de la Copa Amrica;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310173" title="Torneig Repblica" nonfiltered="1852" processed="1848" dbindex="121938">
El Torneig Repblica (oficialment Torneo Repblica) fou una antiga competici futbolstica que es disput al Paraguai.

La competici es disputava a inicis d'any i el seu objectiu era integrar els equips de la zona d'Asuncin amb els equips d'altres departaments amb l'objectiu de donar als clubs de tots els pas la possibilitat de qualificar-se per a les competicions internacionals de la CONMEBOL.

 Historial .


* invicte

 Enllaos externs .
Campions oficials;
RSSSF;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310174" title="Pleiotropia" nonfiltered="1853" processed="1849" dbindex="121939">
La pleiotropia s la situaci en la qual una nica mutaci en un gen dna lloc a diferents efectes fenotpics, que poden trobar-se fins i tot en sistemes diferents. Un exemple en seria la sndrome de Marfan, on podem trobar alteracions en el sistemes esqueltic, ocular i vascular.

Una variant del concepte s la pleiotropia antagonista, definida com l expressi de variants gentiques (allels d un gen) que afecten diversos carcters, de manera favorable en les primeres etapes de la vida i de manera desfavorable en les posteriors. Aquesta formulaci s una de les que, des de l'evolucionisme, ha perms explicar en termes gentico-poblacionals la fortalesa de les etapes reproductives i el declivi fsic de la vellesa. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310175" title="Dominncia incompleta" nonfiltered="1854" processed="1850" dbindex="121940">
La dominncia incompleta s la interacci gentica en la qual els homozigots sn fenotpicament diferents als heterozigots. Els encreuaments que tenen una dominncia incompleta sn aquells en els quals no existeix tret dominant, ni recessiu. 

Suposant que la forma dels ulls estigus determinada per un gen que el seu homozigot dominant dna forma gran i rodona i el homozigot recessiu dna una forma semi-allargada, i el heterozigot resulti amb forma aplatada i ms allargada que la de qualsevol progenitor homozigot per a aquesta caracterstica, es pot tenir l'exemple en els progenitors IJ i KL i mostrant-se en l'heterozigot IJKL. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310176" title="Herncia dominant" nonfiltered="1855" processed="1851" dbindex="121941">


 En gentica s'entn per dominant .
 Un fenotip que s expressa de la mateixa manera tant en l homozigot com a l heterozigot.
 Qualsevol fenotip que s expressi en heterozigots es;
classifica com a dominant.
 En gaireb totes les malalties dominants el fenotip es ms;
greu a l homozigot.

 Mecanisme freqent de de la dominncia i de la recessivitat .
 guany de funci o funci nova en l allel mutat.
 Estructura nova que interfereix.
 Herncia d un allel amb prdua de funci i aparici de mutaci nova;

 Criteris per reconixer l herncia autosmica dominant .
 El fenotip apareix en cada generaci (excepte mutacions de;
novo o penetrncia imcompleta).
 Qualsevol fill d un progenitor afecte t un 50% de risc;
d heretar la malaltia.
 Les persones no afectes d una famlia afecta no transmeten;
la malaltia (excepte en casos de penetrncia incompleta).
 Ambds sexes tenen la mateixa probabilitat de transmetre;
la malaltia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310178" title="Vladimir Antonov-Ovseenko" nonfiltered="1856" processed="1852" dbindex="121942">

Vladmir Aleksandrovitx Antonov-Ovsiyenko (en rus                                  -         , en ucrans:                     -           ), nat el 9 de mar de 1883   mort el 10 de febrer de 1939, fou, primer, un destacat bolxevic i, desprs, un representant diplomtic de la Uni Sovitica. Mor vctima de la Gran Purga de Stalin. 

 Abans de la Revoluci .
 Formaci Militar .
Nascut a Txernihiv (Ucrana) dins d'una famlia d'oficials, es gradu al cos de cadets de Voronezh el 1901. Desprs, pressionat pel seu pare, ingress a l'Escola Militar d'Enginyeria "Nikolaev" on, per, es neg a pronunciar el jurament de "fidelitat al Tsar i a la Ptria", per la qual cosa fou arrestat; tanmateix, se li permet sortir amb garantia de la paraula del seu pare. El 1902, va marxar de casa i va arribar a treballar de pe i de cotxer fins que va matricular-se a l'Escola Militar de Sant Petersburg, on va assolir el grau de cadet, i, acabats els seus estudis a l'Escola Militar d'Infanteria Vladimir, fou destinat a Varsvia.
 Activitat Subversiva .
A principis de 1902, Antonov-Ovsieyenko va unir-se al Partit Obrer Socialdemcrata Rus i quan, l'any segent, es produ l'escissi del partit entre bolxevics i menxevics, s'aline amb aquests darrers. Ja aleshores, va crear una cllula revolucionria a l'Escola d'Infanteria Vladimir, on estudiava, i, posteriorment, a Varsvia, va crear el Comit Militar socialdemcrata.

Desprs d'haver servit a l'extrem orient, abandon l'exrcit, on havia assolit la condici de sub-oficial, i es consagr a la lluita poltica clandestina. Durant la Revoluci russa de 1905, va dirigir els alaments de Novo-Alexandria a Polnia i de Sebastopol (Crimea). Per aix, fou detingut i condemnat a mort, pena que li fou commutada per vint anys d'exili a Sibria, d'on aconsegu fugir, i, el 1910, s'establ a Pars com a exiliat.

Poc desprs de l'esclat de la Primera Guerra Mundial (1914-1918), el rebuig i la protesta contra el conflicte bllic van dur Antonov-Ovsieyenko a convertir-se en un menxevic internacionalista, i, el maig de 1917, desprs d'haver-se passat als bolxevics, va tornar a Rssia.

 Durant la Revoluci .
 La Crisi de Juliol .
Com a membre de l'Organitzaci Militar del Partit Bolxevic, va traslladar-se a Hlsinki per dirigir la tasca de propaganda entre els soldats del nord i els mariners de la flota del Bltic, cosa que fu mitjanant els seus articles al diari
 Volna  (     : Ona, Onada).

A principis de maig de 1917,  esdevingu ministre de la Guerra del Govern Provisional Rus el poltic socialrevolucionari Aleksandr Krenski, el qual, sota pressi dels Aliats que volien que Rssia continus la guerra, va decretar una ofensiva contra les forces alemanyes i austrohongareses a Galtsia amb la qual pretenia recuperar la moral i la disciplina de les tropes, fora deteriorada d'en que el triomf de la Revoluci de Febrer havia forat l'abdicaci del Tsar. Si, al principi, l'ofensiva russa, que tingu lloc durant el juliol de 1917, sembl reeixida, aviat, per, fou aturada i rebutjada per un fort contraatac. L'exrcit rus pat greus prdues i, a ms, les desercions, sabotatges i motins mostraren clarament que els soldats no estaven pas en disposici de continuar la guerra. El fracs de l'ofensiva va dur a la crisi de juliol amb vagues i protestes a Petrograd, en qu es va plantejar per primera vegada l'amenaa d'un cop d'estat bolxevic; desprs dels fets de juliol, el Prncep Lvov dimit del crrec de primer ministre que pass a Krenski.

Com que un dels principals organitzadors de les protestes contra l'Ofensiva de juliol havia estat Antonov-Ovsieyenko, el Govern Provisional Rus el fu detenir i l'intern a la pres de "Kresti" (      ) a Petrograd; durant la seva reclusi, juntament amb Fedor Raskolnikov i en nom d'altres presos bolxevics, va escriure una nota de protesta contra el seu arrest injustificat. Excarcerat sota fiana a principis de setembre, Antonov-Ovsieyenko continu la seva tasca d'agitador poltic a Finlndia entre els soldats del Front del Nord.

 La Revoluci d'Octubre .
Com a secretari del Comit Revolucionari de Petrograd, Antonov-Ovsieyenko particip activament en la insurrecci armada que don lloc a la Revoluci d'octubre, encapalant l'escamot de soldats que prengu el Palau d'Hivern i arrest els membres del Govern Provisional que no fugiren. 

En reconeixement a la seva tasca revolucionria, el Segon Congrs de Sviets de Totes les Rssies, celebrat el 8 de novembre (26 d'octubre segons el calendari juli) de 1917, s a dir, l'endem del cop d'estat bolxevic, va nomenar Antonov-Ovsieyenko membre del Comit d'Afers Militars i Navals del Consell de Comissaris del Poble presidit per Lenin.

 La Guerra Civil .
Com a especialista en qestions militars, el desembre de 1917, Antonov-Ovsieyenko assum el comandament de l'Exrcit Roig contra les forces cosaques dirigides pel general Kaledin i les tropes de la Rada (el parlament d'Ucrana). 

Antonov-Ovsieyenko aconsegu entrar victoris a Khrkiv, i el Congrs dels Sviets es proclam govern d'Ucrana, i lliur el comandament militar al eserista d'esquerres Murabey.

Per indicaci personal d'Antonov-Ovsieyenko, l'1 d'abril de 1918 fou executat  a Taganrog (Mar d'Azov) el general tsarista retirat Paul von Rennenkampf.

Desprs de la retirada de l'exrcit alemany, que havia ocupat el territori arran del Tractat de Brest-Litovsk, des de gener fins a juny de 1919, Antonov-Ovsieyenko dirig la lluita contra les forces nacionalistes ucraneses de l'Exrcit Verd, i aconsegu imposar el poder sovitic a tot arreu d'Ucrana.

A Khrkiv, havia esclatat un conflicte laboral perqu els empresaris no volien pagar el sou als obrers en vaga per la introducci de la jornada de vuit hores, Antonov-Ovsieyenko va resoldre el contencis tancant quinze empresaris en un vag de tren amenaant-los de condemnar-los a treball forats en unes mines si no pagaven en efectiu una elevada suma de diners. Seguint en aquesta lnea, va prendre part en la brutal repressi de la Rebelli de Tambov (1919-1921) en qu l'Exrcit Roig va esclafar les protestes dels pagesos; d'aquesta acci repressiva se'n diu tamb l' antonovixtxina".

 Dins del Rgim Sovitic .
 Carrera Poltica .
Entre 1922 i 1924, Antonov-Ovsieyenko fou cap del Departament Poltic del Consell Militar Revolucionari. Dins de les estructures del poder sovitic, s'oposava al poder personal de Stalin, cosa que va dur-lo a unir-se a l'Oposici d'esquerra encapalada per Lev Trotski, de la qual form part entre 1923 i 1927, amb la qual, per, va trencar el 1928, quan Trotski va ser deportat al Kazakhstan.

Per altra banda, en aquella poca va comenar la seva carrera com a diplomtic, exercint crrecs de cnsol de la Uni Sovitica a Txecoslovquia (1924), Litunia (1928) i Polnia (1930); tot i aix, dins del govern de Rssia, el 1934 ocup el crrec de Fiscal en Cap i, el 1937, el de Comissari del Poble de Justcia. 
 Cnsol a Barcelona .
Entre 1936 i 1937, durant la Guerra Civil Espanyola, Antonov-Ovsieyenko ocup el crrec de cnsol general de la Uni Sovitica a Barcelona, des del qual, tamb fu d'assessor militar del govern de la Repblica.

A Barcelona, el cnsol Antonov-Ovsieyenko actu com a corretja de transmissi de la lnia poltica de Stalin d'oposici als moviments anarquistes de la FAI i la CNT i al POUM, partit considerat trotskista, hegemnics a Catalunya  en el perode que an des del fracs de l'alament militar del 18 de juliol de 1936 fins als Fets de maig de 1937. Va dimitir arran d'un conflicte amb Juan Negrn, president del govern espanyol.

 La Gran Purga .
El 13 d'octubre de 1937, Antonov-Ovsieyenko fou detingut pel 
NKVD dins de la Gran Purga ordenada per Stalin. El 8 de febrer de 1938, el Collegi Militar de la Cort Suprema de l'URSS el condemn a morir afusellat sota l'acusaci de pertnyer a una organitzaci territorista trotskista i per espionatge. La sentncia es va executar el 1939.

Fou rehabilitat pstumament arran del procs de desestalinitzaci que s'inici el 25 de febrer de 1956 amb la lectura del Discurs Secret per Nikita Khrusxov durant el XX Congrs del PCUS, en el qual denunciava el culte a la personalitat i els crims de Stalin durant la Gran Purga.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310180" title="Verisign" nonfiltered="1857" processed="1853" dbindex="121943">


VeriSign () s una important empresa, la qual proporciona diversos serveis d'infraestructura per a les xarxes de telecomunicacions, ms especficament Internet. En particular, VeriSign gestiona les bases de dades que determinen la interpretaci de les adreces d'Internet pel que fa als dominis .com et .net.

Tamb est constituda com una autoritat de certificaci (CA) a nivell d'internet. Els esquemes de comunicaci segura actuals (SSL - HTTPS) requereixen que existeixi un rbitre que reguli i certifiqui totes les identitats digitals. Per tal d'obtenir un certificat digital per tal d'oferir connexions encriptades, tals que els navegadors ens considerin com a fonts de confiana, cal passar les verificacions de l'entitat certificadora i abonar una certa quantitat econmica. s aquesta tamb, doncs, la tasca principal de VeriSign.

 Un sistema controvertit .

 Principi del dispositiu .
El 16 de setembre de 2003, VeriSign va posar en marxa un dispositiu que redirigia cap als seus sistemes totes les peticions dels dominis d'internet .com i .net inexistents. A causa de la pressi de l'Icann, aquest dispositiu va ser desactivat el 3 d'octobre del mateix any.

Amb aquest sistema, cada vegada que un usuari s'equivocava a l'escriure l'adrea d'una pgina acabada amb .net o .com, hi havia una gran probabilitat d'acabar arribant al portal de Verisign en comptes de rebre un missatge d'error. VeriSign mostrava un formulari de recerca del lloc.

Igualment, quan un usuari enviava un correu electrnic a un domini .com o .net inexistent, s igualment cap a VeriSign que l'ordinador intentava enviar el missatge. Se suposa que el dispositiu enviava un missatge d'error, de manera que el cos del missatge fos enviat.

Conseqncies del dispositiu.

 Un important trafic suplementari i intil cap a la pgina de VeriSign;
 Aix implica un consum de l'ample de banda i comporta una prdua de temps.
 Equivocar-se contribueix a l'enriquiment de VeriSign, grcies als ingressos generats per la seva pgina de cerca per internet.
 Els servidors SMTP no podien verificar si el domini del remitent existia realment, ja que el sistema wildcard DNS feia que hi hagus sempre una respopsta sistemtica a tota petici DNS.

 Notes i referncies .
 

 Vegeu tamb .

Enllaos externs.

 http://www.verisign.fr/ Pgina oficial de VeriSign;
 http://www.verisign.com/ ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310187" title="Casal Jaume I de Perpiny" nonfiltered="1858" processed="1854" dbindex="121944">
Casal Jaime I de Perpiny s un Centre Cultural de la Catalunya del Nord amb seu a Perpiny, creat el 2006 per iniciativa de l'Acci Cultural del Pas Valenci amb a l'objectiu i la la voluntat d'articular la societat civil nordcatalana entorn a la defensa de la llengua i la cultura catalanes. Compta amb el suport de la joventut catalanista Agasalla. Forma part de l'Observatori de la Llengua Catalana i participa en les diverses iniciatives culturals amb altres organitzacions com la Plataforma per la Dignitat a Catalunya Nord, com el Correllengua.

 Enllaos externs .
 Web del Casal;
 Blog de l'aGaSaLla;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310188" title="Heteroplsmia" nonfiltered="1859" processed="1855" dbindex="121945">
L'heteroplsmia s la coexistncia de diferents genomes mitocondrials en un mateix individu. La diferncia la podem trobar dins de la mateixa cllula entre dos mitocondris o entre dues cllules del mateix individu. La heteroplsmia es deu a que els mitocondris estan sotmesos a agressors intrnsecs formats al mateix mitocondri com ara els radicals lliures. Aix dna lloc a una taxa de mutaci molt ms elevada que la taxa de mutaci del genoma nucleic. A ms a ms en una mateixa cllula hi ha diferents mitocondris i a cada mitocondri hi ha diferents genomes. 

Aquest fenomen confereix gran variabilitat a l'expressivitat dels gens mitocondrials.

Vegeu tamb.
ADN mitocondrial;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310190" title="Casal Jaume I de Fraga" nonfiltered="1860" processed="1856" dbindex="121946">
Casal Jaume I de Fraga s un Centre Cultural fundat a Fraga el 1999 per iniciativa de l'ACPV que respon a l'objectiu i a la voluntat d'articular la societat civil de la Franja de Ponent entorn a la defensa de la llengua i la cultura catalanes. L'organitzaci interna est formada per una Junta Gestora (integrada per membres del Casal i de la comarca), el tcnic del Casal (professional alliberat) i els voluntaris, que asseguren la viabilitat de les activitats que es programen i la seva difusi. Mant coordinaci d'activitats com el Correllengua amb els Consells Locals de La Franja, amb Institut d'Estudis del Baix Cinca i l'Associaci Cultural del Matarranya. Tamb forma part de l'Observatori de la Llengua Catalana.

 Enllaos externs .
 Bloc del Casal Jaume I de Fraga;
 Informaci sobre el Casal;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310194" title="Comit de Seguiment de la Declaraci Universal de Drets Lingstics" nonfiltered="1861" processed="1857" dbindex="121947">
Comit de Seguiment de la Declaraci Universal de Drets Lingstics fou creat arran l'aprovaci de la Declaraci Universal dels Drets Lingstics el 6 de juny de 1996 al Paranimf de la Universitat de Barcelona a iniciativa del PEN Club Internacional i el CIEMEN. Simultniament es va crear una Comissi de Seguiment, amb seu al carrer Rocafort, 242 bis, 2n de Barcelona, i formada per Josep-Maria Terricabras i Nogueras (PEN Club) com a president, Edixa Montiel (Consell Mundial de Pobles Indgenes) com a vicepresident, i Aureli Argem i Roca (CIEMEN) com a secretari general. Tamb en formen part com a vocals Anthony Fleischer (South African PEN Centre), Gisbert Jnicke (Finish PEN Centre), Aloysia G. Moguil (The Kadazandusun Language Foundation), Ignace Sanwidi (Maison de l'UNESCO Burundi), Gyrgy Szppe (Linguapax) i Piripi Walker (Maori Language Commission).

La comissi t com a finalitat preparar una Convenci Internacional de les Nacions Unides amb la finalitat de reforar el pes moral de la Declaraci amb les adhesions expressades, recollir noves idees i aportacions, i unir esforos per assolir una pau lingustica mundial justa i duradora, basada en el coneixement i reconeixement dels drets lingstics. Forma part de l'Observatori de la Llengua Catalana.

 Enllaos externs .
 Web de la DUDL;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310198" title="mnium Cultural de l'Alguer" nonfiltered="1862" processed="1858" dbindex="121948">
mnium Cultural de l'Alguer s una secci d'mnium Cultural creada a l'Alguer el 1991 per Antoni Soggiu, Carmela Frulio i altres ms per tal de donar suport a les activitats lingstiques a favor del catal, campanyes a les escoles juntament amb el Centre de Recursos Pedaggics Maria Montessori i contactes amb altres entitats dels Pasos Catalans. Forma part de l'Observatori de la Llengua Catalana

 Enllaos externs .
 Pgina d'OC Alguer;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310206" title="Montanyana" nonfiltered="1863" processed="1859" dbindex="121949">

Montanyana s un poble situat a un quilmetre de la vora occidental del riu Noguera Ribagorana i s una pedania del Pont de Montanyana, municipi ribagorana de l'Arag. Montanyana se situa sobre un tossal i envoltat per muntanyes de sec. La part baixa del poble abraa un petit rierol mentre la part alta concentra un ric patrimoni romnic, destacant l'Esglsia de Montanyana i diverses torres de guaita medievals. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310207" title="Organitzaci pel Multilingisme" nonfiltered="1864" processed="1860" dbindex="121950">
Organitzaci pel Multilingisme (OM) s una associaci privada sense finalitat de lucre creada el 1999 pels membres de l'Associaci Voluntariat Lingstic, de caire apartidista, per tal de reivindicar l's del catal, gallec, basc, lleons, aragons i occit a nivells oficials al marge de les reivindicacions poltiques,  amb intenci d'actuar com a lobby lingstic i avanar cap a la plena igualtat de les llenges d'Espanya. Ha impulsat el debat sobre el plurilingisme a l Estat espanyol (DNI bilinge, major plurilingisme als segells i al material imprs per Correus, etc.) El seu president s Albert Branchadell i Gallo, el portaveu s Joan Moles i Carrera i el secretari Jordi Palou Masip. La seu s a Manlleu i forma part de l'Observatori de la Llengua Catalana

 Objectius .
T com a objectius socials:
Avanar en el ple reconeixement poltic i institucional de la pluralitat lingstica de l'Estat espanyol.
 Defensar els drets lingstics dels ciutadans de l'Estat espanyol en un marc de pluralisme igualitari.
 Collaborar amb associacions afins en la promoci de les altres llenges de l'Estat diferents del castell dins i fora del seu territori histric. ;

 Enllaos externs .
 Pgina de l'OM;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310211" title="le de la Cit" nonfiltered="1865" processed="1861" dbindex="121951">

L le de la Cit s una illa situada enmig del Sena, al centre de Pars. Forma part del 1r arrondissement (districte).

 Histria .

L'any 52 a. C., en el moment de la lluita entre Vercingetorix i Juli Csar, una petita tribu gala anomenada els Parisii vivia per aquells voltant. S'ha cregut durant molt de temps que els Parisii estaven installats a l le de la Cit, per actualment els historiadors advoquen per d'altres hiptesis. De fet, els Parisii haurien pogut installar-se ms aviat cap a l'embocadura de la Bivre, una illa vena separada en el seu temps per fusionada ms endavant. 

Tres edificis medievals resten encara sobre l le de la Cit :
 La catedral de Notre-Dame de Pars.
 La Sainte-Chapelle de Llus IX (1245).
 La pres de la conciergerie;

Tamb s'hi troba:
 La Prefactura de policiae de Pars;
 El Palau de justcia;
 L Htel-Dieu;
 El Tribunal de commerce;
 El Mmorial des Martyrs de la Dportation (memorial dels mrtirs de la deportaci), construt del 1954 al 1964 per l'arquitecte Georges-Henri Pingusson;




 Geografia .

L illa est envoltada per dos braos del Sena que es poden salvar mitjanant nou ponts. El Pont Neuf travessa els dos braos. De la Rive Droite en vnen tres: el Pont au Change, el Pont Notre-Dame i el Pont d'Arcole. De la Rive Gauche, quatre: el Pont Saint-Michel, el Petit-Pont, el Pont au Double i el Pont_de l'Archevch. I el Pont Saint-Louis que ve de l le Saint-Louis.

L le de la Cit consta de tres esplanades: l'esplanada de Vert-Galant a la punta oest, l'esplanada de l le-de-France a la punta est, i l'esplanada Joan XXIII al voltant de Notre-Dame . A aquestes esplanades cal afegir-hi quatre places: la plaa del Pont-Neuf, la plaa Dauphine (darrera del palau de justcia), el Parvis Notre-Dame, i la plaa Louis-Lpine on es troba el mercat de les flors. 

Els molls de l le estan dividits en sis bandes: al Nord els molls de l Horloge (rellotge) i de la Corse (Crsega) i el moll de les Fleurs; al sud, els molls des Orfvres (orfebres) i del March-Neuf (mercat nou); i a l est, el moll de l Archevch (arquebisbe).

A part del Boulevard du Palais, l le comprn igualment una desena de carrers:

 el carrer Henri-Robert (darrera del Palau de justcia);
 el carrer de Harlay (darrera del Palau de justcia);
 el carrer de Lutcia;
 el carrer de la Cit;
 el carrer d'Arcole;
 el carrer del Clotre-Notre-Dame (Claustre de Notre-Dame);
 el carrer Chanoinesse;
 el carrer de la Colombe;
 el carrer dels Ursins;
 el carrer dels Chantres;
 
A nivell administratiu, el Boulevard du Palais delimita la frontiera entre el 1r arrondissement (a l oest) i el 4t (a l est).

 Vegeu tamb .
 1r arrondissement (districte);
 4t arrondissement (districte);
 Pars;

Articles relacionats.
 le Saint-Louis;

 Enllaos externs .
 Insecula.com;
 Mapes i vistes per satllit: ;

L le de la Cit- Fotografies actuals i dels volts del 1900.

 Notes i referncies .


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310212" title="le Saint-Louis" nonfiltered="1866" processed="1862" dbindex="121952">



L'le Saint-Louis s una illa situada en ple centre de Pars, emplaada al 4t arrondissement, darrera la catedral de Notre-Dame.

El seu nom prov del rei Saint Louis (Llus IX), per b que la Sainte-Chapelle que hi ha construida es troba a l'altra illa, l'le de la Cit. En altres temps se la va anomenar l'le de la Fraternit, concretament durant la Revoluci Francesa.

Tamb coneguda com "l'le des palais" en d'altres poques -en motiu d'un important nombre d'Htels (grans edificis o palaus) particulars-, s el resultat de l'uni de l'antiga le aux Vaches a l'est, i de l'le Notre Dame a l'oest. L'le no comen a ser urbanitzada fins al regnat d'Enric IV.

 Monuments situats a l'illa .

Actualment s'hi pot trobar:
 l'esplanada amb el monument a l'escultor Antoine-Louis Barye;
 l'esglsia de Saint-Louis-en-l'le, obra de l'arquitecte Franois Le Vau;
 l'htel de Lauzun, l'Htel le Vau i l'Htel Lambert, aix com el moll d'Anjou, de l'arquitecte Louis Le Vau;
 el pavell de Bretonvilliers;
 l'htel Chenizot.

El gelater Berthillon, conegut per elaborar els millors sorbets de Pars, est al 29/31 rue Saint-Louis-en-l'le.

 Ponts que enllacen l'le a les ribes dreta i esquerra, i a l'le de la Cit .
Cinc ponts permeten accedir a aquesta illa:
 El pont Saint-Louis des de l'le de la Cit;
 El pont de la Tournelle des de la riba esquerra;
 El pont Louis-Philippe des de la riba dreta;
 El pont Marie des de la riba dreta;
 El pont Sully des de la riba dreta i la riba esquerra;



 Persones importants de l'le Saint-Louis .
 Charles Baudelaire hi resideix entre el 1842 i el 1845 (moll de Bthune, i ms tard d'Anjou);
 Camille Claudel vivia al numero 19, moll de Bourbon del 1899 al 1913;
 Lon Blum vivia al numero 25, moll de Bourbon durant els anys del Front popular. Aquest htel pertanyia l'any 1662 al secretari del rei Antoine Moreau;
 Georges Pompidou tenia la seva residncia al 24, moll de Bthune, on va morir l'any 1974, i on residia la seva dona Claude.
 El compositor Henri Dutilleux;
 L'autor-compositor-intrpret Georges Moustaki;
 La cantant Brigitte Fontaine;
 La periodista i escriptora Claude Sarraute;
 L'actor Jean-Claude Brialy;
 L'actor douard Baer;
 L'humorista Guy Bedos;
 El poltic i advocat Roland Dumas;
 L'empresari Jean-Luc Reynaert;

 Vegeu tamb .
 Articles relacionats .
 L'le de la Cit;

 Enllaos externs .
 Mapes i vista per satllit: ;
 le Saint Louis: histria, llocs, imatges;
 L'le Saint Louis- Fotografies actuals i dels voltants del 1900;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310216" title="Francesc Teixid i Ponce" nonfiltered="1867" processed="1863" dbindex="121953">
Francesc Teixid i Ponce (Montcada i Reixac, Valls Occidental, 4 d'abril de 1966) s titulat superior de piano i compositor de sardanes. 

s un autor fora premiat i actiu al primer decenni del segle XXI, amb sardanes com Bell tur (1999) accssit joves autors el premi Ramon Serrat i Albigal i Isabelta, premiades a Mollet el 2000 i 2001. El 2004 va guanyar el premi Memorial Francesc Basil per la sardana Aiges Tortes. D'aquest mateix premi en va quedar segon exaequo el 2008 amb la sardana Al cel siguis.

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310233" title="Anacolut" nonfiltered="1868" processed="1864" dbindex="121954">
L'anacolut s una figura retrica que consisteix en la manca de coherncia sintctica en la construcci d'un perode. s un recurs usat a la poesia per causar estranyesa i remarcar que es tracta d'un registre literari.


 Etimologia .

Anacolut prov del llat anacoluthon, que al seu torn ve del grec clssic             (cat. "que no segueix, inconseqent"), negaci d'          (cat. "company de viatge").  

 Exemples .

Els homes que defensen uns principis, totes les conseqncies sn acceptades.

 Exemples en altres llenges .

Angls:
"Rather proclaim it, Westmoreland, through my host, 
That he which hath no stomach to this fight, 
Let him depart. (Shakespeare,Enric V IV 3 346-6). 

Francs:
"Ah! savez-vous le crime et qui vous a trahie?" (Racine, Ifignia). 

Itali:
"mi pasco di quel cibo, che solum  mio, et che io nacqui per lui" (Nicolau Maquiavel) 

 Llat: ;
"Interea reges ingenti mole Latinus
quadriiugo uehitur curru...
...bigis it Turnus in albis" (Virgili, Eneida XII, 161-164).



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310234" title="Bsquet als Jocs Olmpics" nonfiltered="1869" processed="1865" dbindex="121955">

El bsquet ha estat una prova dels Jocs Olmpics des dels Jocs de Londres 1948 fins a l'actualitat, de manera ininterrompuda. Abans tamb havia format part dels Jocs de Berln 1936.

Els Estats Units d'Amrica han estat els dominadors de la disciplina des dels seus inicis, guanyant quinze medalles en les setze edicions disputades, dotze d'or, una d'argent i dues de bronze. Als Jocs de Moscou 1980 no en van guanyar cap en no participar-hi pel boicot dels Estats Units als Jocs d'aquell any.

Des dels Jocs de Mont-real de 1976 tamb existeix un campionat femen. Fins als Jocs del 2008 noms els Estats Units i l'antiga Uni Sovitica han aconseguit guanyar la medalla d'or de l'especialitat.

Seus i pavellons.



Edicions dels campionats masculins.


Edicions dels campionats femenins.


Medaller general.


Notes.


Enllaos externs.
  Web oficial dels XXIX Jocs Olmpics;
 www.sports-reference.com - Bsquet;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310235" title="Altes i baixes del Vila-real CF (temporada 07/08)" nonfiltered="1870" processed="1866" dbindex="121956">
Altes i baixes del Vila-real CF de la temporada 07/08:

Mercat d'estiu.
Altes:
 Mathias Vidangossy - del Unin Espaola;
 Giuseppe Rossi - del Manchester United;
 Joan Capdevila - del Deportivo de La Corua;
 Diego Lpez Rodrguez - del Real Madrid;
 Toman Nunes - del Sporting Lisbon;
 Martn Cceres - del Defensor Sporting Club;
 Diego Godn - del Nacional Montevideo;
 Stefan Babovic - del OFK Beograd;
 Feliciano Condesso - del Southampton F.C.;
 Juan Romn Riquelme - Torna del Boca Juniors;
 Santi Cazorla - Torna del Recreativo de Huelva;
 Rio Mavuba - del FC Girondins de Bordeaux (8 mln );
 ngel - del Celta Vigo;

Baixes:
 Rodolfo Arruabarrena - al AEK Athens FC;
 Alessio Tacchinardi - Torna al Juventus F.C.;
 Csar Arzo - Cedit al Real Murcia;
 Diego Forln - al Atltico Madrid;
 Luis Antonio Valencia - Cedit al Wigan Athletic;
 Quique lvarez - al Recreativo de Huelva;
 Marcos Garca - Cedit al Recreativo de Huelva;
 Jos Mari - al Real Betis;
 Mariano Barbosa - al Recreativo de Huelva;
 Juan Manuel Pea - al Celta de Vigo;
 Mathias Vidangossy - Cedit al UD Almera;

Mercat d'hivern.
Altes:
 Marco Ruben - del River Plate;
 Sebastin Eguren - del Hammarby IF;
 Felipe Manoel - del So Bernardo Futebol Clube;
Baixes:
 Rio Mavuba - Cedit al Lille;
 Juan Romn Riquelme - al Boca Juniors;
 Marco Ruben - Cedit al Recreativo de Huelva;
 Felipe Manoel - Cedit al Sport Club do Recife;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310243" title="Abdi Ayew" nonfiltered="1871" processed="1867" dbindex="121957">

Abdi Ayew, ms conegut com Abdi Pel (5 de novembre, 1964) fou un futbolista ghans.

Abdi Pel va nixer a un petit poble anomenat Oko a prop de Dom al nord d'Accra. Fou un dels primers futbolistes africans que caus impacte a Europa. Va jugar a pasos com Sussa, Alemanya, Itlia i principalment Frana on destac al brillant OM dels anys 90 que fou campi d'Europa. Tamb jug al seu pas Ghana, al Qatar, Benn i als Emirats rabs Units.

Abdi Pel ha jugat amb la selecci de futbol de Ghana 73 cops i s considerat com el millor jugador d'aquest pas de tota la histria. s el mxim golejador de la selecci amb 33 gols. Mai va poder jugar un Mundial tot i que fou campi de la Copa d'frica de Nacions amb Ghana el 1982. Fou nomenat Futbolista afric de l'any el 1991, 1992 i 1993. Tamb fou nomenat per Pel com un dels 100 futbolistes vius ms importants el mar del 2004. El govern ghans li conced l'Orde de Volta, la mxima condecoraci del pas.

El seu germ Kwame Ayew i el seu fill Andre Ayew tamb sn futbolistes.

 Palmars .
 Club;
 Lliga de Campions de la UEFA: 1993 ;
 Lliga francesa de futbol: 1988/1989, 1989/1990, 1990/1991, 1991/1992;
 Copa francesa de futbol: 1989;
 Copa Prncep de Qatar: 1983;
 Copa de l'Emir: 1998/99;

 Internacional;
 Copa d'frica de Nacions: 1982;
 Copa d'frica Occidental de futbol: 1982, 1983, 1984;

Notes i referncies.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310246" title="4 luni, 3 saptamini si 2 zile" nonfiltered="1872" processed="1868" dbindex="121958">
4 luni, 3 s pt mni  i 2 zile  (en catal  4 mesos, 3 setmanes, 2 dies , tot i que no est encara doblada) s una pellcula romanesa de Cristian Mungiu, estrenada el 2007. Va rebre la Palma d'Or al Festival Internacional de Cinema de Cannes 2007.
 
 Argument .

La pellcula es desenvolupa a Romania en el moment dels ltims anys del poder del dirigent Ceauescu. Conta la histria d'una estudiant que intenta avortar amb l'ajuda de la seva coarrendatria.
La pellcula relata tamb les difcils condicions de vida d'aquest pas, la importncia del mercat negre, el retard dels salaris, el control de la societat i les mil maneres d'escapar-hi i de sobreviure. s una pellcula sobre el control de la feminitat de la protagonista i el seu cos, sigui quin sigui el preu.
La pellcula sorprn l'espectador pel desenvolupament de l'acci en menys de 24 hores.
Ms enll de la qesti tica, el realitzador fa de l'avortament un acte de resistncia contra la dictadura.
En una atmosfera opriment (l habitaci universitria s'assembla a una pres, els passatgers del cotxe semblen encallats, els llargs passadissos obacs, etctera.) on se sent el pes del control de la societat i de l'Estat sobre els individus, la transgressi continua s la nica sortida per sentir-se lliure.

 Polmica .
El delicat tema de la pellcula (l'avortament) i la manera de tractar-ho han disparat diverses polmiques i controvrsies.
El Vatic s'ha mostrat molt indignat per la sortida de la pellcula: El recurs excessiu de les escenes de sexe ha esgotat el potencial d'atracci (del pblic), un nou cop baix s infligeix a la dignitat de l'espectador, amb aquesta pellcula recompensada amb la Palma d'or : un senyal dramtic d'un retorn a la barbrie, tant individual com  collectiu, de les nostres conscincies (...). Es parla amb desimboltura de fetus com si es tracts de coses, d'objectes, i no d'ssers humans, cridats a la vida i desprs martiritzats, pelats i llanats a la galleda d escombraries

 Repartiment .
Anamaria Marinca : Otilia;
Laura Vasiliu : Gabita;
Vlad Ivanov : Domnu' Bebe;
Alex Potocean : Adi;
Luminita Gheorghiu : Doamna Radu;

 Premis i nominacions .

 Premis .
 Palma d'Or al Festival Internacional de Cinema de Cannes 2007;
 Premi del Ministeri d Educaci francs i Premi Fipresci  al Festival Internacional de Cinema de Cannes;
 European Award a la millor pellcula i al millor director 2007;

 Nominacions .

 Globus d'Or a la millor pellcula estrangera per Cristian Mungiu;

Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;
 Lloc oficial francs (Bac Films) ;
 Lloc oficial angls ;
 La pellcula s endu a Romania la Palma d or;




Referncies.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310247" title="Thawte" nonfiltered="1873" processed="1869" dbindex="121959">
Thawte Consulting s una autoritat de certificaci per a certificats X.509. Thawte va ser fundada l'any 1995 per Mark Shuttleworth a Sudfrica, i va ser comprada per VeriSign desprs d'una oferta de compra de 575 milions de dlars el 1999. VeriSign i Thawte tenien totes dues els seus certificats inclosos a les primeres versions del Netscape, i van ser tamb inclosos per tota la resta, ja per defecte. 

Thawte ofereix certificats SSL, certificats de desenvolupador, aix com tamb certificats S/Mime pel correu electrnic.

 Vegeu tamb .
 Articles relacionats .
 VeriSign;
 Criptografia;
 Infraestructura de clau pblica (PKI);
 SSL/TLS;

 Enllaos externs .
  Thawte;
  VeriSign, Inc;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310249" title="Hipllage" nonfiltered="1874" processed="1870" dbindex="121960">
La hipllage (del grec clssic         , 'substituci') s una figura retrica que consisteix a desplaar del lloc propi un adjectiu, de manera que el poeta el situa al costat d un altre substantiu present en el context immediat. s un recurs usat a la poesia per causar estranyesa i remarcar que es tracta d'un registre literari.


 Exemples .

Reconeix 
que t el cor popular, no per qui balli 
rodonament davant la catedral 
sota el migdia gtic del diumenge. 

Blai Bonet
 
 Exemples en altres llenges .

Francs:
"Les habitants de l'orgueilleuse Rome" (Racine). 

Grec clssic:
"                      " (Aristfanes Les Aus 1198).

 Llat: ;
"Orgia nocturnusque uocat clamore Cithaeron" (Virgili, Eneida IV, 303).

"Ibant obscuri sola sub nocte per umbram" (Virgili, Eneida VI, 28).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310251" title="Fossat" nonfiltered="1875" processed="1871" dbindex="121961">

Els fossats, tamb anomenats valls, sn trinxeres o canals excavats al voltant dels castells, palaus o ciutats fortificades, que podien omplir-se d'aigua, amb l'objectiu d'impedir que els possibles atacants poguessin aproximar-se als murs. 

 Usos histrics .
Els fossats eren trinxeres amples i profundes, moltes vegades plens d'aigua, cavats de manera que forms un obstacle contra els atacs a les muralles i altres fortificacions. L's dels artefactes de setge, com les torres de setge, els ariets, que necessiten ser a prop de les muralles per ser eficaos, era difcil i fins i tot impossible per a fortificacions envoltades de fossats. Altre avantatge, l'aigua dels fossats permetia contrarestar les temptatives de cavar galeries sota les fortificacions.

Per omplir els fossats es desviaven les aiges d'un corrent d'aigua, d'un estany o d'un llac proper. Necessitaven un manteniment constant, per netejar els fons i desfer-los de les branques o restes que haurien facilitat superar-lo.
L'accs dins del recinte es feia inicialment a travs de ponts lleugers o desmuntables, podent ser sacrificats en cas d'invasi, i ms tard per ponts mbils, com els ponts llevadissos.
Els fossats, de vegades tenien llargues punxes de fusta, per impedir als enemics nedar-hi. La prctica d'omplir-los amb caimans, cocodrils, taurons o altres animals perillosos s gaireb un mite. 

A les zones muntanyoses o escarpades, eren reemplaats per fossats secs.

 Europa .
En les condicions violentes dels segles XIV i XV a Anglaterra, un fossat al voltant d'una casa senyorial podria dissuadir intrusos completament. Les fortaleses amb fossat sn tamb evidents a Ferrara, a Rocca Sanvitale, a Fontanelleta, i a Rocca Scaglieri a Sirmione a les costes del Llac Garda.
 
Desprs del Renaixement, els fossats tenen continutat en ser utilitzats per un objectiu esttic, com el castell de Chambord o el Castell de Vaux-le-Vicomte.

A Anglaterra al segle XIV i XV, mentre que la construcci de muralles era sotmesa a l'autoritzaci del rei, els fossats podien ser utilitzades lliurement per a la protecci d'un casal.
 sia .

Els castells del Jap podien tenir dels fossats molt elaborats. Alguns eren constituts de diversos fossats concntrics, circulars o segons altres figures. Els fossats interiors protegien de manera nica el castell mentre que els fossats exteriors englobaven sovint dels edificis annexos.
Com els castells japonesos eren histricament el cor de les seves ciutats, els fossats han jugat un paper important com a via navegable en el paisatge urb. Encara avui dia, el sistema de fossats del Palau Imperial de Tquio alberguen les activitats de lloguer de barques, de pesca, restaurants 

La Ciutat Prohibida, a Pequn, s envoltada de grans fossats, d una amplada de 52 metres i profunditat de 6 metres, assegurant un vast espai lliure al voltant dels murs.
Altres exemples illustren el mateix s al Sud-est asitic, com a Chiang Mai a Tailndia o a Angkor Vat a Cambodja.

Amrica.
Els amerindis de la civilitzaci del Mississippi utilitzaven els fossats com a defenses exteriors dels seus pobles fortificats. Els vestigis d'un fossat del Segle XVI sn encara visibles al Parc Arqueolgic  State Park  a l'est d'Arkansas

Usos  moderns.
L's de fossats pot semblar caduc enfront de l'artilleria i de l'aviaci actual. Per contra, sn sempre utilitzades en alguns casos particulars :
si s prou ampla i profunda, constitueixen un obstacle efica contra vehicles lleugers.
a conseqncia dels atemptats de l'11 de setembre de 2001, es considera la construcci de fossats al voltant de centrals nuclears per protegir-les d atacs terroristes.

Com a s civil, els fossats permeten el confinament d animals en els zoos, i per mantenir un espai entre els animals salvatges i el pblic.

Galeria de fotos.


Referncies .





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310255" title="Primera guerra civil sudanesa" nonfiltered="1876" processed="1872" dbindex="121962">
La primera guerra civil sudanesa fou un conflicte entre el nord i sud del Sudan que va durar del 1955 al 1972.

El 18 d'agost de 1955 la Equatoria Corps, una unitat militar sudanesa composada per gent del sud, es va amotinar a Torit. El govern va declarar l'estat d'alarma a les tres provncies del sud (Equatoria, Bahr al-Ghazal i Alt Nil. Els motins es van estendre a Juba, Vambio, Maridi i Yei; el cap del govern Ismail Al-Azhari va comminar als amotinats a rendir-se prometent que no hi hauria represlies; els amotinats es van negar a entregar-se ms que a tropes angleses i egpcies ja que temien represlies dels sudanesos del nord.  El 24 d'agost el governador general Sir Knox Helm, va donar als amotinats 24 hores per rendir-se i els va prometre un estudi de les seves queixes i assistir amb un representant personal a la rendici per evitar qualsevol abs.  Quan l'endem les tropes governamentals van entrar a les zones en conflicte els amotinats ja havien abandonat els llocs cap a la selva o havien creuat la frontera cap a Uganda o el Congo Belga; en la revolta es van produir alguns centenars de morts per ambdues parts i es van donar actes cruels dels dos bndols. Una de les conseqncies fou la destituci del comandant Salem com a ministre d'afers sudanesos, acabant la campanya abusiva en favor de la integraci de Sudan a Egipte.

Durant anys els fugitius van desenvolupar una lluita de petites guerrilles, primer descoordinadament i progressivament amb ms coordinaci. D'aquesta unitat va sorgir el setembre de 1963 el anomenat  Anya-Anya  (Anya Anya o Anya Nya) ms tard conegut com Anya-Anya I, fundat pel coronel Joseph Lago (o Lagu) que havia desertat de l'exrcit sudans el juny. El nom li fou donat per un insecte del pas la picadura del qual era verinosa i mortal. El grup va iniciar una ofensiva a l'Alt Nil, prop de la frontera amb Etipia i es va estendre rpidament a les tres provncies del sud. El govern va enviar tropes al sud i molts pobles, sospitosos de collaborar amb l'Anya Anya foren cremats; una part de la poblaci es va haver de refugiar als bosco o va creuar la frontera. 
 
El 11 de gener de 1964 l'Anya Anya va atacar la ciutat de Wau capital de Bahr al-Ghazal; els atacants foren rebutjats. El cap dels atacants, Bamado Bernardino, un catlic que era fill d'un cap tradicional dinka, fou capturat, i executat junt amb quatre altres rebels, el 23 de febrer. El 27 de gener el govern va ordenar l'expulsi de tots els missioners estrangers del sud de Sudan (uns 300).

El 22 d'octubre una protesta a Khartum pels fets del sud fou dissolta violentament per la policia i un estudiant va morir i vuit ms foren ferits per trets policials. El 24 d'octubre les manifestacions iniciades pels estudiants van ser secundades pel poble i es van cridar consignes contra el govern i els americans; l'ambaixada americana fou atacada; les manifestacions es van estendre a Omdurman, Port Sudan i Juba i es van tancar la universitat de Khartum i els centres d'estudis a les altres ciutats; el 26 d'octubre es va declarar la vaga general que va parar l'administraci, els bancs i els ferrocarrils; el 27 s'hi van afegir els advocats , jutges i mestres; l'oficialitat jove es va mostrar favorable als manifestants i el mateix dia el president Abbud va dissoldre el govern i el consell suprem de les Forces Armades i va formar un govern de transici; es van iniciar converses amb l'oposici i associacions professional agrupats en el Front Nacional Unit, el cap de la qual era Abdel Rahman al-Mahdi cap de la secta Ansar i es va arribar a un acord per formar un govern amb totes les forces i celebrar eleccions al comenament de 1965.

El 6 de desembre va crrer el rumor del que el lder poltic del sud, Clement  Mboro, cap de l'anomenat Front del Sud, havia estat assassinat per un nordista i es van produir enfrontaments entre sudistes i nordistes als carrers de Khartum en els que van morir 14 persones i 400 van ser ferits. El 11 i 12 de desembre el primer ministre Al-Khatim al-Khalifa, va visitar les provncies del sud i a la tornada va anunciar una amnistia general per tots els rebels sudistes des de 1955; per els caps sudistes exiliats van refusar retornar al pas.

El 1964 es va formar la Sudan African National Union, SANU, per William Deng Nhial, Joseph Oduho i el pare Saturnino Ohure, procedents del Partit Liberal de Sudan, que fins aleshores havia representat els interesos del sud; SANU demanava un estat sudans federal; el partit fou reconegut el 1965 i es va implantar sobre el terreny; el mar de 1965 es van obrir converses amb els politics del sud i es va oferir una limitada autonomia a les tres provncies, amb una assemblea legislativa que tindria alguns poders que a les altres provncies corresponien a l'estat, per els sudistes van rebutjar qualsevol acord que no inclogus el dret d'autodeterminaci expressat en referndum.

Les eleccions del 21 d'abril de 1965 no es van fer al sud i es van deixar 60 escons vacants per quan es poguessin fer.  La lluita en aquest any fou intensa i noms en el ms de juliol les forces del govern van informar de la mort de dos mil guerrillers; aquestes morts, de majoria civil, van provocar al llarg de l'any nous xodes cap als pasos vens.

Desprs de 1965 la SANU va patir una escissi i es va formar a Kampala el Front d'Alliberament d'Aznia dirigit per Josep Oduho. La seva operativitat sobre el terreny fou inferior a l'Anya Anya.

El 1966 el primer ministre sudans Mahgoub va anar a Kampala per negociar la repatriaci dels refugiats del sud i va prometre una nova amnistia.

El mar i abril de 1967 es van fer al sud, tot i la continuaci dels combats, eleccions als 34 escons de l'assemblea constituent del Sudan.  Alguns poltics moderats van cooperar amb el govern i dos sudistes van entrar al govern. L'agost d'aquest any Joseph Oduhu va fundar a Kampala el Govern Provisional del Sud del Sudan (reanomenat el 1969 govern provisional de l'Estat del Nil) com a embri del futur estat del sud del Sudan que administraria les zones alliberades i com a branca poltica del Front d'Alliberament d'Aznia.

A comenament del 1968 l'Anya Anya va iniciar una ofensiva per impedir les eleccions generals que s'havien de celebrar a l'abril. El govern va informar diverses vegades de la derrota dels rebels, per durant tot l'any van continuar les lluites. 

Abans i durant el 1969 l'Anya Anya havien tingut contactes per obtenir suports a l'exterior, especialment Israel del que Lago va obtenir l'entrenament de guerrillers i armament; tamb van comprar armes als rebels congolesos i a marxants internacionals amb diners recaptats entre la gent del sud i entre sudanesos exiliats al Orient Mitj, Europa i Amrica. L'exrcit Anya Anya dominava gran part de les zones rurals mentre el govern conservava les ciutats principals; les unitats Anya Anya encara que eren moltes, estaven molt disperses i integrades cadascuna per pocs soldats per ser efectives. Els seu nombre s'estimava entre cinc i deu mil. Com a bra poltic es va organitzar la Anyanya National Organization.

Desprs del cop d'estat de Gaafar al-Numeyri (25 de maig) es van aturar les operacions militars per aviat l'exrcit sudans va enviar reforos al sud fins arribar als dotze mil homes; l'agost Sudan va fer un contracte de compra d'armament amb la Uni Sovitica que van comenar a arribar entre finals d'any i el 1971.

El 1970 Numeyri va prometre certa autonomia, va fer inversions per 7,2 milions de dlars i el ministre d'afers del sud, Josep Garang (un comunista executat ms tard el juliol de 1971 desprs del cop d'estat contra Numeyri). El juliol de 1970 es va dissoldre a Kampala el govern provisional de l'Estat del Nil i el Front d'Alliberament d'Aznia; la direcci del moviment rebel va restar unicament en mans de l'Anya Anya i Joseph Lagu va formar el South Sudan Liberation Front (SSLF) continuaci de la Anyanya National Organization pero de ms amplia base. Joseph Lago o Lagu fou  a lder de les dues organitzacions, i va rebre el suport de quasi tots els moviments i caps poltics del sud de Sudan.

El setembre i octubre del 1970 el govern va fer una forta ofensiva a Equatoria i Alt Nil o Nil Superior.

El 1971, desprs del cop d'estat comunista del 19 de juliol i el contracop de forces lbies i egpcies, que va retornar al poder a Numeyri, es va passar al sistema de partit nic  (la Uni Socialista Sudanesa) . L'octubre es van fer eleccions presidencials que van consolidar a Numeyri i alguns sudistes van entrar al nou govern. El 1971 es va seguir ampliant la base poltica del moviment sudista i es va formar el  South Sudan Liberation Movement (SSLM) que tenia el suport de la majoria de les faccions.

El 26 de febrer de 1972 es va signar a Addis Abeba l'acord que va posar fi a la guerra; el van signar Joseph Lagu i el ministre d'afers exteriors Mansur Khaled. Les provncies del sud tindrien una assemblea regional i un president executiu al front d'un govern autnom que hauria de preparar unes eleccions. Aix va posar fi a la guerra fins el 1983 quan va comenar la segona guerra civil del Sudan (1983-2005).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310256" title="Anya-Anya" nonfiltered="1877" processed="1873" dbindex="121963">


Anya-Anya I (Anya Anya o Anya Nya), moviment militar que va lluitar per la independncia del sud del Sudan del 1963 al 1972.
Anya-Anya II, movimen militar del sud del Sudan que va iniciar la guerra al sud el 1977 i va acabar absorbit per l'Exrcit d'Alliberament del Poble Sudans.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310267" title="ngel Lpez Ruano" nonfiltered="1878" processed="1874" dbindex="121964">

ngel David Lpez Ruano (Las Palmas de Gran Canaria, Gran Canaria, Illa de Gran Canaria, Espanya, 10 de mar del 1981), s un futbolista espanyol. Juga de lateral dret i el seu equip actual es el Vila-real CF.

Trajectria.
Aquest jugador canari es form en les files de la UD Las Palmas a la tercera divisi. El pujaren al primer equip en primera divisi en la temporada 2000-2001. A la segent temporada fou traspassat al RC Celta de Vigo, al qual estigu 5 temporades i grcies a la 3a bona temporada del club i del jugador va arribar a debutar amb la Selecci espanyola en l'estadi Ramn de Carranza de Cadis contra la Selecci rumana amb resultat negatiu per als espanyols (0-1).

La temporada 07-08 quan el jugador i l'equip ja estaven concentrats per a comenar la temporada, el Vila-real CF decid fitxar al canari a falta de un parell de dies que es tanqus el mercat de fitxatges.

Enllacos externs.
Pgina Web d'ngel Lpez;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310269" title="Anya-Anya I" nonfiltered="1879" processed="1875" dbindex="121965">

L'Anya-Anya (ms tard conegut com Anya-Anya I per distingir-lo del segon moviment) fou un moviment militar del sud del Sudan.

El motins de les tropes sudistes el 1955 van provocar la fugida de molts soldats al bosc, que van mantenir una resistncia contra els nordistes, per completament desorganitzada. El juny de 1963 un oficial de l'exrcit del nord, Joseph Lago (o Lagu), va desertar, i va comenar aquestes unitats disperses a les que va donar el nom d'Anya-Anya per una serp de picada mortal de la regi. El setembre del 1963 va iniciar la ofensiva.

Desprs de 1965 es va formar el Front d'Alliberament d'Aznia amb dissidents de la considerada moderada Sudan African National Union (SANU) que estaven exiliats a Kampala i que van donar tcit suport poltic a l'Anya-Anya. El ALF va constituir un govern anomenat Govern Nacional Provisional del Sud del Sudan (1967-1969) que va donar pas al Govern Nacional Provisional de l'Estat del Nil (o simplement del Nil) el qual fou dissolt el juliol de 1970, que va tenir poca incidncia sobre el terreny en comparaci als Anya Anya.

El 1969 el Anya-Anya va formar un bra poltic, l'Anyanya National Organization, que un any desprs va esdevenir el Front d'Alliberament del Sud del Sudan. Desprs de la dissoluci del govern de l'Estat del Nil el 1971, Joseph Lago va organitzar el South Sudan Liberation Movement (SSLM) com a bra poltic amb el suport de quasi totes les faccions, i va negociar amb el govern i desprs de l'acord d'Addis Abeba (26 de febrer de 1972) l'exrcit Anya Anya fou dissolt i bona part dels seus membres van passar a l'exrcit sudans, la policia i l'administraci, entre els quals Joseph Lago i John Garang de Mabior, desprs el cap de la rebelli de 1983.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310270" title="Wilhelmus van de Kerkhof" nonfiltered="1880" processed="1876" dbindex="121966">

Wilhelmus van de Kerkhof (Helmond, Brabant del Nord, 16 de setembre, 1951), ms conegut com Willy, fou un antic futbolista neerlands.

Willy, juntament amb el seu germ bess Ren, form part de la Selecci de futbol dels Pasos Baixos que impression a les copes del Mn de 1974 i 1978, on s'assoliren dues segones posicions. En total va jugar 63 partits amb la selecci on marc cinc gols.

A nivell de club defens els colors del FC Twente i el PSV Eindhoven amb els que jug ms de 500 partits en total.

Fou nomenat per Pel com un dels 100 futbolistes vius ms importants el mar del 2004.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310272" title="Mokugyo" nonfiltered="1881" processed="1877" dbindex="121967">
 
El mokugyo, conegut tamb com a peix de fusta. (xins:   , pinyin: my), (japons: mokugyo), (core: moktak), s un instrument de fusta de la famlia de la percussi, idifon percudit o de colp semblant a la caixa xinesa.

El mokugyo s usat pels monjos i laics en la tradici budista Mahayana. Normalment s'usa durant els rituals en la recitaci de sutres, mantres o altres texts budistes en la Xina, el Jap, Corea i altres pasos asitics.  En algunes tradicions budistes Zen aquest instrument serveix com a senyal de comenament i final de les sessions de meditaci, tamb serveix per cantar el nom d'Amitabha.  El Taoisme l'ha afegit tamb als seus rituals.


 Tipus de mokugyo .
Hi ha dos tipus de mokugyo:
El primer s un instrument de fusta de forma rodona amb relleus.  En el budisme, el peix que no dorm mai, simbolitza el desvetllament i recorda als monjos de concentrar-se en el seu sutra.  

Un altre tipus de mokugyo s literalment un peix de fusta i sol estar penjat a l'entrada del menjador dels monestirs budistes i quan fan els pats els monjos l'usen per a senyalar que s l'hora de menjar.


 Histria .
Hi ha moltes llegendes que conten l'origen del mokugyo, la majoria sn d'origen xins.

Conta una llegenda que un monjo budista xins anava cap a l'ndia per a obtenir sutres, en aquest viatge es trob amb el cam blocat per un riu desbordat on no hi havia ni barques ni pont.

De repent, un gran peix salt de l'aigua i s'ofer per a creuar al monjo a l'altra banda del riu a la seua esquena.  El peix li cont que volia expiar un crim coms quan era hum i li deman a canvi noms que quan el monjo obtinguera els sutres, preguntara a Buda per a guiar al peix per arribar al  Bodhisattvahood o el cam de la illuminaci.

El monjo estigu d'acord amb la demanda del peix i continu la seua recerca  dels sutres durant disset anys, desprs d'aconseguir les escriptures, retorn a la Xina pel mateix cam, torn a passar pel riu i trob que estava desbordat de nou.  Com el monjo estava preocupat per com creuar el riu, el peix torn a ajudar-lo i li pregunt si havia fet la pregunta a Buda.  El monjo se n'havia oblidat.  El peix es pos furis i esquitx al monjo, fent-lo caure al riu.  Un pescador que passava per all el salv de morir ofegat per desgraciadament les escriptures amb els sutres es feren malb amb l'aigua.

El monjo torn cap a casa, ple de rbia, la seua feina de disset anys havia estat malbaratada! Aix que constru una figura de fusta amb la forma d'un cap de peix i quan se'n recordava de la seua adversitat, colpejava amb fora el cap de peix amb un martell de fusta.  Per a la seua sorpresa, cada volta que colpejava el peix de fusta, el peix obria la boca i vomitava un carcter xins o  hnz.  Es pos tan content que cada volta que podia, colpejava el peix i pocs anys desprs ja havia recuperat els sutres perduts al riu.

 s en l'orquestra xinesa .
Quan es troba en l'orquestra xinesa, el mokugyo sol anar en grup de cinc per no hi ha una norma fixa, sovint s'usa per a donar un sentit solemne i religis a una pea musical, per tamb acompanya peces rpides i vives.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310277" title="Reinier van de Kerkhof" nonfiltered="1882" processed="1878" dbindex="121968">

Reinier van de Kerkhof, ms conegut com Ren van de Kerkhof, (Helmond, Brabant del Nord, 16 de setembre, 1951) fou un antic futbolista neerlands.

Ren, juntament amb el seu germ bess Willy, form part de la Selecci de futbol dels Pasos Baixos que impression a les copes del Mn de 1974 i 1978, on s'assoliren dues segones posicions. En total va jugar 47 partits amb la selecci on marc cinc gols.

A nivell de clubs defens principalment els colors dels clubs FC Twente i PSV Eindhoven, tot i que els darrers anys de la seva carrera jug a clubs tant diversos com l'Apollon Atenes, Seiko Hong Kong, Helmond Sport o FC Eindhoven.

Fou nomenat per Pel com un dels 100 futbolistes vius ms importants el mar del 2004.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310291" title="Moviment d'Alliberament del Sud del Sudan" nonfiltered="1883" processed="1879" dbindex="121969">

El Moviment d'Alliberament del Sud del Sudan  (South Sudan Liberation Movement, SSLM) fou un moviment poltic del sud de Sudan creat el 1971, continuaci del Front d'Alliberament del Sud del Sudan (South Sudan Liberation Front, SSLF, bra poltic de l'Anya-Anya I)  ampliat a altres grups, organitzacions i poltics. El seu cap fou el lder militar dels Anya Anya, Joseph Lago.

Desprs de la seva constituci va organitzar una estructura de govern a les zones alliberades i va comenar a negociar amb el president Numeyri i finalment es va signar l'acord de pau d' Addis Abeba (26 de febrer de 1972). 

La seva bandera era vermella amb un liga i nou estels verds a l'entorn
 referncia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310295" title="Max Weber (taxonomista)" nonfiltered="1884" processed="1880" dbindex="121970">

Max Weber (1852-1937) fou un anatomista i taxonomista alemany, catedrtic de la Universitat d'Amsterdam i director del Museu Zoolgic d'Amsterdam entre el 1898 i el 1922. Estudiava sobretot els mamfers, especialitzant-se en els cetacis, per la seva contribuci ms clebre a la taxonomia fou la seva descripci de l'ordre Pholidota el 1904.

El material que recoll durant els seus nombrosos viatges arreu del mn li serv per escriure Die Sugetiere ("Els mamfers"), un llibre que tingu gran importncia en la taxonomia de la primera meitat del segle XX.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310296" title="Francesc Cass i Jordi" nonfiltered="1885" processed="1881" dbindex="121971">
Francesc Cass i Jordi (Girona, 25 d'octubre de 1965) s el director de la cobla La Principal de la Bisbal des dels 26 anys i compositor de sardanes.

Fill de Josep Cass, t una slida formaci musical, s un excellent arranjador, compositor i pianista, i les seves sardanes han estat guardonades en diversos concursos. 

Va cursar solfeig amb Josep Viader, piano amb el seu pare i Jean Luc Vallet, i harmonia i composici amb Maria ngels Alabert. Fou un dels fundadors del grup de msica barroca Undarius. Professor d'harmonia al Conservatori de Msica de Girona. Cofundador i codirector de la Simfnica de Cobla i Corda de Catalunya juntament amb Carles Coll.

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310302" title="Epoicotrid" nonfiltered="1886" processed="1882" dbindex="121972">

Els epoicoterids sn una famlia extingida de pangolins prehistrics que visqueren durant l'Eoc.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310308" title="Escavadodntid" nonfiltered="1887" processed="1883" dbindex="121973">

Els escavadodntids sn una famlia extingida de pangolins prehistrics que visqueren durant el Paleoc.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310309" title="Associaci Memria Contra la Tortura" nonfiltered="1888" processed="1884" dbindex="121974">
Associaci Memria Contra la Tortura (AMCT) s una associaci creada a Catalunya el 1992, arran de l'onada de detencions contra independentistes duta a terme amb l'operaci Garzn. Els seus membres sn de procedncia diversa, amb comproms de lluita contra la tortura i exigint la seva eradicaci. Entre els seus portantveus hom pot destacar en Ramon Piqu, na Maria Ferrer i na Bego Casado.

T com a objectius principals la denncia pblica de la prctica de la tortura, la recerca d'instruments i recursos de suport a les persones torturades, tant a nivell psicolgic com a nivell jurdic, i servir de memria de totes aquelles persones que han estat torturades als Pasos Catalans des de la fi del franquisme fins als nostres dies, aix com l'eradicaci dels articles de la Llei d'Enjudiciament Criminal que permeten allargar la detenci i la incomunicaci dels detinguts. Amb aquesta finalitat ha mantingut contactes amb altres organitzacions que persegueixen finalitats semblants, com Asociacin Contra la Tortura i Torturaren Aurkako Taldea.  

 Enllaos externs .
 Pgina de l'AMCT;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310311" title="Patriomnid" nonfiltered="1889" processed="1885" dbindex="121975">

Els patriomnids sn una famlia extingida de pangolins prehistrics que visqueren durant l'Eoc i l'Oligoc.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310312" title="Teutomanis" nonfiltered="1890" processed="1886" dbindex="121976">

Teutomanis s un gnere de mamfer folidot extingit de la famlia dels mnids. Se n'han trobat fssils a Europa.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310313" title="Escavadodon" nonfiltered="1891" processed="1887" dbindex="121977">

Escavadodon s un gnere extingit de pangolins prehistrics que visqueren durant el Paleoc a Amrica del Nord. Se'l coneix a partir d'un nic fssil trobat a Nou Mxic.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310315" title="Brachianodon" nonfiltered="1892" processed="1888" dbindex="121978">

Brachianodon s un gnere extingit de pangolins prehistrics que visqueren durant l'Eoc a Amrica del Nord. Se'l coneix a partir de tres fssils, tots trobats a Wyoming.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310318" title="Mylanodon" nonfiltered="1893" processed="1889" dbindex="121979">

Mylanodon s un gnere extingit de pangolins prehistrics que visqueren durant el Paleoc a Amrica del Nord. Se'l coneix a partir d'un nic fssil trobat a Wyoming.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310319" title="El Micalet (diari)" nonfiltered="1894" processed="1890" dbindex="121980">
El Micalet s un setmanari gratut de la Ciutat de Valncia en llengua castellana.

El publica el Grup Vocento, propietari, tamb, del diari Las Provincias.

Es publica els divendres, amb el subttol de Valencia fin de semana, des de octubre de 2007 i que tamb es pot trobar a les pgines centrals de Las Provincias els divendres. Amb el canvi de diari a setmanari, El Micalet ha canviat els contiguts, sent ara una guia d'oci de Valncia i la rodalia.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310320" title="Palaeanodon" nonfiltered="1895" processed="1891" dbindex="121981">

Palaeanodon s un gnere extingit de pangolins prehistrics que visqueren durant el Paleoc i l'Eoc a Amrica del Nord i possiblement a Europa.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310322" title="Artur Perucho i Badia" nonfiltered="1896" processed="1892" dbindex="121982">
Artur Perucho i Badia (Borriana, 1902   Mxic, 1956) fou un periodista, escriptor i poltic valenci. Comen de periodista a El Pueblo el 1919 i ms tard collabor amb, entre d'altres, El Imparcial, El Heraldo de Madrid, La Publicitat, Nova Revista, D'Ac d'All, Taula de Lletres Valencianes alhora que escrivia poesia i teatre

Treball com a professor ajudant d'espanyol i de catal a la Universitat de Marburg (1930-32) fins que fou nomenat secretari de Jaume Carner i Romeu, ministre de finances de la Segona Repblica Espanyola. El 1936 s'integr al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), i fou director del diari del partit Treball, des d'on particip en la campanya contra el POUM. El 1939 s'exili a Mxic, i poc desprs fou expulsat del PSUC. A partir del 1942 fou secretari de redacci de Tiempo.

 Obres .
 Catalunya sota la dictadura (1930);
 car o la impotncia (1930) ;
 Tots tres, indit ;
 Sacrifici, teatre ;
 La finestra oberta, teatre;
 L'home dintre la gbia, teatre;
 Resum de literatura russa (1933);
 La vida heroica de Hans Beimler ;
 Espionaje en Espaa (1938) ;

 Enllaos externs .
 Tret de  (amb llicncia GFDL).  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310323" title="Propalaeanodon" nonfiltered="1897" processed="1893" dbindex="121983">

Propalaeanodon s un gnere extingit de pangolins prehistrics que visqueren durant el Paleoc a Amrica del Nord. Se'l coneix a partir d'un nic fssil trobat a Wyoming.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310324" title="Cryptomanis" nonfiltered="1898" processed="1894" dbindex="121984">

Cryptomanis s un gnere extingit de pangolins prehistrics que visqueren durant l'Eoc a sia. Se'l coneix a partir d'un nic fssil trobat a la Xina.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310325" title="Patriomanis" nonfiltered="1899" processed="1895" dbindex="121985">

Patriomanis s un gnere extingit de pangolins prehistrics que visqueren durant l'Eoc a Amrica del Nord. Se'l coneix a partir d'un nic fssil trobat a Wyoming.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310326" title="Articanodon" nonfiltered="1900" processed="1896" dbindex="121986">

Arcticanodon s un gnere extingit de pangolins prehistrics que visqueren durant l'Eoc a Amrica del Nord. Se'l coneix a partir d'un nic fssil trobat al Canad.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310327" title="Owain" nonfiltered="1901" processed="1897" dbindex="121987">

 Onomstica .
 Gallesos .
 Gutur Owain (ca 1460   1500), poeta;
 Owain Arwel Hughes (Caerdydd, 1942), director d'orquestra;
 Owain ap Cadwgan (mort el 1116, prncep del nord de Powys;
 Owain Cyfeiliog (ca 1130   1197) prncep de part de Powys i poeta;
 Owain ap Dafydd (ca 1265   ca 1325), prncep de Galles i cap de la Casa de Cunedda;
 Owain Ddantgwyn, prncep del nord de Galles, proposat per a possible candidat per ser l'"autntic" Rei Arts;
 Owain Fn Williams (Gwynedd, 1987), porter de l'equip de futbol Crewe Alexandra i jugador a la selecci nacional gallesa sub-21;
 Owain Glynd r, en angls Owen Glendower (1359   ca 1416), prncep de Galles, sobir de Powys Fadog;
 Owain Goch ap Gruffydd ("Owain el Roig ") (mort ca 1280), germ de Llywelyn el Darrer de Gwynedd;
 Owain ap Gruffydd, nom de diversos nobles: Owain Cyfeiliog, Owain Goch ap Gruffydd, Owain Glynd r i Owain Gwynedd;
 Owain Gwynedd (o "Owen Gwynedd ") (ca 1100   28 de novembre del 1170), tamb conegut pel patronmic "Owain ap Gruffydd", s considerat el prncep del nord de Galles ms important fins al regnat del seu net, Llywelyn el Gran;
 Owain ap Hywel (mort el 989), rei de Deheubarth i, possiblement, de Powys;
 Owain Lawgoch ("Owain de la Ma Vermella", Owain ap Thomas ap Rhodri) (ca. 1330   1378) va ser renebot de Llywelyn el Darrer, i reclam el tron de Galles endebades;
 Owain ap Maredudd (o "Owan Tudor") (ca 1400   1461), soldat i cortes, fundador de la dinastia Tudor;
 Owain Owain (1929   1993), fundador de Cymdeithas yr Iaith, la "Societat de la Llengua Gallesa", poeta, escriptor i filsof;
 Owain Tudur-Jones (Bangor, 1984), futbolista de la selecci nacional gallesa. En l'actualitat juga en el Swansea City;
 Owain mab Urien (o Owein) (mort ca 595) va ser fill d' Urien, rei de Rheged, i combat amb el seu pare contra els Angles de Bernicia. Se l'anomena Sir Ywain en les llegendes artriques;
 Owain Warlow (Trefforest, Pontypridd, 1987), futbolista de la selecci gallesa sub-21, juga en el Lincoln City FC;
 Owain Yeoman (1978), actor de teatre, cinema i televisi;

 Escocesos .
Diversos reis de Strathclyde foren anomenats Owan en la seva poca: Eugein map Beli, Eugein II, Egan I, Egan II

 Literatura .
 Owain, neu Iarlles y Ffynnon (Owain, o la dama de la font) s un dels tres romanos associats amb el Mabinogion;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310328" title="Melaniella" nonfiltered="1902" processed="1898" dbindex="121988">

Melaniella s un gnere extingit de pangolins prehistrics que visqueren durant el Paleoc a Amrica del Nord. Se'l coneix a partir d'un nic fssil trobat al Canad.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310329" title="Tubulodon" nonfiltered="1903" processed="1899" dbindex="121989">

Tubulodon s un gnere extingit de pangolins prehistrics que visqueren durant l'Eoc a Amrica del Nord. Se'l coneix a partir de fssils trobats a Wyoming.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310332" title="Front d'Alliberament d'Aznia" nonfiltered="1904" processed="1900" dbindex="121990">


El Front d'Alliberament d'Aznia (Azania Liberation Front, ALF) fou una organitzaci d'alliberament nacional dels negres del sud de Sudan. El seu nom Aznia li fou donat perqu era el nom amb que grecs i romans designaven als pasos situat a l'frica al sud de Nbia.

Es va formar desprs de 1965 quan la Sudan African National Union (SANU) es va dividir en dos sectors, el interior dirigit per William Deng, que a la taula rodona de Khartum sobre el problema del Sud del Sudan va renunciar al dret d'autodeterminaci; i la SANU exterior dirigida per Joseph Oduhu i Aggrey Jaden, que es van exiliar a Kampala (Uganda) on poc desprs fou creat pel Front d'Alliberament d'Aznia dirigit per Joseph Oduhu i la seva branca poltica va adoptar llavors el nom de Govern Nacional Provisional del Sud del Sudan el 15 d'agost de 1967

El Front d'Alliberament d'Aznia va donar suport tcit a l'Anya-Anya I i al seu bra poltic el Front d'Alliberament del Sud del Sudan. El 15 d'agost de 1967 va constituir un anomenar Govern Provisional del Sud de Sudan, SSNPG (1967-1969) presidit per Aggrey Jaden, que va donar pas (mar de 1969) al govern provisional de l'Estat del Nil. Posteriorment va tenir enfrontaments i reconciliacions amb les forces Anyanya de Lago que el 1969 va crear el seu propi grup poltic, la Anyanya National Organization desprs (1970) Front d'Alliberament de Sudan del Sud.

Tant el govern provisional com el Front d'Alliberament d'Aznia es van dissoldre formalment el juliol de 1970 i el 1971 es van integrar, junt amb el Front d'Alliberament de Sudan del Sud, els Anya-Anya i altres grups en la nova organitzaci Moviment d'Alliberament del Sud del Sudan, que va incloure a la practica totalitat de organitzacions i poltics del sud.

La seva bandera fou de tres franges horitzontals, la superior i inferior vermelles i estretes, i la central negre (tres vegades la mesura d'una de vermella); una fimbriaci blanca separava el negre del vermell.. 

Referncia .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310333" title="Uni Regionalista" nonfiltered="1905" processed="1901" dbindex="121991">
Uni Regionalista fou un grup poltic creat a Barcelona el 18 d'octubre de 1899 a partir de la Junta Regional Organizadora de las Adhesiones de suport al general Polavieja, quan el govern central de Silvela es neg a atendre les demandes regionalistes, tot i nomenar ministre Manuel Duran i Bas. El 1901, desprs d'intenses negociacions entre Enric Prat de la Riba i Josep Puig i Cadafalch amb els dos caps de la Uni, Bartomeu Robert i Yarzbal i Miquel ngel Fargas i Roca, hom aconsegu la uni amb el Centre Nacional Catal i aparegu un nou partit, la Lliga Regionalista.  

 Referncies .
 Biografia de Miquel ngel Fargas;
 Revista Arbil, nm, 62;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310338" title="Amelotabes" nonfiltered="1906" processed="1902" dbindex="121992">

Amelotabes s un gnere extingit de pangolins prehistrics que visqueren durant l'Eoc a Amrica del Nord.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310339" title="Dipassalus" nonfiltered="1907" processed="1903" dbindex="121993">

Dipassalus s un gnere extingit de pangolins prehistrics que visqueren durant l'Eoc a Amrica del Nord.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310340" title="Epoicoteri" nonfiltered="1908" processed="1904" dbindex="121994">

Epoicotherium s un gnere extingit de pangolins prehistrics que visqueren durant l'Eoc a Amrica del Nord.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310341" title="Tetrapassalus" nonfiltered="1909" processed="1905" dbindex="121995">

Tetrapassalus s un gnere extingit de pangolins prehistrics que visqueren durant l'Eoc a Amrica del Nord.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310344" title="Xenocranium" nonfiltered="1910" processed="1906" dbindex="121996">

Xenocranium s un gnere extingit de pangolins prehistrics que visqueren durant l'Eoc a Amrica del Nord.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310353" title="Jos Martn Cceres" nonfiltered="1911" processed="1907" dbindex="121997">

Jos Martn Cceres s un futbolista uruguai que va nixer a Montevideo el 7 d'abril del 1987. La seva posici s la de defensa central i, des del 4 de juny del 2008, milita al FC Barcelona.

 Biografia .
Ha jugat en les posicions de defensa central, lateral i de mig-centre defensiu, per ha estat jugant de central on ha aconseguit els millors resultats. Va debutar al futbol professional al Defensor Sporting Club de Montevideo a l'Uruguai. El 2007 va ser fitxat pel Vila-real CF, el qual el va cedir al Real Club Recreativo de Huelva, on destac, fins al punt que la UEFA el va incloure en l'equip revelaci de l'any a Europa. El 4 de juny del 2008 va ser fitxat pel FC Barcelona, que va pagar 16,5 milions d'euros al Vila-real CF.

 Clubs .


Selecci Nacional.
Cceres va destacar amb la selecci uruguaiana sub-20 en el Campionat Sud-americ Sub-20 del 2007 disputat al Paraguai, on va ser considerat el "Millor Defensa" del campionat. A pesar de la seva gran aportaci defensiva, la seva selecci no va poder classificar-se pels Jocs Olmpics d'estiu 2008, tot i que a l'acabar en tercera posici, va aconseguir la classificaci per la Copa Mundial de Futbol Sub-20 de 2007 que es va disputar al Canad.

Referncies.


Enllaos externs.
Fitxa a www.lfp.es ;
Blog dedicat a Martn Cceres ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310374" title="Cabuss emplomallat" nonfiltered="1912" processed="1908" dbindex="121998">



El cabuss emplomallat o cabrellot (Podiceps cristatus) s un ocell de l'ordre dels podicipediformes corrent als Pasos Catalans. 

Morfologia.

 Fa 46-51 cm de llargria i 59-73 d'envergadura alar.
 T el coll llarg i blanc i, a l'estiu, t al costat del cap blanc i vermell, dues tofes de plomes groguenques o fosques en forma de banyes, les quals desapareixen a l'hivern.
 El dors s de color bru, i el ventre, blanc.
 No tenen dimorfisme sexual.
 Els exemplars immadurs tenen el cap ratllat de negre i blanc (recorda el disseny de la zebra) que els fa fortament crptics.

Subespcies.

 Podiceps cristatus australis;
 Podiceps cristatus christiani;
 Podiceps cristatus cristatus;
 Podiceps cristatus infuscatus;

Reproducci.

Nia a gaireb tot Europa. Construeix una plataforma flotant en aiges de fins a 40 cm de fondria, envoltades de canys, on pon de 3 a 6 ous de color blanc o terrs, a l'abril-juliol, que coven, mascle i femella, durant 28-30 dies. Quan els progenitors abandonen el niu cobreixen els ous amb algues i d'altres vegetals (aquesta activitat acompleix una doble funci: per un costat, impedeix el refredament dels ous i, per l'altre, els camufla i els fa passar desapercebuts davant els possibles depredadors). Els pollets comencen a cabussar-se a les 6 setmanes i s molt freqent que algun dels dos adults transporti durant un perode ms o menys llarg les cries sobre el dors.

Alimentaci.

Menja peixos, molluscs i herbes.

Hbitat.

Viu als rius, estanys i pantans.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Delta de l'Ebre, als Aiguamolls de l'Empord i tamb als embassaments lleidatans (com ara, l'Embassament d'Utxesa), la construcci dels quals afavoreix l'expansi d'aquesta i d'altres espcies.

Costums.

Als Pasos Catalans s, principalment, sedentari. s un excellent nadador i bussejador (persegueix els peixos sota l'aigua). En canvi, s molt feixuc fora de l'aigua i han de crrer per sobre la superfcie per poder adquirir velocitat.

Mascle i femella fan una parada nupcial mitjanant un cerimonial ms o menys complicat, sacsejant el cap, doblegant el coll, cabussant-se, dansant en posici vertical i oferint-se mtuament algues i d'altres presents.

Observacions.

Aquesta espcie va sser caada per les plomes del cap al Regne Unit fins a la seua quasi extinci al segle XIX, car eren emprades per decorar barrets. 

Referncies.


 ;

Enllaos externs.

 El cabuss emplomallat a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Estudi de la poblaci de cabussons emplomallats al Principat de Catalunya. ;
 Vdeos i informaci diversa del cabuss emplomallat. ;
 Fotografies i enregistraments sonors del cabuss emplomallat. ;
 Hbitat i comportament social d'aquesta espcie. ;
 Vdeos de cabussons emplomallats en llur hbitat natural. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie. ;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310376" title="Operational data store" nonfiltered="1913" processed="1909" dbindex="122000">
Un operational data store (o "ODS") s una base de dades dissenyada per a integrar dades de mltiples fonts per a fer anlisi i informes ms fcilment. Donat que les dades originen de mltiples fonts, la integraci sovint implica netejar, resoldre redundncies i comprovar les regles d'integritat de negoci. Un ODS sovint s dissenyat per a contenir dades de baix nivell o atmiques (indivisibles) (com ara transaccions i preus) amb historial limitat que s capturat en "temps real" o "gaireb temps real", a diferncia del que ocorre amb els molt superiors volums de dades guardats a Data warehouse generalment de forma menys freqent.

Segons Bill Inmon, el creador del concepte, un ODS s "una collecci de dades orientades a tema, integrades, voltils, actualitzades, noms-en-detall per a suportar la necessitat d'una organitzaci de tenir informaci al-instant, operacional, integrada i collectiva".

ODS s, diferencia de la definici de Inmon de Enterprise data warehouse (EDW), per tenir un historial limitat, i ms freqent actualitzaci que un EDW. A la prctica els ODS tendeixen a ser ms reflectius de les estructures de dades per a accelerar la implementaci d'aplicacions i oferir una representaci ms realista de les dades de producci.

Publicacions.
 ;

Enllaos externs.
 Bill Inmon Article about ODS.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310377" title="William Diller Matthew" nonfiltered="1914" processed="1910" dbindex="122001">


William Diller Matthew (1871-1930) fou un zoleg i paleontleg estatunidenc que estudi principalment els fssils de mamfers. Fou conservador de l'American Museum of Natural History des de mitjans de la dcada del 1890 fins el 1927.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310381" title="Coenraad Jacob Temminck" nonfiltered="1915" processed="1911" dbindex="122002">


Coenraad Jacob Temminck (31 de mar del 1778 a Amsterdam - 30 de gener del 1858 a Lisse) fou un aristcrata i zoleg neerlands.

Temminck fou el primer director del Museu Nacional d'Histria Natural a Leiden des del 1820 fins la seva mort. El seu Manuel d'ornithologie, ou Tableau systematique des oiseaux qui se trouvent en Europe (1815) fou l'obra de referncia sobre les aus europees durant molts anys. Heret una gran collecci d'exemplers d'aus del seu pare, que era tresorer de la Companyia Holandesa de les ndies Orientals.

Temminck tamb fou l'autor de Histoire naturelle gnrale des Pigeons et des Gallinaces (1813-1817), Nouveau Recueil de Planches colories d'Oiseaux (1820-1839), i contribu a les seccions sobre mamfers de la Fauna japonica de Philipp Franz von Siebold Fauna japonica (1844-1850).
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310383" title="Sumio Iijima" nonfiltered="1916" processed="1912" dbindex="122003">


Sumio Iijima (en japons:      ) ( Saitama, Jap 1939 ) s un fsic i professor universitari japons especialista en materials avanats i nanotecnologia.

Biografia.
Va nixer el 2 de maig de 1939 a la ciutat de Saitama, capital de la prefectura del mateix nom de l'illa de Honsh . Va estudiar a la Univeristat d'Electrocumicacions de Tquio, on es va llicenciar el 1963. L'any 1968 es doctor en fsica de l'estat slid per la Universitat Tohoku de Sendai.

Interessat en la docncia, des de 1999 s professor de la Universitat Meijo, director del Centre d'Investigaci per a l'Avan dels Materials de Carb de l'Institut Nacional de Cincia Industrial Avanada i Tecnologia de Jap i deg de l'Institut Avanat de Nanotecnologia de la Universitat de Sungkyunkwan a Sel (Corea del Sud). 

Recerca cientfica.
Entre 1970 i 1982 es va ocupar de la investigaci amb materials cristallins i d'alta resoluci en microscopia electrnica de la Universitat Estatal d'Arizona als Estats Units d'Amrica. Aix mateix, l'any 1979 va realitzar diverses estudis a la Universitat de Cambridge al voltant del carboni.

Desprs d'un perode de treball en la Corporaci de Desnevolupament i Recerca del Jap, l'any 1987 pass a treballar a la NEC Corporation, on l'any 1991 descobr els nanotubs de carboni.

Guardonat amb el Premi de la Societat Japonesa de Fsica Aplicada (2002), la Medalla Benjamin Franklin de Fsica (2002) i el Premi Balzan (2007), el juny de 2008 ha estat guardonat amb el Premi Prncep d'Astries d'Investigaci Cientfica i Tcnica, juntament amb Sh ji Nakamura, Robert Langer, George Whitesides i Tobin Marks, pels seus treballs al voltant de la nanotecnologia.

Enllaos externs.
  Cinco cientficos, lderes en el mundo de la creacin de nuevos materiales al servicio de la Humanidad ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310390" title="Sh?ji Nakamura" nonfiltered="1917" processed="1913" dbindex="122004">
Sh ji Nakamura (en japons:      ) ( Seto, Jap 1954 ) s un enginyer electrnic i professor universitari japons, nacionalitzat nord-americ, especialista en nanotecnologia.

Biografia.
Va nixer el 22 de maig de 1954 a la ciutat de Seto, poblaci situada a la prefectura d'Ehime de l'illa de Shikoku. Va estudiar enginyeria electrnica a la Universitat de Tokushima, on es va llicenciar el 1977 i en la qual es doctor el 1994.

L'any 1999 emigr als Estats Units, de la qual m'obtingu la ciutadania, on es feu crrec de la ctedra d'enginyeria electrnica de la Universitat de Santa Brbara.

Recerca cientfica.
En la seva etapa en la Corporaci Nichia va realitzar els seus primers treballs sobre nanotecnologia, desenvolupant el Dode LED, font lumnica de gran eficincia, llarga vida i un consum energtic molt ms redut que el de les fonts tradicionals. Aix mateix tamb ha desenvolupat investigacions sobre el lser, desenvolupant la tcnica Blu-ray.

Guardonat amb la Medalla Benjamin Franklin de Fsica (2002) i el Premi de Tecnologia del Millenni (2006), el juny de 2008 ha estat guardonat amb el Premi Prncep d'Astries d'Investigaci Cientfica i Tcnica, juntament amb Sumio Iijima, Robert Langer, George Whitesides i Tobin Marks, pels seus treballs al voltant de la nanotecnologia.

Enllaos externs.
  Cinco cientficos, lderes en el mundo de la creacin de nuevos materiales al servicio de la Humanidad ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310397" title="Robert Langer" nonfiltered="1918" processed="1914" dbindex="122005">

Robert Langer ( Albany, EUA 1948 ) s un enginyer qumic i professor univesitari nord-americ especialista en biotecnologia.

Biografia.
Va nixer el 29 d'agost de 1948 a la ciutat d'Albany, capital de l'estat de Nova York. Va estudiar enginyeria qumica a la Universitat de Cornell, i posteriorment es doctor en l'Institut Tecnolgic de Massachusetts (MIT), d'on s actualment professor.

Recerca cientfica.
Ajudant de Judah Folkman entre 1974 i 1977, posteriorment es disting com a investigador de la biotecnologia, especialment en els mbits dels sistemes de subministrament de drogues i l'enginyeria de teixits. s considerat un pioner de moltes noves tecnologies, incloent els sistemes de subministrament transdermals, que permeten l'administraci de medicaments o l'extracci dels anlits del cos a travs de la pell amb agulles o altres mtodes invasius. Juntament amb el seu grup de recerca ha fet importants avanos en l'enginyeria de teixits, com la creaci de l'enginyeria vascularitzada de teixits musculars i dels vasos sanguinis.

El juny de 2008 ha estat guardonat amb el Premi Prncep d'Astries d'Investigaci Cientfica i Tcnica, juntament amb Sumio Iijima, Sh ji Nakamura, George Whitesides i Tobin Marks, pels seus treballs al voltant de la nanotecnologia.

Enllaos externs.
  Pgina personal al MIT;
  Cinco cientficos, lderes en el mundo de la creacin de nuevos materiales al servicio de la Humanidad ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310406" title="Frans Aerenhouts" nonfiltered="1919" processed="1915" dbindex="122006">

Frans Aerenhouts (Wilrijk, 4 de juliol de 1937) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1957 i 1967.  s el gendre del tamb ciclista Edward Vissers. 

Durant la seva carrera professional aconsegu 24 victries, destacant dues edicions consecutives de la Gand-Wevelgem, el 1960 i el 1961, i una etapa de la Volta a Espanya 1963.

Palmars.
1957;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Limburg;
1958;
 1r a Duffel ;
 1r a Hoegaarden ;
 1r a Wavre ;
 1r a Charleroi (amb Rik van Steenbergen);
 Vencedor d'una etapa de l'Omloop van het Westen;
 Vencedor d'una etapa del Tour de l'Oest;
1959;
 Campi de Blgica d'Interclubs (amb Rik van Steenbergen);
 1r a Hemiksem ;
 1r a Stadsprijs Geraardsbergen;
 1r a Mandel - Leie - Schelde ;
 1r a Sint-Amands ;
1960;
 1r a la Gand-Wevelgem;
 1r al Critrium de Le Panne;
 1r a la Kessel-Lier ;
1961;
 Campi de Blgica d'Interclubs (amb Rik van Steenbergen);
 1r a la Gand-Wevelgem;
 1r a l'Anvers-Wevelgem;
 1r a Brasschaat ;
 1r a la Kessel-Lier (BEL);
 1r a Bankprijs ;
 1r a Bornem ;
 1r a Willebroek ;
1963;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Espanya;
1965;
 1r a Antwerpse pijl ;
 1r a la Zottegem-Dr Tistaertprijs;
1966;
 1r a Lessines ;
 1r de la Volta a Brabant ;
 1r a Sint-Lenaerts ;
1967;
 1r a Antibes;

Resultats al Tour de Frana.
1961. 17 de la classificaci general;
1963. 42 de la classificaci general;
1964. 75 de la classificaci general;
1965. 61 de la classificaci general;

Resultats a la Volta a Espanya.
1963. 12 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1964. 31 de la classificaci general;

Resultats al Giro d'Itlia.
1963. Abandona;

Enllaos externs.
Palmars de Frans Aerenhouts ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310409" title="Iodur de liti" nonfiltered="1920" processed="1916" dbindex="122007">































El iodur de liti, LiI, s un compost inorgnic inic format per cations liti, Li+, i anions iodur, I . Es presenta en forma de cristalls blancs, que sn molt higroscpics, per la qual cosa forma hidrats, el ms important el iodur de liti trihidratat, LiI3H2O. La seva estructura cristallina s cbica centrada en les cares, tipus clorur de sodi. s molt soluble en aigua i soluble en etanol i acetona.

 Preparaci .
Es pot preparar de les segents maneres:
 Passant iode, I2, en forma de vapor damunt liti calent:
 Li  +    I2     LiI;

 Mitjanant reacci de l'hidrxid de liti, LiOH, o del carbonat de liti, Li2CO3, amb cid iodhdric, HI:
 Li2CO3  +  2HI     2LiI  +  CO2  +  H2O;

Aplicacions.

 El iodur de liti activat amb europi, LiI (Eu), i enriquit en l'istop Li-6, s'empra com a detector de neutrons trmics.  La detecci es logra indirectament a travs de la reacci nuclear:
 9Li  +  1n     3H  +   ;
 Les bateries elctriques per a marcapassos sn de Liti/Iode-polivinilpiridina. L'oxidaci del liti produeix cations liti, Li+, i la reducci del iode, I2 complexat amb la polivinilpiridina (PVP), produeix anions iodur, I , que formen el iodur de liti. Aquestes piles presenten un voltatge molt estable (2,8 V), la seva descrrega s molt predicible i no produeixen gasos. Poden durar ms de 5 anys.;
 S'empra en sntesi orgnica.
 S'utilitza, conjuntament amb d'altres halogenurs de liti, en sistemes de refrigeraci per absorci.

Referncies.


Bibliografia.

 LIDE D.R. (Ed.) Handbook of Chemistry and Physics. CRC Press. 77th Ed. (1996-1997) New York;
 ACROS ORGANICS http://www.acros.be;
 SCIENCELAB http://www.sciencelab.com/xMSDS-Lithium_Iodide-9924513;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310411" title="Estat del Nil" nonfiltered="1921" processed="1917" dbindex="122008">



L'estat del Nil fou el nom del govern provisional del sud de Sudan a l'exili a Kampala, adoptat el 1969, i que va existir fins el 1970.

El 1965 la Sudan National African Union (SANU) es va dividir en dos sectors, el interior dirigit per William Deng, i la SANU exterior dirigida per Joseph Oduhu i Aggrey Jaden, que es van exiliar a Kampala on fou creat pel Front d'Alliberament d'Aznia dirigit per Joseph Oduhu i la seva branca poltica va adoptar llavors el nom de Govern Nacional Provisional del Sud del Sudan el 15 d'agost de 1967. El govern va estar presidit per Aggrey Jaden, de l'tnia bari. El parlamentari Saturnino Lohure va participar a la fundaci per aviat va anar a la guerrilla fins que al cap de poc, el mateix 1967, fou mort per les forces ugandeses quan creuava la frontera. Oduhu va agafar el comandament (per sobre el terreny el principal comandant era Emilio Tafeng) i Jaden va restar al front del govern fins el mar del 1969 quan va abandonar el moviment acusant-lo d'estar dominat per una camarilla dinka.

El mar de 1969 es va reanomenar Govern Nacional Provisional del Nil (o de l'Estat del Nil, nom que pretenien donar al Sud del Sudan) i va agafar la direcci Gordon Mourtat Mayen, un dinka. Desprs del cop d'estat de Numeyri (maig del 1969), i la declaraci en qu s'oferia l'autogovern pel sud, alguns membres de la organitzaci van acceptar i van anar a Khartum. Barri Wanjo, el ministre d'afers exterior del Nil, va denunciar aquest moviment i va reconixer que el Front d'Alliberament d'Aznia estava inactiu els ltims temps. El 15 de juliol Eliaba Suru, anomenat ministre de Finances, anunciava la deposici del govern i l'establiment del govern revolucionari Anyidi dirigit per Emilio Tafeng. Jaden va ser incls en aquest govern, aparentment sense ser consultat, per va refusar la seva participaci; per la seva banda Mourtat Mayen va denegar haver estat enderrocat; el mateix estiu Mayen va anunciar que estava disposat a parlar amb Khartum per que la independncia era innegociable; el novembre va anunciar que iniciava la guerra convencional i que Tafeng seria capturat; aquest per va restar al camp fins l'abril del 1970.

Desprs de les converses amb el govern sudans, el govern provisional es va dissoldre el 23 de juliol de 1970.

La seva bandera fou comunicada per Francois Chaurel, de "Le Figaro", a Lucien Philippe, el 25 de juny de 1969; i d'altra banda la va obtenir Karl Fachinger el 26 d'agost de 1971. En ambds casos s'indica la franja inferior com verda. En poder del vexilloleg Francois Burgos hi ha una foto amb aquesta bandera, on es veu clarament que la franja inferior es blava. Podria ser que una de les dues (probablement la de franja blava) fos del govern Anyidi dirigit per Tafeng, i l'altra del govern dirigit per Mayen.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310425" title="Joseph Oduho" nonfiltered="1922" processed="1918" dbindex="122009">
Joseph Oduho Haworu (1927-1993) fou un poltic i militar sudans nascut el 1927 a Lobira a uns 70 km a l'est de Torit, capital d'Equatoria Oriental. Era d'tnia lotuko. Va estudiar a la Isoke Catholic Diocese Elementary School, a Ikotos County, el 1937, a la Okaru Intermediate School i a la Rumbek Secondary School Pioneer Students. Va estudiar desprs a Nyapeya a Uganda i ms tard encara a Bakht Al Ruda Teacher's Institute on es va graduar com a mestres el 1950. Va treballar a les escoles de Maridi, Okaru i  Palotaha com a director. Era a Maridi quan fou arrestat desprs del mot de Torit (agost del 1955) i fou acusat de conspiraci i sentenciat a mort per fou alliberat desprs de l'amnistia que va seguir a la independncia el 1 de gener del 1956.

El desembre de 1960, junt amb Saturnino Ohure, Ferdinand Adiang, William Deng, Alexis Bakumba i altres, va fugir de Sudan i va creuar la frontera cap a Uganda i el Congo. A l'exili Oduho va formar el 1962 la Sudan African Closed Districts National Union (SACDNU) que el 1964 va esdevenir la Sudan African National Union (SANU) de la que va ser el primer president. Fou arrestat per les autoritats ugandeses per alliberat.

El 1965 va dirigir la SANU-exterior oposada a la renuncia al dret a l'autodeterminaci, lnea seguida per Deng al interior. La SANU-exterior va esdevenir el mateix 1965 el Front d'Alliberament d'Aznia que va crear el govern provisional del Sud de Sudan (1967-1969) i el govern provisional del Nil (1969-1971) per amb poca incidncia sobre el terreny on el principal comandant fou Emilio Tafeng, un dels que es va revoltar a Torit el 1955, i que va acabar revoltat contra els seus caps (vegeu Estat del Nil).

Oduho va viatjar pel mon demanant suport a la seva causa, fins el febrer de 1972 quan es van signar els acords d'Addis Abeba. Llavors fou nomenat ministre de vivenda i serveis pblics del primer govern regional del Sud del Sudan (anomenat High Executive Council, HEC).  Fou arrestat el 1975 acusat de complot per alliberat el 1976 en una amnistia del president Numeyri en el marc de la poltica de reconciliaci nacional. Va participar a les eleccions del 1977 i va obtenir l'esc, i va recuperar el seu crrec de ministre, en la cartera de Cooperatives i desenvolupament rural, el 1978, lloc que va ocupar fins el 1980 per esdevenir desprs Ministre de Treball i Reformes Administratives (1980-1982); fou tamb membre del comit central de la Uni Socialista Sudanesa (SSU) el partit nic de Sudan

El 1982 es va iniciar un moviment per un sud descentralitzat amb el poder per cada una de les tres regions (Equatoria, Bahr Al Ghazal, Alt Nil) i Oduho s'hi va oposar i va acusar al govern de planificar aquest moviment per debilitar al sud. Fou arrestat per alliberat el 1983; llavors va fugir a Kenya i de all es va reunir amb els amotinats de Bor i Ayod dirigits per Kerubino Kwanyin Bol i  William Nyon Bany. 

Incorporat al SPLM/SPLA li fou encarregat el comit poltic i d'afers exteriors; va confeccionar les lleis penals i disciplinaries del SPLA el 1984. En aquest any va dirigir una delegaci a Europa i al seu retorn fou arrestat per orde de Garang per motius no aclarits; el 1987 fou alliberat per li fou retirat el passaport; el 1988 (o 1989)  fou arrestat altre cop i portat a un rea allada a la muntanya Bona (Djamal Boma) on va romandre fins el 1991 en qu fou alliberat per poder assistir a Lobira a l'enterrament del seu fill el comandant Kizito Omiluk Oduho. Els seus conciutadans el van voler ajudar a fugir tot i que estava vigilat; les forces del SPLA li van ordenar retornar i com que s'hi va negar van obrir foc sobre els ciutadans i alguns van morir; Oduhu va poder fugir. L'estiu del 1992 va formar part d'una nova facci del SPLA,  juntament amb  William Nyon Bany que desprs de la declaraci de Kongor va integrar la facci SPLA-Unity (les forces de Nyon Bany foren conegudes com Unity Forces).

En la seva fugida va arribar fins a la ciutat fronterera de Madi Opei (on es va establir a la missi catlica), entre Sudan i Uganda; all va poder avisar al seu fill Ohiyok Iduho per anar-lo a rescatar; Ohiyok va demanar ajut al seu oncle matern Paul Odiong Dominic,  que vivia al Canada, que va contactar amb un mestre amic d'Oduho, Stores McCall que va mig finanar el lloguer d'un avi (l'altra meitat la va pagar el fill) que va aterrar a Kitgum a ms de 50 km al nord de Madi-Opei; Ohiyok el va conduir des de aquesta ciutat a l'aerdrom i va evacuar al seu pare a Nairobi el febrer de 1993. All fou portat a l'hospital, on es va recuperar en 4 dies. 

Rpidament va organitzar, amb l'ajut de l'organitzaci catlica People For Peace In Africa, una conferencia de reconciliaci entre faccions a Nairobi. A la conferencia foren invitades totes les faccions incloent la de Garang llavors coneguda com SPLM/A-Torit, que no hi va voler assistir. Quan la conferencia es va traslladar a Panyagor, a l'estat Jonglei, on s'havia d'anunciar la reunificaci de al menys quatre faccions i s'havia d'entrevistar amb Riak Machar, el SPLA-Torit els va atacar i Oduho va morir a l'atac. Algunes informacions diuen que fou agafat viu i executat. La data de la seva mort s el 27 de mar del 1993.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310427" title="Oscar Alfredo Galvez" nonfiltered="1923" processed="1919" dbindex="122010">
Oscar Alfredo Glvez va ser un pilot de curses automobilstiques argent que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Oscar Alfredo Galvez va nixer el 17 d'agost del 1913 a San Martn, prop de Buenos Aires, Argentina i va morir el 16 de desembre del 1989 tamb a Buenos Aires, Argentina.

En el seu honor s va posar el seu nom al circuit automobilstic de Buenos Aires, el Circuit Oscar Alfredo Galvez.

 A la F1 .

Va debutar a la primera cursa de la quarta temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1, la corresponent a l'any 1953, disputant el 18 de gener el GP d'Argentina al Circuit Oscar Alfredo Galvez.

Oscar Alfredo Galvez va participar en una nica ocasi en una cursa puntuable pel campionat de la F1, per fora de la F1 va disputar i guanyar nombroses curses.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310448" title="Roy Maurice Keane" nonfiltered="1924" processed="1920" dbindex="122011">

Roy Maurice Keane (Mayfield, Cork, 10 d'agost, 1971) fou un futbolista i actual entrenador de futbol irlands.

Trajectria.
Era un centrecampista de caire agressiu. Durant els seus 17 va defensar els colors de diversos clubs de les Illes Britniques: Cobh Ramblers a Irlanda, Nottingham Forest i, on ms destac, Manchester United (ambds a Anglaterra), i el Celtic a Esccia.

Al Manchester en fou capit entre 1997 i 2005. En els ms de 12 anys al club va viure una de les millors poques de l'entitat. Va jugar 323 partits de lliga amb el ManU, marcant 33 gols. En competicions europees jug 79 partits, on marc 13 gols.

Amb la selecci irlandesa jug durant 14 anys, molts d'ells com a capit. Disput dues fases finals de la Copa del Mn els anys 1994 i 2002.

Un cop retirat es convert en entrenador. La seva primera experincia la va viure al Sunderland, club que agaf a la 23ena posici i el port a guanyar la segona divisi i l'obtenci de l'ascens a la Premier League. 

Fou nomenat per Pel com un dels 100 futbolistes vius ms importants el mar del 2004.

Palmars .
Com jugador .
Manchester United
FA Premier League: 7;
1994, 1996, 1997, 1999, 2000, 2001, 2003 ;
FA Cup: 4;
1994, 1996, 1999, 2004;
FA Community Shield/Charity Shield: 4;
1993, 1996, 1997, 2003;
Lliga de Campions de la UEFA:1;
1999 ;
Copa Intercontinental de futbol: 1;
1999 ;

Celtic
Lliga escocesa de futbol: 1;
2006;
Copa de la Lliga escocesa de futbol: 1;
2006;

Com entrenador.
Sunderland AFC
Football League Championship: 1;
2007;

 Referncies .


 Bibliografia .
;
;
;
;
;
;
 Roy Keane (2002), As I See It, ;

 Enllaos externs .
Soccerbase, jugador;
Soccerbase, entrenador;
Keane a BBC Online;
Galeria a la BBC;
Perfil al English Football Hall of Fame;
Roy Keane i el llegat d'Old Trafford;
I, Keano;
Notcies;
Vdeos;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310451" title="Segona guerra civil sudanesa" nonfiltered="1925" processed="1921" dbindex="122012">
La segona guerra civil sudanesa fou un conflicte civil al Sudan que va enfrontar al nord musulm i al sud cristi i animista entre 1983 i 2005.

Antecedents, perode 1972-1982 .

El acords d'Addis Abeba el 26 de febrer de 1972 van posar fi a la primera guerra civil sudanesa. Milers de membres de l'Anya-Anya I es van integrar a l'exrcit sudans com a Anya Nya Absorbed Forces. 

Entre 1972 i 1983 es van formar alguns moviments que van mantenir la seva lluita per la independncia del sud de Sudan: el National Action Movement (NAM) de Joseph Oduho, Akuot Atem de Mayen; Benjamin Bol Akok i Samuel Gai Tut entre d'altres; i el Movement for the Total Liberation of Southern Sudan, dirigit per estudiants d'Equatoria i de l'organitzaci estudiantil sudanesa SOSSA a Egipte. Per el principal moviment fou el  Anya Nya Absorbed Forces Underground Movement, que va estar actiu durant els ms de deu anys de pau; era una organitzaci clandestina, principalment a l'exrcit, formada per veterans oposats al acord d'Addis Abeba, especialment procedents de Bahr al-Ghazal, dirigits secretament pel coronel Emmanuel Abuur Nhial, el capit John Garang de Mabior, el tinent coronel Stephen Madut Baak, el tinent coronel Joseph Kuol Amoum, el tinent coronel Deng Aluk i el major Albino Akol Akol. 

Quan els serveis secrets sudanesos van detectar la seva activitat es va ascendir a Abuur i se li va nomenar un adjunt que l'hauria de vigilar; Garang, com universitari, fou enviat a Bor com a comandant de les "Absorbed Forces" (les forces Anya-Anya integrades a l'exrcit sudans) i desprs transferit al nord i obligat a seguir cursos a l'estranger durant anys; Stephen Madut Baak fou traslladat a Port Sudan i la resta posats sota vigilncia i si mostraves smptomes de revolta rebien llocs al govern. 

Progressivament els oficials sudistes eren apartats dels centres de decisi i una vegada eliminats el principals s'esperava que els oficials i soldats dels batallons dels antics Anyanya serien enviats al nord aviat.

Contra aquesta situaci, el 1975 va esclatar la revolta dels antics militars de l'Anya Nya a Akobo, que va fracassar, i els seus caps, Vincent Kuany i  James Bol Alangjok van formar l'Anya-Anya II el 1977.

El 1976 es va revoltar el capit Aguet a Wau, i tamb va fracassar; va fugir a l'estranger, per enganyat per alguns sudistes, fou assassinat.

El febrer de 1978 el general Joseph Lago va deposar a Abel Alier com a president del govern autnom i assol el crrec personalment fins el maig de 1980. Numeyri va decretar llavors canvis en les fronteres del sud (deixant fora els camps petrolers) i va destituir inconstitucionalment a Lago, retornat Alier al poder. El 5 d'octubre de 1981 es va formar un govern inter dirigit pel general Gismalla Abdallah Rassass. Alguns militars membres o simpatitzants del Anya Nya Absorbed Forces Underground Movement van ser inclosos al govern del general Rassass i altres van rebre una jubilaci anticipada o van rebre llocs civils a l'administraci del sud. 

Joves oficials entre els quals Francis Ngor Makiech,  Salva Kiir Mayardit, Abdalla Chuol i  Chagai Atem, i John Garang (que acabava de retornar al Sudan el 1981 desprs de seguir un curs als Estats Units) estaven disposats a passar a l'acci. Garang fou destinat al quarter general de l'Exrcit a Khartum, per aquest lloc, pensat per allunyar-lo, fou favorable a Garang que va poder organitzar la revoluci a distancia.

 El SPLM/SPLA .

vegeu Moviment d'Alliberament del Poble Sudans;
vegeu Exrcit d'Alliberament del Poble Sudans;

 Els acords de pau .

Encara que hi va haver alguns acords durant els anys de guerra, el principal el que es va fer amb el Moviment d'Independncia del Sud del Sudan dirigit per Riak Machar el 1997, les bases de la pau no es van establir fins el 20 de juliol de 2002 a Machakos (Kenya) en l'anomenat Protocol de Machakos que reconeixia el dret a l'autodeterminaci (http://www.usip.org/library/pa/sudan/sudan_machakos_07202002.html Text del Protocol de Machakos).

Aquest acord va anar seguit d'altres parcials (http://www.usip.org/library/pa/sudan/pa_sudan.html el acords de pau], tots signats a Naivasha a Kenya, que foren:

Protocol sobre acords en seguretat, 25 de setembre del 2003;
Protocol sobre repartiment dels recursos, 7 de gener del 2004;
Protocol sobre repartiment del poder, 27 de maig del 2004 ;
Protocol per la resoluci del conflicte als estats del Kordofan del Sud/Muntanyes Nuba i del Nil Blau, 26 de maig del 2004;
Protocol per la resoluci del conflicte a Abyie, 26 de maig de 2004;

Finalment el 31 de desembre del 2004, i en cerimnia especial el 9 de gener del 2005 es va signar el anomenat Comprehensive Peace Agreement a Nairobi. L'acord establ un perode de transici de sis anys al final dels quals hi hauria un referndum d'autodeterminaci al sud.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310452" title="Kenneth D. Rose" nonfiltered="1926" processed="1922" dbindex="122013">
Kenneth D. Rose s un paleontleg estatunidenc especialitzat en els mamfers prehistrics, actualment professor de The Johns Hopkins University School of Medicine i investigador del National Museum of Natural History.

Es gradu a Yale el 1972 magna cum laude en geologia i geofsica, i estudi paleontologia dels vertebrats a Harvard. Es doctor en geologia el 1979 a la Universitat de Michigan.

Enllaos externs.
Currculum de Rose ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310462" title="Voleibol als Jocs Olmpics d'estiu de 2008" nonfiltered="1927" processed="1923" dbindex="122014">



La competici de voleibol dels Jocs Olmpics d'estiu 2008 es jugaran a l'Estadi Capital Indoor i al Gimns de l'Institut de Tecnologia els dos a Pequn. Les competicions es jugaran des del 9 al 24 d'agost de 2008.

 Calendari de classificaci .
Mascul.


Femen.


Resultats.


Medaller.


Competici masculina.
Fase de grups.
Grup A.




Resultats;


() - Hora local de Pequn (UTC+8) ;

Grup B.




Resultats;


() - Hora local de Pequn (UTC+8) ;

Fase final.
Quarts de final.

() -  Hora local de Pequn (UTC+8) ;

Semifinals.


Tercer lloc.


Final.

() -  Hora local de Pequn (UTC+8) ;

Competici femenina.
Fase de grups.
Grup A.




Resultats;


() - Hora local de Pequn (UTC+8) ;

Grup B.




Resultats;


() -  Hora local de Pequn (UTC+8) ;

Fase final.
Quarts de final.

() - Hora local de Pequn (UTC+8) ;

Semifinals.


Tercer lloc.


Final.

() -  Hora local de Pequn (UTC+8) ;


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Voleibol 2008;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310465" title="Heterocromatina" nonfiltered="1928" processed="1924" dbindex="122015">
L'heterocromatina, des del punt de vista de les mutacions cromosmiques estructurals, s un guany o prdua d'aquesta estructura en el cromosoma. Aquesta no sol sser patolgica per la qual cosa es pot considerar un polimorfisme. Per indicar-ho emprarem el signe h+ o h+ en el context del bra i cromosoma que es troba. Per exemple 16qh+ indica que en el bra curt del cromosoma 16 hi ha hagut un augment d'heterocromatina.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310471" title="Isocromosoma" nonfiltered="1929" processed="1925" dbindex="122016">
L'isocromosoma s aquell cromosoma que ha patit una mutaci estructural que fa que siqui qq o pp en comptes de qp. Aquesta anomalia es dona quan el cromosoma, en la meiosi, es divideix pel centrmer de manera transversal en comptes de longitudinal. Aquest fet dona lloc a una descendncia que ser monosmica parcial pel bra que no ha anat a parar al gmeta i alhora trismica pel bra que ha anat a parar per duplicat al gmeta. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310474" title="Cromosoma en anell" nonfiltered="1930" processed="1926" dbindex="122017">
El cromosoma en anell s aquell cromosoma resultant d'una mutaci estructural d'un cromosoma lineal. El cromosoma lineal perd els extrems (deleci) i aquests s'uneixen entre si. Aix doncs el cromosoma en anell donar lloc a una monosomia parcial.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310476" title="Batalla de Morvedre" nonfiltered="1931" processed="1927" dbindex="122018">





La Batalla de Morvedre de 1412 fou una de les batalles de la Revolta del comte d'Urgell

Antecedents.
Davant la divisi i la no adhesi del Regne de Valncia a la Concrdia d'Alcanys, va provocar que l'urgellista Arnau Guillem de Bellera es decids a atacar als seus enemics a Morella.

La batalla.
Les forces del Regne de Valencia valencianes favorables a Jaume II d'Urgell, dirigides Arnau Guillem de Bellera, governador de Valncia, es van enfrontar a Morvedre (l'actual Sagunt) el 27 de febrer de 1412 amb les castellanes i aragoneses de Ferran d'Antequera dirigides per Diego Gmez de Sandoval abans de l'arribada dels reforos catalans de Ramon de Perells

Conseqncies.
La victria de les tropes de Ferran d'Antequera i la mort d'Arnau Guillem de Bellera li assegur la preponderncia del partit castell al Regne de Valncia.

Conseqncies.
Ramon de Vilaragut i Mercer va reorganitzar als urgellistes venuts a Morvedre, per per evitar mals majors la ciutat de Valncia va rendir-se immediatament, malgrat l'urgellisme militant dels seus habitants i el Parlament de Vinars va dissoldre's precipitadament. La major part del Regne de Valncia ja era en mans de Ferran d'Antequera, i es va adherir a la Concrdia d'Alcanys per donar pas al Comproms de Casp.

referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310480" title="Mutaci cromosmica" nonfiltered="1932" processed="1928" dbindex="122019">
Les mutacions cromosmiques sn aquelles mutacions que afecten el nombre o l'estructura dels cromosomes. Aix podem trobar:
 Mutacions estructurals:
Inversi;
Heterocromatina;
Translocaci;
Cromosoma en anell;
Llocs frgils;
Deleci;
Duplicaci;
Isocromosoma;
Mutacions numriques:
Aneuploidies;
Euploidies;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310482" title="Falla Nou Campanar" nonfiltered="1933" processed="1929" dbindex="122020">

La Falla Nou Campanar s una falla de la Ciutat de Valncia, al barri de Campanar. Va ser fundada l' any 2002.

Situada al carrer Jorge Comn, aquesta falla, que sempre ha competit a secci especial, es declara com a monumentalista i des del primer moment s' ha destacat per la bellesa i espectacularitat dels seus monuments, construits fins 2008 per Pedro Santaeulalia. A s' explica per que la comissi prefereix invertir en all que millor representa a les falles, els seus monuments fallers en compte d'en altres activitats. Any rere any les falles plantades per aquesta comissi han rebut nombrosos premis, a ms de batre rcords, el que els ha costat cert criticisme ja que altres comissions es queixen de qu impossibiliten la competncia. 

El seu primer president i home fort ha estat el promotor immobiliari Juan Armiana.

 Enllaos Externs .

 NouCampanar.com pgina oficial ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310494" title="Futbol als Jocs Olmpics d'estiu de 2008" nonfiltered="1935" processed="1930" dbindex="122022">
La competici de futbol dels Jocs Olmpics d'estiu 2008 es jugaran a Pequn i altres ciutats de la Xina des del 6 al 24 d'agost de 2008.

 Seus .
 Pequn: Estadi Nacional de Pequn;
 Pequn: Estadi Olympic Sports Center;
 Pequn: Estadi Workers';
 Qinghuangdao: Estadi Olmpic de Qinhuangdao;
 Shanghai: Estadi de Shanghai;
 Shenyang: Estadi Olmpic de Shenyang;
 Tianjin: Estadi Olmpic de Tianjin;

 Calendari de classificaci .
 Mascul .


 Femen .


Resultats.



Medaller.


 Competici masculina .
 Fase de grups .
 Grup A .

----

----

----

----

----

----


 Grup B .

----

----

----

----

----

----


 Grup C .

----

----

----

----

----

----


 Grup D .

----

----

----

----

----

----


 Fase Final .


 Competici femenina .
 Fase de grups .
 Group E .

----

----

----

----

----

----


 Grup F .

----

----

----

----

----

----


 Grup G .

----

----

----

----

----

----


 Fase Final .







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310495" title="Gobernador" nonfiltered="1936" processed="1931" dbindex="122023">

Gobernador s un municipi de la provncia de Granada, a la comarca de Los Montes.
 Histria . 
Governador ha estat poblat des de la Prehistria. ;
Va ser objectiu d'incursions cristianes durant la Reconquesta. ;
Va Ser conquistat pels Reis Catlics. ;
El poble quedo despoblat per l'expulsi dels moriscs. ;
Desprs es va repoblar amb colons d'altres parts de Espanya. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310498" title="Falla (desambiguaci)" nonfiltered="1937" processed="1932" dbindex="122024">

Una festa del Pas Valenci; vegeu Falles;
Un monument que es crema durant les falles; vegeu Monument faller ;
Un accident geolgic; vegeu Falla;
El cognom d'un compositor: vegeu Manuel de Falla y Matheu;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310501" title="Alfred Ramos Gonzlez" nonfiltered="1938" processed="1933" dbindex="122025">
Alfred Ramos Gonzlez (Castell de la Plana, 1951) s mestre i escriptor.

Durant els anys setanta form part del cinema independent valenci i, amb Joan Vergara, va escriure i dirigir els curtmetratges Terres d'arrs (1972) i Carles Salvador: Elogi d'un xiprer (1979). s tamb coautor del gui del documental Valncia: Un passeig en el temps, produt el 1989 per l'Ajuntament de Valncia.

Membre fundador de l'Associaci per a la Correspondncia i la Impremta Escolar (ACIES) i el Moviment Cooperatiu d'Escola Popular del PV (MCEP-PV), va participar en l'organitzaci de les primeres Escoles d'Estiu del PV (1976-78). Els seus treballs com a professional de l'ensenyament inclouen els llibres de llengua Sambori (1980), Ram de pastor (1983) i les sries Baladre (1986-1987), Alimara (1992-1994) i Ortografia. Treball sistemtic (1995-1997).

Una part de la seua tasca com a escriptor, en collaboraci amb Francesc Martnez, s'ha centrat en estudiar la premsa local i comarcal en les obres  La premsa local i comarcal de l'Horta Sud (1997), Les cartelleres de l'Horta Sud (2002) i Temps de foscor: La premsa de l'Horta Sud en el franquisme (2003). Particip tamb en els llibres collectius Mirades sobre l'Horta Sud (2005), L'escola que hem viscut (2005) i 23F, vint-i-cinc anys desprs (2006).

Com autor de creaci ha publicat El llibre de Pau (1976), amb M Victria Navarro, i El fantasma del carrer Cavallers (1998). Ha escrit vora dos-cents articles en publicacions com ara Papers de l'Horta, Que y donde, Levante-EMV, El Punt, El Temps i la revista Sa, de la qual s membre del consell de redacci i responsable de la secci de cinema. Va ser director de la revista Celobert (1993-98) i director literari dEdicions del Bullent (1993-97). Ha rebut els premis Joanot Martorell (1978), Raquel Pay (1990) i, amb Francesc Martnez, el VI Premi d'Investigacions de l'Horta Sud (1996) i Benvingut Oliver d'Investigaci Histrica (2002). En l'actualitat s el secretari de l' Institut d'Estudis Comarcals de l'Horta Sud (IDECO), i dirigeix Abril Edicions i la col lecci d' Estudis Locals Pont Vell editada per l'Ajuntament de Picanya.
 Obres .
 El llibre de Pau, 1976, amb M Victria Navarro i T. Picher;
 La premsa local i comarcal de l'Horta Sud, 1997, amb Francesc Martnez;
 El fantasma del carrer Cavallers, 1998;
 Temps de foscor: La premsa de l'Horta Sud en el franquisme (1939-1975), 2003, ISBN 84-86787-82-3, amb Francesc Martnez;
 Ciclisme en la sang, 2007;

 Enllaos .
 Terres d'arrs;

 Carles Salvador;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310504" title="Joan Barbar i Gmez" nonfiltered="1939" processed="1934" dbindex="122026">
Joan Barbar i Gmez s un gravador i pintor catal, nascut a Barcelona el 1927. Deixeble d'douard Chimot, comen a exposar el 1944 i practic tot tipus de gravat al taller de Francesc Mlich. La seva primera individual, de pintura i de gravat, va fer-la a les Galeries Laietanes de Barcelona el 1957. 

Aquest any marx a Pars becat per l'Institut Franais, i freqent l'acadmia de la Grande Chaumire. Treball amb el gravador catal Llus Bracons i als tallers Leblanc i Lacourire-Frault, entre altres, i pels litgrafs Mourlot. A Pars tingu la oportunitat d'estampar gravats de Matisse, Picasso, Mir i altres artistes de primer ordre.

De nou a Barcelona el 1966 s'integr al taller Gustau Gili fins 1975, estampant obres tamb de notables artistes, tasca que continu al seu propi taller, on treball molt per a les edicions d'Aim Maeght.

L'obra personal de Barbar ha estat sempre la d'un artista molt personal que ha posat el seus grans coneixements tcnics al servei d'una intensa creativitat. Comen dins un estil clssic, com els aiguaforts que illustren el llibre El Collsacabra de Joan Triad (c 1952-53), per ha anat evolucionant cap a un estil propi on la petjada de les avantguardes s ben evident, sempre per amb una forta base d'ofici i una gran independncia esttica. De les seves realitzacions cal destacar els aiguaforts per a la traducci que Carles Riba va fer de La can d'amor i de mort del corneta Christoph Rilke de Rainer Maria Rilke (1965), el recull La masia (1986) -les matrius calcogrfiques del qual es conserven a la Unitat Grfica de la Biblioteca de Catalunya-, Empries, inici d'un retorn amb textos seleccionats per Alexis Eudald Sol (1992) -la maqueta i materials preparatoris sn tamb a aquesta instituci- o De Pars a Olot editat per la Fundaci Xavier Nogus (2005), que li va fer un homenatge.

A part de les edicions de biblioflia ha realitzat tamb molts gravats independents i la seva obra com a pintor t la mateixa gran qualitat que la de gravador.

s membre numerari de la Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

 Enllaos externs .
Bloc de Joan Barbar;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310523" title="Perdiu xerra" nonfiltered="1940" processed="1935" dbindex="122027">

La perdiu xerra (Perdix perdix) s un ocell de l'ordre dels galliformes.

Morfologia.
 Fa 30 cm de llargria.
 En comparaa amb la perdiu roja, t el plomatge ms marrons i les ratlles no tan contrastades.
 Te les parts inferiors ms clares i el cap castany rogenc. Potes de color gris i no vermell.
 El mascle presenta una taca castany fosca en forma de ferradura al pit.


Subespcies.
 Perdix perdix lucida (Altum, 1894) ;
 Perdix perdix perdix (Linnaeus, 1758)  ;
 Perdix perdix sphagnetorum (Altum, 1894);
 Perdix perdix arenicola;
 Perdix perdix armoricana;
 Perdix perdix borkumensis;
 Perdix perdix canescens;
 Perdix perdix furvescens;
 Perdix perdix hispaniensis;
 Perdix perdix hungarian;
 Perdix perdix italica;
 Perdix perdix robusta;

Reproducci.

Entre els 1.000 i els 2.000 m d'alada fa un forat a terra que omple amb herba seca, moltes vegades a la vora d'un cam. A l'abril-maig hi pon 12-18 ous, que la femella cova durant 24 dies. Quasi immediatament desprs de nixer, els petits, que els dos progenitors alimenten, abandonen el niu i desprs de dues setmanes ja volen.

Alimentaci.
Es nodreix amb gra, flors, llavors, cargols, insectes..., ms o menys igual que la perdiu roja. Durant els primers deu dies de vida, els pollets de la perdiu xerra noms poden menjar insectes i el pares els condueixen als camps de cereals per poder-se-n'hi alimentar.

Si desapareixen els conreus, la perdiu roja s substituda per la perdiu xerra, que, a la vegada, s ms esmunyedissa. 

Hbitat.
Es troba, sovint, estesa per la zona d'Europa que no ocupa la perdiu roja, en terrenys oberts i erms, i tamb semi-desrtics, i no es troba tant a la pennsula Ibrica, on es localitza nicament en zones muntanyenques del nord. Fins i tot, un cop acabada la reproducci pugen a la zona alpina i poden coincidir amb la perdiu blanca.

Distribuci geogrfica.

Viu a les muntanyes del nord de la Pennsula Ibrica, a tot Europa (llevat de Frana) i a l'oest d'sia. Als Pasos Catalans s comuna als Pirineus.

Ha estat introduda a Nord-Amrica i actualment s present al sud del Canad i al nord dels Estats Units. 

Costums.
T el costum de dormir en grups, de tal manera que se situa amb el cap mirant enfora del conjunt, alerta a la presncia d'algun enemic.

Observacions.
Sn objecte de cacera i se'n fan repoblacions.

Referncies.


Enllaos externs.
 La perdiu xerra a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Estudi de la poblaci de perdiu xerra al Principat de Catalunya. ;
 Vdeos i informaci diversa de la perdiu xerra. ;
 Fotografies de la perdiu xerra. ;
 Descripci i hbitat de la perdiu xerra. ;
 Vdeos de la perdiu xerra en el seu hbitat natural. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310532" title="Esparver vulgar" nonfiltered="1941" processed="1936" dbindex="122029">



L'esparver vulgar (Accipiter nisus) s un ocell de l'ordre dels falconiformes.

Morfologia.

 Fa entre 27 i 38 cm de llargada i entre 59-64 cm (mascle) i 67-80 cm (femella) d'envergadura alar (mascle) ;
 T ales curtes i arrodonides, la part superior de les quals s fosca i la inferior blanca amb taques brunes.
 Cua bastant llarga.
 Cap petit.
 Bec curt.
 Potes esveltes de color groc i urpes molt fortes.
 Els mascles presenten el plomatge de les parts superiors gris pissarrenc, el de les inferiors blanc roig amb moltes franges de color gris vermells i una taca blanca al clatell.
 Les femelles sn molt ms grosses que els mascles (de vegades, el doble), presenten sobre l'ull una ratlla blanca que els arriba fins a l'occpit i tenen les franges de les parts inferiors blanques i burelles.
 Ambds sexes presenten franges grises a la cua.

Subespcies.

 Accipiter nisus exilis (Temminck, 1830) ;
 Accipiter nisus nisus (Linnaeus, 1758) ;

Reproducci.

Aprofita un arbre (generalment, un pi) per fer-hi el niu, a base de branques que hi transporta. Al maig hi pon 4 o 6 ous que cova durant 35 dies i els petits no volen fins al cap de 24-30 dies ms.

Alimentaci.

s molt vora i caa, tant al descobert com a l'aguait, pardals, estornells, fringllids, talps, ratolins, insectes, etc.

Hbitat.

Prefereix boscos ms humits que els de l'astor. 

Distribuci geogrfica.

Viu a gaireb tot Eursia. Nia i hiverna al Principat de Catalunya i al Pas Valenci, i a les Balears noms hiverna. 

Costums.

Noms all on existeix bosc s on demostra sser un caador hbil, rpid i que basa el seu xit en el factor sorpresa. s migrador parcial a l'hivern i arriba fins al sud del Shara. 

Referncies.



Enllaos externs.

 L'esparver vulgar a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Estudi de la poblaci d'aquest ocell al Principat de Catalunya. ;
  ;
 Fotografies i descripci de l'esparver vulgar. ;
 Fotografies i enregistraments sonors de l'esparver vulgar. ;
 Hbitat i comportament social d'aquesta espcie. ;
 Vdeos d'aquest ocell en el seu hbitat natural. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie. ;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310547" title="Anya-Anya II" nonfiltered="1942" processed="1937" dbindex="122031">

L'Anya-Anya II fou un grup armat del sud del Sudan que va operar del  1977 fins al 1987 i de fet una milcia va subsistir encara deu anys ms.

Desprs de l'acord d'Addis Abeba del febrer del 1972 que va posar fi a la primera guerra civil sudanesa, progressivament els oficials sudistes vana anar sent apartats dels centres de decisi i una vegada eliminats el principals, s'esperava que els oficials i soldats dels batallons dels antics Anyanya (coneguts per Anya-Anya I) integrats a l'exrcit del Sudan serien enviats al nord aviat.

Contra aquesta situaci, el 1975 va esclatar la revolta dels antics militars de l'Anya Nya a Akobo, que va fracassar, i els seus caps, Vincent Kuany i  James Bol Alangjok van formar l'Anya-Anya II el 1977. Se li va dir II per distingir-lo del primer moviment Anya-Anya, ara conegut com Anya-Anya I. El 1976 l'aeroport de Juba fou capturat pel sergent de l'exrcit sudans Paul Puok Ret, per fou derrotat i desprs d'un judici militar, fou executat per alguns dels que es van salvar es van integrar tamb a l'Anya-Anya II uns mesos desprs. 

El 1982, a causa d'un arrest, el comandant Gordon Kong Chol  va deixar l'exrcit sudans i es va unir a l'Anyanya II, i en va esdevenir el principal comandant. El juny de 1983 tenia als seus homes al campament de Billpam o Bilpam a la frontera etop, i fou contactat pels caps del National Action Movement (NAM), Samuel Gai Tut (nuer)  i  Akuot Atem  de Mayen (dinka), que havien  establert el seu quarter a Bukteng Village.  Gai i Atem volien esperar l'arribada dels diferents grups que venien d'arreu del Sudan del sud i iniciar un moviment unitari, i van proposar a Gordon Kong, ara el principal cap dels Anya-Anya, com a cap militar, i ells mateixos com a caps poltics. Per Kong no hi va estar d'acord ja que estava en contacta amb John Garang.

Per forar a les autoritat etops a negociar amb ell, Akuot Atem de Mayen del NAM es va proclamar cap d'un govern provisional amb Samuel Gai Tut com a ministre de Defensa, Joseph Oduho d'afers exteriors; Martin Majier, d'afers legals i justcia i John Garang cap de l'estat major. Els etops (general Mefshin) van negociar el seu suport amb aquest govern. El resultat fou l'arranjament d'una entrevista amb Menguistu Haile Mariam que hauria de donar llum verda al moviment. Un manifest escrit per Akuot fou entregat als etops en el qual s'establia que el moviment era d'orientaci socialista i lluitava pel  total alliberament del Sudan del Sud, per Mefshin no va voler avalar el document ja que la carta de la Organitzaci per a la Unitat Africana (avui Uni Africana) prohibia donar suport al trencament d'un estat membre.

Els negociadors van anar al camp de Itang on Oduho va demanar a Garang d'escriure una proposta que fos acceptable als etops i Garang va escriure el que desprs fou el manifest del SPLM. El manifesta establia que el moviment era d'orientaci socialista i que lluitava per la creaci d'un Sudan socialista, unit i secular, i que lluitava per l'alliberament social de tot el pas. Menguistu va acceptar aquest manifest i els sudaneses van rebre suport per llanar el moviment que prendria el nom de Sudan People Liberation Movement i Sudan People Liberation Army SPLM/SPLA. 

Garang havia de restar a Etipia per qestions d'intendncia abans del inici oficial, per a la tornada al campament d'Itang va passar que el comandant Kerubino Kwanyin Bol va matar a un refugiat de nom Marial Alek, acusat de insubordinaci contra el seu comandant (el propi Kerubino) i aix va provocar una revolta entre els refugiats; els etops van actuar rpid i van enviar una fora a controlar el camp i mantenir l'orde; per Akuot Atem va veure la presencia dels etops com un intent d'imposar el liderat de Garang i va ordenar als seus fidels recollir les seves coses i tot el camp de Bukteng i alguns d'Itang (o Adura)  es van dirigir cap al camp de Billpam on es van unir a Kong.

La cosa es va agreujar quan William Nyon Bany que havia arribat poc abans amb les seves forces des de Ayod, va atacar Billpam i en va expulsar a Gordon Kong i Akuot Atem; desprs d'alguns incidents les forces de Kong van seguir a Akuot Atem  i al seu lloctinent Samuel Gai Tut cap a Bukteng, a la frontera sudanesa on van proclamar la revoluci com a Sudan People Liberation Movement i Sudan People Liberation Army SPLM/SPLA (conegut inicialment com facci Bukteng) mentre Garang era elegit cap poltic i comandant en cap militar  (agost de 1983) a Itang (del que la seva facci va prendre el nom). 

A la mort de Gai Tut en lluita contra el SPLA i de Akuot Atem en combat contra les forces de William Abdallah Col,  van agafar la direcci del moviment Daniel Koat Matthew (antic governador de l'Alt Nil que havia passat a la revoluci el 1983)  i William Abdallah Col, que van recuperar el nom d'Anyanya II, i van esdevenir milcia del govern. 

Abdallah Col va morir en lluita contra el SPLA el 1985 i Koat Matthew i Gordon Kong van afavorir la fusi amb el SPLA que el darrer va iniciar el 1986 i va completar Matthew el 1987. Noms un cap militar, el nuer Paulino Matiep, ves restar al front d'una milcia amb les restes de l'Anya Anya II i va rebre el suport del govern per enfrontar-se al SPLA.

El 1989, amb aquest suport, va conquerir Mayom al SPLA. El 28 d'agost de 1991 va donar suport a Riak Machar (nuer com ell) i desprs del 1997 les seves forces foren incorporades a les South Sudan Defence Forces, per s'hi va enfrontar pel control de l'estat anomenat Unity i va formar el South Sudan Unity Movement/Army (SSUM/A) reconegut pel govern el mar de 1998.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310554" title="Morell cap-roig" nonfiltered="1943" processed="1938" dbindex="122032">




El morell cap-roig (Aythya ferina) s un nec cabussador de l'ordre dels anseriformes.

Morfologia.

 Medeix 45 cm.
 El mascle t el cap rogenc, el pit negre, la cua negra i el cos gris.
 La femella s terrosa i t una petita brida que va del bec a l'ull, i que s'estn cap a la nuca, de color clar. La gorja presenta la mateixa tonalitat.;
 Ambds sexes tenen el bec gris amb una banda blavosa enmig.
 En vol tots dos sexes presenten una franja alar grisa.
 Coll ms curt, cos ms rabassut i plomatge ms atapet que els necs de superfcie.
 Com que t les potes situades molt enrere, quan camina sembla una mica malgirbat.

Reproducci.

Es reprodueix als Pasos Catalans (escassament al Delta de l'Ebre i a l'Albufera de Valncia, i, ms abundantment, als marjals de El Fondo i a Santa Pola). Se situa prop de les aiges dolces (tant llacunes com rius o canals en els canyissars) i fa un niu prop o a la superfcie de l'aigua, amb un munt de vegetaci que cobreix amb plomissol. A l'abril-maig hi pon 6 o 11 ous, que la mateixa femella s'encarrega de covar durant 28 dies. Passades 7 setmanes ms els pollets ja volen.

Alimentaci.

Menja arrels, fulles, brots d'herbes aqutiques, molluscs, insectes aqutics i peixets.

Hbitat.

s un tpic nec cabussador que se submergeix contnuament en aiges relativament fondes (1 m de fondria com a mnim) amb presncia de prats de macrfits.

Distribuci geogrfica.

Crien a l'Europa temperada i del nord i, tamb, en algunes zones d'sia. Hivernen a l'Europa meridional i occidental. Als Pasos Catalans es troba al Delta de l'Ebre, a les zones humides del Segri, al Delta del Llobregat, als Aiguamolls de l'Empord i en algun embassament.

Costums.

s sedentari, gregari (forma grans estols a l'hivern, sovint amb altres necs cabussadors) i hiverna regularment als Pasos Catalans, incloent-hi les Balears. Pot escollir de viure en aigua salada o dola, i s'alimenta, sovint, a la nit.

Els migrants arriben a la darreria d'agost, malgrat que el gros de la poblaci arriba per octubre-novembre, i se'n van cap als quarters d'estiu pel mar i comenaments d'abril. 

Referncies.



Enllaos externs.

 Estudi de la poblaci de morell cap-roig del Principat de Catalunya. ;
 Estudi de la poblaci d'aquest ocell a les Illes Britniques. ;
 El morell cap-roig a l'Animal Diversity Web. ;
 Fotografies del morell cap-roig. ;
 Descripci i hbitat d'aquest ocell. ;
 Vdeos d'aquest ocell en el seu hbitat natural. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie. ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310558" title="Victor Ciorbea" nonfiltered="1944" processed="1939" dbindex="122034">


Victor Ciorbea (Ponor, Alba, Romania 1954) s un poltic, jurista i advocat romans, va ser des de 1996 fins a 1998 Primer ministre de Romania, i Alcalde de Bucarest el 1996. Actualment s membre del Partit Nacional Democristi Agrari. Actualment es troba retirat de la poltica activa. 


Infncia i estudis.
Victor Ciorbea va nixer a Ponor, Alba, Romania el 26 d'octubre de 1954, tot i que ms tard marx a viure a Cluj-Napoca, i ms tard a Bucarest. 
Es gradu en dret a la Facultat de dret de la Universitat Babe -Bolyai de Cluj-Napoca, el 1979. Ms tard marx a treballar a tribunal municipal de Bucarest, on finalment torn a estudiar per doctorar-se en dret, tot i que finalment s'epecialitz en gesti i administraci d'empreses.   

Vida poltica.
El 1981 ingress al Partit Comunista Romans, tot i que no entr en l'administraci del partit. 

Desprs de la Revoluci Romanesa de 1989, Ciorbea s'afili al Partit Nacional Democristi Agrari (PN -CD). 

Va ocupar diversos alts crrecs sindicals, com President de la Federaci de Sindicats Lliures d'Educaci (1990-1996) i Lder de la Confederaci Nacional dels Sindicats Lliures de Romania "Fraternitat" (1990-1993).

En les  eleccions locals de 1996 fou candidat a l'alcaldia de Bucarest per la CDR, i guany les eleccions, i fou elegit Alcalde de Bucarest, crrec que mantingu  des de 10 de juny de 1996, fins el 12 de desembre del mateix any. 

Primer Ministre (1996-1998).
La CDR el nomen candidat a les eleccions legislatives de 1996, i guany les eleccions, obtenint 122 diputats. Fou nomenat Primer Ministre amb el suport de la CDR, el PD i la UDMR, el 12 de desembre de 1996.

El seu mandat va estar caracteritzat per les exhaustives reformes en l'economia de mercat i en pressupost pblic (1997); aix provoc l'enfonsament de l'economia, i la crisi, cosa que li provocaren, la seva dimissi, el 30 de mar de 1998, deix a Gavril Dejeu com a Primer Ministre inter.

Vida post governamental.
Desprs de la seva fi al capdavant del govern, entr amb un conflicte amb el President del PN -CD, Ion Diaconescu. Fund l'Aliana Nacional Democristiana de Romania, que particip en les eleccions legislatives del 2000, per a causa de la gran derrota, poc desprs Diaconescu dimit, i s'integr un altre cop al PN -CD. 

Fou President del PN -CD (2000-2004), deix el crrec per tornar a repetir sense escons en les eleccions legislatives de 2004. Nomen a Gheorghe Ciuhandu com a nou lder del PN -CD. Des de llavors est retirat de la poltica activa.   


  



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310562" title="Jos Gaspar Rodrguez de Francia" nonfiltered="1945" processed="1940" dbindex="122035">


El Doctor Jos Gaspar Rodrguez de Francia y Velasco (6 de gener de 1766 - 20 de setembre de 1840) fou el primer dirigent del Paraguai desprs de la independncia d'Espanya. Va governar el pas sense interferncies estrangeres menant una poltica d'allacionisme total des de 1814 fins 1840.

Malgrat que el seu pare, natural de  So Paulo, s'anomenava simplement Garca Rodrguez Francia, Jos Gaspar va afegir-hi el "de" al cognom per fer-se dir "Rodrguez de Francia y Velasco". Sovint, se l'anomena simplement Doctor Francia.

 Anys de formaci .
Nascut a Asuncin, el seu pare, Garca Rodrguez Francia, era un oficial d'artilleria, i la seva mare, Josefa de Velasco y Yegros, estava vinculada a una distingida famlia paraguaiana. Jos Gaspar va estudiar a l'escola dels franciscans de la Recoleta i, desprs, a la Universitat de Crdoba, on, a ms d'estudiar-hi teologia, va doctorar-s'hi en Dret civil i Dret cannic. A Asuncin, va guanyar en un concurs de mrits les ctedres d'introducci de Teologia i Llat al collegi Carolino, com tamb va exercir d'advocat.

 Presa del poder .
A la seva poca d'estudiant universitari a Crdoba, Jos Gaspar Rodrguez de Francia va comenar a imbuir-se de projectes independentistes contra el domini de la corona espanyola. El 25 de maig de 1810, a Buenos Aires, capital aleshores del Virregnat del Riu de la Plata, el triomf de la Revoluci va obligar el virrei a fugir. El doctor Francia va simpatitzar amb els revolucionaris fins al punt d'arribar a formar part de la Junta de Govern que van constituir, ara b, es va distanciar dels seus companys de junta quan va plantejar la independncia del Paraguai, desprs d'haver donat suport, en un principi, a la integraci del pas dins de les Provncies Unides del Riu de la Plata.

El doctor Francia, que mantenia contactes amb els revolucionaris d'Asuncin des de la seva propietat a Ybiray (Trinidad), fou el principal ideleg del pla d'independncia del Paraguai dut a terme entre els dies 14 i 15 de maig de 1811, i entr a formar part del govern provisional constitut el dia 16. Poc desprs, va formar part del triumvirat de la Junta Superior Governativa i del primer consolat del 1813. El 1814, va aconseguir que un Congrs el proclams cnsol amb poders absoluts durant tres anys, i, el 1816, esdevingu dictador vitalici.

S'atribueix a Francia l'autoria de la nota del 20 de juliol de 1811 adreada a la Junta de Buenos Aires, on afirm el principi d'igualtat dels pobles, com tamb del reglament del govern aprovat al Segon Congrs Nacional (1813). Malgrat l'innegable carcter dictatorial i desptic del seu govern, basat en un rgim de terror que exerc mitjanant la seva policia secreta, avui dia al Paraguai se'l considera Pare de la Ptria pel fet d'haver afirmat la independncia de Paraguai en contra tant d'Espanya com de la Junta de Buenos Aires, la qual aspirava a dominar tot el territori de l'antic Virregnat del Riu de la Plata que, a ms de l'actual Argentina, comprenia tamb els Uruguai, Paraguai i Bolvia d'avui dia. 

 Govern .
El doctor Francia, que govern amb la collaboraci de noms tres persones, va prohibir qualsevol mena d'oposici poltica aix com tamb va abolir la premsa i el servei de correus; va suprimir els estudis universitaris per aix poder dedicar ms recursos a defensar la independncia del Paraguai contra Buenos Aires, que no reconeixia l'existncia del Paraguai com a estat. Jos Gaspar Rodrguez de Francia menava una vida tan austera i frugal que, sovint, tornava al Tresor Pblic la part del seu sou com a president que no s'havia gastat.

Per altra banda, amb la idea de defensar la independncia del pas, va imposar un estricte allacionisme i una economia autrquica amb la prohibici de tota mena de comer exterior, per aix, segons ell, impedir la formaci d'un deute nacional, la qual cosa li va servir per fomentar un cert desenvolupament industrial interior. Segons es desprn del contingut d'una carta que dirig a Simn Bolvar, el poltic i eclesistic argent Gregorio Funes, conegut com el Den Funes, temia que en la guerra de les Provncies Unides del Riu de la Plata contra el Brasil pel domini de la Banda Oriental, Paraguai s'alis amb el Brasil; en realitat, per, el doctor Francia basava la seva poltica exterior en la no intervenci en els conflictes dels vens; de fet, el 1828, havia expulsat del Paraguai el representant diplomtic del Brasil; grcies a aquesta neutralitat a ultrana va guanyar-se la simpatia del dictador de Buenos Aires Juan Manuel de Rosas. L'allacionisme del Paraguai va mantenir-se ms enll de l'poca del doctor Francia fins a la fi de la Guerra de la Triple Aliana (1864-1870) en qu Brasil, Argentina i Uruguai atacaren el Paraguai. Aquest conflicte l'havia incitat la Gran Bretanya, que, considerant el tancament paraguai contrari als seus interessos comercials, sempre havia intentat desestabilitzar el pas mirant de buscar-li conflictes amb els seus vens. La indstria paraguaiana del temps del doctor Francia i els seus immediats successors no era competitiva a l'exterior; per aix, d'en de l'obertura que segu a 1870, aquesta indstria va comenar a decaure fins a desaparixer.

Mogut per la seva ideologia poltica, basada en el Contracte Social de Rousseau i en el model del govern revolucionari de Robespierre, el doctor Francia va abolir la Inquisici i va confiscar les terres de l'Esglsia com tamb va autoproclamar-se cap de l'Esglsia al Paraguai, motiu pel qual el Papa va excomunicar-lo.

Jos Gaspar Rodrguez de Francia, que mai no va casar-se ni va tenir cap mena de relaci personal ntima, tot i haver engendrat bastants fills illegtims, va desencoratjar el matrimoni gravant-lo amb impostos; a ms, per tal de posar fi al predomini de les oligarquies criolles d'ascendncia espanyola, a aquest grup els va prohibir casar-se entre ells.

Amb el pas dels anys, el seu govern va esdevenir cada cop ms arbitrari i excntric; aix, va ordenar matar tots els gossos, com tamb tothom estava obligat a treure's el barret al seu pas, i qui no ports parret havia de dur alguna cosa que es pogus aixecar. Per aix, al final se'l va tenir per boig.

 Llegat .


Jos Gaspar Rodrguez de Francia va exercir el poder fins a la seva mort el 20 de setembre de 1840; d'entre les diverses versions sobre qu se'n va fer de les seves restes -cap de les quals no demostrada- hi la que el seu cos fou llenat al riu perqu se'l mengessin els caimans. A l'estranger, tothom tenia una mala opini sobre el seu govern, noms Thomas Carlyle, un pensador reaccionari contrari a la democrcia, va justificar la dictadura del doctor Francia amb la pretesa immaduresa de la societat paraguaiana per viure en llibertat.

L'escriptor paraguai Augusto Roa Bastos (1917-2005) s l'autor de la novella Yo, el Supremo (Moi, le Suprme en francs) basada en la vida del doctor Francia.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310564" title="Brigada 26" nonfiltered="1946" processed="1941" dbindex="122036">

La Brigada 26 era una brigada especial de la policia local de Valncia de la poca del Franquisme i la Transici. Eren coneguts per la llegenda negra relativa a la seua perillositat.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310565" title="Escola Politcnica Superior d'Alcoi" nonfiltered="1947" processed="1942" dbindex="122037">
L'Escola Politcnica Superior d'Alcoi (EPSA), integrant de la Universitat Politcnica de Valncia (UPV) i tamb coneguda com UPV-campus d'Alcoi. El centre universitari es troba en el nucli urb de la ciutat d'Alcoi en les antigues fbriques de Ferrndiz i Carbonell, dos edificis emblemtics de la zona. 

Vegeu ubicaci en Google Maps;
Pla d'Alcoi (.pdf);

Actualment l'escola est involucrada en el disseny de nous plans d'estudi i ttols de grau del programa d'Espai Europeu d'Educaci Superior (Procs de Bolonya). L'EPSA destaca per la seua implicaci en el seu entorn socioempresarial. Els seus professors participen activament en la formaci integral de l'alumne i la seua empleabilitat a l'acabar els estudis. Aix com en multitud de projectes d'investigaci i desenvolupament e innovaci (I+D+i).



 Histria .
L'antecedent ms remot de l'actual Escola Politcnica Superior d'Alcoi (EPSA)  es remunta a 1828, data en qu els membres de l'organisme gremial de la localitat, la Reial Fbrica de Panys d'Alcoi, van acordar fundar l'Establiment Cientfic Artstic, centre estructurat en quatre ctedres en qu es van comenar a impartir les ensenyances tcniques.
A principis de la dcada de 1940, el centre es va traslladar definitivament a les installacions de l'Edifici Viaducte de l'Escola Politcnica Superior d'Alcoi, situades sobre els terrenys que la RFPP havia cedit en 1906. L'Edifici Viaducte es va acabar en 1936, pocs mesos abans de donar comenament la guerra civil, arribant a albergar diverses installacions sanitries i de pres durant els anys segents. L'edifici Viaducte va ser un hospital suec-noruec durant la Guerra Civil espanyola, este es va construir  per a ferits de guerra en el poble d'Alcoi. Els costos de la seua construcci es van sufragar grcies als diners recaptats d'una subscripci popular que es va fer a Sucia i Noruega. Hui en dia l'hospital ha desaparegut i l'edifici s'ha convertit en una de les seus a Alcoi de la Universitat Politcnica de Valncia. 

A partir de 1964, l'Escola de Prits Industrials va passar a denominar-se Escola Universitria d'Enginyeria Tcnica Industrial d'Alcoi (EUITIA). En 1972 es va integrar en la Universitat Politcnica de Valncia com EUITIA impartint cinc especialitats des de 1983: Qumica, Mecnica, Electricitat, Txtil i Electrnica Industrial.

Des de 1991 s'impartixen cursos de doctorat, amb la paradoxa de cursar-se, en l'EUITIA, el primer i el tercer cicle, sense passar pel segon. Durant el curs 1993/94 es van iniciar els estudis d'Enginyer Tcnic en Telecomunicacions, especialitat Telemtica.
En el curs 1994/95 es va sumar una nova titulaci, la d'Enginyeria d'Organitzaci Industrial, 2n cicle, la qual cosa va conferir a l'EUITIA un rang superior. Per aix, va passar a denominar-se de manera definitiva Escola Politcnica Superior d'Alcoi (EPSA). 
Durant el curs acadmic 1995/96 es va iniciar en l'EPSA la titulaci d'Enginyer Tcnic en Disseny industrial. La Llicenciatura en Administraci i Direcci d'Empreses, comena dos anys ms tard, amb la posada en marxa del primer curs, per la qual cosa fins al curs acadmic 2001/02 no s'impartir la titulaci completa. En el curs 1999/00, es va iniciar la titulaci d'Enginyeria en Cincia de materials, impartint-se per videoconferncia des del campus de Valncia. Era la primera vegada que una titulaci de la UPV, s'impartia utilitzant les noves tecnologies. A causa de la gran demanda que va suscitar la nova titulaci, en el curs acadmic 2000/01, la docncia de la mateixa s'impartix en la seua totalitat de forma presencial, quedant d'esta manera assignada definitivament al centre. En el  curs 01/02 va comenar la titulaci d'Enginyeria Tcnica en Informtica de Gesti.

L'any 2006, l'EPSA i desprs d'una completa rehabilitaci, inaugura el seu nou edifici Carbonell consolidant el campus d'Alcoi, junt amb l'Edifici Ferrndiz. La UPV t plans de construir junt amb estos dos edificis una zona esportiva i altres servicis universitaris. L'any 2008 s'han concls les obres de condicionament del nou aparcament i de remodelaci de la plaa Ferrndiz-Carbonell que s'ha fet per a vianants.

 Titulacions .

En el curs 05/06 es van impartir un total de 434 assignatures (tant en castell, com en valenci), a ms de 17 matries en angls. Este campus de la UPV compta en l'actualitat amb les segents titulacions universitries:

 1er cicle .
 Enginyeria Tcnica en Disseny Industrial;
 Enginyeria Tcnica Industrial, esp. Electricitat;
 Enginyeria Tcnica Industrial, esp. Electrnica Industrial;
 Enginyeria Tcnica Industrial, esp. Mecnica;
 Enginyeria Tcnica Industrial, esp. Qumica Industrial;
 Enginyeria Tcnica Industrial, esp. Txtil;
 Enginyeria Tcnica Informtica de Gesti;
 Enginyeria Tcnica Telecomunicaci, esp. Telemtica;
 Llicenciatura .
 Llicenciat Administraci i Direcci d'Empreses;

 2n cicle .
 Enginyeria d'Organitzaci Industrial (2n cicle);
 Enginyeria de materials (2n cicle);

 3er cicle .
A ms es poden cursar diferents programes de doctorat, msters oficials i multitud de cursos postgrau.

 Alumnat .
En el curs 2005/06 la Politcnica d'Alcoi va tindre un total de 3.230 alumnes (2.036 de 1er i 2n cicle, i 31 de 3er cicle o doctorat; 560 alumnes de formaci contnua, 150 de la Universitat Senior, 250 del CAP, 83 de l'Escola de Formaci de Monitors, i altres 100 de les Jornades Font Roja).



 Empleabilitat .

Segons dades del Servei d'Ocupaci de la UPV, durant el curs 2005-06, el 70% dels titulats de l'EPSA va aconseguir firmar un contracte fix (la mitjana de la UPV va ser del 64%). El 44% en el seu mbit de formaci, el 8% va accedir a crrecs directius o gerents (la mitjana de la UPV va ser del 5%), 20'7% com a caps intermedis (15% mitjana de la UPV).
El 87% dels titulats troba el seu primera ocupaci abans de 6 mesos desprs de la seua titulaci ( dels quals el 69% ho aconseguix en menys d'1 mes o incls abans de titular-se).

 Personal .
L'escola compta amb 143 professors (curs 05/06) de 23 departaments diferents, 60 empleats PAS (Personal d'Administraci i Servici).

 Investigaci, desenvolupament i innovaci .


 Enllaos externs .

Escola Politcnica Superior d'Alcoi;
Biblioteca de l'EPSA;
Delegaci d'Alumnes EPSA;
Frums Delegaci d'Alumnes EPSA;
Collegi major Ovidi Montllor;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310568" title="Esglsia dels Sants Reis (Castellnou)" nonfiltered="1948" processed="1943" dbindex="122038">
L'Esglsia dels Sants Reis s el temple ms important de Castellnou (o Castellnou de Sogorb), a la comarca valenciana de l'Alt Palncia. Va ser construda entre els segles XVII i XVIII.

La construcci de l'esglsia va quedar acabada el 24 de setembre de 1662. Na Beatriz de Borja va demanar que s'obrs al culte sota la advocaci dels Sants Reis, d'aqu el seu nom. L'esglsia va ser beneda el 13 de febrer de 1780. 

T 44 metres de llarg per 27 metres d'ample, s d'estil renaixentista amb columnes adossades d'ordres corinti i dric, planta de creu llatina, mig claustre, capella i dues esveltes cpules aparellades amb la torre i el castell.

En l'interior de l'esglsia existeixen encara pintures murals del segle XVII. En els anys 60 i 70, a causa de les destrosses ocasionades per la Guerra Civil, es van fer algunes millores. Cinc altars, una capella, la sagristia, el presbiteri i la pila baptismal formen part de l'esglsia. Destaca la capella del Crist de la Misericrdia amb la seva esvelta cpula. Ha estat restaurada recentment.

Es troba situada en la Plaa de l'Om, anomenada aix per l'om que la presideix, de grans dimensions, plantat amb motiu de la constituci de Cadis, en 1812.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310576" title="Cisterna rab de Castellnou" nonfiltered="1949" processed="1944" dbindex="122039">


La Cisterna rab s una construcci d'origen hispanorab de la poblaci de Castellnou (o Castellnou de Sogorb) en la comarca valenciana de l'Alt Palncia.

Aquest edifici, de construcci islmica, ha perdurat fins als temps presents. La cisterna la formen una escala, una cmera subterrnia i un dipsit circular situat en l'angle format per l'escala i la cmera. L'escala t dos trams, el primer descendeix des de la superfcie del terreny amb gran pendent, t 32 esglaons i el segon 8 esglaons. La cmera t 4,50 m. de llarga per 2,25 m. d'ampla, amb una altura de 4 metres fins a l'arrencada de la volta. Aquest s el recinte que es troba en la cota ms baixa de l'edifici, i s aqu on est situat el sistema per a l'extracci de l'aigua: sortida i pileta, la qual est parcialment encastada en un nnxol que forma cavitat d'arc de mig punt perfecte i est format per pedra de cadirat. El dipsit s de planta circular de 6 m. de dimetre i amb una altura de 9,10 m. fins al nivell de la superfcie. Les parets sn de maoneria. L'interior del dipsit va ser revestit diverses vegades amb morter de cal per a protegir, sanejar i evitar al mateix temps filtracions.

La capacitat del dipsit s de 200.000 litres aproximadament, i les aiges que s'emmagatzemaven provenien de la Font del Lugar mitjanant una squia que travessa Castellnou fins a arribar aqu.

La Cisterna de Castellnou s sens dubte un dels millors exemplars conservats d'enginyeria hidrulica islmica d'aquest tipus en la comarca de l'Alt Palncia.

 Imatges .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310583" title="Reina Gran Talla" nonfiltered="1950" processed="1945" dbindex="122040">
Reina Gran Talla s un certamen de moda i bellesa que t com a objectiu promocionar la normalitzaci de talles. Fou creat el 1993 pels periodistes Ins Fernndez Bello i Josep Maria Romaguera.
 
Gran final.
Cada any es fa una Gran Final, on sn escollides 16 finalistes que lluiten per aconseguir la corona i la banda. 
A la Gran Final, es reparteixen les bandes de: 
Reina Gran Talla;
Reina Gran Talla 1 Dama;
Reina Gran Talla 2 Dama;
Reina Gran Talla fotognia;
Reina Gran Talla Simpatia (escollida per les finalistes);
Reina Gran Talla Elegncia;
Reina Gran Talla Revista Mia (la guanyadora fa un reportatge a la revista MIA);
Reina Gran Talla Soc.cap (la guanyadora t un premi d'extensions de cabells durant un any);
Reina Gran Talla Carmen Gil (la guanyadora rep un curs de formaci i un book a costa de l'agncia de models dedicada a models de talla gran);

A la Gran Final assisteixen diverses cadenes de televisi i revistes nacionals.

Moltes de les noies que han estat coronades formen ara part de les models de talla gran que ms treballen arreu d'Espanya.

Reines.
2007: Janire Ibarra;
2006: Laura Grau;
2005: Jacqueline Jones;
2004: Blanca Wisoscka;
2003: Matilde Anglada;
2002:  Slvia Company;

Enllaos externs.
Janire Ibarra es la Reina Gran Talla 2006 20minutos 5-6-2006;
Reina Gran talla;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310595" title="Peter Gatdet Yaka" nonfiltered="1951" processed="1946" dbindex="122041">
Peter Gatdet Yaka fou un militar sudans originari del sud.

Com a oficial sudans fou enviat a Iraq per lluitar amb els iraquians a la guerra contra Iran (1980-1988). A la seva tornada, abans del 1988, va desertar i es va unir a l'Exrcit d'Alliberament del Poble Sudans (SPLA). 

El 28 d'agost de 1991 va donar suport a Riak Machar contra John Garang. El 1997 es van constituir les South Sudan Defence Forces com a branca militar del United Democratic Salvation Front (UDSF), a les quals es van incorporar les forces de diverses milcies i grups entre els quals l'Anya-Anya II, i Gatdet fou destinat amb aquest grup, que estava dirigit per Paulino Matiep, que actuava de fet com a milcia del govern. 

Aquest va disputar el control de l'estat Unity a les forces de la USDF i va formar la South Sudan Unity Movement/Army (SSUM/A) reconeguda pel govern sudans el mar de 1998; Gatdet fou el seu principal comandant sobre el terreny, lluitant contra les forces del comandant Tito Biel; el 1999 Gatdet es va revoltar contra Matiep i la seva unitat va lluitar contra el govern, coordinat amb Tito Biel i Peter Paar, sobretot a l'Alt Nil Occidental i l'estat Unity. 

Al comenament del 2000 va passar al SPLA i va comenar a lluitar contra les unitats de la South Sudan Defence Forces fidels a Riak Machar, dirigides pel seu anterior aliat Peter Paar (juliol del 2000). El 2002 les South Sudan Defence Forces i el SPLA es van unir i va retornar amb el grup de Paulino Matiep que ara era el nominal cap de l'exrcit unit; el 2003 va desertar i va passar al govern.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310596" title="George Whitesides" nonfiltered="1952" processed="1947" dbindex="122042">

George McClelland Whitesides, George M. Whitesides o, simplement, George Whitesides ( Louisville, EUA 1939 ) s un qumic i professor universitari nord-americ especialista en materials avanats i nanotecnologia.

Biografia.
Va nixer el 3 d'agost de 1939 a la ciutat de Louisville, poblaci situada a l'estat nord-americ de Kentucky. Va estudiar qumica a la Universitat de Harvard, on es va llicenciar el 1960, i posteriorment es doctor a l'Institut Tecnolgic de Massachusetts (MIT) l'any 1964.

L'any 1963 inici la seva docncia al MIT, on hi rest fins el 1982, moment en el qual es trasllad a la Universitat de Harvard.

Recerca cientfica.
Va iniciar la seva recerca en el camp de la qumica orgnica, especialment en l'espectroscpia de ressonncia magntica nuclear descobrint una gran varietat de compostos orgnics i l'estructura dels reactius de Grignard. Interessat en la nanotecnologia ha desenvolupat noves tcniques de fabricaci de materials a nanoescala.

El juny de 2008 ha estat guardonat amb el Premi Prncep d'Astries d'Investigaci Cientfica i Tcnica, juntament amb Sumio Iijima, Sh ji Nakamura, Robert Langer i Tobin Marks, pels seus treballs al voltant de la nanotecnologia.

Enllaos externs.
  Pgina personal a la Universitat de Harvard;
  Cinco cientficos, lderes en el mundo de la creacin de nuevos materiales al servicio de la Humanidad;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310599" title="Nhial Deng Nhial" nonfiltered="1953" processed="1948" dbindex="122043">
Nhial Deng Nhial s un poltic i advocat sudans d'tnia dinka, nascut a la regi de Bahr al-Ghazal. Era fill del cap sudista William Deng Nhial assassinat abans de l'acord d'Addis Abeba del 1972 . Va estudiar al Comboni College a Khartoum, i desprs es va doctorar en lleis per la Universitat de Khartum.
 
Exercia ja com advocat, quan el 1983 va esclatar la revolta del SPLM/SPLA i s'hi va unir com a poltic i no com a militar.
Va tenir un paper destacat en algunes negociacions, i en especial a les que van portar al Comprehensive Peace Agreement signat a Nairobi el 9 de gener del 2005. 

Quan es va formar el govern de unitat nacional fou nomenat ministre d'afers exteriors; desprs de la mort de John Garang en accident (juliol del 2005) va refusar treballar a Khartum i va acceptar un lloc a l'administraci de Sudan del Sud (Government of Southern Sudan, GOSS); el nou president Salva Kiir Mayar Dit el va nomenar ministre de cooperaci Internacional  i desenvolupament per va dimitir el juny del 2006 per discrepncies amb Kiir i es va retirar a la vida privada. El maig del 2008 va anunciar que podria disputar a Kiir la direcci del moviment.

 Nota .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310601" title="Carcter gentic" nonfiltered="1954" processed="1949" dbindex="122044">
Els carcters o trets en gentica sn aquelles qualitats, atributs o funcions que es deriven d'un gen o d'un grup de gens concret. s a dir que sn carcters amb una certa component gentica. Aix doncs, en sn exemples l'alada, el color del cabell... Quan hom es refereix als trets diferenciats d'un carcter, per exemple el color de cabells s un carcter que es pot presentar diferents trets el castany, pel roig, ros... No obstant en el llenguatge com es solen emprar indistintament.

Articles relacionats.
 Allel;
 Herncia gentica;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310604" title="Tobin Marks" nonfiltered="1955" processed="1950" dbindex="122045">
Tobin J. Marks ( Washington DC, EUA 1939 ) s un qumic i professor universitari nord-americ, especialista dels nous materials i nanotecnologia.

Biografia.
Va nixer el 25 de novembre de 1939 a la ciutat de Washington DC, capital del districte de Colmbia. Va estudiar qumica a la Universitat de Maryland, on es va llicenciar el 1966, i posteriorment es va doctorar a l'Institut Tecnolgic de Massachusetts (MIT) el 1970. 

Actualment s professor de qumica cataltica, enginyeria i Cincia material a la Universitat de Northwestern.

Recerca cientfica.
Ha desenvolupat la seva recerca cientfica al voltant de diversos camps, com sn la qumica organometllica, fotnica i l'electrnica molecular, desenvolupant processos per a la creaci de diversos tipus de plstics reciclable i innocu al medi ambient.

El juny de 2008 ha estat guardonat amb el Premi Prncep d'Astries d'Investigaci Cientfica i Tcnica, juntament amb Sumio Iijima, Sh ji Nakamura, Robert Langer i George Whitesides, pels seus treballs al voltant de la nanotecnologia.

Enllaos externs.
  Pgina personal a la Universitat de Northwestern;
  Cinco cientficos, lderes en el mundo de la creacin de nuevos materiales al servicio de la Humanidad;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310608" title="Polimorfisme" nonfiltered="1956" processed="1951" dbindex="122046">
En general, polimorfisme descriu mltiples possibles estats per a una determinada propietat (es diu que s polimrfic). 



En les cincies biolgiques;
 Polimorfisme (biologia), l'existncia de mltiples allels, s a dir, variants, d'un determinat gen dins una poblaci, que, habitualment, dna lloc a l'expressi de diferents fenotips;
 Polimorfisme (biofsica), tamb referit als polimorfismes dels lpids, s a dir, la seva propietat amftera que els proporciona la capacitat d'agregar-se de diferents maneres;

En informtica:
 Polimorfisme tipogrfic, en aquells codis de programaci que permeten treballar amb diferents tipografies;
 Codi polimrfic, codi de programaci auto-modificable dissenyat per evitar virus;

Miscellnia:
 Polimorfisme (cincia material), l'habilitat d'un material slid per exsitir en ms d'una forma o estructura cristallina;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310610" title="Hoquei sobre herba als Jocs Olmpics d'estiu de 2008" nonfiltered="1957" processed="1952" dbindex="122047">
La competici d'hoquei herba dels Jocs Olmpics d'estiu 2008 es jugaren a l'Olympic Green a Pequn des del 10 al 23 d'agost de 2008.

 Format de competici .
Dotze equips competiren en el torneig Olmpic, que const de dues rondes. A la primera ronda els equips es dividiren en dos grups de 6 equips i jugaren entre ells, els 2 millors classificats de cada grup jugaren la segent ronda, formada per dues semifinals. Els guanyadors de cadascuna de les semifinals jugaren la final i els perdedors es disputaren la medalla de bronze.

 Calendari de classificaci .
 Mascul .


 Femen .


Resultats.


Medaller.


Competici Masculina.
Fase de grups.
Grup A.



----

----

----

----

----

----

----

----

----

----

----

----

----

----


Grup B.



----

----

----

----

----

----

----

----

----

----

----

----

----

----


Fase Final.


Competici femenina.
Fase de grups.
Grup A.



----

----

----

----

----

----

----

----

----

----

----

----

----

----


Grup B.



----

----

----

----

----

----

----

----

----

----

----

----

----

----


Fase Final.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Hoquei sobre herba 2008;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310611" title="Gralla de bec vermell" nonfiltered="1958" processed="1953" dbindex="122048">




La gralla de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax) s un ocell de l'ordre dels passeriformes.

Morfologia.

 Fa uns 40 cm de llargria.
 s de color negre, noms les potes vermelles i el bec vermell trenquen la monotonia cromtica del seu plomatge.
 Bec llarg, fi i corbat cap avall (en els exemplars joves el bec s de color groc i, aleshores, poden confondre's amb la gralla de bec groc).

Subespcies.

 Pyrrhocorax pyrrhocorax pyrrhocorax;
 Pyrrhocorax pyrrhocorax erythropthalmus;
 Pyrrhocorax pyrrhocorax barbarus;
 Pyrrhocorax pyrrhocorax baileyi;
 Pyrrhocorax pyrrhocorax docilis;
 Pyrrhocorax pyrrhocorax himalayanus;
 Pyrrhocorax pyrrhocorax centralis;
 Pyrrhocorax pyrrhocorax brachypus;
 Pyrrhocorax pyrrhocorax primigenius (extingida);

Reproducci.

Fa un niu amb palets entre les esquerdes dels penya-segats (a 1000-2100 m d'altitud) i a l'abril-maig hi pon 3 o 6 ous. La femella els cova durant 18-21 dies i alimenten els pollets que en neixen durant 40 dies.

Alimentaci.

Menja cucs, insectes, arcnids i deixalles dels excursionistes que cerquen als prats alpins. 

Amenaces naturals..

Els seus predadors ms habituals com a adult sn el falc pelegr, l'liga daurada i el duc, mentre que durant la seua etapa al niu com a immadur pot arribar a sser devorat pel corb. s parasitat pel cucut reial.

Hbitat.

Viu a gaireb totes les muntanyes d'Eursia. Generalment, viu per sobre dels 1000 m d'altitud, sempre que hi hagi cingleres i fa moviments de caire altitudinal a l'hivern que la poden portar a zones venes de menor altitud, i al litoral, on s molt rara o ocasional.

Distribuci geogrfica.

Les seues vuit subespcies viuen a Irlanda, Gran Bretanya, l'Illa de Man, sud d'Europa, els Alps, frica del Nord, Etipia, sia Central, ndia i Xina. 

Als Pirineus pugen durant l'estiu per, fonamentalment, viuen al Pre-pirineu. Aix mateix, tamb s present al sud de Lleida i a les muntanyes de l'interior de Tarragona. 

Costums.

s sociable, gregria, sedentria i increblement gil en el vol acrobtic arran de les parets on nia, fins i tot durant els cops de vent ms huracanats.

Referncies.



Enllaos externs.

 La gralla de bec vermell a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Estudi de la poblaci d'aquesta espcie al Principat de Catalunya. ;
 Vdeos i informaci diversa d'aquesta espcie. ;
 Fotografies i enregistraments sonors de la gralla de bec vermell. ;
 Descripci i hbitat d'aquesta espcie.  i ;
 Vdeos de la gralla de bec vermell en el seu hbitat natural. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie. ;








 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310624" title="Dancer in the Dark" nonfiltered="1959" processed="1954" dbindex="122050">
Dancer in the Dark  (Ballarina en la foscor) s una pellcula de Lars von Trier, estrenada el 2000.

 Argument .
En els anys 1960, Selma, immigrant txeca, s'installa en una petita ciutat industrial dels Estats Units, amb el seu fill Gene, de dotze anys d'edat.
Afectada d'una malaltia hereditria que amenaa amb tornar-la cega, Selma treballa a una fbrica metallrgica ms enll de les seves capacitats i sense tenir en compte les normes de seguretat.
Intenta reunir prou diners per poder pagar l'operaci que hauria de preservar el seu fill de la mateixa malaltia i de la ceguesa.
Fugint de les seves preocupacions quotidianes grcies a la msica i al ball, participa en una comdia musical organitzada per la coral del seu barri. Per Selma se sacrifica completament per salvar, malgrat tot, el seu fill.

 Comentaris .
Aquest drama musical compta amb les actuacions de la cantant islandesa Bjrk, l'actriu francesa Catherine Deneuve, i el suec Peter Stormare.
Es tracta d'una coproducci en qu van participar Dinamarca, Alemanya, Pasos Baixos, Estats Units, el Regne Unit, Frana, Sucia, Finlndia, Islndia i Noruega.
L'ambient s pesat, per els passatges musicals ho equilibren  i saben submergir-nos en una poesia que s un dels atractius de la pellcula.
La simbologia del sacrifici de la dona s sens dubte menys ric que en Breaking the waves, per resta tanmateix molt agressiu. Bjrk efectua una interpretaci espaterrant, i sap mostrar-se atractiva i trgica. La pellcula constitueix a ms a ms una crtica virulenta de les condicions de treball a l Amrica liberal dels anys 1990 i sobretot, finalment, una molt forta acusaci contra la pena de mort als Estats Units i les seves injustcies socials.
El realitzador dans ha volgut, amb aquesta pellcula, sortir de les regles del seu  Dogma95  (10 regles molt estrictes que donen un cinema depurat sense cap artifici i sense morts) que trobava ja superat, tot conservant un estil quasi documental.
Les divergncies  entre Bjrk i Lars von Trier  han influenciat sovint la pellcula durant el rodatge. Lars von Trier hauria mantingut contnuament la seva actriu en situaci de debilitat, com ho havia fet Stanley Kubrick amb la seva comedianta Shelley Duvall a  The Shining. Bjrk, aparentment molt implicada en el seu paper en el punt de sentir-ho ms que d interpretar-lo, s'hauria portat de manera neurtica i excessiva, anant-se fins i tot del plat alguns dies en ple rodatge.

 Precisions tcniques.
Per filmar les seqncies ballades i cantades, Lars von Trier ha utilitzat de manera simultnia cent petites cmeres digitals, amb l'objectiu de donar als nmeros musicals l'estil d'una verdadera retransmissi en directe. La majoria eren amagades en els decorats, altres han estat esborrades digitalment, i algunes eren manejades per diferents operadors, sobretot per als primers plans de Bjrk, difcils de realitzar per la gran mida dels decorats. Aquest sistema, qui ha perms gravar cadascuna d'aquestes escenes en dos dies en lloc d'un mes, porta naturalment a un muntatge molt tallat en els plans curts i fixos, el que va en contra de les regles tradicionals de la comdia musical, ms acostumada als amplis moviments de cmera.

 Repartiment .


 Bjrk : Selma Jezkova;
 Catherine Deneuve : Kathy;
 David Morse : Bill Houston;
 Peter Stormare : Jeff;
 Joel Grey : Oldrich Novy;
 Cara Seymour : Linda Houston;
 Vladica Kostic : Gene Jezkova;
 Jean-Marc Barr : Norman;
 Vincent Paterson : Samuel;
 Siobhan Fallon : Brenda;
 Zeljko Ivanek : el fiscal;
 Udo Kier : el doctor Porkorny;
 Jens Albinus : Morty;
 Reathel Bean : el jutge;
 Mette Berggreen : la recepcionista;

 Premis i nominacions .
La pellcula es va estrenar el 53 Festival Internacional de Cinema de Cannes, on va ser admirada i discutida per la crtica. Va obtenir la Palma d'Or i el guard corresponent a la millor actriu. La can "I've Seen It All" va ser nomenada al Oscar a la millor can Original. En la presentaci de la cerimnia Bjrk va llanar el seu fams vestit del cigne. 
 

 Premis .
Palma d'Or al Festival de Cannes 2000 per Lars von Trier.
Premi d'interpretaci femenina per Bjrk (Festival de Cannes 2000).
Premi Goya 2000 a la millor pellcula europea per Lars von Trier.
Independent Spirit Award 2000 a la millor pellcula estrangera per Lars von Trier. ;
Premi Edda (Irlanda)   Millor Actriu (Bjrk )  Guanyadora;
European Film Awards   Millor Actriu (Bjrk)   Guanyadora ;
European Film Awards   Millor pellcula (Guanyadora) ;
Golden Satellite Awards   Millor Can Original ("I've Seen It All"   Guanyadora;

Nominacions.
 Csar 2000 a la millor pellcula estrangera.
 Globus d'Or a la millor can original  2000  per Bjrk,  Lars von Trier i  Sjn Sigurdsson per I've seen it all.
 Globus d'Or a la millor actriu dramtica per Bjrk.
 Oscar a la millor can 2000  per Bjrk, Lars von Trier i  Sjn Sigurdsson per I've seen it all.
 Brit Awards   Millor Banda Sonora  ;
Chicago Films Critics Association Awards   Millor Actriu (Bjrk) ;
Chicago Films Critics Association Awards   Pellcula Original;
Golden Satellite Awards   Millor Drama ;
Golden Satellite Awards   Millor Actriu dramtica (Bjrk ) ;
Golden Satellite Awards   Millor Actriu secundria (Catherine Deneuve);


 Referncies .


 Enllaos externs.
 Lloc oficial americ ;
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310629" title="Joseph Lagu" nonfiltered="1960" processed="1955" dbindex="122051">
Joseph Lagu (o Lago) s un poltic i militar sudans d'tnia madi, nascut a Momokwe (ms de 100  km al sud de Juba (ciutat)Juba) el 21 de novembre de 1931. Es va graduar com a militar a Omdurman el maig de 1960 i fou oficial de l'exrcit sudans a la 10 Brigada del comandament del nord.

El juny de 1963, quant tenia graduaci de tinent, va desertar i es va unir als Anya-Anya (desprs coneguts com Anya-Anya I) als que va ajudar a coordinar-se i amb els que va iniciar una ofensiva el setembre. 

El 1969 va reorganitzar el Consell Militar Suprem dels Anya-Anya i va crear seva branca poltica l'Anya-Anya National Organization. L'octubre del 1970 va entrar al moviment John Garang que desprs fou la personalitat principal a la segona guerra civil sudanesa. En aquest mateix any el moviment Anya-Anya va esdevenir Front d'Alliberament del Sud del Sudan. 

El 1971, dissolt el govern provisional del Nil, branca poltica del Front d'Alliberament d'Aznia, Lago va convocar una conferencia d'organitzacions poltiques del sud del Sudan on es va fundar el Moviment d'Alliberament del Sud del Sudan que el va reconixer com a cap de totes les faccions. Ja en el discurs fet a la conferencia va afirmar que el moviment havia buscat sempre una soluci negociada, i va convidar al govern a obrir negociacions. 

Aquestes es van fer i es va arribar a acords a Etipia (16 i 17 de febrer de 1972) que van ser signats formalment a Addis Abeba el 26 de febrer de 1972 i van posar fi a la guerra. L'exrcit rebel seria absorbit per l'exrcit estatal sudans, i el Sud de Sudan tindria autonomia amb govern i assemblea legislativa. Lago va ingressar a les forces armades sudaneses amb el grau de major general.

Desprs d'unes eleccions, fou  president del govern autnom conegut com High Executive Council of the Southern Sudanese Autonomous Regional Assembly (1978-1980) i el 1982 fou tamb vicepresident del pas posici que va perdre quan Numeyri fou enderrocat pel ministre de defensa,  general Mohammed Ahmed Suar al-Dahab. Llavors es va exiliar al Regne Unit. El govern militar fou substitut pel govern electe democrtic dirigit per Sadiq al-Mahdi.

Lagu fou nomenat ambaixador itinerant; quan el govern de Sadiq al-Mahdi fou deposat pel general Omar al-Bashir, el va ratificar com ambaixador itinerant, i desprs com ambaixador a l'ONU entre setembre de 1990 i gener de 1992, i a continuaci va tornar a ser ambaixador itinerant fins que va dimitir el maig de 1998, i va ser nomenat conseller presidencial per va declinar el lloc demanant que si li permets restar sense cap dest per esdevenir ciutad privat. 

Posteriorment va escriure les seves memries publicades el 2006: "Sudan Odyssey Through a State from Ruin to Hope" (ISBN 99942-57-00-5)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310632" title="Pedro Martnez (Granada)" nonfiltered="1961" processed="1956" dbindex="122052">

Pedro Martnez s una localitat de la provncia de Granada.  El terme municipal t una extensi de 138 Km. El seu nucli de poblaci, situat a 1.035 m. d'altitud sobre el nivell del mar, se situa en una planura dominada pel Cerro Mencal. Limita al Nord amb els termes municipals d'Alamedilla i Alicn de Ortega, al Sud amb Hulago i Fonelas, a l'Est amb Dehesas de Guadix i Villanueva de las Torres i a l'Oest amb Gobernador i Morelbor. Deu el seu topnim a Pedro Martnez, Capit General del duc de Gor, que va cedir al primer el lloc que ocupa avui el municipi, construint un habitatge amb el seu nom. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310634" title="Moraira" nonfiltered="1962" processed="1957" dbindex="122053">


Moraira s un nucli de poblaci del terme municipal de Teulada, situat a la costa del Mediterrani, a 6 km. del nucli de la mateixa Teulada.

Important centre turstic internacional. La seua parrquia, dedicada a la M de Du dels Desemparats, va ser creada l'any 1974, sent erigida al mateix edifici que a finals del segle XIX era l'ermita amb aquesta advocai mariana. Va ser construt amb material procedent del castell de Moraira, situat a uns centenars de metres del nucli urb.

Compta amb Confraria de Pescadors, un centre Pblic d'Ensenyament d'Infantil i Primria, Club Nutic, i un modern edifici de diversos serveis pblics (Espai La Senieta), per a biblioteca pblica, sala d'exposicions, sal d'actes, aules d'ensenyament i d'oci, etc.

L'any 1969 l'escriptor nordameric Chester Himes es va installar prop de Moraira, al mateix terme de Teulada, on va viure fins la seua mort a l'any 1984



Orgens i evoluci.

Tot i que el topnim Moraira s molt antic, l actual nucli de poblaci homnim es va originar molts segles desprs de ser conegut aquest nom com el d uns accidents geogrfics (cap mar, port natural, "rada" o badia) o el d una partida rural.
A finals dels segle XVIII ja comenava a haver uns edificis prop de la mar, segons es desprn de l Informe Fabin y Fuero (1791), possiblement relacionats amb l exportaci de la pansa, tot i que estaven situats prop del Pla de la Mar ( los Almacenes del Pla de la mar ). No obstant aix, com diu A. J. Cavanilles per aquesta mateixa poca (1797) no hi havia cap poblaci per tota aquest zona:  No hay en las cercanas  poblacin alguna hasta Teulada, que dista la mar casi una legua hacia el norueste. 

Fins a la tercera dcada del segle XIX no podia prosperar la poblaci a llocs costers que no estigueren fortament protegits, ja que la pirateria martima encara era freqent. Sols amb la conquesta d Alger pels francesos l any 1830 va acabar amb aquest focus de corsaris i a poc a poc l activitat a les nostres costes va anar sent possible i per tant s hi podia viure amb ms tranquillitat. 
     
Va ser cap a mitjans del segle XIX quan comencen a aparixer una tenda i una taverna vora unes cases que segurament estarien al carrer de Dalt o dels Magatzems, antic nucli a partir del qual va anar formant-se el poble. Desprs o al mateix temps que es formava aquest carrer, s originava el carrer de Baix o de la Mar, sent per tant aquestes dos vies les primeres en crear-se en l antic nucli. Aquesta configuraci urbana continuaria durant tota la segona meitat del segle XIX. 

Dades de poblaci

Les primeres xifres del nombre de cases del nucli de Moraira sn de 1860. Segons el Nomencltor de la Provincia de Alicante d aquest any el  caserio de Morayra, que est a 6 1 km de Teulada" compta amb 38 cases, de les quals n hi ha 12 d un planta , 25 de dos plantes i 1 sense especificar. De totes elles 27 estan habitades permanentment, 1 temporalment i 10 no s habiten.

Segons el Registro Fiscal de Edificios y Solares de 1922 el nombre de cases de Moraira, per carrers, era el segent: Carrer Nou Dr. Calatayu)(10 cases), carrer Magatzems (23 cases), carrer la Platja (4 cases), carrer la Mar (4 cases), carrer Carrer (5 cases); total, 46 cases.

Al Nomencltor de la Provincia de Alicante de 1940 la  Rada de Moraira  (considerada tamb com a  caserio ) comptava amb 55 cases destinades a habitatge i 9 per a altres usos. Del total de les cases n hi havia 10 d una planta, 52 de 2 plantes i 2 de 3 plantes. El nombre d habitants de dret per a aquest any era de 215 i el de fet de 212.

Posteriorment, cap als anys seixanta comena l arribada del turisme i amb ell l ampliaci del nucli urb, primer amb la construcci de noves cases al carrer que ja a partir dels anys 50 es denominava  Dr. Calatayud , i desprs amb l obertura de nous carrers vora el cam del Portet (carrers Dnia i Juan XXIII). Ja a la dcada dels 70 s obri l avinguda de Madrid i posteriorment la resta de carrers a una banda i altra d aquest avinguda. Darrerament aquesta important via s ha ampliat cap a l'oest en obrir-se un nou accs a la poblaci que comena vora l antiga casa de  la Por  i arriba fins a la carretera de Moraira a Calp.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310641" title="Cuaenlairat" nonfiltered="1963" processed="1958" dbindex="122054">


El cuaenlairat (Cercotrichas galactotes) s un moix de camp, vagament similar al tord, de l'ordre dels passeriformes. 

Morfologia.

 Fa 15 cm de llargria.
 El mantell s vermellenc, mentre que per sota s de color bru pllid.
 T una banda crema sobre de l'ull.
 Cua molt llarga, en forma de ventall, de color vermells, amb taques blanques i negres molt vistoses a l'extrem.

Subespcies.

 Cercotrichas galactotes familiaris  ;
 Cercotrichas galactotes galactotes (Temminck, 1820) ;
 Cercotrichas galactotes minor ;
 Cercotrichas galactotes syriacus ;

Reproducci.

Noms nidifica a la part ms meridional d'Europa (a Grcia i a la Pennsula Ibrica, per no arriba al Delta de l'Ebre). Tamb cria al sud del Shara (des del Sahel fins a Somlia). 

Construeix el niu en un arbust i hi pon 3-5 ous.

Alimentaci.

Menja insectes que atrapa a terra.

Distribuci geogrfica.

Viu als ambients mediterranis del sud d'Europa, frica del Nord i Prxim Orient fins al Pakistan. Als Pasos Catalans s molt escs, tant com a migrador com en qualitat d'ocell visitant i, si se'l veu, s sempre a les comarques litorals.

Costums.

T una peculiar forma de posar-se, amb les ales penjants i la cua desplegada i aixecada. El seu cant s fora harmonis.

Referncies.



Enllaos externs.

 El cuaenlairat a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Descripci i hbitat d'aquesta espcie. ;
 Vdeos d'aquest ocell en el seu hbitat natural. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie. ;
 El cuaenlairat a la web de la IUCN. ;



 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310646" title="Comarca de Loja" nonfiltered="1964" processed="1959" dbindex="122056">

Comarca de Loja s una comarca situada en la part occidental de la provncia de Granada, en el sud-est d'Espanya. D'acord amb el catleg elaborat per la Conselleria de Turisme i Esport de la Junta d'Andalusia (27 de mar de 2003), aquesta comarca estaria conformada pels segents municipis: 

Algarinejo;
Hutor-Tjar;
llora;
Loja;
Montefro;
Moraleda de Zafayona;
El Salar;
Villanueva Mesa;
Zagra;
 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310648" title="Alexandre I de Parma" nonfiltered="1965" processed="1960" dbindex="122057">

Alexandre Farnese o Alexandre I de Parma ( Roma, Estats Pontificis 1545 - Arrs, Pasos Baixos espanyols 1592 ) fou el 3r Duc de Parma, crrec que ostent entre 1586 i 1592. 

Orgens familiars.
Va nixer el 27 d'agost de 1545 a la ciutat de Roma, capital dels Estats Pontificis, fill del duc Octavi I de Parma i Margarida de Parma. Fou nt per lnia paterna de Pere Llus I de Parma i Girolama Orsini i per lnia materna de Carles V del Sacre Imperi Romanogermnic i la seva amistanada Joana van der Gheynst. 

Va morir el 3 de desembre de 1592 a la ciutat d'Arrs, situada als Pasos Baixos espanyols.

Joventut.

Fou nebot de Felip II de Castella i Joan d'ustria, al costat del qual s'educ a la cort castellana, i va desenvolupar una important tasca militar i diplomtica al servei de la corona espanyola. Va lluitar en la Batalla de Lepant contra els turcs i als Pasos Baixos contra els rebels holandesos.

Va acompanyar a la seva mare fins la ciutat de Brusselles quan aquesta va ser nomenada governadora dels Pasos Baixos.

Npcies i descendents.
Es cas l'11 de novembre de 1565 a la catedral de Brusselles amb Maria de Portugal, filla de Eduard de Portugal i Isabel de Bragana i nta de Manuel I de Portugal. D'aqeusta uni nasqueren:
Margarida de Parma (1567-1643), casada el 1581 amb Vicen I de Mntua i posteriorment religiosa;
 Ranuccio I de Parma (1569-1622), duc de Parma;
Odoard de Parma (1573-1626), cardenal;

Governador dels Pasos Baixos.

Van passar diversos anys abans que pogus demostrar el seu talent per a les operacions militars. Durant aquest temps els Pasos Baixos s'havien rebellat contra la corona espanyola i desprs de la mort de Llus de Requesens, Joan d'ustria fou nomenat governador el 1576. A la tardor de 1577 Alexandre Farnese va ser enviat en ajuda de Joan d'ustria, arribant com comandant de l'exrcit al capdavant dels teros amb els quals al gener de 1578 va derrotar a un exrcit protestant a la batalla de Gembloux. A l'octubre de 1578 Dom Joan mor de tifus sollicitant a Felipe II que Alexandre fos nomenat Governador dels Pasos Baixos, petici a la qual el rei va accedir. 

Els seus dots com diplomtic les va demostrar als tres mesos, al gener de 1579, quan va aconseguir, mitjanant la creaci de la Uni d'Arrs, dur de nou a l'obedincia a la corona espanyola a les provncia del sud que s'havien unit a Guillem I d'Orange-Nassau en la seva rebellia. Per contra, les provncies rebels van abjurar definitivament de la sobirania de Felip II unes setmanes ms tard mitjanant la Uni d'Utrecht. 

Tan prompte com va obtenir una base d'operacions segura a la provncia d'Hainaut i Artois, es va disposar a reconquerir les provncies de Brabant i Flandes. Aix, una ciutat rere una altra van anar caient sota el seu control fins a arribar a les portes d'Anvers, a la qual va posar setge el 1584. El setge d'aquesta ciutat va exigir tot el geni militar i fora de voluntat d'Alexandre per a completar el crcol i finalment rendir la ciutat el 15 d'agost de 1585. L'xit militar de l'itali va tornar a posar en mans de la corona espanyola totes les provncies del sud dels Pasos Baixos, per l'orografia i situaci geogrfica de les provncies d'Holanda i Zelanda feien impossible la seva conquesta sense comptar amb el domini del mar, en aquell moment en mans dels rebels. 

En preparaci a l'intent d'invasi del Anglaterra mitjanant la utilitzaci de l'Armada Invencible, Alexandre marx contra les ciutats d'Ostende i Sluis, conquistant aquesta ltima, on arrib l'armada el 1587. Desprs de la derrota de l'armada s'install a la ciutat de Dunkerque. 

Desprs de l'assassinat del rei Enric III de Frana al desembre de 1589, Alexandre va ser enviat amb l'exrcit a Frana per lluitar amb el bndol catlic oposat al rei Enric IV. En el setge de Caudebec de 1592 va resultar ferit d'un tir de mosquet, morint posteriorment durant la campanya militar contra la ciutat d'Arrs el 3 de desembre del mateix any.

Duc de Parma.
El 1586, a la mort del seu pare, fou nomenat duc de Parma, per la qual cosa hagu de sollicitar perms al rei per a absentar-se i visitar el territori del ducat, perms que no li fou atorgat ja que el rei el consider insubstituble. 

Referncies.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310649" title="Alexandre Farnese" nonfiltered="1966" processed="1961" dbindex="122058">

El papa Pau III (1468-1549);
El cardenal Alexandre Farnese (1520-1589), nt de l'anterior.
El duc Alexandre I de Parma (1545-1592), nebot de l'anterior i besnt de Pau III.
El governador Alexandre Farnese (1635-1689), fill d'Odoard I de Parma;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310656" title="Cristina Piris" nonfiltered="1967" processed="1962" dbindex="122059">
Cristina Piris (Santander, 1949 - Valncia, 26 de desembre de 2003) fou una poltica i sindicalista valenciana. A principis dels anys 1970 es trasllad a Valncia, on treball en el txtil, i es llicenci en Filosofia i Lletres a la Universitat de Valncia, on fou alumne de Josep Vicent Marqus. Particip en la fundaci de les primeres Comissions Obreres del txtil valenci. Integrada en el Moviment Comunista del Pas Valenci (MCPV), desprs particip en la collaboraci entre el Moviment Comunista i la LCR del que nasqu Revolta, que es plasm en el Centre Cvic Ca Revolta de Velluters. El 2007 va rebre a ttol pstum el Premi de les Corts Valencianes.

 Enllaos externs .
 Tret de  (amb llicncia GFDL). ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310659" title="Simfonia nm. 3 de Grecki" nonfiltered="1968" processed="1963" dbindex="122060">
La simfonia nm. 3, Op. 36, tamb coneguda com a simfonia de les lamentacions (en polons, Symfonia pie ni  a osnych), s una simfonia en tres moviments composta el 1976 pel compositor polons Henryk Grecki. Aquesta obra s representativa de la transici del compositor entre un estil dissonant i un altre de ms tonal.

La simfonia est escrita per a orquestra i soprano, que canta un text polons diferent en cada un dels tres moviments: en el primer, un lament de la Verge Maria escrit el segle XV; en el segon, un missatge escrit a la paret d'una pres de la Gestapo durant la Segona Guerra Mundial; en el tercer, una can folklrica sobre una mare que busca el seu fill, assassinat durant la insurrecci silsia de 1919. El tema central de la simfonia s per tant la maternitat i la separaci dels ssers volguts per culpa de la guerra.

Fins al 1992, Grecki era gaireb un desconegut entre els aficionats, conegut nicament com un dels molts compositors de l'anomenat "Renaixement musical polons" de la postguerra. Tanmateix aquell any la companyia Elektra Records va llanar un enregistrament d'aquesta simfonia, que es va situar entre les ms venudes en les llistes de msica clssica de la Gran Bretanya i els Estats Units. Des de llavors se n'han venut ms d'un mili de cpies, molt per sobre del que es podria esperar tractant-se d'una simfonia escrita per un compositor contemporani. Aquest xit, tanmateix, no ha aconseguit atreure l'atenci del pblic cap a la resta de la producci de Grecki.

Antecedents.

Malgrat l'ambient poltic contrari a l'art modern (denunciat com a formalista per les autoritats comunistes), la msica polonesa de postguerra va gaudir d'un nivell de llibertat sense precedents, en especial desprs de l'establiment del "Festival de Tardor de Varsvia" el 1956. Grecki havia obtingut reconeixement entre els compositors d'avantguarda per les seves obres experimentals, dissonants i serialistes de la primera part de la seva carrera; tamb es va fer conegut en l'escena internacional grcies a obres modernistes com Scontri, que va ser un xit al festival de 1960, o la seva Simfonia nm. 1, que va guanyar un premi a la Biennal Juvenil de Pars de 1961. Al llarg dels anys 60, Grecki va continuar relacionant-se amb altres compositors experimentals de l'poca, com Pierre Boulez o Karlheinz Stockhausen.

Als anys 70, en canvi, Grecki va comenar a distanciar-se del serialisme i de les dissonncies extremes de la seva primera poca, i la simfonia nm. 3, com les peces corals Euntes ibant et flebant (Op. 32, 1972) i Amen (Op. 35, 1975), suposen un rebuig d'aquestes tcniques experimentals. L'absncia de variaci harmnica en aquesta simfonia, aix com la seva insistncia en la utilitzaci de repeticions marca un pas en la trajectria de Grecki cap al minimalisme i les textures simples que caracteritzen la seva obra posterior. Donada la naturalesa religiosa de gran part de les seves obres d'aquesta etapa, molts crtics i musiclegs el situen junt amb altres compositors contemporanis que exploren igualment amb estructures i textures senzilles, amb la tonalitat i la melodia, i que tamb adopten temtiques religioses, com Arvo Prt o John Tavener. Tanmateix, cap dels autors qualificats sota aquesta etiqueta de "minimalisme religis" o "minimalisme sacre" no admet tenir influncies comunes amb els altres.

Composici.

El 1973, Grecki va recrrer al folklorista polons Adolf Dygacz a la recerca de melodies que pogus incorporar a la seva nova obra. Dygacz li va presentar quatre canons gravades a la regi de Silsia, una de les quals va impressionar al compositor. Es tractava d'una melodia titulada On se n'ha anat el meu fill estimat (Kajze el meu sie podzio mj synocek miy), que descrivia el dolor d'una mare pel seu fill, caigut durant la guerra, probablement durant les rebellions de 1919-21. Grecki havia sentit una versi d'aquesta can als anys 60 i no li havia prestat especial atenci, per la lletra i la melodia de la nova versi recollida per Dygacz el van captivar profundament. Ms tard va afirmar: "per a mi, s un text potic meravells. No s si un poeta 'professional' podria crear tanta fora potica amb paraules tan simples i netes. No hi ha pena, desesperaci o resignaci, ni gesticulacions exagerades: noms hi ha el dolor i els laments d'una mare que ha perdut el seu fill."

Aquell mateix any, Grecki va sentir parlar d'una inscripci gargotejada a la paret d'una pres de la Gestapo a Zakopane, situada als peus del Tatra, al sud de Polnia. Les paraules pertanyien a l'adolescent de 18 anys Helena Wanda Bausiakwna, empresonada el 25 de setembre de 1944. La inscripci deia: "O Mamo nie p acz nie Niebios Przeczysta Krlowo Ty zawsze wspieraj mnie" ("Oh mam, no ploris - Immaculada Reina Celestial, socorre'm sempre"). El compositor ho recordava aix: "Admeto que sempre m'han irritat les grans paraules, els crits de revenja. Potser si em veis cara a cara amb la mort jo tamb cridaria aix; per aquesta frase que vaig trobar era diferent, gaireb una disculpa o una explicaci per haver-se ficat en aquest embolic; busca consol amb paraules senzilles, per significatives".

Ms tard explica: "A la pres, tota la paret estava coberta d'inscripcions que clamaven: Sc innocent, Assassins, Executors, allibereu-me, Salveu-me, etc. Tot era cridaner i banal. Els adults escrivien aquest tipus de missatges, per vet aqu una noia de 18 anys, gaireb una nena. Ella s diferent. No desespera, no plora, no exigeix revenja. No pensa per si mateixa, en si mereix o no aquest dest. En canvi, pensa en la seva mare, que s qui experimenta la verdadera desesperaci. Aquesta inscripci s una mica extraordinria. I realment em va fascinar."

Grecki tenia doncs dos texts: un d'una mare cap al seu fill, i un altre d'una filla cap a la seva mare. Desprs de buscar texts per continuar amb aquest tema, es va decidir per una can popular del segle XV de la ciutat d'Opole. El seu text contenia un passatge en el qual la Verge Maria parla amb Jess en el moment de la crucifixi: "Oh, fill meu, l'estimat i elegit, comparteix les teves ferides amb la teva mare... " (Synku mi y i wybrany, Rozdziel z matk  swoje rany...). Grecki va afirmar que "aquest text era popular, annim. Aix doncs, tenia tres actes, tres persones. Originalment, vaig pensar emmarcar aquests texts amb una introducci i una conclusi. Fins i tot vaig elegir dos versos (el 5 i el 6) del salm 93/94, tradut per Wujek: Al teu poble, Yahveh, aixafen, a la teva heretat humilien. Maten el foraster i la vdua, assassinen l'orfe."

 Tanmateix, Grecki va acabar rebutjant aquest format, perqu creia que aquesta estructura faria que el tema simfonia sembls ser "la guerra". Grecki volia transcendir ms enll de l'especfic, pel que va estructurar la seva obra com tres laments independients.

Anlisi.

La simfonia nm. 3 es construeix al voltant d'harmonies simples, en un estil neo-modal que empra tcniques de la msica medieval per que no s'adhereix per complet a les normes de composici medievals. La simfonia est escrita per a una soprano, quatre flautes -dos flautins-, quatre clarinets, dos fagots, dos contrafagots, quatre trompes, quatre trombons, arpa, piano i instruments de corda. Una representaci tpica dura al voltant de 50 minuts.

 El musicleg Adrian Thomas ha apuntat que la simfonia manca de dissonncies, i que no requereix de cap virtuosisme tcnic. A ms, observa que "no hi ha referncies estilstiques de segona m, encara que si hagussim de buscar precedents caldria, trobar-los, de manera distant, en compositors tan variats com J.S. Bach, Schubert, Txaikovski, o fins i tot Debussy." Ronald Blum, per la seva part, descriu la simfonia com a "lgubre, com Gustav Mahler, per sense l'ampullositat de la percussi, les trompes i el cor, noms el lament de les cordes i de la soprano solista". L'obra consisteix en tres moviments en to d'elegia, tots ells marcats com a lento. Las cordes dominen la textura musical i el volum rarament s'eleva: la marca de fortissimo noms apareix en uns quants compassos.

Primer moviment:  Lento - Sostenuto tranquillo ma cantabile.

Amb una durada aproximada de 27 minuts, el primer moviment dura tant com els altres dos moviments junts, i es basa en el lament de la Verge Maria escrit el segle XV, recollit a Lysagora Songs, una collecci del Monestir de la Santa Creu a les muntanyes de wi tokrzyskie. Est format per tres seccions: s'obre amb un cnon en deu parts, utilitzant una melodia de 24 compassos. Comena amb els contrabaixos, als que s'agrega un nou instrument cada 25 compassos, una cinquena per sobre de l'anterior. Quan el cnon assoleix les seves 10 repeticions, comena a descendir fins a reduir-se a un nic to. La soprano entra a la segona secci i el seu cant culmina amb el clmax a l'ltima paraula, moment en el que se li uneix l'orquestra repetint el clmax del cnon inicial. La tercera secci del moviment s una llarga conclusi que tamb descendeix fins un nic to.

Segon moviment: Lento e largo - Tranquillissimo.

El segon moviment cont un llibret format a partir de l'oraci a la Verge Maria escrita per Blazusiakwna a la paret del seva cella. Segons el compositor, "volia que el segon moviment tingus un carcter muntanys, no en el sentit del folklore pur, per s que recolls el clima de Podhale... Volia que el monleg de la noia sembls com cantussejat... per una part gaireb irreal, per per un altre dominant a la orquestra." El moviment s'obre amb bord, La-Mi, i un fragment meldic, Mi Sol  Fa , que alterna amb caigudes sobtades a l'acord Si  Re . Thomas descriu l'efecte com a "gaireb cinemtic... suggerint l'aire lliure de les montanyes". A mesura que la soprano comena a cantar, les seves paraules sn acompanyades per l'orquestra, fins a assolir el clmax a La .   El moviment es conclou amb un llarg acord de les cordes que dura ms de dos minuts sense diminuendo.

Tercer moviment: Lento - Cantabile semplice.

El tempo del tercer moviment no s tan lent com el dels dos anteriors, i certs lleus canvis en la dinmica i en la manera fan que sigui ms complex del podria semblar a primera vista. Est format per tres estrofes en La menor i, igual com el primer moviment, es construeix mitjanant l'evoluci d'un motiu senzill. La melodia s'estableix a l'estrofa inicial, i la segona i tercera estrofes revisiten els mateixos temes del segon moviment. Quan la soprano canta les ltimes paraules, la tonalitat canvia un La major diatnic que acompanya a la que l'escriptor David Ellis ha denominat "l'estrofa exttica final":

 Oh, canteu per a ell/ ocellets cantaires de Du/ perqu la seva mare no pot trobar-lo.
I vosaltres, floretes de Du/ floriu per tot arreu/ que el meu fill pugui dormir somnis felios.

Desprs d'aquesta estrofa l'orquestra torna a la tonalitat de La menor abans d'un postludi final en La major. En paraules del propi Grecki "Finalment, va aparixer aquest invariable, persistent i obstinat 'walczyk' de La, que sonava b en tocar-se piano de manera que totes les notes fossin audibles. Per a la soprano, vaig usar una tcnica caracterstica dels cants de la muntanya: suspenent la melodia en la tercera  i descendint des de la quinta a la tercera mentre el conjunt descendeix pas a pas sextes".

Referncies.


Bibliografia.
Howard, Luke (1998). "Motherhood, Billboard, and the Holocaust: Perceptions and Receptions of Grecki's Symphony No. 3". The Musical Quarterly 82, pp. 131 159. ;
Jacobson, Bernard (1995). "A Polish Renaissance". (London): Phaidon. ISBN 0-7148-3251-0.
Layton, Robert, editor. (1995) A Guide To The Symphony (Oxford): Oxford University Press. ISBN 0-1928-8005-5.
Steinberg, Michael (1998). "The Symphony: A Listener's Guide". (New York): Oxford University Press. ISBN 0-1951-2665-3.
Thomas, Adrian (1997). "Grecki (Oxford Studies of Composers)". (Oxford): Clarendon Press. ISBN 0-1981-6394-0.
Thomas, Adrian (2005). "Polish Music Since Szymanowski" (London): Cambridge. ISBN 0-521-58284-9.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310661" title="Riu Corb" nonfiltered="1969" processed="1964" dbindex="122061">

El riu Corb s un afluent per l'esquerra del Segre que travessa les comarques de la Conca de Barber, l'Urgell i les Garrigues.

El riu neix a una  font del municipi de Rauric al peu de la carretera T-224 i segueix en direcci oest cap a Llorac i Vallfogona de Riucorb, on recull les aiges del riu Seniol. Continua cap a Guimer, Ciutadilla, Nalec, Sant Mart de Mald i Belianes, on canvia de direcci i continua vers al nord; poc desprs es perd entre les vinyes i les oliveres.

Prop de Bellpuig es retroba l'antic curs del riu, que, a travs dels termes de Castellnou de Seana, el Poal, Linyola, Bellvs i Trmens, arribava fins a Vilanova de la Barca, on desembocava al Segre desprs d'un recorregut de 57 km.

Algunes fonts afirmen que, desprs de Belianes, el riu no va cap a Bellpuig, sin que se separa en dos braos: un direcci a Bellpuig, fet antigament, de forma artificial, pel Duc de Sessa per a poder regar les seves terres, i l'altre, que s el curs natural del riu, i que es dirigeix als pobles de Vilanova de Bellpuig i  Golms, per, poc desprs, retrobar el curs esmentat anteriorment.

Coordenades.
Naixement: ;
Desembocadura: ;

Articles relacionats.
 Obagues del riu Corb;

Enllaos externs.
 Article sobre el riu Corb (inclou una foto del riu l'any 1920).;

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310666" title="Rossinyol bord" nonfiltered="1970" processed="1965" dbindex="122063">

El rossinyol bord o rossinyol bastard (Cettia cetti) s un ocell de l'ordre dels passeriformes, prou semblant al rossinyol. 

Morfologia.

 Fa 14 cm de llargria.
 El seu plomatge s de color castany rogenc al cap, dors, cua i ales, i blanquins al pit i al ventre.
 Ostenta un desdibuixat vi superciliar de color clar.
 T les ales i la cua arrodonides i d'un to rogenc.
 No hi ha dimorfisme sexual.

Reproducci.

Entre els arbusts, la femella construeix un nial complex, emprant gran varietat de materials. Ella sola s'encarrega de la reproducci: pon 3 o 5 ous a l'abril-maig, els cova durant 13 dies i alimenta els pollets fins que aquests deixen el niu al cap de 15 dies.

Alimentaci.

Menja insectes, llavors i molluscs.

Hbitat.

s essencialment sedentari i es localitza en rees humides (com ara, rius, squies, estanys, aiguamolls, etc.), sempre que hi hagi una vegetaci abundant a la ribera.

Distribuci geogrfica.

Habita a tota la Pennsula Ibrica, a l'Europa mediterrnia, Romania, Bulgria, nord-est d'frica i Orient Prxim fins a l'Afganistan. s com als Pasos Catalans i, des de 1973, ha colonitzat Galles i el sud d'Anglaterra.

Costums.

s molt difcil de descobrir entre la vegetaci on s'amaga, per en canvi s fcil de detectar grcies al cant nupcial, fort i clar. A diferncia del mascle, la femella no canta. 

Observacions.

El seu nom cientfic prov del zoleg itali Francesco Cetti. 

Referncies.



Enllaos externs.

 El rossinyol bastard a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Estudi de la poblaci d'aquest ocell al Principat de Catalunya. ;
 Estudi de la poblaci d'aquest ocell a Portugal. ;
 Fotografies del rossinyol bord. ;
 Descripci i hbitat del rossinyol bastard. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie. ;
  ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310676" title="Alexandre Farnese (cardenal)" nonfiltered="1971" processed="1966" dbindex="122066">

Alexandre Farnese ( Valentano, Estats Pontificis 1520 - Roma 1589 ) fou un prncep de Parma que va esdevenir cardenal.

 Orgens familiars .
Va nixer el 5 d'octubre de 1520 a la ciutat de Valentano, que en aquells moments formava part dels Estats Pontificis i que avui en dia forma part de la provncia italiana de Viterbo, fill primognit de Pere Llus I de Parma i Girolama Orsini. Per lnia paterna era nt del papa Pau III, i fou germ del cardenal Ranuccio Farnese i el duc Octavi I de Parma.

 Carrera religiosa .
Va estudiar a la ciutat de Bolonya i posteriorment fou nomenat administrador de la Dicesi de Parma. El 18 de desembre de 1534 fou nomenat cardenal per part del seu avi Pau III, i va rebre molts altres crrecs i beneficis, afavorit com a Vicecanceller de l'Esglsia Catlica Romana, Governador de Tvoli, arxiprest de la Baslica de Santa Maria la Major de Roma i de Sant Pere del Vatic. Aix mateix fou nomenat administrador apostlic de la Dicesi de Jan (Espanya), Viseu (Portugal), Wurzburg (Alemanya) i d'Aviny (Frana). El 1536 fou nomenat bisbe de Monreale (Siclia), i el 1552 fund un collegi Jesuta. Posteriorment fou bisbe de Massa el 1538 i arquebisbe de Tours el 1553. L'any 1580 fou nomenat arquebisbe de Cahors i bisbe de Benevento, Montefiascone, stia, Velletri i Deg del Collegi Cardenalici.

Amb el seu nomenament com a Llegat Papal aconsgu acordar la pau entre Carles V del Sacre Imperi Romanogermnic i Francesc I de Frana, acompanyant les tropes enviades pel papa per a donar suport a Carles V en contra de la Lliga d'Esmalcalda. Al llarg de la seva carrera es dedic a restaurar un bon nombre d'esglsies, entre elles l'esglsia de Ges de Roma i la Villa Farnese.

Va morir el 2 de mar de 1589 a la ciutat de Roma, sent enterrat sota l'altar major de l'Esglsia de Ges.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310679" title="Boscaler com" nonfiltered="1972" processed="1967" dbindex="122067">

El boscaler com (Locustella luscinioides) s un ocell de l'ordre dels passeriformes, semblant al rossinyol bastard. 

Morfologia.

 Fa 14 cm de llargria.
 El dors s rogenc i el pit i el ventre sn blanquinosos amb reflexos terrosos.
 El vi superciliar s desdibuixat.

Subespcies.

 Locustella luscinioides fusca ;
 Locustella luscinioides luscinioides ;
 Locustella luscinioides sarmatica ;
  
Reproducci.

Nidifica de maig a agost a totes les zones humides dels Pasos Catalans, tot i que no s excessivament abundant. Installa el niu entre els canyissos, prop de l'aigua.

Distribuci geogrfica.

s com a l'Europa Central, a Frana i a la Pennsula Ibrica. 

Costums.

El cant s inconfusible: consisteix en una nota sostinguda durant ms d'un minut, semblant al cant d'una cigala o d'una llagosta, origen del nom genric que ostenta. Sol emetre'l des de dalt de tot de les canyes o el canys. 

s una espcie estival que pot observar-se de mar a octubre, com la majoria dels ocells de canyissar.

Referncies.



Enllaos externs.

 El boscaler com a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Estudi de la poblaci del boscaler com al Principat de Catalunya. ;
 El boscaler com a l'Animal Diversity Web. ;
 Fotografies i enregistraments sonors del boscaler com. ;
 Descripci i hbitat del boscaler com. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie. ;

 El boscaler com al web de la IUCN. ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310681" title="Televisi de Matar" nonfiltered="1973" processed="1968" dbindex="122069">


Televisi de Matar (TVM) s un mitj privat d'mbit comarcal que forma part del Collectiu de Mitjans Audiovisuals de Matar, que s una entitat sense afany de lucre surgida a finals dels anys 80. TVM va inciar les seves emissions el juliol de 1986 des d'un petit local al carrer Ciutat de los lamos.I va ser la segona televisi local, desprs de Televisi de Cardadeu. 
Cal destacar que tot hi ser un mitj privat, t la finalitat de mitj de comunicaci pblic. 
El 25 de juliol del 1993 es van inaugurar unes noves installacions de TVM en una de les naus de l'antiga fbrica txtil Can Marf. L'ajuntament de Matar, propietari de l'edifici, va fer una cessi a TVM per un perode determinat de temps.
El 2006, va rebre la consessi d'una llicncia TDT pel maresme com a canal privat. 
Actualment t un informatiu diari anomenat 24hores que t un gran prestigi i a ms t una audincia considerable.

Programes destacats.
24 Hores   Informatiu diari de Matar i el Maresme;
La Fbrica   Megazine de cultura i activitats ciutadanes;
Pantalla Oberta   Debat d interessos ciutadans;
Carnet Esportiu - programa esportiu ;
La finestra escolar   programa juvenil;
Espai d art   programa d entrevistes a artistes locals;
Creure Avui - Programa dedicat a la religi;
La tribuna   Programa d entrevistes en profunditat;
Notcia de llibres   Programa d actualitat literria;
ltima Sessi   Programa d actualitat cinematogrfica;
El dilluns que ve - Programa dedicat a la cultura;
L ptica - programa d anlisi de l actualitat;

Freqncies.
Freqncia analgica
 Canal 38 UHF;
Freqncia digital
 Canal 24 UHF: Maresme.

Enllaos externs.
 Televisi de Matar;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310682" title="John Barber" nonfiltered="1974" processed="1969" dbindex="122070">
John Barber va ser un pilot de curses automobilstiques britnic que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

John Barber va nixer el 22 de juliol del 1929 a Little Marlow, Buckinghamshire, Gran Bretanya .


 A la F1 .

Va debutar a la primera cursa de la quarta temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1, la corresponent a l'any 1953, disputant el 18 de gener el GP d'Argentina al Circuit Oscar Alfredo Galvez.

John Barber va participar a aquesta nica cursa puntuable pel campionat de la F1, acabant-la en vuitena posici a set voltes del guanyador. 


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310693" title="Roberto Mieres" nonfiltered="1975" processed="1970" dbindex="122071">
Roberto Mieres va ser un pilot de curses automobilstiques argent que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Roberto Mieres va nixer el 3 de desembre del 1924 a Mar del Plata, Buenos Aires, Argentina.


 A la F1 .

Va debutar a la tercera cursa de la quarta temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1, la corresponent a l'any 1953, disputant el 7 de juny el GP dels Pasos Baixos al Circuit de Zandvoort.

Roberto Mieres va participar a disset curses puntuables pel campionat de la F1, disputades entre les temporades 1953 i 1955.


 Resultats a la Frmula 1 .




(*) Cotxe compartit.


 Resum .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310694" title="Iodur de magnesi" nonfiltered="1976" processed="1971" dbindex="122072">































El iodur de magnesi, MgI2, s un compost inorgnic inic format per cations magnesi, Mg2+, i anions iodur, I . Es presenta en forma de cristalls blancs, que sn molt higroscpics, per la qual cosa forma hidrats: el iodur de magnesi hexahidratat, MgI26H2O i el iodur de magnesi octahidratat, MgI28H2O. La seva estructura cristallina s hexagonal, tipus iodur de cadmi, per l'anhidre; monoclnica per l'hexahidrat; i ortormbica per l'octahidrat. s molt soluble en aigua i soluble en etanol. En l'atmosfera es descompon donant iode, I2, que es reconeix per la coloraci marr i xid de magnesi, MgO.

 Preparaci .
Es por preparar per reacci directa entre el magnesi i el iode escalfant:
 Mg  +  I2     MgI2;

Tamb es pot preparar de les segents maneres, totes per reacci amb l'cid iodhdric:
 A partir l'xid de magnesi:
 MgO  +  2HI     MgI2  +  H2O;
 A partir de l'hidrxid de magnesi:
 Mg(OH)2  +  2HI     MgI2  +  2H2O;
 A partir del carbonat de magnesi:
 MgCO3   +  2HI     MgI2  +   CO2  +  H2O;

Aplicacions.

El iodur de magnesi s'empra principalment en sntesi orgnica.

Referncies.


Bibliografia.

 LIDE D.R. (Ed.) Handbook of Chemistry and Physics. CRC Press. 77th Ed. (1996-1997) New York;
 SIGMA-ALDRICH http://agrippina.bcs.deakin.edu.au/bcs_admin/msds/msds_docs/Magnesium%20iodide.pdf;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310704" title="Front d'Alliberament Oromo" nonfiltered="1977" processed="1972" dbindex="122073">


El Front d'Alliberament Oromo (Oromo Liberation Front, en oromo: Adda Bilisummaa Oromoo, en amhara:                 ), abreujat FAO o en angls OLF) s una organitzaci independentista a Etipia, que lluita per l'autodetermionaci del poble oromo.

En 1964 es va crear una organitzaci pan-oromo  anomenada  Matcha Tulama Association (1964-1967) dirigida pel general Tadesse Birru, que fou prohibida el  1967. De les restes d'aquest grup i altres nacionalistes va sorgir el 1973 el Front d'Alliberament Oromo. L'organitzaci va continuar la lluita armada que fins el 1972 havia portat a terme la Bale Guerrilla Movement de Waqo Gutu.

El 1975 el Dergue, el govern militar comunista d'Etipia, va prometre l' autodeterminaci als pobles de l'estat. Per un temps va aconseguir un cert suport dels diferents grups tnics incloent el OLF, per aviat es va produir el trencament. Els grups principals que lluitaven contra la junta eren el Front Popular d'Alliberament d'Eritrea i el Front Popular d'Alliberament del Tigre (FPLT). Aquest darrer va demanar una acci comuna al OLF, per aquest aleshores s'hi va negar; llavors el FPLT va organitzar un moviment armat oromo amb els presoners que havia fet d'aquesta tnia, que es va dir Organitzaci Democrtica del Poble Oromo (Oromo People's Democratic Organization, OPDO) de tendncia marxista. Al mateix temps el FPLT va crear una organitzaci d'oposici  de majoria amhara i de caire estatal: la Ethiopian Democratic Officers' Revolutionary Movement (EDORM). El 1981 un grup del Ethiopian People's Revolutionary Party (EPRP) s'havia rendit al FPLT i amb els seus integrants es va organitzar un altre moviment de majoria amhara, el  Ethiopian People's Democratic Movement (EPDM).  Amb tots aquestos grups es va formar el Ethiopian People's Revolutionary Democratic Front (EPRDF). 

El 1991, enderrocat el rgim etop, l'OLF fou un dels tres fundadors del govern de transici, per aviat van tornar les discrepncies  i el 1992 el OLF va anunciar que no participaria a les eleccions i que es retirava del govern de transici. La Southern Ethiopian Peoples Democratic Coalition (una coalici de 10 partits no controlats pel FPLT) va rebutjar els resultats electorals que van donar l'hegemonia al FPLT i a les seves organitzacions regionals satllits. El OLF va tornar a la lluita. L'activitat armada s'ha incrementat desprs del 2005.

La branca armada de la organitzaci porta el nom d'Exrcit d'Alliberament Oromo.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310707" title="Amo (Doctor Who)" nonfiltered="1978" processed="1973" dbindex="122074">
L'Amo s un personatge recorrent de la srie de televisi de cincia ficci britnica Doctor Who. s un senyor del Temps renegat, i s el ms gran enemic individual del Doctor.

Quan l'Amo aparegu per primer cop al gener del 1971, era interpretat per Roger Delgado, que continu al paper fins la seva mort el 1973. Posteriorment, Peter Pratt i Geoffrey Beevers interpretaren una versi fsicament decaiguda del senyor del temps, fins que Anthony Ainley aconsegu el paper el 1981. Hi romangu fins la cancellaci de Doctor Who el 1989. EL 1996, l'Amo fou interpretat per Gordon Tipple (breument) i Eric Roberts a la pellcula de televisi. A la srie revivida, Derek Jacobi interpret breument la reintroducci del personatge, abans de passar el testimoni a John Simm, que jug el paper de l'Amo al clmax de la srie del 2007.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310709" title="Citalopram" nonfiltered="1979" processed="1974" dbindex="122075">

El citalopram s un antidepressiu inhibidor selectiu de recaptaci de serotonina (ISRS). Funciona pel fet que augmenta la quantitat de serotonina, que s una substncia natural del cervell que ajuda a mantenir l'equilibri i el benestar mental; a ms, el citalopram allibera grans quantitats d'un analgsic tant potent com la morfina, fent d'aquest medicament un potent i efectiu antidepressiu.

El citalopram s'empra per tractar trastorns alimentaris, l'alcoholisme, el trastorn de pnic, les diferents fbies socials, etc.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310710" title="Jimmy Stewart" nonfiltered="1980" processed="1975" dbindex="122076">
Jimmy Stewart va ser un pilot de curses automobilstiques escocs que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Jimmy Stewart va nixer el 6 de mar del 1931 a Milton, West Dunbartonshire, Gran Bretanya i va morir el 3 de gener del 2008. Era el germ gran de Jackie Stewart, tamb pilot i triple campi del mn de la F1.


 A la F1 .

Va debutar a la sisena cursa de la quarta temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1, la corresponent a l'any 1953, disputant el 18 de juliol el GP de la Gran Bretanya al Circuit de Silverstone.

Jimmy Stewart va participar a aquesta nica cursa puntuable pel campionat de la F1, no podent acabarla al fer una virolla a onze voltes del final. 


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310711" title="Jack Fairman" nonfiltered="1981" processed="1976" dbindex="122077">
Jack Fairman va ser un pilot de curses automobilstiques britnic que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Jack Fairman va nixer el 15 de mar del 1913 a Horley, Gran Bretanya i va morir el 7 de febrer del 2002 a Rugby, Warwickshire, Anglaterra.


 A la F1 .

Va debutar a la sisena cursa de la quarta temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1, la corresponent a l'any 1953, disputant el 18 de juliol el GP de la Gran Bretanya al Circuit de Silverstone.

Jack Fairman va participar a tretze curses puntuables pel campionat de la F1, disputades en diferents temporades entre 1953 i 1961.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310722" title="Platja de Sa Riera" nonfiltered="1982" processed="1977" dbindex="122078">


Sa Riera s la platja ms gran de Begur i la ms propera al municipi. El seu accs des del poble s molt fcil, noms cal agafar la carretera de circumval.laci i baixar fins a la cala. Tamb s'hi pot arribar des de Sa Tuna o Aiguafreda a travs de la carretera que connecta les diferents urbanitzacions. Sa Riera, que rep el seu nom d' un torrent que divideix la platja en dues meitats, conserva encara les antigues cases de pescadors, per ofereix tamb diverses activitats esportives i turstiques que es poden sol.licitar al Club Nutic. 

La seva situaci geogrfica s excel.lent: a la dreta t l'arrecerada cala d'Es Port d'Es Pi i a l'esquerra la Cala del Rei. Des d'aquesta ltima, i pel cam de ronda, es pot arribar, tot passejant, a l'Illa Roja (platja nudista) i la platja de Pals.

A la platja hi trobareu allotjament en hotels o apartaments i bars i restaurants per gaudir de la gastronomia prpia de la comarca. A ms, a l'estiu, se celebra una tradicional cantada d'havaneres en un marc incomparable.

s la cala ms gran de Begur, est dividia en tres platges al nord per la cala del Rei i pel sud el port d'es P. T uns 350 metres de llargada. Es Bandera Blava des de l'any 1995. Est molt ben equipada i compta amb una entitat esportiva: el Club Nutic. El seu entorn urbanstic s a base d'edificacions i apartaments dispersos entre els pins , amb restaurants, bars, dos centres comercials, un cmping i dos establiments hotelers. S'accedeix a la cala des de la carretera de Begur, o pel cam de Ronda provenint de la platja del rac, pel sud una carretera que voreja la costa la connecta amb Aiguafreda i Sa Tuna.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310724" title="llora" nonfiltered="1983" processed="1978" dbindex="122079">

llora s un municipi situat en la part oriental de la comarca de Loja (provncia de Granada). Aquesta localitat limita amb els municipis granadins de Mocln, Pinos Puente, Moraleda de Zafayona, Villanueva Mesa, i Montefro, i amb el municipi jiennenc d'Alcal la Real. 

L'ajuntament ilurquenc est format pels nuclis d'llora, Alomartes, Tocn, Escznar, Obilar  tamb coneguda com L'Estaci d'llora  i Brcana. La principal font de ingressos s l'economia rural, especialment l'olivera. T en el centre del poble, a la part alta d'una penya, les runes d'un antic castell rab, encara que d'ell tot just es conserven algunes restes de la muralla. 
 Cultura . 
 Festivals . 
El festival ms important que se celebra en el municipi s el Parapanda Folk. Est declarat Festival Turstic Nacional. T lloc durant l'ltima setmana de juliol, en llora i en ell actuen grups de msica tnica tant nacionals com internacionals. Aquesta activitat est considerada de gran rellevncia cultural. 
 Gastronomia . 
A la cuina tradicional d' llora s important destacar els mtodes de conserva tradicional dels aliments que ha arribat fins als nostres dies. El manteniment de les carns i dels embotits en oli d'oliva sn la base dels principals guisats d'aquesta gastronomia. Aquests productes sn: el llom d'orsa  plat tpic de Granada i de Castella-la Manxa , el xorio i salchichn en oli i els chicharrones. Altres plats tpics sn: els esprrecs en miguilla, el choto amb alls i les gachas de most.
 
 Enllaos externs .

 Ajuntament d'llora;
 Microweb turstica d'llora realitzada pel Patronat de Turisme de Granada;
 Situaci d'llora ;
 Dades Multiterritorials;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310727" title="Loja (Granada)" nonfiltered="1984" processed="1979" dbindex="122080">

Loja s un municipi de la provncia de Granada. Est situada en la vall del Genil. Coneguda com "flor entre espines", s un tpic poble andals. La seva naturalesa oferix com atracci impressionants cascades. Destaquen la fortalesa rab (L'Alcazaba), construda a la fi del segle IX i l'Esglsia de San Gabriel. D'economia principalment agrria, comptar amb el primer centre de reproducci per a l'agricultura ecolgica d'Andalusia. 

 Geografia .
Est formada per les barriades d'Arroyo Milanos, Cuesta Blanca, Cuesta de la Palma, La Esperanza, La Fbrica, El Frontil, Fuente Camacho, Las Rozuelas, Riofro, San Antonio, Santa Brbara, Venta del Rayo, Ventorros de Balerma, Ventorros de la Laguna y Ventorros de San Jos  y los caseros de Agicampe, Alazores, Almendro, Los Arenales, La Atalaya, Campo Dauro, La Ciudad, Dehesa de los Montes, Los Gallumbares, Huertas Bajas, Jardines de Narvez, Manzanil, Molehones, Nuo Daza, Plines i Puerto Blanquillo.


 Enllaos externs .
 Microweb turstica de Loja realitzada pel Patronat de Turisme de Granada;
 Carnavals;
 Setmana Santa;
 Guia de Loja;
 Web del Grup municipal Convocatoria por Loja;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310731" title="Himne del Vila-real Club de Futbol" nonfiltered="1985" processed="1980" dbindex="122081">
L'himne del Vila-real CF es va crear fa 10 anys per l'ascens a la Primera divisi espanyola i va ser creat per Antoni Pitarch Font i Alfredo Sanz Corma, els dos de la ciutat de Vila-real. A l'octubre de 2008 es va crear una nova versi de l'himne a l'estil rock i que s'estren al partit davant l'Atltic de Madrid.

Lletra.
La illusi de tot un poble, 
industrial i llaurador, 
s un club que a tots pregona 
la fora de l'afici. 

La gent de la nostra Vila, 
de la Plana, del Millars, 
porta al cor la seua estima 
per l'equip ms exemplar. 

Els nostres colors sn el blau i el groc 
i els nostres amors pel Vila-real; 
en el Madrigal sempre lluitarem, 
tots agermanats sempre animarem.

Canteu, penyes! Canta, afici! 

Endavant, a triomfar, a guanyar Vila-real! 

 (bis) 

Enllaos externs.
 Himne del Villarreal CF;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310737" title="Territ de tres dits" nonfiltered="1986" processed="1981" dbindex="122082">



El territ de tres dits (Calidris alba) s un ocell de l'ordre dels caradriformes i de la famlia dels escolopcids, caracterstic per la manca de dit superior.

Morfologia.

 Fa 19-20 cm de llargada.
 Cos rabassut i rodanx.
 Color roig viu tacat de negre, de gris i de blanc, amb el ventre blanc. A l'hivern, s de color gris molt pllid amb el ventre blanc. A l'hivern, tamb destaca, sobre el fons clar, una taca negra all on les ales s'uneixen amb el cos.
 Potes molt fosques i provedes de tres dits.
 Bec curt, robust i recte.;

Reproducci.

Cria a l'rtic a la primavera. Pon 3-4 ous.

Alimentaci.

Menja petits crancs i invertebrats.

Distribuci territorial.

Habita a les regions rtiques i hiverna a les platges sorrenques de Sud-Amrica, l'Europa mediterrnia, frica i Austrlia. s com, per escs, a l'hivern, als Pasos Catalans (tan sols al Delta de l'Ebre la poblaci t una certa estabilitat).

Costums.

Normalment se'l pot distingir, molt actiu, quan corre nerviosament vora les onades a les platges, al comps constant que aquestes marquen d'anar i vindre, perqu hi cerca els crustacis, molluscs i cucs marins que queden al descobert sobre la sorra. De vegades, pot aparixer a l'interior, a les ribes dels tolls d'aigua dola.

s molt gregari a l'hivern i forma estols molt nombrosos.

Referncies.



Enllaos externs.

 El territ de tres dits a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Estudi de la poblaci d'aquest ocell al Principat de Catalunya. ;
 Fotografies d'aquest ocell. ;
 Identificaci i hbitat d'aquest ocell. ;
 Vdeos de territs de tres dits en llur hbitat natural. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie. ;
 Enregistraments sonors del territ de tres dits. ;
 El territ de tres dits a la IUCN. ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310743" title="Son Dureta" nonfiltered="1987" processed="1982" dbindex="122087">


Son Dureta s un dels barris dels afores de la ciutat de Palma amb ms transit de la ciutat, ja que all es troba l'hospital de referncia de les illes Balears. A ms d'aix, comptar amb un centre comercial amb ms de 200 tendes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310747" title="Cas absolutiu" nonfiltered="1988" processed="1983" dbindex="122091">
El cas absolutiu s una marca de flexi gramatical que apareix a les paraules que es declinen de les llenges ergatives (com per exemple el basc, on acaba en -a) per marcar el subjecte d'un verb intransitiu o l'objecte d'un verb transitiu, s a dir, l'argument o complement ms important del verb de la frase. Contrasta amb el cas ergatiu.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310764" title="Bili" nonfiltered="1989" processed="1984" dbindex="122097">
Un bili s un nombre natural que s'escriu 1000000000000 (10). En el sistema binari s 1110100011010100101001010001000000000000 i en l'hexadecimal s E8D4A51000. La seva factoritzaci en nombres primers s 2  5. El prefix que el designa s Tera- (al SI).
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310765" title="Bac de Roda" nonfiltered="1990" processed="1985" dbindex="122098">
Francesc Maci i Ambert, conegut com a Bac de Roda va ser un militar nat a Roda de Ter el 28 de maig de 1658 i mort el 2 de novembre de 1713 a Vic.

Fou un dels signataris del Pacte dels Vigatans i particip en l'aixecament a favor de Carles d'ustria. Va lluitar en la Guerra de Successi com a cap dels Miquelets entre els anys 1703 i 1713 i fou condemnat a mort i penjat a Vic el 2 de novembre de 1713.



Fill d'Onofre Maci, del mas Maci, i d'Escolstica Ambert, de la ciutat de Vic. Als catorze anys es va casar amb la pubilla del Ms Bac de Sant Pere de Roda (avui en dia Les Masies de Roda), agafant el cognom de la seva dona. 

El 17 de maig de 1704 sign el Pacte dels Vigatans en el que s'acord el desig de la Gran Aliana de fer un gran desembarcament de tropes prop de Barcelona. A canvi, la Companyia d'Osona, coneguda com els Vigatans i de la que Bac de Roda va formar part, havia de provocar un aixecament amb 6.000 homes que servs de cap de pont al posterior desembarcament de tropes. El dia 1 de juliol del 1705, els Vigatans varen proclamar rei a Carles III a la Plaa de Vic.

Particip com a comandant de fusellers en el Combat del Congost, sota les ordres del general Moragues, on foren derrotades les tropes borbniques al intentar ocupar Vic.

Desprs del desembarcament de les tropes de l'Aliana a Barcelona i la posterior conquesta de la ciutat per part dels Austriacistes el Novembre de 1705, Bac de Roda es retir momentniament de la lluita. Quan les tropes borbniques van procurar recuperar el control de Barcelona, Bac de roda va rebre l'encarregat de vigilar i defensar, al capdavant de 600 homes, la lnia que dividia la ciutat del castell de Montjuc. El 7 d'abril de 1706, les seves tropes varen trencar la trinxera borbnica aixecada al l alada de Santa Madrona per a inicialment allar Montjuc de la ciutat. 

El 1709, ja amb el grau de Coronel, va dirigir un grup de fusellers que va retenir als francesos provinents de l'Empord. 

Amb la mort de l'emperador Josep I del Sacre Imperi Romanogermnic el 17 d'abril 1711, Carles fou el nou Arxiduc. Les tropes austroalemanyes varen comenar llavors un progressiu replegament. 

El Vigatans van seguir aixecant partides i van continuar amb la tctica de guerrilles, en una situaci ja molt ms complicada.
La tropa de Bac de Roda va rebre la missi de defensar Barcelona junt amb Antoni Desvalls, Marqus de Poal. D'altra banda, el 28 d'agost del 1713, les tropes borbniques del Duc de Bacamonte van enfilar el Congost i venceren als Vigatans: Osona era ocupada i comandada pels borbnics.

Procurant posar-se a estalvi, Bac de Roda torn al mas Colom, casa on es cri. Per en Josep Riera de Vallfogona, antic amic seu, el delat. Fet presoner, va ser executat a la forca el dia 2 de novembre del 1713.
La seva mort origin una venjana posterior dels Austracistes en la que el Marqus de Poal atac Berga, apress uns 28 miquelets i, per a venjar en Bac de Roda, va fer penjar els 4 ms significats.

El delator, Josep Riera, mor el 15 d'abril del 1714, entre miquelets austriacistes i tropes borbniques. Assabentat del fet, el capit Roca del regiment austriacista el feu desenterrar i penjar a una forca com a trador i persona vil.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310769" title="Hidrur de liti" nonfiltered="1991" processed="1986" dbindex="122099">































L'hidrur de liti, LIH, s un compost inorgnic inic, format per cations liti, Li+ i anions hidrur, H . Es presenta en forma de cristalls incolors o lleugerament grisos degut a impureses. La seva estructura cristallina s cbica centrada en les cares, tipus clorur de sodi.

 Preparaci .
S'obt mitjanant reacci del liti metall amb hidrogen gas a una temperatura entre 600 C i 700 C, segons la reacci:
 2 Li  +  H2    2 LiH;

 Reaccions .
Destaca la reacci de l'hidrur de liti amb aigua que allibera hidrogen el qual pot produir una reacci explosiva en contacte amb l'oxigen de l'aire:
 LiH  +  H2O     LiOH  +  H2;

 Aplicacions .
L'hidrur de liti t nombroses aplicacions:
 Com a dessecant.
 Com a reactiu per a la sntesi de l'hidrur d'alumini i liti, LiAlH4, un important reductor d'aldehids a alcohols molt emprat en qumica orgnica.
 En generadors d'hidrogen, H2. El LiH s l'hidrur de metall que cont un percentatge ms elevat d'hidrogen (12,68 %), tres vegades ms que l'hidrur de sodi, NaH, per la qual cosa s'ha pensat en l'hidrur de liti per emmagatzemar hidrogen en els dipsits de vehicle que funcionin cremant hidrogen. L'hidrogen pot ser lliberat per reacci de l'hidrur de liti amb aigua.
 En reactors nuclears com a refrigerant i com a protector.
 L'hidrur de liti on els toms d'hidrogen estan constituts per l'istop deuteri, D, s'anomena deuteriur de liti, LiD, i fou emprat per Edward Teller i Stanislaw Ullam, en el disseny de la primera bomba atmica d'hidrogen.

 Bibliografia .
 LIDE D.R. (Ed.) Handbook of Chemistry and Physics. CRC Press. 77th Ed. (1996-1997) New York;
 http://www.mtas.es/insht/ipcsnspn/nspn0813.htm;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310771" title="Parsit gros" nonfiltered="1992" processed="1987" dbindex="122100">


El parsit gros (Stercorarius skua) s el parsit ms gros i ms abundant que es pot trobar als Pasos Catalans durant l'hivern. 

Morfologia.

 Fa 58 cm de llargria i 125-140 cm d'envergadura alar. ;
 s de color bru, amb la cua curta i arrodonida i amb unes taques blanques a les ales.

Reproducci.

Cria a l'rtic i a l'Atlntic. Pon 2 ous en un niu fet amb herbes i els defensa aferrissadament si alg s'hi apropa.

Alimentaci.

Es dediquen a prendre els peixos que altres aus pesquen, aprofiten les restes que llencen des dels vaixells de pesca, devoren ous i aus joves i mengen carronya (animals marins morts).

Costums.

En vol pot recordar una gavina poc destra, per, en canvi, s molt hbil en les maniobres rpides i sobtades. Quasi tota la seua vida transcorre a l'alta mar i noms s'acosten a terra per niar. 

Referncies.



Enllaos externs.

 El parsit gros a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Estudi de la poblaci de parsits grossos al Principat de Catalunya. ;
 Fotografies d'aquest ocell. ;
 Hbitat i reproducci d'aquest ocell. ;
 Estudi de la poblaci d'aquest ocell a Portugal. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie. ;
 Vdeos d'aquest ocell en el seu hbitat natural. ;
 Enregistrament sonor d'aquest ocell. ;
 El parsit gros a la IUCN. ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310778" title="El Debat" nonfiltered="1993" processed="1988" dbindex="122102">
El Debat, amb el sobrenom Diari digital de Catalunya s un diari digital en catal. Pren com a espai de referncia Catalunya i a ms de seccions de poltica, societat, revista de oci i cultura, columnes d'opini i debat, t a ms una secci especialitzada en economia catalana.

El diari ha ms de seixanta mil visites el mes d'abril de 2008 segons l'OJD. 

Enllaos externs.
Diari digital de Catalunya - elDebat.cat;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310781" title="Landseer" nonfiltered="1994" processed="1989" dbindex="122103">

El Landseer (tipus Continental-Europeu) s una raa de gossos. Molts clubs canins consideren el Landseer simplement com una variant blanca i negra del Terranova, per la FCI (Federaci Canina Internacional) la recneixen com una raa diferenciada.

La raa rep el nom del pintor angls Edwin Henry Landseer (1802-1873), que va pintar una srie de quadres on apareixen gossos d'aquesta raa.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310782" title="Francesca Bonnemaison i Farriols" nonfiltered="1995" processed="1990" dbindex="122104">

Francesca Bonnemaison (Barcelona, 1872 - 1949) va ser la creadora de la Biblioteca Popular de la Dona el 1909, al barri de Sant Pere de Barcelona, que seria el nucli del que desprs es coneixeria com l'Escola de la Dona.

Es va casar amb Narcs Verdaguer i Calls.
Enllaos externs.
Espai Francesca Bonnemaison;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310785" title="nec cullerot" nonfiltered="1996" processed="1991" dbindex="122105">



L'nec cullerot, cullerot o bec d'esptula (Anas clypeata) s un nec de superfcie que es distingeix pel gran bec eixamplat a l'extrem en forma de cullera. 

Morfologia.

 Fa 51 cm de llargria. ;
 Pesa entre 460 i 850 g.
 El mascle t el cap verd brillant, el pit blanc, el bec negre i l'abdomen castany.
 La femella es distingeix per tindre dues plomes blavoses a les ales.
 Bec ample i desmesurat amb laminetes molt desenvolupades que fa servir com a seds per retindre la matria animal i vegetal.
 El mirall s verd flanquejat de blanc i la part mitjana anterior de les ales ostenta un bonic color blau cel.

Reproducci.

Nidifica en pocs llocs i de manera irregular (a la primavera i a l'estiu, prcticament noms es troba als deltes de l'Ebre i del Llobregat). Cerca llacunes d'aigua dola o llacunes litorals per fer-hi el niu, cosa que t lloc a l'abril-maig. Seguidament hi pondr 8-12 ous que la femella haur de covar al llarg de 24 dies. Els petits seran alimentats per la femella i, com passa en totes les espcies d'necs, sn molt precoos i volen al cap de 40 dies.

Alimentaci.

El rgim alimentari s variat, amb un ample component d'aliment d'origen animal. Molts autors el consideren un zooplantfag que s'alimenta de puces d'aigua, caragolets i d'altres crustacis, b que a l'hivern consumeix una bona quantitat d'arrs.

Hbitat.

Ocupa zones d'aiges lliures, arrossars sense rostolls, i t tirada cap a les aiges dolces, malgrat que tamb pot estar en aiges salabroses i, fins i tot, salades. 

Distribuci geogrfica.

Nia als pasos nrdics i hiverna al sud, i arriba a l'frica, a l'Amrica del Sud, a Oceania i a l'sia del Sud. Hom el troba a l'hivern tamb als Pasos Catalans (Aiguamolls de l'Empord, Delta del Llobregat, Albufera de Valncia, El Fondo, la llacuna d'Almenara i el Delta de l'Ebre). 

Sol arribar als Pasos Catalans el mes d'agost i l'increment d'exemplars continua fins al novembre, i se'n va a partir de mitjan gener. 

Costums.

Fruit de la necessitat d'haver d'anar constantment amb el bec enfonsat a l'aigua llotosa s la posici que sovint adopta, una mica inclinat endavant. Per aix mateix, sn un xic malaptes a terra. Quan estan sobre l'aigua, la seua silueta els fa inconfusibles, ja que tenen el bec apuntant cap avall. 

No s tan gregari com altres necs i forma estols petits. 

Referncies.



Enllaos externs.

 L'nec cullerot a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Estudi de la poblaci de l'nec cullerot al Principat de Catalunya. ;

 L'nec cullerot a l'Animal Diversity Web. ;
 Vdeos, imatges i informaci diversa d'aquest nec. ;
 Estudi de la poblaci de l'nec cullerot a Portugal. ;
 Fotografies d'aquest nec. ;
 Descripci i hbitat de l'nec cullerot.  i ;
 Vdeos d'necs cullerots en llur hbitat natural. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie d'nec. ;
 Enregistrament sonor de l'nec cullerot. ;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310800" title="Associaci Cultural Ateneu XXI" nonfiltered="1997" processed="1992" dbindex="122109">
L associaci cultural Ateneu XXI s una entitat cultural sense nim de lucre, constituda amb la finalitat de sensibilitzar la societat de Vila-real envers el fet de la cultura en totes les seues dimensions, impulsant, desenvolupant, coordinant i divulgant l estudi i l activitat especialment en el camp del coneixement de la nostra histria, societat, personatges, manifestacions artstiques i literries, llengua, costums i tradicions.

La seua activitat fonamental se centra en l edici bianual de la revista d estudis i investigacions locals  Cadafal , una publicaci sorgida al maig de 1981 al caliu de la reactivaci popular de les festes patronals com a butllet informatiu vinculat a les celebracions dels patrons Sant Pasqual (maig) i la Mare de Du de Grcia (setembre), per amb l objectiu clar de configurar-se com una eina cultural vila-realenca des d una perspectiva independent, cobrint un espai del que la ciutat estava mancada, malgrat algunes interessants experincies episdiques.

El membres naturals de l associaci son, de fet, els redactors habituals de la revista, que la mantenen de forma continuada, tot i que a ms, el nombre de collaboradors ocasionals forma una extensa nmina d escriptors i investigadors de prestigi que han perms convertir la iniciativa en un referent documental imprescindible en l mbit cultural valenci, amb centenars d articles publicats que a hores d ara son font i referncia obligada per al coneixement de la vida i cultura de Vila-real. Les pgines de  Cadafal  no sols han reflectit tamb l evoluci del mon festiu durant el darrer quart de segle, sin que a ms han estat plataforma d una rica creativitat literria.

La revista mant relacions d intercanvi amb moltes altres publicacions de carcter semblant, i la seua collecci completa pot ser consultada en diverses biblioteques d abast pblic, entre les quals cal destacar les de la Universitat Jaume I, la de la Diputaci Provincial de Castell, o la Biblioteca Valenciana en la seua seu central al monestir de Sant Miquel dels Reis. En l'edici de l'any 2008 la publicaci ha estat guardonada per acord unnime de la Corporaci Municipal de Vila-real amb el premi "20 de febrer", a causa de la seua "aportaci a la cultura de la ciutat i a l'estudi de la seua histria i tradicions, aix com el prestigi dels seus collaboradors, la qual cosa ha perms i permet aprofundir en el coneixement del nostre passat i present".

Seguint els seus propsits fundacionals, l Associaci  Ateneu XXI  collabora activament amb diverses regidories municipals i amb altres entitats locals i valencianes, en l edici de variades realitzacions musicals, literries, didctiques i audiovisuals, aix com en les activitats en torn a les celebracions anuals del 20 de Febrer, la tradicional Festa del Termet o el Congrs de Festes.

Al moment present, a ms de posar a disposici de tots els estudiosos la totalitat dels articles d investigaci publicats a les pgines de la revista, mitjanant l edici d un CD-Rom (que recull el treball dels primers vint anys de publicaci) i la creaci d una pgina prpia en Internet, el seu projecte ms ambicis s el treball conjunt amb l Associaci  EnTermet  per al desenvolupament de l enciclopdia digital Vilapdia que permet accedir de manera lliure, directa i gratuta a la consulta documentada sobre una pluralitat de temes i imatges relacionats amb Vila-real i la seua histria, que compta ja amb milers de visites realitzades i que aspira a ser una eina de mxima utilitat per a investigadors, educadors, estudiants i, en general, totes les persones interessades per la cultura de Vila-real.

Tant el projecte de la "Vilapdia", com la revista "Cadafal" i la mateixa Associaci "Ateneu XXI" son totalment independents i no reben ni han rebut en cap moment cap tipus d'ajuda econmica per part de l'Ajuntament de la Ciutat de Vila-real ni de cap altra entitat ni organisme oficial.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310801" title="Katherine Moennig" nonfiltered="1998" processed="1993" dbindex="122110">
Katherine Sian Moennig s una actriu estatunidenca nascuda el 29 de desembre de 1977 a Philadelphia, Pennsylvania.

 Filmografia . 
 Everybody's Fine (2009) ... Jilly;
 Remorse (announced);
 Art School Confidential (2006) ... Candace;
 Invitation to a Suicide (2004) ... Eva;
 The L Word (2004-...) TV Series ... Shane McCutcheon;
 The Shipping News (2001) ... Grace Moosup;
 Love the Hard Way (2001) ... Debbie;
 Slo-Mo (2001) ... Raven;
 Young Americans (TV series) (2000) TV Series .... Jacqueline 'Jake' Pratt;

 Enllaos externs .
  ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310808" title="Flebotomia" nonfiltered="1999" processed="1994" dbindex="122111">
La flebotomia s un procediment medicoquirrgic consistent en l'obertura d'una vena per tal de practicar una sagnia. Aquesta tcnica fou molt emprada a l'edat mitjana de manera indiscriminada per tractar moltes malalties. Avui en dia, comprovada la ineficcia i quasi sempre la seva contraindicaci, les flebotomies es veuen redudes a tractaments ms especfics. Per exemple s'usen per tractar l'hemocromatosi hereditria, una malaltia que cursa amb acmuls de ferro que s'aconsegueixen reduir amb la sagnia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310809" title="Sagnia" nonfiltered="2000" processed="1995" dbindex="122112">
La sagnia s el procediment medicoquirrgic pel qual es fa una extracci de sang a travs d'una flebotomia. A l'edat mitjana s'emprava per tractar moltes malalties. Avui en dia la seva aplicaci s molt ms restringida, si ms no al mn occidental.

 Vegeu tamb .
 Flebotomia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310810" title="Segona Guerra Macednica" nonfiltered="2001" processed="1996" dbindex="122113">
La Segona Guerra Macednica (200 aC 197 aC) es va lluitar entre el Regne de Macednia, liderat per Filip V de Macednia i la Repblica de Roma, aliada amb Rodes i Prgam. El resultat fou la derrota dels macedonis, que es van veure forats a retirar-se de totes les posessions a Grcia.

Antecedents.
Durant la Segona guerra pnica, Rodes i Prgam van reforar les seves flotes construint nous vaixells. Filip V de Macednia, davant el domini de la mar pels seus enemics, va passar el hivern a Cria i l'any segent (200 aC) va aconseguir eludir la vigilncia enemiga i retornar a Europa on calia la seva presncia. tal de Prgam i el govern de Rodes van portar la seva flota a Egina i van aconseguir l'aliana d'Atenes, hostil al Regne de Macednia, que va declarar la guerra a Filip.

La Repblica de Roma havia quedat lliure del seu enemic cartagins i podia tornar a ajudar als seus aliats grecs i als Ptolomeus d'Egipte. El 200 aC Roma va trencar el tractat de pau i va declarar la guerra al Macednia, encarregant la seva direcci al cnsol Publi Sulpici Galba. 

La Guerra.
Les forces romanes van arribar molt tard, i desprs d'enviar una petita fora a Atenes dirigida per Gai Claudi Cent, Publi Sulpici Galba va establir els quarters de hivern a Apollnia. tal i Rodes van renunciar a seguir la guerra esperant que els romans fessin la feina. Filip va aprofitar i va enviar a Nicnor l'Elefant a envair l'tica mentre ell mateix anava a Trcia on va conquerir Enos i Maronea, va avanar cap al Quersons traci, i va assetjar Abidos. Ni tal ni els rodis van fer res per ajudar a aquesta ciutat, tot i que la seva obstinada resistncia els donava temps de sobra, i finalment fou conquerida quan ja la major part dels seus habitants havia mort.

Una mica desprs va arribar Sulpici a l'Epir per Filip no va prendre cap mesura. Mentre el contingent de Cent enviat a Atenes va atacar Calcis que va sorprendre i saquejar, retirant-se desprs. Filip va intentar aprofitar la seva absncia per ocupar Atenes, per no ho va aconseguir i en revenja va assolar l'tica incloent cementiris i llocs sagrats. Llavors va anar a Corint i va prendre part a l'assemblea dels aqueus, aconseguint la declaraci de guerra de la Lliga Aquea contra Roma. De tornada a Macednia va assolar altre cop l'tica.

El 199 aC el cnsol Sulpici estava a punt per iniciar la guerra. El seu lloctinent Luci Apusti ja havia fet alguns atacs victoriosos aliat a l'illiri Pleurat, al rei Aminandre d'Atamnia i al rei Bat de Dardnia. Els etolis en canvi van declinar prendre part a la guerra a favor de cap bndol. Sulpici va avanar cap a la Dassartia i Filip li va sortir al pas amb el seu exrcit principal; es van produir diversos petits combats parcials, el ms fort dels quals fou el d' Octolophus, amb victria romana, que va decidir als etolis a abraar el partit rom i van enviar les seves forces cap a Tesslia on es van unir a Aminandre mentre Bat entrava a Macednia pel nord. Filip va abandonar les seves posicions ben protegides i es va retirar cap a Macednia eludint al cnsol rom.

Llavors va enviar a Atengores contra els dardanis i ell mateix va atacar als etolis i atamans a Tesslia; va atacar als etolis per sorpresa i va fer una gran matana i els hauria aniquilat si no hagus arribat Aminandre d'Atamnia al darrer moment. Mentre Sulpici va avanar cap Erdia i Orstia (o Orestis) on va ocupar Celetrus, i va retornar cap a l'Epir sense fer res ms important. Atengores va poder rebutjar als dardanis i la campanya es va tancar per aquell any.

A l'any segent va arribar el nou cnsol roma Publi Villi Tapul per un mot al seu exrcit va impedir fer res. Pel seu costat Filip va assetjar Thaumaci a Tesslia, per la ciutat va resistir ferotgement i a final d'any Filip va abandonar el setge.

El 198 aC es va reprendre la lluita. Filip va agafar posicions prop d'Antignia que dominava l'accs a Macednia i Villi es va acostar a les posicions reials per no va aconseguir res i llavors va arribar el seu successor Flamin que el va substituir. 

Flamin va optar per assaltar el pas d'Antignia i va demanar l'ajut del partit rom de l'Epir dirigit per Carops el vell (Charops). Durant 40 dies va lluitar amb els macedonis. Filip V de Macednia va comenar a negociar amb la mediaci dels epirotes i Flamin va exigir l'evacuaci de Grcia i Tesslia; mentre es va descobrir un pas amagat de muntanya que evitava Antignia i els romans van creuar i es van presentar al darrera de les lnies macednies: Antignia, atacada per dos costats, ja no va oferir resistncia i els defensors van fugir cap a Tesslia desprs de perdre dos mil homes. Epir es va sotmetre a Flamin i va rebre un tractament suau.

El cnsol va avanar per Tesslia i Filip va fer una poltica de terra cremada. Flamin va assetjar Falria i va trobar resistncia per fou conquerida amb un cstig que havia de servir d'exemple a altres ciutats; per com que les principals ciutats tenien guarnicions macednies, la mesura no fou efectiva. L'exrcit macedoni estava a Tempe des de on podia enviar ajut a qualsevol ciutat. Flamin va assetiar Carax (Charax) al Peneu, per els atacs foren rebutjats i el setge es va haver d'aixecar.

Llavors Flamin va anar a la Fcida i va ocupar diverses ciutats incloent alguns ports que li van permetre comunicar amb el seu germ Luci Quinti Flamin, cap de la flota. La principal ciutat Elateia o Elatea o Eltia va resistir i va aturar el seu progrs. Mentre Luci va aconseguir l'aliana de la Lliga Aquea, dirigida llavors per Aristenet de Dimes; per Megalpolis, Dime i Argos van romandre lleials al Regne de Macednia.

Desprs d'ocupar Eltia, Flamin va establir els seus quarters de hivern a Fcida i Lcrida; una revolta a Opus va foragitar a la guarnici macednia i una part dels revoltats va cridar als etolis i uns altres als romans que finalment van prendre possessi de la ciutat cosa que va molestar al etolis. La guarnici macednia s'havia refugiat a l'acrpoli per no fou atacada i mentre Filip V va fer noves propostes de pau que foren acceptades per Flamin que aspirava a romandre en el comandament un altra any, i es va pacta una treva de dos mesos.

A una reuni al golf Malic prop de Nicea de Bitnia, que va durar tres dies, Filip i Flamin (i els seus aliats especialment els etolis) van discutir l'afer; la principal petici romana i etlia era la retirada de totes les guarnicions macednies de Grcia. Flamin volia demorar la resposta i va actuar molt polticament. De moment va permetre enviar ambaixadors macedonis a Roma a canvi de la evacuaci de les posicions que li quedaven a Lcrida i Fcida; Flamin ja havia informat al senat de qu calia exigir la retirada de les guarnicions macednies de Grcia (especialment les ms importants a Demetries, Calcis i Corint) i els ambaixadors macedonis es van trobar amb aquesta exigncia tamb a Roma. Els ambaixadors van sortir de la capital, i el senat va prorrogar el poder a Flamin per un perode indefinit.

Aconseguit el seu objectiu Flamin va declarar que ja no hi hauria ms converses de pau. Filip V llavors es va intentar aliar a Nabis d'Esparta, que per traci s'havia apoderat d'Argos, el qual va convidar a Flamin a una conferencia en aquesta ciutat on finalment es va acordar que Nabis seria aliat rom i hauria de deixar de fer la guerra a la Lliga Aquea, per conservaria Argos (encara que el tractat va evitar aquesta clusula). Llavors Flamin va anar contra Corint on el tir Filocles, amic de Nabis, s'esperava que tamb es passaria al camp rom, per fou en debades.

Flamin va passar per Becia que va haver de renunciar a l'aliana macednia i unir-se als romans, per la majoria dels beocis amb capacitat militar ja estaven servint a l'exrcit macedoni. Noms els acarnanis van romandre fidels al Regne de Macednia.

A la primavera del 197 aC Flamin va deixar el campament i va inicia la segona campanya ajudat pels auxiliars aqueus i etolis principalment. A avanar cap a Phthiotis i Filip al front del seu exrcit, li va sortir al pas. Un primer enfrontament menor es va produir a Feres, i fou favorable als romans. Els dos exercits es van dirigir cap a Farslia i Escotusa. Tot seguit es va produir la batalla de Cinoscfals en la que 8000 macedonis van morir i 5000 fets presoners i en la que Flamin va obtenir una victria completa (noms va perdre 700 homes). Tota Tesslia es va rendir als romans i Filip va demanar la pau. Els etolis es van atribuir la principal part en la victria.

Flamin va acordar al rei una treva de 15 dies i perms per iniciar converses de pau; els etolis exigien molt ms i van acusar a Flamin d'haver estat subornat pel rei macedoni; finalment aquestes exigncies i acusacions van fer que els etolis no obtinguessin gaire premi per la seva cooperaci. Filip va acceptar els termes de pau proposat pels romans i es va signar una treva per uns quants mesos i es van enviar ambaixades a Roma.

Flamin va restaurar la llibertat dels soldats beocis que servien a Macednia i va donar el crrec de beotarca a un comandant dels tebans de l'exrcit macedoni (que aviat fou assassinat pel partit rom amb perms de Flamin). Una revolta antiromana va esclatar a Becia i els romans que foren trobats al pas foren assassinats (uns 500) i els seus cadvers deixats sense enterrar. Flamin va assolar Becia i va assetjar Coronea i Acrfia on s'havien trobat molts morts romans; els beocis van demanar la pau i finalment es va fer amb la mediaci de la Lliga Aquea per els principals caps rebels van haver de ser entregats i es va haver de pagar una multa de 30 talents.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310813" title="Batalla de Cinoscfales" nonfiltered="2002" processed="1997" dbindex="122114">
La batalla de Cinoscfals de 197 aC fou una de les batalles de la Segona Guerra Macednica.

Antecedents.
Filip V de Macednia havia donat a Esparta el control sobre Argos, una important ciutat a la costa egea del Pelopons, amb la condici que deserts de la coalici amb la Repblica de Roma i s'uns a l'aliana macednica. Quan la guerra es va tornar contra el Regne de Macednia, Esparta es va reincorporar a la coalici romana i va enviar 600 mercenaris cretencs que reforaren l'exrcit rom.

La batalla.
A la primavera del 197 aC Luci Quinti Flamin va deixar el campament i va iniciar la segona campanya ajudat pels auxiliars aqueus i etolis, avanant amb Phthiotis i Filip al front del seu exrcit, li va sortir al pas. Un primer enfrontament menor es va produir a Feres, i fou favorable als romans. Els dos exercits es van dirigir cap a Farslia i Escotusa, trobant-se a Cinoscfals on 8.000 macedonis van morir i 5.000 fets presoners i en la que Luci Quinti Flamin va obtenir una victria completa (noms va perdre 700 homes). 

Conseqncies.
Tota Tesslia es va rendir als romans i Filip V de Macednia va demanar la pau. Els etolis es van atribuir la principal part en la victria.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310814" title="Fabricio Fuentes" nonfiltered="2003" processed="1998" dbindex="122115">

Fabricio Fuentes (Ro Cuarto, Crdoba, Argentina, 13 d'octubre del 1976) s un futbolista argent que juga des del 2006 en el Vila-real de la Lliga espanyola.

 Biografia .

Es form en les inferiors del Newell's Old Boys, club amb qu debut en la Primera divisi argentina en 1998. 

Des del 1998 fins al 2001 jug en les files del Newell's, jugant una gran quantitat de partits i, tot i ser defensa, marc 10 gols en tres temporades. Fuentes s un gran jugador en els crners i es quan quasi sempre aconsegueix els gols.
El Newell's el va vendre al Vlez Sarsfield d'Argentina en les que milit dues temporades, jugant 36 partits i marcant 6 gols. A meitat de temporada el cediren al Guingamp EA de Frana.

El 2005 fitx per l' Atlas de Mxic en el principi de la segona temporada, quan noms s'havien jugat 5 partits, el Vila-real CF d'Espanya es fix en ell i fitx pel club de la Plana Baixa.

La primera temporada en el club castellonenc va tenir una gran actuaci jugant 33 partits i marcant 4 gols amb la samarreta grogueta. 
La segent temporada no tingu molta sort a causa de les lesions, ja que a mitjans de la temporada es va lesionar de gravetat i l'imped jugar tot el que restava de temporada. Tot i amb aix, jug 12 partits i marc 2 gols.

Fabri jug el derbi davant el Valncia CF a principis del 2009 substitunt a Gonzalo Rodrguez i marc en la treta d'un crner el gol 500 en Primera divisi del Villarreal CF.

Selecci nacional.

Amb la Selecci d'Argentina jug un partit amists davant la Mxic en 2005, on el seu combinat nacional actu sols amb jugadors del campionat local. En aquest mateix partit va tenir la desgrcia de marcar un gol en contra que obr el marcador, tot i amb aix, poc desprs el seu company Rolando Zrate segell l'1 a 1 final. En 2006 l'entrenador d'Argentina Alfio Basile torn a convocar-lo par a jugar partits amistosos per no n'ingress cap.

Palmars.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310815" title="Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament del Pas Valenci" nonfiltered="2004" processed="1999" dbindex="122116">
Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament del Pas Valenci-Intersindical Valenciana (STEPV-IV) s un sindicat valenci que agrupa als treballadors del sector de l'ensenyament primari, secundari i universitari. Es defineix com a sindicat de classe i sense obedincia poltica. Fou fundat com a STEPV el 1978 i a les eleccions sindicals de 2003 fou el sindicat ms votat al Pas Valenci en el sector de l'ensenyament.

 Enllaos externs .
 Pgina del STEPV-IV;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310817" title="Michael John Giles" nonfiltered="2005" processed="2000" dbindex="122117">

Johnny Giles (Dubln, 6 de novembre 1940) fou un futbolista irlands.

Giles es form a l'equip de futbol base de Dubln Stella Maris Football Club i ms tard marx a Anglaterra al Manchester United (1957), on jug al costat d'homes com Bobby Charlton i Denis Law. L'any 1963 guany la copa anglesa. Fou transferit al Leeds per 33.000 on form un gran mig del camp al costat de Billy Bremner.

Al Leeds, la temporada 1967-1968 guany la copa de la lliga i la Copa de Fires. Repet Copa de Fires el 1971 i guany la FA Cup el 1972 i dues lligues: 1968 69 i 1973 74. En total jug 12 anys a l'equip, jugant 521 partits i marcant 114 gols.

El 1975 fitx pel West Bromwich Albion on fou jugador-entrenador. Tamb fou entrenador del Shamrock Rovers fins el 1982.

Fou escollit Golden Player de la UEFA com el millor futbolista del pas dels darrers 50 anys. 

 Referncies .


 Enllaos externs .
UEFA.com - The Golden Player of the Republic of Ireland;
John Giles interview at ireland-mad.co.uk ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310821" title="Patrick Joseph Bonner" nonfiltered="2006" processed="2001" dbindex="122118">

Patrick Joseph Bonner, sovint referit com Packie Bonner o Pat Bonner, (Cloughglass, Comtat de Donegal, 24 de maig, 1960) fou un futbolista irlands.

El 1978 Jock Stein el va fer signar pel Celtic provenint del club local de Donegal Keadue Rovers. Amb els d'Edimburg jug 642 partits, d'ells 483 de lliga. En total, amb el Celtic, va guanyar 4 lligues, 3 copes i una copa de la lliga. El seu darrer partit amb el club fou el 1995.

Fou 80 cops internacional amb la selecci irlandesa. Disput dos Mundials, els de 1990 i 1994. El 1990 destac aturant un penal al romans Daniel Timofte.

El 2 de febrer de 2003, Bonner fou nomenat director tcnic de Associaci de Futbol d'Irlanda. Anteriorment havia estat entrenador de porters de la federaci i presentador de futbol televisiu.

El seu fill, Andrew Bonner, tamb s futbolista, tot i que juga a la posici de davanter.

 Enllaos externs .
Entrevistes;
Perfil;

 Referncies .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310825" title="Saint-Germain-des-Prs" nonfiltered="2007" processed="2002" dbindex="122119">
Per a articles homnims, vegeu Saint-Germain-des-Prs (desambiguaci)

Saint-Germain-des-Prs s un barri de Pars situat al principi de la rue de Rennes i al voltant de l'esglsia que duu el mateix nom, dintre del 6 arrondissement de Pars. 

 Histria .

Durant l'edat mitjana es va comenar a formar una petita aglomeraci al voltant de l'abadia de Saint-Germain-des-Prs, situada com el seu nom indica, a l'exterior. El burg (nucli) Saint-Germain es constitueix cap al segle XII, i comptava amb uns 600 habitants. Va ser anomenat aix en honor al bisbe Germain de Paris. 

La seva superfcie s'estn per la riba esquerra del Sena, sobre el territori dels actuals 6 i 7 arrondissements (districtes de Pars). Fins al segle XII, la parrquia del nucli va ser l'esglsia de Saint-Pierre, en l'actual emplaament de l'esglsia catlica ucraniana. Aquesta esglsia va ser consagrada l'any 558. Els edificis de pedra van ser reconstruts vora l'any 1000, en temps d'un esplendor i d'una efervescncia intellectual intensa de l abadia, la qual creixia any rere any. El nom de la rue du Four (6 arrondissement) correspon a l antic forn de l abadia. Cap al 1180, s la primera esglsia Saint-Sulpice la que es converteix en l'esglsia parroquial de Saint-Germain-des-Prs. 

Aquest barri ha aconseguit el seu encant grcies al nombre d'intellectuals que s'hi han sentit atrets, ja des del Segle XVII. Aquests han deixat des de llarvors emprenta del seu talent, marcant cada cop ms profundament els carrers d'un segell literari. Els enciclopedistes es reunien al caf Landelle (rue de Buci), o b al caf Procope, que encara existeix. Tamb hi ha igualment els futurs revolucionaris Marat, Danton o Guillotin, que vivien all. Les construccions del monestir van ser destruides durant la revoluci. 

Desprs de la Segona Guerra Mundial, el barri de Saint-Germain-des-Prs va esdevenir un centre de la vida intellectual i cultural parisina. Filsofs, aurots i msics coincidien a les sales de nit (on va ser inventat el bebop) i les braseries, on la filosofia existencialista va coexistir amb el Jazz americ, a les caves de la rue de Rennes, freqentada especialment per Boris Vian. Si b actualment el seu prestigi s menor, cal remarcar l'poca de Jean-Paul Sartre i de Simone de Beauvoir, aix com tamb de la cantant Juliette Grco o dels cineastes com Jean-Luc Godard i Franois Truffaut, per tamb de poetes com Jacques Prvert i artistes com Giacometti. Tanmateix, els artistes hi acudeixen sempre, apreciant l'ambient del caf Les Deux Magots i del Caf de Flore. A la braseria Lipp s'hi reuneixen els periodistes, els actors del moment i els poltics com fora en el seu moment Franois Mitterrand.

Els edificis del segle XVII han sobreviscut, per els senyals del canvi sn evidents. Les botigues de moda, sovint de luxe, substitueixen les antigues botigues i llibreries tradicionals. A l'poca d'aquests edificis, Saint-Germain-des-Prs era encara un municipi diferent de Pars.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310826" title="Societat Catalana d'Estudis Jurdics" nonfiltered="2008" processed="2003" dbindex="122120">
Societat Catalana d'Estudis Jurdics (SCEJ) s una societat filial de l'Institut d'Estudis Catalans adscrita a la Secci de Filosofia i Cincies Socials. La seva finalitat s s el conreu de l estudi i de la investigaci del dret en general i especialment del dret catal, la difusi del seu coneixement i la publicaci de treballs relacionats organitzant cursos i conferncies. Publica la Revista Catalana del Dret Privat i la Revista del Dret Histric Catal.

 Organitzaci .
La SCEJ s regit per una Assemblea General, que constitueix l rgan sobir, i la Junta de Govern, rgan superior de gesti, representaci i administraci. El seu president actual s Josep Cruanyes i Tor i els vicepresidents Xavier Genover i Huguet i Joan Oll i Favaro. Els seus estatuts foren aprovats el 1994.

 Enllaos externs . 
 Pgina de la SCEJ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310827" title="Guerau de Cabrera (desambiguaci)" nonfiltered="2009" processed="2004" dbindex="122121">

 Guerau I de Cabrera.
 Guerau II de Cabrera (~1066-~1132), vescomte de Girona i del Baix Urgell, dit tamb Guerau Pon de Cabrera.
 Guerau III de Cabrera (?-~1158/1165), vescomte de Girona i d'ger, primer vescomte de Cabrera i trobador.
 Guerau IV de Cabrera (1196-1228), vescomte de Cabrera i comte d'Urgell.

Vegeu tamb.
Cabrera (desambiguaci);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310828" title="Herncia poligentica" nonfiltered="2010" processed="2005" dbindex="122122">
El terme herncia poligentica es reserva a aquells fenotips, sovint carcters quantitatius, determinats per l efecte de ms d una parella de gens, sense influncia ambiental. A la prctica s difcil determinar el grau de la influncia ambiental i aquest concepte s usa tamb per indicar el component gentic d una malaltia multifactorial


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310831" title="Saint-Germain-des-Prs (desambiguaci)" nonfiltered="2011" processed="2006" dbindex="122123">


 Saint-Germain-des-Prs - El barri paris i antic municipi.
 Saint-Germain-des-Prs (esglsia) - Esglsia del barri del mateix nom a Pars.
 Saint-Germain-des-Prs Caf s el nom artstic del msic francs Ludovic Navarre.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310834" title="Agncia Catalana de Protecci de Dades Personals" nonfiltered="2012" processed="2007" dbindex="122124">
Agncia Catalana de Protecci de Dades Personals (ACPD) s un organisme oficial de la Generalitat de Catalunya, la finalitat del qual s vetllar pel compliment de la legislaci vigent sobre protecci de dades de carcter personal i controlar-ne l aplicaci, drets d informaci, accs, rectificaci, cancellaci i oposici. Collabora amb el Sndic de Greuges i amb l'Agncia de Protecci de Dades de l'Estat i la resta d'institucions i organismes de defensa dels drets de les persones. La directora s Esther Mitjans i Perell i la seva seu s al carrer de la Llacuna, 166 7a planta de Barcelona

 Enllaos externs .
 Web de l'ACPD;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310840" title="Escola de Alguers Pascual Scanu" nonfiltered="2013" processed="2008" dbindex="122125">
Escola de Alguers Pascual Scanu s una escola fundada a l'Alguer el 1982 per Josep Sanna per tal d'ensenyar l'alguers a les joves generacions. Fa classes de llengua, literatura i histria, totes gratutes i va rebre el seu nom en honor de l'escriptor i lingsta Pasqual Scanu. El seu director s mossn Antoni Nughes, encarregat de la revista L'Alguer i de les misses en catal. L'ensenyament es fa en la variant algueresa del catal en comptes de l'estndard,  per tal de recuperar un tresor lxic i morfolgic que s'anava perdent. Collabora amb altres entitats culturals alguereses, com l'Obra Cultural de l'Alguer.

 Enllaos externs .
 25 Aniversari a Vilaweb;
 Convocatria dels cursos;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310845" title="Projecte Palomba" nonfiltered="2014" processed="2009" dbindex="122126">
Projecte Palomba s un projecte dut a terme pel Centre de Recursos Pedaggics Maria Montessori  des del 1998 que ofereix una hora de catal setmanal a 1.800 alumnes, de tres anys a tretze, d'un centenar d'aules de l'Alguer (80% del total). Des del 2001 disposen de llibres en la variant algueresa i no en catal normatiu. Alhora, organitza cursos d'estiu per a mestres i elabora materials d'aprenentatge de la llengua. El 2004 se sign un acord amb la Conselleria d'Educaci de la Generalitat de Catalunya per tal d'obrir la primera escola d'immersi lingstica en catal a l'Alguer.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310848" title="Ortografia arbritria" nonfiltered="2015" processed="2010" dbindex="122127">

L'ortografia arbitrria s, segons la pedagogia, aquella que respon a les normes o arbitrarietats, s a dir, que s'ha decidit que s'escrigui d'aquesta manera mitjanant una norma, en aquests casos parlarem de normes com l's de les majscules, la b/v, etc... El terme s'oposa a ortografia natural.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310850" title="Architectural Association School of Architecture" nonfiltered="2016" processed="2011" dbindex="122128">
La Architectural Association School of Architecture (coneguda tamb com "AA School of Architecture") s l'escola independent d'arquitectura ms antiga del Regne Unit. Va ser fundada per dos insatisfets joves arquitectes (Robert Kerr de 19 anys i Charles Grey, de 24) en 1847 per a generar una educaci autnoma i independent en un moment on no existia una prctica formal disponible. Els seus estudiants rebien formaci de diverses figures eminents del seu temps, com John Ruskin i George Gilbert Scott. 

L'escola es va establir formalment el 1890. El 1901, va traslladar les seves dependncies a l'antic Museu Real d'Arquitectura, el Royal Architectural Museum. 
El 1920 es muda novament a la seva ubicaci actual a Bedford Square, al centre de Londres (tot i que posteriorment va adquirir seus adicionals a John Street i a Hooke Park, a Dorset). 

Actualment, desprs de 150 anys, La AA atreu a estudiants provinents de ms de cinquanta pasos de tot el mn. Els cursos han estat dividits en dos categories, les llicenciatures, que otorguen el ttol d'arquitecte; i els programes de postgrau, que s'enfoquen en cursos especialitzats en paisatgisme, habitatge i urbanisme, energia i medi ambient, histria i teoria, laboratori de disseny com cursos menors de restauraci, conservaci, jardins i medi ambient. 

Des de la seva fundaci, l'escola ha continuat concebent el seu equip docent a partir de progressives prctiques professionals en tot el mn, sent reassignats anualment, amb la finalitat de generar una regeneraci contnua de l'exploraci arquitectnica. 

Estudiants.
 Will Alsop;
 David Chipperfield;
 Peter Cook;
 Kenneth Frampton;
 Piers Gough;
 Sir Nicholas Grimshaw;
 Zaha Hadid;
 Thomas Hardy;
 Louisa Hutton;
 Rem Koolhaas;
 Denys Lasdun;
 John Pawson;
 Cedric Price;
 Matthias Sauerbruch;
 Richard Rogers;
 Michael Ventris;
 Robin Evans;
 Geoffrey Bawa;
 Peter Salter;
 John Frazer;
 Cristiano Ceccato;

Professors.
 Abalos&Herreros;
 David Adjaye;
 Wiel Arets;
 Ben van Berkel;
 Reg Butler;
 Robin Evans;
 John Frazer;
 Daniel Libeskind;
 Farshid Moussavi;
 Alejandro Zaera Polo;
 Cedric Price;
 Dennis Sharp;
 Peter Smithson;
 Bernard Tschumi;
 Dalibor Vesely;
 Elia Zenghelis;
 Sauerbruch Hutton ;


Enllaos externs.
Web Oficial ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310852" title="Enrique Vila-Matas" nonfiltered="2017" processed="2012" dbindex="122129">
Enrique Vila-Matas (Barcelona, 31 de mar de 1948), s un escriptor catal.

s autor d'una mplia obra narrativa que ha estat traduda a vint-i-nou idiomes, incls el catal (El viatge vertical), i de la qual cal destacar ttols com Historia abreviada de la literatura porttil (1985), Hijos sin hijos (1998), Bartleby y compaa (2000), El mal de Montano (2002), Doctor Pasavento (2005) i  Exploradores del abismo (2007).
Tamb ha publicat diversos llibres d'assaig literari: El viajero ms lento (1992), El traje de los domingos (1995), Para acabar con los nmeros redondos (1997), Des de la ciudad nerviosa (2000), Aunque no entendamos nada (2003) o El viento ligero en Parma (2004). Aquests volums recullen la concepci literria de l'autor, les inquietuds vitals, l'observaci del mn que aboca, tamb, als textos de ficci. Recentment, Dietario voluble (2008) suposa la fusi entre els dos plans literaris.  
 
Premi Medicis-Etranger 2003, Premio Rmulo Gallegos 2001, Premio Herralde de Novela 2002, Premi Ciutat de Barcelona 2001, Premio Elsa Morante 2007, Premio Internazionale Ennio Flaiano 2006,Premio Nacional de la Crtica espaola 2002, Prix Aguirre-Libralire 2002. Premio Fernando Lara 2005, Premio de la Real Academia espaola de la Lengua 2006, Prix au meilleur livre etranger 2002. 

Al 2008 es nombrat Chevalier de la Legion d Honneur, de Frana.

http://www.enriquevilamatas.com

http://quarterlyconversation.com/enrique-vila-matas-bartleby-c










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310853" title="Associaci Cultural La Roureda" nonfiltered="2018" processed="2013" dbindex="122130">
Associaci Cultural La Roureda s una associaci sense nim de lucre creada el 1999 i dedicada a l estudi i documentaci dels bens histrics i culturals d'Artesa de Segre, la seva comarca natural i la zona histrica d'influncia. Pretn fer un inventari i documentaci dels esmenats bens histrics s membre de la Societat Catalana d'Arqueologia. Fou fundada per Rafael Gom i Fontanet i edita un butllet mensual. Collabora amb el Museu del Montsec d'Artesa del Segre.

 Enllaos externs .
 Web de La Roureda;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310854" title="FLAM" nonfiltered="2019" processed="2014" dbindex="122131">



Les Forces d'Alliberament Africanes de Mauritnia (FLAM) sn una organitzaci poltica i militar de Mauritnia.

Foren creades el 1983 per un grup de caps negres mauritans que volien unificar les diferents faccions oposades a la dominaci dels rabs i a les prctiques d'esclavatge sovint aplicats a les poblacions negres. Es considera una organitzaci nacional oberta a totes les comunitats. La seva activitat militar s molt reduda.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310855" title="Fundaci Marianao" nonfiltered="2020" processed="2015" dbindex="122132">
Fundaci Marianao (Casal Infantil i Juvenil de Marianao) s una entitat social creada el 1985 que promou diversos projectes socioeducatius adreats als infants, joves, adults i a la comunitat en general, tot incidint de manera especialitzada en els collectius en situaci d alt risc social. El seu mbit d'intervenci preferent s  Sant Boi de Llobregat i la comarca del Baix Llobregat. Des del 1998 va prendre la forma social de Fundaci, que s regida per un patronat de 13 persones, el president de la qual s Xavier Pedrs i Cortasa.

 Enllaos externs .
 Web de la Fundaci Marianao;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310858" title="Regeneraci (Doctor Who)" nonfiltered="2021" processed="2016" dbindex="122133">
En la srie de televisi de cincia ficci de la BBC Doctor Who,apareix la capacitat de regeneraci;
la restauraci de teixits danyats o perduts, ja siguin organs o extremitats. s una forma de reparaci de teixits orgnics. A ms de descriure qualsevol procs de sanaci, regenerar s una forma de sanar notable per la seva capacitat de produir membres perduts, recompondre connexions nervioses, i altres danys.

Els Senyors del Temps tenen la capacitat de regenerar el seu cos quan aquest es troba proper a la mort, cosa que f que l'aspecte canvi.
El doctor ha realitzat aquest procs nou vegades i cada encarnaci tenia les seves prpies peculiaritats i habilitat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310859" title="Regeneraci" nonfiltered="2022" processed="2017" dbindex="122134">
La regeneraci biolgica s la restauraci de teixits danyats o perduts, ja siguin organs o extremitats. s una forma de reparaci de teixits orgnics. A ms de descriure qualsevol procs de sanaci, regenerar s una forma de sanar notable per la seva capacitat de produir membres perduts, recompondre connexions nervioses, i altres danys. 

Cucs marins com Nemertea quan se'ls molesta, com mitj de defensa i reproducci, esclaten, es fragmenten en nombroses parts, que per regeneraci i en condicions favorables produxen nous individus. 

Dividint en dos el cos d'un cuc, i posant-lo en un ambient favorable, s'observa que no solament els dos fragments sobreviuen, sin que desprs d'un temps, el fragment ceflico regenera la cua i el fragment cabal regenera la part ceflica. Aquesta capacitat ms desenvolupada en alguns fils de cuc que en uns altres, de manera que alguns no aconsegueixen regenerar-se totalment, o moren. La regeneraci s'ha estudiat a fons en els cucs nemaltemintos cridats Planarias.

L'autotoma de vertebrats, com rptils i peixos, part d'aquesta capacitat.

s comuna en els embrions, i en adults de moltes espcies animals: estrella de mar, hidra, cranc de ferradura, Urodelos (com el ajolote o el trit), i un tipus de ratol.

Tamb en els mamfers aquesta la capacitat de regenerar. Exemples de regeneraci en els mamfers sn les cuernas, les falanges dels dits i els forats en les orelles. De l'estudi sobre la regeneraci de la punta dels dits ha sorgit la primera demostraci d'un programa regenerador mamfer. Si els processos regeneratius poden desxifrar-se, es creu que es donar un millor tractament a persones amb danys en el seu sistema nervis (com les paraplejias resultants d'un accident o una infecci de polio), perdua de membres, organs danyats o destruts etc.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310868" title="Campia de Jerez" nonfiltered="2023" processed="2018" dbindex="122135">

Campia de Jerez s una comarca situada a la provncia de Cadis, a Andalusia. Comprn els municipis de Jerez de la Frontera i San Jos del Valle.

 Situaci geogrfica .



Limita al nord amb el Bajo Guadalquivir, a la provncia de Sevilla, a l'oest amb la comarca de la Costa Noroeste de Cdiz, al sud amb la Baha de Cdiz i La Janda, i a l'est amb la Sierra de Cdiz i la Serrana de Ronda, a Mlaga.

 Integrants . 
La comarca aquesta composta, a ms de pel municipi de San Jos del Valle, pel municipi de Jerez de la Frontera, el ms poblat de la provncia, en el seu terme a ms de la ciutat es troben set localitats pednias, aquestes sn La Barca de la Florida, Estella del Marqus, El Torno, Guadalcacn, Nueva Jarilla, San Isidro del Guadalete i Torrecera. 

 

 Economia . 
La seva agricultura s famosa mundialment per la denominaci d'origen del seu vi, el jerez, conreat en el triangle format entre Jerez de la Frontera, Sanlcar de Barrameda i El Puerto de Santa Mara. Altres importants cultius del territori sn el cot i la remolatxa. 
 Geografia . 
La comarca de la Campia de Jerez est creuada pel riu Guadalete, a ms en el seu territori es troben la llacuna de Medina i la llacuna de Torrox. Tamb es troben les Forestes de Propio de Jerez, englobats en el Parc Natural dels Alcornocales. 

 Altres .
 
Jerez forma part de la Dicesi d'Asidonia-Jerez, sota la jurisdicci eclesistica del bisbat homnim, mentre que San Jos del Valle est integrat en la Dicesi de Cadis i Ceuta, sota la jurisdicci del bisbat homnim, ambds sufraganis de l'Arquebisbat de Sevilla. Jerez de la Frontera est englobada en la Mancomunitat de Municipis Badia de Cadis, mentre que San Jos del Valle forma part de la Mancomunitat de Municipis de la Comarca de La Janda. Jerez de la Frontera s cap del partit judicial n 7 de la provncia de Cadis, sota la jurisdicci de la qual es troba San Jos del Valle.
 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310873" title="Santa Maria del Castell" nonfiltered="2024" processed="2019" dbindex="122136">

Santa Maria del Castell s una petita ermita romnica al costat de l'antic castell de Saldes de la qual es tenen notcies des del segle XII quan era l'esglsia del castell.

Consta d'una sola nau rectangular i coberta amb volta apuntada, rematada per un absis a la part de llevant. A la faana de ponent s'hi obra una porta amb llinda de fusta i campanar de cadireta d'un ull.

Situada a 10 minuts de Saldes en direcci nord-est.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310874" title="Sant Jeroni de Cotalba" nonfiltered="2025" processed="2020" dbindex="122137">




Sant Jeroni de Cotalba, s un  monestir fundat pel duc reial de Gandia Alfons el Vell (1388) i va acollir la primera comunitat jernima de l antiga Corona d Arag. Es troba situat al terme municipal d'Alfauir, junt a Rtova, a la comarca de la Safor, Pas Valenci

Es tracta d'un casal construt entre els segles XIV i XVIII i estructurat al voltant d un claustre, el qual va ser habitat per una trentena de monjos i els seus servents fins el moment de l exclaustraci definitiva, l estiu de 1835. 

Destaquen la torre de l'homenatge i l'esglsia, aquesta darrera, caracterstica del gtic valenci-catal, que compta amb un presbiteri i un cor elevat. L'actual capella de la Verge de la Salut va ser l'antiga Sala Capitular del monestir. Adossat als seus murs es troba el sarcfag en pedra tallada dels fills del Duc Alfons el Vell Joan i Blanca. Aquest s un bon exemple de l'escultura funerria gtica valenciana.

El claustre baix s d'estil gtic i el de la primera planta renaixentista, de l poca de govern de la duquesa Maria Enrquez, en els incicis del XVI. A l'angle ms proper a l'esglsia se situa una cridanera escala helicodal.
 
El monestir compta amb nombroses dependncies annexes per a l explotaci agrcola, algunes de les quals s han habilitat com a embri d un museu etnolgic. A ell arriba tamb un aqeducte que condueix l aigua des de la font de Batlamala o de la Finestra, a ms de 5 quilmetres, en terme d Almiser.

Des de la desamortitzaci de Mendizbal s propietat de la famlia Trnor, comerciants d origen irlands, la millor aportaci de la qual ha estat el jard romntic de la vessant nord. 

Moltes dependncies sn privades per es pot visitar el claustre, l'esglsia, l almssera, la cuina i els jardins, per a la qual cosa conv posar-se en contacte amb l Ajuntament d Alfauir. Va ser declarat B d'Inters Cultural el 1995.

 Bibliografia .
Jess Eduard Alonso. Sant Jeroni de Cotalba: desintegraci feudal i vida monstica (segles XVIII i XIX. Gandia, CEIC Alfons el vell, 1988. ISBN 84-86927-00-5;
Fernando Mut i Vicente Palmer. Real Monasterio de San Jernimo de Cotalba. Gandia: 1999.

Enllaos externs.

Monasterio de San Jernimo de Cotalba;
Ruta de los monasterios de la Safor;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310875" title="Domnec Perera" nonfiltered="2026" processed="2021" dbindex="122138">
Domnec Perera (?, segle XVII - Barcelona, 1706) fou un diplomtic i advocat catal. El 1704, acompanyat d'Antoni de Peguera, es reun a Gnova amb l enviat de la reina Anna d'Anglaterra, Mitford Crowe, per acordar les bases del pacte anglo-catal durant la Guerra de Successi.

Crowe tenia la missi de vincular els catalans al pacte de la Gran Aliana de la Haia i aix obtenir-ne el suport al desembarcament a la costa catalana de l arxiduc Carles d'ustria. La condici era disposar de sis mil homes armats al territori per prendre tot seguit Barcelona. Peguera i Perera, bons coneixedors del coratge i l esperit antiborbnic dels anomenats Vigatans, varen creure que ells eren els nics que podien garantir en tot el pas un aixecament d aquesta envergadura, i Domnec Parera va tornar d amagat a Vic per prendre contacte amb el grup vigat i exposar-los les condicions dels anglesos.

Els principals caps dels vigatans foren convocats el 17 de maig de 1705 a l'ermita de Sant Sebasti de Santa Eullia de Riuprimer pel vicari general del bisbat de Vic i rector de la parrquia, Lloren Toms i Costa.

Al final de la reuni, coneguda com la del pacte dels Vigatans, se signaren poders avalant la gesti dels dos emissaris, Domnec Perera i Antoni de Peguera, en les negociacions amb l'angls Crowe. En l'acord s'establia el comproms per part del vigatans d aixecar 6.000 homes armats per facilitar el desembarcament a canvi que Anglaterra defenss les constitucions de "la noble naci catalana" i subministrs tropes.

El 20 de juny de 1705, aquest acord de Sant Sebasti seria recollit en part en el
determinant Pacte de Gnova i el dest dels catalans canviava en entrar definitivament
en la Guerra de Successi.

Perera torn acompanyant l'arxiduc Carles, el qual desembarc a Altea. Des d'all, Perera marx per terra fins a Vic, on entreg als austriacistes una carta del prncep Jordi de Hessen-Darmstadt.

Perera lluit en la presa de Barcelona pels austriacistes i mor en la seva defensa durant el setge del 1706.

 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310884" title="Liam Brady" nonfiltered="2027" processed="2022" dbindex="122139">

Liam Brady (Dubln, 13 de febrer, 1956) fou un futbolista i entrenador de futbol irlands.

Brady comen la seva carrera professional a l'Arsenal, on s'havia traslladat a l'edat de 15 anys. El 1980 fitx per la Juventus, on guany dues lligues, per l'arribada de Michel Platini el 1982 provoc la seva marxa a la Sampdoria, i ms tard a l'Internazionale (1984-1986) i Ascoli (1986-1987). Retorn a Londres, on acab la seva trajectria com a jugador al West Ham (1987-1990).

Fou 72 cops internacional amb Irlanda, marcant 9 gols.

Com entrenador dirig el Celtic entre 1991 i 1993, i el Brighton & Hove Albion entre 1993 i 1995. El 1996 es convert en director del futbol base de l'Arsenal. El 7 de mar de 2008, la Football Association of Ireland anunci que Brady seria l'entrenador assistent de Giovanni Trapattoni.

 Palmars .
 Copa anglesa de futbol: 1979.
 Lliga italiana de futbol: 1981, 1982.

Brady fou incls a l'English Football Hall of Fame el 2006.

 Referncies .


 Enllaos externs .
Perfil al web de l'Arsenal FC;
Liam Brady a un web de la Juventus;
Biografia de Liam Brady a un web d'Irlanda;
Estadstiques a sporting-heroes.net;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310888" title="Fura" nonfiltered="2028" processed="2023" dbindex="122140">

Les fures (Mustela putorius furo) sn mamfers carnvors de la varietat domstica del tur com. Les fures solen tenir un pelatge marr, negre, blanc o mesclat, tenen una mida mitjana d'aproximadament cinquanta centmetres (incloent-hi una cua d'uns tretze centmetres), pesen aproximadament un quilogram, i tenen una longevitat natural d'entre set i deu anys.

Referncies.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310898" title="Lactama" nonfiltered="2029" processed="2024" dbindex="122141">


Una lactama s una amida cclica, a la qual li correspon el nom sistemtic de aza-2-cicloalcanona. Per indicar la mida de l'anell se solen utilitzar els prefixos  ,   i   per referir-se a un anell de 4, 5 i 6 membres, respectivament.

Sntesi.
Existeixen diversos mtodes per a la sntesi orgnica de les lactames.

 Formaci de lactames per la reacci de les oximes catalitzada per cids.
 Formaci de lactames a partir de cetones ccliques i cid hidrazoic mitjanant la reacci de Schmidt.
 Formaci de lactames per la ciclaci d'aminocids.
 Formaci de lactames per la cicloaddici 1,3-dipolar catalitzada per coure en la reacci de Kinugasa.

Reaccions.
 Les lactames poden polimeritzar i formar poliamides.

Vegeu tamb.
 -lactama, present en l'estructura de molts antibitics, entre ells, la penicillina.
 Lactona, un ster cclic.
 Caprolactama;

Referncies.
K.P.C. Vollhard. Qumica Orgnica. Estructura y funcin. 3a Edici. Ed. Omega (2000).

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310921" title="Cam del Cid" nonfiltered="2030" processed="2025" dbindex="122142">
El Cam del Cid s una ruta turstica i cultural, senyalitzada com el sender de gran recorregut GR-160. La ruta segueix el cam que va fer El Cid  des de Castella a Valncia a finals de l'any 1080 o comenaments de 1081 en el desterrament ordenat pel rei Alfons VI de Castella

Al llarg de la ruta, d'uns 1.025 km de longitud, es recorren paratges associats tant a la biografia real de El Cid com a la figura literaria del Cantar de Mo Cid. La ruta, dividida en 10 trams, comena a la localitat de Vivar del Cid i finalitza a la ciutat de Valncia, atravessant les provncies de Guadalajara, Saragossa, Terol, Castell i Valncia.

 Tram 1 .
Longitud: 82 km

 Provncia de Burgos;
Vivar del Cid;
Burgos;
San Pedro de Cardea;
Mecerreyes;
Covarrubias;
Santo Domingo de Silos;

 Tram 2 .

Longitud: 75 km

 Provncia de Burgos;
Santo Domingo de Silos;
Hortezuelos;
Briongos de Cervera;
Valdeande ;
Caleruega;
Arauzo de Torre;
Pealba de Castro;
Quintanarraya;
Hinojar del Rey;
Corua del Conde;
Brazacorta;
 Provncia de Sria;
Alcoba de la Torre;
Alcubilla de Avellaneda;
Zayas de Bscones;
Villlvaro;
Matanza de Soria;
Mio de San Esteban;
Aldea de San Esteban;
San Esteban de Gormaz;

 Tram 3 .

Longitud: 102 km

 Provncia de Sria;
San Esteban de Gormaz;
Alcubilla del Marqus;
Osma;
El Burgo de Osma;
La Rasa;
Navapalos;
Vild;
Gormaz;
Quintanar de Gormaz;
Berlanga de Duero;
Paones;
Alal;
Nograles;
Sauquillo de Paredes;
Retortillo de Soria;
 Provncia de Guadalajara;
Miedes de Atienza;
Romanillos de Atienza;
Atienza;

 Tram 4 .

Longitud: 169 km

 Provncia de Guadalajara;
Atienza;
Robledo de Corpes;
Hiendelaencina;
Congostrina;
La Toba;
Jadraque;
Sigenza;
Barbatona;
Estrigana;
Alovera;
Alcolea del Pinar;
Molina de Aragn;
Garbajosa;
Anguita;
Luzn;
Maranchn;
 Provncia de Sria;
Layna;
Arbujuelo;
Salinas de Medinaceli;
Medinaceli;

 Tram 5 .

Longitud: 112 km

 Provncia de Sria;
Medinaceli;
Lodares;
Jubera;
Soman;
Arcos de Jaln;
Montuenga de Soria;
Santa Mara de Huerta;
 Provncia de Saragossa;
Torrehermosa;
Monreal de Ariza;
Ariza;
Cetina;
Contamina;
Alhama de Aragn;
Bubierca;
Ateca;
Alcocer;
Terrer;
Calatayud;

 Tram 6 .
Longitud: 150 km

 Provncia de Saragossa;
Calatayud;
Paracuellos de Jiloca;
Malvenda;
Velilla de Jiloca;
Fuentes de Jiloca;
Daroca;
Villanueva de Jiloca;
Provincia de Terol;
San Martn del Ro;
Bguena;
Burbguena;
Luco de Jiloca;
Variant de Montalbn;
Monforte de Moyuela;
Huesa del Comn;
Montalbn;
Calamocha;
El Poyo del Cid;
Caminreal;
Monreal del Campo;
Provncia de Guadalajara;
El Pedregal;
Castellar de la Muela;
Tordelpalo;
Molina de Aragn;

 Tram 7 .

Longitud: 110 km

 Provncia de Guadalajara;
Molina de Aragn;
Caizares;
Ventosa;
Nuestra Seora de la Hoz;
Torete;
Pinilla de Molina;
Chequilla;
Checa;
Orea;
 Provncia de Terol;
Orihuela del Tremedal;
Tramacastilla;
Torres de Albarracn;
Albarracn;

 Tram 8 .

Longitud: 95 km

 Provncia de Terol;
Albarracn;
Gea de Albarracn;
Cella;
Teruel;
Mora de Rubielos;
Rubielos de Mora;

 Tram 9 .

Longitud: 60 km

 Provncia de Terol;
Rubielos de Mora;
Fuentes de Rubielos;
Olba;
 Provncia de Castell;
Montanejos;
Jrica;
Segorbe;

 Tram 10 .

Longitud: 70 km

 Provncia de Castell;
Segorbe;
Geldo;
Soneja;
Sot de Ferrer;
Provncia de Valncia;
Sagunt (Murviedro al Cantar de Mo Cid);
Puzol;
El Puig;
La Pobla de Farnals;
Masamagrell;
Tavernes Blanques;
Alboraya;
Valncia;

Vegeu tamb.
El Cid;
Sender de gran recorregut;

 Enllaos externs .
Pgina web oficial del Cam del Cid;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310935" title="Antoni Ferrer i Codina" nonfiltered="2031" processed="2026" dbindex="122143">
Antoni Ferrer i Codina (Barcelona 1837 - 1905) va ser un dramaturg i periodista catal.

Obra dramtica.
 Les relquies d'una mare, estrenada al teatre Romea, el 20 de gener de 1867.
 Un gefe de la coronela, estrenada al teatre Romea, el 19 de desembre de 1867.
 La perla de Badalona, estrenada al teatre Romea, el 4 de gener de 1868.
 Ocells d'Amrica, estrenada al teatre Romea, el 3 de febrer de 1868.
 El gat de mar, estrenada al teatre Romea, el 21 de novembre de 1868.
 Els calaveres, comdia en tres actes, original d'A. Hennequin i E. de Nafac i arranjada per Antoni Ferrer i Codina. Estrenada al teatre Romea, el 1902.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310937" title="GR 175" nonfiltered="2032" processed="2027" dbindex="122144">
El GR 175 s un sender circular de gran recorregut que abasta part de les comarques de l'Urgell, la Conca de Barber i l'Alt Camp. Va ser homologat el 1998.

Recorregut.
Urgell.
Partint de Vallbona de les Monges, i en el sentit de les agulles del rellotge, el sender pren direcci est.

Conca de Barber.
El sender arriba a Belltall, travessa la C-14, comparteix un breu traat amb el GR 171, se'n separa i segueix en direcci a Fors. A continuaci es troba amb el GR 171-1 i travessa les carreteres T-230 i C-241 a Rocafort de Queralt, per a continuar en direcci a Montbri de la Marca i el puig de Comaverd, on penetra a l'Alt Camp.

Alt Camp.
El GR 175 pren direcci sud, creua el GR 7 i a continuaci reprn la direcci sud-est, passa a tocar de Can Rui i el Mas del Plata i es dirigeix al Pont d'Armentera, on travessa la C-37 i es dirigeix al sud fins arribar a Santes Creus, on es troba amb el GR 172. A continuaci gira a l'oest, travessa l'AP-2 i de nou la C-37, passa pel Pla de Santa Maria i Figuerola del Camp, i travessa la serra de Miramar, on entra de nou a la Conca de Barber.

Conca de Barber.
El sender passa per Prenafeta i Montblanc. S'enfila a les muntanyes de Prades, passa per les ermites de Sant Joan de la Muntanya i la Santssima Trinitat i baixa cap al monestir de Poblet. Travessa desprs l'Espluga de Francol i s'enfila cap a la serra del Tallat, que ressegueix durant un tram, tot vorejant el lmit amb l'Urgell.

Urgell.
Prop del santuari del Tallat, el GR 175 es dirigeix cap a Montblanquet i arriba novament a Vallbona de les Monges, desprs d'un recorregut total de 104 km.

Vegeu tamb.
Ruta del Cister;

Referncies.
Mapes de l'Institut Cartogrfic de Catalunya;
Federaci d'Entitats Excursionistes de Catalunya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310942" title="Don Alden Adams" nonfiltered="2033" processed="2028" dbindex="122145">
Don Alden Adams es l'actual president de la societat Watch Tower, el ms important crrec legal dels Testimonis de Jehov.

Nascut el 1925 a Illinois, Estats Units. La seva famlia originalment estava arrelada a l'Esglsia Episcopal.

Don va servir en diversos departaments de la Seu Mundial de la Watchtower. Fou secretari de Nathan Homer Knorr, llavors President de la Societat. Fou membre electa de la Junta Directiva de la Societat Torre del Vigia de Nova York. Desprs, fou escollit com el seu Vise-president. A ms servi diverses vegades com Superintendent de Zona.

El 7 d'Octubre del 2000, va ser nomenat president de la Watch Tower succeint a Milton G. Henschel. Es el primer president de la societat que no es membre del cos governant dels Testimonis de Jehov.
Durant la seva presidncia, el Cos Gobernant dels Testimonis de Jehov aprov la formaci de tres noves societats religioses amb la finalitat de complir amb les lleis locals i nacionals, aquestes corporacions son:
Congregaci Cristiana dels Testimonis de Jehov.
Ordre Religis dels Testimonis de Jehov.
Suport al Servei del Regne, Inc.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310943" title="Hildebrand" nonfiltered="2034" processed="2029" dbindex="122146">

Hildebrand s un personatge de la mitologia germnica, que tamb incorpora la mitologia escandinava,en Old Norse s Hildibrandr. El mot "Hild" significa batalla i "Brand" espasa.

Hildebrand era un rei guerrer, portava al seu escut vermell els retrats de tots els guerrers que havia mort. Apareix en tres famosos canons, a : Hildebrandslied, Nibelungenlied i la can escandinava la Mort d Hildebrand. Tamb apareix com Hildiger a Gesta Donorum.

A Hildebrandslied, Hildebrand lluita contra el seu fill Hadubrand. De fet, Hildebrand esdev l armer de Dietrich, perqu es veu obligat a abandonar casa seva, la seva dona i el seu fill. 

Trenta anys desprs, Hildebrand torna i es troba que Hadubrand, el seu fill,  governa la seva terra  i est liderant l exrcit contra els invasors. Els dos lders dels exercits es troben, com era habitual en aquelles contrades i poca i es llisten els respectius arbres genealgics per evitar que alg mati un parent seu.

Hadubrand diu que ell s el fill d Hildebrand's, per es pensa que el seu pare s mort, i que el guerrer que t davant seu utilitza el nom d Hildebrand per enganyar-lo.  A Hildebrandslied es diu com pare i fill lluiten, que Hildebrand ha de matar el seu fill o pel contrari el seu fill el matar, per al text original falta el final, s ha perdut. 

Tanmateix la can escandinava "Hildebrand's death", es diu quin s el final de la histria. Explica com Hildebrand lluita contra un mig-germ seu i es ferit mortalment i que l escut li rodola prop del cap i a l escut tamb hi ha el retrat del seu fill, Hadubrand. Moribund, li prega al seu mig-germ que cobreixi el seu cos i l enterri adequadament.

Encara que s associa a personatges histrics del segles V i VI com Theodoric i Odoacer, Hildebrand no s ha pogut identificar com un personatge histric.
 
A partir de "http://en.wikipedia.org/wiki/Hildebrand"





-- (discussi) 11:21, 15 juny 2008 (CEST)
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310946" title="Gallifrey" nonfiltered="2035" processed="2030" dbindex="122147">
Gallifrey s un planeta fictici en la srie de televisi de cincia ficci britnica Doctor Who, s la llar del Doctor i els Senyors del Temps. s suposat per a ser localitzat en la constellaci de Kasterborous, en les coordenades galctiques deu zero onze zero zero " pel zero dos del centre galctic zero " (les Pirmides de Mart, 1975), aproximadament 250 milions d'anys llum de distncia de la Terra (com declarat en el Doctor Who 1996 la pellcula de televisi; aix ho posaria fora de la nostra galxia de Via Lctia, que s noms 80-100 mil anys llum en el dimetre). Durant la primera dcada de la srie de televisi, el nom del planeta del Doctor no va ser revelat, encara que en realitat ho mostressin per primera vegada en els Simulacres de combat (1969) durant la prova(el judici) del Doctor. 

Era finalment identificat pel nom per al primer temps en El Temps Guerrer (1973) mentre que el Doctor era interrogat pel Sontaran Comandant Linx. El Tercer Doctor,apunta de pistola, va informar a Linx que era conscient de l'espcie Sontaran. Linx, realitzant que si el Doctor era l'hum no tindria cap coneixement de la seva espcie, pregunta, "Quin s el vostre planeta natiu?" Les respostes del Doctor, "Gallifrey. sc un Senyor del Temps." 

Mai s definitivament declarat "quan" els aspectes de Gallifrey en la srie de televisi t lloc. Quan el planeta s sovint assolit mitjanant viatges de temps, el seu present relatiu podria existir en qualsevol lloc en la Terra passada o futur.

Gallifrey t posici en la srie reviscuda (2005 des d'ara) va ser omplert de poc a poc sobre els primers tres anys de les sries carrera. En Srie 1, havia estat establert que va ser destrut, juntament amb el Imperi Dalek, pel Doctor durant la Guerra del Temps. El planeta no va ser referit pel nom fins a la tercera srie i no era mostrat en pantalla fins a el So dels Tambors.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310947" title="Orquestra Ciutat de Granada" nonfiltered="2036" processed="2031" dbindex="122148">
La Orquestra Ciutat de Granada (Orquesta Ciudad de Granada, OCG) s una orquestra simfnica espanyola, que t la seva seu a Granada a l'Auditori Manuel de Falla. Pertany a la Asociacin Espaola de Orquestas Sinfnicas (AEOS). 

 Histria .

Va ser fundada en 1990 sent el seu principal director Juan de Udaeta. 

Al llarg de la seva histria, l'orquestra ha actuat a les principals sales i festivals de Espanya i ha protagonitzat importants actuacions internacionals. La OCG ha actuat en Sussa (Festival Gstaad), Itlia (Teatre La Scala de Mil), Portugal (Festival Internacional de Msica de Combra), ustria, aix com gires per Frana (1998), Gran Bretanya (2005) i Alemanya (2001 i 2004), on ha aconseguit gran acceptaci per part del pblic i la crtica. 

Alguns dels solistes i directors ms importants que han actuat amb l'orquestra sn: Plcido Domingo, Narcso Yepes, Victria dels ngels, Montserrat Caball, Carlos lvarez, Fazil Say, Mi'sa Yang, Jean-Paul Collard, Yehudi Menuhin, Christian Zacharias, Krzysztof Penderecki, Christopher Hogwood, David Atherton, Fabio Biondi, Rinaldo Alessandrini, Elisabeth Leonskaja, Joaqun Achcarro, Frans Brggen. A ms, la OCG ha actuat amb agrupacions corals de gran prestigi, com l'Orfe Donostiarra, Orfe Catal, Cor de Cambra del Palau de la Msica Catalana, British Choral Academy, The King s Consort. 

Entre els seus enregistraments, destaquen les realitzades amb Josep Pons d'obres de Manuel de Falla (La vida breve, El sombrero de tres picos, Noches en los jardines de Espaa), Bizet (L'Arlsienne, Simfonia en Do), Stravinsky (L'ocell de foc, Joc de cartes), Joaqun Rodrigo (Concierto de Aranjuez), entre d'altres.

 Directors titulars .

 1990-1994 Juan de Urdaeta.
 1994-2004 Josep Pons.
 2004-2008 Jean-Jacques Kantorow.
 Desde 2008 Salvador Mas.

 Enllaos externs .

 Web oficial;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310958" title="Rasd TV" nonfiltered="2037" processed="2032" dbindex="122149">
La Rasd TV s la televisi prpia de la Repblica rab Saharaui Democrtica (La RASD). L'edifici es troba als campaments de refugiats de Tindouf (Algria). Actualment la Rasd TV emet en ocasions puntuals per s'espera que en un futur prxim es pugui tenir una emissi regular i diria d'informatius i reportatges sempre i quan s'installi l'antena parablica que permetr l'emissi per satllit i Internet. 

L'actual director de la televisi s Mohamed Salem Laabeid: "S'espera que la Rasd TV sigui un element crucial per a la comunicaci de la realitat saharaui a la resta del mn".

 Enllaos externs .

Rasd TV



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310960" title="Doctor" nonfiltered="2038" processed="2033" dbindex="122150">

Art:
El doctor Paul Gachet, pintura a l'oli realitzada per Van Gogh.

Ficci:
Doctor Givago, novella del segle XX escrita per l'escriptor rus Bors Leondovitx Pasternak.
Doctor Givago (pellcula), pellcula estatunidenca dirigida per David Lean.
Doctor Who, srie de televisi de cincia ficci britnica produda per la BBC.
Doctor (Doctor Who), personatge principal de la srie de televisi de cincia ficci de la BBC Doctor Who.
Doctor (Star Trek), personatge fictici de la srie Star Trek: Voyager.
Doctor Brief, pare de la Bulma en el mn fictici de Bola de Drac.
Doctor Rosenberg, personatge fictici de la saga Half Life.
Dr. Slump, manga i anime japons d'Akira Toriyama.

Medicina:
Doctor, sinnim colloquial de metge.

Religi:
Doctor de l'Esglsia, sant que ha estat proclamat per un Papa o un concili ecumnic com a mestres eminents de la fe.

Universitat:
Doctor (ttol), mxim grau acadmic.
Doctor honoris causa, ttol honorfic que concedeix una universitat.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310963" title="Oleh Volodymyrovych Blokhin" nonfiltered="2039" processed="2034" dbindex="122151">






 
Oleh Volodymyrovych Blokhin, tamb escrit Oleg Blokhin o Oleg Blokhine (5 de novembre, 1952), fou un futbolista, entrenador de futbol i poltic ucrans, d'ascendncia ucranesa per part de mare i russa per part de pare. 

Jug la major part de la seva vida al Dynamo Kiev, on fou el mxim golejador del campionat de la URSS de tots els temps amb 211 gols, i el jugador amb ms partits disputats amb un total de 432. Fou 8 cops campi de lliga i dos de la Recopa (1975 i 1986). En els darrers anys de la seva carrera va jugar a ustria, al Vorwrts Steyr, i a Xipre, a l'Aris.

s el futbolista que ms partits a disputat amb la selecci sovitica (112) i que ms gols ha marcat (42). Ha disputat els Mundials de 1982 i 1986. Fou escollit Pilota d'Or europeu el 1975.

Com entrenador ha dirigit diversos clubs grecs: Olimpiakos, AEK, PAOK i Ionikos, a ms de dirigir la selecci ucranesa. El 2007 fou nomenat entrenador del FC Moscou. 

L'any 2002 fou escollit al parlament ucrans. Des de l'octubre del mateix any pertany al Partit Democrtic Social Unit d'Ucrana.

 Distincions individuals .
 Pilota d'Or: 1975;
 Futbolista sovitic de l'any: 1973, 1974, 1975;
 Futbolista ucrans de l'any: 1972, 1973, 1974, 1975, 1976, 1977, 1978, 1980, 1981;
 Mxim golejador de la lliga sovitica de futbol: 1972, 1973, 1974, 1975, 1977 ;
 Golden Player d'Ucrana;

 Referncies .


 Enllaos externs .
 UEFA.com - Golden Player;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310965" title="Senyors del Temps" nonfiltered="2040" processed="2035" dbindex="122152">
Els Senyors del Temps sn una civilitzaci fictcia de la srie de televisi britnica de cincia ficci Doctor Who, de la qual el seu protagonista, "el Doctor", n's un membre. Els Senyors del Temps sn capaos de viatjar en el temps i disposen de la tecnologia per manipular-lo a un grau ms elevat que cap altra civilitzaci. Els Senyors del Temps provenen del planeta Gallifrey.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310967" title="Jons Gutirrez" nonfiltered="2041" processed="2036" dbindex="122153">

Jons Gutirrez (nascut el 5 de juliol de 1983 a Roque Senz Pea, Argentina) s un futbolista professional argent.

Va jugar entre els anys 2001 i 2005 al Club Atltico Vlez Srsfield guanyant el torneig Clausura el 2005.

Desprs de guanyar el titol de lliga argentina, va signar amb el RCD Mallorca, que va comprar el 50% dels drets del jugador.

Desprs de tres temporades al conjunt balear, va decidir rescindir el seu contracte unilateralment acollint-se a l'article 17 de l'estatut del jugador de la FIFA. L'organisme internacional ha d'establir una indemnitzaci pel Mallorca i el Vlez Srsfield, propietaris dels drets del jugador.

El 2 de juliol de 2008 el Newcastle United va confirmar el seu fitxatge per a cinc temporades.

Referncies.


Enllaos externs.
Estadstiques del jugador ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310973" title="Uni de Forces Democrtiques-Nova Era" nonfiltered="2042" processed="2037" dbindex="122154">


La Uni de Forces Democrtiques-Nova Era (Union des Forces Democratiques-Ere Nouvelle) fou un partit d'oposici a Mauritnia, establert desprs del retorn al multi partidisme el 1991. El seu lder fou Ahmed Uld Dada, germ de l'antic president, i el seu primer secretari general fou Messaoud Ould Boulkheir.

Va obtenir el 33% a les eleccions presidencial del 1992. El  1993 Hamid Uld Muknas e va escindir amb nombrosos militants i va formar la  Uni per la Democrcia i el Progrs (Union pour la Democratie et le Progres, UDP). 

A les eleccions de 1994 va aconseguir forta representaci al sud per desprs van seguir escissions:  militants negres va revitalitzar El-Hor (Homes Lliures o Llibertat),  i un altre de joves intellectuals va formar el Mouvement des Democrates Independants (MDI), que va acabar aliat amb el partit del govern, PRDS. 

El 1995 membres tamb negres, integrants del comit de crisis del partit, es van escindir i van entrar a El Hor. El mateix 1995 es va establir una organitzaci comuna de negres i moros blancs anomenada Acci pel Canvi, dirigida per l'antic secretari general de la UFD, Messaoud Ould Boulkheir, considerat pro libi, partit que fou susps el 1997.

El 1996 va perdre bona part dels escons i el lder Ahmed Uld Dada va acusar al govern de frau, retirant-se de la segona volta. El 1997 a les eleccions presidencials es va integrar en el Front Popular (UFD, Acci pel Canvi, El Altala, Aliana pel Canvi i el Progrs, i la Uni per la Democrcia i el Progrs) que  finalment no hi va concrrer. Fou declarat fora de la llei el 28 d'octubre del 2000. El president del Front Popular Mohammed Lamine Ch'bih Uld Melainine, fou detingut el 8 d'abril del 2001.

La  UFD-EN  fou substituda pel Reagrupament de Forces Democrtiques (Rassemblement des Forces Dmocratiques, RFD).

La bandera de la UFD era de tres franges verticals, verda, blanca i verda (els colors nacionals), amb l'emblema al centre.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310974" title="Reagrupament de Forces Democrtiques" nonfiltered="2043" processed="2038" dbindex="122155">
Reagrupament de Forces Democrtiques (Rassemblement des Forces Dmocratiques, RFD) s el principal partit d'oposici a Mauritnia, dirigit per Ahmed Uld Dada, germ del primer president del pas. Va subsitituir a la Uni de Forces Democrtiques-Nova Era (Union des Forces Democratiques-Ere Nouvelle) quan aquest partit fou declarat fora de la llei el 28 d'octubre del 2000.

El gener del 2002 el antic cap de l'UFD-EN  Ahmed Uld Dada fou elegit president del RFD; va obtenir el 6,3% a les eleccions de 2003. Ha participat tamb a les eleccions legislatives del 2006 (25 de 95 escons)  i presidencials del 2007 (47% a la segona volta).

La seva bandera s negra amb l'emblema (un cercle blanc amb una palmera entre llorers al centra i el nom del partit a l'entorn) a la part superior del vol, i una mitja lluna a l'estil de la mitja lluna de la bandera nacional, a la part inferior amb les puntes cap a la part superior, i ocupant   de la bandera, estant ms aviat situada cap al pal deixant ms espai al vol.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310975" title="Ernst Loof" nonfiltered="2044" processed="2039" dbindex="122156">
Ernst Loof va ser un pilot de curses automobilstiques alemany que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Ernst Loof va nixer el 4 de juliol del 1907 a Neindorf,  Oschersleben, Alemanya  i va morir el 3 de mar del 1956 a Bonn, Alemanya.

Loof va ser un dels fundadors de l'escuderia Veritas que va disputar el campionat del mn de la f1 en diverses temporades.

 A la F1 .

Va debutar a la setena cursa de la quarta temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1, la corresponent a l'any 1953, disputant el 2 d'agost el GP d'Alemanya al Circuit de Nrburgring.

Ernst Loof va participar a aquesta nica cursa puntuable pel campionat de la F1, retirant-se als inicis de la prova i no assolint cap punt pel campionat de la F1.

 Resultats a la Frmula 1 .



 Resum .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310976" title="Erwin Bauer" nonfiltered="2045" processed="2040" dbindex="122157">
Erwin Bauer va ser un pilot de curses automobilstiques alemany que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Erwin Bauer va nixer el 17 de juliol del 1912 a Stuttgart, Alemanya  i va morir degut a un accident disputant una cursa el 3 de juny del 1958 a Colnia, Alemanya.

 A la F1 .

Va debutar a la setena cursa de la quarta temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1, la corresponent a l'any 1953, disputant el 2 d'agost el GP d'Alemanya al Circuit de Nrburgring.

Erwin Bauer va participar a aquesta nica cursa puntuable pel campionat de la F1, retirant-se als inicis de la prova i no assolint cap punt pel campionat de la F1.

 Resultats a la Frmula 1 .



 Resum .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310977" title="Theo Fitzau" nonfiltered="2046" processed="2041" dbindex="122158">
Theo Fitzau va ser un pilot de curses automobilstiques alemany que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Theo Fitzau va nixer el 10 de febrer del 1923 a Kthen, Alemanya  i va morir el 18 de mar del 1982 a Gro-Gerau, Alemanya.

 A la F1 .

Va debutar a la setena cursa de la quarta temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1, la corresponent a l'any 1953, disputant el 2 d'agost el GP d'Alemanya al Circuit de Nrburgring.

Theo Fitzau va participar a aquesta nica cursa puntuable pel campionat de la F1, retirant-se als inicis de la prova i no assolint cap punt pel campionat de la F1.

 Resultats a la Frmula 1 .



 Resum .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310979" title="Conrad Roure i Bofill" nonfiltered="2047" processed="2042" dbindex="122159">
Conrad Roure i Bofill (Barcelona 1841 - 1928) va ser un autor dramtic i periodista catal.

El seus articles de records i vivncies publicats al diari "El Diluvio" van ser recollits en tres volums amb el ttol de "Recuerdos de mi larga vida".

Obra dramtica.
 Una noia s per a un rei, estrenada al Teatre Romea, el 29 de setembre de 1867.
 La comdia de Falset, estrenada al teatre Romea, el 18 de gener de 1869.
 Un pom de violes, estrenada al teatre Romea, el 30 1869.
 El tret per la culata, estrenada al teatre Romea, el 12 de maig de 1870.
 De teulades en amunt, amb msica de Josep Ribera i Mir. Estrenada al Teatre Tvoli de Barcelona el 28 d'agost de 1872.
 Divendres, estrenada al teatre Romea, el 22 d'octubre de 1872.
 L'ocasi fa el lladre, estrenada al teatre Romea, el 2 de desembre de 1872.
 Un mal tanto, estrenada al teatre Romea, el 22 de mar de 1877.
 El meu modo de pensar, estrenada al teatre Romea, el 1 mar de 1878.
 Claris, estrenada al teatre Romea, el 25 novembre de 1880.
 Montserrat, estrenada al teatre Romea, 23 de febrer de 1882.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310981" title="Magna Carta" nonfiltered="2048" processed="2043" dbindex="122160">

Magna Carta (del llat "Gran Carta"), tamb anomenat Magna Carta Libertarium (Gran Carta de les Llibertats) s un document aprovat pel rei angls Joan Sense Terra el 1215. La Carta obligava al rei a renunciar a certs drets, respectar determinats procediments legals i acceptar que estava sotms a la llei. Els drets dels sbdits es trobaven especialment protegits: entre altres mesures s'establia una comissi de 25 barons per controlar el poder del rei, s'assegurava la llibertat religiosa i poltica, i pel principi dhabeas corpus es permetien apellacions a les sentncies reials.

Arran del descontentament per la poltica del rei Joan, amb abusos de poder i fracassos en poltica exterior, els barons ms poderosos d'Anglaterra van revoltar-se i van entrar a la ciutat de Londres. Desprs de tenses i dures negociacions, van obligar al rei a sancionar la Magna Carta, que es convert en el primer document imposat a un rei angls per tal de limitar el seu poder per la llei.

La Magna Carta s una influncia destacada en les futures constitucions modernes (tamb denominades Carta Magna en allusi al document), i s un precedent al fer el poder del governant subjecte a la llei i al control d'una comissi o parlament.




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310983" title="Manuel Rovira i Serra" nonfiltered="2049" processed="2044" dbindex="122161">
Manuel Rovira i Serra (Barcelona 1865 - 1929) va ser un autor dramtic catal.

Obra dramtica.
 Els orfanets (1887).
 El dia del judici (1892).
 L'hereu del mas (1893).
 Puput, estrenada al teatre Romea, el 28 de desembre de 1893.
 Trampes, estrenada al teatre Romea, el 14 de gener de 1896.
 Els minaires (1899).
 Gent de vidre (1901).
 Sin gobierno (1901).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310984" title="Teodor Bar i Surera" nonfiltered="2050" processed="2045" dbindex="122162">
Teodor Bar i Surera (Figueres, Alt Empord 1842 - Malgrat, Maresme 1916) va ser un poltic, periodista, escriptor i dramaturg catal. Com a poltic fou governador civil de varies provncies, tamb fou tinent d'alcalde de Barcelona, Director General de Beneficncia i Sanitat axi com delegat Reg d'Ensenyament. Com a periodista va escriure a la Crnica de Catalunya i al Diario de Barcelona que en fou director.

Obra literria.
teatre
 El joch dels disbarats (1884), comdia;
 Lo general No Importa (1896);
 El senyor secretari, comdia en tres actes. Estrenada al Teatre Principal de Barcelona, el 29 de gener de 1898.
 L'apotecari de Malgrat;
 Lo gec d'en Migranya;
 L'estaci de la Granota;
 L'olla de grills, comdia;
 Lo senyor Batlle, comdia;
novella
 Juan Alcarreo, novella;
 En la Corte, novella;
 Tramontana, novella;
 Un drama en la aldea, novella;
 Luz i tinieblas, novella;
 El noi del porter, novella costumista;
 El tren de tres quarts de quinze, novella costumista;
 El gec d'en Migranya, novella costumista;
 L'hostal de la granota, novella costumista;
altres
 Resumen de la historia de Espaa y universal;
 Catalans illustres;
 Va continuar l'obra de Franois Guizot, Historia de Francia;

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310986" title="Josep Got i Anguera" nonfiltered="2051" processed="2046" dbindex="122163">
Josep Got i Anguera (Reus, Baix Camp 1861 - Sabadell, Valls Occidental 1903) va ser un autor dramtic catal.

Obra dramtica.
 Enredos, 1886.
 Muralla de ferro, 1888.
 L'esclau, estrenada al Teatre Romea, el 28 de setembre de 1892.
 La bogeria.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310990" title="Institut d'Estudis Jurdics, Econmics i Financers d'Andorra" nonfiltered="2052" processed="2047" dbindex="122164">
L'Institut d'Estudis Jurdics, Econmics i Financers d'Andorra (JEF) s una instituci acadmica del Principat d'Andorra que t com a finalitat promoure el coneixement en els mbits que li sn propis.

Va ser creat l'any 2007 per constituci notarial com a Fundaci conjunta del Govern d'Andorra, la Cambra de Comer, Turisme i Serveis del Principat d'Andorra,  l'Associaci de Bancs Andorrans, i la Universitat d'Andorra, tots ells membres del Patronat. El Cap de Govern d'Andorra, Albert Pintat, n's el President d'honor. La presidncia executiva l'exerceix el Ministre Portaveu del Govern, de Desenvolupament Econmic, Turisme, Cultura i Universitats, Juli Minoves. Consta d'un Consell consultiu d'alt nivell presidit per l'economista i poltic Carles Gasliba, i format per personalitats del mn poltic i econmic com poden ser l'antiga ministra francesa Simone Veil o l'ex-president del Parlament Europeu Pat Cox. El Director de l'institut s el Professor de Dret Internacional Pblic de la Universitat de Barcelona, J. Saura. El JEF organitza seminaris de treball regularment.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="310991" title="Isabelle Huppert" nonfiltered="2053" processed="2048" dbindex="122165">

Isabelle Huppert (13 de mar de 1953) s una actriu i  productora de cinema  francesa, guanyadora d un Csar. 

Biografia .
De famlia burgesa, la seva mare s professora d'angls i apassionada de piano i el seu pare s empresari, passa la seva joventut a Ville-d'Avray. T tres germanes i un germ : lisabeth  s'ha dirigit cap a l'escriptura i la realitzaci ; Caroline s realitzadora ; Jacqueline dna classes d economia ; Rmi s escriptor.

Isabelle Huppert comena a estudiar llenges orientals a la facultat de Clichy, tot seguint cursos d'art dramtic a l'escola del carrer Blanche i al Conservatori nacional d'art dramtic, on s l'alumna de Jean-Laurent Cochet i d Antoine Vitez.

Efectua les seves primeres aparicions en el cinema el 1972, a Nina Companeez, destaca dos anys ms tard grcies a joves directors que marquen la renovaci del cinema d'autor francs desprs de l'experincia de la Nouvelle Vague, Bertrand Blier, en Les Valseuses, i Bertrand Tavernier, a  El jutge i l assass. Aquestes dues pellcules, cadascuna en el seu gnere, marcaran el pblic i la critica i permetran a l'actriu reafirmar-se en matisos i en profunditat, que la distingir d altres estrelles de l'poca, Miou-Miou i Isabelle Adjani.

De fet, Isabelle Huppert construir la seva carrera sobre tries exigents, de pellcules i directors no convencionals, amb interpretacions ms cerebrals i experimentals que intutives. Aix li assegurar una filmografia prestigiosa, admirada per les elits intellectuals i allunyada dels grans ttols, i dels Csar, que prefereixen les grans representants de l star-system francs (Catherine Deneuve i Isabelle Adjani entre d altres).
La seva carrera pren veritablement el seu vol amb La Dentellire, del sus Claude Goretta, que li valdr diverses distincions internacionals, de l anglesa (BAFTA  i la italiana Donatello. Fa el paper d'una jove introvertida, vctima d'una decepci amorosa que li fa donar un tomb a la seva existncia. Aquesta imatge victimista i de fragilitat malaltissa la perseguir en algunes de les seves pellcules.
. Ms endavant, contradiu aquesta imatge en el seu paper a  Violette Nozire, davant la cmera de Claude Chabrol. s el seu primer paper-lmit, registre en el qual afirmar, amb una temible fidelitat, tot el seu talent, aconseguint tornar creble la bogeria sense caure mai en la histria. 
La seva filmografia tradueix igualment dues vessants de la seva carrera:  fidelitat a directors i experincia amb autors principiants. s aix com treballa amb Taverner, Blier, Jean-Luc Godard, Benvol Jacquot, Werner Schroeter o Michael Haneke. Per la complicitat des de 1978 amb Claude Chabrol s'afirma com una lnia on el dileg instaurat entre el director i la musa es fa gaireb l'objecte de la pellcula, com va ser amb L'Ivresse du pouvoir, de 2006, que es tant una ficci sobre un escndol poltic contemporani, com un documental sobre l'actriu.
Mentrestant, el duo haur explorat tota una srie de gneres dramtics, de la comdia (Rien ne va plus, al costat de Michel Serrault) al drama social (La Crmonie amb Sandrine Bonnaire, Jean-Pierre Cassel, Jacqueline Bisset i Virgnia Ledoyen) o histric (Un affaire de femmes), passant pel cinema negre (Merci pour le  chocolat, amb Jacques Dutronc) i l'adaptaci literria (Madame Bovary). Amb Claude Chabrol obt el seu nic Csar a la millor actriu el 1996, per a la seva interpretaci d'empleada de correus a La Crmonie. Obt altres guardons en altres premis europeus, com al Festival Internacional de Cinema de Vencia, Festival de Berlin, Moscou,  Festival de San Sebasti. 
Parallelament, treballa regularment amb la nova generaci de directors que apareix al comenament dels anys 1990, com Christian Vincent, Laurence Ferreira Barbosa, Patricia Mazuy, Franois Ozon, Olivera Dahan, i ms recentment encara, el Belga Joachim Lafosse. Com ho va fer amb Maurice Pialat a Lul al costat de Grard Depardieu, o b dirigida per Werner Schroeter (Malina, Deux) i Michael Haneke (La Pianiste).
La seva proximitat amb Daniel Toscan du Plantier, del qual va ser companya, li va permetre en els anys 1980 encadenar una srie de pellcules amb la Gaumont que van ampliar la seva carrera als ulls del gran pblic. S'esfora no obstant aix a mantenir el contacte amb la comdia en pellcules que troben el seu pblic, com Sac de nuds, de Josiane Balasko, Coup de foudre i Aprs l'amour, de Diana Kurys, 8 femmes, de Franois Ozon, Les Surs fches d Alexandra Leclre. En cadascuna de les seves incursions cmiques, fa el paper de dona antiptica, frustrada i amargada.
Per evita la interpretaci uniforme i rgida, sotmetent cadascuna de les seves composicions a una coloraci singular. La seva insaciable voluntat de passar per diferents paletes d'emocions s palpable. L'evoluci es fa d'un repertori d'expressions, de mmiques, de postures, d'entonacions variades i contraris: d'una manifestaci exagerada, teatral i estrepitosa (l'histrica i hipocondraca Tia Augustine de 8 femmes on es lliura a un espaterrant nmero de transformaci, alhora fsica i escnica) a una forma expressiva ms individual, enterrada i interior com en Les Surs fches, on interpreta una burgesa abandonada pel seu marit Franois Berland, desgraciada, frgida i envejosa de l'xit de la seva germana, una provinciana falsament ingnua interpretada per Catherine Frot.
El seu punt de glria es tanmateix haver estat escollida per alguns grans noms del cinema internacional, com Otto Preminger (Rosebud), Joseph Losey (La Truita (pellcula)), Michael Cimino (Heaven's gate), Marta Meszaros (Les hereves), Jean-Luc Godard (Passion), els germans Taviani (Les afinitats electives), David O. Russell (I heart Huckabees ). 
La seva passi s la interpretaci en totes les seves formes, a la qual es dedica amb intensitat i curiositat (ms de setanta pellcules i telefilms en el seu actiu). s tamb la protagonista de In America, la pellcula de Jerzy Skolimowski adaptada de la novella de la seva amiga Susan Sontag  i que produir amb la societat que ha fundat al costat del seu marit, l'escengraf Ronald Chammah (Les Films du Camlia), societat que li ha perms produir certes pellcules de les quals t l'alria del cartell (La Vie moderne de Laurence Ferreira-Barbosa, La Comdie de l innocence de Raoul Ruiz, Ma mre de Christophe Honor) i fins i tot de comprar els drets de Wanda de Barbara Loden, actriu i cineasta que va ser una de les esposes de Elia Kazan, desapareguda prematurament el 1980. Grcies al seu aferrissament, aquesta pellcula va poder sortir a les sales el 2003.
.
El 2005, una exposici, La Dona als retrats, mostrada en principi a Nova York, desprs a Europa, ha revelat la seva passi per la fotografia que l'ha emps, des de fa una trentena d'anys, a sollicitar retrats amb els majors fotgrafs (de Boubat i Cartier-Bresson a Hiroshi Sugimoto i ngel Leccia, passant per Jacques Henri Lartigue, Rics Avedon, Robert Doisneau, Helmut Newton o Nan Goldin ). 2005, any faust per a ella, ja que triomfa al teatre amb Hedda Gabler de Henrik Ibsen, posat en escena per Eric Lacascade, rep un Lle Especial d'Interpretaci a la Mostra de Vencia pel conjunt de la seva carrera i el MoMA de Nova York  li consagra una mplia retrospectiva, saludant la seva gran aportaci a l'art contemporani en general i a l'art dramtic en particular. Per a l'esdeveniment, dna una representaci excepcional de l obra de Sarah Kane: 4.48 Psicosi, interpretada tres anys abans, sota la direcci de Claude Rgy. Al comenament de 2006, s la Filmoteca francesa, 
reoberta a Bercy, qui li fa els honors. Ocasi que li ha perms anar a la trobada dels espectadors, oferint una mplia tria de projeccions, discussions (sobretot amb el seu pigmali Claude Chabrol) i lectures pbliques d'autors com Maurice Blanchot i Franoise Sagan.

Isabelle Huppert t tres fills, Lolita nascuda el 1983 (que ha comenat la seva carrera d'actriu), Lorenzo el 1988, igualment actor, i Angelo el 1997 que va tenir amb el cineasta i productor Ronald Chammah.
 
Filmografia.
 com a actriu al cinema .

 1972 :
 Faustine et le bel t, de Nina Companeez;
 Csar et Rosalie, de Claude Sautet - Marit;
 Le Bar de la fourche de Alain Levent - Annie;
 1974:
 Srieux comme le plaisir, de Robert Benayoun - Une fille;
 Alose, de Liliane de Kermadec - Alose, jeune;
 Les Valseuses, de Bertrand Blier - Jacqueline;
 L'Amplopde, de Rachel Weinberg - La conteuse;
 Rosebud , de Otto Preminger - Hlne Nicolaos;
 Les Glissements progressifs du plaisir de Alain Robbe-Grillet ;
 1975 :
 Crnica d'una violaci  (Dupont Lajoie), de Yves Boisset - Brigitte Colin;
 El jutge i l'assass  (Le Juge et l'Assassin), de Bertrand Tavernier - Rose;
 Je suis Pierre Rivire de Christine Lipinska - Aime;
 Le Petit Marcel de Jacques Fansten - Yvette;
 Die grosse ekstase , de Denis Berry - Marie;
 1976 :
 Docteur Franoise Gailland, de Jean-Louis Bertucelli - Elisabeth Gailland;
 La Dentellire, de Claude Goretta - Pomme;
 1977 :
 Les Indiens sont encore loin de Patricia Moraz - Jenny;
 Des enfants gts de Bertrand Tavernier - La secrtaire;
 1978 :
 Violette Nozire, de Claude Chabrol - Violette Nozire;
 Retour  la bien-aime, de Jean-Franois Adam - Jeanne Kern;
 1979 :
 Les germanes Bront  (Les Surs Bront), de Andr Tchin - Anne Bront;
 Sauve qui peut (la vie), de Jean-Luc Godard - Isabelle Rivire;
 Scnario de "Sauve qui peut la vie" - curt metratge - de Jean-Luc Godard - Elle mme;
 1980 :
 La storia vera della signora delle camelie, de Mauro Bolognini i Pasquale Festa Campanile - Alphonsine Plessis;
 Les Ailes de la colombe, de Benot Jacquot - Marie;
 Loulou, de Maurice Pialat - Nelly;
 Heaven's gate, de Michael Cimino - Ella Watson;
 Les hereves  (Les Hritires),  "Orokseg" de Marta Meszaros - Irne;
 1981 :
 Eaux profondes, de Michel Deville - Mlanie;
 Coup de torchon, de Bertrand Tavernier - Rose;
 1982 :
 La Truita  (La Truite), de Joseph Losey - Frdrique;
 Coup de foudre,  de Diane Kurys - Lna;
 Passion, de Jean-Luc Godard - Isabelle;
 1983 :
 La Femme de mon pote, de Bertrand Blier - Viviane;
 L'Histoire de Piera, "Storia di Piera" de Marco Ferreri - Piera;
 1984 :
 La Garce, de Christine Pascal - Aline Kaminker et Edith Weber;
 Sac de nuds, de Josiane Balasko - Rose-Marie Martin;
 1985 :
 Sign Charlotte, de Caroline Huppert - Charlotte;
 Thierry Mugler - Documental - de Robert Ra ;
 1986 :
 Cactus, de Paul Cox - Colo;
 1987 :
 Milan noir, de Ronald Chammah - Sarah;
 The bedroom window, de Curtis Hanson - Sylvia;
 1988 :
 Les Possds, de Andrzej Wajda - Maria Chatov;
 Seobe d Aleksander Petrovic - Dafina Isakovic;
 Une affaire de femmes, de Claude Chabrol - Marie;
 1990 :
 La Vengeance d'une femme, de Jacques Doillon - Ccile;
 Wind prints de David Witch;
 1991 :
 Malina, de Werner Schroeter - La dona;
 Madame Bovary, de Claude Chabrol - Emma Bovary;
 Contre l'oubli, de Francis Girod ;
 1992 :
 Aprs l'amour, de Diane Kurys - Lola Winter;
 1993 :
 Amateur, de Hal Hartley - Isabelle ;
 1994 :
 Navodneniye,  de Igor Minaiev - Sofia;
 La Sparation, de Christian Vincent - Anne;
 La Crmonie, de Claude Chabrol - Jeanne Marchal;
 1995 :
 1996 :
 Les Palmes de M. Schutz, de Claude Pinoteau - Marie Curie;
 Les afinitats electives  (Le affinita elettive),  de Paolo Taviani i Vittorio Taviani - Carlotta;
 1997;
 Rien ne va plus, de Claude Chabrol - Betty;
 L'cole de la chair, de Benot Jacquot - Dominique;
 1998 :
 Pas de scandale, de Benot Jacquot - Agns Jeancour;
 1999 :
 La Vie moderne, de Laurence Ferreira Barbosa - Claire ;
 La Fausse Suivante, de Benot Jacquot - La comtessa;
 Saint-Cyr, de Patricia Mazuy - Madame de Maintenon;
 2000 :
 Les Destines sentimentales, de Olivier Assayas - Nathalie Barnery;
 Merci pour le chocolat, de Claude Chabrol - Marie-Claire Muller Polonski, dite: Mika;
 La Comdie de l'innocence, de Raoul Ruiz - Ariane;
 La Pianiste, de Michael Haneke - Erika Kohut;
 Clara de Helma Sanders-Brahms - Clara Schuman;
 2001 :
 8 Femmes, de Franois Ozon - Augustine;
 La Vie promise, de Olivier Dahan - Sylvia;
 Deux, de Werner Schroeter - Magdalena Maria;
 2002 :
 Le Temps du loup, de Michael Haneke - Anna;
 2003 :
 I heart Huckabees, de David O. Russell - Catherine Vauban;
 Ma mre, de Christophe Honor - Hlne, la mare;
 Cartier-Bresson - Documental - de Heinz Butler ;
 2004 :
 Les Surs fches, d Alexandra Leclre - Martine Demouthy;
 In America de Jerzy Skolimowski - Marina Zatekowska ;
 2005 :
 Gabrielle, de Patrice Chreau - Gabrielle Hervey;
 2006 :
 L'Ivresse du pouvoir, de Claude Chabrol - Jeanne Charmant-Killman;
 2007 :
 Nue proprit, de Joachim Lafosse - Pascale;
 L'Amour cach, de Alessandro Capone;
 Mde Miracle, de Tonino de Bernardi ;
 2008;
 White Material, de Claire Denis,  ;
 Home, de Ursula Meier ;
 Un barrage contre le Pacifique , de Rithy Panh,

 Com a actriu a la televisi.

 1971 : Le Prussien de Jean L'Hte - Elisabeth;
 1971 : Du ct de chez Swann - episodi de Les cent livres des hommes - de Alain Dhernault - Gilberte;
 1972 : Figaro ci, Figaro l de Herv Bromberger - Pauline;
 1973 : Histoire vraie de Claude Santelli - Adlade;
 1973 : Le Matre de pension de Marcel Moussy - Annie;
 1973 : Le Drakkar de Jacques Pierre - Yolande;
 1973 : Vogue la galre de Raymond Rouleau - Clotilde;
 1974 : Madame Baptiste de Claude Santelli - Blanche;
 1974 : Plaies et bosses de Yves-Andr Hubert - Patsy Lackan;
 1977 : On ne badine pas avec l'amour de Caroline Huppert - Camille;
 1978 : Monsieur Saint-Saens de Claude Chabrol - La jove;
 1996 : Les Voyages de Gulliver de Charles Sturridge - Veu;
 2000 : Mde de Jacques Lassalle;
 2008 : Collection Empreintes : Isabelle Huppert d  Anne Andreu - ;

 Com a productora .
Amb la seva societat  Les Films du Camlia  :
 1999 La Vie moderne de Laurence Ferreira Barbosa;
 1999 Saint-Cyr de Patricia Mazuy;
 2000 La Comdie de l'innocence de Raoul Ruiz;
 2007 Mde Miracle, de Tonino de Bernardi;

 Premis .
.
.
 Premis Lumire .

 Premis Csar .
 

 Festival de Cannes .


 Festival Internacional de Cinema de Vencia .

 Festival Internacional de Cinema de Berln .

 Festival de Moscou .

 Festival de Montreal .


 European Film Awards .

 BAFTA .


 David di Donatello .



 Altres premis als festivals de Thessalonica (2004), Hamburg (2003), Sant Sebasti (2003), Taormina (2002)...

 Teatre .
 1973 : La Vritable Histoire de Jack l'ventreur, d'Elisabeth Huppert, posada en escena Caroline Huppert, Caf-thtre Le Slnite;
 1974 : Viendra-t-il un autre t ? de Jean-Jacques Varoujean, posada en escena Jacques Spiesser, ;
 1975 : qui sonne le glas d Ernest Hemingway, posada en escena Robert Hossein;
 1975 : Voyage autour de ma marmite d Eugne Labiche, posada en escena Caroline Huppert, Teatre Essaon;
 1977 : On ne badine pas avec l'amour d Alfred de Musset, posada en escena Caroline Huppert, Teatre des Bouffes du Nord;
 1989 : Un mois  la campagne d Ivan Tourgueniev, posada en escena Bernard Murat, Teatre Edouard VII;
 1991 : Mesure pour mesure de William Shakespeare, posada en escena Peter Zadek, Teatre de l'Odon;
 1992 : Jeanne au bcher de Paul Claudel, posada en escena Claude Rgy, Opra Bastille;
 1993 : Orlando de Virginia Woolf, posada en escena Bob Wilson, Teatre de Vidy Lausanne, Teatre de l'Odon;
 1996 : Mary Stuart de Friedrich Schiller, posada en escena Howard David, al Royal National Theater de Londres;
 2000 : Medea d Euripides, posada en escena Jacques Lassalle, ;
 2003 : 4.48 Psychose de Sarah Kane, posada en escena Claude Rgy;
 2003 : Jeanne d Arc de Paul Claudel et Arthur Honegger, posada en escena Luis Miguel Cintra, Sao Carlos National Theater Lisbonne;
 2005 : Hedda Gabler d Henrik Ibsen, posada en escena d'ric Lacascade, als teliers Berthier  Paris;
 2006 : Quartett, de Heiner Mller, posada en escena Bob Wilson, Teatre de l'Odon Paris, amb Ariel Garcia-Valdes;
 2008 : Le Dieu du carnage, de Yasmina Reza, posada en escena de l'auteur, Teatre Antoine  Paris, amb Andr Marcon, Valrie Bonneton, Eric Elmosnino;


Bibliografia.
Xavier Lardoux, Le Cinma de Benoit Jacquot,  ed. PC (Paris), 2006.
Elfriede Jelinek, Patrice Chreau, Susan Sontag, Isabelle Huppert, la femme aux portraits, d. Le Seuil, 2005.
Nicolas Brhal, La Lgret franaise,  d. Mercure de France, 2002.
Elfriede Jelinek, Isabelle Huppert in Malina, Suhrkamp, 1991.
Isabelle Huppert : autoportrait(s), Les Cahiers du cinma, 1994.
Marc Ruscart, Isabelle Huppert par , ed. Gros Plan/Caligrammes (Quimper), 1989.
Steven Bach, Final cut : Dreams ans Disaster in the Making of Heaven's Gate, ed. William Morrow & Co, 1985.
Jean-Luc Douin, Comdiennes d'aujourd'hui, ed. Lherminier, 1980.

Enllaos externs .
IMDb;
Isabelle Huppert, La Vie pour jouer;
Isabelle Huppert, retrat d'un foc follet;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311003" title="Fundaci Ramon Llull" nonfiltered="2054" processed="2049" dbindex="122166">
La Fundaci Ramon Llull s una fundaci de dret andorr amb seu a Andorra la Vella (Principat d'Andorra) que t com a finalitat la promoci en el mn de la llengua catalana i les cultures que s'hi associen ms.

Est constituda per l'Institut Ramon Llull, consorci amb seu a Barcelona, i pel Govern del Principat d'Andorra. El Cap de Govern d'Andorra, Albert Pintat, n's el President. El ministre portaveu, de desenvolupament econmic, turisme, cultura i universitats d'Andorra, Juli Minoves, n's vicepresident juntament amb el Conseller de la Vicepresidncia de la Generalitat de Catalunya, Josep Llus Carod-Rovira que tamb n'ostenta la vicepresidncia. El Director de l'Institut Ramon Llull i de la Fundaci Ramon Llull coincideixen en la mateixa persona en el moment present: Josep Bargall.

La Fundaci va ser creada a la Biblioteca noble de la Casa d'Areny Plandolit a Ordino (Principat d'Andorra) el darrer dia del mes de mar del 2008 per Juli Minoves, representant Andorra, Josep Llus Carod-Rovira representant Catalunya i el conseller de Presidncia Francesc Moragues representant les Illes Balears. La reuni fundacional d'Ordino seguia la trobada dels mateixos representants d'Andorra i Catalunya al Monastir de Cura (Mallorca) a finals del 2007 on, a iniciativa del President Antich, es va signar un document histric proclamant la voluntat conjunta de les Illes Balears, Catalunya i l'Estat andorr de crear la Fundaci.               

El dia 15 de gener de l'any 2009 hi van ingressar l'Ajuntament de l'Alguer, El Consell dels Pirineus Orientals i El Pas Valenci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311006" title="Institut d'Estudis Andorrans" nonfiltered="2055" processed="2050" dbindex="122167">

L'Institut d'Estudis Andorrans (IEA) s una de les institucions acadmiques de recerca principals del Principat d'Andorra.

Consta d'una seu central a Sant Juli de Lria (Principat d'Andorra) i dues altres seus a Espanya i Frana, concretament a Barcelona (Parc cientfic de la Universitat de Barcelona) i a Tolosa de Llenguadoc. 

s particularment rellevant per la recerca en matria de sociologia i cincies de la terra. Acull el CENMA (Centre de recerca en neu i muntanya). Darrerament participa en un projecte internacional en matria de recerca astrofsica mitjanant el treball del cientfic andorr Dr. Joan Marc Miralles. 

El President de l'IEA s el Ministre Portaveu del Govern, de Desenvolupament Econmic, Turisme, Cultura i Universitats d'Andorra, l'economista i politleg Juli Minoves. El seu director s Jordi Guillamet, historiador i antic cap de gabinet del Cap de Govern d'Andorra.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311007" title="Premi Fiter i Rossell" nonfiltered="2056" processed="2051" dbindex="122168">

Premi de novel.la en llengua catalana dotat amb 22.000 Euros pel Govern del Principat d'Andorra i per Cercle de les Arts i de les Lletres d'Andorra. s un dels premis ms antics i rellevants del Principat d'Andorra en matria literaria. El catal Joan Triad ha participat en nombroses ocasions en el jurat del premi. s lliurat pel Cap de Govern d'Andorra en una cerimnia anyal organitzada de manera rotatria al Principat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311012" title="Oliva de la Frontera" nonfiltered="2057" processed="2052" dbindex="122169">


Oliva de la Frontera s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311014" title="Orellana la Vieja" nonfiltered="2058" processed="2053" dbindex="122170">


Orellana la Vieja s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura.

El poble es troba agermanat, des del 24 de setembre de 2005, amb el municipi mallorqu de Felanitx, ja que bona part de la seva poblaci va emigrar a aquest poble de Mallorca durant els anys 60 del segle XX.

Enllaos externs.


 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311016" title="Puebla de la Calzada" nonfiltered="2059" processed="2054" dbindex="122171">


Puebla de la Calzada s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311018" title="Puebla de Obando" nonfiltered="2060" processed="2055" dbindex="122172">


Puebla de Obando s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura. 
Se situa en l'mbit de les serralades de Loriana i el Vidrio, a mitjan cam entre Cceres i Badajoz, sobre un domini paisatgstic montus de bellesa ferstega, dominant el port del Zngano, en el lmit amb l'Alta Extremadura. El caseriu, en el nucli del qual tradicional es conserva poc transformada l'arquitectura caracterstica de la zona, presenta estructura crucial, definida per les dues vies principals que es creuen en la plaa central, on s'ala l'esglsia parroquial. La qual es perllonga pel costat de l'Evangeli s'ha desenvolupat extraordinriament, originant un apndix d'enorme extensi que va a desembocar a la carretera de Cceres.



 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311020" title="Puebla de Sancho Prez" nonfiltered="2061" processed="2056" dbindex="122173">


Puebla de Sancho Prez s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311022" title="Ribera del Fresno" nonfiltered="2062" processed="2057" dbindex="122174">


Ribera del Fresno s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311024" title="Rena" nonfiltered="2063" processed="2058" dbindex="122175">


Rena s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311026" title="La Roca de la Sierra" nonfiltered="2064" processed="2059" dbindex="122176">


La Roca de la Sierra s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura. Situat entre Puebla de Obando i Villar del Rey 

 Poblaci . 
La poblaci ha mantingut un fort creixement fins a mitjans del segle XX que s quan arriba al seu sostre demogrfic. A partir de 1950, l'emigraci ha assotat al municipi duent-lo a perdre, fins a 1986, gaireb la meitat dels efectius demogrfics amb els quals contava. Aquest municipi, que es troba sota una atracci forta de la ciutat de Badajoz, malgrat tenir en el quinquenni 1981-1985 una alta natalitat (16,1 per 1000) i una baixa mortalitat (10,5 per 1000) acusa un saldo migratori negatiu per al quinquenni del 33,1 per 1000. 
 Activitat Econmica . 
La taxa d'activitat en 1986 tenia un valor del 33,2%. En la distribuci per sectors s'aprecia un predomini absolut de l'agrari que acull al 73,5% de la poblaci activa, seguit des de lluny pel de serveis (15,6%) la construcci(8,2%) i la indstria(2,7%). La vocaci dels sls, des del punt de vista agrari, s de tipus ramader, ja que el pasturatge ocupa gaireb el 40,4% del terme municipal. La superfcie llaurada representa una important part (48,9%) per la majoria s de tipus devesa; destacant entre els cultius els herbacis (89%) i el olivar. Del total de les unitats ramaderes destaca el bov (753), propi de les deveses; seguit de l'ov (512), porc (86) i capr (39).


 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311028" title="Santa Marta" nonfiltered="2065" processed="2060" dbindex="122177">



Santa Marta de los Barros s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311030" title="nec xiulador" nonfiltered="2066" processed="2061" dbindex="122178">




L'nec xiulador o piul (Anas penelope) s un nec de superfcie que no es reprodueix als Pasos Catalans.

Morfologia.

 Medeix uns 45 cm i 71-80 d'envergadura alar.
 El mascle presenta el cap de color castany amb el pili molt clar, d'un color crema que, segons com hi toca la llum, sembla blanc. El pit s de color terrs rogenc amb el ventre blanc.
 La femella, com a la majoria de les espcies d'necs, s bruna.
 El bec s blavenc amb la punta negra.

Reproducci.

Nia a terra i a prop de l'aigua.

Alimentaci.

S'alimenta de vegetals que pot agafar dins o fora de l'aigua. Menja en aiges poc profundes, a les platges i estanys.

Hbitat. 

Es troba a les aiges lliures, tant dolces i salabroses com marines.

Distribuci geogrfica.

Nia a Escandinvia i hiverna al sud d'Europa. s un nec migrant que es pot observar amb facilitat a les zones humides dels Pasos Catalans a l'hivern (Delta de l'Ebre i Delta del Llobregat, per a les Balears s un nec poc abundant).

Costums.

Arriba als Pasos Catalans pel mes d'octubre i roman fins al mar, malgrat que aquestes dates poden presentar petites variacions.

Mentre vola, el mascle emet un xiulet agut i es mou sempre en grupets.

Referncies.



Enllaos externs.

 L'nec xiulador a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Estudi de la poblaci d'aquest nec al Principat de Catalunya. ;
 L'nec xiulador a l'Animal Diversity Web. ;
 Vdeos i informaci diversa d'aquest nec. ;
 L'nec xiulador a l'Encyclopedia of Life. ;
 Vdeos d'necs xiuladors en llur hbitat natural. ;
 Estudi de la poblaci d'aquest ocell a Portugal. ;
 Identificaci i hbitat d'aquest nec. ;
 Reproducci i conservaci de l'nec xiulador. ;
 Fotografies de l'nec xiulador. ;
 Taxonomia de l'nec xiulador. ;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311032" title="Los Santos de Maimona" nonfiltered="2067" processed="2062" dbindex="122180">


Los Santos de Maimona s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311034" title="San Vicente de Alcntara" nonfiltered="2068" processed="2063" dbindex="122181">


San Vicente de Alcntara s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

 Histria . 
Des dels seus orgens, el lloc sempre es va anomenar San Vicente. Ja a l'Alta Edat Mitjana, es creu que l'assentament en aquesta zona es va deure a repoblacions efectuades per l'Orde d'Alcntara a principis del segle XV, com una pedania de Valencia de Alcntara. En l'any 1671, va obtenir la independncia jurdica de la plaa de Valencia de Alcntara, aix com la denominaci de vila, desprs de pagar a la Corona la quantitat de 95.000 ducats. A ms va obtenir el nom de "San Vicente de la Orden de Alcntara", car aquestes terres van ser conquistades als rabs pel IV Mestre d'aquesta ordre, Vicente Garca Snchez en 1221. 

Si al principi la vila contava amb un terme redut, aquest va ser incrementat amb posterioritat en l'any 1836 amb les encomanes de Piedrabuena i Mayorga, quan San Vicente va ser deslligada del partit judicial de Valencia de Alcntara i incorporada al partit judicial d'Alburquerque. Actualment la poblaci conta amb un terme de 275,3 km. L'aspecte pel qual la poblaci resulta ms coneguda s la producci i elaboraci del suro, activitat la tradici de la qual es remunta a 1858, quan s'obre la primera fbrica, i en la qual San Vicente destaca avui com el centre ms important de Espanya. 
Govern. 
El primer alcalde democrtic va ser Enrique Santos Herrera, del Partit Comunista d'Espanya (PCE) en candidatura independent; posteriorment i en la mateixa legislatura va ser alcalde Joaqun Prieto Cruz, independent. El va succeir Antonio Martn Durn, ja del PSOE. A continuaci va ser alcalde Clodoaldo Fernndez Nieto (PSOE), fins a 1987. Entre els anys 1987 i 2007 va ser alcalde de la ciutat Gabriel Ramn Mayoral Galavs, del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE). Actualment s alcalde de la ciutat Andrs Herniz de Sixte (PSOE).

 Enllaos externs .

 Ajuntament de San Vicente de Alcntara;
 Lliga de Ftbol Sala de San Vicente de Alcntara;



 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311036" title="Salvalen" nonfiltered="2069" processed="2064" dbindex="122182">


Salvalen s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura. Limita amb Almendral al noroest, amb Nogales al nord, amb Salvatierra de los Barros a l'est, Jerez de los Caballeros al sud i Barcarrota a l'oest.

 Demografia .


 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311038" title="Solana de los Barros" nonfiltered="2070" processed="2065" dbindex="122183">


Solana de los Barros s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311040" title="Talavera la Real" nonfiltered="2071" processed="2066" dbindex="122184">


Talavera la Real s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura. 



 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311042" title="Talarrubias" nonfiltered="2072" processed="2067" dbindex="122185">


Talarrubias s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311044" title="Torremeja" nonfiltered="2073" processed="2068" dbindex="122186">


Torremeja s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura. Limita a l'est amb Mrida, Zarza de Alange, Alange i Villagonzalo, al sud amb Almendralejo

 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311046" title="Trujillanos" nonfiltered="2074" processed="2069" dbindex="122187">


Trujillanos s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311048" title="Torre de Miguel Sesmero" nonfiltered="2075" processed="2070" dbindex="122188">


Torre de Miguel Sesmero s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura. 
 Histria . 
L'origen de La Torre podria ser cltica, rebent el nom de Saluxtogi fa uns 2.600 anys. Desprs va tenir un assentament rom donant origen a altre nom: Turrilux. Les histries conten que el nom del poble es deu a una torre construda per a la defensa del poble en les guerres contra Portugal, que, posteriorment a aquests conflictes, el poble va quedar despoblat. Tamb diuen que en l'poca medieval, Miguel Pico va trobar un tresor en les terres del poble, i ats que era sexmero (repartidor de terres), li van posar el seu nom en el seu honor i el poble va tenir una repoblaci. 

En 1531 solament tenia 332 habitants. Aix mateix, es relaciona l'origen del seu nom a una torrassa situada entre les cases del poble, a la vora de la plaa major, que hagu de ser part d'una fortalesa que va ser demolida entorn de 1841. Anteriorment s'anomenava Torre de Almendral, ja que depenia d'aquest poble ve. I els va dur a una contesa en el segle VII de la qual es possex poca documentaci referent a aquest fet. La seva fundaci fou en el segle XIV, potser el 1392 i s aqu quan se li dna el nom de La Torre. S'han trobat documents que confirmen que les terres de Torre de Miguel Sesmero eren del Bisbe de Badajoz. 

Entre setembre i octubre de 1643, les tropes portugueses, al comandament del Duc d'Obidos, volien assetjar Badajoz, per al desistir en la seva obstinaci va decidir arrasar alguns pobles de la frontera, entre els quals es troba Torre de Miguel Sesmero, aconseguint un estat de por a tota la zona que va fer que molts vilatjans abandonessin el poble i els del voltant. La condici de Vila es va adjudicar el 1635 mitjanant pagament d'11.000 ducats a Felip IV.

 Enllaos externs .
 Web de Torre de Miguel Sesmero;


 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311050" title="Joachim Hunold" nonfiltered="2076" processed="2071" dbindex="122189">
Joachim Hunold (Dusseldorf, Alemanya, 5 de setembre del 1949) s director general d'Air Berlin. Es va fer fams el juny de 2008 quan escrigu una carta atacant el catal i negant el seu s a la seua aerolnia.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311052" title="Arroyo de San Servn" nonfiltered="2077" processed="2072" dbindex="122190">


Arroyo de San Servn s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311054" title="Fuentes de Len" nonfiltered="2078" processed="2073" dbindex="122191">


Fuentes de Len s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311060" title="Berlanga" nonfiltered="2079" processed="2074" dbindex="122192">


Berlanga s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

 Demografia .




 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311066" title="Bienvenida" nonfiltered="2080" processed="2075" dbindex="122193">


Bienvenida s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311069" title="Protooncogn" nonfiltered="2081" processed="2076" dbindex="122194">
Els protooncogens sn gens en els que la funci normal del seu producte gnic s promoure la divisi cellular. Les mutacins patogniques els confereixen un guany de funci, donant lloc a un augment de la proliferaci cellular. Als protooncogens alterats sels denomina oncogens. Les alteracions sn dominants, car afecten sols un allel. Fins ara se n'han descobert ms d'un centenar pertanyents a diferents grups de protenes. 
Els protooncogens poden activar-se a travs de diferents mecanismes: per mutaci puntual, per amplificaci gnica, per sobrexpressi o per reordenament gnic.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311070" title="Lobn" nonfiltered="2082" processed="2077" dbindex="122195">


Lobn s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311072" title="Capitoli (desambiguaci)" nonfiltered="2083" processed="2078" dbindex="122196">


 Capitoli, s un dels set turons de Roma; es troba davant del Palat i ha estat des de sempre el centre administratiu de la ciutat.

 Capitoli (Parlament), en moltes ciutats americanes s habitual l's d'aquest nom per designar el Parlament, com a les capitals dels estats dels Estats Units, l'Havana, San Juan de Puerto Rico, etc.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311073" title="La Zarza (Badajoz)" nonfiltered="2084" processed="2079" dbindex="122197">


La Zarza s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

 Demografia .




 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311074" title="Zahnos" nonfiltered="2085" processed="2080" dbindex="122198">


Zahnos s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311076" title="Fumarell carablanc" nonfiltered="2086" processed="2081" dbindex="122199">







El fumarell carablanc (Chlidonias hybridus) s un ocell de l'ordre dels caradriformes que presenta un port semblant al dels xatracs.

Morfologia.

 Fa 24 cm de llargria.
 s d'aspecte una mica ms masss que els xatracs.
 Presenta a l'estiu la part superior del cap negra, vorejada d'una banda ampla blanca als costats, i la resta de les parts superiors, de color gris blavs. Les parts inferiors sn de color blanc al ment, gris blau a la gola i al coll, gris negre cap al ventre i blanc a les ales i a les plomes de sota la cua. El bec i les potes sn d'un vermell carminat.
 A l'hivern el bec s'ennegreix mentre que la resta del cos s'aclareix, i, aleshores, es fa molt difcil de distingir del fumarell negre.
 T la cua menys forcada que els xatracs i, ms aviat, escotada.

Subespcies.

 Chlidonias hybridus hybridus (Eursia);
 Chlidonias hybridus delalandii (frica Oriental i Austral);
 Chlidonias hybridus javanicus (des de Java fins a Austrlia). ;

Reproducci.

Mascle i femella construeixen una plataforma flotant en masses d'aigua dola amb vegetals (tant macrfits com canyes) i, al juny-juliol, la femella la utilitza per dipositar-hi 2 o 4 ous de color verds clapejats de negre. Els dos progenitors coven els ous durant 14-18 dies i, tamb, tots dos pares s'encarregaran de la vigilncia dels petits, que volaran al cap de tres setmanes.

Es reprodueix al Delta de l'Ebre, a El Fondo i a Santa Pola, malgrat que antigament ho feia en altres zones humides.

Alimentaci.

Sobre les aiges somes caa al vol libllules. De vegades, tamb caa petits amfibis i peixos que atrapa en aiges dolces o salabroses mitjanant hbils cabussades.

Distribuci geogrfica.

Viu a les 3/4 parts inferiors de la Pennsula Ibrica i en alguns indrets de la resta d'Europa (la Camarga, llacs sussos, etc.). 

Costums.

Les poblacions tropicals sn sedentries, per les europees i asitiques hivernen a frica i a l'sia meridional, respectivament. 

s migrador estival freqent als Pasos Catalans que pot observar-se durant les migracions, i sedentari (alguns individus poden quedar-se a hivernar en el sud del Principat de Catalunya i al Pas Valenci). 

Per dormir es reuneixen en grans grups i dejorn s'escampen per menjar. En canvi, per niar, s'ajunten en colnies disperses on cerquen aiges dolces amb poca fondria i tamb arrossars o estanys que tinguin vegetaci espessa.

Observacions.

A causa de la seua preferncia pels insectes, s'ha vist molt perjudicat per les fumigacions amb insecticides i pesticides que s'han dut a terme en anys passats i que han eliminat un gran nombre d'adults.

Referncies.



Enllaos externs.

 El fumarell carablanc a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Estudi de la poblaci de fumarell carablanc al Principat de Catalunya. ;
 El fumarell carablanc a l'Animal Diversity Web. ;
 El fumarell carablanc a l'Encyclopedia of Life. ;
 Vdeos de fumarells carablancs en llur hbitat natural. ;
 Estudi de la poblaci d'aquest ocell a Portugal. ;
 Identificaci i hbitat d'aquest ocell.  i ;
 Descripci i distribuci geogrfica d'aquesta espcie. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie. ;
 Fotografies d'aquest ocell. ;
 El fumarell carablanc al web de la IUCN. ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311079" title="Waterpolo als Jocs Olmpics d'estiu de 2008" nonfiltered="2087" processed="2082" dbindex="122201">

La competici de waterpolo dels Jocs Olmpics d'estiu 2008 es jugaren a la piscina del Piscina Ying Tung, des del 10 al 24 d'agost de 2008.

 Format de competici .
Els equips es repartiren en dos grups, de 6 equips en homes i de 4 equips en dones. Els dos primers classificats de cada grup avanaren a les semifinals i els guanyadors d'aquestes jugaren la final, els perdedors de les semifinals es disputaren la medalla de bronze.

 Calendari de classificaci .
Mascul.


Femen.


Resultats.


Medaller.


Competici masculina.
Fase de Grups.
Grup A.

----

----

----

----

----

----

----

----

----

----

----

----

----

----

----

----

Group B.

----

----

----

----

----

----

----

----

----

----

----

----

----

----

----


 Fase Final .


Competici femenina.
Fase de Grups.
Grup A.


----

----

----

----

----

----

----

Grup B.


----

----

----

----

----

----


 Fase Final .




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311081" title="Grasset de muntanya" nonfiltered="2088" processed="2083" dbindex="122202">



El grasset de muntanya (Anthus spinoletta) s un ocell de l'ordre dels passeriformes molt abundant a les muntanyes. 

Morfologia.

 Medeix 16 cm.
 T les parts superiors de color bru-grisenc i les inferiors d'una rosa groguenc, pllid i lleugerament ratllat.
 Les rectrius externes de la cua sn blanques.
 Les potes sn fosques.
 Llista superciliar blanca.

Subespcies.

 Anthus spinoletta blakistoni ;
 Anthus spinoletta coutellii  ;
 Anthus spinoletta spinoletta ;
 Anthus spinoletta alticola ;
 Anthus spinoletta japonicus ;
 Anthus spinoletta pacificus ;
 Anthus spinoletta rubescens;

Reproducci.

Nia als Pirineus, a  partir dels 900 m i fins als 2900 m, i tamb al Montseny. Fa un niu a terra, amb herbes seques, en prats humits i torberes, i a l'abril-juny la femella pon 4 o 5 ous que cova ella mateixa durant 14 dies. En la cria dels petits prenen part ambds pares, fins que, als 16 dies, els novells abandonen el nial. Solen fer dues cries.

Distribuci geogrfica.

Viu a les muntanyes del sud d'Europa fins a la Xina. 

Costums i alimentaci. 

A l'hivern, les aus ms nrdiques (les que viuen als Alps, per exemple) migren en direcci al sud i les que viuen a les muntanyes catalanes fan una migraci parcial, cercant la terra baixa. Aleshores, cerquen terres humides litorals, com els aiguamolls o les riberes dels rius. Llavors, s quan es veuen obligats a fer alguns canvis en la seua vida. N's un el canvi d'alimentaci ja que hauran de substituir els insectes que caaven a les prades per peixets petits, crustacis, molluscs i llavors.

Referncies.



Enllaos externs.

 Descripci i fotografies d'aquest ocell. ;
 El grasset de muntanya a la IUCN. ;
 El grasset de muntanya a l'Encyclopedia of Life. ;
 Vdeos d'aquest ocell en el seu hbitat natural. ;
 Descripci i hbitat d'aquest ocell. ;
 Fotografies del grasset de muntanya. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie. ;
 El grasset de muntanya a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Estudi de la poblaci d'aquest ocell al Principat de Catalunya. ;
 Distribuci geogrfica i conservaci del grasset de muntanya. ;
 El grasset de muntanya a l'Animal Diversity Web. ;
 Estudi de la poblaci d'aquest espcie a les Illes Britniques. ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311083" title="Mario Super Sluggers" nonfiltered="2089" processed="2084" dbindex="122204">




Mario Super Sluggers (en japons  Super Mario Stadium Family Baseball) s un videojoc de beisbol creat per Namco Bandai per la consola de Nintendo, Wii. s un joc ms de la serie de jocs esportius d'en Mario i s la seqela del joc Mario Superstar Baseball per la Nintendo Gamecube.

 Joc .
L'estil de joc s molt similar al del seu predecessor i la gran diferncia es presenta als controls. El comandament de la Wii amplia les possibilitats de joc ja que es bateja movent el comandament com si fos un bat i es llana la pilota movent el comandament de diferents maneres per llanar amb diferents estils.

 Personatges .

 Els personatges que ja estaven a Super Mario Stadium Baseball sn:
Mario;
Luigi;
Peach;
Daisy;
Yoshi;
Birdo;
Wario;
Waluigi;
Donkey Kong;
Diddy Kong;
Dixie Kong;
Bowser;
Bowser Jr.;
Baby Mario;
Baby Luigi;
Toad;
Toadette;
Toadsworth;
Koopa Troopa;
Paratroopa;
Goomba;
Paragoomba;
Magikoopa;
Boo;
King Boo;
Dry Bones;
Monty Mole;
Petey Piranha;
Shy Guy;
Hammer Bro.;
Pianta;
Noki;

 I els nous personatges sn:
Donkey Kong Jr. ;
King K. Rool ;
Funky Kong ;
Tiny Kong ;
Wiggler;
Baby Peach;
Blooper;
Baby Donkey Kong;
Baby Daisy;
Mii;

 Webs d'inters .

Preview del joc a Jeux-France;
Triler dels controls en japons a Gametrailers;
Web oficial de Nintendo ;
Web oficial de Nintendo ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311085" title="David Chipperfield" nonfiltered="2090" processed="2085" dbindex="122205">

David Chipperfield, arquitecte britnic, nascut a Londres el 1953. Va estudiar arquitectura en la Architectural Association of London llicenciant-se el 1977. 

Ha treballat amb arquitectes com Douglas Stephen, Richard Rogers o Norman Foster, fins que el 1985 s'estableix en el seu propi estudi. La seva arquitectura sol englobar-se dins del corrent estilstic conegut com minimalisme. Ha desenvolupat la seva tasca en edificaci i urbanisme i ha estat guanyador de diversos premis, entre ells ha obtingut diverses vegades el premi "RIBA" (Royal Institute for British Arquitects) per diferents obres. Tamb ha estat professor de disseny en diferents escoles d'arquitectura del Regne Unit i professor convidat en diverses universitats estrangeres.

Enllaos externs.
Web Oficial ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311103" title="Lambert Escaler i Mil" nonfiltered="2091" processed="2086" dbindex="122206">
Lambert Escaler i Mil (Vilafranca del Peneds 1874 - Barcelona 1957) va ser un dramaturg catal, autor de diferents comdies, sainets i vodevils, per tamb va ser un artista polifactic, fonamentalment escultor i decorador. s autor de diversos conjunts escultrics aplicats a edificis, de terracotes policromades per aplicar sobre mobles o per a bibelots, de figures de capgrossos i gegants, de diorames i de pessebres. En ple esclat modernista, les seves terracotes representant bustos femenins, amb influncies simbolistes i de l'Art Nouveau, van gaudir d'un gran reconeixement i xit comercial.

Obra dramtica.
 Els ltims Rovellats, estrenada al teatre Romea, el 26 de desembre de 1917.
 Dit i fet, estrenada al teatre Romea, l'1 de mar de 1918.
 Homenots, estrenada al Teatre Romea, el 19 d'octubre de 1918.
 Pessigolles, estrenada al teatre Romea, el 16 de gener de 1920.
 Ninotets, estrenada al teatre Romea, el 21 de maig de 1921.
 Els quatre amics d'en Rod, comdia, estrenada al teatre Romea, el 29 de gener de 1924.

 Obra artstica .
 Terracota La Msica (1906);
 Terracota Allegoria de Catalunya(s/d);
 Decoraci escultrica de l' Antiga Casa Figueras (1902);
 Decoraci escultrica del Cinema Poliorama (1906);
 Decoraci escultrica dels Magatzems Damians (1915);

 Bibliografia .
BEJARANO, J.C., Lambert Escaler, Infiesta Editor, Col. Gent Nostra, nm. 130, 2005.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311105" title="Egagrpila" nonfiltered="2092" processed="2087" dbindex="122207">
Les egagrpiles sn boles de material indigerible que sn regurgitades per diverses espcies d'aus, essencialment rapinyaires. Un cop efectuada la digesti, les parts no digeribles de les preses (majoritriament pls i ossos) sn regurgitats en un cabdell allargat prop del lloc on nien o freqnten. La seva anlisi permet coneixer les poblacions de micromamfers de la zona que habiten.

Enllaos externs.
Imatge d'una egagrpila



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311115" title="Marcel Achard" nonfiltered="2093" processed="2088" dbindex="122208">
Marcel Augustin Ferrol, conegut com Marcel Achard, va ser un dramaturg i escriptor francs, nascut el 5 de juliol de 1899 a Sainte-Foy-ls-Lyon (Rhne) i traspassat el 4 de setembre de 1974 a Pars. 

Obra dramtica.
 Voulez-vous jouer avec mo (1923) ;
 Malbrough s'en va-t-en guerre (1924) ;
 Je ne vous aime pas (1926) ;
 La vie est belle (1928) ;
 Jean de la Lune (1929) ;
 La Belle Marinire (1929) ;
 Domino (1932), estrenada per Louis Jouvet ;
 Petrus (1933) ;
 Noix de coco (1936) ;
 Le Corsaire (1938) ;
 Adam (1939) ;
 Auprs de ma blonde (1946) ;
 Nous irons  Valparaiso (1947) ;
 Le Moulin de la Galette (1951) ;
 Les Compagnons de la marjolaine (1953) ;
 Patate (1957) ;
 L Idiote (1960) estrenada al Teatre Antoine ;
 L'Amour ne paie pas (1963) ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311122" title="Salvador Vilaregut i Mart" nonfiltered="2094" processed="2089" dbindex="122209">
Salvador Vilaregut i Mart (Barcelona 1872 - 1937) va ser un autor dramtic i traductor d'obres de teatre catal.

Traduccions.
 1907. Ditxosos diners, adaptaci de Salvador Vilaregut. ;
 1907. Barateria, original d'Andr Lorde. ;
 1908, 13 febrer. El miracle de Santa Agns. Sarsuela en 3 actes. Msica de Francesc Montserrat i Ayerbe. Estrenada al Teatre Principal, Barcelona.  ;
 1908. La llntia de l'odi, original de Gabriele d'Annunzio. ;
 1908. La victria dels filisteus, original d'Henry Arthur Jones. ;
 1908. La campana submergida, original de Gerhart Hauptmann. ;
 1909. La cort de Llus XIV, original de Victorien Sardou. ;
 1917, 15 novembre. El Cardenal, original de Louis Napolon Parker, Estrenada al teatre Novetats de Barcelona i reposada al teatre Romea, el 14 de maig de 1926.
 1919. Els hipcrites, original d'Henry Arthur Jones. ;
 1920. Miqueta i sa mare, original de Robert de Flers i Gaston Armand Caivallet. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311127" title="Olivia Newton-John" nonfiltered="2095" processed="2090" dbindex="122210">

Olivia Newton-John (26 de setembre de 1948) es una cantant de msica pop i actriu de cinema. 

Biografia.           
Va nixer a Cambridge (Anglaterra). s filla de mare alemanya i pare britnic. Quan tenia 5 anys, la seva famlia es va traslladar a Austrlia
Olivia va ser cantant des de petita. Al 1970 va formar part de grup Tomorrow i al 1972 va treballar amb el cantant Cliff Richard al seu programa It's Cliff Richard.
Al 1974 va representar el Regne Unit al Festival d'Eurovisi, amb la can Long Live Love on va quedar en quart lloc. Al 1975 es va traslladar a viure als EUA. Al 1978 va protagonitzar la pellcula Grease amb John Travolta. Al 1979 va intervenir al concert benfic Music for UNICEF, amb artistes como els Bee Gees, ABBA, Donna Summer o Rod Stewart. Al 1980 va protagonitzar la pellcula Xanadu. Ha obtingut quatre premis Grammy.

 Discografia .
The Great Walk to Beijing. A Celebration in Song (2008);
Christmas Wish (2007);
Grace and Gratitude (2007);
Stronger Than Before (2005);
Gold (2005);
Indigo (2004);
2 (2002);
The Christmas Collection (2001);
Sordid Lives (2001);
Tis The Season (2000);
One Woman's Journey (2000);
The Main Event (1998);
Back With A Heart (1998);
Heathcliff (1995);
Gaia (1994);
Back To Basics (1992);
Warm And Tender (1990);
The Rumour (1988);
Soul Kiss (1985);
Two Of A Kind (1983);
Physical (1981);
Love Perfomance In Japan (1981);
Xanadu (1980);
Totally Hot (1979);
Grease (1978);
Making A Good Thing Better (1977);
Don't Stop Believin' (1976);
Come On Over (1976);
Clearly Love (1975);
Have You Never Been Mellow (1975);
Long Live Love;
If You Love Me Let Me Know (1974);
Let Me Be There (1973);
Olivia (1972);
Olivia Newton-John (1971);
If Not For You (1971);
Toomorrow (1970);

 Filmografia .
The Wilde Girls (2001) (TV) ;
Sordid Lives (2000);
The Christmas Angel: A Story on Ice (1998) (TV) ;
It's My Party (1996);
A Christmas Romanceee (1994) (TV) ;
A Mom for Christmas (1990) (TV) ;
Two of a Kind (1983) ;
Xanadu (1980);
Grease (1978) ;
The Case (1972) (TV) ;
Toomorrow (1970) ;
Funny Things Happen Down Under;

 Enllaos externs .
 Official Olivia Newton-John Website Lloc oficial d'Olivia Newton-John;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311137" title="Josep Burgas i Burgas" nonfiltered="2096" processed="2091" dbindex="122211">
Josep Burgas i Burgas (Barcelona 1876 - 1950) va ser un escriptor i dramaturg catal.

Obra dramtica.
 Jordi Ern (1906);
 Els segadors de Polnia (1912);
 Sota el cel de la ptria (1916);
 Nuvis a Montserrat, estrenada al Teatre Romea, el 12 d'octubre de 1918.
 Un bateig a can Culleretes, estrenada al teatre Romea, el 2 de desembre de 1919.
 El drap sagrat (1920);
 El premi de l'hermosura, estrenada al teatre Romea, el 3 de maig de 1921.
 Lliga de protestants o el Luter de la Reforma. Sainet en 1 acte. Msica d'Eusebi Bosch i Humet. Estrenat al Teatre Tvoli de Barcelona el 9 de febrer de 1926 ;
 Els esclaus de la terra (1933);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311138" title="Costa Noroeste de Cdiz" nonfiltered="2097" processed="2092" dbindex="122212">

Costa Noroeste de Cdiz s una comarca situada en la provncia de Cadis, a Andalusia. Est formada per la ciutat de Sanlcar de Barrameda i les viles de Trebujena, Chipiona i Rota. Limita amb l'oce Atlntic, el riu Guadalquivir i les comarques de la Baha de Cdiz, la Campia de Jerez i el Bajo Guadalquivir. Una part dels termes municipals de Trebujena i Sanlcar inclouen territoris dels Aiguamolls del Guadalquivir. 

A Sanlcar a ms s'enclava la Pineda de l'Algaida-Aiguamolls de Bonanza, enclavament integrat en el Parc Natural de Doana. Trebujena, Sanlcar i Chipiona formen part de la Mancomunitat de Municipis del Bajo Guadalquivir, mentre que Rota est inclosa en la Mancomunitat de Municipis Badia de Cadis. 

Sanlcar de Barrameda s cap del partit judicial n 6 la provncia de Cadis, que comprn a ms Trebujena i Chipiona. Rota s cap i nic municipi del partit judicial n 11 de la provncia. Totes les seves poblacions formen part de la Dicesi de Asidonia-Jerez, sota la jurisdicci eclesistica del bisbat homnim, sufragani de el Arquebisbat de Sevilla. El territori d'aquesta comarca formava part de l'antic Regne de Sevilla i va estar durant segles sota el poder jurisdiccional de la Casa de Medina-Sidonia, sota el senyoriu de la qual es trobaven Sanlcar, Trebujena, Chipiona i Rota, i de la Casa de Medinaceli, que va obtenir ms tard Chipiona i Rota. La comarca de la Costa Nord-oest de Cadis coincideix gaireb exactament amb l'extensi geogrfica originria de la Senyoria de Sanlcar. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311145" title="Radiaci sincrotr" nonfiltered="2098" processed="2093" dbindex="122213">


La radiaci sincrotr s una radiaci electromagntica, similar a la radiaci ciclotr, per generada per l'acceleraci de partcules carregades ultrarelativistes ( que es mou a velocitats properes a la velocitat de la llum) a travs de camps magntics. Aix es pot aconseguir artificialment per anells d'emmagatzemament en un sincrotr, o naturalment pel moviment rpid d'electrons a travs de camps magntics en l'espai. La radiaci tpicament inclou ones de rdio, llum infraroja, llum visible, llum ultraviolada, i raigs X. La longitud d'ona de la radiaci sincrotr depn tant de la velocitat de les partcules com de la intensitat del camp magntic que travessen. 

Aquest tipus de radiaci deu el nom al lloc on es va detectar per primera vegada,un accelerador general elctric sincrotr construit en 1946. El descobriment va ser  anunciat en maig de 1947 per  Frank  Elder, Anatole Gurewitsch, Robert Langmuir, i Herb Pollock en una carta titulada ("Radiation from Electrons in a Synchrotron").

Radiacio sincrotr en astronomia.

La lluentor est causada per la radiaci sincrotr, electrons d'alta energia girant en espiral al voltant de lnies de camp magntic. 

La radiaci sincrotr tamb es produeix naturalment degut als moviments de les estructures astronmiques, normalment on els electrons relativistes giren en espiral (i per tant, canvien la velocitat) a travs de camps magntics. Dues de les seves caracterstiques sn:
 La radiaci no trmica.
 La polaritzaci.;

Histria.

Es va detectar per primera vegada en un jet ems per la galxia ellptica M87, al 1956 per Geoffrey R. Burbidge , qui la va veure com a confirmaci d'una predicci de Iosif S. Shklovskii del 1953, encara que havia estat predita encara uns anys abans per Hannes Alfvn and  Nicolai Herlofson  al 1950.

S'ha suggerit que els forats negres supermassius podrien produir radiaci sincrotr accelerant gravitacionalment ions a travs de camps magntics. 

Enllaos externs.
Radiaci sincrotr csmica, de Ginzburg, V. L., Syrovatskii, S. I., ARAA, 1965 ;
Desenvolupaments de la teoria de la radiaci sincrotr i la seva reabsorci, de Ginzburg, V. L., Syrovatskii, S. I., ARAA, 1969 ;
Lightsources.org;
Dades sobre raigs X;
Referncies.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311147" title="Josep Maria Mills-Raurell" nonfiltered="2099" processed="2094" dbindex="122214">
Josep Maria Mills-Raurell (Barcelona 1896 - 1971) va ser un escriptor, traductor i dramaturg catal.

Obra dramtica.
 Les flames (1919);
 L'orb (1921);
 La vida se'n va, estrenada al Teatre Romea el 16 de juny de 1921.
 Fanny i els seus criats, original de Jerme H. Jerme. Traducci de Mills-Raurell. Estrenada al teatre Romea el 27 de novembre de 1922.
 Els germans Karamzov, original de Fiodor Dostoievski, adaptaci de Jacques Copeau i traducci de Mills-Raurell. Estrenada al teatre Romea el 10 de mar de 1923.
 Em caso per no casar-me, original de Luigi Pirandello, traducci de Mills-Raurell. Estrenada al teatre Romea el 18 de febrer de 1924.
 Anna Christie, original d'Eugene O'Neill, traducci de mills-Raurell. Estrenada al teatre Romea el 17 de maig de 1924.
 La llotja (1928);
 Els fills (1928);
 La sorpresa d'Eva, estrenada al teatre Romea el 8 de gener de 1930.
 La mare d'Hamlet (1931);
 Apte per a senyores (1932);
 Fruita verda (1935);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311148" title="Martinet blanc" nonfiltered="2100" processed="2095" dbindex="122215">








El martinet blanc (Egretta garzetta) s un ardeid de l'ordre dels ciconiformes molt ms esvelt que l'esplugabous. 

Morfologia.

 Fa 55-65 cm de llargria i 88-106 cm d'envergadura alar.
 Pesa 350-550 g.
 De color blanc, amb el bec i les potes negres i els peus de color groc viu.
 A la primavera els dits sn vermellencs.
 A l'poca reproductora presenta dues plomes llargues (15-20 cm) que li pengen de l'occipuci i les plomes escapulars tamb llargues (20-25 cm) i fines (molt apreciades per a ornamentar els barrets de les senyores al comenament del segle XX, principalment durant la dcada del 1920).

Reproducci.

Nia en colnies mixtes juntament amb altres ardeids a l'Albufera de Valncia, al Delta de l'Ebre i a la zona de l'Empord. 

Fa el niu en llocs tranquils prop de l'aigua, en canyissars i, de vegades, en els arbres, encara que, de vegades, ho fa tamb en penya-segats (illa de Cap Verd). La parella reproductora defensen un petit territori de cria (3-4 m al voltant del niu) i la posta consta de 3-6 ous de color verd clar o blavs que faran eclosi al cap de 21-25 dies. Els polls volen quan fa 35 dies que han nascut.

Subespcies.

 Egretta garzetta garzetta (Europa, frica i sia).
 Egretta garzetta nigripes (Indonsia i Australsia).
 Egretta garzetta immaculata (Austrlia).

Alimentaci.

Menja peixos, granotes, rptils, amfibis, cucs i insectes.

Hbitat.

Hom el troba en zones embassades, rius i llacs.

Distribuci geogrfica.

s autcton del sud i l'est de la Pennsula Ibrica, de la Camarga, d'alguns llacs sussos, de Siclia,del sud-est d'Europa i de les regions temperades d'sia, frica i Austrlia. N'hi ha poblacions sedentries per les septentrionals hivernen a l'frica i al sud d'sia. 

s com a la Catalunya continental, i de pas i a l'hivern a les illes Gimnsies.

Colonitzaci del Nou Mn.

Recentment ha comenat a colonitzar les Amriques: va fer acte de presncia a Barbados l'abril del 1954 i hi va comenar a criar en aquesta illa a partir del 1994. Avistaments d'aquest ocell s'han produt tamb des de Surinam i Brasil al sud fins al Quebec i Terranova al nord. 

Colonitzaci de l'Europa del Nord.

Fins a la dcada del 1950, el martinet blanc noms era present al sud d'Europa per, a partir dels decennis segents, se n'ha anat estenent vers el nord: com ara, Frana i les costes del Mar del Nord. Fins i tot va criar als Pasos Baixos l'any 1979 i a la dcada del 1990. A Gran Bretanya era una espcie escassa fins a les darreries del segle XX i, certament no hi niava. En canvi, i des de fa poc temps, ha esdevingut reproductora en les Illes Britniques (el seu primer registre de nidificaci es pensa que va tindre lloc a Dorset l'any 1996 encara que n'hi ha registres no confirmats en Sussex de la dcada del 1970.. Ara n'hi ha diverses colnies al llarg del sud d'Anglaterra i va criar per primera vegada a Galles l'any 2002. A Irlanda, el martinet blanc va criar per primera vegada l'any 1997 al comtat de Cork. 

Costums.

s una espcie fora gregria i sedentria, per escassa durant els mesos d'hivern als Pasos Catalans. Com moltes altres espcies, a la primavera nous contingents d'ocells migrants s'afegeixen a la poblaci hivernal. Aquells arriben per l'abril i el maig, per retornar als seus quarters d'hivern durant el mes d'octubre. 

Observacions.

Tal com s'ha esmentat abans, les plomes escapulars del martinet blanc van sser molt sollicitades per decorar barrets (si fa no fa, des del segle XVII, per fou el segle XIX el que va registrar-ne una major demanda). N'era tal la demanda que granges de cria d'aquesta espcie van ser establides de manera que els exemplars podien sser plomats sense necessitat de sacrificar-los. Tot i aix, la major part de les plomes provenien d'exemplars caats i la supervivncia de l'espcie va comenar a ressentir-se'n. Amb la finalitat de protegir-la de l'extinci es van promulgar lleis per a la seua conservaci i la seua poblaci, en general, ha experimentat un gran increment. De tota manera, aix varia en els diferents pasos i, per exemple, a l'estat australi de Victria la subespcie Egretta garzetta nigripes encara es troba amenaada d'extinci.

Referncies.



Enllaos externs.

 El martinet blanc a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Estudi de la poblaci d'aquest ocell al Principat de Catalunya. ;
 El martinet blanc a la IUCN. ;
 Vdeos de martinets blancs en llur hbitat natural. ;
 El martinet blanc a l'Encyclopedia of Life. ;
 Informaci sobre la poblaci d'aquest ocell a Portugal. ;
 Estudi de la poblaci del martinet blanc a les Illes Britniques. ;
 Descripci i hbitat d'aquest ocell.  i ;
 Distribuci geogrfica i conservaci del martinet blanc. ;
 Fotografies d'aquest ocell. ;
 Taxonomia del martinet blanc. ;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311151" title="La Janda" nonfiltered="2101" processed="2096" dbindex="122217">

La Janda s una comarca   situada en la zona central de la provncia de Cadis, a Andalusia. Pren el seu nom de la Llacuna de la Janda i comprn els municipis d' Alcal de los Gazules, Barbate, Benalup-Casas Viejas, Conil de la Frontera, Medina-Sidonia, Paterna de Rivera i Vejer de la Frontera. Limita la nord amb la Campia de Jerez, a l'oest amb la Baha de Cdiz i l'Oce Atlntic, al sud amb el Campo de Gibraltar i a l'est, en un petit tram, amb la Regi muntanyenca de Ronda, a la provncia de Mlaga. 

La comarca compta amb desenes de quilmetres de platges d'excellent qualitat, com la Bolonia, on es encentran les runes de Baelo Claudia. El territori s recorregut pel riu Barbate, que conta amb un embassament. Un accident geogrfic destacable de la zona s el Cap de Trafalgar, del que va prendre el seu nom la batalla naval homnima esdevinguda en 1805. Gran part de la comarca est inclosa en el Parc Natural dels Alcornocales, amb llocs d'especial inters com la Cova del Tajo de las Figuras i la Sierra del Aljibe. 

Alcal de los Gazules, Benalup-Casas Viejas, Conil de la Frontera, Medina-Sidonia, Paterna de Rivera formen el partit judicial n 1 de la provncia de Cadis, sota el cap de Chiclana de la Frontera, que no es troba en la comarca, mentre que Barbate, s cap del partit judicial n 14 de la provncia, sota la qual es troba Vejer de la Frontera. 

La Mancomunitat de Municipis de la Comarca de La Janda, creada en 1995, inclou els municipis d'Alcal de los Gazules, Barbate, Benalup-Cases Viejas, Conil de la Frontera, Medina Sidonia, Paterna de Rivera, Vejer de la Frontera i San Jos del Valle, aquesta ltima localitat pertanyent a la comarca de la Campia de Jerez. Totes les localitats de La Janda formen part de la Dicesi de Cadis i Ceuta, sota la jurisdicci eclesistica del bisbat homnim, sufragani de l' Arquebisbat de Sevilla. Durant segles gran part del territori comarcal va estar sota la jurisdicci senyorial de la Casa de Medina-Sidonia que, entre altres llocs, tenia la titularitat del Ducat de Medina-Sidonia. 

Enllaos externs.

 Mancomunitat de Municipis de La Janda;
 Informaci Turstica sobre Vejer de la Frontera;
 jandalitoral.org;
 turismolajanda.org;
 jandawebs.com;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311154" title="Art Brut" nonfiltered="2102" processed="2097" dbindex="122219">
Jean Dubuffet, pintor francs "informalista" (veure Informalisme), va ser un gran colleccionista "d'ex-art", com podem qualificar l'Art Brut (Dubuffet va "inventar-ho", sent el primer en parlar-ne com "Art Brut"), expressi artstica de persones sense formaci en aquest mbit. La Fundaci Dubuffet a Pars, a la Rue de Svres, 137, no inclou la seva collecci d'art brut, que va haver de cedir a Sussa perqu no va trobar a Pars a ning receptiu.


El 2000, a la sala Banco Bilbao Vizcaya Argentaria de Madrid es va inaugurar una exposici de les obres de Jean Dubuffet, del que s'ha dit que s un dels ms influents artistes del segle. Tamb els mitjans parlaven llavors del "arte de los pintores locos" a suplements dominicals, agendes... sense referir-se a la bogeria genial d'artistes com Van Gogh, Henri Michaux o altres "estrelles" de l'Histria de l'Art. El 2001 va ser dedicat al Macba a "l'art social", amb Zush d'estrella absoluta...


Jean Dubuffet no estava boig, per es va apropar a la seva manera a la bogeria. Va cedir a l'any 1972 la seva col.lecci d'art a Lausana, majoritriament formada per obres de malalts mentals, proposant el concepte d'Art Brut o outsider art. Ni outsider art (que s'apropa, semnticament parlant), ni, especialment, "art marginal", com el defineixen a Viquipdia en castell, responen al concepte generat per Dufuffet, Art Brut.


Per aix no s una histria del passat. Avui, a la Colecci d'Art Brut de Lausanne, les obres de Henry Darger (entre d'altres), un suposat "borderline", que va morir a un asil de Chicago l'any 1973, ja mai ms annim, impacten l'espectador amb una fora brutal. Al Centre Permanent d'Artesania del Passeig de Grcia de Barcelona -el 2007 traslladat al barri vell- tamb s'han mostat peces d'art emocional, fetes en cermica als tallers de centres penitenciaris. Entrant "Art Brut" als principals cercadors d'Internet ens sortiran uns milers de pgines. I l'art dels infants tamb ens parla d'expressi i emoci. Infants, presos, malalts mentals... L'Art Brut, l'art emocional, ens permet aquesta barreja estranya.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311160" title="Llista de compositors del Classicisme" nonfiltered="2103" processed="2098" dbindex="122220">
Aquesta s una llista dels compositors ms rellevants del Classicisme i dels perodes de transici, ordenats cronolgicament i distributs per perodes. 

Compositors del perode de transici entre el Barroc i el Classicisme (nascuts abans del 1710).
 Domenico Scarlatti (1685 - 1757);
 Giovanni Battista Sammartini (c1701 - 1775);
 Johann Ernst Eberlin (1702 - 1762);
 Johann Gottlieb Graun (c1702-1771);
 Carl Heinrich Graun (c1703-1759);
 Carlos Seixas (1704-1742);
 Baldassare Galuppi (1706 - 1785);
 Giovanni Battista Pergolesi (1710 - 1736);
 Domenico Alberti (1710 - 1740);
 Wilhelm Friedemann Bach (1710   1784);

 Compositors del Classicisme primerenc (nascuts entre el 1710-1730).
 Thomas Arne (1710 - 1778);
 William Boyce (1711 - 1779);
 Frederick the Great (1712-1786);
 John Stanley (1712 - 1786);
 Niccol Jommelli (1714 - 1774);
 Christoph Willibald Gluck (1714 - 1787);
 Carl Philipp Emanuel Bach (1714 - 1788);
 Georg Christoph Wagenseil (1715 - 1777);
 Johann Wenzel Anton Stamitz (1717 - 1757);
 Leopold Mozart (1719 - 1787);
 Johann Philipp Kirnberger (1721 - 1783);
 Karl Friedrich Abel (1723 - 1787);
 Anna Amalia Princess of Prussia (1723 1787) ;
 Maria Antonia Walpurgis of Bavaria (1724 1780);
 Johann Gottlieb Goldberg (1727   1756);
 Tommaso Traetta (1727 - 1779);
 Armand-Louis Couperin (1727 - 1789);
 Niccol Piccinni (1728 - 1800);
 Florian Leopold Gassmann  (1729 - 1774);
 Giuseppe Sarti;
 Antoni Soler (1729 - 1783);


  Compositors del Classicisme mitj (nascuts entre el 1730-1750) .
 Christian Cannabich (1731 - 1798);
 Elisabetta de Gambarini (1731 1765);
 Joseph Haydn (1732 - 1809);
 Franois-Joseph Gossec (1734 - 1829);
 Johann Gottfried Eckard (1735 - 1809);
 Johann Christian Bach (1735 - 1782);
 Johann Georg Albrechtsberger (1736 - 1809);
 Michael Haydn (1737 - 1806);
 Anselm Viola (1738 - 1798), compositor catal de l'escola de Montserrat.
 Karl Ditters von Dittersdorf (1739 - 1799);
 Johann Baptist Vanhal (1739 - 1813);
 Anna Amalia, Duchess of Saxe-Weimar-Eisenach (1739 1807);
 Isabelle de Charrire (1740 1805);
 Andrea Luchesi (1741-1801);
 Andr Ernest Modeste Grtry (1741 - 1813);
 Giovanni Paisiello (1741 - 1816);
 Luigi Boccherini (1743 - 1805);
 Carl Stamitz (1745 - 1801);
 Narcs Casanoves (1747 - 1799) Compositor catal de l'escola de Montserrat.
 Leopold Kozeluch (1747 - 1818);
 Domenico Cimarosa (1749 - 1801);

 Compositors del Classicisme tard (nascuts entre el 1750-1770) .
 Antonio Salieri (1750 - 1825);
 Antonio Rosetti (1750 - 1792);
 Dmytro Bortniansky (1751 - 1825);
 Maria Anna Mozart (1751 1829);
 Muzio Clementi (1752 - 1832);
 Niccol Antonio Zingarelli (1752 - 1837);
 Jean-Baptiste Brval (1753 - 1823);
 Vicent Martn i Soler (1754 - 1806) ;
 Giuseppe Antonio Capuzzi (1755 - 1818);
 Wolfgang Amadeus Mozart (1756 - 1791);
 Joseph Martin Kraus (1756 - 1792);
 Paul Wranitzky (1756 - 1808);
 Ignaz Pleyel (1757 - 1831);
 Franois Devienne (1759 - 1803);
 Franz Vinzenz Krommer (1759 - 1831);
 Maria Theresa von Paradis (1759 - 1824);
 Luigi Cherubini (1760 - 1842);
 Johann Ladislaus Dussek (1760 - 1812);
 Franz Danzi (1763 - 1826);
 Adalbert Gyrowetz (1763 - 1850);
 tienne Mhul (1763-1817);
 Johann Simon Mayr (1763 - 1845);
 Franz Xaver Sssmayr (1766 - 1803);
 Samuel Wesley (1766 - 1837);
 Jos Maurcio Nunes Garcia (1767 - 1830);
 Carles Baguer (1768 - 1808);

Compositors del perode de transici entre Classicisme i Romanticisme (nascuts entre el 1770-1800) .
 Ludwig van Beethoven (1770-1827), compositor alemany, sovint classificat com el primer compositor romntic i un dels ms destacats compositors de la histria.
 Ferdinando Carulli (1770 - 1841);
 Ferdinando Paer (1771 - 1839), compositor itali d'pera.
 Joo Domingos Bomtempo (1775-1842);
 Johann Nepomuk Hummel (1778 - 1837), compositor alemany. La seva msica representa un pont entre el perode clssic i el romntic.
 Ferran Sors (1778 - 1839), compositor i guitarrista catal;
 John Field (1782 - 1837), compositor i pianista  irlands, conegut especialment pels seus nocturns;
 Niccol Paganini (1782 - 1840), compositor i violinista virtus itali.
 Daniel Auber (1782 - 1871), compositor d'pera francs, fams a la seva poca per rarament programat en l'actualitat.
 Louis Spohr (1784 - 1859), compositor alemany;
 Bettina Brentano (1785 1859);
 Isabella Colbran (1785 1845);
 Pietro Raimondi (1786 - 1853), compositor itali d'pera i msica sacra, remarcable pels seus innovadors experiments contrapuntstics. ;
 Carl Maria von Weber (1786 - 1826), compositor austrac. Les seves peres representen l'inici de l'pera romntica alemanya;
 Friedrich Kuhlau (1786 - 1832), compositor alemany, conegut com el "Beethoven de la flauta".
 Nicolas Bochsa (1789 - 1856), compositor francs conegut en l'actualitat pels seus estudis i exercicis per a l'arpa. Un dels ms clebres arpistes del segle XIX.
 Maria Agata Szymanowska (1789 1831);
 Louis Joseph Ferdinand Herold (1791 1833), compositor francs conegut avui en dia per l'obertura de l'pera Zampa i pel ballet La fille mal garde. ;
 Carl Czerny (1791 - 1857), compositor austrac conegut en l'actualitat pels seus estudis i exercicis de piano. ;
 Giacomo Meyerbeer (1791 - 1864), compositor alemany, un dels grans creadors de la Grand Opra francesa.
 Gioacchino Rossini (1792 - 1868), compositor itali especialment conegut pel seu Il barbiere di Siviglia i les obertures d'algunes altres peres. ;
 Franz Berwald (1796 - 1868), compositor suec, poc conegut en el seu temps i conegut en l'actualitat per les seves quatre simfonies. ;
 Carl Loewe (1796 - 1869), compositor alemany de lieder;
 Gaetano Donizetti (1797 - 1848), compositor itali conegut especialment per les seves peres Lucia di Lammermoor i L'elisir d'amore.
 Franz Schubert (1797-1828), compositor austrac, reconegut com el primer compositor de lieder romntic. ;
 Annette von Droste-Hlshoff (1797 1848);
 Joachim Nicolas Eggert (1779-1813);




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311162" title="Manuel Figuerola i Aldrofeu" nonfiltered="2104" processed="2099" dbindex="122221">
Manuel Figuerola i Aldrofeu (Barcelona 1861 - 1902) va ser un escriptor i autor dramtic catal.

Obra dramtica.
 Modus vivendi, estrenada al teatre Romea, el 22 de desembre de 1885.
 L'ombra d'un vestit, estrenada al Teatre Romea, el 18 de maig de 1887.
 Servei de plata, estrenada al teatre Romea, el 16 de mar de 1891.
 L'home dels nassos, estrenada al teatre Romea, el 28 de desembre de 1891.
 El cos del delicte, estrenada al teatre Romea, el 31 de mar de 1892.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311163" title="La Codosera" nonfiltered="2105" processed="2100" dbindex="122222">


La Codosera s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

 Personatges illustres .
 Jess Noguero, actor.
 Genaro Lzaro Gumiel, escultor.
 Agustn Gomez del Solar, militar cap de la Divisin Azul, en la Segona Guerra Mundial.  ;
 
 Enllacos externs .
Histria de La Codosera;
La Codosera Chandavila;
La Codosera El Temps;
La Codosera Ajuntament;
Frum La Codosera;
Portal de La Codosera;


 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311164" title="Villar del Rey" nonfiltered="2106" processed="2101" dbindex="122223">


Villar del Rey s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura. 


 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311178" title="Vejer de la Frontera" nonfiltered="2107" processed="2102" dbindex="122224">

Vejer de la Frontera s un municipi de la provncia de Cadis, Andalusia, Espanya. Posseeix 8 km de costa, denominada com la platja de El Palmar de Vejer. Es troba situada a una altitud de 201 metres i a 54 quilmetres de la capital de provncia, Cadis. 
 Historia . 
Vejer va estar poblada des del paleoltic i ja estava fortificada a l'Edat del Bronze. En poca preromana es va denominar Besaro i s'han trobat restes del segle VII aC sota les muralles actuals. Durant l'etapa romana passa a denominar-se Baesippo. En el 711 va passar a mans musulmanes desprs de la batalla de la Janda, en la qual els musulmans, comandats per Triq ibn Ziyad, van derrotar Roderic. 

 

Durant cinc segles i mig va romandre sota domini musulm, denominant-se Besher. Queden vestigis com la porta del castell (Segle XI), part de les muralles i l'entramat dels seus carrers. Vejer va tornar a mans cristianes dos cops. El primer, el 1250, regnant Ferran III de Castella "El Sant", i va tornar a mans rabs al juny de 1264, desprs d'una revolta en la qual van prendre per fora el castell. 

La segona i definitiva es va iniciar a l'agost de 1264, expulsant els mudjars i va acabar en 1285. Aquest mateix any, San IV de Castella concedeix a l'Ordre de Santiago el senyoriu sobre Vejer para consolidar el territori de manera ms rpida, encara que aquesta ordre mai va prendre possessi de Vejer. En 1307, desprs d'una segona repoblaci, passa a ser senyoriu de Guzmn el Bo, que des de 1299 era ja amo del senyoriu de les almadraves de tota la zona de l'Estret de Gibraltar, i desprs de prendre Tarifa, es va convertir tamb en el defensor de l'Estret, arribant a ser amo i senyor, desprs del rei, d'aquestes terres. D'ell heretarien els Ducs de Medina Sidonia. 

Durant els segles XV i XVI, Vejer va estar dominada pels Guzmanes, i ja en la Edat Moderna el poble es va enfrontar, amb Juan Relinque al capdavant, contra els Ducs de Medina Sidonia pel control de les terres comunals, denominades Hazas de Suerte. Va ser declarat Conjunt Histric-Artstic en 1976. 

 Enllaos externs .

Ajuntament de Vejer de la Frontera;
Vejer de la Frontera - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;
Frum Informatiu sobre Vejer de la Frontera;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311181" title="Antropocentrisme" nonfiltered="2108" processed="2103" dbindex="122225">
L'antropocentrisme (del grec:         , anthropos, "sser hum"; i        , kentron, "centre") s una concepci que considera a l'home i les seves necessitats com el centre de l'univers.

Aristtil s qui va desenvolupar la teoria.

No s fins als mitjans del segle XVII que les idees van canviar, i que es va admetre que la Terra i els homes no sn en el centre de l'univers.

L'antropologia cristiana posa l'home al centre de la seva reflexi, no perqu s el centre del mn, sin perqu s l'nica criatura dotada de la ra.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311182" title="Sierra de Cdiz" nonfiltered="2109" processed="2104" dbindex="122226">

La Sierra de Cdiz s una comarca situada a la provncia de Cadis, a Andalusia. Est formada pels municipis d'Alcal del Valle, Algar, Algodonales, Arcos de la Frontera, Benaocaz, Bornos, El Bosque, El Gastor, Espera, Grazalema, Olvera, Prado del Rey, Puerto Serrano, Setenil de las Bodegas, Torre Alhquime, Ubrique, Villaluenga del Rosario, Villamartn i Zahara de la Sierra. Limita amb la Campia de Jerez, la Serrana de Ronda, el Bajo Guadalquivir i la Sierra Sur de Sevilla. 
 Geografia . 
La Sierra de Cdiz tamb rep el nom de Sierra de Grazalema. Es tracta de l'extrem occidental de la Serralada Penibtica i est composta per altres subsierras, com la Serra de Zafalgar, la Sierra del Endrinal i la Sierra del Pinar, on s'ala el pic de la Pineda o Torren, la muntanya ms elevada de la provncia amb 1654 metres d'altitud. Per gran part del seu territori s'estn el Parc Natural de la Sierra de Grazalema, que s Reserva de la biosfera des de 1977 i que t nombrosos paratges singulars com la Cova del Gato, la Cova de la Pileta i la Garganta Verde. s un dels punts de major pluviometria d'Espanya, i un dels ltims reductes del pinsapo en el seu entorn natural. La majoria de lnies de criatura del Gos d'Aigua Espanyol, ents com raa canina normalitzada, prov dels gossos d'aigua o gossos turcs de la Serra de Cadis. 
 Organitzaci dels seus municipis . 
Arcos de la Frontera s cap del partit judicial n 2 de la provncia de Cadis, sota la qual es troben Alcal del Valle, Algar, Algodonales, Bornos, Espera, El Gastor, Olvera, Puerto Serrano, Setenil dels Cellers, Torre Alhquime i Villamartn. Ubrique s cap del partit judicial n 15 de la provncia, sota la jurisdicci de la qual es troben Benaocaz, El Bosque, Grazalema, Prado del Rey, Villaluenga del Rosario i Zahara de la Sierra. 



Les seves localitats formen part de la Mancomunitat de Municipis de la Sierra de Cdiz i de la Dicesi d'Asidonia-Jerez, sota la jurisdicci eclesistica del bisbat homnim, sufragneo de l'Arquebisbat de Sevilla. El territori de la Sierra de Cdiz estava repartit entre l'antic Regne de Sevilla i l'antic Regne de Granada. Desprs de la reconquesta, gran part d'ell va estar durant segles sota la jurisdicci senyorial de la Casa d'Arcos, llinatge titular del Ducat d'Arcos de la Frontera.

Enllaos externs.

sierradecadiz.com;
sierrasurdecadiz.es;
setenil.com;
ubrique.info;
villaluengadelrosario.com;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311183" title="Heloderma horridum" nonfiltered="2110" processed="2105" dbindex="122227">


Heloderma horridum s el nom d'una espcie d'escats de la famlia Helodermatidae endmic de Guatemala i Mxic. Juntament amb el seu cos monstre de Gila (Heloderma suspectum) s un de les dues niques espcies de llangardaix verins de tot el mn. T quatre subespcies (vegeu la secci  per a ms detalls).

Caracterstiques.
Els adults d'aquesta espcie fan de 76 (femelles adultes) a 91 centmetres de llarg (mascles adults). s ms gran que el monstre de Gila, un parent seu, que fa de 30 a 40 centmetres. De vegades es confonen, per la mida determina fcilment les dues espcies. El pes d'aquesta espcie s d'1,40 a 4 quilograms quan sn adults. Heloderma horridum i les seves quatre subespcies viuen a zones semirides, tropicals, temperades, rocoses i a bosc obert.

Ver.
El ver de l' Heloderma horridum s similar al d'algunes serps, com per exemple el de Crotaluns atrox, que no s mortal ni especialment perills.
A finals del 2005, investigadors de la Universitat de Melbourne van descobrir que els dragons de Komodo (Varanus komodoensis) i V. giganteus, i altres varnids, o iguanes com per exemple Pogona barbata tamb sn verinosos. Abams es pensava que les mossegades d'aquests llangardaixos eren una simple infecci per les bacteris que tenen a la boca, per han descobert que els efectes immediats (almenys al drag de Komodo o al Varanus timorensis) sn causades per enverinaments suaus.

Reproducci.
Les diferents espcies dHeloderma suspectum comencen a aparellar-se al febrer i al mar. Uns dos mesos desprs, la femella pon de 3 a 13 ous, que els enterra a 12 centmetres i mig. Llavors, la femella abandona els ous. La incubaci dura uns 2 mesos. Cada cria far uns 20 centmetres de mitjana.

Alimentaci.
La dieta dHeloderma horridum es basa en llangardaixos, petits mamfers, ocells, insectes i ous de rptils i ocells. Als zoolgics, s'alimenta d'ous de gallina.

Sinnims.
Hi ha dos sinnims dHeloderma horridum:
Heloderma hernandesii;
;
Trachyderma horridum;
;

Subespcies.
Hi ha quatre subespcies de l'espcie Heloderma horridum:
Heloderma horridum horridum ;
Heloderma horridum alvarezi ;
Heloderma horridum exasperatum ;
Heloderma horridum charlesbogerti ;

Galeria.




Vegeu tamb.
Monstre de Gila;


Bibliografia. 
;
;
Angeli, Steve http://www.helodermahorridum.com/beaded_lizard.php;
  Flores-Villela, Oscar / McCoy, C. J., ed. 1993. Herpetofauna Mexicana: Lista anotada de las especies de anfibios y reptiles de M xico, cambios taxon micos recientes, y nuevas especies. Carnegie Museum of Natural History Special Publication, no. 17. Carnegie Museum of Natural History. Pittsburgh, Pennsylvania, USA. iv + 73. ISBN: 0-911239-42-1.
 Groombridge, B. (ed.) 1994. 1994 IUCN Red List of Threatened Animals. IUCN, Gland, Switzerland.
 IUCN Conservation Monitoring Centre. 1986. 1986 IUCN Red List of Threatened Animals. IUCN, Gland, Switzerland and Cambridge, UK.
 IUCN. 1990. 1990 IUCN Red List of Threatened Animals. IUCN, Gland, Switzerland and Cambridge, UK.
 Wiegmann, A. F. A. (1829b):  ber das Acaltetepan oder Temaculcahua des Hernandez, eine neue Gattung der Saurer, Heloderma - Isis von Oken 22, pp. ;


Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311189" title="Nadejda von Meck" nonfiltered="2111" processed="2106" dbindex="122228">

Nadejda Filartovna von Meck (en rus:                             ) (10 de febrer de 1831 - Nia, 13 de gener de 1894) va ser la rica viuda russa d'un magnat rus dels ferrocarrils, Karl von Meck.  Considerada una formidable dona de negocis, encara s ms coneguda avui dia per la seua relaci amb Piotr Ilitx Txaikovski. Tamb va ser una influent mecenes de les arts en general, i va procurar suport financer a Nikolai Rubinstein i a Claude Debussy.

 Biografia .
 Infantesa .
Va nixer Nadejda Filartovna Frolvskaia al si d'una famlia de terratinents. De son pare, Filaret Frolovski, es va encomanar de l'afecci a la msica.  De sa mare, Anastasia Dimtrievna Potmkina, va heretar l'energia, la determinaci i l'habilitat per als negocis.  

Una seriosa estudiant de msica durant la seua joventut, Nadejda va esdevenir una competent pianista amb un bon coneixement del repertori.  Tamb va adquirir familiaritat amb la literatura i la histria, el domini de llenges estrangeres i coneixement de les belles arts.  Va llegir les obres d'Arthur Schopenhauer i de l'idealista rus Vladimir Soloviov.

 Matrimoni .
Als 16 anys va casar-se amb Karl von Meck, un enginyer de 28 anys pertanyent a una famlia alemanya de Riga. Van tenir 18 fills, dels quals 11 van arribar a l'edat adulta.

Com a funcionari del govern, la vida de Karl von Meck tenia pocs alicients i a ms el seu salari no era massa elevat. Tot i el rpid afegit de ms fills sota la seua responsabilitat es mostrava no obstant renuent a abandonar el seu treball.

Nadejda von Meck veia les coses de manera diferent.  Per a ella, fer de mare, mainadera, governanta, modista, ama de casa i majordoma era molt ms senzill que suportar la humiliaci de veure el seu marit com una roda de l'engranatge de l'administraci pblica. No res li va impedir dedicar-se a tots els seus deures ni a empnyer el seu marit a trencar amb la seua posici a la recerca d'una de millor. Rssia, amb una necessitat desesperada de lnies de ferrocarril, estava expandint els seus mitjans de comunicaci rpidament, i Nadejda estava convenuda que el futur del seu marit hi era en aquest negoci.  Va exercir una contnua pressi sobre ell perqu trobara un soci capitalista i s'aprofitara del boom de la construcci de ferrocarrils al seu pas.

Karl finalment va accedir al desitjos de la seua muller. Noms comptaven amb 20 kopecks al dia per viure. No obstant aix, Nadejda va resultar estar encertada respecte al talent com a enginyer del seu marit.

L'any 1860 noms hi havia 100 milles de vies de ferrocarril a Rssia.  Vint anys desprs n'hi havia ms de 15.000.  Gran part d'aquesta explosi va ser deguda a Karl von Meck, i aix el va fer multimilionari.  Entre les lnies que va constuir es trobaven les de Kursk-Kev i la de Moscou-Riazan, amb el corresponent monopoli del transport de gra de la Regi de la Terra Negra, a Rssia Central. 

Karl mor de repent l'any 1876.  Al seu testament deixava a Nadejda el control sobre el seu vast holding financer. Aix incloa dues xarxes ferroviries, grans propietats rurals i uns quants milions de rubles.  Amb set dels onze fills encara a casa, es va concentrar en la gesti dels negocis i l'educaci dels fills que encara vivien amb ella.  Va vendre un ferrocarril i va gestionar l'altre amb l'ajut del seu germ major, Vladimir.

 Dspota i obsessiva .
Tot i que hom no sap si Dadejda va ser feli en el seu matrimoni, certament una de les seues primeres comandes a Txaikovski va ser una marxa fnebre en honor del seu marit.  Aix pot suggerir la sinceritat del seu dol.  A ms, desprs de la mort del seu marit, Nadejda va abandonar tota vida social i es va apartar en una completa reclussi.  Fins i tot va evitar conixer els familiars de les persones que havien de casar-se amb els seus fills.  L'nica excepci a aquesta reclussi eren els concerts que la Societat Musical Russa programava a Moscou.  Hi assistia d'incgnit, asseguda sola a la seua llotja.  A travs d'aquests concerts va conixer Nikolai Rubinstein i tamb la msica de Txaikovski, del qual va ser l'obra La tempesta la primera que en va escoltar. 

Segons totes les fonts, von Meck era de naturalesa imperiosa i governava sa casa com una dspota.  Li agradava que les coses es feren exclusivament a la seua manera, i es rodejava de les persones que estaven disposades a accedir-hi.  Controlava la vida dels seus fills en cada detall.  A mesura que van anar fent-se grans, va arranjar llurs matrimonis, va adquirir cases per a ells i les va moblar.  Quan volia veure els seus fills casats els convocava ms aviat que invitar-los.  Comprensiblement, els seus fills no sempre van mostrar-se agrats per aquest grau extrem de cura maternal (o d'entremetiment segons el punt de vista de cadascun d'ells).

Sempre estava ocupada de manera compulsiva.  Ordenava als criats ms vells fer contnues rondes d'inspecci de la casa, des del stan al terrat, i contnuament ordenava canvis perqu des del terrat al stan tot canviara.  Els cordills es conservaven perqu ella els desembolicara i els enrotllara.  Es compraven llibres perqu en puguera retallar les pgines.  Comprava gran quantitat de llana, que desprs enrotllava en boles i les enviava a la seua filla, la comtessa Bennigsen.  Mentre feia aquestes feines solia reclamar la presncia de la seua filla Jlia perqu llegira per a ella.  Jlia no hi dubtava a fer-ho; de tots els seus fills va ser Jlia la que ms va complaure les seues ordres.  Sa mare li demanava de tot, i ho obtenia.

Probablement sabia que era una persona difcil de suportar.  Va escriure a Txaikovski Sc poc cordial en les meues relacions perqu en primer lloc no possesc cap feminitat; segon, no s com ser tendra, i aquesta caracterstica ha passat a tota la meua famlia. Tots nosaltres tenim por a semblar sentimentals, i per tant la naturalesa general de les nostres relacions familiars s de camaraderia, o masculina, per dir-ho d'alguna manera.

 Opinions personals .
Von Meck fou una atea confessa.  Aix no era habitual entre l'aristocrcia russa dels anys 1870. La seua orgullosa necessitat d'independncia, per altra banda, era ben poc corrent en una dona de la seua poca.  No obstant l'extrema cura per la seua famlia entrava en contradicci amb el seu pensament.  Les seues opinions sobre els assumptes amorosos eren estrictament moralistes.  No obstant aix, von Meck no creia en la instituci del matrimoni.  Va confessar-ne el seu odi regularment en les seues cartes a Txaikovski. Pot pensar, estimat Piotr Ilitx, que sc una gran admiradora del matrimoni, li escrivia el 31 de mar de 1878, per perqu no us enganyeu en res referent a mi mateixa, us dir que, ben al contrari, sc una enemiga irreconciliable dels matrimonis, i fins i tot quan hi considere la situaci d'una altra persona em sent obligada a fer-ho des del meu punt de vista. En altra ocasi va afirmar amb ms genialitat per sense menys energia, La distribuci de drets i obligacions segons les lleis socials la trobe especulativa i immoral.

Tot i la seua postura contrria al matrimoni, von Meck es va veure obligada a acceptar-lo com a mitj d'estabilitat social i procreaci.  La seua prpia experincia marital pot haver-la forada a reconixer-ne els beneficis.  Aquesta conclusi va poder ser determinant en el fet que es va afanyar a casar els seus fills el ms aviat possible, per assegurar-los l'estabilitat quan ella morira.  Fins i tot en el marc del matrimoni, considerava les relacions sexuals entre home i dona com una explotaci mutua.  Els pensadors radicals russos de l'poca, com ara Nikolai Xernishevski i Dmitri Pisarev van manifestar-hi posicions no massa llunyanes de les de von Meck. Ambds consideraven el matrimoni com el pilar de la societat burgesa, i en reclamaven la dissoluci.  Von Meck respectava especialment l'obra de Pisarev, aix com el positivisme del segle XIX en general.

Amb aquestes opinions, s fcil veure com l'aparent misognia de Txaikovski i la seua confessa aversi al matrimoni van poder atraure alg com von Meck. Tampoc la seua homosexualitat havia de provocar-li necessriament indignaci.  La segona filla de von Meck, Alexandra, va poder comunicar a sa mare les preferncies sexuals del msic des del principi de llur relaci.  A banda d'aix, von Meck va poder saber-ho fins i tot abans, perqu era extremadament diligent a reunir tota la informaci disponible sobre el compositor.  Von Meck va poder interpretar l'amor apassionat entre dos homes com una mena d'excs sentimental, i per tant quelcom incomprensible.  Es tractaria simplement d'una relaci platnica que exclouria radicalment el coit amb les dones; per tant aquesta informaci (almenys des del punt de vista de la tradici familiar von Meck) no podia ms que assegurar-li que mai no hi hauria altra dona en la vida emocional de Txaikovski.

 Relaci amb Txaikovski .

L'any 1877, un dels msics que protegia era el violinista Josef Kotek, qui interpretava msica de cambra per a ella.  Kotek era alumne i amic de Piotr Ilitx Txaikovski i havia estat recomanat a von Meck per Nikolai Rubinstein.  Ella ja havia mostrat inters per la msica de Txaikovski i li havia preguntat molt a Rubinstein per ell.  Potser animada per Kotek, von Meck li va escriure.

S'hi va presentar com a fervent admiradora i li va encarregar algunes peces per a viol i piano per a ser interpretades a la seua casa de camp.  Txaikovski, potser sabedor de la seua reputaci com a mecenes, va acceptar de seguida.  Van continuar escrivint-se fins i tot durant el matrimoni del compositor i el seu tortus final.  A mesura que la seua relaci s'afianava, ella va proporcionar-li una substanciosa pensi de 6.000 rubles a l'any, el que li va permetre deixar el seu treball de professor al Conservatori de Moscou i concentrar-se exclusivament en la composici.  Aquesta quantitat era una petita fortuna: a l'poca un funcionari de l'escala inferior de l'administraci havia de mantenir la seua famlia amb 300-400 rubles a l'any. 

Txaikovski va mostrar-se molt agrat a von Meck per aquest suport financer, tot i que tamb li va provocar alguna incomoditat emocional i una tensi subjacent.  Ambds van gestionar aquesta relaci amb considerable delicadesa.  No obstant aix, Txaikovski no podia deixar de sentir-se vagament incmode amb els favors que ella li va atorgar.  Li va escriure francament sobre a:  ... en les meues relacions amb vs es dna la delicada circumstncia que cada vegada que ens escrivim l'un a l'altre els diners aparixen en escena.

 Amistat epistolar .
Van intercanviar-se una important correspondncia, d'al voltant de 1.200 cartes entre 1877 i 1890. Els detalls que van compartir van ser extraordinaris per a dues persones que mai no es van conixer en persona.  Ell era ms franc amb ella sobre la seua vida i els seus processos creatius que amb cap altra persona.  Les opinions d'ella esdevingueren tan importants per al compositor que, desprs que els crtics condemnaren la Cinquena Simfonia, ella va poder proporcionar-li el suport emocional perqu perseverara en la composici. . Von Meck va morir en la creena que totes aquestes cartes havien estat destrudes.  Txaikovski va assegurar a von Meck que ho havia fet, per va desar la seua correspondncia amb la resta, fins i tot la carta en qu von Meck li demanava la destrucci absoluta de la seua correspondncia.

Von Meck va romandre una incondicional mecenes de Txaikovski i les seues obres, per la relaci amb ell depenia del fet de no trobar-se mai en persona.  Aix va ser degut simplement al desig que ell no decebera les seues expectatives.  Ella desitjava pensar en Txaikovski com un ideal de compositor-filsof, gaireb com l'bermensch o superhome que va descriure Nietzsche. Txaikovski ho va comprendre, i va arribar a escriure: Teniu tota la ra, Nadejda Filartovna, en creure que sc de natural predisposat als vostres inusuals sentiments espirituals, els quals entenc completament.  Es van trobar noms en dues ocasions, per pura casualitat, per no van creuar paraula.

Llur relaci, segons la definici de Txaikovski, satisfeia les ms pregones necessitats de von Meck.  La negativa opini d'ella sobre el matrimoni la portava a una estretament pragmtica i fins i tot desequilibrada visi de la sexualitat.  Aix la va conduir probablement a la incandescncia de la passi platnica que va caracteritzar la seua actitud envers Txaikovski.  D'aquesta manera ella podia lliurar-se sense problema a les emocions amb Txaikovski, sense haver de suportar el desgrat, la vulgaritat, la vergonya i la humiliaci que associava a l'acte sexual.

Von Meck va conservar fins al final de llur relaci, almenys sobre el paper, la visi exaltada de Txaikovski com a Amic Estimadssim.  Al llarg dels anys, llurs cartes van anar revelant els nombrosos defectes personals d'ambdues parts.  Ambds eren neurtics i propensos a la depressi, el que ells anomenaven misantropia.  Ambds eren excntrics i capriciosos.  De vegades Txaikovski era gaireb transparentment fals.  Von Meck va ser sovint molesta i inconsistent.  No obstant aix, ambds van suportar-se aquestes imperfeccions.  Malgrat el seu desencontre final, llur elevadssima devoci mutua pot ser considerada com a model de relaci entre dos individus espiritualment complexos.

 Dedicatria de la Quarta Simfonia .
Tchaikovski, com a mostra d'estima, li va dedicar la seua Simfonia nm. 4.  Aix va ser important perqu, degut a la naturalesa del mecenatge artstic a Rssia, el mecenes i l'artista eren considerats iguals.  Aix, la dedicatria d'obres als mecenes era expressi de companyonia artstica.  Dedicant-li a quarta simfonia, Txaivovski afirmava que von Meck era un soci seu en la creaci.

 Uni simblica  i familiar .
L'any 1883, Nikolai, fill de von Meck, va casar-se amb la neboda de Txaikovski Anna Davidova, desprs de cinc anys de continuats esforos per part de Txaikovski i von Meck. Von Meck, que a l'poca es trobava a Cannes, no va assistir a la cerimnia.  Aix va mantenir el seu costum d'evitar la relaci amb les famlies poltiques dels seus fills.  Txaikovski si que hi va assistir, trobant-se amb la resta del clan von Meck.

Al principi, tant Txaikovski com von Meck es van alergrar d'aquest esdeveniment, veient-ne una consumaci simblica de llur relaci.  Per els posteriors esdeveniments els van fer preguntar-se sobre la idoneitat de llur decisi.  Anna, una dona amb voluntat de ferro, dominava el seu marit.  Fins i tot va oposar-se a la seua sogra en la gesti dels afers familiars, concretament arran d'una disputa que hi va haver entre el fill major i soci de la mare als negocis, Vladimir, i la resta de la famlia.

Aix, ms que contribuir a unir encara ms von Meck i Txaikovski, el casament d'Anna i Nikolai potser va sembrar la llavor de la divisi entre ells.  Txaikovski prcticament va repudiar la seua neboda en un intent de no comprometre la seua relaci amb von Meck. Von Meck, per la seua banda, va evitar comunicar-li els seus vertaders sentiments respecte al que estava passant.

 La ruptura .
A l'octubre de 1890, von Meck va enviar-li a Txaikovski, de bestreta, la pensi d'un any, amb una carta en qu anunciava el final del seu mecenatge.  Hi va reivindicar fallida.  El ms sorprenent d'aquesta ruptura va ser el seu extrem carcter sobtat.  Just una setmana abans acabava d'enviar-li una de les seues tpiques cartes ntimes, cordials i franques.  La carta s'estenia sobre el fet que els seus fills estaven malbaratant llur futura herncia.  Aix era un fet irritant per a von Meck i no necessriament un motiu per a la ruptura. No obstant aix, una explicaci lgica per a donar-li a Txaikovski un any de pensi de bestreta podria haver estat el temor de no poder proporcionar-li-la en el futur, de la manera habitual per mensualitats.

Particularment a causa del carcter sobtat d'aquesta decisi hi ha qui ha cregut que von Meck va acabar el seu mecenatge en haver-se assabentat de l'homosexualitat de Txaikovski.  Altres descarten aquesta idea.  Certament, von Meck va demanar-li a Txaikovski en la seua darrera carta que no l'oblidara.  No hauria fet aquesta petici si haguera actuat per una estricta indignaci en considerar perversa la conducta del compositor.  Ms fcil s pensar que la seua famlia l'amenaara amb fer pbliques les preferncies sexuals de Txaikovski. Von Meck hauria tallat la relaci per protegir-lo d'un potencial escndol.

Bsicament dos fets van provocar la decisi de von Meck:
Al voltant de 1890, von Meck era greument malalta.  Es trobava en el darrers estadis d'una tuberculosi, de la que moriria dos mesos desprs de la mort de Txaikovski.  Una atrfia dels braos prcticament li impedia escriure.  Dictar les cartes a un tercer podia dificultar molt la comunicaci, afectant-ne la franquesa i el carcter informal i personal de la correspondncia que s'havien estat enviant Txaikovski i ella.
Es trobava sota una tremenda pressi de la seua famlia per a posar fi a la relaci. Els seus fills s'avergonyien de la seua intensa adoraci per Txaikovski.  Hi havia murmuracions sobre Txaikovski i "la Meck."  A poc a poc, almenys als ulls dels familiars hostils, la situaci havia esdevingut escandalosa.  A ms, per a empitjorar les coses, ella continuava passant-li la pensi, tot i que a Txaikovski li havia estat concedida una pensi oficial pel tsar Alexandre III. A mesura que la situaci financera dels seus fills va anar empitjorant, llurs exigncies d'acabar amb la relaci van anar creixent.  A la segona meitat de l'any 1890, desprs que haguera estat visitada per tots  excepte un  els seus fills majors en un perode de dos mesos, la situaci havia esdevingut molt tensa.  Durant aquest temps degu rebre'n un ultimtum.

La carta final i els diners de von Meck a Txaikovski van ser lliurats per un vell criat de la dama, Ivan Vasiliev, al qual Txaikovski apreciava molt.  Ella sempre li havia enviat les cartes i els diners per correu.  Si ja no podia controlar personalment la seua correspondncia i si volia ocultar aquesta acci al seu entorn, amb aquesta mesura va poder solucionar dos problemes alhora.

Ella sabia que Txaikovski patia sovint de problemes econmics, fins i tot amb la pensi que ella li passava.  Txaikovski era un dolent administrador de la seua economia.  La seua tendncia als excessos ofegava les seues finances.  Per aix solia demanar avanaments a von Meck.  Sabedora d'aquest costum, potser va actuar en conseqncia, avanant-li la darrera anualitat.  La ruptura va poder comenar a ser preparada a mitjan 1889, en el convenciment que tindria lloc ms prompte o ms tard.

 Gelosia fraternal .
   
Una persona que potser va celebrar la ruptura va ser el germ de Txaikovski Modest. Com el seu germ, Modest era homosexual. Quan els germans van discutir l'acci de von Meck, Modest no va intentar disculpar-la. Ben al contrari, va dir que el que per a Piotr havia estat una singular i mutua relaci d'amistat, per a von Meck havia estat noms el passatemps d'una dona rica.   
    
Aquesta apreciaci de Modest pot ser posada en dubte.  Malgrat la seua adulaci del seu germ els seus sentiments eren realment profundament ambivalents.  Modest va poder sentir-se intensament gels de l'xit del seu germ i igualment insegur amb la seua secreta amistat amb von Meck; una rival pel que feia a l'afecte i atencions del seu germ.  Aix com la ruptura matrimonial de Txaikovski amb Antonina va poder alegrar a von Meck, l'actual ruptura amb la seua mecenes va poder alegrar a Modest.  
    
Modest va esdevenir el bigraf del compositor.  Va mantenir que Txaikovski considerava la ruptura unilateral de von Meck com una traci.  Tamb digu que aquest fet va provocar una amargor indeleble en Txaikovski, i que fins i tot al llit de mort el compositor no parava de repetir el nom de von Meck, reprotxant-li la seua acci.  No obstant aix, al si de la famlia von Meck hi va perviure una versi ben diferent dels fets.

 Possible reconciliaci .
Galina von Meck filla del fill de von Meck, Nikolai, i de la neboda de Txaikovski, Anna afirmava que s'hi van fer les paus en secret.  Al setembre de 1893, poques setmanes abans de la mort de Txaikovski, Anna estava a punt de partir a Nia. Von Meck s'hi estava morint i Anna anava a ferse'n crrec.  Txaikovski li va encarregar que demanara perd a von Meck pel silenci del seu antic amic.  Aquesta disculpa va ser acceptada amb entusiasme i reciprocitat per von Meck. 
    
El bigraf de Txaikovski, Dr. David Brown, afirma que el relat de Galina est basat fonamentalment en xafarderies i cont una bona dosi de romanticisme.  Tot i ax li concedeix certa plausibilitat, especialment pel fet que Galina va accedir a la histria directament a travs de sa mare.

 Problemes financers .
La reivindicaci de von Meck de trobar-se en fallida no era del tot incerta.  Junt amb la seua fortuna, Karl von Meck havia deixat una considerable quantitat de deutes a la seua mort.  Aquests deutes van esdevenir a la llarga ms grans i importants del que la seua muller havia previst.  A principis de l'any 1880 ja circulaven rumors sobre aquests deutes.  Fins i tot Txaikovski va preguntar-l'hi en algunes cartes.

El problema va ser degut a una dolenta gesti dels negocis de von Meck per part del seu fill Vladimir.  Tot i que estava tan ben dotat per a les relacions pbliques com son pare ho estava per a l'enginyeria, Vladimir va demostrar ser tan estravagant com sa mare pel que feia a les despeses.  Era el favorit de sa mare, i aix pot explicar que aquesta tolerara els seus excessos durant molt de temps.  Malhauradament, aquesta actitud va enfrontar Vladimir i Nadejda a la resta de la famlia, incloent-hi la neboda de Txaikovski, Anna.  Van acusar Vladimir d'embutxacar-se diners de l'empresa per al seu s particular.  Fra o no veritat l'acusaci, la realitat s que l'imperi dels von Meck es trobava en un seris perill.

Vladimir va patir un atac de nervis l'any 1890. A l'estiu, sa mare el va relevar de la seua responsabilitat.  El va substituir l'assistent personal de von Meck, Wladislaw Paxulski.  Inicialment contractat per von Meck com a msic, esdevingu el seu gendre, en casar-se amb la seua filla Jlia.  Va demostrar ser ms hbil en la gesti que Vladimir, i finalment aconsegu salvar l'empresa de la fallida.  Mentrestant, Vladimir va ser diagnosticat d'un avanat cas de tuberculosi, la mateixa malaltia que va endur-se a sa mare. Ell moriria l'any 1892.

 Mort .
Nadejda von Meck va morir de tuberculosi el 13 de gener de 1894 a Nia, Frana, ms o menys dos mesos desprs de la mort de Txaikovski.

Desprs del trasps de la seua sogra, a Anna von Meck se li va preguntar com havia suportat la mecenes la mort de Txaikovski. Anna va contestar No ho va suportar.

 Donaci de Galina Nikolievna von Meck .
L'any 1985 Galina va donar a la Universitat de Columbia una collecci de 681 cartes de Txaikovski a la seua famlia, incloent-hi la traducci feta per ella. La collecci cobreix el perode entre mar de 1861 i setembre de 1893.

 Referncies .


 Bibliografia .
 Bowen, Catherine Drinker and von Meck, Barbara, Beloved Friend: The Story of Tchaikowsky and Nadejda von Meck (New York: Random House, 1937). ;
 Brown, David, Tchaikovsky: The Crisis Years, 1874-1878, (New York: W.W. Norton & Co., 1983).  ISBN:  0-393017-07-9.
 Brown, David, Tchaikovsky: The Years of Wandering (New York: W.W. Norton & Company, 1986) ;
 Brown, David, Tchaikovsky: The Final Years (New York: W.W. Norton & Company, 1992);
 Brown, David. Tchaikovsky: The Man and his Music (London: Faber & Faber, 2006). ISBN 0-571-23194-2.  Also (New York: Pegasus Books, 2007). ISBN 1-933648-30-9.
 Holden, Anthony Tchaikovsky: A Biography Random House; 1st U.S. ed edition (February 27, 1996) ISBN 0-679-42006-1;
 Poznansky, Alexander Tchaikovsky: The Quest for the Inner Man Lime Tree (1993) ISBN 0-413-45721-4 (hb), ISBN 0-413-45731-1 (pb);
 To My Best Friend: Correspondence Between Tchaikovsky and Nadezhda von Meck 1876-1878 By Peter Ilyich Tchaikovsky, Nadezhda von Meck (1993);
 La Baronne et le Musicien. Madame von Meck et Tchakovski. Henri Troyat de l'Acadmie franaise. Editions Grasset. 2006.
 Warrack, John, Tchaikovsky (New York: Charles Scribner's Sons, 1973);

 Enllaos externs .
  La musa invisible, per Poznansky,  Alexander;
  Carta sobre la 4 Simfonia de Txaikovski;
  Notes de la New York Philharmonic Notes a la 5 Simfonia de Txaikovski;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311201" title="Boscarla de canyar" nonfiltered="2112" processed="2107" dbindex="122229">




La boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus) s un ocell de l'ordre dels passeriformes molt semblant al boscaler com.

Morfologia.

 Fa 13 cm de llargria.
 T el dors castany (sense vions dorsals) i el ventre, la gorja i el pit blanquinosos, amb bandes ocrcies.
 T una lnia superciliar definida i poc contrastada.

Subespcies.

 Acrocephalus scirpaceus fuscus;
 Acrocephalus scirpaceus scirpaceus;
 Acrocephalus scirpaceus avicenniae;

Reproducci.

Nidifica prop dels rius, a la part interior del Principat de Catalunya. Fa el niu, en forma de cistell i sosps a les tiges de les plantes dels canyissars, durant el mes de maig. s una construcci fonda feta amb herbes seques entreteixides formant una copa caracterstica i ben amagada. Al maig-juliol la femella pon 4-5 ous, que tots dos progenitors covaran durant 12 dies, el mateix temps que els novells necessitaran per aprendre a volar.

Alimentaci.

Fonamentalment menja insectes per, a la tardor, tamb afegeix baies a la seua dieta.

Hbitat.

Es troba a les maresmes de l'interior i del litoral, tamb en basses i a les ribes dels rius.

Distribuci geogrfica.

Viu a gaireb tota l'Europa temperada. Nia i s estiuenca a la Pennsula Ibrica i a les Balears. Abunda al Delta de l'Ebre i a l'Empord.

Costums.

s tpicament estival: arriba el mes d'abril i reprn la migraci des dels primers dies d'agost fins a la darreria d'octubre, mes durant el qual migren els joves de l'any.

El seu cant consisteix en estrofes grinyolants repetides dues o tres vegades.

Observacions.

s una de les espcies ms sovint parasitades pel cucut.

Referncies.



Enllaos externs.

 La boscarla de canyar a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Estudi de la poblaci d'aquest ocell al Principat de Catalunya. ;
 La boscarla de canyar a la IUCN. ;
 La boscarla de canyar a l'Animal Diversity Web. ;
 La boscarla de canyar a l'Encyclopedia of Life. ;
 Vdeos d'aquest ocell en el seu hbitat natural. ;
 Estudi de la poblaci d'aquest ocell a les Illes Britniques. ;
 Descripci i hbitat d'aquest ocell. ;
 Distribuci geogrfica i conservaci d'aquesta espcie. ;
 Fotografies i enregistraments sonors del cant d'aquest ocell. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie. ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311205" title="Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigrs" nonfiltered="2113" processed="2108" dbindex="122230">
Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigrs fou un concurs de poesia celebrat a la parrquia de Sant Roc de Cantonigrs (Santa Maria de Corc) entre 1944 i 1968. Fou el certamen literari en llengua catalana ms important del pas durant els primers temps del franquisme. Els promotors foren el mossn Josep Cruells i Rodellas, Jordi Cots i Joan Triad i Font. Els premis eren simblics, amb diplomes lliurats fets a m i poesies llegides al moment. Hi participaren les principals figures del pas i de l'poca (Carles Riba, Miquel Llor, Ramon Folch i Camarasa, Miquel Mart i Pol, l'abat Escarr), aconvertint-lo en el principal focus de resistncia cultural, ra per la qual fou vigilat per la policia franquista malgrat la protecci eclesistica, i fins i tot el 1957 Joan Triad fou interrogat. Des del 1963 tamb va impulsar el Premi Cavall Fort. El 1968 fou substitut per les Festes Populars Pompeu Fabra, que es feien cada any a una ciutat diferent de Catalunya.

 Guanyadors .
 1944- Ermengol Passola i Badia;
 1947- Maria ngels Anglada i d'Abadal;
 1954- Ramon Folch i Camarasa;

 Enllaos externs .
 Referncia al Concurs;
 Referncia als origens del Concurs;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311206" title="Ezequiel Garay" nonfiltered="2114" processed="2109" dbindex="122231">






Ezequiel Marcelo Garay (nascut a Rosario, Argentina el 10 d'octubre de 1986) s un futbolista professional argent. Actualment juga al Racing de Santander de la Primera divisi espanyola, encara que ho fa cedit pel Real Madrid CF.

Va debutar al Newell's Old Boys argent al 2004 guanyant un torneig Apertura.

Durant la temporada 2005-06 va fitxar pel Racing de Santander on va destacar com a defensa central i va sorprendre amb una gran capacitat ofensiva, sobretot en el llanament de faltes i penals.

Va debutar amb la selecci d'Argentina el 23 d'agost del 2007 contra la selecci noruega.

Al maig del 2008 va signar un contracte amb el Real Madrid que el lliga amb l'entitat madrilenya durant sis anys, encara que jugar un any ms cedit al Racing de Santander.

Referncies.


Enllaos externs.
Estadstiques del jugador ;
Fitxa del jugador  al web oficial del Racing de Santander.
Biografia al web oficial del Real Madrid ;
Estadstiques a Primera divisi - LFP ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311210" title="Uni Republicana" nonfiltered="2115" processed="2110" dbindex="122232">

 Partit fundat el 1903 per Nicols Salmern i Alejandro Lerroux, desaparegut el 1911: Uni Republicana (1903);
 Partit fundat el 1934, durant la Segona Repblica Espanyola i dirigit per Diego Martnez Barrio: Uni Republicana (1934);
Unin Republicana (1986);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311213" title="Foment Mataron" nonfiltered="2116" processed="2111" dbindex="122233">
Foment Mataron s una entitat sense nim de lucre fundada a Matar el 1904. El seu actual president s Gens Mayola. 

Organitza cursos monogrfics de tota mena: danses, informtica, idiomes per viatjar, fotografia. Tamb organitza exposicions i s'encarrega de Formaci Ocupacional subvencionada pel Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, de tal manera que s Centre Tutor del Servei Catal de Collocaci de la Generalitat de Catalunya. Tamb disposa d'una Sala de Teatre, on actua sovint el Grup de Teatre el Tramvia

 Enllaos externs .
 Web de Foment Mataron;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311215" title="Iniciativa Cultural de la Franja" nonfiltered="2117" processed="2112" dbindex="122234">
Iniciativa Cultural de la Franja (ICF) s una instituci creada el 2003 per tal que totes les institucions impulsores de la llengua i la cultura catalanes a la Franja de Ponent puguin actuar a una sola veu i coordinar esforos i afanys. En formen part:
 Associaci Cultural del Matarranya (ASCUMA), fundada el 1989, amb seu a Calaceit i que t com a mbit d'actuaci la Matarranya i el Mesqu. ;
 Institut d'Estudis del Baix Cinca (IEBC), legalitzat el 1983, amb seu a Fraga i que actua i treballa al Baix Cinca. ;
 Associaci de Consells Locals de la Franja (ACLF), legalitzada el 1986, amb seu a Tamarit de Llitera i que actua i treballa sobretot a la Llitera. ;
 Centre d'Estudis Ribagorans (CERi), fundat el 2003, amb seu a Benavarri i que actua i treballa a la Ribagora. ;
Reben suport del Govern d'Arag, Generalitat de Catalunya, Diputacions Provincials, Consells Comarcals i entitats locals.

 Enllaos externs .
 Web de l'ICF;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311218" title="Centre d'Estudis Ribagorans" nonfiltered="2118" processed="2113" dbindex="122235">
Centre d'Estudis Ribagorans (CERib) (aragons Zentro de Estudios Ribagorzans, castell Centro de Estudios Ribagorzanos) s una instituci cultural de la Franja de Ponent creada a Benavarri el 2003 com filial de l'Instituto de Estudios Altoaragoneses, i que pretn ser l'aglutinant de persones, associacions culturals i altres entitats privades i pbliques preocupades per l'estudi, la investigaci, la conservaci i l'aprofitament dels valors culturals de la Ribagora. T dues seccions, una a Benavarri i l'altra a Pont de Suert. El seu president s  Jos Miguel Pesqu Lecin. Forma part d'Iniciativa Cultural de la Franja i edita la revista Ripacurtia.

 Enllaos externs .
  Web del CERib;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311221" title="Associaci de Consells Locals de la Franja" nonfiltered="2119" processed="2114" dbindex="122236">
Associaci de Consells Locals de la Franja (ACLF) s una entitat creada el 1985 i que t la seva seu a Tamarit de Llitera. El seu objectiu s la promoci de la llengua i la cultura catalanes a la comarca de la Llitera, a la Franja de Ponent. Edita la revista Desperta, Ferro! i forma part de la Iniciativa Cultural de la Franja

 Enllaos externs .
 ACLF a la Gran Enciclopdia Aragonesa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311231" title="Llista de dictadors" nonfiltered="2120" processed="2115" dbindex="122237">
Ac es presenta una llista de dictadors de qualsevol pas del mn, sigui quina sigui la seva ideologia i el seu tipus de govern.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311235" title="Piccola Orchestra Avion Travel" nonfiltered="2121" processed="2116" dbindex="122238">
Piccola Orchestra Avion Travel Formaci musical, Peppe Servillo, cara i veu dels Avion Travel, sintetitza aix la filosofia del grup. I, en efecte, la Piccola Orchestra (a ms de Servillo, est formada per Fausto Mesolella a la guitarra; Beppe D'Argenzio al saxo; Mario Tronc al piano, Mimmo Ciaramella a la bateria i Ferruccio Spinetti al contrabaix) sempre ha estat un grup sense amos ni padrins, una formaci "fora del normal", l'originalitat de la qual ha quedat plasmada en la mateixa histria del grup.

La primera formaci del grup de Caserta es remunta a 1980, s a dir, a la "new wave" del rock itali. Per s una histria de transformacions: desprs d'iniciar-se en el rock i passar pel pop, en la segona meitat dels anys vuitanta (amb l'afirmaci en la "secci rock" del Festival de Sanremo 1987),






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311236" title="Camarn de la Isla" nonfiltered="2122" processed="2117" dbindex="122239">
Jos Monge Cruz (San Fernando, 5 de desembre de 1950 - Badalona, 2 de juliol de 1992), conegut artsticament com Camarn de la Isla, o simplement Camarn, va ser un cantaor flamenc andals. Revolucionari del flamenc, est considerat per gran part de la crtica especialitzada com un dels millors cantaors de la histria.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311237" title="Morcheeba" nonfiltered="2123" processed="2118" dbindex="122240">

Morcheeba s una banda britnica que barreja influncies de trip hop, blues i pop. 

A mitjans de l'any 1990, els germans Godfrey (el DJ Paul Godfrey i el multi-instrumentalista Ross Godfrey) es van unir a Skye Edwards com a vocalista. Cinc lbums ms tard, en el 2003, Edwards va deixar la banda. En el 2005 Morcheeba va gravar altre lbum al costat de Daisy Martey (anteriorment parteix de la banda Noonday Underground) per a reemplaar a Edwards com a vocalista. La veu de Edward s'havia tornat una part integral del so de Morcheeba, i la nova cantant va haver d'afrontar dures crtiques tant de part dels fans com dels crtics de msica. En els ltims shows en viu els germans Godfrey han reemplaat a Martey amb altra vocalista, Jody Sternberg.

 Membres .

 Paul Godfrey;
 Ross Godfrey;
 Daisy Martey;

 Altres membres .

 Skye Edwards;
 Jody Sternberg;

 Discografia .   
   
 lbums .   
   
 Who Can You Trust? (1996) ;
 Beat & B-Sides (1997)  ;
 Big Cal] (1998)   ;
 La Boule Noire (1998)   ;
 Fragments of Freedom (2000)   ;
 Back To Mine (2001)    ;
 Charango (2002)   ;
 Parts of the Process (2003)   ;
 The Antidote (2005);
 Dive Deep (2008);

 Enllaos externs .  

 Lloc web oficial ;
 Morcheeba a Acid Jazz Hispano;
 Discografia completa comentada;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311240" title="Oleksiy Oleksandrovich Mykhailychenko" nonfiltered="2124" processed="2119" dbindex="122241">

Alexei Aleksandrovich Mikhailichenko o Oleksiy Oleksandrovich Mykhailychenko (ucrans:                                   , rus:             ,                      ) (Kyiv, 30 de mar, 1963) fou un futbolista i entrenador de futbol ucrans.

S'inici al Dynamo Kyiv, amb el que debut a la lliga sovitica el 1981 i guany quatre lligues i tres copes. El seu major xit fou la Recopa d'Europa 1986. Fou premiat com a futbolista sovitic de l'any el 1988, i futbolista ucrans de l'any el 1987 i 1988. El 1990 fitx per la Sampdoria, amb qui guany la lliga italiana. Tamb fou cinc cops campi de lliga a Esccia amb el Rangers. 

Fou 41 cops internacional amb la selecci de la URSS, amb qui guany la medalla d'or als Jocs Olmpics de 1988. Tamb fou dos cops internacional amb Ucrana.

Un cop es retir retorn a Ucrana el 1997, on comen com entrenador al costat del llegendari Valeri Lobanovsky, essent el seu assistent 5 anys. Desprs de la mort d'aquest, el 2002, esdevingu primer entrenador del Dynamo Kyiv. El 2004 fou designat entrenador de la selecci ucranesa sots 21 i el 2008 de l'absoluta. 

 Palmars .




 
Com jugador
 Futbolista ucrans de l'any: 1987, 1988;
 Futbolista sovitic de l'any: 1988;
 Lliga sovitica de futbol: 1981, 1985, 1986, 1990;
 Copa sovitica de futbol: 1985, 1987, 1990;
 Lliga italiana de futbol: 1991;
 Lliga escocesa de futbol: 1992, 1993, 1994, 1995, 1996;
 Copa escocesa de futbol: 1992, 1993, 1996;
 Recopa d'Europa de futbol: 1985-86;
 Medalla d'or als Jocs Olmpics de 1988;
 Finalista de l'Eurocopa de futbol de 1988;

Com entrenador
 Lliga ucranesa de futbol: 2003, 2004;
 Copa ucranesa de futbol: 2003;

 Enllaos externs .
 Perfil a la federaci  ;
 Alexei Mikhailichenko;

 Referncies .























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311242" title="Serhiy Stanislavovych Rebrov" nonfiltered="2125" processed="2120" dbindex="122242">

Serhiy Stanislavovych Rebrov (ucrans:              , 6 de mar, 1974 a Horlivka, Provncia de Donetsk) s un futbolista ucrans.

Rebrov es va fer fams internacionalment formant parella atacant amb Andrii Xevtxenko al Dynamo Kyiv dels anys 90. A ms ha defensat els colors de Shakhtar Donetsk, Tottenham Hotspur , Fenerbahe, West Ham United  i Rubin Kazan.

Actualment (a data de 1 de juny de 2008) s el quart jugador que ms partits ha disputat amb la selecci ucranesa, amb un total de 75 i el segon mxim golejador amb 15 gols. Disput la Copa del Mn d'Alemanya 2006 on marc un gol.

 Palmars .
 Lliga ucranesa de futbol: 1992-93, 1993-94, 1994-95, 1995-96, 1996-97, 1997-98, 1998-99, 1999-00, 2006-07;
 Copa ucranesa de futbol: 1993, 1996, 1998, 1999, 2000, 2006, 2007;
 Supercopa ucranesa de futbol: 2006;
 Lliga turca de futbol: 2003-04;
 Futbolista ucrans de l'any: 1996, 1998;
 Jugador de la temporada a la lliga ucranesa: 1997-98, 1999-00, 2005-06;
 Mxim golejador de la lliga ucranesa: 1997-98;

 Referncies .


 Enllaos externs .
Perfil al web del Dynamo;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311245" title="Anatoliy Vasilyovich Demyanenko" nonfiltered="2126" processed="2121" dbindex="122243">

Anatoliy Vasilyovich Demyanenko (ucrans       i                '      ) (Dnipropetrovsk, 19 de febrer, 1959) fou un futbolista i entrenador de futbol ucrans.

Demyanenko pass la major part de la seva vida futbolstica al Dynamo Kyiv, on fou capit i votat el 2000 com el tercer millor jugador del segle del club en una votaci, just per darrera de Andrii Xevtxenko i Oleg Blokhin. s el tercer jugador que ms partits ha disputat amb la selecci de la URSS, amb la que ha disputat tres Mundials.

Comen la seva carrera d'entrenador al Dynamo Kyiv el 2005. Desprs d'una lliga i dues copes, deix el club el 2007. El gener del 2008 sign amb el PFC Neftchi d'Azerbaijan.

 Palmars .




 
Com jugador
 Lliga sovitica de futbol: 1980, 1981, 1985, 1986, 1990;
 Copa sovitica de futbol: 1982, 1985, 1987, 1990;
 Supercopa sovitica de futbol: 1980, 1985, 1986;
 Recopa d'Europa de futbol: 1986;
 Trofeu Santiago Bernabu: 1986;
 Lliga ucranesa de futbol: 1993;
 Copa ucranesa de futbol: 1993;
 Futbolista ucrans de l'any: 1982, 1985;
 Futbolista sovitic de l'any: 1985;
 Medalla d'or als Jocs Olmpics de 1988;
 Finalista de l'Eurocopa de futbol de 1988;

Com entrenador
 Lliga ucranesa de futbol: 2006;
 Copa ucranesa de futbol: 2006, 2007;

 Referncies .


 Enllaos externs .
Demyanenko a la web del Neftchi Baku;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311251" title="Fresa y chocolate" nonfiltered="2127" processed="2122" dbindex="122244">

Fresa y Chocolate s una pellcula cubana de l'any 1994, co-produda entre Cuba, Espanya i Mxic, dirigida per Toms Gutirrez Alea i Juan Carlos Tabo i basada en el conte El Lobo, el bosque y el hombre nuevo escrit per Senel Paz el 1990. Senel Paz tamb va ser l'autor del gui de la pellcula.

Argument.

L'acci de la pellcula es desenvolupa a l'Havana (Cuba), el 1979. David (Vladimir Cruz) s un estudiant universitari que coneix a Diego (Jorge Perugorra), un artista apoltic i homosexual. Miguel, un company de classe heterosexual de David, l'anima a seguir l'amistat amb Diego, creient que aix David podr espiar una persona que veuen com a perillosa per a la causa comunista. En canvi, Diego inicia l'amistat amb intencions sexuals.

A la pellcula apareixen molts escenaris de l'Havana: la Universitat, la geladeria Coppelia, lHabana vieja.

El ttol del film es refereix al comentari que fa David a Miguel quan li diu que va saber immediatament que Diego era gai quan va escollir gelat de maduixa tot i haver-ne de xocolata.

Premis.
Guanyats.
1995.
 Premi Goya a la millor pellcula estrangera de parla hispana;
 Premi ACE: Cinema Millor pellcula, Cinema Millor director, Cinema Millor actor (Perugorra), i Cinema Millor actor de repartiment (Cruz);
 Festival de cinema de Sundance: Menci especial del jurat;

1994.
 Festival internacional de cinema de Berln: s de plata Premi especial del jurat.
 Festival de cinema de Gramado (Brasil): Premi del pblic, Premi de la crtica Kikito, i premis Kikito daurat a les categories de millor pellcula llatina, millor actor (ex-aequo entre  Cruz i Perugorra), and Millor actriu de repartiment (Ibarra);

1993.
 Festival de cinema de l'Havana: Grand Coral Primer premi, Premi del pblic, Premi FIPRESCI, Premi OCIC, Premi ARCI-NOVA, i a les categories de Millor Direcci, Millor actor (Perugorra), Millor actriu (Luisina Brando), Millor actriu de repartiment (Ibarra), i Millor gui.

Nominacions.
 Oscar al Millor film de parla no-anglesa, 1995;
 s d'or de Berln, Festival de Cinema de Berln de 1994;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311256" title="Seleccions de l'Eurocopa 2008" nonfiltered="2128" processed="2123" dbindex="122245">
Seleccions de l'Eurocopa 2008 a ustria i Sussa. Cada selecci pot incloure 23 jugadors, on tres d'ells han de ser porters. Si un jugador es lesiona abans del primer partit de l'equip pot ser reemplaat per un altre.

Edats dels jugadors a 7 de juny 2008.

Grup A.
.
Entrenador: Karel Brckner


























.
Entrenador:  Luiz Felipe Scolari
Quim lesionat el 6 de juny fou reemplaat per Nuno.;


























.
Entrenador: Kbi Kuhn


























.
Entrenador: Fatih Terim


























Grup B.
.
Entrenador: Josef Hickersberger


























.
Entrenador: Slaven Bili 


























.
Entrenador: Joachim Lw

























.
Entrenador:  Leo Beenhakker
Jakub B aszczykowski lesionat el 5 de juny fou reemplaat per ukasz Piszczek. Tomasz Kuszczak lesionat el 6 de juny fou reemplaat per Wojciech Kowalewski.;



























Grup C.
.
Entrenador: Raymond Domenech


























.
Entrenador: Roberto Donadoni
Fabio Cannavaro lesionat el 2 de juny 2008 fou reemplaat per Alessandro Gamberini.;



























.
Entrenador: Marco van Basten
Ryan Babel lesionat el 31 de maig 2008 fou reemplaat per  Khalid Boulahrouz.;


























.
Entrenador: Victor Pi urc 


























Grup D.
.
Entrenador:  Otto Rehhagel


























.
Entrenador:  Guus Hiddink
Pavel Pogrebnyak no es va poder recuperar d'una lesi i fou reemplaat per Oleg Ivanov el 7 de juny.;


























.
Entrenador: Luis Aragons


























.
Entrenador: Lars Lagerbck


























 Jugadors per club .



 Referncies .
General;

Especfic;


 Enllaos externs .
Web oficial;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311258" title="Moviment d'Alliberament del Congo" nonfiltered="2129" processed="2124" dbindex="122246">

El  Moviment d Alliberament del Congo, MAC (Mouvement de Libration Congolais (MLC) s un partit poltic de la Repblica Democrtica del Congo (Kinshasa), considerat prougands, liderat per l empresari congols Jean-Pierre Bemba, que controla la provncia fronterera amb la Repblica Centrafricana.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311259" title="Kurt Jooss" nonfiltered="2130" processed="2125" dbindex="122247">
Kurt Jooss (12 de gener de 1901, Wasseralfingen, Alemanya   22 de maig de 1979, Heilbronn, Repblica Federal Alemanya) fou un ballar expressionista i coregraf alemany, creador i desenvolupador del concepte del Teatre-Dansa (TanzTheater), fent servir tcniques de ballet clssic i de dansa expressiva (Ausdruckstanz). Fou mestre de Pina Bausch i director de companyies de dansa reconegudes mundialment.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311261" title="Oswald Karch" nonfiltered="2131" processed="2126" dbindex="122248">
Oswald Karch va ser un pilot de curses automobilstiques alemany que va arribar a disputar curses de Frmula 1 nascut el 6 de mar del 1917 a Ludwigshafen, Alemanya.

 A la F1 .

Va debutar a la setena cursa de la quarta temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1, la corresponent a l'any 1953, disputant el 2 d'agost el GP d'Alemanya al Circuit de Nrburgring.

Oswald Karch va participar a aquesta nica cursa puntuable pel campionat de la F1, retirant-se als inicis de la prova i no assolint cap punt pel campionat de la F1.

 Resultats a la Frmula 1 .



 Resum .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311262" title="Kurt Adolff" nonfiltered="2132" processed="2127" dbindex="122249">
Kurt Adolff va ser un pilot de curses automobilstiques alemany que va arribar a disputar curses de Frmula 1 nascut el 5 de novembre del 1921 a Stuttgart, Alemanya.

 A la F1 .

Va debutar a la setena cursa de la quarta temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1, la corresponent a l'any 1953, disputant el 2 d'agost el GP d'Alemanya al Circuit de Nrburgring.

Kurt Adolff va participar a aquesta nica cursa puntuable pel campionat de la F1, retirant-se als inicis de la prova i no assolint cap punt pel campionat de la F1.

 Resultats a la Frmula 1 .



 Resum .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311264" title="Edgar Barth" nonfiltered="2133" processed="2128" dbindex="122250">
Edgar Barth va ser un pilot de curses automobilstiques alemany que va arribar a disputar curses de Frmula 1. Barth va nixer el 26 de gener del 1917 a Herold-Erzgebirge, Alemanya i va morir el 20 de maig del 1965 a Ludwigsburg, Alemanya.

 A la F1 .

Va debutar a la setena cursa de la quarta temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1, la corresponent a l'any 1953, disputant el 2 d'agost el GP d'Alemanya al Circuit de Nrburgring.

Edgar Barth va participar a cinc curses puntuables pel campionat de la F1, disputades a cinc temporades no consecutives entre 1953 i 1964.

 Resultats a la Frmula 1 .



 Resum .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311265" title="Eisenacher Motorenwerk" nonfiltered="2134" processed="2129" dbindex="122251">
Eisenacher Motorenwerk  (EMW) s un constructor alemany de cotxes que va arribar a construir monoplaces per disputar curses a la Frmula 1. 


 Histria .

Eisenacher Motorenwerk tenia la seu  a Eisenach, Alemanya de l'est. 

Desprs de la II Guerra Mundial van produir monoplaces competitius basats  en el BMW 328, gran dominador de les curses entre guerres, i de la m de Edgar Barth van comenar a competir a nivell internacional. 

Els EMW eren tant semblants als BMW que fins i tot el logo era molt igual canviant el blau BMW per vermell.

 A la F1 .

Van competir al campionat del mn de la Frmula 1 noms a la 1953, debutant en el GP d'Alemany. 

No va haver-hi presncia de cotxes EMW en cap ms cursa de la F1, no aconseguint cap punt pel campionat.


 Resultats a la Frmula 1 .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311277" title="Xatrac menut" nonfiltered="2135" processed="2130" dbindex="122252">

 
El xatrac menut (Sternula albifrons) s un ocell de l'ordre dels caradriformes i el ms com i el ms petit dels xatracs.

Morfologia.

 Fa 24 cm de llargria i 41-47 d'envergadura alar.
 Bec groc amb la punta negra, el front blanc i el pili negre a l'estiu i cendrs a l'hivern (com en tots els xatracs, el plomatge hivernal radica en la prdua parcial del color negre del pili).
 Potes grogues.
 Cua relativament curta i poc escotada.

Subespcies.

 Sternula albifrons albifrons (Europa i frica del Nord);
 Sternula albifrons guineae (frica Occidental i central);
 Sternula albifrons sinensis (sia oriental i el nord-est d'Austrlia).
 Sternula albifrons antillarum;
 Sternula albifrons athalassos;

Reproducci.

La posta s de maig a juny en un niu rudimentari que no s sin una depressi en el sl amb algunes branques, on la femella diposa d'1 a 7 ous. Les colnies estan situades en platges sense vegetaci i prop de l'aigua, cosa que de vegades provoca la prdua dels nius per crescudes i l'existncia de postes de recanvi. Els dos pares s'alternen en la incubaci que dura 22 dies, aix com en la vigilncia dels pollets (no dubtaran a atacar qualsevol intrs que els amenaci), que a les 4 setmanes ja poden volar.

Alimentaci.

Menja petits peixos, crustacis i insectes.

Hbitat.

S'estableix en colnies, per que, ni de bon tros, sn tan grans com les dels xatracs becllargs o les dels xatracs comuns. Les situen en platges o en altres llocs sorrencs, com ribes de llacunes, de basses o d'estanys sempre que siguin litorals.

Distribuci geogrfica.

Habita a les costes de gaireb tot Europa, i hiverna a les de l'frica Occidental. 

Als Pasos Catalans, es troba com a ocell estiuenc a la costa o, menys freqentment, com a nidificant a les llacunes del Rossell, al Delta de l'Ebre, a El Saler valenci i a les salines de Santa Pola. s migratori a les Balears. 

Costums.

s un ocell viva i de crit agut que empra el picat com a tcnica de caa.

El mascle ofereix peix a la femella com a part de la parada nupcial.

Observacions.

Al principis del segle XIX el xatrac menut era un ocell com a les costes, rius i zones humides europees per al llarg del segle XX les poblacions costaneres van comenar a minvar degut a la contaminaci, a la prdua del seu hbitat natural i a les interferncies humanes. Aix ha comportat que l'espcie hagi desaparegut o haig vist disminut el nombre de les seues poblacions a molts pasos europeus. Fins i tot, les seues rees de cria al Danubi, a l'Elba i al Rin sn records de la histria. Actualment noms uns pocs rius europeus mantenen poblacions d'aquesta espcie: el Loira, el Vstula, el Po, el Daugava al seu pas per Letnia, el Nemunas a Litunia, el tram croata del Sava i el Drava al seu pas per Hongria i Crocia (ac noms en resten 15 parelles i el Fons Mundial per la Natura treballa per la seua protecci). No se'n tenen dades significatives de la seua presncia al riu Tajo ni al Danubi inferior. 

Referncies.



Enllaos externs.

 El xatrac menut a l'Enciclopdia Catalana. ;
  ;
 Estudi de la poblaci del xatrac menut al Principat de Catalunya. ;
 El xatrac menut a l'Encyclopedia of Life. ;
 Vdeos d'aquest ocell en el seu hbitat natural. ;
 Estudi de la poblaci del xatrac menut a les Illes Britniques. ;
 Descripci i hbitat d'aquesta espcie. ;
 Conservaci i distribuci geogrfica d'aquest ocell. ;
 Fotografies d'aquest ocell. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie. ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311280" title="Setge de Salses (1503)" nonfiltered="2136" processed="2131" dbindex="122254">




El setge de Salses de 1503 s una de les batalles de les Guerres d'Itlia.

Antecedents.
L'any 1500, Llus XII de Frana havent signat un acord amb Ferran el Catlic per a dividir el Regne de Npols, va marxar cap al sud des de Mil. El 1502, forces espanyoles i franceses combinades havien pres el control del regne. Desacords sobre el repartiment del regne van portar a una guerra entre Llus i Ferran. L'any 1503, el rei de frana, venut a la Batalla de Cerignola va decidir atacar el Rossell.

El setge.
El 16 de setembre de 1503, mentre el Castell de Salses estava en construcci, la guarnici d'un miler d'homes manada per Sancho de Castilla, el capit general del Rossell i la Cerdanya, va resistir el setge de l'exrcit francs comandat pel mariscal Jean IV de Rieux amb 3.600 cavallers i 15.000 infants amb artilleria que bombardejava constantment la fortalesa

Fadrique lvarez de Toledo y Enrquez de Quiones, el duc d'Alba comandant 1.400 soldats de cavalleria pesant, 1.500 de cavalleria i 10.000 infants, va atacar el camp francs des de Ribesaltes i Clair i reunint-se amb Ferran el Catlic, que va agrupar 3.000 homes d'armes, 6.000 genets i 20.000 infants a Girona. 

El 19 d'octubre, quan el mariscal de Rieux va saber que els espanyols ja estaven a Perpiny i anaven al seu encontre, va aixecar el setge i retirar creuant la frontera i prenent peces d'artillera. La persecuci va arribar fins la muralla de Narbona, on es va refugiar de Rieux, mentre l'estol francs patia els efectes d'una tempesta al Golf de Lle i s'havia de refugiar a Marsella. 

Conseqncies.
Llus XII de Frana va firmar el novembre de 1503 un armistici per les operacions a la pennsula Ibrica i Frana, pero no les operacions al regne de Npoles, que va quedar finalment en mans de Ferran el Catlic desprs de la victria de Gonzalo Fernndez de Crdoba, el Gran Capit a la Batalla de Garigliano.

Referncies.


Bibliografia.
  Jos Luis Arcn, Juan Francisco Pardo Molero i Luis Pablo Martnez, Asitio del castillo de Sala: el mural del Mol dels Frares y los sitios de Salses (1503-1639) ISBN: 84-606-2944-9;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311309" title="Piero Calamandrei" nonfiltered="2137" processed="2132" dbindex="122255">
Piero Calamandrei (Florncia, 21 d'abril del 1889   Florncia, 27 de setembre de 1956), itali, va ser periodista, jurista processalista, poltic i docent universitari.

 Biografia .

Es va llicenciar en Dret a la Universitat de Pisa l'any 1912. Fou professor de dret processal civil des del 1915 a la Universitat de Messina. El 1918 va passar a la Universitat de Mdena, i el 1920 a la de Siena. Finalment, el 1924 es va incorporar a la Facultat de Dret de Florncia, on va ocupar la ctedra de dret processal civil fins que va morir el 1956.

A banda d'acadmic, va ser oficial voluntari a la Primera Guerra Mundial. Hi va combatre al 218 regiment d'infanteria. Des del lloc de capit, va anar obtenint promocions fins al de tinent coronel. Va marxar de l'exrcit per continuar la vida acadmica.

 Referncies .

 CALAMANDREI, PIERO (1913): La chamata in garantia : studio teorico-pratico di diritto processuale civile, Milano, Societ Editrice Libraria;
CALAMANDREI, PIERO (1920): La Casazione civile, Milano, Fratelli-Bocca.
 CALAMANDREI, PIERO (1920): La cassazione civile. Vol.2, Disegno generale dell'istituto, Nuova collezione di opere giuridiche, nm. 210, Torino, Fratelli Bocca.
 CALAMANDREI, PIERO (1920): Storia e legislazioni, Milano, , Bocca.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311310" title="Costumisme" nonfiltered="2138" processed="2133" dbindex="122256">
El Costumisme s un tipus de novella romntica del segle XIX i XX.

Aquest tipus de novella sorgeix amb la intenci de 'conservar els aspectes tradicionals de la vida del poble. Relata tipus socials, ambients.... i aleshores generalitza les peculiaritats. s subjectiu. 

Tenia facilitat de publicaci. Eren "quadres" breus, i el major interes de l'obra est en l's de la llengua, perqu si es falsifica el personatge o ambient, la llengua usada pels personatges ser extreta de la realitat i s, doncs, un gnere amb una llengua viva - sobretot colloquial.

Retrata ambients de la societat que estan a punt de desaparixer a causa de la gran revoluci industrial i tecnolgica. Tracta sols els temes que estan a punt de desaparixer, com els carreters, les masies, els pous...

Utilitza abundants frases fetes, modismes, refranys i locucions








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311311" title="Pownce" nonfiltered="2139" processed="2134" dbindex="122257">
Pownce s un servei gratut de microblogging basat en xarxes socials que permet compartir missatges, arxius, enllaos  i esdeveniments ja sigui als contactes personals o de forma pblica. El lloc web va ser llanat el el 27 de juny de 2007 i es va obrir al pblic el 22 de gener de 2008.

Tecnologia.
Pownce est construt amb una variant de LAMP. L'apliaci web est feta amb Django i un entorn de treball de codi obert escrit amb Python. Per altra banda l'aplicaci d'escriptori est escrita sobre la plataforma Adobe Air.

L'emmagatzematge d'arxius utilitza el servei Amazon S3, permetent penjar arxius de fins a 100Mb. 

Les icones utilitzades al seu lloc web sn de les sries de codi obert FamFamFam Silk i ISO.

Vegeu tamb.
 Twitter;
 Jaiku;


Referncies.


Enllaos externs.
 Lloc web de Pownce ;
 Bloc oficial de Pownce ;
 Ressenya de l'aplicaci ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311327" title="Entre copes" nonfiltered="2140" processed="2135" dbindex="122258">
Entre copes (Sideways) s una pellcula d'Alexander Payne, estrenada el 2004 i guanyadora d'un Oscar. Ha estat doblada al catal.

 Argument .
Milles Raymond (Giamatti) s un solter divorciat, escriptor indit, professor d'angls de vuit grau, vctima de depressi, que porta el seu amic Jack, actor que aviat es casar, a un recorregut pels cellers de Califrnia per celebrar el seu prxim matrimoni.
Milles vol beure vi, menjar, jugar al golf, gaudir del paisatge. Tanmateix, Jack est ms interessat en "sembrar la seva civada salvatge" i tenir una ltima setmana sexualment llibertina. Tan bon punt arriben al pas del vi, coneixen Maya (Virginia Madsen), una cambrera al restaurant favorit de Milles, i Stephanie (Sandra Oh), una empleada de les caves que resulta ser amiga de Maia.
Cap d'ells no explica a les dones el casament imminent. Jack aviat es troba en un embolic sexual i romntic amb Stephanie. 

 Repartiment .
 Paul Giamatti : Miles ;
 Thomas Haden Church : Jack ;
 Virginia Madsen : Maya ;
 Sandra Oh : Stephanie ;
 Marylouise Burke : La mare de Miles ;
 Jessica Hecht : Victoria ;
 Missy Doty : Cammi ;
 M.C. Gainey : Marit de Cammi ;
 Alysia Reiner : Christine Erganian ;
 Shake Tukhmanyan : Senyora Erganian ;
 Shaun Duke : Mike Erganian ;
 Robert Covarrubias : El cap de Miles ;
 Patrick Gallagher : Gary ;
 Stephanie Faracy : Mare d'Stephanie ;
 Joe Marinelli : Frass Canyon Pourer;

 Premis i nominacions .
 Premis .
 Oscar al millor gui adaptat per Alexander Payne i Jim Taylor;
 BAFTA al millor gui adaptat per Alexander Payne i Jim Taylor;
 Globus d'Or a la millor pellcula musical o cmica;
 Globus d'Or al millor gui per Alexander Payne i Jim Taylor;

 Nominacions . 
 Oscar a la millor pellcula;
 Oscar al millor director per Alexander Payne;
 Oscar al millor actor secundari per Thomas Haden Church;
 Oscar a la millor actriu secundria per Virginia Madsen;

 Globus d'Or al millor director per Alexander Payne);
 Globus d'Or al millor gui per Alexander Payne i Jim Taylor;
 Globus d'Or al millor actor musical o cmic (Paul Giamatti);
 Globus d'Or al millor actor secundari per Thomas Haden Church);
 Globus d'Or a la millor actriu secundria per Virginia Madsen);

 Enllaos externs .
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;
 Pgina oficial;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311330" title="A Beautiful Mind" nonfiltered="2141" processed="2136" dbindex="122259">
 A Beautiful Mind   s una pellcula estatunidenca de Ron Howard, adaptaci de la novella homnima del mateix nom,  estrenada el 2001 i guanyadora de quatre oscars.

 Argument .
El 1947 John Forbes Nash Jr. s un brillant alumne, que elabora la seva teoria econmica  a la Universitat de Princeton.
Al comenament dels anys 1950, en resposta als seus treballs i el seu ensenyament al Massachusetts Institute of Technology, William Parcher es presenta a ell per proposar-li ajudar secretament els Estats Units. La missi de John consisteix a desxifrar a la premsa els missatges secrets d'espies russos, que consideren preparar un atemptat nuclear en el territori americ. Aquest hi consagra rpidament tot el seu temps,  en detriment de la seva vida de parella amb Alcia.



 Repartiment .
Russell Crowe : John Forbes Nash Jr.
Ed Harris : William Parcher;
Jennifer Connelly : Alicia Nash;
Paul Bettany : Charles;
Adam Goldberg : Sol;
Judd Hirsch : Helinger;
Josh Lucas : Hansen;
Christopher Plummer : Dr. Rosen;

 Premis i nominacions .

 Premis .
 Oscar a la millor pellcula  el 2004;
 Oscar a la millor actriu secundaria   per  Jennifer Connelly;
 Oscar al millor director  per   Ron Howard;
 Oscar al millor gui adaptat per Akiva Goldsman;

 Globus d'Or a la millor pellcula dramtica , el 2004;
 Globus d'Or a la millor actriu secundria  per Jennifer Connelly;

Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;
 A Rotten Tomatoes;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311331" title="Lliga ACB 2000/01" nonfiltered="2142" processed="2137" dbindex="122260">
Lliga ACB 2000-2001. El FC Barcelona va acabar en el primer lloc al final de la fase regular i va guanyar la lliga derrotant en la final dels playoffs al Real Madrid. Els llocs de descens els van ocupar el Proaguas Costablanca i l'Ourense Baloncesto.

 Lliga regular .


 Playoff 2001 .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311332" title="Josep Aymerich" nonfiltered="2143" processed="2138" dbindex="122261">

Josep Aymerich i Subirachs (La Garriga, 25 de juny del 1889 - 29 d'octubre del 1971), promotor cultural, director de corals i compositor catal.
Josep Aymerich i Cortillas (l'Ametlla del Valls, 1945), poltic catal i alcalde de l'Ametlla del Valls.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311349" title="Rafael Beltrn Moner" nonfiltered="2144" processed="2139" dbindex="122263">
El msic Rafael Beltrn Moner va nixer a Vila-real el 20 de gener de 1936. Molt prompte, des dels set anys d'edat, s ja iniciat en els estudis de solfeig per son pare, el mestre Vicente Beltrn Corts, aleshores director musical de l'Agrupaci Coral "Els XIII" i professor de viol en aquesta entitat vila-realenca, on, superant les dificultats dels anys de la guerra i la postguerra, es desenvolupa una enriquidora activitat associativa i artstica en camps com el teatre, la sarsuela i el cant coral.

Inicis en la msica lleugera.

El jove Rafael continua els estudis amb la professora Maruja Calatayud i desprs amb Flora Trasobares amb la qual realitza els de piano, acompanyament, msica de cambra, histria i esttica, i es va a examinar peridicament al Conservatori Superior de Msica de Valncia, on s dirigit en els cursos superiors de piano pel mestre Leopoldo Magenti. Inicia igualment els estudis d'harmonia amb el director de la Banda Municipal de Castell Eduardo Felip, per continuar aquesta assignatura a Valncia amb el mestre Miguel Asns Arb.

Mentre compleix amb el servei militar a Eivissa, completa estudis d'harmonia i composici amb el llavors comandant director de la msica militar Jos Lpez Calvo i, de nou a Valncia, amb el mestre Ms Quiles. Mentre cursa estudis, dirigeix la banda "Uni Musical La Lira" de la seua ciutat, participa com a pianista en representacions de sarsuela i espectacles de varietats, i  s inicia com a compositor de msica lleugera, algunes de les quals arriben a ser gravades discogrficament. Formant part d un conjunt musical que portava el nom de "Los 7 del Mediterrneo", Rafael Beltrn s introdueix en el mon professional amb gires que el porten a diversos escenaris tant del nostre mbit ms proper com per Suissa i Portugal. Al 1964 es trasllada a Madrid, on establir residncia fins a la data actual. S'ocupa aleshores com a arranjador en gravacions discogrfiques i com a comentarista musical en "Radio Juventud" de la "Cadena Azul de Radiodifusin". Al mateix temps actua com a mestre director amb artistes tan populars com Lolita Sevilla, Los Cinco Latinos, Raphael, Roco Jurado i Amancio Prada. Igualment interv com a msic acompanyant en els espectacles de ballet dirigits per la coregrafa russa Valentina Kashuba, amb un amplssim repertori de carcter clssic.

Activitat docent i audiovisual.

L any 1969 va ingressar per oposici en el Departament de Msica de Televisi Espanyola en l'especialitat de muntador musical, dedicaci que compaginar, des de 1982, amb la de professor de l'Institut Oficial de Rdio i Televisi. Fruit de la seua docncia s la publicaci del llibre "La Ambientacin Musical", que ser text de referncia per a nombroses promocions d alumnes d aquesta matria en els estudis de Comunicaci Audiovisual, i imparteix cursos intensius sobre aquesta especialitat a Madrid, Barcelona, La Corunya, Castell, Valncia, Tenerife i en el centre de formaci de la Rdio Televisi Portuguesa, a Lisboa.

En 1994 va ser membre del Jurat del Festival de l OTI i en 1995 s invitat com a ponent al Congrs de Msica de Cine de la Mostra de Valncia. Eixe mateix any collabora com a assessor en els treballs inaugurals de l'Auditori Municipal de Vila-real on s'estrena la versi per a orquestra de la seua "Simfonia Popular" escrita especialment per a aquest acte i interpretada per l'Orquestra Simfnica de RTVE, sota la direcci del mestre Enrique Garca Asensio. Component de l Associaci de Msics Simfnics Valencians, entre els guardons que ha rebut per la seua obra destaca el Primer premi del "III Premio Internacional de Msica Electroacstica SGAE 2003" amb l'obra "Quartet 189".

En la seua vessant com a creador musical a l mbit audiovisual, s ben coneguda l activitat de Rafael Beltrn com autor de les sintonies de programes televisius tan coneguts com "Informe semanal", "Estudio estadio", "Sesin de noche", "Otros pueblos", "Canal nostalgia" i la de tancament d emissions de TVE. I s tamb compositor de les bandes sonores de mltiples sries: "Mundo en accin", "La ruta de Orellana", "El 98", "El mundo de la velocidad", "El mundo del espacio", "El mundo del espacio", "El mundo del tenis", "Tauromaquia", "Otros pueblos", "El instante ms largo", "Relatos arqueolgicos", "Desafo al viento", "Frmula 1", "Espaoles en el Pacfico" o "La expedicin Malaspina", i de documentals com "Manuel Vicent", "Arquitectura para una exposicin", "Cuenca de la A a la Z" i "Tolouse-Lautrec".

En quant a produccions dramtiques, Beltrn ha creat els fons musicals de les sries de TVE "La gitanilla", "Los cmplices" i "Otoo romntico" i dels representacions en estudi de les obres "Edipo en Colona", "Pomme, pomme, pomme" i "Hamlet en los suburbios". Als darrers anys ha dedicat igualment atenci a produccions cinematogrfiques tant llargmetratges: "Habibi", "Futuro imperfecto" o "Cal", o la banda sonora de curts: "Indicios", "El derecho de asilo", "Ecos" i "Cinco minutos en el tiempo". 

Composicions contempornies.

A banda de la seua activitat laboral, com a inspirat compositor contemporani, Rafael Beltrn ha acumulat un impressionant catleg de peces de msica de cambra, com ara les titulades: "Suite cordobesa" (violoncel sol), "Finestres baixes" (flauta i piano), "Preludio en blues y fuga" (duo guitarres), "Gregal" (violoncel i piano), "Orichalcum" (quintet de metalls), "Sons blaus" (flauta i quartet de saxos), "Prlogo y tres temas" (piano), "Del poble" (orquestra de pols i pua), "Nanos i gegants" (orquestra de pols i pua), "Portuguesa" (orquestra de pols i pua), "Homenatge (a Trrega)" (guitarra i quartet de corda), i "Concert per a quartet de corda" totes elles estrenades pblicament i, en molts casos convertides en gravacions en CD.

Pel que fa a la msica simfnica, s autor d obres com la "Sinfona popular" (per a orquestra) , "Gener 1706" (orquestra i versi banda), "Pentacord 755" i "Dodecare" (per a orquestra de corda), "Renixer" (concert per a clarinet i banda), "El ball de la plaa" (esbs folklric), "Bodas de Diamante" (marxa commemorativa), "Nit de bruixes" (poema simfnic), "Dansa de l'aguilot" (tromb i banda). Rafael Beltrn ha escrit igualment partitures per acompanyar textos teatrals com els drames sacres "El nacimiento" o "Natanael", comdies musicals com "Los cmplices" i "La nia de la ventera", i la msica incidental per a l espectacle del grup "Xarxa Teatre" anomenat "El foc del mar". Igualment ha escrit composicions corals com els "Cantares de Campoamor", "Himno del Centenario", "El ball de la plaa" (per a cor, ball i banda) i les "Albades de Nadal" (per a quatre veus mixtes i veus blanques, sobre textos populars), estrenada al 2004 a l Auditori de Vila-real. 

Msica per a Vila-real.

Resultat de la seua estreta vinculaci amb la seua ciutat natalcia  s l encrrec de l anomenada "Missa del llaurador" commemorativa de les Bodes d Or de la Cooperativa i Caixa Rural de Vila-real. Igualment, l any 1973 i per tal de celebrar el set Centenari de la Fundaci de la ciutat castellonenca, la Corporaci Municipal li fa encrrec d una "Missa Solemne dedicada a Vila-real" que escrita per a sis veus mixtes, solistes, orquestra, rgan i guitarres, va ser estrenada a l Esglsia Arxiprestal de Sant Jaume el dia 19 de febrer de 1974. Altres composicions corals seues de carcter religis sn una "Missa popular a sant Pasqual", la "Missa a Santa Maria del Madrigal" i els cants propis de la Missa per al Quart Centenari de la mort de sant Pasqual, estrenats en la solemne cerimnia oficiada en la Baslica pel Cardenal Vicent Enrique i Tarancn, en presncia de S.M. el rei Joan Carles I al maig de 1992. Entre altres peces de caire popular destaquen "Vila-real en festes" (per a dolaina i banda), els pasdobles Vila-realeries i Tauromaquia, i els cercaviles Jos Ramn Sancho i Festes del poble.

En reconeixement per la seua aportaci al patrimoni musical i cultural de Vila-real, al febrer de 2005 li va ser concedida la Medalla d'Honor de la Ciutat.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311350" title="Puigcercs" nonfiltered="2145" processed="2140" dbindex="122264">

Geografia;
Puigcercs (Tremp): Nucli de poblaci del municipi de Tremp (Pallars Juss).

Biografies;
Joan Puigcercs i Boixassa: (1966) Poltic catal, president d'ERC.
Bernad de Puigcercs: (s. XIII-s. XIV) Jurista dominic catal.
Bernat de Puigcercs: (s. XIII-s. XIV) Teleg i predicador dominic catal.
Casimir Casaramona i Puigcercs: (?) Industrial cotoner catal.
Ignasi Domnech i Puigcercs: (1874-1956) Cuiner i escriptor gastronmic catal.
Joan Vancell i Puigcercs: (s. XIX) Escultor catal.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311362" title="Jaisalmer" nonfiltered="2146" processed="2141" dbindex="122265">

Jaisalmer fou un principat de l'ndia, el tercer en extensi de la Rajputana desprs de Jodhpur i Bikaner. Limitava al nord amb Bahawalpur, a l'oest amb Sind, al sud i est amb Jodhpur, i al nord-est amb Bikaner. Las salutaci de l'estat era de 15 canonades.

 Geografia i clima .

La superfcie era de 41.600 km2. El pas es una gran extensi d'arena que forma el anomenat Gran Desert Indi. Noms a Jaisalmer (ciutat), la capital, i a l'entorn el terreny s pedregs i la resta sn turons de sorra, amb terreny completament dessolat i sens gaires poblacions. Un rierol a uns 25 km al sud de la capital, anomenat Kakni, desaigua a un llac anomenat Bhuj Jhil; en poca de pluges alimenta l'embassament de Daiya. El clima s sec i calurs, especialment el maig i juny.

 Poblaci .

La poblaci al cens del 1881 era 108.143 habitants, el 1891 de 115.701 habitants, el 1901 de 73.370 habitants  i el 1931 de 76.255 habitants.

L'estat estava formar per 472 ciutats i pobles. La nica ciutat rellevant era i s Jaisalmer (7137 habitants el 1901). La densitat era de 4,5 habitants per milla quadrada.

La tnia principal eren els rajputs (40%) pero un ter eren musulmans; els seguien els chamars (uns 9000 el 1901), els shaikhs i els mahajans.

 Llengua i religi .

La llengua principal s el marwari una de les quatre llengues derivades del rajasthan; tamb es parla el sindi.

Hindus eren el 70%, musulmans el 25 % i la resta animistes i jains. 

Llocs arqueolgics .

Cal destacar el fort de Birsilpur (al nord-est) del segle II; la primera capital Tanot amb un fort i un temple del segle VIII; Lodorva, amb un temple jain de ms de mil anys; i Sirwa, una vila a 40 km al sud-oest de Jaisalmer (ciutat) amb un edifici amb 32 pilars suposadament erigit el 820.

 Govern i administraci .

L'estat estava dividit en 16 hukumats (districtes), desigualment repartits en superfcie i poblaci.

L'administraci correspon al sobir que porta el ttol de maharawal. Durant la minoria del maharawal Salivahan al final del segle XIX, l'administraci va estar en mans d'un diwan i un consell de quatre membres, sota superintendencia del resident dels estats de l'oest de Rajputana. A cadascun dels districtes o hukumats i havia un hakim.

 Segells i moneda .

L'estat disposava noms d'una oficina de correus. L'oficina de telgraf ms propera era a Barmer (a Jodhpur). Emissions de segells prpies apareixen entre 1928 i 1930 i entre 1940 i 1948.

Jaisalmer disposava de la seva prpia moneda, el akhai shahi, establerta pel maharwat Akhai Sinh el 1756. La fabrica de moneda es va tancar en 1899 quan es va comenar a introduir la moneda britnica de l'ndia.

 Ecut i bandera .

L'escut de l'estat era partit almenat en diagonal, vermell i plata; a la part inferior esquerra una ma negre portant una llana que entra a l'altra part (superior dreta), on la llana es trenca a la part superior. Elm daurat amb llambrequins vermells i platejats damunt l'escut i damunt encara un ocell vermell sobre branca negra. Esta aguantat per dos antlops naturals; a la part inferior una cinta blava aguantada amb suports daurats, en la que hi ha una inscripci (el lema de l'estat) en lletres vermelles.
Una petita imatge de l'escut, de dos colors unicament, s a .

La bandera de l'estat es horitzontal safr sobre porpra (els colors de Vishnu i Devi ), amb un para-sol blanc al centre, smbol de la reialessa. La bandera histrica est avui lleugerament modificada i la part superior s groc fosc (proper al safr) i la inferior vermella fosca; el para-sol s vermell a la part superior i groc a la inferior (la part infertior del mnic). Una bona reproducci s a  obra de Roberto Breschi. La bandera en s actualment s a 

 Exrcit i policia .

Les tropes de l'estat eren noms de 220 homes, 39 de cavalleria, 13 d'artilleria i 168 d'infanteria; disposava de 25 canons dels que 17 funcionaven. La policia eren 152 homes dels que 72 eren muntats, quasi tot a camell., A la capital hi havia una pres.

 Justicia .

Les corts inferior eren les dels hakims dels que dos tenien facultats superiors als altres 14, igual com els tenia el kotwal (governador) de la ciutat; tenien algunes facultats civils per en general els afers d'aquesta mena eren decidits per un panchayat de tres o ms membres (quan les dues parts es posaven d'acord) o per l'anomenat sultani panchayat quan no hi havia acord i era nomenat pel hakim o el kotwal. La sadr era una cort d'apellaci per afers civils en tractava els ms importants i era tamb cort criminal en alguns casos. La majoria dels plets civils, per, eren decidits per rbitres designats de com acord; el diwan era la cort suprema d'apellaci civil i criminal; les sentencies ms altes estaven subjectes a confirmaci pel resident que era considerat la cort suprema.

 Possessi de la terra .

La possessi de la terra era en arrendament de l'estat pagat sovint en espcie. Dels 471 pobles de l'estat, 239 eren khalsa, terres del sobir  de les que el darbar (govern) cobrava directament la renda; 88 eren jagirs, 24 terres concedides a la caritat (sasan) exemptes de renda i concedides a perpetutat, 11 a portadors de ttols (patta) que no pagaven renda per en podien ser despossets en qualsevol moment; 99 eren considerades bhum (els bhmies feien serveis i pagaven tribut i a ms algun pagament extraordinari quan el sobir pujava al tron, quan es casava o coses aix),  i 10 dedicades als serveis de l'estat; noms 1 dels 88 jagirs pagava tribut, per tots feien serveis pel darbar.

 Economia i comunicacions .

La majoria de la poblaci vivia de l'agricultura i la ramaderia; una part de la poblaci emigrava al Sind per feines estac ionals. Els camells de Jaisalmer gaudeixen de fama per els seus passos fcils, velocitat i resistncia i es fa servir entre altres coses per llaurar, pels transport de collites i per portar menjar i agua a les cases.

A 35 km al nord-est de la capital s'explotava la sal a Kanod. A la vora de la capital hi havia producci de rajoles de color marron clar, molt fines i apreciades; una varietat de rajola groga es trobava a Habur a 50 km al nord-oest de la capital; a 30 km al nord-est s'explotava l'arena a Bhadasar.

Hi ha bons ramats de camells i bous i tamb es troben ovelles i cabres. Amb la llana de les ovelles es manufacturen mantes i bosses i objectes de pell i cabell de camell; tamb es fabricaven algunes copes i objectes de plata. S'exportava llana, camells i altres animals i arena i s'importava gra, cot, objectes de valor i tabac. El comer es feia principalment amb el Sind.

L'estat va patir diverses fams, estant noms registrades les tres de la darrera decada del segle IX, la ms greu de les quals fou la de 1899-1900 que va causar la mort de milers de persones i la desaparici de 150000 animals amb corns i ms de 7000 camells.

L'estat no disposava de ferrocarrils i l'estaci ms propera era Barmer a la lnea Jodhpur-Bikaner a 150 km al sud de Jaisalmer (ciutat).

 Educaci i sanitat .

Ms del 97% de la poblaci era analfabeta el 1901 (94,6% homes i 99,9 % dones). Les escoles indgenes estaven dirigits per jatis (sacerdots jains); el 1903 hi havia tres escoles de l'estat.

Un hospital i un manicomi estaven a Jaisalmer (ciutat). La vacunaci es feia amb xit al segle XX.

 Histria .

Els sobirans de Jaisalmer sn rajputs del clan jadon i diuen descendir de Khrishna; segons els annals de l'estat la tribu dels jadons va quedar dispersa a la mort de Khrishna i dos dels seus fill van anar al nord i es va establir a la vora de l'Indus. Un dels seus descendents, Gaj, va construir la fortalesa de Gajni  per fou derrotat pel rei de Khurasan i va ser expulsat cap al sud, fins el Panjab, on Salivahan va establir una nova capital que va portar el seu propi nom . Salivahan va derrotar els indoescites en una batalla decisiva prop de Kahror a 100 km de Multan, i va assolir el ttol de sakari (vencedor dels sakas) i va establir l'era saka a partir de la data de la batalla (any 78).

Els seu net Bhati fou un guerrer destacat que va sotmetre molts dels caps vens, i el seu grup fou conegut en endavant com a bhati jadons; posteriorment foren expulsats cap al sud i van creuar el Sutlej i es van acabar refugiats al desert indi on van prendre contacte amb els clans rajputs com els butes, chunnes , els barahes , els langahes,  i els sodhes i lodres . La seva primera capital fou Tanot (meitat del segle VIII) de la que foren expulsat; el seu cap Deoraj va assolir el ttol de rawal i va construir Deogarh (o Deorawar) el 853 . 

Aviat la capital fou traslladada a Lodorva, una gran ciutat amb 12 portes conquerida als rajput lodra , ciutat mal adaptada per la defensa, fins que el 1156, el rawal Jaisal va fundar Jaisalmer ; els seus successors van estar enfrontat contnuament en guerres i combats.

Al final del segle XIII o comenament del XIV Jaisalmer fou capturada per Ala al-Din i saquejada desprs d'un setge de 7 anys, i durant un temps va quedar deserta. Sabal Singh fou el primer dels caps dels bhati jadon que va exercir domini al territori en feu dels emperadors de Delhi (desprs de 1651) que li fou concedit per l'emperador per la intercessi del cos del cap, el raja Rup Singh de Kishangarh. En aquest temps el seu territori era molt ms gran ja que incloa la totalitat del Bahawalpur i diversos districtes de Bikaner i Marwar (Udaipur). Per al segle XVIII, fins el 1762, molts territoris es van perdre, encara que, mercs a la seva situaci en territoris poc frtils, es va lliurar desprs dels saquejos dels marathes.

Per aquesta ra fou un dels darrers estats de la Rajputana que va quedar sota protectorat britnic; el tractat fou signat el 12 de desembre de 1818 amb Mulraj Singh. En el govern d'aquest sobir l'esdeveniment principal foren les atrocitats del seu ministre Mehta Salim Singh, un mahajan de casta i jain de religi, que va fer matar a quasi tots els parents del sobir i va expulsar de les seves terres als paliwan bramans que eren notables cultivadors i havien construt molts dels kharins o canals d'irrigaci que encara existeixen a l'estat, i tamb slids i ben construts llogarets.  El 1824 fou ferit greument per un rajput i la seva dona el va enverinar. Muraj havia mort el 1819 havia estat succet pel seu net Gaj Singh.

El 1829 Jaisalmer fou envat per un exrcit de Bikaner en revenja per algunes actuacions de ciutadans del primer, per els britnics van intervenir i van imposar un arbitratge del maharana d'Udaipur; el 1844 els britnics van ocupar el Sind  i van reintegrar a Jaisalmer els forts de Shahgarh, Garsia i Ghotaru que anteriorment havien estat possessi d'aquest estat.

Gaj Singh va morir el 1846 i la seva vdua va adoptar al seu nebot Ranjit Singh que va governar fins el 1864 quan el va succeir el seu germ petit Bairi Sal, mort el 1891. La seva vdua va adoptar com a successor a Syam Singh (nascut el 1887), fill del thakur Kushal Singh de Lathi, i el govern britnic va confirmar l'elecci; Syam va agafar el nom familiar de Salivahan; va morir el 14 d'abril de 1914. El 1899 el thakur Man Singh d'Eta, va adoptar al thakur Sardar Singh, que desprs fou adoptat per Salivahan; el fill de Sardar Singh, de nom Jawahir Singh, el va succeir quan Salivahan va morir.

Jawahir va morir el 17 de febrer de 1949 i el va succeir el seu fill Girdhar Singh, mort el 27 d'agost de 1950.  El 30 de mar de 1949 va integrar l'estat en el de la uni de Rajasthan per formar el Gran Rajasthan, al que es va unir poc desprs la uni de Matsya per formar l'estat de Rajasthan (15 de maig de 1949)


 Llista de maharwals .

 Lunkaran  1530-1551;
 Maldeo 1551-1562;
 Harraj 1562-1578;
 Bhim Singh 1578-1624;
 Kalyan Das 1624-1634;
 Manohar Das 1634-1648.
 Ramchandra 1648-1651;
 Sabal Singh 1651-1661;
 Amar Singh 1661-1702;
 Jaswant Singh 1702-1708;
 Budh Singh1708-1722;
 Akhai Singh 1722-1762,
 Mulraj Singh II  1762-1819;
 Gaj Singh 1819-1846;
 Ranjit Singh 1846-1864;
 Bairi Sal 1864-1891, ;
 Salivahan Singh III (Kunwar Syam Singh)  1891-1914;
 Jawahir Singh 1914-1949;
 Girdhar Singh 1949;

 Notes .


 Referncies .

Llista de governants i genealogia d'Henry Soszynski, Brisbane (AUS);
Imperial Gazetteer of India, volum 14, pags. 1 i segents, Oxford 1908-1931;
Andr Flicher "Drapeaux et Armoiries des Etats Princiers de l'Empire des Indes", Dreux 1984;
John Mc Meekin, Arms & Flags of the Indian Princely States, 1990;
The court Fee and Revenue Stamps of the Princely States of India, Adolph Koeppel & Raymon D. Manners, Nova York 1983;

 Vegeu tamb .

Jaisalmer (ciutat);
Districte de Jaisalmer;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311369" title="Ranuccio Farnese (cardenal)" nonfiltered="2147" processed="2142" dbindex="122266">

Ranuccio Farnese, anomenat il cardinalino, ( Valentano, Estats Pontificis 1530 - Parma, Ducat de Parma 1565 ) fou un prelat, membre de la Dinastia Farnese, que va esdevenir cardenal.

Orgens familiars.
Va nixer l'11 d'agost de 1530 a la ciutat de Valentano, poblaci que en aquells moments estava sota domini dels Estats Pontificis i que posteriorment pass a mans de la famlia Farnese. Fou el quart fill del duc Pere Llus I de Parma i Girolama Orsini. Per lnia paterna fou nt del papa Pau III i germ de d'Alexandre Farnese i Octavi I de Parma.

Mor el 29 d'octubre de 1565 a la ciutat de Parma, i fou enterrat a la catedral de Parma, si b posteriorment el seu cos fou traslladat a la Baslica de Sant Joan del Later de Roma.

Vida religiosa.
Als 12 anys va ser nomenat prior dels Cavallers de Malta a Sant Joan de Forlani de Vencia. El 16 de desembre de 1545, als 15 anys, fou nomenat cardenal pel seu propi avi, juntament amb Pedro Pacheco Ladrn de Guevara i Enric de Portugal, sent un dels nomenaments ms joves de la histria i motiu pel qual reb el seu sobrenom. 

Fou administrador de la dicesi de Npols i del Patriarcat Llat de Constantinoble, sent nomenat posteriorment arquebisbe de Npols (1544-1550), aix com de Ravenna (1549-1564) i Sabina (1565). 

Fou mecenes de Federico Commandino, un important traductor de treballs matemtics de l'Antiga Grcia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311370" title="Ranuccio Farnese" nonfiltered="2148" processed="2143" dbindex="122267">

Ranuccio Farnese (1390-1450), condottiero i avi del papa Pau III;
Ranuccio Farnese (1509-1529), bisbe i fill illegtim de Pau III;
Ranuccio Farnese (1530-1565), cardenal ;
Ranuccio Farnese o Ranuccio I de Parma (1569-1622), 4t duc de Parma;
Ranuccio Farnese o Ranuccio II de Parma (1630-1694), 6 duc de Parma;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311375" title="Gerolama Orsini" nonfiltered="2149" processed="2144" dbindex="122268">
Gerolama Orsini ( Roma, Estats Pontificis 1503 - Piacenza, Ducat de Parma 1570 ) fou una noble italiana que va esdevenir duquessa consort de Parma.

Orgens familiars.
Va nixer el 1503 a la ciutat de Roma sent filla del comte Llus Orsini de Pitigliano, descendent de la famlia Orsini, i de Giulia di Giacomo Conti.

Npcies i descendents.
Es va casar el 1519 a la ciutat de Roma amb Pere Llus Farnese, futur duc de Parma. D'aquesta uni nasqueren:
 Victria Farnese (1513-1574), casada amb Guidubald II d'Urbino ;
 Alexandre Farnese (1520-1589), cardenal;
 Octavi I de Parma (1524-1586), duc de Parma;
 Ranuccio Farnese (1530-1556), cardenal;

Un cop vdua va establir la seva residncia a Piacenza, on mor el 1570.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311377" title="Copa Continental d'hoquei patins masculina 2007-2008" nonfiltered="2150" processed="2145" dbindex="122269">


La vint-i-vuitena edici de la Copa Continental d'hoquei patins masculina es disput el 16 de setembre de 2008 a la ciutat de Vigo (Galcia). La copa, disputada a un sol partit, enfront el vencedor de la Copa d'Europa, el FC Barcelona Sorli Discau contra el vencedor de la Copa de la CERS, el Cemex Tenerife.
Al dia segent, comen el Torneig Ciutat de Vigo entre clubs de Galcia, Canries, Itlia, Argentina i Catalunya.

Resultat.


Referncies.


Enllaos externs.
   Web oficial de la CERH - Copa Continental;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311378" title="Mandr" nonfiltered="2151" processed="2146" dbindex="122270">

 Arma;
 Mandr (arma);
 Mandr (mquina de guerra) de funcionament similar al mandr, per de major grandria. ;
 Esport;
 Mandr o manr s un moviment defensiu de pilota valenciana.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311379" title="Ranuccio I de Parma" nonfiltered="2152" processed="2147" dbindex="122271">

Ranuccio I Farnese o Ranuccio I de Parma ( Parma, Ducat de Parma 1569 - d. 1622 ) fou el 4t Duc de Parma, crrec que va ocupar entre 1592 i 1622.

Orgens familiars.
Va nixer el 28 de mar de 1569 a la ciutat de Parma, sent el segon fill del duc Alexandre I de Parma i Maria de Portugal. Fou nt per lnia paterna de Pere Llus I de Parma i Gerolama Orsini, i per lnia materna d'Eduard de Portugal i Isabel de Bragana. 

Va morir el 5 de mar de 1622 a la ciutat de Parma.

Tron de Portugal.
La mort del seu oncle-avi el rei Enric I de Portugal sense descendncia va desencadenar la crisi successria de 1580 quan Ranuccio tenia 11 anys. Com a fill de la filla gran d'Eduard de Portugal, fill del rei Manuel I de Portugal, Ranuccio era segons l'antic costum feudal, l'hereu legtim al tron de Portugal. No obstant aix la condici del seu pare d'aliat i sbdit del rei Felip II de Castella, tamb pretendent al tron, va fer que els seus drets no fossin reclamats convenientment. 

Duc de Parma.
A la mort del seu pare, ocorreguda el desembre de 1592, fou nomenat duc de Parma. Durant el seu regnat el ducat es va annexionar els territoris de Colorno, Sala Baganza i Montechiarugolo. 

Va portar a terme una renovaci cultural de la ciutat de Parma, donant suport les arts i la construcci del Teatre Farnese, revitalitzant la universitat de Parma i ampliant les muralles de la ciutat. Aixi mateix finalitz la construcci del Palau de la Pilotta, cort de la famlia Farnese. Ranuccio I, per, tamb s recordat per la seva crueltat: un exemple en fou l'execuci pblica de 100 residents de Parma sospitosos de conspirar contra ell.

Npcies i descendents.
Es cas el 7 de maig de 1600 a la ciutat de Roma amb Margarida Aldobrandini, filla de Joan Francesc Aldobrandini i Olmpia Aldobrandini, neboda aquesta del papa Climent VIII. D'aquesta uni nasqueren:
 Alexandre Francesc Farnese (1602);
 Maria Farnese (1603) ;
 Alexandre Farnese (1610-1630) ;
 Odoard I de Parma (1612-1646), duc de Parma;
 Onorat Farnese (1613-1614) ;
 Maria Caterina Farnese (1615-1646), casada el 1631 amb Francesc I d'Este;
 Maria Farnese (1618) ;
 Victria Farnese (1618-1649), casada el 1648 amb Francesc I d'Este;
 Francesc Maria Farnese (1620-1647), cardenal;

Enllaos externs.
  http://www.genealogy.euweb.cz/italy/farnese2.html;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311380" title="Nol de Pauw" nonfiltered="2153" processed="2148" dbindex="122272">

Nol de Pauw (Sint-Denijs-Boekel, 25 de juliol de 1942) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1964 i 1972.

Durant la seva carrera professional aconsegu 16 victries, destacant la Gand-Wevelgem de 1965. 

 Palmars.
1965;
 1r a la Gand-Wevelgem;
 1r a l'Omloop Het Volk;
 1r a Bierges ;
 1r al Critrium de Moorslede;
 1r a Onze-Lieve-Vrouw Waver ;
1966;
 1r a Duffel ;
 1r a Zolder ;
 1r a Houtem ;
 1r a Onze-Lieve-Vrouw Waver;
1967;
 1r a Duffel ;
 1r a Tervuren ;
 1r a Tienen ;
 1r a Stekene ;
 Vencedor d'una etapa dels Quatre dies de Dunkerque;
1968;
 1r a Gistel ;
 1r a Omloop Hageland-Zuiderkempen ;

Enllaos externs.
Palmars de Nol de Pauw ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311382" title="Mark Andrew Spitz" nonfiltered="2154" processed="2149" dbindex="122273">


 






























Mark Andrew Spitz (Modesto, Califrnia, 10 de febrer de 1950) fou un nedador estatunidenc d'origen jueu dels anys 60 i 70.

Mant el rcord de ms medalles d'or guanyades en uns nics Jocs Olmpics (set a Munic 1972). Entre 1965 i 1972, Spitz guany 9 medalles d'or olmpiques, una d'argent i una de bronze, 5 ors en Jocs Panamericans, 31 ttols nacionals d'Estats Units (Amateur Athletic Union) i 8 ttols universitaris (National Collegiate Athletic Association). En aquests anys va establir 26 rcords del mn individuals i 5 de relleus. 

 Rcords del Mn .
 Individuals:
100 m estil lliure: 51.22 (1972);
200 m estil lliure: 1:52.78 (1972);
100 m estil papallona: 54.27 (1972);
200 m estil papallona: 2:00.70 (1972);
Relleus:
4100 m estil lliure: 3:26.42 (1972);
4200 m estil lliure: 7:35.78 (1972);
4100 m lliures: 3:48.16 (1972);

 Referncies .


 Enllaos externs .
Web oficial;
Biografia a l'equip olmpic dels Estats Units;
Biografia a ESPN Classic;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311385" title="Migues (Uruguai)" nonfiltered="2155" processed="2150" dbindex="122274">

Migues (antigament Pueblo del Carmen) s una localitat de l'Uruguai situada al departament de Canelones, prop a la frontera amb el departament de Lavalleja.

 Histria .

Abans de 1752 les terres on actualment s'assenta la localitat de Migues i els seus voltants pertanyien jurdicament a la Corona espanyola. En aquest any, el capit Jos Villanueva Pico remata les terres situades entre els rierols Sols Chico i Sols Grande. El 1761 les adquireix Juan Villanueva Pico, germ de Jos. El 1786, Josefa Villanueva Pico rep les terres en herncia, qui al seu torn, les llega al Prevere Antonio Garros, de Navarra (Espanya) el 1809.

En temps de la revoluci de Jos Gervasio Artigas, d'acord al reglament de terres vigent, es reparteixen les terres del latifundi de la famlia Villanueva Pico el 1816. Entre 1825 i 1835 Flix de lzaga, apoderat de Garrs, gestiona la devoluci de les terres confiscades fins que, el 1835, assoleix vendre-les a Blas Migues.

El 1852 es realitza la partici de bns de Blas Migues, corresponent les terres en qesti al seu fill, Gregorio Migues, que les annexiona a altres adjacents que compra als seus germans el 1853.

El procs fundacional del poble s'inicia el 1859 quan Gregorio Migues construeix una finca per a la seva famlia en les proximitats de l'actual plaa del poble. Al voltant de la mateixa es van anar construint posteriorment altres edificis i, el 1865, es comena la construcci de l'esglsia i es gestiona la declaraci del nou assentament com poble. Aquestes gestions es trunquen amb la mort sobtada de Gregorio Migues el 27 d'octubre d'aquest any.

Ja durant la presidncia de Bernardo Prudencio Berro s'havia comenat a promoure la fundaci de noves poblacions amb l'objectiu d'arrelar la poblaci de la campanya uruguaiana i d'afermar la nacionalitat de la nova repblica. En aquest context, la senyora Nicasia Figueredo de Migues oferix al fisc parts de les seves terres per a formar definitivament la poblaci, la qual cosa es discuteix i aprova en la Cmera de Representants el 22 de juny de 1870. L'nica condici imposada per la donant s que dugus el nom de Pueblo del Carmen, ja que la senyora de Migues era molt devota de la Verge del Carmen, per aquesta denominaci no va prosperar degut al fet que, des del comenament, es va preferir honrar la memria de Migues.

El 1901 s'installa a la plaa Libertad el monument a la independncia de l'Uruguai, de vuit metres d'altura. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311390" title="Sistema hidrulic" nonfiltered="2156" processed="2151" dbindex="122275">
S'enten per sistema hidrulic al conjunt articulat de les diverses unitats hidruliques que el formen, les quals poden sser deus (o fonts), squies, qanat(s), terrasses, molins, etc. En els estudis de sistemes hidrulics fets per Miquel Barcel o Helena Kichner, s'estableix una relaci estreta entre les caracterstiques d'aquest sistema i la societat que el va crear, en funci de les necessitats de la comunitat. Hom ha establert l'existncia de sistemes hidrulics de fons de vall (sense que calgui fer terrases o feixes), de terrasses (amb captaci d'aigua a mig vessant) i de vessant (amb captaci d'aigua al torrent). 

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311397" title="Poble obert" nonfiltered="2157" processed="2152" dbindex="122276">
Un poble obert s aquell nucli habitat que es va organitzar en poca medieval i en qu les cases originals en foren l'element estructurador. Normalment no restava clos rere unes muralles. L'esglsia del poble, molt sovint edificada quan el nucli de poblaci primerenc ja existia, es bast fora d'aquest nucli, de vegades a fora distncia. Generalment tampoc no tenien un castell o, si n'hi hagu un, fou edificat en un moment ja tard dins l'edat mitjana. En trobem sobretot a les comarques dels Pirineus. Podem relacionar aquesta mena de pobles amb la societat que haurem trobat en aquestes valls pirinenques en poca medieval. En sn exemples Sorpe (Pallars Sobir), Olopte (Cerdanya) o les Esglsies (Pallars Juss).


Bibliografia.
 BOLS, Jordi. Els Orgens medievals del paisatge catal: L'arqueologia del paisatge com a font per a conixer la histria de Catalunya. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2004 (Institut d'Esudis Catalans. Memries de la Secci Histrico-Arqueolgica, LXIV). ISBN 84-7283-745-9.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311398" title="Impromta genmica" nonfiltered="2158" processed="2153" dbindex="122277">
La imprompta genmica s el que diferencia els cromosomes heretats via materna dels heretats via paterna. Quan es formen els gmetes hi ha un procs de metilaci del DNA que s diferent per als homes que per les dones. Aix, els gens dels cromosomes homlegs s'expressen de maneres diferents segons l'impromta que duen. Un exemple clar d'aix sn les malalties de Prader Wilii i Angelman.
Aquestes malalties, que cursen amb fenotips diferents, es deuen a una heterodisomia o disomia uniparental. En el cas de la malaltia de Prader Willii hi ha dos cromosomes heretats via materna, i en el d'Angelman hi ha dos cromosomes heretats via paterna. Com veiem el material gentic s correcte, hi ha els dos cromosomes homlegs. El problema rau doncs en el fet que proven del mateix progenitor i llavors tenen un patr d'expressi diferent.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311399" title="Organitzaci territorial de l'Uruguai" nonfiltered="2159" processed="2154" dbindex="122278">
L'Uruguai s una repblica unitria, amb un govern central a la seva capital, Montevideo, i dividida en 19 departaments, cadascun dels quals t un intendent municipal que governa per un perode de 5 anys, des de la seva elecci en un sufragi universal directe. Els edils de l'Assemblea Departamental (Junta Departamental) representen la cmera legislativa. 

La superfcie terrestre del pas s de 175.016 km, a ms de 1.199 km de llacs naturals i artificials del riu Negro, 105 km de diverses illes al riu Uruguai, 16.799 km d'aiges jurisdiccionals (riu Uruguai, riu de la Plata i llacuna Mern), i la sobirania sobre les aiges martimes del Riu de la Plata i l'oce Atlntic que donen, com resultat, 318.413 km de superfcie total.  

Els primers departaments van ser fundats el 1816 i l'ultim va tenir lloc el 1885, amb la divisi del departament de San Jos en dues parts que van donar origen als actuals departaments de San Jos i Flores.

 Cronologia .

1828: Uruguai s'independitza amb els segents nou departaments: Canelones, Cerro Largo, Colonia, Durazno, Maldonado, Montevideo, Paysand, San Jos i Soriano. ;
1837: Es crea el departament de Minas, a partir dels departaments de Cerro Largo i Maldonado. Tamb es constitueixen els departaments de Salto i Tacuaremb, a partir de Paysand. ;
1856: Es crea el departament de Florida, a partir del departament de San Jos. ;
1880: Es crean els departaments de Ro Negro i Rocha, a partir dels departaments de Paysand i Maldonado, respectivament.
1884: Es crean els departaments de Treinta y Tres, Artigas i Rivera, a partir de Maldonado, Salto i Tacuaremb, respectivament. ;
1885: Es crea el departament de Flores, a partir del de San Jos. ;
1927: El llavors departament de Minas cnvia el seu nom pel de Lavalleja, en homenatge al  cabdill i lder independentista Juan Antonio Lavalleja, cap dels trenta-tres orientals que van lluitar contra els brasilers i els portuguesos abans de la independncia de l'Uruguai el 1825.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311406" title="Heterodisomia" nonfiltered="2160" processed="2155" dbindex="122279">
L'heterodisomia s la presncia de dos cromosomes homlegs heretats del mateix progenitor en comptes d'haver-se heretat cadascn d'un progenitor. Aquest fenmen es pot donar per diverses vies:
 Es pot produir per la prdua d un cromosoma a un zigot trismic (rescat trimic);
 Es pot produir per la fertilitzaci d un gmeta amb dues cpies d un mateix cromosoma (complementaci gamtica).

Aquest fenmen t dues implicacions. Hi ha molta ms probabilitat que es transmetin dos allels mutats d'una malaltia i es desenvolupen malalties a causa de l'impromta genmica.

La diferncia entre heterodisomia i isodisomia rau en qu la heterodisomia sn dos cromosomes homlegs, l'isodisomia sn dos cromosomes idntics.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311407" title="Isodisomia" nonfiltered="2161" processed="2156" dbindex="122280">
L'isodisomia s la presncia de dos cromosomes idntics heretats del mateix progenitor en comptes d'haver-se heretat cadascn d'un progenitor. Aquest fenmen es pot donar per diverses vies:

 Es pot produir per la fertilitzaci d un gmeta amb dues cpies d un mateix cromosoma (complementaci gamtica).
 Per la duplicaci d un cromosoma d un zigot monosmic (rescat monosmic);

Aquest fenmen t dues implicacions. Si hi ha un allel mutat s'heretar per duplicat i es desenvolupen malalties a causa de l'impromta genmica.

La diferncia entre heterodisomia i isodisomia rau en qu la heterodisomia sn dos cromosomes homlegs, l'isodisomia sn dos cromosomes idntics.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311412" title="Efecte Compton" nonfiltered="2162" processed="2157" dbindex="122281">

En fsica, L  efecte Compton s el decreixement en energia (increment en longitud d ona) d un fot raigs X o raigs gamma, quan interactua amb la materia. L efecte Compton invers tamb existeix, en aquest cas el fot guanya energia (decreix en longitud d ona) a l interactuar amb la matria. Encara que la dispersi nuclear Compton existeix, normalment ens referim a dispersi Compton a la interacci en la que es relacionen noms els  electrons d un tom. L efecte Compton va ser observat per Arthur Holly Compton al 1923 i posteriorment verificat per Y. H. Woo . Arthur Compton va guanyar el premi Nobel de fsica el 1927 per aquest descobriment.

L efecte s important ua que demostra que la llum no es pot explicar exclusivament com a una ona. La dispersi de Thomson, la teoria clssica de l ona electromagntica dispersada per partcules carregades, no pot explicat el canvi en la longitud d ona. La llum ha de comportar-se, doncs, com si es tracts de partcules per poder explicar l efecte Compton. L experiment de Compton va convncer els fsics que la llum es pot comportar com a partcules l energia de les quals s proporcional a la freqncia. 

La interacci entre els electrons i els fotons d alta energia produeix que l electr cedeixi part de la seva energia (fent-lo retrocedir), i el fot que cont l energia romanent sigui ems en una direcci diferent de l original, per a qu el moment del sistema es conservi. Si el fot encara t prou energia, el procs es pot repetir. En aquest cas, l electr es tracta com a lliure. Si el fot s de baixa energia, per encara t prou energia (en general uns pocs eV, al voltant de l energia de la llum visible), pot ejectar l electr del seu tom hoste completament (un procs conegut com efecte fotoelctric), en comptes de seguir l efecte Compton. 

Formulaci de l efecte Compton.

Compton va utilitzar una combinaci de tres frmules fonamentals que representen els diferents aspectes de la fsica moderna i la clssica, combinant-los per a descriua el comportament quntic de la llum.  

 La llum com a partcula, com es descdriu en l efecte fotoelctric. ;
 Dinmica relativista: Teorioa de la relativitat especial;
 Trigonometria: teorema del cosinus;

El resultat final ens dna l equaci de l efecte Compton: 
;
where
 s la longitud d ona del fot abans de la dispersi,
 s la longitud d ona del fot desprs de la dispersi,
 s la massa de l electr,
 s l angle en qu el fot canvia,
 s la  constant de Planck, i;
 s la  velocitat de la llum.

 s coneguda com la longitud d ona de Compton.

Derivaci.
Comenant amb la conservacide l energia i la conservaci del moment:
;
;

on;
 and  s l energia i el moment del fot i  ;
 and  s l energia i el moment de l electr.

Soluci (Part 1).
Ara omplim per la part de l energia:
;
;
Solucionem per  pe':
;
;

Soluci (Part 2).
Reajustem l equaci (2)
;
I elevem al quadrat
;
;
;
;

Ajuntem.
Ara tenim dues equacions  (eq 3 & 4):
;
Ara, simplifiquem. Primer multiplicant els dos costats per  c2:
;

Desprs:
;

Simplificant, tindrem
;

Dividim els dos costat per ''
;
;
Ara dividim els dos costats  i llavors per :
;

Ara la part esquerra es pot reescriu com simply


Aix s equivalent a l equaci de l efecte Compton, per normalment s escriu usant s rather than s. Per fer el canvi s usa 
;

Per a que finalment,


Efecte Compton invers.
L efecte Compton invers succeeix quan els fotons disminueixen la seva longitud d'ona al xocar amb electrons. Per perqu aix succeeixi, s necessari que els electrons viatgin a velocitats properes a la velocitat de la llum i que els fotons tinguin altes energies. 
La principal diferncia entre els dos fenmens, s que durant l'Efecte Compton "convencional", els fotons lliuren energia als electrons, i durant l'invers succeeix el contrari. 

Aquest efecte pot ser una de les explicacions de l'emissi de raigs X  en supernoves, qusars i altres objectes astrofsics d'alta energia.
Enllaos externs.
 A Quantum Theory of the Scattering of X-Rays by Light Elements - the original 1923 Physical Review paper by Arthur H. Compton (on the AIP website). ;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311421" title="Torre Alhquime" nonfiltered="2163" processed="2158" dbindex="122282">

Torre Alhquime s un municipi de la provncia de Cadis situat a la comarca de Sierra de Cdiz.
Histria. 
Segons les crniques Torre Alhquime deu el seu nom a la famlia rab dels Al Hakim a la qual pertanyia una fortalesa situada a quatre quilmetres del castell d'Olvera, amb el qual es donava suport mtuament durant el domini musulm d'Al-Andalus. Sobre aquell lloc, un tur situat a uns 495 metres sobre el nivell del mar, s'havia fet fort un cabdill nazar que va plantar cara a les tropes cristianes en el nordest de l'actual provncia de Cadis a la fi del segle XV. 

La Torre del Hakim (que en rab significa "el savi" o "el lletrat") va donar lloc, doncs, a la denominaci de Torre Alhquime. En l'antic emplaament de la torre-fortalesa es va situar fins a fa poc temps el cementiri de la localitat. Al voltant d'aquesta fortalesa musulmana va ser creixent el nucli urb de l'actual vila de Torre Alhquime, i ho va fer d'una manera molt peculiar, en una disposici de cercles concntrics per a salvar en tant que sigui possible el pendent. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311430" title="Doo-wop" nonfiltered="2164" processed="2159" dbindex="122283">
Doo-wop s una onomatopeia, que en catal s'acostuma a traduir com a du-du-a, que serveix per designar un gnere musical americ, variant  del Rhythm and blues.

Nascut del matrimoni dels ritmes sincopats africans i dels himnes religiosos dels blancs puritans al comenament dels anys 1950, el doo-wop s un estil vocal fortament influenciat pel gospel i pels barbershops quartets (quartets de perruqueria).
s interpretat per grups de cantants negres, generalment al nombre de quatre o cinc : un solista, tenor lleuger canta la melodia, un altre tenor i un barton segueixen els acords amb "ooh i dels "aah" interromputs de breus cesures de tipus "wop-wop" i un barton-baix afegeix "doop-doop". Poden ser acompanyats per una base rtmica (piano, guitarra, contrabaix, bateria), fins i tot un saxfon. Les melodies sn balades construdes habitualment sobre els quatre acords de la cadncia (I - VI m - II m - V7). Les paraules del doo-wop, generalment sentimentals, tamb poden ser humorstiques o amb connotaci sexual.

Els precursors d'aquest estil sn el Golden Gate Quartet, els Ink Spots i The Orioles.

De 1950 a 1960, va representar una autntica explosi: aproximadament 15.000 grups vocals van treure almenys un disc de doo-wop als Estats Units durant aquest decenni. Alguns d'ells mostren certes dosis de creativitat o d'originalitat i sn rpidament llavors imitats pels altres. Comena llavors un autntic afany en la cerca d'onomatopeies complicades (per exemple l'"Eh-toom-ah-ta-toom-ah-ta-toom-ah-to-doh" de Why Do Fools Fall In Love de Frankie Lymon & The Teenagers). Una altra practica de moda en el doo-wop consisteix a donar als grups noms d'ocells (bird groups) com The Orioles, The Cardinals o The Flamingos.

Entre els ms grans xits del doo-wop, es poden citar Only You i The Great Prentender dels Platters, Earth Angel dels Penguins, Sh'boom dels Chords, Work With Me Annie dels Midnighters i Sincerely dels Moonglows.
L'estil doo-wop va ser extremadament popular al llarg dels anys 1950, parallelament als comenaments del Rock 'n roll, desprs va ser suplantat a partir de 1960 per la moda dels "girl groups".
Entre 1960 i 1965, els afroamericans van comenar a cantar Soul, per molts grups blancs com els Beach Boys, els Four Season, Dion and the Belmonts o The Tokens van fer evolucionar el doo-wop sota la influncia de la msica pop britnica, el que donar els estils West Coast i el Mersey Beat.
De 1965 a 1980, alguns grups aficionats han continuat cantant doo-wop, desprs l'estil  caigu en l'oblit.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311440" title="Antoni Llus Adrover Colom" nonfiltered="2165" processed="2160" dbindex="122284">

Antoni Llus Adrover Colom, ms conegut com Tuni futbolsticament, s jugador del Reial Mallorca, equip de la Primera Divisi de la Lliga Espanyola de Futbol. Va nixer el 14 de juny de 1982 a Sller (Mallorca).

 Biografia .
Format al planter del Reial Mallorca, va debutar a Primera Divisi la temporada 2002-03, marcant un gol i guanyant la Copa del Rei.

La temporada segent va jugar cedit a la Unin Deportiva Salamanca de Segona Divisi, disputant 39 partits i marcant quatre gols.

A la temporada 2007-08 va marcar un gol contra el Getafe als 16 partits jugats.

s una de les promeses del futbol balear. La seva capacitat tcnica i la seva intel.ligncia al camp li doten de la qualitat suficient com per fer-se un lloc a la primera plantilla. Sempre que l'entrenador l'ha necessitat, Tuni ha respost a la perfecci. 

 Trajectria .



 Palmars .

Fins ara, el jove jugador mallorqu noms ha conquerit un ttol. Aquest fou el de la Copa de Sa Majestat el Rei, amb el Reial Mallorca, disputada al Martinez Valero d'Elx davant el Recreatiu de Huelva per 3 gols a 1.



Enllaos externs.
 Dades del jugador a la web de la LFP ;

Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311442" title="Aljarafe" nonfiltered="2166" processed="2161" dbindex="122285">


El Aljarafe s una comarca situada en la provncia de Sevilla, a Andalusia. Limita al nord amb la Sierra Norte de Sevilla, a l'est amb la Comarca Metropolitana de Sevilla, al sud amb la Costa Noroeste de Cdiz i a l'oest amb la provncia de Huelva. El seu nom procedeix de l'rab que significava altur o elevaci  (        Al Xaraf).



Histria. 
La cultura aljarafenya ms antiga s la dels Tartesos el llegat dels quals ms fams s el tresor del Carambolo, trobat en el lloc del mateix nom proper a Castilleja de la Cuesta pertanyent al municipi de Camas. Els conquistadors romans van anomenar Vergetum (vergel) a aquestes terres, que exportaven vi i oli a Roma i altres ciutats de l'Imperi. D'aquesta poca es conserva el pont rom d'Aznalczar i alguns mosaics a Castilleja del Campo. 

Durant l'poca musulmana va arribar un gran desenvolupament socieconmic, d'aquesta poca es conserven nombrosos vestigis com les torres d'Olivares i Albaida del Aljarafe i nombroses mesquites convertides posteriormente en temples cristians. 

El Aljarafe avui. 
En menys de 20 anys, el Aljarafe ha passat a ser una conurbaci de ms de 275.000 habitants, una ciutat dintre de la major aglomeraci urbana del sud d'Espanya, Sevilla i la seva rea metropolitana. 

L'origen d'aquest creixement esclata en els anys 1940, quan ciutadans de classe alta de la capital hispalesa van decidir tenir les seves residncies en l'afores de la gran ciutat, allunyades de l'aclaparament d'una urbs. Avui dia Aljarafe supera els 275.000 habitants, poblaci superior a moltes de les capitals de provncia espanyoles. Aquest rpid creixement ha portat amb si problemes la necessitat de crear nous collegis, centres de salut, hospitals, i especialment problemes de trnsit a causa del gran nombre de residents que han de desplaar-se diriament a la capital per motius de treball. 

El pronstic de futur s similar a un Aljarafe amb mig mili d'habitants en un mxim d'una dcada, en un rea metropolitana que poc li queds per a fregar els dos milions d'habitants. Actualment Aljarafe compta amb dotacions prpies, per encara escasses, hospitals, una universitat privada, estudis de televisi, hotels, port esportiu, centres comercials, entre ells un dels majors centres comercials del sud d'Espanya. Per tot aix, les comunicacions cap a Sevilla fan que cada dia els collapses diaris de trnsit se succeeixin amb major freqncia i durada.

Enllaos externs.
Mancomunitat de Municipis d'Aljarafe;
Comarques de Sevilla;
Plataforma Ciutadana Aljarafe Habitable;
Associaci en Defensa del Territori de l'Aljarafe;
Aljarafe Hoy - Notcies de la comarca;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311443" title="Aligot vesper" nonfiltered="2167" processed="2162" dbindex="122286">

 
 
L'aligot vesper (Pernis apivorus) s un ocell de l'ordre dels falconiformes com a la Catalunya humida. 

Morfologia.

 Medeix uns 55 cm i fa 135-150 cm d'envergadura alar. ;
 s marr griss per sobre i per sota s blanc amb taques fosques.
 T la cua llarga amb algunes barres i un bec petit adaptat a la seua peculiar alimentaci.
 Presenten dimorfisme sexual: la femella s lleument ms gran i fosca que el mascle. ;

Reproducci.

Generalment, aprofita nius d'altres rapinyaires o de crvids, en arbres caducifolis grans, situats en zones humides. Fa la posta durant el maig-juny. Pon 2 ous que la parella cova durant 30-35 dies i, tamb, tots dos alimenten els petits fins que volen, als 48 dies. 

Alimentaci.

Prefereix, ms aviat, les vespes que no pas les abelles. Per aix, posseeix unes escates protectores al voltant del bec i dels ulls, i, de fet, les picades d'aquests insectes no semblen afectar-lo gaire. A ms dels himenpters i les seues larves, tamb cerca altres insectes, erugues, cucs, granotes, rptils, etc. 

Distribuci geogrfica.

s un ocell estival a la major part d'Europa i sia Occidental. Hiverna a l'frica tropical. 

Costums.

s molt abundant en migraci (a mitjan abril fins a maig i a finals d'agost) i noms fa niu en algun indret del nord del Principat de Catalunya.

Observacions.

Aquest ocell fa servir el camp magntic terrestre i la memria visual per ajudar-se en les seues migracions (serralades, rius, etc.). A ms, evita les grans masses d'aigua en les seues rutes i, per tant, poden sser vistos en gran quantitat travessant la Mediterrnia en uns pocs indrets, com ara l'Estret de Gibraltar, el Bsfor, Israel, etc. 

Referncies.



Enllaos externs.

 Estudi de la poblaci d'aligot vesper al Principat de Catalunya. ;
 L'aligot vesper a l'Animal Diversity Web. ;
 L'aligot vesper a l'Encyclopedia of Life. ;
 Estudi de la poblaci d'aligot vesper a les Illes Britniques. ;
 Descripci i hbitat d'aquesta espcie.  i ;
 Fotografies d'aquest ocell. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie. ;
  ;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311446" title="Pingus" nonfiltered="2168" processed="2163" dbindex="122289">

Pingus s un videojoc en 2D inspirat en el videojoc Lemmings i creat per Ingo Ruhnke, tamb creador del SuperTux. Presenta pingins en lloc de lmmings. Ha rebut bones crtiques de CNN.com, about.com, Unix Review, i altres webs. La llicncia d'aquest videojoc s la GPL.
 
L'objectiu de Pingus s conduir un grup de pingins petits en un temps determinat d'un punt inicial del nivell a la sortida. En el procs, cal dirigir molts pingins per davant en obstacles, abismes i trampes perqu un nombre fixat arribi a la sortida. Per aix, el jugador disposa de cert nombre de capacitats, vegeu les ordres disponibles per a ms informaci.

Histria.

La feina al joc comen el 4 de novembre de 1998, quan es va anunciar que es volia fer un clon del Lemmings. El joc es va comenar a programar el 7 de novembre d'aquell mateix any. Al febrer del 1999, s'anunciava la versi 0.0.5, que tenia certes millores en la velocitat (~15fps). Al mateix 1999, va ser el primer Game of the Month per The Linux Game Tome, que desprs va elegir altres videojocs com SuperTux, Super TuxKart o Lincity. L'any 2000 s'anunciava la creaci d'un canal IRC anomenat #pingus a irc.openprojects.net.  A la versi 0.6 s'incloa un editor de nivells.

La versi actual s la 0.7.2, del maig del 2007.

Versions.
El 2005 va aparixer  . Es basa sobre el codi inicial del Pingus i representa La reconstrucci esplndida del soldat ms gran de l'aventura d'Austrlia . El dibuix del joc (els soldats australians reemplaaven els pingins) es modificava, i l'objectiu del procs de joc es canviava: en comptes que sigui necessari d'estalviar els pingins es destrueix la quantitat dels soldats d'una mxima manera possible.
		
Cronologia.





Argument.
Fa molt temps, els pingins havien viscut felios i en pau al Pol Sud juntament amb altres animals. Tot estava correcte i semblava que res no faria parar la pau, que semblava que mai acabaria.

Per un dia les coses van comenar a canviar lentament: el cel es va enfosquir i la Terra es va escalfar. Primer pensaven que era una cosa normal, per les coses van anar de pitjor a pitjor cada any...
La neu es va desfer i el menjar va comenar a escassejar. Alguns animals van deixar la zona per emigrar a una altra zona, per els pingins sabien que aix no els ajudaria: havien de fer quelcom.

Llavors el consell d'ancians es va reunir per pensar qu fer. Van decidir enviar una expedici al mn per trobar la causa d'aquestes inclemncies. L'expedici estava formada pels pingins ms valents del Pol Sud.

Traduccions.
El Pingus s'ha tradut a onze idiomes: castell, angls, alemany, francs, itali, neerlands, turc, finlands, dans, noruec i polons. Com es pot veure anteriorment, no s'ha tradut al catal

Nivells.

Dels 108 nivells, molts d'ells tenen un avs de "no jugable", degut a qu encara est en construcci, per a la gran majoria s'hi pot jugar. Pingus t 22 nivells de tutorial accessibles des de l'Interfcie grfica d'usuari (GUI). Per jugar certs nivells s'ha d'escriure el nom del fitxer a la lnia d'ordres, per exemple:


Un shell del Linux permet trobar tots els nivells installats fcilment. .

Escenaris.
Durant el desenvolupament del joc, el jugador haur d'anar recorrent una srie d'illes. A cada illa hi haur diferents missions que el jugador haur de complir per continuar avanant. Es comena a la Illa Mogork, on es mostra com controlar el joc. Tots els escenaris estan en un estat hivernal.

Sistema de joc.
El joc es basa en un sistema de trencaclosques. L'objectiu es guiar una srie de pingins a un igl als diferents nivells. A cada nivell hi ha una srie d'obstacles que hauran de superar.

El jugador no t control del moviment, solament pot donar ordres com les de construir un pont, excavar, saltar, etc. Segons el nivell, noms es pot fer un determinat nombre d'ordres. La majoria sn inspirades de Lemmings, i aqu sota n'hi ha una llista:




Els personatges entraran al joc un per un, per una entrada que pot prendre diverses formes (xemeneia, mnxa d'aire...) i avanaran de seguida. No se'ls pot dirigir directament, per ells fan mitja volta aix que troben un obstacle (un iceberg, una pedra o fins i tot un blocker). El seu objectiu ser d'aconseguir dirigir ms pingins possibles cap a la sortida. T les opcions "Pausa", "Velocitat rpida" i "Bomba" (tots els pingins restants exploten).

Editor de nivells.
De la versi 0.7.1 fins l'actual, 0.7.2, hi ha un editor de nivells al Pingus. Encara no est totalment acabat, per funciona fora b. De fet, s'ha utilitzat per a crear tots els 108 nivells del Pingus. Est considerat fcil d'utilitzar, per s fora difcil integrar els nivells creats a l'interfcie bsica.

Crtiques.
El Pingus ha rebut crtiques fora bones de CNN.com, about.com, Unix Review, i altres webs, el so del Pingus est considerat molt bsic, desillusionant, insatisfactori i incomparable amb les melodies de l'original Lemmings. Aqu sota hi ha les valoracions de diverses webs del Pingus:


Softonic: Un bon joc i divertit, per falla en el so. ;
Linux Game Review: Joc divertit, els grfics estan fora b, per falla en el so.;
Free Software Directory: .;
Geomundos:.;
Juegoslibres: So: . Grfics: . Jugabilitat: . Duraci: . Valoraci general: .;
L'editor de nivells s considerat fcil d'utilitzar, s'ha criticat en la part de qu s fora difcil integrar els nivells creats a l'interfcie bsica.

Referncies.


Vegeu tamb.

SuperTux;
Programari lliure;

Enllaos externs.
 Pgina web del joc;
 105 nivells jugables;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311447" title="Crepuscle (novella)" nonfiltered="2169" processed="2164" dbindex="122290">

El Crepuscle (Twilight) s una novella de fantasia i roman per a joves. Fou escrita per l'autora Stephenie Meyer i publicada al 2005. s la primera part d'una srie de quatre llibres: Crepuscle, Lluna Nova, Eclipsi, i A Trenc d'Alba, (encara no publicada). "Midnight sun" s un projecte a banda sense finalitzar que explica la mateixa histria que ja coneixem per desde el punt de vista d'Edward.

 Introducci .

La novella gira entorn d una jove de disset anys que decideix anar a viure amb el seu pare a Forks, un poblet de l estat de Washington, desprs de que la seva mare es casses amb Phil (un jugador de beisbol). Isabella Swan s una noia tmida i fora maldestre. Durant la seva estada a l'institut s'adona de cinc joves allats i increblement atractius amb una bellesa sobrenatural. Un d'ells s Edward Cullen, un jove amb un passat i una vida desconeguts per tothom. 

 Argument .


Desprs de que la seva mare es cases amb un jugador de beisbol, Isabella Swan va decidir tornar a viure a Forks, Washington, amb el seu pare. Forks s un poblet de la pennsula d'Olympic on sempre el cel est tapat i plou ms que a qualsevol altre lloc dels Estats Units d'Amrica. 
La primera vegada que Bella va veure Edward i els seus germans vampirs va ser a la cafeteria de l'institut. Seien junts, no parlaven amb ning i desviaven la mirada de qualsevol objecte que estigus a la vista.

Bella va haver de seure amb Edward a la classe de Biologia, per al principi no semblava mostrar cap inters per la noia. Un dia, Edward va comenar a parlar-li i des d'aquell moment va caure en la seva "mgia". Per semblava que el noi noms parlava a la noia quan li venia de gust, doncs quan la va salvar de ser atropellada pel Sentra de Mike, Edward va deixar de parlar-li durant un mes. 

A partir d'aquest moment Edward i Bella s'enamoren i comencen a viure junts quantitats d'histries d'amor, per sempre amb el perill de la mort per davant.

 Saga Crepuscle .



 Enllaos externs .

Pgina oficial d'Stephenie Meyer (en angls);
Pgina oficial de Crespuscle a Espanya (en castell);
Crepuscle a Alfaguara (en castell);
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311452" title="Museu de Kabul" nonfiltered="2170" processed="2165" dbindex="122291">
El Museu de Kabul s el nom popular del Museu Nacional de l'Afganistan, situat a la ciutat de Kabul.


 Histria .
La histria del museu s relativament breu. Ja existia una recollida modesta d'utensilis i manuscrits en el temps del Rei Habib-Allah (1901-1919). L any 1919 s organitz una srie de material (insgnies, miniatures, peces d art...) recollit per la famlia reial i es pos al pavell de Bag-e-Bale situat en un tur que sobrevolava Kabul. Uns quants anys ms tard, el Rei Aman-Allah Khan (1919-28) mouria les peces al Bagca, un petit edifici dins de l rea del Palau Reial, en el centre de la ciutat, i el 1931 el grup de peces s'install finalment en un edifici a Darulaman rural (Dar-al-aman), vuit quilmetres cap al sud de Ciutat de Kabul. L edifici es trobava adjacent al palau que va fer construir el Rei Aman-Allah l any 1923 pel Parlament i formava part de la seva concepci de nova ciutat d'estil europeu fora de les parets abarrotades de Kabul. El palau va servir durant un temps com a Ministeri d'Obres Pbliques, i durant el rgim comunista (1980-1992) i fins a la destrucci de Kabul el 1993, com a Ministeri de Defensa. Desprs el Museu de Kabul va quedar destrut i desrtic, envoltat de runes.  

 Histria recent .

El Museu de Kabul va patir robatoris en els magatzems i fins i tot a les vitrines d exhibici des de la seva fundaci el 1919. Tanmateix res no igualaria la devastaci que va patir els anys 1993 i 2001 que van deixar l'edifici de museu parcialment destrut i privat de la seva identitat. Van ser saquejades i dispersades moltes de les seves peces i el seu personal va estar fora de qualsevol contacte professional durant 23 anys. 

Inscripci bilinge (Grec/Aramaic) del rei Ashoka (III aC.). Conservada al Museu de Kabul. Avui desapareguda


Al comenament de la Revoluci Saur (iniciada el 27 d'abril de 1978) el museu patiria una srie de devastacions. El 1979 l'edifici (Palau de Darulaman) seria desvinculat com annex al Ministeri de Defensa i l'rea sencera es convertiria en una zona militar. El fons musestic s'empaquetaria i es traslladaria al que havia estat la casa privada del germ del President mort Daoud, en el centre de la ciutat de Kabul, on els objectes s'apilaven fins als sostres. Un any i mig ms tard el contingut va ser retornat altra vegada a Darulaman i els objectes reinstallats en els seves sales originals, havent patit miraculosament pocs desperfectes. S exposarien unes quantes noves peces, com les pintures murals de Delbarjin, els descobriments fets a d'Ai Khanum, i la placa de marbre blanc de Shahi d'hind Srya descoberta per soldats sovitics a Khair Khana. 

Durant els primers anys del Jehad (1980-89), a pesar que l'Afganistan estava sent destruit sistemticament, Kabul, aix com el Museu de Kabul, va romandre relativament intacte. A la tardor de 1989 el govern comunista del President Najibullah (Najib-Allh), tement per la seguretat de les peces exposades de forma vulnerable a les rodalies de Kabul, va fer tancar el museu i va ordenar que les peces fossin empaquetades i traslladades a dues localitzacions de Kabul : el Tresor del Banc Central al Palau Presidencial i el Ministeri d'Informaci i Cultura. Les escultures d'esquist i les inscripcions quedaven in situ, aix com tamb tota la collecci de cermica de DAFA i el contingut dels magatzems de la planta baixa i el soterrani. Tot l'or i argent i els objectes d'or de Tepe Fullol tamb es dipositaven a la cmera blindada del Palau Presidencial, conjuntament amb l'Or Bactrian de Tillya Tepe. 

Els anys trgics de guerra civil (1992-95) comportaren la devastaci de Kabul, aix com la del Museu, situat a primera lnia. Els saquejos va comenar l any 1993, quan lluites parcials allaren l'rea i el personal del museu no podia arribar al Palau de Darulaman. Cada vegada que la zona canviava de mans es produen nous saquejos. El 1993 l'edifici del museu fou bombardejat; fou destrut el sostre i ltim pis que quedava obert a d intemprie. Les sales de la planta baixa quedarien plenes de runa i els objectes esmicolats; els magatzems en un desordre catic; les lleixes buidades i el seu contingut escampat o robat. Els frescos de Delbarjin foren cremats, aix com els estris de metall islmic es cremaren juntament amb documentaci, registres, inventaris i fotografies. La famosa collecci de 35.000 monedes va desaparixer. A principis de 1994 UNCHS (Centre de Nacions Unides per a Assentaments Humans) van impermeabilitzar el pis superior, installaren portes d'acer en tots els magatzems i van tapiar les finestres. Tanmateix el saqueig va continuar. 

El 1994 va ser fundada la Societat per a la Conservaci de l'Herncia Cultural de l'Afganistan (SPACH) que destinava part dels seus esforos al Museu de Kabul. Tamb aquell any, una subvenci de la UNESCO permetia a un membre del Museu Guimet anar a Kabul durant dues setmanes per ajudar al personal del museu a preparar un inventari de les peces que quedaven en els magatzems. A causa de la manca de seguretat al Palau de Darulaman el Ministeri d'Informaci i Cultura del govern del President Rabbni (1992-96) estava ansis de protegir el que podria rescatar-se del Museu de Kabul. El desert Hotel de Kabul, en el centre de la ciutat, seria escollit per allotjar temporalment aquests objectes, aix com els 71 membres del personal de museus. 

El personal del museu va treballar fort per tirar endavant l'inventari en circumstncies extremadament difcils, fins i tot perilloses. El Museu no tenia electricitat ni aigua i el treball es realitzava sota la llum de lmpades de queros. Els salaris no es pagaven (el salari del director era de 6$ al mes). Dues setmanes abans de l'arribada dels Talibans, a finals del setembre de 1996, els ms de 500 calaixos i caixes que contenien 3.000 objectes es canviarien de lloc a l'Hotel de Kabul. El nou Ministeri d'Informaci i Cultura taliban immediatament va segellar les rodalies de l'Hotel de Kabul i no va permetre al personal del museu anar a Darulaman. 

Des de 1997 a 2000 el personal del Museu, que llavors eren 20, continuaren de forma espordica el treball en l'inventari amb el suport del representant del Ministre de Cultura taliban. La restauraci de la planta baixa i la faana del Museu va ser completada. Com que els Taliban necessitaven una casa d hostes oficial els objectes emmagatzemats a l'Hotel de Kabul van ser traslladats una altra vegada a la planta del Ministeri de Informaci i Cultura. Les setmanes van passar un altre cop posant ordre entra la runa que omplia de nou les plantes. 

El juny del 2000 va ser publicat un decret taliban a Qandahar, per part del Mullah Omar, que protegia les relquies culturals i histriques d Afganistan i castigava per llei les excavacions illegals i el contraban d objectes fora del pas. A l agost d aquell mateix any, per commemorar la independncia afgana, el museu va estar quatre dies obert de forma cerimonial exhibint els objectes islmics confiscats i una varietat d objectes que encara es trobaven a la sala de recepci del museu. L esdeveniment tamb va servir per exhibir per primer cop la inscripci de Rabatak (II dc.), excavada l any 1993 i portada recentment al museu. Aquesta inscripci tenia referncia altament significatives sobre la geneologia del rei Kanisha i complementava la inscripci de Sork Kotal. Al final de l any 2000 el rudimentari inventari del museu contabilitzava 7.000 objectes, la gran majoria fragments, de 50 indrets diferents, sense incloure la collecci intacta de cermica de DAFA que es trobava en el soterrani del museu. 

El 26 de febrer de 2001 el Mullah Omar invertia el seu decret anterior i el mn sencer va mirar amb commoci com els Taliban dinamitaven els budes de Bamyan i destruen peces essencials del Museu de Kabul, aix com els magatzems del ministeri i del museu. Els pocs oficials Taliban moderats que havien donat suport a les activitats culturals van ser destinats a un altre ministeri i els elements extremistes prenien el control. Els Taliban, per, van ser expulsats el novembre de 2001 i l'Afganistan es convertia en el Provisional Estat Islmic de l'Afganistan. A la primavera de 2003 les caixes i calaixos de fusta, cart i llauna que contenien les peces del museu es canviaven per sisena vegada de lloc, des de la planta baixa al quart pis del Ministeri d'Informaci i Cultura, ja que l'espai es necessitava per a una altra funci. 

El 2000, el Museu de l'Afganistan a l exili s'establia a Basel, Sussa, amb la finalitat de rebre donacions d'objectes sota custdia per a ser retornats a l Afganistan. El 2002 l'Afganistan acceptar que un membre d'Interpol elabori una base de dades dels objectes saquejats des del Museu de Kabul. DAFA reobre les seves oficines a Kabul i la seva erudita biblioteca de 17.000 volums s obr altre cop al pblic. L'electricitat i l aigua tornen parcialment al Museu el juny de 2003; els espais s'enguixen i es pinten; s'installen finestres; la biblioteca del museu fou reconstruda. Es proporcion finanament internacional per a la reconstrucci de la planta i el sostre. Es torn posar en funcionament el laboratori de conservaci. Els experts del Museu Guimet restauren el Tepe Maranjn Bodhisattva i l'estimada esttua del Rei Kanishka, trencada pels Taliban. Els membres del personal afganesos, joves que no coneixien el Museu abans de la seva destrucci, s'envien a l'estranger per a formar-se. El tresor d'Or Tillya Tepe Bactrian es trobava intacte en la caixa blindada del Palau Presidencial. Malgrat el gran nombre d'objectes robats que apareixen en el mercat internacional, l abast de la prdua, per saqueig o destrucci, no pot ser constatada fins que el contingut de la caixa blindada del ministeri s obre a la llum. s d esperar que el Museu de Kabul es dirigeixi en efecte cap a un futur on prengui una altra vegada el seu lloc al costat dels seus museus germans en el mn.

 Palau de Darulaman.
El Museu en si mateix era un edifici de ciment gris de dues plantes amb una xarxa de magatzems en un gran soterrani. Les ales simtriques i llargues que es dirigien a tots els costats flanquejaven l alta porta d'entrada de fusta. La planta baixa allotjava oficines, la biblioteca, els laboratoris un taller de fusteria, laboratori de fotos i restauraci i magatzems. Un vol ampli i central d escales, oposat a l entrada principal, condua a una gran sala d'exposicions que arribava fins a la part posterior del museu. La planta superior tenia oficines, sales de depsit i nou sales d'exhibici que mostraven les peces essencials. Durant els anys 1970 s obriren noves espaioses sales a cada extrem de les dues ales de l'edifici. Una mostrava els recentment objectes excavats d'Ai Khanum i l'altre era destinada a exposicions provisionals. Hi havia una rea d emmagatzematge addicional sota el sostre. 

L'edifici del museu, tal com estava dissenyat durant l any 1920 (com a oficina governamental i no com a museu) disposava de corredors llargs i de sales petites adaptades al seu propsit inicial. El 1973 un arquitecte dans va rebre l encrrec de dissenyar els plnols d un nou museu que havia d incloure sales d exposici apropiades al seu s, magatzems, laboratoris de conservaci i sistemes de control de calor i humitat. Aquell any, un cop d estat va enderrocar la monarquia i es restablia la Repblica. El terreny assignat per construir el nou museu estava prop del Palau Reial (esdevingut Presidencial) a la Ciutat de Kabul, per el projecte del museu no es va portar mai a terme.

 Fons musestic .	
Potser la caracterstica ms notable del Museu de Kabul s el fet que tots els seus objectes provenen d'Afganistan, d excavacions fetes en terra afgana. Els objectes compilats s inclouen dins un perode de cinquanta millennis de la histria i cultura d'Afganistan: perode prehistric, aquemnida, Bactri, indogrec, Gran Kushan, Kushano-Sas, Kushano-Sasanian i Hepthalite, perode Hindu Shahi, fins al present etnogrfic. Els descobriments accidentals han suposat  recollides de peces importants des de Tepe Fullol (Follul), azna Tepe, Serai Khodja (ja De Ser-ye), Qandahar, Khair Khana (ayrna), Tago, i Gardz, aix com el Konduz clebre, ouri d'aman-e, i Mir Zakah (Mirzakka). Aproximadament 600 objectes eren en exposici, excloent les colleccions de moneda i etnogrfiques. 

 Missions arqueolgiques . 

Des de 1833 oficials de la Companyia de l'ndia Oriental, l'Exrcit Indi,  la Comissi Afgana de Fronteres i viatgers com Charles Masson havien examinat les riqueses arqueolgiques de l'Afganistan i recollit petites objectes d'importncia remarcable. Per l inici de l arqueologia oficial a l'Afganistan data de l any 1922 quan el govern francs a Kabul signava un acord amb el Rei Aman-Allah per a la cooperaci cultural que els donava drets exclusius per examinar i per excavar a Afganistan per un perode de 30 anys. L acord es renovava el 1952 durant uns altres 30 anys i l ampliava amb el dret a participar altres expedicions. Ms i ms delegacions arqueolgiques comenaven a funcionar a l'Afganistan, incloent-hi El Catleg Arqueolgic d'ndia, l'Istituto Italiano per il Medio ed Estremo Oriente (IsMEO), la URSS Academy of Sciences, la Missi Cientfica de Kyoto University, l'Institut britnic d'Estudis Afganesos, la Instituci Smithsonian, el Personal de Camp d'Universitats Americ, i unes altres missions erudites individuals, aix com l'Institut afgans d'Arqueologia fundada el 1966. Els acords amb el govern afgans i les diverses delegacions arqueolgiques proporcionaren una divisi equitativa de descobriments entre les institucions estrangeres i el Museu de Kabul. Des de 1964, tanmateix, cap descobriment arqueolgic era perms que sorts de l'Afganistan. 

A inicis dels anys 1920, la Dlgation franaise d'archologique a l Afganistan (DAFA) va comenar a descobrir tresors de gran espectacularitat. DAFA va iniciar treballs per tot Afganistan: des de Mondigak (edat de bronze) fins als Grans llocs Kushan d'Hadda, Begram i Sor Kotal.



 Notes .


 Referncies .
 F. R. Allchin and N. Hammond, eds., The Archaeology of Afghanistan, from the Earliest Times to the Timurid Period, London, 1978.
 J. Auboyer, L Afghanistan et son art, Prague, 1968. ;
 Warwick Ball, Archaeological Gazetteer of Afghanistan, Paris, 1982. ;
 Louis Dupree, Afghanistan, Princeton, 1978. ;
 Nancy Hatch Dupree, An Historical Guide to Kabul, Kabul, 1972. ;
 Nancy Hatch Dupree, Louis Dupree, and A. A. Motamedi, The National Museum of Afghanistan, Kabul, 1974. Mmoires de la Dlgation Archologique Franaise en Afghanistan, Vols. I-XXXII, Paris, 1942-90. ;
 Benjamin Rowland and F. M. Rice, Art of Afghanistan, London, 1971. ;
 Victor Sarianidi, Bactrian Gold, from Excavations of the Tillya Tepe Necropolis in Northern Afghanistan, Leningrad, 1985. ;
 Francine Tissot, Kaboul, le pass confisqu, Paris, 2002. ;

 Vegeu tamb .
Llista de dinasties de l'Afganistan;
Guerra de l'Afganistan;
Kabul Museum;
Afghan Museum. Hamburg;
Tesoros ocultos del Museo Nacional de Kabul. National Gallery of Art (USA). Exhibition;
 Museu Guimet. Els Tresors retrobats. Museu d'Afganistan;
 Kabul Museu. Audio slide show.;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311454" title="Castell de Sria" nonfiltered="2171" processed="2166" dbindex="122292">

El castell de Sria est situat a la part ms alta d'un tossal que domina el riu Cardener dins del poble vell de Sria. 

Dels segles XII-XIII, es conserva la torre de l'homenatge (segle XII), que ha quedat
ubicada dins l edifici en la rehabilitaci posterior que es va fer. En el seu origen, el castell de Sria formava part de la lnia de frontera amb els sarrans, que passava pel Cardener.

Als segles XIV-XV, desprs de passar a mans dels Cardona, el primitiu castell-torre es transform en un castell-residncia. Durant molts anys, la plaa forta de Sria presidida pel castell, va ser un punt estratgic d'inters militar. El castell dominava durant l'edat mitjana la denominada Ruta de la Sal al seu pas pel riu Cardener, aix com tamb la seva producci.

A mitjan segle XX, havia servit d'estaci del telgraf ptic i es comunicava amb les estacions de Manresa, Cardona, Serrateix i Castelltallat. El gran casalici fou utilitzat fins a una poca relativament recent per a escola, calabs i per a altres serveis municipals. 
 
Actualment est habilitat com a Centre d'Interpretaci del Poble Vell, i s visitable. Al costat del castell, hi trobem l'esglsia del Roser, que conserva encara una part de l'absis i del campanar d'estil romnic, on s'adossen les parets del castell formant aix una muralla per la cara de llevant.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311467" title="British Petroleum" nonfiltered="2172" processed="2167" dbindex="122293">




British Petroleum o  BP s una companyia d'energia dedicada principalment al petroli i al gas, que t la seva seu a Londres, Regne Unit. s una de les companyies ms grans del mn (vuit lloc, segons la revista americana Forbes) i s la tercera empresa ms important dintre del sector del petroli i el gas, darrere de ExxonMobil i Royal Dutch Shell.
Aunque el principal motor de la companyia s el petroli i el gas, BP tamb dedica una part dels seus esforos al medi ambient oferint productes com plaques fotovoltaiques i dems. A ms a ms ha participat en moltes campanyes per a la protecci del medi ambient com la collaboraci que prest amb la companyia de videojocs EA games per al llanament del joc Simcity societies.

Vegeu tamb.
Companyia Anglopersa de Petroli;

 Enllaos externs .
Web de British Petroleum































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311469" title="Mocador" nonfiltered="2173" processed="2168" dbindex="122294">
Un mocador s una pea de roba que serveix per mocar-se o per complementar el vestuari habitual. La primera funci es comparteix amb els mocadors de paper o kleenex, mentre que el mocador com a part de la indumentria s'inscriu en la lnia de la bufanda, la bandana, el xall o similars. Es distingeix d'aquests per la seva forma quadrada i la seva mida petita. El seu origen sembla estar a Roma, si b no es va popularitzar fins al Renaixement.  

El mocador es porta a la butxaca, envoltant el coll o b tapant el cap, on va esdevenir el vel i la mantellina, entre d'altres peces de roba (especialment per a les dones). Els obrers el portaven al segle XX sobre el cap amb dos nusos per protegir-se del sol.

Usos culturals del mocador.
El mocador serveix com a advertncia, per exemple lligat als vehicles o fent-lo onejar per la finestra del cotxe com a signe d'emergncia.

s tradici agitar un mocador en acomiadar-se d'alg, per exemple en un tren o vaixell. Potser l'origen rau en el fet que la persona plorava en dir adu o b en qu la mida de la roba i el seu tradicional color blanc permetia que fos visible des de la distncia. A l'esport, per contra, agitar un mocador s un signe de protesta del pblic.

Des de l'Edat Mitjana, per sobretot al Romanticisme, tenia una funci galant: la dona deixava caure un mocador perqu l'home el recolls i pogus establir una conversa o b guardar-lo amb el seu perfum per al record.

L'escoltisme identifica els grup de pertinena amb un mocador al coll de ratlles de diferents colors.

Entre els gitanos, la prova del mocador serveix per comprovar la virginitat de la dona abans de casar-se. Una vella de la comunitat, amb el testimoni de la famlia, introdueix un mocador a la vagina de la nvia per veure si surt tacat i es pot casar segons el ritus gitano. Aquesta prova no es practica a totes les comunitats.

Referncies.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311477" title="Jos Pardines Arcay" nonfiltered="2174" processed="2169" dbindex="122295">
Jos Angel Pardines Arcay (Malpica de Bergantios 1943 - Villabona-Amasa, 1968) fou un gurdia civil gallec, fill i nt de gurdia civils, destinat a l'Agrupaci de Trnsit, pertanyent al Destacament de Sant Sebasti, primera vctima mortal d'ETA. 

El 7 de juny de 1968 estava regulant la circulaci en una zona d'obres de la Nacional I (Madrid-Irun) al terme de Villabona volta d'Aduna (Guipscoa). Va fer aturar un SEAT 850 coup, matricula de Saragossa 73956 ocupat per Txabi Etxebarrieta i Iaki Sarasketa. Els deman la documentaci del vehicle i envolta aquest per a verificar si la matricula coincidia. En aquell moment Txabi va treure una pistola i li va disparar a boca de can un tret al cap. 

En aquest moment passava un cami, i el seu conductor, pensant que havia punxat, va frenar i va veure el que havia passat. S'atur i subject Txabi, per fou encanonat per Sarasketa, que li va obligar a soltar-lo. "Txabi" va tornar l'arma cap a Pardines, caigut en el sl malferit, i el remat amb quatre trets que li van arribar en el pit.

 Enllaos externs .
 Article a El Pas en el 40 Aniversari de la mort de Pardines;
 Web de la Gurdia Civil dedicada als gurdies civils assassinats per ETA;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311482" title="Pepe" nonfiltered="2175" processed="2170" dbindex="122296">


Diminutiu en castell, itali o portugus per a Josep (Jos, Giuseppe):

Pepe Reina, futbolista madrileny.
Pepe Domingo Castao, periodista gallec.
Kpler Lima Ferreira ms conegut com Pepe, futbolista portugus.
Jos Macia ms conegut com Pepe, futbolista brasiler.

Altres:

Pepe Jeans, marca comercial de roba.
Pepe (pellcula), pellcula de George Sidney.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311486" title="Esglsia del Roser de Sria" nonfiltered="2176" processed="2171" dbindex="122297">

L'esglsia del Roser de Sria, antigament anomenada de Sant Cristfol, fou la parroquial immersa dins del castell de Sria fins l'any 1936. Desprs, la parrquia es trasllad a un nou temple, ms proper a la poblaci, i adquir la titularitat del Roser.

L'esglsia s d'origen romnic del segle XII, per l'any 1868 es va construir l'actual edifici, tot conservant elements romnics com la base del campanar de torre i l'absis que fou sobrealat a l'igual que el campanar i adequat com a sagristia.

L'absis s semicircular i va ser sobreaixecat per tal de fortificar-lo. Les dues etapes constructives sn molt evidents per l'aparell i per la qualitat de l'edificaci.

De l'poca romnica tamb conserva una gran finestra central i una petita lateral amb una bella arquivolta de motius geomtrics. El campanar tamb conserva una finestra al primer pis, i dos pisos ms amb finestres geminades i capitells trapezials.

El sobrealat del campanar romnic i el seu esvelt acabament sn obra del final del segle XIX, quan el castell havia perdut ja inters militar.

Als peus del conjunt, s'hi repleguen en un seguit de carrerons i places, les cases del Poble Vell de Sria, apinyades seguint les formes del tossal i formant un recinte.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311488" title="Hotpotatoes" nonfiltered="2177" processed="2172" dbindex="122298">
Hotpotatoes s un programa educatiu que permet generar exercicis autocorrectius de manera senzilla. s d's gratut per als professors i altres educadors. Es basa en el software de Java i est disponible per als principals sistemes operatius.

Permet generar sis tipus d'exercicis bsics (cadascun representat amb una "patata" diferent): desordenar frases o paraules, qestionaris de resposta oberta o tipus test, exercicis de relacionar, d'omplir els buits o mots encreuats. Els exercicis es poden visualtizar des del navegador i es poden configurar per formar itineraris formatius per als alumnes. Plataformes virtuals com Moodle o altres LMS admeten Hotpotatoes com a recurs incrustat per millorar el lligam entre els exercicis.



Enllaos externs.
Pgina oficial
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311489" title="Manuel Eixea Vilar" nonfiltered="2178" processed="2173" dbindex="122299">
Manuel Eixea Vilar va ser un militar espanyol antifeixista, afusellat a la postguerra per la seua fidelitat constitucional a la Repblica. Va nixer a Vila-real el dia 13 d agost de 1881 fill de Manuel Eixea Pitarch i Francisca Vilar Nebot. 

Primeres destinacions.

Als 17 anys va ingressar a l Acadmia d Infanteria de Toledo, on va assolir el grau de Segon Tinent al 1901. Desprs d un breu pas per Barcelona, va ser destinat al Marroc, experincia africanista que marcaria considerablement el seu posar personal i la trajectria professional. La biblioteca que li fou confiscada en la seua residncia de Vila-real desprs de la seua mort subratlla una refinada personalitat i uns extensos interessos culturals. Una vegada obtinguda la Diplomatura en Estat Major a l Escola de Guerra, va ser ascendit a Tinent Coronel i destinat al Regiment de Castell al 1933. 

Als convulsos anys de la Segona Repblica va ingressar a la  Unin Militar Republicana Antifascista  organitzada per altres companys seus de promoci i al desembre de 1935 va quedar agregat al Regiment d Infanteria  Otumba  de Valncia, des d on va assistir a l esclat militar contra la legalitat constitucional. Manuel Eixea va comandar al juliol de 1936, juntament amb el seu company Antonio Uribe, la primera de les columnes de vehicles blindats que, des de Valncia, acudiren fins a Madrid per a la defensa de la capital de la Repblica i del seu govern legtim, constituda per una bateria d artilleria, soldats i un grup de milicians comunistes i socialistes. 

Accions militars.

El dia 1 d agost, la columna Eixea va ser destinada al front de la serra del Guadarrama per respondre als atacs iniciats pel general colpista Emilio Mola. El Tinent Coronel rep greus ferides en el pit el dia 10 i s traslladat a l Hospital de Carabanchel on roman durant dues setmanes i rep la visita amistosa de Dolores Ibrruri i d altres dirigents del Partit Comunista, al qual s havia afiliat Eixea en eixos moments. 

Estabilitzat el front al nord de Madrid, el Govern es va proposar la reorganitzaci de l Exrcit Popular, estructurat en companyies, batallons i brigades mixtes, tasca en la que Eixea, que ja estava formant part de l equip rector del fams Quinto Regimiento del comandant Enrique Lster, va tenir una notable part activa aportant recomanacions i informacions tcniques. El 23 d octubre de 1936 va ser ascendit per Largo Caballero a la graduaci de Coronel i destinat amb una columna motoritzada al front de Terol on va restar fins a principis de l any segent. Eixea va retornar a Valncia, frenant enrgicament les malifetes de la  Columna de Ferro  cenetista que havia provocat molt greus incidents a la rereguarda, i aconseguint la seua militaritzaci.

Discrepncies amb els comunistes.

A l agost de 1937 rep el comandament del XIX Cos de l Exrcit de Llevant, amb tres Divisions i un batall de milicians, participant amb ells en les operacions d hivern planificades pel general Rojo i que culminaren amb la conquesta de la ciutat de Terol. All va resistir l enrgic contraatac de l exrcit franquista fins a la desfeta republicana al febrer de 1938. 

Les crtiques als assessors sovitics pels errors comesos en aquesta campanya i altres discrepncies amb els dirigents comunistes, van suposar el distanciament d Eixea dels plantejaments oficials. Tot i aix, entre el 21 d abril i el 13 de juny de 1938 va ocupar la Comandncia Militar de Castell, mentre les tropes sublevades havien iniciat el trencament del front de Llevant, ocupant Vinars i la zona de l Ebre, i estenent-se cap al Sud, fins arribar a la vila de Nules on el front va quedar estabilitzat, esperant l assalt definitiu sobre Valncia. Eixea, com a Oficial Major de l Estat Major del Ministeri de Defensa va ser designat cap de la sessi d operacions de l anomenada  Lnia X-Y-Z  per a la defensa de la capital. 

Les evacuacions de civils a Alacant.

El 2 de febrer de 1939 s destinat per Negrn a Alacant com a president de la Comissi Interprovincial per a la mobilitzaci i evacuaci, no sols d alguns destacats poltics i membres del Govern (Negrn, Ibarrola, Hidalgo, la  Pasionaria , etc.), sin tamb de molts intellectuals fidels a la Repblica com Eduardo de Guzmn, Rafael Alberti i M Teresa Len, i sobretot de les ms de quinze mil persones civils desplaades de les seues llars, ancians, dones i xiquets en la major part dels casos, i refugiades al port d Alacant esperant el transport amb vaixells cap a Or i altres destinacions de l exili, una tasca a la que Manuel Eixea se va dedicar de manera intensa i generosa, rebutjant incls la proposta del general Miaja de marxar amb ell d Espanya, decidit a salvar la major quantitat possible de vides humanes. El 30 de mar, quan considera acabat el seu treball i torna a Valncia, troba que el Partit Comunista, considerant-lo af a la Junta de Casado, l ha deixat excls de les llistes d evacuaci del Comit Internacional i dels Governs de Gran Bretanya i Frana, quedant inerme davant l ocupaci franquista que es produeix eixe mateix dia. 

En la matinada del dia 1 d abril, en el moment que se declarava oficialment el final de la contesa civil, Eixea va ser detingut per un destacament especial del servei d informaci Poltico-Militar de  Falange Espaola de las JONS , i empresonat durant tres mesos patint successius interrogatoris per part dels agents feixistes i de membres de la Gestapo. Acusat de  rebelli militar  en un Consell de Guerra Sumarssim el dia 1 de juliol de 1939, el dia 15 segent va morir afusellat al Camp de Tir de les casernes de Paterna.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311494" title="lcid" nonfiltered="2179" processed="2174" dbindex="122300">




Els lcids formen una famlia de caradriformes integrada per ocells marins i cabussadors. Sn bastant semblants als pingins a causa dels seus colors, la posici erecta i d'altres hbits per no estan emparentats taxonmicament: la seua similitud s'explica per la convergncia evolutiva. 

Morfologia.

 Ocells bastant petits.
 De colors blancs i negres.
 A terra tenen una posici erecta, per tal com les potes s'insereixen molt posteriorment.
 Els dits dels peus sn units per una membrana, com en tots els ocells nedadors.
 Tenen les ales curtes i no poden volar gaire.
 El dimorfisme sexual no s gaire acusat.

Reproducci.

No fan nius, sin que deixen els ous en forats a terra.

Alimentaci.

Sn excellents nedadors i s'alimenten dels peixos que persegueixen sota l'aigua.

Distribuci geogrfica.

Viuen a les mars de l'hemisferi nord, i alguna espcie penetra, a l'hivern, fins a la Mediterrnia Occidental -el cadafet o fraret (Fratercula arctica) i el pingdai o gavot (Alca torda) a la badia d'Alcdia, per exemple-.

Costums.

Viuen a alta mar i noms van a la costa (on formen colnies) per criar. 

Les espcies pertanyent al gnere Uria poden capbussar-se fins a una fondria de 100 m, mentre que les del gnere Cepphus poden fer-ho fins als 40 m. 

Taxonomia.

 Ordre Charadriiformes;
 Subordre Lari;
 Famlia Alcidae;
 Hydrotherikornis (extint);
 Subfamlia Petralcinae (extint);
 Petralca;
 Subfamlia Mancallinae (extint);
 Alcodes;
 Praemancalla;
 Mancalla;
 Subfamlia Alcinae;
 Miocepphus (extint);
 Tribu Alcini ;
 Uria;
 Uria aalge;
 Uria lomvia;
 Alle alle;
 Pinguinus impennis (extint c. 1844);
 Alca torda;
 Tribu Synthliboramphini;
 Synthliboramphus;
 Synthliboramphus hypoleucus;
 Synthliboramphus craveri;
 Synthliboramphus antiquus;
 Synthliboramphus wumizusume;
 Tribu Cepphini;
 Cepphus;
 Cepphus grylle;
 Cepphus columba;
 Cepphus (columba) snowi;
 Cepphus carbo;
 Tribu Brachyramphini;
 Brachyramphus;
 Brachyramphus marmoratus;
 Brachyramphus perdix;
 Brachyramphus brevirostris;
 Tribu Aethiini;
 Ptychoramphus aleuticus;
 Aethia;
 Aethia psittacula;
 Aethia cristatella;
 Aethia pygmaea;
 Aethia pusilla;
  Tribu Fraterculini;
 Cerorhinca monocerata;
 Fratercula;
 Fratercula arctica;
 Fratercula corniculata;
 Fratercula cirrhata;

Referncies.



Bibliografia.

 Ferrer, X., Martnez, A., i Muntaner, J.: Histria Natural dels Pasos Catalans, nm. 12 (Ocells). Enciclopdia Catalana, S. A. Barcelona, 1986.

Enllaos externs.


 Vdeos i informaci diversa d'lcids. ;
 Vdeos d'lcids en llur hbitat natural. ;
 Alimentaci i histria evolutiva dels lcids. ;
 Taxonomia d'aquesta famlia d'ocells. ;
 Els lcids a la IUCN. ;
 Els lcids a la Mar Cantbrica. ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311496" title="Iaki Prez Beotegi" nonfiltered="2180" processed="2175" dbindex="122301">
Iaki Prez Beotegi, Wilson (Vitria, 1948   Vitria, 2008) fou un activista poltic basc, militant d'ETA. 

Desprs de passar un temps estudiant a Anglaterra, on hi treballaven els seus pares, es va integrar a ETA-V Assemblea. All tamb va participar en una vaga de fam de suport als jutjats en el Procs de Burgos i provoc un incendi a l'ambaixada espanyola a Londres el 1970. Torn al Pas Basc, per desprs del segrest de Lorenzo Zabala hagu de fugir novament, i grcies als seus coneixements d'angls, fou encarregat de l'rea internacional d'ETA.

Est considerat, al costat dArgala, el cervell de l'Operaci Ogro, de la que en result l'atemptat contraLuis Carrero Blanco. Desprs es pass a ETA pm i fou arrestat a Barcelona el 1975 amb Jon Paredes Manot grcies a la informaci de l'infiltrat Lobo. Poc abans de l'amnistia de 1977 fou excarcerat i enviat a Noruega amb Xabier Izko de la Iglesia, Iaki Mgica Arregi, Ezkerra, Jos Antonio Garmendia i Iaki Sarasketa entre altres, fins que l'amnistia li va permetre tornar. 

Un cop incorporat a la vida pblica ingress a Euskadiko Ezkerra, per el 1983 l'abandon i fund Auzolan amb Iaki Mgica Arregi, per desprs del fracs es retir i es dedic a l'hostaleria. El 2006 va tornar a sortir a la palestra per a denunciar la manipulaci de les seves paraules en un reportatge televisiu realitzat amb cmera oculta. Va morir l'11 de mar de 2008 a Vitria desprs d'una llarga malaltia. 

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Fotografia de Wilson;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311504" title="Riera Canyet" nonfiltered="2181" processed="2176" dbindex="122302">
La Riera Canyet essent la riera ms important i llarga de Badalona, neix als peus de la Coscollada de l'Amig (la muntanya ms alta de Badalona) arribant fins al mar passant per l'avinguda Mart Pujol. Les aiges que porta provenen de les fonts de muntanya (font de l'Amig, font del Mig, font de Baix, font de Dalt, font de la Rosa, entre d'altres) i dels torrents. To i que de normal en seu cabal d'aigua s mins o b nul (normalment, per, porta un fil d'aigua), quan plou amb ganes s'omple i, quan hi ha tempestes i cauen trombes d'aigua, la riera s'omple de banda a banda i hi ha avingudes d'aigua. Normalment no ocasiona problemes ja que est canalitzada i soterrada dins el nucli urb de Badalona, per a la seva desembocadura a la platja s un espectacle impressionant.

A la seva capalera hi domina la vegetaci de ribera i, especialment, les tpiques canyes en zones on hi corre l'aigua.

 Enllaos externs .

Vdeos de diverses rierades (dia 17 d'abril i 10 de maig del 2008):

 Vdeo de la rierada al Youtube;
 Vdeo de la rierada al Youtube;
 Vdeo de la rierada al Youtube;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311505" title="Pintor del Poble de la URSS" nonfiltered="2182" processed="2177" dbindex="122303">

El ttol de Pintor del Poble de la URSS (rus:                       ) va ser un ttol de distinci sovitic creat per Stalin el 16 de juliol de 1943, i  instaurat mitjanant el Decret de la Presidncia del Soviet Suprem de la URSS de 16 de juliol de 1943 (registre del Soviet Suprem n.28 de 1943). 

Noms podia ser concedit per la Presidncia del Soviet Suprem de la URSS, i la seva atribuci era feta en representaci del Ministeri de Cultura de la URSS, el Comit Estatal de Cinematografia de la URSS i les direccions dels sindicats de pintors i cineastes de la URSS.
Als nomenats "Pintors del Poble de la URSS" se'ls concedia el diploma de la Presidncia del Soviet Suprem, aix com la insgnia i el certificat corresponent.

Era atorgat a aquells que es destaquin en les arts plstiques sovitiques, realitzant mrits especials en el desenvolupament de la pintura, l'escultura, el grafisme, els monuments, les aplicacions decoratives, el teatre, aix com en l'educaci de les arts i dels joves pintors.

La insgnia penja a la dreta del pit, i s'installa pel damunt de la resta de ttols i ordes, al costat de la insgnia d'Heroi de la Uni Sovitica.

Els primers cavallers van ser nomenats el 26 de juliol de 1944: Alexander Mihajlovitx (pintor), Boris Vladimirovitx (pintor), Sergei Dmitrievitx (escultor) i Vera Mukhina (escultor). El darrer cavaller va ser nomenat el 20 de desembre de 1991, i va ser el Professor de l'Institut de Pintura, Escultura i Arquitectura Petr Timofeevitx Fonin.

 Disseny .
Est fabricada en tombac daurat, i t una forma quadrangular amb les puntes retorades. Fa 22,5mm per 23,5mm. 

A la part central hi ha la inscripci "                      " ("Pintor del Poble de la URSS"), amb la fal i el martell a sota. Tot s en relleu, i les lletres sn convexes. 

Penja d'un gal de seda vermell, de 18mm per 21mm. La cinta s'uneix a la medalla amb un passador adornat amb branques de llorer.

 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311508" title="Ostinato" nonfiltered="2183" processed="2178" dbindex="122304">
En msica, un ostinato (de l'itali: obstinat) s un motiu o frase que es repeteix persistentment en la mateixa veu musical. La idea que es repeteix pot ser un patr rtmic, part d'una tonada, o una melodia sencera. En un sentit estricte, els ostinatos (tamb s'usa el plural itali: ostinati), haurien de ser una repetici exacta, per tamb s'acostumen a acceptar petites variacions per a adaptar l'ostinato a canvis interns de la msica, especialment a canvis harmnics i canvis de to.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311510" title="Maria de Portugal i de Bragana" nonfiltered="2184" processed="2179" dbindex="122305">

Maria de Portugal i de Bragana o Maria de Guimares ( Lisboa, Regne de Portugal 1538 - Parma, Ducat de Parma 1577 ) fou una infanta portuguesa que va esdevenir duquesa consort de Parma.

Orgens familiars.
Va nixer el 12 d'agost de 1538 a la ciuta de Lisboa sent filla de l'infant Eduard de Portugal i Isabel de Bragana. Fou nta per lnia paterna del rei Manuel I de Portugal i Maria d'Arag, i per lnia materna de Jaume I de Bragana. Fou germana del duc Eduard de Guimares i de Caterina de Portugal.

Npcies i descendents.
Es cas l'11 de novembre de 1565 a la catedral de Brusselles amb el futur duc Alexandre I de Parma. D'aquesta uni nasqueren:
Margarida de Parma (1567-1643), casada el 1581 amb Vicen I de Mntua i posteriorment religiosa;
 Ranuccio I de Parma (1569-1622), duc de Parma;
Odoard (1573-1626), cardenal;


De gran devoci religiosa, invert part del seu temps en la realitzaci d'obres de caritat. Mor el 9 de juliol de 1577 a la ciutat de Parma, sent enterrada a l'esglsia dels Caputxins de la mateixa ciutat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311514" title="Odoard de Parma (cardenal)" nonfiltered="2185" processed="2180" dbindex="122306">

Odoard Farnese o Odoard de Parma ( Parma, Ducat de Parma 1573 - d. 1626 ) fou un prncep del Ducat de Parma que va esdevenir cardenal i que fou regent de Parma entre 1622 i 1626.

Orgens familiars.
Va nixer el 6 de desembre a la ciutat de Parma, capital del ducat del matix nom, sent el fill petit del duc Alexandre I de Parma i Maria de Portugal. Fou nt per lnia paterna de Pere Llus I de Parma i Gerolama Orsini, i per lnia materna d'Eduard de Portugal i Isabel de Bragana. Fou, aix mateix, germ de Ranuccio I de Parma i Margarida de Parma.

Vida religiosa.
Descendent del papa Pau III i nebot del cardenal Alexandre Farnese, de ben jove orient la seva vida envers la carrera eclesistica. Nomenat abat de Grottaferrata el 1859, el 6 de maig de 1591 fou ascendit a cardenal per part del papa Greogori XIV, rebent la bendici papal el 20 de novembre del mateix any.

El 3 de mar de 1621 fou nomenat bisbe de la dicesi de Sabina i el 28 de setembre de 1623 fou nomenat bisbe de Tuscolo, a la qual ced les restes de Sant Felip Neri.

Regent de Parma.
El 5 de mar de 1622, a l'ascens d'Odoard I de Parma al tron ducal, fou nomenat regent del ducat, crrec que va mantenir fins a la seva mort, ocorreguda a la ciutat de Parma el 21 de febrer de 1626. La seves restes foren dipositades a l'esglsia de Jess de Roma.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311519" title="E-mu Emulator" nonfiltered="2186" processed="2181" dbindex="122307">
L'Emulator s un model de sampler creat per la marca nord-americana E-mu. El seu llanament data de 1980. La seva importncia resideix en el fet d'haver estat el primer sampler disponible a un preu moderadament accessible, en una poca en qu els nics instruments amb aquestes caracterstiques eren el Fairlight CMI i el Synclavier, tots dos amb preus prohibitius.

Histria.

Dave Rossum i Scott Wedge, els fundadors d'E-mu, van crear un sintetitzador modular anomenat Audity; per el seu elevat cost va fer que Rossum i Wedge decidissin de canviar l'orientaci de la marca. La seva empresa havia creat sistemes propis com un teclat polifnic (disseny implantat al sintetitzador Prophet 5), i desprs de descobrir el Fairlight CMI a una fira d'instruments electrnics, tots dos es proposaren de crear un instrument que ofers unes prestacions semblants a les del Fairlight per amb innovacions i solucions prpies destinades a abaratir-ne el cost. Aix va nixer la idea de l'Emulator, a mitjans de 1980. El primer model de l'Emulator va estar llest per a la seva presentaci oficial a la fira NAMM (Califrnia) quasi mig any desprs, el febrer de 1981. Stevie Wonder va provar-lo all mateix i en qued tan convenut que reb el model amb el nmero de srie 001.

Les primeres versions de l'Emulator eren relativament simples, amb 2, 4 o (el ms com) 8 veus de polifonia, i funcions d'edici bsiques. La seva freqncia de mostreig era de 27 KHz, amb una resoluci de 8 bits. Posteriorment se li afegiren ms elements, com un VCA per controlar l'amplitud del so, un filtre controlat per voltatge i un petit seqenciador. Els ltims models tamb disposaven de MIDI. Els primers models es venien a un preu de 10000 dlars; a principis de 1982 E-mu llan una nova versi que incorporava totes aquestes millores a un preu de 8000 dlars. Si b eren preus relativament alts, l'Emulator era considerablement ms barat que els seus rivals (el Fairlight CMI i el Synclavier).

L'Emulator fou substitut el 1984 per l'Emulator II, que incorporava ms funcions i ms capacitat de memria.

Caracterstiques tcniques.

 Freqncia de mostreig: 27 KHz.
 Resoluci: 8 bits.
 Teclat: 49 tecles.
 Filtre: VCF amb control de freqncia de tall.
 Amplificador: VCA.
 LFO: Control de vibrato.
 Seqenciador digital de temps real.
 Control via MIDI.

Alguns usuaris famosos de l'Emulator.

 Depeche Mode;
 Orchestral Manoeuvres in the Dark;
 China Crisis;
 Ultravox;
 Stevie Wonder;
 Vangelis;
 Jean Michel Jarre;
 ABC;

Enllaos externs.

 http://www.vintagesynth.com;
 http://www.synthmuseum.com/emu/emuemul01.html;
 http://www.emulatorarchive.com/Archives/Samplers/E1Overview/e1overview.html;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311520" title="Joaquim Montero i Delgado" nonfiltered="2187" processed="2182" dbindex="122308">

Joaquim Montero i Delgado (Valncia 1869 - Santiago de Xile 1942) va ser un actor, autor dramtic, llibretista de sarsueles, empresari teatral i adaptador d'obres de teatre. Va fer gaireb tota la seva carrera artstica a Barcelona, llevat l'estada d'uns anys a Amrica al tombant del segle XIX. S'exili a Xile arran de la Guerra Civil.

Obra dramtica.
 El que costa vestir b. Estrenada al Teatre Romea, el 2 d'octubre de 1920.
 La nit de les castanyes o un Tenrio de retalls, estrenada al teatre Romea, el 29 d'octubre de 1920.
 Mister Pickwick, original de Charles Dickens, adaptada per Georges Duval i Robert Cahrvay i traducci de Joaquim Montero. Estrenada al teatre Romea, el 10 de gener de 1921.
 Per Catalunya, estranda al teatre Romea, el 15 d'abril de 1921.
 La Revista del Romea. Primer quadern, estrenada al teatre Romea, el 7 d'octubre de 1921.
 La Revista del Romea. Segon quadern, estrenada al teatre Romea, l'1 de novembre de 1921.
 L'admirable Crichton, original de James M. Barrie i traducci de Joaquim Montero, estrenada al teatre Romea, el 29 de novembre de 1921.
 Tres actes, original d'Amerigo Guasti i traducci de Joaquim Montero, estrenada al teatre Romea, el 10 de gener de 1922.
 El truc del senyor Banyuls, comedieta en un acte, adaptada a l'escena catalana per Joaquim Montero. Estrenada al teatre Romea, l'11 de maig de 1923.
 Liquido...i plego, dileg itali adaptat al catal per Joaquim Montero. Estrenat al teatre Romea el 10 d'octubre de 1923.
 El vidu trist, comdia en tres actes, adaptada de l'itali per Joaquim Montero. Estrenada al teatre Romea, el 28 de desembre de 1923.
 L'espectre del senyor Imberger, original d'H. de Gorsse i H. Clerc. Traducci de Joaquim Montero. Estrenada al teatre Romea, el 19 d'abril de 1924.
 A Montserrat, humorada en quatre actes, dividits en onze quadres. Estrenada al teatre Romea, l'11 d'abril de 1925.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311528" title="Margarida de Parma i de Portugal" nonfiltered="2188" processed="2183" dbindex="122309">
Margarida de Parma o Margarida Farnese (Parma, Ducat de Parma 1567 - Piacenza 1643 ) fou una noble i religiosa del Ducat de Parma.

Orgens familiars.
Va nixer el 7 de novembre de 1567 a la ciutat de Parma sent la filla primognita del duc Alexandre I de Parma i Maria de Portugal. Fou nt per lnia paterna de Pere Llus I de Parma i Gerolama Orsini, i per lnia materna d'Eduard de Portugal i Isabel de Bragana. Fou, aix mateix, germ de Ranuccio I de Parma i Odoard Farnese.

Va morir el 13 d'abril de 1463 a la ciutat de Piacenza. 

Npcies i descendents.
Amb l'objectiu poltic de crear una aliana entre la Dinastia Gonzaga i els antiflorentins Farnese, posant f a les disputes entre les dues famlies que es remuntaven a l'poca de Pere Llus I de Parma, es cas el 2 de mar de 1581 a la ciutat de Piacenza amb el futur duc Vicen I de Mntua. A causa de una malformaci fsica el matrimoni no fou consumat i fou aunullat el 26 de maig de 1583.

Vida religiosa.
Al seu retorn al ducat de Parma es retir a un convent i va esdevindre abadessa benedictina del Monestir de Sant Alexandre de Parma amb el nom de Germana Maura Lucenia. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311530" title="Alcolea de Tajo" nonfiltered="2189" processed="2184" dbindex="122310">


Alcolea de Tajo s un municipi de la provncia de Toledo amb 864 habitants. La seva histria s molt antiga, data dels pobles prerromans i posteriorment fou ocupada pels almorvits i almohades. Els seus monuments principals sn: L'esglsia de nostra senyora de l'Assumpci, el pont medieval de les Caadas, els jaciments arqueolgics dels Vetons i l'ermita de Bienvenida. 

 Demografia .



 Administraci .


 Enllaos externs .
 Lloc web de l'ajuntament;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311532" title="Pompeu Crehuet i Pardas" nonfiltered="2190" processed="2185" dbindex="122311">


Pompeu Crehuet i Pardas (Barcelona, 1881 - 1941) va ser un autor dramtic i periodista catal.

Obra dramtica.
 La morta, 1904.
 Comdia d'amor, 1905.
 Claror de posta, 1905;
 Boca d'infern, monleg 1905.
 El mestre, 1907 (amb msica d'Enric Morera);
 La famlia Rocamora, drama en quatre jornades, 1909.
 Fontalegria, 1910.
 El fill de la por, estrenada al teatre Romea el 2 d'octubre de 1920.
 Palmes i llorers, estrenada al teatre Romea l'11 d'octubre de 1922.
 El senyor d'Halleborg, 1922.
 El pare peda, comdia en quatre actes, amb prleg i epleg, estrenada al Gran Teatre Espanyol de Barcelona, el 18 de gener de 1924.
 Cada cosa en el seu lloc, estrenada al teatre Romea el 18 de mar de 1924.
 Plou i fa sol, 1925.
 Bromes i veres, 1926.
 La vall de Josafat, 1927.
 L'estatua de sal, drama en tres actes. 1936.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311535" title="Gabriele d'Annunzio" nonfiltered="2191" processed="2186" dbindex="122312">

Gabriele d'Annunzio (Pescara, el 12 de mar de 1863   Llac de Garda, l'1 de mar de 1938) va ser un novellista, poeta i dramaturg itali.

En poltica des de 1897 milit en partits d'extrema dreta i desprs en el socialisme posteriorment va adoptar la ideologia feixista (era amic de Mussolini). Durant quinze mesos va tenir sota el seu poder l'enclau de Fiume desprs de quedar aquest controlat pels aliats desprs de la fi dela Primera Guerra Mundial.

Obra dramtica.
 Sogno d'un mattino di primavera, 1897. ;
 Sogno d'un tramonto d'autunno, 1897. ;
 La gloria, 1899. ;
 La citt morta, 1899. ;
 La Gioconda, 1899. ;
 Francesca da Rimini, 1902. ;
 L'Etiopia in fiamme, 1904.
 La figlia di Jorio, 1904. ;
 La fiaccola sotto il moggio, 1905. ;
 Pi che l'amore, 1906.
 La nave, 1908. ;
 Fedra, 1909. ;
 Le Chvrefeuille, 1910. ;
 Il ferro, 1910. ;
 Le martyre de Saint Sbastien, 1911. ;
 Parisina, 1912. ;
 La Pisanelle, 1913. ;

Traduccions al catal.
 La llntia de l'odi, traducci de Salvador Vilaregut i Mart. Estrenada al Teatre Romea el 10 de gener de 1908. Edici de 1908.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311537" title="Temporada 1976-77 de l'NBA" nonfiltered="2192" processed="2187" dbindex="122313">

La temporada 1976-77 de l'NBA fou la 31 en la histria de l'NBA. Portland Trail Blazers fou el campi desprs de guanyar a Philadelphia 76ers per 4-2.

Classificacions.
Conferncia Est.




Conferncia Oest.




* V: Victries
* D: Derrotes
* %V: Percentatge de victries
* P: Diferncia de partits respecte al primer lloc

* C: Campi

 Estadstiques  .


Premis.
 MVP de la temporada;
  Kareem Abdul-Jabbar (Los Angeles Lakers);

 Rookie de l'any;
  Adrian Dantley (Buffalo Braves);

 Entrenador de l'any;
  Tom Nissalke (Houston Rockets);

 Primer quintet de la temporada;
Pete Maravich, New Orleans Jazz;
Kareem Abdul-Jabbar, Los Angeles Lakers;
David Thompson, Denver Nuggets;
Paul Westphal, Phoenix Suns;
Elvin Hayes, Washington Bullets;

 Segon quintet de la temporada;
Julius Erving, Philadelphia 76ers;
George McGinnis, Philadelphia 76ers;
Bill Walton, Portland Trail Blazers;
George Gervin, San Antonio Spurs;
Jo Jo White, Boston Celtics;

 Millor quintet de rookies;
John Lucas, Houston Rockets;
Mitch Kupchak, Washington Bullets;
Scott May, Chicago Bulls;
Adrian Dantley, Buffalo Braves;
Ron Lee, Phoenix Suns;

 Primer quintet defensiu;
Bobby Jones, Denver Nuggets;
E. C. Coleman, New Orleans Jazz;
Bill Walton, Portland Trail Blazers;
Norm Van Lier, Chicago Bulls;
Don Buse, Indiana Pacers;

 Segon quintet defensiu;
Jim Brewer, Cleveland Cavaliers;
Jamaal Wilkes, Golden State Warriors;
Kareem Abdul-Jabbar, Los Angeles Lakers;
Don Chaney, Los Angeles Lakers;
Brian Taylor, Kansas City Kings;

Vegeu tamb.
 Draft de l'NBA del 1977;
 Playoffs de l'NBA del 1977;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311540" title="Josep Morat i Grau" nonfiltered="2193" processed="2188" dbindex="122314">
Josep Morat i Grau (Girona 1875 - Barcelona 1918) va ser un periodista i autor dramtic catal.

Obra dramtica.
 La sardana dels promesos, estrenada al teatre Principal, el mes de maig de 1906.
 La dama d'Arag, adaptaci de la can popular en tres quadres, msica d'Adri Esquerr, al teatre Principal, el 27 de setembre de 1906.
 Les calderes d'en Pere Botero, farsa en dos actes i cinc episodis, msica d'Adri Esquerr, estrenada al Teatre Principal, el 17 de novembre de 1906.
 La jove, trgedia vulgar, estrenada al teatre Principal, el 1907.
 Els gendarmes o qui vigila no dorm, obr lrica en dos actes, msica de Sadurn, al teatre Principal, el 21 de novembre de 1907.
 Les angnies del reps, comdia en tres actes, estrenada al teatre Romea, el 27 de novembre de 1907. ;
 La fortuna boja, comdia dramtica en quatre actes, estrenada al teatre Romea, el 14 de febrer de 1908.
 Un cop de vent, pas de comdia, estrenat al Teatre Novetats, el 3 de desembre de 1908.
 Les arrels, drama en tres actes, estrenada al Teatre Romea, el 12 de novembre 1909.
 El comenar de les coses, comdia en quatre actes. Edici de 1909.
 La princesa i el pastor, poema dramtic en dues jornades. 1909.
 La casa de tothom, comdia en tres actes, estrenada al Gran Teatre Espanyol, el 20 de desembre de 1912.
 Un cop de vent, estrenada al teatre Romea, el 18 de gener de 1919.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311541" title="Melesandre" nonfiltered="2194" processed="2189" dbindex="122315">
Melesandre (Melesander) fou un almirall grec nadiu d'Atenes.

El hivern del 431 al 430 aC els atenencs van enviar vint vaixells a rodejar el Pelopons, sota el comandament de Formi que es va estacionar a Naupacte i va atacar a les naus que sortien des de Corint i el golf de Crissaea; sis altres vaixells foren enviats a Cria i Lcia dirigits per Melesandre, per recollir tribut i per evitar la presncia de individuals peloponesis en aquesta zona que puguessin molestar el pas de vaixells entre Faselis i Fencia. Melesandre va entrar a Lcia amb una fora de soldats atenencs i aliats, per fou derrotat i mort en una batalla i van morir tamb bona part de les seves tropes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311542" title="Vicent Belda i Vicedo" nonfiltered="2195" processed="2190" dbindex="122316">


Vicent Belda i Vicedo (Alfafara, 12 de setembre de 1954) va ser un ciclista valenci que fou professional entre 1978 i 1988. Durant la seva carrera professional aconsegu nombroses victries, sobretot en etapes de muntanya, de les quals era un gran especilista. El 1981 qued tercer de la Volta a Espanya, per darrere de Giovanni Battaglin i Pere Muoz. 

En retirar-se del ciclisme professional va continuar lligat al mn de la bicicleta, convertint-se en el director esportiu de l'equip Kelme fins a la seva desaparici el 2006, en aquells moments amb el nom de Comunitat Valenciana. Aquell mateix any pass a ser assessor de l'equip Fuerteventura-Canarias Team.

Palmars.
1978;
 1r de la Volta a Cantbria i vencedor de 2 etapes;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Espanya;
1979;
 1r a la Volta a Catalunya;
 1r de la Volta a la Regi de Valncia i vencedor d'una etapa;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Andalusia;
1980;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Euskadi;
1981;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Espanya;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Catalunya;
1982;
 1r de la Clssica de los Puertos;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a la Rioja;
 Vencedor d'una etapa del Giro d'Itlia;
1983;
 1r de la Pujada al Naranco;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Euskadi;
1984;
 1r de la Volta a Galcia i vencedor d'una etapa;
 1r de la Pujada al Naranco;
 1r de la Pujada a Urkiola;
1985;
 1r de l'Escalada a Montjuc;
 Vencedor de 2 etapes de la Volta a Colmbia;
1986;
 1r de l'Escalada a Montjuc;
1987;
 1r de la Setmana Catalana de Ciclisme;

Resultatas a la Volta a Espanya.
1978. 21 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1979. 17 de la classificaci general;
1980. 10 de la classificaci general;
1981. 3r de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1982. 18 de la classificaci general;
1983. 9 de la classificaci general;
1984. 8 de la classificaci general;
1985. 18 de la classificaci general;
1986. 30 de la classificaci general;
1987. 6 de la classificaci general;
1988. 68 de la classificaci general;

Resultats al Tour de Frana.
1980. 20 de la classificaci general;
1981. 38 de la classificaci general;
1988. 75 de la classificaci general;

Resultats al Giro d'Itlia.
1982. Vencedor d'una etapa;

Enllaos externs.
Palmars de Vicent Belda ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311559" title="Orquestra nacional clssica d'Andorra" nonfiltered="2196" processed="2191" dbindex="122317">

L'Orquestra Nacional Clssica d'Andorra (ONCA) s una orquestra creada el 1992 per iniciativa del govern d'Andorra, que encarreg aquesta tasca al violinista i pedagog Gerard Claret, conegut arreu per la seva trajectria com a solista i pedagog; qui n'assum la funci de concertino i director.

Es present oficialment al mar del 1993 i des de llavors ha ofert concerts a Espanya, Frana i Blgica, a ms d'actuar regularment als diferents cicles del Palau de la Msica Catalana. El 2004 va rebre la Creu de Sant Jordi

Depn de la Fundaci ONCA, gestionada pel Ministeri del Portaveu del Govern, de Desenvolupament Econmic, Turisme, Cultura i Universitats i la Fundaci Crdit Andorr.

El President de la Fundaci ONCA s el M.I. Juli Minoves Triquell, ministre portaveu del Govern, de Desenvolupament Econmic, Turisme, Cultura i Universitats.

L'ONCA es va presentar oficialment el mar de 1993. Des de llavors, ha fet concerts a Andorra, Espanya, Frana, Blgica, Itlia, Alemanya i Portugal, i ha assolit un lloc de prestigi dins del panorama musical. 

Ha participat en diversos festivals: Narciso Yepes d'Ordino, Festival Pau Casals de Prada i del Vendrell, Schubertiada de Vilabertran, Tardor Musical de Sria, Serenates de Valncia, Mercat de Msica Viva de Vic, Festival Castell de Santa Florentina, Sant Pere Sallavinera, Festival Castell de Peralada, Festival d'Estoril, Festival del Mil.leni de Madrid i Barcelona, Concerts d'Estiu de Santes Creus, Torroella de Montgr, Jardins de Cap Roig i Festival de Jazz de Barcelona.

Tamb ha actuat en cicles de concerts del Palau de la Msica Catalana de Barcelona, de l'Auditori de Galicia, de l'Auditori Nacional de Madrid, de l'Auditori de Saragossa, de l'Auditori Felip Pedrell de Tortosa, del Teatre Auditori de Sant Cugat del Valls, de l'Auditori Enric Granados de Lleida i de l'Auditori de Barcelona.

Ha actuat amb solistes de prestigi internacional com Narciso Yepes, Victria dels Angels, Lus Claret, Maral Cervera, Joan Enric Lluna, Jean Pierre Rampal, Claudi Arimany, Patrick Gallois, Joaqun Achcarro, Josep Colom, Maurice Andr, Josep Carreras, Gyrgy Sebk, Jaume Aragall, Michel Lethiec, Manuel Barrueco, Quartet Casals, Caetano Veloso, Susana Rinaldi, Barbara Hendricks i Nina. Ha col.laborat amb el Cor Nacional dels Petits Cantors d'Andorra, el Cor de Cambra del Palau de la Msica Catalana, l'Orfe Catal, el Cor Madrigal i la Coral Carmina. L'ONCA ha estat dirigida per Lord Yehudi Menuhin en el seu 80 aniversari.

L'ONCA ha enregistrat obres dels compositors catalans Eduard Toldr, Xavier Montsalvatge i Pau Casals. Joaquin Turina, Joaqun Rodrigo, Joan Mann i Ricard Lamote de Grignon, la msica d'Albert Guinovart de Terra Baixa, canons brasileres amb la cantant de jazz Carme Canela i La Seduzione amb Jaume Aragall tamb formen part de la seva discografia. Recentment ha enregistrat les Simfonies no. 1 i no. 2 (Andorrana) del compositor itali Sergio Rendine. Aquesta darrera simfonia no. 2 (Andorrana) va ser composta pel mestre Rendine per encrrec de la Fundaci ONCA i estrenada el mes de maig de 2007 a Andorra i a Madrid. 

Cal destacar l'estrena de Gemini (1998) de Jordi Cervell i de Tres reflexos sobre una pastoral d'hivern (2003) de Xavier Montsalvatge, encrrecs del Govern d'Andorra.

L'any 2003 sign un conveni de col.laboraci, tant artstica com pedaggica amb el Teatre Auditori de Sant Cugat i l'Escola Municipal de msica Victria dels ngels de Sant Cugat del Valls. La temporada 2004-2005, en col.laboraci amb la Fundaci Orfe Catal-Palau de la Msica Catalana, enceta el seu primer Cicle de concerts de cambra al Petit Palau.

Enguany la Fundaci ONCA ha encomanat a Sergio Rendine una pera en catal, El Somni de Carlemany, amb un libretto de l'escriptor andorr Albert Villar.

El seu director principal s Marzio Conti, natural de Florncia, director estable del Teatre Marrucino de Chieti i director artstic de l'Orquestra Simfnica de San Remo.

El seu concertino director es Gerard Claret.

El setembre del 2000 es va fundar la Jove Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra (JONCA), que, com la mateixa ONCA, depn de la Fundaci ONCA.

El novembre de 2004 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

 Enllaos externs .
 Pgina de l'ONCA;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311563" title="Valdetorres" nonfiltered="2197" processed="2192" dbindex="122318">


Valdetorres s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311565" title="Valencia del Ventoso" nonfiltered="2198" processed="2193" dbindex="122319">


Valencia del Ventoso s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311568" title="Valverde de Legans" nonfiltered="2199" processed="2194" dbindex="122320">


Valverde de Legans s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311570" title="Valverde de Mrida" nonfiltered="2200" processed="2195" dbindex="122321">


Valverde de Mrida s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311572" title="Valle de la Serena" nonfiltered="2201" processed="2196" dbindex="122322">


Valle de la Serena s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311574" title="Millor, impossible" nonfiltered="2202" processed="2197" dbindex="122323">
Millor, impossible (As Good as It Gets)  s una pellcula de James L. Brooks, estrenada el 1997. Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

 Argument .
Melvin Udall (Jack Nicholson) s escriptor, autor de novelles d xit. D altra banda pateix trastorns obsessius compulsius, el que fa d ell un asocial. L'nica persona que sembla suportar-lo, sense mesurar-lo per, s Carol Connelly (Helen Hunt), cambrera del restaurant en el qual t la seva taula habitual. En resposta a l'hospitalitzaci del seu ve Simon Bishop (Greg Kinnear), atacat a casa seva, Melvin es troba obligat a ocupar-se del gos d'aquest, Verdell. L'obligaci d'ocupar-se d'altra cosa que ell mateix el portar a poc a poc a relacions amb els seus semblants i canviar el seu estil de vida.

 Repartiment .
 Jack Nicholson : Melvin Udall;
 Helen Hunt : Carol Connelly;
 Greg Kinnear : Simon Bishop ;
 Cuba Gooding Jr. : Frank Sachs ;
 Shirley Knight : Beverly Connelly;
 Skeet Ulrich : Vincent Lopiano;
 Yeardley Smith : Jackie Simpson;
 Lupe Ontiveros : Nora Manning;
 Jesse James : Spencer Connelly;

 Premis i nominacions .

 Premis .
 Oscar al millor actor per Jack Nicholson;
 Oscar a la millor actriu per Helen Hunt;

 Globus d'Or a la millor pellcula musical o cmica;
 Globus d'Or a la millor actriu musical o cmica per  Helen Hunt;
 Globus d'Or al millor actor musical o cmic  per Jack Nicholson;

 Nominacions .
 Oscar a la millor pellcula;
 Oscar al millor actor secundari  per  Greg Kinnear;
 Oscar al millor muntatge  per Richard Marks;
 Oscar a la millor banda sonora  per  Hans Zimmer;
 Oscar al millor gui original  per Mark Andrus & James L. Brooks;

 Globus d'Or al millor actor secundari per  Greg Kinnear;
 Globus d'Or al millor director  per James L. Brooks;
 Globus d'Or al millor gui  per Mark Andrus & James L. Brooks;

Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311575" title="Valle de Santa Ana" nonfiltered="2203" processed="2198" dbindex="122324">


Valle de Santa Ana s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311577" title="Villagarca de la Torre" nonfiltered="2204" processed="2199" dbindex="122325">


Villagarca de la Torre s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

 Personatges Illustres .
Nicols Candalija  ;
Garci Fernandez;
Juan de la Torre y Daz Chacn, Conquistador de Santo Domingo, Puerto Rico i Per;
 El bisbe de Cartagena (Mrcia) i Arquebisbe de Toledo Cardenal Silceo (1477 - 1557);












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311579" title="Villagonzalo" nonfiltered="2205" processed="2200" dbindex="122326">


Villagonzalo s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311581" title="Villalba de los Barros" nonfiltered="2206" processed="2201" dbindex="122327">


Villalba de los Barros s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311583" title="Villanueva del Fresno" nonfiltered="2207" processed="2202" dbindex="122328">


Villanueva del Fresno s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311585" title="Villar de Rena" nonfiltered="2208" processed="2203" dbindex="122329">


Villar de Rena s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311589" title="Tetranid" nonfiltered="2209" processed="2204" dbindex="122330">


Els tetranids sn una famlia d'ocells de l'ordre dels galliformes.

Morfologia.

 Fan entre 30 i 88 cm de llargria.
 Tenen els orificis nasals coberts de plomes.
 Tenen les potes parcialment o totalment cobertes de plomes, els tarsos desprovets d'esperons i el dit posterior rudimentari o absent.
 Bec curt i fort.
 Presenten un acusat dimorfisme sexual (tret del gnere Lagopus) tant de coloraci com de dimensions i formes.

Reproducci.

Nien a terra.

Hbitat.

Viuen a les zones fredes i temperades de l'hemisferi nord. 

Taxonomia.

 Falcipennis falcipennis (Hartlaub, 1855);
 Canachites canadensis (Linnaeus, 1758);
 Dendragapus obscurus (Say, 1823);
 Dendragapus fuliginosus (Ridgway, 1874);
 Lagopus lagopus (Linnaeus, 1758);
 Lagopus muta (Montin, 1781);
 Lagopus leucura (Richardson, 1831);
 Lagopus scotica (Latham, 1787);
 Lyrurus mlokosiewiczi (Taczanowski, 1875);
 Lyrurus tetrix (Linnaeus, 1758);
 Tetrao urogallus (Linnaeus, 1758);
 Tetrao parvirostris (Bonaparte, 1856);
 Tetrastes bonasia (Linnaeus, 1758);
 Tetrastes sewerzowi (Prjevalsky, 1876);
 Bonasa umbellus (Linnaeus, 1766);
 Centrocercus urophasianus (Bonaparte, 1827);
 Centrocercus minimus (Young,JR, Braun,CE, Oyler-McCance,SJ, Hupp,JR & Quinn,TW, 2000);
 Tympanuchus phasianellus (Linnaeus, 1758);
 Tympanuchus cupido (Linnaeus, 1758);
 Tympanuchus pallidicinctus (Ridgway, 1874);

Referncies.

 Informaci diversa sobre aquesta famlia d'ocells. ;

Enllaos externs.

Els tetranids a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Vdeo i informaci diversa de tetranids. ;
 Taxonomia dels tetranids. ;
 Vdeos de tetranids en llur hbitat natural. ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311598" title="Santiago Gamboa" nonfiltered="2210" processed="2205" dbindex="122332">
Santiago Gamboa (Bogot, Colmbia, 1965) estudia literatura a la Universitat Javeriana de Bogot. Viatja a Espanya, on viu fins al 1990, i es llicencia en Filologia Hispnica a la Universitat Complutense de Madrid. Desprs es trasllada a Pars, on cursa estudis de literatura cubana a la Universitat de la Sorbona.

Debuta com a novellista amb Pginas de vuelta (1995), obra amb qu despunta com una de les veus ms innovadores de la nova narrativa colombiana; ms tard escriu Perder es cuestin de mtodo (1997), que suposa el reconeixement de la crtica internacional i que es tradueix en itali, francs, grec, portugus, txec i alemany, i de la que actualment s est preparant una pellcula; i Vida feliz de un joven llamado Esteban (2000), novella amb qu ha augmentat el seu prestigi internacional. s autor del llibre de viatges Octubre en Pekn (2001). Com a periodista, ha estat collaborador del Servei Amrica Llatina de Radio Francia Internacional a Pars, corresponsal del diari El Tiempo de Bogot, i columnista de la revista Cromos.

Actualment resideix a Roma.

 Enllaos externs .
Santiago Gamboa a Kosmopolis. Festa Internacional de la Literatura, Barcelona, 2002;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311599" title="Gran Premi (Festival de Cannes)" nonfiltered="2211" processed="2206" dbindex="122333">
El Gran Premi (Grand Prix) s un premi del Festival de Cinema de Cannes atorgat pel jurat del festival a un dels llargs metratges que competeixen. s el segon premi ms prestigis del festival desprs de la Palma d'Or. 

Nom.
Des de 1995, el nom oficial del premi ha estat simplement  Gran Premi (Gran Prix), per ha tingut altres dos noms des de la seva creaci el 1967: Gran Premi Especial del jurat -Grand Prix Spcial du Jury-  (1967-1988), i  Gran Premi del Jurat -Grand Prix du Jury- (1989-1994).

A ms a ms, no s'ha de confondre amb el Gran Premi del Festival Internacional de Cinema (Grand Prix du Festival International du Film), que s el nom anterior de la Palma d'Or, el premi ms important del Festival de Cinema de Cannes

Gran Premi Especial del Jurat.


Gran Premi del Jurat.


Gran Premi.


 Vegeu tamb .
Palma d'Or;

Enllaos externs.
 Festival de Cinema de Cannes a IMDb. ;
 Cannes Film Festival official website;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311609" title="Columbiforme" nonfiltered="2212" processed="2207" dbindex="122334">



Els columbiformes sn un ordre d'ocells que agrupa els coloms, com ara la trtora (Streptopelia turtur), el colom roquer (Columba livia), el tud (Columba palumbus), la xixella (Columba oenas), el colom de Nicobar (Caloenas nicobarica), el colom canari de Bolle (Columba bollii), la xixella canria (Columba junoniae), la trtora rosa i grisa (Streptopelia risoria) i la trtora turca (Streptopelia decaocto).

Morfologia.

 Cap petit i cos compacte i rabassut.
 Ales de longitud mitjana.
 Potes i coll curts. ;
 Plomatge dens.
 Bec amb l'pex corni, gruixut i una mica encorbat, i la base amb una pell que cobreix els narius.
 Tenen un pap ben desenvolupat.
 Mascle i femella tenen colors semblants.

Reproducci.

Els nius sn bastant senzills, construts als arbres. Els dos membres de la parella alimenten els seus fills, els quals neixen nus. Les niades solen sser de 2 ous, amb l'anomenada llet de colom (substncia molt nutritiva que, en la seua presncia, aquells regurgiten).

Alimentaci.

Mengen insectes o matria vegetal.

Costums.

Sn bons voladors i gaireb cosmopolites (en sn excepci les regions circumpolars). Tamb sn mongams. 

Observacions.

Grcies a la seua domesticitat, envaeixen les ciutats i sobrevolen molts pobles, i tamb s'empren com a missatgers. Per altra banda, sn molt apreciats com a pea de caa.

Referncies.



Enllaos externs.

 Els columbiformes a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Taxonomia dels columbiformes. ;
 Els columbiformes a la IUCN. ;
 Vdeos de columbiformes. ;
 Els columbiformes a l'Encyclopedia of Life. ;
 Descripci i distribuci geogrfica dels columbiformes. ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311612" title="John Langdon-Davies" nonfiltered="2213" processed="2208" dbindex="122335">
John Langdon-Davies (Eshowe, Zululndia (Sud-frica), 18 de mar de 1897 - Shoreham, Kent (Anglaterra), 5 de desembre de 1971) fou un periodista angls i promotor cultural catal. A banda de la seva feina periodstica, Langdon-Davies va viure molts anys retirat del gran mn a Sant Feliu de Guxols, fet que no va impedir que particips en centenars de conferncies i que escrivs ms d'una quarantena de llibres, molts d'ells plens d'amor i comprensi sobre Catalunya i la seva gent. Durant la guerra civil va realitzar una importantssima activitat humanitria, amb plans d'ajut per a nens refugiats i escriptors catalans.

Biografia.

Va nixer a Zululndia perqu el seu pare, el reverend Guy Langdon-Davies, missioner i pedagog, hi havia fundat la primera escola pblica. Va estudiar a Tonbridge i Oxford (Anglaterra). Durant la Primera Guerra Mundial va perdre la beca universitria i va estar una temporada empresonat per haver-se declarat objector de conscincia. 

El 1921, s'escapa de la civilitzaci de les mquines -com ell mateix diu- i fa la seva primera visita a Catalunya installant-se a Ripoll amb la seva primera dona i els seus dos fills. All hi coneix Mari Manent, Toms Garcs i altres intel.lectuals nacionalistes degut sobretot a A Man on Mountain, un seu llibre de poesies que va editar a Ripoll. Va assistir a la primera reuni d'Acci Catalana, sota la presidncia de Ventura Gassol. El 1922 va viatjar per Estats Units, va escriure per al diari britnic Daily News i va publicar dos articles a La Publicidad. El 1923 va cobrir la situaci poltica a Catalunya i el cop de Primo de Rivera per al Daily News. 

De 1926 a 1929 va viure a Sant Feliu de Guxols. El 1936 va ser enviat especial del diari britnic News Chronicle a la Guerra Civil espanyola. A banda la seva feina periodstica, va fer campanya a Anglaterra a favor de la Repblica i va comenar una important activitat humanitria, amb plans d'ajut per a nens refugiats i escriptors catalans.

El 1953 va obrir una fonda a Sant Feliu de Guxols. Un dels objectius de l'establiment era el d'iniciar als clients (essencialment anglesos) en la realitat de la cultura catalana.

Dancing catalans.

Josep Pla va escriure que el millor llibre sobre la sardana s en angls. Es referia a Dancing catalans, un assaig sobre els catalans que Langdon-Davies va escriure pensant que aix ajudaria a fer conixer Catalunya als anglesos que visitessin l'Exposici Internacional de Barcelona de l'any 1929. L'any 1978, el seu fill Andrew va escriure'n la seva traducci al catal sota el nom de Mites i felicitat dels catalans.

Els cinc primers captols descriuen el pas i la seva gent; tot seguit, hi ha un captol que parla de la sardana com a dansa; en el segent, reflexiona sobre la dona catalana; i en el darrer fa el mateix sobre l'ambient que envolta la sardana. En la versi anglesa, fins i tot, hi havia un apndix en el qual s'explicava la forma correcta de "comptar i repartir" les sardanes.

Gran ballador de sardanes, sovintejava tots els actes organitzats pels Amics de la Sardana de Sant Feliu de Guxols; fins i tot el prestigis compositor Agust Borguny i Garriga li dedic la sardana Jovial.

La Principal de la Bisbal li va dedicar l'edici del 5 volum de Personalitats, la collecci discogrfica que reuneix totes les figures de l'art i la cincia, la poltica i el pensament, que s'han interessat per la sardana i la cobla. La sardana estrena del disc porta el nom Un guixolenc ms i s obra del compositor figuerenc, Jaume Cristau.

Obra.
 Llibres .

 The Dream Splendid (1917);
 Militarism in Education (1919);
 Man on Mountain (1922);
 The New Age of Faith (1925);
 A Short History of Women (1927);
 Dancing Catalans (1929);
 The Future of Nakedness (1930);
 Man and his Universe (1930);
 Science and Common Sense (1931);
 Inside the atom (1933);
 Radio. The Story of the Capture and Use of Radio Waves (1935);
 Then a Soldier (1934);
 A Short History of the Future (1936);
 Behind the Spanish Barricades (1936);
 The Spanish Church and Politics (1937);
 The Case for the Government (1938);
 Air Raid (1938);
 Parachutes over Britain (1940);
 Fifth Column (1940);
 Finland. The First Total War (1940);
 Nerves versus Nazis (1940);
 Invasion in the Snow (1941);
 The Home Guard Training Manual (1940);
 Home Guard Warfare (1941);
 The Home Guard Fieldcraft Manual (1942);
 A Trifling Reminiscence from less troubled Times (1941);
 How to Stalk. A Practical Manual for Home Guards (1941);
 American Close-Up (1943);
 Life Blood (1945);
 British Achievement in the Art of Healing (1946);
 Conquer Fear (1948);
 Russia Puts the Clock Back (1949);
 NPL: Jubilee Book of the National Physical Laboratory (1951);
 Westminster Hospital (1952);
 Gatherings from Catalonia (1953);
 Sex, Sin and Sanctity (1954);
 The Ethics of Atomic Research (1954);
 The Unknown, Is It Nearer? (With E.J. Dingwall) (1956);
 Seeds of Life (1957);
 Man, The Known and the Unknown (1960);
 The cato Street Conspiracy (as John Stanhope) (1962);
 Carlos, the Bewitched (as John Nada) (1962);
 The Facts of Sex (1969);
 Spain (1971);

 Articles .
 "The truth about Madrid", News Chronicle (1936);
 "Bombs over Barcelona", The Listener n 496 (1938);

 "Jackdaws" .
A principis dels 60, John Langdon-Davies va crear la srie "Jackdaw", relats d'ajuda per aprendre histria, publicat per Jonathan Cape. Ttols que s'incloen:
 The Battle of Trafalgar;
 The Plague and Fire of London;
 Magna Carta;
 The Gunpowder Plot;
 The Slave Trade and its Abolition;

 Referncies .
 Berga, M. John Langdon-Davies (1897-1971) Una biografia anglo-catalana, Barcelona. Editorial Prtic 1991 ISBN 84-7306-418-6;
 Plan. La histria de Plan;
 Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guxols. Fons John Langdon-Davies. ( Els arxius personals de l'escriptor incloent-hi correspondncia, ressenyes, retalls de premsa, etc. guardats a l'Ajuntament de Sant Feliu de Guxols);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311613" title="Juan Villoro" nonfiltered="2214" processed="2209" dbindex="122336">
Juan Villoro (Mxic, 1956) s autor de les novelles El disparo de Argn i Materia dispuesta; d un volum de contes, La casa pierde (1999), i d un llibre d assaigs, Efectos personales (2000). Del 1995 al 1998 fou director de La Jornada Semanal, suplement cultural del diari La Jornada.

Ha estat professor a la Universitat Nacional Autnoma de Mxic i professor convidat a la Universitat de Yale. Actualment ocupa la Ctedra UNESCO de Cultura Iberoamericana a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

L'any 2006 va rebre el Premi Manuel Vzquez Montalbn.

 Enllaos externs .
Juan Villoro a Kosmopolis. Festa Internacional de la Literatura, Barcelona, 2002;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311614" title="Luis Humberto Crosthwaite" nonfiltered="2215" processed="2210" dbindex="122337">
Luis Humberto Crosthwaite s un escriptor mexic nascut a Tijuana l'any 1962. Escriptor i editor, actualment s columnista de Mileno Diario, de Ciutat de Mxic, i de Enlace, secci en espanyol del diari San Diego Union-Tribune, de San Diego, Califrnia.
Ha publicat Instrucciones para cruzar la frontera; Idos de la mente; Estrella de la Calle Sexta; Lo que estar en mi corazn (a a ta ka ani mai); La luna siempre ser un amor difcil; No quiero escribir no quiero; El gran PRETENDER; Mujeres en traje de bao caminan solitarias por las calles de su llanto; Marcela y el rey al fin juntos. El seu treball editorial i literari ha estat guardonat a Mxic amb diversos premis.
Ha estat becari del Fondo Nacional para la Cultura y las Artes a la categoria de joves creadors, el 1990, i del Fondo Estatal para la Cultura y las Artes a la categoria d escriptors amb trajectria, el 1995. Actualment s membre del Sistema Nacional de Creadores.

 Enllaos externs .
Luis Humberto Crosthwaite a Kosmopolis. Festa Internacional de la Literatura, Barcelona, 2002;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311617" title="Fundaci La Mirada" nonfiltered="2216" processed="2211" dbindex="122338">
La Fundaci La Mirada es va constituir el maig de 1989 a Sabadell.

 Objectius .

Promoure la investigaci, l estudi i la difusi de la literatura i les arts plstiques, en el perode comprs entre final del XIX i la Segona Guerra Mundial, preferentment en l mbit de Sabadell i el Valls.

En aquest sentit, les activitats de la Fundaci se centren, primerament, en l edici de textos originals encara indits o dispersos a diaris i revistes d poca i, en segon lloc, en la reedici crtica d obres actualment introbables i desconegudes del gran pblic. Igualment, la Fundaci s encarrega de recollir i divulgar material grfic, de documentaci o de creaci, en l mbit de les arts plstiques, com a complement imprescindible per a l estudi de l poca.
	
D altra banda, la Fundaci collabora amb entitats pbliques o privades dipositries de material d investigaci que ateny els objectius fundacionals, com ara arxius, museus, hemeroteques, biblioteques, colleccions privades i altres, en la divulgaci de catlegs, inventaris i ndexs temtics i onomstics. Alhora, ha establert contactes amb les institucions acadmiques, nacionals i estrangeres, per tal d estimular l orientaci de tesis i treballs d investigaci cap al perode i l mbit esmentats.

La Fundaci ha ests tamb les seves activitats editorials fins a perodes histrics ms recents i ha incidit en els heterodoxos que han estat marginats dels circuits culturals establerts i, per tant, han restat fora de l abast del gran pblic.

 Activitats editorials .

La Fundaci va iniciar les activitats editorials amb la represa de la colleci Ragtime  encetada el 1984 sota els auspicis editorials de l Ajuntament de Sabadell , dedicada prioritriament a La Colla de Sabadell o Grup de La Mirada. Fins ara han aparegut els ttols segents:


Col.lecci Ragtime

1.	Francesc Trabal. De cara a la paret. Edici i prleg de Miquel Bach. Ajuntament de Sabadell, 1985. Fundaci La Mirada

2.	Armand Obiols. Mirall antic i altres poemes. Edici i prleg de Miquel Bach. Introducci de Joaquim Sala-Sanahuja. Ajuntament de Sabadell, 1988. Fundaci La Mirada

3.	Joan Oliver. Temps, records. Prleg de Pere Calders. Edici a cura de Miquel Bach. Sabadell, 1991.
 
4.	Armand Obiols. Buirac. Prleg de Josep M. Balaguer. Sabadell, 1996.
 
5.	Max Jacob. Cartes a Togores/Lettres  Togores. Introducci d Hlne Henry. Edici a cura de Josep Casamartina. Sabadell, 1998.
 
6.	Francesc Trabal. Contes, arguments i estirabots. Prleg de Quim Monz. Edici a cura de Miquel Bach. Sabadell, 2003.
 
7.	Armand Obiols. Lectures del romanticisme. Prleg d Anna M. Saludes. S, 2006.


Plaquettes

1.	Francesc Trabal. Una conversa amb Joan Mir. Sabadell, 1992. 2a reimpressi.
 
2.	Joaquim Folguera. L Art Nou Catal. Sabadell, 1993. (Exhaurit)

3.	Joaquim Folguera. Caps de  paper. Sabadell, 1994. (Exhaurit)

4.	Francesc Trabal. Tres arguments. Sabadell, 1995.
 
5.	Andreu Nin. Sobre les nacionalitats. Prleg d Artur Domingo. Sabadell, 1996. (Exhaurit)

6.	Armand Obiols. El sastret i el diable. Sabadell, 1997.

7.	Gabriel Morvay. La chambre de Pauline. Prleg de Joaquim Sala-Sanahuja. Sabadell, 1998.
 
8.	Joan Oliver. Notcia biogrfica d Armand Obiols. Sabadell, 1999.
 
9.	Joan Oliver. Francesc Trabal, recordat. Sabadell, 1999.
 
10.	Joan Oliver. Tres contes. Sabadell, 2002.
 
11.	Armand Obiols. Bordeus 45. Prleg d Anna Maria Saludes. Sabadell, 2004.
 
12.	Francesc Trabal. Valls Baqu. Prleg de Josep Casamartina i Parassols. Sabadell, 2005.
 
13.	Joan Vilacasas. Temps i records en una  Mirada . Sabadell, 2006.

14.	Armand Obiols. Quim i Elvira. Sabadell, 2008.


Obra completa de Joaquim Folguera

1.	Joaquim Folguera. Poesia. Edici de M. Llusa Juli. Introducci de Vinyet Panyella. Sabadell, 1994. 


Fora de col.lecci

Joan Oliver. Marines soledats. Cartes a Conxita Riera. Prleg d Ignasi Riera. Edici a cura de Miquel Bach. Sabadell, 2000. 

D. A. La Colla de Sabadell. Entre el Noucentisme i l Avantguarda. Sabadell, 2002. 

Centenari de Francesc Trabal (1899-1957). Centenari de Joan Oliver (1899-1986). Carpeta de romanos en facsmil. Sabadell, 1999.

Joan Vilacasas. Sis contes. Edici facsmil, amb sis litografies de l autor. Sabadell, 2005.

Joan Vilacasas. Escrits. Edici facsmil, amb illustracions de l autor. Sabadell, 2007.

 La Colla de Sabadell o Grup de La Mirada .

La Colla de Sabadell o Grup de La Mirada es va formar l hivern del 1918 a l Acadmia de Belles Arts, polaritzada aleshores entre l academicisme vuitcentista de la generaci rectora i el progressiu apropament dels joves a l ideari noucentista que irradiava Barcelona.
Des de la plataforma de Belles Arts, i en contacte amb  la universitat, la premsa i la cultura barcelonines, varen projectar damunt la ciutat el seu esperit de revolta i un ideal de modernitat cosmopolita que es van traduir molt aviat en l humor provocatiu i l activisme cultural que van caracteritzar el grup al llarg dels anys vint, fins a les acaballes de la dictadura de Primo de Rivera.

L humor que va practicar la Colla de Sabadell era un humor absurd i gratut, corrosiu i desmitificador dels valors culturals establerts per una societat  la sabadellenca de primers de segle  tancada i endarrerida. Era un humor molt proper a les primeres avantguardes europees, especialment als dadaistes, amb els quals compartien un mateix activisme provocador i una esttica de la transgressi molt semblants.

Tanmateix, si els dadaistes van adoptar una actitud negativista davant la cultura i els valors de la societat europea, que havien entrat en crisi arran de la Primera Guerra Mundial, la Colla de Sabadell, en canvi, s havien fet seu l ideal regenerador de la Catalunya-ciutat amb qu la burgesia catalana, a l estil del que des del Romanticisme havien fet els diversos pobles europeus, intentava bastir una cultura nacional, moderna i cosmopolita que ajuds a vertebrar el pas; una cultura que al continent havia sofert la desmoralitzaci i el descrdit bllics i contra la qual s havien rebellat les avantguardes, mentre que aqu, a Catalunya, era tot just una promesa de futur.

 Els activistes principals de la Colla .

Francesc Trabal i Benessat  (Sabadell, 1899   Santiago de Xile, 1957)

Periodista i novellista, la seva obra destaca per l audcia dels plantejaments narratius, l humor i la sensualitat. Fou redactor en cap del Diari de Sabadell i collabor en La Veu de Catalunya, La Publicitat, Mirador, Meridi, D Ac i d All 
S estren amb L any que ve (1925), llibre d acudits illustrats, prologat per Josep Carner, que encetava les Edicions La Mirada, on tamb public la primera novella, L home que es va perdre (1929), i Judita (1930). I, successivament, Quo vadis, Snchez? (1931), Hi ha homes que ploren perqu el sol es pon (1933) i Vals ( Premi Crexells 1936). Els mediocres (1929) s l nica incursi al teatre, que s estren el 1931.
Durant la guerra, a Barcelona, fou membre actiu de l Agrupaci d Escriptors Catalans, secretari de la Instituci de les Lletres Catalanes i organitzador del Servei de Biblioteques del Front. Exiliat a Frana, grcies a les seves coneixences, gestion per a un nombrs grup d escriptors el refugi de Roissy-en-Brie. El desembre de 1939 s embarcava en el Florida cap a Santiago de Xile, en un cam sense retorn.


Joan Oliver i Sallars (Sabadell, 1899   Barcelona, 1986)

Fill de l alta burgesia industrial i financera sabadellenca, estudi Dret, per de molt jove es decant per la literatura i el periodisme. Ja abans d entrar com a redactor al Diari de Sabadell, el 1923, va ser corresponsal de La Veu de Catalunya i de La Publicitat, en els quals ms endavant collaborar habitualment.
El 1928 public el primer llibre de narracions, Una tragdia a Lilliput, a les Edicions La Mirada. En poca republicana, fou redactor de Mirador i de Meridi, public Les decapitacions (1934), amb qu s estrenava en poesia amb el pseudnim de Pere Quart, Cataclisme (1935), All que tal vegada s esdevingu (1936), Bestiari (Premi Folguera 1936) i el 1938 estren La fam (Premi Teatre Catal de la Comdia).
Durant la guerra va participar en la creaci i la gesti de l Agrupaci d Escriptors Catalans, la Instituci de les Lletres Catalanes i el Servei de Biblioteques del Front. S exili a Frana, al castell de Roissy-en-Brie i, a finals de 1939, s embarc en el Florida cap a Santiago de Xile, d on retorn a primers de mar de 1948.


Armand Obiols (Sabadell, 1904   Viena, 1971)

Poeta, crtic literari i periodista, Joan Prat i Esteve adopt el pseudnim d Armand Obiols amb la publicaci dels primers poemes a la premsa, el 1919.
De molt jove fou corresponsal de La Veu de Catalunya amb unes crniques que signava White i public articles de crtica al Diari de Sabadell i a La Publicitat. A mitjan anys vint s havia creat un gran prestigi intellectual i tenia fama de crtic dur i exigent. A principis del 1929 hagu de plegar la secci  Buirac  del diari La Nau, perqu la consideraren excessivament morda.
La Mirada anunci durant dos anys la imminent aparici de Deucali, llibre de poesia de tradici simbolista, d una maduresa preco, que acab desestimant, eternament insatisfet de la seva obra de creaci.
Amb la Repblica mantenia un segon editorial a La Publicitat i, militant d Acci Catalana, es revel com un excellent orador. En esclatar la Guerra Civil Espanyola particip activament en l Agrupaci d Escriptors i el Servei de Biblioteques del Front i fou cap de redacci de la Revista de Catalunya.
El 1939 s exili a Frana i estigu a Roissy-en-Brie. Amb l ocupaci nazi fou internat en un camp prop de Bordeus. A la fi de la guerra europea entr de traductor a l ONU, primer a Pars i a Ginebra, i desprs a la IAEA (Agncia Internacional d Energia Atmica), que tamb depenia de les Nacions Unides, a Viena.

Altres components

Antoni Vila Arrufat (Sabadell, 1894   (Barcelona, 1989)

Pintor, gravador i muralista. S inici amb el seu pare,Joan Vila Cinca, i a l Escola Industrial d Arts i Oficis. Estudi a Llotja el 1911, en ple esclat del Noucentisme, i a la Real Academia de San Fernando de Madrid. El 1919 an pensionat a Pars i el 1923 viatj per Itlia, d on retorn molt influt pels prerenaixentistes. La seva obra, entre realisme i noucentisme, se centr aleshores en la figura, que, en formar famlia el 1928, deriv aviat cap a les maternitats.
Durant els anys trenta, particip activament en la vida barcelonina i obtingu nombrosos guardons a Barcelona, Madrid, Vencia o Berln. En esclatar la Guerra Civil Espanyola es retir a Sant Sebasti de Montmajor. En la llarga postguerra espanyola s orient cap a la pintura mural religiosa.


Llus Parcerisa i Serra (Rub, 1896   Barcelona, 1989)

Va entrar molt jove al Diari de Sabadell de corrector de galerades i desprs fou redactor d esports. Ben aviat, per, es revel com a humorista amb unes crniques molt personals, entre l absurd i el costumisme, que enlluernaren Oliver i Trabal. Va ser el gran gestor de l Associaci de Msica. En morir el seu pare, va haver de deixar els estudis de Medicina i entr a treballar a la Federaci Catalana de Futbol, feina que l ocup tota la vida professional.


Josep M. Trabal i Benessat (Sabadell, 1897   Valparaso, 1981)

Advocat, escriptor i dibuixant. Collabor en diverses publicacions com a caricaturista amb el pseudnim de Tramuntana. Cal remarcar la seva collaboraci en l extraordinari Almanac del Diari de Sabadell de 1928. El 1919 expos a l Acadmia de Belles Arts de Sabadell. Collabor estretament en la gesti de l Associaci de Msica.
S exili a Frana amb el grup de Roissy-en-Brie i, amb l ocupaci alemanya, s embarc en el Florida cap a Xile.


Ricard Marlet i Saret (Sabadell, 1896   Matadepera, 1976)

Dibuixant, pintor i xilgraf especialitzat en la tcnica del gravat al boix, en la qual excell. Va ser professor de dibuix a l Escola Industrial i d Arts i Oficis i a l Escola Sant Lluc. Durant la guerra va fer classes de treballs manuals a l Institut-Escola creat per la Generalitat de Catalunya per reprendre l ensenyament en el caos generat per l aixecament militar del 1936.
Disseny llibres i el logotip de La Mirada i va illustrar molts dels programes de l Associaci de Msica. Els seus boixos donaven un toc d elegncia noucentista als pulcres impresos de la casa Sallent, amb la qual collabor molts anys. El 1936 s install definitivament a Matadepera, on feia anys que estiuejava.


Miquel Carreras i Costajuss (Sabadell, 1905   Trmens de Segre, 1938)

Pensador, filsof i escriptor, era un home dotat d una poderosa intelligncia. Als 23 anys ja s havia llicenciat en dret, Filosofia i Lletres i Histria, i, entre clssiques i modernes, coneixia una desena de llenges.
Public nombrosos articles al Diari de Sabadell i a diverses publicacions locals. Collaborava en La Veu de Catalunya, on escrivia sobre filosofia, dret, histria, art i literatura.
Fruit de la recerca a l Arxiu Histric, va escriure Lnies d histria ciutadana (1930) i Elements d histria de Sabadell (1932), editat per l ajuntament republic com a text per a les escoles. El 1928 havia estat nomenat cronista i arxiver de la ciutat.
Per la seva gran obra de creaci s un recull d aforismes i pensaments, Conceptes i dites de Mart Rialp, que don a l estampa el juny de 1938, un parell de mesos abans de morir al front, molt probablement assassinat.


Joan Garriga i Manich (Sabadell, 1902   Bellaterra, 1996)

Llicenciat en Farmcia, dibuixant, pintor i crtic d art, activitat que exerc amb el pseudnim de Joan David. Va fer la primera exposici a l'Acadmia de Belles Arts de Sabadell el 1922.
De jove collabor en la premsa barcelonina i ocasionalment compart amb Armand Obiols corresponsalia a La Veu de Catalunya. Va ser fundador i director de Paraules, revista d arts i lletres apareguda el 1922, en qu van collaborar Armand Obiols i Salvat Papasseit. Particip en l Almanac de les Arts de 1924, com a crtic i com a illustrador amb el pseudnim de Flao.

 L'exposici permanent a El Marquet de les Roques . 

En escaure s el 1999 el centenari del naixement de Joan Oliver i de Francesc Trabal, la Fundaci va muntar una exposici commemorativa de les activitats que La Colla de Sabadell va portar a terme els anys vint a la nostra ciutat i posteriorment a Barcelona fins a la Guerra Civil. L exposici s acompany de l edici d un  catleg  o lbum profusament illustrat amb fotografies dels fons documentals de Joan Oliver, Francesc Trabal i Armand Obiols.

Des de l estiu del 2004, i grcies a un conveni amb la Diputaci de Barcelona, aquesta exposici es pot visitar, dissabtes i diumenges, a El Marquet de les Roques , prop de Sant Lloren Savall, la masia d estil modernista, que havia estat casa d estiueig de la famlia Oliver.

 Altres activitats .

La Fundaci va collaborar amb l Ajuntament de Sabadell en les gestions perqu el fons personal de Joan Oliver ingresss a l Arxiu Histric i va gestionar tamb el retorn de Xile dels fons documentals de Francesc Trabal, Josep M. Trabal i Armand Obiols, igualment guardats a l Arxiu Histric de Sabadell.

Tamb ha organitzat conferncies, presentacions, concerts i exposicions.

El desembre de 1996, amb motiu del des aniversari de la mort de Joan Oliver, amb la collaboraci de l Ajuntament de la ciutat i la Fundaci Caixa de Sabadell, va muntar l exposici  Marines soledats , amb el fons fotogrfic de la famlia Oliver. La mostra incloa les impactants imatges de l anada i del retorn de l exili, una part de les quals illustren l edici de les cartes d Oliver a la seva muller Conxita Riera, que amb el mateix ttol de Marines soledats va aparixer l any 2000. L exposici  es va presentar el 1999 a l Ateneu Barcelons i al vestbul del Palau de l Agricultura i va itinerar durant un parell d anys per ms de trenta pobles i ciutats del Principat, per Mallorca i per la Catalunya Nord, amb un gran ress meditic i un considerable xit de pblic. Finalment va acabar el seu periple per tots els centres cvics de Sabadell.

 rgans de govern inicials .

Patronat

 Joaquim Gngora, President;
 Joaquim Sala-Sanahuja, Vicepresident;
 Miquel Bach Nez, Secretari;
 Susanna Fosch, Vocal;
 Manuel Forast Giravent, Vocal;

Consell Assessor

 Pere Calders i Rossinyol;
 Llus Casals i Garca;
 Pere Gimferrer i Torrens;
 Joaquim Molas i Batllori;
 Slvia Oliver;
 Francesc Parcerisas;
 Anna Maria Prat i Trabal;

 Referncies .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311620" title="Alberto Manguel" nonfiltered="2217" processed="2212" dbindex="122339">

Alberto Manguel neix a Buenos Aires, Argentina, el 1948. s ciutad canadenc des del 1988. Escriptor i traductor, s un explorador de la paraula oral i escrita, i t una gran facilitat per combinar l erudici i el joc. Creador polifactic, viatger apassionat i lector curis, Manguel ha estat periodista, escriptor, editor i crtic literari d importants diaris i revistes de distintes ciutats del mn, i ha dirigit diversos seminaris sobre literatura en universitats d Europa, el Canad i els Estats Units. Tamb ha fet programes de rdio i de televisi sobre art i literatura i ha escrit una obra de teatre: The Kipling Play, estrenada al Canad el 1985. Entre les seves obres de no-ficci, encara no publicades en espanyol, figura Bride of Frankenstein (1997), de l Institut de Cinema Britnic de Londres.

 Obres .
Diccionario de lugares imaginarios (1980), ISBN 0-02-546400-0;
Black Water: The Book of Fantastic Literature (1983, antologia), ISBN 0-517-55269-8;
Black Water 2: More Tales of the Fantastic (1990, antologia), ISBN 0-88619-124-6;
Dark Arrows: Chronicles of Revenge (1985, antologia), ISBN 0-14-007712-X;
Other Fires: Short Fiction by Latin American Women (1986, antologia), ISBN 0-88619-065-7;
Evening Games: Chronicles of Parents and Children (1986, antologia), ISBN 0-14-007713-8;
Chronicles of Marriage (1988, antologia), ISBN 0-14-009928-X;
The Oxford Book of Canadian Ghost Stories (1990, antologia), ISBN 0-19-540761-X;
Soho Square III (1990, antologia), ISBN 0-7475-0716-3;
News From a Foreign Country Came (1991, novella), ISBN 0-517-58343-7;
Canadian Mystery Stories (1991, antologia), ISBN 0-19-540820-9;
The Gates of Paradise: The Anthology of Erotic Short Literature (1993, antologia), ISBN 0-921912-47-1;
The Second Gates of Paradise: The Anthology of Erotic Short Literature (1994, antologia), ISBN 0-921912-77-3;
Meanwhile, In Another Part of the Forest: Gay Stories from Alice Munro to Yukio Mishima (1994, antologia), ISBN 0-394-28012-1;
A History of Reading (1996, no-ficci), ISBN 0-394-28032-6;
Bride of Frankenstein (1997, crtica de film), ISBN 0-85170-608-8;
Into the Looking Glass Wood (1998, assajos), ISBN 0-676-97135-0;
By the Light of the Glow-worm Lamp: Three Centuries of Reflections on Nature (1998, antologia), ISBN 0-306-45991-4;
Mothers & Daughters (1998, antologia), ISBN 1-55192-127-8;
Fathers & Sons (1998, antologia), ISBN 1-55192-129-4;
The Ark in the Garden: Fables for Our Times (1998, antologia), ISBN 1-55199-030-X;
God's Spies: Stories in Defiance of Oppression (1999, antologia), ISBN 1-55199-040-7;
Reading Pictures: A History of Love and Hate (2000, crtica d'art), ISBN 0-676-97132-6;
Kipling: A Brief Biography for Young Adults (2000), ISBN 1-896209-48-3;
Stevenson under the Palm Trees (2003, novella), ISBN 0-88762-138-4;
A Reading Diary (2004), ISBN 0-676-97590-9;
With Borges (2004, biografia), ISBN 0-88762-146-5;
The Penguin Book of Christmas Stories (2005, antologia), ISBN 0-670-06449-1;
The Library at Night (2005), ISBN 0-676-97588-7;

 Enllaos externs .
Alberto Manguel a Kosmopolis. Festa Internacional de la Literatura, Barcelona, 2002;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311623" title="Trdid" nonfiltered="2218" processed="2213" dbindex="122340">





Els trdids sn una famlia d'ocells de l'ordre dels passeriformes.

Morfologia.

 Fan entre 11 i 30 cm de llargria.
 Tenen 10 rmiges primries a cada ala i 12 rectrius a la cua.
 Llurs potes sn robustes i ms adaptades a saltar que a agafar-se a les branques, i els tarsos no sn recoberts d'escates.
 Els immaturs tenen el plomatge fosc, amb taques clares a les parts superiors, i clar amb taques fosques a les inferiors.

Reproducci.

Fan el niu descobert, en forma de copa.

Alimentaci.

Mengen insectes, fruita, baies i cucs.

Distribuci geogrfica.

Viuen arreu de la Terra -tret de les zones polars i la Polinsia)- de manera autctona o introduts per l'sser hum (cas de la merla i del tord a Nova Zelanda).  

Costums.

Sn excellents cantaires (els cants d'algunes espcies dels gneres Catharus, Myadestes i Turdis sn considerats del ms bonics dels ocells). 

Gneres i espcies.

 Turdus;
 Turdus merula;
 Turdus subalaris;
 Turdus olivater;
 Turdus rufiventris;
 Turdus leucomelas;
 Turdus amaurochalinus;
 Turdus ignobilis;
 Turdus lawrencii;
 Turdus fumigatus;
 Turdus hauxwelli;
 Turdus nudigenis;
 Turdus rufitorques;
 Catharus;
 Catharus fuscescens;
 Catharus minimus;
 Catharus ustulatus;
 Platycichla;
 Platycichla leucops;
 Platycichla flavipes;
 Zoothera;
 Hylocichla;
 Monticola;
 Neocossyphus;
 Myophonus;
 Geomalia;
 Cataponera;
 Nesocichla;
 Cichlherminia;
 Sialia;
 Myadestes;
 Cichlopsis;
 Entomodestes;
 Psophocichla;
 Chlamydochaera;
 Brachypteryx;
 Heinrichia;
 Chaetops;
 Alethe;

Referncies.

 Els trdids a la IUCN. ;

Enllaos externs.

 Els trdids a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Vdeos i informaci diversa dels trdids. ;
 Descripci i distribuci geogrfica dels trdids. ;
 Els trdids a l'Encyclopedia of Life. ;
 Vdeos de trdids en llur hbitat natural. ;
 Informaci sobre 99 espcies de trdids.  i ;
 Taxonomia d'aquesta famlia d'ocells. ;



}
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311630" title="Adam Morrison" nonfiltered="2219" processed="2214" dbindex="122342">

Adam Morrison va nixer el 19 de juliol de 1984 a Glendive, Montana, als Estats Units. s jugador de bsquet professional i juga als Charlotte Bobcats de l'NBA. A la seva temporada de debut fou nombrat Rookie del mes de novembre. No ha pogut disputar la temporada 2007-08 per una lesi al genoll. 

Estadstiques a l'NBA.


PJ: Partits Jugats, MPP: Minuts per Partit, PRPP: Pilotes Recuperades per Partit, TPP: Taps per Partit,RPP: Rebots per Partit, APP: Assistencies per Partit, PPP: Punts per Partit

 Enllaos externs .
 Perfil d'Adam Morrison a NBA.com;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311631" title="Sanlcar la Mayor" nonfiltered="2220" processed="2215" dbindex="122343">

Sanlcar la Major s un municipi sevill pertanyent a la comarca de l'Aljarafe, Andalusia (Espanya). Est situat a uns 18 km a l'oest de Sevilla capital. El poble est situat a 148 msnm (amidat a Alacant). El seu clima s mediterrani sec. s cap de partit judicial i centre neurlgic de l'alt Aljarafe. 

 Demografia .


 Poltica .



 Enllaos externs .

Ajuntament de Sanlcar la Mayor  ;
Sanlcar la Mayor a debate Frum de discussi ;
Frum de Sanlcar la Mayor;
Dades estadstiques Institut d'Estadstica d'Andalusia;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311632" title="Joves Confrares del Cava de Sant Sadurn d'Anoia" nonfiltered="2221" processed="2216" dbindex="122344">
Els Joves Confrares del Cava de Sant Sadurn d'Anoia es constitueix a principis de 1985 sota el patrocini de la Confraria, amb l nic objectiu de promocionar el cava i la seva cultura entre la joventut. Actualment continua sent l nica confraria bquica del mn constituda solament per joves entre els 18 i els 30 anys.

La promoci i difusi del cava s el motiu que porta als quasi 500 joves confrares a organitzar tot tipus d activitats i actes, dels quals destaquen les visites a bodegues i caves, viatges d estudi a zones vitivincoles, cursos d iniciaci a la cata de cava i els solemnes actes d investidura que se celebren a la primavera i durant la setmana del cava. 

Com a Joves cavallers confrares d'honor han estat distingits, entre d'altres, Pepe Barroso, Sito Pons, Jordi Tarrs, Arantxa i Emilio Snchez Vicario, Blanca Fernndez Ochoa, Maribel Verd, Ins Sastre, Josep Guardiola, Alberto Berasategui, Oriol Grau, Ferm Fernndez, Andreu Buenafuente... 

S ha de destacar la importncia que t la Jove confraria del cava, ja que assegura la continutat i el futur de la tasca empresa per la confraria del cava i referma la defensa de la cultura vitivincola dels joves del nostre pas.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311633" title="Ibercalafell" nonfiltered="2222" processed="2217" dbindex="122345">
Ibercalafell s un grup de reconstrucci histrica especialitzat en l'poca ibrica. Fou fundat l'any 2001 per diversos estudiants i arquelegs. Actualment est vinculat a la Ciutadella Ibrica de Calafell. Ibercalafell realitza diverses representacions amb rigor histric i arqueolgic:

 La incineraci i enterrament d'un cabdill ibric.
 L'intercanvi comercial entre ibers i pnics.
 Les diferncies socials a l'poca ibrica.
 L'evoluci de la construcci a l'poca ibrica.

Ibercalafell ha actuat a diversos llocs de Catalunya dintre de la Ruta dels Ibers organitzades pel  Museu d'Arqueologia de Catalunya, el festival Trraco Viva entre molts d'altres. Ha actuat a diverses poblacions com Caudete de las Fuentes (Valncia), Alter do Chao (Portugal), Guissona, Palams , Mollet del Valls o Solsona. Va collaborar en el segon captol de Memoria de Espaa de RTVE.

L'any 2005 Ibercalafell va guanyar el I Premio Internacional que atorga la Fundacin Segeda de Recreacin Histrica Antigua celebrat a la poblaci aragonesa de Mara. 

 Fotografies .


Referncies.


Enllaos externs.
 Pgina Web Oficial d'Ibercalafell;
 Blog d'Ibercalafell;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311636" title="Villanueva del Ariscal" nonfiltered="2223" processed="2218" dbindex="122346">

Villanueva del Ariscal s un municipi de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. En l'any 2005 contava amb 5.511 habitants. La seva extensi superficial s de 5 km i t una densitat de 1.102,2 hab/km. Es troba situada a una altitud de 156 metres i a 15 quilmetres de la capital de provncia, Sevilla. 
Histria. 
Al principi va ser vila romana i posteriorment una alqueria rab. En el repartiment de Sevilla va ser donada a l'Orde de Santiago en la persona de la seva maestre Pelayo Correa, en 1253. Des de fins del segle XIV va ser constituda com centre administratiu i judicial de les viles i llocs pertanyents a l'Orde de Santiago a l'Aljarafe, i en ella es va crear una rectoria depenent del priorat de San Marcos de Len, fins que, creat el bisbat de Llerena, va quedar com dependncia intermdia entre el priorat i la rectoria. 

En 1831 va deixar de ser capalera de l'Orde de Santiago. Des de principis del segle XX fins a 1.965 continua el creixement cap a l'oest, apareixent un nou eix de desenvolupament en la carretera d'Olivares (al nord). L'expansi cap al sud s encara poc important, encara que s aqu on es va a situar un nou accs al poble amb la construcci d'una semironda. Des de 1.965 a 1.980, el creixement es produx per diverses urbanitzacions de segones residncies (fins a ara inexistents en el municipi), situades a l'aquest i al sud del casc, a cavall entre els termes de Villanueva i d'Espartinas. Tamb s'acaben ara algunes barriades d'habitatges adossats iniciades en la dcada dels 60. El creixement dels ltims anys s'ha trobat a l'aquest i al sud amb el lmit administratiu del terme d'Espartinas. Per aix, l'expansi de Villanueva s'ha orientat cap al nord i l'oest, primer amb intervencions tradicionals i desprs amb tipologies d'habitatges adossats sobre un viari regular. S'han anat ocupant, com extensi del nucli urb, els terrenys embolicats per la semirronda, al mateix temps que en la sortida de la carretera d'Olivares han sorgit nous habitatges de segones residncies. La morfologia resultant en l'actualitat s irregular i alguna cosa dispersa. 
Demografia. 



Enllaos externs.
Villanueva del Ariscal - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;
- Asociacin Musical Eduardo Torres - Asociacin Musical Compositor Eduardo Torres de Villanueva del Ariscal;
- Hermandad Sacramental - Hermandad del Santsimo Sacramento de Villanueva del Ariscal;
 Collegi de San Antonio de Villanueva del Ariscal;
- Partido Popular - Partit Popular de Villanueva del Ariscal;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311640" title="Trastorn d'horari" nonfiltered="2224" processed="2219" dbindex="122347">

El trastorn d'horari, tamb conegut com descompensaci horria, disrtmia circadiana o sndrome dels fusos horaris, s un desequilibri produt entre el rellotge intern d'una persona (que marca els perodes de somni i viglia) i el nou horari que s'estableix al viatjar amb avi llargues distncies, a travs de diverses regions horries.







 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311654" title="Autovia del Mediterrani" nonfiltered="2225" processed="2220" dbindex="122348">


L'Autovia del Mediterrani o   A-7  s una autovia de titularitat estatal que travessa Catalunya, el Pas Valenci, la Regi de Mrcia i Andalusia. No es tracta encara d'un tram continu sin de trams suplementaris a l'Autopista del Mediterrani o de trams desdoblats de la N-340.

Histria.
L'  A-7  s la nomenclatura que rep la carretera N-340 convertida en autovia. La N-340 inicia el seu recorregut a Cadis i finalitza a Barcelona. Tanmateix, l'A-7 inicia el seu recorregut a Algesires i finalitza a El Perts, a la frontera franco-espanyola. Per tant, hi ha un tram en el que la N-340 no ha sigut reanomenat com a   A-7  sin com a A-48: el tram entre Algesires i Cadis.

Diferents vies passaran a formar-ne part al futur, incloent la CV-10 o Autovia de la Plana, la V-21 que dna accs a Valncia, etc...









 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311657" title="Pieter Robert Rensenbrink" nonfiltered="2226" processed="2221" dbindex="122349">

Pieter Robert Rensenbrink, ms conegut per Rob Rensenbrink, (Amsterdam, 3 de juliol, 1947) fou un futbolista neerlands.

Trajectria.
Nascut a Amsterdam, Rensenbrink comen la seva trajectria al DWS, un club amateur de la seva ciutat, abans de traslladar-se a Blgica on defens els colors del Club Brugge el 1969. Entre 1971 i 1980 jug amb l'Anderlecht on tingu fora xit, destacant dues Recopes europees els anys 1976 i 1978 (i finalista el 1977) al costat del seu compatriota Arie Haan.

Fou membre de la selecci holandesa que arrib a les finals dels Mundials de 1974 i 1978. Entre 1979 i 1980 va deixar la selecci i l'Anderlecht, acabant la seva carrera als clubs Portland Timbers, de la NASL, i al Tolosa.

Fou nomenat per Pel com un dels 100 futbolistes vius ms importants el mar del 2004.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311663" title="Avinguda de Vicent Blasco Ibez (desambiguaci)" nonfiltered="2227" processed="2222" dbindex="122350">


Avinguda de Vicent Blasco Ibez, l'Alcdia de Crespins;
Avinguda de Vicent Blasco Ibez, Fond dels Frares;
Avinguda de Vicent Blasco Ibez, Canet d'En Berenguer;
Avinguda de Vicent Blasco Ibez, Corbera;
Avinguda de Vicent Blasco Ibez, Cullera;
Avinguda de Vicent Blasco Ibez, Canals;
Avinguda de Vicent Blasco Ibez, Gandia;
Avinguda de Vicent Blasco Ibez, Monserrat;
Avinguda de Vicent Blasco Ibez, Paterna;
Avinguda de Vicent Blasco Ibez, Pego;
Avinguda de Vicent Blasco Ibez, Valncia;

Vegeu tamb.
Vicent Blasco Ibez;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311703" title="Teoria de grafs" nonfiltered="2228" processed="2223" dbindex="122351">

La teoria de grafs s una branca de les matemtiques i la informtica que es dedica a l'estudi dels grafs i les seves propietats. En aquest context, un graf consisteix en una collecci de vrtexs (o nodes) conectats per lnies anomenades arestes.

Els grafs es representen grficament amb un punt per cada vrtex, i traant una lnea  entre els vrtexs conectats. Si el graf t direcci, aquesta se simbolitza amb una fletxa.

Les aplicacions de la teoria de grafs gieren al voltant d'estructures que poden ser sistematitzades amb grafsm com per exemple l'estructura de llocs web, anlisi de xarxes, estudi de molcules  en qumica i fsica, o en altres camps com els estudis sociolgics.

El precursor de la teoria de grafs fou Leonhard Euler, que la va iniciar tot intentant resoldre el problema dels set ponts de Knigsberg.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311706" title="Hidrobtid" nonfiltered="2229" processed="2224" dbindex="122352">







Els hidrobtids sn una famlia d'ocells de l'ordre dels procellariformes que comprn set gneres vivents, dividits en divuit espcies. A la Mediterrnia en sn representants l'ocell de tempesta, el petrell ocenic i el petrell cuaforcat. 

Morfologia.

 Dimensions petites;
 Plomatge fosc.
 Els conductes nasals sn soldats en un tub nic, amb septe, i a la vora posterior de l'estern sense escotadures.
 No presenten dimorfisme sexual. ;

Alimentaci.

Mengen crustacis planctnics i peixets que atrapen a la superfcie del mar. 

Hbitat.

Viuen a alta mar i noms tornen a terra per criar.

Distribuci geogrfica.

Sn cosmopolites i es troben a tots els oceans de la Terra. Les espcies de la subfamlia Oceanitinae acostuma a viure a l'hemisferi sud i les de la subfamlia Hydrobatinae a l'hemisferi nord. 

Costums.

Sn d'hbits nocturns, sobretot a l'poca de cria, pelgics i volen rasant l'aigua. Tamb sn mongams. 

Conservaci.

Les principals amenaces per a aquests ocells sn la introducci d'espcies alienes als seus ecosistemes (en especial mamfers, com ara cabres, rates, porcs i gats assilvestrats) que depreden els ous i els pollets de llurs colnies de cria o alteren el seu hbitat. Aix mateix, algunes espcies d'aquesta famlia estan amenaades d'extinci per les activitats humanes. 

Espcies.



Referncies.

 Els hidrobtids a la IUCN. ;

Enllaos externs.

 Els hidrobtids a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Vdeos i informaci diversa d'hidrobtids. ;
 Vdeos d'hidrobtids en llur hbitat natural. ;
 Informaci sobre 21 espcies d'hidrobtids.  i ;
 Descripci i conservaci d'aquesta famlia d'ocells. ;
 Taxonomia dels hidrobtids. ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311715" title="Llus Estasen i Pla" nonfiltered="2230" processed="2225" dbindex="122354">

Llus Estasen i Pla (1890-1947) fou un pioner de l'escalada, alpinisme i esqu de muntanya. Fou l'escalador catal mes important de l'poca d'entreguerres. Va introduir la tcnica del piolet i grampons a l'estat.

Als seus inicis es dedica a l'esqu de competici amb bons resultats en diferents proves.
Apassionat de l'esqui de muntanya recorre gran part dels Pirineus. L'any 1919 se li encarrega de donar llions d'esqu als habitants del Pallars i Aran per tal de palliar els problemes d'allament que patien els pobles de muntanya.

l'any 1919 Primera ascensi hivernal al Pedraforca (amb en Pau Badia, Josep Maria Guilera i Josep Puntas).
l'any 1920 protagonitza la primera escalada coneguda de Montserrat , la Gorra Frgia. En aquest masss tamb aconsegueix les vies d'Els Flautats , l'Eco superior, l'Aresta Brucs del Frare Gros y la via normal del Bisbe.
L'any 1922, concretament el 12 d'abril, aconsegueix la Primera Nacional amb esquis de l'Aneto (amb en E.Ribas, Soler Coll i el guia Delms).

Durant aquest perode obre diverses vies d'ascensi al Polleg Superior del Pedraforca: La Grallera i la Canal Roja.
L'any 1924 Amb Feliu , Llovera, Navarro i Puntas fan la primera Ascensi hivernal a la Pica d'Estats.
l'any 1930 junt amb en Rovira dona nom al corredor de l'Aneto per la Vall de Coronas, el Corredor Estasen.

A Banda de les ascensions per els Pirineus en vies de categoria primera Nacional tamb es prodig en ascensions als Alps i les Dolomites.

Fou el primer president del Centre Acadmic d'Escalada (CADE), Fundat l'any 1942 dins del Centre Excursionista de Catalunya.

El 2 de juny de 1946 fa l'ultima ascensi al Polleg inferior del Pedraforca. En aquesta ltima ascensi hi va deixar una cantimplora per a dos companys (Faus i Sim) que escalaven la seva via per la cara sud.

El 22 de juny de 1947 mor d'una emblia mentre acudia a la collocaci del la primera pedra d'un refugi situat a la Jaa dels prats al peu del Pedraforca. Aquest refugi s'inaugura dos anys ms tard amb el seu nom. Tamb es bateja en el seu honor una agulla en el Masss Maladeta-Aneto, La Forca Estasen (3.028m).

Bibliografia.
Iglesies, Josep. Lluis Estasen. CEC. Ed.Montblanc. Granollers 1965

 Enllaos externs.
Enciclopedia de Montaa



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311727" title="OneRepublic" nonfiltered="2231" processed="2226" dbindex="122355">

OneRepublic s una banda pop rock estatudinenca formada a Colorado. Timbaland va fer una mescla del seu tema Apologize, de l'lbum Shock Value. Aquest fet els ha llenat al ms alt dels Estats Units i a la resta del mn.
 Biografia .
A partir de l'estiu del 2006,la banda va ser una de les ms populars al MySpace ja que tenien un gran nombre de visitres a la seva pgina. La seva carrera va comenar en mans del compositor i productor discogrfic Ryan Tedder i el seu amic Zach Filkins. El grup es va mudar a Los Angeles. Desprs de passar per Columbia Records, van anar a Interscope Records/Mosley Music Group.
 Membres actuals.

 Ryan Tedder   Cantant, Guitarra, Piano i Glockenspiel (2002 actualitat);
 Zach Filkins   Guitarra, Cantant (2002 actualitat);
 Eddie Fisher   Bateria, Percussi (2002 actualitat);
 Drew Brown   Guitarra, Glockenspiel (2002 actualitat);
 Brent Kutzle   Baixista, Cantant, Teclats (2007 actualitat);

 Crtiques .

La banda ha estat sovint comparada amb bandes com Maroon 5, The Fray, Keane i Coldplay. Aix s per l's dels teclats i el falset en el gnere pop rock.

En general, les crtiques han sigut bones. La revista Rolling Stone la situa com una de les bandes del futur.

 Influncies .
Ryan Tedder diu que la banda ha estat influenciada per The Beatles, Coldplay i U2. Diu que anar a un concert de U2 s com anar a l'esglsia.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311729" title="I Cesaroni" nonfiltered="2232" processed="2227" dbindex="122356">

I Cesaroni s una srie de televisi italiana inspirada en la srie espanyola Los Serrano.
Els episodis expliquen les histries d una famlia ampliada   els Cesaroni   composta per dos ex nuvis (Lucia, interpretada per Elena Sofia Ricci, i Giulio, Claudio Amendola) que es retroben i es casen a Roma, i els seus cinc fills, amb els respectius parents i amics.
El 17 d abril de 2007 va comenar el rodatge de la segona temporada, que va estrenar-se l 1 de febrer de 2008, a Canale 5, amb el mateix csting de la primera temporada i algunes aparicions extrardinaries.
En vista de l xit de la segona temporada, molt superior al de la primera, s ha anunciat ja la tercera que probablement s estrenar a principis de 2009.

 Personatges .

Giulio Cesaroni (Claudio Amendola): el pare de famlia, s el prototip de l itali rom. Porta els tatuatges representatius del Coliseu i la Lloba Capitolina, adora el bon vi i s aficionat de la Roma. Juntament amb el seu germ Cesare, s propietari d un bar, la Bottiglieria Garbatella, al barri amb el mateix nom, a ms a ms s l entrenador de l equip del barri, la Romulana. A l inici de la srie era vidu des de feia alguns anys de la seva primera dona, Marta, i es troba sol a criar els seus tres fills, Marco, Rudi i Mimmo. La seva vida pateix un canvi sobtat quan es retroba amb Lucia, el seu primer amor de l infncia: event que repercutir en tota la famlia, aix com en els amics i parents.

Lucia Liguori (Elena Sofia Ricci): de jove era la xicota de Giulio, per desprs es va traslladar a Mil en busca d xit i independncia. Es va casar amb Sergio, un ric emprenedor, es va convertir en una dona culta i refinada, aix com les seves filles, Eva i Alice: per amb el temps va adonar-se de qu estava avorrida i trista, d aquesta manera va deixar el marit i va traslladar-se a la seva ciutat natal. Un banal embs als carrers de Roma la fa retrobar-se novament amb Giulio: per Lucia s com rebre una "segona oportunitat", i redescobreix aix l amor, la passi i sobretot la felicitat. Per un breu perode decideix ser professora de primria, per abandona per dedicar-se a la casa i la famlia. Ms tard hi tornar per quedar-s hi.

Cesare Cesaroni (Antonello Fassari): germ gran de Giulio, s copropietari de la Bottiglieria Garbatella. A vegades s un pl avaricis i egoista, per est fortament unit al seu germ, al barri i particularment al seu negoci, del qual est molt orgulls, ja que pertany a la famlia des de fa moltes generacions. s molt freqent la seva frase de resignaci "Che amarezza  ". L arribada a la seva vida d una "nova famlia" inicialment el fa tornar boig: tem que Lucia, Alice, Eva i Gabriella puguin robar el seu lloc al cor dels Cesaroni, per descobrir que no s aix. A causa del seu carcter i per una certa por, viu sol. S enamora de Pamela, una "professional", per per diversos motius i mals entesos, la relaci no arriba a bon port.

Gabriella Liguori (Rita Savagnone): mare de Lucia, amb un pasat de feminista, s una dona de mitjana edat encara molt enrgica. Tendeix a ficar-se dins els problemes personals de la seva filla, molts cops amb fins poc clars.

Eva Cudicini (Alessandra Mastronardi): filla gran de Lucia, s una noia jove seria i estudiosa, que aprecia Pablo Neruda i que no segueix la moda. Al principi li costa i no accepta formar part dels Cesaroni, que representen un mn completament divers als seu, per al final, com la resta de personatges, s integra molt b a la seva nova famlia. Principalment era la xicota de Christiam, music milans de grans esperances, per amb poc talent, per acaben tallant. La noia es fa molt amiga de Marco, fill de Giulio, descobrint en ell un noi dol i romntic: per aquesta amistat es va convertint el amor.

Marco Cesaroni (Matteo Branciamore: fill gran de Giulio, t la mateixa edat que Eva. A vegades tossut i a vegades tmid, juga a l equip de futbol del barri, per la seva vertadera passi s tocar la guitarra, activitat que va abandonar desprs de la mort de la seva mare i que redescobreix desprs de trobar-se amb Eva. S enamora quasi de sobte d Eva per ella no se n adona. Quan s conscient de qu aquella relaci no s possible, t una relaci fuga amb Rachele, la seva professora. s el cantant de la can Adesso che ci siete voi, sintonia de la srie.

Rudi Cesaroni (Niccol Centioni): fill mitj de Giulio, definit pel seu germ Mimmo com "un creuament entre Bart Simpson i El Padrino". La seva especialitat sn les bromes que amb la seva innata astcia i amb l ajuda de Budino i Charlie, porta a terme sovint. Les seves vctimes preferides sn la professora Zoppante i sobretot Alice, la seva nova germana a ms a ms de companya de classe.

Alice Cudicini (Micol Olivieri): filla petita de Lucia. Com la seva germana s una noia amb classe. En guerra contnua amb el seu germ Rudi, al final de la segona temporada es fa xicota d Umberto.

Mimmo Cesaroni (Federico Russo): fill menor de Giulio (a la segona temporada es revella que Mimmo s un sobrenom i que el seu nom real s Domenico). Tendre i ingenu, per tamb atent i observador, s el narrador que introdueix cada captol. Analitza sempre el comportament dels adults que l envolten. Estableix una perfecta relaci amb Lucia, dona en la que veu la mare que mai va conixer.

Ezio Masetti (Max Tortora): posseeix un taller de cotxes al costat de la casa dels Cesaroni, per amb poques ganes de treballar, passa bona part del dia a la taverna de Giulio i Cesare, dels quals s amic de l infncia. s creu molt intelligent per cau sempre en les bromes dels seus amics. Tendeix a donar consells no demanats que creen problemes en lloc de solucionar-los.

Stefania Masetti (Elda Alvigini): dona d Ezio, professora de literatura i histria a l escola on estudien els protagonistes. El seu carcter s tot el contrari del del seu marit: desperta i enrgica. La parella atravesa moments de crisi, per sempre els solucionen.

Walter Masetti (Ludovico Fremont): fill d Ezio i Stefania, s el millor amic de Marco Cesaroni. Sempre alegre i amb una broma a punt, sembla que mai es pren res en serio. En pocs moments manifesta la seva sensibilitat.

Sergio Cudicini (Emanuele Vezzoli): ric emprenedor milans, ex marit de Lucia. Prova de totes les formes reconquistar a la dona i posar obstacles al matrimoni d ella amb Giulio, fent-se passar fins i tot, per malalt terminal.

Budino Bellavista (Guiliano Nunzio): fidel amic de Rudi, s el seu millor aliat en les bromes. Budino, s un sobrenom i fins i tot la professora li diu aix, per aquest motiu mai es revella el seu nom real. Encara que participa en les bromes contra Alice, n s secretament enamorat.

Jolanda Bellavista (Giulia Luzi): germana de Budino i gran amiga d Alice. Les dues noies s alien per contrarestar les bromes de Rudi i els seus companys. Jolanda est enamorada d Umberto, qui la ignora.

Rachele (Martina Colombari): professora de literatura, substituta d Stefania. Tindr una intensa i difcil relaci amorosa amb Marco.

 Personatges apareguts noms a la primera temporada .

Andrea (Massimo Molea): director de l escola on ensenyen Stefania i Lucia. Manipulador, creu que sempre pot conquistar-ho tot amb els diners, des de la prpia Lucia   de la qual n s enamorat des de jove   fins a l equip de futbol del barri. No apareix ms quan Stefania pren el seu lloc a l escola.

Augusto Cesaroni (Maurizio Mattioli): germ gran de Cesare i Giulio. Tots a la famlia parlen d ell com una "llegenda", ja que ha viscut durant molts anys a Amrica, on sembla que ha fet molta fortuna. Quan torna per retrobar-se amb els seus parents, es descobreix el seu secret (que noms Cesare coneixia i que havia amagat a la resta de la famlia): en realitat no s bo en res, sobreviu desbancant dones riques. Sedueix a Gabriella per guanyar diners i desprs l abandona.

Veronica (Lucrezia Piaggio): a l inici de la srie s la xicota de Marco, per ho deixen molt aviat. Es converteix en gran amiga i confident d Eva.

Charlie (Stefano Balgos Herrera): d origen xins, juntament amb Budino s amic i aliat de Rudi. Charlie (com Budino) s un pseudnim, des del moment que els seus amics descobreixen el seu real nom xins (Chung o Tsung) de difcil pronuncia. No apareix a la segona temporada perque al final de l estiu, sense que ning ho spiga, torna a Xina amb la seva famlia.

 Personatges apareguts a partir de la segona temporada .

Carlotta (Roberta Scardola): nova amiga d Eva, del ric barri de Parioli de Roma. Desprs de suspendre diverses assignatures a la seva escola privada, per cstig del seu pare s enviada a l escola pblica de la Garbatella. Inicialment s la xicota de Pivian, "experimentador" cinematogrfic, per comena una relaci clandestina amb Walter Masetti.

Antonio Barillon (Giancarlo Ratti): nou ve de la casa dels Cesaroni, que s ha mudat amb la famlia des de Pdua. Obre un negoci al costat de la taverna de Giulio i Cesare anomenat El rei de la tassa. Inicialment els Cesaroni pensen que s un potencial competidor, per ms tard descobreixen que Barillon ven un altre tipus de "tasses".

Lorenzo Barillon (Filippo Vitte): fill dels Barillon, molt estudis, per tamb molt astut i egoista. s l nic milanista en una classe de romanistes. Inicialment era rival de Rudi i Budino, per desprs esdev amic i cmplice de les seves bromes.
Germana Barillon (Cristina Bignardi): dona d Antonio i mare de Lorenzo, molt tossuda i egoista.

Umberto (Alessandro Colecchi): el nou amor d Alice. Els dos es troben a l ptica dels pares del noi. Ja es coneixien perque anaven a la mateixa escola. A l ltim captol de la segona temporada finalment es fan un pet.

Alex (Fabio Ghidoni): nou amor d eva. s el chef del nou restaurant "The Bostonian" obert al barri de la Garbatella. Inicialment ell i Eva tindrn un petita discussi, per desprs descobrirant estar enamorats l un de l altre.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311730" title="Otdid" nonfiltered="2233" processed="2228" dbindex="122357">





Els otdids sn una famlia d'ocells de l'ordre dels gruformes.

Morfologia.

 Fan entre 35 i 135 cm de llargria.
 Tenen el bec curt i lleugerament rom a la punta.
 Els tarsos sn alts i forts.
 Els peus tenen tres dits dirigits endavant, units en la base per una curta membrana i amb les ungles aplanades en l'extrem.
 Els manca la glndula uropigial.
 Presenten un lleuger dimorfisme sexual.

Alimentaci.

Mengen fulles, llavors, tubercles, insectes i petits vertebrats.

Hbitat.

Viuen en zones descobertes i rides.

Distribuci geogrfica.

Sn autctons d'frica, Eursia i Austrlia. 

Costums.

Sn nidfugs i gregaris.

Gneres i espcies.

 Gnere Otis;
 Otis tarda;
 Gnere Ardeotis;
 Ardeotis arabs;
 Ardeotis kori;
 Ardeotis nigriceps;
 Ardeotis australis;
 Gnere Chlamydotis;
 Chlamydotis undulata;
 Chlamydotis macqueenii;
 Gnere Neotis;
 Neotis ludwigii;
 Neotis denhami;
 Neotis heuglinii;
 Neotis nuba;
 Gnere Eupodotis;
 Eupodotis senegalensis;
 Eupodotis caerulescens;
 Eupodotis vigorsii;
 Eupodotis rueppellii;
 Eupodotis humilis;
 Gnere Lophotis;
 Lophotis savilei;
 Lophotis gindiana;
 Lophotis ruficrista;
 Gnere Afrotis;
 Afrotis afra;
 Afrotis afraoides;
 Gnere Lissotis;
 Lissotis melanogaster;
 Lissotis hartlaubii;
 Gnere Houbaropsis;
 Houbaropsis bengalensis;
 Gnere Sypheotides;
 Sypheotides indica;
 Gnere Tetrax;
 Tetrax tetrax ;

Referncies.


 Els otdids a la IUCN. ;

Enllaos externs.

 Els otdids a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Els otdids a l'Animal Diversity Web. ;
 Vdeos i informaci diversa d'otdids. ;
 Els otdids a l'Encyclopedia of Life. ;
 Vdeos d'otdids en llur hbitat natural. ;
 Informaci sobre 26 espcies d'otdids.  i ;
 Distribuci geogrfica dels otdids. ;
 Taxonomia dels otdids. ;
 Fotografies i descripci d'aquesta famlia d'ocells. ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311756" title="Conveni Internacional de l'Opi" nonfiltered="2234" processed="2229" dbindex="122360">

El Conveni Internacional de l'Opi, signat a La Haia el 23 de gener de 1912, va ser el primer tractat internacional de control de les drogues. Els Estats Units van convocar 13 nacions a una conferncia de la Comissi Internacional de l'opi el 1909 a Shangai (Xina), en resposta a la creixent crtica al trfic d'opi. El tractat va comptar amb les signatures d'Alemanya, els Estats Units d'Amrica, la Xina, Frana, el Regne Unit, Itlia, el Jap, els Pasos Baixos, Prsia, Portugal, Rssia i Siam. El conveni disposava que "les potncies contractants procuraran vigilar o fer que es vigili a tota persona que fabriqui, importi, vengui, distribueixi i exporti morfina, cocana i les seves sals respectives, aix com els edificis on dites persones exerceixin aquesta indstria o comer".

Espanya va signar el conveni el 23 d'octubre de 1912. El 1915 es va aplicar el Conveni als Estats Units, els Pasos Baixos, la Xina, Hondures i Noruega, i el 1919 es va aplicar globalment ja que es va incorporar al Tractat de Versalles.

El 9 de febrer de 1925 es va signar una versi revisada del Conveni Internacional de l'Opi, que va entrar en vigor el 25 de setembre de 1928. S'hi va introduir un sistema de control estadstic que hauria de ser supervisat per una mesa central permanent de l'opi, un cos de la Lliga de Nacions. Egipte, amb el suport de la Xina i els Estats Units, van recomanar que s'afegs al Conveni la prohibici de l'haixix, i un sub-comit va proposar el text segent:

L's del cannabis i els seus derivats noms s'ha d'autoritzar per a propsits mdics i cientfics. La rena bruta (charas), no obstant, que s'extreu de les flors femelles de cannabis sativa L, juntament amb els diversos preparats (haixix, chira, esrar, diamba, etc.) de la qual n's la base, no essent utilitzats actualment per propsits mdics i noms essent susceptibles de ser utilitzats de forma danyosa, de la mateixa manera que altres narctics, no s'ha de produir, vendre ni comerciar sota cap mena de circumstncia.


L'ndia i altres pasos van objectar del llenguatge utilitzat, citant costums socials i religiosos i el predomini de la planta del cannabis a la natura, que dificultaria el compliment de la norma. Aix doncs, aquesta provisi mai va aparixer al tractat final. Es va fer una concessi que prohibia l'exportaci de cannabis als pasos que n'havien prohibit l's, i que requeria als pasos importadors  l'expedici de certificats aprovant la importaci i declarant que els carregaments eren "nicament per a propsits mdics o cientfics". Tamb s'obligava a les parts a "exercir un control efectiu per prevenir el trfic internacional illcit de cannabis i especialment de la seva rena." Aquestes restriccions encara deixaven un marge considerable als pasos per permetre la producci, el comer intern i l'utilitzaci del cannabis per a usos recreatius..

El Conveni es va reemplaar pel Conveni nic sobre Drogues Narctiques de 1961.

Referncies.
The cannabis problem: A note on the problem and the history of international action, Bulletin on Narcotics, 1962.
The beginnings of international drug control, UN Chronicle, Summer, 1998.
International Opium Convention Signed at The Hague January 23, 1912.


Enllaos externs.
Museu de l'Opi;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311757" title="Brynach" nonfiltered="2235" processed="2230" dbindex="122361">

Sant Brynach, o Bynarch (Irlanda?   Nanhyfer, 570), va ser un monjo galls del segle VI, probablement d'origen irlands. Histricament se'l vincula amb el comtat galls de Sir Benfro, on diverses capelles establertes per ell el recorden.

 Biografia .
Sembla que estigu casat amb la filla d'un cabdill local de l'antic comtat galls de Sir Frycheiniog. En el Museu Britnic es conserva una Vida de Sant Brynach del segle XII , que indica que viatj a Roma i a la Bretanya, per tornar a Galles per Aberdaugleddau. Fund diversos oratoris en la zona dels rius Cleddau, Gwan i Camam, per la seva fundaci ms important va ser un monestir a Nanhyfer (Nevern en angls), construt en terres cedides per Clether, el senyor de la zona. Al llarg de la seva vida, Brynach tingu alguns problemes amb el rei de Gwynedd Maelgwn, fins que el sant obr alguns miracles i feren les paus. La seva hagiografia ens el presenta com un jove que havia fet tronar i ploure fins a una conversi religiosa -en parallel amb molts altres sants catlics- que n'hauria fet una persona virtuosa exemplar. Els fets de la seva vida, relacions amoroses incloses, sn descrites en la seva Vida amb tocs d'humor, un fet poc corrent en les vides de sants coetnies.

El nom Brynach s d'origen irlands, i pot ser una derivaci del nom Bernach. Alguns historiadors han identificat el sant amb el cabdill Fernach que an a Galles juntament amb Brychan de Brycheiniog; altres dissenteixen, i l'associen amb la indicaci Brennach Wyddel o'r Gogledd ("Brennach l'Irlands del Nord") que apareix als Trioedd Ynys Prydein (les "Trades galleses, recopilaci de manuscrits medievals gallesos). En els seus desplaament per Galles aixec diversos temples. En el comtat de Sir Benfro sn les esglsies de Dinas, Llanfyrnach (="Esglsia de Brynach") i Pontfaen; en l'esglsia que li s dedicada a Nanhyfer hi ha una alta creu celta, i la tradici diu que s el lloc on primer canta el cucut a Galles cada any. Per aix, al sant se'l representa com un monjo o un abat amb un cucut a l'espatlla.

Altres llocs on se'l venera, i que hauria visitat en els seus desplaaments, sn Llanboidy, Llanddarog i punts diversos dels antics comtats gallesos de  Glamorgan, Sir Frycheiniog i Sir Fynwy. Aquestes poblacions mostren una distribuci semblant a la de diverses pedres amb inscripcions en l'escriptura Ongham, i ambds fets portarien a creure en una zona d'influncia irlandesa en el sud de Galles, segons alguns historiadors . La forma gallesa d'anomenar-lo, Brynach Wyddel ("Brynach l'Irlands"), tamb fa allusi als seus suposats orgens.

L'esglsia catlica celebra la seva festa el 7 d'abril.

 Bibliografia .
 Rachel Bromwich Trioedd Ynys Prydein: The Triads of the Island of Britain 2006. Third Edition;
 A.W.Wade-Evans, ed. Vitae Sanctorum Britanniae et Genealogiae Cardiff: University of Wales Press, 1944;
 Sabine Baring-Gould, John Fisher Lives of the British Saints 1907;
 Egerton Philimore Notes, en l'edici del 1906 del llibre de George Owen "The Description of Pembrokeshire" 1603.

 Enllaos .
 Traducci de Vita Sancti Bernachius ;
 Breus notes biogrfiques ;
 Enciclopdia dels sants ;
 Biografia ;

 Bibliografia .
 Sabine Baring-Gould, John Fisher Lives of the British Saints 1907;
 Rachel Bromwich Trioedd Ynys Prydein: The Triads of the Island of Britain 2006. Third Edition;
 Egerton Philimore Notes, en l'edici del 1906 del llibre de George Owen 'The Description of Pembrokeshire' 1603.

 Enllaos .
 Breus notes bogrfiques ;
 Enciclopdia dels sants ;
 Biografia ;

 Notes .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311763" title="Cuclid" nonfiltered="2236" processed="2231" dbindex="122362">














Els cuclids sn una famlia d'ocells, la principal de l'ordre dels cuculiformes. En sn representants als Pasos Catalans el cucut i el cucut reial. 

Morfologia.

 Dos dits dirigits cap endavant i dos cap endarrere.
 Cua llarga i ales fora afilades.
 Bec curt i lleugerament corbat a l'extrem.
 Potes curtes.;

Distribuci geogrfica.

Sn ocells tpics de les regions clides de tota la Terra, b que poc abundants a Amrica.

Costums.

Sn espcies majoritriament arbries, i s corrent que les femelles parasitin nius d'altres ocells. 

Gneres i espcies.

 Subfamlia Cuculinae;
 Gnere Clamator;
 Clamator glandarius;
 Clamator jacobinus;
 Clamator levaillantii;
 Clamator coromandus;
 Gnere Pachycoccyx;
 Pachycoccyx audeberti;
 Gnere Cuculus;
 Cuculus canorus;
 Cuculus crassirostris;
 Cuculus sparverioides;
 Cuculus varius;
 Cuculus vagans;
 Cuculus fugax;
 Cuculus pectoralis;
 Cuculus solitarius;
 Cuculus clamosus;
 Cuculus micropterus;
 Cuculus gularis;
 Cuculus saturatus;
 Cuculus horsfieldi;
 Cuculus poliocephalus;
 Cuculus rochii;
 Cuculus pallidus;
 Gnere Cercococcyx;
 Cercococcyx mechowi;
 Cercococcyx olivinus;
 Cercococcyx montanus;
 Gnere Cacomantis;
 Cacomantis sonneratii;
 Cacomantis merulinus;
 Cacomantis variolosus;
 Cacomantis heinrichi;
 Cacomantis castaneiventris;
 Cacomantis flabelliformis;
 Gnere Chrysococcyx;
 Chrysococcyx osculans;
 Chrysococcyx basalis;
 Chrysococcyx lucidus;
 Chrysococcyx ruficollis;
 Chrysococcyx meyeri;
 Chrysococcyx minutillus;
 Chrysococcyx maculatus;
 Chrysococcyx xanthorhynchus;
 Chrysococcyx flavigularis;
 Chrysococcyx klaas;
 Chrysococcyx cupreus;
 Chrysococcyx caprius;
 Gnere Rhamphomantis;
 Rhamphomantis megarhynchus;
 Gnere Surniculus;
 Surniculus lugubris;
 Surniculus velutinus;
 Gnere Caliechthrus;
 Caliechthrus leucolophus;
 Gnere Microdynamis;
 Microdynamis parva;
 Gnere Eudynamys;
 Eudynamys melanorhyncha;
 Eudynamys scolopacea;
 Eudynamys cyanocephala;
 Eudynamys taitensis;
 Gnere Scythrops;
 Scythrops novaehollandiae;
 Subfamlia Phaenicophaeinae;
 Gnere Ceuthmochares;
 Ceuthmochares aereus;
 Gnere Phaenicophaeus.
 Phaenicophaeus diardi;
 Phaenicophaeus sumatranus;
 Phaenicophaeus viridirostris;
 Phaenicophaeus tristis;
 Phaenicophaeus leschenaultii;
 Phaenicophaeus chlorophaeus;
 Phaenicophaeus javanicus;
 Phaenicophaeus calyorhynchus;
 Phaenicophaeus curvirostris;
 Phaenicophaeus pyrrhocephalus;
 Phaenicophaeus superciliosus;
 Phaenicophaeus cumingi;
 Gnere Carpococcyx;
 Carpococcyx viridis;
 Carpococcyx radiatus;
 Carpococcyx renauldi;
 Gnere Coua;
 Coua cursor;
 Coua gigas;
 Coua coquereli;
 Coua serriana;
 Coua reynaudii;
 Coua ruficeps;
 Coua cristata;
 Coua verreauxi;
 Coua caerulea;
 Subfamlia Centropodinae;
 Gnere Centropus;
 Centropus senegalensis;
 Centropus celebensis;
 Centropus unirufus;
 Centropus melanops;
 Centropus nigrorufus;
 Centropus milo;
 Centropus goliath;
 Centropus violaceus;
 Centropus menbeki;
 Centropus ateralbus;
 Centropus phasianinus;
 Centropus spilopterus;
 Centropus bernsteini;
 Centropus chalybeus;
 Centropus rectunguis;
 Centropus steerii;
 Centropus sinensis;
 Centropus andamanensis;
 Centropus viridis;
 Centropus toulou;
 Centropus grillii;
 Centropus chlororhynchus;
 Centropus bengalensis;
 Centropus leucogaster;
 Centropus anselli;
 Centropus monachus;
 Centropus cupreicaudus;
 Centropus superciliosus;
 Subfamlia Coccyzinae;
 Gnere Coccyzus;
 Coccyzus pumilus;
 Coccyzus cinereus;
 Coccyzus erythropthalmus;
 Coccyzus americanus;
 Coccyzus euleri;
 Coccyzus minor;
 Coccyzus ferrugineus;
 Coccyzus melacoryphus;
 Coccyzus lansbergi;
 Gnere Saurothera;
 Saurothera merlini;
 Saurothera vieilloti;
 Saurothera vetula;
 Saurothera longirostris;
 Gnere Hyetornis;
 Hyetornis pluvialis;
 Hyetornis rufigularis;
 Gnere Piaya;
 Piaya cayana;
 Piaya melanogaster;
 Piaya minuta;
 Subfamlia Crotophaginae;
 Gnere Crotophaga;
 Crotophaga major;
 Crotophaga ani;
 Crotophaga sulcirostris;
 Gnere Guira;
 Guira guira;
 Subfamlia Neomorphinae;
 Gnere Tapera;
 Tapera naevia;
 Gnere Dromococcyx;
 Dromococcyx phasianellus;
 Dromococcyx pavoninus;
 Gnere Morococcyx;
 Morococcyx erythropygus;
 Gnere Geococcyx;
 Geococcyx californianus;
 Geococcyx velox;
 Gnere Neomorphus;
 Neomorphus squamiger;
 Neomorphus geoffroyi;
 Neomorphus radiolosus;
 Neomorphus rufipennis;
 Neomorphus pucheranii;

Referncies.



Enllaos externs.

 Els cuclids a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Els cuclids a la IUCN. ;
 Vdeos i informaci diversa de cuclids. ;
 Els cuclids a l'Encyclopedia of Life. ;
 Vdeos de cuclids en llur hbitat natural. ;
 Enregistraments sonors del cant d'algunes espcies de cuclids. ;
 Informaci sobre 142 espcies de cuclids.  i ;
 Descripci i alimentaci d'aquesta famlia d'ocells. ;
 Taxonomia dels cuclids. ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311792" title="Margarida Aldobrandini" nonfiltered="2237" processed="2232" dbindex="122364">
Margarida Aldobrandini ( Roma, Estats Pontificis 1586 - Parma, Ducat de Parma 1646 ) fou una noble italiana que va esdevenir duquessa consort i regent del Ducat de Parma.

Orgens familiars.
Va nixer el 1586 a la ciutat de Roma sent filla de Joan Francesc Aldobrandini i Olmpia Aldobrandini, neboda aquesta ltima del papa Climent VIII.

Npcies i descendents.
Per tal d'establir la pau entre les famlies Aldobrandini i Farnese es concret el prometatge de Margarida amb Ranuccio I de Parma, celebrant-se les nocies el 7 de maig de 1600 a la ciutat de Roma. D'aquesta uni nasqueren:
 Alexandre Francesc Farnese (1602);
 Maria Farnese (1603) ;
 Alexandre Farnese (1610-1630) ;
 Odoard I de Parma (1612-1646), duc de Parma;
 Onorat Farnese (1613-1614) ;
 Maria Caterina Farnese (1615-1646), casada el 1631 amb Francesc I d'Este;
 Maria Farnese (1618) ;
 Victria Farnese (1618-1649), casada el 1648 amb Francesc I d'Este;
 Francesc Maria Farnese (1620-1647), cardenal;


A travs del matrimoni Ranuccio I obtingu un important dot i l'autonomia del ducat de Parma, que seguia en aquells moments subordinat a la Santa Seu. Margarida, per la seva joventut, tingu diversos aborts naturals i fills que moriren per en Ranuccio feu aflorir el temor que Margarida estava embruixada. El 1610 la parella celebra el naixement del primer fill que super l'any de vida, per aquest nen nasqu sord i mut. Desprs d'una rpida investigaci, les sospites se centren en una antiga amant del Duc, Claudia Colla i la seva mare, que l'any 1611 foren acusades i condemnades per bruixeria. 

A la mort del seu esps el seu fill Odoard Farnese fou nomenat successor, si b tingu la regncia del seu oncle, el cardenal Ranuccio Farnese. A la mort d'aquest Margarida fou nomenada regent, crrec que exerc fins el 1628, moment en el que el seu fill assum plenament el poder.

Margarida mor el 9 d'agost de 1646 a la ciutat de Parma.

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311803" title="Esquerra Independent de Castell" nonfiltered="2238" processed="2233" dbindex="122365">
Esquerra Independent de Castell (EIC) s un partit poltic creat el 1979 a Castell de la Plana per tal d'unir l'esquerra local per a les eleccions municipals amb l'objectiu de transformar l'Ajuntament en una instituci controlada i dirigida pel poble. Va obtenir 4.146 vots, la tercera fora poltica, i obtingu dues regidories: policia municipal i ensenyament. Era format per alguns antics membres del primer PSPV com Rafael Menezo o Juli Domingo, o del PSAN com Toni Royo, per els caps ms destacables foren els regidors Vicent Pitarch i Almela i Ricard Colom. 

A les eleccions municipals del 1983 es presenta amb una llista encapalada per membres de les associacions venals Sant Josep Obrer (Vicent Grau), Sequiol (Miquel Gmez), de l'associaci El Faro del Grau (Tico Palau), per va perdre la representaci a l'ajuntament. El 1984 es va integrar a Unitat del Poble Valenci, que posteriorment fou un dels formants del Bloc Nacionalista Valenci.

 Enllaos externs .
 Histria d'EIC;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311804" title="Caprimlgid" nonfiltered="2239" processed="2234" dbindex="122366">









Els caprimlgids sn una famlia d'ocells nocturns de l'ordre dels caprimulgiformes. En sn representants als Pasos Catalans l'enganyapastors i el siboc.

 Morfologia .

 Mida mitjana.
 Ales llargues i punxegudes.
 Potes curtes;
 Bec gros, molt curt i envoltat de pls rgids.
 Colors crptics del plomatge per poder mimetitzar-se amb l'entorn durant el dia.

 Reproducci .

Nien a terra. 

 Alimentaci .

Mengen insectes (en especial, papallones nocturnes i d'altres insectes voladors grans). 

 Distribuci geogrfica .

Es troben a tota la Terra.

 Costums .

En volar no fan, prcticament, soroll i sn actius a la nit o al capvespre.

 Espcies .

 Subfamlia Chordeilinae  ;
 Nyctiprogne leucopyga;
 Podager nacunda;
 Lurocalis rufiventris;
 Lurocalis semitorquatus;
 Chordeiles gundlachii;
 Chordeiles acutipennis;
 Chordeiles minor;
 Chordeiles pusillus;
 Chordeiles rupestris;
 Chordeiles vielliardi;
 Subfamlia Caprimulginae;
 Caprimulgus aegyptius;
 Caprimulgus affinis;
 Caprimulgus anthonyi;
 Caprimulgus asiaticus;
 Caprimulgus atripennis;
 Caprimulgus badius;
 Caprimulgus batesi;
 Caprimulgus binotatus;
 Caprimulgus candicans;
 Caprimulgus carolinensis ;
 Caprimulgus cayennensis;
 Caprimulgus celebensis;
 Caprimulgus centralasicus;
 Caprimulgus clarus;
 Caprimulgus climacurus;
 Caprimulgus concretus;
 Caprimulgus cubanensis;
 Caprimulgus donaldsoni;
 Caprimulgus enarratus;
 Caprimulgus europaeus;
 Caprimulgus eximius;
 Caprimulgus fossii;
 Caprimulgus fraenatus;
 Caprimulgus hirundinaceus;
 Caprimulgus indicus;
 Caprimulgus inornatus;
 Caprimulgus longirostris;
 Caprimulgus macrurus;
 Caprimulgus maculicaudus;
 Caprimulgus maculosus;
 Caprimulgus madagascariensis;
 Caprimulgus mahrattensis;
 Caprimulgus manillensis;
 Caprimulgus natalensis;
 Caprimulgus nigrescens;
 Caprimulgus nigriscapularis;
 Caprimulgus noctitherus;
 Caprimulgus nubicus;
 Caprimulgus parvulus;
 Caprimulgus pectoralis;
 Caprimulgus poliocephalus;
 Caprimulgus prigoginei;
 Caprimulgus pulchellus;
 Caprimulgus ridgwayi;
 Caprimulgus ruficollis;
 Caprimulgus rufigena;
 Caprimulgus rufus;
 Caprimulgus ruwenzorii;
 Caprimulgus salvini;
 Caprimulgus saturatus;
 Caprimulgus sericocaudatus;
 Caprimulgus stellatus;
 Caprimulgus tristigma;
 Caprimulgus vociferus;
 Caprimulgus whitelyi;
 Hydropsalis climacocerca;
 Hydropsalis torquata;
 Macrodipteryx longipennis;
 Macrodipteryx vexillarius;
 Macropsalis forcipata;
 Nyctidromus albicollis;
 Nyctiphrynus mcleodii;
 Nyctiphrynus ocellatus;
 Nyctiphrynus yucatanicus;
 Phalaenoptilus nuttallii;
 Siphonorhis americana;
 Siphonorhis brewsteri;
 Siphonorhis daiquiri;
 Uropsalis lyra;
 Uropsalis segmentata;
 Eleothreptus anomalus;
 Subfamlia Eurostopodidae;
 Eurostopodus archboldi;
 Eurostopodus argus;
 Eurostopodus diabolicus;
 Eurostopodus macrotis;
 Eurostopodus mystacalis;
 Eurostopodus papuensis;
 Eurostopodus temminckii;

 Referncies .

 Els caprimlgids a la IUCN. ;

 Enllaos externs .

 Els caprimlgids a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Els caprimlgids a l'Encyclopedia of Life. ;
 Vdeos de caprimlgids en llur hbitat natural. ;
 Enregistraments sonors del cant d'algunes espcies de caprimlgids. ;
 Informaci sobre 86 espcies de caprimlgids.  i ;
 Descripci i distribuci geogrfica dels caprimlgids. ;
 Taxonomia dels caprimlgids. ;
 Vdeos i informaci diversa de caprimlgids. ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311810" title="Torremayor" nonfiltered="2240" processed="2235" dbindex="122368">


Torremayor s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311812" title="Cabeza la Vaca" nonfiltered="2241" processed="2236" dbindex="122369">


Cabeza la Vaca s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311814" title="Bodonal de la Sierra" nonfiltered="2242" processed="2237" dbindex="122370">


Bodonal de la Sierra s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura. 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311816" title="Ahillones" nonfiltered="2243" processed="2238" dbindex="122371">


Ahillones s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311819" title="Alange" nonfiltered="2244" processed="2239" dbindex="122372">


Alange s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311821" title="Cargol de banc" nonfiltered="2245" processed="2240" dbindex="122373">


El cargol de banc s una eina que serveix per a subjectar fermament peces o components als quals se'ls vol aplicar alguna operaci mecnica. s un conjunt metllic molt slid i resistent que t dues mordasses, una d'elles s fixa i l'altra s'obre i es tanca quan es gira amb una palanca un cargol de rosca quadrada. 

 s una eina que es cargola a una taula de treball i s molt com en els tallers de mecnica. ;
 Quan les peces a subjectar sn delicades o frgils s'han de protegir les mordasses amb fundes de material ms tou cridades galteres i que poden ser de plom, suro, cuir, nailon, etc.
 La pressi d'estrenyi ha d'estar d'acord amb les caracterstiques de fragilitat que tingui la pea que se subjecta. En Argentina l'hi coneix popularment com Morsa.

Referncies.
 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311822" title="La Albuera" nonfiltered="2246" processed="2241" dbindex="122374">


La Albuera s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311825" title="Alconchel" nonfiltered="2247" processed="2242" dbindex="122375">


Alconchel s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura. Limitan al nord amb Olivena, al sud amb Villanueva del Fresno, a l'est amb Tliga i Higuera de Vargas, i a l'oest amb Cheles i Portugal, de la que el separa el riu Guadiana. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311827" title="Almendral" nonfiltered="2248" processed="2243" dbindex="122376">


Almendral s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

 Demografia .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311859" title="Odoard I de Parma" nonfiltered="2249" processed="2244" dbindex="122377">

Odoard I de Parma o Odoard I Farnese ( Parma, Ducat de Parma 1612 - Piacenza 1646 ) fou el Duc de Parma entre 1622 i 1646.

Orgens familiars.
Va nixer el 28 d'abril de 1612 a la ciutat de Parma, capital del ducat del mateix nom, sent fill del duc Ranuccio I de Parma i la seva esposa Margarida Aldobrandini. Fou nt per lnia paterna de Alexandre I de Parma i Maria de Portugal, i per lnia materna de Joan Francesc Aldobrandini i Olmpia Aldobrandini, neboda aquesta ltima del papa Climent VIII.

Npcies i descendents.
Es cas l'11 d'octubre de 1628 amb Margarida de Mdici, filla de Cosme II de Mdici i Maria Magdalena d'ustria. D'aquesta uni nasqueren:
 Caterina Farnese (1629);
 Ranuccio II de Parma (1630 1694), duc de Parma ;
 Maria Magdalena Farnese (1633 1693) ;
 Alexandre Farnese (1635-1689), governador dels Pasos Baixos (1680-1682) ;
 Horaci Farnese (1636-1656) ;
 Maria Caterina Farnese (1637-1684), religiosa;
 Maria Magdalena Farnese (1638-1693);
 Pere Farnese (1639-1677);
 Octavi Farnese (1641);

Duc de Parma.
A la mort del seu pare, ocorreguda el mar de 1622, fou nomenat duc de Parma, si b inicialment reb la regncia del seu oncle el cardenal Odoard de Parma (1622-1626) i posteriorment de la seva mare (1626-1628).

El 1633 realitz una aliana amb el rei Llus XIII de Frana, una mesura que fou realitzada per a contrarestar el predomini de Felip IV de Castella al nord d'Itlia. Si b realitz millores en la formaci i dotaci de l'exrcit, va poder observar com la ciutat de Piacenza fou ocupada per les tropes castellanes i les tropes del duc de Mntua Francesc I d'Este. El 1637 fou convenut pel papa Urb VIII a signar un tractat de pau amb l'Imperi Espanyol, tractat que es va veure obligat a signar per l'incompliment de l'aliana per part del Regne de Frana de rebre ajuda en cas d'atac.

El 1641 fou excomunicat par part d'Urb VIII, el qual volgu fer-se amb el feu de Castro, tinena de la famlia Farnese als Estats Pontificis. Odoard s'ali amb la Repblica de Vencia, Florncia i Mdena i va envair el nord dels Estats Pontificis. Tot i que la seva flota fou destruida, grcies a la mediaci del Cardenal Mazzarino l'any 1644 va aconseguir firmar la pau amb el papa, fou readms a l'Esglsia Catlica i va aconseguir mantenir el seu feu de Castro.

Odoard va morir l'11 de setembre de 1646 a la seva residncia de la ciutat de Piacenza.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311864" title="Autovia Mudjar" nonfiltered="2250" processed="2245" dbindex="122378">

L'Autovia Mudjar   A-23  s una autovia de titularitat estatal que unir Sagunt i el seu port amb el Tnel de Somport, vertebrant tot l'Arag i comunicant el Pirineu central amb el Mediterrani. A l'actualitat (2008), els trams entre Sagunt i Saragossa sn operatius.

Comunica per tant les ciutats de Jaca, Sabinigo, Osca, Saragossa, Terol, Sogorb i Sagunt, i enllaa amb l'Autovia del Mediterrani i l'Autovia del Nord-est.

Nomenclatura.


L'  A-23  s el resultat del desdoblament de la N-234, entre Sagunt i Daroca, i de la N-330 d'ac fins a Somport.

La seua nomenclatura ve, a l'igual que quasi totes les conversions de carreteres nacionals a autovies, de les dues primeres xifres del nom antic (N-234 > A-23), i la lletra A per autovia pertanyent al Ministeri de Foment.

L'  A-23  tamb t nomenclatura europea: forma part de la E-07, que comunica Pau, capital de Bearn, amb Sagunt, capital del Camp de Morvedre.

Al tram francs, la via s'anomena la N-134, que uneix Pau amb Oloron i la frontera.

Traat actual.
Discorre des de Sagunt fins a Somport.

Dels 445,36 quilmetres que tindr una vegada siguen finalitzades les obres, 360,4 estan en funcionament, 37,06 en obres i els 47,9 restants pendents de licitaci d'obres i redacci de projecte. Actualment el temps que triga anar de Sagunt a Somport s de vora 5 hores i 15 minuts.

Vegeu tamb.
N-234;
N-330;

Enllaos externs.
Reportatge a la Revista del Ministeri de Foment;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311870" title="Hidrxid de liti" nonfiltered="2251" processed="2246" dbindex="122379">































L'hidrxid de liti, LiOH, s un compost inorgnic inic format per cations Li+ i anions hidroxil, OH . Es presenta anhidre o formant un hidrat, l'hidrxid de liti monohidratat, LiOHH2O. s soluble en aigua i lleugerament soluble en etanol.

 Preparaci .
 L'hidrxid de liti es pot preparar per dissoluci de liti metall o d'xid de liti en aigua. La reaccions sn:

 2 Li + 2 H2O   2 LiOH + H2;

 Li2O + H2O   2 LiOH;

La reacci del liti amb aigua s molt rpida, encara que no violenta, per la qual cosa no es poden posar en contacte les bateries de liti amb aigua.

 Industrialment l'hidrxid de liti es produeix per reacci entre el carbonat de liti i l'hidrxid de calci: ;

 Li2CO3 + Ca(OH)2   2LiOH + CaCO3;

 Reaccions .
L'hidrxid de liti reacciona amb el dixid de carboni, CO2, formant el carbonat de liti, Li2CO3. Les reaccions pel compost anhidre i per l'hidrat sn:

 2LiOH + CO2   Li2CO3 + H2O;

 2 LiOH H2O + CO2   Li2CO3 + 3 H2O;

Aplicacions.

 L'hidrxid de liti s'empra per purificar l'aire, eliminant el dixid de carboni segons la reacci que s'ha vist a l'apartat anterior, a naus i estacions espacials, a submarins, etc. Un gram de l'hidrxid de liti anhidre pot eliminar fins a 450 cm3 de dixid de carboni.
 S'empra en la fabricaci de cermiques.
 S'utilitza per a la producci d'altres compostos de liti. Destaca l'obtenci de l'estearat de liti, un lubricant que es pot emprar tant a altes com baixes temperatures essent molt resistent a l'aigua.

Bibliografia.

 LIDE D.R. (Ed.) Handbook of Chemistry and Physics. CRC Press. 77th Ed. (1996-1997) New York;
 PANREAC http://www.panreac.com/new/esp/catalogo/fichastec/131928ES.HTM;

 SCIENCELAB http://www.sciencelab.com/xMSDS-Lithium_hydroxide-9924511  i http://www.sciencelab.com/xMSDS-Lithium_hydroxide_monohydrate-9927213;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311873" title="Lliga romanesa de futbol" nonfiltered="2252" processed="2247" dbindex="122380">
La Lliga romanesa de futbol, anomenada oficialment Liga I o Divizia A, s la mxima divisi futbolstica romanesa. En els darrers anys la competici ha rebut les segents denominacions comercials:
 1998, Divizia A Ursus;
 2004, Divizia A Brger;
 2008, Liga I Realitatea;

A data de 2008 la lliga est composada per 18 clubs. Els dos darrers classificats sn descendits a segona divisi (Divizia B / Liga 2), i sn reemplaats pels dos millors clubs d'aquesta categoria. El campi i segon classificat a la lliga es classifiquen per disputar la Lliga de Campions. El tercer classificat es classifica per la Copa de la UEFA.

 Histria .
La competici es disput per primer cop la temporada 1909-10. No s fins el 1921-22 que es disputa el primer campionat nacional de veritat (Campionatul Na ional), amb la participaci dels diferents campions regionals. La competici es disputava per eliminatries. A partir de 1932 la competici es comena a disputar en format de lliga, tot i que les edicions de 1932-33, 1933-34 i 1937-38, es disput en dos grups, amb una final entre els dos campions de cada grup. Durant la Primera i Segona Guerra Mundial la competici no es disput.

 Historial .


 1909-10 Olympia Bucarest;
 1910-11 Olympia Bucarest;
 1911-12 United Ploiesti;
 1912-13 Colentina Bucarest;
 1913-14 Colentina Bucarest;
 1914-15 Romno-Americana Ploiesti;
 1915-16 Prahova Ploiesti;
 1916-17 no es disput;
 1917-18 no es disput;
 1918-19 no es disput;
 1919-20 Venus Bucarest;
 1920-21 Venus Bucarest;
 1921-22 Chinezul Timisoara;
 1922-23 Chinezul Timisoara;
 1923-24 Chinezul Timisoara;
 1924-25 Chinezul Timisoara;
 1925-26 Chinezul Timisoara;
 1926-27 Chinezul Timisoara;
 1927-28 Coltea Brasov;
 1928-29 Venus Bucarest;
 1929-30 Juventus Bucarest;
 1930-31 UDR Resita;
 1931-32 Venus Bucarest;
 1932-33 Ripensia Timisoara;
 1933-34 Venus Bucarest;
 1934-35 Ripensia Timisoara;
 1935-36 Ripensia Timisoara;
 1936-37 Venus Bucarest;
 1937-38 Ripensia Timisoara;
 1938-39 Venus Bucarest;
 1939-40 Venus Bucarest;
 1940-41 Unirea Tricolor Bucarest;
 1941-42 no es disput;
 1942-43 no es disput;

 1943-44 no es disput;
 1944-45 no es disput;
 1945-46 no es disput;
 1946-47 IT Arad;
 1947-48 IT Arad;
 1948-49 ICO Oradea;
 1950 Flamura Rosie Arad;
 1951 CCA Bucarest;
 1952 CCA Bucarest;
 1953 CCA Bucarest;
 1954 Flamura Rosie Arad;
 1955 Dinamo Bucarest;
 1956 CCA Bucarest;
 1957 no es disput;
 1957-58 Petrolul Ploiesti;
 1958-59 Petrolul Ploiesti;
 1959-60 CCA Bucarest;
 1960-61 CCA Bucarest;
 1961-62 Dinamo Bucarest;
 1962-63 Dinamo Bucarest;
 1963-64 Dinamo Bucarest;
 1964-65 Dinamo Bucarest;
 1965-66 Petrolul Ploiesti;
 1966-67 Rapid Bucarest;
 1967-68 Steaua Bucarest;
 1968-69 UT Arad;
 1969-70 UT Arad;
 1970-71 Dinamo Bucarest;
 1971-72 Arge  Pite ti;
 1972-73 Dinamo Bucarest;
 1973-74 Universitatea Craiova;
 1974-75 Dinamo Bucarest;
 1975-76 Steaua Bucarest;
 1976-77 Dinamo Bucarest;

 1977-78 Steaua Bucarest;
 1978-79 Arge  Pite ti;
 1979-80 Universitatea Craiova;
 1980-81 Universitatea Craiova;
 1981-82 Dinamo Bucarest;
 1982-83 Dinamo Bucarest;
 1983-84 Dinamo Bucarest;
 1984-85 Steaua Bucarest;
 1985-86 Steaua Bucarest;
 1986-87 Steaua Bucarest;
 1987-88 Steaua Bucarest;
 1988-89 Steaua Bucarest;
 1989-90 Dinamo Bucarest;
 1990-91 Universitatea Craiova;
 1991-92 Dinamo Bucarest;
 1992-93 Steaua Bucarest;
 1993-94 Steaua Bucarest;
 1994-95 Steaua Bucarest;
 1995-96 Steaua Bucarest;
 1996-97 Steaua Bucarest;
 1997-98 Steaua Bucarest;
 1998-99 Rapid Bucarest;
 1999-00 Dinamo Bucarest;
 2000-01 Steaua Bucarest;
 2001-02 Dinamo Bucarest;
 2002-03 Rapid Bucarest;
 2003-04 Dinamo Bucarest;
 2004-05 Steaua Bucarest;
 2005-06 Steaua Bucarest;
 2006-07 Dinamo Bucarest;
 2007-08 CFR Cluj;


 Referncies .


 Enllaos externs .
Web oficial;
Resultats des de 1932;
Notcies;
RSSSF;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311877" title="Luis Pedro Santamarina Antoana" nonfiltered="2253" processed="2248" dbindex="122381">

Luis Pedro Santamarina Antoana (Gallarta, 25 de juny de 1942) va ser un ciclista basc que fou professional entre 1965 i 1973. Durant la seva carrera professional aconsegu 13 victries, sent les ms importants d'elles la classificaci general de la Volta a Euskadi 1970, dues etapes de la Volta a Espanya i una del Giro d'Itlia.

Palmars.
1966;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Andalusia;
1967;
 Campi d'Espanya;
 1r del Gran Premi San Salvador del Valle;
 1r del Gran Premi de Biscaia;
1968;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Espanya;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
1970;
 1r de la Volta a Euskadi;
 1r de la Volta a Arag i vencedor d'una etapa;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Espanya;
1972;
 1r de la Vuelta a los Valles Mineros i vencedor d'una etapa;
 Vencedor d'una etapa del Trofeu Antonio Blanco ;

Resultats a la Volta a Espanya.
1966. 23 de la classificaci general;
1968. 28 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1969. 22 de la classificaci general;
1970. 9 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1971. 50 de la classificaci general;
1972. 27 de la classificaci general;

Resultats al Tour de Frana.
1966. 29 de la classificaci general;
1967. 49 de la classificaci general;
1969. Abandona (17a etapa);
1971. 24 de la classificaci general;

Resultats al Giro d'Itlia.
1968. 16 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;

Enllaos externs.
Palmars de Luis Pedro Santamarina;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311892" title="Ermengarda de Narbona" nonfiltered="2254" processed="2249" dbindex="122382">
Ermengarda de Narbona (1127/29 ? - 1196/97 Perpiny), filla del comte de Narbona Eimeric II i la seva primera esposa Ermengarda. 
Cosina germana del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV. Tenia una germanastra, Ermessenda, filla de la segona esposa del seu pare, tamb dita Ermessenda.

 Arribada al poder .
Al morir el seu pare l'any 1134, el comte de Tolosa Alfons Jord, ocup el crrec de vescomte ajudat per l'arquebisbe de Narbona, ja que Ermengarda tot i sser la filla hereva ms gran d'Eimeric II, encara era menor.
Aleshores, Alfons Jord, qued vidu de la seva esposa Faidida d'Uss, i intent casar-se amb Ermengarda. Per una coalici de senyors poderosos, amb Roger Trencavell (vescomte d'Albi, Besiers, Carcassona i Rass) al capdavant, acordaren a finals del 1142, casar a Ermengarda amb Bernat d'Anduze, fidel de confiana de Roger Trencavell. Alfons Jord s fet pres i aconsegu la llibertat desprs de jurar la pau i restituir el vescomtat a Ermengarda i el seu marit en el 1143.
A partir de llavors, Ermengarda comen a dirigir el Vescomtat de Narbona amb fermesa.

 Activitats poltico-socials .
La vescomtessa arrib a encunyar moneda comtal narbonesa, amb el nom ERMENGARD.
Prengu part en moltes expedicions blliques. S'ali amb els seus parents, comtes de Barcelona, Ramon Berenguer IV i Alfons I, per resistir els atacs del comte tolos Ramon V de Tolosa, fill d'Alfons Jord.
Durant el seu regnat, tingu cura de l'Abadia de Fontfreda, fundada pel seu avi, Eimeric I de Narbona (1077-1105). En el 1157 don una partida de terres a l'abadia cistercenca.
En els anys 1166 i 1173 firm tractats comercials amb Gnova i Pisa.
Ced el vescomtat al seu nebot Pere Manrique de Lara (fill d'Ermessenda la seva germanastra) en el 1192, i es retir a Perpiny on hi mor anys ms tard.
El seu cos fou enterrat a l'Abadia de Fontfreda.

 Referncies .

  Arnaud Baudin,  Andr le Chapelain , dins de  Le comt de Champagne et de Brie au Moyen ge.
 
  Jacqueline Caille,  Ermengarde, vicomtesse de Narbonne (1127/29-1196/97). Une grande figure fminine du Midi aristocratique , dins de La Femme dans l'histoire et la socit mridionales (segles IX-XIX), Actes du 66e congrs de la Fdration historique du Languedoc mditerranen et du Roussillon (Narbonne, 15-16 octobre 1994), Montpellier, 1995, p. 9-50.

  Jacqueline Caille,  Les seigneurs de Narbonne dans le conflit Toulouse-Barcelone au segle XII , Annales du Midi, t. 97 (1985), p. 227-244.

  Fredric L. Cheyette,  Women, Poets, and Politics in Occitania , a Theodore Evergates (d.). Aristocratic Women in Medieval France. Philadelphie : University of Pennsylvania, 1999, p. 138-177.

  Fredric L. Cheyette, Ermengard of Narbonne and the World of the Troubadours. Ithaca : Cornell University Press, 2001.

  Aryeh Grabos.  Une tape dans l'volution vers la dsagrgation de l'tat toulousain au XII sicle : l'intervention d'Alphonse-Jourdain  Narbonne (1134-1143) , Annales du Midi, t. 78 (1966), p. 23-35.

  Franois Grzes-Rueff.  L'abbaye de Fontfroide et son domaine foncier aux XIIe et XIIIe sicles , Annales du Midi, t. 89 (1977), p. 253-280.

  Linda Mary Paterson, The World of the Troubadours : Medieval Occitan Society, c. 1100-c. 1300. Cambridge : Cambridge University Press, 1993.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311894" title="Miquel Crusafont i Sabater" nonfiltered="2255" processed="2250" dbindex="122383">
Miquel Crusafont i Sabater (Sabadell, 1942) s doctor, historiador i investigador en camps com la numismtica i medallstica. Especialista en numismtica medieval catalana. s considerat, pels entesos en numismtica, com el ms gran numismtic del nostre pas.

Fill del paleontleg Miquel Crusafont i Pair. Llicenciat a la UAB en Histria. President de la Societat Catalana d'Estudis Numismtic des de 1996. Director de la revista Acta Numismtica.

Obres publicades cronolgicament.
Histria de la moneda de la Guerra dels Segadors. 2001.
El Flor d'or catal. Catalunya, Valncia, Mallorca. 1996. amb Rafel Miquel i Comas. ;
La moneda catalana local. IEC, SCEN, 1990.

Referncies.

Articles publicats;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311896" title="Marco van Basten" nonfiltered="2256" processed="2251" dbindex="122384">

Marcel van Basten, conegut com Marco van Basten, (nascut a Utrecht, Pasos Baixos el 31 d'octubre de 1964) s un futbolista retirat considerat com un dels millors futbolistes neerlandesos de la histria. Actualment s el seleccionador dels Pasos Baixos.

Com a jugador defens els colors de l'Ajax Amsterdam i el Milan durant els 80 i 90. Un dels golejadors ms destacats del seu moment va marcar 277 gols a la seva carrera, que fou aturada per una lesi. Va ser nomenat Pilota d'Or tres cops (1988, 1989 i 1992) i FIFA World Player el 1992. Fou quatre cops mxim golejador holands (1984, 1985, 1986 i 1987), marcant 117 gols en 112 partits, destacant la temporada 1985-86, en la que marc 37 gols en 26 partits, fet que li supos guanyar la Bota d'Or europea. 

L'any 1987, Silvio Berlusconi el compr, juntament amb el seus compatriotes Ruud Gullit i Frank Rijkaard pel Milan. El 1988 fou la gran figura de la selecci holandesa campiona d'Europa a l'Euro 88, essent el mxim golejador i nomenat millor jugador. Amb el Milan fou quatre cops campi itali i dues d'Europa com a principal palmars. Tamb fou diversos cops mxim golejador de la lliga i nomenat millor futbolista europeu.


Van Basten deix el Milan i el futbol en actiu l'any 1995. Als anys 2000 comen la feina d'entrenador, dirigint la selecci del seu pas  i el seu primer gran club en dues etapes, la segona des del 2008.

 Palmars .


Com jugador
Ajax Amsterdam:
Recopa d'Europa de futbol: 1987.
Lliga neerlandesa de futbol: 1982, 1983, 1985.
Copa neerlandesa de futbol: 1983, 1986, 1987.
AC Milan:
Copa d'Europa de futbol: 1989, 1990.
Copa Intercontinental de futbol: 1989, 1990.
Supercopa d'Europa de futbol: 1989, 1990.
Lliga italiana de futbol: 1988, 1992, 1993, 1994.
Supercopa italiana de futbol: 1988, 1992, 1993.
Selecci;
Campionat d'Europa de futbol: 1988.

 Distincions individuals .

1984;
Mxim golejador de la lliga neerlandesa de futbol: (28 gols);
Bota d'Argent: (28 gols);
1985;
Futbolista neerlands de l'any;
Mxim golejador de la lliga neerlandesa de futbol: (22 gols);
1986;
Bota d'Or: (37 gols);
Mxim golejador de la lliga neerlandesa de futbol: (37 gols);
1987;
Onze d'Argent;
Mxim golejador de la lliga neerlandesa de futbol: (31 gols);
Trofeu Bravo: 1987;
1988;
Millor jugador i mxim golejador de l'Eurocopa 1988: (5 gols).
Onze d'Or;
Jugador de l'any de World Soccer;
Pilota d'Or;
1989;
Mxim golejador de la Copa d'Europa: (10 gols);
Pilota d'Or;
Onze d'Or;
Futbolista de l'any de la UEFA;
1990;
Mxim golejador de la lliga italiana de futbol: (19 gols);
Futbolista de l'any de la UEFA;
Millor jugador de l'any de la IFFHS: 1988, 1989;
1992;
Jugador de l'any de World Soccer;
Onze d'Argent;
Pilota d'Or;
Mxim golejador de la lliga italiana de futbol: (25 gols);
Futbolista de l'any de la UEFA;
FIFA World Player;
2004;
Nomenat al FIFA 100;

 Referncies .


 Enllaos externs .

Web de seguidors Marco van Basten;
Marco van Basten al web del Milan;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311902" title="Adrien Maurice de Noailles" nonfiltered="2257" processed="2252" dbindex="122385">

Adrien Maurice de Noailles, 3r duc de Noailles (29 de setembre de 1678 - 24 de juny de 1766), fou un aristcrata i militar francs al servei de Llus XIV de Frana durant la Guerra de Successi Espanyola.

Perfil biogrfic.
Fill d'Anne Jules de Noailles, 2n de de duc Noailles, heret el ttol duc de Noailles desprs de la mort del seu pare el 1708.

El 1698, com comte d'Ayen, es cas amb Franoise Charlotte Amable d'Aubigny, neboda i beneficiaria del marqus de Maintenon, amb qui tingu 4 filles i 2 fills. Els seus dos fills mascles, Louis, 4rt duc de Noailles, i Philippe, duc de Mouchy, tamb esdevingueren mariscals de Frana.

El duc de Noailles fou nomenat cavaller de l'Orde del Tois d'Or el 1702, Gran d'Espanya el 1711, i cavaller de l'Ordre d'Esperit de Sant el 1724.

Expedient militar.
Guerra dels Nou Anys.
Durant la Guerra dels Nou Anys comand les tropes franceses en la Batalla de Verges

Guerra de Successi Espanyola.
Lluit en la Guerra de Successi Espanyola entre 1710 i 1713, comandant la invasi francesa del nord de Catalunya l'any 1711 que finalitz amb el Setge de Girona.

Posteriorment fou president del Consell de Finances de Frana entre 1715 i 1718. Es disting en la Guerra de Successi polonesa (1733-1738) i fou nomenat mariscal de Frana el 1734, convertint-se en deg dels mariscals el 1748.

Compl en la Guerra de Successi Austraca i se'l nomen comandant de les forces franceses el mar de 1743. Fou derrotat a la Batalla de Dettingen el juny de 1743, per reeix en expulsar les tropes austraques fora d'Alscia-Lorena l'any segent, encara que perd l'oportunitat de derrotar totalment l'exrcit austrac mentre estava creuant el Rin. 

Expedient poltic.
Va ser Ministre d'Assumptes Exteriors des de l'abril al novembre de 1744 i considerava la Gran Bretanya com l'enemic ms gran de Frana, per sobre de la mateixa ustria. Posteriorment actu amb gran capacitat diplomtica i tingu una influncia substancial sobre el curs de poltica exterior francesa.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311903" title="Calera de Len" nonfiltered="2258" processed="2253" dbindex="122386">


Calera de Len s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311905" title="Casas de Don Pedro" nonfiltered="2259" processed="2254" dbindex="122387">


Casas de Don Pedro s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311907" title="Castilblanco" nonfiltered="2260" processed="2255" dbindex="122388">


Castilblanco s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311909" title="Cordobilla de Lcara" nonfiltered="2261" processed="2256" dbindex="122389">


Cordobilla de Lcara s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311911" title="La Coronada" nonfiltered="2262" processed="2257" dbindex="122390">


La Coronada s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311913" title="Corte de Peleas" nonfiltered="2263" processed="2258" dbindex="122391">


Corte de Peleas s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311915" title="Cheles" nonfiltered="2264" processed="2259" dbindex="122392">


Cheles s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311917" title="Feria (Badajoz)" nonfiltered="2265" processed="2260" dbindex="122393">


Feria s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311918" title="Fuenlabrada de los Montes" nonfiltered="2266" processed="2261" dbindex="122394">


Fuenlabrada de los Montes s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311920" title="La Haba" nonfiltered="2267" processed="2262" dbindex="122395">


La Haba s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311922" title="Higuera de la Serena" nonfiltered="2268" processed="2263" dbindex="122396">


Higuera de la Serena s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311924" title="Higuera de Vargas" nonfiltered="2269" processed="2264" dbindex="122397">


Higuera de Vargas s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311927" title="Higuera la Real" nonfiltered="2270" processed="2265" dbindex="122398">


Higuera la Real s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311929" title="Maguilla" nonfiltered="2271" processed="2266" dbindex="122399">


Maguilla s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311935" title="Puig de Tres Vents" nonfiltered="2272" processed="2267" dbindex="122400">

El Puig de Tres Vents o de Tretzevents s una muntanya del Pirineu de 2.731 metres d'alada. Est situada al masss del Canig, al Vallespir i tocant al Conflent, a la Catalunya del Nord. El cim principal queda entre els termes municipals de Cortsav i el Tec, al Vallespir, per un cim secundari, de 2.727 m, a uns centenars de metres al nord-oest del principal, queda en la confluncia d'aquests dos municipis i el de Castell de Vernet, al Conflent.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311948" title="Joaquim Saura i Falomir" nonfiltered="2273" processed="2268" dbindex="122401">
Joaquim Saura i Falomir (Barcelona, 20 de gener de 1917 - Barcelona, 18 de maig de 1999) fou mestre i escriptor catal.

Estudi magisteri i filosofia i lletres, exercint de mestre, professor i catedrtic de batxillerat. El 1968 fou el primer director de l'IES Joan Bosc de Barcelona.

El 1985 va rebre el premi Josep M. Folch i Torres per Quan els bongs sonaven. Ha escrit sobretot narrativa infantil i juvenil que s'han tradut al castell, francs i neerlands. Tamb ha collaborat amb Joan Alcina en diversos llibres per a batxillerat. 
 
Llibres publicats.
Narrativa. 
A Montblanquet passen coses. Barcelona: L'Eixample, 1984 ISBN 84-86279-00-3;
Quan els bongs sonaven. Barcelona: La Galera, 1986 ;
La Clara i les cireres. Barcelona: La Galera, 1987  ISBN 84-246-2214-6;
La muntanya foradada. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1989  ISBN 84-7826-011-0;
La invisible m dels vents. Barcelona: Casals, 1990 ;
Novella.
Agatadgio. Lleida: Pags, 1991;
Llibres de Text .
Lengua espaola : primer curso adaptado al del vigente bachillerato; Flix Ros, Joaquim Saura. Barcelona : , 1976;
Estilo : literatura espaola : segundo curso ; Joan Alcina, Joaquim Saura. Barcelona : Vicens-Vives, 1976;
Biblos : literatura espaola y europea. tercer curso ; Joan Alcina, Joaquim Saura. Barcelona : Vicens-Vives, 1977;
Lengua espaola : viva 8 : gua didctica : ; Joan Alcina, Joaquim Saura. Barcelona : Vicens vives, 1979;
Palabra : lengua espaola : primer curso de Bachillerato Unificado Polivalente; Joan Alcina, Joaquim Saura. Barcelona : Vicens-Vives, 1980;
Lengua espaola : viva 6 : ; Joan Alcina, Joaquim Saura ;Isidro Mons. Barcelona : Vicens vives, 1981;
Lengua espaola : Viva-7 ; Joan Alcina, Joaquim Saura. Barcelona : Vicens-Bsica, 1981;

 Bibliografia .
Joaquim Saura i Falomir. Home de lletres i molinenc d'adopci. Molins de Rei, Ajuntament de Molins de Rei, 2001;

Enllaos Externs.
Cercador de les lletres catalanes



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311957" title="Sant Juli de Pedra" nonfiltered="2274" processed="2269" dbindex="122402">
L'esglsia de Sant Juli de Pedra, es troba encimbellada en un turonet de la poblaci de Pedra, pertanyent al municipi de Bellver de Cerdanya.
 Histria .
La primera documentaci de l'esglsia s de finals del segle XII, quan va ser saquejada pels ctars, que tal com s'explica es "van emportar blat, farina i un llibre pertanyent al capell". Durant la guerra civil espanyola, va patir de nou saquejos i un incendi que va derrocar la seva coberta.

L'any 1984 va ser declarada monument histric-artstic nacional, desprs d'haver tingut una restauraci per part de la Generalitat de Catalunya.
L'edifici .
s de nau nica amb un absis central semicircular i dues absidioles laterals localitzades als extrems d'un petit creuer. L'absis t la volta lleugerament apuntada amb una petita finestra d'arc de mig punt format amb petites dovelles, per la part exterior es troba decorada amb una arquivolta arrodonida. L'absidiola del costat de l'epstola, est coberta amb volta d'arc apuntat, mentre que l'altra absidiola, a la reforma soferta es va reconstruir amb planta rectangular. 

El mur de la faana s'aixeca per damunt de la nau fins formar un campanar de cadireta de l'ample de tota la faana amb dues obertures allargades, la porta d'entrada s del segle XVIII, amb tres graons per sobre el nivell del terreny.

Vegeu tamb.
Art romnic de la Baixa Cerdanya;

 Bibliografia .

 Enllaos externs .
Informaci de Sant Juli de Pedra.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311960" title="Sant Gens de Montell" nonfiltered="2275" processed="2270" dbindex="122403">

L'esglsia de Sant Gens de Montell es troba una mica apartada de la poblaci de Montell i Martinet, a la comarca de la Baixa Cerdanya. Com a esglsia parroquial consta documentada al final del segle X amb motiu de la consagraci de la Seu d'Urgell.
 L'edifici .
De nau nica, la millor part conservada correspon a l'absis, datat del segle XII i que presenta una petita finestra en el seu centre de doble esqueixada, est coberta amb una volta d'arc ogival.

Durant la segona meitat del segle XVIII es van realitzar reformes allargant la nau i reforant els murs laterals. En allargar la nau per la part dels peus del temple i a causa del terreny, es van haver de construir uns graons de baixada per a l'entrada a l'esglsia. L'any 1790 es va realitzar per a l'altar major un retaule barroc de fusta daurada, amb l'advocaci a la Mare de Du del Carme. 

La porta d'entrada est formada per dues arquivoltes d'arc apuntat. Els fulls de fusta de la porta es conserven nombroses peces de ferro forjat,  la majoria amb forma d'espirals.

  
Vegeu tamb.
Art romnic de la Baixa Cerdanya;

 Bibliografia .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311962" title="Burnid" nonfiltered="2276" processed="2271" dbindex="122404">

Els burnids sn una famlia d'ocells camallargs de l'ordre dels caradriformes. N's un representant als Pasos Catalans el torlit.

Morfologia.

 Dimensions mitjanes (entre 32 i 59 cm).
 Potes llargues.
 Plomatge amb colors crptics.
 Ales llargues.
 Bec generalment curt.

Alimentaci.

Mengen fonamentalment insectes i d'altres invertebrats. Les espcies ms grans tamb inclouen llangardaixos i petits mamfers en llur dieta. 

Hbitat.

Sn principalment tropicals i els agraden les regions obertes i rides, tot i que n'hi ha una espcie estrictament costanera.

Distribuci geogrfica.

A tota la Terra, tret de l'Antrtida.

Costums.

Principalment sn nocturns i moltes espcies sn sedentries, tret del torlit (estiuenc a l'Europa de clima temperat i hivernant a frica).

Espcies.	



Referncies.



Enllaos externs.

 Els burnids a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Els burnids a la IUCN. ;
 Els burnids a l'Animal Diversity Web. ;
 Vdeos i informaci diversa de burnids. ;
 Els burnids a l'Encyclopedia of Life. ;
 Vdeos de burnids en llur hbitat natural. ;
 Enregistraments sonors del cant d'algunes espcies de burnids. ;
 Informaci sobre les nou espcies de burnids.  i ;
 Descripci i distribuci geogrfica dels burnids. ;
 Taxonomia dels burnids. ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311968" title="Sant Joan de Bellcaire" nonfiltered="2277" processed="2272" dbindex="122406">



L'esglsia de Sant Joan de Bellcaire, es troba situada en la localitat de Bellcaire d'Empord a la comarca del Baix Empord. Est declarada Monument Histric Artstic nacional.

 Histria .
L'esglsia s'anomena per primera vegada, com Sant Joan in Bedenga, en una butlla papal de Silvestre II de l'any 1002 on es confirma com a part de les possessions de la catedral de Girona. 

Va ser esglsia parroquial fins a finals del segle XVII, quan va quedar com a capella del cementiri fins la construcci d'una de nova als anys cinquanta del segle XX. Va quedar abandonada i sense culte fins la restauraci de l'any 1960 quan va tornar a compartir el parroquianatge amb l'esglsia del castell de Bellcaire. 
 L'edifici .
La planta s una construcci basilical de tres naus, la nau central coberta amb volta de can i les laterals amb voltes de quart de cercle. Es comuniquen mitjanant dos arcs de ferradura a cada costat sostinguts per pilars. L'absis s semicircular amb volta de quart d'esfera i creuer. Aquest i les naus sn d'poca preromnica, com tamb una absidiola de ferradura visible al costat nord, entre l'absis i el bra del creuer. 

El descobriment d'uns fonaments d'un absis central rectangular s'ha interpretat que formava part, juntament amb l'absidiola, d'una construcci triabsidal edificada sobre restes romanes, datables entre els segles IX i X. Es va construir una nova capalera llombarda al segle XI i encara hi ha reformes posteriors als segles XIII i XIV, sobretot en el frontis, com sn la porta amb timp i la rosassa de sobre seu. T unes altres dues portes laterals preromniques. Per l'exterior, l'absis presenta decoraci llombarda d'un fris amb srie de quatre finestres cegues amb lesenes.
 Pintura .
L'absis est decorat amb pintures murals romniques del segle XII, atribudes al cercle del Mestre d'Osormort. Es poden veure alguns fragments in situ, per la major part s al Museu d'Art de Girona. Representen la Pentecosta i la Santssima Trinitat.
 Bibliografia .
Asensi, Rosa Maria; Pladevall, Antoni (2000), Guies Catalunya Romnica, El Baix Empord, Barcelona, Prtic. ISBN 84-730-66-375;
 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311973" title="Bajo Guadalquivir" nonfiltered="2278" processed="2273" dbindex="122407">


El Bajo Guadalquivir s una comarca situada en la provncia de Sevilla, a la comunitat autnoma d'Andalusia. Est formada per Lebrija, El Cuervo de Sevilla, Las Cabezas de San Juan, Los Palacios y Villafranca, Utrera, El Coronil i Los Molares. 

Limita al nord amb la Comarca Metropolitana de Sevilla, a l'est amb la Comarca de Morn y Marchena, al sud amb la Campia de Jerez i a l'oest amb el Riu Guadalquivir.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311977" title="Campia de Carmona" nonfiltered="2279" processed="2274" dbindex="122408">


La Campia de Carmona s una comarca situada a la provncia de Sevilla, a Andalusia.

Comprn els municipis de Carmona, El Viso del Alcor, La Campana i Mairena del Alcor.

Se sita a la zona central de la provncia i limita a l'est amb la Comarca d'cija, al sud amb la Campia de Morn y Marchena, a l'oest amb la Comarca Metropolitana de Sevilla i al nord amb la Vega del Guadalquivir.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311997" title="Cyngen" nonfiltered="2281" processed="2275" dbindex="122411">

Biografies
 Cyngen ap Cadell ( ?   855), rei de Powys, Galles, entre els anys 808 i 854;
 Cyngen Glodrydd (470   ? ), rei de Powys entre els anys 500 i 530, aproximadament. Tamb anomenat "Cyngen ap Cadell".
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="311998" title="Comarca d'cija" nonfiltered="2282" processed="2276" dbindex="122412">


La Comarca d'cija s una comarca situada a la provncia de Sevilla, a Andalusia.

Comprn els municipis de Caada Rosal, cija, Fuentes de Andaluca i La Luisiana.

Limita al nordest amb la provncia de Crdova, al sud amb Sierra Sur de Sevilla i a l'oest amb la Campia de Carmona.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312002" title="Medina de las Torres" nonfiltered="2283" processed="2277" dbindex="122413">


Medina de las Torres s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312005" title="Mirandilla" nonfiltered="2284" processed="2278" dbindex="122414">


Mirandilla s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312007" title="Caada Rosal" nonfiltered="2285" processed="2279" dbindex="122415">

Caada Rosal s un municipi de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. En l'any 2005 contava amb 3.085 habitants. La seva extensi superficial s de 25 km i t una densitat de 123,4 hab/km. Es troba situada a una altitud de 168 metres i a 79 quilmetres de la capital de provncia, Sevilla. 
Demografia. 
Nombre d'habitants en els ltims deu anys. 



Enllaos externs.
Caada Rosal - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;
;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312008" title="Montemoln" nonfiltered="2286" processed="2280" dbindex="122416">


Montemoln s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312010" title="Monterrubio de la Serena" nonfiltered="2287" processed="2281" dbindex="122417">


Monterrubio de la Serena s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312012" title="Salvatierra de los Barros" nonfiltered="2288" processed="2282" dbindex="122418">


Salvatierra de los Barros s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312015" title="Santa Amalia" nonfiltered="2289" processed="2283" dbindex="122419">


Santa Amalia s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312018" title="Fuentes de Andaluca" nonfiltered="2290" processed="2284" dbindex="122420">

Fuentes de Andaluca s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. En l'any 2005 contava amb 7378 habitants. La seva extensi superficial s de 150 km i t una densitat de 49,2 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 28' N, 5 20' O. Es troba situada a una altitud de 183 metres i a 61 quilmetres de la capital de provncia, Sevilla, emplaada en una frtil plana entre els rius Genil i Corbones, en la vall del Guadalquivir.
Histria. 
El terme de Fuentes de Andaluca es va formar en el segle XIX, per la uni dels senyorius de Fuentes i la Monclova. El redut terme de Fuentes, format a costa dels d'cija i Carmona, est situat entre els rius Genil i Corbones, sent el seu principal artria fluvial el riu Arroyo Madrefuentes, dit Guadalbardilla pels rabs. 

En terrenys del terme municipal de Fuentes es constata la presncia humana des de temps molt remots. Les restes arqueolgiques que cobreixen el sl revelen l'existncia en aquells llocs de pobladors turdetans durant diversos segles. Tamb hi s troba localitzada, prop de la Monclova, la ciutat ibrica d'Oblcula, una de les ciutats btiques de la regi turdetana, segons Claudi Ptolemeu. 

La vila de Fuentes va ser reconquistada als rabs cap a l'any 1248 i en els repartiments d'cija se li cita expressament, apareixent inclosa en el terme de Carmona segons l'alboz atorgat per privilegi d'Alfons X el Savi el 1255 a aquesta ciutat. L'existncia d'habitants en aquests llocs en temps musulmans est totalment acceptada, degut, a ms de la presncia de restes arqueolgiques a l'existncia del Castell de Fuentes, la construcci del qual possex una marcada tendncia rab. Les terres van ser repartides entre els senyors que havien contribut a la reconquesta i entre les Ordes Militars, que ajudaven al rei a aquesta fi. A una d'aquestes, la d'Alcntara, se li van concedir grans extensions en la part occidental, en un lloc anomenat La Aljabara. 

A mitjan segle XIV, el castell i el caseriu van passar, concedits per Alfons XI de Castella en 1316, a ser senyoriu d'Alvar Prez de Guzmn, Agutzil Major de Sevilla i descendent dels Medina Sidonia, al que no se li va donar cap territori al voltant del castell ja que en els repartiments d'cija la fita de la delimitaci dels termes d'cija, Marchena, i Carmona est situat en el naixement del riu Guadalbardilla. No obstant aix, al llarg del segle XV, els senyors de Fuentes van anar ocupant territoris, especialment en l'El Algarvejo, on es va portar a terme una intensa roturaci i plantaci de vinyes. 

Els plets continuarien fins que el rei Felip II va concedir als senyors de Fuentes jurisdicci Civil i Criminal sobre els terrenys situats a cent passos de la vila de Fuentes. Posteriorment el senyoriu de Fuentes es va vendre a Alonso Fernndez i a la seva dona Isabel Belmana, filla de Guilln de las Casas, Tresorer Major d'Andalusia, a qui Enric II els va concedir el Mayorazgo i dels quals procedeix la casa dels Marquesos de Fuentes, que van prendre el cognom del seu Senyoriu i habitaven el Castell de Fuentes. El Marquesat de Fuentes va ser concedit per Felip III, el 15 de febrer de 1606, a Gomez de Fuentes Guzmn, Cavaller de Santiago. A mitjan segle XVIII el senyoriu i el ttol havien entrat en la jurisdicci del Comte de Torralba. 

Els terrenys de la Monclova van quedar en poder real i posteriorment van ser donats, com a senyoriu, per Alfons XI a Micer Egidio Bocanegra, conegut com Gil Bocanegra, disset almirall de Castella, prestigis mar genovs lloc al servei real, per la seva actuaci en la presa de la ciutat d'Algesires, al derrotar a l'armada dels pobles nord-africans i fer-se amo del mar, estrenyent el crcol a la ciutat fins a la seva total rendici. 

Les Corts de Cadis van abolir els drets nobiliaris i amb ells la jurisdicci Civil i Criminal sobre la Vila dels Marquesos de Fuentes. Posteriorment es van unir en un mateix municipi els territoris pertanyents a la Vila de Fuentes i al Senyoriu de la Monclova constituint l'actual terme municipal de Fonts d'Andalusia, nom que es va comenar a utilitzar ja en 1778, en un document testimonial de l'advocat Miguel de Padilla Infante, que desprs seria corregidor de la Vila, datat el dia 10 de mar. A partir de l'any 1791 es generalitza el nom.

 Enllaos externs .
Fuentes de Andaluca - Sistema d' Informaci Multiterritorial d'Andalusia.
Web de Fuentes de Andaluca;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312019" title="Phytophthora infestans" nonfiltered="2291" processed="2285" dbindex="122421">


Phytophthora infestans es un protista fungoide de la classe Oomicetes parsit de les plantes, que produeix una malaltia coneguda com  mldiu de la patata. L'organisme infecta a les patates tomquets, i altres solancies, causant importants plagues. Fou la causa principal de la gran fam irlandesa de 1845 a 1849 i de la gran fam escocesa de 1846 a 1857. 

Biologia.


Les  espores d'aquest protista hivernen en els tubercles infectats,  i principalment als que queden a terra desprs de la collita de l'any anterior. Es propaguen rpidament en condicions clides i humides.  Aix pot tenir efectes devastadors en la destrucci de collites senceres.Les espores creixen a les fulles, i s'estenen als cultius quan les temperatures sn superiors a 10C i la humitat s superior al 75% durant dos dies. La pluja pot endur-se les espores al terra i s all on infecten als tubercles joves. El vent pot endur-se les espores a quilmetres de distncia.

Les primeres etapes de la plaga passen fcilment desapercebudes i no totes les plantes sn afectades a l'hora. Els smptomes inclouen l'aparici de taques fosques a les fulles i seccions de plantes. En condicions d'humitat apareixer una pols blanca sota les fulles i la planta pot collapsar-se en poc temps. Tamb apareixen taques negres o grises a la pell dels tubercles infectats, mentre que per la part interior les taques sn de color vermell o marrons. Es podreixen rpidament pe una infestaci bacteriana secundria i produeixen molta mala olor. Els tubercles aparentment sans es podriran ms tard, en els punts de venda.

 Tractament .


Avui en dia P. infestans segueix siguent una plaga difcil de controlar. Hi ha moltes opcions a l'agricultura pel control de danys a les fulles i al tubrcle. Les patates creixen durant tota la temporada i s'estima que deixen de crixer quan el 75% de les fulles de la planta s'han destrut. Aix tamb s'ha de tenir en compte en els cultius, ja que significa que les plantes no tenen que ser 100% resistents a la plaga i que no tindrem prdues fins que la unitat foliar no estigui tres quartes parts destruda.

La plaga pot ser controlada mitjanant la limitaci de la font d'infecci. Haurn de plantar-se llavors de bona qualitat i descartar-se les patates de la temporada anterior ja que poden actuar com a fonts dinfecci.

Com que coneixem les diverses condicions ambientals de la plaga de P infestans,mitjanant els sistemes de previsi meteorolgica podem detectar si es van a produir o no aquestes determinades condicions apropiades per a l'extensi de la plaga, i s llavors quan haurem de fer servir el fungicidafungicides. Aquestes sn les segents (BLITECAST):

 Un perode Beaumont s un perode de 48h consecutives on com a mnim 46 de les lectures de temperatura i humitat relativa d'un determinat lloc no ha sigut inferior a 20C i a un 75% d'humitat.;

 Un perode d'Smith s un perode on com a mnim dos dies consecutius la temperatura mnima s de 10C o superior i que com a mnim hi ha una humitat relativa del 90% durant 11 hores al dia.;



L's de fungicides pel control de la plaga normalment s'utilitza de forma prevetiva, segurament en relaci amb les previsions de la malaltia. En varietats de patates susceptibles, a vegades poden ser necessries aplicacions setmanals de fungidida. La aplicaci primerenca s ms efica. El metalaxyl s un fungicida que es comercialitza per utilitzar-lo contra P. infestans, per pateix greus problemes de resistncia quan es comercialitza sol.

La higiene del terreny pot reduir la contaminaci, impedint que el patgen es propagui als tubercles.  Aix normalment involucra el sl o mantell apilat al voltant de les tijes de la patatera. Tamb poden destrur-se les fulles mitjanant herbicida o cremant-les amb cid sulfric unes dues setmanes abans de la collita.

Varietats de la patata.
La majoria de les varietats primerenques sn molt frgils i vulnerables aix que, amb la finalitat de qu maduri la collita abans que comenci la plaga (normalment al juliol) es planten molt aviat.Moltes de les varietats antigues com la patata Kig Edward sn tamb molt susceptibles, per es cultiven perqu tenen molta sortida comercial. 

Les principals varietats que desenvolupen la malaltia molt lentament inclouen: Cara, Stirling, Teena, Torridon i Remarka Romano. Algunes de les anomenades variants resistents poden resistir algunes varietats de la plaga i no altres, per la qual cosa el rendiment d'aquest tipus de plantes varia segons les condicions. Aquests cultius tendeixen a tenir una resistncia polignica inherent.

Referncies.


Enllaos externs.
Bibliografia de Phytophtora;
USDA-BARC Phytophthora infestans;
Phytophthora infestans Projecte de Genoma Mitocondrial;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312022" title="Vicen Buron i Llorens" nonfiltered="2292" processed="2286" dbindex="122422">
Vicen Buron i Llorens (desembre del 1912 - juny del 2001) fou un historiador catal especialitzat en l'arquitectura romnica.

Soci del Club Muntanyenc Barcelons des del 1936, del qual en va ser president durant set anys i mig. Va sser l'nima de l'Exposici del Llibre de Muntanya, acte central de les Festes del Cinquantenari del Club, celebrat el 1953. Encara avui, el seu catleg s un recull nic de totes les publicacions muntanyenques fins aquells dies.

La seva tasca de recerca li va permetre publicar els seu llibre Esglsies romniques catalanes. Guia, en primera edici el 1977 i en segona, ampliada, el 1980, culminant vint anys de treball. Publica, tamb, Castells romnics catalans. Guia, editat el 1989, obra escrita desprs de set anys ms de treballs semblants.

Tamb va publicar Esglsies i castells romnics del Pirineu catal i andorr.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312024" title="Campionat del mon sots16 de corfbol 2008" nonfiltered="2293" processed="2287" dbindex="122423">
La 10ena edici del Campionat del mn sots16 de korfbal es va disputar a la poblaci holandesa de Schijndel entre el 5 i el 6 d'abril del 2008. La selecci holandesa va ser la vencedora.

Equips participants.
  Alemanya;
  Anglaterra;
  Blgica;
  Catalunya;
  Eslovquia;
  Pasos Baixos;
  Polnia;
  Repblica Txeca;
  Rssia;
  Xina Taipei;

Classificaci final.

  Pasos Baixos;
  Blgica;
  Xina Taipei;
  Repblica Txeca;
  Rssia;
  Catalunya;
  Alemanya;
  Anglaterra;
  Polnia;
  Eslovquia;

=Selecci Catalana=
 Jugadors .



 Equip tcnic.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312028" title="Pueblonuevo del Guadiana" nonfiltered="2294" processed="2288" dbindex="122424">


Pueblonuevo del Guadiana s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312030" title="Nu Jazz" nonfiltered="2295" processed="2289" dbindex="122425">
El terme nu jazz s una denominaci general apareguda a finals dels anys 1990, per designar estils musicals que entremesclen harmonies o instrumentacions jazz, funk, provinents de la msica electrnica i de la improvitzaci lliure. Igualment escrit nu-jazz o nujazz, trobem igualment altres termes com jazz electrnic, electronic jazz, electro-jazz, e-jazz, jazztronica, jazz house, phusion o future jazz. El Nu-jazz va ms enll dintre del territori de l'electrnica que el seu cos germ, l'Acid Jazz, que es queda ms a prop del Soul i del rhythm and blues. Els lbums de Saint-Germain-des-Prs Caf donen una visi de l'escena Nu-jazz des del 2001.

  El Nu jazz s al jazz (tradicional) el que el punk o el grunge han estat al rock.  L'accent recau en les canons, i no en les proeses individuals dels msics. La instrumentaci del Nu jazz s'esten del tradicional a l'experimental, les melodies st fresques i els ritmes nous i vius. Amb ell, el jazz torna a ser un plaer.  -- Tony Brewer (tradut de l'angls), a All About Jazz;

 Representants .

 Beady Belle;
 Beat Assailant ;
 Bugge Wesseltoft;
 Cosmik Connection;
 David Federmann;
 De-Phazz;
 Erik Truffaz;
 Fila Brazillia;
 Jaga Jazzist;
 Jazzanova;
 JeffD CLARK;
 Jerome Badini;
 Julien Lourau;
 Laurent de Wilde;
 Llorca;
 Nils Petter Molvaer;
 NHX;
 NoJazz;
 Nuspirit Helsinki;
 Rubin Steiner;
 Sayag Jazz Machine;
 Shazz;
 Skalpel;
 Stade;
 St Germain;
 Tassel & Naturel;
 The Cinematic Orchestra;
 UHT;
 Wibutee;
 Wise;

 Fonts .
  "Nu-Jazz", dfinition chez Jazz-Styles;
  "The Birth of Nu Jazz", petit article de Tony Brewer, gener de 2002, a All About Jazz;
  "Genre: Nu-Jazz", visi histrica del Nu jazz;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312032" title="Belm" nonfiltered="2296" processed="2290" dbindex="122426">


Belm s un municipi del Brasil, capital del Estat de Par. s la segona ciutat ms populosa de la Regi Nord de Brasil i la major regi metropolitana de l'Amaznia. T 1,4 milions d'habitants i 2.043.537 en el Grande Belm. s coneguda com la Metrpoli del Amazones i popularment coneguda com la "Cidade das Mangueiras" per la quantitat d'arbres d'aquest tipus que hi ha pels carrers.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312034" title="Joan del Castillo" nonfiltered="2297" processed="2291" dbindex="122427">
Joan del Castillo (Belmonte, Conca, 1595   Paraguai, 1628) va ser un missioner catlic que mor mrtir a Sud-Amrica. Al 1988 va ser canonitzat per l'esglsia catlica.

De famlia noble, fou el fill gran de 10 germans. Els seus pares van ser Alonso del Castillo, que fou regidor de Belmonte, i Mara Rodriguez, un matrimoni distingit per la seva honradesa.

Missioner a Paraguai on va morir l'any 1628 en mans dels nadius, moguts pel bruixot ez que segons explica la llegenda li tenia enveja pels molts seguidors que tenia.

Fou canonitzat pel Papa Joan Pau II el 16 de maig de 1988.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312035" title="Sant Lloren Korfbal Club" nonfiltered="2298" processed="2292" dbindex="122428">


El Sant Lloren Korfbal Club es va fundar l'any 1992, i est establert al barri de Sant Lloren de Terrassa. Actualment gaudeix d'un acord de colaboraci amb el Club Korfbal Esplai Can Anglada, que permet que jugadors del KECA juguin amb el Sant Lloren. El Sant Lloren compta amb un palmars molt important, a l'haver guanyat cinc lligues i tres copes.

Plantilla.

 Entrenador  Raul Rodriguez;

Palmars.
 1994 - 1995 - Campi de Lliga i Copa;
 1995 - 1996 - Campi de Lliga i Copa;
 1996 - 1997 - Campi de Lliga i Copa;
 1999 - 2000 - Campi de Lliga;
 2000 - 2001 - Campi de Lliga;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312036" title="Obert d'Albal de front valenci" nonfiltered="2299" processed="2293" dbindex="122429">
L'Obert d'Albal s una dels tornejos ms reputats de front valenci, no nomes per la qualitat dels seus contendents (tots professionals de la pilota valenciana o aficionats de renom), com per la canxa, el front de la Cooperativa d'Albal, un dels pocs que s'adiuen a les normes del joc indirecte (tres parets, tambor al rebot, contracanxa quasi inexistent, ...)

El sistema de competici s de quatre parelles jugant-se la classificaci a la final en una partida eliminatria.

 Historial .





 Notes .
 L'edici del 2006 va ser patrocinada pel diari El Mundo.

 Enllaos externs .
 Cartell i resultats del 2008;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312044" title="Llista de municipis de l'mbit metropolit de Barcelona" nonfiltered="2300" processed="2294" dbindex="122430">
Aquestes sn les llistes de municipis de la regi metropolitana de Barcelona ordenats per nombre d'habitants.


 Ms de 100.000 habitants .


 1 Font Idescat 2007;


 Ms de 10.000 habitants .


 Menys de 10.000 habitants .




Referncies.
Idescat;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312055" title="Rosario (Uruguai)" nonfiltered="2301" processed="2295" dbindex="122431">


Rosario, tamb coneguda com Villa del Rosario, Rosario Oriental o Rosario del Colla, s una ciutat de l'Uruguai, situada al sud-est del departament de Colonia, prop a Nueva Helvecia i a 130 quilmetres de la capital nacional, Montevideo. La seva poblaci, d'acord amb el cens de 2004, s de 9.403 habitants. 

 Geografia .

Rosario es troba en una situaci geogrfica bastant privilegiada, entremig de les dues capitals del Riu de la Plata, Montevideo i Buenos Aires. La seva relativa proximitat a la capital del departament, Colonia del Sacramento, i la seva proximitat al litoral del Riu de la Plata, conca de la que forma part, fan d'aquesta ciutat un centre urb transitat i visitat per milers de turistes, tant per aquells que provenen d'altres parts del pas com d'aquells que ho fan des de l'Argentina.

La zona s coneguda a ms per ser una de les ms productives de l'Uruguai quant a agricultura i lleteria. A pesar d'aix, Rosario travessa una crisi d'atur i, si b s'han donat una srie d'improvisacions en matria econmica, encara resta un llarg cam per recrrer en un sector del pas que, en principi, es veu francament afavorit per la seva condici de port.

La ciutat compta amb una llarga tradici religiosa que gira entorn de "La Nostra Senyora del Rosari". La seva imatge va ser reubicada el 2000 en un santuari petit i sobri, al costat del rierol Colla. Aquesta imatge ha estat objecte de misteri relacionat amb la presumpta aparici de llgrimes en el rostre de la Verge.

Rosario t, a ms, un canal de televisi oberta (canal 8), dues rdios locals (rdio FM 89,9 MHz) i una comunitria.

 Histria .

Rosario va ser fundada per Benito Herosa el 24 de gener de 1775. En aquest moment governava Jos de Vrtiz y Salcedo (1719 -1799), capit general del Riu de la Plata entre 1770 i 1776 i  virrei del Riu de la Plata entre 1778 i 1783. Es tracta de l'nica poblaci del departament de Colonia fundada per espanyols. Un dels seus primers habitants va ser Pascual de Chena, procedent d'Arica.

Aquesta localitat t rellevncia histrica en les guerres per la independncia de la regi del Riu de la Plata degut al fet que el 20 d'abril de 1811 els patriotes al comandament de Venancio Benavides van derrotar aqu a les tropes espanyoles.

 Enllaos externs .

Projecte Microrregin del Rosario ;
Informaci complementria i estadstica de Rosario  ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312056" title="Herbie Hancock" nonfiltered="2302" processed="2296" dbindex="122432">

Herbert "Herbie" Jeffrey Hancock, nascut el 12 d'abril de 1940, s un pianista de jazz i compositor originari de Chicago, als Estats Units. s considerat com un dels pianistes i compositors de jazz ms importants i influents. Ha aportat al jazz elements de soul, de rock, de funk, de disco i fins i tot de hip-hop. 

Herbie Hancock ha tocat amb nombrosos grans jazzmen durant els anys 1960 i ha format part del Miles Davis quintet, dintre del qual va redefinir el rol de la secci rtmica. Tamb ha estat un dels primers en utilitzar els sintetitzadors i l'scratch. Malgrat les seves experimentacions, la musica de Herbie Hancock ha seguit essent sempre meldica i accessible, trobant-se alguns cops amb xits comercials importants, particularment amb els temes Cantaloupe Island, Watermelon Man, Chameleon i Rock it.

Biografia.
Infncia i debut de la seva carrera.
Com nombrosos pianistes de jazz, Hancock va comenar amb estudis musicals clssics a l'edat de 7 anys. Molt preco, va tocar el primer moviment del Concerto No. 5 en re major de Mozart als 11 anys, en un concert per joves amb la Chicago Symphony.

Durant l'adolescncia, Hancock no t cap professor de jazz pero descobreix aquesta musica grcies als enregistraments d'Oscar Peterson i de George Shearing. Tamb escolta d'altres pianistes com McCoy Tyner, Wynton Kelly i Bill Evans, i estudia els temes de Miles Davis, John Coltrane et Lee Morgan.

Desprs d'haver estudiat composici durant 3 anys i mig al Grinnell College, va ser contractat per Donald Byrd l'any 1961. Acabar ms tard els seus estudis de msica a Grinnel en "electrical engineering" (enginyeria elctrica) i msica el 1971.
Com a pianista va guanyar rpidament reputaci, i va tocar amb Oliver Nelson i Phil Woods. Va gravar el seu primer lbum solo Takin' Off per Blue Note l'any 1962 amb el saxofonista Dexter Gordon i el trompetista Freddie Hubbard. El tema Watermelon man donar un xit a Mongo Santamaria per l'lbum crida sobretot l'atenci de Miles Davis, que en aquell moment muntava un nou grup.

El Miles Davis quintet i Blue Note.
Hancock entra l'any 1963 al segon gran quintet de Miles Davis, compost per nous talents. La base est formada pel baixista Ron Carter, pel bateria de 17 anys Tony Williams i per Hancock al piano. Desprs de George Coleman i Sam Rivers, el quintet s'estabilitzar amb Wayne Shorter al saxfon tenor. El quintet s considerat com un dels grups de jazz ms grans, del qual la secci rtmica ha estat notablement apreciada i reconeguda al llarg dels anys. 

Aquest grup permet a Hancock de trovar el seu estil, i popularitza nous acords, anteriorment poc utilitsats. Tamb desenvolupa el seu talent per a l'acompanyament, el qual interpreta de manera contrastada (vegeu especialment les versions en directe de My Funny Valentine). Amb secci rtmica, desenvolupa figuracions altament complexes al voltant de la melodia i dels acords.

A finals de la segona meitat dels 60, el seu enfoc es torna tan sofisticat i original que resulta difcil localitzar els canvis d'acord. El seu concepte d'improvitzaci ser conegut com "Time, No Changes".

Mentre forma part del grup de Davis, Hancock grava igualment una dotzena de sessions pel segell Blue Note, tan sota el seu nom, com acompanyant d'altres msics com Wayne Shorter, Tony Williams, Grant Green, Bobby Hutcherson, Sam Rivers, Donald Byrd, Kenny Dorham, Hank Mobley, Lee Morgan and Freddie Hubbard.

Els seus lbums Empyreans Isles (1964) i Maiden voyage (1965) formen part dels LP's de jazz ms influents dels anys 60, guanyant premis per la innovaci i per la seva accessibilitat. "Cantaloupe Island" s la can insgnia de Maiden Voyage i es convertir en un estndard del jazz (versionada entre d'altres pel grup US3 - "Cantaloop"). Empyrean Isles comprenia la secci rtmica de Davis aix com Freddie Hubbard a la trompeta, si b George Coleman va participar a Maiden Voyage.

Hancock surt igualment a l'poca dels lbums menys coneguts, per igualment aclamats, amb grups ms importants, com My Point of View (1963), Speak Like A Child (1968) i The Prisoner (1969). 

L'lbum Inventions and Dimensions est format prcticament tot ell per msica improvisada, i compta amb el baixista Paul Chambers i els percussionistes Willie Bobo i Osvaldo Martinez.

En aquest mateix perode, Hancock composa la bande sonora del film Blow-Up de Michelangelo Antonioni, la primera de les nombroses que composar durant la seva carrera.

Miles Davis incorpora elements del rock i de la msica popular a les seves composicions poc abans que Hancock deixi el grup. 
Malgrat la seva reticncia inicial, Hancock toca amb un teclat electrnic (particularment el Fender Rhodes), donara la insistncia de Davis. Rpidament s'adapta a aquest instrument, i aquest fet tindr la seva influncia a les seves temptatives artstiques ulteriors.

L'estiu de 1968, Hancock abandona el grup per formar el seu propi sextet, per b que hi va anar a parar sota el pretext que hauria tornat massa tard d'una lluna de mal a Brasil. 
Malgrat la seva marxa, Hancock continuar per aparixer al costat de Miles Davis, concretament a In a Silent Way, A Tribute to Jack Johnson i On the corner.

Fat Albert i Mwandishi .
Hancock abandona Blue Note el 1969 i firma amb Warner Brothers. El mateix any composa la banda sonora del programa televisiu de Bill Cosby anomenat Fat Albert. L'lbum, ms a prop del R&B Fat Albert Rotunda, cont concretament la can "Tell Me A Bedtime Story", que ser reversionada per sonar ms electrnica per a l'lbum Sounds and Stuff Like That de Quincy Jones.

Hancock es fascina pels aparells musicals i sota la influncia del Bitches Brew de Davis, treu diversos lbums, en els quals barreja instruments electrnics i acstics.

La primera excursi de Hancock dintre de l'electrnica comena amb un sextet compost pel bateria Billy Hart, pel baixista Buster Williams i per metalls com Eddie Henderson (trompeta), Julian Priester (tromb) i Bennie Maupin, als quals podem afegir Dr. Patrick Gleeson, que s'encarregava dels sintetitzadors.
El sextet treu tres lbums experimentals amb el nom de Hancock, Mwandishi (1971), Crossings (1972) i Sextant (1973). Dos altres Realization i Inside Out amb prcticament els mateixos msics, surten amb el nom de Henderson. Tots aquests lbums contenen improvitzacions ben lliures i estan infludes per la msica electrnica per tamb pels compositors de msica contempornia.

Els lbums d'aquest perode esdevindran coneguts sota el nom d'lbums Mwandishi, d'un nom Swahili que Hancock utilitza en aquesta poca. Sextant s certament el ms experimental en concret per l's de sintetitzadors ARP i per improvitzacions molt innovadores. El tema "Hornets" ser revisat per Hancock en el seu lbum Future2Future sota el nom de "Virtual Hornets".

Entre els instruments de Hancock i Gleeson, podem destacar el Fender Rhodes, el Clavinet, l'ARP Odyssey, l'ARP Pro-Soloist Synthesizer i el Moog Minimoog. Hancock s tamb un dels primers msics importants en fer servir un ordinador Apple per compondre msica, a principis dels anys 1980.

Headhunters.
Desprs dels seus lbums experimentals, Hancock vol tornar cap a une msica ms accessible i ms funky. Aquesta elecci hauria estat motivada per les febles vendes dels seus lbums precedents, constatant que el gran pblic no comprenia la msica d'avantgurdia, tamb per la seva devoci pel funk, i en concret el de Sly Stone.

Munta aleshores el grup anomenat The Headhunters. No conserva ms que Bennie Maupin del seu sextet, i recluta el baixista Paul Jackson, el percussionnista Bill Summers, i el bateria Harvey Mason. El seu primer lbum Headhunters surt al mercat l'any 1973, i aconsegueix un xit comercial fora important, per b que va ser criticat per certs fans del jazz. L'lbum s actualment admirat per la seva energia i per la seva msica fresca, ams d'haver tingut certa influncia sobre el jazz i el funk, aix com el soul i el hip-hop.

Desprs del canvi de Mason per Mike Clark, el grup treu l'lbum Thrust a l'any segent, i s quasi tan ben rebut com el seu predecessor, per b que sense el mateix xit comercial. El grup treur un altre disc amb bona acceptaci, Survival of the Fittest per sense Hancock. 
La banda es va reformar l'any 1998 amb Hancock per passar a ser Return of the Headhunters i seguir tocant i gravant sense ell.

Pel que fa a Hancock, s'encamina cap el Jazz - Funk en estat pur, projecte en el qual participen certs membres de The Headhunters, i treu en concret lbums com Man-Child (1975) i Secrets (1976).

Retorn als orgens: VSOP i Future Shock.
Durant els anys 1970 i principis dels 80, Hancock toca amb el seu quintet V.S.O.P., que compta amb membres del quintet de Miles Davis dels anys 1960, excepte el mateix Davis; en el seu lloc, el trompetista Freddie Hubbard. Malgrat els rumors i les esperances de l'poca, Miles Davis no tornar a refer mai ms el seu grupe mtic. VSOP grava diversos lbums en directe al Jap cap a finals dels anys 1970, entre els quals VSOP (1976) i VSOP: The Quintet (1977).

L'any 1978, Hancock grava un duo amb Chick Corea, el que havia estat el seu successor en el grup de Miles Davis una dcada abans. Grava igualment un disc en solitari de piano acstic sbriament anomenat The Piano que inicialment no surt ms que al Jap, com molts dels seus lbums de l'poca. Tamb cal citar en aquest peride d'altres lbums com Dedication (1974), VSOP: Tempest at the Colosseum (1977) i Direct Step (1978)

Del 1978 al 1982, Hancock enregistra nombrosos lbums de jazz marcats per la msica pop i disco, amb Sunlight en el qual hi participen msics com Tony Williams i Jaco Pastorius. Amb el treball "I Thought It Was You", en el qual canta a travs d'un Vocoder, va trobar-se amb un cert revs, ja que aquest resultat no acaba de convncer la crtica.

Segueix provant amb la mateixa tcnica en treballs com Feets, Don't Fail Me Now, per el resultat ve a ser el mateix amb "You Bet Your Love". Els seus lbums a partir de Monster (1980), Magic Windows (1981), i Lite Me Up (1982) formen part dels seus lbums menys ben acollits per la crtica i pel mercat, en una poca saturada de d'hbrids pop-jazz, concretament els del seu antic company Freddie Hubbard. Hancock pren un rol limitat en aquests lbums, deixant el cant, la composici en alguns casos la producci a d'altres. El sol lbum d'aquesta poca aclamat per la crtica s l'instrumental Mr Hands (1980) al qual hi participa el baixista Jaco Pastorius. Aquest lbum combina estils ben nombrosos, com el disco instrumental, el latin-jazz, i un tema electrnic interpretat per Hancock sol amb el suport d'ordinadors.

El 1983, Hancock aconsegueix un gran xit amb el teu tema "Rockit" de l'lbum Future Shock el qual guanya un Grammy-award. s la primera can orientada al gran pblic que cont scraches. El vdeoclip en qu surt un robot fent-hi breakdance s igualment un xit important i li comporta 5 guardons als MTV Video Music Awards. El vdeoclip genera controvrsia al seu voltant quan s'acaba sabent que la presncia testimonial de Hancock en el vdeoclip venia per la reticncia de la MTV per mostrar msics afroamericans.

El single inaugura una collaboraci amb el baixista i productor Bill Laswell. Hancock experimenta amb la msica electrnica amb una srie d'lbums produts per Laswell: Future Shock (1983), Sound-System (1984) i Perfect Machine. Malgrat els seus xits comercials, sn durament criticats, i n'hi ha fins i tot que diuen que la participaci de Hancock ha estat ms aviat menor, pel que fa a la influncia de Bill Laswell

Durant aquest perode, toca a la cerimnia deks Grammy awards amb Stevie Wonder, Howard Jones, i Thomas Dolby en una clebre jam de sintetitzador.

Un dels seus lbums desconneguts dels anys 1980 s el seu treball en directe Jazz Africa que grava amb l'intrpret de kora gambi Foday Musa Suso. Hancock troba igualment temps per gravar temes de jazz ms tradicionals.

Ms tard torna amb Tony Williams i Ron Carter l'any 1981 i enregistra Herbie Hancock Trio, un lbum de 5 temes que surt al Jap. Un mes ms tard, grava Herbie Hancock Quartet amb Wynton Marsalis, que surt l'any segent als Estats Units.

El 1985, participa en l'lbum Sun City contra l'Apartheid, initiativa de Steven van Zandt. El 1986, Hancock toca en el film Round Midnight del qual tamb n's autor de la banda sonora que li va fer guanyar un Academy Award. Tamb realitza msica per a publicitat televisiva.

Cap al final de la gira Perfect Machine, decideix abandonar Columbia Records, desprs de 15 anys.

El juny de 2005, quasi la meitat dels seus enregistraments de Columbia han estat remasteritzats. Gravacions que inicialment no haven sortit ms que al Jap han estat publicades igualment en d'altres pasos. 

Els anys 1990 i posterior.
Desprs de la seva marxa de Columbia, Hancock es pren un descans que es veur interromput amb la mort del seu mentor, Miles Davis l'any 1991. El 1994, treu l'lbum A Tribute To Miles en el seu homenatge amb els seus amics i admiradors de Davis Ron Carter, Tony Williams, Wayne Shorter i Wallace Roney. L'lbum cont dues gravacions en directe i en estudi, que reprenen clssics de Davis amb Roney tocant la part de trompeta del mestre. Amb aquest treball aconsegueixen un Grammy com a millor grup.

L'lbum segent Dis Is Da Drum surt el 1994 i marca el seu retorn a l'acid jazz. Torna l'any segent amb d'altres estrelles del jazz, entre les quals John Scofield, Jack DeJohnette i Michael Brecker amb l'lbum The New Standard, compost de versions de canons populars d'artistes com Nirvana, Stevie Wonder, The Beatles, Prince, Sade, Babyface i Peter Gabriel.



Torna a tenir xit l'any 1997 en duet amb Wayne Shorter en l'lbum 1 & 1 en el qual la can "Aung San Suu Kyi" s'emporta un Grammy Award com a millor composici instrumental. L'xit segueix l'any segent amb el seu disc Gershwin's World on revisita de manera inventiva els estndards de George et Ira Gerswin amb la participaci de Stevie Wonder, Joni Mitchell i Wayne Shorter.
L'any 2001, Hancock grava Future2Future amb Bill Laswell i Rob Swift, de X-Ecutioners. Hancock torna amb aquest grup i treu un DVD d'un directe, homenatge a Davis i a John Coltrane gravat a Toronto i anomenat Directions in Music: Live At Massey Hall.

El 2005, acaba un disc de versions a duet Possibilities amb la participaci de Carlos Santana, Anglique Kidjo, Paul Simon, Annie Lennox, John Mayer, Christina Aguilera i Sting. El mateix any, torna a Europa amb un nou quartet compost entre d'altres pel guitarrista benins Lionel Loueke amb el qual explora la msica africana i l'ambient. A finals del mateix any, torna a formar el grup Headhunters per a una gira.

El 2006, Sony BMG Music Entertainment, que ha absorbit Columbia (l'antic segell de Hancock), treu al mercat la restrospectiva The Essential Herbie Hancock, la qual s la primera en agrupar les obres publicades sota Warner Brothers, Blue Note Records, Columbia i Verve/Polygram.
 

Ancdotes.
Hancock s budista, i escriu sobre la influncia que el budisme ha tingut sobre la seva vida i obra musical, al prefaci del best-seller The Buddha In Your Mirror.

Hancock s el director musical del Tokyo Jazz Festival aix com un patron member del Thelonious Monk Institute of Jazz.

Hancock ha creat l'organitzaci ROLO (the Rhythm Of Life Organization) dedicada a l's responsable de les tecnologies a fi de fer del mn un millor lloc on viure.

En el film Tommy Boy, el personatge de Chris Farley confn Herbie Hancock amb John Hancock quan li demanen qui s el primer en signar la Declaraci d'independncia dels Estats Units.

Discografia.
 1962: Takin' Off (Blue Note Records);
 1963: Inventions And Dimensions (Blue Note Records);
 1963: My Point Of View (Blue Note Records);
 1964: Empyrean Isles (Blue Note Records);
 1965: Maiden voyage (Blue Note Records);
 1966: B.O. del film Blow-Up (MGM);
 1968: Speak Like A Child (Blue Note Records);
 1969: The Prisoner (Blue Note Records);
 1969: Fat Albert Rotunda (Warner Bros);
 1970: Mwandishi(Warner Bros);
 1971: Crossings (Warner Bros);
 1972: Sextant (Columbia Records);
 1973: Head Hunters (Columbia Records);
 1974: Thrust (Columbia Records);
 1974: Death Wish (Soundtrack) (Columbia Records);
 1975: Love Me By Name (A&M);
 1975: Man-Child (Columbia Records);
 1975: Flood, Live in Japan;
 1976: Secrets (Columbia Records);
 1977: V.S.O.P. (Columbia Records);
 1977: Herbie Hancock featuring Jaco Pastorius at Chicago;
 1978: Feets Don't Fail Me Now (Columbia Records);
 1978: Herbie Hancock: The Piano;
 1979: Monster (Columbia Records);
 1980: Mr. Hands (Columbia Records);
 1980: Magic Windows (Columbia Records);
 1981: Quartet (Columbia Records) ;
 1981: Lite Me Up (Columbia Records);
 1983: Future Shock (Columbia Records);
 1984: Sound-System (Columbia Records);
 1986: Round'Midnigh (Columbia Records) BO du film de Bertrand Tavernier: Autour de minuit.
 1988: Perfect Machine (Columbia Records);
 1992: The Herbie Hancock Quartet Live (Jazz Door);
 1992: A Tribute To Miles Davis (Qwest);
 1994: Cantaloupe Island (Blue Note Records);
 1995: Dis Is Da Drum (Mercury);
 1996: The New Standard (Verve);
 1998: Gershwin's World (Verve);
 2001: Future 2 Future (Transparent);
 2002: Day Dreams;
 2005: Possibilities (Hear Music);
 2007: River - The Joni Letters (Verve);
amb Wayne Shorter.
 1997: 1 & 1 (Verve);

amb Miles Davis.
1963: Miles Davis In Europe ;
1964: "Four" & More ;
1964: Miles Davis In Concert, My Funny Valentine ;
1964: Miles In Tokyo ;
 1964: Live In Paris ;
1965: E.S.P. ;
1966: No (more) blues ;
1967: Sorcerer;
1967: Nefertiti;
1967: No Blues ;
1967: Miles Davis Quintet, Antwerp, Belgium ;
1967-1969: Water Babies, sorti en 1976 ;
1968: Miles in the Sky ;
1969: Complete In a Silent Way, Sessions 1969 ;
1969: Filles de Kilimanjaro.

amb Ron Carter.
 1977: Ron Carter / Herbie Hancock / Tony Williams : Third Plane.

amb Chick Corea.
 1978: An Evening With Herbie Hancock And Chick Corea in Concert,
 1979: Coreahancock.

Participacions.
 2007: Michael Brecker : Pilgrimage;
 2005: Stephen Stills : Man Alive!.

 Filmografia .
 com a compositor .
 1966: Herbie;
 1966: Blow-up;
 1973: The Spook Who Sat by the Door;
 1974: Un justicier dans la ville (Death Wish);
 1984: A Soldier's Story;
 1985: One Night with Blue Note (video);
 1986: The George McKenna Story (TV);
 1986: Jo Jo Dancer, Your Life Is Calling;
 1988: Action Jackson;
 1988: Colors;
 1989: Les Nuits de Harlem (Harlem Nights);
 1991: Livin' Large!;
 1997: The Best of Latin Jazz (video);
 2006: Herbie Hancock: Possibilities;

 com actor .
 1986: Autour de minuit (Round Midnight) : Eddie Wayne;
 1995: Antonio Carlos Jobim: An All-Star Tribute (video) : Piano;
 2002: Hitters : District Attorney;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312059" title="Rosario" nonfiltered="2303" processed="2297" dbindex="122433">


Geografia: ;
Rosario (Argentina), ciutat de l'Argentina, ubicada a la provncia de Santa Fe. ;
Rosario (Uruguai), ciutat de l'Uruguai, ubicada al departament de Colonia.
Msica:
Rosario Flores, cantant.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312065" title="Club Korfbal Pangea" nonfiltered="2304" processed="2298" dbindex="122434">


El Club Korfbal Pangea es va fundar l'any 2007, i ha estat un dels ltims es aparixer a Catalunya. La majoria dels seus jugadors provenen del Club Korfbal Badalona, equip amb el qual comparteixen ciutat i installacions. 

Plantilla.

 Entrenador  Daniel Carrascosa Domenech;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312070" title="Josep Canaleta i Cuadras" nonfiltered="2305" processed="2299" dbindex="122435">
Josep Canaleta i Cuadras (1875 - 1950) fou un arquitecte catal.

Titulat el 1902, va ser deixeble d'Antoni Gaud, amb qui va collaborar a la Sagrada Famlia, la Casa Mil i la cripta de la Colnia Gell. Canaleta va evolucionar des del modernisme cap al noucentisme, realitzant diversos projectes a Barcelona, Vic, Cornell i Castelldefels. Autor del Teatre de la Cooperativa a Roda de Ter (1915) i l'Escorxador Municipal i el Mercat de Viladecans (1933). Va ser arquitecte municipal de Gav, on va construir l'esglsia parroquial.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312072" title="Museu de la vida rural" nonfiltered="2306" processed="2300" dbindex="122436">

El Museu de la Vida Rural de l Espluga de Francol forma part de la Fundaci Llus Carulla. Ocupa la casa pairal que la famlia Carulla tenia a l'Espluga de Francol (Conca de Barber), diverses generacions de la qual hi van exercir com a apotecaris des de comenaments del segle segle XVII.

El museu es va crear l'any 1988 per la Fundaci Llus Carulla. S hi exposen eines, estris, mobles, vestits, atuells, etc., propis d una manera de viure i de fer les coses que el progrs ha anat modificant. El seu propsit ms que conservar uns atuells o uns mobles s salvar de l'oblit unes tradicions per entendre el present fruit d una civilitzaci configurada al llarg dels segles. Consta de quatre seccions: la pagesia, la llar pairal, els oficis tradicionals, i l'Espluga i la Conca de Barber.

Tot i ser un Museu eminentment etnogrfic la seva funci cultural ultrapassa aquesta temtica a partir d'una extensa programaci d'exposicions temporals a diferents nivells. En els ltims anys si han pogut veure mostres artstiques de Joan Pon, Joan Brossa, Guillem Viladot o Philippe Lavaill entre d'altres.

Des d'inicis del 2008 el Museu de la Vida Rural est sent sotms a una ampliaci que el dotar amb un nou edifici annex, duplicant l'espai per a l'exposici permanent i dotant-lo de noves infraestructures musestiques aix com d'una moderna museografia. Aquesta ampliaci, dissenyada per l'arquitecte Dani Freixes ser inaugurada a finals de l'any 2009.

El jard i la volta dels carros.

La visita comena pel jard, on antigament hi havia hagut els horts de la casa. A l exterior del Museu hi ha una collecci d esgrafiats, entre els quals destaquen el del Monestir de Santa Maria de Poblet, el del Celler Cooperatiu de l'Espluga (edifici modernista obra de l arquitecte Llus Domnech i Montaner), i els de festes i tradicions populars: el Corpus, amb els gegants, les enramades i el ball de bastons; la Pasqua, amb les caramelles i la benedicci dels camps; la matana del porc, etc. 

Al jard hi ha una reproducci de la Creu de l Horta, destruda a comenament del segle XX. El que resta de la creu gtica original es conserva a l interior del Museu. Entre les colleccions del Museu hi ha un notable conjunt de diorames elaborats per agrupacions de pessebristes de tot Catalunya, sobretot dedicats al cicle nadalenc, per tamb a altres tradicions i costums. A la volta dels carros, que enllaa la sala dels pessebres amb la primera planta del Museu, es poden trobar diversos mitjans de transport usats antigament: una tartana, un carro de trabuc, un d escales i un carro de torn, destinat, aquest darrer, al transport de grans btes de vi. Sota la volta hi ha un fris dedicat a treballs i oficis tradicionals, obra de Lluci Navarro.

Primera planta, la pagesia tradicional.

El Museu de la Vida Rural s obre fent atenci a la pagesia, l activitat tradicionalment ms important de la Conca de Barber. La vinya, els cereals i l olivera sn els cultius ms estesos. Aquestes activitats estan representades a la primera planta del Museu amb les eines, les mquines i els sistemes de producci ms importants. Hi destaquen els cups originals de la casa, destinats a la fermentaci del most, juntament amb les dues grans premses de ram, i el mol i una premsa d oli del segle XVI. En aquesta planta tamb es pot observar La Sala Trait d etnografia rural: Aquesta sala exposa l obra de l artista olot Josep Trait. Es tracta de figures individuals o de conjunts de temtica etnogrfica elaborats en terracota, una forma d art de gran tradici a Catalunya.


Segona planta, la llar, els costums familiars i la farmcia.

La casa, a la qual es dedica l exposici de la segona planta, contenia tot el necessari per a la vida quotidiana: el mobiliari, el vestit, la cuina, els estris casolans, etc., aspectes que cal relacionar amb els costums familiars, festius i religiosos, i els treballs domstics. En aquesta planta hi ha aix mateix una secci dedicada a la farmcia del llinatge Carulla (ss. XVIII-XIX).


Tercera planta, els oficis tradicionals.

Donar a conixer els oficis, les tcniques i les eines dels antics artesans s un dels objectius del Museu de la Vida Rural. L exposici de la tercera planta inclou eines i objectes dels principals oficis tradicionals, des del baster, el carreter, el corder, el fuster o el boter, fins al sabater i l espardenyer, passant per les diverses especialitats generades a partir de l ofici de ferrer, com ara la de serraller o forjador, la de ferrador de cavalls o la de clavetaire. Tamb es dedica un espai a l ofici de pastisser, de tradici molt arrelada a l Espluga.


Quarta planta, l'Espluga i la Conca.

La quarta planta del Museu ofereix seccions monogrfiques de tema local, sobre l Espluga de Francol i la Conca de Barber, dedicades al medi natural (la terra i el paisatge, l estructura geolgica, la flora, la fauna, la cova de la Font Major), a la histria de la poblaci des de la seva fundaci fins a l actualitat, a l Espluga urbana, etc.


Les pintures murals de Lluci Navarro.

El Museu compta amb molts metres quadrats de pintures murals dutes a terme per l artista barcelon Lluci Navarro, que exemplifiquen aspectes de la vida rural, com ara feines, tradicions i costums, relacionables amb les peces conservades al Museu, i que tamb fan referncia a edificis i institucions de l Espluga i de la Conca de Barber. L illustre pintor va encarregar-se igualment de la decoraci del nou presbiteri del temple parroquial de l Espluga, i va pintar diversos murals del Casal, entre els quals cal destacar el mosaic rom de la faana principal, i de la Residncia Jaume I.


Enllaos externs.
Web del Museu de la Vida Rural
Bloc del Museu de la Vida Rural
Canal del Museu de la Vida Rural a YouTube
Web de la Fundaci Llus Carulla





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312075" title="Club Korfbal Badalona La Rotllana" nonfiltered="2307" processed="2301" dbindex="122437">


El Club Korfbal Badalona es va fundar l'any 1997. s un dels dos clubs de la ciutat de Badalona ja que comparteix amb el CK Pangea installacions i mantenen entre si acords que permeten jugadors del CK Pangea jugar al primer equip del CK Badalona i tamb permet als jugadors de les categories inferiors del CK Badalona jugar al CK Pangea.

Plantilla.

 Entrenador  Salva Periago Fernandez;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312076" title="Drac Mgic (desambiguaci)" nonfiltered="2308" processed="2302" dbindex="122438">


Associacions:;
Drac Mgic, s una associaci en rgim de cooperativa que t com a objectiu la difusi de la cultura cinematogrfica.
Centre d'Esplai Drac Mgic, entitat laica d'educaci en el lleure per a infants i joves, de Vilanova i la Geltr.

Msica:;
Puff, el drac mgic, can popularitzada pel grup Peter, Paul and Mary, traduda i cantada en catal per diversos grups.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312077" title="ARN de transferncia" nonfiltered="2309" processed="2303" dbindex="122439">

L'ARN de transferncia (ARNt o tRNA) s un tipus d'ARN que transporta un aminocid concret cap els ribosomes a la sntesi de protenes durant la traducci. Aquest aminocid ve determinat per l'anticod de l'ARNt.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312079" title="Club Korfbal Assessoria Vallparads" nonfiltered="2310" processed="2304" dbindex="122440">


El Club Korfbal Assessoria Vallparads s un club de korfbal que prov de la ciutat de Terrassa. Compta amb diversos equips, i s present a totes les categories del korfbal catal.

Plantilla.

 Entrenador  Sergio Mayorgas Astilleros ;

Palmars.
 2006 - 2007 - Campi de Copa;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312086" title="Sant Mart de Vllec" nonfiltered="2311" processed="2305" dbindex="122441">
L'esglsia de Sant Mart de Vllec, es troba a l'entitat de poblaci de Vllec pertanyent al municipi de Montell i Martinet a la comarca de la Baixa Cerdanya. s mencionada per primera vegada en un document de l'any 1054.
 L'edifici .
Datada del segle XIII, consta d'una nica nau de gran longitud respecte a la seva amplada, coberta amb una volta d'arc lleugerament apuntat i amb un absis central que presenta una finestra de doble esqueixada. Els murs de la nau sn ms gruixuts a l'ltim tram per una reconstrucci posterior, que a ms a ms van adossar, en ambdues bandes, tres arcs de mig punt. A l'esquerra de l'entrada a l'esglsia es troba la pila baptismal. 

La portalada s d'arc de mig punt i est realitzada amb dovelles bastant grans i ben treballades, sobre la porta hi ha un petit cul una mica descentrat. La mateixa paret de la faana acaba en un campanar de cadireta biforada. Posterioment es va transformar a campanar de torre en construr tres parets y un sostre a dues aiges.

Vegeu tamb.
Art romnic de la Baixa Cerdanya;

 Bibliografia .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312089" title="Castillo de Garcimuoz" nonfiltered="2312" processed="2306" dbindex="122442">

 Castillo de Garcimuoz s un municipi de la provncia de Conca, comunitat autnoma de Castella - la Manxa. T una superfcie de 82,21 km amb una poblaci de 183 habitants.

Demografia.



 Histria .
En el perode d'ocupaci musulmana aquest lloc va passar a denominar-se Al-Borch Hamal i sembla que l'any 1172 estava ocupat per cristians quan les tropes del sold Abu Yaqb Yusf, que es dirigia a Huete, el van agafar per sorpresa i van matar els seus homes i esclavitzaren a dones i nens.

Els musulmans crearen un sistema defensiu, en el que es denominava La Mancha de Montearagn, mitjanant la construcci de petites torres defensives o alcssers.

L'any 1177, el rei Alfons VIII conquesta la ciutat de Conca i tamb aquest emplaament musulm, en el cam cap a Alarcn i Moya. El castell s'anomen "caballero Garca Muoz" en honor als acompanyants del rei.

Posteriorment, Alfons X el Savi anomena al seu germ, l'Infant Joan Manuel de Castella, fill de Ferran III de Castella i Elisabet Beatriu de Subia, "Adelantado Mayor" del territori anomenat la Mancha de Montearagn, format per terres d'Alacant, Mrcia i manxegues. Aix sorgeix "El Seoro de Villena", territoris tan grans com els d'un regne.

Amb San IV de Castella, nebot de l'Infant Don Joan Manuel de Castella, aconsegueix ampliar el senyoriu. Per s amb el seu fill, Don Joan Manuel de Castella des de l'any 1298 adquireix gran poder grcies a l'ajut a San IV de Castella, amb el conflicte successori contra el seu pare Alfons X.

Joan Manuel de Castella va viure gran part de la seva vida al Castell de Garcimuoz, i fou all on va escriure gran part de la seva obra literria El Conde Lucanor.

El 3 d'octubre de 1322 l'Infant Joan Manuel de Castella va declarar la vila independent.

En aquells moments el marquesat tenia 4 nuclis importants :Alarcn, Chinchilla,Villena i Garcimuoz des d'on Joan Manuel de Castella llanaria ofensives contra la corona, ja que Alfons XI repudi a la seva filla Constana Manuel i la mantenia presa en el "Castillo del Toro".

Alfons XI aconsegueix trencar les aliances amb Arag i ataca el senyoriu des de Conca i Mrcia. Don Joan Manuel de Castella es reconcilia amb el rei, grcies a l'intersecci del seu sogre, el rei d'Arag, de nou declar la guerra al rei Alfons XI fins que li va retornar a la seva filla Constana Manuel.Posteriorment, el maestre de Santiago, Vasco Rodrguez Coronado, cercar a don Joan Manuel de Castella en el castell de Garcimuoz perqu no s'emports a la seva filla Constana Manuel,(promesa del prncep Pere I de Portugal) i portar-la a Portugal.

El 1348 mort Don Joan Manuel i el succeix el seu fill Ferran Manuel, que tamb mort al cap de pocs anys, i el mateix passaria amb la seva filla Blanca Manuel,(probablement enverinada perqu el senyoriu retorns a la corona)i que heret el senyoriu siguent una nena, i aquest queda sota la tutel.la del cavaller Don Iigo Lpez de Oroco.

Doa Joana Manuel, altra filla de Don Joan Manuel de Castella, casada amb Enric de Trastamara reclama els seus drets del senyoriu.Per aquest i altres motius es desencadena la guerra entre els dos germanastres Pere I  i Enric de Trastamara.Finalitzada la guerra civil, Enric de Trastamara conced el senyoriu de la seva esposa a Don Alfons d'Arag, com a compensaci pels serveis prestats durant la guerra, ja que va sser pressoner a la batalla de Njera lluitant a favor de don Enric de Trastamara.

Des de l'arribada al tro d'Enric II de Castella grcies a l'ajuda d'Arag, el castell anir passant de la Corona a la noblesa succesivament fins arribar el 1436, any que curiosament no passa a la corona castellana, sino a la del Rei de Navarra Joan I.

Joan I arriba a un comproms matrimonial, entre la seva filla Blanca, i el prncep hereder de Castella, el futur Enric IV.A la dot s'inclou el Marquesat de Villena. Fins a la celebraci de la boda, que tindria lloc desprs de quatre anys, Garcimuoz i altres pobles,harien de ser administrades pel rei de Navarra, Alarcn si neg, per aix el territori s'administr des de Garcimuoz.

Posteriorment, el rei entrega la vila de Garcimuoz a Don Rodrigo de Villandrando, compte de Ribadeo, en agrament pels seus serveis,per aquest mai arrib a prendre possessi de la vila, malgrat de les seves contnues reclamacions.

En 1445 la situaci poltica era complicada. Els nobles no acceptaven ni l'autoritat del rei ni la del seu valgut, Don lvaro de Luna. Sorgeix ara la figura de Don Juan Pacheco, al que el prncep hereu Don Enrique nomenar Marqus de Villena, i es converteix en el veritable rbitre de Castella. Adquireix una gran quantitat de terres i viles, el seu poder estar molt per sobre del valgut Don Beltrn de la Cueva, i tant Joan II com el seu fill Enric IV de Castella seran mers representants del tro. El 1449 el rei Joan II li fa una concessi: els castells de Chinchilla i Garcimuoz com a compensaci de la plaa de Medelln, amb el que el marqus surt guanyant ja que ambds castells estan estrategicament millor situats. 

Don Joan Pacheco va construir una nova fortalesa en Garcimuoz, sobre l'antic alcsser de guix de don Juan Manuel, el primer pis del qual encara es pot apreciar, desprs de la monda del cementiri que all s'ubic en els segles XIX i XX. 

Don Juan Pacheco es va posar al capdavant de l'oposici a la pujada al tron d'Isabel la Catlica, al costat de l'arquebisbe de Toledo i Don Alfonso Carrillo, enfront dels Mendoza. En aquesta guerra juguen un paper important les viles de Belmonte, Alarcn i Garcimuoz, que eren l'ltim reducte del marquesat de Villena, desprs de caure Almansa , Chinchilla i altres viles. Els reis van enviar a Jorge Manrique com capit de les Germanors de Toledo, a Pedro Ruiz de Alarcn i a Pedro Fajardo, Avanat de Mrcia, a conquistar-les. Lluitant contra les forces del marqus, Jorge Manrique va ser ferit per una llana, al creuar un ribazo, a quilmetre i mig del castell de Garcimuoz. Assabentat de l'esdeveniment, don Diego Lpez Pacheco li va enviar el seu propi cirurgi, per Jorge Manrique, poc desprs, va morir en la propera vila de Santa Mara del Campo Rus, on tenia installat el seu campament. 

En 1480 acaba la contesa i les torres del Castell de Garcimuoz van ser desmochadas, per ordre dels Reis Catlics, com a cstig. El patrimoni de Don Diego Lpez Pacheco patir una important minva: Garcimuoz ser segregada com part de l'herncia corresponent a una filla del segon matrimoni de l'antic marqus, que era nta del Condestable Don Pedro Fernndez de Velasco, Donya Menca Pacheco. Aqu acaba la importncia guerrera del Castell de Garcimuoz. 

Posteriorment seguir sent important com a vila principal del senyoriu dels Marquesos de Villena, Ducs d'Escalona. Fins a b entrat el segle XVIII, els marquesos de Villena sn els senyors efectius de la vila, posant Corregidor en ella i cobrant les "alcabalas". 

Per s grcies al trasllat de l'esglsia de San Joan Baptista dintre del recinte del castell (7-6-1708) i la seva utilitzaci com a cementiri, pel que ha pogut arribar fins als nostres dies, encara que el seu estat actual sigui semiruins.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312095" title="Troglodtid" nonfiltered="2313" processed="2307" dbindex="122443">







Els troglodtids sn una famlia d'ocells de l'ordre dels passeriformes. L'nic representant als Pasos Catalans n's el caragolet (Troglodytes troglodytes). 

Morfologia.

 Entre 9 i 22 cm de llargria.
 De color bru o gris i tacat d'una manera caracterstica.
 Ales curtes i arrodonides.
 Potes fortes.
 Bec prim, punxegut i generalment una mica corbat cap avall.
 No presenten dimorfisme sexual.

Alimentaci.

Mengen invertebrats que cerquen a les escorces i a les fulles mortes.

Costums.

Es desplacen a prop de terra, saltant o b volant distncies curtes. Sn sedentaris, solitaris i, amb freqncia, polgams. 

Gneres i espcies.

 Gnere Odontorchilus;
 Odontorchilus branickii;
 Odontorchilus cinereus;
 Gnere Salpinctes;
 Salpinctes obsoletus;
 Gnere Microcerculus;
 Microcerculus ustulatus;
 Microcerculus marginatus;
 Microcerculus philomela;
 Microcerculus bambla;
 Gnere Catherpes;
 Catherpes mexicanus;
 Gnere Hylorchilus;
 Hylorchilus navai;
 Hylorchilus sumichrasti;
 Gnere Campylorhynchus;
 Campylorhynchus zonatus;
 Campylorhynchus griseus;
 Campylorhynchus jocosus;
 Campylorhynchus brunneicapillus;
 Campylorhynchus fasciatus;
 Campylorhynchus chiapensis;
 Campylorhynchus megalopterus;
 Campylorhynchus rufinucha;
 Campylorhynchus gularis;
 Campylorhynchus nuchalis;
 Campylorhynchus turdinus;
 Campylorhynchus albobrunneus;
 Campylorhynchus yucatanicus;
 Gnere Thryomanes;
 Thryomanes bewickii;
 Gnere Thryothorus;
 Thryothorus ludovicianus;
 Thryothorus (ludovicianus) albinucha;
 Gnere Cinnycerthia;
 Cinnycerthia fulva;
 Cinnycerthia peruana;
 Cinnycerthia unirufa;
 Cinnycerthia olivascens;
 Gnere Cantorchilus;
 Cantorchilus thoracicus;
 Cantorchilus leucopogon;
 Cantorchilus modestus;
 Cantorchilus (modestus) zeledoni;
 Cantorchilus semibadius;
 Cantorchilus nigricapillus;
 Cantorchilus superciliaris;
 Cantorchilus leucotis;
 Cantorchilus guarayanus;
 Cantorchilus longirostris;
 Gnere Thryophilus;
 Thryophilus griseus;
 Thryophilus rufalbus;
 Thryophilus nicefori;
 Thryophilus sinaloa;
 Thryophilus pleurostictus;
 Gnere Pheugopedius;
 Pheugopedius genibarbis;
 Pheugopedius coraya;
 Pheugopedius mystacalis;
 Pheugopedius euophrys;
 Pheugopedius fasciatoventris;
 Pheugopedius atrogularis;
 Pheugopedius spadix;
 Pheugopedius sclateri;
 Pheugopedius felix;
 Pheugopedius eisenmanni;
 Pheugopedius rutilus;
 Pheugopedius maculipectus;
 Gnere Cyphorhinus;
 Cyphorhinus thoracicus;
 Cyphorhinus aradus;
 Cyphorhinus phaeocephalus;
 Gnere Uropsila;
 Uropsila leucogastra;
 Gnere Henicorhina;
 Henicorhina leucoptera;
 Henicorhina leucophrys;
 Henicorhina leucosticta;
 Henicorhina negreti;
 Gnere Thryorchilus;
 Thryorchilus browni;
 Gnere Troglodytes;
 Gnere Cistothorus;
 Cistothorus apolinari;
 Cistothorus palustris;
 Cistothorus meridae;
 Cistothorus platensis;
 Gnere Ferminia;
 Ferminia cerverai;

Referncies.

 Els troglodtids a la IUCN. ;

Enllaos externs.

 Els troglodtids a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Els troglodtids a l'Animal Diversity Web. ;
 Vdeos i informaci diversa de troglodtids. ;
 Els troglodtids a l'Encyclopedia of Life. ;
 Vdeos de troglodtids en llur hbitat natural. ;
 Taxonomia dels troglodtids. ;
 Distribuci geogrfica dels troglodtids. ;
 Enregistraments sonors d'algunes espcies de troglodtids. ;
 Informaci diversa sobre 86 espcies de troglodtids.  i ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312110" title="Margarida de Mdici" nonfiltered="2314" processed="2308" dbindex="122445">

Margarida de Mdici ( Florncia, Gran Ducat de Toscana 1612 - Parma, Ducat de Parma 1679 ) fou una princesa florentina que va esdevenir duquessa consort de Parma i regent del mateix l'any 1646.

Orgens familiars.
Va nixer el 31 de maig de 1612 a la ciutat de Florncia, capital del Gran Ducat de Toscana, sent filla del duc Cosme II de Mdici i Maria Magdalena d'ustria. Fou nta per lnia paterna de Ferran I de Mdici i Cristina de Lorena, i per lnia materna de Carles II d'ustria i Maria Anna de Baviera.

Npcies i descendents.
Es cas l'11 d'octubre de 1628 a la catedral de Florncia amb el duc Odoard I de Parma. D'aquesta uni nasqueren:
 Caterina Farnese (1629);
 Ranuccio II de Parma (1630 1694), duc de Parma ;
 Maria Magdalena Farnese (1633 1693) ;
 Alexandre Farnese (1635-1689), governador dels Pasos Baixos (1680-1682) ;
 Horaci Farnese (1636-1656) ;
 Maria Caterina Farnese (1637-1684), religiosa;
 Maria Magdalena Farnese (1638-1693);
 Pere Farnese (1639-1677);
 Octavi Farnese (1641);


El matrimoni entre Margarida i Odoard fou plantejat per Ranuccio I de Parma per tal d'enfortir l'aliana entre el Ducat de Parma i el Gran Ducat de Toscana, i si b el prometatge s'establ el 1620 el casament no es realitz fins el 1628.

Regent de la ciutat de Piacenza el 1635, a la mort del seu esps, ocorreguda el 1646, fou nomenada regent del ducat en nom del seu fill. Aquest crrec fou exercit fins l'any segent juntament amb Francesc Maria Farnese, oncle de l'infant.

Margarida de Mdici mor el 6 de febrer de 1679 a la seva residncia de Parma.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312116" title="Eugenio Montejo" nonfiltered="2315" processed="2309" dbindex="122447">
Eugenio Montejo (Caracas, 18 de novembre de 1938 - Valencia, 5 de juny de 2008) fou  un escriptor i poeta veneol guardonat amb el Premi Octavio Paz de Poesa y Ensayo l'any 2004.

Obres.

Elegos (1967);
Muerte y memoria (1972);
Algunas palabras (1977);
Terredad (1978);
Trpico absoluto (1982);
Alfabeto del mundo (1986);
Adis al Siglo XX (1992);
Chamario (2003, per a nens);
Fbula del escriba (2006);

Assaigs.

La ventana oblicua (1974);
El cuaderno de Blas Coll (1981);
El taller blanco (1983);
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312118" title="Orilid" nonfiltered="2316" processed="2310" dbindex="122448">





Els orilids sn una famlia d'ocells de l'ordre dels passeriformes. L'oriol n's l'nic representant als Pasos Catalans.

Morfologia.

 Entre 20 i 30 cm de llargria.
 Bec fort, de forma cnica, amb un petit ganxo a l'extrem.
 Ales llargues i punxegudes.
 Tarsos curts.
 Presenten dimorfisme sexual (els mascles llueixen colors ms vius que les femelles).
 Tenen 10 rmiges primries i 12 rectrius.

Reproducci.

Construeixen el niu obert i susps com una hamaca entre dues branques.

Alimentaci.

Mengen insectes i fruites.

Hbitat.

Habiten selves i boscos.

Distribuci geogrfica.

Viuen a Eursia, frica i Oceania. 

Costums.

Sn exclusivament arborcoles. 

Gneres i espcies.

 Gnere Oriolus;
 Oriolus oriolus  ;
 Oriolus szalayi;
 Oriolus phaeochromus;
 Oriolus forsteni ;
 Oriolus bouroensis;
 Oriolus viridifuscus ;
 Oriolus sagittattus;
 Oriolus flavocinctus ;
 Oriolus xanthonotus ;
 Oriolus albiloris ;
 Oriolus isabellae;
 Oriolus auratus ;
 Oriolus chinensis ;
 Oriolus chlorocephalus;
 Oriolus crassirostris;
 Oriolus brachyrhynchus;
 Oriolus monacha ;
 Oriolus larvatus ;
 Oriolus nigripennis ;
 Oriolus xanthornus ;
 Oriolus hosii;
 Oriolus cruentus ;
 Oriolus trailili ;
 Oriolus mellianus;
 Gnere Sphecotheres;
 Sphecotheres flaviventris;
 Sphecotheres hypoleucus;
 Sphecotheres vieilloti;
 Sphecotheres viridis;

Referncies.

 Els orilids a la IUCN. ;

Enllaos externs.

 Els orilids a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Els orilids a l'Animal Diversity Web. ;
 Vdeos i informaci diversa d'orilids. ;
 Vdeos d'orilids en llur hbitat natural. ;
 Informaci diversa sobre 31 espcies d'orilids.  i ;
 Distribuci geogrfica d'aquesta famlia d'ocells. ;
 Taxonomia dels orilids. ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312121" title="Avell Arts i Balaguer" nonfiltered="2317" processed="2311" dbindex="122450">
Avell Arts i Balaguer (Vilafranca del Peneds, 1881 - Mxic, 1954) va ser un autor dramtic, periodista i editor catal.

Obra dramtica.
 Quan l'amor ha encs la flama, 1909.
 L'eterna qesti, 1909.
 Mai no es tard si el cor s jove, 1910-1927.
 Vilacalmosa, 1910.
 Mat de festa, 1910.
 A cor distret, sagetes noves, 1911.
 La sagrada famlia, 1912.
 Les noies enamorades, estrenada al Teatre Romea, el 21 d'octubre de 1924.
 Seny i amor, amo i senyor, 1925.
 El cam desconegut, 1927.
 Isabel Corts, vdua de Pujol, 1928.
 El testament de l'Abadal, 1929.
 Les ales del temps, 1934.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312128" title="Sant Serni de Meranges" nonfiltered="2318" processed="2312" dbindex="122451">
L'esglsia de Sant Serni de Meranges s la parroquial de la poblaci de Meranges a la comarca de la Baixa Cerdanya. 
 Histria .
Com d'altres esglsies de la comarca surt esmentada al segle X a l'acta de consagraci de la Seu d'Urgell. 

Les tropes ctares de Ramon Roger I de Foix i Arnau I de Castellb, al segle XII van saquejar l'esglsia i van robar quaranta sous al capell.
 L'edifici. 
Consta de nau nica amb un absis semicircular i voltes d'arc ogival, a la part central de l'absis s'obre una petita finestra amb motius esculpits en relleu, encara es pot veure en el seu interior restes de pintures murals representant el Pantocrtor.

Al costat de l'epstola es troben adossat en el seu mur dos grans arcs que acullen uns altars, en el centre d'un d'ells es troba gravat la data de 1690 i el nom de Vidal, potser del que va sufragar l'obra.

Les reformes ms grans es van realitzar entre els segles XVII i XVIII, construint en el mur del costat de l'evangeli dues capelles i l'allargament de la nau cap a la porta d'entrada, que va ser traslladada cap al mur de migdia, al costat de les capelles de l'obra nova, protegida sota un porxo on a una pedra es pot llegir: Escobar 1725. Amb data de 1683 es va construir el campanar al costat de l'entrada original.
 La portalada .
La portalada est constituda per cinc arquivoltes de pedra grantica menys als capitells, l'imposta i les seves bases que sn de marbre rosa, tot el realitzat en aquest marbre es troba fora erosionat. 

A les arquivoltes es troben esculpides nombroses figures amb diferents temes.

Al brancal esquerra de la primera arquivolta s'observa, una serp entre les cames d'una dona nua a la qual li est mossegant el pit (representaci de la luxria), sobre aquesta figura hi ha una cara amb una espessa barba, seguint per la mateixa arcada es troben en relleu dues figures humanes molt erosionades, una carota, una liga, altra cara i dues figures nuas que es tapen els sexes, probablement Adam i Eva amb la serp cargolada sota els seus peus. Al brancal dret en oposici al de l'altra banda hi ha una cara amb el cap pelat fent ganyotes i una boca oberta ensenyant les dents, (semblant a les cares de l'esglsia de Sant Pere d'Olopte) i finalment una representaci d'un xiprer.

A l'arquivolta del mig, es troben dues figures representant Cam i Abel. Un ngel amb una espasa i un altre personatge amb una bossa subjetada al coll amb la m dreta, representant un var.
 
La porta t varietat de forjats, arrancats de la vella i posats als nous batents.

Vegeu tamb.
Art romnic de la Baixa Cerdanya;

 Bibliografia .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312164" title="Badia de Guanabara" nonfiltered="2319" processed="2313" dbindex="122453">
La Badia de Guanabara est a l'Estat de Rio de Janeiro al Brasil, i la seva capital Rio de Janeiro est dins el marge occidental de la badia.




La badia s la resultant d'una depressi tectnica formada en el Cenozoic, entre dos blocs de la falla geolgica, l'anomenada Serra dels rgans i diversos massissos costers ms petits. Constitueix la segona major badia, en extensi del litoral brasiler, amb una rea d'aproximadament 380 km. 

Les profunditats mitges a la badia sn de 3 metres en l'rea del fons, 8,3 metres a l'alada del Pont Ric-Niteri i de 17 metres en el canal d'entrada de la barra.A l'rea del fons, on desenboquen la major part dels rius, l'acumulaci de sediments constitueix manglars, envoltats per la vegetaci prpia de la Mata Atlntica.

Illes a la badia.

 Ilha d gua ;
 Ilha da Boa Viagem ;
 Ilha da Conceio ;
 Ilha da Laje ;
 Ilha das Cobras ;
 Ilha das Enxadas ;
 Ilha das Flores (ilhas do Engenho, Ananases, Mexinguira i Carvalho) ;
 Ilha do Brocoi ;
 Ilha de Mocangu ;
 Ilha de Paquet ;
 Ilha de Villegagnon ;
 Ilha do Bom Jesus da Coluna ;
 Ilha do Boqueiro ;
 Ilha do Governador ;
 Ilha do Rijo ;
 Ilha do Pinheiro ;
 Ilha do Sol ;
 Ilha Fiscal;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312177" title="Tall de Dedekind" nonfiltered="2320" processed="2314" dbindex="122454">

En matemtiques, un tall de Dedekind d'un conjunt totalment ordenat  s una parella (A,B) de subconjunts de , que formen una partici de E, i on tot element de  s ms petit que tot element de .

De certa manera, aquest tall conceptualitza alguna cosa que es trobaria entre  i , per que no ha de ser per fora un element de .

Els talls de Dedekind van ser introduts per Richard Dedekind com a mitj de construcci del conjunt dels nombres reals (presentant de manera formal el que es troba entre els nombres racionals).

 Definici .
Un tall de Dedekind d'un conjunt totalment ordenat  es defineix per una parella (A,B), on  i , tals que:


#;
 ;

Els punts 1, 2 i 3 diuen que  i  constitueixen una partici de . Per tant, la definici d'un determina completament l'altre.

El punt 4 formula la partici dels elements de  en aquestes dues parts. Es pot demostrar que aquest punt equival a:

 i;
.

 Exemples .

 Construcci dels nombres reals .
S , el conjunt dels nombres racionals, es pot considerar el tall segent:
;
;

Aquest tall permet representar el nombre irracional  que aqu es defineix alhora pel conjunt nombres racionals que sn ms petits i pel dels nombres racionals que sn ms grans.

La presa en consideraci de tots els talls de Dedekind sobre  permet una construcci del conjunt dels nombres reals   (veure l'article Construcci dels nombres reals).

 Ordre sobre els talls de Dedekind .
Siguin  i  dos talls de Dedekind de . Es defineix un ordre sobre el conjunt dels talls de Dedekind de  posant:

.

Es pot demostrar que el conjunt dels talls de Dedekind de  provet d'aquest ordre posseeix la propietat de la fita superior, fins i tot si  no la posseeix. Submergint  en aquest conjunt, se'l perllonga en un conjunt del que tota subclasse afitada posseeix un suprem.

 Veure tamb .
 Nombre real;
 Construcci dels nombres reals;
 Successi de Cauchy;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312188" title="Fusell" nonfiltered="2321" processed="2315" dbindex="122458">


 Fusell (Daurada grossa) per a l'ocell;
 Fusell (arma) per l'arma de foc de can llarg.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312196" title="Josep Amich i Bert" nonfiltered="2322" processed="2316" dbindex="122462">
Josep Amich i Bert, conegut artsticament com Amichatis, (Lleida 1888 - Madrid 1965) va ser un autor dramtic, adaptador, realitzador de cinema i periodista catal. Arran de la Guerra Civil s'exili a Xile sense quedar-s'hi.

Obra dramtica.
 Les dones de tothom, 1918.
 Amlia, la novella d'una cambrera de caf, tragicomdia barcelonina de la vida de la gent del vici, dividida en tres actes i quatre quadres. Estrenada al Teatre Nou de Barcelona, el 19 d'abril de 1919.
 Los arlequines de seda i oro, 1919.
 La "trata" de blanques, drama realista en un prleg i tres actes, dividits en set quadres, de la vida del vici parisenc. Original de Bonice Charance, traducci catalana d'Amichatis. Estrenada al Gran teatre Espanyol, el 7 de maig de 1921.
 La mare del torero, quadre dramtic. Estrenat al Gran teatre Espanyol, el 14 de juny de 1921.
 Baixant de la Font del Gat o la Marieta de l'ull viu, tragicomdia en quatre actes. En collaboraci de Gast A. Mntua. Estrenada al Gran teatre Espanyol, el 15 d'abril de 1922.
 La senyoreta mam, comdia vodevilesca en tres actes, original de Louis Verneuil, traducci catalana d'Amichatis.
 La campana de Grcia o el fill de la Marieta, tragicomdia en quatre actes, dividits en set quadres. En collaboraci amb Gast A. Mntua. Estrenada al Gran Teatre Espanyol de Barcelona, el 7 de juny de 1924.
 El lladre de nines, esbs cmic sentimental en tres quadres. En collaboraci de Gast A. Mntua. Estrenat al Gran teatre Espanyol, el 3 de juliol de 1924.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312198" title="E85" nonfiltered="2323" processed="2317" dbindex="122463">


L'E85 s una carretera europea de l'est d'Europa.

S'inicia a Klaip da (Litunia) i es dirigeix cap al sud a travs d'Ucrana, Romania i Bulgria fins arribar a Alexandrpolis, a Grcia.

Amb una longitud de 2.300 km, l'E85 passa per les ciutats segents: Klaip da - Kaunas - Vilnius - Lida - Slonim - Kobrin - Dubno - Ternopil' - Chernivtsi -Siret - Suceava - Roman - F lticeni - Bac u -  Adjud - Foc ani - Rmnicu S rat - Buz u - Urziceni - Bucharest - Giurgiu - Rousse - Byala - Veliko Tarnovo - Stara Zagora - Haskovo - Svilengrad - Ormenio - Kastanies - Didymoteicho - Alexandrpolis.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312210" title="Puebla de Alcocer" nonfiltered="2324" processed="2318" dbindex="122464">


Puebla de Alcocer s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312212" title="Cotxa fumada" nonfiltered="2325" processed="2319" dbindex="122465">



La cotxa fumada (Phoenicurus ochruros) s un ocell de l'ordre dels passeriformes.

Morfologia.

 Medeix 14 cm.
 En el mascle s'aprecia un contrast entre el carp i la cua vermells i la resta del cos fosca, que a l'hivern s'aclareix una mica.
 T unes taques alars blanques.
 La femella s, en general, de color clar.

Subespcies.

 Phoenicurus ochruros phoenicuroides;
 Phoenicurus ochruros rufiventris;
 Phoenicurus ochruros xerophilus;
 Phoenicurus ochruros ochruros;
 Phoenicurus ochruros semirufus;
 Phoenicurus ochruros gibraltariensis;
 Phoenicurus ochruros aterrimus;

Reproducci.

Construeix un niu amb herbes, molsa i arrels, on la femella covar 4 o 6 ous durant l'abril-juliol. Ho far durant 12-13 dies, al terme dels quals neixeran els pollets, que deixaran el niu als 18-19 dies, desprs d'sser alimentats per ambds pares. A voltes fan dues cries.

Alimentaci.

Menja insectes, arcnids i baies.

Hbitat.

A l'estiu viu sobretot a les roques dels cims del Pirineu, per tamb s'ha anat adaptant a les construccions enrunades o abandonades situades en llocs diversos (fins i tot, a Barcelona ciutat). Tots aquests llocs sn susceptibles de ser emprats com a talaia per cantar i com a emplaament del seu niu.

En migraci o a l'hivern es troba en qualsevol indret rocalls.

Distribuci geogrfica.

Cria a l'Europa Central i meridional. Les poblacions septentrionals d'aquest ocell hivernen a l'frica del Nord i al sud d'Europa. 

Referncies.



Enllaos externs.

 La cotxa fumada a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Estudi de la poblaci de la cotxa fumada al Principat de Catalunya. ;
 La cotxa fumada a la IUCN. ;
 La cotxa fumada a l'Animal Diversity Web. ;
 La cotxa fumada a l'Encyclopedia of Life. ;
 Vdeos de cotxes fumades en llur hbitat natural. ;
 Descripci i hbitat d'aquesta espcie.  i ;
 Distribuci geogrfica i conservaci d'aquest ocell. ;
 Fotografies i enregistraments sonors de la cotxa fumada. ;
 Estudi de la poblaci de la cotxa fumada a les Illes Britniques. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie. ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312214" title="Siruela" nonfiltered="2326" processed="2320" dbindex="122467">


Siruela s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312216" title="Segura de Len" nonfiltered="2327" processed="2321" dbindex="122468">


Segura de Len s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

Demografa.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312220" title="Pealsordo" nonfiltered="2328" processed="2322" dbindex="122469">


Pealsordo s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312223" title="La Parra" nonfiltered="2329" processed="2323" dbindex="122470">


La Parra s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312226" title="Leblon" nonfiltered="2330" processed="2324" dbindex="122471">


Leblon s un barri de la zona sud de la ciutat de Rio de Janeiro, localitzat en la franja de terra entre la Llacuna Rodrigo de Freitas i l'Oce Atlntic, al costat del Morro Dois Irmaos. El barri fa frontera amb Ipanema, la Llacuna, Gvea i Vidigal. 

El barri s eminentement de classe alta, incloent alguns dels noms ms tradicionals de l'elit i del jet set carioca.I s un dels barris turstics per excelncia amb Ipanema i Copacabana

Alguns dels carrers ms tradicionals sn l'Avinguda Delfim Moreira, Avinguda Ataulfo de Paiva, Carrer Regna Guilhermina, Avinguda Bartolomeu Mitre i Avinguda Afrnio de Mello Franco. 

El barri t el metre quadrat ms car del pas en mitjana, costant R$12 mil.En les rees prximes a la platja, no obstant aix, aquest valor pot arribar a$ R 20 mil. En el barri tamb est localitzada a Creuada Sant Sebastio, un conjunt habitacional que va rebre habitants de les extintes favelas de la Platja del Pinto i de la Catacumba. El Leblon s conegut per la seva vida nocturna agitada amb molts bars, restaurants, discoteques i fins a una llibreria 24 hores.

 Referncies .


Enllaos externs.

Informaci Leblon














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312229" title="Castell de Panissars Blanc" nonfiltered="2331" processed="2325" dbindex="122472">
Castell de Panissars Blanc s un vi elaborat pel Celler Cooperatiu d'Espolla situat al poble d'Espolla, Alt Empord. s un vi blanc fet a partir de la varietat Moscat d'Alexandria i fermentat en btes de roure. Aquest vi es va elaborar per primer cop amb la collita de 2007 i va sortir al mercat a la primavera de 2008. Est embotellat en ampolles del tipus Bordeus d'espatlles amples, sota l'adscripci de la DO Empord, i t 13,5 alcohlics. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312230" title="Temporada 2007-2008 del Reus Deportiu" nonfiltered="2332" processed="2326" dbindex="122473">




Entrenador:  Manel Barcel 
Entrenador adjunt: 
Preparador fsic:  Natxo Jacob



  Matas Platero (del Concepcin PC);
  "Negro" Pez (del FC Barcelona);
  Pedro Gil (del FC Porto);
  Jordi Molet (del CE Noia);



  Albert Casanovas (al CP Vilanova);
  Llus Teixid (al FC Barcelona);
  Guillem Cabestany (al CE Noia);
  Oriol Borrs (?);



 Copa d'Europa: Derrotat a la final per 2 a 5 contra el FC Barcelona Sorli Discau.
 OK Lliga / Lliga espanyola: Derrotat a la final per 3 partits a 2 contra el FC Barcelona Sorli Discau. 2n a la fase regular.
 Copa del Rei / Copa espanyola: Eliminat a semifinals per 3 a 2 contra el Roncato Vic.
 Supercopa espanyola: Derrotat per 4-2 i 1-2 contra el FC Barcelona Sorli Discau.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312235" title="Ramon Ramon i Vidales" nonfiltered="2333" processed="2327" dbindex="122474">
Ramon Ramon i Vidales (el Vendrell, Baix Peneds 1858 - 1916) va ser un autor dramtic catal.

Obra dramtica.
 Dilluns de sabater, sainet;
 A cal notari, sainet. 1899.
 Lluita de cacics. 1902.
 La nit dels innocents. 1902.
 El carro del vi, comdia. 1903.
 Ferro fred, drama. 1909;
 El forn d'en Pere Pastera, comdia.
 La desenfeinada, comdia.
 En Pau de la gralla, comdia.
 L'agncia d'en Pepe Currillo, comdia.
 El "coro" dels benplantats, comdia.
 El restaurant de la platja, comdia.
 El carro desfet, comdia.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312237" title="Temporada 2007-2008 de la secci d'hoquei patins del Futbol Club Barcelona" nonfiltered="2334" processed="2328" dbindex="122475">




Entrenador:  Quim Pals
Entrenador adjunt:  Sergi Maci
Preparador fsic:  Ramon Riverola



  Llus Teixid (del Reus Deportiu);



  "Negro" Pez (al Reus Deportiu);



 Copa d'Europa: Campi;
 Copa Continental: Campi;
 OK Lliga / Lliga espanyola: Campi (1r a la fase regular);
 Copa del Rei / Copa espanyola: Eliminat a quarts de final per 3 a 2 contra el Liceo Vodafone.
 Supercopa espanyola: Campi;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312239" title="Alexandre Farnese (general)" nonfiltered="2335" processed="2329" dbindex="122476">
Alexandre Farnese, tamb anomenat Alexandre de Odoard, prncep de Parma, ( Parma, Ducat de Parma 1635 - Madrid, Regne d'Espanya 1689 ) fou un prncep de Parma que va arribar a ser governador dels Pasos Baixos durant el regnat de Carles II de Castella.

Orgens familiars.
Va nixer el 10 de gener de 1635 a la ciutat de Parma sent el quart fill del duc Odoard I de Parma i Margarida de Mdici. Fou nt per lnia paterna de Ranuccio I de Parma i la seva esposa Margarida Aldobrandini, i per lnia materna de Cosme II de Mdici i Maria Magdalena d'ustria. Fou germ, aix mateix, del duc Ranuccio II de Parma.

Mor a la ciutat de Madrid el 18 de febrer de 1689.

Carrera militar.
Inici la seva carrera militar al costat de la Repblica de Vencia, amb la qual lluit contra els turcs, i posteriorment va esdevenir almirall de l'armada espanyola.

El 1671 fou nomenat virrei de Navarra per part de Carles II de Navarra, crrec que va desenvolupar fins el 1676, moment en el qual va ser nomenat virrei de Catalunya. L'any 1678, al finalitzar la Guerra francoholandesa, fou nomenat governador dels Pasos Baixos amb l'objectiu d'aturar els projectes expansionistes de Llus XIV de Frana. Ocup aquest crrec fins el 1682, i durant el desenvolupament del seu crrec fracass en la seva missi.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312244" title="Nueva Helvecia" nonfiltered="2336" processed="2330" dbindex="122477">

Nueva Helvecia (antigament coneguda com Colonia Suiza) s una ciutat de l'Uruguai, situada al sud-est del departament de Colonia, a 120 quilmetres a l'oest de la capital nacional, Montevideo. 

A finals de 1861 van arribar a aquesta zona les primeres onades migratries des d'Europa, en la seva majoria sussos. El 25 d'abril de 1862 es registra el major nombre d'arribada d'emigrants, dia que es pren com "fundaci" de la ciutat. La colnia es va anar consolidant i el treball agrcola es va convertir en una de les seves principals bases de suport, especialment la lleteria. El 26 de maig de 1894 es va promulgar la llei de declaraci de "Poble".

La forta crisi econmica que en aquell moment travessava Sussa va obligar a molts dels seus ciutadans a buscar millors possibilitats a l'exterior. Amrica representava una possibilitat de prosperitat i progrs, i en concret l'Uruguai oferia una gamma d'alternatives als immigrants, no noms per la seva estabilitat i hegemonia, sin perqu a ms disposava de grans propietats rurals. Prova d'aix s la construcci dels primers habitatges en el litoral oest, als departaments de Colonia i Soriano, destinats a la explotaci agrcola i ramadera.

 Demografia .

Nueva Helvecia t una poblaci de 9.607 habitants (2004), majoritriament descendents de sussos, encara que tamb d'austracs, francesos i alemanys.

Els habitants d'aquesta ciutat han mantingut fins al dia d'avui els costums i tradicions heretades. Sn diverses les agrupacions que encara segueixen practicant danses dels seus avantpassats.

 Histria .

La ciutat, si b situada a l'Uruguai, comparteix una srie de trets i similituds amb Europa, principalment amb Sussa, Alemanya i Frana, com a resultat del seu estret vincle amb el monopoli cultural i social d'aquests pasos.

La festa de l'1 d'agost, celebrada pels sussos, s tamb notria a Nueva Helvecia. Aix mateix, la commemoraci entorn de l'aniversari de la Confederaci Sussa s'estn fins i tot durant un perode de trenta dies, comenant amb la tradicional crida de les esglsies catlica i evanglica, i culminant amb un esmorzar d'estil familiar en el que es reuneixen autoritats departamentals i nacionals.

D'altra banda, un aspecte rellevant de l'arquitectura de Nueva Helvecia s que, a diferncia del que ocorre en altres ciutats uruguaianes, en aquest con urb s possible apreciar un disseny de naturalesa herldica, en el qual cada edificaci porta un escut simblic en referncia als diferents cantons sussos des d'on van arribar els primers pobladors de la metrpoli. No s menys important el fet que a Nueva Helvecia predomina una gastronomia distinta, ms arrelada a l'Europa central, on hi destaquen una mplia varietat de formatges, lactis i els seus derivats.

El fams formatge "colnia", aix com el dambo, van ser introduts el 1868 per Juan Tefilo Karlen, d'origen sus, i que al costat de la seva famlia s'establiria a Nueva Helvecia per a donar comenament a una nova cultura i un estil culinari fins aleshores bastant ali al coneixement de la poblaci local.

 Referncies .

Suizos en Uruguay, de Sonia Ziegler i Ignacio Nan. 224 pg. Montevideo, febrer de 2007. ISBN 9974-32-320-7;

 Enllaos externs .

Colnia Sussa;
Nueva Helvecia a Swiss Info;
Galeria d'imatges de Nueva Helvecia;
Nueva Helvecia a Swisslatin;
Confederaci Sussa-Uruguai;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312245" title="xid de liti" nonfiltered="2337" processed="2331" dbindex="122478">































L'xid de liti, Li2O, tamb anomenat litia s un compost inorgnic inic format per cations liti, Li+, i anions xid, O2 . Es presenta en forma de cristalls blancs. La seva estructura cristallina s cbica, tipus fluorita o fluorur de calci, on els cations Li+ petits ocupen el lloc dels petits anions fluorur, F  en la fluorita i els anions xid ocupen el lloc dels cations Ca2+.

 Preparaci .
 L'xid de liti s'obt per oxidaci del liti amb oxigen, per cont impureses de perxid de liti, Li2O2:
 4Li+O2   2Li2O;

 Si es vol aconseguir Li2O pur s'ha de realitzar la descomposici trmica del perxid de liti a 450C o la del carbonat de liti a 800 C, aquest en atmosfera d'hidrogen:

 2Li2O2   2Li2O + O2 ;

 Li2CO3     Li2O  +  CO2;

 Reaccions .
 L'xid de liti reacciona lentament amb aigua produint l'hidrxid de liti:
 Li2O  +  H2O     2LiOH;

 Amb els cids reacciona de forma relativament fcil, per exemple amb l'cid clorhdric produeix el clorur de liti i aigua:
 Li2O  +  2HCl     2LiCl  +  H2O;

Aplicacions.

 L'xid de liti s'empra en cermica per donar coloracions blaves combinat amb coure i rosades combinat amb cobalt.

 S'empra dopat en el estudi de partcules elementals.;

Referncies.


Bibliografia.

 LIDE D.R. (Ed.) Handbook of Chemistry and Physics. CRC Press. 77th Ed. (1996-1997) New York;
 SIGMA-ALDRICH http://www.sigmaaldrich.com/catalog/search/ProductDetail/ALDRICH/374725;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312246" title="Rodney Nuckey" nonfiltered="2338" processed="2332" dbindex="122479">
Rodney Nuckey va ser un pilot de curses automobilstiques angls que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Nuckey va nixer el 26 de juny del 1926 a Wood Green, Londres, Anglaterra i va morir el 29 de juny del 2000 a Manila, Filipines.

 A la F1 .

Va debutar a la setena cursa de la quarta temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1, la corresponent a l'any 1953, disputant el 2 d'agost el GP d'Alemanya al Circuit de Nrburgring.

Rodney Nuckey va participar a dues curses puntuables pel campionat de la F1, disputades en diferents temporades, les de 1953 i 1954.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312247" title="Sebasti" nonfiltered="2339" processed="2333" dbindex="122480">
Sebasti s un nom de pila mascul, l origen del qual no conegut s del tot, per es molt probable que provingui de la paraula grega           (sevastfo), derivada del verb        (sevzo), en el sentit de reverenciar, honorar. L adjectiu grec           (sevastis)  femen         (sevast)  es va fer servir com a  equivalent del llat August (a) en temps romans. En grec modern, l adjectiu          (sevasts) es tradueix com a venerat.

A l Imperi Bizant tamb existia el ttol d               (sevastokrtor) atorgat a certs germans i amics de l emperador.

Aquest nom celebra l'onomstica el dia 20 de gener.

 Traduccions .

Alemany: Sebastian;
rab:         ;
Armeni:          ;
Bosni: Sebastijan ;
Blgar:          ;
Xins:      ;
Core:     ;
Eslov: Bostjan;
Castell: Sebastin;
Esperanto: Sebastiano;
Francs: Sbastien;
Galic irlands:
Georgi:           ;
Grec:           ;
Hebreu:         ;
Holands: Sebastiaan;
Hongars: ;
Angls: Sebastian;
Itali: Sebastiano ;
Japons:        ;
Llat: Sebastianus;
Let: Sebastians ;
Litu: Sebastianas;
Macednic:           ;
Noruec: ;
Polons: Sebastian;
Portugus: Sebastio;
Romans: ;
Rus:         ;
Serbocroat:           ;
Sicili: Vastianu;
Tai:            ;
Ucrans:          ;

 Personatges famosos .

 Sants .
Sant Sebasti mrtir (256 - 288), mrtir del Cristianisme.

 Monarques .
Sebastianus (? - 413), usurpador del ttol imperial a la Glia (412- 413).
Sebasti I de Portugal (1554 - 1578), rei de Portugal.

 Cientfics i filsofs .
Juan Sebastin Elcano (1480-1526), explorador espanyol.
Sebasti Cabot (ca.1484- ca.1557), explorador i mariner itali.

 Msics .
Johann Sebastian Bach (1685-1750), compositor alemany.

 Escriptors .
Sebastian Mnster (1488 - 1552), escriptor alemany de llengua hebrea.
Sebastian Brant (1457  1458 - 1521), humanista alsaci.

 Esportistes .
Sbastien Loeb (1974), automobilista francs.
Juan Sebastin Vern (1975), futbolista argent;
Sbastien Grosjean (1978), tennista francs.
Sebastian Deisler (1980), exfutbolista alemany.
Sbastien Chabal (1977), jugador de rugbi francs.
Sebastian Telfair (1985), basquetbolista nord-americ;
Sebastin Pardo (1982), futbolista xil;

 Periodistes .
Sebastian Haffner (1907 - 1999), periodista alemany.

 Indrets .
Sant Sebasti, Pas Basc;
 San Sebastin, Tierra del Fuego, Argentina;
 Sebastian, Florida, Estats Units;
Playa San Sebastin, Xile;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312248" title="Jhalawar" nonfiltered="2340" processed="2334" dbindex="122481">

Jhalawar fou un principat de l'ndia,  a la Rajputana agncia de Kotah-Jhalawar.  Estava format per dues parts separades, l'anomenada Kirpapur (noms 41 km), i la resta anomenada prpiament Jhalawar, que t forma de lletra S. Aquesta darrera, la principal, limita al nord-est i nord amb Kotah, al nord-oest amb el districte  de Rampura-Bhanpura (districte d'Indore) i el tahsil d'Agar (de Gwalior); al sud-oest amb Sitamau i Jaora; al sud amb Dewas i el districte d'Agar; i a l'est amb Rampura-Bhanpura i el districte de Pirawa de Tonk. De nord a sud mesurava  uns 136 km i l'amplada variava entre 5 i 27 km.

 Geografia i clima .

L'altura del territori s entre 300 i 450 metres. Els rius principals sn el Chambal i el Kali Sind. El primer forma la frontera sud-oest al llarg de 15 km, i el segon, la frontera nord-est al llarg de 27 km. Els rius interiors principals sn el Chhoti Kali Sind que desaigua al Chambal, i l'Au (o Ahu) que ho fa al Kali Sind.

La superfcie de l'estat era de 2.097 km2, dels que 1.445 km2 eren de zones de cultiu.

El clima s'assembla al de Malwa, bastant saludable. La temporada de calor s menys severa que al nord i oest de Rajputana; a l'abril i al maig corren forts vents; les nits sn generalment ms fresques i agradables. La mitjana de pluges varia entre 213 cm3 (mesurat el 1877) i 1.114 cm3 (mesurat el 1900).

 Poblaci .

La poblaci al cens del 1881 era 340.488  habitants, el 1891 de 343.601 habitants, el 1901 de 90.175  habitants  i el 1931 de 107.890 habitants.

L'estat estava formar per 410 ciutats i pobles. La ciutat ms rellevant era i s Jhalawarpatan, i tamb era important Jhalawarpatan Chhaoni (que vol dir Acantonament de Jhalawarpatan), ambdues municipalitats.

La casta principal era la dels sndhies (sondhias) rajput (24%), seguits dels chamars (8%), bramans (7%), mahajans (6%), balais (5%)  i gujars (4%). La majoria de la poblaci treballava directament en l'agricultura (54%).

 Llengua i religi .

La llengua principal s el malv (malw) o rangr; tamb molt parlat era l'haraoti dialecte del rajasthan.

Hindus eren el 86%, musulmans el 10 % i la resta jains (3%) i altres.

Llocs arqueolgics .

Lloc interessants con la vella ciutat de Chandravati, prop de la ciutat de Jhalrapatan, i les stupes tallades a la roca al poble de Kholvi al tahsil (districte) de Dag (al sud), probablement les coves budistes ms modernes de l'ndia.

 Govern i administraci .

L'estat estava dividit en cinc tahsils:
Patan, el ms gran i amb les dos niques ciutats de l'estat, a ms de 127 pobles, poblat pel 40% de la poblaci total;
Pachpahar ;
Awar;
Dag;
Gangdhar;

L'administraci corresponia al sobir que portava el ttol de raj rana, assitit per un diwan.  Al front de cadascun dels districtes o tahsils i havia un tahsildar i al tahsil de Patan, a ms a ms, un naib-tahsildar o ajudant del tahsildar.

 Segells i moneda .

L'estat disposava de sis oficines de correus desprs d'haver adoptat el 1900 el sistema postal britnic. Les dos principals ciutats tenien oficina de telgraf.  Emissions de segells prpies apareixen entre 1918 i 1950.

Al sistema monetari britnic hi va quedar integrat entre el 1 de mar i el 31 d'agost de 1901.  Anteriorment posseia moneda propia anomenada madan shahi que el 1893 era equivalent en valor a la moneda britnica, i fins i tot superior, pero desprs va perdre valor i el 1899 calien  123 madan shahi per obtenir 100 rpies britniques.

 Escut i bandera .

L'escut es de color rosat amb un silueta humana daurada d'una persona una mica ajupida amb un arc a la ma esquerra i la dreta estesa cap endavant; damunt de l'escut dos sabres de plata creuats amb les puntes a la part de dalt i els mnecs (daurats) a la part inferior, i sobre els sabres un sol daurat amb rostre en esplendor (32 rajos de sol); l'escut esta aguantat per dos dracs alats, de sinople, amb lnees de color verd (sinople) clar. Els dos dracs descansen sobre un adornaments daurats que tamb sostenen una cinta blava, amb inscripci daurada (el lema de l'estat en lletres snscrites). L'escut reial era idntic per fora de l'escut tot era daurat (excepte la cinta) i dins l'escut la figura humana era substituda pel mtic ocell garuda portant tamb l'arc.

La bandera era rectangular totalment de color rosat. L'estendard reial era tamb rectangular de color rosat, amb el sol daurat de 32 rajos i rostre al centre.

 Exrcit i policia .

L'exrcit estava format per 100 homes de cavalleria, 71 artillers, i 420 infants; el nombre de canons era de 45 per noms 20 funcionaven. La infanteria  era en uns tres quarts ocupada en missions de policia als districtes.

La policia prpia la formaven 366 homes, 30 dels quals a cavall. Hi havia set estacions de policia. 166 pobles tenien policia (chaukidar) pel seu comte com un servei a l'estat per la terra.

La nica pres era a Jhalawarpatan Chhaoni, i hi havia calabossos a cada cap de districte.

 Justicia .

Les corts inferior eren les dels tahsildars que resolien els casos menors; per damunt el diwani adalat, per casos mitjana civils i el faujdari adalat per casos mitjans penals; per damunt,  la cort d'apellaci amb poder illimitat en qestions civils i criminals i d'apellaci dels tribunals inferior amb la nica limitaci de la necessitat de confirmaci de les penes de mort pel mahakma khas, un rgan presidit pel raj rana i que era per tant la cort suprema.

 Possessi de la terra .

La possessi de la terra era en arrendament de l'estat. Bona part dels pobles eren khalsa, terres del sobir  de les que el darbar (govern) cobrava directament la renda. La resta eren jagirs i muafis; les primeres (tingudes pels jagirdars) pagaven un petit tribut cada any o cada dos anys, i alguns a ms a ms havien de fer algun servei, generalment entregar cavalls o soldats al darbar; les terres muafi eren les entregades a institucions religis i de caritat; alguns del possedors (muafidars) tenien alguns deures o feien algun pagament (sisala).

 Economia i comunicacions .

La majoria de la poblaci vivia de l'agricultura (54% directament) i es cultivava el anomenat jowar (majoritari), moresc, cot, opi, i blat; la ramaderia tenia certa importncia i era de la casta de Malwa; va quedar reduda per la fam del 1899-1900 i les epidmies que van seguir. L'estat produa llana, llet i abono. Una fira de bestiar es feia a Jhalrapatan a finals d'abril i a principis de novembre. Els boscos estaven sota administraci d'un departament anomenat Dungar-Bagar. A la vora de la capital hi havia nombroses explotacions de pedra arenosa de color gris, blanc o roig. El ferro i el coure, tot i que n'hi havia una mica, no s'explotaven.

Les manufactures principals eren teles de cot, estores, ganivets i similars; l'exportaci principal era opi cap a Ujjain i Indore i la principal importaci eren productes alimentaris derivats del gra, sal, sucre, roba i metalls.

Per l'estat passava la lnea ferroviria Nagda-Muttra que creuava tres tahsils i que es va construir al primer decenni del segle XX.

 Educaci i sanitat .

El 96,6% de la poblaci era analfabeta el 1901 (93,6% homes i 99,8 % dones). Hi havia nou escoles a l'estat de les que la principal era a Jhalawarpatan Chhaoni, on s'ensenyava angles, urd, hindi i snscrit. La resta de les escoles eren d'educaci primria i cap per noies.

El 1900 hi havia quatre hospitals i dos dispensaris.

 Histria .

La famlia real pertany al clan jhala dels rajputs i dona el seu nom a l'estat. El cap Rajdhar va fundar el petit principat d'Halwand a Kathiawar el 1488; el seu vuit successor va tenir un fill de nom Bhao Singh, que va abandonar el pas i es va dirigir primer a Idar i desprs a Ajmer on es va casar amb la filla del takhur sesdia de Sawar amb la que va tenir un fill, Madho Singh, i una filla. Madho va anar a Kotah en temps del maharao Bhim Singh, va obtenir el favor d'aquest cap i va aconseguir el crrec de faujdar o comandant de les tropes i del fort; la seva germana es va casar al mateix temps amb Arjun Singh, el fill gran del sobir de Kotah i aquesta connexi familiar va procurar per Madho el ttol de mama, un respectus ttol equivalent as oncle matern de la famlia reial.

A Madho el va succeir com faujdar el seu fill Madan Singh (sota el qual el crrec va esdevenir hereditari)  i a aquest Himmat Singh, fins el 1758 en qu el va succeir el seu fams nebot Zalim Singh, de 18 anys,  al que havia adoptat. El 1761, Zalim, al front de les forces de Kotah, va derrotar a les forces de Jaipur a Bhatwara, per desprs va caure en desgracia del seu sobir maharao Guman Singh, a causa segons es creu de rivalitats amoroses, i fou destitut; Zalim va emigrar a Udaipur on va fer bons serveis al sobir i va rebre el ttol de raj rana; va tornar a Kotah on no sols fou perdonat sin reinstallat en el seu antic crrec i quan el sobir de Kotah era al llit de mort, va cridar a Zalim i li va encarregar la custodia del seu fill Umed Singh i la regncia del regne (1771). Aix Zalim va esdevenir l'autntic governant de Kotah, al que va portar a gran prosperitat; va governar ms de 50 anys.

El 1817 va signar un tractat amb els britnics que establia el protectorat i per un article addicional afegit el 1818 se li va concedir la complerta administraci amb dret hereditari a perpetutat. Va morir el 1824 i el va succeir el seu fill Madho Singh, poc capacitat i rpidament substitut pel seu fill Madan Singh. El 1834 les disputes entre el sobir de Kotah i l'administrador o ministre Madan Singh van crixer, i amb l'expulsi del ministre, l'ambient amenaava una revolta popular. Es va poder solucionar amb la partici de Kotah entre la casa reial i els zalmides, creant-se aix l'estat de Jhalawar, formar per 17 districtes de Kotah. Per tractat de 1838 el nou principat fou posat sota protectorat britnic pagant un tribut de 80.000 rpies. Madan Singh, el primer sobir, va rebre el ttol de maharaj rana i salutaci de 15 canonades.

Madan va morir el 1845 i el va succeir el seu fill Prithwi Singh; durant la rebelli del 1857 va servir lleialment als britnics protegint als europeus que es van refugiar als seus dominis. El 1862 va rebre el sanad (decret) que li garantia el dret d'adopci. Va morir l'agost de 1875 i el va succeir el seu fill adoptiu Bakht Singh, de la famlia reial de Wadhwan a Kathiawar, que d'acord a la regla familiar de qu els sobirans havien de portar els noms de Zalim, Madho, Madan o Prithwi, va agafar el primer. Al ser menor l'administraci fou encarregada al superintendent poltic assitit per un consell; fou declarat major d'edat el 1883 i va rebre els poders de govern el 1884, per al no governar adequadament aquestos poders li foren retirats el 1887 i es va restaurar l'administraci vigent durant la seva minoria; el 1892 va prometre esmenar-se  i se li va confiar el govern de tots els departaments excepte el de recaptaci; finalment aquest departament tamb li fou traspassat el 1894; per el 2 de mar de 1896 fou altre cop deposat i enviat exiliat a Benares amb una pensi de 30000 rpies (dos mil lliures) l'any.

No tenia fills i el govern britnic va restituir a l'estat a Kotah una part dels territoris que havien format l'estat el 1838 i la resta (districtes de Shahabad i Chaumahla) es va reservar pels zalmides i per aquells sardars que es considerava inconvenient transferir a Kotah; el 1897 Kunwar Bhawani Singh, fill del thakur Chhatarsal de Fatehpur, descendent de Madho Singh, el primer jhala faujdar de Kotah, fou seleccionat pels britnics com a nou sobir; els acord es van completar al final del 1898 i la transferncia del territori va tenir lloc el 1 de gener de 1899. Bhawani Singh va portar el ttol de raj rana i tenia dret a salutaci de onze canonades (desprs augmentades a tretze); el tribut al govern britnic era de 30000 rpies l'any.

Just pujar al poder Bhawani es va trobar amb el problema de la gran fam de 1899-1900. El 1900 va adoptar el sistema postal britnic i el 1901 la moneda britnica. Va visitar Europa el 1904. Va morir el 13 d'abril de 1929 i el va succeir el seu fill Rajendra Singh que va morir el 2 de setembre de 1943. El seu successor fou el seu fill Harish Chandra Singh. Va portar a l'estat a la Uni del Rajasthan amb Banswara, Bundi, Dungarpur, Kishangarh, Pratapgarh, Shahpura, Tonk i  Kotah, establerta formalment el 25 de mar de 1948 a la que es va afegir Udaipur tres dies desprs i formalment el 18 d'abril de 1948. El 30 de mar de 1949 s'hi van unir els grans estats (Jaipur, Jodhpur, Jaisalmer i Bikaner) i es va formar el Gran Rajasthan, i finalment s'hi va incorporar la Uni de Matsya el 15 de maig de 1949 i es va former l'estat de Rajasthan. Harish Chandra Singh fou ministre al gabinet Sukhdia de 1961-1966.

 Llista de sobirans .

	Bhav Singh, vers 1709;
	Madho Singh I, faujdar de Kotah;
	Madan Singh I, faujdar de Kotah;
	Himmat Singh, faujdar de Kotah, mort 1758;
       Zalim Singh I, faujdar de Kotah 1758-1762 i vers 1768-1824, regent de Kotah 1771-1818, ministre administrador de Kotah 1818-1824;
	Madho Singh II, ministre administrador de Kotah 1824-1825;
	Madan Singh II, ministre administrador de Kotah 1825-1834, maharaj rana de Jhalawar 1838-1845;
	Prithwi  Singh, maharaj rana 1845-1875;
	Zalim Singh II (Kumar Shri Bakhtsinhji Kesrisinhji de Wadhwan), maharaj rana 1876-1896;
	Interregne 1896-1899;
	Bhawani Singh, raj rana 1899-1929;
	Rajendra Singh, raj rana 1929-1943 ;
	Harish Chandra Singh, raj rana 1943-1949;

 Notes .


 Referncies .

Llista de governants i genealogia d'Henry Soszynski, Brisbane (AUS);
Imperial Gazetteer of India, volum 14, pags. 114 i segents, Oxford 1908-1931;
Andr Flicher "Drapeaux et Armoiries des Etats Princiers de l'Empire des Indes", Dreux 1984;
John Mc Meekin, Arms & Flags of the Indian Princely States, 1990;
The court Fee and Revenue Stamps of the Princely States of India, Adolph Koeppel & Raymon D. Manners, Nova York 1983;

 Vegeu tamb .

Jhalrapatan Chhaoni;
Jhalrapatan;
Districte de Jhalawar;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312249" title="Dolores (Uruguai)" nonfiltered="2341" processed="2335" dbindex="122482">

Dolores s una ciutat de l'Uruguai, ubicada al departament de Soriano. D'acord amb el cens de 2004, tenia una poblaci de 14.764 habitants. s el segn centre urb ms gran del departament desprs de la capital, Mercedes. La seva importncia histrica, a ms d'haver estat un centre de batalles entre els indis i els europeus, s que Dolores va ser la capital de la Nova Biscaia, sota el nom de Zaratina del San Salvador, fundada per l'espanyol Juan Ortz de Zrate cap a la segona meitat del segle XVI. 

T una economia agrcola i ramadera, encara que l'rea industrial ha tingut un desenvolupament important en els ltims anys. El curs d'aigua ms destacat de Dolores s el riu San Salvador, on van viure els amerindis abans d'arribada dels espanyols durant l'poca colonial. 

Fou declarada ciutat el 1923 i, durant el segle XX, ha estat reconeguda com "el graner de l'Uruguai" o la "capital del blat". L'origen del poble s encara ms antic i data de l'any 1520, amb les investigacions del colonitzador espanyol Juan de Gaboto.    

Enllaos externs.

Dolores Digital;
Intendncia de Soriano;
Doloresnet;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312250" title="Supercopa espanyola d'hoquei patins masculina 2006-2007" nonfiltered="2342" processed="2336" dbindex="122483">
L'edici 2006-2007 de la Supercopa espanyola d'hoquei patins masculina es disput el 9 i 23 d'octubre de 2007 en partit d'anada i tornada. La copa enfront el vencedor de la Lliga espanyola, el FC Barcelona Sorli Discau contra el vencedor de la Copa espanyola, l'Alnimar Reus Deportiu.

Resultat.






Enllaos externs.
 Web oficial de la Reial Federaci Espanyola de Patinatge;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312255" title="Supercopa espanyola d'hoquei patins masculina 2003-2004" nonfiltered="2343" processed="2337" dbindex="122484">
L'edici 2003-2004 de la Supercopa espanyola d'hoquei patins masculina es disput el 14 i 24 de febrer de 2005 en partit d'anada i tornada. La copa enfront el vencedor de la Lliga espanyola, el FC Barcelona Excelent contra el vencedor de la Copa espanyola, el Liceo Vodafone.

Resultat.






Enllaos externs.
 Memria 2004-05 FC Barcelona ;
 Web oficial de la Reial Federaci Espanyola de Patinatge ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312257" title="Codis de protecci regionals" nonfiltered="2344" processed="2338" dbindex="122485">
Els discs de DVD o Blu-ray poden contenir un o ms codis de regi o zones que indiquen en quines rees del mn es pot distribuir. Les especificacions de cada equip reproductor indiquen quina zona poden reproduir que coincideix en la zona en la qual s'ha venut. Els discs sense codi de regi sn anomenats "totes les regions" o "regi 0", s a dir, contenen tots els codis de regi (1, 2, 3, 4, 5 i 6) i significa que poden ser reproduts en qualsevol aparell reproductor.

En teoria, aix permet que els estudis cinematogrfics controlin diversos aspectes del llanament de DVD o Blu-ray, entre els quals s'inclouen el contingut o la data de llanament, per en realitat, el principal motiu s el preu final de venda segons la demanda i el poder adquisitiu de cada regi.


 DVD .





Per la seva banda, la regi europea (2) pot tenir un subcodi addicional dels segents:
 D1 per llanaments nicament al Regne Unit.
 D2 i D3 venuts a tot Europa excepte Regne Unit i Irlanda.
 D4  distributs a tot Europa.


Les combinacions ms utilitzades actualment sn les segents:
 1/4, per distribuir en tot Amrica (encara que falta la Guaiana Francesa);
 2/5, per unir Europa i frica;
 2/3/5/6, per distribuir en tota l'sia;
 3/4, per distribuir a tot Oceania.


Inicialment es van distribuir els DVDs amb el codi de regi 0 (codificat com a regi 1/2/3/4/5/6) perqu fossin compatibles en qualsevol aparell reproductor, per els estudis cinematogrfics van respondre rpidament rebutjant aquesta opci mitjanant el sistema "Regional Coding Enhacement" (RCE).

Actualment hi ha molt reproductors "multi-regi" que aconsegueixen desbloquejar aquest codi i el RCE permetent a l'usuari escollir una regi en particular. Altres reproductors poden ser modificats per aquest propsit o simplement ignoren la comprovaci del codi.

Per algunes persones, aix representa una violaci dels acords comercials de la Organitzaci Mundial del Comer, encara que de moment no s'han definit lleis al respecte.


 Blu-ray .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312258" title="Beln (Uruguai)" nonfiltered="2345" processed="2339" dbindex="122486">
Beln s un poble de l'Uruguai, ubicat al departament de Salto. La seva poblaci, d'acord amb les dades del cens de 2004, s de 2.030 habitants. La seva economia s agrcola, encara que la ramaderia tamb s important.

Beln fou fundada amb vens dels pobles de Las Vboras, Espinillo, Santo Domingo de Soriano i Paysand, el 14 de mar de 1801.

s una zona de trnsit per a les persones que visiten les aiges termals de Salto des del Brasil. El poble t un hospital, una escola pblica, una esglsia i una plaa amb plantes i animals autctons.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312260" title="Aiello del Friuli" nonfiltered="2346" processed="2340" dbindex="122487">
Aiello del Friuli (frils Dal) s un municipi de la Provncia d'Udine, regi autnoma de Fril   Vencia Jlia (Itlia). Est situat a uns 45 km al nord-oest de Trieste i a uns 25 km al sud-est d'Udine. 

El 31 de desembre de 2004 tenia 2.229 habitants repartits en 13.0 km

El municipi cont el nucli urb de Joannis (frils Uanis), d'on s oriund el futbolista Enzo Bearzot.


Enllaos externs.

 Web de l'Ajuntament;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312262" title="Alexandre Matre de Bay" nonfiltered="2347" processed="2341" dbindex="122488">
Alexandre Matre de Bay, marqus de Bay (Salins, 1650   Badajoz, 14 de novembre de 1715) va ser un militar francs al servei de Felip V durant la Guerra de Successi Espanyola. El 1710, desprs de la destituci de Francisco Castillo Fajardo, Marqus de Villadarias, fou nomenat Capit General dels 'Reales Ejrcitos' de Felip V. Poc ms de tres setmanes desprs, fou derrotat a la Batalla de Saragossa i a finals de setembre de 1710 fou destitut i rellevat pel Duc de Vendme.

Expedient militar.
1696 - 1701: Coronel de cavalleria al servei de de les Provncies Unides.

1701 - 1702: Coronel de cavalleria al servei de Felip V d'Espanya.

1702 - 1704: Capit General de la cavalleria de Flandes.

1704 - 1710: Capit General d'Extremadura.

1710 - 1710: Capit General dels 'Reales Ejrcitos' de Felip V d'Espanya.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312263" title="Wolfgang Seidel" nonfiltered="2348" processed="2342" dbindex="122489">
 Wolfgang Seidel  va ser un pilot de curses automobilstiques alemany que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Wolfgang Seidel va nixer el 4 de juliol del 1926 a Dresden, Alemanya i va morir el 1 de mar del 1987 a Munich, Alemanya.


 A la F1 .

Va debutar a la setena cursa de la quarta temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1, la corresponent a l'any 1953, disputant el 2 d'agost el GP d'Alemanya al Circuit de Nrburgring.

Wolfgang Seidel va participar a dotze curses puntuables pel campionat de la F1, disputades en diferents temporades entre 1953 i 1962.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312272" title="Badia de Roses" nonfiltered="2349" processed="2343" dbindex="122490">

La badia de Roses s una badia de la mar Mediterrnia situada a la costa de l'Alt Empord, a l'extrem N del golf de Roses i de la Costa Brava, entre la punta de la Poncella (sota el castell de la Trinitat) i la desembocadura de la Mugueta, lmit S de la urbanitzaci de Santa Margarida i del municipi de Roses, al qual tota l'rea pertany. El far de Roses, a la punta de la Bateria, i el de Santa Margarida, al grau de la Muga, en marquen els extrems. 

Pren el seu nom de la vila de Roses, cap del municipi i principal nucli urbanitzat, encara que, com a conseqncia del desenvolupament del turisme a partir de la dcada de 1960, en l'actualitat prcticament tota la badia est urbanitzada.

Molt sovint, s'aplica imprpiament aquesta denominaci al golf de Roses o una i altra sn emprades com a sinnimes, a causa de la concurrncia de significats en altres llenges.

Histria.
Histricament important com a recer de la navegaci i principal via d'accs al sector N de la plana de l'Alt Empord, fou el lloc escollit pels grecs massaliotes per a fundar l'establiment de Rhode (Rodes), succet a l'alta Edat Mitjana per la vila de Roses, que es desenvolup sobre les seves restes i al voltant del monestir de Santa Maria de Roses. 

A la baixa Edat Mitjana, Roses esdevingu el principal port del comtat d'Empries i, a partir de mitjan segle XVI, amb la construcci de l'anomenada ciutadella de Roses, un centre estratgic de primer ordre en l'imperi habsbrgic, que fins a la Guerra del Francs va patir durament les conseqncies blliques d'aquest fet. 

Actualment, a part de ser un gran centre turstic, t el port de pesca ms important del N de Catalunya. 

Galeria d'imatges.


Vegeu tamb.
Roses;
Golf de Roses;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312273" title="Campia de Morn y Marchena" nonfiltered="2350" processed="2344" dbindex="122491">



La Campia de Morn y Marchena  s una comarca situada a la provncia de Sevilla, a Andalusia.

Comprn els municipis de Coripe, El Arahal, La Puebla de Cazalla, Marchena, Montellano, Morn de la Frontera i Paradas.

Limita a l'est amb la Sierra Sur de Sevilla, al sud amb la Sierra de Cdiz, a l'oest amb el Bajo Guadalquivir i la Comarca Metropolitana de Sevilla, i al nord amb la Campia de Carmona i la Comarca d'cija.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312275" title="El Arahal" nonfiltered="2351" processed="2345" dbindex="122492">

El Arahal s un municipi de la provncia de Sevilla (Andalusia). El seu nom s d'origen rab i potser fa referncia a un indret del cam per a descansar.

 Demografia .


 Historia . 
Els orgens d'El Arahal sn poc coneguts perqu el 30 de juny de 1857 tots els arxius pblics van ser saquejats i incendiats. La histria sembla remuntar-se a l'poca romana per les restes de lpides i sarcfags trobats amb el nom de CALLICULA, que era partidria d'Ostipo. A pesar de les confuses notcies de la seva histria, sembla clar que els seus primers pobladors van ser rabs que, des de Morn i una vegada conquistat aquest, es van estendre per aquestes terres atrets per l'abundncia de pastures. 

El 22 de Juliol de 1248 Ferran III de Castella reconquesta la ciutat, que li serveix de punt estratgic per a la conquesta de Morn, l'endem passat.Una vegada complerta la seva funci pas a la jurisdicci de Sevilla, perqu ms tard San IV de Castella la lliurs a la Orde de Calatrava i desprs a l'Orde d'Alcntara. a la qual va pertnyer fins a 1.460. data que va passar a formar part del Marquesat de Villena., per a ser adquirida ms tard pels comtes d'Urea. Les grcies reals es van incrementar en temps de Felip IV d'Espanya arribant al terme una grandesa similar a la de les ms importants poblacions espanyoles coetnies. 

 Administraci Poltica .


 Enllaos externs .
Ajuntament;
Arahal en Red;
Web independent de notcies d'Arahal;
Arahal - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;
Informaci d'Arahal;
Web oficial del club balonmano Arahal;
Estadstiques de la Junta d'Andalusia sobre Arahal;
Callejero de Arahal;
Zapping Arahal;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312277" title="Rafael Falc i Gell" nonfiltered="2352" processed="2346" dbindex="122493">
Rafael Falc Gell (Monistrol de Montserrat, 11 de juny de 1928) s un pintor catal. Seguidor del postimpressionisme, els elements personatge de la seva pintura sn la llum i l aigua. Els temes destacats: La Costa Brava, Vencia i els nenfars.


 Biografia .
Falc Gell neix a la petita localitat catalana de Monistrol de Montserrat (a prop de Barcelona). Va rebre els primers estudis de dibuix de la m de R. Artn i Pere Comas.

1940: Anys difcils. Orfe de pare i mare s acollit pels seus oncles paterns que li procuren un ofici que alterna amb estudis a l Escola Industrial de Barcelona. Amb unes aquarelles que li havia comprat el seu pare pinta, sense cap tcnica, els paisatges del seu poble natal.

1950: Realitza el servei militar a Barcelona, a la Mestrana d Artilleria. Durant la seva estada copia per a uns oficial de la caserna uns quadres, de dimensions considerables, que es troben a les dependncies del bloc d oficines. Aquests quadres estaven firmats per  uns artillers ja llicenciats que es deien Vilaflana, Muxalt i Abello.
Becat a Madrid, assisteix amb regularitat al Museu Sorolla on s interessa per la llum i el color d aquest mestre.

1958: Viatja per Espanya, el nord d frica, Marroc i Tunsia. Durant el recorregut en treu dibuixos a la aiguada. La seva lluminositat i els intensos colors del seu ambient influiran decisivament en la seva pintura, factor que ms tard se li atribuir a l Escola Llevantina.

1960: Ja a Barcelona, rep estudis de pintura impressionista del professor de l Escola Massan Rafael Benet.
L any 1960 realitza la primera exposici collectiva a les Galeries Mundi Art (Barcelona), oportunitat que repetir els dos anys vinents. Fins al 1970 ven pintura a la Galeria Augusta, sense aconseguir exposar-hi.

Es finalment el 9 de mar del 1973 quan realitza la primera exposici individual a la Sala Jaimes de Barcelona, amb els seus temes preferits: nens a la platja i marines de la Costa Brava.
Posteriorment s installa a Pars on pinta quadres per a una exposici dedicada a aquesta Capital. Tamb torna a exposar a Barcelona (Sala Jaimes) en els anys consecutius.

El 1974 viatja a Granada on hi pinta els jardins de l Alhambra.
L any 1975 s interessa per la seva pintura el marxant nord-americ Herbert Arnot, que durant uns anys li compr la seva obra.
Es en aquesta poca que, per encrrec especial del President de la Diputaci de Barcelona, pinta un Sant Jordi pel fons d art d aquesta instituci. Tamb per al mateix fons d art se li adquireixen quatre obres amb temes mallorquins.
El 1980 torna a Granada per enllestir les obres comenades, amb temes dels jardins de la Alhambra i el Generalife.

El 1983 participa a "Jornades de l art a Catalunya a debat" (Girona, Novembre 1983).
Obra grfica, noves tcniques: gravat, pastels. N exposa a Blanes on hi t un estudi.
Alterna el seu temps amb l ensenyana a la acadmica Rusc d Art de Blanes (Costa Brava).

El 1987, interessat pels colors i els reflexes sobre l aigua, viatja a Vencia. D aquesta manera prepara la que seria la ms important i reeixida exposici, amb ms de 70 obres de temes venecians, durant els Jocs Olmpics del 1992 a Barcelona. Donat l xit, continua els temes venecians amb nou viatges a aquesta ciutat.

En l'actualitat, exposa els estius al poble de Monells (Baix Empord). Podeu fer una visita a l exposici d Olis al c/ Vilanova, 8.

A dia d avui, ms de 1.500 quadres conformen la seva obra!


 Exposicions .
 Collectives .
1958,1959. La casa del llibre.
1960,1961,1963,1966. Mundi Art.
1968,1969. Augusta.
1979,1981. La Pedrera.
1983. Art Expo. West.
 Individual .
1970,1971,1972,1973,1974,1975,1976,1977. Jaimes. ;
1975. Jaime, III Palma.
1978. Meifrn.
1978. Atenhen.
1985,1986,1987,1988,1989,1990. Casa del Poble, Blanes.
1986. Sabadell.


 Referncies bibliogrfiques .

Diccionari Rfols de Pintors de Catalunya i les Illes Balears;
Enciclopdia Vivent de la Pintura i Escultura Catalanes per R. Santos Torroella;


 Enllaos externs .

falcoguell.com: Web oficial del pintor;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312284" title="Comarca Metropolitana de Sevilla" nonfiltered="2353" processed="2347" dbindex="122494">



La Comarca Metropolitana de Sevilla s una comarca situada a la provncia de Sevilla, a Andalusia.

Comprn els municipis de Alcal de Guadaira, Almensilla, Bormujos, Camas, Castilleja de Guzmn, Castilleja de la Cuesta, Coria del Ro, Dos Hermanas, Espartinas, Gelves, Gines, Isla Mayor, La Puebla del Ro, La Rinconada, Mairena del Aljarafe, Palomares del Ro, Salteras, San Juan de Aznalfarache, Santiponce, Sevilla, Tomares i Valencina de la Concepcin.

Limita a l'est amb la Campia de Carmona, Campia de Morn y Marchena i el Bajo Guadalquivir, al sud amb la Costa Noroeste de Cdiz, a l'oest amb Aljarafe i al nord amb la Sierra Norte de Sevilla i la Vega del Guadalquivir.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312291" title="Jard de Montfort" nonfiltered="2354" processed="2348" dbindex="122495">


Dades del contacte i horari
horari: primavera-estiu: 10.30 a 20.00; tardor-hivern: 10.30 a 18.00. ;
Tel. 96.352.54.78 Ext. 4320  ;
Plaa de la Legi Espanyola, s/n ;
46010 Valncia (barri de l'Exposici, districte del Pla del Real)

El Jard de Montfort, tamb conegut com a l'Hort de Romero s un jard ornamental de la ciutat de Valncia, situat al barri de l'Exposici, entre el carrer de Montfort, la plaa de la Legi Espanyola i la Clnica Quirin.

Forma.



El jard s de redudes dimensions (12.000 metres)Ajuntament de Valncia, i de forma triangular i encerclat per una paret alta. Es divideix en tres parts. La primera, on se situa l'nica entrada, s una zona ajardinada. Ac hi ha un gran laberinte d'arbusts de poca alada, amb una srie de fonts ornamentals, esttues de marbre (el Jard en t 33 en total) i alguns tarongers entremig. Al fons, porta a la segona part situada a desnivell i envoltada amb paret. A travs d'una porta reixada, i baixant uns esgraons, s'accedeix a un jard molt menut i un palauet al fons. 

Finalment, la tercer part i la ms gran se situa al costat de la primera i es constitueix d'arbres alts i ombrvols, destacant-hi una esttua d'estil grec i un estany amb peixos. En bell mig hi ha un monticle que es puja amb un cam de caragol, i d'on brolla una petita font. Aquest pujolet s el resultat de l'enderroc del Palau del Real durant la Guerra del Francs. Les runes del palau foren traslladades al jard per desprs formar aquest element decoratiu. 

Al llarg de la paret, entre l'entrada i el palauet, hi ha un passeig cobert amb flors enfiladisses, amb alguns bancs. 

Histria.
Aquest jard fou un dels molts horts presents a la riba esquerra del riu Tria, aleshores una zona poc o gens urbantitzada. El seu amo fou en Jos Vich, el Bar de Llaur, qui el vengu el 1849 a Juan Bautista Romero, el Marqus de Sant Joan, per 80.000 reals. Aix doncs rep tamb el nom "Hort de Romero". Aquest senyor man construir l'actual jard realitzat per Monlen Estells. A la mort de Romero, passa a la seua esposa, desprs a Josefa Sancho Corts, la seua neboda, i en casar-se aquesta amb Joaqun Montfort Parrs passa a anomenar-se "Jard de Montfort". 

Fou declarat  Jard Artstic Nacional  per l'estat el 1941. Al 1970 passa a ser propietat de l'Ajuntament de Valncia i s'obr al pblic el 1973.Ajuntament de Valncia

Vegeu tamb.
Jard d'Aiora;
Jardins del Real;
Avinguda de Blasco Ibez;
Albereda de Valncia;

Enllaos externs.
Plana oficial de l'ajuntament sobre el Jard;
Foto eria;

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312298" title="Plaa de la Reina" nonfiltered="2355" processed="2349" dbindex="122496">


Plaa de la Reina s una plaa de la Ciutat Vella de Valncia, situat entre el carrer de la Pau, el carrer de Sant Vicent i la Seu, que hi t la seua entrada principal. Hi fita tamb el carrer de la Corretgeria.

La plaa s formada per un passeig central per a vianants, amb uns bancs i zones de gespa, envoltat per una carretera que fa de cercle. Al cap est la catedral amb una esttua de bronze de la mateixa.

A la plaa hi ha una srie de comeros, majorment d'aliments, entre els quals es destaca la Xocolateria Valor. Molt a prop de la plaa es troba l'esglsia de Santa Caterina.

Durant la segona repblica (1936-1939), aquesta plaa reb el nom de Francesc de Vinatea.
 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312299" title="Insuficincia heptica" nonfiltered="2356" processed="2350" dbindex="122497">
La insuficincia heptica s la incapacitat del fetge de portar a terme les seves funcions metablques i secretores. El fetge s un rgan molt important a nivell metablic, docs es troba en un encreuament de diferents vies. Per tal de poder entendre la insuficincia heptica i les seves conseqncies cal tenir en compte les funcions.

 Funcions del fetge .
 Metabolisme dels hidrats de carboni:
 Al fetge es fan la glugogenognesi i la glicogenlisi;
 Al fetge es fan la gluconeognesi i la ;
 En resum el fetge mant la glucmia dins uns marges.
 Metabolisme dels aminocids (aa):
 En el fetge es duu a terme l'interconversi dels aminocids aromtics. Aquests aa procedeixen dels msculs, de la dieta i de la prpia sntesi al fetge. ;
 Creaci de protenes:
 Albmina;
 Trombina;
 Metabolisme de lpids
 Metabolitzaci de frmacs i drogues:
 Molts frmacs i drogues i tamb substncies endgenes necessiten ser metabolitzades pe fetge per tal de poder ser excretades. Aquest metabolisme consta de dues fases:
 Fase I: es fan reaccions d'oxidaci/reducci i hidroxilaci per tal de fer la molcula ms polar;
 Fase II: es fan reaccions de conjugaci per tal de fer les molcules ms grans i hidrosolubles;
 Metabolisme d'hormones

 Implicacions de la fallida de les diferents funcions .
Metabolisme d'hidrats de carboni:
En processos crnics (la majoria ho sn) el fetge es fa pseudoresistent a la insulina donant lloc a hiperglucmia. A part tamb trobarem una hiperglucagonmia perqu tamb s'hi fa resistent i perqu no el metabolitza. Hi haur doncs intolerncia als glcids orals.
En processos aguts hi ha un esgotament de les reserves de glicogen i una hipoglucmia.
Metabolisme dels aminocids:
En insuficincia falla el pas d'amoni a urea. Aix implica:
S'eleven els nivells d'aa aromtics i poden disminuir els ramificats;
S'eleven els nivells d'NH ;
L'augment d'amoni es pot veure afavorit per altres causes:
Metabolisme renal d'aminocids;
Intestinal: els bacteris de la flora poden metabolitzar alguns aminocids i crear amoni. En hemorrgies digestives els nivells d'amoni incrementen molt perqu es digereixen les protenes que porta.
Baixa el nivell mxim de creaci d'urea i pot fins i tot baixar l'urea srica.
Encefalopatia heptica: l'augment dels nivells d'amoni que arriben al SNC donen lloc a l'encefalopatia heptica. Aix es pot veure agreujat si:
S'augmenten els aports d'amoni:
Augment de l'aport intestinal:
Dieta hiperproteica;
Hemorrgia digestiva;
Insuficincia renal;
Disminuci de la funci heptica;
S'incrementa l'accs d'amoni al SNC: Hi ha una derivaci portocava que fa que arribi ms amoni al SNC;
Es permeabilitza la barrera hematocefica: Hi ha alcalosi/hipocalimia que implica:
Equilibri NH4 + OH <
</doc>
<doc id="312300" title="Nstor Kukolnik" nonfiltered="2357" processed="2351" dbindex="122498">
;
Nstor Vassilivitx Kukolnik (en rus:                            ) (Sant Petersburg, 8 de setembre de1809 - Taganrog, desembre de 1868) va ser un dramaturg i narrador rus d'origen crpato-rut.   Immensament popular durant la primera part de la seua carrera, la seua obra va ser desprs menyspreada per moralitzant i sentimental. Avui dia s recordat sobretot per haver contribut als llibrets de les dues peres de Mikhal Glinka: Una vida pel tsar i Ruslan i Liudmila.  Glinka tamb va musicar alguns dels seus poemes.

 Origen familiar .
Nstor Kukolnik va nixer a Sant Petersburg el 8 de setembre de 1809.  Son pare, Vassili Woiciec Kukolnik,  era professor de l'Escola de Magisteri, pertanyia al grup tnic dels rutens i procedia d'una vella famlia de la noblesa.  Vassili es va graduar a la Universitat de Viena i va ser professor a Polnia.  L'any 1804 va ser invitat a impartir classes a Rssia, en companyia dels professors Ivan Orlay (Orlay Jnos) i Mikhal Balugjanskij. Entre els seus alumnes cal destacar el Gran Duc Constant Pavlovitx de Rssia, i el Gran Duc Nicolau Pavlovitx de Rssia, futur tsar Nicolau I. El tsar Alexandre I de Rssia va donar a Vassili una propietat rural a l'blast de Vlnius i va ser el padr de baptisme de Nstor.

 Primers anys i estudis .
Nstor va estudiar a l'Institut Superior de Cincies de Nizhin (avui dia a Ucrana), que havia estat fundat per son pare. Nikolai Ggol va estudiar a la mateixa instituci i ambds van participar a les activitats del teatre de l'Institut.  L'activitat literria de Kukolnik va comenar a l'institut, on va escriure els seus primers versos i obres de teatre.  Desprs de graduar-se a l'Institut de Nizhin l'any 1829, va continuar els seus estudis a l'Institut de Vlnius (avui dia Litunia), i l'any 1831 es va traslladar en companyia del seu germ Platon Kukolnik a Sant Petersburg, on va comenar a treballar per al Ministeri de Finances.

 Activitat literria .
L'any 1833 Faddei Bulgarin va publicar la primera pea teatral de Kukolnik,  Tortini , que aviat va ser seguida pel seu drama fantstic  Torcuato Tasso , el que li va fer guanyar una reputaci legendria com a dramaturg a la capital.  El punt d'inflexi de la seua carrera literria va tenir lloc l'any 1834, amb l'estrena del seu drama patritic La m de Du va salvar la Ptria, que va ser aplaudida pel tsar Nicolau I.  Inspirat per aquest xit, va escriure el drama histric El Prncep Mikhal Vassilivitx Skopin-Shuiski.  L'any 1836 va fundar La Gaseta de les Belles Arts (Khudozhestvennaia gazeta) que va ser publicada a Sant Petersburg fins l'any 1842 i on escriuria ms de dos-cents articles sobre art.

L'obra de Kukolnik s variada.  Va experimentar amb molts gneres i formats: novelles, narracions histriques, crtica, poesia i fins i tot teatre musical.  Va ser amic de Mikhal Glinka, el qual va musicar diversos poemes de Kukolnik (Dubte, L'alosa, etc.)  Embriagat pel seu triomf va arribar a afirmar que hi havia noms tres genis a Rssia: ell mateix com a escriptor, Mikhal Glinka com a compositor i Karl Briullov com a pintor.

Retir i darrers anys a Taganrog.
L'any 1857 Nstor Kukolnik es va retirar i es va installar a Taganrog.  Tot i que va continuar escrivint, es va dedicar fonamentalment al treball social.  Va fer molt per l'educaci a Taganrog, fent d'aquesta ciutat el principal centre educatiu del sud de Rssia. 

Va reivindicar l'educaici universitria per a l'blast de Don Voisko i la regi de la mar d'Azov.  Tot i que no va aconseguir obrir una universitat a Taganrog va contribuir a la fundaci de la Universitat de Nova Rssia a Odessa (1865).  Tamb va demostrar la necessitat de ms diaris locals.  Aquesta va ser una de les raons que van portar a l'obertura d'editorials de premsa no noms a Taganrog, sin tamb a Odessa i a Rostov del Don. Des de 1865 Nstor Kukolnik va encapalar un grup per a reivindicar una lnia de ferrocarril de Kharkov a Taganrog.  Aquesta reivindicaci va ser atesa i el tsar Alexandre II de Rssia va aprovar-ne el projecte l'any 1868.  Tamb va ser el primer en posar de manifest la importncia de la protecci mediambiental del Golf de Taganrog.Per aquest projecte va enfrontar-se a la forta ressistencia de les autoritats regionals, i no va realitzar-se.   

Kukolnik va morir inesperadament a Taganrog, al desembre de 1868.

.


Enllaos externs.
Poesia de Nstor Kukolnik en rus i angls;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312306" title="Dennis Nicolaas Maria Bergkamp" nonfiltered="2358" processed="2352" dbindex="122499">

Dennis Nicolaas Maria Bergkamp (Amsterdam, 10 de maig, 1969) fou un futbolista neerlands.

El primer gran club de Bergkamp fou l'Ajax, on comen als 12 anys. Debut professionalment el 14 de desembre de 1986 de la m de Johan Cruijff. Amb el club guany nombrosos ttols i ell fou mxim golejador de la lliga de 1991 a 1993 i nomenat jugador de l'any el 1992 i el 1993. En total marc 122 gols en 239 partits pel club. El 1993 fitx per l'Internazionale de Mil. Tot i guanyar una Copa de la UEFA el 1994, no s'acab d'adaptar al futbol itali, marcant noms 11 gols en 50 partits. 


L'Arsenal el compr el 1995 per 7.5m. Aviat esdevingu una de les grans figures del club, amb el que guany el doblet els anys 1998 i 2002, a ms d'una copa i dues lligues ms. Es retir del futbol competitiu el 17 de maig de 2006, a la final de la Lliga de Campions que perd enfront el FC Barcelona.

Jug una dcada amb la selecci d'Holanda entre 1990 i el 2000. Disput l'Euro 92 (semifinals), la Copa del Mn de 1994, l'Euro 96, la Copa del Mn de 1998 (semifinals) i l'Euro 2000 (de nou semifinalista). En total marc 37 gols en 79 partits amb la selecci.

Fou nomenat per Pel com un dels 100 futbolistes vius ms importants el mar del 2004, i el 2007 fou incls a l'English Football Hall of Fame, essent el primer jugador holands en assolir-ho.

Dennis Bergkamp s recordat pel seu pnic a volar en avi, que es desenvolup desprs d'un incident patit per l'equip d'Holanda durant el Mundial de 1994.

 Palmars .
 Ajax;
Recopa d'Europa de futbol 1987.
Copa de la UEFA 1992.
Lliga neerlandesa de futbol 1990.
Copa neerlandesa de futbol 1987, 1993.

 Internazionale;
Copa de la UEFA 1994.

 Arsenal;
Premier League 1998, 2002, 2004.
FA Cup 1998, 2002, 2003, 2005.
FA Community Shield 1998, 1999, 2002, 2004.

 Premis .
Mxim golejador de la lliga neerlandesa de futbol 1991, 1992, 1993.
Jugador neerlands de l'any 1992, 1993.
Pilota d'Or: 3r lloc 1992, 2n lloc 1993;
PFA Players' Player of the Year (Anglaterra) 1998.
FWA Footballer of the Year (Anglaterra) 1998.

 Referncies .


 Enllaos externs .

Homenatge;
Perfil;
Perfil a la BBC;
Estadstiques;
Perfil;
Football Heroes;
Web de seguidors;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312310" title="Uniformisme lingstic a Frana" nonfiltered="2359" processed="2353" dbindex="122500">
L'uniformisme lingstic a Frana es refereix al fet que, tot i estar formada per territoris amb identitats culturals i lingstiques diferents, a Frana noms es reconeix com a llengua oficial el francs. L'Estat no imposa pas l's del francs en publicacions fetes per particulars; ara b, la Llei obliga a fer servir el francs en comunicacions comercials o laborals; aix, el 2006, a una filial francesa d'una empresa americana li fou imposada una multa de 500.000, ms un suplement de 20.000 per dia, per haver distribut software i informaci tcnica als seus empleats escrita nicament en angls, sense traducci francesa.. A ms d'imposar l's del francs al territori de la Repblica, el govern francs malda per promoure l's del francs a la Uni Europea i a nivell global mitjanant institucions com ara la Francofonia. En mitjans poltics i intellectuals francesos, es creu que cal lluitar per defensar el francs contra l'amenaa de l'anglicitzaci. Dins d'aquesta poltica uniformista, Frana de moment encara no ha signat la  Carta Europea de les Llenges Regionals o Minoritries.

Aquest uniformisme, orientat, tal com els seus mateixos promotors ho admeten, a eliminar els particularismes regionals, t el seu origen a l'poca del Renaixement quan, segons ho consideren els francesos, va tenir lloc la creaci de la Naci Francesa. L'unitarisme nacional francs, radicalitzat durant la Revoluci, va dur, durant tot el segle XIX i la primera meitat del XX, als governs dels diferents rgims (monarquies, imperis, tat o repbliques) a dissenyar poltiques per imposar l's del francs com a nica llengua tant a Frana com a als territoris integrats a l'Imperi colonial.

Dins de l'mbit de l'ensenyament, la imposici del francs als territoris on es parlava una altra llengua es va fer mitjanant tota mena de cstigs, i inculcant tamb un sentiment d'autoodi i de vergonya, definit en la noci de patois, denominaci despectiva que a Frana encara es dna a les llenges diferents del francs; d'aquesta manera, s'esperava aconseguir que hom volgus renunciar a la seva llengua a favor del francs.

Malgrat els canvis en les mentalitats esdevinguts a finals del segle XX, a Frana encara es considera la diversitat lingstica com una amenaa a la unitat nacional.



 Origen del francs .
Durant l'Alta edat mitjana, al nord de la Gllia, el llat vulgar va evolucionar cap a una srie de dialectes denominats llenges d'ol, els quals, malgrat les seves diferncies, resultaven mtuament comprensibles. Durant els segles XII i XIII, quan a tot arreu d'Europa es va comenar a escriure en les respectives llenges vulgars i no noms nicament en llat com s'havia fet fins aleshores, al territori de les llenges d'ol va formar-se una koin escrita interdialectal basada en el parlar de l'le-de-France, regi on es troba la ciutat de Pars, seu des d'aleshores del poder reial, i de l'Orleans. D'en de finals del segle XIII, aquesta koin va passar a denominar-se francs.
 L'Edicte de Villers-Cotterts .
Si a finals del segle X, en temps d'Hug Capet (987-996) i dels seus immediats successors, el poder efectiu dels reis de Frana no arribava gaire ms enll de les rodalies de Pars, durant la Baixa edat mitjana, els monarques francesos aconseguiren estendre el seu domini fins a incloure-hi territoris situats fora del domini de les llenges d'ol com ara el Llenguadoc, Aquitnia, Provena, Delfinat i Bretanya; per aix, al segle XVI hi havia a Frana regions on no es parlava francs. A ms, a Frana, territori que, fins al moment de la proclamaci de la Primera Repblica Francesa el 1792, no es podia definir d'altra forma que com el conjunt de terres dominades pel rei de Frana, el triomf de l'autoritarisme monrquic va donar lloc al desenvolupament d'un aparell poltic i administratiu completament centralitzat a Pars. 

Igual que com a la resta d'Europa, durant l'edat mitjana a Frana la llengua dels documents oficials era, en molts casos, el llat; tanmateix, a partir del segle XV, es comenaren a donar ordenances reials per bandejar-ne l's a la justcia i a l'administraci, substituint-lo per la llengua parlada en cada regi:

 Ordenana de Moulins, de Carles VIII de 1490 : obligant l's de les llenges vulgars o maternes, i no pas el llat, en els interrogatoris i processos verbals;
 el 1510, Llus XII va ordenar que la llengua del dret no fos el llat sin la del poble, s a dir, la llengua que es parls en cada regi ;
 Ordenana d'Is-sur-Tille de Francesc I donada el 1531, amb la qual s'estenia l'aplicaci de l'anterior ordenana de Llus XII al Llenguadoc.

Aquesta tendncia va canviar radicalment amb l'Edicte de Villers-Cotterts, un document redactat pel canceller Guillaume Poyet i que el rei Francesc I sign a Villers-Cotterts entre el 10 i el 15 d'agost de 1539. Aquest edicte estableix com a obligatori l's del francs en els documents pblics, amb la qual cosa, a Frana, el francs esdevenia l'nica llengua oficial del dret i de l'administraci, en detriment del llat i tamb de d'altres llenges parlades al Regne com ara l'occit, el francoprovenal i el bret.

No fou pas la Monarquia l'nic agent d'uniformitzaci lingstica; durant la Reforma, els protestants criticaven a l'Esglsia Catlica el fet de tenir la Bblia en llat i d'usar aquesta llengua com a idioma del ritu i de litrgia; per aix, Mart Luter va traduir la Bblia a l'alemany, i totes les esglsies protestants passaren a usar com a lengua litrgica la llengua del territori on actuaven. Tanmateix, l'Esglsia Reformada de Frana, creada pels hugonots, la qual celebr el seu primer snode nacional a Pars el 1558, fu servir com a llengua litrgica el francs, fins i tot a Occitnia, on per a la gent el francs resultava tan incomprensible com el llat.

Aquesta tradici d'uniformisme lingstic s el que va dur a la prohibici de l's del catal en els documents i actes oficials de la provncia del Rossell el 2 d'abril de 1700 per Llus XIV, qui, en el text del decret, manifest que considerava l's del catal com un acte contra la seva sobirania, com tamb que l usage du catalan rpugne et est contraire  l honneur de la nation franaise 

Malgrat aquesta poltica uniformitzadora menada pels reis de Frana, el cas s que, a finals del segle XVIII, poc abans de l'esclat de la Revoluci Francesa, noms una quarta part de la poblaci francesa parlava realment francs, llengua que, a causa del prestigi cultural de Frana, s'havia convertit en la llengua internacional de les elits cultes; per aix, va donar-se el cas que a Rssia, els nobles, i fins i tot el Tsar, parlaven en francs per donar-se aix un verns de distinci i d'europeisme.

 La Revoluci Francesa .


Si el centralisme poltic havia estat una de les principals caracterstiques de la Frana de l'Antic Rgim, els rgims sorgits de la Revoluci (Monarquia constitucional, Repblica i Imperi) no sols no trencaren amb la tradici centralista, sin que encara la radicalitzaren considerant l'assoliment de la unitat nacional francesa com un dels seus objectius principals. Aix, amb la divisi de Frana en departaments, decretada el 4 de mar de 1790 per l'Assemblea Constituent, es van abolir les institucions de govern que poguessin conservar encara les antigues provncies i es va crear un sistema de govern uniforme per a tot Frana; en conseqncia, les Constitucions catalanes, jurades per Llus XIV el 1660, van estar vigents a la provncia del Rossell, fins que, el 1790, en aplicaci de la llei aprovada per l'Assemblea Constituent, s'abol la provncia i es cre el departament dels Pirineus Orientals.

A nivell lingstic, mentre que els antics reis s'havien limitat a bandejar les llenges regionals (alemany, basc, bret, catal, cors, francoprovenal i occit) dels usos administratius i formals, ara els revolucionaris es proposen d'eradicar-les, tal com es desprn dels textos de dos informes adreats a la Convenci Nacional el 1794 per dos dels seus diputats:

 Bertrand Barre de Vieuzac, originari de la ciutat occitana de Tarba (Bigorra), el 27 de gener declar que  ;


La monarquia tenia raons per assemblar-se a la Torre de Babel; en la democrcia, deixar els ciutadans ignorants de la llengua nacional, incapaos de controlar el poder, s trair la ptria ... Al pas d'un poble lliure, la llengua ha de ser una i la mateixa per a tots.  Quantes despeses hem hagut de fer per traduir les lleis de les dues primeres assemblees nacionals a les diferents llenges de Frana! Com si ens correspongus a nosaltres conservar aquests parlars brbars i aquests idiomes grollers que noms poden resultar profitosos als fantics i als contrarevolucionaris! (...) El federalisme i la superstici parlen baix bret; l'emigraci i l'odi a la Repblica parlen alemany...La contrarevoluci parla itali i el fanatisme parla basc. Perseguim aquests instruments d'ignorncia i d'error

L'Abb Grgoire adre a la Convenci el 4 de juny el seu Rapport sur la ncessit et les moyens d'anantir les patois et d'universaliser la langue franaise, on, a ms de lamentar que noms el 10% de la poblaci de Frana parls francs, hi proposava l'adopci de mesures per fer desaparixer del tot les llenges regionals.

Tota aquesta teoria es va dur a la prctica durant el Rgim del Terror amb el decret del 2 de termidor de l'any II (20 de juliol de 1794) segons el qual:

Dins del territori de la Repblica no es podr redactar cap document pblic en una llengua que no sigui el francs;
No es podr tampoc enregistrar cap document, ni que sigui privat, si no est escrit en francs;
Tot aquell funcionari que, en l'exercici de les seves funcions, faci servir una llengua diferent del francs ser dut davant dels tribunals, condemnat a sis mesos de pres i destitut;
Aquesta mateixa pena s'aplicar a qualsevol registrador que accepti documents no escrits en francs;
 1814-1951 .
 Introducci .
L'objectiu revolucionari d'anihilar les llenges regionals  per imposar-hi el francs el van mantenir tots els rgims poltics existents a Frana durant el segle XIX i la primera meitat del XX:

La Monarquia Restaurada de Llus XVIII (1814-1824) i Carles X (1824-1830);
La Monarquia Constitucional de Llus Felip d'Orleans (1830-1848);
La Segona Repblica (1848-1852);
El Segon Imperi de Napole III (1852-1870);
La Tercera Repblica (1870-1940);
El Govern de Vichy (1940-1944);

Aix, segons l'article 21 del Rglement pour les coles primaires lmentaires de l'arrondissement de Lorient, adoptat pel Comit superior de larrondissement el 1836 i aprovat pel rector el 1842, quedava totalment prohibit als alumnes parlar en bret, fins i tot a l'hora del pati, igual com tamb estava prohibit dir paraulotes, com tampoc mo s'hauria de permetre ni tolerar cap llibre escrit en bret . El 1845 un subprefecte del departament de Finistre va adrear una nota als mestres i professors recordant-los que la seva tasca consistia, principalment, a fer desparixer el bret, igual com, el 1846, el Prefecte dels Basses-Pyrnes, departament que, a partir del 10 d'octubre de 1969 va passar a denominar-se Pyrnes-Atlantiques, va escriure que l'objectiu de les escoles al Pas Basc francs era, en primer lloc, provocar la substituci de l'euskera pel francs . Per altra banda, el 1902, el govern d'mile Combes va proposar-se posar un fre a l's abusiu del bret.

 Jules Ferry.

Un vehicle per difondre el coneixement del francs entre el conjunt de la poblaci de Frana era l'ensenyament, el qual no va arribar a generalitzar-se, per, fins a l'poca de la Tercera Repblica arran de les mesures preses per Jules Ferry, ministre d'instrucci pblica (4 de febrer de 1879-23 de setembre de 1880), primer ministre (23 de setembre de 1880-10 de novembre de 1881) i ministre d'instrucci pblica (31 de gener-29 de juliol de 1882), que foren decretar la gratutat de l'ensenyament primari (16 de juny de 1881), permetre a les noies accedir a l'ensenyament secundari (21 de desembre de 1880), establir el carcter laic i obligatori de l'ensenyament (28 de mar de 1882).

Un dels objectius de l'escola laica, obligatria i gratuta instituda per Jules Ferry fou, precisament, el de perseguir les llenges regionals, l's de les quals estava prohibit als alumnes fins i tot a l'hora del pati, sota pena de cstigs corporals o poden arribar incls a l'expulsi del centre. Aix, en nombroses escoles de Frana hi podia haver cartells dient Dfense de cracher par terre et de parler patois, s a dir, Prohibit escopir a terra i parlar en patois, sent patois el terme despectiu que s'usava a l'escola per referir-se a la llengua regional, o b Soyez propres, parlez franais (=Sigueu nets, parleu francs), inscripci que avui dia encara es pot llegir a les parets de l'antiga escola d'Aiguatbia (Conflent).

Una manera de castigar l's del patois consistia que al primer alumne soprs parlant-lo el mestre li donava un objecte de penyora; llavors, aquell alumne havia de procurar sorprendre un company parlant en patois i passar-li la penyora; al final del dia, l'alumne que tenia la penyora era castigat.
 El retrocs de les llenges regionals.
Aquesta poltica de repressi i d'inculcament d'un sentiment d'autoodi consistent a assimilar la idea que la prpia llengua (alemany, basc, bret, catal, cors, francoprovenal o occit) no era ms que un patois, s a dir, una parla prpia de gent inculta, ignorant, bruta i mal educada mentre que l'nica llengua de deb era el francs va fer que, cap a mitjans del segle XX, les llenges regionals franceses perdessin la transmissi generacional, s a dir, que a casa els pares decidissin parlar als seus fills no pas en la seva llengua sin en francs; per aix, vers 1990, a Bretanya, Occitnia, Crsega, Iparralde i Catalunya del Nord, la llengua prpia noms la parlaven els vells mentre que els joves la llengua prpia, com a molt, noms l'entenien; evidentment, aquesta mena de situaci havia de dur a la total desaparici de la llengua un cop haguessin mort les persones de la generaci dels vells. 

L'nica excepci s el cas d'Alscia, on la llengua s'ha mantingut en millors condicions malgrat que, immediatament desprs de la seva annexi a Frana el 1919 en aplicaci del Tractat de Versalles, hi fou prohibit l'alemany i del fet que, desprs de la fi de la Segona Guerra Mundial es va iniciar una campanya associaciant l's de l'alemany amb la simpatia envers el nazisme.
 La Segona Meitat del Segle XX .
La Legislaci.

La poltica d'extermini lingstic iniciada en temps de la Revoluci Francesa va arribar a la seva fi l'11 de gener de 1951 amb l'aprovaci de la Llei 51-46 relativa a l'ensenyament de les llengues i dialectes locals dita Llei Deixonne, per Maurice Deixonne qui va redactar l'informe de la comissi parlamentria de l'Educaci nacional i qui va presentar el projecte de llei. Amb la Llei Deixonne, per primera vegada en la histria, s'autoritzava, de manera facultativa i opcional, l'ensenyament a Frana de certes llenges regionals com eren el basc, el bret, el catal i l'occit. Ms tard s'hi afegiren dos decrets per autoritzar l ensenyament del cors (decret 74-33 de 16 de gener de 1974), el tahiti (decret 81-553 de 12 de maig de 1981) i les llenges melansiques (decret 92-1162 de 20 d octubre de 1992) (l'aji, el drehu, el nengone i el paic). Per altra banda, el decret n 70-650 de 10 de juliol de 1970 permet de tenir en compte les llenges regionals per a l'obtenci del ttol de baccalaurat.

La Llei Deixonne, tanmateix, fou abolida arran de l'aprovaci de dues lleis relatives a l's de la llengua francesa:

La Llei 75-1349 de 31 de desembre de 1975, dita Llei Bas-Lauriol perqu els seus proposants foren Pierre Bas i Marc Lauriol. Aquesta nova llei estableix l'obligatorietat de l's del francs en els cartells pblics i en la publicitat comercial, com tamb prohibeix emprar qualsevol terme o expressi estrangera.
La Llei 94-665 de 4 d'agost de 1994, coneguda com a Llei Toubon perqu, aleshores, Jacques Toubon era el ministre de cultura. Aquesta llei, destinada a protegir el patrimoni lingstic francs i a la defensa del francs, definit segons l'esmena introduda el 1992 en l'article 2 de la Constituci com a llengua de la Repblica, reforava l'obligaci d's del francs en els mbits pblics com a mesura de defensa davant de la introducci de l'angls. Malgrat tot, alguns aspectes d'aquesta llei foren moderats ja que el Consell Constitucional consider que atemptava contra els drets de llibertat de pensament i d'expressi recollits a la Declaraci dels Drets de l'Home i del Ciutad.

Malgrat el carcter regressiu de les lleis Bas-Lauriol i Toubon, l'autoritzaci de l'ensenyament de les llenges regionals concedida per la Llei Deixonne no s'ha revocat pas. Malgrat tot, lper manca de mitjans i de recursos, sovint les escoles pbliques franceses no creen prou places d'ensenyament bilinge per satisfer la totalitat de la demanda que li presenten els pares dels alumnes. Per altra banda, la nova situaci legislativa ha perms el sorgiment, a partir de 1970, d'escoles associatives privades dedicades al foment de les llenges regionals, a vegades usant-les com a llengua vehicular de l'ensenyament. Aquestes associacions sn:

Diwan a Bretanya;
Ikastola a Iparralde;
La Calandreta a Occitnia;
La Bressola i Arrels a la Catalunya del Nord;

La Carta Europea de les Llenges Regionals o Minoritries.
El 1992, el Consell d'Europa aprov el 1992 la Carta Europea de les Llenges Regionals o Minoritries, la qual estableix el dret d'usar una llengua regional dins dels mbits pblic i privat. El 1999, Frana, igual com tots els pasos de la Uni Europea, va signar-la, per no la va ratificar per considerar-la inconstitucional. All que crea obligacions per a l'Estat s la ratificaci, mentre que la signatura no passa mai de ser un simple reconeixement dels objectius generals de la Carta.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312311" title="Llista d'ocells de les Illes Balears" nonfiltered="2360" processed="2354" dbindex="122501">













































Aquesta llista d'ocells de les Illes Balears inclou, a ms de les espcies autctones, totes aquelles introdudes per l'sser hum o que hi han estat observades de manera accidental. 

Les espcies estan ordenades per ordre i famlia.

Gaviformes.
Gaviidae.
Calbria petita (Gavia stellata);
Calbria agulla (Gavia arctica);
Calbria grossa (Gavia immer);

Podicipediformes.
Podicipedidae.
Setmes (Tachybaptus ruficollis);
Cabussonera (Podiceps nigricollis);
Soter gros (Podiceps cristatus);
Soter gris (Podiceps grisegena);
Soter orellut (Podiceps auritus);

Procellariiformes.
Procellariidae.
Virot gros (Calonectris diomedea);
Virot de llevant (Puffinus yelkouan);
Virot capnegre (Puffinus gravis);
Virot gris (Puffinus griseus);
Virot petit (Puffinus mauretanicus);

Hydrobatidae.
Noneta (Hydrobates pelagicus);
Noneta de Madeira (Oceanodroma castro);
Noneta de Swinhoe (Oceanodroma monorhis);
Noneta grossa (Oceanodroma leucorrhoa);

Pelecaniformes.
Pelecanidae.
Pelic (Pelecanus onocrotalus);
Pelic rosat (Pelecanus rufescens);
Pelic cresp (Pelecanus crispus);
Sulidae.
Mascarell (Morus bassanus);
Phalacrocoracidae.
Corb mar gros (Phalacrocorax carbo);
Corb mar (Phalacrocorax aristotelis);
Corb mar menut (Phalacrocorax pygmeus);

Ciconiiformes.
Ardeidae.
Bit (Botaurus stellaris);
Sus (Ixobrychus minutus);
Orval (Nycticorax nycticorax);
Toret (Ardeola ralloides);
Esplugabous (Bubulcus ibis);
Agr blanc (Egretta garzetta);
Agr blanc gros (Egretta alba);
Agr blau (Ardea cinerea);
Agr roig (Ardea purpurea);
Agr d'escull (Egretta gularis);

Ciconiidae.
Cigonya negra (Ciconia nigra);
Cigonya (Ciconia ciconia);
Tntal afric (Mycteria ibis);
Threskiornithidae.
Ibis negre (Plegadis falcinellus);
Bec planer (Platalea leucorodia);
Ibis sagrat (Threskiornis aethiopicus);
Bec planer afric (Platalea alba);

Phoenicopteriformes.
Phoenicopteridae.
Flamenc (Phoenicopterus ruber);
Flamenc menut (Phoenicopterus minor);

Anseriformes.
Anatidae.
Oca salvatge (Anser anser);
Oca pradenca (Anser fabalis);
Oca carablanca (Anser albifrons);
Anser erythropus (Oca petita);
Oca del Canad (Branta canadensis);
Oca galtablanca (Branta leucopsis);
Alopochen aegyptiaca (Oca d'Egipte);
nnera canyella (Tadorna ferruginea);
nnera blanca (Tadorna tadorna);
Cetla alablava (Anas discors);
Siulador (Anas penelope);
Griseta (Anas strepera);
Cetla rossa (Anas crecca);
Collverd (Anas platyrhynchos);
Coer (Anas acuta);
Cetla blanca (Anas querquedula);
Cullerot (Anas clypeata);
Rosseta (Marmaronetta angustirostris);
Becvermell (Netta rufina);
Moret capvermell (Aythya ferina);
Parda (Aythya nyroca);
Moret de plomall (Aythya fuligula);
Moret buixot (Aythya marila);
ider (Somateria mollissima);
nnera negra (Melanitta nigra);
nnera fosca (Melanitta fusca);
nnera d'ulls grocs (Bucephala clangula);
nnera peixatera (Mergus serrator);
nnera peixatera grossa (Mergus merganser);
nnera de Jamaica (Oxyura jamaicensis);
nnera capblanca (Oxyura leucocephala);
nnera mandarina (Aix galericulata);
nnera glacial (Clangula hyemalis);
Cigne mut (Cygnus olor);
Cigne cantaire (Cygnus cygnus);
Cigne petit (Cygnus columbianus);

Falconiformes.
Accipitridae.
Aligot vesper (Pernis apivorus);
Mil negre (Milvus migrans);
Mil reial (Milvus milvus);
Miloca (Neophron percnopterus);
Voltor lleonat (Gyps fulvus);
Voltor negre (Aegypius monachus);
guila marcenca (Circaetus gallicus);
Arpella (Circus aeruginosus);
Arpella pllida (Circus cyaneus);
Arpella cendrosa (Circus pygargus);
Arpella russa (Circus macrourus);
Esparver (Accipiter nisus);
Aligot (Buteo buteo);
Aligot rogenc (Buteo rufinus);
guila reial (Aquila chrysaetos);
guila pomernia (Aquila pomarina);
guila calada (Hieraaetus pennatus);
guila coabarrada (Hieraaetus fasciatus);
guila marina (Haliaetus albicilla);

Pandionidae.
guila peixatera (Pandion haliaetus);

Falconidae.
Xoriguer petit (Falco naumanni);
Xoriguer (Falco tinnunculus);
Xoriguer cama-roig (Falco vespertinus);
Esmerla (Falco columbarius);
Falconet (Falco subbuteo);
Falc mar (Falco eleonorae);
Falc (Falco peregrinus);
Falc sacre (Falco cherrug);
Falc llaner (Falco biarmicus);
Grif (Falco rusticolus);

Galliformes.
Phasianidae.
Perdiu grega (Alectoris graeca);
Perdiu mora (Alectoris barbara);
Perdiu (Alectoris rufa);
Gutlera (Coturnix coturnix);
Fais (Phasianus colchicus);
Francol (Francolinus francolinus);

Turniciformes.
Turnicidae.
Gutlera andalusa (Turnix sylvaticus);

Gruiformes.
Rallidae.
Rascl (Rallus aquaticus);
Rasclet pintat (Porzana porzana);
Rasclet (Porzana parva);
Rasclet menut (Porzana pusilla);
Polla d'aigua (Gallinula chloropus);
Gall faver (Porphyrio porphyrio);
Gall faveret (Porphyrula alleni);
Fotja (Fulica atra);
Fotja banyuda (Fulica cristata);
Gutlera maresa (Crex crex);

Gruidae.
Grua (Grus grus);
Grua amb caperutxo (Balearica pavonina);

Otididae.
Sis (Tetrax tetrax);

Charadriiformes.
Haematopodidae.
Garsa de mar (Haematopus ostralegus);
Recurvirostridae.
Avisador (Himantopus himantopus);
Bec d'alena (Recurvirostra avosetta);
Burhinidae.
Sebell (Burhinus oedicnemus);
Glareolidae.
Guatlereta de mar (Glareola pratincola);
Corredor (Cursorius cursor);
Guatlereta de mar alanegra (Glareola nordmanni);

Charadriidae.
Picaplatges petit (Charadrius dubius);
Picaplatges gros (Charadrius hiaticula);
Picaplatges camanegre (Charadrius alexandrinus);
Fuell de collar (Charadrius morinellus);
Fuell (Pluvialis apricaria);
Fuell gris (Pluvialis squatarola);
Juia (Vanellus vanellus);
Juia gregria (Vanellus gregarius);

Scolopacidae.
Corriol gros (Calidris canutus);
Corriol tres-dits (Calidris alba);
Corriol menut (Calidris minuta);
Corriol de Temminck (Calidris temminckii);
Corriol pectoral (Calidris melanotos);
Corriol becllarg (Calidris ferruginea);
Corriol fosc (Calidris maritima);
Corriol variant (Calidris alpina);
Corriol rogenc (Tryngites subruficollis);
Corriol coablanc (Calidris fuscicollis);
Batallaire (Philomachus pugnax);
Cegall menut (Lymnocryptes minimus);
Cegall (Gallinago gallinago);
Cegal reial (Gallinago media);
Cegall becllarg (Limnodromus scolopaceus);
Cega (Scolopax rusticola);
Cegall de mosson (Limosa limosa);
Cegall de mosson coabarrat (Limosa lapponica);
Curlera cantaire (Numenius phaeopus);
Curlera reial (Numenius arquata);
Curlera de bec fi (Numenius tenuirostris);
Cama-roja pintada (Tringa erythropus);
Cama-roja (Tringa totanus);
Camaverda menuda (Tringa stagnatilis);
Camaverda (Tringa nebularia);
Camagroga (Tringa flavipes);
Becassineta (Tringa ochropus);
Valona (Tringa glareola);
Camagroga grossa (Tringa melanoleuca);
Xivitona cendrosa (Xenus cinereus);
Xivitona (Actitis hypoleucos);
Girapedres (Arenaria interpres);
Corriol camallarg (Micropalama himantopus);
Escuraflascons de Wilson (Steganopus tricolor);
Escuraflascons (Phalaropus lobatus);

Stercorariidae.
Parsit coaample (Stercorarius pomarinus);
Parsit coapunxegut (Stercorarius parasiticus);
Parsit coallarga (Stercorarius longicaudus);
Parsit gros (Stercorarius skua);

Laridae.
Gavina capnegra (Larus melanocephalus);
Gavina de Delaware (Larus delawarensis);
Gavin (Larus minutus);
Gavina d'hivern (Larus ridibundus);
Gavina de bec prim (Larus genei);
Gavia roja (Larus audouinii);
Gavina cendrosa (Larus canus);
Gavina fosca (Larus fuscus);
Gavinot (Larus marinus);
Gavina tresdits (Rissa trydactila);
Gavina polar (Larus glaucoides);
Gavina atlntica (Larus argentatus);
Gavina (Larus michahellis);

Sternidae.
Llambritja de bec negre (Gelochelidon nilotica);
Llambritja de bec vermell (Hydroprogne caspia);
Llambritja bengal (Thalasseus bengalensis);
Llambritja de bec llarg (Sterna sandvicensis);
Llambritja (Sterna hirundo);
Llambritja rosada (Sterna dougallii);
Llambritja menuda (Sterna albifrons);
Fumarell carablanc (Chlidonias hybridus);
Fumarell (Chlidonias niger);
Fumarell alablanc (Chlidonias leucopterus);

Alcidae.
Pingdai (Alca torda);
Cadafet (Fratercula arctica);
Pingdai becf (Uria aalge);

Columbiformes.
Columbidae.
Colom salvatge (Columba livia);
Xixella (Columba oenas);
Tud (Columba palumbus);
Trtora turca (Streptopelia decaocto);
Trtora (Streptopelia turtur);

Cuculiformes.
Cuculidae.
Cucui reial (Clamator glandarius);
Cucui (Cuculus canorus);
Coccyzus americanus (Cucui becgroc);

Strigiformes.
Tytonidae.
liba (Tyto alba);
Strigidae.
Mussol (Otus scops);
Miula (Athene noctua);
Mussol banyut (Asio otus);
Mussol emigrant (Asio flammeus);

Caprimulgiformes.
Caprimulgidae.
Enganyapastors (Caprimulgus europaeus);
Siboc (Caprimulgus ruficollis);

Apodiformes.
Apodidae.
Falzia (Apus apus);
Falzia pllida (Apus pallidus);
Falzia reial (Apus melba);

Coraciiformes.
Alcedinidae.
Arner (Alcedo atthis);
Meropidae.
Abellerol (Merops apiaster);
Abellerol gola-roig (Merops persicus);
Coraciidae.
Gaig blau (Coracias garrulus);

Upupidae.
Puput (Upupa epops);
Piciformes.
Picidae.
Formiguer (Jynx torquilla);

Passeriformes.
Alaudidae.
Calndria (Melanocorypha calandra);
Terrola (Calandrella brachydactyla);
Terrola de prat (Caladrella rufescens);
Terrola coabarrada (Ammomanes cinctura);
Cucullada (Galerida theklae);
Cotoliu (Lullula arborea);
Alosa (Alauda arvensis);
Hirundinidae.
Cabot de vorera (Riparia riparia);
Cabot de roca (Ptyonoprogne rupestris);
Oronella (Hirundo rustica);
Oronella coa-rogenca (Hirundo daurica);
Cabot (Delichon urbicum);
Motacillidae.
Titina d'estiu (Anthus campestris);
Titina grossa (Anthus richardi);
Titina de Hodgson (Anthus hodgsoni);
Titina d'arbre (Anthus trivialis);
Titina sorda (Anthus pratensis);
Titina gola-roja (Anthus cervinus);
Titina de muntanya (Anthus spinoletta);
Titina d'aigua (Anthus petrosus);
Xtxero groc (Motacilla flava);
Xtxero cendrs (Motacilla cinerea);
Xtxero (Motacilla alba);

Troglodytidae.
Passaforad (Troglodytes troglodytes);
Prunellidae.
Xalambr (Prunella modularis);
Xalambr de muntanya (Prunella collaris);
Muscicapidae.
Coadreta (Cercotrichas galactotes);
Rupit (Erithacus rubecula);
Rossinyol (Luscinia megarhynchos);
Blaveta (Luscinia svecica);
Coa-roja de barraca (Phoenicurus ochrorus);
Coa-roja (Phoenicurus phoenicurus);
Coa-roja diademat (Phoenicurus moussieri);
Vitrac barba-roig (Saxicola rubetra);
Vitrac (Saxicola torquata);
Coablanca (Oenanthe oenanthe);
Coablana rossa (Oenanthe hispanica);
Mrlera coablanca (Oenanthe leucura);
Mrlera vermella (Monticola saxatilis);
Pssera (Monticola solitarius);
Papamosques (Muscicapa striata);
Papamosques menut (Ficedula parva);
Papamosques de collar (Ficedula albicollis);
Papamosques negre (Ficedula hypoleuca);

Turdidae.
Tord flassader (Turdus torquatus);
Mrlera (Turdus merula);
Tord burell (Turdus pilaris);
Tord (Turdus philomelos);
Tord cellard (Turdus iliacus);
Grvia (Turdus viscivorus);
Tord daurat (Zoothera dauma);
Sylviidae.
Rossinyol bord (Cettia cetti);
Butxaqueta (Cisticola juncidis);
Boscaler pintat (Locustella naevia);
Boscaler (Locustella luscinioides);
Buscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon);
Buscarla d'aigua (Acrocephalus paludicola);
Buscarla dels joncs (Acrocephalus schoenobaenus);
Buscarla menjamoscards (Acrocephalus palustris);
Buscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus);
Buscarla grossa (Acrocephalus arundinaceus);
Busqueta pllida (Hippolais pallida);
Busqueta icterina (Hippolais icterina);
Busqueta asitica (Hippolais caligata);
Busqueta dels olivars (Hippolais olivetorum);
Busqueta (Hippolais polyglota);
Busqueret coallarg (Sylvia balearica);
Busqueret esparverenc (Sylvia nisoria);
Busqueret sard (Sylvia sarda);
Busqueret roig (Sylvia undata);
Busqueret trencamates (Sylvia conspicillata);
Busqueret de garriga (Sylvia cantillans);
Busqueret capnegre (Sylvia melanocephala);
Busqueret emmascarat (Sylvia hortensis);
Busqueret de batzer (Sylvia communis);
Busqueret xerraire (Sylvia curruca);
Busqueret gros (Sylvia borin);
Busqueret de capell (Sylvia atricapilla);
Ull de bou pllid (Phylloscopus bonelli);
Ull de bou de Schwarz (Phylloscopus schwarzi);
Ull de bou reiet (Phylloscopus proregulus);
Ull de bou fosc (Phylloscopus fuscatus);
Ull de bou boreal (Phylloscopus borealis);
Ull de bou siulador (Phylloscopus sibilatrix);
Ull de bou (Phylloscopus collybita);
Ull de bou de passa (Phylloscopus trochilus);
Ull de bou cellard (Phylloscopus innornatus);
Reiet d'hivern (Regulus regulus);
Reiet cellablanc (Regulus ignicapillus);

Aegithalidae.
Senyoreta (Aegithalos caudatus);

Paridae.
Ferrerico de capell (Parus cristatus);
Ferrerico petit (Parus ater);
Ferrerico blau (Parus caeruleus);
Ferrerico (Parus major);

Tichodromadidae.
Pela-roques (Tichodroma muraria);
Certhiidae.
Raspinell (Certhia brachydactyla);
Remizidae.
Teixidor (Remiz pendulinus);
Oriolidae.
Oriol (Oriolus oriolus);
Laniidae.
Capsigrany roig (Lanius collurio);
Trenca (Lanius minor);
Botx septentrional (Lanius excubitor);
Botx meridional (Lanius meridionalis);
Capsigrany (Lanius senator);
Capsigrany pllid (Lanius isabellinus);
Capsigrany emmascarat (Lanius nubicus);
Corvidae.
Gaig (Garrulus glandarius);
Garsa (Pica pica);
Gralla de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax);
Gralla de bec groc (Pyrrhocorax graculus);
Gralla (Corvus monedula);
Graula (Corvus frugilegus);
Cornella (Corvus corone);
Corb (Corvus corax);

Sturnidae.
Estornell (Sturnus vulgaris);
Estornell negre (Sturnus unicolor);
Estornell rosat (Sturnus roseus);

Ploceidae.
Gorri teulader (Passer domesticus);
Gorri de passa (Passer hispaniolensis);
Gorri barraquer (Passer montanus);
Gorri roquer (Petronia petronia);
Gorri d'ala blanca (Montifringilla nivalis);


Fringillidae.
Pins (Fringilla coelebs);
Pins m (Fringilla montifringilla);
Gafarr (Serinus serinus);
Llucareta (Serinus citrinella);
Verderol (Carduelis chloris);
Cadernera (Carduelis carduelis);
Lluonet (Carduelis spinus);
Passerell (Carduelis cannabina);
Trencapinyons (Loxia curvirostra);
Passerell trompeter (Bucanetes githagineus);
Passerell carminat (Carpodacus erythrinus);
Pins borroner (Pyrrhula pyrrhula);
Durbec (Coccothraustes coccothraustes);

Emberizidae.
Hortol blanc (Plectrophenax nivalis);
Hortol groc (Emberiza citrinella);
Sllera boscana (Emberiza cirlus);
Hortol cellard (Emberiza cia);
Hortol (Emberiza hortulana);
Hortol menut (Emberiza pusilla);
Hortol de canyet (Emberiza schoeniclus);
Hortola capnegre (Emberiza melanocephala);
Hortol caranegre (Emberiza aureola);
Sllera (Emberiza calandra);

Estrildidae.

Bec de corall senegals (Estrilda astrild);
Bengal roig (Amandava amandava);

Referncies.



Bibliografia.

 Aguilar, J. S.; Mayol, J.: Petita guia dels aucells marins de les Balears. Palma: Sefobasa, DL 1991.
 Aguil, J. A.; Llabrs, A.; Valero, G.: Guia de Bellver: una aproximaci al coneixement del medi natural i del castell de Bellver. Palma: Institut d'Estudis Balerics, 1995. ISBN 84-87026-48-6.
 Clavell, J.: Catleg dels ocells dels Pasos Catalans (Catalunya, Pas Valenci, Illes Balears, Catalunya Nord). Barcelona: Lynx Edicions, 2002. ISBN 84-87334-39-3.
 Colom, G.cols.: Biogeografa de las Baleares. Palma: Institut d'Estudis Balerics, 1978. ISBN 84-600-1295-6.
 Congost, J.; Muntaner, J.: Avifauna de Menorca. 2a. ed. Barcelona: Museu de Zoologia. Ajuntament de Barcelona, 1984. ISBN 84-500-3596-1.
 Escandell, A.: Atles dels ocells nidificants de Menorca. Palma: Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa, 1997. ISBN 84-921579-6-8.
 Grup Balear d'Ornitologia i de Defensa de la Naturalesa: Anuari Ornitolgic de les Illes Balears. Palma: Grup Balear d'Ornitologia i de Defensa de la Naturalesa, DL 1987-2003. 18 vol.
 Histria Natural dels Pasos Catalans. Vol. 12: Ocells. Barcelona. Enciclopdia Catalana, 1990. ISBN 84-85194-76-4.
 Jonsson, L.: Ocells d'Europa amb el Nord d'frica i l'Orient Mitj. Barcelona: Omega, 1994. ISBN 84-282-1008-X.
 Mayol, J.: Els aucells de les Balears. 5a. ed. Palma: Moll, 1978 (Manuals d'introducci a la naturalesa, 2). ISBN 84-273-6002-9.
 Moll, J.: Las aves de Menorca. Palma: Estudio General Lulinano, 1957. (Serie cientfica; 2).
 Ramos, E.: Els aucells de Menorca. Palma: Moll, 1994. ISBN 84-273-6011-8.
 Ribas, V. : Avifauna d'Eivissa.Eivissa: Institut d'Estudis Eivissencs, 1981. (Nit de Sant Joan). ISBN 84-00-04884-9.
 Segu, B.: Guia de la caa a les Illes Balears: gesti cinegtica i formaci del caador. Palma: Conselleria de Medi Ambient. DL 2000.
 Gran Enciclopdia de Mallorca. Palma: Promomallorca Ediciones, S.A., 1989, 21 vol. ISBN 84-86617-02-2.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312314" title="Sierra Norte" nonfiltered="2361" processed="2355" dbindex="122502">


La Sierra Norte de Sevilla s una comarca situada a la provncia de Sevilla, a Andalusia.

Comprn els municipis d'Alans, Almadn de la Plata, Aznalcllar, Castilblanco de los Arroyos, El Castillo de las Guardas, Cazalla de la Sierra, Constantina, El Garrobo, El Madroo, El Pedroso, El Real de la Jara, El Ronquillo, Gerena, Guadalcanal, Guillena, La Puebla de los Infantes, Las Navas de la Concepcin i San Nicols del Puerto.

Limita al nord amb la comarca de la Campia Sur (Badajoz),  a l'est amb la provncia de Crdova, al sud amb la Vega del Guadalquivir, la Comarca Metropolitana de Sevilla, l'Aljarafe i a l'oest amb la Sierra de Huelva.

La unitat geogrfica de la comarca es deu al fet que se situa en la franja sevillana de Sierra Morena, en el seu recorregut aquest-oest a travs de tot el nord d'Andalusia. Aquesta zona serrana no s molt escarpada, amb forests que no superen els 1.000 m. d'altura i tots les seves valls, amb rius d'escs cabal, aboquen cap al sud, feia el riu Guadalquivir. 
Espais naturals. 
Encara que tota la comarca t valor naturstic i paisatgstic, cal destacar: 
 El Parc Natural Sierra Norte de Sevilla. ;
 El Parc forestal d'Almadn de la Plata. ;
 Les Cascades del Huesna, declarades monument natural. ;
 El Cerro del Hierro, antigues mines de ferro adaptades per al senderisme i l'escalada. ;
Enllaos externs. 
Portal de la Sierra Norte;
Comarques de Sevilla;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312318" title="Institut Catal de Paleontologia" nonfiltered="2362" processed="2356" dbindex="122503">

L'Institut Catal de Paleontologia Miquel Crusafont s una fundaci privada creada el novembre de 2006 i participada per la Generalitat de Catalunya i la Universitat Autnoma de Barcelona dedicada a la investigaci en paleontologia. s el centre de referncia en recerca, conservaci i difusi de la paleontologia de vertebrats i humana a Catalunya.

L'Institut Catal de Paleontologia s l'hereu de l' Instituto Provincial de Paleontologa fundat l'any 1969 pel paleontleg catal Miquel Crusafont a Sabadell com organisme depenent de la Diputaci de Barcelona. L'any 1983, desprs de la mort del seu fundador va adoptar el nom d' Institut de Paleontologia Miquel Crusafont.

Tradicionalment, la instituci s'ha basat en una ideologia doble, donant importncia sobretot a la recerca i a l'educaci. Quant a la recerca, l'Institut es dedica principalment a l'estudi dels vertebrats prehistrics, l'evoluci dels primats i el desenvolupament geolgic i faunstic durant el perode Neogen. De l'altra banda, l'Institut juga un paper educatiu per mitj del museu que posseeix a Sabadell, la ciutat d'origen de Crusafont.

Aquest museu t la collecci de fssils ms important de tot l'estat espanyol. La major part de fssils conservats al museu sn de mamfers prehistrics de diferents indrets de la geografia catalana, tot i que tamb destaca una magnfica rplica de Triceratops o un crani de Tyrannosaurus. S'ofereixen visites guiades per a grups escolars o la cessi de maletes didctiques amb material educatiu.


Finalment, l'Institut tamb ofereix possibilitats de formaci, ja que imparteix cursos de postgrau i de doctorat en paleontologia.

Enllaos externs.

El museu de l'Institut al lloc web de la Diputaci de Barcelona;
Institut Catal de Paleontologia;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312338" title="Lliga Catalana de corfbol 2003-2004" nonfiltered="2363" processed="2357" dbindex="122505">
La temporada 2003-04 de la Lliga Catalana de Corfbol va arrencar amb la participaci d'onze clubs i setze equips a la categoria snior.

Primera Divisi.
Els equips que van jugar a primera divisi eren:
 Sant Lloren KC 1 - Terrassa;
 Sant Lloren KC 2 - Terrassa;
 Maurina Ardediu - Terrassa;
 Club Korfbal L'Autnoma - Cerdanyola;
 Universitaris Agutex - Cerdanyola;
 Club Korfbal Badalona La Rotllana - Badalona;
 Club Esportiu Valldemia Maristes - Matar;

L'equip vencedor va ser el CK l'Autnoma.

Segona Divisi.
Els equips que van jugar a segona divisi eren:
 KECA A - Terrassa;
 KECA B - Terrassa;
 Maurina - Terrassa;
 Sant Lloren Korfbal Club - Terrassa;
 Nicolau KC - Terrassa;
 Universitaris - Cerdanyola;
 CK Badalona B - Badalona;
 CK Les Roquestes - Vilanova i la Geltr;
 Uni Korfbalera Sant Adri - Sant Adri de Bess;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312342" title="Copa Catalunya de corfbol 2003" nonfiltered="2364" processed="2358" dbindex="122506">









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312343" title="Copa Catalunya de corfbol 2002" nonfiltered="2365" processed="2359" dbindex="122507">










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312346" title="Insuficincia renal aguda" nonfiltered="2366" processed="2360" dbindex="122508">
L'insuficincia renal aguda (IRA) s una sndrome caracteritzada per un deteriorament rpid de les funcions del rony. 

Causes.
Les causes sn moltes, per es poden agrupar en tres famlies: les causes prerrenals (55%) les causes renals (40% i les causes postrenals (5%).

Prerrenals.
 Hipovolmia: per una hemorrgia, un segrest de lquid com l'ascitis, grans cremats ;
 Baix cabal cardac: per exemple una insuficincia cardaca;
 Vasoconstricci: per inhibidors ECA i per AINEs (bloqueig de la producci de prostaglandines).
Si es mant molta estona la isqumia pot donar-se una necrosis tubular aguda (NTA), un procs que portar a la insuficincia renal crnica, es diu que l'insuficincia s'ha establert.

Renals. 
Problemes al glomrul: glomerulonefritis.
Vascular: vasculitis.
Tubulo-intersticial: processos inflamatoris com les infeccions o les allrgies i NTA txica o isqumica.

Postrenals.
Obstrucci de les vies urinries altes: clcul,  o tumor.
Obstrucci de la bufeta i de la uretra: per clculs, coguls, tumors, prostatitis.

 Clnica .
La clnica s molt variable en relaci a la fase o la causa. 
Hipovolmia: hipotensi arterial ortosttica, taquicrdia.
Insuficincia cardaca: edemes, ascitis i oligria.
Dolor lumbar per pielonefitis, emblia de l'artria renal o de la vena renal.
Hematria: sndrome nefrtica.
Analtica alterada;
Augment de la creatinina (ms fidedigne que la urea) i augment de la urea srica (poc fidedigna, car pot augmentar per un augment d'aport proteic a la dieta o en hemorrgies intestinals);
Acidosis per reducci d'excreci d'hidrogenions.
Hipercalimia per disminuci de l'excreci de potassi.
Hiponatrmia o hipernatrmia, hiperfosfatmia, hipocalcmia ;

 Complicacions .
 Sobrecrrega de volum per compensar la hipovolmia relativa.
 Desequilibri hidroelectroltic: la hipocalimia pot comportar artmies cardaques, edema pulmonar ;
 Disfunci plaquetria: problemes de coagulaci.
 Sndrome urmic.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312365" title="Puff, el drac mgic" nonfiltered="2367" processed="2361" dbindex="122526">
Puff, el drac mgic, originriament Puff, the Magic Dragon s una can folk nord-americana escrita per Leonard Lipton i Peter Yarrow, popularitzada pel grup Peter, Paul and Mary en un disc publicat el 1963 sota el segell discogrfic Warner Music.
La can no va tardar molt a comenar a formar part de la cultura popular nord-americana i britnica i posteriorment, en altres pasos, amb les seves respectives traduccions. A Catalunya, nombroses interpretacions han contribut a popularitzar-la molt.

 Lletra .
La lletra de Puff, el drac mgic est basada en un poema que Leonard Lipton va escriure l'any 1959, quan tenia 19 anys i estudiava a la Universitat de Cornell, als Estats Units. Al seu torn, Lipton va escriure el poema inspirant-se en el text del poeta americ Ogden Nash titulat Custard the Dragon que tracta sobre un petit drac domesticat. Peter Yarrow, amic i company de la mateixa universitat, va afegir ms estrofes al poema i la msica. Posteriorment, l'any 1961, Yarrow va unir-se a Paul Stookey i Mary Travers, amb qui formarien el grup Peter, Paul and Mary. El grup va comenar a tocar-la en les actuacions que feien en directe l'any 1961, tot i que no van enregistrar-la fins dos anys ms tard.

La lletra explica una histria agredola sobre un drac etern, de nom Puff, i el seu amic Jackie Paper amb qui jugava quan era un nen petit, per a mesura que en Jackie es fa gran, va perdent l'inters per les aventures imaginries tpiques de la infncia, deixant en Puff sol i deprimit.

 Versions .
Amb el pas dels anys, diversos artistes han escrit versions o traduccions de la can, entre les quals destaquen:

 En catal:
 Joan Manuel Serrat;
 Grup de Folk;
 Falsterbo 3;
 La Girasol;

 En altres idiomes:
 Bing Crosby;
 Bonnie 'Prince' Billy;
 Broken Social Scene;
 Dolly Parton;
 Gregory Isaacs ;
 John Denver;
 Mariko K da ;
 Marlene Dietrich (cantada i traduda l'alemany com "Paff, Der Zauberdrachen");
 Me First and the Gimme Gimmes;
 Patsy Biscoe;
 Paul Shanklin;
 Roger Whittaker;
 Seal;
 Staind live;
 The Chipmunks;
 The Irish Rovers;
 The Kingston Trio;
 The Seekers;
 Tom Chapin;
 Trini Lopez;

 Enllaos externs .
Lletra original en angls









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312372" title="Insuficincia renal crnica" nonfiltered="2368" processed="2362" dbindex="122527">
La insuficincia renal crnica s una sndrome caracteritzada per una prdua progressiva del filtrat glomerular i generalment irreversible. Quan es dona urmia ja s una insuficincia en estat terminal i noms pot ser revertida mitjanant el trasplantament renal essent insuficient la dilisi.

 Clnica .
 Alteracions hidroelectroltiques: ;
Retenci hdrica.
Hipernatrmia per retenci o hiponatrmia per prdua de sals per nefropatia.
Hiperkalimia que es pot incrementar per la ingesta de protenes, hemorrgia intestinal ;
Acidosi metablica.
Retenci de fosfats.
Hipocalcmia.
Alteracions cardiovasculars: insuficincia cardaca (per retenci d'aigua i sals), HTA (hipertensi arterial, arteriosclerosi, disfunci miocrdica ;
Alteracions hematolgiques: s'alteren totes les series hemtiques.
Anmia.
Alteracions leucocitries (risc d'infeccions).
Alteracions plaquetries (trastorns de la coagulaci).
Alteracions gastrointestinals:
Factor urmic.
Anorxia, nusees, vmits.
Hemorrgia digestiva.
Osteodistrfia renal: ostetis fibroqustica, osteomalcia, osteosclerosi.
Anormalitats neurolgiques: ;
SNC: insomni, fatiga, asterixis  s una encefalopatia urmica.
Neuropatia perifrica.
Miopatia proximal.
Alteracions endocrines: ;
Afectaci a la tolerncia a la glucosa.
Esterilitat.
Hipotrmia (no tenen respostes febrils).
Hiperuricmia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312373" title="Mirto (licor)" nonfiltered="2369" processed="2363" dbindex="122528">
El mirto o mirto rosso, s un licor molt popular i tradicional a les illes de Sardenya i Crsega. S'obt per la maceraci alcohlica dels mutrons, el fruit de la murtra (Myrtus communis), o d'una barreja dels fruits i les fulles d'aquesta planta. Per les seves propietats digestives, aquest licor se sol servir ben fred desprs dels pats.

El mirto rosso, el ms com, s'obt de la maceraci dels murtrons madurs. La coloraci li donen els antocians d'aquests fruits. 

Un tipus diferent de licor s el mirto bianco, que s el licor obtingut de la maceraci o b de fruits depigmentat o b de fulles de brots tendres. Aquest ltim licor t propietats organolptiques netamente diferents del licor de mirto prpiament dit.

La denominaci oficial, adoptada per la Regi de la Sardenya i per l'associaci de productors, s Mirto di Sardegna. El producte industrial actual sol tenir una graducaci alcohlica al voltant dels 30 graus.

El 1994 es va crear l'associaci de productors (Associazione Produttori Mirto di Sardegna).
Des de 1998 el mirto forma part dels productes tradicionals protegits (Liquore Mirto di Sardegna al Decreto Legge n. 173 del 1998, Articolo 8, Comma 1).


 Aspectes histrics .

Com amb totes les tradicions populars, els orgens del producte sn incerts. Aquest licor s tradicional tant a Sardenya com a Crsega, i donada la proximitat de les dues illes possiblement l'origen de la tradici seria comuna.

Algunes fonts indiquen que el licor ja era una tradici popular al segle 19, i es citen diverses receptes del mateix estil. Les famlies se'l feien (i encara se'l fan) per a l'autoconsum tot macerant els murtons en vi o aiguardent. Al final del procs de maceraci s'hi afegia sucre o mel. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312374" title="Sndrome" nonfiltered="2370" processed="2364" dbindex="122529">
Una sndrome s un conjunt de signes i smptomes causats per una mateixa malaltia. En sn exemples la sndrome nefrtica o la sndrome d'insuficincia renal crnica.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312375" title="Ranuccio II de Parma" nonfiltered="2371" processed="2365" dbindex="122530">

Ranuccio II de Parma o Ranuccio II Farnese ( Casalmaggiore, Vencia 1630 - Parma, Ducat de Parma 1694 ) fou el 6 Duc de Parma entre 1646 i 1694.

Orgens familiars.
Va nixer el 17 de setembre de 1630 a la poblaci de Casalmaggiore, situada en aquells moments a la Repblica de Vencia i que avui en dia forma part de la provncia de Cremona sent el fill primognit del duc Odoard I de Parma i Margarida de Mdici. Fou nt per lnia paterna de Ranuccio I de Parma i la seva esposa Margarida Aldobrandini, i per lnia materna de Cosme II de Mdici i Maria Magdalena d'ustria i fou germ del governador Alexandre Farnese.

Mor l'11 de desembre de 1694 a la ciutat de Parma.

Duc de Parma.
A la mort del seu pare, ocorreguda el setembre de 1646, fou nomenat duc de Parma, si b durant els dos primers anys del seu regant tingu la regncia de la seva mare i del seu oncle Francesc Maria Farnese. Durant el seu mandat el ducat es va veure involucrat en les anomenades Guerres de Castro al voltant del feu de Castro, el qual era prets per la famlia del papa Urb VIII. El 1649 el successor d'Urb, Innocenci X, acus Ranuccio II d'haver manat assassinar el cardenal Cristoforo Giarda, el qual havia estat nomenat bisbe de la ciutat, per la qual cosa aquest feu fou assetjat per les tropes papals durant dos mesos.

Al finalitzar el seu mandat, que dur 48 anys, hagu de sofr la presncia de les tropes imperials al ducat, tropes que es trobaven en lluita amb el duc Vctor Amadeu II de Savoia i el Regne de Frana.

Npcies i descendents.

Es cas, en primeres npcies, el 29 d'abril de 1660 a la ciutat de Tor amb Margarida Violant de Savoia, filla de Vctor Amadeu I de Savoia i Maria Cristina de Frana. D'aquesta uni nasqueren:
 una filla (1661);
 un fill (1663);


Desprs de la mort de la seva primera esposa en el part del seu ltim fill, es cas el 18 de febrer de 1664 a la ciutat de Mdena amb Isabel d'Este, filla de Francesc I d'Este i Maria Caterina Farnese. D'aquesta uni nasqueren:
 Margarida Maria Farnese (1664-1718), casada el 1695 amb Francesc II d'Este;
 Teresa Farnese (1665-1702), religiosa benedictina;
 Odoard II de Parma (1666-1693), prncep hereu;


Es cas, en tereceres npcies, l'1 d'octubre de 1668 amb Maria d'Este, germana de la seva anterior esposa. D'aquesta uni nasqueren:
 Isabel Francesca Maria Farnese (1668-1718), religiosa benedictina;
 Victria Maria Francesca Farnese (1669-1671);
 un fill (1671);
 Victria Farnese (1672);
 Caterina Farnese (1672), bessona de l'anterior;
 un fill (1674);
 Elionor Farnese (1675);
 Francesc I de Parma (1678-1727), duc de Parma;
 Antoni I de Parma (1679-1731), duc de Parma;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312386" title="Nicolas Catinat" nonfiltered="2372" processed="2366" dbindex="122531">

Nicolas Catinat (1 de setembre de 1637 - 22 de febrer de 1712) fou un militar francs al servei de Llus XIV de Frana durant la Guerra de Successi Espanyola. Nomenat comandant en cap de l'exrcit francs al front itali, fou destitut desprs de ser derrotat a la Batalla de Carpi i fou rellevat pel Duc de Villeroy.

Expedient militar.
De ben jove ingress a les Gardes Franaises, distingint-se al Setge de Lilla de 1667. Ascendit a brigadier al cap de deu anys, fou nomenat mariscal de camp el 1680 i lloctinent general el 1688. El 1693 fou finalment nomenat Mariscal de Frana.

Guerra Francoholandesa.
Serv a Flandes durant la Guerra francoholandesa obtenint gran reputaci en les campanyes de 1676-1678 i  ms tard particip en la persecuci del Vaudois el 1686.

Guerra dels 9 Anys.
Durant la Guerra dels Nou Anys i desprs de participar en el Setge de Philippsburg, fou nomenat comandant en cap de les tropes franceses del sud-est. El 1691 travess el Comtat de Nia i captur les ciutats Nia i Villefranche.

Les seves victries contra el Duc de Savoia a la Batalla de Staffarda el 1690 i la Batalla de Marsaglia el 1693 foren els seus majors triomfs militars (el Duc de Savoia acab per abandonar la coalici aliada i firm la pau amb el Rei Lluis XIV signant el Tractat de Tor el 29 d'agost de 1696).

Guerra de Successi Espanyola.
Al comenament de la Guerra de Successi Espanyola, Catinat fou nomenat comandant en cap de les l'exrcit francs al front d'Itlia, per la debilitat de les seves tropes i les intromissions dels poltics de la Cort de Pars el collocaren en una delicada situaci. Fou derrotat pel Prncep Eugeni de Savoia a la Batalla de Carpi i fou destitut.

Rellevat pel Duc de Villeroy es mantingu com a segon en comandament. A la Batalla de Chiari el Duc de Villeroy tamb fou derrotat i finalment a la Batalla de Cremona fou capturat pel Prncep Eugeni de Savoia.

Perfil Biogrfic.
 
Catinat mor a Saint-Gratien el 1712. Les seves memries es publicaren el 1819.

Un dels trets ms destacables del mariscal Catinat s el seu origen humil, doncs era fill d'un magistrat, enmig d'un mn militar caracteritzat per l'aristocrcia. L'historiador britnic Geoffrey Treasure el descriu de la segent manera:

Catinat no era el soldat tpic d'aquest perode. Havia comenat la vida com a advocat, sense avantatge de naixement,  i havia fet el seu cam per enormes mrits. Era un general prudent, minucis i estalviava les vides dels seus homes, sense ambici i amb algun tret de filsof. Desprs del seu fracs en la campanya italiana de la Guerra de Successi Espanyola es retir per conrear al seu jard














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312394" title="Adaptador per Telfon Analgic" nonfiltered="2373" processed="2367" dbindex="122532">


Un Adaptador per Telfon Analgic, (en angls analog telephone adapter),  o ATA s un dispositiu que permet connectar un o ms telfons analgics corrents, a un o ms sistemes telefnic digital com ara una xarxa VOIP.  

 Aspecte .

L'aspecte habitual d'un ATA s el d'una petita capsa amb un alimentador, un connector Ethernet, un o ms connectors FXS (Foreign Exchange Station). Tamb pot disposar d'un connector FXO (Foreign exchange office) link. Permet connectar-hi un o ms dispositius telefnics corrents, de forma que aquest opera de forma normalment transparent, sobre una xarxa VoIP.

 Finalitat .

Els Adaptadors per Telfon Analgic que venen moltes companyies de servei VoIP, als que el dispositiu es fa servir per substituir una connexi de l'usuari a una companyia telefnica tradicional. Quan es ven juntament amb un servei VoIP, l'ATA sovint est bloquejat per tal que no es pugui fer servir amb un servei de la competncia, i l'usuari noms pot canviar la seva configuraci de forma parcial. Alguns provedors venen dispositius oberts i que es poden fer servir amb qualsevol provedor compatible.

 FXS a gateways Ethernet .

El ATA ms corrent consisteix en una capsa amb una o ms FXS (Foreign eXchange Station) (que inclou un connector de telfon), per a connectar un telfon convencional, i un connector Ethernet per connectar-lo a la xarxa local (LAN). Amb un ATA d'aquesta mena, s possible connectar un telfon convencional a un servidor VoIP remot. L'ATA es comunica amb el servidor amb un protocol com ara el H.323, SIP, MGCP, SCCP o IAX, i codifica i decodifica la senyal de veu amb un  cdec de veu com ara el G.711, G.729, GSM, iLBC o d'altres,. Com que l'ATA comunica directament amb el servidor, no li cal que un ordinador personal ni cap mena de programari, com a un softphone. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312419" title="El Temps Guerrer" nonfiltered="2374" processed="2368" dbindex="122533">

El Temps Guerrer s una srie de televisi britnica de cincia ficci de la srie Doctor Who, la primera emissi va ser el 15 de desembre de 1973 al 5 de gener de 1974. Aquesta srie presenta a Elisabeth Sladen com nova companya de Sarah Jane Smith. Tamb va marcar el debut dels Sontarans.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312427" title="Bharatpur" nonfiltered="2375" processed="2369" dbindex="122534">

Bharatpur fou un principat de l'ndia, a l'agncia dels Estats de Rajputana Oriental. Limitava al nord amb el districte de Gurgaon al Panjab, a l'oest amb Alwar, al sud-oest amb Jaipur; al sud amb Jaipur, Karauli i Dholpur;  i a l' est amb els districtes d'Agra i Muttra de les Provncies Unides. Forma una quadrilter irregular, ms estret al sud i al nord.  La salutaci de l'estat era de 17 canonades.

 Geografia i clima .

Els districtes centrals sn plans i els del sud amb turons; els del nord tenen alguns turons i zones planes. La part muntanyosa del sud es diu els Dang. L'estat estava ben cultivat. L'altura mxima s prop d'Alipur amb 421 metres. Els rius principals sn el Banganga (o Utangan), el Gambhir, el Kakand i el Ruparel, per noms corren en temps de pluja i els dos mesos segents.

La superfcie era de 5133  km2, una cinquena part dels quals boscos i terrenys no cultivables.

El clima s sec i calors, especialment el maig i juny; plou el juliol, agost i setembre ; els mesos de calor hi ha vents de l'oest i a la nit les temperatures romanen altes. La temperatura mitjana era de 27 graus, la ms alta de 46 (al maig) i la ms baixa de 7 graus al desembre.

 Poblaci .

L'estat estava formar per 1302 ciutats i pobles. La principal ciutat era i s Bharatpur (ciutat), seguida de Dig i de Kaman.

La poblaci al cens del 1881 era 645.540 habitants, el 1891 de 640.303  habitants, el 1901 de 626.665 habitants  i el 1931 de 486.954 habitants.

La tnia principal eren els chamars (16%); els seguien els jats (15%), els bramans (10%) , els meos (8%) i els gujars (7%).

 Llengua i religi .

La llengua principal era  el braj bhasha (dialecte de l'hindi occidental) seguida del mewati un dels dialectes del rajasthan.

Hinds eren el 81% i musulmans el 18 % . Un 1% practicava altres religions entre els quals 62 cristians el 1901 (32 catlics)

Llocs arqueolgics .

Els lloc ms destacats son Bayan, Rutbas i Kaman. Exemples de la millor arquitectura jat es poden trobar a Dig.

 Govern i administraci .

L'estat estava dividit en dos regions (nizamats): Bharatpur i Dig, cadascuna amb cinc tashils (districtes). 

Els districtes de Bharatpur eren:

Bayana;
Bharatpur;
Nadbai;
Rupbas;
Wer;

I els de Dig eren:

Dig ;
Kaman;
Kumher;
Nagar;
Pahari;

L'administraci correspon al sobir que porta el ttol de maharaj. Durant les minories es van crear consells administratius sota superintendncia de l'agent poltic. Al front de cada regi hi havia una nazim per afers judicials i un recaptador per afers de recaptaci; al front de cada districte hi havia un tashildar assistit per un naib-tashildar.

 Segells i moneda .

El 1896 va adoptar el sistema postal britnic i el 1901 hi havia 20 oficines de correus de les que quatre disposaven de telgraf. Emissions de segells prpies apareixen entre 1912 i 1945.

La nica moneda legal era la moneda britnica; anteriorment dues fabriques de monedes van funcionar a Bharatpur i Dig; aquesta darrera es va tancar el 1878 i l'altre el 1883. La rpia local s'anomenava hali.

 Escut i bandera .

L'escut de l'estat era quarterat; el primer quart era de plata amb dos katars porpra  creuats amb la punta cap dalt; el segon sinople amb un zeb daurat; el tercer sinople amb un castell daurat amb terra safr i un pal amb bandera vermella; i  el quart sinople amb un elefant natural (gris) amb una coberta de muntar vermella i un portador (mahout) tamb vermell. Les divisries son daurades; al damunt un elm daurat decorat amb blau turquesa i corona daurada; sobre l'elm una fortalesa circular de color marron, amb un pal a la porta, i bander safr. L'escut est aguantat a l'esquerra per un lle rampant i a la dreta per un elefant  encadenat pel coll, ambdues figures de colors naturals; l'elefant porta un anell al coll de color daurat al coll del qual surt la cadena de color plata. Els dosa animals descansen sobre un guarniments daurats que aguanten la cinta de color blau fosc amb vora porpra, amb inscripci del lema de l'estat en lletres snscrites; entre l'escut i la cinta un can apuntant a la dreta, colors naturals, amb dos banderes creuades de color porpra. L'escut reial s similar amb menors variacions artstiques.

La bandera de l'estat es groga i a la part superior te una franja blava de 1/6 part del total,  i a la part inferior una franja igualment blava de 2/6 parts. Al centre figura a tot color l'escut de l'estat.

L'estendard personal del maharaj es rectangular de quatre franges horitzontals, safr, verd clar, vermell, i porpra.
La bandera de vehicle del maharaj es rectangular blau clar, amb una franja safr a la part superior (1/5 part) i un altre de negre a la part inferior (tamb 1/5 part). Entre el blau i el negre una franja safr de la meitat d'amplada que la franja negra.
A la part del vol una franja vertical d'amplada igual que les horitzontals superior i inferior, la meitat superior negre i la inferior safr i al centre dividida per un disc safr d'amplada 3/5 de l'altura de la bandera; aquest disc porta al menys una inscripci a la part inferior, potser l'escut reial o d'estat.

Tanmateix s'utilitza per vehicle una bandera rectangular de quatre franges, safr, verd clar, vermell i porpra, equivalent a l'estendard personal.

La bandera de Bharatpur fou modificada en poca desconeguda. La anterior bandera era rectangular amb tres franges horitzontals: groc sobre blanc sobre blau clar.

Imatge de l'escut i bandera a  .

 Exrcit i policia .

L'estat disposava d'un regiment d'infanteria de 652 homes establert el 1889, i un cos de transport de 350 homes (amb 600 mules i 368 carregadors) establert el 1899 quan va substituir al regiment de cavalleria; els irregulars sn 2200 dels que 513 son de cavalleria i 132 artillers. Els canons son 82 (40 en servei).

La policia eren 760 homes dels que 25 anaven muntats. Hi havia tamb 100 chaukidars (policia local)  A la capital hi havia una pres central; la pres de Dig fou suprimida el 1901.

 Justcia .

Les corts inferior eren les dels naib-tashildars; se seguien les corts dels tashildars; la cort superior civil era la dels nazims i per damunt noms quedava la cort Civil i de Sessions (cort d'apellaci civil).  En el terreny criminal la cort inferior era la dels nazims, i per casos ms importants i apellaci dels casos menors estava la mateixa cort Civil i de Sessions; les decisions de les dues corts criminals podien ser tamb apellades al consell com a cort suprema; les sentencies de mort requerien aprovaci del sobir o del agent poltic.

 Possessi de la terra .

La possessi de la terra era en arrendament de l'estat amb les modalitat de khalsa (87,6%), muafi (11,8%)  i istimrari (0,6%).  Els llocs khalsa, terres del sobir  de les que el darbar (govern) cobrava directament la renda eren possets pels zamindars  que pagaven un arrendament a l'estat directament i  eren hereditaris mentre l'arrendament es pagava, per el dret no podia ser venut excepte amb perms, i si aquest es donava no podia ser adquirit per qui no fos agricultor; les terres muafi eren concedides a la caritat (panarth) sense renda, o als temples.

Les terres inam o chauth eren inicialment idntiques i les posseen els inams sense renda i amb serveis militars, per el 1776, quan Najaf Khan va ocupar Dig, alguns inams van reconixer la supremacia mogol i es va establir que pagarien el chauth (1/4), i quan desprs les terres d'aquestos inams va tornar a Bharatpur el pagament va romandre, mentre la resta seguien pagant en serveis militars; els takhurs, sardars i familiars del sobir que gaudien de terres no pagaven renda ni serveis; els istimraris (quatre en tot  l'estat) pagaven un petita renda fixa.

 Economia i comunicacions .

La majoria de la poblaci vivia de l'agricultura i la ramaderia; els cultius principals eren la bajra (24% del terreny de cultiu), el jowar (19%) , civada, blat i cot. 761 km2 estan irrigats, sent la ms important la Bareta band al riu Kakand ; tamb tenen importncia l'Ajan band, que  s una obra d'irrigaci antiga (vers 1800) que fou reformada el 1895; i la Sikhri band, que es va construir vers el 1840 i fou arranjat vers el 1900. Hi hauria 22000 fonts a l'estat de les quals unes 14000 construdes amb rajola.

Hi ha ferro i coure per les mines no s'exploten.

Pedra arenosa de la cantera de Bansi Panarpur va proveir material per els principals monuments dels mogol a Delhi, Agra  i Fatehpur Sikri, i per edificis de Dig; es de color vermell fosc, o groc blanquins.

Es manufacturaven cotons i peces de roba, objectes domstics de ferro, vidre, tasses i objecte d'argila. Les ms curioses sn els anomenats chauris i objectes de vori o de fusta de sndal.

S'exportaven cereals, llavors, cot, rajoles i bestiar; s'importaven principalment sucre, arrs, sal, objectes anglesos, metalls, i peces de roba.

Les fams principals van passar el 1877 i 1899-1900, per no van ser les niques.

El ferrocarril de Rajputana-Malwa corria 53 km per l'estat, d'est a oest, amb quatre estacions; la branca Kwanpore-Achhnera tamb creuava una petita part de l'estat  amb estaci a Bhainsa.

 Educaci i sanitat .

El  97,2% de la poblaci era analfabeta el 1901 (94,8% homes i 99,9 % dones). Les escoles indgenes eren elementals i s'anomenaven maktabs i pathsalas; el 1903 hi havia 99 escoles de l'estat, de les que 96 les pagava el darbar i 3 la societat de l'esglsia missionera.

L'estat disposava de set hospitals (incloent el de la pres)  i 10 dispensaris. La vacunaci es feia amb xit al segle XX.

 Histria .

La part nord de l'estat fou dominada abans del segle XI pels rajput tomara o tonwar i la part sud pels rajput jadon que tenien la capital a Bayana. Els jadons foren expulsats per Mahmud de Gazni per al cap d'un temps van recuperar el territori; al final del segle XII tot el pas, nord i sud, fou ocupat per Muhammad de Ghor i els cinc cents anys segents va estar sota domini dels diversos sobirans de Delhi. Sota els mogol, al segle XVI, va formar part de la subah (provncia)  d'Agra per els districtes del nord i la resta del turbulent Mewat van quedar sota un governador especial.

El territori va passar als jats del clan sinsiwar, descendents de Madan Pal, un rajput yadava , tercer fill de Tahan Pal, que al segle XI havia governat a Bayana, i desprs es va apoderar de la major part de l'estat desprs anomenat Karauli. Un dels descendents de Madan Pal, Bal Chand, va tenir una dona jat com a concubina, i amb ella va tenir dos fills, Bijai i Sijai, que no foren admesos a la germandat rajput i van ser considerat jats; com que no tenien clan van fundar el propi, anomenat sinsiwar, pel lloc d'origen del pare, el poble de Sinsini a uns 12 km al sud de Dig. Aquestos primers jats tenien com a nica ocupaci el saqueig.

El primer que va tenir notorietat fou Brijh, contemporani d'Aurangzeb, considerat el veritable fundador del principat de Bharatpur; va morir al comenament del segle XVIII quan defensa la seva petita capital de Sinsini contra l'atac d'un exrcit imperial enviada per castigar els seus actes de saqueig. 

Al mateix temps un altre membre de la famlia estava establert a Thun (20 km a l'oest de Sinsini) i va esdevenir  senyor d'uns 40 pobles. Churaman, el set fill de Brijh, fou reconegut cap dels jats de Sinsini i Thun i va construir fots, posseint Dig, Kumher i altres llocs; es va aliar al cap jat del clan sogariya, de nom Khem Karan , i va assolar els camins fins a Delhi i Agra i les terres de la vora, quedant els camins bloquejats. 

El 1714 Farrukhsiyar els va voler guanyar pel seu camp i els va concedir ttols i alguns districtes com a jagirs i desprs  d'aix els saquejos es van aturar per un temps, per amb el temps la costum i les oportunitats els van portar a reprendre la seva activitat.

El 1718 el cap de Jaipur, Sawai Jai Singh fou enviat amb una fora poderosa contra Churaman i Thun i Sinsini foren atacades; els jats, desprs d'una valent defensa, van capitular davant els germans Saiyid que dirigien la facci oposada al cap de Jaipur, mitjanant un enviat especial directe a Delhi. Jai Singh es va retirar disgustat; dos anys desprs Churaman va donar suport als germans Saiyids contra Muhammad Shah, per una mica desprs querelles dinstiques entre els jats (entre Churaman i el seu fill) van portar a l'enverinament del cap; el fill Mohkam Singh el va succeir per fou per poc temps; va fer empresonar al seu cos, Badan Singh, al que considerava el seu rival, i que tenia el suport dels jats; partidaris de Badan Singh van demanar a Jai Singh de Jaipur d'atacar Thun, que finalment fou capturada desprs de sis meses de setge; Mohkam va poder fugir i Badan fou installat al govern com a raja de Dig, a condici de pagar tribut a Delhi (1722), fet que es considerat com el reconeixement legal del futur estat de Bharatpur.

Badan va morir el 1755 per ja abans havia deixat el govern en mans del seu fill Suraj Mal, un gran governant. Suraj va portar el poder jat al cim;  el 1733 va conquerir la fortalesa de Bharatpur al cap jat rival Khem Karan, al que va matar, i va establir all la seva capital. El 1753 va saquejar Delhi i en els segents anys va rebutjar els atacs combinats dels imperials i de Holkar i Jaipur, i finalment va derrotar a Holkar a Kumher. El 1761 va conquerir Agra que els jats van conservar fins el 1774, junt amb els districtes d'Agra i Muttra, gran part del territori que desprs fou l'estat d'Alwar, i part dels districtes de Gurgaon i Rohtak.

Suraj va morir el 1763 en lluita contra un esquadr de cavalleria  mogol, quan estava caant a territori imperial; el va succeir el seu fill gran Jawahir Singh, valent per menys capacitat que el seu pare, per encara va seguir ampliant les possessions dels jats; va viure principalment al palau d'Agra on s'asseia al tron de marbre blanc de Djahangir; aqu fou assassinat el juny de 1768.

A la mort de Jawahir el poder dels jats va comenar a decaure i els dominis es van reduir. Les dissensions familiars, la creixent influencia dels marathes i l'eclosi del poder de l'estat rajput d'Alwar .

El successor de Jawahir, el seu germ Ratan Singh, noms va regnar nou mesos; el va seguir el seu fill Kesri Singh, menor d'edat, sota regncia de Nawal Singh (germ de Jawahir i Ratan), per el germ petit d'aquest, Ranjit Singh, va organitzar algunes intrigues i va seguir un perode de gran confusi. El 1771 els marathes, aprofitant aquestes discrdies, van expulsar als jats de les seves conquestes a l'est del Jumna; Najaf Khan va donar suport a Ranjit Singh i va conquerir Agra el 1774 derrotant a Nawal Singh a Barsana; el 1776 va conquerir Dig, on va morir Nawal Singh,  i va anullar el poder dels jats al que noms va restar la pargana de Bharatpur que fou entregada a Kesri Singh que va morir poc desprs i aix va pujar a tron Ranjit Singh (1776). 

Per una petici personal a Najaf Khan de la rani Kishori, vdua del gran Suraj Mal, foren restituts a Bharatpur una desena de districtes, per el 1782, a la mort de Najaf Khan, el seu successor Mirza Shafi, els va recuperar; el 1783 Mirza fou assassinat a Dig i Ranjit va recuperar altre cop els districtes per ser perduts altre cop el 1784 a mans de Sindhia, nominalment actuant per compte de l'emperador Shah Alam II, per altre cop, a petici de la rani, foren restaurats el 1785 incloent Dig. En endavant Ranjit fou fidel a Sindhia i fou recompensat el 1795 amb tres districtes ms, amb el que es van formar els 14 districtes que van conformar l'estat de Bharatpur  (desprs arranjats en deu tashils).

En la primera guerra maratha, el setembre del 1803 els wakils de Ranjit Singh es van trobar amb Lord Lake a Bakkabgarh i el 29 d'aquell ms es va signar una aliana ofensiva i defensiva. Un contingent de tropes de Bharatpur va ajudar als anglesos en la conquesta d'Agra i va participar a la batalla de Laswari (a Alwar) i fou recompensat amb cinc districtes addicionals.

El 1804 va esclatar la guerra entre britnics i Jaswant Rao Holkar,  i Ranjit Singh va violar el tractat del 1803 i es va aliar amb Holkar; el novembre de 1804 les tropes derrotades d'Holkar es van refugiar a Dig; els britnics avanaven quan l'artilleria de Bharatpur va obrir foc; els anglesos van assetjar Dig i la van assaltar el 23 de desembre de 1804; marathes i jats van fugir de la ciutat cap a Bharatpur; el memorable setge d'aquesta ciutat va durar del 3 de gener al 22 de febrer de 1805; les forces de Lord Lake les formaven 800 europeus a caball  i 1600 natius tamb a cavall, i 1000 infants europeus i 4400 sepoys; Lake disposava de 65 peces d'artilleria i altres armes d'assalt i setge; la guarnici de Bharatpur era entre deu i vint vegades superior en nombre: 8000 regulars i milers de pobladors de la rodalia units a la defensa, a ms de la infanteria d'Holkar. Assalts a la ciutat es van fer el 9 i 21 de gener, i el 20 i 21 de febrer, i van fracassar  i els subministraments de municions es van esgotar i el setge va haver de ser aixecat.

A l'abril Lake va preparar un nou assalt i llavors Ranjit Singh va demanar la pau i es va signar un tractat el 17 d'abril de 1805, pel qual va perdre els cinc districtes concedits el 1803 i va haver de pagar una indemnitzaci de guerra.

Ranjit va morir aquell mateix any i el va succeir el seu fill Randhir Sing (1805-1823), succet al seu torn pel seu germ  Baldeo Singh (1823-1825). El fill menor d'aquest, Balwant Singh, el va succeir, i fou acceptat pels britnics per fou enderrocat i empresonat pel seu cos Durjan Sal. El resident a Delhi va enviar forces en suport del legtim hereu per es van aturar quan es va comprovar que Durjan gaudia del suport del poble i els caps del pas. D'altre banda Durjan es preparava per mantenir el seu dret per la fora aliat a altres estats rajputs i marathes; finalment la guerra va esclatar i Lord Combermere, comandant en cap, va atacar Bharatpur el desembre de 1825 amb 20000 homes i abundant artilleria; finalment la ciutat fou ocupada per assalt el 18 de gener de 1826 i Balwant Singh fou restaurat al tron. Durjan fou fet presoner i deportat a Allahabad; es van capturar 133 canons en s i 2 que no funcionaven, que foren venuts i el seu import distribut entre l'exrcit conqueridor; Bharatpur va haver de pagar una indemnitzaci de guerra. Balwant va rebre el ttol de maharaj i va quedar sota regncia de la seva mare i control de l'agent poltic, fins el 1826, quan descobertes intrigues de la rani, fou eliminada del crrec i es va formar un consell de regncia.

Balwant Singh va rebre els poder el 1835 i va morir el 1853 deixant un fill menor d'edat de nom Jaswant Singh. El consell de regncia es va restablir  aix com el control de l'agent poltic. El 1862 va rebre el habitual sanad (decret) que li reconeixia el dret d'adopci. El mar de 1871 va rebre tots els poders i el 1873 va obrir la primera lnea de ferrocarril, el 1977 va afrontar una epidmia de fam , el 1879 va fer un acord sobre la sal amb els britnics, el 1884 es van abolir les taxes excepte per licors, opi i altres drogues, el 1890 la seva salutaci fou apujada de 17 a 19 canonades i el mateix any va quedar establert un regiment d'infanteria i cavalleria (reconvertit a cos de transports) que va estar al servei de l'Imperi. 

Va morir el 1893, i el va succeir el seu fill Ram Singh, que pels seus hbits excntrics va ser separat del poder  el 1895. L'administraci va passar a un diwan amb un consell consultiu i desprs a un consell administratiu dirigit per l'agent poltic. El 1900, en una atac de rbia, Ram Singh va matar a un dels seus servidors a Abu, i el govern britnic el va declarar deposat i el va substituir pel seu fill Kishan Singh, nascut un any abans. Va morir jove el 27 de mar de 1929 i el va succeir el seu fill Vrijendra Singh.

El 18 de mar de 1949 Vrijendra va integrar l'estat en la Uni de Matsya que el 15 de maig de 1949 es va unir al Gran Rajasthan per formar l'estat de Rajasthan.

 Llista de maharajs .

Khan Chand, caps del clan sinsinwar dels jats;
Bhajja Singh, cap del clan sinsiwar vers 1688-;
Raja Ram, cap del clan sinsiwar, mort el 4 de juliol de 1688;
Churaman Singh, cap del clan sinsiwar ? -1721;
Mokham Singh, cap del clan sinsiwar  1721-1722;
Badan Singh 1722-1756;
Suraj Mal 1756-1763;
Jawahir Singh 1763-1768;
Ratan Singh  1768-1771 ;
Keshri Singh  1771-1776;
Nawal  Singh 1771-1776, regent;
Ranjit  Sing 1776-1805;
Randhir Singh 1805-1823;
Baldeo Singh 1823-1825;
Durjan Sal 1825/1826 (usurpador);
Balwant Singh 1826-1853;
Jashwant Singh  1853-1893;
Ram Singh 1893-1900 ;
Kishan Singh 1900-1929;
Vrijendra Singh 1929-1949 (mort 8 de juliol de 1995);

 Notes .


 Referncies .

Llista de governants i genealogia d'Henry Soszynski, Brisbane (AUS);
Imperial Gazetteer of India, volum 8, pags. 72 i segents, Oxford 1908-1931;
Andr Flicher "Drapeaux et Armoiries des Etats Princiers de l'Empire des Indes", Dreux 1984;
John Mc Meekin, Arms & Flags of the Indian Princely States, 1990;
The court Fee and Revenue Stamps of the Princely States of India, Adolph Koeppel & Raymon D. Manners, Nova York 1983;

 Vegeu tamb .

Bharatpur  (ciutat);
Districte de Bharatpur;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312428" title="Willy Vekemans" nonfiltered="2376" processed="2370" dbindex="122535">


Willy Vekemans (Putte, 28 d'abril de 1945) va ser un ciclista belga, que fou professional entre 1967 i 1972. Durant la seva carrera professional aconsegu 14 victries, entre les que destaca la Het Volk 1967 i la Gand-Wevelgem 1969.

Palmars.
1967;
 1r a la Het Volk;
1968;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Blgica;
 1r a Pamel;
 1r al Gran Premi Kanton Aargau Gippingen ;
1969;
 1r a la Gand-Wevelgem;
 1r a la Hoeilaart-Diest-Hoeilaart;
 1r al Tour de Limburg;
 1r a la Wezembeek-Oppem;
 1r a la Panne;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Blgica;
1970;
 1r a Kortrijk ;
 1r a Noorderwijk;
 1r a l'Omloop van de Westkust-De Panne;
 Vencedor d'una etapa a la Tirreno-Adriatico;

Enllaos externs.
Palmars de Willy Vekemans;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312434" title="Abada" nonfiltered="2377" processed="2371" dbindex="122536">


Abada s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 
 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312435" title="Benet Arabio i Torres" nonfiltered="2378" processed="2372" dbindex="122537">
Benet Arabio i Torres fou un poltic catal del segle XIX. Membre destacat del Partit Republic Democrtic Federal, el 1868 fou escollit alcalde popular de Barcelona, per deix el crrec quan fou escollit diputat a Corts a les eleccions del 1871 pel districte de Grcia, esc que revalid a les eleccions de 1872 quan fou escollit diputat per Arenys de Mar. Fou president de la Diputaci de Barcelona en substituci de Josep Anselm Clav i Camps entre el novembre de 1872 i el maig de 1873, i durant el seu mandat va donar suport a la proclamaci de l'Estat Catal de 8 de mar de 1873, i protest davant Estanislau Figueras quan fou desconvocat. Fou substitut per Ildefons Cerd i Sunyer quan fou escollit novament diputat a Corts el 1873. Ocup l'esc fins el 8 de gener de 1874.

 Enllaos externs .
 Presidents de la Diputaci;
 Proclama de Benet Arabio en defensa de la Repblica;
 Benet Arabio al Congrs dels Diputats;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312436" title="Colmbid" nonfiltered="2379" processed="2373" dbindex="122538">




























Els colmbids sn una famlia d'ocells de l'ordre dels columbiformes, a la qual pertanyen els coloms i les trtores.

Morfologia.

 Cos arrodonit i robust.
 Cap petit.
 Coll curt;
 Bec curt.
 Potes curtes;
 Plomatge llis, lluent i de colors vius o apagats.

Alimentaci.

Mengen llavors, fruita i insectes.

Hbitat.

Segons les espcies, viuen a les roques, als penya-segats, als arbres o a terra. 

Distribuci geogrfica.

s cosmopolita.

Costums.

Sn de vol rpid.

Gneres i espcies.

 Subfamlia Columbinae;
 Gnere Columba ;
 Columba livia ;
 Columba oenas ;
 Columba trocaz ;
 Columba bollii ;
 Columba junoniae ;
 Columba leucocephala ;
 Columba flavirostris ;
 Columba fasciata ;
 Columba rupestris ;
 Columba leuconota;
 Columba guinea ;
 Columba albitorques ;
 Columba eversmanni ;
 Columba oliviae ;
 Columba palumbus;
 Columba unicincta ;
 Columba arquatrix ;
 Columba sjostedti ;
 Columba thomensis ;
 Columba polleni ;
 Columba hodgsonii ;
 Columba albinucha ;
 Columba pulchricollis;
 Columba elphinstonii ;
 Columba torringtoni ;
 Columba punicea ;
 Columba argentina ;
 Columba palumboides;
 Columba janthina;
 Columba versicolor ;
 Columba jouyi ;
 Columba vitiensis;
 Columba leucomela;
 Columba pallidiceps;
 Columba leucocephala;
 Columba squamosa;
 Columba speciosa;
 Columba picazuro;
 Columba corensis;
 Columba maculosa;
 Columba fasciata;
 Columba araucana;
 Columba caribaea;
 Columba cayennensis;
 Columba flavirostris;
 Columba oenops;
 Columba inornata;
 Columba plumbea;
 Columba subvinacea;
 Columba nigrirostris;
 Columba goodsoni;
 Columba delegorguei;
 Columba iriditorques;
 Columba malherbii;
 Columba larvata;
 Columba simplex;
 Gnere Streptopelia ;
 Streptopelia senegalensis ;
 Streptopelia chinensis ;
 Streptopelia decaocto;
 Streptopelia risoria ;
 Streptopelia roseogrisea;
 Streptopelia turtur;
 Streptopelia orientalis;
 Streptopelia lugens;
 Streptopelia hypopyrrha;
 Streptopelia bitorquata;
 Streptopelia reichenowi;
 Streptopelia decipiens;
 Streptopelia semitorquata;
 Streptopelia capicola;
 Streptopelia vinacea;
 Streptopelia tranquebarica;
 Streptopelia picturata ;
 Streptopelia mayeri;
 Gnere Macropygia;
 Macropygia unchall;
 Macropygia amboinensis;
 Macropygia phasianella;
 Macropygia magna;
 Macropygia rufipennis;
 Macropygia tenuirostris;
 Macropygia emiliana;
 Macropygia nigrirostris;
 Macropygia mackinlayi;
 Macropygia ruficeps;
 Gnere Reinwardtoena;
 Reinwardtoena reinwardtii;
 Reinwardtoena browni;
 Reinwardtoena crassirostris;
 Gnere Turacoena;
 Turacoena manadensis;
 Turacoena modesta;
 Gnere Turtur;
 Turtur chalcospilos;
 Turtur abyssinicus;
 Turtur afer;
 Turtur tympanistria;
 Turtur brehmeri;
 Gnere Oena;
 Oena capensis;
 Gnere Chalcophaps;
 Chalcophaps indica;
 Chalcophaps stephani;
 Gnere Henicophaps;
 Henicophaps albifrons;
 Henicophaps foersteri;
 Gnere Phaps;
 Phaps chalcoptera;
 Phaps elegans;
 Phaps histrionica;
 Gnere Ocyphaps;
 Ocyphaps lophotes;
 Gnere Geophaps;
 Geophaps plumifera;
 Geophaps scripta;
 Geophaps smithii;
 Gnere Petrophassa;
 Petrophassa rufipennis;
 Petrophassa albipennis;
 Gnere Geopelia;
 Geopelia cuneata;
 Geopelia striata;
 Geopelia placida;
 Geopelia maugei;
 Geopelia humeralis;
 Gnere Leucosarcia;
 Leucosarcia melanoleuca;
 Gnere Zenaida;
 Zenaida graysoni;
 Zenaida auriculata;
 Zenaida aurita;
 Zenaida galapagoensis;
 Zenaida asiatica;
 Zenaida meloda;
 Zenaida macroura;
 Gnere Ectopistes;
 Ectopistes migratorius ;
 Gnere Columbina ;
 Columbina passerina;
 Columbina minuta;
 Columbina buckleyi;
 Columbina talpacoti;
 Columbina picui;
 Columbina cruziana;
 Columbina cyanopis;
 Gnere Claravis;
 Claravis pretiosa;
 Claravis godefrida;
 Claravis mondetoura;
 Gnere Metropelia;
 Metriopelia ceciliae;
 Metriopelia morenoi;
 Metriopelia melanoptera;
 Metriopelia aymara;
 Gnere Scardafella;
 Scardafella inca;
 Scardafella squammata;
 Gnere Uropelia;
  Uropelia campestris;
 Gnere Leptotila;
 Leptotila verreauxi;
 Leptotila megalura;
 Leptotila rufaxilla;
 Leptotila plumbeiceps;
 Leptotila pallida;
 Leptotila battyi;
 Leptotila wellsi;
 Leptotila jamaicensis;
 Leptotila cassini;
 Leptotila ochraceiventris;
 Leptotila conoveri;
 Gnere Geotrygon;
 Geotrygon lawrencii;
 Geotrygon carrikeri;
 Geotrygon costaricensis;
 Geotrygon goldmani;
 Geotrygon saphirina;
 Geotrygon caniceps;
 Geotrygon versicolor;
 Geotrygon chiriquensis;
 Geotrygon veraguensis;
 Geotrygon albifacies;
 Geotrygon linearis;
 Geotrygon frenata;
 Geotrygon chrysia;
 Geotrygon mystacea;
 Geotrygon violacea;
 Geotrygon montana;
 Gnere Starnoenas;
 Starnoenas cyanocephala;
 Gnere Caloenas;
 Caloenas nicobarica;
 Gnere Gallicolumba;
 Gallicolumba luzonica;
 Gallicolumba crinigera ;
 Gallicolumba platenae;
 Gallicolumba keayi;
 Gallicolumba menagei;
 Gallicolumba rufigula;
 Gallicolumba tristigmata;
 Gallicolumba jobiensis;
 Gallicolumba kubaryi;
 Gallicolumba erythroptera;
 Gallicolumba xanthonura;
 Gallicolumba stairi;
 Gallicolumba ferruginea ;
 Gallicolumba sanctaecrucis;
 Gallicolumba salamonis ;
 Gallicolumba rubescens;
 Gallicolumba beccarii;
 Gallicolumba canifrons;
 Gallicolumba hoedtii;
 Gallicolumba norfolciensis ;
 Gnere Trugon;
 Trugon terrestris;
 Gnere Microgoura;
 Microgoura meeki ;
 Subfamlia Otidiphabinae;
 Gnere Otidiphaps;
 Otidiphaps nobilis;
 Subfamlia Gourinae;
 Gnere Goura ;
 Goura cristata;
 Goura scheepmakeri;
 Goura victoria;
 Subfamlia Didunculinae;
 Gnere  Didunculus;
 Didunculus strigirostris;
 Subfamlia Treroninae;
 Gnere Phapitreron ;
 Phapitreron leucotis;
 Phapitreron amethystina;
 Phapitreron cinereiceps;
 Gnere Treron ;
 Treron fulvicollis;
 Treron olax;
 Treron vernans;
 Treron bicincta;
 Treron pompadora;
 Treron curvirostra;
 Treron griseicauda;
 Treron teysmannii;
 Treron floris;
 Treron psittacea;
 Treron capellei;
 Treron phoenicoptera;
 Treron waalia;
 Treron australis;
 Treron calva;
 Treron pembaensis;
 Treron sanctithomae;
 Treron apicauda;
 Treron oxyura;
 Treron seimundi;
 Treron sphenura;
 Treron sieboldii;
 Treron formosae;
 Gnere Ptilinopus;
 Ptilinopus cinctus;
 Ptilinopus alligator;
 Ptilinopus dohertyi;
 Ptilinopus porphyreus;
 Ptilinopus marchei;
 Ptilinopus merrilli;
 Ptilinopus occipitalis;
 Ptilinopus fischeri;
 Ptilinopus jambu;
 Ptilinopus subgularis;
 Ptilinopus leclancheri;
 Ptilinopus bernsteinii;
 Ptilinopus magnificus;
 Ptilinopus perlatus;
 Ptilinopus ornatus;
 Ptilinopus tannensis;
 Ptilinopus aurantiifrons;
 Ptilinopus wallacii;
 Ptilinopus superbus;
 Ptilinopus perousii;
 Ptilinopus porphyraceus;
 Ptilinopus pelewensis;
 Ptilinopus rarotongensis;
 Ptilinopus roseicapilla;
 Ptilinopus regina;
 Ptilinopus richardsii;
 Ptilinopus purpuratus;
 Ptilinopus chalcurus;
 Ptilinopus coralensis;
 Ptilinopus greyii;
 Ptilinopus huttoni;
 Ptilinopus dupetithouarsii;
 Ptilinopus mercierii;
 Ptilinopus insularis;
 Ptilinopus coronulatus;
 Ptilinopus pulchellus;
 Ptilinopus monacha;
 Ptilinopus rivoli;
 Ptilinopus solomonensis;
 Ptilinopus viridis;
 Ptilinopus eugeniae;
 Ptilinopus iozonus;
 Ptilinopus insolitus;
 Ptilinopus hyogaster;
 Ptilinopus granulifrons;
 Ptilinopus melanospila;
 Ptilinopus nanus;
 Ptilinopus arcanus;
 Ptilinopus victor;
 Ptilinopus luteovirens;
 Ptilinopus layardi;
 Gnere Alectroenas ;
 Alectroenas madagascariensis;
 Alectroenas sganzini;
 Alectroenas pulcherrima;
 Alectroenas nitidissima ;
 Alectroenas rodericana ;
 Gnere Ducula ;
 Ducula poliocephala;
 Ducula forsteni;
 Ducula mindorensis;
 Ducula radiata;
 Ducula carola;
 Ducula aenea;
 Ducula perspicillata;
 Ducula concinna;
 Ducula pacifica;
 Ducula oceanica;
 Ducula aurorae;
 Ducula galeata;
 Ducula rubricera;
 Ducula myristicivora;
 Ducula rufigaster;
 Ducula basilica;
 Ducula finschii;
 Ducula chalconota;
 Ducula pistrinaria;
 Ducula rosacea;
 Ducula whartoni;
 Ducula pickeringii;
 Ducula latrans;
 Ducula brenchleyi;
 Ducula bakeri;
 Ducula goliath;
 Ducula pinon;
 Ducula melanochroa;
 Ducula mullerii;
 Ducula zoeae;
 Ducula badia;
 Ducula lacernulata;
 Ducula cineracea;
 Ducula bicolor;
 Ducula spilorrhoa;
 Ducula luctuosa;
 Gnere Lopholaimus;
 Lopholaimus antarcticus;
 GnereHemiphaga;
 Hemiphaga novaeseelandiae;
 Gnere Cryptophaps;
 Cryptophaps poecilorrhoa;
 Gnere Gymnophaps;
 Gymnophaps albertisii;
 Gymnophaps mada;
 Gymnophaps solomonensis;

Referncies.



Enllaos externs.

 Els colmbids a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Els colmbids a l'Animal Diversity Web. ;
 Vdeos i informaci diversa d'aquesta famlia d'ocells. ;
 Els colmbids a l'Encyclopedia of Life. ;
 Vdeos de colmbids en llur hbitat natural. ;
 Enregistraments sonors d'algunes espcies de colmbids. ;
 Informaci diversa sobre 313 espcies de colmbids.  i ;
 Descripci i conservaci dels colmbids. ;
 Taxonomia dels colmbids. ;


























 




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312437" title="Zorita" nonfiltered="2380" processed="2374" dbindex="122539">



Zorita s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

 Demografia .



 Enllaos externs .
 Pgina web d'un grup d'amics de Zorita;
 Pgina web de Zorita i del seu pant (Sierra Brava);

 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312442" title="Ahigal" nonfiltered="2381" processed="2375" dbindex="122541">


Ahigal s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. Limita amb Palomero, Cerezo, Santibez el Bajo, Valdeobispo, Guijo de Granadilla i Oliva de Plasencia.

 Demografia .



 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312445" title="Alcntara (Cceres)" nonfiltered="2382" processed="2376" dbindex="122542">



Alcntara s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

 Demografia .



 Personatges illustres .
San Pedro de Alcntara ;
Pedro de Ibarra, arquitecte renaixentista;
Alonso Bravo de Montemayor, conquistador a Colmbia;
Martn Farias, entrenador de bsquet, (ex-ACB, Cceres i Fuenlabrada);

Enllaos externs.

 Portal sobre Alcntara-histria, monuments, etc;
 "Alcntara en red" Comunidad web sobre Alcntara: notcies i frums;
 Ajuntament d'Alcntara;
Vdeo del Pont d'Alcantara;
Vdeo d'Alcantara;
Vdeo del Conventual de San Benito;
Vdeo de les Esglsies d'Alcantara;

 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312446" title="Aldeanueva de la Vera" nonfiltered="2383" processed="2377" dbindex="122543">


Aldeanueva de la Vera s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma d'Extremadura. Limita al nord amb Jerte al nord, amb Tornavacas al nordest, amb Guijo de Santa Brbara i Jarandilla de la Vera a l'este, amb Cuacos de Yuste al sud i Garganta la Olla a l'oest.

 Demografia .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312448" title="Georges Pintens" nonfiltered="2384" processed="2378" dbindex="122544">


Georges Pintens (Anvers, 15 d'octubre de 1946) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1968 i 1976. Durant la seva carrera esportiva aconsegu 28 victries, destacant una etapa del Tour de Frana (1968) i la Volta a Espanya (1976), la classificaci final de la Volta a Sussa (1971) i la Volta a Andalusia (1973). Destac en les clssiques, guanyant una Amstel Gold Race (1970), una Gand-Wevelgem, una Mil-Tor i una Lieja-Bastogne-Lieja.

Palmars.
1968;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana;
1969;
 1r al Gran Premi de Francfurt ;
1970 ;
 1r a l'Amstel Gold Race;
1971 ;
 1r a la Gand-Wevelgem;
 1r a la Volta a Sussa;
 1r a la Mil-Tor ;
1972 ;
 1r al Gran Premi del Cant d'Argovie ;
 1r al Gran Premi de Gippengen ;
 1r al Gran Premi de Menton ;
1973 ;
 1r a la Volta a Andalusia i vencedor d'una etapa;
 1r al Gran Premi de Francfurt;
1974;
 1r a la Lieja-Bastogne-Lieja;
1976 ;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Espanya;

Resultats al Tour de Frana.
1968. 12 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1969. Abandona (10a etapa);
1970. 10 de la classificaci general;
1973. Abandona (15a etapa);

Resultats al Giro d'Itlia.
1972. 37 de la classificaci general;

Resultats a la Volta a Espanya.
1976. Abandona. Vencedor d'una etapa;

Enllaos externs.
Palmars de Georges Pintens ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312449" title="Ala" nonfiltered="2385" processed="2379" dbindex="122545">


Ala s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312452" title="Aliseda" nonfiltered="2386" processed="2380" dbindex="122546">


Aliseda s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312454" title="Hurakan Condor" nonfiltered="2387" processed="2381" dbindex="122547">

L'Hurakan Condor s una atracci del parc temtic Port Aventura que concretament est situada a la zona de Mxic.
El parc temtic ms famos de Tarragona ja era conegut pel Dragon Khan, l'atracci que t ms "loopings" de tota Europa, concretament vuit. L'ltima novetat es diu Hurakan Condor. 

 Descripci .
Aquesta atracci fa 100m. d'alada tot i que el recorregut de caiguda lliure sn 86m. L'atracci t una capacitat mxima de 16 persones i est formada per 4 files de 4 seients. En cada fila hi ha una variant. Hi ha dues files en qu es cau assegut, amb la diferncia en qu en una s'inclina 45 graus i en l'altre no. En les dues files restans es cau dret amb la mateixa diferncia que les anteriors. El temps de caiguda lliure s d'uns tres segons aproximadament i es va a una velocitat de 115 km/h.

 Extra links .
 Photo Rides d'Hurakan Condor;
 Vdeo d'Hurakan Condor;
 Paper tapis d'Hurakan Condor;
 Coneix les empreses que van crear Hurakan Condor;

 Referncies .


 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312462" title="Albini" nonfiltered="2388" processed="2382" dbindex="122548">

Luci Albini;
Marc Albini;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312469" title="Ride the Lightning" nonfiltered="2389" processed="2383" dbindex="122549">

Ride the Lightning s el segon lbum del grup de Thrash metal Metallica. Va ser publicat el 30 de juliol de 1984 per Megaforce Records i va ser reeditat per Elektra Records el 19 de Novembre de 1984. Se n'han venut 5 milions de cpies noms als Estats Units.
Acceptaci i influncia.
El disc Ride the Lightning s alabat tot sovint pels fans com un clssic del thrash metal, i un pont vital entre els discs Kill 'Em All i Master of Puppets, empenyent el thrash metal cap a la maduraci que assoliria amb Master of Puppets i ...And Justice for All.

Ride the Lightning mant la velocitat de Kill 'Em All en canons com "Trapped Under Ice" i "Fight Fire with Fire", per tamb cont la primera de les pistes ms llargues i ms arranjades simfnicament de Metallica, com per exemple: "Fade to Black" i la instrumental de quasi 9 minuts "The Call of Ktulu" que tanca el disc.

Ride the Lightning va assolir el nmero 3 en una llista creada per metal-rules.com dels 100 millors discs de metal de tots els temps i el nmero 5 segons IGN Music en la llista dels 25 millors discs de metal.

"Creeping Death" va ser versionada pel grup de metalcore Gals Bullet for My Valentine i pel grup d'alternative Drowning Pool.

Canons.
"Fight Fire with Fire"(James Hetfield, Lars Ulrich, Cliff Burton)   4:45;
"Ride the Lightning"(Hetfield, Ulrich, Burton, Dave Mustaine)   6:37;
"For Whom the Bell Tolls"(Hetfield, Ulrich, Burton)   5:10;
"Fade to Black"(Hetfield, Ulrich, Burton, Kirk Hammett)   6:57;
"Trapped Under Ice"(Hetfield, Ulrich, Hammett)   4:04;
"Escape"(Hetfield, Ulrich, Hammett)   4:24;
"Creeping Death"(Hetfield, Ulrich, Burton, Hammett)   6:36;
"The Call of Ktulu"(Hetfield, Ulrich, Burton, Mustaine)   8:54;

"Ride the Lightning" i "The Call of Ktulu" van ser les ltimes canons de Metallica que duen el nom de Dave Mustaine als crdits.

Referncies.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312471" title="Margarida Violant de Savoia" nonfiltered="2390" processed="2384" dbindex="122550">
Margarida Violant de Savoia ( Tor, Ducat de Savoia 1635 - Parma, Ducat de Parma 1663 ) fou una princesa de Savoia que va esdevenir duquessa consort de Parma.

Orgens familiars.
Va nixer el 15 de novembre de 1635 a la ciutat de Tor, capital del Ducat de Savoia, sent filla del duc Vctor Amadeu I de Savoia i Maria Cristina de Frana. Fou nta per lnia paterna de Carles Manuel I de Savoia i Caterina Micaela d'Espanya, i per lnia materna de Enric IV de Frana i Maria de Mdici. Fou, aix mateix, germana dels ducs Francesc Jacint i Carles Manuel II de Savoia.

Npcies i descendents.
L'ambiciosa Maria Cristina de Frana intent aconseguir el casament de la seva filla amb el seu nebot, Llus XIV de Frana, si b les estratgies poltiques i militars del moment feren que aquest prefers casar-se amb la infanta Maria Teresa d'Habsburg. Maria Cristina, finalment, accept el casament de la seva filla amb el duc Ranuccio II de Parma, cerimnia que es realitz el 29 d'abril de 1660 a la ciutat de Tor. D'aquesta uni nasqueren:
 una filla (1661) ;
 un fill (1663) ;


Margarida Violant mor a la ciutat de Parma el 29 d'abril de 1663 en donar llum al seu segon fill, que nasqu mort. Posteriorment fou enterrada a l'esglsia de Santa Maria della Steccata.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312480" title="Isabel d'Este" nonfiltered="2391" processed="2385" dbindex="122551">
Isabel d'Este ( Mdena, Ducat de Mdena 1635 - Colorno, Ducat de Parma 1666 ) fou una princesa de la famlia Este de Mdena que va esdevenir duquessa consort de Parma.

Orgens familiars.
Va nixer el 3 d'octubre de 1635 a la ciutat de Mdena, capital del ducat del mateix nom, sent filla del duc Francesc I d'Este i Maria Caterina Farnese. Fou nta per lnia paterna de Alfons III d'Este i Elisabet de Savoia, i per lnia materna de Ranuccio I de Parma i Margarida Aldobrandini. Fou germana dels ducs Alfons IV i Reinaldo III de Mdena.

Npcies i descendents.
Es cas, por poders el 1663, i en persona el 18 de febrer de 1664 a la ciutat de Mdena amb el duc Ranuccio II de Parma, vidu de la seva primera esposa. D'aquesta uni nasqueren:
 Margarida Maria Farnese (1664-1718), casada el 1695 amb Francesc II d'Este;
 Teresa Farnese (1665-1702), religiosa benedictina;
 Odoard II de Parma (1666-1693), prncep hereu;

Isabel d'Este mor a la poblaci de Colorno el 21 d'agost de 1666 a conseqncia de complicacions postpart del seu ltim fill.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312483" title="Joan Gimnez i Gimnez" nonfiltered="2392" processed="2386" dbindex="122552">

Joan Gimnez i Gimnez (Barcelona, 1912 - 16 de febrer de 2003) fou un pintor i illustrador catal. Es form artsticament al taller dels germans Osl de Barcelona, i en acabar la guerra civil espanyola marx a l'exili. El 1947 es va establir com a pintor a ciutat de Mxic, on va collaborar a la revista Pont Blau i fou director artstic de Xaloc. Alhora, va exposar al Casino Macedonio Alcal d'Oaxaca el 1949 i a les Galeries Excelsior de Mxic el 1958.

 Enllaos externs .
 Homenatge a Joan Gimnez;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312485" title="Maria d'Este" nonfiltered="2393" processed="2387" dbindex="122553">
Maria d'Este ( Mdena, Ducat de Mdena 1644 - Parma, Ducat de Parma 1684 ) fou una princesa de la famlia Este de Mdena que va esdevenir duquessa consort de Parma.

Orgens familiars.
Va nixer el 8 de desembre de 1644 a la ciutat de Mdena, capital del ducat del mateix nom, sent filla del duc Francesc I d'Este i Maria Caterina Farnese. Fou nta per lnia paterna de Alfons III d'Este i Elisabet de Savoia, i per lnia materna de Ranuccio I de Parma i Margarida Aldobrandini. Fou germana dels ducs Alfons IV i Reinaldo III de Mdena, aix com d'Isabel d'Este.

Maria d'Este mor el 20 d'agost de 1684 a la ciutat de Parma.

Npcies i descendents.
Es cas l'1 d'octubre de 1668 amb el seu cos, el duc Ranuccio II de Parma, vidu de la seva segona esposa, Isabel d'Este, que era a la vegada germana de la prpia Maria. D'aquesta uni nasqueren:
 Isabel Francesca Maria Farnese (1668-1718), religiosa benedictina;
 Victria Maria Francesca Farnese (1669-1671);
 un fill (1671);
 Victria Farnese (1672);
 Caterina Farnese (1672), bessona de l'anterior;
 un fill (1674);
 Elionor Farnese (1675);
 Francesc I de Parma (1678-1727), duc de Parma;
 Antoni I de Parma (1679-1731), duc de Parma;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312489" title="Francesc Santpon" nonfiltered="2394" processed="2388" dbindex="122554">
Francesc Santpon i Roca (Barcelona, 1 d'octubre de 1756 - Abril de 1821) va ser un metge i inventor catal.

 Biografia .
L'avi de Santpon havia estat apotecari i el seu pare mdic, ell va seguir la tradici familiar estudiant primer en Cervera i desprs a Barcelona, Montpeller, Tolosa i Pars.

Va ser un dels metges destacats de Barcelona; un dels seus pacients va anar el astrnom francs Mchain, qui va sofrir un greu accident en un dels seus viatges a Barcelona per determinar la longitud del metro. El 1804 va ser nomenat vicepresident de l'Acadmica Metge-prctica de Barcelona, per a la qual va realitzar un estudi sobre els efectes teraputics de les aiges minerals. Ja el 1786 havia realitzat amb Francisco Salv un mapa topogrfic de les esmentades aiges en Catalunya. Dos anys abans Salv i Santpon havien experimentat amb el llanament de globus aerosttics al Portal de l'Angel de Barcelona i, amb Mart Franqus, van estudiar el galvanisme o electricitat animal. Santpon mantenia correspondncia amb els seus homlegs francesos i va anar guardonat per la Societat Mdica Parisenc per un estudi sobre la febre aftosa en nens d'un a tres o quatre mesos. Suport, a ms, els assaigs d'inoculaci contra la verola a Espanya a finals del segle XVIII.

Durant la Guerra de la Independncia Espanyola Santpons va ser cap dels serveis mdics de l'exrcit (1808-1814).

 La mecnica i la mquina de vapor .
La seva inquietud intellectual el va apropar des de jove a altres disciplines, amb un esperit eminentment prctic. Al costat de Salv i amb l'assistncia del fuster Pere Gamell una mquina per separar la fibra del lli i el cnem.

Entre 1804 i 1806, finanat per l'empresari txtil Jacint Ramon, Santpon va encarar la construcci de tres mquines de vapor per ser aplicades en l'esmentada indstria. Va comenar dirigint la construcci d'una mquina de vapor, dependent de la pressi atmosfrica per al moviment del mbol. Santpon va haver de lluitar amb una m d'obra preindustrial, composta per experts artesans (fusters, forjadors, etc.) que, encara que capaos de suggerir nombroses millores al disseny, mancaven de l'habilitat necessria per a la producci d'enginys industrials moderns. Entre les falles de la primera mquina de Santpon es destacaven la insuficincia del mecanisme de regulaci, el soroll excessiu i l'alt consum de carb per a la seva operaci. A continuaci es va encarar un prototip d'una mquina de doble efecte segons el model de James Watt, les patents del qual acabaven de caducar uns anys abans. La major innovaci va ser el disseny de Santpon i Antoni Pujades d'un registre de distribuci del vapor
A continuaci del prototip es va desenvolupar una mquina operativa, encara que el mateix Santpon va reconixer ms tard que continuava patint de problemes de disseny (massa vlvules) i falta de precisi i resistncia en la construcci de les parts. Es va aplicar com a fora motriu d'una mquina de filar, per, finalment, sembla haver estat utilitzada noms per al bombatge d'aiges subterrnies, que s'aplicaven a les roden hidruliques preexistents a les installacions de Ramon. L'experincia es va veure suspesa per la invasi de les tropes napoleniques.

Santpon va ser membre de la Reial Acadmia de Cincies Naturals i Arts de Barcelona i designat primer revisor (1789) i desprs director (1799) de la seva Direcci|Adrea d'Esttica i Hidrosttica. El 1804 es va fer crrec de la ctedra de Matemtiques. i dos anys desprs va ser designat com primer director de l'Escola de Mecnica fundada per la Junta de Comer de Barcelona, d'eminent carcter aplicat. L'Escola va ser inaugurada el 2 de gener de 1808 per la seva activitat va ser interrompuda per la invasi francesa d'aquell any i Santpon, com s'ha esmentat, es va integrar a les forces de la resistncia. Desprs de la guerra va reprendre la seva activitat docent i a l'any segent es va fer crrec de la secci de Mecnica de les Memries d'Agricultura i Arts de la Junta de Comer.

 Obra .
 'Nou mtode de preparar els cnems i llins sense necessitat de maceraci en aiges embassades ni corrents en benefici de la salut pblica';
 'Descripci d'una mquina molt avantatjosa per netejar ports, posada en exercici en el de Vencia, la qual es considera que pot ser utilsima en el de Barcelona  ';
 'Notcia d'una nova bomba de foc'. (1805);
 'Sobre les Escoles de Mecnica' (1813);
 'Sobre les reformes de la medicina|medecina militar' (1813);
 'Notcia succinta de l'origen i progressos de la mquina de vapor. ' ' Memries d'Agricultura i Arts, 3 (1816), pp. 81-96 i 125-143.
 'Navegaci interior. Descripci d'un vaixell mogut per una mquina de vapor emprada a Anglaterra per a la navegaci de rius i canals. ' ' Memries d'Agricultura i Arts, 4 (1817), pp. 89-96.

 Referncies .
 NIETO-GALN, AGUST. 'Santpon, Monturiol, Perera. La seducci de la mquina  ' Nivola, 2001, ISBN 84-95599-10-4;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312499" title="Odoard II Farnese" nonfiltered="2395" processed="2389" dbindex="122555">
Odoard II Farnese, tamb conegut com a Odoard II de Parma, (Colorno, Ducat de Parma 1666 - Parma 1693 ) fou un prncep parmes que va ser l'hereu de Ranuccio II de Parma, si b mor abans del seu pare.

Orgens familiars.
Va nixer el 12 d'agost de 1666 a la ciutat de Colorno, poblaci propera a la ciutat de Parma, sent el segon fill del duc Ranuccio II de Parma i la seva segona esposa Isabel d'Este. Fou nt per lnia paterna de Odoard I de Parma i Margarida de Mdici, i per lnia materna de Francesc I d'Este i Maria Caterina Farnese. Fou germ, per part de pare, dels ducs Francesc I i Antoni I de Parma.

Npcies i descendents.
Es cas el 3 d'abril de 1690 "per poders" a Neuburg i el 17 de maig "en persona" a la ciutat de Parma amb Dorotea Sofia del Palatinat-Neuburg, filla de Felip Guillem I del Palatinat i Elisabet Amlia de Hessen-Darmstadt. D'aquesta uni nasqueren:
Alexandre Ignasi Farnese (1691-1693) ;
Isabel Farnese (1692-(1766), casada el 1714 amb el rei Felip V d'Espanya;

Mort.
La seva mort prematura el 6 de desembre de 1693 va comportar que mai arribs a regnar. La seva esposa l'any 1695 es cas amb el seu germanatre Francesc I de Parma, el qual fou nomenat hereu en morir Ranuccio II.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312504" title="Mare Erythraeum" nonfiltered="2396" processed="2390" dbindex="122556">
Mare Erythraeum s el nom d'una regi fosca de Mart, que es pot veure amb un telescopi petit; hom va pensar que era un mar i se li va donar el nom llat de la mar Roja. El Mare Erythraeum fou incls en el mapa de Mart de Percival Lowell (1895).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312521" title="Treballadors Autnoms Dependents" nonfiltered="2397" processed="2391" dbindex="122557">

Treballadors Autnoms Dependents s una organitzaci sindical que neix en el 7 Congrs de CCOO de Catalunya amb l objectiu prioritari d organitzar collectivament i millorar les condicions de treball, professionals, jurdiques, fiscals i de protecci social dels treballadors i treballadores autnoms dependents, ja siguin autnoms monodependents (treballen exclusivament per una empresa o administraci pblica) o autnoms multidependents (treballen per una diversitat d empreses o administracions).

Es tracta d una organitzaci sindical sobirana, reivindicativa, nacional, amb una visi sociopoltica del sindicalisme, unitria, democrtica, independent, internacionalista i multietnica que s organitza per sindicats de sector o professi i que organitza treballadors/es autnoms dependents de tots els sectors de la indstria i els serveis, fent una dedicaci especial als seus problemes professionals. 

Els treballadors autnoms dependents sorgeixen dels canvis en la naturalesa del treball de les persones treballadores i dels centres de treball que estan expulsant de l mbit d actuaci del sindicalisme i de les relacions laborals nous collectius de treballadors, caracteritzats per la seva relaci d autonomia formal i de dependncia real de l mbit de control de les empreses i administracions en qu se situa el seu treball.

Es tracta de persones que sn jurdicament autnomes, que fins i tot en algun cas apareixen com a empresaris, per que en canvi tenen una forta, i a vegades total, dependncia real, sobretot econmica, d una o diverses empreses o administracions pbliques. Es tracta doncs d una situaci contradictria, ja que formalment sn autnoms, econmicament dependents i amb un marc legal inexistent.

La FS TRADE-CCOO s una organitzaci plural que agrupa afiliats de les segents professions i sectors: tcnics del espectacle i el audiovisual, societat del coneixement, salut, transport, comer, disseny, formaci, serveis lingstics, assessors i consultores, indstries i serveis de la construcci, serveis personals, altres...

 Les 10 prioritats per avanar en el reconeixement del drets dels TRADE .
 Apostar pel sindicalisme confederal: aposta fermament, per la construcci d una alternativa sindical per als collectius de treballadores i treballadors autnoms dependents, que formi part d un projecte sindical confederal. Noms l aliana i coordinaci del mn del treball assalariat i del mn autnom dependent podr aconseguir nous drets per als treballadors/es autnoms.
 Aconseguir la regulaci legal per aquesta modalitat de treball, per tal d evitar que flexibilitat sigui sinnim de precarietat.
 Lluitar per la dignificaci de les condicions de treball i de vida dels TRADE.
 Lluitar per les condicions dels TRADES amb accions sindicals coordinades amb altres federacions de CCOO.  ;
 Impulsar la creaci del mxim nombre possible de sindicats de sector i/o professi per ampliar el seu camp d actuaci i la seva representativitat i enfortir aix la FS TRADE-CCOO;
 Oferir mes i millors serveis adaptant-los a les necessitats dels nostres afiliats, en coherncia amb els objectius sindicals de TRADE.
 Fer que es reconegui per part del Govern de la Generalitat la Taula d autnoms de Catalunya, com organisme unitari, per tal que les organitzacions d autnoms catalans tinguin un lloc en qualsevol procs de concertaci social que es desenvolupi en l mbit estatal.   ;
 Impulsar organismes el mxim d unitaris, ja siguin de tipus transversal, com la Taula d Autnoms de Catalunya o de tipus sectorial com la Coordinadora d Organitzacions de Transportistes de Catalunya.
 Impulsar les organitzacions TRADE arreu d Espanya per tal que es traslladi aquesta preocupaci pel treball autnom dependent al conjunt de tot el sindicat ajudant a la creaci d estructures d atenci i organitzaci dels trade arreu de l estat, coordinant serveis i establint mecanismes collectius de treball per a la definici d estratgies conjuntes per afrontar els problemes dels trade.
 Impulsar una Xarxa Europea de Sindicats Trade que intercanvi experincies i elabori propostes que facin front als nous reptes.

 Histria .
L'abril del 2000 en el 7 Congrs de CCOO de Catalunya es decideix impulsar una proposta sindical pels TRADE. 

El 15 de mar de 2001 es va constituir la Comissi Gestora de la Federaci sindical TRADE, amb 11 persones de 10 sectors professionals diferents.

El 22 de mar de 2001 el Consell Nacional de CCOO de Catalunya aprova la confederaci entre la Comissi Obrera Nacional de Catalunya i la Federaci Sindical TRADE i aquesta passa a denominar-se FS TRADE-CCOO.

El 20 de juny de 2002 TRADE enfoca la preparaci i desenvolupament de la vaga general fixant un posicionament propi junt amb 20 organitzacions d autnoms, el qual queda reflectit amb el manifest signat per tots ells, en el que a ms de donar suport a la vaga general, reivindica un nou marc jurdic pel treball autnom i el reconeixement de la figura dels TRADE i el dret a la representaci sindical i la negociaci collectiva per aquest collectiu.

A finals de 2004 se celebra el 1r Congrs de la FS TRADE-CCOO.

La FS TRADE-CCOO aconsegueix una regulaci jurdica prpia per als treballadors autnoms dependents, que reconegui la seva condici de treballadors i la seva prpia relaci laboral i ho fa impulsant  l estatut del treballador autnom  aprovat per les corts generals el juliol de 2007.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312524" title="Pere Tarrs i Claret" nonfiltered="2398" processed="2392" dbindex="122558">
Pere Tarrs i Claret (Manresa, 29 de maig de 1905- Barcelona, 31 d'agost de 1950) fou un metge i capell catal. L'octubre de 1921 es trasllad a Barcelona instal.lant-se a casa d un matrimoni manres sense fills que vivien al carrer Vallfogona de Grcia. 

El 12 de mar de 1925 va pronunciar la seva primera conferncia de carcter mdic a la seu del Centre Moral i Instructiu, entitat a la qual es va vincular, aix com a l'Oratori de Sant Felip Neri on va tenir en el pare Joaquim Serra un orientador espiritual.

El 1928 va acabar la carrera de medicina. Quan a comenaments de la dcada dels anys 30 s organitz el moviment de la Federaci de Joves Cristians de Catalunya (FEJOC), Tarrs s hi integr i, amb el temps, es convertiria en un dels seus ms destacats lders, ocupant importants responsabilitats a nivell nacional. A Grcia va promoure el grup nmero 1 de la FEJOC, el Torras i Bages, en el s de Sant Felip Neri. Ja desprs de la guerra civil espanyola, durant la qual fou mobilitzat amb l'Exrcit popular, Tarrs s orden sacerdot el 30 de maig de 1942.

Va morir el 31 d agost de 1950. El diumenge 5 de setembre de 2004, a Loreto, Pere Tarrs fou beatificat per l esglsia catlica. Al carrer Carolines nmero 10 de Barcelona hi t la seu la Fundaci Pere Tarrs, institut de formaci i Escola Universitria d'Educaci Social.

 Referncies .
 Extret de Graciapdia (amb llicncia GFDL). ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312526" title="Sant Climent de Coll de Narg" nonfiltered="2399" processed="2393" dbindex="122559">

L'esglsia de Sant Climent situada a la localitat de Coll de Narg, a la comarca de l'Alt Urgell. Conjunt histric-artstic declarat l'any 1946.

Del segle X o principi del segle XI, s d'arquitectura romnic-llombarda, amb una nica nau i coberta a dues aiges; la part exterior de la faana est adornada amb petits arcs cecs. 

El campanar d'influncia islmica en el seu primer cos presenta finestrals d'arc de ferradura i forma piramidal, al segon cos edificat posteriorment, ja s'aprecia l'estil romnic amb finestrals trifrums i petits arcs cecs llombards.

Enllaos externs.
 Informaci sobre l'esglsia de Sant Climent;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312527" title="Societat Catalana de Geografia" nonfiltered="2400" processed="2394" dbindex="122560">
Societat Catalana de Geografia s una entitat fundada el 1935 com a filial de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), adscrita a la Secci de Filosofia i Cincies Socials. Conrea la geografia en tots els seus aspectes per estendre'n el coneixement del poble catal i aplegar i publicar els treballs dels qui s'hi dediquen. Els socis fundadors foren Eduard Fontser i Riba, Pau Vila i Dinars, Marc Aureli Vila i Comaposada, Gonal de Reparaz i Ruiz, Llus Sol i Sabars i Pere Blasi i Marangues.

 Histria .
Va haver d'interrompre les seves activitats durant la guerra civil espanyola i en acabar la major part dels seus membres s'exiliaren. El 1947 reinici les seves activitats de manera clandestina a travs de conferncies i cursos particulars. El 1976 contact amb els joves universitaris i des de 1977 actua de forma oficial.

 Funcionament .
La gesti de la Societat s dirigida per la Junta de Govern elegida per l'Assemblea General. A les reunions de la Junta assisteix un delegat de l'IEC (Secci de Filosofia i Cincies Socials), enlla entre les dues entitats. Concedeix el premi Eduard Brossa per al recull de noms de lloc d'una localitat catalana, el premi Llus Sol i Sabars des del 1986 i el premi Llus Casassas i Sim per a estudiants o joves llicenciats en geografia des de 1996. Les seves publicacions sn Revista Catalana de Geografia (1978-1982) i Treballs des de 1984. 

 Presidents .
 Pau Vila i Dinars (1935-1936);
 Ramon Bataller i Calatayud (1948- 1954);
 Josep Calassan Serra i Rfols (1955- 1969);
 Josep Iglsies i Fort (1970- 1972);
 Llus Sol i Sabars (1973-1981);
 Salvador Llobet i Reverter (1982-1985);
 Llus Casassas i Sim (1986-1991);
 Vicen Biete i Farr (1992-2000);
 Francesc Nadal i Piqu (2006-actualitat );

 Enllaos externs .
 Web de la SCG;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312534" title="Parc Central (barri de Valncia)" nonfiltered="2401" processed="2395" dbindex="122561">
El Parc Central s el nom d'un barri de Valncia encara per construir, previst al PGOU. Es tracta del tram de ferrocarril entre l'Estaci del Nord (Tnel de Germanies) i el pont entre Peris i Valero i Giorgeta. 

Actualment existeix un hotel amb el mateix nom situat junt amb el pont, al final de Peris i Valero. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312536" title="El Perellonet" nonfiltered="2402" processed="2396" dbindex="122562">
El Perellonet s una pedania de Valncia, situat a la vora de l'Albufera, concretament al voltant de l'eixida al mar anomenada la Gola del Perellonet. Aquesta pedania s una de les ms allades de Valncia, ja que es troba a 19 quilmetres al sud a travs de la CV-500, tamb coneguda com la carretera del Saler o de l'Albufera. 

s notable la presncia del Parador Nacional de l'Albufera, tot just al nord del poble. 

A l'igual que El Palmar, s conegut pels seus arrossos.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312537" title="El Palmar" nonfiltered="2403" processed="2397" dbindex="122563">
El Palmar s una pedania de Valncia, situat a la vora de l'Albufera, on disposa d'un port. Aquest poble s molt conegut per les seues paelles a causa dels arrossars que l'envolta i destaca nombrosos restaurants. Igualment s notable per l'alta concentraci de barraques, l'habitatge tradicional de l'Horta que en altres indrets de la comarca t una presncia gaireb testimonial. Es troba a 18 quilmetres al sud de Valncia, a travs de la CV-500 amb una variant que acaba en el mateix poble.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312545" title="Francesc I de Parma" nonfiltered="2405" processed="2398" dbindex="122565">

Francesc Farnese o Francesc I de Parma ( Parma, Ducat de Parma 1678 - Piacenza 1727 ) fou el 7 Duc de Parma, crrec que ostent entre 1694 i 1727.

Orgens familiars.
Va nixer el 19 de maig de 1678 a la ciutat de Parma sent fill del duc Ranuccio II de Parma i la seva tercera esposa, Maria d'Este. Fou nt per lnia paterna de Odoard I de Parma i Margarida de Mdici, i per lnia materna de Francesc I d'Este i Maria Caterina Farnese. Fou germ, per part de pare, d'Odoard II Farnese i del duc Antoni I de Parma.

Va morir el 26 de maig de 1727 a la ciutat de Piacenza.

Duc de Parma.
A la mort del seu germ Odoard II Farnese, ocorreguda l'any 1693, va esdevenir hereu i duc de Parma a la mort del seu pare el desembre de l'any segent. 

Durant la Guerra de Successi Espanyola Francesc va mantenir bones relacions amb les dues faccions rivals, amb la Dinastia Habsburg tenia una llarga relaci d'aliances i la seva esposa Dorotea era germana de l'emperadriu consort de l'Imperi Romanogermnic. Aix mateix va mantenir bones relacions amb la Dinastia Borb pel casament de la seva neboda i fillastra Isabel Farnese amb el duc Felip d'Anjou, futur Felip V d'Espanya.

Grcies a la seva diplomcia va aconseguir sobreviure a la guerra, en constrast del seus vens Mil i Mntua, que van ser annexats per ustria. 

Npcies i descendents.
Es va casar el 7 de setembre de 1696 amb Dorotea Sofia del Palatinat-Neuburg, filla de Felip Guillem I del Palatinat i Elisabet Amlia de Hessen-Darmstadt, i vdua del seu germ Odoard II Farnese. D'aquest matrimoni no en nasqueren fills.

A la seva mort sense descendncia, ocorreguda a la ciutat de Piacenza el 26 de febrer de 1727, fou succet pel seu germ Antoni I de Parma.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312550" title="Santa Ceclia d'Elins" nonfiltered="2406" processed="2399" dbindex="122566">
El monestir de Santa Ceclia d'Elins va ser una antiga abadia benedictina situada en l'actual terme municipal de Montferrer i Castellb, en la comarca  de l'Alt Urgell.

 Histria .
Documentat el 881, al segle X la comunitat es trobava en decadncia. El 1079 els comtes d'Urgell ho van convertir en una comunitat de monges que es va nodrir amb dones arribades des del monestir barcelon de Sant Pere de les Puelles. Al 1080 es van consagrar tres nous altars, dedicats a Santa Ceclia, la Verge Maria i a la Santa Fe. A l'acte de consagraci es van ratificar les donacions realitzades pels comtes d'Urgell que incloen tota la vall d'Elins i algunes terres a comarques com la del Pallars, a Girona o en Agramunt. 

Al 1134, l'abat del monestir de Sant Sadurn de Tavrnoles va realitzar una reforma general del cenobi femen. Durant el segle XIV va continuar la decadncia i el monestir va ser anullat el 1383. La comunitat es va traslladar a Castellb, formant el 1436 una collegiata que va heretar les terres i possessions de l'antic monestir.

 Edifici .
Es conserven algunes restes de l'edifici a la zona coneguda com el Mas del Monestir. D'una banda estan les restes del que es creu que va ser l'esglsia, amb un portal amb dovelles, i d'altra banda les de la casa de les monges. Tant els murs com les portes i finestres sn romniques.

 Bibliografia .
 PLADEVALL, Antoni, Els monestirs catalans, Barcelona, Ediciones Destino, 1970, ISBN 8423305112;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312551" title="Dorotea Sofia del Palatinat-Neuburg" nonfiltered="2407" processed="2400" dbindex="122567">

Dorotea Sofia del Palatinat-Neuburg ( Neuburg an der Donau, Sacre Imperi Romanogermnic 1670 - Parma, Ducat de Parma 1748) fou una princesa del Palatinat que va esdevenir duquessa consort de Parma.

 Orgens familiars .
Va nixer el 5 de juliol de 1670 a la ciutat de Neuburg an der Donau, poblaci que en aquells moments formava part del Palatinat i que avui en dia forma part de l'estat alemany de Rennia-Palatinat, filla de l'elector palat Felip Guillem I del Palatinat i Elisabet Amlia de Hessen-Darmstadt. Per lnia paterna era nta de Volfgang Guillem I del Palatinat-Neuburg i de la princesa Magdalena de Baviera, i per lnia materna de Jordi II de Hessen-Darmstadt i Sofia Elionor de Saxnia. 

Fou germana dels electors Joan Guillem I i Carles III Felip del Palatinat-Neuburg; aix com de Elionor del Palatinat-Neuburg, casada amb Leopold I del Sacre Imperi Romanogermnic; Maria Sofia del Palatinat-Neuburg, casada amb Pere II de Portugal; Marianna del Palatinat-Neuburg, casada amb Carles II de Castella; Elisabet Amlia del Palatinat-Neuburg, casada amb Joan III de Polnia i Leopoldina Elionor del Palatinat-Neuburg, casada amb Maximili II Manuel de Baviera.

 Npcies i descendents .
Es va casar el 17 de maig de 1690 a la ciutat de Parma amb Odoard II Farnese, fill del duc Ranuccio II de Parma i Isabel d'Este. D'aquesta uni nasqueren:
Alexandre Ignasi Farnese (1691-1693) ;
Isabel Farnese (1692-(1766), casada el 1714 amb el rei Felip V d'Espanya;


A la mort del seu primer esps, ocorreguda el desembre de 1693, es cas en segones npcies el 8 de desembre de 1695 amb el germ de l'anterior, Francesc I de Parma. D'aquest matrimoni, per, no tingueren descendents.

 Herncia del ducat .
A la mort del seu segon esps, ocorreguda el 1727, en fou nomenat el seu hereu el seu germ Antoni I de Parma, el qual estigu en el poder fins a la seva mort el 1731. En virtut del Tractat de Londres de 1718 el ducat pass a mans del nt gran de Dorotea, Carles de Borb de tant sols 16 anys d'edat. Dorotea es convert en regent del ducat fins el 1735, moment en el qual fou cedit a l'Imperi Romanogermnic desprs de la Guerra de la Successi Polonesa. 

Dorotea mor el 15 de setembre de 1748 a la ciutat de Parma, sent enterrada a l'esglsia de Santa Maria della Steccata.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312558" title="xid de potassi" nonfiltered="2408" processed="2401" dbindex="122568">































L'xid de potassi, K2O, s un compost inorgnic inic format per cations potassi, K+, i anions xid, O2 . Es presenta en forma de cristalls grisos.  La seva estructura cristallina s cbica, tipus antifluorita, on els cations K+ petits ocupen el lloc dels anions fluorur petits en la fluorita i els anions xid ocupen el lloc dels cations Ca2+. s deliqescent per la qual cosa absorbeix la humitat de l'aire i s'hi dissol.

 Preparaci .
 L'xid de potassi es produeix mitjanant la reacci d'oxidaci del potassi metall amb oxigen. En un primer lloc s'obt el perxid de potassi, K2O2, per la qual cosa es tracta amb posterioritat amb potassi metall per aconseguir definitivament l'xid:
 2K  +  O2     K2O2;

 K2O2  +  2 K     2 K2O;

 Tamb es pot obtenir mitjanant tractament del nitrat de potassi amb potassi:
 2KNO3  +  10K      6K2O + N2;

 Reaccions . 
 L'xid de potassi reacciona rpidament amb aigua produint l'hidrxid de potassi:
 K2O  +  H2O     2KOH;

 Amb els cids reacciona de forma molt fcil, per exemple amb l'cid clorhdric produeix el clorur de potassi i aigua:
 K2O  +  2HCl     2KCl  +  H2O;

Aplicacions.

 L'xid de potassi s'empra en la producci de diferents tipus de vidres, juntament amb l'xid de sodi actua com a fundent: en el vidre amb plom substitueix a una part important de l'xid de sodi, component ms habitual dels vidres. En el vidre de borosilicat s'hi mescla en petites quantitats (8 %).;

 La frmula K2O s'empra per a quantificar la quantitat de potassi en els fertilitzants N-P-K. Tanmateix no s'empra xid de potassi en la producci de fertilitzant essent les fonts de potassi el clorur de potassi, el sulfat de potassi o el carbonat de potassi. ;

Referncies.


Bibliografia.

 LIDE D.R. (Ed.) Handbook of Chemistry and Physics. CRC Press. 77th Ed. (1996-1997) New York;
 SIGMA-ALDRICH http://www.sigmaaldrich.com/catalog/search/ProductDetail/ALDRICH/310492;
 MATA CABRERA, F. Caracterizacin de las materias primas utilizadas en la fabricacin de vidrios Tcnica Industrial 252 - Marzo 2004;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312559" title="Oleh Volodymyrovych Kuznetsov" nonfiltered="2409" processed="2402" dbindex="122569">

Oleh Volodymyrovych Kuznetsov o Oleg Wladimirovitsch Kuznetsow (en alemany) (en rus:                           ) (Magdeburg, RDA, 22 de mar, 1963) fou un futbolista i actual entrenador ucrans de futbol.

Amb 20 anys, Kuznetsov fou fitxat per un dels gegants de la lliga sovitica, el Dynamo Kyiv, on romangu fins el 1990. Fou traspassat al Rangers FC escocs per les lesions li van impedir triomfar. El 1994 marx al club israel del Maccabi Haifa i finalment es retir al CSKA-Borysfen Kyiv d'Ucrana el 1997.

Va jugar 63 cops amb la URSS/CEI (1 gol), i tres cops amb Ucrana. Fou segon classificat a l'Eurocopa 1988. Tamb particip als Mundials de 1986 i 1990, a ms de l'Eurocopa de 1992.

En el seu palmars destaquen 6 lligues domstiques (3 amb Dynamo Kyiv i 3 amb Rangers), i quatre copes (3 amb Dynamo Kyiv i 1 amb Rangers). Tamb guany la Recopa d'Europa de futbol el 1986 amb el Dynamo Kyiv.

Comen la seva trajectria com entrenador el 1998 al seu darrer club, el CSKA Kyiv, com assistent. Esdevingu primer entrenador el 2001 2002. Posteriorment fou assistent del Dynamo Kyiv i de la selecci d'Ucrana.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312562" title="Critrium del Dauphin Libr 2008" nonfiltered="2410" processed="2403" dbindex="122570">

El Critrium del Dauphin Libr 2008 es disput entre el 8 i el 15 de juny de 2008, sent la 60a edici d'aquesta cursa ciclista francesa. La cursa forma part del circuit UCI ProTour 2008, de la qual n's la vuitena prova. El fins ara lder de la classificaci individual, Damiano Cunego no hi pren part.

En aquesta edici hi prendran part els 18 equips de la categoria ProTour, sense que cap equip continental sigui convidat. La direcci de la cursa justifica aquest fet per l'augment dels costos d'organitzaci deguts a la lluita antidopage, i aix fa que l'actual defensor del ttol, Christophe Moreau, de l'equip Agritubel, no el pugui defensar.

Etapes.
 Prleg - 8 de juny de 2008. Le Pontet - Avignon, 5,6 km (CRI);


Etapa 1 - 9 de juny de 2008. Avignon - Privas, 194 km;


Etapa 2 - 10 de juny de 2008. Bourg-Saint-Andol - Viena del Delfinat, 184 km;


Etapa 3 - 11 de juny de 2008. Saint-Paul-en-Jarez - Saint-Paul-en-Jarez, 31 km (CRI);


Etapa 4 - 12 de juny de 2008. Viena del Delfinat - Annemasse, 193 km;


Etapa 5 - 13 de juny de 2008. Ville-la-Grand - Morzine, 125 km;


Etapa 6 - 14 de juny de 2008. Morzine - La Toussuire, 233 km;


Etapa 7 - 15 de juny de 2008. Saint-Jean-de-Maurienne - Grenoble, 128 km;


Evoluci de les classificacions.


Maillots vestits quan un ciclista lidera dues o ms classificacions:
 A la 1a etapa Thor Hushovd vesteix el maillot per punts;
 A la 3a etapa Alejandro Valverde vesteix el maillot per punts;
 Entre la 4a i la 7a etapa Levi Leipheimer vesteix el maillot per punts;

 Equips i ciclistes .


Classificaci individual de l'UCI ProTour 2008 desprs d'aquesta cursa.


Enllaos externs.
Web oficial  ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312566" title="Gssendorf" nonfiltered="2411" processed="2404" dbindex="122571">



Gssendorf s un municipi del districte de  Graz-Umgebung, a Estria, ustria. 

La seva superfcie s de 7.19 km i la poblaci de  3.539 habitantes (2007); la densitat de poblaci s de 492 h/km. 

La corporaci municipal t la segent composici: 2 regidors de SP, 7 VP, 1 FP, 1 independent. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312567" title="Gonzalo Anaya Santos" nonfiltered="2412" processed="2405" dbindex="122572">

Gonzalo Anaya (Burgos, 1914 - Valncia, 2008) mestre, pedagog i catedrtic de filosofia vinculat a Valncia que s'autodefinia com un mestre de la Repblica.

 Trajectria .

Nascut a Burgos l'any 1914, fill d'un comerciant empobrit en la crisi del 29, de menut va estudiar sempre en escoles religioses; en 1933 es gradu com a mestre de primria a l'Escola de Magisteri de Burgos, va obtindre el ttol de Maestro Nacional dels cursos de la Segona Repblica Espanyola i, a l'any segent el van destinar de mestre inter a Cayuela. Durant esta poca, Anaya va participar en les activitats de la Federaci de Treballadors de l'Ensenyament de la UGT.

Depuraci.
En acabar-se la Guerra, va ser depurat i confinat a  per sindicalista, perode durant el qual va estudiar els dos cursos comuns de la llicenciatura de filosofia i lletres de la Universitat de Saragossa (de 1939 a 1940) i els dos de l'especialitat de filosofia de la Universitat de Madrid (de 1940 a 1942): es va llicenciar en setembre d'eixe any, fet que li va permetre deixar el confinament i traslladar-se a Almadn, on va exercir de professor de lletres.

Ctedres i doctorat.
Entre 1948 i 1950 va ser professor a Valncia, on va exercir a l'Institut Llus Vives com a professor inter de grec. En 1953 guany la ctedra de filosofia de l'Escola de Magisteri de Santiago de Compostella i un any desprs va ser nomenat catedrtic de filosofia de l'Institut Femen Rosala de Castro de la capital gallega. En 1961 es va diplomar en psicologia i psicotcnia per la Universitat de Madrid, on tamb es va doctorar en filosofia (el 22 de maig de 1967) amb la tesi La esencia del cinema: teoria de las estructuras, la seua altra passi.

Universitat de Valncia.
En 1973 obtingu la ctedra de filosofia de l'Escola de Magisteri de Valncia i, desprs de la reforma promulgada per la Llei de Reforma Universitria, es va integrar en el Departament de Sociologia i Antropologia Social. En 1985 va ser nomenat catedrtic emrit de la Universitat de Valncia. Va ser assessor de la Revista de Educacin del Ministeri d'Educaci i Cultura, al qual va respresentar en reunions internacionals de la OCDE-CERI, collaborava en les investigacions de l'INCIE i va formar part del Consell Escolar Valenci, des de la seua constituci, com a representant de la Universitat de Valncia.

Reconeixements.
La Universitat de Valncia li va atorgar la seua Medalla d'Or i tamb va sollicitar que li concediren la Medalla Alfons X el Savi; l'any 2000 va rebre la Medalla de Plata al Mrit en el Treball. Duen el seu nom en reconeixement l'Escola d'Estiu del Moviment de Renovaci Pedaggica, la Confederaci d'AMPAs del Pas Valenci i un institut d'educaci secundria de Xirivella: paradoxalment, aquest ltim pateix deficincies importants.
El 25 de setembre de 2008l' Ajuntament de Valnciava nombrar-lo fill adoptiu de la ciutat. 

Esquerra Republicana del Pas Valenci.

Jubilat en 2002, a l'any segent es va afiliar a un partit poltic per primera i nica volta en la vida: ERPV, l'nic que explicitava les seues conviccions republicanes, pel qual va encapalar la candidatura per Valncia al Senat espanyol en les eleccions generals de 2004 i 2008, sense xit.

Mort.

Gonzalo Anaya va morir l'11 de juny de 2008 a Valncia, a l'edat de noranta-quatre anys: personalitats de tots els mbits com el rector de la Universitat o el secretari general d'ERPV van fer pbliques les seues condolncies.

 Bibliografia .



 Vegeu tamb .

 Jos Ribera Montes, el Mestre Ribera;

 Enllaos externs .

  Gonzalo Anaya: un maestro de maestros recopilaci de dades biogrfiques;
 Ulisses20 Gonal Anaya;

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312572" title="Festival Al carrer de Viladecans" nonfiltered="2413" processed="2406" dbindex="122573">
El Festival Internacional de Teatre i Animaci de Viladecans, conegut ms popularment per Festival Al carrer de Viladecans, s un festival de teatre, dansa, circ, msica i animaci que se celebra anualment i des de 1989 (durant els primer dies del mes de juliol) a la poblaci de Viladecans, Baix Llobregat. L'Al carrer s organitzat per l'Ajuntament de Viladecans.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312573" title="Hans Herrmann" nonfiltered="2414" processed="2407" dbindex="122574">


 Hans Herrmann  va ser un pilot de curses automobilstiques alemany que va arribar a disputar curses de Frmula 1 nascut el 23 de febrer del 1928 a Stuttgart, Alemanya.



 A la F1 .

Va debutar a la setena cursa de la quarta temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1, la corresponent a l'any 1953, disputant el 2 d'agost el GP d'Alemanya al Circuit de Nrburgring.

Hans Herrmann va participar a dinou curses puntuables pel campionat de la F1, disputades en vuit  temporades diferents entre 1953 i 1961.

Fora de la F1 tamb va disputar nombroses curses destacant la victria a les 24 hores de Le Mans de l'any 1971.



 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312590" title="Tractat de Cefal" nonfiltered="2415" processed="2408" dbindex="122575">
El Tractat de Cefal, signat Cefal (Siclia) el 1285 entre Carles II d'Anjou i Pere el Catlic de la Corona d'Arag, pel qual Carles, capturat per Roger de Llria a la Batalla del golf de Npols i presoner de Pere a Cefal, renunciava a l'illa de Siclia en favor de Jaume el Just, germ del futur Alfons el Cast i a canvi era alliberat. Tamb s'establ el casament de Jaume amb Blanca de Npols, filla de Carles, i el de la princesa catalana Violant d'Arag i de Siclia amb Robert I de Npols, un dels fills de Carles. 

Tot i que Carles II d'Anjou el va ratificar desprs de ser alliberat, per encara en territori catal, ni el Regne de Frana ni el Papa van reconixer el tractat.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312595" title="Claude Louis Hector de Villars" nonfiltered="2416" processed="2409" dbindex="122576">

Claude Louis Hector de Villars, Prncep de Martigues, Marqus i Duc de Villars i Vescomte de Melun (8 de maig, 1653 - 17 de juny, 1734) fou l'ltim gran general de Llus XIV de Frana i un dels comandants ms brillants en la histria militar francesa: va ser un dels sis Mariscals de Frana que s'han promogut al grau de Mariscal General de Frana.

Primera anys de carrera militar.
El Duc de Villars nasqu a Moulins (Departement Allier, Frana) en el s d'una famlia aristcrata per empobrida. Ingress a l'exrcit francs el 1671.

Es disting als vint anys en el Setge de Maastricht del 1673 durant la Guerra francoholandesa i desprs de la sagnant Batalla de Seneffe, se'l promovia al grau de mestre de camp (coronel) d'un regiment de cavalleria.

El seu prxim ascens port temps malgrat el seu naixement aristocrtic i un excellent expedient militar sota els comandaments del Vescomte de Turenne, del Gran Cond i del duc de Luxemburg. La causa d'aquesta dillaci rau en l'enemistat que s'havia creat entre ell i el marqus de Louvois. Finalment per, fou nomenat mariscal de camp el 1687.

En l'interval entre la Guerra francoholandesa i la formaci de la Lliga d'Augsburg el Duc de Villars combin les seves dots militars amb les seves habilitats com a diplomtic, de manera que fou escollit per una missi no oficial a la cort de l'Electorat de Baviera, on esdevingu company constant de Maximili II Manuel de Baviera, Prncep Elector de Baviera.

Retorn a Frana el 1690 i se'l nomen comandant en cap de la cavalleria francesa de l'exrcit a Flandes, per cap el final de la Guerra dels Nou Anys marx a Viena com ambaixador.

Guerra de la Successi Espanyola.

A la Guerra de Successi Espanyola comand les tropes franceses al front continental, aconseguint les ms importants victries borbniques en aques front: Batalla de Friedlingen (1702), Batalla de Hochstadt (1703) i la decisiva Batalla de Denain (1712), que l'ha fet immortal. 

Les victries aconseguides a Friedlingen i Batalla de Hochstadt sn considerades estrils en tant en quant les tropes franceses no pogueren explotar l'xit aconseguit. Malgrat aix, per la victria de Friedlingen rebia el mariscalalt i per la pacificaci de la revolta hugonot a les Cvennes rebia l'Ordre de l'Esperit de Sant i el ttol de duc.

La glria li arrib al Duc de Villars l'any 1709, quan Frana es trobava propera al collapse militar i econmic i Llus XIV de Frana es va veure obligat a negociar la pau amb les potncies de la Gran Aliana de la Haia. Les exigncies dels aliats havien portat al fracs de les negociacions i aquestes es proposaren derrotar completament la Frana de Llus XIV.

El Duc Villars fou nomenat comandant en cap del principal exrcit francs per tal d'enfrontar-se al Prncep Eugeni de Savoia i al Duc de Marlborough al front continental. Quan s'obr la campanya el vell Mariscal Duc de Boufflers s'ofer per servir sota les seves ordres. Desprs de la terrible Batalla de Malplaquet, en el qual fou ferit (Bala de fusell al genoll), va dir al rei de Frana que: "Si aix complau a Du per tal de donar una altra victria als enemics de la seva majestat, s'arrunaran."

Dues campanyes ms passaren sense que arribs la batalla decisiva per finalment, el 1711, el Duc de Marlborough pogu flanquejar Villars al Setge de Bouchain deixant enrere les famoses lnies 'Ne plus ultra', ra per la qual sembl que la capacitat defensiva de Frana havia estat trencada.

Per el Duc de Villars feu un darrer esfor i aconsegu flanquejar les tropes del Prncep Eugeni de Savoia i derrotar-lo definitivament a la Batalla de Denain. Frana s'havia salvat de la derrota total i malgrat que petites accions blliques prosseguiren al llarg d'un altre any al Rin, les posicions de fora per negociar la pau ja havien estat determinades i el 1713 es firmaven els Tractats d'Utrecht.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312596" title="Alans" nonfiltered="2417" processed="2410" dbindex="122577">

Alans o Alans de la Sierra s un municipi de la provncia de Sevilla (Andalusia). s situat als marges del riu Benalijar, i limita amb els municipis de Guadalcanal i San Nicols del Puerto, i amb la provncia de Badajoz.

 Demografia .




 Enllaos externs .
Alans. Histria, monuments, paisatges, festes...
Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;
Ajuntament d'Alans;
Ms Informaci;
Patrimoni;
HERMANDAD NUESTRO PADRE JESUS DE ALANIS;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312607" title="Conquesta de la ciutat de Valncia" nonfiltered="2418" processed="2411" dbindex="122578">

 





La conquesta de la ciutat de Valncia es produ oficialment el 9 d'octubre de 1238. Encara que no fou ni de bon tros el final de les guerres de conquesta -l'ocupaci de la ciutat mogu la frontera fins al riu Xquer- la creixent importncia de la ciutat feia que aquesta data fra simblica de tota la conquesta del Regne de Valncia. Aquest fet s'emmarca dins d'un perode de noms setze anys (de 1229 i 1245) d'expansi cap al sud, que acabaria amb la creaci del Regne de Valncia, amb la ciutat com a cap i casal. Aquesta conquesta seria, doncs, determinant per a la histria de la ciutat, que des de llavors ha sigut considerada com a capital del Pas Valenci. Des del 1338, la ciutat celebra la conquesta del 9 d'octubre, i el 1977 aquest dia esdev oficialment la Diada del Pas Valenci. 

Antecedents.
El Cid.

 
Del 1010 en, Valncia fou capital de la Taifa de Valncia, aconseguint un cert prestigi dins del mn islmic de les cicnies i poesia. Per no duraria gaire la pau ja que al 1094 Rodrigo Daz de Vivar, El Cid, desprs d'un setge a Balansiya, entr a la ciutat, i aix hi va crear el seu propi regne. Oficialment aquesta conquesta es fu en nom del monarca castell per realment Rodrigo ho va fer independentment d'aquell.

El Cid va morir a Valncia el 10 de juliol de 1099. La seva muller, Ximena Daz, va aconseguir defensar la ciutat amb l'ajuda del seu gendre Ramon Berenguer III de Barcelona, fins a l'any 1101, en el qual el rei Alfons VI de Castella va ordenar l'evacuaci de la ciutat i va caure en poder dels almorvits al 5 de maig de 1109.

L'Emirat de Balansiya.

Durant les primeres dcades del segle XIII la ciutat es va fortificar davant de la imminncia de l'avan feudal de la reconquesta dels regnes cristians peninsulars. Les fonts cristianes la descriuen com una urbs populosa, rodejada per una fera horta. El seu governador, Zayd Abu Zayd, es va fer conixer com a "Rei de Valncia".

El 1229 Balansiya havia caigut en poder de Zayyan ibn Mardanix, cabdill local de l'oposici contra els almohades, i el destronat Zayd Abu Zayd havia hagut de fugir cap a l Arag, on era un simple cortes. Jaume I poqu plantejar aix la conquesta de Valncia com una mera intervenci en la guerra civil dels musulmans.

Jaume I.


L'any 1233 a Alcanys dos cavallers aragonesos, Hug de Follalquer, mestre dels hospitalers, i Blai d Alag, que acabava de tornar d uns anys d exili a Balansiya, feren saber al jove rei Jaume I, que pocs anys abans havia conquerit Mallorca en nomes tres mesos (1229), de les excellncies del regne musulm de Valncia i l animaren a conquerir-lo. A Alcanys es decidi que la campanya s inciaria amb la conquesta de Borriana el mateix any 1233. Tres anys desprs de conquerir Borriana i tots els territoris al nord d'aquesta ciutat, en la primavera de 1236 es coquist i fortific el Puig, en una batalla encapalada per Bernat Guillem de Montpeller, oncle de Jaume I.

Com que el Puig s la posici clau per al domini de l Horta i l accs nord a Balansiya, Zayyan ibn Mardanix apleg un gran exrcit per tal de reconquistar-lo, per fou venut en la memorable batalla del Puig el 20 d'agost de 1237, en la que Jaume I no prengu part en trobar-se a Lleida. En aquesta batalla va morir son oncle Bernat Guillem de Montpeller.

El setge.
El 22 d'abril de 1238, Jaume I es dirig al Grau de Valncia per posar setge formal a la ciutat, i establ el seu lloc de comandament a Russafa. Nombrosos cavallers d Arag, Catalunya, Provena, i tamb Alemanya, Hongria, Itlia, Anglaterra, etc s incorporaren al setge, desprs de les crides del rei i de la butla de croada atorgada pel Papa Gregori IX en febrer de 1237.

Zayyan ibn Mardanix, en veure s envoltat de tropes cristianes, deman ajut als sobirans musulmans, per noms Abu Zakariya, rei de Tunis, l escolt i envi a Balansiya un estol de dotze naus, que el 17 d agost de 1237 arribaren a Balansiya, per no gosaren desembarcar, perqu la muralla havia comenat a ser atacada i incendiada per Jaume I. Com que a la ciutat escassejaven els aliments, Zayyan, perduda tota esperana de socors, inici els tractes per rendir la ciutat a Jaume I. La mateixa Balansiya que havia resistit dos anys al Cid, noms suport cinc mesos l atac de Jaume I, provet de millor artilleria.
 
El 22 de setembre se signaren les capitulacions. Zayyan i els musulmans que volgueren marxar podrien fer-ho al sud del Xquer i els moros que volgueren quedar-se podien fer-ho segurs, sota el domini cristi. Per fer pblica la capitulaci, el 28 de setembre de 1238 els moros valencians hissaren a la torre d Al Bufat la senyera reial d Arag i Catalunya (pen de la conquesta). El dissabte 9 d octubre de 1238 Jaume I fu l entrada oficial a la ciutat.               

Conseqncies.
Desprs de la victria cristiana, la ciutat fou repartida entre aquells que havien participat en la conquesta, de la qual cosa queda testimoni en el Llibre del Repartiment. Jaume I va atorgar a la ciutat unes noves lleis, els Furs, que anys desprs va fer extensives a tot el Regne de Valncia. Comenava aix una nova etapa, de la m d'una nova societat i d'una nova llengua, el catal, que va establir les bases del poble valenci tal com el coneixem avui.

Vegeu tamb.
Histria de Valncia;
Conquesta de Valncia;
Pen de la Conquesta;
Jaume I;
El Cid;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312610" title="Comunitat (Galles)" nonfiltered="2419" processed="2412" dbindex="122579">
Una comunitat (en galls, cymuned, plural cymunedau ) s el nivell inferior del govern local de Galles. Es correspon amb la parrquia civil d'Anglaterra. Fins a l'any 1974, Galles es dividia en parrquies civils, per aquestes foren abolides per l'apartat 20.6 de la Local Government Act 1972, que les substitu en l'apartat 27 per Comunitats. Galles est enterament dividida en comunitats i, a diferncia d'Anglaterra, cap part del pas s fora d'una cymuned o altra, fins i tot en les rees urbanes.

Els community councils (consells comunitaris) de Galles tenen funcions i poders idntics als anglesos. Des del punt de vista terminolgic, els governs municipals gallesos poden decidir si s'estimen ms anomenar-se "town councils" (sense diferncia en drets i deures amb els consells comunitaris), i tamb poden tenir estatus de ciutat reconegut per la reina (que el tinguin reconegut, noms n'hi ha dos: Bangor i Tyddewi). El president d'un "town council" rep normalment el nom d'alcalde ("mayor", en angls).

No totes les cymuned tenen un consell comunitari; en comunitats amb molt poca poblaci, les decisions es poden prendre per assemblea.

Vegeu tamb.
Llista de comunitats de Galles;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312629" title="Oraci subordinada adjectiva" nonfiltered="2421" processed="2413" dbindex="122581">
L'oraci subordinada adjectiva s la frase que complementa a un nom com si fos un adjectiu. Est encapalada per un pronom relatiu que es refereix al nom a qu acompanya, anomenat antecedent. Aquest pronom realitza la doble funci d'unir l'oraci subordinada a la principal i d'actuar en lloc de l'antecedent a la proposici subordinada.

Es distingeixen entre oracions adjectives especificatives, quan la informaci delimita l'abast del nom, i explicatives, quan simplement afegeixen informaci complementria al contingut d'aquest. Les explicatives acostumen a anar entre comes per marcar el seu carcter auxiliar. 

Un exemple d'oraci subordinada adjectiva en catal seria: La noia que estimes ja ha marxat, on "que estimes" complementa al nom "noia".


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312630" title="Taifa de Balansiya" nonfiltered="2422" processed="2414" dbindex="122582">






La Taifa de Valncia era un dels regnes musulmans creats arran de la fi del Califat de Crdova el 1010. Amb una breu interregnum al final del segle XI, duraria fins al 1238, quan la seua conquista per Jaume I l'esborraria i erigiria en el seu lloc el Regne de Valncia. Conviuria durant aquest temps amb la Taifa de Dnia, la Taifa d'Alpont i la Taifa de Saragossa.

Inicis de la Taifa.



Desprs de la caiguda del Califat de Crdova, a comenament del segle XI, Valncia es va convertir en capital d'un Regne de Taifes, i, per tant, va experimentar un important creixement urbanstic. Els primers cabdills i creadors de la Taifa eren Mubarak (Mbarek) i Muzzafar, que regnaven entre 1011-1020. Els succe Lebil de Tortosa. 

Al 1021 arrib al tron Abd al-Aziz ibn Amir, nt d'Almansor, que va ser el rei que faria de la Taifa una de les ms importants de la pennsula. Segons Sanchis Guarner, quan el califat omeia d'al-andalus es divid en regnes independents  o taifes , el que tenia capital a Balansiya emerg com un dels ms importants de la m del seu rei Abd al-Aziz. Amb aquest rei el Pas Valenci va conixer la primera forma d'estat autnom i diferenciat: la taifa valenciano-rab de Balansiya. 

Les crniques rabs de l'poca retraten els musulmans valencians com d elegant aspecte i gent rica, que disposava en els seues cases de tots els atifells i estris de luxe i de plaer, i adquirien qualsevol novetat extica que hi apareguera. 


Durant el regnat d'Abd al-Aziz (1021-1061) es va construir una nova muralla amb el propsit de protegir a la poblaci i a aquells que arribaven d'altres llocs d'al-ndalus. Segons la descripci que ens ha transms el gegraf al-Udr, la muralla era de gran perfecci i tenia set portes. Estava construda de ciment i tenia torres semicirculars d'obra fins a l'ltima altura, on s'obrien en una sala voltada. En l'actualitat poden veure's encara restes d'algunes d'aquestes torres, especialment en l'actual barri del Carme, a Ciutat Vella).

Abd al-Aziz va construir a ms el seu palau reial  Almnia, en rab , segons el costum dels sobirans rabs com un lloc d esbarjo fora de la ciutat,  on abans hi havia el Palau del Real de Valncia i ara el jard de Vivers. L arabista Henri Prs en el seu llibre Esplendor d'al-ndalus, parla de la bellesa i grandiositat del palau, que "comprenia un gran jard plantat d'arbres fruiters i flors i un riu que el travessava, i en el centre es trobava el palau, amb pavellons ricament decorats, que s'obrien al jard".

Aquest perode dur fins al 1061. A continuaci, vindria Abd al-Melek ben al-Mansur Modafar (1061-1064); Abu Bakr ibn Abd al-Aziz (1075-1085); Utman ibn Abu Bakr (1085); Yahya Al-Qadir de Tulaytula (1085-1092); i Yafar ibn Abd Allah ibn Yahhaf (1092-1094), president d'una mena de repblica valenciana.

El Cid.

La Taifa visqu un breu parentesi al final del segle XI en la forma de l'efmer regne cristi del Cid. Al 1094 Rodrigo Daz de Vivar, El Cid, entr a la ciutat, creant aix el seu propi regne. Oficialment aquesta conquesta es fu en nom del monarca castell per realment Rodrigo ho va fer independentment d'aquell. Tanmateix, no duraria. El Cid va morir a Valncia el 10 de juliol de 1099. La seva muller, Ximena, va aconseguir defensar resistir el setge almorvit amb l'ajuda del seu gendre Ramon Berenguer III de Barcelona. L'octubre del 1101 envi el bibse de Valncia a demanar l'ajut del rei Alfons VI de Castella, que va atendre la petici i amb un nombrs exrcit va aconseguir aixecar el setge; tot i aix, considerant que la ciutat es trobava massa lluny de les seves possessions per poder defensar-la sense dificultats, el 4 de maig del 1102  orden abandonar-la, evacuar-ne tots els cristians i incendiar-la. Aix, el 5 de maig de 1102, els almorvits entraren a les runes de la ciutat i es feren amb el seu control, sent-ne el primer governador Mazdal.

Segle XII i primer ter del XIII.
Els almorvits (1102-1144).





El perode  que transcorre entre la mort del Cid i la conquesta cristiana de Jaume I fou de gran inestabilitat. Desprs de la mort del Cid (1099) i del retorn de la viuda Na Ximena i la resta de castellans a la Meseta (1102), els almorvits es fan amb el poder a Balansiya, que governaren del 1102 fins el 1144.
 
Per l imperi almorvit va entrar en decadncia tan rpidament com s havia constitut. Alfons el Bataller d'Arag haviat aprofitat la manca de cohesi dels almorvits per prendre Saraqusta (1118), Qalat al-Ayyub (1121) i Daroca (1122).
    
Cap al 1128 hi hagu un canvi de califa almorvit i a l hora de retre-li fidelitat, hi hagu molts musulmans andalusins que s hi mostraren obertament reticents. Un d ells fou l alcaid sevill Al ibn Majjuz, el qual se n fug d Andalusia a la vall d Ebre, on pact una aliana amb el rei Alfons el Bataller per saquejar i ocupar la terra de Valncia, de la mateixa manera que ho havia fet poques dcades abans el Cid.
 
Els almorvits respongueren enviant un poders exrcit nouvingut del Marroc profund, que s un als genets africans dels governadors de Qurtuba i Madina Mursiyya amb l objectiu d acaar el rebel Ibn Majjuz i l aragons Alfons. La batalla tingu lloc el 1129 en el castell dels Alcalans (Montserrat), i d'all isqueren malparats els almorvits. Segons el poeta valenciano-musulm Ibn al-Abbar, la desastrosa derrota dels Alcalans fu perdre popularitat als almorvits de Xarq al-ndalus i, al cap d un temps, derivaria en la proclamaci d uns segons regnes de taifa en la franja oriental d'al-ndalus (a partir de 1144 a Valncia).

Mentrestant, en terres cristianes, el 1134 havia faltat Alfons el Bataller i l havia succet el seu germ Ramir el Monjo, que regn Arag de 1134 a 1137; la seua filla Peronella cas amb Ramon Berenguer IV de Barcelona, i aix esdevingu el primer monarca de la Corona d Arag (1137-1162). Durant aquest temps Ramon Berenguer IV prengu Tortosa (1148), Lleida i Fraga (1149) i va concertar amb Alfons VII de Castella el Tractat de Tudiln (1151), pel qual s adjudicava la futura conquesta de Valncia i Mrcia als reis catalano-aragonesos.

Revolta local contra els almorvits (1144-1147).

Els aristcrates hispano-rabs van iniciar la revolta contra els dominadors nord-africans almorvits, als quals consideraven uns intrusos incultes i intolerants que degradaven l'anterior cultura refinada dels regnes de taifes andalusins. La rebelli esclat el 1144, per com havia passat en totes les anteriors revoltes indgenes andalusines, mancava de coordinaci i les distintes faccions revolucionries es combatien entre si, en un perode d'anarquia delirant. 

La rebelli a Xarq al-ndalus fu encapalada per Ahmad ibn Hud al-Mustansir, ms conegut com Saif ad-Dawla, fill del darrer rei hud de Saragossa. Indut pel seu odi als almorvits, es pos al servei del rei Alfons VII de Castella. Tot i estar manejat pels cristians, gaudia de prestigi entre els andalusins, per tal com era l'hereu dels Banu Hud.

En esclatar la revoluci, Yahya ibn Ganiya -que havia estat governador de Valncia- comandava els almorvits andalusins, i havia collocat el seu nebot Abu Muhmmad Abd Allh ibn Ganiya com a nou governador de Valncia, ciutat que es revolt contra els almorvits l'1 de mar de 1145. El 2 de maig es feia amb el govern de Valncia el cad Abu Malik Marwan ibn Abd al-Aziz, el qual encarreg la defensa de les fronteres al capit Abd Allh ibn Iyad. Aquest capit, que reconeixia la sobirania de Saif ed-Dawla, poc desprs s'ensenyor de Mrcia. Mentrestant, a Valncia Abu Malik Marwan ibn Abd al-Aziz es mostrava incapa de governar i els seus soldats se sublevaren i collocaren en el seu lloc Abd Allh ibn Sa'd ibn Mardanix, que ocupava el crrec de val d'Ibn Iyad de Mrcia.

Saif ad-Dawla entr a Mrcia el gener del 1146, com a rei de Xarq al-ndalus, i fou rebut amb grans honors pel governador Ibn Iyad. Desprs Abu Bakr, fill de Saif ad-Dawla, acompanyat del mateix Ibn Iyad, visit Dnia i Valncia, i tamb foren rebuts amb honors. 

En trobar-se amb una certa fora, Saif ad-Dawla intent desfer-se de la tutela dels castellans, per les tropes d'Alfons VII de Castella, aliades ara amb Ats-Tsagr, governador de Conca i rival personal de Saif ad-Dawla. Aquest darrer organitz un exrcit comandat pel val Abd Allh ibn Sa'd ibn Mardanix i format per tropes de Valncia, Alacant, Mrcia i Llorca, per fou derrotat pels castellans a la Batalla d'al-Ludjdj el 4 de febrer de 1146. En aquesta batalla moriren Saif ad-Dawla i Abd Allh ibn Sa'd ibn Mardanix. Ibn Iyad sobrevisqu, per fou desposset del seu senyoriu de Mrcia per ats-Tsagr, que hi govern de maig a setembre de 1146. 

No obstant aix, Ibn Iyad fou capa de reorganitzar un exrcit amb tropes de Valncia, Alacant i Llorca, i marx cap a Mrcia, on sabedors de la vinguda de Ibn Iyad, se sublevaren contra ats-Tsagr, que mor en la revolta. Ibn Iyad fu l'entrada triumfal a Mrcia per segona vegada el 13 de setembre de 1146. Per un any desprs mor en una batalla a Ucls contra els castellans. 

El val que, malgrat la seua joventut, governava Valncia de 1146 a 1147 era Muhammad ibn 'Abd All h ibn Sa'd ibn Mard ni, fill de Abd Allh ibn Sa'd ibn Mardanix, i futur rei de les taifes de Mrcia i Valncia, que seria conegut pels cristians com el Rei Llop.

La Taifa del rei Llop (1147-1171).

Els almohades, un altre poble del nord d frica, envaren al-ndalus a partir de mitjan segle XII, comenat per Sevilla (1148). Per desprs de l experincia almorvit, poc sortosa en terres valencianes, no foren ben rebuts a la Xarq al-ndalus. A Valncia i Mrcia Muhammad ibn 'Abd All h ibn Sa'd ibn Mard ni, ms conegut com el Rei Llop (1147-1172), es fu aviat amb el poder i aconsegu resistir l espenta del nou imperi magrib en auge, l almohade, fins a un any abans de la seua mort (1171). Aquest rei tamb va frenar els intents d'Arag i Catalunya per conquistar el Regne musulm de Valncia, grcies als tributs que es va comprometre a pagar a Ramon Berenguer IV (fins a 1161) i desprs a Alfons el Cast. Muhammad ibn 'Abd All h ibn Sa'd ibn Mard ni, que havia nascut a Penscola, consider Mrcia capital dels seus estats i anomen el seu germ Abu al-Hajjaj governador de Valncia, crrec en qu estigu des de 1146 fins a 1186. Muhammad ibn 'Abd All h ibn Sa'd ibn Mard ni era un bon guerrer, per massa dilapilador, i exigia massa tributs als seus vassalls, de manera que el seu germ Abu al-Hajjaj lliur finalment la taifa de Valncia als almohades (1171), i continu ell mateix com a governador fins a la seua mort el 1186.

Els almohades (1172-1228).


Aprofitant la inestabilitat que caus la mort del Rei Llop, els cristians intentaren fer-se amb Balansiya. Alfons el Cast conquist Terol el 1171, a 150 km de Valncia riu Tria amunt, i fu una incursi a la ciutat de Valncia el 1172, davant la qual Abu al-Hajjaj, que govern fins al 1186 sotms a l emperador almohade, li ofer duplicar el tribut que el seu germ li havia estat pagant als reis d Arag i Catalunya.

El 1177 els castellans van prendre Conca amb l ajuda d Alfons el Cast i pel tractat de Cazola es va establir la futura delimitaci de les res d influncia de Castella-Lle i de Catalunya-Arag. En l'anterior tractat de Tudiln(1151), tot el Pas Valenci fins a Oriola i encara la major part de Mrcia havien de caure dins la Corona d Arag, per segons el nou tractat, l rea d influncia d Arag noms arribaria a la lnia Biar-Busot, que al capdavall fou el lmit de la conquesta de Jaume I. 

El successor d'Alfons el Cast, Pere el Catlic, gir les seues nsies expansionistes cap a Occitnia, tot i que aconsegu conquerir el Rac d Adems  a noms 80 km de Valncia, riu Tria amunt- el 1210. La prdua d Adems afect els almohades i fou un dels motius que port l emperador Muhmmad an-Nssir a organitzar l expedici d al-ndalus a la Navas de Tolosa (1212), que acab definitivament amb la supremacia musulmana a al-ndalus. En aquesta batalla s havien confederat el rei d'Corona d'Arag Pere el Catlic, el de Navarra San VII de Navarra i el de Castella Alfons VIII de Castella, per fer de front en las Navas de Tolosa als musulmans, que estaven capitanejats per Muhmmad an-Nssir, germ del futur governador de Valncia Zayd Abu Zayd. L'exrcit cristi hi va obtenir una gran victria el 16 de juliol de 1212. Un any desprs va morir Pere el Catlic a la batalla de Muret, i li va succeir en el tron el seu fill Jaume I, que va ser proclamat Rei d'Arag i Catalunya el 1214, a l'edat de sis anys. Mentrestant, Zayd Abu Zayd va comenar a regnar en Xarq al-ndalus, tot just pocs dies desprs de la desfeta de las Navas de Tolosa.

Ni els almohades, ni els almorvits havien aconseguit fusionar els hispanorabs amb els nordafricans en una unitat poltica estable. A penes s inici l afebliment dels emperadors almohades, comen el disgregament del seus dominis. La situaci de Valncia, ciutat avanada en la frontera dels cristians, i molt allunyada de Marrqueix, capital almohade, motiv que els seus governadors, Zayd Abu Abd Allah (de 1190 a 1213) i el seu fill Zayd Abu Zayd (de 1213 a 1229)   nt i besnt, respectivament, del califa Abd al Mumin, fundador de l imperi almohade- pogueren actuar amb plena autonomia, i fins i tot es titularen reis, tot i que mai encunyaren moneda ni negaren la seua submissi a l emperador de Marrqueix.

El 1224 el Rei Jaume va cridar els nobles d'Arag i Catalunya per iniciar la conquista de Valncia entrant per Terol, per Zayd Abu Zayd li va demanar una treva a Jaume I, que aquest va acceptar a canvi de la cinquena part de les rendes de Valncia i Mrcia. Durant l'estiu de 1225, el Jaume I intent apoderar-se del castell de Penscola, per els nobles aragonesos li van girar l esquena i va fracassar.

Zayd Abu Zayd, ltim governador almohade del Regne de Valncia, governador de les regions de Valncia, Dnia, Xtiva i indirectament de Mrcia, pat una rebelli indgena antialmohade a la regi de la Xarquia encapalada per Ibn Hud al-Djudzan, que s apoder de Mrcia el 1228 i va dominar les regions d Oriola, Dnia, Bairn, Xtiva i Alzira, o s: tota la meitat sud de l'actual Pas Valenci. Ibn Hud al-Djudzan assetj tamb Valncia ciutat, per no pogu prendre-la, perqu la ciutat i els dominis al nord d aquesta es van mantenir fidels a Zayd Abu Said  el moro Zeit, com l anomenen els cronistes cristians-, que el 1226 ja s havia declarat vassall de Jaume I, rei que llavors noms tenia 18 anys.

Zayyan, Zayd Abu Zayd i Jaume I.

El pacte entre Jaume I i Zayd Abu Zayd havia fet que molts musulmans s'hagueren passat al bndol encapalat pel nt del Rei Llop, Zayyan, natural d Onda, creient que Zayd Abu Zayd els havia trat en abandonar la llei de Mahoma i acostar-se a la de Crist. Davant de la pressi de Zayan i els seus seguidors, Zayd Abu Zayd va abandonar la ciutat de Valncia i es va traslladar cap al nord (Sogorb, Argeleta, Vilamalefa...). Zayyanva entrar triomfalment en la ciutat de Valncia al gener de 1229, encara que no va arribar a convertir-se en rei. Des de Mrcia, el rebel antialmohade Ibn Hud al-Djudzan, havia assetjat la ciutat de Valncia pressionant a Zayn perqu l'abandonara, per una amenaa des de Castella va fer que Ibn Hud es retirara cap a Mrcia. Tot aquest desorde en la ciutat de Valncia va fer crixer les nsies de Jaume I per intentar de nou la conquista del Regne.

Zayd Abu Zayd, amb la intenci de recuperar les possessions que Zayan li havia arrabassat, es va sumar a la conquesta cristiana, i es va reunir a Qalat al-Ayyub, en 1229, amb Jaume I, per oferir-li ajuda per a la conquesta del Regne de Valncia. En aquest tractat, Zayd Abu Zayd li va prometre al Jaume I la quarta part del que conquistara i alguns castells estratgics com a fiana del pacte. A canvi, el Rei Jaume li don la paraula d'ajudar-lo i defendre'l contra tots els que li feren la guerra o molestaren les possessions que tenien en aquest regne encara musulm.


Abans d'iniciar la conquesta del Regne de Valncia, el Rei Jaume va conquistar Mallorca, per la qual cosa durant aquests anys, tan sols uns pocs nobles catalano-aragonesos van ajudar Zayd Abu Zayd en el nord. Incapa de recuperar els castells perduts, Zayd Abu Zayd va haver d'acceptar un tercer pacte, en 1232, pel qual cedia totes les rendes de la ciutat de Valncia i la seua horta. Conquistada Mallorca (1229), en 1232 Jaume I va iniciar la conquesta del Regne de Valncia. Comen per Borriana, el juliol de 1233, el setge de la qual havia durat dos mesos. Immediatament desprs van caure tots els castells al nord d'aquesta ciutat, llavors capital de la Plana, entre els quals hi havia Penscola, Castell de la Plana, Borriol, les Coves de Vinrom i Vilafams.

En aquell moment quasi tot el Regne estava en poder de Zayan, llevat dels castells de Sogorb, Aider, Almenara, Arens, Cirat, Llria, Nules, Onda, Vilamalefa i alguns altres, que seguien fidels a Zayd Abu Zayd.

En 1235 Abu Zayd va deixar la religi de Mahoma i es va convertir a la de Crist, sent batejat amb el nom de Vicent Bellvs. En 1236, va cedir tots els seus territoris al bisbat de Sogorb, en mostra de la seua conversi al cristianisme. Aquest mateix any va firmar un quart i definitiu acord amb el Rei Jaume on es confirmaven els acords anteriors i convertia a tota la seua dinastia en vassalls d'Arag. 

En 1238, Jaume I va assetjar la ciutat de Valncia ajudat per nobles catalano-aragonesos i pel propi Zayd Abu Zayd. Desprs de cinc mesos de setge aconsegu que Zayyan es rendira i entregara a Jaume I la ciutat, fet que s'esdevingu el 28 de setembre de 1238.

Referncies.

Restos de la Muralla Islmica de Valencia, Centre Cultural Islmic de Valncia;
Les murades musulmanes de Valncia, web de J. Dez Arnal;
L'edat d'or de Balansiya (siglo XI), publicat el 10/04/2007 a Las Provincias;

 Bibliografia consultada .




Vegeu tamb.
Llista de reis de la taifa de Valncia;
Balansiya;
Valentia, la Valncia romana;
Conquesta de la ciutat de Valncia;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312634" title="Sndrome glomerular" nonfiltered="2423" processed="2415" dbindex="122583">


Les sndromes glomerulars sn degudes a lesions glomerulars de diferents etiologies i sn la causa ms freqent d'insuficincia renal crnica.

 Presentacions clniques .
Glomerulonefritis rapidament progressiva;
Sndrome nefrtica;
Sndrome nefrtica aguda;
Anormalitats de sediment (hematria i proteinria);
Glomerulonefritis crnica;

Sndrome nefrtica aguda.
La sndrome nefrtica aguda s una inflamaci dels glomruls (glomerulonefritis) aguda que cursa amb disminuci del filtrat glomerular i vasoconstricci intrarenal.

Causes.
Idioptica;
Per malalties sistmiques com lupus eritemats sistmic, malaltia de Good Pasture...
Postinfecciosa: s la causa ms freqent i dins d'aquestes la post-streptoccocica, tamb pot ser per altres bacteris, virus o parasits;

Sndrome nefrtica postestreptoccocica.
Es dona desprs d'una amigdalitis per Streptococcus pyogenes beta hemoltic. El dany al glomrul no el produeix directament el bacteri sin que s el nostre propi sistma immunitri el que l'ataca. 
Per tractar aquesta malaltia es donen antibitics i terpia de suport (des de diurtics fins a dilisis). 
En nens el prnostic s bo, pot desapareixer sense seqelles aix si desprs d'una hematria persistent durant mesos. En adults el pronstic s pitjor.

Clnica.
Insuficincia renal aguda;
Hipertensi arterial;
Edemes (cara de lluna plena);
Hematria i cilndres hemtics;
Proteinria subnefrtica <3,5g/24h;

Diagnstic.
La prova estndard s la bipsia renal

Sndrome nefrtica.
La sindrome nefrtica s l'alteraci de la permeabilitat de la membrana basal glomerular que comporta prdua de protenes,

Clnica.
Proteinria nefrtica >3,5g/24h;
Hipoalbuminmia que, al fer baixar la pressi onctica de la sang provoca edemes i ascitis.
Hiperlipidmia associada a lipidria (pot accelerar l'esclerosis i insuficincia renal);
Dficits concrets de protenes (TBP, transferrina... ) i els problemes que aix comporta.
Augment de la susceptibilitat a infeccions per prdua d'IgG per l'orina;
Estats d'hipercoagulabilitat per prdua del factor antitrombina que porten a trombosis i TEP;

Causes.
Diabtis;
Amiloidosis ;
Glomerulonefritis de diferents tipus;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312635" title="Gottlob Frege" nonfiltered="2424" processed="2416" dbindex="122584">


Gottlob Frege ( 8 de novembre de 1848 a Wismar - 26 de juliol de 1925 a Bad Kleinen, Imperi Alemany ) fou un filsof i matemtic alemany que va fundar la filosofia analtica. Les seves contribucions se centren en la lgica formal i en la filosofia del llenguatge. La seva distinci fundamental entre sentit i referncia s'inscriu en la tradici que intenta explicar qu s el significat d'un mot o expressi. Per a Frege la majoria de paraules no tenen sentit, amb excepci dels noms propis, sin que tenen referncia: no es pot dir "qu significa un bolgraf?" sin "a quines entitats ens referim en usar el terme bolgraf?", per exemple. Amb aquesta distinci volia fugir de l'idealisme de Plat que encallava la recerca, ja que feia impossible compartir el sentit (per cada persona un element pot voler dir coses diferents) per tractar amb el context social dels mots, molt ms objectivable, amb l's de les paraules en comptes de l'essncia dels ssers. 















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312640" title="Balansiya" nonfiltered="2425" processed="2417" dbindex="122585">



Balansiya fou el nom amb que fou coneguda l'actual ciutat de Valncia en l'poca rab. La Ciutat de Valncia, a l'igual que la majoria de la pennsula Ibrica, pass a ser part d'Al-Andalus entre el 711 i el 716. En el cas de Valncia, aquest domini musulm s'estendria fins al 1238, any en qu Jaume I conquer la ciutat.

Valncia durant l'Emirat i el Califat de Crdova.
Molt poc s sabut sobre la Valncia musulmana. En arribar, els musulmans rebatejaren la tardoromana i visigoda Valentia com Balansiya, per el nom amb qu fou ms coneguda durant els foscs segles VIII, IX i Xl fou el "Medina al-Turab", que vol dir ciutat del fang o ciutat de la pols, per l estat d aband en qu es trobava.

Una de les poques referncies que tenim de l emirat de Crdova ens parla de la destrucci de la ciutat per Abd al-Rahman I  primer emir de Crdova , per probablement el fet ms rellevant de l'etapa de l'emirat siga la presncia d'Abd allah al-Balansi, fill d'aquell, el qual va exercir una espcie de govern autnom sobre l'rea valenciana, i va ordenar construir als afores de la ciutat un luxs palau, la Russafa, que vol dir jard, i que dna origen al barri del mateix nom, i del qual de moment no s'ha trobat cap resta. Ms enll dels fets poltics, la qesti vertaderament transcendent s l'entrada de la ciutat dins l'rbita de l'Islam, que en poc de temps va canviar la llengua, la religi i els costums dels seus habitants.

A l'poca califal Balansiya va iniciar el cam de la recuperaci urbana per mitj de la construcci d'un primer permetre d'horta a l'actual barri del Carme i la remodelaci de l'antiga rea episcopal visigoda   a l'entorn de la catedral   per a convertir-lo en un soc vinculat a la residncia del governador.

Valncia durant la Taifa.


La Taifa de Balansiya era un dels regnes musulmans creats arran de la fi del Califat de Crdova el 1010. Amb una breu interregnum al final del segle XI, duraria fins al 1238, quan la seua conquista per Jaume I l'esborraria i erigiria en el seu lloc el Regne de Valncia. El vertader auge de la ciutat va comenar amb aquesta taifa, aleshores anomenada Balansiya. La ciutat va crixer, i en temps del rei Abd al-Aziz ibn Amir s'hi va edificar una nova muralla (s.XI), de la qual encara es conserven restes per tot Ciutat Vella, especialment al barri del Carme. Nombroses troballes arqueolgiques testimonien l'auge assolit per la ciutat en este moment.

A finals del segle XI, aprofitant el clima d'inestabilitat poltica, el Cid, un mercenari de fortuna va entrar a Valncia, la qual va estar en mans de les tropes cristianes fins al 1103. A la seua marxa, els almorvits van ocupar la ciutat i hi van restaurar el culte musulm i un governador al capdavant.

La decadncia del poder almorvit i l'ascens d'una nova dinastia nord-africana, els almohades, que van controlar la pennsula a partir del 1145, van ser coincidents. No obstant aix, la seua entrada a Valncia va ser frenada per Ibn Mardanis, el rei llop, monarca de Valncia i Mrcia, per finalment la ciutat va caure en mans dels almohades el 1171.

Durant les primeres dcades del segle XIII la ciutat es va fortificar davant de la imminncia de l'avan feudal de la reconquesta dels regnes cristians peninsulars. Les fonts cristianes la descriuen com una urbs populosa, rodejada per una fera horta.

Tanmteix la debilitat de la Taifa fu que el nord pass a ser vassall de la Corona d'Arag, i finalment al 1238 la ciutat fou rendida a Jaume I.

Vegeu tamb.
Valentia, la Valncia romana;
Taifa de Balansiya;
Conquesta de la ciutat de Valncia;
Regne de Valncia;

 Enllaos externs .
 Web de l'ajuntament de Valncia d'on s'ha extret part de la informaci anterior, amb perms.
 arqu-l-Andalus = L'Orient d'Alandals =            ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312641" title="Valentia" nonfiltered="2426" processed="2418" dbindex="122586">




La Ciutat de Valncia, fou fundada pels romans el 138 aC amb el nom de Valentia. 

Fundaci.
Valncia s una de les poques ciutats de l'Antiguitat que t una data coneguda de fundaci, una mena de partida de naixement, escrita per Titus Livi, a Periochae 55. Diu aix:


Anno Urbis conditae DCXVI Junius Brutus cnsul in Hispania ist, sub Viriatho militaverunt, agros et loppidum dedit, quod vocatum est Valentia.

Que vol dir:

Sent cnsol a Hispnia Dcim Juni Brut, als (soldats) que havien lluitat en temps de Viriat els don camps i una ciutat fortificada anomenada Valentia. 

Com que Dcim Juni Brut fou cnsol a Hispnia cap al 616 Ab Urbe condita (des de la fundaci de Roma, que hom creu que fou el 753 aC), es pot calcular amb molt poc marge d'error que la ciutat fou fundada el 138 aC, que a ms coincideix amb el perode immediatament posterior a la mort de Viriat.    

Valentia es fund sobre una de les illes que formava el riu Tria en la seua pantanosa desembocadura, en una plana alluvial on els principals assentaments preromans eren els ibrics d'Arse o Saguntum (Sagunt), Edeta (Llria) i Saetabis (Xtiva), tots tres sobre un tossal defensiu. Valentia, en canvi, era la primera ciutat dels voltants fundada sobre el pla. Les possibilitats d'aprofitament d'aquesta plana degueren condicionar l'elecci d'aquest emplaament. En aquesta poca de la Roma republicana la ciutat de Valncia no era la principal ciutat de l'actual Pas Valenci (Sagunt i Elx eren, sens dubte, ms importants), per s que era un nucli agrari notable, que arrib a canalitzar les aiges per a reg, i que arrib a encunyar moneda prpia, on l'emblema de la ciutat ja era la cornucpia o corn de l'abundncia.

Restes arqueolgiques.
L'arqueologia ha tret a la llum evidncies del primer assentament, clots per a pals de cabanyes i tendes de campanya, segurament un refugi provisional que en pocs anys va donar pas a edificacions ms slides. La colnia, que va prosperar rpidament pel fet que encunyara moneda prpia, fou destruda l'any 75 aC en el curs de la guerra entre Pompeu i Sertori. En l'excavaci de l'Almoina s'han descobert les restes esquarterades de diversos soldats a ms de les seues armes, evidncia d'all que degu ser una escaramussa de la batalla. Com a conseqncia d'aix, degu quedar prcticament abandonada durant almenys cinquanta anys.

Des de mitjan segle I Valentia havia recuperat ja el ritme perdut i iniciava una llarga etapa de desenvolupament, caracteritzada pel creixement urb, l'afluncia de nous colons, i l'engrandiment de l'urbs per mitj de la construcci de grans edificis pblics   com el frum o el circ   i l'execuci d'importants obres d'infraestructura, com un port fluvial al costat de les actuals Torres dels Serrans o la portada d'aiges, un equipament que els valencians no tornarien a tindre fins a mitjan segle XIX. 

Decadncia.
A la segona meitat del segle III, de manera parallela a la resta de l'Imperi, Valentia va travessar una etapa de crisi que va marcar l'inici d'un llarg perode de decadncia, al llarg del qual va anar minvant el permetre de la ciutat, es van despoblar barris sencers d'esta, i es van abandonar les xrcies d'infraestructures, smptoma d'una relaxaci en el govern municipal. Des de mitjan segle IV va poder existir una comunitat cristiana a la ciutat conformada entorn de la memria del Sant Vicent Mrtir, martiritzat ac l'any 304.

Caiguda de l'Imperi Rom.
Un segle desprs, a causa de les primeres onades de pobles germnics i pel buit de poder deixat per l'Administraci imperial, l'Esglsia va assumir les regnes de la ciutat i els edificis de culte cristi van anar reemplaant els antics temples romans. En temps del bisbe Justini, al segle IV, Valentia va experimentar una certa recuperaci i es va frenar per algun temps la degradaci urbana i s'hi va celebrar un important concili regional. La invasi bizantina del sud-oest de la pennsula, al 554, va suposar per a la ciutat una importncia estratgica, de manera que s'hi van installar contingents militars visigots i es van mamprendre treballs de fortificaci de l'antic circ rom. Desprs de l'expulsi dels bizantins al 625 s'inicia una etapa fosca, mal coneguda per la histria i a penes documentada per l'arqueologia, que sembla testimoniar un to de vida urbana molt baix.

Vegeu tamb.
Balansiya, la Valncia musulmana;
Museu Arqueolgic de l'Almoina;

 Enllaos externs .
 Web de l'ajuntament de Valncia d'on s'ha extret part de la informaci anterior, amb perms.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312645" title="Sant Iscle i Santa Victria de Talltendre" nonfiltered="2427" processed="2419" dbindex="122587">
L'esglsia de Sant Iscle i Santa Victria de Talltendre es troba situada a l'entitat de poblaci de Talltendre a 1.579 metres d'altitud, pertanyent al municipi de Bellver de Cerdanya. 

Surt documentada com parrquia a la fi del segle X a l'acta de consagraci de la Seu d'Urgell amb el nom de Sancti Aciscli de Telltendre.
 
D'estil romnic del segle XII, consta de nau nica rectangular amb absis semicircular amb dues finestres de pedra ben treballada, les voltes sn de perfil lleugerament apuntat, la coberta exterior s un llosat de llicorella. 

La portada  de calcria vermella es de tres arcadas rectangulars en disminuci amb un petit timp llis. En un principi el frontispici devia acabar en una espadanya, ms tard modificat per un campanar de torre quadrada amb una obertura en cada un dels seus quatre costats.

Vegeu tamb.
Art romnic de la Baixa Cerdanya;

 Bibliografia .

Enllaos externs.
Sant Iscle i Santa Victria de Talltendre;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312648" title="San Nicols del Puerto" nonfiltered="2428" processed="2420" dbindex="122588">

San Nicols del Puerto s un municipi de la provncia de Sevilla, a la comarca de Sierra Norte. Est situat a 93 quilmetres al nordest de Sevilla capital, a 590 metres d'altitud sobre el nivell del mar. T una extensi de 44,88 km i una poblaci de 682 habitants( INE 2006) 
 Histria .
Els seus primers pobladors foren d'origen cltic i la van anomenar "Iporci". Les seves mines de plata van ser explotades pels rabs a partir del segle VIII. Actualment la seva economia es basa en la ramaderia ovina, porcina i caprina. Sn edificacions d'inters l' esglsia de Sant Sebasti (segles XV-XVI), l' ermita de San Diego i el creuer de pedra del segle XVI situat a l'entrada de la poblaci. Tot el municipi es troba incls en la Parc Natural Sierra Norte de Sevilla i a pocs quilmetres es troba el Cerro del Hierro i les Cascades del Huesna. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312650" title="Sierra Sur de Sevilla" nonfiltered="2429" processed="2421" dbindex="122589">


La Sierra Sur de Sevilla s una comarca situada a la provncia de Sevilla, a Andalusia.

Comprn els municipis d'Aguadulce, Algmitas, Badolatosa, Casariche, El Rubio, El Saucejo, Estepa, Gilena, Herrera, La Lantejuela, La Roda de Andaluca, Lora de Estepa, Los Corrales, Marinaleda, Martn de la Jara, Osuna, Pedrera, Pruna i Villanueva de San Juan.

Limita a l'est amb la provncia de Crdova, al sud amb la Serrana de Ronda i la Sierra de Cdiz, a l'oest amb la Campia de Morn y Marchena i al nord amb la Comarca d'cija.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312653" title="Aguadulce" nonfiltered="2430" processed="2422" dbindex="122590">


Aguadulce s una localitat de la provncia de Sevilla, en la Comunitat Autnoma de Andalusia, en Espanya. Limita amb els termes municipals d'Osuna a l'oest a l'oest on el riu Blanco fa de frontera entre les dues localitats, a l'est sn els municipis de Gilena i Estepa els quals determinen l'espai geogrfic d' Aguadulce. Les altures ms importants del municipi sn el Cerro Real al nord-est amb 300m, Las Porqueras al sud-est amb 306m, Rompesquinas al sud amb 300m, i La Molina al Nord amb 296m. 

 Demografia . 


La poblaci d'Aguadulce ha variat considerablement al llarg dels anys. Va passar de tot just 100 habitants en l'any 1750 a 1.000 habitants un segle ms tard. De 1850 a 1940 es va produir el creixement demogrfic ms ampli, fins a arribar a els 3500 habitants, un mxim histric de poblaci. Ser la Guerra Civil i la postguerra, la qual propicis que nombroses famlies marxessin a regions estrangeres, principalment a Frana i Alemanya, o a altres zones espanyoles ms prsperes, com Valncia i Barcelona. Comena aix un notable descens demogrfic que noms en l'actualitat s'est recuperant, reflectint els ltims censos un lleu moviment a l'ala.

 Histria . 
En el Tur Real han estat trobades algunes destrals de l'Edat de Bronze, que es daten entorn de l'any 2000 a. C. similars a altres del sud-est de la pennsula (Almera, Murcia, i regions aquest de Granada). Segurament sn restes d'un assentament en el pujol. S'especula amb la possible relaci entre aquests assentaments i la posterior cultura de Tartessos, com indiquen les restes tartsiques trobades a Osuna, que fan pensar que la serra sud en general i Aguadulce en particular b van poder estar sota l'rbita d'aquest regne. Desprs de la desintegraci de Tartessos entorn del segle VI a. C., vctimes de l expansi cartaginesa, seran els pobles bers i entre ells els turdetans (establerts en el sud-oest de la pennsula entre els segles VI a. C. al segle II a. C.) els quals recullin l'herncia d'aquest regne en la regi andalusa. Entorn dels massos Embarra, Porta, Zorzal, Corito, l'Indiano, la Carabinera, i les Marques, es situa Fernndez Guerra la marruca turdetana, pels vestigis oposats en aquesta zones. Aguadulce hagu de posseir ja, una poblaci prerromana. Andalusia aviat va quedar sota la tutela de Roma, en la regi denominada Btica, dividida al seu torn en 4 districtes o conventus, Hispalis, Gades, Corduba i Astigi (cija]) districte al com pertanyia Aguadulce. Sn nombrosos els objectes d'poques romana trobats en el terme municipal de Aguadulce sobretot en els  massos Zorzal, les Marques, l'Indiano, la Carabinera, els Molins, romanents de les viles romanes, aix com en el Tur Real. Aquesta viles hagueren de dependre de l'antiga Ipora, ciutat hispanorromana. Se sap que aquesta ciutat de dubtosa localitzaci , (doncs b podria estar tamb en la zona de Montoro, Crdova) grcies a esments d'autors clssics menjo Herdoto o Plinio el Vell, aix com obres com l'Itinerari Antonino ens donen pistes sobre les ciutats de la zona. Les restes arqueolgiques ms importants trobats en Aguadulce sn: El cap d'una esttua de Minerva, deessa romana, de 18 cm de grandria, i possiblement del segle II de la nostra era. Aquesta escultura va ser lliurada al museu arqueolgic provincial hispalense en l'estiu de l'any 1946 Una escultura del du Bacus, avui dia pertanyent a una collecci particular d'Osuna Un succs histric rellevant en la zona va ser la batalla de Munda, on Juilo Csar va derrotar als fills de Pompeyo i va decidir l'ocs de la Repblica Romana. Algunes fonts estableixen el lloc del conflicte entre el pla existent entre les localitats del Ros i la Lantejuela, el que deixa a Aguadulce, possible Ipora, com espectadora de primera fila d'aquesta batalla celebrada el dia 17 de mar de l'any 47 a. C. i que va posar fi a la guerra civil. A partir del segle III de la nostra era, amb la crisi socioeconmica patida per tot l'imperi rom, especialment la part occidental del mateix, va tenir lloc un decament de la vida urbana. Desprs de la desaparici de Ipora, la zona es va reduir a una petita agrupaci d'habitatges al costat del rierol, mantingudes per les hortes. Aix va romandre Aguadulce desprs de la conquesta dels visigots i encara durant l'poca musulmana.

 Cultura popular .
Segons la tradici, el Cerro Real guarda en el seu interior un carro d'or, llegenda aquesta que com moltes altres pot tancar una certa veritat, doncs ja en altres llocs d'Europa s'han trobat representacions similars, totes elles d'origen cltic.

 Enllaos externs .
Aguadulce - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;
Informaci d'Aguadulce;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312656" title="Villanueva de San Juan" nonfiltered="2431" processed="2423" dbindex="122591">

Villanueva de San Juan s un municipi de la provncia de Sevilla, Andalusia. En l'any 2005 contava amb 1.440 habitants. La seva extensi superficial s de 34 km i t una densitat de 42,4 hab/km. Els seus coordenades geogrfiques sn 37 03' N, 5 10' O. Es troba situada a una altitud de 466 metres i a 95 quilmetres de la capital de provncia, Sevilla. 
Demografia. 



Enllaos externs.
Villanueva de San Juan - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312658" title="Casa-Museu de Rafel Casanova" nonfiltered="2432" processed="2424" dbindex="122592">
La Casa-Museu de Rafel Casanova de Moi est ubicat a la casa on va nixer l'any 1660 Rafael Casanova, Conseller de la Ciutat de Barcelona i heroi de la defensa d aquesta durant el setge de la ciutat per les tropes borbniques el 1714. 

Collecci.
Per una banda hi trobem documentaci i objectes de l poca de Rafael Casanova. I per altra banda trobem l'Arxiu histric de Moi (histria i documentaci de Moi) que t un fons notarial important, amb documentaci des de l any 1276 fins el 1700. Aix mateix hi ha 1200 pergamins inventariats, de contes, compra i venda, testaments..., el ms antic data del 1080.

 Enllaos externs .

 Casa Natal Rafael Casanova;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312661" title="Fabulous Trobadors" nonfiltered="2433" processed="2425" dbindex="122593">
Fabulous Trobadors s un grup de msica de Tolosa, fundat el 1987, que ha desenvolupat un estil particular basat en el folklore occit i els ritmes del nord-est del Brasil.

Claudi Sicre compon les lletres i rapeja mentre que Ange B. (nom real:Jean-Marc Enjalbert) tamb rapeja i actua com a human beatbox, produint mlts sons amb la sola ajuda de la boca. 
Les lletres d'algunes de les seves canons estan escrites en occit. Durant els seus concerts, bona part de les canons sn improvitzades, en forma de "duels verbals", inspirats en els tenons dels trobadors occitans. L'auditori tamb forma part de l'espectacle, car s'hi ballen nombroses danses folklriques.

En les canons del grups hi podem trobar una defensa de la identitat cultural occitana i una crtica al neoliberalisme econmic. Juntament amb altres artistes han promogut la idea de la Ligne Imaginot, una lnia imaginria que va de Marsella a Uzeste que agrupa als occitans promovent la seva cultura i la solidaritat entre ells.

 Discografia .

ra pas de faire (1992);
Ma ville est le plus beau park (1995);
On the Linha Imagint (1998);
Duels de tchatche et autres trucs du folklore toulousain (2003);




 Enllaos externs .
 Web oficial;
 El grup dins de la pgina de Tt ou tard;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312664" title="Sant Fruits de Llofriu" nonfiltered="2434" processed="2426" dbindex="122594">


Sant Fruits de Llofriu s una esglsia situada al centre del municipi de Llofriu, al Baix Empord.


Ja esmentada en un testament de l'any 1121, va dependre del priorat de Santa Anna de Barcelona fins a la desamortitzaci (primer ter del segle XIX)

L'actual edifici de l'esglsia s obra de mitjan segle XVIII, reconstruda sobre l'antiga d'estil romnic, de la que noms en queden els vestigis d'un grup de peces de ferro clavetejades als batents de fusta de la porta.

Est formada d'una nau amb capelles laterals i absis poligonal, amb una senzilla portalada rectangular; el campanar, que presideix l'antic nucli, s de planta quadrada. Durant la Guerra Civil espanyola fou destrut un retaule de l'altar major d'estil barroc. No se'n coneixia l'autor per segurament va sser fet sota la influncia de l'escultor Pau Costa i del seu deixeble Josep Pol. Es guarden fotografies del retaule a l'Arxiu Municipal de Palafrugell. La fotografia original es conserva en el mas Mastell de Llofriu del carrer del Ramal nmero 120.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312667" title="Schwalm-Eder" nonfiltered="2435" processed="2427" dbindex="122595">


El Districte de Schwalm-Eder, en alemany Schwalm-Eder-Kreis, s una divisi administrativa d'Alemanya situada a l'Estat Federat de Hessen. Es tracta d'un districte (Kreis) rural (Landkreise) que t per capital la ciutat d'Homberg (Efze).

 Situaci geogrfica .
El districte de Schwalm-Eder s situat al nord del Land de Hessen, al Regi de Kassel. El districte limita al nord amb el Districte de Kassel, a l'est amb el Districte de Werra-Meiner i al Districte de Hersfeld-Rotenburg, a l'oest amb el Districte de Waldeck-Frankenberg i al Districte de Marburg-Biedenkopf i al sud amb el Districte de Vogelsberg.

 Divisions administratives .

Els districte s format per 27 entitats administratives, 11 d'aquestes tenen el ttol de ciutat (Stadt): 

(Habitants a 31 de desembre de 2006)


 Districtes agermanats .
  Berln-Mitte, des de 1961,
  Kajaani, Finlndia, des de 1973,
  Sedgemoor, Anglaterra, des de 1979,
  Pi a (Powiat Pi ski), Polnia, des de 2000.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312670" title="Podicipdid" nonfiltered="2436" processed="2428" dbindex="122596">



Els podicipdids sn una famlia d'ocells aqutics de l'ordre dels podicipediformes que comprn 22 espcies. 

Morfologia.

 De 25 a 50 cm.
 Cos allargat i rabassut.
 Ales bastant petites.
 Bec recte i punxegut.
 Cua molt curta.
 Les potes, curtes, sn collocades molt enrere per facilitar el busseig per els dificulta la mobilitat a terra.
 Els peus tenen 3 dits dirigits cap endavant i els tarsos sn plans.
 Ungles amples i planes.
 Tenen de 17 a 21 vrtebres cervicals.
 Plomatge suau i dens, amb les rmiges rudimentries.
 Les plomes dels costats formen com una mena de bosses per desar-hi els pollets durant els seus primers dies de vida. Desprs els portaran a l'esquena. ;

Hbitat.

Viuen a prop de llacs, estanys i rius d'arreu de la Terra.

Espcies.

 Gnere Podiceps;
 Podiceps grisegena ;
 Podiceps cristatus ;
 Podiceps auritus;
 Podiceps nigricollis ;
 Podiceps andinus  ;
 Podiceps major ;
 Podiceps occipitalis;
 Podiceps taczanowskii;
 Podiceps gallardoi;
 Gnere Tachybaptus;
 Tachybaptus  ruficollis;
 Tachybaptus novaehollandiae;
 Tachybaptus pelzelnii;
 Tachybaptus rufolavatus;
 Tachybaptus dominicus ;
 Gnere Aechmophorus;
 Aechmophorus occidentalis;
 Aechmophorus clarkii;
 Gnere Rollandia;
 Rollandia rolland;
 Rollandia microptera;
 Gnere Poliocephalus;
 Poliocephalus poliocephalus;
 Poliocephalus rufopectus;
 Gnere Podilymbus;
 Podilymbus podiceps;
 Podilymbus gigas  ;

Costums.

Neden amb el cos bastant submergit i el coll dret. Volen amb el coll inclinat cap avall. 

Referncies.



Enllaos externs.

 Els podicipdids a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Vdeos i informaci diversa de podicipdids. ;
 Informaci diversa sobre 22 espcies d'aquesta famlia d'ocells.  i ;
 Vdeos de podicipdids en llur hbitat natural. ;
 Enregistraments sonors d'algunes espcies de podicipdids. ;
 Descripci d'aquesta famlia d'ocells. ;
 Taxonomia dels podicipdids. ;









 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312674" title="Valncia a l'poca de l'Esplendor" nonfiltered="2437" processed="2429" dbindex="122598">


Al segle XV Valncia va viure una etapa de gran desenvolupament econmic i esplendor cultural i artstic, anomenada el segle d'or o l'poca de l'Esplendor. Es va crear la Taula de Canvis i Depsits, una banca municipal en suport de les operacions comercials, la indstria local  que tenia els teixits al capdavant  va aconseguir un gran desenrotllament, i la ciutat es va convertir en un empori comercial al qual acudien mercaders de totes les parts d'Europa. A l'acabament del segle es va construir la Llotja de la Seda, centre de transaccions i un verdader temple del comer.


Aquest auge econmic t el seu reflex en el pla artstic i cultural. S'alcen ara alguns dels edificis ms emblemtics de la ciutat, com les Torres de Serrans (1392), la Llotja (1482), el Micalet o la capella dels Reis del convent de Sant Domnec. En pintura i escultura es deixen sentir les tendncies flamenques i italianes en artistes com Llus Dalmau, Gonal Peris o Dami Forment. En literatura, davall la protecci de la cort d'Alfons el Magnnim florix la producci escrita, de la m d'autors com ara Ausis March, Ro de Corella o Isabel de Villena. Cap al 1460 Joanot Martorell escriu el Tirant lo Blanch, una innovadora novella de cavalleria que va influir en nombrosos autors posteriors, des de Cervantes a Shakespeare.

Vegeu tamb.
Segle d'or valenci;

 Enllaos externs .
 Web de l'ajuntament de Valncia d'on s'ha extret part de la informaci anterior, amb perms.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312684" title="Franois de Neufville de Villeroy" nonfiltered="2438" processed="2430" dbindex="122599">

Franois de Neufville de Villeroy, duc de Villeroy (7 d'abril, 1644 - 18 de juliol, de 1730), fou un militar i aristcrata francs al servei de Llus XIV de Frana durant la Guerra de Successi Espanyola. Nomenat comandant en cap de l'exrcit francs al front itali desprs de la destituci de Nicolas Catinat, tamb fou derrotat pel Prncep Eugeni de Savoia a la Batalla de Chiari i finalment capturat a la Batalla de Cremona. Fou substitut pel Duc de Vendme.

Perfil biogrfic.
El Duc de Villeroy provenia d'una famlia noble que s'havia aixecat en prominncia durant el regnat de Carles IX de Frana. El seu pare Nicolas de Neufville marqus de Villeroy havia estat Mariscal de Frana i governador durant la joventut del rei Llus XIV de Frana, qui ms tard el nomen duc.

Expedient militar.
El 1693, sense haver exercit cap comandament realment important se'l nomen Mariscal de Frana, grcies a la seva amistat amb Llus XIV. 

Guerra dels 9 Anys.
El 1695, durant la Guerra dels Nou Anys, a resultes de la mort de Franois Henri de Montmorency-Bouteville, duc de Luxemburg, obtingu el comandament de l'exrcit francs a Flandes. Guillem III el trob un adversari molt ms fcil de derrotar que no pas el duc de Luxemburg.

Villeroy fou responsable de l'absurd bombardeig de Brusselles el 1695 que oblig a reconstruir-la totalment. Paradoxalment, degut a aquest fet, Bruselles presenta hui en dia una regularitat i uni d'arquitectura caractersitques.

Guerra de Successi Espanyola.
El 1701 Villeroy fou destinat a Itlia per substituir Nicolas Catinat, per fou derrotat rpidament pel Prncep Eugeni de Savoia a la Batalla de Chiari. El febrer de 1702 queia presoner durant la Batalla de Cremona, fent-se famosa entre els seus propis soldats la rima:


"Pel favor de Bellone,
i per una felicitat sense igual,
Hem conservat Cremona
--i perdut el nostre general !!"


Efectivament les tropes franceses conservaren Cremona i el resultat de la batalla fou neutral.

Desprs de ser alliberat, Villeroy fou destinat al front continental on s'enfronta al Duc de Marlborough als Pasos Baixos. Ms aviat per les prpies dificultats internes de Marlborough amb els comissaris aliats holandesos que per la prpia habilitat de Villeroy, el desastre es retard, per el 1706 el Duc de Marlborough  l'atac i el derrot definitivament a la Batalla de Ramillies. 

Llus XIV consolava el seu vell amic amb el comentari, "A la nostra edat, un ja no t sort", per el destitu del comandament. A partir de l'aleshores, Villeroy visqu la vida d'un cortes, i encara que considerat sospits d'estar implicat en complots, mantingu la seva amistat amb Llus XIV de Frana.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312699" title="Antoni I de Parma" nonfiltered="2439" processed="2431" dbindex="122600">
Antoni I Farnese o Antoni I de Parma ( Parma, Ducat de Parma 1679 - d. 1731 ) fou el 8 Duc de Parma, l'ltim de la Dinastia Farnese.

Orgens familiars.
Va nixe el 29 de novembre de 1679 a la ciutat de Parma sent el fill ms petit del duc Ranuccio II de Parma i la seva tercera esposa, Maria d'Este. Fou nt per lnia paterna de Odoard I de Parma i Margarida de Mdici, i per lnia materna de Francesc I d'Este i Maria Caterina Farnese. Fou germ, per part de pare, d'Odoard II Farnese aix com tamb del duc Francesc I de Parma.

Joventut.
Reb una gran educaci, cosa que el va permetre viatj arreu d'Europa de ben jove, visitant la Biblioteca Ambrosiana de Mil de ma de Carles Borromeo, aix com les corts de Guillem III d'Anglaterra a Londres i Leopold I del Sacre Imperi Romanogermnic a Viena.

Duc de Parma i npcies. 
A la mort del seu germ Francesc I de Parma el febrer de 1727 fou nomenat duc de Parma. Tot i que en un principi no estigu interessat en el ducat, accept el nomenat i rpidament pos soluci a una de les problemtiques importants: el seu matrimoni. Aix es va casar el 5 de febrer de 1728 a la ciutat de Parma amb Enriqueta d'Este, filla de Reinaldo III de Mdena i Carlota Felicitat de Brunsvic-Lneburg. Per la celebraci del casament amb Enriqueta d'Este, cosina germana seva, necessit una dipensa del papa Benet XIII.

El Ducat estava molt debilitat econmicament i Antoni I impuls les plantacions de morera amb la finalitat de promoure la indstria de la seda, l'apicultura i impuls la creaci d'una fira a Piacenza. Aix mateix, desprs de 40 anys de prohibici, autoritz el 1729 la utlitzaci de la mscara en la celebraci del carnaval.

Antoni I mor el 20 de gener de 1731 a la ciutat de Parma a l'edat de 51 anys sense haver tingut descendncia.

Herncia del ducat.
Mancat de descendncia, i tot i que Antoni I design hereva universal al fill que tenia la seva esposa (tot i que realment no estava embarassada), fou nomenada hereva Isabel Farnese, filla d'Odoard II Farnese i Dorotea Sofia del Palatinat-Neuburg en virtut del Tractat de la Haia de 1720. Isabel renunci, per, al ducat en favor del seu fill Carles de Borb, actuant de regent Dorotea Sofia i passant a domini de l'Imperi Espanyol. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312703" title="Pelourinho" nonfiltered="2440" processed="2432" dbindex="122601">




El Pelourinho s el nom d'un barri de Salvador capital de l'estat brasiler de Bahia, localitzada en el seu Centre Histric,en concret a la Cidade Alta.

Posseeix un conjunt arquitectnic colonial (barroc portugus) preservat i integrant del Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO,on hi han milers de cases dels segles XVI,XVII i XVIII amb els carrers adoquinats. s el major patrimoni barroc d'Amrica llatina, s una barreja d'estil colonial amb influncies africanes, on en l'actualitat s'hi desenvolupa una amplia activitat cultural.

Entre esglsies, fortaleses i monuments hi han gaireb 500 edificacions (365 esglsies, una per a cada dia del any).

El Pelourinho s una de les visites obligades de Salvador i del Brasil, ha estat restaurat a finals del segle passat i est tenint un fort procs de revitalitzaci. Essent aquest un pol d'atracci econmica de la ciutat, on l'indstria turstica s'est desenvolupant de forma important.

El nom de Pelourinho, ve del portugus i era una columna on es castigaven els esclaus i els lladres.

Des de l'extrem oest del Pelourinho acaba amb una paret natural de 90 mts d'alada, on hi han una de les millors vistes de la Badia.

Est ple d'indrets per menjar la cuina bahiana.

Histria.

La histria del barri est intimamente lligada a la histria de la prpia ciutat, fundada en 1549 per Tom de Sousa, primer governador general del Brasil ,quan Joan III de Portugal era el monarca, que va escollir el lloc on es localitza el pelourinho per la seva ubicaci estratgica aix fou per l'alada, a prop del port,de la regi comercial i amb una barrera natural constituda per una elevaci abrupta del terreny, veritable muralla de fins a 90 metres d'alada per 15km d'extensi facilitant aix la defensa de la ciutat.

Era un barri bsicament residencial, on es concentraven les millors cases, fins a principis del segle XX. A partir de la dcada de 1960, el Pelourinho va patir un gran procs de degradaci, amb la modernitzaci de la ciutat i la transferncia d'activitats econmiques a altres barris de la capital bahiana, i la zona del centre histric en un lloc de marginalitat.

Aquesta situaci comen a redrear-se amb el nomenament de Patrimoni Mundial de la Humanitat i amb la restauraci que es va fer als anys 90.

Museus al Pelourinho.

 MUSEO DA CIDADE - Largo do Pelourinho, 03 - Pelourinho  ;

 MUSEO DAS PORTAS DO CARMO - Praa Jos de Alencar, 13/19 - Centro Histrico ;
 
 MUSEO DE AFRO - BRASILEIRO - Praa Terreiro de Jesus, s/n - Centro Histrico  ;
 
Entitats.

Al Pelourinho hi han diferents entitats que hi tenen la seva seu,com sn

 Casa de Jorge Amado ;
 Grupo Gay da Bahia ;
 Instituto del Patrimonio Artstico y Cultural (IPAC). ;

Referncies culturals.

 Menino do Pel, can de Daniela Mercury i Olodum ;
 Protesto do Olodum, can de Olodum ;
  Pa, , pel.lcula de Monique Gardenberg ;

Enllaos externs.
Guia de Bahia









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312709" title="Associaci Juvenil Barjaula" nonfiltered="2441" processed="2433" dbindex="122602">


L'Associaci Juvenil Barjaula s una entitat de joves de Montblanc (Conca de Barber) creada l'any 2003 a partir del grup de joves de l'Associaci Medieval de la Llegenda de Sant Jordi.

El grup es cre als voltants de l'any 1998 a ra de la necessitat de l'organitzaci de la Dracum Nocte, el primer acte eminentment juvenil de la Setmana Medieval de la Llegenda de Sant Jordi. Posteriorment es configur poc a poc un programa d'activitats que s'escapaven de la festa medieval prpiament dita, fins que el 14 d'agost de 2003 es constitu l'Associaci Juvenil Barjaula. L'xit de la iniciativa feu que amb noms 3 anys l'entitat passs de 25 socis (2003) a 560 associats (2006) arribant als 680 l'any 2008, aproximant-se al 10% de la poblaci de la capital de la Conca. L'eina ms potent de treball de Barjaula fou la creaci d'una xarxa de complicitats a diferents nivells, des dels institucionals a les entitats populars, aconseguint aix uns excellents resultats tant nivell de propostes culturals com de participaci popular. Es cre un ample ventall d'activitats encarades a acabar amb els dficits d'una poblaci petita (d'oci, formaci, culturals...)

L'any 2004, l'Ajuntament de Montblanc ced indefinidament una torre del recinte emmurallat medieval a l'Associaci, que comen una acurada restauraci per convertir l'estructura medieval en la seu de l'entitat juvenil. La Torre es convert en la insgnia de l'entitat i es postul com un dels centres culturals de Montblanc acollint trobades, exposicions, conferncies, etc. Posteriorment Barjaula pos aquesta infraestructura a disposici de la resta d'entitats del ric teixit associatiu de Montblanc.

Es considera a Barjaula com el punt d'inici d'un potent moviment associatiu aparegut a la Conca de Barber durant la primera dcada dels anys 2000, la seguiren noves entitats com Auvnguen, jvens de l'Espluga de Francol, l'Associaci de Joves de Rocafort de Queralt, AiAi LuJuvent de Solivella, l'Associaci Karessus de Santa Coloma de Queralt, els Joves de Pira i els De Sarral, entre d'altres. La culminaci del moviment fou la signatura de creaci de la Coordinadora d'entitats juvenils de la Conca de Barber, una estructura federal a partir de les diferents entitats.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312717" title="Prunllid" nonfiltered="2442" processed="2434" dbindex="122603">


 
Els prunllids sn una famlia d'ocells de l'ordre dels passeriformes que comprn 13 espcies que pertanyen al gnere Prunella. 

Morfologia.

 De 15 a 17 cm de llargria.
 Ales arrodonides i amb 10 rmiges principals.
 Bec recte i prim amb l'extrem lleugerament ganxut.

Reproducci.

Construeixen nius en forma de copa i hi ponen 4 ous amb unes tonalitats vermellenques o blavenques que sn covats per tots dos progenitors.

Alimentaci.

Mengen insectes a l'estiu i llavors i baies a l'hivern. 

Distribuci geogrfica.

Viuen a Eursia.

Espcies.

 Prunella collaris (Scopoli, 1769);
 Prunella himalayana (Blyth, 1842);
 Prunella rubeculoides (Moore, 1854);
 Prunella strophiata (Blyth, 1843);
 Prunella montanella (Pallas, 1776);
 Prunella ocularis (Radde, 1884);
 Prunella fagani (Ogilvie-Grant, 1913);
 Prunella fulvescens (Severtzov, 1873);
 Prunella atrogularis (Brandt, 1844);
 Prunella koslowi (Przewalski, 1887);
 Prunella modularis (Linnaeus, 1758);
 Prunella rubida (Temminck & Schlegel, 1848);
 Prunella immaculata (Hodgson, 1845);

Referncies.



Enllaos externs.

 Els prunllids a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Vdeos i informaci diversa d'aquesta famlia d'ocells. ;
 Informaci sobre les 13 espcies de prunllids.  i ;
 Vdeos de prunllids en llur hbitat natural. ;
 Taxonomia dels prunllids. ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312719" title="Francisco Alonso" nonfiltered="2443" processed="2435" dbindex="122604">
Francisco Alonso (Granada, el 9 de maig de 1887 - Madrid, el 19 de maig de 1948) va ser un msic i compositor de sarsueles espanyol.

Sarsueles.
 La nia de los cantares, 1905.
 Msica, luz i alegra, 1916.
 La linda tapada, estrenada al Teatre Cmico de Madrid, el 19 d'abril de 1924.
 La bejarana, estrenada al Teatre Apolo de Madrid, 1924.
 La calesera, estrenada al Teatre de la Zarzuela de Madrid, el 12 de desembre de 1925.
 La Parranda, estrenada al Teatre Caldern de Madrid, el 18 d'abril de 1928.
 La Picarona, estrenada al Teatre Eslava de Madrid, el 6 de febrer de 1930.
 Las Leandras, estrenada al Teatre Pavn de Madrid, el 12 de novemb re de 1931.
 Me llaman la presumida, 1935.
 Rosa, la pantalonera, 1938.
 La zapaterita, estrenada al teatre Caldern de Madrid, el 12 d'abril de 1941.
 Las corsarias.
 Doa Mariquita de mi corazn, 1942.
 Tres das para quererte, 1945.
 Rbame esta noche, 1947. En collaboraci de Daniel Montorio.
 Luces de Madrid, 1947.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312721" title="Louis d'Aubusson de la Feuillade" nonfiltered="2444" processed="2436" dbindex="122605">
Louis d'Aubusson de la Feuillade, duc de Roannais, (1673 - 28 de gener, de 1725) fou un militar i aristcrata francs al servei de Llus XIV de Frana durant la Guerra de Successi Espanyola. Nomenat comandant en cap de l'exrcit francs al front itali desprs que el Duc de Vendme fos destinat al front continental, fou derrotat a la Batalla de Tor. Aquesta batalla signific l'expulsi de les tropes franceses d'Itlia i el tancament del front itali de la Guerra de Successi Espanyola. 

Perfil biogrfic.
Era el fill de Franois d'Aubusson de La Feuillade, un Mariscal de Frana. Es cas amb la filla de Michel Chamillart, el secretari d'estat per a la guerra de Llus XIV de Frana.

Expedient militar.
Des dels 15 anys serv com  a voluntari en l'exrcit. Fou nomenat Mestre de camp (coronel) d'un regiment de cavalleria del seu nom l'agost de 1689, per el seu regiment s llicenciat desprs de la pau de Rijswick, el 1698.

Fou nomenat Mestre de camp (coronel) d'un regiment de cavalleria del seu nom el maig de 1701 i a finals de 1702 fou ascendit al grau de mariscal de camp.

Guerra de Successi Espanyola.
Quan desprs de la derrota de les tropes franceses a la Batalla de Ramillies de 1706, el Duc de Vendme fou destinat a Flandes per reorganitzar el front continental, el duc de Roannais fou nomenat el seu successor com a comandant en cap de les tropes franceses al front de guerra itali. 

El seu nomenament obea a la recomanaci que el seu sogre havia fet al rei Llus XIV de Frana. El Duc de Roannais, a l'edat de 33, no tenia cap tipus d'experincia com a comandant en cap i era ambicis i arrogant.

El Duc de Roannais ignor el bon consell del Marqus de Vauban (un expert sobre setges), i atac la ciutadella de Tor frontalment. Durant el llarg setge que preced la Batalla de Tor dessagn de manera absurda tot un petit exrcit, malbaratant un recursos valuosos.

Desprs de la derrota a la Batalla de Tor, seguida per la completa retirada de les tropes franceses d'Itlia, La Feuillade fou el cap de turc. Se l'ignor durant la resta del regnat de Llus XIV de Frana i no fou rehabilitat fins el regnat de Llus XV de Frana, que el nomen Mariscal de Frana el 1724.

El Duc de Roannais mor al Castell Marly sense fills i el ttol de duc de Roannais s'exting.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312726" title="Sndrome piramidal" nonfiltered="2445" processed="2437" dbindex="122606">
La sndrome piramidal s el conjunt de signes i smptomes derivats de la lesi de la via piramidal en qualsevol punt des del seu origen al crtex cerebral fins a la banya anterior de la medulla espinal.



 Sistema piramidal .
El sistema piramidal est composat de quatre fascicles. Aquests quatre feixos son els que determinen el moviment:
 Feix piramidal o corticoespinal: va del crtex a la banya anterior de la medulla espinal.
 Feix geniculat o corticobulbar: va del crtex, pel genoll de la cpsula interna, fins al sinaptar amb neurones dels parells cranials motors i mixtes.
 Feix corticosubcortical: connecta el crtex amb els ganglis de la base (sistema extrapiramidal). Forma aix un bucle que controla el moviment. ;
 Feix juxtapiramidal: fa sinapsis en les neurones inhibitries de la medulla espinal.

Manifestacions clniques.
Signes directes o de dficit.
 Dficit motor: parlisi o parsia dels msculs innervats per les neurones dels parells cranials i de les banyes anteriors de la medulla situats per sota la lesi. Prdua de fora distal i antigravitatria.

En el sndrome piramidal mai s'afecta un sol mscul o grup de msculs redut, se n'afecten varis. Afecten principalment la musculatura antigravitatria (hipertonia espstica amb signe de navalla de molla. Es conserva la coordinaci entre la musculatura agonista i antagonista. La parlisi s contralateral a la lesi en l'encfal i ipsilateral a la lesi a la medulla (cal recordar que per sota del bulb raquidi la via es decusa). 
 Prdua de reflexos superficials, el centre reflex dels quals est per sota de la lesi.
 Hiperextensibilitat;
 Atrfia muscular per dess;

Signes indirectes (per alliberaci).
 Prdua de control suprasegmentari: Sincinsies (moviments involuntaris de la part paralitzada que imiten una ordre que s'ha efectuat per a l'altra part del cos. No poden moure una m voluntriament, per si tanquen l'altra l'afectada es tanca per imitaci);
Prdua del control segmentari: espasticitat i hiperreflxia profunda;
Prdua de control intersegmentari: presncia de reflexes patolgics (Babinky i de defensa);

Localitzaci de la lesi.
 Lesions corticals o subcorticals: donen lloc a monoplegies contralaterals. El crtex motor t una superfcie amplia, una lesi no sol afectar totes les neurones. ;
 Lesions a la cpsula interna: freqent per accidents vasculars cerebrals. Les fibres de la via piramidal hi passen molt agrupades. Veurem una parlisi del facial inferior contralateral (el facial superior rep neurones bilaterals, per aix no es paralitza). Els pacients tenen una marxa molt caracterstica (si es que poden caminar) s la marxa del segador.
 Lesi del tronc cerebral: hemiplegia contralateral si sols es lesiona la via piramidal d'un costat i tetraplegia si es lesionen els dos costats. ;
 Lesi medullar: si la lesi s petita hi haur hemiplegia homolateral, per sota de la lesi. Si la lesi s gran es produeix una hemiplegia bilateral per sota de la lesi (tetraplegia si la lesi s a nivell cervical).

Exploraci  del dficit motor.
EESS.
 Prova de Mingazzini: el pacient ha d aguantar els braos endavant amb els ulls tancats. Si hi una parsia veurem com aquests decauen.
 Prova d Strauss: oposem resistncia a l extensi de la ma del pacient. Veurem que cedeix molt rpidament si hi ha afectaci.
 Prova de Barr: es demana al pacient que situ les seves mans enfrontades entre si, per les superfcies palmars, sense que arribin a tocar-se, i se'l convida a que faci el mxim esfor de separaci dels dits entre s. Collocats els dits petits un davant l'altre, el polze queda menys separat, menys elevat, en el costat on existeix un dficit motor piramidal.
 Prova de Miller-Fisher. ;

EEII.
 Maniobra de Barr: en decubit prono es demana que aixequi les cames. La cama de la part afectada no s'elevar tant.
 Prova obsttrica de Mingazzini: s el mateix per en decubit sup;
Referncies.
Conn PM. Neuroscience in medicine. Philadelphia: JB Lippincott; 1995.
Cooper JR, Bloom FE, Roth RH. The biochemical basis of neuropharmacology. 7th ed. New York: Oxford University Press; 1996.
Kandel ER, Schwarts JH, Jessell TM. Essentials of neural science and behavior. London: Prentice Hall International; 1995.
Purves D, Lichtman JW. Principles of neural development. Sunderland: Sinauer; 1985.
Purves D, Agustine GJ, Fitzpatrick D. Neuroscience. 3rd ed. Sunderland: Sinauer; 2004.
Shepherd GM. Neurobiologa. Barcelona: Labor; 1985.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312731" title="Cnclid" nonfiltered="2446" processed="2438" dbindex="122607">

Els cnclids sn una famlia d'ocells passeriformes que comprn cinc espcies, l'nica europea de les quals s la merla d'aigua (Cinclus cinclus).

Morfologia.

 Mida petita (17-20 cm).
 Plomatge dens.
 Ales relativament curtes per molt musculades per poder nedar sota l'aigua.
 Ulls adaptats per a millorar la visi subaqutica.

Reproducci.

La incubaci dels ous s'allarga durant un perode de 16-17 dies i els pollets sn alimentats per tots progenitors. Poden efectuar dues postes el mateix any.

Alimentaci.

Mengen invertebrats com ara larves, ous de peixos i peixets. Molluscs i crustacis tamb sn consumits, especialment a l'hivern quan les larves d'insectes sn escasses.

Hbitat.

Habiten vora els rius i torrents d'aiges rpides.

Distribuci geogrfica.

Viuen al Marroc (noms a la serralada de l'Atles), Eursia i l'Amrica occidental.

Costums.

Tenen molta habilitat per a nedar sota l'aigua. A ms, la seua sang t una alta concentraci d'hemoglobina per a emmagatzemar ms oxigen i poder romandre sota l'aigua fins a 30 segons.

Conservaci.

Els cnclids es veuen afectats per la polluci i per l'acidificaci i terbolesa causades per l'erosi del sl. A ms, la creaci d'embassaments i canals pot degradar i destruir el seu hbitat natural.

D'altra banda, sn objecte de persecuci per part dels humans per diverses raons: a la serralada de l'Atles sn caats per les seues suposades propietats afrodisaques i, en certes rees d'Esccia i Alemanya fins a comenaments del segle XX, tamb eren caats perqu hom creia que s'alimentaven d'ous de salmnids.

Tot i aix, l'estat de conservaci de les diferents espcies de cnclids no s preocupant llevat de Cinclus schulzi que forma poblacions petites i fragmentades a Sud-Amrica, especialment a l'Argentina a causa de la gesti de les conques fluvials.

Referncies.


 Els cnclids a la IUCN. ;

Enllaos externs.

 Els cnclids a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Els cnclids a l'Animal Diversity Web. ;
 Vdeos i informaci diversa de cnclids. ;
 Informaci sobre les cinc espcies de cnclids.  i ;
 Vdeos de cnclids en llur hbitat natural. ;
 Enregistraments sonors de cnclids. ;
 Taxonomia dels cnclids. ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312738" title="Julio Cern Ayuso" nonfiltered="2447" processed="2439" dbindex="122609">
Julio Cern Ayuso (1928) s un filsof i diplomtic espanyol. Desprs de viatjar a la Repblica Popular de la Xina i la URSS el 1953-1956, contact amb exiliats i activistes interiors de la HOAC, i el 1958 va fundar el Frente de Liberacin Popular (FLP), grup d'agitaci antifranquista que tenia la pretensi d'arribar a una entesa entre marxistes i catlics; alhora, ocupava la secretaria de l'ambaixada espanyola a l'OIT. El 10 de juny de 1959 fou detingut per va participar en la jornada de vaga pacfica convocada pel PCE. Fou condemnat a 8 anys de pres, malgrat l'enrgica defensa que va fer Jos Mara Gil-Robles y Quiones, qui insist en el seu catolicisme i anticomunisme. El 8 d'octubre de 1962 fou indultat per les autoritats franquistes i desterrat a Alhama de Mrcia, des d'on collabor a Cuadernos de Ruedo ibrico. A principis dels setanta fou rehabilitat com a funcionari i traslladat a l'ambaixada espanyola a Frana, on treball per a la UNESCO i resid en un castell de la regi del Perigord. El 1994 cess del seu crrec.
 
 Enllaos externs .
 Pensament i biografia a filosofia.org;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312747" title="Jos Luis Leal Maldonado" nonfiltered="2448" processed="2440" dbindex="122610">
Jos Luis Leal Maldonado (Granada, 1939) s un poltic i empresari espanyol. Era fill d'un alt crrec de la Marina espanyola, i entre 1948 i 1955 va estudiar amb un grup selecte entre els quals hi havia el futur rei Joan Carles I. Estudi dret a la Universitat Complutense de Madrid, on va contactar amb les Juventudes Monrquicas Espaolas de Nicols Sartorius i Juan Toms de Salas, i el 1958 pass a formar part del Frente de Liberacin Popular. Treball un temps en l'assessoria jurdica de Manuel Jimnez de Parga Cabrera. El 1961 viatj a Sussa i desprs a Pars, on estudi economia a la Sorbonne i treball uns anys per a l'OCDE. 

Quan Joan Carles I fou proclamat rei va tornar a Espanya, ingress en la UCD i el mar del 1978 fou nomenat secretari d'estat per a afers econmics. Posteriorment, Adolfo Surez el nomen ministre d'economia i hisenda de  6 d'abril de 1979 a 8 de setembre de 1980. Desprs de l'ensulsiada de la UCD no particip ms en poltica, fou assessor econmic de la presidncia del Banco de Bilbao Vizcaya. El 1990 fou nomenat president de l'Associaci Espanyola de la Banca, crrec que ocup fins a gener de 2006. El mar de 2004 es va anunciar el seu nomenament com administrador independent del grup francs Carrefour

 Enllaos externs .
 Biografia a filosofia.org;
 Notcia de la seva substituci com a cap de l'AEB a Cinco Das;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312752" title="Nicols Sartorius" nonfiltered="2449" processed="2441" dbindex="122611">
Nicols Sartorius lvarez de las Asturias (Madrid, 4 de maig de 1938) s un advocat poltic i periodista espanyol, comte de San Lus. Actiu militant antifranquista, durant els anys 50 fou fundador de les Juventudes Monrquicas Espaolas, de les que en fou el principal dirigent amb Jos Luis Leal Maldonado i Juan Toms de Salas. En els anys seixanta, per, va ser confundador del sindicat Comissions Obreres i membre del Partit Comunista d'Espanya. 

Va ser detingut i condemnat en diverses ocasions per la seva militncia poltica durant la dictadura franquista, sent un dels detinguts per suport als acusats en el conegut com Procs de Burgos. En total va passar sis anys a la pres. Va participar activament des de Comissions en les negociacions poltiques durant la Transici Espanyola i fou Diputat al Congrs en la II, III i IV legislatura per Izquierda Unida, arribant a ser-ne Portaveu. Desprs es va unir al corrent Nueva Izquierda que va acabar per constituir-se en partit poltic com a Partido Democrtico de la Nueva Izquierda, integrant-se la major part dels seus afiliats al PSOE. 

Des de l'aband d'Izauierda Unida s'ha dedicat a escriure articles i llibres sobre histria contempornia d'Espanya, la majoria en relaci amb el perode de la transici poltica. Es va incorporar a la Fundaci Alternatives, de la qual s Vicepresident. En la seva labor com periodista collabora habitualment en el diari El Pas i en el programa Ahora por ahora de la Cadena SER. 

La seva ltima obra, El final de la dictadura. La conquista de la democracia en Espaa (Madrid, 2007) s un assaig histric escrit amb Alberto Sabio.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312754" title="Sant Esteve de Canapost" nonfiltered="2450" processed="2442" dbindex="122612">


Sant Esteve de Canapost s una esglsia romnica situada al centre del nucli de Canapost, al Baix Empord. Durant les darreres obres de restauraci, van aparixer restes de pintures murals i es van trobar sepultures d'poca medieval al cementiri. 

Segons sembla havia estat dedicat a Sant Clet i ja s esmentada l'any 1019, quan la seu gironina va rebre un alou situat dins la parrquia. A mitjans del segle XIII va passar a ser sufragnia de la parrquia de Sant Esteve de Peratallada, condici que actualment encara mant.

Arquitectura.
Es tracta, en realitat de dos temples de planta rectangular que es comuniquen per dins, un de ms arcaic, preromnic del segle IX o X al costat sud, i un altre de romnic del segle XI al costat nord. Ambdues naus estan capades a l'est per sengles absis. La comunicaci entre ambdues naus es fa a travs de tres arcs adovellats de mig punt.

La nau preromnica est encapalada per un absis trapezial i transsepte elevat, sobre el que s'hi sustenta en part la torre del campanar. Aquesta nau est coberta amb una volta de can feta amb pedruscall barrejat amb morter, mentre que la volta transversal del creuer s de ferradura. L'absis est illuminat pel centre per una finestra d'esqueixada i destaca per ser un dels pocs de la seva poca que ha conservat a la cornisa un fris decorat geomtricament amb relleus rombodals.

La nau romnica t l'absis semicircular amb una finestra d'una esqueixada. Est coberta per una volta de can i el tram presbiteral que condueix a l'absis queda cobert amb una volta de quart d'esfera. L'absis s ornamentat amb arcuacions cegues que es recolzen sobre mnsules llises.

La nau ms antiga t dues portes. La primitiva, al costat de migdia, s adovellada i amb dos arcs de mig punt en gradaci. En aquest mur s'hi poden observar filades d'opus spicatum. La porta de ponent es va obrir en poca barroca.

L'element ms notable del conjunt s el campanar inacabat. Es va aixecar al segle XII amb estil llombard. El segon pis, emmarcant unes finestres de mig punt, s ornamentat per unes arcuacions cegues amb mnsules esculpides i un fris de dents de serra.

A l'interior de la nau preromnica es conserven restes de decoraci mural en molt mal estat, tret d'un fragment amb caps de personatges nimbats, una franja vermella i extrems d'ales, a la volta del transsepte.

Una rosassa es va comenar a construir en poca gtica, per no es va acabar. Es pot observar actualment darrera els absis, a terra, d'exposici. 

Bibliografia.
Asensi, Rosa Maria; Pladevall, Antoni (2000), Guies Catalunya Romnica, El Baix Empord, Barcelona, Prtic. ISBN 84-730-66-375;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312756" title="Erich Raeder" nonfiltered="2451" processed="2443" dbindex="122613">


Erich Johan Albert Raeder (24 d'abril de 1876   6 de novembre de 1960 va ser un militar naval alemany abans i durant la Segona Guerra Mundial. Ostent el mxim rang naval possible (el de Groadmiral  Gran Almirall ) al 1939, sent el primer que hi arribava des de Alfred von Tirpitz. Raeder comand la Kriegsmarine (marina de guerra alemanya) durant la primera meitat de la Segona Guerra Mundial, per dimit al 1943 i va ser substitut per Karl Dnitz. Va ser sentenciat a cadena perptua als judicis de Nuremberg, per va ser posat en llibertat uns anys desprs i va escriure la seva autobiografa.

 Biografia .
 Inicis .
Raeder va nixer a una famlia de classe mitjana a Wandsbek, un dels 7 districtes de la ciutat d'Hamburg. El seu pare era director d'escola. S'allist a la Kaiserliche Marine (Marina Imperial Alemanya) al 1894, ascendint rpidament a l'escalaf, esdevenint Cap d'Estat Major de l'almirall Franz von Hipper al 1912. Durant la Primera Guerra Mundial serv en aquest dest aix com en diversos destins de combat, prenent part a les batalles del Banc Dogger i de Jutlndia.

Desprs de la guerra segu ascendint a la jerarquia naval esdevenint Konteradmiral al 1922, aix com Inspector d'Instrucci Naval. En aquest moment comena a traar un programa per a dotar al cos d'oficials i sots-oficials navals preparats per a un duel naval desigual. Les bases d'aquest programa eren:
 noms a travs d'una disciplina ferma per amistosa es pot esperar que una tripulaci aconsegueixi un alt nivell d'eficincia;
 el requisit previ per a tal estat de disciplina s un cos d'oficials i sots-oficials ben disciplinat;
 un sentiment d'orgull i respecte propi modest per definit, commensurat amb el rang dels oficials, animat cap al cos d'oficials si s per completar els seus deures.

Ams d'aquests fonaments per a restaurar un esperit de cos, procur estrnyer les relacions entre els oficials de lnia i els oficials enginyers. Tot aix va portar un quadre de mariners lleials i ben preparats.

Entre 1922-23, degut a que el Tractat de Versalles no permetia que hi haguessin cursos acadmics de reciclatge per a oficials de nivell mitj i superior, Raeder empr els seus propis llibres de text i apunts escolars per desenvolupar un programa de preparaci per a oficials. Si b en un inici  tan sols durava dues setmanes, al 1927 el curs arrib a ocupar un any i mig. Era denominat "Curs per a Assistents d'Oficials Comandants", burlant de nou les restriccions del tractat.

Al 1925 va ser promogut a a Vizeadmiral. Tot i als disturbis habituals de l'poca, la Marina aconsegu restar apart de tots els canvis poltics. En el seu nou dest com a Comandant del Districte Naval del Bltic, el seu inters va ser reinstaurar algunes de les antigues tradicions i costums de la Kaiserliche Marine, especialment aquelles que promovien una millor relaci entre la Marina i la comunitat civil. Sota la seva comandncia es torn a obrir el Club Naval de Regates de Kiel, obtenint un cam parallel per a entrenar les tripulacions, i el port de Kiel comen a allotjar naus de guerra d'altres nacions (entre elles, al 1928 reb una visita del rei d'Espanya (Alfons XIII. El 31 de maig de 1926 reb el doctorat honorfic de Filosofia per la Universidad Christian-Albrecht de Kiel.

A l'octubre de 1928, desprs de la dimissi de l'Almiral Hans Zenker per un escndol financer, Raeder va ser promogut a Almirall i nomenat Comandant en cap de la Reichsmarine (Oberbefehlshaber der Kriegsmarine), la Marina de la Repblica de Weimar. Les seves condicions per a acceptar el crrec va ser un control sota restriccions sobre totes les operacions navals, un accs directe al Ministre de Defensa per discutir tots els afers navals, i una complerta independncia de la Reichsmarine respecte al Heer. Aix li permetia no estar lligat a les finances del Heer, aix com que el control de la Marina queds sota la comandncia d'un nic almirall, i no pas de l'OKH. Tanmateix es convertia en responsable de les diverses iniciatives per a l'expansi de l'Armada, usualment sota contractes secrets, sobre tot amb l'estudi i el desenvolupament d'armes prohibides pel Tractat de Versalles.

 La reconstrucci de la Kriegsmarine .

Si b li disgustava el Partit Nazi, recolz enrgicament l'intent d'Adolf Hitler per reconstruir la Kriegsmarine, mentre que aparentment estaven en desacord en moltes altres matries, especialment el carcter agressiu i les poltiques ultranacionalistes. Al 1934 es prepar la construcci del Gneisenau  i del Scharnhorst i, al 1935, propos a Hitler l'anomenat Pla Z de rearmament de la Kriegsmarine, que comen al 1939 i havia d'estendre's fins al 1946. Entre altres mesures es trobaven la construcci d'una gran quantitat de navilis de guerra de gran desplaament i el seu equipament amb canons similars als dels cuirassats de la classe King George britnics, ams de la construcci dels submarins (U-Boote), els quals havien de realitzar-se en un complert secret. Ams, dispos la conversi de bucs mercants en mercants armats amb un poder de foc similar d'un creuer lleuger. Al 1936, desprs de l'Acord Naval Germano-Britnic, s'acord la construcci dels cuirassats Bismarck i Tirpitz. El 20 d'abril de 1936, uns dies abans del 60 aniversari de Raeder, Hitler el promogu a Generaladmiral com a mostra de reconeixement pels seus esforos per reconstruir la Kriegsmarine. En el seu intent de reconstruir la Marina alemanya, Raeder tingu disputes constants amb Hermann Gring i la creaci de la seva Luftwaffe. 

Raeder temia les ambicions poltiques de Hitler, sobretot l'amenaa d'una guerra massa aviat amb el Regne Unit. Al gener de 1939, Raeder revis el "Pla Z", segons la qual Alemanya no podria disposar d'una flota equilibrada fins al 1948, i tot i que Hitler la volia abans, va assegurar-li a Raeder que no la necessitarien fins al 1944.

 Segona Guerra Mundial .
Al 1939 va ser promogut a Groadmiral, sent el primer en arribar a aquest rang en temps de guerra des d'Alfred von Tirpitz a la I Guerra Mundial. Des de l'inici de les hostilitats estava convenut que, per derrotar a la Gran Bretanya, el primer objectiu estratgic havia de ser les lnies de comer, les quals havien de ser atacades amb flotes formades per cuirassats i creuers, aix com per submarins: la velocitat superior dels cuirassats de butxaca i dels creuers alemanys els permetia atacar les unitats lleugeres de la Royal Navy o escapar dels cuirassats britnics, ms pesats i lents.

Va proposar l'Operaci Weserbung, la invasi de Dinamarca i de Noruega per tal de protegir els seus ports dels atacs de la RAF, aix com per poder disposar de sortides directes cap el Mar del Nord, si b en el seu fur intern preferia la neutralitat noruega, car no tenia cap cost de tropes ni subministraments i seguiria proveint a Alemanya matries primeres vitals, especialment el ferro. Aquestes operacions van ser completades amb xit, si b amb unes prdues relativament quantioses. Amb aquest cop tamb s'eliminava la possibilitat que Gran Bretanya pogus efectuar un bloqueig efectiu del Bltic, com ja havia succet a la Gran Guerra.

Raeder no recolz l'Operaci Lle Mar, la planejada invasi alemanya de les illes britniques. Creia que la guerra al mar es podia realitzar millor amb una estratgia d'aproximaci indirecta, incrementant el nombre de submarins i de petits vaixells de superficie en servei. Aix, ams d'un focus estratgic al teatre de la mediterrnia, incloent una forta presncia alemanya al Nord d'frica, a ms de la invasi de Malta i de l'Orient Mitjt.

Els seus arguments en contra de l'Operaci Lle Mar es basaven en els seus dubtes sobre la decisiva superioritat aria alemanya sobre el Canal de la Mnega i la inferioritat naval alemanya a la zona, ams de qu estava segur de qu aquella idea estava robant temps i recursos per a la que, segons ell, era la nica manera de vncer al Regne Unit: ofegant el seu comer. La superioritat aria era un requisit bsic per a evitar l'hostigament catastrfic de la fora d'invasi alemanya a mans de la RAF i de la Royal Navy. Com que tal requeriments no van tenir lloc, la invasi va ser posposada indefinidament donat el fracs de la Luftwaffe a obtenir la superioritat aria durant la Batalla d'Anglaterra. Per tot just a continuaci, la maquina de guerra alemanya s'orient cap a l'Operaci Barbarroja, la invasi alemanya de la Uni Sovitica, a la qual Raeder s'oposava totalment.

 Dimissi i retir .
Una srie d'operacions fracassades desprs d'aquell moment, combinat amb l'xit espectacular de les flotes de submarins de l'almirall Dnitz, van fer que Raeder fos nomenat Almirall-Inspector de la Kriegsmarine al gener de 1943 i, finalment, ofer la seva dimissi i es retir formalment de la Kriegsmarine al maig de 1943, desprs d'una carrera de 60 anys a la Marina, sent durant els darrers 10 anys el Comandant en Cap. Karl Dnitz el succe com a Comandant en Cap de la Kriegsmarine el 30 de gener de 1943.

Va ser capturat per l'Exrcit Roig el 23 de juny de 1945 i empresonat a Moscou fins al 20 de novembre. Va ser acusat de crims contra la Pau i Crims de Guerra als Judicis de Nuremberg, per animar a fer una guerra d'agressi, crrec que s'originava a la seva tasca en el plans de la invasi alemanya de Noruega (tot i que Gran Bretanya i Frana tamb es preparaven per a l'ocupaci de la regi de Narvik, amb els homes i el material embarcats, sent noms aturats perqu Alemanya s'avan). Va ser comdemnat a cadena perptua, per posteriorment va ser reduda i, per problemes de salut, alliberat el 26 de setembre de 1955. Al 1957 public la seva autobiografia, Mein Leben, i mor a Kiel el 6 de novembre de 1960.

 Llegat .
Si b en lnies mestres Raeder no va ser ni un geni de la innovaci ni un estrateg brillant, ni mai no va comandar un buc de guerra (si b va servir en diversos i estava a l'Estat Major de l'Almirall Hipper durant la Batalla de Jutlndia), la seva contribuci rau en el seu talent com a lder (en certa manera, com succeeix amb Eisenhower. Segons Raeder, la preparaci i la disciplina havien de ser els punts bsics de recolzament de la Kriegsmarine.

Raeder va advertir la gran importncia del domini del mar i lament la incapacitat dels lders alemanys per a comprendre les llions de la I Guerra Mundial, on un dels principals motius de la derrota va ser el bloqueig naval al Mar del Nord.

Tot i que discut molt amb Hitler sobre el paper que havia de realitzar la Kriegsmarine, donada a la incomprensi i al total desconeixement del dictador de la guerra al mar, el cert s que compl les ordres que va rebre com un professional.

 Promocions .
 Seekadett (13 de maig de 1895) ;
 Unterleutnant zur See (25 d'octubre de 1897) ;
 Leutnant zur See (01 de gener de 1899) ;
 Oberleutnant Zur See (09 d'abril de 1900) ;
 Kapitnleutnant (21 de mar de 1905) ;
 Korvettenkapitn (15 d'abril de 1911) ;
 Fregattenkapitn (26 d'abril de 1917) ;
 Kapitn zur See (29 de novembre de 1919) ;
 Konteradmiral (01 d'agost de 1922) ;
 Vizeadmiral (10 de setembre de 1925) ;
 Admiral (01 d'octubre de 1928) ;
 Generaladmiral (20 d'abril de 1936) ;
 Groadmiral (01 d'abril de 1939);

 Condecoracions.
 

 Creu de Cavaller de la Creu de Ferro (30-9-1939) com Groadmiral i Comandant en Cap de la Marina;
 Creu de Ferro de 1 Classe  1914 (18-2-1915);
 Creu de Ferro de 2 Classe  1914 (19-11-1914);
 Barra de 1939 Creu de Ferro de 1 Classe   1914 (9-1939) ;
 Barra de 1939 Creu de Ferro de 2 Classe   1914 (9-1939) ;
 Creu de Cavaller amb Espases de la Reial Orde Prussiana de Hohenzollern (3-6-1916);
 Medalla de l'Orde Imperial Xins dels Dos Dracs de 3a Classe (10-10-1898);
 Medalla en acer del Pensador Xins (12-12-1901);
 Medalla de l'liga Roja de 4a Classe (Prssia) (22-6-1907);
 Cavaller d'Honor de 2a classe de la Casa de Grossherzoglich Oldenburgischen i Medalla del Duc Friedrich Ludwig amb la corona de plata (17-9-1907);
 Medalla de l'liga Roja de 4a Classe amb corona (Prssia) (5-9-1911);
 Gran Creu de l'Orde del Salvador (Grcia) (14-5-1912);
 Creu de l'Orde de Franz Joseph (Imperi Austro-Hongars) (5-9-1911);
 Medalla de l'Orde de Sant Estanislau de 2a classe (Rssia) (16-4-1913);
 Medalla de Plata d'Imtiaz amb Espases (Turquia);
 Lluna Creixent de Ferro (Turquia);
 Creu de Friedrich August d'Oldenburg de 2a classe;
 Creu de Friedrich August d'Oldenburg de 1a classe;
 Medalla Militar del Servei Distingit de 4a classe amb Espases i Corona (Baviera) (20-12-1916);
 Medalla Commemorativa de la Guerra (Bulgria) (20-11-1917);
 Creu del Servei Militar Distingit amb Distintiu de Guerra de 3a classe (ustria) (4-9-1918);
 Creu del Servei d'Honor (Prssia);
 Gran Creu de l'Orde del Mrit Naval (Espanya) (16-11-1928);
 Creu de Gran Oficial de l'Orde Militar (Xile) (1-8-1930);
 Medalla Commemorativa de Guerra amb Espases (Hongria) (3-6-1931);
 Creu d'Oficial de l'Orde de Sant Maurici i Sant Lltzer (Itlia) (7-5-1934);
 Gran Creu del Mrit Militar (Bulgria) (28-6-1934);
 Creu d'Honor dels Combatents de 1914-18 amb espases;
 Creu del Mrit de 1a classe (Hongria) (5-12-1934);
 Gran Creu amb Espases de l'Orde de la Rosa Blanca (Finlndia) (27-2-1936) ;
 Creu dels 25 anys de Servei (2-10-1936);
 Creu d'Oficial de l'Orde de Sant Maurici i Sant Lltzer (Itlia) (7-5-1934);
 Medalla dels Jocs Olmpics Alemanys de 1 Classe (16-8-1936) ;
 Insgnia d'Or del NSDAP  (30-1-1937) ;
 Gran Creu de l'Orde de Jade con banda blanca i vora vermella;
 Gran Creu de Cavaller de l'Orde de Sant Maurici i Sant Lltzer (Itlia)  (29-9-1937) ;
 Gran Cord de l'Orde del Sol Naixent amb Estrelles (Jap) (9-11-1937) ;
 Medalla Commemorativa de Guerra amb Espases (Bulgria) (30-11-1937) ;
 Gran Creu de Cavaller de l'Orde de l'guila Blanca (Iugoslvia) (2-6-1939) ;
 Gran Creu de l'Orde del Mrit Naval amb distintiu blanc (Espanya) (21-8-1939) ;
 Medalla del Retorn del Distrite del Memel (20-3-1939) ;
 Gran Creu amb Espases de l'Orde de Sant Alexandre (Bulgria) (3-9-1941) ;
 Cavaller de 1a Classe de l'Orde de Miquel el Valent (Romania) (14-10-1941) ;
 Gran Creu amb Espases de l'Orde de la Llibertat (Finlndia) (25-3-1942) ;
 Gran Creu de l'Orde Militar de Savoia (Itlia) (4-4-1942) ;
 Creu de Cavaller de la Creu al Mrit de Guerra amb espases (8-2-1943) ;

Referncies.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312759" title="Discografia de Tokio Hotel" nonfiltered="2452" processed="2444" dbindex="122614">
Aqu sota s'inclou la discografia del grup Tokio Hotel:

Singles.
2005: Durch den Monsun ("A travs del mons");
2005: Schrei ("Crida");
2006: Rette mich ("Salva'm");
2006: Der letzte tag ("L'ltim dia") + bonus track "Wir Schliessen uns ein" ("Ens tanquem");
2007: bers ende der welt ("Sobre la fi del mn") + bonus track "Hilf mir fliegen" ("Ajuda'm a volar");
2007: Spring nicht ("No saltis") en tres versions diferents;
2007: Monsoon ("Mons") (versi anglesa de "Durch den Monsun") + bonus track "Black" (versi anglesa d'"Schwarz" ("Negre"));

lbums.
 2005: Schrei ("Crida");
 2006: Schrei: so laut du kannst ("Crida tan fort com puguis");
 2007: Zimmer 483 ("Habitaci 483");
 2007: Scream ("Crida") (recopilaci dels seus dos primers cds, en angls);
 2007: Room 483 ("Habitaci 483") (versi venuda a Alemanya d'"Scream");

DVDs.
 2005: Leb' die Sekunde (behind the scenes) ("Viu al segon");
 2006: Schrei-Live ("Crida en directe");
 2007: Zimmer 483 live - Europe tour (Habitaci 483- Tour per Europa);
 2008: Caught on Camera;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312760" title="Premis de Tokio Hotel" nonfiltered="2453" processed="2445" dbindex="122615">
Aqu sota s'hi inclouen els premis aconseguits per Tokio Hotel:

2005.
	 
06.10.2005 - Premis Comet Awards al "Millor grup revelaci" i "Supercomet";
24.11.2005 - Premi Eins Live Krone al "Millor grup revelaci" 	;
01.12.2005 - Premi Bambi al "Millor grup nacional";

2006.
	 	
12.03.2006 - Premi ECHO Awards al "Millor grup revelaci";
25.03.2006 - Premi Steiger-Award al "Millor grup revelaci";
31.03.2006 - Premi Radio Regenbogen al "Millor grup de pop nacional";
22.04.2006 - Premis Ping d'or al "Millor single" i "Millor grup de pop/rock de 2005" per la revista austriaca Xpress;
06.05.2006 - Premi BRAVO Otto Supershow Alemanya al "Millor grup de rock";
22.05.2006 - Premi Bild Osgar a la categoria "Msica";
24.06.2006 - Premis BRAVO Otto Supershow Hongria al "Millor grup novel" i "Millor grup extranger";
16.09.2006 - Premi Die Goldene Stimmgabel al "Grup de pop amb ms xit";
15.11.2006 - Premi World Music Awards al "Grup alemany ms venut";
07.12.2006 - Premi Eins Live Krone al "Millor directe";

2007.

21.01.2007 - Premi European Border Breakers per "Schrei";
23.01.2007 - Premi BZ-Kulturpreis a la categoria "Rock";
25.03.2007 - Premi ECHO Awards al "Millor vdeo nacional";
28.04.2007 - Premi BRAVO Otto Supershow Alemanya al "Supergrup de rock";
03.05.2007 - Premis Comet Awards al "Millor grup", "Millor vdeo" (per "Der lezte tag") i "Supercomet";

Per la venda de discos.
	 
Or pel single "Durch den Monsun" a Alemanya;
Plat pel single "Durch den Monsun" a Alemanya;
Or pel single "Schrei" a Alemanya;
Or pel single "Rette mich" a Alemanya;
Triple Or per l'lbum "Schrei" a Alemanya;
Plat per l'lbum "Schrei" a Alemanya;
Triple Or pel DVD "Leb die Sekunde (behind the scenes)" a Alemanya;
Doble Plat pel DVD "Leb die Sekunde (behind the scenes)" a Alemanya;
Or pel single "Durch den Monsun" a ustria;
Or per l'lbum "Schrei" a ustria;
Plat per l'lbum "Schrei" a ustria;
Or per l'lbum "Schrei" a Sussa;
Or per l'lbum "Schrei" a la Repblica Txeca;
Or per l'lbum "Zimmer 483" a Frana;
Doble Plat per l'lbum "Zimmer 483" a Rssia;
Plat pe l'lbum "Scream" a Rssia;
Disc d'or a Espanya pel disc de "Scream";

Altres premis.
Van guanyar el premi Inter Act a la gala MTV EMA que es va celebrar a Munich.

Vegeu tamb.
 Tokio Hotel;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312771" title="Comtat de Gell" nonfiltered="2454" processed="2446" dbindex="122616">
Comtat de Gell s un ttol nobiliari concedit el 1908 pel rei Alfons XIII a l'empresari catal Eusebi Gell i Bacigalupi. El 1911 va concedir als seus fills Claudi Gell i Lpez i Santiago Gell i Lpez el vescomtat i la baronia de Gell, respectivament. La famlia Gell s originria de Torredembarra i est documentada des del 1558.

 Escut dels Gell .
Les armes dels Gell sn: Partit: al primer de gules, una banda d'argent; i al segon de gules, una creu trilobada d'argent i cantonada de quatre flors de lis nodrides d'argent. A Catalunya els Gell tamb usaren: de gules, dues bandes d'or. Les armes esculpides en les sepultures de la famlia Gell de Vilafranca en la capella de Sant Antoni, sn aquestes: Partit: primer. de gules, amb dues bandes d'or, i segon, d'atzur, cinc estrelles de plata en sotuer; bordura de plata amb aquest lema en lletres de sable: "Si ergo me queritis sinite hos abire".

 Comtes i vescomtes de Gell .
 Eusebi Gell i Bacigalupi, primer comte de Gell, mort el 1918.
 Joan Antoni Gell i Lpez, segon comte de Gell, 1918-1958.
 Joan Gell i Martos, tercer comte de Gell, 1958-;
 Claudi Gell i Lpez, primer vescomte de Gell, mort el 1918;
 Eusebi Gell i Lpez, segon vescomte, 1918-1955;
 Eusebi Gell i Jover, tercer vescomte, 1955-1990;
 Eusebi Gell i de Sentmenat, quart vescomte, 1990-;

 Referncies .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312823" title="Grups de Defensa de la Llengua" nonfiltered="2455" processed="2447" dbindex="122617">
Grups de Defensa de la Llengua (GDL) fou una organitzaci d'activisme lingstic i cultural catal lligat a l'independentisme catal, creada el 1982. Pretenia donar una resposta ms compromesa en l's pblic del catal que la que, segons ells donava la Crida a la Solidaritat, ja que es comprometien ms en la lluita poltica i les mobilitzacions independentistes. El nucli inicial era format per mestres i professors d'universitat com Enric Larreula, Blanca Serra i Puig, Carles Castellanos i Lloren, Rafael Castellanos i Lloren, Jordi Sol i Camardons, Josep Nadal, Enric Montaner, Josepa Huguet, Josep Ingls, Montserrat Cassanyes, Maria Conca, Antoni Ibez, Francesc Moll i Montserrat Bay. L'rea d'influncia inicial dels GDL fou el conjunt dels Pasos Catalans, amb nuclis especialment dinmics al Barcelons, el Valls, Garraf-Peneds, Segarra-Urgell-Segri i l'Horta de Valncia. 

Alguns dels seus membres van redactar el 1979 un manifest anomenat Una naci sense estat, un poble sense llengua, conegut tamb per manifest d'Els Marges, que era un crit d'alerta davant la poltica lingstica d'aleshores i els suposat perills de desaparici del catal. Molts dels seus membres s'acabaren integrant en el Moviment de Defensa de la Terra i cap el 1993 havia desaparegut. El seu testimoni fou aplegat per altres organitzacions com Llengua Nacional, Plataforma per la Llengua i la CAL (Coordinadora d'Associacions per la Llengua).

 Referncies .
 L evoluci del Moviment de Lluita per la Llengua per Carles Castellanos.
 Glossari a Terra Lliure 1979-1985 de Jaume Fernndez i Calvet.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312826" title="Collectiu Comunista Catal" nonfiltered="2456" processed="2448" dbindex="122618">
Collectiu Comunista Catal (CCC) fou un grup poltic catal format per un petit cercle d'intellectuals d'orientaci leninista i propers al maoisme, sorgits d'organitzacions comunistes tradicionals, com el PSUC o Bandera Roja. La seva activitat consistia en la redacci de documents poltics, sense cap mena de treball de base real. A partir de setembre de 1979 van iniciar la publicaci d'una revista, K. 0., de la qual noms van sortir dos nmeros. Posteriorment alguns membres s'integraren en el Collectiu Nacionalista la Nova Fal. Un dels militants ms coneguts ha estat Joan Oms i Llohis.

 Referncies .
 Glossari a Terra Lliure 1979-1985 de Jaume Fernndez i Calvet.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312835" title="Comunistes Catalans Independents" nonfiltered="2457" processed="2449" dbindex="122619">
Comunistes Catalans Independents (CCI) fou un grup poltic creat el 1977 com a evoluci comunista dels Grups Pro-lndependncia de Catalunya (GIC) que havien existit els anys 1974 i 1975. La seva pretensi era reconstruir el Bloc Obrer i Camperol. Desaparegueren el 1979 i alguns dels seus integrants entren a formar part d'Independentistes dels Pasos Catalans.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312837" title="Pilar Alonso i Moll" nonfiltered="2458" processed="2450" dbindex="122620">
Pilar Alonso i Moll (Ma, 1897 - Madrid, 1980) va ser una canonetista menorquina, cantant de cuplets. De fet, va ser la figura ms emblemtica del cuplet catal de finals de la dcada dels anys 10 i meitat de la dcada dels 20 del passat segle XX. 

Biografia.
El seu pare era barber i msic i la seva mare, pentinadora. A l'edat de 12 anys -moment en boga de les varietats i de l'esclat de la figura de la Raquel Meller- va rebre les primeres nocions de msica de la m del seu pare. La Pilar va comenar a cantar a la perruqueria de la seva mare els cuplets que s'escoltaven, aleshores, per tot arreu. Aviat l'ha van anomenar la "petita Raquel". Un bon dia, ella i el seu pare va decidir provar fortuna en aquest mn i van fer un viatge a Barcelona. La Pilar Alonso debuta al Sal Dor ubicat a la Rambla de Catalunya, cantonada amb la Plaa de Catalunya (on desprs hi va haver el Teatre Barcelona). Pel Sal Dor hi desfilaven, en aquells moments, les millors cupletistes de l'poca: Raquel Meller, Paquita Escribano, la Bella Chelito i d'altres. La presentaci de Pilar Alonso no va ser el reixida que calia i ambds van retornar a Ma molt aviat. Aquest primer fracs no esborrar, per,  la vocaci de la cantant i Pilar continua preparant-se a la seva poblaci nadiua.

Temps ms tard tornen a provar fortuna a Barcelona, aquest cop al Teatre Eldorado de plaa de Catalunya, el temple per excellncia de les varietats. Aquest cop, per, va ser la seva consagraci. La carrera artstica de Pilar Alonso va ser relativament curta per fulgurant. Es va retir l'any 1925 per a casar-se. Mai ms va tornar a pujar a un escenari per interpretar cuplets.

El cuplet que li va obrir les portes de la glria va ser "Les Camarelles", amb lletra de Joan Misterio i msica de Cndida Prez, estrenat al teatre Eldorado a finals de 1919.

El seus xits en el cuplet catal van arrossegar a altres cupletistes a incorporar en el seus repertoris cuplets en aquesta llengua. Pilar Alonso tamb cant cuplets en castell. El seu retir i la mort sobtada de Joan Misterio el 1925, el lletrista ms reputat, coincideix amb la mort del cuplet catal.

Repertori de cuplets catalans.
 Les caramelles.
 La balladora.
 Els tres tombs.
 La serventa bonica.
 El preu de l'autonomia.
 Els focs artificials.
 A la Portaferrissa.
 L'orfeonista.
 Pasqua florida.
 Marieta de l'ull viu.
 L'escolanet.
 Els dijous del Tur Park.
 La boletaire.
 El primer pet.
 El Dia Grfic.
 ...i s el tramvia.
 Cant a Barcelona.
 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312852" title="Valncia al segle XIV" nonfiltered="2459" processed="2451" dbindex="122621">




Valncia al segle XIV va renixer com a capital del Regne de Valncia i ciutat cristiana desprs de cinc segles de domini musulm. Desprs de la victria cristiana, la poblaci musulmana va ser expulsada i la ciutat repartida entre aquells que havien participat en la conquesta, de la qual cosa queda testimoni en el Llibre del Repartiment. Jaume I va atorgar a la ciutat unes noves lleis, els Furs, que anys desprs va fer extensives a tot el regne de Valncia. Comenava aix una nova etapa, de la m d'una nova societat i d'una nova llengua - el catal -, que va establir les bases del poble valenci tal com el coneixem avui.

La ciutat va passar per greus compromisos a mitjan segle XIV. D'una banda, la pesta negra de 1348 i les successives epidmies d'anys segents, que van delmar la poblaci. Aix mateix, la guerra de la Uni, una revolta ciutadana, encapalada per Valncia com a capital del regne, contra els excessos de la monarquia. Finalment, la guerra contra Castella, que va obligar a alar molt de pressa una nova muralla per a contindre, per dos vegades   al 1363 i 1364  , l'atac castell. En premi, Pere el Cerimonis li va concedir el ttol de "dos vegades lleial", representat per les dos  L  que t el seu escut.


La convivncia entre les tres comunitats, cristiana, jueva i musulmana, que ocupaven la ciutat, va ser conflictiva al llarg de tota l'edat mitjana. Els jueus, installats entorn del carrer de la Mar, havien progressat econmicament i socialment, i el seu barri va anar ampliant progressivament els lmits a costa de les parrquies contiges. Per la seua banda, els musulmans que van continuar a la ciutat desprs de la conquesta van ser installats en una moreria al costat de l'actual mercat de Mossn Sorell, contigua a aleshores barri menestral del Carme. Al 1391 una torba descontrolada va assaltar el barri jueu, la qual cosa va suposar la prctica desaparici de la comunitat i la conversi forosa dels seus membres al cristianisme, encara que molts van seguir practicant la seua religi en secret. ;
El 1456, una vegada ms un tumult popular va conduir a l'assalt de la moreria, encara que les seues conseqncies van ser de menor transcendncia.

A l'acabament del segle XIV van adquirir especial virulncia els conflictes entre les diferents famlies del patriciat local. Alineades en dos bndols antagnics, van jugar un paper destacat en el conflicte dinstic que es va produir a la mort sense descendents de Mart l'Hum, que desemboca en el Comproms de Casp i en l'entronitzaci de la casa de Trastmara en la corona d'Arag. En la sentncia van jugar un destacat paper els germans Ferrer, Bonifaci i Vicent, aquest ltim canonitzat per Calixt III l'any 1455.

Pel que a a l'aspecte ldic, cal dir que des del segle XIV i fins a l'expansi de les falles a finals del segle XIX, la festivitat del Corpus Christi, normalment celebrada pel juny, ha estat l'espectacle pblic anual ms important i multitudinari de la ciutat de Valncia. La importncia de la process ve de la segona meitat del XIV, quan el bisbe Jaume d'Arag, cos de Pere el Cerimonis, volgu emular i superar les festes del Corpus de Barcelona.

Referncies.


 Bibliografia .
 




 Enllaos externs .
 Web de l'ajuntament de Valncia d'on s'ha extret part de la informaci anterior, amb perms.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312853" title="Valncia a l'Imperi Espanyol" nonfiltered="2460" processed="2452" dbindex="122622">


Amb l'adveniment de l'Imperi Espanyol al segle XVI, Valncia va perdre la posici hegemnica respecte de l'economia que havia tingut a la centria anterior. El descobriment d'Amrica va canviar els eixos de la poltica internacional i l'arribada massiva d'argent indi va transformar l'escala de les coses. Valncia va quedar com a capital regional d'un comer que majorment ja no es negocia a la seua llotja.


L'entrada de Valncia en l'poca moderna va estar marcada per un fet traumtic: la revolta de les Germanies, una vertadera guerra civil que va enfrontar la societat valenciana: d'una part, els artesans i llauradors, el baix clergue i alguns membres de la petita burgesia, i davant la noblesa i l'alt clergue  amb els seus vassalls moriscs  i la burgesia benestant. Desprs d'una primera etapa (1519-1520) en qu la Germania es va fer amb el control de la ciutat i va establir encertades mesures de govern, el procs es va radicalitzar. Les tropes agermanades van aconseguir en un principi algunes victries militars, per finalment van ser derrotades i els seus lders passats per les armes, de manera que hi hagu una severa repressi.

Des de l'acabament del segle XV actuava a Valncia el tribunal de la Inquisici, el principal objectiu del qual era la persecuci dels jueus conversos que seguien practicant en secret la seua antiga religi. En pocs anys el Sant Ofici va aconseguir crear un clima de terror a la ciutat, en particular sobre la comunitat jueva, en actuar sobre destacats membres de la societat, com la famlia del humanista Joan Llus Vives.

Les idees humanistes i els corrents esttics renaixentistes que bullen a Europa van arribar a Valncia per estos anys, per van ser cultivats tan sols dins el restringit cercle cortes vinculat a la cort virregnal i no van arribar a la societat. Aix mateix, a les idees religioses protestants se'ls va contraposar la ideologia contrareformista, postulada per personatges de la talla del patriarca Ribera, promotor del Collegi del Corpus Christi. En l'mbit cultural, la ciutat va viure un procs de castellanitzaci, especialment encoratjat per la cort virregnal de Germana de Foix. Importants obres literries es van traduir a esta llengua, com El Cortes, de Llus Mil, o la Histria de Valncia, de Pere Antoni Beuter.

 Enllaos externs .
 Web de l'ajuntament de Valncia d'on s'ha extret part de la informaci anterior, amb perms.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312854" title="Valncia i l'expulsi dels moriscos" nonfiltered="2461" processed="2453" dbindex="122623">


Al 1609 es va promulgar el decret d'expulsi dels moriscos. El Grau va ser un dels ports pels quals es van embarcar per a ser traslladats al nord d'frica. En realitat, l'impacte directe de l'expulsi va ser escs a la ciutat de Valncia, ja que a penes hi havia unes poques cases de moriscs, per va afectar sensiblement les rendes de molts nobles, la majoria dels residents a la capital, la qual cosa a la llarga va repercutir en l'economia de la ciutat.


El segle XVII, i en particular el llarg regnat de Felip IV (1621-1665), es van caracteritzar pel reforament de les tendncies absolutistes de la monarquia, la qual cosa es va reflectir a Valncia en el progressiu control dels crrecs municipals pel rei i la seua ingerncia  a travs del virrei  en competncies que els furs atribuen a la ciutat. Aix va produir contnues tensions i l'enviament d'ambaixades de protesta a la cort. En esta conjuntura es va produir, l'any 1633, l'alament dels llauradors de l'Horta que protestaven pel que consideraven imposts abusius introduts per la ciutat sobre la producci i el consum dins del seu terme. Els sublevats van arribar a posar setge a Valncia, la qual cosa va obligar a prendre les armes als seus habitants. El virrei, el marqus de Camarasa, va aprovar inicialment les reivindicacions dels llauradors, la qual cosa va calmar la rebelli, per davant el malestar que va provocar esta mesura a la capital, a l'any segent es va arribar a un nou acord que satisfeia totes dos parts i no alterava greument les competncies d'aquella.

A aquesta conjuntura adversa es van afegir successives epidmies de pesta (les ms greus al 1647 i 1652) que van reduir la poblaci en un ter, i una calamitosa riuada del Tria al 1651. L'economia es va mantindre estancada quasi tota la centria, i noms va manifestar smptomes de recuperaci a les dcades finals, en part per la crisi poltica que va viure Catalunya durant aquells anys. La burgesia mercantil autctona prcticament havia desaparegut i el comer d'exportaci i importaci estava en mans d'estrangers. La inexistncia d'un port de mar en condicions era una de les causes que dificultaven el comer, per la qual cosa la ciutat va promoure a l'acabament de segle diverses iniciatives encaminades a construir-ne un, encara que no van arribar a portar-se a terme.

El XVII, de totes maneres, va ser el gran segle del cerimonial barroc, de les entrades reials, de les processons multitudinries omplides de fervor religis, dels protocollaris actes pblics, de la festa, en fi, concebuda com l'espectacle del poder. En ocasi d'aquestes celebracions la ciutat es transformava: els palaus exhibien a les seues faanes tapissos, teles, espills i cornucpies, s'alaven arcs triomfals efmers, s'illuminaven els carrers mitjanant fanals, torxes i ciris, de manera que hi havia una atmosfera mgica que meravellava el poble. Alguna cosa d'aquesta teatralitat s'ha perpetuat actualment en manifestacions com els Miracles de Sant Vicent o el Corpus.

Vegeu tamb.
Expulsi dels moriscos;

 Enllaos externs .
 Web de l'ajuntament de Valncia d'on s'ha extret part de la informaci anterior, amb perms.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312857" title="Valncia i la instauraci borbnica" nonfiltered="2462" processed="2454" dbindex="122624">

A la mort sense descendncia de Carles II es va produir un conflicte dinstic que va desembocar en la Guerra de Successi, una contesa de dimensions europees que va tindre al territori valenci un dels seus escenaris. Desprs de la coronaci a Madrid de Felip V de Borb al 1701, Valncia es va mantindre lleial al nou monarca fins a l'arribada a la ciutat de tropes de l'arxiduc Carles d'ustria al 1705. L'arxiduc va fer la seua entrada triomfal al setembre de 1706 i va ser reconegut com a rei, per el seu regnat a penes va durar uns mesos. El 25 d'abril de 1707 les tropes borbniques derrotaven les austracistes en la batalla d'Almansa.

Desprs de la seua victria, Felip V decretava la nova planta, s a dir, l'abolici dels furs valencians i l'acomodament del regne i de la seua capital a les lleis i costums de Castella. El govern municipal va patir una profunda transformaci i els crrecs van deixar de ser electius per a passar a ser de designaci directa del monarca, venals i hereditaris, i en la seua major part van ser ocupats per aristcrates, en molts casos forans.

Des del comenament de l'etapa borbnica Valncia es va haver d'acostumar a la presncia de tropes. Per a aquarterar-les, i tamb per a assegurar l'ordre a la ciutat, es va construir la Ciutadella al costat del convent de Sant Domnec, una fortificaci que tenia dos baluards a l'exterior i una robusta torrassa que apuntava a l'interior de l'urbs. A ms, es van utilitzar diferents edificis per a allotjament de tropes, com la mateixa Llotja, que va servir de quarter fins a 1762.

En l'mbit econmic, durant el segle XVIII Valncia va viure una etapa de recuperaci recolzada en la manufactura de teixits de seda i diverses activitats industrials, com la taulelleria. Segons fonts de l'poca, la seda donava treball de forma directa o indirecta, a ms de 25.000 persones i va conformar la fisonomia de tot un barri, el de Velluters, a ms d'influir en bona mesura en el paisatge de l'horta, els seus camins vorejats de moreres i les seues alqueries d'altes andanes per a la cria del cuc. El Collegi de l'Art Major de la Seda era l'encarregat de regular una professi, la de velluter, cada vegada ms apartada del marc gremial i ms prxima a la proletaritzaci. Donades les deficincies de les installacions porturies, la producci es trametia per terra a Cadis, des del port de la qual era redistribuda, de manera que tenia especial acollida al mercat americ.

El XVIII va ser el segle de les idees, el segle de les llums. El pensament illustrat nascut a Frana va trobar a Valncia un ress fervent, i va tindre noms de reconegut prestigi europeu, com Gregori Maians o Prez Bayer. Ells i els ms destacats pensadors francesos o alemanys del moment mantenien correspondncia, encara que el seu treball els portara en ocasions lluny de Valncia). En este ambient d'exaltaci de les idees pren cos al 1776 la Societat Econmica d'Amics del Pas, introductora de nombroses millores en la producci agrcola i industrial i promotora de diverses institucions econmiques, cviques i culturals.

 Enllaos externs .
 Web de l'ajuntament de Valncia d'on s'ha extret part de la informaci anterior, amb perms.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312858" title="Valncia al segle XIX" nonfiltered="2463" processed="2455" dbindex="122625">


La histria de Valncia, com en bona mesura la de la resta d'Europa, entre l'acabament del segle XVIII i el comenament del XIX va estar marcada per les repercussions de la revoluci francesa.

Davant la notcia de les abdicacions de Carles IV i Ferran VII i de l'alament de Madrid el 2 de maig davant de les tropes napoleniques, el poble valenci es va alar en armes el 23 de maig de 1808 enardit per les arengues de personatges com el Palleter. Els amotinats van prendre la Ciutadella i van constituir una Junta Suprema de govern que es va fer crrec de la ciutat i es va preparar per a la defensa. En el tens ambient revolucionari, el sector ms radical de la revolta va assaltar la Ciutadella i va passar per les armes quatre-cents civils francesos all refugiats.

El 28 de juny es va produir un primer atac de l'exrcit napolenic al comandament del general Moncey, que va ser heroicament refusat. Posteriorment, el general Suchet va repetir el setge per dos vegades i va aconseguir el seu objectiu el 9 de gener de 1812, desprs de diversos dies d'incessants bombardeigs. El seu control sobre la ciutat va ser breu, perqu al juliol de 1813 va haver d'abandonar-la davant de la retirada de l'exrcit francs.

Durant els anys d'invasi napolenica els valencians van fer eleccions a diputats i van enviar els seus representants a les Corts de Cadis, on es va redactar una constituci de carcter liberal i antisenyorial.

Un any desprs de l'eixida de les tropes de Suchet, al maig de 1814, Ferran VII va tornar a la pennsula a travs de Valncia, va fer una escenogrfica entrada triomfal i es va installar al palau de Cervell, va derogar immediatament la constituci aprovada a Cadis i va instaurar un rgim de carcter absolutista. La ciutat va viure eixos anys davall les ordres del general Elo, que la va governar durament.

La histria de Valncia durant el regnat de Ferran VII i fins i tot desprs, s substancialment la de la resta d'Espanya: una etapa de conflictes entre els partidaris d'un rgim absolutista que s'afona per moments i els adeptes del liberalisme, que no acaben de controlar el poder. Per a Valncia es van viure alguns dels episodis ms notables. Al mar de 1820, durant el Trienni Liberal (1820-23), Elo va ser empresonat i tres mesos desprs executat. Durant l'etapa ultraconservadora que va seguir a continuaci (l'anomenada Dcada Ominosa, de 1823 a 1833), es va portar a terme una repressi implacable contra liberals i maons a crrec de les forces de l'Estat i de la Inquisici, que va executar a Valncia a la seua ltima vctima l'any 1824, Cayetano Ripoll, un mestre acusat de "deista" i "ma".

Desprs de la mort de Ferran VII al 1833, durant la regncia de Mara Cristina i el posterior govern progressista del general Espartero, es va liquidar definitivament l'Antic Rgim i es va consolidar l'estat liberal. Van ser anys difcils, en els quals la ciutat va viure un clima revolucionari, hi hagu enfrontaments entre liberals i republicans, i una permanent amenaa de les tropes carlines de Cabrera que, baixant des del Maestrat, assolaven l'horta. Va ser des de Valncia on Mara Cristina va partir a l'exili a l'octubre de 1840, desprs de fracassar un acord amb Espartero, i va ser a esta mateixa ciutat on va tornar tres anys desprs, davant l'alament del general Narvez, que va deposar a Espartero i va proclamar Isabel II com a reina.

Durant este convuls perode es van produir canvis importants. Al 1833 es van crear les provncies. Eixe mateix any es va reestructurar l'Ajuntament, i van desaparixer els crrecs vitalicis per a accedir-hi personatges de la burgesia local, representants sens dubte de l'oligarquia, per elegits per mitj de sufragi. Al 1837 es va posar en marxa la desamortitzaci de bns de l'Esglsia i isqueren al mercat immobles i terrenys que van ser adquirits en la seua major part per la burgesia local.

El regnat d'Isabel II va constituir una etapa de relativa estabilitat i de creixement per a Valncia. L'Ajuntament, com el pas en el seu conjunt, va passar a les mans d'una burgesia moderada, personatges enriquits pels negocis urbanstics realitzats com a conseqncia de la desamortitzaci, per la prestaci de servicis a la comunitat (abastiment d'aigua, pavimentat, gas, transports), o per operacions financeres. Encara que en la seua concepci de les coses no hi haguera un lmit clar entre els seus negocis i els seus compromisos poltics, no hi ha dubte que grcies a persones eminents com Jos Campo, Valncia va fer un canvi qualitatiu cap a la modernitat i va millorar substancialment les infraestructures i els servicis, alhora que s'hi dugueren a terme projectes, com el del port, demandats molts anys abans.

A pesar de tot, l'agitat context ideolgic   reflex del que es vivia a Europa   i els excessos reaccionaris de la corona van desembocar en la revoluci de 1868, la Gloriosa. Isabel II va anar a l'exili, es va redactar una constituci progressista i es va formar nou govern presidit pel general Prim, el qual es va encarregar de buscar un candidat per a ocupar el tron, i el trob en Amadeu de Savoia. El nou rei va governar segons la constituci durant quatre anys infestats de conflictes poltics (entre els borbons partidaris de la restauraci, els carlins, els republicans federalistes i els socialistes), per finalment va abdicar al 1873 i es va proclamar la Primera Repblica.

Al bell mig d'un ambient radicalitzat, es va desencadenar la insurrecci cantonalista. El Cant de Valncia, proclamat el 19 de juliol, no va tindre el carcter revolucionari que va aconseguir a diverses zones d'Espanya, per el govern de Madrid va decidir ofegar la rebelli mitjanant les armes i va enviar tropes comandades pel general Martnez Campos, nomenat capit general de la plaa, el qual, el 7 d'agost, va entrar a la ciutat desprs de sotmetre-la a un intens bombardeig. Calmat el conflicte, el militar va buscar-hi suports per a promoure la Restauraci de la dinastia borbnica, i desprs del pronunciament de Sagunt i l'ocupaci de Valncia, va donar un colp d'estat que va derrocar al govern republic. Alfons XII, fill d'Isabel II, va arribar a Valncia, cam de Madrid, l'11 de gener de 1875, i poc desprs va ser proclamat rei.

Valncia va ser el bressol de la Restauraci borbnica, perqu destacats membres del patriciat local van contribuir-ne a l'adveniment i van ajudar a construir el sosteniment poltic del sistema, el bipartidisme entre conservadors i liberals, per mitj del clientelisme i el caciquisme. L'estabilitat entre totes dos formacions va comenar a caure, no obstant aix, per la concessi del sufragi universal mascul al 1890, i a partir de tot aix el republicanisme, que tenia Vicente Blasco Ibez al capdavant, va ascendir considerablement fins a convertir-se en la fora ms votada a la ciutat.

Als anys setanta va comenar a tindre fora un moviment cultural comproms pel que fa a la recuperaci de la llengua i les tradicions valencianes, la Renaixena, que havia donat els seus primers passos dos dcades abans mitjanant la convocatria dels primers Jocs Florals. A les posicions inicials, ms prximes al romanticisme i a l'evocaci nostlgica, que tenien Teodor Llorente al capdavant, s'hi van enfrontar els plantejaments ms reivindicatius que encarnaven persones com Constant Llombart, creador de Lo Rat Penat.

Des de l'ltim quart de segle Valncia va comenar a crixer de forma decidida. El derrocament de les muralles l'any 1868, una vella aspiraci per la qual passaven totes les nsies de modernitat, va ser el senyal d'eixida per a l'assalt de les rees perifriques. L'obertura de les grans vies, previstes en els plans d'Eixamplament, van potenciar la rpida urbanitzaci del sector oriental, que tindria una trama viria ordenada, que es va poblar d'edificis d'estil modernista i eclctic, molts dels quals encara existixen. A la resta, especialment a la vora oposada del Tria, la urbanitzaci es va retardar fins ben avanat el segle XX. Una segona manifestaci del carcter expansiu de Valncia va ser l'annexi de catorze municipis perifrics : Patraix (1870), Beniferri (1872), Russafa (1877), Benimaclet (1878), Benimmet (1882), els Orriols (1882), Borbot (1888), Mauella (1891), Campanar (1897), Vilanova del Grau (1897), el Poble Nou de la Mar (1897), Carpesa (1898) i Massarrojos (1898), i Benifaraig (1900).

La modernitat va canviar els hbits socials de la ciutat. La fira de juliol va passar a ser l'eix del calendari festiu, sense renunciar per aix a les celebracions ms tradicionals o a aquelles que comenaven a adquirir importncia, com les falles. El teatre era l'espectacle de masses, aix com els bous, encara que prompte van aparixer ms novetats, com el cinematgraf, de moment una mera curiositat. Els ciutadans acomodats acudien al club o al caf, mentre els obrers, cada vegada ms nombrosos, es reunien als casinos, centres de diversi i de cultura.

 Enllaos externs .
 Web de l'ajuntament de Valncia d'on s'ha extret part de la informaci anterior, amb perms.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312860" title="Extracci del petroli" nonfiltered="2464" processed="2456" dbindex="122626">

El procs d'extracci de petroli  s el procs amb el que el petroli s extret de l'interior de la Terra.

Localitzant el jaciment.
Els gelegs analitzen ones ssmiques per buscar estructures geolgiques que puguin haver format reserves de petroli. Els mtodes "clssics" inclouen la realitzaci de petites explosions a la zona on es busca, per tal d'observar la resposta que reben els sismgrafs, i que aporta informaci sobre l'estructura geolgica de les capes inferiors del subsl. . Tanmateix, hi ha mtodes "passius", que extrauen i interpreten la informaci que reben de les ones produdes per moviments ssmics que es donen naturalment.  .

En ocasions, altres instruments, com els gravmetres i els magnetmetres, tamb son utilitzats en la recerca dels jaciments. L'extracci comena normalment perforant un pou per tal d'arribar a la trampa de petroli.  Un cop s'hi ha arribat un geleg (conegut a les explotacions com el "mudlogger") detecta i certifica la seva presncia.  Histricament als Estats Units existien alguns jaciments petroliers on el petroli aflorava naturalment, per la majoria d'aquests fa temps que han sigut exhaurits, si b encara se'n poden trobar alguns a Alaska. Sovint una mateixa reserva de petroli s perforada amb diversos pous, per tal d'assegurar la viabilitat de l'extracci. Alguns d'aquests, anomenats pous secundaris, son utilitzats per a injectar aigua, vapor, cid, o una barreja de gasos a l'interior del jaciment, per tal d'incrementar o mantenir la pressi de sortida del petroli, i mantenir aix la rendibilitat de l'explotaci.

Fases de l'extracci.
Primera fase d'extracci.
Quan la pressi interna del jaciment s suficient, el petroli brolla naturalment fins la superfcie. Grans quantitats de gas natural, de fuel gass i d'aigua estan presents normalment a la trampa de petroli, fet que facilita la pujada d'aquest, barrejat amb aquests altres elements. En aquests casos, n'hi ha prou amb instal.lar un colze amb un complex sistema de vlvules, anomenat arbre de Nadal ("Christmas tree") a la part superior del pou d'extracci, per a separar els elements i connectar aquest amb la xarxa de transport i estocatge.  

Habitualment, un 20% del petroli de la reserva pot ser extreta en la primera fase. 

Segona fase d'extracci.
Amb el temps, la pressi natural disminueix i aviat ser insuficient per a propulsar el petroli cap a la superfcie. Si s econmicament viable, i normalment ho s, es procedeix a l'extracci del petroli restant, i l'explotaci entra a la segona fase.

En la segona fase d'extracci l'explotaci s'ajuda de diverses tcniques i mtodes per continuar amb el procs quan la pressi de sortida s baixa. El ms freqent s la utilitzaci de bombes d'extracci especials. Altres tcniques consisteixen en la injecci, a l'interior de la reserva, de fluids que "desplacen" el petroli cap al forat de sortida. Aquests fluids poden ser aigua, gasos o cids, o incls aire atmosfric o dixid de carboni. 

Al final de la segona fase d'extracci, entre un 25 i un 35% del petroli de la reserva s extret. 

Tercera fase d'extracci.
La tercera fase cerca redur la viscositat del petroli que hi ha a la trampa per tal de facilitar la seva circulaci cap a la superfcie. Els mtodes d'extracci trmica del petroli (Thermally enhanced oil recovery, o TEOR) consisteixen en escalfar-lo, per tal que sigui ms fcil de xuclar. El ms com d'aquests mtodes s la injecci de vapor d'aigua, normalment produt en una planta de cogeneraci, on una turbina de gas produeix electricitat i el vapor d'aigua que s'injectar a l'interior del jaciment. Aquest mtode, per exemple, s emprat extensivament per a incrementar la producci a la vall de San Joaqun (San Joaquin Valley), on el petroli s molt dens i pesat, per quina explotaci, al representar el 10% de la producci de petroli dels Estats Units, s important a nivell nacional. La cremaci in situ s un altre dels mtodes de la tercer fase, on part del petroli s cremat a l'interior per aix escalfar el circundant. Ocasionalment, tamb alguns detergents son utilitzats per a disminur la viscositat del petroli. 

Un altre mtode de la tercera fase s la injecci de dixid de carboni.

Aquesta fase permet extraure entre un 5% to 15% ms del petroli de la reserva, i comena quan el ritme d'extracci de la segona fase s'ha tornat massa lent com per a continuar amb una producci rendible, sempre i quan es consideri que continuar amb l'extracci del petroli restant encara s rendible. Aquest factor depen dels costos d'extracci i del preu de comercialitzaci del petroli. Sovint, explotacions que havien deixat de ser rendibles tornen a la producci en tercera fase quan hi ha una ala en els preus del petroli. De la mateixa manera, explotacions en la seva tercera fase poden ser paralitzades en moments en qu el preu del petroli baixa.

Taxes d'extracci del petroli.
La quantitat de petroli extraible del total contingut en una trampa s determinat per una combinaci de factors que inclouen la permeabilitat de la roca, la pressi natural de sortida, la viscositat del petroli...Quan les roques que formen el jaciment son espesses, com en el cas dels esquistos, dificilment permeten la circulaci del petroli, per en el cas de roques permeables, com els gresos, el petroli pot circular lliurement. El flux de sortida s ajudat sovint per les pressions naturals que envolten la roca que cont el petroli, pressions que tamb fan que hi trobem gas natural disolt, o en el nivell inmediatament superior. El petroli pot presentar-se en una gamma de densitats molt mplia, que va des de les molt lleugeres, com la de la gasolina, a les de molt denses, com el quitr. Les formes de petroli ms lleugeres, al ser les que circulen ms fcilment, tendeixen a tenir les taxes de producci ms altes.

La perforaci.
Els pous d'extracci son creats amb la perforaci amb una broques especials. Un tub d'acer s'emplaa a la secci del pou per a dotar aquest de l'estabilitat que necessita per a continuar amb la perforaci. Quan s'arriba al petroli, es fan uns forats que uneixen el pou amb la trampa, per tal que aquest pugui circular a travs del pou, pujant aix a la superfcie. Finalment, una col.lecci de vlvules anomenat Christmas tree ajuda a separar el petroli d'altres components (gasos i aigua), i de regular els fluxos. 

Referncies.


Vegeu tamb.
Refineria;
Marea de fang de Sidoarjo;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312861" title="Carrer del Consell de Cent" nonfiltered="2465" processed="2457" dbindex="122627">

El carrer del Consell de Cent porta el nom de l'assemblea consultiva del govern municipal de Barcelona (el Consell de Cent abolit al 1714 pel Decret de Nova Planta) i travessa els districtes de l'Eixample, Sants-Montjuc i Sant Mart. Comena al carrer de Creu Coberta i s'acaba a l'Avinguda de la Meridiana.

Descripci general.

s una via parallela al mar, amb les illes amples i perfectament alineades, cosa que dna al carrer un aire ordenat. Alguns dels interiors de les illes de cases han esdevingut jardins pblics i d'altres els formen edificis que fa un centenar d'anys que es van aixecar, i als baixos dels quals hi ha installats comeros, empreses de serveis i locals de lleure.

Parc de Joan Mir.

T una extensi equivalent a quatre illes de l'Eixample incloent els carrers que hi hauria entre elles, de manera que interromp el traat del carrer del Consell de Cent i del carrer de Llan en dues travessies. A l'interior hi ha una obra de Joan Mir, la coneguda Dona i Ocell, de 22 m d'alada, amb cermiques de colors que donen personalitat a un dels parcs ms grans de l'Eixample. En aquest indret s'ha fet una remodelaci de les installacions. Entre d'altres intervencions s'han cobert les pistes esportives, s'han construt nous vestidors i noves zones de jocs infantils. Tamb hi ha una gran catifa verda de ms de 6.000 m2 que cobreix la zona de l'aparcament i els dipsits pluvials, i converteix aquest espai en un parc per a la convivncia, amb una bona accessibilitat per a tothom. Tamb se n'ha renovat l'enllumenat, el mobiliari urb, les portes d'entrada al recinte, el paviment, els arbres i el sistema de reg (amb aiges fretiques recuperades de les pluges).

Estaci de Girona.

S'hi pot accedir des de la cantonada dels carrers de Girona i Consell de Cent. A la paret de la dreta del vestbul d'aquesta estaci per l'entrada a la lnia 4, hi ha una obra de l'escultor ngel Orensanz. s una obra abstracta que vol simbolitzar paisatges de l'Empord i de la Costa Brava (en relaci amb el nom de l'estaci on es troba: Girona). Aquest gran mural est format per 224 peces de gres vermelloses, i hi va sser installat l'any 1973 quan s'inaugurava la lnia groga.

Els Balcons de Barcelona.

Quan el carrer del Consell de Cent travessa l'Avinguda de la Diagonal, just a la crulla del carrer dels Enamorats, tocant a la Plaa de la Hispanitat, hi ha una de les parets mitgeres de Barcelona esdevinguda obra d'art. Es tracta d'un gran mural de 400 m2 batejat amb el nom de Els Balcons de Barcelona, el qual reprodueix una faana de l'Eixample habitada per personatges famosos, amb balcons i botigues als baixos dels edificis. L'autor d'aquesta obra s Cit de la Cration, una cooperativa d'artistes de Li que han deixat la seua empremta per tot el mn. 

L'Hort Sagrada Famlia.

A la crulla que formen els carrers de Consell de Cent, Padilla i Enamorats hi ha un dels nou horts urbans que funcionen a la ciutat de Barcelona: L'Hort Sagrada Famlia. Ocupa uns 1.600 m2 i est dividit en 20 parcelles de 40 m2 cada una. T armaris individuals per desar-hi eines i una lavabo adaptat a persones amb mobilitat reduda. Els arrendataris de les persones sn persones jubilades que, com disposen de temps de lleure, poden beneficiar-se del treball manual que suposa un projecte d'aquestes caracterstiques. El projecte d'horts urbans va nixer l'any 1997, grcies a la iniciativa de Parcs i Jardins de Barcelona, que s l'ens encarregat del patrimoni verd de la ciutat.

Referncies.

 Diari Avui, nm. 11.034, de l'1 de juny del 2008, plana 43.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312862" title="Valncia republicana" nonfiltered="2466" processed="2458" dbindex="122628">

La Valncia republicana comprn l'poca de l'auge del Blasquisme fins la derrota de la Segona Repblica.

A comenament del segle XX Valncia era una ciutat industrialitzada. La seda havia desaparegut, per subsistia la producci de pells i cuirs assaonats i espentava fortament el sector de la fusta, la metallrgia i l'alimentaci, este ltim tenia un vessant exportador, en particular de vins i agres, molt actiu. Hi era predominant la xicoteta explotaci industrial, per dia a dia s'hi introdua la mecanitzaci i la producci es regia per criteris capitalistes. La millor expressi d'esta dinmica eren les exposicions regionals, en particular la de 1909, emplaada a l'actual barri de l'Exposici al costat de l'Albereda, on es mostraven els avanos de l'agricultura i de la indstria.

De tota manera, s'hi vivien moments de crisi: el sistema bipartidista que havia sustentat la Restauraci cada vegada concitava menor suport en les urnes; la prdua de Cuba va provocar una onada d'indignaci generalitzada; els obrers, en nombre creixent per la industrialitzaci, van comenar a organitzar-se en demanda de millors condicions de vida. Era el terreny abonat per a l'arrelament d'ideologies radicals. A Valncia el partit republic de Blasco Ibez va arreplegar durant diverses dcades els fruits d'aquell descontent i va obtindre un enorme recolzament popular, i tamb va governar el consistori de manera quasi ininterrompuda entre 1901 i 1923.

La primera guerra mundial va afectar molt l'economia valenciana, va collapsar les exportacions de ctrics i va produir l'ala descontrolada dels preus i el desabastiment dels mercats. Al 1917 el malestar a la capital es va canalitzar en forma de vaga general, que es va prolongar durant diverses setmanes i va enrarir el ja tens panorama social. Els anys 1919 i 1920 es van repetir les mobilitzacions i es va entrar en una espiral de violncia en qu es van succeir les bombes i els assassinats de civils i d'agents de l'ordre.

La instauraci de la dictadura de Primo de Rivera l'any 1923 va frenar durant alguns anys la conflictivitat social, per no va apagar la creixent radicalitzaci poltica. El moviment obrer an consolidant la seua organitzaci sindical, mentre els sectors conservadors s'aglutinaven entorn de la Dreta Regional Valenciana.

El 12 d'abril de 1931 es van fer eleccions locals, en les quals va obtindre una victria absoluta la coalici de partits republicans, davant la qual cosa Alfons XIII va renunciar al tron, va deixar el pas, i s'hi va proclamar la Segona Repblica el 14 d'abril. La repblica va obrir les vies democrtiques de participaci i va incrementar la polititzaci dels ciutadans. No va poder escapar, no obstant aix, d'un clima quasi permanent d'agitaci social, que va esclatar a Valncia ja des del mes de maig per l'assalt de diverses esglsies i convents i va prosseguir en els mesos segents per vagues i tumults. La mobilitzaci de les masses obea en ocasions a motius menys conflictius, com el sepeli de les restes mortals de Vicente Blasco Ibez al 1932, mort a Frana, que va constituir una espectacular manifestaci de dol i respecte.

L'ascens del front conservador al poder al 1933 va propiciar l'arribada dels blasquistes fins a les ms altes instncies del poder, per al mateix temps va marcar l'inici del seu declivi pel progressiu conservadorisme del partit. El fre a les reformes mampreses en l'etapa anterior va crispar els nims de l'esquerra, cada vegada ms radicalitzada, mentre els sectors dretans ms extremistes s'organitzaven entorn de la recentment creada Falange.

Este clima d'enfrontament va marcar les eleccions de 1936, guanyades pel Front Popular, la qual cosa va promoure el fervor de les classes populars, que immediatament van exigir l'adopci de reformes socials i econmiques. L'ajuntament va ser dissolt i les seues competncies van passar a una comissi gestora, i es va excarcerar els presos poltics. Per les protestes van continuar, de nou es van assaltar esglsies i convents, i la polaritzaci entre esquerres i dretes es va fer cada vegada ms palpable.

L'alament militar del 18 de juliol no va triomfar a Valncia, perqu davant l'actitud indecisa dels militars, els milicians del Comit Executiu Popular van assaltar els quarters i es van controlar la ciutat. Durant uns mesos hi va haver un ambient revolucionari, gradualment neutralitzat des del govern. La marxa de la contesa bllica va aconsellar traslladar la capital de la Repblica a Valncia al novembre de 1937: el govern es va installar al palau de Benicarl, i els ministeris van ocupar assenyalats palaus. La ciutat va ser intensament bombardejada per aire i per mar, la qual cosa va portar a la construcci de ms de dos-cents refugis per a protegir la poblaci. El 30 de mar de 1939 Valncia es va rendir i les tropes nacionals van fer-hi la seua entrada.

 Enllaos externs .
 Web de l'ajuntament de Valncia d'on s'ha extret part de la informaci anterior, amb perms.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312864" title="Kishangarh" nonfiltered="2467" processed="2459" dbindex="122629">

Kishangarh o Kishengarh  fou un principat de l'ndia, a l'agncia de Jaipur a la Rajputana. Limitava al nord i nord-oest amb Jodhpur; a l'est amb Jaipur; a l'oest, sud-oest, i sud-est amb la provncia britnica d'Ajmer-Merwara; i al sud amb el petit principat de Shahpura. La salutaci de l'estat era de 15 canonades.

 Geografia i clima .

Estava format per dos parts principals i cinc petits enclavaments amb un poblet cadascun i algun dos poblets. Les dos parts principals mesuraven de nord a sud 128 km i l'amplada era de 32 km al centre encara que a l'extrem sud noms eren 3 km.  La part nord, la ms llarga, era arenosa i creuada per tres serralades que corren del sud-oest al nord-est i sn derivacions dels Aravalli; l'altura mxima s de 634 metres; la part sud s plana i frtil; els rius noms porten aigua durant  i immediatament desprs de les pluges; el principals sn el Rupnagar que desaigua en el llac Sambhar,  el Mashi (amb el seu afluent el Sohadra) i el Dain (que desaigua al Banas).

El clima s sec i calors; la malria afectava molta gent al octubre i novembre. La pluja mitjana s inferior al mig litre per metre quadrat, encara que hi ha anys que ho sobrepassa i anys que no hi arriba. Plou ms cap al sud.

La superfcie era de 2.222 km2, dels quals 538 km2 eren a la part sud i la resta a la part nord.

 Poblaci .

L'estat estava formar per 221 ciutats i pobles. La principal ciutat era  Kishangarh  (ciutat), seguida de Rupnagar i Sarwar , totes tres municipalitats.

La poblaci al cens del 1881 era 112.633 habitants, el 1891 de 125.516  habitants, el 1901 de 90.970 habitants  i el 1931 de 85.744 habitants.

La tnia principal eren els jats (17%); els seguien els mahajans (8%), els bramans (7%),  els gujars (6%) i els rajputs (4%).

 Llengua i religi .

La llengua principal era  el dhundari  (en una forma dialectal local), per a la part nord era corrent parlar el merwari,  un dels dialectes del rajasthan.

Hinds eren el 87% i musulmans el 8 % i jains el 4%. Un 1%  practicava altres religions entre els quals un petit nombre de cristians (31)

 Govern i administraci .

Estava dividit en cinc hukumats o districtes: 
Arain;
Bandar Sindri;
Kishangarh ;
Rupnagar ;
Sarwar;

Sarwar era el territori del sud i els altres quatre formaven el territori del nord.

L'administraci corresponia al sobir que porta el ttol de maharaj, assistit per un consell de dos membres, el ms vell del quals es anomenat diwan. Al front de cada districte hi havia un hakim  excepte al distrocte de Kishangarh, administrat per un recaptador. Cada districte tenia recaptadors anomenats tashildars, assistits per naibs-tashildars.

 Segells i moneda .

A l'estat hi havia quatre oficines de correus tres d'elles amb telgraf; el darbar (govern) tenia el seu propi sistema postal i emissions de segells, amb 13 oficines locals. Emissions de segells prpies apareixen entre 1884 i 1947.

L'estat disposava de moneda prpia; la rpia era coneguda com chaubisania (any 24). Va desaparixer per la seva devaluaci al comenament del segle XX.

 Escut i bandera .

L'escut de l'estat era de plata amb tres torres (2 i 1) de gules i a la part superior una franja horitzontal dividida en cinc colors: safr, plata, vermell, daurat i verd. Al damunt un falc de gules amb les ales desplegades, al damunt d'una branca safr i plata. L'escut estava aguantat per dos cavalles negres; a la part inferior una cinta daurada amb el lema "Niti Riti" (Lleis i costums) en vermell . Una variaci de l'escut presenta una copa daurada entre la part superior i el falco, amb dos files de fulles de sinople; un altre variaci presenta la cinta amb el lema a la part superior en semicercle. Una imatge de l'escut s a  on la bandera no s correcte.

La bandera de l'estat s de tres franges horitzontals, negre sobre blanc sobre vermell. La proporci s  11:7 i per tant no es rectangular a la manera convencional, sin rectangular vertical. Una de les poques imatges que representen la bandera  correctament es pot trobar  a .

L'estendard personal del maharaj estava format per tres banderins triangulars vermells , un damunt l'altra (el conjunt del tres era ms llarg que alt).

 Exrcit i policia .

L'estat disposava d'una fora de 220 regulars (84 de cavalleria i 136 de infanteria) i 1739 irregulars (836 de cavalleria i 903 de infanteria). Els irregulars era provets pels jagirdars. Hi havia 65 canons i 35 artillers.
 
La policia eren 511  homes dels que 187 eren rajputs sepoys de la infanteria irregular i 91 chaukidars o policies locals. Hi havia nou estacions de policia. A la capital hi havia una pres central, i tres ms a Arain, Rupnagar i Sarwar, amb capacitat entre totes per 153 presoners.

 Justcia .

L'estat es regia pels seus propis codis basats en els de l'ndia Britnica. Dels quatre hakims, un tenia poders de magistrat de tercera classe i la resta de segona classe, podent tots jutjar casos civils menors; els poders per casos civils ms importants i per casos criminals corresponia als sadr faujdari, magistrats de primera classe i magistrat especial del districte de Kishangarh per tota mena de delictes excepte els civils que corresponien a un tribunal de Causes Menors i a un tribunal anomenat sadr diwani (Cort Civil en cap). Per damunt la cort d'apellaci per casos civils i criminals i per damunt el consell o cort suprema de l'estat que noms podia adoptar sentencies de mort si era presidit pel maharaj.

 Possessi de la terra .

La possessi de la terra era en arrendament de l'estat amb les modalitat de khalsa, "jagir" i muafi. Els jagirdars havien de fer serveis pel maharaj aportant cavallers, o fer pagaments; tamb havien d'assistir al maharaj al seu aniversari i a alguns festivals; eren hereditaris fins i tot per via d'adopci per podien ser confiscats pel govern (darbar). Els llocs muafi eren concedits a bramans, charans o bhats i a institucions de caritat o religioses, i estaven lliures de renda, per no es podien vendre.  Les terres khalsa eren concessions directes del maharaj  de les que el darbar (govern) cobrava directament la renda, i podien retornar al maharaj quan aquest ho decids, per de fet el retorn era excepcional; la renda era entre   i 1/3 del producte.

 Economia i comunicacions .

La majoria de la poblaci vivia de l'agricultura i la ramaderia (noms el 45% directament de l'agricultura, per com activitat principal el percentatge era ms gran); un 18% es dedicava a la industria con teixit de cot, cermica, treball en pedres precioses; un 6% treballava en el comer.

Els cultius principals eren la bajra, el jowar , el "mung" i el "moth". A la part central era abunds el moresc,  la civada, el blat i el cot.

El bestiar era del tipus gujarat, de mesura mitjana i dur en el treball. Una fira de bestiar es feia cada any a l'agost a Sursara, prop de Rupnagar

Hi ha mines de granates a Sarwar, pedra bona per la construcci a Silora prop de la capital i marbre, de color blanc a Tonkra,  rosa a Narwar, a l'oest de la capital, i negre a Jak i altres llocs al nord.

Les exportacions principals eren cot i llana i les importacions sucre, i cereals

El ferrocarril Rajputana-Malwa travessa la part nord de l'estat del sud-oest al nord-est, amb estaci a la capital.

L'estat va patir freqents escassetats i algunes fams: 1755-1756, 1783-1784, 1803-1804, 1848-1849, 1868, 1872, 1891 i 1899-1900. En aquesta darrera es creu que va morir el 70% dels ramats i el 30% de la poblaci. La fam es va reproduir el 1901-1902

 Educaci i sanitat .

El  95,4% de la poblaci era analfabeta el 1901 (91,6% homes i 99,4 % dones). Les institucions educatives a l'estat eren de 29 el 1901, de les quals 17 eren del govern, 10 privades i 2 religioses. La nica escola secundaria era a la capital.

L'estat disposava de 1  hospital i 3 dispensaris. La vacunaci es feia amb xit al segle XX.

 Histria .

La dinastia governant pertany al clan rathor dels rajputs i descendia d'Udai Singh de Jodhpur a travs del seu segon fill Kishan Singh, nascut el 1575. Kishan va romandre a Jodhpur fins el 1596 i en aquest any, enfrontat amb el seu germ gran Sur Singh, llavors raja de Jodhpur, se'n va anar a Ajmer; rebut en audincia per Akbar, aquest li va concedir el districte d'Hindaun (desprs part de l'estat de Jaipur); pels serveis efectuats   va obtenir Setholao i alguns altres districtes. El 1611 va fundar Kishangarh, propera a Setholao  i els seus dominis foren coneguts en endavant com Kishangarh. 
Kishan portava el ttol de raja que li havia donat Akbar per Djahangir li va concedir el ttol de maharaj; va morir el 1615.

Va tenir divuit successors (sumat ell mateix foren per tant 19 maharajs) el quart dels quals, Rup Singh (1644-1658) fou favorit de Shah Djahan, pel qual va combatre i va obtenir diverses victries; va fer tres expedicions a Afganistan i va tenir el comandament de cinc mil homes i el govern de diversos territoris, incloent la fortalesa i el districte de Mandalgarh, desprs part del principat d'Udaipur.

El set sobir fou Raj Singh (1706-1748) va lluitar a la batalla de Jajau en el bndol de Shah Alam Bahadur Shah contra Azam Shah, i va quedar ferit ; com a recompensa va rebre els districtes de Sarwar i Malpura . 

El seu successor Sawant Singh va donar la meitat del seu territori al seu germ petit Bahadur Singh i ell mateix va governar la part nord amb seu a Rupnagar; era un home molt religis que es va retirar a  Brindaban on va morir el 1764. El seu fill Sardar Singh noms va governar dos anys i va deixar com hereu un menor, sota la regncia de Bahadur Singh que aix va governar tot el pas fins a la seva mort el 1781.

El tretz sobir fou  Kalyan Singh (1797-1832). El 1818 va signar el tractat que va establir el protectorat britnic. Va governar de manera excntrica i va tenir freqents disputes amb els nobles; va fugir a Delhi on va obtenir diversos ttols i privilegis de l'emperador . La situaci a l'estat va empitjorar i els dos bndols havien entrat en guerra, que es va aturar desprs de demanar una mediaci del govern britnic; al mateix temps el maharaj fou advertit de qu si no retornava a Kishangarh, els britnics derogarien el tractat i en farien un de nou amb els takhurs (nobles) rebels. Kalyan va retornar i quan va veure la situaci va oferir renunciar al govern, per la renuncia no fou acceptada; llavors va fixar residncia a Ajmer i els takhurs rebels van proclamar al seu hereu com a sobir teric i van posar setge a la capital i estaven a punt de conquerir-la quan el maharaj Kalyan va acceptar la mediaci del agent poltic britnic, pel qual es van arranjar els principals problemes;  per la reconciliaci es va demostrar que no era sincera i el 1832, al esclatar altre cop conflictes, Kalyan va abdicar en el seu fill Mohkan (o Mokham)  Singh que va governar fins el 1840.

El va succeir el seu fill adoptiu Prtithwi Singh, que va administrar l'estat amb prudncia i encert; el 1862 va rebre el sanad (decret) sobre el dret d'adopci; el 1877 va rebre dos canonades addicionals com a salutaci (de 13 a 15). Va morir el 1879 i el va succeir el seu fill Sardul Singh, que va seguir la poltica paterna. 

Va morir el 1900 i el va substituir el seu nic fill Madan Singh, el disset sobir. Va morir el 10 de gener de 1926 i va pujar al tron el fgill adoptiu Yagyanarayan Singh prncep de Karkheri.

El petit estat de Karkheri (8 pobles) havia estat concedit per Prithwi Sing al seu segon fill maharaj Jawan Singh el 1878, i en el seu govern el va succeir el seu fill Yagyanarayan Singh, que el 1926 va heretar Kishangarh. Va morir el 3 de febrer de 1939. El va succeir el seu fill adoptiu Sumer Singh, descendent (setena generaci) de Birad Singh, fill biolgic de Budh Singh, jagirdar de Zorawadpura, nascut el 1929.

Sota el seu mandat, dirigit l'estat per un consell de regncia, es va formar la Uni del Rajasthan amb el mateix Kishangarh i Banswara, Bundi, Dungarpur, Jhalawar, Pratapgarh, Shahpura, Tonk i  Kotah, establerta formalment el 25 de mar de 1948 a la que es va afegir Udaipur tres dies desprs i formalment el 18 d'abril de 1948. El 30 de mar de 1949 s'hi van unir els grans estats (Jaipur, Jodhpur, Jaisalmer i Bikaner) i es va formar el Gran Rajasthan, i finalment s'hi va incorporar la Uni de Matsya el 15 de maig de 1949 i es va former l'estat de Rajasthan.  El maharaj va morir el 16 de febrer de 1971.

 Llista de maharajs .

Kishan Singh 1611-1615;
Sahas Mal 1615-1618;
Jag Mal 1618-1628 ;
Hari Singh 1628-1644;
Rup Singh 1644-1658;
Man Singh 1658-1706;
Raj Singh 1706-1748;
Samant  Singh 1748-1757;
Sardar Singh 1757-1766 ;
Bahadur Singh  1766-1781;
Birad Singh 1781-1788;
Pratap Singh 1788-1797;
Kalyan Singh 1797-1832 ;
Mokham Singh 1832-1840, ;
Prithwi  Singh 1840-1879;
Sadul Singh 1879-1900;
Madan Singh 1900-1926;
Yagyanarayan Singh, 1926-1939;
Sumer Singh 1939-1949;

 Notes .


 Referncies .

Llista de governants i genealogia d'Henry Soszynski, Brisbane (AUS);
Imperial Gazetteer of India, volum 15, pags. 310 i segents, Oxford 1908-1931;
Andr Flicher "Drapeaux et Armoiries des Etats Princiers de l'Empire des Indes", Dreux 1984;
John Mc Meekin, Arms & Flags of the Indian Princely States, 1990;
The court Fee and Revenue Stamps of the Princely States of India, Adolph Koeppel & Raymon D. Manners, Nova York 1983;

 Vegeu tamb .

Kishangarh  (ciutat);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312868" title="Ddac Montfar Sorts i Cellers" nonfiltered="2468" processed="2460" dbindex="122630">
Ddac Montfar Sorts i Cellers (Barcelona, 1600 - Terrassa, 1652) fou un historiador catal. 

Arxiver de la Corona d'Arag, va dirigir l'artilleria catalana en la batalla de Montjuc del 26 de gener de 1641 durant la Guerra dels Segadors.

La ciutat de Barcelona li t dedicat un carrer.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312871" title="Albert Scherrer" nonfiltered="2469" processed="2461" dbindex="122631">
 Albert Scherrer  va ser un pilot de curses automobilstiques sus que va arribar a disputar curses de Frmula 1 nascut el 28 de febrer del 1908 a Riehen, prop de Basilea, i va morir el 5 de juliol del 1986 a Basilea, Sussa.


 A la F1 .

Va debutar a la vuitena i penltima cursa de la quarta temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1, la corresponent a l'any 1953, disputant el 23 d'agost el GP de Sussa al Circuit de Bremgarten, prop de Berna.

Albert Scherrer va participar a una nica cursa puntuable pel campionat de la F1, retirant-se quan mancaven noms 16 voltes i no aconseguint cap punt pel campionat de la F1.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312900" title="Hermann Lang" nonfiltered="2470" processed="2462" dbindex="122632">
 Hermann Lang  va ser un pilot de curses automobilstiques alemany que va arribar a disputar curses de Frmula 1 nascut el 6 d'abril del 1909 a Bad Cannstatt, prop de Stuttgart, Baden-Wrttemberg, Alemanya i va morir el 19 d'octubre del 1987.

 A la F1 .
Va debutar a la vuitena i penltima cursa de la quarta temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1, la corresponent a l'any 1953, disputant el 23 d'agost el GP de Sussa al Circuit de Bremgarten, prop de Berna.



Hermann Lang va participar a dues curses puntuables pel campionat de la F1, disputant-les en dues temporades diferents, les corresponents als anys 1953 i 1954.

Fora del mn de la F1, va aconseguir destacats triomfs com el Campionat Europeu de Curses de l'any 1939 i la victria a la cursa de les 24 hores de Le Mans de l'any 1951.

 Resultats a la Frmula 1 .



 Resum .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312903" title="Valncia franquista" nonfiltered="2471" processed="2463" dbindex="122633">

Entre el 1939 i el 1978, Valncia vivia quaranta anys de govern autocrtic, conegut com a la Valncia franquista. Aquests anys canviaria radicalment la ciutat i la societat civil.

L'adveniment de la Dictadura de Franco va provocar un canvi radical: es van prohibir els partits poltics, es va iniciar una severa repressi ideolgica, l'Administraci va recuperar les competncies anteriors a la guerra i l'Esglsia va encapalar el rearmament moral de la societat. L'autarquia econmica va provocar una profunda crisi i el desabastiment dels mercats: els racionaments i l'estraperlo es van imposar durant ms d'una dcada. Damunt de desgrcies, el 14 d'octubre de 1957 el Tria es va desbordar en la pitjor riuada de la seua histria.

Al comenament dels seixanta es va iniciar la recuperaci econmica i Valncia va viure un espectacular creixement demogrfic a causa de la immigraci i l'execuci d'importants obres urbanstiques i d'infraestructures. Aquesta immigraci, provinent sobretot de les localitats espanyoles d'Albacete, Conca i Terol representaria un auge important de castellanoparlants que no comprenien el catal, el qual potenciaria un nou monolingisme contra el ja establert bilingisme de la ciutat. 

Es va posar en marxa el Pla Sud per a construir un curs alternatiu al riu Tria que evitara futurs desbordaments, es van millorar els accessos i es van iniciar reformes interiors, de manera que va canviar la fisonomia d'algunes places destacades (com la de l'Ajuntament o la de la Reina) i es van obrir carrers (Poeta Querol). La ciutat va crixer, es van dissenyar nous barris a la perifria i es van traar noves avingudes. El ritme de vida va canviar: va arribar el sis-cents i la televisi, smbols d'un nou consumerisme.

 Enllaos externs .
 Web de l'ajuntament de Valncia d'on s'ha extret part de la informaci anterior, amb perms.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312910" title="Sergio Mantovani" nonfiltered="2472" processed="2464" dbindex="122634">
 Sergio Mantovani  va ser un pilot de curses automobilstiques itali que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Mantovani va nixer el 22 de maig del 1929 a Mil, Llombardia, Itlia i va morir el 23 de febrer del 2001.

Desprs de perdre una cama en un accident disputant una cursa fora de la F1, Mantovani va seguir lligat al mn de l'esport formant part de la Comissi Esportiva d'Itlia.


 A la F1 .

Va debutar a l'ltima cursa de la quarta temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1, la corresponent a l'any 1953, disputant el 13 de setembre el GP d'Itlia al Circuit de Monza.

Sergio Mantovani va participar a vuit curses puntuables pel campionat de la F1, disputant-les en tres temporades diferents, les corresponents als anys 1953, 1954 i 1955.


 Resultats a la Frmula 1 .



(*) Cotxe compartit.


 Resum .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312913" title="Umberto Maglioli" nonfiltered="2473" processed="2465" dbindex="122635">
 Umberto Maglioli  va ser un pilot de curses automobilstiques itali que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Maglioli va nixer el 5 de juny del 1928 a Bioglio, Vercelli, Itlia i va morir el 7 de febrer del 1999 a Monza, Itlia.


 A la F1 .

Va debutar a l'ltima cursa de la quarta temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1, la corresponent a l'any 1953, disputant el 13 de setembre el GP d'Itlia al Circuit de Monza.

Umberto Maglioli va participar a deu curses puntuables pel campionat de la F1, disputant-les en cinc temporades diferents, les que hi ha als anys 1953 i 1957.


 Resultats a la Frmula 1 .



(*) Cotxe compartit.


 Resum .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312914" title="Pla Sud" nonfiltered="2474" processed="2466" dbindex="122636">

El Pla Sud era el nom del projecte de construcci d'una nova llera per al riu Tria desprs que aquest s'inund el 1957. Finalment es va optar per construir un nou curs artificial per al riu que passaria pel sud de la ciutat de Valncia. Aix es va ampliar la seua capacitat a 5.000 m3/s i una llargada de 11.868 m en una gran obra que es coneix amb el nom de "nou llit del Tria". Aquesta obra va ser sufragada pels valencians a base d'imposts especials, per exemple, els segells durant uns anys eren ms cars a Valncia que a la resta de l'Estat Espanyol. El nou llit s'inaugur el 19 de Gener de 1972.

Mentrestant, l'antiga llera romangu sec fins que el 1986 es transform en un parc urb amb nom de Jard del Tria.

Vegeu tamb.
Gran Riuada de Valncia;
Riu Tria;
Jard del Tria;

 Bibliografia .
Fullet informatiu del Pla Sud de Valncia publicat per la Confederaci Hidrogrfica del Xquer el 1970, amb motiu de la recepci de l'Obra per l'Estat i la suea posada en marxa.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312917" title="Associaci Socio Cultural Ibn Batuta" nonfiltered="2475" processed="2467" dbindex="122637">
Associaci Socio Cultural Ibn Batuta (ASCIB) s una associaci sociocultural sense nim de lucre fundada el 2 de gener de 1994 i amb seu al carrer Sant Pau de Barcelona, que t com a finalitat prestar ajuda humana, social i cultural als immigrants residents a Catalunya i a Espanya, i especialment al collectiu magreb i a les segones generacions. Entre les seves tasques hi ha la orientaci administrativa i jurdica, un servei de traducci, el foment de la inserci laboral amb borses de treball, acollida a menors, conferncies i cursos de catal i castell, entre altres. T uns 600 socis

Entre altres activitats, han desenvolupat un Taller de l'Islam on hi tracten diferents temes, i l'espai Mujer de Ibn Batuta sobre les dones. Tamb han creat el grup teatral Al-Muhajir i la revista Attawassul, que tamb es distribueix a Madrid, Valncia i Tnger. El seu president fou el diputat del PSC-PSOE Mohammed Chaib Akhdim de 1994 a 2003. Actualment els cap visibles s el responsable de comunicacions, Fuad Saou Touhou.

 Enllaos externs .
 Web de l'Associaci;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312918" title="Cant de Valncia" nonfiltered="2476" processed="2468" dbindex="122638">

El Cant de Valncia s'articul el 19 de juliol del 1873, durant la Revoluci Cantonal i s'hi adheriren 179 municipis de les comarques prximes.

El Cant valenci no tingu un carcter revolucionari tan marcat com d'altres, en nixer per iniciativa de la burgesia de la ciutat.

La revolta fou ofegada pel general Martnez Campos, qui el 7 d'agost consegu entrar a la ciutat de Valncia desprs de sotmetre-la a un intens bombardeig.

Vegeu tamb.

Cantonalisme;
Cant de Almansa;
Cant de Cadis;
Cant de Cartagena;
Revoluci Cantonal;

Enllaos externs.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312920" title="Procellariforme" nonfiltered="2477" processed="2469" dbindex="122639">




Els procellariformes s un ordre d'ocells palmpedes i pelgics que comprn 92 espcies, repartides en 24 gneres i 4 famlies. 

Morfologia.

 Fan entre 13 i 130 cm  de llargria.
 Tenen les abertures nasals en forma de dos tubs a la base de la mandbula superior.
 El bec s compost per un conjunt de peces crnies soldades i amb l'extrem distal superior ganxut.
 Tenen l'esquelet molt pneumatitzat.
 El dit posterior de les potes s rudimentari o absent.
 El plomatge s compacte i olis. Les rmiges secundries sn curtes.
 Les ales sn llargues i estretes.
 Els peus sn palmats.
 No presenten dimorfisme sexual.

Reproducci.

Ponen un sol ou blanc i els pollets triguen molt a desenvolupar-se, encara que al final arriben a sobrepujar el pes dels seus progenitors ja que acumulen greixos. Tornen al mateix niu any rere any.

Hbitat.

Tots els membres d'aquest ordre sn nicament marins i sovint niuen als illots i penya-segats costaners d'arreu de la Terra (aquest s un dels pocs moments en qu es poden observar tocant el terra, on caminen amb fora dificultat).

Distribuci geogrfica.

Sn cosmopolites i es troben als oceans de tot el planeta, amb especial incidncia, pel que fa a la seua diversitat, al voltant de Nova Zelanda. 

Costums.

Sn mongams, nidcoles i formen colnies. Tamb sn caracterstics els seus crits estridents.

Conservaci.

Els procellariformes han estat una font d'aliment per a moltes cultures humanes i, encara avui, sn caats a algunes parts del mn per a sser menjats. Moltes espcies estan amenaades d'extinci a causa de depredadors introduts en les seues colnies de cria (com ara rates i gats), contaminaci de les aiges marines i captures accidentals per part de la indstria pesquera. Per a evitar els perills que amenacen les seues poblacions l'any 2001 es va signar lAgreement on the Conservation of Albatrosses and Petrels (Acord per a la Conservaci d'Albatros i Petrells) ratificat per l'Estat espanyol l'any 2003, per l'Estat francs l'any 2005, Austrlia (2001), Equador (2003), Nova Zelanda (2001), Sud-frica (2003), Per (2005), Regne Unit (2004), Xile (2005), Argentina (2006) i Noruega (2007). Va entrar en vigor l'1 de febrer del 2004. 

Referncies.



Enllaos externs.

 Els procellariformes a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Els procellariformes a la IUCN. ;
 Vdeos i informaci diversa d'aquests ocells. ;
 Informaci sobre els procellariformes.  i ;
 Taxonomia dels procellariformes. ;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312922" title="Sant Mart d'Urtx" nonfiltered="2478" processed="2470" dbindex="122640">
L'esglsia de Sant Mart d'Urtx es troba a l'entitat de poblaci d'Urtx pertanyent al municipi de Fontanals de Cerdanya i per tant de la comarca de la Baixa Cerdanya. 

Documentada l'any 1119, quan el bisbe Ot d'Urgell la va donar com dependent de la cannica de Santa Maria de Serrabona al Vallespir. 
 L'edifici . 
L'esglsia, construda el segle XII, primitivament tenia la planta trapezoidal amb un absis semicircular a la capalera. Ha estat reformada algunes vegades, tant els seus murs com l'absis sn reconstruts, el campanar tamb forma part d'aquestes modificacions i el refor en el gruix de les parets laterals que van aconseguir aix una amplada de 1,75 metres. 

La portalada de pedra grantica s l'original encara que canviada d'emplaament, presenta un arc de mig punt amb dues arquivoltes, l'exterior amb motius escultrics, quatre cares, dos per banda, en el centre un cap de bou i la resta de la decoraci sn petites pirmides, l'arquivolta interior est formada per un bord.

Vegeu tamb.
Art romnic de la Baixa Cerdanya;

 Bibliografia .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312929" title="Comandant suprem de les forces aliades" nonfiltered="2479" processed="2471" dbindex="122642">

Comandant suprem de les forces aliades (CSFA), en angls Supreme Commander of the Allied Powers (SCAP), va ser el crrec que va ostentar el General Douglas MacArthur durant l'Ocupaci del Jap desprs de la Segona Guerra Mundial. Encara que continuen existin altres titols de Comandant Suprem, el titol de (CSFA)noms l'ha tingut MacArthur.
MacArthur creia que (i per extensi els americans) la presncia d'un Comandant Suprem era quelcom beneda. Durant el seu discurs que va donar al final de la guerra i que va seguir a la firma de la rendici incondicional, va dir que "La missi sagrada ha finalitzat."

Al Jap, la postura va ser referida com a Cuarter General, ja que com a (CSFA) tamb es referia als oficis de l'ocupaci, incloent una plantilla d'uns pocs centerals de funcionaris nordamericans aix com personal militar. Algunes d'aquestes persones van escriure el primer esbs de la Constituci del Jap, la qual la dieta va ratificardesprs d'unes poques esmenes.




Referncies.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312930" title="Squia de Mestalla" nonfiltered="2480" processed="2472" dbindex="122643">

La Squia de Mestalla s una de les vuit squies de l'Horta de Valncia que sn sota la jurisdicci del Tribunal de les Aiges de Valncia. El seu origen est al riu Tria, al terme municipal de Paterna. Rega les hortes i camps de la marge esquerra de l'antiga llera del riu, ara Jard del Tria, entre Paterna i la mar, passant per Alboraia i el Cabanyal, junt amb la squia de Tormos, la squia de Rascanya i la squia d'Algirs. 

A l'actualitat rega una superfcie molt reduda a causa del gran avan urbanitzador de la ciutat de Valncia. Fins al segle XX la part de l'Horta que la squia regava era sencerament rural, amb l'excepci del Cabanyal i el barri de la Illa Perduda. Per des de l'inici d'obres del passeig de Valncia al mar, tota la zona des dels Jardins del Real fins al Cabanyal i la mar ha passat a ser urbana, destacant-hi l'avinguda de Blasco Ibez i l'avinguda d'Arag com a grans eixos que han perms una rpida urbanitzaci. Aquesta squia donaria el seu nom als terrenys que regava, i al segle XX, a l'estadi de futbol del Valncia CF.


Vegeu tamb.
Pla del Real;
Mestalla (barri de Valncia);

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312932" title="Receptor sensitiu" nonfiltered="2481" processed="2473" dbindex="122644">
Els receptors sensitius sn aquella part del sistema nervis que aporta informaci de manera aferent al sistema nervis central. Aquestes estructures es poden classificar en:
 Exteroreceptors.
 Propioceptors.

 Exteroreceptors .
Sn aquells receptors que se situen a la pell per recollir informaci del mn que ens envolta. D'aquests podem diferenciar-ne diferents tipus segons les sensacions que recullen:
Tacte: corpuscles de Meissner (dermis) i discs de Merkel (epidermis).
Calor: corpuscles de Ruffini.
Fred: corpuscles de Kraus.
Dolor: terminacions lliures.
Vibraci: corpuscles de Paccini.

 Propioceptors .
Sn estructures somtiques ms profundes. Es troben en articulacions, lligaments...
Posici del cos respecte l'espai: fusos musculars + receptors de Golgi.
Direcci i fora d'un moviment articular: fusos musculars + corpuscles de Paccini.
Pressi als rgans discernint si s o no lgica: corpuscles de Ruffini.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312934" title="Psitaciforme" nonfiltered="2482" processed="2474" dbindex="122645">




Els psitaciformes sn un ordre d'ocells zigodctils (s a dir, tenen quatre dits a les potes, dos dels quals sn orientats cap endavant i els altres dos cap endarrere) que comprn 353 espcies repartides en dues famlies. 

Morfologia.

 Fan entre 8 i 100 de llargria.
 Tenen el bec robust i corb.
 Mandbula superior punxeguda i molt corba, i la inferior corbada cap amunt i amb l'extrem escapat.
 Els narius s'obren a la cera de la base del bec.
 El coll s curt.
 Les clavcules sn poc desenvolupades o manquen.
 Els tarsos sn curts i forts.
 Bons rgans prnsils amb els que poden grimpar ptimament, sobretot amb l'ajut del bec.
 Plomatge de colors vius amb combinacions des del roig lluent fins al prpura llampant.

Alimentaci.

Mengen llavors, baies, fruits dels arbres i, els que viuen en captivitat, tamb pa i enciam.

Hbitat.

Solen viure en selves de regions tropicals i subtropicals.

Distribuci geogrfica.

Viuen a Austrlia, Nova Guinea, Oceania, frica, al sud-est d'sia, a l'Amrica del Sud (noms al Brasil n'hi viuen 70 espcies diferents) i a l'Amrica Central fins a Mxic.

Costums.

Sn nidcoles.

Taxonomia.

 Famlia Cacatuidae;
 Famlia Psittacidae;
 Subfamlia Loriinae;
 Subfamlia Nestorinae;
 Subfamlia Strigopinae;
 Subfamlia Micropsittinae;
 Subfamlia Psittacinae;
 Tribu Psittacini;
 Tribu Psittrichadini;
 Tribu Cyclopsittacini;
 Tribu Polytelini;
 Tribu Psittaculini;
 Subfamlia Platycercinae;
 Tribu Platycercini;
 Tribu Melopsittacini;
 Tribu Neophemini;
 Tribu Pezoporini;
 Subfamlia Arinae;

Referncies.



Enllaos externs.

 Els psitaciformes a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Vdeos i informaci diversa de psitaciformes. ;
 Informaci sobre els psitaciformes.  i ;
 Enregistraments sonors de psitaciformes. ;
 Els psitaciformes a l'Animal Diversity Web. ;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312940" title="Louis Joseph de Bourbon-Vendme" nonfiltered="2483" processed="2475" dbindex="122647">



Louis Joseph de Bourbon-Vendme, duc de Vendme, anomenat El Gran Vendme, (1 de juliol de 1654, Pars - 11 de juny de 1712, Vinars) fou un militar i aristcrata francs al servei de Llus XIV de Frana (1701-1710) i de Felip V d'Espanya (1710-1711) durant la Guerra de Successi Espanyola. 

Va ser nomenat comandant en cap de l'exrcit francs al front itali desprs que el seu predecessor, el Duc de Villeroy, fos capturat durant la Batalla de Cremona. Al 1706 fou nomenat comandant en cap de l'exrcit francs al front continental desprs que el seu predecessor, novament el Duc de Villeroy, fos derrotat a la Batalla de Ramillies. Al 1708 fou derrotat a la Batalla d'Oudenarde i finalment, al 1710 i per les repetides spliques de Felip V, fou nomenat comadant en cap de l'exrcit borbnic espanyol desprs de la derrota del seu predecessor, el Marqus de Bay, a la Batalla de Monte de Torrero.

Perfil Biogrfic.
Louis Joseph de Bourbon-Vendme era fill de Louis II de Bourbon-Vendme i besnt del rei Enric IV de Frana i la seva amant, Gabrielle d'Estre. Nasqu a Pars i la seva mare era Laura Mancini, la germana gran d'Olympia Mancini, la mare del Prncep Eugeni de Savoia, el seu futur adversari al camp de batalla.

Es cas amb Marie Anne de Cond, una filla d'Enric de Borb-Cond (III prncep de Cond), i era neta del Llus II de Borb-Cond (II prncep de Cond). No tingueren fills.

Expedient militar.
Ingress a l'exrcit a l'edat de divuit anys i aviat es disting pel seu valor i vigor personal en la Guerra francoholandesa aconseguint el 1688 ser nomenat lloctinent general.

Guerra dels 9 Anys.
En la Guerra dels Nou Anys lluit a les ordres del Duc de Luxemburg a la Batalla de Steinkeerke i tamb sota Nicolas Catinat a la Batalla de Marsaglia. El 1695 se'l nomen comandant en cap de l'exrcit francs al front del Rossell, aconseguint ocupar la capital de Catalunya al final del Setge de Barcelona de 1697. Poc desprs fou nomenat Mariscal de Camp. 


Guerra de Successi Espanyola.
Front itali.
El 1702, desprs de les derrotes de Nicolas Catinat i del Duc de Villeroy, se'l nomen comandant en cap de l'exrcit francs a Itlia. Durant tres campanyes en aquell pas es mostr com un antagonista a l'alada del Prncep Eugeni de Savoia, que finalment fou derrotat a la Batalla de Cassano l'any 1705. 

Front continental.
El 1706, desprs d'aconseguir una nova victria al front itali a la Batalla de Calcinato, fou nomenat comandant en cap de l'exrcit francs de Flandes. La missi que se li encoman fou la d'estabilitazar el front continental desprs de la desastrosa derrota francesa a la Batalla de Ramillies.

Per al front continental es convert merament en el mentor del Duc de Borgonya, sent incapa d'evitar una nova derrota borbnica a la Batalla d'Odenarde l'any 1708. Desprs d'aix es retir a les seves propietats.

Front peninsular.
Les continues peticions per part de Felip V al seu avi Llus XIV de Frana per tal que li envis a Duc de Vendme, foren inicialment desodes per aquest. 

Per la derrotes borbniques en la Batalla d'Almenar i a la Monte de Torrero i la Ocupaci de Madrid per les tropes austriacistes foraren que finalment Llus XIV de Frana acceds a enviar el Duc de Vendme per rellevar el destitut Marqus de Bay com a comandant en cap de l'exrcit borbnic espanyol de Felip V.

Aconsegu una victria inicial al Setge de Brihuega, on captur tot el cos expedicionari britnic a les ordres de James Stanhope, per fou derrotat a la Batalla de Villaviciosa. No obstant aix, l'exrcit austriacista estava en clara inferioritat numrica i prossegu el seu replegament cap a l'Arag i desprs cap a l'interior de Catalunya.

A la tctica Batalla de Prats de Rei de 1711 hagu de retirar-se i posposar l'aven sobre Barcelona. L'11 de juny de 1712 mor sobtadament a Vinars (segons es diu en aquella villa, d'un empatx de llagostins i marisc) i fou enterrat a l'Escorial.

Valoraci militar.
Vendme fou un dels soldats ms notables en la histria de l'exrcit francs. Tenia, a ms a ms de l'habilitat i la imaginaci frtil del veritable lder d'un exrcit, el valor brillant d'un soldat. Per el secret genu del seu xit uniforme era la seva extraordinria influncia sobre els seus homes.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312941" title="Llista de persones relacionades amb la Revoluci Russa" nonfiltered="2484" processed="2476" dbindex="122648">
En aquesta llista, s'hi inclouen persones relacionades amb la Revoluci Russa de 1917 tant si van simpatitzar-hi com si hi van estar en contra; tamb s'hi inclouen els que participaren en la Guerra Civil Russa (1918-1921) amb independncia del bndol en qu combateren. Algunes persones d'aquesta llista no eren pas russes.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312946" title="Hug III" nonfiltered="2485" processed="2477" dbindex="122649">

Hug III d'Arborea;
Hug III de Borgonya;
Hug III d'Empries;
Hug Roger III de Pallars Sobir;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312947" title="Juan Manuel Snchez Gordillo" nonfiltered="2486" processed="2478" dbindex="122650">
Juan Manuel Snchez Gordillo (Marinaleda, Sierra Sur de Sevilla, 1952) s un poltic i sindicalista andals, dirigent del Colectivo de Unidad de los Trabajadores - Bloque Andaluz de Izquierdas (CUT-BAI), Sindicato de Obreros del Campo (SOC) i Izquierda Unida (IU).

Estretament vinculat amb el moviment nacionalista andals, la lluita jornalera i la lluita obrera en general, s alcalde del municipi de Marinaleda (Sevilla) des de les primeres eleccions democrtiques desprs del franquisme, celebrades en 1979. Com alcalde s impulsor d'una srie de poltiques d'esquerres, com l'ocupaci de finques de terratinents per a crear ocupaci, poltiques socials i entre la qual destaca una curiosa poltica urbanstica que permet l'accs a l'habitatge des de 15 euros al mes. 

A les eleccions de 2008 va ser escollit diputat del Parlament d'Andalusia per IU, representant a la Provncia de Sevilla. Aix mateix s el Portaveu Nacional (mxim responsable) del partit poltic CUT-BAI -integrant i fundador d'IU-, membre del Comit Executiu del SOC i membre del Consell Poltic Federal, la Presidncia Executiva i la Comissi Permanent d'IU. Combina la seva activitat poltica i sindical amb el seu treball de professor de Histria en l'institut de Marinaleda. 

 Enllaos externs .
 Bloc de Juan Manuel Snchez Gordillo;
 Reportatge elmundo.com casas a 15;
 Documental Marinaleda, 30 aos de lucha;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312948" title="Hug II" nonfiltered="2487" processed="2479" dbindex="122651">

Hug II d'Arborea;
Hug II de Cardona;
Hug II de Frana;
Hug II de Borgonya;
Hug II d'Empries;
Hug II dels Baus;
Hug Roger II de Pallars Sobir;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312950" title="Santa Maria d'All" nonfiltered="2488" processed="2480" dbindex="122652">
L'esglsia de Santa Maria d'All, est situada al centre de l'entitat de poblaci d'All, pertanyent al municipi d'Isvol a la comarca de la Baixa Cerdanya. 
 Histria .
En un document de l'any 1265 s'explica que Guillem I de Cerdanya, comte de Cerdanya (1068-1095), va construir una esglsia a All. La seva coberta primitiva es va haver de tirar a terra amb alguna part del mur, ja que, en un document de 1301, es parla de la designaci d'uns procuradors per encarregar-se de la construcci de parets i coberta nova. 
 Edifici .
s d'una nica nau rectangular de tres trams dividida per dos arcs de diafragma sobre pilars, una mica ms oberta a la part de la capalera, on t un absis semicircular, amb coberta de bigues de fusta i cel ras, que va haver de substituir l'original de pedra. Al seu mur nord t unes capelles de construcci posterior. Est edificada amb carreus de pedra grisa i vermella. 
Exterior .
A la faana sud t la portalada amb tres arquivoltes, la del centre, de columna amb capitells esculpits i les altres dues de base rectangular. L'arcada davantera es troba ornada amb una greca d'espirals i en el seu interior amb motius de figures que la contornegen. El segon arc t una greca ms senzilla i l'ltima arcada s llisa i en el seu bisell t caps mitjans esculpits i boles. Els capitells de les columnes tenen tallades figures humanes i lleons al seu costats. Sobre el guardapols hi ha tres mnsules, tamb esculpides. 

A l'exterior de l'absis s'hi aprecia un fris llis amb mnsules de caps esculpits, d'altres amb boles i d'altres llisos. 

Prop de la portalada, a la part sud-est, es troba el campanar de torre amb planta quadrada amb parets de quatre metres de costat i un metre de gruix amb finestres amb arcs de mig punt. 

Al Museu Nacional d'Art de Catalunya, a Barcelona s'hi conserven, procedents d'aquesta esglsia, les talles d'una Majestat i la Verge d'All, les dues datades de finals del segle XII o primers del XIII.

Vegeu tamb.
Art romnic de la Baixa Cerdanya;

Bibliografia .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312952" title="Jesberg" nonfiltered="2489" processed="2481" dbindex="122653">


Jesberg s un municipi d'uns 2600 habitants situat al districte de Schwalm-Eder, Regi de Kassel, al land de Hessen de la Repblica Federal d'Alemanya. 


 Localitats .
 Densberg, 469 hab.
 Elnrode-Strang, 294 hab.
 Hundshausen, 273 hab.
 Jesberg (Capital), 1382 hab.
 Reptich, 172 hab. ;

 Ciutat agermanada .
  Wysoka, Polnia, des de 2002;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312954" title="Vega del Guadalquivir" nonfiltered="2490" processed="2482" dbindex="122654">


La Vega del Guadalquivir s una comarca situada a la provncia de Sevilla, a Andalusia.

s formada pels municipis limtrofes al riu Guadalquivir fins a la seva arribada a la comarca Metropolitana de Sevilla. Comprn els municipis d'Alcal del Ro, Alcolea del Ro, Brenes, Burguillos, Cantillana, La Algaba, Lora del Ro, Peaflor, Tocina, Villanueva del Ro y Minas i Villaverde del Ro.

Limita a l'est amb la provncia de Crdova, al sud amb la Campia de Carmona i la comarca Metropolitana de Sevilla, i a l'oest i nord amb la Sierra Norte de Sevilla.
 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312957" title="Merpid" nonfiltered="2491" processed="2483" dbindex="122656">



Els merpids sn una famlia d'ocells de l'ordre dels coraciformes, l'nic representant de la qual a Europa s l'abellerol. 

Morfologia.

 Fan entre 15 i 35 cm de llargria.
 Potes curtes i febles.
 Bec llarg, esmolat i lleugerament corbat cap avall.
 Dotze timoneres.
 Ales punxegudes.
 Plomatge molt acolorit.

Reproducci.

Segons les espcies, ponen de 2 a 9 ous de color blanc per posta i en tenen cura tots dos progenitors. 

Alimentaci.

Mengen insectes voladors, especialment abelles i vespes. Abans de menjar-se-les, els merpids extreuen el fibl i part de la toxina que hi cont a cpia de colpejar l'insecte amb una superfcie dura.

Distribuci geogrfica.

La majoria de les espcies es troben a frica per tamb n'hi ha al sud d'Europa, Austrlia i Nova Guinea. 

Costums.

Sn espcies gregries i mongames que formen colnies de cria als talussos de les ribes dels rius. 

Espcies.

 Gnere Nyctyornis;
 Nyctyornis amictus;
 Nyctyornis athertoni;

 Gnere Meropogon;
 Meropogon forsteni;

 Gnere Merops;
 Merops pusillus;
 Merops persicus;
 Merops orientalis;
 Merops albicollis;
 Merops hirundinaeus;
 Merops philippinus;
 Merops gularis;
 Merops muelleri;
 Merops bulocki;
 Merops bullockoides;
 Merops variegatus;
 Merops oreobates;
 Merops breweri;
 Merops revoilii;
 Merops boehmi;
 Merops viridis;
 Merops superciliosus;
 Merops ornatus;
 Merops apiaster;
 Merops leschenaulti;
 Merops malimbicus;
 Merops nubicus;
 Merops nubicoides;

Referncies.


Enllaos externs.
 Els merpids a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Els merpids a l'Animal Diversity Web. ;
 Informaci de 27 espcies de merpids.  i ;
 Vdeos de merpids en llur hbitat natural. ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312960" title="Villanueva del Ro y Minas" nonfiltered="2492" processed="2484" dbindex="122658">

Villanueva del Ro y Minas s un municipi de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. El 2007 contava amb 5.229 habitants. La seva extensi superficial s de 154 km i t una densitat de 34,0 hab/km. s una localitat peculiar formada per diversos nuclis poblacionals amalgamats amb el temps, destacant: Villanueva del Ro (poble matriu de l'actual municipi), La Mina, assentament sorgit a mitjans del segle XIX entorn una important conca hullera i l'enclavament de "El Carbonal", construt per a la plantilla d'una important fbrica de ciments. Tamb se li ha conegut com Villanueva de las Minas o Minas la Reunin. El poble matriu era Villanueva del Ro, pertanyent a la casa d'Alba, per la massiva explotaci de les mines de carb a partir del segle XIX, va fer que l'activitat passs al nou llogaret, que finalment es va fer una sola.
 
Monuments d'inters.
A uns 7 km del poble, en plena Sierra Nord de Sevilla, es troben les runes del municipium Flavium Muniguense (Munigua), destacant pel seu important conjunt de temples d'poca imperial, dels ms grans de la Btica. ;
El Conjunt Histric Minas de la Reunin ;
L'Esglsia de Santiago el Major (segle XV), amb un important artesonat mudjar original ;
L'Esglsia de San Fernando (neogtica del segle XX) ;
El Teatre Cinema San Fernando (1933) ;
Les runes del palau dels Marquesos de Villanueva (incendiat el segle XVIII, no ha estat tocat des de llavors). ;
Demografia. 
A l'origen, els habitants d'aquesta localitat van ser treballadors emigrats d'altres zones rurals, sobretot d'Andalusia Oriental, i tamb francesos i alemanys, que eren els encarregats de l'organitzaci a l'empresa de mines. Desprs del tancament de les mines el 1972, moltes persones es van veure obligades a emigrar a Catalunya, amb el que el cens des de llavors ha sofert alts i baixos. Nombre d'habitants en els ltims deu anys.



Administraci.


Enlaces externos.
Villanueva del Ro y Minas - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312961" title="Almaraz" nonfiltered="2493" processed="2485" dbindex="122659">


Almaraz s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. Limita al nord amb Saucedilla, al sud amb Higuera de Albalat i Valdecaas de Tajo, separats pel riu Tajo, a l'aquest amb Belvs de Monroy i a l'oest amb Romangordo.

 Demografia .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312963" title="Almoharn" nonfiltered="2494" processed="2486" dbindex="122660">


Almoharn s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312965" title="Arroyo de la Luz" nonfiltered="2495" processed="2487" dbindex="122661">


Arroyo de la Luz s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312968" title="Arroyomolinos" nonfiltered="2496" processed="2488" dbindex="122662">


Arroyomolinos s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

 Evoluci demogrfica .

Font: INE










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312970" title="Baos de Montemayor" nonfiltered="2497" processed="2489" dbindex="122663">


Baos de Montemayor s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. s un centre termal important als peus del Port de Bjar. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312972" title="AEiG Lacetnia" nonfiltered="2498" processed="2490" dbindex="122664">

L'Agrupament Escolta i Guia Lacetnia (AEiG Lacetnia) s un agrupament escolta de la ciutat de Manresa, Bages.

L'agrupament es fund l'any 1988. Est situat als locals parroquials de l'esglsia de Santa Maria de Montserrat, a la Balconada. s una entitat sense nim de lucre dedicada a l'educaci en el lleure, on es viu l'aventura de crixer i aprendre mitjanant el mtode escolta i guia. Es tracta d'una proposta educativa que, a travs d'activitats en petits grups, potencia la maduraci i el creixement de cada nen i nena, tot transmetent els valors de la pau, la tolerncia, la democrcia, el comproms amb la societat i el respecte a l'entorn.  Forma part de la demarcaci de Manresa de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, que els dna un marc pedaggic fonamentat en la Llei Escolta i la Promesa Escolta. El color del seu fulard s groc per fora i violeta per dintre.

L'agrupament duu a terme diverses activitats al llarg del curs, com sortides de cap de setmana, el Sopar de Nadal, sortides d'agrupament, campaments d'estiu, trobades, excursions d'un dia, entre d'altres.

 Unitats .
Com en tots els agrupaments, hi ha diverses unitats: 

 Castors-Fures: aquesta unitat la formen nens i nenes que van dels 5 als 8 anys. S'identifiquen pel color taronja. Tenen com a principal objectiu aprendre a travs del joc.
 Llops-Daines: aquesta unitat la formen nens i nenes que van dels 8 als 11 anys. S'identifiquen pel color groc. Tenen com a principal objectiu saber ms utilitzant la imaginaci.
 Rngers-Noies Guia: aquesta unitat la formen nens i nenes que van dels 11 als 14 anys. S'identifiquen pel color blau. Tenen com a principal objectiu descobrir l'aventura de crixer.
 Pioners-Caravelles: aquesta unitat la formen nens i nenes que van dels 14 als 17 anys. S'identifiquen pel color vermell. Tenen com a principal objectiu prendre responsabilitats.
 Equip de caps: s l'equip que s'encarrega de tirar l'agrupament endavant, preparant diverses activitats, sortides, quedades, ...

 Origen del nom .
L'origen del nom de l'agrupament, Lacetnia, es deu a la tribu ibrica que habitava a la Catalunya central (Lacetans) entre aproximadament el segle VIII fins a finals del segle I aC.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'AEiG Lacetnia;
Situaci de l'agrupament;
Canal de l'AEiG Lacetnia al YouTube;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312976" title="Elephant" nonfiltered="2499" processed="2491" dbindex="122665">
 Elephant  s una pellcula estatunidenca dirigida  per Alan Clarke estrenada el 2003.  Va guanyar la Palma d'Or.

 Argument .

La pellcula es basa en un fet real esdevingut el 1999, la matana de l institut de Columbine, on dos adolescents van abatre, amb armes de foc, dotze dels seus camarades i un professor. La vida quotidiana dels alumnes es tracta des de diferents angles, que acaben enllaant-se en esclatar la tragdia. Es tracta d'una reconstrucci de la tragdia que va commocionar a la societat nord-americana.
Una jornada normal en un liceu normal americ : els estudiants es dediquen a les seves ocupacions quotidianes, van a classes, fan fotografies, parlen de compres... i dos d'ells preparen una matana.

 Repartiment .
 John Robinson : John McFarland ;
 Alex Frost : Alex;
 Eric Deulen : Eric;
 Elias McConnell : Elias;
 Jordan Taylor, Carrie Finklea, Nicole George... ;

 Comentari .
L'autor tracta l'assumpte d'una manera molt personal, tant en la narraci, la presentaci dels personatges, el tractament de la imatge i de la banda sonora. Intenta donar a aquest drama un abast ms universal, posant l'espectador en un punt de vista subjectiu i emocional ms aviat que en una narraci estructurada: el gui sense referncia explcita amb Columbine el diferencia de la versi de Michael Moore. La pellcula es desenvolupa en una narraci no lineal, entestant-se a ensenyar els personatges, ms aviat que a demostrar, fins a a la catarsi final,  sobretot grcies a la utilitzaci de la tcnica del  pla-seqncia  . Gus Van Sant s'entesta a travs d'aquesta pellcula, no a ensenyar la violncia, sin a recercar-ne les arrels secretes: com es pot arribar a actes tan irraonables.  Per l'autor es guarda b de demostrar, enuncia tranquillament: l'absncia patent dels pares, els videojocs agressius, l'adolescncia, la facilitat propera, la venda lliure de les armes, dels petits fets que conviden l'espectador a fer-se preguntes.

 Premis .
 Palma d'Or 2003;
 Premi de la posada en escena del Festival de Cannes;

 Vegeu tamb .
 ;
 , els estudiants darrere la massacre de Columbine;
 , una altra pellcula del 2003 inspirada en la massacre de Columbine;
  una altra pellcula del 2000 inspirada en la massacre de Columbine;


 Enllaos externs .
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;
 Lloc oficial;
 Revista Cadrage;
 Zero Day ;

 Referncies .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312979" title="Braveheart" nonfiltered="2500" processed="2492" dbindex="122666">
Braveheart  s una pellcula estatunidenca de Mel Gibson, estrenada el 1995. Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

 Argument .
La pellcula retrata la figura histrica de William Wallace, guerrer, patriota escocs i heroi medieval. El director intenta conferir al protagonista una faceta ms romntica i idealista i  menys sanguinria. 
L any 1280, Eduard I d'Anglaterra, anomenat "Longshanks" (Camesllargues), ha ocupat una bona part d'Esccia, i la seva opressi porta a la mort al pare de William Wallace i al seu germ. Anys desprs, mentre Wallace ha estat criat a l'estranger pel seu oncle, els  escocessos continuen  vivint sota les lleis cruels de Longshanks. Wallace torna amb la intenci de viure com a pags i evitar problemes.Wallace revifa un afer amb la seva amiga de la infantesa Murron, i es casen en secret per evitar el decret de  primae noctis   que el rei ha promulgat. Per desprs que Wallace ataqui un grup de soldats anglesos que intenten violar-la, el Xrif del poble li talla pblicament el coll a Murron abans que Wallace la pugui salvar. Un Wallace enfurismat, amb l'ajuda dels seus vilatans amics, mata la guarnici anglesa. Llavors talla el coll del xrif amb la mateixa daga que ha matat Murron.
Sabent que el senyor angls local es venjar, Wallace i els seus homes s'introdueixen al seu castell vestit amb uniformes anglesos i el cremen. Seguint les proeses de Wallace, els plebeus d'Esccia s'aixequen en rebelli contra Anglaterra.
Com diu la llegenda, centenars d'escocesos dels clans s'apunten a la milcia de Wallace. Wallace porta el seu exrcit a travs d'una srie de batalles reeixides contra l'angls, incloent-hi la Batalla de Stirling i saquejant la ciutat de York. Tanmateix, s trat per la noblesa escocesa i derrotat a la Batalla de Falkirk. 
S'amaga, lluitant contra les forces angleses en una guerra de guerrilles, i personalment assassina els dos nobles escocesos que el van trar a Falkirk. 

 Repartiment . 


 Mel Gibson : William Wallace ;
 Sophie Marceau : Princesa Isabelle de France;
 Angus Macfadyen : Robert I d Esccia;
 Brendan Gleeson : Hamish Campbell;
 Patrick McGoohan : Rei Eduard ;
 James Cosmo : Campbell ;
 Catherine McCormack : Murron ;
 Brian Cox : Argyle Wallace ;
 David O'Hara : Stephen l'Irlands (el boig);
 Peter Mullan : Un veter;
 Ian Bannen : Pare leprs de Robert le Bruce;

Repartiment en imatges;

 Premis i nominacions .

 Premis .
 Oscar a la millor pellcula el 1995, i;
 Oscar al millor director per Mel Gibson;
 Oscar a la millor fotografia per John Toll;
 Oscar al millor maquillatge per Peter Frampton, Paul Pattison, Lois Burwell;
 Oscar a la millor edici de so per Lon Bender, Per Hallberg;

 Nominacions . 
 Oscar al millor muntatge per Steven Roselbrum;
 Oscar al millor vestuari per Charles Knode;
 Oscar al millor gui original per Randall Wallace;
 Oscar al millor banda sonora per James Horner;
 Oscar al millor so per Andy Nelson, Scott Millan, Anna Behlmer, Brian Simmons;

 Enllaos externs.
Pgina de la pellcula a l'IMDb;
Revista Roger Ebert  ;
Braveheart (1995) - Critica de la pellcula ;
Projet William Wallace: Biografia, fotos i una pgina dedicada als errors de la pellcula Braveheart. ;

 Referncies .







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312980" title="Pcid" nonfiltered="2501" processed="2493" dbindex="122667">


















Els pcids sn una famlia d'ocells de l'ordre dels piciformes que comprn 223 espcies.

Morfologia.

 Fan entre 8 i 56 cm de llargria.
 Bec fort, subcnic, recte o lleugerament corb.
 Llengua molt llarga i capa d'sser projectada enfora grcies a una important modificaci de l'hioide, que la mant.
 Dotze rectrius.

Reproducci.

Tots dos progenitors treballen per a construir el niu, covar els ous i alimentar els pollets. Tot i aix, a la majoria de les espcies, s el mascle qui realitza el buidatge de la cavitat del niu i qui cova els ous durant la nit. 

Generalment, ponen 2-5 ous blancs que seran covats durant 11-14 dies abans de l'eclosi dels pollets. 

Alimentaci.

Mengen insectes que troben a l'interior dels arbres.

Distribuci geogrfica.

Tenen una distribuci cosmopolita (llevat d'Austrlia, Madagascar i les regions polars).

Costums.

Poden sser sedentaris o migratoris (algunes espcies romanen al mateix territori durant anys mentre que d'altres viatgen grans distncies entre les zones de reproducci i les d'hivernada). Tamb sn mongams. 

Gneres i espcies.

 Subfamlia Jynginae;
 Gnere Jynx;
 Jynx torquilla;
 Jynx ruficollis;
 Subfamlia Picumninae;
 Gnere Picumnus;
 Picumnus innominatus;
 Picumnus aurifrons;
 Picumnus pumilus;
 Picumnus lafresnayi;
 Picumnus exilis;
 Picumnus nigropunctatus;
 Picumnus sclateri;
 Picumnus squamulatus;
 Picumnus spilogaster;
 Picumnus minutissimus;
 Picumnus pygmaeus;
 Picumnus steindachneri;
 Picumnus varzeae;
 Picumnus cirratus;
 Picumnus dorbignyanus;
 Picumnus temminckii;
 Picumnus albosquamatus;
 Picumnus fuscus;
 Picumnus rufiventris;
 Picumnus fulvescens;
 Picumnus limae;
 Picumnus nebulosus;
 Picumnus castelnau;
 Picumnus subtilis;
 Picumnus olivaceus;
 Picumnus granadensis;
 Picumnus cinnamomeus;
 Gnere Sasia;
 Sasia africana;
 Sasia abnormis;
 Sasia ochracea;
 Gnere Nesoctites;
 Nesoctites micromegas;
 Subfamlia Picidae;
 Melanerpes;
 Melanerpes candidus;
 Melanerpes lewis;
 Melanerpes herminieri;
 Melanerpes portoricensis;
 Melanerpes erythrocephalus;
 Melanerpes formicivorus;
 Melanerpes pucherani;
 Melanerpes chrysauchen;
 Melanerpes cruentatus;
 Melanerpes flavifrons;
 Melanerpes cactorum;
 Melanerpes striatus;
 Melanerpes radiolatus;
 Melanerpes chrysogenys;
 Melanerpes hypopolius;
 Melanerpes pygmaeus;
 Melanerpes rubricapillus;
 Melanerpes uropygialis;
 Melanerpes carolinus;
 Melanerpes superciliaris;
 Melanerpes aurifrons;
 Melanerpes hoffmannii;
 Gnere Sphyrapicus;
 Sphyrapicus varius;
 Sphyrapicus nuchalis;
 Sphyrapicus ruber;
 Sphyrapicus thyroideus;
 Gnere Xiphidiopicus;
 Xiphidiopicus percussus;
 Gnere Campethera;
 Campethera punctuligera;
 Campethera nubica;
 Campethera bennettii;
 Campethera scriptoricauda;
 Campethera abingoni;
 Campethera mombassica;
 Campethera notata;
 Campethera maculosa;
 Campethera cailliautii;
 Campethera tullbergi;
 Campethera nivosa;
 Campethera caroli;
 Gnere Geocolaptes;
 Geocolaptes olivaceus;
 Gnere Dendropicos;
 Dendropicos elachus;
 Dendropicos poecilolaemus;
 Dendropicos abyssinicus;
 Dendropicos fuscescens;
 Dendropicos lugubris;
 Dendropicos gabonensis;
 Dendropicos stierlingi;
 Dendropicos namaquus;
 Dendropicos pyrrhogaster;
 Dendropicos xantholophus;
 Dendropicos elliotii;
 Dendropicos goertae;
 Dendropicos spodocephalus;
 Dendropicos griseocephalus;
 Gnere Dendrocopos;
 Dendrocopos obsoletus;
 Dendrocopos temminckii;
 Dendrocopos maculatus;
 Dendrocopos moluccensis;
 Dendrocopos canicapillus;
 Dendrocopos kizuki;
 Dendrocopos minor;
 Dendrocopos auriceps;
 Dendrocopos macei;
 Dendrocopos atratus;
 Dendrocopos mahrattensis;
 Dendrocopos dorae;
 Dendrocopos hyperythrus;
 Dendrocopos cathpharius;
 Dendrocopos darjellensis;
 Dendrocopos medius;
 Dendrocopos leucotos;
 Dendrocopos major;
 Dendrocopos syriacus;
 Dendrocopos leucopterus;
 Dendrocopos assimilis;
 Dendrocopos himalayensis;
 Gnere Picoides;
 Picoides lignarius;
 Picoides mixtus;
 Picoides nuttallii;
 Picoides scalaris;
 Picoides pubescens;
 Picoides borealis;
 Picoides stricklandi;
 Picoides villosus;
 Picoides albolarvatus;
 Picoides tridactylus;
 Picoides dorsalis;
 Picoides arcticus;
 Gnere Veniliornis;
 Veniliornis callonotus;
 Veniliornis dignus;
 Veniliornis nigriceps;
 Veniliornis fumigatus;
 Veniliornis passerinus;
 Veniliornis frontalis;
 Veniliornis spilogaster;
 Veniliornis sanguineus;
 Veniliornis kirkii;
 Veniliornis chocoensis;
 Veniliornis cassini;
 Veniliornis affinis;
 Veniliornis maculifrons;
 Gnere Piculus;
 Piculus simplex;
 Piculus callopterus;
 Piculus litae;
 Piculus leucolaemus;
 Piculus flavigula;
 Piculus chrysochloros;
 Piculus aurulentus;
 Piculus auricularis;
 Piculus rubiginosus;
 Piculus rivolii;
 Gnere Colaptes;
 Colaptes atricollis;
 Colaptes punctigula;
 Colaptes melanochloros;
 Colaptes auratus;
 Colaptes chrysoides;
 Colaptes fernandinae;
 Colaptes pitius;
 Colaptes rupicola;
 Colaptes campestris;
 Gnere Celeus;
 Celeus brachyurus;
 Celeus loricatus;
 Celeus grammicus;
 Celeus undatus;
 Celeus castaneus;
 Celeus elegans;
 Celeus lugubris;
 Celeus flavescens;
 Celeus flavus;
 Celeus spectabilis;
 Celeus torquatus;
 Gnere Dryocopus;
 Dryocopus galeatus;
 Dryocopus pileatus;
 Dryocopus lineatus;
 Dryocopus schulzi;
 Dryocopus javensis;
 Dryocopus hodgei;
 Dryocopus martius;
 Gnere Campephilus;
 Campephilus pollens;
 Campephilus haematogaster;
 Campephilus rubricollis;
 Campephilus robustus;
 Campephilus guatemalensis;
 Campephilus melanoleucos;
 Campephilus gayaquilensis;
 Campephilus leucopogon;
 Campephilus magellanicus ;
 Campephilus imperialis;
 Campephilus principalis;
 Gnere Picus;
 Picus miniaceus;
 Picus chlorolophus;
 Picus puniceus;
 Picus flavinucha;
 Picus mentalis;
 Picus viridanus;
 Picus vittatus;
 Picus xanthopygaeus;
 Picus squamatus;
 Picus awokera;
 Picus viridis;
 Picus rabieri;
 Picus erythropygius;
 Picus canus;
 Gnere Dinopium;
 Dinopium rafflesii;
 Dinopium shorii;
 Dinopium javanense;
 Dinopium benghalense;
 Gnere Chrysocolaptes;
 Chrysocolaptes festivus;
 Chrysocolaptes lucidus;
 Gnere Gecinulus;
 Gecinulus grantia;
 Gecinulus viridis;
 Gnere Sapheopipo;
 Sapheopipo noguchii;
 Gnere Blythipicus;
 Blythipicus rubiginosus;
 Blythipicus pyrrhotis;
 Gnere Reinwardtipicus;
 Reinwardtipicus validus;
 Gnere Meiglyptes;
 Meiglyptes tristis;
 Meiglyptes jugularis;
 Meiglyptes tukki;
 Gnere Hemicircus;
 Hemicircus concretus;
 Hemicircus canente;
 Gnere Mulleripicus;
 Mulleripicus fulvus;
 Mulleripicus funebris;
 Mulleripicus pulverulentus;

Referncies.



Enllaos externs.

 Els pcids a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Els pcids a l'Animal Diversity Web. ;
 Vdeos i informaci diversa de pcids. ;
 Informaci sobre 223 espcies de pcids.  i ;
 Vdeos de pcids en llur hbitat natural. ;
 Enregistraments sonors de pcids. ;
 Taxonomia dels pcids. ;
 Els pcids a l'Encyclopedia of Life. ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312988" title="Raymond Domenech" nonfiltered="2502" processed="2494" dbindex="122669">

Raymond Domenech (Li, Frana, 24 de gener de 1952) va ser un futbolista francs i s l'actual entrenador de la Selecci de futbol de Frana.

 Biografia .

Domenech s fill d'emigrants catalans que es van exiliar a Frana durant la dictadura franquista.

El juliol de 2004 va ser cridat, de forma inesperada, per reemplaar Jacques Santini al capdavant de la Selecci de futbol de Frana per la decebedora eliminaci del combinat gal durant l'Eurocopa del 2004 davant Grcia en quarts de final.

En una entrevista al diari francs Libration va fer referncia als seus orgens catalans. Encara mant contacte amb la seva famlia a Rub, Valls Occidental.

 Alemanya 2006 .

Domenech va prendre les polmiques decisions de no convocar Ludovic Giuly i de relegar el banc de suplents a David Trzguet durant la Copa Mundial de Futbol de 2006. En la primera fase d'eliminaci, Frana va demostrar un futbol pobre i es va classificar amb dificultat en un grup compartit amb rivals de poca jerarquia futbolstica com Togo, Corea del Sud i Sussa. Tanmateix, des de la segona fase va millorar el seu nivell i va eliminar Espanya, el Brasil i Portugal abans de perdre la final davant d'Itlia. Malgrat les dures crtiques per la poca professionalitat demostrada envers alguns jugadors desprs d'haver perdut el mundial, Domenech continua com a entrenador de Frana.

 Clubs .



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312989" title="P.J. Brown" nonfiltered="2503" processed="2495" dbindex="122670">


Collier Brown, Jr., ms conegut com a P.J. Brown fou un jugador de bsquet professional. Va estudiar a la Universitat de Louisiana Tech on jug durant quatre anys a la lliga universitaria. Durant aquesta poca va anotar 10,1 punts i va capturar 8,4 rebots per partit, en un total de 121. L'any 1992 fou escollit en la 29 posici del Draft pels New Jersey Nets. Aquell any per, jug al Panonios grec. A l'any segent debut a l'NBA. Vesteix el #93 a la samarreta. Campi de l'NBA amb els Boston Celtics l'any 2008. Aquell mateix any es retir.

Trajectria esportiva.
Equips NBA.
New Jersey Nets (1993-1996);
Miami Heat (1996-2000);
Charlotte Hornets (2000-2002);
New Orleans Hornets (2002-2006);
Chicago Bulls (2006-2007);
Boston Celtics (2007-2008);

Estadstiques a l'NBA.


PJ: Partits Jugats, MPP: Minuts per Partit, PRPP: Pilotes Recuperades per Partit, TPP: Taps per Partit,RPP: Rebots per Partit, APP: Assistencies per Partit, PPP: Punts per Partit

Rcords Personals.
 30 punts (contra Toronto 17/04/96);
 9 rebots ofensius (2 vegades);
 17 rebots defensius (contra Detroit 28/11/01);
 22 rebots (contra Denver 07/01/02);
 8 assitncies (contra Houston 24/01/96);
 5 pilotes robades (contra Phoenix 03/12/93);
 6 taps (contra Vancouver 14/03/97);
 51 minuts jugats (contra Golden State 23/11/04);

Premis Personals.
 Jugador ms Esportiu de l'NBA:2004;
 Ciutad de l'any de l'NBA: 1997;
 3 vegades escollit per al Segon Millor Equip defensiu de l'NBA: 1997,1999,2001;

Trivia.
 s casat amb Dee i t tres filles, Whitney, Briana i Kalani, i un fill, Javani.
 La seva dona Dee tamb fou jugadora de bsquet a Louisiana Tech.
 El seu actor preferit s Denzel Washington.

Referncies.


Enllaos externs.
Perfil de P.J. Brown a NBA.com;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="312994" title="poca contempornia a Valncia" nonfiltered="2504" processed="2496" dbindex="122671">

  
A la mort del general Franco al 1975 es va iniciar el procs de transici democrtica i el posterior de transferncia de competncies a la Comunitat Valenciana. Aix no obstant, la nit del 23 de febrer de 1981 van estar a punt de truncar-se aquests dos per la temptativa colpista que, des de Valncia, va liderar el capit general Milans del Bosch, afortunadament fracassada. La democrcia va propiciar la recuperaci de la llengua i la cultura valenciana, encara que no es va poder evitar certa crispaci social entorn dels smbols (conegut com la Batalla de Valncia)

En les dues ltimes dcades Valncia ha canviat de cara. Projectes emblemtics, com el Jard del Tria, l'IVAM, el Palau de la Msica o el de Congressos, el Metro, o la Ciutat de les Arts i les Cincies, han creat una nova imatge per a la ciutat i atret cada dia ms i ms turistes.

Al 2006, Valncia pat el pitjor accident de tren de la histria, amb 43 persones mortes i 46 ferides. Aquesta tragdia coincidia amb la visita del Papa Benet XVI a la ciutat.

 Enllaos externs .
 Web de l'ajuntament de Valncia d'on s'ha extret part de la informaci anterior, amb perms.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313001" title="Casqueta" nonfiltered="2505" processed="2497" dbindex="122672">

Les casquetes, tamb anomenades pastissets o flaons sn un producte tpic de les Terres de l'Ebre (Matarranya, Els Ports, Terra Alta, Baix Ebre, Montsi...). Amb el nom de pastisset, farcits de carabassa, ametlla o moniato, sn tpiques de tot el Pas Valenci, en especial a la Ribera del Xquer, la Marina i el Maestrat. A Mallorca, una preparaci semblant rep el nom de rubiol.

Una de les frmules (Amposta) s amb oli, farina, ous i barreja (mig got de moscatell i mig d'ans). Se solen farcir de confitura de cabell d'ngel, moniato o mat.

Vegeu tamb.
Panada, la forma salada.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313006" title="Estaci d'Autobusos de Valncia" nonfiltered="2506" processed="2498" dbindex="122673">

Dades del contacte i horari
horari: sempre obert ;
Tel. 96.346.62.66 ;
Avgda. Menndez Pidal, 11  ;
46009 Valncia (barri del Tendetes, districte de Campanar)


L'Estaci d'Autobusos de Valncia s el terminal central d'autobusos a la ciutat de Valncia. Situada entre el centre comercial Nuevo Centro i l'avinguda de Ramn Menndez Pidal, es troba molt a prop de l'Hospital de la Fe i sobremira el Jard del Tria. 

Estructura.
L'estaci t una planta quadrada i una faana ampla i de baixa altura, destacant un arc de formig d'una punta a l'altra. L'edifici es divideix en dues plantes. La superior cont les oficines d'atenci al pblic i els guixets de venda de bitllets, ams d'una cafeteria i unes consignes. L'inferior s un petit centre comercial que malgrat tot es troba en franc desss. Amdues plantes donen accs a travs d'escales a les andanes situades al darrere a l'aire lliure. Aquestes formen una "U" amb una illa en mig ocupada per un allargat edifici amb un estanc i unes sales d'espera. La zona dels vehicles s'accedeix des del carrer de Beltran Baguena (oest) i els autobusos ixen pel carrer de Ricardo Mic (est). Sobremira l'estaci un hotel d'estil gratacel, i el Corte Ingls.

Accessos.
L'estaci t una estaci de metro anomenada Tria, situada al pont d'Adems i amb una eixida per l'esmentat centre comercial. Els autobusos de l'EMT serveixen l'estaci amb dues lnies orbitals, la L79 i L80, a ms de les lnies L8, L79 que finalitzen el seu trajecte a l'estaci, i les lnies L2 i L29 que tenen parades al carrer de Ricardo Mic. 

Empreses i destinacions.
Autobuses Jimnez: Calamocha;

Auto-lneas Alsina: Ciudad Real - Toledo - Aranjuez - Ocaa - La Roda - Villamalea - Tomelloso - Mira - Quintanar de la Orden - Alczar de San Juan - Caete - Camporrobles - Conca directe, o per Almodvar o per Valverde;

La Requense de Autobuses: Puertollano - Albacete;

Bilman Bus: Logronyo - Vitria - Bilbao - Santander / Tudela - Pamplona - Tolosa - Sant Sebasti - Irun;

Auto-Res: Madrid // Des de Madrid: Cceres - Lisboa - Mrida - Badajoz - Ourense - Pontevedra - Salamanca - Vigo - Zamora ;

Alsa/Enatcar: Almansa - Albacete - Jan - Granada - Mlaga - Marbella - Algesires // Castell de la Plana - Tarragona - Barcelona - Manresa... // Gandia - Dnia - Alacant - Albacete - Jan - Crdova - Sevilla // Alginet - Iecla - Caravaca // Cullera - Sueca - Sollana - Silla //... .

Autocares Grupo Samar: Xrica - Viver - Rubielos de Mora - Terol - Monreal del Campo - Molina de Aragn - Alcolea de Tajo - Guadalajara - Madrid;

Hife: Lleida (autopista), Castell - Tortosa (general), Vinars (autopista);

Autobuses Buol: Torrent - Monserrat - Montroi - Real de Montroi - Llombai - Catadau - Alfarp - Dosaiges - Millars // Tors // Guadassuar - Alzira - Carcaixent // Tavernes de la Valldigna - Benifair de la Valldigna - Simat de la Valldigna // Algemes - Albalat dels Sorells - Benicull - Poliny de Xquer - Riola // Xest - Xiva - Bunyol - Alboraig - Macastre - Itova // Silla - Ford - Almussafes - Benifai - Llombai - Benimodo;

La Concepcin: La Costera - L'Olleria - Aielo de Malferit - Ontinyent - Bocairent - Banyeres de Mariola - Beneixama - La Canyada - Villena;
 
Autocares Herca: Montanejos - Sogorb - Sedav - Montcada;

Travicoi: l'Alcdia de Carlet - Massalavs - Alberic - Llosa de Ranes - Xtiva - Albaida - Muro d'Alcoi - Cocentaina - Alcoi - Ibi;
 
Lnies europees:

Linebs;

Eurolines;

Starbus;

Vegeu tamb.
Empresa Municipal de Transports de Valncia;
Metrobus;

Enllaos externs.
Plana web de l'Ajuntament sobre l'estaci;

 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313008" title="Roy Urquhart" nonfiltered="2507" processed="2499" dbindex="122674">


El Major General Robert (Roy) Elliott Urquhart, CB DSO (28 de novembre de 1901   13 de desembre de 1988) va ser un oficial britnic. s conegut pel seu paper comandant la 1a Divisi Aerotransportada britnica durant l'Operaci Market Garden.

 Biografia .
Urquhart assist a la Reial Acadmia Militar de Sandhurst abans de ser nomenat oficial i destinat a la Infanteria Lleugera dels Highland al 1920. Durant que estigu destinat amb el seu batall a Malta es va fer amic amb l'actor David Niven, que el descriuria com "un soldat seris d'un gran encant".

 Servei durant la Segona Guerra Mundial .
Urquhart serv a la ndia durant els primers anys de la Segona Guerra Mundial. Va estar all fins al 1941, quan va ser enviat al Nord d'frica abans de ser destinat com a oficial d'Estat Major de la 3a Divisi al Regne Unit. No obstant aix, la seva carrera s'acceler. Entre 1941 i 1942 va ser promogut a Tinent coronel i comand el 2n batall de la Infanteria Lleugera del Duc de Cornwall fins al 1943, en qu va ser nomenat oficial d'estat major de la 51a Divisi d'Infanteria dels Highland, que estava al Nord d'frica. Durant un breu perode de temps, comand la 231a Brigada d'Infanteria, que entr en acci a Siclia

 Arnhem .

Fins al 1944 era un oficial d'Estat Major al XII Cos. No obstant aix, aquell any reb el comandament de la 1a Divisi Aerotransportada. El seu anterior comandant, el Major General G.F. Hopkinson havia resultat mort a Campanya d'Itlia, i el seu successor, el Brigadier Eric Down havia rebut un comandament a la ndia. Irnicament, Urquhart era propens al mareig i mai no havia comandat ni havia estat membre de cap unitat paracaigudista. Tot i a ser un nou vingut a les operacions aerotransportades, Urquhart comand la seva divisi durant l'Operaci Market Garden al setembre de 1944 i va ser llanar a Arnhem (Pasos Baixos), en un intent de capturar el pont sobre el Rin. Durant 9 dies la divisi d'Urquhart va lluitar sola contra unitats blindades del II Cos Panzer SS. Patint un gran nombre de baixes, les forces paracaigudistes britniques van mantenir desesperadament el permetre defensiu fins que el 25 es va ordenar que el que queds de la divisi es retirs cap al Rin. Durant aquests 9 dies de lluita, la 1a Aerotransportada perd tres quartes parts de la seva fora de combat. La unitat va ser retirada al Regne Unit i ja no torn a entrar en servei durant la resta de la Segona Guerra Mundial.

 Servei de post-guerra .
Desprs de la guerra, Urquhart serv en diversos crrecs d'estat major, incloent el servei a la Comandncia General del Comandament Malai (1950-1952) durant l'Emergncia Malaia. Roy Urquhart es retir de l'exrcit al 1955

 Desprs de l'Exrcit .
Desprs de deixar l'exrcit, Urquhart va ser executiu a la indstria de l'acer, retirant-se al 1970. Al 1958 public "Arnhem: Britain's Infamous Airborne Assault of World War II", detallant les seves experincies durant la batalla.

Va tenir 4 fills amb la seva esposa Pamela, entre ells Elspeth Campbell (esposa del lder del Partit Liberal Democrtic Menzies Campbell) i, autor de . va morir el 13 de desembre de 1988, amb 87 anys.

Va ser interpretat per Sean Connery a la pellcula de 1977 Un pont massa lluny, en la que ell mateix serv com a assessor. 

 Condecoracions  .
 Company de l'Orde del Bany;
 Orde del Servei Distingit amb 1 Barra ;
 Medalla del Servei General a l'ndia 1936-39;
 Estrella de 1939-45 ;
 Medalla de la Guerra 1939-1945 ;
 Estrella d'frica ;
 Estrella d'Itlia ;
 Estrella de Frana i Alemanya ;
 Medalla del Jubileu de Plata del Rei Jordi V 1935  ;
 Medalla de la Coronaci del Rei Jordi VI 1937 ;
 Lle de Bronze (Pasos Baixos) ;
 Reial Orde Noruec de Sant Olaf;

Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313011" title="Campionat d'Europa d'hoquei patins femen" nonfiltered="2508" processed="2500" dbindex="122675">
El Campionat d'Europa d'hoquei patins femen s una competici d'hoquei patins per a seleccions estatals femenines a nivell europeu. Es disputa cada dos anys i l'organitza el Comit Europeu d'Hoquei Patins (CERH) des de 1991.

 Historial .


 Palmars .


 Enllaos externs .
  Llista dels campionats d'Europa;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313019" title="Brozas" nonfiltered="2509" processed="2501" dbindex="122676">


Brozas s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313021" title="Belvs de Monroy" nonfiltered="2510" processed="2502" dbindex="122677">


Belvs de Monroy s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

 Demografia .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313024" title="Cabezuela del Valle" nonfiltered="2511" processed="2503" dbindex="122678">


Cabezuela del Valle s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313026" title="Batalla de Leipzig" nonfiltered="2512" processed="2504" dbindex="122679">
La batalla de Leipzig (o Batalla de les Nacions) es va lliurar entre el 16 i el 19 d'octubre de 1813 en territori alemany i va suposar una de les derrotes ms decisives patides per Napole Bonaparte, qui va enfrontar-se amb la coalici de les grans potncies europees del moment. s considerada com la batalla ms gran a Europa abans de la Primera Guerra Mundial, amb la participaci de vora 500.000 tropes.

Napole venia d'enfrontar-se a la gran Rssia. El tsar, Alexandre I, dugu a terme una hbil estratgia militar. Abandonaren tots els russos la ciutat, cremant-la; per a que quan arribs l'exrcit francs no pogus utilitzar cap recurs d'aquesta. Grcies a aix, a que el clima rus s extremadament fred, a que als francesos els escassejaven els aliments i, a que el territori rus gaudeix d'una molt mplia extensi, van derrotar-los fcilment. 

En aquell moment, els estats europeus s'adonen que Frana no s invencible, i van unir-se totes les grans potncies per a fer-li front en la batalla de Leipzig. Napole va perdre aquesta batalla campal, coneguda tamb com la batalla de les nacions. Aix qued clar que el gran Napole podia ser derrotat.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313036" title="Theodor Gomperz" nonfiltered="2513" processed="2505" dbindex="122680">

Theodor Gomperz, filsof i filleg austrac. (1832-1912)

Biografia.
Va nexer l'any 1832 a Brnn, capital de Morvia, essent el fill petit de vuit germans d'una famlia de l'alta burgesia germano-jueva. Estudi a Brnn i a Viena. L'any 1853 va traduir els escrits filosfics de John Stuart Mill. Va treballar com a editor entre 1869 i 1880. Durant l'any 1855 fou redactor del liberal Grenzboten. 

En 1867 va opositar a una ctedra a Viena, essent professor no titular en 1868 i obtenint el 1873 una plaa com a professor titular de Filologia clssica. En 1869 es va casar amb Elise von Sichrovsky, amb qui va tenir tres fills. L'any 1893 va ser nomenat Conseller de la Cort, i en 1896 va ser distingit amb el Distintiu honorfic de l'art i les cincies, ra per la qual va accedir a formar part de l'anomenada Taula Imperial. L'any 1901 va ingressar com a membre en en la Cambra Alta, i havent-se retirat anticipadament es concentr en la seva magna obra titulada Griechische Denker: Geschichte der antiken Philosophie ("Pensadors grecs: histria de la filosofia antiga"). Va morir als 80 anys el 1912, poc desprs de qu se li ofers impartir classes sobre Plat en el Collge de France, de Pars. Gomperz fou amic de Sigmund Freud, qui recomanava la lectura de l'obra principal de Gomperz com un dels grans llibres del seu temps.

 Obres .
La seva carrera cientfica va comenar al desxifrar els papirs herculans, la majoria textos filosfics de l'escola epicrea (Herkulanische Studien, 1865, dos volums). La seva fama internacional com a filleg clssic es va reforar tamb grcies a la seva traducci i interpretaci de la Potica d'Aristtil. 

La seva obra principal fou "Pensadors grecs", un important estudi sobre la historia de la filosofia grega des dels presocrtics fins Aristtil i els seus successors en el perode hellenstic. Aquesta obra va aparixer en tres volums entre 1896 i 1909 a Viena. En 1912 ja estava traduda a l'angls, al francs i al rus. Entre 1932 i 1934 es va tradur a l'itali, a l'hebreu en 1931 i a l'espanyol en 1952. La primera edicin en espanyol (exhaurida) la va imprimir a Buenos AIres l'editorial Guarana d'Asuncin de Paraguay, i l'any 2000 va ser revisada i editada per l'editorial Herder de Barcelona, a partir de la revisi de la traducci espanyola i l'edici alemanya de 1996 (Eichborn, Frankfurt, sota la direcci de Jordi Corts Morat i Antoni Martnez Riu, que es va encarregar tamb del prleg a aquesta edici. 

Els ttols de les principals obres de Gomperz son:
Demosthenes der Staatsmann (1864) ;
Philodemi de ira liber (1864) ;
Traumdeutung und Zauberei (1866) ;
Herculanische Studien (1865-1866) ;
Beitrage zur Kritik und Erklarung griech. Schriftsteller (7 vols, 1875-1900) ;
Neue Bruchstucke Epikurs (1876) ;
Die Bruchslucke der griech. Tragiker und Cobets neueste kritische Manier (1878) ;
Herodoteische Studien (1883) ;
Ein bisher unbekannies griech. Schriftsystem (1884) ;
Zu Philodems Buchern von der Musik (1885) ;
ber den Abschlu des herodoteischen Geschichtswerkes (1886) ;
Platonische Aufsatze (3 vols, 1887-1905) ;
Zu Heraklits Lehre und den berresten seines Werkes (1887) ;
Zu Aristoteles Poetik (2 parts, 1888-1896) ;
ber die Charaktere Theophrasts (1888) ;
Nachlese zu den Bruchstcken der griechischen Tragiker (1888) ;
Die Apologie der Heilkunst (1890) ;
Philodem und die astheiischen Schriften der herculanischen Bibliothek (1891) ;
Die Schrift vom Staatswesen der Athener (1891) ;
Die jngst entdeckten berreste einer den platonischen Phaedon enthaltenden Papyrusrolle (1892) ;
Aus der Hekale des Kallimachos (1893) ;
Essays und Erinnerungen (1905) ;
Die Apologie der Heilkunst. Eine griechische Sophistenrede des 5. vorchristlichen Jahrhunderts (1910) ;
Hellenika. Eine Auswahl philologischer und philosophiegeschichtlicher kleiner Schriften (1912) ;
Griechische Denker: Geschichte der antiken Philosophie (3 vols., Leipzig, 1893 i 1902);
Tamb va supervisar la traducci de les obres completes de John Stuart Mill (12 vols., Leipzig, 1869-1880).

Edici en castell de Pensadores griegos
 
 
 
 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313037" title="Caminomorisco" nonfiltered="2514" processed="2506" dbindex="122681">


Caminomorisco s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

Demografia.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313040" title="Campo Lugar" nonfiltered="2515" processed="2507" dbindex="122682">


Campo Lugar s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

 Demografia .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313042" title="Caamero" nonfiltered="2516" processed="2508" dbindex="122683">


Caamero s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313045" title="Hans-Robert Jauss" nonfiltered="2517" processed="2509" dbindex="122684">
Hans Robert Jauss (21 de desembre de 1921   1 de mar de 1997). Investigador alemany en el camp de la teoria de la recepci i la literatura francesa medieval i moderna. 

Nascut en una famlia de professors, form part de l'exrcit alemanys durant la Segona guerra mundial.

Desprs de la guerra, estudi Filologia Romnica, Filosofia, Histria i Germanstica. Es doctor l'any 1952 amb la tesi Zeit und Erinnerung in Marcel Proust's  la recherche du temps perdu.

En la seva poca de professor a Mnster (1959-1963) mantingu contactes amb autors com Erich Kohler  o Wolfgang Iser. Juntament amb alguns d'aquests autors form part de l'escola de Constana en aquesta universitat, fundada l'any 1966.

Impart classes a algunes de les ms destacades universitats europees i americanes fins la seva jubilaci l'any 1987.

Bibliografia.
 Jauss, Hans Robert, Teoria de la recepci literria : dos articles. Barcelona, Barcanova, 1991.
 Jauss, Hans Robert, Experiencia esttica y hermenutica literaria : ensayos en el campo de la experiencia esttica. Madrid, Taurus, 1992.
 Jauss, Hans Robert, La Historia de la literatura como provocacin. Barcelona, Pennsula, 2000. ;
 Jauss, Hans Robert, Pequea apologa de la experiencia esttica. Barcelona, Paids, I.C.E. U.A.B , 2002 ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313046" title="Carlos Alonso Gonzlez" nonfiltered="2518" processed="2510" dbindex="122685">

Carlos Alonso Gonzlez, (nascut el 23 d'agost del 1952 a Santillana del Mar) ms conegut com Santillana s un exjugador de futbol considerat un dels millors davanters i rematadors de cap del futbol espanyol. s el 14 jugador amb ms partits jugats a Primera Divisi, i el nov mxim golejador. Va adoptar com a sobrenom el poble on va nixer. 

 Biografia .

Va comenar jugant per al Satlite de Barreda, amb el que debut a Tercera Divisi, i desprs d'una temporada al Racing de Santander va fitxar pel Real Madrid amb dinou anys.

Al Real Madrid va aconseguir fer-se un lloc a l'equip amb els seus gols, esdevenint capit de l'entitat. Va jugar al conjunt blanc durant disset temporades, marcant 352 gols en 778 partits, siguent el tercer mxim golejador del club a la lliga, amb 186 gols. 

Es va retirar el 1988 contra el Real Valladolid, marcant un gol de cap. Al finalitzar el partit va se condecorat amb la Medalla d'Or al mrit esportiu de Cantbria.

 Selecci espanyola .

Va debutar amb la selecci absoluta el 17 d'abril del 1975 a l'estadi Santiago Bernabu contra Romania en un partit de classificaci per a l'Eurocopa 1976. El seu primer gol va a ser contra la mateixa selecci, a l'estadi 23 d'agost de Bucarest.

Va aconseguir el sotscampionat a l'Eurocopa 1984 disputada a Frana, perdent a la final contra la selecci anfitriona amb un gran error del porter espanyol Arconada. A aquest campionat va aconseguir el seu ltim gol amb la selecci davant Portugal.



 Enllaos externs .
Trajectria del jugador ;
Estadstiques a Primera Divisi ;
Biografia del jugador al web oficial del Real Madrid ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313056" title="Jordi Corts Morat" nonfiltered="2519" processed="2511" dbindex="122686">
 

Jordi Corts Morat (Barcelona, 1950). Professor de filosofia especialitzat  en la difusi de la filosofia i  la historia del pensament a travs d'Internet i formats hipertextuals.  

Biografia.
Va estudiar cincies biolgiques i filosofia a la Universitat de Barcelona, on va participar activament com a  opositor al rgim dictatorial franquista, ra per la qual va ser represaliat i empresonat. Va obtenir  la  ctedra de filosofia d ensenyament secundari desprs d un breu pas com a professor per la universitat de Barcelona.  Ha collaborat en diverses editorials i es va especialitzar en la filosofia de finals del segle  XIX i comenaments  del segle XX, en especial estudiant la filosofia de la biologia i les variacions en la concepci  de l espai i el temps en la filosofia i la nova cincia emergent de principis del segle XX. Va dedicar els seus estudis de doctorat a la filosofia d Henri Bergson. 

Obres.
Com a  difusor de la filosofia va collaborar en la redacci del Diccionario de Filosofa Gran Vox (Ed. Biblograf, Barcelona , 1991) i va ser coautor, juntament amb Antoni Martnez Riu del Diccionario de Filosofa en CD-ROM publicat per l'Editorial Herder de Barcelona (Tres edicions successives, amb  gran difusi, els anys 1996, 1998 i 1999), del qual en fou  tamb l'autor de l'aspecte tcnic relacionat amb tot el procs de la creaci de l'edici en CD-ROM. Aquesta obra va ser el primer diccionari enciclopdic de filosofia publicat en CD-ROM. La presentaci d'aquest diccionari enciclopcic d'autors, conceptes, textos i taules cronolgiques, es va dur a terme a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i va estar a crrec del catedrtic de filosofia Eugenio Tras Sagnier i el lingista i escriptor Jos Antonio Milln. (Vegeu tamb la ressenya d'aquest autor al diari "El Pas" sobre aquesta obra.

Tamb es va encarregar  de l edici en CD-ROM de la gramtica alemanya Programm. Alemn para hispanohablantes (Herder, Barcelona, 1997), aix com de l edici en CD-ROM del Diccionario de construccin y rgimen de la lengua castellana (Herder, Barcelona , desenvolupada en l'aspecte informtic per Jordi Mas i Hernndez,obra que va merixer  el Premi Prncep d'Asturies de Comunicacin y Humanidades l'any 1999 atorgat al Instituto Caro y Cuervo de Colmbia per aquest diccionari). 

Tamb va dirigir l edici de Pensadores Griegos de Theodor Gomperz (3 vols. Herder, Barcelona, 2000), una obra cabdal de la cultura, segons Sigmund Freud. 

 Difusi de la filosofia en catal .

En l'mbit de la difusi de la filosofia en catal destaca la seva tasca com a creador i administrador de "Pensament.cat", web de difusi de la filosofia en catal. Aquest web anomenat FiloXarxa s un web que, atesa la seva difusi i el nombre diari de consultes, s'ha convertit en una eina important per donar a conixer la filosofia en llengua catalana. En aquest web s'ofereix un ampli panorama d autors, conceptes i textos filosfics. 

Tamb ha publicat diversos articles en revistes de filosofia i el seu text sobre la teoria de "mems"  ha estat mpliament citat i comentat. 

Entre d'altres conferncies va participar com a ponent en les jornades El humanista digital celebrades en la Residencia de Estudiantes de Madrid sota la direcci de Jos Antonio Milln.

Referncies.


Enllaos externs.
 http://www.pensament.cat;
 http://www.pensament.cat/filoxarxa/filoxarxa;
 http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/prim1g9x.htm;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313057" title="Concurs de televisi" nonfiltered="2520" processed="2512" dbindex="122687">
Un concurs de televisi s un programa televisiu en qu els participants, ja sigui sols, en parella o en equip, han de realitzar activitats diverses amb la finalitat d'obtenir un premi en metllic o en espcie. Tenen el seu origen en programes similars que s'emetien per la rdio a mitjans del segle XX i, tot sovint, sn franqucies creades en un altre pas, majoritriament els Estats Units; si el concurs t bons resultats d'audincia, hom pot comprar-ne els drets per a realitzar-ne altres versions en altres pasos.

De vegades, els concursos formen part d'un altre programa, habitualment de varietats, com a una secci del mateix.

Alguns dels concursos ms populars a Catalunya han estat Filiprim, Vost jutja, Tres pics i repic, Setcincies, Bocamoll, Amor a primera vista...





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313063" title="Centre d'Estudis de Valldoreix" nonfiltered="2521" processed="2513" dbindex="122688">
Centre d'Estudis de Valldoreix fou fundat el 1998 per professorat universitari, historiadors i estudiosos locals per a difondre la histria de Valldoreix a la seva poblaci, al seu entorn ms immediat i a la resta de territori catal.

Dins del seguit d'activitats que realitza el centre d'estudis, hi trobem la revista Valldaurex, de publicaci anual, que l'any 2006 va arribar als seu des nmero. A la publicaci del centre se centra principalment en estudis sobre la vila de Valldoreix, anomenats mbit Local, per tamb cont estudis d'altres temtiques que tinguin un inters cientfic per als membres del centre i els seus socis.

D'altra banda, el centre va acollir una iniciativa endegada anys abans per membres que fundaren l'entitat el 1998, que fins a dia d'avui encara funciona i amb molt d'xit. Ens referim al Curs d'Histria de Valldoreix, que l'any 2008 celebrar el seu quinz any de funcionament. Per ells han passat gran nombre d'historiadors, entre ells uns quants professors universitaris, a part del planter d'historiadors que s'ha anat forjant a Valldaurex des de la seva creaci.

Al mateix temps mant una ntima relaci amb el Museu Parroquial de Sant Cebri de Valldoreix, del qual sn collaboradors.

L'any 2008 en qu se celebra el des aniversari del centre, s'ha sobrepassat una xifra rcord de socis per a la entitat, arribant a la vuitantena de socis que collaboren i participen de les activitats de Valldoreix.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313069" title="Coda (desambiguaci)" nonfiltered="2522" processed="2514" dbindex="122689">


 Teoria de la msica: coda;
 Lingstica: coda (part de la sllaba);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313077" title="Vrtex (revista)" nonfiltered="2523" processed="2515" dbindex="122690">
Vrtex s una revista editada per la Federaci d Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC). Tracta sobre el mn de l excursionisme a Catalunya i de la muntanya en general. 

S estructura en seccions fixes com notcies, crniques d actualitat, entrevistes i articles d opini per una banda; i en reportatges sobre activitats de muntanya per l altra. Aquests articles descriuen itineraris d excursionisme, escalada, alpinisme, bicicleta de muntanya, esqu de muntanya, raquetes de neu i descens de barrancs. Tamb s hi inclouen reportatges d altres temes com refugis, tcnica i seguretat, medi ambient, cultura excursionista o personatges histrics.    

La revista Vrtex va ser fundada l any 1966 per Francesc Martnez Mass, president de la llavors anomenada Federacin Catalana de Montaismo. Es va comenar a publicar en castell i va anar introduint alguna pgina en catal fins que l any 1970 es va editar completament en aquesta llengua. Esdevenia aix la primera revista d una federaci esportiva escrita totalment en catal durant l etapa final del franquisme. 

Els diferents directors que ha tingut la publicaci durant la seva histria han estat, cronolgicament, Llus Dupr, Carles Albesa, Alexandre Marcet, Jaume Ramon, Xavier Cullell, Enric Faura i Jaume Ferrndez, que s qui la dirigeix actualment. La revista ha comptat des de sempre amb una estructura i un equip de redacci reduts, per amb un ampli ventall de collaboradors provinents del collectiu excursionista. L any 1997 Vrtex va viure una renovaci a fons de disseny i de continguts i s hi van incorporar alguns collaboradors de la desapareguda revista d esports de muntanya Extrem, editada tamb a Barcelona. Els canvis i millores han continuat fins a l actualitat.

Les pgines de Vrtex han reflectit al llarg de 42 anys infinitat d esdeveniments i activitats excursionistes. Aix, han omplert portades, reportatges i editorials algunes de les fites cabdals de l alpinisme catal com l obertura d una via d escalada a la paret sud de l Annapurna l any 1984 (nm. 102 de Vrtex), una altra via nova  anomenada Estel impossible- al Bhagiratti III, tamb el 1984 (nm. 103), la primera ascensi catalana a l Everest, el sostre del mn, l any 1985 (nm. 108), o la relativament recent -any 2004- escalada al K2 per la difcil via Magic line (nm. 196).     

Mirant enrere, el primer nmero de Vrtex, publicat el primer trimestre de l any 1966, constava de 26 pgines en blanc i negre i la periodicitat de la publicaci era trimestral. Avui, sobrepassats els 200 nmeros i els 40 anys d histria de Vrtex (el 2005 se n va publicar el nmero 200), la revista t 84 planes en color, una periodicitat bimestral i un tiratge d uns 25.000 exemplars. La majoria d aquests es distribueixen directament als membres federats de les entitats excursionistes catalanes.         

Bibliografia.

 FEEC. Vrtex , collecci completa (218 nmeros el juny de 2008).

Enlla. 

 Vrtex;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313079" title="Identitat personal" nonfiltered="2524" processed="2516" dbindex="122691">
La identitat segons l'antropologia social s la reconeixena del que hom s, per ell mateix o pels altres. 

En la psicoanlisi, es pot parlar de representaci del "jo" enfront o a travs dels altres.

Des d un punt de vista ecosistmic, la identitat s una unitat paradoxal que assegura a la vegada l'idntic (o semblant) i el diferent.

La noci d'identitat es desplega al menys en tres nivells de tipus lgic: el subjecte individual, el grup i l espcie, on els semblants formen una concentraci de pluralitats. Segons Edgar Morin: "[ ] la identitat constitueix una mena de cercle indissoluble entre similitud/inclusi i diferncia/exclusi".
Vegeu tamb.
Identitat social;

 Referncies .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313090" title="Sant Juli de Tartera" nonfiltered="2525" processed="2517" dbindex="122692">
L'esglsia de Sant Juli de Tartera, es troba a l'entitat de poblaci de Tartera corresponent al municipi de Das de la comarca Baixa Cerdanya.
 Histria . 
Es confirma la seva pertinena al monestir de Sant Miquel de Cuix en el precepte de Lotari de l'any 958 i a la butlla del papa Sergi IV l'any 1011. Dedicada primer a sant Juli, la va compartir amb sant Domnec a finals del segle XIII, ms tard amb sant Lloren i per fi novament a sant Juli.
 
Va patir a la fi del segle XII el saqueig de les tropes del comte de Foix i del vescomte de Castellb amb tropes dels ctars. Se n'emportaren dos llibres, set samades de vi i tota la vestimenta del capell.

 L'edifici .
La seva construcci est datada al  segle XII. s l'nica esglsia amb dues naus de la Cerdanya, la nau del costat nord s ms petita de llargria i amplada. Estan cobertes a dues vessants allargant-se al costat nord per cobrir la nau petita, la volta d'aquesta s de quart de cercle, existint un gran arc en la comunicaci entre ambdues. La nau ms gran estava coberta en origen per una volta de can que ms tard es va reformar en arc ogival, carregant en tots dos costats sobre una filera d'arcs adossats per augmentar la resistncia de forces.
 
La porta d'entrada s petita i est situada al costat nord amb dues arquivoltes, a la nau ms petita tenia una altra porta d'entrada que es troba tapiada. Cada nau t un absis semicircular coberts amb volta de quart d'esfera i cadascun amb una petita finestra enmig del tambor.

Vegeu tamb.
Art romnic de la Baixa Cerdanya;

 Bibliografia .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313091" title="Villaverde del Ro" nonfiltered="2526" processed="2518" dbindex="122693">

Villaverde del Ro s un municipi de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. En l'any 2006 contava amb 6.780 habitants. La seva extensi superficial s de 41 km i t una densitat de 163,0 hab/km. Es troba situada a una altitud de 17 metres i a 30 quilmetres de la capital de provncia, Sevilla. 
Est banyada pel riu Guadalquivir, pel riu Viar (on desemboca) i es troba a les faldilles de Sierra Morena, d'on baixa el Siete Arroyos. 

 Festivitats .
Les seves festes ms populars sn el Romiatge en honor a la seva patrona La nostra Seora de Aguas Santas, La Cavalcada de Reyes Mags (molt coneguda en la Comarca) i la Process de la seva Patrona Verge d'Aiges Santes el dia 8 de Setembre en el seu "Pas Custodia" amb la particularitat que para en totes i cadascuna de les portes del seu recorregut.  
 Histria .
El seu actual nom procedeix de Ferran III "El Sant", que en un dels seus viatges, en temps d'extrema sequera, es va impressionar pels vergeles de la zona. Ja en l'any 1570, el rei Felip II ven el llogaret a un ric mercader itali, al que va pertnyer fins al segueixo XIX. S'han trobat restes d'atuells i armes d'poques remotes i civilitzacions distintes, que van des del ms que probable origen tartssic, passant per romans i rabs. 

Demografia. 



Enllaos externs.
Villaverde del Ro - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;
http://villaverdefotos.weblog.net/ Fotos de la naturalesa a Villaverde del Ro;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313099" title="Comarca d'Antequera" nonfiltered="2527" processed="2519" dbindex="122694">


La Comarca d'Antequera s una comarca provncia de Mlaga, comunitat autnoma d' Andalusia. Se situa al nord de la provncia de Mlaga i forma part del Solc Intrabtic. Limita al nord amb la provncia de Crdova, a l'est amb la Comarca Nororiental de Mlaga, a l'oest amb la comarca de Guadalteba i al sud amb les del Valle del Guadalhorce i Mlaga - Costa del Sol, per la zona dels Montes de Mlaga i la Sierra dels Camarolos. Segons ordre del BOJA del 2003, la comarca d'Antequera inclou tamb els municipis de la comarca de Guadalteba. 

 Geografia . 
El nucli hum i geogrfic de la comarca ho constitux una plana per la qual discorre el curs alt del riu Guadalhorce (que desemboca en les proximitats de Mlaga). A aquesta plana la hi coneix amb el nom de Plans o Foia d'Antequera i s'emmarca entre la serralades subbtiques al nord i les penibtiques al sud. Terra de plana i camps ondats esquitxats de turons i pujols, per la seva condici de centre geogrfic d'Andalusia, n's el principal nus de comunicacions terrestres. 
 Comunicacions . 
La comarca ha estat des de sempre un nus comunicacions de primer nivell. Actualment travessen la comarca dues importants autovies: l'A-92 Sevilla-Granada que ho fa en direcci oest-est i l'A-45 Crdova-Mlaga en direcci nord-sud. 

 Enllaos externs .

Diputaci de Mlaga - Comarques

Ordre del BOJA del dia 14 de mar de 2003 de la Conselleria de Turisme i Esport - Junta d'Andalusia 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313110" title="Jos Antonio Milln" nonfiltered="2528" processed="2520" dbindex="122695">
Jos Antonio Milln (Madrid, 1954) s un escriptor i lingista espanyol.

Biografia.

Jos Antonio Milln s lingista, editor (en paper i digital), traductor, articulista i escriptor. 

Ha escrit tant literatura infantil com per a adults, a ms d'altres obres sobre la llengua castellana o l'edici electrnica i s present en nombroses antologies. 

Els seus interessos d'investigaci actuals inclouen la llengua, l'edici electrnica i Internet. Ha estat director del Centro Virtual Cervantes i va dirigir la creaci del primer diccionari en CD-ROM de la Real Academia Espaola, entre d'altres projectes.

Participa sovint organitzant debats i conferncies en la Residencia de Estudiantes de Madrid.

 Obres .

Novelles
El da intermitente (1985). ;
Nueva Lisboa (1995);

Llibre de narracions
Sobre las brasas ;
La memoria y otras extremidades ;

Sota llicncia Creative Commons 
Nueve Veranos;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313111" title="Pierino Gavazzi" nonfiltered="2529" processed="2521" dbindex="122696">

Piermattia (Pierino) Gavazzi (Provezze di Provaglio d'Iseo, 4 de desembre de 1950) va ser un ciclista itali que fou professional entre 1973 i 1992. Fou un dels millors esprinters dels anys setanta i els anys vuitanta. Guany la Mil-Sanremo el 1980, tres vegades el Campionat d'Itlia de ciclisme en ruta (1978, 1982 i 1988), i la classificaci per punts de la Volta a Sussa el 1981. Durant la seva carrera professional aconsegu 62 victries.

Palmars.
1974;
 1r del Gran Premi de Cecina;
 Vencedor d'una etapa del Giro d'Itlia;
1975;
 Vencedor de 3 etapes de la Volta a Catalunya;
1976;
 1r del Giro delle Marche;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Catalunya;
1977;
 1r del Gran Premi de Pralboino;
 Vencedor d'una etapa del Giro d'Itlia;
1978;
 Campi d'Itlia de ciclisme en ruta;
 1r a la Mil-Tor;
 Vencedor d'una etapa del Giro d'Itlia;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Romandia;
 1r del Gran Premi de Cecina;
 1r del Gran Premi d'Arma di Taggia;
 1r del Gran Premi de Pianello di Ostra;
1979;
 1r del Giro de Campania;
 1r del Trofeu Laigueglia;
1980;
 1r de la Mil-Sanremo;
 1r de la Pars-Brusselles;
 1r del Giro de Romagna;
 1r del Gran Premi de Codogno;
 1r del Gran Premi de Turbigo;
 1r del Gran Premi de San Vendemiano;
 Vencedor d'una etapa del Giro delle Puglie;
1981;
 1r de la classificaci per punts de la Volta a Sussa;
 1r del Giro dell'Emilia;
 1r del Gran Premi de Larciano;
 1r del Gran Premi de Montelupo;
 1r del Gran Premi de Maracaibo;
 1r del Gran Premi de Cavo dell'Elba;
 Vencedor d'una etapa del Giro d'Itlia;
1982;
 Campi d'Itlia de ciclisme en ruta;
 1r del Giro de la Provncia de Reggio Calbria;
 1r del Giro dell'Emilia;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Sussa;
 Vencedor d'una etapa del Giro del la Puglie;
 1r del Gran Premi d'Enna;
 1r del Gran Premi de Palermo;
 1r del Gran Premi de Capo d'Orlando;
 1r del Gran Premi de San Pietro Belvedere;
1983;
 1r del Giro de la Provncia de Reggio Calbria;
 Vencedor de 2 etapes del Giro del la Puglie;
1984;
 1r del Trofeu Pantalica;
 1r del Giro de Romagna;
 1r del Gran Premi de Prato;
 1r del Gran Premi de Varese;
1985;
 1r del Trofeu Matteotti;
 1r de la Nia-Alassio;
 1r del Gran Premi de Larciano;
 1r del Gran Premi de Bologna;
1986;
 1r del Trofeu Milazzo;
1987;
 Vencedor d'una etapa de la Setmana Siciliana;
1988;
 Campi d'Itlia de ciclisme en ruta;
1989;
 1r del Trofeu Laigueglia;
 1r del Gran Premi de Prato;
 1r del Gran Premi de Carbonera;

Resultats al Giro d'Itlia.
1973. 85 de la classificaci general;
1974. Abandona. Vencedor d'una etapa;
1975. 52 de la classificaci general;
1976. 68 de la classificaci general;
1977. 80 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1978. 63 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1979. 50 de la classificaci general;
1980. 56 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1981. 64 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1982. Abandona ;
1983. 98 de la classificaci general;
1984. 64 de la classificaci general;
1985. 48 de la classificaci general;
1986. 106 de la classificaci general;
1987. 71 de la classificaci general;
1988. 67 de la classificaci general;
1990. Abandona;

Resultats al Tour de Frana.
1975. Abandona (15a etapa);
1976. 63 de la classificaci general;

Enllaos externs.
 Palmars de Pierino Gavazzi a Velo-Club;
 Palmars de Pierino Gavazzi a Cyclingbase;
 Palmars de Pierino Gavazzi a memoire-du-cyclisme.net;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313113" title="Lemes dels Estats Units" nonfiltered="2530" processed="2522" dbindex="122697">
Aqu sota hi ha una llista dels lemes dels estats dels Estats Units d'Amrica, ordenats per ordre alfabtic. Per promoure el turisme, els estats estableixen eslgans no oficials i que canvien ms sovint que els lemes nacionals (vegeu Eslgans dels Estats Units per a ms informaci). Per a una llista dels lemes nacionals, dirigiu-vos a l'article lema nacional.



 Bibliografia .
United State Mottos & Songs;
Kentucky's newer motto;

 Referncies especfiques .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313124" title="Llista de ciutats de Florida" nonfiltered="2531" processed="2523" dbindex="122698">
Aqu sota hi ha una llista de les ciutats de Florida:



A.
Alachua;
Altamonte Springs;
Anna Maria;
Apalachicola;
Apopka;
Arcadia;
Archer;
Atlantic Beach;
Atlantis;
Auburndale;
Aventura;
Avon Park;

B.
Bartow;
Bay Lake;
Belleair Beach;
Belleair Bluffs;
Belle Glade;
Belle Isle;
Belleview;
Blountstown;
Boca Raton;
Bonifay;
Bonita Springs;
Bowling Green;
Boynton Beach;
Bradenton;
Bradenton Beach;
Bristol;
Brooksville;
Bunnell;
Bushnell;

C.
Callaway;
Cape Canaveral;
Cape Coral;
Carrabelle;
Casselberry;
Cedar Key;
Center Hill;
Chattahoochee;
Chiefland;
Chipley;
Clearwater;
Clermont;
Clewiston;
Cocoa;
Cocoa Beach;
Coconut Creek;
Coleman;
Cooper City;
Coral Gables;
Coral Springs;
Crescent City;
Crestview;
Crystal River;
Cutler Bay;

D.
Dade City;
Dania Beach;
Davenport;
Daytona Beach;
Daytona Beach Shores;
DeBary;
Deerfield Beach;
DeFuniak Springs;
DeLand;
Delray Beach;
Deltona;
Destin;
Doral;
Dunedin;
Dunnellon;

E.
Eagle Lake;
Edgewater;
Edgewood;
Englewood;
Eustis;
Everglades;

F.
Fanning Springs;
Fellsmere;
Fernandina Beach;
Flagler Beach;
Florida City;
Fort Lauderdale;
Fort Meade;
Fort Myers;
Fort Pierce;
Fort Walton Beach;
Freeport;
Frostproof;
Fruitland Park;

G.
Gainesville;
Graceville;
Greenacres;
Green Cove Springs;
Gretna;
Groveland;
Gulf Breeze;
Gulfport;

H.
Haines City;
Hallandale Beach;
Hampton;
Hawthorne;
Hialeah;
Hialeah Gardens;
High Springs;
Holly Hill;
Hollywood;
Holmes Beach;
Homestead;

I.
Indian Harbour Beach;
Indian Rocks Beach;
Inverness;
Islandia;

J.
Jacksonville;
Jacksonville Beach;
Jacob City;
Jasper;

K.
Key Colony Beach;
Keystone Heights;
Key West;
Kissimmee;

L.
La Belle;
Lake Alfred;
Lake Buena Vista;
Lake Butler;
Lake City;
Lake Helen;
Lakeland;
Lake Mary;
Lake Wales;
Lake Worth;
Largo;
Lauderdale Lakes;
Lauderhill;
Laurel Hill;
Lawtey;
Layton;
Leesburg;
Lighthouse Point;
Live Oak;
Longwood;
Lynn Haven;

M.
Macclenny;
Madeira Beach;
Madison;
Maitland;
Marathon;
Marco Island;
Margate;
Marianna;
Mary Esther;
Mascotte;
Melbourne;
Mexico Beach;
Miami;
Miami Beach;
Miami Gardens;
Miami Springs;
Midway;
Milton;
Minneola;
Miramar;
Monticello;
Moore Haven;
Mount Dora;
Mulberry;

N.
Naples;
Neptune Beach;
Newberry;
New Port Richey;
New Smyrna Beach;
Niceville;
North Bay Village;
North Lauderdale;
North Miami;
North Miami Beach;
North Port;

O.
Oak Hill;
Osteen;
Oakland;
Oakland Park;
Ocala;
Ocoee;
Okeechobee;
Oldsmar;
Opa-locka;
Orange City;
Orlando;
Ormond Beach;
Oviedo;

P.
Pahokee;
Palatka;
Palm Bay;
Palm Beach Gardens;
Palm Coast;
Palmetto;
Panama City;
Panama City Beach;
Parker;
Parkland;
Pembroke Pines;
Pensacola;
Perry;
Pinellas Park;
Plantation;
Plant City;
Pompano Beach;
Port Orange;
Port Richey;
Port St. Joe;
Port St. Lucie;
Punta Gorda;

Q.
Quincy;

R.
Riviera Beach;
Rockledge;

S.
Safety Harbor;
St. Augustine;
St. Augustine Beach;
St. Cloud;
St. Marks;
St. Pete Beach;
St. Petersburg;
San Antonio;
Sanford;
Sanibel;
Sarasota;
Satellite Beach;
Sebastian;
Sebring;
Seminole;
Sopchoppy;
South Bay;
South Daytona;
South Miami;
South Pasadena;
Springfield;
Starke;
Stuart;
Sunny Isles Beach;
Sunrise;
Sweetwater;

T.
Tallahassee;
Tamarac;
Tampa;
Tarpon Springs;
Tavares;
Temple Terrace;
Titusville;
Treasure Island;
Trenton;

U.
Umatilla;

V.
Valparaiso;
Venice;
Vernon;
Vero Beach;

W.
Waldo;
Wauchula;
Webster;
Weeki Wachee;
West Melbourne;
West Miami;
Weston;
West Palm Beach;
West Park;
Wewahitchka;
Wildwood;
Williston;
Wilton Manors;
Winter Garden;
Winter Haven;
Winter Park;
Winter Springs;

Z.
Zephyrhills;

Vegeu tamb.
 Florida;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313125" title="Lle de Bronze" nonfiltered="2532" processed="2524" dbindex="122699">

El Lle de Bronze (neerlands: Bronzen Leeuw) s una condecoraci neerlandesa, creada el 30 de mar de 1944 per la reina Guillemina I.

s concedida als soldats que s'hagin distingit particularment a la lluita contra l'enemic per la seva valentia extrema i lideratge al camp de batalla. Tamb pot concedir-se a civils per accions contra l'enemic, aix com a estrangers que lluitin en favor del regne dels Pasos Baixos. Ha estat concedida en 1.210 ocasions des de 1944.

Les propostes per a la seva concessi sn atorgades pel Gabinet neerlands per a condecoracions per valntia, que s part del Ministeri de Defensa. El Ministre fa la recomanaci al Cap d'Estat, el qual ratifica la concessi mitjanant un Reial Decret.

El 31 de maig de 2006, la reina Beatriu I va atorgar-la a ttol pstum al Major General Stanislaw Sosabowski, comandant de la 1a Brigada Polonesa Independent Paracaigudista, pels seus serveis a l'Operaci Market Garden al 1944 (abans ja l'havia rebut el Major General Roy Urquhart, el Tinent General Frederick Browning i el Coronel Robert Sink)

Va substituir la Creu d'Honor, la Creu de l'Aviador i la Creu de Bronze.

 Disseny .
Consisteix en una creu de bronze de 35mm d'ample, amb els braos arrodonits, amb un medall al mig, on hi apareix el lle neerlands coronat, amb l'espasa i el feix de fletxes. El revers s pla. 

Penja d'una cinta de 37mm d'ample, amb 9 franges igual d'ample, alternant blau i taronja.

La segona condecoraci s'indica amb un 2 (en numeral arbic) sobre el gal, i aix successivament. 

Enllaos externs.
Royal Honours, Bronze Lion Pgina oficial sobre els Honors Reials neerlandesos.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313128" title="Infant d'Espanya" nonfiltered="2533" processed="2525" dbindex="122700">
 
Infant d'Espanya s un ttol que s'atorga al Regne d'Espanya als fills del rei dintre del que es diu famlia reial. Al contrari del que succeeix en altres monarquies, noms t el ttol de Prncep reial l'hereu, el qual rep per aix el ttol referit al Principat d'Astries i els dems associats a ell (els de Viana i Girona).

Reben el ttol d'Infants d'Espanya la resta dels fills dels reis d'Espanya i dels Prnceps d'Astries. Els infants tenen dret a ser enterrats al Monestir de l'Escorial, al pante reial. Els fills dels infants reben el tractament i honors de Grans d'Espanya, excepte els fills dels Prnceps d'Astries, que reben el ttol d'Infants. 

D'altra banda, la legislaci espanyola permet al rei, o si s'escau a la reina, concedir aquest ttol, a la seva discreci i de forma excepcional, a persones dignes de tal mereixement. D'aquesta manera, el ttol d'infant, li ha estat concedit a Carles de Borb-Dues Siclies, duc de Calbria i cos del rei Joan Carles I d'Espanya. Aquesta persona s la primera en la lnia de successi al tron d'Espanya desprs de la famlia directa del rei. 

Malgrat aix, tamb es reserva el ttol de prncep per al consort mascul de la reina d'Espanya que regni per dret propi, sent anomenat "Prncep consort". Al llarg de la histria espanyola hi ha hagut una excepci en el cas del marit i consort de la reina Isabel II, Francesc d'Asss de Borb, duc de Cadis, que va rebre el tractament de "La seva Majestat el Rei titular d'Espanya" (o rei consort), i que pel seu naixement no era Infant d'Espanya ni tenia tractament d'"Altessa Reial". 

Histria. 
 
En les monarquies hispniques medievals, tant la castellana, la navarresa o aragonesa, tots els fills i filles dels reis, inclosos els primognits, rebien el ttol d'infants o infantes. No obstant aix, a finals del segle XIV Joan I de Castella, fill i successor d'Enric II de Castella, al casar el seu fill primognit, l'infant Enric  futur Enric III  amb Caterina de Lancaster, nta del destronat i assassinat Pere el Cruel, va crear el ttol de Prnceps d'Astries per a la parella, que a partir d'aquell moment fou atorgat als hereus de la Corona, fos quin fos el sexe de l'hereu. Per naixement, els fills primognits dels reis naixien infants com els seus germans, per era en el moment de la seva designaci com a hereus per les Corts quan es convertien en Prncips d'Astries. 

El mateix va passar al Regne de Navarra, quan Carles III el Noble va crear per al seu nt, l'infant Carles, fill de la seva filla Blanca i del futur Joan II d'Arag, el ttol de Prncep de Viana, amb la idea que aquest ttol fos transms als hereus de la Corona de Navarra. La conquesta de Navarra per part del Ferran el Catlic l'any 1512 provoc que aquest ttol fos assumit per l'hereu de les Castella i Arag. 

Regulaci.

La regulaci del ttol d'infant est continguda en el Reial decret 1368/1987, datat a 6 de novembre de 1987, sobre rgim de ttols, tractaments i honors de la Famlia Reial i dels Regents. 
1. Els fills del Rei que no tinguin la condici de Prncep o Princesa d'Astries i els fills d'aquest Prncep o Princesa seran Infants d'Espanya i rebran el tractament d'Altessa Reial. Els seus consorts, mentre ho siguin o romanguin vidus, tindran el tractament i honors que el Rei, per via de grcia, els concedeixi en s de la facultat que li atribueix l'apartat f) de l'article 62 de la Constituci. 
2. Aix mateix el Rei podr agraciar amb la Dignitat d'Infant i el tractament d'Altessa a aquelles persones a les quals jutgi dignes d'aquesta merc per la concurrncia de circumstncies excepcionals. 
3. Fora del previst en el present article i en l'anterior, i llevat del previst en l'article 5 per als membres de la Regncia cap persona podr: 
a) titular-se Prncep o Princesa d'Astries o ostentar qualsevol altre dels ttols tradicionalment vinculats al successor de la Corona d'Espanya. 
b) titular-se Infant d'Espanya. 
c) rebre els tractaments i honors que corresponen a les dignitats de les precedents lletres a) i b)

Vegeu tamb.
Prncep d'Astries;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313133" title="Kanfen" nonfiltered="2534" processed="2526" dbindex="122701">

Kanfen s un municipi francs, situat al departament del Mosella i a la regi de Lorena. L'any 1999 tenia 776 habitants.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313134" title="Josep Maria Salrach i Mars" nonfiltered="2535" processed="2527" dbindex="122702">
Josep Maria Salrach Mars (Llinars del Valls, 1945) s catedrtic d'Histria medieval a la Universitat Pompeu Fabra. Va dirigir les obres Histria de Catalunya (1978-1979) i Historia Universal (1980-1983) de l'editorial Salvat i va coordinar el volum segon dHistria, Poltica, Societat i Cultura dels Pasos Catalans. La formaci de la societat feudal. Segles VI-XII (Enciclopdia Catalana, 1998). s autor d' El procs de formaci nacional de Catalunya (segles VIII i IX) (Edicions 62, 1978), Histria dels Pasos Catalans. Dels orgens a 1714 (amb Eullia Duran, Edhasa, 1980), Histria de Catalunya. II. El procs de feudalitzaci (segles III-XII) (obra dirigida per Pierre Vilar, Edicions 62, 1987), Histria Medieval de Catalunya (amb Merc Aventn, UOC-PROA, 1998) i Entre Roma i el Renaixement. Histria i textos de l'Occident medieval (Eumo, 2000). L'any 2004, va publicar Catalunya a la fi del primer millenni (Eumo - Pags).

Enllaos externs.

Biografia a iecat;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313159" title="Espanya als Jocs Olmpics d'estiu 2008" nonfiltered="2536" processed="2528" dbindex="122703">
Espanya va estar representada als Jocs Olmpics d'estiu 2008 per 286 esportistes,  i va sser l'onz pas ms representat.

El portador de la bandera a la cerimnia d'obertura va ser el palista David Cal Figueroa.
 Medaller .
L'equip olmpic espanyol va aconseguir les segents medalles:





 Medallistes  .




Diplomes olmpics.




 Atletisme .
 Vegeu Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu 2008;

Aquesta s la llista amb els atletes classificats per als Jocs Olmpics, desprs del Campionat d'Espanya d'Atletisme 2008.


Equip Mascul
100 m;
 ngel David Rodrguez;

200 m;
 ngel David Rodrguez;

800 m;
 Manuel Olmedo;
 Antonio Manuel Reina;
 Miguel Quesada;

1.500 m;
 Juan Carlos Higuero;
 Arturo Casado;
 Reyes Estvez;

5.000 m;
 Jess Espaa;
 Alemayehu Bezabeh;
 Alberto Garca;

10.000 m;
 Juan Carlos de la Ossa;
 Carlos Castillejo;
 Ayad Lamdassen;

20 km marxa;
Francisco Javier Fernndez;
Juan Manuel Molina;
Benjamn Snchez;

50 km marxa;
Jess ngel Garca;
Mikel Odriozola;
Santiago Prez;

Marat;
Julio Rey;
Chema Martnez;
Jos Ros;

3.000 m obstacles;
 Rubn Palomeque;
 Jos Luis Blanco;
 Eliseo Martn;

110 m tanques;
 Jackson Quionez;

Salt d'alada;
 Javier Bermejo;

Salt de llargada;
 Luis Felipe Meliz;

Llanament de pes;
 Manuel Martnez;

Llanament de disc;
 Mario Pestano;
 Frank Casaas;

Decatl;
 David Gmez;


Equip femen
1.500 m;
 Iris Fuentes-Pila;
 Natalia Rodrguez;

5.000 m;
 Dolores Checa;

10.000 m;
 Isabel Checa;

100 m tanques;
 Josephine Onyia;

400 m tanques;
 Laia Forcadell;

3.000 m obstacles;
Marta Domnguez;
Rosa Morat;
 Zulema Fuentes-Pila;

20 km marxa;
Mara Vasco;
Beatriz Pascual;
Mara Jos Poves;

Marat;
Alessandra Aguilar;
Yesenia Centeno;
Mara Jos Pueyo;

Salt d'alada;
 Ruth Beitia;

Salt amb perxa;
 Naroa Agirre;

Salt de llargada;
Concepcin Montaner;

Triple salt;
Carlota Castrejana;

Llanament de pes;
Irache Quintanal;

Llanament de javelina;
Mercedes Chilla;

Llanament de martell;
 Berta Castells;




 Basquetbol .
 Vegeu Bsquet als Jocs Olmpics d'estiu 2008;

Equip mascul.
La selecci espanyola masculina de bsquet es classific per dues raons: campi del Mn i finalista de l'Eurobasket 2007. s la onzena vegada que la selecci masculina es classifica.

Jugadors.


 Fase de grups .




Resultats;


() -  Hora local de Pequn (UTC+8) ;

 Fase Final .


Equip femen.
La selecci femenina finalitz segona a l'Eurobasket Women 2007, igual que la selecci masculina (casualment contra el mateix equip: Rssia). Per, les regles de classificaci no sn igual que les masculines per tant, hagu de fer un torneig preolmpic. No obstant aix, dia 13 de juny guany a Cuba i es classific, tamb, per les Olimpades.

Jugadores.




 Ronda Preliminar - Grup B .




Resultats;



 Quarts de final .


() -  Hora local de Pequn (UTC+8) ;

Bdminton.

 Vegeu Bdminton als Jocs Olmpics d'estiu 2008;

Es classificaren dos jugadors espanyols: Pablo Abin i Yoana Martnez.

Mascul


Femen


 Boxa .
 Vegeu Boxa als Jocs Olmpics d'estiu 2008;
Un boxador pes mosca espanyol es var classificar per les Olimpades: Kelvin de la Nieve. Va aconseguir una plaa al segon torneig de classificaci europeu. Va perdre als setzens de final davant de l'estatunidenc amb ascendncia mexicana Luis Yanez per 9 a 12.



 Ciclisme .
 Vegeu Ciclisme als Jocs Olmpics d'estiu 2008;

 Ciclisme de muntanya .

Mascul


Femen


 Ciclisme en ruta  .
Equip mascul
 Alberto Contador, scar Freire, Samuel Snchez, Alejandro Valverde i Carlos Sastre representen Espanya a l'equip mascul de ciclisme en ruta. ;



Equip femen


 Ciclisme en pista  .  

Equip mascul
Sergi Escobar;
Toni Tauler;
Asier Maeztu;
David Muntaner;
Antonio Miguel;
Joan Llaneras;

Persecuci



Carrera per punts


 Esgrima .

 Vegeu Esgrima als Jocs Olmpics d'estiu 2008;

Mascul


Femen


 Gimnstica .
Veure Gimnstica als Jocs Olmpics d'estiu 2008;

Gimnstica artstica .


Mascul;


Femen;


Gimnstica rtmica .





 Halteroflia .
 Vegeu Halteroflia als Jocs Olmpics d'estiu 2008;

Mascul


Femen


 Handbol .

 Vegeu Handbol als Jocs Olmpics d'estiu 2008;

Equip mascul



 Ronda Preliminar - Grup A .




Resultats;


() -  Hora local de Pequn (UTC+8) ;

 Fase Final .


 Hpica .

 Vegeu Hpica als Jocs Olmpics d'estiu 2008;


Doma.

Tres espanyols es van classificar per als Jocs Olmpics: Jordi Domingo, Beatriz Ferrer-Salat i Juan Manuel Muoz. Una lesi del cavall de Ferrer-Salat, Faberg, li va impedir participar a les dues competicions on participava, la Doma individual i la Doma per equips.



 Hoquei herba .

 Vegeu Hoquei sobre herba als Jocs Olmpics d'estiu 2008;

 Equip mascul .



 Ronda preliminar - Grup A .




Resultats;


() -  Hora local de Pequn (UTC+8) ;

Fase final.


 Equip femen .



 Ronda preliminar - Grup A .





Resultats;



 Partit pel 7 i 8 lloc .

}
|-
|}
() -  Hora local de Pequn (UTC+8) ;

 Judo .

 Vegeu Judo als Jocs Olmpics d'estiu 2008;

Mascul


Femen


 Lluita .
 Vegeu Lluita als Jocs Olmpics d'estiu 2008;

Estil lliure mascul;


Estil lliure femen;


 Nataci .
 Vegeu Nataci als Jocs Olmpics d'estiu 2008;




Mascul
50 m lliures;
Javier Noriega;

400 m lliures;
Marcos Rivera;

1.500 m lliures;
Marcos Rivera;

100 m esquena;
Aschwin Wildeboer;

200 m esquena;
Aschwin Wildeboer;

100 m braa;
Borja Iraider;
Melquiades lvarez;

200 m braa;
Melquiades lvarez;
Sergio Garca;

100 m papallona;
Rafael Muoz;

200 m papallona;
Javier Nez;

200 m estils;
Brenton Cabello;

400 m estils;
Javier Nez;

10 km en aiges obertes;
Kiko Hervs;


Femen
100 m lliures;
Mara Fuster;

200 m lliures;
Melani Costa;

400 m lliures;
Erika Villacija;

800 m lliures;
Erika Villacija;

100 m esquena;
Mercedes Peris;
Nina Zhivanevskaya;

200 m esquena;
Lydia Morant;
Escarlata Bernard;

200 m braa;
Mireia Belmonte;

100 m papallona;
ngela San Juan;

200 m papallona;
Mireia Belmonte;

200 m estils;
Mara Pelez;

400 m estils;
Mireia Belmonte;

4 x 200 m lliures;
Arantxa Ramos;
Erika Villacija;
Mara Fuster;
Melani Costa;
ngela San Juan;

4 x 100 m estils;
Mara Fuster;
Mireia Belmonte;
Nina Zhivanevskaya;
Noem Feliz;


 Nataci sincronitzada .
 Vegeu Nataci sincronitzada als Jocs Olmpics d'estiu 2008;





 Pentatl modern .
 Vegeu Pentatl modern als Jocs Olmpics d'estiu 2008;

L'atleta Jaime Lpez s l'nic representant espanyol a aquest esport.



 Piragisme .

Vegeu Piragisme als Jocs Olmpics d'estiu 2008;

 Aiges tranquiles  .

Mascul


Femen


 Esllom .

Mascul


Femen


 Rem .
 Vegeu Rem als Jocs Olmpics d'estiu 2008;




 Salts .
 Vegeu Salts als Jocs Olmpics d'estiu 2008;

Mascul;


Femen


Taekwondo.
 Vegeu Taekwondo als Jocs Olmpics d'estiu 2008;


Mascul.


Femen.


 Tennis .
 Vegeu Tennis als Jocs Olmpics d'estiu 2008;

Mascul


Femen


 Tennis taula .
 Vegeu Tennis taula als Jocs Olmpics d'estiu 2008;


Mascul


Femen



L'equip femen el formen Galia Dvorak, Yanfei Shen Zhang i Fang Zhu Jin.

Equip femen;
13 d'agost


14 d'agost




 Tir .

 Vegeu Tir als Jocs Olmpics d'estiu 2008;

Mascul


Femen


 Tir amb arc .

 Vegeu Tir amb arc als Jocs Olmpics d'estiu 2008;

L'arquer espanyol Daniel Morillo es classific per als Jocs Olmpics.


Men


 Triatl .

 Vegeu Triatl als Jocs Olmpics d'estiu 2008;

Mascul


Femen


 Vela.

 Vegeu Vela als Jocs Olmpics d'estiu 2008;

Mascul


Femen


Aiges obertes.

En la darrera carrera per les medalles a la categoria 49er, l'equip dans, virtual guanyador, va participar amb l'embarcaci de l'equip croata, ja que el mastil del veler dans estava trencat. L'equip espanyol va impugnar la carrera, per els jutges ho van desestimar. El dia 19, l'equip itali, quart classificat, tamb va demanar als jutges la desqualificaci dels danesos, a l'espera de la sentncia que el Tribunal d'Arbitratge de l'Esport dicti el dissabte 23.


 Voleibol platja.

 Vegeu Voleibol platja als Jocs Olmpics d'estiu 2008;

La parella formada per Pablo Herrera i Ral Mesa es van classificar per al torneig de voleibol platja dels Jocs Olmpics.

Van quedar enquadrats al Grup A amb els equips de Xina, Estnia i ustria.

Equip mascul


 Waterpolo .

 Vegeu Waterpolo als Jocs Olmpics d'estiu 2008;

Equip mascul



 Ronda preliminar - Grup A .






Resultats;


() -  Hora local de Pequn (UTC+8) ;

 Quarts de final .



 5 i 6 lloc .



() -  Hora local de Pequn (UTC+8) ;

Referncies.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313160" title="Gorseinon" nonfiltered="2537" processed="2529" dbindex="122704">

Gorseinon s una ciutat i cymuned (municipi) en el sud-est de Galles, vora l'estuari del Loughor. Havia estat un poblet fins que, a les darreries del segle XIX cresqu amb fora grcies a la mineria del carb i la indstria de la llauneria. Est situada en el comtat galls d'Abertawe (Swansea en angls), vora la frontera amb el comtat de Sir Gaerfyrddin, i a uns tretze quilmetres al nord-oest de la ciutat d'Abertawe.

 Histria .
Sembla que els primers orgens de la poblaci es remunten a l'any 991, quan Einon Hywell ("Einon" = cap) prengu les armes en suport de Meredith, prncep de Glamorgan, en la seva batalla contra el prncep de Galles del Sud, Ithol, a Garngoch. Acabat l'enfrontament, Einon Hywell s'hauria establert al lloc anomenat Gorse, vora Penllergaer; d'ac el nom de Gorseynon, que acabaria esdevenint Gorseinon.

Sembla que en l'edat mitjana el lloc havia estat molt visitat pels monjos de l'abadia de Neath, que construren diversos molins a les ribes del riu. 

Al 1813, en els mapes oficials britnics hi surt el lloc "Gors Eynon", que al 1830 ja es recull com a "Gorseinon". L'abundncia de carb fa que els minaires obrin al 1846 "la muntanya de carb", que un ferrocarril de via estreta transportava a Loughor i, d'all, en barcasses a Llanelli. L'extracci dur fins al 1900. La construcci de l'estaci de tren el 1870, la primera escola al 1880 i la llauneria "Grovesend Tin Works" del 1886 foren altres factors que feren crixer la poblaci en la darrera part del segle XIX.

Amb anterioritat a la reorganitzaci del govern local del 1996, Gorseinon formava part del districte administratiu de la Vall del Lliw, i encara abans havia estat en el Districte Urb de Llwchwr. Desprs de la reforma del govern local galls, Gorseinon ha estat governada pel Consell de la Ciutat i Comtat de Swansea.

 Institucions de Gorseinon .
 Govern local .
El municipi comprn el districte electoral de Gorseinon i la part sud del de Penyrheol. El Consell Comunitari de Gorsenion es convert, a l'any 1988, en el Consell Municipal, amb capacitat per elegir alcalde anualment. Formen el consell 16 voluntaris sense sou, escollits cada quatre anys. L'alcalde actual s Gillian Evans, i el tinent d'alcalde el conseller Raymond Beech.

 Ensenyament i sanitat .
L'escola de Penyrheol t cura del 90% dels alumnes de 11 a 16 anys. L'edifici principal de l'escola va ser destruda per un incendi intencionat, i es preveu que un edifici de nova planta estigui acabat al setembre del 2008. La ciutat acull tamb el "Gorseinon College", per a ampliaci d'estudis i escola d'adults.

La ciutat t de fa anys un hospital, donat a la comunitat abans de l'establiment del Servei Nacional de la Salut per l'empresari i benefactor local (William) Rufus Lewis.

 Esports i diversions .
Gorseinon s la seu d'una de les associacions britniques ms grans de coloms missatgers, el Pigeon Institute of Gorseinon (la Instituci de Coloms de Gorseinon), fundada per Gregory Moorlock en l'any 1863. L'equip local de rugbi s el Gorseinon RFC (del 1895) mentre que l'equip de Futbol galls  Garden Village FC juga en les afores de la ciutat, Kingsbridge. Gorseinon acoll l'Eisteddfod Nacional de Galles del 1980.

Durant ms de 50 anys, Gorseinon tingu el cinema ms petit del Regne Unit, La Charrette, que fund un electricista local, Gwyn Phillips (q.e.p.d.). Construt a partir d'un antic vag de tren, el cinema comen a funcionar en l'any 1953; quan l'envelliment de l'estructura en for el tancament al febrer del 2008, La Charrette va ser desballestada i traslladada al Gower Heritage Centre.

Celebracions locals a destacar sn les del festival o carnaval d'estiu, el "Gorseinon Summer Arts Festival", i la desfilada nadalenca, el "Christmas Lantern Parade".

 Ciutadans illustres .
El ve Penyrheol s el lloc de naixement del Pare de la "House of Commons", David Grenfell, representant local al Parlament britnic durant 37 anys. Fills de Gorseinon sn tamb el lder del Partit Conservador, Michael Howard; Roy Evans, que havia estat secretari general de la Confederaci d'Oficis del Ferro i l'Acer, Hanlyn Davies, professor emrit d'art a la Universitat de Massachusetts, els antics capitans de la Selecci Galesa de Rugbi Norman Gale i Richard Moriarty, el jugador internacional de rugbi Lewis Jones, l'actor Keith Allen, el boxejador Colin Jones i el difunt, gran futbolista Robbie James.

A la poblaci tamb hi visqu trenta anys el pintor, dibuixant i gravador James Henry Govier.

 Ciutats agermanades .
 Plormel,  en el departament bret de Ar Mor-Bihan, (Frana), des del 1993 ;

 Enllaos .
 Fotografies de Gorseinon i voltants;
 Plana del Consell Municipal ;
 Dades estadstiques ;
 Plana del Gorseinon Development Trust ;
 Histria sumria del poble ;
 Gorseinon College ;
 Plana wb de la BBC dedicada a Gorseinon ;
 Gorseinon Rugby Football Club ;
 Escola primria de Pontybrenin ;
 Judo Club Imperial ;
 Situaci del camp de futbol Parc y Werin;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313170" title="Classificaci femenina de bsquet pels Jocs Olmpics d'estiu 2008" nonfiltered="2538" processed="2530" dbindex="122705">

La classificaci femenina de bsquet pels Jocs Olmpics d'estiu 2008 es celebrar entre el 9 i el 15 de juny de 2008 al Palacio de Deportes de la Comunidad de Madrid, Madrid.

Participants.
Europa: segon, tercer, quart i cinqu;
Espanya;
Bielorssia;
Letnia;
Repblica Txeca;
Amrica: segon, tercer i quart;
Cuba;
Brasil;
Argentina;
frica: segon i tercer;
Senegal;
Angola;
sia: tercer i quart;
Jap;
Repblica de la Xina;
Oceania: tercer;
Fiji;

Format.
Hi ha quatre grups de tres seleccions, nombrats de l'A a la D.
Desprs de la ronda preliminar, els dos primers de cada grup es classifiquen i els ltims queden eliminats.
Els quarts de finals es disputen de la manera segent:
A1 vs. B2;
C1 vs. D2;
B1 vs. A2;
D1 vs. C2;
Els guanyadors dels quarts de final es classifiquen directament. Els perdedors juguen les semifinals. No hi ha partit pel tercer lloc;
Els guanyadors de les semifinals es disputen classificar-se o no pels Jocs Olmpics. ;
Ronda preliminar.
Grup A.



Grup B.



Grup C.



Grup D.



Segona fase.
Quarts de final.


Semifinals.


Final.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313171" title="Pla seqncia" nonfiltered="2539" processed="2531" dbindex="122706">

El pla seqncia s, en cinema, una tcnica de planificaci del rodatge en qu la cmera no deixa de rodar durant un temps bastant dilatat, podent usar travellings i diferents grandries de plans i angulacions en el seguiment dels personatges o en l'exposici d'un escenari. Aquest procediment no s'usa habitualment a causa del gran nombre d'elements que han de coordinar-se (actors, cmera, illuminaci, etc.), havent d'iniciar-se de nou des del principi si alguns d'ells falla. Per aquest mateix motiu resulta ms costs que una planificaci ms fragmentada. 

Un dels ms famosos plans seqncia de la histria del cinema pertany a l'arrencada de la pellcula d'Orson Welles,  Set de Mal , en el qual el suspens centrat en quan esclatar una bomba collocada en un cotxe que travessa pel centre de la ciutat, es combina amb la presentaci de la parella protagonista, tot aix embolicat pel ritme sincopat d'un tema de Henry Mancini.

 Durada .
Un pla seqncia pot durar des d algunes desenes de segons a alguns minuts, el lmit tcnic al  cinema (abans de l'era digital) era el de la duraci d'una bobina de pellcula (aproximadament 12 minuts). Avui, els diferents suports digitals ofereixen tanmateix moltes ms possibilitats ja que certes cmeres poden rodar fins a dues hores sense parar. La noci de llarga duraci s doncs molt subjectiva. 

 Control .
El pla seqncia sovint s difcil de dominar, sobretot en moviments de cmera i d'actors, ja que cal estudiar el camp de la cmera (moment en qu els actors entren i surten del camp, els accessoris com els micros i projectors no s han de veure...). D'aqu la necessitat de repetir-ho abans, perqu tots els que intervenen (actors i tcnics) estiguin d'acord. 

Efectes buscats.
 Donar dinamisme a una escena;
 Seguir l'acci o descobrir un lloc com ho fa l'heroi (identificaci) ;
 Penetrar a un univers ;
 Presentar la simultanetat d'escenes adjacents ;
 Ensenyar l'acci en temps real ;

 Directors adeptes del pla seqncia .
 Orson Welles;
 Brian De Palma;
 Quentin Tarantino;
 Stanley Kubrick;
 Martin Scorsese;
 Paul Thomas Anderson;
 Kenji Mizoguchi;
 Mikhal Kalatozov;
 Alfonso Cuaron;
 Gus Van Sant;
 Quentin Dupieux;
 Theo Angelopoulos;
 Michel Gondry;
 Roberto Rossellini;

 Plans seqncies clebres o remarcables.

 A L'aurore (1927, Friedrich Wilhelm Murnau), quan el marit s'avana a la trobada de la dona a la nit. Es tracta d'un dels primers plans seqncies del cinema ;
 Ninotchka (1939, Ernst Lubitsch), enviada a Pars pel govern sovitic per supervisar la venda de joies robades durant la Revoluci Russa, troba el Comte Lon d'Algout que est encarregat de recuperar-les per a la seva antiga propietria. Prova amb tots els seus encants amb la glacial Ninotchka i aconsegueix trencar el gel en el transcurs d'un llarg pla seqncia on intenta fer-la somriure contant-li un acudit. La sortida no s l esperada, el Comte s'enfonsa a la seva cadira mentre que Ninotchka marxa amb un gran riure boig.
 A Under Capricorn  (1949) i sobretot  The Rope  1948), d Alfred Hitchcock, la pellcula - s'hauria de dir teatre filmat - desenvolupa quasi sense interrupci amb un trucatge per passar d'una bobina a l'altre. Hitchcock havia fet fabricar bobines especials per poder filmar les escenes, les de l'poca no permetien filmar ms que una desena de minuts. ;
 A Nascuda ahir (Born Yesterday), (1950, George Cukor), una memorable partida de cartes entre Harry Brock, home de negocis una mica poca-vergonya va a Washington per intentar corrompre un senador.
 A  The Tragedy of Othello: The Moor of Venice , 1952, Orson Welles), un pla seqncia rodat en una platja simplement amb un jeep com nic accessori (per portar la cmera).
 Mr Hulot, de visita a la villa de la noia de la est enamorat de manera maldestra, examina discretament els quadres i el mobiliari del sal mentre es prepara per al seu passeig a cavall. Intenta redrear els quadres coixos amb l'extrem del seu fuet fins que un dels seus esperons fa tirar a terra una pell de guineu. (Les vacances del Senyor Hulot, 1953, Jacques Tati);
 Al comenament de  Camins de glria (Paths of glory)  (1957, Stanley Kubrick) un travelling darrere mostra un oficial (Kirk Douglas) que avana i passa revista als seus soldats abans de l'atac.
 *El comenament de Touch of Evil  1958, Orson Welles), sobretot amb el seu moviment de grua (la cmera passa sobre la frontera de Tijuana per seguir el trajecte del cotxe), interromput sobtadament per l'explosi d'una bomba. El comenament de The Player (1992, Robert Altman) li fa l ullet i s una referncia directa de Touch of Evil  
 A  Soy Cuba  (1964, Mikhal Kalatozov), que conta la Revoluci castrista a Cuba en els anys 1960, els plans-seqncies sn filmats amb una gran preocupaci de l'esttica, en particular l'escena del grup de msica de jazz sobre l'immoble, que la cmera deixa per anar a ofegar-se ms avall a l'aigua agitada d'una piscina. ;
 L'homicidi de David Locke (interpretat per Jack Nicholson) a  (1974, Michelangelo Antonioni) : es veu David Locke allargat sobre el seu llit, viu ; la cmera es gira cap a la finestra enreixada, travessa aquesta per seguir una autoescola en un pati, se sent un soroll de detonaci, i se segueix el cotxe per vorejar la casa i tornar a l'habitaci per la porta on es descobreix Locke sobre el mateix llit, ara mort.
 A  The Shining  (1980), Stanley Kubrick utilitza el steadicam i confirma la fludesa dels moviments de l'aparell, per exemple quan el jove Danny travessa l'hotel sobre el seu tricicle, quan Wendy s perseguida per Jack a  l'escala o durant la famosa persecuci final al laberint. ;
 A  Idi i smotri   (Rquiem per a una massacre, 1984, Elem Klimov), on se segueixen les malaventures d'un jove guerriller en el camp bielors destrossat per les massacres nazis, es troben llargs plans-seqncies, sobretot en l'escena on el poble s cremat amb els seus habitants, o incls un pla-seqncia particularment visual sobre la travessia d'un aiguamoll pel jove partis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313172" title="Kotah" nonfiltered="2540" processed="2532" dbindex="122707">

Kotah (modernament Kota)  fou un principat de l'ndia, a l'agncia de Kotah-Jhalawar a la part sud-est de la Rajputana. Limitava al nord i nord-oest amb Jaipur i el districte d'Aligarh (de Tonk); a l'oest amb Bundi i Udaipur; al sud-oest, amb el districte Rampura-Bhanpura de l'estat d'Indore, l'estat de Jhalawar i el districte d'Agar (de Gwalior);  a l'est amb Kilchipur i Rajgarh; i a l'est amb Gwalior i el districte Chabra  (de Tonk). La salutaci de l'estat era de 17 canonades.

 Geografia i clima .
Mesurava 185 km de nord a sud i 177 km d'amplada mxima (oest a est).  

Estava regat pel Chambal i els seus afluents. La serralada de Mukandwara de entre 400 i 500 metres creuava  la part sud de l'estat del nord-oest al sud-est; va rebre el seu nom del pas de Mukandwara on la reraguarda del coronel Monson va ser derrotada per Holkar el 1804. Les altures mximes eren a Indagarh, al nord, i al districte de Shahabad a l'est; aqu es troba el pic ms alt amb 558 metres.

Apart del Chambal, altres rius importants eren el Parbati i el Kali Sind; els dos darrers acaben desaiguant al Chambal. Altres rius que mereixen ser esmentats sn el Parwa i el Ujar (afluents del Kali Sind), el Sukri, Banganga i Kul (afluents del Parbati) i el Kurni (al districte de Shahabad)

El clima s agradable del novembre al febrer per el mar comena la calor fins al juny; del juliol a l'octubre s la temporada de pluges, i es desenvolupava la malria. La temperatura mitja a la capital s de 28 graus i les mximes i mnimes registrades abans de 1905 eren de 46 i 9,5 graus el maig i el desembre respectivament. La pluja es variable segons els districtes i plou ms cap al sud i menys cap al nord.

La superfcie era de 14.828 km2, quasi un ter ocupat per boscos i terrenys no cultivables.

 Poblaci .

L'estat estava formar per 2.613  ciutats i pobles. La principal ciutat era Kotah la nica que era municipalitat el 1901.

La poblaci al cens del 1881 era 517.275 habitants, el 1891 de 526.267  habitants, el 1901 de 544.879 habitants  i el 1931 de 685.804 habitants.

La tnia principal eren els chamars (10%); els seguien els mines, els dhakars, els  bramans , els malis , els gujars, els mahajans i els rajputs.

 Llengua i religi .

La llengua principal era  el  rajasthan (amb els dialectes haraoti, malw o dhundari o jaipur).

Hinds eren el 89% i musulmans el 7 %. Un 2% era animista i la resta practicava altres religions entre els quals alguns cristians (335, tots menys dos presbiterians el  1901).

Llocs arqueolgics .

La resta arqueolgica ms antiga es el chaori de Mukandwara, suposadament del segle V. El llogaret de Kanswa, antigament Kanvashram (heretat  de la saga dels Kanva), a uns 6 km al sud-oest de Kotah (ciutat) t una inscripci dels maurya datada el 740 i que esmenta dos caps del clan Kanva, Dhaval i Sivgan, el darrer dels quals va construir un temple a Mahadeo.  Interessant tamb sn  el fort de Gagraun, les runes de la vella ciutat de Mau, el llogaret de Char Chaumu (uns 30 km al nord) amb un temple a Mahadeo, i Ramgarh, 10 km a l'est de Mangrol, amb diversos temples jains i de Xiva.

 Govern i administraci .

L'estat estava dividit fins el 1901 en 15 nizamats i 11 tahsils, a ms dels estats jagirs (36 jagirs dels que 7, desprs 8, eren estats kotris o nizamats, es a dir feus), i tenia quatre ciutats (Kotah, avui Kota, Baran, Mangrol i Sangod).

Els quinze nizamats eren:

Anta;
Baran;
Barod;
Digod;
Etawah;
Ghatoli;
Kanwas;
Khanpur;
Kishanganj;
Kunjer;
Ladpura;
Mangrol;
Sangod;
Shergarh;
Taraj;

Els kotris eren:

Indargarh;
Khatoli;
Gainta;
Balwan;
Karwar;
Pipalda;
Phasod;
Antarda;

Desprs del 1901 les divisions administratives foren modificades i va passar a 19 nizamats i 4 tahsils.

L'administraci correspon al sobir que porta el ttol de maharao, assitit per un diwan. Al front de cada nizamat  hi havia una nazim i al front de cada tahsil un tahsildar, assistits respectivament per naibs-nazims i naibs-tashildars. Els jagirs de Kotah van dependre antigament de Bundi i desprs de Jaipur fins que el 1823 van ser transferits a l'estat.

 Segells i moneda .

El 1899 va adoptar el sistema postal imperial britnic i el 1901 hi havia 32 oficines de correus de les que dues (a la ciutat de Kotah i a Baran) disposaven de telgraf.  Fins el 1899 va disposar de servei postal  autnom. Emissions de segells prpies apareixen entre 1910 i 1949. Els kotris de Indargarh, Khatoli i Gainta van emetre adhesius fiscals i paper gravat, i Balwand, Pipalda i Phasod van emetre noms paper gravat.

Kotah va tenir moneda prpia fabricada a la capital i a Gagraun probablement des del temps de Shah Alam II. Al final del segle XIX als districtes que havien estat de Jhalawar tamb corria la moneda d'aquest estat. El 1899 la moneda local fou abolida per fer front a les compres de gra degut a la fam i es va introduir la moneda britnica, introducci que es va fer efectiva entre el dia 1 de mar i el 31 d'agost de 1901.

 Escut i bandera .

L'escut de l'estat era de gules amb un garuda daurat; al damunt un elm fosc amb llambrequins sinople,i sobre un home amb quatre braos desplegats damunt d'un foc vermell portant a les mans superiors una muntanya (a la dreta) i una massa (esquerra), i a les inferiors un katar i un estel de 8 puntes, tot daurat. L'escut est aguantat per dos dracs de sinople clar amb la part inferior del cos de plata i els extrems i les ales sinople fosc. A la part inferior una cinta de plata amb inscripci de lletres snscrites en negre, aguanta per elements daurats.

Imatge de l'escut  a 


L'estat disposava de tres  banderes: 

La primera rectangular en proporci propera a 1:2, triforcada, de color vermell amb un garuda en vol al centre (sense comptar les forques); el garuda era principalment blanc per amb elements d'altres colors: els ulls negres, braos grocs, i ombra safr. El barret i el bec eren blancs amb ombra rosada; al bec un collar de perles daurades; braalets blancs al bra superiors i als inferiors (que fan de cames); la ma superior portava una massa daurada; les ales eren grogues i la plomes del final verdes; els dos braos inferiors eren grocs amb ombra verda; la resta excepte petits detalls era blanc amb decoraci rosa i ombra gris.

La segona era idntica per quadrada, tamb trifurcada i amb el garuda en vol al centre de la bandera sense comptar la part de les forques.

La tercera era similar a l'anterior per era ms alta a la part del pal que a la part on comenaven i acabaven les forques; el color era safr en lloc de vermell i el garuda presentava algunes diferencies de color.

L'estendard personal era blanc, idntica a la bandera segona per amb una versi simplificada del garuda, amb els colors daurat, verd i groc.

L'estendard dinstic era rectangular (proporci 8:13) de color safr amb un falc blanc complert al centre mirant cap al pal.

 Exrcit i policia .

L'exrcit local era de 15.000 homes per es va anar reduint i el 1905 era de 7.913 homes dels que 910 eren de cavalleria (609 irregulars), 353 artillers, i 6650 infants (5456 irregulars). L'estat disposava de 193 canons dels que 62 no funcionaven. L'estat contribuia al finanament del 42 regiment Deoli.

La policia estava dividida en dos cossos: un per la capital amb 177 homes dirigits per un kotwal; i un altre pels districtes (sota un superintendent general) amb 5260 homes, dels que 3490 eren sepoys i sowars de l'exrcit i 1668 eren chaukidars o policies locals (que per aquest servei rebien terres sense pagar renda). El nombre d'estacions de policia era de 39. A la capital hi havia una pres i als caps dels districtes calabossos.

 Justcia .

El codi local estava basat des de 1874 en el de l'ndia Britnica amb algunes esmenes fetes pel darbar (govern). Les corts inferiors eren les dels tahsildars (tercera classe)  i dels nazims (segona classe). Apellacions contra les seves sentencies i casos ms importants o casos criminals eren competncia dels faujdars. Sobre aquestos hi havia la Cort de Judicis Civils, per casos importants i alguns casos criminals (fins a 7 anys de pres); la cort suprema era el mahakma khas que si era presidit pel maharao podia dictar sentencies de mort.

 Possessi de la terra .

La possessi de la terra era en arrendament de l'estat amb les modalitat de jagir, khalsa i  muafi.  Entre jagirs i muafis ocupaves una quarta part de les terres de l'estat; els jagirdars disposaven de la terra a manera semi feudal, podien cedir una part per fills segons i altres familiars i podien recaptar diners pels enterraments; no podien ser exclosos de la terra; la successi era regular i l'havia de consentir el maharao igual que la adopci; pagaven un tribut anual i alguns havien de proveir a l'estat amb cavallers o soldats; les muafi eren concedides a individuals en pagament de serveis o a institucions de caritat i generalment no pagaven renda. A les terres khalsa es pagaven fins al comenament del segle XIX dos cinquenes parts de la producci i la resta era pel cultivador, per Zalim Singh I va establir un pagament fix, i com que ho va cobrar amb exactitud la major part de les terres van tornar a l'estat, que les va deixar en mans dels possedors reals com a cultivadors,  augmentant aix la producci.

 Economia i comunicacions .

La majoria de la poblaci vivia de l'agricultura i la ramaderia (47% directament i 20% com a activitat principal encara que no nica); els cultius principals eren el blat (27% del terreny de cultiu), el gram (15%) , i la resta altres incloent opi, moresc, cot, civada, tabac i arrs.  La part irrigada era entre el 7 i el 8% (87 % de fonts, 11% de canals i 6% de dipsits i altres orgens). L'estat disposava de 24000 fonts de les que la meitat eren d'obra. El canal principal era el del riu Parbati; hi havia 350 cisternes de les que 30 s'utilitzaven per irrigaci, destacant la de Aklera Sagar; la principal obra d'irrigaci era el Umed Sagar al districte de Kishanganj, a l'est, que podia contenir ms de 12 milions de metres cbics d'aigua. La fusta de l'estat era poca ja que els arbres de qualitat eren escassos.

El bestiar era de tipus inferior i els millors s'importaven de Malwa.

Hi havia ferro prop de Indargarg, al nord, i a Shahabad a l'est. De pedra til per construcci n'hi havia a diversos llocs de l'estat.

La principal industria era la del cot. Tamb es fabricaven objectes de plata per taula, paper, decoracions d'elefants i cavalls, treballs de vor i de corn de bfal, perles a Etawah, nines i altres articles a Gianta i Indargarh, i poteria a aquest darrer lloc. Hi havia una petita factoria de cot a Palaita a 40 km a l'est de la ciutat de Kotah.

Les principals exportacions eren  cereals, opi, olis, cot i pells. Les importacions eren  sal, objectes fabricats a Anglaterra, El comer principal es feia amb Bombai, Calcuta i Cawnpore, i amb altres estats de la Rajputana i de l'ndia Central. L'opi local era considerat d'ptima qualitat, fins i tot superior al de Malwa. Els principals centres comercials eren la ciutat de Kotah i Baran.

L'estat es va lliurar de les principals fams. El 1804 Zalim Singh I va poder abastir a altres estats on la fam feia estralls. El 1868 i 1877 les escassetats foren menors, concretades en una pujada de preus. La fam principal van passar el 1899-1900 agreujada per l'emigraci des de els estats de Rajputana situats a l'oest, els ramats dels quals van exhaurir l'herba a Kotah.

Un ramal del gran ferrocarril de la Pennsula ndia entre Bina i Baran fou obert al trfic el maig de 1899; dins l'estat era propietat del darbar (govern) i tenia quatre estacions. Desprs del 1899 es van fer ampliacions cap a la lnea Rajputana-Malwa i de Muttra (a Gwalior) fins a la ciutat de Kotah a travs del pas de Mukandwara.

Les obres publiques estaven desprs del 1877 en mans d'enginyers europeus; les principals obres eren carreteres, passos del Kali Sind i altres rius, un pont al Chambal, vies frries, obres d'irrigaci, un palau pel maharao, un hospital per dones i altres hospitals i dispensaris, una pres central, oficines publiques etc...

 Educaci i sanitat .

El 98,5% de la poblaci era analfabeta el 1901 (97,1% homes i 99,9 % dones). La primera escola es va obrir el 1867. El 1891 hi havia 19 escoles de l'estat i el 1901 ja n'hi havia 36. El 1905 el darbar mantenia 41 institucions educatives (39 escoles primries de les que cinc eren per noies).

L'estat disposava de 21  hospitals (incloent el de la pres)  i diversos dispensaris. 

 Histria .

La dinastia governant pertany a la famlia hara del clan chauhan dels rajputs;  els chahuans eren originaris del nord de l'ndia i van arribar a Sambhar al segle VIII, on van governar (i tamb a Ajmer) i ms tard van dominar Delhi. El darrer rei de Delhi, Prithwi Raj Chahuan va morir el 1192 en batalla contra Muhammad de Ghor. 

A Sambhar  al final del segle X, un prncep de nom Lakhman Raj, fill de Wakpati Raj (conegut tamb com Manik Rai I) es va voler crear un regne i es va dirigir al sud-oest cap a Nadol on el seus descendents van governar dos-cents anys fins que Manik Rai II va emigrar i es va establir al sud-est de Mewar, a la regi de Bumbaoda, Menal etc...; el seu sis descendent fou Rao Hado o Har Raj del que la famlia va prendre el nom d'hara. Un successor seu, Rao Dewa (o Deoraj), el 1342 va ocupar Bundi als mines (minas) pels que es va fer reconixer com a senyor, i es considerat el fundador de l'estat de Bundi, que d'alguna manera fou vassall d'Udaipur. El seu net Jet Singh va conquerir per Bundi els territoris a l'est del Chambal i va conquerir la ciutat de Kotah a una comunitat de bhils anomenada Koteah, i en endavant ell i els seus descendents van  governar el territori com a dependncia de Bundi.

El segle XV fou de lluita constant entre Bundi i Mewar, per l'enemic ms important fou la dinastia Muhammdia de Malwa. Un exrcit enviat pel sult de Mandu va assetjar i ocupar Bundi el 1457.  Rao Bairu Sal, el governant,  i altres nobles van caure en la defensa. El fill de Rao, Sham Singh, fou fet presoner i criat com a musulm. En els anys segents els hara van comenar a saquejar territoris de Mandu, i en resposta un altre exrcit fou enviat contra ells dirigit pel mateix Sham Singh, ara anomenat Samarkand, el qual va ocupar Bundi i va governar la ciutat una anys fins que fou mort per Rao Narayan Das.

El 1530 el territori de Kotah fou recuperat per Suraj Mal de Bundi.

El 1554 va pujar al poder Rao Surjan, al que el seu sobir, el rana d'Udaipur, va concedir la fortalesa de Rathambhor, a la que aspirava l'emperador Akbar; aquest la va atacar, la va assetjar i la va conquerir en un mes segons els musulmans, o la va obtenir mitjanant una estratagema segons les fonts hinds. Sembla que l'emperador va concedir al cap rajput, en compensaci de Rathambhor, el govern de 52 districtes incloent Benares (1569) i en endavant Bundi va esdevenir un feu directe de l'Imperi; els seus governats van rebre el ttol de Rao Raja. Alguns dels successors de Surjan van servir com a generals dels emperadors, i es van distingir en les seves accions, rebent ttols i terres, o perdent-les quan en les lluites successries no es posaven al costat del guanyador.

Al comenament del segle XVII es va produir la partici d'Haraoti i es va formar l'estat de Kotah, que havia estat donada com a jagir per Ratan Singh de Bundi al seu fill segon Madho Singh; els dos homes van donar suport a l'emperador quan el fill d'aquest, Khurram, es va revoltar, i en premi als seus serveis, Ratan va obtenir Burhanpur, i Madho va ser reconegut com raja hereditari de Kotah directament dependent de l'emperador amb el domini de 360 pobles, i amb dret hereditari. Aquesta concessi fou suposadament confirmada per Shah Djahan. La data exacta no es coneix per fou a l'entorn del 1625.

Madho fou succet pel seu fill Mukand Singh, que, amb quatre germans, va lluitar amb valentia a la batalla de Fatehabad (prop d'Ujjain) el 1658 contra Aurangzeb, batalla en la que van morir tots els germans menys el ms jove, Kishor Singh, que encara que va quedar malferit, va poder escapar i sobreviure. La successi va passar a Jagat Singh (1658-1670) que va servir al Dcan, i va morir sense successi, la qual va passar a Prem o Pem Singh, que al cap de sis mesos fou enderrocat per la seva incompetncia; van seguir tres sobirans (raja) tots els quals van morir en combat i el 1670, Kishor Singh fou portat al tron (1670-1686); el nou raja ara es va destacar com un dels principals comandants d'Aurangzeb a la part sud de l'ndia, destacant a la batalla de Bijapur (Karnataka), i morint al setge d'Arcot. 

El seu fill Ram Singh I va abraar el partit d'Azam Shah (fill d'Aurangzeb) contra el seu germ Shah Alam Bahadur Shah, i va morir a la decisiva batalla de Jajau el 1707.

Bhim Singh, el successor,  va morir el 1720 en lluita al costat de l'emperador contra Nizam al-Mulk al Dcan. Fou el primer que va portar el ttol de maharao; va afavorir la causa dels germans Saiyidis i va aconseguir el comandament de 5000 homes (amb la dignitat de panj hazari); els seus dominis es van estendre amb la fortalesa de Gagraun, Baran, Mangrol, Manohar Thana i Shergarh.

El va succeir el seu fill Arjun Singh, mort sense successi el 1724, i desprs el germ d'aquest Durjan Sal, que va governar 22 anys i va resistir un setge del sobir de Jaipur el 1744, ampliant encara els seus dominis. Van seguir Ajit Singh (1756-1759) i Chhatarsal I (1759-1766); en el govern del darrer l'estat fou envat altre cop  per Jaipur (1761) que volia imposar tribut als hara, per les forces atacants, tot i ser superiors en nombre, foren derrotades completament a Bhatwara, prop de Mangrol, sent el principal factor de la victria el faujdar (comandant hereditari de l'exrcit) Zalim Singh I. A Chhatarsal el va succeir el 1766 el seu germ Guman Singh, amb el que Zalim va caure en desgracia, a causa segons es creu de rivalitats amoroses, i fou destitut; Zalim va emigrar a Udaipur on va fer bons serveis al sobir i va rebre el ttol de raj rana; va tornar a Kotah on no sols fou perdonat sin reinstallat en el seu antic crrec i quan el sobir de Kotah, Guman, era a punt de morir, va cridar a Zalim i li va encarregar la custodia del seu fill Umed Singh (1771-1819) i la regncia del regne (1771). Aix Zalim va esdevenir l'autntic governant de Kotah, al que va portar a gran prosperitat; va governar ms de 50 anys.

Zalim es va destacar per la seva justcia i noblesa. Va fer hbils negociacions en el perode 1805 a 1817, quan l'anarquia dominava la Rajputana, va introduir una forma regular de govern, un exrcit format sobre el model europeu i un nou sistema de rendes de la terra, i en general el pas va esdevenir prsper. El 1817 va posar a Kotah sota protectorat britnic i el tribut pagat als marathes va passar als nous protectors; Zalim s'oblig a aportar tropes quan li fos sollicitat. Un acord complementari el 1818 va donar l'administraci de Kotah a Zalim i als seus hereus en successi regular i perpetua, encara que els maharaos de la lnea reial continuarien en el crrec sense poder; la mort d'Umed Singh el 1819 semblava que havia de consolidar la situaci per el successor Kishor Singh II (1819-1828) va tractar de recuperar la seva autoritat i tropes britniques van haver d'anar en ajut del regent i el 1821 Kishor fou derrotat i va haver de fugir a Udaipur on finalment va reconixer el dret a l'administraci dels zalmides i va poder retornar a palau a Kotah. Zalim va morir el 1824 als 84 anys.

El successor fou el seu fill Madho Singh, notablement incompetent, i el va seguir el seu fill Madan Singh. Al mateix temps va morir Kishor Singh II i el va succeir el seu nebot Ram Singh II; el 1834 les disputes entre Ram i Madan va esclatar amb virulncia i Madan fou expulsat, el que va amenaar una revolta popular i va aconsellar la partici de l'estat, i d'acord totes les parts implicades es va crear el nou principat de Jhalawar pels zalmides (1838), formar per 17 districtes de Kotah; l'estat de Kotah mantindria una fora auxiliar (anomenada contingent de Kotah). 

Aquesta fora es va amotinar el 1857  i va matar al agent poltic major Burton i als seus dos fill, i al cirurgi de l'agncia; el palau del maharao fou tamb atacat, per tot i aix aquest fou acusat de no haver ajudat al agent poltic i la seva salutaci fou reduda de 17 a 13 canonades; no obstant el 1862 va rebre el sanad o decret que li garantia el dret d'adopci.  Ram Singh va morir el 1866 quan l'estat estava en decadncia per anys de mala administraci sobretot deguda a alguns ministres inadequats, i la deute del principat era important (27 lakhs); fou succet pel seu fill Chhatarsal II (1866-1889) que va recuperar la salutaci de 17 canonades.

Encara que va tractar de redrear la situaci la deute va seguir augmentant (a 90 lakhs); el maharao va demanar la intervenci administrativa britnica per va sollicitar incloure algun ministre nadiu. El 1874 el nawab Sir Faiz Ali Khan de Pahasu fou nomenat per administrar l'estat, subjecte a la supervisi de l'agent a Rajputana del governador general; va exercir el crrec fins el 1876 en qu es va retirar i l'administraci fou transferida a l'agent poltic assistit per un consell; aquesta soluci va continuar fins a la mort de Chhatarsal el 1889 i en aquest perode es van introduir nombroses reformes i es va pagar la deute (es va completar el pagament el 1885). 

Va pujar al tron el fill adoptiu de Chhatarsal, Umed Singh II, segon fill del maharaj Chaggan Singh de Kotra, a uns 60 km a l'est de Kotah. Va rebre els poders parcialment el 1892 i totalment el 1896. Amb la deposici de Zalim Singh II de Jhalawar el 1892, i com que no tenia fills, el govern britnic va restituir a l'estat a Kotah una part dels territoris que havien format l'estat de Jhalawar el 1838 i la resta (districtes de Shahabad i Chaumahla) es va reservar pels zalmides i per aquells sardars que es considerava inconvenient transferir a Kotah. En el seu govern es va construir el ferrocarril del sud-est amb ramal fins a Baran, es va fer front a la fam de 1899-1900 i es va introduir la moneda britnica com nica legal. Va governar fina a la seva mort el 27 de desembre de 1940 i el va succeir el seu fill Bhim Singh II (mort el 1991).

Bhim Singh va portar a l'estat a la Uni del Rajasthan junt  amb Banswara, Bundi, Dungarpur, Jhalawar,  Kishangarh, Pratapgarh, Shahpura, i Tonk, uni establerta formalment el 25 de mar de 1948 (de la qual Kotah fou la capital) i a la que es va afegir el principat d'Udaipur tres dies desprs, i formalment el 18 d'abril de 1948. El 30 de mar de 1949 s'hi van unir els grans estats (Jaipur, Jodhpur, Jaisalmer i Bikaner) i es va formar el Gran Rajasthan, i finalment s'hi va incorporar la Uni de Matsya el 15 de maig de 1949 i es va former l'estat de Rajasthan. Fou rajpramukh de la Uni del Rajasthan (amb Shri Gokul Lal Asawa com a primer ministre) i up-rajpramukh (1948-1949) desprs de la incorporaci de Udaipur (amb Shri Manikya Lal Verma com a primer ministre) i altre cop quan es va formar el Gran Rajasthan (el 1949 amb Shri Hira Lala Shastri com a primer ministre), i desprs up-rajpramukh de l'estat del Rajasthan del 1949 al 1956, quan l'estat d'Ajmer-Merwara (antiga provncia britnica del mateix nom) fou incorporada a l'estat del Rajasthan (novembre del 1956).

 Llista de maharaos .
 Madho Singh  1631-1656;
 Mokund Singh 1656-1658;
 Jagat Singh 1658-1669 ;
 Kishor Singh I 1669-1685;
 Ram Singh I 1685-1707;
 Bhim Singh I 1707-1720;
 Arjun Singh 1720-1724;
 Durjan Sal 1724-1756;
 Ajit Singh  1756-1759;
 Chhatarsal I 1759-1766;
 Guman Sing 1766-1771;
 Umaid Singh I  1771-1819;
 Kishor Singh II 1819-1828;
 Ram Singh II 1828-1866;
 Chhatarsal  II 1866-1889;
 Umaid Singh II 1889-1940;
 Bhim Singh II 1940-1949;

 Notes .


 Referncies .
Llista de governants i genealogia d'Henry Soszynski, Brisbane (AUS);
Imperial Gazetteer of India, volum 15, Oxford 1908-1931;
Andr Flicher "Drapeaux et Armoiries des Etats Princiers de l'Empire des Indes", Dreux 1984;
John Mc Meekin, Arms & Flags of the Indian Princely States, 1990;
The court Fee and Revenue Stamps of the Princely States of India, Adolph Koeppel & Raymon D. Manners, Nova York 1983;

 Vegeu tamb .
Kota  (ciutat) (abans Kotah (ciutat));
Districte de Kota;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313176" title="Creu de Bronze (Pasos Baixos)" nonfiltered="2541" processed="2533" dbindex="122708">


La Creu de Bronze (neerlands: Bronzen Kruis) s una medalla neerlandesa, creada per la Reina Guillemina I l'11 de juny de 1940 (poc desprs d'iniciar el seu exili de la Segona Guerra Mundial).

s atorgada pel valor o els fets meritoris de lideratge davant l'enemic, en servei del Regne dels Pasos Baixos. Quan els civils o els militars estrangers actuen en un inters especial per la seguretat d'Holanda, tamb poden rebre-la.

La seva primera concessi va ser l'11 de juny de 1940 i la darrera va ser al 2002 a Cambodja. Se n'han atorgat 3.498, i pot ser concedida a ttol pstum. 

Se situa sota el Lle de Bronze i l'Orde Militar de Guillem i t precedncia sobre la Creu al Mrit.

Pot ser atorgada diversos cops. Llavors, el receptor llueix un nmero arbic daurat sobre el gal ( 2 ,  3 , etc.) 

En un inici, era concedida a qui hagus estat Mencionat als Despatxos (si no hagus rebut la  Creu de Bronze abans). Per a indicar aquesta menci, es posava una corona reial daurada sobre el gal de la medalla. No obstant, al 1944, desprs de la creaci del Lle de Bronze, totes les creu de bronze rebudes per Menci als Despatxos van ser substitudes per la nova distinci.

 Disseny .
Una creu pate amb un medall central. A l'anvers, una  W  coronada en un cercle de fulles de roure a l'esquerra i de llorer a la dreta. Al revers, tamb apareix el cercle floral, amb la data 1940 al centre de la inscripci  TROUW AAN / KONINGIN / EN / VADERLAND  (Fidel a la Reina i a la Ptria) als braos de la creu.

El disseny s el mateix que el de la Metalen Kruis 1830-1831, llevat de que es va substituir el  1830-1831  per  1940 , i el  Rei  pel  Reina  

Penja d'un gal taronja, amb una franja blau Nassau al mig.

Enllaos externs.
 Pgina oficial sobre els Honors Reials Holandesos.
 Pagina molt complerta sobre les condecoracions holandeses (en angls i neerlands);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313178" title="Otello (pellcula)" nonfiltered="2542" processed="2534" dbindex="122709">

Otello (1952) fou una de les moltes obres de Shakespeare adaptada per Orson Welles, en aquesta ocasi per al cinema. Com succeiria repetidament al llarg de la seva carrera, el rodatge va haver-se d'aturar per manca de diners, continuant la producci mesos ms tard. L'estil expressionista d'unes imatges contrastades en blanc i negre torna a ser marca d'estil del cineasta, interpretant ell mateix a Otello. 

Va ser dirigida i produida per  Orson Welles, que tamb innterpretava un paper. El gui va ser adaptat per Welles i Jean Sacha (que no surt als crdits). La pellcula va ser filmada en exteriors al Marroc, Vencia, la  Toscana i Roma i en els Estudis Scalera a Roma.

A ms a ms d'Orson Welles, el repartiment incloa Michel MacLiammir com Iago, Robert Coote com Roderigo, Suzanne Cloutier com Desdemona, Michael Laurence com Michael Cassio, Fay Compton com Emilia i Doris Dowling com Bianca. Joseph Cotten i Joan Fontaine tamb apareixien, sense sortir als crdits. 
Un dels films ms complicats de Welles,  Othello  va estar filmant-se i aturat durant tres anys. La pellcula es va complicar pels italians, temorosos d'arrunar-se amb la pellcula. Aix portava a algunes solucions imaginatives; L'escena famosa en la qual Roderigo es assassinat en uns banys turcs es va fer perqu els vestuari no estava preparat. La filmaci va comenava el 1949, per va ser forada a acabar quan els diners per a la producci es van acabar. Aix portava a una producci d'estira i arronsa; per exemple, una de les escenes de lluita comena al Marroc, per el final es va filmar a  Roma uns quants mesos ms tard. Welles va  utilitzar els diners de les seves feines interines, com  El Tercer Home (1949), per finanar la pellcula. 

Aquesta llarga i complicada filmaci es detalla al llibre de Michel MacLiammir, Put Money in Thy Purse.'

La pellcula es va estrenar a Europa amb bones critiques el 1952, guanyant la  Palma d'Or al Festival Internacional de Cinema de Cannes, encara que era ignorada en gran part als Estats Units. Es va reestrenar el 1991, amb la seva banda sonora reconstruda en  so estreo (el dileg era en gran part igual, encara que remasteritzat, i el resultat es va enregistrar novament en estreo). Aquesta versi va tenir un gran xit als Estats Units.

 Repartiment .

 Othello : Orson Welles;
 Iago : Michel MacLiammir;
 Desdmone : Suzanne Cloutier;
 Roderigo : Robert Coote ;
 Cassio : Michael Lawrence;
 Emilia : Fay Compton;
 Page : Joan Fontaine (no surt als crdits);

 Premis .
 Festival Internacional de Cinema de Cannes : Palma d'Or 1952;

 Al voltant de la pellcula .
La pellcula, per raons pressupostries, va ser rodada en blanc i  negre al Marroc i va patir nombroses parades pels problemes econmics. Orson Welles va rodear mentrestant El tercer home i va reinvertir els seus honoraris per poder continuar la producci de la pellcula.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313184" title="Escala octatnica" nonfiltered="2543" processed="2535" dbindex="122710">
Una escala octatnica s una escala musical de vuit notes. Malgrat que hi ha diferents possibilitats de combinar 8 sons diferents per a fer una escala, la forma ms famosa s una escala en la qual les notes ascendeixen alternant intervals de to i de semit. En la teoria clssica, aquesta escala s'anomena simplement escala octtonica, mentre que en la teoria de jazz rep el nom d'escala disminuda, ja que es pot concebre com una combinaci de dos acords entrellaats de sptima disminuda, de la mateixa manera que l'escala augmentada es pot concebre com una combinaci de dos acords triades augmentats. El terme octatnic va ser introduit per Arthur Berger el 1963 com a octatonic pitch collection.

A causa de la simetria interna d'aquesta escala (composta de 4 grups iguals de 3 notes cada un), hi ha noms tres escales octatniques diferents (no produdes a partir de la transposici), i una escala octatnica donada t noms dos modes (un comenant el seu ascens amb un to entre les dues primeres notes, mentre que l'altre comena amb un semit). Per aix Olivier Messiaen considerava l'escala octatnica com un dels modes de transposici limitada.


Fonts.

Berger, Arthur (1963). "Problems of Pitch Organization in Stravinsky". Perspectives of New Music II/I (Fall-Winter);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313196" title="Bengala" nonfiltered="2544" processed="2536" dbindex="122711">

 Geografia;
Bengala (regi);
Bangla Desh estat independent de l'sia;
Bengala Occidental, estat de l'ndia;
Golf de Bengala;
Focs artificials;
Bengala (pirotcnia);
Fauna;
Tigre de Bengala;

Vegeu tamb.
Bengal;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313198" title="Grigori Ikovlevitx Soklnikov" nonfiltered="2545" processed="2537" dbindex="122712">
 
Grigori Ikovlevitx Soklnikov (en rus                               ) (Romn, Ucrana, 15 d'agost  de 1888 - Verkhneuralsk, Rssia, 21 de maig de 1939), de nom real Guirx Iankelvitx Brilliant (                        ), fou un economista, periodista, advocat i diplomtic sovitic. 

Era fill d'un metge de ferrocarril jueu de l'actual provncia de Poltava, per que es va desplaar a viure a Moscou.

Bolxevic des del 1905, desprs de la Revoluci d'Octubre, ocup diversos crrecs governamentals. Fou Comissari de Finances, aix com ambaixador sovitic a Anglaterra. Particip en la delegaci per a les negociacions de pau amb Alemanya, reemplaant Lev Trotski com a president de la delegaci, i sign el Tractat de Brest-Litovsk el 1918. Durant el perode 1918-1921, va treballar intensament en l'establiment del poder sovitic al Turquestan. Fou un dels creadors de la primera moneda sovitica estable.

Progressivament, an enfrontant-se dialcticament amb Stalin, que l'envi d'ambaixador a Londres el 1929. En tornar el 1936, durant la Gran Purga, Soklnikov fou arrestat i condemnat a 10 anys de pres. Soklnikov desaparegu a la pres, probablement assassinat. La investigaci durant el mandat de Nikita Khrusxov revel que l'assassinat fou orquestrat per l'NKVD, la policia poltica secreta. 

El 1988 es rehabilit oficialment la seua figura.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313201" title="Carlos Catal Martnez" nonfiltered="2546" processed="2538" dbindex="122713">
Carlos Lorenzo Gregorio Catal Martnez (Montevideo, 16 de maig de 1824 -  1863) fou un militar, poltic i empresari uruguai, fundador de la ciutat de San Eugenio del Cuareim, avui coneguda com Artigas.

Carlos Catal va nixer a Montevideo, fill del pedagog valenci Josep Catal i Codina i de la seva dona uruguaiana, Gregoria Martnez Ballesteros. Als divuit anys deixa els seus estudis per combatre per la defensa de Montevideo, durant la Guerra Gran (1839-1852).

El 1844 es trasllada a Salto, per ordre de Giuseppe Garibaldi, per lluitar contra les forces opressores argentines. El 1851, segueix les ordres del General Eugenio Garzn, que havia combatut al costat de Jos Gervasio Artigas, i es dirigeix cap al nord del pas per fundar els pobles de Cuareim i Constitucin. Aquest incident representava un problema en un moment en qu la frontera era disputada entre el Brasil i el nou pas, l'Uruguai. Per aquest motiu, Catal rep ordres de construir pobles a la frontera amb Brasil, per justificar la sobirania uruguaiana sobre el territori.

Va morir el 1863, als 39 anys d'edat.

 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313204" title="Exrcit de Resistncia del Senyor" nonfiltered="2547" processed="2539" dbindex="122714">
L'Exrcit de Resistncia del Senyor (Lord's Resistence Army, LRA) es un grup militar oposat al president Museveni d'Uganda. Esta dirigit per Josep Kony i el formen majoritriament membres de l'tnia acholi.

Els Acholi sn noms el 4% de la poblaci d'Uganda, i prcticament tots sn catlics. Durant la dictadura d'Idi Amin Dada van patir el genocidi pel seu suport a Milton Obote, rival d'Amin. Quan finalment Obote va tornar al poder amb ajut dels tanzans, els acholi de l'exrcit vencedor va cometre matances a la regi de la que Amin era natural (la provncia del Nil Occidental). Finalment els militars d'origen acholi van prendre el poder enderrocant a Obote el juliol de 1985, per foren derrotats per la guerrilla de Yuweri Museveni el 1986 i van haver de fugir cap al nord del pas.

El principal moviment que pretenia dirigir aquests fugitius fou la UPDM (Uganda People's Democratic Movement) dirigida pel general Tito Okello, per el moviment va desaparixer a la mort del general el 1990, quan el seu successor, Eric Otema Allimadi, va pactar amb el govern. Llavors un petit grup, la UDCA (Uganda Democratic Christian Army) va esdevenir la principal oposici.

La UDCA eren les restes d'un exrcit de fantics que es van revoltar contra Museveni el 1987, dirigits per Alice Lakwena i el seu cos Joseph Kony. Aquest va adoptar tctiques de guerrilla i va seguir la lluita. El 1991 la LRA va perdre prop de tres mil combatents, i a l'any segent encara un major nombre. El 1994 es van produir converses amb el govern que van fracassar i la UDCA va augmentar els seus atacs. Uganda va acusar al Sudan de donar suport als rebels.

El 1995 la UDCA va agar el nom de Exrcit de Resistncia del Senyor (Lord's Resistence Army, LRA). A finals del 1995 l'Exrcit d'Alliberament del Poble Sudans, aliat d'Uganda, va atacar al LRA i li va causar algunes derrotes als seus camps a Sudan, per el febrer de 1996 la LRA va reprendre les seves activitats militars. El 1998 i 1999 les seves operacions militars, sovint de notable crueltat, es van ampliar. Uganda va utilitzar als seus aliats del Sud del Sudan per lluitar contra el grup.

Quan va esclatar la guerra civil a la Repblica Democrtica del Congo, Laurent Kabila va donar suport al LRA, mentre Uganda afavoria a algunes de les faccions congoleses. La tensi va romandre fins desprs de l'11 de setembre del 2001, quan les relacions entre Uganda i Sudan van canviar.

El mar del 2002 l'exrcit ugands o Uganda People's Defence Force (UPDF) va iniciar una ofensiva coneguda com "Operation Iron Fist", al sud del Sudan, amb l'autoritzaci del National Islamic Front. Al mateix temps les forces ugandeses al Congo es van retirar. Per el LRA va reprendre els atacs a Uganda al caps d'uns mesos, augmentant la seva brutalitat. Museveni va portar al grup davant la Cort Penal Internacional (International Criminal Court, ICC) per determinar si era culpable de crims de guerra. El 2005 el ICC va emetre ordes internacional de detenci contra els cinc principals caps del LRA.

El 2004 les lluites seguien i el govern ugands no podia posar fi al conflicte. El 2005 les forces de la LRA operaven al Congo. Les forces de la LRA es van reduir a uns dos mil homes per la pressi dels ugandesos, i certes diputes internes (el segon comandant, Vincent Otti, va morir el 3 de novembre del 2007 en la lluita pel poder amb Kony). El juliol del 2006 es van obrir converses a Juba (Sudan) entre Uganda i la LRA i el 26 d'agost del 2006 es va signar una treva que es va fer efectiva el setembre; desprs van seguir peticions i contra peticions per l'afer principal sembla ser la manca de garanties sobre la situaci dels caps de la guerrilla en relaci al ICC, cosa que ha fet per ara impossible l'acord definitiu.

 Bandera .

S'utilitzaven als anys noranta banderes blanques amb una (o ms d'una) creu, probablement blava; no consta que fos la bandera oficial de la UDCA.

La bandera de la LRA es probablement horitzontal groc sobre vermell ja que els guerrillers porten cintes i medalles amb aquestos colors





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313206" title="Bella Unin" nonfiltered="2548" processed="2540" dbindex="122715">

Bella Unin, ms coneguda antigament com Santa Rosa de la Bella Unin del Cuareim, s una ciutat de l'Uruguai, situada al nord-oest del departament d'Artigas, a ms de 600 quilmetres al nord de Montevideo, la capital del pas. Es troba oposada a la localitat argentina de Monte Caseros, a la provncia de Corrientes, i al lmit amb el Brasil, ra per la qual rep el nom de "Bella Unin", per ser l'nica ciutat de tot l'Uruguai que limita amb els dos pasos vens. La seva poblaci, d'acord amb les dades del cens de 2004, s de 13.187 habitants, dels quals la meitat sn menors de 25 anys d'edat. 

Els rius Uruguai i Cuareim la separen de l'Argentina i del Brasil (Barra do Quara), respectivament. Abans de l'poca colonial, quan els espanyols van arribar a aquesta zona, la terra es trobava habitada per diversos amerindis (charras, bohanes, minuanes, guaranes, tapes i yapeyuanos).

Els cultius principals sn la canya de sucre, l'arrs, les hortalisses, els ctrics i el ram, amb una elaboraci destacada de vins.

El clima s subtropical subhumit. La precipitaci anual s de 1450 mm. La temperatura mitjana el juny s de 13,5 C i el gener de 26,2 C.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313207" title="Caaveral" nonfiltered="2549" processed="2541" dbindex="122716">


Caaveral s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313209" title="Carcaboso" nonfiltered="2550" processed="2542" dbindex="122717">

Carcaboso s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313211" title="Casar de Cceres" nonfiltered="2551" processed="2543" dbindex="122718">



Casar de Cceres s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. s el centre de producci d'un tipus de formatge crems anomenat Torta de Casar.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313213" title="Casar de Palomero" nonfiltered="2552" processed="2544" dbindex="122719">


Casar de Palomero s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313215" title="Casatejada" nonfiltered="2553" processed="2545" dbindex="122720">


Casatejada s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

 Demografia .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313218" title="John Fitch" nonfiltered="2554" processed="2546" dbindex="122721">
 John Fitch  va ser un enginyer i pilot de curses automobilstiques estatunidenc que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

John Fitch va nixer el 4 d'agost del 1917 a Indianapolis, Estats Units i viu actualment a Connecticut.

Com a enginyer ha realitzat diversos invents per millorar la seguretat en l'autombil que li han servit per guanyar diversos premis per la seva tasca en pro de la seguretat.

 A la F1 .

Va debutar a l'ltima cursa de la quarta temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1, la corresponent a l'any 1953, disputant el 13 de setembre el GP d'Itlia al Circuit de Monza.

John Fitch va participar a dues curses puntuables pel campionat de la F1, disputant-les en dues temporades diferents, les corresponents als anys 1953 i 1955.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313219" title="Luigi Musso" nonfiltered="2555" processed="2547" dbindex="122722">
 Luigi Musso  va ser un pilot de curses automobilstiques itali que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Luigi Musso va nixer el 28 de juliol del 1924 a Roma, Itlia i va morir el 6 de juliol del 1958 en un accident al circuit de Reims-Gueux.


 A la F1 .

Va debutar a l'ltima cursa de la quarta temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1, la corresponent a l'any 1953, disputant el 13 de setembre el GP d'Itlia al Circuit de Monza.

Luigi Musso va participar a vint-i-cinc curses (amb 1 victria i set podis) puntuables pel campionat de la F1, disputant-les en sis temporades diferents, les que hi ha als anys 1953 i 1958.


 Resultats a la Frmula 1 .



(*) Cotxe compartit.


 Resum .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313220" title="Louis Franois de Boufflers" nonfiltered="2556" processed="2548" dbindex="122723">

Louis Franois de Boufflers, duc de Boufflers i comte de Cagny (10 de gener, 1644 - 22 d'agost, de 1711) fou un militar (Mariscal de Frana) i aristcrata francs al servei de Llus XIV de Frana durant la Guerra de Successi Espanyola.

Nomenat comandant en cap de l'exrcit francs al front itali, fou destitut desprs de ser derrotat a la Batalla de Carpi i fou rellevat pel Duc de Villeroy.

Expedient Militar.
Ingress a l'exrcit i ja al 1663 serv al setge de Marsal, convertint-se en coronel de dragons el 1669. En la conquesta de Lorraine (1670) lluit a les ordres del Mariscal de Crquy.

Guerra francoholandesa. 
En la Guerra francoholandesa compl sota el Vescomte de Turenne, on es disting per la seva habilitat i bravesa. El 1677 fou ascendit al grau de mariscal de camp.

Guerra dels Nou Anys. 
El 1681 fou nomenat tinent general i a l'inici de la Guerra dels Nou Anys fou nomenat comandant en cap de l'exrcit francs del Mosella, on encaden una srie de victries: el 15 d'octubre de 1688 prengu la fortalesa Magncia amb 20,000 soldats; desprs dirig el cos d'exrcit fins a Sambre i refor el duc de Luxemburg en viglies de la Batalla de Fleurus (1690). Pels seus serveis fou nomenat el 1692 Mariscal de Frana i al 1694 se'l feia un duc de Boufflers.

Guerra de Successi Espanyola.
Al 1702, a l'inici de la Guerra de Successi Espanyola, fou nomenat comandant en cap de l'exrcit francs de Flandes, al front continental. Al 1703 aconsegu derrotar l'exrcit holands a la Batalla d'Eckeren. A partir de 1704, apartat ja de l'alt comandament, comand les Gurdies reials franceses. 

Al 1708, quan Lilla estava sota l'amenaa de setge pel Duc de Marlborough i el Prncep Eugeni de Savoia, Boufflers fou nomenat comandant en cap i durant tres mesos dirig una resistncia obstinada. El rei Llus XIV de Frana l'honor com si la defensa de Lilla hagus estat una victoria i se'l feia Par de Frana.

El 1709 per, quan les contnues derrotes borbniques portaren Frana prop del collapse militar i econmic, el Duc de Boufflers s'ofer novament per servir sota el comandament de Duc de Villars; malgrat tot, no pogueren evitar una nova derrota borbnica a la Batalla de Malplaquet.

El Duc de Boufflers mor a Fontainebleau el 22 d'agost, de 1711.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313221" title="Castaar de Ibor" nonfiltered="2557" processed="2549" dbindex="122724">


Castaar de Ibor s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

 Demografia .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313223" title="Ceclavn" nonfiltered="2558" processed="2550" dbindex="122725">


Ceclavn s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313225" title="Cilleros" nonfiltered="2559" processed="2551" dbindex="122726">


Cilleros s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313227" title="La Cumbre" nonfiltered="2560" processed="2552" dbindex="122727">


La Cumbre s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

Demografia.

 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313229" title="Deleitosa" nonfiltered="2561" processed="2553" dbindex="122728">


Deleitosa s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313231" title="Descargamara" nonfiltered="2562" processed="2554" dbindex="122729">


Descargamara s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. Limitan al nord amb Sahugo i Robledillo de Gata, al sud amb Santibez el Alto i Cadalso, a l'est amb Pinofranqueado i a l'oest amb Villasrrubias i Robleda.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313233" title="Eljas" nonfiltered="2563" processed="2555" dbindex="122730">


Eljas s un municipi de la Vall de Xlima a la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. Limita al Nord amb Navasfras;a l'Est amb El Payo (provncia de Salamanca), al sud amb San Martn de Trevejo; i, a l'Oest amb Valverde del Fresno.


 Galeria d'imatges .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313235" title="Escurial" nonfiltered="2564" processed="2556" dbindex="122731">


Escurial s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313237" title="Fresnedoso de Ibor" nonfiltered="2565" processed="2557" dbindex="122732">


Fresnedoso de Ibor s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

Demografia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313255" title="Carles Siz i Xiqus" nonfiltered="2567" processed="2558" dbindex="122734">
;
Carles Siz i Xiqus (Canet de Mar, 28 de mar de 1974) s historiador, periodista i docent. 

Llicenciat en histria, diplomat en estudis avanats i doctorand en histria contempornia per la Universitat de Barcelona. Actualment s professor-tutor de la Universidad Nacional de Educacin a Distancia, professor de l'Escola d'Adults Natura de Pineda de Mar i coordinador de la Universitat de la Gent Gran de la UNED a Canet de Mar.
s autor de diferents estudis sobre la histria de Canet de Mar i la Catalunya de la Restauraci. S'ha especialitzat en l'estudi de la histria poltica del segle XIX-XX i en el patrimoni de la comarca del Maresme.
A nivell periodstic, ha escrit des de ben jove articles a diferents mitjans de comunicaci locals i comarcals com ara l'El Nou Santpolenc, El Punt, Nova Plaa de la Llenya, Amunt Arenys, El Sot de l'Aub, la Roca de Xeix, entre d'altres. L'any 1994 va fundar, juntament amb el periodista Toni Cruanyes la revista MBIT de Canet que s'ha convertit en un referent de la premsa local a la comarca. Combina la recerca i el periodisme amb la gesti editorial.

Obra.
 Imatges Retrospectives de Canet  ;
 El Cooperativisme a Canet ;
 La Passejada per la histria de Canet  ;
 El Cmic... de la histria de Canet  ;
 Amb Jordi Poms, Joaquim Pou i Mas, dinamisme i ambici. De cooperativista agrari a conseller de la Generalitat ;
 Justcia Social 1923-1926. Breu histria del setmanari socialista catal ;
 Guia Histrica de Canet de Mar, ;
 Autor de les cronologies de l'obra collectiva 1899-1988. Talladellas o la reivindicaci de la memria ;
 Sant Vicen de Montal. El creixement urbanstic d'una poblaci a cavall dels segles. De la formaci del nucli a l'expansi cap el litoral ;
 Juntament amb Francesc Arcas i Marc Vidal, La Premsa a Canet de Mar ;
 L'estudi introductori de Dietari del Dr. Mari Serra i Font, ;
 Llus Domnech i Montaner (1849-1923). El llegat arquitectnic, poltic i cultural a Canet de Mar ;
 
En l'actualitat est ultimant la publicaci de l'obra collectiva Canet de Mar, histria i patrimoni i de la biografia Mari Serra i Font (1863-1923) i els origens del catalanisme poltic", com a resultat de la seva tesi doctoral.

Enllaos externs.

Edicions Els 2 Pins
Revista MBIT
UNED

Referncies.



Fonts.

Premsa en paper

 Juanola, Laura: Toni Cruaas i Carles Saiz. El personatge. A: El Punt, Comarques Gironines, 26 de novembre de 1994;
 Metinni, Rubn: Presentaci del llibre Imatges Retrospectives de Canet. A: Nova Plaa de la Llenya, novembre 1994;
 Aparicio, Carles: La editorial Dos Pins saca el primer libro de Canet. A: El Peridico, 9 de novembre 1994;
Mrmol, Iolanda: Dos universitaris de Canet creen una editorial per a temes locals. A: El Punt, Comarques gironines, 30 d'octubre 1994.
 Calls, Albert: Edicions Els 2 Pins, de Canet de Mar. A: Cap Gros, Cinc-cntims, 9-18 desembre 1994;
 Parera, Nria: Els Dos Pins posa a la venda un nou llibre d'histria local de Canet. A: El Punt Maresme, 17 d'abril 1995;
 Aparicio, Carles: Canet reedita un libro de historia local del siglo XIX. A: El Peridico, 19 d'abril 1995;
 Fuentes, Antoni: Carles Siz i Antoni Cruaas divulguen la histria de Canet editant llibres. A: Reprter, abril 1995;
 Parera, Nria: Sota l'ombra d'Els Dos Pins. A: El Punt Maresme, 24 setembre 1995;
 Parera, Nria: Canet presenta un llibre per celebrar els 130 anys de cooperativisme. A: El Punt Maresme, 19 de mar 1996;
 Pujadas, Joan. Canet celebra 130 anys de cooperativisme amb un llibre i una conferncia de Joan Rigol. A: Reprter, abril 1996;
 Metinni, Rubn: Presentaci del llibre "El cooperativisme a Canet". A: MBIT, abril 1996;
 N.E: 130 anys de cooperativisme a Canet de Mar. A: Cooperaci Catalana, abril 1996;
 A.M: Carles Siz explica la histria de Canet a travs dels edificis. A: El Punt Maresme, 1 juliol 1997;
 Casanovas, Isaac: La histria de Canet per atots els pblics. A: mbit, abril 1998;
 De la Fuente, Antonia: La historia local recogida en un cmic. A: La Vanguardia, 13 mar 1998;
 Morell, Cati: Canet ja t cmic. A: El Punt Maresme, 23 de mar 1998;
 Editorial: La histria de Canet en cmic. A: El Punt Maresme, 23 de mar 1998;
 Calls, Albert: Un lbum d'historieta, publicat per Els 2 Pins, tracta de la histria de Canet. El cmic, per a tots els pblics l'han fet Carles Siz i Albert Xiqus. A: Crnica del Maresme, 28 de mar 1998;
 Manent, Albert: Canet de Mar i les seves histries. A: AVui, 26 de juny de 1999;
 Spa, Miquel: L'historiador Pons i Guri explica als canetencs l'origen del seu Ajuntament: A El Punt Maresme, 4 de juliol 1999;
 Mrquez, Teresa: Sant Pol recupera una figura histrica amb la biografia del sindicalista Joaquim Pou. A: El Punt, 2 de febrer 2000;
Ferrer i Costa, Josep: Es presenta la biografia del poltic santpolenc Joaquim Pou. A: Reprter, febrer 2000
 Spa, Miquel: Sant Pol preenta una biografia sobre l'histric lder sindical Joaquim Pou. A: El Punt, Maresme, 6 de febrer 2000;
 Redacci: Presentaci del llibre sobre la vida de Joaquim Pou. A: El Nou Santpolench, mar 2000;
 Mrquez, Teresa: Edicions Els 2 Pins organitza ua passejada nocturna per conixer la histria de Canet. A: El Punt, Maresme, 14 de juliol 2001;
 Arcas, Francesc: Ms de 200 pesones participen en la primera passejada nocturna per la histria de Canet. A: El Punt, Maresme, 16 de juliol 2001;
 Bernab, Mnica: Presenten una guia de butxaca sobre la histria de Canet des dels ibers fins ara. A: El Punt, 24 de desembre 2001;
 Vials, Eva: Atorguen la beca Raimon Bonal al canetenc Carles Siz per un estudi sobre Mari Serra. A: El Punt, Maresme, 4 de juny 2002;
 Mrquez, Teresa: La Premsa fa histria. A: El Punt, 23 de desembre de 2004;
 Martn Ramos, Jos Lus: Talladellas, entre l'apologia i la reivindicaci. A: L'Aven, desembre 2003;
 Fulguet, Josep Maria: Joaquim Pou i Mas. A: Avui, 5 de setembre 2007;
 Arcas, Francesc: Carles Siz: "El senyor Llus va portar la modernitat a Canet": A mbit, mar 2008;
 Mrquez, Teresa: L'altre Domnech i Montaner. A: El Punt, Maresme, 23 de maig 2008;
 Mrquez, Teresa: L'altre Domnech i Montaner. A: El Punt, Tarragons, 28 de maig 2008;
 Mas i Gibert, Xavier: El llibre de Llus Domnech i Montaner: A mbit, maig 2008;
 Mrquez, Teresa: L'altre Domnech i Montaner. A: El Punt, Barcelona, 3 de juny 2008;
 Calls, Albert: Domnech i Montaner en un llibre biogrfic. A: Tribuna Maresme, del 29 de maig al 4 de juny 2008;

Premsa digital

Vilaweb












El Punt








Avui


Construmatica
http://www.construmatica.com/libros/l/lluis_domenech_i_montaner_1849_1923_el_llegat_arquitectonic_politic_i_cultural_a_canet_de_mar/36925/opinar


Viure Canet
- 

La Malla


Tribuna del Maresme



L'Aven
www.lavenc.com/index.php/cat/content/search/(offset)/68?SearchText=carles 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313256" title="Mira" nonfiltered="2568" processed="2559" dbindex="122735">

Astronomia;
 Mira (estrella), estel de la constellaci de la Balena.
 Variable Mira, tipus d'estrella variable, relacionada amb l'estrella Mira.
Geografia;
 Mira (Conca), municipi de la provncia de Conca.
 Mira (Lcia), municipi de Lcia.
 Mira (Portugal), municipi portugus del districte de Coimbra.
 Mira (Vneto), municipi del Vneto.
 Regne de Mira, antic regne d'Anatlia.
 Riu Mira (pennsula Ibrica);
 Onomstica;
 Dioscori de Mira;
 Llus Fullana i Mira, ms conegut com el pare fullana, (Benimarfull, 1871 - Madrid 1948). Gramtic, erudit i religis valenci. ;
 Jos Mara Guervs y Mira (Granada, 1870 - Madrid, 1944) va ser un compositor espanyol.
 Pasqual Maragall i Mira (Barcelona 1941), poltic adscrit al PSC, fou alcalde de Barcelona i president de la Generalitat de Catalunya;
 Ernest Maragall i Mira, poltic, germ de Pasqual Maragall;
 Joan Francesc Mira i Caster  (Valncia, 1936), escriptor, antropleg i socileg. ;
 Eduard Mira i Gonzlez (Valncia, 1945) s un socileg valenci.
 Emili Mira i Lpez (1896-1964), psicleg catal.
 Pedro Solbes Mira (El Pins, Pas Valenci 1942), poltic valenci del PSOE, s ministre d'Economia i Hisenda d'Espanya.
Projectils;
 Punt de mira, estri per a dirigir un projectil durant el tir. ;
 Mira telescpica, un tipus especial de punt de mira.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313262" title="Tir amb arc als Jocs Olmpics d'estiu de 2008" nonfiltered="2569" processed="2560" dbindex="122736">
La competici de tir amb arc dels Jocs Olmpics d'estiu 2008 es disput a l'Olympic Green Archery Field, una avinguda temporal a l'Olympic Green, a l'Olympic Park de Pequn. Comen el dia 9 d'agost i finalitz el dia 15 d'agost.

Format de la competici.
Les dues categories d'homes i dones tenien la mateixa mida dels objectius (1.22 m) i estaven situats a la mateixa distncia (70 m). La puntuaci es determin segons la distncia a que del centre de la diana queds la fletxa, aconseguint la puntuaci mxima de 10 punts en el centre de la diana i la puntuaci mnima de 0 punts si s'err el tir.

Individual.
64 arquers competiren en les dues categories d'homes i dones. Una ronda preliminar on cada arquer dispar 72 fletxes (sis rondes de 12 fletxes cadascuna) determin els finalistes. La ronda final es decid en enfrontaments directes.

En aquesta ronda final, en les tres primeres rondes els arquers dispararen 18 fletxes en rondes de 3, i l'arquer que tingu la millor puntuaci combinada passava a la segent ronda. En les ltimes tres rondes (quarts de final, semifinals i els partits per medalla), els arquers dispararen 12 fletxes en rondes de 3.

Equips.
Tots els pasos que tinguessin 3 arquers en la competici individual podien participar en la competici per equips. La puntuaci del rnquing individual s'utilitz per marcar els classificats per a la ronda final. Els partits consistiren en cada equip disparant 27 fletxes en tres rondes de 9 fletxes, i on cada membre de l'equip disparar 3 fletxes.

Calendari.
Tots els horaris estan considerats en hora local de Pequn.

 Dissabte, 9 d'agost, 2008 .


 Diumenge, 10 d'agost, 2008 .


 Dilluns, 11 d'agost, 2008 .


 Dimarts, 12 d'agost, 2008 .


 Dijous, 14 d'agost, 2008 .


 Divendres, 15 d'agost, 2008 .


Resultats.




Medaller.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313265" title="Bdminton als Jocs Olmpics d'estiu de 2008" nonfiltered="2570" processed="2561" dbindex="122737">
La competici de Bdminton dels Jocs Olmpics d'estiu 2008 es disput del 9 al 17 d'agost. Es disputaren 5 proves, dues d'elles masculines, dues femenines i una de mixta. Aquesta s la cinquena vegada que aquest esport s present als Jocs Olmpics de manera oficial, desprs que s'estrens als Jocs Olmpics de Barcelona 92. Amb tot, anteriorment ja havia estat present, com a esport de demostraci a Munic 1972 i Sel 1988.

Totes les proves d'aquesta especialitat es realitzaren al Gimns de la Universitat Tcnica de Pequn.

Calendari.


Resultats.


Medaller per pasos de les proves de bdminton.


 Enllaos externs .
Web oficial dels Jocs Olmpics de Pequn 2008: Bdminton;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313271" title="Emili-romanyol" nonfiltered="2571" processed="2562" dbindex="122738">


L'emili-romanyol s una llengua parlada a Itlia nord-occidental, Piacenza, Ravenna, a l'Emlia-Romanya, Padana, sud de Llombardia, nord de Toscana i a la provncia de Pesaro. Tamb es parla a San Marino.

El nmero de parlants a l'Emlia-Romanya s'estima en 3.500.000 aproximadament (dades de 1983) A San Marino, el 83% de la poblaci (20.100 habitants), parlen aquesta llengua.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313272" title="Aah-Hotep II" nonfiltered="2572" processed="2563" dbindex="122739">
Aah-Hotep II fou una reina de l'Egipte, germana i esposa d'Amenofis I, un dels faraons de la XVIII dinastia egpcia. Va viure entre 1525 y 1504 a. C. (dades aproximades).

Era filla del fundador de la dinastia, Amosis I, i de la reina Amosis-Nefertari. El seu nom significa "la Lluna est satisfeta" (en una allusi al du lunar Thoth) que comparteix amb la seva via, la reina Aah-hotep I. 

Durant algn temps exist un misteri al voltant d'aquesta reina. Tot i que els registres reials fan referncia a ella com a "Filla de Rei, Esposa de Rei, Mare de Rei", no es coneixia qui era el fill seu que havia regnat. En 1918 fou descobert el cos d'un nad de sexe mascul a Deir el-Bahari, que fou identificat como el prncep Amenemhat, fill d'Aah-hotep II i d'Amenofis I, que hauria sigut el prncep hereu i que va morir quan tenia un o dos anys d'edat, deixant el tron a Tuthmosis I. Se sap que el seu tmul fou violat en temps de la dinastia XX, havent-hi trobat el seu cos en uns turons propers els sacerdots del du Ammon. Aquests sacerdots vren tornar a sepultar-lo junt amb Ahmose-Meritamon, l'altre germana i a gran esposa reial d'Amenofis, la qual tomba tamb havia sigut saquejada.

Aah-Hotep fou inhumada a la necrpoli reial de Tebes, i la seva mmia fou descuberta per Auguste Mariette a l'any 1859. Estava en un fretre de cedre coberta de moltes joies d'entre les que s'hi van trobar braalets, anells, un collar, un mirall, una diadema, un ventall i un pectoral d'or. S'hi conserva al Museu Arqueolgic d'El Caire.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313273" title="Nataci sincronitzada als Jocs Olmpics d'estiu de 2008" nonfiltered="2573" processed="2564" dbindex="122740">
La competici de nataci sincronitzada dels Jocs Olmpics d'estiu 2008 es disput des del 18 al 23 d'agost, al Beijing National Aquatics Center.

Calendari de classificaci.
 Equips .


 Parelles .


Calendari.


Resultats.


Medaller per pasos de les proves de nataci sincronitzada .


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Nataci sincronitzada 2008;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313281" title="Msica dels uigurs" nonfiltered="2574" processed="2565" dbindex="122741">


La msica dels uigurs comprn diferents estils regionals que sn productes de la geografia i la histria complexa de la regi. 

 Context geogrfic .
Els uigurs formen una comunitat de 8,4 milions de persones que habiten principalment a la regi de l'sia Central entre laXina (Xinjiang), Kazakhstan, Kirguizistan, Uzbekistan, Turquia i Rssia. La seva llengua s el uigur i la seva religi s l Islam (sunnita). Tamb hi ha petites comunitats a Pakistan, Arbia, Europa, EUA, i Monglia.

Els regnes-oasi, separats per muntanyes i deserts, han estat subjectes durant el curs de l historia a la influncia de diferents forces exteriors. Les tradicions musicals de les ciutats-oasi del sud de Khotan i Kashgar han estat ms influenciades per les tradicions asitiques centrals clssiques de Bukhara i Samarkanda, mentre que la msica de la ciutat-oasi de Qumul, la ciutat ms situada a l Est, t lligams ms propers a la msica de la Xina del Nord-oest. Cada ciutat-oasi de la regi mant el seu propi so i repertori distintiu, per les diferents poblacions est relacionades per una llengua comuna mantinguda per la comunicaci constant a travs del  comer i els moviments de poblaci. Musicalment hi ha molta connexi entre les diferents tradicions locals en termes d'instruments, gneres, estils i contexts.

 Histria .
Els estudiosos uigur consideren que les arrels de la seva msica es remunten al segle 11 a C., al poble Di, esmentat als primers anals de les dinasties xineses que vivien al nord de la Xina. El primer regne trquic (Kok Turk)) estava establert a la regi actualment coneguda com Xinjiang, al 552 dC., mentre que els turcs uigurs arribaren una mica ms tard, desplaant-se cap a l'oest des de Siberi, el 840 dC., desprs de l'esfondrament del seu regne en el riu Orghun. Els uigurs s'installaren a les regions cap al nord i cap al sud de les Muntanyes del Cel i es relacionaren amb els habitants locals. Per aix la msica de la regi anterior al segle 9 s igualment considerada com l'herncia dels contemporanis uigurs. Les fonts xineses sn riques en referncies a la primera msica de la regi, que qualificaren de Regi de l Oest (xiyu). Els annals dinstics enregistren que un msic anomenat Sujup, des del regne-oasis de Kusen (Qiuci), va viatjar a la cort de l'emperador xins Wudi el 567 dC., rere d'una princesa, i va introduir la teoria de set modes i cinc tons a la Xina. La msica de Kusen (Kucha actual), Idiqut (Turpan actual), Iwirghol (Qumul actual), Udun (Khotan actual) i Sule (Kashgar actual) era totalment popular a la Xina durant les dinasties de Tang i Song (segles 7th-10th). Els msics d'aquests regnes actuaven a la cort imperial i a les ciutats importants de Xina, introduint nous instruments i repertoris a la Xina central. La seva popularitat es pot constatar en les freqents referncies en la poesia xinesa d'aquella poca. Els estudiosos creuen que les famoses suites Tang Daqu de la cort imperial, que ms tard adoptaria la cort japonesa, tenen les seves arrels a les grans suites del segle 5 (chong kuy) de la Regi Occidental. El costum de mantir musics de la regi occidental a la cort xinesa va continuar a la dinastia Qing (fundat 16 segle). Els  registres de la cort Qing fan referncia a vuit msics de la cort de la Regi Occidental que tocaven peces anomenades senem, jula, i seliqe; noms que tamb es troben en el repertori uigur contemporani. 

El flux de la msica s'ha mogut histricament des de l'oest fins a l est. Mentre que els registres histrics xinesos demostren la influncia de la regi occidental a la Xina central, la msica uigur ha absorbit histricament molta influncia des de les regions d'sia Central fins a l'oest, arribant a travs de la Ruta de la Seda. L'Islam i la cultura islmica es va estendre lentament a travs de la regi, arribant a Kashgar a l inici del 10 segle, i no va sostenir Qumul, a l'est, fins el segle  16. Els Uigurs miren el Qarakhan Khanate de Kashgar (fundat al 10 segle) com a un gran moment per al desenvolupament de la seva msica. Aix, Xinjiang, el primer regne islmic, va introduir a la regi la religi, la cultura i saber del mn persa i rab. Durant aquest perode les idees dels terics musicals Al-Farabi i Ibn Sina s'introduen, junt amb instruments com el tambor de bandes de shawm (naghra-sunay), que va sonar a les batalles dels reis de Qarakhan.

L'era Chagatay (segles 14th-16th) tamb es considera com un perode important pel desenvolupament cultural i musical a sia Central, i moltes de les lletres de les canons del Dotze Muqam sn acreditades pels msics-poetes d'aquesta poca. Una font documental important de la msica d'aquest perode s la Histria dels Msics (Tarikhi Musiqiyun) escrita per Mulla Ismatulla Mojizi el 1854-55. 

 Gneres musicals .
Els gneres ms prestigiosos i coneguts de msica uigur sn les suites cantades, la msica instrumental i la msica de dansa coneguda com mugam. A ms del muqam, els uigurs mantenen tradicions populars en altres estils, com sn: el poema pic recitat (dastan), altres formes de can narrativa (qoshaq, leper, eytshish i maddhi), la msica de dansa (senem), msica instrumental, gneres musicals connectats amb el sufisme i els seus rituals i un repertori ampli de canons folklriques que freqentment fan referncia al sofriment de vida terrenal i als turments de l'amor frustrat. 

El mugam precisa un alt nivell d interpretaci, tant en l estructura de base com en la part d improvisaci. S interpreta amb instruments tpics com el daf (una pandereta gran), el kamancha (un tipus de viol) i el quitr  (un llat d onze cordes, de coll llarg). A Azerbaidjan, el mugam s interpreta tradicionalment als casaments, festes, pats i reunions ntimes anomenades majles, i tamb forma part de la tradici suf ritual. La UNESCO va proclamar el mugam d Azerbaidjan com Obra Mestra de l'Herncia Oral de la Humanitat, el 2003, i va promoure una campanya de restauraci i conservaci de les interpretacions diverses del mugam, en format slid, disponibles per al pblic. 

A pesar de la idea generalitzada per part dels occidentals de qu l'Islam s hostil a la msica, en el cas dels uigurs, molts contexts musicals tradicionals estan connectats amb la religi, en gran part degut a la influncia suf, que utilitzen la msica per expressar i promoure la seva fe. 

Avui, aquests gneres tradicionals competeixen amb una indstria viva de msica pop i de grups professionals patrocinats per l'estat.

 Context ritual .
Entre els uigurs, com en moltes altres cultures, els lmits entre el sagrat i el prof costa de distingir clarament, i moltes formes de msica profana es realitzen en contextos rituals. Algunes formes musicals, tanmateix, sn prpies del context ritual. Els sanadors rituals uigur, que encara es troben en zones rurals, es coneixen pel nom de baqshi o pirghun. Els seus cants rituals d exorcisme sovint empren melodies inspirades en canons folklriques locals, i a vegades les seves lletres tenen els mateixos temes d'amor que les canons folklriques. Els cants van normalment acompanyats per instruments de percussi (dapendi). Els seus rituals sn fortament xamnics (s de patrons rtmics de tambor per expulsar l esperit posset) i la dansa de trnsit del pirghun. 



Els centres suf uigur mantenen una nica tradici musical en els seus rituals de zikr a gran escala. La prctica del zikr, trobada entre els sufs de l'sia Central, l'Iran i Turquia, es refereix a la recitaci del nom d'Allah i de sants islmics. Entre els uigurs aquest ritual es qualifica popularment d'helqe (sohbet), mentre que el zikiri (zikr) es refereix especficament als cants rituals. El ritual hokmet es canta en un falset mesurat lliure, amb una melodia en to planyvol. En aquesta tradici, els fundadors del centre reciten, i els deixebles, els homes que assisteixen al ritual, ploren. Els homes s'agenollen i se sacsegen energticament, es mouen dins un cercle gran, movent els seus braos, i canten. Cada cant t un ritme especfic, i es poden realitzar fins disset cant  durant un ritual, que poden durar fins a set hores. A la regi Khoten, fins als anys 1970, els rituals suf eren acompanyats per instruments musicals, com els llats i la percussi. Aquesta prctica quasi ha desaparegut, a pesar de qu alguns grups utilitzen encara la percussi de sapaye per acompanyar els seus cants. 

Les Dones ritualistes sufs, conegudes com buwi, sn nombroses a travs de la regi. Els seus rituals sn similars en la forma als rituals dels homes, encara que les melodies de les seves canons (munajat) difereixen. Les buwis canten en els festivals dels santuaris (mazar) , fan de ploraneres en els funerals i fan de conductores en els  rituals de sanaci i d'exorcisme (khetme) en els domicilis de la gent. Les seves canons, normalment cantades sense acompanyament, son pensades per ser interpretades sense dificultats de mobilitzaci.

Entre els uigurs encara es poden trobar mendicants religiosos, anomenava ashiq o qelender . Es considera que aquests captaires que vaguen tot el dia, consagren la seva vida a la composici de msica dedicada a Du, i per aix els Uigurs sn molt caritatius amb ells. Utilitzen comunament instruments de percussi -dap, sapaye o tash-  per en els  festivals que realitzen als santuaris tamb toquen diversos tipus de llats. Moltes de les seves canons, tamb anomenades hokmet, estan estretament relacionades a les parts del meshrep del Dotze Muqam. 

Els Dolan Meshrep sn realitzats en una escala molt ms gran, a la qual assisteixen centenars de persones, i sovint duren tota la nit. Aquests esdeveniments es consideren incomplets sense msica. Al costat de les actuacions del mugam, els balls, els cmics i les canons d'pica, un lder religis pot convidar a dissertar sobre moral i religi. Els meshrep han fet tradicionalment la funci social de cort pblic. Els malfactors son portats davant de l'organitzador del meshrep (yigit beshi) per a ser criticats i castigats. 

Els festivals de Qurban, Rozi i Nawruz sn tamb ocasions importants per a l activitat musical. Els grans festivals fets als santuaris i a les tombes dels sants islmics sn llocs per a tota classe de msica: muqam, narraci d'histria, msica ritual sufi  i dansa. 

 Referncies .
 During, Jean & Trebinjac, Sabine. 1991. Introduction au Muqam Ouigour. Bloomington, Indiana. ;
 Harris, Rachel. 1998. Music, Identity and Persuasion: ethnic minority music in Xinjiang, China. Ph.D. Dissertation. London University. ;
 Light, Nathan. 1998. Slippery Paths: The Performance and Canonization of Turkic Literature and Uyghur Muqam. Song in Islam and Modernity. (Folklore, Indiana University). ;
 Mackerras, Colin. 1984. 'The Uighur Mukam'. Asian Music. . ;
 Svanberg, Ingvar. 1996. 'Ethnic Categorizations and Cultural Diversity in Xinjiang: The Dolans along ;
 *arkand River'. Central Asiatic Journal. 40/2. pp260-282. ;
 2000. New Grove Dictionary of Music: entry on Northwest China. ;
 Zhongguo Minjian Yinyue Jicheng: Xinjiang (Anthology of Chinese Folk Music: Xinjiang). ;
 Zhou Ji. 1998. Weiwu'erzu (The Uyghurs) Chapter 8 (pp295-373) in: Zhongguo Shaoshu Minzu Yinyue Shi (History of Music of Chinese Ethnic Minorities). Yuan Bingchang & Feng Guangyu eds. Zhongyang minzu daxue cbs. *Abdulbagi Zulalov;

 Msics Mugam .
 Bulbuljan Zulalov;
 Alim Qasimov;
 Sevda Alekperzadeh;
 Franghiz Ali-Zadeh;

 Enregistraments .
 Music of Chinese Minorities. 1981. Japan: King Record Co. ;
 Turkestan Chinois/Xinjiang: musique Ouigoures. 1990. Recordings by Sabine Trebinjac & Jean During. France: OCORA. ;
 La Route de Soie, Chine, Xinjiang. 1992. Recordings by Anderson Bakewell. France: ;
 The Uyghur Musicians from Xinjiang: music from the oasis towns of Central Asia. 2000. UK: Globestyle. CDORBD 098.
 Mugam music;
 soundtrack from de movie Uch Oghul;
 Dansa suf;
 El poder sanador de la meditaci suf;

 Notes .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313283" title="Llista de peixos de les Illes Balears" nonfiltered="2575" processed="2566" dbindex="122742">









































Aquesta llista de peixos de les Illes Balears s un recull de les espcies de peixos que hom pot trobar a les Balears. Ats que a les Illes no hi ha rius (llevat del riu de Santa Eulria) ni grans llacs, els peixos d'aigua dola que s'hi troben sn molt pocs i sn espcies introdudes, essent la majoria peixos d'ambients marins. 
Les diferents espcies estan ordenades per ordre i famlia.
Classe Chondrichthyes.
Subclasse Pleurotremata.
Ordre Hexanchiformes.
Famlia Hexanchidae.
Boca dola (Hexanchus griseus) (Bonnaterre, 1788);
Porc mar (Oxynotus centrina) (Linnaeus, 1758);
Ulls (Centrophorus granulosus) (Bloch & Schneider, 1801);
Negret (Etmopterus spinax) (Linnaeus, 1758);
Quissona (Squalus acanthias) (Linnaeus, 1758);
Ordre Squatiniformes.
Famlia Squatinidae.
Escat veixigal (Squatina oculata) (Bonaparte, 1840);
Escat (Squatina squatina) (Linnaeus, 1758);
Ordre Lamniformes.
Famlia Alopiidae.
Cintur (Alopias vulpinus) (Bonnaterre, 1788);
Famlia Cetorhinidae.
Pelegr (Cetorhinus maximus) (Gunner, 1765);
Taur blanc (Carcharodon carcharias) (Linnaeus, 1758);
Solraig (Isurus oxyrinchus) (Rafinesque, 1810);
Taur sardiner (Lamna nasus) (Bonnaterre, 1788);
Ordre Carcharhiniformes.
Famlia Scyliorhinidae.
Moixina (Galeus melastomus) (Rafinesque, 1810);
Gat (Scyliorhinus canicula) (Linnaeus, 1758);
Gatvaire (Scyliorhinus stellaris) (Linnaeus, 1758);
Famlia Triakidae.
Ca mar (Galeorhinus galeus) (Linnaeus, 1758);
Mussola pigallada (Mustelus asterias) (Cloquet, 1821);
Mussola (Mustelus mustelus) (Linnaeus, 1758);
Famlia Carcharhinidae.
Tintorera (Prionace glauca) (Linnaeus, 1758);
Famlia Sphyrnidae.
Cornuda (Sphyrna zigaena) (Linnaeus, 1758);
Ordre Myliobatiformes.
Famlia Dasyatidae.
Escurana violeta (Dasyatis violacea);
Ferrassa (Dasyatis pastinaca) (Linnaeus, 1758);
Famlia Gymnuridae.
Mantellina (Gymnura altavela) (Linnaeus, 1758);
Famlia Mobulidae.
Manta (Mobula mobular) (Bonnaterre, 1788);
Famlia Myliobatidae.
Bon Jess (Myliobatis aquila) (Linnaeus, 1758);
Ordre Rajiformes.
Famlia Rajidae.
Clavell (Raja (Raja) clavata) ;
Rajada de miralls (Raja (Raja) miraletus) ;
Cvec (Raja (Dipturus) oxyrinchus) ;
Famlia Rhinobatidae.
Guitarra (Rhinobatos rhinobatos) (Linnaeus, 1758);
Ordre Torpediniformes.
Famlia Torpedinidae.
Vaca tremolosa (Torpedo marmorata) (Risso, 1810);
Tremolor (Torpedo torpedo) (Linnaeus, 1758);
Classe Osteichthyes.
Ordre Anguilliformes.
Famlia Anguillidae.
Anguila (Anguilla anguilla) (Linnaeus, 1758);
Famlia Congridae.
Congre de sucre (Arisoma balearicum);
Congre (Conger conger) (Linnaeus, 1758);
Famlia Muraenidae.
Morena (Muraena helena) (Linnaeus, 1758);
Ordre Clupeiformes.
Famlia Engraulidae.
Aladroc (Engraulis encrasicolus) (Linnaeus, 1758);
Famlia Clupeidae.
Sardina (Sardina pilchardus sardina);
Alatxa (Sardinella aurita) (Valenciennes "a" Cuvier & Valenciennes, 1847);
Ordre Salmoniformes.
Famlia Argentinidae.
Polido (Argentina sphyraena) (Linnaeus, 1758);
Ordre Aulopiformes.
Famlia Chlorophthalmidae.
Ullverd (Chlorophthalmus agassizii) (Bonaparte, 1840);
Famlia Synodontidae.
Capsempe (Synodus saurus) (Linnaeus, 1758);
Ordre Lophiiformes.
Famlia Lophiidae.
Rap vermell (Lophius budegassa) (Spinola, 1807);
Rap (Lophius piscatorius) (Linnaeus, 1758);
Ordre Gadiformes.
Famlia Gadidae.
Maire (Micromesistius poutassou) (Risso, 1826);
Mllera de fang (Phycis blennoides) (Brnnich, 1768);
Mllera (Phycis phycis) (Linnaeus, 1758);
Capell (Trisopterus minutus capelanus);
Famlia Merluccidae.
Llu (Merluccius merluccius) (Linnaeus, 1758);
Ordre Gobiesociformes.
Famlia Gobiesocidae.
Xucladits (Lepadogaster lepadogaster purpurea) ;
Ordre Atheriniformes.
Famlia Atherinidae.
Moix (Atherina (Hepsetia) boyeri) ;
Ordre Beloniformes.
Famlia Exocoetidae.
Orenol (Exocoetus volitans) (Linnaeus, 1758);
Peix volador (Hirundichthys rondeletti);
Famlia Belonidae.
Agulla (Belone belone gracilis);
Ordre Zeiformes.
Famlia Caproidae.
Xavo (Capros aper) (Linnaeus, 1758);
Famlia Zeidae.
Gall (Zeus faber) (Linnaeus, 1758);
Ordre Cyprinodontiformes.
Famlia Poeciliidae.
Moix de moscard (Gambusia affinis) (Baird & Girard, 1853);
Ordre Gasterosteiformes.
Famlia Gasterosteidae.
Jonqueter (Gasterosteus aculeatus) (Linnaeus, 1758);
Ordre Syngnathiformes.
Famlia Syngnathidae.
Cavall mar (Hippocampus hippocampus) (Linnaeus, 1758);
Cavall de mar (Hippocampus ramulosus);
Serpeta (Nerophis ophidion) (Linnaeus, 1758);
Peix bada (Syngnathus acus rubescens);
Serpent (Syngnathus typhle) (Linnaeus, 1758);
Famlia Macroramphosidae.
Trompeter (Macroramphosus scolopax) (Linnaeus, 1758);
Ordre Dactylopteriformes.
Famlia Dactylopteridae.
Xoriguer (Dactylopterus volitans) (Linnaeus, 1758);
Ordre Scorpaeniformes.
Famlia Sebastidae.
Serr imperial (Helicolenus dactylopterus) (Delaroche, 1809);
Famlia Scorpaenidae.
Escrpora de penyal (Scorpaena maderensis) (Valenciennes, 1833);
Cap-tinys (Scorpaena notata) (Rafinesque, 1810);
Escrpora (Scorpaena porcus) (Linnaeus, 1758);
Cap-roig (Scorpaena scrofa) (Linnaeus, 1758);
Famlia Peristediidae.
Arns (Peristedion cataphractum) (Linnaeus, 1758);
Famlia Triglidae.
Capet (Lepidotrigla cavillone) (Lacpde, 1801);
Oriola (Trigla lucerna);
Rafel (Trigla lyra) (Linnaeus, 1758);
Gallineta (Trigloporus lastoviza) (Bonnaterre, 1788);
Ordre Perciformes.
Famlia Moronidae.
Llop (Morone labrax);
Forcadella (Anthias anthias) (Linnaeus, 1758);
Anfs llis (Epinephelus costae) (Steindachner, 1878);
Xerna (Epinephelus caninus) (Valenciennes, 1843);
Anfs (Epinephelus marginatus) (Lowe, 1834);
Anfs bord (Mycteroperca rubra) (Bloch, 1793);
Pmpol rascs (Polyprion americanus) (Schneider, 1801);
Serr mascle (Serranus atricauda) (Gnther, 1874);
Serr (Serranus cabrilla) (Linnaeus, 1758);
Msic (Serranus hepatus) (Linnaeus, 1758);
Vaca (Serranus scriba) (Linnaeus, 1758);
Famlia Apogonidae.
Mare d'anfs (Apogon imberbis) (Linnaeus, 1758) ;
Famlia Cepolidae.
Cinta (Cepola macrophthalma) (Linnaeus, 1758) ;
Famlia Pomatomidae.
Tallahams (Pomatomus saltator) (Linnaeus, 1758) ;
Famlia Carangidae.
Palomida (Lichia amia) (Linnaeus, 1758) ;
Pmpol (Naucrates ductor) (Linnaeus, 1758) ;
Serviola (Seriola dumerili) (Risso, 1810) ;
Palomida blanca (Trachinotus ovatus) (Linnaeus, 1758) ;
Sorell (Trachurus trachurus) (Linnaeus, 1758) ;
Famlia Coryphaenidae.
Llampuga (Coryphaena hippurus) (Linnaeus, 1758) ;
Llampuga borda (Coryphaena equiselis) (Linnaeus, 1758);
Famlia Bramidae.
Castanyola (Brama brama) (Bonnaterre, 1788) ;
Famlia Echeneididae.
Rmora (Remora remora) (Linnaeus, 1758) ;
Famlia Haemulidae.
Roncador (Pomadasys incisus) (Bowdich, 1825) ;
Famlia Sciaenidae.
Corbina (Argyosomus regius);
Escorbai (Sciaena umbra) (Linnaeus, 1758) ;
Reig (Umbrina cirrosa) (Linnaeus, 1758) ;
Famlia Mullidae.
Moll de fang (Mullus barbatus) (Linnaeus, 1758) ;
Moll de roca (Mullus surmuletus) (Linnaeus, 1758) ;
Famlia Sparidae.
Boga (Boops boops) (Linnaeus, 1758) ;
Dntol (Dentex dentex) (Linnaeus, 1758) ;
Esparrall (Diplodus annularis) (Linnaeus, 1758) ;
Sard imperial (Diplodus cervinus) (Lowe, 1841);
Morruda (Diplodus puntazzo) (Cetti, 1777) ;
Sard (Diplodus sargus) (Linnaeus, 1758);
Variada (Diplodus vulgaris) (Geoffroy Saint-Hilaire, 1817);
Mabre (Lithognathus mormyrus) (Linnaeus, 1758);
Oblada (Oblada melanura) (Linnaeus, 1758);
Besuc (Pagellus acarne) (Risso, 1826);
Gors (Pagellus bogaraveo) (Brnnich, 1768);
Pagell (Pagellus erythrinus) (Linnaeus, 1758);
Salpa (Sarpa salpa) (Linnaeus, 1758);
Orada (Sparus aurata) (Linnaeus, 1758);
Pguera (Sparus pagrus) (Linnaeus, 1758);
Cntera (Spondyliosoma cantharus) (Linnaeus, 1758);
Famlia Centracanthidae.
Xucla (Spicara maena maena) ;
Gerret (Spicara smaris) (Linnaeus, 1758);
Gerret angls (Centracanthus cirrus) (Rafinesque, 1810);
Famlia Pomacentridae.
Tuta (Chromis chromis) (Linnaeus, 1758);
Famlia Labridae.
Donzella (Coris julis) (Linnaeus, 1758);
Pastanaga (Labrus bimaculatus) (Linnaeus, 1758);
Tord massot (Labrus merula) (Linnaeus, 1758);
Grvia (Labrus viridis) (Linnaeus, 1758);
Tamborer (Symphodus cinereus) (Bonnaterre, 1788);
Tord roquer (Symphodus mediterraneus) (Linnaeus, 1758);
Llambrega (Symphodus melanocercus) (Risso, 1810);
Saig (Symphodus ocellatus ocellatus) ;
Roquer verd (Symphodus roissali) (Risso, 1810);
Trugeta (Symphodus rostratus) (Bloch, 1797);
Tord lloro (Symphodus tinca) (Linnaeus, 1758);
Fadr (Thalassoma pavo) (Linnaeus, 1758);
Raor (Xyrichtis novacula) ;
Famlia Ammodytidae.
Enf (Gymnammodytes cicerelus) (Rafinesque, 1810);
Famlia Trachinidae.
Aranya fragata (Trachinus araneus) (Cuvier, 1829);
Aranya blanca (Trachinus draco) (Linnaeus, 1758);
Aranya de cap negre (Trachinus radiatus) (Cuvier, 1829);
Famlia Uranoscopidae.
Rata (Uranoscopus scaber) (Linnaeus, 1758);
Famlia Scombridae.
Mlvera (Auxis rochei) (Risso, 1810);
Bacoreta (Euthynnus alletteratus) (Rafinesque, 1810);
Bontol (Sarda sarda) (Bloch, 1793);
Bis (Scomber japonicus) (Houttuyn, 1782);
Verat (Scomber scombrus) (Linnaeus, 1758);
Bacora (Thunnus alalunga) (Bonnaterre, 1788);
Tonyina d'ulls grossos (Thunnus obesus) (Lowe, 1839);
Tonyina blava (Thunnus thynnus thynnus) ;
Famlia Xiphiidae.
Emperador (Xiphias gladius) (Linnaeus, 1758);
Famlia Istiophoridae.
Agulla de paladar (Tetrapterus belone) (Rafinesque, 1810);
Agulla blanca (Tetrapterus albidus) (Poey, 1860);
Famlia Gobiidae.
Jonquillo (Aphia minuta) (Risso, 1810);
Cabot (Crystallogobius linearis) (von Dben, 1845);
Cabot d'ortiga (Gobius bucchichi) (Steindachner, 1870);
Cabot (Gobius cobitis) (Pallas, 1811);
Cabot angls (Gobius cruentatus) (Gmelin, 1789);
Cabot d'arena (Gobius geniporus) (Valenciennes, 1837);
Cabot de fang (Gobius niger) (Linnaeus, 1758);
Cabot com (Gobius paganellus) (Linnaeus, 1758);
Cabot retxat (Gobius vittatus) (Vinciguerra, 1883);
Cabot (Pseudaphya ferreri) (de Buen O. & Fage, 1908);
Famlia Callionymidae.
Drag (Callionymus lyra) (Linnaeus, 1758);
Famlia Blenniidae.
Rabosa de roca (Aydablennius sphynx) ;
Papagall (Blennius ocellaris) (Linnaeus, 1758);
Rabosa (Lipophrys canevae) (Vinciguerra, 1880);
Rabosa negra (Lipophrys nigriceps) (Vinciguerra, 1883);
Gallet (Lipophrys pavo) (Risso, 1810);
Gall faver (Parablennius gattorugine) (Brnnich, 1768);
Llepisss (Parablennius sanguinolentus) (Pallas, 1811);
Banyut (Parablennius tentacularis) (Brnnich, 1768);
Rabosa petita (Parablennius zvonimiri) (Kolombatovic, 1892);
Famlia Tripterygiidae.
Cabot vermell (Tripterygion melanurus) (Guichenot, 1850);
Famlia Sphyraenidae.
Espet (Sphyraena sphyraena) (Linnaeus, 1758);
Famlia Mugilidae.
Llissa (Chelon labrosus) (Risso, 1826);
Llissa galta-roja (Liza aurata) (Risso, 1810);
Llssera (Liza ramado) (Risso, 1810);
Llissa agut (Liza saliens) (Risso, 1810);
Cap-pla (Mugil cephalus) (Linnaeus, 1758);
Ordre Tetraodontiformes.
Famlia Molidae.
Bot (Mola mola) (Linnaeus, 1758);
Famlia Balistidae.
Surer (Balistes carolinensis) (Gmelin, 1789);
Ordre Pleuronectiformes.
Famlia Scophthalmidae.
Bruixa (Lepidorhombus boscii) (Risso, 1810);
Palaia (Phrynorhombus regius) (Bonnaterre, 1788);
Rvola (Psetta maxima) (Linnaeus, 1758);
Rmol (Scophthalmus rhombus) (Linnaeus, 1758);
Famlia Bothidae.
Peda (Bothus podas podas) ;
Famlia Soleidae.
Palaia de Sant Pau (Microchirus ocellatus) (Linnaeus, 1758);
Peluda (Microchirus variegatus) (Donovan, 1808);
Llenguado (Solea vulgaris) ;
Famlia Cynoglossidae.
Llengua (Symphurus ligulatus) (Cocco, 1844);
Referncies.

Bibliografia.

 Alcover, J.A., Ballesteros, E., Forns, J.J. (eds.): Histria Natural de l'arxiplag de Cabrera. Ed. Moll, Palma, 1993.
 Barrull, J., Mate, I.: Els taurons dels Pasos Catalans. Prtic Natura, Barcelona, 1996.
 Corbera, J., Sabats, A. i Garca-Rubies, A.: Peces de mar de la Pennsula Ibrica. Editorial Planeta. Barcelona, 1996.
 Escandell, A.: Peixos de Menorca. Model Grfic. Es Castell, 1998.
 Fernndez, A., Ortiz, V.: "Biologa y pesca del bonito". Ecosistemas 11:12-18. Any 1995.
 Gllego, L.: Vertebrados ibricos: Peces. Imprenta Andaluca. Sevilla, 1978. ;
 Goslvez, M., Fernndez, F., Martn, J.: Gua de la fauna submarina del litoral mediterrneo continental espaol. Pirmide. Madrid, 1992.
 Margalef, R. (ed.): El Mediterrneo Occidental. Omega, Barcelona, 1989.
 Massut, M.: La pesca deportiva en Mallorca. Ed. Cort. Palma, 1980.
 Massut, E., Vidal, S.: La llampuga: un mite de la tardor. Ed. Documenta Balear. Palma, 1997.
 Massut, M.: La pesca deportiva en Baleares. Ed. Cort. Palma, 1980. ;
 Massut, M.: "Las razas, las migraciones y el marcado de peces". Pesca a bordo, 26:40-43. Any 1997.
 Moreno, I., Roca, I., Salamanca, M.: Gua de la flora y fauna del Mar Balear. Govern Balear. Palma, 1991.
 Moreno, J.A.: Gua de los tiburones. Ed. Pirmide. Madrid, 1995.
 Muus, B. J., Dahlstrm, P.: Los peces de agua dulce de Espaa y de Europa. Omega. Barcelona, 1975. ;
 Pons, M.: "La flora i fauna marines de Sa Dragonera" a Sa Dragonera, Parc Natural. Ed. CIM, FODESMA, Palma, 1996.
 Riedl, R.: Fauna y flora del Mar Mediterrneo. Omega, Barcelona, 1986.
 Riera, F., Oliver, J., Terrassa, J.: Peixos de les Balears. Conselleria d'Obres Pbliques i Ordenaci del Territori. Govern Balear, Palma, 1995.
 Sostoa De, A. i altres: Histria Natural dels Pasos Catalans: Peixos. Enciclopdia Catalana, Barcelona, 1990.
 Stevens, J.D.: Tiburones. Plaza & Jans, Barcelona, 1991.
 Terofal, F.: Peces de mar. Ed. Blume, Barcelona, 1990.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313292" title="Kushalgarh" nonfiltered="2576" processed="2567" dbindex="122743">
Kushalgarh fou un estat de la Rajputana, a l'extrem sud de l'agncia, al sud-est de l'estat de Banswara, dins la residncia de Mewar.

La superfcie era de 881 km2 i l'aspecte fsic era similar a Banswara. La poblaci estava repartida en 257 pobles i sumava en total 16.222 persones el 1901 de les que 11.538 eren bhils (71%),  i 35.564 habitants el 1931. La capital era Kushalgarh (2.838 habitants el 1901) amb oficina de correus, escola i dispensari. Apareixen segells propis de l'estat entre 1917 i 1950.

 Histria .
La famlia regnant estava emparentada amb la famlia reial de Banswara, i pertanyia al clan rathor dels rajputs, reclamant ser descendents de Jodh Singh, el fundador de la ciutat de Jodhpur. Van emigrar a l'est des de Ratlam (on encara conserven 60 poblets que paguen tribut al raj) i van adquirir la regi de Kushalgarh al final del segle XVII; segons els anals de Banswara, el pas fou conquerit als bhils per Kushal Singh, sobir de Banswara i donat al thakur (noble) Akhai Raj com a recompensa pels seus serveis, rebent el nom del conqueridor; per segons la histria de Kushalgarh fou conquerit als bhils pel mateix Akhai Singh i va rebre el nom del cap bhil Kushla, al que havia derrotat (vers 1783). En tot cas al menys el districte nord-oest, de nom Tambesara, fou concedit com a jagir, pel sobir de Banswara al thakur de Kushalgarh.

El principat de Kushalgarh pag tribut a Banswara (550 rpies a l'any); el thakur va rebre el ttol de rao del maharaj d'Udaipur; les freqents reclamacions de Banswara van portar finalment als britnics a establir la plena independncia de Kushalgarh excepte pel pagament del tribut i alguns serveis honorfics.

El rao de Kushalgarh exerceix tot el poder a l'estat i les seves corts disposen de poders civils i criminals encara que alguns casos havien de ser sotmesos al resident britnic i les sentencies de mort havien de ser confirmades per l'agent del governador general a Rajputana. El sobir de Banswara feu la cerimnia de investidura (talwar-bandi) quan un nou rao de Khushalgarh arrib al poder.

El 25 de mar de 1948 es va formar la Uni del Rajasthan amb el mateix Kushalgarh, i Banswara, Bundi, Dungarpur, Jhalawar, Kishangarh, Pratapgarh, Shahpura, Tonk i  Kotah,  a la que es va afegir Udaipur tres dies desprs i formalment el 18 d'abril de 1948. El 30 de mar de 1949 s'hi van unir els grans estats (Jaipur, Jodhpur, Jaisalmer i Bikaner) i es va formar el Gran Rajasthan, i finalment s'hi va incorporar la Uni de Matsya el 15 de maig de 1949 i es va former l'estat de Rajasthan.  El maharaj va morir el 16 de febrer de 1971. El rao va morir el 21 de febrer de 1967.

 Llista de sobirans .
Maldeo, descendent de Rao Jodha, va florir el 1590;
Ram Singh, fundador del clan Ramavat, mort el 1631 en la guerra entre els chahuans de Banswara i els rathor. ;
Jaswant Singh ;
Amar Singh, jagirdar de Khera (60 pobles) a la regi de Ratlam. ;
Akhai Raj, jagirdar de Kushalgarh 1671-?
Ajab Singh ;
Kalyan Singh ;
Kirat Singh ;
Dal Singh ;
Kesri Singh;
Achal Singh ;
Bhagwant Singh;
Zalim Sing, primer rao;
Hamir Singh ;
Zorawar Singh ?-1891;
Udai Singh 1891-1916;
Ranjit Singh 1916-1947;
Harendra Singh 1947-1949 (  1967);

 Referncies .
Llista de governants i genealogia d'Henry Soszynski, Brisbane (AUS);
Imperial Gazetteer of India, volum 16, Oxford 1908-1931;
The court Fee and Revenue Stamps of the Princely States of India, Adolph Koeppel & Raymon D. Manners, Nova York 1983;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313294" title="Bigoti (humans)" nonfiltered="2577" processed="2568" dbindex="122744">
El bigoti s el pl que creix en la regi de la cara de sota el nas fins al llavi superior dels humans. A major edat ms pl hi ha. Els homes el tenen ms poblat. Les dones tenen menys pl i se'l solen depilar o tenyir perqu no es noti. Hi ha homes que se l'afaiten o que se'l deixen llarg.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313297" title="Aalesund" nonfiltered="2579" processed="2569" dbindex="122746">

lesund s una ciutat i municipi al comtat de Mre og Romsdal, Noruega. s un port a 236 km al nordest de Bergen i un lloc notori per l'arquitectura Art Nouveau de gran part de la ciutat.

lesund s'emplaa en set illes de la costa oest: Hessa, Aspy i Nrvy, Okseny, Ellingsy, Humla i Trla, les quals conformen la ciutat. El clima martim s pronunciadament martim amb hiverns suaus i ventosos; el mes ms fred de l'any, gener, t com a temperatura mitjana 1,3 C. La menor temperatura registrada a la ciudad son -11 C, marcats a l'aeroport. lesund va rebre el ttol de ciutat en 1848, s el centre administratiu i un important nus de transports i comunicaci del districte de Sunnmre; i fou un dels principals centres de pesca d'arenga durant les dcades de 1950 i 1960.

La llegenda diu que Gangerolf, conegut fora de Noruega com Rollo de Normandia, fundador de la dinastia dels ducs de Normandia al segle X, provenia de Giske, al noroest d'lesund.

 La ciutat de l'Art Nouveau .
La nit del 23 de gener de 1904, la ciutat va patir un important incendi, l'anomenat Incendi d'lesund. Prcticament la ciutat sencera fou destruida i la poblaci va haver d'abandonar-la. nicament va morir una persona per prop de 10.000 van quedar sense casa.


Desprs de l'incendi, Guillem II de Prssia, que estiuejava pels voltants, va enviar 4 vaixells amb materials per a construir albergs temporals i barracons. Desprs d'un perode de planificaci, la ciutat fou reconstruida amb pedra i totxo en Art Nouveau, l'estil arquitectnic de l'poca, fams per les torretes, agulles i ornamentaci decorativa. L'estructura fou dissenyada per arquitectes i constructors formats a Trondheim i Charlottenburg (Berln). La reconstrucci es va produir entre 1904 i 1907.

 Economia .

Alesund s un dels majors i ms importants ports de pesca de Noruega. La seva flota s una de les ms modernes d'Europa. La indstria mobiliria de la ciutat tamb es de gran importncia. Alesund es tamb escala del creuer Hurtigruten dos cops al dia. Aquest creuer, antigament de transport postal, es avui dia una de les formes que existeixen per a conixer la costa noruega.

La Universitat d'Alesund (Hgskolen i lesund) s la instituci d'ensenyament principal de la ciutat.

 Turisme, transports, i altres .
La naturalesa est molt present a Alesund i els seus voltants. La ciutat es troba a prop dels fiords Hjrund i Geiranger, molt freqentats pel turisme. Des de la ciutat d'ye, a la capcelera del fiord de Hjrund surt una carretera cap el sud, al fiord de Nordfjord, i des del poble de Mark al fiord de Geiranger una altra carretera es dirigeix cap a Otta. Des d'ndalsnes, uns 120 km a l'est d'lesund, el ferrocarril circula cap a Dombs, i des d'aqu cap el sud a la lnia frria anomenada Dovrebanen cap a Lillehammer i Oslo. El port d'lesund t conexions amb Bergen, Kingston upon Hull, Newcastle, Hamburg i Trondheim. 

lesund s seu del Festival del Menjar de Noruega. Pel maig se celebra la Conferncia d'Innovaci.



 Ciutats agermanades .
 Peterhead, Esccia (ciutat germana des de 1967).
 Randers, Dinamarca.
 Akureiri, Islndia.

 Enllaos externs .

 Imatges dels edificis d'Alesund.    ;
 Enllaos tils i imatges;
 Informaci turstica ;
 Centre Jugendstil/Art Nouveau;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313309" title="Milton Wolff" nonfiltered="2580" processed="2570" dbindex="122747">
Milton 'Milt' Wolff (Brooklyn, Nova York, 7 d'octubre del 1915   Berkeley, Califrnia, 14 de gener del 2008) va ser un voluntari de lAbraham Lincoln Brigade nord-americana a la Guerra Civil espanyola, on fou el darrer comandant del llegendari Batall Lincoln de la XV Brigada Internacional i un important activista social.

Anys de joventut.
Va nixer en una famlia immigrada de classe obrera i d'origen jueu a Brooklyn, Nova York.  Milton inici la seva activitat poltica a la Jove Lliga Comunista i s'afili al Partit Comunista dels Estats Units durant la Gran Depressi.

La Guerra d'Espanya.
A primers del 1937, Wolff va marxar a les Brigades Internacionals que s'estaven constituint per a participar a la Guerra Civil espanyola en la lluita contra els rgims feixistes que s'anaven establint a Europa. Arrib a la base d'entrenament de les Brigades a Albacete el mes de mar. Pacifista i amb notables inquietuds intellectuals, va mirar primer de participar com a membre dels serveis sanitaris, per de seguida, les enormes prdues humanes de les Brigades Internacionals a la Batalla del Jarama, el portaren a convertir-se en soldat.

En el replegament de les tropes republicanes desprs de la retirada d'Arag, el capit Milton Wolff qued momentniament darrera les lnies enemigues sense poder travessar l'Ebre amb la resta dels seus companys. Estigu durant una temporada amagat, sobrevivint grcies a l'ajut dels pagesos, fins que travess el riu nedant i comparegu amb els seus companys a Chabola Valley, campament de la Brigada Lincoln a Mar, on fou acollit com una autntica llegenda pels seus camarades.

Desprs d'un anys combatent a les batalles de Brunete, Belchite i Terol, la Brigada havia perdut dos veterans oficials, David Doran i Robert Hale Merriman a Gandesa durant la retirada d'Arag i Wolff va ser nomenat comandant del Batall Lincoln-Washington durant els mesos de preparaci de la Batalla de l'Ebre a la zona de Mar (Priorat).

Wolff deix Espanya el novembre del 1938, quan les Brigades Internacionals foren desmobilitzades. 

La Segona Guerra Mundial.
El 1940, Wolff s'ofer als serveis secrets britnics de l'Special Operations Executive i treball per a aconseguir armes a les organitzacions resistents al nazisme durant la Segona Guerra Mundial. Quan els Estat Units entraren en el conflicte, Wolff  s'allist a la Infanteria el mes de juny del 1942.

Entr en acci fins a finals del 1943 a Burma. Llavors, el General "Wild Bill" Donovan el conegu i l'assign a l'O.S.S. per treballar amb els partisans anti-feixistes en la Itlia ocupada.

Els darrers anys.
Wolff comparegu davant el Comit d'activitats anti-americanes per defensar els "Veterans de l'Abraham Lincoln Brigade" (VALB) de ser considerats una organitzaci d'agitaci comunista. Quan Wolff justific les seves accions, va fer-ho recordant els seus orgens:

I am Jewish, and knowing that as a Jew we are the first to suffer when fascism does come, I went to Spain to fight against it ("Sc jueu i sabent que com a jueus frem els primers en patir el feixisme, me'n vaig anar a Espanya a lluitar-hi")

Wolff particip ms tard en una campanya contra l'apartheid a Sud-frica i recoll diners per aconseguir ambulncies pels sandinistes de Nicaragua els anys 80.

Llibres de Milton Wolff.
Milton escrigu tres noveles autobiogrfiques documentant la seva vida:

Another Hill: An Autobiographical Novel (1994; University of IIlinois Press, 2001), ISBN 978-0252069833. Wolff hi narra les seves experincies durant la Guerra d'Espanya.
A Member of the Working Class  (iUniverse, 2005), ISBN 978-0595372676. Llibre sobre els seus primers anys a Nova York.
The Premature Anti-Fascist, on descriu les seves experincies posteriors a la guerra.

Notes.


Referncies.
Cecil Eby, Comrades and Commissars: The Lincoln Battalion in the Spanish Civil War (Pennsylvania State University Press, 2007).  .

Enllaos externs.
Pgina web de l'Abraham Lincoln Brigade Archives/Veterans of the Abraham Lincoln Brigade;
Pgina web de Milton Wolff;
Obituari al New York Times;
Article al Weekly Standard;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313316" title="Carme Batlle i Gallart" nonfiltered="2581" processed="2571" dbindex="122748">
Carme Batlle i Gallart (1931), ha estat professora d'Histria medieval de la Universitat de Barcelona, es va formar a l'escola de Jaume Vicens Vives. Ha desenvolupat la seva activitat, sempre dedicada a l'edat mitjana, primer als museus d'art de l'Ajuntament de Barcelona i desprs al Departament d'Histria medieval de la Universitat de Barcelona. Especialitzada en l'estudi dels nuclis urbans, en els temes de municipi i societat, ha estudiat sobretot Barcelona i la Seu d'Urgell. Present la tesi doctoral l'any 1970 amb el ttol La crisis social y econmica de Barcelona a mediados del siglo XV. Com a membre de la Commission Internationale pour l'Histoire des Villes, en representaci dels territoris de l'antiga Corona catalanoaragonesa, ha difs la histria d'aquests territoris per mitj de diversos reculls de bibliografia i de sntesi. Altres lnies de recerca han estat l'estudi de la pobresa (1987) i les famlies de mercaders barcelonins: els Banyeres, Destorrents, Durfort, Gualbes, Granollacs, Torr, Grony, Llobera, etc. Va redactar el volum tercer de la Histria de Catalunya dirigida per Pierre Vilar, amb el ttol L'expansi Baixmedieval, segles XIII-XV (1988). Ha collaborat en els volums segon i tercer de la Histria de Barcelona, dirigida per Jaume Sobrequs (1992), i al volum de l'Alt Urgell de la Catalunya Romnica (1992).

Principals publicacions.
 La crisis social y econmica de Barcelona a mediados del siglo XV, CSIC, 1973;
 La Seu d'Urgell medieval: la ciutat i els seus habitants, Fundaci Vives i Casajuana, Barcelona, 1985;
 Conixer la Histria de Catalunya. Del segle XIII al XV, Barcelona, 1983;
 L'expansi baixmedieval, segles XIII-XV, a la Histria de Catalunya (dirigida per Pierre Vilar), Edicions 62, Barcelona, 1988;
 Mirada a la Barcelona medieval des de les finestres gtiques, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, 2002 (amb T. Vinyoles);

 Fires i mercats. Factors de dinamisme econmic i centres de sociabilitat (segles XI a XV), Rafael Dalmau Editor, Barcelona, 2004. ISBN 84-232-0674-2;

Referncia biogrfica.
 Manuel Riu, "Presentaci", Acta Histrica i Archaeologica Mediaevalia, vol. 26: Homenatge a la prof.  Dra. Carme Batlle i Gallart, Universitat de Barcelona, Barcelona, 2005, ps. 11-13. ISSN 0212-2960;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313319" title="Aarberg" nonfiltered="2582" processed="2572" dbindex="122749">
Aarberg es una comuna sussa del cant de Berna, capital del districte d'Aarberg. 

 Geografia .
Situada en ple Seeland, Aarberg s'hi troba a pocs quilmetres del llac Bienne. La comuna limita al nort amb les comunes de Kappelen i Lyss, a l'est amb Seedorf, al sud amb Radelfingen, i a l'oest amb Bargen.

 Histria .
La ciutat fou fundada entre 1220 i 1225 pel comte Ulric III de Neuchtel sobre l'illa entre el riu Aar i un dels seus braos naturals, el petit Aar, sens dubte en el lloc d'un assentament ms antic (vestigis de construccions en fusta de la primera meitat del segle XII) i d'un castell (prop de l'esglsia), per a fundar el centre de la senyoria d'Aarberg. No lluny de les extremitats del pont s'hi trobaven, sobre la riba esquerra de l'Aar, l'hospital de pelegrins de Bargenbrck, construit en 1138-1139 i suprimit en 1526, i sobre la riba dreta el castell dels senyors d'Aarberg, obra que subsist fins el segle XVIII. 

El segell ms antic de la burgesia data de 1249. En 1271, Ulric IV confirma les franqucies anteriors de la ciutat, amb una carta inspirada de la de Friburg im echtland. Originalment, dugues fileres de cases de fusta construides al llarg d'un carrer reservat per a mercat formaven el burg. L'alineament actual data del sigle XV. La causa d'aix foren els incendis de 1419 y 1477, en els que les cases van ser reconstruides amb pedra i allunyades 10 metres, creant espai per a una ampla i nova plaa del mercat. 

La ciutat fortificada va resistir els setges de 1339, 1382 y 1386. Greument endeutat, Pere, el darrer comte d'Aarberg, va haver d'hipotecar en 1358 tots els seus drets sobre la ciutat i la senyoria de la ciutat de Berna, que encarrega a un batlle de l'administraci, conservant al mateix temps les franqucies. Pere tracta de vendre debades les seves hipoteques al comte Rodolf IV de Nidau. Els seus bens foren lliurats definitivament a Berna entre 1377 i 1379. L'esglsia d'Aarberg, una de les ms occidentals del bisbat de Constana, dedicada a Sant Maurici i a la Verge Maria, fou construida en 1484, i reconstruida en 1575 sobre el lloc on abans hi era el castell. 

Les instncies poltiques, formadas per un burgmestre i un consell de vint-i-quatre membres (dotze consellers fan de jutges i dotze son burgesos), estaven sotmeses a l'autoritat d'un batlle, detentor del dret d'alta justcia, instalat al castell construit entre 1608 y 1610.


En 1414, Aarberg cedeix a Berna els drets de peatge i la responsabilitat del costs manteniment dels seus dos ponts sobre l'Aar (reconstruits en 1414, 1443, 1490 y 1557 desprs d'importants inundacions). Un hotel de vila (1496), un hospital (1529) i una escola van completar la infraestructura urbana als segles XV i XVI. La vida econmica d'Aarberg va estar marcada per la seva situaci nica de centre de comer: la seva plaa del mercat era un dels ms importants llocs de trasbord de Sussa, la vila comptava amb diversos albergs i empreses de transport. 

La invasi francesa de 1798 va perjudicar enormement la ciutat, ja que fou annexionada fins el 1803 al districte de Zollikofen, del qual en 1801 fou capital, abans de ser-ho del districte d'Aarberg. La construcci de la red ferroviria i la correcci de les aiges del Jura, vren marcar la decadncia de la ciutat. Exclosa dels grans eixos de transport desprs de la construcci de la lnia Berna-Lyss-Bienne (1864), Aarberg va ser suplantada econmicament por Lyss. Ni la connexi a la lnia de La Broye (Lausana-Lyss, 1876), ni la posada en servei d'autocars van aconseguir canviar la situaci. A ms a ms l'excavaci del canal de derivaci de Hagneck (1868/1878) va imposar a Aarberg inundacions peridiques i la crrega dels dics. La dessecaci del petit Aar va acabar amb la situaci insular de la ciutat, cosa que en certa manera va ajudar a l'expansi mitjanant la construcci de nous barris. 

 Personatges .
Theodor Gohl, arquitecte;
Kurt Wthrich, qumic, premi nobel;
Martin Laciga, jugador de voleibol;
Diana Schwab, karateca;

 Transports .
Lnia ferroviria Lausana - Payerne - Lyss;
Autoruta A6 Biel - Wimmis, srtida 6 Lyss Nord;
Lnia de bus postal Berna - Aarberg;
Lnia de bus postal Biel - Aarberg;

 Enllaos externs .

http://es.ville-suisse.ch/district-amtsbezirk-aarberg-commune-aarberg.html;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313327" title="Aaron Aaronsohn" nonfiltered="2583" processed="2573" dbindex="122750">


Aaron Aaronsohn (* 1876, Bac u, Romania - 15 de maig 1919) fou un cientfic, agrnom, botnic, explorador, home de negocis, i poltic romans.

Aaronsohn se sobre tot conegut pel seu descobriment de la espelta bessona silvestre que va anomenar mare del blat, i tantmateix pel seu rol com a fundador i dirigent del Nili, un grup jueu d'espionatge per al Regne Unit durant la Primera guerra mundial.

 Infncia i estudis .
Amb els seus pares, emigra als sis anys a Palestina, part en aquell temps del Imperi otom, instalant-se a Zihron Yaakov, una colnia agrcola jueva.

Desprs dels seus estudis a Frana, pagats pel bar Edmond de Rothschild (1845-1934), Aaronsohn comena a estudiar la flora de Palestina i es converteix en cap d'un grup d'experts en el tema.

 Botnic .
En el transcurs d'una excursi al mont Hermon, descubreix dugues plantas d' espelta bessona silvestre, trascendent descubriment, tant per als agrnoms com per als historiadors, aix el fa clebre a nivell mundial, permitint-li viatjar a EE. UU. i obtenir finanament per a obrir una Estaci Experimental a Atlit.

 El poltic .
Grcies a les seves informacions obtingudes per la red "Nili" a l'exrcit britnic, el general Edmund Allenby (1861-1936) condueix un atac sorpresa a Beer Sheva, envoltant les fortes defenses turques a Gaza.

Desprs de la Gran Guerra, Chaim Weizmann (1874-1952) l'incorpora al seu grup de treball a la Conferncia de Pau de Pars de 1919, per Aaronsohn mor en un accident d'aviaci travessant el Canal de la Mnega. Els seus treballs van ser publicats de manera pstuma.

 Notes i referncies .

 Chaim Herzog. 1989. Herois d'Israel. Little Brown and Company, Boston. ISBN 0-316-35901-7;
 Ronald Florence, Lawrence and Aaronsohn: T. E. Lawrence, Aaron Aaronsohn, i les Llavors del Conflicte rab-Israel, 2007, Viking Adult, ISBN 0670063512;
 Mapa Gentic Molecular de Triticum dicoccoides;
 Goldstone, Patricia. Els Mapas de Aaronsohn: la Histria No explicada de l'Home que Ajud a Crear Pau en el Mig Orient. San Diego: Harcourt, 2007.
 Shmuel Katz, La nisaga Aaronsohn, 2007, Gefen Publishing House, Jerusalem ISBN 978-965-229-416-6;


 Publicacions .
 Agricultural and botanical explorations in Palestine. 1910.
 Reliquiae Aaronsohnianae, 1940. ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313341" title="Enciclopedia Libre Universal en Espaol" nonfiltered="2584" processed="2574" dbindex="122751">


L'Enciclopedia Libre Universal en Espaol (EL) s un projecte escindit de la Wikipedia en espanyol el febrer de 2002.

A 30 d'octubre de 2007, la Enciclopedia Libre comptava amb 37.671 articles, i durant una mica menys d'un any desprs de la seva creaci, va comptar amb un grup de collaboradors i de visites mes nombrs (abans de l'actualitzaci del programari en Wikipedia en octubre del 2002, considerablement superior). Al llarg de sa trajectria, E.L. ha anat incorporant materials, que en el cas de la Wikipedia en espanyol de la qu es va escindir (per tamb valid en el cas de la Viquipdia), pertanyen a projectes parallels, com entrades de diccionari (cobertes en espanyol pel wikcionario) o documents histrics (gestionats por wikisource)..

Segons alguns del seus collaboradors, en ser desconnectada de l'enciclopdia mare, l'anglesa, l'Enciclopedia Libre no tindria tendncia a ser una mera traducci de la Wikipedia en angls i produiria ms articles "locals". D'altra banda, els mateixos collaboradors pensen que, no poder enllaar mitjanant interwikis d'altres enciclopdies s privar-se de certa riquesa cultural. Tamb argumenten que l'existncia de diverses enciclopdies collaboratives en espanyol constituiran un enriquiment de l'enciclopedisme lliure en xarxa, ja que permetr a qui consulta disposar de diversos punts de vista sobre un mateix tema.

L'intercanvi entre la Enciclopedia Libre i la Wikipedia en espaol es fa fonamentalment mitjanant la copia integral d'articles d'una a l'altra (tamb existeixen viquipedistes que collaboren en E.L., produint els mateixos continguts per ambdues enciclopdies). Encara que en principi es podria pensar que aquest intercanvi faria que ambdues s'assemblassin cada vegada ms, de fet, tant els continguts com, fonamentalment, l'estructura de la informaci va divergint.

 Estadstiques .



 Enllaos externs .
 Enciclopedia Libre Universal en Espaol ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313347" title="Palanpur" nonfiltered="2585" processed="2575" dbindex="122752">

Palanpur  fou un estat de la Rajputana, a l'extrem sud de l'gncia, dins la residncia dels Estats de Rajputana Occidental]]. Anteriorment forma part de l'agncia de Palanpur. Limitava al nord amb Jodhpur i Sirohi; a l'est amb Sirohi i Danta (les muntanyes Aravalli feien la frontera); al sud amb Baroda; i a l'oest amb alguns estats menors que havien format part de l'agncia de Palanpur. 

Mesura 96,6 km d'est a oest i 72 km de nord a sud. La seva salutaci inicial era de onze canonades que fou apujada a 13 sota el diwan Sher Muhammad Khan (mort el novembre de 1918).

La part sud i est del territori s plana i noms lleugerament ondulada i amb un nombre limitat d'arbres, i al nord es muntanyosa i selvtica. Els poblets eren petits i pobres. Els turons proveeien bona pastura i els boscos bona fusta. El regaven el riu Banas i el riu Saraswati. El clima era sec i calors i les pluges moderades.

La poblaci era de 215.972 el 1872, 234.402 el 1881, 274.864 el 1891, 222.627 el 1901 i 265.424 el 1931. La nica ciutat rellevant era Palanpur (ciutat). El 84 % era hind, el 11% musulm, i la resta jains i altres. Emissions de segells propis de Palanpur apareixen entre 1900 i 1945.

La principal producci de l'estat era blat, arrs, i altres grans i canya de sucre. El comer principal era el cot, la roba, els grans, la sucre i l'arrs, especialment amb Pali, Dholera, Ahmadabad i Radhanpur.

El sobir pagava un tribut de 38.461 rpies als gaikwar de Baroda. L'exrcit el formaven 440 infants i 160 cavallers. La policia la formaven 2935 homes.

El principat disposava de 22 escoles (1901) i algun hospital i dispensaris.

 Escut i bandera .


L'escut es gironat vermell fosc i verd (el primer quarter el verd es damunt a la drets i el vermell sota a l'esquerra). En cada una de les dues diagonals de la part superior) una flama daurada, i un altra flama al centre de la part inferior; al centre de l'escut un corona daurada. A sobre un elm de plata amb llambrequins daurats, i damunt un falc mirant a l'esquerra de color natural sobre una branca daurada. L'escut est aguantat per  dos antlops naturals am,b corns negres i descansen sobre una decoraci daurada que aguanta una cinta verda en la que hi ha escrit en lletres snscrites negres el lema de l'estat "Ba aql giriftah ba shamsher dasht" .

La bandera de l'estat era de proporci 2:3, rectangular amb tres franges horitzontals verda, sobre groc sobre vermell. Per vehicle s'utilitzava la mateix per de mesura inferior.

L'estendard reial era rectangular (2:3) de color vermell fosc, amb vora pels quatre costats de color verd. La mateixa vehicle la portava el diwan al vehicle, per en mesura inferior

 Govern i histria .

El govern correspon al diwan (el sobir)  i s'anomena darbar ( govern). La casa reial descendeix dels lohanis, una tribu d'Afganistan desprs coneguts com jhaloris, que van capturar Jhalor als chitor rajputs al segle XIV i la van governar inicialment com a vassalls d'Ahmadabad i quan aquesta monarquia estava al seu final, el governant aleshores, Ghazni Khan, va aixecar en armes el nord de Gujarat en favor de Muzaffar Shah, el darrer sult d'Ahmadabad, el que li va costar ser empresonat per Akbar. 

Desprs d'un temps fou alliberat i reinstallat a Jhalor (1589 o 1590) i al cap de set anys va rebre el ttol de diwan i el govern de Lahore per haver rebutjat una invasi de les tribus  afganeses.

Durant el seu govern el seu germ Malik Firuz Khan va conquerir Palanpur i Deesa, i va establir els seus quarters a la primera ciutat. Ghazni Khan va morir el 1614 i el va succeir el seu fill Pahar Khan que va deixar el lloc el 1616 a Firuz Khan.
El 1682 els sobirans va ser confirmats en la possessi de Jhalor i Sachor per Aurangzeb. El 1699 la capital es va fixar a Palanpur.

El 1809 el sobir fou mort per una facci dels nobles, i els britnics van intervenir i van posar al tron al fill del difunt, sota regncia d'un oncle. El regent i el pupil es van enfrontar posteriorment fins el 1817 quan l'oncle es va revoltar; els britnics van restablir la pau, i un contingent va entrar a Palanpur, on van deposar al sobir i el van substituir, sota el control d'un superintendent poltic; una fora local de 250 homes es va establir per prevenir futurs disturbis. La situaci es va mantenir fins el 1874, quan el control britnic, sobretot en quan a les despeses i ingressos es va relaxar; la recaptaci per part dels britnics es va mantenir no obstant fins el 1891.

El govern correspon al sobir que t dret de jutjar als seus sbdits per no als ciutadans britnics. La successi es regulava segons la llei islmica i per orde de primogenitura.

 Llista de diwans .

Khurran Khan, vers 1370;
Yusuf Khan (fill);
Hasan Khan (fill);
Salar Khan(fill);
Usman Khan (germ), reb el ttol hereditari de Zubdat-ul-Mulk del sult de Gujarat.
Subban Khan (fill de Salar Khan);
Mujahid Khan I (fill), fins 1509;
Ali Sher Khan (germ);
Sikandar Khan (fill), fins 1548;
Ghazni Khan  I (fill?) 1548-?
Khanji (fill ?)  ?-1576;
Ghazni Khan II (fill), primer diwan 1576-1614;
Pahad Khan I (fill) 1614-1616;
Firuz Khan (germ de Ghazni Khan I) 1616-?
Mujahid Khan II (fill);
Kamal Khan (nebot, fill de Salim Khan);
Fateh Khan (germ);
Firuz Khan II (fill de Kamal Khan);
Karim Dad Khan (fill);
Pahad Khan II (fill) ;
Bahadur Khan (fill de Fuiruz Khan II);
Salim Khan (germ);
Sher Khan (fill), mort vers 1788;
Mubariz Khan (nebot, fill d'una germana, proclamat per la reina mare, deposat pels nobles) 1788-?
Shamser Khan ?-1794 (collateral, rebesnet de Firuz Khan II);
Firuz Khan III (besnet de Fateh Khan I) 1794-1812;
Shamser Khan 1812-1813 (segona vegada);
Fateh Khan II (fill de Firuz Khan III) 1813-1854;
Zorawar Khan (fill) 1854-1877;
Sher Muhammad Khan 1877-1918;
Taley Muhammad Khan 1918-1949 (mort el 1957);

 Referncies .

Llista de governants i genealogia d'Henry Soszynski, Brisbane (AUS);
Imperial Gazetteer of India, volum 16, Oxford 1908-1931;
The court Fee and Revenue Stamps of the Princely States of India, Adolph Koeppel & Raymon D. Manners, Nova York 1983;
Andr Flicher "Drapeaux et Armoiries des Etats Princiers de l'Empire des Indes", Dreux 1984;
John Mc Meekin, Arms & Flags of the Indian Princely States, 1990;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313350" title="Alameda" nonfiltered="2586" processed="2576" dbindex="122753">

Alameda s un municipi d'Andalusia, a la provncia de Mlaga. Pren el nom del rierol lamos, que creua el seu terme municipal. Situada al nord de la comarca d'Antequera, a 73 quilmetres de Mlaga i a 430 metres sobre el nivell del mar, la precipitaci mitja anual se situa en els 610 l/m i la temperatura mitja s de 16C. Alameda compte amb una superfcie d'uns 65 Km i el nombre d'habitants s de 5.314 en 2006. El seu gentilici s alamedanos.
 Geografia . 
El terme municipal d'Albereda, al nord de la provncia de Mlaga, s'estn sobre una plana en la qual noms unes petites elevacions trenquen l'horitzontalitat d'un paisatge en el qual abunda el olivar, com correspon a un territori proper a les campinyes de Crdova i Sevilla. 
 Historia . 
Les restes arqueolgiques trobats en aquesta zona, ens mostren que des del neoltic l'rea que ara s el nucli urb ha estat base per a diversos assentaments humans. En l'any 208 aC, en temps de Cartago, els habitants ibers de la zona, al trobar-se assetjats pels romans, van calar foc al poblat perint en l'incendi per a mantenir-se aix fidels als cartaginesos. Durant l'imperi rom se sap que Albameda fou un enclavament de certa importncia estratgica, a causa de qu pel seu terme municipal passaven tres de les calades ms importants que aleshores havia en la Btica. Una d'elles, la Real, segueix creuant el poble des de la Plaa d'Espanya a la Plaa d'Andalusia. 

Poc se sap de la histria d'Alameda des de llavors fins al segle XVI, noms un tresor visigot del Segle VI, ens indica que va haver-hi un assentament per aquell temps. Ja una vegada entrat el Segle XVI], passa a formar part del Marquesat d'Estepa, i degut al fet que en la zona es creuaven els camins que comunicaven Granada, Mlaga i Sevilla, el Marqus d'Estepa, en 1663, decideix aixecar-hi la parrquia de la Pursima Concepcin, al voltant de la qual es va establir la poblaci. A partir de la primera meitat del Segle XIX, Alameda passa a formar part de la provncia de Mlaga.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313355" title="Casabermeja" nonfiltered="2587" processed="2577" dbindex="122754">

Casabermeja s un municipi d'Andalusia, a la provncia de Mlaga. Destaquen en el seu terme el riu Guadalmedina i el ric Cauche. El seu origen es remunta a la dominaci musulmana i la seva configuraci actual com poble blanc andals es deu als segles XVII i XVIII. Est construt sobre el vessant nord d'una muntanya destacant els pronunciats pendents dels seus carrers estrets i orgniques. Del seu nucli antic destaca la seva esglsia parroquial amb la seva torre bermeja que domina tot la vall. 

Enllaos externs.
Pgina oficial de l'ajuntament de Casabermeja;
Hermandad del Santsimo Sacramento y Cofradia de Jess Nazareno y Mara Santsima de los Dolores;
Banda Municipal Juvenil de Casabermeja;
La web de Casabermeja;
Festival de Cante Grande de Casabermeja;
Club Bsquet Casabermeja;
Club Atletisme Casabermeja;
Espais Naturals Protegits d'Andalusia - Parc Natural Montes de Mlaga;
Dades de l'INE;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313359" title="Fuente de Piedra" nonfiltered="2588" processed="2578" dbindex="122755">

Fuente de Piedra s un municipi d'Andalusia, a la provncia de Mlaga, al costat de la Reserva Natural Llacuna de Fuente de Piedra, a 443 metres sobre el nivell del mar. T 90,15 km de superfcie i 2.341 habitants (2007). 
 Context geogrfic . 
El municipi de Font de Pedra est situat en la meitat occidental de la comarca d'Antequera, i s'estn des de les terres de Campillos fins al lmit de la provncia de Mlaga amb la de Sevilla. El seu paisatge, de relleu molt suau i cobert de camps d'olivera i cereal, est dominat per l'enorme Llacuna de Fuente de Piedra, en la qual l'inters ecolgic per la important colnia de flamencs que alberga (s'han pogut quantificar en anys bons fins a 10.000 parelles reproductores), se li uneix la bellesa paisatgstica de la seva extensa lmina d'aigua. Ni tan sols en els anys secs, quan el nivell de la llacuna disminueix, desapareix l'espectacularitat de la zona. 
 Historia . 
La presncia de la llacuna va determinar l'assentament de pobladors en la zona ja en poques prehistriques. D'acord amb les restes oposades, sembla ser que l'home ja va estar aqu en el solutrense i des de llavors va romandre en aquestes terres de forma continuada fins a l'arribada dels ibers. Aquests es van constituir en cultura autctona i van mantenir relacions comercials amb fenicis i cartaginesos. Ocupat el lloc pels romans en el segle III a C, va rebre el nom de "Fons Divinus" -Font Divina- en reconeixement a les propietats medicinals de les aiges de la seva font. La proliferaci de jaciments marquen la importncia de la zona durant l'Alt i Baix Imperi. 

En 1461, don Rodrigo Ponce de Len, Senyor de Marchena, i Luis de Perna, capit de la guarnici d'Osuna, prenen possessi del lloc desprs de la batalla del Madroo i expulsen als moros que hi habitaven. D'aquesta manera va quedar abandonada fins a 1547 que Antequera decid crear un raval per a allotjar als malalts renals, que en gran nombre es traslladaven a prendre aiges de la seva font. La importncia d'aquestes aiges va contribuir a un apogeu comercial de la zona, ja que s'arribaven a exportar al Nou Mn i al regne de Npols. 

Desprs de la prosperitat dels segles XVI i XVII, el segle XVIII i fins a principis del segle XIX foren de crisi, ja que les contnues sequeres de la Llacuna Salada van afavorir l'expansi d'epidmies que van causar estralls en la poblaci i mala fama al lloc. Llavors, el motiu de l'epidmia es va atribuir als vapors que exhalaven les aiges estancades de la font per falta de corrent. En 1959 es va decidir enterrar-la. Des de 1983 es va intentar recuperar, aconseguint-se anys ms tard, passant a constituir el smbol del municipi. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313363" title="Humilladero" nonfiltered="2589" processed="2579" dbindex="122756">

Humilladero s un municipi d'Andalusia, a la provncia de Mlaga. Per carretera es troba situat a 67 km de Mlaga i a 521 km de Madrid. Se situa en la zona nord de la comarca d'Antequera, es troba a 18 kms d'Antequera. 

Alcaldes.

1979-1983:

 Jos Rodrguez Navarro - PCE-PCA;
 Juan F. Gutirrez Vilchez - PCE-PCA;

1983-1987:

 Juan F. Gutirrez Vilchez - IULV-CA;

1987-1991:

 Juan F. Gutirrez Vilchez - IULV-CA;

1991-1995:

 Juan F. Gutirrez Vilchez - IULV-CA;

1995-1999:

 Juan F. Gutirrez Vilchez - IULV-CA;
 Flix Doblas Sanzo - IULV-CA;

1999-2003:

 Flix Doblas Sanzo - IULV-CA;

2003-2007:

 Flix Doblas Sanzo - IULV-CA;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313367" title="Mollina" nonfiltered="2590" processed="2580" dbindex="122757">

Mollina s un municipi d'Andalusia, a la provncia de Mlaga,

Context geogrfic. 
Les seves terres en general sn poc accidentades, amb l'excepci de la Sierra de Mollina, que tampoc presenta importants desnivells. Fora d'aquesta serra, que es troba coberta principalment per vegetaci de forest baixa, la resta del municipi est ocupat per camps de olivar i cereal, aix com abundants vinyes, de les quals s'extreuen els vins que han aconseguit no fa molt la denominaci d'origen de Mollina. 
 Historia . 
Els primers pobladors d'aquestes terres apareixen ja en el neoltic si s'ha de jutjar per les restes arqueolgiques de la Sierra de la Camorra, contigua a la de Mollina, amb la qual tamb s'identifica. All, en la Cova de las Goteras i en la de la Figuera han aparegut cermiques d'aquesta poca. En altra cova, la de Los Porqueros tamb s'han trobat pintures rupestres representant figures humanes esquemtiques. Aix mateix han aparegut restes neoltics en els paratges denominats Cerro de la Fuente i Cerro de las Vias.

De l'poca romana es conserva un mausoleu-temple al Cortijo de La Capuchina i un fort, el castell del Capiruzn, nic a Andalusia amb aquestes caracterstiques, en el paratge de Santilln. No tenim notcies del que va ocrrer aqu durant l'edat mitjana, tan solament coneixem les restes d'una torre viga en el Tur de la Font, de la qual encara poden veure's els seus fonaments de forma circular. Desprs de la conquesta cristiana van comenar els repartiments de les terres entre els vencedors i la repoblaci amb cristians. Per la zona de Torre Molina, on ara s'assenta el poble, va quedar un tros gran sense repartir, que es lliura al Cabildo de la ciutat de Antequera. Aquest tros ser anomenat Cortijo de la Ciudad, i amb una extensi de 1.816 faneques es reparteix entre els nous colons en 1575, donant aix origen a la fundaci del poble actual. Poc temps desprs del repartiment es crea la primera parrquia, que s'amplia en 1687, quan el poble contava ja amb 200 habitants. En aquesta poca, Humilladero depenia de la parrquia de Mollina, de la qual s'independitza a final de segle. 

Naixement com a municipi. 
Mollina neix com a municipi a principis del segle XX, segregant-se d'Antequera en virtut de la disposici de la Constituci de 1812 que deia que els pobles de ms de 1.000 habitants havien de tenir Ajuntament propi. El primer acta de l'Ajuntament de Mollina s del 9 de juny de 1820. Queden restes del castell d'origen rab, situat a diversos quilmetres del nucli urb, al peu de la sierra de La Camorra. Sn d'inters l'esglsia de Nuestra Seora de la Oliva, de finals del segle XVII, i el convent de l'Ascensi, del segle XVIII, amb una entrada principal d'estil barroc i un pati interior amb capella espadanya. El poble s de carrers rectes i llargues, amb tpiques cases emblanquinades i amb reixes en les finestres. En el municipi existeixen bastants llocs d'inters arqueolgic que s'han citat en la part d'histria i altres ms que sobresurten per ser paratges pintorescs, d'inters espeleolgico o turstic. Aix, per a l'espeleologia estan les coves de Mortero, de la Higuera, de la Rosa Chica i de Los rganos. 
 Festejos . 
El 2 de febrer t especial rellevncia per la festa de la Candelaria; al maig se celebra el romiatge de la Verge de l'Oliva i entre el 13 i el 16 d'agost sn les festes majors en honor de l'anterior advocaci mariana. La festa de la verema, finalment, t lloc el 15 de setembre.

Enllaos externs.
Mollina;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313372" title="Steak tartar" nonfiltered="2591" processed="2581" dbindex="122758">

L'Steak tartar s un plat fet de carn de vaca o de cavall. El Tartar es cuina tallant primer carn de qualitat com ara filet de forma molt prima, amarant-lo de vi o altres esperits, afegint-hi espcies al gust i desprs refredant-lo. Habitualment se serveix amb ceba, taperera, i condiments (per amanir), com ara pebre i salsa Worcestershire.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313381" title="Guadalteba" nonfiltered="2592" processed="2582" dbindex="122759">


Guadalteba s una comarca que es troba al Nord de la provncia de Mlaga.

 Municipis .
Els municipis que formen la comarca sn:

 Almargen;
 Ardales;
 Campillos;
 Caete la Real;
 Carratraca;
 Cuevas del Becerro;
 Sierra de Yeguas;
 Teba;

 Enllaos externs .

 Web no oficial de la Comarca de Guadalteba;
 Diputaci de Mlaga - Comarques;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313389" title="Almargen" nonfiltered="2593" processed="2583" dbindex="122760">

Almargen s un municipi d'Andalusia, a la provncia de Mlaga, dins la comarca de Guadalteba

 Toponmia . 
El nom de Almargen s d'origen rab - els dos prats- i encara que no es coneixen dades histriques d'aquest perode, ni jaciments arqueolgics concrets, s s'han observat vestigis de cermica, generalment regirats amb altres materials romans, al llarg de la vall formada pels rius Almargen i Corbones. El seu significat est estretament relacionat amb una zona de campament o exrcit dedicada a la reorganitzaci de tropes durant la reconquesta. 
 Histria . 
Referent a les dades d'origen, les recents troballes i els estudis realitzats en els jaciments arqueolgics confirmen l'existncia de l'home en aquestes terres almenys des de l'Edat del Coure. Existeixen restes de pobladors primitius que van habitar pel lloc (magatzems de gra en la zona de l'Almirn), aix com dels colonitzadors romans (petita casa romana en carretera de Teba). En total es comptabilitzen trenta jaciments en la Carta Arqueolgica local. Cal esmentar l' dol de la fertilitat d'Almargen, una estatueta en marbre blanc de l'any 3.000 aC. aproximadament, en la qual apareixen representats una dona embarassada i un fallus. La creena popular atorga a aquest dol la qualitat de facilitar l'embars de la dona que el toqui. 

El potencial agrcola de la plana d'Almargen i la seva situaci estratgica en una zona convertida en fcil pas d'homes i mercaderies, han afavorit el poblament d'aquestes terres des de molt antic, com s'ha demostrat per les ltimes restes arqueolgics trobats amb motiu de la construcci de la carretera entre Almargen i Olvera. Se sap de la presncia de l'home al final del neoltic, per ser amb l'arribada dels fenicis quan la zona conegui el seu primer moment d'esplendor, al creuar per terres d'Almargen la via que unia Tartessos amb Mainake. Posteriorment, la romanitzaci va deixar nombroses petjades en aquest territori, especialment en les conques dels rius Corbones i Almargen i la zona nord del municipi. Per aqu va passar una calada romana que sortia de la Via XI que unia Antikaria (Antequera) amb Acinipo (Ronda la Vieja). 
 Geografia .
Almargen presenta un paisatge fronterer entre la Regi muntanyenca de Ronda, la Mlaga plana del nord i les campinyes sevillana i gaditana. Paisatge abrupte cap a la Regi muntanyenca per Caete la Real, en el qual la carretera aprofita l'estreta vall de la La Caada de la Saucedilla per a pujar fins a aquesta poblaci en les mateixes portes de la Regi muntanyenca. Un paisatge que contrasta fortament amb el de la plana agrcola que estn entorn del poble camps de olivares, cereal i gira-sol. Ms enll de la plana el paisatge presenta petites llomes de formes arrodonides, que marquen el sostre del municipi una mica ms d'un centenar de metres per sobre del nucli urb (510 m.), en els turons de Salguera (620 m.). Galn (612 m.), La Grana (649 m.).  















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313392" title="Electroluminescncia" nonfiltered="2594" processed="2584" dbindex="122761">


L'electroluminescncia s un fenomen ptic i elctric pel que un material emet llum en resposta a un corrent elctric que passa al seu travs o a causa d'un camp elctric fort. s un fenomen diferent del de l'emissi de llum com a resultat de la calor, incandescncia, de la llum produda per efectes qumics, quimioluminescncia o de la llum generada per l'acci del so, sonoluminescncia.

Mecanisme.

L'electroluminescncia s el resultat d'una emissi espontnia d'electrons i forats a un material, habitualment un semiconductor. Els electrons excitats alliberen la seva energia en forma de fotons (llum). Abans de l'emissi els electrons i els forats sn separats  a acusa del dopatge del material semiconductor en forma de junci PN (en el cas dels dispositius electroluminescents basats en semiconductors com els LEDs), o a travs de l'excitaci causada per l'impacte d'electrons d'alta energia accelerats per un fort camp elctric (com en el cas del fsfor de les pantalles electroluminescents).

Exemples de materials electroluminescents.
El material dopant determina el color de la llum emesa i el semiconductor necessita d'una amplada de banda prou gran com per permetre la sortida de la llum. Un dels cobriment ptic (Thin Film EL (TFEL)) ms habituals s el ZnS:Mn (sulfur de zinc dopat amb mangans) que produeix una emissi de llum groc-taronja. Altres exemples de cobriments ptics en serien:
 Pols de sulfur de zinc dopat amb coure o plata.
 Diamant natural blau (diamant amb impureses de bor que fan de dopant).
 Semiconductors amb dopants del grup del bor o del grup del nitrogen com InP (fosfur d'indi), GaAs (arsenir de galli) o GaN (arsenir de nitrogen);
 Semiconductros inorgnics com bipiridina)32+(PF6-)2;

 Aplicacions prctiques .


El dispositius electroluminescents ms habituals sn els basats en plvores (especialment utilitzats en aplicacions d'illuminaci) o en cobriments ptics (a les pantalles per a mostrar informaci).

Els panells d'instruments retroilluminat dels autombils, amb cada indicador amb la seva prpia font de llum electroluminescent, van comenar a produir-se el 1960 per al model Imperial (un vehicle de luxe) de la Chrysler i van se utilitzats per aquesta marca fins el 1967.

La companyia Sylvania va comenar a produir i comercialitzar llums basats en l'electroluminescncia ms o menys al mateix temps que els panells d'instruments de la Chrysler. Aquest tipus de llum, com el de la imatge de la dreta, han demostrar ser molt fiables, fins el punt que alguns exemplars continuen en funcionament desprs de 50 anys.

Els panells electroluminescents basats en plvores de fsfor s'utilitzen habitualment com a retroilluminaci de les pantalles de cristall lquid. Proporcionen illuminaci a tota la pantalla consumint una petita quantitat d'electricitat, aix els fa ideals per a ser utilitzats amb dispositius alimentats per bateries com ara els receptors dels sistemes buscapersones, els rellotges o les pantalles dels termstats, la seva brillantor de color cian s habitual al mn de la tecnologia. Tanmateix requereixen d'un voltatge relativament elevat, que en el cas dels dispositius alimentats amb bateries cal que sigui generat a partir d'un circuit convertidor que sovint fa un soroll audible mentre s en funcionament. Aix no s necessari en el cas dels dispositius que s'alimenten directament de la xarxa elctrica.

El cobriment ptic de fsfor luminescent va ser comercialitzat durant els primers anys de la dcada del 1980 per la companyia japonesa Sharp Corporation, la finlandesa Finlux i la nord-americana Planar Systems. En aquest cas s'utilitzava una pellcula de cobriment ptic de sulfur de zinc dopat amb mangans que emetia una llum de color groc. Aquesta tecnologia es va fer servir a les pantalles dels instruments mdics i a l'automoci.

Ms recentment s'han desenvolupat cobriments electroluminescents amb materials que emeten llum blava, vermella i verda durant molt de temps i gran qualitat de color.

En qualsevol cas, el material electroluminescent ha d'estar situat entre dos elctrode, i un ha de ser transparent per tal de permetre la difusi de la llum generada. Com a frontal transparent s'acostuma a utilitzar un vidre recobert amb xid d'indi o d'estany mentre que l'elctrode del darrera s metllic o d'un altre material recobert per un metall reflectiu. Per a l'elctrode frontal tamb es poden utilitzar recobriments d'altres materials com nanotubs de carboni o el polietil-dioxitiof (PEDOT).

Les tecnologies d'electroluminescncia presenten un consum d'energia petit en comparaci amb d'altres tecnologies d'illuminaci amb les que competeix, com ara el llums fluorescents o els llums de ne. Aix, juntament amb la finesa del material emprat, han fet que aquesta tecnologia pugui ser utilitzada a la indstria de la publicitat en forma de panells informatius i de senyalitzaci. Els fabricants dels sistemes electroluminescents han arribat a controlar de manera precisa les rees que s'illuminen de la pellcula del cobriment i aix ha perms als publicistes la creaci d'anuncis molt ms dinmics que sn compatibles amb els espais tradicionalment dedicats a la publicitat a les ciutats.

En principi, els llums electroluminescents poden fabricar-se per fer llum de qualsevol color, tanmateix els ms utilitzats sn d'un color verds proper al punt de mxima sensibilitat de l'ull hum, amb el que s'aconsegueix el mxim de llum aparent amb un menor consum d'electricitat. A diferncia dels llums de ne i els fluorescents, els electroluminescents no presenten l'efecte de la resistncia negativa i, en conseqncia no requereixen d'un circuit addicional per tal de regular la quantitat de corrent que els travessa.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313393" title="Pla de Busa" nonfiltered="2595" processed="2585" dbindex="122762">

El pla de Busa s un ampli altipl tallat per les cingleres de l'Areny, del Moro i de la Creu, amb desnivells de ms de 300 metres. S'estn des de la Valldora a llevant fins a la del Cardener a ponent. 

Aquest pla s una illa natural sobre dels penyals de la serra de Busa on destaca la presncia de la casa Rial, nica masia encara habitada de forma permanent. Al segle XIV n'hi havia disset i a mitjans del segle XVIII la parrquia tenia 63 habitants. A la vora hi ha l'esglsia parroquial de Sant Cristfol, una esglesiola fora ben conservada, originria del segle XI i totalment reformada l'any 1758, com ho indica la llinda.

No fou fins mitjans del segle XX que va obrir-se la primera pista per accedir al pla de Busa. Fins llavors arribar-hi solament era possible per corriols, camins de bast i algun cam carreter que superaven les cingleres a travs de diversos graus escampats pels quatre punts cardinals. A principies del segle XXI es va comenar a asfaltar la carretera que hi mena un tros cada any, restant ja noms uns pocs quilmetres.

Al fons del pla, cap a ponent, hi ha l'espectacular pres del Capolatell.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313394" title="Ardales" nonfiltered="2596" processed="2586" dbindex="122763">

Ardales s un municipi d'Andalusia, a la provncia de Mlaga, entre lora, Teba i Casarabonela, situada en les estribacions septentrionals de la Sierra de las Nieves en la seva transici cap als embassaments del Guadalhorce. En l'any 2006 contava amb 2.558 habitants. La seva extensi superficial s de 106 km i t una densitat de 24,13 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 3652' N, 450' O. Es troba situada a una altitud de 445 metres i a 52 quilmetres de la capital de provncia, Mlaga. 

 Histria .
Existeixen diversos rastres prehistrics en les coves de l'entorn, sent la primera fortificaci de l'enclavament obra dels celtibers (Turobriga) i posteriorment ampliat en l'poca romana. Ser en poca rab (Ard-Allah) en la qual prengui rellevncia l'enclavament, sobretot durant la rebelli de Omar ibn Hafsn contra el emir de Crdova (880), qui tamb va construir el poblat rupestre de Bobastro. Va ser conquistada pels cristians en 1389. 

Als voltants d'Ardales, a ms del poblat rupestre de Bobastro, tamb es troba l'entorn natural dels embassaments del Guadalhorce i el Congost de los Gaitanes. Les principals festes del poble sn la Festa de la Matana (al febrer) i la Fira en Honor a la seva patrona, la verge de Villaverde (al setembre) Ardales es va fer una mica popular desprs de les Eleccions Municipals del 27 de maig de 2007, ja que l'ajuntament del municipi que ostentava el PSOE durant molts anys per Salvador Pendn, actual president de la Diputaci de Mlaga, va ser presa, desprs d'aquestes eleccions, per Juan Caldern Ramos (Izquierda Unida), que governar grcies als vots de Falange Espaola Autntica. 


 Enllaos externs .
 http://www.ardales.com/;
 Junta d'Andalusia (SIMA);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313396" title="Vi del Pas Valenci" nonfiltered="2597" processed="2587" dbindex="122764">
El vi del Pas Valenci es produeix majorment al centre del pas, sobretot a les comarques de l'Alt Vinalop i Vinalop Mitj; a la Marina Alta; a la Vall d'Albaida i la Costera; i a la Plana d'Utiel, els Serrans i la Foia de Bunyol.

Geografia.
Les vinyes del Pas Valenci es poden distingir en dos rees: el litoral mediterrani i la plana d'Utiel. Les primeres s'estenen des del litoral fins a 300 o 400 m d'altitud, amb un clima mediterrani i uns sls alluvials. Comparteixen caracterstiques amb les vinyes del sud de Catalunya i les de Mrcia. A la plana d'Utiel les vinyes sn per sobre dels 800 m d'altitud amb sls calcaris i un clima ms continental, amb caracterstiques ms prpies de la regi vincola de la Manxa.

Les varietats de ram principals sn el monastrell, la garnatxa, el boval (autcton de la plana d'Utiel) i l'ull de llebre, pel negres, i la messeguera i el macabeu pels blancs.

Destaquen el mistela i el fondellol, com a vins de licor, i es produeixen blancs dolos i negres de diferents graus d'envelliment.

Denominacions d'origen.
A l'actualitat, hi ha tres denominacions d'origen prpies, ms dos cellers inscrits a la Denominaci d'Origen Cava. A ms, hi ha dos indicacions geogrfiques de vins de la terra: Vi de la terra de Castell i Vi de la terra El Terrerazo.

DO Alacant.
Aquesta denominaci d'origen va ser constituda el 1987, i inclou cellers de la conca del Vinalop, Alacant i tota la Marina Alta. Sn varietats blanques tradicionals la merseguera i el moscatell i, a ms, sn recomanades el forcallat i el macabeu. Les varietats negres tradicionals sn la garnatxa negra (coneguda a Frana com alicante), la garnatxa tintera (tamb anomenada alacant) i el monestrell, a ms del tempranillo com a varietat recomanada i el boval com a varietat autoritzada. 

Un vi exclusiu de la DO Alacant s el fondellol, un vi ranci fora dol elaborat amb monestrell sobremadurat i envellit en fusta ms de vuit anys. En la subzona de la Marina destaca el moscatell elaborat exclusivament amb la varietat de moscatell d'Alexandria. 

Cal destacar el vi de Xal, produt a la vall de Xal, que pot ser blanc o negre, sec o dol, per el ms tpi s el vi negre dol.

DO Cava.
El cava es produeix noms a dos cellers, un a Requena i l'altre a Tors. La producci valenciana s d'escassa quantitat, conformant un 1% del total.

DO Utiel-Requena.
Una zona amb gran ress al mn vinyater, la producci s quasi totalment de vins negres (94%). Sn vins pareguts als de la Manxa, amb un grau d'alcohol elevat. La denominaci es va crear el 1976.

DO Valncia.
Predominen les varietats messeguera a l'Alt Tria, malvasia al Valent (Serrans, Camp de Tria, Foia de Bunyol i Ribera), monastrell al Clari (Costera i Vall d'Albaida) i moscatell d'Alexandria al de Moscatell de Valncia.

El vi ms representatiu s la mistela, un vi de licor de moscatell.

Vegeu tamb.
Mancomunitat de l'Interior Terra del Vi;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313397" title="Campillos" nonfiltered="2598" processed="2588" dbindex="122765">

Campillos s un municipi d'Andalusia, a la provncia de Mlaga. Part del seu terme municipal form part de Pearrubia, desaparegut els anys setanta per la construcci de l'embassament de Guadalteba.

 Historia. 
Campillos va ser fundat en 1.492 per autoritzaci dels Reis Catlics. El rei Carles II d'Espanya, amb data 6 de novembre de 1.680, conced a Campillos el privilegi de vilatge amb jurisdicci plena, eximint-lo de Teba (del que depenia administrativament fins a llavors )i va ser nomenat cap de partit judicial en 1.821.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313399" title="Colltort" nonfiltered="2599" processed="2589" dbindex="122766">



El colltort (Jynx torquilla) s un representant fora primitiu dels pcids i que, de fet, s bastant diferent dels altres picots.

 Morfologia .

 Fa 16 cm de llargria.
 T un plomatge de colors apagats, gris i bru amb taques blanques per damunt i ratllat finament per sota.
 T la cua llarga i arrodonida.
 Bec curt, recte i punxegut.
 Potes molt curtes amb dos dits endavant i dos endarrere.
 Llengua llarga, viscosa i protrctil. ;

 Subespcies .

 Jynx torquilla chinensis (Hesse, 1911);
 Jynx torquilla himalayana (Vaurie, 1959) ;
 Jynx torquilla mauretanica (Rothschild, 1909);
 Jynx torquilla sarudnyi (Loudon, 1912);
 Jynx torquilla torquilla (Linnaeus, 1758);
 Jynx torquilla tschusii (O. Kleinschmidt, 1907);

 Reproducci .

No fa forats als arbres ni en colpeja la fusta, sin que aprofita els forats ja fets per amagar-hi el seu niu que semblantment als altres picots, no queda recobert amb cap altre material. 

A l'abril-maig, la femella fa la posta de 7 o 10 ous de color blanc i s ella l'encarregada de covar-los durant 12 dies, per en l'alimentaci de la niuada tamb hi intervindr el pare. Desprs de 20 dies, els petits deixen el niu. De vegades poden fer dues cries.

 Alimentaci .

Es nodreix de formigues, escarabats, aranyes i larves que atrapa amb la llengua i a terra.

 Hbitat .

Defuig els boscos i noms viu en arbredes i en els lmits dels boscos que toquen els camps conreats. 

 Distribuci geogrfica .

s ocell emigrant que a l'estiu habita al centre i al sud d'Europa, i a l'hivern emigra a l'frica. 

 Costums .

Sn, fonamentalment, ocells estiuencs, encara que tamb hi ha alguns que hivernen. En aquest aspecte, es diferencien de la resta de picots, que tenen costums plenament sedentaris. A ms, aquests viatges els realitzen durant la nit. 

Quan es veu en perill reacciona d'una manera caracterstica: entaforat en el seu amagatall, avana i retira el cap, d'una manera lenta i amatent, alhora que emet un xiulet que recorda una serp i estarrufa les plomes del cap, mig desemmarcant-ne els ulls. L'acci acostuma a sser efectiva i provoca el desengany de l'intrs, que, normalment, rebutja l'enfrontament amb les serps i, per si de cas, amb tot el que s'hi assembli.

 Observacions .

El seu nom fa referncia a la seua facultat de moure el cap en tots els sentits. 

 Referncies .



 Enllaos externs .

 El colltort a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Estudi de la poblaci del colltort al Principat de Catalunya. ;
 Descripci i fotografies d'aquest ocell. ;
 El colltort a la IUCN. ;
 El colltort a l'Animal Diversity Web. ;
 Vdeos i informaci diversa d'aquest ocell. ;
 Fotografies i enregistraments sonors del colltort. ;
 El colltort a l'Encyclopedia of Life. ;
 Hbitat i reproducci d'aquesta espcie. ;
 Vdeos de colltorts en llur hbitat natural. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie. ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313401" title="Caete la Real" nonfiltered="2600" processed="2590" dbindex="122767">

Caete la Real s un municipi d'Andalusia, a la provncia de Mlaga. s un municipi fronterer entre la Serrana de Ronda i la comarca d'Antequera. Limita al nord amb Almargen, El Saucejo y Algmitas; a l'est amb Teba; al sudest amb Ardales i El Burgo; al sudoest amb Cuevas del Becerro i Ronda, i a l'oest amb Alcal del Valle i Olvera.

 Etimologia .
L'origen del nom es remunta a la denominaci rab Hins Cannit o Qanit, que significa castell de Canit o, segons l'autor que es consulti, el terme cannit fa referncia als canelles que encara existeixen als voltants del nucli urb. El nom actual deriva d'aquest terme, al que se li va sumar el qualificatiu de Real, desprs d'una ordre d'Alfons XI de Castella.

 Histria .
Les restes ms antigues d'assentaments humans en el terme de Caete es remunten al Neoltic. Excavacions arqueolgiques donen com resultat troballes de fragments cermics realitzats pels pobladors que vivien en les proximitats del nucli urb actual fa 3000 anys. Els ibers van establir la seva base en un tur proper al poble anomenat Sabora. En temps de Plini va ser civitas estipendiaria (ciutat tributria) del Conventus Astigitanus. No obstant aix, la dificultat del terreny i les condicions climatolgiques (forts vents assolaven a la ciutat), van motivar que en l'any 78 d. de JC, els habitants de Sabora sollicitessin de l'Emperador Vespasi el trasllat de la ciutat a una zona ms plana i frtil (Fuentepeones, el Carrascal ?). L'Emperador va despatxar l'ambaixada en les primeres calendes d'agost accedint al que sollicitaven. Com agrament, el poble de Sabora va encunyar monedes en les quals apareix l'emperador Vespasi vestit de guerrer amb escut i llana en la m esquerra i dues espigues en la dreta. Tamb es va gravar en bronze la carta que l'Emperador va enviar als saborencs (la famosa aerea tabula de Vespasi trobada en temps de Carles I d'Espanya, i que es va dur al museu de l'Escorial). 

Desprs de la invasi musulmana de principis del segle VIII, es va realitzar la conversi progressiva a l'Islam, el que va significar el canvi de denominaci passant-se a dir-se Canit. Fou en aquesta poca quan es va portar a terme la construcci del conjunt fortificat que s el castell de Caete (Hisn Canit). La data exacta de la seva construcci no podem precisar-la, si b sabem que aviat es va posar al servei del rebel mulad Omar ibn Hafsn. Desprs de la conversi d'aquest al cristianisme, Awsaya ibn al-Jali, cap dels berbers de la zona rondenya convertiria a Hins Canit en un dels principals focus de la revolta mossrab. Anys ms tard, en el 906, la fortalesa de Caete, en terres de Takaronna, era presa per assalt i dotada d'una guarnici permanent. 

Iniciada la conquesta pels reis cristians, van arribar fins a les portes de Caete les hosts de Ferran III, el Sant, en la seva embranzida per a conquistar Sevilla (1246). Conquistada pel rei Alfons XI de Castella en 1330 (1328?), va ratificar a la vila el ttol de Reial, que segons la tradici li havia donat desprs de les invasions brbares, el rei visigot Vtiza. Dcades desprs sofriria un altre atac de les tropes cristianes, en aquest cas en l'entrada que va realitzar Pere I el Cruel en 1362; en el curs de la qual van ser guanyades als musulmans les places del Burgo, Ardales, Caete, Turn i las Cuevas. Sis anys ms tard, en 1368, aprofitant un perode de crisi en les relacions dels regnes cristians, els granadins van recobrar de nou les fortaleses conquistades pel rei castell. 

A l'octubre de 1407 va ser reconquistada pel fill del Maestre de Santiago, Gmez Surez de Figueroa, aprofitant una nova entrada en la qual es va mantenir un perllongat setge sobre el castell de Setenil, va rebre informaci sobre la petita guarnicin que mantenia la fortalesa de Caete i sota pretext de crrer la terra de Ronda es va aproximar fins als murs d'aquesta vila. Per va anar en 1482 desprs de la conquesta de Ronda i la seva regi muntanyenca, quan passa definitivament a mans cristianes. Tanta escaramussa durant gaireb un segle, va tenir com a conseqncia la destrossa gaireb per complet de la fortalesa, que en l'actualitat s objecte d'un ampli i discutit programa de restauraci.

Enllaos externs.
Revista no oficial del municipi;
Pgina no oficial del municipi;
Mapa;
Pgina no oficial i frum lliure de Caete;
Comarca de Guadalteba;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313402" title="Pisto" nonfiltered="2601" processed="2591" dbindex="122768">
El Pisto o pisto manxego s una preperaci a base de verdures, paregut a la samfaina excepte que el pisto porta tonyina i ceba. s molt tpic menjar-ne com un farcit dins de panades.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313408" title="Dopatge" nonfiltered="2602" processed="2592" dbindex="122769">


 Esport: Consum o utilitzaci de substncies per tal d'augmentar el rendiment esportiu. Vegeu Dopatge (esport);
 Electrnica: Addici d'impureses a un semiconductor per modificar les seves propietats. Vegeu Dopatge (semiconductor).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313409" title="Carratraca" nonfiltered="2603" processed="2593" dbindex="122770">

Carratraca s un municipi d'Andalusia, a la provncia de Mlaga, situat a les estribacions septentrionals de la Serra de Ronda

 Histria . 
L'origen del municipi de Carratraca s del segle XIX. Jos Salgado va escriure una monografia en 1725, on fa constar que en aquesta zona no existia ms que una sola casa, coneguda pel nom de Cortijo de Aguas Hediondas. No obstant aix, les banyeres trobades en el vessant de la deu, els sepulcres i restes de cermica descoberts en punts diferents del poble i sobretot, els vestigis d'una muralla, fan suposar que aquests llocs van estar habitats durant el perode de la dominaci romana i abandonats desprs per causes desconegudes es van cobrir d'espessos alzinars. 

Carratraca es va formar a l'empara de les seves aiges sulfuroses. Segons la tradici, el descobriment de les propietats teraputiques de les aiges ho va realitzar un captaire, "Juan Camisn", anomenat aix perqu la seva nica vestimenta consistia en un llarg i gran camis perqu no li molestessin les nafres que cobrien tot el seu cos. Aquest home va arribar a un mas situat al costat de la deu per a implorar la caritat dels seus habitants, i va observar que un cabrer tirava l'aigua als animals que tenien lceres en la seva pell, i al cap de cert temps guarien, llavors dedici banyar-se ell mateix i desprs de diverses immersions, ell tamb va sanar. Amb una base ms documentada, se sap que en 1817 hi havia un metge encarregat de l'estudi i anlisi de les aiges i dels malalts. 

El municipi de Carratraca es va crear en 1821 per separaci del de Casarabonela. La primera sessi que figura en el Llibre d'Actes es va celebrar el dia 14 de desembre de 1836. Dels fets ocorreguts en la vila, destaca per la seva importncia la creaci del balneari, que a la vista del nombrs pblic que venia a prendre els banys i de l'estat d'aband que es trobaven els primitius safarejos, per Reial Ordre de 9 de maig de 1847, es va acordar treure a subhasta les obres de construcci del balneari, els projectes del qual i pressupostos van ser aprovats per la Real Acadmia de Belles Arts de San Fernando. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313412" title="Cuevas del Becerro" nonfiltered="2604" processed="2594" dbindex="122771">

Cuevas del Becerro s un municipi d'Andalusia, a la provncia de Mlaga, en la comarca de Guadalteba. Per carretera es troba situat a 97 km de Mlaga i a 576 km de Madrid. El 2008 comptava amb una poblaci de 1.847 habitants.

Enllaos externs.
Per qu Cuevas del Becerro s'anomena aix ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313417" title="Sierra de Yeguas" nonfiltered="2605" processed="2595" dbindex="122772">

Sierra de Yeguas s un municipi d'Andalusia, situat al marge nord-occidental de la comarca d'Antequera, fent frontera entre la provncia de Mlaga i la provncia de Sevilla. Limita amb els municipis de La Roda de Andaluca, Martn de la Jara, Fuente de Piedra i Campillos.

Historia. 

El poble s de fundaci relativament moderna, mitjans del segle XVI i els documents ms antics que es conserven en els arxius parroquials i municipals daten dels segles XVI i XVII. Pel nom, se suposa que els habitants d'aquest terme es dedicaven a la criana de bestiar equ, existint al sud de la poblaci un pilar que es creu era el abrevadero general. No obstant aix, no molt lluny del lloc on actualment es troba el nucli urb, s'han trobat restes pertanyents al neoltic, com destrals de pedra lluentada, que acrediten la presncia de l'home primitiu per aquests voltants. El fet histric ms important del que es tenen notcies no documentades s el pas per la Sierra del Puntal, de les tropes del regent Ferran, oncle del rei Joan II de Castella, abans de la conquesta d'Antequera en 1410. 

Si aix va ser cert, els paratges que envolten Sierra de Yeguas veurien una de les formacions militars ms grans d'aquells temps, amb hosts portades de Castella, cija, Marchena, Sevilla i d'altres llocs on els vassalls del rei tenien tropes avanades. El personatge ms important que mereix destacar-se, no per ser nascut al poble, sin com a mostra de gratitud cap a ell, s Francisco Granados Arjona (1835-1919), natural de Benamej, qui va afirmar que sota la serra havia aigua abundant, tan necessria. Va fer el possible per convncer a tot el poble del pes de la seva ra i va invertir el seu propi capital a cavar pous amb becs i pales, que no es van poder concloure a l'esgotar-se els seus mitjans econmics. Seixanta anys desprs, en el mateix lloc i amb materials moderns de perforaci s'han fet nombrosos pous que donen aigua a moltes hectrees de cultiu, que han canviat la fesomia del poble i els seus voltants. 

Enllaos externs.
Ajuntament de Sierra de Yeguas;
SierradeYeguas.com, pgina de la localitat;
Wikanda;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313420" title="Teba (Mlaga)" nonfiltered="2606" processed="2596" dbindex="122773">

Teba s un municipi d'Andalusia, a la provncia de Mlaga,

Economia. 
Malgrat ser un territori molt muntanyenc, les seves terres sn generalment aptes per a les labors agrcoles que han constitut, tradicionalment, el sector econmic ms important per als seus habitants. Destaquen, tamb, per la seva importncia, les labors ramaderes, particularment pel que fa al bestiar porc, encara que tamb sn destacables altres cabanyes com la caprina, l'ovina i la bovina.

Enllaos externs.
Web de l'Asociaci para la Defensa del Patrimoni Histric de Teba - Hisn Atiba;
Teba;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313422" title="Galisteo" nonfiltered="2607" processed="2597" dbindex="122774">


Galisteo s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313424" title="Garganta la Olla" nonfiltered="2608" processed="2598" dbindex="122775">


Garganta la Olla s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

 Demografia .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313426" title="Gata (Cceres)" nonfiltered="2609" processed="2599" dbindex="122776">


Gata s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

 Demografia .



 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313427" title="Costa del Sol Occidental" nonfiltered="2610" processed="2600" dbindex="122777">


La Costa del Sol occidental s una comarca que es troba al sudest de la provncia de Mlaga, a la Comunitat Autnoma d'Andalusia, Espanya. Limita al nord amb les comarques de Sierra de las Nieves, Serrana de Ronda i Valle del Guadalhorce.

 Municipis .
Els municipis que formen la comarca sn:

 Benahavs;
 Benalmdena;
 Casares;
 Estepona;
 Fuengirola;
 Manilva;
 Marbella;
 Mijas;
 Torremolinos;

 Enllaos externs .
 Diputaci de Mlaga;
 Ordre del BOJA del dia 14 de mar de 2003 de la Conselleria de Turisme i Esport - Junta d'Andalusia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313428" title="Guadalupe (Cceres)" nonfiltered="2611" processed="2601" dbindex="122778">


Guadalupe s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura.   

 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313431" title="Guijo de Galisteo" nonfiltered="2612" processed="2602" dbindex="122779">


Guijo de Galisteo s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313436" title="Hervs" nonfiltered="2613" processed="2603" dbindex="122780">




Hervs s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313439" title="Corriol gros" nonfiltered="2614" processed="2604" dbindex="122781">



El corriol gros (Charadrius hiaticula) s un ocell de l'ordre dels caradriformes ms gran que el corriol petit, molt actiu i de vol rpid. 

Morfologia.

 Fa 19 cm de llargria i i 35-41 cm d'envergadura alar.
 T el cap blanc i negre, amb una taca negra que comena al bec -que s de color groc amb la punta negra- i segueix fins a darrera de l'ull.
 T les potes de color groc.
 Tamb es diferencia del corriol petit en la franja alar blanca que aquest no mostra en vol.

Subespcies.

 Charadrius hiaticula hiaticula;
 Charadrius hiaticula psammodroma ;
 Charadrius hiaticula tundrae ;
 Charadrius hiaticula harrisoni ;
 Charadrius hiaticula kolymensis ;

Reproducci.

Nia a terra a la tundra rtica del nord d'Eursia i d'Amrica. L'ou s de color marr clar amb taques de diferents mides i medeix 32-39,6 x 22,8-28,5 mm. Fa una o dues postes a l'any que acostumen a sser de 4 ous que sn covats per tots dos progenitors durant unes 3-4 setmanes. 

Alimentaci.

Menja insectes, molluscs, crustacis, cucs i matria vegetal.

Distribuci geogrfica.

Viu a tota la costa atlntica, i part de la mediterrnia, europea i de l'frica del Nord. Cria a Eursia, Grenlndia, nord-est de Canad i la costa atlntica europea fins als Pasos Baixos i les Illes Britniques. Hiverna a la Pennsula Ibrica (sobretot a Andalusia i a la costa de la Mar Cantbrica). Tamb n'hi ha a les Canries. 

Al Principat de Catalunya i a les Balears noms el veiem a vegades, a la costa, en migraci. Se'n poden trobar alguns que hivernen a les platges, maresmes o llocs semblants del Delta de l'Ebre i, molt de tant en tant, en marges de rius.

Referncies.



Enllaos externs.

 El corriol gros a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Estudi de la poblaci d'aquest ocell al Principat de Catalunya. ;
 El corriol gros a la IUCN. ;
 El corriol gros a l'Animal Diversity Web. ;
 Fotografies i enregistraments sonors d'aquest ocell. ;
 El corriol gros a l'Encyclopedia of Life. ;
 Descripci i reproducci d'aquest ocell. ;
 Vdeos de corriols grossos en llur hbitat natural. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie d'ocell. ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313440" title="Hoyos" nonfiltered="2615" processed="2605" dbindex="122782">


Hoyos s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura.  Limita al Nord amb Trevejo i Acebo, al Sud Moraleja i Cilleros, a l'Est amb Perales del Puerto i a l'Oest amb Cilleros. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313443" title="Holguera" nonfiltered="2616" processed="2606" dbindex="122784">


Holguera s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313445" title="Ibahernando" nonfiltered="2617" processed="2607" dbindex="122785">


Ibahernando s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313451" title="Krtnerstrasse" nonfiltered="2618" processed="2608" dbindex="122786">
Krntner Strae s el carrer comercial ms fams del centre de Viena. Discorre entre Stephansplatz i Karlsplatz. La secci entre la Wiener Staatsoper i Stephansplatz s peatonal.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313464" title="1 ? 2 + 3 ? 4 + ..." nonfiltered="2619" processed="2609" dbindex="122787">


En matemtiques, l'expressi 1   2 + 3   4 + ... s una srie matemtica infinita, els termes de la qual sn els nombres enters positius, que alternen els seus signes. Utilitzant la notaci matemtica per a sumatoris, la suma dels m primers termes de la srie s'expressa com:
;

s una srie divergent, en el sentit que la successi de les sumes parcials (1,  1, 2,  2, ...) no t cap lmit finit. En forma equivalent es diu que 1   2 + 3   4 + ... no posseeix cap suma.

Malgrat tot, a mitjans del segle XVIII, Leonhard Euler planteja la segent relaci qualificant-la de paradoxal:
;
No ser fins molt temps desprs que s'aconsegueix donar una explicaci rigorosa d'aquesta equaci. Fins als comenaments de la dcada del 1890, Ernesto Cesro i mile Borel, entre altres, investigaren mtodes ben definits per trobar sumes generalitzades de les sries divergents incloent noves interpretacions dels intents realitzats per Leonhard Euler. Molts d'aquests mtodes anomenats de sumaci assignen a (1   2 + 3   4 + ...) una "suma" de  . El mtode de suma de Cesro s un dels pocs mtodes que no suma la srie 1   2 + 3   4 + ..., pel que aquesta srie s un exemple d'un cas on s'ha d'utilitzar un mtode ms robust com per exemple el mtode de sumaci d'Abel.

La srie 1   2 + 3   4 + ... es troba relacionada amb la srie de Grandi 1   1 + 1   1 + ... Euler analitz aquestes dues sries com a casos especials de (1   2n + 3n   4n + ...) per valors de n arbitraris, una lnia d'investigaci que estn la seva contribuci al problema de Basilea i condueix a les equacions funcionals del que es coneix actualment com a funci eta de Dirichlet i la funci zeta de Riemann.

 Divergncia .
Els termes de la srie, (1,  2, 3,  4, ...), no s'aproximen al 0; per tant la srie 1   2 + 3   4 + ... divergeix segons el test del terme. Com a base de les anlisis en seccions subsegents, s til analitzar la divergncia en un nivell ms fonamental. Per definici la convergncia o divergncia d'una srie infinita es determina analitzant la convergncia o divergncia de la successi de les sumes parcials, i en aquest cas les sumes parcials d'1   2 + 3   4 + ... sn:
1 = 1,
1   2 =  1,
1   2 + 3 = 2,
1   2 + 3   4 =  2,
1   2 + 3   4 + 5 = 3,
1   2 + 3   4 + 5   6 =  3,
...
Aquesta successi destaca per contenir a la vegada a cada un dels nombres enters (dhuc el zero si es conta la suma parcial buida) i per tant estableix la numerabilitat del conjunt  dels enters. Clarament no s'aproxima ni convergeix a cap nombre en particular, per tant 1   2 + 3   4 + ... divergeix.

 Relacions heurstiques de suma .
Les explicacions ms simples que relacionen a  1   2 + 3   4 + ... amb el valor 1/4 sn extensions de resultats relacionats amb la srie 1   1 + 1   1 + ...

 Estabilitat i linealitat .

Degut a que els termes (1,  2, 3,  4, 5,  6, ...) segueixen un patr simple, es pot expressar a la srie 1   2 + 3   4 + ... com una versi transformada d'ella mateixa i resoldre l'equaci resultant per obtenir un valor numric. Suposant que fos correcte expressar s = 1   2 + 3   4 + ... per algun nombre s, les segents relacions condueixen a mostrar que s = 1/4:



on h s la "suma" de la srie:

Resolent les equacions h = 1   h  i  s = h   s  s'obt que h = 1/2 i s = (1/2)h = 1/4.

En forma equivalent, es pot reordenar les equacions d'un forma d'obtenir (s + s) + (s + s) = h + h = 1, la qual novament implica que s = 1/4; sent aquesta la forma que es mostra al esquema de la dreta i en l'expressi a continuaci:
        1 - 2 + 3 - 4 + 5 - 6 + ... 
          + 1 - 2 + 3 - 4 + 5 - ... 
          + 1 - 2 + 3 - 4 + 5 - ... 
              + 1 - 2 + 3 - 4 + ... 
--------------------------------------------
  4 s = 1 + 0 + 0 + 0 + 0 + 0 + ... 
Si b la srie 1   2 + 3   4 + ... no posseeix una suma al sentit usual, l'equaci s = 1   2 + 3   4 + ... = 1/4 pot ser interpretada com la soluci ms natural en el cas de qu s'hagus de de definir. Una definici generalitzada de "suma" d'una srie divergent s anomenat mtode de sumaci; existeixen diferents tipus de mtodes alguns dels quals s'expliquen a les seccions segents, els quals es caracteritzen per les propietats que comparteixen amb la suma convencional.

Les manipulacions mostrades prviament demostren que: donat un mtode de sumaci que s lineal i estable, si suma a la srie 1   2 + 3   4 + ... llavors la suma ha de ser 1/4, i aquest mtode tamb permet sumar a la srie de Grandi 1   1 + 1   1 + ... obtenint el valor 1/2.

Malgrat que el punt de vista explicat en el pargraf anterior limita els valors que poden agafar les sumes generalitzades d'1   2 + 3   4 + ..., el mateix no indica quins sn els mtodes que permetran sumar o no la srie. En efecte, alguns mtodes de sumaci lineals i estables, com la suma ordinria, no sumen la srie 1   2 + 3   4 + ... En canvi, si s'expressa la srie en una forma alternativa com un producte, llavors s possible determinar quins sn els mtodes que permeten obtenir 1/4.
A ms a ms, com que



tal mtode tamb ha de sumar la srie de Grandi com 

 Producte de Cauchy .
Ja en 1891, Ernesto Cesro pensava que les sries divergents serien incorporades al futur al clcul matemtic d'una manera rigorosa indicant que, Avui ja s possible escriure les expressions (1   1 + 1   1 + ...)2 = 1   2 + 3   4 + ... i afirmar que en ambds costats de la igualtat posseeixen el valor 1/4. Per Cesro, esta equaci era el resultat d'aplicar un teorema que ell havia publicat durant l'any previ, sent identificat com el primer teorema al llarg de l'histria de les sries divergents sumables. Els detalls del seu mtode de sumaci s'expliquen a les seccions subsegents; l'idea central s que  1   2 + 3   4 + ... s el producte de Cauchy d'1   1 + 1   1 + ... amb 1   1 + 1   1 + ...


El producte de Cauchy de dues sries infinites es defineix tot i que ambdues siguin divergents. En el cas  an =  bn =  ( 1)n, els termes del producte de Cauchy s'obtenen mitjanant la suma de les sumes finites de les diagonals:



Per tant la srie producte s:
;

Per tant els mtodes de sumaci que "respecten" el producte de Cauchy de dues sries i sumen 1   1 + 1   1 + ... =  1/2, tamb sumen 1   2 + 3   4 + ... = 1/4. I en concordana amb els resultats de la secci prvia a implica una equivalncia entre la sumabilitat d'1   1 + 1   1 + ... i  1   2 + 3   4 + ..., per mtodes que sn lineals, estables i que respecten el producte de Cauchy. 

El teorema de Cesro n's un exemple subtil. La srie 1   1 + 1   1 + ... s sumable Cesro en el sentit ms feble, anomenat sumable (C, 1), mentre que 1   2 + 3   4 +    requereix l's d'una forma ms forta del teorema de Cesro, sent sumable (C, 2). Donat que totes les formes del teorema de Cesro sn lineals i estables, les sumes resulten en els valors indicats prviament.

 Mtodes especfics .
 Cesro i Hlder .


Per a calcular la sumaci de Cesro, (C, 1) d'1   2 + 3   4 + ..., en el cas de qu exists, s'ha de calcular la mitjana aritmtica de les sumes parcials dels termes de la srie.
Les sumes parcials sn:
1,  1, 2,  2, 3,  3, ...
i les mitjanes aritmtiques d'estes sumes parcials que sn:
1, 0, 2/3, 0, 3/5, 0, 4/7, ...

Donat que aquesta successi no convergeix llavors es conclou que 1   2 + 3   4 + ... no s sumable segons el mtode de Cesro.

Existeixen dues generalitzacions del mtode de sumaci de Cesro: la ms simple conceptualment de les dues s la successi dels mtodes (H, n) per a nombres naturals n. La suma (H, 1) s la sumaci de Cesro, i els mtodes de major ordre repeteixen el clcul de les mitjanes. A l'expressi anterior, les mitjanes parelles convergeixen a 1/2, mentre que les mitjanes imparelles sn igual a zero, per tant la mitjana de les mitjanes convergeixen al valor mitj de 0 i 1/2, o sigui 1/4. Per tant 1   2 + 3   4 + ... s sumable (H, 2) i dna 1/4.

La "H" s'utilitza en honor a Otto Hlder, qui fou el primer en demostrar el 1882 el que avui els matemtics pensen que s la connexi entre la sumaci d'Abel i la sumaci (H, n); el seu primer exemple fou 1   2 + 3   4 + ... El fet que 1/4 sigui la suma (H, 2) d'1   2 + 3   4 + ... garanteix que tamb s la suma d'Abel; fet que es demostra a la segent secci.

L'altra generalitzaci coneguda de la sumaci de Cesro s la successi dels mtodes (C, n). S'ha demostrat que la sumaci (C, n) i la sumaci (H, n) sempre donen els mateixos resultats, malgrat que tenen diferents rerefons histrics. El 1887, Cesro va estar molt aprop de desenvolupar la definici de la sumaci (C, n), per noms va donar uns pocs exemples, incloent 1   2 + 3   4 + ..., que la va sumar obtenint el valor 1/4 per un mtode que podria ser interpretat com a (C, n) per que no fou justificat com a tal en aquell moment. El 1890 Cesro defin formalment als mtodes (C, n) per tal d'establir la demostraci del seu teorema, el qual diu que el producte de Cauchy d'una srie sumable (C, n) i una srie sumable (C, m) s una srie sumable (C, m + n + 1).

 Sumaci d'Abel .

En un treball que Leonhard Euler escriu cap el 1749, admet que la srie divergeix, per de totes maneres fa tots els possibles per sumar-la:

... sembla una paradoxa dir que la suma de la srie 1   2 + 3   4 + 5   6 etc. obt el valor 1/4. Ja que quan sumem els primers 100 termes de la srie s'obt el valor  50, mentre que la suma dels primers 101 termes obt el valor +51, la qual cosa s molt diferent d'1/4 i la suma s cada vegada major a mesura que augmenta el nombre de termes que se sumen. s per aix que des de fa temps he arribat a la conclusi que s necessari donar a la paraula suma un significat ms ampli...

En diferents oportunitats Euler va proposar una generalitzaci de la paraula "suma". Les seves idees pel cas d'1   2 + 3   4 + ..., sn similars al que avui es coneix com a sumaci d'Abel:

1=... ja no queda cap dubte que la suma de la srie 1   2 + 3   4 + 5 - 6 etc. s 1/4; doncs sorgeix de l'expansi de la frmula 1/(1+1)2, el valor de la qual s incontestablement 1/4. s possible aclarir el concepte si es considera la srie general 1   2x + 3x2   4x3 + 5x4   6x5 + &c. que s'obt al expandir l'expressi 1/(1+x)2, que s igual a la srie si s'assigna x = 1.

Existeixen diferents formes de comprovar que, al menys per valors absoluts |x| < 1, Euler no est errat al afirmar que:
;
Per exemple, si es calcula el desenvolupament en srie de Taylor del costat dret de la igualtat, o s'aplica el formalisme de la divisi polinominal. Comenant des del costat esquerre, es pot seguir la heurstica general indicada prviament i provar de multiplicar per (1+x) dos cops o elevar al quadrat la srie geomtrica 1   x + x2   ... Sembla ser que Euler suggereix calcular la derivada d'esta ltima srie terme a terme.

Des d'un punt de vista modern, la srie 1   2x + 3x2   4x3 + ... no defineix una funci a x = 1, per tant aquest valor no pot ser substitut a l'expressi resultant. Degut a que la funci est definida per tot  x  < 1, per tant s possible calcular el lmit quan x tendeix a 1, i aquesta s precisament la definici de la suma d'Abel:
;

 Euler i Borel .

Euler tamb va aplicar a les sries una altra tcnica de la seva invenci: la transformada d'Euler. Per a calcular la transformada d'Euler es comena per la successi de termes positius que formen la srie alternada: En aquest cas 1, 2, 3, 4, ... Al primer element d'aquesta successi se l'anomena a0.

Llavors s'obt la successi de les diferncies anteriors d'1, 2, 3, 4, ...; que s 1, 1, 1, 1, ... El primer element d' aquesta successi se l'anomena  a0. La transformada d'Euler depen tamb de les diferncies de les diferncies, i iteracions de major ordre, per totes les diferncies subseqents d'1, 1, 1, 1, ... sn 0. La transformada d'Euler d'1   2 + 3   4 + ... es defineix com:
;
Utilitzant terminologia moderna, es diu que 1   2 + 3   4 + ... s Euler sumable, i dna 1/4.

La sumaci d'Euler implica tamb un altre tipus de sumaci. Representant 1   2 + 3   4 + ... com:
;
s'obt la srie totalment convergent associada:
;
La suma de Borel d'1   2 + 3   4 + ... per tant s:
;

Separaci d'escales.
Saichev i Woyczy ski arriben a 1   2 + 3   4 + ... = 1/4 utilitzant noms dos principis fsics: relaxaci infinitesimal i separaci d'escales. En realitat, aquests prinicipis els permeten definir una famlia ampla de "mtodes de sumaci- ", els quals donen tots com a suma de la srie el valor 1/4:

Si  (x) s una funci tal que les seves derivades primera i segona sn contnues i integrables a l'interval (0,  ), amb  (0) = 1 i sent zero el valor dels lmits de  (x) i de x (x) a +  , llavors;
;

Aquest resultat generalitza la sumaci d'Abel, que correspon al cas  (x) = exp( x). L'expressi general es pot demostrar aparellant els termes de la srie sobre m i convertint l'expressi a una integral de Riemann. Per aquest ltim pas, la demostraci corresponent per a 1   1 + 1   1 + ... utilitza el teorema del valor mitj, per aqu es requereix el teorema de Taylor amb el terme complementari expressat en la forma de Lagrange (que s una generalitzaci del teorema del valor mitj).

Generalitzacions.

El  triple d'1   1 + 1   1 + ... s 1   3 + 6   10 + ..., la srie alternada dels nombres triangulars; la seva suma d'Abel i d'Euler s 1/8. El producte de Cauchy quart d'1   1 + 1   1 + ... s 1   4 + 10   20 + ..., la srie alternada dels nombres tetradrics, suma del qual d'Abel s 1/16.

Una altra generalitzaci d'1   2 + 3   4 + ... en una direcci lleugerament diferent s la srie 1   2n + 3n   4n + ... per a valors dn diferents a 1. Per a n pertenyent als nombres enters positius aquestes sries tenen les segents sumes d'Abel:
;
on Bn sn els nombres de Bernoulli. Per a n parells, aix es redueix a:
;
Aquesta ltima suma va ser ridiculitzada per Niels Henrik Abel el 1826:
1=Les sries divergents sn un invent del diable, i s una vergonya que hom gosi basar-s'hi. Mitjanant el seu s s possible extreure la conclusi que es desitgi i aquesta s la ra per la qual aquestes sries han estat l'origen de tantes falsedats i paradoxes. s que alg pot pensar en quelcom de ms descoratjador que dir que: 0 = 1   2n + 3n   4n + etc.: on n s un nombre positiu. Collegues, heus ac una cosa de qu ens en podem riure.

Eugne Charles Catalan, el mestre de Cesro, tamb menyspreava a les sries divergents. Sota la influncia de Catalan, Cesro inicialment es referia a les "frmules convencionals" per a 1   2n + 3n   4n + ... com a "igualtats absurdes", i el 1883, Cesro manifestava el punt de vista acceptat per aquella poca que les frmules eren falses per tot i aix d'alguna manera tils formalment. Finalment, al seu treball Sur la multiplication des series, publicat el 1890, Cesro va adoptar un punt de vista modern comenant per les definicions.

 Bibliografia .

Sumabilitat de Cesaro a la Gran Enciclopdia Catalana;
;
;
;
;
;
;
;
;
;
;
;
;
;


 Referncies .

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313469" title="Monografies Mdiques" nonfiltered="2620" processed="2610" dbindex="122788">
Monografies Mdiques s una publicaci mensual que recull articles sobre medicina. Inicialment fou creada per Jaume Aiguader i Mir el desembre de 1926, amb la finalitat de fer apologia de les publicacions mdiques en catal, i es va publicar fins desembre de 1936. El 1969 es va a tornar a publicar novament per la nova generaci de metges encapalada, entre altres, per Oriol Casassas i Sim, i des del 1976 se n'encarrega de la publicaci l'Acadmia de Cincies Mdiques de Catalunya i Balears, amb els objectius de contribuir a un millor progrs i difusi de les cincies mdiques i ajudar a la normalitzaci lingstica en les publicacions en catal.

 Enllaos externs .
 Publicacions de l'ACMCB;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313470" title="Gaig blau" nonfiltered="2621" processed="2611" dbindex="122789">


El gaig blau (Coracias garrulus) s un ocell de l'ordre dels coraciformes i l'nica espcie de la seua famlia que habita al continent europeu.

Morfologia.

 Fa 30 cm de llargria i 59-73 cm d'envergadura alar.
 Pesa 140-200 g.
 Plomatge d'un blau verds pllid.
 Presenta el dors de color castany brillant i les ales d'un blau viu, amb els extrems ms foscs i les puntes negres.
 Bec molt robust.
 Els exemplars immadurs sn ms clars que els adults.
 No presenten dimorfisme sexual.

Subespcies.

 Coracias garrulus garrulus (Linnaeus, 1758)    ;
 Coracias garrulus semenowi (Loudon & Tschusi, 1902)    ;

Reproducci.

En qualitat de nidificador est limitat a les planes empordaneses i a les planes lleidatanes ms occidentals, per sempre en poca densitat. Situa el niu en el lmit dels boscos, en el terreny obert, aix com en conreus de sec que tinguin pocs arbres. Cerca arbres, murs i, de vegades, talussos per establir el niu, mal folrat, dins un forat. Pel maig ambds progenitors s'alternen en la tasca de covament, que dura 14 dies, dels 4 o 7 ous i, desprs, faran el mateix en relaci amb l'alimentaci de la covada, que s'allarga fins a 28 dies, com a mnim (desprs de 28 dies els pollets ja poden volar, per aix no vol dir que, necessriament, ja spiguen caar i sser independents).

Alimentaci.

Menja rptils, petits mamfers, amfibis i insectes grans (llagostes, preferentment).

Distribuci geogrfica.

Viu a la Mediterrnia occidental (incloent-hi el Marroc, Algria i Tunsia), gaireb a tota l'Europa oriental i a l'sia Central i es com al Principat de Catalunya i al Pas Valenci a l'estiu i passatger a les Balears. 

Costums.

s un ocell essencialment estival, tot i que tamb es pot observar a la primavera, concretament a l'abril (que s quan retornen d'frica) i a la tardor o a finals de l'estiu, puix que marxen al sud d'frica a finals d'agost.

Referncies.



Enllaos externs.

 El gaig blau a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Estudi de la poblaci del gaig blau al Principat de Catalunya. ;
 El gaig blau a la IUCN. ;
 Vdeos i informaci diversa del gaig blau. ;
 Fotografies d'aquest ocell. ;
 El gaig blau a l'Encyclopedia of Life. ;
 Descripci i hbitat d'aquesta espcie. ;
 Vdeos d'aquest ocell en el seu hbitat natural. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie. ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313474" title="Jos Manuel Blecua Perdices" nonfiltered="2622" processed="2612" dbindex="122791">
Jos Manuel Blecua Perdices (Saragossa, 1939 - )  filleg espanyol, fill del tamb filleg i gramtic Jos Manuel Blecua Teixeiro, amb qui se li sol confondre sovint, i germ del tamb filleg Alberto Blecua. 
Biografia. 
Amb el seu germ Alberto es va aficionar a la lectura llegint cmics i literatura popular (les novelles de Jos Mallorqu sobre El Coyote, sobretot). A l'Institut Goya que treballava el seu pare va tenir com professors a fillegs de la talla de Francisco Yndurin a Histria de la Literatura o Ildefonso Manuel Gil, qui en fou especialment important. Va ser professor d'ensenyaments mitj i desprs catedrtic de Llengua Espanyola de la Universitat Autnoma de Barcelona, on dirigeix el Seminari de Filologia i Informtica. Tamb ha estat director acadmic de l'Institut Cervantes. Ha estat professor convidat de la Ohio State University (1970) i en el Centre d'Estudis Lingstics i Literaris d'El Collegi de Mxic (1986-1987). Amb Juan Alcina Franch s autor d'una molt clebre Gramtica Espaola; va dirigir el Diccionario general de sinnimos y antnimos i ha publicat nombrosos treballs de lexicografia i sobre histria de les idees lingstiques a Espanya, l'aplicaci de les noves tecnologies a l'estudi de la llengua espanyola i l'estudi de l'espanyol com llengua estrangera. s autor del llibre d'estil del diari La Vanguardia. Va obtenir el premi Arag, en la seva modalitat nacional, en 2005 i va ser president de la Comissi Estatal per a la celebraci del IV Centenari d' El Quixot. Va ingressar en l'any 2006 en la Reial Acadmia de la Llengua Espanyola. 

Obres.

Atlas de la literatura espaola. Barcelona, Jover, 1972.
Lingtica y significacin. Barcelona, Salvat, 1973.
Gramtica espaola. Barcelona, Ariel, 1979. (amb Juan Alcina Franch);
Qu es hablar. Barcelona, Salvat, 1982.
Literatura espaola. Madrid: SA de Promocin y Ediciones, 1988.
Diccionari avanat de sinnims i antnims de la llengua catalana. Barcelona, Bibliograf, 1997. 7. ed. (com director.);
Estudios de grafemtica en el dominio hispnico. Salamanca, Universidad de Salamanca / Instituto Caro y Cuervo, 1998. (Com a editor, amb Juan Gutirrez i Lidia Sala.);
Diccionario general de sinnimos y antnimos. Barcelona: VOX Universidad, 1999. (Com a director.);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313475" title="Sant Toms de Ventajola" nonfiltered="2623" processed="2613" dbindex="122792">
L'esglsia de Sant Toms de Ventajola es troba a l'entitat de poblaci de Ventajola pertanyent al municipi de Puigcerd de la comarca de la Baixa Cerdanya. 
 Histria .
Documentada a partir de l'any 958 com pertanyent al monestir de Sant Miquel de Cuix en el precepte del rei Lotari i confirmada a la butlla del papa Joan XIII l'any 968, i encara altre cop l'any 1011 a la butlla de Sergi IV.
 L'edifici .
L'edifici d'estil romnic consta de una nau rectangular amb absis semicircular, els seus murs originals eren d'uns vuitanta centmetres de gruix, segurament amb una coberta de fusta, que va ser modificada posteriorment realant les parets a un metre i mig i coberta amb volta de rajoles. S'ha afegit una capella lateral. T un campanar de cadireta de dues obertures.

Vegeu tamb.
Art romnic de la Baixa Cerdanya;

 Bibliografia .

 Enllaos externs .
Sant Toms de Ventajola.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313479" title="Premi Internacional Menndez Pelayo" nonfiltered="2624" processed="2614" dbindex="122793">
El Premi Internacional Menndez Pelayo s atorgat des de l'any 1987 per la Universitat Internacional Menndez Pelayo (UIMP) amb l'objectiu de destacar la labor literria o cientfica de les personalitats l'obra de les quals tingui una repercussi i dimensi humanstica com l'heretada pel mestre Marcelino Menndez Pelayo. Est dirigit als pasos de parla espanyola o portuguesa, s a dir, Espanya, Portugal i Iberoamrica. La proposta dels candidats al Premi la realitzen les Universitats i les Acadmies, aix com les Institucions i Centres vinculats a la cultura literria, humanstica o cientfica dels pasos d'aquestes llenges. 

Guardonats.

 1987. Octavio Paz.
 1988. Emilio Garca Gmez.
 1989. Julio Caro Baroja.
 1990. Mart de Riquer Morera.
 1991. Pedro Lan Entralgo.
 1992. Carlos Fuentes Macas.
 1993. Jos Manuel Blecua Teixeiro.
 1994. Fernando Lzaro Carreter.
 1995. Jos Luis Martnez.
 1996. Luis Dez del Corral.
 1997. Ernesto Sbato.
 1998. Francisco Rico Manrique.
 1999. Mario Vargas Llosa.
 2000. Jos Mara Jover Zamora.
 2001. Miguel Len-Portilla.
 2002. Julin Maras Aguilera.
 2003. Nlida Pin.
 2004. Emilio Lled igo.
 2005. Mario Benedetti.
 2006. Eduardo Garca de Enterra.
 2007. Belisario Betancur.
 2008. Victria Camps i Cervera.

Vegeu tamb.

 Universitat Internacional Menndez Pelayo.

Enllaos externs.

 Premi Internacional a la Web Oficial de la Universitat Internacional Menndez Pelayo;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313483" title="Emilio Lled igo" nonfiltered="2625" processed="2615" dbindex="122794">
Emilio Lled igo (Sevilla, 5 de novembre de 1927) s un filsof espanyol.

 Biografia . 
Emilio Lled va nixer a Sevilla en 1927, encara que amb sis anys es va traslladar a Viclvaro (Madrid). Es va llicenciar en filosofia a la Universitat de Madrid en 1952. Li van concedir una beca de l' "Alexander von Humboldt Stiftung" i va conixer a Hans-Georg Gadamer, Lwith i Regenbogen, qui li va encaminar cap a la filologia clssica. En 1955 es va incorporar a la Universitat de Madrid com ajudant de Santiago Montero Daz. En 1964 va obtenir la ctedra de fonaments de filosofia i histria dels sistemes filosfics de la Universitat de La Laguna, traslladant-se en 1967 a la Universitat de Barcelona fins a 1978, any que es va traslladar a la Universitat Nacional d'Educaci a Distncia de Madrid, on hi va ensenyar fins a la jubilaci. 

El 1988 va ser nomenat membre vitalici de l'Institut per a Estudis Avanats de Berln, ciutat en la qual es va establir durant tres anys a partir de 1990, i en la qual va rebre el premio Alexander Von Humboldt del govern d'Alemanya. Escollit membre de la Real Academia Espaola de la Lengua l'11 de novembre de 1993, en va prendre possessi el 27 de novembre de 1994, ocupant la butaca ela minscula; en aquesta instituci ocupa el crrec d'Acadmic Bibliotecari. 

El seu treball intellectual es mou entre la interpretaci de textos claus de la histria de la filosofia, i la meditaci terica sobre aquesta labor d'interpretaci. Est arrelat en la corrent hermenutica i considera que el llenguatge s l'element essencial en el pensar i en l'installar-se de l'home en la societat o en la naturalesa. La filosofia no s sin la meditaci sobre tal installaci; i la histria de la filosofia s'entn com "memria collectiva" del complex procs seguit per la humanitat. En 2004 se li va atorgar el XVIII Premi Internacional Menndez Pelayo en reconeixement a la seva trajectria com investigador i docent en el domini de les Humanitats. En 2007 li ha estat concedit el II Premi Fernando Lzaro Carreter creat per la Fundaci Germn Snchez Ruiprez. 

 Obra .
 El silencio de la escritura, Espasa-Calpe, Madrid. (Premi Nacional d'assaig de les Lletres Espanyoles, 1992);
 El surco del tiempo: meditaciones sobre el mito platnico de la escritura y la memoria, Crtica, Barcelona, 2000.
 El Epicuresmo, Taurus, Madrid, 2003.
 Memoria de la tica, Taurus, Madrid, 1995.
 Memoria del logos, Taurus, Madrid, 1996.
 Elogio de la infelicidad, Cuatro Ediciones, Valladolid, 2005.

 Enllaos externs .

Filosofia.org;
Valladolidwebmusical.org;
El Pas: article de Juan Cruz sobre Emilio Lled i l'amistat;
El Pas: article d'Emilio Lled sobre l'amistat en l'homenatge i memria a Jess de Polanco;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313492" title="Editorial Anagrama" nonfiltered="2626" processed="2616" dbindex="122795">
Editorial Anagrama s una editorial espanyola, fundada per Jordi Herralde Grau el 1969. En el seu catleg hi figuren ms de 2500 ttols i en ell poden trobar-se molts dels autors contemporanis ms significatius en l'mbit de la narrativa i l'assaig, tant en traduccions com en llengua espanyola. Les seves colleccions actuals ms importants sn "Narratives hispniques", conformada per autors de ficci en llengua espanyola, entre els quals cap destacar Sergio Pitol, Enrique Vila-Matas, Roberto Bolao, Ricardo Piglia, Javier Tomeo o lvaro Pombo  (encara que tamb hi publicaren Javier Maras o Antonio Soler als incicis de la seva carrera), "Panorama de narrativas" (ficci estranjera, amb Thomas Bernhard, Vladimir Nabokov, Ian McEwan, Albert Cohen, Martin Amis, Norman Mailer, Catherine Millet, Alessandro Baricco o Roberto Calasso) i "Argumentos" (una de les colleccions ms antigues, formada per assajos de tota tipologia a crrec de pensadors, filsofs i escriptors contemporanis). L'editorial concedeix dos guardons anuals per a obres indites, de gran prestigi intellectual en l'mbit de parla hispana: el Premi Anagrama d'Assaig, des de 1973, i el Premi Herralde, des de 1983. 

 Enllaos externs .
Editorial Anagrama;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313494" title="HMS Belfast" nonfiltered="2627" processed="2617" dbindex="122796">
HMS Belfast s un creuer lleuger de la Royal Navy de la classe Town. Construt a finals dels anys 30 del segle XX, va participar en diverses accions militars durant la Segona Guerra Mundial i la guerra de Corea.

Des de 1971 est ancorat al riu Tmesi a Londres. En l'actualitat s un vaixell-museu.





 Enllaos externs .
 HMS Belfast a la pgina web de l'Imperial War Museum;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313497" title="Premi Anagrama d'Assaig" nonfiltered="2628" processed="2618" dbindex="122797">
El Premio Anagrama d'Assaig s concedit anualment a Barcelona per l'Editorial Anagrama a un assaig indit en llengua castellana, distingint tamb a un finalista. En les bases del premi s'esmenta expressament que el tema ser lliure, per el jurat preferir els treballs d'imaginaci crtica als de carcter erudit o estrctamente cientfic. Creat en 1973, pren el seu nom de la Editorial Anagrama, que edita els llibres premiats. La dotaci en 2007 s de 8.000 euros i publicaci per al guanyador, i publicaci per al finalista. Es lliura el mar de l'any segent a la seva convocatria. 

 Llista d'autors i llibres premiats.
 1973: Xavier Rubert de Vents, La esttica y sus herejas;
 1974: Sebastin Serrano, Elementos de lingstica matemtica;
 1975: Eugenio Tras Sagnier, El artista y la ciudad;
 1976: Enrique Gil Calvo,  Lgica de la libertad;
 1978: Jordi Llovet, Por una esttica egoista. Esquizosemia ;
 1980: Pere Gimferrer, Lecturas de Octavio Paz;
 1981: Juan Garca Ponce, La errancia sin fin: Musil, Borges, Klossowski.
 1982: Fernando Savater, Invitacin a la tica;
 1983: Luis Racionero, Del paro al ocio;
 1984: Antonio Elorza, La razn y la sombra. Una lectura poltica de Ortega y Gasset.
 1985: ngel Lpez Garca, El rumor de los desarraigados. Conflicto de lenguas en la pennsula ibrica.
 1986: Joaquim Lleix, Cien aos de militarismo en Espaa.
 1987: Carmen Martn Gaite, Usos amorosos de la postguerra espaola.
 1988: Carme Riera, La Escuela de Barcelona.
 1989: Vctor Gmez Pin, Filosofa. El saber del esclavo.
 1990: Josep M. Colomer, El arte de la manipulacin poltica.
 1991: Antonio Escohotado, El espritu de la comedia;
 1992: Jos Antonio Marina, Elogio y refutacin del ingenio.
 1993: Soledad Purtolas, La vida oculta;
 1994: Miguel Morey, Deseo de ser piel roja. Novela familiar;
 1995: Javier Echeverra, Cosmopolitas domsticos;
 1996: Vicente Verd, El planeta americano;
 1997: Norbert Bilbeny, La revolucin en la tica. Hbitos y creencias en la sociedad digital.
 1998: Alejandro Gndara, Las primeras palabras de la creacin.
 1999: Manuel Delgado, El animal pblico. Hacia una antropologa de los espacios urbanos.
 2000: Carlos Monsivis, Aires de familia. Cultura y sociedad en Amrica Latina.
 2001: Nora Catelli, Testimonios tangibles. Pasin y extincin de la lectura en la narrativa moderna.
 2002: Vicen Navarro, Bienestar insuficiente, democracia incompleta.
 2003: Josep Casals, Afinidades vienesas. Sujeto, lenguaje, arte.
 2004: Jordi Gracia, La resistencia silenciosa. Fascismo y cultura en Espaa.
 2005: Manuel Cruz (Espanya), Las malas pasadas del pasado (ISBN 84-339-6223-2).
 2006. Guanyador: Rafael Rojas (Cuba), Tumbas sin sosiego (ISBN 84-339-6240-9). Finalista: Pere Saborit (Espanya), Vidas adosadas (ISBN 84-339-6241-6).
 2007. Guanyador: Andrs Barba (Espanya) i Javier Montes (Espanya), La ceremonia del porno. Finalista: Antoni Mart Monterde (Espanya), Potica del Caf.
 2008. Guanyador: Gustavo Guerrero (Veneuela), Historia de un encargo: "La catira" de Camilo Jos Cela. Finalista: Andreu Domingo (Espanya), Descenso literario a los infiernos demogrficos.

Enllaos externs.

Editorial Anagrama;
Pgina del Premi Anagrama;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313498" title="Rai" nonfiltered="2629" processed="2619" dbindex="122798">

El rai s un tipus de fibra produda artificialment a base de fibra i polmers de cellulosa regenerats. Tamb se la coneix pel nom de viscosa.



 Histria.
Nitrocellulosa.
El fet de qu la nitrocellulosa sigui soluble en solvents orgnics com l'ter i l'acetona, va fer possible que Georges Audemars desenvolups la primera "seda artificial" vers l'any 1855, tot i que el seu mtode no tingus aplicabilitat comercial. Hilaire de Charbonnet, Comte de Chardonnay, va patentar la "seda Chardonnay" l'any 1884.  La producci comercial s'inici al 1891, per era molt inflamable, i ms cara que el rai d'acetat o cupramoni. Degut a aquest fet, la producci caigu en dess desprs de la Primera Guerra Mundial.

Referncies.
 History of Viscose Rayon and Artificial Silk;
 Cellulose Based Plastics: Celluloid and Rayon;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313500" title="Premi Herralde de Novella" nonfiltered="2630" processed="2620" dbindex="122799">
El Premio Herralde de Novella s concedit anualment a Espanya per l'Editorial Anagrama a una novella indita en llengua castellana, distingint tamb a un finalista. Creat en 1983, pren el seu nom de Jordi Herralde Grau, fundador i amo de l'editorial. La dotaci en 2006 s de 18.000 euros i publicaci per al guanyador, i publicaci per al finalista. D'igual forma, habitualment sol editar-se tamb la novella classificada en tercer lloc. Es lliura en novembre de l'any respectiu. 

 Llista d'autors guardonats .


1983. Guanyador: lvaro Pombo (Espanya), El hroe de las mansardas de Mansard (204 pginas, ISBN 84-339-1701-3). Finalista: Paloma Daz-Mas, El rapto del santo Grial (96 pginas, ISBN 84-339-1708-0).
1984. Sergio Pitol (Mxic), El desfile del amor (254 pginas, ISBN 84-339-1713-7).
1985. Adelaida Garca Morales (Espanya), El silencio de las sirenas (176 pginas, ISBN 84-339-1728-5).
1986. Javier Maras (Espanya), El hombre sentimental (168 pginas, ISBN 84-339-1740-4).
1987. Flix de Aza (Espanya), Diario de un hombre humillado (288 pginas, ISBN 84-339-1756-0). Finalista: Roberto Fernndez Sastre, El turismo infame;
1988. Guanyador: Vicente Molina Foix (Espanya), La quincena sovitica (272 pginas, ISBN 84-339-1771-4). Finalista: Rafael Chirbes (Espanya), Mimoun (134 pginas, ISBN 84-339-1772-2).
1989. Miguel Snchez Ostiz (Espanya), La gran ilusin (174 pginas, ISBN 84-339-1787-0).
1990. Guanyador: Justo Navarro (Espanya), Accidentes ntimos (160 pginas, ISBN 84-339-0911-8). Finalista: Luisa Castro (Espanya), El somier (188 pginas, ISBN 84-339-0912-6).
1991. Javier Garca Snchez (Espanya), La historia ms triste (608 pginas, ISBN 84-339-0931-2).
1992. Paloma Daz-Mas (Espanya), El sueo de Venecia (224 pginas, ISBN 84-339-0944-4).
1993. Guanyador: Jos Mara Riera de Leyva (Espanya), Aves de paso (198 pginas, ISBN 84-339-0960-6). Finalista: lvaro del Amo (Espanya), El horror (214 pginas, ISBN 84-339-0961-4).
1994. Guanyadores ex aequo: Carlos Perelln (Espanya), La ciudad doble (272 pginas, ISBN 84-339-0979-7). Pedro Zarraluki (Espanya), La historia del silencio (208 pginas, ISBN 84-339-0978-9).
1995. Guanyador: Jos Angel Gonzlez Sainz (Espanya), Un mundo exasperado (400 pginas, ISBN 84-339-1021-3). Finalista: Eloy Tizn (Espanya), Seda salvaje (144 pginas, ISBN 84-339-1022-1).
1996. Guanyador: Antonio Soler (Espanya), Las bailarinas muertas (256 pginas, ISBN 84-339-1042-6). Finalista: Pedro Ugarte (Espanya), Los cuerpos de las nadadoras (296 pginas, ISBN 84-339-1043-4). ;
1997. Guanyador: Jaime Bayly (Per), La noche es virgen (192 pginas, ISBN 84-339-1069-8). Finalista: Berta Serra Manzanares (Espanya), El otro lado del mundo (318 pginas, ISBN 84-339-1070-1).
1998. Guanyador: Roberto Bolao (Xile), Los detectives salvajes (620 pginas, ISBN 84-339-1086-8). Finalista: Alberto Olmos (Espanya), A bordo del naufragio (176 pginas, ISBN 84-339-1087-6).
1999. Guanyador: Marcos Giralt Torrente (Espanya), Pars (304 pginas, ISBN 84-339-2443-5). Finalista: Andrs Neuman (Argentina-Espanya), Bariloche (176 pginas, ISBN 84-339-2444-3).
2000. Guanyador: Lus Magriny (Espanya), Los dos Luises (352 pginas, ISBN 84-339-2466-4). Finalista: Pablo d'Ors (Espanya), Las ideas puras (352 pginas, ISBN 84-339-2467-2).
2001. Guanyador: Alejandro Gndara (Espanya), ltimas noticias de nuestro mundo (376 pginas, ISBN 84-339-2490-7). Finalista: Andrs Barba (Espanya), La hermana de Katia (184 pginas, ISBN 84-339-2491-5).
2002. Guanyador: Enrique Vila-Matas (Espanya), El mal de Montano (320 pginas, ISBN 84-339-6835-1). Finalista: Margo Glantz (Mxic), El rastro (176 pginas, ISBN 84-339-6836-X).
2003. Guanyador: Alan Pauls (Argentina), El pasado (560 pginas, ISBN 84-339-6852-1). Finalista: Andrs Neuman (Argentina-Espanya), Una vez Argentina (246 pginas, ISBN 84-339-6853-X).
2004. Guanyador: Juan Villoro (Mxic), El testigo (408 pginas, ISBN 84-339-6868-8). Finalista: Eduardo Berti (Argentina), Todos los Funes (176 pginas, ISBN 84-339-6869-6).
2005. Guanyador: Alonso Cueto (Per), La hora azul (304 pginas, ISBN 84-339-6887-4). Finalistas: Manuel Prez Subirana (Espanya), Egipto (256 pginas, ISBN 84-339-7125-5) y Guadalupe Nettel, El husped (192 pginas, ISBN 978-84-339-7128-9);
2006. Guanyador: Alberto Barrera Tyszka (Veneuela), La enfermedad (ISBN 84-339-7140-9). Finalista: Teresa Dovalpage (Cuba), Muerte de un murciano en La Habana (ISBN 84-339-7141-7).
2007. Guanyador: Martn Kohan (Argentina), Ciencias morales. Finalista: Antonio Ortuo (Mxic), Recursos humanos.

Enllaos externs.

Editorial Anagrama;
Pgina del Premi Herralde;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313501" title="Pratabgarh" nonfiltered="2631" processed="2621" dbindex="122800">


Partabgarh  o Pratapgarh  fou un principat de l'ndia, a la residncia de Mewar a la Rajputana. Limitava al nord i nord-oest amb Udaipur;  a l'oest i sud-oest amb Banswara; al sud amb Ratlam; i a l'est amb Jaora, i els districtes de Mandasor i Nimach (de Sindhia) i un exclau del districte de Rampura-Bhanpura (de Indore). La salutaci era de 15 canonades.

 Geografia i clima .

La major part de l'estat es terra oberta per el nord-oest es rocs i muntanys i en alguns lloc arriba a uns 600 metres; una serralada forma tota la frontera occidental. No hi ha rius importants, i el ms llarg s el Jakam que neix prop de Chhoti Sadri a Udaipur i corre pel nord-oest de l'estat desaiguant en el riu Som, afluent del Mahi.

El clima era suau i les temperatures moderades; les pluges satisfactries (ms de 500 cm3 de mitjana).

La superfcie era de 2.302 km2.

 Poblaci .

L'estat estava formada per 413 ciutats i pobles (1 ciutat i 412 pobles). La principal ciutat era Pratabgarh (ciutat).
La poblaci al cens del 1881 era 79.568 habitants, el 1891 de 87.975 habitants, el 1901 de 52.025 habitants  i el 1931 de 76.539 habitants.

La tnia principal eren els bhils (21%); els seguien els mahajans (11%), els bramans , els rajputs, els kumhars, i els chamars.

 Llengua i religi .

La llengua principal era  el malw o rangr 

Hinds eren el 61%, animistes  el 22 % i jains el 9% . Un 8% practicava altres religions entre els quals un redut nombre de  cristians.

Llocs arqueolgics .

Els llocs ms destacats del territori de l'estat sn Janagarh (17 km al sud-oest de la capital) amb un antic fort que fou suposadament residncia d'un prncep mogol, i on resten una mesquita, banys i estables; Sheva a 3 km de Salimgarh, que segons la tradici fou la magnifica ciutat de Shivnagri, capital d'un gran estat, i que inclou una fortalesa i diversos temples (un dels quals dedicat a Xiva; Virpir, prop de Sohagpura, amb un temple jain de uns dos mil anys; i Ninor, al sud-est.

 Govern i administraci .

L'estat estava dividit en tres zilas o districtes:
Partabgarh;
Magra;
Sagthali;

El de Partabgarh era el ms poblat (32.166 el 1901 en 1 ciutat i 144 pobles) i el de Sagthali el que tenia ms pobles (171 pobles i 14.013 habitants). Magra tenia 97 pobles i 5.846 habitants.

L'administraci corresponia al sobir amb el ttol de maharawat i assistit per un kamdar (ministre) i en matries judicial per un consell d'onze membres anomenat Raj Sabha. Cada districte (zila) estava governat per un hakim.

 Segells i moneda .

El 1901 hi havia 2 oficines de correus i una  de telgraf.  L'estat no disposava de servei postal propi, per emissions de segells fiscals existeixen entre 1908 i 1950.

Segons la tradici local una fabrica de moneda es va establir al comenament del segle XVIII, per la histria es poc probable. Si que van circular monedes per no fabricades a l'estat, que foren conegudes com salim shahi, del sobir de Partabgarh, Salim Singh (1758-1775) .

Desprs del 1904  la nica moneda legal fou la moneda britnica, encara que va costar eliminar la moneda local.

 Escut i bandera .

L'escut de l'estat era partit horitzontalment, a sobre de gules i a sota de plata; pal vertical azure al mig, a la part superior del qual un sol de 11 rajos; al damunt elm de plata amb llambrequins de plata i gules; sobre l'elm el trisul (trident sagrat) daurat sobre una branca de plata. L'escut est aguantat per un cavall de plata al costat dret (dexter , esquerra de l'observador)  amb melena i cua negra) i un  bou negre amb corns de plata (a la dreta de l'observador, sinister). Descansen sobre un terra de color verd. A la part inferior una cinta blanca amb lletres vermelles amb el lema (lletres snscrites) Sudh barkan.

La bandera de l'estat,, adoptada el  1877, era  de proporci 4:7, vermella  amb la vora dels quatre costats blanca, i al centre del vermell un sol en esplendor de 11 rajos, amb rostre. Abans de 1877 la bandera no tenia el sol.

L'estendard reial era idntic a la bandera d'estat adoptada el 1877, per amb les vores de color groc en lloc de blanc.

 Exrcit i policia .

L'estat disposava d'un exrcit de 13 artillers, 22 membres de la cavalleria i 76 de la infanteria, i 19 canons (tots fora de servei).

La policia la formaven 170 homes incloent sis muntats. Una pres a la capital podia contenir el 1901 23 presoners mascles i 17 femelles; com que la mitjana al dia era de 33 en total, es va haver de construir una nova pres ms gran.

 Justcia .

Les corts inferiors eren les dels hakims dels que dos eren de segons classe (Partabgarh i Sagthali) i el tercer (a Magra) de tercera classe). La Cort Civil i Criminal Sadr decidia sobre afers superiors i apellacions als judicis dels hakims i els seus jutges sn magistrats de primera classe; la cort suprema era la raj sabha, per casos importants i apellaci de la cort Sadr. Amb aprovaci del sobir el seu poder era absolut.

Els principals takhurs tenien alguna jurisdicci judicial als seus dominis.

 Possessi de la terra .

La terra estava repartida en tres modalitats:  en arrendament de l'estat  o khalsa, chakrana  i dharmada.  Els llocs khalsa, terres del sobir  de les que el darbar (govern) cobrava directament la renda eren possets pel sistema anomenat ryotwari amb pocs  zamindars  intermediaris; la terra no es podia vendre per no podia ser confiscada ms que en casos extrems i generalment era hereditria. Les terres chakrana eren les concedides als rajputs i oficials per serveis a l'estat i es tenien a canvi de serveis i sovint tamb de tribut i no podien ser venudes; les terres dharmada eren les concedides als bramans, als temples, als charans i als bhats que les gaudien lliures de renda sense possibilitat de ser venudes.

Un intent el 1875 d'establir rendes per deu anys va fracassar per l'oposici dels terratinents que van posar en contra de la mesura al poble. Per els intents pel cobrament regular i efectiu de les rendes van continuar al segle XX.

 Economia i comunicacions .

El districte del nord-oest produeix nicament moresc; la resta del pas es frtil  i produeix blat, canya de sucre, moresc, jowar, civada i opi; el cultiu dels bhils, conegut com a walar, produa serioses destroces a l'entorn. La irrigaci es des de fonts de les que n'hi ha ms de dos mil; tamb hi ha 9 cisternes per antigues i mancades de manteniment. A la part muntanyosa es produeix fusta de diverses classes, especialment teka i sndal.

Es manufacturaven cotons i peces de roba, i objectes de llana. 

S'exportava principalment l'opi i alguns productes agrcoles i s'importava roba de cot i sal. El comer es feia principalment amb Bombai

La  fam principal fou la de 1899-1900, ja que l'estat estava millor preparat que altres. El 1899 la pluja va ser un ter del normal. Van morir milers de persones i ms del 30% dels ramats.

L'estat no disposava de ferrocarril; l'estaci ms propera era Mandasor a la lnea Rajputana-Malwa, a 32 km de la capital encara que unida per una carretera asfaltada (construda el 1894) de la que 21 km sn en territori de l'estat.

 Educaci i sanitat .

El  96% de la poblaci era analfabeta el 1901 (91,7% homes i 99,9 % dones). El 1901 noms hi havia una escola amb 194 alumnes (menys del 3% de la po9blaci en edat escolar) dels que noms la meitat assistien regularment a classe; ms tard es van obrir dos escoles ms, una per fills de takhurs i altres nobles, i una vernacular a Deolia.

L'estat disposava de un  hospital (per 4 pacients)  i un dispensari. El 1904 es van fer 643 operacions quirrgiques. La vacunaci es feia amb dificultat.

 Histria .

El territori fou conegut histricament com Khantal (el lmit o la vora, de khanta = frontera) perqu estava just al lmit entre Malwa i Gujarat. El nord era poblat per bhils i la resta per diferents clans rajputs com els sonigara (branca dels chahuans) i els dors o dodes (dodas).  

Khemkaran Singh (1433-1473), fill de Rana Mokal de Mewar (Udaipur) va rebre el jagir de Sagri o Sadri i ms tard es va estendre cap al Khantal; va morir a la batalla de Dadmipur vers el 1473. L'estat fou realment  fundat per Bika o Bikram, que va abandonar els seus dominis a Sadri i Dariawad el 1553 i se'n va anar al sud on va dominar a les tribus i el 1561 va fundar la ciutat de Deolia o Deogarh, que va prendre el nom d'una dona anomenada Devi Mini, que era la cap dels bhils; desprs va establir a la seva gent ms al sud i a l'est.

Seixanta cinc anys desprs un dels seus successors, Jaswant Singh, considerat massa poders, fou convidat a Udaipur i assassinat a traci junt amb el seu fill gran al Champa Bagh, i el Khantal fou ocupat per tropes de Mewar. El segon fill de Jaswant, Hari Singh, va anar a Delhi el 1634, on per interessos del general Mahabat Khan (un dels principals generals de Djahangir) i tamb per la seva prpia habilitat, va ser reconegut com a sobir independent  per l'emperador Shah Djahan contra el pagament d'un tribut anual; va rebre tanmateix el rang de haft hazari o comandant de set mil soldats, i el ttol de  maharaj o maharawat (abans rawat); quan va retornar a Khantal, va expulsar a la guarnici de Mewar amb ajut de forces imperials i va posar tot el pas sota el seu domini.

Pratap Singh, fill d'Hari Singh, va succeir al seu pare el 1674; va fundar la ciutat de Partabgarh o Pratapgarh el 1698 i des llavors la ciutat va donar nom al principat encara que el nom Khantal no va desaparixer del tot . Va morir el 30 de novembre de 1708.

Sota Sawant Singh (1775-1844) el pas fou assolat pels marathes i el maharawat noms va salvar la seva autonomia pagant un tribut a Holkar, cinc vegades superior que el que abans pagava a Delhi.

Desprs de la guerra maratha del 1803, l'estat va signar un tractat amb el britnics (1804) que fou desprs anullat per Lord Cornwallis, que va imposar un nou tractat que posava Partabgarh sota protectorat (1818); el tribut pagat a Holkar s'hauria de pagar en endavant al govern britnic .

Dalpat Singh (1844-1864) i Udai Singh (1864-1890) van governar seguidament; el primer va rebre el 1862 l'habitual sanad (decret) que permetia l'adopci, que ell mateix va fer servir ja que va adoptar al segon. Raghunath Singh va pujar al tron el 1890 i va morir el 11 de gener de 1929.

Els seus fills l'havien premort i va pujar al tron el seu net Ram Singh II, sota el govern del qual es va formar la Uni del Rajasthan amb el mateix Pratapgarh  i Banswara, Bundi, Dungarpur, Jhalawar, Kishangarh, Shahpura, Tonk i  Kotah, establerta formalment el 25 de mar de 1948 a la que es va afegir Udaipur tres dies desprs i formalment el 18 d'abril de 1948. 

Ram Singh va morir el 9 de gener de 1949 i el va succeir el seu fill Ambika Pratap Singh. El 30 de mar de 1949 es van unir a la Uni del Rajasthan  els grans estats (Jaipur, Jodhpur, Jaisalmer i Bikaner) i es va formar el Gran Rajasthan, i finalment s'hi va incorporar la Uni de Matsya el 15 de maig de 1949 i es va formar l'estat de Rajasthan.  El sobir t actualment 69 anys (juny de 2008).

 Llista de maharajs .
Khemkaran Singh 1433-1473, jagirdar de Sagri i desprs va adquirir possessions al Kanthal;
Suraj Mal 1473-1530 (fill);
Bagh Singh 1530-1535 (fill);
Rai Singh  1535-1552 (fill);
Bikram Singh 1552-1564 (fill), va fundar l'estat de  Deolia el 1561 al Kanthal ;
Tej Singh 1564-1593 (fill);
Bhanu Singh 1593-1597 (fill);
Sinha Singh 1597-1627 (germ);
Jashwant Sing 1627-1628 (fill);
Hari Singh 1628-1673 (fill) , va rebre el ttol de maharaj i es va titular maharawat (combinaci de l'antic ttol de rawat i el de maharaj)  de l'emperador mogol;
Pratap Singh 1673-1708 (fill)  fundador de Pratapgarh (o Partabgarh) el 1698;
Prithwi Singh 1708-1718 (fill);
Pahar Singh 1718 (fill, mort al poc temps);
Sandram Singh 1718-1719 (fill +1719);
Umaid Singh  1719-1721 (germ + 1721) ;
Gopal Singh 1721-1756 (fill de Prithwi Singh) ;
Salim Singh 1756-1774 (fill) ;
Sawant Singh 1774-1844 (fill);
Dalpat Singh 1844-1864 (net) ;
Udai Singh 1864-1890 (takhur de Sabli, fill  adoptiu);
Raghunath Singh 1890-1929  (fill);
Ram Singh II 1929-1949;
Ambika Pratap Singh 1949;

 Notes .


 Referncies .

Llista de governants i genealogia d'Henry Soszynski, Brisbane (AUS);
Imperial Gazetteer of India, volum 8, pags. 72 i segents, Oxford 1908-1931;
Andr Flicher "Drapeaux et Armoiries des Etats Princiers de l'Empire des Indes", Dreux 1984;
John Mc Meekin, Arms & Flags of the Indian Princely States, 1990;
The court Fee and Revenue Stamps of the Princely States of India, Adolph Koeppel & Raymon D. Manners, Nova York 1983;

 Vegeu tamb .

Partabgarh  (ciutat);
Districte de Partabgarh;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313505" title="Aabenraa" nonfiltered="2632" processed="2622" dbindex="122801">

Aabenraa (en dans Aabenraa o benres) s una ciutat de Dinamarca, a la regi administrativa de Syddanmark. Dins la regi es la principal localidad del Municipi de Aabenraa, al que dona nom. Tamb dona nom al fiord on se situa, a l'estret de Little Belt, al sud de la pennsula de Jutlndia.

Abans de la reforma administrativa danesa de 2004, la ciutat era la capital del Comtat de Jutlndia Meridional.

A l'any 2002 tenia un cens de 22.039 habitants. La indstria alimentria es protagonista en la economia de la localitat, especialment en la producci de cervesa i conserves, tot i que tamb hi t presncia el sector de producci i transformaci de maquinria, como es el cas de la fabricaci d'orgues.

 Histria .
La localitat va crixer durant l'Alta Edat Mitjana en torn d'Opnr Hus, el castell bisbal, i va rebre la condici de ciutat comercial en 1240. Durant l'Edat Mitjana es coneixia la ciutat per la seva indstria pesquera i la producci de llpol.

Entre 1560 i 1721 la ciutat va estar governada pels ducs de Gottorp.

Els seus dies de major glria van transcrrer en el perode entre 1750 y 1864, quan el trnsit naval coneixia la seva ms gran taxa de creixement, degut al comer amb la mar Mediterrnia, Xina, Sudamrica i Austrlia. Gaudia d'un bon port, que el va convertir en un gran port comercial, tenint la flota comercial ms gran del regne dans, desprs de Copenhaguen i Flensborg. La ciutat tenia un gran nombre de drassanes, famoses per la qualitat dels seus vaixells, dels quals el ms fams fou el clipper Cimber, que en 1857 va fer la travesia Liverpool-San Francisco en 106 dies. La pesca i altres petites indstries eran els altres sectors de producci de la ciutat. 

Des de 1864, como a resultat de la Segona Guerra de Schleswig, fou part de Prssia, i, como a tal, part de la Confederaci Norgermnica, i, des de 1871 en endavant, part de l'Imperi Alemany. En 1920 en un plebiscit a Schleswig que retorn el nord de Schleswig a Dinamarca, el 55.1% de la poblaci d'Aabenraa va votar per seguir pertanyent a Alemanya, en front del 44.9% que va votar a favor de la cessi a Dinamarca.


 En la actualitat .
Aabenraa t avui dia un port amb  7,5 metres de fondria i un significatiu comer naval. D'entre les variades indstries, est la de construccin d'orgues (Marcussens Orgelbyggeri) i de maquinria (Callesens Maskinfabrik). Tamb es el centre administratiu del comtat. Radio Dinamarca t una oficina a la localitat.

Alguns dels seus edificis importants son l'esglsia de Sant Nicolau (St. Nikolaj kirke), dels temps del rei Valdemar II. La seva construcci comen en 1250. O el castell de Brundlund (Brundlund Slot), erigit per la reina Margarida I cap el 1400.

La ciudad, al igual que la propera Elisenlund, t un balneari.

Alguns dels seus barris datan de 1800, como Slotsgade, Store Pottergade, Lille Pottergade, Nygade, Nybro, Skibbrogade y Gildegade.


 Fuentes .
 Traduccions dels articles en llengua espanyola i anglesa de Wikipedia.

 Enllaos externs .

;
Comuna d'Aabenraa (Dans);
Port d'Aabenraa (Dans i Angls);
 Oficina de turisme d'Aabenraa (Angls, Dans i Alemany);
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313507" title="Canap" nonfiltered="2633" processed="2623" dbindex="122802">


 Canap s un tipus de tapa;
 Canap (moble);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313512" title="Andrija Delibai?" nonfiltered="2634" processed="2624" dbindex="122803">

Andrija Delibai , ms conegut com Delibasic, nasqu a Niki  (Montenegro), el 24 d abril de 1981. s un jugador de futbol. Juga de davanter centre. Actualment juga a l'Hrcules CF de la Lliga Adelante.

 Trajectria .
Debut en el futbol professional amb el Partizan de Belgrad al 1999, on arrib a la xifra de 100 gols en 87 partits, guanyant dos campionats de Srbia i Montenegro (2002 i 2003) i una Copa de Iugoslvia (2001).

Al gener del 2004 fitx per al Reial Club Esportiu Mallorca. Va aconseguir una xifra de 7 gols en 47 partits. Per aix, es va decidir, a mitjans de la segent temporada, cedir-lo al Benfica portugus, on tan sols jug 3 partits, no podent demostrar aix la seva vlua. A pesar d aix, va aconseguir, juntament amb els seus companys del Benfica, el campionat de la lliga portuguesa 2004-2005.

Llavors, segueix a Portugal, per jugant al Sporting de Braga firmant 4 gols en 10 partits. Jug la temporada completa al Braga. 

Al 2006 es va traslladar, sempre en qualitat de cedit, a Grcia, concretament al AEK Atenes, aconseguint 1 nic gol en 9 partits, la qual cosa va propiciar que a mitjans de la temporada se n tornes a jugar a Portugal, al Beira-Mar (equip del empresari mallorqu Bartomeu Cursach), del qual n era entrenador el tamb mallorqu i exmallorquinista "Chichi" Soler, on de nou fic un nic gol en 8 partits disputats.

Llavors, a l estiu del 2007 torn a Espanya, on va ser cedit aquesta vegada a la Reial Societat, de la Segona Divisi.

Dia 6 d'Agost de 2008 es feia oficial la desvinculaci contractual amb el Reial Mallorca i fitxava per l'Hrcules d'Alacant, de la Lliga Adelante, per 2 temporades.

 Trajectria Internacional .
Ha format part de la selecci nacional de Srbia i Montenegro Sub-21 amb la qual aconsegu el segon Campionat d' Europa del 2004.
Tamb ha participat en els Jocs Olmpics del 2004 disputat a Alemanya.

 Clubs .


 Palmars .




 Referncies .


 Enllaos externs .
 Historial Delibasic ;
 Detalls jugador pagina R.Sociedad ;
 Noticia Delibasic al Beira Mar ;
 Dades del jugador a footballdatabase.com ;
 Dades com a jugador del Hrcules ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313513" title="Follicle pils" nonfiltered="2635" processed="2625" dbindex="122804">

El follicle pils s la part de la pell que permet al cabell crixer al concentrar cllules mare. Dins dels follicles existeixen glndules sebcies. A la base del follicle hi ha una estructura petita anomenada papilla. s aqu on tenen origen les cllules que formen part del cabell. La papilla t forma de con i sobresurt cap el bulb del cabell en creixement.
 
T el mscul erector del pl com a estructura associada, que uneix la part baixa del follicle pils amb l'epidermis i que ens permet posar la "pell de gallina" en rebre un senyal nervis involuntari d'alarma.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313514" title="Glndula sebcia" nonfiltered="2636" processed="2626" dbindex="122805">

Les glndules sebcies sn situades a la dermis i estan formades per cllules plenes de lpids que es desenvolupen embriolgicament durant el quart mes de gestaci, com una gemmaci epitelial del follicle pils.

Aquesta glndula es caracteritza per sintetitzar el su, una substncia lipdica que t com a funci lubricar i protegir la superfcie de la pell.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313515" title="Estrldid" nonfiltered="2637" processed="2627" dbindex="122806">

















Els estrldids sn una famlia d'ocells de l'ordre dels passeriformes, a la qual pertanyen les estrildes, els diamants i els bengalins, entre d'altres gneres. 

Morfologia.

 Sn petits.
 Presenten colors vius.
 Bec curts.
 Gran varietat de colors i de plomatge.

Reproducci.

Acostumen a pondre 5-10 ous. 

Alimentaci.

Mengen grans.

Hbitat.

Sn sensibles al fred i requereixen un clima tropical, tot i que alguns s'han acostumat a climes ms temperats com les espcies que viuen al sud d'Austrlia.

Distribuci geogrfica.

Viuen a Taiwan, l'sia meridional, Austrlia i frica. 

Costums.

Tots ells sn sociables i formen colnies. 

Gneres i espcies.

 Gnere Parmoptila;
 Parmoptila rubrifrons;
 Parmoptila woodhousei;
 Parmoptila jamesoni;
 Gnere Nigrita;
 Nigrita fusconota;
 Nigrita bicolor;
 Nigrita luteifrons;
 Nigrita canicapilla;
 Gnere Nesocharis;
 Nesocharis ansorgei;
 Nesocharis shelleyi;
 Nesocharis capistrata;
 Gnere Pytilia;
 Pytilia afra;
 Pytilia phoenicoptera;
 Pytilia melba;
 Pytilia lineata;
 Pytilia hypogrammica;
 Gnere Mandingoa ;
 Mandingoa nitidula;
 Mandingoa nitidula chubbi;
 Mandingoa nitidula nitidula;
 Mandingoa nitidula schlegeli ;
 Mandingoa nitidula virginiae;
 Gnere Cryptospiza;
 Cryptospiza reichenovii;
 Cryptospiza salvadorii;
 Cryptospiza jacksoni;
 Cryptospiza shelleyi;
 Gnere Pyrenestes;
 Pyrenestes sanguineus;
 Pyrenestes ostrinus;
 Pyrenestes minor;
 Gnere Spermophaga;
 Spermophaga poliogenys;
 Spermophaga haematina;
 Spermophaga ruficapilla;
 * Gnere Clytospiza;
 Clytospiza monteiri;
 * Gnere Hypargos;
 Hypargos niveoguttatus;
 Hypargos margaritatus;
 * Gnere Euschistospiza;
 Euschistospiza dybowskii;
 Euschistospiza cinereovinacea;
 Gnere Lagonosticta;
 Lagonosticta rufopicta;
 Lagonosticta nitidula;
 Lagonosticta senegala;
 Lagonosticta rara;
 Lagonosticta rubricata;
 Lagonosticta landanae;
 Lagonosticta rhodopareia;
 Lagonosticta virata;
 Lagonosticta sanguinodorsalis;
 Lagonosticta umbrinodorsalis;
 Gnere  Uraeginthus;
 Uraeginthus angolensis;
 Uraeginthus bengalus;
 Uraeginthus cyanocephalus;
 Uraeginthus ianthinogaster;
 Uraeginthus granatinus;
 Uraeginthus granatina;
 Gnere Estrilda;
 Estrilda caerulescens;
 Estrilda perreini;
 Estrilda thomensis;
 Estrilda quartinia;
 Estrilda melanotis ;
 Estrilda ochrogaster;
 Estrilda poliopareia;
 Estrilda paludicola;
 Estrilda melpoda;
 Estrilda rufibarba;
 Estrilda rhodopyga;
 Estrilda troglodytes;
 Estrilda astrild;
 Estrilda nigriloris;
 Estrilda nonnula;
 Estrilda atricapilla;
 Estrilda erythronotos;
 Estrilda charmosyna;
 Gnere Amandava;
 Amandava amandava;
 Amandava formosa;
 Amandava subflava;
 Gnere Ortygospiza;
 Ortygospiza gabonensis;
 Ortygospiza atricollis;
 Ortygospiza locustella;
 Gnere Emblema;
 Emblema pictum;
 Gnere Stagonopleura;
 Stagonopleura bella;
 Stagonopleura oculata;
 Stagonopleura guttata;
 Gnere Oreostruthus;
 Oreostruthus fuliginosus;
 Gnere Neochmia;
 Neochmia temporalis;
 Neochmia phaeton;
 Neochmia ruficauda;
 Neochmia ruficauda subclarescens ;
 Neochmia ruficauda clarescens ;
 Neochmia ruficauda ruficauda ;
 Neochmia modesta;
 Gnere Taeniopygia;
 Taeniopygia guttata;
 Taeniopygia guttata guttata;
 Taeniopygia gutatta castanotis;
 Taeniopygia castanotis;
 Taeniopygia bichenovii;
 Taeniopygia bichenovii annulosa;
 Taeniopygia bichenovii bichenovii;
 Gnere Poephila;
 Poephila personata;
 Poephila personata leucotis;
 Poephila personata personata;
 Poephila acuticauda;
 Poephila acuticauda acuticauda;
 Poephila acuticauda hecki;
 Poephila cincta;
 Poephila cincta atropygialis;
 Poephila cincta cincta;
 Gnere Erythrura;
 Erythrura hyperythra;
 Erythrura prasina;
 Erythrura viridifacies;
 Erythrura tricolor;
 Erythrura trichroa;
 Erythrura coloria;
 Erythrura papuana;
 Erythrura psittacea;
 Erythrura pealii;
 Erythrura cyaneovirens;
 Erythrura regia;
 Erythrura kleinschmidti;
 Gnere Chloebia;
 Chloebia gouldiae;
 Chloebia gouldiae dissita;
 Chloebia gouldiae erythrocephala;
 Gnere  Lonchura;
 Lonchura nana;
 Lonchura cantans;
 Lonchura malabarica;
 Lonchura griseicapilla;
 Lonchura cucullata ;
 Lonchura bicolor ;
 Lonchura nigriceps ;
 Lonchura fringilloides ;
 Lonchura striata;
 Lonchura leucogastroides;
 Lonchura fuscans;
 Lonchura molucca;
 Lonchura kelaarti;
 Lonchura punctulata;
 Lonchura leucogastra;
 Lonchura tristissima;
 Lonchura tristissima leucosticta;
 Lonchura atricapilla;
 Lonchura malacca;
 Lonchura ferruginosa;
 Lonchura pallidiventer;
 Lonchura quinticolor;
 Lonchura maja;
 Lonchura pallida;
 Lonchura grandis;
 Lonchura vana;
 Lonchura nevermanni;
 Lonchura spectabilis;
 Lonchura caniceps;
 Lonchura hunsteini;
 Lonchura forbesi;
 Lonchura nigerrima;
 Lonchura flaviprymna;
 Lonchura castaneothorax;
 Lonchura stygia;
 Lonchura teerinki;
 Lonchura montana;
 Lonchura monticola;
 Lonchura melaena;
 Gnere Padda;
 Padda oryzivora;
 Padda fuscata;
 Gnere Amadina;
 Amadina fasciata;
 Amadina erythrocephala;

Referncies.



Enllaos externs.

 Els estrldids a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Vdeos i informaci diversa dels estrldids. ;
 Informaci sobre 155 espcies d'estrldids.  i ;
 Vdeos d'estrldids en llur hbitat natural. ;
 Enregistraments sonors d'algunes espcies d'estrldids. ;
 Taxonomia d'aquesta famlia d'ocells. ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313518" title="Glndula sudorpara" nonfiltered="2638" processed="2628" dbindex="122808">
Una glndula sudorpara s una glndula tubular simple que est situada a la derma i consta de llargs i prims tubs, tancats per l extrem inferior. Pels porus que s obren a l exterior segrega la suor, amb la funci de regular la temperatura interna del cos..




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313519" title="Maria Antnia Hernndez" nonfiltered="2639" processed="2629" dbindex="122809">

Maria Antnia Hernndez, nascuda a Madrid, es va traslladar a viure a Torredembarra durant la segona repblica on va treballar de mestra i va crear la primera biblioteca al Patronat Antoni Roig.

El 1930 acaba la carrera de magisteri a Segvia on vivia. El mateix any, encara durant la dictadura de Primo de Rivera obt les oposicions quedant en segona posici; no va obtenir la primera posici ja que el seu pare era represaliat poltic.
El 1931, amb l arribada  de la segona repblica, el pare s rehabilitat i es trasllada a Tarragona.
El 1932 s incorpora com a mestra de l escola pblica de Torredembarra tot just quan aquesta acabava de passar a titulaci pblica. En aquell moment a l escola es parla catal, llengua que ella aconsegueix dominar en un temps rcord per tal de poder ensenyar-la als seus alumnes.

El 2008 es va inaugurar la Biblioteca Mestra Maria Antnia.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313520" title="Sancho de Echevarra" nonfiltered="2640" processed="2630" dbindex="122810">
Sancho de Echevarria fou un governador militar de Penscola durant els fets del setge durant la Guerra de Successi espanyola. 

Per iniciativa seua Penscola va mantenir-se fidel a l'obedincia borbnica i al seu aspirant, Felip d'Anjou. Aquest fet va ser una de les excepcions dins del regne de Valncia i en general els regnes de la Corona d'Arag.

Des de 1705 a 1707 la poblaci va ser assetjada per exercits anglesos i holandesos, comptant amb escassa presncia de militars professionals. s per aquest fet que desprs de la finalitzaci de les hostilitats, Penscola va ser intitulada ciutat, i els seus habitants recompensats amb privilegis.

Un dels episodis ms coneguts d'aquests fets va ser la "batalla de les trinxeres", quan els assetjats van sorprendre en una escaramussa als assetjadors.

Com a agrament a Penscola i la seua patrona, Sancho d'Echevarria va fer construir l'esglsia-ermita de la Mare de Du de l'Ermitana, en la part ms alta de la ciutadella emmurallada, al costat del castell templer. No va arribar a veure finalitzada la seua obra, ja que el dia de la seua inauguraci va morir. El seu cos reposa als peus de l'altar major d'aquesta esglsia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313523" title="Antoni Roig i Copons" nonfiltered="2641" processed="2631" dbindex="122811">
Antoni Roig i Copons, (Torredembarra, 1817 - 1885) va ser un indi que va crear el Patronat Antoni Roig a la seva poblaci natal per tal de dur educaci als infants de la vila i oferir una dot a les donzelles pobres.

Referncies.


Enllaos externs.
El fundador del patronat - xtec.es;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313524" title="Bartolomeo della Gatta" nonfiltered="2642" processed="2632" dbindex="122812">


Bartolomeo della Gatta (1448   1502), nat Pietro di Antonio Dei, va ser un pintor, miniaturista i arquitecte itali de Florncia.  Era fill d'un orfebre.  Va ser collega de Fra Bartolommeo. L'any 1468 es va fer monjo de l'orde dels camaldulesos, probablement a l'esglsia de Santa Maria degli Angeli de Florncia, a la qual havia ingressat feia poc el seu germ Niccol.  En prendre els hbits va adoptar el nom de Bartolomeo.  Al voltant de 1481 va ser convocat a Roma, on va contribuir a la decoraci al fresc dels murs de la Capella Sixtina.

Va arribar a ser abat de l'Abadia de Sant Climent, a Arezzo.  Va morir l'any 1502 i est enterrat a aquesta abadia.

 Refercies .
 Martini, Alberto, The Early Work of Bartolomeo della Gatta, The Art Bulletin, Vol. 42, No. 2 (Jun., 1960), 133-141.
 Vasari, Giorgio, Le Vite delle pi eccellenti pittori, scultori, ed architettori, moltes edicions i traduccions.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313531" title="45 Revolucions" nonfiltered="2643" processed="2633" dbindex="122813">
45 revolucions va ser un segell discogrfic creat pel grup valenci Obrint Pas amb la collaboraci d'altres grups.

 Formaci del segell .
A Obrint Pas, desprs de guanyar el primer premi del concurs de maquetes Enderrock de l'any 1996, se'ls hi va concedir, com a guanyadors del concurs, de gravar un disc amb una important discogrfica catalana, que havia estat segell de molts grups d'xit dels Pasos Catalans. No obstant aix, el contracte lligava massa temps al grup valenci amb la discogrfica, ja que els obligava a gravar dos discos ms amb ells. Tamb s'enduien una qantitat important dels guanys.
Desprs de moltes negociacions, de la negativa per part de la discogrfica de gravar un sol disc amb el grup i fins i tot l'amenaa de qu ho tindrien malament per a tornar a gravar amb una discogrfica catalana, els Obrint Pas decidiren de no acceptar el contracte.
Molt emprenyats pel tracte rebut per part de la discogrfica, van decidir muntar la seva prpia discogrfica, en l'any 1997. Veien la feina que els venia a sobre, van buscar el suport d'altres grups del Pas Valenci.

 Grups formadors del segell .
 Obrint Pas;
 San Gatxo;
 Ki sap;
 FSAN (Front Semicorxera d'Alliberament Nacional);
 Veus Guerrilheires;
 Atzukak;
 Arrs Calds;
 Terra Vermelha;
 Feliu Ventura;

Hi van collaborar tamb altres grups valencians.

 Vegeu tamb .
 Obrint Pas;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313534" title="Maria Pia de Saxnia-Coburg Gotha Bragana" nonfiltered="2644" processed="2634" dbindex="122814">

Maria Pia de Saxnia-Coburg Gotha Bragana (Lisboa, 13 de mar 1907 - Verona, 6 de maig 1995), infanta de Portugal, duquessa de Bragana i pretendent al tron de Portugal.

El seu dret a aquests ttols, per ha estat discutit, a causa del seu origen illegtim. La Constituci portuguesa del 1826 noms atorga drets successoris als descendents legtims dels reis de Portugal.

Orgens familiars.
Maria Pia de Bragana va nixer a la capital del regne el 13 de mar de 1907 filla illegtima del rei Carles I de Portugal amb Maria Amlia Lared e Mura. Per via paterna era nta del rei Llus I de Portugal i de la princesa de Sardenya i reina de Portugal Maria Pia de Savoia, i bisnta de la reina Maria II de Bragana i del prncep Ferran de Saxnia-Coburg Gotha. Mor a Verona, una ciutat del Vneto a Itlia, el 6 de maig 1995, sent succet pel seu fill Rosario Poidimani, el duc de Bragana.

Descendents.
 La princesa Ftima Francisca Xaviera Iris de Saxnia-Coburg Gotha Bragana (1932-1982); ;
 El prncep Rosario Poidimani (1941-), duc de Bragana;
 La infanta Maria da Gloria Cristina Amlia Valria Antnia Blais de Saxnia-Coburg Gotha Bragana (1947).

Vegeu tamb.
Dinastia Bragana-Wettin;

Enllaos externs.
Web oficial de la Casa Reial de Portugal  ;
Museu de la Casa Reial de Portugal  ;
Argumentaci en contra de la legitimitat de Maria Pia com a successora de la corona portuguesa  ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313535" title="Llista d'ocells d'Andorra" nonfiltered="2645" processed="2635" dbindex="122815">






















Aquesta llista d'ocells d'Andorra inclou totes les espcies d'ocells trobats a Andorra: 161, de les quals una ha estat introduda pels humans i 9 sn rares o d'avistament accidental. 

Els ocells s'ordenen per ordre i famlia.

Anseriformes. 
Anatidae.
Xarxet (Anas crecca);
nec coll-verd (Anas platyrhynchos);
nec cullerot (Anas clypeata);
Galliformes.
Tetraonidae.
Perdiu blanca  (Lagopus muta);
Gall de bosc (Tetrao urogallus);
Phasianidae.
Perdiu roja (Alectoris rufa);
Perdiu xerra  (Perdix perdix);
Guatlla  (Coturnix coturnix);
Fais (Phasianus colchicus);
Podicipediformes.
Podicipedidae.
Cabuss collnegre (Podiceps nigricollis);
Pelecaniformes.
Phalacrocoracidae.
Corb mar gros (Phalacrocorax carbo);
Ciconiiformes.
Ciconiidae.
Cigonya blanca (Ciconia ciconia);
Ardeidae.
Bernat pescaire (Ardea cinerea);
Falconiformes.
Accipitridae.
Aligot vesper (Pernis apivorus);
Mil reial (Milvus milvus);
Mil negre (Milvus migrans);
Trencals (Gypaetus barbatus);
Aufrany (Neophron percnopterus);
Voltor com (Gyps fulvus);
guila marcenca (Circaetus gallicus);
Arpella vulgar (Circus aeruginosus);
Esparver cendrs (Circus pygargus);
Esparver vulgar (Accipiter nisus);
Astor (Accipiter gentilis);
Aligot com (Buteo buteo);
guila daurada (Aquila chrysaetos);
guila calada  (Aquila pennata );
Pandionidae.
guila pescadora (Pandion haliaetus);
Falconidae.
Xoriguer com (Falco tinnunculus);
Esmerla (Falco columbarius);
Falc mostatxut (Falco subbuteo);
Falc pelegr (Falco peregrinus);
Gruiformes.
Gruidae.
Grua (Grus grus);
Charadriiformes.
Charadriidae.
Fredeluga (Vanellus vanellus);
Corriol pit-roig (Charadrius morinellus);
Scolopacidae.
Becada (Scolopax rusticola);
Xivitona (Actitis hypoleucos);
Laridae.
Gavi argentat (Larus michahellis);
Columbiformes.
Columbidae.
Colom roquer (Columba livia);
Xixella (Columba oenas);
Tud (Columba palumbus);
Trtora (Streptopelia turtur);
Trtora turca (Streptopelia decaocto);
Cuculiformes.
Cuculidae.
Cucut (Cuculus canorus );
Strigiformes.
Tytonidae.
liba (Tyto alba);
Strigidae.
Xot  (Otus scops);
Duc (Bubo bubo);
Gamars (Strix aluco);
Mussol com (Athene noctua);
Mussol pirinenc (Aegolius funereus);
Mussol banyut (Asio otus);
Mussol emigrant (Asio flammeus);
Caprimulgiformes.
Caprimulgidae.
Enganyapastors (Caprimulgus europaeus);
Apodiformes.
Apodidae.
Ballester (Tachymarptis melba);
Falciot negre (Apus apus);
Falciot pllid (Apus pallidus);
Coraciiformes.
Alcedinidae.
Blauet  (Alcedo atthis);
Meropidae.
Abellerol (Merops apiaster);
Coraciidae.
Gaig blau (Coracias garrulus);
Upupidae.
Puput (Upupa epops);
Piciformes.
Picidae.
Colltort (Jynx torquilla);
Picot garser petit (Dendrocopos minor);
Picot garser gros (Dendrocopos major);
Picot negre   (Dryocopus martius);
Picot verd  (Picus viridis );
Passeriformes.
Alaudidae.
Cogullada vulgar (Galerida cristata);
Cogullada fosca  (Galerida theklae);
Alosa vulgar (Alauda arvensis);
Cotoliu (Lullula arborea);
Hirundinidae.
Oreneta de ribera (Riparia riparia);
Oreneta vulgar (Hirundo rustica);
Roquerol (Ptyonoprogne rupestris);
Oreneta cuablanca  (Delichon urbicum);
Motacillidae.
Trobat  (Anthus campestris);
Titella (Anthus pratensis);
Piula dels arbres  (Anthus trivialis);
Grasset de muntanya (Anthus spinoletta);
Cuereta blanca  (Motacilla alba);
Cuereta groga  (Motacilla flava);
Cuereta torrentera (Motacilla cinerea);
Regulidae.
Reiet (Regulus regulus);
Bruel (Regulus ignicapilla);
Cinclidae.
Aigerola (Cinclus cinclus);
Troglodytidae.
Cargolet (Troglodytes troglodytes);
Prunellidae.
Cercavores (Prunella collaris);
Pardal de bardissa  (Prunella modularis);
Turdidae.
Merla roquera (Monticola saxatilis);
Merla blava (Monticola solitarius);
Merla de pit blanc (Turdus torquatus);
Merla (Turdus merula);
Griva cerdana (Turdus pilaris);
Tord ala-roig (Turdus iliacus);
Tord com  (Turdus philomelos);
Griva  (Turdus viscivorus);
Sylviidae.
Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus);
Bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta);
Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus);
Mosquiter com (Phylloscopus collybita);
Mosquiter pllid  (Phylloscopus bonelli);
Mosquiter xiulaire (Phylloscopus sibilatrix);
Tallarol de casquet  (Sylvia atricapilla);
Tallarol gros (Sylvia borin);
Tallarol emmascarat  (Sylvia hortensis);
Tallareta vulgar (Sylvia communis);
Tallareta cuallarga  (Sylvia undata);
Tallarol de garriga (Sylvia cantillans);
Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala);
Muscicapidae.
Papamosques gris  (Muscicapa striata);
Mastegatatxes (Ficedula hypoleuca);
Pit-roig (Erithacus rubecula);
Rossinyol (Luscinia megarhynchos);
Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros);
Cotxa cua-roja  (Phoenicurus phoenicurus);
Bitxac rogenc  (Saxicola rubetra);
Bitxac com (Saxicola rubicola);
Clit gris (Oenanthe oenanthe);
Clit ros (Oenanthe hispanica);
Aegithalidae.
Mallerenga cuallarga  (Aegithalos caudatus);
Paridae.
Mallerenga d'aigua (Poecile palustris);
Mallerenga petita (Periparus ater);
Mallerenga emplomallada (Lophophanes cristatus);
Mallerenga carbonera (Parus major);
Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus);
Sittidae.
Pica-soques blau (Sitta europaea);
Tichodromidae.
Pela-roques (Tichodroma muraria);
Certhiidae.
Raspinell pirinenc (Certhia familiaris);
Raspinell com (Certhia brachydactyla);
Oriolidae.
Oriol (Oriolus oriolus);
Laniidae.
Escorxador (Lanius collurio);
Botx (Lanius excubitor);
Botx (Lanius meridionalis);
Capsigrany  (Lanius senator);
Corvidae.
Gaig (Garrulus glandarius);
Garsa (Pica pica);
Gralla de bec vermell  (Pyrrhocorax pyrrhocorax);
Gralla de bec groc (Pyrrhocorax graculus);
Gralla (Corvus monedula);
Graula (Corvus frugilegus);
Cornella negra (Corvus corone);
Corb (Corvus corax);

Sturnidae.
Estornell vulgar (Sturnus vulgaris);
Passeridae.
Pardal com (Passer domesticus);
Pardal xarrec (Passer montanus);
Pardal roquer (Petronia petronia);
Pardal d ala blanca  (Montifringilla nivalis);
Fringillidae.
Pins com (Fringilla coelebs);
Pins mec (Fringilla montifringilla);
Trencapinyes (Loxia curvirostra);
Verdum (Carduelis chloris);
Lluer  (Carduelis spinus );
Cadernera (Carduelis carduelis);
Passerell com (Carduelis cannabina);
Gafarr (Serinus serinus);
Llucareta (Serinus citrinella);
Pins borroner  (Pyrrhula pyrrhula);
Durbec   (Coccothraustes coccothraustes);
Emberizidae.
Verderola  (Emberiza citrinella );
Gratapalles (Emberiza cirlus);
Sit negre  (Emberiza cia);
Hortol (Emberiza hortulana);
Cruixidell (Emberiza calandra);

Referncies.




Bibliografia.

 Clavell, J.: Catleg dels ocells dels Pasos Catalans (Catalunya, Pas Valenci, Illes Balears, Catalunya Nord). Barcelona: Lynx Edicions, 2002. ISBN 84-87334-39-3. ;
 Histria Natural dels Pasos Catalans. Vol. 12: Ocells. Barcelona. Enciclopdia Catalana, 1990. ISBN 84-85194-76-4. ;
 Jonsson, L.: Ocells d'Europa amb el Nord d'frica i l'Orient Mitj. Barcelona: Omega, 1994. ISBN 84-282-1008-X. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313546" title="Primera Divisi de futbol de Portugal 2005-2006" nonfiltered="2646" processed="2636" dbindex="122816">
Els resultats de la temporada 2005/06 de la Primera divisi de futbol portugues "Lliga portuguesa de futbol" (reanomenada aquesta temporada amb el nom del seu patrocinador com a "Lliga Betandwin") se mostren a continuaci:

Classificaci general.




Resultats.

 Lliga de Campions: FC Porto, Sporting CP;
 Fase Previa Lliga de Campions: SL Benfica;
 UEFA: SC Braga;
 Descendits: FC Penafiel, Vitria Guimares, Rio Ave FC;
 Ascendit: SC Beira Mar;


Mxims golejadors.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313548" title="Quarta vidual" nonfiltered="2647" processed="2637" dbindex="122817">
La quarta vidual consisteix en la quarta part de l'herncia lquida del premort.

Segons el captol II del ttol IV de la llei 40/1991, de 30 de desembre, Codi de successions per causa de mort en el dret civil de Catalunya, la quarta vidual atribueix al consort sobrevivent acci de carcter personal per a exigir als hereus del premort:

 L'adjudicaci en propietat de bns hereditaris o llur equivalncia en diners, a elecci dels hereus del premort, en la forma establerta per al pagament de la quarta trebellinica en la modalitat de reclamaci.
 La part proporcional dels fruits i les rendes de l'herncia percebuts des del dia de la mort del consort o de llur valor en diners, llevat els corresponents a l'any de plor.

La quarta vidual no confereix al sobrevivent la qualitat d'hereu del premort ni el dret d'acrixer en la successi d'aquest.

T dret a reclamar la quarta vidual el consort sobrevivent que amb els seus bns propis, units als que li puguin correspondre en l'herncia del premort, encara que no els exigeixi o que els renunci, no tingui, en morir l'altre cnjuge, mitjans econmics suficients per a la seva cngrua sustentaci, ats el nivell de vida que havien mantingut els consorts i el patrimoni relicte.

El consort sobrevivent no t dret a reclamar la quarta vidual en dos casos:

 En el cas que, en morir l'altre cnjuge, n'estigui separat judicialment o de fet, per una causa que li sigui exclusivament imputable. Si hi ha pendent demanda de separaci, de divorci o de nullitat del matrimoni, els hereus del premort poden prosseguir l'acci plantejada als efectes de la denegaci de la quarta vidual.
 En cas que sigui declarat indigne de succeir al consort premort.

En el Dret especial de Tortosa, no t dret a la quarta vidual la vdua a la qual el marit ha atribut escreix o una altra donaci nupcial.

En qualsevol cas, s'imputen a la quarta vidual, als efectes de la seva disminuci, els bns o els drets que en la seva herncia el premort ha atribut al consort, encara que aquest els renunci, juntament amb els propis del consort i amb les rendes i salaris que aquest percep, que han sser capitalitzats, a aquest efecte, a inters legal del diner.
	
Per l'herncia a la fixaci de la quarta vidual cal atenir-se al valor dels bns de l'herncia al temps de determinar-la, deduts les despeses de darrera de malaltia, enterrament i funeral del premort i els deutes hereditaris.

El consort sobrevivent pot demanar la reducci o la supressi de les donacions entre vius atorgades pel premort amb el designi de defraudar la quarta vidual.

Sn aplicables a la determinaci de la quarta vidual, en tant que ho permeti la seva prpia naturalesa, les regles de la quarta falcdia, sense prvia deducci de llegtimes ni obligaci de formar inventari.

L'acci per a reclamar la quarta vidual s'extingeix:

Per la renncia expressa del sobrevivent desprs de la mort del causant.
Per la mort del sobrevivent sense haver-la exercitada.
En contreure matrimoni el sobrevivent, o per la convivncia marital amb una altra persona, desprs de la mort del causant i abans d'exercitar-la.
Per prescripci, al cap de cinc anys a comptar de la mort del consort.

El sobrevivent perd el dret a la quarta vidual si abandona o negligeix greument els fills comuns menors d'edat.

Tanmateix, no ha de restituir els fruits percebuts.
	
El consort sobrevivent pot demanar que sigui anotada preventivament en el Registre de la Propietat la demanda de reclamaci de la quarta vidual.

Enllaos externs.
 Codi de successions per causa de mort en el dret civil de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313551" title="Rosario Poidimani" nonfiltered="2648" processed="2638" dbindex="122818">

Rosario Poidimani (Siracusa, 25 d'agost 1941) s pretendent als ttols de prncep reial de Portugal, duc de Bragana i pretendent al tron de Portugal. s fill adoptiu de Maria Pia de Bragana, que allegava ser filla del rei Carlos I de Portugal.

El seu dret a aquests ttols ha estat discutit, i la policia italiana el detingu el 2007 acusant-lo d'estafa per vendre passaports diplomtics, ttols i crrecs que considerava inexistents.

Orgens familiars.
Rosrio de Bragana nasqu a Siracusa, una ciutat de l'illa de Siclia, el 25 d'agost de 1941. Va ser adoptat per Maria Pia de Bragana, que reclamava el tron de Portugal allegant que era filla del rei Carles I de Portugal i renta del rei Llus I de Portugal i de la princesa de Sardenya i reina de Portugal Maria Pia de Savoia.

Descendents.
 La infanta Soraya Lcia Sayda Tecla Poidimani (1965-), princesa de Beira i comtessa de Neiva;
 L'infant Simone Joska Poidimani (1982-), prncep de Portugal i duc d'vora;
 La infanta Krystal Isabel Poidimani (2003-), comtessa de Arraiolos.

Vegeu tamb.
Dinastia Bragana-Wettin;

Enllaos externs.
 Casa Reial de Portugal (linea constitucional)  ;
 Museu de la Casa Reial de Portugal ;
 Los Cavalleros de la Cruz Blau ;
Notcia de diari amb la detenci de Rosario Poidimani per estafa vinculada a la concessi de ttols i crrecs  ;
 Una altra amb els mateixos fets ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313554" title="Edifici Frum" nonfiltered="2649" processed="2639" dbindex="122819">

L'edifici Frum s una construcci singular de Barcelona ubicada a la zona a on es va desenvolupar el Frum Universal de les Cultures a l any 2004 i que tenia aquest edifici com a una de les seves icones. 

Va ser construt al lloc a on hi havia estat el Castell del Camp de la Bota, desaparegut als anys 60. La seva construcci per a l esdeveniment del Frum 2004, forma part del procs de regeneraci de litoral de Barcelona que incloa la cobertura de la depuradora del Bess, la construcci de una placa fotovoltaica, del port de Sant Adri de Bess i del Centre de Convencions Internacional de Barcelona. 

s un edifici triangular de 180 metres de costat i 25 metres d'alada que segueix les pautes viries dels carrers que conflueixen a l'edifici, l'avinguda Diagonal, la Rambla de Prim i la Ronda Litoral. El projecte s obra de l'equip sus d arquitectes Jaques Herzog and Pierre de Meuron
. 
L'edifici s'estructura al voltant d'un auditori amb capacitat per a 3.200 persones que travessa les tres capes de l'edifici fent les funcions de pilar central. La part superior queda suspesa de la macroestructura triangular de 180 metres de costat que cobreix la plaa i que es recolza sobre 17 pilars. D'ella pengen la sala d'exposicions i el sostre de l'auditori.
Al seu interior acull una sala d'exposicions de quasi 5.000 m2. 
El sostre de l edifici est cobert per una una llmina d'aigua a la teulada, que representa la Mediterrnia.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313557" title="Krystal Isabel Poidimani" nonfiltered="2650" processed="2640" dbindex="122820">

Krystal Isabel Poidimani (Vicenza, 7 de setembre 2003), infanta de Portugal, comtesse de Arraiolos i pretendent al tron de Portugal, s filla del prncep Rosario Poidimani i de la duquessa Kristina Stranakova.

El seu dret a aquests ttols nobiliaris ha estat discutit, en tant que els obtingu com a filla d'una persona a la que tamb se li discuteixen.

 Orgens familiars .
Krystal Isabel Poidimani nascut en Vicenza, ciutat del Vneto a Itlia, el 7 de setembre de 2003, filla del prncep Rosario Poidimani i de la duquessa Kristina Stranakova. Per via paterna s nta de la infanta Maria Pia de Saxnia-Coburg Gotha Bragana i bisnta del rei Carles I de Portugal.

 Vegeu tamb .
Dinastia Bragana-Wettin;

 Enllaos externs .
Web oficial de la Casa Reial de Portugal  ;
Museu de la Casa Reial de Portugal ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313561" title="Simone Joska Poidimani" nonfiltered="2651" processed="2641" dbindex="122821">

Simone Joska Poidimani (Vicenza, 25 de gener 1982), prncep hereu de Portugal, duc de vora i pretendent al tron de Portugal, s fill del prncep Rosario Poidimani i de la duquessa Isabella Baradel Poidimani.

El seu dret a aquests ttols nobiliaris ha estat discutit, en tant que els obtingu com a descendent d'una persona a la que tamb se li discuteixen.

Orgens familiars.
Simone Poidimani nascut en Vicenza, una ciutat del Vneto a Itlia, el 25 de gener de 1982, fill del prncep Rosario Poidimani i de la duquessa Isabella Baradel de Bragana. Per via paterna s nt de la infanta Maria Pia de Saxnia-Coburg Gotha Bragana i bisnt del rei Carles I de Portugal.

Vegeu tamb.
Dinastia Bragana-Wettin;

Enllaos externs.
Web oficial de la Casa Reial de Portugal  ;
Museu de la Casa Reial de Portugal ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313562" title="Rdio Pas" nonfiltered="2652" processed="2642" dbindex="122822">
Rdio Pas s una emissora de rdio independent que emet des de Puei de Lescar en occit i francs. La seva freqncia es pot escoltar a les regions occitanes del Bearn (89.8), Bigorra (101.5), Gers (90.8 i 98) i Landes-Chalossa (103.6). 

Va ser creada el 1983 i avui gaudeix del suport d'un centenar de mecenes. La qualitat de l'emissora est garantida per periodistes amb carnet de premsa i per tcnics professionals. 

Rdio Pas s gestionada per una federaci d'associacions anomenada Federacion VIURE AU PAS-Rdio Pas, fundada l'abril de 1996. Las associacions federades sn Rdio Pas Bearn, Rdio Pas Bigrra i Rdio Pas Gers. Els objectius d'aquesta federaci sn: 

 Promoure la llengua i la cultura occitana a la Gascunya pels mitjans audiovisuals. ;
 Assegurar un servei pblic de fet de radiodifusi en occit.

Enllaos externs.

Pgina oficial de Rdio Pas  








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313563" title="Patr arquitectnic (informtica)" nonfiltered="2653" processed="2643" dbindex="122823">
Els patrons arquitectnics sn patrons de software que ofereixen solucions a problemes d'arquitectura de software en enginyeria de software. Donen una descripci dels elements i el tipus de relaci que tenen juntament amb un conjunt de restriccions sobre com poden ser fets servir. Un patr arquitectnic expressa un esquema d'organitzaci estructural essencial per a un sistema de software, que consta de subsistemes, les seves responsabilitats i interrelacions. En comparaci amb els patrons de disseny, els patrons arquitectnics tenen una escala ms gran.

Encara que un patr arquitectnic comunica una imatge d'un sistema, no s una arquitectura com a tal. Un patr arquitectnic s ms un concepte que captura elements essencials d'una arquitectura de software. Moltes arquitectures diferents poden implementar el mateix patr i per tant compartir les mateixes caracterstiques. A ms, els patrons son sovint definits com una cosa "estrictament descrita i comunament disponible". Per exemple, l'arquitectura en capes s un estil de crida-i-retorn, quan defineix un un estil general per a interaccionar. Quan aix s descrit estrictament i comunament disponible, s un patr.

Un dels aspectes ms importants dels patrons arquitectnics s que encarnen diferents atributs de qualitat. Per exemple, alguns patrons representen solucions a problemes de rendiment i altres poden ser utilitzats amb xit en sistemes d'alta disponibilitat. Al principi de la fase de disseny, un arquitecte de software escull quins patrons arquitectnics millor ofereixen les qualitats desitjades per al sistema.

Exemples de patrons arquitectnics inclouen els segents:

Capes;
Presentaci-abstracci-control;
Tres nivells;
Pipeline;
Invocaci implcita;
Sistema pissarra;
Peer-to-peer;
Arquitectura orientada a serveis;
Objectes nus;
Model-Vista-Controlador;


Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313575" title="Soraya Lcia Sayda Tecla Poidimani" nonfiltered="2654" processed="2644" dbindex="122824">

Soraya Lcia Sayda Tecla Poidimani (Siclia, 16 de juny 1965), princesa da Beira, comtesse de Neiva i pretendent al tron de Portugal, s filla del prncep Rosario Poidimani i de Maria Rosa Faggian.

El seu dret a aquests ttols ha estat discutit, perqu procedeixen del seu pare que, al seu torn, tamb li discuteixen.

Orgens familiars.
Soraya Poidimani nasqu a Siclia, el 16 de juny de 1965, filla del prncep Rosario Poidimani i de Maria Rosa Faggian. Per via paterna s nta de la infanta Maria Pia de Saxnia-Coburg Gotha Bragana i besnta del rei Carles I de Portugal.

Vegeu tamb.
Dinastia Bragana-Wettin;

Enllaos externs.
Web oficial de la Casa Reial de Portugal  ;
Museu de la Casa Reial de Portugal ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313577" title="Famlia Reial Portuguesa" nonfiltered="2655" processed="2645" dbindex="122825">
La Famlia Reial Portuguesa era la famlia constituda pel monarca portugus i els seus familiars directes. Desprs de la proclamaci de la repblica el 5 d'octubre del 1910, Portugal deix de tenir oficialment Famlia Reial. Actualment en reivindiquen la titularitat els membres de la Casa de Bragana (vegeu Duarte Pio de Bragana) i els membres de la Casa de Bragana-Wettin, cadascuna esgrimint diverses raons de parentiu i legitimitat (vegeu Maria Pia de Saxnia-Coburg Gotha Bragana i Rosario Poidimani).

En el passat, els membres de la Famlia Reial rebien els segents ttols honorfics:

 Sa Majestat Fidelssima (Sua Majestade Fidelssima, S.M.F.) era reservat al Rei i a la Reina;
 Sa Altesa Reial (Sua Alteza Real, S.A.R.) era reservat a l'hereu del tron (el Prncep Reial) i al seu primognit (Prncep de Beira);
 Sa Altesa (Sua Alteza, S.A.) era reservat als infants (els fills del rei);
 Sa Excellncia (Sua Excelncia, S.E.) era el tractament atorgat a la resta de membres de de la Famlia Reial (aix com a membres de la noblesa portuguesa).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313580" title="Codicil" nonfiltered="2656" processed="2646" dbindex="122826">
Dret Civil de Catalunya o Codi de Successions o simplement codicil (Art. 122) atorgant disposa dels bns que s'ha reservat per testar en captols, addiciona o reforma parcialment el seu testament, o si manca aquest, dicta disposicions successries a crrec dels seus hereus "abintestat". 

Tamb pot designar beneficiari d'assegurances de vida o modificar-ne la designaci.

En codicil no es pot instituir hereu, revocar la instituci anteriorment atorgada, desheretar ni excloure cap hereu. Tampoc es pot establir substitucions de cap tipus ni imposar condicions llevat de les establertes o imposades als legataris. Els codicils han d'sser atorgats amb les mateixes solemnitats externes que els testaments.

Llei 40/1991, de 30 de desembre. Codi de successions per causa de mort en el dret civil de Catalunya








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313581" title="Jorge Daponte" nonfiltered="2657" processed="2647" dbindex="122827">
 Jorge Daponte  va ser un pilot de curses automobilstiques argent que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Jorge Daponte va nixer el 5 de juny del 1923 a Buenos Aires, Argentina i va morir el 1 de mar del 1963.


 A la F1 .

Va debutar a la cursa que obria la cinquena temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1, la corresponent a l'any 1954, disputant el 17 de gener el GP d'Argentina al Circuit  Oscar Alfredo Galvez.

Jorge Daponte va participar a dues curses puntuables pel campionat de la F1, disputant-les en la mateixa temporada (1954) no aconseguint cap punt pel campionat.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313582" title="Roger Loyer" nonfiltered="2658" processed="2648" dbindex="122828">
 Roger Loyer  va ser un pilot de curses automobilstiques i motociclistes francs que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Roger Loyer va nixer el 5 d'agost del 1907 i va morir el 24 de mar del 1988. Com a pilot de motos va ser campi de Frana de 250cc 1937 i de 350cc 1938.


 A la F1 .

Va debutar a la cursa que obria la cinquena temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1, la corresponent a l'any 1954, disputant el 17 de gener el GP d'Argentina al Circuit  Oscar Alfredo Galvez.

Roger Loyer va participar a aquesta nica cursa puntuable pel campionat de la F1, no aconseguint cap punt pel campionat.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313583" title="Jacques Pollet" nonfiltered="2659" processed="2649" dbindex="122829">
 Jacques Pollet  va ser un pilot de curses automobilstiques francs que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Jacques Pollet va nixer el 2 de juliol del 1922 a Roubaix, Frana i va morir el 16 d'agost del 1997 a Pars, Frana.


 A la F1 .

Va debutar a la quarta cursa de la temporada 1954 (la cinquena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 4 de juliol del 1954 el GP de Frana al Circuit de Reims-Gueux.

Jacques Pollet va participar a cinc curses puntuables pel campionat de la F1, disputades en dues temporades diferents (1954 i 1955) no aconseguint cap punt pel campionat.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313584" title="Georges Berger" nonfiltered="2660" processed="2650" dbindex="122830">
 Georges Berger  va ser un pilot de curses automobilstiques belga que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Georges Berger va nixer el 14 de setembre del 1918 a Molenbeek Saint-Jean, prop de Brussel.les, Blgica i va morir el 23 d'agost del 1967 a Nrburgring, Alemanya.


 A la F1 .

Va debutar a la quarta cursa de la temporada 1953 (la quarta temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 21 de juny del 1953 el GP de Blgica al Circuit de Spa-Francorchamps.

Georges Berger va participar a dues curses puntuables pel campionat de la F1, disputades en dues temporades diferents (1954 i 1955) no aconseguint cap punt pel campionat.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313595" title="Jaraz de la Vera" nonfiltered="2661" processed="2651" dbindex="122831">


Jaraz de la Vega s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313598" title="Jarandilla de la Vera" nonfiltered="2662" processed="2652" dbindex="122832">


Jarandilla de la Vera s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313604" title="Jerte" nonfiltered="2663" processed="2653" dbindex="122833">


Jerte s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313609" title="Ladrillar" nonfiltered="2664" processed="2654" dbindex="122834">


Ladrillar s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. Comprn els nuclis de Riomalo de Arriba, Ladrillar, Cabezo i Las Mestas












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313612" title="Logrosn" nonfiltered="2665" processed="2655" dbindex="122835">


Logrosn s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313614" title="Losar de la Vera" nonfiltered="2666" processed="2656" dbindex="122836">


Losar de la Vera s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

Enllaos externs.

Pgina NO OFICIAL de Losar de la Vera ;
Pgina OFICIAL de l'Ajuntament de Losar de La Vera;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313616" title="Zarza la Mayor" nonfiltered="2667" processed="2657" dbindex="122837">


Zarza la Mayor s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

Demografia.



 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313619" title="Zarza de Granadilla" nonfiltered="2668" processed="2658" dbindex="122838">


Zarza de Granadilla s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma d'Extremadura. 

 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313621" title="Sierra de Fuentes" nonfiltered="2669" processed="2659" dbindex="122839">


Sierra de Fuentes s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313630" title="Mercat del peix de Tsukiji" nonfiltered="2670" processed="2660" dbindex="122840">


El Mercat del peix de Tsukiji (en japons:     , Tsukiji shij ) s el mercat majorista ms gran del mn pel que fa a peix i marisc i tamb un dels mercats majoristes ms grans del mn. Est situat a Tsukiji, al centre de Tquio, i s una atracci turstica important per a visitants estrangers, tot i que els japonesos no el visiten massa. 

Situtaci.

El Tokyo Metropolitan Central Wholesale Market, conegut com Mercat del peix de Tsukiji est situat a prop de l'estaci Tsukijishij  de la lnia Toei  edo i de l'estaci Tsukiji de la lnia Tokyo Metro Hibiya. Hi ha dues seccions diferents: el mercat interior (jonai shijo) s on hi ha les llicncies de majoristes i on es processa el peix. El mercat exterior (jogai shijo) s una mescla de mercat majorista i minorista, sobretot restaurants de suchi. Aquests establiments tanquen al principi de la tarda, mentre que els establiments de l'interior tanquen abans. 

Economia.

El mercat t ms de 400 tipus diferents de productes del mar, des de les petites sardines fins a la tonyina, des del peix ms barat al carssim caviar. Cada any s'hi venen ms de 700 mil tones de peix i marisc amb un valor de 600.000 milions de iens, aproximadament 5.500 milions de dlars. Tsukiji sol vendre ms de 2.000 tones mtriques de peix per dia. El nmero de treballadors varia de 60.000 a 65.000: inclouen venedors, distribuidors, oficials, comptables... 

 Operacions.
 

El mercat obre tots els dies a les 3:00 de la matinada, excepte els diumenges, festius i alguns dies especials durant al setmana, amb l'arribada de productes per vaixell, cami i avi des de tots els racons del mn. s interessant veure la descrrega de les tonyines de gran volum. Els venedors de les parades majoristes (en japons oroshi gy sha) estimen els valors i preparen els productes rebuts per a les subhastes. Els compradors, amb llicncia per participar a les subhastes, inspeccionen els peixos per tal de determinar quins sn els lots per als quals volen fer una oferta i quin s el preu que estan disposats a pagar. 



Les subhastes comencen a les 5:20. Noms qui t una llicncia hi pot participar, que poden ser majoristes intermediaris nakaoroshi gyousha, que tenen altres negocis al mercat, com tamb altres compradors, restaurants, companyies de processament d'aliments i grans supermercats. 

Les subhastes acaben cap a les 7:00. Llavors el peix que ha estat comprat s carregat en camins per a ser entregat al destinatari, o en petits carretons per transportar-lo al algun dels establiments que hi ha al mercat. All els propietaris de les peixateries els trossegen i preparen per a la venta minorista. En el cas dels peixos grans, com la tonyina o el peix espasa, el tall i la preparaci s molt laboris. Si el peix ve congelat s'usen grans serres mecniques, mentre que el peix fresc s desmenudat amb ganivets especials, alguns de ms d'un metre de llargada anomenats Oroshi hocho, maguro-bocho, o Hancho hocho.

El mercat desenvolupa la mxima activitat entre eles 5:30 i les 8:00, desprs l'activitat disminueix notablement. Molts establiments comencen a tancar les portes a les 11:00 i el mercat tanca per a netejar-se a les 13:00. 

Inspectors del govern i de l'rea mentropolitana de Tokyo supervisen les activitats en el mercat per fer complir les lleix i regulacions sobre la higiene dels aliments. 

Enllaos externs.
Web oficial en angls;
Web del Tsukiji Research;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313633" title="CNT Olot" nonfiltered="2671" processed="2661" dbindex="122841">
Confederaci Nacional del Treball d'Olot o simplement CNT d'Olot, s un sindicat de tendncia anarcosindicalista, refundat el 1998 i federat dintre la Confederaci Nacional del Treball (CNT).

Les seves tendncies llibertries tamb porten a CNT Olot a actuar en el terreny politico-social i no nicament sindical. De la mateixa manera, aquest ideari comporta la seva autogesti com a organitzaci en tots els seus aspectes, incls l'econmic (de la mateixa manera que tots els sindicats de CNT).

Les seves finalitats estan en lluitar per aconseguir el comunisme llibertari, cosa que els porta a ser un sindicat revolucionari i de classe. Com a tal, no participa a les eleccions a Comits d'Empresa, ja que considera que l'opci lgica s el sistema de Seccions Sindicals, pedra angular dintre els llocs de treball per difondre la presa de decisions en assemblea per part de tots els treballadors.

En cap cas accepten alliberats sindicals i els seus crrecs interns sn nicament de gesti i coordinaci.

Al formar part de la Confederaci Nacional del Treball, CNT Olot passa a ser part de l'Associaci Internacional dels traballadors i treballadores - International Workers Association (AIT-IWA) .

Actualment la seva seu es troba al C/ Alfons V n6 d'Olot (Girona).

En el passat havia mantingut una publicaci peridica anomenada "Retalls Llibertaris",actualment suplida la seva no publicaci amb la permanent actualitzaci de la web.

Des de l'estiu del 2007 s tamb la seu del Comit Regional de Catalunya i Balears de la CNT/AIT.

 Referncies .



 Enllaos externs .

 Lloc web oficial de CNT Olot;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313636" title="Bandera del Vietnam" nonfiltered="2672" processed="2662" dbindex="122842">


La bandera del Vietnam s vermella amb una estrella de cinc puntes groga al centre. Serveix com a bandera del rgim comunista que hi ha al pas. 

La simbologia s la segent: l'etrella representa el Vietnam, mentre que el vermell s la sang vessada per la independncia. 

Histric.
Pel que fa a les bandes antigues, l'or representa el color de la pell del poble vietnamita i les tres bandes vermelles els territoris de Tonkin, Annam i la Conxinxina. Aquesta bandera fou dissenyada per l'emperador Thnh Thi el 1890 i fou represa per l'emperador Bao Da el 1948. 

 Banderes antigues .



 Vietnam del Nord .



 Vietnam del Sud .











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313637" title="Eloi" nonfiltered="2673" processed="2663" dbindex="122843">
Eloi s un nom propi mascul d'origen llat que vol dir "l'elegit per Du". El dia del seu santoral s l'1 de Desembre. s el patr dels orfebres, argenters, joiers, metallrgics i ferradors.

 Eloi en diferents llenges .
Espanyol: Eloy;
Francs: loi;
Angls: Eligius;
Itali: Eligio;
Llat: Elegius;

 Literatura .
Eloi tamb s una raa a la novela La mquina del temps de Herbert George Wells.

 Toponimia .
Eloy (Arizona);
Diferents llocs anomenats Saint-loi. ;
Andrs Eloy Blanco, municipi de Estado Lara, Veneuela;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313638" title="Collecci Estudis del Patrimoni" nonfiltered="2674" processed="2664" dbindex="122844">
Collecci Estudis del Patrimoni s el segell editoral fruit de l'esfor collectiu de l'Ajuntament de Canet, el Centre d'Estudis Canetencs i l'editorial Edicions Els 2 Pins per tal d'oferir treballs sobre histria, art i patrimoni de Canet de Mar als interessats. L'any 2006 la collecci s'encet amb el Dietari del Dr. Mari Serra i el 2008 va publicar el llibre Canet de Mar (1976-1998). Demografia, urbanisme i economia dels socilegs Raimon Bonal de Falgs i Fabio Vallbonesi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313646" title="Exrcit del Per" nonfiltered="2675" processed="2665" dbindex="122845">
L'Exrcit del Per (Castell: Ejrcito del Per, abreviat EP) s la branca de les Forces armades que tenen com a missi mantenir la independncia, sobirania i integritat nacional del seu territori. Altres missions inclouen l'assistncia en la protecci de la seguretat interna, dirigir les operacions d'administraci de desastres i marticipar en les missions internacionals de pau. El seu aniversari celebra la Batalla d'Ayacucho el 9 de desembre del 1824.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313647" title="Corcid" nonfiltered="2676" processed="2666" dbindex="122846">


Els corcids sn una famlia d'ocells tropicals o subtropicals de l'ordre dels coraciformes.

Morfologia.

 Fan entre 25 i 40 cm de llargria.
 Plomatge blavs.
 Bec curt.
 Potes curtes.
 Ales de mida mitjana.

Reproducci.

Fan el niu a un forat d'un arbre i hi ponen 2-4 ous. 

Alimentaci.

Mengen insectes que atrapen al vol. 

Hbitat.

Viuen en rees obertes, boscos, parcs i jardins.

Distribuci geogrfica.

Sn autctons d'frica, el sud d'Eursia i Austrlia.

Espcies.

 Gnere Coracias;
 Coracias garrulus;
 Coracias abyssinica;
 Coracias caudata;
 Coracias spatulata;
 Coracias naevia;
 Coracias benghalensis;
 Coracias temminckii;
 Coracias cyanogaster;
 Eurystomus;
 Eurystomus glaucurus;
 Eurystomus gularis;
 Eurystomus azureus;
 Eurystomus orientalis;

Referncies.



Enllaos externs.

 Els corcids a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Els corcids a l'Animal Diversity Web. ;
 Vdeos i informaci diversa de corcids. ;
 Els corcids a l'Encyclopedia of Life. ;
 Informaci sobre 12 espcies de corcids.  i ;
 Vdeos de corcids en llur hbitat natural. ;
 Enregistraments sonors de corcids. ;
 Taxonomia dels corcids. ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313650" title="Forces Armades del Per" nonfiltered="2677" processed="2667" dbindex="122848">
Les Forces Armades del Per, en castell i oficialment Fuerzas Armadas del Per sn els cossos de defensa del Per. Estan compostos d'un exrcit de terra, una armada (marina naval) i Fora de l'aire. La seva missi principal s preservar la independncia del seu territori, la  integritat i la seva sobirania contra qualsevol amenaa. La seva missi secundria s el desenvolupament econmic i social aix com en tasques de defensa civil.

Es considera que la Policia Nacional del Per formen part de les forces armades tot i que de fet s un organisme diferent amb una missi civil diferent. No obstant aix, la seva preparaci, a causa de ms de dues dcades de lluita antiterrorista, li ha concedit, en el cas del Per, un carcter extremadament militar, amb una important fora terrestre, aqutica i aria amb un personal d'unes 140.000 tropes. Les Forces Armades del Per depenen del Ministeri de Defensa i la Policia del Ministeri de l'Interior.

Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313655" title="John Katzenbach" nonfiltered="2678" processed="2668" dbindex="122849">
John Katzenbach s un periodista i escriptor que tamb ha treballat com guionista a pellcules basades en les prpies obres.
Va nixer l'any 1950 i s fill del conegut politic estatunidenc Nicholas Katzenbach. Les seves novelles han estat nominades a dos premis Edgar, per In the Heat of the Summer adaptada al cinema com Llamada a un reportero, protagonitzada per Kurt Russell i Andy Garcia.

Els seus llibres sn gaireb tots d'xit com el best-seller The Traveller i Just Cause aquesta ltima tamb adaptada al cinema i protagonitzada per Sean Connery. 

Va treballar com a reporter pel Miami Herald i conegut pels treballs amb la revista Herald Tropic.

Un dels llibres de major xit s El Psicoanalista, del qual va vendre ms de 400.000 exemplars, i s espera que hi hagi adaptaci al cinema.

Obres.
 In the Heat of the Summer - 1982;
 First Born - 1984;
 The Traveler - 1987;
 Day of Reckoning - 1989;
 Just Cause - 1992;
 The Shadow Man - 1995;
 State of Mind - 1997;
 Hart's War - 1999;
 The Analyst - 2002;
 The Madman's Tale - 2004;
 The Wrong Man - 2007;

Adaptacions al cinema.
 The mean season (basada en el llibre al In the Heat of the Summer) protagonitzada per Kurt Russell.
 Causa Justa (basada en el llibre al Just Cause) protagonitzada per Sean Connery.
 La Guerra de Hart (basada en el llibre al Hart's War)  protagonitzada per Bruce Willis.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313657" title="Day of Reckoning" nonfiltered="2679" processed="2669" dbindex="122850">
Day of Reckoning  s una novella de John Katzenbach que va ser publicada el mar de 1989. Encara no est traduda al catal.

Aquest autor destaca per la seva especialitat en endinsar-se a la ment dels criminals, descrivint-los amb molt detall. A Day of Reckoning , la principal descripci psicolgica s la de Tania, que ha planejat una venjana durant 18 anys.

El 1968, un grup de joves revolucionaris, liderats per Tania i que es fan anomenar la "Brigada Fnix", planegen un robatori a un banc californi. Tot surt malament i cinc persones moren. Duncan i Megan, en veure el fracs, fugen, i Tania s detinguda i empresonada durant divuit anys. Entretant, Duncan i Megan han esdevingut una famlia petita i burgesa: ell s banquer i ella agent immobiliria. Tenen tres fills i una bonica casa; una vida perfecta que es desmuntar quan Tania surt de la pres i segresta el fill petit.

Katzenbach ha firmat un acord de portar la novella al cinema, com ja va fer amb Just Cause.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313662" title="Srie matemtica" nonfiltered="2680" processed="2670" dbindex="122851">


En matemtiques, una srie s la suma dels termes d'una successi, una suma amb un nombre infinit de termes o sumands. Normalment es representa una srie amb termes  com  on N s l'ndex final de la srie. Les sries infinites sn aquelles on i agafa el valor d'absolutament tots els nombres naturals, s a dir, .

Les sries convergeixen o divergeixen. En clcul, una srie divergeix si  no existeix o si tendeix a infinit; convergeix si  per algun .

Serveixi com a exemple la srie segent, que anomenarem S: 
;

Aquesta srie es pot escriure de manera compacta amb la notaci de sumatoris com segueix: 


Notem que les regles de la suma habitual (associativitat, commutativitat i distributivitat) poden patir alguns canvis alhora d'aplicar-les a sumes infinites. Continuant amb l'exemple anterior, podem veure com agrupant els termes de diverses maneres i obtenim resultats diferents. Una possibilitat seria aquesta:
;

i una altra podria ser aquesta:
;

Amb aquest exemple tan senzill podem veure que s'ha de tenir molta cura quan es treballa amb sries numriques i que es possible que calgui definir de nou conceptes bsics per evitar caure en contradiccions com la que s'acaba de mostrar.

Articles relacionats.
1   2 + 3   4 +   ;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313663" title="Ernesto Cesro" nonfiltered="2681" processed="2671" dbindex="122852">
Ernesto Cesro (Npols, 12 de mar de 1859   Torre Annunziata, 12 de setembre de 1906) fou un matemtic itali que va treballar en temes de geometria diferencial. s conegut tamb pel seu mtode de 'mitjana' per la suma de sries divergents, conegut com a sumaci de Cesro.

Vegeu tamb.
 Teorema de Stolz-Cesro;
 Sumaci de Cesro;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313664" title="mile Borel" nonfiltered="2682" processed="2672" dbindex="122853">

Flix douard Justin mile Borel (Sant Africa, 7 de gener del 1871 - Pars, 3 de febrer de 1956) fou un matemtic i poltic francs.

Juntament amb Ren-Louis Baires i Henri Lebesgue, va ser un dels pioners de la teoria de la mesura i la seva aplicaci a la teoria de la probabilitat. Un dels seus llibres sobre la probabilitat presenta el divertit experiment mental que ha entrat a la cultura popular amb el nom de teorema dels micos infinits o similars. Tamb va publicar una srie de treballs de recerca sobre la teoria dels jocs. 

El 1913 i 1914 va relacionar la geometria no euclidiana hiperblica amb la relativitat especial amb treball expositiu. 

A la dcada de 1920, 1930 i 1940 va estar actiu a la poltica. Del 1924 al 1936, va ser membre de la Assemblea Nacional Francesa. El 1925, va ser 
Ministre de Marina. Durant la Segona Guerra Mundial va ser un membre de la Resistncia francesa.

A part del crter Borel de la Lluna, hi ha molts conceptes amb el seu nom, com l'lgebra de Borel i el teorema de Heine-Borel.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313666" title="Srie de Grandi" nonfiltered="2683" processed="2673" dbindex="122854">
La srie infinita 1   1 + 1   1 +   , a vegades anomenada srie de Grandi. en honor del matemtic, filsof i sacerdot Guido Grandi, qui, el 1703, va realitzar treballs destacats sobre aquesta srie. s una srie divergent, que implica a que no posseeix una suma en el sentit usual de la mateixa. D'altra banda, la seva sumaci de Cesro s 1 2.

Bibliografia.
;
;
;
;

 E. W. Hobson, The theory of functions of a real variable and the theory of Fourier's series (Cambridge University Press, 1907), section 331. The University of Michigan Historical Mathematics Collection ;
 E. T. Whittaker and G. N. Watson, A course of modern analysis, 4th edition, reprinted (Cambridge University Press, 1962), section 2.1.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313667" title="Stid" nonfiltered="2684" processed="2674" dbindex="122855">





Els stids sn una famlia d'ocells de l'ordre dels passeriformes, l'nic representant dels quals als Pasos Catalans s el pica-soques blau.

Morfologia.

 Fan 10-19 cm de llargria.
 Tenen els tarsos curts.
 Ungles fortes i ganxudes.
 12 rmiges primries i 12 rectrius.
 Cua molt curta.
 Bec recte, esmolat i ben desenvolupat que no els serveix per a foradar els troncs, per l'empren per a trencar la clofolla de certs fruits, com les avellanes.

Reproducci.

Els nius sn installats en forats d'arbres i algunes espcies redueixen la mida d'aquests bastint una paret prima de fang. 

Alimentaci.

Mengen insectes, llavors i nous. 

Distribuci geogrfica.

Viuen als boscos i arbredes de l'Amrica del Nord, Eursia, Austrlia, Nova Guinea i Madagascar.

Costums.

Recorren fcilment els troncs verticals, tant de cap per avall com de cap per amunt, sense recolzar-se en la cua mentre exploren les esquerdes de la fusta tot cercant els insectes que hi habiten. 

La majoria d'espcies d'aquesta famlia sn sedentries.

Espcies.

 Famlia Sittidae;
 Sitta europaea;
 Sitta nagaensis;
 Sitta cashmirensis;
 Sitta castanea;
 Sitta himalayensis;
 Sitta victoriae;
 Sitta pygmaea;
 Sitta pusilla;
 Sitta whiteheadi;
 Sitta ledanti;
 Sitta krueperi;
 Sitta villosa;
 Sitta yunnanensis;
 Sitta canadensis;
 Sitta leucopsis;
 Sitta carolinensis;
 Sitta neumayer;
 Sitta tephronota;
 Sitta frontalis;
 Sitta solangiae;
 Sitta oenochlamys;
 Sitta azurea;
 Sitta magna;
 Sitta formosa;

Referncies.



Enllaos externs.

 Els stids a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Vdeos i informaci diversa de stids. ;
 Els stids a l'Encyclopedia of Life. ;
 Informaci diversa sobre les 24 espcies de stids.  i ;
 Vdeos de stids en llur hbitat natural. ;
 Enregistraments sonors de stids. ;
 Taxonomia dels stids. ;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313670" title="Funci eta de Dirichlet" nonfiltered="2685" processed="2675" dbindex="122857">
En matemtiques la funci eta de Dirichlet es defineix com

;

on   s la funci zeta de Riemann. Malgrat tot, tamb pot ser usada per definir la funci zeta. T una expressi a la srie de Dirichlet, vlida per a tot nombre complex s amb part real positiva, donat per

;

Si b esta es convergent noms per s amb part real positiva s sumable Abel per tot nombre complex, que permet definir la funci eta com una funci completa, i motra que la funci zeta s meromrfica amb un pol simple a s = 1.

En forma equivalent es pot definir
;
a la regi de part real positiva.

Bibliografia.
 Borwein, P., An Efficient Algorithm for the Riemann Zeta Function, Constructive experimental and nonlinear analysis, CMS Conference Proc. 27 (2000), 29-34. ;
 Xavier Gourdon and Pascal Sebah, Numerical evaluation of the Riemann Zeta-function, Numbers, constants and computation (2003);
 Borwein, P., http://www.cecm.sfu.ca/~pborwein/;
;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313681" title="Estat del benestar" nonfiltered="2686" processed="2676" dbindex="122858">
L'estat del benestar (Welfare State en angls, per comparaci al "warfare state" o estat de guerra alemany desprs de la Segona Guerra Mundial) s, segons el socileg T.H. Marshall una combinaci especfica entre democrcia, benestar i capitalisme.

 Definicions .
s una forma institucional especfica que prenen l'estat modern pel que ms enll de les formes tradicionals de garantir al legalitat, la seguretat i l'ordre, pren unes funcions de protecci social i de garantia d'uns mnims estndards de vida. Aix doncs li correspon a l'estat de benestar la dotaci d'un sistema de transferncia de rendes per raons de vellesa (pensions ja siguin contributives o no), assegurana de desocupaci, habitatge social i ajudes a l'habitatge, educaci i sanitat pblicament finanada aix com ms recentment la dotaci d'un sistema de prestacions de dependncia. 

 Origen .
El primer estat del benestar sorgeix del sistemes d'assegurament establert per Otto von Bismarck a Alemanya al segle XIX. Seguidament els pasos escandinaus van establir sistemes mutualistes que poc a poc es varen anar integrant durant la primer meitat del segle XX, i desprs de la seva crisi arran de la gran depressi dels anys 1930 es van desenvolupar un cop acabada la Segona Guerra Mundial, especialment liderats per les reformes proposades per Sir William Beveridge qui va establir un sistema d'assegurana nacional per fer front a les necessitats socials.

 Tipus.
Segons diversos autors hi han diverses tipus d'estats del benestar com ara els models anglosax, centre europeu, mediterrani i els models de l'Europa de l'est.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313686" title="Anderson Hernanes de Carvalho Andrade Lima" nonfiltered="2687" processed="2677" dbindex="122859">






Anderson Hernanes de Carvalho Andrade Lima conegut per Hernanes (29 de maig del 1985, Recife, Brasil), s un jugador brasiler de futbol que juga de centrecampista ofensiu. Actualment, milita al So Paulo del Brasil. L'estiu del 2008 va ser seguit pels grans clubs d'Europa (FC Barcelona, AC Milan  i Inter de Mil) de cara a incorporar-lo als seus planters la propera temporada.

Campionats.
Lliga brasilera: 2007;

Premis personals.
Pilota de Plata brasilera: 2007;

Contracte actual.
14 de febrer del 2007 fins 14 de febrer del 2011;

Enllaos exters.
CBF ;
sambafoot ;
globoesporte.globo.com ;
saopaulofc.net ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313687" title="Filosofia moderna" nonfiltered="2688" processed="2678" dbindex="122860">

El terme de filosofia moderna s controvertit ja que sorgeix per analogia amb l'Edat Moderna per no correspon a les mateixes dates. En efecte, la filosofia renaixentista no es considera prpiament moderna, perqu segueix amb les polmiques medievals, i en canvi el Renaixement s la primera etapa histrica moderna. Se sol considerar que la filosofia moderna correspon als segles XVII i XVIII. T un subperode especfic, la Illustraci.

Aquesta filosofia t l'origen del coneixement com a centre principal d'inters i viu la polmica entre racionalisme i empirisme. La reflexi tica s'allunya de la religi i es lliga amb la poltica i la ra. Predomina una concepci de l'sser hum propera a l'individualisme i s'aprecia una notable influncia de la cincia i les matemtiques, juntament amb un declivi de la religi com a font de doctrina.

Taula cronolgica de filsofs de l'edat moderna.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313689" title="Tesaurus" nonfiltered="2689" processed="2679" dbindex="122861">
El tesaurus s un glossari jerarquitzat o la plasmaci en una obra de referncia dels camps semntics. L'hipernim o mot genric que agrupa els hipnims o descriptors s l'entrada o lema que apareix formant un arbre (de manera similar al diccionari ideolgic) i sovint tamb en un ndex alfabtic per facilitar-ne la cerca. Aquest lema cont tots els mots que depenen semnticament d'ell, amb precisions sobre el seu s. Tamb inclou els sinnims i antnims i els mots que es relacionen amb l'entrada, amb la qual cosa agrupen tot el vocabulari d'un tema de forma ordenada.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313691" title="(2867) teins" nonfiltered="2690" processed="2680" dbindex="122862">


2867 teins s un petit asteroide del cintur principal d'asteroides, que va ser descobert el 4 de novembre de 1969 per N.S. Chernykh. Anomenat aix pel astrnom sovitic (let) K rlis teins.

Segons els ltims estudis (observatori Europeu Austral), teins s un E-tip d'asteroide, amb un dimetre aproximat de 4,6 km. L'anlisi de la corba de llum de la sonda espacial Rosetta ha demostrat que teins te un peride de rotaci d'aproximadament 6 hores, s de forma irregular, i no te satllits. El 5 de setembre de 2008 la esmentada sonda espacial Rosetta va sobrevolar teins a una distancia de 800 Km., a una velocitat relativament lenta de 8,6 Km/s. Aquest va ser el primer dels dos sobrevols a asteroides que far la sonda. El segon s al asteroide 21 Lutetia, el 2010.

Enllaos externs.
Web de la ESA amb fotografies i animacions de teins;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313694" title="El juego del ngel" nonfiltered="2691" processed="2681" dbindex="122863">
El Juego del ngel s una novella escrita per Carlos Ruiz Zafn publicada l'abril del 2008. Ha fet histria pel fet de convertir-se en el llibre que ms edicions ha venut de tot Catalunya en una diada de Sant Jordi. 


Argument.
La histria narra la vida d'un escriptor, David Martn, que, malalt de cncer i de soledat, rep una oferta d'un misteris editor, Andreas Corelli, que li retorna la salut a canvi de qu escrigui un llibre per a ell. La histria, per, s'anir embolicant i Martn acabar renunciant a la oferta de Corelli.
La traducci del llibre al catal no ha estat encara editada a data del 15 de juny del 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313695" title="Escala de tons" nonfiltered="2692" processed="2682" dbindex="122864">
L'escala de tons s una escala musical constituda exclusivament per intervals d'un to (segona major o tercera disminuda). L'escala de tons s una escala hextona, o sigui, constituda per sis sons diferents, ja que el set so resulta ser l'octava de la nota de partida o b la seva enharmonia. 

Malgrat que a vegades se l'anomena simplement escala hextona, no s l'nica escala de 6 sons, ja que l'escala augmentada, prpia del jazz tamb s una escala hextona, constituda per dos acords augmentats intercalats.

Degut a la seva total simetria, noms hi ha dues escales de tons diferents, que son les que es constitueixen des de dues notes a distncia de semit. Aix doncs, qualsevol escala de tons resultar enharmnica d'una d'aquestes dues possibilitats.





Referncies.

Joaqun Zamacois. Teoria de la msica. Libro II. Editorial Labor (Barcelona, 1979) ISBN 84-335-7840-5

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313696" title="Bombicllid" nonfiltered="2693" processed="2683" dbindex="122865">



Els bombicllids sn una famlia de l'ordre dels passeriformes que comprn ocells terrestres de petites dimensions, essent-ne el representant ms important als Pasos Catalans l'ocell seds.

Morfologia.

 Mida petita i cos rabassut.
 Mascle i femella tenen el mateix plomatge seds i delicat.
 Bec curt i fort.
 Potes curtes i fortes.
 Ales punxegudes.
 El cap presenta una cresta.
 El bec, els ulls i els peus sn foscos.
 No presenten dimorfisme sexual. ;

Gneres i espcies.

 Gneres Bombycilla;
 Bombycilla garrulus  ;
 Bombycilla garrulus garrulus ;
 Bombycilla garrulus centralasiae  ;
 Bombycilla garrulus pallidiceps ;
 Bombycilla japonica ;
 Bombycilla cedrorum  ;
 Bombycilla cedrorum cedrorum ;
 Bombycilla cedrorum aquilonia  ;
 Bombycilla cedrorum larifuga  ;
 Gneres Hypocolius;
 Hypocolius ampelinus ;
 Gneres Phainopepla;
 Phainopepla nitens  ;
 Phainopepla nitens nitens ;
 Phainopepla nitens lepida;
 Gneres Phainoptila;
 Phainoptila melanoxantha  ;
 Phainoptila melanoxantha melanoxantha ;
 Phainoptila melanoxantha parkeri ;
 Phainoptila melanoxantha minor ;
 Gneres Ptilogonys;
 Ptilogonys cinereus ;
 Ptilogonys cinereus cinereus ;
 Ptilogonys cinereus schistaceus ;
 Ptilogonys cinereus otofuscus ;
 Ptilogonys cinereus pallescens ;
 Ptilogonys cinereus molybdophanes ;
 Ptilogonys caudatus ;

Reproducci.

Nien prop de l'aigua car poden trobar-hi insectes voladors abundants. Tots dos progenitors reuneixen materials diversos (herbes, branquillons, molsa, agulles de pi i liquens) per a fer el niu per s la femella qui fa la major part de la construcci. s ella mateixa qui, alimentada pel mascle, cova els ous i, una vegada els pollets han nascut, sn alimentats per la parella.

Alimentaci.

Mengen grans, borrons, flors i insectes.

Hbitat.

Sn ocells arborcoles.

Distribuci geogrfica.

Sn autctons dels pasos septentrionals. 

Costums.

Volen rpidament i amb una trajectria recta. Sn gregaris (sobretot a l'hivern) i poc espantadissos. 

Referncies.



Enllaos externs.

 Els bombicllids a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Els bombicllids a l'Encyclopedia of Life. ;
 Informaci sobre les 9 espcies d'aquesta famlia d'ocells.  i ;
 Vdeos de bombicllids en llur hbitat natural. ;
 Enregistraments sonors de bombicllids. ;
 Taxonommia d'aquesta famlia d'ocells. ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313700" title="Monleg" nonfiltered="2694" processed="2684" dbindex="122867">
El monleg, o escena unipersonal, s el gnere dramtic en el qual una persona reflexiona en veu alta expressant els seus pensaments o emocions al pblic. 

Constitueix la part d una pea dramtica que caracteritza els personatges; per tant t una gran importncia psicolgica, al ser una de les millors introspeccions en la naturalesa d un personatge.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313710" title="Ari" nonfiltered="2695" processed="2685" dbindex="122868">
Ari s un nom tpica i tradicionalment catal, posat sobretot a les comarques centrals. Procedeix de la llatinitzaci del grec Ari, referent a la guerra. Es diu que posseeix un valor cultural altament esmentable per la seva gran escassetat geogrfica.

El seu femen es Ariadna, un nom bellssim que evoca la coneguda deessa del laberint. Es diu que Ari i Ariadna mantenien una relaci furtiva lluny del Minotaure.
Els astrlegs parlen de la reedici d'aquesta relaci durant l'era Aquari, a partir del segle XXI.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313713" title="Estercorrid" nonfiltered="2696" processed="2686" dbindex="122869">


 
Els estercorrids sn una famlia d'ocells marins de l'ordre dels caradriformes d'aspecte similar a les gavines i de grans dimensions, a la qual pertanyen les diferents espcies de parsits.

Morfologia.

 Mida mitjana-gran.
 Plomatge fosc.
 Bec gran, robust i amb la mandbula superior ganxuda.
 Ales llargues i punxegudes. ;
 Cua amb les plomes centrals ms llargues.
 Potes curtes i peus palmats.

Reproducci.

Nien a terra a les regions temperades i a l'rtic.

Alimentaci.

Mengen peixos, insectes, vsceres i carronya. En poca de cria tamb mengen lmmings i els ous i pollets d'altres ocells. Les espcies ms grosses podem matar ocells adults i menjar-se'ls.

Distribuci geogrfica.

Crien a l'Europa septentrional, sia, Nord-Amrica, sud de Sud-Amrica i illes antrtiques. 

Costums.

Tenen hbits rapinyaires (encalcen gavines i altres ocells marins per furtar-los el menjar), migren a llargues distncies i tenen un vol acrobtic. 

Espcies.

 Stercorarius skua ;
 Stercorarius antarcticus ;
 Stercorarius antarcticus antarcticus  ;
 Stercorarius antarcticus hamiltoni  ;
 Stercorarius lonnbergi  ;
 Stercorarius chilensis ;
 Stercorarius maccormicki  ;
 Stercorarius pomarinus ;
 Stercorarius parasiticus ;
 Stercorarius parasiticus parasiticus  ;
 Stercorarius parasiticus parallelus  ;
 Stercorarius longicaudus  ;
 Stercorarius longicaudus longicaudus  ;
 Stercorarius longicaudus pallescens  ;
 Stercorarius shufeldti;

Referncies.



Enllaos externs.

 Els estercorrids a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Informaci diversa sobre 8 espcies d'estercorrids.  i ;
 Vdeos d'aquesta famlia d'ocells en llur hbitat natural. ;
 Taxonomia d'aquests ocells. ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313717" title="Franck Bilal Ribry" nonfiltered="2697" processed="2687" dbindex="122871">

Franck Bilal Ribry (Boulogne-sur-Mer, 7 d'abril de 1983) s un futbolista francs que actualment juga en el FC Bayern Mnchen.

 Trajectria .

L'any 2001, va debutar amb l'US Bolougne, de la seva ciutat natal. En temporades posteriors, va jugar a l'Olympique Als, l'Stade Brestois 29 i el FC Metz. El gener del 2005 va ser traspassat al Galatasaray, al que va ajudar a guanyar la Copa de Turquia de 2005, grcies a un gol crucial en les semifinals. Tanmateix, el juny d'aquell any va abandonar el club per unir-se a l'Olympique de Marsella. El club turc va recrrer el trasps a la FIFA, qui encara no han pres una decisi final sobre aix.

En 2007 Ribry va fitxar pel FC Bayern Mnchen, firmant un contracte que el lligar a l'equip alemany fins al 30 de juny de 2011. En la premsa s'especula que el valor del trasps hauria rondat els 25 milions d'euros, ms 4 milions si el Bayern es classificava per a la Champions League en la temporada 2007/08. No obstant aix, el director esportiu del Bayern no va voler revelar la quantitat de diners que van haver de desemborsar el conjunt bavars pel passi del jugador francs. Per petici de l'Olympique de Marsella s'ha decidit no revelar la suma de la transferncia, el fitxatge ms car en la histria de la Lliga alemanya de futbol.

 Personal .

 Quan tenia 2 anys d'edat va sofrir un greu accident automobilstic que li va deixar profundes cicatrius a la cara.
 En 2002 Ribry es va convertir a l'Islam. El seu nom musulm s Bilal. La seva dona, Wahiba Belhami s algeriana. Tenen una filla nascuda el 2005.

 Selecci francesa .

La seva primera convocatria internacional amb la Selecci de futbol de Frana va ser el mundial d'Alemanya 2006, on la selecci galla va quedar subcampiona. A causa de la seva crida, el tcnic francs Raymond Domenech va prendre la polmica decisi de no convocar al centrecampista del FC Barcelona Ludovic Giuly. Ribry va ser titular en tots els partits del campionat.

 Participacions en Copes del Mn .



 Clubs .


 Palmars .

 Campionats estatals .


 Copes internacionals .


 Distincions individuals .


 Enllaos externs .
Perfil en la Web oficial del FC Bayern de Mnich;
Perfil en Diaris de Futbol;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313718" title="AEiG Flor de Neu" nonfiltered="2698" processed="2688" dbindex="122872">

L'AEiG Flor de Neu s un agrupament escolta i guia de Sant Andreu de Palomar. La seva tasca recau en l'educaci en el lleure de nens, nenes i joves basant-se en el Mtode escolta.

 Branques .

L'agrupament est organitzat per branques o unitats seguint un criteri d'edat per tal d'educar als nens i nenes segons les seves necessitats.
 Castors i Lldrigues;
 Llops i Daines;
 Rngers i Noies Guia;
 Pioners i Caravelles;
 Truc;


 Histria .

L'AEiG Flor de Neu neix al 2004 degut a una escissi d'una bona part de caps i nens del AEiG Pare Bertran, tamb de Sant Andreu de Palomar.

Durant el seu primer any d'existncia fa les seves activitats pels carrers i places de Sant Andreu, degut a que no tenien local propi, si b la Parrquia de Sant Andreu de Palomar els hi deixa una zona al cor de l'esglsia per desar-hi tot el material.

Des del segon any fins a l'actualitat estan situats en un local del Centre Coral La Lira, al carrer Coroleu n15. Des de llavors l'agrupament ha anat creixent en nombre de caps, nens i nenes, i participant en projectes del barri com Sant Andreu per les Casernes, la Plataforma 1m2, la Plataforma St. Andreu x Viure i l'Harmonia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313719" title="Wiener Staatsoper" nonfiltered="2699" processed="2689" dbindex="122873">
L'pera de l'Estat de Viena (Wiener Staatsoper) s un edifici pblic d'pera i ballet situat a Viena. Ha esdevingut una de les peres ms prestigioses del mn, aix com una de les principals institucions culturals de la capital austaca.

Fins el 1920 l'instituci va ser anomenada Kaiserlich-knigliche Hofoper (pera de la cort imperial i reial). En aquest any, a causa de l'adveniment de la repblica, va adquirir el nom actual.

 Histria .
L'edifici, contruit entre els anys 1861 i 1869, va ser projectat pels arquitectes August Sicard von Sicardsburg i Eduard van der Nll. Dissenyat amb un estil neo-renaixentista, s considerat el primer gran projecte del Ring.

La nova pera va ser inaugurada el 15 de maig 1869 amb una representaci de Don Giovanni de Mozart.


 Estrenes absolutes a l'pera de Viena .
En negreta, els ttols ms importants en la histria del gnere. Quan no s'indica una altra cosa, es tracta d'peres.

 1875: Die Knigin von Saba.  Karl Goldmark;
 1886: Merlin.  Karl Goldmark;
 1888: Die Puppenfee. Ballet de Josef Bayer;
 1892: Ritter Pzmn. Johann Strauss (fill);
 1892: Werther. Jules Massenet;
 1894: Rund um Wien. Ballet de Josef Bayer;
 1896: Das Heimchen am Herd. Karl Goldmark;
 1900: Es war einmal .... Alexander von Zemlinsky. Dirigida per Gustav Mahler;
 1908: Ein Wintermrchen.  Karl Goldmark;
 1913: Das Spielwerk und die Prinzessin. Franz Schreker;
 1914: Notre Dame. Franz Schmidt;
 1916: Ariadne auf Naxos (2a versi).  Richard Strauss;
 1919: Die Frau ohne Schatten. Richard Strauss;
 1924: Schlagobers. Ballet de Richard Strauss;
 1928: Oedipus Rex. Igor Stravinski;
 1931: Die Bakchantinnen. Egon Wellesz;
 1931: Das Veilchen. Julius Bittner;
 1934: Giuditta. Franz Lehr;
 1935: Dame im Traum. Franz Salmhofer;
 1936: Der liebe Augustin. Ballet d'Alexander Steinbrecher;
 1937: Die Shne. Josef Wenzl-Traunfels;
 1937: Die fremde Frau. Marco Frank;
 1937: Wallenstein. Jaromir Weinberger;
 1938: Iwan Sergejewitsch Tarassenko.  Franz Salmhofer;
 1939: Knigsballade. Rudolf Wille ;
 1941: Johanna Balk. Rudolf Wagner-Rgeny;
 1943: Festa Romantica. Ballet de Giuseppe Piccidi;
 1955: Der Mohr von Venedig. Ballet de Boris Blacher;
 1956: Der Sturm. Frank Martin;
 1971: Der Besuch der alten Dame.  Gottfried von Einem. Dirigent: Horst Stein, ;
 1976: Kabale und Liebe. Gottfried von Einem;
 1995: Gesualdo. Alfred Schnittke;
 2002: Der Riese vom Steinfeld. Friedrich Cerha;
 2007: Die Omama im Apfelbaum. pera per a nens d'Elisabeth Naske ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313724" title="Kannonkoski" nonfiltered="2700" processed="2690" dbindex="122874">

Kannonkoski s una ciutat al centre de Finlndia. T una poblaci de 1.634 habitants i una extensi de 550,93 km, dels quals 102.22 km sn d'aigua.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313728" title="Festes de la ciutat de Valncia" nonfiltered="2701" processed="2691" dbindex="122875">
A la ciutat de Valncia, existeixen moltes i molt variades festes, algunes conegudes arreu del mn, com les Falles i d'altres en canvi desconegudes fins i tot per la majoria dels residents de la ciutat. Les farem esment per ordre de calendari. Per a ms informaci sobre cada una, vegeu els articles principals. 

 Gener .
 Sant Antoni Abat .

Cada 17 de gener Valncia celebra una festa en honor al patr dels animals. El mat del dia de Sant Antoni Abat es fa missa al carrer de Sagunt, on tamb beneeixen als animals presents.

Aquesta s una festivitat molt comuna arreu del Pas i a molts indrets de l'Estat, i a Valncia prn un caire especial, puix que encara existeix molta tradici a posseir cavalls, abans utilitzatss en les labors de l'Horta.

 Sant Vicent mrtir .

El 22 de gener els valencians celebren el dia del patr de la ciutat. Vicent fou un jove diaca martiritzat a Valncia  l'any 304 per ordre de l'emperador Diocleci, i qui despertava gran fervor entre la poblaci. Fou nomenat Patr de la Ciutat i amb el temps s'ha ampliat el ventall d'events per a celebrar-lo. A ms de ser patr de Valencia, Sant Vicent mrtir s tamb patr de Vicenza i del Gremi de Sastres i Modistes.

El mat del 22 de gener l'actuaci de dolainers precedeix la celebraci d'una missa solemne a la Catedral. Al final hi t lloc una process general dedicada al sant que recorre alguns dels indrets on, segons la tradici, reb el martiri. Al seu pas pel carrer de les Avellanes, el sant s rebut amb una pluja de fulles de llorer llanades des dels balcons.

Hi ha actes a l'Ermita de Sant Vicent mrtir (plaa d'Espanya), l'esglsia de Sant Valero (a Russafa) i a la Baslica de Sant Vicent de la Roqueta (parroquia de Crist Rei i del carrer de Sant Vicent). A aquest darrer la missa es fa seguint el rite hispano-mossrab.

Aquest dia estan obertes les petites capelles que guarden la memria del sant i que la resta de l'any romanen tancades. Se situen a la plaa de l'Almoina i al carrer de la Pres de Sant Vicent (junt amb el carrer de la Mar, barri de la Xerea).

 Febrer .
 Sant Blai .

Popular festa del barri de Russafa que se celebra el dia 3 de febrer. Durant el dia est exposada la imatge del sant junt a la faana de l'esglsia de Sant Valero. S'hi formen llargues cues per a venerar al sant i comprar les tpiques galetetes de Sant Blai. Sobre les 17h una process recorre els carrers prxims a l'esglsia.

 Mare de Du de Campanar .
El dia 19 de febrer se celebra aquesta advocaci mariana al barri de Campanar. Durant ms d'una setmana s'hi fan diversos actes. Destaquen la process del dia de la festivitat i l'ofrena feta a la plaa.

 Mar .
 Sant Josep .


El dia de sant Josep, el 19 de mar, s el dia festiu ms fams de Valncia. La setmana anterior a aquesta festivitat s coneguda com la "setmana de Falles" tot i que els dies festius varien segons cada empresa. L'ajuntament dna tres dies de festa als alumnes i el mateix dia 19 s festiu per a tothom. Per contra, l'ambient festiu, anunciat amb traques, masclet (petard)masclets i l'aparici de falleres, comena almenys tres setmanes abans. 

Es tracta d'una festa d'inters nacional i declarat patrimoni de la humanitat, els origens de la qual se situen en la cremada de deixalleria de les carpinteries el mateix dia del seu patr sant Josep, una tradici que sense dubte ja es feia al  segle XIX.

La  festa ha guanyat importncia al llarg del segle XX, malgrat breus moments de prohibici (per exemple, desprs de la Guerra Civil, fins desplaar la festa major tradicional de la ciutat (el Corpus). La festa moderna converteix la simple cremada de fusta en una mena de representaci teatral, amb falles i ninots elaborats amb uns pressupostos astronmics, amb gran competncia entre associacions falleres per guanyar el primer premi a la millor falla. Per als artesans que els dissenyen i exposen s una manera de  criticar la situaci social, per. 

Mentre gran part dels carrers i places es tanquen al trnsit, la gent se sent lliure de passejar pel carrer i admirar les falles. Les Falles sn unes macrofestes, amb una agenda d'activitats festives molt variada: espectacles pirotcnics, dansades, jocs infantils, l'ofrena floral a la Mare de Du, espectacles d'entreteniment com ara els concerts dels jardins del Real, concursos, paelles al Jard de Tria...moltes d'elles al voltant del mateix centre de la festa, el casal faller.

 Abril .
 Setmana Santa .

Valncia destaca una altra festa declarada d'inters turstic: la Setmana Santa Marinera, celebrada al barri i antic poble del Cabanyal, de gran solemnitat. Generalment per, s ms celebrada l'anomenada Pasqua que la passi de Crist. El diumenge i dilluns de la Resurrecci sn festes que a Valncia guanyen un marcat carcter popular i campestre. Les famlies i quadrilles d'amics baixen al jard del Tria o a la platja, a menjar llonganisses de pasqua i mones, mentre els joves volen estels o catxirulos i fan tot tipus de jocs.

Els orgens d'aquesta festivitat es troben al segle XV quan es cre una agrupaci anomenada la Concrdia dels Disciplinats, de la que fou prior sant Vicent Ferrer. Aquesta entitat realitzava actes de penitncia i caritat quan arribava la Setmana Santa.

 Sant Vicent Ferrer .

Aquest dia, prollonga les vacances escolars de la Setmana Santa. Se celebra a Catalunya i el Pas Valenci per no a les Illes Balears. Ocorre el dilluns segent al segon diumenge de Pasqua, dia al qual s'alcen altars als carrers i places de Valncia. Es commemora la festivitat de Sant Vicent Ferrer, patr del Pas Valenci i canonitzat pel papa xativ Calixt III. s costum visitar el Pouet de Sant Vicent en sa casa natal convertida en capella. 

Aquest dia es representen els "miracles" del sant, sempre en catal i sempre per part de xiquets. Les representacions es realitzen dalt d'escenaris installats per a l'ocasi als distints barris de la ciutat, anomenats altars. 

Entre els catorze altars que s'alcen l'altar ms antic data del 1561 i s'installa cada any junt amb el Pouet de Sant Vicent, amb el nom de l'altar de la Mar.


A migdia es realitza una ofrena de flors per totes les associacions vicentines de la ciutat. Aquella tarda ix la process general de la Catedral i passa per l'antic Convent de Domnec, la Casa natalcia i l'esglsia de Sant Esteve, que t la pica baptismal del sant Vicent.

 Maig .
 Les Creus de maig .

El 3 de maig Valncia engalana els seus carrers i places collocant-hi creus de flors.

La celebraci t el seu origen a l'edat mitjana quan es comen a commemorar la trobada de la creu de Jesucrist per Santa Elena, mare de l'emperador Constant I el Gran.

 Mare de Du dels Desemparats .

El segon diumenge de maig Valncia celebra la festivitat de la Mare de Du dels Desemparats, Patrona de la ciutat i del Pas. 

El vespre de la festa, el dissabte per la nit, t lloc un concert a la plaa de la Mare de Du dels Desemparats, un castell de focs d'artifici i posteriorment una dan en qu ms de dues-centes parelles ballen en honor a la patrona.

Aquell dissabte des de molts pobles de la comarca i encara ms enll s'inicien les pelegrinacions a peu cap a Valncia. La ms important d'aquestes s la de Paterna que congrega a ms de 2.000 persones, qui arrriben de matinada a la ciutat.

A les 19h la Mare de Du ix de la Catedral i inicia una process que la porta pels carrers de la Ciutat Vella, on al seu pas, milers de ptals de rosa sn llanats des dels balcons engalanats.
 

 Juliol .


 Fira de Juliol .

Durant el mes de juliol l'Ajuntament celebra una fira annual i una exposici de tota classe de productes. D'aquesta manera, el 21 de juliol del 1871 s'inaugur la primera Fira de Juliol amb una vistosa cabalgata, pabellons, exposicions de plantes i venda de productes en general. El 1891 queda establerta la Batalla de Flors que es fa el darrer diumenge de juliol al passeig de l'Albereda sobre les 20h. Se celebren tamb importants certamens de bandes de msica, festejos bouencs, concerts de msica i ms.



 Octubre .
9 d'Octubre.


El dia de Sant Dons, Valncia celebra l'entrada triomfal del Rei En Jaume I a la ciutat, i s'ha convertit en la Diada Nacional del Pas Valenci des de l'aprovaci de l'Estatut d'Autonomia. L'acte principal s la "porcess cvica" que porta la Senyera de la ciutat des de l'Ajuntament fins a la plaa del Parterre i de torna a la casa consistorial.

A ms a ms Sant Dons s el da dels enamorats a Valncia, i s de costum que l'enamorat regale la tpica "mocaor" a la seua estimada.

Vegeu tamb.
Valencia;
Festa;
Religi;
Histria de Valncia;

Enllaos externs.
Festes de Carrer de Valncia;
Pgina oficial de la Junta Major de la Setmana Santa;
Altar de Sant Vicent del Tossal ;
Altar de Sant Vicent de l'Angel Custodi;
Baslica de la Mare de Du dels Desemparats;
Festes del barri de Sagunt;
Festa dels Xiquets carrer Sant Vicent;
Corpus de Valncia;
Confraria Sant Cristfol de Valncia;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313730" title="Kristina Stranakova" nonfiltered="2702" processed="2692" dbindex="122876">

Kristina Stranakova (Nitra, 2 d'abril 1980), duquessa de Bragana amb el tractament d'altesa reial d'en del seu casament l'any 2005 amb el prncep Rosario Poidimani.

El seu dret a aquests ttols nobiliaris ha estat discutit, en tant que els obtingu per matrimoni amb una persona a la que tamb se li discuteixen.

Descendents.
 La infanta Krystal Isabel Poidimani (2003-), Comtessa d'Arraiolos.

Vegeu tamb.
Dinastia Bragana-Wettin;

Enllaos externs.
Web oficial de la Casa Reial de Portugal  ;
Museu de la Casa Reial de Portugal ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313732" title="Sirohi" nonfiltered="2703" processed="2693" dbindex="122877">

Sirohi  fou un principat de l'ndia, a la residncia dels Estats de Rajputana Occidental a la Rajputana. Limitava al oest, nord i nord-est amb Jodhpur; al sud amb Palanpur, Danta i Idar; i a l'est amb Udaipur.  La salutaci de l'estat era de 15 canonades.

 Geografia i clima .
El pas s muntanys amb serralades rocoses, destacant el mont Abu,  una srie de muntanyes de les quals el punt ms alt s el Guru Sikhar (1.751 m), situat al sud de l'estat separat d'un altra serralada que corre cap al nord-est per un estret pas fins a la comarca de Erinpura que divideix el territori en dues parts: la part occidental, relativament plana i poblada, ben cultivada; i la part oriental ms muntanyosa. Hi ha nombrosos rierols que esdevenen torrents en poca de pluja. Els Aravalli formen el lmit oriental, on noms destaca el puig Belkar (1.116 m). El riu principal s el Banas Occidental, que neix a les muntanyes properes a la ciutat de Sirohi i desprs entra a Palanpur per la vila de Mawal, per acabar perdut a l'arena del Rann de Kutch; altres rius menors sn el Jawai i el Sukri, que desaigen al Luni, i el Sukli, afluent del Banas Occidental.

El clima s en conjunt sec i calors, per la calor a les planes s menor que la del nord de Rajputana; l'poca de fred s curta; a la zona del mont Abu el clima es agradable i saludable tot l'any; els districtes del sud i est tenen fora pluja degut a la influencia de les muntanes (Abu i Aravalli), per la resta de l'estat s sec. A la zona es produeixen alguns terratrmols de poca intensitat .

La superfcie era de 5.086 km2.

 Poblaci .
L'estat estava formar per 413 ciutats i pobles. La principal ciutat era i s Sirohi (ciutat). Les altres quatre ciutats eren Abu, Abu Road, Erinpura i Sheoganj. 

La poblaci al cens del 1881 era de 142.903 habitants, el 1891 de 190.836 habitants, el 1901 de 154.544 habitants  i el 1931 de 216.528 habitants.

L'tnia principal eren els mahajans (12%); els seguien els rajputs, els dhers, els rebaris i els bhils. Els girsies (girasias) eren 7.754 el 1901, suposats descendents de rajputs i dones bhil.

 Llengua i religi .
La llengua principal era el marwar en la varietat dialectal local.

Hinds eren el 72%, un 11%  eren animistes  i un altre 11% jains, i el 6% restant practicava altres religions entre els quals un petit nombre de cristians.

Jaciments arqueolgics .
Els llocs ms destacats sn Abu; les runes de l'antiga ciutat de Chandravati (sud-oest d'Abu Road a la vora del Banas Occidental) ; Vasantgarh (prop de  Pindwara), un antic fort amb una inscripci del temps del Raj Charmalat (datada el 625); Nandia, amb un bon temple jain del segle X; i Wasa, prop de Rohera amb el fams temple de Surya (el deu-sol) del segle XI o XII

 Govern i administraci .
L'estat estava dividit en catorze tahsils (districtes). 

L'administraci corresponia al sobir que porta el ttol de maharao i estava assistit per un diwan i altres oficials (l'Oficial de Recaptaci, l'Oficial Judicial, i el Superintendent de Duanes i Boscos). Cada tahsil estava governat per un tahsildar amb dos ajudants.

Hi havia tres thikanas (feus) principals: Manadar, Padiv i Nimaj.

 Segells i moneda .
El 1901 hi havia 10 oficines de correus de les que quatre disposaven de telgraf. entre 1916 i 1950 s'emeteren de segells propis. Manadar, Padiv i Nimaj van utilitzar els segells de Sirohi amb sobrecrrega.

La nica moneda legal era la moneda britnica; anteriorment va circular la moneda anomenada bhilari que des del segle XVIII es feia a Bhilwara, a l'estat d'Udaipur, per fou posada fora de la circulaci el juny del 1904.

 Escut i bandera .

L'escut de l'estat era de tres franges horitzontals, atzur, daurat i sinople, separades la primera de la segona i la segona de la tercera per unes franges horitzontals ms primes, de gules; a la franja superior atzur i la primera superior de gules un disc format per franges horitzontals onejades de daurat i gules. Al damunt elm daurat amb llambrequins de plata i or, i sobre l'elm un castell natural amb una torre a cada costat, i de fons, darrera el castell, una muntanya sinople al mig de la qual el disc amb franges onejades de daurat i gules. L'escut est aguantat per un tigre i un bou naturals aguantats sobre una cinta daurada, a la part central de la qual est escrit el lema de l'estat  "saranesarj sahay" en lletres snscrites negres. L'escut fou dissenyat per R. Taylor el 1877.

La bandera de l'estat s la panchranga, amb cinc franges horitzontals de safr, verd, vermell, blau i blanc. La proporci era 2:3.

 Exrcit i policia .
L'estat disposava d'una companyia d'infanteria de 120 homes, que vigilava la pres i altres serveis a la capital; tenia 8 canons dels que 5 funcionaven. A Erinpura estava estacionat el 43 Regiment d'Erinpura amb un destacament a Abu.

La policia eren 662 homes dels que 77 anaven muntats, amb 96 thanas (estacions de policia); la pres central era a la capital i hi havia calabossos a cada tahsil.
 
 Justcia .
Les corts inferior eren les dels tahsildars; les seguien el Oficial Judicial (jutge i magistrat de districte) i el diwan (casos importants i apellacions dels tribunals inferiors). L'apellaci final corresponia al maharao, que a ms era el nic que podia dictar sentencies de mort.

 Possessi de la terra .
La possessi de la terra era en arrendament de l'estat amb les modalitat de khalsa (157 pobles), jagir (202) i sasan (54).

Als llocs khalsa, terres del sobir de les que el darbar (govern) cobrava directament la renda, els possedors no podien ser expulsats mentre pagaven la renda (entre   i 1/3 del producte).
  
Els jagirdars eren de tres classes: els parents del sobir (hereditaris per sense dret d'adopci), els thakurs o nobles (hereditaris i amb dret d'adopci), i els que havien rebut les terres per un servei fet al sobir (amb terres a disposici del sobir, encara que de fet es transmetien hereditriament). Tots pagaven el tribut o renda de entre 3/8 a   del producte, en efectiu o en espcie.

Les terres sasan eren concedides als temples, institucions religioses, i castes com els bramans, els charans i els bhats,  sense renda i a perpetutat. Els girsies conservaven la terra lliure de renda (o amb renda molt baixa) per que estaven subjectes a alguns serveis com a vigilncia de les seves viles. Els loks tenien alguns drets hereditaris sobre les terres que dominaven, i pagaven una renda molt baixa.

 Economia i comunicacions .
La majoria de la poblaci vivia de l'agricultura, especialment a la part oriental ms frtil; els cultius principals eren moresc, bajra, mung, civada, blat i mostassa; el tabac i el cot noms cobrien les necessitats locals. El sistema de cultiu dels bhils i girsies, conegut com walar o walra, era molt destructiu per l'entorn arbrat (els arbres es tallaven i la zona es cremava) i fou prohibit. L'rea cultivada s'estimava en uns 900 km2 i uns 200 km2 l'rea irrigada (principalment per fonts de les que se'n comptaven 5.157). A l'entorn d'Abu hi havia una zona protegida de 23 km2.

S'havia explotat una mina de coure prop de la ciutat de Sirohi per ja no es treballava el 1901; hi havia tamb canteres de marbre prop de Jhariwao a la frontera sud-est, i granit a Abu ; a Selwara, prop d'Anadra (a l'oest d'Abu) hi havia argila per la construcci.

Les manufactures principals eren espases i dagues, llances i ganivets tots fabricats a la capital; les armes de Sirohi eren les ms apreciades pels rajputs.

Les exportacions principals eren mostassa i pells i les importacions eren gra, peces angleses, sal, sucre, metalls, tabac i opi. Els principals centres comercials eren Abu Road, Pindwara, Rohera i Sheoganj; els intercanvis comercials es feien principalment amb Danta, Idar, Mewar i Marwar. 

L'estat va patir fams el 1746, 1785, 1812, 1833, 1848, 1868-1869  i el 1899-1900. En les dos darreres el sobir va fer tot el possible per ajudar a la gent i es va vendre gra a preu baix; del gener a l'octubre del 1900 es van fer obres pbliques per donar sortida a milers de pagesos i el darbar va avanar pagaments. Altres perodes de fam es van produir posteriorment.

La meitat oriental de l'estat era creuat pel ferrocarril Rajputana-Malwa durant uns 64 km que disposava de sis estacions. Una carretera asfaltada comunicava Abu amb Abu Road (27 km). La carretera Agra a Ahmadabad creuava tamb el seu territori.

 Educaci i sanitat .
El  93,5% de la poblaci era analfabeta el 1901 (87,6% homes i 99,4 % dones). Aquestes dades, inferiors a altres estats, eren degudes a la presencia d'un nombre comparativament major d'europeus, a Abu i Abu Road. El govern noms tenia el 1901 una escola a la capital per 73 nois, per hi havia escoles privades elementals en les ciutats i alguns pobles.

L'estat disposava de cinc hospitals (exclosos els militars a Erinpura i Abu) i 1 dispensari. 

La vacunaci es feia amb xit al segle XX.

 Histria .
La dinastia de Sirohi pertany a la branca deora del clan chahuan dels rajputs ; diuen ser descendents de Lakhman Raj, suposat sobir de Nadol al Jodhpur al final del segle X. Expulsats de la zona al comenament del segle XIII  els chahuans van emigrar a l'oest i es van establir a Bhinmal i Sanchor  i va conquerir la fortalesa de Jalor als rajputs paramara; tot seguit van tenir un cap de nom Deo Raj que va donar el nom a la branca; els paramara dominaven llavors el territori de Sirohi i tenien la seca capital a Chandravati. La lluita entre els deora i els paramara fou constant, fins que, perduda Chandravati, els darrers es van refugiar a Abu i a la zona del mont Abu; com que Abu estava molt ben protegida per ser atacada convencionalment, els deora van recrrer a una estratagema: van proposar als paramara enviar dotze princeses per casar-se amb prnceps dels chahuans i establir aix una uni amistosa solida; la proposat fou acceptada i les princeses van anar a Vareli, un poble al nord-oest d'Abu encara en territori paramara, on sobtadament foren atacats pels deora que van massacrar a la major part dels paramara que els acompanyaven i van perseguir els que es van poder escapar; en el desordre, Abu fou conquerida (segle XIV).

El 1405 Rao Sobha va fundar Sirohi , per com que el lloc triat era poc saludable, el seu fill Sains Mal la va abandonar i va construir la que avui es la ciutat de Sirohi, a poca distancia a l'oest (1425 o 1435).

No gaire desprs Rana Kumbha de Mewar (Udaipur) es va refugiar a Abu fugint de l'exrcit del sult de Gujarat; quan l'exrcit d'aquest es va retirar, Rana va refusar abandonar Abu i ser expulsat per la fora. 

El principat va gaudir llavors de dos segles de tranquillitat. Rao Surthan, contemporani d'Akbar el Gran i de Djahangir, va lluitar contra els mogols amb valentia i encara que va patir diverses derrotes es va negar a reconixer la sobirania mogol.
 
Al segle XVIII hi va haver algunes guerres amb Jodhpur i va patir tamb els atacs de les tribus mines. 

Rao Udaibhan, que va ascendir al tron el 1808, tornava del funeral del seu pare al Ganges quan fou capturat per Man Singh de Jodhpur i va haver de pagar un rescat de 5 lakhs. Per poder pagar aquesta quantitat es van cobrar impostos als seus sbdits que van estar tant oprimits que el 1816 fou deposat i empresonat pels nobles amb el suport popular. El seu germ Sheo Singh va pujar al tron; diversos takhurs van trencar el seu reconeixement al sobir de Sirohi i es van posar sota el domini de Palanpur. El sobir de Jodhpur va enviar un exrcit per alliberar a Udaibhan per l'expedici va fallar i el 1817 Sheo Singh va obtenir la protecci britnica.

Jodhpur va reclamar la sobirania sobre Sirohi, per els britnics, desprs d'una investigaci, ho van descartar, i el tractat definitiu fou signat el 11 de setembre de 1823. En aquell moment, degut a les dissensions internes i els atacs tribals, l'estat estava en una situaci critica. Es va nomenar un agent poltic i el nou rgim va tenir un efecte beneficis; els mines i altres tribus foren dominades i els takhurs rebels obligats a sotmetre's; es van introduir sistemes regulars de govern i finalment, quan l'estat es va recuperar, l'agent poltic es va retirar (1832). Sheo Singh era considerat regent i no sobir, per a la mort de Udaibhan el 1847 fou reconegut plenament. Va ser lleial als britnics el 1857 i se li va reduir el tribut (15000 rpies) a la meitat i una mica ms el 1862, any en qu va morir.

El va succeir el seu fill Umed Singh. El 1868-1869 es va produir una fam a la que va respondre amb mesures encertades; tamb va fer front a les incursions dels bhils procedents de la frontera amb Mewar (Udaipur); el takhur de Bhatama fou declarat fora de la llei. El 1870 el control poltic fou transferit de l'ajudant de l'agent del governador general a la Rajputana al comandant de la Erinpura Irregular Force, que va rebre poders especials i va dominar als bhils amb ma dura.

Umed va morir el 1875 i fou succet pel seu fill Kesri Singh que el 1889 va rebre el ttol de maharao (anteriorment noms rao) com distinci hereditria. Les seves relacions amb els takhurs foren bones i la situaci general va millorar. La fam de 1899-1900 va suposar un greu entrebanc per desprs l'estat va seguir prosperant. Kesri va morir el 1920 i el va succeir el seu fill Sarup Singh mort el 3 de febrer de 1946.

El darrer maharao fou el seu fill Abhai Singh. El 30 de mar de 1949 es va unir, junt amb altres estats com Bikaner, Jaisalmer, Jaipur i Jodhpur, a la Uni de Rajasthan, i es va formar el Gran Rajasthan. El 15 de maig de 1949 s'hi va incorporar la Uni de Matsya i es va constituir l'estat de Rajasthan.

 Llista de maharajs .
Man Singh I (1213-1228);
Deo Raj (1228-1250);
Vijay Raj (1250-1311);
Lumbha (1311-1321);
Tej Singh (1321-1336;
Kanhar Deo (1336-1343;
Samant Singh (1343-?);
Salkha (? -1374);
Rarmal (1374-1392), va fundar Sirohi el 1374;
Sobha o Sobhaji (1392-1424);
Sains Mal (1424-1451), va fundar la nova Sirohi el 1435;
Lakhaji (1451-1483);
Jagmal (1483-1523);
Akhaji (1523-1533);
Akhay Raj I (1533-1543);
Dudaji (1543-1553);
Udai Singh I (1553-1563);
Man Singh II (1562-1572);
Sultan  Singh I (1572-1610);
Raj Singh (1610-1620);
Akhay Raj II (1620-1673);
Udai Singh  II (1673-1676);
Bairi Sal I (1676-1697);
Sultan Singh II o Surtan Singh (1697);
Durjan Singh (1697-1705);
Ummed Singh  o Man Singh III (1705-1749;
Prithwi Raj (1749-1773);
Takhat  Singh (1773-1781);
Jahat Singh  (1781-1782);
Bairi Sal II  (1782-1808);
Udaibhan Singh (1808-1818);
Sheo Singh (1818-1823), regent (1823-1847);
 Udaibhan Singh (segona vegada) (1823-1847);
 Sheo Singh (segona vegada) 1847-1862);
Umaid Singh (1862-1875);
Kesri Singh (1875-1920);
Sarup Singh (1920-1946);
Abhai Singh (1946-1949);

 Notes .


 Referncies .
Llista de governants i genealogia d'Henry Soszynski, Brisbane (AUS);
Imperial Gazetteer of India, volum 23, Oxford 1908-1931;
Andr Flicher "Drapeaux et Armoiries des Etats Princiers de l'Empire des Indes", Dreux 1984;
John Mc Meekin, Arms & Flags of the Indian Princely States, 1990;
The court Fee and Revenue Stamps of the Princely States of India, Adolph Koeppel & Raymon D. Manners, Nova York 1983;

 Vegeu tamb .
Sirohi (ciutat);
Districte de Sirohi;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313733" title="Benahavs" nonfiltered="2704" processed="2694" dbindex="122878">

Benahavs s un municipi d'Andalusia, a la provncia de Mlaga, situat entre Marbella, Estepona i Ronda. Encara que ho criden el menjador de la Costa del Sol per la seva multitud de restaurants i bars, Benahavs s un dels pobles ms bonics d'Andalusia amb un passat rab notable. Des del castell de Montemayor, un pot gaudir d'unes vistes espectaculars de la Costa del Sol i de diversos dels 9 camps de golf que existeixen en el territori municipal. I amb 9 dels 60 camps de golf (es preveuen 15 dintre d'uns anys) en la Costa del Sol, Benahavs s el veritable centre de la Costa del Golf i un parads per als amants d'aquest esport. Situat en el sud de la Regi muntanyenca de Ronda, Benahavs s el poble ms muntanyenc de la Costa del Sol Oest. Els rius que creuen el territori es diuen Guadalmina, Guadaiza i Guadalmansa.
 Histria . 
Benahavs, deriva de la veu rab Ben, fill en accepci original, i Avis o Havis, que va anar el nom d'un rab notable que va regnar en el castell de Montemayor, el fill del qual va tenir la idea de construir una srie de defenses que, protegint el riu Guadalmina a la sortida de Las Angosturas, defenss al mateix temps el flanc esquerre del castell, i que va anar el primer nucli de poblaci; s a dir, que la construcci del castell de Montemayor va ser anterior a la de Benahavs. 

Altres diuen que la paraula Benahavs deriva de "Ben Habix", els fills de l'abisini, per haver-se establert un qadi d'aquella nacionalitat en aquests contorns. Quant a l'apellatiu del despoblat que es troba en el terme de Benahavs, Aidn o Daidn, se suposa que va ser el nom d'un dels ms destacats senyors del lloc. Se sap que les viles de Benahavs i Daidn van ser fundades durant la dominaci rab en la costa del mar i regi muntanyenca de Ronda en el partit de Marbella, a tres lleges d'aquesta ciutat i altres tres d'Estepona, distant elles entre si dues lleges. 

El castell de Montemayor estava ja construt en el segle X, per haver-se lliurat importants batalles per la seva possessi en l'poca dels regnes de Taifes. En sucumbir el Califat de Crdova a principis del segle XI, el castell va ser punt neurlgic en les lluites mantingudes entre els Edrisites, s a dir, la dinastia que governava Mlaga i els Hammudites o Hammudins, que regnaven a Algesires, ambds pertanyents a la mateixa famlia. Quan en 1273 Mohamed de Granada va veure el seu tron en perill, va demanar ajuda als Benimerins, qui al comandament d'Abu Yusuf Jacub, van ocupar en 1274 Marbella, el castell de Montemayor i Mlaga, descobrint l'immens valor estratgic del castell, des del qual s'albira ms de l00 quilmetres de costa espanyola i part de l'africana. 

Desprs de la presa de Ronda, el rei Ferran va decidir la conquesta de Marbella, ja que la seva ancorada podia servir d'estaci naval per a les galeres i fustes castellanes. El 11 de juny de 1485 Marbella es rendeix, signant-se les capitulacions a la Cruz del Humilladero, on Ferran rep de l'alcaide de la de fortalesa marbell, Mohammad Abuneza, les claus de la ciutat aix com la dels llocs de Benahavs, Daidn, castell de Montemayor, fortaleses de Cortes, Oxen, Arboto, Almchar, Tramores i la fortificaci de Calalvi a Sierra Bermeja. El rei va confiar la custdia al tota aquesta zona a Pedro de Villandrado, comte de Ribadeo.

 
Enllaos externo.
 Imatges de Benahavis;
 Pgina oficial PSOE benahavis;
 Los Verdes de Benahavs;
 Web dels habitants de Benahavs;
 BenahavisWeb, web Benahavs;
 Benahavs a la Mancomunitat de municipis de la Costa del Sol Occidental;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313735" title="Turncid" nonfiltered="2705" processed="2695" dbindex="122879">



Els turncids sn una famlia d'ocells de l'ordre dels turniciformes, molt semblants a les guatlles, essent-ne l'nic representant als Pasos Catalans la guatlla andalusa (Turnil sylvatica).

Morfologia.

 Dimensions petites (fins a 15 cm de llargria).
 Cos rabassut.
 Bec curt.
 Ales curtes i arrodonides.
 Cua molt curta.
 Les potes presenten 3 dits orientats cap endavant.
 Es distingeixen de les guatlles per l'absncia del dit posterior.

Reproducci.

Coven sobre el sl.

Hbitat.

Viuen a grans praderies i muntanyes.

Distribuci territorial.

Sn autctons d'frica, de l'Europa sud-occidental, d'sia meridional i d'Austrlia. 

Costums.

Sn aus corredores que eviten volar. La femella inicia la parada nupcial i s el mascle qui cova els ous i atn els pollets.

Espcies.

 Turnix sylvatica;
 Turnix worcesteri;
 Turnix everetti;
 Turnix hottentotta;
 Turnix tanki;
 Turnix suscitator;
 Turnix nigricollis;
 Turnix ocellata;
 Turnix melanogaster;
 Turnix varia;
 Turnix castanota;
 Turnix pyrrhothorax;
 Turnix maculosa;
 Turnix velox;
 Turnix olivei;

Referncies.



Enllaos externs.

 Els turncids a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Vdeos i informaci diversa de turncids. ;
 Els turncids a l'Encyclopedia of Life. ;
 Informaci diversa d'aquesta famlia d'ocells.  i ;
 Vdeos de turncids en llur hbitat natural. ;
 Taxonomia dels turncids. ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313738" title="Casares" nonfiltered="2706" processed="2696" dbindex="122880">

Casares s un municipi d'Andalusia, a la provncia de Mlaga, situat al lmit amb la provncia de Cadis, a la Serrana de Ronda. Limita amb Estepona, Manilva i Gaucn.

 Histria .
L'origen de Casares es remunta als temps dels ibers i fenicis, trobant-se en els lmits dels bstuls. Al cortijo d'Alechipe, es troben tres ares amb inscripcions, que correspon ntegrament a la ciutat de Lacipo, una de les ms importants del litoral malagueny. En l'any 61 aC, Juli Csar, de qui es deriva el nom de la ciutat, va utilitzar els famosos banys de la Hedionda, per a guarir-se amb les seves aiges sulfurosas la malaltia heptica que patia. Les seves propietats curativas es van fer famoses a tota Roma. 

En 1361, va ser triada com lloc de concentraci de Pere el Cruel i el destronat Rei de Granada, Mohamed V, per a iniciar la campanya que havia de retornar el tron al monarca granadina. Durant l'aixecament morisc contra Felip II en l'any 1570, Casares fou el centre de les operacions. En l'ermita de La nostra Senyora del Rosari del Camp es van reunir els notables moriscs amb el duc d'Arcos i es va posar fi a la revolta. 

El notari Blas Infante, iniciador del moviment nacionalista andals, va nixer en aquesta ciutat el 5 de juliol de 1885. Els seus peculiars carrerons, intricats i escarpats, al costat de les casetes que les configuren e una disposici pintoresca, fan que Casares sigui anomenat Pueblo Colgante.
 
 Personatges illustres .
 Blas Infante;

 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Casares en la Mancomunitat de Municipio de la Costa del Sol Occidental;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313740" title="Mtrica (msica)" nonfiltered="2707" processed="2697" dbindex="122881">
La mtrica s l'estructura subjacent en la msica que es basa en l'aparici peridica, normalment a intervals regulars, de sons o altres elements accentuats. Tot i que hi ha una relaci especial, intrnseca i ntima entre mtrica i ritme, i que sovint es confonen, en essncia sn diferents: en tant que el ritme fa referncia a les durades dels sons, la mtrica t la seva ra de ser en els accents. Tamb t relaci amb el tempo i amb els diversos parmetres de l'expressi.

s habitual que aquesta estructura mtrica dels accents s'expliciti en una estructura rtmica de durades, per no sempre s aix. 

En el nostre sistema existeixen dos sistemes mtrics bsics: el binari i el ternari. La mtrica binria  es basa en una alternana de pulsacions fortes i febles, o accentuades i tones; una de cada dues pulsacions s accentuada. La mtrica ternria es basa en una successi regular d'una pulsaci forta o accentuada i dues de febles o tones; en alguns casos i en certs estils o tipus de msica hom considera que la segona de les dues pulsacions tones s una mica ms forta que la primera, sense arribar, per a l'accentuaci de la primera de cada tres.

Un altre tipus de mtrica que habitualment es considera entre els bsics s la quaternria: una de cada quatre pulsacions  a intervals regulars  s forta. Normalment, per, s considera que la tercera pulsaci tamb t una lleu accentuaci, de manera que esdev una successi fort   dbil   mig fort - dbil. Des d'aquest punt de vista hom pot considerar la mtrica quaternria com a derivada de la binria.

El principi mtric opera a diversos nivells simultniament. Des d'aquest punt de vista, les pulsacions constitueixen grups binaris o ternaris, Per cada pulsaci, al seu torn, pot tenir subdivisions binries o ternries. Si, en efecte, la divisi de la pulsaci s un fet rtmic, en essncia, tamb t implicacions mtriques. 

Aix, apareixen diversos sistemes ms complexos:

Pulsacions que es divideixen per meitats i s agrupen de dues en dues. s el cas del comps 2/4.
Pulsacions que es divideixen per meitats i s agrupen de tres en tres. s el cas del comps  .
Pulsacions que es divideixen per teros i s agrupen de dues en dues. s el cas del comps 6/8.
Pulsacions que es divideixen per teros i s agrupen de tres en tres. s el cas del comps 9/8.



Al llarg de la histria, la msica culta europea ha mostrat predilecci pels diversos tipus de mtrica, a voltes en funci dels usos i funcions d aquesta msica, a voltes en relaci a sistemes simblics, com quan al segle XIII es tenia per millor la mtrica ternria per considerar-la una representaci simblica de la Santssima Trinitat. En canvi, la msica popular moderna mostra una predilecci absoluta per la mtrica binria, fins al punt que la mtrica ternria s l'excepci.

El vals, el minuet, o el bolero sn exemples de mtrica ternria, mentre que la marxa, o la immensa majoria de ritmes ballables actuals sn binaris.

La mtrica s'expressa grficament per mitj de les indicacions de comps al comenament d'una partitura o en qualsevol lloc d'una composici en qu vari el sistema mtric emprat.

La sncope i el contratemps constitueixen les transgressions ms habituals a aquesta regularitat d'accentuaci que el sistema mtric dna a la msica occidental.

La msica tradicional o folklrica d'algunes zones d'Europa, en especial dels pasos balcnics, fa un s sovintejat d'estructures mtriques que es basen en l'alternana de mtrica binria i ternria. Sn els denominats ritmes aksak: 3+2+2; 3+2+2+3+2; etc..

Referncies.

ROVIRA, Francesc: Metre. A: Gran Enciclopdia de la Msica. Vol. 5 Barcelona, 2001.

Enllaos externs.

Exemple de mtrica aksak
 ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313741" title="Manadar" nonfiltered="2708" processed="2698" dbindex="122882">
Manadar fou un tikhana (feu) de Sirohi, estat de la Rajputana, a la ndia.

El 1894 estava governat per Raj Sahiban Tej Singh, de 43 anys, oncle del raja de Sirohi i fill del raja Sheo Singh de Sirohi. Se n'havia apoderat uns anys abans a la mort del jagirdar Bajawat allegant que la vdua del darrer takhur l'havia adoptat; en aquest any va esclatar una revolta i Tej Singh fou expulsat per fou restaurat pel darbar (govern) de Sirohi.

El va succeir Dalpat Singh i a aquest Man Singh, que fou el pare de Kunwar Tej Singh, maharaj de Manadar. Kunwar el 1946 va succeir al seu parent Sarup Ram Singh de Sirohi, que l'havia adoptat i va agafar el nom de Abhai Singh.

Aquest petit territori es principalment conegut per haver ems segells de correus (els de Sirohi amb sobrecarrega).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313745" title="Padiv" nonfiltered="2709" processed="2699" dbindex="122883">
Padiv  fou un tikhana (feu) de Sirohi, a la Rajputana, ndia.  Estava format per vuit pobles i pagava tribut al darbar (govern).

El 1894 era governat pel takhur Raj Sri Mal Singh, cap dels sarayats, i un dels nobles amb dret a seure a la dreta del maharao de Sirohi.

Aquest petit territori s principalment conegut per haver ems segells de correus (els de Sirohi amb sobrecarrega).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313747" title="Isabella Baradel Poidimani" nonfiltered="2710" processed="2700" dbindex="122884">

Isabella Baradel Poidimani (Arzene, 9 de novembre 1957 - Arzene, 7 de juliol 1995), duquessa de Bragana amb el tractament d'altesa reial d'en del seu casament amb el prncep Rosario Poidimani, duc de Bragana.

El seu dret a aquests ttols nobiliaris ha estat discutit, en tant que els obtingu per matrimoni amb una persona a la que tamb se li discuteixen. La Constituci portuguesa del 1826 noms atorga drets successoris als descendents legtims dels reis de Portugal.

Descendents.
 L'infant Simone Poidimani (1982-), prncep hereu de Portugal, duc de vora i pretendent al tron de Portugal.

Vegeu tamb.
Dinastia Bragana-Wettin;

Enllaos externs.
Web oficial de la Casa Reial de Portugal  ;
Museu de la Casa Reial de Portugal ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313748" title="Nimaj" nonfiltered="2711" processed="2701" dbindex="122885">
Nimaj fou un tikhana (feu) de Sirohi, a la Rajputana, ndia.  Estava format per vuit pobles i pagava un tribut de 6 annas.

El 1894 era governat pel thakur Raj Sri Himmat Singh (nascut el 1864), cap de la familia dels lakhawat, del  subclan deora dels chahuans, que havia estat adoptat per la famlia dels Dhauli de Sirohi. A ms a ms dels vuit pobles a Sirohi possea tres poblets a Palanpur. En cas d'absncia del thakur de Padiv el substitua en les seves funcions protocolries. La famlia tenia un pacte de successi hereditria reciproca amb la casa reial de Sirohi.

Aquest petit territori s principalment conegut per haver ems segells de correus (els de Sirohi amb sobrecarrega)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313749" title="Histria de Lieja" nonfiltered="2712" processed="2702" dbindex="122886">
La Histria de Lieja comena fa uns 200.000 anys al Paleoltic mitj quan els primers habitants van establir-s'hi. 
Prehistria.
Al barri de Saint-Walburge, a l'inici de l'altipla, al 1911 l'arqueoleg Victor Commont ha trobat una pedrera i les restes d'un taller de slex del 
A l'aiguabarreig del Llgia i del Mosa, bressol de la futura ciutat, les primeres traces excavats per Marcel Otte va trobar uns artefactes del paleoltic mitj de 80000  50000. La ocupaci s'explica per a la varietat de la flora i de la fauna i la presncia de slex, dues factors essencials per aquesta economia primitiva. Les primeres traces d'una ocupaci sedentria daten del perode de 5300 a 5250 aC: cases primitivas, carb de llenys, eines de pedra, restes de blat, d'ordi i de garrofins, pedres d'esmolar  El resultat de les excavacions a la plaa Saint Lambert s'exposen dins la installaci anomenada Arqueofrum (Archoforum) i al Museu Curtius.

Del segle II al segle VII. 
Al mateix lloc, s'han trobat les restes d'une villa gallo-romana del segle II d'une superfcie de mes o menys una hectrea. Va funcionar fins a la fi del segle III. Els vestigis indiquens que hi havia relacions commercials intensius amb les poblacions del Mosa superior. Traces d'un incendi s'expliquen probablement per a les invasions de la fin del segle III. Desprs la destrucci, parts de la villa van ser reutilitzades per a crear un primer poble. 

Al segle VII, a l'actual square Notger un poble franc va desenvolupar-se: s'han trobat vestigis de tallers artesanals i d'una necrpolic frncica. A aquest nucli el bisbe Lambert va fugir vers 705 i va ser assassinat. El culte que en va originar, va canviar el dest del lloc.

Seu d'un bisbat (700-979).
La fundaci de la ciutat com a tal data  de l'inici del segle VIII aproximadament, quan esdevingu un important lloc de pelegrinatge, com a conseqncia de l assassinat de sant Lambert, bisbe de Tongeren-Maastricht. La decisi del seu successor, Hubert de Lieja, de fer Lieja la capital d un nou bisbat, va convertir-la en un ciutat prspera.

A l'endret de la vila romana, la primera esglsia va construir-se. Sota el terra, s'han trobat sarcfags merovingis i carolingis. Els vkings van envar la regi a la fi del segle IX, el que podria explicar les traces d'un incendi a aquesta esglsia.

Capital del principat bisbal (980-1795).
L emperador germnic Ot II va nomenar  Notger com a bisbe al 971. En concedir-li els poders seculars del comtat de Huy al 980, Notger va esdevenir el primer prncep-bisbe que va combinar un gran poder poltic afegit al seu poder religis. Des d aleshores, Lieja fou la capital del principat de Lieja, entitat poltica amb diferents graus d'independncia, governada durant ms d'un millenari per una llarga srie de prnceps-bisbes fins al 1795. El territori del bisbat eclesistic i del principat no coincidien gaire el que va conduir a molts conflictes d'influncia.

Els habitants del principat i de la seva capital Lieja van desenvolupar una identitat diferenciada dels poderosos vens, Borgonya, Brabant, Frana i el Sacre Imperi. Als confins d'aquestes zones d'influncia, tot i pertnyer al Sacre Imperi, mal que b van adherir a una poltica de neutralitat. La ciutat, capital d'un principat trilinge, depenia polticament a la zona germnica i la meitat de les Bones Viles eran de parla neerlandesa, per els seus lits culturals pertanyien a l'Europa de cultura romana. Tot i romandre independent, els vens van jugar la seva influncia per a nomenar prnceps-bisbes descendents de les grans cases reials d'Europa: els Waldeck, els Dampierre, els Borbons, els Wittelsbach etc.

Sovint, el segle XIII es considera com a l poca de l'edat d'or intellectual, quan, per a la qualitat de les seves escoles i la vida intellectual, era coneguda amb el sobrenom de l Atenes del nord.

La ciutat va haver de defensar la seva independncia davant els imperis vens, en especial contra el duc de Brabant i el de Borgonya. La destrucci de la ciutat i les massacres a crrec de Carles el Calb al 1468 resten encara gravades a la memria histrica de la ciutat.

A partir del segle XV la ciutat coneix el desenvolupament de la indstria, grcies a l'explotaci de les mines de carb, de zinc i de ferro als afores de la ciutat (Chokier, Flmalle). Curtius va fer una carrera industrial internacional i va esdevenir el commisari general de les municions de guerra del rei Felip II de Castella. 

Aprofitant els cursos fluvials i noves tcniques siderrgiques (alts forns), s'hi crea una important indstria d armament, tradici que encara perdura, ja que la regi de Lieja continua sent el major centre de producci d armes a Blgica (La seu central de la factoria FN Herstal es troba al municipi ve d'Herstal).

Durant tota l edat mitjana el principat de Lieja va restar com a entitat poltica independent, sense formar part dels Pasos Baixos espanyols, ni dels els Pasos Baixos del sud, catlics, que passaren sota el control dels Habsburg d'ustria desprs de la desfeta espanyola.

La revoluci francesa: final del principat.
Al final del segle XVIII, els alts impostos i els privilegis abusius del clergat i de la noblesa, la poltica reaccionria dels dos darreres prnceps-bisbes,  (Csar Constant Francesc d'Hoensbroeck i el seu nebot Francesc Antoni Maria de Man que van annorrear les reformes de Velbrck, junt amb el fet que l'lit de Lieja, culturalment, sempre s hagus sentit prxim a la identitat francesa, van ajudar a propagar les noves idees de la Revoluci Francesa entre la poblaci. Durant el regne de Velbrck, s'havien imprs a  Lieja les obres de filosofia censurades a Frana. Aix, la invasi de les tropes napoleniques al 1792 va trobar una oposici menys ferotge que als Pasos Baixos austracs, territori de la futura Blgica.

Durant el perode francs 1792-1815 Lieja fou la capital del departament de l'Ourte integrat dins l'estat francs. Es produeix la modernitzaci de marc jurdic i del dret civil amb la imposici del "codi napolenic".



En aquest perode es viu la revoluci industrial a la regi. Industrials anglesos van introduir les mquines de vapor i s'hi construeixen nombroses fbriques. 

Amb la derrota de Napole a Waterloo (1815), el congrs de Viena crea l'estat tamp del Regne Unit dels Pasos Baixos, que incloa els romasos de les antiges disset Provncies: la Repblica de les Set Provncies Unides, els Pasos Baixos austracs i el principat de Lieja (ms o menys el territori dels actuals Pasos Baixos, Luxemburg i Blgica). Sota Guillem I es desenvolupa enormement la indstria, especialment als municipis vens de Seraing i d'Herstal i una infraestructura de transport fluvial i per canals. Al  1817 s install a Seraing, a la rodalia de Lieja, John Cockerill convidat per Guillem I, que renova, desenvolupa i transforma les tcniques siderrgiques tradicionals i substitueix les primeres innovacions, que acaben fent de Seraing un dels motors de la revoluci industrial belga i europea. Els alts forns hi perduren actualment, aix com el seu nom a l empresa, la Cockerill-Sambre, integrada al grup ArcelorMittal.

 El naixement de Blgica .
Finalment, les diferncies entre els catlics, els camperols flamencs i els liberals amb l'autoritari rei protestant de la casa d'Orange acaben amb la revoluci iniciada al Teatre de la Moneda a Brusselles al 1830 i la declaraci de la independncia, amb el beneplcit dels grans estats europeus que beneeixen aquesta soluci, preferible a una adhesi a l'Estat francs. 

Des del 1840, desprs de la creaci del regne de Blgica,  la construcci d'una xarxa ferroviria va contribuir a desenclavar la ciutat i el pas nou, que sofria del fet que els neerlandesos van tancer-les l'accs al mar per a l'Escalda i el Mosa.

Des de la creaci de l'estat, Lieja es convert en el puntal de l economia belga durant el segle XIX, amb les mines de carb i la indstria metallrgica i les construccions mecniques. Per a protegir la ciutat de la concupiscncia dels pasos vens,  el jove estat va decidir al 1887 de construir la posici fortificada de Lieja, una srie de forts engir de la ciutat de Lieja.

 El segle XX .
A l'inici de la primera guerra mundial, aquests dotze forts de Lieja, tot i no ser suficients per a aturar les tropes prussianes, van alentir l'invasi d'una setmana, un temps precis durant el qual l'exrcit francs va poder reorganitzar-se i impedir l'ocupacio de Pars. Malgrat amelioracions, a la segona guerra mundial, non van gaire resistir a les armes modernes i l'aviaci alemanes i van caure desprs d'unes trenta hores de lluita. Avui, uns d'aquests forts van derrocar-se, altres transformar-se en museu i el reste estn abandonats.


La resistncia dels habitants de Lieja a l'inici de la Primera Guerra Mundial als forts de Lieja 1914 va sser reconegut per a la concessi de la Legi d'Honor de la Repblica Francesa el 7 d'agost de 1914. Va ser la primera ciutat estrangera a rebre-la.

A partir dels anys sixanta del segle XX, Lieja coneix la prdua de pes econmic davant de Flandes, que basa l'economia en el comer i el sector terciari dins un Estat belga convertit en plataforma logstica d'Europa, amb la construcci de centenars de quilmetres d'autopistes durant els anys seixanta.
Vegeu tamb.
Llista dels bisbes de Tongeren, Maastricht i Lieja
Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313750" title="Medaller dels Jocs Olmpics d'estiu de 1984" nonfiltered="2713" processed="2703" dbindex="122887">
El medaller dels Jocs Olmpics d'estiu de 1984 presenta totes les medalles lliurades als esportistes guanyadors de les proves disputades en aquest esdeveniment, realitzat entre el 28 de juliol i el 12 d'agost de 1984 a la ciutat de Los Angeles (Estats Units d'Amrica).

Les medalles apareixen agrupades pels Comits Olmpics Nacionals participants i s'ordenen de forma decreixent contant les medalles d'or obtingudes; en cas d'haver empat, s'ordena d'igual forma contant les medalles de plata i, en cas de mantenir-se la igualtat, es conten les medalles de bronze. Si dos equips tenen la mateixa quantitat de medalles d'or, plata i bronze, es llisten en la mateixa posici i s'ordenen alfabticament.

Medaller.






Enllaos externs.
Comit Olmpic Internacional - Medaller Los Angeles 1984;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313751" title="Estepona" nonfiltered="2714" processed="2704" dbindex="122888">

Estepona s un municipi d'Andalusia, a la provncia de Mlaga. Limita al nord amb Jubrique i Jzcar, al nord-est amb Benahavs, a l'est amb Marbella, al sud-oest i sud amb la mar Mediterrnia, al sud-oest i oest amb Casares i al nord-oest amb Genalguacil .

 Historia . 
Estepona ja estava habitada durant la prehistria, s'han descobert eines de slex i dlmens al llarg del curs d'Arroyo Vaquero, a l'oest de la localitat. El seu origen s discutit, encara que les ltimes hiptesis, basades en l'existncia d'una important ciutat iber amb un port natural, fan pensar a l'oppidum ibric de Salduba com l'assentament d'poca antiga ms proper a l'actual localitat d'Estepona. No obstant aix, en els ltims anys, s'estan trobant restes romanes en el mateix nucli urb de la localitat, que podrien correspondre a una important vila romana no noms d's industrial (assalaments) sin tamb defensiu. 

Ja en poca musulmana, es coneix l'existncia d'una fortalesa denominada Al-Extebunna, apareixent per primera vegada el topnim que dna nom a la ciutat. En l'any 1342 hi ha un important combat naval d'una trentena de galeres en aiges de Estepona. La flota de Arag (donada suport per Gnova i Castella s'enfronta amb victria final, desprs de la derrota de les naus de Alfons XI de Castella a l'Estret de Gibraltar. En el segle XV, durant el domini musulm, els habitants de la vila es neguen a pagar impostos al rei Enric IV de Castella que finalment autoritza una incursi cristiana. Durant 1456 i el segent any, es conquista el castell i el poblat. Estant en plena poca de reconquesta, es mana protegir la costa amb la construcci d'un nou poble, l'anterior havia estat prcticament destrut, i una fortalesa. Amb els Reis Catlics, Joana la Boja la sotmet sota dependncia de Marbella fins a l'arribada de Felip V. Al voltant del mig miler de esteponers reben llavors, en 1729, la carta de vilatge (es conserva a l'ajuntament). 

Durant el segle XV fins al segle XIX tot just es registra un augment demogrfic. En els dos ltims segles s'estabilitza i comena a crixer lentament fins a finals del segle XX, des de llavors el creixement de la poblaci s important i rpid. 

 Galeria d'imatges .


 Enllaos externs .
Port Esportiu d'Estepona:  ;
Pgina oficial ;

Ms informaci
Galeria de fotos i informaci;
Callejero fotogrfico de Estepona en format PDF;
Callejero de Estepona;
Callejero y Guia de Estepona;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313760" title="Fuengirola" nonfiltered="2715" processed="2705" dbindex="122889">

Fuengirola s un municipi d'Andalusia, a la provncia de Mlaga. 

 Demografia .



 Barris .

Fuengirola (centro);
San Cayetano;
El Boquetillo;
Los Boliches;
Los Pacos;
Torreblanca;
Carvajal;

 Administraci .


 Personatges illustres .
Mara Barranco, actriu.
Julio Anguita Gonzlez, poltic. ;

 Enllaos externs .
Ajuntament de Fuengirola;
Un Sol de Ciudad, guia comercial de Fuengirola;
Web de la Revisin del PGOU de Fuengirola;
Zoo de Fuengirola;
Fuengirola Esencial Guia completa sobre Fuengirola;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313762" title="Manilva" nonfiltered="2716" processed="2706" dbindex="122890">

Manilva s un municipi d'Andalusia, a la provncia de Mlaga. Limita amb Casares i amb la provncia de Cadis.

El paisatge predominant consisteix en petits pujols separades per rierols i valls amb una gran depressi calcria darrere del nucli de poblaci coneguda com el Can de la Utrera. Es compon de tres nuclis principals de poblaci, sent el nucli principal Manilva, aproximadament a 2 km terra endins; la vila costanera de San Luis de Sabinillas (coneguda com Sabinillas); i la barriada de pescadors del Castillo de la Duquesa (coneguda com El Castillo) 1,75 km a l'oest seguint la lnia de la costa. A part d'aquests nuclis es troben diverses promocions i urbanitzacions com el Puerto de la Duquesa que estan convertint el municipi en una petita ciutat costanera. 

A l'  aquest es troba el municipi d'Estepona, tradicional port pesquer convertit en ciutat turstica, i al nord el de Casares, poble blanc andals incrustat en la muntanya oferint un espectacular paisatge. Tota l'rea est dominada pel Pic de los Reales, de 1.452 metres d'altura des del qual es pot gaudir d'una excellent panormica de la zona.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313768" title="Marbella" nonfiltered="2717" processed="2707" dbindex="122891">

Marbella s un municipi andals de la provncia de Mlaga. Limita al nord amb els municipis d'Istn i Ojn, al nordoest amb Benahavs, a l'oest amb Estepona i a l'est amb Mijas.

 Demografia .


 Histria i poltica . 
En el terme municipal s'han trobat restes que testifiquen que ja va estar habitat des del paleoltic i en el neoltic. En l'poca romana, el que avui coneixem com Nucli antic, probablement correspongui amb la ciutat de Salduba.  Durant l'poca islmica, els musulmans van construir, en el segle X, un castell i posteriorment una prop que protegia la ciutat. El nom actual pot derivar del nom que els rabs li van donar: Marbil-la, que al seu torn, conforme a estudis lingstics recents, deriva d'un topnim ibric anterior. El 11 de juny de 1485 es produx la conquesta cristiana en la localitat. 

Durant el perode de la II Repblica, Marbella experimenta importants transformacions socials, motivades per la forta mobilitzaci poltica i social, que es veuen truncades per l'esclat de la guerra civil i la posterior repressi exercida pel rgim franquista. Marbella passa, amb ajuda de la intervenci de feixistes italians, de ser governada per unes autoritats democrtiques progressistes i un alt ndex de sindicaci, majoritriament de la CNT, a ser un refugi de destacats dirigents nazis com Lon Degrelle i Wolfgang Jugler i un lloc predilecte per a l'oci i el negoci de nombroses personalitats falangistes com Jos Antonio Girn de Velasco i Jos Bans, amics personals del dictador i grans especuladors immobiliaris, responsables del gran desenvolupament urbanstic que sofreix Marbella des dels anys 60. En aquest procs d'expansi urbanstica i saqueig participen no noms persones fins a llavors alienes a la localitat, com els citats, sin tamb les autoritats locals franquistes i dirigents locals del partit nic, una vegada eliminada fsicament de manera prcticament absoluta l'oposici democrtica. 

Desprs de les primeres eleccions municipals democrtiques desprs de l'aprovaci de la Constituci Espanyola de 1978, i fins a 1991, tots els alcaldes de Marbella van ser del PSOE. Un d'ells, Alfonso Caas, va demanar a la Fiscalia Anticorrupci que investigus l'enriquiment dels regidors de les dues primeres corporacions, inclosos els socialistes. Tamb va denunciar al llavors president del govern, Felipe Gonzlez, la corrupci que destacats personatges socialistes practicaven a Marbella, per no va ser escoltat. Va Dir tenir una llista de personalitats rellevants del socialisme espanyol que li havien proposat operacions urbanstiques dubtoses, per ni tan sols la direcci andalusa del PSOE li va fer cas.
 

Governada pel GIL, al capdavant del com es trobava Jess Gil y Gil, entre 1991 i 2002, desprs d'una arribada al poder i subsegent permanncia mitjanant mtodes bastant polmics, i el seu peculiar estil de govern es va caracteritzar per un urbanisme a la carta, especulatiu i depredador amb el medi, aix com sospits de corrupci urbanstica. Actualment el terme "urbanisme marbell" s sinnim de corrupci urbanstica. Desprs de Jess Gil, el crrec d'alcalde va ser ocupat per Julin Muoz, expulsat del seu crrec per una moci de censura, desprs de cessar a Juan Antonio Roca, assessor d'urbanisme de Marbella. En l'actualitat Julin Muoz acumula un centenar de causes judicials pendents en l'Audincia de Marbella. 

En 2003, desprs de la moci de censura que va expulsar a Julin Muoz, el crrec va ser ostentat per Marisol Yage, qui tamb es troba des de 2006 processada judicialment. En l'any 2006, desprs de ser detinguts sota acusacions de corrupci l'alcaldessa i altres membres de l'Ajuntament de la Ciutat, el ple del Senat Espanyol va aprovar per unanimitat l'informe de la Comissi General de Comunitats Autnomes decretant la dissoluci de l'Ajuntament de la Ciutat, cas inslit i mai abans esdevingut en l'Espanya moderna, a pesar que Izquierda Unida venia demanant aquesta mesura de manera sistemtica durant l'ltima dcada, principalment en el Parlament d'Andalusia a travs del seu portaveu Antonio Romero, sense rebre el suport dels successius Governs centrals (el Govern Espanyol s l'rgan amb competncies per a dissoldre un ajuntament) del PSOE i el PP. La investigaci es coneix com Cas Malaya i s'ha saldat amb 24 detinguts (incloent la llavors alcaldessa de Marbella, Marisol Yage) i la confiscaci de bns per valor de 2.400 milions d'euros.El llegat de destrucci ambiental i de massificaci a Marbella a principis de 2006 t un clar exponent en la xifra de 30.000 habitatges illegals construdes en el terme municipal. Totes elles afavorides per la Junta d'Andalusia i el Govern que va abandonar i no va fer cap inversi en la ciutat durant 15 anys. Per aix, la falta de infractucturas educatives i sanitries que obstenta la ciutat. Actualment, per primera vegada en el consistori marbell, governa el Partit Popular 

 Ciutats agermanades .
  Nevers (Frana);
  Nabeul (Tunsia);
  Reading (Anglaterra);
  Roma (Itlia);
  Londres (Anglaterra);
  Oxford (Anglaterra);
  Li (Frana);

 Referncies .


 Enllaos externs .


 Ajuntament de Marbella;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313771" title="Maties Roca i Soler" nonfiltered="2718" processed="2708" dbindex="122892">

Maties Roca i Soler (1885 - 1959) va ser un dels pioners en la construcci de radiadors a Espanya. s el fundador, juntament amb els seus germans, de l empresa Compaia Roca Radiadores, S.A., una de les multinacionals ms importants amb seu a Catalunya.
 
Va nixer el 4 de novembre de 1885 en el s d una famlia treballadora de Manlleu, on el seu pare tenia un taller de many. Fill de Pere Roca i Jan i Maria Soler i Serra va estudiar als Germans de la Doctrina Cristiana. Als 13 anys, va deixar els estudis i el seu pare el pos d aprenent al taller, on noms hi romangu un any perqu el seu pare el va enviar a Barcelona en un taller on no tingus vincles familiars. Al primer lloc on va treballar va ser a la casa Pfeiffer com a ajustador a la secci de fabricaci i muntatge de bombes i premses d oli. Posteriorment va treballar en els tallers Oliva, Pinyol i Carn. 

El 24 de Juny de 1910 va morir el seu pare: Pere Roca -molt jove (encara no tenia els 60 anys) d un cncer de pulm. Aix va fer que ell i els seus germans es plantegessin qu feien amb el taller. Restarien lligats voluntriament, mandrosament caminant pel canvi arriscat i fcil, tenint al seu davant tot un mn per conquerir?. Van voler fer un tomb al negoci del seu pare i emprendre camins nous i desconeguts. Volien crear quelcom que no tinguessin predecessors ni competidors: fer radiadors.

Desprs de moltes deliberacions, portades amb molt secret i prudncia, acordaren que Maties i el seu germ Mart marxessin a l estranger per esbrinar la tcnica per fer radiadors per desprs fer-los aqu.
Tot a punt, el dia 10 de mar del 1913, acomiadaren els obrers i tancaren la porta del taller. A continuaci Matias i Mart marxaren en direcci la frontera. Anaven de fbrica en fbrica, treballant on fos i per al que fos: fundidors, torners, ajustadors, de tot feren segons les circumstncies es presentaven. L essencial era veure coses i veure-les de prop i un cop vistes, a un altre lloc tot seguit. 

Al desembre del 1913 arribaren de nou a Manlleu, tornaren satisfets i optimistes decidits a emprendre el treball per dur que fos. Malauradament els primers passos foren difcils. Prova rer a prova constitua un fracs. Hi tornaren, amb una constncia desesperada i finalment triomfaren i aconseguiren fer el primer radiador de l estat espanyol. 

Ben aviat el progrs de la indstria fou tal que no donaven l abast. Per aix volien augmentar la producci i traslladar-la a un lloc ms comunicat, ja que moltes de les primeres matries venien de l estranger. L any 1917 van comenar les obres de la nova fbrica que es construiria a Gav. Un cop acabades les obres, ell i la seva famlia se n van anar a viure a Gav, prop de la fbrica. El 1921 van decidir ampliar el negoci de la fabricaci de radiador. Comenar la fabricaci de banyeres i material esmaltat, plats de dutxa i aigeres construint noves naus i nova maquinaria.

El 5 de novembre de 1922 es va casar amb Francesca Formosa i Margarit. Al mateix any, ell i la seva dona se n van anar a viure a una torre que es va construir a la rambla de Gav. Als pocs anys de casar-se va tenir dues filles: la Maria, que va nixer el 24 de desembre de 1923, i la Teresa, que va nixer el 20 de setembre de 1925.

Arrib el 19 de juliol de 1936. la fbrica qued en mans dels obrers i Maties i els seus germans marxaren cap a Frana amagats a la bodega d un vaixell francs que els va dur a Toulond, des d on va anar a Pars. Al cap de 3 mesos va arribar la resta de la seva famlia. 

Mentre eren a Pars ell i els seus germans van idear nous projectes per l empresa. Imaginaven noves mquines i plantejaven reformes a la fbrica.

A principis de 1938, va fer un viatge a l Argentina per encrrec de la companyia National des radiateurs. Desprs de passar uns dies all, va creure que tindria grans oportunitats per establir-se i construir una nova empresa. Tota la famlia es va traslladar a l Argentina. Abans de comenar la construcci va acabar la guerra a Espanya i van tornar a Gav. 

Quan van arribar a Gav la fbrica havia estat bombardejada per la reconstrucci dels desperfectes va ser rpida i van tornar a engegar el negoci.
Maties Roca Soler va morir el 8 de octubre de 1959.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313772" title="Beth Sarim" nonfiltered="2719" processed="2709" dbindex="122893">

Beth Sarim (en hebreu vol dir Casa dels prnceps) era una mansi d'estil espanyol construda per la Societat Watch Tower a l'any 1929 a San Diego ( Califrnia). L'escriptura de propietat fou feta a nom d'Abraham, Isaac, Jacob i altres prnceps de l'Antic Testament. Joseph Rutherford president de la Societat Watch Tower hi va viure fins el dia de la seva mort el 8 de gener de 1942. 
Rutherford, demanar ser sepultat a Beth-Sarim, per no li fou concedit el premis per part de les autoritats locals. Malgrat aix la Societat iniciar la construcci d'un mausoleu o cripta per Rutherford sota de Beth-Sarim poc avan de la seva mort, per mai arrib a ser usada.
La casa va ser venuda l'any 1947 a Bruster Gillies.

Propsit.

En la revista Golden Age del 19 de mar de 1930, Rutherford explic que el propsit de Beth Sarim restaria per sempre en la disposici dels prnceps de l'Antic Testament. Nou anys desprs, ell confirm aquest propsit en el seu llibre Salvaci:

El propsit d'adquirir aquesta propietat i la construcci de la casa, s pel fet que hi han en la terra avui, persones que creuen completament en Du, en Jesucrist, en el seu regna, i creuen que els homes fidels de l'antiguitat aviat seran ressuscitats pel Senyor, tornaran a la terra, i es faran crrec dels assumptes visibles d'aquest mn. La propietat de Beth Sarim s cedida per la Societat Watch Tower en confiana, per ser utilitzada pel president de la societat i els seus ajudants en el present, i desprs estar per sempre a la disposici dels prnceps esmentats a la terra... ni el Senyor ni els prnceps necessiten construir altres cases per ells...la casa referida s construda com a testimoni al nom de Jehov per mostrar fe en els seus propsits anunciats. La casa ha servit com a testimoni per moltes persones a travs de la terra,... i quan els prnceps tornin, i alguns d'ells ocupin la propietat, aix ser la confirmaci de la fe i l'esperana que va induir l'edifici de Beth Sarim.

Vegeu.
 Prediccions dels Testimonis de Jehov;
 Joseph Rutherford;

Enllaos externs.
 Casa Beth Sarim;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313774" title="Cuereta torrentera" nonfiltered="2720" processed="2710" dbindex="122894">



La cuereta torrentera (Motacilla cinerea) s un ocell de l'ordre dels passeriformes.

Morfologia.

 Fa 18-21 cm de llargria i 29 cm d'envergadura alar.
 s de color blau-grisenc per sobre i groc per sota.
 s la cuereta que t la cua ms llarga (fa 9 cm de llargada), i s de color negre amb les rectrius externes blanques.
 A l'estiu, el mascle ensenya la gola negra i a l'hivern la t blanca.

Subespcies.

 Motacilla cinerea canariensis;
 Motacilla cinerea caspica;
 Motacilla cinerea cinerea ;
 Motacilla cinerea melanope ;
 Motacilla cinerea patriciae ;
 Motacilla cinerea robusta  ;
 Motacilla cinerea schmitzi  ;

Reproducci.

Prefereix situar el niu a la vora dels cursos d'aigua muntanyencs, entre les roques o a la soca dels arbres. La femella basteix un niu emprant molsa i herbes, i pls com a revestiment, on, a l'abril-juny diposita cinc ous, que ella, principalment, s'encarrega d'escalfar. Els petits seran encebats per ambds pares i volaran al cap de 12 dies. Normalment fan dues postes.

Alimentaci.

A la muntanya es nodreixen amb insectes i quan baixen a la costa ho fan amb petits molluscs principalment.

Distribuci geogrfica.

Cria a l'Europa temperada, sia i frica del Nord. s sedentria a les zones de clima ms suau de l'Europa Occidental per les poblacions septentrionals i orientals hivernen al sud d'sia, frica i Papua Nova Guinea. 

Costums.

Al Principat de Catalunya s un ocell sedentari. Tamb vnen a hivernar de l'Estat francs i Sussa, que se sumen als individus catalans que deixen les muntanyes per ocupar les llacunes de la terra baixa.

Referncies.



Enllaos externs.

 La cuereta torrentera a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Estudi de la poblaci d'aquest ocell al Principat de Catalunya. ;
 La cuereta torrentera a la IUCN. ;
 La cuereta torrentera a l'Animal Diversity Web. ;
 La cuereta torrentera a l'Avibase. ;
 Fotografies i enregistraments sonors de cueretes torrenteres. ;
 La cuereta torrentera a l'Encyclopedia of Life. ;
 Descripci i hbitat d'aquesta espcie. ;
 Vdeos de cueretes torrenteres en llur hbitat natural. ;
 Taxonomia d'aquest ocell. ;
 Hbitat i reproducci d'aquesta espcie. ;
 Descripci i distribuci territorial. ;
 Descripci i moviments migratoris de la cuereta torrentera. ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313779" title="Riu Vernissa" nonfiltered="2721" processed="2711" dbindex="122895">


El riu Vernissa, antigament nomenat de Nassiu o de Balanat, s l'afluent ms important del Serpis, al qual s'uneix a dos quilmetres de Gandia. Recorre 29 Km entre les comarques de la Vall d'Albaida i la Safor i arreplega les aiges d'una conca de 140 Km2 situada entre el vessant sud del masss del Mondver i el vessant nord de la serra de la Cuta. Aquest territori inclou al seu torn les petites conques dels barrancs de Marxuquera, Navesa (Ador) i Vinuesa o d'Alfauir.

Poblacions que travessa. 
Naix en Pinet i passa per Llutxent i Benicolet. Ja dins de la Safor passa per Llocnou de Sant Jeroni i Almiser, per Rtova i prop del monestir de Sant Jeroni de Cotalba i Alfauir. Continua pel terme de Palma de Gandia i per Beniarj i el Real de Gandia, desembocant al riu Serpis. T un rgim fluvial de tipus mediterrani.

Des del seu mateix naixement han abundat les parades que han alimentat petites hortes, com les de Llocnou-Almiser, Alfauir- Rtova i d'altres associades als molins hidrulics. Abans de l'apertura dels actuals pous artesians duia un cabal d'estiu de 0,315 m3, el qual es desviava en l'assut del seu nom, en terme de Palma. All naix la squia tamb anomenada de Vernissa, de la qual ha regat tradicionalment la zona septentrional de l'Horta de Gandia.

Bibliografia.
 
 Vicente FONTAVELLA GONZLEZ. La Huerta de Ganda. Saragossa: Instituto Juan Sebastin Elcano, 1952;
 Abel SOLER i Rafa JORD. Rtova: geografia, histria, patrimoni. Rtova, Ajuntament, 2005. ISBN 978-84-606-4150-6;
 Rafael DELGADO ARTS i Fernando SENDRA BAULS. Els barrancs de la Safor. Gandia: CEIC Alfons el Vell, 2007. ISBN 978-84-96839-02-01;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313780" title="Gherardo Silvani" nonfiltered="2722" processed="2712" dbindex="122896">

Gherardo Silvani (1579 - 1675) va ser un arquitecte i escultor itali, actiu principalment a Florncia i a altres indrets de Toscana durant el perode barroc. El seu fill Pierfrancesco tamb fou arquitecte.

Entre les obres en qu va treballar cal destacar el Palau Corsini al Prato, el Palau Capponi-Covoni (1623), el Palau Fenzi (1634), el Palau Pallavicini i el Palau de Sant Climent. Tamb va ajudar en el disseny de l'altar de la Baslica de Sant Esperit. Collabor en la reconstrucci de les esglsies de San Frediano, Sants Sim i Judes, Sant Agust i Santa Maria Major, entre d'altres. Va collaborar en el disseny de la faana de la Baslica de Santa Maria, a Impruneta. El seu projecte de faana per a la catedral de Florncia no va ser adoptat.

Es considera que la seua obra mestra s l'esglsia de Sant Gaiet (1604-1648) front a la plaa Antinori, a Florncia.  L'obra va ser un encrrec del cardenal Carlo de Mdici, i va ser dedicada al fundador dels teatins.  Va fer-la en collaboraci amb Matteo Nigetti.  Aquesta esglsia tamb s coneguda com Sant Miquel i sant Gaiet, perqu va ser edificada al lloc on es trobava l'antiga esglsia romnica de Sant Miquel Bertelde. La segona capella a l'esquerra cont un Martiri de sant Lloren de Pietro da Cortona.  Al transsepte dret s'hi troba la Capella de la Nativitat deguda a Matteo Rosselli, amb un crucifix de bronze de Giovanni Francesco Susini.  Les decoracions escultriques de la faana sn atpiques per a una esglsia florentina, que sempre mostraren una predilecci per les iconoclastes decoracions geomtriques. 

Referncies.
;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313783" title="Francisco Hernndez de Toledo" nonfiltered="2723" processed="2713" dbindex="122897">

Francisco Hernndez de Toledo s la persona la qual va portar la llavor del tabac a Espanya, a l'any 1510. Va nixer l'any 1514 a la Pobla de Montalbn de Toledo (Espanya) i va morir al 28 de gener del 1578 a Madrid.

Va ser un metge, ornitleg i botnic espanyol. Va estudiar medicina en la Universitat d'Alcal i va exercir durant diversos anys a Toledo i Sevilla. Tamb va exercir en l'hospital del monestir de Guadalupe, una funci prestigiosa que a ms estava b pagada. Va tornar A Toledo cap a l'any 1565 i aviat va ser transferit com metge de la cort. D'una gran formaci cientfica, consagra moltes energies a l'estudi de la naturalesa. Possea una slida formaci intellectual i cientfica i una mentalitat oberta a les novetats. Va Ser triat per Felip II d'Espanya per a dirigir una expedici cientfica a Amrica centrada especialment en el territori de Nova Espanya. Hernndez va disposar de 60000 ducats per a organitzar el viatge. Al gener de 1570, el rei li nomena protomdic general de les nostres ndies, illes i terra ferma del mar Oce. Hernndez va partir a l'agost de 1571, juntament amb el seu fill, i va desembarcar al febrer de 1572 en Veracruz. Durant tres anys va recrrer Amrica central. Desgraciadament les notes de les seves observacions no s'han conservat. L'expedici contava amb un gegraf, pintors, botnics i metges indgenes.

Des de mar de 1574 i fins a la seva volta a Espanya en 1577, Hernndez va viure a Mxic on va formar una collecci, va estudiar les prctiques medicinals locals i va realitzar estudis arqueolgics. Durant aquests anys va formar una considerable collecci de plantes seques o no, 38 volums de dibuixos i nombroses notes, tres de les quals estan escrites en Nhuatl. Hernndez va morir abans de veure la seva obra publicada. Donat el seu cost, Felip II va encarregar a un editor napolit, Nardi Antonio Recchi, la publicaci d'una versi abreujada. Els originals es van conservar en la biblioteca del Escorial per van desaparixer, segurament destruts durant l'incendi de 1671. Per tant noms es coneixen fragments de la seva immensa obra. Successius retards (l'editor va morir prematurament) van dur que l'obra abreujada no es publiqus fins a 1635 i 1651. Hernndez va descriure 230 espcies d'aus per la falta d'illustracions, que es van perdre, fa la seva identificaci molt difcil. Afortunadament, Hernndez va citar de forma sistemtica els noms en nhuatl a partir dels quals s possible classificar les aus.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313784" title="Rosalejo" nonfiltered="2724" processed="2714" dbindex="122898">


Rosalejo s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

Demografia.



 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313786" title="Riolobos" nonfiltered="2725" processed="2715" dbindex="122899">


Riolobos s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

Demografia.



 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313788" title="Robledillo de Trujillo" nonfiltered="2726" processed="2716" dbindex="122900">


Robledillo de Trujillo s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

Demografia.



 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313789" title="Mercat del Ram de Vic" nonfiltered="2727" processed="2717" dbindex="122901">
El Mercat del Ram de Vic, t uns orgens molt antics. Ja se'n parlava l'any 875.

s un mercat que mica a mica va anar superant els propis lmits de la ciutat vella de Vic, i ara les diferents activitats s'estenen per tota la capital de Osona. L'activitat ms tradicional del Mercat del Ram de Vic, cada any s, i de fet li dna nom, el mercat de palmes i llorers que se celebra el Dissabte de Rams al mat a la Plaa Major(Vic) i al carrer Verdaguer, i esdev el mercat ms adient per al Diumenge de Rams. Hi trobarem palmes extraordinriament decorades i treballades, palmons grans i palmons petits i tamb no hi falten els llorers que, en molts casos, ja estaran ben florits. Aquesta manifestaci tradicional i popular ofereix al Mercat del Ram un aire de frescor, de color i de tradici que cal preservar. A ms, durant els dies del mercat podrem gaudir d'una amplia oferta de tot caire:
 Mostres i activitats culturals.
 Competicions esportives.
 Activitats ldiques de tota mena.
 Mostres i xerrades sobre ramaderia.
 Exposicions i xerrades.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313792" title="Martin Schulz" nonfiltered="2728" processed="2718" dbindex="122903">

Martin Schulz (Hehlrath, Rin del Nord - Westflia, Repblica Federal Alemanya 1955) Poltic i llibreter alemany. Des de 1994 s eurodiputat (ED) al Parlament Europeu, pel Partit Socialdemcrata d'Alemanya, en el grup del Partit Socialista Europeu.

Naixement i vida prepoltica.
Va nixer el 20 de desembre de 1955 a Hehlrath, al land del Rin del Nord - Westflia, a la Repblica Federal Alemanya. 

Durant la seva joventut exerc d'aprenent a la llibreria de Wrselen (1975-1977), ms tard treball en diveres llibreries i cases de publicitat (1977-1982), fins que munt el seu propi negoci, el 1982, fins que el 1994 se'l vengu.

Inicis poltics.
El 1984 fou elegit regidor del muncipi de Wrselen, com a independent, i el 1987 fou elegit Alcalde de Wrselen (1987-1998). 

El 1991 s'afili al Partit Socialdemcrata d'Alemanya (SPD), i fou membre del consell muncipal del SPD de Wreselen fins el 1999. 

Des de 1995 s membre de la executiva del SPD a Rin del Nord - Westflia, i des del 1996 s cap de la direcci del SPD a Aquisgr. El 1999 entr a l'executiva federal del SPD. 

Poltica europea.
s eurodiputat des de 1994 pel PSE. 
Fou Coordinador del grup dels Drets Humans del PSE al (1994-1996), Coordinador del grup de Llibertats Civils i Interior del PSE (1996-2000). Lder del SPD (dins del PSE) al Parlament Europeu (2000-2004). Segon lder del PSE al Parlament Europeu (2002-2004), i des del 2004 s Lder del PSE al Parlament Europeu.

Ancdotes.
Des de qu s un alt crrec del PSE, ha tingut alguns incidents destacats amb altres lders poltics: amb Silvio Berlusconi (2 de juliol de 2003), Jan Peter Balkenende i Lech Kaczy ski. 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313799" title="Jos Antonio Girn de Velasco" nonfiltered="2729" processed="2719" dbindex="122904">
Jos Antonio Girn de Velasco (*Herrera de Pisuerga, Palncia (Castella i Lle); 28 d'agost de 1911    Fuengirola, Mlaga (Id.); 22 d'agost de 1995), fou un militant falangista de gran importncia durant la dictadura del general Francisco Franco (1939-1975). Va ocupar el Ministeri de Treball entre 1941-1957, sent a ms membre del Consell del Regne i procurador a les corts franquistes. Durant el tardofranquisme va ser una de les veus del bnker, sector poltic immobilista dintre del rgim que s'oposava a qualsevol canvi en el sistema. 
 Ideologia i actuaci poltica . 
La seva vida poltica va comenar molt aviat, sent un dels fundadors en 1934 de les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (JONS), partit poltic que uns anys ms tard es fusionaria amb la Falange Espaola de Jos Antonio Primo de Rivera. Durant la guerra civil va lluitar a la sierra de Guadarrama al comandament d'una centria de Falange. Fet presoner desprs de l'assalt fallit a una casamata enemiga, va ser condemnat a mort i a punt de ser afusellat un parell de vegades. 

En acabar la guerra se li va concedir la medalla militar individual, segona condecoraci en importncia desprs de la Cruz Laureada de San Fernando. Una vegada instaurat el rgim de Francisco Franco, va comenar a ocupar crrecs poltics de gran importncia. Inicialment va ser delegat nacional de ex-combatents entre 1939 i 1941, per especial rellevncia cobraria com a ministre de Treball entre 1941-1957. La seva gesti ministerial va tendir en gran mesura a augmentar el nivell de vida de la classe obrera a Espanya. Entre aquestes mesures hem de destacar la creaci d'universitats laborals, entre les quals destacaren les de Gijn, Crdova, Sevilla, Zamora i Tarragona. Al costat d'aix, la seva altra actuaci ressenyable s la de potenciar un sistema de seguretat social, els objectius de la qual eren complir les situacions de vellesa, vidutat, orfandat, atur, jornada laboral reduda, vacances pagades i una xarxa d'assistncia sanitria amb atencions mdiques i hospitalries. En definitiva, podem considerar-lo com la "cara social" del rgim. Va arribar fins i tot a donar la quantitat de 100.000 pessetes per a la reconstrucci de part de la ciutat de Cadis afectada en 1947 per una explosi d'un dipsit de mines submarines. 

Malgrat aquestes mesures i a pesar de la repressi del rgim en material laboral, la dcada dels anys 50 no va estar exempta de conflictivitat social. En 1956, Girn, davant el temor d'una repetici de la vaga de tramvies de Barcelona de 1951, convocaria un consell urgent de ministres amb la finalitat de qu el govern aprovs una pujada salarial del 23 %. Tal com indica l'hispanista Paul Preston en la seva obra Franco "Caudillo de Espaa", aquestes mesures van provocar una forta discussi entre Girn i el ministre de Comer, Manuel Arbura, qui argumentava que la mesura provocaria greus efectes inflacionistes (argument que posteriorment va ser confirmat). A pesar d'aprovar-se aquesta pujada, no va ser suficient per a evitar una nova escalada de vagues, que va comenar en la indstria sabatera de Pamplona, estenent-se a la indstria siderrgica basca i a la mineria asturiana.

En 1957 seria cessat davant el creixent protagonisme dels tecncratas en el rgim, que defensaven poltiques econmiques capitalistes amb la finalitat de modernitzar Espanya, per sense canviar el rgim poltic. Retirat temporalment de la sorra poltica, es va dedicar als seus negocis urbanstics i turstics a la Costa del Sol, sent considerat un dels promotors de la posada en valor d'aquella zona, especialment el municipi de Fuengirola. 

Durant el tardofranquisme, Girn va tornar a cobrar cert protagonisme. En 1973, desprs de la mort del President del Govern, almirall Luis Carrero Blanco, va ser un dels candidats a succeir al mort almirall, juntament amb Torcuato Fernndez Miranda, Laureano Lpez Rod i Carlos Arias Navarro. Va ser triat finalment aquest ltim grcies al suport que tenia en la "camarilla del Pardo". Girn durant el yardofranquisme va ser ferm partidari del bnker, juntament amb figures com els generals "blaus" Toms Garca Rebull i Carlos Iniesta Cano. Aquest grup, que tenia bastant influncia sobre Franco, va pretendre frenar qualsevol besllum de reforma dintre del rgim. Van tenir cert xit durant 1974, com el conegut "Gironazo", article que va escriure Girn en el diari Dalt contra el aperturista ministre d'Informaci i Turisme Po Cabanillas, que va provocar el seu cessament.

Sn tamb conegudes les seves declaracions com president de l'Associaci Nacional d'Excombatents, en les quals textualment deia: "No reconeixem cap altra legitimitat que la del 18 de juliol". No obstant aix, malgrat la seva influncia dintre del rgim, el bnker no va poder evitar les diverses mesures aperturistes produdes en 1976 sota la presidncia d'Adolfo Surez, que culminaren en la Llei per a la Reforma Poltica, desprs de la qual el bnker quedaria prcticament neutralitzat. Aquesta falta de protagonisme va ser confirmada desprs de les eleccions de juny de 1977, quan la ultradreta no va obtenir prcticament representants en el nou parlament, quedant reduda a grupsculos rondaires protagonistes de certes accions violentes. Malgrat el malestar generat per alguns d'aquests esdeveniments (especialment la Matana d'Atocha de gener de 1977, i posteriorment el Cop d'estat del 23 de febrer), Girn mai va ser-ne relacionat. 
 Bibliografia .

 Preston, Paul: Franco "Caudillo de Espaa, Editorial Random House Mondadori, 1993;
 Preston, Paul: "La poltica de la venganza. Fascismo y militarismo en la Espaa del siglo XX", Madrid, 1997.
 Payne, Stanley: El rgimen de Franco, Alianza Editorial, Madrid, 1987;
 Soler Serrano, Joaqun: Girn, entre el ayer y el maana, Barcelona, Jaime Sol, 1973, 1, 167 pp.
 Marchena Domnguez, Jos (Coordinador) : Cdiz 1947, el ao de la explosin;
 Tun de Lara, Manuel y Vias, Angel: La Espaa de la cruzada. Guerra Civil y primer franquismo (1936-1959), Cuadernos de Historia 16, Extra XXIV;



 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313805" title="Lambert de Lieja" nonfiltered="2730" processed="2720" dbindex="122905">



Lambert de Lieja, tamb anomenat Lambert de Maastricht i venerat al esglsia catlica com a Sant Lambert (vers 635 a Maastricht i morir a Lieja el 17 de setembre de probablement 705) va ser bisbe del bisbat de Maastricht de 669 fins a la seva mort.

Biografia.
Lambert (tamb escrit Lamprecht, Lambrecht o Landibert) era un fill d'una famlia comtal. Desprs de l'assassinat del seu oncle i mestre Teodard al 670 va esdevenir bisbe de Maastricht. 

Desprs de la mort del regent merovingi Khilderic II, el majordom Ebro va aconseguir el poder i va bandejar Lambert a l'Abadia de Stavelot. El seu successor, Pip d'Herstal va reintegrar-lo. Segons certes fonts, hauria collaborat amb Willibrord per a modernitzar la dicesi i per a propagar el catolicisme al ducat de Brabant i a Taxndria.

Com sempre va defendre el dret a la immunitat de l'esglsia envers el poder de l'estat, van assassinar-lo al 17 de setembre, probablement de l'any 705, a sa casa a Lieja. Van enterrar-lo a l'esglsia Sant Pere de Maastricht. Vers 717, el seu successor, Hubert de Lieja, va decidir de transferir la seva despulla a Lieja. Ja des del 714 es parla d'una baslica de Sant Lambert. Com que el culte continuava a crixer, al 718 es va construir una nova catedral que va eixamplar-se fins a la seva destrucci desprs de la revoluci francesa al 1794.

Fonts.
Existeixen cinc fonts medievals:
 Vita vetustissima, escrit vers 730 per un clergue liegs de nom incert (Godescal?);
 Vita del bisbe Esteve de Lieja (901-920) que va fer una nova redacci i afegir precs i himnes;
 Carmen de Sancto Lamberto: una versi poetica de la Vita, escrit per a facilitar la propagaci del culte.
 "Das Leben und Leiden des hl. Bischofs und Martyrers Lambert", del benedict Sigbert de Gembloux (1030-1112).
 Vita del canonge liegs Nicolau, escrit per a l'abat de Lissies.

Veneraci.
El seu dies natalis se celebra el 17 de setembre. La veneraci del sant va propagar-se molt rpidament al territori del bisbat de Lieja i a l'Alemanya actual.
 El sant va donar el seu nom a diverses localitats a Blgica a Sint-Lambrechts-Woluwe, Lasne-Chapelle-Saint-Lambert, Tourinnes-Saint-Lambert, Sint-Lambrechts-Herk i  Val Saint-Lambert; als Pasos Baixos a Sint-Lambert-Wulpen, a Alemanya a Lambrecht. ;

Tamb hi ha esglsies dedicades a Lambert a Bolhe, Beverlo, Ekeren, Boigne, Cerfontaine, Grote Spouwen, Kiewit-Hasselt, La Reid, Ligny, Lixhe, Lovenjoel, Mons-lez-Lige, Nismes, Nieuwrode, Bertogne, Omal, Orbais, Sohier, Verviers, Wattignies i en Alemanya a Coesfeld, Dachau, Friburg de Brisgvia, Lorsch, Mnster, Petershausen (Constana), Reichenau, Seeon  i a Schaffhaussen a Sussa.

El prncep-bisbe Rudolf de Zhringen, nadiu de Friburg, va portar una relquia a la seva ciutat natal al 1191. Des d'aleshores, Lambert va ser el segon patr de la ciutat, junts amb Sant Jordi.

Vegeu tamb.
Llista dels bisbes de Lieja




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313810" title="Westendtower" nonfiltered="2731" processed="2721" dbindex="122906">



La Westendtower o Kronenhochhaus s un gratacel localitzat a la zona central de la ciutat de Frankfurt del Main (Alemanya). Aquest edifici mesura 208 metres.

Enllaos externs.
Informaci i fotografies de la Westendtower  i ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313812" title="Llista d'ocells de San Marino" nonfiltered="2732" processed="2722" dbindex="122907">

Aquesta llista d'ocells de San Marino inclou les 97 espcies d'ocells trobats a San Marino. 

Els ocells s'ordenen per ordre i famlia.

Anseriformes. 
Anatidae.
nec coll-verd (Anas platyrhynchos);
Podicipediformes.
Podicipedidae.
Cabusset (Tachybaptus ruficollis);
Cabuss emplomallat (Podiceps cristatus);
Ciconiiformes.
Ardeidae.
Martinet menut (Ixobrychus minutus);
Falconiformes.
Accipitridae.
Aligot vesper (Pernis apivorus);
Mil negre (Milvus migrans);
Aligot com (Buteo buteo);
Esparver vulgar (Accipiter nisus);
Pandionidae.
guila pescadora (Pandion haliaetus);
Falconidae.
Xoriguer com (Falco tinnunculus);
Falc pelegr (Falco peregrinus);
Galliformes.
Phasianidae.
Guatlla (Coturnix coturnix);
Gruiformes.
Rallidae.
Rascl (Rallus aquaticus);
Polla d'aigua (Gallinula chloropus);
Fotja vulgar (Fulica atra);
Charadriiformes.
Scolopacidae.
Xivitona vulgar (Actitis hypoleucos);
Laridae.
Gavina vulgar (Larus ridibundus);
Columbiformes.
Columbidae.
Colom roquer (Columba livia);
Xixella (Columba oenas);
Tud (Columba palumbus);
Trtora (Streptopelia turtur);
Trtora turca (Streptopelia decaocto);
Cuculiformes.
Cuculidae.
Cucut (Cuculus canorus);
Strigiformes.
Tytonidae.
liba (Tyto alba);
Strigidae.
Gamars (Strix aluco);
Mussol com (Athene noctua);
Mussol banyut (Asio otus);
Caprimulgiformes.
Caprimulgidae.
Enganyapastors (Caprimulgus europaeus);
Apodiformes.
Apodidae.
Falciot negre (Apus apus);
Coraciiformes.
Alcedinidae.
Blauet (Alcedo atthis);
Upupidae.
Puput (Upupa epops);
Piciformes.
Picidae.
Colltort (Jynx torquilla);
Picot garser petit (Dendrocopos minor);
Picot garser gros (Dendrocopos major);
Picot negre (Dryocopus martius);
Picot verd (Picus viridis);
Passeriformes.
Alaudidae.
Cotoliu (Lullula arborea);
Alosa vulgar (Alauda arvensis);
Hirundinidae.
Oreneta de ribera (Riparia riparia);
Oreneta vulgar (Hirundo rustica);
Oreneta cuablanca (Delichon urbicum);
Motacillidae.
Cuereta groga (Motacilla flava);
Cuereta torrentera (Motacilla cinerea);
Cuereta blanca (Motacilla alba);
Titella (Anthus pratensis);
Regulidae.
Reiet (Regulus regulus);
Bruel (Regulus ignicapilla) ;
Troglodytidae.
Caragolet (Troglodytes troglodytes);
Prunellidae.
Pardal de bardissa (Prunella modularis);
Turdidae.
Merla (Turdus merula);
Griva cerdana (Turdus pilaris);
Tord com (Turdus philomelos);
Tord ala-roig (Turdus iliacus);
Griva (Turdus viscivorus);
Sylviidae.
Tallarol gros (Sylvia borin);
Tallarol xerraire (Sylvia curruca);
Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla);
Mosquiter com (Phylloscopus collybita);
Tallareta vulgar (Sylvia communis);
Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus);
Muscicapidae.
Papamosques gris (Muscicapa striata);
Bitxac rogenc (Saxicola rubetra);
Clit gris (Oenanthe oenanthe );
Saxicola rubicola ;
Cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus);
Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros);
Rossinyol (Luscinia megarhynchos);
Pit-roig (Erithacus rubecula);
Aegithalidae.
Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus);
Paridae.
Mallerenga carbonera (Parus major);
Mallerenga d'aigua (Parus palustris);
Mallerenga petita (Parus ater);
Mallerenga blava (Parus caeruleus);
Sittidae.
Pica-soques blau (Sitta europaea);
Certhiidae.
Raspinell com (Certhia brachydactyla);
Oriolidae.
Oriol (Oriolus oriolus);
Laniidae.
Escorxador (Lanius collurio);
Corvidae.
Gaig (Garrulus glandarius);
Gralla (Corvus monedula);
Cornella negra (Corvus corone);
Corb (Corvus corax);
Garsa (Pica pica);
Graula (Corvus frugilegus);
Sturnidae.
Estornell vulgar (Sturnus vulgaris);
Passeridae.
Pardal xarrec (Passer montanus);
Fringillidae.
Pins com (Fringilla coelebs);
Pins mec (Fringilla montifringilla);
Verdum (Carduelis chloris);
Cadernera (Carduelis carduelis);
Lluer (Carduelis spinus);
Passerell com (Carduelis cannabina);
Gafarr (Serinus serinus);
Durbec (Coccothraustes coccothraustes);
Emberizidae.
Verderola (Emberiza citrinella);
Cruixidell (Emberiza calandra);
Repicatalons (Emberiza schoeniclus);
Hortol (Emberiza hortulana);

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313814" title="Trianon" nonfiltered="2733" processed="2723" dbindex="122908">



La Trianon s un gratacel localitzat a la zona central de la ciutat de Frankfurt del Main (Alemanya). Aquest edifici mesura 189 metres.

Enllaos externs.
Informaci i fotografies de la Trianon  i ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313817" title="BMW Sauber F1 Team" nonfiltered="2734" processed="2724" dbindex="122909">


BMW Sauber F1 Team s un equip de Frmula 1 amb base a Hinwil, Sussa sota mandat del fabricant BMW, el nom Sauber es deu a l'anterior amo i director de l'escuderia Peter Sauber. La primera temporada en qu l'anterior equip va competir en la categoria va ser la de 1993. El 2006 s comprat per BMW, canvia de nom i comena de nou.

Amb la compra per part de BMW, l'equip usa totes les peces de la fbrica alemanya de vehicles, desprs que la marca fos el provedor de motors de Williams F1.

 2006 .
La majoria de patrocinadors de l'anterior equip segueixen en la nova i prometedora etapa de l'equip. Els tres patrocinadors principals de l'equip sn Credit Suisse, Petronas i Intel.El cotxe s presentat el 17 de gener de 2006

En la temporada 2006, l'equip t en contracte a Nick Heidfeld, que prov de l'anterior equip BMW Williams; i el veter Jacques Villeneuve a qui li quedava un any de contracte amb l'equip Sauber. A aquests dos pilots se'ls uneix el pilot de proves Robert Kubica.

 

 En el Gran Premi d'Hongria de 2006 Villeneuve va ser reemplaat per Kubica en haver sofert complicacions mdiques desprs de l'accident que va sofrir en el Gran Premi d'Alemanya de 2006. Al dia segent, BMW va emetre un comunicat en el qual anunciaven que ambdues parts havien arribat a un acord per finalitzar el contracte abans de temps, un moviment que ning no esperava ja que el pilot tenia contracte fins a final de temporada. En aquest mateix Gran Premi Nick Heifeld va aconseguir el primer pdium per a l'escuderia. En el seu debut Robert Kubica va obtenir un set lloc, per ms tard va ser desqualificat perqu el seu cotxe no arribava al pes mnim.

Tanmateix, Kubica va aconseguir el segon pdium per a l'escuderia en el Gran Premi d'Itlia de 2006, amb una meritria tercera plaa. 

 El cinqu lloc en el campionat de constructors va ser consolidat pels dos punts de Heidfeld en el Gran Premi de Xina del 2006, i la retirada dels dos Toyota en el Gran Premi del Brasil del 2006.

 2007 . 
 
BMW va confirmar els segents pilots: Nick Heidfeld i Robert Kubica com titulars, a ms de Sebastian Vettel i Timo Glock com a pilots de proves i de reserva. El cotxe va ser presentat de 16 de gener del 2007 a Valncia. Fins ara els resultats obtinguts amb el monoplaa han estat ms que satisfactoris en els entrenaments de la pretemporada.

El 10 de juny, durant el Gran Premi de Canad del 2007, Robert Kubica va sofrir un gran accident, sent retirat i portat a l'hospital de Montreal per examinar-lo, encara que l'endem va ser donat d'alta. El mateix dia BMW aconsegueix el seu tercer pdium (el primer de la temporada), en finalitzar Nick Heidfeld en segona posici desprs de Lewis Hamilton i per davant de Alexander Wurz.
 El seu reemplaament per a la cursa segent, el Gran Premi dels Estats Units, va ser el jove alemany de 19 anys, Sebastian Vettel, que s el sis pilot ms jove de la histria de la Frmula 1 en debutar en un Gran Premi, en la cursa disputada en el Circuit d'Indianpolis. Vettel va aconseguir un vuit lloc en aquesta cursa, convertint-se en el pilot ms jove de la histria en sumar un punt. Desprs del Gran Premi d'Europa del 2007, va anunciar el seu fitxatge per l'equip Toro Rosso com a segon pilot. Amb tot, els problemes que van ocrrer a la campanya desprs de l'espionatge de McLaren Mercedes a l'equip Ferrari i la seva posterior exclusi li van donar el subcampionat mundial de constructors a BMW.

2008.
BMW va confirmar els segents pilots per al 2008: Nick Heidfeld i Robert Kubica com a titulars, a ms de Christian Klien i Marko Asmer com a pilots de proves i de reserva. El cotxe, el F1.08, va ser presentat de 14 de gener del 2008. Durant la pretemporada, el F1.08 va tenir alguns problemes d'estabilitat encara que van ser resolts ja que en les dues primeres carreres|curses de la temporada (Austrlia i Malisia), BMW ha aconseguit 2 segons llocs. En Austrlia, Nick Heidfeld va acabar segon i Robert Kubica va haver d'abandonar per un toc de Kazuki Nakajima quan rodava en la tercera posici desprs de partir en la 2a posici de la graella de sortida.  En Malisia va ser Kubica el que va acabar 2n i el seu company Nick Heidfeld va acabar la cursa en 6 lloc aconseguint la volta rpida. En el Gran Premi de Bahrein, Kubica aconsegueix la primera pole de la histria per a BMW i acaba la cursa tercer, resultat que amb la quarta plaa de Heidfeld va donar a la marca alemanya el liderat del Mundial de Constructors. En les segents proves Ferrari, i, posteriorment McLaren Mercs el van superar. En el Gran Premi del Canad, l'escuderia de Mario Theissen va aconseguir la seva primera victria, a ms d'un histric doblet, sent aquesta tamb la primera victria de Robert Kubica i la d'un pilot polons en tota la histria de la Frmula 1.

Durant el Gran Premi de Frana, els BMW, van sofrir problemes amb l'adherncia dels neumtics durant tot el cap de setmana, fet que va produir que Robert Kubica finalitzs la cursa en 5a posici, i que el seu company Nick Heidfeld, protagonitzs una de les actuacions ms nefastes de BMW, acabant la cursa 13. Desprs de Frana, tant Ferrari com BMW semblen haver perdut una mica el ritme (tot i que Nick Hedfield acabs segon a Anglaterra) cosa que Mclaren aprofita al mxim amb dues victries consecutives del subcampi del mn, Lewis Hamilton. No seria fins al Gran Premi d'Europa a Valncia on els BMW tornarien a agafar la forma amb un Robert Kubica 3er i un Nick Hedfield que per culpa d'una mala estrategia va acabar 9. En el Gran premi de Blgica els BMW es van consolidar com la tercera escuderia per darrere de Ferrari i Mclaren Mercedes, amb un Nick Hedfield que va acabar 3er i un Robert Kubica que, per culpa d'uns problemes amb la mnega de la benzina durant la segona aturada a boxes, que li van fer perdre uns valuosos 7 segons, va acabar 6. Al Gran Premi de Itlia Robert Kubica, amb una magnfica actuaci, acaba 3er i Nick Heidfeld, tamb protagonitzant una excellent remuntada acaba 5. La forta pluja caiguda durant el cap de setmana va portar seriosos problemes als tres equips capdavanters (Ferrari, McLaren i BMW Sauber); Felipe Massa va acabar la carrera 6 i Kimi Rikknen 9, i, els McLaren van quedar 2on Heikki Kovalainen i 7 Lewis Hamilton. La carrera la guanyaria Sebastian Vettel de Toro Rosso.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313824" title="Mijas" nonfiltered="2735" processed="2725" dbindex="122910">

Mijas s un municipi d'Andalusia, a la provncia de Mlaga. Limita amb Fuengirola, Benalmdena, Alhaurn de la Torre, Alhaurn el Grande, Marbella, Ojn i Con. 

 Histria .
Mijas va ser un poblat pertanyent a la Turdetnia, fundat al costat de la fortificaci de la qual encara queden restes en l'actual planicie de la Muralla, i que es reduxen a alguna porta maltrecha o al tros de muralla que ens parla de la solidesa amb que va ser construda. Fenicis i grecs van passar per aqu davant les notcies que tenien de la riquesa i varietat de les mines existents en aquesta zona, els metalls de la qual a partir de llavors van ser enviats a les ciutats d'Orient. En el segle II s citada en la Geografia de Ptolomeu, gegraf i astrleg de l'Escola d'Alexandria, que hagu de viatjar per aquestes costes, donada l'exactitud amb que descriu els emplaaments d'alguns llocs. Els romans la van cridar Tamisa i van mantenir amb ella un important comer, afavorit per la construcci de la Via pia que unia Mlaga i Cadis. 

Va ser conquistada pels musulmans desprs de la presa de Mlaga, per l'any 714, que van permetre que els seus habitants mantinguessin els seus bns, la seva religi i els seus costums, en canvi de la tercera part del que produen les seves propietats agrcoles i ramaderes. Durant el regnat d'Omar ibnn Hafsn, els mossrabs mijenys van mantenir-ne bones relacions, fins i tot molts d'ells van engrossir les files de l'exrcit de Bobastro. Posteriorment, i per la necessitat que tenia Ben Hafsun de possessionar-se de les fortaleses prximes al mar, va aconseguir prendre els castells de Tolox, Comares i Mijas. Va pertnyer al regne independent de Omar fins que Abderraman III la va tornar a reconquistar quan ja havia mort Ben Hafsun i la ciutat depenia dels fills d'aquest. 

Mentre va durar el setge de Mlaga pels Reis Catlics, va resistir els atacs dels exrcits conquistadors. Per quan els seus defensors es van assabentar de la rendici, i pensant que les condicions de la capitulaci serien avantatjoses, van deposar tamb ells les armes. Quan van arribar A Mlaga van veure que aquesta s'havia lliurat sense condicions, sotmetent-se a la voluntat i merc dels reis. Se'ls va introduir primerament en el corral de l'Alcassaba i desprs, la majoria d'ells van ser donats i venuts pels reis com esclaus a la noblesa i altres cavallers que van participar en la guerra. Dos anys desprs de la conquesta de Granada, es va procedir al repartiment entre cristians vells de les cases, heretats i altres terres que formaven part de la jurisdicci de la vila. Durant la guerra de les Comunitats, Mijas va romandre fidel a l'Emperador. Per a aquesta actitud, la reina Joana va signar el 2 de gener de 1521 una real cdula declarant-la exempta de alcabalas i atorgant-li el ttol de Vila. 

Un esdeveniment histric important va ocrrer el 2 de desembre de 1831 en la platja coneguda pel Charcn. All va desembarcar el general Torrijos al costat de 52 homes. Van travessar Mijas, van coronar la serra i van anar a refugiar-se a un caseriu de l'Alquera de Alhaurn de la Torre, propietat del comte de Mollina, a menys de quatre lleges de Mlaga, on tancats per les tropes del governador militar Gonzlez Moreno, van ser capturats poques hores desprs. Torrijos i els seus companys van ser afusellats en les platges de San Andrs l'11 de desembre de 1831. 

 Enllaos externs .

Callejero de Mijas;
Ajuntament de Mijas;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313833" title="Torremolinos" nonfiltered="2736" processed="2726" dbindex="122914">

Torremolinos s un municipi d'Andalusia, a la provncia de Mlaga. Limita al nordest amb el municipi de Mlaga, a l'est i sud-est amb la mar Mediterrnia, al sud-oest i oest amb el municipi de Benalmdena , i al nord-oest amb el municipi d'Alhaurn de la Torre. 
Demografia. 

A Torremolinos, degut al fet que s un dels grans referents turstics mundials, es troba a persones amb una gran varietat de procedncies, com holandesos, xinesos, alemanys, francesos, i un llarg etctera, sobresortint entre aquestes els britnics. El poble alemany coneix aquesta localitat grcies al llibre "Hijos de Torremolinos", de l'escriptor James A. Michener, de 1971, que narra la histria d'uns adolescents torremolinencs de l'poca. 
Economia. 
L'activitat econmica principal s el turisme. Amb ms de 6 km de platja en el seu litoral. 
Clima. 
A causa de la seva localitzaci geogrfica, Torremolinos gaudeix d'un molt bon clima, amb temperatures compreses entre els 15 i els 30 C i una humitat del 75%, aproximadament. Torremolinos t una extensi de 20,17 km. 
 
 Historia . 
El seu nom procedeix de les paraules "Torre" i "Molinos", ja que antigament existia una gran quantitat de molins d'aigua en aquesta zona, encara que actualment es conserven molt pocs, malament conservats, i la torre, s utilitzada com decoraci per a un restaurant. La seva primera aparici ocorre en el mapa del Marqus de la Ensenada de 1748. Torremolinos fou una petita vila de pescadors fins a finals de la dcada de 1950, quan es va convertir en un dels primers centres turstics de la Costa del Sol. Es va unir a la capital en 1924 per problemes econmics fins al 27 de setembre de 1988, que se segrega del municipi de Mlaga.

Enllaos externs.
Pgina oficial de Torremolinos;
Torremolinos a Google Maps;
Dades del SIMA;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313839" title="Valle del Guadalhorce" nonfiltered="2737" processed="2727" dbindex="122915">

El Valle del Guadalhorce o Algarba, s una comarca de la provncia de Mlaga, formada per 8 municipis, en una regi natural formada pel riu Guadalhorce.

Aquesta vall es caracteritza per la seva fertilitat i el cultiu d'hortalissa, fruita i ctrics, sent tamb coneguda com l'horta de Mlaga. Avui dia l'expansi urbanstica se centra en aquesta zona, a causa de la seva proximitat amb la capital i les bones comunicacions amb aquesta, com sn l'Autopista Mlaga-Campillos, etc. Con s considerada la capital de facto de la comarca, a causa de el seu pes poblacional histric, i ser cap del Partit Judicial homnim. Encara que en l'actualitat, la poblaci ms gran s Alhaurn de la Torre. 
 Comunciacions . 
La ms antiga i important pel que va representar per a la economia i expansi de la Valle del Guadalhorce s la linea de ferrocarril que transportava mercaderies i passatgers que procedien d'estacions com Sevilla, Crdova o Madrid i que ara uneix lora amb Mlaga mitjanant una lnia de rodalies parant tamb per Pizarra i Crtama. Actualment s un de les lnies ms concorregudes d'Espanya per la qual passen centenars de trens diaris, entre ells l'AVE. L'autovia A-357 de Campillos a Mlaga, tamb coneguda com Autovia del Guadalhorce connecta, a nivell intercomarcal, els nuclis de poblaci que s'assenten al llarg de la Vall del Gualdalhorce. La carretera comarcal A-366, tamb coneguda com Carretera de Con, travessa des de Churriana fins a Con, convirtiendose en travessia al travessar Alhaurn de la Torre i Alhaurn el Grande. 

 Enllaos externs .
Grup de Desenvolupament Rural del Valle del Guadalhorce;
Peridic Digital de la Comarca del Guadalhorce;
Televisi del Guadalhorce;
Diputaci de Mlaga;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313842" title="Domenico Ghirlandaio" nonfiltered="2738" processed="2728" dbindex="122916">

Domenico Ghirlandaio (Florncia, 1449 - Florncia, 11 de gener de 1494) va ser un pintor florent, considerat com un dels grans mestres del Renaixement itali.

 Formaci .
Nat Domenico di Tommaso Curradi di Doffo Bigordi, Curradi pel pare, Bigordi per l'avi, generalment se l'anomena Domenico Bigordi, tot i que hi ha autors que amb bon criteri l'anomenen amb el nom patern, Curradi. El malnom de Ghirlandaio (fabricant de garlandes) va ser a conseqncia de l'activitat professional de son pare (o potser d'algun dels joves mestres del seu taller), que va ser joier del Ponte Vecchio i conegut creador de garlandes, les quals eren portades com a adorn sobre el front per les joves florentines, tot i que no se sap amb seguretat si en va ser ell l'inventor.

Domenico, el major de vuit germans, va treballar inicialment com a aprenent d'orfebre, probablement al taller del pare. Acostumat pel seu ofici al contacte amb els passants, hom creu que va convncer Alessio Baldovinetti que se l'emportara com a ajudant de pintura i mosaic del seu taller. Va passar la seua joventut en un absolut anonimat, fins al punt que no se li coneix residncia fixa ni tan sols a una edat tan tardana com els trenta-un anys. Tanmateix, els anys segents, entre 1480 i fins a la seua mort l'any 1494 a una edat relativament jove, van ser extraordinaris. Va esdevenir un pintor de gran fama i, continuament ocupat, va produir una obra nombrosa i d'una qualitat excellent.  Tanmateix, no se li coneix cap treball en els tres ltims anys de la seua vida, s a dir, posteriorment a 1491.

 Les seues primeres obres a Florncia .

L'any 1480 Ghirlandaio va pintar un Sant Jeroni i altres frescos a l'esglsia d'Ognissanti, a Florncia, incloent-hi un ltim Sopar a mida natural per al refectori. D'al voltant de 1480 correspon tamb el fresc sobre l'ltim Sopar al refectori del Convent de Sant Marc. Entre 1481 i 1485 va treballar en els frescos de la Sala del Rellotge (tamb coneguda com la sala dels Lliris) del Palazzo Vecchio. Hi va pintar una Apoteosi de sant Zenobi, obra metafsica amb moltes estructures arquitectniques, medallons amb herois de l'antiga Roma i altres detalls interessants que creen una perspectiva sorprenent de gran dignitat arquitectnica.

El treball a Roma i San Gimignano.
Mentre es trobava ocupat a Florncia, va ser convocat a Roma pel papa Sixt IV per a pintar la Capella Sixtina, on va arribar l'any 1483. A la Sixtina va executar, probablement abans de 1484 el fresc amb Crist nomenant Pere i Andreu com a apstols seus, obra d'excellent factura i molt interessant per la seua metdica definici, la qual, no obstant, pateix d'un pobre colorit. El paisatge del fons, en particular, s clarament superior a qualsevol altre que es puga trobar entre les obres de la Capella Brancacci, fets per Masaccio i els seus collaboradors, i que per cert van ser atentament estudiats per Ghirlandaio. Durant la seua estada a Roma va fer altres treballs, malhauradament perduts.

Abans de 1485 va fer els frescos de la capella de Santa Fina (que no obstant poden datar-se entorn de 1475) a la ciutat toscana de San Gimignano. La mateixa poesia que porta a les ms extremes conseqncies els ensenyaments de Masaccio hi ateny fites insuperables, sobretot en l'escena de la santa moribunda i en la del seu funeral, mentre que poden considerar-se gaireb obres accessries les escenes que representen els miracles de la santa. Sebastiano Mainardi va collaborar amb ell tant a Roma com a San Gimignano, quedant tan satisfet el Ghirlandaio del seu treball que li va permetre que es casara amb la seua germana.

Retorn i fama a Florencia.

Va tornar a Florncia i va emprendre diverses obres a a l'esglsia de Santa Trinita i a l'esglsia de Santa Maria Novella que confirmarien la seua fama. Els frescos de la Capella Sassetti a Santa Trinita sn sis episodis de la vida de sant Francesc junt amb alguns temes clssics, datats el 1485. Els tres episodis principals sn: sant Francesc rebent del papa Honori III l'aprovaci de la regla del seua orde, La seua mort i exquies i la resurrecci per intercessi del sant d'un infant de la famlia Spini, que hi havia mort en caure des d'una finestra. Al primer treball hi ha un retrat de Lloren de Mdici i en el tercer un autoretrat del pintor, que introduiria tamb a una de les obres per a Santa Maria Novella i a l'Adoraci dels Reis Mags de l'Hospital dels Innocents.
El retaule de la Capella Sassetti, L'Adoraci dels Pastors, es conserva avui dia a la Galeria de l'Acadmia de Florncia. Immediatament desprs d'haver acabat aquesta obra se li va sollicitar que renovara els frescos del cor de Santa Maria Novella. Aquest cor era part de la capella de la famlia Ricci, per les famlies Tomabuoni i Tornaquinci, ara molt ms riques que aquesta, es van fer crrec dels costos de la restauraci amb algunes condicions, com ara l'obligaci de conservar-hi els escuts dels Ricci, la qual cosa va donar lloc a una srie d'incidents. Aquests frescos, als quals van contribuir diversos ajudants, estan disposats en quatre cicles al llarg dels murs i tenen com a tema les vides de la Mare de Du i de Joan el Baptista. Afegit al seu inters artstic, aquestes obres sn particularment interessants pels nombrosos retrats de gran valor histric intrnsec i tamb pel seu valor tcnic per l'especial habilitat de Ghirlandaio amb el retrat.

Hi ha almenys vint-i-un retrats de membres de la famlia Tornabuoni i Tornaquinci; en l'ngel que s'apareix a Zacaries hi ha els retrats de Poliziano, Marsilio Ficino i d'altres; en l'Anunciaci d'Anna i Isabel s'hi pot reconixer a la bella Ginebra de Benci; a la Captura de Joaquim al temple hi apareixen retratats Mainardi i Baldovinetti (o potser l'ltima figura siga el pare del Ghirlandaio).

S'ha relacionat amb aquests frescos el retrat de Giovanna Tornabuoni (1488), del Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid. 

La Capella Ricci va ser reoberta i acabada l'any 1490; la taula de l'altar, ara retirada de la Capella, va ser probablement pintada per Ghirlandaio amb l'ajut dels seus germans David i Benet, tamb pintors tot i que de qualitat inferior. Altres treballs notables sn el retaule al tremp amb la Mare de Du adorada pels sants Zenobi, Just i d'altres, pintada a l'esglsia de Sant Just per ara conservada a la Galeria dels Uffizi, el Crist en la Glria amb Romuald i altres sants de l'abadia de Volterra, l'Adoracin dels Reis Mags de 1488 a l'esglsia dels Innocents (possiblement la seua millor creaci) i finalment la Visitaci conservada al Museu del Louvre i que s probablement la seua ltima obra, de 1491.

Ghirlandaio no es va dedicar massa al nu, una de les obres d'aquest tipus, el Vulc i els seus ajudants que forgen els llamps, va ser pintat per al Spedaletto per (com tantes altres citades per Vasari) s troba actualment perduda. Dos dels seus retrats es conserven a la National Gallery de Londres. Hi ha tamb alguns mosaics produts abans de 1491, dels quals el ms clebre s l'Anunciaci exposada sobre una de les entrades de la catedral de Florncia.

Darrers anys.
Domenico Ghirlandaio va morir de pesta l'11 de gener de 1494, i va ser sepultat a l'esglsia de Santa Maria Novella. Al llarg de la seua vida es va casar dues vegades i va deixar sis fills, dels quals tres varons i tres femelles. Va tenir una llarga i honorable lnia de descendncia, que va arribar fins al segle XVII, quan l'ltim membre del seu llinatge va abraar la vida monstica. s probable que Domenico morira en la pobresa, i totes les dades que es coneixen de la seua vida semblen indicar que va ser un home gentil, honorable, consciencis i de notable diligncia.



Consideracions sobre la seua pintura.

El valor artstic del Ghirlandaio pot considerar-se superior a tots els seus precursors i contemporanis, conformant junt amb Giotto, Masaccio, Filippo Lippi i Botticelli l'elenc dels ms grans pintors italians del Renaixement. El seu esquema compositiu s grandis i decoratiu, el seu clarobscur excellent, i en particular la seua tcnica de la perspectiva s molt elaborada. L's dels colors s ms discutible, sobretot als quadres al tremp, que apareixen sovint massa brillants, millorant molt als frescos. Va conrear exclusivament aquestes dues tcniques, i no mai la pintura a l'oli. 

Una certa duresa dels contorns, semblant a la dels personatges de les escultures de bronze podria indicar un formaci inicial al camp d'aquest tipus d'escultures. Va ser el primer a introduir en l'art florent la mescla d'art sacre i prof que ja es practicava prviament a Siena. Els seus dibuixos de les figures de Crist, la Mare de Du i els ngels no sn els de ms alt nivell; un defecte en els seus dibuixos que se sol ressaltar sovint s l'excessiva finesa de les mans i peus. Ghirlandaio va ser un mestre no ai satisfet, i va expressar una vegada el desig de tenir tots els llenos de muralla de Florncia per a cobrir-los de pintures. Deia als seus assistents al taller que  no rebutjaren cap encrrec que els oferiren, tot i que fra per a decorar un armari de senyora, i fins i tot va arribar a executar personalment treballs d'aquest tipus, malgrat el descontent dels seus aprenents. Malgrat l'xit, no va ser una persona vida de diners, com ho prova l'ancdota de la rapidesa amb qu va renunciar a un contracte extra referent als frescos de la Capella Ricci, oferit pel ric Tornabuoni.

Segons Vasari, Ghirlandaio va ser el primer a eliminar de les seues pintures l's dels daurats, estimant-se ms la representaci realista dels objectes que solien representar-se amb daurats.  Tot i aix, s'hi poden assenyalar algunes importants excepcions, com ara el llumins aisatge de l'Adoracin dels Reis Mags, exposat avui dia a l'Acadmia de Florncia, en qu va usar or.

Molts dels seus dibuixos i estudis sn de notable vigor grfic i poden contemplar-se a la Galeria dels Uffici.  Un dels grans mrits del Ghirlandaio s el d'haver iniciat en l'art a Miquel ngel, el qual, no obstant, no va romandre massa temps al seu taller.

Enllaos externs.

 Web Gallery of Art;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313855" title="Manuel Enrique Mejuto Gonzlez" nonfiltered="2739" processed="2729" dbindex="122917">

Manuel Enrique Mejuto Gonzlez (La Felguera, Astries, 16 d'abril de 1965) s un rbitre de futbol de la Primera Divisi espanyola.

Biografia.
Va comenar a arbitrar a les categories inferiors del futbol asturi. Al 1993 va rebre el premi Silbato de Oro per la seva actuaci a la Segona Divisi B. L'any segent va debutar a Segona Divisi, on noms hi rest una temporada, pujant a Primera. El seu primer partit a la mxima categoria estatal es va produir a un Real Valladolid-SD Compostela el 16 de setembre del 1995.

Ha arbitrat trenta-set partits de la Lliga de Campions, entre ells la final del 2005, entre el Liverpool FC i el AC Milan.

Representa la Real Federacin Espaola de Ftbol a la Eurocopa 2008.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313860" title="Tonk" nonfiltered="2740" processed="2730" dbindex="122918">

Tonk  fou un principat de l'ndia, a l' agncia Haraoti-Tonk a la Rajputana per amb part del territori a la ndia Central. Estava format per sis districtes separats un de l'altra per entre 32 i 400 km. A Rajputana hi havia els districtes de Tonk, Aligarh i Nimbahera, i a la ndia Central Chhabra, Pirawa, i Sironj.

La salutaci de l'estat era de 17 canonades.

 Geografia i clima .

Tonk i Aligarh eren districtes plans; Nimbahera estava creuat per una serralada, i els districtes del sud-oest eren un altipl; les muntanyes Chitor, al nord-est, incloen el puig ms alt de l'estat, amb 613 metres. La part nord i central de Chhabra era oberta i la resta muntanyosa i boscosa. Pirawa i Sironj eren parcialment de turons i una part de la serralada dels Vindhyas travessava de nord a sud Sironj i partia el districte en dues parts, amb la occidental a uns 550 metres d'altura mitjana.

Els rius principals sn els Banas (amb els afluents Mashi, Sohadra, Gambhir i Berach, aquestos dos darrers als districte de Nimbahera) i el Parbati al districte de Tonk 

El clima era sec per saludable a Tonk i Aligarh, per la malria es desenvolupava a la temporada de pluges; els vents calents es donaven a l'abril i maig i les nits comparativament fredes. Els altres districtes, propers a Malwa, gaudien de un bon clima; les pluges eren moderades i es produien principalment al juliol i agost.

La superfcie era de 6512 km2 dels que 2285 eren a Rajputana i la resta a l'ndia Central

 Poblaci .

L'estat estava formar per 1.294  ciutats i pobles. La principal ciutat era i s Tonk  (ciutat). Les altres quatre ciutats eren Nimbahera, Chhabra, Pirawa, i Sironj.

La poblaci al cens del 1881 era de 338.029 habitants, el 1891 de 380.069 habitants, el 1901 de 273.201  habitants  i el 1931 de 317.360  habitants.

La tnia principal eren els chamars (10%); els seguien els paixtus (6%),  els bramans (6%), els mahajans (5%), els mines (5%),  els gujars (,4,5%)  i els shaikhs (4,5%).

 Llengua i religi .

La llengua principal era  el  hind, el mewar i el urd; als districtes de l'ndia Central es parlava el malw.

Hinds eren el 82%, un 15%  eren musulmans (quasi tots sunnites),  i un 2% jains, i el 1% restant practicava altres religions entre els quals un petit nombre de cristians.

 Govern i administraci .

L'estat estava dividit en sis parganes  (pargana = districte), tres (els tres primers) a Rajputana i tres a l'ndia Central:
Aligarh;
Nimbahera;
Tonk;
Chhabra;
Pirawa;
Sironj;

L'administraci corresponia al sobir que porta el ttol de nawab (nabab), i estava assistit per un ministre i un consell; el crrec de ministre fou exercit durant molts anys per Sahibzada Sir Muhammad  Obaidullah Khan, per es va suprimir quan es va morir el 1903 i el consell va passar a tenir quatre membres. Sovint l'agent poltic, auxiliat pel consell, exercia important influncia en les decisions financeres, ja que l'estat estava endeutat. Cada districte tenia al seu front un nazim, assistit per dos peshkars (excepte a Aligarh on nomes estava assistit per un).


 Segells i moneda .

El 1901 hi havia 6 oficines de correus, una en cada capalera de districte;  quatre d'elles tenien telgraf. Emissions de segells fiscals prpies apareixen entre 1900 i 1945.

Circulava als districtes de Tonk i Aligarh la moneda anomenada chanwar shahi encunyada a Tonk desprs del 1873, formada per rpies i peces de coure; es va devaluar desprs de 1899 i finalment va desaparixer. A Sironj, desprs del 1862, circulava la moneda anomenada muhammad khani, que fou substituda al comenar el segle XX per la moneda britnica. Al altres districtes circulava la moneda britnica.

 Escut i bandera .

L'escut simplificat de l'estat era verd amb dues espases creuades de plata (puntes cap amunt) i sobre l'escut una mitja lluna amb puntes amunt i un estel de cinc puntes, probablement tot daurat.

L'escut complert era partit en chevron,  sinople sobre plata amb un disc sinople a la base i sobre una mitja lluna amb puntes amunt i un estel de cinc puntes, probablement tot daurat. L'escut estava aguantat per dos cavalls naturals de color marron, descansant sobre una cinta de sinople amb una inscripci de plata en lletres arbigues i llengua urd, que era el lema de l'estat: "Nasr Minullah" (Deu dona la victria).

L'escut reial era verd amb un escut rod de sinople i vora daurada al centre  amb cinc boles daurades a l'interior; sota de l'escut rod dues espases creuades (puntes cap avall)  de plata, i a la part damunt  l'escut rod dos sabres creuats (puntes per amunt) tamb de plata. Per sobre un elm de plata amb ornaments daurats i llambrequins daurats; per damunt una mitja lluna amb puntes amunt i un estel de cinc puntes, tot daurat  o platejat. L'escut estava aguantat per dos cavalls naturals de color marron, descansant sobre una decoraci daurada que aguantava una cinta de sinople amb una inscripci de plata en lletres arbigues i llengua urd, que era el lema de l'estat en angles  "God  giveth victory" (Deu dona la victria). Entre l'escut i la cinta la paraula "Tonk".

La bandera de l'estat era rectangular verd sobre blanc, proporci 2:3. La mateixa bandera era tamb l'estendard reial.

Anteriorment (abans de 1877) la bandera era blanca amb la ma de Ftima en vertical en verd al centre. Proporci variable entre aproximadament 1:2 i 2:3

 Exrcit i policia .

L'estat disposava d'un exrcit que fou considerablement redut al llarg del segle XIX a noms 1732 homes dels que 443 eren de cavalleria, 243 d'artilleria i 1046 de infanteria. Hi havia 82 canons dels que funcionaven 74. 

La policia, exclosos els policies locals o chaukidar, estava formada per 850 homes (1 per cada 321 habitants). Hi havia una pres central a Tonk i una subsidiria a cada capalera de districte.

 Justcia .

Les corts inferiors eren les dels nazims, per a Aligarh i Tonk no tenien jurisdicci civil, que en els casos poc importants eren jutjats pels peshkars i els casos civils ms importants passaven a la Cort Civil (nazim diwani)  amb seu a la capital, la qual, amb assistncia d'un naib-nazim, emetia els judicis. Una cort superior era els nazim faujadari i per damunt la Cort d'Apellaci que estudia tots els casos importants i les apellacions de les altres corts; per damunt s'havia d'apellar al consell i al nawab, que a ms era el nic que podia dictar sentencies de mort.

 Possessi de la terra .

La possessi de la terra era en arrendament de l'estat amb les modalitat de khalsa , jagir, istimrari  i muafi. Les tres primeres modalitats ocupen 2050 km2 (30% de l'estat). La majoria de jagidars eren membres de la famlia reial; els que no ho eren pagaven un tribut extraordinari per la successi; en general no es feien serveis per es podien fer en casos de necessitat; l'adopci era permesa per parents propers per havia de ser aprovada pel nawab; els istimraris pagaven una renda fixa anomenada nazardna, i havien de fer serveis segons els seus mitjans. Les terres muafi eren concedides en recompensa o com a caritat, i els seus possedors pagaven una quantitat fixa a l'any anomenada saldna; a les terres khalsa els cultivadors pagaven la renda al darbar (govern) i si no pagaven n'eren expulsats.

Un anterior sistema de recaptaci fou abolit el 1887 quan es va establir una mena de cadastre que va entrar en funcionament de fet entre 1890 i 1892 per un perode de proba de 15 anys (fins el 1903 i prorrogat fins el 1908).

 Economia i comunicacions .

La majoria de la poblaci vivia de l'agricultura, i directa i nicament el 46 %; un 10% es dedicaven a treballar les pells, el vor i els corns, i els ossos, i un 5% a la industria del cot. Els sis districtes tenen una extensi cultivada similar i les terres de tots ells s bona i t prou aigua. Les terres khalsa cobrien una superfcie de 4625 km2 (69% del total) . La superfcie cultivable era de 3227 km2 per noms s'aprofitava el 35% (59% a Aligarh, 54% a Tonk 21% a Sironj). Els cultius principals eren el jowar (36%), blat (21%), gram (10%), moresc (7%), tila (5%), cot (4%) i opi (3%). El blat es cultivava principalment a Sironj i l'opi a Chhabra, Nimbahera i Pirawa. 

La ramaderia era de qualitat inferior als districtes de Rajputana i els millors animals eren importats. En canvi els de l'ndia Central eren de millor classe.

El 5% de les terres cultivades estaven irrigades principalment per deus. 

La fusta, teka i ban, es trobava a Chhabra i Sironj, i el sndal a Pirawa.

Hi havia mines de ferro a Amli (Aligarh), a Dungla (a Nimbahera) i a Latehri (a Sironj) per al comenament del segle XX no s'explotaven. Pedra arenosa per construcci n'hi havia al districte de Nimbahera.

El cot es manufacturava arreu per les millors manufactures eren les de Tonk i Sironj. A Nimbahera es manufacturaven objectes d's diari; als districtes de l'ndia Central es produen guitarres i objectes de fusta i vor.

L'exportaci principal eren els cereals, seguits del cot, opi, pells i robes de cot; les importacions eren sal, sucre, arrs, objectes fets a Anglaterra, tbac i ferro. El comer es feia principalment amb Jaipur per carretera i en tren amb Agra, Bombai, Calcuta, Cawnpore i altres. Els districtes de l'ndia Central comerciaven tamb molt amb  Gwalior, Indore, Jhansi, i Ujjain. 

La fam afectava principalment als districtes ms al nord a la Rajputana (Tonk i Aligarh). Greus foren les fams de 1868, 1896 i 1899-1900; en tots els casos l'ndia Central no en va patir els efectes. A la darrera va morir el 50% del bestiar dels districtes de Rajputana. La gana del 1901-1902 es va deure principalment a les depredacions de les rates i a la manca de pluges, per fou menys mortfera que la anterior.

El ferrocarril Rajputana-Malwa corria uns 30 km per l'estat al districte de Nimbahera (aquesta secci fou oberta al trfic el 1881) amb una estaci. Un petit trajecte de 3 km de la lnea Bina-Baran corre pel districte de Chhabra, construda pel govern de l'estat i oberta el 1899, per fou venuda a l'estat de Gwalior. La carretera principal uneix Tonk amb Jaipur que t uns 20 km a l'estat i es va construir el 1877.

 Educaci i sanitat .

El 97,7% de la poblaci era analfabeta el 1901 (95,6% homes i 99,9 % dones). Aquestes dades sn de conjunt, per els districtes de l'ndia Central tenien ms analfabets que els de Rajputana. Excloses les escoles indgenes fora del control de l'estat, hi havia 15 centres educatius, 10 per nois i 5 per noies, i assitien a classe 800 alumnes, la meitat dels quals musulmans 

L'estat disposava de tres hospitals a la capital i cinc dispensaris, un a cada cap de districte. Es van assistir a 33.996 pacients el 1904 i es van fer 2595 operacions quirrgiques.

 Histria .

La dinastia reial pertany a l'tnia dels paixtus o patans de l'Afganistan, tribu buner. En el regnat de Muhammad Shah, un cap dels buner, Talek Khan, va deixar el seu pas per anar a servir al Rohilkhand amb Ali Muhmmad Khan, un dels caps dels rohilla. El seu fill Haiyat Khan va rebre algunes terres a Moradabad.

Va tenir el 1768 un fill de nom Amir Khan, que de jove fou mercenari i el 1798 era comandant d'un exrcit important al servei de Jaswant Rao Holkar, i fou enviat en campanya contra Sindhia el peshwa maratha, i contra els britnics; tamb se li va encarregar el reclutament i el cobrament de taxes a Rajputana i Malwa; en l'acord entre Amir Khan i Holkar es va establir que els dos homes es repartirien per igual el producte dels saquejos i les terres conquerides i per aix el mateix va rebre d'Holkar (Indore) el districte de Sironj, al que es van afegir Tonk i Pirawa el 1806, Nimbahera el 1809 i Chhabra el 1816. Quan els britnics van entrar a Malwa, Amir els va enviar una delegaci i es va voler posar sota el seu protectorat per en unes condicions que no foren acceptades pels britnics que li van oferir reconixer les seves possessions per havia d'abandonar el sistema de saqueig i llicenciar el seu exrcit de 52 batallons d infanteria i el cos de cavalleria afganesa, i entregar l'artilleria excepte 40 canons; en canvi perdria les conquestes fetes als estats rajputs sota violncia; Amir finalment va acceptar i el tractat es va signar el novembre de 1817, quedant en el seu poder els cinc districtes als que els britnics van afegir la pargana de Rampura (desprs Aligarh) com a concessi lliure contra el pagament inicial de 3 lakhs (desprs suprimit).

Amir Khan va morir el 1834 i el va succeir el seu fill Wazir Muhammad Khan, que durant la rebelli de 1857 va rebutjar amb poques forces un atac del nawab de Banda i de Tantia Topi al fort de Tonk; per aquest servei la seva salutaci fou elevada de 15 a 17 canonades; el 1862 va rebre l'habitual sanad (decret) que li garantia el dret d'adopci i la successi segons la llei islmica.

Va morir el 1864 i el va succeir el seu fill Muhammad Ali Khan, que fou molt impopular; va prohibir la construcci de temples hinds i fins i tot reparacions dels que ja existien, i va utilitzar tota mena de mitjans per augmentar la recaptaci. A causa de la seva complicitat en un atac a traci al thakur de Lawa, el seu tributari, per part d'un oncle rebel i els seus seguidors, fou deposat el 1867 pel govern britnic i posat sota residncia vigilada a Benares on va morir el 1895. La salutaci va ser rebaixada a 11 canonades (no va tornar a les 17 canonades fins el 1877 de manera vitalcia pel sobir i el 1878 de manera permanent).

Muhammad Ali Khan fou substitut pel seu fill Muhammad Ibrahim Ali Khan. Durant dos anys l'estat fou administrat per un consell de regncia controlat pel resident britnic i a finals del 1870 el poder fou transferit al nawab. Sota aquest nabab es va construir el ferrocarril al districte de Chhabra, es van establir corts regulars de justcia, escoles, hospitals i dispensaris; el 1899-1900 va fer front a la gran fam.

Va morir el 23 de juny de 1930 i el va succeir el seu fill gran Muhammad Saadat Ali Khan, fins a la seva mort el 31 de maig de 1947. Va seguir el seu germ Muhammad Faruq Ali Khan que va morir al cap d'un any (1948) i el va succeir el seu fill Muhammad Ismail Ali Khan.  

L'estat va formar part de la Uni del Rajasthan amb Banswara, Bundi, Dungarpur, Jhalawar, Kishangarh, Pratapgarh, Shahpura, i  Kotah, establerta formalment el 25 de mar de 1948 a la que es va afegir Udaipur tres dies desprs i formalment el 18 d'abril de 1948. El 30 de mar de 1949 s'hi van unir els grans estats (principalment Jaipur, Jodhpur, Jaisalmer i Bikaner) i es va formar el Gran Rajasthan, i finalment s'hi va incorporar la Uni de Matsya el 15 de maig de 1949 i es va former l'estat de Rajasthan.  El maharaj va morir el 1974.

 Llista de nababs .
Amir Ali Khan 1818-1834, ;
Muhammad Wazir Khan  1834-1864;
Muhammad Ali Khan  1864-1867;
Muhammad Ibrahim Ali Khan 1867-1930 ;
Muhammad  Saadat Ali Khan 1930-1947;
Muhammad Faruq Ali Khan  1947-1948;
Muhammad Ismail Ali Khan 1948-1949;

 Notes .


 Referncies .

Llista de governants i genealogia d'Henry Soszynski, Brisbane (AUS);
Imperial Gazetteer of India, volum 23, Oxford 1908-1931;
Andr Flicher "Drapeaux et Armoiries des Etats Princiers de l'Empire des Indes", Dreux 1984;
John Mc Meekin, Arms & Flags of the Indian Princely States, 1990;
The court Fee and Revenue Stamps of the Princely States of India, Adolph Koeppel & Raymon D. Manners, Nova York 1983;

 Vegeu tamb .

Tonk  (ciutat);
Districte de Tonk;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313862" title="Wolfgang Jugler" nonfiltered="2741" processed="2731" dbindex="122919">
Wolfgang Jugler (7 de mar de 1922) va ser cap superior d'assalt de la 1a Divisi Leibstandarte SS Adolf Hitler i escorta d'Adolf Hitler
. Es va refugiar an la Costa del Sol, igual que nombroses personalitats nazis i feixistes de l'exterior d'Espanya desprs de la derrota de les potncies de l'Eix en la Segona Guerra Mundial, que van trobar en l'Espanya franquista la protecci del dictador, i per tant la seva salvaci. Viu en la urbanitzaci Lindasol de Marbella, on va adquirir el seu pis en 1978. Debia a la comunitat de propietaris 4.689 euros.

 Referncies. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313867" title="Eurominority" nonfiltered="2742" processed="2732" dbindex="122920">
Eurominority (Organitzaci de les Minories Nacionals) s una associaci creada el 1999 per Mikael Bodlore-Penlaez, Darko Gavrovski, Perdu Perra i Johannes Hofmeister per tal de defensar i difondre informaci de les nacions sense estat, minories nacionals i culturals, pobles autctons, grups tnics, territoris especfics amb fort particularisme i amb tendncies separatistes a Europa. Mant una xarxa de 114 corresponsals i una base de dades en 30 llenges, entre elles el catal, sobre la situaci de les minories. Tamb elabora cartells i mapes temtics. La seu s a Kemper (Bretanya).

 Vegeu tamb .
 CIEMEN;

 Enllaos externs .
 Web d'Eurominority;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313868" title="Ofiurodeu" nonfiltered="2743" processed="2733" dbindex="122921">

Els ofiurodeus (Ophiuroidea) sn una classe d'equinoderms amb similituds amb els individus de la classe asterodeus o estrelles de mar. S'alimenten principalment de joves molluscs i d'anllids, i de restes orgniques que troben en els fons marins. Els seus cinc braos sn fins, el disc central s ms petit i ben individualitzat i no posseeixen anus; el material de rebuig s'elimina per la boca. Els ofiurodeus sn marins, i tots es desplacen pels fons marins, des del litoral fins a grans profunditats; se n'ha trobat fins a 4.000 metres de fondria. Tenen una distribuci global i es poden trobar en tots els mars.

 Morfologia i anatomia .

Els ofiurodeus s caracteritzen per tenir un cos discodal aixafat per la cara inferior, del qual surten cinc braos completament independents del cos, el que els distingeix clarament de les estrelles de mar.

Els braos dels ofiurodeus sn prims, serpentiformes, subcilndrics, amb una secci rodona; sn molt llargs respecte al cos i susceptibles de moviments ondulants i que poden ser rpids. Aquests braos prims i llargs, que es mouen fent amb aquests caracterstics moviments ondulants fa que popularment se'ls conegui com a ballarines o estrelles serp.

El seu eix est compost d'un gran nombre de petites plaques o discs calcaris, anomenats vrtebres, que estan articulats entre ells i units per lligaments flexibles i msculs. Estan recoberts de plaques i, sovint, porten espines; estan provets de peus rudimentaris, amb pedicellaris reduts i sense ventoses i, per tant, no els serveixen per a la locomoci.

Totes les vsceres centrals estan en el cos discodal. L'aparell digestiu t una boca en el centre de la cara ventral, un esfag que condueix a un estmac gruixut en forma de sac lobulat, i manca d'anus. A diferncia de les estrelles de mar, no t cap glndula als braos. Al voltant de l'esfag es pot observar un collaret nervis que envia un nervi central a cadascun dels braos. Una xarxa de naus cont un lquid anleg a l'aigua de mar, amb alguns glbuls ameboides. Tenen una respiraci branquial.

La majoria dels ofiurodeus responen al tipus que s'acaba de descriure, per existeix una petit grup d'aspecte molt diferent; sn els eurialins, un subordre caracteritzat perqu tenen els braos ramificats.

 Reproducci .

En general, els sexes sn separats, per hi ha espcies hermafrodites. 

Les glndules genitals s'obren en butxaques, en nombre parell, situades a la base de cadascun dels cinc braos. Aquestes deu butxaques poden servir, en certes espcies, per a la incubaci dels joves.

Els ofiurodeus posen ous que produeixen larves pelgiques, amb una estructura i una metamorfosis complicades, conegudes com a ofiopluteus. Quan el jove ofiurodeu est prou desenvolupat, la larva va a parar al fons, es disgrega, i posa aix en llibertat l'animal.

Sistemtica.
Llista dels tres ordres, sis subordres i disset famlies:



 Ordre Oegophiurida;
 Subordre Zeugophiurina;
 Famlia Ophiocanopidae;
 Ordre Ophiurida Mller and Troschel, 1840;
 Subordre Chilophiurina Matsumoto, 1915;
 Famlia Ophiocomidae Ljungman, 1867;
 Famlia Ophiodermatidae Ljungman, 1867;
 Famlia Ophioleucidae;
 Famlia Ophionereididae Ljungman, 1867;
 Famlia Ophiuridae Lyman, 1865;
 Subordre Gnathophiurina Matsumoto, 1915;
 Famlia Amphilepididae Matsumoto, 1915;
 Famlia Amphiuridae Ljungman, 1867;
 Famlia Ophiactidae Matsumoto, 1915;
 Famlia Ophiothricidae Ljungman, 1866;
 Subordre Laemophiurina Matsumoto, 1915;
 Famlia Hemieuryalidae;
 Famlia Ophiacanthidae Perrier, 1891;
 Ordre Phrynophiurida Matsumoto, 1915;
 Subordre Ophiomyxina Fell, 1962;
 Famlia Ophiomyxidae Ljungman, 1866;
 Subordre Euryalina Lamarck, 1816;
 Famlia Asteronychidae Mller and Troschel, 1842;
 Famlia Asteroschematidae Verrill, 1899;
 Famlia Euryalidae;
 Famlia Gorgonocephalidae Ljungman, 1867;

 Referncies .

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313871" title="Tipuana tipu" nonfiltered="2744" processed="2734" dbindex="122922">


Tipuana tipu o Accia rosa s un arbre de la famlia Fabaceae  (Papilioncia).

s originari del Brasil, Argentina, Uruguai i Paraguai.

s un arbre semicaducifoli (les fulles cauen molt ms tard que en altres caducifolis), corpulent, de 10-15 m de altura, resistent i de rpid creixement.

Les flors sn grogues i els fruits en smara.

s molt utilitzat com a arbre ornamental (tamb a Barcelona)

Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313877" title="Msica antiga" nonfiltered="2745" processed="2735" dbindex="122923">
El concepte de msica antiga, inicialment es referia a la msica anterior a l'adveniment del Classicisme, des d'una concreci de la histria de la msica de concebia aquest estil com l'inici d'un gran cicle que portava cap al romanticisme i d'aquest cap a la modernitat i l'actualitat; en definitiva, cap a all que tradicionalment s'anomen la msica contempornia. Els defensors del concepte i denominaci de msica antiga, que va esdevenir, a ms, una etiqueta amb valor comercial. 

Aquesta denominaci, per, no feia referncia, noms, al perode en qu s'havia compost la msica que s'hi englobava, sin que incloa una determinada manera d'encarar-ne la interpretaci: amb criteris musicolgics, partint del coneixement dels terics de l'poca, aix com dels context, i fent s dels instruments per als quals el repertori en qesti havia estat pensat (o utilitzant rpliques modernes fetes igualment amb criteris historicistes). 

Progressivament, el contingut eminentment cronolgic de la denominaci ha anat deixant lloc a un fons ms actitudinal, ms referit a la manera d'encarar la interpretaci. Aix, doncs, davant de les dues grans postures amb qu tradicionalment hom considera que es pot encarar la interpretaci musical d'obres del passat, ja sigui en referncia o servitud a les pretensions inicials del compositor i/o de la situaci que en gener la creaci, o dirigint-se eminentment als oients contemporanis que sn els nics possibles, la msica antiga tradicionalment s'ha arrenglerat amb la primera proposta i ha fet bandera d'uns plantejaments cientfics, musicolgics, per aconseguir-ho.

En els darrers anys, per, i coincidint amb l'inters creixent que la musicologia ha anat mostrant per perodes de la histria de la msica posteriors al Barroc, els criteris interpretatius que sn a la base de la msica antiga s'han aplicat a msiques compostes amb posterioritat; fins i tot obres de principis del segle XX s'han abordat amb aquesta concepci.

Simultniament, alguns dels grans noms de la msica antiga han reivindicat que la seva labor no sols t un pol de referncia, en les dates de composici d'aquestes obres, sin que en tenen un altre, en la contemporanetat dels auditoris als quals es dirigeixen, cosa que -implcitament- sembla que els eximeix de l'observana estricta del mtode musicolgic.

Sn noms importants en la msica antiga: Jordi Savall, Trevor Pinnock, John Elliott Gardiner, Nikolaus Harnoncourt o Ren Jacobs.

Aix, doncs, el concepte de "msica antiga" s del tot diferent del de "msica de l'antiguitat" amb el qual no es pot confondre en absolut.

 Referncies. 
HAYNES, Bruce: The End of Early Music: A Period Performer's History of Music for the Twenty-first Century. Oxford University Press. 2007.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313878" title="Msica contempornia" nonfiltered="2746" processed="2736" dbindex="122924">
La msica contempornia, tradicionalment, ha estat tota aquella que s'ha creat a Occident d'en de l'adveniment de l'atonalitat. Malgrat l'anacronisme que per a alguns resulti d'aplicar aquesta denominaci a msiques compostes fa aproximadament un segle, sembla que el trencament ocasionat per l'esfondrament del sistema tonal -en el terreny de la msica culta- ha estat tan important que la denominaci ha fet fortuna com a sinnim de msica culta occidental dels segles XX i XXI.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313892" title="Karl Kling" nonfiltered="2747" processed="2737" dbindex="122925">
 Karl Kling  va ser un pilot de curses automobilstiques alemany que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Karl Kling va nixer el 16 de setembre del 1910 a Giessen, Alemanya i va morir el 18 de mar del 2003 a Lake Constance, Sussa.


 A la F1 .

Va debutar a la quarta cursa de la temporada 1954 (la cinquena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 4 de juliol del 1954 el GP de Frana al Circuit de Reims-Gueux.

Karl Kling va participar a onze curses (amb dos podis) puntuables pel campionat de la F1, disputades en dues temporades diferents,  les corresponents als anys 1954 i 1955.


 Resultats a la Frmula 1 .



(*) Cotxe compartit.


 Resum .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313897" title="Hubert de Lieja" nonfiltered="2748" processed="2738" dbindex="122926">

Hubert de Lieja (nascut vers 655 a Tolosa i mort al 30 de maig de 727 a Tervuren al ducat de Brabant era bisbe de Maastricht i de Lieja de 705 a 727).

Hubert era el fill de Boggis o Bodogisel, duc d'Acquitnia i un cortes de ma cort de Teoderic III rei de Nestria a Pars i desprs a la cort de Pip d'Herstal a Metz. Va casar Floribanna, filla del comte de Lovaina que va morir en donar la vida al seu fill Floribert.

Al 705 va esdevenir bisbe de Maastricht. En veure que el culte de Lambert de Lieja es desenvolupava entorn del lloc del seu assassinat a Lieja, va decidir de transferir la despulla del sant a aquesta ciutat i construir una nova catedral dedicat al sant. Segons Jean-Kouis Kupper, el seu primer objecte era la promoci del culte de Sant Lambert. Tot i aix, el poble va crixer i entre 768 i 794 es van trobar monedes encunyades Leodico. Les circumstncies de la transferncia de la seu del bisbat de Maastricht a Lieja no sn pas clares, per un dels factors principals pot haver sigut el fet que Carlemany va estar-se fora sovint al palau d'Herstal. Segons Kupper, Hubert va contribuir molt a promoure Lieja , car el culte de Sant Lambert, i pot ser la devoci dels reis carolingins per a aquest martir expliquen que Lieja va esdevenir la seu bisbal.[ ] El tercer factor va ser el programa de construcci de Notger.

Al 727, el seu fill Floribert van succeir-li.

Les seves restes van transferir-se el 825 a la ciutat d Andagium (avui Saint-Hubert) que va esdevenir un lloc de romeria. Durant la revoluci francesa, les seves relquies van desaparixer.
La llegenda i els usos.

La llegenda conta que va retirar-se a les selves ardeneses i que en caar va trobar-se un dia amb un crvol que portava una creu a les seves banyes. Va convertir-se al catolicisme i comenar a propgar la fe. Per aix es considerat com el patr de la caa. Desprs el seu patronatge va eixamplar-se a sectors tan diversos com la natura i el medi ambient, els carnissers, els treballadors del metal, els reparadors de rellotges, els armers i els ptics. Al 3 de novembre solia menjar pa d'Hubert, que hagus de protegir humans i gossos contra la rbia. La seva festa se celebra el 30 de maig. 

Amb Antoni l'Ermita, Quir de Roma i Corneli de Roma fa part dels quatre mariscals de Dus. El seu atribut iconogrfic s un crvol blanc amb un crucifix a les banyes. Es pensa que s una reminiscncia d'una devinitat de crvol precristiana. Les banyes que creixen i que cauen cada any serien un smbol arquetpic del cicle de la natura que es troba tamb al culte de Dions, d'Acte i del dus cltic Cernunnos. 

Veneraci.
La veneraci del sant va propagar-se molt rpidament al territori del bisbat de Lieja i a l'Alemanya actual
 El sant va donar el seu nom a les localitats de ;
Blgica de Sint-Huibrechts-Lille, Sint-Huibrechts-Hern i Saint-Hubert;
 Alemanya a Sankt Hubert;
Frana, Poix-Saint-Hubert, a Saint-Hubert-de-Rivire-du-Loup i Saint-Hubert (Moselle);
Tamb hi ha esglsies dedicades a Hubert a 
Blgica a Amel, Foucets, Aubel, Baisy-Thy, Courcelles, Durnal, Haccourt, Heusy, Lavoir,  Libin, Bbange, Pesche, Ramillies, Houmart,  Stoumont, Terwagne;
 Frana a Braux, Chauvency-Saint-Hubert, Courvires, Delain, Illange, La Nouaye, Metz, Neulette, Waville;
Luxemburg a Kaunerf;
Canad a Saint-Hubert (Qubec);
als Pasos Baixos a Mill en Sint-Hubert;

Vegeu tamb.
Llista dels bisbes de Lieja
Referncies.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313910" title="quei Clube de Barcelos" nonfiltered="2749" processed="2739" dbindex="122927">


L'quei Clube de Barcelos s un club d'hoquei patins de la ciutat de Barcelos (Portugal). s un dels equips d'hoquei patins ms famosos de Portugal i d'Europa. Se'l coneix com a "quei de Barcelos", "OCB", "OC Barcelos", o simplement "Barcelos". A la temporada 2005-2006 qued en 3r lloc del Campionat Portugus d'Hoquei.

Palmars.
 1 Copa Intercontinental (1992);
 1 Copa d'Europa (1990/91);
 1 Recopa d'Europa (1992/93);
 1 Copa de la CERS (1994/95);
 1 Supercopa d'Europa (1990/91);
 1 Torneig Ciutat de Vigo (1991);
 3 Lligues de Portugal (1992/93, 1995/96, 2000/01);
 4 Copes de Portugal (1991/92, 1992/93, 2002/03, 2003/04);
 4 Supercopes de Portugal (1993, 1998, 2002/03, 2003/04);

Plantilla 2007-2008.


Entrenador:  Vtor Silva
Preparador fsic:  Fernando Sousa

Enllaos externs.
 Web oficial de l'OC Barcelos;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313912" title="Udaipur" nonfiltered="2750" processed="2740" dbindex="122928">


Principat de Rajputana, amb capital a Udaipur (ciutat), tamb conegut com Mewar;
Principat de l'ndia Central, vassall de Surguja, vegeu Udaipur (Surguja). La capital era Dharmjaygarh;
Udaipur (ciutat), capital de Mewar;
Udaipur Village, divisi de l'antic principat de Tripura;
Udaipur (vila), capital de la divisi d'Udaipur Village a Tripura;
Udaipur (Shakhawati), ciutat principal del Shakhawati.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313914" title="Royan" nonfiltered="2751" processed="2741" dbindex="122929">

Royan s un municipi francs, situat al departament de Charente Martim i a la regi de Poitou-Charentes. L'any 2005 tenia 18.100 habitants.
Aquesta vila actualment basa la seva economia en el turisme i la cultura.
s un gran centre turstic, amb urbanitzacions, hotels i altres equipaments. 

T dos ports (pesquer i esportiu).

Llocs d'inters.
Esglsia Notre-Dame;
Palau de les congreses;
Port;
Platja de La grande conche;

Fills i filles illustres.
Pierre Dugua de Mons;
Jacques Fontaine III;
Auguste Rateau;
Enllaos externs.
Ciutat de Royan
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313917" title="John Riseley-Prichard" nonfiltered="2752" processed="2742" dbindex="122930">
John Henry Augustin Prichard, desprs Riseley-Prichard va ser un pilot de curses automobilstiques britnic que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Riseley-Prichard va nixer el 17 de gener del 1924 a Hereford, Anglaterra i va morir el 8 de juliol del 1993 a Baan Kai Thuan, Tailndia.


 A la F1 .

Va debutar a la cinquena cursa de la temporada 1954 (la cinquena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 17 de juliol del 1954 el GP de Gran Bretanya al Circuit de Silverstone.

Riseley-Prichard va participar a una nica cursa puntuable pel campionat de la F1, no aconseguint acabar-la i no assolint cap punt pel campionat de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313918" title="Bill Whitehouse" nonfiltered="2753" processed="2743" dbindex="122931">
 Bill Whitehouse  va ser un pilot de curses automobilstiques britnic que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Bill Whitehouse va nixer el 1 d'abril del 1909 a Plumstead, Anglaterra i va morir el 14 de juliol del 1957 en un accident al Circuit de Reims-Gueux, Frana.


 A la F1 .

Va debutar a la cinquena cursa de la temporada 1954 (la cinquena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 17 de juliol del 1954 el GP de Gran Bretanya al Circuit de Silverstone.

Bill Whitehouse va participar a una nica cursa puntuable pel campionat de la F1, no aconseguint acabar-la i no assolint cap punt pel campionat de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313919" title="Clemar Bucci" nonfiltered="2754" processed="2744" dbindex="122932">
 Clemar Bucci  va ser un pilot de curses automobilstiques argent que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Clemar Bucci va nixer el 4 de setembre del 1920 a Zmar Pereyra, Argentina.


 A la F1 .

Va debutar a la cinquena cursa de la temporada 1954 (la cinquena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 17 de juliol del 1954 el GP de Gran Bretanya al Circuit de Silverstone.

Clemar Bucci va participar a cinc curses puntuables pel campionat de la F1, disputades en dues temporades diferents,   les corresponents als anys 1954 i 1955.


 Resultats a la Frmula 1 .



(*) Cotxe compartit.


 Resum .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313920" title="Antropomorfisme" nonfiltered="2755" processed="2745" dbindex="122933">

Antroporfisme s la tendncia a considerar realitats o elements no humans com si fossin humanes. Aquestes realitats poden ser dus o elements naturals com animals, estrelles o planetes, muntanyes, rius, arbres, etc.

La paraula ve del grec (anthhopos home i morphe forma) "amb forma humana". 

L'antropomorfisme es pot entendre en dos sentits, des d'un punt de vista fsic, quan apreciam formes humanes en elements naturals (una arrel, un nvol...) Per tamb es pot entendre en sentit mental, quan atribum caracterstiques humanes, com el llenguatge o la capacitat de raonar a determinats elements no humans (com passa als dibuixos animats). Tamb es parla de personalitzaci per referir-se a aquesta tendncia.

L'antropomorfisme s un tret caracterstic de molts mites. A la mitologia grega els dus s'assemblaven molt als homes, no noms en la forma fsica, sin que fins i tot, tenien els seus mateixos defectes (enveja, ira, gelosia, etc.) com ja denunci Xenfanes.

 Enllaos externs .

 ;

 Enciclopdia Catalana;

  Imatges sobre Antropomorfisme;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313931" title="Jard Botnic de Barcelona" nonfiltered="2756" processed="2746" dbindex="122934">

El Jard Botnic de Barcelona es un jard botnic en l'area de Montjuc de Barcelona, situat entre alguns estadis emprats als Jocs Olmpics de 1992. Encara que un jard botnic es va establir a Barcelona a principis de 1888, els jardins actuals daten de 1999.

Els jardins estan especialitzats en plantes i comunitats d'aquelles arees amb clima mediterrani i esta dividir en arees que representen les arees principals. Aquestes son Australia, Chile, California, Sud Africa, l'area mediterranea de l'oest i l'area mediterranea de l'est. Una secci especifica esta dedicada a la flora de les Illes Canries. 

 Enllaos externs.
 El Jard Botnic de Barcelona (lloc web oficial);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313935" title="Almoga" nonfiltered="2757" processed="2747" dbindex="122935">

Almoga s un municipi d'Andalusia, a la provncia de Mlaga. Limita al nord amb el municipi d'Antequera, a l'est amb Casabermeja i Mlaga, al sud amb els municipis de Mlaga i Crtama, i a l'oest amb el municipi d'lora El nucli de poblaci est situat sobre un terreny suau i ondat la mxima altura del qual s la de Sancti Petri (794 m.) Les terres estan banyades pel riu Campanillas i els rierols de Cauche i de les Oliveres. La seva economia se centra en l'agricultura, especialment en l'explotaci de l'ametller i l'olivera.
Historia. 
L'origen d'Almoga s remot; s'han trobat vestigis d'algunes pintures rupestres d'edat prehistrica en algunes coves del terme municipal; tamb s'han trobat restes de la presncia romana en diversos punts del poble, per no s fins a la dominaci musulmana quan es crea el nucli de poblaci actual al voltant del castell, del que actualment noms queden unes restes de la torre de la vela. El nom d'Almoga en rab era Al-Mexia, que segons versions distintes de dos historiadors, un es decanta per la derivaci del nom d'una tribu berber del llinatge dels al-mexies, i uns altres afirmen que vol dir "La Bella".

Enllaos externs.
Almogia.net, el frum de notcies d'Almoga;
Informaci sobre Almoga;
La Zanga, joc de cartes tpic d'Almoga;
;
;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313938" title="Camille d'Hostun de La Baume" nonfiltered="2758" processed="2748" dbindex="122936">

Camille d'Hostun de La Baume, Duc de Tallard (14 de febrer de 1652 - 20 de mar de 1728) fou un militar, aristcrata i diplomtic francs al servei de Llus XIV de Frana durant la Guerra de Successi Espanyola. Nomenat comandant en cap de l'exrcit francobavas al front continental durant la campanya del Rin, fou derrotat i capturat a la Batalla de Blenheim. 

Expedient militar.
Guerra francoholandesa.
El Duc de Tallard entr en l'exrcit francs a l'edat de 15. Lluit en la Guerra francoholandesa a Flandes sota les ordres del Prncep de Cond i des de 1674 sota les ordres del Vescomte de Turenne a Alscia. 

Guerra dels Nou Anys.
Ms tard se'l promovia al grau de mariscal de camp i lluit en la Guerra dels Nou Anys (1688-1697).

Missi diplomtica prvia a la Guerra de Successi.
La seva amistat amb el rei Llus XIV de Frana li assegurava una posici d'autoritat i desprs de la Guerra dels Nou Anys fou designat ambaixador a la Cort d'Anglaterra. El seu coneixement excepcional sobre els afers poltics europeus es mostr altament valuable. Al 1701 el rei consort d'Anglaterra, l'holands protestant Guillem III, successor del derrocat rei d'Anglaterra de la Casa Estuard, James II, s'un a la Gran Aliana de la Haia i declar la guerra a Frana. Com a resposta, Llus XIV de Frana reconegu a Jaume Estuard com a legtim successor al tron d'Anglaterra i arran d'aquests fets el rei Guillem III expulsava el duc de Tallard de Londres l'any 1702.

Guerra de Successi Espanyola.
La carrera militar de Tallard arrib al seu punt culminant durant la Guerra de la Successi Espanyola. El 7 de setembre de 1703, el Duc de Borgonya i el mateix Duc de Tallard prenien la ciutat de Breisach i mitjans d'octubre assetjaren Landau.

A la Batalla d'Speyerbach el Duc de Tallard derrot les tropes del Prncep de Hesse-Cassel que avanaven per alliberar la ciutat. Dos dies desprs queia la ciutat de Landau. En reconeixement, el Duc de Tallard fou nomenat Mariscal de Frana.

El 1704, el Duc de Tallard fou enviat per reforar les tropes franco-bavareses del Prncep de Baviera, aliat de Frana, i del Comte de Marsin, que es trobaven amenaades per l'exrcit confederat del Duc de Marlborough i del Prncep de Savoia. El Duc de Tallard sort de la ciutat d'Estrasburg l'1 de juliol, per el setge de Villingen no reeix i el setge fou aixecat el 22 de juliol. Tot i aix, el Duc de Tallard aconsegu portar 34,000 homes a travs de la Selva Negra i arrib a Ulm ek 5 d'agost.

El Duc de Tallard esdevingu comandant en cap de l'exrcit franco-bavars al front del rin-danubi, per el 13 d'agost de 1704 fou terriblement derrotat a la Batalla de Blenheim, resultat en la destrucci de l'exrcit francobavars, la caiguda de Baviera sota control imperial i la captura del mateix Duc de Tallard. 

Fou enviat a Anglaterra i rest empresonat a Nottingham fins l'any 1711. Retornat a Frana i malgrat la derrota patida a Blenheim, sembla que llus XIV de Frana no guardava cap rencor sobre el mariscal Tallard i al 1712 el nomen duc i al 1715 Par de Frana. 

Pel testament del rei llus XIV de Frana se'l feia membre del Consell de Regncia, per el Duc d'orleans aconsegu que fos anullada aquesta clusula del testament. El 1724 fou escollit president de l'Acadmia de les Cincies i el 1726 es convertia en ministres d'estat de Frana. El Duc de Tallard mor l'any 1728.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313940" title="Alhaurn de la Torre" nonfiltered="2759" processed="2749" dbindex="122937">

Alhaurn de la Torre s un municipi d'Andalusia, a la provncia de Mlaga. Limita ambe Mlaga a l'est, Crtama al nord, Torremolinos al sudest, Mijas al sudoest, Benalmdena al sud i Alhaurn el Grande a l'oest. El terreny s'assenta en la Sierra de Mijas, pertanyent a la Serralada Penibtica i s regat pel riu Guadalhorce. 

 Demografia .


 Divisi Administrativa .
Engloba les pedanies rurals de: la Alquera, el Romeral, el Pen Molina, Mestanza, Zapata, Torrealquera i Santa Amalia.

En el casc urb hi ha els barris: el Barrio Viejo, Barrio de la Alegra, Blas Infante, Carranque, El Cordobs, Huerta Alta, Huerto Coscorrn, Huerto de la Rosa, Jardines de Alhaurn,  El Limonar, La Palmilla, El Parque, Platero I, Platero II, La Torre, Altos de Viagrande i Viagrande.

Les urbanitzacions dels enfores sn: Retamar, Tabico, el Lagar, Cortijos de Sol, Bellavista de Zambrana, la Capellana, Ermita del Cerro, Fuensangunea, Pinos de Alhaurn.
 Etimologia . 
El nom Alhaurn s d'origen rab, sobre l'etimologia d'aquest nom existeixen dues teories diferents. La primera, potser potica, afirma que significa Jard d'All, mentre que una altra, publicada per l'investigador Jos Baquero Luque recollint teories de distints arabisteas, afirma que el nom d'Alhaurn no t res a veure amb el de Lauro que argument Merssemann en el segle XX, i correspon a una tribu d'origen berber que va habitar la comarca durant l'Edat Mitjana, els Hawara, els membres de la qual eren coneguts com al-hawariyyin. 

Durant el regne de Granada va ser Lauln o Alaoln segons apareix en els repartiments desprs de la conquesta de Mlaga en 1487. En el segle XVI els documents conservats la citen com Alhaurinejo, que significa Alhaurn petit o Alhaurinillo para distingir-la d'Alhaurn el Gran, que apareixia simplement com Alhaurn. Segons un padr de vens realitzat en 1647 i que es conserva a l'Arxiu de Simancas, ja apareix amb el nom oficial d'Alhaurn de la Torre, encara que el topnim popular d' Alhaurinejo ha subsistit fins al segle XX. 

 Administraci .


 Enllaos externs .
 Diari Independent d'Alhauin de la Torre // Comercios;
 Agrupaci de Protecci Civil d'Alhaurn de la Torre;
 Peridic independent d'Alhaurn de la Torre;
 Diariolatorre.es Diari digital d'Alhaurn de la Torre;
 Blog d'Alhaurn de la Torre;
 Foro d'Alhaurn de la Torre;
 Cofrada de los Verdes;
 Cofrada de los Moraos;
 Club Baloncesto Alhaurn de la Torre grupo ANSAN;

 Referncies .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313943" title="Edicions Els 2 Pins" nonfiltered="2760" processed="2750" dbindex="122938">


Edicions Els 2 Pins s una editorial de la comarca del Maresme, registrada i reconeguda pel Departament de Justcia de la Generalitat de Catalunya. Va ser fundada a Canet de Mar pel setembre de 1994 de la m de dos joves estudiants universitaris, Carles Siz i Toni Cruanyes, amb l'objectiu d'engegar un instrument per recuperar la memria histrica local de la comarca. Durant aquests anys ha publicat ms d'una seixantena de treballs dels quals cal destacar: 
Imatges Retrospectives de Canet (1994) 
La gent de Sant Cebri, histria d'un poble (1996) 
Arenys de Munt, un poble un paisatge (1998) 
L'Agricultura a Vilassar de Mar (1999), 
Un tomb per Canet de Mar (2004), 
Sant Iscle de Vallalta, terra de bolets (2005), 
Dietari del Dr. Mari Serra (2006) Llus Domnech i Montaner (1849-1923. El llegat arquitectnic, poltic i cultural a Canet de Mar (2008.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313944" title="Alhaurn el Grande" nonfiltered="2761" processed="2751" dbindex="122939">

Alhaurn el Grande s un municipi d'Andalusia, a la provncia de Mlaga. 

 Barriades i Pedanies .
Est format per les barriades del Chorro, el Bajondillo, San Isidro, la Fama y la Paca, i la Pedania de Villafranco del Guadalhorce i altres com "El huerto sopa", "El huerto Mateo", "La huerta de Burgos" i "Las huertas altas".

 Personatges .
Antonio Tejero, Guardia Civil lder dels colpistes del 23-F (1932- ). ;
Gerald Brenan, va morir a Alhaurn el Grande.
Juan Martn Sern, primer alcalde en la histria d'Alhaurn el Grande en ser processat per corrupci urbanstica, clebre per frases com "Habr podido meter la pata, pero no la mano", "Eso es lo que est consiguiendo la repblica bananera de Zapatero".















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313947" title="lora" nonfiltered="2762" processed="2752" dbindex="122940">

lora s un municipi d'Andalusia, a la provncia de Mlaga. 

 Toponmia . 
Els seus habitants sn coneguts com "perotes" (a ms d'aloreos). Existeixen diverses versions de l'origen del terme "perote", si b el ms conegut s per haver estat el seu primer regidor Don Per, en temps immediat posterior a la reconquesta per la Reis Catlics, d'aqu el nom de la zona "La Perocia". 
 Histria . 

La histria d'lora es remunta a la Prehistria en el Hoyo del Conde, a poc ms d'un quilmetre de la ciutat. El medi ecolgic (caa, aigua, protecci natural) afavoria aquesta presncia fins que els turdetans de Tartessos i els fenicis van descobrir les grans possibilitats comercials de la zona. A aquests ltims corresponen els fonaments del castell, que ms endavant aprofitarien els romans fortificant-lo. 

La presncia de Roma ha deixat importants petjades en aquestes terres, des del miliari que assenyalava la calada romana en el qual apareix la inscripci Municipium Iluritanum (any 79 a. C.) fins a diverses restes que proven que lora va ser poblaci romana amb dret llat, amb el nom d'Iluro. D'lora, van sortir governants i militars que van donar glria a l'Imperi, famlies de relleu que van deixar petjades de la seva presncia en la prpia Roma. Durant l'poca visigoda hagu de construir-se el nucli de la fortalesa, que posteriorment reforarien i ampliarien els rabs, que desprs de la seva entrada en la Pennsula arribarien molt prompte a lora. D'aquest perode cal destacar la rebelli de Omar ibn Hafsn, i que per la proximitat de Bobastro (la seva plaa forta) va haver d'afectar de forma important a aquestes terres. 

Durant tota l'Edat Mitjana els reis cristians van intentar en va prendre la vila d'lora, que resistia un desprs d'un altre tots els atacs. En un d'aquests va morir al peu de les muralles, en 1434, l'Avanat d'Andalusia Don Diego de Rivera, trgica notcia que es va encarregar de difondre el Romancer amb conegut Romance de Alora que es reprodux ntegrament en una placa del Castell. La plaa va caure en 1484 en mans de les tropes dels Reis Catlics. Els segles XVI i XVII van donar a lora notable prosperitat afavorida per la presncia de nombroses persones illustres que van viure aqu o van venir a visitar-la. En l'any 1628 lora se segrega del municipi de Mlaga, segons acta signada per Felip IV, l'original de la qual es conserva en l'arxiu municipal, finalitzant amb l'asseveraci que lora se segregava "Per sempre". 

Segons el cadastre del Marqus de la Ensenada, lora comptava en el segle XVII amb 500 habitants entre els quals havia 28 preveres i 8 minoristes, sense contar ermitans ni frares del Convent de Flores. Tot fa suposar que l'esglsia havia de posseir quantioses riqueses. La desamortitzaci de Mendizbal va privatitzar aquests bns, desapareixent fundacions i capellanies. L'esglsia va quedar empobrida, havent perdut gaireb tots els seus bns. Durant la invasi francesa, en lora es van donar episodis de patriotisme propis de la Guerra de la Independncia. En la torre de l'esglsia encara queden els impactes de bala que van derrocar la placa commemorativa de la Constituci de Cadis; tirs efectuats per un esquadr de la cavalleria francesa, que el dia 1 d'agost de 1823 va destituir l'Ajuntament Constitucional. 

El segle XIX, en la histria d'lora, t escs relleu exterior. Va estar marcat, com en tota Espanya, per lluites intestinas entre absolutistas i constitucionalistas, carlistas i isabelinos, progressistes i moderats i republicans i monrquics. Amb els comenaments del segle XX, de gaireb idntiques caracterstiques que el XIX, s'inicien les emigracions, sobretot a Amrica. Les dcades dels 40 i 50 van ser difcils i de reconstrucci desprs de la Guerra Civil Espanyola. En els anys 1960 Alemanya, Austrlia i Sussa acullen als emigrants Perotes. En 1979 se celebren les primeres Eleccions Municipals Democrtiques, que guanya la Uni de Centre Democrtic, sent el primer alcalde, el candidat socialista D. Pedro Aranda Cuenca.

 Enllaos externs .
 Ajuntament d'lora;
 Associaci d'Empresaris i Comerciants d'lora AECA;
 Taller de Teatre de l'IES Valle del Sol d'lora;
 Web amb imatges d'lora;
 LORA RED: NOTICIES, FOTOS, AGENDA, VIDEOS, FORUM, . . . ;
 Associaci Cultural d'lora;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313950" title="Crtama" nonfiltered="2763" processed="2753" dbindex="122941">

Crtama s un municipi d'Andalusia, a la provncia de Mlaga. Consta d'11 nuclis de poblaci, tot destacant Crtama Pueblo, Estacin de Crtama, El Sexmo, la Sierra de Gibralgalia, Loma de Cuenca, Nueva Aljaima, Ampliacin de Crtama, etc.

 Economia .
En l'actualitat s una ciudat perifrica de la capital, i la seva economia es basava en el cultiu de ctrics, una gran empresa crnica, una gran embranzida de les empreses de construcci iderivats, tamb existeix comer local afavorit per la seva situaci de crulla de camins. 

Histria . 
Ciutat molt antiga que es remunta als fenicis, en l'antiguitat va tenir certa rellevncia. Abunden les restes arqueolgiques especialment romanes. Punt final del tram navegable del riu Guadalhorce. Va tenir un port fluvial en poca romana. Hi ha restes d'un castell rab. 

 Cultura .
La patrona del municipi s la Verge dels Remeis, situada en l'ermita del mateix nom, amb gran devoci entre els habitants. L'ermita de La nostra Senyora dels Remeis, a Crtama, s un excellent exemple d'imbricaci social i religiosa que arrenca en els moments posteriors a la conquesta cristiana (1485), que se situen els llegendaris fets de la troballa de la Verge en el lloc, que es consolida definitivament quan sorgeix la advocacin a La nostra Senyora dels Remeis, amb motiu de l'epidmia de 1579, i que arriba fins a l'actualitat que la devoci roman viva i amb gran repercussi en la comarca. La festivitat, de La nostra Senyora dels Remeis se celebra en el mes d'abril. 
 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313957" title="Rtio de Sharpe" nonfiltered="2764" processed="2754" dbindex="122942">
La Rtio de Sharpe s una mesura de la prima d'una inversi. Al 1994 va sser redefinida per al seu propi autor, William Forsyth Sharpe, de la segent manera: la ra entre el valor esperat, la mitjana, de l'excs de rendiment de l'actiu i la desviaci estndard dels rendiments de l'actiu.

L'excs de rendiment es calcula prenent com a referncia un actiu model o objectiu, en teoria lliure de risc, com per exemple certes emissions de deute pblic o ndex de tipus d'inters, com podria sser l'Euribor.

La desviaci estndard s una mesura de la dispersi dels rendiments de l actiu.

Abans de la revisi de 1994, els rendiments de l'actiu de referncia es consideraven constants.

La Rtio de Sharpe s'utilitza per conixer si el rendiment d'una inversi compensa el risc d aquesta inversi, s a dir, si el rendiment s funci del risc assumit.

En comparar dues inversions, cadascuna amb el seu valor esperat de rendiment contra un mateix model, la que t la Rtio de Sharpe ms elevada proporciona un major rendiment per a un mateix nivell de risc.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313962" title="Con" nonfiltered="2765" processed="2755" dbindex="122943">

Con s un municipi d'Andalusia, a la provncia de Mlaga. Limita amb els municipis de Monda, Guaro, Alozaina, Pizarra, Crtama, Alhaurn el Grande i Mijas.

Enllaos externs.
Pgina oficial de Con;
Informaci sobre Con;
Web sobre Con;
Portal de Turisme, Cultura, Oci per a Con i Comarca;
Wikanda;
Ms informaci sobre Con;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313965" title="Palmanova" nonfiltered="2766" processed="2756" dbindex="122944">


Palmanova s un localitat turstica de Calvi a Mallorca. Compta amb dues platges i un petit club esportiu.

Palma Nova compta amb un gran passeig que voreja tota el seu litoral i ofereix multitud de serveis turstics als seus visitants com camps de golf, restaurants i hotels de luxe.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313966" title="Pizarra (Mlaga)" nonfiltered="2767" processed="2757" dbindex="122945">

Pizarra s un municipi d'Andalusia, a la provncia de Mlaga. Limita al nord amb lora, al sud i est amb Crtama, a l'oest amb Casarabonela i al sudoest amb Con.

 Enllaos externs .
 Ajuntament de Pizarra;
 Pgina web del Grup de Teatre TrEnTIcoS de Pizarra;
 Blog del Grup de Teatre TrEnTIcoS de Pizarra;
 Pgina web de Radio Pizarra (107.9 Fm);












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313968" title="Sant Salvador de Predanies" nonfiltered="2768" processed="2758" dbindex="122946">
L'esglsia de Sant Salvador de Predanies es troba a la poblaci de Prats i Sansor a la comarca de la Baixa Cerdanya, situada sobre un tur del serrat Sol.
 Histria .
Surt documentada als danys causats per les tropes ctares del comte Ramon Roger I de Foix i del vescomte de Castellb l'any 1198, que van assaltar i van saquejar l'esglsia de Sancti Salvatoris de Predanies. Reconstruint-se a la darreria del segle XII amb volta de pedra i amb contraforts laterals exteriors.
 
 L'edifici . 
Consta d'una nica nau amb volta de can de mig punt i absis semicircular amb volta de quart d'esfera i una petita finestra de doble esqueixada. 

La porta original es troba a la paret del migdia amb arc de mig punt realitzat amb dovelles rstegues. La porta de l'entrada principal amb un petit cul i el campanar de cadireta a la mateixa faana sn modificacions mes tardanes.
 
L'any 1963, desprs d'una nova restauraci, va ser consagrat l'altar pel abat Escarr de Montserrat.
 Vegeu tamb .
Art romnic de la Baixa Cerdanya
 Bibliografia .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313969" title="Valle de Abdalajs" nonfiltered="2769" processed="2759" dbindex="122947">

Valle de Abdalajs s un municipi d'Andalusia, a la provncia de Mlaga. 

La situaci d'aquesta petita vall entre les terres del Guadalhorce, via de comunicaci cap al mar i la ciutat de Mlaga, i les terres d'Antequera, entre l'Alta i la Baixa Andalusia, li converteixen en un pas important al llarg de la histria. Una histria que encara que va tenir antecedents molt remots, com ho demostren els nombrosos vestigis oposats en la zona, t les seves primeres pgines notables en l'poca iber. 
Turisme i esport. 
La seva estranya orografia li dota d'immillorables condicions per a la prctica d'alguns esports de risc: parapent, ala delta, escalada, etc., i uns altres no tan arriscats com el senderisme i els passejos amb bicicleta o a cavall, amb uns paisatges dignes d'admirar. Com diu un eslgan del poble, es tracta de "un lloc per a perdre's". Per estar al peu d'un gran masss rocs, sempre va tenir innombrables deus que regaven una frtil vall, que duu el seu nom, encara que en l'actualitat han desaparegut la majoria d'aquestes deus, destrossats per uns tnels per a la lnia d'AVE Crdova-Mlaga que travessen la serra. 

 Enllaos externs .
Ajuntament de Valle de Abdalajis;
La Voz del Valle de Abdalajs. Informaci local;
Prdua d'aigua a Valle de Abdalajis;
Plataforma en defensa de Valle de Abdalajis i corrents d'aigua pel desastre de la obres de l'A.V.E.;
Wikanda;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313974" title="Estaci d'Arag (histrica)" nonfiltered="2770" processed="2760" dbindex="122948">
L'Estaci d'Arag fou una de les estacions de ferrocarril de la Companyia de Ferrocarril Central d'Arag i el terminal a Valncia. Es constru el 1910 a una de les ramificacions de la squia de Mestalla, lloc que actualment ocupa l'avinguda d'Arag, i fou demolida l'any 1974.

Al 2003, s'hi inaugur una nova estaci de metro subterrnia que prengu el seu nom, l'estaci dAragn.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313975" title="Josep Raich Garriga" nonfiltered="2771" processed="2761" dbindex="122949">

Josep Raich Garriga (Molins de Rei, 28 d'agost del 1913-Barcelona, 1994) s futbolista molinenc que jug de centrecampista.

Trajectria.
Es va iniciar en el futbol en el Joventuts Catliques de Molins de Rei. l'any 1933 va passar al Futbol Club Barcelona.

L'any 1936, aprofitant una gira del club Blaugrana per Amrica molts jugadors de la plantilla van marxar cap a Mxic i Frana. En Josep Raich va marxar cap a Frana on va jugar al FC Ste i el Troyes AC del 1937 al 1940.
El 1940 va tronar al Barcelona desprs de complir un any de sanci que l'impos la federaci espanyola. 

Va jugar amb el Bara fins la seva retirada el 1945. En aquest temps va participar en la consecuci d'una lliga i una copa d'Espanya. En el primer partit de la temporada 45-46 el club li va rendir homenatge. Va jugar 244 partits i marc 50 gols en 11 temporades amb el FCB.

Fou 1 cop internacional amb la Selecci espanyola, el 28 de desembre del 1941, contra Sussa.

El camp de futbol i la penya blaugrana de Molins de Rei porten el seu nom.

Palmars.
Campionat de Catalunya de futbol (3): 1934-35, 1935-36, 1937-38;
Lliga espanyola de futbol (1): 1944-45;
Copa espanyola de futbol (1): 1941-42;

Referncies.
Diccionari del Bara. Antoni Closa, Jordi Blanco. Carton. Enc. Catalana 1999. ISBN 8441201269 / 84-412-0126-9 EAN: 9788441201262, pgines 309-310.
fcbarcelonaonline;
LFP;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313982" title="La Axarqua" nonfiltered="2772" processed="2762" dbindex="122950">

La Axarqua s una comarca situada a la provncia de Mlaga, a la comunitat autnoma d'Andalusia. La comarca s'estn tant per la costa com per l'interior, i els seus municipis costaners formen la Costa del Sol Oriental. El seu capital, i ciutat ms important, s Vlez-Mlaga i als residents de la comarca se'ls denomina axrquicos. Limita al nord amb la Comarca de Alhama, a l'est amb la comarca Costa Granadina, al sud amb el mar Mediterrani, a l'oest amb Mlaga,al nord-oest amb la comarques Antequera i Nororma. 


 Etimologia . 
El Diccionari de la Reial Acadmia Espanyola defineix la veu "jarqua" com "districte o territori situat a l'aquest d'una gran ciutat i depenent d'ella", i diu que procedeix de l'rab arqyya, que significa part oriental. A la provncia de Mlaga es troba la comarca de La Ajarqua, nom rab de les forestes de Mlaga, al Nord i Est de la capital. En molts textos el seu nom apareix escrit La Axarqua, amb 'x'  el que tamb s correcte , per que pot induir al lector que doni a aquesta lletra el so ks que s el qual modernament t assignat, i pronunci errniament Aksarqua. 

La Reial Acadmia, en la seva Ortografia de la Llengua Espanyola, edici de 1999, ens explica que: "En l'Edat Mitjana, la x representava tamb el fonema fricatiu palatal sord de dixo, que a partir del segle XVI evolucionaria cap al fonema fricatiu vetllar sord de va dir. Algunes restes d'aquesta grafia es troben en topnims com Mxic, Oaxaca, Texas i els seus derivats (mexic, oaxaqueo, texano...), i en alguns cognoms com Ximnez o Mexa. La pronunciaci d'aquesta x, en aquestes i altres paraules, s fricativa vetllar sorda, s a dir, sona com j; constitux, per tant, un error ortolgico articular-la com ks. 

Es pot afegir que entre aquestes altres paraules que es refereix la Reial Acadmia, sense nomenar-les explcitament, es troba, sens dubte, Axarqua. Francisco Lancha en la seva obra Conocer Mlaga, guia cultural i turstica de la capital i els seus pobles, inicia el captol dedicat a Vlez Mlaga i la seva comarca amb aquestes paraules: "La Axarqua (o Ajarqua) est enclavada en una ampla vall...". Per aquesta doble opci cal entendre-la en el sentit que s correcte escriure la paraula de les dues maneres, encara que la pronunciaci ha de ser en ambds casos "Ajarqua". En Mlaga sempre s'ha pronunciat "Asharqua" (IPA: ). 

 Geografia .





El pic La Maroma s el punt ms alt de la comarca, la travessen els rius Vlez, Torrox, Algarrobo, Iznate, Seco, Huit, Higuern, Chillar, Almchar, de la Cueva, Benamargosa, Sbar, Alcaucn, Bermuza, Rubite, Maro, tots de la Conca Mediterrnia Andalusa, el proveiment d'aigua es fa a travs de l'embassament de Viuela. El Parc natural de Sierra Tejeda, Amijara i Alhama i el Paratge Natural Los acantilados de Maro estan situats en aquesta comarca.

 Historia . 
La comarca va ser conquistada arran de les batalles de l'Axarqua el 1487, caient aix els castells de Zalia (prop de Zafarraya i Alcaucn, Bentomiz, a Arenas i La Fortalesa de Vlez. 

 Referncies .


 Enllaos externs .

Axarqua;
Torre del Mar TV ;
Informaci de la comarca de La Axarqua ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="313990" title="Alcaucn" nonfiltered="2773" processed="2763" dbindex="122951">

Alcaucn s un municipi d'Andalusia, a la provncia de Mlaga. 
 Historia . 
El nom d'Alcaucn s d'origen rab, es deriva del terme Al Cautn, que significa Els Arcs. Alguns autors plantegen la hiptesi que el nom es va deure a l'existncia d'un aqeducte i altres a l'abundncia de taxus, arbres de la fusta dels quals s'elaboraven els arcs de caa i guerra. La vila d'Alcaucn estn les seves terres pel nord de l'Axarqua, entre la serra de Tejeda i el relleu del corredor de Periana, entre l'espectacular "Boquete de Zafarraya" i les forestes de l'Axarqua. Els seus habitants sn denominats "alcaucineos" i tenen el sobrenom de "tiznaos". El terme de municipal s de les zones de Mlaga que podem atestar com de les primeres a ser habitades per l'home, com documenten les excavacions realitzades al Boquete de Zafarraya en 1983 en les quals van aparixer restes humanes, entre ells una mandbula, que va pertnyer a un home Neandertal. 

Durant l'poca de colonitzaci fencia, es van posar els fonaments de la Fortalesa de Zala, per van anar els rabs els quals van construir l'actual castell fins que en 1485 va ser conquistat pels Reis Catlics. No es coneix ms dades rellevants fins a l'arribada de l'ocupaci francesa (1810-1812) on va quedar reflectida en un dels llibres de difunts que es guarden en l'arxiu de la parrquia. El terratrmol que va assolar la zona nord de l'Axarqua, el dia de Nadal de 1884 va ocasionar quantioses prdues humanes, d'animals i cases. El cam ms directe per a arribar, des de Mlaga, s a travs de l'autovia fins a Vlez. Una vegada all ens desviarem per la carretera de La Viuela i seguirem pujant fins a arribar al Puente Don Manuel, en la qual veurem el cam que ens dur directament a Alcaucn. Res ms entrar al poble tindrem davant nosaltres un exemple clar de poble morisc, amb cases baixes, faanes emblanquinades i sobretot, una distribuci desordenada i sinuosa de carrers estrets. El punt referencial del nucli urb s la plaa de Sant Sebasti, avui de La Constituci seu de l'Esglsia i l'Ajuntament. Els edificis i cases ms notables del poble corresponen als segles XVII i XVIII. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314006" title="Alfarnate" nonfiltered="2774" processed="2764" dbindex="122952">

Alfarnate s un municipi d'Andalusia, a la provncia de Mlaga. Limita al N i NE amb Granada, al SE i E amb Alfarnatejo, i al NO amb Villanueva del Rosario i Villanueva del Trabuco
 Toponmia . 
El nom del poble prov de la paraula rab Al-farnat, que significa mol de farina. T com patrona a la Mare de Du de Monsalud.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314009" title="Alfarnatejo" nonfiltered="2775" processed="2765" dbindex="122953">

Alfarnatejo s un municipi d'Andalusia, a la provncia de Mlaga. Limita al nord i est amb Alfarnate, al sud amb Periana i Riogordo, i a l'oest amb Colmenar.

El nucli de poblaci est situat a 898 metres d'altura. El terme de terreny accidentat, es troba envoltat pel pic de Chamizo (1.637 m), el del Gallo (1.356 m) i el Vilo (1.412 m). Al municipi estan els Altos del Fraile (1.222 m) i de Doa Ana (1.188 m).

El riu Sabar travessa el municipi juntament amb alguns rierols. La principal font s la de la Teja, que abasteix d'aigua a la poblaci. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314011" title="Estaci del Cabanyal" nonfiltered="2776" processed="2766" dbindex="122954">















L'Estaci del Cabanyal, oficialment Valncia-Cabanyal s una estaci de ferrocarril subterrani, situat al final de l'avinguda de Blasco Ibez i a l'extrem occidental del barri del Cabanyal. Fou el resultat del soterrament de les lnies de tren entre els barris del Grau de Valncia i la Malva-rosa, que result en el tancament de l'antiga estaci i la seua reconstrucci davall terra. 

Es consisteix d'un edifici quadrat arran de terra, amb cafeteria i servei de bitllets, que comunica amb les vies per escales mecniques. Hi ha noms dues vies que es dirigeixen a l'estaci central de Valncia i a Sagunt. Dna servei doncs a les lnies C-5 direcci Sogorb-Caudiel i C-6 direcci Castell de la Plana i les lnies L6 direcci Saragossa-Osca i L7 direcci Barcelona.



 Vegeu tamb .
Lnia 5 (Rodalies Valncia);
Lnia 6 (Rodalies Valncia);
Lnia 6 (Regional Pas Valenci);
Lnia 7 (Regional Pas Valenci);
Rodalies Valncia (xarxa ferroviria);
Trens regionals del Pas Valenci;
Renfe Operadora;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314012" title="Algarrobo" nonfiltered="2777" processed="2767" dbindex="122955">

Algarrobo s un municipi d'Andalusia, a la provncia de Mlaga. Limita al nord amb el municipi d'Arenas i Sayalonga, a l'est i oest amb Vlez-Mlaga i al sud amb el Mar Mediterrani. En l'any 2006 contava amb 5.668 habitants. La seva extensi superficial s de 86 km i t una densitat de 65,90 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 3646' N, 4 2' O. 

Es troba situada a una altitud de 86 metres i a 39 quilmetres de la capital de provncia, Mlaga. El nucli principal de poblaci s Algarrobo, poble d'arquitectura rab situat a 3,5 quilmetres de la costa. Altres poblacions del municipi sn Algarrobo Costa, Mezquitilla i Trayamar. 
 Historia . 
Els seus orgens es remunten amb tota probabilitat al paleoltic, si b el primer poblat prehistric documentat s de la Edat del Coure. Les necrpolis fencies de Trayamar i les restes oposades en el Morro de Mezquitilla han estat catalogats pels professors alemanys Schubart i Niemeyer com un dels restes fenicis ms importants dels existents a Occident. L'entrada dels rabs en la Pennsula Ibrica suposa un ressorgiment quan berbers procedents de Alger funden el poble de Algarrobo ms a l'interior i introduxen cultius com la passa o l'ametlla i petites indstries de confecci de seda. En 1487, al prendre les tropes cristianes la ciutat de Vlez Mlaga i la fortalesa de Bentomiz, Algarrobo passa a la corona de Castella. 
 Monuments . 
 Esglsia de Santa Ana, Segle XVI. ;
 Ermita de Sant Sebasti, datava del segle XVII o XVIII. En 1976 va haver de ser reconstruda a imatge de l'anterior, pel perill d'ensulsiada que presentava. ;
 Festes . 
Patr, Sant Sebasti: el 20 de gener. ;
Fira: primer cap de setmana d'agost (divendres, dissabte i diumenge). ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314014" title="Almchar" nonfiltered="2778" processed="2768" dbindex="122956">

Almchar s un municipi d'Andalusia, a la provncia de Mlaga. Est situat en un petit tur entre els rius El Borge i Almchar.

 Economia . 
La seva economia es basa en la agricultura, amb una superfcie de cultius herbacis de 79 hectrees (principalment mongeta tendra amb 20 hectrees) i una superfcie de cultius llenyosos de 930 hectrees (principalment alvocat amb 250 hectrees i vinyers de ram per a passes amb 297 hectrees). 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314016" title="Joan de Palau" nonfiltered="2779" processed="2769" dbindex="122957">

Biografies
 Joan de Palau, bisbe d'Elna al segle XVI;
 Joan de Palau i Bux (Fla, 1919   Banyoles, 1991), pintor paisatgista i professor d'art en la seva acadmia banyolina;
 Joan de Palau i Cat, erudit mataron del segle XIX;
 Joan de Palau i Soler (Matar, 1832   1881), eclesistic catal, vicari capitular de Solsona entre 1853 i 1857;

 Vegeu tamb .
Joan Palau (pgina de desambiguaci)

Referncies.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314018" title="Omar ibn Hafsn" nonfiltered="2780" processed="2770" dbindex="122958">

`Umar ibn Hafs ibn Ya`f r, ms conegut com a 'Umar ibn Hafs n, (  918) va ser el cabdill d'una rebelli (880 918) contra l'Emirat Omeia de Crdova (Emirat de Crdova). 

'Umar ibn Hafs n va nixer en la regi de Ronda, probablement en el lloc denominat "La Torrecilla", avui poble de Parauta, en una famlia de terratinents muladins hisendats, procedents d'altra goda, hidalga, un dels avis del qual s'havia convertit a l'Islam. Segons l'historiador Isidro Garca Cigenza, l'origen del cognom d'Umar era Hafs i a aquest se li va afegir el terme de "un" que entre els rabs era distintiu de noblesa, quedant el cognom configurat en Hafs n. De la mare d'Omar no se sap res; del pare sabem que va morir sota les urpes d'un s; i dels seus germans, que un es deia Ayyub i l'altre Ja`far.

 Biografia . 
Era descendent de nobles visigots, que desprs de l'establiment dels rabs a la pennsula Ibrica van optar per seguir els ensenyaments de la llei cornica, convertint-se aix en els muladins. Va nixer en l'alqueria que els seus pares tenien en el poble de Parauta, prop de Ronda, encara que aquesta afirmaci sobre el seu lloc de naixena entri en discussi amb els vens de Jzcar per raons purament topogrfiques: l'alqueria era coneguda com l'alqueria de Torrichela i es trobava al costat del castell d'Autha, el que avui es coneix com Parauta, actualment pertanyent al terme de Jzcar, d'aqu la controvrsia. 

L'origen de com Omar es va convertir en guerriller, segons recull l'escriptor Jorge Alonso Garca, est en un incident que va succeir quan va descobrir que un pastor berber li estava robant el bestiar al seu avi, Ja'far ibn Salim. Omar es va enfrontar a ell, matant-lo. Desprs d'aquest assassinat, Omar va haver d'amagar-se en la serra de l'Alt Guadalhorce, (Congost de los Gaitanes), refugiant-se en les runes d'un vell castell que ser l'inexpugnable Bobastro, ats que ell sabia que seria perseguit pels justiciers berbers. Amb altres fugitius com ell, va comenar a robar per les cores de Rayya i Takoronna fins que va ser capturat pel val de Mlaga, que, desconeixent l'assassinat coms, noms el va assotar. Llavors va decidir escapar al nord de l'frica, instalant-se a Tahart com a aprenent de sastre fins que, animat per un altre mulad, va decidir tornar el 880 aprofitant el creixent caos intern d'al-ndalus. 

Amb el suport del seu oncle Muhadir va aconseguir reunir una partida de mossrabs, muladins i fins i tot berbers descontents amb l'aristocrcia d'origen rab dominant, i donant mostres del que desprs seria provat en multitud de conteses, s a dir els seus grans dots d'estrateg militar, 'Umar, com primera mesura va reforar i va millorar les defenses del castell de Bobastro, al nord de la provncia de Mlaga, fent-lo prcticament inexpugnable, com es demostraria al llarg dels ms de quaranta anys que va resistir els envits dels Omeia. Les seves hosts es van fer molt poderoses i nombroses i lluitaven amb gran valentia en clara rebellia contra el poder dels emirs de Crdova. El seus soldat l'anomenaven afectuosament "El capit del gran nas". All per on passaven, les gents vitorejaven Omar i els seus homes, pel que el emir de Crdova, Muhammad I, el va perdonar i el va prendre com gurdia personal al seu servei i al costat del general Hashim ibn Abd al-Aziz va participar en dures batalles, com la de Pancorbo, on va demostrar la seva valentia davant l'enemic.

Per lluny d'obtenir un reconeixement a la seva vlua i a la dels seus homes, 'Umar era menyspreat i insultat pels alts mandataris de l'emirat, arribant fins i tot a faltar-los el menjar o quan la hi feien arribar, aquesta no reunia les mnimes condicions. Rebellant-se contra el emir, va conquistar un gran territori. La supremacia militar d'Omar es mostrava imparable; aquest grandis desplegament militar el va dur a apoderar-se de fortaleses com les d'Autha, Comares i Mijas. L'emir Al-Mundir, fill de Muhammad, va manar el seu exrcit, per noms van recuperar Iznjar, en 888, pel que l'emir en persona decid partir al capdavant de les seves tropes i assetjar Archidona on els muladins es rendiren i foren executats els defensors mossrabs. El mateix esdevingu a Priego que tamb s recuperada pels omeies. 

Desprs d'aquestes victries l'emir va posar setge a Bobastro, provocant que ibn Hafs n signs un pacte amb el rei: la seva rendici en canvi de l'amnistia, per va trencar la treva quan l'emir ja es retirava, pel que Al-Mundir va tornar al setge, emmalaltint i morint, succeint-lo el seu germ Abdallah. Durant l'emirat de Abdallah les rebellions internes a Al-Andalus es van succeir, 'Umar ibn Hafs n va aprofitar per a signar aliances amb altres rebels i prendre Estepa, Osuna i cija el 889, conquistant Baena i massacrant als seus defensors, ra per la qual Priego i la resta de la Subbtica es rendiren sense lluitar. 

Les seves tropes arribaren a fer incursions prop de la capital, Crdova. Era un ampli estat, des d'Elvira i Jan per l'oest i per l'est fins a la regi de Sevilla, i arribant fins i tot fins a Crdova. En el znit del seu poder, 'Umar ibn Hafs n dominava les provncies de Mlaga i Granada (on l'Emirat va haver de reconixer-li oficialment com governador) i tenia intenses relacions amb els rebels de Jan. En la seva lluita contra els Omeies el van ajudar sobretot els berbers i els mossrabs. Tamb va establir contactes amb Ifriquiya (Tunis, Lbia), primer amb els aglabins i desprs amb els seus vencedors, els fatimites que eren xites malgrat que la poblaci seguia la doctrina sunnita, aix com amb Badajoz i Saragossa. 

Al mateix temps installa un bisbe cristi a Bobastro i construeix all una esglsia convertint-se al cristianisme en l'any 899 i adoptant el nom de Samuel, i intentant tamb el reconeixement del seu estat pel rei asturi Alfons III. L'Emirat va aconseguir allar-lo en gran part formant una coalici amb els Banu Qasi, una important famlia mulad a la Marca Superior. Abdallah el va derrotar el 16 de maig de l'any 891 a Poley (el nom rab d'Aguilar, situat al sud de la provncia de Crdova) i all va comenar el seu declivi. El seu bateig li va restar partidaris, per va continuar la lluita des de la seva fortalesa de Bobastro, fins a la seva mort el 917. El seu fill Suleyman va poder sostenir Bobastro contra Abderraman III fins a 928. La rebelli va ser reprimida i el clan dels Hafs n va haver d'anar-se a l'exili. A la seva filla, Santa Argentea, s recordada per l'Esglsia Catlica com a verge i mrtir.

 Bibliografia .
 Lexikon der Arabischen Welt; Stephan und Nandy Ronart, Artemis Verlag, 1972;
 Die Mauren, Arabische Kultur in Spanien; Arnold Hottinger, Wilhelm Fink Verlag, 1995;
 Lexikon Arabische Welt; Hrsg. Barthel, Stock, Dr. Ludwig Reichert Verlag, Wiesbaden 1994;
 ACIN ALMANSA, Manuel. Mlaga Musulmana (siglos VIII-XIII). Historia de Mlaga. Ed. Diario SUR.Mlaga. 1994;
 ACIN ALMANSA, Manuel. Entre el Feudalismo y el Islam. Umar Ibn Hafsn en los historiadores, en las fuentes y en la historia. Ed. Universidad de Jan. 1997;
 DE LA CIERVA, Ricardo. Historia de Espaa, Vol. III. Ed. Planeta. 1979;
 MENENDEZ PIDAL, R. Historia de Espaa. Ed. Espasa Calpe.
 REGLA. J. Historia de Espaa Ilustrada. Ed. Ramn Sopena. Barcelona 1969.
 FERNNDEZ,  Fidel; Omar Ben Hafsn (Un reino cristiano andaluz en pleno imperio islmico espaol). Ed. Juventud. 1942;
 URBANEJA FERNNDEZ, Antonio S.. Consideraciones sobre Omar Ben Hafsn. Ed. Bobastro. 1986;
 ALONSO GARCA, Jorge. La Ciudad del Castillo (Bobastro, Tacarona, Ronda). Ed. Genil. 1987;
 RIVERO MAQUEDA, Diego. Hablan los topnimos: Ronda fue Bobastro. Imprenta Lujn, Ronda. 1992;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314026" title="Cora (divisi territorial)" nonfiltered="2781" processed="2771" dbindex="122959">
Cora era una divisi territorial d'al-Andalus, l'antiga Peninsula Ibrica islmica. Segons el diccionari de la RAU, "de l'rab k rah, i aquest del grec     , en l'Espanya musulmana, divisi territorial poc extensa". 
 
Algunes d'aquestes cores andalusines foren anar: 
Cora del-Yazirat (estava dividida en dos districtes, el d' Aruh i el d' al-Hadira, i en ella estaven incloses les ciutats de Gibraltar, Tarifa, Castellar de la Frontera, Jimena de la Frontera, Gaucn, Ojn, Maysar i Turrus a ms de la capital Al-Yazirat Al-Hadra) ;
Cora de Takurunna o Takoronna (amb capital a Ronda) ;
Cora de Rayya (amb capital primer a Archidona i desprs a Mlaga) ;
Cora de Saduna o Sidonia (amb capital primer a Medina-Sidonia i desprs en la desapareguda ciutat de Qalsana). Incloa entre uns altres els llocs de Arcos de la Frontera, Cadis, Conil de la Frontera, Jerez de la Frontera i Rota.
Cora de Crdova ;
Cora de Medina Gagha, al terme municipal de Priego de Crdoba. ;
Cora de Carmona ;
Cora de Cabra (que incloa Almodvar del Ro) ;
Cora de Jan ;
Cora d'Elvira ;
Cora de Tudmir ;
Cora de Santaveria ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314027" title="Edifici d'Europa" nonfiltered="2782" processed="2772" dbindex="122960">

L'Edifici d'Europa s un bloc d'oficines situat a l'avinguda d'Arag a Valncia i molt conegut pel seu estil modern. s un dels edificis ms alts de l'avinguda, i concentra gran part de l'activitat econmica de la ciutat. A sota, hi ha un aparcament  privat i molt a prop, l'estaci de metro dAragn. Fita amb el carrer d'ol i el carrer d'Ernest Ferrer.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314029" title="The Companys" nonfiltered="2783" processed="2773" dbindex="122961">

THE COMPANYS s un grup musical lleidat de rock en catal. THE COMPANYS naix l any 1993 i est format per sis msics de Maials, Almatret, Arbeca i Lleida. L any 2002 treuen el primer disc anomenat  Apuja t la bragueta  (Picap). El 2003 els encarreguen fer una versi d El cant del Bara que interpreten al Camp Nou. Desprs, arriba el disc  Ni poltic ni correcte  (Picap), un treball que ha estat reconegut per Rdio 4 com un dels deu millors discs editats en catal l any 2004. L any 2005 reben el Premi Enderrock al millor grup revelaci i fan la banda sonora de l exitosa srie de TV3  Lo Cartany . A finals del 2005 recullen la msica d aquesta srie en el tercer disc  Les msiques de Lo Cartany. Amb dos collons  (Picap). Des dels inicis l any 1993 fins a l actualitat THE COMPANYS ha realitzat centenars de concerts arreu dels Pasos Catalans. 

Discografia.
 Has vist Rosa la Bassa? (1995) (autoedici de maqueta);
 The Collita Prpia (1999) (autoedici de maqueta);
 Apuja't la bragueta (PICAP, 2002);
 Ni poltic, ni correcte (PICAP, 2004);
 Les msiques de Lo Cartany. Amb dos collons (PICAP, 2005);

Components.

 Masot: Veu principal;
 Meln: Guitarra rtmica i veu;
 Pardal: Teclat;
 Robert: Baix;
 Rovira: Guitarra;
 Ral: Bateria;

Enllaos externs.
 Web Oficial;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314030" title="Residncia de Jaipur" nonfiltered="2784" processed="2774" dbindex="122962">

La residncia de Jaipur fou una residncia britnia a l'Agncia de Rajputana. La capital era Jaipur (ciutat).

La formaven els estats de Jaipur, Kishangarh i Lawa (aquest darrer tributari de Tonk).

Geografia.

La superfcie era d'uns 42.600 km2. 

El territori era relativament pla per creuat per petites serralades i amb algunes muntanyes allades; vcap all centre de l'estat de Jaipur es trobava un altipl elevat de forma triangular de fins a 500 metres d'altura; la base del triangle era una lnea que anava de l'oest, des de la ciutat de Jaipur, fins prop de la frontera d'Alwar, i el vrtex s una secci dels Aravalli, que va del llac Sambhar fins a Khetri,  districte de l'extrem nord del principat, i arriba a 1069 metres a Raghunathgarh, formant la frontera natural entre el pas arens del Shekhawati i la frtil plana de Jaipur.

El riu principal s el Banas; els seus tributaris principals sn el Dain, el Mashi, el Dhil, el Galwa, i el Morel; el Chambal forma el lmit sud-est que separava l'estat de Jaipur de Kotah i de Gwalior; el Banganga, corria cap al sud-est i desprs cap a l'est. Altres rius sn el Bandi (afluent del Mashi), el Dhund (afluent del Morel) i el Khari (tamb afluent del Morel). El riu Rupnagar que desaigua en el llac Sambhar, l'nic llac important.

El clima s sec i caluros. Al temps de calor els vents sn molt forts al Shekhawati, i porten arena que desprs desapareix. Les nits sn generalment agradables. 

 Histria .

La residncia es va crear el 1821. El resident britnic de Jaipur tenia la seu a la ciutat de Jaipur, a l'estat del mateix nom que era un dels estats principals de la Rajputana i exercia el control tamb sobre l'estat ve de Kishangarh. El 1867 se li va afegir Lawa que abans pertany a la agncia d'Haraoti-Tonk. Cap al final del segle XIX era resident el coronel W.F. Prideaux. Els residents vivien a un palau del sobir (avui l'hotel Raj Mahal).

 Vegeu tamb: .

Jaipur, principat;
Jaipur (ciutat);
Districte de Jaipur;
Jaipur (Assam), ciutat;
Jaipur (zamindari), o Jayapuram, estat zamindari (tributari) al Vizagapatam;
Jaipur o Jayapuram, capital del zamindari de Jaipur;

 Notes .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314031" title="Bobastro" nonfiltered="2785" processed="2775" dbindex="122963">

Bobastro s un poblat situat al nord de la provncia de Mlaga (Espanya), on Omar ibn Hafsn va establir la capital dels seus dominis, el 880, al revoltar-se contra l'emir del Califat de Crdova. Existeix una altra teoria que situa a Bobastro a la ciutat de Ronda. Destaquen les construccions excavades en la roca, incloent una esglsia rupestre, mossrab, de tres naus, amb arcs de ferradura. 

L'accs es realitza des de la carretera lora-Ardales, uns 2 km al nord de El Chorro i del costat sud del Congost de los Gaitanes. Des d'aqu, una pista asfaltada puja al tur de Las Tablas de Villaverde, per a mig cam est l'accs per als vianants a part de les runes de Bobastro. En el cim del tur, des d'on es gaudeixen molt bones vistes de l'entorn, vam trobar les restes d'una fortificaci. Sorprn trobar-se amb un embassament d'aigua en el ms alt, al que es bomba aigua de nit per a aconseguir electricitat durant el dia. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314032" title="frica Ragel" nonfiltered="2786" processed="2776" dbindex="122964">

frica Ragel va nixer al Poblenou (Barcelona 14/10/1969) 

Va estudiar filosofia a la Universitat Autnoma de Barcelona i all va descobrir que escriure li permetia dir tot all que volia.

Ha collaborat amb el projecte www.lletra.cat i en diferents publicacions.

Escriu narrativa i es va estrenar com a directora de teatre el 2008 dirigint la seva prpia obra, TIC.

 Obres publicades .
 La moneda del malfat. Edicions Saragossa.(2008);
 Els fantasmes de Vilafoscant (Eges Roges) Nit Literria Andorrana - Manuel Cerqueda i Escalder de narrativa, 2000;
 Tarda de Tapes ;
 Bon cop de fal;
 TIC Premi Ciutat de Valncia Teatre 1999;

 Enllaos externs.
Qui s qui?;
Article diari el PUNT Barcelona ;
Entrevista pdf;
Nuevas promociones de autores dramticos en el teatro valenciano. Autor: Xavier Puchades. pdf;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314033" title="Alfons I d'Este" nonfiltered="2787" processed="2777" dbindex="122965">

Alfons I d'Este  ( Ferrara, Ducat de Ferrara 1476 - d. 1534 ) fou el Duc de Ferrara i Mdena des de 1505 fins el 1534, durant el temps de la guerra de la Lliga de Cambrai i altres aliances posteriors (1510-1516).

Orgens familiars.
Va nixer el 21 de juliol de 1476 a la ciutat de Ferrara sent fill d'Hrcules I d'Este i Elionor de Npols. Fou nt per lnia paterna de Nicolau III d'Este i Riccarda de Saluzzo, i per lnia materna de Ferran I de Npols i Isabel de Chiaramonte. 

Fou germ d'Isabel d'Este, casada amb Francesc II Gonzaga; de Beatriu d'Este, casada amb Llus Maria Sforza; i Hiplit d'Este.

Npcies i descendents.
Es cas, en primeres npcies, el 12 de gener de 1491 amb Anna Sforza, filla del duc Gales Maria Sforza i Bonna de Savoia. D'aquesta uni nasqu:
Alexandre d'Este (1497-1514);

Es cas, en segones npcies, el 2 de febrer de 1502 a la Baslica de Sant Pere del Vatic amb Lucrcia Borja, filla del papa Alexandre VI. D'aquesta uni nasqueren:
Hrcules II d'Este (1508-1559), duc de Ferrara i Mdena;
Hiplit d'Este (1509-1572), cardenal;
Alexandre d'Este (1514-1516);
Francesc d'Este (1516-1578), marqus de Massalombarda;
Elionor d'Este (1515-1575), religiosa ;
Isabel Maria d'Este (1519-1521);

Amb la seva amant Laura Dianti tingu:
Alfonsino d'Este (1530-1547) ;
Alfons d'Este (1527-1587), marqus de Monteccho i pare de Csar I d'Este;

Ascens al poder.

A la mort del seu pare, ocorreguda el juny de 1505, fou nomenat Duc de Ferrara, Mdena i Reggio. Durant el primer any del seu regnat va descobrir un complot ordit pel seu germ Ferrant i el germanastre Giulio, dirigit contra ell i el seu altre germ Hiplit d'Este. El setembre de 1506 es va celebrar un judici per lesa majestat i alta traci i, com era d'esperar, la sentncia fou de pena de mort, per el duc va commutar-la per una de cadena perptua, morint Ferrant a la seva cella desprs de 34 anys de captiveri, mentre que Giulio resist fins que se'l va perdonar el 1559, desprs de 53 anys de pres.
Desprs del seu alliberament, Giulio fou ridiculitzat als carrers de Ferrara per la seva roba antiquada.

Durant les Guerres d'Itlia Alfons va conservar la seva posici precria entre les potncies grcies a la vigilncia i les grans fortificacions del Ducat de Ferrara. Va entrar a la Lliga de Cambrai contra  Vencia i va romandre aliat de Llus XII de Frana fins i tot desprs que el papa Juli II firms la pau amb Vencia. Quan els bolonyesos es van rebellar contra Juli II i van fer caure l'esttua de bronze de Michelangelo del papa, Alfons la va refondre com un can anomenat La Giulia, el qual fou collocat a les muralles del castell. El 1510 Juli II l'excomunic i confisc els seus bens, incorporant el Ducat de Ferrara als Estats Pontificis. Alfons va iniciar en aquell moemnt una lluita reeixida contra dels exrcits venecians i Papals, guanyant la Batalla de Polesella, capturant la ciutat de Bolonya i jugant una part essencial en la victria francesa a la Batalla de Rvena l'any 1512. Aquests xits es basaren en l'artilleria de Ferrara, produda a la seves prpies foneries, que eren les millors del seu temps. 

Entre 1526 i 1527 Alfons va participar en l'expedici de Carles V, emperador i rei d'Espanya, contra el papa Climent VII, i el 1530 el papa el reconegu com a possedor dels ducats perduts de Ducat de Mdena i Reggio.


Grcies a l'inters per l'art del seu germ Hiplit d'Este, es relacion amb grans artistes del moment, entre els que destaca Giovanni Bellini, que va pintar per ell la seva obra Fest dels Dus que va completar el 1514. El 1529 Alfons va crear la galeria ms magnfica del seu temps, el Camerino d'alabastro, situada al Castell de Ferrara, en la qual va mostrar les seves obres d'art en parets xapades de marbre blanc sota un sostre daurat . Tici pint dos retrats d'Alfons, el primer fou escollit per Michelangelo com a regal diplomtic per a Carles V; Alfons va persuadir Tici per a pintar una altra cpia lliure. Durant les dues segents dcades, Tici va realitzar tres pintures ms per a ell:
L'adoraci de Venus (Museo del Prado, Madrid), La bacanal (Prado, Madrid), i   (National Gallery de Londres)
. Dosso Dossi va pintar una altra gran bacanal, i tamb va collaborar en la decoraci del sostre i un fris pintat per a la cornisa, que descriu escenes de lEneida, que guanyava immediatesa mostrant els herois en vestit contemporani . Totes les bacanals al "Camerino d'Alabastro" tractaven de l'amor, i algunes es refereixen al matrimoni. Desprs que la famlia Este perds el control de Ferrara el 1598, les pintures del "Camerino" i les escultures es van dispersar. 

Alfons tamb va ser el mecenes del poeta Ludovico Ariosto, i seguint el seu pare Hrcules, que havia convertit Ferrara en un dels centres musicals d'Europa, va portar a alguns dels msics ms famosos del temps a la seva cort per treballar de compositors, instrumentistes i cantants. Entre els msics de l'Europa del nord que van treballar a Ferrara durant el seu regnat estan Antoine Brumel i Adrian Willaert.

Alfons I d'Este mor el 15 de juny de 1534 a la ciutat de Ferrara.






 Vegeu tamb.

Este;
Ducat de Ferrara;
Ducat de Mdena;

Referncies.


Enllaos externs.
 "Alfonso d'Este, Duc de Ferrara";
 "Reconstrucci de la galeria privada del duc";
  El fest dels Dus;
 Lucrcia Borja i Ferrara;
 La presncia del Regne de Valncia en el mn europeu del Renaixement, Miquel Batllori;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314050" title="Agncia Haraoti-Tonk" nonfiltered="2788" processed="2778" dbindex="122966">

L'agncia d'Haraoti-Tonk fou una entitat administrativa britnica a l'agncia de la Rajputana. L'agent britnic tenia autoritat als estats de Bundi (conegut tamb com Haraoti) i Tonk, i al principat secundari de Shahpura. El seu territori era dispers, ja que Bundi i Shahpura estaven separats per territoris depenents de Mewar (Udaipur), i Tonk estava format per sis districtes discontinus, tres dels quals es trobaven a l'ndia Central. La capital era a Deoli on hi havia una guarnici anglesa.

La superfcie era d'uns 12.500 km, dels quals 2.285 km estaven situats a l'ndia Central.

El territori central estava travessat del sud-oest al nord-est per la serralada de Bundi que dividia aquest principat en dues parts; quatre passos permetien la comunicaci entre els dos costats: un a Bundi (ciutat); un altre a l'est de l'anterior prop de Jaunwas; un tercer entre Ramgarh i Khatgarh a la zona del riu Mej; i el darrer a Lakheri al nord-est. Tonk i Aligarh eren districtes plans; Nimbahera estava creuat per l'esmentada serralada, i els districtes del sud-oest eren un altipl; les muntanyes Chitor, al nord-est, incloen el puig ms alt de l'agncia, amb 613 metres. La part nord i central del districte de Chhabra era oberta i la resta muntanyosa i boscosa. Pirawa i Sironj eren parcialment de turons i una part de la serralada dels Vindhyas travessava de nord a sud Sironj i partia el districte en dues parts, amb l'occidental a uns 550 metres d'altura mitjana.

Els rius principals eren els Banas (amb els afluents Mashi, Sohadra, Gambhir i Berach, aquestos dos darrers als districte de Nimbahera) i el Parbati al districte de Tonk. El riu Chambal formava la frontera meridional i oriental de Bundi, i tenia el riu Mej, del costat de Bundi, com a principal afluent. El Bajen i el Kural eren els afluents principals del Mej.

El clima era moderadament calors, sec per saludable, i la pluja variable amb una mitjana acceptable i es produien principalment al juliol i agost; els vents calents es donaven a l'abril i maig i les nits eren comparativament fredes. Els districtes propers a Malwa, gaudien d'un millor clima; les pluges eren moderades 

 Histria .

L'agncia fou establerta el 1821. Tractats de protectorat s'havien establert amb Tonk (1817) i Bundi (1818). El conflicte del nabab de Tonk amb el thakur de Lawa va suposar la separaci d'aquest darrer estat (1867) incorporat a la residncia de Jaipur.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314051" title="Haraoti" nonfiltered="2789" processed="2779" dbindex="122967">
Haraoti o Harawati es un nom territorial tradicional de l'ndia que vol dir "la terra dels hara". Els hara era una famlia o subclan dels clan chahuan dels rajputs. Rao Hado o Har Raj, un cap chahuan, del que la famlia va prendre el nom d'hara, estava establert al sud-est de Mewar, a la regi de Bumbaoda, Menal etc  i un successor seu, Rao Dewa (o Deoraj), el 1342 va ocupar Bundi als mines (minas) pels que es va fer reconixer com a senyor, i s considerat el fundador de l'estat de Bundi. De la famlia dels Hara, el pas (principat de Bundi) fou anomenat com Harawati o Haraoti. Els britnics van donar el nom a l'agncia d'Haraoti-Tonk, que integraven els estats de Bundi i Tonk.

Vegeu: Bundi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314059" title="Arda Turan" nonfiltered="2791" processed="2780" dbindex="122969">

Arda Turan (Bayrampa a, Istanbul, 30 de gener, 1987) s un futbolista turc.

Trajectria.
Comen a les categories inferiors dels clubs Alt ntepsi Makelspor i Galatasaray S.K.. Pujar al primer equip del Galatasary la temporada 2004-05, tot i que fou cedit al Vestel Manisaspor. Retorn al seu club el 2006-07.

Debut amb la selecci turca el 25 de maig del 2008. Particip amb la selecci a l'Euro 2008.

 Palmars .
  Galatasaray;
 Lliga turca de futbol: 1 (2007-08);

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Perfil a galatasaray.org;
 Perfil a TFF.org;
 Perfil a transfermarkt.de;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314060" title="Triatl als Jocs Olmpics d'estiu de 2008" nonfiltered="2792" processed="2781" dbindex="122970">
La competici de triatl dels Jocs Olmpics d'estiu 2008 es disputar al Ming Tomb Reservoir. El dia 18 d'agost es disputar la prova femenina i el dia 19 d'agost ser el torn de la prova masculina.

Format de la competiti.
La competici de triatl consisteix en una cursa, els competidors neden una distncia de 1.500 metres, van en bicicleta durant 40 quilmetres, i una cursa a peu de 10 quilmetres fins a l'arribada.

Calendari de Classificaci.


Resultats.


Medaller.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314066" title="Joan Monn Bonillo" nonfiltered="2793" processed="2782" dbindex="122971">
Joan Monn Bonillo (Molins de Rei, 1968) s un pianista de jazz.

Compagin els estudis clssics amb els de jazz a l'escola Zeleste i al Taller de Msics. Ha rebut classes de msics com Dave Liebman, Mulgrew Miller, John Abercrombie, Ed Thigpen, Tete Montoliu, Kurt Rosenwinkel o Brad Mehldau. Professor a diverses escoles, com els conservatoris de Cervera i Igualada, el Taller de Msics de Barcelona (on s coordinador de l'rea de Conjunt Instrumental) o l'Escola Superior de Msica de Catalunya (ESMUC).

Com a intrpret.
A part de liderar el seu trio i de formar part de grups com Algumia o Carme Canela Quartet, ha actuat amb solistes com Dick Oatts, Don Braden, James Moody, Jean Toussaint, Bill McHenry, Joe Magnarelli, Peter King, Jesse Davis, Scott Hamilto, Harry Allen o Deborah Carter, a festivals i mostres
internacionals de jazz i a nombrosos clubs i auditoris, tant a Catalunya com a diversos pasos.

Com a compositor.
Finalista del premi SGAE 1993 de composici de jazz amb el tema La cara oculta (Per qu no?).

Ha musicat una srie de curts per a cinema en l'espectacle 8/8: Les altres visions (27 Festival Internacional de Jazz de Barcelona, novembre de 1995) i ha compost la msica de l'obra de teatre Histries d'amor, de Toni Cabr.

Ha estat guardonat amb diversos premis, com el de la Primera Mostra de Jazz per a Joves (1993); el de millor CD de l'any 1995 de l'AMJC (Associaci de Msics de Jazz de Catalunya), amb "Son Song" de Joan Monn Trio; el de Disc Catal de l'Any 1996 de Rdio 4, amb "Introducing" de Carme Canelapremi atorgat per els oients del programa Canons al vent  ; el de Disc Catal Jove de l'Any 1997, amb U d'Algumia; el de millor intrpret de piano de l'any 2000 de l'AMJC; i el de millor grup de l'any 2006, amb Joan Monn Nou Nonet.

Fora de l'mbit del jazz, ha participat en diversos programes de televisi, ha compost msica per a teatre. Ha actuat amb formacions com l'Orquestra de Cambra del Teatre Lliure, l'Orquestra Simfnica de Valncia o l'OBC Collaboracions amb artistes com Donna Hightower, Raimon, Ia i Batiste, Lucrecia, Nina o Ute Lemper.

Discografia.
Estan tocant la nostra can  (1990);
SGAE Jazzautor (1993);
Vicen Solsona Quartet (1994);
Ia i Batiste  Esfera Malheur  (1995);
Joan Monn  Son Song  (1995);
Carme Canela  Introducing  (1995);
Pep O Callaghan Group  Tot just  (1997);
Algumia  U  (1997);
Algumia  Dos  (1998);
Algumia  Standards  (1998);
Lucrecia  Cubname  (1999);
Pep O Callaghan Group  Port o clock  (1999);
Joan Abril quintet "Eric" (2000);
Joan Monn "Mireia" (2000);
Joe Smith  Happy  (2002);
Nina "Quan somnis fes-ho amb mi" (2002);
Carme Canela "Iris" (2003);
Nina "20 anys i una nit" (2003);
Raimon canta Espriu (2004);
Vicen Solsona "Insomne" (2005);
Jon Robles "I remember Leonard" (2005);
"Les Jams del Seminari" (2006);
Joan Monn Nou Nonet "Nou" (2006) ;

Referncies.
Articles;
Ja, nm. 10, primavera 2006, p. 14 , Joan Monn, un pianista a 9 bandes, Article breu sobre el pianista i la seva banda, a la secci "jam";
Ja, nm. 11, estiu 2006, pp. 18-19 , Joan Monn Nou Nonet, junts de nou per primer cop,  Article i dades sobre el projecte musical i els components del nonet;
Entrevista en el blog a media Voz de Jess Santana de canariasahora.es;




Enllaos externs.
http://joanmonne.blogspot.com;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314072" title="Udaipur (Surguja)" nonfiltered="2794" processed="2783" dbindex="122972">
Udaipur fou un estat tributari de l'ndia a les Provncies Centrals, amb una superfcie de 2724 km2. Form part de l'agncia de Chota Nagpur a Bengala per el 1905 en fou separat.

 Geografia .

Limita al nord amb Surguja, a l'est amb Jashpur i Raigarh; al sud amb Raigarh; i a l'oest amb el districte de Bilaspur. El lmit nord el forma  el masss de Mainpat (a Surguja) que arriba als 1172 metres; de la seva vora surten diversos rierols que corren cap al sud cap a la frtil vall del riu Mand, i el terreny forma una baixada constant que continua desprs del riu fins a Raigarh a l'extrem sud de l'estat.

A uns 3 km a l'est de la capital, Dharmjaygarh, s'explota una conca carbonfera i a la rodalia una cantera de rajoles per construcci (a uns 14 km al nord-est). La nica elevaci destacada es el Lotta de 650 metres. El riu Mand es troba amb el Mahanadi a Raigarh; l'estat estava cobert de selves i mancat de comunicacions.

 Poblaci, religi, economia .

La poblaci era de 35.536 el 1891 i 45.391 el 1901, distribuda en 196 pobles, amb 43 habitants per milla quadrada. Ms de 41.000 habitants eren hinds, i quasi quatre mil animistes. La tribu ms nombrosa eren els kaurs (18.000) i altres grups eren els bhuiyes, els chiks, els gonds, els majwars, els mundes, els oraons i els pans (entre 40000 i 2000 cada grup). 

Ms del 70 % eren agricultors i la resta es dedicava parcialment a l'agricultura. L'aliment bsic era l'arrs i una mica de moresc. S'exportaven arrs, mahua chiranji (una fruita oliosa comestible similar als pistatxo), corns, pells, cera i laca; i s'importava sal, tabac, cot i roba,i especies. La terra en general passava de pares a fills, encara que legalment podia ser concedida.

 Govern  administraci .

Les relacions amb la Gran Bretanya eren regulades pel sanad (decret) de 1899 i reexpedit el 1905 quan l'estat fou transferit a les Provncies Centrals; el sanad reconeixia al sobir (raja) i li permetia administrar el seu territori sota determinades condicions, i es fixava el tribut pels segents vint anys en qu s'hauria de revisar (800 rpies a l'any); el sobir estava sota el control del comissionat de Chhattisgarh, especialment en relaci a matries com l'establiment i recaptaci de rendes de la terra i de taxes, la justcia, les duanes, la sal, l'opi, i les relacions amb altres estats o principats; no podia cobrar taxes per les importacions i les exportacions  sense autoritzaci del comissionat, per si podia establir alguns aranzels per algunes exportacions i importacions; tenia algunes facultats judicials limitades a casos criminals amb pres fins a 5 anys, i civils amb multes fins a 200 rpies; per damunt calia la confirmaci del comissionat i eren dictades per l'agent poltic dels feudataris de Chhatisgarh (Chhattisgarh Feudatories) que tenia el poder d'un magistrat de districte i jutge assistent; el comissionat tenia el poder d'un jutge de sessions i per damunt, com a suprema cort, el cap de Comissionats.

 Policia, educaci, sanitat .

L'estat disposava noms de policia (50 homes i 7 oficials, apart dels chaukidars o policies locals). A Dharmjaygarh hi havia una pres per 50 persones i un dispensari i al comenament del segle XX es va construir un hospital. Hi havia 346 km de carreteres a crrec de l'estat. El 1901 noms 29 nadius sabien llegir i escriure per desprs es van obrir 4 escoles i el 1905 ja eren 9, i la situaci va millorar.

 Histria .

Udaipur, com la resta del grup d'estats del Surguja, fou cedit al govern britnic per un acord provisional amb Mudhoji Bhonsla (Appa Sahib) el 1818. Udaipur era fins llavors un feu d'una branca jove dels raskels rajputs que governaven a Surguja. El 1818 era sobir Kalyan Singh, que pagava tribut a Surguja. 

El 1852 el sobir i els seus dos germans foren condemnat per homicidi i empresonats, i l'estat va quedar en mans del govern britnic. Durant la revolta del 1857 els germans de l'antic sobir es van escapar, van arribar a la zona i van restablir el seu poder, per del 1859 el darrers dels germans vius va ser capturat i condemnat a deportaci de per vida a les illes Andaman. El 1860 els britnic van decidir retornar l'estat a un parent (germ) del sobir de Surguja, Indrajit Singh, de nom Bindesawar Prasad Singh, que havia fets grans serveis durant la rebelli de 1857. 

Bindesawar Prasad Singh va morir el 18 de mar de 1876 i el va succeir el seu fill Dharamjit Singh que va morir a l'entorn del 1900 ocupant el poder el seu fill Chandra Shekar Prasad Singh fins el 1926, quan va morir sense fills; el va succeir el 8 de desembre de 1927 el seu fill adoptiu Chandra Chur Prasad Singh, fill de Ramanuj Saran Singh sobir de Surguja. El 15 d'agost de 1947 va entrar a formar part de l'ndia independent.

 Llista de sobirans .

Kalyan Singh 1818-1852;
Suprimit de fet 1852-1857;
Dhiraj Deo 1857-1858 ;
Sheoraj Singh  1858-1859;
Ocupaci britnica 1859-1860 ;
Bindesawar Prasad Singh  1860-1876, ;
Dharamjit Singh 1876-1900;
Chandra Shekar Prasad Singh 1900-1926;
Interregne 1926-1927;
Chandra Chur Prasad Singh 1927-1947;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314074" title="Diplomtica" nonfiltered="2795" processed="2784" dbindex="122973">
La diplomtica s la cincia dels documents o diplomes.  Va relacionada amb la paleografia. Etimolgicament, la paraula "document" procedeix del llat docere ("ensenyar"), i d'aquest verb deriva documentum ("el que ensenya").

La diplomtica s'interessa per l'estudi d'aquells documents amb una natura i un valor jurdicoadministratiu i historicotestimonial, aix com pel coneixement de diverses formalitats que donen un carcter provatori i una fora legal.  A part dels valors jurdicodiplomtic, administratiu, histric, testimonial i informatiu, en el document poden existir altres valors de tipus filolgic, lingstic, literari, judicial, econmic, institucional, poltic, religis, cultural, sigillogrfic, arxivstic etc., dels quals s'ocupa la diplomtica. Aquesta disciplina s'imparteix a la SCGHSVN.


Vegeu tamb.
 sigillografia;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314085" title="Chick Corea" nonfiltered="2796" processed="2785" dbindex="122974">


Chick Corea (Armando Anthony Corea), nascut el 12 de juny de 1941 s un pianista de jazz i jazz-rock conegut pels seus treballs durant els anys 1970. Forma part del grup de talents descoberts per Miles Davis durant el seu perode Bitches Brew. s igualment un excellent pianista clssic (tot i que t molt pocs enregistraments d'aquest gnere). Ha estat guardonat amb 10 Grammy Awards (i nominat ms de 32 vegades, a part d'aquestes victries).

Estil.

Chick Corea t un estil molt particular, rtmic al mateix temps que meldic (fins i tot t un premi de conservatori). La seva interpretaci s plena d'un lirisme acolorit amb una predominncia d'acords i una gran utilitzaci de gammes cromtiques i disminudes. El seu fraseig (en concret, durant els seus solos) s molt rpid i reflecteix sovint el seu enfoc fora percussiu de la msica.

s un gran improvisador i un grandssim acompanyador. Interpreta essencialment temes de la seva composici i no li agrada refer all que ja ha estat fet abans. s doncs, un artista extremament prolfic (ha tret ms de 100 discs en 30 anys, 9 dels quals durant el mateix any 1978). Els artistes que ms l'han influenciat sn Mozart, Beethoven, per tamb Art Tatum, Thelonious Monk, Bill Evans i sobretot Bud Powell. Les seves composicions formen part de la llista d'estndards moderns: Spain, Windows, Matrix, TBC, Sicily, La Fiesta, Now He Sings Now He Sobs, etc.

Carrera: detalls histrics.

Va comenar la seva carrera durant els anys 1960 amb gegants de l'escena latino com Mongo Santamaria, Willie Bobo (entre 1962 i 1963) o Cal Tjader. Va collaborar a les formacions de jazzistes clebres com el trompetista Blue Mitchell (1964-66), Herbie Mann i Stan Getz (1967). El seu primer disc com a lder del conjunt apareix l'any 1967 (Tones for Joan's Bones). Va integrar-se al grup de Miles Davis l'any 1968 (en el lloc de Herbie Hancock), i hi va romandre entre 1968 i 1970. Va ser llavors que, a instntices de Davis, va comenar a tocar amb piano elctric (en concret el Fender Rhodes), el qual es converteix per ell en una veritable passi. Va desenvolupar particularment la seva tcnica "elctrica" en discos com In A Silent Way o Bitches Brew (tots dos de Miles Davis). 

Va fundar tot seguir el seu grup d'avantgurdia, Circle (amb Dave Holland al baix, Anthony Braxton al saxfon i Barry Altschul a la bateria). s a l'any 1971 que crea Return to Forever (amb el baixista Stanley Clarke), grup que coneix dues poques: un jazz ms aviat "latin" al principi, i un veritable jazz fusion ms endavant. Els grans temes caracterstics de cada poca sn Spain i The romantic warrior. s en aquest perode quan va comenar a utilitzar cada cop ms aparells elctrics diferents, com ara sintetitzadors Moog o Minimoog.

Quan Return to Forever es va dissoldre l'any 1975, Chick Corea va comenar a treballar amb Gary Burton, amb el qual va enregistrar clebres duets.

La seva carrera va continuar, tant en piano ell sol, com en duet amb d'altres artistes (Herbie Hancock, Bobby Womack, Gary Burton), com tamb en els nous grups que va formar successivament: The Elektric Band, The Akoustic Band, Origin.

Va ser co-fundador l'any 1992 del segell Stretch Records (que actualment forma part de Concord Records) amb el productor Ron Moss, fet que li permetia, segons les seves prpies paraules, disposar d'una gran llibertat artstica. Els primers artistes a gravar per aquest segell sn entre d'altres Bob Berg, John Patitucci, Eddie Gomez o Robben Ford.

El seu disc "Corea Concerto" va guanyar el Grammy al millor arranjament musical per Spain for Sextet and Orchestra el 2001.

Citaci.
My interests change and vary as the years go along, with different emphases all the time. The more I play in different situations, the more possibilities I discover for what I can do. Rather than think in terms of my music developing, I choose to bask in the glow of one thing for a few minutes, then let it go.

Artistes importants que han treballat amb/per Chick Corea.

Al Di Meola (guitarra);
Al Jarreau (cant);
Anthony Jackson (baix);
Avishai Cohen (baix);
Bobby McFerrin (cant);
Bobby Womack (cant);
Bunny Brunel (baix);
Carlos Rios (guitarra);
Dave Holland (baix);
Dave Weckl (bateria);
Earl Klugh (guitarra);
Eddy Gomez (baix);
Eric Marienthal (saxfon);
Flora Purim (cant);
Frank Gambale (guitarra);
Gary Burton (vibrfon);
Gayle Moran Corea (cant);
Herbie Hancock (piano);
Hiromi Uehara (piano);
John Patitucci (baix);
Larry Coryell (guitarra);
Lenny White (bateria);
Michael Brecker (saxfon);
Miles Davis (trompeta);
Miroslav Vitous (baix);
Paco de Lucia (guitarra);
Pat Metheny (guitarra);
Roy Haynes (bateria);
Scott Henderson (guitarra);
Stanley Clarke (baix);
Steve Gadd (bateria);
Steve Wilson (saxfon);
Victor Wooten (baix);
Vinnie Colaiuta (bateria);

Guardons: 15 Premis als Grammy Awards.


Discografia.



 Amb Herbie Hancock .

 1978;
 An Evening With Herbie Hancock And Chick Corea in Concert;
 1979;
 Coreahancock;

 Amb Gary Burton .

 1973;
 Crystal Silence;
 1979;
 Duet;
 1981;
 Chick Corea And Gary Burton in Concert (Zurich, October 28 1979);
 1997;
 Native Sense;
 2008;
 The New Crystal Silence;

 Amb Bobby McFerrin .

 1992;
 Play;
 1996;
 The Mozart Sessions;
 2003;
 Rendez-vous in New York;

Enllaos externs .
 http://www.chickcorea.com/: Web oficial de Chick Corea;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314088" title="Monestir de Sant Esteve i Sant Hilari d'Umfred" nonfiltered="2797" processed="2786" dbindex="122975">
El monestir de Sant Esteve i Sant Hilari d'Umfred o Riufred, a Alp a la comarca de la Baixa Cerdanya, s el primer monestir cerd al segle IX. 

Histria . 
El comte Frdol l'any 815 s el que va edificar la cel-la que es trobava dedicada als sants Esteve i Hilari, correntment anomenada de Sant Esteve d'Umfred. Va ser localitzada per mossn Jaume Mart, damunt de la carretera d'Alp a la Molina, sn unes runes amb una gran llosa de pissarra i parets treballades amb opus spicatum, que tamb es troba a altres esglsies prximes d'aquesta zona, com la de Santa Ceclia de Bolvir, al fonament de l'absis de Santa Eugnia de Saga i sobre tot la de Sant Esteve de les Pereres a Fontanals de Cerdanya.

 Vegeu tamb .
Art romnic de la Baixa Cerdanya

 Enllaos externs .
Monestir de Sant Esteve d'Umfred;

 Bibliografia .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314089" title="Ahar" nonfiltered="2798" processed="2787" dbindex="122976">


Berach o Ahar s un riu de l'ndia, al Rajasthan. El nom d'Ahar l'agafa per que passa per la ciutat d'aquest nom. 

El riu neix als turons al nord de d'Udaipur (ciutat) i t com a fonts els llacs Pichola i Swarup Sagar. Corre de nord-oest a sud-est i passa a la vora d'Udaipur (ciutat) i per Ahar, i arriba fins al llac Udai Sagar seguint desprs cap a les muntanyes Chitor i s'uneix al riu Banas prop de Mandalgarh, amb un trajecte de 209 km per la regi coneguda per Mewar, desaiguant prop de Bigod i Triveni Sangam al tehsil de Mandalgarh (districte de Bhilwara). La llegenda el fa una branca del Ganges que corre sota terra i emergeix en aquesta zona.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314092" title="Kothari" nonfiltered="2799" processed="2788" dbindex="122977">
Kothari s un riu del Rajasthan, a l'ndia.

El riu neix als turons sitauades a les proximitats de la ciutat de Devgarh (part dels Aravalli) al districte de Rajsamand,  i corre durant uns 145 km en direcci cap a l'est, travessant les planes de la regi de Mewar, per acabar desaiguant finalment al riu Banas. Creua els tehsils Raipur, Mandal, Bhilwara o Kotri i desaigua prop de Nandrei al tehsil de Kotri (districte de Bhilwara).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314093" title="David Duchovny" nonfiltered="2800" processed="2789" dbindex="122978">



David William Duchovny s un actor estatunidenc d'origen jueu. Va nixer el 7 d'agost de 1960 a Nova York i s mundialment conegut pel seu paper de Fox Mulder a la srie de televisi "The X-Files".





 Biografia .

Fill de l'escriptor i publicista ja mort Amram Ducovny i de Margaret (Meg) Duchovny, mestra jubilada. El seu pare era fill de jueus russos i la seva mare una immigrant luterana d'Esccia. T dos germans, Daniel i Laurie. El seu pare va treure la "h" del seu cognom per evitar errors en la pronunciaci.

Va anar a una escola privada noms per a nois a Manhattan i posteriorment es va graduar a la Universitat de Princeton. Tamb va aconseguir un Mster en Literatura anglesa per la Universitat de Yale i va comenar a treballar en una tesis doctoral titulada "Magic and Technology in Contemporary Poetry and Prose" (Mgia i tecnologia en la poesia i prosa contempornies). El 1982, mentre estudiava a Princeton, va rebre una menci honorfica de l'Acadmia de poetes americans per "The Schizophrenic Critique of Pure Reason in Beckett's Early Novels" (La crtica esquizofrnica de la ra pura en les primeres novelles de Beckett).

El 6 de maig de 1997 es va casar amb l'actriu Ta Leoni (que tamb va aparixer en un captol de "The X-Files") i van anar a viure a Malib (Califrnia). El 24 d'abril de 1999 va nixer la seva primera filla Madeleine West Duchovny, i tres anys desprs, el 15 de juny de 2002 nasqu el segon, Kydd Miller Duchovny.

Duchovny s ex-vegetari i utilitza lents de contacte degut a una lesi que va patir en un ull jugant a bsquet que li va causar una ampliaci de pupilla.


 Carrera .

Desprs de tenir petits papers en anuncis i sries de televisi, el 1993 va comenar a treballar com a co-protagonista en la srie de cincia-ficci "The X-Files" interpretant l'agent especial de FBI Fox Mulder, un teric conspiracionista que creia que la seva germana havia estat abduda per aliengenes. Aquesta srie va aconseguir rpidament ser un dels majors xits del canal de televisi FOX i tamb a tot el mn. Va treballar en les nou temporades que es va rodar, fins el 2002, per en la dues ltimes es va anar allunyant parcialment de la srie. Entre la cinquena i la sisena temporada va rodar una pellcula que continuava la histria "The X-Files: Fight the Future" juntament amb la seva companya a la srie Gillian Anderson. Tamb va doblar-se a si mateix en la pardia del seu personatge a la srie d'animaci "Els Simpson", en l'episodi anomenat The Sprinfield Files.

Desprs d'aconseguir l'xit, va continuar treballant en altres projectes relacionats amb la televisi i el cinema. Tot i que ja havia fet de director en algun episodi de "The X-Files", va debutar en el cinema escrivint i dirigint la pellcula "House of D", en la qual tamb va realitzar un petit paper com a actor, per no va obtenir bones crtiques.

Actualment est treballant com a productor i protagonista de la srie de televisi "Californication", on interpreta a Hank Moody, un novellista en hores baixes, pel qual ha obtingut un Globus d'Or com a millor actor a una comdia de televisi o musical. Recentment s'ha estrenat la seqela "The X-Files: I Want to Believe" on ha tornat a interpretar l'agent especial Fox Mulder.


 Filmografia .

 Pellcules .
 Beethoven (1992);
 Red Shoe Diaries (1992);
 Chaplin (1992);
 Kalifornia (1993);
 Playing God (1997);
 The X-Files: Fight the Future (1998);
 Evolution (2001);
 Zoolander (2001);
 House of D (2004);
 Things We Lost in the Fire (2007);
 The X-Files: I Want to Believe (2008);

 Sries de televisi .
 Twin Peaks (1991);
 The X-Files (1993);
 Els Simpson (1997);
 Californication (2007);


 Premis .

Ha estat nominat diversos cops als premis Emmy i Globus d'Or entre d'altres acadmies per noms ha aconseguit guanyar els segents:
 1997 - Millor actor - Srie de TV dramtica per la srie de televisi "The X-Files";
 2007 - Millor actor - Srie de TV comdia per la srie de televisi "Californication";


 Referncies .



 Enllaos externs .


  ;
  ;
 David's blog for Trust The Man ;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314104" title="Xatrac com" nonfiltered="2801" processed="2790" dbindex="122979">




El xatrac com (Sterna hirundo) s un ocell de l'ordre dels caradriformes, semblant al xatrac becllarg per una mica ms petit, que pot arribar a tindre una longevitat de 23 anys.

Morfologia.

 Fa 36 cm de llargria i 70-80 d'envergadura alar. ;
 T el dors blanc i la part superior de les ales d'un gris clar.
 Capell negre.
 Bec vermell amb la punta negra.
 Potes vermelles.
 L'enforcadura de la cua apareix molt marcada.

Reproducci.

Durant la parada nupcial, el mascle ofereix peix a la femella i, tot seguit, aquesta darrera  tria illetes de sorra a les llacunes litorals, llocs sorrencs o a les salines per preparar el niu: una depressi al terra reforada amb joncs, herbes i conquilles. A l'abril-juny pon 2-3 ous que cova durant 23 dies. En l'alimentaci dels nounats intervenen tots dos progenitors, ja que el mascle s'encarrega de capturar peixets i alguns insectes per als fills, que volen al cap de 3 o 4 setmanes.

Distribuci geogrfica.

El xatrac com presenta una distribuci circumpolar en poca de cria ja que ho fa a les regions temperades i subrtiques d'Eursia i Nord-Amrica. Hiverna als oceans tropicals i subtropicals. 

Costums.

s d'hbits colonials i, en les colnies, es mostra molt agressiu amb els intrusos, actitud que refora amb crits estridents. Mostra una gran facilitat per al vol i la tcnica de cacera consisteix a llanar-se en picat contra el mar, cabussar-se i enxampar els peixos sota l'aigua. De vegades, noms els cal enfonsar el cap per pescar.  

Es tracta d'una espcie estival abundant, que a l'hivern es pot considerar rara. Pot observar-se als Pasos Catalans al mes de mar, data que coincideix amb l'inici de l'arribada als llocs de cria, que estan situats principalment al Delta de l'Ebre i a l'Albufera de Valncia, tot i que se'n poden trobar parelles reproductores en altres zones humides dels Pasoc Catalans. Desprs de l'poca reproductiva, els xatracs comuns -juntament amb d'altres de la resta d'Europa- es reuneixen a les costes ibriques per emprendre el viatge cap a l'frica o l'Amrica del Sud.

Referncies.



Enllaos externs.

 El xatrac com a la IUCN. ;
 El xatrac com a l'Animal Diversity Web. ;
 Estudi de la poblaci d'aquest ocell a Portugal. ;
 Fotografies i enregistraments sonors d'aquest ocell. ;
 El xatrac com a l'Encyclopedia of Life. ;
 Descripci i reproducci d'aquest ocell. ;
 Estudi de la poblaci del xatrac com al Principat de Catalunya. ;
 Vdeos de xatracs comuns en llur hbitat natural. ;
 Enregistraments sonors d'aquest ocell. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie. ;
 Hbitat i ecologia d'aquesta espcie. ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314105" title="Madrigal de la Vera" nonfiltered="2802" processed="2791" dbindex="122980">


Madrigal de la Vera s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314108" title="Madrigalejo" nonfiltered="2803" processed="2792" dbindex="122981">


Madrigalejo s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

Demografia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314110" title="Madroera" nonfiltered="2804" processed="2793" dbindex="122982">


Madroera (Mairoera en extremeny) s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314112" title="Hakan Yakin" nonfiltered="2805" processed="2794" dbindex="122983">

Hakan Yakin (en turc Hakan Yak n, Basilea, 22 de febrer, 1977) s un futbolista sus d'ascendncia turca.

Trajectria.
Comen a jugar al FC Basel de la seva ciutat natal. Tamb jug al Grasshoppers i St. Gallen sussos, al VfB Stuttgart, al Galatasaray (cedit) i des del 2005 al BSC Young Boys.

s internacional amb Sussa des de l'any 2000. Tamb se li ofer participar amb Turquia, fet que ell rebutj. Ha disputat les Euro 2004, Euro 2008 (on marc 3 gols) i el Mundial de 2006.

Desprs d'aconseguir ser el mxim golejador del campionat sus i d'una gran actuaci a l'Eurocopa 2008, el juliol de 2008 va fitxar pel club de Qatar Al-Gharafa Sports Club per uns 2 milions i mig d'euros.

s considerat per molts especialistes com el millor futbolista sus de les dcades dels 90 i 2000. s el germ petit del tamb internacional per Sussa Murat Yakin.

 Referncies .


 Enllaos externs .
Web oficial dels germans Yakin;





Categoria :Futbolistes sussos




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314113" title="Consell de l'Esport Escolar de Barcelona" nonfiltered="2806" processed="2795" dbindex="122984">
L any 1977, un grup d escoles va fundar l entitat que avui s el Consell de l Esport Escolar de Barcelona. Els motius foren que, una activitat escolar com ho s l esport que practiquen els alumnes al si de l escola, calia que fos organitzada per la prpia escola. L esport podia, calia que fos organitzada per la prpia escola. Tanmateix, el Consell neix sota la idea de que l esport pot  ser altament aprofitable com a instrument de formaci a mans dels educadors  i, per tant, aix justificava sobrerament passar l esport escolar al mn de l escola d una forma organitzada.

 Objectius i fonaments .

L objectiu fundacional de l entitat s: l esport com a tal i com a eina educativa. Avui, desprs de 30 anys de constitut el CEEB, aquests objectius encara sn vigents. Entenent que sn els que la societat demanda. Per aix, es posa mfasi en els aspectes ms educatius i en l actitud dels espectadors (famlia, amics, etc.).

El CEEB entn tamb  l'esport escolar  com aquella activitat que s organitza des del propi centre oferint la possibilitat de participaci a tots els alumnes, impartit en gran part en els espais fsics del centre i gestionat, en general, per l AMPA i/o el Consell Escolar.

La qualitat i el model de l esport escolar es basa en un procs d iniciaci esportiva que inclou la preparaci fsica prpia de cada nivell i la iniciaci a diversos jocs esportius i de competici intra-escolar. Aquesta ha s la porta que obre als nens i nenes l inters per les activitats esportives.

La prctica esportiva fora de l horari lectiu s una eina alternativa, parallela als continguts desenvolupats a la classe d educaci fsica. La implicaci de l equip docent i la inclusi en el projecte educatiu del centre contribuir a donar unes noves experincies per l educaci integral de l alumne.

 Tipus d'activitats .

Competicions: Programa dels Jocs Esportuius Escolars;

Trobades: Iniciaci d'esports d'equip o individuals;

Jornades de promoci: adreades a donar a conixer esports nous o minoritaris a esportistes que no sc practicants habituals, sense excessiva compoenent competitiva;

Jornades Obertes: competicions ja existents en l'oferta dels Jocs Esportius programen una o vries jornades de participaic oberta;

Lligues recreatives: lligues d'esport d'equip sense resultat ni classificaci;

 Esports .

Esports d'equip: Bsquet, futbol 5, futbol 7, futbol 11, futbol platja, goal-ball, handbol, hoquei patins, hoquei lnia, street hoquei, tennis, tennis taula, voleibol i voleibol platja.

Esports individuals: aerbic i fit-kid, atletisme, cros, curses d'orentaci, escacs, gimnstica artstica, gimnstica rtmica i gimnstica esttica de grup, jazz, dansa, funky i hip-hop, judo, nataci, nataci sincronitzada, patinatge artstic, patinatge de volocitat, tennis taula, trampol i minitrampol, vela.

Esports en procs de promoci: futbol flag, bdminton, korfbal, bitlles catalanes, waterpolo, rem, shoot-ball i hoquei sala.

 Fases competicions d'esports d'equip .

 1a Fase: del 19 de octubre al 25 de gener;
 2a Fase Trofeu Barcelona 92: del 15 de febrer al 9 de maig;
 Fase Final Trofeu Barcelona 92: del 24 de maig al 14 de juny;

 Altres activitats .

Pla Catal de l'Esport a l'Escola;
Pla de l'Esport Escola de la Ciutat de Barcelona;
Campanya "Escola a Escola";
Sopar de l'esport Escolar;
Casa de colnies-alberg Can Font;
Estades d'estiu;
Fundaci de l'Esport Escolar;
Esport sense barreres;
Premis a l'esportivitat "Compta fins a 3";

 Enllaos externs.
Web oficial;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314114" title="Majadas" nonfiltered="2807" processed="2796" dbindex="122985">


Majadas s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

 Demografia .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314117" title="Malpartida de Plasencia" nonfiltered="2808" processed="2797" dbindex="122986">


Malpartida de Plasencia s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

Demografia.



Enllaos externs.
Pgina oficial Malpartida de Plasencia;
Pgina sobre Malpartida de Plasencia;
Pgina sobre Malpartida de Plasencia;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314122" title="Mohedas de Granadilla" nonfiltered="2809" processed="2798" dbindex="122987">


Mohedas de Granadilla s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314125" title="Monroy" nonfiltered="2810" processed="2799" dbindex="122988">


Monroy s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

Demografia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314128" title="Montnchez" nonfiltered="2811" processed="2800" dbindex="122989">


Montnchez s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. Limita al nord amb Torremocha, al nordest amb Valdefuentes i Torre de Santa Mara, al sudest amb Peraleda del Zaucejo, al sud amb Arroyomolinos i a l'oest amb Albal i Alcuscar. 

Demografia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314130" title="Llista de bisbes de Solsona" nonfiltered="2812" processed="2801" dbindex="122990">
El bisbat de Solsona s una demarcaci de l'esglsia catlica a Catalunya, que comprn el Solsons, part de l'Anoia, part de l'Urgell i part del Bergued. Fou creat a les darreries del segle XVI, agafant terres del bisbat de Vic i del bisbat d'Urgell.

 Llista de bisbes .
 Primer perode .
 Llus de San i Cdol (1594-1612);
 Juan lvaro (1613-1623);
 Miguel de los Santos de San Pedro (1624-1630);
 Pere Puigmar i Funes (1630-1634);
 Diego Serrano y de Sotomayor (1635-1639);
 Pedro de Santiago Anglada y Snchez (1640-1644);
Seu vacant amb motiu de la Guerra dels Segadors (1644-1656);
 Francesc Roger (1656-1663);
 Luis de Ponts i d'Esquerrer (1664-1685);
 Manuel de Alba (1685-1693);
 Juan de Santa Mara Alonso y Valeria (1694-1699);
 Guillem Gonyalons (1700-1708);
 Francesc Dorda Germ (1710-1716);
 Pedro Magaa (1717-1718);
 Toms Broto y Prez (1720-1736);
 Jos Esteban de Noriega y de Araujo (1738-1739);
 Francisco Zarceo y Martnez (1739-1746);
 Jos de Mezqua y Daz Arrizala (1746-1772);
 Rafael Lasala i Losela (1773-1792);
 Agustn Vzquez Valera y Garca (1793-1794);
 Pere Nolasc Mra i Sever (1794-1809);
 Manuel Benito y Tabernero (1814-1830);
 Juan Jos de Tejada (1832-1838);
Seu vacant 1840-1851;

 Seu suprimida (1838-1891), vicaris capitulars .
 Pere Coma (1838-1840) i Francesc Blanch (1838-1841) (1a vegada);
 Domingo Sala i Moriner (1841-1842) (1a vegada);
 Jernimo Bellit i Verneda (1842-1846);
 Gil Esteve i Toms (1846-1848);
 Domingo Sala i Moriner (1848-1853) (2a vegada);
 Joan Palau i Soler (1853-1857);
 Francesc Blanch (1857-1864) (2a vegada);
 Pere Jaime Segarra (1864-1881);
 Ramn Casals (1881-1891);

 Administradors apostlics .
 Josep Morgades i Gili (1891-1895);
 Ramn Riu i Cabanes (1895-1901);
 Joan Benlloch i Viv (1901-1907);
 Luis d'Amig i Ferrer (1907-1913);
 Francesc d'Asss Vidal i Barraquer (1913-1919);
 Valent Comellas i Santamaria (1919-1933);

 Restabliment del bisbat .
 Valent Comellas i Santamaria (1933-1942);
 Vicent Enrique i Tarancn (1945-1964);
 Jos Bascuana Lpez (1964-1977);
 Miquel Moncadas i Noguera (1977-1990);
 Antoni Deig i Clotet (1990-2001);
 Jaume Traserra i Cunillera (2001- );

 Enllaos .
 Llista de bisbes ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314132" title="Navaconcejo" nonfiltered="2813" processed="2802" dbindex="122991">


Navaconcejo s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314135" title="Navas del Madroo" nonfiltered="2814" processed="2803" dbindex="122992">


Navas de Madroo s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314138" title="Nuomoral" nonfiltered="2815" processed="2804" dbindex="122994">


Nuomoral s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. Est format pels nuclis de Nuomoral, Aceitunilla, Asegur, Cerezal, Martilandrn, El Gasco, La Fragosa, Vegas de Coria, Rubiaco, La Horcajada i La Batuequilla.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314140" title="Frederic V de Dinamarca" nonfiltered="2816" processed="2805" dbindex="122995">

Frederic V (en dans Frederik V) (Copenhaguen, 31 de mar de 1723   Copenhaguen, 13 de gener de 1766) fou rei de Dinamarca i  Noruega des de 1746, fill de Cristi VI i de Sofia Magdalena de Brandeburg-Kulmbach.

 Biografia .
Frederic va crixer i educar-se en una famlia d'estrictes conviccions pietistes; no obstant, el seu carcter era llibert. Acostumava anar acompanyat de dones i visitava regularment tavernes i burdells de Copenhaguen. El seu pare, Cristi VI, profundament religis, consider inhabilitar-lo en la successi al tron.

El 10 de novembre de 1743 es cas a Hannover amb la princesa Llusa de Gran Bretanya, filla del rei Jordi II i Carolina d'Ansbach. La cerimnia oficial es celebr a Copenhaguen l'11 de desembre del mateix any. Amb Llusa tingu cinc fills, els mateixos que amb la seva amant favorita, Else Hansen. 

Frederic i Llusa es convertiren en reis de Dinamarca i Noruega el 1746, desprs de la mort de Cristi VI. La reina Llusa mor el 1751, i Frederic torn a casar-se el 1752 amb Juliana Maria de Brunswick-Wolfenbttel, a l'esglsia del Palau de Fredensborg.

Com a rei, la influncia personal de Frederic era limitada. Estava marcat pel seu alcoholisme i la majoria de les seves accions hagueren de ser modificades pels seus ministres, com ara b Adam Gottlob Moltke, J. H. E. Bernstorff o H. C. Schimmelmann. Tots ells evitaren implicar a Dinamarca en les guerres que van tenir lloc a l'Europa del seu temps. El pas es va mantenir neutral incls durant la Guerra dels Set Anys (1756 - 1763), malgrat estar tan proper a combatents com Rssia i Sucia. Malgrat l'alcoholisme i el seu carcter per, el rei gaud d'una gran popularitat entre els seus sbdits. L'art i la cincia trobaren condicions molt favorables per prosperar i es desenvolup amb fora el teatre, molt limitat durant el regnat de Cristi VI.

El comer experiment durant el seu regnat una poca d'xit i expansi, alhora que la indstria arrib al pas. La producci de plvora i la fundici de canons a Frederiksvrk va ser la primera activitat industrial de gran envergadura a Dinamarca. Malgrat aix, el ministre Moltke desatengu les reformes agrcoles, de forma que una part de la poblaci no es va veure beneficiada pel creixement econmic.

En aquells anys s'inauguraren tamb el Centre Educatiu Reial (una escola d'oficis), el Frederiks Hospital i la Reial Acadmia Danesa de les Arts a Copenhaguen, oberta oficialment el 31 de mar, de 1754, el mateix dia del seu 31 aniversari. D'altra banda, tamb s'edific el barri de Frederikstaden, a Copenhaguen, amb el Palau d'Amalienborg com a punt neurlgic, per commemorar el 300 aniversari de la Casa d'Oldenburg al tron de Dinamarca i Noruega. Al centre del pati d'Amalienborg s'aixec una esttua eqestre de Frederic V el 1771.

El rei va morir desprs de 43 anys de vida i de vint anys de regnat. Les seves darreres paraules, segons els escrits, van ser: "s un gran consol per a mi en els meus ltims moments, que mai he ofs voluntariament a cap persona i que no hi ha ni una sola gota de sang a les meves mans."

Frederic V est enterrat a la Catedral de Roskilde.

 Famlia .
Frederic V i Llusa de Gran Bretanya van ser pares de set nens, dels quals noms cinc van sobreviure al part:

 Cristi (7 de juliol, de 1745 - 3 de juny, de 1747).
 Sofia Magdalena (3 de juliol, de 1746 - 21 d'agost, de 1813). reina consort de Gustau III de Sucia.
 Carolina Guillermina (10 de juliol, de 1747 - 19 de gener, de 1820). Consort de Guillem I, Elector de Hesse-Kassel. ;
 Cristi (29 de gener, de 1749 - 13 de mar, de 1808). ;
 Llusa (30 de gener, de 1750 - 12 de gener, de 1831). Fou la mare de Llusa Carolina, Princesa de Hesse-Kassel i via del futur Cristi IX de Dinamarca.

Frederic es cas en segones noces amb Juliana Maria, filla de Ferran Albert II de Brunswick-Lneburg. Van ser pares de set fills ms, entre ells:
 Frederic (1753-1805). Prncep hereu de Dinamarca i Noruega. Pare del rei Cristi VIII.

El rei Frederic fou tamb el pare de cinc fills illegtims de la seva amant Else Hansen.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314149" title="Enric Soler i Raspall" nonfiltered="2817" processed="2806" dbindex="122996">
Enric Soler i Raspall (Terrassa, 1966) s un escriptor i viatger especialitzat en literatura de viatges, utilitza un llenguatge directe i am tot proposant un apropament als estils de les literatures clssiques. En alguns dels seus llibres incorpora "revisions literries" d'altres obres.

Tamb realitza nombroses conferncies audiovisuals dels seus viatges, excursions i caminades, aix com seminaris concrets sobre com preparar els viatges de llarga durada, o de literatura de viatges. Participa en jornades, congressos i seminaris nacionals i internacionals sobre el tema especfic dels viatges, i tamb escriu articles tcnics en nombroses publicacions especialitzades en el tema.


 Obres .
 Sota el cel de Tushita: viatge al Ladakh, el petit Tibet de l'ndia Figueres: BRAU, 2004. Collecci  Ulyssus . ISBN 84-95946-36-X;
Narra l'experincia d'un viatge al Ladakh, reducte de budisme tibet establert en una recndita regi del nord-oest de l'ndia. L'obra s una barreja de diari de viatge, diari ntim i document del gnere clssic del viatger.
  Per la ruta 40: a travs de la Patagnia de Bruce Chatwin Barcelona: La Magrana, 1998. Collecci  Trpics . ISBN 978-84-8264-050-1;
Obra inspirada en el llibre de Bruce Chatwin In Patagonia, considerat un dels millors llibres de viatges sobre la regi de la Patagnia. Soler ressegu (quatre mesos en dos anys) la ruta que havia recorregut Chatwin, i n'escrigu un compendi de situacions personals, d'investigacions al voltant dels mateixos temes que havia plantejat, vint-i-dos anys abans, l'escriptor angls, i d'introspeccions diverses al voltant de la solitud i del marcat carcter patagnic de les gents trobades pel cam.
  Un estiu de guaita: quadern d'anotacions escrites dalt del cim del Montcau durant l'estiu de 1994 Terrasa: Centre Excursionista de Terrasa, 1997. ISBN 84-605-6867-9;
 Escolta, vent: anotacions del diari de la travessada "Pas a Pas 1993", Cap de Creus - Cabo Fisterra, 1.600 km a peu i en solitari (octubre 1993-juliol 1994) Argentona: L'Aixernador, 1996. Collecci  Toni Sors  ISBN 84-88568-79-7;

 Enllaos externs .
 pgina web de l autor;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314150" title="Heinz Heimsoeth" nonfiltered="2818" processed="2807" dbindex="122997">
Heimsoeth, Heinz (Colnia 12 d'Agost 1886- 10 de setembre de 1975).  

Filsof alemany, especialment conegut com a historiador de la filosofia. Va ser professor a Marburg, Colnia i Istanbul. No obstant aix, on va deixar ms empremta fou a la universitat de Knigsberg, on va obtenir la seva plaa l'any 1923.
Va estar influt pel neokantisme de l'escola de Marburg, per Bergson, Boutroux, Pfnder i Max Scheler. 

S'ha distingit com a estudis de la histria de la filosofia moderna, en especial de la metafsica, a la que considera com l'autntica obertura de la realitat. En els seus estudis d'autors com Descartes, Leibniz, Fichte, ] i Hegel, troba un rerefons d'origen espiritualista i religis, basat en les obres dels mstics com Eckhart o Bhme, aix com de la filosofia de Nicolau de Cusa. 

D'altra banda, el primat de la voluntat, que reapareix en Schopenhauer o en Schelling, el retrotreu a la influncia de Sant Agust i Duns Escot. Amb aix, Heimsoeth troba el que, segons ell, sn les bases escolstiques] i renaixentistes de la metafsica moderna. D'aquesta manera, en la seva anlisi de la histria de la filosofia destaca la continutat dels problemes filosfics a travs dels diversos sistemes histricament donats aix com aquells supsits i motivacions que romanen subjacents en cada sistema. 

D'altra banda, en oposici a Cohen, Natorp i Cassirer (i en menor mesura a Windelband, Lask i Riehl), accentua la noci de receptivitat en la filosofia de Kant, que els filsofs de l'escola de Marburg havien abandonat al no acceptar la distinci kantiana entre intuci i pensament. 

Tamb com a historiador de la filosofia moderna va reivindicar l'important paper precursor de les ontologies de l'espai, del temps i de les categories de Christian Crusius i de Christian Wolff.



 Obres .


Die sechs groen Themen der abendlndischen Metaphysik und der Ausgang des Mittelalters, Stilke, Berlin 1922, Nachdruck der unvernderten 3. Auflage, Wissenschaftliche Buchgesellschaft, Darmstadt 1987, ISBN 3-534-00076-5;
Fichte, E. Reinhardt, Mnchen 1923;
Metaphysik der Neuzeit, Mnchen/Berlin 1934, Nachdruck Oldenboug, Mnchen 1967;
Geschichtsphilosophie, Bouvier, Bonn 1948;
Metaphysische Voraussetzungen und Antriebe in Nietzsches "Immoralismus", Steiner, Mainz 1955;
Windelband, Wilhelm: Lehrbuch der Geschichte der Philosophie. Mit einem Schlukapitel "Die Philosophie im 20. Jahrhundert" und einer bersicht ber den Stand der philosophiegeschichtlichen Forschung, hrsg. von Heinz Heimsoeth, Mohr, 15. durchgesehene und ergnzte Auflage Tbingen 1957, ISBN 3-16-838032-6;
Atom, Seele, Monade. Historische Ursprnge und Hintergrnde von Kants Antinomie der Teilung, Steiner, Mainz 1960;
Studien zur Philosophiegeschichte, Klner Universittsverlag, Kln 1961;
Hegels Philosophie der Musik, Bouvier, Bonn 1964 (aus Hegel-Studien Bd. 2, 1963, S. 162   201);
Transzendentale Dialektik. Ein Kommentar zu Kants Kritik der reinen Vernunft, 4 Bnde, de Gruyter, Berlin 1966 71;
Studien zur Philosophie Immanuel Kants, Bouvier, Bonn 2. Aufl. 1971, ISBN 3-416-00437-X;

Hi ha traducci castellana de
 Los seis grandes temas de la filosofa occidental, Revista de Occidente, Madrid, 1959. 341pp. Traducci de Jos Gaos. ;
 La metafsica moderna, Madrid, Revista de Occidente, 1932.
 Historia general de la filosofa: el siglo XX (Es tracta de la continuaci de la Histria general de la filosofia de Wilhelm Windelband.)Barcelona El Ateneo, 1970 ;
 Crtica i metafsica, 1966.
 Dialctica transcendental. Comentari de la Crtica de la Ra Pura de Kant, 4. vols., 1966-1971;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314155" title="Club Judo Malgrat" nonfiltered="2819" processed="2808" dbindex="122998">
El Club de Judo i Defensa Personal Malgrat es una entitat esportiva del municipi de Malgrat de Mar. 

va ser fundat l' any 1978, pel Sr. Antonio Naranjo Jimnez (que t el cintur negre), com a president del Club i director tcnic que amb l'ajuda de l'ajuntament de Lloret de Marvaren aconseguir les installacions adequades.

El Club de Judo i Defensa Personal Malgrat de Mar, en l'actualitat, compta amb un bo numero d'alumnes d'edats compreses, entre els 3 i 18 anys, tant en les categories de masculins i femenins i altres edats ms avanades. El Club de Judo Lloret, ha aconseguit tirar endavant, de moment, a 20 cinturons negres.

 Enllaos externs .

 Lloc web oficial;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314167" title="Representaci d'hiprboles" nonfiltered="2820" processed="2809" dbindex="122999">
Domini.

Per cercar el domini el que has de fer es trobar tots els nombres que facin que equaci no tengui soluci.

 
En aquest cas el domini seria:

(Aix vol dir que el domini seria tots els nombres reals menys quan X=2 perqu seria 3 dividit 0 i no es pot dividir per 0 en cap cas.

Asmptotes.

Les asmptotes sn rectes verticals per on no passa la funci, s a dir, seria el nombre del domini. En aquest cas (2).

Punts de tall.
Els punts de tall de les  ens indiquen per on passa la grfica quan .

El punt de tall de la  ens indica per on passa la grfica quan 

Per saber els punts de tall en les X hem de donar valor 0 a la Y.
 hi hem de resoldre l'equaci.

En el cas del punt de tall de la Y hem de donar 0 al valor de la X.
 hi hem de resoldre la divisi.

Signe de la funci.

Per saber el signe de la funci en cada tram. Els valors de la X han de ser les asmptotes i els nombres dels punts de talls de les x.
Hi entre nombre i nombre heu d'agafar un nombre intermedi i substituir el nombre per la x i observar el signe. El signe ens indicar el signe de la grfica entre aquells dos intervals.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314168" title="Xurra" nonfiltered="2821" processed="2810" dbindex="123000">

La xurra (Pterocles orientalis) s un ocell de l'ordre dels pteroclidiformes com a la Catalunya occidental. 

Morfologia.

 Fa 35 cm de llargria.
 T les potes i la cua ms curtes que la ganga.
 Ales punxegudes.
 El mascle t el cap de color gris groguenc, les parts superiors grisenques amb taques ataronjades, el coll castany, amb una taca negra a la gola, i el pit gris rosat amb una franja negra estreta.
 La femella s de color groguenc, amb el cap, les parts superiors i el coll molt tacats de negre, el coll groc i amb una ampla franja ocrcia al pit.
 Tant el mascle com la femella tenen el ventre negre.
 Posseeix unes plaques crnies a la base de les potes i al ventre que serveixen d'alladors de la calor.

Subespcies.

 Pterocles orientalis aragonica ;
 Pterocles orientalis arenarius ;
 Pterocles orientalis bangsi  ;
 Pterocles orientalis orientalis ;

Reproducci.

Fan un niu en una lleugera concavitat a terra, mnimament folrada, i hi ponen 2-3 ous a l'abril-juny. Els dos pares escalfen els ous: a la nit ho fa el mascle, mentre que la femella -de plomatge molt ms crptic- ho fa durant les hores ms compromeses del dia). En l'alimentaci dels pollets tamb intervenen tots dos pares, essent el pare l'encarregat de portar aigua.

Distribuci geogrfica.

La subespcie Pterocles orientalis orientalis viu als terrenys esteparis de l'frica del Nord, de la Pennsula Ibrica, de les Illes Canries, Turquia, Xipre i Israel, mentre que Pterocles orientalis arenarius ho fa al Kazakhstan, l'oest de la Xina i el nord del Pakistan (aquesta darrera subespcie tamb hiverna al Pakistan i al nord de l'ndia).

Hbitat.

Viuen en terrenys oberts, secs i pedregosos, amb vegetaci escassa o un xic densa, com els que es poden trobar a la part occidental de la Depressi Central (Baix Cinca, la Noguera i el Segri). La poblaci que habita aquest indret s la continuaci de la que existeix a la Depressi de l'Ebre.

Costums.

Sn sedentries i gregries.

Referncies.



Enllaos externs.

 La xurra a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Estudi de la poblaci d'aquest ocell al Principat de Catalunya. ;
 La xurra a la IUCN. ;
 La xurra a l'Animal Diversity Web. ;
 La xurra a l'Avibase. ;
 La xurra a l'Encyclopedia of Life. ;
 Vdeos d'aquest ocell en llur hbitat natural. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie. ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314172" title="Tractat d'Aranjuez" nonfiltered="2822" processed="2811" dbindex="123002">

Tractat d'Aranjuez (1752), signat pel Regne d'Espanya, el Sacre Imperi Romanogermnic i el Regne de Sardenya-Piemont;
Tractat d'Aranjuez (1777), pel qual s'estableixen els lmits fronterers entre els territoris espanyol i francs a l'illa de la Hispaniola;
Tractat d'Aranjuez (1779), pel qual Espanya entra en la Guerra de la Independncia dels Estats Units en suport de Frana;
Tractat d'Aranjuez (1780), conveni de pau i comer signat entre Espanya i El Marroc;
Tractat d'Aranjuez (1801), pel qual Carles IV d'Espanya s'alia amb Napole Bonaparte en la seva lluita contra el Regne de la Gran Bretanya.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314184" title="Toyota F1" nonfiltered="2823" processed="2812" dbindex="123003">
 Toyota F1 s el nom de l'equip amb el qual la multinacional japonesa Toyota s representada en la Frmula 1 des de l'any 2002. La base de l'equip s a les installacions del Toyota Team Europe (TTE) a Kln (Colnia), Alemanya.

El 2004, el rebatejat dissenyador Mike Gascoyne va ser contractat per l'equip. Toyota va finalitzar la Temporada 2004 de Frmula 1 amb Jarno Trulli i Ricardo Zonta com a pilots titulars. El brasiler Cristiano da Matta va ser despesset de la butaca titular que ocupava en iniciar la temporada, a causa que no va estar a l'altura de les expectatives.

Per a la temporada 2005, l'equip va presentar una alineaci composta per Ralf Schumacher i Jarno Trulli. En aquesta temporada l'equip va obtenir 88 punts, 5 podiums i 2 Pole Positions, ocupant el 4t lloc a la conclusi del campionat. 

 Desprs de tres anys amb la marca francesa de pneumtics Michelin i amb la millor posici de l'equip l'any 2005, l'equip decideix usar per a les segents temporades els pneumtics de l'empresa japonesa Bridgestone.

El 2006, Mike Gascoyne va ser acomiadat, i l'equip va tenir uns resultats discrets. En finalitzar la temporada 2007 l'escuderia japonesa va decidir finalitzar el contracte amb el pilot alemany Ralf Schumacher, desprs de 3 anys de servei. Aix, Jarno Trulli es va convertir en el primer pilot per a 2008, Timo Glock ocupar el segon seient de l'equip, desprs d'haver estat el seu contracte autoritzat. 

 Llista de pilots .
En aquesta llista s'hi troben tots els pilots oficials que ha tingut l'equip Toyota:

 Mika Salo ;
 Allan McNish ;
 Cristiano da Matta ;
 Olivier Panis ;
 Ricardo Zonta ;
 Jarno Trulli ;
 Ralf Schumacher ;
 Timo Glock;

 Galeria d'imatges .





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314189" title="Tractat d'Aranjuez (1801)" nonfiltered="2824" processed="2813" dbindex="123004">
El Tractat d'Aranjuez de 1801 fou un tractat internacional signat el 21 de mar de 1801 entre el Regne d'Espanya i la Primera Repblica Francesa.

Els acords signats, en representaci del rei Carles IV d'Espanya i de Napole Bonaparte, per Manuel Godoy i Lucien Bonaparte respectivament confirmaren la ressoluci del Tercer Tractat de Sant Ildefons, pel qual s'establia que Ferran I de Parma cedia el ducat de Parma i Piacenza a la Primera Repblica Francesa. A canvi d'aquesta cessi, el seu fill Llus va rebre el Gran Ducat de Toscana, que fou reconvertit en el Regne d'Etrria, alhora que Ferran III de Toscana fou recompensat amb terres secularitzades de l'Arquebisbat de Salzburg.

Vegeu tamb.
Tractat d'Aranjuez;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314194" title="Tractat d'Aranjuez (1780)" nonfiltered="2825" processed="2814" dbindex="123005">
El Tractat d'Aranjuez de 1780 fou un tractat internacional que va ser signat el 25 de desembre de 1780 a la ciutat d'Aranjuez entre representants del Regne d'Espanya i del Regne del Marroc.

Sobre la base dels termes del tractat, el Marroc adquiria territoris cedits per Espanya, a canvi, no obstant, el pas nordafric va reconixer la titularitat de l'imperi espanyol sobre la plaa de Melilla. 

Enllaos externs.
  Siege of Melilla 1774 (Moroccan-Spanish War);

Vegeu tamb.
Tractat d'Aranjuez;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314200" title="Red Bull Racing" nonfiltered="2826" processed="2815" dbindex="123006">
 Red Bull Racing s un equip de Frmula 1 propietat de la companyia austraca de begudes Red Bull. Red Bull va adquirir l'escuderia Jaguar Racing per prop de 110 milions de dlars, quan la casa matriu d'aquest equip (Ford) va anunciar el seu retir de la mxima categoria.

Els orgens de l'equip es remunten a l'escuderia creada per Jackie Stewart, Stewart Grand Prix, que va disputar les seves primeres curses en l'any1997. L'equip va ser comprat per Ford i va crrer sota el nom de Jaguar durant la temporada 2000 de Frmula 1. Malgrat la joventut de l'equip en comparaci amb altres constructors com Ferrari i McLaren, es va considerar un inici bastant reeixit, amb una carrera guanyada l'any 1999. .

 Arran dels decebedors resultats obtinguts per l'equip, la companyia Ford va anunciar el seu retir desprs de la temporada 2004 de Frmula 1.

El 15 de novembre de 2004, Red Bull va anunciar que l'adquisici s'havia concretat. Durant la temporada 2005 de Frmula 1, el equip mant els impulsors Cosworth. Els primers  de l'escuderia sn David Coulthard i Christian Klien, qui van debutar en la Temporada 2005 marcant punts amb els seus vehicles en les seves dues primeres curses. 

 L'amo de REd Bull Dietrich Mateschitz, ha temptat el seu compatriota austriac Gerhard Berger (expilot de la categoria, i director de BMW Motorsport) perqu passi a dirigir la nova escuderia.

El 28 de maig de 2006, Red Bull, aconsegueix el seu primer pdium de la histria en acabar en 3r lloc David Coulthard en el Gran Premi de Mnaco del 2006. 


 El 2007, l'equip incorpora a Mark Webber, que, en part, torna a "casa" desprs del seu pas per Jaguar el 2003 i el 2004. Junt amb David Coulthard, formar l'alineaci de pilots titulars de l'escuderia, pel qual Christian Klien es va buscar continuar intentant en la F1 entrar com a pilot provador a Honda, fitxatge que es va consumar. En el Gran Premi d'Europa de 2007 Mark Webber va saber beneficiar-se del caos en les primeres corves per sumar el segon pdium de la seva carrera, mentre que la sort no li va somriure en el circuit de Fuji Speedway on es va veure abligat a abandonar en ser arrossegat pel jove Sebastian Vettel quan marxava segon. Per a la temporada 2008 l'equip va decidir mantenir els seus dos pilots i desprs de dos anys de sequera l'escocs David Coulthard va tornar a pujar-se al pdium en el Gran Premi de Canad del 2008 on va quallar una gran actuaci amb una estratgia a una sola parada. 

 Resultats dels pilots .


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314210" title="nec griset" nonfiltered="2827" processed="2816" dbindex="123007">




L'nec griset o nec d'aigua gros (Anas strepera) s un nec de superfcie que als estanys catalans noms hiverna. 

Morfologia.

 Fa 45 cm de llargria i 78-90 d'envergadura alar.
 Taca blanca a la part posterior de l'ala i que correspon al mirall (aquest s'observa b en vol i est format per l'esmentada taca flanquejada de negre i amb una franja terrosa rogenca a la part superior).
 El mascle s de color gris, amb el pit jaspiat de blanc i la part inferior de la cua de color negre.
 La femella posseeix el caracterstic plomatge crptic i la consabuda taca alar blanca.
 Les potes d'ambds sexes sn de color groc ataronjat.  ;

Reproducci.

Nia a l'est europeu i a les Illes Britniques. Folren els nius amb fulles seques, plomes, joncs martims (Juncus maritimus), salicrnia i altres materials. Pel maig ponen els 8 o 17 ous corresponents, que sn covats nicament per la mare, i tamb noms la mare s'encarregar d'alimentar els pollets, que volaran al cap de set setmanes.

Alimentaci.

Menja cucs, fulles, arrels de plantes aqutiques i petits caragols. Els pollets, al principi, sn alimentats amb insectes.

Hbitat.

Es pot observar a les masses d'aigua lliure o als marges amb vegetaci litoral densa.

Distribuci geogrfica.

Cria a l'Eursia septentrional i al centre de Nord-Amrica. Hiverna al sud de la seua rea de cria.

Als Pasos Catalans s relativament com a les zones humides a l'hivern (com ara, a l'estany de Salses, a la llacuna de El Fondo i a les Balears) i, actualment, sembla que estigui en expansi (de fet n'existeix una poblaci fora important al Delta de l'Ebre). 

Costums.

s un nec poc enrgic, que es confon entre els estols d'altres espcies (sovint entre els necs collverds). Necessita quantitats d'aigua que continguin prats submergits per a poder alimentar-s'hi (noms li serveixen les aiges que tenen un mxim de 20-40 cm de fondria, perqu, essent un nec de superfcie, tota la vegetaci que es trobi a ms profunditat, quedar fora del seu abast). 

Arriba pel setembre i torna a migrar al febrer, si b en algunes zones resten individus que aconseguiran reproduir-se (aix ha passat al Delta del Llobregat i a la llacuna de El Fondo, mentre que el Delta de l'Ebre, amb unes 200 parelles, ocupa el primer lloc amb deferncia).

Referncies.



Enllaos externs.

 L'nec griset a l'Enciclopdia Catalana. ;
 L'nec griset a l'Avibase. ;
 Estudi de la poblaci d'nec griset al Principat de Catalunya. ;
 L'nec griset a la IUCN. ;
 L'nec griset a l'Animal Diversity Web. ;
 Estudi de la poblaci d'aquest ocell a Portugal. ;
 Fotografies i enregistraments sonors d'aquest nec. ;
 L'nec griset a l'Encyclopedia of Life. ;
 Descripci i hbitat d'aquesta espcie. ;
 Vdeos d'necs grisets en llur hbitat natural. ;
 Enregistraments sonors d'aquest nec. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie. ;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314234" title="Creixement personal" nonfiltered="2828" processed="2817" dbindex="123011">
El creixement personal s un terme psicolgic que significa fer un procs de reflexi i aprenentatge sobre un mateix.

Esquemes mentals.
L educaci, els valors dominants de la societat i les experincies particulars conformen tot un mn de creences i valors (esquemes mentals). Amb tota aquesta informaci es fa una interpretaci de la realitat fent una classificaci entre "el que est b" i "el que esta mal", segons si les actituds i pensaments concorden o no amb els esquemes mentals creats.

D'aquesta manera es crea una imatge, que s la que es mostra als altres. I s'oculta (reprimeix) una altra part del ser. Com a resultat s crea una lluta interna i insatisfacci personal. Aquesta actitud arriba a ser tan quotidiana que, amb la imatge que es pretn donar, esdev un personatge.  

Els objectius del personatge sn:
 agradar, arribant al conformisme i renunciant a les necessitats; no es diu el que es pensa ni s'expressa el que se sent.
 sentir-se segur, els costums i hbits aporten seguretat. All desconegut produeix sensaci de buidor i por.
 sentir-se acceptat, no ser titllat d'"anormal" per la societat.
 ser fidel a l'educaci trasmesa pels pares, conservar l'aprovaci paterna i materna.

Terpia.
En la terpia del creixement personal, es busca el coneixement d'un mateix; conixer el jo social (la imatge creada) i el jo negat o reprimit.
  
Es tracta de autoobservar-se mitjanant exercicis d expressi d emocions, visualitzacions, reflexions i meditacions centrades en l "ac i ara". D aquesta manera s'arriba a l autoconeixement, l acceptaci i l assertivitat.

Aquesta terpia s'engloba dins de l'escola de psicologia humanista i gestltica.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314236" title="Alexander Pfnder" nonfiltered="2829" processed="2818" dbindex="123012">
Alexander Pfnder  (Iserlohn, 7 de febrer de 1870- Munic, 18 de mar de 1941) fou un filsof alemany. Va estudiar amb Theodor Lipps a Munic (tot i que es va separar de la seva concepci introspectiva) i de fet va romandre sempre a aquesta universitat, on va ser el membre de referncia del corrent fenomenolgic. 
Va defensar una versi de la fenomenologia de tipus realista on, desprs d'una etapa psicologista, va collaborar, a partir de 1904, amb Edmund Husserl (fins i tot va ser director del Jarbuch des de 1920 fins al 1927) i ambds sempre van manifestar una admiraci mtua  per la seva vlua intellectual.
A petici d'Adolf Hitler va ser apartat de la seva ctedra a Munic, on el va substituir el filsof nacionalsocialista Hans Grunsky.

No obstant aix, l'orientaci de l'escola fenomenolgica de Munic (amb Pfnder al davant) i la de les escoles fenomenolgiques de Gotinga i, posteriorment, de Freiburg (encapalades per Husserl) va ser diferent. Pfnder va donar prioritat a l'estudi dels aspectes transcendentals, tot i que  va defensar que all mental i volitiu t una estreta relaci amb el que s fsic (unit per interaccions), i es va centrar en l'estudi dels sentiments (Gesinnungen) i dels actes volitius que, segons destaca, no solament depenen de l'individu, sin tamb de l'entorn social. En aquest estudi de la voluntat Pfnder es va centrar, entre d'altres aspectes, en l'anlisi del pensament i l'obra de Schopenhauer.
La Lgica (1921) de Pfnder, que no s prpiament un text de lgica en el senti clssic, es centra en l'estudi dels actes volitius i en els fenmens emocionals i sentimentals. En la mesura en qu destaca els condicionants socials dels sentiments la seva orientaci (i la de l'escola fenomenolgica de Munic), s'obre a un nou espai de reflexi que es centra tamb en l'anlisi dels judicis, aix com a les suposades lleis de la inferncia lgica.

 Obres .
Entre les seves obres  es poden citar:
 Phnomenologie des Wollens, 1900 ;
 Einfhrung in die Psychologie, 1904 ;
 Zur Psychologie der Gesinnungen, a "Jahrbuch fr Philosophie und phnomenologische Forschung", Halle (Max Niemeyer), Band I (1913) und Band III (1916). ;
 Logik, a "Jahrbuch fr Philosophie und phnomenologische Forschung", Halle (Max Niemeyer), Band IV (1921). ;
 Die Seele des Menschen, 1933 ;

Hi ha una traducci castellana: Motivo y motivacin, Ed. Universidad Complutense de Madrid, 1995, ISBN 978-84-88463-10-4  










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314238" title="Merla roquera" nonfiltered="2830" processed="2819" dbindex="123013">

La merla roquera (Monticola saxatilis) s un ocell de l'ordre dels passeriformes que, als Pasos Catalans, t prcticament la mateixa rea de distribuci que la merla blava.

Morfologia.

 Fa 19 cm de llargria. ;
 El mascle t a l'estiu el cap, el coll i el dors blaus, el carp blanc i la resta d'un color vermellenc, amb les ales fosques.
 La femella t uns colors ms brunencs.

Subespcies.

 Monticola saxatilis coloratus ;
 Monticola saxatilis saxatilis ;
 Monticola saxatilis turkestanicus ;

Reproducci.

Fa el niu per damunt dels 1.500 m i  aprofitant una cavitat natural o un mur. Aleshores reuneix molsa, tiges i arrels, les folra amb ms molsa i fang i hi pon 4-6 ous. Aix t lloc a l'abril-maig. La femella els cova durant 13 dies i alimenta -amb l'ajut del mascle- els pollets que en neixen, els quals al cap de 15 ja podran volar.

Alimentaci.

Menja insectes, arcnids, cucs, molluscs i baies.

Hbitat.

Viu preferentment a la muntanya, als Pirineus, per sembla que tamb s'expandeix vers les serralades litorals.

Distribuci geogrfica.

Cria a l'Europa meridional i a l'sia Central fins al nord de la Xina. Hiverna a l'frica subsahariana. s rara a l'Europa septentrional.

Costums.

Als Pasos Catalans es troba en qualitat d'estiuenca.

Conservaci.

La seua rea de distribuci s'ha redut en el decurs de les darreres dcades a causa de la destrucci del seu hbitat natural en certs territoris (com ara a tot Alemanya i parts de Polnia).

Referncies.



Enllaos externs.

 La merla roquera a l'Enciclopdia Catalana. ;
 La merla roquera a l'Avibase. ;
 Estudi de la poblaci d'aquest ocell al Principat de Catalunya. ;
 La merla roquera a la IUCN. ;
 La merla roquera a l'Animal Diversity Web. ;
 Fotografies i enregistraments sonors de merles roqueres. ;
 La merla roquera a l'Encyclopedia of Life. ;
 Descripci i hbitat d'aquesta espcie. ;
 Vdeos de merles roqueres en llur hbitat natural. ;
 Taxonomia d'aquest ocell. ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314242" title="Informatiu" nonfiltered="2831" processed="2820" dbindex="123015">

L'Informatiu s el programa lder d'audincia de Televisi de Manresa (TVM).

El programa, de notcies actualitzades del Bages, s'emet en directe de dilluns a divendres a la nit (21.00 hores) i en diferit durant diverses hores del dia segent. Mostra les notcies recollides pels serveis informatius de TVM, dirigits per Jordi Morros. L'Informatiu s presentat per Queralt Casals i, en perodes vacacionals, per Jordi Morros.

Compta amb una gran redacci, amb periodistes de societat, cultura i esports.

Televisi de Manresa ofereix als espectadors una segona oportunitat de veure les notcies locals de la setmana a l'Informatiu Setmanal, ems els dissabtes i diumenges.

 Enllaos externs .
Fitxa Informatiu web TVM;
Web serveis informatius TVM;
Vdeos actualitzats de l'Informatiu de TVM;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314246" title="Jard Botnic de Valncia" nonfiltered="2832" processed="2821" dbindex="123016">


Dades del contacte i horari
horari: de dimarts a diumenge. tancat el 25 de desembre i l'1 de gener. ;
Tel. 963.15.68.18;
carrer de Quart ;
46002 Valncia (barri de El Botnic, districte de Extramurs)

El Jard Botnic de la Universitat de Valncia s un jard botnic ubicat al barri de El Botnic, a Valncia. Aquest jard depn administrativament de la Universitat de Valncia.

 Historia .
Hi ha notcies documentades d'horts de plantes medicinals des del segle XVI, sempre molt relacionats amb l'ensenyament de medicina a la universitat. La referncia ms antiga s de l'any 1567, quan els Jurats de la Ciutat de Valncia, al nomenar a Joan Plaza com a doctor en medicina, li adscriuen l'obligaci d'herboritzar  recollir espcies  i que compte amb un hort al qual es planten dites herbes necessries per a la docncia. Posteriorment, al 1631, es documenta diversos episodis relacionats amb aquests horts d'herbes medicinals i els doctors i catedrtics responsables, per sense cap continutat assegurada. 

El 1733 la Universtat baralla la possiblitat de crear un recinte que facilitaria la ciutat, per no ser fins al 1757 quan el rector Lores proposa directament la creaci d'un jard botnic integral i complet (amb hort, museu, espai de docncia i de conferncies, annexos de serveis, etc.) a una ubicaci prxima a l'Albereda. El 1778 la ciutat aprova aquestes previsions, per encara passarien vint anys abans de complir-se.


A l'actualitat, a ms de la preservaci del jard histric, es treballa en la seua continutat com a centre d'estudi, recerca, desenvolupament i divulgaci de la cultura botnica. Investiga sobre flora, biosistemes i vegetaci. Participa en projectes internacionals relacionats amb la biodiversitat vegetal i l'estudi de plantes autctones. Disposa de biblioteca, herbari i germoplasma. Promou congressos d'especialistes i jornades, encontres i exposicions divulgatives.

Avui en dia el Jard Botnic de la Universitat constitueix un espai cientfic i docent, vegetal, arquitectnic i histric, i a ms a ms caracteritzador del paisatge urb.


 Colleccions .

Entre les seues colleccions destaca:

 Les palmeres adultes, una de les majors d'Europa.
 Varis hivernacles.
 Umbracle;
 Plantes aqutiques  ;
 Suculentes;
 Rocalla ;
 Aquari ;
 Aviari;

 Equipaments .

A l'edifici d'investigaci, inaugurat l'any 2000, es realitzen cursos, exposicions i conferncies al llarg de l'any.

Existeix un movimento cvic anomenat Salvem el Botnic l'objetiu del qual s la protecci del jard botnic de Valncia i el seu entorn, inclosa l'ampliaci del solar adjacent (terrenys de Jesutes).

 Vegeu tamb .

 Jard botnic;
 Histria dels jardins botnics;

 Enllaos externs .
Jard botnic de Valncia;
Info i informes en defensa del Botnic;
Aquest text pren com a referncia la declaraci de B d'Inters Cultural publicada al BOE n 275 de data 17 de novembre del 2006 . 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314249" title="Era d'aquari" nonfiltered="2833" processed="2822" dbindex="123017">
Era d'aquari s una de les dotze eres astrolgiques. Segons els clculs de diferents astrlegs, les dates ms probables per entrar a l'era d'aquari poden ser l'any 2638 (Elsa M. Glover), 2654 (Max Heindel) o 2680 (Shepherd Simpson) encara que molts pensen que el canvi d'era va tenir lloc a mitjans del segle XX. Totes aquestes dates sn relativament properes entre s, tenint en compte que provenen d'un clcul sobre una cosa que podria ocrrer dins de ms de sis segles.

El 1929, la Uni Astronmica Internacional va definir les vores de les 88 constellacions oficials; a partir d'aquests acords, la frontera establerta entre piscis i aquari situaria l'inici de l'era d'aquari al voltant del segle XXVII.

 Enllaos externs .
 Elsa M Glover: The Aquarian Age ;
 Shepherd Simpson: The Age of Aquarius ;
 Sepp Rothwangl: Considerations About the Start of the Age of Aquarius ;
 Desmitificaci de l'era d'aquari ;
 Aquarica. Articles de Jacques Halbronn sobre l'aquarisme. ;
 re du verseau ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314251" title="Transcendncia (filosofia)" nonfiltered="2834" processed="2823" dbindex="123018">
Des d'un punt de vista filosfic no s'ha de conforndre transcendncia i transcendental.
Transcendncia procedeix de transcendent (separat de) i s el contari d'immanent (junt amb).

Histricament les religions jueva, cristiana o musulmana han considerat que Du, que s creador, s transcendent, ja que s a part o fora del que ha creat. Aix, Du apareix com quelcom completament diferent del que s creat.

En canvi el terme transcendental, a part de tenir un significvat propi en la lgica medieval, pren el seu sentit fonamental en la filosofia de Kant. Per a aquest autor "transcendental" vol dir que s "fora de" i "a part de" i a "previ a" l'experincia. D'aquesta manera Kant contraposa el que s empric al que s transcendental. (Veure Idealisme transcendental i jo transcendental o subjecte transcendendal).

Aix, per exemple, Kant considera que l'espai i el temps, en tant que condicions prvies a qualsevol experincia sensorial (ja que tota experincia es dna en l'espai i en el temps), sn condicions transcendentals de la sensibilitat. No podem tenir experincies fora de l'espai o del temps, per tampoc podem experimentar l'espai en si mateix fora de l'espai o tenir experincies del temps fora del temps.

De tota manera, de totes les condicions transcendentals, la ms important s el jo, ja que tot el que "jo" sento, conec, recordo, experimento, etc., es dna en aquest "jo" que s condici prvia de tota experincia i, per tant, segons la definici, s transcendental.

No s casual, doncs, que la filosofia moderna comenci amb el "jo penso" (cogito, ergo sum) de Descartes, prosegueixi amb el pensament de Kant, l'idealisme de Fichte, Schelling i Hegel i es desplegui amb la crisi del jo i del subjecte en l'poca contempornia amb l' estructuralisme de Foucault o Deleuze, per exemple, o amb el postmodernisme.

En qualsevol cas cal separar radicalment el senti de transcendent del de transcendental.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314257" title="Llista d'ocells de Grenada" nonfiltered="2835" processed="2824" dbindex="123019">
Aquesta llista d'ocells de Grenada inclou totes les espcies d'ocells trobats en aquesta illa. L'avifauna de Grenada inclou un total de 168 espcies, de les quals 3 hi sn endmiques, 1 hi fou introduda pels humans i 97 hi sn rares o accidentals. A ms, 1 espcie de la llista hi fou caada fins a l'extinci i no surt al recompte.

Les segents etiquetes han estat emprades per afegir informaci rellevant sobre algunes espcies del llistat:

 (A) Accidental (Espcie que de forma accidental s observada a Grenada).
 (E) Endmica (Espcie endmica de Grenada).
 (I) Introduda (Espcie introduda per l'acci humana).
 (Ex) Extingida (Espcie extinta a Grenada).




Podicipediformes.
Famlia: Podicipedidae
Cabusset becgrs (Podilymbus podiceps) (A);
Procellariiformes.
Famlia: Procellariidae
Puffinus lherminieri (A);
Famlia: Hydrobatidae
Petrell ocenic (Oceanites oceanicus) (A);
Pelecaniformes.
Famlia: Phaethontidae
Phaethon aethereus (A);
Cuajonc becgroc (Phaethon lepturus) (A);
Famlia: Pelecanidae
Pelic bru (Pelecanus occidentalis (A);
Famlia: Sulidae
Mascarell emmascarat (Sula dactylatra) (A);
Mascarell cama-roig (Sula sula) (A);
Mascarell bru (Sula leucogaster);
Famlia: Anhingidae
Anhinga (Anhinga anhinga) (A);
Famlia: Fregatidae
Fregata grossa (Fregata magnificens);
Ciconiiformes.
Famlia: Ardeidae
Bernat americ (Ardea herodias) (A);
Ardea alba;
Martinet tricolor (Egretta tricolor) (A);
Egretta caerulea (A);
Martinet blanc americ (Egretta thula) (A);
Esplugabous (Bubulcus ibis);
Butorides virescens;
Martinet de nit (Nycticorax nycticorax) (A);
Martinet de nit violaci (Nyctanassa violacea) (A);
Famlia: Ciconiidae
Jabir americ (Jabiru mycteria);
Famlia: Threskiornithidae
Ibis roig (Eudocimus ruber) (A);
Cap reial (Plegadis falcinellus);
Becplaner rosat (Platalea ajaja);
Anseriformes.
Famlia: Anatidae
Dendrocygna bicolor (A);
Dendrocygna arborea (A);
Dendrocygna autumnalis (A);
nec xiulador americ (Anas americana);
Anas carolinensis;
nec cuallarg (Anas acuta);
Xarxet alablau (Anas discors) (A);
nec cullerot (Anas clypeata);
Morell de collar (Aythya collaris);
Morell petit (Aythya affinis);
Nomonyx dominica;
nec de Jamaica (Oxyura jamaicensis) (A);
Falconiformes.
Famlia: Cathartidae
Urub (Coragyps atratus) (A);
Famlia: Pandionidae
guila pescadora (Pandion haliaetus) (A);
Famlia: Accipitridae
Mil becganxut (Chondrohierax uncinatus);
Arpella pllida (Circus cyaneus);
Buteogallus anthracinus (A);
Aligot alacurt (Buteo platypterus) (A);
Famlia: Falconidae
Xoriguer americ (Falco sparverius) (A);
Esmerla (Falco columbarius) (A);
Falc pelegr (Falco peregrinus);
Galliformes.
Famlia: Cracidae
Ortalis ruficauda;
Gruiformes.
Famlia: Rallidae
Polla pintada de Carolina (Porzana carolina) (A);
Porphyrio martinica;
Polla d'aigua (Gallinula chloropus) (A);
Fotja americana (Fulica americana) (A);
Fulica caribaea (A);
Charadriiformes.
Famlia: Recurvirostridae
Himantopus mexicanus (A);
Famlia: Charadriidae
Daurada petita (Pluvialis dominica) (A);
Pigre gris (Pluvialis squatarola) (A);
Corriol semipalmat (Charadrius semipalmatus) (A);
Charadrius wilsonia (A);
Corriol cua-roig (Charadrius vociferus) (A);
Charadrius collaris (A);
Famlia: Scolopacidae
Gallinago delicata (A);
Tetolet gris (Limnodromus griseus) (A);
Limosa fedoa (A);
Polit esquimal (Numenius borealis) (A);
Polit cantaire (Numenius phaeopus);
Territ cuallarg (Bartramia longicauda) (A);
Gamba groga grossa (Tringa melanoleuca) (A);
Gamba grossa petita (Tringa flavipes) (A);
Xivita solitria (Tringa solitaria) (A);
Xivitona maculada (Actitis macularia) (A);
Gamba alanegra (Catoptrophorus semipalmatus) (A);
Remena-rocs (Arenaria interpres) (A);
Territ gros (Calidris canutus) (A);
Territ de tres dits (Calidris alba) (A);
Territ semipalmat (Calidris pusilla) (A);
Territ d'Alaska (Calidris mauri) (A);
Territ menut canadenc (Calidris minutilla) (A);
Territ pectoral (Calidris melanotos) (A);
Territ becllarg (Calidris ferruginea) (A);
Calidris himantopus (A);
Territ rogenc (Tryngites subruficollis) (A);
Batallaire (Philomachus pugnax) (A);
Escuraflascons de Wilson (Phalaropus tricolor) (A);
Famlia: Stercorariidae
Parsit cuapunxegut (Stercorarius parasiticus) (A);
Famlia: Laridae
Larus smithsonianus;
Gavina vulgar (Larus ridibundus) (A);
Gavina capnegra americana (Larus atricilla);
Famlia: Sternidae
Sterna sandvicensis (A);
Xatrac reial (Sterna maxima);
Xatrac rosat (Sterna dougallii) (A);
Xatrac com (Sterna hirundo) (A);
Xatrac menut americ (Sterna antillarum) (A);
Xatrac embridat (Sterna anaethetus) (A);
Xatrac fosc (Sterna fuscata) (A);
Fumarell negre (Chlidonias niger) (A);
Nodi (Anous stolidus);
Famlia: Rynchopidae
Rynchops niger (A);
Columbiformes.
Famlia: Columbidae
Colom roquer (Columba livia) (I);
Patagioenas squamosa;
Zenaida auriculata;
Zenaida aurita;
Columbina passerina;
Leptotila wellsi (E);
Geotrygon montana;
Cuculiformes.
Famlia: Cuculidae
Coccyzus minor;
Coccyzus melacoryphus (A);
An Crotophaga ani;
Strigiformes.
Famlia: Tytonidae
liba (Tyto alba);
Apodiformes.
Famlia: Apodidae
Cypseloides niger (A);
Streptoprocne zonaris (A);
Chaetura cinereiventris;
Chaetura brachyura;
Trochiliformes.
Famlia: Trochilidae
Glaucis hirsuta;
Colibr nucablanc (Florisuga mellivora);
Anthracothorax viridigula;
Colibr gorjamorat del Carib (Eulampis jugularis);
Eulampis holosericeus;
Chrysolampis mosquitus;
Orthorhyncus cristatus;
Agyrtria brevirostris;
Saucerottia tobaci;
Coraciiformes.
Famlia: Alcedinidae
Alci blau (Ceryle alcyon) (A);
Passeriformes.
Famlia: Tyrannidae
Elaenia martinica;
Elaenia flavogaster;
Lathrotriccus euleri (Ex);
Myiarchus nugator (E);
Tyrannus melancholicus (A);
Tyrannus dominicensis;
Tyrannus savana (A);
Famlia: Hirundinidae
Progne dominicensis;
Tachycineta albiventer (A);
Oreneta de ribera (Riparia riparia) (A);
Oreneta vulgar (Hirundo rustica);
Famlia: Troglodytidae
Cargolet com americ (Troglodytes aedon);
Famlia: Mimidae
Mimus gilvus;
Cinclocerthia ruficauda (A);
Allenia fusca (A);
Margarops fuscatus;
Famlia: Turdidae
Griveta caragrisa (Catharus minimus);
Turdus fumigatus;
Turdus nudigenis;
Famlia: Vireonidae
Vireo flavifrons (A);
Vireo altiloquus;
Famlia: Parulidae
Bosquerola de pit groc Parula americana) (A);
Bosquerola groga (Dendroica petechia);
Bosquerola tigrada (Dendroica tigrina) (A);
Bosquerola fosca (Dendroica fusca) (A);
Dendroica discolor (A);
Bosquerola de casquet (Dendroica striata) (A);
Bosquerola zebrada (Mniotilta varia);
Bosquerola cua-roja (Setophaga ruticilla) (A);
Protonotaria citrea (A);
Bosquerola xivitona (Seiurus noveboracensis) (A);
Seiurus motacilla;
Famlia: Coerebidae
Coereba Coereba flaveola;
Famlia: Thraupidae
Scharlach-Tangare (Piranga olivacea) (A);
Piranga roja (Piranga rubra) (A);
Euphonia musica (A);
Tangara cucullata (E);
Famlia: Emberizidae
Volatinia jacarina;
Sporophila nigricollis (A);
Tiaris bicolor;
Loxigilla noctis;
Sicalis luteola (A);
Famlia: Cardinalidae
Durbec de pit roig (Pheucticus ludovicianus);
Famlia: Icteridae
Bobolinc (Dolichonyx oryzivorus) (A);
Quiscalus lugubris;
Molothrus bonariensis;
Icterus icterus (A);
Oriol de Baltimore (Icterus galbula) (A);

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314260" title="Ron Flockhart" nonfiltered="2836" processed="2825" dbindex="123020">
 Ron Flockhart  va ser un pilot de curses automobilstiques escocs que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Ron Flockhart va nixer el 16 de juny del 1923 a Edimburg, Esccia, Gran Bretanya i va morir el 12 d'abril del 1962 en un accident aeri a Dandenong Ranges, Victria, Austrlia.

Va guanyar les 24 hores de Le Mans de l'any 1956.


 A la F1 .

Va debutar a la cinquena cursa de la temporada 1954 (la cinquena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 17 de juliol del 1954 el GP de Gran Bretanya al Circuit de Silverstone.

Ron Flockhart va participar a catorze curses puntuables (amb un podi) pel campionat de la F1, disputades en sis temporades diferents, les corresponents als anys entre 1954 i 1960.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314261" title="Tractat d'Aranjuez (1779)" nonfiltered="2837" processed="2826" dbindex="123021">
El Tractat d'Aranjuez de 1779 va ser un tractat internacional signat a la ciutat d'Aranjuez el 12 d'abril de 1779 entre el representant del Regne de Frana, Charles Gravier, comte de Vergennes, i el representant del Regne d'Espanya, Jos Moino y Redondo, Comte de Floridablanca. En virtut d'aquest tractat Espanya intervenia en la Guerra de la Independncia dels Estats Units en ajuda de Frana. 

Considerat com a part dels anomenats Pactes de Famlia, establia el comproms de les dues potncies europees per a envair conjuntament el Regne de la Gran Bretanya (tot i que aix no va succeir finalment), aix com la recuperaci per a Espanya de Gibraltar, Menorca (1782), la Florida (1783) i la Hondures Britnica, a ms de la suspensi dels drets comercials sobre la fusta dels anglesos en la costa de Campeche. Per la seva banda, Frana exigia l'expulsi dels anglesos de Terranova, la recuperaci del Senegal, el dret de comer amb l'ndia i la retenci de l'illa de Dominica. 

Enllaos externs.
  Tratado de Aranjuez de 1779;
  Revolution: Diplomacy;

Vegeu tamb.
Tractat d'Aranjuez;
Pactes de Famlia;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314264" title="Tractat d'Aranjuez (1777)" nonfiltered="2838" processed="2827" dbindex="123022">

El Tractat d'Aranjuez de 1777 fou un tractat internacional signat a la ciutat d'Aranjuez el 3 de juny de 1777 entre els representants de Carles III d'Espanya i Llus XVI de Frana pel qual es va establir les fronteres entre els territoris espanyol i francs a l'illa de la Hispaniola al mar Carib. 

 Antecedents . 
Segons els acords establerts en el Tractat de Rijswijk de 1697, Espanya cedia a Frana la part occidental de l'illa de la Hispaniola (el que actualment s Hait) conservant la part oriental (actual Repblica Dominicana). Durant tot el segle XVIII Espanya i Frana van mantenir unes relacions cordials, basades sobretot en la relaci de parentiu dels monarques d'ambds pasos, tots ells pertanyents a la Casa de Borb. 

El 1773 el capit general de la part espanyola de l'illa, Jos Solano, i el governador de la part francesa, marqus de Valgus, van signar un acord provisional en el qual es definien els lmits entre els territoris d'ambds pasos a l'illa. El 1776 Jos Solano i el comte d'Ennery va ratificar aquest acord amb l'ajuda d'una comissi de topgrafs que van assenyalar fsicament els lmits establerts. 

 El tractat . 
En el tractat signat el 3 de juny de 1777 els representants del Regne d'Espanya, Jos Moino y Redondo, Comte de Floridablanca, i el del Regne de Frana, el marqus d'Ossun, van relacionar minuciosament els lmits entre els territoris d'ambds pasos, basats en en els acords de 1773 i 1776, mitjanant la utilitzaci d'un mapa topogrfic realitzat per aquest efecte. 

 Enllaos externs .
  Tratado de Aranjuez de 1777;

 Vegeu tamb .
Tractat d'Aranjuez;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314268" title="Llista d'amfiteatres romans" nonfiltered="2839" processed="2828" dbindex="123023">
S han localitzat les restes d almenys 220 amfiteatres localitzats en rees ben diverses del Imperi Rom. Normalment tenen una planta oval i es detonaven a la producci i escenificaci d espectacles diversos, sovint amb altes dosis de violncia que estaven ben arrelats dins de la cultura romana.
A continuaci es dna una llista de la localitzaci exacta d amfiteatres romans, per pasos.



Referncies.



Enllaos externs .

Aerial Photographs;
article "Amphitheatrum" (Smith's Dictionary of Greek and Roman Antiquities);
Rome: Colosseum at LacusCurtius with Platner article;
Small list with details;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314269" title="Ejaculaci femenina" nonfiltered="2840" processed="2829" dbindex="123024">
Ejaculaci femenina es refereix a l'expulsi de quantitats notries de lquid transparent per part de les dones des de la glndula de Skene i/o l'uretra durant l'orgasme. L'origen exacte del fluid s discutit, amb tot i que alguns investigadors creuen que prov de la glndula de Skene.

Relaci amb la incontinncia urinria.
Durant bona part del segle XX hi hagu controvrsia sobre si l'efecte existia realment i en la histria ms recent hi ha hagut confusi entre ejaculaci femenina i la incontinncia urinria. 
De totes maneres, els estudis cientfics a partir dels vuitanta han demostrat que es produeix una substncia que s diferent de l'orina, tot i compartir diverses qualitats com la alcalinitat. 



Estimulaci sexual.
Segons alguns, l'ejaculaci femenina s'aconsegueix majoritriament per l'estimulaci de l'esponja uretral (de vegades identificada com el punt G), un rea suposadament a prop del davant de la paret vaginal.  
 De forma ms rara, l'ejaculaci pot aconseguir-se a travs de l'estimulaci externa noms del cltoris, del teixit intern del cltoris quan es contrau i estimula el teixit uretral. 

Discussi histrica i cientfica.
L'ejaculaci femenina ha estat objecte de debat en la literatura anatmica, mdica i biolgica des de l'antiguitat clssica. El filsof grec Aristtil mencion l'existncia de l'ejaculaci femenina  
i el fsic rom Gal (segle II), descrigu la "prstata femenina". L'anatomista del renaixement itali Renaldus Columbus es refer a l'ejaculaci femenina en la seva explicaci de la funci del cltoris. Al segle XVII, l'anatomista holands Regnier de Graaf escrigu un llibre sobre l'anatomia femenina i parl del fluid femen.  


Primeres investigacions.
Fins els anys 1980s l'ejaculaci femenina fou ignorada per la comunitat mdica. Per aquellsanys, per, el tem resorg amb el popular llibre "The G-Spot", escrit per Ladas, Whipple i Perry. El  llibre no noms recolzava la validesa del Punt G, sin que adems port l'ejaculaci femenina a la primera lnia de la salut sexual de les dones dins de la comunitat mdica.

Manca de coneixement.
Mentre molts en les comunitats mdiques i cientfiques sn ara conscients de l'existncia de l'ejaculaci femenina, encara resta un gran buit quan probem d'atansar-nos a l'explicaci de dades slides:
El procs de l'ejaculaci en les femelles.
La font del fluid.

Naturalesa del fluid.
En Beverly Whipple, John Perry, Gary Schubach, Milan Zaviacic i Cabello Santamaria han realitzat estudis sobre la naturalesa del fluid, per les seves troballes han estat molt limitades. Mentre que la informaci actual no ofereix cap informaci slida sobre l'origen del fluid, anlisis qumics han revelat que mentre que de vegades cont almenys una part d'orina, sovint cont indicadors qumics propis de la prstata (tant d'home com de dona).

Les darreres investigacions indiquen la possibilitat que totes les dones produeixin ejaculaci femenina, amb tot i que no en siguin conscients:
El fluid no s orina, s un lquid alcal segregat per les glndules parauretrals.
Les glndules parauretrals produeixen una enzim anomenada cid prosttic foasfatasa, adems del antgen especfic dela prstata.
La glndula de Skene tamb produeix la protena humana N1, una caracterstica que formalment es creia exclusiva de la prstata masculina.

Els estudis han trobat que:
entre el 54-60% de les dones han experimentat l'emissi de fluid durant l'orgasme,
un 6% declara que ejacula regularment de forma enrgica, i ;
un 13% ms manifesta que ho han fet molt infreqentment.
El Dr. Schubach creu que "la majoria de dones, l'aclaparant majoria de les dones" sn capaces d'ejacular si s'entrenen adientment.

Recerca.
S'han dut a terme tot un seguit d'estudis sobre el fluid segregat durant l'ejaculaci femenina per determinar la composici qumica. Mitjanant l'anlisi qumica s'ha trobat que el fluid expellit cont:

glucosa (sucre natural) i fructosa (un altre sucre natural, tamb trobat al fluid prosttic del semen);
antgen especfic de la prstata, una protena de l'ejaculaci masculina produda per la glndula de la prstata, i en les femelles, suposadament generada per la glndula de Skene;
nivells molt baixos de creatinina i urea (els dos principals indicadors qumics d'orina, trobats en nivells alts als anlisi d'orina pre i post ejaculatoris).;

El 1988, Milan Zaviacic, cap de l'institut de Patologia, Comenius University Bratislava, public un estudi de cinc dones que eren pacients al departament de fertilitat de l'hospital de ginecologia i obsttrics. Totes les mostres d'una de les participants i una de quatre mostres d'una segona 
participant es recolliren al laboratori, la resta fou recollida a les cases i transportades amb gel al laboratori. 
En quatre dels cinc casos les mostres s'analitzaren tres hores desprs de la seva captaci, essent l'excepci el cinqu cas, mostres del qual s'analitzaren tres mesos desprs. Els resultats en tots els cinc casos mostr una concentraci de fructosa superior a la mostra d'ejaculaci que a la d'orina.

Segons uns estudis realitzats pel doctor Paulo Carvalho Fez Barroso, de l'Universidade de So Paulo, una explicaci versemblant del fenomen era que l'ejaculaci femenina cont fonts energtiques importants, com sn la glucosa i la fructosa, per incrementar els recursos alimentcis del semen, i 
aix augmentar la probabilitat de fertilitzaci de la dona.

El 1997, el Doctor F. Cabello Santamara, analitz orina per l'antgen prosttic especfic usant l'assaig "Microparticle Enzyme Immunoassay" i trob que el 75 percent de les mostres analitzades contenien una concentraci de l'antgen prosttic especfic en les mostres d'orina post-orgasme que no era present en les mostres d'orina pre-orgasme.
El fluid captat al moment de l'orgasme (diferent de les mostres d'orina) mostr la presncia de l'antgen prosttic especfic en el 100% de les mostres.

El 2002, Emanuele Jannini de L'Aquila University, a Itlia, ofer una explicaci d'aquest fenomen, aix com de les freqents negacions de la seva existncia:

Les obertures de la glndula de Skene sn normalment de la mida d'un forat d'agulla, i varien d'una a altra dona fins el punt que desapareixen completament per a algunes dones. Si les glndules d'Skene sn la causa de l'ejaculaci femenina, aix explicaria l'absncia observada d'aquest fenmen en moltes dones.

El 2007, investigadors de l'Hospital d'Urologia Rudolfstiftung, a Viena, realitzaren una uretroscpia i un ultras d'alta ressoluci a dues dones pre-menopusiques que van manifestar ejaculaci orgsmica. Van confirmar teixit glandular difs al voltant de l'extensi de l'uretra femenina amb una obertura mitjana del conducte a la posici de 6 en punt just dins del meatus de l'uretra. Els anlisi bioqumics de mostres d'ejaculaci femenina resultaren consistents amb secrecions prosttiques, per no orina.

 En societat .
 Contradiccions mdiques . 

La desinformaci sobre l'ejaculaci femenina pot dur a la no diagnsi de condicions mdiques subjacents o a diagnsis errnies on no existeix cap condici mdica. 

Estudis actuals verifiquen que l'ejaculaci femenina surt a travs de l'uretra, amb tot i que molts continen creient que el fluid deixa el cos a travs de la vagina. Tanmateix, l'expulsi de grans quantitats de fluid per la vagina s'anomena supuraci vaginal profusa, i pot respondre a diverses causes:

 infecci o malaltia de transmissi sexual - present amb els smptomes tpics com picor o ferum;

 infecci de transmissi sexual com la Trichomonas vaginalis que sovint es presenta sense els smptomes tpics; o;

 supuraci fisiolgica - una quantitat abundant de supuraci sense un desordre mdic subjacent. ;

Per aquesta ra s important que qualsevol femella que experimenti quantitats anormals de supuraci vaginal es faci fer una examinaci fsica a fi de trobar les condicions mdiques subjacents.

En altres casos, les dones que no estiguin completament educades sobre l'ejaculaci femenina, poden concloure que pateixen d'incontinncia d'estrs urinari i buscar la intervenci mdica. El tractament de la incontinncia d'estrs urinari pot incloure l's de frmacs o cirugia, ambds innecessaris i perillosos si la causa del degoteig de fluid s l'ejaculaci femenina.

Vegeu tamb.
Glndula de Bartholin;
Ejaculaci cap enrere, on el fluid viatja cap a la uretra a travs de la bufeta, la qual cosa pot comptar tamb per l'absncia d'ejaculaci d'altra manera observada.

 Notes .


 Referncies .
 Addiego, F., Belzer, E. G., Comolli, J., Moger, W., Perry, J. D., & Whipple, B. (1981). Female ejaculation: A case study. The Journal of Sex Research, 17, 13-21.
 Arthur, Clint (2004) "9 Free Secrets of New Sensual Power";
 ;

Links externs.
 An Annotated Bibliography on Sexual Arousal, Orgasm, and Female Ejaculation in Humans and Animals;
 The-Clitoris.com: Female Ejaculation & The G-Spot: Instructions and diagrams from the feminist perspective.
 Electronic Journal of Human Sexuality: Urethral Expulsions During Sensual Arousal and Bladder Catheterization in Seven Human Females by Gary Schubach ("Female Ejaculation" Bibliography);
 Feminists Against Censorship: Submission to the BBFC: Female Ejaculation: Research Contrary to BBFC Ruling.
 Female Ejaculation: What is it? - by Lisa S. Lawless, R.M., C.E.O. Psychotherapist, Founder Of HolisticWisdom.com;
 Female Ejaculation, Myth and Reality by Dr. Santamara Cabello;
 History of "shejaculation";

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314284" title="Obeid" nonfiltered="2841" processed="2830" dbindex="123025">


L'Obeid va ser un poblament de la zona meridional de Mesopotmia. En els seus restes s'han trobat mostres d'una cultura que es va estendre per tot l'Orient Mitj. El perode on hi preval aquesta cultura se'l coneix com a perode del Obeid.

Histria.  
Els primers enclavaments d'aquesta civilitzaci daten del 5000 aC, per l'esplendor a sser assolit cap el 4500 aC. Al voltant del 4000 aC s'estn per gran part de l'Orient Mitj, prolongant-se fins el 3700 aC aproximadament. El comenament d' aquesta etapa coincideix aproximadament amb l'entrada a la regi de nmades originaris dels monts Zagros.

Arqueolgicament, el perode Obeid es troba dividit en quatre subperodes. Segons l'Escola de Li, cadascun d'ells es correspon amb un de dels perodes de la histria d'Orient Mitj, comenant l'Obeid I en el "perode 6" i l'Obeid IV en el "perode 9".





|- style="text-align: center;"
| width="30%" |Predecessor:Cultura Halaf
| width="40%" |Alta MesopotmiaPerode 7-95000 aC 3800 aC
| width="30%" rowspan = "2" |Successor:Pereode de Uruk
|- style="text-align: center;"
| width="30%" |Predecessor:Eridu
| width="40%" |Baixa MesopotmiaPerodes 7-95000 aC 3800 aC


Tecnologia.

Durant el perode de l'Obeid la agricultura avan gracies al control de les aiges en superfcie, mitjanant tcniques de regadiu a base de canals. Aquest desenvolupament va permetre que l'agricultura prolifers en noves rees de Mesopotmia.

La cermica d'aquest perode es va desenvolupar amb unes caracterstiques diferencials, bastant diferents als de l'anterior cultura Halaf, que en tot moment mostren un gran nivell tecnolgic. Tot i aquestes caracterstiques diferencials les produccions tenen una forta inspiraci Samarra en els bols, gerros i plats fets d'una pasta beige amb decoraci pintada amb motius geomtrics i lineals. Les formes cermiques van evolucionant: parets cermiques ms fines, aparici dels "gots-tortuges", gerros majors ara dotats d'anses, i incls ampolles amb llargs colls. L'expansi d'ixa cermica per tota la conca mesopotmica fins la Mediterrnia n's una mostra del impuls que visqu la cultura del Obeid. En un perode ms proper (Obeid 2) apareixen alguns dels elements clssics de la cultura material Obeid, com la fal i els claus en cermica

Eren possedors decermica a torn polida i realitzaren progressos a la metallrgia doncs incls s'han trobat els motllos. Han aparegut tamb gran quantitat de segells. Tanmateix i apareix una especialitzaci artesanal (coure repujat). Els metalls provenien del Caucas.

 Religi.

En el periode Obeid es poden trobar els primers restes d'edificis religiosos integrats dins les ciutats. Inicialment tenien la forma de balconades, edificis de planta rectangular i sostre pla. Ixes construccions son l'origen dels zigurats, formats per la superposici de balconades d'amplada decreixent. Els seus temples eren de majors proporcions que els d'Eridu, superant els 12 metres quadrats.

Els dipsits funeraris, hi destaquen per les seves figuretes amb cap en forma de serp. Aquestes determinaven el culte a la deessa mare, representada per una serp (s'ha de tindre en comte que les serps eren en moltes cultures, considerades com un animal benefactor, que s'estendr tamb pel mn greco-llat, per que amb el pecat original de la tradici cristiana, ser considerat com dolent.

 Cultura .
Es sa primera cultura que desenvolupa uns smbols documentals que diferenciaven a cada persona. Aquest distintiu consistia en una planxa de cermica, amb incisions dibuixades i impreses en elles. Posteriorment varen evolucionar cap a uns cilindres que es penjaven del coll. Amb l'aparici del sistema d'escriptura cuneforme, s'escriuran paraules prpiament dites. S'aprecia un desenvolupament del comer donat que en ixos cilindres eren importats d'altres zones. 

D'aquesta cultura en destaquen d'entre els seus relats fantstics, el mite d'Innana  Isthar. Innana va anar a veure a sa germana, la deessa dels inferns, que es troba a l'inframon. Tindr que passar per cada porta de la muralla, on anir depositant ses pertinncies.
Ixa cultura es considerada com el primer estat de civilitzaci sumria, encara que no es coneix l'origen real dels sumeris.

Referncies.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314286" title="Floribert de Lieja" nonfiltered="2842" processed="2831" dbindex="123026">
Floribert de Lieja fou bisbe de Lieja de 727 fins a 736 o 738. Va morir el 746.

Floribert era el fill d'Hubert de Lieja i de Floribanna, filla del comte de Lovaina. Quan sa mare va morir en  parir-lo, Hubert va preferir la seva carrera religiosa. Va renunciar al ducat d'Aquitnia i va domanar a son germ Eud d'educar Floribert.

Desprs d'esdevenir bisbe, Floribert va augmentar el nombre de canonges del captol i Gregori III li va atorgar el dret de nominar un prebost i un ardiaca.

Per als catlics s un sant del qual se celebra la festa al 27 d'abril.



Referncies.

Vegeu tamb.
Llista dels bisbes de Lieja







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314291" title="El Botnic" nonfiltered="2843" processed="2832" dbindex="123027">

El Botnic s un barri de Valncia, situat entre el carrer de Guillem de Castro a l'est, l'avinguda de Ferran el Catlic a l'oest, i el carrer de Conca al sud. Al nord fita amb el Jard del Tria, aix formant un triangle. Forma part de districte d'Extramurs. Limita doncs amb els barris de la Petxina, Arrancapins, la Roqueta i els districtes de la Ciutat Vella i Campanar. T una poblaci de 6.499.

Aquest barri pren el nom del Jard Botnic de Valncia, situat al nord i fitant amb el Jard del Tria.

El barri disposa d'una estaci de metro anomenada Tria a la fita entre el Jard del Tria i l'avinguda de Ferran el Catlic.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314302" title="Ciutat Universitria (barri de Valncia)" nonfiltered="2844" processed="2833" dbindex="123028">

Ciutat Universitria s un barri de Valncia, situat entre l'avinguda del Primat Reig i l'avinguda de Blasco Ibez. A l'oest limita amb el barri de Joan Roig al carrers del Doctor Gmez Ferrer i de Jaume Roig; a l'est, amb l'avinguda de Catalunya. Forma part de districte del Pla del Real.

Aquest barri origin amb la construcci del passeig de Valncia a la mar, l'actual avinguda de Blasco Ibez, i destaca una gran quantitat d'edificis d's pblic, entre d'ells l'Hospital Clnica, el poliesportiu i diverses facultats, tots pertanyents a la Universitat de Valncia. Per aquest motiu s un barri amb molt poca poblaci, noms 2.675.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314306" title="Exposici (barri de Valncia)" nonfiltered="2845" processed="2834" dbindex="123029">


Exposici s un barri de Valncia, situat entre l'avinguda de Sucia i el carrer d'Amadeu de Savoia a l'est, i els Jardins del Real a l'oest, amb l'avinguda de Blasco Ibez al nord i el Jard del Tria al sud. Forma part de districte del Pla del Real.

El barri pren el nom per l'Exposici Regional del 1909 que hi tingu el seu centre principal, amb el Palau de l'Exposici situat en bell mig. s un barri poc convencional, perqu malgrat estar situat fora del centre s dominat per infraestructures importants, com la piscina municipal, el quarter de l'excrcit Sant Joan de la Ribera, la Conselleria de Sanitat, i mltiples facultats de la Universitat de Valncia a l'avinguda de Blasco Ibez. Alhora t una poblaci menuda (6.945), tenint per tant un carcter menys residencial que altres barris de la ciutat (el de Mestalla en t 14.917).

Destaca el jard monumental de Montfort i el conjunt dels edificis de l'Exposici, com ara la Tabacalera i la Llanera (avui en dia un hotel) com a patrimoni propi del barri. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314307" title="Mestalla (barri de Valncia)" nonfiltered="2846" processed="2835" dbindex="123030">

Mestalla s un barri de Valncia, situat entre l'avinguda de Blasco Ibez al nord, l'avinguda del Cardenal Benlloch a l'est i a l'oest l'avinguda de Sucia i el pont de l'Exposici. Al sud limita amb el Jard del Tria. Forma part de districte del Pla del Real i fita amb els barris de l'Exposici a l'oest; l'Amistat a l'est; i Ciutat Universitria al nord. Al sud fita amb el Jard del Tria. T una poblaci de 14.917. 

El barri pren el nom per l'estadi de Mestalla, seu del Valncia CF, i aquest de la squia de Mestalla. El barri disposa d'una estaci de metro anomenada Aragn i situat al carrer d'Amadeu de Savoia, a prop de l'estadi i de l'avinguda d'Arag, on tamb t tres entrades.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314309" title="Cam de Vera" nonfiltered="2847" processed="2836" dbindex="123031">
Cam de Vera s un barri de Valncia, amb una poblaci de 5.775 habitants. El Cam de Vera s considerat la part de l'Horta de Valncia que correspon a l'antic poble de Benimaclet, ara un barri de la ciutat. Els dos conformen el districte de Benimaclet. 

Cal anotar que la zona coneguda com a "Cam de Vera" s molt ms gran que el barri, i s tamb una partida important del municipi ve Alboraia.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314310" title="Sant Isidre (barri de Valncia)" nonfiltered="2848" processed="2837" dbindex="123032">
Sant Isidre s un barri de Valncia. Era un dels pobles de l'Horta de Valncia que passaren a sota l'administraci de la ciutat al segle XIX. Forma part del districte de Patraix.

Sant Isidre fita amb el barri de Safranar al nord, el polgon industrial de Vara de Quart a l'oest, el cementeri municipal de Valncia a l'est i la nova llera del riu Tria al sud. El barri s format per quatre carrers en casda direcci, que es troben envoltants d'obstacles: a la vora sud, junt amb el riu, passa la lnia de ferrocarril emprat pels trens de rodalia i regionals en sentit Bunyol i Madrid, que actua de barrera fsica al barri; a l'oest l'avinguda anomenada Cam Nou de Picanya, que s on comena l'Autovia de Torrent; al nord la Ronda Sud de Valncia; i a l'est, la lnia de metro i l'esmentat cementeri.

Sant Isidre t una poblaci de 10.002.

El barri disposa d'una parada de metro arran de terra: Sant Isidre. Directament al sud hi ha el diposit sud d'autobusos de l'EMT de Valncia. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314336" title="Don Beauman" nonfiltered="2849" processed="2838" dbindex="123033">
 Don Beauman  va ser un pilot de curses automobilstiques britnic que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Don Beauman va nixer el 26 de juliol del 1928 a Farnborough, Hampshire, Anglaterra i va morir el 9 de juliol del 1955 en un accident disputant una cursa a Rathnew, Irlanda.


 A la F1 .

Va debutar a la cinquena cursa de la temporada 1954 (la cinquena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 17 de juliol del 1954 el GP de Gran Bretanya al Circuit de Silverstone.

Don Beauman va participar a una nica cursa puntuable pel campionat de la F1,  no assolint cap punt pel campionat de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314337" title="Leslie Thorne" nonfiltered="2850" processed="2839" dbindex="123034">
 Leslie Thorne  va ser un pilot de curses automobilstiques britnic que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Leslie Thorne va nixer el 23 de juny del 1916 a Greenock, Inverclyde, Esccia i va morir el 13 de juliol del 1993 a Troon, North Ayrshire, Esccia.


 A la F1 .

Va debutar a la cinquena cursa de la temporada 1954 (la cinquena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 17 de juliol del 1954 el GP de Gran Bretanya al Circuit de Silverstone.

Leslie Thorne va participar a una nica cursa puntuable pel campionat de la F1,  no assolint cap punt pel campionat de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314338" title="Leslie Marr" nonfiltered="2851" processed="2840" dbindex="123035">
 Leslie Marr  va ser un pilot de curses automobilstiques britnic que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Leslie Marr va nixer el 14 d'agost del 1922 a Durham, Anglaterra.


 A la F1 .

Va debutar a la cinquena cursa de la temporada 1954 (la cinquena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 17 de juliol del 1954 el GP de Gran Bretanya al Circuit de Silverstone.

Leslie Marr va participar a dues curses puntuables pel campionat de la F1,  disputades en dues temporades diferents (1954 i 1955) no assolint cap punt pel campionat de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314349" title="Ferdinand de Marsin" nonfiltered="2852" processed="2841" dbindex="123036">
Ferdinand de Marsin (o Marchin), comte de Marchin, (Lieja, 10 de febrer de 1656 - Turin, 9 de setembre de 1706), tamb comte del Sacre Imperi Romanogermnic, marqus de Clermont d'Entragues, comte de Graville, senyor de Modave i de Vell Valeffe, fou un militar (Mariscal de Frana, 1703) i aristcrata val al servei de Llus XIV de Frana durant la Guerra de Successi Espanyola. Nomenat adjunt al comandament en cap de l'exrcit borbnic al front itali, fou ferit i fet presoner a la Batalla de Turin morint en aqueixa ciutat a resultes de les ferides.


Perfil biogrfic.
Nascut al Principat de Lieja era fill de Jean-Gaspard Ferdinand de Marsin (o Marchin), tinent general del Sacre Imperi Romanogermnic.

Expedient militar.
A la mort del seu pare pass al servei de Llus XIV de Frana i reb el comandament d'una companyia de gendarmes de Flandes creada per a ell. Ascewndit al grau de brigadier el 1688 fou ferit en el transcurs de la Batalla de Fleurus el 1690.

Guerra dels Nou Anys.
El 1693 i com a mariscal de camp combat a Flandres durant la Guerra dels Nou Anys, sobretot a Neerwinden i a Charleroi. 

La Guerra de Successi Espanyola.
Del 1701 al 1702 fou ambaixador de Frana a la Cort de la Monarquia Hispnica. 

A l'esclat de la Guerra de Successi Espanyola fou destinat al front itali on combat a la Batalla de Luzzara. Malgrat el resultat indecs de la batalla, el Comte de Marsin obtingu una bona reputaci. 

De tornada a Frana fou honorat amb el govern d'Aire-sur-la-Lys. Desprs de la batalla d'Speyerbach fou nomenat mariscal de Frana i comandant en cap de les tropes a Baviiera. Al 1704, i sota el comandament del Duc de Tallard lluit a la Batalla de Blenheim, on ls tropes franco-bavareses foren durament derrotades pel Duc de Marlborough i el Prncep de Savoia. El Comte de Marsin fou l'encarregat de protegir la retirada de les tropes franco-bavareses.

Desprs fou enviat a Alscia i posteriorment al front itali, on dirig les operacions conjuntament amb el Duc de Roannais i el Duc d'Orleans. El 7 de setembre de 1706, i en contra de la seva opini, fou lliurada la  Batalla de Turin, on les tropes borbniques foren derrotades i el Comte de Marson result greument ferit i fet presoner. Mor dos dies ms tard a conseqncia de les seves ferides.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314352" title="Santa Maria de Bastanist" nonfiltered="2853" processed="2842" dbindex="123037">
El Santuari de Santa Maria de Bastanist, est situat al peu de la serra del Cad, molt prop de la poblaci de Montell i Martinet, a la comarca de la Baixa Cerdanya. 

Per la documentaci de donacions, es t notcies de l'esglsia datades des de l'any 1322. A la llinda de la porta hi ha gravada la data de 1704 que va ser reedificada, de la seva poca romnica noms queda l'absis i una petita part de la nau. Va sofrir greus destrosses per les tropes franceses el 1790 i el 1804 i va ser incendiada durant la guerra civil espanyola l'any 1936. Reformant-se novament l'any 1949. 

La imatge de la Verge de Bastanist, va ser trobada per un jove pastor al mateix lloc on es va fer l'edificaci, segons conten l'any 1109. La imatge va desaparixer durant l'incendi de 1936. Els experts l'havien datat a l'entorn de 1150. Actualment es venera una reproducci de l'anterior talla policromada.
 Vegeu tamb .
Art romnic de la Baixa Cerdanya
 Bibliografia .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314355" title="Guerau" nonfiltered="2854" processed="2843" dbindex="123038">
Guerau es un mot catal que tant pot sser nom de pila com cognom encara que com a cognom ha agafat la forma mes comuna de Grau a Catalunya i Valencia i la de Garau a les Balears existint per Guerau com a cognom.

Segons el Diccionari Catal-Valenci-Balear i com tamb "El gran llibre dels cognoms catalans" el mot Guerau ve del germnic "gairoald" que vol dir "govern de la llana".
Alcover i Moll diuen en el seu Diccionari Catal-Valenci-Balear que tamb pot venir del llat "grau" que seria port. Tradueixen el mot al castell per Geraldo; res a veure, doncs, amb Gerard i Gerardo.

Josep Albaigs, en el Gran llibre del cognoms catalans, pensa que tamb podria derivar de "gradus", que s esgla.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314371" title="Corriol camanegre" nonfiltered="2855" processed="2844" dbindex="123040">





El corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) s un ocell estival que es pot considerar abundant als Pasos Catalans.

Morfologia (biologia)|Morfologia.

 Fa 16 cm de llargria.
 Presenta el dors i el pili de color terrs, amb el front negre, vi ocular, bec i potes tamb negres, mentre que la resta del cos s de color blanc de neu; posseeix una banda del mateix color en el coll, interrompuda a la seua part central.
 Taca alar negra.
 T un coll molt gruixut, que fa que quasi no s'observi una discontinutat entre cap i cos.

Reproducci.

La posta s a l'abril i el maig, i es detecten segones postes durant el mes de juny. Nidifica, en solitari o b en redudes colnies, al llarg de la lnia de la costa, menys en alguns indrets on, a causa de la pressi del turisme, s'ha vist obligat a traslladar el niu als camps erms de ms a l'interior. Fa el niu en una petita depressi on diposita tres ous pintats que es confonen amb el medi i que sn covats pels dos progenitors al llarg de 25 dies, i tamb tots dos s'encarreguen d'alimentar els petits, que desprs de 25 dies ms aprenen a volar. De vegades empra restes diverses dipositades a la platja per les ones a fi de camuflar els ous.

Alimentaci.

Menja cucs, molluscs, crustacis, insectes i arcnids.

Hbitat.

Aprofita totes les zones humides dels Pasos Catalans, on s possible d'observar petits grups fins i tot a l'hivern. 

Distribuci geogrfica.

Cria des del sud d'Europa fins al Jap, tamb al Per, a Xile, al sud dels Estats Units i al Carib. s bastant abundant al Delta de l'Ebre. 

La seua rea de distribuci s'ha vist reduda en les darreres dcades a causa de la destrucci del seu hbitat natural. Aix, per exemple, malgrat el seu nom angls (Kentish Plover) ja fa temps que no cria a Kent ni a la resta de Gran Bretanya. 

Costums.

s freqent en migraci als Pasos Catalans i hi apareix durant el mes d'abril fins al final de maig. T una gran mobilitat i es desplaa mitjanant llargues curses per les zones sorrenques o els salobrars on nidifica.

s molt caracterstic el comportament d'aquest ocell quan se sent amenaat, ja que simula estar ferit i es mou feixugament i arrossegant una ala com si la tingus trencada. D'aquesta manera desvia l'atenci del possible depredador i evita que aquest trobi el niu. Aquest comportament no s exclusiu del corriol camanegre, ja que s propi de molts altres limcoles.

Referncies.



Enllaos externs.

 El corriol camanegre a l'Enciclopdia Catalana. ;
 El corriol camanegre a l'Avibase. ;
 Informaci sobre la poblaci de corriol camanegre de la Platja d'Almenara. ;
 Informaci de la poblaci del tirorillo cama-negra a les Balears. ;
 El corriol camanegre a la IUCN. ;
 El corriol camanegre a l'Animal Diversity Web. ;
 Estudi de la poblaci d'aquest ocell a Portugal. ;
 Fotografies i enregistraments sonors d'aquest ocell. ;
 El corriol camanegre a l'Encyclopedia of Life. ;
 Descripci i hbitat d'aquest ocell. ;
 Vdeos de corriols camanegres en llur hbitat natural. ;
 Enregistraments sonors de corriols camanegres. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie. ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314372" title="Enumeraci" nonfiltered="2856" processed="2845" dbindex="123041">
L'enumeraci s un recurs literari que consisteix en acumular paraules en forma de llista seguida, per exemple adjectius per descriure un fet, verbs d'acci o elements que hi ha en un lloc. Els elements se separen per comes o nexes i ajuden a explicar l'objecte o esdeveniment descrit aportant caracterstiques complementries. El ritme de l'obra s'accelera en l'enumeraci i pot acabar en un clmax o element clau. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314375" title="Ciclisme als Jocs Olmpics d'estiu de 2008" nonfiltered="2857" processed="2846" dbindex="123043">



La competici de ciclisme dels Jocs Olmpics d'estiu 2008 estava formada per quatre disciplines esportives: el BMX, el ciclisme de muntanya, el ciclisme en ruta i el ciclisme en pista. El ciclisme de muntanya i el BMX comptaven amb dues proves cadascun (mascul i femen); el ciclisme en ruta amb dues proves per cada sexe i el ciclisme en pista amb set per a homes i 3 per a dones. El total era de 18 proves ciclistes.

Les proves de ciclisme en ruta es realitzaren el 9 i 10 d'agost en un circuit que recorragu llocs emblemtics de Pequn com el Temple del Cel, el Gran Sal del Poble, la Plaa de Tiananmen i l'Estadi Nacional abans d'arribar a Badaling, a la Gran Muralla Xinesa. Posteriorment, el 13 d'agost, tingueren lloc les proves de contrarellotge individual. Aquell mateix dia s'iniciaren les proves de ciclisme en pista, que es disputaran al Veldrom de Laoshan fins el 19 d'agost. Els dies 20 i 21 d'agost, el BMX debutar en uns Jocs Olmpics, amb les proves que es realitzaran al circuit de Laoshan. Finalment, el 22 i el 23 d'agost es realitzaran les proves de ciclisme de muntanya a la pista de ciclisme de Laoshan.

Resultats.

BMX.


Ciclisme de muntanya.


Ciclisme en pista mascul.


Ciclisme en pista femen.


Ciclisme en ruta.


Medaller per pasos de les proves de ciclisme.


Calendari de competici.
Tots els horaris estan en l'hora local de Pequn (UTC+8)


 Enllaos externs .
Web oficial dels Jocs Olmpics de Pequn 2008: ciclisme en ruta;
Web oficial dels Jocs Olmpics de Pequn 2008: ciclisme en pista;
Web oficial dels Jocs Olmpics de Pequn 2008: ciclisme de muntanya;
Web oficial dels Jocs Olmpics de Pequn 2008: ciclisme (BMX);
Uni Ciclista Internacional;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314376" title="Salts als Jocs Olmpics d'estiu de 2008" nonfiltered="2858" processed="2847" dbindex="123044">

La competici de salts dels Jocs Olmpics d'estiu 2008 s'iniciar el 10 d'agost i finalitzar el 23 d'agost al Beijing National Aquatics Center.

 Calendari de competici .


Resultats.
Dones.


Homes.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Salts 2008;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314380" title="Little Miss Sunshine" nonfiltered="2859" processed="2848" dbindex="123045">

 Little Miss Sunshine  s una pellcula de Jonathan Dayton i Valerie Faris, estrenada el 2006, que va rebre dos Oscars. 
Els drets de distribuci de la pellcula van ser comprats per Fox Searchlight en el festival de Sundance per uns 10 milions de dlars, que en fa una de les ms grans compres en la histria del festival. 

 Argument . 
Una famlia a punt d'una crisi va a un concurs de bellesa. Olive, 7 anys, somnia participar en el concurs de bellesa Little Miss Sunshine, la final del qual s a Califrnia. La seva famlia, que viu a Albuquerque a Nou Mxic, decideix acompanyar-la en una camioneta en llastims estat. El viatge es presenta difcil per la seva mare Sheryl fa tot per mantenir l'harmonia. El pare d'Olive s un animador poc popular, i les seves finances estan a zero. El germ adolescent de la nena, admirador de Nietzsche, lector d'Aix va parlar Zaratrustra, ha fet vots de silenci i no comunica ms que amb un bloc de notes.
Pel que fa al seu avi, heronman, explica malament perqu el germ de Sheryl, un especialista en Proust, ha intentat sucidar-se desprs de la seva ruptura amorosa amb un dels seus estudiants. Ell tamb s'embarca amb la resta de la famlia per a un periple que promet ser mogut. 

 Repartiment .
 
Abigail Breslin : Olive Hoover;
Greg Kinnear : Richard Hoover;
Alan Arkin : l'avi Edwin Hoover;
Toni Collette : Sheryl Hoover;
Steve Carell : Frank Ginsberg;
Paul Dano : Dwayne Hoover;

 Msica .

La major part de la msica original ha estat escrita pel grup Devotchka, i
2 canons escrites per Sufjan Stevens.
En el ball d'Olive al concurs, la can que interpreta s Superfreak de Rick James

 Premis i nominacions .
 Premis .

 Oscar_2007;
 Oscar al millor actor secundari per Alan Arkin;
 Oscar al millor gui original per Michael Arndt;

 BAFTA;
 Millor actor secundari per Alan Arkin;
 Millor gui original per Michael Arndt;

 Csar a la millor pellcula estrangera;

 Festival de Deauville;
 Gran premi del Jurat;

 Young Artist Awards;
 Millor actriu per Abigail Breslin;

Festival Internacional de cinema de Sant Sebasti:
Premi de pblic;

 Nominacions . 
 Oscar_2007;
 Oscar a la millor pellcula;
 Oscar a la millor actriu secundria per Abigail Breslin;

 BAFTA;
Millor pellcula;
Millor Director per Jonathan Dayton i Valerie Faris;
Millor actriu secundria per Abigail Breslin;
Millor actriu secundria per Toni Collette;

 Globus d'Or a la millor pellcula musical o cmica;
 Globus d'Or a la millor actriu musical o cmica per Toni Collette;

49 Premis Grammy;
Millor lbum per pellcula, televisi o altres mitjans visuals.


 Enllaos externs .
 Lloc oficial ;
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;
 Fitxa del cineclub de Caen ;
 Box Office Mojo;

 Referncies .


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314389" title="Pla del Remei (barri de Valncia)" nonfiltered="2860" processed="2849" dbindex="123046">


El Pla del Remei s un barri de Valncia. Forma part de districte de l'Eixample. Aquest barri, que corre entre la Ciutat Vella, al carrer de Colom, i el barri de Gran Via, a l'avinguda del Marqus de Tria, s un dels de nova construcci desprs de l'enderrocament de les muralles l'any 1868. Al sud limita amb el barri de Russafa al carrer de Russafa, i al nord fita amb el Jard del Tria. T una poblaci de 7.071.


Destaca un gran nombre de finques d'estil modernista i senyorial i t com a centre el Mercat de Colom i l'associat centre comercial de les Galeries de Jorge Juan. L'nica estaci de metro s la de Coln, al carrer de Colom.

Al carrer de Sorn se situa l'Edifici Nord, antiga seu de l'empresa de ferrocaril Nord responsable tamb per l'Estaci del Nord.

 

 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314391" title="Burg (ciutat)" nonfiltered="2861" processed="2850" dbindex="123047">


Burg s una paraula masculina d'origen germnic.
Sinnim de parcial de l'urbs llatina i el grad rs.
Designava barri exterior d'una poblaci amb muralles a l'edad mitjana, tamb fa referncia a una vila lliure, semblant a un alou.

Paraules que en deriven: Burgos, Burg(guaiteu ms abaix), Luxemburg, Sant Petersburg, burgs, hamburguesa, "Burguer King".


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314393" title="Fotolog.com" nonfiltered="2862" processed="2851" dbindex="123048">
Fotolog.com, iniciat com Fotolog.net, s el lloc web de publicaci de fotografies ms gran del mn dedicat a blogs fotogrfics, coneguts genricament com fotologs. Recentment, Fotolog.com ha sorgit amb el seu nou eslgan: Share your world with the world (en catal: 'Comparteix el teu mn amb el mn').

 Histria . 
Creat al maig de 2002 com Fotolog.net, actualment t ms de 18 milions d'usuaris. Els seus creadors sn Scott Heiferman, Adam Seifer i una tercera persona coneguda noms com Spike. . Al desembre de 2005 el lloc va canviar el seu nom a Fotolog.com.

s la xarxa social de publicaci de fotografies ms gran del mn dedicada a Blog fotogrfics. Els seus usuaris poden carregar fotografies i un petit text, dins el concepte inicial de ser un diari fotogrfic.

 Usuaris .
A Fotolog.com, no es pot assegurar el predomini d'un sol estil o tipus d'usuari, ja que aquests sn molt diversos i distints entre si; a ms, un mateix usuari pot pujar fotos de diferents classes. No obstant aix, els tipus de fotos predominants sn les fotos personals dels propis usuaris, paisatges, moda, esportius, musicals...

Fotolog ofereix dues tipus de compte: gratut i de pagament. La versi gratuta cont publicitat i t lmits com que un usuari noms pot carregar una fotografia cada dia o tenir vint comentaris. Els usuaris de pagament, coneguts com "Gold" o "Gold Camera patrons" poden carregar fins a 6 fotos cada dia, tenir 200 comentaris per cada foto o tenir un capal fotogrfic, entre d'altres avantatges.

Ambds tipus de compte poden personalitzar la seua pgina i afegir a altres usuaris a la seua llista de "Amics/Favorits" (coneguda popularment com f/f).

 Gran creixement del lloc . 
Durant els mesos del segon trimestre de 2008, Fotolog va experimentar un sorprenent augment de trnsit. Dit augment va produir grans errors en els servidors, ja que no estaven preparats per una tal magnitud de visites. Aquests errors porten un temps considerable, el que produeix el descontentament de gran part dels usuaris, sobretot dels qui posseeixen un compte Gold Camera (cmera daurada). Actualment Fotolog es troba incorporant nous servidors, i els tcnics es troben realitzant treballs tals com trasps i actualitzaci de dades, per assolir acabar amb els errors en la pgina. El 30 de juliol de 2007, Fotolog va arribar als 10 milions de comptes creats. En el transcurs d'11 mesos, el lloc va crixer de tal manera, que aquest nmero va ser gaireb duplicat, superant els 18 milions de comptes creats en l'actualitat. s clar que el lloc va crixer molt en poc temps, i que seguir sent aix, concordant aix amb els errors que darrerament es produeixen. Amb la incorporaci de nous idiomes, i les constants actualitzacions que es realitzen per millorar la pgina i agilitar el seu s, Fotolog aconsegueix nous mercats en major quantitat de pasos, i s un dels llocs web ms visitats del mn. 

 Idiomes de fotolog .

Recentment, se li van afegir diversos idiomes ms, el que probablement faci que augmenti encara ms la seva popularitat.
Fotolog.com es presenta en alemany, angls, espanyol, francs, holands, portugus i suec.

L'1 de Juny de 2008, diferents usuaris catalans del popular web de fotografies van iniciar una campanya online per a reclamar la traducci de la interfcie de Fotolog al catal: flog.cat.

Per aconseguir-ho, els organitzadors d'aquesta iniciativa demanen als usuaris d'aquesta xarxa social que s'adscriguin a un manifest per assolir l'objectiu d'aquesta actualitzaci en llengua catalana, i ho fan a travs d'un nou portal ideat per aplegar la comunitat de "fotologers" catalans, amb arguments com que el Principat de Catalunya ocupa la primera posici en nombre de fotologs existents, seguida pel Pas Valenci, que 4.500 usuaris han triat Andorra com el seu pas.

Referncies.


 Enllaos externs .
 Fotolog.com;
 Comunitat d'usuaris de Fotolog en catal;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314394" title="Badia de Todos os Santos" nonfiltered="2863" processed="2852" dbindex="123049">


La Badia de Tots Sants s la major badia brasilera i la segona major del mn i est localitzada a l'estat de Bahia. D'aqu s'origina el nom de la capitania i del futur estat. La ciutat ms important s Salvador de Bahia.

Histria.

Va ser anomenada el 1501, quan una expedici portuguesa va ser enviada per a reconixer les noves terres descobertes un any abans per Pedro lvares Cabral. Era el dia 1 de novembre, Dia de Tots Sants, d'acord amb la religi catlica. Comandada per Gaspar de Lemos, acompanyat per Amerigo Vespucci, cartgraf i escriptor que donaria nom a tot el continent, va passar a nomenar tots els accidents geogrfics d'acord amb els sants dels dies on aquests eren identificats,  essent a la badia el lloc ms tard escollit, per a ser fundada la ciutat que seria la seu de la primera capital brasilera Salvador de Bahia. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314398" title="Frederick Browning" nonfiltered="2864" processed="2853" dbindex="123050">

El Tinent General Frederick Arthur Montague Browning GCVO KBE CB DSO (20 de desembre de 1886 - 14 de mar de 1965) va ser un militar britnic. El seu paper ms destacat va ser el de comandant adjunt del Primer Exrcit Aliat Aerotransportat durant l'Operaci Market Garden.

 Primera Guerra Mundial i perode d'entreguerres .
La seva carrera militar s'inici durant la Primera Guerra Mundial, en la que coincid amb Winston Churchill.

Al 1920 va ser promogut a capit, i al 1928 a major. Al 1935 va ser promogut a Tinent Coronel, rebent el comandament del 2n Batall dels Gurdies Grenaders. Va mantenir aquesta posici fins a l'esclat de la Segona Guerra Mundial, en qu esdevingu comandant de la Small Arms School amb rang de Brigadier.

 Segona Guerra Mundial .
Al 1940 va rebre el comandament de la 24a Brigada de la Gurdia. Al 1941, Churchill, que havia sigut nomenat Primer Ministre, el nomen comandant de la 1a Divisi Aerotransportada. Va mantenir aquesta posici durant la participaci de la unitat al Nord d'frica. Al desembre de 1943 va ser promogut a Tinent General i va ser assignat al Quarter General de les Forces Aerotransportades al Regne Unit. El 16 d'abril de 1944 va ser nomenat comandant del 1r Cos Aerotransportat britnic, formant part del Primer Cos Aerotransportat Aliaat, comandat pel Tinent General americ Lewis H. Bereton. A ms, va ser nomenat Comandant Adjunt de l'Exrcit. 

El I Cos Aerotransportat comand les forces paracaigudistes que participaren a l'Operaci Market Garden. Browning aterr amb un quarter general tctic prop de Nijmegen, per es trob en dificultats per poder comandar les tropes degut a problemes en les comunicacions (els aparells de radio no funcionaven b) i degut a la separaci geogrfica. L's de 36 avions per moure el seu quarter general en la primera onada va ser criticat, car es decid restringir el nombre de tropes de combat en la primera onada per no fer dos salts durant el primer dia. (el general americ James Gavin, comandant de la 82a Divisi Aerotransportada va ser un dels qui es mostr ms crtic).

Desprs de la batalla, la crtica avaluaci que va fer Browning sobre la contribuci de les forces poloneses comport el relleu del General de Brigada Stanislaw Sosabowski com a oficial comandant de la 1a Brigada Paracaigudista Independent Polonesa. Actualment, aix s vist com una decisi injustificada i injusta. Al 2006, el General Sosabowski va ser condecorat a ttol pstum amb el Lle de Bronze pel govern holands, i la 1a Brigada reb l'Orde Militar de Guillem.

Tot i que el Mariscal Montgomery intent que no li caigus a sobre la responsabilitat del fracs de l'Operaci Market Garden, Browning ja no torn a ser promocionat. Posteriorment va ser Cap de l'Estat Major de Lord Mountbatten al comandament del Sud-Est Asitic fins al final de la guerra.

 Perode de post-guerra .
El seu darrer dest important ca ser la Secretaria Militar de l'Oficina de Guerra entre 1946 i 1948. entre 1948 i 1952 va ser Tresorer de s'Altesa Reial la Princesa Elisabet Duquessa d'Edimburg (desprs la Reina Elisabet II), i entre 1952 a 1959 va ser Tresorer del Duc d'Edimburg.

Al 1932 es cas amb la novelista Daphne du Maurier. Una de les seves filles, Tessa, es cas amb David Montgomery, fill del Mariscal Montgomery. 

A la pellcula "Un pont massa lluny", el Tinent General Browning s interpretat per Dirk Bogarde.

 Condecoracions .

 Gran Creu del Reial Orde Victori ;
 Comandant de l'Orde de l'Imperi Britnic ;
 Company de l'Orde del Bany ;
 Orde del Servei Distingit;
 Estrella de 1914-15;
 Medalla Britnica de la Guerra 1914-20;
  Medalla de la Victria 1914-1918;
 Estrella de 1939-45;
 Estrella d'frica;
 Estrella de Frana i Alemanya;
 Estrella de Birmnia;
 Medalla de la Guerra 1939-1945;
 Medalla de la Coronaci de la Reina Elisabet II 1953;
 Menci als Despatxos (Regne Unit);
 Legi del Mrit (Estats Units) ;
 Creu de Guerra;

 Enllaos externs .
 pegasusarchive.org;
 Ordes de batalla;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314409" title="Scuderia Toro Rosso" nonfiltered="2865" processed="2854" dbindex="123051">
Toro Rosso s un equip de Frmula 1 que va sorgir l'any 2005 amb la compra de Minardi per part de Red Bull.

 Histria .

El nom Scuderia Toro Rosso significa "escuderia toro vermell" en itali, en clara allusi al seu propietari Red Bull (que significa "toro vermell" en angls) i s la mateixa anterior escuderia Minardi de Frmula 1, desprs que Red Bull comprs l'equip a Paul Stoddart a finals de l'any 2005.

Amb aquest nom l'equip  participar a partir de la Temporada 2006 de Frmula 1 i les posteriors conjuntament amb l'actual equip Red Bull Racing.

El febrer de 2006 l'expilot de Ferrari i exdirectiu de BMW Gerhard Berger va realitzar una transacci amb Xarxa Bull per la qual el es converteix en copropietari i Administrador de l'equip.

 Resultats .



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314411" title="Faraday (festival)" nonfiltered="2866" processed="2855" dbindex="123052">
El Faraday, actualment Faraday Stolichnaya, s un festival de msica independent que se celebra anualment a la ciutat de Vilanova i la Geltr.

El festival.
Neix l'any 2004, desprs de diversos intents, en anys anteriors, de muntar un festival de msica independent a la capital del Garraf. Organitzat per l'associaci la medusa, busca ser un referent anual pels seguidors de la msica oblidada pels principals canals de difusi meditica, aix com apropar aquestes propostes musicals a una ciutat que ha patit una manca d'ofertes d'oci i culturals.
L'any 2007 entra en el panorama internacional, en ser escollit pel projecte ListenToEurope entre els millors festivals d'estiu europeus. Aix, situa el Faraday entre festivals consolidats i de gran renom a l'estat espanyol com sn el Primavera Sound, Sonar, Festival Internacional de Benicssim, Monegros Music Festival o Sonorama.

L'emplaament del festival es troba al Mol de Mar de Vilanova i la Geltr i se celebra en dos dies que cauen generalment en l'ltim cap de setmana de juny o el primer de juliol.

El cartell 2008.


Edicions anteriors.

Cartell 2007.
Seleccionat pel projecte ListenToEurope.


Cartell 2006.


Cartell 2005.


Cartell 2004.


Enllaos externs.
Web del festival Faraday



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314412" title="rea metropolitana de Nova York" nonfiltered="2867" processed="2856" dbindex="123053">

L'rea metropolitana de Nova York, tamb coneguda com Tri-state Area (rea Triestat), s l'rea metropolitana ms poblada dels Estats Units d'Amrica i tamb una de les ms poblades del mn. L'rea metropolitana s definida per lOffice of Management and Budget (Oficina de Gesti i Pressupost) com New York-Northern New Jersey-Long Island, NY-NJ-PA Metropolitan Statistical Area (on NY-NJ-PA es refereix als tres estats que la conformen, Nova York (NY), Nova Jersey (NJ) i Pennsilvnia (PA)) i t una poblaci estimada de 18.815.988 habitants (2007). La MSA s, a ms, dividida en quatre divisions metropolitanes.

La Oficina de Gesti i Pressupost defineix alhora una regi ms mplia, consistent a l'rea metropolitana de Nova York ms cinc rees metropolitanes adjacents. Aquesta rea es coneix com New York-Newark-Bridgeport, NY-NJ-CT-PA Combined Statistical Area (CSA) (on CT es refereix a Connecticut), amb una poblaci estimada de 21.961.994 (2007). Un de cada catorze estatunidencs resideix en aquesta regi.

Aquesta rea inclou la ciutat ms gran dels Estats Units (Nova York), les cinc ciutats ms grans de l'estat de Nova Jersey (Newark, Jersey City, Elizabeth i Trenton) i les dues ciutats ms grans de Connecticut (Bridgeport i New Haven). El total del territori de l'rea metropolitana extesa s de 30.671 km.

Vegeu Tamb.
Llista d'aglomeracions de Nord-amrica;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314413" title="Lliga ACB 2008/09" nonfiltered="2868" processed="2857" dbindex="123054">
La temporada 2008/09 de la lliga ACB comenar el 4 d'octubre de 2008.

El TAU Cermica defensa el ttol com a vigent campi. Aquesta temporada la lliga tindr 17 equips dels 19 previstos inicialment, ja que el CB Girona no s'ha pogut inscriure a causa de la seva inviabilitat econmica i l'Obradoiro s'inscriur a la temporada 2009/10.

 Lliga regular .
Actualitzat a 6 de gener de 2009





 Referncies .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314418" title="Nawaz Sharif" nonfiltered="2869" processed="2858" dbindex="123055">
Nawaz Sharif, nascut el 25 de desembre de 1949, s un poltic Pakistans, Primer Ministre del Pakistan durant els perodes de 1990-1993 i 1997-1999.

El seu nom complert s Mian Muhammad Nawaz Sharif, i nasqu el dia de Nadal de l'any 1949 a Lahore, una ciutat Pakistanesa.

Va dur a terme el seu crrec entre l'1 de novembre del 1990 i el 18 de juliol del 1993, quan fou substitut per Benazir Bhutto. Sens dubte, va tornar al poder el 17 de febrer del 1997, desprs de guanyar els comicis per segona vegada. Malgrat aix, Sharif va resultar derrocat el 1999 per un cop d'Estat donat pel cap de l'Exrcit Pakistans, el general Pervez Musharraf.

En aquest moment es troba en el seu pas, i s president de la Lliga Musulmana del Pakistan-Nawaz (PML-N).

 Sharif com a Primer Ministre (1990-1993) .

El primer mandat de Nawaz Sharif comen el 1990, quan fou elegit Primer Ministre en unes eleccions en les que Sharif promet acabar amb la corrupci al Pakistan.

Sens dubte, el 18 d'abril del 1993 el president pakistans, Ghulam Ishaq Khan va utilitzar els seus poders per destituir a Sharif i dissoldre l'Assemblea Nacional, interrompent aix el mandat d'aquest i nombrant a Mir Balakh Sher Mazari com a Primer Ministre provisional.
Malgrat aix, el Tribunal Suprem del Pakistan va desestimar la decisi presidencial, i Sharif pogu retornar al crrec sis setmanes desprs.
Per les acusacions de corrupci al seu propi Gabinet acabaren por fer que Sharif llancs definitivament la tovallola, i dimits el 18 de juliol del mateix any. Es nombr a Moin Qureshi com a Primer Ministre en funcions, i es convocaren eleccions, que guany Benazir Bhutto i el seu Partit Popular del Pakistan (PPP). D'aquesta forma, Sharif passava a l'oposici.

 Sharif com a Primer Ministre (1997-1999) .

Les eleccions legislatives Pakistaneses del 1997 resultaren una gran derrota pel PPP de Bhutto, i permeteren a Sharif recuperar el primer ministeri desprs de quatre anys a l'oposici.

La primera mesura de Sharif al tornar al Govern fou la creaci de dues esmenes constitucionals que reforaven el poder del Primer Ministre enfront al del President, i, entre d'altres garanties, impedien que un Primer Ministre pogus ser destitut pel President sense una prvia moci de confiana.

Durant el seu mandat, Sharif es distanci definitivament de la dreta religiosa quan decid eliminar el Divendres festiu.
Allunyat de la dreta, amb l'opositora Bhutto per davant a totes les enquestes, i un cap de l'Exrcit cada cop ms rebel, Sharif an perdent l'any 1999 el control del seu Govern, perills fet que acab el 12 d'octubre del mateix any amb un Cop d'Estat donat pel cap de l'Exrcit, general Musharraf, tot forant l'exili de Sharif, Bhutto i molts altres poltics demcrates del Pakistan, que fugiren.

 Sharif a l'exili (1999-2007) .

Des de l'exili, a Anglaterra i a l'Arbia Saudita, Sharif es mantingu com a lder de la Lliga Musulmana del Pakistan-Nawaz, fent esforos per acabar amb el rgim dictatorial de Musharraf. Al setembre de 2007 intent tornar al Pakistan, per fou detingut a l'aeroport i portat de nou a l'Arbia Saudita, on es trobava exiliat. Al novembre de 2007 Sharif torn definitivament al Pakistan.

L'actualitat: Sharif de nou al Paquist (2007-?).

Desprs de la tornada de Sharif al Pakistan, aquest Estat ha viscut fortes convulsions internes. En un primer moment, el general Musharraf acced a convocar comicis, previstos per al gener de 2008, i en els que es presentarien la seva fora poltica, la Lliga Musulmana del Pakistan-Quaids (PML-Q), la PML-N de Sharif i el PPP de Bhutto, principalment. Posteriorment Sharif fou inhabilitat sota acusacions de corrupci, pel que decid boicotejar els comicis al considerar-los "una farsa". Finalment, desprs que Benazir Bhutto fos assassinada a Rawalpindi el 27 de desembre de 2007, Sharif es replantej la decisi i afavor que el seu partit particips en les ja citades eleccions, que quedaren posposades fins a finals de febrer de 2008.

Aquests comicis permeteren a la PML-N de Sharif quedar en segon lloc, rere el PPP dirigit per Asif Ali Zardari. Un Govern de coalici entre ambdues forces opositores a Musharraf va funcionar fins al maig del 2008, quan es va rompre per divergncies d'opini respecte a un tema judicial. Desprs d'all, Sharif radicalitz les seves posicions poltiques sobre el paper del President Musharraf, insinuant que hauria de ser penjat a la forca per trair al pas.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314426" title="Perdiu de mar" nonfiltered="2870" processed="2859" dbindex="123056">



La perdiu de mar (Glareola pratincola) s un ocell de l'ordre dels caradriformes. s una espcie de pas a la major part dels Pasos Catalans que, com molts altres ocells limcoles, s'ha vist molt afectada per la reducci de les zones humides.

Morfologia.

 Fa 22-25 cm de llargria i 60-70 d'envergadura alar.
 A l'estiu t les parts superiors brunes, les inferiors ocrcies amb el ventre blanc, la gola groga i limitada per una ratlla negrenca.
 Carp de color blanc.
 Ales blanques amb la punta de color negre.
 Cua profundament forcada i negra amb la base blanca.
 Potes curtes.
 Bec curt i torat cap avall, vermell a la base i negre a la punta. ;

Subespcies.

 Glareola pratincola boweni;
 Glareola pratincola erlangeri;
 Glareola pratincola fuelleborni;
 Glareola pratincola limbata;
 Glareola pratincola pratincola;
 Glareola pratincola riparia;

Reproducci.

Nidifica en colnies, de vegades mixtes, a moltes zones humides com ara als Aiguamolls de l'Empord, els deltes del Llobregat i de l'Ebre, l'Albufera de Valncia i l'albufera de El Fondo. Al mes de maig construeix un niu en una petita depressi del terreny, que no protegeix de cap altra manera, i on hi pon d'1 a 3 ous entre maig i juliol. Ambds sexes s'encarreguen del covament al llarg de 17-18 dies i de l'alimentaci dels petits, que triguen 3-4 setmanes a volar.

Alimentaci.

Grcies al seu vol rpid i destre pot caar al vol el seu aliment preferit: libllules i llagostes.

Hbitat.

Viu als llocs ms salats (salobrars) o les platges amb vegetaci baixa o inexistent.

Distribuci geogrfica.

Viu a l'sia Central i occidental i a Europa.

Costums.

s un ocell gregari i migrant que arriba al llarg dels mesos de mar, abril i maig, precisament quan manca a la resta d'Europa. A l'hivern desapareix dels Pasos Catalans per hivernar a l'frica tropical.

Referncies.



Enllaos externs.

 La perdiu de mar a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Estudi de la poblaci d'aquest ocell al Principat de Catalunya. ;
 La perdiu de mar a l'Avibase. ;
 La perdiu de mar a la IUCN. ;
 La perdiu de mar a l'Animal Diversity Web. ;
 La perdiu de mar a l'Encyclopedia of Life. ;
 Descripci i hbitat d'aquest ocell. ;
 Vdeos de perdius de mar en llur hbitat natural. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie. ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314431" title="Variaci (msica)" nonfiltered="2871" processed="2860" dbindex="123058">


En msica, la variaci s una tcnica formal on el material es modifica durant la repetici, o sigui que de manera esquemtica podriem dir que aquesta tcnica es basa en la reiteraci amb canvis. Habitualment es parla de variacions, en plural, ats que el ms freqent s enllaar diverses variacions-s a dir: transformacions, modificacions- de l'original del qual es parteix. Els canvis que s'hi apliquen poden implicar harmonia, melodia, contrapunt, tempo, ritme, mtrica i timbre (s a dir: instrumentaci o orquestraci), tot i que el ms habitual s que l'harmonia sigui l'element que menys es transforma i que, per tant, dna unitat a tot el conjunt de variacions.

La variaci com a forma musical.

Podem trobar formes de variaci amb diferents noms i amb diferent tractament de la tcnica de la variaci: basso ostinato, passacaglia, chaconne, i tema i variacions, tamb anomenat tema amb variacions.

El tema i variacions s una forma musical en qu la idea musical fonamental, que tamb s'anomena tematema, s repetit amb modificacions o acompanyat de manera diferent. S'ha utilitzat al llarg dels segles com una pea independent o com un moviment dins d'una pea ms gran. 
Els Passacaglia i les Xacones sn formes en les quals una lnia de baix que es repeteix com a ostinato, se sent a travs de tota la pea. Sn procediments compositius que van ser especialment utilitzats durant el musica baroca1Baroc. La "variaci de fantasia" s una forma estretament lligada a la  variaci per que, a diferncia d'aquesta, repeteix i incorpora nou material lliurement. s, sobretot, prpia del Romanticisme

=Histria de les variacions=

En el camp de la msica clssica europea, aquesta formamusical emergeix al segle XVI  8Sisman 2001). Hi va haver diverses fomes de tema amb variacions que van gaudir d'special difusi al Renaixement, depenent dels pasos. A Anglaterra foren les divisions, mentre que a la Pennsula Ibrica foren les glosas: en tots dos casos, a un baix se li sobreposen melodies cada vegada en valors ms i ms curts. En la histria d'aquesta forma usical sempre ha estat present el principi de comena per una melodia for simple i anar-la transfomant cada vegada en melodies ms elaborades, ats que constitueix una manera de donar un perfil coherent a tot el conjunt de variacions, i no fer-ne sols una successi deixada a l'atzar. De totes maneres, a mesura que la forma es va anar elaborant, tamb es van fer freqents les sries en qu n llocs ms o menys habituals es collocaven algunes variaions ms tranquiles que trencaven la certa monotonia de la complexitat sempre ceixent. D'altra banda, hi va haver alguns temes que es van fer especialmen clebres com a punts de patida per a fer-ne variacions; possiblement l'exemple ms cneut s La Folia, una melodia amb el seu coresponent baix, possiblement originari de la Pennsula Ibrica, que motiv nombroses sries de variacions, sobretot a Espanya, Frana i Itlia durant el Renaixement i el Barroc, per part d'autors com Corelli, Vivaldi, Marin Marais, etc.

Especialment clebres, en l'poca del Baroc sn ls Variacions Golberg de Johann Sebastian Bachi les The Harmonious Blacksmith, de George Frideric Handel. mbdues per a clavicmbal.

A l'poca del classicisme, Mozart va escriure un gran nombre de variacions, tant per a piano com per a grups de cambra, i tant n forma de peces allades, com formant part de composicions mes extenses. En sn exemples el primer moviment de la sonata per a piano en la menor K. 331, o el darrer moviment del seu quintet per a clarinet i corda. Especialment coegudes sn les sves vaiacions K. 265 sobre la can popular francesa, Ah, vous dirai je maman! (la melodia que en catal es canta amb el text Cada dia al demat i Quan ls oques van al camp); la penltima variaci, lnta i en menor s un parntesi abans del finale que constitueix la ltima variaci que canvia la mtrica de binria a ternria, en un tempo molt rpid, i e conclou amb la coda. Haydn tamb t exemples interessants i famosos de variaicons, com les Variacions en fa menor Hob XVII:6 (Sisman 2001), i el moviment lent de la Simfonia dela sorpresa, nmero 103.

Ludwig van Beethoven va compondre moles sries de variacions, algunes com a conjunts independents, com per exemple les Variacions Diabelli Op. 120, i altres cm a movimnts d'obrs ms extenses, com el primer moviment de la sva sonata per a piano nm. 12, Op. 26, o ls que va incloure enalguns de les seves simofnis: al daer moviment de la nmero 3, o al segon de la setena. A a seva darrera etapa tamb utilitz aquesta tcnica al quartet de corda num. 12, Op. 127, al segon moviment de la sonata pr a piano nm. 32, Op. 111, i al segon moviment de la simfonia nmero 9.

En el Romanticisme, Franz Schubert va escriure cinc sries de variaicons partint de Lieder seus com a temes. Entre els ms importants destaquen La mort i la donzella, el Lied D. 831 ue dna nom al quartet (D. 810) que en el segon moviment inclou les variacions, i La truita, el nom del lied D. 550 que passa a donar nom al quintet per a piano, viol, viola, violoncel i contrabaix que inclou unes delicioses variacions sobre aquell tema.

Posteriorment, la variaci es va desenvolupar molt. El 1824, Carl Czerny estren les sevs variacions sobre l'Himne nacional alemany Gott erhalte Franz der KaiserOp. 73., sobre el qual Haydn, creaor d'aquesta melodia, ja havia fet unes variacions que havien constitutel sgeon moviment del seu quartet de coda conegut per aquest fet com a Quartet de l'emperador. Ente les diverses sries que va escriure Chopin, moltesper a piano, destaquen les que es basen en l'ria La cidarem la mano, de l'pera Don Giovanni, de Mozart, per a piano i orquestra.

Un cas especial es el de Brahms; segurament que la seva tendncia a seguir el cnons ms clssics el va empnyer a escrure mots sries de variacions, molts d'ells  partnt de temes de cmpositors d'poques passades. En sn exemples les Variacions i fuga sobre un tema de Haendel pr a piano (1863), i les Variacions sobre un tema de Haydn (1873; orchestra). .

Referncies.

 Aaron Copland. Cmo escuchar la msica. Fondo de cultura econmica (Madrid 1995) ISBN 0-07-013091-4;
Braunbehrens, Volkmar. 1990. Mozart in Vienna. New York: Grove Weidenfeld. ISBN 0802110096;
Nelson, Robert U. 1948. The Technique of Variation; A Study of the Instrumental Variation from Antonio de Cabezn to Max Reger. University of California Publications in Music 3. Berkeley: University of California Press.
Sisman, Elaine. 2001. "Variations". The New Grove Dictionary of Music and Musicians, ed. S. Sadie and J. Tyrrell. London: Macmillan.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314433" title="Variaci" nonfiltered="2872" processed="2861" dbindex="123059">


 Una variaci (msica) s una forma musical.
 La variaci lingstica s el diferent s d'una mateixa llengua entre sectors de poblaci diferents.
 La variaci solar s tota variaci que esdev en el Sol.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314435" title="Liga Adelante 2008/2009" nonfiltered="2873" processed="2862" dbindex="123060">

La temporada 2008/09 de la Segona Divisi espanyola de futbol s l'edici vuitanta-una de la competici. Per primer cop va rebre el nom de Liga Adelante. La joranda inicial es va disputar el 30 i 31 d'agost de 2008 i la darrera ser el 21 de juny de 2009.

 Classificaci .
Dades actualitzades a 21 de setembre




Taula de resultats.
Dades actualitzades a 21 de setembre




Trofeu Pichichi.
Dades actualitzades a 8 de setembre


Trofeu Zamora.

Per a guanyar el Trofeu Zamora s necessari haver-hi disputat un mnim de vint-i-vuit partits, amb seixanta minuts jugats en cada un. Es mostra el nombre d'encontres computables i, entre parntesis, els totals jugats.

Dades actualitzades a 8 de setembre


 Clubs participants . 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314446" title="Codi: Lyoko" nonfiltered="2874" processed="2863" dbindex="123061">
Codi: Lyoko s una srie animada francesa creada per Thomas Romain i Tania Palumbo a l'any 2003, produda per Antefilms a la primera temporada i per MoonScoop des de la segona fins l'ltima, en associaci amb France 3 i Canal J. La srie utilitza l'animaci convencional per a representar el mn real, i animaci CGI en un mn tridimensional anomenat Lyoko. 


Argument. 

Una entitat digital malvada (un virus), anomenada XANA, pren possessi del control del super ordinador, i ataca al mn virtual de Lyoko creat per Franz Hopper, un antic professor de cincies i a ms el pare  Aelita, i vol la dominacin del mn. Ataca el mn real intentant matar persones activant les torres, generalment una alhora, que actuen com enllaos al mn real. El grup Lyoko conformat pels presonatges Ulrich, Odd i Yumi, han de virtualitzar-se entrant a uns escners a la fbrica, per a ajudar a l'Aelita a trobar la torre activada de les quaranta dispersadas sobre els cinc sectors de Lyoko: Polar (Gel), Desert, Bosc, Muntanyes i Sector 5, mentre que en Jeremie s'encarrega de detectar monstres, guiar-los en el cam i ajudar-los des de la fbrica. L'Aelita ha de desactivar la torre entrant i teclejant el Codi: Lyoko i aix poder detenir l'atac de XANA contra el mn real; llavors el super ordinador (de vegades depenent de la magnitud de l'atac) pot tornar enrere en el temps moments abans de l'atac (aquest fet ho duu a terme Jeremie), deixant que ning (excepte l'equip Lyoko) pugui recordar qualsevol dels esdeveniments que van ocrrer, aix s a causa de qu sn les niques persones que s'han escanejat en els escners. Per a complicar la situaci, han de fer aix mentre s'asseguren que ning mori (perqu el tornar en temps no pot tornar a la vida a aquests), guardar en secret les seves aventures i tractar que ning descobreixi Lyoko ni els interiors de la Fbrica, fent a aquests joves estudiants normals i alhora guerrers en un mn virtual. 

Captols.

Preludi. 

Aquests captols consisteixen bsicament en un extra de la temporada 3, per en alguns pasos l'hi ha considerat com: "Codi Lyoko: La Histria" o la "Codi Lyoko: Zero". Sn dos captols que en realitat s un solament per es divideix en 2 parts. 
En aquests captols es mostra com es coneixen els personatges. Al principi es pensava que Aelita es deia Maia, per quan entra per a desactivar la torre recorda el seu nom real, ja que ho havia oblidat. Tamb Yumi s introduda com la nova, coneix a Ulrich, en classe de lluita. Ella li guanya per la qual cosa Ulrich s'empipa i es va sense acomiadar-se. Sissi s presa com part de l'equip, per tenia por d'anar a Lyoko, i per tant, al no escanejar-se, no era immune a les voltes al passat i van aprofitar, per a eliminar-la del grup per no ser de fiar. 

Captols:
 El XANA es desperta (1a Part);
 El XANA es desperta (2a Part);

Primera temporada. 

La primera temporada de la srie t poc desenvolupament, amb les niques revelacions veritables que sn fetes en el final. La resta dels episodis sembla ser sobretot de farciment. Fins al final, cada episodi consisteix que el grup descobreix un atac, ho detenen, i fan el retorn en el temps. Altres arguments secundaris sn inclosos, per exemple les seves relacions l'u amb l'altre i altres estudiants i professors en l'escola. Durant tot aix, Jeremie treballa en un programa per a materialitzar a l'Aelita per a apagar el super ordinador amb seguretat. Ell desenvolupa finalment les mesures del programa en el final, per XANA intenta mantenir l'Aelita lligada al super ordinador, i indirectament a Lyoko.

Captols:
 Un godzilla de peluix;
 Veure per creure;
 Vacances enmig de la boira;
 Carnet de bord;
 Un gran amor;
 Un cruel dilema;
 Un problema d'imatge;
 ltima seqncia;
 Satllit;
 La noia dels meus somnis;
 La plaga;
 Atac en massa;
 D'un pl;
 La trampa;
 Atac de riure;
 Claustrofbia;
 Amnsia;
 Msica mortal;
 Frontera;
 Els robots;
 Zona de gravetat zero;
 Rutina;
 Enfonsar-se;
 Canal fantasma;
 Codi terra;
 Comenament en fals;

Segona temporada. 

La segona temporada, en contrast amb la primera, s ms enfocada, encara que una porci decent dels episodis s farciment. L'animaci s ms realista i detallada, i les personalitats de Jim i de Sissi han canviat perceptiblement, encara que alguns rastres de les seves velles personalitats existeixen en una certa forma.
En el comenament de la segona temporada, l'Aelita viu a la terra i arriba a l'internat sota el nom d'Aelita Stones presentant-se com cosina d'Odd, usant un certificat de naixement creat per en Jeremie. Un nou programa d'exploraci creat per Jeremie aconsegueix que l'Aelita no necessiti romandre en Lyoko per a saber si hi ha activitat de XANA. L'Aelita comena a tenir visions d'una vida que ella suposadament mai va viure, i mostren a un home anomenat Franz Hopper que pot tenir connexions a Lyoko. 

Un cinqu sector es descobreix en Lyoko, i resulta ser el sector on habita XANA, del com totes les seves dades poden ser aconseguits. Al mateix temps, XANA comena a enviar un monstre en forma de medusa gegant anomenada Scyphozoa (cifosoa) per a robar la memria de l'Aelita. Finalment, es revela el propsit veritable de XANA, igual que els orgens del super ordinador, de Lyoko, i de l'Aelita mateixa. Resulta ser filla de Franz Hopper. 

Captols:
 (27) Nou ordre;
 (28) Terra desconeguda;
 (29) Exploraci;
 (30) Un gran dia;
 (31) El senyor Puck;
 (32) El dia de Sant Valent;
 (33) El gran mix;
 (34) La baula perduda;
 (35) Apostar sobre segur;
 (36) Marabunta;
 (37) Inters com;
 (38) La temptaci;
 (39) Mala conducta;
 (40) L'atac dels zombis;
 (41) Ultimtum;
 (42) Desordre;
 (43) El pet del XANA;
 (44) Vertigen;
 (45) La guerra freda;
 (46) Records;
 (47) En plena forma;
 (48) Un fantasma perills;
 (49) Franz Hopper;
 (50) Contacte;
 (51) Revelacions;
 (52) La clau;

Tercera temporada. 

En la tercera temporada, Aelita estant ja lliure del super ordinador, XANA dna tornada la seva vista als sectors de Lyoko planejant suprimir tots els sectors i esperant portar la seva capacitat a l'equip de tenir accs a al sector 5. Usant la Scyphozoa (cifosoa) per a posseir a l'Aelita, XANA pot utilitzar-la per a introduir el codi "XANA" en la torre principal de cada sector. Aix dna a XANA l'accs complet al sector, desprs de la qual cosa ell pot suprimir-ho. Malgrat els seus millors esforos, XANA t xit finalment a suprimir els quatre sectors. Afortunadament, en Jeremie troba una manera de tenir accs al sector 5 directament. 

Considerant que ells no sn bastants contra l'energia en augment de XANA, el grup decideix agregar a William Dunbar a l'equip. Aquest demostra ser un error desastrs. En el primer viatge a Lyoko, XANA, usant la Scyphozoa assoleix posseir-lo. Usant a William, XANA pot fcilment dominar als altres guerrers de Lyoko i destruir la base de Lyoko. L'acte fa el super ordinador intil. Dintre del super ordinador buit, William es transforma en una versi fosca de s, ara posset per XANA a un grau fins i tot major. Desprs, Jeremie aconsegueix un missatge xifrat d'Internet de Franz Hopper, que va sobreviure d'alguna manera a la destrucci de Lyoko. 

En aquesta temporada, Aelita ja s lliure pel que ja no necessita del Codi Terra per a ser materialitzada i obt un poder per a lluitar contra XANA anomenat Bola d'Energia; es tracta d'esferes que neixen del palmell de la seva m capaces de desvirtualizar als monstres de XANA d'un sol cop. La Yumi ha decidit pel que sembla acabar la relaci amb Ulrich, preferint ser noms amics. 

Captols:
 (53) De dret al cor;
 (54) Lyoko menys un;
 (55) Marea alta;
 (56) Pista falsa;
 (57) Records de l'Aelita;
 (58) El pretendent;
 (59) El secret;
 (60) Bogeria passatgera;
 (61) Sabotatge;
 (62) nima sense cos;
 (63) Triple sot;
 (64) Un problema doble;
 (65) L'ltim combat;

Quarta temporada. 
En la quarta temporada, Lyoko no s completament destrut com sembla. Jeremie i Aelita intenten restaurar el sector 5, el que els permet continuar el seguiment de XANA. El grup t nous uniformes i armes ms potents. Viatjant en el mar digital en l'ltima creaci de Jeremie, un buc sumergible anomenat Skidbladnir (Skid), el grup es troba una srie de "Rpliques", que sn d'un sol sector de la recreaci de Lyoko. Cadascuna d'aquestes rpliques sn controlades per una altre super ordinador, que s al seu torn controlada per XANA. En Jeremie crea una forma de materialitzar els seus amics en el lloc en la Terra d'aquests super ordinadors amb les seves capacitats intactes, el que els dna el foc necessari per a desmantellar-los, tot alhora que continua la batalla contra William. En l'episodi 94: Lluitant fins al final, Franz Hopper s destrut per dues Flassades, segons abans que Aelita connects amb el sector 5 per a acabar amb XANA. La temporada acaba amb l'episodi 95, anomenat "Records del passat", on cadascun parla dels seus millors records abans de desactivar el super ordinador. Aqu, Sissi els descubreix a tots el secret, i en Jeremie aprofita per a tornar en el temps per ltima vegada. 

Captols:
 (66) El retorn d'en William;
 (67) Dos dobles;
 (68) El teloner;
 (69) La sala dels jocs;
 (70) Skidbladnir;
 (71) Viatge inaugural;
 (72) Curs intensiu;
 (73) Rplica;
 (74) M'estimo ms no parlar-ne;
 (75) Dutxa calenta;
 (76) El llac;
 (77) Prdua al fons del mar ;
 (78) Rata de laboratori;
 (79) Un fart de fardar;
 (80) Viure com un gos;
 (81) Manca de bona voluntat;
 (82) Record lluny;
 (83) Mala sort;
 (84) Mssil guiat;
 (85) Una bomba a Kdic;
 (86) Dilema de gosos;
 (87) L'odissea espacial de l'Odd;
 (88) Dos cosins enfrentats;
 (89) Msica per a calmar la bstia;
 (90) La foto;
 (91) Connexi dolenta;
 (92) Suor fred;
 (93) Tornada a la terra;
 (94) Lluitar fins el final;
 (95) Records del passat;

Cinquena temporada.

La cinquena temporada de Codi: Lyoko ja l'han confirmada:

 Setembre del 2008 (Confirmat): Estrena de la cinquena temporada a Frana.
 4 de novembre del 2009: Estrena de la cinquena temporada a Espanya.
 8 de gener del 2010: Estrena de la cinquena temporada a Hispanoamrica.

Personatges.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314463" title="Batalla del golf de Npols" nonfiltered="2875" processed="2864" dbindex="123062">
 




La Batalla del golf de Npols fou una de les batalles de la Guerra de Siclia

Antecedents.
Desprs de la vistria al combat de Malta, Roger de Llria amb les galeres prpies i les capturades, va provocar als angevins atacant la costa calabresa, Npols a i Posilipo. Finalment, en absncia de Carles I d'Anjou, el prncep de Salerno va armar un estol i anar al seu encontre.

La batalla.
El 5 de juny de 1284 l'estol de Roger de Llria fou atacat prop de Npols per l'angev sota el comandament de Carles de Salerno el coix, i desprs d'un primer contacte Roger va fingir retirar-se cap a Castellamare per es va aturar en sec per iniciar el combat en mig de les aiges del golf de Npols.

L'estol catal, armat de soldats acostumats al combat i ms destres en maniobres navals que els cortesans i cavallers francesos va embestir les galeres enemigues, tret de les deu comandades per Enric de Mar, que va escapar per ser finalment capturat pels catalans i preses les naus. Mentretant es combatia ferotgement a la Galera de Capua, comandada per Carles de Salerno, fins que Roger de Llria feu berrenar la galera per enfonsar-la i els francesos es van rendir.

Conseqncies.
A comenaments de 1285 va morir a Foggia Carles I d'Anjou, i Carles II el coix va ser proclamat successor per com encara era presoner dels catalans van exercir la regncia el seu nebot Robert d'Artois i Gerard de Parmo. Carles II va ser alliberat en virtut dels tractats d'Oloron i de Canfranc i va ser coronat a Rieti el 29 de maig de 1289 rebent del Papa el ttol de Carles de Palerm i el de rei de Siclia, i es va signar una treva per dos anys.

Referncies.


Bibliografia.
 F. Xavier Hernndez, Histria militar de Catalunya ISBN 84-232-0638-6;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314464" title="Acid Jazz" nonfiltered="2876" processed="2865" dbindex="123063">
L'acid jazz (tamb anomenat groove jazz) s un estil musical que combina influncies del jazz amb elements originaris del soul, del funk, del disco i del hip-hop. L'acid jazz comena a prendre forma durant els anys 1980 i 1990, inicialment a Londres grcies a segells com Talkin' Loud, i ms endavant arreu del mn.

El nom "Acid Jazz" vindria originat per una broma originada durant una de les nits (sessions) tpiques del principi del moviment, en referncia a l'"Acid House", fora popular a l'poca.

Histria.
Aparici.
L'Acid Jazz apareix l'any 1987 amb la creaci del segell forjat pels DJ's anglesos Gilles Peterson i Eddie Piller. Aquests dos, es trobaven en sessions de Nicky Holloway anomenades "Special Branch". Aquest moviment constitueix una federaci de tribus urbanes. Aquestes giraven al voltant del hip-hop, del funk i de tots els altres "trnsfugues" del rhythm & blues i del pop dels "Mods", reunits per introduir un jazz allunyat del que practicaven els representants del gnere a la Gran Bretanya dels "anys Thatcher".

Ms que un estil musical per si mateix, l'acid jazz seria, segons alguns, "l'expressi dels exclosos de la festa, tal i com la concevia la gent del West-End londinenc, on es practicaven filtratges racistes per preservar un espai festiu assptic, caracterstic dels "Darks" Anys 1980."

A principis dels anys 1990 el pblic, cansat dels 80 ("desert creatiu" segons afirmen alguns) i les seves "micro-tendncies" marcades totes pel so del sintetitzador "glacial-glamour", comena a canviar de tendncia cap a una renovaci i cap al caliu del groove. s la renaixena del so en directe, d'interpretacions vocals, de ritmes ternaris aptes per ballar que, menys utilitzats durant els anys 1980, volien ams deixar enrere l eurodance i la postura post-punk dels neo-romntics (new-wave, cold-wave i d'altres, nascuts arrel de Joy Division).

La nova tendncia dels anys 1990.
Aix doncs els anys 1990 veuen l'afirmaci d'una nova tendncia, representada per msics que, sota el nom del segell d'Eddie Piller (Acid-Jazz), intenten recomenar amb les arrels del jazz, sense oblidar la seva vocaci primera: ballar sense deixar de pensar. s a dir, una msica que no est reservada ni als intellectuals, ni als estudiosos del jazz, ni lliurada a la dansa exasperada i al mercat del disc. Abans que el house no es converteixi en la banda sonora de mitjans dels 90, l acid-jazz ha estat el cant d'una poca (caiguda del mur de Berln, "fi" de les tensions est-oest, retorn al creixement mundial, ...).

Els anys 2000.
Per alguns, els anys 2000 semblen haver eclipsat l acid-jazz, en tant que gnere, ja que en certa manera ha predominat molt el revival dels eighties. Els amateurs s'interessen en les experincies dels londinencs de Belleruche, en els mix de Jazzanova, en N Dea Davenport de tornada amb The Brand New Heavies, en el retorn a l'escena d Incognito.

Caracterstiques musicals.

Un grup tpic d'acid jazz consta en general d'una base rtmica (guitarra baixa, guitarra elctrica, bateria) i d'un secci de "metalls" (trompeta, saxfon, tromb, etc.), acompanyats d'un teclat (Fender Rhodes) i amb un cantant.

Jazz-rap.
La comuni entre acid jazz i hip-hop a donat lloc al jazz rap. Aquest sha fet popular per artistes com Guru amb els recopilatoris Jazzmatazz, el grup US3, Urban Species o MC Solaar a Frana, en els seus inicis.

 Principals grups .
Les principals figures de l'acid-jazz sn:
The Brand New Heavies;
Brooklyn Funk Essentials;
Buckshot LeFonque;
Carleen Anderson;
Chris Bowden;
Corduroy;
D*Note;
D-Influence;
Dee-Lite;
Emperors New Clothes;
Freak Power;
Galliano;
Guru (Jazzmatazz);
Incognito;
James Taylor Quartet;
Jamiroquai;
Jhelisa;
Jimmy Smith;
Koop;
Marden Hill;
Misty Oldland;
Mother Earth;
N'Dea Davenport;
New Jersey Kings;
Omar;
Plaster;
Praful;
Ronny Jordan;
Roy Ayers;
Snowboy;
Soul II Soul;
Soulive;
Urban Species;
Us3;
Vibraphonic;
Young Disciples;

Segells Discogrfics.

Acid Jazz;
Talkin' Loud;
Dorado Records;
Ubiquity Records;

Vegeu tamb.
Articles relacionats.
Trip-hop;
Smooth jazz;
Jazz funk;
Jazz-rock fusion;
Jazz rap;
Neo soul;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314467" title="Santa Coloma de Ger" nonfiltered="2877" processed="2866" dbindex="123064">
L'esglsia de Santa Coloma de Ger, es troba al municipi de Ger, pertanyent a la comarca de la Baixa Cerdanya. 

L'esglsia parroquial de Santa coloma, fou possessi del monestir de Sant Miquel de Cuix. En l'actualitat, de l'poca romnica solament li queda els ferraments de les portes. Tota ha estat reconstruda, conservant la portada de ponent de mitjans del segle XVIII, realitzada amb marbre d'Isvol i amb representacions esculpides d'un caador amb els seus gossos. 

La Mare de Du amb Nen, una talla romnica del segle XII, es guarda al Museu Nacional d'Art de Catalunya a Barcelona.

Vegeu tamb.
Art romnic de la Baixa Cerdanya;

 Bibliografia .


Enllaos externs.
Santa Coloma de Ger.;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314476" title="lvaro Arbeloa Coca" nonfiltered="2878" processed="2867" dbindex="123065">

lvaro Arbeloa Coca (Salamanca, 17 de gener de 1983) s un futbolista espanyol. Actualment juga al Liverpool FC angls.

Biografia.

Format a les categories inferiors del Real Zaragoza, la temporada 2001-02 va passar a formar part del futbol base del Real Madrid CF.

La temporada 2003-04 va entrar en el Real Madrid B, entrant en diverses convocatries del primer equip i debutant a Primera Divisi el 16 d'octubre del 2004 al camp del Real Betis Balompi. Noms va arribar a jugar dos partits a primera i dos ms a la Copa del Rei.

A la temporada 2006-07 va fitxar pel Deportivo de La Corua per 1,3 milions d'euros, restant-hi noms mitja temporada i signant pel Liverpool FC al gener del 2007 per 4 milions.

El 26 de mar del 2008 va debutar amb la Selecci nacional a un amists contra Itlia, substituint a Sergio Ramos. Va jugar tamb amb la selecci a l'Eurocopa 2008.

 Palmars .

 Campionats internacionals .










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314479" title="Esglsia del Nostre Senyor del Bon Fi" nonfiltered="2879" processed="2868" dbindex="123066">

L'Esglsia del Nostre Senyor del Bon Fi (en portugus: Igreja de Nosso Senhor do Bonfim) s un temple catlic que es troba al tur Sant, a la pensula d'Itapagipe, a Salvador, al Brasil. 

Monument de fe.
Per als Bahians, l'Esglsia del Bomfim s el major centre de la f catlica, i tamb d'aquelles que pel sincretisme, tenen el punt mxim de fe. Les imatges del nostre Senyor del Bonfim, i de la nostra Senyora de la Guia van venir de Portugal a l'estat de Bahia, a travs del Capit de la marina portuguesa Theodozio Rodrigues de Faria, arribant el dia 18 d'abril de 1745, un diumenge de Pasqua essent portada a l'Esglsia de la Penha, edificada a la punta de la pennsula itapagipana, fins a 1754.

Histria.

s una de les ms tradicionals esglsies catliques de la ciutat, dedicada al Senyor del Bonfim, patr dels bahians. Va ser a partir de 1745, any en qu van arribar les imatges del Senyor Jesus del Bonfim i de La nostra Senyora de la Guia, portades de Portugal pel capit Teodsio Rodrigues de Faria, acabat el 1772. El 1923, per les commemoracions per la Independncia de Bahia, va ser compost l'Himne al Senyor del Bonfim, del poeta Arthur de Salles i Joo Antnio Wanderley. Aquest himne s molt popular a Bahia.

Festa da Lavagem.

Tots els anys es realitza el Lavagem do Bonfim, a l'escalinata de l'esglsia, on les bahianes renten amb aigua perfumada i molta festa els seus graons. Tot comena amb una process des de l'Esglsia de La nostra Senyora da Conceio da Praia, Patrona de Bahia, fins a l'esglsia de Bom Fim. Una gran massa humana acompanya la festa.

Cinta del bon fi.

Diu la tradici que si lligues aquesta cinta al canell de la m i li fas 3 nusos, pots demanar 3 desitjos que se't compliran quan et caigui la cinta de vella.

Enllaos externs.
Lloc oficial de l'esglsia;
Informacions i fotos;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314484" title="Raga Shruti" nonfiltered="2880" processed="2869" dbindex="123067">

El Raga Shruti s un sitema tonal usat en la msica hind.
Aquest sistema antic es considera microtonal ja que divideix l octava en 22 intervals anomenats shrutis, els quals sn menors que el semit . En general, la msica hind es basa en una melodia nica d un instrument acompanyat de percussi. No hi ha contrapunt ni tampoc progressions harmniques. La seva complexitat i bellesa rauen en les melodies i en els ritmes. s per aix que la divisi de l octava en ms intervals possibilita que les melodies hinds tinguin una riquesa especial.
De totes maneres, de forma similar a al msica occidental, la majoria d obres utilitzen noms set de les 22 notes possibles. La principal diferncia entre aquestes dues msiques s que la msica occidental en termes generals es basa principalment en dues sonoritats: la major i la menor. La msica hind, en canvi, grcies a l abundncia de notes pot prendre molts ms matisos diferents. Les ragues, que son composicions regides per esquemes meldics d improvisaci, es fonamenten en alguna d aquestes sonoritats. 
En general, en una raga s utilitzen entre 5 i 7 notes diferents, que queden organitzades en una escala en la que hi ha diverses distncies intervliques. Aquest fet tampoc difereix en excs de l estructura d una escala major occidental ja que en ella tamb s hi combinen diferents distncies intervliques. 

Comparaci entre escala occidental i escala hind:

Escala occidental

Do
+ 4 quarts de to
Re
+ 4 quarts de to
Mi
+ 2 quarts de to
Fa
+ 4 quarts de to
Sol
+ 4 quarts de to
La
+ 4 quarts de to
Si
+ 2 quarts de to
Do
total 24 quarts de to

Escala hind

Sa
+ 3 shrutis
Re
+ 2 shrutis
Ga
+ 4 shrutis
Ma
+ 4 shrutis
Pa
+ 3 shrutis
Dha
+ 2 shrutis
Ni
+ 4 shrutis
Sa
total 22 shrutis

Equivalncies aproximades

Sa = Do

Re = Re b/2

Ga = Re #

Ma = Fa

Pa = Sol

Dha = La b/2

Ni = La #

Sa = Do
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314490" title="Neodamodes" nonfiltered="2881" processed="2870" dbindex="123068">
Els neodamodes (grec,            , neodam deis) eren els hilotes que quedaven alliberats en acabar el seu servei com a hoplites, membres de l'exrcit lacedemoni. Eren soldats que, probablement, no se'ls requeria per al servei actiu, sin que eren situats en llocs estratgics al llarg de les fronteres. La seva existncia est documentada entre el 420 i el 369 aC. Van formar part de l'exrcit cvic i 2.000 d'ells van participar a la campanya d'Agesilau II a Jnia, del 396 al 394 aC.

El seu nom procedeix de grec neos, nou, i dmos, territori. Contrriament al que relata Hesiqui d'Alexandria, que compara als neodamodes amb els demotas (ciutadans habitants d'una demo) atenesos, els primers no adquireixen una ciutadania plena. El sufix grec -ds indica noms una relaci de semblana.

La data de la seva aparici s discutida. Tucdides no explica l'origen d'aquesta categoria social. Jean Ducat pensa que l'estatus va estar inspirat per les mesures que les circumstncies havien dictat en relaci als brasideus, hilotes alliberats desprs de la seva participaci en l'expedici de Brsides (424 aC).

Sembla existir una relaci entre la necessitat d'un major nombre d'hoplites i l'aparici dels neodamodes. Fins i tot hi havia mercenaris que combatien a les files espartanes. Davant l'escassetat de soldats, no s estrany que entre els hoplites hi haguessin hilotes que, d'aquesta manera, aconseguien la seva llibertat en comptes de salaris.

Quan va acabar l'hegemonia espartana a Grcia i els neodamodes van perdre la seva ra de ser, probablement molts d'ells van romandre en territori messeni i es van convertir en ciutadans de Messnia.

Segurament els hilotes es van utilitzar per primera vegada com a hoplites a la campanya de Calcdica i desprs d'aquest experiment favorable, van ingressar ms hilotes com a hoplites a l'exrcit. L'nica diferncia podria ser que els soldats de Brsidas no van ser alliberats fins que va finalitzar la Guerra del Pelopons mentre que, ms tard, els hilotes van ser alliberats tan aviat com es convertiren en hoplites, i se'ls anomen neodamodes perqu, de fet, prenien el lloc dels ciutadans espartans. Per tant, els neodamodes van aparixer per primera vegada durant la segona fase de la guerra arquidmica, al voltant dels anys 424 al 421 aC.

Durant tot el temps de l'hegemonia espartana el seu nombre no deix de crixer i a la batalla de Nemea constitueixen ja ms del 30% de les tropes lacedemnies. Fins a 3.000 van participar en les operacions espartanes a sia al llarg del primer lustre del segle IV aC. El seu nombre es va multiplicar durant el segle IV aC., arribant a ser-ne uns quant  milers, i superant la xifra d'espartans. Desprs va retrocedir rpidament simultniament amb el collapse del domini espart en els camps de batalla ms enll del Pelopons.

Dins dels neodamodes es pot distingir un subgrup, el dels brasideoi o veterans al servei de Brsides. Es tractava de 700 hilotes que havien participat com a hoplites a la campanya trcia de Brsides, el brillant general espart de la guerra arquidmica, entre el 424 i el 422 aC, desprs de la qual, en reconeixement a la seva lleialtat , es va concedir la llibertat als que havien sobreviscut. La concessi de llibertat i terres venia a compensar la prdua d'un altre dret, el de fixar la residncia all on desitgessin. Al costat dels neodamodes, els brasideus van establir-se com a colons a Lpreo, a la frontera amb lide, que reclamava la sobirania sobre la regi.

 Referncies i notes .


 Bibliografia .

 T. Alfieri Tonini: "Il problema dei neodamodeis nell ambito della societ spartana", Rendiconti dell'Instituto Lombardo, nm. 109 (1975), pp. 305 316. ;
 Paul Cartledge: Sparta and Lakonia. A Regional History 1300 to 362 BC, Routledge, Nova York, 2002 (2 edici) (ISBN 0-415-26276-3).  ;
 Edmond Lvy: Sparte: histoire politique et sociale jusqu  la conqute romaine, Seuil, coll. Points Histoire, Paris, 2003 (ISBN 2-02-032453-9).;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314496" title="Suma de matrius" nonfiltered="2882" processed="2871" dbindex="123069">
La 'suma de matrius s una operaci que es defineix per a dues matrius del mateix tipus, es a dir que totes dues tenen el mateix nombre de files i tamb el mateix nombre de columnes.
La suma de dues matrius de tipus (m, n),  i , que s escriu A + B, s una nova matriu  de tipus (m, n) que s obt sumant els elements corresponents de cada matriu, es a dir:
Per a tot i, j, ;

Per exemple:


El conjunt de les matrius de tipus (m, n) amb l operaci de la suma formen un grup abeli. La comprovaci s evident degut a que els elements sn membres d un grup abeli i la suma de matrius es defineix construint la matriu suma a partir de la suma dels elements.

Aquesta forma de definir la suma de matrius prov de les aplicacions lineals; si A i B sn matrius d aplicacions lineals respecte a una base donada, llavors la matriu de la aplicaci suma expressada en la mateixa base, s la suma de matrius A+B.
Per exemple:

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314500" title="Frederic Carles de Hessen-Kassel" nonfiltered="2883" processed="2872" dbindex="123070">


Frederic Carles de Hessen-Kassel, rei de Finlndia i cap de la casa de Hessen-Kassel (Castell Panker (Holstein 1868 - Kassel 1940). Cap de la casa landgravinal de Hessen-Kassel i rei de Finlndia amb el tractament d'altesa reial.

Nascut al Castell de Panker, al Holstein, el dia 1 de maig de 1868, essent fill del landgrav Frederic Guillem de Hesse-Kassel i de la princesa Anna de Prssia. Frederic Carles era nt del prncep Guillem de Hessen-Kassel i de la princesa Carlota de Dinamarca mentre que per via materna ho era del prncep Carles de Prssia i de la princesa Maria Llusa de Saxnia-Weimar-Eisenach.

Frederic Carles esdevingu hereu dels drets histrics de la casa de Hessen-Kassel arran d'un seguit de renncies dinstiques. En primer lloc, arran del casament morgantic de l'elector Frederic Guillem de Hessen-Kassel, la corona pass al pare de Frederic Carles. En segon lloc, Frederic Guillem, germ gran de Frederic Carles mor el 1888 en la ruta martima que unia Batavia (Indonsia amb Singapur. En tercer lloc, Alexandre Frederic renunci als drets dinstics al contraure matrimoni morgantic.

El 25 de gener de 1893 contragu matrimoni a Berln amb la princesa Margarida de Prssia, filla del kiser Frederic III de Prssia i de la princesa reial Victria del Regne Unit. El casament signific la uni entre la Casa de Hohenzollern i la casa de Hessen-Kassel desprs que Prssia s'annexs, el 1871, el territori de Hessen-Kassel.

La parella tingu sis fills:

 SA el prncep Frederic Guillem de Hessen-Kassel, nat a Frankfurt el 1893 i mort en acci a Kara Orman (Romania) l'any 1916.

 SA el prncep Maximili de Hessen-Kassel, nat al Castell Rumpenheim el 1894 i mort en acci a Saint Jean-Chapelle el 1916.

 SAR el landgrav Felip de Hessen-Kassel, nat al Castell de Rumpenheim el 1896 i mort a Roma el 1980. Es cas al Palau de Racconigi el 1925 amb la princesa Mafalda d'Itlia.

 SA el prncep Wolfgang de Hessen-Kassel, nat al Castell de Rumpenheim el 1896 i mort a Taunus el 1989. Es cas el 1924 al Castell de Salem amb la princesa Maria Alexandra de Baden.

 SA el prncep Ricard de Hessen-Kassel, nat a Frankfurt el 1901 i mort el 1896.

 SA el prncep Cristfol de Hessen-Kassel, nat a Frankfurt el 1901 i mort en acci als Apenins el 1943. Contragu matrimoni amb la princesa Sofia de Grcia el 1930 al Castell de Kronberg.

Sota la protecci de l'Imperi Alemany, l'any 1917 Finlndia proclam la seva independncia de Rssia. L'elecci del sistema monrquia, la voluntat de mantenir la independncia tant de Rssia com de Sucia i la protecci dels alemanys, provoc que s'esculls a Frederic Carles de Hessen-Kassel com a nou monarca de Finlndia el dia 6 d'octubre de 1918. 

El dia 11 de novembre de 1918, Alemanya signava l'armistici, un mes desprs, el dia 14 de desembre, Frederic Carles abdicava del tron finlands. 

Frederic Carles esdevingu cap de la casa de Hessen-Kassel l'any 1925. Malgrat que Felip de Hessen-Kassel esdevingu l'hereu dels drets histrics de la Casa de Hessen, certs documents familiars testimonien que Wolfgang de Hessen fou considerat el prncep hereu de Finlndia ja que viatj amb els seus pares a Finlndia l'any 1918 i se li preper un casament amb una aristcrata finalands.

Frederic Carles ostent els drets dinstics dels Hessen-Kassel entre 1925 i 1940. Frederic Carles mor a Kassel l'any 1940 en plena Segona Guerra Mundial en qu dos dels seus fills participaven en el marc de les tropes nacionalsocialistes. Tres dels sis fills de Frederic Carles moriren en acte de servei, dos en la Primera Guerra Mundial, i un a la Segona Guerra Mundial.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314505" title="Wilhelm Bittrich" nonfiltered="2884" processed="2873" dbindex="123071">

Wilhelm 'Willi' Bittrich (26 de febrer de 1894   19 d'abril de 1979) va ser un militar alemany que serv a les Waffen SS durant la Segona Guerra Mundial. Va assolir el rang de SS-Obergruppenfhrer.

Tot i a ser un dels pocs oficials de les SS que van arribar a oposar-se a Hitler, s recordat sobretot per la seva contribuci a la derrota aliada de l'Operaci Market Garden al setembre de 1944 a Arnhem.

 Biografia .
Nascut a Wernigerode, (Saxnia-Anhalt), s'allist voluntriament al 1914 per combatre a la Primera Guerra Mundial, sent nomenat Leutnant de la reserva. Sollicit immediatament ser traslladat a la recent creada Luftwaffe com a pilot, integrant-se al Jagdstaffel 4 i guanyant la Creu de Ferro de 1a i 2a classe.

Desprs de la guerra form part dels Freikorps, abandonant-los al 1920 per integrar-se a la vida civil. El 9 de desembre de 1922 es cas amb Kte Blume i, al 1923 s'allist al Reichswehr. Al 1925 comen a treballar com a instructor de vol a les instal lacions secretes que la Luftwaffe tenia en territori sovitic.

Desprs del tancament de dites installacions al 1933, les SS buscava desesperadament personal amb experincia militar per tenir-los com a assessors i oficials superiors del seu naixent bra armat. Atret per la perspectiva d'una carrera en un cos totalment nou, Bittrich s'allist al 1934 a les SS-Verfgungstruppe, precursora de les Waffen SS. La seva carrera va ser meterica: SS-Sturmbannfhrer l'1 d'octubre de 1936, SS-Obersturmbannfhrer el 30 de gener de 1938 i SS-Standartenfhrer l'1 de juny de 1939.

 Segona Guerra Mundial .

 Polnia i Front Oriental .
Durant la invasi de Polnia al 1939, Bittrich va estar destinant a l'estat major de la Leibstandarte SS Adolf Hitler, sota les ordres de Sepp Dietrich. L'1 de febrer de 1940 va ser traslladat al SS-Fhrungshauptamt, a on treball durant 8 mesos en la reglamentaci de la uniformitat de les SS. Finalitzada la seva tasca, l'1 de setembre va ser promogut a SS-Oberfhrer, rebent tamb el comandament el regiment Deutschland de la divisi Leibstandarte l'1 de desembre.

No torn a combatre fins al 1941, en que particip a l'Operaci Barbarroja. El 19 d'octubre de 1941 va ser ascendit a SS-Brigadefhrer i Generalmajor al rebre el comandament de la 2a Divisi SS Das Reich, en substituci de Paul Hausser, qui havia resultat ferit a la Batalla de Moscou. Durant la batalla va guanyar la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro.

L'1 de maig de 1942 reb l'ordre de formar la 8a Divisi de Cavalleria SS Florian Geyer, a partir de la 8a brigada de cavalleria SS. Un cop completada la seva formaci, combat a les seves ordres fins a finals de febrer de 1943, en que reb el comandament de la 9a Divisi Panzer SS Hohenstaufen, que juntament amb la 10a Frundsberg, formaven el II S-Panzerkorps, enviats a combatre al sud de Rssia.

L'1 de maig de 1943 torn a ser promocionat: SS-Gruppenfhrer y Generalleutnant de les Waffen-SS. Prossegu les operacions al Front Oriental fins a octubre, en que van ser retirats del combat i enviats a Frana i Blgica per descansar i aprovisionar-se. Al mar de 1944 es reincorpor al Front Rus, sent enviat a rellevar el 1.Panzer-Armee a les portes de Polnia.

 Front Occidental .
El 6 de juny de 1944, amb el desembarcament aliat a Normandia, el II SS-Panzerkorps va ser enviat a Frana. Tot just arribar el 29 de juny, Bittrich assum el comandament de tot el cos. La seva intervenci va resultar decisiva per frenar l'avan aliat a Caen i per rescatar de la Bossa de Falaise al VII Armee i al V Panzerarmee, tot i que a costa d'un alt nombre de baixes i de una gran prdua d'equipament. No obstant, va ser promogut a SS-Obergruppenfhrer i General der Waffen-SS l'1 d'agost i el 28 afeg les Fulles de Roure a la seva Creu de Cavaller.

El II SS-Panzerkorps va ser retirat al setembre de 1944 a la zona de Arnhem, a Holanda, per a reequipar-se i rebre subministraments, car es preveia que seria una zona tranquil la. Just quan estaven a la meitat del procs, el 17 de setembre s'inici l'Operaci Market Garden. La presncia del cos d'exrcit de Bittrich no va ser detectada pels serveis d'intelligncia britnics, i la 1a Divisi Aerotransportada britnica salt enmig de les seves posicions. Bittrich aconsegu envoltar-los completament, causant-los un altssim nombre de baixes. El dia 24, amb la situaci completament a les seves mans, Bittrich acced a un alto el foc de dues hores per permetre que fossin evacuats ms de 2.000 britnics ferits a la bossa d'Arnhem, passant als hospitals de campanya del seu cos d'exrcit.

El 16 de desembre el II SS-Panzerkorps va ser enquadrat al 6. SS-Panzerarmee, sota les ordres de Sepp Dietrich, per prendre part a la Batalla de les Ardenes. Tot i als xits inicials, les formacions alemanyes no tenien prou efectius per poder mantenir una ofensiva en condicions, quedant estancats ben aviat.

L'abandonament de l'ofensiva de les Ardenes i la imminncia de l'ofensiva sovitica al sud del Front Oriental van fer que l'OKW trasllads el II SS-Panzerkoprs a Hongria al febrer de 1945. All, les restes de les unitats de Bittrich no van ser capaces d'impedir la penetraci de l'Exrcit Roig, de manera que van ser traslladades a la defensa de Viena. El 2 d'abril s'inici l'assalt a la ciutat, i Bittrich va rebre l'ordre de l'OKW de mantenir la ciutat fins al darrer al. No obstant, ignor l'ordre amb la intenci d'evitar la destrucci del casc antic de la ciutat durant els combats, aix com que les seves prpies tropes quedessin cercades, i es retir combatent seguint el Danubi. Segons les seves estimacions, Viena estava perduda i no tenia cap sentit sotmetre-la a un combat intil. No va ser el primer cop en que desobe una ordre per considerar-la absurda militarment (ni seria el darrer cop). Va seguir combatent i retirant-se cap a l'oest, fins a rendir-se als americans el 8 de maig de 1945.

 Postguerra .
Desprs de passar gaireb 3 anys com a presoner de guerra, al gener de 1948 Bittrich va ser lliurat a les autoritats militars franceses, acusats de crims de guerra a Frana. El procs no s'inici fins al 16 de juny de 1953 davant d'un tribunal militar de Marsella, desprs d'una batalla legal en que se li retir la condici de presoner de guerra.

L'acusaci consistia en la petici de responsabilitats per l'afusellament de 17 membres de la Resistncia francesa a Nmes per part d'una companyia de la Feldgendarmeria de la divisi Hohenstaufen. Durant el judici qued demostrat que Bittrich noms se n'assabent a posteriori, i que immediatament prengu mesures legals contra els responsables de l'afusellament il legal. No obstant, va ser comdemnat a 5 anys de pres, seguint l'argument de que els caps de divisi han de ser responsables de les accions dels seus subordinats (la condemna pel cap de la companyia va ser de 20 anys). Un cop alliberat, visqu amb la seva dona a Wolfratshausen, prop del llac Starnberger, vivint all fins a la seva mort, el 19 d'abril de 1979.

A una carta a la directiva de l'associaci d'ex-combatents de les Waffen-SS, datada dos anys de la seva mort, Bittich expressava que "'Demano si us plau que no es facin discursos al meu funeral, i que s'abstinguin cordialment de mencionat qualsevol premi o servei del traspassat. Els ho agrairia molt. Noms un amor s'emportar a l'altre mn l'ex general de les Waffen-SS Bittrich: l'amor de la seva terra natal, Alemanya".

 Avaluaci histrica .
Wilhelm Bittrich, a l'igual que Paul Hausser o Felix Steiner, formava part d'un grup d'oficials de carrera que van dirigir-se cap a les Waffen-SS degut a l'asfixiant situaci de les seves carreres a lexrcit dels 100.000 homes, i que van ser responsables en gran mesura de la gran vlua militar mostrada pel bra armat de les SS. Tot i que es considerava un patriota, el que fos membre de les SS no era per un sentiment poltic, motiu pel qual entrava en conflicte amb els seus superiors directes cada cop que alguna situaci si semblava que era contraria a les lleis de la guerra.

Fins a la seva mort, Bittrich form part de l'associaci d'ex-combatents de les Waffen-SS, i se sentia orgulls del seu paper durant la Segona Guerra Mundial. Sempre va defendre que les Waffen-SS no eren el mateix que les SS ni complien amb les mateixes funcions, i de fet Bittrich sempre es comport de manera honorable durant tota la seva carrera. La seva condemna per crims de guerra va provocar un munt de protestes a Alemanya, a diferncia del que succea normalment en aquests casos. I, independentment dels motius pels quals s'allist a les Waffen-SS, Bittrich va fer el que molts oficials de la Wehrmacht no van fer: negar-se a complir unes ordres absurdes que noms haguessin causat milers de morts i terribles patiments a la poblaci civil com, per exemple, la seva negativa a lluitar una batalla perduda als carrers de Viena.

s difcil dubtar que no hi hagus una certa acceptaci de part de la mstica i de l'ideari de les SS durant les primeres fases de la guerra. No obstant, Bittrich sempre va mantenir un esperit crtic, i sovint va tenir serioses discussions amb el seu superior jerrquic, el Reichfhrer-SS Heinrich Himmler. Segons les seves prpies memries, Bittrich es va convncer de la derrota alemanya desprs de la prdua del VI Armee a Stalingrad.

Les seves contnues topades van convncer a Himmler de trobar una forma d'eliminar a Bittrich, per era massa popular entre els seus homes i els seus companys com per intentar una acci directa. Ho va intentar en diverses ocasions mitjanant subterfugis, ordenant-li que es presents de forma urgent a Berln. Bittrich sospitava que no tornaria amb vida, de manera que actu amb la seva honestedat habitual: es neg a obeir les ordres, afirmant que la seva presncia al front era necessria. En ocasions, van arribar a ser els seus propis superiors qui el van protegir, com per exemple, durant la batalla d'Arnhem, Himmler envi al terreny al Reichsarzt-SS (cap mdic) Karl Gebhardt amb ordres de portar-lo a Berln com fos; per el feldmarschall Model, de com acord amb Bittrich, deneg el perms mdic.

Tot i que Bittrich no arrib a formar part de la resistncia alemanya, hi ha proves de que estava a favor de derrocar a Hitler. La nit del 15 al 16 de juliol de 1944, a menys d'una setmana de l'atemptat dels generals contra Hitler, Bittrich va tenir una reuni amb el mariscal Rommel, en la que aquest li pregunt la seva posici en cas de que hagus un cop d'estat contra Hitler. La resposta va ser que "si arribs el cas, jo personalment i tot el meu cos d'exrcit estarem a les seves ordres, Mariscal. Els meus oficials pensen el mateix que jo". No obstant, tamb hi ha constncia que se l'anomen "l'home ms sarcstic d'Alemanya".

Bittrich va ser una de les fonts documentals de Cornelius Ryan en la investigaci del seu llibre "Un pont massa lluny". A la pellcula homnima va ser interpretat per Maximilian Schell.

 Dates de promoci .


 SS-Sturmfhrer: 31 d'octubre de 1932 ;
 SS-Obersturmfhrer: 12 d'abril de 1934 ;
 SS-Hauptsturmfhrer: 17 de juny de 1934 ;
 SS-Sturmbannfhrer: 1 d'octubre de 1936 ;
 SS-Obersturmbannfhrer: 30 de gener de 1938 ;
 SS-Standartenfhrer: 6 de juny de 1939 ;
 SS-Oberfhrer: 1 de setembre de 1940 ;
 SS-Brigadefhrer und Generalmajor der Waffen-SS: 19 d'octubre de 1941 ;
 SS-Gruppenfhrer und Generaleutnant der Waffen-SS: 1 de maig de 1943 ;
 SS-Obergruppenfhrer und General der Waffen-SS: 1 d'agost de 1944 ;

 Condecoracions .

 Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure i Espases: ;
 Creu de Cavaller (14-12-1941) com SS-Oberfhrer i Comandant del Regiment Panzer SS  Deutschland  / Divisi SS  Reich), al Front Rus;
 Fulles de Roure (563) (23-8-1944) com SS-Obergruppenfhrer i Comandant General del II Cos Panzer SS , al Front Occidental per les seves accions a Falaise i Caen;
 Espases (151) (6-5-1945) com SS-OberGruppenfhrer i Comandant General del II Cos Panzer SS al Frent Sud-est, per les seves accions a Hongria ;
 Creu Alemanya en Or (6-3-1943) ;
 Creu de Ferro 1914 de 1a Classe;
 Creu de Ferro 1914 de 2a Classe;
 Barra de 1939 a la Creu de Ferro 1914 de 1a Classe (7-6-1940) pel seu servei a la "Leibstandarte Adolf Hitler" a Polnia a setembre de 1939 (25-9-1939) ;
 Barra de 1939 a la Creu de Ferro 1914 de 2a Classe;
 Creu d'Honor dels Combatents 1914-18;
 Insgnia de Ferits 1918 en negre (ferit 2 cops) ;
 Insgnia de Pilots de la Fora Aria Imperial ;
 Anell de la Calavera de les SS ;
 Espasa d'Honor del Reichsfhrer-SS;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314513" title="La Traca" nonfiltered="2885" processed="2874" dbindex="123072">
La Traca s una revista satrica creada a la Ciutat de Valncia en 1884 i capitanejada pel periodista Vicent Miquel Carceller. Al llarg de la seua histria ha tingut diversa periodicitat, interrompuda diverses vegades per censures tant per Alfons XII com al franquisme i s'ha publicat tant en valenci com en castell.

A la seua primera etapa, La Traca va ser una revista en valenci d' humor dur i satric, per tamb costumista, en l' estil dels sainets de la Valncia de finals i principis de segle. Es publicava amb el subttol "revista pa la chent de tro". Era dirigida per Manuel Lluch i Soler i va aconseguir publicar 40 exemplars, alguns amb una tirada de 12.000 exemplars malgrat ser suspesa la seua publicaci fins a 7 vegades, sent la definitiva la de mar de 1887, que acab amb el director a la pres.

Desprs del tancament van haver dos intents de ressuscitar la revista, aix s com es cre La Nova Traca en 1984, d' escs xit. No va tindre major durada (39 nmeros) el segon intent de ressuscitar la revista, La Traca Nova creada en 1909. s en aquesta etapa quan Vicent Miquel Carceller comena a collaborar amb la publicaci. 

La segona etapa de la revista, altra vegada amb el seu nom original s la que la portaria a la fama, grcies a la seua alma mter, Vicent Miquel Carceller. El periodista valenci va reobrir la revista en desembre del 1911, amb un humor molt ms poltic. Prova d'aix s que Carceller acab pres en 1912 per una caricatura contra el rei Alfons XIII. La Traca dels anys 10-20 era una revista satrica, antiburgesa, i amb un humor verd que hui en dia es podria, fins i tot considerar masclista. Si b estava escrita amb un llenguatge pobre i castellanitzat, altre blanc de les seues crtiques eren els coents, o aquells valencianoparlants que es passaven al castell. 
Amb l' arribada de la dictadura de Primo de Rivera, La Traca desapareix, sent suspesa la seua publicaci en 1924 alhora que apareix una nova revista: La Sombra "semanari festiu y lliterari" que no deixa de ser la mateixa revista, amb altre nom per burlar la suspensi. 87 nmeros mes tard, en 1926, el setmanari torna a canviar el seu nom pel de La Chala, revista que ja no seria tancada. El nom de la "La Chala" no era nou, donat que abans ja s'havia publicat com a revista fallera lligada a la Falla de Na Jordana en 1891 i un primer intent de revista satrica semanari humoristic y chustisier publicat per Cristfol Monz en 1908.  

En la tercera etapa, la republicana, La Traca passa a publicar-se en llengua castellana, ja que, animats pel xit de La Chala, revista que segueix publicant-se i en valenci, Carceller aprofitar la censurada capalera per publicar els seus continguts  a tot l' estat mentre el seu humor es fa ms cruent i , sobretot, encara ms poltic, alineant-se a favor del Front Popular. Aquesta revista va ser coneguda pel seu anticlericalisme, especialment al esclatar la guerra i per la secci "Qu hara usted con la gente de sotana?" on es convidava als lectors a enviar soflames anticlericals per a ser posteriorment publicades. En aquesta poca La Traca aconsegueix publicar ms de 500.000 exemplars, fins a la seua desaparici, junt a La Chala en 1938.

Amb l' entrada de les forces feixistes a Valncia, la revista desapareix, sent incautada i mort el seu director. La collecci completa de la revista d' aquesta poca es pot trobar hui dia al Arxiu de Salamanca.

La quarta etapa, altra vegada en llengua valenciana s com a suplement satric de la revista fallera Pensat i Fet. El primer nmero d' aquesta etapa data de 1997. Ho fa amb el subttol revista per a la gent de tro.

Collaboradors.

Segona i Tercera etapa

 Vicent Miquel Carceller;
 Enrique Pertegs;
 Bluff;
 Enric Soler i Godes;

Quarta etapa

 El Gat Invisible;

Referncies.


 La gran historia de la Comunitat Valenciana volum 8 entre las urnas y los fusiles ISBN : 978-84-87502-89-7 / 978-84-87502-97-2;
 Gran enciclopedia de la Comunidad Valenciana volum 16  ISBN : 84-87502-63-6;

Enllaos externs.

Article sobre la revista i Vicent Miquel Carceller.;
Article sobre la Traca escrit pel blaver Ricardo Garca Moya.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314516" title="Palau de Racconigi" nonfiltered="2886" processed="2875" dbindex="123073">



El Palau de Racconigi s un palau situat a la localitat homnima de la regi del Piemont. Fou una de les histriques residncies de la casa reial de Sardenya i posteriorment de la casa reial d'Itlia sota la dinastia dels Savoia. L'any 1997 fou declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO.

Les primeres mencions que es disposen del castell es remonten a l'any 1000 quan Bernardino de Susa reconstruir una antiga casa de camp deixant-la en herncia als monjos cistercencs. Al segle XIII, la possessi pass als marcgravins de Saluzzo i no s fins al segle XVI que fou adquirida per la Casa de Savoia.

El duc Carles Manel I de Savoia ced la propietat al primer membre de la branca dels Carignano, el prncep Toms de Savoia-Carignano, fundador de la lnia dels Savoia-Carignano. El prncep Manel Filibert de Savoia-Carignano va encarrergar a l'arquitecte Guarino Guarini la transformaci de la vella fortalesa de Racconigi en una residncia barroca de carcter palat. 

A finals del segle XVIII, el prncep Llus Vctor de Savoia-Carignano renov els interior i afeg un seguit d'element decoratius de carcter neoclssic. Tamb encarreg la construcci d'una nova entrada presidida per quatre columnes cornties i un front triangular. 

El primer dels Carignano que acced al tron de Sardenya, el rei Carles Albert I de Sardenya embell el castell i ampli la seva construcci encarregant-la a l'arquitecte Ernesto Melano. El castell esdevingu una de les residncies preferides dels membres de la Casa reial italiana, especialment del rei Vctor Manel III d'Itlia que la regal al seu fill, el rei Humbert II d'Itlia.

Entre d'altres esdeveniment, a Raccogini s'hi cas la princesa Mafalda de Savoia i el prncep Felip de Hessen-Kassel l'any 1924.

L'any 1997 fou declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO juntament amb un ampli conjunt de residncies pertanyents a Casa de Savoia pel seu valor artstic i histric.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314527" title="Conservatori Municipal de Msica de Barcelona" nonfiltered="2887" processed="2876" dbindex="123074">

El Conservatori Municipal de Msica de Barcelona s una instituci docent dedicada a l'educaci musical, la titularitat de la qual la t l'Ajuntament de Barcelona.

Els seus inicis es remunten a l'any 1886; va ser creada per la Banda Municipal de Msica de Barcelona com a Escola de Msica a fi de dotar-se de nous msics que entressin a formar-ne part, de manera semblant a com havien fet altres ciutats igualment dotades d'una Banda, i que sentien la mateixa necessitat.

El seu primer director fou Josep Rodoreda fins que l'any 1896 el substitu Antoni Nicolau. L'any 1911 es cre el crrec de sotsdirector, que ocup Enric Morera fins l'any 1935. L'any 1930, quan es va haver d'elegir nou director, Llus Millet -de tendncia ms conservadora que Morera i candidat preferit del consistori- pass a ocupar el crrec, cosa que gener una notable polmica.

Entretant, l'any 1928 la instituci s'havia installat al xamfr dels carrers Bruc i Valncia. 

Millet deix el crrec l'any de l'acabament de la Guerra Civil Espanyola i l'any segent el succe Joan Baptista Lambert fins l'any 1945. Fou en aquest perode quan pass de ser Escola de Msica a Conservatori i el darrer any del seu mandat s'implant un pla d'estudis nou, fonamentat en el decret promulgat l'any 1942 que ordenava els estudis dels conservatoris de tot l'Estat.

En morir Lambert accept el crrec Joaquim Zamacois que en fou el director fins l'any 1965 perode en el qual es van fer contactes amb altres conservatoris europeus, van ser-hi convidats personatges importants a nivell europeu, i s'inauguraren tant una ctedra de msica antiga com el Museu de la Msica de Barcelona. L'any 1952 va rebre el nomenament de sotsdirector Joan Pich i Santasusana que succe a Zamacois de manera interina fins l'any 1968 i amb nomenament fins l'any 1977, ja en l'poca dels primers ajuntaments democrtics. En sintonia amb els temps va fer importants esforos per regularitzar la instituci, aix com per descentralitzar-la, ats que continuava essent -i continuaria essent durant molts anys- l'nica instituci d'educaci musical de carcter pblica la ciutat. A ms, va ser en el seu mandat quan es va implantar en aquest conservatori -i en la resta de l'estat- el nou pla d'estudis que emergia del decret publicat l'any 1966 i que hauria de regir l'educaci musical professional a l'Estat durant ms de quatre dcades. De cara a facilitar que els alumnes poguessin donar concerts en el seu perode de formaci va planificar la construcci de l'auditori per l'inaugur Xavier Turull que havia estat designat director l'any 1977. En aquest perode va tenir una certa estabilitat l'orquestra d'estudiants, dirigida per Edmon Colomer, el Museu de la Msica es trasllad a la Casa Quadras, i es van fer els primers passos per a la creaci de la Biblioteca del Conservatori. Desavinences amb l'ajuntament el portaren a dimitir l'any 1982 i el succe primer Maria Cateura i desprs Maral Gols que port a terme una important renovaci d'estructures, descentralitzant, limitant la matrcula en determinats instruments, disminuint el professorat en algunes especialitats i incentivant la matrcula als instruments de corda.
Per no tothom dins de la instituci entengu aquestes reformes i deix el crrec. El va substituir primer Pilar Figueras i desprs Francesca Ruiz (1988-1997) i Carme Vil.

L'any 2001, quan el Departament d'Educaci de la Generalitat de Catalunya pos en funcionament l'Escola Superior de Msica de Catalunya, el Conservatori Superior Municipal de Msica de Barcelona deix d'impartir els estudis de grau superior i, consegentment, canvi el seu nom. Parallelament, alguns professors passaren a impartir classes a la nova instituci.

De llavors en, el Conservatori ha adequat la seva labor i funci a la nova situaci, en el s de l'Institut Municipal d'Educaci de Barcelona, i l'ha redefinit en un context en el qual s'han creat noves escoles municipals de msica.

Referncies.
Gran Enciclopdia de la Msica (2000). Barcelona: Gran Enciclopdia Catalana. Vol. 2.
AVIOA, Xos (1986):  Cent anys de Conservatori. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.

Enllaos externs.
Pgina del conservatori;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314535" title="Grgory Lemarchal" nonfiltered="2888" processed="2877" dbindex="123075">

Grgory Lemarchal (La Tronche, 13 de maig de 1983 - Suresnes, 30 d'abril de 2007 a causa d'una fibrosi qustica) fou un cantant francs guanyador de la quarta temporada del programa de televisi Star Academy, retransms per la cadena TF1. Els seus dos lbums d'estudi van aconseguir arribar al nmero 1 de les llistes franceses. 

 Discografia .
 lbums .
Je deviens moi (2005);
"Olympia 06" (2006);
"La voix d'un ange" (2007);

 Singles .
"cris l'histoire" (2005);
"Je suis en vie" (2005);
" corps perdu" (2005);
"Mme si" (duet amb Lucie Silvas) (2006);
"Le feu sur les planches" (2006);
"De temps en temps" (2007);
"Pardonne moi";
"Le bonheur tout simplement";
"Un vie moins ordinaire";
"Restons amis";























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314536" title="Mewar" nonfiltered="2889" processed="2878" dbindex="123076">


Mewar  (conegut tamb com Udaipur, pel nom de la seva capital)  fou un principat de l'ndia, a l' agncia de Mewar a la Rajputana.  A la literatura snscrita se l'anomena Maidpat.

 Situaci .
Limitava al nord amb la provncia britnica d'Ajmer-Merwara i l'estat de Shahpura; a l'oest amb Jodhpur i Sirohi; al sud-oest amb Idar; al sud, amb Dungarpur, Banswara i Partabgarh;  a l'est amb el districte de Nimach (Gwalior), el districte de Nimbahera (de Tonk) i els estats de Bundi i de Kotah; i al nord-est amb Jaipur. Al centre de l'estat hi havia la pargana (districte) de Gangapur que pertanyia a Gwalior, amb 10 pobles; cap a l'est hi havia la pargana de Nandwas (amb 29 pobles) i al sud-est tenia el territori de diversos estats i porcions de Gwalior, Indore i Tonk. L'estat tenia petits enclavaments a Shahpura, Jodhpur, Idar i Gwalior.

 Geografia fsica .

La part nord i nord-est era un altipl amb petites elevacions mentre el sud i oest era rocs, muntanys i selvtic. La part sud-oest era anomenada "Hilly Tracts of Mewar", i comprenia la part ms selvtica de les muntanyes Aravalli, serralada que entrava a l'estat amb una altura de 739 metres i seguia en direcci sud-oest per la zona fronterera, incrementant gradualment la seva altura per arribar a 1337 metres; una serralada corria entre Bari Sadri i el riu Jakam, al sud-est, i a l'est de Chitor hi havia una srie de muntanyes  de nord a sud formant un grup de valls estretes  paralleles, amb una altura mitjana de 575 metres per arriba puntualment als 625 metres; a la part oriental comenava a Mandalgarh la part central de la serralada coneguda per Bundi, i al nord-est hi havia una altra serralada fins a la ciutat de Jahazpur.

 Rius i llacs .

Els rius principals sn el Chambal i el seu afluent, el Banas. El primer, de trajecte curt a l'estat, rebia al Bamani; el segon, que neix a les muntanyes Aravalli prop de Kumbhalgarh, corre per l'estat uns 290 km en direcci est-nord-est i surt de l'estat prop del territori de Deoli; els seus afluents a Mewar sn el Berach o Ahar  i el Kothari . Altres rius eren el Khari (al nord) i el Som (amb el seu afluent el Jakam) al sud.

L'estat tenia diversos llacs; el ms destacat era el Dhebar o Jai Samand a Kankroli. A la vora de la capital cal esmentar el Udai Sagar, el Pichola i el Fateh Sagar. 

 Animals .

Antlops i gaseles son els ms habituals. Alguns lleopards viuen a les muntanyes i tigres als Aravalli entre Kumbhalgarh i Kotra, al districte de Chhoti Sadri al sud-est i als feus de Bhainsrorgarh i Bijolia a l'est. Els crvols viuen a la vora del riu Jakam.

 Clima .

El clima s saludable i la calor mai no s excessiva. La temperatura mitjana mesurada entre 1895 i 1905 fou de 25 graus amb una punta de 31,5 C al maig i de 16 C al gener.

La pluja mesurada des de 1880 fou de 154 cm3 de les que quasi dos teros es recollien entre juliol i agost. La part amb ms pluja s el sud-oest. La mnima pluja (24 cm3) es va donar el 1899.

 Superfcie .

La superfcie de l'estat era de 32.869 km2.

 Llocs arqueolgics .

A diversos punts de l'estat hi havia inscripcions que dataven de entre el segle III aC i el segle VIII, totes en pedra; en metall la ms antiga es del segle XII.

Entre els monuments destaquen dues stupes a Nagari, les torres del tur de Chitor (la Kirtti Stambh del segle XII o XIII i la Jai Stambh del segle XV). L'estat inclou nombrosos temples i palaus; destaquen els temples excavats a la roca a Barolli, prop de Bhainsrorgarh, els de Bijolia, els de Menal prop der Begun, i els de Eklingji i Nagda propers a Udaipur (ciutat).

 Poblaci .

L'estat estava formar per 6.044 ciutats i pobles exclosos els 94 pobles situats dins el districte de Merwara a la provncia britnica d'Ajmer-Merwara, i administrats pels britnics per sobre els que per un acord de 1883 el maharana tenia alguns drets. El 1941 es registraven 5563 pobles amb 342.963 llars.

La principal ciutat era  Udaipur  (ciutat). Les altres ciutats eren  Bhilwara, Nathwara i Chitor.

La poblaci al cens del 1881 era de 1.404.220 habitants, el 1891 de 1.845.008 habitants , el 1901 de 1.018.805 habitants  i el 1941 de 1.926.698  habitants.

La tnia principal eren els bhils (11%); els seguien els mahajans (9%),  els bramans (9%) , els rajputs (9%), els jats (7%),  els gujars (6%)  i els balais (5%).

 Llengua i religi .

La llengua principal era  el  mewar, variant del marwar (un dels quatre grups del rajasthan); important tamb era el bhil, emparentat amb el gujarat.

Hinds eren el 76% (779.676 el 1901); un 13% (134.114 el 1901)  eren animistes; jains ho eren 64.623 i musulmans 40.072. El 1901 hi havia 184 cristians nadius dels que 96 eren presbiterians, 61 catlics i 23 anglicans.

 Govern i administraci .

El territori estava dividit en 17 districtes, els grans anomenats ziles (zila) i els petits (que eren sis) parganes (pargana), i dos bhumats (Kherwara i Kotra) governats per petits caps girsies (girasia). A ms a ms hi havia 28 jagirs principals del ms destacats nobles de Mewar.

Les ziles eren: 

Bhihwara ;
Chitor ;
Chhoti Sadri ;
Devasthan;
Jahazpur ;
Girwa ;
Kapasan (o Kapasin);
Magra ;
Mandalgarh ;
Rasmi ;
Sahran (o Saharan);

L'administraci corresponia al sobir que porta el ttol de maharana, i estava assistit per dos ministres que amb un grup de secretaris formava l'anomenat mahakma khas o departament executiu principal . Cada zila estava governada per un hakim; tamb cada pargana tenia al front un hakim; a les primeres, generalment dividides en dos o ms subdivisions, al front de cadascuna d'aquestes hi havia una naib-hakim; aquest oficial no existia a les parganes excepte a la de Kumbhalgarh.

El 1942 hi havia 456 jagirs o tikhanes de les que 23 eren considerades de primera classe amb poders executius i judicials . Les  tikhanes principals eren:

Amet (o Ametha);
Asin (o Asind);
Badnor (o Bednor);
Bagor;
Banera;
Banlas;
Bansi;
Barisadri;
Bedla;
Begun;
Bhainsrorgarh;
Bhindar;
Bijolian;
Delwara ;
Deogarh (o Devgadh);
Gogunda;
Jawas;
Juda;
Kachhola;
Kankrauli (o Kankroli);
Kanod;
Karjali;
Karoi;
Kotharia;
Kurabar;
Meja (o Mehja);
Nathdwara;
Ogna (o Oghna);
Panarwa;
Parsoli;
Salumbar;
Sardagarh;
Shivrati (o Seorati);

Noblesa .

La noblesa dominava un ter de les terres de l'estat; a la part final del segle XIX els ms importants van obtenir poders judicials que desprs es va estendre a tots. Els nobles devien algunes mostres de vassallatge als maharana, a les solemnitats  i festivals.

Vers el 1700 els nobles van quedar arranjats de la segent forma:

16 de primer rang coneguts com solah, a ms del prncep hereu i els parents ms propers del maharana (que seient per darrera dels setze);
32 de segon rang coneguts com battis;
Els gol;

La primera classe, tot i ser coneguts pels setze, eren 20 el 1894 a ms dels parents propers del maharana que eren set. D'aquestos 27, 18 eren sisdies (clan sisdia rajput) i 9 d'altres clans. Les famlies sisdies es dividien en cinc classes:

A la primera classe pertanyien els nobles de Salumbar, Deogarh, Begun, Amet, Mehja, Korabar, Bhainsrorgah, i Asin, tots descendents de Chanda Singh que el 1398 va renunciar als seus drets a la sobirania de l'estat a favor del seu germ.

A la segona classe hi havia el noble de Kanod o Kanor, descendent de Sarangdeo, fill d'Aja Singh i net de Lakha Singh (pare de Chanda Singh i Mokal Singh);

A la tercera  pertanyien els nobles de Bhindar i Bansi, descendents de Sakat Singh, fill d'Udai Singh (1537-1572);

Dos nobles formaven una classe especial: els raja de Shahpura (descendent d'Amar Singh)  i el raja de Banera (descendent de Raj Singh);

La darrera classe estava formada per cinc havelis (cases): Karoi, Banlas, Bagor, Karjali i Seorati, i eren descendents de Sangram Singh II.

Entre els nobles fora dels sesdia n'hi havia tres de jhales (Sadri, Dilwara i Gogunda), tres de chahuans  (Bedla, Kotaria i Parsoli). La resta eren: 

Bijoli, que era puar;
Bednor que era rathor;
Sardargarh que era dudhiya;

El lloc principal del protocol corresponia a un noble jhala; nobles chahuans ocupaven la segona i tercera posici; i la quarta un sisdia (el rawat de Salumbar, que com a cap de la famlia dels Chandawats era un dels caps principals del Mewar).

 Segells i moneda .

Al 1901 hi havia a l'estat 36 oficines de correus, 4 de les quals tenien telgraf. El sistema local de correu era el brahmani dak, i servia per l'estat i per correspondncia privada interior i amb llocs no servits pel sistema de correu britnic; la seva administraci estava subcontractada per 1920 rpies any i per cada carta s'havia de pagar mitja anna (en moneda local) sense considerar el pes.

Emissions de segells prpies apareixen entre 1920 i 1947.  El nobles de les tikhanes principals van sobrecarregar els segells de l'estat amb el nom del jagir en lletres angleses i la paraula "tikhana" al damunt en lletres snscrites. Tamb es van sobrecarregar per ser usats al Rajasthan entre 1948 i 1950.

L'estat feia anar les rpies britniques per cinc classes diferents de moneda de plata corrien tamb, portant els noms de chitori, udaipuri, bhilari, sarup shahi, i chandori, de les quals les tres primera ja no s'encunyaven al segle XX. El seu valor era fluctuant . L'estat tamb disposava de petites monedes de plata (8 annas, 4 annas, etc...),  monedes d'or i peces de coure localment anomenades dhingla (16 dhingla = 1 anna). La moneda local va desaparixer el 1942.

 Escut i bandera .





L'escut de l'estat fou creat modernament. Quan Alfred  duc d'Edimburg, fill de la reina Victria, va anar a l'ndia per ser investit a l'orde de l'estrella de l'ndia per Lord Mayo, aquest va determinar que hi hauria una process de cavallers incloent els prnceps indis, amb patges, estendards i servidors, i que als estendards hi havia d'haver elements dels seus escuts; aix va fer necessari crear escuts per cada principat, necessitat reforada el 1875 durant la gira d'Eduard prncep de Gales per l'ndia. El 1877 Lord Lytton va ser encarregat per la reina de fer una assemblea a Delhi per ser proclamada emperadriu i altre cop es van demanar els escuts dels prnceps; posteriorment encara foren necessaris altres vegades (especialment 1902 i 1911).

Aix el 1869 l'agent britnic a Udaipur, Gunning, va enviar el disseny de l'escut usat a Mewar, creat desprs de 1851 , a Robert Taylor del Servei Civil de Bengala, encarregat del disseny dels escuts dels principats. Taylor el va trobar complicat i el va redissenyar donant-li una aparena ms europea. El primer disseny de Taylor fou usat per Lord Lytton a l'assemblea imperial del 1877 on estava present Sajjan Singh, i es conserva a Shambhu Niwas Palace a Udaipur.

Fateh Singh el va fer modificar i finalment fou modificat per tercera i darrera vegada per Bhupal Singh. El tercer i per ara definitiu disseny es pot veure a la pagina de Mewar.

El primer escut, de forma complex i de color vermell era una vista der Chitor, la antiga capital reial, i del pas, i sobre aix l'espada adorada a Dusserah, donada a la famlia de Chitor per una deessa abans de ser conquerida aquesta ciutat per un rana sisdia de la famlia reial; al costat l'heroi Rana Pratap portant l'espasa Bheeramata donada per una deessa a un altra famlia, i Eklinga Mahadeo, patr de la famlia; als cantons un katar (dreta de l'observador) i un arc amb fletxa (esquerra); damunt de l'escut un sol i sobre un para-sol; a cada costat del sol una bandera, la suposada de l'estat blava (bandera presa a Baber a la batalla de Biana el 1583) i l'estendard vermell amb katar i sol. A cada costat de l'escut a la part superior i petits dos cavalls, el de l'esquerra de l'observador de color marron, amb cadira de muntar molt decorada; el de la dreta blanc, amb similar cadira; Als costats de l'escut i part inferior una cinta blava amb inscripci del lema de l'estat en snscrit (lletres blanques)

El disseny de Taylor de 1877 era escut vermell amb sol daurat amb rostre. Al damunt elm de plata amb llambrequins daurats i vermells; al damunt de l'escut l'espasa sagrada; aguantant l'escut un guerrer bhil natural amb arc de fletxes a l'esquerra de l'observador, i un noble rajput a la dreta. Una decoraci daurada aguanta una cinta blava amb el lema en snscrit  en lletres negres.

El segon model fou similar; al damunt de l'espasa aseenyalada com una una khadag (smbol del poder), un sol radiant amb rostre simbolitzant la descendncia de la dinastia del sol); en el lloc de l'elm un shivling (la dinastia tenia les funcions religioses de shaivites) rodejat de dues flors de lotus amb fulles, una a cada costat. Aguantant tamb l'escut un guerrer bhil amb arc i un de rajput; a l'escut s'hi veia una imatge del Mewar amb el fort de Chitor; el lema de l'estat estava en una cinta blava a la part inferior, en lletres snscrites blanques, aguantada la cinta per decoraci de color verd. A la cinta hi deia: "Que el Totpoders protegeixi als que es posen fermament al costat de la justcia".

El tercer disseny fou tamb similar, i s el que encara est en s; l'escut te una vora daurada i igualment s'hi veu un panorama de Mewar i el fort de Chitor; al damunt un sol (disc) amb un cap coronat i amb rostre incloent un gran bigoti rajput negre; l'escut era aguantat per un guerrer bhil amb arc i un de rajput; sota, una decoraci verda (lleugerament diferent a l'anterior) i la cinta, negra de vores daurades amb el lema en lletres snscrites  blanques.

La bandera de l'estat, era triangular, de color vermell, incloent un sol a la part propera al pal, un katar, i una mitja lluna al vol. Va ser adoptada el 1874 o en una data posterior.

L'estandard reial era similar; s'utililitzava des del segle XIII amb diverses variacions, per el color, inicialment vermell, va esdevenir taronja al segle XIX (1874). Incloia un sol radiant amb rostre (daurat) i un katar de linees platejades. L'estendard portava serrells daurats. S'anomenava nishan. El sol simbolitzava a la dinastia sisdia de Mewar, i el katar era el smbvol de la independencia i la defensa del hinduisme. 

Mc Meekin descriu l'estendard anterior a 1874 com a bandera d'estat i estendard reial, i el fa bifurcat , assenyalant noms l'existncia del sol a la part propera al pal.

Al Museu del Palau d'Udaipur hi ha deu antigues banderes de entre 1720 i 1925, totes les quals sn triangulars o doblement triangular excepte un estendard de Ari Singh datat el 1764 i un de Bhim Singh datat el 1802. Tots son de color vermell o taronja amb les segents caracteristiques:

1720-1820, triangular vermell sense afegits;
1720, triangular vermell amb sol daurat amb rostre i petita decoraci per tota la tela; serrell daurat;
1727, triangular vermell amb sol daurat sense rostre i petita decoraci per tota la tela (ms abundant que a l'anterior); serrell daurat;
1754, triangular vermell amb katar daurat;
1764 estandard d'Ari Singh, rectangular vermell prop de 1:2, cometa al centre; una ma prop del punty de l'espasa (dits per amunt) i cinc petites boles o sols a l'entorn de l'espasa, tot en safr; estretes franges safr a la part superior i la inferior.
1802, estendard de Bhim Singh, rectangular vers 3:5, vermell amb espasa daurada; sol i lluna daurats un damunt l'altre a la part del vol; dos boles daurades a la part del pal; tres vores (totes escepte la del pal) amb una doble franja, la interior verda i la exterior negre.
1802, doble triangular blanca; al triangle superior un hanuman vermell al centre amb un sol daurat radiant (rajos vermells) a la part del vol i una mitja lluna roja a la part del pal.
1901, bandera triangular taronja, serrell platejat;
1901, bandera triangular taronja, serrell daurat; a la part del vol un katar (punta cap al vol) prcialment de plata i a la part del pal un sol (disc) i sota mitja lluna amb les puntes cap dalt tot daurat.
1925, triangular taronja, serrell daurat; a la part superior del pal, mitja lluna blanca amb puntes cap al pal. Serrell platejat.

Les banderes militars eren:

La Mewar Sajjan Infantry, porpra  amb emblema blanc al centre;
La First Mewar Infantry, vermella amb emblema blanc al centre;
Els Mewars Lancers, verde, amb emblema blanc al centre;

 Exrcit i policia .

L'estat disposava d'un exrcit de 6015 homes dels quals 2549 eren regulars i 3466 irregulars. Els regulars els formaven 1750 soldats d'infanteria, 560 de cavalleria, i 239 artillers; i els irregulars 3000 de infanteria i 466 de cavalleria. L'estat disposava de 128 canons dels que 56 funcionaven. Un contingent addicional era aportat pels jagirdars. Els britnics disposaven de dues guarnicions, una Kherwara i una a Kotra, del Mewar Bhil Corps, finanades en part pel darbar amb les rendes dels pobles del maharana situats al districte de Merwara.

Les funcions policials als 17 districtes les feien les forces aportades pels jagirdars, sota el control dels hakims. Per la capital i rodalia i la lnia frria Udaipur-Chitor hi havia una fora especial de 537 homes dels que 36 a cavall, dirigits per un superintendent. A la capital hi havia una pres per 458 presoners, i calabossos a cada capalera de districte.

 Justcia .

Tant les corts civils com criminals es guiaven pels codis de l'ndia Britnica en termes generals, per amb respecta a la llei hind i a les costums locals. Els naib-hakims no disposaven de poder judicials per els hi podien ser delegats pels hakims per tractar els casos menys importants. Els hakims eren els jutges de ms baix nivell (fins a 5000 rpies de quantia, multes fins a 500 rpies i sentencies fins a un any de pres). Els casos superiors i les apellacions a les seves sentencies passaven a la cort civil i criminal de la ciutat d'Udaipur; els jutges civils d'aquestes corts podien decidir en casos fins a 10000 rpies de quantia, i els jutges penals fins a tres anys de pres i multa fins 1000 rpies. La segent cort era la mahendraj sabha o ijlas mamuli, un consell de 8 membres, que escoltava les apellacions de les corts inferiors i podia decidir sobre afers fins a 15000 rpies de quantia i set anys de pres o 5000 rpies de multa. Aquesta cort, quan era presidida pel maharana, s'anomenava ijlas kamil, i esdevenia cort suprema de l'estat, jutjant qualsevol cas per damunt de les quanties i lmits indicats.

El govern reclamava la jurisdicci judicial sobre tots els estats jagirs excepte els 14 dels nobles de primera classe als que alguns poders judicials es van concedir el 1878 i 1879.

 Possessi de la terra .

Les terres de l'estat eren jagir, bhum, sasan, i  khalsa; els jagirs ocupaven 7/13,5 parts de l'estat, 3/13,5 eren sasan i 3,5/13,5 eren khalsa.

Els jagir foren terres donades originalment a canvi de serveis militars per posteriorment va tenir un sentit ms ampli, i tamb eren terres concedides per serveis civils o poltics fets a la casa reial, o com a marca de distinci feta pel maharana. Els jagirs eren majoritriament tinguts per rajputs que en formaven un grup; la resta formaven un segon grup (mahajans, kayasths...); els rajputs pagaven una renta fixa anual (1/6 del producte del territori) anomenada chhatund, i feien alguns serveis militars; una renda extra, anomenada nazardna es pagava quan pujava al tron un nou maharana i en algunes ocasions especials; els jagirs rajputs quan pujaven al poder al seu territori pagaven una taxa anomenada kaid. A la mort d'un jagirdar el seu domini esdevenia khalsa, es a dir revertia al govern, fins que el maharana reconeixia al fill o un altre parent com a successor; noms podia ser confiscat per una ofensa greu; els jagirs no rajputs no pagaven la renda chhatund per els serveis militars i civils que havien de fer eren majors. Tan els jagirs rajputs com els de l'altre grup, podien adoptar per assegurar la successi, per calia l'aprovaci del govern de l'estat. El 1941 constaven 456 jagirs.

Les terres bhum pagaven una petita renda (bhum barar) i podien ser cridats a fer serveis locals com vigilncia del poble, escortes etc... La possessi era perpetua mentre els bhmies complien els serveis i pagaven la renda.

Les terres sasan o muafi eren donades als bramans, gosains  i altres castes sacerdotals, i als charans i bhats; els possedors no pagaven tribut excepte per les terres chakrana, i tampoc feien serveis.

Cap de les terres jagir, bhum i sasan podia ser venuda, per hipoteques se'n feien sovint.

Les terres khalsa eren terres de la corona, descrites com a ryotwaris, es a dir que el possedor (ryot) no era molestat en la seva possessi mentre pagava la renda (bhog o hasil). N'hi havia dues varietats: pakka o bapoti i kachcha. La primera donava dret al possedor a venda i hipoteca i a dret perpetu mentre pagava la renda, i si era expulsat per impagament, podia retornar per reclamar la terra dels seus ancestres pagant els endarreriments i els anys que la terra havia restat sense cultivar en la seva absncia. La segona modalitat (kachcha) noms donava al possedor la condici de ocupant a voluntat del govern, el qual la podia recuperar en qualsevol moment. La renda de les khalsa solia ser entre   i   del producte, per el 1878 el maharana va decidir introduir un pagament regular als 17 districtes, cosa que es va fer efectiva entre 1885 i 1893, per un perode de proba de 20 anys prorrogables  en el qual el pagament es fixava en funci del tipus de sol, i el seu valor, i per tant era variable. El sistema va afectar a uns 5200 km2. A la resta el sistema de pagament es va fer segons el antic sistema batai de entre   i   o segons el sistema anomenat bighori que afectava a l'opi, cot i canya de sucre i era variable segons la natura del sol i el cultiu.

 Economia .
 Agricultura .
La majoria de la poblaci vivia de l'agricultura, directa i nicament el 55 % i un nombre important alternat amb altres activitats; les comunitats amb ms agricultors eren els jats, gujars, malis, gadris, dangis i dhakars; tamb els mahajans, telis, kumhars i bramans tenien aquesta activitat com a principal.

La terra no era igualment bona arreu i les diferencies estaven ben marcades; a les muntanyes del sud predominava la terra anomenada de cot negre; a les vores dels rius era terra lleugera i arenosa per molt apte pel cultiu; a Mandalgarh i Jahazpur la terra era lleugera per pedregosa.; els districtes centrals i del sud tenien gran varietat de sols. La terra ms productiva era l'anomenada terra negra, que es donava principalment a les planes; la terra roja de les pujades i l'arenosa de les valls era bona per menys frtil de natural; la pitjor era la terra pedregosa.

A la plana es cultivava de manera normal per a les muntanyes es cultivava en terrasses que a les pluges actuaven com a recollidors d'aigua passant-la d'una a l'altra; els bhils feien servir el seu sistema walar molt perjudicial per l'entorn, que consistia en tallar els boscos, i cremarlos a la terra, la qual s'aprofitava per cultivar i s'abonava amb les cendres, per que noms donava per una explotaci de uns dos anys i l'operaci s'havia de repetir.

Les collites de la tardor i la primavera s'anomenaven sialu i unalu respectivament. Els principals cultius a la tardor eren moresc, jowar, til, cot i canya de sucre; a l'poca del fred es feia blat, civada, gram i opi. La superfcie cultivada als districtes era de 5376 km2 de la que 36% ho era en ms d'una estaci. Un quart de les terres de cultiu estaven irrigades, principalment per deus, de les que n'hi havia unes 25000 a les ziles de l'estat i 75000 a la resta; normalment les deus apareixien a zones rocoses i eren una feina dura el seu aprofitament; l'aigua era conduda per l'anomenada roda persa o en temps amb poca aigua, amb odres de cuiro. La major part dels pobles de l'estat disposaven d'una cisterna i un centenar eren grans cisternes, per l'rea que irrigaven era bastant minse (1/7 de l'rea irrigada).

 Boscos i selves .

Els boscos ocupaven 11.914 km2 i no eren aprofitats ms que puntualment. Les zones considerades reserves, 186 km2,  eren poc controlades. En alguns d'aquest boscos es portaven els ramats per engreixar; les millors selves eren a l'oest i sud-oest al llarg de la serralada de l'Aravalli, i al sud prop de Salumbar, Dariawad i el llac Dhebar. 

Els boscos i selves estaven formats principalment per arbres de menys valor per la fusta; la fusta ms valuosa era la de teka, fusta negra, i eban, per totes tres eren escasses. Els arbres abundants eren lAcacia arabica, el Ficus bengalensis, el Zizyphus jujuba,  la Butea frondosa, el Ficus glomerata, l'Adina cordifolia, l'Eugenia jambolana, l'Acacia catechu, la Prosopis spicigera, la Bassia latifolia, la Melia azadirachta (mango), el Ficus religiosa, la Boswellia thurifera, la Dalbergia sissoo, l'Albizzia lebbek, i el tamarit.

 Mineria .

El 1872 es van fer prospeccions i traces de coure es van trobar a Rewara (al centre) i a Boraj i Anjani, al sud; ferro se'n trobava a l'est i al nord-est. Al districte de Bhilwara s'explotaven les pedres granades.

En general el pas era ric en minerals per pocs eren explotats. Mines de plom i zinc s'havien explotat a Jawar a menys de 30 km al sud de la capital entre 1776 i la fam de 1812. Els successius maharanes no es van voler fer crrec del cost de mecanitzar les explotacions i l'explotaci manual era poc rendible. El producte ms apreciat era la plata que es trobava amb la galena (10 onzes cada tona).

La pedra arenosa era abundant especialment a la rodalia del llac Dhebar i a Debari; marbre blanc es trobava a Rajnagarm i marbre negre prop de Chitor.

Industria .

Les manufactures es limitaven a espases, dagues, brodats, vor, objectes de fusta, peces de roba de cot, quasi tot a la capital; a Bhilwara es fabricaven petits objectes; a Rakhabh Dev es feien estatues de pedra i imatges; i odres de cuiro o pell per aigua, oli o altres lquids es preparaven a diversos llocs; una fabrica de cot amb premsa era propietat del darbar (govern) a Bhilwara. 

Exportacions i importacions .

Les principals exportacions eren cot, llana, opi, olis, bestiar, objectes de cuina, roba gravada, i de vegades cereals.

Les importacions eren sal, tabac, sucre, objectes d'Anglaterra, cocos i metalls.

 Fams .

Les fams foren poques al Mewar; la primera registrada es del 1662 quan es va construir la resclosa de Raj Samand a Kankroli. Altres fams s'esmenten el 1812-1813, 1833-1834 i 1866-1869. Finalment la gran fam de 1899-1900; es van iniciar treball pblics, i es va portar gra en ferrocarril, per la dificultat dels transport va fer poc efectiva aquesta mesura; part dels ramats va morir i el preu del gra i del bestiar va pujar enormement. En les terres sota control del darbar les mesures preses foren satisfactries dins la desgracia, tot i la mala gesti dels oficials del maharana; per a alguns jagirs les mesures preses foren inadequades o mal aplicades. El maig del 1900, quan la fam estava al punt ms alt, va esclatar una epidmia de colera el que va afegir ms desgracia; la poblaci de Kherwara va quedar delmada i el 5% de la poblaci de la capital va morir de la malaltia en quinze dies. El 1901[[-1902]] hi va haver escassetat als districtes de l'oest i sud-oest deguda a la plaga de rates que va seguir a la fam anterior, i que van damnar collites, i a la manca de prou pluja.

Comunicacions .

La lnea frria Rajputana-Malwa travessava la meitat oriental de l'estat de nord a sud durant 132 km, amb 10 estacions. De Chitor un altra lnea propietat del govern de l'estat oberta el 1895 i completada el 1899, anava cap a l'oest fins a la capital (Udaipur-Chitor Railway) amb uns distancia de 107 km.

Les carreteres asfaltades eren 228 km i les no asfaltades 415 km; totes eren mantingudes pel govern excepte la carretera de Nasirabad a Nimach (130 km no asfaltats dins l'estat) construda entre 1866 i 1875 que fou pagada en 1/3 pel govern britnic i inicialment en part asfaltada. Una carretera important (no asfaltada) unia la ciutat d'Udaipur amb Kherwara al sud i desprs cap al nord-oest des de Kotra a Rohera (a Sirohi), amb uns 200 km.

 Educaci i sanitat .

El  96% de la poblaci era analfabeta el 1901 (93,6% homes i 99,8 % dones).  Hi havia escoles indgenes (anomenades maktabs i patshalas) i 54 altres institucions educatives amb uns 2500 alumnes diaris, de les quals 42 eren mantingudes pel govern de l'estat , set per la United Free Church Mission, tres per la Church Missionary Society, i dos pel Mewar Bhil Corps. Noms dues d'aquestes escoles eren secundries: la Escola Superior a la capital i l'escola Anglo-vernacular a Bhilwara, amb un total de 440 alumnes. De les escoles, cinc eren per noies amb 190 alumnes diaris.

Hi havia hospitals militars a Kherwara i  Kotra, i altres 12 hospitals i sis dispensaris; 14 hospitals i dispensaris eren pagats pels govern de l'estat, un per la United Free Church Mission, i dos a mitges entre el govern i particulars. 19 persones s'ocupaven de la vacunaci i el 1905 ja estava vacunat el 19% de la poblaci.


 Histria .

Els maharanes (maharana) de Mewar sn els sobirans de rang ms alt dels sobirans rajputs, i reclamen ser descendents de Kusa, el fill gran de Rama, rei d'Ayodhia i heroi del Ramayana. Van oferir la ms forta resistncia als musulmans i tenen l'orgull de dir que mai havien donat una filla en matrimoni a cap emperador musulm, i fins i tot van deixar d'enllaar amb les famlies rajputs que si que havien accedit a aquestos matrimonis.

Segons la llegenda els descendent de Kusa van governar a l'Oudh, fins al regnat de Sumitra, i unes generacions ms tard Kanak Sern va fundar un regne anomenat Vallabhi a Kathiawar. Atacat per invasors brbars, el rei de Vallabhi, Siladitya, va morir; el seu fill pstum Gohaditya se'n va anar a Idar on va governar un territori muntanys al sud-est de Mewar, i d'aquest sobir el clan va agafar el nom de gohelot o gahlot.

El sis sobir desprs de Gohaditya fou Mahendraji II, conegut com Bapa. Va establir la seva capital a Nagda, uns km al nord d'Udaipur (ciutat), i quan fou ms gran va anar a buscar fortuna a la regi de  Chitor, governada per Man Singh, del clan mori dels rajputs; va dirigir l'exrcit de Chitor contra els musulmans en la seva primera invasi de l'ndia des de Sind, i els va derrotar i expulsar; llavors va enderrocar a Man Singh (734) i va agafar el seu lloc, prenent el ttol de rawal.

De la histria interior de l'estat entre el segle VIII i el XIV no se'n sap gaireb res. Al segle XIV governava Ratan Singh i Chitor fou saquejada per Ala al-Din Khilji (1303) desprs d'un setge de sis mesos. Ratan estava entre els que van morir a la lluita. El conqueridor va cedir la fortalesa al seu fill Khizr Khan, que va reanomenar la ciutat com Khizrabad.

Karan Singh va succeir a Ratan i el Mewar fou envat en el seu temps per Mokal Singh, rana parihar de Mandor, l'antiga capital de Mewar; Karan va enviar al seu fill gran Mahup, contra els invasors, per el fill va fracassar, i llavors va fer l'encrrec al fill petit Rahup, que va derrotar els atacants i va fer presoner a Mokal Singh; Rahup, per aquesta victria, fou declarat hereu presumpte i va rebre el ttol de rana, mentre el seu germ gran va abandonar l'estat i va conquerir el territori ms tard conegut com Dungarpur on va governar com a rawal.

Rahup va governar al Mewar i va canviar el nom del clan de gahlot a sesdia, derivat de Sesoda, el poble on vivia. Els segents sis sobirans van governar poc temps i tots van morir en intents de reconquerir Chitor. Bhuvan Singh el va recuperar temporalment per rpidament Muhammad ben Tughluq (meitat del segle XIV) la va reconquerir a Lakshman Singh, que, junt amb set dels seus fills, va morir durant el setge. El govern de Chitor i el pas a l'entorn fou concedit a Mal Deo, el sobir chahuan de Jalor al Marwar.
 
Hamir Singh, segon successor de Lakshman Singh, va fer preparatius per recuperar Chitor i per gestions diplomtiques es va casar amb una filla de Mal Deo i va aconseguir el seu objectiu. Muhammad ben Tughluq va enviar un gran exrcit per recuperar la fortalesa, per fou derrotat i fet presoner a la batalla de Singoli, prop de la frontera oriental de Mewar, i noms fou alliberat contra el pagament d'una gran suma (50 lakhs de rpies i 100 elefants) i la cessi d'alguns districtes. Hamir va morir el 1364.

Sota Laksh Sing (conegut per Lakha, 1383-1397) es van trobar mines de plata a Jawar i el seu producte fou utilitzat per restablir els temples i palaus construts per Ala al-Din i per fer diverses rescloses per tenir reserves d'aigua.

Durant el segle i mig segent les forces de Mewar van ser victorioses i l'estat va prosperar. Em temps de Kumbha Karna Singh, Mahmud Khilji de Malwa fou derrotat i fet presoner i fou portat a Chitor on va romandre sis mesos; tamb va derrotar a Kutb al-Din de Gujarat i al governador musulm de Nagaur a Marwar i va erigir el pilar triomfal (jai stambh) a Chitor, aix com nombroses fortaleses entre les quals la principal Kumbhalgarh.

Rai Mal (1473-1508) va lluitar contra el sult de Malwa i va derrotar a Ghiyas al-Din. Sangram Singh I (1509-1528) tamb conegut com Sanga Singh, va portar l'estat a la cimera del seu poder. Els seus dominis anaven de Bayana al nord,  el riu Sind a l'est, Malwa al sud i els Aravalli a l'oest. Es diu que 104 sobirans (amb ttols de rawal o rawat, amb 500 elefants, el seguien al camp). Va guanyar 18 batalles contra els sobirans de Delhi i de Malwa, entre les quals dues contra Ibrahim Lodi personalment; una de les vegades va fer presoner a Mahmud II de Malwa per el va alliberar sense rescat, acte de generositat elogiat fins i tot pels historiadors  musulmans; molt anomenats foren els seus atacs a les fortaleses de Ranthambhor i Khandhar (desprs del principat de Jaipur).

Quan Baber va derrotar a Ibrahim Lodi i va assegurar Agra i Delhi, va dirigir els seus exrcits contra Sangram o Sanga Singh; els dos contendents es van trobar a Khanua el mar de 1527, batalla en la que els rajputs foren derrotats ; Salehdi, el sobir ronwar de Raisen (desprs a Bhopal) va desertar i es va passar a Baber amb 35000 homes. Sangram, ferit, fou portat al poble de Baswa (desprs al principat de Jaipur) on va morir poc temps desprs. El seu fill Ratan Singh II va governar quatre anys i finalment fou mort pel raja Suraj Mai de Bundi, per al que va matar al mateix temps. El va succeir Vikramaditya que es va alenar als nobles al ignorar-los en benefici de gent de classe inferior.

Aprofitant les circumstancia, Bahadur Shah de Gujarat, va envair Mewar i va ocupar Chitor (1534) fortalesa que fou defensada de manera valenta fins i tot per la reina mare (que va morir quan dirigia una sortida). L'emperador Humayun va atacar llavors a Bahadur Shah i el va derrotar prop de Mandasor i llavors Vikramaditya va recuperar la seva capital, per com que va seguir la seva poltica anterior amb els nobles, fou assassinat el 1536 per Banbir, fill natural d'un germ de Samgran. Banbir va governar al tomb d'un any  i fou deposat per Udai Singh (1537-72) que va fundar la ciutat d'Udaipur el 1559.

El 1567 es va produir el darrer setge i saqueig de Chitor, en aquest cas per l'emperador Akbar. Encara que el sobir va abandonar el fort al comenament del setge, no per aix fou ms fcil la seva conquesta; la guarnici dirigida per Jai Mai de Badnor i Patta de Kelwa entre d'altres, va resistir al mxim, fins que finalment va sucumbir; dels 8000 soldats i 40000 habitants, uns trenta mil van morir i la resta foren fets presoners.

Udai Singh fou succet pel seu fill gran Pratap Singh I (1572-1597). Protegit a les zones muntanyoses va fer atacs contra els imperials a les planes de Mewar que va deixar desolades per impedir l'abastiment dels imperials; una greu derrota que va patir el 1576 a Haldighat, i atacat per diversos exrcits imperials, el van obligar a fugir a Sind, creuant els Aravalli; per el seu ministre Bhim Singh, l'home ms ric del pas, va posar la seva riquesa al seu servei, i Pratap va retornar sobtadament i va sorprendre a les forces imperials a Dewair, i les va aniquilar; va avanar llavors amb celeritat i energia i en una curta campanya va recuperar quasi tot el seu territori del que va gaudir sense oposici fins a la seva mort (19 de gener de 1597).

Va pujar al tron el seu fill Amar Singh I en temps del qual Djahangir va decidir sotmetre totalment el Mewar. Va installar a Chitor, amb ttol de rana, a Amar Singh, un oncle de Samgran Singh que s'havia posat al seu servei, i va enviar al pas un fort exrcit sota el comandament del seu fill Parwez. Per aquest exrcit fou derrotat completament a Untala per Amar. Djahangir va enviar un nou exrcit de refor dirigit per Mahabat khan i per Abdullah, que tampoc va aconseguir el seu objectiu. Llavors l'emperador es va traslladar a Ajmer amb la intenci de dirigir ell mateix les forces; l'exrcit no obstant fou dirigit de manera efectiva pel seu fill Khurram (desprs Shah Djahan) i Djahangir noms va tenir el comandament teric; Mewar fou saquejat. Amar Singh se'n va adonar que tota oposici era intil i el 1614 es va sotmetre a l'emperador, amb la condici de qu no s'hauria de presentar mai davant seu en persona i podria enviar al seu fill en el seu lloc; aquesta condici fou acceptada i l'hereu presumpte, Karan Singh, va acompanyar a Khurram a Ajmer on es va presentar davant Djahangir; poc desprs les tropes imperials es van retirar de Chitor. Amar va morir el 1620.

El seu fill, Karan Singh i el seu net Jagat Singh van seguir com a sobirans i en el seu temps el pas va gaudir de tranquillitat; quan Aurangzeb va imposar la taxaci coneguda per jazia als hinds, Raj Singh I va protestar en una carta; l'emperador va respondre enviant un exrcit que va destruir temples i dols a Chitor, Mandalgarh, Udaipur (ciutat) i altres llocs per els que va passar. El 1662 el pas fou assolat per una gran fam i per alleujar a la poblaci el rana va construir una resclosa que va formar el llac Kankroli, que del seu nom fou conegut com Raj Samand.

A Raj Singh el va succeir el seu fill Jai Singh, que va governar fins el 1698. El 1681 va signar un tractat amb Aurangzeb pel que l'emperador renunciava a l'establiment de la jazia; desprs va construir un altra resclosa, que va formar el fams llac Dhebar o Jai Samand.

Amar Singh II (1698-1710) es va aliar als maharajs de Jodhpur i Jaipur en un tractat de mtua defensa contra els musulmans i una de les condicions fou que els sobirans dels dos estats recuperaven el privilegi de casar-se amb princeses de Mewar, privilegi que havien perdut per haver donat princeses en matrimoni als emperador musulmans. El rana va establir un annex al tractat pel qual el fill d'una princesa d'Udaipur (Mewar) casada amb un prncep de Jodhpur o Jaipur, si tenia fills aquestos serien preferents en la successi a cap altra. Aix va portar seriosos conflictes amb aquestos estats i va facilitar ms tard la conquesta de Mewar pels marathes que van assolar al pas i el van castigar ms que cap altre invasor abans.

A Amar Singh el va succeir Sangram Singh II (1710-34), i a aquest Jagat Singh II (1734-51). En aquest temps el poder maratha va esdevenir prou gran que l'emperador Muhammad Shah va haver de cedir al peshwa el chauth o un quart dels ingressos de l'imperi, el que va obrir la porta a la mateixa petici per tots els altres territoris vassalls imperials. El 1736 Jagat va signar un tractat amb Bajo Rao el peshwa en qu es va acordar el pagament d'un tribut anual de fins a 6 lakhs. Pocs anys desprs el acord de successi amb Jaipur va tenir efecte: Sawai Jai Singh de Jaipur havia tingut un fill, Madho Singh, amb una filla del rana de Mewar Amar Singh II, mentre que el fill gran, Isri Singh, era d'un altra dona; en aplicaci del tractat Madho havia de ser proclamat successor, per el maharaj de Jaipur, per anullar la disposici, va casar a Isri Singh amb una filla del rawat de Salumbar, el noble ms poders de Mewar, i es va assegurar un fort partit al mateix Mewar; a la mort de Jai Singh el 1743, Isri Singh fou proclamat successor i el rana Jagat Singh va donar suport amb les armes a la reclamaci de Madho Singh; aquest fou derrotat per el rana va cridar llavors en ajut a Malhar Rao Holkar d'Indore i va acordar el pagament de 80 lakhs contra la deposici d'Isri Singh; es creu que aquest es va sucidar amb ver i Madho va pujar al tron; Holkar va rebre el pagament mitjanant la cessi del ric districte de Rampura. En endavant cridar en ajut als marathes per qualsevol cosa va esdevenir habitual.

Els successor de Jagat Singh foren Pratap Singh II (1751-1754), Raj Singh II (1754-1761), Ari Singh II (1761-1773), i Hamir Singh II (1773-1778). En temps d'Ari Singh els nobles van planejar la seva deposici i substituci per un jove de nom Ratna Singh, que suposadament era el fill pstum de Raj Sing II; per assegurar la victria van cridar en ajut a Sindhia, que va derrotar a les forces lleials a Ari Singh en una forta batalla prop d'Ujjain el 1769 i va assetjar Udaipur (ciutat); llavors es va negar a aixecar el setge excepte contra el pagament de al menys 63 lakhs . Arid va pagar en espcie la meitat de la quantitat i va haver d'empenyorar els districtes de Jawad, Jiran, i Nimach en garantia de la resta; no gaire desprs Sindhia va eliminar als oficials del rana en aquestos districtes que foren annexionats a Gwalior. El 1771 el districte de Godwar, que havia estat cedit temporalment a Bijai Singh de Jodhpur per preservar-lo del pretendent, fou annexionat per l'estat que el controlava. Ja en temps d'Hamir Singh, Holkar es va apoderar de Nimbahera i altres territoris. Desprs de 1778 i fins el 1828 els marathes van obtenir del Mewar no menys de 181 lakhs en efectiu i territori per valor (en rendes) de 28 lakhs anyals.

Bim Singh II fou rana del 1778 al 1828. En el seu temps el territori fou assolar pels exrcits de Sindhia, Holkar i pel mercenari afg Amir Khan (que el 1818 va formar el principat de Tonk); tamb va patir els atacs dels pindaris i els nobles locals arrabassaven terres que eren de la corona; a ms va esclatar una guerra entre Jaipur i Jodhpur per la ma de la filla del rana, Krishna Kunwari. Aquesta era la situaci el 1817 quan els britnic van decidir establir la seva protecci sobre les terres de la Rajputana. Bhim Singh va signar el tractat el 1818, i es va establir un tribut de   dels ingressos els cinc primers anys i 3/8 en endavant perptuament 

Com l'estat estava fora desorganitzat fou necessria una activa intervenci britnica; l'agent poltic va agafar directament el control dels afers i aviat la recaptaci es va incrementar a 4 lakhs el 1819 i a 8 lakhs el 1821. A mesura que la intervenci britnica es retirava, l'estat va tornar a tenir deute i la situaci va empitjorar desprs de la seva mort el 30 de mar de 1828, durant el govern del seu fill Jawan Singh (1828-38); el 1838 el va succeir el seu fill adoptiu Sardar Singh (1838-1842), fill de Shivdan Singh thakur de Bagore, quan la deute ja era d'uns 20 lakhs dels que 8 eren a compte del tribut. Va governar per quatre anys (va morir el 14 de juliol de 1842)  i el va seguir el seu germ Sarup Singh, que va protegir a diverses famlies britniques a la rebelli del 1857.

Va morir el 16 de novembre de 1861 i va pujar al tron Shambhu Singh fins el 7 d'octubre de 1874. Com que inicialment era menor d'edat (nascut el 22 de desembre de 1847 i per tant amb 14 anys el 1861) l'administraci fou portada per un consell de regncia sota la supervisi de l'agent poltic; per el consell no va funcionar be, i es van haver de donar ms poders a l'agent, i llavors l'administraci va tornar a rutllar; el 1865 es van traspassar els poder al prncep (de 18 anys) i les comptes presentaven un supervit de 30 lakhs. El maharana va tenir una excellent actuaci durant la fam del 1868-1869 i fou felicitat pel govern britnic. Va ser fet G.C.S.I. el 1871. 

El va succeir el 1874 el seu cos Sajjan Singh que era menor d'edat (nascut el 18 de juliol de 1859) i altre cop l'estat fou administrat per un consell de regncia supervisat per l'agent poltic, durant dos anys; el 1876 se li van transferir els poders; fou creat G.C.S.I. el 1881. En el seu perode es van fer operacions policials locals, i es van suprimir la fabricaci de sal i les taxes pel transit, per sobretot fou el maharana que va introduir el pas a la modernitat: va construir carreteres i altres les va millorar, va reforestar algunes zones especialment prop de la capital, va fer conduccions d'aigua i va reparar els dipsits ja existents; la policia fou modernitzada i va establir departaments encarregats de fixar els lmits dels pobles i terres; el sistema judicial fou reformat i millorat notablement amb una cort civil i una criminal i amb una mena de jurat popular, a ms d'establir una cort d'apellaci; i finalment va establir un comit d'educaci i una oficina de premsa del govern. 

Sajjan va morir el 23 de desembre de 1884 sense fills, i la famlia reial va designar successor a Fateh Singh, fill de Dal Singh thakur de Shivrati, i descendent de Sangran Singh II, elecci que el govern britnic va confirmar; va ser coronat el 1885; el mateix any va abolir les taxes pel transit d'articles dins l'estat, excepte per l'opi. En aquestos anys es va construir el ferrocarril de Chitor a Udaipur (ciutat). El 1897 la salutaci del maharana fou apujada de 19 a 21 canonades. El 1899-1900 es va trobar amb la desastrosa fam que va afectar al Rajasthan. Considerat inflexible en les seves decisions i ignorant del malestar social que algunes de les seves opcions provocaven, fou finalment privat de la major part dels poders el 28 de juliol de 1921, i encara que va conservar el ttol, la direcci de l'estat fou transferida al seu fill i hereu Bhupal Singh de 37 anys. Va morir el 24 de maig de 1930.

Bhupal Sing, desprs de governar 9 anys, va ser proclamat maharana tot seguit. El 28 de mar de 1948 va demanar l'entrada a la Uni del Rajasthan, formada per diversos petits estats i el govern de l'ndia ho va acceptar. El maharana fou rajpramukh (amb el sobir de Kotah com a up-rajpramukh)  i Shri Manikya Lal Verma va formar govern. La Uni ampliada es va inaugurar oficialment en presencia del president  Jawaharlal Nehru el  18 d'abril de 1948.  El 30 de mar de 1949 hi van quedar units els grans estats (Bikaner, Jaisalmer, Jaipur, Jodhpur i Sirohi) i va nixer el Gran Rajasthan (Greater Rajasthan)  en presencia de Sardar Vallabh Bhai Patel, amb el maharana Bhupal Singh com a  maha-rajpramukh (i el sobir de Kotah com up-rajpramukh) i amb Shri Hira Lala Shastri com a primer ministre. Finalment la Uni de Matsya s'hi va incorporar formalment el 15 de maig de 1949. Fou tamb major general honorari de l'exrcit indi des del 15 d'octubre de 1946 i el 1 de juny de 1954 coronel honorari dels granaders de l'ndia. Va morir el 4 de juliol de 1955.

 Lista de ranes o maharanes .

Ratan Singh  ?-1303;
Karan Singh I 1303-?
Rahup Singh;
Tres sobirans;
Bhavan Singh;
Lakshman Singh ;
Un sobir;
Hamir Singh ?-1364;
Ksethra Singh 1364-1382 ;
Lakha Singh 1382-1421 ;
Mokal Singh 1421-1433;
Kumbha Karna Singh 1433-1468;
Udai Singh I 1468-1473;
Rai Mal Singh 1473/1509;
Sangram Singh I 1509-1528;
Ratan Singh 1528-1531;
Vikramaditya Singh 1531-1536;
Banbir Singh 1536-1537;
Udai Singh 1537-1572;
Pratap Singh II 1572-1597;
Amar Singh I 1597-1620;
Karan Singh 1620-1628;
Jagat Singh I 1628-1652;
Raj Singh I 1652-1680;
Jai Singh 1680-1698;
Amar Sing II 1698-1710;
Sangram Singh II 1710-1734;
Jagat Singh II  1734-1751;
Pratap Singh II  1751-1753;
Raj Singh II 1753-1761;
Ari Singh 1761-1773;
Hamir Singh II  1773-1778;
Bhim Singh 1778-1828;
Jawan Singh 1828-1838;
Sardar Singh 1838-1842;
Swarup Singh 1842-1861;
Shambhu Singh 1861-1874;
Sajjan Singh 1874-1884;
Fateh Singh 1884-1930;
Bhupal Singh 1930-1949 (+4 de juliol de 1955);

 Notes .


 Referncies .

Llista de governants i genealogia d'Henry Soszynski, Brisbane (AUS);
Imperial Gazetteer of India, volum 24, Oxford 1908-1931;
Andr Flicher "Drapeaux et Armoiries des Etats Princiers de l'Empire des Indes", Dreux 1984;
John Mc Meekin, Arms & Flags of the Indian Princely States, 1990;
The court Fee and Revenue Stamps of the Princely States of India, Adolph Koeppel & Raymon D. Manners, Nova York 1983;

 Vegeu tamb .
Udaipur (ciutat), capital de Mewar;
Principat de l'ndia Central, vassall de Surguja, vegeu Udaipur (Surguja). La capital era Dharmjaygarh;
Udaipur Village, divisi de l'antic principat de Tripura;
Udaipur (vila), capital de la divisi d'Udaipur Village a Tripura;
Udaipur (Shakhawati), ciutat principal del Shakhawati.
Bhagwanpura;

 Galeria de banderes histriques .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314556" title="Kalamatianos" nonfiltered="2890" processed="2879" dbindex="123077">
La dansa    kalamatianos    s una de les danses tradicionals ms conegudes de Grcia. s pan-hellnica i es balla en la majoria d esdeveniments socials. El nom sembla indicar un origen a la ciutat de Kalamata, al sud del Pelopons. Utilitza sempre un patr rtmic de set temps organitzats de forma 3+2+2. s doncs, un cas concret de ritme aksak i t elements en com amb moltes altres manifestacions musicals i de dansa de la Pennsula Balcnica.

Histria.
Les seves arrels ja es troben a l antiguitat. Homer a la Ilada ja descriu unes danses interpretades en cercle obert. A l antiga Esparta hi havia una dansa anomenada ormos que era una dansa en l estil del syrto que descriu amb detall Xenofont en la qual una dona condueix un home a la dansa utilitzant un mocador. Loukianos estableix que aquest  ormos  era ballat per homes i dones joves en cercle obert. Els homes l haurien ballat de manera ms enrgica i les dones de forma ms suau. Al segle XIX aquesta dansa s anomenava  Syrtos O peloponisios  i no hauria estat fins ms tard que hauria adquirit el nom actual, en sintonia amb el costum de Grcia d anomenar les danses en relaci als seus llocs d origen. Les canons a ritme de Kalamatianos sn molt esteses i populars. Algunes de les ms conegudes sn Samiotissa, Mandili Kalamatiano, Milo Mou Kokkino, To Papaki, Mou Pariggile To Aithoni, Diamandi Dachtilidi, Ola Ta Poulakia, etc.

Text .

Milo Mou Kokkino una can tradicional en ritme de kalamatianos provinent de Macednia occidental.

                ,               (x2)
                             

                               (x2)
                                

                                 (x2)
                   ,                    

                     ,                  (x2)
                                 

Transcripci.

Milo mu kokkino, roido vameno,
yiati me maranes, to pikrameno.

Paeno kerhome, ma den se vrisko
vrisko tin porta su mandalomeni.

Ta parathiroudia su fengovolune
rotao tin porta su, pu pai i kira su

Kiram den ine edo, paise stin vrisi
Paise na vri nero ke na yemisi.

Referncies.


Fonts.

George H. Lykesas .                    Dances. Thessaloniki: University Studio Press, 2nd Edition, 1993.

Enllaos externs .
Petros Gaitanos - Milo Mou Kokkino;
Learn to Dance the Kalamatiano;
Kalamatianos - Dance Steps;
Dance Steps (Kalamatianos);
Speak Greek - Kalamatianos;
YouTube - Kalamatianos;
Kalamatianos (YouTube);
Samiotissa by Nana Mouskouri;
O Haralambis by Stelios Kazantzidis;
Greek Rhythms and Dances - Kalamatianos;
MySpaceTV Videos: Folklore Dances (Makedonitika)(Po Po Maria ,Milo Mou Kokkino);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314558" title="Centre Parroquial Roser" nonfiltered="2891" processed="2880" dbindex="123078">

El Centre Parroquial Roser s un club de bsquet de Barcelona, situat al barri de Fort Pius.

 Histria .
Es fund el 1933. Els fundadors Sanz, Carles. 75 anys de bsquet al Roser. 2008. Ajuntament de Barcelona van ser Pedregosa, Rosales, Folch, Su, Josep M i Manel Pags.

De les files del Roser han sortit alguns jugadors destacats, com J. Del Bao, jugador del F.C. Barcelona i de l' Aismalbar de Montcada en les primeres lligues estatals de finals dels 50, aix com en Lorenzo Cantos i Ramon Cemelic que van jugar al RCD Espanyol, i ara l'Andreu Matali tamb en diferents equips LEB.

Patrocinadors.
L'actual patrocinador s Mazda Viacar. Tamb hi collaboren Ford Almeda Motors i Benito Esports.

 Referncies .


 Enllaos externs.
 Blog del CP ROSER;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314560" title="Bec de serra mitj" nonfiltered="2892" processed="2881" dbindex="123079">



El bec de serra mitj (Mergus serrator) s un nec mar de rgim alimentari piscvor.

Morfologia.

 Fa 58-60 cm de longitud total i 67-82 cm d'envergadura alar.
 El mascle t el cap de color verd amb una trossa caracterstica, el coll amb franja blanca, el pit terrs i els flancs grisos.
 Bec, ulls i potes vermells.;
 T el bec molt allargat i provet de petits denticles que faciliten la captura dels peixos evitant que rellisquin i s'escapin.
 En vol s'observen les ales fosques a la part distal i amb blanc abundant travessat per dues lnies negres a la part proximal.
 La femella t el cap amb trossa i coll terrosos, flancs grisos, i una ampla zona grisa a les ales en vol.

Subespcies.

 Mergus serrator schioleri;
 Mergus serrator serrator;

Reproducci.

Nia en matolls i roques, prop de llacs i rius o a la tundra.

Alimentaci.

s capa de cabussar-se i nedar sota l'aigua per enxampar peixets, insectes aqutics, crustacis i granotes. 

Hbitat.

Es troba en badies i llacunes salabroses i en salines.

Distribuci geogrfica.

Viu a Nord-Amrica, Grenlndia i Eursia. Hiverna regularment al Delta de l'Ebre, a Mallorca, i s molt rar a la resta dels Pasos Catalans, on es pot considerar accidental. 

Costums.

Als Pasos Catalans s un ocell hivernant (de novembre a abril) que tamb pot observar-se en pas. La poblaci total d'hivernants hi deu voltar a l'entorn de noms uns 100 individus.

Referncies.



Enllaos externs.

 El bec de serra mitj a l'Enciclopdia Catalana. ;
 El bec de serra mitj a l'Avibase. ;
 Estudi de la poblaci d'aquest nec al Principat de Catalunya. ;
 El bec de serra mitj a la IUCN. ;
 El bec de serra mitj a l'Animal Diversity Web. ;
 Informaci sobre la poblaci d'aquest nec a Portugal. ;
 Fotografies i enregistraments sonors d'aquest ocell. ;
 El bec de serra mitj a l'Encyclopedia of Life. ;
 Descripci i hbitat d'aquesta espcie. ;
 Vdeos d'aquest nec en el seu hbitat natural. ;
 Taxonomia d'aquest ocell. ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314566" title="Agncia de Mewar" nonfiltered="2893" processed="2882" dbindex="123082">
L'agncia de Mewar fou una entitat administrativa britnica a l'ndia formada el 1819. Fins el 1906 va incloure els principats de Mewar, Partabgarh, Dungarpur, Banswara i Kushalgarh. L'agent britanic tenia residncia a Udaipur (ciutat).

El 1906 els estats menors, Partabgarh, Dungarpur, Banswara i Kushalgarh, foren separats de l'agncia i van formar una agncia prpia coneguda com Agncia dels Estats de Rajputana Occidental. Des de 1906 fins al 1947 l'estat de Mewar (o Udaipur) va constituir una agncia d'estat nic. L'agncia de Mewar era en aquell temps la principal de la Rajputana, tot i que hi havia altres estats ms grans.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314567" title="Amet" nonfiltered="2894" processed="2883" dbindex="123083">

Amet o Ametha fou una thikana (o jagir) dins l'estat de Mewar. La formaven 46 pobles. La capital era Amet (3297 habitants el 1901)  situada a la riba dreta del riu Chandrabhaga, a uns 80 km al nord-est d'Udaipur (ciutat).

El seu senyor portava el ttol de rawat i s un dels principals nobles de Mewar, de la famlia Chondawat del clan sisdia dels rajputs. L'ancestre fou Patta Singh, mort el 1567 en lluita contra l'emperador Akbar a la porta Ram Pol de la fortalesa de Chitor. 

 Llista de rawats .

Siha Singh;
Jagga Singh, fundador del sub clan Jaggawat, vers 1515 ;
Patta Singh (+1567) ;
Karan Singh  ;
Man Singh I;
Madho Singh;
Goverdhan Singh ;
Dule Singh;
Prithwi Singh ;
Man Singh II ;
Fateh Singh ;
Pratap Singh ;
Salam Singh vers 1760 ;
Prithwi Singh II ?-186o o 1861;
Chattra Singh 1860 o 1861-1874 (ocupat per Amar Singh 1861-1862, desprs rawat de Meja);
Shivnath Singh 1874-?
Govind Singh ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314568" title="Karoi (Mewar)" nonfiltered="2895" processed="2884" dbindex="123084">
Karoi fou una thikana de l'estat de Mewar. 

La famlia governat era noble, pero de tercera classe i descendia del maharana Sangram Singh II (1716-1754). La dinastia de Karoi era una de les cinc cases (haveli, en el sentit de nissaga) originades en Sagram Singh II. Pertanyien al clan siddia dels rajputs.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314569" title="Magra (Mewar)" nonfiltered="2896" processed="2885" dbindex="123085">
Magra fou una zila o districte de l'antic principat de Mewar. Estava formada per 328 pobles.

El lloc ms interessant del districte est a uns 64 km al sud d'Udaipur (ciutat) i a uns 16 km al nord-est de Kherwara (seu antigament d'una guarnici britnica) i consisteix en un poble emmurallat anomenat Rakhabh Debasthan, amb un fams temple dels jains consagrat a Adinath o Rakhabhnath, visiat anualment per milers de pelegrins.

La vila de  Magra est situada en un terreny rocs de la muntanya i mancat d'aigua, que darrerament ha estat aportada per una ONG anomenada FSD intern Elizabeth Thys & Foundation for Ecological Security (FES).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314572" title="Asin" nonfiltered="2897" processed="2886" dbindex="123086">

Asin fou una thikana o jagir de l'antic principat de Mewar, formada per 75 pobles. 

La capital era Asin situada a la riba esquerra del riu Khari, afluent del Banas, a uns 15 km al nord-est d'Udaipur (ciutat). La poblaci de la ciutat era de 2237 habitants el 1901. Avui dia es troba al districte de Bhilwara, i es capalera d'un dels tehsils del districte i forma tamb un panchayat. Fou fundada per Sawai Bhoj. 

El territori era proper a la frontera de Mewar, i el seu senyor era un dels nobles de primera classe de l'estat, amb el ttol de rawat, de la famlia Chondawat del clan siddia dels rajputs. La dinastia fou fundada pel thakur Ajit Singh, que fou un dels signataris del tractat de 1818 amb els britnics. El 1940 l'estat havia retornat al darbar (govern) de Mewar. El 1948 fou incls dins el districte de Bhilwara. 

 Llista de jagirdars .

Ajit Singh, vers 1818;
Dule Singh ;
Khuman Singh ?-1873;
Arjun Singh 1873-1896;
Ranjit Singh 1896-?
Pratap Singh ;
Sajjan Singh;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314574" title="Badnor" nonfiltered="2898" processed="2887" dbindex="123087">

Bednor (o Badnor o Badnore) fou una thikana o jagir de l'antic principat de Mewar. Estava format per 158 pobles i sutuat a uns 250 km al nord-est d'Udaipur (ciutat) prop de la frontera de l'estat amb el districte britnic de Merwara. La capital era la ciutat de Badnor o Badnore, de 2056 habitants el 1901, al nord-oest de Bhilwara. Modernament pertany al districte de Bhilwara al Rajasthan, amb estaci ferroviria  la vena Beawar.

Al poble de Badnor hi ha el fort del mateix nom, exemple de l'arquitectura militar medieval ndia. Dins del fort, i en alguns casos a les rodalies,  hi ha bon nombre de monuments i temples. Es troba a un turo rocs dels Aravalli i t set nivells sobre el llogaret. La seva porta d'accs es diu Bada Darwaza (Porta Gran), i te dos temples, un a cada costat. Inclou estables i pres a ms del palau. Les habitacions en s sn encara 130. Els balcons (jharokhas) servien de ventilaci. A la rodalia hi ha deu petits llacs que podien abastir a les tropes que vivien al fort. Un dels llacs, el Vinodsagar, t a la vora el palau Jalmahal (Palau de l'Aigua) i sota el Grishma Niwas o Casa de l'Estiu amb un gran jard. Vers el 1899 el thakur Govind Singh va construir la rasa quadrangular, que es una cosa estranya a la regi, amb aigua a tres costats un balc de vuit pilar al quart.

 Histria .

Una inscripci de fa dos mil tres-cents anys es va localitzar a la rodalia, i se suposa que ja era un lloc estratgic en una ruta comercial. Les lletres gravades a la roca, en escriptura bramin (probablement del segle III aC i del perode maurya, potser del rei Asoka); diu que el lloc era anomenat Badnor per un cap local de nom Badna.

Posteriorment Badnor fou fundada, o potser refundada, per Harshavardhan de Kannauj, que va construir el fort.

L'estat pertany a un dels thakurs (nobles) de primera classe de Mewar. Eren del clan rathor dels rajputs i descendien de Duda Singh, fill jove de Rao Jodha; la branca de Mewar de la famlia va emigrar a aquest territori en temps del thakur Jaymal Singh; va rebre el jagir el 1554 i va morir a Chitor el 1568 en la lluita contra l'exrcit imperial d'Akbar; en aquesta ocasi Jaymal va capturar uns trofeus (un escut d'elefant, pell i un tambor) que encara pertanyen a la famlia.

 Llista de thakurs .

Jai Mal I 1554-1568;
Mukand Das 1568-?
Manman Das ;
Sanwal Das;
Jaswant Singh ;
Jogi Das;
Jai Mal II;
Jai Singh ;
Sultan Singh ;
Akhai Singh;
Gaj Singh ;
Jait Singh vers 1760;
Jodh Singh ;
Pratap Singh;
Kesri Singh ?-1889;
Govind Singh 1889-?
Gopal Singh ;
Raghuraj Singh ;
Vijayendra Pal Singh, Membre de l'assemblea del Rajasthan (1977-1980, 1985-1990, 1993-1999,  1999-2004 i elegit el 2004), ministre d'irrigaci (1998-99), vicepresident del Bharatiya Janata Party (1998-99);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314578" title="Bagor" nonfiltered="2899" processed="2888" dbindex="123088">

Bagor fou una pargana (petit districte) de l'antic principat de Mewar. La formaven 27 pobles.

Antigament fou un jagir o thikana pero va pssar al govern de l'estat i va esdevenir un dels distictes menors. La capital era Bagor a la riba esquerra del riu Kothari, afluent del Banas. La capital tenia 2355 habitants el 1901. Avui s un llogaret del districte de Bhilwara.

Al segle XIX Sardul Singh, fill de Sher Singh, no va poder succeir al seu pare per estar empresonat per intentar assassinar al seu oncle. La ssuccessi va passar al seu germ Samrath Singh; el germ d'aquest, Sohan Singh, el va succeir, i es va revoltar el 1875; derrotat, fou enviat exiliat a Benares i l'estat fou confiscat i esdevingu terra khalsa (terres del govern de Mewar). El seu germ Shakti Singh, que vivia encara el 1878, no va poder recuperar les terres.

 Llista de maharajs .

Nat Singh ?-1764, quart fill de Sangram Singh II de Mewar ;
Bhim Singh 1764-?
Shivdan Singh, pare de Sardar Singh i Swarup Singh de Mewar;
Sher Singh,
Samrath Singh ?-1869. ;
Sohan Singh 1869-1875;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314579" title="Banera" nonfiltered="2900" processed="2889" dbindex="123089">

Banera fou una thikana o jagir de l'antic principat de Mewar. La formaven 111 pobles. La capital era Banera a uns 145 km al nord-est d'Udaipur (ciutat), prop de l'estaci de Mandal, una ciutat vallada amb una fortalesa i un palau, amb 4.261 habitants el 1901. Avui s part del districte de Bhilwara.

El territori fou ocupat per Akbar el 1567 pero Aurangzeb la va entregar a Bhim Singh, fill jove de Raj Singh I de Mewar (1681) amb ttol de raja i panj hazari. La fortalesa fou construida el 1726 i unas 30 anys desprs fou capturada pel raja de Shahpura pero ms tard Raj Singh II la va reconquerir i fou retornada al seu legitim propietari. El raja de Banera tenia una alta situaci dins la nobles de Mewar i gaudia de certs privilegis nics.

 Llista de rajas.

Bhim Singh I 1681-?
Surya Mal ?-1701;
Surtan Singh 1701-?
Sardar Singh ?-1759;
Rai Singh 1759-1769;
Hameer Singh, 1769-1805;
Bhim Singh II 1805-1830;
Udai Singh 1830-1836;
Sangram Singh 1836-1855;
Govind Singh, 1855-1905;
Akshay Singh 1905-1909;
Amar Singh 1909-1947 (+1955);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314582" title="Banlas" nonfiltered="2901" processed="2890" dbindex="123090">
Banlas fou una thikana o jagir de l'antic principat de Mewar.

El territori fou governat per un thakur (noble) descendent del maharana Sangram Singh II (1716-1734), del qual es van originar cinc cases (havelis). Aquestos thakurs sn membres del clan sesdia dels rajputs i pertanyen a la noblesa de tercera classe de Mewar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314583" title="Bansi" nonfiltered="2902" processed="2891" dbindex="123091">

Bansi fou una thikana o jagir de l'antic principat de Mewar, formada per 59 pobles i una vila. La poblaci total el 1901 era de 5.736 habitants. Estava governat per un thakur (noble) que portava el ttol de rawat i era de la primera classe de la noblesa de Mewar. La capital era Bansi, amb 1.265 habitants el 1901, situada a uns 75 kms al sud-est d'Udaipur (ciutat).

 Llista de rawats .

Sakta o Shakti, vers 1578, fil d'Udai Singh II de Mewar;
Achal Das I, fundador del sub clan Achalawat ;
Nahar Das;
Jaswant Singh;
Kesri Singh ;
Ganga Das, vers 1680;
Hari Singh I;
Hathi Singh ;
Achal Das II;
Padam Singh ;
Kishore Singh ;
Amar Singh ;
Ajit Singh ;
Nahar Singh ;
Pratap Singh ;
Man Singh;
Takhat Singh 1887-1948 ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314584" title="rea metropolitana de la ciutat de Mxic" nonfiltered="2903" processed="2892" dbindex="123092">
Lrea metropolitana de la ciutat de Mxic  s la conurbaci integrada per la ciutat de Mxic s a dir, el Districte Federal i 41 municipis adjacents dels estats de Mxic i Hidalgo. En un sentit ms ampli, el concepte de l'rea metropolitana de la vall de Mxic es refereix a l'aglomeraci urbana de l'rea metropolitana de la ciutat de Mxic i 18 municipis addicionals que, tot i que no hi estan integrats fsicament, hi estan integrats econmicament. Segons el darrer cens de poblaci de Mxic, l'rea metropolitana de la vall de Mxic, el 2005, tenia una poblaci de 19,2 milions d'habitants, per la qual cosa s l'rea metropolitana ms poblada de l'Amrica del Nord, i una de les ms poblades del mn. 

Des de la dcada de 1940, hi ha hagut diverses propostes per a establir els lmits de l'rea metropolitana de la ciutat de Mxic, i diverses definicions es van utilitzar de manera no oficial en crixer l'aglomeraci urbana. El Govern Federal, representat pel Ministeri de Desenvolupament Social, aix com els governs del Districte Federal i de l'estat de Mxic van acordar les definicions de les rees metropolitanes de la ciutat de Mxic i de la vall de Mxic el 22 de desembre, 2005. 

Vegeu tamb.
 rees metropolitanes de Mxic;

Notes i referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314605" title="Ren de Froulay de Tess" nonfiltered="2904" processed="2893" dbindex="123093">
Ren de Froulay III, Comte de Tess, Vescomte de Beaumont i de Fresnay, marqus de Lavardin i Gran d'Espanya (Le Mans, 1648 - Grosbois, 1725), fou un militar (Mariscal de Frana) i aristcrata francs al servei de Felip V d'Espanya durant la Guerra de Successi Espanyola. Va ser nomenat comandant en cap de l'exrcit hispnic borbnic al front peninsular l'any 1704 desprs de la destituci del Duc de Berwick, i fou destitut l'any 1706 desprs de ser derrotat al Setge de Barcelona de 1706. Tamb va ser diplomtic durant el perode de regncia posterior a la mort de Llus XIV de Frana.

Expedient militar.
Guerra francoholandesa.
El Comte de Tess va servir com ajudant del mariscal de camp Crquy el 1669 i desprs va lluitar a la Guerra francoholandesa.

A la revocaci de l'edicte de Nantes (1685), va participar sota els ordres del duc de Noailles a les campanyes del Rossell com a coronel de dragons i el 1688 va obtenir el grau de mariscal de camp i al 1692 el de coronel general.

Guerra dels Nou Anys.
En el transcurs de la Guerra dels Nou Anys va servir a les ordres del general Bar de Montclar. Quan serv sota les ordres del Comte de Mlac va tenir un paper de primer pla en la devastaci del Palatinat ordenada per Llus XIV de Frana. En els ltims mesos de la guerra va sostenir amb xit el setge del fort de Pignerol en Valteline.

Guerra de Successi Espanyola.
A l'esclat de la Guerra de Successi Espanyola es trobava destinat al front itali, on l'any 1702 desfens eficament Mntua malgrat rebre tres ferides. 

Va obtenir la distinci de mariscal de Frana el 1703 i al 1704 va ser nomenat comandant en cap del l'exrcit hispnic borbnic arran de la destituci del Duc de Berwick. 

La seva primera operaci al front peninsular va ser el Setge de Gibraltar (1705) rellevant el  Marqus de Villadarias. Per les enfermetats de les tropes borbniques i l'avituallament regular de les tropes austriacistes acantonades a Gibraltar grcies ala flota anngloholandes resolgueren al Comte de Tess a concloure que per prendre la fortalesa calia una acci combinada martima i terrestre. Tanmateix, la destrucci de l'esquadra francesa despatxada a tal fi el 21 de mar de 1705 en la Batalla de Cabrita va forar el Comte de Tess a aixecar el setge a finals d'abril de 1705.

La segent campanya del front peninsular fou a la frontera hispano-portuguesa, intentant de rebutjar la invasi austriacista des de Portugal. El comte de Tess aconsegu parcialment el seu objectiu desprs de vncer al Setge de Badajoz i al Setge d'Alcntara.

La seva darrera campanya fou a Catalunya al 1706, quan assistit per l'esquadra del Comte de Tolosa va iniciar el Setge de Barcelona de 1706. Malgrat una potncia de foc inadequada, els francesos van aconseguir obrir tres bretxes a les fortificacions. Per abans que Tess es decids a atacar la Barcelona l'anunci de l'arribada de la flota de socors manada per l'Almirall John Leake va provocar la fugida de l'esquadra francesa i la retirada del comte de Tess.

El setge s'aixec rpidament durant la nit de l'11 al 12 de maig de 1706, abandonant sobre el terreny ferits, canons i caixes de munici. Aquesta retirada va ser severament recriminada pel ministeri i el Comte de Tess va ser destitut. (com a ancdota, es va produir un eclipsi de sol, smbol de Llus XIV de Frana, el dia de la retirada borbnica).

La darrera gran acci militar del Comte de Tess va tenir lloc l'any 1707 quan va aconseguir evitar la caiguda de Tol, base naval mediterrnea de l'esquadra francesa, fent fracassar la invasi del sud de Frana liderada pel Prncep Eugeni de Savoia des d'Itlia. Malgrat tot, els francesos havien barat el propi port enfonsant el seus vaixells, ra per la qual malgrat el fracs de l'operaci austriacista, la actuaci de l'esquadra francesa al mediterrani es va veure limitada durant un llarg perode. 

Al 1712, el Comte de Tess fou nomenat general de les galeres, crrec del qual va dimitir el 1716 per entrar al consell de la Marina.

Expedient diplomtic.
Entre 1693 i 1696 va tenir amb Vctor Amadeu II de Savoia converses secretes que van culminar amb el Tractat de Tor (29 d'agost de 1696) i el matrimoni del Duc de Borgonya amb Maria Adelaida de Savoia.

Al 1708 va ser nomenat ambaixador a Roma i al 1723 a Espanya, quan va persuadir a Felip V d'Espanya a retornar al tron desprs de la mort del seu fill Llus I d'Espanya, en favor de qui havia abdicat un any abans.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314612" title="Oliva de Plasencia" nonfiltered="2905" processed="2894" dbindex="123094">


Oliva de Plasencia s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314614" title="Perales del Puerto" nonfiltered="2906" processed="2895" dbindex="123095">


Perales del Puerto s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

Demografia.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314616" title="Peraleda de la Mata" nonfiltered="2907" processed="2896" dbindex="123096">


Peraleda de la Mata s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314618" title="La Pesga" nonfiltered="2908" processed="2897" dbindex="123097">


La Pesga s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314620" title="Pinofranqueado" nonfiltered="2909" processed="2898" dbindex="123098">


Pinofranqueado s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

 Demografia .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314622" title="Serradilla" nonfiltered="2910" processed="2899" dbindex="123099">


Serradilla s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314624" title="San Martn de Trevejo" nonfiltered="2911" processed="2900" dbindex="123100">


San Martn de Trevejo (Sa Martn de Trebellu en la Fala de Xlima) s un municipi de la Vall de Xlima a la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314625" title="Talavn" nonfiltered="2912" processed="2901" dbindex="123101">


Talavn s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314627" title="Villanueva de la Vera" nonfiltered="2913" processed="2902" dbindex="123102">


Villanueva de la Vera s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. Limita a l'oest amb Valverde de la Vera (3 km) i a l'est amb Madrigal de la Vera (10 km).

Enllaos externs.
Pgina amb Informaci Rellevant;
Pgina sobre El Peropalo;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314629" title="Tejeda de Titar" nonfiltered="2914" processed="2903" dbindex="123103">


Tejeda de Titar s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. T una pedania: Valdeigos. Limita amb els municipis d'Arroyomolinos de la Vera, Gargera de la Vera, Malpartida de Plasencia, Toril, Majadas de Titar i Pasarn de la Vera.

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314631" title="Santibez el Bajo" nonfiltered="2915" processed="2904" dbindex="123104">


Santibez el Bajo s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314634" title="Valverde del Fresno" nonfiltered="2916" processed="2905" dbindex="123105">


Valverde del Fresno (Valverde do Fresno), s un municipi de la Vall de Xlima a la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. Limita a l'Oest amb Penamacor (Portugal), al Nord amb Navasfras (provncia de Salamanca) i a l'Est i Sud amb Eljas, San Martn de Trevejo, Villamiel i Cilleros.
Llengua prpia. 
A Valverde del Fresno i en general a la Vall de Xlima existeix un dialecte que preval des de l'poca de la reconquesta d'Espanya per part dels Reis Catlics. Aquesta llengua anomenada fala de Xlima. A Valverde la singularitat de la "Fala" rep el nom de "chapurrau", a la vena localitat d'Eljas es diu "lagarteiru" i, a San Martn de Trevejo, "manhegu". Existeix gran controvrsia sobre el seu origen, si b, per sobre de qualsevol valoraci lingstica cal destacar el fet sociolgic de l'existncia de nombrosos cognoms, denominacions de llocs, arquitectura i fins i tot gastronomia d'origen evidentment gallec-portugus. 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314637" title="Valencia de Alcntara" nonfiltered="2917" processed="2906" dbindex="123106">


Valencia de Alcntara s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314639" title="Valdefuentes" nonfiltered="2918" processed="2907" dbindex="123107">


Valdefuentes s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

Demografia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314641" title="Tornavacas" nonfiltered="2919" processed="2908" dbindex="123108">


Tornavacas s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314643" title="Torrecillas de la Tiesa" nonfiltered="2920" processed="2909" dbindex="123109">


Torrecillas de la Tiesa s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

 Demografia .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314645" title="Torrejoncillo" nonfiltered="2921" processed="2910" dbindex="123110">


Torrejoncillo s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

 Demografia .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314647" title="Torremocha" nonfiltered="2922" processed="2911" dbindex="123111">


Torremocha s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314649" title="Torreorgaz" nonfiltered="2923" processed="2912" dbindex="123112">


Torreorgaz s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

 Demografia .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314655" title="Gamba roja vulgar" nonfiltered="2924" processed="2913" dbindex="123113">

 
 
 
 
La gamba roja o gamba roja vulgar (Tringa totanus) s un dels limcoles ms freqents a les zons humides dels Pasos Catalans, sobretot en pas.

Morfologia.

 Fa 28 cm de llargria total.
 El color vermell de les seues llargues potes s molt caracterstic.
 Ambds sexes sn iguals, amb el cos clapejat de negre i gris, la cua ratllada de negre i blanc i el carp i unes grans franges alars de color blanc de neu, mentre que les puntes de les ales sn fosques.
 El bec s vermells, amb la punta negra.

Subespcies.

 Tringa totanus britannica;
 Tringa totanus craggi;
 Tringa totanus eurhina;
 Tringa totanus meinertzhageni;
 Tringa totanus robusta;
 Tringa totanus terrignotae;
 Tringa totanus totanus;
 Tringa totanus ussuriensis;

Reproducci.

Construeix els seus nius en colnies mixtes amb altres espcies durant el mes de maig. Vora l'aigua salabrosa, arranja amb herba seca un forat que el mascle o la femella ha fet al fang, amagat per l'herba. A l'abril-juny pon 3-5 ous, que tots dos pares coven al llarg de 23 dies. Els pollets, tamb vigilants i atesos pels pares, volen al cap de 4 setmanes.

Alimentaci.

Mengen insectes, cucs i matria vegetal.

Hbitat.

Es pot observar tant a les zones d'aigua dola com a les salines i salabroses, on s'alimenta de petits invertebrats.

Distribuci geogrfica.

Viu a Europa i en una bona part d'sia. Als Pasos Catalans, nidifica al Rossell, al Delta de l'Ebre, a l'Albufera de Valncia, al Baix Vinalop (Santa Pola) i a Mallorca (tant a l'albufera d'Alcdia com al salobrar de Campos).

Costums.

s molt freqent com a ocell de pas, integrat en grans estols, mentre que durant l'poca de cria se'ls veu per separat. Als Pasos Catalans, a l'hivern i com a nidificant es pot considerar escs.

Referncies.



Enllaos externs.

 La gamba roja a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Estudi de la poblaci d'aquest ocell al Principat de Catalunya. ;
 La gamba roja vulgar a l'Avibase. ;
 La gamba roja a la IUCN. ;
 La gamba roja a l'Animal Diversity Web. ;
 Vdeos i informaci diversa d'aquesta espcie. ;
 Informaci sobre la poblaci d'aquest ocell a Portugal. ;
 Fotografies i enregistraments sonors de gambes roges vulgars. ;
 La gamba roja vulgar a l'Encyclopedia of Life. ;
 Descripci i hbitat d'aquest ocell. ;
 Vdeos d'aquest ocell en el seu hbitat natural. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie. ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314669" title="Collegi Oficial d'Enginyers de Telecomunicaci de la Comunitat Valenciana" nonfiltered="2925" processed="2914" dbindex="123116">
El Collegi Oficial d'Enginyers de Telecomunicaci de la Comunitat Valenciana (amb acrnim COITCV) s el collegi professional que representa els Enginyers de Telecomunicaci  a la demarcaci del Pas Valenci.

Aquesta corporaci fou creada el 14 de novembre de l'any 2000, quan es va aprovar com a Demarcaci Territorial del Collegi Oficial d'Enginyers de Telecomunicaci (COIT), una vegada s'acomplien els requisits establerts pels seus estatuts.

El Deg del COITCV s Sergio Riolobos Angls, qui tamb s president de l'Associaci Valenciana d'Enginyers de Telecomunicaci (AVIT), arran de les eleccions que van tenir lloc el 9 d'abril de 2008 i va substituir d'aquesta manera l'anterior deg-president Adolfo Montalvo Santamara. Aquest collegi professional t la seua seu principal a l'Avinguda Jacinto Benavente, 12 - 1r B, a Valncia i disposa aix mateix d'una altra seu al Carrer German Berncer, 65, al Parc Industrial d'Elx, provncia d'Alacant.

El COITCV ofereix serveis de formaci, assessorament tcnic, gesti de visats, servei de biblioteca, xarxes de contacte... a ms de 1.000 collegiats al Pas Valenci, aix com tamb informaci sobre el sector de les telecomunicacions i el seu mercat laboral.

 Vegeu tamb .
Universitat Politcnica de Valncia;
Universitat Miguel Hernndez d'Elx;
Enginyeria de telecomunicaci;

 Enllaos externs .
Pgina web oficial del COITCV;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314670" title="Coll de l'Ullat" nonfiltered="2926" processed="2915" dbindex="123117">


El Coll de l'Ullat s un coll del municipi de La Roca d'Albera al Vallespir al qual s'hi pot arribar per una carretera des del Ports. La vegetaci s molt frondosa, hi abunden els pins i algunes sequoies. En aquest coll hi ha un xalet refugi i una font profundament decorada pel pastor Manel, originari d'aquestes contrades. Des d'aqu es pot iniciar una excursi d'ascens al Puig Neuls. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314671" title="Picot garser gros" nonfiltered="2927" processed="2916" dbindex="123118">




El picot garser gros (Dendrocopos major) s un ocell de l'ordre dels piciformes i el ms popular dels picots europeus.

Morfologia.

 Fa 23-26 cm de llargria total i 38-44 d'envergadura alar.
 Vesteix de color blanc i negre, amb unes taques vermelles darrere el cap que actuen com uns senyals reflectors quan l'ocell colpeja els arbres.
 Una part del ventre tamb s de color vermell.
 El bec s negre.
 Les potes sn d'un gris verdenc.
 La femella s igual que el mascle llevat de la taca rogenca de la nuca.

Subespcies.

 Dendrocopos major anglicus;
 Dendrocopos major beicki;
 Dendrocopos major brevirostris;
 Dendrocopos major cabanisi;
 Dendrocopos major canariensis;
 Dendrocopos major candidus;
 Dendrocopos major hainanus;
 Dendrocopos major harterti;
 Dendrocopos major hispanus;
 Dendrocopos major italiae;
 Dendrocopos major japonicus;
 Dendrocopos major kamtschaticus;
 Dendrocopos major kitsutsuki;
 Dendrocopos major major;
 Dendrocopos major mandarinus;
 Dendrocopos major numidus;
 Dendrocopos major paphlagoniae;
 Dendrocopos major parroti;
 Dendrocopos major pinetorum;
 Dendrocopos major poelzami;
 Dendrocopos major stresemanni;
 Dendrocopos major tenuirostris;

Reproducci.

Els nius els estableix, principalment, entre els 1800 i els 2000 m d'alada i consisteixen en uns forats (fets per ell o una altra espcie) esfrics i sense material al seu interior. Al maig-juny la femella hi pon 4 o 7 ous de color blanc que ella mateixa covar durant el dia i el mascle durant la nit al llarg de 16 dies. Els pollets, alimentats per ambds pares, deixaran el niu al cap de 19-20 dies. El niu, rarament, ser emprat una altra vegada un cop els pollets l'abandonin. 

Alimentaci.

Menja insectes i llurs larves, i matria vegetal (saba dels arbres, pinyons, etc.). Tamb s conegut que el picot garser gros depreda nius d'altres espcies per menjar-se'n els polls.

Hbitat.

Es troba en tota mena de boscos ben conservats, fins i tot en boscos de ribera, encara que prefereix els de la muntanya mitjana i alta.

Distribuci geogrfica.

Viu a la regi palertica: des de Canries i nord d'frica fins al Jap, evitant les estepes de l'sia Central. Manca a les Balears.



Fa un vol ondulat. s sedentari a la major part de la seua rea de distribuci menys a les regions ms fredes.

Conservaci.

Les seues principals amenaces sn la caa illegal i la destrucci del seu hbitat pels incendis i la tala d'arbres.

Referncies.



Enllaos externs.

 El picot garser gros a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Informaci sobre la poblaci del picot garser gros al Principat de Catalunya. ;
 El picot garser gros a l'Avibase. ;
 Descripci i protecci legal d'aquesta espcie. ;
 El picot garser gros a la IUCN. ;
 El picot garser gros a l'Animal Diversity Web. ;
 Vdeos i informaci diversa d'aquest ocell. ;
 Informaci sobre la poblaci del picot garser gros a Portugal. ;
 Fotografies i enregistraments sonors d'aquest ocell. ;
 El picot garser gros a l'Encyclopedia of Life. ;
 Descripci i hbitat d'aquesta espcie.  i ;
 Vdeos d'aquest ocell en el seu hbitat natural. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie. ;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314676" title="Font de la Tanyareda" nonfiltered="2928" processed="2917" dbindex="123120">


La font de la Tanyareda s una font situada al puig Neuls, al terme municipal de Sureda (Rossell), molt a prop del lmit amb el de la Jonquera (Alt Empord) i del pic de la muntanya pel SE.

S'hi pot arribar a travs d'una pista forestal que surt des del coll de l'Ullat. s una font coneguda perqu est situada al costat de la carena de l'Albera, entre el coll de la Tanyareda i el pic del puig Neuls, i per l'rea de picnic que hi ha al costat. Fou condicionada per Manel Costa a finals del segle XIX. 

Al proper coll de la Tanyareda hi ha un refugi obert i sense vigilncia.

Vegeu tamb.
Manel Costa;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314678" title="Kaley Cuoco" nonfiltered="2929" processed="2918" dbindex="123121">



Kaley Cuoco s una actriu estatunidenca nascuda el 30 de novembre de 1985 a Camarillo, Califrnia. s coneguda pel seu paper de Bridged Hennessy a la srie de televisi "8 Simple Rules... for Dating My Teenage Daughter".





 Biografia .

s filla de Gary Carmine Cuoco (agent immobiliari) i de Layne Ann Wingate (mestressa de casa), i t una germana ms petita anomenada Briana. Va aconseguir el ttol de batxillerat als setze anys. Actualment viu a San Fernando Valley (Califrnia) amb els seus dos gossos Duke i Petey, pastor alemany i Chihuahua-Dachshund respectivament.


 Carrera .

Va comenar a treballar com a model i actriu d'anuncis comercials als sis anys. El seu primer paper important va ser als set anys (1992) en la pellcula "Quicksand: No Escape" juntament amb Donald Sutherland i Tim Matheson. Posteriorment va actuar en la pellcula "Growing Up Brandy" (2000), on va aconseguir cridar l'atenci i li va permetre actuar en altres sries de televisi. El 2004 va aconseguir el seu millor paper a "8 Simple Rules... for Dating My Teenage Daughter" com a actriu secundria. 

Recentment va participar en la vuitena i ltima temporada de la srie "Charmed" interpretant a Billie Jenkins, una jove aprenent de bruixa.

La seva veu va ser utilitzada pel personatge de Brandy en la srie animada "Brandy and Mr. Whiskers" el 2004 i a la srie "Bratz Rock Angelz" el 2006. Tamb va aparixer en un captol de MTV "Punk'd" condut per l'actor Ashton Kutcher i va tenir un petit paper en la srie de televisi Prison Break.

L'any 2005 va quedar 78ena en el ranking "FHM 100 Sexiest Women 2005" de la revista FHM dels Estats Units.

Actualment est treballant en la srie de televisi "The Big Bang Theory" interpretant a Penny, una noia guapa vena d'un grup d'amics superdotats molt geeks.

 Filmografia .

 Pellcules .

 Quicksand: No Escape (1992);
 Growing Up Brady (2000);
 The Hollow (2004);

 Sries de televisi .

 Ladies Man" (2000);
 8 Simple Rules... for Dating My Teenage Daughter (2002);
 Brandy & Mr. Whiskers (2004);
 Charmed (2005);
 The Big Bang Theory (2007);


 Enllaos externs .
 Lloc oficial;
  ;
  ;
 Kaley Cuoco Central ;
 Kaley Cuoco Source ;
 AskMen.com Actress of the Week ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314680" title="Ucranesos" nonfiltered="2930" processed="2919" dbindex="123122">
Els ucranesos (en ucrans:         , Ukrayintsi) sn un grup tnic eslau oriental de Ucrana.

Els ucranesos sn descendents de diversos pobles que van habitar la vasta zona que s'estenia des del nord del Mar Negre fins a les fronteres de Rssia, Polnia, Moldvia, Bielorssia i Eslovquia. Aquest poble incloa nombroses tribus nmadas com ara escitios de parla persa, escitios i sarmatios; gots de parla germnica i varangios, aix com tamb jzaros turcoparlantes, pechenegos i cumanos. Tanmateix, els orgens ucranesos sn aclaparadorament eslaus, mentre que els nmades no eslaus que majoritriament vivien a les estepes del sud d'Ucrana, tenien poca influncia en els ancessors dels ucranesos moderns. 

El ucrans s una llengua eslava oriental i el poble ucrans pertany a la mateixa subdivisi d'eslaus com als russos i els bielorussos. 

Els primers ucranesos van habitar les actuals terres d'Ucrana des de temps remots pel segle V a. C., van establir domini aqu i van fundar la ciutat de Kev   ms tard capital d'un poders estat conegut com Rus de Kev. Kniaz Volodymyr del Rus de Kev va adoptar el cristianisme en 988.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314684" title="Vicent Miquel Carceller" nonfiltered="2931" processed="2920" dbindex="123123">
Vicent Miquel Carceller (Valncia, 18?? - Paterna,1940) periodista i escriptor, fams per ser el director de la revista La Traca.

Valencianista i Anticlerical va dirigir, portar endavant i collaborar a les pgines de la revista La Traca. Va morir torturat i afusellat en Juliol de 1940, al igual que Carlos Gmez Carreras "Bluff", collaborador tamb de la revista. Ambds fren torturats per les forces franquistes per tal de descobrir la identitat d' un tercer collaborador de la publicaci, que signava com Marqus de Sade o Trams i que no era altre que Enrique Pertegs, director artstic de El Cuento del dumenge i collaborador de Pensat i Fet. La seua identitat mai va ser revellada als franquistes, malgrat que a Carceller, al transcurs de les tortures, fins i tot se l'obligara a menjar-se una cpia de la seua revista.

El comproms cultural de Carceller tamb el port a fer campanya recolzant l' estatut d'autonomia tant del Pas Valenci com de Catalunya o a fundar el "Nostre Teatre" (desprs, Teatro Serrano) del Carrer Pi i Margall de Valncia en 1934.

Anecdotari.

Carceller tenia a la Canyada un terreny amb una barraca, i dos reproduccions fetes de material faller de les Torres dels Serrans i del Micalet de la Seu. Foren enderrocades al acabar la Guerra Civil Espanyola.

Obres.
 La brbara lujuria de la clereca;
 Jesucristo, sangriento pelele;
 Memorias de una monja;
 La ridcula Virgen Mara;
 Serm de Quaresma;
 Las mentiras de la Biblia;
 Los misterios del Vaticano;
 El fulano de la Conxa;
 Paca la planchadora;
 Quico y Neleta;

Enllaos externs.

 Notcia al diari Levante ;
 Vicent Miquel Carceller y "La Traca" ;
 La crisi de la restauraci (1898-1931) Amb informaci de les seues obres.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314686" title="Luka Modri?" nonfiltered="2932" processed="2921" dbindex="123124">

Luka Modri   (Zadar, 9 de setembre, 1985) s un futbolista croat que juga de centrecampista al Dinamo Zagreb.
Trajectria.
Modri  sign pel Dinamo Zagreb a l'edat de 16 anys el 2002. Fou cedit el 2003 al Zrinjski Mostar bosni, on fou escollit Jugador de l'any de la lliga bsnia. L'any segent fou cedit el Inter Zaprei  on fou escollit la millor promesa del futbol croat de l'any. L'any 2005 retorn al Dinamo. El 26 d'abril de 2008 arrib a un acord per jugar amb el Tottenham Hotspur angls.   Els 16.5 millions pagats sn la xifra ms alta mai pagada per un futbolista de la lliga croata.

Ha estat internacional amb les diverses categories inferiors de la selecci (U-17, U-19 i U-21), fins arribar a la selecci snior  l'1 de mar de 2006.  Disput la Copa del Mn d'Alemanya 2006 i l'Eurocopa 2008 (on marc un gol de penal).

 Palmars . 
 Individual .
Jugador de l'any a la lliga bsnia: 2003;
Promesa croata de l'any: 2004;
Jugador de l'any de la lliga croata 2007;

 Club .
Dinamo Zagreb
Lliga croata de futbol: 2006, 2007, 2008;
Copa croata de futbol: 2007, 2008;
Supercopa croata de futbol: 2006;

Referncies.


Enllaos externs.
Perfil per seguidors;
Goal.com Perfil a goal.com;
 Estadstiques;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314691" title="Messeturm" nonfiltered="2933" processed="2922" dbindex="123125">

La Messeturm ou MesseTurm (en catal: Torre de la Fira) s un gratacel localitzat a la zona central de la ciutat de Frankfurt del Main (Alemanya). Aquest edifici mesura 257 metres d'alada i s la seu del Credite Suisse, Goldman Sachs y Reuters.


Enllaos externs.

Informaci i fotografies de la Messeturm.  i ;

;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314696" title="Sant Sebasti de les Brucardes" nonfiltered="2934" processed="2923" dbindex="123126">

Sant Sebasti de les Brucardes s una capella situada a les Brucardes en el terme municipal de Sant Fruits de Bages i a l'entorn del mas que dona nom a la zona.

Es tracta d'una capella de nau nica i absis semicircular. El portal, localitzat a la faana principal, s un simple arc adovellat semicircular. A mitjan segle XVIII es fu una reforma total. Fa uns anys es va restaurar de nou, i fou novament consagrada al culte l'any 1982.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314697" title="Aeroport de Castell-Costa Azahar" nonfiltered="2935" processed="2924" dbindex="123127">
L'aeroport de Castell-Costa Azahar s un aeroport en fase de construcci, situat a les rodalies de Vilanova d'Alcolea, a la comarca de la Plana Alta del Pas Valenci.

L'emplaament de l'aeroport el situa aprop de Castell i dels diferents nuclis turstics importants de la zona com Benicssim o industrials com Vila-real, Onda o Borriana

El projecte de l'aeroport ha estat identificat des d'un inici com una decisi personal del President de la Diputaci de Castell, Carlos Fabra, en un intent de augmentar la projecci turstica de la provncia de Castell en el marc de projectes com "Mundo Ilusin", "Marina d'Or" o els diferents torneigs de golf.

Des de les plataformes per la  defensa i conservaci dels espais naturals del Pas Valenci s'ha titllat al projecte de despesa innecessria, donada la proximitat dels aeroports de Tarragona i Valncia, a mitja hora en cotxe des de Castell ciutat.
Aix mateix, s'ha denunciat que l'emplaament actual suposaria la destrucci de terrenys de gran valor ecolgic, aconseguint la paralitzaci de les obres en nombroses ocasions grcies a les denncies per delicte mediambiental presentades per GECEN.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314699" title="Barisadri" nonfiltered="2936" processed="2925" dbindex="123128">

Barisadri o Bari Sadri fou una thikana o jagir de l'antic principat de Mewar. La formaven 91 pobles i una vila. Estava a uns 80 km al est-sud-est d'Udaipur (ciutat). La capital era Bari Sadri, amb 4063 habitants el 1901.

El territori era administrat per un thakur o noble, que era considerat el ms antic de Mewar. Ajja Singh va venir de Kathiawar al segle XVI i va lluitar al costat de Sangram Singh I contra Baber a la famosa batalla de Khanua (17 de mar de 1527); Sangra va ser ferit i portat fora del camp de batalla pero Ajja va ocupar el seu lloc al elefant reial i va continuar la batalla. Va morir en la lluita i com a recompensa pel seu valor el seu fill Siha Singh va rebvre les terres de Sadri amb ttol de raja, i un lloc proper al rana en el protocol a ms de tenir el dret de portar l'estendard del rana de Mewar i de golpejar els tambors fins a les portes del palau, privilegi que va continuar en els seus successors fins el 1947/48. Siha va morir al primer setge de Chitor per Bahadur Shah el 1534, el seu fill Asaji al segon setge de Chitor el 1535, el net Sultan Singh al tercer setge de Chitor el 24 de febrer de 1568 contra Akbar, i el besnt a la batalla d'Haldighati el 21 de juny de 1576. El fil d'aquest va morir en batalla a Ranakpur el 1609 i el seu fill a la batalla d'Hurda el 1622.

 Llista de rajas .

Ajja Singh 1499-1527;
Siha Singh 1527-1534,
Asaji 1534-1535;
Sultan Singh I 1535-1568;
Bida (Man Singh) 1568-1576;
Deda Singh 1576-1609;
Hari Das 1609-1622;
Rai Singh I 1622-?
Sultan Singh  II;
Chandra Sen ;
Kirti Singh I ;
Rai Singh II ;
Sultan Singh III;
Chandan Singh ;
Kirti Singh II;
Shiv Singh ?-1883 ;
Rai Singh III 1883-1897;
Dule Singh 1897-?
Kalyan Singh ?-1948;

Vegeu tamb.
Parshu Ram Mahadev;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314702" title="Sant Valent de les Brudardes" nonfiltered="2937" processed="2926" dbindex="123129">

Sant Valent de les Brudardes s una ermita romnica en runes situada al punt ms alt del terme municipal de Sant Fruits de Bages conegut amb els noms de Puig de Sant Valent i tamb Montpeit, que t una alada de 363 metres. 

L'ermita de Sant Valent, documentada a partir de l'any 1110, consta d'una nau amb volta esfondrada, absis llis amb finestra. Porta adovellada i campanar d'espadanya amb dos ulls, refet.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314704" title="Bedla" nonfiltered="2938" processed="2927" dbindex="123130">

Bedla fou una thikana o jagir de l'antic principat de Mewar. Estava situada en part al nord de Chitor i la formaven 115 pobles. Dins el seu territori hi havia el poble de Nagari, un dels ms antics de l'ndia. La capital era Bedla a la riba esquerra del riu Ahar a uns 7 km al nord d'Udaipur (ciutat), que el 1901 tenia 1222 habitants.

Els governants, amb ttol de rao, eren del clan chahuan dels rajputs. El thakur era el segon noble de Mewar. Reclamaven descendncia de Prithwi Raj, el darrer rei hind de Delhi. El 1857, durant la rebelli dels sipais, el maharana Sarup Singh de Mewar va fer portar als europeus de Nimach cap a la ciutat d'Udaipur per la seva seguretat i va encarregar l'expedici a Bakht Singh.

 Llista de raos .

Chandra Bhan ?-1527.
Sangram Singh 1527-?
Pratap Singh  I;
Ballu Singh;
Ram Chandra I ;
Sabal Singh ;
Sultan Singh ;
Bakht Singh I;
Ram Chandra II;
Pratap Singh II;
Kesri Singh ;
Bakht Singh II vers 1857;
Takhat Singh ?-1892 (des de 1887 rao bahadur);
Karan Singh 1892-1900;
Nahar Singh 1900-?
Manohar Singh;
Raghunath Singh ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314705" title="node" nonfiltered="2939" processed="2928" dbindex="123131">
L'elctrode d'una cella electroqumica s el lloc on es produeix la reacci d'oxidaci:

En una cella electroltica s el terminal positiu.
En una pila s el terminal negatiu, ja que per definici l'node s el pol on t lloc la reacci d'oxidaci.

Aix, s'anomena node a l'elctrode positiu d'una cella electroltica cap on es dirigeixen els ions negatius dins l'electrlit, i per aix s'anomenen anions.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314709" title="Begun" nonfiltered="2940" processed="2929" dbindex="123132">

Begun (o Bengu) fou una thikana o jagir de l'antic principat de Mewar. La formaven 165 pobles amb capital a Begun, que el 1901 tenia 3625 habitants, amb un fort i un palau, situada al nord-nord-est d'Udaipur (ciutat). Al poble de Menal, abans Mahanal, hi ha un antic monestir dedicat a Xiva, construit el 1168 per Suhav Devi, esposa de Prithwi Raj de Delhi.

La famlia governant pertanyia a la famlia Chondawat del clan sisdia dels rajputs i portaven el ttol de rawal. L'any 1861 va morir el rawal Maha Singh i el va succeir al poder Sawai Megh Singh.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314710" title="Josep Maria Coll i Alemany" nonfiltered="2941" processed="2930" dbindex="123133">

Josep Maria Coll i Alemany (Barcelona, 1934) s doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona (1988), llicenciat en Teologia per la Universitat d Innsbruck (1966) i diplomat en Psicologia per la Universitat Complutense de Madrid (1964). Pertany a la Companyia de Jess des del 1953 i va ser ordenat sacerdot el 1965. s catedrtic de Filosofia de la Universitat Ramon Llull, on ha impartit les assignatures de Metafsica, L antropologia dels personalistes, i Estatut i mtodes de la filosofia, aix com nombrosos cursos de doctorat, que ltimament se centren en els seus autors preferits: Gustav Siewerth, Ferdinand Ulrich i Hans Urs von Balthasar. Tamb s professor de la Facultat de Teologia de Catalunya (Institut de Teologia Fonamental, a Sant Cugat del Valls). Va presidir el primer equip rector de la Universitat Ramon Llull (1991 a 1994) i ha estat deg de la seva Facultat de Filosofia (1989 a 1998). 

El Dr. Josep M. Coll va ser president de l Institut d'Estudis Humanstics Miquel Coll i Alentorn, entre els anys 1996 i 2007, i actualment presideix el Consell Assessor d aquesta entitat, que porta el nom del seu pare. Tamb s membre de la Societat Catalana de Filosofia (Institut d Estudis Catalans), de l'Istituto Internazionale Jacques Maritain de Roma i del Consell Assessor de la Fundaci Joan Maragall, Cristianisme i Cultura.


 Publicacions principals .
  Criteris d interpretaci del magisteri eclesistic , dins Analecta Sacra Tarraconensia (1969).
 Relacin y distincin entre filosofa y teologa  dins Estudios Eclesisticos (1971).
 Personalismo, pensar dialgico y fe teologal , dins Pensamiento (1973).
 La creaci, mite i realitat , dins: Evangelista Vilanova i altres, La salvaci cristiana, mite i realitat, Barcelona 1981.
Synthesis fidei. La teologia i la filosofia a la recerca de llur unitat, Barcelona 1988.
 La intersubjetividad en Heidegger , dins Taula-Quaderns de Pensament (1990).
Filosofa de la relacin interpersonal. Profundizacin metodolgica del personalismo y lectura crtica de Sartre, en dos toms, Barcelona 1990.
 Condizioni dell apporto di filosofia e teologia al progresso dell Europa , dins: Giovanni Ferretti (ed.), Filosofia e teologia nel futuro dell Europa, Gnova 1992.
Miquel Coll i Alentorn i la formaci humana. Acte inaugural de l INEHCA, Barcelona 1995.
 s personalista la filosofia de la comunicaci existencial de Jaspers? , dins: Josep Rius-Camps i Francesc Torralba (eds.), Pensar en dileg. Miscellnia en homenatge al Professor Eusebi Colomer, Barcelona 1995.
 Fichte i les tiques del discurs , dins Comprendre (1999).
 La ciutat tancada (Johann G. Fichte, Der geschlossene Handelsstaat, 1790) , dins: Josep Olives Puig (coord.), Idees de ciutat i ciutadania, Barcelona 1999.
 Hans Urs von Balthasar (1905-1988) , dins: Pere Llus Font (ed.), 10 pensadors cristians del segle XX, Barcelona 1999; i dins: Pere Llus Font (coord.), Histria del pensament cristi. Quaranta figures, Barcelona 2002.
 Visi sobre la Universitat a Catalunya , dins: Josep Gallifa i Francesc Pedr (eds.), Quin futur t la Universitat? Vint visions sobre la Universitat a Catalunya, Barcelona 2001.
 s possible una teologia cristiana del pluralisme religis? , dins Ars Brevis (2001).
 Mounier i els corrents personalistes , dins: Josep M. Coll i altres, Emmanuel Mounier i el personalisme, Barcelona 2002.
 Cloenda , dins: Conrad Vilanou i Josep Monserrat (eds.), Mestres i Exili. Jornades d estudi i reflexi, Barcelona 2003.
 Introducci , dins: Xavier Bru de Sala i Carme Dropez (coords.), Exili interior, represa i transici, Barcelona 2003.
 Prtic , dins: Josep Monserrat Molas i Pompeu Casanovas (eds.), Pensament i Filosofia a Catalunya. I: 1900-1923, Barcelona 2003.
 Pluralitat de religions i dileg interreligis , dins Dilegs (2004).
 La plenitud de l encontre entre el jo i el tu , dins Sofia (2004). ;
 El dedins del dileg , dins: Sergi Gordo i Rodrguez (ed.), El dedins del dileg. Acte d homenatge a Eusebi Colomer i Pous (1923-1997), Barcelona 2004.
 Miquel Coll i Alentorn y el personalismo , dins: Carlos Daz Hernndez (ed.), I Congreso Internacional de Personalismo Comunitario: democracia, persona y participacin social. (Madrid 24-26 julio 2005). Actas,  Madrid 2005. ;
 Fides et Ratio. Relacin fe-razn , dins: Joan Llid i Herrero (dir.), VII Encuentro Dilogo Fe-Cultura.  Interpelaciones entre ciencia y teologa , Castell 2005. ;
 Karol Wojtyla, entre las filosofas de la persona y el personalismo dialgico , dins: Juan Manuel Burgos (ed.), La filosofa personalista de Karol Wojtyla, Madrid 2007.
 Cloenda , dins: Francesc-Marc lvaro (ed.), Memria histrica, entre la ideologia i la justicia, Barcelona 2007. ;
 Les ambigitats, gaireb inevitables, en parlar de les relacions entre la fe i la ra , dins: Armand Puig (ed.), El dileg fe-ra. El discurs de Benet XVI a Ratisbona, Barcelona 2008.


Enllaos externs.
 Facultat de Filosofia (URL);
 Institut d'Estudis Humanstics Miquel Coll i Alentorn;
 Societat Catalana de Filosofia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314711" title="Castell d'Aberteifi" nonfiltered="2942" processed="2931" dbindex="123134">
El castell d'Aberteifi (ca. 1100) s un edifici situat en la ciutat gallesa d'Aberteifi (Cardigan en angls), en el comtat de Ceredigion.

Vora l'any 1093, una primera fortificaci senzilla va ser erigida a uns dos quilmetres de l'actual emplaament, possiblement coincidint amb la fundaci de la ciutat per Roger de Montgomery, un bar normand.

L'antecessor del castell actual fou obra del senyor de Clare Gilbert Fitz Richard desprs que l'anterior fos destrut; l'heret el seu fill Gilbert al 1136. En la batalla de Crug Mawr del mateix any, Owain Gwynedd venc els governants normands de la ciutat. Prengu la ciutat i la crem, per se'n salv el castell.

El castell fou posteriorment reconquerit pels normands, i s'hi assent Roger de Clare, tercer comte d'Hertford. A l'any 1166 va ser capturat per Rhys ap Gruffydd, que el reerig en pedra cinc anys ms tard. El primer Eisteddfod Nacional de Galles es va fer al castell al 1176. En morir Rhys al 1197, els seus fills Maelgwn i Gruffydd s'enfrontaren per l'herncia; de resultes, Maelgwn lliur Gruffydd als normands i vengu el castell al rei Joan d'Anglaterra. El castell pass, ms endavant, a  William Marshal, primer comte de Pembroke.

Llywelyn el Gran es feu amb la fortificaci en l'any 1215, i en les corts d'Aberdovey del 1216 el ced als fills de Gruffydd de Deheubarth, per en el 1223 William Marshal el Jove el reconquer. Vuit anys ms tard Rhys Gryg i els seus aliats restituen la fortalesa al rei Llywelyn, que el conserv fins a la seva mort, el 1240. Tot seguit torn a mans normandes, i al 1244 en comte Gilbert de Pembroke el reedific, i emmurall la ciutat per a ms protecci. Les restes d'aquesta edificaci es poden veure en l'actualitat dominant el riu Teifi.

La fortificaci pat molt durant la Guerra Civil Anglesa i fins al segle XVIII es va usar com a pres. A comenaments del segle XIX es va construir una residncia dins de les muralles, la Castle Green House, aprofitant la Torre Nord. Pels anys quaranta l'edifici -en mans privades- amenaava runa. El Consell de Ceredigion el compr a l'abril del 2003, i es preveu reconstruir-lo com a part de la regeneraci de la ciutat.

 Enllaos .
 Plana del castell ;
 Fotografies i descripci  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314712" title="El Cuento del Dumenge" nonfiltered="2943" processed="2932" dbindex="123135">
El Cuento del Dumenche era una revista valenciana i en valenci de principis del segle XX publicada per Editorial Valenciana. En 1918 va canviar el seu nom a El Cuento del Dumenge. 
El canvi de nom no va estar absent de polmica, entre Teodor Llorente, favorable a l' aband de la grafia castellanitzant i abraar la senda culta de la llengua, el valenci de guant i els qui preferien l' s de la llengua prpia dels escriptors d'espardenya, com Llus Bernat. 

Revista de poques pgines, al seu interior trobvem cada setmana histries curtes, normalment de gnere teatral. Cada setmana hi havia una (rarament eixien ms de dos) collaboraci d' un autor diferent. A algun nmero de falles deixaven la literatura de banda per centrar-se en l' actualitat de la festa, i a les seues pgines tamb es public a guanyadors de concursos de narrativa de Lo Rat Penat. Entre els seus collaboradors hi va estar Carles Salvador.

Enllaos externs.

El nom del cuento.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314717" title="Bhainsrorgarh" nonfiltered="2944" processed="2933" dbindex="123136">

Bhainsrorgarh fou una thikana o jagir de l'antic principat de Mewar. La formaven 127 pobles i una fortalesa. La capital era Bhainsrorgarh (o Bhainsrorgah).

L'estat pertanyia a un thakur (noble) de primera classe de Mewar, amb ttol de rawat, membre de la famlia Chandawat del clan sisdia dels rajputs, descendents de Lal Singh, fill jove de Kesri Singh de Salumbar, que va obtenir el jagir com a estat separat de Salumbar el 1741, per concessi de Jagat Singh II de Mewar.

La ciutat hauria agafat el seu nom d'un comerciant de nom Bhainsa, i d'un portador de nom Rora i es va construir per protegir les caravanes que viatjaven per una antiga ruta comercial entre Mewar i Haraoti. Bhainsrorgarh fou conquerida per Ala al-Din el 1303 i els seus temples i palaus foren destruits, per ms tard foren reconstruits. Molts dels temples estan datats entre el segle VIII i el X, i tenen magnifics exemples d'escultura hind, entre els quals una figura de Vishnu reposant al sesh sheyya (llit de la serp) considerada la figura d'art escultric hind ms perfecte de tots els temps.

Bhainsrorgarh estava situada a la confluncia entre els rius Bamani i Chambal a uns 190 km a l'est-nord-est d'Udaipur (ciutat).

 Llista de rawats .

Lal Singh 1741-? ;
Man Singh ;
Raghunath Singh  vers 1820;
Amar Singh ;
Bhim Singh ?-1881;
Pratap Singh 1881-1897;
Inder Singh 1897-1946 ;
Himmat Singh 1946-1948 (+1972);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314719" title="Carrer de Colom (desambiguaci)" nonfiltered="2945" processed="2934" dbindex="123137">


 Carrer de Colom a Terrassa;
 Carrer de Colom a Valncia;
 Carrer Colom a Palma;

Hi ha carrers homlegs a Alboraia i Almssera.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314720" title="Bhagwanpura" nonfiltered="2946" processed="2935" dbindex="123138">
Bhagwanpura fou una petita thikana o jagir de l'antic principat de Mewar. Es va formar al segle XVIII per segregaci de Deogarh, per una branca menor, que port el ttol de rawat. La capital era Bhagwanpura.

 Llista de rawats .

Swarup Singh, vers 1743;
Jorawar Singh, vers 1791;
Mokham Singh ;
Shivdan Singh ;
Sujan Singh (besnt) ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314723" title="Santa Maria de Cererols" nonfiltered="2947" processed="2936" dbindex="123139">

Santa Maria de Cererols s una esglsia romnica dins el mas de Cererols, situat en un pla dalt d'un llom, dit del Collet, al sud-est del terme de Sria.

El lloc de Solariolos surt documentat per primera vegada el 993 i es trobava dins del terme del castell de Sria

Cererols t un nucli principal format per l'esglsia dedicada originriament a sant Mart i desprs a santa Maria de la Concepci, documentada ja el 1063 s una petita construcci pre-romnica, d'una sola nau i amb un sol absis al cant de llevant. Entre els segles XVI i XVII pat una srie d'obres de reforma i ampliaci entre les quals s'allarg la nau, s'hi afeg un porxo pel cant de llevant i s'hi constru un campanar nou. Els escultors manresans Josep Generes i Pau i Josep Sunyer foren autors del retaule barroc, destrut el 1936.

El cementiri es trobava a la banda nord de l'esglsia, on hi havia la porta romnica i es va traslladar al costat sud, quan es va fer el porxo. Les darreres persones enterrades van ser dos germans de la famlia Llad, morts durant la Guerra Civil de 1936-1939.

Cal destacar que a l'interior de l'esglsia s'hi han conservat restes de policromia, alguna d'elles d'poca romnica. Actualment, desprs de la restauraci del 1991 hi podem observar una reconstrucci d'aquestes antigues pintures.

Enllaos externs.

Ms fotos de l'indret;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314724" title="Bhindar" nonfiltered="2948" processed="2937" dbindex="123140">

Bhindar fou una thikana o jagir de l'antic principat de Mewar, formada per 100 pobles i una vila. La capital era Bindar a uns 51 km a l'est-sud-est d'Udaipur (ciutat) que tenia 5172 habitants el 1901.

L'estat era governat per un thakur (noble) de primera classe de Mewar, i portava el ttol de maharaj; pertanyia al clan sisdia dels rajputs, subclan sakhtawat, famlia Bhanawal.

 Llista de maharajs .

Bhan 1594-1605;
Puran Mal 1605-1611;
Sabal Singh 1611-1635 (general de l'exrcit imperial);
Mokham Singh I 1635-1681;
Amar Singh 1681-1709;
Jait Singh 1709-1727;
Umaid Singh 1727-1753;
Kushal Singh 1753-1765;
Mokham Singh II 1765-1810;
Zorawar Singh 1810-1827 ;
Hamir Singh 1827-1878;
Madan Singh 1878-1887;
Kesri Singh 1887-1901;
Madho Singh 1901-1919;
Bhopal Singh 1919-1928;
Kesar Singh 1928-1949 (+1952);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314725" title="Bijolian" nonfiltered="2949" processed="2938" dbindex="123141">

Bijolian fou una thikana o jagir de l'antic principat de Mewar, formada per 90 pobles i una vila. La capital era la vila de Bijolia, a l'altipl de Uparmal,  propera a la frontera amb Bundi (avui districte de Bundi) i a uns 180 km al nord-est d'Udaipur (ciutat) i 85 km al sud-est de Bhilwara. Avui dia es part del districte de Bhilwara. El seu antic nom fou Vindhyavali i est rodejada de muralles. 

A aquesta thikana, a la zona de la capital, hi havia tres temples shaivahites del segle X, cinc temples jains dedicats a Parasnath o Paraswnath (situats a entre 1 i 2 km al sud-est) , una cisterna anomenada Mandakini Baori, les restes d'un antic palau del segle XII i dos inscripcions a la roca datades el 1170. La majoria dels temples han desaparegut totalment o noms resten runes; el ms destacat s el temple de Hajaresvara Mahadeva amb una alta linga rodejada de centenars de petites lingues per lo que porta tamb el nom de Hajaresvara o Sahastralinga; altres temples que cal esmentar sn els  de Mahakala, de Baijanath i de Undeshwar Mahadeva. A la vora del Mandakini Kund hi ha tamb una gran cisterna.

L'estat era governat per un thakur (noble) de primera classe de Mewar, amb ttol de rao sawai. La famlia era del clan puar dels rajputs, emparentada amb els governants del principat de Dhar, que es van establir a Mewar en temps d'Umra Singh, al comenament del segle XVII.

 Llista de governants .

Ashoka, vers 1510;
Sajjan Singh ;
Mammar Khan (potser Mammar Singh);
Dungar Singh;
Subhkaran I;
Keshav Das I ;
Indra Bhan ;
Bairi Sal;
Durjan Sal;
Vikram Aditya;
Mandhata Singh, vers 1769 (primer sawai rao, abans noms rao);
Subhkaran II;
Keshav Das II  ?-1856;
Govind Das 1856-1895;
Krishna Das (Kishan Singh) 1895-?
Prithwi Singh ;
Kesri Singh ;

 Nota .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314727" title="Chhoti Sadri" nonfiltered="2950" processed="2939" dbindex="123142">

Chhoti Sadri fou una zila (districte) de l'antic principat de Mewar formada per 209 pobles i 1 vila. La poblaci el 1901 era de 31.662 habitants. La capital era Chhoti Sadri, situada a uns 106 km a l'est-sud-est d'Udaipur (ciutat). La capital era coneguda per un fams temple dedicat a Devi, del segle V, conegut avui dia com Bhavaramata, amb una important inscripci histrica.

La ciutat de Chhoti Sadri (Hindi:            ) s actualment una ciutat i una municipalitat al districte de Pratapgarh al Rajasthan, amb ms de 16.000 habitants (2001).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314736" title="Emotivisme" nonfiltered="2951" processed="2940" dbindex="123143">
L'emotivisme s la teoria tica que defensa que els judicis morals no sn informatius, sin que exerceixen noms la funci d'expressar o suscitar sentiments o emocions. 

La versi moderna de l'emotivisme va ser proposada inicialment per I.A. Richards i C.K. Ogden, en El significat del significat (1923), i la van acceptar autors com Bertrand Russell, A.J. Ayer (Llenguatge, veritat i lgica, 1936) i sobretot CL Stevenson (tica i llenguatge, 1945) i, en general, aquells que s'oposaven a l'intucionisme tic.
Segons Ayer, l'enunciat vas fer malament al mentir t el mateix valor de fet o de coneixement que l'enunciat has mentit, encara que li afegeix un cert to de reprovaci. El contingut dels enunciats tics, llavors, no s un altre que l'expressi dels propis sentiments cap aquest fet, aix com el desig d'incitar als altres a aquests mateixos sentiments. Per aix, els judicis morals, al no ser descriptius, no sn ni vertaders ni falsos i, en conseqncia, l'tica no admet cap tractament racional i, per tant, acaba en una forma d'irracionalisme. Per tal de superar aquest aspecte irracionalista s'han desenvolupat altres teories tiques com el descriptivisme i el prescriptivisme.
 
Des del punt de vista de l'epistemologia sovint es defensa que l'emotivisme tic es fonamenta en la teoria tica de Hume, pel qual la moralitat es determina mitjanant el sentiment. Per, en Hume, aix vol dir que en tot home hi ha una mateixa natura emotiva, igual a la de qualsevol altre home, que li permet sentir la moralitat de la mateixa manera. Aix permet poder parlar d'una moralitat universal; l'emotivisme, en canvi, que es remet a les emocions particulars de cadasc, no. Per altra part, l'emotivisme moral de Hume, en estar basat en la natura emotiva, que t evidentment una base biolgica (evident des de la perspectiva evolucionista, permet estendre la consideraci tica als animals i no solament als humans.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314748" title="Chitor" nonfiltered="2952" processed="2941" dbindex="123144">

Chitor fou una ciutat de l'antic principat de Mewar i la seva primera capital. Tamb era la capital d'una zila (districte) que portava tanmateix el nom de Chitor.

La zila la formaven 440 pobles i la ciutat de Chitor amb uns 66.000 habitants el 1901. La ciutat de Chitor, al mig d'una plana amb un tur on se situa el fort, fou escenari de decisives batalles i contenia joies de l'arquitectura de l'ndia. Est situada a uns 105 km a l'est-sud-est de'Udaipur (ciutat) i tenia 7593 habitants el 1901. Actualment s capital del districte de Chittorgarh.

A la rodalia de la ciutat, en direcci a Udaipur, el Sanwariyaji  Mandir (temple) dedicat a Krishna, que rebia importants donacions dels cultivadors d'opi, i fou renovat modernament. A 5 km hi ha la actual Bassi Wildlife Sanctuary, una reserva d'animals amb 50 km2, a les faldilles occidentals de la serralada dels Vindhya (Vindhyachal Ranges).

El tur de Chitor, de 180 metres d'altura (el cim t un km d'ample i 5 de llarg), contenia el fort de Mewar (tamb 
Fort de l'Aigua per les seves 84 fonts de les que en resten 22) que va ser atacat tres vegades pels khilji de Delhi al segle XIV. Desprs de tres setges (1534, 1535 i 1567) fou al darrer ocupada per Akbar; moltes dones es va immolar abans de entregar-se a l'enemic. La capital fou traslladada a Udaipur (ciutat) i el fort fou abandonat. El fort disposava d'una muralles i diverses portes que portaven al cim. s l'nic lloc de l'ndia on es troben torres independents diferents de las shikares (shikara = torre de coronaci d'un temple). Les portes eren set, Padan Pol, Bhairon Pol, Hanuman Pol, Jorla Pol, Ganesh Pol, Lakhman Pol, i Ram Pol; al interior hi ha residncies, torres, temples i palaus.

Per la ciutat moderna vegeu Chittorgarh (apareix tamb com Chitorgarh, Chitaugarh i altres variacions)

 Arquitectura de Chitor .

El palau ms antic al fort s un palau construt pel rana Khumba Singh al segle XV avui en runes conegut per palau Khumba; s l'edifici ms gran de Chitor; a les celles dels soterranis la rani Padmini i altres dones van fer el jahuar (immolaci)

El palau de Ratan Singh, que inclou una cisterna del segle XVI anomenada Gaumukh, en el qual se suposa que va nixer Udai Singh, el fundador de la ciutat d'Udaipur. El palau Padmini fou erigit al damunt de la cisterna al segle XIX amb uns esplndid jardins a l'entorn; fou l'escenari de l'incident que va portar a la guerra entre Ala al-Din Khilij de Delhi i Ratan Singh de Mewar; la seva estructura s tpicament femenina. El palau Fateh Prakash fou erigit pel maharana Fateh Sing abans de 1930, a la part central del fort, i s actualment un museu amb elements de la reialesa, i escultures dels temples i edificis del fort; inclou un dol de Ganesh, una font i diversos frescos excepcionals.

Hi ha tamb sis temples jains. El temple jain de Sattavish devri s el temple ms gran i el seu nom concret s Bhagawan Adinatha; inclou 52 devkulikas; el seu nom indica que antigament hi van haver 27 temples en el lloc entre els quals el Digamabar i la Kirti stambha o torre de la Fama (stambha = pilar), que s un memorial del segle XIII construt per un comerciant jain; estatues de tirthankaras estan esculpides a la torre; t set altures i 24 metres sobre una plataforma al terra; unes escales al interior permeten arribar a la part alta on es gaudeix d'una magnifica vista. Les primeres stambha van ser construdes per l'emperador Asoka a molts llocs del seus dominis, practica continuada pels jains. 

Un temple destacat s el Sat Bees, de l'estil dels temples del Mont Abu; est construt en rajoles i no en marbre. El temple Meera (Meera Mandir) fou construt per Khumba Singh el 1449 i dedicat a Vishnu, amb magnfics dols que l'adornen. El Kalika Mata Mandir (temple) dedicat a la deessa mare, s del segle VIII per reformat totalment al segle XIV. 

El monument ms important s la Torre de la victria (Vijay stambha) construda entre 1458 i 1468 pel rana Khumba Singh desprs de la seva victria sobre els musulmans i dedicada a Vishnu; t nou plantes i 36 metres d'altura; l'ascens es fa per una escala en espiral, i el seu disseny es nic.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314752" title="Horace Gould" nonfiltered="2953" processed="2942" dbindex="123145">
 Horace Gould nascut Horace Harry Twigg  va ser un pilot de curses automobilstiques angls que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Horace Gould va nixer el 20 de setembre del 1918 a Bristol, Anglaterra i va morir el 4 de novembre del 1968 a Southmead, un suburbi de Bristol, Anglaterra.


 A la F1 .

Va debutar a la cinquena cursa de la temporada 1954 (la cinquena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 17 de juliol del 1954 el GP de Gran Bretanya al Circuit de Silverstone.

Ron Flockhart va participar a disset curses puntuables pel campionat de la F1, disputades en sis temporades diferents, les corresponents als anys entre 1954 i 1960.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314755" title="Nagri" nonfiltered="2954" processed="2943" dbindex="123146">

Nagri o Nagari s una antiga ciutat del Rajasthan, situada a l'antic principat de Mewar, a la thikana de Bedla, al nord de la ciutat de Chitor. Cont restes hinduistes i budistes, dels perodes maurya i gupta. Es troba a 7 km de Bassi, a la carretera entre Bundi i Chitor (Chittorgarh).

En temps de l'Imperi Maurya (segle IV a II aC) fou una de les principals ciutats de l'imperi, a la riba del riu Bairach, i fou coneguda com Madhyamika.  Fou probablement objecte d'atacs pels indogrecs al segle II aC. Va passar als sibis al segle I aC i despres als Kshatrapes Occidentals al segle II. El segle III fou governada pels malava fins que fou conquerida pel rei Huna (o dels huna)

Va florir fins al periode dels gupta (segles III a VI). S'hi estan fent excavacions que han posat a la llum coses interesants del seu passat; la ms interesant una stupa construida en rajoles i decorada amb lamines de terracota de gran merit artstic.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314758" title="Klenk F1" nonfiltered="2955" processed="2944" dbindex="123147">
Klenk-Meteor  va ser un constructor alemany de cotxes que va arribar a construir monoplaces per disputar curses a la Frmula 1. 


 Histria .

Va ser fundada per Ernst Loof que va construir els seus monoplaces basant-se en la base dels competitius Veritas que disputaven la Frmula 2. 
 
Quan Loof va caure seriosament malalt (moriria poc desprs) es va tancar l'escuderia.


 A la F1 .
Els seu pilot habitual era Hans Klenk per degut a les ferides sofertes en un accident disputant una cursa anterior, el debut al campionat del mn de la Frmula 1 va estar a la 1954, debutant en el GP d'Alemanya de la m del pilot Theo Helfrich,retirant-se a la volta 9 per un problema mecnic. 

No va haver-hi presncia de cotxes EMW en cap ms cursa de la F1, no aconseguint cap punt pel campionat.


 Resultats a la Frmula 1 .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314760" title="Suzuki World Rally Team" nonfiltered="2956" processed="2945" dbindex="123148">


El Suzuki World Rally Team s una escuderia que participa al Campionat Mundial de Rallis des del 2008, encara que va comenar a participar al 2007 per preparar el seu cotxe, el Suzuki SX4 WRC, debutant al Tour de Crsega de 2007. Forma Part de Suzuki Sport. Al final de la temporada de 2008 Suzuki va anunciar la seva retirada del campionat, com a conseqncia de la crisi financera, per amb moltes possibilitats de tornar al 2010, amb un nou reglament que abaratir els costos.

 Pilots .
  Toni Gardemeister;
  Per-Gunnar Anderson;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314761" title="Delwara" nonfiltered="2957" processed="2946" dbindex="123149">

Delwara o Dilwara fou una thikana o jagir de l'antic principat de Mewar. La formaven 86 pobles i una vila, amb capital a Delwara a 22 km al nord d'Udaipur (ciutat), cap a la serralada Aravalli, i que tenia 2.411 habitants el 1901.

El territori fou governat per un thakur (noble) de primera classe dels de Mewar, amb ttol de raja rana, que pertanyia al clan jhala dels rajputs, i emparentat amb els raja de Bari Sadri, ja que ambds descendien de Sajja Singh, que havia vingut amb el seu germ Ajja Singh del Kathiawar al comenament del segle XVI, i va morir el 1534 al primer setge de Chitor. El raja Man Singh I va morir el 18 de juny de 1576 a la batalla d'Haldighati.

 Llista de governants .

Sajja Singh I, fins vers 1534;
Jait Singh I 1534-1567;
Man Singh I 1567-1576;
Kalyan Singh I 1576-;
Raghudeo Singh I;
Jait Singh  vers 1600;
Sajja Singh II ;
Man Singh II;
Raghudeo Singh II  ?-vers 1768;
Kalyan Singh II, vers 1768;
Sajja Singh III;
Kalyan Singh III;
Bairi Sal;
Fateh Singh ?-1891, primer raja rana hereditari i rao bahadur el 2 de gener de 1888 (abans noms raja) ;
Zalim Singh 1891-1900;
Man Singh III 1900-?
Jaswant Singh ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314763" title="Angular" nonfiltered="2958" processed="2947" dbindex="123150">


Angular s un programa de Televisi de Manresa.

L'audincia de Televisi de Manresa t una cita els dilluns a les 22.00 h i de dimarts a dijous a les 21.30 h amb l'Angular, programa d'actualitat i entreteniment ems en horari prime time. 

A la temporada 2008/09 el programa s'ha renovat i ha fet un gran canvi cap a positiu, ja que la zona de plat s ms mplia, s'han augmentat les seccions, hi ha ms reportatges, les entrevistes sn ms dinmiques, s'ha canviat l'horari i s'ha canviat la presentadora que ara s Isabel Pal, en comptes d'Alba Subir. 

Normalment es tracten temes de Manresa i la comarca. Hi solen passar diversos representant d'entitats del Bages, aix com alguns poltics i periodistes del grup.

Durant l'estiu del 2007, lAngular es va anar emetent des de diverses poblacions del Bages, i tenia com a convidats els alcaldes i regidors. D'aquesta manera es poden veure llocs bonics i importants del Bages, i es potencien les emissions fora de plat i es tenen uns ambients diferents.

El programa convoca nombrosos concursos, en qu l'audincia ha de participar enviant correus electrnics a la seva adrea o a "Promocions TVM".

A ms d'emetre de dilluns a divendres, Televisi de Manresa ofereix una segona oportunitat de veure l'Angular a l'Angular setmanal els caps de setmana.

 Enllaos externs .
Fitxa Angular de la pgina web de TVM;
Canal oficial de l'Angular a Youtube;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314767" title="Oedemera nobilis" nonfiltered="2959" processed="2948" dbindex="123151">


Oedemera nobilis es un colepter de la famlia Oedemeridae, una de les espcies ms comunes de la famlia als Pasos Catalans i a Europa occidental.

Caracterstiques.
Els mascles d' Oedemera nobilis, com els de la majoria de les espcies del gnere Oedemera, tenen els fmurs posteriors molt inflats, mentre que les femelles els tenen prims, i els litres molt estrets pel darrera (no tant a les femelles) que deixen al descobert les ales membranoses. Sn de color verd brillant, sovint amb tonalitats daurades o de coure; tamb hi ha individus blaus o violacis. Es diferencia d'espcies properes, com ara Oedemera flavipes, a ms de pel color, per la llarga pubescncia blanca que cobreix el cap, el pronot i les tbies posteriors del mascles.

Biologa y ecologa.
Oedemera nobilis s molt abundant a la primavera i l'estiu sobre diverses espcies de flors; els mascles sn molt aparents pels seus fmurs posteriors molt dilatats i el seu color verd brillant. S'alimenta de pollen i nctar d'astercies, cipercies, convolvulcies, crucferes, dipsaccies, escrofularicies, gramnies, papavercies, plantagincies, roscies, rubicies i umbelferes. Les larves es desenvolupen a les tiges de plantes herbcies, com ara Spartium i Cirsium.

Distribuci.
Oedemera nobilis habita a tota Europa meridional, des de la Pennsula Ibrica a Grcia; abunda a la zona mediterrnia i penetra a l'Europa Central fins el sud d'Anglaterra i el centre d'Alemanya; assoleix Dinamarca, on s rara i espordica. Tamb est presente al Magrib. s absent als pasos alpins i a Europa Oriental.

Als Pasos Catalans abunda arreu, excepte a les Illes Balears on no s'ha trobat encara i on s possible que no hi visqui.

Galeria.


 Referncies .


 Enllaos externs .


Fauna Ibrica ;
Llista dels Oedemeridae de la Pennsula Ibrica ;
European fauna of Oedemeridae ;
Fauna Europaea: Oedemeridae ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314768" title="Flushing Meadows?Corona Park" nonfiltered="2960" processed="2949" dbindex="123152">
Flushing Meadows Corona Park, normalment conegut com a Flushing Meadow Park o Flushing Meadows Park, est situat al nord del barri de Queens, Nova York, Estats Units d'Amrica, a la intersecci de la la Long Island Expressway (Interestatal 495) i la Grand Central Parkway. s el segon parc pblic ms gran de la ciutat desprs del Pelham Bay Park al Bronx. Va ser creat el 1939 amb motiu de la Fira Mundial de Nova York i tamb va servir per a la Fira de 1964. El manteniment del parc corre a crrec del Departament de Parcs i Esbarjo de la ciutat de Nova York. El parc es troba situat al costat de l'rea compresa per la Quarta Junta Comunal de Queens de Nova York. 

Dues Fires Mundials.
El parc ocupa 5 km (1.255 acres) i va ser creat a partir d'un antic abocador conegut com la vall de les cendres a l'obra El Gran Gatsby de F. Scott Fitzgerald. En aquell temps el lloc era conegut com a l'Abocador de Cendres Corona (Corona Ash Dumps), va ser netejat pel Comissionat de Parcs Robert Moses, quan es preparava la Fira Mundial de 1939-1940. Es van haver de llenar muntanyes de cendres, Moses, de manera intelligent va collocar gran quantitat d'escombraries a la base de l'autopista Van Wyck Parkway i la Long Island Expressway, que parteix el parc en dues parts, la nord i la sud. 


Alguns dels edificis de la Fira de 1939 es van fer servir com a primera seu de les Nacions Unides des del 1946 fins que el 1951 es va traslladar a la seva seu permanent i actual a Manhattan. L'antic New York State Building es va fer servir per a l'Assemblea General de les Nacions Unides durant aquest perode. Aquest edifici es va modificar per a la fira de 1964 com el pavell de la ciutat de Nova York, que oferia un panorama de la ciutat i un model a escala d'aquesta. 

Acutalment aquest s l'nic edifici que ha sobreviscut de la Fira de 1939 i la seu del Museu d'Arte de Queens, que encara ara cont una versi actualitzada del Panorama. La Unisphere, construda com a smbol per a la Fira de 1964-65, s la principal escultura del parc. Es va situar en el lloc on hi havia la Perisphere durant la Fira anterior. 

De 1965 a l'actualitat.


El torneig de tennis US Open t lloc a Flushing Meadows Park, concretament al USTA Billie Jean King National Tennis Center; la pista principal s Arthur Ashe Stadium i l'estadi secundari s el Louis Armstrong Stadium.  El Shea Stadium, s on juguen els New York Mets, es troba al nord del parc. 

En el llac del parc es poden llogar barques de rem i de pedals, aquest llac desemboca al nord del Flushing River i en la Flushing Bay. El Meadow Lake tamb s el lloc de la carrera anual de Dragon Boat i l'equip de rem de Nova York s'entrena en aquest llac durant l'estiu. La Asociacin Americana de Petites Embarcacions (TASCA, segons les seves sigles). El llac tamb cont una flota de ms d'una dotzena de balandres de 14,5' que sn usades per a l'ensenyament i esbarjo per als membres del club. Hi ha camins especials per a bicicletes que connecten el Meadow Lake amb la Brooklyn-Queens Greenway. Hi ha camins al voltant del Willow Lake, en una rea natural amb pantans a la zona sud del parc, que est tancat. La quantitat d'equipaments d'esbarjo i pistes d'esports mostren la mescla tinica del Queens. 

El parc tamb s la seu del Queens Theater in the Park, el New York Hall of Science, el Queens Museum of Art i la Terrace on the Park, una installaci de banquets i ctering, que havia estat l'helioport de la Fira.

El Pavell de l'estat de Nova York, construt com el sal d'exhibicions de l'estat per a la Fira de 1964-65, s tamb una caracterstica del parc. No obstant aix, no hi va haver un nou s per a l'edifici un cop acabada la fira i l'estructura est abandonada i es degrada. Els altres edificis que no van tenir un s desprs de la Fira van ser derruts, com el Pavell dels Estats Units. Una d'aquestes parceles es va converir en el "Playground for All Children" un dels primers partis d'esbarjo dissenyats per a nens discapacitats. El concurs pel disseny el va guanyar l'arquitecte Hisham N. Ashkouri i la installaci va ser completada el 1981. El 1997 va ser de nou acondicionat. y

El 24 de juny de 2005, el parc va representar al reverend Billy Graham en la ltima gira nord-americana, segons va declarar. 

El 2008 va obrir un centre aqutic de 66,3 milions de dlars, que compta amb una piscina olmpica coberta i una pista de patinatge d'acord amb les regulacions de la NHL. Les installacions sn usades per escoles, lligues i particulars, i sn tamb el complex d'esbarjo ms important de tots els que hi ha en els parcs de la ciutat de Nova York, amb 110.000 peus quadrats. El complex est completament adaptat per a persones amb mobilitat reduda. 

Cultura Popular.


El videojoc Grand Theft Auto IV, del 2008, mostra una completa recreaci fictcia del parc. ;
La gran vall de cendres del The great gatsby de F. Scott Fitzgerald va ser netejat per a la Fira Mundial de 1939 i ara s Flushing Meadows-Corona Park.

Enllaos externs.



Web oficial;
Parc d'esbarjo per a nens;
Exposici mundial de Nova York 1964/1965;
Flushing Meadows Speedskating Club;
Saving the New York State Pavilion;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314770" title="Josep Mart i Bofarull" nonfiltered="2961" processed="2950" dbindex="123153">
Mart Bofarull -signatura artstica composta pels dos cognoms- s pintor, preferentment, de carrers, places i urbs. En els seus quadres els edificis agafen un gran protagonisme.

Biografia.

Mart Bofarull Va nixer en una famlia d'artistes a Molins de Rei el 1965. La Seva avia, la pintora Carme Sala i Rodon , fou el seu mestre ms important. Carme va donar a Bofarull les primeres llions en tcniques pictriques.
Als 16 anys, Bofarull ingressa en l'Escola Massana de Barcelona ,on s'especialitza en pintura.
entre 1988 i 1994, ensenya en una escola d'art a Molins de Rei, mentre participa en diferents certmens i fires. On el seu art es reconegut, ja que guanya ms de 50 premis.
des de  1995, Exhibeix en nombroses galeries entre elles la Galeria Tuset de Barcelona, Galeria Andreu Pic de Palma de Mallorca, Galeria Artnau de Girona, Galeria Terraferma de Lleida, Sala Arimany de Tarragona, Galeria Aitor Urdangarn de Vitoria, Galeria Sokoa de Madrid, Sala Braulio de Castell, Galeria Snchez de Valncia i Galeria Euroarte de Lisboa.

Tamb ha participat en nombroses fires d'art Internacional com la Fira Internacional Artexpo de Barcelona, Fira Internacional Euroart de Ginebra, Fira Internacional MAC 21 de Marbella, i la Fira Interart de Valncia.

Crtica.

Mart Bofarull rebutja els convencionalismes pictrics i fins els de la societat que acostuma a mantenir unes pautes, sense deixar d sser respectus amb la figuraci. Com passa en un quadre seu, pintat l any 1997 a la plaa Catalunya de Barcelona, on una nena juga amb els coloms i un nen, de mig cos i en primer terme, pregunta   Pare i per qu ?  , ell es fa constants preguntes sobre l aparent realitat que ens envolta i sobre els canvis que experimenten les persones. s una constant en ell,perqu s, aix ho penso, la causa de las seva originalitat i la base en la que creix com a artista.  Ell, ben al contrari, dispos aviat i grcies a la seva via d una primera i slida formaci professional. Desprs l ampli a l  Escola Massana amb les tcniques de pintura, serigrafia i gravat, . Procur trobar-se amb ell mateix per a aconseguir una pintura que fos transmissora de conceptes i arribs ms enll del que ja sabia comunicar d acord amb la tcnica. Sempre he pensat que Mart Bofarull s un pintor que sap on cal arribar per superar les limitacions de l ofici; s a dir, fins on cal aprofitar les crosses de la tcnica ben apressa per a llenar-se desprs, lliure d entrebancs, al goig de comunicar les seves particulars respostes a les preguntes vitals que tothom es fa. s aquesta una aspiraci que molts artistes comparteixen i que moltes vegades s estronca perqu amb l afany d anar ms de pressa s  agafen equivocades dreceres. No s aquest el cas de Mart Bofarull, al que sempre he vist disposat a utilitzar l originalitat que busca d una manera mesurada i que ara ha arribat a un moment en el que ja pot dir amb ms rotunditat tot el que ha anat guardant com a una riquesa espiritual que desitja compartir. 



Mart Bofarull fuig de la convencionalitat en el paisatge urb, sense renunciar a cap dels seus elements distintius. Pinta la dinmica de les ciutats i de les poblacions fent servir la llum que dna al a tot el que s viu. Carrers i edificis actuen en els seus quadres posant de relleu les seves diferents personalitats, resultat de la decantaci de la historia i tamb de les experincies de cada moment. D aquesta manera el que semblava prou conegut per arribar a sser un valor establert que noms resultava possible entendre d una determinada manera, agafa una nova dimensi i estableix flamants punts de contacte amb el ciutad que gaireb mai no atura el pas quan es troba amb els llocs emblemtics del seu lloc de residncia. Ofereix visions indites i globalitzadores de la manera de mirar els espais urbans . Les perspectives de Mart Bofarull no sn mai forades, encara que parteixen de l originalitat d enfocament. s aquesta, la seva particular manera d apropar-se a les realitats urbanes per a qu es conservi en ell l inters per a pintar-les amb un mateix ritme i per a qu cada quadre mantingui els atractius que ha volgut posar-hi. Es tracte d un treball instintiu, per que neix del constant estudi del color i de la forma. El pintor arrenca de la prctica del dibuix com a mtode que disciplina els sentits per a recollir les formes i l esperit de cada ambient, fent que a continuaci vinguin amb lleugeresa tots els altres elements que necessita per a realitzar les obres. Estableix unes pautes i en elles actua amb la llibertat que la singularitat dels moments li demani. Cada realitat s diferent atenent a la persona que la viu, encara que hem arribat a uns acords socials i de llenguatge que ens permeten establir diversos graus d  entesa. I s en aquest aspecte quan Mart Bofarull incideix amb la seva particular manera de pintar, oferint amb singularitat paisatges urbans que donvem per ben coneguts.


Mart Bofarull era un artista pictricament correcte, des d una mirada acceptada per les coses. ara no s que sigui un artista impertinent, pictricament incorrecte , per s que ha canviat de mirada: ara no s acceptada per les coses, est afectada per elles. Entre el pintor de geometries i paisatges sefurs i el que s afectat per la ptina de la vellesa i la premonici de la destrucci, ha donat el pas que noms donen alguns artistes: de la geometria a la compassi. Mart Bofarull pinta ara l arqueologia secreta dels paisatges urbans, distorsionant la perspectiva, utilitzant el collage en la composici i en les substncies: sorres, acrlics, papers de diaris, aquarelles, olis, componen el pastitx tcnic de la postmodernitat i tradueixen la impossibilitat de donar noms una textura d  all que es veu, se sent, es comprn, es comunica. Destruda i reconstruda, la ciutat ens ensenya els seus escenaris ms tpics, per que grcies a Mart Bofarull han deixat de ser-ho. Rovell, temps, trastams de decorats previsibles, banyats per la malenconia d una tardor visual. La pintura surt sota de la geometria de les coses i est carregada de compassi per la seva vellesa i per les mirades humanes que els han donat sentit i que han mort de vegades amb elles com s el cas d aquelles xemeneies que anunciaren la revoluci, la revolta i s han convertit en fotes de l esperit postmodern, referent de perspectiva, de vegades simple obstacle visual entre arquitectures noves per ja obsoletes. En un paisatge portuari destrut, la proa d  un vaixell pel desballestament compon una natura industrial morta o tal vegada l escenari per l escorxador dels somnis. Pertanyer aquella proa al vaixell d Amacord a punt de ser espedaat? Aquelles taques, aquells apedaaments que obstaculitzen l accs a l antic sentit de l harmonia, d all pictricament correcte, es troben en les coses o formen part ja de la mirada del pintor que ha collocat la realitat sota sospita?


Mart Bofarull es un enamorat de la bellesa de les ciutats, i sempre prova de traspassar als observadors aquest amor i bellesa. Per Aquest motiu Nova York, un dels models que prefereix, s'ens mostra bellsima i a la vegada diferent, tant si ens l'ofereix des de la perspectiva del pont de Brooklyn com si s'acosta al Central Park. Potser per aquest motiu sigui tamb l'artista un observador perfecte de les places de ciutats que li encanten, com Vencia o Barcelona, des d'on observa des de un rac les meravelles de les places de Sant Marc o la plaa Reial.

Premis de Pintura.
1995.

 1er Premi de Tcniques especials al  XXXIV Concurs Internacional de Pintura de Tossa de Mar ,Girona.
 Accesit a la  XIV Mostra d Arts Plstiques per a Joves  de la Generalitat de Catalunya ;
 Mencin Especial en el  Primer Certamen Nacional de Pintura de Aluche  Madrid.
 Primera Mencion Especial en el XX Certamen Internacional de Pintura de Riaza  Segovia.
 1er Premi al    XXXVII Concurs de Pintura Mercat del Ram  de Vic, Barcelona.
 2on Premi al  V  Concurs de Pintura de Sant Vicen  a Mollet del Valles, Barcelona.
 2on Premi al  Concurs de la Galeria Terraferma  a Torres de Segre, LLeida.
 1er Premi al  Concurs de Pintura Rapida  a la Garriga, Barcelona.
 1er Premi al  Concurs de Pintura Massis del Montseny  a Viladrau, Girona.
 1er Premi al  XIV Concurs de Pintura Rapida  de Solsona, LLeida.
 1er Premi al  III Concurs de Pintura Rapida  de Almenar, LLeida.
 1er Premi al  XXI Concurs de Pintura Rapida  de Mura, Barcelona.
 1er Premi al  XXVI Concurs de Pintura Rapida  de Rajadell, Barcelona.
 1er Premi al  II Concurs de Pintura Festa del Pi  de Centelles, Barcelona.         ;
 1er Premi al  Concurs de Pintura Rapida  de Linyola, LLeida.
 1er Premi al  IX Concurs de Pintura Rapida  de la Senia, LLeida.
 1er Premi al  Concurs de Pintura Rapida  d Arenys de Mar, Barcelona.

 1er Premi al  IX Concurs de Pintura Rapida  de Manlleu, Barcelona.
 1er Premi al  Concurs de Pintura Rapida  de Castellnou de Bges, Barcelona.
 2on Premi al  VI Concurs de Pintura Rapida de Santiga  Santa Perpetua de la Mogoda, Barcelona.
 2on Premi al  X Concurs de Pintura Rapida de Molins de Rei, Barcelona.
 2on Premi al  VI Concurs de Pintura Rapida  de Vilassar de Dalt, Barcelona.
 2on Premi al  XXVI Concurs de Pintura Rapida  de Seva, Barcelona.
 2on Premi al  XIV Concurs de Pintura Rapida  d El Papiol,Barcelona.
 2on Premi al  Concurs de Pintura Rapida  de Navs, Barcelona.
 2on Premi al  Concurs de Pintura Rapida Castell de Montsons  Foradada, LLeida.
 2on Premi al  Concurs de Pintura Rapida  de Sant Antoni de Vilamajor, Barcelona.
 3er Premi al  Concurs de Pintura Rapida de Salelles  Sant Salvador de Guardiola, Barcelona.
 3er Premi al  VIIIConcurs de Pintura Francesc Cabanas i Alibau  de Sant Cugat del Valles, Barcelona.
 3er Premi al  IXConcurs de Pintura Rapida  d Avi, Barcelona.

1996.

 1er Premi al  IX Concurs de Pintura Rapida  de Manlleu, Barcelona.
 1er Premi al  XXI Concurs de Pintura Rapida  de Sant Fruitos de Bages, Barcelona.
 1er Premi al  XI Concurs de Pintura Rapida  de Montblanc,LLeida.
 1er Premi al  Concurs de Pintura Rapida  de Rocafort, Barcelona.
 1er Premi al  XXVIII Concurs de Pintura Rapida de Salelles.   Sant Salvador de Guardiola, Barcelona.
 1er Premi al  II Concurs de Pintura Rapida  de Ripoll, Girona.
 1er Premi al  XVII Concurs de Pintura Rapida  d Avi, Barcelona.
 1er Premi al  4Certamen de Pintura Rapida Villa de Checa  Guadalajara.
 1er Premi al  V Concurs de Pintura Rapida  de Sanaja, LLeida;
 1er Premi al  XV Concurs de Pintura Rapida  de Solsona, LLeida.

 1er Premi al  XXVII Concurs de Pintura Rapida  de Rajadell, Barcelona.
 2on Premi al  Concurs de Pintura Rapida del parc de Bombers de LLeida .
 2on Premi al  IX Concurs de Pintura Francesc Cabanas i Alibau  de Sant Cugat del Valles, Barcelona.
 2on Premi al  I Concurs de Pintura Rapida  d El Port de ls Selva, Girona.
 2on Premi al  Concurs de Pintura Rapida  de Moi, Barcelona.
 2on Premi al  II Concurs de Pintura Rapida Vila de Bellpuig  LLeida.
 3er Premi al  Concurs de Pintura Massis del Montseny   de Viladrau, Girona.
 3er Premi al  XI Concurs de Pintura Rapida  de Molins de Rei,Barcelona.
 3er Premi al  IV Concurs de Pintura Rapida  d Almenar, LLeida;
 4art Premi al  XXXVII Concurs de Pintura Festes de la LLum  de Manresa, Barcelona.

1997.
 1er Premi al  XXXVII Concurs de Pintura Festes de La LLum  de Manresa, Barcelona.;
 Primer Premi al  III Premi Agrupaci Mutua  Barcelona.
 Primera Menci al   Certamen Nacional de Pintura Fundaci Barcel  Palma de  Mallorca.

Exposicions.

Exposicions Individuals.

2008;
 Galeria Tuset, Barcelona.
2007;
 Galeria Puchol, Valncia;
 Galeria Terraferma, Lleida;
 Galeria Echeberra, San Sebastian;
 Galeria Jaume III, Palma de Mallorca.
2006;
 Sala Braulio II, Castell;
 Galeria Saldaba, Saragossa.
2005;
 Galeria Puchol, Valencia;
 Galeria Terraferma, Lleida;
 Galeria Jaume III, Palma de Mallorca;
 Galeria Tuset, Barcelona.
2004;
 Sala Braulio, Castell;
 Galeria Arimany, Tarragona;
 Galeria Aitor Galeria Salduba, Saragossa.

2003;
 Galeria Artnau, Girona;
 Galeria Terraferma, Lleida;
 Galeria Tuset, Barcelona.
2002;
 Sala Braulio, Castell;
 Galeria Arimany, Tarragona;
 Galeria Jaume III, Palma de Mallorca;
 Galeria Aitor Urdangarn, Vitoria;
 Galeria Urdangarn, Vitoria.
2001;
 Galeria Terraferma, Lleida;
 Galeria Tuset, Barcelona;
 Galeria Artnau, Girona.
2000;
 Galeria Arimany, Tarragona;
 Galeria Aitor Urdangarn, Vitoria;
 Galeria Maika Snchez, Valencia;
 Galeria Andreu Pic, Palma de Mallorca.

1999;
 Galeria Terraferma, Lleida;
 Galeria Andreu Pic, Palma de Mallorca;
 Galeria Tuset, Barcelona.
1998;
 Galeria Tuset, Barcelona;
 Galeria Arimany, Tarragona;
 Sala Braulio, Castell;
 Galeria Aitor Urdangarn, Vitoria.
1997;
 Galeria Terraferma, Lleida;
 Galeria San Vicente, Valncia.
1996;
 Galeria Tuset, Barcelona;
 Galeria Palau de Caramany, Girona;
 Galeria Rac d Art, Olot ;
1995;
 Galeria Terraferma, Lleida;
 Galeria San Vicente, Valncia.


Exposicions Collectives.

2008: Galeria Puchol,Valencia; Grandes Pintores. Sala Braulio, Castell.
2007: Galeria Castell 120, Madrid; Obra Gallery, Puerto Rico; La Galeria, St.Cugat del Valls (Barcelona); Galeria Echeberra, San Sebastian;  Saln de Invierno  Sala Braulio, Castell.
2006: Exposici col.lectiva commemorativa del 15 aniversari de la Galeria Aitor Uradangarn, Vitoria; Galeria Castell 120, Madrid; Galeria Echebarra, San Sebastin; Col.lectiva Petit Format, Galeria Puchol,Valncia ; Museo Dioces , Barcelona  Encuentro con el arte actual .
2005:   Petit Format  Galeria Puchol, Valncia;    Petit Format   Sala Braulio II, Castell;    Petit Format   Grup d Art Escol, Lleida, Barcelona, Tarragona i Saragossa; Col.lectiva   Madrid   Galeria Castell 120, Madrid; Col.lectiva   Art Cte Vermeille  Ville de Colliure, Frana.
2004:   Figuraci 04-05   Galeria Tuset, Barcelona; Col.lectiva   Petit Format   Galeria Echebarra, San Sebastin; Galeria Castell 120, Madrid. Col.lectiva    Petit Format  Grup d Art Escol, Lleida, Barcelona, Tarragona i Saragossa.
2003: Saln Banyuls Sur Mer, Banyuls, Frana.

2002:   Figuraci  02   Galeria Tuset, Barcelona; Galeria Alameda, Vigo. ;
2000:   Figuraci 00-01   Galeria Tuset, Barcelona.
1998:   Figuraci 98-99  Galeria Tuset, Barcelona; Galeria Sokoa, Madrid; Galeria Euroarte, Lisboa, Portugal.
1997:   XIX Saln de Primavera   Sala Braulio, Castell; Fundaci Barcel, Palma de Mallorca; Galeria Infantas, Madrid.
1996:   II premi Agrupaci Mtua   Sala Maremagnum, Barcelona. Col.lectiva   Figuraci 96-97  Galeria Tuset, Barcelona.
1995: Exposicions itinerants de las obres premiades a la   14 mostra d arts plstiques per a joves  ; Sala Lola Anglada, Barcelona; Ambit I del  Museu d art de Girona; Sala Castellarnau, Tarragona;   VII Certamen Nacional de pintura Parque del Buen Retiro    Centro Cultural Casa de Vacas,Madrid; Galeria Recoletos, Madrid.
1994:  XXXVI premi de pintura jove  , Sala Pars , Barcelona.
1992:   Barcelona Art & Sport  , Galeria Tuset, Barcelona.
1989:   14 mostra d arts plstiques per a  jves   premi Ramon Casas.
1988:   Premi de pintura jove   Sala Pars, Barcelona.


 Fires d Art .
 
2007;
Fira DeArte, Madrid;
2006;
Fira DeArte, Madrid;
Art Decor, Atlanta.
2005;
Fira DeArte, Madrid;
Artexpo 05 Nova York;
2004;
Art Decor, Atlanta.

2003;
Fira d'Art Contemporani, Artexpo'03, Barcelona.
Fira Internacional, Interart, Valencia.
2002;
Fira Internacional Artexpo'00, Barcelona.
2001;
Fira Internacional deArte Madrid.
1999;
Fira Internacional d'Art de Salamanca.
Fira Internacional Arexpo'99, Barcelona.
Fira Internacional d'Art de Santander.

1998;
Fira Internacional Artexpo'98, Barcelona.
Fira Internacional Euroart'98, Ginebra, Suiza.
Fira Internacional, MAC21, Marbella, Mlaga.
1997;
Fira Internacional Artexpo'97, Barcelona.
Fira Internacional Interat'97, Valencia.
1996;
Fira Internacional d' Art, Interart, Valencia.
 

Bibliografia.

"Diccionario Rfols";
"Canart 97-98" Catleg Nacional d'Art.
"Cent Paisatgistes" per Josep M Cadena;
"Interiors" per Josep M; Cadena.
"Figures" per Josep M; Cadena.
"Encuentro con el arte Actual" Ed. G&A. 3 Edici.
"Gua del Arte" Ed.Art 85, S.L;
"Espiral de las Artes" Volum VI;
"Figuraci" Edicions Galeria Tuset.
"Mart Bofarull, 100 obres de 10 anys" 1990-2000 per Josep M. Cadena i Manuel Vzquez Montalbn. Edicions Galeria Tuset.
"30 aos de Sala Braulio" Edicions Sala Braulio.

 Notes .
  extret crtica vers exposici en la galeria TerraFerma de Lleida el maig de 2007 de gal-art.com . Crtica sencera en Castell ;
 A partir d aquesta data (1997) ja no participa en concursos de pintura rpida;

 Enllaos externs .
http://www.martibofarull.com/;
http://www.globalgallery.com/artist.bio.php?nm=marti+bofarull;
http://www.noticiasdegipuzkoa.com/ediciones/2007/07/02/mirarte/cultura/d02cul76.638050.php;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314771" title="Fred Wacker" nonfiltered="2962" processed="2951" dbindex="123154">
 Fred Wacker  va ser un pilot de curses automobilstiques nord-americ que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Fred Wacker va nixer el 10 de juliol del 1918 a Chicago, Illinois i va morir a Lake Bluff, Illinois el 16 de juny del 1998.


 A la F1 .

Va debutar a la quarta cursa de la temporada 1953 (la quarta temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 21 de juny del 1953 el GP de Blgica al Circuit de Spa-Francorchamps.

Fred Wacker va participar a cinc curses puntuables pel campionat de la F1, disputades en dues temporades diferents (1953 i 1954) no aconseguint cap punt pel campionat.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314772" title="Deogarh" nonfiltered="2963" processed="2952" dbindex="123155">

Deogarh o Devgarh fou una thikana o jagir de l'antic principat de Mewar, formada per 216 pobles i una vila. La capital era Deogarh propera a la frontera de Mewar amb Pratabgarh i a 110 km al nord-nord-est d'Udaipur (ciutat); la ciutat estava emmurallada amb un bonic  palau (Deogarh Mahal, del segle XVII)  amb murals decoratius al seu interior, un fort del segle XVI, i alguns temples jains; el temple ms important es el de Dashvatar, del perode gupta, abans conegut com temple de Panchayatan, amb tres panels bigrathika, tapissos (tapyasya) nara-narayan i el Anantshavi Vishnu; fou el primer temple de l'ndia del nord amb shikhara (capitell) per noms es conserva la part baixa. La ciutat tenia 5.384 habitants el 1901. La seva poblaci actual es de 36.000 habitants (2001). Hi ha diversos llacs a la vora de la ciutat.

El territori fou governat per un thakur (noble) de primera classe de Mewar, amb ttol de rawat. Pertanyia a la famlia Chandawat del sub clan sangawat, clan sisdia dels rajputs i descendia de Sanga o Sangram Singh, fill jove de Singhji, el fundador de la famlia d'Amet, net de Chanda Singh i fill de Kandhal Singh. L'hereu Jaswant Singh i la seva dona (filla del thakur de Bednor) foren enverinats el gener de 1886 pel ministre (kamdar) de Deogarh. El rawat Krishna Singh va adoptar llavors a Kunwar Pratap Singh (Anop Singh), que va morir abans que el seu pare adoptiu, i la successi va passar al fill de Pratap, Vijai Singh. Avui dia la dinastia administra alguns hotels.

 Llista de rawats .

Chanda Singh;
Kandhal Singh;
Singhji ;
Sanga Singh 1521-1574;
Duda Singh 1574-1611;
Isar Das 1611-1641;
Gokul Das I 1641-1669;
Dwarka Das 1669-1706;
Sangram Singh I 1706-1737;
Jaswant Singh 1737-1776;
Raghao Das 1776-1786;
Gokul Das II 1786-1821;
Nahar Singh I 1821-1847;
Ranjit Singh 1847-1867;
Krishna Singh 1867-1900;
Vijai Singh 1900-1943;
Sangram Singh II 1943-1949 (+1965);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314776" title="Giovanni de Riu" nonfiltered="2964" processed="2953" dbindex="123156">
 Giovanni de Riu  va ser un pilot de curses automobilstiques itali que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Giovanni de Riu va nixer el 10 de mar del 1925 a Macomer, Sardenya, Itlia.


 A la F1 .

Va debutar a la penltima cursa de la temporada 1954 (la cinquena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 5 de setembre del 1954 el GP d'Itlia al Circuit de Monza, no classificant-se per disputar la prova.

Giovanni de Riu no va tornar a participar a cap ms cursa puntuable pel campionat de la F1.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314778" title="Lagartos" nonfiltered="2965" processed="2954" dbindex="123157">

Lagartos s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314784" title="Mandalgarh" nonfiltered="2966" processed="2955" dbindex="123158">

Mandalgarh s una ciutat de Rajasthan, al districte de Bhilwara i a l'antic principat de Mewar. Fou capital de la zila o districte del principat que portava el mateix nom de Mandalgarh, la qual estava formada per 258 pobles amb 36.619 habitants. La ciutat, a 54 km de Chitor, tenia 1762 habitants el 1901 i 20.161 el 2001 i forma part actualment del districte de Bhilwara, de la capital del qual es troba a 54 km al sud-est, i on s capalera d'un tehsil, i un panchayat samiti

El seu fort va tenir gran importncia histrica per ser escenari de diverses batalles, i s considerat un dels ms antics del Rajasthan, construt al segle XII i reconstrut per rana Khumba Singh vers la meitat del segle XV. Es troba al nord-oest de la ciutat a 553 metres d'altura i mesura prop d'un km de llarg, estant situat a la cimera d'un tur protegit per muralles. Fou construit pel cap del subclan balnote del clan solanki dels rajputs; al seu interior t el temple de Jaleshwar (datat el 1619), un temple de  Xiva i altres temples de deus hinds. Tamb inclou una gran cisterna. El fort fou ocupat per diversos conqueridors entre el segle XIV i el 1706 quan fou conquerit pel rana Amar Singh de Mewar, i va quedar en possessi d'aquest principat fins a la seva desaparici el 1948.

 Nota .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314789" title="Ottorino Volonterio" nonfiltered="2967" processed="2956" dbindex="123159">
 Ottorino Volonterio  va ser un pilot de curses automobilstiques sus que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Ottorino Volonterio va nixer el 7 de desembre del 1917 a Orselina, Locarno, Sussa i va morir el 10 de mar del 2003 a Lugano, Sussa.


 A la F1 .

Va debutar a la ltima cursa de la temporada 1954 (la cinquena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 5 de setembre del 1954 el GP d'Espanya al Circuit de Pedralbes.

Ottorino Volonterio va participar a un total de tres curses puntuables pel campionat de la F1, disputant-les a tres temporades diferents (temporada 1954, 1956 i 1957).


 Resultats a la Frmula 1 .



(*) Cotxe compartit.


 Resum .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314790" title="Devasthan" nonfiltered="2968" processed="2957" dbindex="123160">
Devasthan o Deosthan fou una zila (districte) de l'antic principat de Mewar i des de 1937 un departament, a uns 20 km al nord d'Udaipur (ciutat). El departament fou creat el 1937 per l'administraci de dotze imnportants temples, el principal dels quals el temple d'Eklingji   dedicat a Xiva, a Kailashpuri, i el temple jain de Kihabhdeoji a Dhuleo (Dhulev), tots de importncia religiosa per milers de pelegrins. Tamb important eren el temple de Charbhuja dedicat a Vixnu al poble de Gadbhor, i el temple jagdish d'Udaipur.

El departament incloa 111 pobles, la major part terres muafi (religioses) i khalsa (de l'estat) amb alguns pobles de jagirs (concedides a senyors i nobles).

 Nota .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314792" title="Girwa" nonfiltered="2969" processed="2958" dbindex="123161">
Girwa fou una zila (districte) de l'antic principat de Mewar, formada per 306 pobles i una vila amb una poblaci de 42.150 habitants el 1901. El 1940 fou tamb un dels vuit districtes que es van crear en la nova divisi administrativa del principat que noms va durar uns vuit anys, format per l'antiga zila i el niabat de Saira. Rebia el seu nom d'una vall a tocar de la ciutat d'Udaipur on s'han trobar diversos elements de la civilitzaci de l'Ahar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314795" title="Vicent Pla i Cabrera" nonfiltered="2970" processed="2959" dbindex="123162">
Vicent Pla i Cabrera o Vicente Pla y Cabrera (Valncia ? - Alacant, 1829) va ser un escriptor, antiquari i erudit. En la seua jovetut va ser col laborador dels peridics Diario de Valencia i El Correo de Valencia.

Vida pblica.
Obres.
Va escribir obres en catal i en castell; va publicar al Diario de Valencia, en estes dues llenges, una srie de poemes i romanes. Tamb va publicar treballs histrics, poltics, i de circumstncies.

Regocijo de Valencia (en motiu de la beatificaci del patriarca Joan de Ribera, 1796).
Antigedades de Sagunto (1797).
Resumen histrico del seoro de Alcalatn (1799).
Idea general de Espaa (Valncia, 1810).
Disertacin histrico-crtica de las antiguedades de Burriana y Almenara (1821).
Los encantos de Medea (comdia).

Labor poltica.
En motiu de l'estada de Fernando VII a Valncia, el 1814, va contribur en el cop d'estat absolutista liderat pel general Francisco Javier Elo, redactant al peridic El Fernandino.

Labor histrica.
Va describir i tradur una lpida romana trobada al carrer de l'Almod de Valncia, i va descubrir en Almenara el Temple de Venus.

Referncies.


Bibliografia.
Gran Enciclopdia Catalana, volum. 18. ISBN 84-412-2886-8;
Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana, volum. 12. ISBN 84-87502-59-8;
Gran Enciclopdia Valenciana, volum. 7. ISBN 84-87636-68-3;

Enllaos externs.
Elogio al Seor D. Joseph Caro Maza de Lizana (...) . Facsimil d'una edici antiga de l'escriptor a la pgina de l'Universitat de Valncia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314796" title="Gogunda" nonfiltered="2971" processed="2960" dbindex="123163">
Gogunda fou una thikana o jagir de l'antic principat de Mewar formada per 75 pobles i una vila. La capital Gogunda est situada a les faldilles dels Aravalli a 857 metres d'altura i a 25 km al nord-oest d'Udaipur (ciutat), i el 1901 tenia una poblaci de 2.463 habitants.

El territori era governat per thakurs (nobles) de primera classe de Mewar, del clan jhala dels rajputs, descendent de la casa de Delwara, i amb el ttol de raja; tamb estaven emparentats als thakurs de Bari Sadri ja que descendien directament del nov raja de Bari Sadri.

 Llista de rajas .

Shatrusal Singh I, mort vers 1680, fill de Man Singh II de Delwara;
Kanah Singh I;
Jaswant Singh I vers 1760;
Ram Singh;
Ajai Singh I;
Kanah Singh II;
Jaswant Singh II;
Shatrusal Singh II;
Lal Singh ;
Man Singh  ?-1891;
Ajai Singh II 1891-1901;
Prithwi Singh 1901-?
Dalpat Singh ;
Manohar Singh;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314797" title="Llista de presidents de la Diputaci de Barcelona" nonfiltered="2972" processed="2961" dbindex="123164">
Llista de presidents de la Diputaci de Barcelona

 Presidents de la Diputaci de Catalunya (1812-1814) .
 1812 Lus de Lacy;
 Bar d'Eroles, cap poltic inter;
 Francisco de Copons i Navia, cap poltic inter;
 1814 Valentn Llozer;
 1820 Jos de Castellar;
 Jos Mara Gutirrez Tern;
 1822 Antonio Remn Zarco del Valle;
 Juan Manuel Munrriz, cap poltic inter;

 Caps poltics de la Diputaci Provincial de Barcelona .
 1822 Vicente Sancho;
 1823 Fernando Fernndez Butrn;
 1836 Jos Melchor Prat, cap poltic inter;
 Juan Lpez Ochoa;
 Ramn Nova;
 Rafael Prez;
 Jos Mara Puig, cap poltic inter;
 Juan Gutirrez, cap poltic en comissi;
 Antonio Seoane, cap poltic en comissi;
 Ignacio Llaserra i Esteve;
 Luis de Collantes i Bustamante;
 1843 Maximiliano Gibert, cap poltic inter;
 Ricardo Shelly, cap poltic inter;
 1844 Manuel Pava, cap poltic inter;
 Francisco de Paula Sill, cap poltic inter;
 Francisco Fulgosio;
 Jos Mara de Gispert;
 Jos Fernndez Enciso, cap poltic en comissi;
 Ramn Ceruti;
 Francisco Castilln, cap poltic inter;
 Manuel Lassala;
 1847 Ventura Daz;
 Pedro de Bardax Balanzat, cap poltic inter;
 Manuel Gibert;
 Miguel Tenorio;
 1850 Fermn Arteta, governador civil;
 1852 Ventura Daz;
 Martn de Foronda Viedma;
 1853 Manuel Lassala;
 1854 Melchor Ordez;
 Pascual Madoz y Garca, governador civil;
 Cirilo Franquet;
 1856 Ignacio Llasera Esteve;
 Melchor Ordez, governador civil en comissi;
 Juan Zapatero Navas, governador civil inter;
 1857 Fernando Zappino;
 1858 Agustn de Torres Valderrama;
 1859 Ignacio Llasera Esteve;
 1863 Francisco Seplveda;

 Presidents elegits entre els diputats fins a la Guerra Civil .
 Salvador Maluquer i Ayts (1865-1866, 1871-1872, 1874-1875);
 Pere Dalmases (1867-1868);
 Vctor Balaguer i Cirera (1868-1869);
 Anicet Mirambell i Carbonell (1869-1871);
 Josep Anselm Clav i Camps (1871 i 1872, sense contutat) ;
 Benet Arabio i Torres (1872-1873);
 Ildefons Cerd i Sunyer (1873-1874);
 Melcior Ferrer i Bruguera (1875-1878);
 Josep Vilaseca i Mogas (1878-1882);
 Rmul Mascar (1883-1884);
 Manuel Planas i Casals (1884-1886, 1891-1894);
 Eduard Maluquer i de Tirrell (1886-1890);
 Josep Comas i Masferrer (1894-1896);
 Domnec Sert i Rius (1896);
 Andreu de Sard i Rosell (1896-1898);
 Drius Romeu i Torrents, bar de Viver (1893-1903);
 Josep Espins i Stocklin (1903-1905);
 Pau Torres i Picornell (1905);
 Joaquim Sostres i Rey (1905-1907);
 Enric Prat de la Riba i Sarr (1907-1914);
 Joan Valls i Pujals (1917-1924);
 Jos Enrique de Olano Loyzaga, comte de Fgols (1924-1925);
 Alfons Sala i Argem, comte d'Egara (1925);
 Gaiet Marf i Clivilles (1925);
 Josep Maria Mil i Camps (1925-1930, 1939);
 Joan Maluquer i Viladot (1930-1931);

 Presidents elegits entre els diputats desprs de la Guerra Civil .
 Antoni Maria Simarro i Puig (1939-1943);
 Llus Argem i de Mart (1943-1946);
 Antoni Maria Llopis i Gallofr (1946-1949);
 Joaquim Bux Dulce d'Abaigar, marqus de Castellflorite (1949-1967);
 Josep M. Muller d'Abadal (1967-1973);
 Joan Antoni Samaranch i Torell (1973-1977);
 Josep Tarradellas i Joan (1977-1980);
 Francesc Mart i Jusmet (1980-1982);
 Antoni Dalmau i Ribalta (1982-1987);
 Manel Royes i Vila (1987-2003);
 Jos Montilla i Aguilera (2003-2004);
 Celestino Corbacho Chaves (2004-2008);
 Antoni Fogu i Moya  (2008-);

 Enllaos externs .
 Llista i biografies de presidents a la plana de la Diputaci de Barcelona;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314798" title="Fenestraria" nonfiltered="2973" processed="2962" dbindex="123165">

Fenestraria s un monotpic gnere de plantes suculentes pertanyent a la famlia Aizoaceae. Aquesta espcie se l'anomena "planta finestra".

En cada fulla hi ha un rea transparent, com una finestra pel que el seu nom en llat es refereix a la mateixa: "fenestra" (finestra). Aquesta planta es troba sovint coberta per la sorra i les seves fulles transparents permeten que li arribe la llum per a la fotosntesi. F.rhopalophylla s nadiua de Nambia i Namaqualand a Sud-frica. La planta creix en terrenys sorrencs amb menys de 100 mm de pluja anuals.

Fenestraria rhopalophylla sembla similar a Frithia pulchra, encara que les seves fulles sn diferents. Fenestraria  rhopalophylla t flors grogues, comparades amb les flors roses de Fenestraria pulchra.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314799" title="Jawas" nonfiltered="2974" processed="2963" dbindex="123166">
Jawas fou una thikana o jagir de l'antic principat de Mewar. Estava situada a la regi anomenada Bhomat, una zona muntanyosa dels Aravalli habitada pels girsies (barreja de bhils i rajputs), a la part sud-oest de Mewar. El 1940 va quedar inclosa al districte de Kherwara.

El territori era governat per un thakur (noble) amb ttol de raja. Eren descendents de Prithwi Raj, el darrer rei hind de Delhi (1162-1192) algun descendent del qual es va establir a la zona de Jawas. El representant ms destacat fou Jai Singh Deo conegut per Patai Rawal que va governat del 1470 al 1484, darrer rei chahuan de Champaner i raja de Pawagadh al Gujarat; va morir al segle XVI i el va succeir a Jawas el seu fill Limbaji. El 1950 el ttol va passar a Ratan Singh, suposat 24 raja, que va morir el 1975.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314802" title="Lancia" nonfiltered="2975" processed="2964" dbindex="123167">
Lancia es un fabricant itali d'autombils fundada l'any 1906 per Vincenzo Lancia. Actualment forma part del grup Fiat desde 1969.

Lancia es famosa per que varies innovacions importants en el sector del autombil van ser seves com el primer motor V12, el primer V8 i el primer motor V6 construts per vehicles de carrer.
 
En el mn de la competici automobilstica la seva participaci en el Campionat del Mn de Rallyes fou molt important als anys 70 i 80 amb models com el Fulvia, el Stratos, el 037 i el Delta  que li van donar gran popularitat i reconeixement arreu del mn.


 A la F1 .

Lancia va debutar brillantment a la Frmula 1 al GP d'Espanya de la temporada 1954, aconseguint de la m de Alberto Ascari la pole, per no va aconseguir acabar la cursa.

Degut a problemes financers es va veure a retirar-se de la F1, pero en el seu pas pel campionat van aconseguir dues victries i deu podis.

 Enllaos externs .



 Pgina oficial de Lancia ;
 Web oficial de Lancia a Itlia ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314805" title="Jahazpur" nonfiltered="2976" processed="2965" dbindex="123168">

Jahazpur fou una zila (districte) de l'antic principat de Mewar, formada per 489 pobles i una vila. El 1940 va esdevenir un dels vuit districtes de la nova divisi administrativa del principat, incoporant la zila de Mandalgarh i la thikana de Kachola. La poblaci de la zila era de 124.267 habitants el 1901. La capital era la ciutat de Jahazpur a uns 20 km al sud-est de Deoli, amb una poblaci de 3.399 habitants el 1901. El riu principal de la zila era el Nagdi. 

La ciutat es troba avui dia al districte de Bhilwara, al Rajasthan, i t 18.816 habitants (2001).

 Histria .

Jahazpur fou conquerida per Akbar el 1567 pero recuperada per Mewar al cap de set anys. Va restar en possessi del principat fins al segle XVIII quan, per un curt periode, va passar a mans del raja de Shahpura. Zalim Singh, el regent de Kotah, se'n va apoderar el 1806 per el 1819 la va haver de retornar a Mewar per decisi dels britnics.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314808" title="Trist" nonfiltered="2977" processed="2966" dbindex="123169">





El trist o brusac (Cisticola juncidis) s un ocell de l'ordre dels passeriformes, el nom vulgar del qual al Principat de Catalunya fa allusi al curt cant ems en vol, coincident amb un espasme ascendent cada cop que llana el seu xiscle: "trist", "trist".

Morfologia.

 Fa 10 cm de llargria.
 Color ocraci vermells amb les parts inferiors pllides i les superiors llistades de bru fosc.
 Cua curta i arrodonida i de color negre i blanc. ;
 Destaca el seu capet ratllat de negre.
 No hi ha grans diferncies entre ambds sexes ni entre les 19 subespcies.

Subespcies.

 Cisticola juncidis brunniceps;
 Cisticola juncidis cisticola;
 Cisticola juncidis constans;
 Cisticola juncidis cursitans;
 Cisticola juncidis fuscicapilla;
 Cisticola juncidis juncidis;
 Cisticola juncidis laveryi;
 Cisticola juncidis leanyeri;
 Cisticola juncidis malaya;
 Cisticola juncidis neuroticus;
 Cisticola juncidis nigrostriata;
 Cisticola juncidis normani;
 Cisticola juncidis omalura;
 Cisticola juncidis perennia;
 Cisticola juncidis uropygialis;
 Cisticola juncidis salamalii;
 Cisticola juncidis terrestris;
 Cisticola juncidis tinnabulans;
 Cisticola juncidis tintinnabulans;

Reproducci.

Mascle i femella participen en les tasques reproductives. Al mar-agost preparen un niu ovalat perfecte, amb una entrada pel costat, emprant teranyines per reforar les fulles de qu consta el cau i es troba susps entre la brossa densa. La incubaci dels ous i el temps que necessiten els petits per aprendre a volar s de 15 dies. Fa dues cries i nidifica a la totalitat de les zones humides dels Pasos Catalans. 

Alimentaci.

Menja insectes.

Hbitat i distribuci geogrfica.

Ocupa ambients humits i rids indiferentment, per aix viu a les jonqueres dels aiguamolls litorals i als conreus de cereals de les rees mediterrnies planes d'Occitnia, Itlia, Crsega, Grcia, l'sia Menor, Xipre, Egipte, el nord-est d'frica, sud d'sia, nord d'Austrlia, el sud i l'est de la Pennsula Ibrica i les Balears. s com als Pasos Catalans. 

Costums.

s sedentari a Europa. Els mascles sn polgams.

Observacions.

La seua poblaci es veu molt afectada pels hiverns freds a causa que no migra i a la seua feblesa intrnseca, per aquest motiu el nombre total de tristos pot oscillar molt segons els anys.

Referncies.



Enllaos externs.

 El trist a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Informaci sobre la poblaci d'aquest ocell al Principat de Catalunya. ;
 El trist a l'Avibase. ;
 El brusac a les Illes Balears. ;
 El trist a la IUCN. ;
 El trist a l'Animal Diversity Web. ;
 Informaci sobre la poblaci d'aquest ocell a Portugal. ;
 El trist a l'Encyclopedia of Life. ;
 Descripci i hbitat d'aquest ocell. ;
 Vdeos de tristos en llur hbitat natural. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie. ;
 Conservaci i hbitat del brusac. ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314815" title="Sant Pere del Brunet" nonfiltered="2978" processed="2967" dbindex="123172">
L'esglesiola de Sant Pere del Brunet, situada a un mas que porta el seu nom, prop de la carretera de Manresa a can Maana , s el monument ms antic de Sant Salvador de Guardiola. s un temple preromnic del segle X, malgrat que s'ha anat modificant al llarg del temps. Apareix documentat l'any 1035 sota el nom de Sant Pere de Guardiola , i als anys 1281 i 1334 torna a aparixer documentat, aquest cop com a Sant Pere de Serra. A l'interior hi ha una ara d'altar nic. 

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314820" title="Juda" nonfiltered="2979" processed="2968" dbindex="123173">
Juda fou una thikana de l'antic principat de Mewar. Esta situada al sud-oest a uns 100 km d'Udaipur (ciutat), i poblada per girsies i gametis. Fou una de les thikanes que va emetre valuosos segells de correus (els de Mewar sobrecarregats).

 Histria moderna .

El territori noms fou noticia el 2001 quan, desprs d'uns anys de treball poltic, el partit del Consell dels Habitants de les Selves (Vanvasi Kalyan Parishad, VKP ), escissi del Vishwa Hindu Parishad (VHP), va impulsar l'expulsi dels no tribals de la zona integrada als tehsils de Kotda i Juda al districte d'Udaipur al Rajasthan. Una srie d'incidents van culminar amb l'assassinat el 26 de setembre del comerciant musulm Habib Khan. Unes 90 famlies no tribals van haver d'abandonar el poble de Juda cap altres pobles vens. El musulmans, uns 500, vivien als tehsils de  Kotda, Juda i Bikarni. La policia va detenir a cinc tribals. El cap de l'antiga famlia governant, Bhupendra Pal Singh, va indicar que havia estat una venjana de joves ms que un conflicte racial. 

Els tribals, que desconeixien les practiques religioses hinds, van ser introduts pel VKP en una nova identitat basada en el hinduisme. El VKP, per mitj del seu secretari a Kotda, Meethalal Garasia, va negar la seva participaci i especialment en la mort sis mesos abans d'un matrimoni musulm que fou un afer personal d'aquests persones, per va assegurar que els musulmans explotaven als tribals i que havien rebut armes des de Pakistan, via Gujarat.

 Bandera .

La bandera del VKP s rectangular de color safr.

 Nota .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314826" title="Kachhola" nonfiltered="2980" processed="2969" dbindex="123174">
Kachola o Kachhola fou una thikana o jagir de l'antic principat de Mewar, formada per 90 pobles i amb una poblaci de 12.515 habitants el 1901. La capital era el poble de Kachola a uns 5 km a l'est del riu Banas i uns 160 km al nord-est d'Udaipur (ciutat). Shahpura (ciutat) est a uns 30 km al nord-oest de Kacchola.

El territori fou governat pel raja de Shahpura, com a concessi del sobir de Mewar a canvi d'un tribut anual de 2.400 rpies i alguns serveis, i fora del lmits territorials de Shahpura, conservant Mewar la sobirania. La thikana estava poblada principalment per jats, gujars, rajputs i bramans i els governants eren del clan sisdia dels rajputs. 
Fou concedit al raja dhiraj de Shahpura (principat ve de Kachola); els serveis establerts foren objecte de litigi fins que vers el 1900 es va decidir que consistiria en aportaci de tropes per tres mesos cada any, i que el raja hauria d'anar una vegada cada dos anys a la cort de Mewar durant un mes i estar al servei com a noble durant aquest temps, generalment al festival Dasahra. Nahar Singh va governar del 1870 al 1932, Umaid Singh del 1932 al 1947 i Sudershan Singh del 1947 al 1949.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314827" title="Aeroport de son Bonet" nonfiltered="2981" processed="2970" dbindex="123175">




L'Aeroport de son Bonet s un aeroport situat a Es Pont d'Inca al municipi de Marratx, a 4 km del centre de Palma per la carretera comarcal Ma-13A, que uneix Palma amb Inca.

Es va inaugurar durant els anys 20 com a base militar, s durant el 1927 que es rep el primer vol comercials operat per Iberia LAE.

Durant la Guerra Civil Espanyola es va habilitar com a base militar sota control itali. Durant aquest perode va albergar els avions que s'encarregaven de bombardejar la rereguarda civil de Barcelona i Valncia, conjuntament amb les bases de Sller i Pollena.

Durant els anys 60 la construcci de l'Aeroport de Palma de Mallorca i la impossibilitat d'una ampliaci, degut a la proximitat de zones urbanes, va provocar que no arribessin ms vols de carcter comercial i militar, relegant l'aeroport a funcions d'aerdrom.

Avui en dia l'aeroport est gestionat per l'ens pblic AENA i s'utilitza amb finalitats eminentment recreatives (aeroclub i aviaci general), amb un trfic privat i d'escoles d'aviaci.
Les installacions actuals les conformen una pista d'asfalt, quatre hangars d'avionetes i diverses aules d'instrucci.
La lnia 3 de la EMT disposa de parada d'autobs en les proximitats del recinte aeroportuari

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314831" title="Menal" nonfiltered="2982" processed="2971" dbindex="123176">
Menal s un poble de l'ndia, al Rajasthan, districte de Bhilwara,  a 48 km de Bundi i 90 de Chittorgarh i de Bhilwara, fams pels seus antics temples de Xiva, del periode gupta, per unes pintoresques cascades i per una selva molt densa a la carretera entre Bundi i Chittorgarh. Els temples sn coneguts com el Petit Khajurao; la cascada principal noms porta aigua al temps dels mons per llavors s fora impresionant i un atractiu turstic. El seu nom deriva de Maha Nal (Gran Gorga).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314836" title="Bijaipur" nonfiltered="2983" processed="2972" dbindex="123177">
Bijaipur s un llogaret del Rajasthan amb un important castell, a l'altipl de la serralada de Vindhyachal al sud del Rajasthan. El castell s del segle XVI i avui dia s un hotel dirigit per Saheb Narendra Singh, cap de l'antiga famlia governant local. Fou construt per rao Shakti Singh, germ petit del maharana Pratap Singh, per defensar la zona contra les invasions procedents del centre de l'ndia ja que tenia vistes a la vall, al llac i al poble.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314837" title="Bijapur (Karnataka)" nonfiltered="2984" processed="2973" dbindex="123178">
Bijapur s una ciutat de l'ndia a l'estat de Karnataka, districte de Bijapur, fundada a l'poca de la dinastia Chalukya de Kalyani (segle X-XI) amb el nom de Vijayapura o "Ciutat de la Victria" del que deriva el seu nom actual. 

Fou conquerida al final del segle XIII per Ala al-Din Khaldji de Delhi i a la meitat del segle XIV (el 1347) va passar al reis bahmnides de Bidar. El sold bahmnida Muhammad III, va nomenar el 1481 a Yusuf Adil Khan com a governador; Yusuf era suposat fill del sold otom Mahmud II, i havia fugit a l'ndia a la mort del seu pare per escapar a la matana dels prnceps en la lluita per la successi, i fou comprat com esclau per Mahmud Gawan, el visir o ministre principal de Muhammad III. El 1489 Yusuf es va declarar independent i va fundar la dinastia adilshhida, que va governar la regi fins la conquesta d'Aurangzeb el 1686. Els adilshhides foren grans constructors  i noms a la ciutat es van construir 50 mesquites, 20 mausoleus o tombes i un nombre indeterminat de palaus.

Bijapur va patir una greu pesta bubnica el 1688 que va matar 150.000 persones incloent a Aurangbadi Mahall, la dona d'Aurangzeb, per els moguls van conservar la ciutat i Aurangzeb en va nomenar governador al seu fill ms jove Kam Bakhsh. Aurangzeb va morir el 2 de mar del 1707 i poc desprs Kam es va proclamar emperador a Bijapur amb el ttol de Din-panah, per el seu regnat fou efmer. El 1718 la ciutat fou assolada per la fam, que va causar miler de morts i fou anomenada "Fam dels cranis" perqu els camins estaven plens de cranis de morts sense enterrar. El 1724 va quedar inclosa en les possessions del nizam d'Hayderabad.

Fou venuda als marathes el 1760 i derrotats aquestos pels britnics, Bijapur va quedar en el seu poder per la van cedir al raj de Satara fins el 1849. Fou erigida en districte el 1864. Fams terribles es van patir a Bijapur el 1818-1819, el 1824/1825, el 1832/1833, el 1853/1854, el 1863/1864 i el 1866/1867.

La ciutat t actualment 217.500 habitants. Les llenges principals sn el kannada i l'angls.

 Llocs d'inters .

Gol-Gumbaz, tomba de Muhammed Adil Shah;

Malik-e-Maidan (Senyor de la batalla) el ms gran can del mon a l'poca medieval;

Jumma Masjid, una de les primeres mesquites de l'ndia;

Ibrahim Roza, mausoleu d'lbrahim Adil Shah II, suposada inspiraci del Taj Mahal;

Anand Mahal, Palau de les Delcies, construt per Adil Shah II el 1589;

Mehtar Mahal, Palau dels Escombriaires per haver estat construt suposadament per un escombriaire.

Asar Mahal, Palau construt per Muhammad Adil Shah el 1646 com a cort de justcia;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314839" title="Kankroli" nonfiltered="2985" processed="2974" dbindex="123179">

Kankroli fou un departament de l'antic principat de Mewar, format per 21 pobles discontinus, i governats per un ghosain (home sant) descendent de Vallabhacharya. Les terres eren muafi i havien estat concedides pel maharana de Mewar lliures de renda. La capital era Kankroli a 58 km al nord-nord-est d'Udaipur (ciutat) amb una poblaci el 1901 de 3.053 habitants. Actualment es troba al districte de Rajsamand al Rajasthan. Kankroli esta tocant a Rajsamand i a Rajnagar i sn considerades ciutats bessones. Les activitats principal sn l'agricultura i el marbre. 

Just al nord de la ciutat se situa el Raisa Mand (o Rajsa Mand o Rajsamand), un llac construt el 1662 per alleujar la fam que aquell any va afectar a Mewar  i en ell destaquen la presa principal, anomenada Nauchowki (nou pabellons) per les nou cpulas que l'adornen amb art i arquitectura combinada hind i islmica, i el Rajaprashasti (elogi reial) gravat en 25 lloses.

Tamb el temple de Dwarka Dhish (o Dwarkadheeshji), una de les set formes de Krishna, est situat a Kankroli; la imatge que es venera en aquest temple es diu que fou portada a la Rajputana el 1669 quan els descendents de Valabhacharya van fugir de Muttra amenaats per Aurangzeb.

 Nota .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314845" title="Kanod" nonfiltered="2986" processed="2975" dbindex="123180">

Kanod o Kanor o Kanore fou una thikana o jagir de l'antic principat de Mewar, formada per 110 pobles i una vila. La capital era Kanod a uns 60 km a l'est-sud-est d'Udaipur (ciutat) amb 4300 habitants el 1901.

El territori fou governat per thakurs (nobles) de primera classe de Mewar, amb el ttol de rawat (desprs del 1711, abans thakur), i pertanyien a la famlia Sarangdevot del clan sisdia, descendents de Sakht Singh, fill del maharana Udai Singh. Joga Singh va morir el 17 de mar de 1527 a la batalla de Khanua i el seu fill (no inmediat successor) Net Singh a la batalla d'Haldighati el 18 de juny de 1576.

 Llista de governants .

Ajja Singh ;
Sarang Deo I;
Joga Singh ?-1527;
Narbad Singh 1527-?
Net o Nen Singh ?-1576;
Bhan Singh 1576-?
Jagnath Singh ;
Man Singh ;
Maha Singh ?-1711;
Sarang Deo II 1711-? ;
Prithwi Singh ;
Jagat Singh ;
Jalam Singh (Zalim Singh);
Ajit Singh ;
Umaid Singh ?-1884;
Nahar Singh 1884-?
Kesri Singh ?-1932;
Karan Singh 1932-1948;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314851" title="Kapasan" nonfiltered="2987" processed="2976" dbindex="123181">
Kapasan o Kapasin fou una zila (districte) de l'antic principat de Mewar. El formaven 142 pobles i tenia una poblaci el 1901 de 28371 habitants. Va existir fins el 1940 quan va esdevenir un dels vuit districtes de la nova divisi administrativa de Mewar que va durar pocs anys, absorbint les ziles de Rasmi i Sahran, amb exclusi del niabat de Raipur.

La capital era Kapasan a 40 km al nord-est de Chitor. A la ciutat destacava la mesquita Abulkar. Actualment la mesquita es diu Baba Diwan Shah i encara que musulmana est portada per un hind manifestant la suposada harmonia entre les dues religions, i s visitada per ambdues comunitats. Diwan Shah era un suf o home sant musulm que va nixer a Palanpur, a l'estat del Gujarat, i fou fams per la seva obra en favor de l'amistat entre musulmans i hinds. Va morir a Kapasan el 3 de febrer de 1944 i la mesquita va rebre el seu nom. El 2007 es van produir seriosos incidents quan els musulmans, majoria a la ciutat, van matar una vaca. Una planta de fosfats es va construir el mateix any 2007 a la vila.

Kapasan s actualment dins el districte de Chittogarh, i tr una poblaci (cens del 2001) de 18705 habitants.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314853" title="Pau Gil i Serra" nonfiltered="2988" processed="2977" dbindex="123182">

Pau Gil i Serra (Barcelona, 30 de desembre de 1816-Pars, 30 d'abril de 1896) va ser un banquer catal.

Era un dels onze fills del comerciant i banquer Pere Gil i Babot i de Josefa Serra i Cabaes. Va viure 62 anys a Pars, on es dedic amb xit a les finances juntament amb el seu germ Pere. L'any 1867, Pau Gil substitu el seu germ al capdavant de la Banca P. Gil.

Pau Gil mor a Pars el 1896. En el seu testament va disposar que la meitat dels bns resultants de la liquidaci de la banca havien de destinar-se a la construcci d'un hospital a Barcelona amb el nom de Sant Pau. Grcies a aquesta donaci, l'any 1902 comenaren les obres de l'Hospital de Sant Pau, obra de Llus Domnech i Montaner.

Referncies.
Hospital de Sant Pau. Pau Gil i Serra;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314859" title="Disputaci d'en Buch ab son cavall" nonfiltered="2989" processed="2978" dbindex="123183">
La Disputaci d'en Buch ab son cavall s una composici de 343 versos octosllabs apariats, d'autor annim i que sembla que es va redactar a la segona meitat del s. XIV. En l'obra s'hi relata una discussi entre en Buch i el seu cavall, prodigiosament dotat de parla i d'una subtil facultat raonadora.

 Argument .

El relat comena quan Buch renya el seu cavall perqu menja massa i perqu li plau vagar per munts i per valls. Buch li diu que hauria de prendre exemple d'ell, que s bona persona i que mai no ha volgut robar res. El cavall interromp el discurs del seu amo dient-li que tot el poble diu d'ell que s una mala persona perqu s que ha robat, entre altres coses bocs, gallines, cabrits i s'ha emparat de blat dels pagesos. En Buch, per excusar-se, li fa saber que tot aix ho va fer el seu pare, i, com que aquest duia el mateix nom que ell, la gent li atribueix aquests fets. En Buch comena llavors a enfurismar-se i amanaa el cavall amb bastonades, replicant aquest que el que li ocorre s que no sap acceptarles veritats. Buch, indecs, gosa preguntar al seu cavall quina opini t d'ell la resta de la gent, el cavall li respon que el voldrien veure penjat per la multitud de robatoris que ha coms. Buch argumenta que no sap fer cap altra cosa a part de robar, ja que no coneix cap ofici, i s'excusa dient que si no hagus robat tant ell com el cavall s'haurien mort de gana. Al cap de poc sembla que el protagonista es penedeixi del que ha fet i demana consell al cavall, el qual li recomana que es confessi i per poder assolir el parads; en Buch, finalment, decideix confessar-se.

El cavall imposa de penitncia al seu amo que doni als pobres tot el que posseeix, per en Buch respon que si ha de complir aquesta condici s'estima ms condemnar-se, ja que prefereix robar 100 carlins que donar-ne dos als pobres, tampoc no vol de penitncia dejunar perqu no entn quin profit podria treure'n Du, ni pregar perqu no sap cap oraci. El cavall, preocupat perqu ja no sabia quina penitncia imposar-li, li diu que l'escolli ell mateix i en Buch proposa donar als pobres una part del que robar: si roba una gallina, els donar les plomes; si roba un peix, les escates. Sentint la resposta, el cavall objecta que aix no sembla pas cristi, per al seu amo li s indiferent ser cristi o jueu mentre Du li doni pa, vi, carn i avinteses per robar. Finalment, el cavall li proposa que faci testament i distribuexi els seus bns entre els parents i els amics.

 Intenci de l'obra .

Seria una exageraci considerar la Disputaci d'en Buch ab son cavall com una mostra de la llibertat de pensament medieval enfront de l'Esglsia i trobar heretgies als seus versos. L'autor el que pretn s divertir els seus lectors presentant un lladre astut i murri, que resta intellectualment molt per dessota del seu cavall, que s'hi expressa com si fos una persona honrada, digna i creient. Tamb seria exagerat veure-hi una intenci moralitzadora perqu no s sin un plaent passatemps, on humorsticament, es debaten aspectes de la vida religiosa amb una familiaritat que, en temps modern, pot semblar irrespectuosa.

s possible que en Buch hagus estat un personatge real, un lladre fams a Catalunya. El tema del cavall confessor noms t grcia i validesa cmica entre persones que respectin i practiquin el sagrament de la penitncia, i acudits d'aquesta mena no sn rars en textos medievals.

 Referncies .

El tema de la discussi d'un home amb el seu cavall es troba en alguns textos medievals, com ara els debats fingits escrits pels trobadors Ramon Berenguer V de Provena, el qual dialoga amb el seu corses Carnet-Ongla, i els de Bertran Carbonell de Masrsella, i, ms aproximat a la Disputaci d'en Buch ab son cavall, el Plait de Renart de Dammartin contre Vairon, son roncin, la diferncia amb aquest relat s que en quest Renart insulta el seu ross per tal com s vell i intil i Vairon s'n plany.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314866" title="Karjali" nonfiltered="2990" processed="2979" dbindex="123184">
Karjali fou una thikana o jagir de l'antic principat de Mewar formada per 22 pobles. La capital era Karjali a 88 km a l'est d'Udaipur (ciutat).

Estava governada pel germ gran del maharana amb ttol de maharaj i per tant pel clan sisdia dels rajputs. Jagat Singh I (1628-1652) va concedir el jagir al seu fill Kunwar Karan Singh, per el territori va retornar a Mewar com a terra khalsa.
Sangran Singh II de Mewar (1710-1734) va cedir els jagirs de Bagor i Karjali, el primer al seu segon fill Nath Singh i el segon al tercer fill Bagh Singh. Desprs d'Anup Singh, el va succeir (1857) el seu nebot Surat Singh, fill del seu germ Dal Singh, que havia estat adoptat per la branca Shivrati; el fill de Surat, Gaj Singh, fou adoptat pel sobir de Shivrati, i va assolir el poder en aquesta thikana amb el nom d'Himmat Singh. La thikana de Karjali fou concedida a Lakhsman Singh, germa del maharana, que ara era de la lnea de Shivrati.

 Llista de maharajs .

Bagh Singh ;
Bhairon Singh (fill);
Daulat Singh (adoptat, procedent de la branca de Shivrati);
Anup Singh ?-1857 (fill) ;
Surat Singh 1857-desprs del 1894;
Lakhsman Singh (germ del maharana);
Jagat Singh ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314875" title="Kotharia" nonfiltered="2991" processed="2980" dbindex="123185">

Kotharia fou una thikana o jagir de l'antic principat de Mewar, formada per 81 pobles i una vila. La capital era la vila de Kotharia  a la riba dreta del riu Banas, a uns 50 km a nord-est d'Udaipur (ciutat) amb 16586 habitants el 1901.

El territori fou governat per un thakur (noble) de primera classe de Mewar, amb ttol de rawat, pertanyent al clan chahuan dels rajputs. La famlia de Kotharia fou fundada per Manik o Manak Chand que va lluitar al costat de Sangram Singh de Mewar contra Baber a la batalla de Khanua a la que va morir (1527) i deia ser descendent de Hamir Singh el darrer rei chahuan de Ranthambhor (vers 1302). Postumament li fou concedit el jagir que va governar el seu fill Jaipal. Un descendent, Khanji, va morir lluitant per Mewar a Chitor el 1567. La famlia fou membre dels setze nobles principals i era el segon en orde a la reunions del govern de l'estat.

 Llista de rawats .

Manak Chand, mort 1527;
Jaipal;
Sarang Deo;
Khanji ;
Tatar Singh ;
Dharmangad ;
Sahib Singh ;
Prithwi Raj ;
Rukman Ged ;
Udaikaran Singh ;
Deobhan Singh ;
Budh Singh ;
Fateh Singh ;
Vijai Singh ;
Mokham Singh  vers 1760, un dels anomenats "setze nobles" (sirayats);
Jodh Singh ;
Sangram Singh ;
Keshri Singh ?-1888;
Jawan Singh 1888-?
Urjan Singh ;
Man Singh ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314878" title="s dels articles dels topnims" nonfiltered="2992" processed="2981" dbindex="123186">
La majoria de topnims no porten article, per el seu s s considerable. L's en catal dels articles dels topnims presenta algunes peculiaritats ortogrfiques.

Articles.

En catal s'usen en l'mbit general els articles definits el, la, els, les, que es poden apostrofar (l) o contraure (al, als, del, dels, pel i pels). 

En l'mbit del catal balear s'usa l'article salat: es, sa, ses; apostrofat (s) o tamb amb contraccions (as, des, pes). L's de l'article salat es fa en topnims on s tradicional (per exemple, es Mercadal). En canvi en altres casos s'usa l'article literari (la Mola), i en el registre formal s el recomanat.

Alguns topnims usen articles personals: en, na (n); que poden anar amb els apellatius ca o son. 

Articles segons el context.
Alguns topnims tenen l'article incorporat al nom, altres l'usen noms dintre d'un context, i altres van sempre sense article.
el Masnou, histria de la Xina, economia de Frana ...

La majoria de noms de la toponmia major (cornims de pasos, estats, regions...) s'usen sense article fora de context, per molts l'admeten dintre d'un context.
Argentina, Provena, Pirineus ..., per histria de l'Argentina, vi de la Provena, mitologia dels Pirineus ...

En altres casos hi ha fluctuaci amb diferents tendncies en un sentit o l'altre, o b s'usen sempre sense article.
frica o l'frica, Arag o l'Arag ..., per Catalunya, Luxemburg, Egipte ...

Els principis generals que determinen l's de l'article sn:
Els noms compostos acostumen a dur article.
els Estats Units, la Costa d'Ivori ..., per Corea del Nord, Nova Zelanda ...
Els grups d'illes van amb article.
les Balears, les Hawaii ...
La majoria de nom acabats en -a no porten article.
Alscia, Crocia ..., per l'ndia, la Campnia ...
La majoria de noms no acabats en -a porten article.
el Marroc, el Tirol ..., per Lle, Portugal ...
La majoria de noms de muntanyes i rius porten article.
el Montseny, la Tordera, la Garona (era Garona en arans) ...

Les comarques tenen la consideraci de toponmia major. Les comarques dels Pasos Catalans porten article excepte Osona, Valncia, i algunes comarques de Mallorca. Altres unitats menors tenen l'article incorporat (el Barid, les Guilleries ...)

Els noms de comarques i rius incorporats als topnims poden anar amb article o sense.
Cervi de les Garrigues, Cornell del Terri ..., per Bellver de Cerdanya, Sant Adri de Bess ... ;

En la toponmia menor (subcomarques, municipis...) l'article queda incorporat al nom.
el Vendrell, el Caire, la Batllia ...;

Contextos allats.
En contextos allats, com llistes, grfics, mapes, enumeracions, normalment requereixen l'estalvi de carcters i s'omet l'article.
Matar (Maresme), Montevideo (Uruguai) ...;

Majscules i minscules.
Els articles dels topnims catalans i catalanitzats s'escriuen sempre en minscula, tant en un text com en una relaci o en cartografia, a no ser que es trobi al comenament d'una frase o en una llista.
la Bisbal d'Empord, es Castell, els Aspres, la Manxa ...

En canvi, quan l'article forma part d'un topnim no catalanitzat s'escriu en majscula.
Los Angeles, El Salvador, Le Havre ...

Els articles personals tamb van en minscula.
cala en Turqueta, na Franquesa ...

Els apellatius ca i son van sempre en majscula.
Son Maci, Ca na Costa ...

Apostrofaci.
En el cas de topnims en catal o adaptats al catal, els articles el, la, es, sa, en, na s'apostrofen sempre, d'acord amb la normativa general: l', s', n.
l'Alguer, l'Havana, s'Espalmador, s'Arenal, Castellar de n'Hug ..., per la Haia (per fontica).

Els topnims no adaptats al catal s'escriuen en la seva forma original.
El Escorial, Le Havre, L'le-Rousse ...

L'apellatiu son no es trenca davant de vocal.
Son Espanyol ...

Contracci.
En topnims catalans o catalanitzats, els articles el, els i es es contrauen quan segueixen a les preposicions a, de o per en les formes al, als, as, del, dels, des, pel, pels i pes.
Museu Arqueolgic del Caire, dels Monegres (per Castejn de Monegros), des Mercadal, als Pallaresos ...

Darrera de l'apellatiu ca tamb es contrauen en cal, cals, cas i can.
Cal Donyanna, Cas Capiscol, Can Boada ...

En canvi, l'article personal en no es contrau darrera de les preposicions a o de.
la Vall d'en Bas, illa d'en Colom ...

En el cas de topnims no adaptats al catal, els article no es contrauen i s'apostrofen darrera de la preposici de.
d'El Bierzo, d'El Puerto de Santa Mara, a El Salvador ...

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314884" title="Kurabar" nonfiltered="2993" processed="2982" dbindex="123187">

Kurabar (tamb apareix com Kurabad) fou una thikana o jagir de l'antic principat de Mewar, formada per 69 pobles i una vila, de nom Karubar, que era la capital, situada a l'esquerra del rierol Godi, a poc ms de 30 km a sud-est d'Udaipur (ciutat) i amb 1763 habitants el 1901. 

El territori fou governat per un thakur (noble) dels de primera classe de Mewar, amb ttol de rawat, de la famlia Chandawat, del clan sisdia dels rajputs, i branca de la famlia de Salumbar (o Salumber). La thikana fou cedida com a territori separat  el 1747 pel maharana  Jagat Singh II a Arjun Singh, el fill tercer de Kesri Singh de Salumbar.

 Llista de rawats .

Arjun Singh 1747-?
Javan Singh ;
Isri Singh ;
Ratan Singh ?-1880;
Jait Singh 1880-1895;
Kishore Singh 1895-?
Balwant Singh ;
Nardeo Singh ;

 Nota .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314901" title="Meja" nonfiltered="2994" processed="2983" dbindex="123188">

Meja o Mehja fou una thikana o jagir de la part central de l'antic principat de Mewar, formada per 16 pobles. La capital era el poble de Meja a uns 130 km al nord-est d'Udaipur (ciutat) amb 1027 habitants el 1901. Pagava un tribut de 32000 rpies al darbar (administraci) de l'estat.

La thikana es va crear el 1862. A la mort de Prithwi Singh, rawat d'Amet, sense successi, vers 1860, aquesta thikana fou reclamada per Zalim Singh de Bemali per al seu fill, pero el maharana  de Mewar, Swarup Singh, li va refusar;  poc desprs Swarup va morir (1861); el maharana segent Shambhu Singh, va permetre a Amar Singh, el fill de Zalim, ocupar Amet i li va donar el ttol de rawat, i finalment un any desprs li va donar la thikana de Meja. La dinastia pertany a la famlia Chondawat del clan sisdia dels rajput. El rawat era considerat noble (thakur) de primera classe a Mewar. 

 Llista de rawats .

Amar Singh 1862-1896;
Raj Singh (fill) 1896-?
Jai Singh ?-1948;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314902" title="Tulsa 66ers" nonfiltered="2995" processed="2984" dbindex="123189">


Els Tulsa 66ers sn un equip de bsquet professional pertanyent a la NBA D-League amb seu a Tulsa, Oklahoma. El nom de l'equip, 66ers, prov de la Ruta 66, autopista nort-americana que creua la ciutat de Tulsa. Juguen a la divisi Oest. Han sigut campions dues vegades sota el nom d'Asheville Altitude: temporada 2003/04 contra els Albuquerque Thunderbirds; temporada 2004/05 contra els Austin Toros.

Temporada 2007-2008.



Plantilla Actual. 


Enllaos externs.
 Web Oficial;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314904" title="Jess Iglesias" nonfiltered="2996" processed="2985" dbindex="123190">
 Jess Ricardo Iglesias  va ser un pilot de curses automobilstiques argent que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Jess Iglesias va nixer el 22 de febrer del 1922 a Pergamino, Argentina i va morir el 11 de juliol del 1995 a Pergamino.


 A la F1 .

Va debutar a la primera cursa de la temporada 1955 (la sisena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 22 de febrer del 1922 el GP d'Argentina al Circuit Oscar Alfredo Galvez.

Jess Iglesias va participar a una nica cursa puntuable pel campionat de la F1, havent de retirar-se per problemes amb la transmissi del seu monoplaa.

 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314909" title="Tractat d'Aranjuez (1752)" nonfiltered="2997" processed="2986" dbindex="123191">
El Tractat d'Aranjuez de 1752, tamb conegut com a Tractat d'Itlia, fou un tractat internacional signat a la ciutat d'Aranjuez el 14 de juny de 1752. El Tractat fou signat pel Regne d'Espanya, el Sacre Imperi Romanogermnic i el Regne de Sardenya-Piemont per a mantenir la pau i vetllar pels seus respectius interessos en els territoris que ambdues potncies tenien a la pennsula Itlica. Posteriorment s'adheriren al tractat el Ducat de Parma i el Gran Ducat de Toscana. 

 Signataris . 
Els termes de l'acord estaven basats en el Tractat d'Aquisgr de 1748, i foren signats per:

 Jos de Carvajal y Lancaster, en representaci de Ferran VI d'Espanya;
 el comte de Migazzi, en nom de l'emperadriu Maria Teresa I d'ustria;
 Felip Valent Asinari, en nom de Carles Manuel III de Sardenya;

Posteriorment, el 16 d'agost del mateix any, es van adherir al tractat l'emperador d'Alemanya, Francesc I del Sacre Imperi Romanogermnic, per la seva condici de Gran duc de Toscana, i l'infant Felip de Parma, duc de Parma. 

 El tractat . 
Les principals clusules incloen: 
 Acord de pau entre les tres potncies; ;
 Cadascuna de les parts renunciava als seus drets sobre les possessions de les altres parts signants a la pennsula italiana, i als territoris del Gran Ducat de Toscana i del Regne de les Dues Siclies; ;
 En cas d'atac per una altra potncia als territoris esmentats, cadascuna de les parts es comprometia a aportar un exrcit de 8.000 soldats d'infanteria i 4.000 de cavalleria, mantinguts a costa prpia, per a la defensa del pas atacat. ;
 Els ciutadans de cadascun dels pasos signants gaudirien en les seves relacions comercials amb algun dels altres dels majors privilegis. ;

 Enllaos externs .
  Text del tractat;

 Vegeu tamb .
Tractat d'Aranjuez;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314913" title="Batalla de Carpi" nonfiltered="2998" processed="2987" dbindex="123192">






La Batalla de Carpi va ser la primera batalla de la Guerra de Successi Espanyola i va ser lliurada el 9 de juliol del 1701 al Ducat de Mdena, territori aliat de la Frana borbnica, quan els exrcits de l'Imperi iniciaren, en solitari, la invasi dels territoris hispnics a Itlia.

Antecedents.
La invasi imperial dels territoris hispnics d'Itlia.
A Itlia l'emperador prengu la iniciativa i a comenaments de l'estiu un exrcit imperial sota el comandament del Prncep Eugeni de Savoia es reun al Tirol amb l'objectiu d'ocupar els territoris hispnics a Itlia. Per defensar aquests territoris, les Dues Corones diposaven d'un exrcit franco-hispnic sota les ordres de Nicolas Catinat que es concentr lentament entre el Chiese i l'Adige. Per les dificultats de subministrament retardaren l'aven del Prncep Eugeni de Savoia i les tropes borbniques pogueren ocupar slides posicions a Rivoli Veronese, prop de Verona. En aquesta situaci el Mariscal Catinat es creia segur en tant en quant ms la Repblica de Vencia s'havia declarat neutral.

El Prncep Eugeni de Savoia travessa els Alps.

Per mentre el Prncep Eugeni de Savoia feia ostentoses demostracions de voler travessar els Alps per l'Adige o pel Llac Garda, de manera secreta arribava a un acord amb la Repblica de Vencia que li garantia el pas pel seu territori malgrat la seva neutralitat. Aix, el 27 de maig i prenent infinites precaucions per mantenir el secret, travess les muntanyes per camins que cap exrcit havia emprat des de Carles V del Sacre Imperi Romanogermnic pel districte de Vicenza i el 28 de maig el seu exrcit ja es trobava a les planries del Po.

El seu primer objectiu fou el de travessar el riu Adige sense haver de lluitar, mentre que debastava les terres del Duc de Mntua per tal de forar-lo a canviar de bndol.

El Mariscal Nicolas Catinat havia quedat totalment sorprs doncs, donant per descomptant la neutralitat veneciana, no havia previst trobar-se les tropes confederades a la vall del Po. Refet de la sorpresa, comet un nou error quan en veure les tropes imperials desplegar-se per Legnago pens que la invasi es dirigia cap a les terres al sud del Po.

La batalla.
Desprs de cinc setmanes de cauteloses maniobres per part d'ambds exrcits, el Prncep Eugeni de Savoia trob finalment un punt no vigilat. Amb les precaucions habituals de secret (enganyant fins i tot el seu propi exrcit), travess el riu Adige la nit del 8 de juliol al 9 de juliol i penetr fins a Carpi el 9 de juliol, allant i derrotant a la cavalleria borbnica.

Conseqncies.
El Mariscal Nicolas Catinat hagu de concentrar rpidament el seu exrcit que es trobava escampat pel Mincio, mentre el Prncep Eugeni de Savoia es dirig cap al nord i recobrava contacte amb la seves lnies d'aprovisionament a Rivoli. 

Finalment pogu enllestir les seves preparacions per travessar el Mincio a la vora de Peschiera del Garda pel flanc esquerra del Mariscal Nicolas Catinat el 28 de juliol.

La cavalleria del Mariscal Catinat no ofer cap resitncia doncs la seva mxima preocupaci era evitar la invasi dels territoris hispnics de la pennsula italiana al sud del Po. Aix, les tropes borbniques s'anaren retirant fins a  l'Oglio. A resultes d'aquesta derrota estratgica, el Mariscal Nicolas Catinat fou destitut del comandament en cap de les tropes borbniques al front itali i rellevat pel Duc de Villeroy.

Notes.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314914" title="Arkan" nonfiltered="2999" processed="2988" dbindex="123193">
eljko Ranatovi  (en serbi:                 ), conegut com Arkan (en serbi:      ), (17 d'abril de 1952 - 15 de gener de 2000); va ser un lder paramilitar serbi, acusat de nombrosos crims de guerra ocorreguts durant les Guerres Balcniques de la dcada de 1990.

 Joventut. Forja d'un criminal .

Arkan va nixer a Breice, una petita ciutat de la regi de Styria, al sud d'Eslovnia. El seu pare Veljko era un serbi que servia com a oficial d'alt rang en les Forces Aries Iugoslaves (SFR). Arkan vivia amb la seva mare Slavka, activista comunista, i les seves tres germanes ms grans. Els seus pares es van divorciar en la seva joventut i el seu pare el solia pegar, tractant tots els components de la famlia com subordinats militars. Aquesta situaci familiar va facilitar el fet que el petit Arkan escaps de casa sovint realitzant entremaliadures que el van fer acabar en diverses ocasions en correccionals de menors, convertint-se aix, en poc temps, en un delinqent juvenil.

El 1972, als 20 anys, va emigrar a Europa Occidental, esperant trobar fortuna continuant la seva carrera com a delinqent. All va conixer diversos famosos delinqents iugoslaus que ms tard van morir assassinats. Va prendre el seu lies "Arkan" d'un dels noms falsos que va utilitzar als seus passaports. Va ser arrestat a Blgica, els Pasos Baixos, Sucia, Alemanya, ustria, Sussa i Itlia per crrecs com a robatori amb arma de foc, assalt i assassinat. Va ser empresonat a Blgica el 1974, d'on va escapar el 1977, i es va tornar a empresonar a Pasos Baixos, el 1979, d'on va escapar el 1981. A hores d'ara ja havia estat ferit en un tiroteig amb la policia. Va fugir de dotzenes de presons europees, incloent el complex que s avui la pres d'alta seguretat per a criminals de guerra a Scheveningen, L'Haia. Arkan es trobava entre els deu criminals ms buscats per l'Interpol.

En la seva joventut Arkan va travar una bona amistat amb Stane Dolanc, amic del seu pare i cap de la Policia Secreta Iugoslava (UDBA), a ms de ser una persona molt propera a Josip Broz Tito. Sempre que Arkan es ficava en problemes Dolanc l'ajudava com a recompensa pels seus serveis l'UDBA. Arkan va treballar com a agent encobert des de 1973, i el seu treball consistia a dur a terme assassinats d'emigrants poltics i opositors al rgim iugoslau. Arkan va aprendre a parlar angls, francs i itali, a ms de tenir noci d'altres idiomes com l'alemany, suec, neerlands, albans i blgar a causa dels seus treballs encoberts per a l'UDBA. Va tornar a Iugoslvia el 1981 continuant la seva carrera com a delinqent mitjanant l'obertura de nombrosos negocis illegals. El Novembre de 1983 dos policies federals van anar a detenir-lo per interrogar-lo sobre aquestes activitats, per es va resistir a la detenci, traient la seva arma i ferint ambds. La intervenci de Stane Dolanc va aconseguir la seva excarceraci dos dies desprs. Aquest incident va incrementar la seva reputaci de criminal poltic a Belgrad.

 Paper en la Guerra dels Balcans .

Al principi dels 90 la situaci poltica, tnica i religiosa a l'antiga Iugoslvia es va tornar molt tensa, la qual cosa va provocar que l'11 d'octubre de 1990 Arkan cres un grup paramilitar anomenada Gurdia Voluntria Srbia, afavorida per la plana major de l'Exrcit Iugoslau del Poble (JNA). Arkan era el lder d'aquesta unitat que es va formar a partir d'aficionats de l'Estrella Roja de Belgrad.

El novembre de 1990 Arkan es va desplaar a Knin a una reuni del consell de guerra de la Repblica Srbia de Krajina i en tornar a Belgrad va ser arrestat per trfic d'armes per la policia croata a la frontera entre Crocia i Bsnia al costat d'uns altres cinc serbis. Van ser imputats per crrecs de conspiraci per enderrocar el nou estat de Crocia i intent d'assassinat del president Franjo Tu man. El 14 de juny de 1991 va ser alliberat sota estranyes circumstncies desprs d'un judici poltic a Zagreb.

Els Tigres d'Arkan, fora paramilitar que ell va crear, van establir la seva caserna general i base d'entrenament en unes antigues installacions militars d'Erdut. Aquest grup va estar en actiu des de mitjan 1991 fins a finals de 1995, comenant la seva activitat a la regi de Vukovar, a Crocia. Es creu que el grup estava format per uns 10.000 homes ben entrenats i equipats amb l'armament ms modern, incloent diversos tancs i helicpters. Les seves unitats van ser equipades per les reserves de la policia srbia durant la guerra a Crocia i Bsnia.

Desprs del comenament de la guerra a Crocia, a la tardor de 1991 i a Bsnia l'abril de 1992 Arkan i les seves unitats es van mobilitzar per defensar els territoris controlats per serbis en aquests pasos i realitzant operacions de neteja tnica de tots els no-serbis. En la Krajina els Tigres d'Arkan van combatre en diversos llocs d'Eslavnia Oriental. En la Repblica Srpska (de Bsnia) els Tigres d'Arkan van combatre als voltants de Zvornik i Br ko, on van aixafar a unitats de Bosnios pobremente armats.

A la tardor de 1995 les seves tropes van combatre en l'rea de Banja Luka, Sanski Most i Prijedor on van ser comandats a la major part de les accions de guerra pel propi Arkan, arribant a recompensar els seus combatents amb parts dels botins procedents dels seus saqueigs.

Arkan es va convertir en una icona tant per als serbis com per als seus enemics. Per als serbis era un heroi popular i un patriota, mentre que per als seus enemics s'havia convertit en un blanc del seu odi i enveja.

Les seves tropes tamb van estar estacionades en la Repblica de la Krajina srbia lluitant contra l'exrcit croat, on va entrar en conflicte amb el tamb lder serbi Milan Marti  sobre les operacions militars dutes a terme.

Arkan era confident de Zoran  in i  i, de manera ocasional, hi va coincidir durant el transcurs de la guerra, arribant a recomanar-li la seva sortida del pas quan van comenar els bombardeigs de l'OTAN perqu va pensar que la seva vida corria perill. Arkan tamb tenia contactes molt propers i fins i tot plans poltics amb el poltic rus ultranacionalista Vladimir Zhirinovsky.

 Poder i influncia en Iugoslvia .

Arkan era un home poders amb connexions al mxim nivell en l'aparell de l'Estat, mentre que la seva influncia sobre les altes esferes de la societat srbia era insignificant. Arkan es presentava a si mateix com a defensor dels serbis i lluitador per la llibertat i la justcia. Era conegut per les seves mltiples personalitats, mostrant-se com un lder fort i fins i tot brutal en pblic i ms reservat i acurat en privat. Tamb va organitzar i va finanar ajuda humanitria per a famlies pobres i orfes de la guerra, aix com va donar pensions als voluntaris esguerrats i a les famlies dels soldats morts.

Arkan va ser glorificat per part de la poblaci srbia com a heroi de guerra, arribant fins i tot a dedicar-se-li canons al seu nom. D'altres ho van desdenyar a causa de la seva forma de vida de playboy i l'enorme abundncia amb qu es movia i que va ser guanyada amb mitjans ombrvols. Possea una mansi al barri de Dedinje, a Belgrad, on resideixen els poltics i els diplomtics estrangers.

Malgrat crixer al si d'una famlia atea, va tenir gests per mostrar respectes pblicament a l'Esglsia Ortodoxa Srbia, i especialment al seu cap visible, el Patriarca Pavle, apareixent en festes religioses (sempre de manera pblica) Sobre els motius que li van portar a aquesta nova espiritualitat religiosa alguns van apuntar que va ser una temptativa desvergonyida d'autopromoci en un intent de reconciliaci amb la societat srbia.

El 3 de novembre de 1993, Arkan i els seus seguidors van fundar el Partit de la Unitat Srbia, i ell es va convertir en el seu president. El partit va perdre les eleccions parlamentries i no va poder aconseguir cap esc malgrat una campanya promocional enrgica. En les eleccions del 2000 el partit va tenir 200.000 vots, aconseguint aix 14 escons en el parlament serbi.

En la postguerra, desprs de la firma dels Acords de Dayton, Arkan va tornar als seus interessos en l'esport i els negocis privats. La Gurdia Voluntria Srbia va ser dissolta de manera oficial l'abril de 1996, amb la possibilitat de tornar a reintegrar-se en cas d'emergncia de guerra. El juny d'aquell mateix any va aconseguir un equip de futbol de segona divisi, l'Obili , que va convertir en poc temps en un equip de primera lnia, arribant a guanyar el campionat de lliga, a ms de participar en competicions europees. Va arribar a amenaar els jugadors d'equips rivals que feien gols a l'Obili . Aquestes amenaces eren subratllades per milers de veterans del seu exrcit que omplien les grades, mentre entonaven cntics amenaadors. Un jugador va explicar a la revista britnica Four-Four-Two que es tancava en un garatge quan es equip jugava contra l'Obili . La Uni d'Associacions Europees de Futbol va prohibir l'Obili  la participaci en les seves competicions. Com a resultat d'aquesta prohibici, Arkan va abandonar la presidncia del club, deixant-la a les mans de la seva esposa, "Ceca". Arkan va ser tamb president de l'Associaci Iugoslava de Kickboxing.

Va ser acusat d'estar involucrat en trames d'extorsi i contraban de petroli i articles de luxe. Encara que va establir negocis lcits, arribant a tenir ms de 400 persones treballant per a ell. Entre aquests negocis es comptaven casinos, discoteques, gasolineres, pastisseries, magatzems, fleques, restaurants, gimnasos, aix com una agncia de seguretat privada.

Va tenir nou fills amb cinc dones diferents. El seu fill gran, Mihajlo, va nixer en 1975, producte d'una relaci amb una dona sueca, Agneta. Mihajlo va arribar a combatre al costat del seu pare. Ms tard va tenir dues filles, una producte d'una relaci amb una dona belga i l'altra amb una actriu de Belgrad, els tres amb la seva paternitat reconeguda. La primera esposa d'Arkan era Natalija Martinovi , professora d'espanyol, amb qui va tenir quatre fills. Arkan es va divorciar i ms endavant va contreure matrimoni el 19 de febrer de 1995 (amb un uniforme militar serbi de la Primera Guerra Mundial) amb Svetlana "Ceca" Veli kovi , jove cantant i principal exponent de l'estil musical denominat turbo-folk. Van anar un semblant molt popular i glamourosa que apareixia sovint en pblic. Fruit d'aquest matrimoni van nixer els seus fills Veljko i Anastasija.

Arkan era aliat de manera extraoficial d'Slobodan Miloevi , i es movia sota el seu control, malgrat que era totalment independent a les seves accions i decisions. Els contactes entre ambds es realitzaven generalment a travs de les oficines d'un mitjancer, Radovan Stoji i  "Bada", Cap de policia i persona propera a Miloevi , que va ser assassinat l'abril de 1997.

L'agost de 1998, quan les tensions a Kosovo ja havien comenat, Arkan va intentar posicionar-se a prop d'Occident i guanyar-se els seu suport escrivint una carta de suport al President d'Estats Units, Bill Clinton, pels atemptats contra les ambaixades nord-americanes a Kenya i Tanznia. A la carta va expressar les seves condolences a les vctimes que van morir en l'atac, i va advertir Clinton dels perills del fonamentalisme islmic. En un extracte de la carta es podia llegir: "Sr. president... no admeti que el terrorisme continu en aquesta part dels Balcans, en l'Estat Serbi, que s un amic del seu estat per sempre. " Clinton no li va fer cas i mai no va respondre a la carta.

 Paper en la guerra de Kosovo .

Quan va esclatar la Guerra de Kosovo a l'estiu de 1998, Arkan va ser avisat perqu ordens als seus oficials i a soldats que s'unissin a l'exrcit i a la policia en la lluita contra l'Exrcit d'Alliberament de Kosovo (ELK), per no va ser personalment all a supervisar la situaci. Abans que el pitjor del conflicte comencs Arkan va visitar Kosovo en diverses ocasions com a oficial del govern, intentant pacificar els albanesos i donar aparena de seguretat i esperana als serbis. Tanmateix, se l'acusa d'exercir un paper militar durant l'Operaci Fora Aliada.

D'acord amb el jutge Richard May del Regne Unit, el Tribunal de L'Haia va publicar una acusaci contra Arkan el 30 de setembre de 1997 pels crims de guerra de genocidi, crims contra la humanitat i les ruptures de la Convenci de Ginebra de 1949. L'autoritzaci es va mantenir segellada i no es va fer pblica fins al 31 de mar de 1999, quan els bombardeigs de l'OTAN a Iugoslvia ja havien comenat. L'acusaci d'Arkan va ser feta pblica per Louise Arbour, desprs Alta Comissionada de l'Oficina de les Nacions Unides per als Drets Humans i membre de la Cort Suprema del Canad.

Durant els bombardeigs que va dur a terme l'OTAN a Srbia, Arkan va negar tots els crrecs que hi havia contra ell de crims de guerra en entrevistes que va donar a cadenes de televisi com la CNN i BBC i a altres reporters estrangers durant la Guerra de Kosovo. Aix mateix, va culpar l'OTAN pels bombardeigs sobre civils i la creaci de refugiats de totes les tnies, i va indicar que ell desplegaria les seves tropes noms en el cas d'una invasi de les tropes de l'OTAN per terra. Desprs del bombardeig de la Fora Aria dels Estats Units de l'ambaixada xinesa a Belgrad (en la qual van morir tres periodistes, i que va conduir a una escalada de tensions diplomtiques entre els Estats Units i la Repblica Popular de la Xina) l'OTAN i diversos mitjans de comunicaci occidentals van declarar que l'edifici havia estat considerat un objectiu perqu l'oficina de l'agregat militar xins era utilitzada per Arkan per comunicar i per transmetre missatges als seus "Tigres" a Kosovo.

Per a Arkan, els mesos posteriors al final de la Guerra de Kosovo, i fins al dia del seu assassinat, es van convertir en un llarg perode de polmica, controvrsies, rumors i especulacions, especialment dins de Srbia.

 Assassinat i fama postmortem .

Arkan va ser assassinat el 15 de gener de 2000 a les 17:05 GMT al vestbul de l'Hotel Intercontinental de Belgrad, en un lloc on va ser envoltat per altres hostes de l'hotel. L'assass, Dobrosav Gavri , era un jove de 23 anys, membre de la brigada mbil de la policia. Gavri  tenia llaos amb el mn del xusma i estava de baixa per malaltia en aquelles dates. Es va apropar cap a seu blanc per darrere. Arkan estava assegut, parlant amb dos amics. Gavri  va esperar uns minuts, es va aproximar per darrere d'ells, i va realitzar una successi de trets rpids amb la seva CZ-99 reglamentria. Arkan va ser disparat tres vegades per l'esquena a la part posterior del cap i va entrar en coma. El seu guardaespatlles el va introduir en un vehicle i el van portar a l'hospital. Els metges van intentar la seva reanimaci cardiopulmonar durant ms d'una hora en va, encara que van aconseguir reviure-li durant un instant. La mort va ser certificada a les 18:50. Els acompanyants d'Arkan en aquell moment Milenko Mandi , un home de negocis, i Dragan Gari , inspector de policia, tamb van ser assassinats per Gavri . Aquest va ser disparat i ferit pel guardaespatlles d'Arkan, Zvonko Mateovi , i va caure inconscient. Una dona va ser ferida de gravetat en l'intercanvi de trets entre ambds. Desprs d'una complicada intervenci quirrgica, Gavri  va sobreviure, per com a resultat de les ferides va quedar postrat en cadira de rodes.

Arkan va ser enterrat amb honors militars pels seus voluntaris. El 20 de gener de 2000 va tenir lloc el funeral en una Esglsia Ortodoxa Srbia amb l'afluncia de ms de 20.000 persones.

Desprs de la mort violenta d'Arkan tots els seus enemics ho van celebrar. Per a uns va ser el final merescut d'un criminal, mentre que d'altres haguessin preferit que la histria d'Arkan hagus acabat en el Tribunal de L'Haia. Les reaccions a la seva mort en l'espectre poltic serbi van ser molt variades, per totes elles van ser de sorpresa. Els serbis prooccidentals consideren Arkan una vergonya per al seu pas; per a ells, la seva figura representa un bandit i un errtic senyor de la guerra. Per a d'altres, Arkan representa a l'ltim patriota i una llegenda heroica.

Les especulacions, polmiques i controvrsia continuen envoltant la vida d'Arkan desprs de la seva mort.

 Judicis i rumors .

Gavri  es va declarar innocent i mai no va admetre haver coms el crim. Va ser trobat culpable i sentenciat a 19 anys de pres. Els seus cmplices van ser condemnats entre 3 i 15 anys cada un, desprs d'un judici d'un any de durada, celebrat el 2002. Tanmateix el veredicte del jutjat de districte va ser revocat pel Tribunal Suprem a causa de la manca d'evidncies i la imprecisi del primer judici.

El 2006 va comenar un nou judici que va finalitzar el 9 d'octubre i en el qual se li va declarar culpable a Gavri , aix com als seus cmplices Milan Djurisi  i Dragan Nikoli . Cada un va ser condemnat a 30 anys de pres. Tanmateix, la identitat de la persona o persones que eren darrere de l'assassinat continuaven sent molt confuses. Segons un rumor, Marko Miloevi , el fill de president de Iugoslvia, Slobodan Miloevi , va tenir fortes disputes amb Arkan sobre control del contraban de petroli.

Un altre rumor apuntava que va ser Rade Markovi  qui va demanar a Andrija Draskovi  que busqus individus disposats a cometre l'assassinat d'Arkan i coordinar la resta de la missi. Draskovi  va ocupar Dragan Nikoli , conegut com Gagi, i Zoran Uskokovi , tamb conegut com Skole. Draguen Nikoli  tamb va comptar per a l'operaci amb Dobrosav Gavri  i Milan  uri i . Ells dos eren persones en les quals Gagi tenia confiana.  uri i  era el seu cos, mentre que Gavri  era el seu millor home. Juntament amb Skole i la seva quadrilla van planejar i van organitzar l'assassinat d'Arkan al seu apartament.

Per finalitzar, tamb es va arribar a dir que Borislav Pelevi , persona propera a Arkan i el seu successor com a president del Partit de la Unitat Srbia, va servir com a "talp" en la conjura contra Arkan. Els Serveis de Seguretat van punxar els telfons d'Arkan poc abans el seu assassinat; durant quatre mesos el grup van seguir els moviments d'Arkan i el seu parador, arribant a aprendre els seus hbits. Desprs de la mort d'Arkan el seu advocat va reclamar que havia estat assassinat pel SBS britnic.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314916" title="Joan Lpez i Carrera" nonfiltered="3000" processed="2989" dbindex="123194">



Joan Lpez i carrera, neix a l'Alt Empord, la tardor de 1946. s llicenciat en Filosofia i Lletres i exerc la docncia com a professor de filosofia a l'institut Montsacopa d'Olot.

Atret pels temes fronterers entre filosofia i literatura, utilitza les possibilitats que aquesta ofereix com a medi d'expressi i de coneixement.
ha publicat una obra de teatre: "La nostra vall, l'nica vall (1980)" i unes reflexions personals en forma de diari: "El projecte Home (1996)".
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314924" title="Tzvetan Todorov" nonfiltered="3001" processed="2990" dbindex="123195">
Tzvetan Todorov (en blgar:               ) ( Sofia, Bulgria 1939 ) s un lingista, filsof, historiador, crtic i i teric literari francs, d'origen blgar.

Biografia.
Va nixer l'1 de mar de 1939 a la ciutat de Sofia, capital de Bulgria, fill d'una famlia de bibliotecaris. Educat a la Bulgria comunista, l'any 1963 s'intall a Pars (Frana), pas del qual aconsegu la ciutadania el 1973.

El 1968 inici les seves activitats al Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS) de Pars, del qual n's actualment el seu director emrit. Entre 1983 i 1987 fou director del Centre d'Investigacions sobre les arts i el llenguatge.

Obra.
Desprs d'un primer treball de crtica literria dedicat a la potica dels formalistes russos, el seu inters es va estendre a la filosofia del llenguatge, disciplina que va concebre com part de la semitica o cincia del signe en general. De la seva obra terica destaca la difusi del pensament dels formalistes russos; en els seus textos historiogrfics predomina l'estudi de la conquesta d'Amrica i dels camps de concentraci, tant nazis com de la Rssia estalinista. 

La seva anlisi de la vida s part d'un enfocament com sobre l'antropologia i la histria. En la seva investigaci sobre la histria de l'humanisme destaca en els seus treballs sobre l'obra de Jean-Jacques Rousseau, Montesquieu, Michel de Montaigne i Benjamin Constant.

El juny de 2008 fou guardonat amb el Premi Prncep d'Astries de Cincies Socials per representar "en aquest moment l'esperit de la unitat d'Europa, de l'Est i de l'Oest, i el comproms amb els ideals de llibertat, igualtat, integraci i justcia".

Enllaos externs.
  Fundaci Prncep d'Astries, Premi de Cincies Socials 2008;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314925" title="Mallerenga de bigotis" nonfiltered="3002" processed="2991" dbindex="123196">



La mallerenga de bigotis o mallerenga de canyar (Panurus biarmicus) s l'nica espcie present als Pasos Catalans de la famlia Timaliidae.

Morfologia.

 Fa 16 cm de llargria total.
 El mascle t dues taques negres com bigotis que van de l'ull cap al pit, el cap s de color gris i el dors s de color castany, a l'igual que la llarga cua.
 La femella s de color terrs i no t bigotis.

Subespcies.

 Panurus biarmicus biarmicus;
 Panurus biarmicus kosswigi;
 Panurus biarmicus occidentalis;
 Panurus biarmicus russicus;

Reproducci.

Forma colnies reproductives a partir del mes d'abril, i construeix un niu ben amagat entre les canyes i els canyissos i en el qual diposita de quatre a cinc ous. No ha estat constatada la seua reproducci a les Illes Balears ni al Delta de l'Ebre, malgrat que en aquest darrer indret se'n pot observar individus durant l'poca hivernal.

Alimentaci.

Menja pugons a l'estiu i llavors a l'hivern. 

Hbitat.

Viu als crritxos i fangars, a prop de l'aigua. 

Distribuci geogrfica.

Habita a les regions temperades d'Eursia i a l'frica del Nord.

Costums.

T un vol ondulant i s una espcie sedentria molt lligada als ambients palustres dels Pasos Catalans.

Observacions.

s vulnerable als forts vents, els quals poden matar-ne molt exemplars.

Referncies.



Enllaos externs.

 La mallerenga de bigotis a l'Enciclopdia Catalana. ;
 La mallerenga de bigotis a l'Avibase. ;
 Informaci sobre la poblaci d'aquest ocell al Principat de Catalunya. ;
 La mallerenga de canyar a la IUCN. ;
 La mallerenga de canyar a l'Animal Diversity Web. ;
 Fotografies i enregistraments sonors d'aquest ocell. ;
 La mallerenga de bigotis a l'Encyclopedia of Life. ;
 Identificaci i hbitat d'aquest ocell. ;
 Vdeos d'aquest ocell en el seu hbitat natural. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie. ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314926" title="Polifonia (literatura)" nonfiltered="3003" processed="2992" dbindex="123197">
En literatura, la polifonia s un tret de la narrativa, que inclou una diversitat de punts de vista i veus. El concepte fou inventat per Mikhail Bakhtin, basant-se en el concepte de la polifonia musical. Aix doncs, s'entn per text polifnic aquell en el que cada personatge manifesta, a l'interior del text, la seva manera d'entendre i veure el mn, de manera que el lector t una idea de tantes perspectives vitals com personatges principals hi ha. Aquest pensament individual no s relatat per un altre (personatge o narrador) sin que ho fa cada personatge en una situaci determinada del relat, on li s inevitable manifertar-ho. s una caracterstica dels textos literaris que presenten pluralitat de veus, que es corresponen amb diverses concincies independents, inconfusibles i no redubles entre s. Cada personatge es aix subjecte i no sols objecte del discurs.

Un dels exemples ms coneguts de polifonia literria s la prosa de Dostoievski. Bakhtin va caracteritzar l'obra de Dostoievski com a polifnica, pel fet que, a diferncia d'altres novellistes, no sembla aspirar a una 'visi nica', i va ms enll de descriure les situacions des de diversos angles. Dostoievski va crear novelles plenes de dramatismes, on deixa que es desenvolupin els punts de conflicte i els carcters amb desigualtats fins a un insuportable crescendo (Els germans Karamzov). Durant les seves descripcions la veu del narrador es fusiona imperceptiblement amb el to de la gent que est descrivint.

Un altre exemple de novella polifnica del segle XX s l'Ulisses de James Joyce

Referncies.

Mikhail Bakhtin. Problems of Dostoyevsky s Art: Polyphony and Unfinalizability

Enllaos externs.
Article a The Literary Encyclopedia





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314928" title="Mewar-Merwara" nonfiltered="3004" processed="2993" dbindex="123199">
Mewar-Merwara fou una subdivisi del districte de Merwara a la provncia britnica d'Ajmer-Merwara. Tenia 585 km2 i una poblaci d'uns 40.000 habitants . L'integraven 94 pobles.

 Histria .

El 1891 el districte de Merwara es va dividir en tres seccions:

British Merwara;
Marwar-Merwara;
Mewar-Merwara;

Tot el districte va romandre sota administraci britnica directe; els excesos de recaptaci eren pagats al maharana de Mewar. Va restar en aquesta situaci fins el 1938 quan la zona fou incorporada a l'estat de Mewar i el 1940 fou organitzat com un dels vuit districtes o ziles (zila) en qu el principat fou dividit aquell any; el districte va agafar el nom de Bhim, amb una superfcie de 648 km2 i una poblaci de 50.422 persones el 1941.

 Nota .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314930" title="British Merwara" nonfiltered="3005" processed="2994" dbindex="123200">
British-Merwara fou una subdivisi del districte de Merwara a la provncia britnica d'Ajmer-Merwara. Tenia 782 km2 i una poblaci d'uns 57.000 habitants . Era considerat una zona muntanyosa amb poc inters.

 Histria .

El 1891 el districte de Merwara es va dividir en tres seccions:

British Merwara;
Marwar-Merwara;
Mewar-Merwara;

Tot el districte va romandre sota administraci britnica directe; els excesos de recaptaci eren pagats al maharana de Mewar. Va restar en aquesta situaci fins el 1938 quan part del districte fou incorporat a Mewar i Marwar i el British Merwara va seguir la histria d'Ajmer-Merwara.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314931" title="Homoioi" nonfiltered="3006" processed="2995" dbindex="123201">
Els homoioi era el nom amb el que s'anomenava als ciutadans de Esparta a l'antiguitat. El terme ve del grec antic       , Hmoioi, que significa literalment els semblants. S'utilitzava igualment la traducci els pars per posar l'accent sobre el carcter aristocrtic de Esparta. La traducci clssica els Iguals, que va ser recuperat amb la Revoluci Francesa, s en fet inexacte. El terme no el van utilitzar els primers historiadors grecs, Herdot i Tucdides. Es troba per contra en els escrits de Xnophon i d'Aristtil..

Els criteris de la ciutadania espartana eren particularment selectius. Els homoioi havien de descendir d'un pare ciutad i d'una mare filla de ciutad. A ms, per tenir l'estatut d'homoioi, els individus havien d'aconseguir lagog, l'educaci espartana del ciutad. Finalment, tenien l'obligaci de participar en el banquet dels ciutadans, el syssition, portant-hi la seva quota d'aliments, o pagant-la. 

El cos dels homoioi era tan restringit que s'estima el seu nombre en uns 1.200 en el moment de la gran derrota de Esparta en la lluita contra Tebes a Leuctres (371 aC). Les prdues, probablement de l'ordre de 400 hoplites, privaren la ciutat d'un ter del cos cvic. La prdua d'influncia de Esparta al segle III aC quedaria vinculada a aquesta restricci del nombre dels homoioi, fenomen designat pels historiadors pel nom d'oligantropia.

 Referncies .



 Bibliografia .
 Paul Cartledge: Spartan Reflections, University of California Press, Berkeley, 2001. ISBN 0-520-23124-4.
 Edmond Lvy: Sparte: histoire politique et sociale jusqu  la conqute romaine, Seuil, coll. "Points Histoire", Paris, 2003. ISBN 2-02-032453-9.
 Csar Fornis Vaquero: Esparta: historia, sociedad y cultura de un mito historiogrfico. Barcelona: Crtica, 2003. ISBN 84-8432-413-3.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314932" title="Marwar-Merwara" nonfiltered="3007" processed="2996" dbindex="123202">
Marwar-Merwara fou una subdivisi del districte de Merwara a la provncia britnica d'Ajmer-Merwara. Tenia 186 km2 i una poblaci d'uns 6.000 habitants . Era un territori muntanys i poc poblat sobre el que el maharaj de Jodhpur (principat conegut tamb com Marwar) tenia alguns drets.

 Histria .

El 1891 el districte de Merwara es va dividir en tres seccions:

British Merwara;
Marwar-Merwara;
Mewar-Merwara;

Tot el districte va romandre sota administraci britnica directe; els excesos de recaptaci eren pagats al maharaja de Marwar (Jodhpur). Va restar en aquesta situaci fins el 1938 quan la zona fou incorporada a l'estat de Jodhpur.

 Referncies .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314933" title="Marwar" nonfiltered="3008" processed="2997" dbindex="123203">
Marwar fou el nom alternatiu del principat de Jodhpur; els britnics van aplicar el nom a la part occidental de l'Agncia de la Rajputana. Marwar s una corrupci de Maru-war (normalment Marusthala o Marusthan o Marudesa) que voldria dir "Terra de la Mort" i desprs "Terra dels marus" . Abul Faz el 1582 ja assenyala els governs de Jodhpur, Sirohi, Ajmer, Bikaner i Nagaur, als que anomena sarkars, i diu que la regi era poblada pels rathors.

Marwaris o marwari banias fou el nom donat als comerciants estrangers que van gosar aventurar-se al pas pel seu comer i van arribar a controlar-lo, formant una nombrosa corporaci.

 Nota .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314938" title="Alberto Uria" nonfiltered="3009" processed="2998" dbindex="123204">
 Alberto Uria  va ser un pilot de curses automobilstiques uruguai que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Alberto Uria va nixer el 11 de juliol del 1924 a Montevideo, Uruguai i va morir el 4 de desembre del 1988 tamb a Montevideo.


 A la F1 .

Va debutar a la primera cursa de la temporada 1955 (la sisena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 22 de febrer del 1922 el GP d'Argentina al Circuit Oscar Alfredo Galvez.

Alberto Uria va participar a dues niques curses puntuables pel campionat de la F1, disputades en dues temporades diferents, les corresponents als anys 1955 i 1956, assolint un sis lloc com  a millor classificaci.

 Resultats a la Frmula 1 .



(*) Cotxe compartit.


 Resum .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314940" title="Nathdwara" nonfiltered="3010" processed="2999" dbindex="123205">

Nathdwara fou un territori de l'antic principat de Mewar. El seu nom vol dir "Portal de Deu". La capital era la ciutat de Nathdwara, situada a la riba dreta del riu Banas a uns 48 km al nord d'Udaipur (ciutat) i a 22 km al nord-oest de l'estaci de Maoli de la lnea Udaipur-Chitor. La seva poblaci s de 8.591 habitants. Actualment la ciutat es part del districte de Rajsamand al Rajasthan i te una poblaci de 37.007 habitants (2001). La ciutat es anomenada tamb Shrinathji.

Nathdwara s el lloc de la ms famosa capella vaishnavita de tota l'ndia, amb una imatge (shrinathji) de Krishna (amb rostre negre) que dataria del segle XII aC. Aquesta imatge la va portar Vallabhacharya, fundador de la secta Vaishav Along (o secta Pushti) a Muttra on era el 1495 per es va traslladar al temple de Gobhardan (o Govhardan) el 1519 ; 150 anys desprs, Aurangzeb va voler aturar el culte a Krishna, i la gent del districte de Muttra encapalats per algun descendent de Vallabhacharya, va agafar la imatge i va donar tombs amb ella fins el 1671 quan el maharana de Mewar els va convidar als seus dominis; la imatge es va installar a un temple anomenat la "Casa de la imatge" (Haveli Shrinathji) al nord de la ciutat i un braman fou nomenat el guardi. La terra del monestir i altres pobles ms fou concedida com a muafi (terra concedida sense pagar renda). A finals del segle XIX el guardi era el braman Gosain, que portava el ttol de maharaj, que era el cap de la secta Vallabhacharya dels bramans, i dominava 30 pobles a Mewar, Baroda, Bharatpur, i altres principats, i fins i tot un al districte d'Ajmer que li fou donat per Sindhia i que els britnics van respectar. El temple est adornat per imatges del grup anomenats els artistes de Nathdwara que van treballar al temple durant un perode llarg amb s intensiu del color daurat.

Personatges famosos de la ciutat sn: 

Shri Ghasiram (1869-1931), el ms fams pintor;
Kundanlal (vers 1860-1930), artista influt per l'art europeu;
B. G. Sharma, pintor de miniatures nascut el 5 d'agost de 1924 amb galeria d'art a Udaipur (ciutat);
Girija Vyas, lder poltic;

 Nota .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314941" title="Ogna" nonfiltered="3011" processed="3000" dbindex="123206">
Ogna o Oghna fou una thikana o jagir de l'antic principat de Mewar, a la regi selvtica de Bhomat a la regio de les muntanyes Aravalli a la part sud-oest del pas. El 1940 va quedar integrat en el districte de Kherwara en la divisi administrativa d'aquell any del Mewar. La capital era el poble d'Ogna a la  vora del riu Wakal.

Ogna, definit com una terra de gran bellesa i verdor exhuberant, s famosa per haver ems una valuosos segells de correus (els de Mewar sobrecarregats)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314943" title="Panarwa" nonfiltered="3012" processed="3001" dbindex="123207">
Panarwa fou una thikana o jagir de l'antic principat de Mewar, a la regi selvtica de Bhomat a la regio de les muntanyes Aravalli a la part sud-oest del pas. El 1940 va quedar integrat en el districte de Kherwara en la divisi administrativa d'aquell any del Mewar. La capital era el poble de Panarwa a la serralada del mateix nom.

Panarwa s famosa per haver ems una valuosos segells de correus (els de Mewar sobrecarregats)

Punja, cap dels rajputs de Panarwa, dirigia un exrcit de bhils dels que deia que era el sobir i no el cap militar  i va lluitar al costat del rana Pratap Singh I de Mewar a la famosa batalla d'Haldighati del 1576. Per aix va rebre el ttol de rana.  En endavant els bhils es van destacar per ser lluitadors capdavanters per la independncia de Mewar; per aix els bhils van rebre el mateix estatus que altra gent a Mewar, el que no era normal en les tribus de la selva 

 Notes .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314944" title="Parsoli" nonfiltered="3013" processed="3002" dbindex="123208">
Parsoli fou una thikana o jagir de l'antic principat de Mewar, formada per 46 pobles. La capital era Parsoli, a 135 km al nord d'Udaipur (ciutat). amb noms 831 habitants el 1901.

El territori, a uns 45 km al nord de Chitor, estava governat per un thakur (noble) dels de primera classe de Mewar, amb ttol de rao, que pertanyia al clan chahuan dels rajputs. Els ingressos el 1894 foren de 25000 rpies i el tribut pagat al darbar de Mewar de 926 rpies. L'estat fou concedit a Kesri Singh, fill segon de Ram Chandra I de Bedla, pel maharana Raj Singh de Mewar, vers el 1670.

 Llista de raos .

Kesri Singh, vers 1670;
Nahar Singh ;
Raghunat Singh;
Raj Singh ;
Sangram Singh;
Samant Singh;
Lal Singh I;
Lakshman Singh ?-1880;
Ratan Singh 1880-1903;
Lal Singh 1903-1948;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314945" title="Sahran" nonfiltered="3014" processed="3003" dbindex="123209">

Sahran o Saharan fou una zila (districte) de l'antic principat de Mewar, formada per 274 pobles amb una poblaci de 53.850 habitants el 1901. Aquesta zila va existir fins el 1940 quan els 17 districtes (ziles) van passar a ser vuit, i Sahran, junt amb la zila de Rasmi (o Rashmi) es va integrar en el nou districte de Kapasan. La capital era la ciutat de Sahran a uns 20 km al nord del riu Chandrabh ga que separava la zila de la de Rasmi.

El districte va emetre segells de correu (els de Mewar sobrecarregats).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314948" title="Rasmi" nonfiltered="3015" processed="3004" dbindex="123210">

Rasmi o Rashmi fou una zila (districte) de l'antic principat de Mewar, formada per 100 pobles amb una poblaci de 26.897 habitants el 1901. Aquesta zila va existir fins el 1940 quan els 17 districtes (ziles) van passar a ser vuit, i Rasmi, junt amb la zila de Sahran (o Saharan) es va integrar en el nou districte de Kapasan. La capital era la ciutat de Rasmi a la riba sud del riu Chandrabh ga que separava la zila de la de Sahran.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314961" title="Salumbar" nonfiltered="3016" processed="3005" dbindex="123211">

Salumbar (tamb Salumber) fou una thikana o jagir de l'antic principat de Mewar, una de les ms importants amb 237 pobles; la capital era a Salumbar a uns 65 km al sud-est d'Udaipur (ciutat) que el 1901 tenia 4.692 habitants, destacant en aquesta ciutat el palau del rawat atractivament situat a la vora d'un llac (Jaisamand Lake) encara que actualment tapat per altres edificacions ms modernes. Avui s part del districte d'Udaipur al Rajasthan i t 15.862 habitants (2001)

El territori fou governat per un thakur (noble) dels de primera classe de Mewar, amb ttol de rawat, cap de la famlia Chandawat del clan sisdia dels rajputs, que era un dels anomenats "setze nobles" i tenia el quart lloc entre els nobles del consell o darbar, per que de fet era el ms important de tots els nobles del pas. Descendia de Chanda, fill de Lakha Singh, que el 1398 va cedir el seu dret a la successi al seu germ petit Mokul Singh. Chanda va conservar per ell i els seus descendents el dret d'aconsellar als sobirans de Mewar sobre els principals afers de l'estat i foren ministres hereditaris (bhanjgaria) del principat simbolitzant el seu poder per una llana, que sempre havia d'estar present en totes les decisions en les que el maharana feia alguna concessi. Kandhal Singh va ajudar a deposar al rana Udai Singh I (1468-1473) que havia assassinat al seu pare Khumba Singh i desprs va lluitar al costat del rana Rai Mal (1473-1509) contra els musulmans. El rawat Ratan Singh I va morir lluitant per Mewar a la batalla de Khanua el 17 de mar de 1527 i el seu fill Duda Singh en batalla contra Bahadur Shah de Gujarat uns anys desprs; el seu successor Sain Das va morir al tercer setge de Chitor el 24 de febrer de 1568. Kishan Das va renunciar a la successi a Mewar i va rebre a canvi el dret de signar alguns documents al lloc del maharana.

 Llista de rawats .

Chanda Singh vers 1398-?
Kandhal Singh I  ?-1473;
Ratan Singh I 1473-1527;
Duda Singh 1527-?
Sain Das ?-1568;
Khengar Singh 1568-?
Kishan Das ;
Jait Singh ;
Man Singh ;
Prithwi Raj;
Raghunath Singh ;
Ratan Singh II;
Kandhal Singh II ;
Kesri Singh I, vers 1711 ;
Kuber Singh ;
Jait Singh II ;
Jodh Singh I, suposadament mort a la batalla d'Ujjain el 14 de gener de 1769;
Pahar Singh, 1769-?
Bhim Singh, vers 1800;
Bhawani Singh ;
Ratan Singh III ;
Padam Singh (dubts);
Kesri Singh II ?-1863;
Jodh Singh II 1863-1901;
Onar Singh 1901-1930;
Khuman Singh 1930-1948 (mort el 14 de gener de 1980);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314963" title="Sardagarh" nonfiltered="3017" processed="3006" dbindex="123212">

Sardargarh fou una tikhana o jagir de l'antic principat de Mewar, format per 26 pobles i una vila, Sardargarh, a la riba dreta del riu Chandrabhaga (afluent del Banas) a un 80 km al nord-nord-est d'Udaipur (ciutat), que tenia el 1901 una poblaci de 1.865 habitants.

El territori va ser governat per un thakur o noble amb ttol noms de thakur i pertanyent al subclan dudhiya del clan sisdia dels rajputs, descendent de Dhawal, que va anar a Mewar des de Gujarat al final del segle XIV. Aquest territori es deia Lawa, pero el nom fou canviat per Sardargarh el 1738. El thakur tenia el privilegi hereditari de guardar la persona del maharana en temps de guerra. El thakur Karan Singh va morir a la batalla de Khanua el 17 de mar de 1527, el seu successor Bhan Singh al tercer setge de Chitor el 1567, i el successor d'aquest, Bhim Singh, a la batalla d'Haldighati el 18 de juny de 1576.

 Llista de thakurs .

Dhawal Singh, fill de Rao Siha, vers 1400;
Sab Singh ;
Nahar Singh ;
Kishan Singh vers 1500;
Karan Singh  mort 1527;
Bhan Singh, mort 1534;
Sanda Singh, mort 1567;
Bhim Singh, mort 1576;
Gopal Das;
Jai Singh;
Nawal Singh ;
Indrabhan Singh ;
Sardar Singh ;
Samant Singh ;
Ror Singh ;
Zorawar Singh ?-1859;
Manohar Singh 1859-1903;
Sohan Singh 1903-?
Lakshman Singh ?-1948 ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314964" title="Shivrati" nonfiltered="3018" processed="3007" dbindex="123213">
Shivrati fou una thikana o jagir de l'antic principat de Mewar, formada per 18 pobles. La capital era Shivrati a uns 95 km al nord-est d'Udaipur (ciutat) i a 50 km de Kankroli.

La thikana fou concedida a Arjun Singh, quart fill del maharana de Mewar Sangram Singh II amb ttol de maharaj; va lluitar contra Madhao Rao Scindia (Sindhia) quan va envair el pas i contra els nobles que volien imposar un pretendent de nom Ratna o Ratan Singh el 1769; va ser a primera lnea a la batalla de Gangrar contra el mahapurash i va portar els afers d'estat com a regent durant la minoria de Hamir Singh II (1773-1778). 

Alguns dels darrers maharanes de Mewar foren adoptats i pertanyien a la dinastia de Shivrati. Suraj Mal no tenia descendents i va adoptar com successor a Kumar Dal Singh, fill del seu germ Daulat Singh (que havia estat adoptat pel thakur de Karjali) que va esdevenir hereu per fou assassinat el 1869 (vegeu Karjali) i la successi va passar al seu fill Gaj Singh. 

Aquest fou regent a Mewar de Sajjan Singh (1874-1884) i en aquest temps va renunciar a la successi de Mewar i desprs va adoptar al seu germ petit Fateh Singh i el va fer adoptar pel Sajjan Singh (Fateh va esdevenir maharana de Mewar del 1884 al 1930); llavors va adoptar a Himmar Singh, que era el fill gran del seu germ petit, senyor de Karjali. Himmat fou un constructor de nombrosos edificis, aficionat a la pintura i protector de pintors, i colleccionista d'antiguitats i d'objectes diversos. Encara vivia el 1903 i probablement fins alguns anys desprs. El darrer maharaj, Shivdan Singh, va governar fins el 1948 i va morir el mar de 1975.

 Llista de maharajs .

Arjun Singh vers 1750-1780;
Shiv Singh ;
Suraj Mal ?-1869;
Gaj Singh 1869-?
Himmat Singh ?- desprs de 1903;
Shivdan Singh ?-1948, mort 1975;

 Escut i bandera .

La bandera de l'estat era triangular vermella, amb un sol radiant daurat, dins del qual un cap de rajput amb bigotes, coronat, tamb daurat, situat al centre de la bandera.

L'escut s de plata amb el sol radiant i sota l'esvstica i inscripcions en lletres snscrites als quatre costats. Sobre l'escut un shivling (objecte religis propi de la secta dels shaivites) i sobre dues espases creuades (puntes amunt). L'escut esta sostingut per dos cavalls, un de color marron i un de color blanc. All on toquen els cavalls l'escut surt un pal amb bandera vermella cap a cada costat, una portant un hanuman daurat i l'altra una imatge de Krishna tamb daurada. Els cavalls se sostenen sobre una decoraci daurada que aguanta una cinta blava on hi ha inscrit el lema de l'estat en lletres snscrites blanques. Entre l'escut i la cinta dues figures humanes, un bhil i un rajput.

Una imatge de la bandera i l'escut (a dos colors) es port trobar en aquesta pagina



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314965" title="Conrad Llana" nonfiltered="3019" processed="3008" dbindex="123214">
Conrad Llana (? - Cap d'Orlando, Siclia 1299) fou un militar sicili a les ordres de Pere el Gran. Era germ de Manfred Llana. 

El 1266, quan Carles I d'Anjou arrabass el tron de Siclia a Manfred I de Siclia, fou acollit a la cort catalana de l'infant Pere i Constana de Siclia. El rei el va enviar com ambaixador a Tunis per a exigir tribut al sold Yahya II al Wathik ben Muhammad I, amb el desig ocult de preparar la possible annexi d'Ifriqiya a la Corona, que no va reeixir i finalment va atacar les costes africanes de 1279. Va acompanyar a Pere el Gran al desafiament de Burdeus el 1283.

Va morir a la batalla del cap Orlando el 1299.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314966" title="Manfred Llana" nonfiltered="3020" processed="3009" dbindex="123215">
Manfred Llana fou un noble sicili a les ordres de Pere el Gran.

Cunyat de Roger de Llria i germ de Conrad Llana, quan el 1266 Carles I d'Anjou arrabass el tron de Siclia a Manfred I de Siclia fou acollit a la cort catalana de l'infant Pere i Constana de Siclia. Va assetjar Malta el 1283 a les ordres de Pere el Gran, que fou conquerida desprs del Combat de Malta en la que l'estol de Roger de Llria va vncer als angevins.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314973" title="Eugenio Castellotti" nonfiltered="3021" processed="3010" dbindex="123216">
 Eugenio Castellotti  va ser un pilot de curses automobilstiques itali que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Eugenio Castellotti va nixer el 10 d'octubre del 1930 a Lodi, Itlia i va morir el 14 de mar del 1957 en un accident provant un monoplaa a l'autdrom de Mdena.


 A la F1 .

Va debutar a la primera cursa de la temporada 1955 (la sisena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 22 de febrer del 1955 el GP d'Argentina al Circuit Oscar Alfredo Galvez.

Eugenio Castellotti va participar a catorze curses puntuables pel campionat de la F1, disputades en tres temporades diferents, les corresponents als anys 1955, 1956 i 1957, assolint un segn lloc com  a millor classificaci (en dues ocasions).

 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314974" title="Mara Pilar Bentez Marco" nonfiltered="3022" processed="3011" dbindex="123217">
Mara Pilar Bentez Marco (Saragossa, 1964) s una doctora en Filologia Hispnica, que va fer la seva tesi doctoral sobre l'aragons ansotano (aragons de la vall d'Ans). Ha estat professora a la Universitat de Saragossa i en diversos Instituts. Actualment s assessora del Centre de Professors d'Osca, on coordina el Projecte d'animaci sobre llengua i cultura aragoneses. Escriptora en aragons i premiada en molts concursos altoaragoneses, t les seves arrels familiars a Sobrarbe. Ha fet, grcies a la collaboraci de vens "pandicutos", un manual per a aprendre aragons ambientat lingistcament a Pandicosa (vall de Tena, Alt Arag).

 Obres .
 Assaig .
 Contribucin al estudio de la Morisma de Ansa (1988).
 Vocabulario y Textos de Tamarite de Litera (de Pedro Gras Naval) (1995).
 L'Ansotano: estudio del habla del Valle de Ans (2001).
 Pos ixo. Materials ta aprender aragons (2007). ;

 Prosa .
 Recetas de Amor para una yaya (Premi Relats "Villa de Biescas").
 Luz Coloriada de mar (Accssit IX Premi "Lo Grau") . ;
 Cazar Charlos (Premi de Relats Luis del Val).
 Yo, Taresa uria (Premi literari Vila de Sitamo).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314976" title="Falciot pllid" nonfiltered="3023" processed="3012" dbindex="123218">

El falciot pllid o falcillot pllid (Apus pallidus) s un ocell de l'ordre dels apodiformes molt difcil de no confondre'l amb el falciot negre.

Morfologia.

 Fa 16,5 cm de llargria total.
 No t un color tan fosc com el falciot negre. De fet, s de color bru, ms clar al dessota de les ales, amb el front clar i una taca blanquinosa a la gorja, un xic ms grossa que la del falcillot negre. ;
 Cua curta.
 Potes curtes.
 Ales llargues i punxegudes.

Subespcies.

 Apus pallidus brehmorum;
 Apus pallidus illiricus;
 Apus pallidus illyricus;
 Apus pallidus murinus;
 Apus pallidus pallidus;
 Apus pallidus somalicus;

Reproducci.

Fa la cria des de l'abril fins a l'octubre i consisteix en dos ous.

Alimentaci.

Menja insectes.

Hbitat.

Viu en petites colnies en penya-segats litorals.

Distribuci territorial.

Viu sobretot a les contrades ms baixes de tot el voltant de la Mediterrnia, Illes Cnaries i Madeira. 

Costums.

s migrador i arriba als Pasos Catalans entre els mesos de febrer i mar i se'n va vers els mesos de setembre-octubre, poques de l'any durant les quals el falciot negre no hi apareix. Hiverna a l'frica i sia meridionals. 

Referncies.



Enllaos externs.

 El falciot pllid a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Informaci sobre la poblaci del falciot pllid al Principat de Catalunya. ;
 El falciot pllid a l'Avibase. ;
 El falciot pllid a la IUCN. ;
 El falciot pllid a l'Animal Diversity Web. ;
 Fotografies i enregistraments sonors d'aquest ocell. ;
 El falciot pllid a l'Encyclopedia of Life. ;
 Descripci i hbitat d'aquest ocell.;
 Vdeos de falciots pllids en llur hbitat natural. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie. ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314979" title="Rafel Vidaller Tricas" nonfiltered="3024" processed="3013" dbindex="123220">
Rafel Vidaller Tricas (Salas Altas, Semontano de Balbastro, 1963) s mestre i gurdia forestal a l'Alt Gllego. Membre de la Junta Directiva del Consello d'a Fabla Aragonesa i membre de l'Acadmia de l'Aragons, s autor d'estudis i investigacions sobre el mn i el lxic d'animals i plantes en llengua aragonesa, autor de molts llibres i guies sobre naturalesa. Al 1985 obtingu un accssit al Premi Internacional per a Joves Investigadors de la Naturalesa convocat pel ministeri de Cultura d'Espanya. 

 Obres .
Dizionario sobre espezies animals y bexetals en o bocabulario altoaragons, 1984;
Los rboles del Alto Aragn, 1987;
Gua del Valle de Tena, 1997;
Gua del Valle de Benasque, 2002;
Libro de as matas y os animals: Dizionario Aragons d'Espezies animals y Bechetals = Diccionario Aragons de Especies Animales y Vegetales, 2004;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314980" title="Chus Mara Satu Sanromn" nonfiltered="3025" processed="3014" dbindex="123221">
Chus Mara Satu Sanromn (Escartn, 1941), va nixer a casa Ferrer, en ple Sobrepuerto, on va fer els seus primers estudis en aquesta escola sobrarbenca. Llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat de Saragossa i mestre tota la seva vida, s l'autor dels llibres: 

 Vocabulario de Sobrepuerto. Inst. de Estudios Altoaragoneses, Col. Cosas Nuestras, 12. Huesca, 1991 ;
 Semblanzas de Escartn. Inst. de estudios Altoaragoneses, Col. Cosas Nuestras, 18. Huesca, 1997;
 BBAA: Senderos de Gran Recorrido. GR 16. Senderos del Serrablo. Ed. Prames. Zaragoza, 1991;
 Sobrepuerto, naturaleza en silencio. Ed. del autor. Zaragoza, 1999;
 Qu feban dinantes en un lugar d'o cobalto d'Aragn? Ed. del autor 1996, dimpus Xordica, 2003;
 Alredor d'a chaminera, Xordica, 2001;

En assaig ha publicat alguns articles d'etnologia i de l'aragons de Sobrepuerto a la revista Serrablo i en el diari Heraldo de Aragn. s membre de l'Acadmia de l'Aragons.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314982" title="Santa Maria de Mosoll" nonfiltered="3026" processed="3015" dbindex="123222">
L'esglsia de Santa Maria de Mosoll, est situada a l'entitat de poblaci de Mosoll pertanyent al municipi de Das a la comarca de la Baixa Cerdanya. 

Surt documentada a l'acta de consagraci de la Seu d'Urgell de final del segle X. Va pertnyer al monestir de Sant Mart del Canig i va patir com tantes altres esglsies de la Cerdanya, el saqueig i incendi per part de les tropes ctares del comte de Foix i el vescomte de Castellb el 1198. 
 Edifici . 
s de planta rectangular composta d'una nau amb un absis semicircular amb volta de can apuntat, amb uns arcs rebaixats en els seus murs laterals per situar uns altars i una forncula per a la pila baptismal, unes petites finestres s'obren orientades als diferents punts cardinals excepte el nord. 

A unes excavacions portades a terme l'any 1975 al paviment, va aparixer ocupant tota la planta, una trentena de sitges ovoides a tocar l'una de l'altra, les seves mesures sn aproximadament d'un metre de dimetre i de 1,50 de profunditat. Segn alguns arquelogs, eren sepultures i d'altres opinions els donen com sitges, anteriors a la construcci de l'esglsia.

A la part exterior no t cap element decoratiu, destaca el campanar de cadireta de dos ulls i amb l'amplada de tota la faana.

 Pintura .
Un frontal d'altar sobre fusta del segle XIII amb diverses escenes representant l'Adoraci dels Mags, Maria amb Jess, la Presentaci, l'Anunciaci i la Dormici de la Verge , es troba al Museu Nacional d'Art de Catalunya a Barcelona.
 
Queden restes de pintura mural amb el pantocrtor i apostolat als murs de l'absis.
 Vegeu tamb .
 Art romnic de la Baixa Cerdanya;
 Referncies .

 Bibliografia .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314986" title="Astor" nonfiltered="3027" processed="3016" dbindex="123223">





L'astor o falc perdiguer (Accipiter gentilis) s un ocell de rapinya semblant a l'esparver i molt emprat en falconeria. 

Morfologia.

 El mascle fa 49-57 cm de llargada i 93-105 cm d'envergadura alar.
 La femella fa 58-64 cm de llargria i 108-127 cm d'envergadura alar. ;
 Els mascles de les subespcies ms petites poden pesar fins a 630 g, mentre que les femelles de les races ms grosses poden arribar a fer 2 kg. ;
 Colors foscs al dors i blanquinosos al ventre, amb petites franges transversals brunes.
 Cap petit.
 Bec fort i encorbat.
 Potes fermes amb urpes potents.
 Ales curtes i arrodonides.
 Cua llarga.

Subespcies.

 Accipiter gentilis gentilis;
 Accipiter gentilis albidus;
 Accipiter gentilis apache;
 Accipiter gentilis arrigonii;
 Accipiter gentilis atricapillus;
 Accipiter gentilis buteoides;
 Accipiter gentilis marginatus;
 Accipiter gentilis fujiyamae;
 Accipiter gentilis laingi;
 Accipiter gentilis schvedowi;
 Accipiter gentilis striatulus;

Reproducci.

Aprofita els nius de crvids o d'aligots per niar. Pon 3 o 4 ous que cova durant 35-41 dies. Els petits encara necessitaran 35-40 dies per volar.

Alimentaci.

Perfectament camuflat en un arbre, es llana amb increble percia, entre branques i troncs, per a caar altres ocells (faisans, gaigs, crvids, galls fers, perdius, aviram, etc.) i petits mamfers (conills, esquirols, talps, llebres, etc.). 

Hbitat.

Viuen als boscos fins a uns 2.000 m d'altitud i, de fet, als Pasos Catalans, es troba en quasi tot tipus de bosc, fins i tot en els ms frondosos, on no t cap dificultat per circular a gran velocitat.

Distribuci geogrfica.

A l'estiu viuen al nord d'Europa i d'sia, i a la tardor baixen cap al sud i a l'frica del Nord. Tamb habita les regions temperades de Nord-Amrica. 

Costums.

Volen veloment, amb un rpid batre d'ales, o b planen. s bastant sedentari i, igual que l'liga daurada, es queda a la muntanya mentre dura l'hivern.

Conservaci.

La seua supervivncia es troba amenaada per la destrucci dels boscos dels quals depenen les seues preses i ell mateix. De fet, aquesta va sser una de les tres causes de la seua extinci al Regne Unit al llarg del segle XIX (les altres foren el colleccionisme d'exemplars i la seua cacera per part dels guardaboscos per sser considerada una feristela). Actualment ha tornat a aquell pas per poltiques de reintroducci, exemplars vinguts del continent i d'altres escapats d'activitats de falconeria. Aix, per exemple, ha esdevingut una espcie nombrosa a Northumberland. 

Referncies.



Enllaos externs.

 L'astor a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Estudi de la poblaci de l'astor al Principat de Catalunya. ;
 L'astor a l'Avibase. ;
 L'astor a la IUCN. ;
 L'astor a l'Animal Diversity Web. ;
 Fotografies i enregistraments sonors d'aquest ocell. ;
 L'astor a l'Encyclopedia of Life. ;
 Descripci i hbitat d'aquest ocell. ;
 Vdeos d'astors en llur hbitat natural. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie. ;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314989" title="Hpica als Jocs Olmpics d'estiu de 2008" nonfiltered="3028" processed="3017" dbindex="123226">
La competici d'hpica dels Jocs Olmpics d'estiu 2008 es disput del 9 al 20 d'agost al Hong Kong Sports Institute.

 Calendari de competici .


Resultats.


Medaller.




Enllaos externs.
  www.sports-reference.com - Hpica 1920;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314993" title="Territ menut" nonfiltered="3029" processed="3018" dbindex="123227">


El territ menut o terretitona (Calidris minuta) s un ocell de l'ordre dels caradriformes i el ms petit dels territs. 

Morfologia.

 Fa 13,5 cm de llargria total.
 s ms rogenc a l'estiu i ms blanquins a l'hivern que la terretita.
 Potes negres.
 En vol presenta una franja alar molt estreta. ;

Reproducci.

Pon 3-5 ous i pot fer dues postes. 

Alimentaci.

Com tots els limcoles, aprofita els sls tous per a extreure'n els petits invertebrats que sn la base de la seua alimentaci.

Distribuci geogrfica.

Viu al nord de Noruega, Rssia (incloent-hi Sibria), i hiverna a frica, sia i algunes rees de l'Europa meridional. 

Costums.

s com en migraci, a l'hivern, a les zones humides continentals dels Pasos Catalans, i molt ms rar a les Balears. s gregari a l'hivern i forma grans estols. s polgam. 

Observacions.

Les poblacions d'aquest ocell depn de les poblacions de lmmings ja que si n'hi ha pocs d'aquests darrers, les aus depredadores com el duc blanc i els parsits escolliran territs menuts com a potencials preses. 

Referncies.



Enllaos externs.

 La terretitona a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Informaci sobre la poblaci d'aquest ocell al Principat de Catalunya. ;
 El territ menut a l'Avibase. ;
 El territ menut a la IUCN. ;
 La terretitona a l'Animal Diversity Web. ;
 Fotografies i enregistraments sonors d'aquest ocell. ;
 El territ menut a l'Encyclopedia of Life. ;
 Descripci i hbitat d'aquest ocell. ;
 Vdeos de territs menuts en llur hbitat natural. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie. ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="314999" title="Muralla rab de Valncia" nonfiltered="3030" processed="3019" dbindex="123230">




La muralla rab o musulmana s una murada de defensa construida al segle XI al voltant de la Ciutat Vella de Valncia, de la qual encara romanen restes menors. 

Desprs de la caiguda del Califat de Crdova, a comenament del segle XI, Valncia es va convertir en capital d'un Regne de Taifes, i, per tant, va experimentar un important creixement urbanstic. Durant el regnat d'Abd al-Aziz (1021-1061) es va construir una nova muralla amb el propsit de protegir a la poblaci i a aquells que arribaven d'altres llocs d'al-ndalus. Segons la descripci que ens hi ha llegat el gegraf al-Udr, la muralla era de gran perfecci i tenia set portes. Estava construda de ciment i tenia torres semicirculars d'obra fins a l'ltima altura, on s'obrien en una sala voltada. En l'actualitat poden veure's encara restes d'algunes d'aquestes torres, especialment en l'actual barri del Carme, a Ciutat Vella).

Aquesta eren les set portes de la murada rab de Valncia, amb el nom rab, la traducci al valenci i el seu posterior nom cristi: 

Bab al-Qantara, Porta del Pont, Porta de Roteros ;
Situada aproximadament on hui dia es troben les Torres de Serrans. Era l'entrada nord a la medina. Rebia aquest nom perqu feia cap a un pont manat construir per Abd al-Aziz que creuava el riu Tria, el que els musulmans cridaven "Wadi al-Abiad", d'on deriva "Guadalaviar". Aquest pont era l'nic de pedra de la ciutat. 

Bab al-Hanax, Porta de la Colobra, Porta de la Moreria ;
Situada entre l'actual carrer de Salines i el de Cavallers. Era l'entrada Oest de la ciutat. 

Bab al-Qaysariya, Porta de l'Alcaisseria, Porta Nova ;
Porta menor que servia d'accs al soc o mercat, situat en l'entorn de l'actual carrer de les Mantes i del Trench. 

Bab Baytala, Casa de Du o Casa d'Oraci, Porta de la Boatella ;
Entrada sud de la ciutat. Situada en l'encreuament de l'actual carrer de Manyans i de Sant Vicent Mrtir. Per ella eixien les caravanes en direcci a Dnia, Xtiva i Alzira. 

Bab al-Xaria, Porta de la Llei, Porta de la Xarea o Xerea ;
Porta Est. Ubicada en l'actual plaa de Sant Vicent Ferrer, encara hui dna nom al barri de la Xerea. 

Bab Ibn-Sakhar, Porta del Real o del Temple ;
Situada en el lloc on hui es troba el Palau del Temple. Segons el cronista al Udri estava orientada cap a la Meca. En el tram de murada rab de vora riu hi havia la torre dAl -Buf t  desprs dita del Temple, junt a la porta de B b Ibn Sakhar. All els valentino-musulmans van hissar el 28 de setembre del 1238 el pen de la Conquesta per indicar la seua rendici a les tropes de Jaume I. Segons el Llibre dels feyts ( 1282), Jaume I, qua va veure la senyera es va emocionar i va dir:
e quan vim nostra senyera sus en la torre descavalcam del cavall, e endream-nos vers orient, e ploram de nostres ulls, e besam la terra per la gran merc que Deus nos havia feyta.  ;

Bab al-Warraq, Porta del Full, Porta dels Catalans o de la Trinitat ;
Oberta en l'actual carrer del Salvador que donaria a un pont de fusta que comunicava amb l'actual zona dels jardins de Vivers i del monestir de la Trinitat. 

Des del segle XII i segents, l'rea murallada es va estendre cap al sud i l'est, i va incorpor nous elements defensius, com les torres quadrades construdes en tpia sobre base de ciment, o com la muralla exterior, construda entre la muralla i la trapa. Alhora es van reforar determinats punts estratgics per a una millor defensa. Tal s el cas del Tossal, on es va construir una porta recolzada per a defendre millor l'accs.
Durant les primeres dcades del segle XIII, Balansiya (Valncia) va continuar fortificant-se davant l'avan de la conquesta cristiana.  

Entre les diverses restes de la muralla rab que es conserven, cal citar la de l'OCCC, centre cultural que cont una sala d'exposicions subterrnia amb un ample tros d'aquesta murada. Al Barri del Carme tamb hi ha un parell de torres de guaita, atrapades enmig dels habitatges, una a la plaa de l'ngel i l'altra al carrer de la Mare Vella, illustrada a la foto. Tamb resta algun que altre llen de murada, com ara a l'antic pub B b al-Hanax -que vol dir Porta de la Serp- entre la plaa de Sant Jaume i el carrer de Cavallers i tamb al Forn Montaner, entre el carrer de Roteros i Palomino. 

La murada rab comenava a l'antic portal de Roteros, que s'obria aproximadament per l'actual carrer de les Roques, tot just a ponent de la Porta de Serrans. S'enfilava cap al sud pel carrer de les Roques, Palomino, plaa de l'ngel, plaa Navarros, plaa Beneito i Coll, carrer d'en Borrs, Adoberies, carrer de Baix, plaa de Sant Jaume i del Tossal, carrer de la Bosseria, plaa del Mercat, Maria Cristina, Sant Ferran, Moratn, les Barques, Pintor Sorolla, plaa d'Alfons el Magnnim i de Tetuan i quan arribava a vora riu girava a l'esquerra fins topar de nou amb el portal de Roteros.


 
En conjunt, la murada rab de Valncia englobava tot el barri de la Seu, la meitat oriental del Carme, la meitat occidental de la Xerea, i el nord del barri del Mercat. 

Amb la construcci de la nova muralla cristiana, part de la murada fou aprofitada com a paret mitgera entre cases i en algunes ocasions va servir per a separar la ciutat cristiana de la moreria, que es trobava enll del Portal de la Valldigna, a la zona dels carrers de Baix, de Dalt i Sant Miquel. 

Com a curiositat, la nova lnia 2 de Metro de Valncia correr molt a prop de la muralla al seu pas pel Carme, entre el la plaa del Tossal i el carrer de la Bosseria, a travs d'un tnel de 30 metres de profunditat.

Vegeu tamb.
Valncia musulmana;
Conquesta de la ciutat de Valncia;
Muralla del segle XIV de Valncia;

Referncies.


Les murades musulmanes de Valncia, web de J. Dez Arnal;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315001" title="Bec d'alena" nonfiltered="3031" processed="3020" dbindex="123231">




El bec d'alena (Recurvirostra avosetta) s una grcil au blanca de l'ordre dels caradriformes molt present tot l'any a les zones humides dels Pasos Catalans.

Morfologia.

 Fa 40-43 cm de llargria total.
 Palmpede.
 Plomatge gaireb completament blanc, amb bandes negres de contrast.
 El bec llarg i caractersticament corbat cap amunt.
 Les potes sn llargues, d'un color blau griss i amb els dits units per una membrana interdigital. ;

Reproducci.

Als Pasos Catalans cria al Delta de l'Ebre, a les salines de Santa Pola (Baix Vinalop) i a Mallorca, on n'hi ha unes poques parelles en el Salobrar de Campos. Installa el niu, que s una petita depressi en el terreny, prop d'alguna planta, entre matolls de les riberes dels aiguamolls o al descobert, sobretot en llocs salabrosos o en salines. Nidifica en colnies que solen sser mixtes amb nius d'altres espcies com ara xatracs, etc. L'poca de cria abasta des del mes d'abril fins a l'agost. La posta, al seu torn, oscilla entre la darreria d'abril i el comenament de juliol i el seu volum s de 2 a 6 ous. Durant 23 dies, mascle i femella coven els ous. Els polls sn nidfugs (a les 6 setmanes els pollets volen) i ja posseeixen grans potes.

Alimentaci.

Empra el seu bec per a furgar en el llot a la recerca de petits invertebrats (insectes aqutics, larves i petits crustacis), sempre que les aiges no tinguin ms de 20-30 cm de fondria. 

Hbitat.

Viu a les platges fangoses i descobertes, dels estuaris i dels bancs de sorra costaners.  
 
Distribuci geogrfica.

Nia al nord, al centre i a l'est d'Europa, a l'oest i al centre d'sia, i tamb a la Camarga i al sud de la Pennsula Ibrica, sovint en colnies. s migrador parcial als Pasos Catalans (a les Balears s estrany veure'l a l'hivern). Hiverna a frica i a l'sia meridional. 

Costums.

Els migrants arriben a la primavera, durant els mesos d'abril i maig. El pas tardorenc no s tan patent i t lloc a partir de juliol-agost, notable especialment al setembre. 

Observacions.

Rep el nom de bec d'alena per la semblana del seu bec amb una eina de sabater -l'alena- que s'empra per foradar i cosir, encara que aquesta au la utilitza per a una altra finalitat, la de moure'l parallelament a la superfcie de l'aigua, mitjanant la corba que fa a la punta, per atrapar les seues preses.

Va extingir-se a la Gran Bretanya a mitjans del segle XIX per hi va tornar a partir de la dcada del 1940.

Referncies.



Enllaos externs.

 El bec d'alena a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Informaci sobre la poblaci d'aquesta espcie al Principat de Catalunya. ;
 El bec d'alena a l'Avibase. ;
 El bec d'alena a la IUCN. ;
 El bec d'alena a l'Animal Diversity Web. ;
 Informaci sobre la poblaci d'aquest ocell a Portugal. ;
 Fotografies i enregistraments sonors d'aquest ocell. ;
 El bec d'alena a l'Encyclopedia of Life. ;
 Descripci i hbitat d'aquest ocell. ;
 Vdeos de becs d'alena en llur hbitat natural. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie. ;


   






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315004" title="Natascha McElhone" nonfiltered="3032" processed="3021" dbindex="123233">


Natascha McElhone s una actriu anglesa nascuda el 14 de desembre de 1971 al barri de Hampstead a Londres (Anglaterra). s coneguda principalment pel seu paper en el remake de "Solaris" que va dirigir Steven Soderbergh.





 Biografia .

Filla de periodistes, s la nica dona de molts germans. Els seus pares es van separar quan tenia dos anys i va anar a viure amb la seva mare a Brighton. Ms tard, la seva mare es va traslladar a Irlanda, d'on s natural.

Va comenar a fer classes de dansa als dotze anys mentre estudiava una l'escola privada de noies a Brighton, al sud d'Anglaterra, i es va graduar a la London Academy of Music and Dramatic Art l'any 1993.

Es va casar amb el cirurgi plstic Dr. Martin Hirigoyen Kelly el 19 de maig de 1998 i van anar a viure al barri de Fulham, tamb a Londres. All van tenir els seus dos primers fills Theodore (2000) i Otis (2003), i actualment est embarassada del tercer. El 20 de maig de 2008, el seu marit va morir a l'entrada de casa seva a causa d'una miocardiopatia dilatada mentre ella estava treballant a Califrnia.


 Carrera .

Va comenar a treballar en el teatre en obres com "Ricard III", "El comte de Montecristo", "The Cherry Orchard" i "El somni d'una nit d'estiu", sempre a Anglaterra. Va debutar a la televisi en la srie de la BBC "Bergerac" el 1991.

L'any 1996 va tenir el seu primer paper al cinema amb la pellcula "Surviving Picasso", on va fer la primera i nica escena totalment nua. Posteriorment va treballar en "El Show de Truman" amb Jim Carrey. Els seus papers ms importants han estat en les pellcules "Ronin" amb Robert De Niro i "Solaris" amb George Clooney.

Actualment est treballant en la srie de televisi estatunidenca "Californication" juntament amb David Duchovny.


 Treballs .

 Pellcules .
 Surviving Picasso (1996);
 El Show de Truman (1998);
 Ronin (1998);
 Killing Me Softly (2002);
 City of Ghosts (2002);
 Solaris (2002);

 Sries de televisi .
 Californication (2007);

 Teatre .
 Ricard III;
 El comte de Montecristo;
 The Cherry Orchard;
 El somni d'una nit d'estiu;
 Honour (2006);


 Referncies .



 Enllaos externs .
  ;
  ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315010" title="Batalla de Chiari" nonfiltered="3033" processed="3022" dbindex="123234">






La Batalla de Chiari va ser lliurada l'1 de setembre del 1701 a Chiari, al front itali de la Guerra de Successi Espanyola. En la batalla es varen enfrontar els exrcits imperials sota el comandament del Prncep Eugeni de Savoia i els exrcits borbnics comandants pel Duc de Villeroy resultant en una derrota borbnica.

Antecedents.
La invasi imperial dels territoris hispnics d'Itlia.
A Itlia l'emperador prengu la iniciativa i a comenaments de l'estiu un exrcit imperial sota el comandament del Prncep Eugeni de Savoia aconsegu de la neutral Repblica de Vencia autoritzaci per travessar el seu territori. D'aquesta manera les tropes imperials aconseguiren penetrar a la vall del riu Po el 28 de maig prenent per sorpresa als exrcits borbnics.

Primera derrota borbnica i replegament.

Ambds exrcits es mantigueren diversos dies expectants mentre es vigilaven, per la nit del 8 de juliol del 1701 el Prncep Eugeni de Savoia sorprengu novament el Mariscal Nicolas Catinat al creuar el riu Adige, atacant la allada cavalleria borbnica el 9 de juliol que fou derrotada a la Batalla de Carpi. 

Els exrcits borbnics es replegaren rera el riu Oglio adoptant una posici defensiva, per a resultes de la derrota el comandant en cap Nicolas Catinat fou destitut i rellevat pel Duc de Villeroy. Aquest, sense gaires dots militars per desitjs de complaure Llus XIV de Frana per haver-lo nomenat, travess triomfal el riu Oglio desitjs de presentar batalla als exrcits imperials. 

La Batalla.
En veure com els exrcits borbnics canviaven d'estratgia i passaven a l'ofensiva, l'exrcit imperial s'atrinxer prop de  la petita villa de Chiari, adoptant una formidable posici defensiva totalment flanquejats per rius i rieres que tan sols permetien un atac frontal de les tropes borbniques.

El Prncep Eugeni de Savoia aconsegu novament enganyar els comandants borbnics fent creure al Duc de Villeroy, grcies a uns soldats capturats, que les tropes imperials es reduen a 6.000 homes. El Duc de Villeroy es decid a atacar frontalment convenut de la reduda fora de l'enemic i per tal d'evitar que rebs els reforos de la resta de l'exrcit imperial.

En la seva precipitaci llan en tromba les seves tropes sense ni tan sols esperar que la seva propia artilleria prengus posicions. Les tropes borbniques foren rebudes per una descrrega combinada de foc d'artilleria i fuselleria, provocant la caiguda de fins a 2.000 homes en poc temps. Malgrat aix, el Duc de Villeroy orden una nova crrega frontal que fou novament rebutjada, per b que el Prncep Eugeni de Savoia en cap moment deix la seva posici defensiva per perseguir les tropes borbniques quan es retiraven.

Durant la batalla, l'anterior comandant en cap Mariscal Nicolas Catinat, que ara es trobava sota el comandament del Duc de Villeroy don sobrades proves d'una valentia excepcional.

Conseqncies.
Desprs de la derrota borbnica el Duc de Villeroy adopt una actitud ms precabuda i acamp a Urago, prop de Chiari, on es mantingu a l'espera que l'exrcit imperial sorts de la seva posici defensiva convenut que amb la superior de tropes de qu encara diposava podria derrotar a l'exrcit imperial en una batalla a camp obert. 

Per desprs de dos mesos i sense cap moviment, les tropes borbniques hagueren d'aixecar el camp doncs degut al seu gran nombre, havien devastat la zona i ja no els quedaven subministraments per a subsistir en un pas que es veia defensat a contracor. El 12 de novembre del 1701 els exrcits borbnics travessaren novament el riu Oglio i retornaren a les seves bases de Cremona.

Notes.


Enllaos.
  Histria de Chiari;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315014" title="Safet Sui?" nonfiltered="3034" processed="3023" dbindex="123235">

Safet Sui  (Zavidovi i, Iugoslvia 13 d'abril de 1955) fou un futbolista i entrenador de futbol de Bsnia i Hercegovina. 

Sui  comen la seva carrera al Krivaja de Zavidovi i, passant ms tard al FK Sarajevo, on jug al voltant de 600 partits i marc 400 gols. El 1979/80 fou el mxim golejador de la lliga iugoslava i el millor jugador iugoslau del 1979. El 1982 fitx pel Paris Saint-Germain on esdevingu un jugador molt important.

Fou 54 cops internacional amb Iugoslvia, marcant 21 gols. Disput els Mundials de 1982 i 1990, i l'Euro 84. El 2004, per celebrar el jubileu de la UEFA fou escollit per la Federaci Bsnia com el Golden Player al millor jugador bosni dels darrers 50 anys.

Com entrenador, ha dirigit breument al AS Cannes el 1994-95. Posteriorment entren a Turquia als clubs Istanbulspor, Konyaspor, aykur Rizespor i Ankaraspor.

Referncies.


Enllaos externs.
UEFA.com - Golden Player de Bsnia i Hercegovina;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315023" title="James Gavin" nonfiltered="3035" processed="3024" dbindex="123236">

James Maurice "Jumpin' Jim" Gavin (nascut James Nally Ryan) (22 de mar de 1907 - 23 de febrer de 1990) va ser un militar dels Estats Units, que arrib fins al rang de Tinent General. Reb el malnom de "The Jumping General" (El General Saltar) pel fet de qu prenia part en els salts de combat amb els paracaigudistes als que manava. Va ser el general que comand una divisi ms jove de la Segona Guerra Mundial. Durant el combat, era conegut pel seu costum de portar un fusell M1 Garand, en oposici a les pistoles tradicionalment portades pels oficials.

Els seus homes tamb l'anomenaven "Slim Jim" per la seva figura atltica. Gavin lluit contra la segregaci racial a l'exrcit americ, amb la qual cosa guany certa notorietat.

 Biografia .
James M. Gavin va nixer a Brooklyn, Nova York, el 22 de mar de 1907. Els seus pares eren immigrants irlandesos. Amb uns dos anys va ser deixat a l'Orfenat del Convent de la Caritat a Brooklyn, on s'estigu fins que va ser adoptat amb dos anys (dels qui adopt el cognom Gavin). El seu pare era miner, i Gavin va veure's obligat a abandonar l'escola amb noms 12 anys per posar-se a treballar i poder ajudar la famlia. 

Donades les condicions difcils a la llar, aix com les limitades expectatives de futur que se li oferien (doncs els seus pares volien que tamb fos un miner del carb), Gavin decid marxar de casa. Al mar de 1924, data del seu 17 aniversari, agaf el tren nocturn cap a Nova York. El primer que va fer all va ser enviar un telegrama als seus pares dient-los que estava b (per evitar que ho denunciessin a la policia); i comen a buscar feina a Nova York.

 Allistament a West Point .
A finals de mar de 1924, Gavin parl amb un oficial de reclutament de l'Exrcit. Com que encara no tenia 18 anys, necessitava l'autoritzaci paternal per allistar-se. Sabedor de qu els seus pares mai no li deixarien, va dir que era orfe. Davant d'aquest fet, l'oficial el port amb un parell de nois ms, tamb orfes, davant d'un advocat, el qual es declar`el seu tutor i sign el consentiment.

L'1 d'abril de 1924, Gavin ingress a l'Exrcit, i va ser destinat al Panam. La seva preparaci bsica la realitz a la seva unitat, l'Artilleria Costanera de Fort Sherman, a on serv amb un can de 155mm. Panam no era un bon lloc pels soldats, donades les seves altes temperatures i els mosquits transmissors de la malria. Tot i aquestes condicions adverses, Gavin recordaria aquests temps a Panam amb afecte.  

Gavin pass gran part del seu temps lliure dedicat a la lectura. Havia hagut d'abandonar els estudis de ben jove per ajudar a la seva famlia, i sentia les seves mancances educatives. Ams, realitz excursions per la regi, intentant satisfer la seva curiositat sobre tot. El Sergent Primer Williams, reconeixent el seu potencial, el va convertir en el seu ajudant; promocionant-lo a Caporal sis mesos desprs.

Desitjava progressar a l'exrcit, i seguint el consell de Williams, acced a una escola local de l'exrcit, des d'on els millors graduats tindrien l'oportunitat d'anar a West Point. Gavin super les proves fsiques i va ser enviat juntament amb una dotzena d'homes ms a una escola a Belize. Inici el curs l'1 de setembre de 1924. Desprs d'un mes hagu de superar un altre examen per poder seguir el curs principal de 4 mesos. Per tal de preparar-se pels exmens d'accs a West Point, Gavin va tenir un altre mentor, el tinent Percy Black, des de les 8 del mat fins al vespre li donava classes d'lgebra, geometria, angls i histria. Super els exmens i, amb l'ajut de Black, va poder accedir a West Point.

Gavin arrib a West Point a l'estiu de 1925. Als formularis d'ingrs, indic que tenia 21 anys (enlloc de 18), per amagar el fet que era massa jove quan ingress a l'exrcit. Com que no tenia els fonaments educatius necessaris per entendre els temaris, es llevava a les 4:30 del mat per llegir al lavabo, car era l'nic lloc amb prou llum per llegir. Desprs de 4 anys de treball dur, es gradu al junt de 1929. A l'anuari de 1929 es menciona el fet de qu Gavin havia estat soldat abans de cadet. Desprs de la seva graduaci i de la promoci a Tinent de Segona es cas amb Irma Baulsir el 5 de setembre de 1929.

 Destins diversos .
Gavin va ser destinat al Campament Harry J. Jones a Arizona, al 25 Regiment d'Infanteria (un dels regiments ntegrament formats per negres). All s'hi va estar 3 anys. Tot just desprs va assistir a l'Acadmia d'Infanteria de l'Exrcit a Fort Benning (Gergia. L'escola estava dirigida pel coronel George Marshall, qui s'havia portat a Joseph Stillwell per comandar el departament de tctica. All Gavin va trobar el que estava cercant: un exrcit actiu a la recerca d'innovaci i noves possibilitats.

Marshall i Stilwell van ensenyar als seus alumnes a no seguir exactament les ordres escrites al peu de la lletra, sin que a prendre-se-les com una guia pels comandants de cap, deixant-los tota la responsabilitat tctica d'acord al moment (que era al contrari de com es feia llavors a l'exrcit americ). A Fort Benning, Gavin aprengu a desenvolupar i confiar en el seu propi estil de comandament. Per un altre costat, va ser durant la seva estada a Fort Benning que la seva situaci familiar es va comenar a agreujar, separant-se de la seva dona (es divorciarien quan ell va tornar de la guerra).

Al 1933, Gavin (que no tenia cap illusi per ser instructor de reclutes) va ser destinat al 29 Regiment d'Infanteria a Fort Sill, Oklahoma, a les ordres del General Lesley McNair. Al 1936 va ser enviat a les Filipines. Durant la seva estada comen a preocupar-se de la capacitat dels Estats Units per contraatacar els possibles plans d'expansi japonesos. Els 20.000 soldats all destinats estaven mal equipats (tal com ell mateix va dir, "el nostre armament i equip no era millor del que es va fer servir a la Primera Guerra Mundial". Desprs d'un any i mig a les Filipines torn a Washington amb la seva famlia, servint amb la 3a Divisi d'Infanteria. Gavin va ser promogut a capit i obtingu el seu primer comandament: la companyia K del 7 Regiment d'Infanteria.

 Tornada a West Point .
Gavin hagu de tornar a West Point, per treballar a la Facultat de Tctica. Estava encantat amb aquesta posici, car li permetia desenvolupar les seves habilitats all. Amb la Blitzkrieg alemanya executant-se a Europa, la Facultat de Tctica de West Point havia d'analitzar i entendre les tctiques alemanyes, els vehicles i els armaments. El seu superior de West Point l'anomen "un instructor natural", i els seus alumnes declararen que era el millor professor que mai havien tingut.

Gavin estava molt preocupat sobre el fet de qu els vehicles, armament i munici de l'exrcit eren com a molt una copia de l'equipament alemany. Va declarar que no hauria de ser suficient copiar als alemanys. Per primer cop parl sobre el fet d'emprar Forces Aerotransportades.

Es va interessar per l'assalt aerotransportat alemany del Fort Eben-Emael a Blgica al maig de 1940, capturat en una nit des del cel per tropes paracaigudistes alemanyes ben equipades. Aquest fet, aix com el seu estudi extensiu de les tctiques de moviment de Stonewall Jackson el van fer presentar-se voluntari per a la nova unitat aerotransportada a l'abril de 1941.

 Construint un exrcit aerotransportat .
Gavin comen l'entrenament a l'Escola Paracaigudista de Fort Benning al juliol de 1941, graduant-se a l'agost. Desprs de la graduaci serv en una unitat experimental. El seu primer comandament va ser la Companyia C del nou 503 Regiment d'Infanteria Paracaigudista. Uns amics de Gavin, William Ryder, comandant de l'entrenament paracaigudista, i  William Yarborough, oficial de comunicacions del Grup Aerotransportat Provisional, van convncer al General William C. Lee que permets a Gavin desenvolupar les tctiques i regles bsiques del combat aerotransportat. Lee segu la recomanaci, i va fer de Gavin el seu Oficial d'Operacions i Entrenament (S-3). El 16 d'octubre de 1941 va ser promogut a Major.

Una de les seves primeres prioritats era determinar com podien emprar-se ms efectivament les tropes paracaigudistes. El primer que va fer va ser escriure "FM 31-30: Tctiques i Tcniques de les Tropes Aerotransportades". Va fer servir informaci sobre les experincies sovitiques i alemanyes amb tropes paracaigudistes i traslladades amb planadors, i tamb us la seva prpia experincia sobre tctica i estratgia. El manual contenia informaci sobre tctica, per tamb sobre l'organitzaci dels paracaigudistes, quina mena d'operacions podrien portar a terme, i qu necessitarien per fer la seva feina de manera efectiva. Temps desprs, quan se li pregunt com era que la seva carrera havia anat tan de pressa, respongu: "Vaig ser jo qui va escriure el llibre".

Al febrer de 1942 segu un curs condensat a l'Acadmia d'Estat Major de Fort Leavenworth, Kansas, que el qualificava per servir a l'Estat Major d'una divisi. Torn al Grup Aerotransportat Provisional i se li encarreg la construcci d'una divisi aerotransportada. A la primavera de 1942, Gavin i Lee van anar al Quarter General de l'Exrcit a Washington per discutir l'ordre de batalla de la 1a divisi aerotransportada dels Estats Units. La 82a Divisi d'Infanteria (amb seu a Camp Claiborne, Louisiana) va ser l'escollida per convertir-se en aerotransportada. La influncia de Lesley McNair fa ver que la composici inicial de la 82a Divisi Aerotransportada fos de 2 regiments d'infanteria de planadors i un regiment paracaigudista, amb artilleria i d'altres unitats de suport.

Gavin esdevingu l'oficial comandant del 505 Regiment d'Infanteria Paracaigudista a l'agost de 1942, i poc desprs va ser promogut a Coronel. Gavin constru el seu regiment des de zero, buscant la millor forma per assolir la seva visi i els seus objectius. Gavin liderava les seves tropes en les llargues marxes i en les sessions d'entrenament, creant ell mateix les missions d'entrenament i saltant el primer (aquesta prctica segueix vigent encara avui a les unitats paracaigudistes).

 Preparatius pel combat .
Al febrer de 1943 la 82a Divisi Aerotransportada va ser seleccionada per participar a la Invasi aliada de Siclia. Aix va ser tota una sorpresa per la divisi, car molts pensaven que seria la 101 (doncs era comandada pel "pare" de la idea aerotransportada, William Lee. Com que no hi havia prou planadors perqu ambds regiments de planadors participessin, el 326 va ser retirat al darrer moment i reemplaat pel 505 Regiment de Gavin.

Gavin munt un darrer salt regimental com a entrenament i demostraci, abans que la divisi s'embarqus cap al Nord d'frica. En un accident van morir 3 soldats, la qual cosa origin una caiguda de la moral. El 10 d'abril Ridway expos que la seva propera missi seria l'Operaci Husky, la invasi de Siclia. El regiment de Gavin seria el primer en saltar. Per Gavin era excitant i estimulant que la primera operaci paracaigudista a mida de regiment de la histria del nostre exrcit sigui el 505.

El 29 d'abril de 1943, Gavin abandon el port de Nova York a bord del SS Monterrey. El comboi que els portaria fins al nord d'frica consistia en 23 bucs de transport de tropes, 8 destructors, un portaavions i el cuirassat Texas. El comboi arrib a Casablanca el 10 de maig de 1943. Van desembarcar a Oujda, una ciutat al desert on les temperatures podrien arribar a 60 C. Per fer les coses pitjors, el campament sovint era visitat pels lladres. Durant el perode d'espera a Oujda, els homes gaireb no tenien cap entrenament i la moral s'empitjor.

Llavors, va esclatar un conflicte entre els comandants britnics i americans sobre qui subministraria els paracaigudistes i qui els avions. El general Eisenhower va haver d'intervenir i decid que els americans aportessin 250 avions i els britnics 150. El General Patton sugger que es realitzs la invasi de nit, per tant Ridgway com Gavin van mostrar-se en desacord perqu no s'havien practicat els salts nocturns. Desprs de diverses baixes durant els salts de prctica, Gavin cancell tots els salts fins a la invasi.

El regiment va ser transportat a Kairouan, Tunsia, el 9 de juliol a les 10 del mat van entrar als avions que els portarien fins a Siclia. La missi era aterrar durant el Dia-D  1 al nord i a l'est de Gela i capturar i mantenir sota control la zona dels voltants per tallar la lnia de subministraments alemanya i malmetre les seves comunicacions. Una hora abans de la Hora-H del Dia-D haurien d'enllaar amb la 1a Divisi d'Infanteria i ajudar-la a capturar l'aeroport de Ponte Oliveto. Gavin era el comandant de l'equip de combat, consistent en el 505, el 3r batall del 504t, el 456 Regiment d'Artilleria Aerotransporada, la Companyia B del 307 Batall d'Enginyers Aerotransportats, un pelot de senyals i algunes unitats afegides (com equips d'observaci d'artilleria naval). L'Eix tenia 16 divisions a Siclia (de les quals dos alemanyes), 14 de les quals en disposici de combat. 

 Operaci Husky .

Desprs d'aterrar, Gavin trob ben aviat al seu S-3, Major Benjamin H. Vandervoort i al seu S-1, Capit Ireland, i ben aviat reun una un grup de 20 homes, adonant-se que estaven a kilmetres de les zones d'aterrament previstes. 

 Dia D .

Durant el Dia-D, salt sobre Normandia la nit del 5 al 6 de juny al capdavant del 505 Regiment sobre Sainte-Mre-glise.

 Operaci Market Garden.
Per primer cop, el General Gavin comandaria la 82a Aerotransportada en combat. El diumenge 17 de setembre s'inici l'Operaci Market Garden. Market Garden, dissenyada pel Mariscal Bernard Montgomery consistia en un atac aerotransportat portat a terme per 3 divisions: la 1a britnica del General  Urquhart, que havia de capturar el pont sobre el Rin a Arnhem, la 101 americana que havia de capturar diversos ponts sobre canals i rierols al sud de Grave, i la 82 que havia de capturar el pont sobre el riu Waal a Nijmegen, aix com els turons de la ciutat vena de Groesbeek. Grcies al corredor obert pels paracaigudistes, el XXX Cos britnic avanaria fins a Arnhem, quedant just davant de la frontera alemanya.

La 82a Aerotransportada consistia en els regiments 504, 505 i 508. El 23 de setembre aterraria el 325 Regiment de planadors per reforar la divisi. Al salt, Gavin aterr sobre paviment dur en lloc de sobre herba, fent-se mal a l'esquena. Va ser examinat per un metge uns dies desprs que li digu que la seva esquena estava b, i continu la guerra normalment. Cinc anys desprs es descobr que s'havia trencat dos discs en el salt.

El moment culminant de la batalla per a la 82a va ser el 20 de setembre amb la travessa del Waal a crrec del 3r batall del 504 Regiment, a les ordres del Major Julian Cook. El 504 captur el pont sobre el riu Waal, per ja era massa tard: el 2n batall del Regiment Paracaigudista de la 1a Aerotransportada britnica havia estat derrotat i no podia mantenir la punta nord del pont de Arnhem. La Divisi Blindada de Gurdies, que atac el costat sud del pont sobre el Waal no podia avanar fins a Arnhem fins a que arribs la claror del dia segent. El tinent coronel Reuben Tucker, comandant del 3r Batall del 504 Regiment estava furis.

La divisi restaria a Holanda fins el 13 de novembre, i desprs es desplaaria cap a Sisonne et Suippes, Frana.

 Postguerra .
Gavin tamb desenvolup un paper principal en la integraci a l'exrcit, comenant per la incorporaci del 555 Batall d'Infanteria Paracaigudista (ntegrament composat per negres) a la 82a Divisi. 

Desprs de la guerra, Gavin ascend al comandament de postguerra. Com a Cap del Departament de l'Exrcit de Recerca i Desenvolupament, recolz una "cavalleria" en vehicles blindats lleugers i helicopters, que tindria una gran influncia a l'Exrcit. Es retir al mar de 1958 com a Tinent General.

Tot i a treballar en el sector privat, al 1961, el President Kennedy li deman que servs com a Ambaixador americ a Frana. Kennedy esperava que Gavin podria millorar les deteriorades relacions diplomtiques amb Frana, donada la seva experincia amb els francesos durant la II Guerra Mundial i la seva relaci durant la guerra amb el President francs Charles de Gaulle. Kennedy l'encert i Gavin serv com a ambaixador entre 1961 i 1962. Posteriorment, el President Carter pensa en Gavin (tot i als seus 70 anys) per crrec de Director de la CIA, abans de situar al crrec a Stansfield Turner.

Gavin va morir el 23 de febrer de 1990. Les seves despulles descansen al Cementiri de West Point.

Va ser interpretat per Robert Ryan a la pellcula El dia ms llarg i per Ryan O'Neal a Un pont massa lluny. El General Gavin serv com a conseller en ambdues pellcules.






 Condecoracions .

 Creu del Servei Distingit amb una fulla de roure;
 Medalla del Servei Distingit a l'Exrcit;
 Estrella de Plata;
 Estrella de Bronze ;
 Cor Porpra;
 Medalla de la Campanya Europea-Africana-Orient Mitj;
 Medalla de la Victria a la II Guerra Mundial;
 Insgnia de Combat d'Infanteria;
 Orde del Servei Distingit (Regne Unit);
 Legi d'Honor (Frana);
 Creu de Guerra 1939-1945 (Frana);

 Vegeu tamb .
82a Divisi Aerotransportada;
504 Regiment d'Infanteria Paracaigudista ;
505 Regiment d'Infanteria Paracaigudista;
555 Regiment d'Infanteria Paracaigudista;

Enllaos Externs.

James M. Gavin at the Internet Movie Database;
Airborne Warfare (1947) Book On-Line ;
"Cavalry and I Don't Mean Horses" (1954) Harper's magazine article On-Line ;
War and Peace in the Space Age (1958) Book On-Line;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315026" title="Xavier Pascual Vives" nonfiltered="3036" processed="3025" dbindex="123237">

Xavi Pascual s l'entrenador del primer equip de bsquet del F.C. Barcelona des del 14 de febrer de 2008, quan el club va rescindir el contracte de l'anterior tcnic, Dusko Ivanovic. 

Desprs de dos anys i mig com a ajudant del tcnic montenegr, Pascual es fa crrec del primer equip del F.C. Barcelona. 

Nascut el 9 de setembre del 1972, Xavi Pascual s'havia incorporat a l'entitat fora temporades abans, a l'exercici 2004/05, com a entrenador del Bara B, a la Lliga EBA, i com a coordinador del bsquet base. Anteriorment havia desenvolupat la seva trajectria a diversos equips catalans, amb els quals havia sumat tres ascensos de categoria, a la Lliga EBA, a la LEB-2 i a la LEB. 

Xavi Pascual va iniciar l etapa d entrenador a la categoria de minibsquet del CB Gav (1990-91), club al qual estaria vinculat fins a l any 1994. Posteriorment, va fitxar pel CB Cornell, en qu va ser primer entrenador de l equip sub 20 i del snior B. Des de l'any 1995 fins al 1997 va ser ajudant d Agust Cuesta al capdavant del Cornell. Aquelles dues temporades va aconseguir un subcampionat i un tercer lloc a la Lliga, i va guanyar el primer any la Lliga Catalana d EBA. 

Del Cornell, Xavi Pascual va passar a entrenar el CB Santfeliuenc de la Segona Nacional (l actual Copa Catalunya). De la temporada 1999 a la 2001, l entrenador va fitxar pel CB Olesa, equip amb qu va aconseguir l ascens a la Lliga EBA, en la primera temporada, i va ser segon en el debut a la nova categoria. 

Abans d arribar al Bara, Pascual va entrenar l'Aracena, conjunt amb el qual va guanyar la Lliga Catalana d EBA i va aconseguir l ascens a la LEB-2. La temporada 2002-03 va revalidar el ttol de Lliga, en una categoria superior, i va aconseguir l ascens a la LEB. La campanya segent, tot i guanyar el ttol de Lliga Catalana LEB a la categoria, l equip va descendir a la LEB-2. 

La temporada 2004/05, Xavi Pascual va arribar al FC Barcelona com a entrenador de l equip de la Lliga EBA i coordinador dels equips base. Des de la temporada 2005-06, Pascual ha estat el segon entrenador del primer equip del Bara com a ajudant de Dusko Ivanovic. 

Abans d'arribar al Bara, Xavier Pascual compaginava la seva tasca com a tcnic amb la responsabilitat d'enginyer, entre l any 2001 i el 2005 a l Ajuntament de Viladecans. Quan va incorporar-se al Bara, va dedicar-se de forma exclusiva al bsquet.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315030" title="Hasan Salihamidi?" nonfiltered="3037" processed="3026" dbindex="123238">

Hasan Salihamidi  (Jablanica, 1 de gener, 1977) s un futbolista de Bsnia i Hercegovina.

Comen a jugar a un club local i ms tard fitx pel Vele Mostar bosni. El 1992 es trasllad a Alemanya on defens els colors de Hamburger SV i FC Bayern Mnchen. L'any 2007 fitx per la Juventus, com agent lliure.

Ha jugat per la selecci nacional de Bsnia i Hercegovina, tot i que mai ha assolit classificar-se per una gran competici internacional de seleccions.

 Palmars .
 Lliga alemanya de futbol: 1999, 2000, 2001, 2003, 2005, 2006 (FC Bayern Mnchen) ;
 Copa alemanya de futbol: 2000, 2003, 2005, 2006 (FC Bayern Mnchen);
 Lliga de Campions de la UEFA: 2001 (FC Bayern Mnchen) ;
 Copa Intercontinental de futbol: 2001 (FC Bayern Mnchen);

 Estadstiques .


 Enllaos externs .
Web de seguidors en angls i alemany;
Web de seguidors en bosni;
Article a the Guardian;
 Article a Realsoccer.it, 08/30/2007 ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315034" title="Haldighati" nonfiltered="3038" processed="3027" dbindex="123239">
Haldighati s un poble del Rajasthan, a l'antic principat de Mewar i avui al districte d'Udaipur, es troba al nord-est d'Udaipur (ciutat) i a pocs km (uns 6) al sud de Nathdwara, no lluny del poble de Khamnor. Haldighati vol dir Vall Groga, pel color del terreny.

El poble s conegut per una batalla lliurada all el 18 de juny de 1576. El rana Pratap Singh de Mewar (Udaipur) va refusar reconixer a l'emperador Akbar i aquest el va voler castigar enviant un fort exrcit dirigit per Man Singh d'Amer. El 31 de maig de 1576 els dos exrcits van agafar posicions a Haldighati. Inicialment els mewaris van derrotar a les forces imperials, pero finalment foren derrotats el dia 18 de juny. Pratap es va salvar mercs a Chetak o Shakti Singh.

Al proper llogaret de Badshahi Bagh creix la rosa anomenada Chaitri Gulab i els petals Gulkand, d'efectes medicinals. A 2 km s troba la tomba de Chetak.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315035" title="Bertiz" nonfiltered="3039" processed="3028" dbindex="123240">

 Geografia;
 Bertizarana, municipi navarrs que comprn la zona de Bertiz;
 Parc Natural del Senyoriu de Bertiz, parc natural al municipi de Bertizarana;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315037" title="Aeroport de Sabadell" nonfiltered="3040" processed="3029" dbindex="123241">


L'Aeroport de Sabadell est situat a la ciutat de mateix nom, co-capital del valls occidental. 
Disposa d'una pista d'aterratge de 900 m a 148 m d'altura sobre el nivell del mar.
Juntament amb l'aeroport de Cuatro Vientos s el ms important en operacions d'aviaci general de l'Estat Espanyol, amb ms de 200 aeronaus i superant les 150.000 operacions anuals.
La plantilla de l'aeroport sobrepassa les 400 persones, englobant personal d'escola, tallers, personal d'AENA...
Actualment, i grcies al Pla Director, s'est duent a terme una important reforma per ampliar i millorar les seves installacions, situant-lo al capdavant de l'aviaci general de l'Estat Espanyol.
L'aeroclub de l'aeroport, el primer d'Espanya, compta amb ms de 1.000 socis i ms de 10.000 hores de vol anuals.

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315038" title="Batall Lincoln" nonfiltered="3041" processed="3030" dbindex="123242">
El Batall Lincoln o Batall Abraham Lincoln fou la unitat militar que agrup el ms alt nombre de voluntaris nord-americans durant la Guerra Civil espanyola. Fou assignat a la XV Brigada Internacional i particip en les ms dures batalles del conflicte, motiu pel qual se li calculen entre 1.000 i 1.500 baixes.

Cal no confondre el nom d'aquesta unitat militar amb la denominaci "Abraham Lincoln Brigade", que en la terminologia nord-americana agrupa tots els voluntaris nord-americans en el conflicte, independentment de la unitat on lluitessin.

 Gestaci de la unitat .
La postura oficial del govern dels Estats Units, pel que fa al conflicte espanyol, era oficialment neutral, afectat per les notcies de la persecuci religiosa a la que estava sotmesa l'Esglsia pels partits extremistes que conformaven l'entramat de la Repblica espanyola.

Diferent actitud va ser la d'altres sectors de la poblaci, rpidament involucrats en la collecta de diners al principi, per que en veure que el conflicte s'allargava, tamb van dedicar els seus esforos en la recollida de material mdic, queviures i estris diversos. El "Comit nord-americ d'Ajuda a la Democrcia Espanyola", del que formaven part destacades personalitats del mn cultural d'aquell pas, com Upton Sinclair, Theodor Dreiser, Martha Gellhorn, Sinclair Lewis o Dorothy Parker, va reunir en set setmanes la quantitat de 100.000 dlars. El maig del 1937 el comit disposava de 25 persones amb plena dedicaci a la seva oficina nacional i tenia sucursals a 131 ciutats.

El comit organitzador tenia les seves oficines a Nova York, en el pis nov de l'edifici que ocupava el Comit Central del Partit Comunista dels Estats Units (PCUSA), prop de la Union Square, clebre per la quantitat de mtings i actes poltics que es van celebrar all durant els anys de la depressi i que era coneguda com la "Plaa Roja". Entre els responsables del comit es trobaven Fred Brown (nascut Alpi), representant del Komintern en el PCUSA, Earl Browder, secretari general del partit; Charles Krumbein, del Comit Poltic, o Bill Lawrence, qui ms tard passaria a Albacete i amb posterioritat havia de ser secretari general del partit.

El fet que el PCUSA es bolqus organitzativament en la formaci del Batall Abraham Lincoln no vol dir, ni de bon tros, que noms s'admetessin comunistes. Per contra, s'insistia que el "Lincoln" havia de representar l'aportaci dels demcrates nord-americans a l'esfor mundial per a combatre el feixisme a Espanya.

Sota l'adrea militar de Allan Young, ex oficial de l'exrcit dels Estats Units, els primers voluntaris feien instrucci a la nit en el Centre de Treballadors Ucranians de Nova York. Els primers voluntaris eren gaireb tots de Nova York, per aviat va comenar a arribar gent de Boston, Filadlfia i de diferents punts de l'estat de Ohio. El comit els proporcionava 1,50 dlars diaris per a despeses de manutenci, 10 dlars perqu es traguessin el passaport (se'ls aconsellava que alleguessin motius de sortida imaginaris) i, prxima ja la partida cap a Espanya, 50 dlars per a la compra d'equip. El comissari general de les Brigades internacionals, Luigi Longo, havia de sorprendre's gratament quan a l'arribar els nord-americans els va veure relativament ben equipats portant cascos i peces d'abric.

El primer contingent organitzat de 76 homes va salpar de Nova York el 26 de desembre de 1936 en "Normandie", amb passatges de tercera classe, i va arribar a Le Havre el dia d'Any Nou. El 2 de gener van sortir en ferrocarril de Le Havre a Pars. Desprs de passar per Perpiny van arribar a Figueres, i van passar la nit al castell de Sant Ferran. L'endem van prosseguir amb tren, via Barcelona i Valncia, fins a Albacete.

 La formaci del Batall .
El primer contingent de nord-americans es va incorporar oficialment a les Brigades a Albacete el 8 de gener, a les 10 del mat, i gaireb immediatament desprs van ser enviats a Villanueva de la Jara, el lloc que tenien assignat, per a complir el seu perode d'instrucci abans d'entrar en combat. El 31 de gener es constitua oficialment el batall.

Durant el segent any i mig un nombre de nord-americans que va poder oscillar entre 2.800 i 3.200 (la xifra precisa s un debat histric encara obert), van creuar els Pirineus des de Frana enmig de la foscor de la nit, per a ocultar-se dels gendarmes o dels agents del Comit de No Intervenci, o van fer el viatge a Espanya des de Marsella per via martima.

El 12 de febrer, el Batall Lincoln, que durant tota la guerra havia de formar part de la XV Brigada Internacional, va rebre l'ordre de traslladar-se a Pinares de Pozorrubio, en la zona de concentraci de les forces que es preparaven per a la batalla del Jarama, que havia de ser la primera acci ofensiva de la Repblica. A pesar que se sabia que parallelament els nacionalistes posaven a punt una ofensiva en aquesta zona i, al dir del general Vicent Rojo Lluch en la seva obra Espaa heroica, es va persistir en la idea de realitzar aquella maniobra, car es considerava imprescindible evitar el setge de la capital, que podia ser imminent.

 L'entrada en acci a El Jarama .

El 15 de febrer uns camions van traslladar els Lincoln des de Villanueva a Albacete, on van ser arengats per Andr Marty. El 16 de febrer, el Batall ja ocupava el seu lloc en la reserva de la batalla del Jarama, i el 23 de febrer va rellevar les exhaustes forces espanyoles en la primera lnia del front, davant el tur de "El Pingarrn", que ja era conegut com "tur del sucidi".

A les poques hores de prendre el relleu en les trinxeres de l'avantguarda, els Lincoln rebien l'ordre d'atacar. La seva primera acci va fracassar d'una manera sagnant, en part a causa de la manca de recolzament als flancs, per tamb per la inexperincia, car els homes s'agrupaven els uns amb els altres en lloc de desplegar-se. Van sofrir moltes prdues, fins al replegament cap a les posicions de partida, una vegada es va rebre l'ordre de retirada.

Aquella va ser "la nit trista" dels Lincoln, per no era res en comparaci amb el que els esperava en la jornada del 27 de febrer. Per a aquest dia estava programat un atac de la infanteria en combinaci amb una preparaci artillera intensa i un atac de l'aviaci republicana. El capit Merriman va rebre l'ordre d'atacar sense que finalment s'hagus produt l'atac artiller de suport ni s'hagus vist l'aviaci. Els senyals que es van posar amb tela blanca en la carretera per a orientar als avions, i, en l'acci dels quals havien caigut dos homes, entre ells el jovenssim Bobby Pleek, de noms 18 anys, no havien servit per res.

Robert Hale Merriman, comandant del Batall, va debatre telefnicament l'ordre amb el coronel Copic (i potser tamb amb el general de la Brigada, Gal) durant prop de dues hores. Finalment, se li van rebutjar les seves allegacions, i se li va exigir que ataqus el tur d'"El Pingarrn" costs el que costs. Cap el migdia va conduir el batall cap a les altures d'"El Pingarrn", per no es va aconseguir l'objectiu, a pesar dels 127 morts i els prop de 200 ferits que van sofrir els Lincoln. Entre els ferits hi havia el propi Merriman, amb una ferida greu a l'espatlla.

Tanmateix, encara que "El Pingarrn" no hagus estat pres, l'objectiu estratgic general s'havia aconseguit i els nacionalistes semblaven haver renunciat al setge de Madrid des del sud. Les comunicacions amb Valncia, seu del Govern, quedaven garantides i el front del Jarama va romandre molt tranquil durant la resta de la guerra.

A pesar que Merriman es va recuperar i es reincorpor a la batalla de Belchite, el desastre viscut al Jarama, va baixar temporalment, a dir a tots els observadors, la moral del Batall.

 La Batalla de Brunete .

El juliol del 1937, el Batall Lincoln lluitava al costat del Batall George Washington a Brunete. Oliver Law, comandant de la unitat, fou mort en combat i Steve Nelson el substitu. Hi hagu tantes baixes, que el 14 de juliol les dues unitats es fusionaren. Mirko Markovicz, un nord-americ d'origen iugoslau, era nomenat nou comandant del Batall Lincoln-Washington i Nelson passava a ser el seu commissari poltic.

 La campanya d'Arag. Belchite .

L'agost del 1937, la unitat es reorganitzava. Robert Hale Merriman es convertia en cap d'estat major de la brigada i Hans Amlie, que s'havia recuperat de les ferides patides a Brunete, es convertia en comandant del Batall Lincoln-Washington.

La prxima acci essencial del Batall tingu lloc durant l'ofensiva de l'Arag a finals d'agost de 1937. La campanya comen amb un atac contra la ciutat de Quinto, on s'hagu de lluitar casa per casa i fer front als franctiradors que eren dins de l'esglsia. Desprs de dos dies, els nord-americans aconseguien recuperar el poble de les mans franquistes. Aconseguiren, aix mateix, la captura de gaireb mil presos.

El Batall Lincoln-Washington es dirig llavors cap a la poblaci de Belchite. Una vegada ms, els "lincolns" hagueren de fer front al foc de franctiradors. Robert Merriman orden assaltar l'esglsia, on els defensors s'havien fet forts i en els assalts, els brigadistes nord-americans patiren nombroses vctimes, Nelson i Amlie foren ferits i hi trobaren la mort voluntaris com Wallace Burton, Henry Eaton i Samuel Levinger.

 Enllaos externs .
Associaci catalana de Vexillologia ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315039" title="Parc Natural del Senyoriu de Bertiz" nonfiltered="3042" processed="3031" dbindex="123243">


El Parc Natural del Senyoriu de Bertiz (Parque Natural del Seoro de Brtiz en castell, Bertizko Jaurerria Natur Parkea en basc) t 2.040 ha, i est situat al nord-oest de Navarra, (Espanya), en el municipi de Bertizarana. S'hi pot accedir pel poble d'Oronoz-Mugaire.

El territori del parc natural va pertnyer a la casa o senyoriu de Brtiz des del segle XIV fins al 1898, quan va ser comprat per Pedro Ciga Mayo, que el remodel en la seva forma actual i en l'any 1949 el don a la Comunitat foral de Navarra, amb la condici que es conservs sense canvis i que s'emprs nicament amb finalitats educatives, cientfiques i d'esbarjo.

Al sud, en la zona ms baixa, a la riba del Bidasoa i vora el poble d'Oronoz-Mugaire, hi ha el palau i els jardins, de 3,4 ha, que hostatgen una gran collecci botnica, amb espcies dutes d'arreu del mn.
 
La resta de la finca, al nord, s una successi de valls i turons coberts de bosc atlntic autcton, molt ben conservat a causa d'haver estat poc explotat. Els faigs, roures i verns acompanyen les espcies animals, com crvols, isards i porcs senglars i les espcies d'ocells habituals del clima atlntic.

En el cim del tur d'Aizcolegui s'edific una casa-castell, actualment abandonada, que t magnfiques vistes del parc. S'hi pot accedir per una pista forestal.

 Enllaos .
 Parque Natural del Seoro de Brtiz, web oficial ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315042" title="Introspecci" nonfiltered="3043" processed="3032" dbindex="123244">
La introspecci o inspecci interna s el coneixement que el subjecte t dels seus propis estats mentals.

 Visi general .

La introspecci (del llat introspicere, observar interiorment) o percepci interna t com a fonament la capacitat reflexiva que la ment posseeix de referir-se o ser conscient de forma immediata dels seus propis estats. Si aquesta capacitat reflexiva s'exerceix en la forma del record sobre els estats mentals passats, llavors s'anomena introspecci retrospectiva, per la introspecci pot ser un coneixement de les vivncies passades i tamb de les presents, de les que es donen conjuntament en el present durant el propi acte introspectiu.

 Requisits per tal que es doni la introspecci .

 que sigui coneixement referit als estats mentals; ;
 que aquests estats mentals coneguts siguin els del propi individu que la realitza;
 que aquest coneixement no sigui indirecte, sin immediat. ;

 Histria i crtica de la introspecci .

El mentalisme clssic -tant el de la filosofia moderna com el cientfic- ha utilitzat la introspecci com el mtode ms adequat per a accedir al mn psquic. La psicoanlisi en la forma d'introspecci retrospectiva i la psicologia experimental de Wundt en la forma de la introspecci de les vivncies actuals tamb han fet s de la introspecci. No obstant aix, la introspecci ha estat considerada ms aviat com un mtode propi de la psicologia precientfica, de manera que el mateix Wundt la va criticar i ha estat substituda en la psicologia pel conductisme metodolgic, bsicament com a conseqncia de les crtiques segents:
 la introspecci no s un mtode pblic (caracterstica que s un requisit de les cincies);
 presenta els resultats dels processos psquics, per no aquests processos;
 la reflexi introdueix elements que desvirtuen la prpia vivncia que cal descriure. (s a dir, no hi ha observaci completament "pura" sense intervenci de prejudicis o contaminaci de coneixements o expectatives previs. Tot aquest conjunt desvirtua la possible introspecci. En cert sentit presenta el mateix problema al qu va haver d'enfrontar-se la fenomenologia de Husserl en el seu intent d'anar "a les coses mateixes", ja que, com deia Nietzsche, "no hi ha dades, sin solament interpretacions".

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315055" title="The Brand New Heavies" nonfiltered="3044" processed="3033" dbindex="123245">

Brand New Heavies (BNH) s un grup britnic d acid jazz i d alternative hip-hop, fundat el 1985 a Ealing, als suburbis de Londres. Originalment, un grup instrumental de rare groove, BNH va adquirir gran reputaci a l'escena dels clubs londinencs i ben aviat ja van firmar amb Cooltempo en el moment en qu l acid house comena a substituir el rare groove a les sales de msica.

Els membres principals del grup sn Jan Kincaid, Simon Bartholomew i Andrew Levy.

Brand New Heavies escull el seu nom desprs de la firma del seu primer contracte d enregistrament, inspirant-se en la cartula d un single de James Brown, on hi ha escrit: "Minister of New Super Heavy Funk".

Sobre tots els lbums de The Brand New Heavies trobem sempre la seva sigle: un elefant.

 Discografia .




;

;







 Enllaos .
  Pgina oficial del grup;
  Pgina no-oficial;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315056" title="Jard Botnic de Bertiz" nonfiltered="3045" processed="3034" dbindex="123246">

El Jard Botnic de Bertiz s una extensi de 3,4 ha dins del Parc Natural del Senyoriu de Bertiz, que fa unes 2.040  hectrees de bosc atlntic, amb roures, faigs i verns. Pertany al municipi de Bertizarana en la zona pirinenca de Navarra.

 Localitzaci .
Hom pot accedir-hi des de Pamplona mitjanant la carretera N-121A, direcci Irn. El senyoriu s just a tocar del poble d'Oronoz-Mugaire, a la riba del riu Bidasoa. Una carretera forestal d'onze quilmetres creua el parc fins a l'antiga casa-castell en el cim de l'Aizcolegui, un tur de 830m. amb magnfiques vistes del parc.

El clima s clid, sense gelades, i molt plujs (fins a 2.000 litres a l'any).

 Histria .
El comen el jardiner francs Felix Lambert per encrrec dels marquesos de Bessolla en l'any 1847, i s'ampli el 1905. A l'any 1949 Pedro Ciga Mayo, el seu propietari, el don al govern foral de Navarra. Va ser declarat Parc Natural en l'any 1984. 

 Colleccions .
El jard botnic acull unes 120 espcies vegetals procedents d'arreu del mn. El seu sub-clima suau permet que s'hi facin plantes de climes temperats i sub-tropicals, com les magnlies, camlies, sequoies, xiprers calbs, araucariae, ginkgos, liquidmbars, diverses espcies de bambs i nenfars en un petit llac.

 Construccions .
 En el palau (del segle XVIII) es fan exposicions temporals en la planta baixa. La resta de l'edifici s'empra com a oficines i lloc per a reunions i cursets;
 L'antiga cotxera mostra una maqueta del senyoriu i est habilitada per a la projecci d'udio-visuals;
 El "caseriu" Tenientetxea acull un Centre d'Interpretaci de la Natura;
 Un mirador sobre el Bidasoa;
 Una capella amb vitralls modernistes dels germans Maumjean, collaboradors de Antoni Gaud;

 Enllaos .
 Pgina descriptiva ;
 Pgina informativa ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315057" title="Ted Whiteaway" nonfiltered="3046" processed="3035" dbindex="123247">
 Ted Whiteaway  va ser un pilot de curses automobilstiques angls que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Ted Whiteaway va nixer el 1 de novembre del 1928 a Feltham, prop de Londres, Anglaterra i va morir el 18 d'octubre del 1995.


 A la F1 .

Va debutar a la segona cursa de la temporada 1955 (la sisena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 22 de maig del 1955 el GP de Mnaco al Circuit de Montecarlo.

Ted Whiteaway va participar a una nica cursa puntuable pel campionat de la F1 i no va arribar a qualificar-se per la disputa del Gran Premi, no tornant-ho a provar en cap ms ocasi.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315060" title="Ulvila" nonfiltered="3047" processed="3036" dbindex="123248">


Ulvila s un municipi de  Finlndia. s una de les sis ciutats ms antigues del pas. 

Es troba a la provncia de Finlndia Occidental.

s un municipi monolinge fins.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315061" title="Johnny Galecki" nonfiltered="3048" processed="3037" dbindex="123249">

Johnny Mark Galecki s un actor estatunidenc nascut el 30 d'abril de 1975 a Bree (Blgica). s mundialment conegut per la interpretaci de David Healy a la srie de televisi "Roseanne".

 Biografia .
s fill de Richard Galecki, membre de la USAF, i Mary Lou, consultora immobiliria, i t un germ anomenat Nick. Va nixer a Blgica perqu el seu pare estava destinat all per van tornar als Estats Units quan ell tenia tres anys, concretament a Oak Park, a l'estat de Illinois.

Toca el violoncel, habilitat que ha utilitzat en diversos personatges.

 Carrera .
Desprs de tenir petits papers en diverses pellcules i sries de televisi va saltar a la fama grcies al paper de David Healy en la comdia televisiva "Roseanne", l'any 1992. Durant les nou temporades, va interpretar el tmid xicot (desprs marit) de la Darlene (Sara Gilbert), la segona filla del matrimoni.

Va continuar treballant en diverses pellcules on generalment tenia un paper molt similar i diverses vegades de gai, encara que mai com a protagonista. Tamb ha aparegut en diverses srie fent papers puntuals.

L'any 2006 va treballar en l'obra de teatre "The Little Dog Laughed" on interpretava a un gigol, paper que requeria una escena frontal nua.

Actualment est treballant en la srie de televisi "The Big Bang Theory" actuant com un jove fsic superdotat i recentment ha participat en la pellcula "Hancock", una comdia sobre un superheroi,  juntament amb Will Smith.

 Filmografia .

 Pellcules .
 Suicide Kings (1997);
 I Know What You Did Last Summer (1997);
 The Opposite of Sex (1998);
 Playing Mona Lisa (2000);
 Bounce (2000);
 Vanilla Sky (2001);
 Hancock (2008);

 Sries de televisi .
 Roseanne (1992);
 The Big Bang Theory (2007);

 Referncies .


 Enllaos externs .
  ;
  ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315063" title="Cesare Perdisa" nonfiltered="3049" processed="3038" dbindex="123250">
 Cesare Perdisa  va ser un pilot de curses automobilstiques itali que va arribar a disputar curses de Frmula 1.
 
Cesare Perdisa va nixer el 21 d'octubre del 1932 a Bolonya, Itlia i va morir el 10 de maig del 1998 tamb a Bolonya.


 A la F1 .

Va debutar a la segona cursa de la temporada 1955 (la sisena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 22 de maig del 1955 el GP de Mnaco al Circuit de Montecarlo.

Cesare Perdisa va participar a vuit curses puntuables pel campionat de la F1, disputades en tres temporades diferents (1955, 1956 i  1957) assolint dos podis.


 Resultats a la Frmula 1 .



(*) Cotxe compartit.


 Resum .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315068" title="Flor Imperial" nonfiltered="3050" processed="3039" dbindex="123251">

En pquer, s'anomena Flor Imperial o Escala Reial (o Straight flush o Royal Straight Flush, de l'angls) una combinaci de 5 cartes consecutives del mateix pal del 10 a l'As. Noms hi ha quatre combinacions possibles de la flor imperial.

Vegeu tamb.
Mans de pquer;
Pquer;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315080" title="rchez" nonfiltered="3051" processed="3040" dbindex="123252">

rchez s un municipi d'Andalusia, a la provncia de Mlaga.  Limita: al N i O amb Canillas de Albaida, a l'E amb Cmpeta i al S i O amb Sayalonga. 

El nucli de poblaci est situat junt al riu Sayalonga o Algarrobo i sobre la falda de les serralades Tejeda i Almijara, a 435 msnm. s a 21 km de Vlez-Mlaga i a 52 km de Mlaga. s travessat pel riu Sayalonga  Algarrobo, el rierol Cortijuelo i la squia Corumbela, que fins a mitjans del segle XIX fou un municipi independent.
 Historia . 
rchez, igual que molts pobles de Andalusia t les seves arrels en un passat morisc, potser originriament era una alqueria. En 1487, les tropes cristianes dels Reis Catlics conquistaren la zona, passant la vila de rchez juntament amb les de Canilles de Aceituno, Corumbela, Algarrobo i Salares al senyoriu de  Diego Fernndez de Crdova, que desprs  fou Marqus de Comares. El Marquesat de Comares, al que pertanyia la vila de rchez, procedeix del canvi de la vila de Comares, que va donar nom al marquesat, per la de Sedella, segons real cdula de la reina Joana I de Castella de 20 de desembre de 1512. A la fi del segle XIX, la filloxera va escombrar els camps de vinyes del terme municipal. Durant el segle XX, rchez va sofrir una forta prdua de poblaci, passant de 858 habitants en 1920 a 353 en 2001. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315084" title="Arenas" nonfiltered="3052" processed="3041" dbindex="123253">

Arenas s un municipi d'Andalusia, a la provncia de Mlaga. Limita al sud amb Algarrobo, a l'est amb Sayalonga, al nord amb Canillas de Albaida, Salares, Sedella i Canillas de Aceituno, al nordoest amb La Viuela i a l'oest amb Vlez-Mlaga

Histria. 
Des del punt de vista histric, el poble actual va tenir la seva fundaci en l'poca medieval, s a dir, en l'poca d'Al-Andalus. En l'etapa del regne nazar de Granada, Arenas era una alqueria del districte o ta'a de Bentomiz, fortalesa que actualment es troba dintre del terme municipal d'Arenas. A l'abril de 1487 es va produir la conquesta castellana de tota la comarca de l'Axarqua, ocupant-se la fortalesa de Bentomiz juntament amb tots els pobles del seu districte, inclosos Arenas, Daimalos i uheyla, antiga localitat que es trobava prop de Bentomiz i que es va despoblar desprs de la revolta morisca. 

En el segle XVI la zona es va veure sacsejada per la revolta de la poblaci morisca. Desprs de la derrota d'aquests, la poblaci arenusca va ser expulsada gaireb en la seva totalitat i va ser conduda fonamentalment a la localitat de Segura de Len (provncia de Badajoz), repoblant-se Arenas amb famlies que van venir d'altres punts de la Pennsula, fonamentalment de dos pobles de Jan: Santiago de Calatrava i La Higuera de Calatrava. A partir d'aquest moment es va desenvolupar la cultura cristiana en la localitat, dedicant-se els seus habitants fonamentalment a les tasques agrries, ocupaci que va marcar la vida de la localitat fins a l'actualitat. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315087" title="Benamargosa" nonfiltered="3053" processed="3042" dbindex="123254">

Benamargosa s un municipi d'Andalusia, a la provncia de Mlaga.  

Es coneix popularment com "Gibraltar el Chico", degut al fet que antigament, gran part dels seus vens es dedicava al contraban de tabac procedent de Gibraltar, pel que se li va adjudicar aquest nom per tota la provncia i part dels voltants. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315089" title="Benamocarra" nonfiltered="3054" processed="3043" dbindex="123255">

Benamocarra s un municipi d'Andalusia, a la provncia de Mlaga. Forma part de la comarca de La Axarqua.  













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315092" title="Antoni Jimnez Sistachs" nonfiltered="3055" processed="3044" dbindex="123256">






Antoni Jimnez Sistachs (12 d'octubre de 1970, la Garriga, Valls Oriental), ms conegut com Toni Jimnez s un ex-porter espanyol de futbol. Va jugar la major part de la seva carrera al RCD Espanyol i a l'Atltico de Madrid.  

Seleccions.
Va jugar tres cops amb la Selecci espanyola sense encaixar cap gol. El seu debut va ser el 18 de novembre del 1998 a Salern (Itlia) davant Itlia com a suplent.

Amb la selecci catalana va debutar l'any 1997 en un partit amb Bulgria, arribant a formar part de la selecci nacional en vuit ocasions.

Enllaos externs.
 Entrevista al 2002 ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315094" title="Canillas de Aceituno" nonfiltered="3056" processed="3045" dbindex="123257">

Canillas de Aceituno s un municipi d'Andalusia, a la provncia de Mlaga.  

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315096" title="Pinturicchio" nonfiltered="3057" processed="3046" dbindex="123258">


Bernardino di Betto, dit Pintoricchio o Pinturicchio (Perusa, 1454   1513) va ser un pintor itali del Renaixement. 

Va nixer a Perusa, fill de Benedetto o Betto di Blagio. Probablement va ensinistrar-se sota el mestratge de pintors de poca anomenada de la seua ciutat com ara Bonfigli i Fiorenzo di Lorenzo. Segons Vasari, Pinturicchio va ser ajudant de Perugino.

Les obres de l'escola renaixentista de Perusa sn molt semblants; per tant les pintures de Perugino, Pinturicchio, Lo Spagna i el jove Rafael poden confondre's entre elles. En l'execuci de grans frescos, els mestres i els seus ajudants compartien gran part del treball, tant en la transposici de l'esbs a un cartr de mida natural, en la transferncia del cartr al mur o en la pintura de fons o accessoris.

Obra a Santa Maria del Popolo a Roma.
Desprs d'ajudar Perugino en els seus frescos de la Capella Sixtina,  Pinturicchio va ser contractat per diversos membres de la famlia Della Rovere per a decorar una srie de capelles a l'esglsia romana de Santa Maria del Popolo, on sembla que va treballar des de l'any 1484, o abans, fins a l'any 1492. La primera d'aquestes obres va ser el retaule de l'Adoraci dels pastors a la primera capella de la cara sud, construda pel cardenal Domenico della Rovere. Hi va introduir un retrat del cardenal com al primers dels pastors agenollats. A les llunetes que hi ha sota la volta va pintar petites escenes de la vida de sant Jeroni.

Els frescos de la segent capella, construda pel cardenal Innocenzo Cybo, van ser destruts l'any 1700, arran de la reconstrucci de la capella feta pel cardenal Alderano Cybo. La tercera capella de la banda sud s la de Giovanni della Rovere, duc de Sora, nebot del papa Sixt IV i germ de Giuliano, qui posteriorment esdevindria papa amb el nom de Juli II. Cont un delicat retaule de la Mare de Du entronitzada entre quatre sants, i a la banda est un fresc de nobilssima composici sobre el tema de l'Assumpci de la Mare de Du. La volta i les llunetes van ser ricament decorades amb petites pintures sobre la Vida de la Mare de Du, envoltades de graciosos arabescos, mentre que la part superior del mur est coberta de pintures monocromes amb escenes de vides de sants, medallons amb profetes i figures femenines executades amb molta grcia, en les quals pot resseguir-se la influncia de Signorelli.

A la quarta capella, Pinturicchio va pintar els Quatre Doctors Llatins a les llunetes de la volta. La major part d'aquests frescos, tot i estar bastant deteriorats per la humitat, han sofert poques restauracions. Les darreres pintures de Pinturicchio en aquesta esglsia van ser els frescos de la volta del rerecor, una riqussima i ben dissenyada pea de treball decoratiu, amb el traat bsic resolt de manera molt hbil. Al centre hi ha un panell octogonal de la coronaci de la Mare de Du, rodejat de medallons dels quatre evangelistes separats entre ells per figures reclinades de les quatre sibilles. En cada petxina hi ha una figura dels quatre Doctors, entronitzats sota un baldaqu en forma de nnxol. Els espais que separen aquestes pintures tenen elaborats arabescos fets amb plvores d'or, i el conjunt est resolt de manera ben efectiva, molt adequat quan s'observa (com no pot ser d'altra manera) des d'una considerable distncia i des del terra. A Roma tamb va fer els frescos de la Capella de sant Bernard a Santa Maria in Aracoeli.

Obres a la Biblioteca Vaticana.
L'any 1492 Pinturicchio va ser reclamat a Orvieto, on va pintar dos profetes i dos dels Doctors a la catedral. L'any segent va tornar a Roma, i va ser contractat pel papa Alexandre VI (Borja) per a decorar una srie de sis cambres al Palau Vatic que tot just Alexandre havia manat construir. Aquestes cambres, anomenades posteriorment els Appartamenti Borgia, formen part avui dia de la Biblioteca Vaticana, i cinc d'elles conserven encara les delicades sries de frescos que hi va executar Pinturicchio.

La part superior dels murs i les voltes, no noms pintades sin posteriorment enriquides amb estuc en relleu, sn una obra mestra de les arts decoratives segons els ms acurats principis de la decoraci mural, i millor model d'imitaci que les ms celebrades Stanze degudes a Rafael immediatament emplaades sobre les cambres Borja. Els principals temes sn:
L'Anunciaci, la Nativitat, els Reis Mags i la Resurrecci;
Escenes de les vides de santa Caterina, sant Antoni i d'altres sants;
Figures allegriques de la msica, l'aritmtica, etc.
Quatre figures a mida natural, amb rics arabescos;
Figures dels planetes, els oficis relacionats amb diversos mesos i d'altres temes;
La sisena cambra va ser repintada per Perino del Vaga.



No sense interrupcions, Pinturicchio, ajudat pels seus deixebles, va treballar en aquestes cambres entre 1492 i 1498, any en qu les va acabar. Els seus altres frescos a Roma, encara conservats en el seu genu estat, sn els de la Capella Bufalini, al sud-oest de l'esgsia de Santa Maria in Ara Coeli, probablement fets entre 1497 i 1500. Es tracta de composicions ben dissenyades, de noble concepci i fetes amb molta cura i refinament. Al mur de l'altar hi ha una gran pintura de sant Bernard de Siena entre dos altres sants, coronats per ngels; al capdamunt hi ha una figura de Crist sobre una mandorla, envoltat d'ngels msics.  Al mur de l'esquerra hi ha un gran fresc dels miracles fets pel cadver de sant Bernard, de colors molt rics i plens de caps molt ben pintats, alguns d'ells retrats de membres de la famlia Bufalini, per a la qual es va fer el treball.

Un grup de tres dones, amb la que ocupa la posici central donant el pit a un nad, recorda l'estil de Rafael. La composici del grup principal que envolta el cadver del sant sembla haver-li estat suggerit per la pintura de Giotto que representa sant Francesc al seu catafalc i que es troba a la Baslica de la Santa Creu de Florncia.  A la volta hi ha quatre nobles figures dels evangelistes, que van ser atribudes a Luca Signorelli per que sn, com la resta dels frescos, de la m de Pinturicchio. A la volta de la sagristia de Santa Cecilia in Trastevere, Pinturicchio va pintar l'Altssim envoltat pels quatre evangelistes.  Durant una visita a Orvieto l'any 1496 Pinturicchio va pintar dos figures ms dels Doctors Llatins al cor de la catedral, actualment   com la resta de la seua obra a Orvieto    gaireb destrudes. En va rebre cinquanta ducats d'or com a pagament. A Umbria, la seua obra mestra s la Capella Baglioni de l'esglsia de Santa Maria Maggiore, a Spello.

 Altres obres .
Entre les seues pintures de cavallet cal destacar les segents:

 Un retaule per a Santa Maria de' Fossi, a Perusa, pintat entre 1496 i 1498, i ara a la galeria de pintura. Es tracta d'una Mare de Du entronitzada amb sants, de graciosa i dola expressi i pintada amb molt de detall. Les ales del retaule tenen figures dretes de sant Agust i sant Jeroni; i la predella t miniatures de l'Anunciaci i els evangelistes.
 El retaule de la catedral de San Severino, similar en delicadesa a l'anterior i probablement pintat a la mateixa poca. La Mare de Du entronitzada mira vers el seu donant agenollat. Els ngels que hi ha als costats recorden, per la bellesa del seu rostre i la seua expressi, l'estil de Lorenzo di Credi o de Leonardo da Vinci.
 La Pinacoteca Vaticana conserva la pintura de cavallet ms gran de Pinturicchio   la coronaci de la Mare de Du, amb els apstols i altres sants davall. Hi ha diversos retrats molt ben executats entre els sants agenollats. La Mare de Du, agenollada als peus de Crist per rebre la seua corona, s una figura de gran tendresa i bellesa, i el grup de ms avall est composat amb gran mestria i grcia en la seua disposici. ;

L'any 1505 va treballar en la decoraci de la Biblioteca Piccolomini adjunta a la Catedral de Siena, amb la Coronaci de Pius II i les Histries de Pius II. Per alguna d'aquestes obres es va valdre de la collaboraci de Rafael, que va fer el cartr de la Partida d'Enea Silvio Piccolomini cap al Concili.  El mosaic del terra tamb s disseny seu: La histria de Fortuna, o el Cim de la Virtut. Va ser fet per Paolo Mannucci l'any 1506. Al capdamunt de la composici, la Saviesa dna la palma de la victria a Scrates.

Hi ha obres de Pinturicchio a l'Ashmolean Museum de la Universitat d'Oxford, la Biblioteca Ambrosiana de Mil, el Cleveland Museum of Art, el Courtauld Institute of Art de Londres, el Denver Art Museum, el Fitzwilliam Museum de la Universitat de Cambridge, l'Acadmia de les Arts de Honolulu, el Museu de Belles Arts de Boston, el Museu del Louvre, la National Gallery de Londres, el Museu de Belles Arts de Valncia, el Palau Ruspoli de Roma, el Philadelphia Museum of Art, la Pinacoteca Ambrosiana de Mil, El Museu d'Art de la Universitat de Princeton i la Pinacoteca Vaticana entre d'altres.

 Redescobriments .
Mare de Du i Infant (51,4 x 40,6) pintura al tremp i or sobre fusta, collecci oficial del Rei de Saxnia (redescobert l'any 2006 pels profs. Alain Bjard & Dimitri Joannids, Alicem Institute, Luxemburg);

Referncies.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315101" title="Canillas de Albaida" nonfiltered="3058" processed="3047" dbindex="123259">

Canillas de Albaida s un municipi d'Andalusia, a la provncia de Mlaga. Limita al nord amb Alhama de Granada (provncia de Granada), a l'est i sudest amb Cmpeta, al sud amb rchez, al sudoest amb Arenas i Sayalonga, i a l'oeste amb Salares.

 Historia . 
Alguns investigadors daten en el segle XIII les primeres notcies sobre aquest nucli de poblaci. En els arxius del-hawz o terme de Vlez hi constava com a alqueria, amb el nom d'Albaida (blanca), per l'abundncia de flors d'aquest color que existien en el seu entorn. En 1487, desprs de la conquesta de Vlez-Mlaga pels Reis Catlics, Canilles se suma als requeriments d'obedincia imposats pel rei Ferran el Catlic. El 1569 els seus vens, en la majoria moriscs, s'uneixen als de Cmpeta i altres pobles de la comarca rebellant-se contra l'opressi de Felip II, fins que van ser derrotats en la batalla del Penyal de Frigiliana. 

Desprs de la repoblaci, en la qual predominen els cristians procedents de punts propers de la provncia aix com de la resta d'Andalusia, Canillas de Albaida es desenvolupa dedicats els seus vens a l'agricultura, destacant en el cultiu de la vinya, cereals i olivar.

Enllaos externs.
Web oficial de l'Ajuntament;
Web no oficial;
Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315107" title="Colmenar" nonfiltered="3059" processed="3048" dbindex="123260">

Colmenar s un municipi d'Andalusia, a la provncia de Mlaga.  El seu terme municipal comprn part de la serralada de los Camorolos i de la del Jobo, on es troben els pics de Chamizo (1.641 msnm), Pelado (1.387 msnm) o Sierra Prieta (1.267 msnm).

Histria. 
De l'poca romana no existeixen testimoniatges, per donada la importncia de les troballes realitzades del proper cortijo d'Auta (Riogordo), no s d'estranyar que hi exists alguna vila o assentament. Almenys aix semblen demostrar-lo les monedes i cermiques romanes oposades en el Cortijo de los Moriscos i en el tur de la casa de peons caminers que hi ha en la carretera comarcal 345, a un quilmetre de la poblaci. Tamb han aparegut alguns testimoniatges de l'poca rab, com el motlle de pissarra per a fosa de medalles musulmanes, trobat en el mas de Las Gujaras. Tamb aqu han aparegut cermiques espargides i restes trobades en la Cova de las Pulseras prop del rierol de las Zorreras i, ms concretament en el Cortijo de Gonzalo. 

Colmenar passa a mans cristianes en el segle XV. Va ser fundat en 1487. El seu origen va estar format pels cortijos de Barrancos, Peones, Jaral, Ramos i Colmenar), el seu nom el prendr d'aquest ltim cortijo i alludeix a la seva abundncia en ruscs), tot aix pertanyent a Hamet El Suque, moro ve de la vila de Comares i al alcaide del seu castell, en nom dels Reis Catlics. Va estar habitat per musulmans que van seguir vivint en la zona com a mudjars. En temps de Felip II va ser venut a un particular, Gabriel de Coalla, per a sufragar les despeses d'una expedici militar. 

En 1558 apareix en documents com Senyoriu de Colmenar i a partir de 1611, com patrimoni del Primer Vescomte de Colmenar. En 1560 es va procedir a la partici i amollonament del terme i en 1566 cominzan les inscripcions de les partides de Bateig, Matrimonis i Defuncions. El 1777 aconsegueix la seva independncia municipal.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315112" title="Cmpeta" nonfiltered="3060" processed="3049" dbindex="123261">

Cmpeta s un municipi d'Andalusia, a la provncia de Mlaga. Est situat en el costat sud de la Sierra de Almijara. Est a 638 metres sobre el nivell del mar i dista 8,5 quilmetres de Sayalonga i a 27,8 de Vlez-Mlaga, sent 61,8 Km la distncia que la separa de Mlaga capital.

Enllaos externs.
www.competa.es;
Competa magazine;
Competa Property Portal;
Wikanda;
Competa a Mlaga Pueblos;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315114" title="Ctar" nonfiltered="3061" processed="3050" dbindex="123262">

Ctar s un municipi d'Andalusia, a la provncia de Mlaga.  













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315117" title="Rajsamand" nonfiltered="3062" processed="3051" dbindex="123263">
Rajsamand s una ciutat de Rajasthan, capalera del districte de Rajsamand, i situada a uns 60 km al nord d'Udaipur (ciutat). La vila de Kankroli esta tocant a Rajsamand i sn considerades ciutats bessones. Al cens del 2001 la poblaci de Rajsamand era de 55.671 habitants. La activitat principal s l'agricultura per econmicament la ms important s la industria del marbre.

Prop de la ciutat (a uns 5 km al nord) se situa el Raisa Mand (o Rajsa Mand o Rajsamand), que li dona nom, i que s un llac construt el 1662 per alleujar la fam que aquell any va afectar a Mewar en el que van treballar seixanta mil persones  que va arribar antigament a 50 km2 amb una conca de 505 km2; la profunditat mitj s de 9 metres i doble al punt ms fondo.  En ell destaquen el gran embarcador de 344 de llarg, anomenat Nauchowki (nou pavellons) per les nou cpules que l'adornen, amb art i arquitectura combinada hind i islmica, i el Rajaprashasti (elogi reial) gravat en 25 lloses (un total de 1.017 gravats, una de les obres hinds ms gran d'aquest tipus). El llac rep les aiges d'un riu anomenat tamb Rajsamand.  

Articles relacionats.
 Bodhistal.

 Nota .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315122" title="Ball de Diables de Vilanova i la Geltr" nonfiltered="3063" processed="3052" dbindex="123264">
El Ball de Diables de Vilanova i la Geltr, creat l'any 1832 i recuperat el 1946, s un dels vuit balls de diables centenaris amb parlaments que existeixen a Catalunya.

 Histria .
Els primers indicis de l'existncia de diables a Vilanova i la Geltr, sn de 1710 i expliquen un entrems format per una mulassa, molt diferent a l'actual mulassa de Vilanova, que representava una bstia ferotge que treia foc pels queixals i anava acompanyada de cinc diables.
L'any 1779 arriba a Vilanova un edicte papal del 1771 en qu es prohibeixen els entremesos amb foc. Aix suposa la pacificaci de la mulassa, que deixa de treure foc, i la desaparici dels diables que l'acompanyaven.

Ms tard, apareixen diables acompanyant el Drac de Vilanova, fins que l'any 1832 aquests deixen d'acompanyar-lo i es constitueixen com un ball propi. La seva primera sortida va ser per l'arrivo d'aquell mateix any.

A principis del segle XX, els balls de la ciutat perden l'impuls que tenien i entren en un perode de decadncia en qu molts es dissolen i deixen de sortir, diables inclosos. Desprs d'uns quants anys d'estar desapareguts, el dia de la Festa Major de Vilanova i la Geltr de l'any 1946, uns socis del Foment Vilanov decideixen recuperar el Ball de Diables de Vilanova i la Geltr.

 La petjada a Vilanova i la Geltr .
L'associacionisme vilanov ha propiciat que en els darrers anys hagi augmentat el nombre de colles de diables de forma espectacular. Actualment hi ha cinc colles ms a part de Ball de Diables de Vilanova i la Geltr, que sn, el Ball de Diables Petits (1981) Ball de Diables La Collada-Els Sis Camins (1991), les Diablesses de la Geltr (2000), els Tronats de Mar (2004) i el Ball d'Enveja (2004).

 Balls de Diables Centenaris amb Parlaments .
L'any 1995 es funda la Coordinadora de Balls de Diables Centenaris amb Parlaments de Catalunya juntament amb el Ball de Diables de Tarragona, el Ball de Diables de Torredembarra, el Ball de Diables del Vendrell, el Ball de Diables de l'Arbo, el Ball de Diables de Sant Quint de Mediona, el Ball de Diables de Vilafranca del Peneds i la Colla Vella de Diables de Sitges. Els vuit balls centenaris amb parlaments organitzen des de llavors una trobada anual a cadascuna de les ciutats on pertanyen. Cal remarcar que totes es troben o b al Peneds o b en zones properes.

 Estructura Interna .
L'estructura del Ball de Diables ha variat al llarg de la seva histria centenria. Actualment, est composat per 24 diables repartits en un Llucifer, una Diablessa, quatre tabalers, un encenedor i disset diables. A ms, en els cercaviles i lectura de versots, tamb compta amb la presncia de l'Arcngel Sant Miquel, que representa el b i s interpretat per un nen o nena.

 Vestimenta i estris .
Els vestits es caracteritzen per haver estat pintats ntegrament per algun artista de la ciutat, amb l'ajuda de la subscripci popular. Els vestits que es retiren es guarden amb cura, sota la tutela de Museu Vctor Balaguer. Des de 1946 i fins ara han estat pintats per Enric Cristfor Ricart (1946), Armand Cardona Torrandell (1980), Joaquim Budesca (1995) i els recentment estrenats d'en Pep Duran (2006). Val a dir que tots els vestits estan pintats de manera diferent els uns dels altres. El vestit del Llucifer i el de la Diablessa mostren diferncies substancials amb els de la resta de diables i tabalers.

L'actual indumentria del ball incorpora, a ms dels vestits, dos ceptrots, un amb forma de cervell amb capacitat per a 36 carretilles per al Llucifer i l'altre amb forma de spia i capacitat per carregar una vintena de carretilles per a la Diablessa. Els disset diables porten una maa cadasc i l'Arcngel va amb vestit de color blanc, ales, corona, espasa i escut

 Estructura dels correfocs .
Durant els correfocs, els dos personatges, el Llucifer i la Diablessa van davant de tot, amb els seus ceptrots, seguits pels 17 diables i darrera seu els tabals. Darrera dels tabals es colloquen els bossers, que carreguen les bosses amb la pirotcnia que es cremar al llarg del recorregut.

 Percussi .
El ball, amb el pas del temps, ha anat incorporant ms tabals a les seves files, en part per l'increment de la qualitat de la pirotcnia i del nombre de diables, fet que requeria ms sonoritat. Actualment compta amb 4 tabals i els respectius tabalers. Aquests personatges resten muts durant el ball parlat, s a dir, no pronuncien versots.

El toc de tabal del Ball de Diables de Vilanova i la Geltr, s'ha mantingut intacte des dels seus inicis i ha estat adaptat per altres balls de diables d'arreu de Catalunya. 

 Actuacions destacades .
Durant l'any, el Ball de Diables de Vilanova i la Geltr participa a l'Arrivo del Carnestoltes, a la process de Sant Pere, en el correfoc de Vilanova, en els cercaviles de la Festa Major i en la trobada anual de Balls de Diables Centenaris amb Parlaments de Catalunya. A ms sn freqents les actuacions en pobles i ciutats del Peneds.
Altres actuacions destacades sn:

1980: Participen en el primer correfoc organitzat a Catalunya, per les Festes de la Merc a Barcelona.
Del 1980 al 1985:
Actuacions a l'estranger com Mrignac, Mil, Bordeus, Castello Di San Pietro i Lisboa.
Actuacions a Vila-real, Mrcia, Pas Basc, Madrid, etc.
Participen en cercaviles de Festa Major de l'Arbo i correfoc de Tarragona.
1982: Organitzaci a Vilanova i la Geltr de la II Trobada de Diables de Catalunya i I Trobada de Diables Infantils. Actuaci a les Festes del Pilar a Saragossa.
1983: Actuaci i apadrinament del Ball de Diables de Sabadell.
1992:
Nit de Sant Joan a la Expo de Sevilla.
Cerimnia de clausura dels Jocs Olmpics de Barcelona.
Organitzaci del primer correfoc a Vilanova i la Geltr per la Festa Major.
1997: Celebraci del 50 aniversari de la recuperaci del Ball de Diables de Vilanova.
2000: Organitzaci a Vilanova de la VI Mostra de Balls de Diables Centenaris amb Parlaments de Catalunya.
2008: Celebraci a Sabadell dels 25 anys del Ball de Diables de Sabadell.

 Enllaos externs .
Pgina web del Ball de Diables de Vilanova



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315125" title="El Borge" nonfiltered="3064" processed="3053" dbindex="123265">

El Borge s un municipi d'Andalusia, a la provncia de Mlaga.  
Histria. 
L'origen rab de la poblaci s'explica per l'etimologia del nom Al-Borg; per en realitat poc se sap de la histria d'aquest municipi. S se sap per les crniques d'aquesta poca que all vivia una comunitat de moriscs que es van resistir durament a l'ocupaci cristiana. Quan es va produir l'aixecament dels habitants de l'Axarqua, El Borge es va distingir com un focus de rebellia pels conquistadors. Els rebels van fugir a les Alpujarras ajudats pels seus companys de causa; i va anar el corregidor de Vlez-Mlaga, lvaro de Zuazo qui va manar una guarnici al Borge per a acabar amb el grup de revoltats. Com personatge rellevant en relaci amb El Borge, hem de citar a Ibn Albaitar ("el fill del veterinari"), fams botnic, que va introduir el cultiu del ctric en la vall del riu de Benamargosa, Almchar i Borge, on se sap que va viure cert temps abans d'emigrar a Egipte, segons Gmez Burgos. Avui dia, existeix en el Terme Municipal del Borge un cortijo anomenat "Morabaite" o "Moro-Baita", en el qual es presumeix que va viure aquest fams personatge. 

Del segle XVII era Martn Vzquez Pruna, nascut en aquest poble i que estava considerat com un dels ms prestigiosos telegs de la cort de Felip IV, arribant a ensenyar humanitats a algun dels seus membres. Les seves primeres reflexions tindrien com escenari l'esglsia de La nostra Senyora del Rosari, obra del gtic-renaixentista es principis del XVI, a ms va ser professor de Teologia al Sacromonte granad i professor d'humanitats de Gaspar de Haro (futur virrei de Npols, protegit del Rei d'Espanya Felip IV). Va morir a Sevilla, sent arxiver major de la Catedral en l'any 1664. 

Per el personatge ms conegut era el bandoler El Bizco del Borge. I els alborguenys han utilitzat aquest fet per a revisar la seva histria i utilitzar-la com estendard identificatiu del poble, actualment immers en un procs de diversificaci de la seva economia on la vinya t un especial protagonisme. Sn famosos els seus vins i els seus passos. Per tamb comena a ser puixant la indstria txtil i el turisme.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315129" title="Frigiliana" nonfiltered="3065" processed="3054" dbindex="123266">

Frigiliana s un municipi d'Andalusia, a la provncia de Mlaga.  Limita amb els municipis de Cmpeta, Torrox i Nerja.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315132" title="Radiaci ciclotr" nonfiltered="3066" processed="3055" dbindex="123267">
La radiaci ciclotr s una radiaci electromagntica emesa per partcules carregades elctricament en moviment deflectides per un camp magntic. La fora de Lorentz sobre les partcules actua perpendicularment a les lnies del camp magntic i al moviment de les partcules a travs seu, creant una acceleraci de partcules carregades que produeix que emetin radiaci (i que es produeixi un moviment espiral al voltant de les lnies del camp magntic).  

El nom d'aquesta radiaci deriva del ciclotr, una mena d'accelerador de partcules usat a partir dels anys 30 per a crear partcules altament energtiques per a estudiar-les. El ciclotr utilitza les rbites circulars que les partcules carregades exhibeixen en un camp magntic uniforme. A ms, el perode de l'rbita s independent a l'energia de les partcules, permentent al ciclotr operar com a conjunt freqncia, i no preocupar-se per l'energia de les partcules en un moment determinat. La radiaci ciclotr l'emeten totes les partcules carregades que viatgen a travs d'un camp magntic, i no noms les que ho fan en un ciclotr.  La radiaci ciclotr provinent de plasma en el medi interestellar o al voltant de forats negres i d'altres fenmens astronmics s una font d'informaci sobre les distncies dels camps magntics. El planeta Jpiter en particular s una gran font de radiaci ciclotr. La potncia fsica (energia per unitat de temps) de l'emissi de cada electr es pot calcular usant: 



on E s energia, t s temps,  s la difusi Thomson (total, no diferencial), B s la fora del camp magntic, V s la velocitat perpendicular al camp magntic, c s la velocitat de la llum i  s la permeabilitat del buit. En el context de la fusi per confinament magntic, les prdues de  radiaci ciclotr es tradueixen en un requeriment per a un mnim de densitat energtica de plasma en relaci a la densitat energtica del camp magntic.  

La radiaci ciclotr es podria produir en una explosi nucleat a gran altitud. Els raigs gamma produts per l'explosi ionitzarien els toms en l'atmosfera superior i aquests electrons lliures interactuarien amb el camp magntic de la Terra per produir radiaci ciclotr en forma de pols electromagntic.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315140" title="Poltica Agrcola Comunitria" nonfiltered="3067" processed="3056" dbindex="123268">

La Poltica Agrcola Comunitria (PAC) s la poltica de la UE ms important i un dels elements essencials del sistema institucional de la Uni Europea (UE). La PAC gestiona les subvencions que es donen a la producci agrcola a la Uni.

 Fonaments . 
Els Tractats de Roma que van establir la PAC, van disposar que la UE (en aquell temps CE) havia de: 
 incrementar la productivitat ;
 garantir un nivell de vida equitatiu a la poblaci agrcola ;
 estabilitzar els mercats ;
 garantir la seguretat dels provements i assegurar al consumidor subministraments a preus raonables.
 
 Histria . 
La PAC ha contribut al creixement econmic, garantint el subministrament d'una mplia gamma de productes alimentaris de qualitat intentant que els preus siguin raonables. La UE es va convertir en el primer importador i el segon exportador de productes agrcoles a nivell mundial. La PAC acapara prop de 50.000 milions d'euros anuals, el 50% del pressupost comunitari, encara que est baixant el seu pes al PIB de la UE (43% en 2004) i s'espera que disminueixi ms en els prxims anys (33% en 2013). La reforma aprovada el 2003, va canviar la forma que la UE dna suport al sector agrcola a partir de 2005, ja que establix un pagament desvinculat de la producci  desacoplament , s a dir, una ajuda que s'abona independentment que l'agricultor produeixi o no i que s'anomena pagament desacoblat. Aquest pagament est subjecte al compliment de la condicionalitat: bones condicions agrries i mediambientals i requisits legals i de gesti.
 
 Controvrsia . 
La PAC ha rebut crtiques perqu parteix de la producci subvencionada es rebutja o s'envia a pasos pobres. Aix provoca que els productes d'origen europeu, que han rebut una subvenci que baixa el preu del producte per sota del seu cost, siguin venuts a un preu artificialment baix, enfonsant les economies dels pasos pobres. No obstant aix, sense la PAC, els agricultors europeus no podrien competir amb els d'altres pasos les condicions laborals dels quals sn pssimes  salaris baixos, explotaci laboral, absncia de seguretat social , i que podrien millorar en absncia de la PAC. A ms, en alguns casos, tamb reben subvencions dels seus propis pasos i no ho comuniquen a l'OMC, de manera que hi ha poca transparncia en les subvencions que els pasos pobres donen als seus agricultors, a diferncia de les ajudes europees, la suma econmica de les quals sempre es coneix. 

Tamb s criticada per la forma que s'assignen les subvencions. Algunes vegades s'ha assignat per superfcie posseda i no per producci, cosa que podia provocar que un agricultor que no produs, rebs la subvenci. O fins i tot que li results ms rendible no produir perqu el producte el va a vendre ms baix del seu cost real. No obstant aix, dhuc sense produir o produint poc, per a cobrar les ajudes de la PAC s obligatori ocupar una srie de treballs destinats a mantenir el medi ambient, a protegir l'ecosistema i a millorar la qualitat i la salubritat dels productes  condicionalitat , pel que els agricultors tamb treballen encara que no produeixin, aconseguint-se d'aquesta manera el manteniment de les terres de cultiu. A ms, si s'assigna la subvenci per producci, pot produir una sobreproducci si no es calcula b. 

Una altra crtica s que es reparteix el 70% de les subvencions entre el 20% dels agricultors. Per a evitar aix, a partir dels 5000 euros d'ajuda, es redux en un 5 %  4 % en 2006  la quantitat a cobrar; s l'anomenada modulaci. Aquests diners reduts es dedica a projectes de desenvolupament rural, principalment. No obstant aix, gaireb no s'han redut les desigualtats socials  per ser tan sota el percentatge de la modulaci  entre grans terratinents  que necessiten menys ajudes  i petits agricultors, que sn qui veritablement necessiten les ajudes de la PAC.



 Vegeu tamb .
Economia de la Uni Europea;
Cronologia de la Uni Europea;
Infraestructures de la Uni Europea;
Institucions de la Uni Europea;
Sicco Mansholt;

 Enllaos externs .
  PAC;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315142" title="Josef Dietrich" nonfiltered="3068" processed="3057" dbindex="123269">


Josef "Sepp" Dietrich (28 de maig de 1892   21 d'abril de 1966) va ser un general alemany de les Waffen-SS, que arrib al rang de SS-Oberstgruppenfhrer, i era un dels homes ms propers a Adolf Hitler. Pels seus serveis de guerra, va ser un dels 27 homes en rebre la Creu de Cavaller amb Fulles de Roure i Espases i diamants.

 Biografia .
Sepp Dietrich va nixer a Hawangen, prop de Memmingen (Bavria), el 28 de maig de 1892, fill de Palagius Dietrich i de la seva esposa Kreszentia. Treball de carnisser i de criat d'hotel. Al 1911 s'allist per un breu perode de temps a l'exrcit bavars. Voluntari des dels inicis de la Primera Guerra Mundial, serv amb l'artilleria, com a sergent pagador i a les primeres tropes blindades alemanyes.

Desprs de la guerra, Dietrich serv breument a un Freikorps contra la Repblica Sovitica Bavaresa, al maig de 1919. Desprs, an saltant d'una feina a l'altre, incloent cambrer, policia, mosso de granja, depenent a una benzinera i a duanes. S'un al Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) al 1928, sent nomenat comandant del cos de protecci de Hitler: les Schutzstaffel (les SS). Acompanya a Hitler en viatges al voltant de tot Alemanya i Hitler li don el malnom de "Chauffeureska". Posteriorment, Hitler li don ms responsabilitats, incloent diversos crrecs a les SS, i el deix viure a la Cancelleria.

Al 1930 va ser escollit delegat de la Baixa Baviera pel Reichstag. Cap al 1931 ja tenia el rang de SS-Gruppenfhrer. Quan el NSDAP obtingu el poder al 1933, Dietrich ascend visiblement dins de la jerarquia nazi. Va ser ascendit al rang de SS-Obergruppenfhrer, comandant de la Leibstandarte SS Adolf Hitler , general de les Waffen-SS i membre del Consell d'Estat de Prssia.  

Al 1934, Dietrich tingu un paper actiu a la Nit dels ganivets llargs. Hitler li orden que prengus 6 homes i que ans al Ministeri de Justcia per executar a diversos caps de les SA. Poc desprs, va ser promogut a SS-Obergruppenfhrer.

Amb l'esclat de la II Guerra Mundial, Dietrich comand la Leibstandarte als atacs contra Polnia, el Benelux i  Frana. Desprs segu amb les campanyes de Iugoslvia i Grcia, per ser promogut a comandar el I SS-Panzerkorps, incls al Grup d'Exrcits Centre del Front Oriental, per participar a la invasi de la Uni Sovitica. Al 1943 va ser enviat a Itlia per rescatar a l'amant de Mussolini, Clara Petacci.

Dietrich comand el I.SS-Panzerkorps a la Batalla de Normandia. Pels seus xits, Hitler el promogu al comandament del 6.SS-Panzer-Armee. Dietrcih el comand a la Batalla de les Ardenes al 1944 (se li va assignar la tasca perqu, desprs del Complot del 20 de juliol, Hitler desconfiava dels oficials de la Wehrmacht)]. El 17 de desembre, unitats de les SS sota els seu comandament van matar entre 77 i 82 presoners de guerra a Malmedy, tot i que no s segur que Dietrich ho sabs. 

En aquest moment, Dietrich comena a protestar a Hitler per la desgana que tenia per deixar que els oficials actuessin per prpia iniciativa. A l'abril de 1945, desprs del fracs de Ofensiva del Despertar de la Primavera al llac Balatn, encapalada per les tropes de Dietrich, un frustrat Hitler orden que Dietrich i els seus homes es traguessin de l'uniforme les seves cintes d'unitat (que portaven el nom de Hitler, i aquest els consider indignes de lluir el seu nom) per Dietrich rebutj publicar l'ordre.

Dietrich comand les tropes de tancs a Viena, per fracass en evitar que les tropes sovitiques capturessin la ciutat. Desprs d'aix, acompanyat per la seva dona, Dietrich es rend en 9 de maig de 1945 al Sergent Major Herbert Kraus de la 36a Divisi d'Infanteria americana a Krems an der Donau, ustria.

 Postguerra .

Dietrich va ser jutjat entre el 16 de maig i el 16 de juliol de 1946 per la Matana de Malmedy, sent sentenciat a cadena perptua per ordenar l'execuci de presoners de guerra. Degut al testimoni de diversos oficials alemanys, la seva sentncia va ser retallada a 25 anys, dels quals en compl 10, sent alliberat el 22 d'octubre de 1955. No obstant aix, va tornar a ser detingut a l'agost de 1956 per les autoritats alemanyes i jutjat per la seva participaci en la matana de lders de la SA durant la Nit dels ganivets llargs. Va ser sentenciat a 19 mesos de pres. Va ser alliberat el 2 de febrer de 1959 per problemes de salut, si b llavors ja gaireb havia complert tota la pena. Parallelament, va ser sentenciat a mort en absncia per un tribunal de la Uni Sovitica pels crims de guerra comesos per la Leibstandarte a Kharkov al 1943.

Va morir al 1966 d'un atac de cor a Ludwigsburg amb 73 anys. Al seu funeral van anar uns 7.000 antics camarades de guerra. Va ser elogiat per l'antic SS-Obergruppenfhrer und General der Waffen-SS Wilhelm Bittrich.

 Dates de promoci .
 
 SS-Sturmfhrer: 1 de juny de 1928;
 SS-Sturmbannfhrer: 1 d'agost de 1928;
 SS-Standartenfhrer: 18 de setembre de 1929;
 SS-Oberfhrer: 10 d'octubre de 1930;
 SS-Gruppenfhrer: 18 de desembre de 1931;
 SS-Obergruppenfhrer: 1 de juliol de 1934 und General der Waffen-SS: 19 de novembre de 1940;
 SS-Oberstgruppenfhrer und Panzer-Generaloberst der Waffen-SS: 1 d'agost de 1944;

 Condecoracions .

 Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure, Espases i Diamants: ;
 Creu de Cavaller (05-07-1940) com SS-Obergruppenfhrer und General der Waffen-SS i Comandant del Leibstandarte SS "Adolf Hitler", a la Campanya Occidental;
 Fulles de Roure (41) (31-12-1941) com SS-Obergruppenfhrer i Comandant del Leibstandarte SS "Adolf Hitler";
 Espases (26) (16-3-1943) com SS-Obergruppenfhrer i Comandant del Leibstandarte SS "Adolf Hitler";
 Brillants (16) (6-8-1944) com SS-Oberstgruppenfhrer i Comandant del I.SS-Panzer-Korps "Leibstandarte";
 Creu de Ferro 1914 de 1a Classe (1918);
 Creu de Ferro 1914 de 2a Classe (1917);
 Barra de 1939 a la Creu de Ferro 1914 de 1a Classe (27-10-1939) ;
 Barra de 1939 a la Creu de Ferro 1914 de 2a Classe (25-9-1939);
 Medalla de la Campanya d'Hivern a l'Est 1941/42 (1942);
 Creu d'Honor dels Combatents 1914-18;
 Insgnia d'Or del NSDAP (1933);
 Orde de Sang (10) (1933);
 Insgnia de Ferits 1918 en negre (ferit 2 cops) ;
 Creu al Mrit de Guerra Bavaresa de 3a Classe amb Espases i Corona;
 Medalla de l'1 d'octubre de 1938 amb barra "Castell de Praga";
 Medalla del 13 de mar de 1938;
 Insgnia de Combat de tancs 1918 en plata (1921);
 Insgnia Combinada de Pilot-Observador en Or i Diamants;
 Insgnia esportiva de les SA en or;
 Insgnia esportiva nacional alemanya en or;
 Medalla del Llarg Servei a les Forces Armades;
 Medalla per Valentia austraca en bronze;
 liga de Silsia de 2a classe (1934);
 Medalla de Llarg Servei bavaresa de 3a classe;
 Medalla de Llarg Servei al NSDAP en plata;
 Anell de la Calavera de les SS ;
 Espasa d'Honor del Reichfhrer-SS;
 Gran Oficial de l'Orde de Sant Maurici i Sant Lltzer (Itlia);
 Gran Oficial de l'Orde Militar de Savoia (Itlia);
 Gran Creu de l'Orde de la Corona d'Itlia (Itlia);
 Gran Oficial de l'Orde de la Corona de Romania (Romania);







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315143" title="Difusi Thomson" nonfiltered="3069" processed="3058" dbindex="123270">
La dispersi de  Thomson s la difusi d'un fot de baixa energia sobre una partcula carregada en reps, generalment un electr, s a dir, no lligat a cap tom. La difusi Thomson s un dels dols rgims particulars de l'anomenat efecte Compton. Aquesta difusi va ser explicada per   Joseph John Thomson.

Aquesta difusi s'efectua per a les energies febles, la radiaci electromagntica s absorbida i desprs tornada a ser emesa per la partcula. Durant aquesta interacci l'energia transmesa a la partcula carregada pel fot s despreciable, ja que l'energia dels fotons no sobrepassa els 45 keV, es tracta doncs d'una dispersi elstica. La direcci de propagaci de l'ona electromagntica associada al fot canvia sense disminuci de l'energia. 
Aquesta dispersi s similar a la difusi de  Rayleigh amb la diferncia que aquesta darrera s'efectua per partcules carregades lligades a toms.

Per les altes energies, aquest tipus de dispersi esdev despreciable en comparaci a la dispersi  Compton. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315145" title="Hernando da Silva Ramos" nonfiltered="3070" processed="3059" dbindex="123271">
 Hernando Joo da Silva Ramos  va ser un pilot de curses automobilstiques brasiler que va arribar a disputar curses de Frmula 1.
 
Hernando da Silva Ramos va nixer el 7 de desembre del 1925 a Pars, Frana.


 A la F1 .

Va debutar a la cinquena cursa de la temporada 1955 (la sisena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 19 de juny del 1955 el GP dels Pasos Baixos al Circuit de Zandvoort.

Hernando da Silva Ramos va participar a set curses puntuables pel campionat de la F1, disputades en dues temporades diferents (1955 i 1956) assolint un cinqu lloc com a millor posici.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315146" title="Fundaci Banc dels Aliments" nonfiltered="3071" processed="3060" dbindex="123272">
Fundaci Banc dels Aliments s una xarxa d'organitzacions no governamentals que tenen la finalitat de de recuperar tots aquells aliments que no sn susceptibles de comercializaci, per que es poden consumir, per tal de distribuir-los entre les persones necessitades.  El repartiment d'aliments es fa gratutament a travs d'entitats benfiques reconegudes, per tal de contribuir a la sostenibilitat.

El primer Banc d'Aliments fou creat a Phoenix (Arizona) el 1966, per iniciativa de John Van Engel. El 1984 es va crear el Banc d'Aliments de Pars, el primer a Europa, i el 1987 es cre Fundaci Benfica Banc dels Aliments de Barcelona, per Jordi Peix i Massip, el primer Banc a Espanya. Actualment hi ha 200 Bancs a 17 pasos d'Europa, dels quals n'hi ha 52 a Espanya.

 Enllaos externs .
 Web del Banc d'Aliments de Barcelona;
 Fundaci Banc d'Aliments d'Espanya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315147" title="Societat Catalana de Neurologia" nonfiltered="3072" processed="3061" dbindex="123273">
Societat Catalana de Neurologia s una entitat sense nim de lucre, fundada el 1968 i lligada a l'Acadmia de Cincies Mdiques de Catalunya i de Balears i que pretn agrupar els professionals de la medicina vinculats a la neurologia. Edita un Butllet de la Societat Catalana de Neurologia. El seu president actual s Alexandre Gironell Carrer.

 Objectius .
 Agrupar els especialistes en neurologia;
 Promoure el desenvolupament d'aquesta branca de la medicina ;
 Assessorar els organismes pblics i societats privades en aquesta matria;
 Collaborar amb les Universitats per tal de contribuir al desenvolupament cientfic;

 Enllaos externs .
 Web oficial;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315149" title="Societat Espanyola de Neurologia" nonfiltered="3073" processed="3062" dbindex="123274">
Societat Espanyola de Neurologia (SEN) s una entitat sense nim de lucre de caire cientfic i mbit espanyol fundada el 1949. El seu president s Eduardo Martinez Vila.

 Objectius .
 Promocionar, divulgar i fomentar el progrs de la Neurologia;
 Fomentar la interacci entre els professionals de la neurologia.
 Representar els interessos dels seus membres davant els organismes de les Administracions Pbliques, Sanitries i Docents.
 Servir d'rgan informatiu de les funcions i fins de l'especialitat i collaborar amb entitats pbliques o privades mitjanant l'elaboraci d'estudis i informes.
 Representar internacionalment la Neurologia espanyola.
 Organitzar, realitzar i celebrar actes i manifestacions cientfic mdiques i cientfic culturals relacionades amb la Neurologia.

 Activitats .
Entre d'alters, organitzar una reuni cientfica anual, aix com congressos, sessions, reunions, debats, frums, simposis i altres manifestacions similars per a difondre l'especialitat. Tamb concedeix premis, beques i ajudes a la docncia i investigaci cientfiques en el camp de la Neurologia o mbits relacionats directa o indirectament, promou projectes d'investigaci i edita publicacions relacionades directa o indirectament amb la neurologia.

 Presidents de la SEN .
 Llus Barraquer i Ferr (1949-1952);
 Llus Barraquer i Bordas (1969-1973);
 Josep Maria Espadaler i Medina (1973-1977);

 Vegeu tamb .
 Societat Catalana de Neurologia;

 Enllaos externs .
 Web de la SEN;
 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315150" title="Mioma" nonfiltered="3074" processed="3063" dbindex="123275">
Un mioma es un tumor benigne i no cancers que creix en el teixit muscular de l'ter o miometri. S'estima que aproximadament una de cada quatre o cinc dones de ms de 35 anys tenen aquest tumor. Es classifiquen generalment en funci de la seva localitzaci:  submucosos - a l'endometri-, intramurals - al miometri- i subserosos - fora del miometri, cap a l'exterior uter. 

L'aparici i creixement del mioma es va afavorint pels estrgens, aix que es presenta habitualment en l'edat frtil de la dona, resultant molt infreqent abans de la menstruaci o desprs de la menopausa.

El seu tractament dependr de la clnica que generin. Aix doncs, petits miomes situats a l'endometri poden causar metrorrgies importants o hipermenorrees. En canvi, altres miomes molt ms grans situats intramurals o subserosos poden no donar cap smptoma.

En molts casos, l'exploraci bimanual per part d'un ginecleg permet detectar la presncia d'aquests tumors, la seva mida i la seva localitzaci. En pacients obeses o miomes ms aviat petits, l'exploraci pot ser confusa (falsos negatius). La tcnica diagnstica per la imatge ms til s la ecografia, que es pot realitzar tant per via vaginal com abdominal. Els ecgrafs moderns permeten detectar miomes de fins a 5 mm i els sistemes de Doppler que utilitzen permeten analitzar la seva vascularitzaci. Altres tcniques diagnstiques per la imatge sn la tomografia computada (TAC) i la ressonncia magntica nuclear (RMN).

En alguns casos, sn susceptibles de ser operats, per d'altres es poden tractar mdicament.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315151" title="Associaci Catalana en pro de la Justcia" nonfiltered="3075" processed="3064" dbindex="123276">
Associaci Catalana en Pro de la Justcia (ACPJ) s una entitat sense nim de lucre creada el 1987 i que aplega els jutges titulars, substituts i exjutges de pau de Catalunya. T uns 500 membres, publica el Butllet Justcia de Pau i l'actual president s Francesc Xavier Ten i Figueras, jutge de Calella. Des de la seva fundaci ha organitzat un total de 10 trobades, la darrera el 2005 a Barcelona.

 Finalitats .
 Fer propostes per a la millor organitzaci de la Justcia i potenciar la formaci dels seus socis amb cursos i conferncies.
 Organitzar Trobades de Jutges de Pau a diferents indrets de Catalunya per fomentar els vincles d'amistat i de companyonia entre tots els jutges.
 Informar els associats sobre qestions legals i tcniques.
 Fomentar el dileg amb d'altres Institucions i Associacions judicials, governamentals i poltiques.

 Organitzaci .
L'associaci s'estructura en una Junta Directiva que es reuneix cada mes i nomena delegats per a les comarques segons la implantaci de l'associaci.

 Enllaos externs .
 Web de l'ACPJ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315155" title="Alberto Fernndez Blanco" nonfiltered="3076" processed="3065" dbindex="123277">


Alberto Fernndez Blanco (Cuena, Cantbria, 15 de gener de 1955 - 14 de desembre de 1984), va ser un ciclista espanyol que fou professional entre 1978 i 1984, durant els quals aconsegu 30 victries. Era anomenat El Galeta (El Galleta).

 Biografia .
Com a ciclista amateur, Alberto Fernndez va ser Campi d'Espanya de muntanya. El 1978 va fer el pas al camp professional, aconseguint diversos triomfs en carreres curtes per etapes com ara la Volta a Euskadi o la Volta a Catalunya. Va aconseguir victries d'etapa a la Volta a Espanya i el Giro d'Itlia. 

Al Tour de Frana la seva millor posici fou la desena, aconseguida al 1982. Al Giro va ser tercer el 1983, el primer any que el corria. A la Vuelta a Espanya fou tercer el 1983 i segon el 1984.

Va morir, junt a la seva dona, en un accident de cotxe a finals de 1984, trencant d'aquesta manera una prometedora carrera professional. 

El mot el Galeta es debia a qu de nen vivia a Aguilar de Campoo, localitat amb diverses fbriques de galetes.

 Palmars .
1979;
 1r a la Volta a Astries;
1980;
 1r a la Volta a Euskadi i vencedor d'una etapa;
1981;
 1r a la Volta a Valncia i vencedor d'una etapa;
 1r a la Vuelta a los Valles Mineros;
 Vencedor d'una etapa de Setmana Catalana;
1982;
 1r a la Volta a Catalunya i vencedor d'una etapa;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Euskadi;
 Vencedor d'una etapa del Tour del Mediterrani;
 Vencedor de 2 etapes de la Volta a Burgos;
1983;
 1r de la Setmana Catalana i vencedor d'una etapa;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Espanya;
 Vencedor de 2 etapes del Giro d'Itlia;
1984;
 1r al Trofeu Masferrer;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Astries;

Resultats a la Volta a Espanya.
1978. 19 de la classificaci general;
1979. 14 de la classificaci general;
1981. Abandona ;
1982. 15 de la classificaci general;
1983. 3r de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1984. 2n de la classificaci general;

Resultats al Tour de Frana.
1980. 25 de la classificaci general;
1981. 21 de la classificaci general;
1982. 10 de la classificaci general ;

Resultats al Giro d'Itlia.
1983. 3r de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;

Enllaos externs.
Palmars d'Alberto Fernndez;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315157" title="Rdio Girona" nonfiltered="3077" processed="3066" dbindex="123278">
Rdio Girona s una emissora de rdio catalana fundada el 1933 a Girona i que depn de la Cadena SER.  Va tenir un cert ress durant el perode de la Segona Repblica Espanyola, quan hi treballaren els locutors Francina Boris i Codina i Enric Casademont, creador del personatge Pau Pi. La seva freqncia actual s 94.4 FM/ 1008 OM

 Enllaos externs .
 Rdio Girona a la Cadena Ser;
 Blog d'Emili Casademont;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315158" title="Agncia de Qualitat d'Internet" nonfiltered="3078" processed="3067" dbindex="123279">
Agncia de Qualitat d'Internet (IQUA) s una entitat sense nim de lucre d'mbit espanyol, creada el 21 d'octubre de 2002, amb l'objectiu de garantir confiana i seguretat a la xarxa mitjanant l'autoregulaci i l'atorgament del segell de qualitat IQ. Pretn esdevenir un referent com per a les Administracions, les empreses, els operadors, les associacions, els usuaris i els tcnics que treballen en la millora i la qualitat a Internet. Actualment el president s Santiago De, i el representant del CAC, Santiago Ramentol, s vicepresident secretari general

 Socis de l'IQUA .
 Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC);
 Consell Audiovisual d'Andorra;
 Consejo Audiovisual de Andaluca;
 Consejo Audiovisual de Navarra;
 Red.es;
 AECEM;

 Enllaos externs .
 Web de l'IQUA;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315160" title="Associaci Catalana de Dislxia" nonfiltered="3079" processed="3068" dbindex="123280">
Associaci Catalana de Dislxia i Altres Dificultats Especfiques (ACD) s una associaci creada a Barcelona el 22 d'abril de 1992 per un grup de pares i mares i professionals mdics com Montserrat Estilles Torrente, per tal d'atendre a les persones amb problemes d'aprenentatge en general o amb dislxia per tal de donar resposta a les seves necessitats educatives i socials. s membre de l'European Dyslexia Association (EDA). Edita l'rgan Lletraferit. La seva presidenta actual s Neus Buisan i Cabot.

 Enllaos externs .
 Web de l'ACD;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315169" title="Nom de les cries" nonfiltered="3080" processed="3069" dbindex="123281">
Moltes de les cries dels animals tenen noms fcils de recordar, conill-conillet, per altres noms no sn tan fcils, gat-gat. A continuaci tens una taula per a que no els confonguis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315170" title="Meteor Crater" nonfiltered="3081" processed="3070" dbindex="123282">

El Meteor Crater, com l'anomenen en angls, s el crter meteortic ms gran de la superfcie de la Terra. Es troba localitzat a 55 km a l'Est de la ciutat de Flagstaff i a 30 km a l'oest de Winslow, al Nord d'Arizona (EUA). 

El crter s'ubica en una elevaci de 1740 m i t un dimetre d'uns 1.200 m i gaireb 170 m de fondria. Est envoltat per una vorera que s'eleva 45 m sobre el nivell de les planes venes. El centre del crter t entre 210 i 240 m de runes sobre el fons slid del crter. S'estima que l'impacte que va produir el crter va succeir fa uns 50.000 anys, durant el Plistoc, per un objecte d'uns 50 m de llarg que viatjava a una velocitat aproximada de 13.000 km/h.

Aquest crter s'havia anomenat el Canyon Diablo Crater, i els cientfics generalment es refereixen a ell com al crter Barringer (Barringer Crater), en honor a Daniel Barringer, qui fou el primer a suggerir que el crter era producte de l'impacte d'un meteorit. El lloc s un Parc Nacional dels EUA i va ser designat com a Monument Nacional el 1967. 


 Notes i Referncies .
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315173" title="Chawand" nonfiltered="3082" processed="3071" dbindex="123283">
 
Chawand s una ciutat del districte d'Udaipur al Rajasthan, situada a pocs km al sud d'Udaipur (ciutat) a mig cami entre aquesta ciutat i Dungarpur.

s coneguda perque un temps desprs de la victria d'Akbar a Hadilghati (1576) fou la capital de Pratap Singh II (1572-1597) des del 1585 fins el 1597, i del seu successor Amar Singh I (1597-1620) fins el 1615. Tanmateix s coneguda com centre de l'escola mewari de pintura. A la ciutat es troba el monument o memorial erigit per a Pratap, que fou incinerat al proper llogaret de Bandoli, a la riba d'un petit rierol.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315179" title="Rishabhdeo" nonfiltered="3083" processed="3072" dbindex="123284">
Rishabdeo (      )(antigament escrit Rikhabhdeo) tamb anomenada Dhulev o Dhuleo (     ), s una ciutat de Rajasthan, districte d'Udaipur, situada a uns 65 km al sud d'Udaipur (ciutat), destacat centre de pelegrinatge dels jains al temple que dona nom a la ciutat: Rishabhadeoji, derivat del primer jain tirthankara. La poblaci al cens de 2001 s de 8.023 habitants, la meitat jains 

El principal dol al temple es Rishab Dev en pedra negra , rodejat de nombrosos dols (23); el temple hauria estat fundat al segle IX i reconstrut el 1376 excepte la muralla que data del 1806 i la nakkarkhana (torre del timbal) que s del 1832;  hi ha 52 capelles secundaries (devakulikas) dels tirthankaras, de diverses poques. Un bhattarak jain (un dirigent de la comunitat) va tenir seu a Dhuleo, i sempre van donar suport a la dinastia, fins que el territori fou concedit en muafi pel maharana a alguns bramans i jains swetambara el 1863. Els bhattaraka digambara    van construir un altre temple i van romandre a la ciutat; el darrer fou consagrat el 1917 i va morir el 1978.

Properes a la ciutat hi ha altres llocs d'inters com Pagyaji, Chandragiri, Bhim Pagalya, Bhattarak Kirti Bhavan i el temple de Peepli.

 Nota .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315183" title="Immigraci a Mxic" nonfiltered="3084" processed="3073" dbindex="123285">

La immigraci a Mxic ha estat marcada per les migracions indgenes mesoamericanes, abans de l'arribada dels europeus en el segle XVI i desprs d'aquest ltim esdeveniment per la conquesta i colonitzaci espanyola fins a comenaments del segle XIX. En el perode colonial, tamb van immigrar persones segrestades en l'frica sub-sahariana i duts de manera forada a Mxic com esclaus. Des de mitjans del segle XIX i fins a 1930, Mxic va ser un receptor moderat de la gran onada emigratria europea, principalment d'espanyols. Una de les caracterstiques de la immigraci mexicana durant el segle XX va ser l'obertura del pas a rebre refugiats poltics d'arreu del mn, fent efectiva la tradici llatinoamericana de reconixer el dret d'asil, principalment de les dictadures llatinoamericanes i del franquisme espanyol. 

A partir de 1990, i en el marc de la globalitzaci i el NAFTA, la immigraci ha crescut notablement a Mxic, provinent principalment dels pasos d'Amrica Central i Estats Units. Molts d'aquests immigrants sn temporals, ja que utilitzen a Mxic com pas de trnsit per a dirigir-se a Estats Units (transmigraci), la majoria de les vegades de manera irregular. 

 Taula d'immigraci .
En aquesta taula es reflecteix el nombre d'immigrants estrangers entre el 1990 i el 2000. Existeix un problema sobre les xifres reals, a causa de la illegalitat de molts ciutadans estrangers i altres que noms estan per un curt perode en territori mexic. En la taula podem observar les posicions per pas d'immigrants que han escollit Mxic com destinaci de residncia, qualssevol que siguin les causes per les quals es trobin dintre del territori. En la taula podem veure altres nacions que tamb tenen comunitats grans en territori mexic. Es dedux que la poblaci europea i asitica va en augment. 

D'altra banda, la poblaci d'Amrica del Sud va en descens, degut al fet que els habitants d'aquesta regi emigren ara cap a la Uni Europea. s de destacar l'escassa aportaci africana, en comparaci amb altres procedncies, tret dels casos d'egipcis i  marroquins, amb una presncia notable. Els immigrants procedents d'Oceania sn el collectiu menys nombrs, amb australians i neozelandesos com a ms destacats. Si b el percentatge d'estrangers sobre la poblaci total s baix (492.617 en 2000), ha crescut en els ltims anys, passant de 0,42% en 1990, a 0,50% en 200. Per contra, la quantitat d'emigrants mexicans supera mpliament als immigrants, ambe 8,3 milions (8,52% de la poblaci total), noms als Estats Units . El detall per origen nacional pot veure's en la taula segent.


 


 Corrents immigratoris moderns i transmigraci . 

A partir de 1990, i en el marc de la globalitzaci i el NAFTA, la immigraci ha crescut notablement a Mxic, passant de 341.000 estrangers en aquell any, a 492.617 persones de 2000, provinents principalment dels pasos d'Amrica Central i Estats Units. Molts d'aquests immigrants sn temporals, ja que utilitzen a Mxic com pas de trnsit per a dirigir-se a Estats Units (transmigrants), la majoria de les vegades de manera irregular. A causa de la irregularitat amb la qual es realitzen aquestes migracions, no existeixen dades precises sobre la seva magnitud i caracterstiques. Entre els estats amb major nombre d'immigrants es destaca Baixa Califrnia (12,7% del total d'immigrants), limtrof amb la regi mexicana dels Estats Units, que s'ha convertit en l'estat ms cosmopolita de Mxic per la seva diversitat cultural i tnica procedent de l'exterior del pas. 

Per la seva banda, el Districte Federal, s el lloc que reuneix a la major quantitat d'immigrants (el 13,5% de total), i on tradicionalment s'han establert els refugiats. Els immigrants s'han dirigit tamb a altres estats en diverses proporcions, encara que per la seva naturalesa itinerant, en molts casos, el mateix immigrant pot haver estat comptat diverses vegades: Jalisco (10,9%), Chihuahua (7,5%), Tamaulipas (7,3%), Estat de Mxic (6,2%), Chiapas (4,6%), Nuevo Len (3,8%), Michoacn (3,8%), Guanajuato (3,4%) i Quintana Roo (3,2%). Ms del 54 per cent de la poblaci immigrant t menys de 15 anys d'edat, i el 9 per cent, ms de cinquanta.

Els immigrants de Nord Amrica s'han concentrat en les regions Nord, Occident i Bajo; i la resta, en els estats de la Vall de Mxic, del Nord i de Pennsula de Yucatn. Els municipis o delegacions amb major presncia d'estrangers sn: Tijuana (7,1%), Ciudad Jurez (5,6%), Mexicali (3,5%), Miguel Hidalgo (2,6%), Benito Jurez (2,2%), Nuevo Laredo (2,1%), Guadalajara (2%), Zapopan (1,9%), Coyoacn (1,8%), Matamoros (1,6%), Monterrey (1,5%), Naucalpan de Jurez (1,5%), Chapala (1,5%), Campeche (1,4%), San Miguel de Allende (1,4%), Alvaro Obregn (1,4%), Cuauhtmoc (1,3%), Tapachula (1,2%), Cancn (1,2%), Reynosa (1,1%), Tlalpan (1%), Puebla (1%) i Mrida (1%). 

La transmigraci es defineix com el trnsit d'immigrants estrangers per un pas amb la condici d'arribar a un segon pas. Dintre de les transmigracions a Mxic s'han donat tres casos molt distints entre si, el primer s el dels transmigrants centro-americans i sud-americans que es veuen obligats a creuar Mxic per a poder arribar als Estats Units, el segon s el dels molts estudiants sud-americans amb alt grau d'especialitzaci educativa busquen aconseguir beques en universitats mexicanes, mateixes que els permeti arribar a un pas amb alt desenvolupament com pasos europeus i Estats Units. L'ltim cas de transmigrants europeus que busquen oportunitats de treball o d'inversi en pasos llatinoamericans, amb Mxic o Brasil com a principals destinacions per l'alt nombre de consumidors .

Tamb van proliferar les colnies xineses i japoneses en diverses parts del pas, aquesta ltima notable en el sud-oest i en la Zona Rosa de la Ciutat de Mxic. La colnia xinesa est prenent molta fora econmica en el centre del pas, en particular en algunes zones comercials de la ciutat de Mxic (restaurants i moltssims altres tipus de comer, fins i tot d'illegal). Finalment, en els ltims anys, el govern mexic ha impulsat publicitriament el que s'anomena "turisme de residncia", tant per a nord-americans com europeus, per a aquells ciutadans jubilats que compren cases en destinacions turstiques mexicanes per a passar els mesos d'hivern fora dels seus pasos de residncia originria, gastant les seves pensions en llocs de clima confortable. 

s el cas sobretot del Valle de Bravo (en l'Estat de Mxic), San Miguel de Allende (en l'estat de Guanajuato), San Cristbal de las Casas (en l'estat de Chiapas), Chapala (en l'estat de Jalisco) i Los Cabos (en l'estat de Baixa Califrnia Sud). Entre els immigrants centroamericans es donen tres tipus de migracions massives; com el dels treballadors temporals del Soconusco, els refugiats durant la guerres civils i els transmigrants que intenten arribar als Estats Units. La immigraci centroamericana a Mxic ms destacada es deu al fet que milers d'immigrants illegals, en el seu intent per creuar als Estats Units, han de passar per Mxic. En no assolir arribar a la seva destinaci, molts d'ells s'estableixen en el pas.

 Referencies .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315186" title="Festival Blues de Barcelona" nonfiltered="3085" processed="3074" dbindex="123286">

El Festival de Blues de Barcelona s un festival musical anual gratut que se celebra a mitjans de setembre a Nou Barris, Barcelona.

A ms de la msica en els seus diferents estils dins el Blues i derivats, tamb s'hi celebren actes com Concerts a l'Hospital Vall d'Hebron, concerts a centres penitenciaris, Jam Sessions i un concurs literari "Blues i literatura". Enguany es celebrar la sisena edici.

 Enllaos externs  .
 Pgina Web del Festival;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315197" title="Mike Sparken" nonfiltered="3086" processed="3075" dbindex="123287">
 Mike Sparken  s el pseudnim de Michael Poberejsky que va ser un pilot de curses automobilstiques francs que va arribar a disputar curses de Frmula 1.
 
Mike Sparken va nixer el 16 de juny del 1930 a Neuilly sur Seine, prop de Pars, Frana.


 A la F1 .

Va debutar a la sisena i penltima cursa de la temporada 1955 (la sisena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 16 de juliol del 1955 el GP de la  Gran Bretanya al Circuit d'Aintree.

Mike Sparken va participar en una nica cursa puntuable pel campionat de la F1, assolint un set lloc com a millor posici.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315199" title="Jean Lucas" nonfiltered="3087" processed="3076" dbindex="123288">
 Jean Lucas  que va ser un pilot de curses automobilstiques francs que va arribar a disputar curses de Frmula 1.
 
Jean Lucas va nixer el 25 d'abril del 1917 a Le Mans, Frana i va morir el 27 de setembre del 2003 a Sant Mart de R, Frana.


 A la F1 .

Va debutar a la setena i ltima cursa de la temporada 1955 (la sisena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 11 de setembre del 1955 el GP d'Itlia al Circuit de Monza.

Jean Lucas va participar en una nica cursa puntuable pel campionat de la F1, havent-se de retirar desprs de disputar noms set voltes per problemes mecnics.

 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315201" title="Associaci de Mares i Pares d'Alumnes" nonfiltered="3088" processed="3077" dbindex="123289">

Una associaci de mares i pares d'alumnes (AMPA) s una forma d'organitzaci dels pares i les mares dels alumnes d'un centre educatiu de grau bsic i mitj.

Des de l'AMPA es pot establir una plataforma oberta a la participaci i reivindicaci; de tots els aspectes referents a l'educaci, per tal d'aconseguir, conjuntament amb els mestres, la millor formaci; dels alumnes, basada en els  principis propis d'una organitzaci democrtica. 
La tasca de les AMPA, organitzadora de serveis complementaris, suplent de responsabilitats de les administracions, i reivindicativa pel que fa a la qualitat de l'ensenyament, esdev cada cop ms important a la societat.

Una bona gesti de l'AMPA requereix de la participaci i dinamitzaci global del centre; per aix cal:
 La collaboraci dels socis.
 L'assessorament de federacions i institucions.
 Un lloc per a desenvolupar les reunions i activitats.
 l'accs a la informaci.
 La formaci dels pares i mares i de les juntes directives.
 El suport dels i als mestres. ;

Resum de lleis i decrets.
El dret dels pares i les mares a participar en el funcionament dels centres  educatius on van els seus fills est regulada per un munt de normativa. Aqu  pretenem, noms, fer un brevssim reps de la ms important.

Aquest breu resum ha de servir per prendre consci ncia de quins s n els  organismes en els quals s espera que hi participem com a mares i pares.

Una lectura m&s acurada d'aquesta normativa ens facilitar; la comprensi del  mecanisme i de la incidncia real que podem tenir envers cada un dels aspectes.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315210" title="Santa Maria dels Turers" nonfiltered="3089" processed="3078" dbindex="123290">

Santa Maria dels Turers s una esglsia gtica situada al nucli de la poblaci de Banyoles, a l'Estany. s un dels primers exemples del Principat de l'arquitectura gtica catalana.

Est documentada des de l'any 1017. L'esglsia original va ser construda per encrrec de l'abat del monestir de Sant Esteve i era d'estil romnic.

A final del segle XIII es va demolir l'antiga esglsia, que quedava petita en relaci al creixement de poblaci de la ciutat, i es va edificar el nou temple, que es va finalitzar cap al 1333. Originalment de planta basilical, estava formada per una nau central original, d'11 m d'amplada, culminada amb un absis heptagonal que se sustenta sost sobre importants contraforts. Posteriorment, entre els segles XVII i XIX, es van construir les dues naus laterals.

L'actual faana principal, la que dna a la placeta, s d'estil neoclssic. La faana que dna al carrer de l'Esglsia s la portalada primitiva. Est formada per arcs ogivals i un timp. Les impostes i els capitells estan decorats amb motius vegetals i animals. Al timp hi ha unes pintures murals que sn originals de la primera meitat del segle XIV. Les pintures estan bastant malmeses. Les pintures Estan dividides en tres parts, una de central i dues de laterals. A la part central s'observa l'escena de la Crucifixi de Crist, amb Joan a m dreta amb gest dolors; i Maria a m esquerra, defallint, sostinguda per les dues Maries. A les parts laterals hi ha dues figures amb les palmes del martiri. 

Enllaos externs.

Informaci a la pgina de l'Ajuntament.;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315213" title="Balquer" nonfiltered="3090" processed="3079" dbindex="123291">



El balquer, rossinyol d'aigua, buscarla grossa o xitxarra dels matolls (Acrocephalus arundinaceus) s un moix de l'ordre dels passeriformes semblant a les boscarles i un dels ocells ms grans del canyissar. 

Morfologia.

 Fa 19 cm de llargria total.
 T un cap truncat molt caracterstic, provet d'una lnia superciliar molt marcada.
 Presenta un principi de cresta. ;
 Bec ms llarg i ms robust que d'altres ocells semblants.
 s de colors bruns semblants a la de la boscarla de canyar i, per sota, s blanc vermells.
 T la cua ms ampla que la boscarla de canyar.
 No presenta dimorfisme sexual. ;

Subespcies.

 Acrocephalus arundinaceus arundinaceus;
 Acrocephalus arundinaceus zarudnyi;
 Acrocephalus arundinaceus orientalis ;

Reproducci.

Comena a nidificar a mitjan maig, desprs de construir un niu entre joncs i canyissos, a la vora de l'aigua i semblant al de la boscarla de canyar: en forma de copa i subjectat a les tiges de les plantes aqutiques. El volum de la posta va de 3 a 6 ous, que la femella covar al llarg de 13-15 dies, desprs dels quals encara mancaran 12 dies perqu els novells deixin el niu. s probable que alguns exemplars efectun una doble posta. 

Fa niu a tot Europa, menys a Escandinvia i Anglaterra.

Alimentaci.

Menja insectes per, de tant en tant, afegeix algun peixet a la seua dieta. 

Hbitat.

Ocupa qualsevol zona que presenti canyissos o canyes, i, aix, nidifica a totes les zones palustres dels Pasos Catalans, fins i tot a la part interior del Principat de Catalunya, aprofitant els marges dels rius i els embassaments existents.

Distribuci geogrfica.

Viu a Eursia i frica.

Costums.

 El seu cant s molt tpic i, estrident, ronc i molt potent, evoca els ambients de les maresmes: consta d'una srie de xerrics repetits diverses vegades. ;
 Vola baix i s'atura sovint en els arbres i en els fils de telfon o d'electricitat. ;
 Algunes parelles sn mongames per d'altres no. ;
 Es desplaa en sentit vertical agafat a les tiges dels diferents tipus de plantes dels canyissars. ;
 s estival i migrador nocturn. ;
 Arriba als Pasos Catalans durant el mes d'abril i hi roman fins a l'octubre.

Referncies.



Enllaos externs.

 El balquer a l'Enciclopdia Catalana. ;
 El balquer a l'Avibase. ;
 Informaci sobre la poblaci del balquer al Principat de Catalunya. ;
 El balquer a la IUCN. ;
 El balquer a l'Animal Diversity Web. ;
 Fotografies i enregistraments sonors del balquer. ;
 El rossinyol d'aigua a l'Encyclopedia of Life. ;
 Descripci i hbitat d'aquest ocell. ;
 Vdeos de balquers en llur hbitat natural. ;
 Enregistraments sonors d'aquesta espcie. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie. ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315216" title="Sebastian Haffner" nonfiltered="3091" processed="3080" dbindex="123294">
Sebastian Haffner (Berln, 27 de desembre de 1907 - 2 de gener de 1999, pseudnim de Raimund Pretzel) fou un periodista i escriptor alemany. Va escriure sobre la histria recent d'Alemanya.

Nascut a Berln, a on va cursar estudis de Dret. El 1938, desprs de la Kristallnacht i junt a Erika Hirsch, la seua parella, considerada pel rgim nazi com Volljudin (completament jueva) emigr a Anglaterra, on treball com a periodista per a The Observer. 

El 1954 torn a Alemanya com a corresponsal de lObserver a l'estranger. 

El 1961 public articles de poltica; primer a Die Welt i ms endavant en la revista Stern. 

Haffner s un dels ms destacats escriptors sobre la histria alemanya del segle XX.

Obres destacades.
 1940 Germany: Jekyll & Hyde, (German language) ISBN 3-930278-04-9 ;
 1964 Die sieben Todsnden des deutschen Reiches im Ersten Weltkrieg ;
 1967 Winston Churchill, Biography (German language) ISBN 3-463-40413-3 ;
 1968 Der Verrat (about the German Revolution in November 1918) ;
 1978 The Meaning of Hitler ISBN 0-674-55775-1, translated from Anmerkungen zu Hitler, Publishing house. Fischer Taschenbuch, Frankfurt am Main. ISBN 3-596-23489-1. ;
 1979 Preuen ohne Legende ;
 1980 Ueberlegungen eines Wechselwaehlers, Publishing house. Kindler GmbH, Muenchen. ISBN 3-463-00780-0 ;
 1985 Im Schatten der Geschichte: Historisch-politische Variationen,. Deutsche Verlags-Anstalt, Stuttgart. ISBN 3-421-06253-6 ;
 1987 Von Bismarck zu Hitler: Ein Rckblick, Publishing house Kindler GmbH, Muenchen. ISBN 3-463-40003-0 ;
 1989 The Ailing Empire, English translation of Von Bismarck zu Hitler. Fromm International Publishing, New York. ISBN 0-88064-136-3 ;
 1989 Der Teufelspakt: Die deutsch-russischen Beziehungen vom Ersten zum Zweiten Weltkrieg,.Publishing house Manesse, Zuerich. ISBN 3-7175-8121-X ;
 1995 Der Verrat: Deutschland 1918/19. Publishing house 1900, Berlin. ISBN 3-930278-00-6 ;
 1997 Zwischen den Kriegen. Essays zur Zeitgeschichte, ISBN 3-930278-05-7 ;
 2000 Defying Hitler: A Memoir ISBN 0-312-42113-3, translated from Geschichte eines Deutschen. Die Erinnerungen 1914-1933. (Written in approximately 1940, was published after he died) ISBN 3-423-30848-6 Book review by Charles Taylor in the webmagazine www.Salon.com ;
 2000 Der Neue Krieg, (contains an email from Juergen Kuttner), Publishing house Alexander, Berlin. ISBN 3-89581-049-5 ;
 2002 Die Deutsche Frage: 1950 - 1961: Von der Wiederbewaffnung bis zum Mauerbau, Publishing house Fischer Taschenbuch, Frankfurt am Main. ISBN 3-596-15536-3;

Editades en catal.
 Haffner, Sebastian (2004), Observacions sobre Hitler, Edicions de 1984.
 Haffner, Sebastian (2005), La revoluci alemanya 1918-1919, Edicions de 1984.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315217" title="Francesco Francia" nonfiltered="3092" processed="3081" dbindex="123295">

Francesco di Marco di Giacomo Raibolini dit Francesco Francia o Francesco de Bolonya, lat. Franciscus Bononiensis, (Bolonya, 1450 - 5 de gener de 1517) va ser un pintor i gravador itali pertanyent a la famlia artstica dels Francia. 
Els tipgrafs el coneixen tamb amb els noms de Francesco Griffo (de vegades Francesco Griffi), o ms simplement com o Griffo o o Grifo. 

 Biografia .
Francesco Raibolini era fill del gravador sobre fusta Marco di Giacomo Raibolini, pertanyent a una de les famlies ms antigues i conegudes de Bolonya, que posseen terres a Zola Predosa. Primer va treballar d'orfebre i de tallador d'encunys. L'any 1482 va ingressar al gremi d'orfebres, i l'any segent ja hi estava al capdavant de la instituci.  El nom de Francia el va prendre del seu mestre.

Al voltant de 1490 va comenar a orientar-se vers la pintura. El seu estil pictric s'assembla al de Perugino i al de Giovanni Bellini, amb els quals el va comparar Rafael. 

El seu fill, Giacomo Francia, va imitar tan perfectament el seu estil que resulta difcil distingir les obres de l'un i de l'altre. 

Amico Aspertini, Bartolommeo Ramenghi, el gravador Marcantonio Raimondi i Timoteo della Vite van ser deixebles seus.     

Malgrat de vertaders xits com a pintor, Francesco mai no va renunciar al seu primer ofici, i li agradava signar les seues obres afegint al seu nom el ttol d'aurifex. Al llarg de tota la seua vida va fer medalles, gravats, niellats, i a partir de 1495, carcters d'impremta, desenvolupats fins l'any 1502 per a la casa veneciana d'Alde Manuce, que va obrir la seua impremta l'any 1494. 

Tamb esdevingu Mestre de Moneda de la ciutat de Bolonya, ttol que el feia l'encarregat de confeccionar els encunys destinats a fer les peces.

L'any 1506, arran de la caiguda del seu protector Giovanni Bentivoglio, Francesco va abandonar Bolonya i es va posar a treballar a altres ciutats, principalment a Parma i a Mdena.

L'any 1516, Francesco va tornar a Bolonya on va obrir la seua prpia impremta.  Per aquest mateix any, potser per instigaci pel seu propi fill, va ser condut davant dels tribunals i condemnat a mort, acusat de la mort del seu gendre, assassinat a colps amb una barra de ferro.

Giorgio Vasari va incloure la seua biografia a Le Vite, amb el nom de Francesco Francia Bolognese

 Obres de tipografia .
Els tipus de lletra de Francesco Griffo, en particular els seus tipus romans es diferencien encara ms de l'escriptura cursiva calligrafiada que les del seu mestre Nicolas Jenson. Els seus tipus itlics i grecs, per altra banda, mostren un aspecte cursiu molt marcat.

Francesco va treballar des de l'any 1495 amb l'impressor Alde Manuce, editor dels filsofs de l'Antiguitat, per a qui va crear carcters grecs, amb lnies agitades, que tot i ser de difcil lectura eren molt apreciats pels lletrats. Tot i que aquestes floritures complicaven seriosament la composici, Manuce va publicar aquell mateix any una edici d'Aristtil en cinc toms emprant aquestes lletres.

Griffo va crear tamb el joc de carcters destinat al De Aetna de Pietro Bembo, aparegut al febrer de 1496. Una evoluci d'aquests mateixos carcters va servir l'any 1499 per a la publicaci del Somni de Polifil. 

L'any 1501 Francia va crear, per a una edici de Virgili, els carcters itlics, dibuixats segons s'ha dit a imitaci de l'escriptura de Petrarca (ms versemblantment dibuixats a partir de la calligrafia usada per la diplomcia papal) i que, tot i conservar un carcter cursiu, eren de ms fcil composici i presentaven l'avantatge que ocupaven menys espai que els carcters romans i gtics usant fins aleshores, el que va permetre a Manuce de reduir-ne la quantitat de paper i per tant els costos de producci. En aquesta edici de Virgili s'esmenta el nom de Francia com a creador dels carcters tipogrfics.

Va barallar-se amb Manuce, el qual, sota la protecci de Vencia havia aconseguit el monopoli de l's de la itlica i de la impressi de les obres gregues, i els dos homes van separar-se l'any 1502. L'any segent, Francesco va tallar un nou joc d'itliques per a l'impressor Gherescom Girolamo Soncino a Fano, per a la seua edici de Petrarca, publicaci destinada a fer la competncia a una edici de 1501, de Manuce. En la dedicatria a Csar Borja, l'impressor es lliura a una diatriba sobre l'originalitat de l'escriptura d'Aldo Manuce i reivindica per a Griffo la invenci de la itlica, associada fins llavors al nom de Manuce.

L'any 1516, en obrir la seua prpia impremta a Bolonya, va tallar un tercer joc de carcters itlics, encara ms elegants que els dos precedents. La seua impremta va publicar un Canzoniere de Petrarca i un Asolani de Bembo.

Les famlies tipogrfiques de carcters Bembo, Griffo, Polifil, Aldina i, de manera ms colateral Garamond, descendeixen dels jocs originals de Francesco Francia.

 Obres com a pintor .
 Davallament de la Creu, per a l'esglsia de Santa Maria del Borgo, conservada a la Pinacoteca Nacional de Bolonya;
 Sant Sebasti, destacable per l'exactitud de les proporcions i la bellesa de les formes (a Bolonya);
 Josep d'Arimatea, sant Joan i les tres Maries plorant Jess davallat de la Creu ;
 El baptisme de Crist (1509), Staatliche Kunstsammlungen,  Dresden;
Al Metropolitan Museum of Art de Nova York;
 Mare de Du i Infant amb sant Francesc i sant Jeroni;
 Mare de Du i Infant;
 Mare de Du i Infant amb sant Francesc i sant Jeroni;
 Retrat de Federigo Gonzaga, pintura al tremp sobre fusta, transferida posteriorment a llen i una altra volta a fusta;

 Bibliografia .
  encyclopedie-universelle;
  newadvent ;
 encyclopedia;

  books.google ;
  books.google;

  dante.di.unipi.it;
  virtualuffizi ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315235" title="Pardal xarrec" nonfiltered="3093" processed="3082" dbindex="123296">





El pardal xarrec, raspinell pirinenc o gorri barraquer (Passer montanus) s un ocell de l'ordre dels passeriformes i molt com a la Catalunya continental.

Morfologia.

 Fa 14 cm de llargria total.
 De colors ms vius que el pardal com, amb el pili bru xocolata, una taca negra a la galta i una altra del mateix color a la gorja.
 A l'estiu, el bec s blavenc mentre que a l'hivern s gaireb negre. ;
 No presenta dimorfisme sexual.

Reproducci.

La fenologia reproductiva varia molt poc respecte la del pardal com, tot i que els seus ous sn ms petits i marronosos que els d'aquell. Fa el niu a arbres allats amb herbes, plomes, fenc, llana i d'altres matries. El volum de la posta varia entre 2 i 6 ous per femella i en el covament participen ambds pares durant 11 dies.

Subespcies.

 Passer montanus dilutus;
 Passer montanus dybowskii;
 Passer montanus hepaticus;
 Passer montanus iubilaeus;
 Passer montanus kansuensis;
 Passer montanus malaccensis;
 Passer montanus montanus;
 Passer montanus obscuratus;
 Passer montanus saturatus;
 Passer montanus tibetanus;
 Passer montanus transcaucasicus;
 Passer montanus zaissanensis;
 
Hbitat.

Ocupa els mateixos llocs de nidificaci que el pardal com, per utilitza ms els arbres. 
 
Distribuci geogrfica.

Viu a gaireb tota l'Europa continental (incloent-hi Siclia) i a algunes rees d'sia. Ha estat introdut a Austrlia i als Estats Units (en aquest darrer pas fou introdut pels emigrants alemanys a l'rea circumdant de Saint Louis -Missouri- vers la dcada del 1870 i, des d'all, s'ha ests a la resta de l'estat i a Illinois). 

Costums.

 Aquesta espcie s sedentria en el continent europeu, per migratria i hivernant a Mallorca i a Menorca.
 s menys antropfil que el pardal com i prefereix la perifria de les ciutats i les zones obertes i de rgim agrcola (tot i que fa una excepci amb el Parc de la Ciutadella de Barcelona). s, per tant, corrent d'observar-lo a les zones humides (el mxim de poblaci es localitza als camps de regadiu litorals).;
 Li agraden molt les caixes-niu i tamb cerca els forats dels arbres i de les construccions humanes, a les teulades de les quals predomina, de totes maneres, el pardal com. ;
 s gregari i desprs de la cria circula, junt amb altres espcies de moixons, integrat en bndols. ;

Observacions.

Els canvis soferts per l'agricultura europea en el darrer segle han fet minvar les poblacions d'aquest ocell a l'Europa Occidental. 

Referncies.



Enllaos externs.

 El pardal xarrec a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Informaci sobre la poblaci del pardal xarrec al Principat de Catalunya. ;
 El pardal xarrec a l'Avibase. ;
 El pardal xarrec a la IUCN. ;
 Vdeos i informaci diversa d'aquest ocell. ;
 Fotografies i enregistraments sonors d'aquest ocell. ;
 El pardal xarrec a l'Encyclopedia of Life. ;
 Descripci i hbitat d'aquest ocell. ;
 Vdeos de pardals xarrecs en llur hbitat natural. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie. ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315245" title="Gran Via (barri de Valncia)" nonfiltered="3094" processed="3083" dbindex="123300">
Gran Via s un barri de Valncia. Forma part de districte de l'Eixample. Aquest barri ocupa l'espai entre l'avinguda del Marqus de Tria, on fita amb el barri del Pla del Remei; l'avinguda del Regne de Valncia, on fita amb el barri de Russafa; i l'avinguda de Peris i Valero, a la fita amb el districte de Quatre Carreres. Al nord fita amb el Jard del Tria, aix conformant un triangle. s un dels de nova construcci desprs de l'enderrocament de les muralles l'any 1868.

Destaca un gran nombre de finques d'estil modernista i senyorial i un gran nombre de collegis privats, testimoni d'un barri amb una poblaci benestant. La construcci de la lnia 2 de Metro de Valncia crear una nova lnia de tramvia que recorrer part de la fita sud del barri, s a dir l'avinguda del Regne de Valncia, i el servir amb la futura estaci de Russafa. 

Vegeu tamb.
Edifici Xapa;

 

 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315251" title="John Dolmayan" nonfiltered="3095" processed="3084" dbindex="123301">

John Dolmayan (            , nascut el 15 de juliol del 1973 a Beirut, Lban) s un msic, ms conegut per ser el bateria del grup de Metal alternatiu System of a Down, i el bateria de la banda Scars on Broadway. Actualment viu a Las Vegas (Nevada). Es va interessar en la bateria quan tenia 2 anys. El seu pare era saxofonista. Quan la seva mare el va portar a un concert del seu pare, va voler imitar el bateria que tocava amb ell. Quan tenia 4 anys, va comenar a demanar als seus pares una bateria cada aniversari i Nadal, i als 15 el va obtenir. 

System of a Down.
Ha grabat cinc lbums amb System of a Down: System of a Down (1998), Toxicity (2001), Steal This Album! (2002), i, ms recentment, Mezmerize (2005), i Hypnotize (2005). 
El seu estil a la bateria ha influenciat en una emergent generaci de persones que toquen la bateria, i ha atret a una significant porci de la audincia de System of a Down.

Les seves expressions facials sn famoses, ja que sempre sembla enfadat. Tamb s conegut pel seu combo de hi-hat i caixa, que pot ser sentit en algunes de les canons de System of a Down.

During System of a Down's hiatus after Ozzfest, Dolmayan has said that he will start a comic book business. This is because he is an avid fan of collecting Marvel comic books. He says that music and comic books were his two favorite things as a kid. He even worked with a couple of artists to make himself a drumset of different comic book characters.

Va ser el millor bateria del mn segons la revista "DRUM!" l'any 2006.

Discografia.
System of a Down.

1998: System of a Down;
2001: Toxicity;
2002: Steal This Album!;
2005: Mezmerize;
2005: Hypnotize;

Axis of Justice.
2004: Concert Series Volume 1;

Scum of the Earth.
2004: Blah...Blah...Blah...Love Songs for the New Millennium (Guest Drums);

Amb Serj Tankian.
2007: Elect the Dead;

Scars on Broadway.
2008: Scars on Broadway;

Curiositats.
John Dolmayan has a sandwich named after him at "Hey That's Amore" coffee shop located at 27 E. Holly St., Pasadena, CA, 91101. 
The sandiwch is called "The John Dolmayan"


Equipament.
Utilitza tambors Tama.

Tama Starclassic Maple
White Silk Finish
18" x 22" (2) Kick drum;
8" x 10" Tom;
9" x 12" Tom;
10" x 14" Tom;
16" x 16" Floor Tom;
16" x 18" Floor Tom;
(2) Piccolo toms;

Paiste Signature Cymbals;
Paiste RUDE Cymbals (24 inch ride);

Vic Firth Signature Sticks;

Projectes personals.
In Summer 2006, right before Ozzfest tour, John told the press in several interviews his intention to make an online comic company,  "I've got over 5 and a half million comics right now, and I'll probably have about 20 million comics in a year's time. But it's not really a collection. The reason I'm accumulating all these books is I'm starting an Internet-based comic-book company called 'Torpedocomics'. That'll be up in November 2007, probably." Dolmayan said. Recently John has been playing live shows with a newly designed drum kit, featuring drawings from many famous comic book artists.  
Dolmayan also said he may at some point write a movie script and might be involved in drum work regardless of SOAD's status.  John has played alongside Flea of Red Hot Chili Peppers and Wayne Kramer for the song Bombs Over Paris., on the Serj Tankian solo debut, Elect the Dead, and joined Tool on stage for a few shows.

John recently sent Howard Stern and Robin Quivers rare spider man comics. It was revealed that he would be advertising his new comic book shop on the Howard Stern radio show.

Enllaos externs.

John Dolmayan page at SOADFans;
Torpedo Comics Website;
John Dolmayan page at drummerworld.com;
Tama's info on John's "Toxicity" Kit;
SOADomized.com;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315252" title="La Petxina" nonfiltered="3096" processed="3085" dbindex="123302">

La Petxina s un barri de Valncia, situat entre l'avinguda de Prez Galds a l'oest, l'avinguda de Ferran el Catlic a l'est, i el carrer d'ngel Guimer al sud. Al nord fita amb el Jard del Tria, aix formant un triangle. Forma part de districte d'Extramurs. Limita doncs amb els barris del Botnic i Arrancapins, i els districtes de l'Olivereta i Campanar. T una poblaci de 15.479.

Aquest barri pren el nom del passeig de la Petxina, situat al nord i fitant amb el Jard del Tria.

El barri disposa d'una estaci de metro anomenada Tria a la fita entre el Jard del Tria i l'avinguda de Ferran el Catlic.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315261" title="Blue Note Records" nonfiltered="3097" processed="3086" dbindex="123305">


Blue Note Records s un segell discogrfic de jazz crat l'any 1939 a Nova York i  dirigida durant molt de temps per Alfred Lion i Francis Wolff. Actualment pertany al grup EMI. El seu nom prov de la "nota blava" caracterstica del jazz i del blues.

Alfred Lion i Frank Wolff eren jueus alemanys que haven immigrat als Estats Units desprs de l'arribada al poder de Hitler.

Blue Note s associada principalment al hard bop ja que ha publicat discos de prcticament tots els gneres de jazz. Horace Silver, Jimmy Smith i Art Blakey sn els msics ms relacionats amb el segell, per quasi tots els jazzmen importants de la post-guerra (mundial) han gravat per aquest segell.
De fet, Blue Note ha enregistrat els "clssics" de Clifford Brown, Lou Donaldson, Dexter Gordon, Johnny Griffin, Herbie Hancock, Freddie Hubbard, Jay Jay Johnson, Thelonious Monk, Bud Powell, Max Roach o Sonny Rollins.

El segell va ser autnom durant molt de temps i Alfred Lion enregistrava segons el seu gust personal. Noms calia tenir swing o groove i tenir el sentiment del blues. En Frank Wolff era qui realitzava les fotografies per a les cartules.

A dia d'avui, Blue Note tira endavant cantants com Cassandra Wilson o Norah Jones i no s'est d'engrandir el seu repertori firmant amb artistes soul o folk com ara Amos Lee, Raul Midn o Keren Ann.

 Escolteu.
Entre els 900 o 950 "estndards" del segell:
Sidney Bechet, Summertime.
Art Blakey, A Night at Birdland.
John Coltrane, Blue Train.
Eric Dolphy, Out To Lunch !;
Kenny Dorham, Afro-Cuban;
Herbie Hancock, Cantaloupe Island.
Bobbi Humphrey, Blacks and Blues.
Thelonious Monk, Round Midnight.
Lee Morgan, The Sidewinder.
Bud Powell, Un poco loco.
Horace Silver, Song for My Father.
Blue Break Beats (recopilatoris);
Jacky Terrasson;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315264" title="Nagda" nonfiltered="3098" processed="3087" dbindex="123306">
Nagda (     , antigament Naaghrida o Nagadraha) s un poble del Rajasthan al districte d'Udaipur a 23 km al nord d'Udaipur (ciutat). 

Fou la primera capital de l'antic principat de Mewar. La fundaci correspon a Nagaditya de Guhilot al segle VI (vers 626). Fou saquejada per Iltimish entre 1222 i 1229. 

Entre els monuments de la ciutat el temple jain d'Abduji construt en temps del rana  Khumba Singh, avui en runes, per d'arquitectura interessant i amb un dol nic a la capella i una gran imatge del sant Shanti Nath d'uns 3 metres. A poca distancia (uns 500 metres) els temples vaishnavites bessons de Sas Bahu (Temple de la Sogre i Temple de la Cunyada, el primer molt ms gran que l'altra), dedicats a Vixnu, del segle X, amb escultures gravades de gran bellesa i complicaci, que corresponen a escenes del Ramayana i imatges de Brahma, Xiva i Vixnu; les columnes son esplndides i la cella octagonal est decorada amb vuit figures femenines; el temple de Sas te una arcada al seu frontal i a la part oriental dels dos temples hi ha una cisterna; l'accs es per un llindar amb els llindars tallats i un arc multi lobulat al centre. A l'entorn de Sas hi ha deu capelles menors i quatre temples a l'entorn de Bahu. Al llac proper hi ha alguns temples submergits.

La ciutat est molt propera a Eklingji amb un complex de temples.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315265" title="Esticomtia" nonfiltered="3099" processed="3088" dbindex="123307">
L'esticomtia s la coincidncia entre un vers de l'estrofa i una frase o perode sintctic, s a dir, el fenomen que es dna quan coincideixen versos i oracions (una lnia potica s una frase), fet que augmenta la naturalitat de la recitaci. S'oposa a l'encavallament, on una frase est partida entre diversos versos correlatius. En versos de poques sllabes es considera el sintagma com a unitat de coincidncia i no la frase.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315266" title="Eklingji" nonfiltered="3100" processed="3089" dbindex="123308">
Eklingji (tamb Kailashpuri) s un poble del Rajasthan al districte d'Udaipur, a uns 20 km al nord d'Udaipur (ciutat).

La ciutat t un complex de 108 temples de marbre rodejats de muralles i terrasses per l'aigua, el primer dels quals fou construt vers el 728 o 734 per Bappa rawal (Bapparawa), llegendari fundador del clan sisdia dels rajputs. La major part del complex fou reconstrut al segle XV; el maharana de Mewar feia l'oraci cada dilluns a la tarda a aquesta ciutat i passejava entre els seus sbdits. Un lingam (Shivlinga, un smbol fllic) en pedra negra i rodejat d'una serp de plata, marcava el lloc on Bappa rawal va rebre el ttol de darwan d'Eklingji (servidor d'Eklingji) del guru del lloc; enfront de Xiva hi ha Nandi; a l'entorn hi ha un bon nombre de gravats del Kama Sutra. 

El temple principal del segle VIII, fou refet el segle XV per Acharya Viswaroopa contemporani d' Adi Sankaracharya i vinculat al Sharada Math de Dwaraka fundat tamb per Adi Sankaracharya. La seva superfcie es de 6475 km2 i t una altura de 20 metres; la muralla a l'entorn es gran i forta, i l'entrada s per l'oest, a traves d'una sala amb nombrosos pilars gravats i amb la imatge de Nandi; hi ha dues esttues ms de Nandi al temple, una de pedra negra i una de metall. Hi ha una imatge de Xiva de 15 metres en pedra negra; imatges de Xiva es troben arreu; les de Brahma estan orientades a l'oest, las de Vixnu al nord,  les de Rudra al sud i les de Surya (el sol) a l'est; Xiva est representat amb la seva famlia, Parvati i el du-elefant Ganesh; tamb es troben imatges de Yamuna i Saraswati, i unes portes que mostren a Ganesh a Kartikya.  Altres detats al temple sn  Parvati, Ganesh, Ganga, Kartikeya , Yamuna i  Saraswathi. 

Altres temples menors sn dedicats a Ambamata, Kalka Mata (Kalika),  Ganesh (Ganshji) i el auster Lakulish del segle X amb una esttua negre del deficat predicador shaivahita del segle II; La figura de  Ganeshji est orientada a la dreta, encara que generalment se'l representa orientat a l'esquerra; els suports mostren nimfes en ertiques postures de dansa, i una imatge a mesura natural de Bapparawal, notable obra d'art. Un temple anomenat Nathon Ka Mandir s del segle X. Al nord del complex hi ha dues cisternes (Karz Kund i Tulsi Kund) i la seva aigua es utilitzada pel servei dels temples que es fa de manera elaborada en estil vdic i tntric cada matinada a les 4 . La festivitat religiosa de Shivratri mostra aquesta detat adornada amb joies. Altres temples sn el jain d' Adbhudji (a la vena Nagda)  de marbre negre (del segle XV), Pataleshwar Mahadeo, Arbada Mata, Rathasan Devi, i Vindhyavasini Devi.

La llegenda diu que desprs de qu Indra va matar a Vrakshasur va anar a meditar a Eklingji en penediment; un altre llegenda diu que Bapparawa va veure el Shivlinga en un somni i un problema que tenia es va solucionar i llavors va construir el temple. 

Els governants de Mewar consideraven Eklingji com la detat tutelar i el sobir del pas (mahadeva) i ells mateixos eren els seus regents  (diwans). 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315276" title="Dark Tranquillity" nonfiltered="3101" processed="3090" dbindex="123309">


Dark Tranquillity s un grup de death metal meldic provinent de la ciutat de Gteborg, Sucia, considerat un dels pioners d'aquest gnere del metall, juntament amb At the Gates i In Flames.

 Histria .
Dark Tranquillity es form l'any 1989 sota el nom de Septic Broiler com un grup de thrash metal. 
En 1990, la banda grav la seua primera demo, Enfeebled Earth, just abans d'optar pels dos grans canvis significatius: el nom de la banda, que passaria a anomenar-se Dark Tranquillity (Fosca Tranquillitat), i l'estil de msica, ms inclinats a experimentar amb el nou gnere que s'estava duent a terme aleshores en la seua ciutat natal.
Editaren dues demos ms, Trail of Life Decayed (1991) i A Moonclad Reflection (1992), remasteritzats dos anys ms tard.
En 1993, el vocalista original, Anders Fridn, deix la banda i posteriorment form part de l'equip d'In Flames. Mikael Stanne, guitarra rtmica i corista del grup, esdevingu el nou vocalista com a frontman de la banda i Fredrik Johansson s'incorpor en el lloc vacant.

Passats sis anys, Fredrik Johansson hagu de deixar la banda i fou substitut per Martin Henriksson, que fins aleshores havia estat el baixista. Michael Nicklasson i Martin Brndstrm s'afegiren com a nous components, baixista i teclista respectivament. Poc desprs signaren un contracte amb la important discogrfica Century Media Records.
La banda havia mantingut una lnia musical estable amb guitarres rpides per meldiques en contraposici a una veu gutural molt abstracta. Amb el temps han anat incorporant elements propis del metall progressiu.

Des de 1995 fins 2002, Fredrik Nordstrm, reconegut com el principal productor de death metal meldic, ha estat l'encarregat de produir els lbums de la banda. Els darrers lbums han estat auto-produts llevat de Fiction (2007), co-produt pel tamb important Tue Madsen. Giraren acompanyats pels tamb suecs The Haunted i Scar Symmetry per Nord-Amrica, mentre que la gira europea fou amb Arch Enemy.

Discografia.
lbums d'estudi.


Enllaos externs.
Plana Oficial de Dark Tranquillity;
MySpace Oficial de Dark Tranquillity;
Dark Tranquillity en Century Media Records;
Dark Tranquillity ;
Entrevista amb Mikael Stanne;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315283" title="Jaume Roig (barri de Valncia)" nonfiltered="3102" processed="3091" dbindex="123310">
Jaume Roig s un barri de Valncia, situat entre l'avinguda de Blasco Ibez al sud, l'avinguda del Primat Reig al nord, els Jardins del Real a l'oest i el carrer del Doctor Gmez Ferrer a l'est. s una zona perifrica a les facultats de la Universitat de Valncia, i per tant concentra molts serveis i botigues. Forma part de districte del Pla del Real i fita amb els barris de l'Exposici al sud; Ciutat Universitria a l'est; Cam de Vera al nord; i Trinitat a l'oest. Al sud fita amb el Jard del Tria. T una poblaci de 7.832. 

El barri pren el nom pel metge Jaume Roig, escriptor de l'Espill i nascut a la ciutat el segle XV. Destaca un nombre de finques senyorials amb jard propi, molt atpic al centre d'una gran ciutat. El barri no disposa d'una estaci prpia de metro, per molt a la vora hi ha l'estaci de Facultats, situada a l'avinguda de Blasco Ibez. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315284" title="Hctor Faubel" nonfiltered="3103" processed="3092" dbindex="123311">


Hctor Faubel (Llria, Pas Valenci, 10 d'agost de 1983) s un pilot de motociclisme que actualment participa en la categoria de 250 cc del campionat del mn. Va ser campi d'Espanya de 250 cc en 2002

Carrera Esportiva.

Inicis.

Hctor es va iniciar als set anys en el mn del motocrs als comandaments d'una Kawasaki 60 cc. Va participar en carreres del Campionat Provincial de Valncia, acabant-lo en cinquena posici.

En 1995 va guanyar el campionat de Minimotos regional i quede com subcampi d'Espanya de minimotos. Va repetir ttol en 1996 i va aconseguir el segon lloc en el campionat d'Espanya.

Pels volts de 1997 li va arribar l'oportunitat de participar en la Copa Cagiva 125 cc amb una moto cedida i va acabar nov.

En 1998, Faubel va guanyar la Copa Aprilia 125 cc i a li va obrir les portes del Campionat d'Espanya de la mateixa cilindrada, on va finalitzar en dotzena posici en la seua primera temporada, 1999, dins de l'equip del mort Ricardo Tormo.


Jorge Martnez Aspar es va fixar en ell per a la temporada 2000 i el va fitxar per al seu equip , el Team Aspar Airtel, tornant a participar al campionat d'Espanya quedant en novena posici i en 2001 va quedar en tercera posici.

250 cc.

A 2002 va debutar en el mundial de 250 cc amb una Aprilia no oficial de l'equip de la Federaci Espanyola de Motociclisme compaginant-lo amb el campionat d'Espanya de 250 cc on va quedar campi, en el mundial va acabar en la posici 23. En 2003 va millorar el seu rendiment i va finalitzar el mundial en 13 posici. La temporada 2004 no va ser molt bona per al pilot valenci que va acabar en la dissetena plaa de la general.

125 cc.

El 2005, s l'any en qu Hctor passa a la categoria mundial de 125 cc en l'equip d' Aspar pilotant una Aprilia RS125 i conquista el pdium en tres ocasions. Conclou la temporada en la novena posici de la general en un any marcat per la mala sort ja que perd la victria en dues ocasions al patir una caiguda.

2006 s l'any definitiu per a Hctor, ja que ho consagra a nivell mundial a l'aconseguir dues victries i finalitza el mundial en tercera posici pel que es postula com un dels favorits de cara a la segent temporada.

En 2007 Faubel segueix en l'equip Bancaixa Aspar i Aprilia posa a la seua disposici una de les Aprilia RSA125 oficials, que no es van mostrar tan superiors com s'esperava, tenint com companys d'equip al hongars Gabor Talmacsi i al valenci Sergio Gadea. 2007 suposa la seua millor temporada en el mundial ja que aconsegueix cinc victries per es caracteritza per la lluita interna amb el seu company Talmacsi amb el qual es disputa el mundial fins a l'ltima carrera en el circuit Ricardo Tormo per acaba subcampi a tan sols 5 punts de Talmacsi.

Retorn a 250 cc.

Desprs d'un agredol 2007 Faubel torna a 250 cc en la temporada 2008 en l'equipe Mapfre Aspar de 250 cc pilotant una Aprilia RSA250 oficial tenint com company d'equip a lvaro Bautista.

Palmars. 



Comproms social.

Hctor Faubel junt a Nria Roca i Andreu Palop va protagonitzar en 2008 la campanya d' Escola Valenciana per la matriculaci dels xiquets a les escoles en valenci. 

Referncies.


Enllaos externs.

Pgina web oficial d'Hctor Faubel;
Hctor Faubel premiat com a Millor Esportista del Pas Valenci.;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315295" title="Fender Rhodes" nonfiltered="3104" processed="3093" dbindex="123312">
El piano elctric Fender Rhodes s un instrument de msica creat per tal de paliar els inconvenients que representava tenir un veritable piano. Podem trobar la seva sonoritat nica en nombrosos temes a partir dels anys 1970.

 Histria .
 Abans de la segona guerra mundial .
Harold Rhodes, nascut l'any 1910, buscava un mtode innovdaor per ensenyar el piano als alumnes de se seves escoles de msica, les Harold Rhodes School of Popular Piano. Era del parer que un estudiant devia no solament saber tocar, sin que tamb compendre el funcionament de l'instrument.

 Primer prototip .
Durant la Segona Guerra Mundial, Rhodes entra a les US Air Force i l'encrrec que va rebre va ser el d'avivar la moral dels soldats ferits en combat. Va construir llavors un piano suficientment petit i lleuger com per poder ser transportable en una maleta. Ms que ser fet de cordes, el seu piano feia vibrar petits trossos d'alumini agafats de les ales dels bombarders B-17. El seu instrument, que no feia ms que dues octaves i mitja, va tenir gran xit. Rhodes va rebre fins i tot la Medal of Honor, i els seus mthodes foren descrits en el numero 29 del Air Corps Manual.

 La trobada amb Fender .
Desprs de la guerra, nombroses empreses van proposar a Rhodes de construir el seu mini-piano en srie, per l'inventor prefer llanar-se sol. Va crear aleshores la Rhodes Piano Corporation, amb la que va presentar el Pre-Piano al NAMM Show de 1946. Desgraciadament la pobre qualitat de fabricaci va provocar que la seva empresa no fes altra cosa que reparar els instruments, i finalment no va sobreviure ms que dos anys. Malgrat aix, grcies a la seva perseverncia va treure la patent nmero 2 972 922 titulada asymmetric tuning fork. Aquesta nova tcnica li permetia construir un instrument de 72 tecles que va acabar seduint Leo Fender, clebre per les seves guitarres i amplificadors. De la seva collaboraci en va nixer el Piano Bass que comptava amb 32 tecles d'un registre greu.

 L'edat d'or .
El 14 de gener de 1965, Fender ven la seva empresa a CBS per 13 milions de dlars. Aquest nou finanament permet desenvolupar el Suitcase Piano, un instrument de 120kg que estava compost per 73 tecles, un tremolo monofnic i un amplificador de 50W. Durant els 16 anys segents, 50 Suitcase 73 seren produts diriament. L'any 1969, el tremolo es es torna estereofnic i l'amplificaci passa a 2x50W.

El 1970 surt al mercat el Fender Rhodes 88. Hi ha disponible la versi Suitcase, aix com tamb la versi Stage sense amplificaci, aix que era ms lleuger i ms barat. Aquest model va tenir un gran ress, i el seu xit va ser considerable. 

Les evolucions tcniques continuen, amb els martells de neopr del Rhodes Mark I l'any 1971, i una modificaci de la forme de les barres metlliques el 1972. Finalment l'any 1973, un mdul d'efectes i d'altaveus extrables de 2x100W sn afegits al Suitcase. El 1974, Fender Rhodes es rebateja per Rhodes i, l'any 1976, els martells de plastic hi fan la seva aparici. 

El 1979, el Rhodes Mark II s el primer model amb caixa plana, ms prctic per posar-hi un autre teclat a sobre. El 1980, el Rhodes Mark III EK-10 afegeix un sintetitzador al teclat del piano.

El 1981, CBS compra ARP i s'installa a Fullerton (Califrnia). Amb la moda del piano elctric en decaiguda, Rhodes treu uns quants sintetitzadors. L'empresa canvia de propietari el 1983 i treu el Rhodes Mark V. Ms lleuger i precs s, potser, el resultat de tot el "savoir-faire" de Rhodes. D'entre els tres o quatre mil exemplars produts, n'hi ha tres de dotats amb preses MIDI.

 La compra per part de Roland .
Rhodes s comprada per Roland el 1987. i Harold Rhodes, que tenia llavors 80 anys, se'n va cap al Jap per desenvolupar un nou producte. Aspira a millorar encara ms el seu invent, per Roland treu el Rhodes MK-80, un teclat digital que simula el so dels pianos originals. Decebut, Harold Rhodes intentar  sense xit  de convncer Roland per produir un cerdader piano elctric, i de recuperar la seva marca per produir els seus propis instruments. Morir finalment a Los Angeles el 17 de desembre de 2000, a l'edat de 89 anys, de resultes d'una pneumonia. La seva tercera dona, Margit, recuperar els drets sobre la marca Rhodes el 2002

 Discografia indicativa .
s impossible citar tots els enregistraments utilitzant un piano elctric Rhodes. Tot i amb aix, alguns dels ms coneguts sn:
  Noies De Kilimanjaro  (Miles Davis);
  In A Silent Way  (Miles Davis);
  Songs In The Key Of Life  (Stevie Wonder);
  Headhunters  (Herbie Hancock);
  Get Back  (The Beatles);
  Riders On The Storm  (The Doors);
  Just the Way You Are  (Billy Joel);
  Still Crazy After All These Years  (Paul Frederic Simon);
  Dark Star  (The Grateful Dead);
  The Return of the Space Cowboy  (Jamiroquai);
  Return to Forever  (Chick Corea);
  Time 4 Change  (Laurent de Wilde);
  Everything in Its Right Place  (Radiohead);
  Crystal Fantasy  (Larry Heard);
  On the Rhodes again  (Morcheeba);

 Enllaos .
 Pgina de samples de piano Fender Rhodes;
 Pgina sobre el Fender Rhodes;
 Pgina oficial del piano Fender Rhodes (en francs);




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315297" title="Vila" nonfiltered="3105" processed="3094" dbindex="123313">

El terme vila t bsicament una sola accepci, si b amb alguna variant producte de matisos histrics, o b d's espontani dels parlants de catal, sobretot de zones rurals.

En efecte, una vila s un nucli de poblaci d'una certa entitat, per causes econmiques (mercat, per exemple, o abundor de comeros), sociopoltiques (cap d'una comarca o sotscomarca o, antigament, d'un senyoriu), religioses (cap d'un bisbat o d'un centre religis important), culturals, histriques...

Es tracta d'una poblaci que ha rebut al llarg de la histria certs reconeixements explcits, com determinats privilegis (per exemple, el de celebrar fires o mercats) de l'autoritat reconeguda, per que, per raons diverses, tampoc no li ha estat concedida la categoria superior, la de ciutat. En alguns casos existeixen documents antics, sobretot medievals i de l'edat moderna, que la categoritzen com a vila; en d'altres casos s el mateix s, derivat del costum popular, que l'ha anomenada sempre com a vila per la seva importncia dins del seu entorn.


Les caracterstiques prpies de cada vila han fet que se les denomins de vegades amb adjectius que complementaven aquesta categoria: vila closa si el nucli de poblaci es tancava amb una murada sovint feta per les mateixes cases, amb portals d'accs (en alguns casos, amb muralles, per la majoria sense, car les parets exteriors de les cases feien de mur de la vila); vila franca si havia estat una concessi reial en zona de repoblament amb una srie de privilegis, sobretot comercials, anomenats franqueses, vila nova, si simplement es bastia en zona de repoblament, amb o sense precedents de poblament en el mateix lloc, o si es tractava d'una ampliaci extramurs d'una vila closa. s interessant d'observar que gaireb tots els municipis de l'illa de Mallorca sn viles, algunes de les quals han esdevingut ciutats.

Prcticament totes sn d'origen medieval. Tpicament, constituen una agrupaci de poblaci que contrastava amb el poblament rural, on el poblament era dispers o la unitat era el poble o la parrquia, notablement ms petit o sense nucli agrupat, per la qual cosa aviat es produ una contraposici entre la vila i les persones que vivien fora vila, s a dir, en hbitat disseminat com les masies, o en agrupacions al voltant d'una esglsia parroquial, origen del poble (molts pobles, per petits que siguin, conserven encara el topnim sagrera, que designava el territori sagrat de trenta passes al voltant de l'esglsia, fruit de la Pau i Treva on tothom quedava sota protecci eclesial).

A les viles s'agrupaven sovint els artesans i els comerciants estables. D'aquesta manera, les viles van anar agafant un carcter urb, amb una classe social, antigament anomenada menestralia, que tenia oficis i formes de vida diferents de l'habitual en l'mbit de la pagesia, de manera que ja a la Baixa Edat Mitjana comenaren a suscitar-se conflictes socials entre els de la vila i els de la pagesia.

Les viles que amb el pas del temps cresqueren molt de nombre d'habitants o adquiriren importncia per causes diverses, foren anomenades ciutat, per a la qual cosa calia, preceptivament, el nomenament de la mxima autoritat civil: el rei, quasi sempre, o el president de la repblica, en alguns casos.

Tant el ttol de vila com el de ciutat sn ttols vigents, que s possible encara de concedir avui dia, sempre per la mxima autoritat poltica legal del pas (rei o president de la repblica). Es tracta d'una grcia concedida, sovint com a resposta positiva a una petici de la poblaci interessada. Actualment, per, s una prctica en dess (ms la del nomenament de vila que la del nomenament de ciutat), per no del tot descartable, ja que legalment s possible, sempre com a distinci honorfica, que avui no comporta cap mena de privilegi real. Un altre tema seria, per, el del seu inters o utilitat prctica (ra principal per la qual ha caigut en dess).

Tanmateix, en l'ltima remodelaci de la Llei municipal vigent a Catalunya en l'actualitat, publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el 20 de maig del 2003 es va donar un tomb important al tema, despullant les intitulacions de vila i ciutat de tota mena de privilegis i concessions gracioses de l'autoritat vigent, i deixant en un ttol que s opcional a partir d'uns mnims d'aplicaci automtica. En efecte, la llei esmentada aporta el segent: Article 34. Nom del municipi. 34.1 Els municipis poden anteposar al seu nom el ttol de vila si tenen ms de cinc mil habitants i el de ciutat si en tenen ms de vint mil. L'adopci o la modificaci del tractament ha d'sser acordada per l'ajuntament, el qual n'ha de donar compte al Departament de Governaci i Relacions Institucionals.
34.2 No obstant el que disposa l'apartat 1, els municipis mantenen els ttols i els honors que els hagin estat reconeguts. Catalunya s l'nic territori de parla catalana que t explicitat en una llei el tractament dels ttols de vila i ciutat.

En l'actualitat, el ttol de vila s a tot arreu purament honorfic. Cap de les lleis municipals actualment vigents concedeix res d'especial a cap municipi pel fet de poder ostentar els ttols de vila o de ciutat (una altra cosa sn els avantatges fiscals derivats del nombre d'habitants i d'altres conceptes quantitatius). Catalunya t legislat com es pot obtenir aquest ttol honorfic, per al Pas Valenci, la Catalunya Nord, les Illes Balears i l'Arag no hi ha prevista cap modernitzaci legal del tema i, per tant, hi continua sent una grcia atorgada pel poder establert, com a l'antic rgim.

Amb el pas del temps, sobretot en els darrers 150 anys, amb els canvis de poblament a causa dels fenmens migratoris i del consegent desequilibri territorial, s'ha produt una profunda transformaci pel que fa a la mateixa categoria de vila, fins al punt que algunes viles sn, de fet, iguals en tots els sentits que els pobles que les envolten. Fins i tot algunes viles han perdut quelcom que antigament els era inherent: tenir territori propi, administrat des de la vila. Aquest territori propi, en els darrers dos-cents anys anomenat municipi, tenia un dels seus orgens precisament en les viles (altres orgens dels actuals municipis sn els senyorius o les jurisdiccions eclesials). Aix, actualment es dna la paradoxa que algunes viles han estat agrupades a municipis ms grans, on hi ha altres viles o ciutats. El cas ms conegut, per no l'nic, s el de la vila de Grcia, integrada fa uns cent anys en el terme de la ciutat de Barcelona.

El terme vila est etimolgicament lligat al de villa, per cal no confondre'ls, ats que en l'actualitat el terme amb ela geminada es reserva per les masies o cases romanes, o b per a certes cases d'estiueig, que tradicionalment han estat anomenades d'aquesta manera. Les primeres viles nasqueren de l'enfortiment de les villes romanes, que sovint eren ja agrupacions de construccions, on vivien els amos i tots els servents de l'explotaci (podien arribar-ne a ser entre trenta i cinquanta).

Hi ha molts topnims que comencen amb Vila. Tant es pot tractar de l'evoluci d'aquestes villes romanes, com de poblaments posteriors, en el sentit de les primeres definicions que hem fet. Es troba tant el mot vila en masies allades, la Vila, com en la primera part del topnim compost de moltes poblacions: Vilafranca del Maestrat, Vilanova i la Geltr, Vilar, Sant Juli de Vilatorta, Vilabella... En algun cas s'arriba a donar que una poblaci anomenada vila ha ascendit a la categoria de ciutat; aix i tot, no ha perdut el nom antic de vila. s el cas de la Vila Joiosa, per exemple.

 Vegeu la Llista de viles dels Pasos Catalans;

Bibliografia.
 BOLS, Jordi. Els Orgens medievals del paisatge catal: L'arqueologia del paisatge com a font per a conixer la histria de Catalunya. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2004 (Institut d'Esudis Catalans. Memries de la Secci Histrico-Arqueolgica, LXIV). ISBN 84-7283-745-9.

 Enllaos externs .
 Llei municipal catalana;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315300" title="Ducat de Valncia" nonfiltered="3106" processed="3095" dbindex="123314">
El 26 de novembre de 1847, Isabel II va crear el ttol de Duc de Valncia a favor del capit general Ramn Mara Narvez y Campos per a recompensar els serveis del desembarcament de Narvez a Valncia (1843) on va sotmetre als ltims reductes esparteristes.

Malgrat que la creaci del ducat contravenia tots els privilegis concedits a la ciutat i el Regne de Valncia pel rei Jaume I i tots els seus successors, les autoritats de la ciutat no hi van mostrar cap oposici. D'acord amb el privilegi concedit l'any 1377 pel rei Pere el Cerimonis.

..la coronada ciutat de Valncia no pot tenir ms senyor que el rei, sense que ning puga separar-la de la reial corona ni de dret, ni de fet, ni tan tan sols figuradament o simblicament. En aquest sentit, entre la persona titular de la reial corona i la ciutat i Regne de Valncia no pot interposar-se cap altra dignitat que signifique senyoriu...

Tot i que el nou ttol no implicava senyoriu o vassallatge directe sobre la ciutat -en l'poca ja no hi existia-, s que es podia afirmar que el representava simblicament, la qual cosa li conferia el mateix valor dels ducats de Gandia o Sogorb, o de qualsevol altra dignitat nobiliria.

Ramn Mara Narvez y Campos va morir el 23 d'abril de 1868 sense descendncia directa, i els seus ttols van passar al seu nebot, Jos Mara de Narvez y Porcel. A partir d'aquest, els ttols es van heretar per assignaci regular i legalment, fins al quart Duc, Jos Mara de Narvez y Prez de Guzmn el Bueno, amb carta de successi de 1917. No obstant aix, cap de les seues dues filles va legalitzar la successi dels ttols a la seua mort, i durant anys, el de Duc de Valncia, va estar caducat per impagat.

L'any 1993 va ser rehabilitat a instncies de Mara Josefa de Narvez y Macas, una de les filles de Jos Mara de Narvez. Quan es va plantejar la successi del ttol per part del seu hereu, Juan Narvez Daz, el 1994, la Generalitat Valenciana, l'Ajuntament de Valncia i la Societat Econmica d'Amics del Pas, van elevar al Ministeri de Justcia una srie d'escrits oposant-se al fet que el ducat fra concedit novament amb la denominaci de "Valncia".

Juan Narvez Daz va obtenir dictmens favorables de la Diputaci de la Grandesa d'Espanya i del Consell d'Estat, per la qual cosa va demanar el ttol davant la Unitat de ttols Nobiliaris, dependent del Ministeri de Justcia el 2001. El ministeri va respondre al juny del 2003 amb una resoluci negativa per al descendent de Narvez, per al desembre del 2005 l'Audincia Nacional va anullar la resoluci de 2003 i va ordenar al Govern expedir carta de successi del ttol de Duc de Valncia en favor del sollicitant. L'11 de juliol del 2006 una ordre promulgada pel Ministeri de Justcia va expedir el ttol de V Duc de Valncia en favor de Juan Narvez Daz.

Ducs de Valncia.
 Ramn Mara Narvez y Campos, Duc de Valncia;
 Jos Mara de Narvez y Porcel, segon Duc de Valncia;
 Jos Mara de Narvez y del guila, tercer Duc de Valncia;
 Jos Mara de Narvez y Prez de Guzmn el Bueno, quart Duc de Valncia;
 Juan Narvez Daz, cinqu Duc de Valncia;

 Enllaos externs .
 ORDRE JUS/2390/2006, d'11 de juliol, per la qual es mana expedir Reial Carta de Successi en el ttol de Duc de Valncia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315301" title="Jaisamand" nonfiltered="3107" processed="3096" dbindex="123315">
Dhebar o Jaisamand o Jaisamudra s un llac artificial del Rajasthan, considerat el segon ms gran d'sia , al districte d'Udaipur a uns 50 km al sud-est d'Udaipur (ciutat).

Fou construt al segle XVII (1685) pel maharana Jai Singh (1680-1698) que al temps de la inauguraci (2 de juny de 1691)  va fer la cerimnia taludaan i va repartir or com a caritat. 

El llac t tres illes principals i quatre ms de menors, habitades per bhils ; a uns turons de la vora i ha dos palaus construts tamb per Jai Singh, el Hawa Mahal (Palau de la Brisa) i el Rang Kunwar ; tamb destaquen un embarcador de marbre amb escalons que baixen fins el llac i sis pavellons de marbre blanc i elefants gravats, i un temple quadrangular de Xiva , i diversos palaus d'estiu de les reines. Avui dia a la part nord-est hi ha el Jaisamand Island Resort, un centre turstic. La superfcie es de 36 km2 i la llarga s d'uns 14,5 km i amplada de 9 km ; la profunditat mxima s de 31,62 metres; cont 560 milions de metres cbic d'aigua; la seva circumferncia mesura 88 km; la seva conca es de 1787 km2 . A la rodalia els terrenys es dedicaven a la cacera pels maharanes i sn avui dia (des de 1957) una reserva o santuari anomenat Jaisamand Wildlife Sanctuary, de 62 km2

El llac es abastit per les aiges del riu Gomti, al que es va construir una presa de 36,6 metres d'altura i 330 metres de llarg 

El nom del llac, agafat del maharana que el va construir, vol dir tamb  "Oce de la Victria, Mand = Oce). Dhebar col dir "conca (hidrolgica)". Generalment el llac est ple excepte durant les sequeres.

 Notes .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315302" title="Jaisamand Wildlife Sanctuary" nonfiltered="3108" processed="3097" dbindex="123316">
Jaisamand Wildlife Sanctuary s una reserva d'animals i entorn situada al Rajasthan al districte d'Udaipur, a 48 km al sud-est d'Udaipur (ciutat). T una superfcie de 62 km2 i esta al costat del llac Dhebar o Jaisamand, que li dona nom i que en forma part. Fou creat el 1957.

Destaquen les aus migratries, cocodrils tortugues, diversos peixos, lleopards, guineus, xacals, gats salvatges, crvols, gaseles, antlops de quatre corns, mangostes, mones, porc espins i senglars entre d'altres a ms de serps i ratapinyades.

Un restaurant i algun bungalow serveixen pels turistes. Les carreters al interior mesuren 70 km.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315303" title="Sitamata Wildlife Sanctuary" nonfiltered="3109" processed="3098" dbindex="123317">
Sitamata Wildlife Sanctuary s una reserva d'animals i entorn situada al Rajasthan al districte de Pratabgarh i dins a l'antic principat del mateix nom i al territori (thikana) del thakur de Dhamotar (a 70 km de Sitamata). Es troba a entre 65 i 108 km al sud-est d'Udaipur (ciutat). 

Hi ha alguns tigres, lleopards, crvols, antlops i altres animals; la selva, principalment de bamb i arbres, era tant densa que el sol mai arriba al terra, encara que als darrers anys s'ha degradat i molts arbres s'han tallat illegalment per vendre la fusta. Es un lloc important pels ocells migratoris. El nombre d'espcies d'ocells a la zona se superior a les cent.

La superfcies de 423 km2. El riu Sitamata que li dona nom, passa per la zona. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315305" title="Elvir Balji?" nonfiltered="3110" processed="3099" dbindex="123318">

Elvir Balji  (Sarajevo, 8 de juliol, 1974) s un futbolista bosni.

Format al FK eljezni ar, passant posteriorment al seu rival ciutad, el FK Sarajevo. Des de 1994 juga al futbol turc, a nombrosos equips, entre ells Bursaspor, Fenerbahe SK, Galatasaray, Ankaragc i Istanbulspor, amb un breu parntesi al futbol madrileny, al Reial Madrid i al Rayo Vallecano.

Amb la selecci bosniana ha marcat 34 gols en 38 partits, i t el rcord al pas de ser el jugador que ms gols ha marcat en un sol partit (4).

 Enllaos externs .
Perfil;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315307" title="Gabino Olaso Zabala" nonfiltered="3111" processed="3100" dbindex="123319">
Gabino Olaso Zabala (Abadio, Pas Basc, 18 de febrer de 1869   La Font de la Figuera, La Costera, 5 d'agost de 1936), va ser un religis de la Ordre de Sant Agust, beatificat en 2007.

 Biografia .

Ja en l'Ordre de Sant Agust va ser ordenat sacerdot en 1893. A l'any segent va ser enviat a Filipines. En 1896 esclata en el pas la revoluci anticolonial. En eixe mateix any, segons la prpia vctima Gabino va participar, primer com instigador i desprs directament, en la tortura d'altre sacerdot, el pare Mariano Dacanay. En 1898 va ser capturat per independentistes que el van mantenir presoner durant any i mig, perode en el qual aquesta vegada va ser ell qui va rebre els maltractaments. A ms de ser missioner va ser professor del Seminari Conciliar de Vigam. Va tornar a Espanya l'any 1900 i va exercir el seu apostolat docent en els collegis de Llanes, Tpia i Ceuta. En 1933 va ser nomenat superior de la casa infermeria de Cabdet, on li va sorprendre l' aixecament de juliol de 1936, l' esclat de la Guerra Civil Espanyola. El 23 de juliol va ser detingut, juntament amb els altres monjos, i dut a la pres del poble.

El 5 d'agost de 1936, a l'edat de 67 anys, va ser executat, en les proximitats de La Font de la Figuera. 

Va Ser Beatificat per Benet XVI el 28 d'Octubre de 2007 al Vatic juntament amb altres 497 mrtirs espanyols ms.


 Referncies .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315309" title="Piscina" nonfiltered="3112" processed="3101" dbindex="123320">

Una piscina s un estany artificial destinat a banyar-s'hi, a nedar o a practicar-hi diversos esports relacionats amb la nataci. Les dimensions d'aquesta poden ser molt variables: la ms gran s la mida olmpica, de 50 metres. Pot estar formada per diferents elements: metalls, plstics o formig.

La paraula piscina prov del llat i originalment s'utilitzava per designar pous per peixos d'aigua dola o salada.

Actualment les piscines han experimentat un canvi tecnolgic significatiu, sobretot en la depuraci. S'utilitzen derivats del clor per a mantenir-les netes, i es controla el seu pH i en algunes ocasions incls la temperatura (vegeu la secci  per a ms informaci).

Elements per la cura.
Per mantenir neta i en condicions normals una piscina, es necessiten els parmetres segents:



Referncies.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315311" title="Amplificador de guitarra" nonfiltered="3113" processed="3102" dbindex="123321">
L'amplificador de guitarra (generalment anomenat "ampli de guitarra") s un aparell elctric que serveix per restituir el so d'una guitarra elctrica que hi estigui connectada. Cont un circuit format per un amplificador (per augmentar el volum sonor) i d'un altaveu per emetre el so prpiament (tamb hi ha els combo).

 s .
L'amplificador de guitarra s molt utilitzat ja que permet no solament d'amplificar el so d'una guitarra elctrica, sin que tamb d'acolorir-la, s a dir, alterar precisament els seus harmnics. Aquesta alteraci s efectuada per:

 L'equalitzador: Generalment en tres bandes: baixos (150-200Hz), mitjos (1-1,2kHz) i aguts (4-5kHz). ;
 La distorsi (drive o gain): Permet saturar l'estat de preamplificaci.
 El contorn: Filtre actiu que correspon generalment a augmentar els greus i els aguts, tot retallant els mitjos, a mida que s'acciona el control. ;
 L'amplificaci: s efectuada per transistors (coloraci neutra freda) o b per vlvules (coloraci clida i ms musical).
 La reverberaci: Antigament simulada amb molles, s la ressonncia, que actualment acostuma a fer-se amb circuits electrnics integrats.
 El volum/mster: Controla la intensitat del senyal de sortida sense generar saturaci (contrriament al drive/gain).
 L'altaveu: L'altaveu afecta tamb a la coloraci del so. Aquesta s la ra per la qual en sonoritzar una guitarra, no es pren el senyal de la sortida de lnia de l'amplificador, sin que s'agafa amb un micrfon adaptat. Es pot situar de diverses maneres, amb tal d'aconseguir el so buscat.

Si b se solen connectar abans d'arribar a l'amplificador, hi ha aparells que posseeixen preses per inserir pedals d'efectes dintre del circuit de l'amplificador, en tant que efectes auxiliars. 

A ttol informatiu, existeixen diferents potncies d'amplificador de transistors (RMS)
 <20W: Per tocar sol;
 40/50: Adequat per assajar amb un grup.
 80/100W: Permet tocar en petits escenaris en directe, s a dir, que no cal utilitzar micrfon (ex: bars, pubs);
 400W: Permet tocar en escenaris ms grans en directe (ex: 200 persones).
 >400W: sonoritzaci professional, generalment controlada per un tcnic de so. El so de l'amplificador s captat per un micro, i en aquest cas, la posici d'aquest ms o menys davant de l'altaveu, s molt important perr assegurar un so homogeni.

 L'ampli de vlvules .
Els primers amplificadors eren de vlvules, primer element electrnic (histricament) en permetre l'amplificaci d'un senyal elctric. Ms tard apareixeria el transistor: ms petit, amb menys consum elctric, ms fiable, amb une amplificaci constant (linealitat) sigui quina sigui la intensitat d'entrada i en general, un cost molt assequible. Tanmateix, la seva linealitat dna com a resultat un so molt fred.



La tecnologia dels tubs s sensible a les vibracions, provocant una reverberaci mecnica i una coloraci clida i  cantant . Les vlcules tenen una millor impedncia i guarden millor l'energia: saturen  dolament  i poden suportar pics d'intensitats ms fcilment (millor dinmica impulsional). Aquestes propietats fan que per un so equivalent, un amplificador de transistors "clssics" haur de ser dues vegades ms potent que el seu "equivalent" de vlvules.

Els tres principals inconvenients de la vlvula sn la fragilitat (xocs), el seu desgast i el seu cost.

Aquesta diferncia de so entre els amplificadors de vlvules i els de transistors, explica que la gran majoria de guitarristes prefereixin molt abans un amplificador de vlvules.

 L'amplificador de modelat .
Els amplificadors de vlvules eren ms cars, aix que els constructors han trobat la forma de simular la coloraci del so produt per una vlvula. La facilitat i la fiabilitat d'aquestes simulacions han perms l'explosi d'aquest mercat.

Per raons de drets de les marques, hi ha diferents denominacions per emmascarar els amplificadors clebres que s'estan simulant:
 Denominacions usuals (encara que no hi hagi cap estndard fixat):
 Fender = Black/Tweed;
 Vox = ACXX;
 Marshall = UK (Brit.);
 Mesa Boogie = Numetal;
 Soldano = US;

 Denominacions utilitzades en els amplificadors Vox (per referir-se als altres):
 Boutique Cl = Dumble Special Clean Channel;
 Boutique Od = Dumble Special Overdrive Channel;
 Black (2x12) = Fender 65 (Twin Reverb);
 Tweed (4x10) = Fender 59 Bassman;
 AC15 = 1962 VOX AC15;
 AC30 TB = 1964 VOX AC30 With Top Boost;
 UK 70'S = 1968 Marshall Plexi 50 Watts;
 UK 80'S = 1983 Marshall JCM 800;
 UK Modern = 2000 Marshall JCM 2000 TSL 100;
 Numetal = 2001 Mesa Boogie Dual Rectifier;
 US Higain = 1993 Soldano SLO 100;

 Denominacions utilitzades en els amplificadors Berhinger (per referir-se als clssics):
 Brit. Class A = Vox AC30 Bass + Trebble Boost (Artistes coneguts: Beatles, The Who, Bryan May (Queen) & U2);
 Brit. Blues = JTM 45 (1r ample Marshall);
 Brit. Classic = 1959 Marshall Plexi 100 Watt (Artistes coneguts: Jimi Hendrix, Eric Clapton &Jeff Beck);
 Brit. Hi-Gain = Base "Marshall JCM 800" (Artistes coneguts: Steve Ray Vaughan s & Michael Landau s);
 Brit. Class A 15W = Base "Vox AC15";
 Numetal Gain = Base 1994 Mesa Boogie Dual Rectifier Trem-O-Verb (Artistes coneguts: John Petrucci & Steve Lukather);
 Numetal Gain = Tte de "Mesa Boogie Dual Rectifier";
 American Blues = Fender Bassman;
 Modern Class A = Matchless Chieftain;
 Modern Hi-Gain = Soldano (controls Baixos-mitjos-aguts post gain, a causa de la distorci. Artistes coneguts: Steve Vai, Joe Satriani, Steve Lukather, Nuno Bettencourt i Steve Vai) ;
 Classic Clean = Roland JC-120 ;
 AND Deluxe = Mix entre el "1960 Fender Blackface Deluxe" i el " 50s Fender Bassman";
 AND Custom = Modelitzaci sobre una base de "1965 Marshall JTM 45 Bluesbreaker";
 Small Combo = 1960 Tweed Champ;
 Non Top Boost = Vox AC30 (Pas de trebble boost, primera versi de l'amplificador, utilitzada per Bryan Adams en estudi);
 Classic 50W = Base "Marshall Plexi 50 Watt", modificada per que els efectes aplicats puguin ser escoltats;
 Savage Beast = Engl Savage 120 ;
 Calif. drive = Base Mesa Boogie Mark II c (simulaci del canal de distorsi. So semblant al de Santana);
 Calif. clean = Base Mesa Boogie Mark II c (simulaci del canal clean. So semblant a un Fender);
 Custom Clean. = Dumble Special (simulaci del canal clean);
 Custom Drive = Dumble Special (simulaci del canal de distorsi);
 Custom Class A = Budda Twinmaster;
 Custom Hi-Gain = 969 50-Watt Marshall Plexi modificat per Jos Arrendondo (tcnic de Van Halen);

 Vegeu tamb .
 Guitarra;
 Guitarra elctrica;
 Vlvula de buit;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315314" title="Tallarol de casquet" nonfiltered="3114" processed="3103" dbindex="123322">




El tallarol de casquet o busqueret de capell (Sylvia atricapilla) s un ocell de l'ordre dels passeriformes i el tallarol ms freqents als jardins catalans. 

Morfologia.

 Fa 14 cm de llargria total.
 El mascle presenta la part superior del cap, fins als ulls, de color negre i la resta de color cendrs.
 La femella presenta un casquet vermells.

Subespcies.

 Sylvia atricapilla gularis;
 Sylvia atricapilla atlantis ;
 Sylvia atricapilla atricapilla;
 Sylvia atricapilla dammholzi;
 Sylvia atricapilla heineken;
 Sylvia atricapilla pauluccii;
 Sylvia atricapilla koenigi;
 Sylvia atricapilla riphaea ;

Alimentaci.

A l'hivern es veu obligat a canviar la seua alimentaci normal, a base d'insectes, pels fruits i les baies. 

Reproducci.

Entre arbusts, la femella fa un niu no molt slid emprant herbes seques i folrant-lo amb pl i arrels. A l'abril-juny hi diposita 4 o 5 ous que, amb l'ajut del mascle, cova durant 12 dies, al final dels quals tots dos es dedicaran a encebar els polls que en neixin, que restaran noms 10 dies al niu.

Hbitat.

Es troba a les muntanyes i viu al bosc, en bardisses, parcs i fruiterars. A les comarques ms seques  cerca els racons ms humits i ombrvols. De fet, noms defuig les zones extraordinriament seques, com la Depressi Central i les zones ms desforestades del sud del Principat de Catalunya.

Distribuci geogrfica.

Viu a Europa i a l'frica del Nord. 

Costums.

 Sovint volen per parelles.
 Al Principat de Catalunya s sedentria, excepte a les zones ms fredes, els habitants de les quals junt amb els exemplars d'altres punts d'Europa, s'escampen a la tardor i a l'hivern per totes les rees ms temperades dels Pasos Catalans. ;

Observacions.

El tallarol de casquet est considerat una menja exquisida en alguns pasos mediterranis on s caat illegalment. 

Referncies.



Enllaos externs.

 El tallarol de casquet a l'Enciclopdia Catalana. ;
 El busqueret de capell a l'Avibase. ;
 El busqueret de capell a l'Enciclopdia Balear d'Ornitologia. ;
 Informaci sobre la poblaci del tallarol de casquet al Principat de Catalunya. ;
 El tallarol de casquet a la IUCN. ;
 El tallarol de casquet a l'Animal Diversity Web. ;
 El tallarol de casquet a l'Encyclopedia of Life. ;
 Vdeos d'aquest ocell en el seu hbitat natural. ;
 Descripci i hbitat d'aquesta espcie. ;
 mplia informaci sobre aquest ocell. ;
 Fotografies i enregistraments sonors d'aquesta espcie. ;
 Taxonomia d'aquest ocell. ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315316" title="Ranakpur" nonfiltered="3115" processed="3104" dbindex="123324">


Ranakpur s un llogaret on hi ha un complex de temples jains, al Rajasthan; el conjunt s un dels cinc llocs sagrats del jainisme a l'ndia, i es troba a 98 km al nord-oest de'Udaipur (ciutat), a les faldilles de la serralada del districte de Pali

El temple principal s  el temple d'Adinath que s el temple jainista ms gran de l'ndia i el considerat ms bonic; ocupa una superfcie de 4320  m2, i est format per 1444 pilars de marbre blanc gravats amb gran detall i complexitat i tots diferents, de les quals una est torta perqu pel seu arquitecte noms du podia ser perfecte; t 4 capelles secundaries i 24 sales amb pilars.  Per entrar al temple cal anar descal i s'hi arriba per una gran escala. La claredat a traves de les columnes dona un gran joc de llums i ombres i de canvis de colors de les escultures i columnes al llarg del dia, entre daurat i blau cel. La neteja es extrema per evitar la presencia de petits animals que podrien ser trepitjats cosa contraria a la religi dels jains (alguns fins i tot porten una mascara per no respirar cap mosquit). A la sala de reuni hi ha dues grans campanes de 108 kg el so de les quals afecta a tot el complex. El temple s de planta en forma de creu i amb quatre accessos, un per cada costat que a traves de vestbuls amb columnes porten a la sala central amb la imatge d'Adinath; esta rodejat per una fila de capelles, 86 en total. El sostre, decorat amb panels geomtrics,  esta subjectat per columnes i capitells, amb cinc cpules decorades amb ornamentaci concntrica. El nombre d'escultures es immens, destacant les figures dels dus ballant i les representacions d'elefants. 

Ranakpur porta el nom pel rana Kumbha Karna Singh (1433-1468) que va donar els terrenys a un comerciant ric de nom Dharna Sah, per construir els temples; Dharna va encarregar la feina  diversos arquitectes i finalment va seleccionar a un anomenat Depa o Deepaka. La construcci va durar 50 anys. Com que els jainistes sn comerciants, la construcci i manteniment fou finanada per donacions dels comerciants rics.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315318" title="Brooklyn Funk Essentials" nonfiltered="3116" processed="3105" dbindex="123325">
Brooklyn Funk Essentials s un grup d'Acid jazz/funk/hip-hop compost per msics i poetes de diferents cultures. 

El grup va ser creat l'any 1993, pel productor Arthur Baker i pel baixista i director musical Lati Kronlud. A mitjans dels 90, el grup es va convertir en un dels principals en l'escena dels clubs de la ciutat de Nova York.

El seu primer lbum, Cool and Steady and Easy (1994) ha tingut el seu xit amb la versi de The Creator Has a Master Plan del saxofonista Pharoah Sanders. L'lbum segent, In The Buzz Bag (1998), s un particular mestissatge, resultat de la fusi del funk amb ritmes i instruments de la msica folk turca, gravat en collaboraci amb el grup turc Lao Tayfa.

 Msics implicats .

Els msics implicats en el projecte de Brooklyn Funk Essentials sn:

Joi Cardwell (cantant) ;
Sh-Key (Hanifah Walidah) (cantant) ;
Papa Dee (cantant) ;
Everton Sylvester (cantant) ;
Ipec Scnot (cantant) ;
Stephanie McKay (cantant) ;
Everton Sylvester (poeta) ;
David Allen (poeta);
Jazzy Nice (DJ);
Yuka Honda (sintetitzador);
Bob Brachmann (trompeta);
Joshua Roseman (tromb);
Paul Shapiro (saxfon);
Yancy Drew Lambert (cantant i bateria);
E.J. Rodriguez (percussi);
Lati Kronlund (guitarra, contrabaix);
Yildiran Goz (oud) ;
"Bassy" Bob Brockman (trompeta, flugelhorn);

 Discografia .
 lbums .

Watcha Playin' (2008);
In The BuzzBag (2005);
Make Them Like It (2005) ;
Make Them Like It (2000) ;
In the Buzz Bag (1998) ;
Cool and Steady and Easy (1994);

 Singles .

Mambo Con Dancehall  (2000) ;
Mambo Con Dancehall  (2000) ;
Make 'Em Like It Sampler (2000) ;
Magick Karpet Ride (1999) ;
Big Apple Boogaloo (1997) ;
Creator Has a Master Plan Single (1995) ;
Creator Has a Master Plan Single (1995);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315320" title="Tomba de Chetak" nonfiltered="3117" processed="3106" dbindex="123326">
La Tomba de Chetak s un monument del Rajasthan, situat a 2 km a l'oest de Haldighati. 

Chetak fou un cavall que va perdre una cama a la batalla de Haldighati (1576]) per va aconseguir salvar al seu senyor, el maharana Pratap Singh, portant-lo fins aquest lloc, desprs de creuar un rierol, on va morir. El monument fou erigit en la seva memria per Pratap. Al costat hi ha un temple de Xiva on el gran animal Chetak dorm el seu somni etern als peus del seu senyor Pashupatinath.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315331" title="Bodhistal" nonfiltered="3118" processed="3107" dbindex="123327">
Bodhisthal s un temple jain situat a 13 km de Rajsamand al Rajasthan. El 1760 va sorgir a Kelwa la secta dels jains anomenada terapanth, fundada pel sant jain Bhikam; progressivament es va estendre per tota l'ndia i actualment s una de les principals sectes jainistes. El seu cap al segle XX fou Acharya Tulsi (1920-23 de juny de 1997) fou el promotor del moviment Anuvrat, pacifista, que pretn crear un orde poltic i social no violent. A Bodhisthal fou on Bhikam va fer la seva primer pregaria.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315332" title="Parshu Ram Mahadev" nonfiltered="3119" processed="3108" dbindex="123328">
Parshu Ram Mahadev s un llogaret del Rajasthan a 80 km de Rajsamand i a poca distancia de Bari Sadri, a la carretera que va fins a Jodhpur.

Est situat a la cimera d'un tur, on el sant Parshu Ram va pregar a Xiva a una cova, rodejada de turons verds, que va fer el mateix Parshu Ram; els peregrins van a aquest lloc des de altres llocs de l'ndia i pugen uns 4 km. L'entorn s una zona natural protegida.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315333" title="Charbhuja" nonfiltered="3120" processed="3109" dbindex="123329">
Charbhuja s un llogaret del Rajasthan, districte de Rajsamand situat a 103 km al nord d'Udaipur (ciutat) i 38 km al nord de Rajsamand i a uns 5 km de Seventri. El llogaret on es troba es deia Badri per va agafar el nom de Charbhuja per una detat.

El Temple de Charbhuja dedicat a aquesta detat, s un antic temple que es troba al costat de la carretera que porta a Jodhpur; el dol del temple s Badrinath. Milers de pelegrins van a aquest lloc per rebre el favor de la detat Charbhuja Nath i s'hi celebra anualment una fira.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315335" title="Seventri" nonfiltered="3121" processed="3110" dbindex="123330">
Seventri s un llogaret del Rajasthan, districte de Rajsamand, situat a 108 km al nord d'Udaipur (ciutat), 43 km al nord de Rajsamand i a uns 5 km de Charbhuja.

En aquest lloc hi ha el temple de Roop Narain que s un antic temple construt el 1652. A dos km del llogaret es troba el llac anomenat Gomti Muhana o Laxman Jhoola, a la riba del qual hi ha un altre temple dedicat a Rama conegut com temple de Ram Sita.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315337" title="C.A.Malamarxa" nonfiltered="3122" processed="3111" dbindex="123331">

Malamarxa s un club d'atletisme amb seu a Valncia. Fou fundat oficialment en 2006, encara que l'activitat del club s'inici informalment l'any 2004. 

El club participa regularment en competicions atltiques i curses de muntanya, i organitza actes esportius i culturals per als seus membres i amics, aix com un campionat intern. L'any 2007 aconsegu el premi al Club ms nombrs en la Marxa de Muntanya de Azubar (20 km). Els seus membres lluxen en les competicions una camisola de color taronja.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315341" title="Sant Miquel de Soriguerola" nonfiltered="3123" processed="3112" dbindex="123332">
L'esglsia de Sant Miquel de Soriguerola est situada a l'entitat de poblaci de Soriguerola pertenyent al municipi de Fontanals de Cerdanya a la comarca de la Baixa Cerdanya. 

Es troba documentada al testament del comte Guifr II de Cerdanya de l'any 1035 on deixa l'alou de Soriguerola i la seva esglsia a la seva muller. Aquesta esglsia va ser saquejada per les tropes ctares l'any 1198. 
 Edifici . 
La seva construcci s petita, curta i baixa, de nau nica rectangular amb l'absis semicircular cobert amb volta de quart d'esfera i la de la nau lleugerament apuntada.

El frontispici a la part meridional est construt amb filades de opus spicatum i amb un campanar de cadireta petit i descentrat. A l'absis tamb s'aprecia el opus spicatum i una finestra, amb doble esqueixada, en el seu centre. 
 Pintura .
Procedent d'aquesta esglsia es troba al Museu Nacional d'Art de Catalunya a Barcelona, un frontal d'altar pintat sobre fusta, representant la psicstasi amb sant Miquel i el dimoni pesant les nimes, a la part baixa es troba l'escena del Sant Sopar aix com la lluita de Sant Miquel amb el drac. La pintura est atribuda a l'anomenat mestre de Soriguerola.

Una imatge romnica del segle XII d'una Mare de Du amb Nen, va desaparixer a la guerra civil espanyola de l'any 1936. 
 Vegeu tamb .
 Art romnic de la Baixa Cerdanya;

 Bibliografia .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315348" title="Gangapur" nonfiltered="3124" processed="3113" dbindex="123333">

Gangapur s un municipi de l'ndia, al districte de Bhilwara, al Rajasthan. s capalera del modern tehsil de Sahran (un dels tehsils del districte) i es troba a 46 km al sud-oest de la ciutat de Bhilwara, capital del districte. 

La seva poblaci s de 17.015 habitants al cens del 2001. T estaci ferroviria, i fabrica de maquines de tren; tamb hi ha dos esglsies del perode britnic. S'hi fa una fira de bestiar cada any. Hi ha algun edifici hind per visitar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315350" title="Sant Policarp de Corts" nonfiltered="3125" processed="3114" dbindex="123334">
L'esglsia de Sant Policarp de Corts est situada en un petit tur de l'entitat de poblaci de Corts pertanyent al municipi de Bellver de Cerdanya a la comarca de la Baixa Cerdanya.

Surt anomenada, al costat de la parrquia d'ller a la fi del segle X a l'acta de consagraci de la Seu d'Urgell.
 Edifici . 
Construt cap a la meitat del segle XII, s d'un romnic auster sense cap ornamentaci. Consta de nau nica amb un absis desviat cap a l'esquerra amb volta semicircular i la de la nau apuntada, construda posteriorment. En el centre de l'absis t una petita finestra, l'nica de la qual disposa el temple. A ambds costats de la nau es van afegir dues capelles laterals i la sagristia en reformes posteriors. T una petita pica baptismal amb ornamentaci treballada.

 Vegeu tamb .
 Art romnic de la Baixa Cerdanya;

 Bibliografia .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315352" title="Maria Teresa de Savoia (duquessa de Parma)" nonfiltered="3126" processed="3115" dbindex="123335">

Maria Teresa de Savoia ( Roma, Estats Pontificis 1803 - Lucca, Regne d'Itlia 1879 ) fou una princesa de Regne de Sardenya que va esdevenir duquessa consort de Lucca i Parma.

Orgens familiars.
Va nixer el 19 de setembre de 1803 al Palazzo Colonna de la ciutat de Roma, sent filla del rei Vctor Manuel I de Sardenya i de la seva esposa, l'arxiduquessa Maria Teresa d'ustria-Este. Fou nta per lnia paterna del rei Vctor Amadeu III de Sardenya i Maria Antnia d'Espanya, i per lnia materna de Ferran III de Mdena i Maria Beatriu d'Este. 

Fou germana de Maria Beatriu de Savoia, casada amb Francesc IV de Mdena; Maria Cristina de Savoia, casada amb Ferran II de les Dues Siclies; i fou bessona de Maria Anna de Savoia, casada amb l'emperador Ferran I d'ustria.

Infncia i joventut.
Maria Teresa va passar la major part de la seva infncia a la ciutat de Cller, poblaci situada a l'illa de Sardenya, on la seva famlia s'havia refugiat dels exrcits de Napole Bonaparte. El 1814 el seu pare va ser restaurat al tron de Tor (Piemont), i la seva famlia va retornar a aquesta ciutat.

Npcies i descendents.
Es cas el 5 de setembre de 1820 a la ciutat de Lucca amb el duc Carles de Borb-Parma, futur duc de Lucca i duc de Parma. D'aquesta uni nasqueren:
 Llusa de Borb-Parma (1821-1823);
 Carles III de Parma (1823-1854), duc de Parma;

Duc de Lucca.
De gran fervor religis, Maria Teresa i el seu marit dugueren vides separades i pasaren la major part de la seva vida allunyats l'un de l'altre. Fou nomenada el mar de 1824 duquesa consort del Ducat de Lucca a la mort de la seva titular, la seva sogra Maria Llusa d'Espanya, i el desembre de 1847, en conformitat del Congrs de Viena, el seu marit fou nomenat duc titular de Parma.

Maria Teresa va esdevenir a partir d'aquell moment virtual governant del ducat de Parma, crrec que va mantenir fins a les revolucions liberals de 1848. El mar d'aquell any el seu marit abdic en favor del seu fill Carles III de Parma, per la qual cosa Maria Teresa de Savoia va esdevenir "duquessa mare" del ducat.

Maria Teresa va viure la major part de la seva vila a Viareggio, sobretot desprs de l'assassinat del seu fill, fet ocorregut el mar de 1854 a la ciutat de Parma. Els ltims anys de la seva vida els pass a San Martino in Vignale, prop de la ciutat de Lucca, on mor d'arteriosclerosi cerebral el 16 de juliol de 1879. El seu cos fou enterrat al cementiri d'Estiu de Roma.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315357" title="Volta a Sussa 2008" nonfiltered="3127" processed="3116" dbindex="123336">

La Volta a Sussa 2008 s la 72a edici d'aquesta cursa ciclista que cada any discorre per les carreteres susses i que tingu lloc entre el 14 i el 22 de juny de 2008. 

Aquesta edici de la Volta a Sussa fou guanyada pel txec Roman Kreuziger de l'equip Liquigas, seguit per l'alemany Andreas Kloden, a 49", i el basc Igor Antn, a 1' 55". 

Etapes.
Etapa 1 - 14 de juny de 2008. Langnau I.E. - Langnau I.E., 146 km.


Etapa 2 - 15 de juny de 2008. Langnau I.E. - Flums, 197 km.


Etapa 3 - 16 de juny de 2008. Flums - Gossau, 155 km.


Etapa 4 - 17 de juny de 2008. Gossau - Domat/Ems, 171 km.


Etapa 5 - 18 de juny de 2008. Domat/Ems - Caslano, 190 km.


Etapa 6 - 19 de juny de 2008. Quinto - Verbier, 188 km.


Etapa 7 - 20 de juny de 2008. Gruyres - Lyss, 171 km.


Etapa 8 - 21 de juny de 2008. Altdorf - Coll de Klausen, 25 km (CRI).


Etapa 9 - 22 de juny de 2008. Altdorf - Berna, 168 km.


Classificacions finals.
Classificaci general.


Classificaci de la muntanya.


Classificaci per punts.


Classificaci dels esprints.


Classificaci per equips.


Evoluci de les classificacions.

Maillots vestits quan un ciclista lidera ms d'una classificaci:
 a la 2a etapa Martin Elmiger duu el vestit de la classificaci per punts ;
 a la 3a etapa Martin Elmiger duu el vestit de la classificaci dels esprints;

Classificaci individual de l'UCI ProTour 2008 desprs d'aquesta cursa .


Enllaos externs.
Web oficial de la cursa  ;

Notes. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315358" title="Deontologia" nonfiltered="3128" processed="3117" dbindex="123337">
Deontologia (del grec      "degut" +       "tractat"), s un concepte introdut per Bentham  Deontology or the Science of Morality, 1834  que fa referncia a la branca de l'tica (part de la filosofia que tracta de la moral i de les obligacions de l'home) l'objecte d'estudi del qual d'estudi sn els fonaments del deure i les normes morals. Es refereix a un conjunt ordenat de deures i obligacions morals que tenen els professionals d'una determinada matria. 

La deontologia s coneguda tamb sota el nom de "Teoria del deure" i juntament amb l'axiologia s una de les dues branques principals de l'tica normativa. Pot parlar-se tamb d'una deontologia aplicada, en aquest cas no s'est ja davant una tica normativa sin descriptiva i fins i tot prescriptiva. La deontologia aplicada a l'estudi dels drets i deures, particularment enfocats a l'exercici d'una professi, s el cas de la deontologia professional. Per a la seva aplicaci s'elaboren codis deontolgics, que reglamenten, de manera estricta o b a manera d'orientaci, les qestions relatives al "deure", dels membres d'una determinada professi. La deontologia es nodreix d'una banda del marc jurdic, i per altre del marc moral. El seu concepte bsic s que obrar "d'acord a l'tica" es correspon amb obrar d'acord a un codi predefinito. 

Un apartament d'una norma prviament definida, en general per escrit, constitueix una actitud o un comportament no-tic. Per tant, hom pot parlar de l'argument suprem que ha d'orientar qualsevol conducta. Per contra, existeix una altra branca, anomenada Teleologia, que defineix l'obrar ticament com aquella actitud o comportament que contempla el b per a la majoria, determinant qu s correcte i qu no ho s en funci del resultat a assolir. La deontologia es divideix en 4 fases: Universitria, Gremial , tica i Jurdica. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315366" title="Mehmed Kodro" nonfiltered="3129" processed="3118" dbindex="123338">

Mehmed Kodro, ms conegut com Meho Kodro, (Mostar, 12 de gener, 1967) fou un futbolista i actual entrenador de futbol bosni.

 Trajectria .
Kodro debut a primera divisi l'any 1985 amb el Vele Mostar, el club de la seva ciutat. A l'inici de la guerra dels Balcans, Kodro emigr a la pennsula Ibrica a les files de la Reial Societat de Sant Sebasti, on es mostr com un gran golejador, obrint-li les portes del FC Barcelona. Jug al club catal la temporada 1995-1996, per no realitz una gran campanya, marcant noms 9 gols i afectat per les lesions. En acabar la temporada fitx pel CD Tenerife i posteriorment pel Deportivo Alavs, acabant la seva trajectria al Maccabi Tel Aviv F.C. d'Israel.

Kodro form part, tant de la selecci iugoslava (1991 - 1992, 2 partits) com de la de Bsnia i Hercegovina de 1996 a 2000, marcant 3 gols en 13 partits.

L'any 2006 fou assistent de Jos Mari Bakero a la Reial Societat. Des del 5 de gener de 2008, s el mxim responsable de la selecci bosniana. Dirig a l'equip dos partits amistosos per rebutjar dirigir l'equip contra Iran el 26 de maig del mateix any.

 Referncies .























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315372" title="Institut Municipal d'Histria de Barcelona" nonfiltered="3130" processed="3119" dbindex="123339">

Institut Municipal d'Histria de Barcelona (IMH) s una instituci creada el 1943 dependent de l'ajuntament de Barcelona i amb seu a la Casa de l'Ardiaca, per tal d'aplegar les activitats de les segents entitats:

 Arxiu Histric de la Ciutat de Barcelona (AHCB), creat el 1917  ;
 Museu d'Indstries Populars, creat el 1942;
 Museu d'Histria de la Ciutat de Barcelona, creat el 1943;

Posteriorment s'hi afegiria la Comissaria Municipal d'Excavacions, creada el 1948. El 1957 aquestes institucions se separaren i l'IMH esdevingu arxiu, hemeroteca i biblioteca de totes elles, amb seccions dedicades a documentaci, numismtica i cartografia. Des del 1998 edita la collecci de monografies BCN Biblioteca Histrica

 Directors .
 Agust Duran i Sanpere (1943-1959);
 Pere Voltes i Bou (1959-1981);
 Jaume Sobrequs i Callic (1981-1984);
 Montserrat Condomines;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315374" title="Sergej Barbarez" nonfiltered="3131" processed="3120" dbindex="123340">

Sergej Barbarez (Mostar. 17 de setembre, 1971) s un futbolista bosni.

Format al FK Vele de la seva ciutat natal, Barbarez ha passat quasi tota la seva vida futbolstica a Alemanya, a clubs com Hannover 96, Hansa Rostock, Borussia Dortmund, Hamburger SV o Bayer Leverkusen. Tamb ha estat internacional amb la selecci de Bsnia, amb la que jug entre 1998 i el 12 d'octubre de 2006, data en qu es retir de la mateixa.

 Estadstiques .


 Enllaos externs .
FootballDatabase Sergej Barbarez  ;
Leverkusen who's who ;
Informaci de Barbarez ;
Web oficial ;

 Referncies .





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315376" title="Pur" nonfiltered="3132" processed="3121" dbindex="123341">
Pur s un llogaret del Rajasthan al districte de Bhilwara, conegut com a centre de pelegrinatge.

En aquest lloc hi ha alguns monuments antics destacats: la Udan Chatri (Tomba d'Udan) , el Adhar Shila (altar d'Adhar) i el Patola Mahadev (una gran esttua). La corporaci municipal de Bhilwara est desenvolupant tamb el temple de Gata Rani com a atractiu turstic.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315378" title="Khari" nonfiltered="3133" processed="3122" dbindex="123342">
El Khari s un riu del Rajasthan, ndia.

Neix prop de Deogarh al districte de Rajsamand i corre de sud a nord-est passant pel districte de Bhilwara (on en part marca el lmit nord) per sortir del districte i desaiguar al riu Banas. Al tehsil de Shahpura rep les aiges del Mansi.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315379" title="Batalla de Gagliano" nonfiltered="3134" processed="3123" dbindex="123343">
 




La batalla de Gagliano fou una de les batalles de la Guerra de Siclia

Antecedents.
Jaume el Just hagu d'assumir la Pau d'Anagni sota els auspicis del Papa Bonifaci VIII, pel que a canvi de posseir les illes de Sardenya i Crsega, hauria de cedir Siclia a l'Esglsia qui, al seu torn, donaria el control als Anjou el 1295. Els sicilians rebutjaren tornar al control dels francesos i l'11 de desembre del mateix any el Parlament sicili, reunit al Castell d'Ursino de Catnia proclam rei a Frederic II de Siclia i fou coronat rei pels nobles a Palerm en 1296.

El seu rebuig a les pretensions del Papa provoc el desembament sicili a Calbria, des d'on pos en setge diferents viles, incit a la revolta en el Regne de Npols, negoci amb el Partit Gibel de Toscana i Llombardia, i assessor a la Casa de Colonna contra el Papa Bonifaci. Mentrestant Carles I de Valois va envair Siclia, i Jaume el Just, que reb diferents favors de la Santa Seu, feu casar la seua germana Violant d'Arag amb Robert I de Npols, el tercer fill de Carles II d'Anjou.

Els dignataris catalans de Siclia es posaren al costat de Frederic II de Siclia, que fou investit pel Parlament Sicili l'onze de desembre de 1295 i coronat Rei el 25 de maig de 1296, iniciant una ofensiva a Calbria. Durant la batalla de Catanzaro, abans de prendre-la feu donaci d'ella i de tot el comtat a Guillem Galceran de Cartell, fet que va provocar un enfrontament entre el rei i Roger de Llria. Frederic s'apoder dels seus castells i al tractar Roger de reconquerir-los, top amb Guillem Galceran de Cartell i els seus almogvers i quedant molt malferit es va retirar.

Jaume el Just volia complir la seva part de la Pau d'Anagni i va enviar a Joan de Procida i Roger de Llria, derrotant a Frederic II de Siclia a la Batalla del cap Orlando, mentre els fills de Carles, Robert I de Npols i Felip de Npols desembarcaven a Siclia prenent Catnia. Felip va assetjar Trapani per fou venut i capturat per Frederic a la batalla de Falconara. 

La batalla.
Desprs de la batalla de Falconara, Gautier V de Brienne i altres barons francesos van socrrer la casa d Anjou enviant tres-cents cavallers francesos els cavallers de la mort a Catnia, per venjar la mort dels seus parents i combatre a Guillem Galceran de Cartell i Blasco d'Alag el vell, que estaven al castell de Gagliano amb els seus almogvers. Es van sumar a aquests cavallers molts soldats a peu i gent favorable a la expulsi dels catalans d aquelles terres fins a tal punt que van acabar sent cinc-cents cavallers i molts soldats a peu. Per altre banda, uns tres-cents almogvers a peu i uns dos-cents a cavall, dirigits per Guillem Galceran de Cartell a cavall els hi intentarien fer front. 

La tctica emprada pels almogvers fou dividir les forces situant els almogvers muntats a l esquerra i els almogvers a peu a la dreta, sense avantguarda ni retaguarda, atacant frontalment. La batalla va comenar a prinera hora del mat sent igualada fins que va ser clarament favorable als almogvers grcies a un esfor sobrehum i a una motivaci del crit de guerra  Arag! . La batalla va acabar amb la mort de tots els cavallers francesos i trenta almogvers. Noms es van escapar cinc cavallers francesos que no eren de  els cavallers de la mort  sin que els i feien noms de guia.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315381" title="Banas" nonfiltered="3135" processed="3124" dbindex="123344">
Banas s un riu del Rajasthan. 

Neix a les muntanyes Aravalli al nord del districte d'Udaipur i desprs segueix cap al districte de Bhilwara on entra pel poble de Doodiya, capalera d'un tehsil; s'acosta a les muntanyes de la zona de Mandalgarh on rep al Berach per la dreta i al Kothari per l'esquerra (a Nadrai, al tehsil de Kotri); desprs segeuix cap al Nord i nord-est passat per l'occident del tehsil de Jahazpur, i entra al districte de Tonk. Noms porta aigua alguns mesos a l'any i generalment s sec al temps de la calor.

Els seus afluents principals sn el Berach, el Kothari, el Khari, el Mansi i el Menali.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315390" title="Maria Carolina de Borb-Dues Siclies (comtessa de Montemoln)" nonfiltered="3136" processed="3125" dbindex="123345">
Maria Carolina de Borb-Dues Siclies, comtessa de Montemoln (Npols 1820 - Trieste 1861). Princesa de les Dues Siclies amb el tractament d'altesa reial que contragu matrimoni amb el segon cap de la causa carlista, el comte de Montemoln.

Nascuda a Npols el dia 29 de novembre de 1820 essent filla del rei Francesc I de les Dues Siclies i de la infanta Maria Isabel d'Espanya. Maria Carolina fou nta per via paterna del rei Ferran I de les Dues Siclies i de l'arxiduquessa Maria Carolina d'ustria; mentre que per via materna ho era del rei Carles IV d'Espanya i de la princesa Maria Llusa de Borb-Parma.

Contragu matrimoni el dia 10 de juliol de 1850 al Palau Reial de Caserta amb l'infant Carles Llus de Borb i de Bragana, fill de l'infant Carles Maria Isidre de Borb i de la infanta Maria Francesca de Portugal. Maria Carolina i Joan eren cosins germans i necessitaren, per contraure matrimoni, la dispensa papal. La parella no tingu descendncia.

Al contraure matrimoni amb un infant d'Espanya pertanyent a la branca carlista oposada a la reina Isabel II d'Espanya, Maria Carolina hagu de viure a l'exili. ustria, tradicional partidaris dels carlistes, acoll a la parella que s'establ a la localitat marinera de Trieste on moriren amb un dia de diferncia el mes de gener de 1860.

A la mort de Carles Llus, la causa carlista fou liderada pel comte de Montizon, l'infant Joan Carles de Borb i de Bragana. Maria Carolina mor mesos abans de la caiguda de la monarquia dels Borb de les Dues Siclies i mesos desprs de la constituci del primer regne d'Itlia.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315405" title="Setge de Messina (1282)" nonfiltered="3137" processed="3126" dbindex="123346">
 




El Setge de Messina de 1282 fou una de les batalles de la Guerra de Siclia

Antecedents.
Climent IV, preocupat pels avanos gibellins busc ajut en Carles I d'Anjou, el germ petit del seu aliat Llus IX de Frana, a qui conced el regne de Siclia a canvi d'expulsar Manfred de Siclia dels feus papals del sud d'Itlia. Les tropes de Carles d'Anjou entraren a l'illa i Manfred mor a la batalla de Benevent, mentre Carles era coronat rei de Siclia a Roma el 1266. Sota Carles d'Anjou, i el seu successor Carles II el nord es privilegi front el sud i fins i tot la capital es va traslladar de Palerm a Npols.  

El 1282 l'influent noble sicili Joan de Procida, que havia estat metge del rei Manfred, organitz la revolta general contra el angevins que esclat el 30 de mar del 1282 coneguda com vespres sicilianes. Els francesos de l'illa foren assassinats i els rebels van proclamar el govern de l'Esglesia, pero amb la negativa de Mart IV, Carles I d'Anjou va desembarcar a l'illa i assetjar Messina per intentar avanar al centre de l'illa ms tard. La delegaci dels rebels an a trobar el rei Pere el Gran al nord d'frica, on estava dirigint l'expedici a Tunis que va significar la conquesta de Gerba, i li oferiren la corona del Regne de Siclia, ats que estava casat amb Constana de Siclia, filla de Manfred. 

El setge.
Pere el Gran va anar cap a l'illa i desembarc a Trapani el 29 d'agost, quan la ciutat estava a punt de rendir-se i entr a Palerm el dia segent, aixecant el setge de Messina. 

Conseqncies.
Carles I de Valois va tornar a Npols el 26 de setembre de 1282, i poc desprs l'estol angev fou derrotat al combat de Nictena. L'enfrontament de Pere el Gran amb el Papa, que el va excomunicar, va provocar la croada contra la Corona d'Arag, i la coronaci de Carles de Valois com a rei de la Corona d'Arag.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315408" title="Estaci del Cabanyal (histrica)" nonfiltered="3138" processed="3127" dbindex="123347">
L'histrica estaci del Cabanyal era una estaci de ferrocarril situada al barri del Cabanyal, a Valncia. Aquesta estaci i la seua lnia eren construdes per la Companyia Central d'Arag. El 24 d'abril de 1862 pass el primer tren per l'estaci. Amb el soterrament de les vies el 1991, aquesta estaci fou demolida i una nova, l'actual, construda davall terra.

Referncies.
 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315410" title="Amistat (barri de Valncia)" nonfiltered="3139" processed="3128" dbindex="123348">

L'Amistat s un barri de Valncia, i forma part del districte d'Algirs. Es troba entre les avingudes de Blasco Ibez, Manuel Candela i Cardenal Benlloch. Al sud, limita amb el carrer dels Sants Just i Pastor. 

Histria.
Aquest barri fou construt el 1928. Fou fomentat per lAsociacin de Empleados y Obreros de los Ferrocarriles de Espaa. s clar doncs, que fou de bon comenament un barri de treballadors, amb una clara vocaci ferroviria i tramviria.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315414" title="Barry Hoban" nonfiltered="3140" processed="3129" dbindex="123349">


Barry Hoban (Wakefield, West Yorkshire, 5 de febrer de 1940) va ser un ciclista angls que fou professional entre 1964 i 1981. s el ciclista britnic que ms etapes ha guanyat al Tour de Frana (8 etapes) i tamb el que ms vegades l'ha finalitzat (11 de les 12 participacions). Tamb s l'nic britnic en guanyar-hi dues etapes consecutives, al 1969. 

Inicis.
Hoban va comenar a crrer en bicicleta el 1955, i a finals d'any ja competia contra Tom Simpson en contrarellotges individuals. Tot i que al comenament de la seva carrera destac com a escalador, amb el pas dels anys s'especialitz, sobretot, en els esprints, arribant a ser un dels millors esprnters del moment. 

Com a ciclista amateur guany el Campionat de la Gran Bretanya de persecuci el 1960 i 1961. Aquest darrer any tamb guany el Campionat britnic de Contrarellotge individual de 50 milles. 

Inspirat pels xits europeus de Brian Robinson i Tom Simpson, Hoban va marxar a Frana el 1962, convertint-se al professionalisme dos anys ms tard. 

Palmars.
1964;
 Vencedor de 2 etapes de la Volta a Espanya;
 Vencedor d'una etapa del Midi-Libre;
1966;
 1r del Gran Premi de Francfort;
 1r del Premi d'Oostkamp;
1967;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana;
 1r del Premi de Callace;
 1r del Premi de Chteau-Chinon;
1968;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana;
1969;
 Vencedor de 2 etapes del Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa dels Quatre dies de Dunkerque;
 1r del Premi de Cleethorpes;
1970;
 1r del Gran Premi de Vaux;
 1r del Trofeu de Manx;
 1r del Premi de Woodstock;
 Vencedor d'una etapa dels Quatre dies de Dunkerque;
1971;
 1r del Gran Premi de Fourmies.
 Vencedor d'una etapa dels Quatre dies de Dunkerque;
1973;
 Vencedor de 2 etapes del Tour de Frana;
1974;
 1r de la Gand-Wevelgem;
 1r de la Pars-Bourges;
 1r del Premi de Meaux;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana;
 Vencedor de 2 etapes del Midi-Libre;
 Vencedor d'una etapa del Tour d'Indre-et-Loire;
 Vencedor d'una etapa del Tour de l'Aud;
1975;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana;
1978;
 Vencedor d'una etapa dels Quatre dies de Dunkerque;
1979;
 1r de la Londres-Bradford;
1980;
 1r del Gran Premi de Manchester;

Resultats al Tour de Frana.
1964. 65 de la classificaci general;
1967. 62 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1968. 33 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1969. 67 de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;
1970. Abandona (6a etapa);
1971. 41 de la classificaci general;
1972. 70 de la classificaci general;
1973. 43 de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;
1974. 37 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1975. 68 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1977. 41 de la classificaci general;
1978. 65 de la classificaci general;

Resultats a la Volta a Espanya.
1964. 29 de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;
1965. 47 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars de Barry Hoban ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315416" title="Exposici Regional Valenciana del 1909" nonfiltered="3141" processed="3130" dbindex="123350">

L'Exposici Regional fou una mostra del comer i indstria que es desenvolup a la ciutat de Valncia el 1909 sota el mandat de l'alcalde Jos Maestre Laborde-Boix. Aquesta fira fou una important trobada de industrialistes i capitalistes, majorment de Catalunya i el Pas Valenci. Fou tamb fructfer en la creaci d'un ric patrimoni modernista per a la ciutat, en la forma dels diversos edificis de l'exposici, com ara el Palau de l'Exposici. Aquest conjunt, ocupant 16 hectrees, es constru al principi del cam nou del Grau, el que seria la moderna avinguda del Port. Concretament ocupa l'espai entre l'Albereda de Valncia i la Tabacalera, que data del 1906. La seua principal artria era doncs el carrer d'Amadeu de Savoia entre els barris de Mestalla i Exposici. L'exposici tingu tant xit que el 1910 es convert en una Exposici Nacional. Tanmateix desprs de l'exposici es va enderrocar la majoria dels edificis, i noms es lliur el Pavell d'Indstria (la Tabacalera), el Palau Municipal (avui anomenat Palau de l'Exposici) i, adossat al mateix, la Casa de la Lactncia.

 Himne de l'Exposici .
El president de l'exposici, Toms Trenor Palavicino va encomanar la creaci d'un himne per celebrar la fira al Mestre Josep Serrano Simen, qui s'encarregaria de la msica, mentre Teodor Llorente havia d'escriure la lletra. Malgrat a, a la fi fou Josep Serrano qui l'escrigu, seguint els models del poeta Maximili Thous i Orts.

L'himne resultant, va rebre una gran acceptaci a l'exposici, i al maig del 1925 els alcaldes dels ajuntaments de Castell, Valncia i Alacant decidiren que aquell himne es converts en l'himne de Pas Valenci. Aix mateix caldria destacar que amb el temps el to espanyolista i triomfal de l'himne ha fet que alguns el critiquen.

Referncies.
 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315421" title="La residncia dels dus" nonfiltered="3142" processed="3131" dbindex="123351">
La residncia dels deus (francs: Le Domaine des dieux) s el disset lbum de la srie Astrix el gal, amb gui de Ren Goscinny i dibuix d'Albert Uderzo. Va ser publicat en francs el 1971.

 Sinopsi .
Juli Csar decideix encerclar el poble gal construint una complex residencial destinat als propietaris romans,  la residncia dels dus. L'objectiu d'aquesta construcci s per civilitzar als irreductibles i per afeblir-los privant-los dels seu recurs principal: el bosc, i aix derrotar el darrer basti que es resisteix a Csar. Malgrat les intervencions dels gals que pertorben els treballs, es construeix un edifici i pot ser habitat. Els nous habitants de la residncia dels dus comencen a visitar el poblet per fer les seves compres, i com s'havia previst, comencen a influenciar els seus habitants. De tots ells, noms Acopdegarrtix, Panormix, Astrix i Oblix veuen el perill, i Astrix i Oblix hi han de trobar una soluci.

 Comentaris .
 En el moment de l'aparici de l'lbum  a Frana es van fer grans esforos publicitaris pel llanament del gran centre comercial Parly II.
 Per tercera vegada apareix la rendici del capdill gal Vercigentrix als peus de Csar. Aquest cop la imatge s ms trgica, car s mostrat amb les vestidures esguinades pel setge i es troba agenollat als peus de Csar.
 L'animador del circ que fa el sorteig d'un habitatge a la residncia dels dus pren les faccions de Guy Lux, fams presentador de concursos i entreteniments televisius a Frana.
 Quan Juli Csar comenta els talents de l'arquitecte, parla dels d'uns locals on es pot aparcar dins per veure l'espectacle i els "drug-tabernae", on es troba tot el que es vol, en referncia als famosos drive-in americans (on es veu la pellcula sense sortir del cotxe) i dels drugstores, l'equivalent a les farmcies als Estats Units. A ms, Goscinny juga sovint amb la traducci dels mots.
 Apareix l'origen dels pirates: sn els esclaus constructors de la la residncia dels dus reconvertits i amb grans esperances de futur.
 Al banquet final tamb hi participa feliment el bard Asseguranatrix sense veure's amenaat per Esautomtix. La seva lira reposa, ben lluny, als peus de les restes d'una columna de la residncia dels dus.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315426" title="Els llorers del Csar" nonfiltered="3143" processed="3132" dbindex="123352">
Els llorers del Csar (francs: Les Lauriers de Csar) s el divuit lbum de la srie Astrix el gal, amb gui de Ren Goscinny i dibuix d'Albert Uderzo. Va ser publicat en francs al 1972

 Sinopsi .
Acopdegarrtix i Bonakara es troben a Lutcia, a casa d'Homeoptix, germ d'ella, que s un ric comerciant. Astrix i Oblix els acompanyen per, en el moment del sopar, Acopdegarrtix i Oblix es troben completament beguts i davant la fatxenderia d'Homeoptix, Acopdegarrtix li ofereix un estofat perfumat amb la corona de llorers del Csar, i Astrix i Oblix han d'anar fins a Roma per aconseguir-la.

 Comentaris .
 A la casa d'Homeoptix se serveixen plats "exquisits" com cua de castor amb fresons o ungla de bou amb crema.
 Tot i que l'esclau Tastolletus afirma que ve de Grcia, el cert s que les seves faccions no s'assemblen a les dels grecs que apareixen en d'altres histries.
 A Can Tifus apareix un esclau jove i musculs amb les faccions de Sylvester Stallone als seus primers anys de carrera. Ofereix diverses posis d'esttues clssiques, com Laocont i els seus fills d'Agesandre, El Pensador de Rodin o el Discbol de Mir;
 El carceller del circ mxim ho segueix sent a Les dotze proves d'Astrix.
 Un dels domadors de circ (p. 40) s l'actor francs Jean Richard, que va tenir un zoolgic i un circ als afores de Pars.
 A l'entrada triomfal de Csar, els presoners que marxen encadenats sn els pirates.
 El bard Asseguranatrix seu lligat als peus de l'arbre. Somriu feli quan veu que Homeoptix ha anat a parar als seus peus d'un mastegot, i li pregunta si tamb canta.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315438" title="El Llamp (editorial)" nonfiltered="3144" processed="3133" dbindex="123353">
L'Editorial El Llamp fou fundada el 23 de febrer de 1982 a Barcelona, prenent el nom de la revista homnima (El Llamp). L'editor Enric Borrs Cubells (Gandesa, 1920-Barcelona, 1985) i el seu fill Enric Borrs Calv, van fundar-la. L'editorial es caracteritz per l'edici d'obres sobre el pensament poltic independentista (collecci La Rella, d'assaig poltic), de literatura (Originals, de conte i novella curta; La Cuca al Cau, ertica) i d'assaig referit a altres temes (Antropologia, de monografies d'antropologia i etnologia, o La Franja, sobre diversos aspectes de la Franja de Ponent).

L'editorial va promoure la recuperaci de la capalera de la revista. El 23 de febrer de 1984 es publica, en aquesta segona poca, a Barcelona. Fou dirigida, en una primera etapa, per Joan Crexell i Play i, posteriorment, pels germans Xavier Borrs i Enric Borrs. De periodicitat quinzenal, es proposava d'sser una plataforma d'opini i debat catalanista on es reflects el present i el futur de Catalunya i dels Pasos Catalans. El 7 de maig de 1987 deix de publicar-se per problemes econmics, tot assolint setanta-quatre nmeros. Abast un tiratge de ms de 2.000 exemplars, 1.000 dels quals per subscripci.

L'editor Enric Borrs mant el web El Llamp, d'opini i actualitat sota les mateixes premisses.

Enllaos externs.
Informaci sobre la primera poca d'El Llamp a llibresebrencs.org;
El Llamp, bloc d'Enric Borrs.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315440" title="Empresa Municipal de Transports de Valncia" nonfiltered="3145" processed="3134" dbindex="123354">
L'Empresa Municipal de Transports de Valncia s una entitat que dna servei de transport pblic de superfcie a la ciutat de Valncia i a les poblacions frontereres d'Alboraia, Alfafar, Burjassot, Mislata, Tavernes Blanques, Vinalesa i Xirivella. Pertany en la seua totalitat a l'Ajuntament de Valncia i es regeix per un Consell d'Administraci, nomenat per la Junta General d'Accionistes, composada ella mateixa per tots els regidors del Consistori Municipal.

Fou creada el 1986 quan l'Ajuntament de Valncia adquir la totalitat de les accions de l'empresa SALTUV i aix pass a denominar-se Empresa Municipal de Transports, al mateix temps que comen la nova direcci de l'empresa.

Histria.
L'EMT ha tingut una llarga evoluci histrica des que s'inaugur com a empresa de tramvies fins l'actual empresa d'autobusos urbans.
 
El 27 de setembre del 1875, l'Ajuntament de Valncia aprov el projecte presentat per la Societat Catalana General de Crdit per a la implantaci del tramvia a Valncia. Es construren dues lnies: la de Valncia al Grau, amb principi i terminal a la Plaa de Sant Francesc, l'actual Plaa de l'Ajuntament, i la de lInterior Primitiu, que enllaava el Pont del Real amb la desapareguda Plaa de les Barques. El 23 del juny del 1876, el tramvia de tracci animal, a 25 cntims el bitllet, unia definitivament la ciutat amb el port.

El 16 de gener del 1885, es fund la Societat Valenciana de Tramvies, coneguda como La Valenciana. La societat obtingu la concessi de dues noves lnies: la de Circumvallaci i la Diagonal. El 1886, entr en funcionament el tramvia a vapor Valncia-Llria. El 1887, La Valenciana adquir les lnies explotades fins aleshores per la Societat Catalana General de Crdit, mentre noves concessions se sumaren a les ja existents: Circumvallaci del Poble Nou del Mar i la que anava de l'Estaci del Grau de Valncia als Banys de la Florida i la Perla. El 1889, la societat Pascual Carles i Companyia inaugur la lnia de Godella i el 1890, obtingu la concessi de la de Catarroja.

El 17 de febrer del 1891, es constitu la Companyia de Tramvies del Nord de Valncia, que constru una lnia que unia la capital amb Pobla de Farnals. L'11 de juliol, salt a la palestra la Companyia General de Tramvies, anomenada  popularment La General. Les seues primeres explotacions foren les lnies a hipotracci de l' Eixample i de l' Interior i el tramvia a vapor de Valncia al Grau, batejat popularment como "Ravachol". Tamb tenia la concessi de les lnies que comunicaven Valncia amb Torrent, Tavernes Blanques, Massamagrell i la Pobla de Farnals. El 1894, la companyia Lladr i Companyia obtingu la concessi de la lnia del Cementeri, darrera lnia de tracci animal, i Pascual Carles i Cia present el seu projecte de tramvia des de la plaa de Sant Agust al Pont de Fusta.

El 1895, La Valenciana es declar en suspensi de pagaments. L'1 de juliol del 1896, ho fu tamb La General. Una nova companyia, la lionesa Compagnie Gnerale des Tramways de Valence (Espagne) Socit Lyonnaise, adquir les lnies de La General, comenant amb la seua electrificaci (1898). La Valenciana resist un poc ms, per entre el 1906 i el 1911 transfer les seues concessions a la companyia francesa.

El 3 de setembre del 1917 l'empresa francesa pass a denominar-se Companyia de Tramvies i Ferrocarrils de Valncia (CTFV) i fix la seu central a lEstacioneta del Pont de Fusta. La I Guerra Mundial dificult enormement els primers anys de vida de la CTFV, a causa de la imposibilitat de renovar vehicles i importar materials de repost. Malgrat tot, continuaren les tasques d'electrificaci, tant dels ferrocarrils com dels tramvies.

Finalitzada la guerra, prosiguiren els avanos i amb l'electrificaci de la lnia del Cementeri, concluda el 28 de febrer de 1925, desaparegu definitivament el hipotramvia.  El 1926 s'inauguraren les lnies de Grans Vies del Tria i Germanies i entraren en servei els tramvies de la srie 200. El 1927, l'Ajuntament de Valncia conced l'establiment d'un servei d'autobusos dins del centre urb a la Levantina de Autobuses S.L. Per palliar aquesta competncia, la CTFV constitu la Valenciana d'Autobusos Societat Annima (V.A.S.A.), que adquir les lnies d'autobusos que discorrien paralleles a les dels ferrocarrils.

El 6 de febrer del 1941, la CTFV subscrigu un acord amb l'Ajuntament perqu se suprimira la duplicitat dels autobusos i els tramvies o ferrocarrils per a un mateix recorregut. Fou el primer intent de coordinar el transport pblic de la ciutat. Aquell mateix any, es feren reformes a les lnies, arribaren els tramvies de la srie 400 i es transportaren ms de 112 millons de viatgers. El 1942, la CTFV disseny un pla, el "Metropolit de Valncia", per a implantar un enlla subterrni que unira els ferrocarrils provinents de la zona del Camp del Tria amb aquells de la Ribera Alta. El projecte fou  rebutjat pels tcnics municipals. El 1950, la xarxa del tramvia valenci assol la plenitud, al disposar de 16 lnies urbanes i 5 interurbanes.

El 22 de octubre del 1963 se celebr l'acte de constituci de SALTUV. L'1 de juliol del 1964, SALTUV es fu crrec del transport urb de Valncia.

El 17 de gener del 1986, l'Ajuntament adquir la totalitat de les accions de SALTUV, que pass a denominar-se Empresa Municipal de Transports (EMT), alhora que assumia la plena direcci de l'empresa.

Serveis de l'EMT.
L'EMT t 45 lnies dirnes, 9 lnies nocturnes i 4 lnies d'estiu.

Lnies dirnes.
Sn les lnies que funcionen tots els dies de l'any i durant el dia. El color roig representa les lnies dirnes normals i el verd, les lnies dirnes turstiques.



Lnies nocturnes.
Sn les lnies que discorren des de les 23 hores a les 2 del mat.



Lneas d'estiu.
Aquestes lnies noms funcionen durant l'estiu, des de l'1 de juniol a l'1 de setembre.



Enllaos externs.
 EMT de Valncia;
 Entitat de Transport Metropolit de Valncia;
 Tramvies, Trolebusos i Autobusos de Valncia (CTFV, Saltuv, EMT);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315443" title="Upstairs at Eric's" nonfiltered="3146" processed="3135" dbindex="123355">


Upstairs at Eric's s el nom del primer lbum del grup de pop electrnic Yazoo, i fou publicat l'any 1982 al segell Mute Records.

En aquest primer disc, Vince Clarke i Alison Moyet barrejaven peces ballables com "Don't go", "Situation" o "Goodbye Seventies" amb canons de carcter ms intimista, com "Midnight", "Tuesday", el seu gran xit "Only you"  o la melanclica "Winter kills" (que inclou parts de piano interpretades per la mateixa Alison Moyet); musicalment, l'lbum mostra l'equilibri entre la clida veu de Moyet i els sons i melodies sinttiques de Clarke, que continua amb l'esperit del seu treball al primer disc del seu anterior grup, Depeche Mode.

L'xit dels senzills que se'n van extreure ("Only you", "Don't go" i "The other side of love") va impulsar les vendes del disc i possibilit als Yazoo l'inici d'una gira.

Temes.

LP Stumm 7.

 Don't go - 3:08;
 Too pieces - 3:14;
 Bad connection - 3:20;
 I before E except after C - 4:36;
 Midnight - 4:22;
 In my room - 3:52;
 Only you - 3:14;
 Goodbye 70's - 2:35;
 Tuesday - 3:22;
 Winter kills - 4:06;
 Bring your love down (Didn't I) - 4:40;

CD Stumm 7.

 Don't go - 3:08;
 Too pieces - 3:13;
 Bad connection - 3:20;
 Midnight - 4:21;
 In my room - 3:52;
 Only you - 3:14;
 Goodbye 70's - 2:34;
 Tuesday - 3:22;
 Winter kills - 4:05;
 Bring your love down (Didn't I) - 4:39;
 The other side of love (12") - 5:21;
 Situation (U.S. 12" Remixed by Franois Kevorkian) - 5:45;

Senzills.

 Only you / Situation (15 de mar de 1982);
 Don't go / Winter kills (5 de juliol de 1982);
 The other side of love / Ode to boy (Novembre de 1982);

Dades.

 Temes escrits per Vince Clarke excepte "Midnight", "Goodbye 70's", "Winter kills",
"Bring your love down (Didn't I)" i "Ode to boy" (A. Moyet) i "The other side of love" i "Situation" (Clarke/Moyet).
 Producci: Eric C. Radcliffe i Yazoo.
 Producci i instrumentaci addicional: Daniel Miller.
 Enginyers de so: E. C. Radcliffe i J. Frye.
 Enregistrat als estudis Blackwing 1 i 2.
 Fotografia: Joe Lyons.
 Disseny: Russell Mills i David Coppenhall.

Enllaos externs.

 Informaci sobre el disc;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315446" title="Dhanop" nonfiltered="3147" processed="3136" dbindex="123356">
Dhanop (Hindi:     ) s un llogaret del Rajasthan, districte de Bhilwara, a 85 km de Bhilwara, a la carretera entre Shahpura i Vijaypur, prop del lmit nord del districte.

L'nic monument destacat en aquest lloc s el temple de Sheetla Mata, el de ms color de la zona.  Els murs o pilars son d'un vermell brillant i la coberta es blanca; el terra es de marbre i en part a quadres de colors com un tauler d'escacs.  Al complex hi ha un arbre (Azadirachta indica) que sembla un arbre de Nadal degut als innombrables trossos de roba que els fidels han deixat a les seves branques al demanar un desig; el dol principal es la deessa Sheetla (una forma de Durga)  de pedra negra i amb parts de sindoor (vermell), igual que les parets interiors del santuari; a les celles hi ha algunes pintures florals de colors vius. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315447" title="Mandal" nonfiltered="3148" processed="3137" dbindex="123357">
Mandal  s un llogaret a 13 km de Bhilwara al districte de Bhilwara al Rajasthan.

El monument principal d'aquest lloc es el Battis Khambon ki Chhatri, un monument de pedra calcaria (chhatri = pavell sense volta) de trenta dos pilars; alguns d'aquestos pilars mostren excellents gravats a la seva base i a la part superior; dins l'espai cobert hi ha un gran shivalinga, un lingam o smbol fllic de Xiva, destructor de la trinitat hind del creador-conservador-destructor.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315448" title="Harni Mahadev" nonfiltered="3149" processed="3138" dbindex="123358">
Harni Mahadev s un lloc de pelegrinatge jain al Rajasthan, a 6 km de la ciutat de Bhilwara, al districte de Bhilwara.

All hi ha un shivalinga (lingam o smbol fllic de Xiva) que est situat en mig de muntanyes verdes i proper a una cascada. Durant la fira anomenada Shivratri  que dura tres dies, un gran nombre de persones visiten el lloc; en el mes de Shravan els devots realitzen diversos ritus religiosos. Al a cimera del tur hi ha el temple de Chamunda Mata des de on es veu complerta la ciutat. El seu accs s per carretera.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315449" title="Mejan Dam" nonfiltered="3150" processed="3139" dbindex="123359">
Mejan Dam s una resclosa a 17 km de Bhilwara, al districte de Bhilwara al Rajasthan.

s el principal lloc d'esbarjo dels habitants de la ciutat i al mateix temps la reserva essencial d'aigua per subministrament a Bhilwara; s especialment agradable en temps de pluja, quan est ple; hi ha un restaurant amb piscina per canalla i llocs preparats per pcnis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315450" title="Joganiya Mata" nonfiltered="3151" processed="3140" dbindex="123360">
Joganiya Mata s un temple del Rajasthan al districte de Bhilwara a 80 km de la ciutat de Bhilwara. 

Fou construt al segle VIII i est situat al mig d'una densa selva de manera que la gent s'espanta de fer la visita. Va comenar com a lloc de refugi de dacoits (bandits) i borratxos que van comenar a fer sacrificis d'animals, cosa que va esdevenir popular i va esdevenir practica habitual dels fidels desprs de demanar un desig; durant les festes de la Navratra (les nou nits) en les que el poble  dansa i prega a la mare de les deesses, nombrosos animals, bens i bfals, eren oferts en sacrifici; llavors el jain Sadhvi Mewar Sihni Yaskanwarji va assolir la responsabilitat d'exterminar la violncia cosa que va aconseguir amb grans esforos el 1974; desprs va fer un nou esfor per desenvolupar la zona i es van crear botigues, i es va portar aigua i electricitat; el festival de Navratra continua sent organitzat i rep gran nombre de visitants per ja no es fan sacrificis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315453" title="Triveni" nonfiltered="3152" processed="3141" dbindex="123361">
Triveni s el nom d'un lloc del Rajasthan al districte de Bhilwara, a 40 km  a l'est de Bhilwara, a la carretera a Kota (ciutat), on es troben les aigues de tres rius, el Bard, el Menali i el Badacch. El punt concret es conegut com Triveni Chauraha. Just a la riba hi ha un antic temple de Xiva que queda submergit per l'aigua al tempos de les pluges. Al festival de  Poornima, d' Amawas, i dels mesos  Kartik i  Magh, arriba poble de llocs llunyans per banyar-se en aquestes aiges considerades sagrades. Durant la festa de Shivratri, s'organitza una gran mela (nom snscrit equivalent a reuni;  generalment s'aplica a fires, reunions religioses i reunions comercials) ; la gent tamb ve per dipositar les restes dels seus parents difunts en aquestes aiges sagrades.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315455" title="Bhilwara" nonfiltered="3153" processed="3142" dbindex="123362">

Bhilwara s una ciutat del Rajasthan, la capital del districte de Bhilwara i anteriorment de la zila de Bhilwara a l'antic principat de Mewar. Es troba a uns 100 metres sobre el nivell del mar i a 128 km al nord-est d'Udaipur (ciutat). A 1 km a l'oest del centre es troba l'antiga estaci de la lnea Rajputana-Malwa. La ciutat s la segona de l'estat, que tenia 10.346 habitants el 1901, 183.965 el  1991 i 280,128 el 2001. El 1901 la poblaci era en un 75% hind i 16% musulmans.

La zila de Bhilwara, (districte) diferent del modern districte, el formaven 205 pobles i tenia una poblaci de 66.565 habitants el 1901. El 1940 en la reorganitzaci administrativa, va incloure la antiga zila d' Asin i la pargana d'Hurda.

Antigament hi ha haver una fabrica de moneda a la ciutat (on es feien les monedes anomenades bhilaris, que van circular fins a la primera dcada del segle XX a Mewar i a Sirohi. 

Ja existia el 1901 una fabrica de cot que pertanyia al govern de l'estat de Mewar i donava treball a 600 persones. El govern del principat va obrir tamb la primera escola anglo-vernacular, i la United Free Church Mission una escola per noies, la primera de la ciutat. La ciutat tenia al 1901 hospital, oficina de correus i telgraf. L'activitat ms destacada foren els objectes d'estany, molt apreciats i exportats en gran nombre, per la seva activitat econmica principal actualment s la industria txtil i les canteres de pedra. 

Com a monuments de la ciutat cal destacar:

Mejan Dam, lloc de pcnic;
Love Garden, o Nehru Park;
Mamaji ke hanuman ji Guralan;
El fort de Rajaji ka karera ;

Els principals llocs religiosos a la ciutat o propers  sn:

Harni Mahadev,  temple ;
Bada Mandir, (Temple de Bada) ;
Temple jain d'Adinath Digamber ;
Neelkanth Mahadev, temple amb una estatua;
Kalp Vraksh, a  22 km de Bhilwara, al costat d' Aamaa.
Adhar Shila Mahadev, temple de Xiva penjat en una roca per un sol costat;
Patula Mahadev, temple;
Kali Mata ka Mandir al cim d'un tur al costat d' Harni Mahadev, amb vista sobre la ciutat de Bhilwara, Conegut tambe com Sunset Point.

De prop de la ciutat (del llogaret de Madhi Kanungo) era originari Shiv Charan Mathur 

 Histria .

La seva fundaci s'atribueix a un cap bhil que va fundar all un temple  dedicat a Xiva al lloc del temple de Jataun (Jataun ka Mandir) a l'rea coneguda per Junawas, la ms antiga de la ciutat.  Situada a la plana entre Mewar i Delhi, a cada invasi musulmana la regi era saquejada i es despoblava. El 1615 es va signar un tractat entre Amar Singh i l'emperador Djahangir , per desprs, penedit el prncep, va abdicar en el seu fill Karan Singh i se'n va anar sense retornar mai ms. Els segles XVII i XVIII, de relativa pau, van permetre la recuperaci de la ciutat per desprs fou saquejada pels marathes entre deu i dotze vegades al comenament del segle XIX i els 6000 habitants de 1806 havien mort o sortit de la ciutat el 1818; Bhilwara va esdevenir una ciutat fantasma.

L'arribada dels britnics va permetre novament la seva recuperaci. Els anglesos la van refundar i la van convertir en centre comercial amb l'ndia Central, i l'establiment de persones en aquest lloc fou encoratjat, i el 1822 ja tenia 3000 habitants, mercaders, banquers i artesans. Es va construir una carretera per facilitar el transport. No obstant les taxes van impedir un complert floriment de la ciutat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315456" title="Shiv Charan Mathur" nonfiltered="3154" processed="3143" dbindex="123363">
Shiv Charan Mathur (Madhi Kanungo, Bhilawar, 14 de febrer de 1926) s un poltic indi.

Afiliat del Partit de Congrs, desprs de ser membre de l'assemblea legislativa del Rajasthan i ocupar diversos crrecs en el govern d'aquest estat,  fou ministre principal de Rajasthan del  14 de juliol de 1981 al 23 de febrer de 1985 i altre cop del 20 de gener de 1988 al 4 de desembre de 1989, i nomenat governador d'Assam el 5 de juny de 2008 en substituci del tinent general (retirat) Ajoy Kumar Singh.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315458" title="Gautier V de Brienne" nonfiltered="3155" processed="3144" dbindex="123364">
Gautier V de Brienne (circa. 1275 - 15 de mar, del 1311) nascut a Brienne-le-Chteau, Aube, Xampanya, Frana. Era fill d'Hugh de Candie des Brienne, conegut com Hugh de Brienne, Comte de Brienne i Lecce, i Isabel de la Roche, filla de Guy de la Roche, Duc d'Atenes. Fou el successor en la reclamaci del regnat del Regne de Jerusalem i de Xipre, aix com de Taranto i de Siclia.

Orgens familiars.
Gautier pass la seva joventut com a ostatge a Siclia, al castell d'Agosta. A la mort del seu pare Hugh el 1296, Gautier heret els ttols de Comte de Brienne, Conversano i Lecce. Com el seu pare, prengu les armes al servei del Regne de Npols durant la Guerra de Siclia, per fou capturat a la Batalla de Gagliano el 1300. Va ser alliberat el 1302 seguint les disposicions de la Pau de Caltabellotta.

Duc d'Atenes.
La mort del primer cos de la seva mare, Gautier II de la Roche, el 1308 li report el Ducat d'Atenes. All es trob sota la pressi del Despotat d'pir, l'Imperi Bizant i del Senyor de Vlachia.

La Companyia Catalana.

Contractaci.
El 1310 contract la Companyia Catalana d'Orient (Societate Catallanorum), una unitat mercenria formada per almogvers veterans de les guerres pennsulars contra els musulmans. La Companyia Catalana d'Orient debast l'Imperi Bizant per contrarestar les incursions al Ducat d'Atenes. Per quan la Companyia Catalana d'Orient ja havia complert la seva missi i havia destrut els enemics del Duc d'Atenes, aquest intent expulsar-la d'Atenes sense pagar els seus serveis.

Enfrontament.
Cada volta ms preocupat, Gautier es dot de la fora de la cavalleria francesa d'Atenes, Morea i Npols, i de la infanteria grega d'Atenes amb l'objectiu de destruir la Companyia Catalana d'Orient. 

La Batalla del riu Cefs.
L'exrcit de Gautier s'enfront als catalans a la Batalla del riu Cefs el 15 de mar del 1311. La infanteria catalana no tan sols derrot la cavalleria francesa sin que l'extermin prcticament al complet, assassin al mateix Gautier i s'apoder del Ducat d'Atenes a excepci de la Senyoria d'Argos i Nauplia.

Ducat d'Atenes.
El seu fill Gautier VI de Brienne el succe en tots els seus ttols per la Companyia Catalana d'Orient nomen a un dels dos nics cavallers que sobrevisqueren a la matana, el rossellons Roger Desllor, com a nou Duc d'Atenes impossibilitant aix les reclamacions del fill de Gautier V de Brienne, que mor el 1356.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315469" title="Chiari" nonfiltered="3156" processed="3145" dbindex="123365">

Chiari s un municipi itali, situat a la regi de la Llombardia i a la provncia de Brescia.

Histria.
L'any 1701 fou l'escenari d'una de les derrotes borbniques al front de guerra itali de la Guerra de Successi Espanyola, la Batalla de Chiari. 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315475" title="Batalla de Cremona" nonfiltered="3157" processed="3146" dbindex="123366">






La Batalla de Cremona (o Sorpresa de Cremona) es va lliurar l'1 de febrer del 1702 a Cremona (Ducat de Mil / Monarquia Hispnica) en el marc de la Guerra de Successi Espanyola enfrontant l'exrcit imperial comandat pel Prncep Eugeni de Savoia amb les tropes de l'aliana borbnica del Duc de Villeroy.

Antecedents.
La invasi imperial dels territoris hispnics d'Itlia.
A Itlia l'emperador prengu la iniciativa i a comenaments de l'estiu un exrcit imperial sota el comandament del Prncep Eugeni de Savoia aconsegu de la neutral Repblica de Vencia autoritzaci per travessar el seu territori. D'aquesta manera les tropes imperials aconseguiren penetrar a la vall del riu Po el 28 de maig prenent per sorpresa als exrcits borbnics.

Primera derrota borbnica i replegament.

Ambds exrcits es mantigueren diversos dies expectants mentre es vigilaven, per la nit del 8 de juliol del 1701 el Prncep Eugeni de Savoia sorprengu novament el Mariscal Nicolas Catinat al creuar el riu Adige, atacant la allada cavalleria borbnica el 9 de juliol que fou derrotada a la Batalla de Carpi. 

Els exrcits borbnics es replegaren rera el riu Oglio adoptant una posici defensiva, per a resultes de la derrota el comandant en cap Nicolas Catinat fou destitut i rellevat pel Duc de Villeroy. Aquest, sense gaires dots militars per desitjs de complaure Llus XIV de Frana per haver-lo nomenat, travess triomfal el riu Oglio desitjs de presentar batalla als exrcits imperials.

Contraofensiva i nova derrota borbnica.
El Duc de Villeroy, sense gaires dots militars per desitjs de complaure Llus XIV de Frana per haver-lo nomenat, travess triomfal el riu Oglio ansis per presentar batalla als exrcits imperials. El Prncep Eugeni de Savoia adopt una posici defensiva i quan les tropes es llanaren a un atac frontal, foren derrotades. Degut a aquest fracs, el mariscal borbnic orden  a les seves tropes d'acampar a Urago esperant que el Prncep Eugeni de Savoia sorts de la seva posici defensiva i poder lliurat una batalla a camp obert, aprofitant la seva superioritat numrica, per transcorregut dos mesos sense i amb dificultats d'aprovisionament creixents, les tropes borbniques hagueren d'aixecar el camp i travessar riu Oglio, per replegar-se a les seves bases de Cremona.

La batalla.
Decidit a donar un cop mortal a les tropes borbniques al front d'Itlia, el Prncep Eugeni de Savoia decid posar en prctica una operaci per a prendre Cremona per sorpresa. Un sacerdot catlic l'inform que un aqeducte subterrani per evacuar les immundcies passava sota casa seva i comunicava amb l'exterior. 

El Prncep Eugeni de Savoia decid infiltrar a la ciutat a 300 granaders i alguns obrers. Sortint per la casa del sacerdot catlic es van dirigir cap a l'antiga porta de Santa Margarida, van fer caure el mur que la condemnava des del seu abandonament, i van obrir aix el pas a la cavalleria, que va ocupar rpidament el centre de Cremona.

Un regiment francs, el de Vaisseaux, que efectuava maniobres des de l'albada, va disparar contra els cuirassers imperials, que es va parapetar a les runes circumdants i va demanar immediatament ajuda. Els imperials progressaven per altres llocs, penetrant en part de les casernes, on varen capturar diverses companyies.



Finalment per, els francesos van aconseguir reagrupar-se i recuperar terreny grcies a les tropes irlandeses al servei de Llus XIV de Frana. A la fi, el regiment Vaisseaux va aconseguir forar el parapet construt pels imperials a l'entrada de la ciutat, a prop d'on desembocava l'aqeducte.

Des d'aquell moment el Prncep Eugeni de Savoia perd el control sobre Cremona. Acabava de fracassar en el seu intent de prendre la porta del Po, i les seves tropes eren malbaratadas majoritriament en combats carrer per carrer, mentre els magistrats de la ciutat refusaven declarar-se en favor de Carles III. Pensant doncs a retirar-se, va posar tropes de gurdia a la porta de Santa Margarita i es va replegar cap a aquesta sortida; finalment, desprs d'un furis combat en una esglsia, va evacuar la ciutat.

Conseqncies.

En la Batalla de Cremona el Prncep Eugeni de Savoia va aconseguir, grcies als hbils preparatius efectuats, l'xit inicial de la batalla. Va tenir la satisfacci d'haver portat a bon port una empresa delicada. Tanmateix, a causa d'haver coms l'error d'introduir per combatre a la ciutat ms genets que infants, va fracassar en el seu objectiu, veient-se obligat a abandonar-la quan ja semblava ser una fcil conquesta. Per contra, va obtenir la glria de capturar el comandant en cap de les tropes borbniques al front d'Itlia, el Duc de Villeroy.

Durant el replegament de les seves tropes el Prncep Eugeni de Savoia es va apoderar de gran quantitat de subministrament i de magatzems borbnics al llarg del riu Oglio. Va tornar posteriorment als seus aquarteraments i va fortificar Mntua, desprs d'haver rebut uns reforos de 15.000 homes.

Per la seva banda les tropes borbniques, agafades d'improvs, van desplegar sang freda, energia i perseverana. La seva recompensa va ser la conservaci de la ciutat de Cremona. Pel qu respecta al Duc de Villeroy, el menys destre dels caps de l'Exrcit francs, negligent per no haver vigilat els moviments i actituds del seu enemic, va ser fet presoner fent-se famosa entre els seus propis soldats la rima:


"Pel favor de Bellone,
i per una felicitat sense igual,
Hem conservat Cremona
--i perdut el nostre general !!"


Fou rellevat del comandament de les tropes borbniques al front d'Itlia pel Duc de Vendme.

Notes.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315481" title="Luigi Piotti" nonfiltered="3158" processed="3147" dbindex="123368">
 Luigi Piotti  va ser un pilot de curses automobilstiques itali que va arribar a disputar curses de Frmula 1.
 
Luigi Piotti va nixer el 27 d'octubre del 1913 a Mil, Llombardia, Itlia i va morir el 19 d'abril del 1971 a Godiasco, tamb a la Llombardia, Itlia.


 A la F1 .

Va debutar a la setena i ltima cursa de la temporada 1955 (la sisena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 11 de setembre del 1955 el GP d'Itlia al Circuit de Monza.

Luigi Piotti va participar en un total de vuit curses puntuables pel campionat de la F1, repartides en quatre temporades diferents (1955-1958) assolint un sis lloc com a millor posici.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315482" title="Universitat per la Pau" nonfiltered="3159" processed="3148" dbindex="123369">

La Universitat per la Pau (UPAU) s una instituci acadmica que depn de la ONU. Fou creada el 1980 per l'Assemblea General i t la seu a Ciudad Coln, Costa Rica. Actualment la es una instituci acadmica dependent de la Organitzaci de les Nacions Unides. Fou creada en 1980 per l'Assemblea General de la ONU i t la seva seu a Ciudad Coln, Costa Rica. Actualment la UPAU t 124 estudiants de 37 pasos diferents, cosa que la fa una de les universitats amb ms diversitat sobretot si es fa referncia al nmero de matrcules. La UPAU s l'nic institut de l'ONU autoritzat per atorgar llicenciatures i doctorats. La llengua d'aprenentatge s l'angls.

Histria.

Amb la finalitat d'assegurar la llibertat acadmica, aquesta universitat fou establerta sota la seva prpia constituci, aprovada per l'Assemblea General. La UPAU no est subjecta a cap regla de la ONU, sin noms a la seva constituci i dirigida per la seva prpia Mesa Directiva composta per experts en temes de pau i seguretat. Aix ha perms a la universitat una rpida evoluci i s'ha enfocat en un programa acadmic multicultural i multidisciplinar dedicat a la resoluci de conflictes. El Secretari General de l'ONU Ban Ki-Moon s el president honorari de la universitat. 

La missi de la UPAU s'ha d'entendre en el context de la pau mundial i dels objectius de seguretat proposats per la ONU. De gran importncia sn els temes d'educaci i investigaci en tots els aspectes amb la finalitat de construir una base de pau i progrs i de reduir l'odi i els prejudicis en els quals se sustenten la violncia, els conflictes i el terrorisme. La constituci de la UPAU fa una crida a "contribuir a la tasca universal d'educar per a la pau a travs de l'ensenyament, la investigaci, l'entrenament de postgrau i la difusi del coneixement, fonamental per al desenvolupament ntegre de les persones i la societat a travs de l'estudi interdisciplinari de tots els temes relacionats amb la pau. 



La visi de la UPAU s la de convertir-se en la propulsora d'una xarxa de collaboraci de centre UPAU a tot el mn i portar a terme diverses activitats en diferents regions, cooperant amb altres universitats, ONG i mltiples socis educatius i d'investigaci. La UPAU est en procs d'acreditaci. 

 Enllaos externs .

 Web oficial;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315483" title="nec blanc" nonfiltered="3160" processed="3149" dbindex="123370">




L'nec blanc o nnera blanca (Tadorna tadorna) s un nec de superfcie de l'ordre dels anseriformes i considerat, a nivell evolutiu, a mig cam entre les oques i els necs prpiament dits. 

Morfologia.

 Medeix uns 60 cm.
 Plomatge blanc amb el mirall verd. El cap i el coll tamb sn verds.
 El mascle t el bec vermell amb una excrescncia, tamb vermella, al damunt.
 Llueix un davantal marr.
 La femella s quelcom ms petita que el mascle.

Reproducci.

Nia a diversos punts d'Europa (des d'Escandinvia a la Mar Negra). Als litorals catalans s rar, encara que s'ha comprovat que algunes parelles nien al Delta de l'Ebre.

Fa un niu amb herba i plomes entre les dunes amb vegetaci, dels terrenys terrestres o aqutics, tot i que prefereix les salines. Pon 8-14 ous per se n'han observat postes de fins a 32 ja que les femelles tendeixen a pondre en diferents nius. Els ous sn de color blanc, de closca molt dura i medeixen 65,8 x 47,6 mm. El covament (efectuat noms per la femella) dura 30 dies i el perode, fins a aconseguir que els polls volin, s'allarga fins a les 9 setmanes. Llavors organitza una mena de departament per a infants, que sn vigilats per algunes femelles. La resta dels adults comencen l'anomenada migraci de muda amb la finalitat de canviar les plomes. Ja que en aquesta situaci no poden volar i sn fcilment atacables, es reuneixen al mar en grups de diversos milers per imposar ms respecte als seus enemics.

Alimentaci.

Quan es retira la marea aprofita per a pescar molluscs. Complementa la dieta amb crancs, peixets, insectes i matria vegetal (algues, herbes, llavors, etc.).

Distribuci geogrfica.

Cria a l'Europa de clima temperat (Illes Britniques, Mar del Nord, Mar Bltica, nord de Frana, Balcans) i a l'sia Central fins a la Xina, l'Afganistan, Iran i Iraq. Hiverna als Pasos Catalans per, al Delta de l'Ebre se'l veu tot l'any.

Costums.

 Noms baixa als Pasos Catalans quan l'hivern s molt rigors a l'Europa del Nord. ;
 Els estols poden sser molt nombrosos (al voltant dels 100.000 exemplars a la Mar de Wadden). ;
 Camina amb ms facilitat que altres necs car t les potes ms llargues.
 Neda b per s menys aqutics que altres antids.

Referncies.



Enllaos externs.

 L'nec blanc a l'Enciclopdia Catalana. ;
 L'nec blanc a l'Avibase. ;
 L'nec blanc a la IUCN. ;
 L'nec blanc a l'Encyclopedia of Life. ;
 Vdeos d'necs blancs en llur hbitat natural. ;
 Descripci i hbitat d'aquesta espcie. ;
 Conservaci d'aquesta espcie. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie. ;
 Identificaci i fotografies d'aquest ocell. ;
 Reproducci de l'nec blanc. ;
 Informaci sobre la poblaci de l'nec blanc al Principat de Catalunya. ;
 Fotografies i enregistraments sonors d'aquest ocell. ;
 L'nnera blanca a l'Enciclopdia Balear d'Ornitologia. ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315511" title="Lnia de Wallace" nonfiltered="3161" processed="3150" dbindex="123373">





La lnia de Wallace  s una lnia imaginaria que marca un lmit biogeogrfic a travs d'Insulndia, i separa les regions d'sia i Oceania. La fauna, i en menor mesura la flora, sn notablement diferents a cada costat, malgrat la proximitat geogrfica i la relativa similitud climtica, reflectint histries evolutives separades. La lnia passa entre les illes de Bali i Lombok, a l'est de Java; continua entre Borneo, que deixa a l'oest, i les Clebes, i passa al sud de les Filipines. Al nord-oest de la lnia la fauna s la caracterstica del Sud-est Asitic; al sud-est s la australsica, que s'estn sobre Nova Guinea, Austrlia i molts arxiplags del Pacfic sud-occidental. Evidncies de l'existncia de la lnia van ser descrites per Antonio Pigafetta, quan descrigu els contrasts biolgics existents entre les Filipines i les illes de les espcies l'any 1521, amb ocasi del viatge de circumnavegaci de l'expedici comandada per Fernando de Magallanes.

Una observaci superficial i contempornia de la lnia la fa semblar imaginria. Tanmateix es correspon amb un important lmit fsic: la fosa de Wallace, extensa sima submarina produda por subducci prop del lmit entre les plaques tectniques de Australsia  i la d'Eursia. 

Durant les fases glacials de la glaciaci quaternria, regions actualment sota el nivell del mar a banda i banda de la lnia quedaren al descobert, per separades por un llarg estret sobre la fosa, que esdevingu aix una barrera per a la migraci de poblacions animals. Durant el darrer perode glacial (generalment conegut com wrmi), a l'oest de la lnia restava emergit el subcontinent de Sonda i a l'est el de Sahul, separats ambds per menys de 100 km. Durant l'expansi dels homnids, la fosa i lnia resultaren un lmit gaireb infranquejable cap a Australsia, superat inicialment per formes modernes dHomo erectus (de les que va derivar Homo floresiensis, descobert a l'illa de Flores, a l'est de la lnia, al 2004) i desprs per Homo sapiens    la nostra espcie   uns 70.000 anys enrere, emprant rudimentris rais de joncs.

El nom honra a Alfred Russell Wallace, naturalista i gegraf angls que va estudiar l' Arxiplag Malai pels vols de 1860, i fou juntament amb Darwin un dels dos autors de la teoria de l'evoluci basada en la selecci natural.

 Vegeu tamb .
Lnia de Weber;

Referncies.
Wallace, Alfred Russel 1869 The Malay Archipelago: the land of the orang-utan, and the bird of paradise: a narrative of travel with studies of man and nature, London, Macmillan. 




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315514" title="Peu (unitat mtrica)" nonfiltered="3162" processed="3151" dbindex="123374">
El peu s una unitat mtrica usada bsicament en la poesia clssica. Consistia en l'alternana de sllabes llargues i breus en un vers per donar lloc a un ritme particular. En les llenges modernes, aquesta alternana ha estat substituda per la variaci en l'accent, combinant sllabes tniques i tones en un mateix vers format grups accentuals o rtmics.

Alguns peus freqents:
dctil;
anapest;
troqueu;
iambe;
espondeu;
amfbrac;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315522" title="guila daurada" nonfiltered="3163" processed="3152" dbindex="123375">





L'guila daurada o guila reial (Aquila chrysaetos) s la gran liga dels Pasos Catalans.

Morfologia.

 Fa 75-88 cm de llargria total i 2 m d'envergadura alar.
 Color molt fosc, bru, amb reflexos daurats.
 Taca daurada al cap.
 La femella s ms grossa que el mascle.

Subespcies.

 Aquila chrysaetos chrysaetos    Eursia (llevat de la Pennsula Ibrica) fins a l'oest de Sibria.
 Aquila chrysaetos canadensis    Nord-Amrica.
 Aquila chrysaetos daphanea    Des del sud del Kazakhstan fins a l'est de Manxria i el sud-oest de la Xina. Tamb el nord de l'ndia i del Pakistan.
 Aquila chrysaetos homeryi    Pennsula Ibrica, frica del Nord, Turquia i Iran.
 Aquila chrysaetos japonica    Jap i Corea.
 Aquila chrysaetos kamtschatica    Des del Masss de l'Altai fins a la Pennsula de Kamtxatka.
 Aquila chrysaetos simurgh - Creta durant el Plistoc i l'Holoc. Avui extinta.

Reproducci.

s un ocell mongam i assoleix la maduresa sexual vers els 5-6 anys. Fa nius, que utilitza en diverses ocasions, en roques dels vessants de les muntanyes i en cingleres, els quals reutilitza cada any. A la primavera pon de 2 a 4 ous, blancs i tacats de vermell, i els cova durant 50 dies, al final dels quals el poll que ha nascut primer encara necessitar 12 setmanes ms per volar. L'altre poll mor o s mort pel seu germ gran en el moment de nixer. Les cries, anomenades, aguilons, estan recobertes d'un plomissol blanc. 

Alimentaci.

T costums caadors i s'alimenta de llebres, marmotes alpines, conills, isards joves, guineus, perdius i altres preses. Durant els mesos d'hivern, quan les seues preses sn escasses, tamb menja carronya. De vegades, quan no hi ha carronya ni les seues preses tradicionals, no dubta en caar i menjar ducs (Bubo bubo), falcons,  aligots, gamarussos i goluts (Gulo luscus). No pot caar aus en vol per la seua gran envergadura.

Cada parella necessita un territori de caa molt extens. Els animals que caa acostumen a pesar bastant i, per aquesta ra, construeix el niu a un nivell inferior al del seu terreny de cacera habitual, i aix el transport fins al niu no li suposa una despesa energtica tan gran..

Hbitat.

s el rapinyaire de l'alta muntanya (Pirineus i Pre-pirineus).

Distribuci geogrfica.

S'estn per tota la regi palertica i regi nertica. A l'Europa Occidental noms n'hi ha poblacions estables a Esccia, Noruega, els Alps, Itlia i la Pennsula Ibrica. Hom la troba al Pirineu, per no amb abundncia. 

Costums.

 Per la seua gran envergadura, necessita grans espais desforestats per on es passeja sense a penes moure les llargues ales.
 Pot arribar volant a velocitats de fins a 240 km/h.

Observacions.

Els trtars de Kirguizistan n'utilitzen exemplars domesticats per a la caa d'antlops i d'altres preses, que captura en vols rasants. 
 
Referncies.



Enllaos externs.

 L'liga reial a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Reproducci d'aquest ocell. ;
 Descripci i fotografies de l'guila daurada. ;
 L'guila daurada a la IUCN. ;
 L'guila daurada a l'Animal Diversity Web. ;
 L'guila reial a l'Encyclopedia of Life. ;
 Vdeos i informaci diversa sobre aquesta liga. ;
 Vdeos de l'liga daurada en el seu hbitat natural. ;
 Informaci sobre la poblaci d'aquesta liga a Portugal. ;
 L'liga daurada a l'Avibase. ;
 Informaci sobre la poblaci d'aquest ocell a les Illes Britniques. ;
 Descripci i hbitat d'aquesta espcie. ;
 L'liga daurada a l'Enciclopdia Balear d'Ornitologia. ;
 Conservaci d'aquesta espcie. ;
 Fotografies i enregistraments sonors d'aquesta liga. ;
 Informaci sobre l'liga daurada al Principat de Catalunya. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie. ;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315526" title="Abar" nonfiltered="3164" processed="3153" dbindex="123379">
Abar o Abor (Abar Hill o Abor Hills) sn unes muntanyes del nord-est de l'ndia, a Arunachal Pradesh, a la frontera amb Xina, on viu el poble dels abars (o abors) o adi, d'origen tibet. Abar, paraula assamesa, vol dir "barbar" i era donat a diverses tribus de la frontera i el nom adi s ms acurat. Es dividien en els bar o bor (grans abars) i els abars pasi-meyong. El territori est regat pel riu Siang (Tsang-Po al Tibet) que s'uneix al Lohit (que hi desaigua per l'oest) i prop de la desembocadura al Dibang (a l'est) per desaiguar junts al Brahmaputra, al sud-est del districte, just al lmit administratiu.

Els caps tribals van signar un tractat amb els britnics el 1862 i el pas fou incorporat al districte de Lakhimpur. El 1893 els britnics van haver de fer una expedici al pas en resposta a un atac, i un altre el 1894; alguns incidents es van reproduir fins el 1900. El 1914 es va crear el Districte de la Frontera del Nord-Est amb tres seccions: Occidental, Central o Oriental, i el pas des abars va passar a formar part de la secci oriental, que el 1919 va ser unida a la Central per formar el Districte de la Frontera de Sadiya. El 1943 part d'aquest districte i part del Districte de la Frontera de Lakhimpur van formar el Districte de la Frontera de Tirap i la resta del districte de la Frontera de Sadiya es va dividir en dos seccions: el Districte de les Muntanyes d'Abor (Abor Hills District) amb capital a Pasighat, i el Mishmi Hills District, amb capital a Sadiya (desprs a Tezu el 1952).

El districte de les Muntanyes d'Abor va agafar el 1954 el nom de Districte de la Frontera de Siang i el 1965 simplement Districte de Siang. El districte fou dividit el 1 de juny de 1980 i es van formar els de Siang Oriental, Siang Occidental i Siang Superior.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315528" title="Ehrhartidia" nonfiltered="3165" processed="3154" dbindex="123380">


Ehrhartidia (Ehrhartoideae) s una subfamlia de la famlia de les pocies). Inclou de 105 a 120 espcies, entre les quals es troben els membres de la tribu Ehrhartia de l'hemisferi sud i tamb el cosmopolita Orzia, aqutic o de terres humides, el representant ms conegut de la qual s l'arrs asitic Oryza sativa, un dels conreus ms importants del mn.

Gneres.

Tribu Ehrharteae;
Ehrharta;
Microlaena;
Tetrarrhena;
Zotovia;

Tribu Oryzeae;
Chikusichloa;
Hygroryza;
Leersia;
Luziola;
Maltebrunia;
Oryza;
Porteresia;
Potamophila;
Prosphytochloa;
Rhynchoryza;
Zizania;
Zizaniopsis;

Tribu Phyllorachideae;
Humbertochloa;
Phyllorachis;

Tribu Streptogyneae;
Streptogyna;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315530" title="Sant Guerau d'Orlhac" nonfiltered="3166" processed="3155" dbindex="123381">
Sant Guerau d'Orlhac s un monestir benedict fundat pel sant d'aquest nom el 894. Es troba a la ciutat d'Orlhac (Aurillac en francs), a Aquitnia.


Historia.

Gueraud d'Orlhac va neixer a l'any 856.
Era l'hereu del comte d'Aurillac , senyor del lloc. A la mort del seu pare, Guerau, que dedicava a la pregria diverses hores al dia, govern amb gran justicia i caritat. Mor el 909 i la seva tomba esdevingu lloc de peregrinatge; fou canonitzat per vox populi i declarat patr de la Alta Alvrnia.

Vint anys mes tard de la seva mort,Sant Od va escriure la seva biografia

Onomstica.

El nom de Guerau es va transformar en Grau,forma que s'empr durant molts anys fins que Pompeu Fabra el retorn a la forma primitiva.

El monestir celebra la festa el 13 d'octubre el mateix dia que altres contrades catalanes, com ara Albons (festa petita del poble) l'Estela (al municipi de Cistella),a Tossa de Mar i d'altres.


Tradicions sobre sant Guerau.
Segons una tradici Sant Guerau visit Catalunya vestit de peregr.Es per aix que moltes vegades es reoresenta seguint aquesta tradici.

En la seva estada a Catalunya hi hagu una pesta bovina per per all on pasava sant Guerau,els bous que estavan malalts el sant els guaria amb la seva benedicci.

Portava tamb una ampolleta amb oli que no s'acabava mai.L'oli tenia efectes curatius.El dia de la seva onomstica a les esglesies que es venera,s'hi benea oli que tamb tenia efectes curatius.Era l'oli de sant Grau.

Sant Guerau i Tossa de Mar

Diu la tradici que sant Guerau va pasar una temporada a Tossa de Mar ,retirat a una cabana,on feia penitencia.

La cabana fou convertida en una ermita on encara hi ha la gerra on el Sant hi guardaba l'aigua.

Cada 13 d'octubre es beneix aigua que es reparteig entre els fidels.

S'hi venera tamb una reliquia del Sant.

Aplec de sant Grau a Cogolls.

Cada segon diumenge d'octubre se celebra aquet aplec amb un ofici

dedicat al sant,compra de candeles,sardanes i menjar popular.

L'ermita on se celebra era dedicada a sant Peregr pero des de 1.901 ho es a Sant Guerau d'Orlhac en reconeixement a la seva intervnci en salvar de la peste bovina a molts caps d'aquet bestiar.

L'Estela



L'Estela es un lloc del terme de Cistella on hi ha una ermita amb una imatge del Sant i on hi celebran una arrossada popular els habitants de Cistella cada 13 d'octubre.

Protecci del Sant.

Sant Guerau d'Orlhac es invocat per la protecci del bestiar bov,contra el mal de runy i i contra les picades de besties verinoses o d'abelles.

Algunes ermitas dedicades a Sant Guerau d'Orlhac.


Albons, Caldes de Malavella, Cogolls, Sant Grau d'Ardenyo, Sant Grau d'Entreperes,Tossa de Mar





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315532" title="Hasso von Manteuffel" nonfiltered="3167" processed="3156" dbindex="123382">


Hasso-Eccard Freiherr von Manteuffel, (14 de gener de 1897   24 de setembre de 1978 va ser un militar i poltic alemany que arrib al rang de general durant la Segona Guerra Mundial, sent condecorat amb la Creu de Cavaller amb Fulles de Roure i Espases i Diamants (noms se n'atorgaren 27). A la postguerra va ser escollit diputat al Parlament, sent el portaveu del Freie Demokratische Partei, el partit liberal alemany. Era partidari del rearmament alemany i se'l considera vinculat a la creaci del nou nom de l'Exrcit alemany: el Bundeswehr.

Von Manteuffel s un estrateg, el valor i el desenvolupament imaginatiu de les seves accions amb tancs repetidament esver les ofensives aliades durant la 2 Guerra Mundial.

 Biografia .
Hasso von Manteuffel nasqu a Postdam, prop de Berln, el 14 de gener de 1897, a s d'una famlia aristocrtica Prussiana. Al 1908 ingress com a cadet a una escola militar. El 22 de febrer de 1916, en plena Primera Guerra Mundial, va ser destinat a una unitat de l'Exrcit Imperial Alemany com a oficial. A l'abril de 1916 va ser destinat al 5 Esquadr del 3r Regiment d'Hssars de la 6a Divisi d'Infanteria, destacat al Front Occidental. El 12 d'octubre de 1916 va ser ferit enmig d'un combat a Frana. Desprs d'un perode de convalescncia, torn al servei actiu al febrer de 1917, sent destinat a l'Estat Major de la Divisi.

Al novembre de 1918, amb la Revoluci de novembre, va ser assignat a la vigilncia d'un pont sobre el Rin a Colnia, pont que havia de permetre la retirada endreada de l'Exrcit alemany des dels fronts a Frana i Blgica. Desprs de la signatura de l'Armistici de l'11 de novembre de 1918 que pos final a la guerra i dissolgu l'Exrcit Imperial, pass a unir-se a un dels diversos Freikorps al gener de 1919. Amb la proclamaci de la Repblica de Weimar, von Manteuffel s'integr al Reichswehr, al 25 Regiment de Cavalleria amb seu a Rathenow.

El 23 de juny de 1921 es cas amb Armgard von Kleist, una neboda del general Ewald von Kleist, amb la que tindria dos fills. A inicis dels anys 20, es trobava al capdavant d'un escamot del 3r Regiment Muntat Prussi, passant a ser ms tard Tinent al mateix regiment.

 Ascens del Nazisme i Segona Guerra Mundial .
L'1 d'octubre de 1932, va ser transferit al 17 Regiment Muntat Bavars, amb guarnici a Bamberg, assumint all el comandament d'un esquadr. Dos anys desprs, l'1 d'octubre de 1934 tingu un nou trasllat, aquest cop al Regiment Muntat "Erfurt". El 15 d'octubre de 1935 va ser nomenat comandant del 2n Batall de Fusellers Motociclistes, una de les unitats de la 2a Divisi Panzer del General Heinz Guderian. Entre 1936 i 1937 va estar destinat a l'Estat Major d'aquesta divisi com a oficial instructor. El 25 de febrer de 1937 pass a ser assessor respecte al comandament de les tropes cuirassades a l'Oberkommando des Heeres. Poc abans de l'esclat de la guerra, l'1 de febrerde 1939, va ser nomenat professor a l'escola de les tropes cuirassades de Berln, crrec que ocup fins al 1941 (motiu pel qual no va participar en les primeres campanyes de la Wehrmacht.

L'1 de maig de 1941, no obstant, se'l destin per prendre el comandament del 1r Batall del 7 Regiment de Fusellers de la 7a Divisi Panzer. Amb aquesta unitat entra en combat, a les ordres del General Hermann Hoth, comandant del 3r Grup Panzer durant l'Operaci Barbarroja. El seu cap va morir en combat, motiu pel qual von Manteuffel prengu el comandament de tot el 6 Regiment.

Al maig de 1942, desprs d'uns intensos combats als afores de Moscou durant l'hivern de 1941-42, la 7a Divisi Panzer va ser enviada a Frana per reorganitzar-se i descansar. El 15 de juliol de 1942, von Manteuffel va ser nomenat Comandant en Cap de la 7a Brigada de Granaders de la 7a Divisi Panzer.

A inicis de 1943, von Manteuffel va ser enviat al nord d'frica on a partir del 5 de febrer, es convert en comandant de la Divisi Von Manteuffel, a les ordres del general von Arnim, comandant del 5 Exrcit Panzer, subordinat de Rommel. Manteuffel particip el les operacions defensives de la Campanya de Tunsia, a on condu de forma efica els contraatacs, aconseguint aturar les ambicions angleses de finalitzar rpidament la campanya. El 31 de mar va caure vctima d'un quadre d'esgotament i va ser evacuat a Alemanya. L'1 de maig de 1943, encara recuperant-se, va ser promogut a major general, pels serveis a l'frica.

Un cop recuperat, el 22 d'agost de 1943 va ser nomenat nou comandant de la 7a Divisi Panzer, tornant de nou al Front Oriental, a on la situaci s'havia deteriorat rpidament. La Batalla de Kursk i els constants contraatacs de l'Exrcit Roig havien desplomat la moral alemanya. Tot i a una ferida rebuda per un atac aeri el 26 d'agost de 1943, von Manteuffel prossegu la lluita a Ucrana. Desprs d'intensos combats a Belgorod, Kharkov i a les rodalies del riu Dniper, aconsegu aturar l'avan de l'Exrcit Roig. Al mes de novembre, aconsegu capturar la ciutat de Jitomir, salvant aix la 8a Divisi Panzer, que es trobava amenaada de veure's encerclada.

Aquest xit li valgu ser nomenat nou comandant de la divisi d'lit dels granaders blindats alemanys, la Grodeutschland l'1 de febrer de 1944. Al capdavant d'aquesta divisi, don inici a una llarga srie de combats defensius a l'est de Kirovograd, per va tenir-se que obrir cam a travs d'Ucrana, reorganitzant la divisi a Romania, tot i que els homes de la divisi ja comenaven a oferir signes de debilitament. La unitat va ser, per tant, mantinguda en reserva fins a finals de juliol, moment en qu se li orden traslladar-se cap a la Prssia Oriental, amenaada per l'avan de l'Exrcit Roig, que havia esclafat al Grup d'Exrcits Centre amb l'Operaci Bagration. Von Manteuffel llan un costs contraatac a Litunia, aconseguint estabilitzar el front. Tanmateix, aix no salv al Grup d'Exrcits Nord, que qued allat a Curlndia, desprs de la derrota patida pel Grup d'Exrcits Centre.

L'1 de setembre de 1944 va ser promogut a general de tropes cuirassades, assumint el comandament del 5 Exrcit Panzer al Front Occidental, enfrontant-se amb el 3r Exrcit de Patton a Lorena, per la seva unitat va ser retirada per ser mantinguda en reserva a l'espera de la Batalla de les Ardenes. Si b la seva unitat noms tenia un paper de recolzament, va aconseguir efectuar una de les penetracions de major profunditat dins les lnies aliades, arribant gaireb al riu Mosa, influint especialment en la Batalla de Bastogne.

El 10 de mar de 1945, von Manteuffel es convert en comandant del 3r Exrcit Panzer, de nou al Front Oriental. Les seves ordres eren defensar el riu Oder, per tal d'impedir que l'Exrcit Roig entrs a Pomernia i ataqus Berln. Per el General Rokossovski ho aconsegu finalment. El 25 d'abril de 1945, el 2n Front de Bielorssia travess les lnies del 3r Exrcit Panzer. Manteuffel prengu la decisi de millor rendir-se als Aliats Occidentals que no pas als sovitics; per la qual cosa inici una retirada cap a Mecklemburg, on finalment les seves tropes van capitular davant dels Aliats Occidentals el 3 de maig de 1945, evitant aix convertir-se en presoners de guerra a la Uni Sovitica.

 La Postguerra .
Hasso von Manteuffel pass a ser presoner de guerra a un camp de presoners aliat fins a setembre de 1947. Desprs del seu alliberament, comen una carrera poltica amb el Freie Demokratische Partei (FDP), sent diputat del Bundestag entre 1953 i 1957. Va ser convidat als Estats Units, sent rebut pel President Eisenhower a la Casa Blanca i visitant el Pentgon . Al 1959 va ser jutjat per ordenar l'execuci d un noi de 19 any per deserci al 1944, sent comdemnat a 18 mesos a pres, per va ser alliberat als 4 mesos. Al 1968 va impartir diverses conferncies a l'Acadmia Militar de West Point, exercint ams com a consultor militar en diversos estudis cinematogrfics.

Va morir a Reith im Alpbachtal, a la regi del Tirol (ustria) el 24 de setembre de 1978.

 Promocions  .

 Abanderat - 22 de febrer de 1916;
 Tinent - 28 d'aril de 1916;
 Tinent primer - 1 d'abril de 1925;
 Rittmeister (equivalent a capit) - 1 d'abril de 1934;
 Major - 1 d'octubre de 1936;
 Tinent coronel - 1 d'abril de 1939;
 Coronel - 1 d'octubre de 1941;
 Major general - 1 de maig de 1943;
 Tinent general - 1 de febrer de 1944;
 General de Tropes Panzers - 1 de setembre de 1944;

 Condecoracions  .
 Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure, Espases i Diamants:
 Creu de Cavaller (31/12/1941) (com Oberstleutnant i Kdr. Schtzen-Regiment 6 / 7.Panzer-Division / LVI.Armee-Korps (mot.) / Panzergruppe 3 / Heeresgruppe Mitte, Front Oriental);
 Fulles de Roure (23/11/1943) (332) (com Generalmajor i Kdr. 7.Panzer-Division / 4.Panzer-Armee / Heeresgruppe Sd, Frent Oriental) ;
 Espases (22/2-1944) (50) (com Generalmajor i Kdr. 7.Panzer-Division / 4.Panzer-Armee / Heeresgruppe Sd, Front Oriental);
 Diamants  (12/2/1945) (24) (com General der Panzertruppe i OB 5.Panzer-Armee / Heeresgruppe B, Front Occidental);
 Creu de Ferro 1914 de 1a Classe (02/05/1917);
 Creu de Ferro 1914 de 2a Classe (13/10/1916);
 Barra de 1939 a la Creu de Ferro 1914 de 1a Classe (01/08/1941) ;
 Barra de 1939 a la Creu de Ferro 1914 de 2a Classe (22/07/1941);
 Creu del Mrit Militar de 1a classe (Brunswick);
 Creu del Mrit Militar de 2a classe (Brunswick);
 Insgnia de Combat de tancs;
 Insgnia de Ferit 1918 en negre;
 Cinta de mniga d'frica (1943);
 Medalla de la Campanya d'Hivern a l'Est 1941/42 (1942);
 Creu dels 25 anys de Servei a les Forces Armades;
 Medalla dels 12 anys de Servei a les Forces Armades;
 Creu d'Honor dels Combatents 1914-18;
 Insgnia d'Or d'Honor de les Joventuts Hitlerianes;
 Insgnia Esportiva Nacional Alemanya en Or (1939) ;
 Insgnia del Genet Alemany en Or (2/1/1931);
 Butllet de la Wehrmacht: 08/10/1943; 16/11/1943; 14/03/1944; 08/05/1944 ;
 Orde de Miquel el Valent de 3a Classe (Romania) (30/05/1944);

 Font .
 Wikipdia en espanyol;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315534" title="El Tur dels Trolls" nonfiltered="3168" processed="3157" dbindex="123383">

El Tur dels Trolls (Troll Fell en angls) s una novella de fantasia escrit per Katherine Langrish. s el primer llibre en la Triologia dels Trolls que est comprs pels llibres El Tur dels Trolls, El Mol dels Trols and La Sang dels Trolls. El llibre tracta sobre una montanya epnima, que est plena de trolls. La traducci en catal va ser a crrec de Merc Senabre i Juncosa. L'edici en catal consta de 292 pgines, publicat per Alfaguara

Argument.

La histria comena a Hammerhaven, i hi t lloc la crema d'una pira, un munt de troncs en el qual al capdamunt hi ha un difunt per ser incinerat. El difunt era el pare d'el protagonista, en Peer Ulfsson que estava all acompanyat d'alguns vilatans. Per va aparixer un home grs i brut, i es va voler emportar en Peer amb ell. Aquell home era el seu oncle, en Baldur Grimsson, i va vendre totes les propietats del pare d'en Peer a canvi de monedes, i s'ho va quedar. En Baldur, en Peer i el seu gos, en Loki va posar rumb, tot i que de manera forosa i amb preses cap a la casa d'en Baldur, que era un mol a prop de Trollsvik. El mol era vell i brut, i estava a tocar del Tur dels Trolls, on hi habitaven aquestes bsties. Gaireb en arribar al mol, es van topar amb un genet, i en Baldur el va insultar. L'oncle Baldur tenia un germ, en Grim, que era com ell (contrriament de com es pensava que fos per en Peer), per almenys cuinava alguna cosa i vivia tamb al Mol. 

Noms arribar al mol, en Peer ja li van manar a fer feines dures i feixugues i va veure la crua realitat que se li presentava. Ni en Peer ni en Loki, els donaven gaire de menjar perqu s'ho menjaven gaireb tot els oncles. En aquell mol, hi havia tamb en Grendel, el gos dels oncles que era molt gros i agressiu. Per tamb hi havien estranyes criatures, com el Nis o els Lubbers.

El genet que s'havia trobat en Baldur i en Peer era de fet en Ralf Eiriksson que viva no gaire lluny del Mol, la seva dona es deia Gudrun, i tenien tres fills, la Hilde, que era la gran, i els dos petits, en Sigurd i la Sigrid, per tamb vivia amb ells l'avi, Eirik. 

En Ralf va explicar la histria de qu una vegada al Tur dels Trolls, concretament al Prat de la Pedra, una troll se li va acostar i li va oferir una copa amb un beuratge, per ell va fer veure que se'l bevia, la troll es va enfadar i un munt de trolls el van perseguir. En Ralf va anar fins el Mol i el pare dels bessons Grimsson va veure la copa que tenia en Ralf, i se la volia quedar, ell no li va donar i se'n va anar cap a casa. 

A l'endem en Ralf se'n va anar a Hammerhaven a desembarcar-se amb el Serp Llarga, un vaixell vking que salpava a l'endem i ell tenia ganes d'aventures, per no tornaria fins a principis d'hivern. La Gudrun no li va fer gaire grcia per al final el van deixar anar-hi. 

En Peer fa amics amb el Nis, que li revela secrets i informacions, i tamb coneix la Hilde, el qual mant una agradable amistat. Li informa que el seu pare ha salpat amb vaixell. Per els oncles acaben sabent-ho i amenacen de quedar-se amb les ovelles dels Eiriksson s'hi no els hi donen el Prat de Pedra, per l'assumpte amb la copa d'or.

En Peer arriba a descobrir quina finalitat tenia a all, i era que al solstici d'hivern hi hauria un casament entre trolls, i els Grimsson volien canviar en Peer per monedes. En Peer seria el regal de la promesa al proms troll i hauria de fer de patge i d'esclau. Desprs, d'uns dies, en Peer va descobrir a travs de la Vella Dentsverdes que hi hauria un casament doble i que els oncles haurien de buscar tamb una nena de la mateixa edat, amb la mateixa finalitat. En Peer va explicar-ho a la Hilde, que de pas va conixer tamb els pescadors de Trollsvik, l'Arn Egilsson i en Bjorn.

Poc abans del solstici d'hivern, es va fer saber que el Serp Llarga va naufragar, i els oncles es van posar contents perqu ja no tornarien a veure en Ralf Eiriksson, per celebrar-ho els oncles van decidir fer una lluita de gossos entre en Grendel i en Loki, i en Peer es va desesperar. Durant una lluita descavellada que fins i tot van sortir del Mol, en Loki va sobreviure travessant el riu, per en Grendel va ser enfossat cap al fons del riu per la Vella Dentsverdes. Desprs en Peer va deixar anar tot el que sabia sobre el seu futur i els oncles el van tancar, i llavors s'en van anar del Mol. En Peer va ser alliberat pel Nis, llavors en Peer va decidir fugir cap a Hammerhaven amb els diners de son pare. Els oncles van raptar en Sigurd i la Sigrid i els van ficar en farcells. En Peer i en Loki els va veure i van decidir seguir-los quan ja ben enmig del Tur dels Trolls, els oncles van entrar per una porta en forma de llosa. En Peer no va poder entrar amb ells, per desprs es va trobar amb la Hilde i el seu gos, l'Alf. I van decidir entrar-hi, per sense els gossos ja que van tornar a la Granja Eirkisson. La Gudrun i l'Erik estaven desesperats hi van decidir demanar ajuda al poble per no hi van trobar ning ja que eren a la platja ja que havia arribat un vaixell, i van trobar en Ralf sa i estalvi. 

La Hilde tenia la copa d'or dels trolls i es van endinsar a la cova i van acabar trobant l'Amo, el cap dels trolls. La Hilde va demanar l'intercanvi de la copa pels seus germans per no va resultar. Els va conduir al sal de la muntanya per celebrar la festa de casament i els hi va ensenyar els seus germans juntament amb un munt de trolls, bsties, els futurs casats i els germans Grimsson. Per a la filla de l'Amo no li agradaven els menuts i l'Amo va decidir fer un canvi, en Peer i la Hilde van decidir que ells serien els regals a canvi del retorn d'en Sigurd i la Sigrid a casa seva, i l'Amo ho va acceptar. Llavors van entrar els vilatans de Trollsvik amb entorxes i van interrompre la festa. En Ralf i els seus no podien fer res davant el munt de trolls que hi havia all, per en Peer va tenir l'astcia de servir el beuratge troll als germans Grimsson i aquests es van convertir mig trolls. En Ralf va oferir el canvi dels Grimsson per en Peer i la Hilde i ells van estar-hi d'acord i tothom va poder marxar cap al poble menys els dos germans. 

La histria acaba que en Peer es queda a casa dels Eiriksson, com tamb el Nis, i en Ralf els hi explica la interessant aventura que va tenir a les futures Amriques.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315535" title="Abazai" nonfiltered="3169" processed="3158" dbindex="123384">
 

Abazai s un consell (union council) del Pakistan, al districte de Charsadda a la provncia de la Frontera del Nord-oest (North-West Frontier Province), a 40 km al nord de Peshawar i a la riba del riu Swat i a 320 metres sobre el nivell del mar. 

Inclou un fort construt el 1852 per fer front a les tribus utaman-khels i altres que feien atacs contra el territori sota administraci directa britnica. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315540" title="Districte d'Abbottabad" nonfiltered="3170" processed="3159" dbindex="123385">
El districte d'Abbottabad s un divisi administrativa del Pakistan a la provncia de la Frontera del Nord-oest, amb capital a la ciutat del mateix nom.

Al 1853 la zona fou ocupada pels britnics i en endavant fou un tehsil (subdistricte) del districte d'Hazara al Panjab. La capital era la ciutat d'Abbottabad que va prendre el seu nom del major James Abbot, primer comissionat d'Hazara (1847-1853) i l'altra ciutat destacada era Nawashahr. El formaven 359 pobles. La superficie era de 1849 km2 i la poblaci de 194.632 el 1901. 

Desprs de la independncia del Pakistan va romandre com a tehsil d'Hazara fins que el 1981 aquest districte fou dividit i Abbottabad va formar un dels districtes de la Frontera del Nord-oest, dividit en dos tehsils: Abbottabad i Havelian.

El districte d'Abbotabad format el 1981 va quedar amb una superficie de 9492 km2 i una poblaci de 977.212 habitants. El tehsil  d'Abbottabad (subdivisi del districte) va tenir 4667 km2 i 667.328 habitants el 1981. 

El punt ms alt s el Miranjani (3313 metres) i el segueix al Mukeshpuri (2800 metres) a les muntanyes Nathia Gali.

La zona era poblada principalment pels karals i els dhunds a la part oriental, els jaduns al centre, i els tanoli a l'oest, amb presncia tamb arreu de awans i gujars. 

Sardar Mahtab Ahmad Khan, ministre principal de la Frontera del Nord-oest i senador fou originari d'aquest districte.

Dues reserves naturals sn dins el seu territori:  Ayubia National Park (creada el 1984 per un rea de 3.312 hectrees) i  Qalanderabad game reserve. (establerta el 1980 per un rea de 8940 hectrees).

Cada un dels dos tehsils est dividit en consells, que sn els segents:

Al tehsil d'Abbottabad:
	Abbottabad Central;
	Bagh;
	Bagnotar;
	Bakot;
	Baldheri;
	Banda Pir Khan;
	Beerangali;
	Berote Kalan;
	Boi;
	Chamhad;
	Dalola;
	Dhamtour;
	Jarral;
	Jhangi;
	Kakul;
	Kehal Urban;
	Kukmang;
	Kuthiala;
	Kuthwal;
	Malikpura Urban;
	Mirpur;
	Nagri Bala;
	Nambal;
	Namli Maira;
	Nathia Gali;
	Nawansher Urban;
	Palak;
	Pattan Kalan;
	Pawa;
	Phalkot;
	Pind Kargu Khan;
	Salhad;
	Sarbhana;
	Sheikh-ul-Bandi;
	Sherwan;

Al tehsil d' Havelian:
	Bandi Atti Khan;
	Dewal Manal;
	Ghari Phulgran;
	Goreeni;
	Haveliani Urban;
	Jhangra;
	Langra;
	Langrial;
	Lora;
	Mojohan;
	Nagri Totial;
	Nara;
	Phallah;
	Seer Gharbi;
	Seer Sharqi Bhattian;
	Tajwal;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315541" title="Soviet de Petrograd" nonfiltered="3171" processed="3160" dbindex="123386">


El Soviet d'Obrers i Soldats de Petrograd, dit habitualment Soviet de Petrograd, s'establ el mar de 1917 desprs del triomf de la Revoluci de Febrer com a organisme representatiu dels obrers de Petrograd.

Aquest soviet, que va jugar un paper important en la Revoluci Russa com a contrapoder al Govern Provisional, serv com a base a Lenin per dur a terme el cop d'estat bolxevic que s'anomena Revoluci d'Octubre.
Formaci.
Durant la Revoluci de 1905, ja hi havia hagut un Soviet de Sant Petersburg; ara b, els orgens del Soviet de Petrograd cal situar-lo en el Grup Central d'Obrers (                         , Tsentral'naya Rabochaya Grupa), que el novembre de 1915 crearen els menxevics per defensar els interessos dels treballadors davant del Comit Militar-Industrial de Petrograd. Aquest organisme va anar radicalitzant-se a mesura que la perllongaci de la Primera Guerra Mundial va anar deteriorant cada vegada ms les condicions de vida de la capital; aix, el Grup Central d'Obrers convocava manifestacions i difonia proclames revolucionries.

El 1917, el dia que, segons el calendari juli, oficial a Rssia fins 1918, era 27 de gener per segons el calendari gregori era 9 de febrer, la cpula dirigent del Grup Central d'Obrers fou empresonada a la Fortalesa de Sant Pere i Sant Pau per ordre del ministre de l'interior Alexander Protopopov. Un mes desprs, per, el 27 de febrer (12 de mar), durant els inicis de la Revoluci de Febrer, una multitud de soldats rebels alliber els detinguts, i, llavors, el president del Grup Central va convocar una reuni per organitzar i elegir un Soviet a Petrograd.

Aquell vespre, entre cinquanta i tres-centes persones es reuniren al Palau Tauride, i elegiren un comit provisional (Ispolkom) encapalat pel menxevic Nikoloz Txkhedze, el qual, a finals de mar seria substitut pel seu correligionari Irakli Tsereteli. L'endem, el 28 de febrer (13 de mar), tingu lloc la sessi plenria en qu delegats elegits per les fbriques i pels soldats s'afegiren al soviet, dominat aleshores pels moderats. En dues setmanes d'entusiasme revolucionari, el Soviet, que tenia el  diari Izvestia com a rgan oficial, va arribar a disposar de tres mil delegats, la majoria soldats, s a dir, obrers o pagesos a qui s'havia reclutat a la fora per anar a combatre a la guerra. 

Com que no hi havia un reglament de sessions com els que es donen els Parlaments, les reunions del Soviet acostumaven a ser catiques i confuses, d'ac que noms servissin per fer-hi proclames i discursos. Aviat, l'Ispolkom, controlat pels partits, va esdevenir l'rgan que realment prenia les decisions.

El 18 de mar (31 de mar) va acordar-se donar tres llocs a l'Ispolkom a cadascun dels partits socialistes, amb la qual cosa un grup d'intellectuals radicals va passar a dirigir el moviment obrer i pags. Les reunions de l'Ispolkom eren ms tenses i tan desordenades com les de l'assemblea, i, sovint, s'allargaven massa.

 El Doble Poder .
El 27 de febrer (12 de mar), a l'inici de la Revoluci de Febrer, la Quarta Duma va crear el Comit de la Duma, presidit per Mikhal Rodzianko, qui negoci amb el tsar Nicolau II la seva abdicaci. El Comit va proclamar-se govern de l'Imperi Rus, per va haver de competir pel poder amb el Soviet de Petrograd, que s'havia creat aquell mateix dia.
L'1 de mar (14 de mar), l'Ispolkom va decidir mantenir-se al marge de la Duma, per l'endem, el dia 2 (15), el dia que el Tsar abdic, el Comit i el Soviet acordaren crear un Govern Provisional, el qual estigu format per molts antics membres del Comit, organisme que, formalment, va continuar existint fins que la Duma el va dissoldre el 6 de setembre (19 de setembre); de fet, per, desprs de la constituci del Govern Provisional, el Comit no va tenir cap paper rellevant.

El Soviet va rebre els vuit punts del programa del Govern Provisional; el Soviet va nomenar una comissi supervisora (nabliudatel'nyi komitet) i va promulgar una moci de suport condicional a les noves autoritats. 

Tanmateix, aviat va quedar clar que el Govern Provisional, presidit pel Prncep Lvov, no gaudiria pas del monopoli del poder en la Rssia post-tsarista, ja que el Soviet de Petrograd va proclamar les seves ordres com ara l'Ordre No. 1, adreada als mariners i soldats instruint-los d'obeir els seus oficials i el Govern Provisional noms si les seves ordres no contradeien els decrets del Soviet, com tamb s'assegur el control de facto sobre correus, telgrafs, la premsa, els ferrocarrils, els provements i d'altres infraestructures. El 8 de mar (13 de mar), el Soviet va crear un Govern a l'Ombra amb una comissi de contacte encarregada d'informar el Govern Provisional sobre les demandes revolucionries del poble, de pressionar el govern per assolir-les i de controlar-ne l'aplicaci. El 19 de mar (1 d'abril), el Soviet va nomenar comissaris per controlar els destacaments militars de primera lnia del front.

Sovint lIspolkom atacava el Govern Provisional titllant-lo de burgs; tot i aix, en un primer moment, el soviet no s'oposava pas a la guerra, i les seves divisions internes duien a manifestacions ambivalents; ara b, una cosa que s que semblava preocupar als seus membres era la possibilitat que els militars fessin un cop contrarevolucionari, per aix volia assegurar-se el control de les tropes de la guarnici.

LIspolkom va arribar a tenir nou membres el 8 d'abril (21 d'abril), nou que representaven la secci de soldats i deu la secci d'obrers. Tots els seus membres pertanyien o b als menxevics o b als socialrevolucionaris.

Desprs d'haver realitzat una consulta als soviets de Totes les Rssies, el Soviet de Petrograd va comenar a admetre representants d'altres ciutats i regions i de les lnies del front, i va comenar a denominar-se Soviet d'Obrers i Soldats de Totes les Rssies. Aix com lIspolkom va esdevenir el Comit Central Executiu de Totes les Rssies (CEC o VTsIK) i tenia uns setanta membres. Les reunions de l'Assemblea general van anar espaiant-se, de tal manera que, per l'abril, ja havien passat de diries a setmanals.

 Manifestacions i protestes al carrer .
Disputes sobre la guerra van dur, tan a Petrograd com a Moscou, a una onada de protestes al carrer els dies 7-8 d'abril (20-21 d'abril), en qu fins i tot unitats militars protestaren davant del Palau Mariinsky. Els bolxevics van atiar les protestes, potser amb la intenci de prendre el poder, mentre que el VTsIK va fer crides a la calma com tamb va aconseguir aturar els plans del general Lavr Kornilov de treure l'artilleria al carrer. Al final, grups antibolxevics i progovernamentals aconseguiren aturar els agitadors.

Desprs d'aquestes protestes, va haver-hi dimissions al Govern Provisional, i el 18 d'abril (1 de maig), a canvi d'algunes concessions, el VTsIK va decidir permetre als seus membres entrar al govern (els bolxevics i alguns dirigents de l'ala esquerra dels menxevics com ara Julius Martov s'hi oposaren ja que estaven en contra de qualsevol mena de colaboraci amb el Govern Provisional). Aix, el 23 d'abril (6 de maig) es form un nou govern en qu sortiren del gabinet Alexander Gutxkov i Pavel Milyukov, el lder dels Kadets, i hi van entrar set socialistes, entre els quals el dirigent socialrevolucionari Aleksandr Krenski com a Ministre de la Guerra.
 L'ascens dels bolxevics .
 L'Oposici .
Desprs de l'entrada dels menxevics i dels socialrevolucionaris al Govern Provisional, els bolxevics capitalitzaren l'oposici al Govern; a partir d'aleshores, la seva tctica fou la de culpar els altres partits socialistes de les poltiques impopulars del govern. Per tal de dur a terme la seva propaganda, el juny van publicar-se cada dia cent mil exemplars del Pravda.
 Les Jornades de Juliol .
El 16 de juny (29 de juny), Alexander Kerensky, ministre de guerra i de marina, va ordenar una gran ofensiva russa contra les forces austrohongareses, la qual, malgrat alguns xits inicials, fou derrotada i, el 6 de juliol (19 de juliol), va comenar una contraofensiva alemanya i austrohongaresa. Per altra banda, les reivindicacions nacionalistes d'Ucrana van crear divisions dins del govern.

El sentiment de rebuig a la guerra i les notcies del fracs de l'ofensiva van dur a tota una srie de protestes al carrer, que aviat van esdevenir violentes, la qual cosa fu concebre als bolxevics la idea d'encapalar una rebelli contra el govern difonent el lema Tot el Poder per als Soviets.

Un cop dominada la revolta, Kerensky, nou president del Govern Provisional desprs de la dimissi del Prncep Lvov el 7 de juliol (20 de juliol), va ordenar la detenci de Lenin i d'altres dirigents bolxevics, acusant-los d'incitar a la revolta comptant amb el suport alemany. Lenin va aconseguir fugir a Finlndia, per d'altres bolxevics, entre els quals Trotsky i Lunatxarskiy, foren detinguts i empresonats el 22 de juliol (4 d'agost).
 L'Afer Kornilov .
Igual com molts d'altres russos, el general Lavr Kornilov, comandant en cap de l'Exrcit, creia que el pas estava a punt de caure en l'anarquia, i que calia evitar la derrota de Rssia en la guerra contra Alemanya i ustria-Hongria. Per aix, considerava que s'havia de penjar Lenin i els seus espies alemanys, clausurar els soviets, restaurar la disciplina militar i reestructurar el Govern Provisional.

Segons sembla, Kornilov, segurament a partir d'informacions errnies o distorsionades de Petrograd, creia que Krenski l'havia autoritzat a marxar sobre la capital per imposar-hi l'ordre. Davant d'aquest fet, el 27 d'agost (9 de setembre) Krenski va destituir Kornilov acusant-lo d'intentar cometre un cop d'estat per instaurar una dictadura militar. Al final, Krenski va poder dominar la situaci grcies a les tropes lleials del general Aleksandr Krymov.

Per tal de resistir un possible atac de les forces de Kornilov, el VTsIK es va veure en la necessitat de recrrer a l'aparell militar dels bolxevics. A ms, Krenski va ordenar repartir 40.000 fusells entre els obrers de Petrograd, molts dels quals anaren a parar a mans dels bolxevics.

Desprs de l'Afer Kornilov, el Soviet de Petrograd va radicalitzar-se cap a l'esquerra, mentre que els sectors de centre i de dreta s'agruparen amb Krenski. Al final, sota pressions del VTsIK, el govern va acabar alliberant els dirigents bolxevics empresonats arran de les Jornades de Juliol.
 Cap a la Revoluci d'Octubre .
Cap a finals de l'estiu de 1917, havia baixat fora l'assistncia a les assemblees del Soviet, i, de fet, molts dels soviets de localitats menors existien noms sobre el paper. Per altra banda, a mesura que els altres partits socialistes abandonaven els soviets, els bolxevics hi incrementaven la seva presncia. Aix, el 12 de setembre (25 de setembre), van aconseguir la majoria a la secci d'obrers i fou elegit president del Soviet de Petrograd Trotsky, qui va convertir el soviet en un apndix del partit marginant el VTsIK, on encara hi tenien majoria els menxevics i els socialrevolucionaris, i els soviets no controlats pels bolxevics, per formar una nova estructura sota control del Partit. 

Els bolxevics van usar el seu control del Soviet de Petrograd per convocar un segon Congrs de Soviets de Totes les Rssies per al 20 d'octubre (2 de novembre), malgrat comptar amb el suport de noms vuit dels cent seixanta-nou soviets. Aquest congrs de soviets havia de servir com a instrument per desacreditar les eleccions a l'Assemblea Constituent, convocades per a novembre. En un principi, el VTsIK va rebutjar el Congrs i va denunciar els mtodes dels bolxevics per obtenir-hi delegats, per, sobtadament, el 4 d'octubre (17 d'octubre) el bur del VTsIK va aprovar el Congrs.

El 6 d'octubre (19 d'octubre), davant l'aven de les tropes alemanyes, el govern va plantejar-se abandonar Petrograd i installar-se a Moscou. El VTsIK va denunciar la mesura, i Trotsky va aconseguir que la secci de soldats, encara controlada pels menxevics, vots una resoluci condemnant el trasllat. Per aix, el Govern va ajornar indefinidament els plans de trasllat i va intentar enviar cap al front unitats de les guarnicions de Petrograd, mesura a la qual s'hi oposaren els soldats i el VTsIK. Tres dies desprs, el Soviet va proposar crear un Comit de Defensa Revolucionria, que, segons una esmena de Trotsky, havia de controlar la seguretat de Petrograd tant contra els alemanys com contra les amenaces internes. La resoluci, tot i la resistncia dels menxevics, fou aprovada el 12 d'octubre (25 d'octubre) i aprovada quatre dies ms tard pel Soviet, malgrat els avisos dels menxevics i dels socialrevolucionaris, amb la qual cosa, es va procedir a crear el Comit Militar Revolucionari dit tamb Milrevcom.

El president del Milrevcom era Pavel Lazimir, amb Nikolay Podvoysky com a vice-president. Bsicament, servia de cobertura per a els activitats de l'Organitzaci Militar Bolxevic. El dia de l'alament, Podvoysky prengu control del Comit, amb Vladimir Antonov-Ovseenko com a secretari. Tant el VTsIK com el Govern Provisional havien perdut el control de les tropes del districte militar de Petrograd, i sense ordres, la guarnici es mantindria neutral. De fet, actuant en nom de la secci de soldats del Soviet, el Milrevcom prengu el control de les tropes de guarnici durant la nit del 21 d'octubre (3 de novembre). El coronel Polkovnikov, comandant del districte, no va voler acceptar aquest control, i el Milrevcom els va denunciar pblicament com a arma directa de les forces contrarevolucionries. 

L'alament bolxevic, s a dir la Revoluci d'Octubre, comen el 24 d'octubre (6 de novembre), desprs que les forces contrarevolucionries intentessin prendre algunes mesures per protegir el govern. El Milrevcom va enviar escamots armats per apoderar-se de les principals oficines de telgrafs, com tamb dels ponts sobre el riu Neva. Cap a la nit, el control bolxevic ja era un fet.



A les deu del mat del 25 d'octubre (7 de novembre), el Milrevcom va publicar una proclama, escrita per Lenin, de dissoluci del Govern Provisional i de transmissi del poder al Soviet de Petrograd. A primeres hores de la tarda, Trotsky va convocar una sessi extraordinria del Soviet de Petrograd, per preparar el Congrs dels Soviets. La reuni estigu controlada pels bolxevics i per la facci esquerrana dels socialrevolucionaris.

Aquell mateix vespre, va comenar el Segon Congrs dels Soviets. Els sis-cents delegats elegiren un presidium amb tres menxevics i vint-i-un bolxevics i socialrevolucionaris d'esquerra. L'endem, per, el VTsIK va rebutjar les decisions del congrs i va demanar als soviets i a l'exrcit que defensessin la Revoluci.

El 26 d'octubre (8 de novembre), el Congrs va aprovar el Decret de Pau, el Decret de la Terra i la formaci d'un nou govern denominat Consell de Comissaris del Poble sota la presidncia de Lenin, que havia d'actuar fins a la reuni de l'Assemblea Constituent. El VTsIK fou dissolt, i substitut per un grup de cent un membres (amb seixanta-dos de bolxevics), sota la presidncia de Lev Kamenev. En teoria, el Consell de Comissaris del Poble havia de respondre davant del VTsIK, per aquesta organitzaci no tenia cap poder efectiu.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315542" title="Abbottabad" nonfiltered="3172" processed="3161" dbindex="123387">
Abbottabad  (         ) s una ciutat del Pakistan, capital del districte d'Abbottabad i del tehsil (subdivisi) d'Abbottabad. Est sitiuada a 150 km al nord d'Islamabad  i 205 km de Peshawar,  i a 1250 metres sobre el nivell del mar, a la plana de Rash o Orash . La poblaci el 1901 era de 7764 i el 1991 de 66.000 (estimada). 

Va prendre el seu nom del major James Abbot, primer comissionat del districte d'Hazara (1847-1853), que la va establir el 1853 com a seu administrativa i militar.

Sota domini britnic fou seu del Gurkha Battalion, d'un regiment nadiu de la Punjab Frontier Force, i una bateria nativa de l'artilleria de muntanya, a ms de seu de l'estat major de la Frontier Force.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315552" title="Impost sobre els Bns Immobles" nonfiltered="3173" processed="3162" dbindex="123388">
L'Impost sobre els Bns Immobles (IBI) s un impost corresponent al sistema tributari local d'Espanya, que grava el valor de la titularitat dominical i altres drets reals que recaiguin sobre bns immobles localitzats en el municipi que recapta el tribut. 

Es tracta d'un impost directe sobre el patrimoni, i el seu carcter real es dedueix del gravamen que fa sobre la titularitat dels immobles o sobre els drets que recaiguin en els immobles, independentment de qui ostenti aquesta titularitat. T a ms carcter objectiu, derivat d'una quantificaci de la crrega tributria que atn exclusivament al valor de l'objecte, i no pas a les circumstncies dels subjectes passius.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315554" title="9 de 8" nonfiltered="3174" processed="3163" dbindex="123389">
El 9 de 8 (nou de vuit) s un castell de gamma extra de vuit pisos, amb 9 castellers a cada pis. s la construcci castellera sense folre que requereix ms castellers i canalla.

De la mateixa manera que el 9 de 7, el 9 de 8 s un castell d'estructura composta, que consta d'un 3 central, amb un 2 (o torre) adossada a cadascuna de les rengles del 3. Al capdamunt de cada torre se situa un pom de dalt. Es pot fer amb un sol enxaneta que coroni successivament cada pom, o b amb tres enxanetes (un per cada pom).

El 9 de 8 s fins ara un patrimoni exclusiu de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, sent l'nica que l'ha descarregat en dues ocasions i sempre en la diada castellera del Mercadal de Reus els anys que no hi ha concurs: el 2001 i el 2003. En ambdues ocasions han coronat el castell 3 enxanetes. 

Referencies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315558" title="Nduls limftics poplitis" nonfiltered="3175" processed="3164" dbindex="123390">
 


Els nduls limftics poplitis, de mida petita i en nombre de sis o set, sn nduls del sistema limftic que es troben inserits en el greix de la fossa popltia:

Un es troba just per sota dels fascicles poplitis, prop de la part terminal de la vena safena petita, que drena la regi.

Un altre es troba situat entre l'artria popltia i la superfcie posterior de l'articulaci del genoll, d'on rep els vasos limftics conjuntament amb aquells provinents de les artries geniculars. ;

La resta es troben al costats dels vasos poplitis, i reben com a eferents els troncs dels vasos tibials anteriors i posteriors. ;

Les eferncies de les glndules poplties transcorren gaireb sempre al costat dels vasos femorals, fins a les glndules o nodes engonals profunds, per algunes podem acompanya la vena safena gran, per finalitzar a les glndules del grup superficial subengonal.

Enllaos externs.
 Imatge a cwc.net ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315559" title="Xixella" nonfiltered="3176" processed="3165" dbindex="123391">



La xixella, ganga estepria o xixell (Columba oenas) s un ocell de l'ordre dels columbiformes.

Morfologia.

 Fa 33 cm de llargria total.
 s de color gris i t negres les puntes de les ales i una franja a l'extrem de la cua.
 No t el carp blanc tan caracterstic del colom roquer.
 No t les marques blanques de les ales que llueixen els tudons.
 Tamb destaquen uns reflexos al coll.
 Ulls negres.
 Bec vermellenc amb l'extrem de color groc.

Subespcies.

 Columba oenas hyrcana;
 Columba oenas oenas;
 Columba oenas yarkandensis;
   
Reproducci.

Encara que, de vegades, aprofita petites cingleres, normalment fa el niu en els forats d'arbres vells i no hi aporta gaire material. Poden fer fins a 3 cries al llarg dels dos mesos de cria, que van des del mar fins al setembre. La incubaci, realitzada per ambds progenitors, dura 17 dies, al termini dels quals els polls encara en necessitaran 28 ms per volar.

Alimentaci.

Les llavors i el gra (fonamentalment cereals) integren la seua dieta.

Hbitat.

Viu en boscos i camps amb arbres escampats.

Distribuci geogrfica.

Viu a Europa fins a 61 de latitud nord (el Regne Unit concentra 1/3 de la poblaci europea), a l'sia occidental i a l'frica del Nord. Se'n troben colnies redudes per tots els Pasos Catalans i en tota mena d'ambients, tret de les Balears. Al Principat de Catalunya noms manca al Pirineu, perqu necessita rees conreades on alimentar-se.

Costums.

s migradora parcial (estols considerables barrejats amb tudons de l'Europa del Nord i de l'Europa Central hivernen a tots els Pasos Catalans). Sedentria a la Catalunya continental.

Referncies.



Enllaos externs.

 La xixella a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Descripci i fotografies d'aquest ocell. ;
 La xixella a la IUCN. ;
 La xixella a l'Animal Diversity Web. ;
 La xixella a l'Encyclopedia of Life. ;
 Vdeos de xixelles en llur hbitat natural. ;
 La ganga estepria a l'Avibase. ;
 Informaci sobre la poblaci de xixelles a les Illes Britniques. ;
 Descripci i hbitat d'aquesta espcie. ;
 El xixell a l'Enciclopdia Balear d'Ornitologia. ;
 Conservaci d'aquesta espcie. ;
 Fotografies i enregistraments sonors d'aquest ocell. ;
 Estudi de la poblaci d'aquesta espcie al Principat de Catalunya. ;
 Taxonomia del xixell. ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315568" title="Aggtelek" nonfiltered="3177" processed="3166" dbindex="123395">
Aggtelek (tamb anomenat Agtelek; literalment significa Old Plot en hongars s un poble de la regi de Borsod-Abaj-Zempln (Hongria), amb abundncia de coves amb estalactites, algunes d'elles de gran altura. Les coves (Baradla-Domica conjunt de coves) sn part d'Aggtelek and Slovak Karst, que forma part de la llista de la UNESCO de Patrimoni de la Humanitat.



 Localitzaci .
Situada al nord-oest de la ciutat de Miskolc, la tercera ms gran del pas, prop de la frontera amb Eslovquia.

 Histria .

La zona va estar deshabitada des de temps antics, per desprs de la invasi mongola d'Hongria es convert en una zona deserta. El seu nom va aparixer mencionat per primer cop el 1295 com a Ogogteluk.
El 1858 un incendi va destruir el poble. Durant la Segona Guerra Munidal la lnia del front va estar a prop del poblat diverses vegades, fet que va causar terribles desperfectes.

 


 Enllaos externs .
UNESCO WHC listing;
Hungarian Tourism Office listing;
 Official site of the village;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315579" title="Clit ros" nonfiltered="3178" processed="3167" dbindex="123396">

El clit ros o coablanca rossa (Oenanthe hispanica) s un ocell de l'ordre dels passeriformes. 

Morfologia.

 Fa 15 cm de llargria total.
 A l'estiu el mascle s de color crema per damunt i per sota.
 T el carp blanc i la cua tamb blanca, amb la punta negra.
 Les ales sn marr fosc. ;
 Presenta dues morfologies possibles respecte a una banda negra que tenen a la cara: alguns exemplars tenen la gola crema i una taca negra a l'ull, mentre que d'altres tamb tenen la gola negra.
 Les femelles i joves no sn tan contrastats com els mascles adults. ;

Subespcies.

 Oenanthe hispanica hispanica (nord-oest d'frica, Pennsula Ibrica (on es concentren les 3/4 parts de la poblaci mundial d'aquesta espcie), sud de Frana, nord i centre d'Itlia, Eslovnia, Crocia i Srbia).
 Oenanthe hispanica melanoleuca (Calbria, Puglia, i de Srbia fins a la Mar Cspia i Iran). ;

Reproducci.

Noms nidifica als pasos mediterranis, en llocs assolellats i secs, preferentment conreats. Cria a menys alada que el clit gris i situa el niu en una cavitat o sota una pedra. El niu est fet a base d'herbes seques i arrels. La femella hi pon 4 o 5 ous de tonalitats blavenques al maig-juny, els cova i, amb l'ajut del pare, alimenta la nierada que en neix. No cria a les Balears on s un migrant escs a tot l'arxiplag. 

Alimentaci.

La seua dieta inclou insectes, arcnids, molluscs petits i baies.

Hbitat.

Hom el pot trobar fins als 2.000 m d'altitud per, en general, prefereix al voltant dels 600 m. Li agraden les runes dels edificis vells, dels castells i els murs de pedra que separen les vinyes.

Costums.

 Se posa sovint sobre pedres i cdols des d'on atalaia els insectes dels que s'alimenta.
 T un cant melodis i agradable. ;

Referncies.



Enllaos externs.

 El clit ros a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Descripci i fotografies d'aquesta espcie. ;
 El clit ros a la IUCN. ;
 El clit ros a l'Animal Diversity Web. ;
 El clit ros a l'Encyclopedia of Life. ;
 Vdeos d'aquesta espcie en el seu hbitat natural. ;
 El clit ros a l'Avibase. ;
 Descripci i hbitat d'aquesta espcie. ;
 La coablanca rossa a l'Enciclopdia Balear d'Ornitologia. ;
 mplia informaci sobre aquesta espcie. ;
 Fotografies i enregistraments sonors d'aquesta espcie. ;
 Informaci sobre la poblaci d'aquest ocell al Principat de Catalunya. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie. ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315582" title="Ab-i-Istada" nonfiltered="3179" processed="3168" dbindex="123399">

Ab-i-Istada s un llac de l'Afganistan a uns 100 km al sud-sud-oest de Gazni. La regi est poc poblada i hi viuen els ghilzai. S'alimenta del riu Gazni. Les seves aiges sn salades i el peixos del riu moren a l'arribar al llac. 

Subterrniament corren alguns rierols que rebroten ms enll del llac i s'uneixen per formar el Arghastan Lora

 Referncia .

Aquest article incorpora text de la Imperial Gazetteer of India, Oxford, Clarendon Press, 1908-1931





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315583" title="Achala Basanta" nonfiltered="3180" processed="3169" dbindex="123400">


Achala Basanta (Eterna Primevera) s una muntanya del districte de Cuttak a Orissa, on estan situades les runes de Majhipur, la residencia d'un antic cap hind tribal.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315584" title="Kalladeva" nonfiltered="3181" processed="3170" dbindex="123401">
El riu Kallakadeva s un riu de l'estat de Kerala a l'ndia, que neix al peu del pas d'Achenkoil i t un curs en direcci nord-oest d'una 100 km fins desaiguar al Pambaiyar. Se l'anomena tanmateix riu Achenkoil.

A la seva riba destquen les poblacions de Pandalam i Mauvalikarai. 

 Referncies .
Aquest article incorpora text de la Imperial Gazetteer of India , Oxford, Clarendon Press, 1908-1931



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315585" title="Achenkoil" nonfiltered="3182" processed="3171" dbindex="123402">


Achenkoil s un poble, un pas i un temple de Kerala, a l'antiga taluka de Chenganur al principat de Travancore, que connectava el districte de Tinnevelli amb Travancore. El temple est consagrat a Shasta una de les manifestacions de Xiva.

Dona nom alternatiu al riu Kalladeva.

 Referncies .
Aquest article incorpora text de la Imperial Gazetteer of India , Oxford, Clarendon Press, 1908-1931


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315586" title="Pont d'Adam" nonfiltered="3183" processed="3172" dbindex="123403">

Pont d'Adam (Adam's Bridge) s una srie d'illots arenosos i rocosos de 27 km de llarg entre l'illa de Rameswaram a la costa ndia fins a l'illa de Manaar a Sri Lanka, ja prop del golf de Manaar.

El Ramayana diu que Rama va usar aquest pas per envair Ceilan amb el seu exrcit.

 Referncies .
Aquest article incorpora text de lImperial Gazetteer of India , Oxford, Clarendon Press, 1908-1931

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315587" title="Adegaon" nonfiltered="3184" processed="3173" dbindex="123404">
Adegaon s un antic principat de l'ndia, la capalera del qual era el poble del mateix nom avui del districte de Seoni a Madhya Pradesh, a la taluka de Nakhladon i a 10 km a l'oest de la ciutat de Nakhladon i uns 40 km al nord de Seoni.

Histricament aquest poble i la seva comarca van formar un principat de 90 poblets i governat per la famlia dels Bharti Gosains, descendent del governador de Seoni sota els Bhonles de Nagpur; quan el 1874 el darrer prncep de la famlia reial va morir sense successi, l'estat va passar a ser territori britnic. El principat era tributari del principat d'Harai.

La seva poblaci era majoritriament de gonds tribals.

A la capital hi ha un fort de certa importncia construt pels antics prnceps, situat en un tur a l'oest.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315590" title="Omnipotncia" nonfiltered="3185" processed="3174" dbindex="123405">
L'omnipotncia s la capacitat de poder fer qualsevol cosa, que les religions monotestes atribueixen a Du, per estar alliberat dels lmits del temps i l'espai que defineixen la vida material. "Du totpoders" s una invocaci freqent en la pregria.

Limitaci del terme.
El concepte va provocar una paradoxa, la formulaci ms coneguda de la qual s "podria Du crear una pedra tan pesada que Ell no pogus moure?". Per resoldre aquesta contradicci, la teologia ha definit i limitat el terme d'omnipotncia: Du pot fer tot all que esculli fer i que sigui lgic per a Ell de fer (segons Agust d'Hipona) . Aquesta limitaci deixa fora accions que portin a la destrucci, al mal o a atemptar contra els altres atributs divins.

L'autolimitaci de l'omnipotncia divina permet seguir sostenint la llibertat de l'sser hum, postulat bsic per a jutjar els seus actes segons l'tica (extrem que nega o matissa la doctrina de la predestinaci del calvinisme).

Omnipotncia i perfecci.
La perfecci de Du, que inclou tots els atributs i per tant l'omnipotncia, s una de les caracterstiques que porten a Descartes a demostrar racionalment que existeix la divinitat: no pot no existir un sser que t la capacitat de fer qualsevol cosa, incloent l'acte de crear i sser.

Segons les concepcions orientals, per contra, l'omnipotncia no pot ser un atribut div ja que es defineix per la negaci del que s hum (el lmit) i per tant cau en un antropomorfisme que no correspon a una autntica comprensi de Du, que escapa de tota caracteritzaci lgica.

Referncies.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315592" title="Omniscincia" nonfiltered="3186" processed="3175" dbindex="123406">
L'omniscincia s una caracterstica usualment atribuda al du monoteista que el porta a un coneixement absolut, a saber tot all que passa, que s'esdevindr i que ja ha succet. El concepte s'enfronta a contradiccions lgiques i paradoxes d'una manera similar al terme d'omnipotncia, i s un problema per a sostenir la llibertat inherent a l'sser hum: com pot ser una persona lliure de triar entre dues opcions si Du ja coneix qu far; no est predestinat en certa manera? 

Les respostes a aquesta pregunta sn mltiples:
Du sap qu far la persona, perqu el lliure albir significa noms que l'home est lliure de coercions i que pot actuar seguint la seva voluntat, per la divinitat ja coneix quin cam escollir (hi ha doncs un dest marcat que noms Du coneix i que pot revelar);
Du coneix tot, incls l'sser hum, per tant sap com actuar en determinades circumstncies per no hi influeix;
Du noms coneix all que tria conixer i deixa llibertat a l'sser hum per actuar, tot i que podria avanar-se (omniscincia inherent i no total);
Du est fora del temps, plantejar-se si sap qu fara un sser en un moment posterior no t sentit perqu per a la divinitat tot transcorre en l'eternitat (soluci escolstica de Toms d'Aquino);

El terme s'ha usat en la literatura per referir-se a un narrador que coneix i descriu tot all que fan i pensen els personatges, ja que s el seu creador. Aquest narrador escriu en tercera persona i pot o no intervenir amb la seva veu dins la histria. En narratologia es prefereix el terme ms exacte de "focalitzaci zero".













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315596" title="Batall Mackenzie-Papineau" nonfiltered="3187" processed="3176" dbindex="123407">
El Batall Mackenzie-Papineau, tamb coneguts com a Mac-Paps, va ser una unitat de voluntaris canadencs que va combatre formant part de les Brigades Internacionals en defensa de la Repblica espanyola durant la Guerra Civil.

El nombre de membres va ser, segons xifres prpies dels arxius de la unitat, de 1.448, dels quals van morir 721 en combat, sent per tant Canad el segon pas en proporci de voluntaris aportats a les Brigades sobre la poblaci total, desprs de Frana.

 Formaci del Batall .
Encara que en un primer moment els pocs canadencs voluntaris es van integrar, sobretot, en el Batall Lincoln de majoria nord-americana, el febrer de 1937 ja havien arribat uns 500 canadencs i van poder formar un nou batall, integrat a la XV Brigada Internacional de la 35 Divisi. Els integrants procedien en la seva major part de la classe obrera, molt motivada desprs de la depressi del 1929. El Partit Comunista del Canad va dirigir les operacions de captaci. No obstant aix, els seus integrants no solament eren afiliats al Partit Comunista, sin tamb a sindicats no vinculats amb el comunisme i hi havia tamb altres persones no adscrites polticament. No obstant aix, molts d'ells mantenien un nexe com: eren d'origen europeu, sobretot finlandesos i ucranesos.

Quan el Govern de Canad va resoldre el 1937 la illegalitat de la participaci de ciutadans del seu pas en la guerra espanyola, seguint la doctrina del Comit de No Intervenci, els reclutaments van continuar per per a tasques civils, com ara de metges o d'enginyers. No obstant aix, van seguir arribant voluntaris que, per a obtenir el passaport, argumentaven motius falsos. Generalment, partien de les grans ciutats com Toronto o Montreal per a arribar als Estats Units i creuar l'Atlntic fins a Frana, passant legal o illegalment a Espanya.

 Trajectria militar .
Els primers combats de la unitat es van portar a terme durant la Batalla del Jarama, on van obtenir alt renom. Desprs van participar en la batalla de Terol i en la de l'Ebre.

El govern del Canad, conscient que ciutadans del seu pas combatien a Espanya en contra de les decisions adoptada de no intervenci, va negar l'entrada als brigadistes fins que el gener de 1939 va autoritzar el seu retorn. La Segona Guerra Mundial va fer que alguns veterans del Batall reclamessin un reconeixement oficial al seu govern com els primers que es van enfrontar al feixisme i al nazisme emergents a Europa. No obstant aix, mai han estat reconeguts oficialment.

Enllaos externs i referncies.
Associaci Amics dels Mac-Paps ;
Mackenzie-Papineau Battalion de The Canadyan Encyclopedia ;
Informaci ;
Fotografies i banderes ;
Inventari de fons de la University of British Columbia ;
Diario El Pas. Reportatge sobre el metge canadenc Norman Bethune ;
Associaci catalana de Vexillologia ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315602" title="Joan Artigues" nonfiltered="3188" processed="3177" dbindex="123408">

Joan Artigues (Santa Maria del cam, 1958) pintor autodidacta.

 Exposicions .
 Individuals .
 1985: "Lo mico nu", Lleida.
 1987: Galeria Bearn, Palma, Mallorca.
 1988: Exposici individual i publicaci de les obres amb poemes de Tonina Canyelles organitzada per l'ajuntament de Santa Maria del Cam;
 1989: "Maler Aus Mallorca", Galeria Porschen, Dren, Alemanya.
 1989:	Cortijo Bacardi, Mlaga.
 1991: Adquisici d'obra Fundaci Barcel,Palma, Mallorca.
 1991:	Centre Cultural "S'Agrcola", Manacor, Mallorca.
 1993: Ajuntament Santa Maria del Cam, Mallorca.
 1998: Galeria Matisos, Colnia de Sant Jordi, Mallorca.
 2001: Cas metge rei, Santa Maria del Cam.

 Collectives .
1985: Interarte, Valencia.
1988: Exposici-Inauguraci, Galeria Bennassar, Madrid.
1988:  Interarte, Valencia.
1989: Saln de Otoo, Crculo de Bellas Artes, Palma, Mallorca.
1990: Galeries Bennassar, Pollena,Mallorca.
1990:  "Eros", Pintura i Poesa, Galeria Bennassar, Madrid.
1992: Joan Oliver "Maneu" Galeria d'Art, Palma, Mallorca.
1992:  Exposici-Inauguraci Galeria Brondo, Palma, Mallorca.
1993: Joan Oliver "Maneu" Galeria d'Art, Palma, Mallorca.
1994: Galeria Maran, Sller, Mallorca.
1996: Galeria Agora, Sitges.
1998: Fira de Brocanters i Galeristes, Galera Matisos, Palma, Mallorca.
2000: Artexpo'00, Fira d'Art de Barcelona, (Stand Joan Oliver "Maneu");

 Enllaos externs .
Galeria Mar d'avall Biografia i obra de Joan Artigues






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315614" title="Iznate" nonfiltered="3189" processed="3178" dbindex="123409">

Iznate s un municipi d'Andalusia, a la provncia de Mlaga.  Limita al N i S amb Vlez-Mlaga, a l'E amb Benamocarra, a l'O amb Macharaviaya i al NO amb Almchar. Monrquicament rep el nom de Marquesat d'Iznate.

Est en la ruta del Sol i de l'Alvocat a pesar que la seva principal producci ha estat i s la de ram moscatell per a panses i vi. s travessat pel riu Iznate. A 47 km de Mlaga i a 12 km de Vlez-Mlaga. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315620" title="Macharaviaya" nonfiltered="3190" processed="3179" dbindex="123410">

Macharaviaya s un municipi d'Andalusia, a la provncia de Mlaga.  Limita al nord amb Almchar i Iznate, a l'est amb Iznate i Vlez-Mlaga, al sud amb Vlez-Mlaga i Rincn de la Victoria i a l'oest amb Moclinejo.

Histria. 
 
s inqestionable el seu origen rab. Es tractava d'un mashar andalus (mashar de Abu Yahya). La fundaci de Macharaviaya data de 1572. L'esglsia parroquial, no obstant aix, va ser edificada el 1505 i posada sota la advocaci de Sant Jacint, que ms tard seria reconstruda amb el finanament de la famlia Glvez. 

Durant el segle XVII, Macharaviaya va dur una vida prspera basada en l'economia del cultiu de la vinya. Un segle desprs la famlia Glvez (Matas, Jos, Miguel, Antonio i Bernardo) es va llanar a l'aventura americana. Jos de Glvez y Gallardo, primer Marqus de la Sonora, va ser Visitador del regne de Nova Espanya i desprs Ministre d'ndies del rei Carles III. Matas, germ de Jos, va ser militar i Virrei de Nova Espanya i va llegar el seu nom a Texas. El succe en el virregnat el seu fill el general Bernardo, primer Comte de Glvez, que va ocupar un important paper en la independncia dels Estats Units. Miguel va ser ambaixador a Prssia i a Rssia en temps de Caterina la Gran, introduint el vi malagueny a les corts europees. I Antonio va fundar el Departament Martim de Cadis i va ser Coronel honorari. La seva filla Mara Rosa de Glvez s una de les ms destacades poetes i dramaturgues de la Illustraci espanyola. 

La petja de la famlia Glvez, la influncia de la qual va donar origen que a Macharaviaya fos coneguda com la "petita Madrid", es va reflectir en la reconstrucci de l'esglsia, l'impuls a l'agricultura i en la installaci de la Fbrica de Naips, que possea el monopoli d'aquest producte per a la seva venda a Amrica. Una altra famlia illustre de Macharaviaya, la famlia Cabrera, va donar destacats personatges, com el Tinent General Francisco de Cabrera y Ramrez (1763-1842), amb un meritori paper en la guerra de la Independncia, on va combatre als francesos al costat del duc de Wellington i a Juan Martn el Empecinado. 

En el segle XIX la filloxera va atacar les vinyes del municipi, provocant l'empobriment i amb aix el progressiu despoblament de la vila. Durant el segle XIX va nixer a l'annex de Benaque, pertanyent al municipi de Macharaviaya, l'illustre poeta Salvador Rueda, on la seva casa-museu es conserva. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315623" title="Adas" nonfiltered="3191" processed="3180" dbindex="123411">

Adas s una plana al districte de Kaira a Maharashtra entre Anand i el riu Mahi, escenari de tres batalles:

El 1723 Rustam Ali, governador imperial de Surat, fou derrotat per les forces de Nizam al-Mulk;
El febrer de 1775 Raghunath Rao Peshwa fou derrotat per la confederaci maratha;
I el 18 de maig de 1775 el coronel britnic Keating va derrotar a l'exrcit maratha.

 Referncies .
Aquest article incorpora text de la Imperial Gazetteer of India , Oxford, Clarendon Press, 1908-1931



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315626" title="Moclinejo" nonfiltered="3192" processed="3181" dbindex="123412">

Moclinejo s un municipi d'Andalusia, a la provncia de Mlaga.  Limita amb els municipis de Mlaga, Totaln, Rincn de la Victoria, Macharaviaya, El Borge i Almchar.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315628" title="Periana" nonfiltered="3193" processed="3182" dbindex="123413">

Periana s un municipi d'Andalusia, a la provncia de Mlaga. Es troba a 13,5 Kms d'Alcaucn, a 23 de Vlez-Mlaga, a 58 de Mlaga i a 544 de Madrid.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315630" title="Amstel Gold Race 2005" nonfiltered="3194" processed="3183" dbindex="123414">

L' Amstel Gold Race 2005 fou la 40a edici d'aquesta cursa ciclista que cada primavera es corre per les carreteres dels holandeses. Aquesta edici es va crrer el diumenge 17 d'abril de 2005, entre les ciutats de Maastricht i Valkenburg, formant part de l'UCI ProTour 2005.

El vencedor, a l'esprint, fou l'itali Danilo di Luca, de l'equip Liquigas-Bianchi, seguit per l'holands Michael Boogerd i el tamb itali Mirko Celestino.

Classificaci general.
17-04-2005: Maastricht-Valkenburg, 250,7 km.:.



Enllaos externs.
Web oficial de la cursa;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315635" title="Mont Ida" nonfiltered="3195" processed="3184" dbindex="123415">


El Mont Ida, tamb conegut com Idha, dhi, Idi, Ita i, modernament, Psiloritis (           "mont calb"), s una muntanya de Creta i el seu punt ms elevat, amb 2.456 metres. Es troba al departament de Rthimno, a la meitat oest de l'illa. Fou un lloc sagrat per als minoics, i ms endavant, per als grecs antics.

Mitologia.
La mitologia la fa la llar de la titana Rea, i al vessant septentrional de la muntanya es troba la cova on Zeus nasqu, que els cretencs anomenen Ideon Antron. Fou en aquella cova que Rea, sa mare, l'amag per evitar ser devorat per en Cronos, pare dels dus.

Llocs d'inters.
Entre els llocs que valen la pena visitar hi ha la plana de Nida i el bosc de Ruva, al vessant oriental. L'observatori de la Universitat de Creta es troba al pic secundari, el Skinakas.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315636" title="Rincn de la Victoria" nonfiltered="3196" processed="3185" dbindex="123416">

Rincn de la Victoria s un municipi d'Andalusia, a la provncia de Mlaga.  Limita al nord amb Totaln i Moclinejo, al nordest amb Macharaviaya, a l'est amb Vlez-Mlaga, al sud amb la mar Mediterrnia, i a l'oest amb Mlaga.

 Pedanies .

 La Cala del Moral;
 Benagalbn;
 Torre de Benagalbn;

 Historia . 
Les restes arqueolgiques trobats en la Cova del Tesoro demostren que aquest lloc va ser poblat des de temps remots. Cap al 50 a. C. els fenicis es van assentar en la lloma de Benagalbn. Ms tard, durant el perode rom, es va construir la poblaci fortificada de Bezmiliana. Per s durant l'poca andalus on la ciutat adquireix ms notorietat i la categoria de medina, car en el S. XI AL-Idrisi ens parla de les seves dues mesquites, almadraves, etc. i en el s. XIV Yusuf I construeix diverses torres almenares en la franja costanera. Amb l'arribada dels Reis Catlics es produx un declivi que contnua fins al s. XVIII, quan Carles III d'Espanya reconstru aquestes torres almenares i porta a terme la construcci de la Casa-Forta de Bezmiliana. 

Rep el nom de Rincn de la Victoria, a causa de les installacions de l'Ordre dels Mnims i el seu convent de la Victria. En el cim d'una foresta, existeix una muralla d'aproximadament l'any 1000 aC que va poder contenir un poblat, basant-se aquestes hiptesis en les runes existents.

 Enllaos externs .
 Ajuntament de Rincn de la Victoria;
 Tota la informaci sobre Rincn de la Victoria (Diario Rincn);
 Rincn de la Victoria an Pueblos de Mlaga (Diario Sur);
 Rincn de la Victoria a Google Maps;
 Satyr i Antiopa ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315637" title="Morell de plomall" nonfiltered="3197" processed="3186" dbindex="123417">




El morell de plomall, morell capellut, moret de plomall o moret de puput (Aythya fuligula) s un ocell de l'ordre dels anseriformes.

Morfologia.

 Medeix 43 cm, pesa 0,6-1 kg i t una envergadura alar de 67-72 cm.
 Ambds sexes llueixen un plomall al cap.
 En el mascle, el blanc dels costats contrasta intensament amb el negre de la resta del cos. ;
 Ulls grocs.
 Tenen el bec blavenc curt amb la punta negra.

Reproducci.

No nidifica als Pasos Catalans i noms se n'hi veuen alguns en migraci. Fa el niu al terra, hi pon 8-10 ous entre els mesos de maig i agost, i els cova durant 24 dies. Els nounats volen al cap de 45-50 dies. 

Hbitat i alimentaci.

Es localitza ms aviat en aiges fondes, de moviment lent i amb vegetaci a les ribes, on pot cabussar-se fins a 3 m, per cercar plantes aqutiques, crustacis, peixets, caragols, insectes i granotes.

Distribuci geogrfica.

Viu a Europa i a l'oest d'sia. De vegades, i a l'hivern, visita les costes atlntiques de Canad i dels Estats Units. 

Costums.

s un ocell gregari, forma grans estols a l'hivern i se'l veu barrejat amb el morell cap-roig, per s ms escs. Pot arribar a viure entre 15-18 anys. 

Referncies.



Enllaos externs.

 El moret de puput a l'Enciclopdia Balear d'Ornitologia. ;
 El moret de puput a la IUCN. ;
 El morell de plomall a l'Animal Diversity Web. ;
 Vdeos i informaci d'aquest ocell. ;
 El morell de plomall a l'Encyclopedia of Life. ;
 Vdeos d'aquesta espcie en el seu hbitat natural. ;
 Informaci sobre la poblaci d'aquest ocell a Portugal. ;
 El morell capellut a l'Avibase. ;
 Informaci sobre la poblaci d'aquest ocell a les Illes Britniques. ;
 Descripci i hbitat d'aquesta espcie. ;
 Conservaci d'aquest ocell. ;
 Fotografies i enregistraments sonors d'aquesta espcie. ;
 Informaci sobre la poblaci del morell de plomall al Principat de Catalunya. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie. ;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315647" title="Riogordo" nonfiltered="3198" processed="3187" dbindex="123422">

Riogordo s un municipi d'Andalusia, a la provncia de Mlaga. Els pics ms detacats sn les del Tajo de Gomer (1.129 m), la sierrecilla del Rey (972 m), el tur de Sacrista (620 m) i la loma del Terral (573 msnm). Creuen el terme, a ms del nucli urb, el riu de la Cueva i els rierols de la Golilla, Morena i Solanas. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315649" title="Aden" nonfiltered="3199" processed="3188" dbindex="123423">

Aden s una ciutat del Iemen, actualment una zona de lliure comer. La seva poblaci actual s'estima en uns 800.000 habitants. Fou capital de la colnia britnica d'Aden, de l'estat d'Aden dins la Federaci d'Arbia del Sud, i de la Repblica Popular i Democrtica del Iemen o Iemen del Sud.

 La ciutat .

En el seu origen fou una ciutat fortificada a la costa sud-oest d'Arbia depenent del govern de Bombai a l'ndia Britnica. Inicialment el territori britnic era noms la pennsula d'Aden, per es va estendre uns 3 km al nord fins el rierol de Khor Maksar; el 1868 foren comprades al sold de Lahej l'illa Sirah (ara unida a terra ferma per una obra artificial) i la pennsula de Djebel Ihsan o Little Aden; amb l'increment de la poblaci, el 1882 es van comprar ms territoris, entre el Khor Maksar i el llogaret d'Imad al nord, i el de Shaikh Othman al nord-oest. 

La pennsula tenia una superfcie de 54 km, el petit Aden de 39 km, i els nous territoris 88 km. 

Aden est format per un crater de 550 metres envoltat per precipicis; la ciutat antiga era dins el mateix crter (el barri s anomenat encara Crter). La muntanya s'anomena Shamshan (antigament Al-Urr Adan = la Muntanya d'Adan). La ciutat va crixer i va sortir del crter i la poblaci es va estendre per tot el territori de la colnia. Es va formar el port de Ma'alla, el barri d'Steamer Point (desprs de 1967 Tawahi) , Gold Mohur, Khor Maksar (o Khormaksar, on es van establir les missions diplomtiques, la universitat i l'aeroport) , Shaikh Othman, Al-Mansura i Madinat al-Itihad, que va ser designada com a seu del govern de la Federaci d'Arbia del Sud, i desprs de la Repblica Popular de l'Iemen, i que posteriorment va agafar el nom de Madinat ash-Sha'b. El Petit Aden (Little Aden) incloa el port occidental, una refineria, el dipsit d'aigua i altres installacions. La mesquita ms important s la d'Abu Bakrs al-Aydarus, patr de la ciutat.

 Histria .

Aden va formar part del regne dels himiarites i ha estat identificat a l'Edn d'Ezequiel. Una ambaixada de l'emperador Constanci II el 342 hi va establir alguna esglsia sota el bisbe Tefil. Posteriorment va perdre importncia a favor dels ports d'Ahwad i Ghulafika a la costa de la mar Roja. Vers el 525 va passar a domini dels abissinis d'Aksum o Axum que a petici de l'emperador bizant van envair el pas en represlia per la persecuci de cristians pels himiarites. 

Els axumites en foren expulsats pels perses 50 anys desprs. Vers el 625 va passar a poder del Califat; el 631 va ser visitada per Ali. Va estar sota domini omeia, abbssida i dels crmates, fins que l'Iemen es va fer independent sota els seus imans (819 a 1037) totalment vers el 932. El 1038 va passar al sobir dels Banu Man de Lahej (que ja la dominaven des del 1019). Vers el 1062 fou ocupada pel dai fatimita egipci, Ali ben Muhammad al-Sulayhi i la va cedir a Hurra Sayyida quan el 1069 aquesta es va casar amb el seu fill Al-Mukarram. Els Banu Man van restar per a la ciutat com a vassalls fins el 1083 quan es van revoltar i foren expulsats i la ciutat va passar com a feu a dos germans de la famlia hamdnida d'Al-Karam (o Al-Mukarram) ben Yam , que van fundar la dinastia zuryida. D'aquestos germans Abbas va elegir residncia al fort de Takar que controlava l'accs a l'istme, i l'altra, Masud, a Khadra, un palau des del que podia supervisar el trfic martim. Muhammad ben Saba va unificar els dos dominis el 1139, i va governar fins el 1153 i el va succeir el seu fill Imran (fins 1165). Turan Shah, germ de Salad, conquer probablement Aden el 1173 amb l'ajut de mercenaris oghuz turcs; el seu lloctinent Uthman al-Zandjili o Zandjabili va construir les muralles de la ciutat (abans de menor importncia) amb sis portes. El domini aibida va durar fins el 1228, i van seguir els raslides (fins 1454) i els tahrides o Banu Tahir (fins 1517) en mans dels qui estava vers el 1500 quan es va construir un aqeducte des de Bir Mahait, les runes del qual encara sn visibles. Quan fou visitada per Marco Polo diu que tenia 80000 habitants i 360 mesquites.

El 1503 la va visitar Ludovico de Varthema i 10 anys desprs la va atacar el portugus Albuquerque, que havia sortit de l'ndia el 18 de febrer de 1513 amb 20 vaixells i la va assaltar el diumenge de Pasqua, per fou rebutjat desprs de 4 dies de lluita. Tamb va fracassar en la seva conquesta el sold mameluc d'Egipte el 1516; els habitants van oferir la seva entrega als portuguesos aquell mateix any per finalment no ho van fer a l'haver pogut reparar les defenses. Desprs del 1517 els otomans van decidir ocupar la ciutat i ho van portar a terme el 1538 sota l'almirall Rais Sulaiman. 

La ciutat es va revoltar el 1551 i van entregar la ciutat a Portugal, per els portuguesos la van perdre als pocs mesos davant Peri Pasha, kapudan otom. El 1568 fou ocupada pels zaidites de Sana. El 1609 la va visitar el vaixell britnic Ascension de la East Indian Company, i el capit fou ben rebut per desprs empresonat i el vaixell saquejat; aquesta acci es va repetir al segent any amb l'almirall Sir Henry Middleton. El 1614 hi va arribar Van den Broeck enviat per la Companyia Holandesa de les Indies Orientals, i fou ben rebut per aconsellat de marxar aviat. El 1618 Thomas Roe, ambaixador britnic a l'Imperi mogol, va obtenir perms per fundar una factoria a Mokha; el 1630 els otomans foren expulsats de l'Iemen i els imans zaidites van aconseguir tot el poder. El 1707 Aden fou visitada pels francesos. El 1735 fou ocupada pel sold abdali de Lahej.

El 1802 Sir Home Popham va signar un tractat de comer amb un cap tribal local. El 1829 es va planejar installar una estaci carbonera per vaixells per la idea fou abandonada. Atacada pels turkchi bilmes el 1833, fou saquejada pels fadhlis el 1836; en aquesta ocasi un bungalow d'un britnic fou damnat i el gener de 1838 el capit Haines, a les ordes del govern de Bombai, va exigir compensacions; la pennsula hauria de ser cedida als britnics; els afers no van evolucionar b i finalment els britnics van ocupar la pennsula i ciutat el gener del 1839 (entre el 16 i el 20), amb algunes tropes sota comandament del major Baillie. Una compensaci de 541 corones alemanyes fou donada al sold de Lahej. Llavors la ciutat era un llogaret de 600 habitants que vivien en coves.

Els abdali van provar de reconquerir-la tres vegades, entre 1839 i 1841, per foren sempre rebutjats. Finalment el sold va acceptar la compensaci i va reconixer la sobirania britnica sobre Aden. El 1846 un fantic de nom Sayyid Ismail va proclamar la guerra santa, per fou derrotat. En endavant noms hi van haver petits atacs allats d'incontrolats, sempre reprimits. L'illa de Perim, de la que l'East India Company havia pres possessi el 1799 per havia abandonat el 1801, fou incorporada efectivament el 1857; el 1868 Djebel Ihsan fou reunit a Aden. El 1872 els otomans van arribar a territori de Lahej, per es van retirar sota pressi britnica.

Sota el govern de l'ndia Britanica fins el 1937, va constituir la colnia d'Aden de la que la ciutat fou la part esencial, fins el 1963 quan la colnia, amb una nova constituci, va formar un estat federat amb bona part dels emirats del Protectorat d'Aden Occidental; el 1967 els revolucionaris per la independncia van proclamar la Repblica de la que fou la capital; el 1990 va perdre aquesta condici que noms va recuperar en la breu independncia de l'Iemen del Sud el 1994.

 Poblaci i llengua .

Els habitants el 1839 eren 6000, el 1842 ja eren 15000, el 1856 eren 17000, 19.289 el 1872, i el 1881 eren 34.860 (35.932 incloent la guarnici dels vaixells i l'illa de Perim). Els britnics van desenvolupar el comer i el 1850 Aden fou declarat port lliure atraient el comer que abans monopolitzaven Mokha i Hodaida.

La poblaci original pertanyia a la tribu abdali que viuen tamb al nord i nord-oest. El sold abdali residia a Al-Hawtah a uns 3 km de la frontera. Hi havia tamb fadhlis (que vivien al l'est dels abdali amb seu principal a Shograh a uns 100 km d'Aden); i aqrabis (o akrabis) que vivien al districte coster a l'orient de la colnia. La llengua general era l'rab per tamb es parlava persa, urd, gujarat, sind i alguns altres, a ms de l'angls.

 Administraci .

L'administraci inicial correspongu al comandant Haines, que fou nomenat el primer agent; el sistema d'agents va durar fins el 1859 quan es van nomenar un Resident poltic (Political Resident), dos ajudants del resident i un magistrat del districte (de fet un altre ajudant del resident); el resident era tamb el comandant militar i generalment triat entre els oficials de l'exrcit a Bombai igual que els seus ajudants. El 1932 es va nomenar un comissionat en cap i quan es va establir la colnia es van nomenar governadors regulars. La situaci va durar fins el 1963 quan el governador Sir Charles Hepburn Johnson va esdevenir primer Alt Comissionat quan el 18 de gener d'aquell any la colnia es va constituir com un dels estats de la Federaci d'Arbia del Sud.

El 30 de novembre de 1967 va esdevenir de facto la capital de la Repblica Popular de l'Iemen i el 1970 de la Repblica Popular i Democrtica de l'Iemen. Fou tamb capital de la governaci I, que era practicament igual que la colnia i l'estat. El 1991 la resoluci del govern de l'Iemen unificat la va convertir en una zona de lliure comer.

 Governants .

Per la llista de governadors, vegeu: Colnia d'Aden i Estat d'Aden.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315650" title="Salares" nonfiltered="3200" processed="3189" dbindex="123424">

Salares s un municipi d'Andalusia, a la provncia de Mlaga.  Limita al N amb Alhama de Granada, a l'E amb Canillas de Albaida, al S amb Arenas, i a l'O amb Sedella. Forma part del Parc Natural Sierras de Tejeda, Almijara i Alhama.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315652" title="Sayalonga" nonfiltered="3201" processed="3190" dbindex="123425">

Sayalonga s un municipi d'Andalusia, a la provncia de Mlaga. Limita amb els municipis de Cmpeta i Algarrobo. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315654" title="Sedella" nonfiltered="3202" processed="3191" dbindex="123426">

Sedella s un municipi d'Andalusia, a la provncia de Mlaga. Es troba a 54 kilmetres de Mlaga, 23 de Vlez-Mlaga i 8 de Canillas de Aceituno.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315657" title="Eric Leman" nonfiltered="3203" processed="3192" dbindex="123427">


Eric Leman (Ledegem, 17 de juliol de 1946) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1968 i 1977. Junt a Achiel Buysse, Fiorenzo Magni i Johan Museeuw comparteix el rcord de tres victries al Tour de Flandes, el 1970, 1972 i 1973. 

 Palmars . 
1968;
 1r a la Kuurne-Brusselles-Kuurne;
 1r a la Porto-Lisboa;
 Vencedor d'una etapa dels Quatre dies de Dunkerque;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana;
1969;
 1r a la A travs de Blgica;
 Vencedor de 4 etapes de la Volta a Andalusia;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa de la Pars-Nia;
1970;
 1r al Tour de Flandes;
 1r al Gran Premi Briek Schotte ;
 Vencedor d'una etapa de la Pars-Nia;
 Vencedor de 2 etapes de la Volta a Andalusia;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Blgica;
1971;
 Campi de Flandes;
 1r a la Gullegem Koerse;
 1r al Circuit de les Ardenes Flamenques;
 1r al Circuit Mandel-Leie-Schelde;
 Vencedor de 2 etapes del Critrium del Dauphin Libr;
 Vencedor de 3 etapes de la Pars-Nia;
 Vencedor de 2 etapes de la Volta a Andalusia;
 Vencedor de 3 etapes del Tour de Frana;
1972;
 1r al Tour de Flandes;
 Vencedor d'una etapa dels Quatre dies de Dunkerque;
 Vencedor de 2 etapes de la Pars-Nia;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Blgica;
1973;
 1r al Tour de Flandes;
 Vencedor d'una etapa de la Pars-Nia;
1974;
 Vencedor d'una etapa de la Pars-Nia;
 Vencedor d'una etapa de la  Volta a Espanya;
1975;
 Vencedor d'una etapa de la Pars-Nia;
1976;
 1r al Circuit del Centre de Flandes;
1977;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Arag;

Resultats al Tour de Frana.

1968. 52 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1969. 79 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1970. Abandona (8a etapa);
1971. 91 de la classificaci general. Vencedor de 3 etapes;
1974. Abandona (12a etapa);

Resultats a la Volta a Espanya.
1973. 55 de la classificaci general;
1974. 22 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1975. Abandona;
1976. Abandona;

Enllaos externs.
Palmars d'Eric Leman ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315658" title="Torrox" nonfiltered="3204" processed="3193" dbindex="123428">

Torrox s un municipi d'Andalusia, a la provncia de Mlaga.  Limita al nord amb Cmpeta, al nordest amb Frigiliana, a l'est amb Nerja, al sud amb el mar Mediterrani , a l'oest amb Vlez-Mlaga i al noroest amb Sayalonga.

 Toponmia . 
El seu nom sembla procedir de l'rab turrux, que significa torre, per el seu origen s molt anterior a la invasi mahometana.

 Enllaos externs .
 www.torrox-info.com;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315666" title="Totaln" nonfiltered="3205" processed="3194" dbindex="123429">

Totaln s un municipi d'Andalusia, a la provncia de Mlaga. Es a 22 kilmetres de Mlaga i a 533 kilmetres de Madrid.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315668" title="Viuela" nonfiltered="3206" processed="3195" dbindex="123430">

Viuela s un municipi d'Andalusia, a la provncia de Mlaga, dins la comarca de La Axarqua. Per carretera est situat a 48 kilmetres de Mlaga i a 505 km de Madrid.

Enllaos externs.
Pgina amb informaci de La Viuela;
Cases rurals;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315670" title="Serrana de Ronda" nonfiltered="3207" processed="3196" dbindex="123431">


La Serrana de Ronda s una comarca que es troba a l'oest de la provncia de Mlaga.

 Municipis .
Els municipis que formen la comarca sn:

 Algatocn;
 Alpandeire;
 Arriate;
 Atajate;
 Benadalid;
 Benalaura;
 Benaojn;
 Benarrab;
 Cartajima;
 Cortes de la Frontera;
 Farajn;
 Gaucn;
 Genalguacil;
 Igualeja;
 Jimera de Lbar;
 Jubrique;
 Jzcar;
 Montejaque;
 Parauta;
 Pujerra;
 Ronda;



 Enllaos externs .
 Turisme de Ronda;
 Portal dels pobles i gents de la Serrana de Ronda;
 Diputaci de Mlaga;
 Ordre del BOJA del dia 14 de mar de 2003 de la Conselleria de Turisme i Esport - Junta d'Andalusia ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315676" title="MSI Wind PC" nonfiltered="3208" processed="3197" dbindex="123432">

El MSI Wind PC es un ordinador tipus netbook dissenyat i fabricat per Micro-Star International (MSI) i presentat al CeBIT del 2008.
Es tracta del primer ordinador d'aquestes caracterstiques que fabrica, i s'enclava en el segment dels ordinadors subnotebook econmics (com el ASUS Eee PC) i destaca per oferir-lo amb pantalla de 10" i retroilluminaci posterior mitjanant la tecnologia LED, processador Intel Atom, disc dur de 80 Gb (en comptes d'un disc SSD).

El nom de Wind significa "Wi-Fi Network Device" (aparell per xarxes sense fils).

 Especificacions .

* Mxim 2 GB

Vegeu tamb.

 Everex CloudBook;
 ASUS Eee PC;
 Acer Aspire One;
 Comparatiu entre netbooks;

 Enllaos externs .

 Informaci del MSI Wind a MSI.COM ;
 Especificacions del MSI Wind PC ;
 Anlisi del MSI Wind PC ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315677" title="Rostraria" nonfiltered="3209" processed="3198" dbindex="123433">

Rostraria s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poales, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.
(vegeu-ne  a Wikispecies)

Sinnims.
(Els gneres marcats amb un asterisc (*) sn sinnims probables)

Aegialina Schult., 
Aegialitis Trin., 
Ktenosachne Steud., 
*Lophochloa Rchb., 
Poarion Rchb., 
Wilhelmsia W. Koch.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315678" title="Eva Cassidy" nonfiltered="3210" processed="3199" dbindex="123434">
Eva Cassidy (Oxon Hill, Washington DC, 2 de febrer de 1963 - Bowie, Maryland, 2 de novembre de 1996) fou una cantant de jazz i soul. Admiradora d'Ella Fitzgerald i Linda Rondstadt, llur estil meldic s'ha comparat amb el de Nancy Wilson i compta amb admiradors declarats com Roberta Flack, Shirley Horn, Sting, Mick Fleetwood I Paul McCartney. 

BiografIa.
Amb avantpassats alemanys i irlandesos, des de molt petita ja va mostrar inters en la pintura i la msica. El seu pare i el seu germ eren msics aficionats, i Eva va tenir com a primeres influncies el folk de Bob Dylan, Pete Seeger i Buffy Sainte-Marie. Amb nou anys va aprendre a tocar la guitarra i va comenar a fer interpretacions per als amics i familiars, tot i que sense cap inters per dedicar-si professionalment. Durant l'institut va ser vocalista a una banda local de Washington DC, Stonehenge, i despres va formar part de Easy Street, amb qui va actuar a locals de la zona. Tamb va collaborar amb Wild World, The Honeybees i la banda de techno-pop Method Actor a la primera meitat dels 80. 

El 1986 Cassidy va conixer Chris Bionda, enginyer de so, que quan va veure les seves dots musicals la va animar a gravar les seves canons en un estudi, i es va convertir en el seu principal valedor. El 1990 Biondo, que tamb era baixista, fa formar amb Cassidy una banda estable conjuntament amb d'altres membres i van actuar a clubs de Washington DC, arribant a asolir una certa popularitat local. Dos anys ms tard Biondo va aconseguir fer arribar a Chuck Brown, msic d'anomenada a l'escena del funk i del soul amb base a la ciutat, una gravaci amb la veu d'Eva. Brown va quedar-ne prendat i la va comparar amb Ella Fitzgerald. El mateix any Chuck Brown i Eva Cassidy van gravar un disc, The other side, que incloia versions de temes clssics com "Fever"i d'artistes com Billie Holiday, a ms de la interpretaci de "Over the rainbow". Liason Records va editar el treball, que va tenir una bona acollida local que va fer que Cassidy rebs ofertes de discogrfiques per a cantar com a solista. Les va rebutjar per que li demanaven que adapts el seu estil personal a un estil mspop, i va continuar tocant amb la seva banda als locals de Washington DC durant els anys segents, i vivint a una granja als afores de la ciutat.

El gener de 1996 va sortir a la venda Live at Blues Alley,un lbum en directe amb les millors canons que Cassidy solia interpretar a les seves actuacions. The Washington Post va publicar d'ella que "podia cantar qualsevol cano i aconseguir que fs la nica msica que imports". Malgrat tot, Cassidy no estava satisfeta amb la veu que tenia el dia de la gravaci. Tot seguit, Eva, Biondo i la resta de la banda van gravar noves versions per editar un disc d'estudi. El juny del mateix any, durant la promoci de Live at Blues Alley, Eva va comenar a sentir dolor a la cadera. Dies desprs va ser diagnosticada de melanoma en fase avanada. Tot i l'agressiu tractament de quimioterpia, va morir el 2 de novembre amb 33 anys. La seva darrera acutaci va ser el setembre per a un grup d'amics a qui els hi va cantar "What a wonderful world", de Louis Armstrong

A comenaments de l'any segent es va publicar Eva by heart i Cassidy va ser reconeguda per l'Associaci de Msica de Washington. Tot i la popularitat que tenia a Washington DC, gaireb no era coneguda a la resta del mon. El 1998 Blix Street va recopilar temes dels tres discos publicats per Eva i va editar l'lbum Songbird, que es va mantenir en un segn pla fins que el 2000 Terry Wogan, per a BBC rdio, va comenar a difndre'l per recomanaci del seu produtor, tot i no conixer gaireb res sobre la figura de Cassidy. Inmediatament es van disparar les peticions dels oients per escoltar la veu de la Eva. L'lbum va pujar fins al nmero 1 de les llistes britniques, es van vendre ms d'un mili de cpies i va assolir un disc d'or als Estats Units, a ms de recollir grans xits a molts d'altres pasos.Sting va afirmar en una entrevista que no va poder aguantar-se les llgrimes al escoltar per primer cop la versi que Eva va gravar del seu tema Fields of gold, incls a l'lbum. Cassidy no va gravar mai composicions prpies, o sigui que tot el material publicat consisteix en versions d'altres autors.

Des de llavors s'han publicat quatre recopilatoris ms: Time after time (2000), Imagine (2002), American tune (2003) y Wonderful world (2004), i tots han arribat al nmero 1 del Regne Unit i han sumat vendes pel damunt de les quatre milions de cpies, el que l'ha convertit en una de les artistes amb una carrera pstuma ms important.

Discografia.
1992: The other side con Chuck Brown;
1996: Live at Blues Alley;
1997: Eva by heart;
1998: Songbird (UK #1);
2000: Time after time (UK #1);
2002: Imagine (UK #1);
2003: American tune (UK #1);
2004: Wonderful world (UK #1);

Enllaos externs.
Plana amb abundant informaci sobre Eva Cassidy;
Una plana amb lletres de les seves canons;
Obra pictrica d'Eva Cassidy;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315679" title="Urdd Gobaith Cymru" nonfiltered="3211" processed="3200" dbindex="123435">

Urdd Gobaith Cymru (Lliga per a la Joventut de Galles, UGC) s una societat gallesa fundada el 1922 per Ifan ab Owen Edwards, compta amb 1.500 branques i uns 50.000 membres (2006) i es dedica a promocionar el galls entre els joves, organitzar campaments, l'eisteddfod juvenil (sovint retransms pel S4C) i activitats esportives (rugbi, nataci, futbol). Afirma ser una de les organitzacions juvenils ms grans d'Europa. El seu logotip s un triangle amb els colors verd (Galles), vermell (els joves) i blanc (Jesucrist).

Els seus membres es divideixen en tres grups segons les edats: ensenyament primari (menys d'11 anys) ensenyament secundari (entre 11 i 16 anys)i els urddaholics entre 16 i 25. L'Urdd s organitzat en grups locals la agrupats en zona de reclutament basades en escoles d'ensenyament en galls, i alhora organitzades segons les regions i comtats.

Fou creada el 1922 desprs d'una crida a la revista Cymru'r Plant (infants de Galles). El 1925 va llanar el seu primer missatge de pau i bona voluntat arreu de Galles i el 1932 va crear el seu primer campament a Llangrannog. Posteriorment crearen un altre a Glan-llyn als marges del Llyn Tegid; i el tercer ms important, al Millennium Centre de Cardiff. 

El 1939 va donar suport a la iniciativa d un grup de pares per a la fundaci a Aberystwyth de la primera escola d'ensenyament primari nicament en galls, Ysgol Gymraeg Urdd Gobaith Cymru (Escola gallesa d'Urdd), amb set alumnes. Fou la primera ysgolion gymraeg on gaireb totes les assignatures eren impartides en galls (llevat a vegades de matemtiques i cincies naturals).  

Enllaos externs .
  Web de l'Urdd;
  Web d'Urdd;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315682" title="Ifan ab Owen Edwards" nonfiltered="3212" processed="3201" dbindex="123436">

Ifan ab Owen Edwards  (Tremaran, Llanuwchllyn, Merionethshire, 25 de juliol de 1895- 23 de gener de 1970), fou un acadmic, escriptor i director de cinema galls, fundador de l'organitzaci Urdd Gobaith Cymru.

Era fill de Sir Owen Morgan Edwards, i estudi gramtica a Bala i a la Universitat de Galles a Aberystwyth.  Desprs de lluitar al Front Occidental durant la Primera Guerra Mundial, continu els estudis i es gradu en histria al Lincoln College de la Universitat d'Oxford, on hi treball com a mestre i lector de 1920 a 1948, any en qu deix la docncia per a centrar-se en les activitats a l'Urdd.

El 1922 va escriure una carta al diari Cymru'r Plant, on proposava la fundac de l'Urdd, i el 1928 va fundar el primer camp recreatiu d'Urdd a Llanuwchllyn, asumint-ne la direcci.  Juntament amb J. Ellis Williams va fer el primer film sonor en galls, Y Chwarelwr (El picapedrer).  El 1947 fou nomenat cavaller en reconeixement al seu treball amb el jovent, i l'Urdd t un retrat seu pintat per Alfred Janes el 1956.  Fou director de Television Wales and the West i va encoratjar la realitzaci de programes de televisi en galls.

Obres.
A catalogue of Star Chamber proceedings relating to Wales (1929) (ed.);
Yr Urdd 1922-43 (1943);
Clych Atgof (1961) (autobiografia) ;

Fonts.
 Welsh Biography Online;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315684" title="Carmen Montn Gimnez" nonfiltered="3213" processed="3202" dbindex="123437">
Carmen Montn Gimnez (Burjassot, Horta Nord, 1976) s una poltica socialista valenciana. Estudi medicina a la Universitat de Valncia, el 1992 ingress a les Joventuts Socialistes valencianes i el 1996 al PSPV-PSOE. A les eleccions municipals de 1999 fou escollida regidora de cultura de l'Ajuntament de Burjassot, i posteriorment, a les eleccions generals espanyoles de 2004 i 2008, ha estat escollida diputada per la provncia de Valncia. Actualment s membre de Comissi d'Igualtat, i fou ponent de la Llei que permet el matrimoni entre persones del mateix sexe.

 Enllaos externs .
 Fitxa de Carmen Montn al Congrs dels Diputats;
 Bloc personal de Carmen Montn;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315685" title="Inmaculada Rodrguez-Piero Fernndez" nonfiltered="3214" processed="3203" dbindex="123438">

Inmaculada Rodrguez-Piero Fernndez (Madrid, 1958) s una poltica espanyola. s llicenciada en Cincies Econmiques i Empresarials i mster en Teoria Econmica per la Universitat de Minnesota. s funcionria en excedncia de la Direcci General del Cadastre del Ministeri d'Economia i Hisenda d'Espanya, i posteriorment de la Generalitat Valenciana. Militant del PSPV-PSOE, en 2004 va ser escollida Secretria Federal de Poltica Econmica i Ocupaci en el PSOE en el XXXVI Congrs Federal, amb responsabilitats en matria de poltica econmica, ocupaci, habitatge, indstria i infraestructures. s la primera dona responsable d'economia en el PSOE des que es va constituir com a partit. A les eleccions generals espanyoles de 2008 fou escollida diputada per la provncia de Valncia.

 Enllaos externs .
 Fitxa d'Inmaculada Rodrguez-Piero al Congrs dels Diputats;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315687" title="Serse Coppi" nonfiltered="3215" processed="3204" dbindex="123439">

Serse Coppi (Castellania, 19 de mar de 1923 - Tor, 29 de juny de 1951) va ser un ciclista itali que fou professional entre 1941 i 1951. Era germ de Fausto Coppi. Durant la seva carrera professional aconsegu 5 victries, entre les que destaca la Pars-Roubaix de 1949.

La Pars-Roubaix de 1949.
El resultat de la Pars-Roubaix de 1949 fou molt polmic i no es va saber definitivament fins quan ja passaven uns quants mesos de la disputa de la cursa, desprs de dues conferncies internacionals. 

Andr Mah, que formava part d'una escapada, fou el primer en entrar a meta, per ho va fer per un lloc equivocat de resultes de les males indicacions dels comissaris. Quan ja se li havien fet tots els honors de campi arrib el gran grup, encapalat per Serse Coppi. Un cop assabentats de la irregularitat comesa per Mah els germans Coppi protestaren i els jutges canviaren la decisi, anomenant Serge Coppi com a guanyador final. 

Amb tot, cinc dies ms tard la Federaci Francesa de Ciclisme confirm a Mah com a just vencedor. La Federaci Italiana protest i entr en joc l'UCI, la qual decid, l'agost de 1949, declarar nula la cursa, i per tant sense cap vencedor. Tanmateix s'accept revisar el cas en una nova conferncia internacional el novembre d'aquell mateix any. Finalment d'arrib a l'acord de declarar els dos ciclistes, Andr Mah i Serse Coppi vencedors de la Pars-Roubaix 1949.

La seva mort.
El 29 de juny de 1951 va morir de resultes d'una caiguda quan faltava poc menys d'un quilmetre pel final del Giro del Piemont. En un primer moment s'aixec i acab l'etapa, per poc desprs moria de resultes d'una hemorrgia cerebral. La seva mort afect profundament el seu germ, Fausto, el qual far una temporada discreta.

Palmars.
1945;
 1r a la Mil-Varzi;
 1r a la Coppa Andrea Boero ;
1949;
 1r a la Pars-Roubaix;
1950;
 1r a Hasselt;
 Vencedor d'una etapa de la Roma-Npols-Roma;

Enllaos externs.
Palmars de Serse Coppi ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315695" title="Estat d'Aden" nonfiltered="3216" processed="3205" dbindex="123440">


L'estat d'Aden fou una entitat colonial britnica al Iemen formada per l'antiga colnia d'Aden. El 18 de gener de 1963 la colnia va rebre una nova constituci que la transformava en un estat, gaudint d'autonomia interna limitada.

 Administraci .
L'administraci corresponia a un Alt Comissionat britnic amb un gabinet responsable dirigit per un ministre en cap (chief minister). El primer que va exercir el crrec d'Alt Comissionat fou l'antic governador Sir Charles Hepburn Johnston, per l'arquitecte de la nova federaci fou  Sir Gerald Kennedy Nicholas Trevaskis. La Federaci disposava d'un exrcit (Federal Regular Army FRA) i una gurdia nacional (Federal National Guard). 

Com a ministre en cap fou nomenat (el dia abans de la formaci de l'estat)  Hassan Ali Bayumi, nascut a Aden el 1915, educat a Egipte i habitant de Crter , per el 7 d'abril va haver de ser ingressat en un hospital  i desprs fou portat a Londres on va morir el 24 de juny. El va substituir el 9 de juliol Zayn Abdu Baharun, un negociant privat de famlia originaria de l'Hadramaut, i amb ttol de sayid  complint integrament el seu mandat de tres anys .

 Bandera .
L'estat va adoptar bandera el mateix 18 de gener de 1963. Era de tres franges horitzontals, blava, blanca i blava, amb trapeci vermell a la part del pal. Va desapareixer el novembre de 1967.

 Antecedents .
El 1961 Aden va esdevenir la principal base militar britnica i quarter general del comandament de l'Orient Mitj. Es van construir vivendes per militars i funcionaris en terrenys expropiats a Maalla, on es van cometre tota mena d'abusos  per els constructors van fer grans fortunes.

Desprs del cop d'estat republic al Iemen el 1962, aquest pas, amb el suport egipci, pretenia incorporar la colnia i protectorat d'Aden (occidental i oriental) en el seu estat. Gran Bretanya va considerar convenient preparar la independncia dels territoris sota el seu control, i seguint l'exemple de Malisia, on les antigues colnies van esdevenir estats al costat dels soldanats, va promoure la transformaci d'Aden en un estat per unir-se a la Federaci d'Emirats rabs del Sud. Aquesta federaci, amb la incorporaci d'Aden, va haver de canviar el seu nom a Federaci d'Arbia del Sud.

El setembre de 1962 es van produir a Aden, especialment al barri de Crter, violentes manifestacions contra aquesta decisi, que foren reprimides per la policia. Els habitants d'Aden desconfiaven dels rabs muntanyesos, de mala reputaci, mentre ells eren comerciants, artesans, funcionaris o treballadors; tampoc els residents indis estaven a favor de la barreja amb els rabs de ms enll de la colnia. Els treballs del nou port els van fer emigrants iemenites i somalis i aix va augmentar el descontentament; els joves d'Aden van nodrir el nacionalisme sud iemenita, oposat al domini dels xeics, soldans i emirs feudals sobre la poblaci; per les tribus de les muntanyes aportaven la majoria dels membres de la FRA i la FNG, mentre els habitants d'Aden noms tenien accs a la policia.

 El conflicte armat .
Les operacions guerrilleres van comenar el 1963 amb la formaci del Front Nacional d'Alliberament (FNA) amb el projecte d'expulsar als britnics. Ja existien la Lliga d'Arbia Meridional, nacionalista rab formada el 1951, i el Front d'Alliberament del Iemen del Sud Ocupat (FLOSY, Front for the Liberation of Occupied South Yemen) per el primer va tenir un paper molt limitat i el segon tenia el seu suport a Aden, mentre el FNA, de base ms amplia, gaudia del suport egipci i dels pasos comunistes.

El primer atac fou el llanament d'una granada contra el Alt comissionat Sir Gerald Kennedy Nicholas Trevaskis el 10 de desembre de 1963 , en qu una persona va morir  i cinquanta van ser ferides, per el governant britnic va sortir ills . Es va declarar l'estat d'emergncia a Aden.

El 1964 la lluita es va traslladar a les muntanyes de Radfan, a la frontera amb el Iemen, on es va revoltar la tribu qutaibi de Dhala, que amb la formaci de la federaci havia perdut el tradicional dret de peatge dels viatgers que anaven entre Dhala i Aden , i que va rebre suport egipci en armament i diners. Desprs de mesos de combats (vegeu Radfan) al setembre la situaci a les muntanyes estava sota control. 

Llavors el FNA va tornar als seus atacs selectius a l'estat d'Aden. El juliol, en el llibre blanc de la Defensa, el primer ministre Harold Wilson va anunciar que la Federaci seria independent el 1968 per que les tropes britniques romandrien al territori, a la base d'Aden. El 24 de desembre de 1964 es va produir un nou atac selectiu, una bomba contra un grup de joves britnics inici d'una srie d'atacs que buscaven foragitar als britnics. Els guerrillers s'amagaven a les coves de Crter i de Shaikh Othman i la poblaci els donava suport. Les carreteres foren minades i encara que al principi els atacs eren pocs professionals, progressivament van anar guanyant eficcia.

El 1965 les accions guerrilleres van ser 286, que van pujar a 510 al 1966 i a 2900 el 1967 amb uns 2900 morts. El govern britnic va haver d'enviar a Aden al Primer batall del Kings Own Yorkshire Light Infantry; les tropes foren enviades a Radfan a la base de la conca del Thumier. Els boines verdes, dirigits pel tinent coronel Saltonstall, van practicar mesures radicals  i van aconseguir fer disminuir l'activitat opositora; vigilncies, bloquejos de carreteres, patrulles agressives i operacions d'acordonament i recerca; potser s'haguera pogut dominar la situaci per el govern britnic no volia mantenir la despesa militar i va publicar (gener del 1966) un llibre blanc on s'anunci que els britnics abandonarien la seva base d'Aden, el que va fer perdre tot suport als britnics ja que els que hi collaboraven van veure que serien abandonats. Es va anunciar la derogaci dels tractats de protectorat el que suposava de fet el final de la federaci (anunciat pel 1968). El nombre de baixes britniques (ferits) va comenar a pujar (2 mort i 25 ferits el 1964, 6 morts i 83 ferits el 1965, 5 morts i 218 ferits el 1966 i 44 morts i 325 ferits el 1967). 

 Situaci poltica .

Els ministres d'Aden a la federaci van dimitir el 1965; durant aquest any o el 1966 altres ministres van marxar als seus estats o van fugir a l'Arbia Saudita; el primer ministre Abdul-Qawi Hassan Makkawi fou cessat (25 de setembre de 1965) per l'Alt Comissionat, per mostrar simpaties per Gamal Abdel Nasser, el president egipci, i haver refusat condemnar un atemptat  i va marxar a l'exili a Egipte on va anunciar el seu ingrs al FLOSY . L'ONU va amonestar a Gran Bretanya per la seva mala gesti colonial i finalment el govern britnic va cessar a Sir Richard Gordon Turnbull i va nomenar a Sir Humphrey Trevelyan (desprs lord) amb l'orde (secreta) d'acabar quan abans millor amb la situaci.

El maig de 1967 va comenar una verdadera revolta armada i els rebels van dominar Shaikh Othman fins que fou recuperat pels britnics del primer batall del Regiment de Paracaigudistes. El 20 de juny la gurdia nacional es va amotinar  a Champion Lines i la policia d'Aden la va seguir a Crter; per un breu perode Crter va quedar en mans dels revolucionaris per fou recuperada pel Primer batall d' Highlanders d'Argyll i Sutherland. L'enfrontament es va traslladar llavors a les dues faccions (FNA i FLOSY) pel poder. 240 homes dels dos grups van morir en aquestes lluites i els ferits foren ms de 550 . A l'agost una dotzena d'estats de la federaci s'havien declarat ja pel FNA. El FLOSY es va extingir progressivament.

La retirada britnica es va fer en 24 hores. El 28 de novembre l'alt comissionat va pujar al vaixell HMS Eagle, va rebre la darrera salutaci, i va sortir cap a Londres. El 29 de novembre el comandant de la guarnici major general Philip Tower va transferir el poder a l'Exrcit d'Arbia Meridional, format per la Federal Regular Force i part de la Federal National Guard) i va sortir en helicpter. L'estat d'Aden va deixar d'existir.

 Llista de governants .
Alts Comissionats:
18 de gener de 1963 - 17 de juliol de 1963  Sir Charles Hepburn Johnston        ;
17 de juliol de 1963 - 21 de desembre de 1964  Sir Gerald Kennedy Nicholas Trevaskis;
21 de desembre de 1964 - 22 de maig de 1967  Sir Richard Gordon Turnbull      ;
22 de maig de 1967 - 30 de novembre de 1967  Sir Humphrey Trevelyan      ;
Ministres en cap;
17 de gener de 1963 - 24 de juny de 1963  Hassan Ali Bayumi ;
9 de juliol de 1963 - 23 de gener de 1965  Zayn Abdu Baharun;
7 de mar de 1965 - 25 de setembre de 1965  Abdul-Qawi Hassan Makkawi       ;
25 de setembre de 1965 - 30 d'agost de 1966  Ali Musa al-Babakr;
30 d'agost de 1966 - 30 de novembre de 1967  Salih al-Awadli;

 Referncies .

Llista de governants de Ben Cahoon;
Pagina d'Aden;
Guerras en la paz, Barcelona 1983;

 Notes .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315698" title="Radfan" nonfiltered="3217" processed="3206" dbindex="123441">
El Radfan sn unes muntanyes principalment situades a l'antic emirat de Dhala al Iemen.


Es van fer famoses per les lluites que s'hi van dur a terme el 1964 entre els qutaibi i el britnics. Els qutaibi, la principal tribu de la zona, recaptava uns drets de pas als viatger i peregrins que utilitzaven la carretera entre Aden i Dhala i cap al Iemen. Era una practica illegal per tolerada fins el 1962, quan la Federaci d'Arbia del Sud va formar una uni duanera i les taxes entre els diversos estats van quedar abolides. Aix va crear descontentament entre les tribus . Dirigits pel seu xeic Mukbil, que va retornar de l'exili a Iemen, els qutaibi es van revoltar; inicialment, a finals del 1963, foren noms atacs contra viatgers, per aviat es va produir un tiroteig contra una caserna de la Guardia Nacional Federal a Thumier, prop de la plaa forta de la tribu, Wadi Misrah. L'emir de Dhala va reclamar actuar contra els rebels i el govern federal va demanar la intervenci de la RAF, per el govern britnic ho va considerar desproporcionat.  El comandant britnic per l'Orient Mitj, Sir Charles Harrington, va suggerir una operaci dura per limitada, portada a terme per l'Exrcit Regular Federal (FRA) i l'Alt Comissionat d'Aden Trevaskis i va donar llum verda, tot i que alguns ministres federals  s'hi oposaven per no iniciar una guerra prop d'Aden.

L'operaci es va dir Nuteracker; les forces implicades van arribar al Radfan, van remuntar el Wadi Rabwa i van imposar l'expulsi de dotze tribals que havien retornat del Iemen darrerament. El mar de 1964 les tropers es van retirar i llavors els qutaibi, que havien rebut armes d'Egipte, i entre els que s'havien barrejat elements del Front Nacional d'Alliberament, van tornar a la lluita. L'Exrcit federal no podia fer front a una lluita feta amb bons mitjans militars i l'abril va intervenir l'exrcit britnic amb el general Cubbon com a comandant en cap i el brigadier Louis Hargroves  com a comandant sobre el terreny (14 d'abril). Es va haver d'organitzar un quarter de campanya per no deixar les responsabilitat a la prpia Aden; el quarter es va fixar a Thumier (17 d'abril) i es va organitzar l'anomenada Radforce, es a dir el contingent que actuaria al Radfan  amb el suport de la RAF des de la seva base de Khormaksar. Mc Williams, cap de l'Exrcit Federal nomenat recentment, va cooperar amb Hargroves i el tinent Roy Watson va aportar el seus coneixements ja que era a la zona des del gener . El calor extrem i la manca d'aigua foren els pitjors enemics. 

Com a lnea de l'ofensiva es va escollir el Wadi Boran en lloc del Wadi Rabwa utilitzat anteriorment i ara ms vigilat pels tribals . Aquest rierols noms es podia creuar per homes a peu i sense protecci, i condua a la conca del Dabana  que a la seva vegada portava al Wadi Teym. Dominant l'altura de Dabana  es dominava tota la zona. El 30 d'abril van sortir els marines que havien de tenir ocupat l'entrada al Dabana el 1 de maig, mentre paracaigudistes serien llanats al tur el 1 de maig i prviament (29 d'abril) una patrulla de la SAS fou desembarcada en helicpter per obrir cam; pero localitzada la patrulla per un pastor foren atacats pels tribals i noms es van salvar pel suport de l'aviaci; la conquesta del tur va fracassar .  mentre un atac de diversi al Wadi Rabwa havia desorientat als tribals i les forces que havien de ser llanades en paracaigudes foren enviades a Thumier en camions des d'Aden. Finalment es va produir l'atac cap el tur estratgic (Cap Badge) que desprs d'unes hores de lluita va poder ser ocupat . El 5 de maig els britnics van baixar cap el Wadi Teym.

El 3 de maig el general Cubbon va declarar que els caps dels dos SAS morts havien estat penjats de postes al Iemen. Com que aix era dubts, es va produir un gran escndol i se li va cridar l'atenci. El 11 de maig Hargroves va cedir el seu lloc al brigadier "Monkey" Blacker. El 13 de maig els cossos dels dos militars morts, sense caps, foren localitzats i es va saber que havia estat Radio Iemen la primera que havia anunciat la decapitaci, i aix va rehabilitar a Cubbon.

Blacker va reorganitzar les forces i el 18 de maig va iniciar l'atac a Bakri Ridge i els britnics van assolir els objectius; l'atac a Wadi Misrah en canvi va fracassar, pero el 29 de maig Blacker es va fer fort al centre del Radfan, i ja noms restava el Wadi Misrah. El primer pas fou l'atac a Djebel Huriyah a la base del qual corria el Wadi Misrah durant uns 16 km. Un fort combat va tenir lloc el 7 de juny, i el 10 de juny Djebel Huriyah fou ocupat. Aix va marcar el fi de les grans operacions militars. El 14 de juny el brigadier C. Blair va substituir a Blacker.

Blair va consolidar el control de la zona, i com que la situaci empitjorava a Aden, es van comenar a retirar tropes i el 24 d'agost ja s'havien retirat la major part. Encara que les lluites a la zona van seguir, ja foren noms accions armades puntuals.

 Notes .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315701" title="Miquel Alzamora Riera" nonfiltered="3218" processed="3207" dbindex="123442">






































Miquel Alzamora Riera (Art, 17 de febrer del 1974) s un ciclista mallorqu.

Es form amb els equips Bicicletes Caldentey (1994-95), Cropusa, de Burgos (1996-97), de la Societat Esportiva Illes Balears (1998-99) i l'Amica Chips-Taconi Esport d Itlia (2000). El 1995 fou campi d'Espanya de fons en pista i, el 1996, en l especialitat en pista americana. Guany (1997), juntament amb Joan Llaneras, dues proves de la Copa del mn de pista, i fou campi del mn de ciclisme en la modalitat de 50 quilmetres en americana, a Perth (Austrlia). El mateix any fou tercer a la Copa del mn de persecuci per equips, a Cali (Colmbia). El 2000, form part de la Selecci Espanyola als Jocs Olmpics de Sidney i ha estat campi d'Espanya de puntuaci.

A finals del 1997 va rebre la insignia d'Or de la Federaci Balear de Ciclisme.

El 26 de setembre de 2008 fou l'encarregat de donar la llio inagural de l'escola municipal de msica d'Art al teatre de dita localitat.

Aquest mateix any (2008), i per la falta de patrocinadors, ha anunciat la seva retirada del ciclisme professional. Tot i aix, continua lligat amb aquest esport sient propietari d'una tenda de bicicletes al seu poble natal.

Palmars.

 1993:
 3r al Campionat Nacional, Pista, Madison 50 Km Espanya (ESP) amb Serafn Riera (Balears);
 1994:
 3r al Campionat Nacional, Pista, Persecuci per equips Espanya (ESP) amb J. Gay, T. Tauler i B. Pomar (Balears);
 1995:
 1r al Campionat Nacional, Pista, Cursa per punts Valncia (Espanya) (ESP);
 2n al Campionat Nacional, Pista, Madison 50 Km Espanya (ESP) amb Jos Gaya (Balears);
 3r al Campionat Nacional, Pista, Persecuci per equips Espanya (ESP) amb J. Gaya, Armengual i J. Garca (Balears);
 1996:
 1r al Campionat Nacional, Pista, Madison 50 Km Espanya (ESP) amb Toni Porras (Balears);
 2n al Campionat Nacional, Pista, Persecuci individual Espanya (ESP);
 1997:
 1r al Campionat del Mon, Pista, Madison 50 Km, Elit, Perth (AUS); amb Joan Llaneras;
 1r a la Copa del Mn, Pista, Madison, Cali (Colmbia) amb Joan Llaneras (dia 25 de maig);
 3r a la Copa del Mn, Pista, Persecuci, Cali (Colmbia) (dia 24 de maig);
 1r a la Copa del Mn, Pista, Madison, Trexlerton (Pensilvnia) amb Joan Llaneras (dia 30 de maig);
 3r a la Copa del Mn, Pista, Persecuci, Trexlerton (Pensilvnia) (dia 31 de maig);
 1998:
 1r al Campionat Nacional, Pista, Persecuci per equips Espanya (ESP) amb J. Garcia, J. Llaneras i T.Tauler (Balears);
 2n al Campionat Nacional, Pista, Cursa per punts Espanya (ESP);
 1999:
 1r a Ciutat de Mxic, Velocitat per equips (MEX) amb Joan Llaneras;
 1r a la Copa del Mn, Pista, Madison, (Mxic) amb Joan Llaneras.
 1r a Cali, Velocitat per equips, Cali (COL); juntament amb Joan Llaneras;
 2n a la Copa del Mn a Frisco, Velocitat per equips , Frisco, TX (EUA) amb Glvez;
 3r a Grenoble, Carrera dels sis dies (FRA);
 2000:
 1r al Campionat Nacional, Pista, Cursa per punts, Elit, Espanya (ESP);
 1r al Campionat Nacional, Pista, Persecuci per equips Espanya (ESP) amb R. Portilla, V. Reyns i T. Tauler (Balears);
 3r al Campionat Nacional, Pista, Persecuci individual Espanya (ESP);
 12 als JJOO de Sidney 2000 en persecuci per equips;
 2001:
 1r al Campionat Nacional, Pista, Cursa per punts, Elit, Espanya (ESP);
 1r a la Copa del Mn, Pista, Madison, (Mxic);
 2n al Campionat Nacional, Pista, Madison 50 Km Espanya (ESP) amb Francisco Mart (Balears);
 2002:
 1r al Campionat Nacional, Pista, Scratch, Elit, Espanya (ESP);
 1r a la Copa del Mn, Pista, Madison, Monterrey (Mxic);
 2n a Moscou, Scratch (RUS);
 2n al Campionat Nacional, Pista, Persecuci per equips Espanya (ESP) amb J.Llaneras, D. Muntaner i F. Mart (Balears);
 3r al Campionat Nacional, Pista, Cursa per punts, Elit, Espanya,(ESP);
 2003:
 1r a la Copa del Mon, Aguascalientes, Scratch (MEX);
 2n a Aguascalientes, Velocitat per equips (MEX);
 3r al Campionat Nacional, Pista, Cursa per punts, Elit, Valncia (ESP);
 3r al Campionat Nacional, Pista, Madison 50 Km, Elit, Valncia (ESP);
 2004:
 2n a Sydney, Velocitat per equips (AUS);
 2006:
 1r al Campionat Nacional, Pista, Scratch, Elite, veldrom Miguel Indurain Tafalla (Navarra)  (ESP);
 2007:
 3r al Campionat Nacional, Pista, Persecuci per equips, Elit, Palma Arena Palma (Mallorca) (ESP) amb Toni Tauler, David Muntaner i Albert Torres (Balears);
 2008:
 1r al Campionat Nacional, Pista, Madison 50 Km, Elit, Palma Arena Palma (Mallorca) (ESP) Amb Toni Tauler (Balears);
 3r al Campionat Nacional, Pista, Scratch, Elit, Palma (Mallorca) (ESP);

 Bibliografia .
 Miquel Alzamora Riera, de retorn dels mundials. Esports. Bellpuig. Nm. 462 (26 de setembre de 1992), pg. 33.
 Ha participat al XXVIII Cintur Cicliste a Mallorca. Esports. Bellpuig. Nm. 474 (24 d'abril de 1993), pg. 31.
 Miquel Alzamora, 5 a la Copa del Mn. Esports. Bellpuig. Nm. 477 (12 de juny de 1993), pg. 31.
 Miquel Alzamora, 2n a la Copa del Mn. Esports. Bellpuig. Nm. 478 (26 de juny de 1993), pg. 34.
  Miquel Alzamora, subcampi a la Copa del Mn. Esports. Bellpuig. Nm. 479 (10 de juliol de 1993), pg. 33. Argent. Portada.
 Miquel Alzamora, 3r al Campionat d'Espanya. Esports. Bellpuig. Nm. 480 (31 de juliol de 1993), pg. 39.
 Miquel Alzamora continua la temporada d'estiu. Esports. Bellpuig. Nm. 481 (4 de setembre de 1993), pg. 46.
 Caiguda de Miquel Alzamora a Pars. Esports. Bellpuig. Nm. 482 (18 de setembre de 1993), pg. 36;
 Miquel Alzamora, de bell nou a la selecci. Esports. Bellpuig. Nm. 487 (4 de desembre de 1993), pg. 28.
 VI Memorial David Gmez. Miquel Alzamora, vencedor. Esports. Bellpuig. Nm. 495 (9 d'abril de 1994), pg. 35.
 Miquel Alzamora, temporada oberta i prometedora. Esports. Bellpuig. Nm. 497 (7 de maig de 1994), pg. 38.

 Enllaos Externs .
 Palmars Histric Campionats Nacionals (RFEC)  ;
 Resultats Campionat Nacional Palma Arena 2008  ;
 Pagina Oficial Federaci Espanyola de Ciclisme ;
 Ftxa de M. Alzamora en ocasi dels JJOO del 2004 a elmundo.es ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315706" title="Sonata a trio" nonfiltered="3219" processed="3208" dbindex="123443">
La sonata a trio s un patr de composici propi del Barroc l'essncia del qual s que en la seva textura hi intervenen dues melodies agudes que participen amb un protagonisme comparable en el dileg contrapuntstic, i una de greu que s la que correspon al baix continu i que queda en un terreny ms d'acompanyament. Aquestes melodies sn executades per dos instruments de tessitura aguda i els instruments que porten a terme el baix continu. Durant el segle XVII aquesta melodia era executada per un instrument meldic de tessitura greu (violoncel, viola de gamba, fagot, etc. ) o b per un instrument harmnic o polifnic (clavicmbal, tiorba, arpa, etc.). A partir de l obra d Arcangelo Corelli, l habitual s que ambds tipus d instruments coincideixin en la interpretaci del baix.
En aquelles composicions que l'autor indicava per a quin instruments estava pensada la composici -que eren la majoria per no totes- s'observa que la major part de les sonates a trio sn concebudes per a dos instruments de timbre igual, majoritriament dos violins. Aquest s el cas de ... Aix i tot tamb se n troben per a instruments de vent com la flauta de bec, la travessera, l'obo, la viola de gamba ...ja sigui en parelles de timbre igual, ja sigui de timbre heterogeni. Tal s el cas d algunes de les sonates de l Op. 2 de Haendel. Un cas ms especfic serien les sonates a trio per a orgue sol de Johann Sebastian Bach en les qual cada melodia aguda s interpretada per una m i el baix es transfereix als pedals.
Les sonates Opp. 1 i 3 de Corelli demanen dos violins, a ms d un violone, arxillat i orgue, mentre que les dels Opp. 2 i 4 sn concebudes per a dos violins, violone i clavicmbal. s tamb a partir de principis del segle XVIII que les edicions de msica angleses i holandeses van comenar a tractar per igual les composicions que corresponien al concepte de sonata da camera i a la sonata da chiesa. 
Segurament que la sonata a trio va ser el tipus de msica instrumental ms popular del perode i n'hi va haver una gran demanda, especialment entre els amateurs. 

 Exemples de repertori .
 Tomaso Albinoni 12 sonates da chiesa op.1 i 12 sonates da camera op.8;
 Arcangelo Corelli 24 sonates da chiesa op.1 i  op.3, 24 sonates da camera op.2 i op.4.
 Henry Purcell 12 sonates a tres parts, 1683 , i 10 sonates a quatre parts, 1697, totes per a dos violins i baix continu.
 Johann Sebastian Bach, sonates a trio BWV 1036-1039. Algunes sn d atribuci dubtosa. Escrites per a baix continu i dos violins, excepte la 1039 que s per a dues flauts i baix continu.
 Dietrich Buxtehude, Op. 1, sis sonates a trio,i Op. 2, set sonates a trio. Instrumentades per a viol, viola da gamba i baix continu. Sn les niques obrs que va publicar en vida.
 George Frideric Handel sonates a trio op.2 i op.5;
 Georg Philipp Telemann al voltant de 150 sonates a trio, majoritriament en l estil de Corelli.
 Johann Pachelbel, Musikalische Ergtzung ("Plaer musical"), amb sis sonates a trio per a dos violins i baix cotninu. La versi original en scordatura.
 Antonio Vivaldi, 12 sonates da camera a trio op.1 i 2 sonatas op.5.
 Jan Dismas Zelenka, Sis sonates a trio (o a quartet), ZWV 181. Per a dos obos, fagot i vbaix continu. Peces tcnicament difcils, probablment no pensades per a amateurs.

 Bibliografia .
 The Italian "Trio" Sonata, From Its Origins Until Corelli Peter Allsop, Oxford University Press 1992  ISBN 0-19-816229-4 (en);
 La sonata a tre Christopher Hogwood, Edition BBC 1976 (en) ;
 Italian Violin Music of the Seventeenth Century  Willi Apel ISBN 0253306833 (en);
 Die Triosonate Erich Schenk 1970 et 2005, Laaber Verlag ISBN 3-89007-623-8 (de);
 Music an Appreciation ROGER KAMIEN, Edition Sixth Brief (en);












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315709" title="Antoni Nadal Homar" nonfiltered="3220" processed="3209" dbindex="123444">
Antoni Nadal Homar (Manacor, 1961) s l'oncle i entrenador del jugador de tennis mallorqu Rafel Nadal.

A ms, s germ del futbolista Miquel ngel Nadal.

Fou guardonat amb la medalla de bronze de la Reial Ordre del Mrit Esportiu 2007.

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315714" title="Llista d'ocells de Mnaco" nonfiltered="3221" processed="3210" dbindex="123445">

















Aquesta llista d'ocells de Mnaco inclou totes les espcies d'ocells trobats al Principat de Mnaco: 108, cap de les quals hi han estat introdudes o en sn endmiques. 

Els ocells s'ordenen per ordre i famlia.

Podicipediformes.
Podicipedidae.
Cabusset (Tachybaptus ruficollis);
Cabuss gris (Podiceps grisegena);
Cabuss emplomallat (Podiceps cristatus);
Pelecaniformes.
Sulidae.
Mascarell (Morus bassanus);
Phalacrocoracidae.
Corb mar gros (Phalacrocorax carbo);
Ciconiiformes.
Ardeidae.
Bernat pescaire (Ardea cinerea);
Bit com (Botaurus stellaris);
Martinet menut (Ixobrychus minutus);
Anseriformes.
Anatidae.
Morell cap-roig (Aythya ferina);
nec collverd (Anas platyrhynchos);
Falconiformes.
Pandionidae.
guila pescadora (Pandion haliaetus);
Accipitridae.
Mil negre (Milvus migrans);
Aligot com (Buteo buteo);
Esparver vulgar (Accipiter nisus);
Falconidae.
Xoriguer com (Falco tinnunculus);
Falc pelegr (Falco peregrinus);
Galliformes.
Phasianidae.
Guatlla (Coturnix coturnix);
Gruiformes.
Rallidae.
Fotja vulgar (Fulica atra);
Charadriiformes.
Scolopacidae.
Gamba verda (Tringa nebularia);
Xivita (Tringa ochropus);
Valona (Tringa glareola;
Xivitona vulgar (Actitis hypoleucos);
Territ de Temminck (Calidris temminckii);
Territ becllarg (Calidris ferruginea);
Batallaire (Philomachus pugnax);
Laridae.
Gavina vulgar (Larus ridibundus);
Gavi argentat (Larus michahellis);
Sternidae.
Xatrac becllarg (Sterna sandvicensis);
Xatrac com (Sterna hirundo);
Xatrac menut (Sterna albifrons);
Curroc (Sterna nilotica);
Columbiformes.
Columbidae.
Colom roquer (Columba livia);
Tud (Columba palumbus);
Trtora turca (Streptopelia decaocto);
Trtora (Streptopelia turtur);
Cuculiformes.
Cuculidae.
Cucut (Cuculus canorus);
Strigiformes.
Tytonidae.
liba (Tyto alba);
Strigidae.
Gamars (Strix aluco);
Mussol banyut (Asio otus);
Mussol com (Athene noctua);
Caprimulgiformes.
Caprimulgidae.
Enganyapastors (Caprimulgus europaeus);
Apodiformes.
Apodidae.
Falciot negre (Apus apus);
Falciot pllid (Apus pallidus);
Ballester (Tachymarptis melba);
Coraciiformes.
Alcedinidae.
Blauet (Alcedo atthis);
Meropidae.
Abellerol (Merops apiaster);
Upupidae.
Puput (Upupa epops);
Piciformes.
Picidae.
Colltort (Jynx torquilla);
Picot garser gros (Dendrocopos major);
Picot negre (Dryocopus martius);
Picot verd (Picus viridis);
Passeriformes.
Alaudidae.
Alosa vulgar (Alauda arvensis);
Hirundinidae.
Oreneta de ribera (Riparia riparia);
Oreneta cuablanca (Delichon urbicum);
Oreneta vulgar (Hirundo rustica);
Roquerol (Ptyonoprogne rupestris);
Motacillidae.
Cuereta blanca (Motacilla alba);
Cuereta groga (Motacilla flava);
Cuereta torrentera (Motacilla cinerea);
Titella (Anthus pratensis);
Troglodytidae.
Caragolet (Troglodytes troglodytes);
Prunellidae.
Pardal de bardissa (Prunella modularis);
Turdidae.
Merla (Turdus merula);
Griva cerdana (Turdus pilaris);
Tord ala-roig (Turdus iliacus);
Griva (Turdus viscivorus);
Tord com (Turdus philomelos);
Sylviidae.
Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus);
Mosquiter com (Phylloscopus collybita);
Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus);
Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala);
Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla);
Tallarol gros (Sylvia borin);
Tallarol xerraire (Sylvia curruca);
Muscicapidae.
Papamosques gris (Muscicapa striata);
Pit-roig (Erithacus rubecula);
Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros);
Cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus);
Bitxac rogenc (Saxicola rubetra);
Clit gris (Oenanthe oenanthe);
Rossinyol (Luscinia megarhynchos);
Bitxac rogenc (Saxicola rubetra);
Aegithalidae.
Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus);
Paridae.
Mallerenga d'aigua (Parus palustris);
Mallerenga carbonera (Parus major);
Mallerenga petita (Parus ater);
Mallerenga blava (Parus caeruleus);
Sittidae.
Pica-soques blau (Sitta europaea);
Laniidae.
Botx septentrional (Lanius excubitor);
Corvidae.
Gaig (Garrulus glandarius);
Garsa (Pica pica);
Gralla (Corvus monedula);
Cornella negra (Corvus corone);
Graula (Corvus frugilegus);
Sturnidae.
Estornell vulgar (Sturnus vulgaris);
Emberizidae.
Cruixidell (Emberiza calandra);
Verderola (Emberiza citrinella);
Repicatalons (Emberiza schoeniclus);
Fringillidae.
Pins com (Fringilla coelebs);
Verdum (Carduelis chloris);
Cadernera (Carduelis carduelis);
Passerell com (Carduelis cannabina);
Gafarr (Serinus serinus);
Pins mec (Fringilla montifringilla);
Durbec (Coccothraustes coccothraustes);
Passeridae.
Pardal com (Passer domesticus);
Pardal xarrec (Passer montanus);
Pardal roquer (Petronia petronia) ;

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315732" title="Tractat de Tarasc (1291)" nonfiltered="3222" processed="3211" dbindex="123446">
El 19 de febrer de 1291 es va signar la pau de Tarasc entre Nicolau IV, Carles II d'Anjou i Felip IV de Frana d'un costat i la Corona d'Arag de l'altre, pel qual el casal de Valois renunciava als regnes catalans que els havia cedit el Papa Mart IV i el rei Alfons el Franc es reconeixia feudatari del Papa i prometia anar a la Croada i retirava l'ajuda al seu germ Jaume el Just, rei de Siclia. Quan Alfons el Franc va morir un mes ms tard, les clusules del tractat es van declarar nules, i la Pau d'Anagni (1295) va tancar la primera fase del conflicte.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315741" title="Preludi (msica)" nonfiltered="3223" processed="3212" dbindex="123447">
El mot preludi serveix per designar tipus molt diversos d'estructures de la msica instrumental  que tenen orgens comuns o semblants per que  acaben tenint notables diferncies.

 El preludi en la msica instrumental del Barroc.
Els primers exemples de preludis en la msica instrumental del Barroc sn passatges improvisats que s'interpretaven abans de l'execuci de peces instrumentals, normalment suites de danses o d'altre tipus. Ms tard, el preludi va ser compost juntament amb la resta de la composici instrumental a la qual preludiava, per mantenia aquest carcter improvisatori que anava conjuntament amb una estructura no sotmesa a les formes establertes habituals i a un tractament igualment lliure dels temes i de les evolucions harmniques i tonals. Sn exemples notables de preludis de la msica instrumental del barroc els que donen inici moltes suites de Johann Sebastian Bach o els preludis seguits de sengles fugues per a clavicmbal que integren El clavec ben temperat d'aquest mateix autor.

 El preludi com a gnere de la msica instrumental solista del Romanticisme.
En el classicisme, aquest carcter lliure i allunyat del seguiment de patrons preestablerts i habituals que mostra el preludi va entrar en confrontaci amb l'estima en qu es tenia la composici subjecta a esquemes i patrons formals ms aviat rgids que guiaven la feina creativa de l'autor i facilitaven el seguiment en l'audici als oients, de manera que no va ser una estructura gaire utilitzada.

En canvi, s que va trobar un terreny propici en el Romanticisme i la seva recerca de formes d'expressi no sotmeses a patrons formals que poguessin ser un llast a l'expressi lliure. Aix va nixer una nova forma musical denominada preludi, gaireb sempre per a piano sol, consistent en petites peces de curta durada, en un sol moviment, d'estructura lliure, i que no tenien cap voluntat descriptiva. Sn especialment coneguts els de Chopin. Ja ms enll estrictament del romanticisme, continuaren aquesta tradici altres compositor com Debussy, Rakhmninov o Skriabin

 El preludi en la msica escnica.
En la msica escnica, el preludi s un moviment orquestral que fa d'introducci a una pera o, en general, a una composici de msica escnica. No t una estructura formal que es pugui considerar l'habitual en els preludis, contrriament al que succeeix amb les obertures i s que s habitual que hi apareguin, d'alguna manera o altra, els temes ms importants i/o ms fcils de reconixer de l'obra i que, ms tard, apareixeran en la seva versi vocal.

El preludi es fa especialment habitual en l'pera romntica, a partir del moment en qu la llibertat formal que requereix la forma d'expressi romntica no encaixa amb els patrons formals rgids de l'obertura.

Els preludis de les peres de Georges Bizet i dels drames musicals de Richard Wagner es compten entre els ms populars.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315744" title="Cigonya negra" nonfiltered="3224" processed="3213" dbindex="123448">




La cigonya negra (Ciconia nigra) s un ocell de l'ordre dels ciconiformes i quelcom ms petita que la cigonya blanca.

Morfologia.

 Ateny 96 cm de llargada i 1,8 m d'envergadura alar.
 Pesa 3 kg.
 T el plomatge de color negre, llevat del'abdomen que s blanc. ;
 Bec i potes d'un vermell ms pujat que els de la cigonya blanca. ;
 No presenta dimorfisme sexual.

Reproducci.

Nia als arbres i boscos despoblats. Ocupa nius d'anys anteriors o tots dos sexes construeixen un niu volumins amb branques i folrat de molsa, herbes verdes i gramnies, sempre a prop de l'aigua. La posta, d'abril a juny, consta de 3-5 ous blancs i ambds progenitors els coven per espai de 38-42 dies. Els pollets sn alimentats pels seus pares i sn capaos de volar al cap de 65-70 dies. 

Alimentaci.

Menja principalment peixos, granotes, colobres, rates d'aigua, insectes (escarabats, hempters i libllules) i matria vegetal.

Hbitat.

Viu a les rouredes i als boscos de pins i alzines sureres o, al contrari, tamb a zones desboscades. En tots dos casos s fonamental que hi hagi aigua abundant (rius, embassaments, bassals, etc.).

Distribuci geogrfica.

Viu a Europa, Extrem Orient i Extremadura. Les poblacions europees hivernen a l'frica tropical, tot i que les poblacions ibriques sn sedentries. Els exemplars de l'Extrem Orient hivernen al sud de la Xina.

Rutes migratries de les cigonyes negres europees.

En t dues: 

-Ruta occidental: la major part de les poblacions occidentals d'aquest ocell tria la ruta per damunt Gibraltar per n'hi ha un 10% que prefereixen travessar la Mediterrnia volant per damunt Siclia i Tunsia. Desprs travessen el Shara tot directament pel centre o  ressegueixen la costa atlntica. Descansen a les zones humides de Nigria i Mal.

-Ruta oriental: les poblacions orientals segueixen el trajecte Bsfor-Pennsula del Sina-Nil. 

Costums.

s ms rara, ms ferstega i ms solitria que la cigonya blanca i, malgrat que es pot veure de pas als Pasos Catalans -fins i tot en rees muntanyenques-, defuig la companyia humana.
En les seues migracions s capa de volar entre 100-250 km diaris, tot i que n'hi ha d'exemplars que arriben als 500 km. Emigren de mitjan agost-final de setembre i retornen cap a la meitat de mar.

Conservaci.

A Europa el nombre de cigonyes negres s escs: a Dinamarca prcticament ha desaparegut i a Alemanya noms en queden 50 parelles. La poblaci de l'Europa Oriental consta, si fa no fa, de 500 parelles.

Referncies.



Enllaos externs.

 La cigonya negra a l'Enciclopdia Catalana. ;
 La cigonya negra a la IUCN. ;
 La cigonya negra a l'Animal Diversity Web. ;
 La cigonya negra a l'Encyclopedia of Life. ;
 Vdeos de cigonyes negres en llur hbitat natural. ;
 Informaci sobre la poblaci de cigonya negra a Portugal ;
 La cigonya negra a l'Avibase. ;
 Descripci i hbitat d'aquesta espcie. ;
 La cigonya negra a l'Enciclopdia Balear d'Ornitologia. ;
 Conservaci d'aquesta espcie. ;
 Fotografies i enregistraments sonors d'aquest ocell. ;
 Estudi de la poblaci de cigonya negra al Principat de Catalunya. ;
 Taxonomia de la cigonya negra. ;
 Reproducci i hbitat de la cigonya negra. ;
 Cens de la cigonya negra a la Pennsula Ibrica. ;
 Estudi de la migraci d'aquest ocell per l'Estret de Gibraltar. ;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315752" title="Adina Masjid" nonfiltered="3225" processed="3214" dbindex="123450">
Adina Masjid s una mesquita en runes de la ciutat de Pandua o Panduah, al districte de Maldah a Bengala occidental. 

Es considera que s la tomba de Djalal al-Din (1431) fill del rei hind Ghanesh, convertit a l'islam. Est propera a la Qutb Shahid Masjid i la dargah de Nur Qutb Alam. A les parets exteriors hi ha nnxols i esttues d'elaboraci delicada i pilars als quatre cantons. La tomba es octogonal amb arcs a cada costat; es conserven els tres mausoleus, del rei, la reina i un fill (Matsuo Ara). Fou construda entre 1364 i 1374.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315754" title="Adjay" nonfiltered="3226" processed="3215" dbindex="123451">

Adjai o Ajaya (l'Invencible) s un riu de Bengala Occidental a l'ndia.

El riu neix entre els districtes d'Hazaribagh (Jharkhand), Monghyr (Bihar) i les parganes de Santal (Jharkhand), i desprs de crrer en direcci sud-oest i desprs sud-est, arriba fins el poble de Bhedia on agafa direcci a l'est fins desaiguar al Bhigirathi al nord de Katwa.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315758" title="Adoni" nonfiltered="3227" processed="3216" dbindex="123452">

Adoni s una municipalitat i centre comercial del districte de Kurnool a Andhra Pradesh, ndia. La seva poblaci el 2005 s de 164.000 habitants (22.441 habitants el 1881, 304.16 el 1901, i 155.969 el 2001).

 Histria .

Sota domini britnic fou un taluk del districte de Bellary a la presidncia de Madras amb una superfcie de 2038 km. La poblaci del taluk el 1881 era de 122.085 habitants , 160.795 el 1891 i 178.784 el 1901, repartits en tres ciutats (Adoni, Yemmiganur i Kosigi) i 191 pobles; el 14% de la poblaci eren musulmans. Els nuclis principals eren Adoni, Kosgi, Kavutal, Nagaldinna, i Emmiganiir i sis altres tenien certa importncia: Hatchalli, Halhervi, Kotakal, Gudikal, Hissarmurvani, i Nandavaram. A Adoni residia el governador (tahsildar). Junt amb el taluk d'Alur formava una subdivisi del districte. Un ter dels habitants del taluk van morir en la fam del 1876-1877.

La ciutat t un fort en runes situat sobre cinc turons de granit al nord-oest; dos dels turons, Barakila i Talibunda, superen el 200 metres.

La ciutat va jugar un paper important en les guerres del Dcan. Hauria estat fundada el 1200 aC per Chandra Sen en el regnat de Bhim Singh, governant de Bidar. 

Posteriorment el segle XIV va formar part de Vijayanagar. Aquesta dinastia va desaparixer desprs de la batalla de Talikot el 1565. 

Va esdevenir fortalesa dels adilshhides del Sultanat de Bijapur i Golconda (1568) amb el nom d'Adavani modificat a Adoni. Governadors destacats foren Malik Rahman Khan (1604-1631)i Sidi Masud Khan (1662-1687) constructor de la mesquita de Jaya Majid amb materials de temples hinds que va destruir.

El 1686 fou atacada per primer cop pels generals mogols d'Aurangzeb; com que Masud Khan no es volia rendir, els general mogol va amenaar amb bombardejar la mesquita, a la que el governador tenia molta estimaci, i llavors es va rendir (1687) i va formar part del govern de Bijapur. 

Amb la decadncia de l'Imperi mogol va passar al nizam i el territori va esdevenir un feu d'una branca jove de la famlia.

El 1748 governava Muzaffar Jang a la mort del qual el 1752 va passar al seu fill; el 1757 va passar com a jagir a Basalat Jang, germ del subahdar o nizam del Dcan, que la va convertir en capital i es va voler fer independent. Haidar Ali de Mysore la va atacar tres vegades durant el govern de Basalat, i tot i que el 1778 va derrotar els marathes sota les seves muralles, i el 1779 va assolar la regi, la ciutat va resistir. El 1782 Basalat Jang va morir (fou enterrat a un impressionant tomba a l'oest de la ciutat) i poc desprs tamb Haidar Ali. El 1786, Tipu Sahib, fill i successor d'Haidar Ali, desprs d'un setge d'un mes, la va ocupar i va arrasar el fort. Desprs de la pau (1792) fou restaurada al nizam fins el 1799 en qu fou cedida als britnics.

 Referncies .
Aquest article incorpora text de la Imperial Gazetteer of India , Oxford, Clarendon Press, 1908-1931











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315759" title="Adilabad" nonfiltered="3228" processed="3217" dbindex="123453">

Adilabad (Telugu:          , s un municipi i ciutat, capital del districte d'Adilabad, a Andhra Pradesh, ndia.

La seva poblaci (2006) s de 108.233 habitants, i 258.233 la municipalitat. La poblaci el 1901 era noms de 6.303 habitants. A un temple hind es fa una fira anual. Adilabad va agafar el nom d'Adil Shah, sold de Bijapur.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315760" title="Districte d'Adilabad" nonfiltered="3229" processed="3218" dbindex="123454">
El districte d'Adilabad s una divisi administrativa de l'estat d'Andhra Pradesh, situat a l'extrem nord de l'estat amb una superfcie de 16.128 km i una poblaci (2001) de  2.488.003 persones. El seu punt ms alt s el Mahbubghat. Est irrigat pels rius Godavari, Penganga, Wardha i Pranahita. El 17% de la poblaci es tribal.

El districte d'Adilabad est dividit en 52 mandals i 1.743 pobles. Les municipalitat sn 7 i a efectes administratius hi ha 5 divisions: 
 Adilabad;
 Nirmal;
 Utnoor;
 Asifabad ;
 Mancherial.

Llista dels Mandals.
Els 51 mandals sn
 Adilabad;
 Asifabad;
 Bazarhathnoor;
 Bejjur;
 Bellampalle;
 Bhainsa;
 Bheemini;
 Boath;
 Chennur;
 Dahegaon;
 Dandepalle;
 Dilawarpur;
 Gudihathnur;
 Ichoda;
 Inderavelly;
 Jainad;
 Jainoor;
 Jaipur;
 Jannaram;
 Kaddam Peddur;
 Kagaznagar;
 Kasipet;
 Kerameri;
 Khanapur;
 Kotapalle;
 Kouthala;
 Kubeer;
 Kuntala;
 Lakshettipet;
 Laxmanchanda;
 Lokeswaram;
 Mamda;
 Mancherial;
 Mandamarri;
 Mudhole;
 Narnoor;
 Nennal;
 Neradigonda;
 Nirmal;
 Rebbena;
 Sarangapur;
 Sirpur T;
 Sirpur U;
 Talamadugu;
 Tamsi;
 Tandur;
 Tanur;
 Tiryani;
 Utnur;
 Vemanpalle;
 Wankdi.

Histria.

En el perode britnic fou primer capital d' un subdistricte anomenat Sirpur Tandur de la divisi de Warangal (1872) i el 1905 es va convertir en districte d'Adilabad. El riu Penganga el separava de Berar al oest i nord, i els rius Wardha i Pranahita del districte de Chanda a les Provncies Centrals (nord-est i est); la superficie era de 19.173 km2. La serralada de Satmala creuava el districte del nord-oest al sud-est. Els rius principals eren el Godavari i el Penganga.  La poblaci el 1901 era de 477.848 habitants. Estava dividit en vuit taluks: Adilabad, Sirpur, Rajura, Nirmal, Kinwat, Chinnur, Lakhsetipet i Jangaon. La poblaci era hind en un 80%, i 10% de gonds tribals.

El taluk d'Adilabad tenia una superficie de 5.749 km2 amb 112.314 habitants el 1901. La capital era igualment Adilabad i tenia 420 pobles dels que 30 eren jagirs. El taluk va perdre part del seu territori el 1905 en favor del taluk de Kinwat (creat aquell any).

El districte est seriosament afectat per la lluita dels naxalites.

 Referncies .
Aquest article incorpora text de la Imperial Gazetteer of India , Oxford, Clarendon Press, 1908-1931












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315764" title="Carlos Javier Palomino" nonfiltered="3230" processed="3219" dbindex="123455">
 
Carlos Javier Palomino (Pollo) era un jove de 16 anys resident a Vallecas que va morir a les mans d'un militar neonazi en la parada de metro de Legazpi. Carlos no militava en cap organitzaci, estava comenant a collaborar en accions, manifestacions, actes, etc. Encara que sn mltiples les mostres que demostren que sentia simpatia per les Brigades Antifeixistes.

L'11 de Novembre de 2007, Carlos, al costat d'altres activistes antifeixistes de Madrid es dirigiria a una contramanifestaci coincidint amb la manifestaci convocada per Democracia Nacional en contra de la immigraci i del racisme "antiespaol". Els contramanifestants van decidir viatjar amb metro cap al lloc de la contramanifestaci. En el mateix tren que els antifeixistes anaven a agafar viatjava Josu, militar i simpatitzant de Democracia Nacional, quan el tren va arribar a l'estaci i abans que els antifeixistes entraren en el vag, Josu va traure una navalla de la seua butxaca i just quan en el vag  entraren els antifeixistes, sense intervenir paraula i sense prvia agressi Josu va asestar una apunyalada en el cor a Carlos Javier, de tan sol 16 anys. Tamb un altre jove antifeixista va caure ferit en intentar desarmar-lo per aquest, en un costat. Just desprs d'a, Josu Estbanez va seguir brandant l'arma preguntant  a veure qui s el segent . 

Diversos mitjans informatius van descriure el successos com una baralla entra bandes, una cosa que sempre han negat els antifeixistes companys i amics de Carlos.

A pesar de qu l'assass de Carlos Javier era militar professional, la famlia de Carlos mai va rebre comunicaci ni disculpa alguna per part de la instituci. Si ho va fer Alfredo Prez Rubalcaba, Ministre d'Interior, que li va assegurar a la mare de Carlos "que era un dels nostres". .A banda de les mostres de afectacci personal, els familiars de Carlos no han rebut cap ajuda alguna per part del Govern que fins i tot els va rebutjar un escrit on es demanava una indemnitzaci per ser vctimes d'un acte terrorista, a pesar que una de les circumstncies que concorren per a ser vctima d'aix s el que li va ocrrer a Carlos.  

La gent de l'assemblea de Madrid Antifeixista a estat de gran ajuda, fins i tot estan cobrint les despeses judicials. 

Des del seu assassinat, Carlos s'ha convertit en un smbol de la resistncia antifeixista als carrers de tot l'Estat Espanyol. La seua mort ha servit, per altra banda, perqu a Madrid particularment i en la resta de l'estat d'una manera ms suau, hi haga moments d'unitat antifeixista molt ms fortes dels hagudes anteriorment. Tamb a aconseguit que els mitjans informatius majoritaris de l'estat espanyol es fixaren ms en les manifestacions antifeixistes, antiracistes i en general revolucionries. 

 Referncies . 


 Enllaos externs . 
 Carlos hermano, nosotr@s no olvidamos;
 Informaci sobre la mort de Carlos i les seues conseqncies ;

 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315768" title="Provncies Unides de l'Itlia Central" nonfiltered="3231" processed="3220" dbindex="123456">



Les Provncies Unides de l'Itlia Central, tamb anomenada Uni Central d'Itlia,Confederaci Central d'Itlia o Govern Central General d'Itlia, fou un estat satllit depenent del Regne de Sardenya-Piemont que integr els antics territoris del Gran Ducat de Toscana, Ducat de Parma, Ducat de Mdena i les Legacions papals, desprs que els seus monarques van ser expulsats pels revolucions populars. 

Creaci.
Des d'agost de 1859 el rgim prosard de Toscana, Parma, Mdena i les Legacions papals acordaren crear, mitjanant una srie d'acords, un nic estat unificat, designant el 7 de novembre d'aquell any Eugeni Manuel de Savoia-Carignano com a regent. No obstant aix el rei Vctor Manuel II de Sardenya es va negar a acceptar l'elecci i va escollir Carlo Boncompagni com a Governador General, que va ser responsable de la poltica diplomtica i dels assumptes militars dels estats.

Annexi al Regne d'Itlia.
El 8 de desembre de 1859 tots aquests territoris es van incorporar en la Provncia Reial d'Emlia i desprs del referndum que es va celebrar al mar de 1860, l'estat s'annexion formalment al Regne d'Itlia. A canvi del reconeixement francs la Savoia i Nia van ser cedides a Frana.

Vegeu tamb.
Gran Ducat de Toscana;
Ducat de Parma;
Ducat de Mdena;
Unificaci italiana;

Enllaos externs.
  States and Regents of the World;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315783" title="Algatocn" nonfiltered="3232" processed="3221" dbindex="123457">

Algatocn s un poble de la provncia de Mlaga (Andalusia), que pertany a la comarca de la Serrana de Ronda.

 Histria .
Les primeres evidncies de poblament hum en les terres de l'actual municipi d'Algatocn es remunten a la Edat de Bronze (II millenni abans de Crist) segons restes de cermica trobats a Cerro Gordo. En aquest mateix lloc, per de mitjan del I millenni abans de Crist, s'han trobat les restes ibrics d'un oppidum o recinte defensiu. 

Ja durant la dominaci romana, i tamb a Cerro Gordo, sembla que va sorgir la ciutat de Vesci, aix com una via romana en els voltants. En aquesta poca sembla que es va desenvolupar una important indstria txtil com ho demostra la troballa de nombroses peses de teler a Salitre.  El 711 arriben a la Pennsula Ibrica els rabs amb molts berbers, entre els quals es trobaven els attus, que van fundar Al-Atusiyin o el lloc dels Attus Tamb es va fundar Benamahab avui desaparegut.  En l'any 755 la zona mostra el seu suport a Abd al Rahman I.  

En 1015 la Regi muntanyenca de Ronda es declara independent sota el comandament dels bannus-ifran.  Entre 1094-1212 la zona fou ocupada pels almorvits i almohades fins que el 1485 passa a mans cristianes. Algatocn comptava amb una poblaci de 26 vens, el que equivaldria a uns 180 habitants. El 13 de maig de 1498 passa a pertnyer al Senyoriu de Gaucn, el primer titular del qual va ser Juan de Guzmn, Duc de Medina Sidonia, en agrament pels serveis prestats durant la Reconquesta. 

El 20 de juny de 1501 van ser venuts els mudjars desprs de la Rebelli de Sierra Bermeja. La seva expulsi, en els casos de no conversi, va provocar una lleu disminuci en la poblaci d'Algatocn i la desaparici de Benamahab.  El 1560 es van produir judicis per part del Tribunal de la Inquisici, sent processats: Francisco Martn, Francisco Martn Abenacaide i Juana Gmez. Aix provoc el 1570 una rebelli dels moriscs a la Regi muntanyenca a causa de les pressions a les quals eren sotmesos i com ltima causa l'expedici d'Antonio de Luna per a treure als moriscs de pau d'aquesta zona. En el mes de maig, Pedro Bermdez, capit de la guarnicin de Ronda, va intentar acabar amb l'aixecament per fracassa. Durant l'estiu es produ la cremada de l'esglsia per part dels revoltats. Felip II hi envi al Duc d'Arcos a pactar la rendici per tamb fracassa pel que es decideix preparar la guerra que va durar entre mitjans de setembre fins a mitjans de desembre d'aquest any, acabant amb la rendici dels moriscs i el seu agrupament en presidis. Al gener els moriscs van ser enviats a la ciutat sevillana de Carmona. 

En el segle XVIII Algatocn apareix en el Cadastre d'Ensenada i entre les dades recollides destaca el fet de pertnyer, juntament amb Benarrab, Gaucn, Benamaya i Benamahab, al senyoriu del Duc de Medina Sidonia. Tenia una poblaci d'uns 1350 habitants que es dedicaven a l'agricultura i la ramaderia fonamentalment. Existien tamb 6 molins i un alamb. Un dels molins, que era d'oli, estaria situat al costat de l'Albereda. 

En 1787 apareix en el cens de Floridablanca (la seva poblaci era de 1.723 habitants). El 13 de febrer del 1810 se celebra l'acta de cabildo, es recull el suport del poble al Rei en la guerra de la Independncia. Es demostra la valentia de Sebastin Tinoco i en agrament Ferran VII li dna al poble el ttol de Vila. En 1820 Algatocn pertanyia al partit Judicial de Gaucn.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315785" title="Enric de Parma" nonfiltered="3233" processed="3222" dbindex="123458">
Enric de Parma ( Wartegg, Imperi austrac 1873 - Pianore, Regne d'Itlia 1939 ) fou un prncep de Parma que fou el cap hereditari de la Casa de Borb-Parma i titular del Ducat de Parma entre 1907 i 1939.

Orgens familiars.
Va nixer el 13 de juny de 1873 al castell de Wartegg sent fill del duc Robert I de Parma i la seva primera esposa, Maria Pia de Borb-Dues Siclies. Fou nt per lnia paterna de Carles III de Parma i Llusa de Frana, i per lnia materna del rei Ferran II de les Dues Siclies i Maria Teresa d'ustria. 

Fou germ de Maria Llusa de Borb-Parma, casada amb Ferran I de Bulgria; i Elies i Josep de Parma. Aix mateix fou germ, per part de pare, de Xavier I de Parma; de Zita de Borb-Parma, casada amb Carles I d'ustria; i Flix de Borb-Parma, casada amb Carlota I de Luxemburg.

Duc titular de Parma.
Va nixer amb retard mental i des de 1907, data de la mort del seu pare, fou nomenat duc titular de Parma, territori integrat en aquells moments ja dins del Regne d'Itlia i del qual havia estat desposeda la seva famlia el 1859. El seu germ Elies de Parma va assumir el rol de cap de la famlia des del primer moment i va servir com a regent al llarg dels anys de vida del seu germ. 

A la seva mort, ocorreguda el 10 de maig de 1939 a la villa de Pianore, fou succet com a duc titular de Parma pel seu germ Josep.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315787" title="Alpandeire" nonfiltered="3234" processed="3223" dbindex="123459">

Alpandeire s un poble de la provncia de Mlaga (Andalusia), que pertany a la comarca de la Serrana de Ronda. Es troba a 130 kms de Mlaga i a 665 kms de Madrid


 Vegeu tamb .
 Turisme d'aventura a Alpandeire ;
 Web d'Alpandeire ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315789" title="Josep de Parma" nonfiltered="3235" processed="3224" dbindex="123460">

Josep de Parma ( Biarritz, Frana 1875 - Pianore, Itlia 1950) fou un prncep de Borb-Parma que va esdevenir duc titular del Ducat de Parma entre 1939 i 1950.

Orgens familiars.
Va nixer el 30 de juny de 1875 a la ciutat de Biarritz, poblaci situada a Frana, essent fill del duc Robert I de Parma i la seva primera esposa, Maria Pia de Borb-Dues Siclies. Fou nt per lnia paterna de Carles III de Parma i Llusa de Frana, i per lnia materna del rei Ferran II de les Dues Siclies i Maria Teresa d'ustria. 

Fou germ de Maria Llusa de Borb-Parma, casada amb Ferran I de Bulgria; i Enric i Elies de Parma. Aix mateix fou germ, per part de pare, de Xavier I de Parma; de Zita de Borb-Parma, casada amb Carles I d'ustria; i Flix de Borb-Parma, casada amb Carlota I de Luxemburg.

Duc titular de Parma.
Com el seu germ gran, Enric de Parma, va nixer amb retard mental, i a la mort d'aquell fou nomenat duc titular del Ducat de Parma. Com Enric tingu la regncia del seu germ Elies de Parma, el qual assum el rol de cap familiar.

Josep mor el 7 de gener de 1950 a la Villa Pianore i sense haver-se casat mai nomen successor al seu germ Elies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315790" title="Arriate" nonfiltered="3236" processed="3225" dbindex="123461">

Arriate s un poble de la provncia de Mlaga (Andalusia), que pertany a la comarca de la Serrana de Ronda. El seu nom prov de l'rab Arriadh, "els vergers". El 1630 se segreg del municipi de Ronda.

 Histria . 
Encara que la primera prova escrita de la Vila d'Arriate data de 1570 en el Cens de Felip II, existeixen proves de l'habitabilitat de la zona en temps remots. Es parla d'un poblat prehistric que vivia en les Coves, grutes situades a un costat i a l'altre del riu Alcobacn, que revelen l'existncia d'uns habitants primitius, per la seva disposici, superposades, excavades en les roques, que serien bona defensa dels seus habitants contra les feres. Actualment s'arriba fins a elles per uns graons fets a la roca. A l'interior no s'aprecien pintures rupestres, per s freqent l'aparici de destrals de pedra i existeix un mol incrustat en les parets. El que va ser asil i refugi d'un poble mant la seva utilitat, doncs els moliners d'Arriate posen all a assecar els blats desprs de rentar-los. 

En l'etapa de la dominaci rab, va rebre el nom d'Arriadh. El nombre de pobladors en aquesta poca hagu de ser molt petit i habitarien unes poques cases d'esbarjo o caserius amb les seves hortes. El fet histric ms important del que es t notcia, s la Batalla de la Vall d'Arriate el 1407. Els musulmans van pretendre apoderar-se de la maquinria de Setenil. L'alcaide de Caete la Real, va acudir en defensa d'aquella vila, deixant la seva prpia fortalesa defensada pel seu fill. Quan van conixer aquesta informaci, els musulmans van atacar Caete en el defensa dels quals va morir el fill de l'alcaide. Com a venjana, Hernando Arias va preparar una emboscada en les forestes d'Arriate on va derrotar els musulmans en la batalla esmentada. 

El 1630 la Vila d'Arriate es va segregar del Terme Municipal de Ronda. En 1635 es reincorpora de nou a Ronda, per el 14 de febrer de 1661 mitjanant l'escriptura signada a Madrid davant el escriv de rei Felip IV,  Gabriel Rodriguez de las Cuevas, quan Arriate aconsegueix de nou la seva independncia pagant per aix 352.739 maravedins. 

 Vegeu tamb .
 Ajuntament de Arriate;
 Esport d'Aventura a Arriate;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315796" title="Atajate" nonfiltered="3237" processed="3226" dbindex="123462">

Atajate s un poble de la provncia de Mlaga (Andalusia), que pertany a la comarca de la Serrana de Ronda.
Historia. 
S'hi ha trobat restes de peces de pedra polida, destrals del neoltic i presncia de bronze (calcoltic) a Sima de los Tajos. Hi ha restes del traat de la via romana Lacipo-Arunda i monedes. El soterrament al Montecillo data dels visigots i hi ha restes musulmanes al Puerto de Jimera, El Llano i Huerta Nueva. 

En 1496 pertanyia al Senyoriu de Ronda i el 1499 a la corona de Castella-Arag. En 1505 es constitu en parrquia. En el segle XIX es constru l'Esglsia de San Jos, saquejada per les tropes franceses el 10 de mar de 1810. Mai ms es va restaurar. El 1820 fou integrada en el partit judicial de Gaucn. En 1932 es constru la carretera Ronda-Atajate, C-341, actual A-369, i el 1941 el tram de la carretera Atajate-Gaucn. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315798" title="Benadalid" nonfiltered="3238" processed="3227" dbindex="123463">

Benadalid s un poble de la provncia de Mlaga (Andalusia), que pertany a la comarca de la Serrana de Ronda. Limita amb Benalaura, Alpandeire, Atajate, Jimera de Lbar, Jubrique i Cortes de la Frontera.

 Historia .
L'origen rom de la seva petita fortalesa queda avalat per l'existncia d'un vial d'aquesta poca entre Lacipo i Arunda. Va ser conquistada el 711 pel berber Zayde Ibn Kesadi. Entre els segles XIII i XV queda alternativament sota el domini granad i afric. Entre 1492 i 1570 es produeix l'expulsi dels moriscs i la destrucci d'edificis pblics. En 1494 les viles de Benadalid i Benalaura sn concedides al segon Comte de Feria. En 1505 s'erigeix l'Esglsia de Benadalid, de la qual s titular Sant Isidor. En 1518 passa el Senyoriu al Marqus de Tarifa, Senyor d'Alcal de los Gazules. En 1572 el Castell passa a les mans del duc de Medinaceli, qui ho va cedir a l'Ajuntament per al seu s com cementiri en el segle XIX. En el S. XIX amb la invasi francesa es destrux l'Ermita del Crist de la Puente. 

Entre 1931 i 1932 es produx la dissoluci de la comunitat Benadalid-Benalaura. Durant la Guerra Civil van ser destrossats tots els arxius i imatges religioses que existien en el poble. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315801" title="Adirampatnam" nonfiltered="3240" processed="3228" dbindex="123465">

Adirampatnam o Adrampet s una ciutat del districte de Thanjavur a Tamil Nadu. El seu nom deriva d'Adivira Ramapatnam que en tamil vol dir "la ciutat del gran heori Rama".  Est situada a la costa i la poblaci es dedica a la pesca i l'explotaci de sal. 

Sota domini britnic fou part del taluk de Pattukottai dins el districte de Tanjore a la presidncia de Madras.

 Referncies .
Aquest article incorpora text de la Imperial Gazetteer of India , Oxford, Clarendon Press, 1908-1931


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315803" title="Adur" nonfiltered="3241" processed="3229" dbindex="123466">


Riu Adur o Adour, riu de Frana;
Adur o Audur, antiga comunitat de l'ndia a la presidncia de Madras;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315805" title="Audur" nonfiltered="3242" processed="3230" dbindex="123467">
Adur o Audur fou el nom d'una comunitat que dirigia com a kavalgars alguns pobles del districte de Nellore a la presidncia de Madras, ndia, durant el perode britnic.

Els caps adur gaudien del privilegi d'homes kavalgars, es a dir antics lders de grups de bandits, amb certs drets policials i de control sobre alguns llogarets i pobles, a canvi de abstenir-se de fer depredacions. Estaven subordinats al poligars, que responien dels kavalgars davant el govern britnic, dins els lmits de la seva jurisdicci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315807" title="ndex (dit)" nonfiltered="3243" processed="3231" dbindex="123468">


Anomenem ndex al segon dit de la m humana, inmmediatament al costat del polze. Tamb rep altres noms, tot i que menys usuals: dit senyalador, dit indicatiu, dit apuntador, dit saludador i dit mestre.

Generalment s el dit ms destre i sensitiu de la m, encara que no s el ms llarg.Alguns estudis han demostrat que tenir un dit ndex ms petit que el dit anular s indicatiu d'una propensi a ser un individu ms atltic. Els homes presenten una probabilitat 2.5 vegades superior a les dones de tenir un ndex ms curt que l'anullar, fet que alhora s'ha correlacionat amb una increment de la probabilitat per part de les dones de desenvolupar artritis.

 Gests .
s un dit que generalment s'us per a assenyalar, malgrat que en alguns pasos s considerat un gest barroer. Tamb se'l fa servir com a smbol d'haver guanyat/reeixit en una competici esportiva. Si en canvi se'l mou de dreta a esquerra en un moviment oscillant representa un advertiment a que tercers facin alguna acci o negaci al que terces han fet o afirmat. Si en canvi se l'apropa a la boca de forma tangencial, acostuma a significar una petici de silenci o si l'acostem a la punta del nas sol ser signe d'incredulitat.

Malgrat tot, sempre sn gestos modulats per les diferents concepcions culturals i religioses i aix tenim que a la guerra de Bsnia les tropes serbo-bosnianes aixecaven els tres dits centrals de la m com a senyal de victria, les croato-bosnianes n'aixecaven dos (ndex i cor) en forma de "V", i les tropes bosnianes musulmanes (Bsniaks) aixecaven noms l'ndex, donat que la tawhid, tendeix a preservar els gestos que recorden l'estricte monoteisme de l'islam.


Imatges.


Referncies.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315808" title="Batalla de Catanzaro" nonfiltered="3244" processed="3232" dbindex="123469">
 




La Batalla de Catanzaro fou una de les batalles de la Guerra de Siclia

Antecedents.
La mort d'Alfons el Franc el 1291 don origen, quatre anys ms tard, a un gran conflicte entre la Corona d'Arag i el Regne de Siclia doncs Jaume el Just fou proclamat comte rei de la Corona d'Arag i deleg el regne de Siclia en el seu germ petit, Frederic. 

La pau d'Anagni es va signar el 1295, i en ella Jaume el Just cedia el Regne de Siclia als Estats Pontificis i rebia del papa en compensaci 12.000 lliures torneses i probablement la promesa d'infeudaci de Crsega i Sardenya, el casament de Jaume el Just amb Blanca de Npols, filla de Carles II d'Anjou i el retorn dels tres fills que Carles II d'Anjou havia hagut de deixar com a ostatges a Catalunya en canvi de la seva llibertat el 1288 alteraren radicalment la situaci, car els sicilians es consideraren deslligats de la fidelitat deguda a Jaume II de Mallorca. En el mateix document, Carles I de Valois renunciava a la Corona d'Arag i Jaume el Just tornava les Balears a Jaume II de Mallorca, a qui havien estat confiscades per Alfons el Franc.

Frederic II de Siclia va contar amb el suport de molts dignataris catalans de Siclia i fou investit pel Parlament Sicili l'11 de desembre de 1295 i coronat rei de Siclia el 25 de maig de 1296, nomenant el crrec de virrei i de capit general de Siclia a Guillem Galceran de Cartell i capit general de Calbria a Blasco d'Alag el vell, i iniciant una ofensiva a Calbria. 

Desprs de conquerir Squillace, durant el setge de Catanzaro, Roger de Flor va pactar amb els assetjats i les viles venes una treva de 40 dies, i si no rebien reforos angevins, es rendirien. La treva es trenc per l'assalt a Crotona. Frederic s'hi va dirigir i va fer retornar el robat i va alliberar presoners angevins de les galeres per compensar els morts, per va distanciar al rei i l'almirall.

Els angevins tamb foren venuts a la batalla de Le Castella quan l'estol de Roger de Llria es dirigia a socrrer Rocca Imperiale, per Roger de Llria fou desposset dels seus castells sicilians i va intentar un aixecament contra Frederic a Calbria. 

El setge.
En absncia de Blasco d'Alag el vell els vilatans de Catanzaro, amb l'ajut de Roger de Llria i Pedro Russo van assetjar el castell en nom de Carles II d'Anjou, i la guarnici va decidir rendir-se si en trenta dies Frederic II de Siclia no els enviava socors. El dia abans del termini, Blasco d'Alag va arribar amb noms dos-cents soldats i uns pocs almogvers.

Roger de Llria, ferit en un bra, fou retirat de la batalla per un soldat que el va dur en cavall al castell de Badolato. L'experincia dels sicilians va pesar sobre la superioritat numrica dels napolitans, que en veure caure al seu lder, pensant que era mort, van fugir de la batalla.

Conseqncies.
Roger de Llria es retir a la cort de Jaume el Just.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315809" title="Turquestan Afgans" nonfiltered="3245" processed="3233" dbindex="123470">
Turquestan Afgans fou un nom convencional donat al final del segle XIX i comenament del segle XX a les provncies de la part sud de la conca de l'Oxus que pertanyien a l'emir d'Afganistan. Sovint s'hi incloa el Badakhshan pero realment no en feia part. El riu Oxus formava el lmit nord entre el punt on rebia al Kokcha i el lloc de Khoja Saleh. El sud estava delimitat per muntanyes (Hindu Kush, Koh-i-Baba, Koh-i-Sidh, Koh-i-Safed i Tirband-i-Turkistan.

Els rius principals eren l' Aksarai i el seu afluent el riu Kunduz, el riu Khulm, el Delias o riu Balkh, el Sir-i-Pulab, el Sangalak i el Murghab. La comarca principal era la provncia de Balkh; la ciutat de Balkh (l'antiga Bactra) fou la capital dels territoris afganesos al Turquestan fins el 1858 quan Muhammad Afzal khan, governador per compte del seu pare Dost Muhammad, la va traslladar a Takhtapul, una posici fortificada a uns 15 km a l'est. La poblaci s'estimava el 1881 en 642.000 persones incloent el Badakhshan (pel que s'estimaven 55.000). La poblaci era en majoria uzbeka, turcmana i tadjik. Les ciutats principals eren Akcha, Maimana, Haibak, Mazar-i-Sharif, Shibarghan, Sar-i-Pul, Andkhui i Khanabad.

El poder local ms important de la zona amb la descomposici del khanat dels xibnides, foren el kataghans de Kunduz; el kataghan Murad Beg (1815-vers 1842) va governar fins i tot a Kolab ms enll de l'Oxus, i al sud d'aquest riu fins prop de Balkh a un costat i del Pamir a l'altra. Balkh i Khulm foren ocupades pels afganesos el 1850; el 1855 dominaven tamb Akcha i els quatre khanats occidentals; el 1859 van conquerir Kunduz; estaven a punt de conquerir Badakhshan quan l'emir va acceptar pagar tribut i fer homenatge a l'emir de Kabul.

 Monuments .
Colossos o Budes de Bamian, destruts pels talibans i runes de la ciutat medieval de Bamian destruda per Gengis Khan; el fort de Sayyidabad i les runes de Zohak;

Los coves de Haibak amb esttues budistes ;

 Referncies .
Aquest article incorpora text de la Imperial Gazetteer of India , Oxford, Clarendon Press, 1908-1931



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315810" title="Afridi" nonfiltered="3246" processed="3234" dbindex="123471">
Afridi (o Apridi) s una tribu de paixtus o patans a la Frontera del Nord-oest  al sud del pas del Khyber. Els afridis foren els tradicionals guardians d'aquest pas i el de Kohat. Van ser sotmesos pels britnics el 1878. El 1901 eren uns 90.000 amb uns 20000 homes armats dels que 5000 van ser enrolats a l'exrcit indobritnic de la frontera. 

Va tenir part destacada en les revoltes tribals de 1895 i 1896 a la que no obstant es van sumar cap al final.

Sota domini britnic estaven dividits en sis seccions que vivien a la zona del pas del Khyber:

Khambar Khel (o Kambar Kel);
Kamrai (O Kamar Kel);
Kuki Khel (o Kuki Kel);
Malik Din Khel (o Malek Din Kel);
Sepaiah Sipah (o Sepah);
Zaka Khel (o Zakka Kel);

Aquestos sis grups o clans no reconeixen a altres clans assimilats: els Aka Kel (al sud del riu Bara) i els Adam Kel (entre Peshawar i Kohat)

Al final del segle XIX eren nmades excepte els Adam Kel (o Adam Khel). Vers el 1900 eren entre 20.000 i 33.000 guerrers i a la segona meitat del segle XX eren uns 50.000, per el govern afgans donava 60.000 ms com a residents dins el seu territori, per probablement eren dades utilitzades per reclamar el Paixtunistan.

La tradici de qu ja existien en temps d'Alexandre el Gran, o del seu origen grec, es tardana i sense fonament. Ms probable es la que diu que foren establerts per vigilar el pas del Khyber per Mahmud de Gazni. Dos cents anys ms tard Sihab al-Din els va reforar amb noves colnies del mateix origen. Sota Baber, la seva posici estratgica els va fer importants, i el va atacar. Van lluitar contra Akbar (1587 i 1588, nominalment sotmesos a canvi de privilegis), Djahangir (que en va deportar milers), i Awrangzeb i no van poder ser sotmesos. Ahmad Shah Durrani els va sotmetre nominalment i alguns es van integrar al seu exrcit (llavors els afridis comptaven amb 19.000 guerrers segons els seus propis clculs); el mateix va passar amb els britnics: entre 1849 i 1901 van haver de fet al menys 8 expedicions:

Contra el congost de Kohat el 1850;
Contra els afridis Djawaki dels Adam Khel el 1853;
Contra els Aka Kel el 1855;
Contra els afridis Djawaki dels Adam Khel el 1877;
Contra els afridis Djawaki dels Adam Khel el 1878;
Contra els Zaka Khel el 1878;
Contra els Zaka Khel el 1879;
Conflagraci general del 1897-1898, campanya de Tirah ;

Un primer acord amb els Zakka Kel fou fet el 1857 per es va trencar el 1878 i els britnics van haver de devastar el territori i destruir collites per impedir el bloqueig de les comunicacions pel Khyber. El 17 de febrer de 1881 els afridis i els shinwaris loargi (de Landi Kotal) van acceptar fer la vigilncia del pas (per mitja d'un contingent tribal (djazil is) a canvi del reconeixement de la seva independncia (per acceptant no entrar en tractes amb cap altres potencia), del pagament de les milcies, i alguns subsidis que es van anar augmentant. Foren els darrers a unir-se a la revolta general de la frontera el 1897, i foren sotmesos a la campanya de Tirah, en tres batalles; el 1897 es va mantenir el sistema de privilegis iniciat el 1881 i els Khyber Rifles es van reorganitzar sota oficials britnics.

El 1904 els afridis es van presentar a Kabul i desprs van fer atacs de pillatge a territori britnic (els responsables foren els Zakka Kel) amb suport d'altres grups com els Orakzays, i irregulars afgans (el Hazarnao); van assolar territori britnic del 1905 al 1908. El 28 de gener de 1908 uns vuitanta homes van atacar Peshawar; aix va decidir al govern britnic a enviar una expedici definitiva: el major general Sir James Willcocks els va derrotar completament. A la I Guerra Mundial agents otomans van estar a la zona per incitar als afridis a la rebelli per no disposaven de diners i els britnics van augmentar els subsidis (doblar) per assegurar-se la lleialtat dels afridis (1 de febrer de 1915).

El 1919 va esclatar la guerra afganesa i els afridis es van revoltar per s'havien sotms el 1921. Els Khyber Rifles foren dissolts i substituts pels Khassadars, contingents tribals pagats pel govern de l'ndia Britnica. L'agitaci del mullah Sayyid Akbar dels Aka Khel (1921) fou eliminada per un nou augment del subsidi (abril de 1921) i el febrer de 1922 els Zakka Kel van acceptar pagar una indemnitzaci per les seves malifetes.. El 1923 es va revoltar el grup d'afridis del Kohat, per foren obligats a refugiar-se a l'Afganistan. Entre 1927 i 1930 els afridis es van barallar entre clans sunnites i xites i a partir del 1930 van caure sota influncia dels agitadors del Partit del Congrs  de l'ndia i el juny i l'agost del 1930 van atacar Peshawar, per el contraatac britnic va posar fi a aquestos actes.

 Referncies .
Aquest article incorpora text de la Imperial Gazetteer of India , Oxford, Clarendon Press, 1908-1931


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315811" title="Afzalgarh" nonfiltered="3247" processed="3235" dbindex="123472">
Afzalgarh s un municipi de l'ndia, al districte de Bijor, a Uttar Pradesh. Poblaci (2001) 24.954 habitants (1881: 7797 habitants, 1901: 6474 habitants) de majoria musulmans.

Va agafar el seu nom d'un cap paixtu, el nawab Afzal Khan, que la fundar durant el breu domini afgans de l'ndia Superior (1748-1774). El seu fort fou desmantellat desprs de la rebelli del sipais del 1857 i va restar en runes.

El cot de la zona s d'alta qualitat i el treballen els teixidors musulmans anomenats julahes (julaha).

 Referncies .
Aquest article incorpora text de la Imperial Gazetteer of India , Oxford, Clarendon Press, 1908-1931








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315812" title="Agar (Rewa Khanta)" nonfiltered="3248" processed="3236" dbindex="123473">
Agar fou un petit principat de l'ndia, dels Sankhera Mehvas, a l'agencia de Rewa Kantha, presidncia de Bombai. El formaven 28 pobles amb una superfcie de 44 km. Els seus sobirans eren tributaris del gaikowar de Baroda.

 Referncies .
Aquest article incorpora text de la Imperial Gazetteer of India , Oxford, Clarendon Press, 1908-1931


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315813" title="Elies de Parma" nonfiltered="3249" processed="3237" dbindex="123474">
Elies de Parma ( Biarritz, Frana 1880 - Friedberg, ustria 1959 ) fou el cap de la Casa de Borb-Parma i titular del Ducat de Parma entre 1950 i 1959. Anteriorment, entre 1907 i 1950, havia estat regent dels drets sobirans del seus germans.

Orgens familiars.
Va nixer el 23 de juliol de 1880 a la ciutat de Biarritz, poblaci situada a Frana, essent fill del destronat duc Robert I de Parma i la seva primera esposa, Maria Pia de Borb-Dues Siclies. Fou nt per lnia paterna de Carles III de Parma i Llusa de Frana, i per lnia materna del rei Ferran II de les Dues Siclies i Maria Teresa d'ustria. 

Fou germ de Maria Llusa de Borb-Parma, casada amb Ferran I de Bulgria; Enric i Josep de Parma. Aix mateix fou germ, per part de pare, de Xavier I de Parma; de Zita de Borb-Parma, casada amb Carles I d'ustria; i Flix de Borb-Parma, casada amb Carlota I de Luxemburg.

Npcies i descendents.
Es cas el 25 de maig de 1903 a la ciutat de Viena amb l'arxidquessa Maria Anna de Teschen, filla de Frederic d'ustria i Isabel de Croy, i neboda de la reina d'Espanya Maria Cristina d'ustria. D'aquesta uni nasqueren:
Elisabet de Borb-Parma (1904-1983);
Calres de Borb-Parma (1905-1912);
Maria Francesca de Borb-Parma (1906-1994);
Robert de Parma (1909-1974), duc titular de Parma;
Francesc de Borb-Parma (1913-1939);
Joana de Borb-Parma (1916-1949);
Alcia de Borb-Parma (1917), casada el 1936 amb Alfons de Borb-Dues Siclies;
Maria Cristina de Borb-Parma (1925);

Regncies.
A la mort del seu pare, ocorreguda el novembre de 1907, els drets dinstics sobre el ducat de Parma, el qual ja estava plenament integrat dins del Regne d'Itlia, passaren als seus germans grans, Enric i Josep de Parma. Ambds, de naixement, patien retard mental per la qual cosa Elies fou nomenat regent dels seus drets i cap de la Casa Borb-Parma. A la mort de Josep, ocorreguda el gener de 1950, els drets passaren a mans d'Elies.

Elies mor el 27 de juny de 1959 a la ciutat de Friedberg, poblaci situada a l'estat austrac d'Estria.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315814" title="Benalaura" nonfiltered="3250" processed="3238" dbindex="123475">

Benalaura s un poble de la provncia de Mlaga (Andalusia), que pertany a la comarca de la Serrana de Ronda.

Geografia. 
Es troba a 667 metres sobre el nivell del mar (des del poble s'albira Gibraltar i la costa nord-africana), dista 30 km de Ronda. Els seus carrers i cases conserven el tpic ambient rural dels pobles de la Regi muntanyenca de Ronda. 
Economia. 
La seva economia es basa en l'agricultura: vinyes, ametllers, ctrics, oliveres, alzinars...destaca tamb la producci de suro de les seves sureres. Museu etnogrfic.
 
Festes.
Moros i cristians en honor del patr local, Sant Domnec de Guzmn, els dies 4 i 5 d'agost; Verge del Rosari, 7 d'octubre.

Enllaos externs.
 Ajuntament de Benalaura;
 laserrania.org - Pgina sobre els pobles de la Serrana de Ronda;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315816" title="Anular (dit)" nonfiltered="3251" processed="3239" dbindex="123476">



El dit anular s el quart dit de la m humana, situat entre el dit mitger i el menovell.  Se l'anomena  digitus quartus, o digitus IV en anatomia, tot i que en catal tamb s anomenat dit de l'anell o dit gandul.

  Etimologia  .
D'acord amb Lszl A. Magyar, els noms del dit anular en molts idiomes reflecteix una antiga creena de qu es tracta d'un dit mgic, que fins i tot rep en alguns casos el nom de "sense nom".

 El dit guaridor.  En algunes cultures se li atribueixen propietats guaridores. Un exemple d'aquest poder s el Bhaisajyaguru, la Medicina del Buda, que fa servir aquest dit de la m dreta per guarir.
 Angls: leech finger (dit sangonera);
 Alemany: Arztfinger (dit del metge);
 Japons: kusuri-yubi (dit medecina);
 Core: yak-ji (dit medecina);
 Llat: digitus medicinalis (dit medicinal);
 El dit de l'anell o anular.  Moltes cultures l'associen a anells mgics, especialment les del continent europeu. ;
 Albans: gishti i unazs (dit anular);
 Catal: dit anular ;
 Crnic: bys-bysow (dit anular);
 Croat: prstenjak (dit anular);
 Txec: prsten ek (dit anular);
 Dans: ringfinger (dit anular);
 Neerlands: ringvinger (dit anular);
 Angls: ring finger (dit anular);
 Francs: annulaire (dit anular);
 Alemany: Ringfinger (dit anular);
 Hebreu:     ;
 Hongars: gy r sujj (dit anular);
 Islands: baugfingur (dit anular);
 Itali: dito anulare (dit anular);
 Llat: digitus annularis (dit anular);
 Let: zeltnesis (el que porta or);
 Malai: jari manis (dit sa);
 Noruec: ring(e)finger (dit anular);
 Persa:'             ' (dit anular);
 Polons: palec serdeczny (lit. dit cordial, en alusi a "cor": en polons "serce") ;
 Portugus: dedo anelar (dit anular);
 Romans: degetul inelar (dit anular);
 Eslovac: prstennk (dit anular);
 Castell: dedo anular (dit anular);
 Suahili: cha pete (del anell);
 Suec: ringfinger (dit anular);
 Tmil: Mothira Viral (dit anular);
 Turc: Yzk parma   (dit anular);
 El dit sense nomr.  Moltes cultures eviten esmentar el nom veritable d'un ser/entitat poders, i l'anomenen indirectament o b l'anomenen "el que no t nom".
 Blgar:                 (dit sense nom);
 Cantons:     mo ming ji (dit sense nom);
 Fins: nimetn (sormi) (dit sense nom);
 Japons: nanashi-yubi (dit sense nom);
 Litu: bevardis (sense nom);
 Mandar:     wmngzh  (dit sense nom);
 Persa: binme (sense om);
 Rus: bezymyannyi palets (dit sense nom);
 Snscrit: anmika (sense nom);
 Ttar: atsyz parmak (dit sense nom);
 En altres llenges el dit pren el nom del lloc relatiu a la seva posici entre altres dits.
 Llat: digitus medio proximus (el dit prop del dit del mig);
 Grec: paramesos           (para = proper, al costat de + mesos = al bell mig: el dit prop del mig);
 Serbi: domali prst (el dit del costat del dit petit);


 Referncies .



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315817" title="Benaojn" nonfiltered="3252" processed="3240" dbindex="123477">

Benaojn s un poble de la provncia de Mlaga (Andalusia), que pertany a la comarca de la Serrana de Ronda. Est situat dins el Parc Natural de Grazalema.

Accidentat per les serralades de Lbar i Montalate i drenat pel riu Guadiaro, destaquen els seus alzinars i pastures, cultius de sec mediterranis i ramaderia ovina. En la seva gastronomia destaquen les chacinas i altres productes derivats del porc aix com els fruits secs (principalment ametlles). En el seu terme municipal es troba la Cova de la Pileta, i amb importants pintures rupestres del paleoltic. 

Enllaos externs.
Serrania de Ronda;
Benaojn. Cuna de l'art rupestre andals;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315819" title="Benarrab" nonfiltered="3253" processed="3241" dbindex="123478">

Benarrab s un poble de la provncia de Mlaga (Andalusia), que pertany a la comarca de la Serrana de Ronda. 
Per carretera es troba situat a 134 km de Mlaga i a 668 km de Madrid. Entre 2000 i 2005 ha perdut 70 habitants, passant de 630 a 560 (dades de l'INE ).
 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315821" title="Cartajima" nonfiltered="3254" processed="3242" dbindex="123479">

Cartajima s un poble de la provncia de Mlaga (Andalusia), que pertany a la comarca de la Serrana de Ronda.

Histria. 
Les notcies sobre el passat de Cartajima sn en part confuses, i difcilment es poden confirmar. Diego Amaya, un anci de la poblaci, quan s'estaven fent uns fonaments a Les Peuelas van aparixer uns sepulcres amb restes humanes, i al costat d'ells, en la part que va descansar el cap, algunes monedes. Aquest esdeveniment ve recollit en una crnica del poble. s possible un soterrament de l'poca fenohellnica. Podem trobar tamb termes i necrpolis romana en el Cortijo del Ratn i restes de calades romanes, de la que comunicava Ronda amb Cadis, passant per Cartajima, i altres de menys entitat que podrien servir com cam per a treure ferro de des de les mines de la muntanya cap a la poblaci. 

El nom de  cartajima  d'origen rab-tagmazib, AL-Z jaima (el lloc de l'altura, segons conta un rifeny). En els primers textos cristians apareix com Xaritalxime. s el poble situat a major altura en tota la comarca, pel que coincideix amb el seu emplaament. Tenim el nom de diverses zones i finques, que tenen noms d'origen rab com Benahayn, Benajeriz, Benahazn, Benajann, Benajarn. 

Conquistada Ronda pels Reis Catlics i rendits els altres pobles, Cartajima va seguir habitada per abundant poblaci morisca (que seguien amb els seus ritus religiosos) i van sofrir la persecuci i processos judicials de part del Sant Ofici al llarg del segle XVI. Sobretot per les costum musulmanes del dejuni i de sacrificar als animals degollant-los, per a dessagnar-los, i aquesta labor solament la podia realitzar un sant bar circumcidat que realitzs tots els resos diaris, com mana l'Alcor. 

El cultiu de les vinyes, que es va mantenir vigors fins a finals del segle XIX, quan l'epidmia de filloxera va acabar amb les vinyes de tota la comarca. Aquesta prosperitat econmica del XVIII va fer que en aquest poble florissin oficis ms especialitzats. Consta que unes de les portes en fusta de castanyer tallada de l'esglsia de Gaucn van ser fetes en Cartajima per un mestre fuster que havia de gaudir de molta estima en la zona com per a rebre encrrecs des de tan lluny. En el Cens de Floridablanca Cartajima presentava peculiaritats que la feien una de les poblacions ms prsperes d'aquestes valls, contant amb metge i notari, oficis desconeguts en gaireb tots els pobles restants, i amb un nombre d'habitants proper als 1.500 que mai ha estat superat. Durant la Guerra de la Independncia, Cartajima es va distingir en la lluita contra les tropes napoleniques, especialment el guerriller Andrs Garca, que compta entre les seves fites  l'atemptat contra el governador de Ronda, que va morir quan passejava amb el seu escorta pel Tajo. En 1814 Cartajima va ser nomenada vila per Ferran VII Aquesta situaci d'esplendor li va merixer la denominaci del " Cadis el Chico ". 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315824" title="Cortes de la Frontera" nonfiltered="3255" processed="3243" dbindex="123480">

Cortes de la Frontera s un poble de la provncia de Mlaga (Andalusia), que pertany a la comarca de la Serrana de Ronda. Est situat en la Vall del Guadiaro, en les ltimes estribaciones de la Regi muntanyenca de Ronda, concretament als peus de la Sierra de los Pinos i Sierra Blanquilla i dominant la llera del riuc Guadiaro. Es tracta de la major comarca de Ronda i la segona de la provncia de Mlaga. 

La majoria de la superfcie es troba repartida entre els Parcs Naturals Serralada de Grazalema (24% del terme) i Los Alcornorcales (69,42% del terme), presumint de la seva privilegiada situaci com a "bonsai" natural entre aquests dos espais naturals. S'accedeix per la carretera Ronda-Algesires (A-369), pels laterals creua Jimera de Lbar (14,4 km.) i la comarcal Dt.-555. Altres comunicacions sn per la A-373 Villamartn-Gaucn. Tamb per la lnia frria Bobadilla-Algesires que aquesta a 5 km del nucli urb.  

 Enllaos externs .
 Cortes de la Frontera;
 Pgina dedicada als pobles de la Serrana de Ronda;
 Pgina de la penya ms llorejada de Cortes de la Frontera, Los Mendres;
 Pgina d'estadstiques sobre Cortes;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315826" title="Farajn" nonfiltered="3256" processed="3244" dbindex="123481">

Farajn s un poble de la provncia de Mlaga (Andalusia), que pertany a la comarca de la Serrana de Ronda.

Historia. 
Els orgens del municipi es remunten a l'poca rab quan Farajn  de l'rab       farh n, lloc alegre o deleits, com el municipi granad de Farfn , era lloc de reps i descans. Desprs de la conquesta cristiana, el poble va quedar prcticament abandonat sent repoblat amb famlies cristianes. Desprs de la Guerra de la Independncia contra els francesos (1808-1814), Farajn va rebre el ttol de Vila pel seu valor i fidelitat. 

Enllaos externs.
Farajn rural;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315828" title="Agar (desambiguaci)" nonfiltered="3257" processed="3245" dbindex="123482">


 Onomstica:
 Agar, dona d'Abraham.
 Agar, nom donat a la trgica francesa Florncia Lenida Charvin (Valena 18 de setembre de 1836-Mustaf, Algria 16 d'agost de 1891).
 Jean Antoine Agar, diplomtic i poltic francs (+ 1844).
 John Samuel Agar, gravador angls (1770-1858).
 Pau Anton Agar, poeta provenal (+ 1551).

 Geografia:
 Agar, llogaret del municipi de Mazaricos, feligresia de San Julin de Beba (A Corunya).
 Agar, llogaret del municipi de Muxa, feligresia de San Pedro de Couciero (A Corunya).
 Agar (Rewa Khanta), principat de l'ndia.
 Agar (ndia), municipi del districte de Shajapur, a Madhya Pradesh, ndia.
 Agar (Tunsia), antiga ciutat de Tunsia, a la costa al sud-est d'Adrumetum.
 Riu Agar, riu de Bilaspur a l'ndia.

 Microbiologia:
 Agar MacConkey;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315829" title="Genalguacil" nonfiltered="3258" processed="3246" dbindex="123483">

Genalguacil s un poble de la provncia de Mlaga (Andalusia), que pertany a la comarca de la Serrana de Ronda.

Histria. 
Dintre del seu terme municipal, en els Reales Chicos, s'han trobat molinets de m (per a metalls), pertanyents a les cultures fencia i helnica. Aqu va haver, en altre temps, valuoses mines d'or i de plata, avui esquilmades. El nom actual prov de l'rab Genna-Alwacir que vol dir Jardins del Visir. Desprs de l'arribada dels Reis Catlics, la poblaci musulmana continu residint en aquesta vila, encara que aquesta convivncia es va trencar a mitjan segle XVI, desprs d'una sagnant rebeli. Desprs de l'expulsi dels musulmans, Genalguacil va ser repoblat amb cristians vinguts d'altres zones properes. Ja el 1856, la vila va ser lliurada en senyoria al duc d'Arcos, fins que una llei va suprimir aquests privilegis medievals. 

Enllaos externs.
genalguacil.org;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315831" title="Igualeja" nonfiltered="3259" processed="3247" dbindex="123484">

Igualeja s un poble de la provncia de Mlaga (Andalusia), que pertany a la comarca de la Serrana de Ronda.

 Histria .
La primera referncia histrica d'aquest poble s del segle XV. En aquesta poca pertanyia a la cora (provncia) de Takurunna, integrada en el regne nazar de Granada. El nom d'Igualeja podria provenir del terme rab al-walay, que significa "el recode", o b del castell "iguales", que faria referncia al repartiment igualitari realitzat pels cristians desprs de l'expulsi dels moriscs en 1570. 

 Enllaos externs .
 Pgina amb dades sobre Igualeja;
 http://www.juntadeandalucia.es/institutodeestadistica/sima/htm/sm29060.htm;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315833" title="Jimera de Lbar" nonfiltered="3260" processed="3248" dbindex="123485">

Jimera de Lbar s un poble de la provncia de Mlaga (Andalusia), que pertany a la comarca de la Serrana de Ronda. Es troba situat en la vall del riu Guadiaro, als voltants de la Sierra de Grazalema i el parc natural de Los Alcornocales. Per carretera es troba situat a 137 km de Mlaga i a 672 km de Madrid. 
 Histria . 
T el seu origen en un emplaament rab anomenat "Inz Almaraz", que significa fortalesa o castell de dona. Sobre aquest castell es va construir, desprs de la reconquesta, l'esglsia del poble, en la recent reconstrucci del qual es van trobar restes d'un cementiri rab. Anteriorment denominat Ximena o Ximera, va arribar, ja amb la seva nova denominaci, el seu mxim apogeu demogrfic, a la fi del segle XIX, sobrepassant el miler i mig d'habitants. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315835" title="Agar (ndia)" nonfiltered="3261" processed="3249" dbindex="123486">

Agar s un municipi del districte de Shajapur, a Madhya Pradesh, ndia. Al cens del 2001 tenia 31.202 habitants. Est situada entre dos llacs (un d'aquestos al Rataria Talao) i la ciutat antiga disposa d'una muralla del segle XVIII. L'administraci est al barri de Madhoganj fora de les muralles.

Agafa el seu nom d'un cap bhil anomenat Agar del segle XI.

Al segle XII va passar als jhala rajputs que la va n conservar fins al segle XVIII quan va passar a Jaswant Rao Ponwar de Dhar. El 1801 el territori fou assolat per Bapuji Sindhia de Gwalior que va destruir la ciutat per fou restaurada uns anys desprs per Dawlat Rao Sindhia.

Sota el domini britnic a Gwalior fou capalera d'una pargana del principat. Els britnics van establir un quarter a la riba del llac Rataria Talao el 1844, sent seu de forces locals; el 1857 s'hi van establir el Tercer regiment d'infanteria del contingent de Gwalior i alguns canons del contingent de Mehidpur; el 4 de juliol de 1857 aquestes tropes es van amotinar i van matar alguns oficials per la majoria va poder fugir amb les famlies; el 1858 s'hi van establir les forces de la Central India Horse, creat al lloc dels cossos amotinats. El 1860 fou declarada capital de l'agncia de Malwa Occidental, fins el 1895 quan es va crear l'agncia de Malwa. El 1904 va ser integrada al districte de Shajapur (a Gwalior).

 Referncies .
Aquest article incorpora text de la Imperial Gazetteer of India , Oxford, Clarendon Press, 1908-1931





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315838" title="John Turnbull" nonfiltered="3262" processed="3250" dbindex="123487">
John Turnbull va ser un comerciant angls dels Mars del Sud del segle XIX. Junt amb el capit John Buyers (o Byers) del Margaret va ser el primer en establir la ruta comercial entre Sydney i Tahit que va permetre el provement de la colnia de Nova Galles del Sud, el primer en comerciar amb les perles negres de les Tuamotu, on va descobrir tres atols. Va conixer els reis Pomare I i Pomare II de Tahit, i Kamehameha I de Hawaii, i va escriure un relat dels seus viatges de gran valor histric i antropolgic.

Turnbull i Buyers van servir com a segon i primer oficials, respectivament, del Barwell en el seu viatge a la Xina, el 1799. Es van donar compte del lucratiu comer de pells amb el litoral del nord-oest americ i en el seu retorn a Londres van convncer diferents mercaders per organitzar una empresa comercial. Van comprar el Margaret, un vaixell nou de 150 tones, amb John Buyers de capit i John Turnbull de sobrecrrec com a representant de la societat.

Van partir de Portsmouth l'1 de juliol de 1800. Desprs de passar per Madeira, Brasil i el Cap de Bona Esperana, van arribar a Sydney, on hi van estar vuit mesos, i deu mesos ms a l'illa Norfolk, on van comprovar les dificultats de provement de la nova colnia.

L'agost del 1802 van partir cap a Tahit. Van intentar negociar a les illes de la Societat, per van ser atacats a Raiatea i van posar rumb cap a les illes Hawaii per proveir-se de sal. Desprs de visitar diverses illes en el moment en qu Kamehameha I estava estenent el seu poder, a principis del 1803 van tornar cap a Tahit.

En el cam de Hawaii a Tahit van visitar diversos atols de les Tuamotu on van descobrir Faaite, Phillip's Island (Makemo) i Holt's Island (Taenga) a ms de redescobrir Margaret's Island (Nukutepipi). A Makemo va entrar a la llacuna i va establir contacte amb els natius que tenien fama de canbals per les dures condicions de supervivncia. Va intercanviar quincalla per collars de perles negres i Turnbull va adonar-se que eren abundants i podia ser un bon negoci.

A Tahit, Turnbull va installar un establiment per comprar porcs i salar-los amb el carregament que havien portat de Hawaii. Mentrestant, John Buyers va partir amb el Margaret a les illes venes per proveir-se de porcs i perles. Al cap de dos mesos no es tenien notcies del que havia de ser un viatge de tres setmanes. El Margaret havia embarrancat en uns esculls a Arutua, a les illes Palliser. Buyers i els disset tripulants van construir un rai amb les restes del vaixell i van aconseguir tornar a Tahit en un viatge pens de cinc dies.

Durant cinc mesos es van estar a Tahit, fent amistat amb el rei Pomare II i el regent Pomare I. Turnbull va ser unes anotacions interessants de la histria de l'illa d'aquesta poca i de costums no observats fins aleshores.

El 2 de setembre del 1803, Turnbull, amb tres companys ms i alguns tahitians, van aconseguir embarcar-se en el Dart, capit Mc Lennan, un vaixell de pas cap a Sydney, mentre que la resta de la tripulaci va preferir quedar-se.  El 16 de mar del 1804 Turnbull i Buyers s'embarcaven en el Calcutta per tornar a Anglaterra desprs de quatre anys.

L'empresa comercial va ser un fracs financer, per l'exemple va ser seguit immediatament per la famlia reial tahitiana que va establir una ruta comercial regular entre Tahit i Sydney, i per la hawaiana que ho va fer entre Hawaii i Tahit.

L'any segent Turnbull va publicat el relat del seu viatge A Voyage Round the World in the Years 1800, 1801, 1802, 1803 and 1804; in which the autor visited the Principal Islands in the Pacific Ocean (Londres, 1805), ampliat en una segona edici de 1813, amb una important informaci sobre Tahit i Hawaii.

Ruta del vaitge.
Ruta del viatge del Margaret, i posterior retorn desprs de perdre'l. En cursiva els noms originals. 

Portsmouth (Anglaterra), 1 de juliol de 1800;
Madeira, 17 juliol;
Salvador (Brasil);
Ciutat del Cap, 7 de novembre a 7 de desembre de 1800;
Sydney (Austrlia), 27 de desembre a 25 d'agost de 1801;
Illa Norfolk, fins el 9 d'agost de 1802;
Illes de la Societat;
Maitia (Mehetia), 23 de setembre;
Otaheite (Tahit), 24 de setembre;
Huaheine (Huahine), novembre;
Ulietea (Raiatea), on sn atacats;
Bollabolla (Bora Bora);
Maura (Maupiti);
Sandwich Islands (Illes Hawaii);
Whahoo (Oahu), 17 de desembre de 1802;
Attowai (Kauai), 26 de desembre;
Onehow (Niihau);
Owhyhee (Hawaii), fins el 21 de gener de 1803;
Tuamotu;
Margaret's Island (Nukutepipi), 6 mar;
Phillip's Island (Makemo) i Holt's Island (Taenga), 10 mar;
Faaite;
Matia (Makatea), 20 de mar;
Otaheite (Tahit), 21 de mar fins el 2 de setembre de 1803.
Friendly Islands (Tonga);
Eoa ('Eua);
llla Norfolf;
Sydney, fins el 16 de mar de 1804.
Spithead (Anglaterra), 22 de juliol de 1804.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315842" title="Setge de Siracusa" nonfiltered="3263" processed="3251" dbindex="123488">
 




El Setge de Siracusa fou una de les batalles de la Guerra de Siclia

Antecedents.
La mort d'Alfons el Franc el 1291 don origen, quatre anys ms tard, a un gran conflicte entre la Corona d'Arag i el Regne de Siclia doncs Jaume el Just fou proclamat comte rei de la Corona d'Arag i deleg el regne de Siclia en el seu germ petit, Frederic. 

La pau d'Anagni es va signar el 1295, i en ella Jaume el Just cedia el Regne de Siclia als Estats Pontificis i rebia del papa en compensaci 12.000 lliures torneses i probablement la promesa d'infeudaci de Crsega i Sardenya, el casament de Jaume el Just amb Blanca de Npols, filla de Carles II d'Anjou i el retorn dels tres fills que Carles II d'Anjou havia hagut de deixar com a ostatges a Catalunya en canvi de la seva llibertat el 1288 alteraren radicalment la situaci, car els sicilians es consideraren deslligats de la fidelitat deguda a Jaume II de Mallorca. En el mateix document, Carles I de Valois renunciava a la Corona d'Arag i Jaume el Just tornava les Balears a Jaume II de Mallorca, a qui havien estat confiscades per Alfons el Franc.

Frederic II de Siclia va contar amb el suport de molts dignataris catalans de Siclia i fou investit pel Parlament Sicili l'11 de desembre de 1295 i coronat rei de Siclia el 25 de maig de 1296, nomenant el crrec de virrei i de capit general de Siclia a Guillem Galceran de Cartell i capit general de Calbria a Blasco d'Alag el vell, i iniciant una ofensiva a Calbria. Roger de Llria, desposset dels seus castells sicilians, va passar a Calbria on va intentar un aixecament contra Frederic, per fou derrotat a la Batalla de Catanzaro i va tornar a Catalunya a bastir un nou estol en nom de Jaume el Just.

Jaume el Just an a Roma el 1297 on reb la investidura de Crsega i Sardenya de mans de Bonifaci VIII, qui el va requerir per atacar al seu germ Frederic, que es negava a lliurar Siclia a l'Esglsia i als angevins. Un cop preparat el nou estol es va dirigir a Npols, on l'esperava l'estol sicili apostat a Ischia, que es va retirar a Sicilia per defensar l'illa abans que es reunissin els catalans amb els napolitans.

El setge.
La flota combinada, liderada per Roger de Llria va desembarcar i pendre Patti, i va escollir Siracusa com port per passar l'hivern, per s'hi va trobar una forta resistncia, i entretant va haver una revolta a Patti, deixant la guarnici catalana encerclada al castell. Jaume el Just anvi a Joan de Llria, nebot de Roger a socrrer als assetjats per mar amb vint galeres, per fou rebutjat pels sicilians, que hi van anar al seu encontre amb vint-i-dues naus des de Messina i capturaren setze de les catalanes, incls l'almirall, que fou capturat i mort desprs d'un judici. 

Roger de Llria es va dirigir per terra a Patti amb les seves tropes, que incloien a Roger de Flor i va aixecar el setge.

Jaume el Just va aixecar el setge i va marxar a Npols i desprs a Barcelona

Conseqncies.
L'any segent, Jaume el Just va preparar un nou estol per atacar Siclia, que va vncer en la Batalla del cap Orlando.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315844" title="Agrupaci Dramtica de Barcelona" nonfiltered="3264" processed="3252" dbindex="123489">
Agrupaci Dramtica de Barcelona (ADB) fou una agrupaci teatral fundada el 1955 per Ferran Soldevila, Llus Orduna, Pau Garsaball i Frederic Roda com a secci del Cercle Artstic de Sant Lluc, i que funcionava com una companyia independent d intellectuals que vetllaven per a fomentar un teatre nacional catal i la promoci d'autors teatrals catalans novells (com Josep Maria Benet i Jornet, Jordi Teixidor, Jaume Melendres, Alexandre Ballester, Ramon Gomis, Rodolf Sirera, Joan Abellan, entre d'altres), aix com obres de teatre d'autors catalans no dramaturgs (Manuel de Pedrolo, Maria Aurlia Capmany, Salvador Espriu, Joan Oliver) i per a traduir obres d'autors contemporanis europeus (Bertolt Brecht, Jean Anouilh, Eugen Ionescu, Friedrich Drrenmatt) que es caracteritzaven per la renovaci dels plantejaments teatrals. 

Entre els collaboradors hi trobem Carlota Soldevila, Jordi Sarsanedas i Albert Boadella, i cal destacar-hi el treball fotogrfic de Pau Barcel i Faix. En el seu si el 1962 es va fundar la companyia Els Joglars. Es va dissoldre el 1963 i el seu testimoni fou recollit, entre d'altres per l'Escola d'Art Dramtic Adri Gual.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315849" title="Subdivisi de Barrackpore" nonfiltered="3265" processed="3253" dbindex="123490">

Barrackpore (bengal:           ) s una subdivisi del districte de North 24 Parganas a l'estat de Bengala Occidental, a la riba oriental del Ganges. Forma part de l'rea de la Kolkata Metropolitan Development Authority. A la subdivisi hi ha 16 municipis entre els quals Barrakpore (antiga South Barrackpore i Agarpara), North Barrackpur i New Barrackpore, i 2 blocs.

Sota l'Imperi Mogol, Bengala fou dividida en circars (districtes) regits per un mahal i segons el Ain-e-Akbari fou un d'aquestos mahals qui li va donar el seu nom, per en general se suposa lligat a la paraula anglesa Barrack. A partir del  segle XVII la regi fou regida per una famlia local iniciada per Kalidas Sarkar i seguit pel seu fill Bishwanbhar Sarkar, i el nt Nilmoni Sarkar. El darrer fou Amulyaratan Sarkar, mort vers 1965; aquestos sarkars residien a la casa coneguda com Sarkar Bari que encara es conserva.

 Referncies .
Aquest article incorpora text de la Imperial Gazetteer of India , Oxford, Clarendon Press, 1908-1931


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315850" title="Barrackpore" nonfiltered="3266" processed="3254" dbindex="123491">

Barrackpore s un municipi de Bengala Occidental, ndia, capalera de la subdivisi de Barrackpore i del districte de North 24 Parganas. Antigament es va dir Agarpara i desprs South Barrackpur per diferenciar-la de North Barrackpur que havia crescut ms al nord. Finalment se li va donar el nom oficial de Barrackpore. 

Al cens del 2001 tenia 144.331 habitants.

Histria.
El primer aquarterament britnic fou construt el 1772 i ben segur va donar nom a la ciutat. Posteriorment els britnics ho van convertir en centre administratiu i residncia del virrei a uns 25 km de Calcuta.

El 1824 es va revoltar a la ciutat Sepoy Binda Tiwary. El 1857 fou escenari d'un incident que pogu ser la causa de la revolta d'aquell any; un soldat indi, Mangal Pandey, va atacar al seu comandant britnic i fou jutjat per una cort marcial i executat i el regiment llicenciat. 

 Referncies .
 Imperial Gazetteer of India, Oxford, Clarendon Press, 1908-1931. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315851" title="Martha Gellhorn" nonfiltered="3267" processed="3255" dbindex="123492">
Martha Gellhorn (Saint Louis (Missouri), 8 de novembre del 1908 - 15 de febrer del 1998) era una novellista nord-americana, escriptora i periodista, considerada una de les corresponsals de guerra ms importants del segle XX.

El 1958 va obtenir el prestigis premi literari O. Henry.

Inform de tots els conflictes mundials importants que tingueren lloc durant la seva llarga carrera professional de 60 anys. Gellhorn fou tamb la tercera muller del novellista nord-americ Ernest Hemingway, des del 1940 al 1945. A l'edat de 89 anys, malalta i gaireb cega, acab amb la seva vida mitjanant una ingesta txica.

 Bibliografia .
 (reeditat com a Gellhorn: A 20th Century Life, Henry Holt & Co., New York (2003) ISBN 0-8050-6553-9).

;

Enllaos externs.
Biografia de Martha Gellhorn ;
The face of war, entrevista amb Martha Gellhorn ;
Selecci de cartes de Martha Gellhorn ;
Article Martha Gellhorn: A Life ;
Martha Gellhorn parla sobre la Guerra Civil espanyola a la BBC ;
Presentaci del reportatge 'Martha Gellhorn - On The Record' ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315856" title="Llista d'ocells d'Arag" nonfiltered="3268" processed="3256" dbindex="123493">

Aquesta llista d'ocells d'Arag inclou totes les espcies d'ocells trobats a Arag: 348, de les quals 11 sn espcies globalment amenaades i 3 sn d'introdudes.

Els ocells s'ordenen per ordre i famlia.

Gaviiformes. 
Gaviidae.
Calbria petita (Gavia stellata);
Calbria agulla (Gavia arctica);
Podicipediformes. 
Podicipedidae.
Cabusset (Tachybaptus ruficollis);
Cabuss gris (Podiceps grisegena);
Cabuss emplomallat (Podiceps cristatus);
Cabuss orellut (Podiceps auritus);
Cabuss collnegre  (Podiceps nigricollis);
Procellariiformes. 
Procellariidae.
Baldriga cendrosa  (Calonectris diomedea);
Baldriga balear  (Puffinus puffinus);
Hydrobatidae.
Ocell de tempesta (Hydrobates pelagicus);
Petrell cuaforcat (Oceanodroma leucorhoa);
Pelecaniformes. 
Pelecanidae.
Pelic vulgar  (Pelecanus onocrotalus);
Pelic rosat (Pelecanus rufescens);
Sulidae.
Mascarell (Morus bassanus);
Phalacrocoracidae.
Corb mar gros (Phalacrocorax carbo);
Corb mar emplomallat  (Phalacrocorax aristotelis);
Ciconiiformes. 
Ardeidae.
Bernat pescaire  (Ardea cinerea);
Agr roig (Ardea purpurea);
Agr blanc (Ardea alba);
Martinet blanc (Egretta garzetta);
Martinet dels esculls (Egretta gularis);
Martinet ros (Ardeola ralloides);
Esplugabous (Bubulcus ibis);
Martinet de nit (Nycticorax nycticorax);
Martinet menut (Ixobrychus minutus);
Bit com (Botaurus stellaris);
Ciconiidae.
Cigonya negra (Ciconia nigra);
Cigonya blanca (Ciconia ciconia);
Marab afric (Leptoptilos crumeniferus);
Threskiornithidae.
Cap reial (Plegadis falcinellus);
Becplaner (Platalea leucorodia);
Phoenicopteriformes. 
Phoenicopteridae.
Flamenc (Phoenicopterus roseus);
Anseriformes. 
Anatidae.
Cigne mut (Cygnus olor);
Cigne cantaire (Cygnus cygnus);
Cigne petit (Cygnus columbianus);
Oca de bec curt (Anser fabalis);
Oca riallera grossa (Anser albifrons);
Oca riallera petita (Anser erythropus);
Oca vulgar (Anser anser);
Oca de collar (Branta bernicla);
Oca de galta blanca (Branta leucopsis);
Oca de coll roig (Branta ruficollis);
nec canyella (Tadorna ferruginea);
nec blanc (Tadorna tadorna);
nec mandar (Aix galericulata);
nec xiulador (Anas penelope);
nec griset (Anas strepera);
Xarxet (Anas crecca);
nec coll-verd (Anas platyrhynchos);
nec cuallarg (Anas acuta);
Xarrasclet (Anas querquedula);
nec cullerot (Anas clypeata);
Xarxet marbrenc (Marmaronetta angustirostris);
Xibec (Netta rufina);
Morell cap-roig (Aythya ferina);
Morell xocolater (Aythya nyroca);
Morell de plomall (Aythya fuligula);
Morell buixot (Aythya marila);
ider (Somateria mollissima);
nec glacial (Clangula hyemalis);
nec negre (Melanitta nigra);
Morell d'ulls grocs (Bucephala clangula);
Bec de serra petit (Mergellus albellus);
Bec de serra mitj (Mergus serrator);
Bec de serra gros (Mergus merganser);
nec capblanc (Oxyura leucocephala);
Falconiformes. 
Pandionidae.
guila pescadora (Pandion haliaetus);
Accipitridae.
Aligot vesper (Pernis apivorus);
Esparver d'espatlles negres  (Elanus caeruleus);
Mil reial (Milvus milvus);
Mil negre (Milvus migrans);
Trencals (Gypaetus barbatus);
Aufrany (Neophron percnopterus);
Voltor com   (Gyps fulvus);
Voltor negre (Aegypius monachus);
guila marcenca (Circaetus gallicus);
Arpella vulgar (Circus aeruginosus);
Arpella pllida (Circus cyaneus);
Esparver cendrs (Circus pygargus);
Esparver vulgar (Accipiter nisus);
Astor (Accipiter gentilis);
Aligot com (Buteo buteo);
Aligot rogenc (Buteo rufinus);
guila cridanera (Aquila clanga);
guila imperial (Aquila heliaca);
guila daurada (Aquila chrysaetos);
guila cuabarrada (Aquila fasciata);
guila calada (Aquila pennata);
Falconidae.
Xoriguer petit (Falco naumanni);
Xoriguer com (Falco tinnunculus);
Falc cama-roig (Falco vespertinus);
Falc de la reina (Falco eleonorae);
Esmerla (Falco columbarius);
Falc mostatxut (Falco subbuteo);
Falc pelegr (Falco peregrinus);
Galliformes. 
Tetraonidae.
Perdiu blanca (Lagopus muta);
Gall de bosc (Tetrao urogallus);
Grvol (Bonasa bonasia );
Phasianidae.
Perdiu roja (Alectoris rufa);
Francol com (Francolinus francolinus);
Perdiu xerra (Perdix perdix);
Guatlla (Coturnix coturnix);
Fais (Phasianus colchicus);
Gruiformes. 
Gruidae.
Grua damisella  (Anthropoides virgo);
Grua (Grus grus);
Rallidae.
Rascl (Rallus aquaticus);
Rasclet (Porzana parva);
Rasclet (Porzana pusilla);
Polla pintada (Porzana porzana);
Polla blava (Porphyrio porphyrio);
Porphyrio martinica (Purple Gallinule);
Polla d'aigua (Gallinula chloropus);
Fotja banyuda (Fulica cristata);
Fotja (Fulica atra);
Otididae.
Pioc salvatge (Otis tarda);
Sis (Tetrax tetrax);
Charadriiformes. 
Haematopodidae.
Garsa de mar (Haematopus ostralegus);
Recurvirostridae.
Cames llargues (Himantopus himantopus);
Bec d'alena  (Recurvirostra avosetta);
Burhinidae.
Torlit (Burhinus oedicnemus);
Glareolidae.
Perdiu de mar (Glareola pratincola);
Charadriidae.
Fredeluga (Vanellus vanellus);
Fredeluga gregria (Vanellus gregarius);
Daurada grossa (Pluvialis apricaria);
Pigre gris  (Pluvialis squatarola);
Corriol gros (Charadrius hiaticula);
Corriol petit (Charadrius dubius);
Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus);
Corriol de Leschenault (Charadrius leschenaultii);
Corriol pit-roig (Charadrius morinellus);
Scolopacidae.
Becada (Scolopax rusticola);
Becadell sord (Lymnocryptes minimus);
Becadell com (Gallinago gallinago);
Ttol cuanegre (Limosa limosa);
Ttol de Hudson (Limosa haemastica);
Polit cantaire (Numenius phaeopus);
Polit bec-fi (Numenius tenuirostris);
Becut (Numenius arquata);
Xivitona (Actitis hypoleucos);
Xivita (Tringa ochropus);
Gamba roja pintada (Tringa erythropus);
Gamba verda (Tringa nebularia);
Gamba groga petita (Tringa flavipes);
Siseta (Tringa stagnatilis);
Valona (Tringa glareola);
Gamba roja vulgar (Tringa totanus);
Remena-rocs (Arenaria interpres);
Territ gros (Calidris canutus);
Territ tresdits (Calidris alba);
Territ menut (Calidris minuta);
Territ de Temminck (Calidris temminckii);
Territ pectoral (Calidris melanotos);
Territ becllarg (Calidris ferruginea);
Territ variant (Calidris alpina);
Territ fosc (Calidris maritima);
Territ becadell (Limicola falcinellus);
Territ rogenc (Tryngites subruficollis );
Batallaire (Philomachus pugnax);
Escuraflascons bec-fi (Phalaropus lobatus);
Escuraflascons becgrs (Phalaropus fulicarius);
Laridae.
Gavina cendrosa (Larus canus);
Gavina corsa (Larus audouinii);
Gavi argentat de potes roses (Larus argentatus);
Gavi fosc (Larus fuscus);
Gavi argentat (Larus cachinnans);
Gavina vulgar (Larus ridibundus);
Gavina capblanca (Larus genei);
Gavina capnegra (Larus melanocephalus);
Gavina menuda (Larus minutus);
Gavineta de tres dits (Rissa tridactyla);
Sternidae.
Xatrac menut (Sternula albifrons);
Curroc (Gelochelidon nilotica);
Xatrac gros (Hydroprogne caspia);
Fumarell negre (Chlidonias niger);
Fumarell alablanc (Chlidonias leucopterus);
Fumarell carablanc (Chlidonias hybrida);
Xatrac com (Sterna hirundo);
Xatrac bec-llarg (Thalasseus sandvicensis);
Xatrac bengal (Thalasseus bengalensis);
Stercorariidae.
Parsit gros (Stercorarius skua);
Parsit cuapunxegut (Stercorarius parasiticus);
Parsit cuallarg (Stercorarius longicaudus);
Alcidae.
Gavot (Alca torda);
Fraret (Fratercula arctica);
Pterocliformes. 
Pteroclidae.
Ganga (Pterocles alchata);
Xurra (Pterocles orientalis);
Columbiformes. 
Columbidae.
Colom roquer (Columba livia);
Xixella (Columba oenas);
Tud (Columba palumbus);
Trtora (Streptopelia turtur);
Trtora turca (Streptopelia decaocto);
Trtora domstica (Streptopelia roseogrisea);
Psittaciformes. 
Psittacidae.
Cotorra de Kramer (Psittacula krameri);
Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus);
Cuculiformes. 
Cuculidae.  
Cucut reial (Clamator glandarius);
Cucut (Cuculus canorus);
Strigiformes. 
Tytonidae.
liba (Tyto alba);
Strigidae.
Xot (Otus scops);
Duc (Bubo bubo);
Gamars (Strix aluco);
Mussol com (Athene noctua);
Mussol pirinenc (Aegolius funereus);
Mussol banyut (Asio otus);
Mussol emigrant (Asio flammeus);
Caprimulgiformes. 
Caprimulgidae.
Siboc (Caprimulgus ruficollis);
Enganyapastors (Caprimulgus europaeus);
Apodiformes. 
Apodidae.
Ballester (Tachymarptis melba);
Falciot negre (Apus apus);
Falciot pllid (Apus pallidus);
Coraciiformes. 
Alcedinidae.
Blauet (Alcedo atthis);
Meropidae.
Abellerol (Merops apiaster);
Coraciidae.
Gaig blau (Coracias garrulus);
Upupidae.
Puput (Upupa epops);
Piciformes. 
Picidae.
Colltort (Jynx torquilla);
Picot garser petit (Dendrocopos minor);
Picot garser dorsiblanc (Dendrocopos leucotos);
Picot garser gros (Dendrocopos major);
Picot negre (Dryocopus martius);
Picot verd (Picus viridis);
Passeriformes. 
Alaudidae.
Alosa becuda (Chersophilus duponti);
Calndria (Melanocorypha calandra);
Terrerola vulgar (Calandrella brachydactyla);
Terrerola rogenca (Calandrella rufescens);
Cogullada vulgar (Galerida cristata);
Cogullada fosca (Galerida theklae)   ;
Alosa vulgar (Alauda arvensis);
Cotoliu (Lullula arborea);
Hirundinidae.
Oreneta de ribera (Riparia riparia);
Oreneta vulgar (Hirundo rustica);
Roquerol (Ptyonoprogne rupestris);
Oreneta cuablanca (Delichon urbicum);
Oreneta cua-rogenca (Cecropis daurica;
Motacillidae.
Trobat (Anthus campestris);
Titella (Anthus pratensis);
Piula gola-roja (Anthus cervinus);
Piula dels arbres (Anthus trivialis);
Grasset de muntanya (Anthus spinoletta);
Cuereta blanca (Motacilla alba);
Cuereta groga (Motacilla flava);
Cuereta torrentera (Motacilla cinerea);
Regulidae.
Reiet (Regulus regulus);
Bruel (Regulus ignicapilla);
Bombycillidae.
Ocell seds (Bombycilla garrulus);
Cinclidae.
Aigerola (Cinclus cinclus);
Troglodytidae.
Caragolet (Troglodytes troglodytes);
Prunellidae.
Cercavores (Prunella collaris);
Pardal de bardissa (Prunella modularis);
Turdidae.
Merla roquera (Monticola saxatilis);
Merla blava (Monticola solitarius);
Merla de pit blanc (Turdus torquatus);
Merla (Turdus merula);
Griva cerdana (Turdus pilaris);
Tord ala-roig (Turdus iliacus);
Tord com (Turdus philomelos);
Griva (Turdus viscivorus);
Cisticolidae.
Trist (Cisticola juncidis );
Sylviidae.
Rossinyol bord (Cettia cetti);
Boscaler pintat gros (Locustella naevia);
Boscaler com (Locustella luscinioides);
Boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon);
Boscarla d'aigua  (Acrocephalus paludicola);
Boscarla dels joncs (Acrocephalus schoenobaenus);
Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus);
Boscarla menjamosquits (Acrocephalus palustris);
Balquer (Acrocephalus arundinaceus);
Busqueta pllida (Hippolais pallida);
Bosqueta pllida (Hippolais opaca);
Bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta);
Bosqueta icterina (Hippolais icterina);
Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus);
Mosquiter com (Phylloscopus collybita);
Mosquiter pllid (Phylloscopus bonelli);
Mosquiter xiulaire (Phylloscopus sibilatrix);
Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla);
Tallarol gros (Sylvia borin);
Tallarol emmascarat (Sylvia hortensis);
Tallareta vulgar (Sylvia communis);
Tallarol trencamates (Sylvia conspicillata);
Tallareta cuallarga (Sylvia undata);
Tallareta sarda (Sylvia sarda);
Tallarol de garriga (Sylvia cantillans);
Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala);
Muscicapidae.
Papamosques gris (Muscicapa striata);
Mastegatatxes (Ficedula hypoleuca);
Pit-roig (Erithacus rubecula);
Rossinyol (Luscinia megarhynchos);
Cotxa blava (Luscinia svecica);
Cuaenlairat (Cercotrichas galactotes);
Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros);
Cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus);
Bitxac rogenc (Saxicola rubetra);
Bitxac com (Saxicola rubicola);
Clit negre (Oenanthe leucura);
Clit gris (Oenanthe oenanthe);
Clit ros (Oenanthe hispanica );
Paradoxornithidae.
Mallerenga de bigotis (Panurus biarmicus);
Aegithalidae.
Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus);
Paridae.
Mallerenga d'aigua (Poecile palustris);
Mallerenga petita (Periparus ater);
Mallerenga emplomallada (Lophophanes cristatus);
Mallerenga carbonera (Parus major);
Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus);
Sittidae.
Pica-soques blau (Sitta europaea);
Tichodromidae.
Pela-roques (Tichodroma muraria);
Certhiidae.
Raspinell pirinenc (Certhia familiaris);
Raspinell com (Certhia brachydactyla);
Remizidae.
Teixidor (Remiz pendulinus);
Oriolidae.
Oriol (Oriolus oriolus);
Laniidae.
Escorxador (Lanius collurio);
Botx septentrional (Lanius excubitor);
Botx meridional (Lanius meridionalis);
Trenca (Lanius minor);
Capsigrany (Lanius senator);
Corvidae.
Gaig (Garrulus glandarius);
Garsa blava (Cyanopica cyanus);
Garsa (Pica pica);
Gralla de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax);
Gralla de bec groc (Pyrrhocorax graculus);
Gralla (Corvus monedula);
Graula (Corvus frugilegus);
Cornella negra (Corvus corone);
Corb (Corvus corax);
Sturnidae.
Estornell vulgar (Sturnus vulgaris);
Estornell negre (Sturnus unicolor);
Passeridae.
Pardal com (Passer domesticus);
Pardal xarrec (Passer montanus);
Pardal roquer (Petronia petronia);
Pardal d'ala blanca (Montifringilla nivalis);
Fringillidae.
Pins com (Fringilla coelebs);
Pins mec (Fringilla montifringilla);
Trencapinyes (Loxia curvirostra);
Verdum (Carduelis chloris);
Passerell golanegre (Carduelis flammea);
Lluer (Carduelis spinus);
Cadernera (Carduelis carduelis);
Passerell com (Carduelis cannabina);
Gafarr (Serinus serinus);
Llucareta (Serinus citrinella);
Pins borroner (Pyrrhula pyrrhula);
Durbec (Coccothraustes coccothraustes);
Emberizidae.
Verderola (Emberiza citrinella);
Gratapalles (Emberiza cirlus);
Sit negre (Emberiza cia);
Hortol (Emberiza hortulana);
Repicatalons petit (Emberiza pusilla);
Sit caranegre (Emberiza aureola);
Repicatalons (Emberiza schoeniclus);
Cruixidell (Emberiza calandra );

Referncies.




Bibliografia.

 Jonsson, L.: Ocells d'Europa amb el Nord d'frica i l'Orient Mitj. Barcelona: Omega, 1994. ISBN 84-282-1008-X. ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315857" title="Sobreescriptura de mtodes" nonfiltered="3269" processed="3257" dbindex="123494">

La sobreescriptura de mtodes, en programaci orientada a objectes, s una funcionalitat del llenguatge que permet a una subclasse oferir una implementaci especfica d'un mtode que ja ha estat ofert per una de les seves superclasses. La implementaci a la subclasse sobreescriu (reemplaa) la implementaci en la superclasse.

Una subclasse pot donar la seva prpia definici de mtodes que tamb tenen la mateixa signatura que els mtodes a la seva superclasse. Aix vol dir que el mtode de la subclasse t el mateix nom i la mateixa llista de parmetres que el mtode sobreescrit de la superclasse. Les restriccions sobre la similitud del tipus retornat varien segons el llenguatge, donat que alguns llenguatges suporten covarincia als tipus retornats.

La sobreescriptura de mtodes s una funcionalitat important que facilita el polimorfisme al disseny de programes orientats a objectes.

Alguns llenguatges permeten al programador evitar que un mtode pugui ser sobreescrit, o desactivar la sobreescriptura de mtodes en algunes classes essencials. Aix pot o pot no implicar la capacitat de fer subclasses d'una classe donada.

En molts casos, les classes abstractes sn dissenyades aprofitant aquest mecanisme. Les classes abstractes tenen mtodes que no fan cap operaci til i estan pensades per a ser sobreescrites per implementacions especfiques a les subclasses. D'aquesta forma, la superclasse abstracta defineix una interfcie com qu totes les subclasses hereten. 

Vegeu tamb.
Sobrecrrega de mtodes;
Implementaci d'herncia;
Semntica d'herncia;
Herncia virtual;



Enllaos externs.
 Java Method Overriding per Hemanth Balaji ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315858" title="Agartala" nonfiltered="3270" processed="3258" dbindex="123495">

Agartala (tamb Natan Haveli o "Ciutat Nova") s un municipi de Tripura i capital de l'estat i del districte de West Tripura. s a tan sols 2 km de la frontera de Bangladesh. Fou tamb la capital del principat de Tripura (Hill Tipperah State) i residncia ocasional del seu maharaj. Est a 60 km al nord de Comillah (Kumilla) i a la riba dreta del riu Haora.

Va passar de ser una petita vila de 2.144 habitants el 1881, als seus 189.327 habitants al cens del 2001, i a 367.822 el 2004 desprs d'ampliaci del municipi. La municipalitat va arribar a 100.000 habitants el 1971. El 1981 fou ampliada fins a 28 km2, el 1991 fins a 41 km2, el 2001 fins a 42,5 km2 i el 2004 fins a 150 km2. 

La ciutat est poblada per emigrants bengalins. Es parla el bengal, el kokborok, el manipur, el changma i algunes altres llengues.

La ciutat t aeroport (Agartala Airport o Singerbhil Airport) (codi IATA: IXA. Codi ICAO: VEAT) el qual se situa a 12 km al nord de la ciutat. Es tamb seu de la Universitat de Tripura.

Divisi administrativa.
La municipalitat est dividida en "paras" o llogarets. Les principals arees de la ciutat sn:
	Krishnanagar;
	Banamalipur;
	Dhaleshwar;
	Shibnagar;
	Ramnagar;
	Joynagar;
	Abhoynagar;
	Radhanagar;
	Arundhutinagar;
	Gol Bazaar;
	Gurkha Basti;
	Kunjaban;
	College Tilla;
	Indiranagar;
	Bhati Abhoynagar;
	79 Tilla;
	New Capital Complex;
	GB, Agartala;
	Amtali;
	Durjoynagar;
	Bardowali;

Histria.
La vella Agartala, avui part d'Agartala es troba a 6 km a l'oest de la ciutat nova i fou la residncia del raja des del 1844 (abans era a Rangamati, South Tripura) per decisi del maharaj Krishna Kishore Manikya (1830-1849); degut als atacs dels kukis el 1849 es va fundar la nova Agartala; a la vella vila s'hi conserva un palau i altres monuments i alguns edificis foren reformats i serviren de residncia al raja a partir del 1875. Al costat del palau hi ha un temple hind molt venerat amb 14 caps d'or, plata i altres metalls, representant les detats tutelars del poble de Tripura.

El maharaj Chandra Manikya (1862-1896) va crear la municipalitat (d'uns 5 km2 i 875 habitants) el 1871. Maharaj Bir Bikram Manikya Bahadur fou, a la primera meitat del segle XX, l'impulsor de la modernitzaci de la ciutat. 

El 1897 el palau reial fou destrut per un terratrmol i dos anys desprs el maharaj va comenar a edificar un nou palau, el Palau Ujjayanta. El 1949 fou nacionalitzat i anys desprs va esdevenir la seu del poder legislatiu de l'estat. Els temples ms destacats porten el nom de temple de Jagannath i temple d'Umamaheswar.

 Referncies .
Aquest article incorpora text de la Imperial Gazetteer of India , Oxford, Clarendon Press, 1908-1931

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315859" title="Escola d'Art Dramtic Adri Gual" nonfiltered="3271" processed="3259" dbindex="123496">
Escola d'Art Dramtic Adri Gual (EADAG) fou una escola de teatre fundada el 1960 per Ricard Salvat i Maria Aurlia Capmany com a secci teatral del Foment de les Arts Decoratives (FAD), per tal d'apartar-se del teatre realitzat dins del rgim franquista, introduir noves tcniques (n's palesa la influncia de Bertolt Brecht) i renovar el panorama teatral catal. Entre els alumnes ms destacats de l'escola hi ha Josep Montanys, Francesc Nello, Josep Anton Codina, Josep Maria Segarra i Feliu Formosa.

Recoll en alguns aspectes el testimoni de l'Agrupaci Dramtica de Barcelona (ADB) i el 1965 marc una fita en el teatre catal amb l'estrena de Ronda de mort a Sinera, de Salvador Espriu i Ricard Salvat. El 1966 es transform en Companyia de Teatre Adri Gual, que des d'aleshores ha actuat a festivals europeus (Nancy, Madrid, Sant Sebasti, Pars, Vencia) i ha representat muntatges sobre obres de Brecht, Sartre i Espriu

 Enllaos externs .
 Histria de l'EADAG;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315864" title="Agra (desambiguaci)" nonfiltered="3272" processed="3260" dbindex="123497">


Provncia d'Agra, provncia (subah) de l'Imperi Mogol;
Divisi d'Agra, antiga divisi administrativa a l'ndia Britnica i moderna divisi d'Uttar Pradesh a l'ndia.
Districte d'Agra, districte de l'ndia Britnica i de l'estat d'Uttar Pradesh a l'ndia independent;
Tahsil d'Agra, subdivisi del districte d'Agra;
Agra, ciutat de l'ndia, capital del districte i tahsil d'Agra;
Canal d'Agra;
Fort d'Agra;
Agra Barkhera, thakurat (senyoriu) de l'agncia de Bhopal;
Agra (fusta), fusta odorfera que es produex a l'illa d'Hainan a la Xina;
Agra (escarabat), coleopter de la famlia dels escarabats;
Agra (Kansas), ciutat al comtat de Philipps, a Kansas.
Agra (Oklahoma), ciutat al comtat de Lincoln, a Oklahoma;
Agra, poble de l'ndia al districte de Khulna ;
Agra, poble de Lesbos a Grcia;
Agra, poble de la provncia de Varese a Itlia;
Agra , antic municipi sus avui a Collina d'Oro;
Agra, poblet de Susiana a la riba del Tigris;
Agra, poblet de la pennsula d'Arbia, a la costa del Golf d'Akaba;
Agra, llogaret del municipi de Boqueixn (La Corunya);
Agra, llogaret del municipi de Cee (La Corunya);
Agra, llogaret del municipi d' Oleiros (La Corunya);
Agra, llogaret del municipi d'Oza dos Ros (La Corunya);
Agra, llogaret del municipi de Padrenda (Ourense);
Agra, llogaret del municipi d'Helln (Albacete);
Agra, llogaret del municipi de Povon de Lanhoso (feligresia de Carreia, Portugal);
Agra, llogaret del municipi de Villa Verde (feligresia d'Escariz, Portugal);
Agra, llogaret del municipi d' Santo Thyrso (feligresia de Paheira, Portugal);
Agra, llogaret del municipi d' S (feligresia de Lamego, Portugal);
Agra, llogaret del municipi de Lamego (feligresia de Vimieiro, Porugal);
Agra, llogaret del municipi de Vieira (feligresia de Rossas, Portugal);
Agra, llogaret del municipi d'Amarante (feligresia de Feigueir, Portugal);
Agra, llogaret del municipi de Santo Thyrso (feligresia de Campo, Portugal);
Riu Agra, riu de la provncia de San Jose a Costa Rica;
La Agra, llogaret a la provncia d'Ourense;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315865" title="Divisi d'Agra" nonfiltered="3273" processed="3261" dbindex="123498">
La divisi d'Agra fou una entitat adinistrativa de les Provncies del Nord-oest i desprs (1904) Provncies Unides d'Agra i Oudh,  de l'ndia Britnica, formada per sis districtes:

Districte d'Agra;
Districte de Muttra;
Districte de Farrukhabad ;
Districte d'Etah;
Districte d'Etawah;
Districte de Mainpuri;

Limitava al nord amb el districte d'Aligarh, a l'est amb el Ganges que la separava del districte de Budaun i el districte de Shahjahanpur i d'Oudh; al sud amb el districte de Jalaun i el districte de Cawunpur; i a l'oest amb els principats de Bharatpur, Dholpur i Gwalior. La superfcie era de 26.288 km2. La poblaci era de 5.039.247 el 1872, de 4.834.064 el 1881, de 47.67.375 el 1891 i de 5.249.542 el 1901. La fam va afectar el territori el 1877 i 1878; i hi va haver inundacions entre 1881 i 1891: Tot aix va delmar la poblaci.

Modernament forma una divisi de l'estat d'Uttar Pradesh amb quatre districtes:

Districte d'Agra;
Districte de Mathura;
Districte de Firozabad;
Districte de Mainpuri;

 Referncies .
Aquest article incorpora text de la Imperial Gazetteer of India , Oxford, Clarendon Press, 1908-1931







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315867" title="Mesopotmia (Argentina)" nonfiltered="3274" processed="3262" dbindex="123499">

La Mesopotmia s una regi geogrfica de la Repblica Argentina que compren les provncies de Misiones, Corrientes i Entre Ros. La regi es troba entre els rius Paran i Uruguai, aix com pels rius San Antonio i Pepir Guaz.  La regi es troba sobre el macs o plana de Braslia. s una regi rica en vegetaci, amb precipitacions de fins i tot 2.000 mm anuals. Els principals productes agrcoles sn la producci de mate, l'arrs i els ctrics; la producci de fusta tamb hi s important. Tamb s'hi ha desenvolupat la ramaderia bovina i equina.

Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315868" title="Provncia d'Agra" nonfiltered="3275" processed="3263" dbindex="123500">
La provncia d'Agra fou una divisi administrativa de l'Imperi Mogol (una subah = provncia)  una de les dotze unitats de la divisi original d'Akbar, la qual va agafar el nom de la ciutat d'Agra anomenada tamb Akbarabad.

Histria.

L'obra histrica Ain-i-Akbari en dona diverses referncies i diu que anava dels que desprs fou el districte de Gurgaon al districte de Cwanpore i del districte de Farrukhabad al Chanderi (al que fou el  principat de Gwalior). La provncia va existir fins al final del segle XVIII pero localment van existir poder rajputs, jats, marathes i dels paixtus a Farrukhabad especialment als darrers cent anys.

La part oriental va passar als britnics el 1801 en part per cessi de nabab d'Oudh i en part per conquesta als marathes el 1803, i els territoris foren inclosos a la presidncia de Bengala com a Provncies Cedides i Conquerides. Les Provncies del Nord-oest es van formar de fet el 1831 quan les Provncies Cedides i Conquerides foren separades de la presidncia de Bengala. El 1833 es va crear en el seu lloc la presidncia d'Agra, i es va nomenar un governador, pero  el 1835 es van cerar en el seu lloc les Provncies del Nord-oest que incloen la mateixa rea i el 1836 es va nomenar tinent governador. El nom de Provncies del Nord-oest fou canviat a Provncies Unides d'Agra i Oudh el 1904 i es va incorporar Oudh i part del Bundelkhand.

 Referncies .
Aquest article incorpora text de la Imperial Gazetteer of India , Oxford, Clarendon Press, 1908-1931





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315874" title="Gamma Arietis" nonfiltered="3276" processed="3264" dbindex="123501">


Gamma Arietis o Mesarthim (  Ari /   Arietis) s un sistema estellar triple, a 204 anys llum de la Terra, dins la constellaci d'ries. T els noms tradicionals de Mesartim o Mesarthim, d'origen obscur, i ha estat anomenada  la primera estrella d'ries  degut a ser la primera estrella visible ms aprop del put de l'equinocci.

El sistema inclou una estrella binria amb components separats per una distncia angular de 7,7 segons d'arc (que es poden separar amb un petit telescopi). Ambds components sn estrelles blanques del tipus A de la seqncia principal i sn de la magnitud aparent +4,75 i 4,83. La ms brillant es coneguda com a   Arietis i la ms feble   Arietis.  El perode orbital de la binria s major de 5000 anys. Orbitant la binria hi podem trobar   Arietis C, una estrella de la magnitud +9,6 del tipus K localitzada a 221 segons d'arc.

La component ms brillant,   Arietis, est classificada com a Variable Alpha2 Canum Venaticorum i la seva lluentor varia en 0,4 magnituds amb un perode de 2,61 dies.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315876" title="Mesopotmia (desambiguaci)" nonfiltered="3277" processed="3265" dbindex="123502">

Antiga Mesopotmia, el territori en el que es van desenvolupar les cultures sumria i accdia, dividida en:
Baixa Mesopotmia (Sumer, desprs coneguda per Babilnia);
Alta Mesopotmia (Accad, desprs part d'Assria);
Regi de Mesopotmia (va pertnyer a medes, perses, macedonis, selucides, parts, armenis, romans i sassnides i rabs portant diversos noms).
En temps de l'imperi Sassnida vegeu Arbayistan;
Mesopotmia (provncia romana), fou la Mesopotmia dominada pels romans, dividida en occidental (Osroene) i oriental.
 Mesopotmia (Argentina), regi geogrfica de l'Argentina, delimitada pels rius Paran i Uruguai.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315881" title="Pobles indgenes de l'Argentina" nonfiltered="3278" processed="3266" dbindex="123503">
Hi ha trenta-tres pobles indgenes a l'Argentina, segons l'Enquesta Complementria dels Pobles Indgenes de l'ltim cens nacional, la primera vegada que el govern argent intenta classificar la poblaci indgena en ms de 100 anys. L'enquesta, basada, tanmateix, en l'autoreconeixement o l'autoadscripci, ha mostrat que a prop de 600.000 argentins es reconeixen com a amerindis o descendents d'amerindis de primera generaci, s a dir el 2% de la poblaci total. No obstant aix, en un estudi gentic recent, elaborat per la Universitat de Buenos Aires, ha demostrat que ms del 50% de la poblaci argentina t almenys un avantpassat amerindi. 

Durant la conquesta europea, les cultures indgenes que habitaven el territori argent van ser afectades. Les cultures de les Pampes i la Patagnia, aix com les del Gran Chaco van resistir, amb xit, la conquesta espanyola, i mai no van estar sota el domini colonial. Al nord-oest de l'actual Argentina es van conformar els principals centres de poblaci i producci, la qual cosa va permetre el mestissatge, per una banda, i l'explotaci dels indgenes sota les encomiendas. Al nord-est del pas, s'hi van establir missions dels jesuites entre els guarans que van conformar una societat indgena-cristiana autnoma de la monarquia hispnica, que fins i tot es van enfrontar a les tropes d'Espanya i Portugal en la Guerra Guarantica, tot i que van ser derrotades i dissoltes el 1767. 

Tan bon punt es va constituir la naci independent, va comenar un procs de conquesta dels territoris ocupats pels pobles indgenes, que no havien estat dominats per l'Imperi Espanyol, sobretot al sud del pas. Aquestes guerres, desprs conegudes com la Conquesta del Desert, en qu foren derrotades les nacions maputxe, het i ranquel van exterminar gran part de la poblaci originria. Totes les cultures indgenes argentines han estat afectades per un procs d'invisibilitzaci, promogut pel govern des de la segona meitat del segle XIX.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315885" title="Tahsil d'Agra" nonfiltered="3279" processed="3267" dbindex="123505">
El tahsil d'Agra s una subdivisi del districte d'Agra. Ja existia al segle XIX quan el districte era part de les Provncies del Nord-oest i desprs de la Provncies Unides d'Agra i Oudh. Modernament forma una subdivisi del districte d'Agra a l'estat d'Uttar Pradesh.

El tahsil es troba a la vall del riu Jumna i inclou la ciutat d'Agra, capital de la divisi d'Agra, del districte d'Agra i del tahsil d'Agra, i de la qual agafa el nom. Sota els britnics la superfcie era de 533 km2 i la poblaci el 1881 de 266.206 habitants, el 1891 de 272.718 i el 1901 de 291.044. El formaven 10 llogarets i la ciutat d'Agra (que tenia uns dos teros de la poblaci). Est creuat pel canal d'Agra.

 Referncies .
Aquest article incorpora text de la Imperial Gazetteer of India , Oxford, Clarendon Press, 1908-1931


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315886" title="Canal d'Agra" nonfiltered="3280" processed="3268" dbindex="123506">
El canal d'Agra s un canal de rec de gran importncia situat prop de Delhi i els districtes de Gurgaon, Muttra i Agra: Tamb arribava al principat de Bharatpur. Rep l'aigua del riu Jumna a Okla a uns 15 km de Delhi i corre parallel al Jumna. 

Fou inaugurat el mar de 1874 i irriga una rea de 376.000 acres als districtes de Gurgaon, Muttra i Agra i el principat de Bharatpur. Mesura 225 km en la branca principal i 503 km a les secundries.

 Referncies .
Aquest article incorpora text de la Imperial Gazetteer of India , Oxford, Clarendon Press, 1908-1931


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315887" title="Categoria gramatical" nonfiltered="3281" processed="3269" dbindex="123507">
La categoria gramatical o part del discurs s la divisi del lxic d'una llengua segons el seu comportament a la frase i constitueix un dels camps d'estudi principals de la morfologia. Les categories actuals van nixer de les obres de la Grcia antiga i de les reflexions ndies sobre lingstica, per sn fortament polmiques perqu estan massa centrades en les llenges indoeuropees i no reflecteixen la realitat d'altres idiomes.

Tipus.
Les categories es classifiquen segons dos criteris: si sn o no variables i si sn una classe oberta o tancada. Les categories variables admeten flexi, mentre que les invariables (adverbi, conjunci, preposici i interjecci) no varien de forma. Les classes obertes (nom, adjectiu, verb, adverbi i interjecci) poden afegir nous elements, crear mots, i en canvi les classes o categories tancades estan formades per una llista finita d'elements.

El generativisme mant gran part de les categories tradicionals (verb, nom, adjectiu, conjunci, determinant i adverbi) i n'afegeix de noves (auxiliar, complementador i negaci).

Categories tradicionals del catal.
Les categories tradicionals usades en catal sn:
verb;
nom;
adjectiu;
determinant;
pronom;
adverbi;
preposici;
conjunci;
interjecci;

Vegeu tamb.
Grup nominal;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315891" title="Jakov Lind" nonfiltered="3282" processed="3270" dbindex="123508">
En Jakov Lind (Viena, 10 de febrer de 1927-Londres, 16 de febrer de 2007) fou un escriptor austro-britnic.

Membre d'una famlia jueva, va deixar l'ustria post Anschluss amb noms onze anys. Va trobar refugi temporal als Pasos Baixos, i se'n va sortir a l'Alemanya nazi adoptant una identitat holandesa.

Desprs d'un aprenentatge literari a Israel, es va traslladar a Londres, on va escriure, en alemany, les histries curtes i les novelles que el convertiren en un escriptor europeu de primer ordre: Eine Seele aus Holz (cat. Una nima de fusta), Landschaft in Beton (cat. Paisatge en concret), Ergo. Va comenar a escriure en angls amb The Stove (cat. L'estufa). 

Va passar quaranta anys vivint entre Dei (Mallorca), Londres i Nova York.

Enllaos externs.
Pgina web de l'autor;

Obituari al The Guardian;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315896" title="Agashi" nonfiltered="3283" processed="3271" dbindex="123509">

Agashi s un port del districte de Thane (abans districte de Thana) a Maharashtra, ndia, a la taluka de Vasai, a uns 15 km al nord de Vasai-Virar (Bassein) i avui part de la conurbaci de Bombai (Mumbai). Hi ha un temple les aiges properes del qual tenen fama de ser curatives.

 Histria .

Fou un lloc important al segle XVI per la quantitat de fusta per vaixells i la construcci d'aquestos; fou saquejada dues vegades pels portuguesos, el 1530 i el 1531 i es diu que el 1530 foren capturats 300 vaixells gujaratis; el 1533 va passar als portuguesos desprs d'ocupar Bassein. Vers el 1540 els portuguesos van fer viatges a Europa en un vaixell trobat als magatzems de la ciutat. El 1570 s esmentada com a possessi portuguesa i centre de comer amb Gujarat i altre cop el 1615; un gran hurac la va afectar el 1618; el 1634 expedicionaris mogoles van destruir un monestir dominic i altres edificis de la ciutat. 

Vers el 1750 va passar dels portuguesos als marathes i el 1837 era capital d'una comarca de majoria cristiana, per el 1881 ja 5/7 parts de la poblaci era hind i noms restaven 1500 cristians. El comer es va orientar cap a Bombai.

 Edificis .

S'hi conserva una gran esglsia construda desprs de la destrucci de Nossa Senhora da Luz (construda el 1535 pel francisc Antonio do Porto). 

Tamb es conserva un temple de Bhavanishankar que fou construt el 1691 per Shankarji Keshav Phadke al costat del qual un tirth o lloc de bany construt tamb el 1691 per un parent del senyor de Miraj al sud del pas maratha, en agrament per que havia estat curat per les seves aiges.

Un segon temple dedicat al hanuman, construt pel mateix Shankarji Keshav a finals del segle XVII, i un temple jain dedicat a Parsasnath construt per Motilal, un vani de Bombai, al segle XIX, tamb es conserven en bon estat.

 Referncies .
Aquest article incorpora text de la Imperial Gazetteer of India , Oxford, Clarendon Press, 1908-1931


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315898" title="Presa d'Augusta" nonfiltered="3284" processed="3272" dbindex="123510">
 




La Batalla de Catanzaro fou una de les batalles de la Guerra de Siclia

Antecedents.
Desprs de la vistria al combat de Malta el 1283, Roger de Llria va provocar als angevins atacant la costa calabresa, Npols a i Posilipo. Finalment, en absncia de Carles I d'Anjou, el prncep de Salerno va armar un estol i anar al seu encontre, sent atacat prop de Npols per Carles de Salerno el coix que fou derrotat i capturat.

Del 1282 al 1285 el conflicte entre les dues corones es va treslladar a Catalunya, on la Croada contra la Corona d'Arag fou humiliantment derrotada a la batalla del coll de Panissars i la batalla naval de les Formigues. A comenaments de 1285 va morir a Foggia Carles I d'Anjou, i Carles II el coix va ser proclamat successor per com encara era presoner dels catalans van exercir la regncia el seu nebot Robert d'Artois i Gerard de Parmo. 

Roger de Llria va atacar el Llenguadoc el febrer de 1286 i Bernat de Sarri i Berenguer de Vilaragut atacaven la costa de Pulla l'estiu del mateix any com a venjana per la invasi que els francesos van fer a Catalunya uns mesos abans, amb la intenci de minvar les possibilitats d'aprovisionament de naus i homes per al bndol angev en la Guerra de Siclia.

Presa i represa d'Augusta.
Honori IV va pressionar als angevins perqu reprengus l'assalt a Siclia i van aplegar 40 galeres a Brindisi i 43 ms a Sorrento. L'abril de 1287 l'estol de Brindisi, comandat per Reynald III Quarrel, Comte d'Avella va desembarcar a Augusta l'1 de maig, prenent la vila i el castell. 

Tan bon punt com Jaume el Just ho va conixer, va enviar l'estol de Roger de Llria, per l'estol angev ja havia marxat a Sorrento vorejant l'illa pel sud, i es va reunir amb la resta de l'estol, en una maniobra de distracci de la flota de la Corona d'Arag. 

Conseqncies.
Els dos estols es van trobar poques setmanes desprs a la batalla dels Comtes, en la que novament Roger de Llria va vncer i capturar nombroses galeres angevines.

Carles II d'Anjou va ser alliberat en virtut dels tractats d'Oloron i de Canfranc i va ser coronat a Rieti el 29 de maig de 1289 rebent del Papa el ttol de Carles de Palerm i el de rei de Siclia, i es va signar una treva per dos anys. 

La mort d'Alfons el Franc el 1291 don origen, quatre anys ms tard, a un nou gran conflicte entre la Corona d'Arag i el Regne de Siclia doncs Jaume el Just fou proclamat comte rei de la Corona d'Arag i deleg el regne de Siclia en el seu germ petit. 

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315902" title="Agastyamalai" nonfiltered="3285" processed="3273" dbindex="123511">

Agastyamalai o Agastyakutam s una muntanya cnica i allada a la part sud dels Ghats Occidentals, districte de Thiruvananthapuram a Kerala, taluk de Neyyattinkara, i a l'antic principat de Travancore. Localment  s conegut com Sahya Parvatam. 

T una altura de 1922 metres. s troba al lmit entre el districte de Thiruvananthapuram i el districte de Tirunelveli (Tinnevelly). En aquesta muntanya neix el riu sagrat Tambraparni  (cap a l'est al districte de Tirunelveli) i el Neyyar (cap a l'oest). El seu nom deriva del savi Agastya Maharshi, pioner de la civilitzaci ria al sud de l'ndia, que la llegenda diu que encara viu al seu cim con a iogui (yogi).

 Referncies .
Aquest article incorpora text de la Imperial Gazetteer of India , Oxford, Clarendon Press, 1908-1931


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315905" title="Perugino" nonfiltered="3286" processed="3274" dbindex="123512">

Pietro di Cristoforo Vannucci dit Perugino (Citt della Pieve, prop de Perusa, c. 1448    Fontignano, febrer de 1523) va ser un pintor itali del Renaixement, adscrit a l'escola d'Umbria.  Va pintar sobretot obres de caire religis, i els seus quadres ofereixen poca varietat; tot i que mostren molta grcia i harmonia.

 Biografia .
Perugino va formar-se a travs de l'estudi de les obres de Piero della Francesca i d'Andrea del Verrocchio, dels quals probablement va ser deixeble a Florncia entre 1470 i 1472, en companyia de Leonardo da VinciEncyclopdie ou Dictionnaire raisonn des sciences, des arts et des mtiers escriu respecte d'a:  Perugino, desprs d'haver estudiat el dibuix, va anar a Florncia on va prendre llions amb Leonardo da Vinci d'Andrea del Verrochio, qui llavors triomfava a aquesta ciutat. . Va treballar principalment a Umbria, Florncia i Roma, per tamb a Lucca, Bolonya, Vencia, Cremona, Ferrara i Mil.

Entre les seues obres de joventut cal destacar les Escenes de la vida de sant Bernat (1473), L'Adoraci dels Reis Mags (1476) i diverses Mares de Du disperses entre nombrosos museus de tot Europa, que durant molt de temps van ser atribudes a Verrocchio. Totes aquestes obres palesen la influncia dels seus dos mestres.

Va treballar a Roma a partir de l'any 1478. Entre 1480 i 1482 va contribuir a la decoraci al fresc de la Capella Sixtina al costat d'altres grans mestres de l'poca.  Perugino hi va pintar tres escenes, dues en collaboraci amb Pinturicchio (el baptisme de Crist i Moiss viatjant vers Egipte). Alliberant-se a poc a poc de l'exemple de Piero della Francesca va anar donant ms importncia a la claredat, l'equilibri i el classicisme de les formes a les seues composicions.

A les obres de Perugino, igual que a les de Pinturicchio o les del jove Rafael, que fou el seu alumne, el paisatge no s un simple element decoratiu al darrer pla del quadre, sin que s'hi estableix un dilleg entre aquest i les figures del primer pla, amb el propsit d'inscriure-les a l'espai amb unes relacions harmonioses. Aquesta concepci t l'avantatge de permetre al pintor trobar un equilibri perfecte entre l'evocaci d'all real i la construcci mental.

L'any 1485, Pietro Vanucci va ser nomenat ciutad d'honor de Perusa, el que li va valdre el sobrenom de Perugino.

Una vegada la seua reputaci va quedar establerta, la seua activitat va esdevenir frentica.  Va obrir dos tallers   un a Perusa i l'altre a Florncia   per fer front als nombrosos encrrecs que li arribaven.  En aquest moment la seua obra ateny la maduresa, amb grans composicions inscrites en vastos espais oberts.  La seua producci es va multiplicar, per potser perdent en qualitat, ats que no devia tenir prou temps per rematar les obres.

L'any 1493 va casar-se a Fiesole amb la filla de l'arquitecte Luca Fancelli, amb la qual tingu 7 fills.



 Entre 1494 i 1495 va fer una Piet i el fresc de la Crucifixi per a l'esglsia de Santa Maria Maddalena de Pazzi.
 Entre la fi de 1495 i 1496, sota comanda dels decemvirs de Perusa, va fer per a la capella de l'Ajuntament un retaule (avui dia disgregat, una part del qual es conserva a Perusa i l'altra al Vatic) que representa la Mare de Du amb Jess als genolls, rodejats per sant Lloren, sant Llus de Tolosa, i Sant Hercul i sant Constant, patrons de la ciutat.
 De 1496 a 1499, va fer sota comanda dels monjos benedictins, un polptic per a l'altar major de l'esglsia de Sant Pere a Perusa, que va ser desmuntat a les acaballes del segle XVI, arran de la renovaci de l'esglsia. El panell central representa l'Ascensi de Jess amb els dotze Apstols, la Mare de Du i ngels; al capdamunt hi s Du en majestat. A la predella hi ha l'Adoraci dels Reis Mags, el Baptisme de Crist, la Resurrecci i dos panells que mostren els sants patrons de Perusa. Finalment, davall de les columnes, a un costal i a l'altre de l'Ascensi, hi havia sis panells representant sants benedictins.
 Entre 1500 i 1504 va pintar les Esposalles de la Mare de Du i la Resurrecci. D'aquest anys data la seua amistat amb el jove Rafael, que va aprendre d'ell la tcnica de la pintura.
 L'any 1502, Perugino va rebre la comanda d'un retaule per a captol dels Agustins de Perusa, per la realitzaci en va ser ajornada fins l'any 1512 i l'obra va quedar inacabada a la mort de l'artista. El retaule va ser disgregat l'any 1683. Un fragment que representa Sant Joan Evangelista i sant Agust es troba al Museu dels Agustins de Tolosa de Llenguadoc. Els altres fragments es troben dispersos entre Perusa, el Louvre, Alabama, Li i Grenoble.

En els darrers anys de la seua vida va treballar intensament per a les principals esglsies d'Umbria i Toscana, i per a Isabella Gonzaga, per a qui va fer la Luita entre Amor i Castedat l'any 1505. El 1508 va decorar la volta de la sala  Incendio del Borgo  al Vatic. A partir d'aquesta data va treballar a Perusa i la seua rodalia, i hom constata un cert empobriment del seu estil i una repetici de les seues ms grans composicions.

A Asss, a la baslica de Baslica de Santa Maria dels ngels (Santa Maria degli Angeli), construda al segle XVI sobre l'emplaament de la capella de la Porziuncola   una petita capella feta des del segle VI, on l'any 1208, sant Francesc va fundar la seua orde   ha estat descoberta una obra que s'ha atribut a Perugino de la qual se'n desconeixia l'existncia, arran dels treballs de restauraci de la capella. Es tracta d'un fresc que representa la Crucifixi que hauria estat pintada el 1486, any en qu Perugino va visitar Asss durant el mes d'agost, tal i com constaten els arxius.

Va morir de pesta al febrer de 1523.

Perugino va exercir una forta influncia sobre Fiorenzo di Lorenzo.

Giorgio Vasari va incloure la seua biografia a Le Vite.

 Obres .
Llista no exhaustiva

 Citt della Pieve .
 Adoraci dels Reis Mags (1504) a l'oratori de Santa Maria dei Bianchi;
 Baptisme de Jess a la catedral;
 Madonna in Gloria e Santi a la catedral;
 Davallament de la Creu a l'esglsia de Santa Maria dei Servi;
  San Antonio Abate tra i SS. Marcello e Paolo Eremita a l'esglsia de Sant Pere;

 Roma .
 Pinacoteca Vaticana:  ;
 Mare de Du amb l'Infant i sant Lloren, Sant Llus de Tolosa i els sants Hercul i Constant (Retaule dels Decemvirs), (1495-1496), Pintura al tremp sobre fusta, 193 x 165 cm, ;
 Capella Sixtina :
 Lliurament de les claus a sant Pere;

 Florncia .
 Piet (1495) al Palau Pitti;
 Crucifixi (1496) a l'esglsia de Santa Maria Maddalena de' Pazzi;

 A Frana .
 Al Museu del Louvre de Pars: ;
 Apollo i Mart;
 Sant Sebasti;
 Al Museu de Belles Arts de Caen :
 Les esposalles de la Mare de Du;

 Al Museu de Belles Arts de Nancy :
 La Mare de Du, l'Infant Jess i sant Joan;

 Al Museu dels Agustins de Tolosa de Llenguadoc :
 Sant Joan Evangelista i sant Agust (part d'un retaule encarregat pel captol dels Agustins de Perusa l'any 1502, desmembrat l'any 1683);

 Al Museu de Belles Arts de Li :
 Nostre Senyor en glria;
 L'Ascensi de Crist;

 Als Estats Units d'Amrica .
 Art Institute of Chicago :
 Lamentaci al peu de la Creu, Oli sobre fusta, (c. 1500).
 L'Adoraci de l'Infant Jess (Escenes de la vida de Crist), Pintura al tremp sobre fusta, (entre 1500 i 1505);

 Galeria .


 Notes i referncies .


 Bibliografia .
Vasari, Giorgio. Le Vite de' pi eccellenti architetti, pittori, e scultori italiani, da Cimabue insino a' tempi nostri. 1568.
Edici en espanyol: Vasari, Giorgio: Las vidas de los ms excelentes arquitectos, pintores y escultores italianos desde Cimabue a nuestros tiempos. Traduccin: Giovanna Gabriele Muiz. Madrid, Catedra, 2002, ISBN 84-376-1974-2.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315908" title="Llista d'ocells de les Illes Canries" nonfiltered="3287" processed="3275" dbindex="123513">

Aquesta llista d'ocells de les Illes Canries inclou totes les espcies d'ocells trobats a Canries: 362, de les quals nou han estat introdudes pels humans, 6 sn endemismes i altres 6 sn espcies globalment amenaades. 

Els ocells s'ordenen per ordre i famlia.

Gaviiformes. 
Gaviidae.
Calbria petita (Gavia stellata);
Calbria agulla (Gavia arctica);
Calbria grossa (Gavia immer);
Podicipediformes. 
Podicipedidae.
Cabusset (Tachybaptus ruficollis);
Cabusset becgrs (Podilymbus podiceps);
Cabuss collnegre (Podiceps nigricollis);
Procellariiformes. 
Procellariidae.
Pterodroma mollis ;
Pterodroma feae;
Petrell de Bulwer (Bulweria bulwerii);
Baldriga cendrosa (Calonectris diomedea);
Calonectris edwardsii;
Baldriga capnegra (Puffinus gravis);
Baldriga grisa (Puffinus griseus);
Baldriga balear (Puffinus puffinus);
Baldriga mediterrnia (Puffinus yelkouan);
Baldriga petita (Puffinus assimilis);
Hydrobatidae.
Petrell ocenic (Oceanites oceanicus);
Petrell carablanc (Pelagodroma marina);
Ocell de tempesta (Hydrobates pelagicus);
Petrell de Madeira (Oceanodroma castro);
Petrell cuaforcat (Oceanodroma leucorhoa);
Pelecaniformes. 
Phaethontidae.
Cuajonc de bec roig (Phaethon aethereus);
Sulidae.
Mascarell (Morus bassanus);
Phalacrocoracidae.
Corb mar gros (Phalacrocorax carbo);
Ciconiiformes. 
Ardeidae.
Bernat pescaire (Ardea cinerea);
Bernat americ (Ardea herodias);
Agr roig (Ardea purpurea);
Agr blanc (Ardea alba);
Martinet blanc (Egretta garzetta);
Martinet dels esculls (Egretta gularis);
Martinet ros (Ardeola ralloides);
Esplugabous (Bubulcus ibis);
Martinet de nit (Nycticorax nycticorax);
Martinet menut (Ixobrychus minutus);
Martinet menut de Sturm (Ixobrychus sturmii);
Bit americ (Botaurus lentiginosus);
Bit com (Botaurus stellaris);
Ciconiidae.
Cigonya blanca (Ciconia ciconia);
Threskiornithidae.
Cap reial (Plegadis falcinellus);
Becplaner (Platalea leucorodia);
Phoenicopteriformes. 
Phoenicopteridae.
Flamenc (Phoenicopterus roseus);
Anseriformes. 
Anatidae.
nec arbori carablanc (Dendrocygna viduata);
Cigne mut (Cygnus olor);
Oca de bec curt (Anser brachyrhynchus);
Oca vulgar (Anser anser);
Oca de collar (Branta bernicla );
Oca de galta blanca (Branta leucopsis);
nec canyella (Tadorna ferruginea);
nec blanc (Tadorna tadorna);
nec carol (Aix sponsa);
nec mandar (Aix galericulata);
nec xiulador (Anas penelope);
nec xiulador americ (Anas americana);
nec griset (Anas strepera);
Xarxet (Anas crecca);
Xarxet de Carolina (Anas carolinensis);
nec coll-verd (Anas platyrhynchos);
nec collverd americ (Anas rubripes);
nec cuallarg (Anas acuta);
Xarrasclet (Anas querquedula);
Xarxet alablau (Anas discors);
nec cullerot (Anas clypeata);
Xarxet marbrenc (Marmaronetta angustirostris);
Xibec (Netta rufina);
Morell cap-roig (Aythya ferina);
Morell de collar (Aythya collaris);
Morell xocolater (Aythya nyroca);
Morell de plomall (Aythya fuligula);
Morell buixot (Aythya marila);
Morell menut (Aythya affinis);
nec negre (Melanitta nigra  );
Bec de serra coronat (Lophodytes cucullatus);
Bec de serra mitj (Mergus serrator);
Falconiformes. 
Pandionidae.
guila pescadora (Pandion haliaetus );
Accipitridae.
Aligot vesper (Pernis apivorus);
Esparver cuaforcat (Elanoides forficatus);
Mil reial (Milvus milvus);
Mil negre (Milvus migrans);
guila marina (Haliaeetus albicilla);
Aufrany (Neophron percnopterus);
guila marcenca (Circaetus gallicus);
Arpella vulgar (Circus aeruginosus);
Arpella pllida (Circus cyaneus);
Arpella pllida russa (Circus macrourus);
Esparver cendrs (Circus pygargus);
Esparver vulgar (Accipiter nisus);
Astor (Accipiter gentilis);
Aligot com (Buteo buteo);
Aligot rogenc (Buteo rufinus);
guila cuabarrada (Aquila fasciata );
Falconidae.
Xoriguer com (Falco tinnunculus);
Falc cama-roig (Falco vespertinus);
Falc de la reina (Falco eleonorae);
Esmerla (Falco columbarius);
Falc mostatxut (Falco subbuteo);
Falc llaner (Falco biarmicus);
Falco berber (Falco pelegrinoides);
Falc pelegr (Falco peregrinus);
Galliformes. 
Phasianidae.
Perdiu d'frica (Alectoris barbara);
Perdiu roja (Alectoris rufa);
Guatlla (Coturnix coturnix);
Numididae.
Gallina de Guinea (Numida meleagris);
Gruiformes. 
Gruidae.
Grua (Grus grus);
Rallidae.
Guatlla maresa africana (Crecopsis egregia);
Guatlla maresa (Crex crex);
Rasclet (Porzana parva);
Rasclet (Porzana pusilla);
Polla pintada (Porzana porzana);
Polla blava d'Allen (Porphyrio alleni);
Porphyrio martinica;
Polla d'aigua  (Gallinula chloropus);
Fotja (Fulica atra);
Otididae.
Hubara (Chlamydotis undulata );
Sis (Tetrax tetrax);
Charadriiformes. 
Haematopodidae.
Haematopus moquini;
Garsa de mar (Haematopus ostralegus);
Recurvirostridae.
Cames llargues (Himantopus himantopus);
Bec d'alena  (Recurvirostra avosetta);
Burhinidae.
Torlit (Burhinus oedicnemus);
Glareolidae.
Pluvianus aegyptius ;
Corredor (Cursorius cursor);
Perdiu de mar (Glareola pratincola);
Charadriidae.
Fredeluga (Vanellus vanellus);
Fredeluga gregria (Vanellus gregarius);
Fredeluga cuablanca (Vanellus leucurus);
Daurada petita americana (Pluvialis dominica);
Daurada grossa (Pluvialis apricaria);
Pigre gris (Pluvialis squatarola);
Corriol gros (Charadrius hiaticula);
Corriol petit (Charadrius dubius);
Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus);
Corriol pit-roig (Charadrius morinellus);
Scolopacidae.
Becada (Scolopax rusticola);
Becadell sord (Lymnocryptes minimus);
Becadell gros (Gallinago media);
Becadell com (Gallinago gallinago);
Ttol cuanegre (Limosa limosa);
Ttol cuabarrat (Limosa lapponica);
Polit cantaire (Numenius phaeopus);
Polit bec-fi (Numenius tenuirostris);
Becut (Numenius arquata);
Territ cuallarg (Bartramia longicauda);
Siseta cendrosa (Xenus cinereus);
Xivitona (Actitis hypoleucos);
Xivitona maculada (Actitis macularius);
Xivita (Tringa ochropus);
Gamba roja pintada (Tringa erythropus);
Gamba verda (Tringa nebularia);
Gamba groga petita (Tringa flavipes);
Siseta (Tringa stagnatilis);
Valona (Tringa glareola);
Gamba roja vulgar (Tringa totanus);
Remena-rocs (Arenaria interpres);
Territ gros (Calidris canutus);
Territ tresdits (Calidris alba);
Territ semipalmat (Calidris pusilla);
Territ d'Alaska (Calidris mauri);
Territ menut (Calidris minuta);
Territ de Temminck (Calidris temminckii);
Territ cuablanc (Calidris fuscicollis);
Territ de Baird (Calidris bairdii);
Territ pectoral (Calidris melanotos);
Territ becllarg (Calidris ferruginea);
Territ variant (Calidris alpina);
Territ rogenc (Tryngites subruficollis);
Batallaire (Philomachus pugnax);
Escuraflascons de Wilson (Phalaropus tricolor);
Escuraflascons bec-fi (Phalaropus lobatus);
Escuraflascons becgrs (Phalaropus fulicarius);
Chionididae.
Chionis albus;
Laridae.
Gavina cendrosa (Larus canus);
Gavina corsa (Larus audouinii);
Gavina de Delaware (Larus delawarensis);
Gavinot (Larus marinus);
Gavi glauc (Larus glaucescens);
Gavinot hiperbori (Larus hyperboreus);
Gavi argentat de potes roses (Larus argentatus);
Gavi fosc (Larus fuscus);
Gavi argentat (Larus cachinnans);
Larus michahellis;
Gavinot capnegre (Larus ichthyaetus);
Gavina vulgar (Larus ridibundus);
Gavina capblanca (Larus genei);
Gavina de Bonaparte (Larus philadelphia);
Gavina capnegra (Larus melanocephalus);
Gavina capnegra americana (Larus atricilla);
Gavina de Franklin (Larus pipixcan);
Gavina menuda (Larus minutus);
Gavina cuaforcada (Xema sabini);
Gavineta de tres dits (Rissa tridactyla);
Sternidae.
Nodi com (Anous stolidus);
Xatrac fosc (Onychoprion fuscatus);
Xatrac menut (Sternula albifrons);
Curroc (Gelochelidon nilotica);
Xatrac gros (Hydroprogne caspia);
Fumarell negre (Chlidonias niger);
Fumarell carablanc (Chlidonias hybrida);
Xatrac rosat (Sterna dougallii);
Xatrac rtic (Sterna paradisaea);
Xatrac com (Sterna hirundo);
Xatrac bec-llarg (Thalasseus sandvicensis);
Xatrac bengal (Thalasseus bengalensis  );
Stercorariidae.
Stercorarius maccormicki;
Parsit gros (Stercorarius skua);
Parsit cuaample (Stercorarius pomarinus);
Parsit cuapunxegut (Stercorarius parasiticus);
Parsit cuallarg (Stercorarius longicaudus);
Alcidae.
Somorgollaire (Uria aalge);
Gavot (Alca torda);
Fraret (Fratercula arctica);
Pterocliformes. 
Pteroclidae.
Xurra (Pterocles orientalis);
Pterocles quadricinctus;
Columbiformes. 
Columbidae.
Colom roquer (Columba livia);
Paloma turqu (Columba bollii);
Xixella canria (Columba junoniae);
Trtora (Streptopelia turtur);
Trtora turca (Streptopelia decaocto);
Trtora domstica (Streptopelia roseogrisea);
Trtora del Senegal (Streptopelia senegalensis);
Tortoreta cuallarga (Oena capensis);
Psittaciformes. 
Psittacidae.
Cotorra de Kramer (Psittacula krameri);
Agapornis roseicollis ;
Agapornis personatus  ;
Nandayus nenday;
Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus);
Cuculiformes. 
Cuculidae.
Cucut (Cuculus canorus);
Strigiformes. 
Tytonidae.
liba (Tyto alba );
Strigidae.
Xot (Otus scops);
Mussol esparverenc (Surnia ulula);
Mussol banyut (Asio otus);
Mussol emigrant (Asio flammeus);
Mussol gregari (Asio capensis);
Caprimulgiformes. 
Caprimulgidae.
Enganyapastors americ (Chordeiles minor);
Enganyapastors (Caprimulgus europaeus);
Apodiformes. 
Apodidae.
Ballester (Tachymarptis melba);
Falciot negre (Apus apus);
Falciot unicolor (Apus unicolor);
Falciot pllid (Apus pallidus);
Falciot cuablanc com (Apus affinis);
Coraciiformes. 
Meropidae.
Abellerol (Merops apiaster);
Coraciidae.
Gaig blau (Coracias garrulus);
Upupidae.
Puput (Upupa epops);
Piciformes. 
Picidae.
Colltort (Jynx torquilla );
Picot garser gros (Dendrocopos major);
Passeriformes. 
Alaudidae.
Alosa puput (Alaemon alaudipes);
Terrerola cuabarrada (Ammomanes cinctura);
Calndria (Melanocorypha calandra);
Terrerola vulgar (Calandrella brachydactyla);
Terrerola rogenca (Calandrella rufescens);
Cogullada vulgar (Galerida cristata);
Alosa vulgar (Alauda arvensis);
Hirundinidae.
Oreneta de ribera (Riparia riparia);
Oreneta vulgar (Hirundo rustica);
Oreneta cuablanca (Delichon urbicum);
Oreneta cua-rogenca (Cecropis daurica);
Motacillidae.
Piula grossa (Anthus richardi);
Trobat (Anthus campestris);
Piula de les Canries (Anthus berthelotii);
Titella (Anthus pratensis);
Piula gola-roja (Anthus cervinus);
Piula dels arbres (Anthus trivialis);
Grasset de muntanya (Anthus spinoletta);
Cuereta blanca (Motacilla alba);
Cuereta groga (Motacilla flava);
Cuereta citrina (Motacilla citreola);
Cuereta torrentera (Motacilla cinerea );
Pycnonotidae.
Bulbul de ventre blanc (Pycnonotus barbatus);
Regulidae.
Reiet (Regulus regulus);
Regulus teneriffae;
Mimidae.
Ocell gat (Dumetella carolinensis);
Prunellidae.
Pardal de bardissa (Prunella modularis);
Turdidae.
Merla roquera (Monticola saxatilis);
Merla blava (Monticola solitarius);
Merla de pit blanc (Turdus torquatus);
Merla (Turdus merula);
Tord ala-roig (Turdus iliacus);
Tord com (Turdus philomelos);
Cisticolidae.
Trist (Cisticola juncidis);
Sylviidae.
Boscaler pintat gros (Locustella naevia);
Boscaler com (Locustella luscinioides);
Boscarla d'aigua (Acrocephalus paludicola);
Boscarla dels joncs (Acrocephalus schoenobaenus);
Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus);
Balquer (Acrocephalus arundinaceus);
Busqueta pllida (Hippolais pallida);
Bosqueta pllida (Hippolais opaca);
Bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta);
Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus);
Mosquiter com (Phylloscopus collybita);
Mosquiter canari (Phylloscopus canariensis);
Mosquiter ibric (Phylloscopus ibericus);
Mosquiter pllid (Phylloscopus bonelli);
Mosquiter xiulaire (Phylloscopus sibilatrix);
Mosquiter de doble ratlla (Phylloscopus inornatus);
Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla);
Tallarol gros (Sylvia borin);
Tallarol emmascarat (Sylvia hortensis);
Tallareta vulgar (Sylvia communis);
Tallareta pllida africana (Sylvia deserti);
Tallarol trencamates (Sylvia conspicillata);
Tallareta del desert (Sylvia deserticola);
Tallarol de garriga (Sylvia cantillans);
Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala);
Muscicapidae.
Papamosques gris (Muscicapa striata);
Mastegatatxes (Ficedula hypoleuca);
Papamosques de collar (Ficedula albicollis);
Papamosques menut (Ficedula parva);
Pit-roig (Erithacus rubecula);
Rossinyol (Luscinia megarhynchos);
Cotxa blava (Luscinia svecica);
Cuaenlairat (Cercotrichas galactotes);
Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros);
Cotxa cua-roja  (Phoenicurus phoenicurus);
Bitxac rogenc (Saxicola rubetra);
Bitxac de Fuerteventura (Saxicola dacotiae);
Bitxac com (Saxicola rubicola);
Clit gris (Oenanthe oenanthe);
Clit ros (Oenanthe hispanica);
Clit del desert (Oenanthe deserti);
Paridae.
Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus);
Mallerenga africana (Cyanistes teneriffae);
Oriolidae.
Oriol (Oriolus oriolus);
Laniidae.
Escorxador (Lanius collurio);
Botx septentrional (Lanius excubitor);
Botx meridional (Lanius meridionalis);
Capsigrany (Lanius senator);
Corvidae.
Gralla de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax);
Gralla (Corvus monedula);
Corvus albus;
Corb (Corvus corax);
Sturnidae.
Estornell rosat (Pastor roseus);
Estornell vulgar (Sturnus vulgaris);
Passeridae.
Pardal com (Passer domesticus);
Pardal de passa (Passer hispaniolensis);
Pardal xarrec (Passer montanus);
Pardal roquer (Petronia petronia);
Pardal d'ala blanca (Montifringilla nivalis);
Ploceidae.
Quelea de bec vermell  (Quelea quelea);
Estrildidae.
Bec de corall cuanegre (Estrilda troglodytes);
Bec de corall senegals (Estrilda astrild);
Fringillidae.
Pins com (Fringilla coelebs);
Pins de les Canries (Fringilla teydea);
Pins mec (Fringilla montifringilla);
Trencapinyes (Loxia curvirostra);
Verdum (Carduelis chloris);
Lluer (Carduelis spinus);
Cadernera (Carduelis carduelis);
Passerell com (Carduelis cannabina);
Gafarr (Serinus serinus);
Canari (Serinus canaria);
Durbec (Coccothraustes coccothraustes);
Pins trompeter (Bucanetes githagineus);
Parulidae.
Bosquerola coronada (Dendroica coronata);
Bosquerola de Louisiana (Seiurus motacilla);
Emberizidae.
Gratapalles (Emberiza cirlus);
Sit negre (Emberiza cia);
Hortol (Emberiza hortulana);
Hortol cendrs (Emberiza caesia);
Sit de vila (Emberiza striolata);
Repicatalons petit (Emberiza pusilla);
Cruixidell (Emberiza calandra);
Sit blanc (Plectrophenax nivalis);

Referncies.




Bibliografia.

 Jonsson, L.: Ocells d'Europa amb el Nord d'frica i l'Orient Mitj. Barcelona: Omega, 1994. ISBN 84-282-1008-X. ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315909" title="Retaule de Sant Esteve Protomrtir" nonfiltered="3288" processed="3276" dbindex="123514">

Retaule de Sant Esteve Protomrtir (Granollers): Retaule gtic del taller dels Huguet-Vergs destinat a l'esglsia parroquial de Granollers i avui localitzat parcialment al Museu Nacional d'Art de Catalunya.
Retaule de Sant Esteve Protomrtir (la Garriga): Probable cpia del Retaule de Sant Esteve Protomrtir de Granollers realitzat tamb al taller dels Huguet-Vergs i avui encara al seu emplaament original, a l'esglsia de la Doma de la Garriga.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315910" title="Parrquia de Sant Esteve de la Garriga" nonfiltered="3289" processed="3277" dbindex="123515">
La Parrquia de Sant Esteve de la Garriga s la subdivisi de l'Arxiprestat de Montbui i Puiggracis del Bisbat de Terrassa que correspon al terme de la Garriga, al Valls Oriental.

La primitiva esglsia parroquial es localitz a la Doma, ubicada a l'exterior del poble, a l'altre banda del riu Congost. Aquesta fou la seu fins al segle XVIII, quan fou construda l'actual esglsia parroquial ubicada al centre del municipi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315917" title="Provncies Cedides i Conquerides" nonfiltered="3290" processed="3278" dbindex="123516">
Provncies Cedides i Conquerides (Ceded and Conquered Provinces) fou una divisi administrativa de l'ndia Britnica administrada per la British East India Company del 1805 al 1835; abraava el modern territori d'Uttar Pradesh (excepte les divisions de Lucknow i  Faizabad a  Awadh (Oudh) i algunes zones del territori de  Delhi i la divisi de Kumaoon i part de la divisi de Garhwal  al modern  estat d'Uttarakhand. Aquesta entitat administrativa fou  separada de fet de la presidncia de Bengala el 1831 i el 1834 es va formar la presidncia d'Agra que el 1835 va agafar el nom de Provncies del Nord-oest sota un tinent governador. El 1904, amb altres territoris, va esdevenir les Provncies Unides d'Agra i Oudh.

 Les Provncies Cedides .

El 1801 a l'Uttar Pradesh, noms la regi de Benares i el fort d'Allahabad estaven sota domini britnic, quan el nabab d'Oudh, Saadat Ali, va cedir els territoris orientals, a canvi de protecci contra un atac procedent del nord-oest de  l'afgans Zaman Shah Durrani, net d' Ahmad Shah Durrani.  Els territoris cedits estaven formats pels districtes de Gorakhpur, Rohilkhand, Allahabad, Fatehpur, Cawnpore, Etawah, Mainpuri, Etah, part del de  Mirzapur i les terai  parganas de Kumaoon, que foren anomenats  Ceded Provinces, dins la presidncia de Bengala. El 1802 el nawab de Farrukhabad  va cedir tamb el districte de Farrukhabad als britnics.

 Les Provncies Conquerides .

El 1803 va esclatar la Segona Guerra Maratha i el general Lake va ocupar el districte de Meerut (incloent, desprs de la batalla de Ally Ghur, a Aligarh) i seguidament la resta de la provncia d'Agra incloent la mateixa ciutat i els districtes a l'entorn de Delhi. Tamb foren incorporats els districtes de Banda i Hamirpur, ms enll del riu Jumna o Jamuna, i una part petita del districte de Jalaun.

El 1816, sota el tractat de Sugauli que va posar fi a la guerra anglo-nepalesa (1814-1816) la divisi de Kumaoon  i el districte de Dehra Dun, al modern estat d'Uttarakhand, foren tamb incorporats.

 Administraci .

Tant les Ceded Provinces com las Conquered Provinces, unides en una sola entitat administrativa, foren posades sota dependncia de la presidncia de Bengala, amb seu a Calcuta, amb un governador. El 1831 les provncies foren separades fiscalment i judicialment i es van creat un Board of Revenue i un  Sadr Diwani i  Nizamat Adalat (Primera Cort  Civil i Cort Criminal) . El 1833 una llei del Parlament va crear la Presidncia d'Agra oficialitzant la divisi de la presidncia de  Bengala. La nova presidncia la van formar les  Ceded and Conquered Provinces, i es va nomenar un governador, pero la presidncia mai fou efectiva i el 1835 un altre llei del Parlament va reanomenar la regi com a Provncies del Nord-oest (North Western Provinces) amb un tinent-governador, el primer dels quals fou Sir Charles Metcalfe, nomenat el  1836.

 Nota .


Referncies.
Alavi, Seema (1993), "The makings of Company power: James Skinner in the Ceded and Conquered Provinces, 1802 1840", Indian Economic Social History Review 30 (4): 437-466, ;
Bayly, C. A. (2002), Rulers, Townsmen, and Bazaars: North Indian Society in the Age of British Expansion 1770 1870, Delhi: Oxford University Press. Pp. 530, ISBN 0195663454;
Imperial Gazetteer of India vol. V (1908), Ab zai to Arcot ("Agra Province" pp. 71 72), Published under the authority of His Majesty's Secretary of State for India in Council, Oxford at the Clarendon Press. Pp. viii, 1 mapa, 437.
Imperial Gazetteer of India vol. XXIV (1908), Travancore to Z ra ("United Provinces" pp. 132 276), Published under the authority of His Majesty's Secretary of State for India in Council, Oxford at the Clarendon Press. Pp. vi, 1 mapa, 437.
Mann, Michael (1995), "A permanent settlement for the Ceded and Conquered provinces: Revenue administration in north India, 1801-1833", Indian Economic Social History Review 32 (2): 245-269.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315918" title="Delta Arietis" nonfiltered="3291" processed="3279" dbindex="123517">







Delta Arietis (  Ari /   Arietis) s una estrella de la constellaci d'ries. Tamb es coneguda amb el nom tradicional de Botein que deriva de l'rab butain, dual de     ba n que significa  ventre .

Delta Arietis s una estrella gegant taronja de la magnitud aparent +4,35. Est aproximadament a 168 anys-llum de la Terra i el seu dimetre es 13 vegades el del Sol.

Enllaos externs. 
Plana de Mallorcaweb, sobre ries;
SIMBAD;
Aladin previewer, imatge;
Aladin sky atlas, imatge;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315923" title="Agra Barkhera" nonfiltered="3292" processed="3280" dbindex="123518">

Agra Barkhera fou un petit principat de l'ndia, format per 12 pobles. La poblaci estimada el 1881 era de 4.500 habitants.

Era un thakurat (el domini d'un thakur o noble) garantit pels britnics, primer part de l'agncia de Bhopal i desprs de l'agncia de Gwalior a l'ndia Central. El seu sobir portava el ttol de thakur i va rebre el domini de Sindhia al que pagava una renda anual. El 1857 el thakur Chattar Sal es va unir al rebels i el seu estat fou confiscat (1858), i retornat a Gwalior, per posteriorment fou retornat al thakur Balwant Singh que governava vers el 1881. El canvi d'agncia es va produir vers el 1905.

 Referncies .
Aquest article incorpora text de la Imperial Gazetteer of India , Oxford, Clarendon Press, 1908-1931


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315925" title="Collector's Edition No. 1" nonfiltered="3293" processed="3281" dbindex="123519">


Collector's Edition No. 1 s un EP de L.A. Guns en el qual s el primer amb el cantant Michael Jagosz, que desprs va ser substitut en el seu lloc per en Paul Black.

El guitarrista; Tracii Guns, el baixista; Ole Beich, i el bateria; Rob Gardner tamb sn els autors de l'EP.

Aquest EP ha sigut republicat com a CD extra amb el disc Hollywood Raw de L.A. Guns.

Canons.
"Don't Love Me";
"When Dreams Don't Follow Through";
"It's Not True";
"Something Heavy";

Msics.
 Michael Jagosz: Veus;
 Tracii Guns: Guitarrra;
 Ole Beich: Baix;
 Rob Gardner: Bateria;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315928" title="L.A. Guns (lbum)" nonfiltered="3294" processed="3282" dbindex="123520">


L.A. Guns s el nom del primer disc de carcter oficial del grup de Hard Rock, L.A. Guns. Seguint amb l'xit del segon lbum, Cocked & Loaded, aquest lbum va ser considerat com a disc d'or als EUA.

El bateria Nickey "Beat" Alexander s el que toca en aquest disc, per la seva substituci, per Steve Riley, s a la fotografia de l'lbum i a la llista dels membres de la banda, perqu va ser fins llavors un membre oficial de L.A. Guns. Un gran nombre de canons van ser escrites pel cantant Paul Black.

Aquest lbum ha tingut diversos remakes, incloent-hi el "Hollywood Tease" (anteriorment fet pel cantant Phil Lewis, antic membre del grup Girl), i "Shoot For Thrills" (anteriorment fet pel baixista Kelly Nickels, antic membre del grup Sweet Pain).

Torme, que va ser un dels grups de msica de Phil Lewis abans L.A. Guns, va gravar anteriorment "Sex Action", per hi havia dues canons diferents sota el mateix ttol.

Canons.
No Mercy;
Sex Action;
One More Reason;
Electric Gypsy;
Nothing To Lose;
Bitch Is Back;
Cry No More;
One Way Ticket;
Hollywood Tease (Girl Cover);
Shoot For Thrills (Sweet Pain Cover);
Down In The City;
Winter's Fool (Japan bonus track);

Msics.
Phil Lewis: Veus;
Tracii Guns: Guitarra;
Mick Cripps: Guitarra;
Kelly Nickels: Baix;
Nickey "Beat" Alexander: Bateria;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315932" title="Cocked & Loaded" nonfiltered="3295" processed="3283" dbindex="123521">


Cocked & Loaded s el segon lbum oficial del grup de msica L.A. Guns, i el primer en tenir una qualificaci d'Or. A l'lbum apareixen membres del grup Cheap Trick, en Robin Zander i Rick Nielsen.

Aquest va ser el primer lbum de L.A. Guns que Steve Riley ocupa aquest lloc al grup, i encara perdura. Tamb debuta en el grup, Nickey "Beat" Alexander, el baixista, s'inclou en la fotografia del grup i se'l escolta en el primer lbum del grup.

Canons.
Letting Go   1:22;
Slap In The Face   3:54;
Rip And Tear   4:11;
Sleazy Come Easy Go   4:01;
Never Enough   4:10;
Malaria   5:22;
The Ballad Of Jane   4:30;
Magdalaine   6:05;
Give A Little   3:29;
I'm Addicted (Guitar Solo)   1:51;
17 Crash   3:39;
Showdown (Riot On Sunset)   3:18;
Wheels Of Fire   4:56;
I Wanna Be Your Man (cd only)   3:36;
Rock Candy (bonus track for Japan);
No Mercy (live- Japan bonus track);

Msics.
Propis del grup.
 Phil Lewis   Cantant;
 Tracii Guns   guitarra;
 Mick Cripps   guitarra;
 Kelly Nickels   baixista;
 Steve Riley   bateria;
Convidats.
 Robin Zander - veus de fons;
 Rick Nielsen - veus de fons;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315935" title="I Wanna Be Your Man" nonfiltered="3296" processed="3284" dbindex="123522">


I Wanna Be Your Man s un EP de L.A. Guns que cont verions de canons remix i en directe del seu anterior lbum oficial, Cocked & Loaded.

Canons.
 I Wanna Be Your Man (Remix 1);
 I Wanna Be Your Man (Remix 2);
 Never Enough (Remix);
 Rip And Tear (En directe);
 Malaria (En directe);

Formaci.
Phil Lewis: Veus;
Tracii Guns: Guitarra;
Mick Cripps: Guitarra;
Kelly Nickels: Baix;
Steve Riley: Bateria;
Mattie B.: Baixista 1990-95;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315937" title="Hollywood Vampires" nonfiltered="3297" processed="3285" dbindex="123523">


Hollywood Vampires s el tercer lbum oficial del grup de msica, L.A. Guns. Publicat al 1991, la meticulosa producci dona a l'lbum un so tpic del perode -- un sot total, amb moltes veus de fons que fan harmonia, guitarres accentuades i canons addicionals amb teclat. L'lbum comena amb un to fort amb la can "Over The Edge", que tamb va ser afegida a la pellcula Point Break, per l'lbum est marcat pel Hard Rock, com "Kiss My Love Goodbye" i "My Koo Ka Choo". El grup aposta per les balades, amb "Crystal Eyes", "It's Over Now" i una can amb l'estil dels 50, "I Found You", intentant repetir el gran xit del single, "The Ballad Of Jayne".

Canons.
"Over The Edge";
"Some Lie 4 Love";
"Kiss My Love Goodbye";
"Here It Comes";
"Crystal Eyes";
"Wild Obsession";
"Dirty Luv";
"My Koo Ka Choo";
"It's Over Now";
"Snake Eyes Boogie";
"I Found You";
"Big House";
"Ain't The Same (Japan bonus track)";

Formaci.
 Phil Lewis - Veus;
 Tracii Guns - veus, guitarra, theremin;
 Mick Cripps   veus, guitarra, teclat;
 Kelly Nickels   veus, baix;
 Steve Riley   veus, bateria, percussi;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315938" title="Agror" nonfiltered="3298" processed="3286" dbindex="123524">

Agror o Agrore s una vall (antiga vall de de frontera) al Pakistan. Sota els britnics form part de la Provncia de la Frontera del Nord-oest i el 1901 del tahsil Mansehra del districte d'Hazara al Panjab; dins del Pakistan desprs del 1947, fins el 2000 va formar part del districte d'Hazara a la Provncia de la Frontera del Nord-oest; el 2000 aquest districte fou suprimit.

La vall ocupa la part superior de la conca del riu Kunhar (          ) i el formen tres grups muntanyosos amb molta vegetaci i petits llogarets i coves. Est poblat per swatis i gujars. La poblaci era de 16.983 el 1901 (10.666 el 1881), tots musulmans. L'nica producci s el cot. La vila principal es Oghi, que fou la seu de la policia (Hazara Border Military Police).

s l'antiga Atyugrapura del llibre Rajatarangini i ja s esmentada per Ptolemeu. Des del temps de Tamerl la zona fou governada per un khan dels karluks fins al comenament del segle XVIII. El 1703 un sayyid de nom Jalal Baba va expulsar al khan i el pas va ser dividit entre els caps swatis, un dels quals, Ahmad Sad al-Din (+1783), va assolir la posici de khan. El 1834 el nabab d'Amb va conquerir la vall, per el 1841 els sikhs van restaurar el khanat en la persona d' Ata Muhammad, descendent de Sad al-Din. 

Quan la zona va a passar a domini britnic, el khan fou reconegut com a sobir d'Agror i encarregat de la defensa de la vall, per el sistema no va funcionar i el 1852 els britnics van enviar una expedici per venjar la mort de dos oficials del departament de la sal (Salt Department); desprs de diverses queixes i altres incidents menors, el 1868 es va decidir establir una estaci de policia a Agror i posar la vall sota administraci directa britnica. El khan assabentat va fer cremar l'estaci de policia recent construda, per tribus vingudes de la muntanya (Black Mountain tribes). Es va enviar un contingent el mateix 1868 i el khan fou deposat i enviat sota vigilncia a Lahore, per el 1870 fou restaurat. El va succeir el seu fill Ali Gauhar que el 1888 fou deposat per haver organitzats alguns atacs a territori sota control directe britnic. Per mantenir la pau es van fer expedicions contra les tribus de les Muntanyes Negres el 1888, 1891 i 1892 i des de llavors es va restablir la pau. El khanat fou abolit el 1891 per l' Agror Valley Regulation i el 1901 el territori fou incorporat al Panjab dins el districte d'Hazara. 

 Referncies .
Aquest article incorpora text de la Imperial Gazetteer of India , Oxford, Clarendon Press, 1908-1931





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315943" title="Chang'e-1" nonfiltered="3299" processed="3287" dbindex="123525">

Chang'e-1 s una sonda espacial no tripulada part de la primera fase del programa xins d'exploraci lunar. La primera fase s diu "Chang'e-1". La sonda espacial va ser batejada en honor de la deessa xinesa de la lluna Chang'e, que segons la llegenda va volar a la lluna, i que compta amb un crter lunar batejat amb el seu nom.

El llanament de Chang'e-1 va ser el 24 d'octubre de 2007 a les 10:05 UTC des del Centre Espacial de Xichang utilitzant el coet "Llarga Marxa 3A". El 5 de novembre de 2007 va entrar en rbita lunar. La missi durar un any, ampliable un altre any.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315945" title="Marco Storari" nonfiltered="3300" processed="3288" dbindex="123526">
Marco Storari (Pisa, 7 de gener del 1977) s un futbolista itali, porter del Cagliari.

Carrera. 
Els inicis . 
Creix esportivament en Ladispoli, on va guanyar el campionat 1990 / 1991, es trasllada a Perusa i posteriorment a Montevarchi en la temporada 1997 / 1998. En la temporada segent s adquirit per Ancona, contribuint a la promoci de l'equip en la Serie B durant la temporada 1999 / 2000. Alguns clubs s'interessen en el porter, per un greu accident sembla comprometre inicialment la carrera de Storari. Llavors s adquirit pel S.S.C. Napoli, per no obstant aix aqu no demostra totes les seves qualitats. 

En Messina. 
Cedit al Messina, conquista la promoci en la Serie A durant el perode 2003/2004. 

Milan i Llevant. 
El 17 de gener de 2007, durant el perode de sessions d'hivern del futbol, s contractat pel Milan, amb qui signar un contracte vlid fins a juny de 2010. El 12 d'agost de 2007 s cedit en prstec del Mil per a l'equip valenci Llevant UE. La seva aventura en Valncia, a causa de la crisi econmica de Llevant, dura noms 6 mesos. El 9 de gener de 2008, de fet, torna a Itlia, cedit pel mil al Cagliari. 

Palmars. 
Club. 
Competicions Internacionals. 
 Lliga de Campions amb el Milan (temporada 2006/2007);




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315948" title="Els Garigots" nonfiltered="3301" processed="3289" dbindex="123527">
Els Garigots va nixer quan l'Albert Feliu, per mitja d'un anunci al diari, va juntar una colla de joves per fer un grup de animaci infantil, i es cre un espectacle "La cuca fera" amb canons, animaci, titelles, on hi participaven una dotzena de persones. L'estrena es va fer a les cotxeres de Sants a l'estiu de l'any 1979. Al cap d'un temps, es redu el grup a tres persones: l'Albert Feliu, en Jordi Salvador i Joan Salvador, i aix va nixer aquest grup d'animaci infantil.

En una estana a Lles de Cerdenya, es va crear i muntar el primer espectacle d' Els Garigots "La volta al mn en 80 minuts", amb vestuari dissenyat per en Josep Massaguer, lletres i msiques de l'Albert, Jordi i Joan i l'escenografia de Joan Salvador.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315949" title="Refugi de Colomers" nonfiltered="3302" processed="3290" dbindex="123528">

El refugi de Colomers s un refugi de muntanya que es troba dins el municipi de Naut Aran (Vall d'Aran) a 2.135 m d alada i situat al costat de l'Estany Major de Colomers dins el Parc Nacional d'Aigestortes i Estany de Sant Maurici. Durant l'any 2008 s previst que acabin les obres de construcci i que sigui totalment operatiu. En sn els propietaris la FEEC i el Conselh Generau d'Aran.

 Enlla Web .
 Refugi Colomers;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315952" title="Refugi de Colomers-II" nonfiltered="3303" processed="3291" dbindex="123529">

El refugi de Colomers-II s un refugi de muntanya que es troba dins el municipi de Naut Aran (Vall d'Aran) a 2.130 m d alada i situat al costat esquerra de la presa de l'Estany Major de Colomers dins el Parc Nacional d'Aigestortes i Estany de Sant Maurici. s previst que deixi de donar servei durant el 2008 un cop finalitzades les obres del nou refugi de Colomers que es trobo a uns 300 m cap al sud. En sn els propietaris i gestors la FEEC i el Conselh Generau d'Aran.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315953" title="Medaller dels Jocs Olmpics d'estiu de 1996" nonfiltered="3304" processed="3292" dbindex="123530">
Medaller dels Jocs Olmpics d'Atlanta 1996.





Enllaos externs.
Medaller olmpic oficial;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315954" title="Congrs de la Naci" nonfiltered="3305" processed="3293" dbindex="123531">
El Congrs de la Naci (Congreso de la Nacin, en castell), s el poder legislatiu del govern de l'Argentina. El Congrs de la Naci s una assemblea bicameral, conformada per la Cambra de Diputats, i el Senat.  Els diputat s'elegeixen segons el mtode de representaci proporcional en cadasc dels 257 districtes en qu est dividit el pas, i en qu cada provncia argentina i la ciutat autnoma de Buenos Aires tenen assignat un nombre especfic de diputats segons llur poblaci. El Senat est integrat per 72 senadors; dos s'assignen al partit que hagi aconseguit la majoria dels vots per provncia i dos per la ciutat autnoma de Buenos Aires, i un d'altre s'assigna a la primera minoria es a dir, al partit que hagi aconseguit la segona posici en nombre de vots per provncia i per la ciutat autnoma de Buenos Aires.

El perode ordinari de sessions del Congrs de la Naci s de l'1 de mar al 30 de novembre de cada any. Tot i aix, el president de l'Argentina t la facultat de convocar sessions extraordinries o de prorrogar les sessions. La seu del parlament s el Palau del Congrs localitzat a la ciutat autnoma de Buenos Aires, en la Plaa Dos Congresos, sobre l'Avinguda de Mayo, que connecta el Congrs amb la Plaa de Mayo, on es troba la Casa Rosada, seu del poder executiu argent. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315956" title="Ahar (desambiguaci)" nonfiltered="3306" processed="3294" dbindex="123533">


Ahar o Berach, riu del Rajasthan;
Ahar (runes), vila en runes al costat d'Udaipur (ciutat);
Ahar (Udaipur), ciutat propera a Udaipur (ciutat) amb diversos cenotafis;
Ahar (casta);
Ahar (civilitzaci);
Ahar (Iran), ciutat d'Azerbaidjan a l'Iran;
Ahar (Uttar Pradesh), vila del districte de Bulandshahr a Uttar Pradesh. Centre de pelegrinatge.
Riu Ahar (Iran), riu d'Iran;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315957" title="Refugi de la Restanca" nonfiltered="3307" processed="3295" dbindex="123534">

El refugi de la Restanca s un refugi de muntanya que es troba dins el municipi de Naut Aran (Vall d'Aran) a 2.010 m d alada i situat al costat dret de l'Estany de la Restanca dins el Parc Nacional d'Aigestortes i Estany de Sant Maurici. En sn els propietaris la FEEC i el Conselh Generau d'Aran.

 Enlla Web .
 Refugi Restanca;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315960" title="Medaller dels Jocs Olmpics d'estiu de 2000" nonfiltered="3308" processed="3296" dbindex="123535">
Medaller dels Jocs Olmpics de Sydney 2000.





Enllaos externs.
Medaller olmpic oficial;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315961" title="Ahar (runes)" nonfiltered="3309" processed="3297" dbindex="123536">


Ahar fou una antiga ciutat del Rajasthan, al districte d'Udaipur, a uns 5 km a l'est d'Udaipur (ciutat).

La llegenda diu que fou fundada per Asaditya al lloc de Tamba Nagari, la capital dels tuar o tonwar, ancestres del rei Vikramaditya de Malwa, abans de d'obtenir Awinti o Ujjain el 1075; el nom de Tamba Nagari fou canviat a Ar, Aghata, Aghatpura, Aghatpur (nom donat pels jains), , Ahad, Aitpoor, Anandpur o Anandpura, Atpur, Atpur, Atpura, Atpurah, i  Gangodbhav Tirtha,  i finalment a Ahar. De Ahar deriva el patronmic ahria donat als rajputs gehlots (nom que portaven abans els sisdies rajputs, al clan dels quals pertany la famlia reial) quan van viure a la zona exiliats (segle X). 

La ciutat va donar nom tamb al riu Ahar o Berach. Ahar, Chitor i Nagda van formar el nucli de la regi de Medpat que desprs fou el regne de Mewar.

A la part oriental hi ha uns grans munts sota els quals s'hi troben edificis i temples i on s'han fet troballes d'escultures, poteria i monedes. Algun dels temples remuntaria al segle X. Aquesta zona es diu Dhulkopt que vol dir "Fortalesa de terra"; es conserven les restes en bon estat de quatre temples jains construts sobre estructures ms antigues, que datarien de vers el segle X fins al XV (Mira Baibuilt, del segle X ; Adinath, del segle XI; i els temples  Mahavira  del segle XV). Les pedres dels temples i edificis foren utilitzades per la construcci dels cenotafis dels ranes a la nova vila d'Ahar que va sorgir a un km a l'oest. Proper als temples (cap a la nova ciutat) hi ha el Gangod Bawa Kund, que segons la creena popular servia com a reserva d'aigua que s'omplia amb la que venia d'un riu soterrani que era una veta del Ganges.

Nagda fou la capital dels gehlots o guhilots rajputs entre el llegendari Nagadituya (626-646) i Mahendra II (688-734) i llavors Ahar era lloc de peregrinatge i anomenada Gangodbhav Tirtha (Gangodbhav = reserva d'aigua; Tirtha,  lloc sagrat de peregrinatge). Deu anys desprs fou feta capital dels gehlots o guhilots (antecedents de la dinastia sisdia de Mewar). Rajputs procedents de Malwa van atacar al rawal  Allat  (951-953) a Chitor i aquesta fortalesa va haver de ser abandonada i retornar a Ahar. Fou la capital per 23 generacions fins Jaitra Singh (1213-1253) que finalment va poder retornar a Chitor. Quan aquesta ciutat fou saquejada per darrera vegada el 1568, Udai Singh II va establir la seva capital a uns 5 km a l'oest d'Agar i la va anomenar Udaipur (ciutat). El 1615 Amar Singh, desprs de fer la pau amb els mogols, va tenir una depressi i es va retirar a un haveli a la nova vila d'Ahar, sorgida al costat de l'anterior, on va anunciar que abdicava en el seu fill Karan Singh; va morir sis mesos desprs a Ahar.

 Referncies .
Aquest article incorpora text de la Imperial Gazetteer of India , Oxford, Clarendon Press, 1908-1931


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315962" title="Ahar (Udaipur)" nonfiltered="3310" processed="3298" dbindex="123537">


Ahar s una ciutat del Rajasthan, districte d'Udaipur, a l'oest de la runes de l'antiga Ahar. El 1901 tenia 981 habitants. Es troba a uns 3 km d'Udaipur (ciutat). S'hi va fer la primera excavaci que va localitzar la civilitzaci d'Ahar (identificada amb la cultura dels tamravats o tambavati). En diverses excavacions s'han trobat poteria, objectes de ferro, antiguitats, objectes d'art, monedes de coure i altres; les troballes s'exhibeixen al Museu, i totes sn anteriors al 1700 aC.

En aquesta ciutat es troba el Mahasati (lloc de cremaci), amb un conjunt de 19 cenotafis reials. Desprs de sortir de Chitor, la famlia reial va agafar aquesta ciutat com a lloc d'incineraci dels seus membres i diversos maharanes amb les seves vdues (maharanis) foren cremats en aquest lloc i se'ls va construir esplndids cenotafis en la seva memria; n'hi ha dinou, i el ms espectacular s el del maharana Amar Singh 81597-1620) que fou el primer a ser cremat a Ahar. El seu fill i successor Karan Singh li va construir un cenotafi (chattri) de marbre al lloc on fou cremat; excellents i extiques escultures i frisos adornen tamb els cenotafis de les maharanis d'Amar Singh que van fer el sati (cremaci voluntria) en el funeral del marit. El ms modern s el de Swarup Singh, construt el 1861 i que fou cremat amb les seves 21 vdues, i es tamb un dels ms notables. Els ms interessant fora dels indicats sn els de Sangram Singh II (cremat el 1734 amb 21 vdues), Sajjan Singh, Fateh Singh, Bhupal Singh i Bhagwat Singh. 

Tots els cenotafis sn de marbre blanc procedent de Rajnagar i Kankroli al nord d'Udaipur. Cada cenotafi t la imatge de Xiva entre d'altres i una pedra amb el nom del sobir i les seves vdues que van fer el sati. 

El cenotafis foren restaurats als anys noranta del segle passat per Arvind Singh, que t el ttol de maharaj de Mewar, sota la direcci de l'home de negocis Saktawat Rawat Surendra Singh de Bohera.

Proper als cenotafis (en direcci a les runes dels temples) hi ha el Gangod Bawa Kund, que segons la creena popular servia com a reserva sagrada d'aigua (kund) que s'omplia amb la que venia d'un riu soterrani que era una veta del Ganges; proper tamb hi ha el cenotafi que probablement correspon a Gandharva Sen, germ de Vikramaditya de Malwa. Finalment dos dipsits un de les qual en un pavell central amb un lingam de Xiva i l'altra amb imatges de Brahma i Surya del segle X. 

Hi ha tamb un Museu del Govern o Museu Arquelogic (est administrat pel Department of Archaeology and Museums de Rajasthan) prop dels cenotafis, on s'exhibeixen els materials de les excavacions. Entre les seves peces hi ha un Buda metllic del segle X i una imatge de Surya del segle X. En la collecci d'esttues hinds destaca la de Vixnu Nag Nathan del perode medieval, envoltada de serps.

 Referncies .
Aquest article incorpora text de la Imperial Gazetteer of India , Oxford, Clarendon Press, 1908-1931


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315963" title="Ahar (casta)" nonfiltered="3311" processed="3299" dbindex="123538">
Ahar s una casta de l'ndia considerada de les ms inferiors.

Originalment estava encarregada de guardar i cuidar les vaques. Tot i ser d'un nivell baix encara desprecien el contacte amb la casta Ahir, encarregats tamb de guardar i cuidar al bestiar; els ahir pel seu costat pensen que sn superiors als ahar.

 Referncia .
Elliot, Supplement glossary of indian terms, Londres 1869.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315965" title="Civilitzaci d'Ahar" nonfiltered="3312" processed="3300" dbindex="123539">
La civilitzaci d'Ahar fou una civilitzaci que va existir a Mewar a l'ndia (al Rajasthan) vers el 2500 aC-1800 aC.

En modernes excavacions s'ha trobat un recinte emmurallat de rajoles i fang comparable a les ciutadelles de la civilitzaci d' Harappa o Mohenjodaro, que ocupava uns 500 metres quadrats. L'excavaci s propera a Balathal a tocar d'Udaipur (ciutat). Aquest poble, els ahars, va viure encara a la regi fins a una data propera al 1800 aC. Eren camperols per van construir una fortalesa per causes desconegudes. Unes excavacions van posar a la llum cinc esquelets d'entre 2000 aC i 1800 aC del calcoltic, cosa estranya ja que els ahars se suposa que cremaven als seus morts mentre a Harappa se'ls enterrava. S'ha establert per que les dues cultures foren diferents encara que contempornies i relacionades; Harappa podria haver ajudat a la civilitzaci d'Ahar a eclosionar.

Troballes d'aquesta cultura s'han fet a Udaipur (ciutat), Chittorgarh, Dungarpur, Bhilwara, Rajsamand, Bundi (ciutat), Tonk (ciutat), i Ajmer (un total de 90 excavacions). Les primeres excavacions les va fer R.C. Aggarwal, antic director d'arqueologia del Rajasthan, a la vila d'Ahar al costat d'Udaipur (ciutat) vers el 1955; desprs es va excavar a Gilund a Rajsamand. El 1994 es van fer les excavacions a Balathal; el 2000 es va excavar a Ojiyana i Bhilwara.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315967" title="Antoni Gili Ferrer" nonfiltered="3313" processed="3301" dbindex="123540">
Mossn Antoni Gili Ferrer nasqu a Art (Mallorca) l'any 1932.

Estudi al Seminari Conciliar de Palma i es llicenci, al 1972, en Filosofia per la Universitat Pontifcia de Sant Toms a Roma

Exerc de prevere un any i mig a Binissalem (1958), sis i mig a S'Arrac (Andratx) (1960), denou a Art (1966) i cinc a Algaida (1985).

Des de 1989 s auxiliar de l'Arxiu Dioces i des del 1990 fins al 2002, prior de l'Anunciaci (La Sang) a Palma.

Tamb se'l coneix per la seva gran faceta d'historiador o "documentalista" (com ell es considera) cosa que l'ha perms escriure innumerables llibres (uns 24), articles, prlegs, conferncies, etc, aix com alguns premis i reconeixements com per exemple diversos premis d'Investigaci  de diferents edicions del certmens literaris "Vila d'Art"

Prximament se li far entrega per part de l'Ajuntament d'Art, del "Talaiot d'Or", distinci noms atorgada a poqussimes persones, la qual cosa demostra, la gran importncia que t Mn. Antoni Gili dins el poble artanenc.

D'altra banda, des de 1993 tamb forma part de l'obreria de Sant Antoni d'Art com a capell. 

 Llibres publicats .
 GILI FERRER, Antoni. Antoni Llins, apstol d'apostols. Palma: , 1991. 43 pg. (Col.: Amrica, l'altra histria de les Balears ; 4);
 GILI FERRER, Antoni. Antoni Llins, missioner de missioners. Manacor, 1990;
 GILI FERRER, Antoni. Aportaci al canoner popular de Mallorca. Palma: El Tall, 1994. 154 pg. ISBN 84-87685-45-5;
 GILI FERRER, Antoni. Art en el segle XV. Palma, 1983;
 GILI FERRER, Antoni. Art en el segle XVI. Palma, 1993;
 GILI FERRER, Antoni. Art en el segle XVII. Art: Documenta Balear SL, 2003. 328 pgines. (Arbre de Mar ; 12). Proemi de Gabriel Carri Vives. Iniciativa conjunta de Doc. Balear i Ajuntament d'Art, amb un ajut del Dep. Cultura del Consell de Mallorca. ISBN 84-95694-78-6.
 GILI FERRER, Antoni. De Santa Maria de Bellver a Sant Lloren des Cardassar. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2000;
 GILI FERRER, Antoni i CAIMARI CALAFAT, Bartomeu. Els Governadors del Castell de Capdepera, segles XIV-XIX. Palma, Documenta Balear SL, 2007. Collecci Arbre de Mar. ISBN 9788496841345.
 GILI FERRER, Antoni. Ermitaos insignes de Mallorca. Art, 1978;
 GILI FERRER, Antoni. Ermitaos de Mallorca. Juan Mir y su obra. Palma, 1988;
 GILI FERRER, Antoni. "Evangelitzadors artanencs al nou mon", Congrs Internacional d'estudis histrics. Les Illes Balears i Amrica. Palma, 1992.
 GILI FERRER, Antoni. Historia de la ermita de Betlem. Art, 1975;
 GILI FERRER, Antoni. Histria de Sant Salvador d'Art. Art: , 1979. 103 pgines. Prleg de Joan Sard i Pujades. DL: PM 432. - 1979.
 GILI FERRER, Antoni. La Sang. Histria i devoci. Palma, 2003?.
 GILI FERRER, Antoni. "Orgues i organistes d'Art" Estudis Balerics. Nm. 39. Palma, 1991. 25-27.
 GILI FERRER, Antoni. Sant Antoni Abat, Festa Popular d'Art. Palma: Documenta Balear SL, 1997. 276 pgines. (Collecci: Menjavents ; 17). Prleg de Jaume Guiscafr. ISBN 84-89067-11-2.
 GILI FERRER, Antoni; APARICI, T. Sebastian Gili Vives. La lealtad con Dios al servici de los hombres. Valladolid, 1976;
 GILI FERRER, Antoni. Son Servera del segle  XIII al segle XVIII.
 VICH SANCHO, Lloren. Bibliografia de  Mn. Antoni Gili Ferrer. Art 2008.

Notes.


 Enllaos Externs .
 Article d'Opinio al Diario de Mallorca sobre la festa de Sant Antoni a Art;
 Entrevista a L Observador del Llevant de Mallorca;
 Entrevista de Capdepera Radio transcrita a la revista Cap Vermell;
 Convidada de l OCB Art a la presentaci del llibre sobre la seva bibliografia;
 Noticia-reportatge a Diario de Mallorca sobre les bodes d or sacerdotals ;
 Programa de Sant Antoni a Manacor 2008 on hi va fer una conferncia;
 Programaci del Centre Cultural la Unio de Son Servera on hi presentava el llibre Son Servera del segle  XIII al segle XVIII;
 Llistat de preveres de la Diocesi de Mallorca;
 Noticia i comentaris de la presentaci del llibre Els Governadors del Castell de Capdepera, segles XIV-XIX ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315981" title="Llista d'ocells de l'illa de Montserrat" nonfiltered="3314" processed="3302" dbindex="123541">

Aquesta llista d'ocells de l'illa de Montserrat inclou totes les espcies d'ocells trobats a l'illa de Montserrat: 110, de les quals una s un endemisme i dues es troben amenaades d'extinci. 

Els ocells s'ordenen per ordre i famlia.

Podicipediformes. 
Podicipedidae.
Podilymbus podiceps;
Procellariiformes. 
Procellariidae.
Puffinus lherminieri;
Pelecaniformes. 
Phaethontidae.
Phaethon aethereus;
Phaethon lepturus;
Pelecanidae.
Pelecanus occidentalis;
Sulidae.
Sula sula;
Sula leucogaster;
Fregatidae.
Fregata magnificens;
Ciconiiformes. 
Ardeidae.
Ardea cinerea;
Ardea herodias;
Ardea alba;
Egretta rufescens;
Egretta caerulea;
Egretta thula;
Bubulcus ibis;
Butorides virescens;
Nyctanassa violacea;
Botaurus lentiginosus;
Threskiornithidae.
Plegadis falcinellus;
Anseriformes. 
Anatidae.
Dendrocygna bicolor;
Anas carolinensis;
Anas acuta;
Anas discors;
Anas clypeata;
Falconiformes. 
Pandionidae.
Pandion haliaetus;
Accipitridae.
Circus cyaneus;
Buteo jamaicensis;
Falconidae.
Falco sparverius;
Falco columbarius;
Falco peregrinus;
Gruiformes. 
Rallidae.
Porzana carolina;
Porphyrio martinica;
Gallinula chloropus;
Fulica caribaea;
Charadriiformes. 
Recurvirostridae.
Himantopus mexicanus;
Charadriidae.
Pluvialis dominica;
Pluvialis squatarola;
Charadrius semipalmatus;
Charadrius wilsonia;
Charadrius alexandrinus;
Charadrius vociferus;
Scolopacidae.
Gallinago delicata;
Limnodromus griseus;
Numenius phaeopus;
Bartramia longicauda;
Actitis macularius;
Tringa solitaria;
Tringa melanoleuca;
Tringa semipalmata;
Tringa flavipes;
Arenaria interpres;
Calidris canutus;
Calidris alba;
Calidris pusilla;
Calidris minutilla;
Calidris fuscicollis;
Calidris melanotos;
Philomachus pugnax;
Laridae.
Larus atricilla;
Sternidae.
Anous stolidus;
Onychoprion anaethetus;
Sterna hirundo;
Sterna forsteri;
Thalasseus maximus;
Columbiformes. 
Columbidae.
Columba livia;
Patagioenas squamosa;
Streptopelia decaocto;
Zenaida aurita;
Columbina passerina;
Geotrygon mystacea;
Cuculiformes. 
Cuculidae.
Coccyzus americanus;
Coccyzus minor;
Crotophaga ani;
Caprimulgiformes. 
Caprimulgidae.
Chordeiles gundlachii;
Apodiformes. 
Apodidae.
Cypseloides niger;
Trochilidae.
Eulampis jugularis;
Eulampis holosericeus;
Orthorhyncus cristatus ;
Coraciiformes. 
Alcedinidae.
Megaceryle alcyon;
Megaceryle torquata;
Passeriformes. 
Tyrannidae.
Elaenia martinica;
Contopus latirostris;
Tyrannus dominicensis;
Myiarchus oberi;
Hirundinidae.
Progne dominicensis;
Hirundo rustica;
Mimidae.
Cinclocerthia ruficauda;
Allenia fusca;
Margarops fuscatus;
Turdidae.
Cichlherminia lherminieri;
Vireonidae.
Vireo altiloquus;
Fringillidae.
Euphonia musica;
Parulidae.
Parula americana;
Dendroica petechia;
Dendroica tigrina;
Dendroica dominica;
Dendroica discolor ;
Mniotilta varia;
Setophaga ruticilla;
Protonotaria citrea;
Seiurus aurocapilla;
Seiurus noveboracensis ;
Seiurus motacilla;
Wilsonia citrina;
Coerebidae.
Coereba flaveola;
Thraupidae.
Piranga olivacea;
Emberizidae.
Tiaris bicolor;
Loxigilla noctis;
Icteridae.
Quiscalus lugubris;
Icterus oberi;

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315984" title="Antoni Ros i Gell" nonfiltered="3315" processed="3303" dbindex="123542">
El pintor Antoni Ros i Gell (1877-1954) va nixer a Sant Mart de Provenals  municipi que seria agregat a Barcelona l any 1897- i va morir a Badalona, ciutat a la que estaria molt vinculat des que va heretar una masia familiar, Can Miravitges, on va viure i on tenia el taller. Ros i Gell va estudiar pintura a l Escola Oficial de Belles Arts  coneguda com a Llotja- entre els anys 1891 i 1896 i va completar la seva formaci amb estades a Pars  on va treballar al taller d un decorador- i a Roma al tombant de segle.

Durant la primera dcada del segle XX, en ple auge del Modernisme, Ros i Gell va destacar ja com a pintor paisatgista, encetant l any 1903 una srie d exposicions en la prestigiosa galeria barcelonina Sala Pars. Fins als anys trenta, parallelament a les exposicions en sales barcelonines, participar en diverses Exposicions Nacionals amb assidutat, aix com en algunes Exposicions Universals, en una poca on triomfa fonamentalment el gnere paisatgista, al qual es dedicar quasi exclusivament aquest pintor. Cal esmentar tamb la seva faceta com a projectista arquitectnic, ja que va dissenyar la decoraci de l establiment modernista, encara en peu a les Rambles, conegut com  Antiga Casa Figueras . Ros i Gell va ser objecte el 2004 d un estudi i d una exposici antolgica a Badalona, que va reunir una seixantena d'obres de colleccions particulars i de la collecci del Museu de Badalona, la instituci que ms obres posseeix del pintor.

Parallelament a la seva activitat pictrica, que continuar fins poc abans de la seva mort, Ros i Gell treballar com a escengraf als tallers de coneguts professionals del mn del teatre, com s el cas de Flix Urgells, i tamb amb Llus Graner, pintor i empresari teatral, i igualment far els decorats d'almenys quatre films de Fructus Gelabert i Mag Muri, directors del cinema pioner catal. Tamb s coneguda la seva contribuci al pessebrisme monumental i als diorames.

 Bibliografia .
BEJARANO, J.C.; GRAS, I.; OJUEL, M., Ros i Gell, el pintor que empaitava nvols. Badalona: Museu de Badalona, 2004.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315985" title="Llista d'ocells de l'Antrtida" nonfiltered="3316" processed="3304" dbindex="123543">

Aquesta llista d'ocells de l'Antrtida inclou totes les espcies d'ocells trobats a l'Antrtida: 46, de les quals 5 estan amenaades d'extinci. 

Els ocells s'ordenen per ordre i famlia.

Sphenisciformes. 
Spheniscidae.
Aptenodytes patagonicus;
Aptenodytes forsteri;
Pygoscelis papua;
Pygoscelis adeliae;
Pygoscelis antarcticus;
Eudyptes chrysocome;
Eudyptes chrysolophus;
Procellariiformes. 
Diomedeidae.
Diomedea exulans;
Thalassarche chrysostoma;
Thalassarche melanophris;
Phoebetria fusca;
Phoebetria palpebrata;
Procellariidae.
Macronectes giganteus;
Macronectes halli;
Fulmarus glacialoides;
Thalassoica antarctica;
Daption capense;
Pagodroma nivea;
Pterodroma macroptera;
Pterodroma lessonii;
Halobaena caerulea;
Pachyptila vittata;
Pachyptila salvini;
Pachyptila desolata;
Pachyptila belcheri;
Pachyptila turtur;
Procellaria cinerea;
Procellaria aequinoctialis;
Aphrodroma brevirostris;
Puffinus griseus;
Hydrobatidae.
Garrodia nereis;
Oceanites oceanicus;
Fregetta tropica;
Pelecanoididae.
Pelecanoides georgicus;
Pelecanoides urinatrix;
Pelecaniformes. 
Phalacrocoracidae.
Phalacrocorax bransfieldensis;
Phalacrocorax atriceps;
Phalacrocorax melanogenis;
Ciconiiformes. 
Ardeidae.
Bubulcus ibis ;
Anseriformes. 
Anatidae.
Anas georgica;
Charadriiformes. 
Chionididae.
Chionis albus;
Laridae.
Larus dominicanus;
Sternidae.
Sterna vittata;
Sterna paradisaea;
Stercorariidae.
Stercorarius maccormicki;
Stercorarius antarcticus;

Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315986" title="Cuts" nonfiltered="3317" processed="3305" dbindex="123544">


Cuts s un EP de L.A. Guns.

Canons.
"Night of the Cadillacs";
"Suffragette City";
"Ain't the Same";
"Papa's Got a Brand New Bag";
"Killer Mahari";

Notes.
A la primera can, el cantant Spike Gray dels London Quireboys, se l'escolta de fons.
Les canons 1 i 2 actua tamb el bateria MC Bones.
Les canons 3-5 actua tamb el bateria Steve Riley.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315987" title="Joan Ivarra" nonfiltered="3318" processed="3306" dbindex="123545">
Joan Ivarra o Joan Yvarra , (Tolosa, Guipscoa ? - Valncia, 1486) s un notable picapedrer tardogtic valenci d'origen basc. Fu la major part de la seua obra a la ciutat de Valncia. El 1481 treballava en una important obra de picapedreria al Palau de  la Generalitat Valenciana, juntament amb Pere Comte. El 1483 s iniciaren els treballs de la Llotja de Valncia, on participaren de nou junts Pere Comte i Joan Ivarra. El 1486 mor a al ciutat de Valncia i les obres de la Llotja foren continuades per Pere Comte.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315989" title="Vicious Circle" nonfiltered="3319" processed="3307" dbindex="123546">


Vicious Circle s un lbum publicat al 1995 per L.A. Guns. La majoria de les canons les canta en Phil Lewis, per la can "Nothing Better To Do", la canta en Kelly Nickels, i la can "Tarantula" s instrumental. En l'lbum, el bateria MC Bones actua en diverses canons. El cantant, Phil Lewis i el bateria MC Bones tamb van tocar junts al grup Filthy Lucre. El Filthy Lucre de Phil Lewis i MC Bones hi ha tamb Steve Dior i Jim Wirt cantant de veus de fons. Jim Wirt, tamb va ser el productor i enginyer de l'lbum.

Canons.
"Face Down";
"No Crime";
"Long Time Dead";
"Killing Machine";
"Fade Away";
"Tarantula";
"Crystal Eyes" (Can extra als EUA i Europa);
"Nothing Better to Do";
"Chasing The Dragon";
"Kill That Girl";
"I'd Love to Change The World";
"Who's In Control" (Let 'Em Roll);
"I'm the One";
"Why Ain't I Bleeding";
"Kiss of Death";
"Death In America" (Can extra al Jap);
"Empire Down" (Can extra al Jap);

Formaci.
Phil Lewis: Cantant, excepte "Tarantula" i "Nothing Better To Do";
Tracii Guns: Guitarra;
Mick Cripps: Guitarra rtmica, teclats, veus de fons;
Kelly Nickels: Baix, veus en "Nothing Better To Do";
Bateria per MC Bones, Dorian Grey, Michael Grombacher, Steve Riley, i Nickey "Beat" Alexander;
Veus de fons per Steve Dior i Jim Wirt dels Filthy Lucre;
Jim Wirt: Productor i enginyer;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315990" title="Live! Vampires" nonfiltered="3320" processed="3308" dbindex="123547">


Live! Vampires s un mini-lbum gravat en directe pels L.A. Guns publicat exclusivament al Jap.

 Canons.

 "Kiss My Love Goodbye";
 "Wild Obsession";
 "Dirty Luv";
 "Rip And Tear";
 "One More Reason";
 "Some Lie 4 Love";
 "It's Over Now";
 "Crystal Eyes";






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315991" title="Joan Corbera" nonfiltered="3321" processed="3309" dbindex="123548">

Joan Corbera fou un eclesistic i escultor valenci. No se sap on va nixer, per probablement era de la ciutat de Valncia, on visqu entre els segloe XV y XVI, Fou un mestre picapeder del gtic tard. El 1506, a la mort de Pere Comte, fou triat mestre picapedrer de la ciutat de Valncia, i per tant director de les obres del Consolat de Mar de la Llotja de Valncia. Treball en el Palau de la Generalitat Valenciana junt a Pere Comte des de 1494. Joan Corbera s l autor dels dos primers pisos d'aquest palau, que acab el 1510, junt amb Joan Manano. S encarreg de dirigir la construcci del retaule de la Catedral de Valncia entre 1506 y 1507. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315992" title="Llista d'ocells de Guam" nonfiltered="3322" processed="3310" dbindex="123549">

Aquesta llista d'ocells de Guam inclou totes les espcies d'ocells trobats a l'illa de Guam: 94, de les quals 6 estan amenaades d'extinci, dues sn d'introdudes, una s un endemisme i una altra es troba extingida en llibertat.

Els ocells s'ordenen per ordre i famlia.

Procellariiformes. 
Procellariidae.
Puffinus pacificus;
Puffinus tenuirostris;
Puffinus auricularis;
Puffinus lherminieri;
Hydrobatidae.
Oceanodroma leucorhoa;
Oceanodroma matsudairae;
Pelecaniformes. 
Phaethontidae.
Phaethon lepturus;
Sulidae.
Sula dactylatra;
Sula sula;
Sula leucogaster;
Fregatidae.
Fregata minor;
Fregata ariel;
Ciconiiformes. 
Ardeidae.
Egretta intermedia;
Egretta sacra;
Bubulcus ibis;
Ixobrychus sinensis;
Ixobrychus flavicollis;
Anseriformes.
Anatidae.
Anas penelope;
Anas americana;
Anas platyrhynchos;
Anas acuta;
Anas querquedula;
Anas clypeata;
Aythya ferina;
Aythya fuligula;
Falconiformes.
Pandionidae.
Pandion haliaetus;
Accipitridae.
Accipiter soloensis;
Accipiter gularis;
Falconidae.
Falco peregrinus;
Galliformes.
Megapodiidae.
Megapodius laperouse;
Phasianidae.
Francolinus francolinus;
Coturnix chinensis;
Gruiformes.
Rallidae.
Gallirallus owstoni;
Porzana cinerea;
Gallinula chloropus;
Fulica atra;
Charadriiformes.
Haematopodidae.
Haematopus ostralegus;
Charadriidae.
Pluvialis fulva;
Pluvialis squatarola;
Charadrius hiaticula;
Charadrius dubius;
Charadrius mongolus;
Charadrius leschenaultii;
Scolopacidae.
Gallinago megala;
Limosa limosa;
Limosa lapponica;
Numenius minutus;
Numenius phaeopus;
Numenius tahitiensis;
Xenus cinereus;
Actitis hypoleucos;
Tringa brevipes;
Tringa incana;
Tringa erythropus;
Tringa nebularia;
Tringa guttifer;
Tringa stagnatilis;
Tringa glareola;
Arenaria interpres;
Calidris alba;
Calidris ruficollis;
Calidris subminuta;
Calidris melanotos;
Calidris acuminata;
Calidris alpina;
Philomachus pugnax;
Laridae.
Larus ridibundus;
Sternidae.
Anous stolidus;
Gygis alba;
Onychoprion fuscatus;
Sternula albifrons;
Chlidonias leucopterus;
Sterna sumatrana;
Sterna hirundo;
Thalasseus bergii;
Columbiformes.
Columbidae.
Columba livia;
Streptopelia bitorquata;
Gallicolumba xanthonura;
Ptilinopus roseicapilla;
Strigiformes. 
Strigidae.
Asio flammeus;
Apodiformes.
Apodidae.
Aerodramus bartschi;
Coraciiformes.
Alcedinidae.
Todiramphus cinnamominus;
Todiramphus chloris;
Passeriformes. 
Hirundinidae.
Hirundo rustica;
Motacillidae.
Motacilla cinerea;
Sylviidae.
Acrocephalus luscinius;
Rhipiduridae.
Rhipidura rufiventris;
Rhipidura rufifrons;
Zosteropidae.
Zosterops conspicillatus ;
Meliphagidae.
Myzomela rubratra;
Dicruridae.
Dicrurus macrocercus;
Corvidae.
Corvus kubaryi;
Sturnidae.
Aplonis opaca;
Passeridae.
Passer montanus;

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315993" title="Batalla dels Comtes" nonfiltered="3323" processed="3311" dbindex="123550">
 




La Batalla de Catanzaro fou una de les batalles de la Guerra de Siclia

Antecedents.
Desprs de la vistria al combat de Malta el 1283, Roger de Llria va provocar als angevins atacant la costa calabresa, Npols a i Posilipo. Finalment, en absncia de Carles I d'Anjou, el prncep de Salerno va armar un estol i anar al seu encontre, sent atacat prop de Npols per Carles de Salerno el coix que fou derrotat i capturat.

Del 1282 al 1285 el conflicte entre les dues corones es va treslladar a Catalunya, on la Croada contra la Corona d'Arag fou humiliantment derrotada a la batalla del coll de Panissars i la batalla naval de les Formigues. A comenaments de 1285 va morir a Foggia Carles I d'Anjou, i Carles II el coix va ser proclamat successor per com encara era presoner dels catalans van exercir la regncia el seu nebot Robert d'Artois i Gerard de Parmo. 

Roger de Llria va atacar el Llenguadoc el febrer de 1286 i Bernat de Sarri i Berenguer de Vilaragut atacaven la costa de Pulla l'estiu del mateix any com a venjana per la invasi que els francesos van fer a Catalunya uns mesos abans, amb la intenci de minvar les possibilitats d'aprovisionament de naus i homes per al bndol angev en la Guerra de Siclia.

Honori IV va pressionar als angevins perqu reprengus l'assalt a Siclia i van aplegar 40 galeres a Brindisi i 43 ms a Sorrento. L'abril de 1287 l'estol de Brindisi, comandat per Reynald III Quarrel, Comte d'Avella va desembarcar a Augusta l'1 de maig, prenent la vila i el castell. 

Tan bon punt com Jaume el Just ho va conixer, va enviar l'estol de Roger de Llria, per l'estol angev ja havia marxat a Sorrento vorejant l'illa pel sud, i es va reunir amb l'estol de Narjot de Toucy, en una maniobra de distracci de la flota de la Corona d'Arag, per iniciar una nova invasi pel sudoest de Siclia. 

La batalla.
Els estols de Roger de Llria va buscar l'estol que havia escapat d'Augusta i el va trobar a Npols el 23 de juny de 1287, per tant a prop de la ciutat no podia atacar i va iniciar un bombardeig de la ciutat per atraure als angevins. 

L'estol angev es composava de cinc esquadrons, cada un comandat per un comte: Reynald III Quarrel, comte d'Avella, Hugh of Brienne, comte de Brienne, el comte de l'Aquila, Jean de Joinville i Guy de Montfort, comte de Nola, cada un amb la seva galera insgnia, amb quatre galeres a cada costat i dos al darrere, i la de l'almirall, amb dues ms al davant. La resta de galeres estaven de reserva, i dues naus escortaven els estandards papal i angev.

Roger de Llria disposava de la quarantena de galeres amb les que va seguir la flota des de siclia, i va usar la seva tctica de retirar-se fins dispersar l'estol enemic per contraatacar pels flancs atacant els rems. La batalla va durar tot el dia i finalment Enric de Mari va escapar i els catalans van capturar 40 galeres i 5.000 presoners.

Conseqncies.
Carles II d'Anjou va ser alliberat en virtut dels tractats d'Oloron i de Canfranc i va ser coronat a Rieti el 29 de maig de 1289 rebent del Papa el ttol de Carles de Palerm i el de rei de Siclia, i es va signar una treva per dos anys. 

La mort d'Alfons el Franc el 1291 don origen, quatre anys ms tard, a un nou gran conflicte entre la Corona d'Arag i el Regne de Siclia doncs Jaume el Just fou proclamat comte rei de la Corona d'Arag i deleg el regne de Siclia en el seu germ petit. 

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315995" title="World Trade Center 7" nonfiltered="3324" processed="3312" dbindex="123551">

7 World Trade Center s un edifici de Nova York situat al complex del World Trade Center al Baix Manhattan. El nom "7 World Trade Center" es refereix a dos edificis: l'estructura original, completada el 1987, i l'estructura actual. L'edifici original va ser destrut l'11 de setembre de 2001 i reemplaat pel nou 7 World Trade Center, inaugurat el 2006. Els dos edificis van ser desenvolupats per Larry Silverstein, llogater del solar propietat de l'Autoritat Porturia de Nova York i Nova Jersey (Port Authority of New York and New Jersey).

El World Trade Center 7 (d'ara endavant WTC 7) original, de planta trapezoidal, tenia una altura de 47 pisos i comptava amb una faana de granit vermella. Un pas elevat de vianants connectava l'edifici amb la plaa del World Trade Center. L'edifici es va construir sobre una subestaci d'energia de la Consolidated Edison (Con Ed), la qual cosa va imposar restriccions inusuals en el seu disseny estructural. Quan l'edifici es va inaugurar el 1987, Silverstein va tenir dificultats per atreure arrendataris. El 1998 Salomon Brothers va firmar un lloguer a llarg termini, convertint-se en el principal arrendatari de l'edifici. L'11 de setembre de 2001, l'edifici va ser fet malb per les runes caigudes quan les Torres Bessones es van esfondrar i la seva integritat estructural tamb va ser compromesa pels incendis en el seu interior que van cremar aquella tarda. El WTC 7 original es va desplomar a les 5:20 p.m. de l'11 de setembre a causa de l'efecte combinat d'ambdues causes.

La construcci del nou WTC 7 va comenar l'any 2002 i va finalitzar en el 2006. T 52 plantes d'altura i continua situat sobre l'estaci d'energia abans esmentada. Ocupa una superfcie menor que l'edifici original, per permetre que el carrer Greenwich (Greenwich Street) sigui restaurat, des de TriBeCa (Triangle Below Canal Street) fins a Battery Park, travessant la zona del World Trade Center. El nou edifici est limitat pels carrers Greenwich (Greenwich Street), Vesey (Vesey Street), Washington (Washington Street) i Barclay (Barclay street). Un petit parc situat a l'altre costat del carrer Greenwich, ocupa part de l'rea de construcci de l'edifici original. El disseny actual del WTC 7 dna mfasi en la seguretat, amb un nucli de formig armat, escales ms amples i uns suports d'acer amb una resistncia al foc millorada.

 Construcci original (1983-2001) .

El WTC 7 original era un edifici de 47 plantes, dissenyat per Emery Roth & Sons amb una faana de granit vermella. El gratacel tenia 186 m d'altura, amb una planta trapezodal de 101 m de llarg i 43 m d'ample. La companyia Tishman Realty & Construction es va encarregar de la construcci, que es va iniciar al 1983. La torre es va inaugurar el mar de 1987, convertint-se en el set edifici del complex World Trade Center.

El WTC 7 es va aixecar sobre una estaci elctrica subterrnia de la companyia Con Edison, que havia estat construda el 1967.  La subestaci tenia una fonamentaci semiprofunda mitjanant pous, que va ser dissenyada per suportar el pes d'un futur edifici de 25 plantes i 55.700 m de construcci.  En ser l'edifici del WTC 7 ms gran va caldre cobrir una zona mes mplia que la planejada originalment en construir la subestaci. i el seu disseny estructural va respomdre a aquestes caracterstiques. La fonamentaci existent realitzada el 1967 va ser utilitzada junt amb una altra de nova. En les plantes 5a a 7a, es va construir un sistema reductor de transferncia de crrega, amb un entramat de suports i bigues que transferia les crregues a la base petita i proporcionava estabilitat i la distribuci lateral de les crregues entre la fonamentaci nova i vella. A partir de la 7a planta, l'estructura del nou edifici era una tpica estructura reticular, amb suports en el centre i en el permetre, i sent les crregues laterals resistides per moments als marcs perimetrals. 




Una rampa d'entrada/sortida, que va servir per al complex World Trade Center, va ocupar un quart de l'est de la zona del WTC 7, el qual era obert sota de la tercera planta, proporcionant espai per a la sortida de camions a la rampa de sortida. El revestiment de protecci contra el foc de l'estructura d'acer era a base d'un guix Monokote, que tenia una resistncia al foc de 2 hores per a les bigues i de 3 hores per als suports.

Les installacions de l'edifici van ser disposades en les plantes 4a a 7a, incloent 12 transformadors en la 5a planta, diversos generadors i uns dipsits de combustible de 91.000 litres de gasoil -utilitzats per l'Oficina d'Administraci d'Emergncia, Salomon Smith Barney i d'altres- Diversos components per a la distribuci del gasoil es van disposar en les planta baixes, fins a la novena.

Com a mesura de seguretat desprs de l'atemptat amb explosius del 26 de febrer de 1993 del World Trade Center, l'alcalde Rudy Giuliani va decidir ubicar el Centre d'Ordre d'Emergncia i els seus tancs de combustible en el WTC 7. I aix possiblement tamb va contribuir a incrementar el risc de l'edifici en l'atemptat de l'11 de setembre de 2001.

Cada planta tenia 4.366 m d'espai lliure per a oficines en renda, una planta ms gran que la de la majoria dels gratacels de la ciutat. En total, el WTC 7 tenia 174.000 m d'espai d'oficina. A ms, la coberta de la torre incloa un petit tic a l'oest i un altre cos d'installacions major situat en la part est.
Dos ponts connectaven el complex principal del World Trade Center amb el tercer pis del WTC 7, sobre el carrer Vesey (Vesey Street).

Al vestbul de l'edifici hi havia tres murals de l'artista neoiorqu Al Held: The Third Circle, Pa North XII i Vorces VII. Una escultura d'Alexander Calder, anomenada WTC Stabile (tamb coneguda per altres noms com The Cockeyed Propeller i Tres Ales), presidia la petita plaa davant l'edifici.

 Arrendataris .


El juny de 1986, abans de finalitzar la construcci, Silverstein va firmar un contracte d'arrendament de l'edifici complet amb Drexel Burnham Lambert, per un termini de 30 anys i una quantitat de 3.000 milions de dlars. Al desembre de 1986, desprs de l'escndol comercial d'Ivan Boesky, Drexel Burnham Lambert va cancellar el lloguer deixant que Silverstein trobs altres arrendataris. Spicer & Oppenheim va acceptar llogar el 14% de l'espai, per noms per perodes d'un any. El Dilluns Negre (19 d'octubre de 1987) i altres factors adversos van afectar al mercat immobiliari del Baix Manhattan i Silverstein no va poder trobar arrendataris per a l'espai restant. L'abril de 1998, Silverstein havia baixat el lloguer i realitzat algunes altres conccessions.

El novembre de 1988, Salomon Brothers va renunciar als seus plans de construir un nou complex ms gran en el centre de Manhattan, a Columbus Circle i, al seu lloc, va subscriure el lloguer, durant 20 anys, de les primeres 19 plantes del WTC 7. El edifici va ser renovat en 1989 per a satisfer les necessitats de Salomon Brothers. Tres plantes de l'edifici van haver de ser suprimides i els seus llogaters reallotjats en altres plantes. Es van habilitar tres plantes comercials de doble alria i es van necessitar per a aix ms de 350 tones d'acer. En la cinquena planta es van installar nou generadors disel com a part d'una central elctrica de suport. Essencialment, Salomon est construint un edifici dins d'un altre -i s un edifici ocupat, el que complica la situaci, va declarar un representant de Silverstein Properties. El treball, poc habitual, va ser possible perqu l'edifici havia estat dissenyat, segons va dir Larry Silverstein, per permetre que parts senceres de plantes siguin retirades sense afectar a la integritat estructural de l'edifici, suposant que alg pogus necessitar plantes de doble altura.

L'11 de setembre de 2001 Salomon Smith Barney era el major llogater del WTC 7, ja que ocupava 111.750 m (el 64% de l'edifici), incloent les plantes 28a a 45a.  Altres grans arrendataris eren ITT Hartford (11.400 m), el Banc internacional American Express (9.900 m), Estndard Chartered Bank (10.350 m), la Securities and Exchange Commission (9.850 m), el Concili Regional Internal Revenue Service (8.400 m) i el Servei Secret dels Estats Units (7.900 m). Els arrendataris ms petits eren la New York City Office of Emergency Management, NAIC Securities, Federal Home Loan Bank, First State Management Group Inc., Provident Financial Management i el United States Immigration and Naturalization Service. El Departament de Defensa dels Estats Units (DOD) i la CIA compartien la planta 25a amb el IRS. Les plantes 46a i 47a eren plantes tcniques d'installacions, com ho eren tamb les primeres sis plantes i parteix de la 7a. 

 Enderrocament .


Quan l'11 de setembre de 2001 la Torre Nord es va esfondrar, les runes van colpejar al WTC 7, causant forts danys en la part sud. La part inferior d'aquesta zona sud de l'edifici va ser fortament afectada: danys a la cantonada sud-est, des de la 8a a la 18a planta; una gran esquerda vertical en la part central inferior que s'estenia almenys deu plantes; i altres danys en plantes ja molt altes, com la 18a. El WTC 7 estava equipat amb un sistema de ruixadors antiincendis, per el sistema tenia molts punts vulnerables, entre ells requerir l'activaci manual de les bombes elctriques contra el foc, per la qual cosa no era un sistema completament automtic. Els controls dels ruixadors en cada planta tenien amb prou feines una sola connexi per activar les bombes i el sistema requeria ms potncia que el que proporcionaven les bombes per impulsar l'aigua. Una prdua d'energia a les bombes i els danys en l'estructura van suposar el no funcionament dels ruixadors, a ms que la pressi de l'aigua era baixa i insuficient per a alimentarlos.



Desprs de l'ensorrament de la Torre Nord, alguns bombers van entrar al WTC 7 per revisar l'edifici. Van procurar extingir qualsevol resta de foc, per la baixa pressi de l'aigua va entorpir els seus esforos. Un gran foc va cremar durant la tarda en les plantes 11a i 12a i les flames van ser visibles des de la zona aquest de l'edifici. Durant la tarda, van ser vistes flames en les plantes 6a a 10a, 19a a 22a i 29a i 30a. Aproximadament a les 2:00 p.m., els bombers van advertir una protuberncia a la cantonada sud-oest del WTC 7, entre les plantes 10a a 13a, el que era un senyal que l'edifici era inestable i podia esfondrar-se. Aquella mateixa tarda els bombers tamb van escoltar cruixits venint de l'edifici. Prop de les 3:30 p.m. i ja que el WTC 7 possiblement s'ensorraria, Daniel Nigro, cap del FDNY, va decidir suspendre les operacions de rescat, la retirada de restes i la recerca entre les runes en les proximitats de l'edifici, evacuant l'rea per garantir la seguretat del personal. A les 5:20 pm, el WTC 7 es va ensorrar, per ja havia estat evacuat, per la qual cosa no hi va haver cap mort. 

El maig de 2002 l'Agencia Federal Administradora d'Emergncies (FEMA) va publicar un informe sobre l'ensorrament, basant-se en una investigaci preliminar realitzada conjuntament amb l'Institut General d'Enginyeria (Structural Engineering Institute) de la Societat Americana d'Enginyers Civils (American Society of Civil Engineers), sota la direcci de W. Gene Corley, P.E. La FEMA va elaborar unes conclusions preliminars indicant que la caiguda va ser causada nicament pels danys que van ocasionar l'ensorrament de les Torres Bessones, sin tamb pel foc iniciat en diferents llocs per la caiguda de runes de les Torres Bessones, i que continuaven cremant a causa de la falta d'aigua als ruixadors i de mesures contrafoc manuals. Els elements estructurals van estar exposats a altes temperatures durant un temps suficient per veure reduda la seva capacitat de crrega fins al punt de provocar l'ensorrament. L'informe no va elaborar conclusions finals sobre la causa de la caiguda per si va assenyalar diversos punts que requirien una investigaci ms detallada. La FEMA va concloure:

La prdua de la integritat estructural va ser probablement resultat de la debilitat causada pel foc en les plantes 5a a 7a. Les especificacions en els incendis del WTC 7 i com ells van causar que l'edifici s'ensorrs romanen desconeguts en aquest moment. Encara que el Disel total als locals continguessin energia potencial massiva, la millor hiptesi en tenia noms una poca probabilitat que ocorregus. Una investigaci ms detallada i analisis sn necessaris per resoldre aquest assumpte.



Com a resposta a la preocupaci de la FEMA, es va encomanar al Departament de Comer de l'Institut Nacional d'Estndards i Tecnologia (National Institute of Standards and Technology o NIST) dirigir una investigaci sobre l'error estructural i la caiguda de les Torres Bessones i el WTC 7. La investigaci, dirigida pel doctor S. Shyam Sunder, va durar 3 anys i va tenir un cost de 16 milions de dlars. No va ser una investigaci pericial interna sin que va comptar amb l'assessorament de diverses institucions privades externes, com l'Institut d'Enginyeria Estructural de la Societat Americana d'Enginyers Civils (SEI/ASCE, la Societat d'Enginyers de Protecci del Foc (SPFE), la Associaci Nacional de Protecci del Foc (NFPA), l'Institut Nord-americ de Contruccions d'Acer (AISC), l'Ajuntament en Edificis Alts i Hbitat Urb (CTBUH) i l'Associaci d'Enginyers Estructurals de Nova York (SEAoNY).

Algunes fotos i vdeos existents mostren els danys ocasionats en la part sud del WTC 7 l'11 de setembre. Per exemple, des d'un helicpter, el Canal ABC News va obtenir imatges de la faana sud del WTC 7 que mostren una esquerda profunda, que s'estn aproximadament unes 10 plantes. El NIST va treure un video i una seqncia de fotos del WTC 7 abans de la seva caiguda que semblaven indicar l'existncia de danys estructurals ms gran que els originalment suposats pel FEMA, i que estaven directament ocasionats per la caiguda de runes. Expressament, l'informe provisional del NIST sobre el WTC 7 presentava fotografies de la faana sud-oest de l'edifici que mostraven danys significatius. L'informe destaca una esquerda de 10 plantes en el centre de la faana sud, que s'estn cap a l'interior aproximadament un quart de la seva amplada. Un aspecte nic del disseny del WTC 7, era que cada columna estructural exterior, era responsable de suportar 186 m de superfcie de la planta, suggerint que l'eliminaci simultnia d'un nombre de columnes va comprometre severament la integritat de la estructura. Coherent amb aquesta teoria, els nous materials mostraven esquerdes i una inclinaci de la faana est de l'edifici immediatament desprs de la caiguda, que va comenar en les plantes dels tics. En el video de la caiguda, pres des del costat nord per la CBS News i altres mitjans de comunicaci, el primer signe visible de la caiguda s el moviment a l'tic 8.2, segons abans que la faana nord comencs a d'ensorrar-se, i que va durar almenys uns altres 7 segons.



El juny de 2004 es va publicar un informe sobre l'aven de la investigaci, resumint la hiptesi en la que el NIST treballava. La hiptesi, reiterada el juny de 2007 en una actualitzaci de l'informe, era un error inicial en un suport crtic situat sota la 13a planta, causat pel foc i/o les runes de les Torres Bessones. La caiguda va progressar verticalment fins a la planta d'installacions de l'tic est. L'estructura interior va ser incapa de suportar la redistribuci de la crrega, provocant la progressi horitzontal de l'error a les plantes baixes, especialment de la 5a a la 7a. Aix va tenir com a resultat una caiguda desproporcionada de l'estructura sencera.

El NIST va anticipar la publicaci d'un esborrany de la investigaci del WTC 7 en el 2008. El NIST va utilitzar ANSYS per modelar els esdeveniments que van portar a l'inici de la caiguda i models Ls-DYNA per a simular la reacci global per als esdeveniments iniciats. La investigaci del WTC 7 s'ha demorat per nombroses raons, una d'elles va ser que part del personal del NIST que havia estat treballant en la investigaci del WTC 7 va ser reassignada a temps complet, de juny de 2004 a setembre de 2005, per treballar en la investigaci de la caiguda de les Torres Bessones. En juny de 2007 el NIST va explicar: Avancem tan rpidament com s possible, mentre estem provant i avaluant rigorosament una gran varietat d'escenaris per assolir la conclusi el ms definitives possible. La investigaci del WTC 7 s, en alguns aspectes un desafiament, si no major, com el de les torres. Tanmateix, l'estudi actual es beneficia molt dels avenos tecnolgics significatius aconseguits i de les llions apreses del nostre treball en les torres.

Alguns partidaris de teories conspiratives creuen que les caigudes de l'11 de setembre, incloent el del WTC 7, van ser el resultat d'unes demolicions controlades. El NIST no ha trobat evidncia d'una explosi ni esdeveniments d'una demolici controlada. Al seu informe final del WTC 7 volien determinar la magnitud dels diferents escenaris de la hipottica explosi que podrien haver portat al fracs estructural d'un o ms elements crtics.

Quan el WTC 7 es va ensorrar les seves runes van causar uns danys substancials i la runa de l'edifici Borough of Manhattan Community College's Fiterman Hall, situat en el nmero 30 Oest de Broadway (30 West Broadway). L'edifici va ser reconstrut l'agost de 2007. Un altre edifici adjacent, el Verizon Building, una torre estil art deco construda el 1926, va sofrir grans danys a la seva faana est per la caiguda del WTC 7, encara que va poder ser restaurada amb un cost de les obres de 1.400 milions de dlars.

 Reconstrucci del World Trade Center 7 .
 Disseny .


El nou WTC 7 t 49 plantes i una altura de 226 m. L'edifici compte amb 42 plantes d'espai per rendir, comenant en l'11a planta, i amb un total de 158.000 m per a oficines. Las primeres deu plantes segueixen allotjant la subestaci elctrica que subministra energia a gran part del Baix Manhattan. A causa que la torre d'oficines t una zona ms estreta en el nivell del terra que la seva predecessora, el carrer Greenwich pot ser remodelat en un esfor per reunir TriBeCa (Triangle Below Canal Street.) i el Districte Financer.



L'arquitecte David Childs va treballar conjuntament amb l'artista del vidre James Carpenter per dissenyar la faana inferior de l'edifici, la part corresponent a la central elctrica. El disseny contempla l's de pesats vidres laminats -reforats per a la calor i que superen alts requeriments en explosions- ultra clars, de baix contingut en ferro, el que proporciona una gran reflexi i transmissi lluminosa. Hi ajuda la disposici darrere del vidre d'unes lmines d'acer inoxidable -de tipus 316, amb alt contingut en molibd, altament resistent a la corrosi- que a ms d'ajudar a reflectir la llum del sol proveeixen ventilaci per a la maquinria interior. Durant el dia aquest mur cortina reflexa la llum i en la nit s'illumina amb llums LED de color blau.

L'artista Jenny Holzer va crear una gran installaci artstica al mur cortina del lobby, que durant el dia proporciona llum blanca al vestbul i en la nit es converteix tamb en un gran cub|galleda de llum blava. Tota la paret -de 20 m d'ample i 4 m d'altura- canvia de color segons l'hora del dia i en el capvespre va canviant lentament del violeta fins i tot tornar-se blau. Holzer crec tamb un dispositiu que projecta un text llumins resplendent sobre uns amples plafons de plstic. Holzer va treballar amb l'esposa de Silverstein, Klara Silverstein, per elegir el text projectat, seleccionant els poemes. El mur cortina est reforat estructuralment com a mesura de seguridad.



L'edifici est sent promogut com el gratacel ms segur dels Estats Units. Segons  Silverstein Properties, propietria del nou WTC 7, incorporar un augment de les condicions de seguretat que es convertir en el prototip per a la contrucci de nous gratacels. La torre compte amb un ascensor i escales a prova de foc, protegits per un tancament de 60 cm de formig armat. La construcci original utilitzava sol lmines de guix per a protegir aquests elementos. Las escales sn ms amples que en el WTC 7 original per permetre una rpida evacuaci. Els suports d'acer estan revestits amb una protecci contra el foc molt gruixuda, que consisteix en un producte basat en ciment portland de mitja densitat, que s'adhereix b als suports, a ms d'altres avantatges com un tipus alternatiu de ruixadors i l's d'altres materials resistents al foc.

El WTC 7 est equipat amb ascensors Otis. Desprs de prmer el nmero de la planta de destinaci en un teclat del vestbul, els passatgers sn agrupats i dirigit a l'ascensor especfic que es detindr en la planta seleccionada (a causa que no hi ha encaixos als ascensors). Aquest sistema est dissenyat per reduir l'espera de l'ascensor i el temps de viatge. Aix mateix, els ascensors estan integrats amb el sistema d'admissi del vestbul i un lector de targetes que identifica la planta en la qual les persones treballen. Aix, quan la persona entra, pot cridar automticament a l'ascensor per dirigir-se a la planta indicada.

En conjunt amb Scott Chrisner de Chrisner Group, Tishman va recolzar la nominaci del LEED d'or (Leadership in Energy and Environmental Design) per al WTC 7 sota el Lideratge del Green Building Council's  en el programa Energy and Enviroment. La certificaci denominaria al WTC 7 com la Primera Torre Verda d'Oficines de la ciutat de Nova York (7 World Trade Center New York City's First Green Office Tower). Prop del 30 per cent de l'acer estructural usat a l'edifici s acer reciclat. L'aigua de pluja s recollida i usada per al reg del parc i per refredar la torre. Entre altres caracterstiques de disseny sostenible, destaca el que l'edifici est concebut per permetre l'entrada de llum natural en abundncia; el que el consum elctric es factura individualment als arrendataris|llogaters per encoratjar-los a estalviar energia; el que el vapor de la calefacci es reutilitza per a per generar electricitat per a alguns sistemes de l'edifici i l's de materials reciclats per a l'allament i acabats interiors.

 Construcci .


La Corporaci Tishman Construction de Nova York, va comenar a treballar en el nou WTC 7 al 2002, poc desprs que fossin remogudes les runes. La restauraci de la subestaci elctrica Con Ed, era una prioritat urgent per suplir d'energia les demandes del Baix Manhattan. A causa que el WTC 7 estava separat del complex World Trade Center per 6,5 hectrees, Larry Silverstein, requeria de la sola aprovaci de les autoritats porturies, pel que la reconstrucci va poder avanar rpidament. El WTC 7 no estava incls en el pla original del World Trade Center, fet per Daniel Libeskind, per va ser dissenyat per Skidmore, Owings & Merrill, sota la direcci de David Childs, que en gran manera va redissenyar l'edifici de la Freedom Tower.

Una vegada finalitzada la subestaci d'energia l'octubre de 2003, els treballs de la torre d'oficines van avanar amb rapidesa. Un enfocament excepcional va ser utilitzat en construir el nou edifici, ja que va ser erigit el marc d'acer abans d'afegir el nucli central de formig. Grcies a aix, la reconstrucci es va reduir a uns quants mesos. La construcci es va completar el 2006, amb un cost de 700 milions de dlars.Tot i que Silverstein va rebre 861 milions de dlars de l'assegurana de l'edifici, tenia un deute hipotecari de 400 milions de dlars encara per saldar. El cost de la reconstrucci va ser cobert amb 475 milions de dlars del Liberty Bonds, que va proporcionar un finanament lliure d'impostos per ajudar a estimular la reconstrucci del Baix Manhattan. Els diners sobrants de l'assegurana van servir desprs per cobrir altres despeses.

Es va crear un nou parc triangular de 1.400 m, entre la prolongaci del carrer Greenwich i West Broadway, dissenyat per David Childs amb Ken Smith i el seu company Annie Weinmayr, de Ken Smith Landscape Architect. El parc consisteix en una plaa central, amb una font, flanquejat d'arbres liquidambar i arbusts buxus. Quan la temporada canvia, els colors al parc tamb canvien, proporcionant un complement natural de les torres adjacents. En el centre de la font, l'escultor Jeff Koons va crear Balloon Flower (Red), una obra amb un mirall encerat d'acer inoxidable que representa un globus torat en forma de flor.

 Inauguraci de l'Edifici .
L'edifici va ser inaugurat oficialment la nit del 23 de maig de 2006, amb un concert gratut en qu van intervenir Suzanne Vega, Citizen Cope, Bill Ware Vibes, Brazilian Girls, Ollabelle, Pharaoh's Daughter, Ronan Tynan (d'Irish Tenors), i com a convidat especial, Lou Reed. Camusses de l'obertura, a mar de 2006, el front del nou WTC 7 i el vestbul van ser usats en el rodatge de la pellcula Perfect Stranger', protagonitzada per Trobi Berry i Bruce Willis.



Inaugurat l'edifici, diverses plantes altes encara sense llogar han estat usades per a diferents esdeveniments, com a dinars de caritat, xous de moda i gales formals. Silverstein Properties va permetre l's d'aquests espais per a aquests esdeveniments com a mitj per atreure persones a veure l'edifici. Desde el 8 de setembre fins al 7 d'octubre de 2006, es va poder veure el treball del fotgraf Jonathan Hyman, una exposici lliure anomenada An American Landscape (Un paisatge nord-americ), afavorida per la World Trade Center Memorial Foundation i el WTC 7. Les fotografies capturen la resposta de la gent a Nova York i a travs dels Estats Units desprs de l'atac de l'11 de setembre de 2001. L'exposici va tenir lloc en la planta 45a, mentre l'espai romania lliure per a lloguer.



El mar de 2007 el 60% de l'edifici ja havia estat llogat. El setembre de 2006, Moody's va firmar un contracte de lloguer de 15 plantes del WTC 7, per un perode de 20 anys. Altres arrendataris del WTC 7, el maig de 2007, sn ABN Amro, Ameriprise Financial Inc., Darby & Darby P.C., Mansueto Ventures LLC publicadores de negocis de Fast Company, la revista Inc., i l'Acadmia de Cincies de Nova York. 

L'espai ocupat per Mansueto Ventures ha estat dissenyat per usar la mxima quantitat de llum natural i t un disseny de planta lliure. El espai usat per l'Acadmia de les Cincies de Nova York en la 40a planta, dissenyat per H3 Hardy Collaboration Architecture, treballa amb la forma de parallelogram de l'edifici. Mantenint el disseny verd de la torre, el NYAS usa materials reciclats a molts mobles d'oficina, t zones dividides de calefacci i refredament, i llums que detecten el moviment, apareixent automaticamente sol quan hi ha persones presents i ajustant-se d'acord a la sortida del sol. Hardy Collaboration Architecture |author=H3 Hardy Collaboration Architecture |year=2007}}

 Referncies .


 Vegeu tamb .
Atemptats de l'11 de setembre de 2001;
World Trade Center;
Freedom Tower;
175 Greenwich Street;


 Enllaos externs .
 ;
  World Trade Center;
  Silverstein Properties;
  L'esfondrament del la torre 7;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315996" title="Holiday Foreplay" nonfiltered="3325" processed="3313" dbindex="123552">


Holiday Foreplay s un lbum de promoci de L.A. Guns.

Canons.
"Dirty Luv"   4:30;
"Some Lie 4 Love" (versi en directe)   4:07;
"Rip And Tear" (versi en directe)   5:12;
"Sex Action" (versi en directe)   4:23;
"Holiday Greetings"   0:11;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315997" title="American Hardcore" nonfiltered="3326" processed="3314" dbindex="123553">


American Hardcore s l'nic lbum de L.A. Guns amb el cantant Chris Van Dahl i el primer amb el baixista Johnny Crypt. Aquest lbum serveix de continuaci i increment sobre el to angelical a partir del seu anterior disc, Vicious Circle. 

 Canons .

 "F.N.A.";
 "What I've Become";
 "Unnatural Act";
 "Give";
 "Don't Pray";
 "Pissed";
 "Mine";
 "Kevorkian";
 "Hey World";
 "Next Generation";
 "Hugs And Needles";
 "I Am Alive";
 "Black Sabbath" (Can extra al Jap);

Formaci.
Chris Van Dahl: Veus;
Tracii Guns: Guitarra;
Johnny Crypt: Baix;
Steve Riley: Bateria;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315998" title="Wasted" nonfiltered="3327" processed="3315" dbindex="123554">

Wasted s un EP de L.A. Guns que actua el cantant Ralph Saenz.

Canons.
"Wasted" ;
"WellSpent";
"Heavy Head";
"Forgiving Eyes";
"Jayne 98";
"Cold Gin";

Formaci.
Ralph Saenz: Veus;
Tracii Guns: Guitarra;
Johnny Crypt: Baix;
Steve Riley: Bateria;
----
Produt per Dennis Degher & L.A. Guns;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="315999" title="Shrinking Violet" nonfiltered="3328" processed="3316" dbindex="123555">


Shrinking Violet s l'nic lbum de L.A. Guns amb el cantant Jizzy Pearl i l'ltim amb el baixista Johnny Crypt. L'antic guitarrista dels Guns N' Roses, Gilby Clarke, va actuar com de convidat en aquest lbum, en la can "Dreamtime", i tamb en va ser el productor.

Hi ha dues versions diferents d'aquest lbum, cadascun amb diferents canons.

Llista de Canons a Amrica.
 Girl You Turn Me On;
 Shrinking Violet;
 Dreamtime;
 Barbed Wire;
 I'll Be There;
 California;
 Cherries;
 Decide;
 Big Little Thing;
 It's Hard;
 Bad Whiskey;
 How Many More Times (coverta de Led Zeppelin);

Llista de Canons a Frana.
 I'll Be There;
 Girl You Turn Me On;
 Cherries;
 Decide;
 It's Hard;
 California;
 Dreamtime;
 Bad Whisky;
 Barbed Wire;
 Big Little Thing;
 Shrinking Violet;
 How Many More Times (coverta de Led Zeppelin);

Formaci.
Jizzy Pearl: Veus;
Tracii Guns: Guitarra;
Johnny Crypt: Baix;
Steve Riley: Bateria;

----
Produt per Gilby Clarke;
----

Gilby Clarke: Guitarra addicional a "Dreamtime";
Teddy Andreadis: Teclat;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316000" title="Live: A Night on the Strip" nonfiltered="3329" processed="3317" dbindex="123556">


Live: A Night on the Strip s un lbum en directe de L.A. Guns. L'actuaci va tenir lloc el 7 d'octubre de 1999 al Key Club, ubicat al Sunset Boulevard, Hollywood.

Canons.
 "Face Down";
 "Sex Action";
 "One More Reason";
 "Kiss My Love Goodbye";
 "Bitch Is Back";
 "Time";
 "Long Time Dead";
 "Over The Edge";
 "Never Enough";
 "Nothing Better To Do";
 "Guitar Solo";
 "Electric Gypsy";
 "Ballad Of Jayne";
 "Rip N Tear";

Formaci.
Phil Lewis: Veus;
Tracii Guns: Guitarra;
Mick Cripps: Guitarra;
Kelly Nickels: Baix;
Steve Riley: Bateria;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316001" title="Man in the Moon" nonfiltered="3330" processed="3318" dbindex="123557">


Man In The Moon s un lbum de L.A. Guns, en el qual torna el cantant Phil Lewis, el guitarrista Mick Cripps, i un nou baixista Muddy.

s l'nic lbum de L.A. Guns amb el baixista Muddy.

Canons.
Man In The Moon;
Beautiful;
Good Thing;
Spider's Web;
Don't Call Me Crazy;
Hypnotized;
Fast Talkin' Dream Dealer;
Out Of Sight;
Turn It Around;
Scream;

Formaci.
Phil Lewis: Veus;
Tracii Guns: Guitarra;
Mick Cripps: Guitarra;
Muddy: Baix;
Steve Riley: Bateria;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316003" title="Waking The Dead" nonfiltered="3331" processed="3319" dbindex="123558">


Waking The Dead s l'ltim disc de L.A. Guns amb el guitarrista Tracii Guns i el primer amb el baixista Adam Hamilton.

A l'lbum hi consta "OK, Let's Roll" - dedicat a Todd Beamer i tamb les persones que van perdre la vida en el Vol 93 durant els Atemptats de l'11 de setembre de 2001.

La versi japonesa no es va publicar, deixant la can "Call of the Wild" sense publicar.

Canons.
Don't Look At Me That Way   4:00;
Ok, Let's Roll   3:54;
Waking The Dead   3:23;
Revolution   3:26;
The Ballad   5:21;
Frequency   4:38;
Psychopathic Eyes   3:04;
Hellraisers Ball   3:23;
City Of Angels   3:39;
Don't You Cry   4:22;
Call of the Wild - 3:51 (Can extra al Jap);

Formaci.
Grup.
Phil Lewis   Veus;
Tracii Guns   Guitarra;
Adam Hamilton   Baix;
Steve Riley   Bateria;
Convidats.
 Ricky Beck Mahler - Guitarra addicional a "The Ballad" i "Call Of The Wild";

Producci.
Productor   Andy Johns;
Enginyer   Bruce Witkin;
Sonoritat   Dave Schultz;
Responsable   Brad Nelson;
Fotogrf   Glen LaFerman;
Disseny de portada   Maxine Miller;
Disseny   Vinny Cimino;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316005" title="Ultimate L.A. Guns" nonfiltered="3332" processed="3320" dbindex="123559">

Ultimate L.A. Guns s un lbum d'xits de L.A. Guns, un greup de hard rock de Los Angeles, Califrnia nascut a la dcada dels 80.

Canons.
"Slap In The Face";
"Sex Action";
"Ritual";
"Electric Gypsy";
"Ballad Of Jayne";
"Nothing Better To Do" (en directe);
"Over The Edge" (en directe);
"One More Reason" (en directe);
"Time";
"Long Time Dead" (en directe);
"Never Enough";
"Face Down" (en directe);
"Bitch Is Back" (en directe);
"My Michelle";
"Kiss My Love Goodbye" (en directe);
"Letting Go";
"Disbelief";
"Wheels Of Fire";
"Give A Little";
"Rip N Tear";




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316007" title="Publi Minuci Escevola" nonfiltered="3333" processed="3321" dbindex="123560">



Publi Muci Escevola (cnsol), cnsol el 175 aC;
Publi Muci Escevola (jurista), jurista i cnsol rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316008" title="Cocked & Re-Loaded" nonfiltered="3334" processed="3322" dbindex="123561">


Cocked & Re-Loaded s un lbum regravat de L.A. Guns, del disc Cocked & Loaded. Tamb inclou un remix de "Rip And Tear". Aquest lbum t tres cobertes diferents en diversos pasos.

Canons.
 "Letting Go";
 "Slap In the Face";
 "Rip and Tear";
 "Sleazy Come Easy Go";
 "Never Enough";
 "Malaria";
 "The Ballad of Jayne";
 "Magdalaine";
 "Give a Little";
 "I'm Addicted";
 "17 Crash";
 "Showdown (Riot On Sunset)";
 "Wheels of Fire";
 "I Wanna Be Your Man";
 "Rip and Tear" (Spahn Ranch Remix);

Formaci.
 Phil Lewis   Veus;
 Tracii Guns   Guitarra;
 Mick Cripps   Guitarra;
 Kelly Nickels   Baix;
 Steve Riley   Bateria;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316009" title="Rips the Covers Off" nonfiltered="3335" processed="3323" dbindex="123562">


Rips The Covers Off- hi ha diferents cpies sota el mateix nom, Rips Off The Covers- s el primer lbum de L.A. Guns amb el guitarrista Stacey Blades.

De les canons 1 a l'11 sn d'estudi amb el guitarrista Stacey Blades, la 12 i la 13 sn versions en directe, "Revolution" i "Don't Look At Me That Way", que actuen els guitarristes Keri Kelli i Brent Muscat.

Canons.

 "Rock'n'Roll Outlaw" (Coberta de Rose Tattoo);
 "I Just Wanna Make Love to You" (Coberta de Foghat);
 "Tie Your Mother Down" (Coberta de Queen);
 Until I Get You (Coberta de Hanoi Rocks);
 Wheels of Steel (Coberta de Saxon);
 Nobody's Fault (Coberta de Aerosmith);
 "Custard Pie" (Coberta de Led Zeppelin);
 "Moonage Daydream" (Coberta de David Bowie);
 "Marseilles" (Coberta de Angel City);
 "Hurdy Gurdy Man" (Coberta de Donovan);
 "Search and Destroy" (Coberta de Iggy Pop);
 Revolution (en directe);
 Don't Look At Me That Way (en directe);

Formaci.
Canons 1-11.
 Phil Lewis: Veus;
 Stacey Blades: Guitarra;
 Adam Hamilton: Baix;
 Steve Riley: Bateria;

Canons 12-13.
Phil Lewis: Veus;
Keri Kelli: Guitarra;
Brent Muscat: Guitarra;
Adam Hamilton: Baix;
Steve Riley: Bateria;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316010" title="Repicatalons" nonfiltered="3336" processed="3324" dbindex="123563">





El repicatalons o hortol de canyar (Emberiza schoeniclus) s un ocell de l'ordre dels passeriformes,  com i nidificant als Pasos Catalans.

Morfologia.

 Fa 15 cm de llargria total.
 Color bru rogenc amb llistes negres a les parts superiors.
 El mascle t el cap i la gola negres, amb mig collar blanc al clatell que s'allarga fins als costats del bec, les parts inferiors blanquinoses i el carp grisenc.
 La femella t les parts inferiors d'un color rogenc pllid ratllat de bru i negre.
 El mascle, a l'hivern, perd les marques blanques i negres i s semblant a la femella.

Subespcies.

 Emberiza schoeniclus intermedia;
 Emberiza schoeniclus pyrrhuloides (Pallas, 1811);
 Emberiza schoeniclus schoeniclus (Linnaeus, 1758);
 Emberiza schoeniclus canetti;
 Emberiza schoeniclus caspia;
 Emberiza schoeniclus centralasiae;
 Emberiza schoeniclus harterti;
 Emberiza schoeniclus incognita ;
 Emberiza schoeniclus korejewi;
 Emberiza schoeniclus pallidior;
 Emberiza schoeniclus parvirostris;
 Emberiza schoeniclus passerina;
 Emberiza schoeniclus pyrrhulina;
 Emberiza schoeniclus reiseri;
 Emberiza schoeniclus stresemanni;
 Emberiza schoeniclus tschusii;
 Emberiza schoeniclus ukrainae;
 Emberiza schoeniclus witherbyi;
 Emberiza schoeniclus zaidamensis;

Reproducci.

Construeix el niu durant el mes d'abril, malgrat que es pot observar mantenint el territori al final del mes de febrer. Pot arribar a fer diverses postes a l'any en un niu construt entre el canys o els joncs a poca alada de terra. La posta consta de 5 o 6 ous.

Alimentaci.

Menja grans, insectes, aranyes, larves i petits molluscs i crustacis.

Hbitat.

Viu a les espessors dels aiguamolls i d'altres zones humides ja que est lligat a les zones palustres (canyars, canyissars, jonqueres, etc.). A l'hivern augmenta la seua rea de distribuci i ocupa qualsevol lloc que tingui aigua a prop.

Distribuci geogrfica.

Tot Europa i una gran part d'sia. 

Costums.

 s un ocell sedentari. ;
 A l'hivern s'alimenta en petits grups que poden arribar a algunes desenes d'individus.
 El mascle acostuma a cantar des de la part alta dels canyets.
 De vegades forma grups mixtes amb altres espcies com passerells (Carduelis cannabina), verderols (Carduelis chloris), gorrions teuladers (Passer domesticus) i gorrions barraquers (Passer montanus).

Referncies.



Enllaos externs.

 El repicatalons a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Descripci i fotografies d'aquest ocell. ;
 El repicatalons a la IUCN. ;
 El repicatalons a l'Animal Diversity Web. ;
 Vdeos i informaci diversa d'aquest ocell. ;
 El repicatalons a l'Encyclopedia of Life. ;
 Vdeos de repicatalons en llur hbitat natural. ;
 Informaci sobre la poblaci d'aquest ocell a Portugal. ;
 Estudi de la poblaci d'aquesta espcie a les Illes Britniques. ;
 Descripci i hbitat del repicatalons. ;
 L'hortol de canyar a l'Enciclopdia Balear d'Ornitologia. ;
 Conservaci i distribuci del repicatalons. ;
 Fotografies i enregistraments sonors d'aquest ocell. ;
 Informaci sobre la poblaci d'aquest ocell al Principat de Catalunya. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie. ;
 L'hortol de canyar a l'Avibase. ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316012" title="Hollywood Raw" nonfiltered="3337" processed="3325" dbindex="123565">


Hollywood Raw s un lbum de L.A. Guns amb gravacions sense publicat des del 1987. Algunes de les canons regravades surten en el lbum de L.A. Guns, anomenatL.A. Guns.

Collector's Edition No. 1 va ser rellanat com a CD extra juntament amb aquest lbum.

Canons.
 "Soho";
 "Nothing to Loose";
 "Bitch Is Back";
 "Down In the City";
 "Electric Gypsy";
 "Instrumental";
 "Guilty";
 "Hollywood Tease";
 "Sex Action";
 "Midnight Alibi";
 "One More Reason";
 "One Way Ticket";
 "Shoot For Thrills";
 "Winter's Fool";
 "Alice In the Wasteland";





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316015" title="Tales from the Strip" nonfiltered="3338" processed="3326" dbindex="123567">

Tales From The Strip s un lbum de msica de L.A. Guns, publicat al 2005. 

s el segon lbum de L.A. Guns amb el guitarrista Stacey Blades i el tercer amb el baixista Adam Hamilton.

s el primer lbum de L.A. Guns amb material original (menys la coberta) des que Tracii Guns va marxar del grup.

Canons.
"It Don't Mean Nothing";
"Electric Neon Sunset";
"Gypsy Soul";
"Original Sin";
"Vampire";
"Hollywood's Burning";
"6.9 Earthshaker";
"Rox Baby Girl";
"Crazy Motorcycle";
"Skin" ;
"Shame";
"Resurrection";
"Amanecer";
 (Can't Give You) Anything Better Than Love;

Formaci.

 Phil Lewis: Veus;
 Stacey Blades: Guitarra;
 Adam Hamilton: Baix;
 Steve Riley: Bateria;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316016" title="Loud and Dangerous: Live from Hollywood" nonfiltered="3339" processed="3327" dbindex="123568">


Loud and Dangerous: Live from Hollywood s un lbum de msica en directe de L.A. Guns.

Canons.
 No Mercy;
 Sex Action;
 Never Enough;
 Over The Edge;
 Rock N' Roll Outlaw (Coberta de Rose Tattoo);
 Nothing Better To Do;
 Hellraisers Ball;
 One More Reason;
 Electric Gypsy;
 Ballad Of Jayne;
 Rip And Tear;
 Don't Look At Me That Way;

DVD:
 Hollywood's Burning;
 It Don't Mean Nothing;

Formaci.
Phil Lewis: Veus;
Stacey Blades: Guitarra;
Adam Hamilton: Baix;
Steve Riley: Bateria;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316018" title="Domingo Urtiaga" nonfiltered="3340" processed="3328" dbindex="123569">

Domingo Urtiaga o Domingo Urteaga fou un pedrapiquer valenci d'origen basc, de la primera meitat del segle XVI, que treball en estil tardogtic i renaixentista. Nasqu a Azpeitia (Guipscoa) i collabor amb Joan Corbera en la construcci del Consolat de Mar de la llotja de Valncia, que Urtiaga finalitz en 1548. Aquest pedrapiquer fu el pis superior del Consolat i els medallons que hi podem observar. Aquest consolat, de planta rectangular i d'estil renaixentista, fou literalment adossat al costat ponent de la llotja.

Urtiaga tamb constru el temple-fortalesa de Sant Bartomeu de Xbia, acabada en 1513, i de l'esglsia de Santa Maria de Cocentaina.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316020" title="Hellraiser's Ball Caught In The Act (versi en CD)" nonfiltered="3341" processed="3329" dbindex="123570">

Hellraisers Ball: Caught in the Act s un lbum en directe de msica de L.A. Guns, llanat al 2008. 

Tamb hi ha una versi en DVD publicat per Snapper Music al 2005. s l'nic lbum amb els guitarristes Keri Kelli i Brent Muscat.

Canons.
"Over the Edge";
"Kiss My Love Goodbye";
"Never Enough";
"Sex Action";
"Revolution";
"Long Time Dead";
"Beautiful";
"Hellraisers Ball";
"Don't Look at Me That Way";
"One More Reason";
"Electric Gypsy";
"The Ballad of Jayne";
"Rip and Tear";

Formaci.

 Phil Lewis: Veus;
 Keri Kelli: Guitarra;
 Brent Muscat: Guitarra;
 Adam Hamilton: Baix;
 Steve Riley: Bateria;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316022" title="Maria Anna de Teschen" nonfiltered="3342" processed="3330" dbindex="123571">
Maria Anna de Teschen, tamb anomenada Maria Anna d'ustria, ( Linz, Imperi austrohongars 1882 - Lausana, Sussa 1940 ) fou una princesa austraca que va esdevenir duquesa consort del Ducat de Parma.

Orgens familiars.
Va nixer el 6 de gener de 1882 a la ciutat de Linz, que en aquells moments formava part de l'Imperi austrohongars, sent filla de Frederic d'ustria i Isabel de Croy. Per lnia paterna era nta de Carles Ferran d'ustria i Elisabet d'ustria, i per lnia materna de Rodolf de Croy i Natlia de Ligne. Fou neboda, per part de pare, de la reina regent d'Espanya Maria Cristina d'ustria.

Maria Anna mor el 25 de gener de 1940 a la ciutat sussa de Lausana.

Npcies i descendents.
Es cas el 25 de maig de 1903 a la ciutat de Viena amb Elies de Parma, fill del duc Robert I de Parma i Maria Pia de Borb-Dues Siclies, i pretendent del Ducat de Parma. D'aquesta uni nasqueren:
Elisabet de Borb-Parma (1904-1983);
Calres de Borb-Parma (1905-1912);
Maria Francesca de Borb-Parma (1906-1994);
Robert de Parma (1909-1974), duc titular de Parma;
Francesc de Borb-Parma (1913-1939);
Joana de Borb-Parma (1916-1949);
Alcia de Borb-Parma (1917), casada el 1936 amb Alfons de Borb-Dues Siclies;
Maria Cristina de Borb-Parma (1925);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316025" title="Best Of: Hollywood A Go-Go" nonfiltered="3343" processed="3331" dbindex="123572">

Best Of: Hollywood A Go-Go s una recopilaci d'xits de L.A. Guns llanat al Jap al 1994.

Canons.
"Sex Action";
"Electric Gypsy";
"One More Reason";
"No Mercy";
"Hollywood Tease";
"Ballad Of Jayne";
"Rip And Tear";
"Malaria";
"I Wanna Be Your Man";
"Never Enough";
"Kiss My Love Goodbye";
"Wild Obsession";
"Dirty Luv";
"Some Lie 4 Love";
"Killing Machine";
"Kill That Girl";
"Face Down";
"Long Time Dead";
"Sex Action" (en directe);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316026" title="Hollywood Rehearsal" nonfiltered="3344" processed="3332" dbindex="123573">


Hollywood Rehearsal s un lbum de msica de collecci de L.A. Guns.

Canons.
 I Feel Nice;
 High On You;
 Strange Boat;
 Gunslinger;
 Rip Off;
 Should I Stay Or Should I Go;
 Custard Pie;
 Rock Candy;
 All The Way;
 Guilty;
 Long Time Dead (Remix);
 Dangerous Games;

Formaci.
Phil Lewis: Veus;
Tracii Guns: Guitarra;
Mick Cripps: Guitarra i teclats;
Kelly Nickels: Baix;
Steve Riley: Bateria;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316027" title="Ahar (Iran)" nonfiltered="3345" processed="3333" dbindex="123574">

Ahar s una ciutat d'Iran, a l'Azerbaijan irani provncia d'Azerbaidjan Oriental, situada a uns 90 km al nord-oest de Tabriz, i a la riba del riu Ahar-Tehai, tributari del riu Arras. Les terres de la rodalia sn molt frtils i productives i sn conegudes com ahrest n d'Ahar (localment  r zb r o Arasb r n), que s un del deu ahrest ns de la provncia. Est dividit en 17 subdistrictes (dehest ns)

La ciutat vella est envoltada de muralles i a la mesquita principal hi ha la tomba d'un sant venerat pels xites. El territori fou dominat per Babak des de vers el 800 al 837. Desprs fou centre la regi de Mimad. Al segle XI i XII pertany als seljcides i al segle XII va passar als ahrides (Moluk-e Ahar). Pishtaqin ben Muhammad va emetre moneda a la ciutat (vers 1191 o 1192). La dinastia pishtaqunida va governar en els segents anys amb Ozbaq, Abu Bakr, i Nusrat al-Din Mahmud, fins el 1226. El shistoriador  amdall h Mostawf  assenyala aquesta dinastia com d'origen georgi . Els Il-khans hi van residir als estius. El 17 d'octubre de 1284 fou executat en aquesta ciutat Khwadja Shams al-Din Muhammad Djuwayni, conegut per Sahib Diwan, per orde del Il-khan Arghun Khan, fill d'Abaka. 

La histria local sota timrides, cobnides, djalayrides, Kara Koyunlu i Ak Koyunlu es poc rellevant. Sota els Safvides, Abbas I el Gran hi va erigir un santuari o zawiya, un gran jard i la tomba del shaikh Shihab al-Din Mahmud  At q  Tabr z , i el xa la va visitar personalment el 1605 i 1611/1612. Al final del perode safvida el govern de la regi fou concedit als descendents i parents de Khalifa Ilyas Karadja Dagh per sota els qadjars va passar a prnceps d'aquest llinatge com Abbas Kuli Khan, Hadjdj Muhammad Khan Karaguzlu, Sayf al-Muluk Mirza, Muhammad Mirza (desprs Muhammad Shah), Murad Mirza Husam al-Sultana, Adud al-Dawla, i Ayn al-Dawla.

Sota la nova divisi provincial, Arasbaran o Ahar fou incorporada al comtat de Tabriz per el 1944 es va crear el comtat d'Ahar.

Els tres monuments principals sn la capella de shaikh Shihab al-Din Mahmud  At q  Tabr z , la tomba de Shaikh  Em d-al-d n i la mesquita de J me  sn els principals monuments.

 Notes i referncies .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316028" title="Greatest Hits and Black Beauties" nonfiltered="3346" processed="3334" dbindex="123575">
	

Greatest Hits And Black Beauties s un lbum de msica de L.A. Guns amb noves versions d'antigues canons de L.A. Guns.

Canons.
 Bricks;
 One More Reason;
 Ritual;
 Electric Gypsy;
 No Mercy;
 Sex Action;
 Rip N Tear;
 Disbelief;
 Ballad Of Jayne;
 Time;
 Heartful Of Soul;
 3 Minute Atomic Egg;
 One More Reason (Julian Beeston Remix);
 Sex Action (Intra-Venus Remix);

Heartful of Soul s una coberta de la can Yardbirds.

Formaci.
Phil Lewis - Veus;
Tracii Guns - Guitarra;
Mick Cripps - Guitarra;
Kelly Nickels - Baix;
Steve Riley - Bateria;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316030" title="Black City Breakdown (1985-1986)" nonfiltered="3347" processed="3335" dbindex="123576">

Black City Breakdown (1985-1986) s el primer dels dos lbums de L.A. Guns de recopilaci del cantant Paul Black.

Canons.
Everything I Do;
L.A.P.D.
Roll The Dice;
On & On;
Name Your Poison;
Winter's Fool;
Stranded;
Love Is A Crime;
Word To The Wise Guy;
Liquid Diamonds;
One More Reason To Die;
Black City Breakdown;
Looking Over My Shoulder;

Formaci.
Paul Black: Veus;
Tracii Guns: Guitarra;
Robert Stoddard: Guitarra;
Mick Cripps: Baix;
Nickey "Beat" Alexander: Bateria;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316032" title="20th Century Masters - The Millennium Collection: The Best Of L.A. Guns" nonfiltered="3348" processed="3336" dbindex="123577">

 
20th Century Masters - The Millennium Collection: The Best Of L.A. Guns s un lbum recolipatri de L.A. Guns.

Canons.
"Sex Action";
"One More Reason";
"Electric Gypsy";
"Rip & Tear";
"Never Enough";
"The Ballad Of Jane";
"Over The Edge";
"Kiss My Love Goodbye";
"Crystal Eyes";
"It's Over Now";
"Face Down";
"Long Time Dead";




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316033" title="Robert de Parma" nonfiltered="3349" processed="3337" dbindex="123578">
Robert de Parma ( Weilburg, Imperi austrohongars 1909 - Viena, ustria 1974 ) fou el cap de la Casa de Borb-Parma i titular del Ducat de Parma entre 1959 i 1974.

Orgens familiars.
Va nixer el 7 d'agost de 1909 a la ciutat de Weilburg, poblaci situada en aquells moments a l'Imperi austrohongars i que avui en dia forma part d'ustria, sent fill del clamant parmes Elies de Parma i la seva esposa Maria Anna de Teschen. Fou nt per lnia paterna del duc Robert I de Parma i Maria Pia de Borb-Dues Siclies, i per lnia materna de Frederic d'ustria i Isabel de Croy. Fou germana d'Alcia de Borb-Parma, casada amb Alfons de Borb-Dues Siclies.

Duc titular de Parma.
A la mort del seu pare, ocorreguda el juny de 1959, fou nomenat duc titular de Parma i cap de la Casa de Borb-Parma, ostentant el nom de Robert II de Parma per la branca legitimista de la restauraci monrquica. A la seva mort, ocorreguda el 25 de novembre de 1974 a la ciutat de Viena, i sense descendents fou succet pel seu oncle Xavier de Parma.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316034" title="Jacopo Torni" nonfiltered="3350" processed="3338" dbindex="123579">
Jacopo Torni, tamb conegut com Jacobo Fiorentin, L'Indaco, i Jacopo dell'Indaco  (1476-1526), fou un pintor itali de Florncia. Va ser deixeble de Domenico Ghirlandaio (1449-1494) i germ del pintor Francesco Torni (1492-1560).  Jacopo va ajudar Miquel ngel a pintar el sostre de la Capella Sixtina a Roma, i segons diu Giorgio Vasari a les seues Vides dels ms excellents pintors, escultors i arquitectes..., vivia en una grandssima intimitat amb Miquel ngel.  Jacopo s conegut tamb per haver collaborat amb el pintor Bernardino Pinturicchio (ca. 1452-1513). 

 Referncies .
 Symonds, John Addington, The life of Michelangelo Buonarroti, London, J. C. Nimmo, 1893.
 Vasari, Giorgio, Le Vite de' pi eccellenti pittori, scultori, ed architettori, moltes edicions i traduccions.
 Vasari, Giorgio and Jonathan Foster, Lives of the Most Eminent Painters, Sculptors, and Architects, London, Bell & Daldy, 1871, 345.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316036" title="Black List" nonfiltered="3351" processed="3339" dbindex="123580">

Black List s el segon lbum de les dues recopilacions de L.A. Guns amb el tercer cantant de la histria del grup, Paul Black.

Canons.
Stranded In L.A. ;
L.A.P.D.
Show No Mercy;
One More Reason To Die;
Looking Over My Shoulder;
Love & Hate;
Wired And Wide Awake;
One Way Ticket To Love;
Name Your Poison;
Liquid Diamonds;
Love Is A Crime;
Winter's Fool;
Everything I Do;
A Word To The Wise Guy;
Roll The Dice;
Black City Breakdown;
The Devil In You (retocat per Black Cherry);

Formaci.
Paul Black: Veus;
Tracii Guns: Guitarra;
Robert Stoddard: Guitarra;
Mick Cripps: Baix;
Nickey "Beat" Alexander: Bateria;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316038" title="Francesc Berenguer" nonfiltered="3352" processed="3340" dbindex="123581">

Francesc Berenguer i Mestres (1866-1914), arquitecte modernista i desceble d'Antoni Gaud.
Francesc Berenguer i Bellveh (1889-1952), arquitecte i fill de l'anterior.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316040" title="Les Santes" nonfiltered="3353" processed="3341" dbindex="123582">
Les Santes s una festa tradicional i popular que se celebra a la ciutat de Matar, capital de la comarca del Maresme, durant els dies 27 (festiu local) i 28 de juliol. S'hi celebra la festivitat de les santes Juliana i Semproniana.

Histria.


Les comparses.
Les comparses de Matar
 La famlia Robafaves i els nans;
 Momerota i Momeroteta;
 L'liga;
 El Drac de Matar i la colla infantil del Dragali;
 Les Diablesses;

Anotacions:
 Dins de la colla de La famlia Robafaves tamb hi ha la colla de flabiolaires.
 Tamb participen altres colles per sn independents (no depenen de l'Ajuntament).

Durada.
La festa, prpiament dita, t 5 dies de durada i sempre comena el dia 24 fins el 29 de juliol.
Els principals actes sn:
 24: Havaneres.
 25: Crida a la Festa Major i Nit Boja.
 27: Anada a ofici, Missa de Les Santes, Passada i Focs.
 28: Ball de Requisits de Festa Major.
 29: Xeringada i Espetec final.

 Beguda tpica .
La Semproniana s la beguda tpica de la festa, s un dol empalags a base de batut de xindria i diferents licors indeterminats que causa una rpida pujada al cap. La serveixen normalment al ball de Requisits de Festa Major.

 La Dormida .
s la entrada dels gegants dins de l'ajuntament. Es fa al final de cada acte en qu participen els gegants de la ciutat, Les altres comparses tamb hi participen sempre i quan hi hgin els Gegants.
La ms multitudinria i llarga s el dia de la passada (27).

 Santes Esportives .


 Enllaos externs .
 Web de l'ajuntament sobre Les Santes;
 Web sobre Les Santes;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316041" title="Spitfire Records" nonfiltered="3354" processed="3342" dbindex="123583">
Spitfire Records va ser una discogrfica subsidiria de Eagle Rock Entertainment ubicat a Nova York, EUA.

 Llanaments .
 Demonic - Testament - 1997;
 The Gathering - Testament - 1999;
 Pride & Glory (reissue) - Pride & Glory - 1999;
 Book of Shadows (reissue) - Zakk Wylde - 1999;
 Sonic Brew - Black Label Society - 1999;
 Sebastian Bach - Bring 'Em Bach Alive! - 1999;
 Defy Everything - N17 - 1999;
 Race Riot - 2000;
 Enemy of the Music Business - Napalm Death - 2000;
 Brutal Planet - Alice Cooper - 2000;
 Stronger Than Death - Black Label Society - 2000;
 Dragontown - Alice Cooper - 2001;
 Cult - Apocalyptica - 2001;
 Bitter Suites to Succubi - Cradle of Filth - 2001;
 Last Hard Men - 2001;
 Alcohol Fueled Brewtality Live +5 - Black Label Society - 2001;
 Anarchists Of Good Taste - Dog Fashion Disco - 2001;
 A Prayer Under Pressure Of Violent Anguish - My Ruin - 2001;
 Wrecking Everything - Overkill - 2002;
 Killbox 13 - Overkill - 2003;
 Fuck The System - The Exploited - 2003;
 The Blessed Hellride - Black Label Society - 2003;
 The VIIth Coming - Cathedral - 2003;
 Hangover Music Vol. VI - Black Label Society - 2004;
 ReliXIV - Overkill - 2005;
 Deuce - Beautiful Creatures - 2005;
 My Kung Fu is Good - Rich Ward - 2005;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316043" title="Ahar (Uttar Pradesh)" nonfiltered="3355" processed="3343" dbindex="123584">
Ahar s un muncipi del districte de Bulandshahr a l'Uttar Pradesh, ndia, a la riba dreta del riu Ganges, a uns 35 km al nord-est de Bulandshahr. La ciutat disposa de nombrosos temples de petita importncia; a la ciutat es fan els banys als Ganges. Hi ha una antiga mesquita del temps d'Akbar. 

Es suposa que fou capital d'un estat hind abans de l'arribada dels musulmans; els nagar brahmans d'Ahar van esdevenir musulmans amb Aurangzeb i van conservar els seus drets feudals fins el 1857, quan, per haver donat suport a la rebelli contra els britnics, van ser expropiats i el seu territori concedit al raja Gursahai Mall de Moradabad. 


 Referncies .
Aquest article incorpora text de la Imperial Gazetteer of India , Oxford, Clarendon Press, 1908-1931


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316050" title="Metall precis" nonfiltered="3356" processed="3344" dbindex="123585">


Un metall precis s aquell  element qumic metllic poc freqent a la natura i d'elevat valor econmic. Qumicament parlant els metalls preciosos sn menys reactius que la majoria dels elements, amb marcada lluentor o llussor, sn ms tous i dctils i tenen uns punts de fusi superiors a la de la resta de metalls. Histricament han estat importants en l'encunyaci de monedes, per avui en dia sn reservats principalment com a elements d'inversi i matries primeres industrials. Tant l'or, com la plata, el plat i el palladi tenen cadasc el seu codi ISO 4217.

The best-known precious metals are gold and silver. While both have industrial uses, they are better known for their uses in art, jewellery and coinage. Other precious metals include the platinum group metals: ruthenium, rhodium, palladium, osmium, iridium and platinum, of which platinum is the most widely traded. Rhenium is a precious metal that is not part of the platinum group or one of the traditional precious metals. 

The demand for precious metals is driven not only by their practical use, but also by their role as investments and a store of value. Palladium, as of January 29, 2008, is valued at $388 USD per troy ounce, which is almost half the price of gold, at $995 USD/ounce. Platinum's price of $1,706 USD/ounce is almost twice that of gold. Rhodium is usually the most expensive of the precious metals, over 4.5 times more expensive than platinum, with a current price of $7,150. However, the price of rhenium has been fluctuating wildly recently and at the moment it is selling at 6,650 USD per ounce, just below rhodium. Meanwhile, ruthenium is valued at $525 USD per ounce and silver has fluctuated as well lately, trading at $16.69 USD/ounce. Silver is substantially less expensive than all of the other precious metals, presently less than 1/50 the price of gold, but is often traditionally considered a precious metal for its role in coinage and jewellery. 

With precious metal prices on the rise recyling precious metals has become more and more attractive. 

Llengots.



A metal is deemed to be precious if it is rare. The discovery of new sources of ore or improvements in mining or refining processes may cause the value of a precious metal to diminish, as in the example of aluminium, which was considered a precious metal before the development of the Hall-Hroult process made it possible to extract aluminium on a large scale. The status of a "precious" metal can also be determined by high demand or market value. Precious metals in bulk form are known as llengots, and are traded on commodity markets. Bullion metals may be cast into ingots, or minted into coins. The defining attribute of bullion is that it is valued by its mass and purity rather than by a face value as money.

Many nations mint bullion coins, of which the most famous is probably the gold South African Krugerrand. Although nominally issued as legal tender, these coins' face value as currency is far below that of their value as bullion. For instance, Canada mints a gold bullion coin (the Gold Maple Leaf) at a face value of $50 containing one troy ounce (31.1035 g) of gold   as of September 2007, this coin is worth about $737 as bullion. Bullion coins' minting by national governments gives them some numismatic value in addition to their bullion value, as well as certifying their purity.

The level of purity varies from issue to issue.  99.9% purity is common.  The purest mass-produced bullion coins are in the Canadian Gold Maple Leaf series, which go up to 99.999% purity.  Note that a 100% pure bullion is not possible, as absolute purity in extracted and refined metals can only be asymptotically approached.  Usually a bullion coin contains a stated quantity (such as one troy ounce) of the slightly-impure alloy; the Krugerrand is unusual in containing one troy ounce of actual gold, with the impurity making the coin heavier than one ounce.

One of the largest bullion coins in the world is the 10,000 dollar Australian Gold Nugget coin minted in Australia which consists of a full kilogram of 99.9% pure gold.  There have been a small number of larger bullion coins, but they are impractical to handle and not produced in mass quantities.  China has produced coins in very limited quantities (less than 20 pieces minted) that exceed 260 troy ounces (8 kg) of gold.  Austria has minted a coin containing 31 kg of gold.  As a stunt to publicise the 99.999% pure one-ounce Canadian Gold Maple Leaf series, in 2007 the Royal Canadian Mint made a 100 kg 99.999% gold coin, with a face value of $ 1 million, and now manufactures them to order, but at a substantial premium over the market value of the gold.

Gold and silver are often seen as hedges against both inflation and economic downturn. Silver coins have become popular with collectors due to their relative affordability, and unlike most gold and platinum issues which are valued based upon the markets, silver issues are more often valued as collectables, far higher than their actual bullion value.

L'alumini en el passat.
L'alumini va ser considerat un metall precis en el passat. Malgrat ser un dels materials ms comuns del planeta, la dificultat per extreure'l de les seves menes va fer que l'alumini pur s'obtingus a un cost molt elevat, condici que durant un temps el va fer ser ms car que l'or. Aix:
 Barres d'alumini van ser exposades a l'Exposici Universal de 1855 juntament amb les joies de la corona francesa. ;
 Napole III va fer servir pats en plats d'alumini per alguns dels seus ms selectes convidats.  ;
 La punta de la pirmide del monument a Washington est feta d'alumini pur, donat que en el moment de la seva construcci l'alumini era ms car que el plat.
La invenci del procs de Hall-Hroult l'any 1886 va significar la fi dels preus alts de l'alumini.

Vegeu tamb.
Gemma;

Enllaos externs.
 Current Metal Prices;
 International Precious Metals Institute;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316054" title="Ahiri" nonfiltered="3357" processed="3345" dbindex="123586">

Ahiri fou un zamindari situat a la part sud del districte de Chanda a les Provncies Centrals. La seva superfcie era de 6.920 km i el formaven 309 pobles. La poblaci era de 25.896 habitants el 1881. 

Destacava per la seva selva amb valuoses arbres; dos rees, Bemaran i Mirkallu, van ser incorporades pel govern britnic i separades del zamindari. Els habitants eren gonds tribals i es parlava el gond i el telegu. El zamindar era el primer en rang entre els zamindars de Chanda, i estava relacionat amb els antics reis de Gondwana.

 Referncies .
Aquest article incorpora text de la Imperial Gazetteer of India , Oxford, Clarendon Press, 1908-1931


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316055" title="FPU" nonfiltered="3358" processed="3346" dbindex="123587">
FPU (de l'angls Floating Point Unit) s una part del microprocessador destinada al clcul d'operacions matemtiques en coma flotant. 

Amb l'incorporaci d'aquesta unitat, els microprocessadors van ser capaos de fer operacions amb nombres molt grans i molt petits, amb una precisi determinada, de forma nativa, sense haver de fer operacions de transformaci dels nombres. 
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316059" title="Siclia (provncia romana)" nonfiltered="3359" processed="3347" dbindex="123588">
Siclia va ser una provncia romana que coincideix en territori amb l'illa de Siclia actual. Va ser declarada part de Roma desprs de la guerra amb Cartago, el 241 aC. La cultura predominant era d'influncia hellnica, ja que el procs de romanitzaci va ser escs (la seva importncia estava en l'abundncia de recursos naturals que tenia, sobretot cereals). S'hi va establir una colnia cristiana, que va perdurar malgrat la conquesta per part dels vndals l'any 440.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316061" title="Licopodicia" nonfiltered="3360" processed="3348" dbindex="123589">



Licopodicia (Lycopodiaceae) s una famlia de pteridfits (classe Lycopodiopsida, ordre Lycopodiales) que sistemticament es relaciona amb les plantes vasculars ms primitives, incloent tots els licopodis. Aquestes plantes tenen espores en estructures especialitzades (microfilles) a l'pex d'un brot. Com tots els pteridfits, no tenen flors ni produeixen llavors.

La famlia est constituda per 4 gneres amb prop de 300 espcies de distribuci subcosmopolita per bsicament de les regions intertropicals. 

Els gneres Huperzia, Phlegmariurus i Phylloglossum, les espcies de les quals sovint han estat incloses en aquesta famlia, actualment pertanyen a la famlia Huperziaceae en les classificacions ms modernes. Difereixen en produir espores en estructures laterals de les fulles axillars.

 Usos .
Hi ha diverses espcies medicinals i tamb espcies txiques. Les espores han estat utilitzades pels fabricants de violins durant segles per a tapar porus de la fusta. Aquest material s comercialment disponible a travs de la coneguda Howard Core Company.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316063" title="Crsega i Sardenya" nonfiltered="3361" processed="3349" dbindex="123590">
Corsica et Sardinia era el nom de la provncia romana que agrupava les illes de Crsega i Sardenya, cedides per Cartago al segle III aC. La poblaci autctona va protagonitzar diverses revoltes. La importncia estratgica de les dues places, situades enmig del Mediterrani, van fer d'aquesta provncia un objectiu militar per als cartaginesos, amb diverses incursions. Eren tamb lloc de desterrament per als militars i poltics imperials. 

La provncia va ser conquerida pels vndals el 456. Belisari va envair-la el 533 per no va poder conservar-la per la gran quantitat de fronts oberts al mateix temps, aix que va caure sota domini rab.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316067" title="Huperzicia" nonfiltered="3362" processed="3350" dbindex="123591">


Huperzicia (Huperziaceae) s una de les dues niques famlies de pteridfits reconegudes en l'ordre Lycopodiales, i cont noms tres gneres:

 Huperzia: 10-15 espcies terrestres.
 Phlegmariurus: sobre 300 espcies tropicals epfites.
 Phylloglossum: amb noms una espcie terrestre (Phylloglossum drummondii).

El gneres d'aquesta famlia sn sovint classificats dins la famlia Licopodicies i encara no hi ha total consens entre els botnics taxonomistes.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316073" title="Ahmadnagar" nonfiltered="3363" processed="3351" dbindex="123592">


Ahmadnagar s un municipi de l'ndia a l'estat de Gujarat, a la riba esquerra del riu Hathmati, al nord d'Ahmedabad i a 5 km a l'oest d'Himatnagar al districte de Sabarkantha.

La poblaci era al cens de 1901 de 3.200 habitants. La ciutat vella est envoltada de muralles construdes pel sold de Gujarat Ahmad I (1411-1443) el 1426; aquest sold va planejar fer-la capital del seu estat en lloc d'Ahmadabad.

Els monuments principals sn el vell palau Bhadr de pedra blanca i una cisterna, tot en runes, i el nou palau de Bhadr construt a finals del segle XIX pel sobir d'Idar.

La ciutat fou fundada pel nizam Ahmad Shah. La dinastia d'Idar (1728) no va tardar en ocupar Ahmadnagar; a la mort de Shiv Singh el 1791, el fill segon, Sangram Singh, es va apoderar de la ciutat i s'hi va fer independent tot i els esforos del seu nebot Gambir Singh. Altres prnceps es van independitzar a Morasa, Baad (o Bayar), i Soor. A Sangram el va succeir el seu fill Karan Singh que va morir el 6 de febrer de 1835 i Erskine, l'agent britnic, va impedir a les seves viudes (ranis) cometre el ritual del sati (cremaci voluntria) per els fill del difunt van oposar-se a aquesta interferncia; Erskine es va mantenir ferm i llavors els parents va enviar a tribals bhils a la nit que van agafar a les ranis i el cos del raja mort i se'ls van emportar. Finalment els fills es van entregar a Erskine, i pocs anys desprs, morts dos dels fills, Takht Singh va succeir al seu pare a Ahmadnagar. L'octubre de 1843, a la mort del maharaj Man Singh de Jodhpur sense fills, per decisi de la viuda i els notables fou proclamat maharaja Takht Singh, raja d'Ahmadnagar, considerat el collateral ms proper, descartant a Dhonkal Singh, afavorit pels thakurs rebels. El 1848, desprs de moltes discussions es va decidir que Ahmadnagar s'havia de reintegrar a Idar, decissi finalment acceptada per Takht Singh.

 Llista de rajes .

Sangram Singh 1791-1798        ;
Karan Singh 1798-1835;
Prithwi Singh 1835-1839;
Balwant Singh 1840-1841     ;
Takht Singh 1841-1848 (1843 maharaj de Jodhpur);

 Referncies .
Aquest article incorpora text de la Imperial Gazetteer of India , Oxford, Clarendon Press, 1908-1931


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316085" title="Duron" nonfiltered="3364" processed="3352" dbindex="123593">
El AMD Duron s un processador compatible x86 fabricat per AMD. Va ser comercialitzat el 19 de Juny de 2000 com a alternativa de baix cost pels processadors Athlon (de la mateixa AMD) o pel Pentium III de Intel. Va deixar-se de fabricar el 2004, rellevada per la familia Sempron.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316086" title="Huperzia" nonfiltered="3365" processed="3353" dbindex="123594">


Huperzia s un gnere de la famlia Huperzicies. Aquests gnere tradicionalment ha estat incls dins el gnere Lycopodium, per la tendncia actual en els tractaments sistemtics ms recents, ha estat per fer-ne un gnere separat.

El gnere est dedicat al botnic Johann Meter Huperz (mort el 1816) que va estudiar la propagaci de les falgueres.

A Catalunya trobem una nica espcie: Huperzia selago (Lycopodium selago).










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316087" title="Sempron" nonfiltered="3366" processed="3354" dbindex="123595">


Sempron s el nom en clau utilitzat per AMD per a definir una famlia de processadors de baix cost, destinats principalment al mercat domstic. Substitueix la famlia Duron i rivalitza amb la gamma Celeron D de Intel.

El nom Sempron prov del terme llat semper, que vol dir "sempre", "cada dia", en referncia a la finalitat del processador com a idoni per l's diari.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316088" title="Aiaveg" nonfiltered="3367" processed="3355" dbindex="123596">


Aiavej o Aiyaveg fou un petit principat de l'ndia al Kathiawar, a la presidncia de Bombai, agncia dels Estats del Kathiawar Oriental. El formaven noms dos pobles i pagava dos tributs: un al gaikowar de Baroda i un al nawab de Junagarh. La capital era el poble d'Aiaveg.

 Referncies .
Aquest article incorpora text de la Imperial Gazetteer of India , Oxford, Clarendon Press, 1908-1931



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316094" title="Phenom" nonfiltered="3369" processed="3356" dbindex="123598">

Phenom s una famlia de processadors AMD de la desena generaci. Aquesta famlia consta de diversos processadors de 3 i 4 nuclis. Es caracteritza per un processat de mxim rendiment i un autntic disseny de mltiples nuclis en un sol integrat (a diferncia dels Core 2 Quad de Intel, formats per diversos circuits integrats en cada encapsulat).

Va sortir a la venda el 19 de novembre de 2008, i a principis de 2009 est previst que ja estiguin a punt la segent srie amb tecnologia de 45nm. (l'actual s de 65nm.). 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316100" title="Castell de Son Orlandis" nonfiltered="3370" processed="3357" dbindex="123599">

El Castell de Son Orlandis s una possessi fortificada que es troba al terme municipal d'Andratx, a Mallorca. s una possessi situada entre Andratx i el Port d'Andratx. Consta de torre, tafona, celler i capella.

Referncies.
 Son Orlandis a Mallorcaweb;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316115" title="Ajabpur" nonfiltered="3371" processed="3358" dbindex="123600">
Ajabpur fou un principat de l'ndia, situat a l'agncia de Mahi Kantha a Gujarat, a la presidncia de Bombai. El 1901 tenia 446 habitants. El zamindar d'Ajabpur pagava tribut al gaikowar de Baroda. L'estat fou concedit com a zamindari al thakur Prithwi Singh amb ttol de rawat. La lnia de rawats encara existeix.

 Referncies .
Aquest article incorpora text de la Imperial Gazetteer of India , Oxford, Clarendon Press


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316116" title="Jubrique" nonfiltered="3372" processed="3359" dbindex="123601">

Jubrique s un poble de la provncia de Mlaga (Andalusia), que pertany a la comarca de la Serrana de Ronda.  

Historia. 
Tots els pobles del riu Genal tenen topnims d'origen rab. Poc desprs de la reducci dels moros, per Ferran el Catlic, aquests es van rebellar de nou a Sierra Bermeja, on el 1494 venceren al fams capit Alonso Aguilar, qui va morir a la batalla amb 500 genets a cavall, mentre que el seu fill, juntament amb el Comte d'Urea i alguns ms van assolir escapar. 

Al comenament del segle XVI les capitulacions es van convertir en lletra morta, pel que els moriscs van haver d'abandonar els llocs i deixar pas als castellans que, com conquistadors, es van allotjant en la zona. Moltes d'aquestes famlies morisques van ser bandejades a Galcia i el Nord d'frica, encara que alguns dels seus membres van regressar illegalment i es van fer bandolers a la Sierra com la banda de Marcos el Meliche, autntica precursora de les bandes de bandolers. En 1510 Benameda i Rotilla, que tamb eren terres del Duc d'Arcos, com Jubrique, apareixen totalment despoblats.

En el Cens Reial de 1594 podem llegir:  Xubrique es troba baixant de Serra Bermeja, en l'ltim de l'Algarbe de Ronda, possex dos annexos sobre el ric Genal, t 2898 habitants, i confirma amb Genalguacil al Sud i amb Algatocn a l'Oest . En el Cens de Madoz de l'any 1846 figura amb 2698 habitants, i cal assenyalar que a partir del segle XVII es va intensificar la relaci amb Gibraltar, sent freqent la prctica del contraban i el bandolerisme. Histricament, la Regi muntanyenca ha estat ocupada des del paleoltic amb una continutat gaireb ininterrompuda fins als nostres dies.  

Enllaos externs.
Ajuntament de Jubrique;
El Portal no oficial de Jubrique;
Bloc de Jubrique;
serraniaderonda.org;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316118" title="Licopodi selago" nonfiltered="3373" processed="3360" dbindex="123602">


Licopodi selago (Huperzia selago) s una espcie de la famlia de les Huperzicies que viu en clarianes humides dels boscos de conferes sobre sl silcic i humfer. Tamb s present als matollars de neret i escletxes ombrejades i replanets molsosos sempre de llocs frescals.

 Etimologia .
L'eptet genric est dedicat al botnic Johann Meter Huperz que va estudiar la propagaci de les falgueres a principis del segle XIX. L'eptet "selago" prov del llat i era el nom d'un grup de licopodis.

 Distribuci .
Es distribueix per les zones temperades i fredes de l Hemisferi nord, Macaronsia, Austrlia, Tasmani i Nova Zelanda.  S'estn per gran part de les muntanyes d'Europa, arribant pel sud al nord de la pennsula Ibrica i Grcia. A Catalunya s poc rara als Pirineus axials (de la Vall d'Aran a l'Alt Empord (masss de les Salines, per molt rara al Montseny. 

 Morfologia .
s una herba perenne (camfit) i reptant amb les tiges prostrades, herbcies, de 5 a 30 cm i ramificades dicotmicament en branques ascendents. Les microfilles sn lanceolato-linears, agudes i es disposen en 6-8 rengles helicodals, molt imbricats i cobrint la tija. Les esporofilles es disposen a la part distal de les tiges i no formen estrbils. Els esporangis sn axillars i reniformes amb espores tetradriques.

 Usos . 
Era una de les plantes recollectades pels druides per a les seves cerimnies religioses. N'extreien el suc per curar diverses malalties. s amargant i molt astringent. A dosis altes s fortament txic.

 Imatges .

Fitxer:Statusis atgiris - Huperza selago.jpg|Hbitat
Fitxer:Huperzia selago 240906b.jpg|tiges
Fitxer:Hupertzia selago a3.jpg|esporofilles
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316120" title="Riu Ai" nonfiltered="3374" processed="3361" dbindex="123603">
Ai s un riu d'Assam (ndia) que neix a Bhutan i corre cap a l'est pel districte de Golpara desaiguant al Manas. Els seus afluents principals sn el Buri Ai i el Kanamukra, que hi desaigen per l'esquerra. 

La seva longitud s de 153 km.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316123" title="Jzcar" nonfiltered="3375" processed="3362" dbindex="123604">

Jzcar s un poble de la provncia de Mlaga (Andalusia), que pertany a la comarca de la Serrana de Ronda. Limita al nord amb Ronda a l'est amb Cartajima i Pujerra al sud amb Estepona i a l'oest amb Jubrique, Farajn i Alpandeire.

 La Fbrica de Llauna . 
La primera fbrica de fulla de llauna d'Espanya, es va installar a Jzcar. Aix ho afirma un llibre editat per Altos Hornos de Vizcaya. L'elecci del lloc va obeir a la riquesa fustera d'aquesta zona de la Regi muntanyenca de Ronda, indispensable per al carb vegetal que es necessitava per a la fosa. La fbrica va comenar a produir a mitjan any 1731 sota el nom de La mai vista  Espanya REIAL FABRICA DE FULLA DE LLAUNA I LES SEVES ADHERENTS, regnant els sempre invictes monarques i Catlics Reis don Felip V i donya Isabel Farnese. 

Segons figurava en la lpida del front d'entrada. La factoria, que va estar situada al costat del riu en el lloc que avui es coneix com a finca la Fbrica, possea un cambra secreta on es realitzava el procs de estanyat. Va tenir una plantilla de 200 obrers. Com a Espanya no es coneixia el procediment emprat en l'elaboraci del producte, van venir d'Alemanya una trentena de tcnics al comandament de dos enginyers sussos, Pedro Menrn i Emerico Dupasquier. Les crniques conten que els tcnics van sortir d'Alemanya clandestinament, ficats en barrils, al tenir prohibida la seva marxa a l'estranger per a evitar la competncia. Afegeixen les crniques que el transport de la mercaderia es feia a lloms de camells, ms prctics que els rucs i muls i superior a la seva capacitat de crrega. Van ser enviats expressament pel Govern de Madrid. La factoria va trencar davant la forta competncia de la indstria asturiana i basca. 

Enllaos externs.
Pgina Web de Jzcar;
(http://www.juzcar.es Pgina Web de l'Ajuntament de Jzcar);
Pgina sobre els pobles de la Serrana de Ronda;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316130" title="Montejaque" nonfiltered="3376" processed="3363" dbindex="123605">

Montejaque s un poble de la provncia de Mlaga (Andalusia), que pertany a la comarca de la Serrana de Ronda.  Pertany al Parc Natural de la Sierra de Grazalema. Per carretera es troba situat a 138 km de Mlaga i a 620 km de Madrid. En 2006 comptava amb una poblaci de 1013 habitants; el 2000 comptava amb 1008 .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316132" title="Parauta" nonfiltered="3377" processed="3364" dbindex="123606">

Parauta s un poble de la provncia de Mlaga (Andalusia), que pertany a la comarca de la Serrana de Ronda. El traat urb conserva la seva fesomia rab, encara que amb incorporacions d'indubtable inters, com l'arc del carrer Altillo o l'esglsia de la Pursima Concepcin, del XVI. Passejant pels carrers observarem que l'empedrat est present en moltes d'elles i les cases sn d'una sola planta amb murs de maoneria emblanquinada i finestres amb ferratges. En el poble, a ms, trobarem dues places i tres fonts. 
 Histria . 
L'origen del nom cal situar-lo en l'poca musulmana, poca que tamb ha deixat com herncia el traat sinus dels seus carrers. Quant al naixement del municipi com a tal, tot just si existeix documentaci referent a aix. Per hi ha un aspecte en el qual coincideixen la majoria dels historiadors i s sobre el naixement del cabdill Omar ibn Hafsn en el terme. Aquest era fill d'un noble visigot i va nixer en una antiga alqueria, Torrichuela o Torrecilla (que en l'actualitat pertany al terme de Pujerra). Cal tenir en compte que els muladins descendien dels cristians que habitaven la zona abans de la revoluci musulmana. Els historiadors daten en l'any 854 el naixement de Omar ibn Hafsn, que va passar a la histria per encapalar una rebelli contra els notables cordovesos, arrossegant-ne tota Andalusia. Aquest moviment va permetre el naixement del regne independent del Califat de Crdova, dominat pels Omeies. El regnat de Ben Hafsun va durar fins a la seva mort, esdevinguda en la fortalesa de Bobastro en l'any 917, on va ser enterrat, ja convertit al catolicisme amb el nom de Samuel. 

La poblaci del municipi va minvar molt desprs de la rebelli dels moriscs, sent repoblat, igual que en altres pobles de la provncia, per cristians vells procedents, en la seva majoria, de Cadis i Sevilla. 
 Entorn natural . 
El terme municipal s'estn per tot just 4.450 hectrees, de les quals gran part estan afectades pel parc Natural. Aix fa que sigui molt ric en Naturalesa per amb pocs recursos, al tenir menys d'un 10% de terreny cultivable i ocupar, la massa forestal, el 31% del mateix. La ramaderia tampoc s important, havent una mica de ov i capr. s, per tant, en aquest valor ecolgic, en el qual el poble es dna suport per a revitalitzar la seva economia. Aix trobarem monuments com l'alzina Valdecilla de ms de tres metres de dimetre i edat incalculable, la qual conserva tot el seu brancatge.
  











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316134" title="Pujerra" nonfiltered="3378" processed="3365" dbindex="123607">

Pujerra s un poble de la provncia de Mlaga (Andalusia), que pertany a la comarca de la Serrana de Ronda.  Per carretera es troba situat a 117 quilmetres de Mlaga i a 652 km de Madrid. El 2006 comptava amb una poblaci de 316 habitants; el 2000 contava amb 304. Les festes locals se celebren durant el mes de Juny en honor al patr del poble Sant Antoni de Pdua. Conta una llegenda que el rei visigot Wamba va viure en un poblat proper (Cenay) a Pujerra. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316136" title="Ramon Madaula" nonfiltered="3379" processed="3366" dbindex="123608">
Ramon Madaula (Sabadell, 12 de novembre del 1962) s un actor de teatre, cinema i televisi que, des del 2005, compagina el paper de "David Estelrich" a la srie de televisi Ventdelpl amb altres actuacions professionals.

Comen la seva carrera fent teatre d'aficionats a Sabadell, amb Jordi Boixaderes, Anna Boell i Carles Sabater. Posteriorment, estudi a l'Institut del Teatre de Barcelona i s'hi titul en interpretaci el 1984. Ha representat obres de teatre amb directors com JL. Bozzo, A. Garca Valds, JM. Flotats, L. Pasqual i M. Gas. En el camp de la televisi, ultra un dels papers protagonistes a Ventdelpla amb Emma Vilarasau, tamb ha protagonitzat la srie Crims amb la mateixa actriu; i ha tingut papers rellevants en les sries de TV3 Estaci d'enlla i Digui, digui. En el camp del cinema, ha aparegut en pellcules dels directors Jordi Cadena, Ventura Pons, Francesc Bellmunt, Vicente Aranda, Carles Mira, entre d'altres.

Al llarg de la seva carrera ha estat premiat diverses vegades: Premi Ciutat de Barcelona d'Arts Escniques 2007 per El llibert. Premi "Sabadellenc 2007". Premi Butaca 2004 al millor actor per Calgula. Premi de l'"Associaci d'Actors Professionals" com a millor actor de cine per La teranyina el 1991 i com a millor actor secundari en teatre per El viatge (1990).

Resideix a Valldoreix. La seva parella s l'actriu i directora de teatre i cinema Slvia Munt.

 Obres .
 Teatre .
 El llibert (2007   2008) d'Eric-Emmanuel Schmitt, dirigida per Joan Llus Bozzo;
 Cap al tard (2007),  basada en proses autobiogrfiques de Santiago Rusiol i dirigida per Slvia Munt;
 Adrea desconeguda (2006), dirigida per Fernando Bernus;
 Calgula (2004) d'Albert Camus, dirigida per Ramon Sim;
 Les tres germanes (2004) d'Anton Txkhov, dirigida per Ariel Garca Valds;
 Acosta't (2003) de Patrick Marber, dirigida per Tamzind Towsend;
 El parads oblidat (2002) de David Plana, dirigida per Carlota Subirs;
 Escenes d'una execuci (2001-2002) de Howard Barker, dirigida per Ramon Sim;
 Terra Baixa (2000) d'ngel Guimer, dirigida per Ferran Madico;
 La gavina (1997) d'Anton Txkhov, dirigida per Josep Maria Flotats;
 ngels a Amrica (1996) de Tony Krushner, dirigida per Josep Maria Flotats;
 Els bandits (1995) de Friedrich von Schiller, dirigida per Llus Homar;
 Cartes d'amor (1995) de A.R.Gumey, dirigida per Josep Costa;
 La mort i la donzella (1994) d'Ariel Dorfman;
 Dansa d'agost (1993) de B. Priel, dirigida per Pere Planella;
 Cabaret de Christopher Isherwood (1992), dirigida per Jerome Savary;
 Histria del soldat (1991) d'. Stravinski, dirigida per Llus Homar;
 Viaje de un largo da hacia la noche (1991) d'Eugene O'Neill, dirigida per John Strasberg;
 Restauraci (1990) d'Eduardo Mendoza, dirigida per Ariel Garca Valds;
 Capvespre al jard (1990) de R. Gomis, dirigida per Llus Pasqual;
 Comedia sin ttulo (1989) de Federico Garca Lorca, dirigida per Llus Pasqual;
 El viatge (1989) de Manuel Vzquez Montalbn, dirigida per Ariel Garca Valds;
 El hombre deshabitado (1988)  de Rafael Alberti, dirigida per Emilio Hernndez;
 La Ronda (1986) d'Arthur Schnitzler, dirigida per Mario Gas;
 Cyrano de Bergerac (1985) d'Edmond Rostand, dirigida per Maurizio Scaparro;
 L'auca del senyor Esteve (1984) de Santiago Rusiol, dirigida per Pere Planella;

 Cinema .
 Pretextos (2008), de Slvia Munt;
 Vorvik (2005), de Jos Antonio Vitoria;
 Las voces de la noche (2003), de Salvador Garca Ruiz;
 Cuernos de mujer (1995), d'Enrique Urbizu;
 Haz lo que te d la gana (1995), de Paco Camino;
 Nexo (1995), de Jordi Cadena;
 La nia de tus sueos (1995), de Jess Delgado;
 El perqu de tot plegat (1995), basat en l'obra de Quim Monz, de Ventura Pons;
 Cmo ser infeliz y disfrutarlo (1994), d'Enrique Urbizu;
 La pasin turca (1994), de Vicente Aranda;
 Monturiol, el senyor del mar (1993), de Francesc Bellmunt;
 El largo invierno (1992), de Jaime Camino;
 No et tallis ni un pl (1992), de Francesc Casanova;
 La teranyina (1990), basada en l'obra de Jaume Cabr, dirigida per Antoni Verdaguer;
 El mar y el tiempo (1989), d'Fernando Fernn-Gomez;
 Daniya, jard de l'harem (1988), de Carles Mira;
 Bar-Cel-Ona (1987), de Ferran Llagostera;
 El Gran Serafn (1987), de Jos Mara Ulloque;

 Televisi .
 Ventdelpl (2005   ), 226 captols;
 De moda (2004   2005), 13 captols;
 La Mari (2003), telefilm de Jess Garay;
 Mirall trencat (2002), basat en l'obra de Merc Rodoreda, dirigida per Orestes Lara;
 Carles, prncep de Viana (2001), telefilm de Slvia Quer;
 Des del balc (2001), mini-srie, de Jess Garay;
 Crims (2000), 13 episodis, dirigida per Jordi Frades;
 Ellas son as (1999), 14 captols;
 Mdico de familia (1999), 4 captols;
 Hermanas (1998), 5 captols;
 Laia, el regal d'aniversari (1995), telefilm de Jordi Frades;
 Estaci d'enlla (1994   1996), 27 captols;
 La dama enamorada (1993), telefim de Xavier Berraondo;
 Un da volver (1993), mini-srie, dirigida per Pere Betriu;
 Restauraci (1990), teledrama d'Ariel Garca Valds basat en l'obra teatral d'Eduardo Mendoza;
 Pedro I, el cruel (1989), mini-srie dirigida per Francesc Abad;
 Digui, digui (1984);

 Notes .
Part de la informaci s'ha extret del suplement Plaers de l'Avui del 22.6.8

 Enllaos .
 Fitxa artstica;
 Filmografia a la base IMDB ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316139" title="Comarca Nororiental de Mlaga" nonfiltered="3380" processed="3367" dbindex="123609">


La Comarca Nororiental de Mlaga (Nororma) s una comarca de la Provncia de Mlaga formada per set municipis que limita amb les comarques de l'Axarqua i Antequera i les provncies de Granada i Crdova. 


 Curiositats .

Els seus principals accidents geogrfics sn les Llacunes d'Archidona (Gran i Chica). Sense oblidar els segents jaciments arqueolgics: Cortijo de San Vicente, Cortijo de Samiaja, Cova de Las Grajas, Necrpolis dels Alcaides i la Cova d'Arcos.

 Municipis .

Archidona;
Cuevas Bajas;
Cuevas de San Marcos;
Villanueva de Algaidas;
Villanueva del Rosario;
Villanueva del Trabuco;
Villanueva de Tapia;


 Demografia .



 Vegeu tamb .
Comarques d'Andalusia;
Comarques de Mlaga;

 Referncies .


 Enllaos exteros .
Diputaci de Mlaga





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316141" title="Llista d'ocells de Gibraltar" nonfiltered="3381" processed="3368" dbindex="123610">

Aquesta llista d'ocells de Gibraltar inclou totes les espcies d'ocells trobats a Gibraltar: 313, de les quals una fou introduda pels humans i 4 estan amenaades d'extinci.

Els ocells s'ordenen per ordre i famlia.

Gaviiformes. 
Gaviidae.
Gavia stellata ;
Gavia arctica ;
Gavia immer ;
Podicipediformes. 
Podicipedidae.
Tachybaptus ruficollis ;
Podiceps nigricollis;
Procellariiformes. 
Procellariidae.
Daption capense ;
Calonectris diomedea;
Puffinus gravis;
Puffinus griseus;
Puffinus mauretanicus;
Puffinus yelkouan;
Puffinus baroli ;
Hydrobatidae.
Hydrobates pelagicus;
Oceanodroma leucorhoa;
Pelecaniformes. 
Sulidae.
Morus bassanus;
Phalacrocoracidae.
Phalacrocorax carbo;
Phalacrocorax aristotelis;
Ciconiiformes. 
Ardeidae.
Ardea cinerea;
Ardea purpurea;
Egretta garzetta;
Ardeola ralloides ;
Bubulcus ibis;
Nycticorax nycticorax;
Ixobrychus minutus ;
Ciconiiformes. 
Ciconiidae.
Ciconia nigra;
Ciconia ciconia;
Threskiornithidae.
Plegadis falcinellus ;
Platalea leucorodia ;
Phoenicopteriformes. 
Phoenicopteridae.
Phoenicopterus roseus;
Anseriformes. 
Anatidae.
Anser anser ;
Tadorna tadorna ;
Anas penelope ;
Anas strepera ;
Anas crecca ;
Anas platyrhynchos ;
Anas acuta ;
Anas querquedula ;
Aythya fuligula ;
Aythya marila ;
Melanitta nigra;
Mergus serrator ;
Falconiformes. 
Pandionidae.
Pandion haliaetus;
Falconiformes. 
Accipitridae.
Pernis apivorus;
Elanus caeruleus ;
Milvus milvus;
Milvus migrans;
Gypaetus barbatus ;
Neophron percnopterus;
Gyps ruepellii ;
Gyps fulvus;
Aegypius monachus;
Circaetus gallicus;
Circus aeruginosus;
Circus cyaneus;
Circus macrourus ;
Circus pygargus;
Accipiter nisus;
Accipiter gentilis;
Buteo buteo;
Buteo rufinus ;
Aquila pomarina ;
Aquila clanga ;
Aquila adalberti ;
Aquila chrysaetos ;
Aquila fasciatus;
Aquila pennatus;
Falconiformes. 
Falconidae.
Falco naumanni;
Falco tinnunculus;
Falco vespertinus ;
Falco eleonorae;
Falco columbarius;
Falco subbuteo;
Falco biarmicus;
Falco peregrinus;
Galliformes. 
Phasianidae.
Alectoris barbara;
Coturnix coturnix;
Phasianus colchicus ;
Gruiformes. 
Gruidae.
Grus grus;
Rallidae.
Porphyrio porphyrio ;
Porphyrio alleni ;
Gallinula chloropus ;
Fulica atra ;
Otididae.
Otis tarda ;
Charadriiformes. 
Haematopodidae.
Haematopus ostralegus;
Recurvirostridae.
Himantopus himantopus ;
Recurvirostra avosetta;
Burhinidae.
Burhinus oedicnemus;
Glareolidae.
Glareola pratincola ;
Charadriidae.
Vanellus vanellus;
Pluvialis apricaria ;
Pluvialis squatarola ;
Charadrius hiaticula ;
Charadrius alexandrinus;
Scolopacidae.
Scolopax rusticola ;
Lymnocryptes minimus ;
Gallinago gallinago ;
Limosa limosa ;
Limosa lapponica ;
Numenius phaeopus;
Numenius arquata ;
Tringa totanus ;
Tringa ochropus ;
Actitis hypoleucos;
Arenaria interpres;
Calidris canutus ;
Calidris alba ;
Calidris minuta ;
Calidris ferruginea ;
Calidris alpina ;
Phalaropus lobatus ;
Phalaropus fulicarius;
Stercorariidae.
Stercorarius skua;
Stercorarius pomarinus;
Stercorarius parasiticus;
Laridae.
Larus canus ;
Larus audouinii;
Larus delawarensis ;
Larus marinus ;
Larus glaucoides ;
Larus argentatus ;
Larus fuscus;
Larus michahellis;
Larus cirrocephalus ;
Larus ridibundus;
Larus genei ;
Larus melanocephalus;
Larus atricilla ;
Larus minutus;
Xema sabini ;
Rissa tridactyla;
Sternidae.
Sterna nilotica;
Sterna caspia;
Sterna bengalensis;
Sterna sandvicensis;
Sterna maxima ;
Sterna dougallii ;
Sterna hirundo;
Sterna paradisaea ;
Sterna albifrons;
Chlidonias hybridus ;
Chlidonias leucopterus ;
Chlidonias niger;
Alcidae.
Uria aalge;
Alca torda;
Fratercula arctica;
Pterocliformes. 
Pteroclidae.
Pterocles alchata;
Columbiformes. 
Columbidae.
Columba livia;
Columba oenas ;
Columba palumbus ;
Streptopelia turtur;
Streptopelia decaocto;
Cuculiformes. 
Cuculidae.
Clamator glandarius;
Cuculus canorus;
Strigiformes. 
Tytonidae.
Tyto alba;
Strigidae.
Otus scops;
Bubo bubo;
Strix aluco;
Athene noctua;
Asio otus ;
Asio flammeus ;
Caprimulgiformes. 
Caprimulgidae.
Caprimulgus ruficollis;
Caprimulgus europaeus;
Apodiformes. 
Apodidae.
Tachymarptis melba;
Apus apus;
Apus pallidus;
Apus affinis ;
Apus caffer ;
Coraciiformes. 
Alcedinidae.
Alcedo atthis;
Meropidae.
Merops persicus ;
Merops apiaster;
Coraciidae.
Coracias garrulus;
Upupidae.
Upupa epops;
Piciformes. 
Picidae.
Jynx torquilla;
Dendrocopos major ;
Picus viridis ;
Passeriformes. 
Alaudidae.
Melanocorypha calandra ;
Calandrella brachydactyla;
Calandrella rufescens ;
Galerida cristata;
Galerida theklae;
Lullula arborea;
Alauda arvensis;
Hirundinidae.
Riparia riparia;
Ptyonoprogne rupestris;
Hirundo rustica;
Cecropis daurica;
Delichon urbica;
Motacillidae.
Motacilla alba;
Motacilla flava;
Motacilla cinerea;
Anthus richardi ;
Anthus campestris;
Anthus trivialis;
Anthus pratensis;
Anthus cervinus ;
Anthus petrosus ;
Anthus spinoletta ;
Regulidae.
Regulus regulus;
Regulus ignicapillus;
Troglodytidae.
Troglodytes troglodytes;
Prunellidae.
Prunella collaris;
Prunella modularis;
Turdidae.
Monticola saxatilis;
Monticola solitarius;
Turdus torquatus;
Turdus merula;
Turdus pilaris;
Turdus iliacus;
Turdus philomelos;
Turdus viscivorus ;
Cisticolidae.
Cisticola juncidis;
Sylviidae.
Cettia cetti ;
Locustella naevia;
Locustella luscinioides ;
Acrocephalus melanopogon ;
Acrocephalus schoenobaenus ;
Acrocephalus scirpaceus;
Acrocephalus dumetorum ;
Acrocephalus arundinaceus ;
Hippolais opaca;
Hippolais polyglotta;
Hippolais icterina ;
Phylloscopus trochilus;
Phylloscopus collybita;
Phylloscopus ibericus;
Phylloscopus sindianus ;
Phylloscopus bonelli;
Phylloscopus sibilatrix;
Phylloscopus proregulus ;
Phylloscopus inornatus ;
Phylloscopus borealis ;
Sylvia atricapilla;
Sylvia borin;
Sylvia communis;
Sylvia curruca ;
Sylvia hortensis;
Sylvia cantillans;
Sylvia melanocephala;
Sylvia conspicillata;
Sylvia deserticola ;
Sylvia undata;
Sylvia sarda ;
Muscicapidae.
Muscicapa striata;
Ficedula hypoleuca;
Ficedula parva ;
Erithacus rubecula;
Luscinia megarhynchos;
Luscinia svecica;
Cercotrichas galactotes;
Phoenicurus ochruros;
Phoenicurus phoenicurus;
Saxicola rubetra;
Saxicola rubicola;
Oenanthe leucura ;
Oenanthe oenanthe;
Oenanthe hispanica;
Oenanthe deserti ;
Aegithalidae.
Aegithalos caudatus ;
Paridae.
Periparus ater ;
Lophophanes cristatus ;
Parus major;
Cyanistes caeruleus;
Tichodromidae.
Tichodroma muraria;
Certhiidae.
Certhia brachydactyla;
Oriolidae.
Oriolus oriolus;
Laniidae.
Lanius collurio ;
Lanius meridionalis ;
Lanius nubicus ;
Lanius senator;
Corvidae.
Garrulus glandarius;
Pica pica;
Pyrrhocorax pyrrhocorax ;
Pyrrhocorax graculus;
Corvus monedula;
Corvus splendens ;
Corvus corone ;
Corvus corax;
Sturnidae.
Sturnus vulgaris;
Sturnus unicolor;
Ploceidae.
Ploceus cucullatus ;
Quelea erythrops ;
Quelea quelea ;
Euplectes hordeaceus ;
Estrildidae.
Estrilda troglodytes ;
Estrilda astrild ;
Emberizidae.
Emberiza citrinella;
Emberiza leucocephalos ;
Emberiza cirlus;
Emberiza cia;
Emberiza hortulana;
Emberiza schoeniclus ;
Emberiza calandra;
Zonotrichia albicollis ;
Junco hyemalis ;
Cardinalidae.
Passerina cyanea ;
Icteridae.
Dolichonyx oryzivorus ;
Fringillidae.
Fringilla coelebs;
Fringilla montifringilla;
Carpodacus erythrinus ;
Loxia curvirostra;
Carduelis chloris;
Carduelis spinus;
Carduelis carduelis;
Carduelis cannabina;
Serinus serinus;
Pyrrhula pyrrhula;
Coccothraustes coccothraustes ;
Bucanetes githaginea ;
Passeridae.
Passer domesticus;
Passer hispaniolensis;
Passer montanus;

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316144" title="The Chuck Norris Facts" nonfiltered="3382" processed="3369" dbindex="123611">
Els Chuck Norris Facts (en angls, fets de Chuck Norris) sn un conjunt de frases humorstiques sobre l'actor marcial nord-americ. Aquestes apareixen en un frum d'un site web molt popular als Estats Units: , per b que originalment no tractava de de Chuck Norris, sin de Vin Diesel. Una votaci en aquest frums es quedaria amb Chuck Norris ms aviat que amb Vin Diesel com a personatge recurrent.

Aquestes bromes sn majoritriament aforismes humorstics que li atribueixen qualitats superhumanes fins a l'extrem. Intenten crear una caricatura al voltant dels herois ultra-forts i virils que en Norris ha interpretat sovint al cinema o a la tele, en particular en els films d'acci dels anys 1980.

Llista de fets (petit extracte).
 En Chuck Norris no porta rellotge... ell decideix quina hora s;
 En Chuck Norris va ser capa de comptar fins a l'infinit... dues vegades;
 En Chuck Norris no tem a la mort... la mort el tem a ell;
 En Chuck Norris s capa d'encerclar els seus enemics, tot sol;
 Quan Google no troba alguna cosa, li demana a en Chuck Norris;
 Quan en Chuck Norris passa per davant d'un mirall, no hi ha cap reflex... noms hi ha un Chuck Norris;
 En Chuck Norris mesura el seu pols sobre l'escala de Richter;
 En Chuck Norris sap parlar el Braille;
 Jesucrist va nixer l'any 1940 abans de Chuck Norris;
 En Chuck Norris pot dividir per zero;
 Du digu: Que es faci la llum. I Chuck Norris contest: Es demana si us plau;
 Du vulgu crear l'univers en 10 dies. En Chuck Norris noms li'n va donar 6. ;
 Els Sussos no sn neutrals. S'esperen a saber de quin costat es posa en Chuck Norris;
 En Chuck Norris coneix l'ltim decimal del nmero Pi;
 En Chuck Norris pot trencar la barrera del so;
 Certs homes tenen el testicle esquerre ms gran que el dret. En Chuck Norris t l'un ms gran que l'altre;
 Quan la torrada d'en Chuck Norris cau, la confitura canvia de cant;
 En Chuck Norris fa plorar les cebes;
 Si en Chuck Norris dorm amb una lmpada encesa, no s perqu tingui por a la foscor, sin perqu la foscor li t por a ell;
 No hi ha teoria de l'evoluci. Noms hi ha una llista d'espcies que en Chuck Norris autoritza a sobreviure;
 Un cop en un restaurant, en Chuck Norris va demanar un entrecot. I l'entrecot el va obeir.
 Certes persones porten un pijama d'en SuperMan. En SuperMan porta un pijama d'en Chuck Norris;
 En Chuck Norris s capa de deixar un missatge abans que soni la senyal;
 Quan en Chuck Norris urina de cara al vent, el vent canvia de direcci;
 En Chuck Norris no es mulla pas, s l'aigua que es Chuck Norris;
 Una llgrima d'en Chuck Norris pot curar el cncer. Malauradament en Chuck Norris mai plora;
 El calendari d'en Chuck Norris passa del 31 de mar al 2 d'abril. Ning li fa bromes a en Chuck Norris;

Enllaos.
  http://www.chucknorrisfacts.com;
  http://www.thechucknorrisfacts.com;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316147" title="Athlon" nonfiltered="3383" processed="3370" dbindex="123612">



Athlon s el nom clau utilitzat per designar la famlia de la setena generaci de processadors AMD. Va ser llenat al mercat el 23 de juny de 1999, el seu nom fa referncia a una de les seves virtuts: la competitivitat i potncia.

L'arquitectura del Athlon obt el seu rendiment d'un potent bus de dades DEC Alpha EV6, amb DDR, duplicant les caracterstiques del seu predecessor, l'AMD K6 i superant el del seu principal competidor, Pentium III. La tecnologia a 180nm i 130nm van permetre obtenir uns consums mnims en aquesta gamma de processadors.

Un altre salt important respecte la sisena generaci s la decodificaci d'instruccions x86, que en aquest model es feia al ritme de 6 instruccions per temps de rellotge, i un renovat coprocessador per operacions en coma flotant FPU, un dels punts febles dels productes d'AMD fins al moment.

Dins d'aquesta familia, podem trobar els segents components:

 Athlon Classic;
 Thunderbird;
 Athlon XP/MP;
 Palomino;
 Thoroughbred ;
 Barton / Thorton;
 Mobile Athlon XP;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316151" title="Archidona" nonfiltered="3384" processed="3371" dbindex="123613">

Archidona s un poble de la provncia de Mlaga (Andalusia), que pertany a la comarca de la Comarca Nororiental de Mlaga.  Situada a 700 metres d'altitud, sobre la Sierra de Gracia, el seu terme municipal t una superfcie de 187 km2 i la seva poblaci s de 8.672 habitants. 

Histria. 
La vila va romandre sota la jurisdicci senyorial de la Casa d'Osuna. En 1901 se li va concedir el ttol de ciutat i en 1980 es va declarar Conjunt Histric Artstic. 

 Demografia . 



 Referncies .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316153" title="Simfonia concertant" nonfiltered="3385" processed="3372" dbindex="123614">
La simfonia concertant va ser un dels gneres musicals predilectes del darrer ter del segle XVIII, especialment a Frana i s el nom alternatiu que va rebre, sobretot en aquell pas, per tamb en altres indrets, el concert per a diversos instruments solistes i orquestra. 

Entre 1770 i 1800 es van publicar a Frana tantes simfonies concertants com a la resta d'Europa, i la majoria d'autors de renom i prolfics d'arreu d'Europa que van escriure en aquest gnere ho van fer quan van ser a Frana, influts per l'estima en qu s'hi tenia aquest gnere. Entre 1767 i 1830 se'n van escriure unes 570; la meitat sn obra d'uns 70 autors francesos; la resta, d'uns 140 de diversos pasos. En canvi, la quasi totalitat d'obres que en el mateix perode es van publicar com a concerts per a dos o ms instruments solises, ho van fer fora de Frana.

Habitualment t un carcter de msica lleugera, proper al divertimento. Per aix cerca textures simples, instrumentacions coloristes, usa poqussim el mode menor, evita els temps lents (sovint sn en dos moviments rpids), i prefereix l's de molts materials temtics diversos que es juxtaposen abans que l's d'uns pocs temes que es desenvolupin i es transformin. 

S'hi van utilitzar tota mena de combinacions intrumentals, a voltes realment poc habituals, per van ser freqents les escrites per a parelles d'instrumenst de vent. Aix reforava el carcter cantabile proper a l'ria que tamb es troba en els concerts.

Van ser especialment utilitzats en els Concerts Spirituels de Pars i, en la mesura en qu aquest model es va difondre, tamb en els concerts de quaresma que es feien a l'poca a Barcelona.

Sn autors destacats de simfonies concertants Jean-Baptiste Breval, Franois Devienne, Franz Anton Hoffmeister o Leopold Kozeluch. I sn especialment conegudes les de Franz Joseph Haydn i de Wolfgang Amadeus Mozart. A Catalunya, el concert per a dos fagots i orquestra de Carles Baguer cont la majoria de les caracterstiques essencials del gnere.

Referncies.

RATNER, Leonard:Classic Music. Expression, Form and Style. Schirmer, 1980.

BROOK, Barry S.: La Symphonie franaise dans la seconde moiti du XVIIIe sicle. Pars: Institut de Musicologie de l'Universit de Pars, 1962.

BAGUER, Carles. Edici de Josep M. VIlar. Concert per a dos fagots en fa major. Trit, 2005.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316154" title="Diphasiastrum" nonfiltered="3386" processed="3373" dbindex="123615">


Diphasiastrum s un gnere de la famlia de les licopodicies. Est molt relacionat amb el gnere Lycopodium fins el punt que molts botnics no consideren aquesta segregaci.

El seu nom prov del grec Diphasium- que vol dir "dues classes" en clara referncia als 2 tipus de microfilles, ms la terminaci llatina  astrum, sufix que indica "semblant a".

Aquest gnere t una distribuci subcosmopolita dins l'Hemisferi nord i, al sud, apareix en muntanyes a Amrica del Sud (arrivant fins la provncia de Jujuy a l'Argentina), Nova Guinea en l'oce Pacfic, per sempre limitat a climes amb humitat alta durant tot de l'any o b climes frescos, protegit per coberta de neu persistent a l'hivern.

Hi ha 16 espcies en total i nombrosos hbrids naturals dins aquest gnere. Molts dels hbrids sn frtils, permetent la seva pervivncia fins esdevenir ms freqents, de vegades,  que altres espcies naturals.

A les nostres contrades hi ha una nica espcie: Diphasiastrum alpinum


 Bibliografia . 
 Holub, J. 1975. Diphasiastrum, a new genus in Lycopodiaceae. Preslia 14: 97-100.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316155" title="AMD Fusion" nonfiltered="3387" processed="3374" dbindex="123616">
Fusion s la propera famlia de microprocessadors d'AMD, resultant de la fusi entre aquesta companyia i ATI, especialitzada en processadors grfics o GPUs. La principal novetat que aquesta gamma de processadors promet oferir s un sistema multicore heterogeni, amb nuclis de procs especialitzats per cada tasca. s evident que una de les especialitzacions s el processat grfic, la decodificaci per hardware (MPEG2 o MP3, per exemple) i l'acceleraci 2D i 3D.

Aquesta divisi de tasques i el desenvolupament a 45nm garantir un rendiment excellent amb un consum mnim.

Una de les promeses d'aquesta tecnologia s la reducci substancial de temps d'espera, donat que diversos components de l'ordinador es troben dins del mateix encapsulat, com per exemple el dispositiu grfic i el processador principal. Aix permetr tamb reduir notablement el trnsit de dades sobre la placa base.

Competeix directament amb el futur Nethalem, un processador projectat per Intel, amb vuit nuclis amb processador grfic integrat.

El principal desafiament d'aquest processador s l'impacte que aquesta tecnologia tindr en el desenvolupament d'aplicacions i en el disseny de plataformes a mida.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316157" title="Borso d'Este" nonfiltered="3388" processed="3375" dbindex="123617">

Borso d'Este ( ? 1413 - Ferrara, Ducat de Ferrara 1471 ) pertanyent a la Dinastia Este fou el 1r Duc de Mdena (1452-1471) i 1r Duc de Ferrara (1471)

Orgens familiars.
Va nixer el 1413 sent fill illegtim de Nicolau III d'Este i la seva amistanada Stella dell'Assassino. Per lnia paterna fou nt d'Albert I d'Este i Isotta Albaresani, aix com germanastre de Lionel i Hrcules I d'Este.

Duc de Mdena i Ferrara.
A la mort del seu germ Lionel, ocorreguda l'octubre de 1450, fou nomenat successor i per tant Senyor de Mdena i Ferrara. El 18 de maig de 1452 reb la confirmaci dels seus feus per part de l'emperador Frederic III del Sacre Imperi Romanogermnic, confirmant-li l'elevaci del ttol ducal.  Posteriorment, el 12 d'abril de 1471 fou nomenat duc de Ferrara per part del papa Pau II a la Baslica de Sant Pere del Vatic.

Borso exerc una poltica expansionista del seu estat, realitzant alianes amb la Repblica de Vencia i enfrontant-se amb Francesc I Sforza aix com els Mdici, rivalitats que el van dur a realitzar la batalla de Molinella. 

A la seva cort reun part dels pintors ms importants del Renaixement, entre ells Francesco del Cossa, Ercole Ferrarese i Cosimo Tura. Borso s especialment fams grcies a la Bblia que duu el seu nom, una de les ms famoses obres de miniatura a l'Itlia renaixentista, i que fou encarregada el 1455. 

Borso mor el 19 d'agost de 1471 a la ciutat de Ferrara, i sense hereus coneguts deix com a successor el seu germanastre Hrcules I d'Este.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316159" title="AMD Am286" nonfiltered="3389" processed="3376" dbindex="123618">


AMD va comenar el negoci de desenvolupament de processadors x86 com a segon fabricant per Intel, fent servir els seus dissenys, quan IBM exigia als seus provedors disposar d'un segon fabricant. El primer producte d'aquest contracte va ser el Am286, un clon del 80286.

El processador va ser dissenyat per a ser 100% compatible tant en encapsulat com en instruccions, i posteriorment va ser utilitzat com a Unitat de Procs Central per dispositius encastats.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316160" title="James Henry Govier" nonfiltered="3390" processed="3377" dbindex="123619">
James Henry Govier (Oakley, Buckinghamshire-Anglaterra, 1 d'agost del 1910   21 de desembre del 1974) va ser un pintor, dibuixant i gravador britnic.

Visqu a Gorseinon (Galles) entre 1914 i 1945. Estudi a la famosa "Swansea Art School" amb  William Grant Murray, i fou amic d'Alfred Janes, Ceri Richards, Evan Walters, Kenneth Hancock, Dylan Thomas, Gwillym Thomas i Augustus John. Es conserven mostres de la seva obra en el Museu Nacional de Cardiff, a la Biblioteca Nacional, a la Swansea Art Gallery, la Glynn Vivian Art Gallery, la National Portrait Gallery, el Museu Britnic, el Museu Victoria i Albert, el Museu Asmolean d'Oxford, el Museu comtal del Buckinghamshire d'Aylesbury, el Museu del Castell de Norfolk i el museu de la Christchurch Mansion d'Ipswich a Suffolk.

Del 1935 al 1942, Govier estudi al "Royal College of Art" sota la tutoria de Malcolm Osborne i Robert Austin. A l'any 1939 esdevingu professor de prctiques de dibuix al College, abans d'enllistar-se als Enginyers Reials. Trasferit a la Royal Air Force, treball en dissenys pels aterratges del desembarcament de Normandia i per als bombardeigs d'embassaments alemanys. Desmobilitzat al 1945 torn al seu Buckinghamshire nadiu on feu diverses exposicions. Dos anys ms tard, marx a viure a Suffolk com a professor d'art a l'Eye Grammar Shool, feina que exerc fins que aquesta pleg el 1965. Seguidament pass a ser professor d'art a la Diss Grammar School de Norfolk de 1965 a 1972, tasca que compagin amb l'exercici de la pintura. Visqu amb la seva famlia a Hoxne (Suffolk), i hi fou enterrat en l'esglsia al 1974 .

 Notes .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316168" title="Cuevas Bajas" nonfiltered="3391" processed="3378" dbindex="123620">

Cuevas Bajas s un poble de la provncia de Mlaga (Andalusia), que pertany a la comarca de la Comarca Nororiental de Mlaga.  
 
Geografia. 
On Mlaga treu el cap peltreu el cap pel Genil, situada en una bella vall trobem la vila de Cuevas Bajas, al bord nord de la comarca d'Antequera, a la vora del cabals riu Genil, conserva la fesomia de poble andals, de carrers estrets i curtes amb les seves cases amb les seves cases adornades amb finestres enreixades i balconades. Dista 70 quilmetres de Mlaga, est a 323 metres sobre el nivell del mar i compte amb uns 1.600 habitants. 
Histria. 
La comarca en la qual es troba situada la vila de Cuevas Bajas, t antecedents histrics des del paleoltic (40.000 aC.), segons es desprn dels instruments apareguts als voltants de la localitat i en les terrasses del riu Genil. Durant l'poca de denominaci romana, entorn del segle II aC., prxima a Cuevas Bajas passava una de les calades romanes que registra l'Itinerari d'Anton, a ms de les nombroses viles els vestigis de les quals s'han trobat en el seu terme. Desprs de la dominaci rab, sent aquesta plaa conquistada per l'alcaide de Antequera Fernando de Narvez el 1426, grcies als repartiments de terres, comena a repoblar-se la vila a poc a poc, arribant a tenir Cuevas Bajas en 1.740, 1.300 habitants i en 1.900, 2.900 habitants. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316171" title="Cuevas de San Marcos" nonfiltered="3392" processed="3379" dbindex="123621">

Cuevas de San Marcos s un poble de la provncia de Mlaga (Andalusia), que pertany a la comarca de la Comarca Nororiental de Mlaga. Es troba per sobre de la comarca d'Antequera, confinant amb Crdova, des de la vall del riu Genil fins a la Sierra de Malnombre i el Camorro de Cuevas Altas. Aquest municipi es troba a una altitud de 420 metres sobre el nivell del mar. Per carretera es troba situat a 88 Km de Mlaga i a 454 Km de Madrid. 

Es tracta d'un poble d'activitat agrcola, amb predominncia del cultiu de l'olivera i la producci de l'oli anomenat "Hojiblanca". El seu nom ve donat pel seu sant patr, l'Evangelista Sant Marc i per la seva coneguda cova "Belda". S'estn per una superfcie d'uns 37'50 Km. Els seus habitants reben el nom de cuevachos i la seva poblaci es troba propera a les 4.000 persones. 
 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316180" title="Villanueva de Algaidas" nonfiltered="3393" processed="3380" dbindex="123622">

Villanueva de Algaidas s un poble de la provncia de Mlaga (Andalusia), que pertany a la comarca de la Comarca Nororiental de Mlaga.  

Histria. 
Villanueva de Algaidas t el seu origen en la fundaci del Convent de Nostra Senyora de la Consolaci de les Algaidas, autoritzada en 1566 per Pedro Tllez Girn, primer Duc d'Osuna, en favor de la Congregaci dels Pares Recoletos de Sant Francesc d'Asss. Al voltant del convent sorgirien petits nuclis de poblaci (Talaia, Zamarra, Albaicn, Parrilla, Rincona i Barranco del Agua) que van donar lloc al municipi de Villanueva de Algaidas al segregar-se aquests nuclis del municipi d'Archidona el 26 d'agost de 1843. 

No obstant aix, existeixen vestigis d'assentaments en la zona molt ms antics. La necrpoli de l'Alcaide, situada en els lmits de la provncia d'Antequera a uns 3 km. de la localitat, data del perode calcoltic i constitux un conjunt de tombes excavades en la roca de 3500 anys d'antiguitat. A travs de les restes de "Tegulae", cermica romana trobada en el paratge de la Villeta, es constata tamb la presncia d'un assentament rom. Al costat del Convent trobem un dels restes ms interessants de la poblaci. Es tracta d'un conjunt mossrab compost per tres dependncies excavades en la roca, destinades a usos religiosos i ocupades pels ermitans i anacoretes citats en les Crniques Franciscanes que adonen de la fundaci del Convent. El conjunt data del s. IX o X segons la majoria dels historiadors. Als voltants d'aquestes construccions es troba el Pont del Rierol del Bebedero, que presumiblement connectava els nuclis de la Talaia i la Rincona, aquest pont data de l'poca baixmigeval i va ser construt pels propis ermitans.

Personatges illustres.
Miguel Ortiz Berrocal, escultor (1933 - 2006);

Enllaos externs.
Casa Rural del Municipi;
Restaurant del Municipi;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316186" title="Villanueva del Rosario" nonfiltered="3394" processed="3381" dbindex="123623">

Villanueva del Rosario s un poble de la provncia de Mlaga (Andalusia), que pertany a la comarca de la Comarca Nororiental de Mlaga.  
 
 Demografia .


 Referncies .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316188" title="Copa d'Escala i corda President de la Diputaci de Valncia" nonfiltered="3395" processed="3382" dbindex="123624">
La Copa d'Escala i corda President de la Diputaci de Valncia s un torneig de pilota valenciana organitzat per l'empresa ValNet. 

Amb la intenci de ser l'altre campionat per equips de referncia, juntament amb el Circuit Bancaixa, la Copa Diputaci es juga en una fase classificatria, una altra eliminatria, ms semifinals i una final a tres partides.

Les regles especfiques sn les mateixes que les del Bancaixa:
 Les partides comencen amb el marcador 15-15.
 La primera falta al dau no compta.
 Les galeries estan prohibides,  s, tot pilota que hi caiga i no en torne s quinze perdut.
Pero canvia la puntuaci en les fases classificatries:
 L'equip vencedor suma 3 punts si el rival no arriba a 50. En cas que ho faa els punts es reparteixen (2 per al guanyador i 1 per al perdedor).

 Historial .




 Curiositats de la Copa Diputaci .
 La segona final, jugada al Trinquet del Genovs el 4 de juliol, va ser la primera partida retransmesa (en directe per Punt 2) des d'un trinquet remodelat per a millorar l'espectacle televisiu: La visibilitat augmenta mercs al contrast entre les parets blaves i la pilota de vaqueta blanca, i a ms hi ha nous angles grcies a que les parets dels frontons sn de cristalls blindats opacs amb cmeres al darrere.

 Temporades de la Copa Diputaci .
 Copa Diputaci del 2008;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316193" title="Copa Diputaci del 2008" nonfiltered="3396" processed="3383" dbindex="123625">
La Copa Diputaci del 2008 s la primera temporada de la Copa d'Escala i corda President de la Diputaci de Valncia.

La competici es va dividir en 2 fases, ms semifinals a doble partida, i la final al millor de tres partides. La primera fase era jugada per dos grups de 4 equips cadascun, en qu jugaven tots contra tots i queia el pitjor equip de cada grup; en la segona fase s'emparellaven els equips d'un grup amb els de l'altre depenent de la seua classificaci en la primera fase (primer contra tercer, ...) en dos partides d'anada i tornada; a les semifinals passaven els vencedors de les 3 eleminatries ms el millor equip perdedor, en dos partides d'anada i tornada; la final es jug al millor de tres partides.

Les regles especfiques varen ser les mateixes que les del Circuit Bancaixa:
 Les partides comencen amb el marcador 15-15.
 La primera falta al dau no compta.
 Les galeries estan prohibides,  s, tot pilota que hi caiga i no en torne s quinze perdut.
Pero canviava la puntuaci en la fase classificatria:
 L'equip vencedor suma 3 punts si el rival no arriba a 50. En cas que ho faa els punts es reparteixen (2 per al guanyador i 1 per al perdedor).

Cal destacar que la segona partida de la final va ser la primera retransmesa en directe per Punt 2 des del Trinquet del Genovs, completament remodelat per a millorar-ne la visibilitat televisiva:  La visibilitat augment mercs al contrast entre les parets blaves i la pilota de vaqueta blanca, i a ms hi havia nous angles grcies a que les parets dels frontons sn de cristalls blindats opacs amb cmeres al darrere.

 Equips .


 Resultats .
 1 Fase .

 Classificaci de la 1 Fase .




 Notes a la 1 Fase .
 Grau s substitut per Salva, a causa d'una lesi, en les partides del 23 d'abril, i 5 i 10 de maig.
 La partida del 09 de maig, prevista al trinquet de Bellreguard es juga a Sueca.
 La partida del 19 de maig, prevista a La Pobla de Vallbona es trasllada, per pluja, al Trinquet del Pla de l'Arc, de Llria.

 Classificaci del Grup A .


 Classificaci del Grup B .


 2 Fase .




 Notes a la 2 Fase .
 La partida del 2 de juny, prevista al trinquet de La Pobla de Vallbona, es trasllada al Pla de l'Arc de Llria per la pluja.
 La partida del 6 de juny, prevista al Trinquet del Genovs, es trasllada al de Bellreguard per obres.
 L'equip de Genovs II, Javi i Pedrito es classifica com a millor perdedor.

 Semifinals .




 Finals .




 Galeria d'honor .
 Campi: Ajuntament de Benissa;
 lvaro, Jess i Herrera;

 Subcampi: Ajuntament d'Alcsser;
 Vctor, Flix i Canari;

 Enllaos externs .
 Pgina oficial;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316194" title="Villanueva del Trabuco" nonfiltered="3397" processed="3384" dbindex="123626">

Villanueva del Trabuco s un poble de la provncia de Mlaga (Andalusia), que pertany a la comarca de la Comarca Nororiental de Mlaga.  
 
 Demografia .

 Histria . 
Villanueva del Trabuco no s dels assentaments ms antics de la provncia, encara que hi ha testimoniatges que va estar poblat des d'poques remotes. Igual que en els municipis propers, l'home va estar aqu present des de la Prehistria, tal com ho demostren els jaciments arqueolgics trobats en el poble, per desprs del perode rom i la seva continuaci amb la presncia dels visigots, la zona tot just si aporta senyals de presncia humana important. Segons algunes investigacions, en l'any 1.487 el rei Fernando el Catlic va sortir d'Antequera amb les seves tropes per a la conquesta de Vlez-Mlaga, dividint-se en dos fronts. Un dels quals, manat pel propi rei va escollir la senda que passava per la Fuente de la Llana; l'altre front, capitanejat pel marqus de Cadis, va passar pel propi Trabuco.

Conta la llegenda, que existia una venda en un encreuament prxim al poble, el propietari del qual, per a proveir-se de queviures es dirigiria a Archidona. En el seu continus viatges era assaltat pels camins i li robaven les mercaderies, pel que va decidir comprar-se un trabuc (arma de foc), del que no se'n separava, d'aqu, que quan va anar s Archidona deien  aqu ve el paio del trabuc , possible origen del nom d'aquest municipi. Curiosament, el nucli urb, a principis del s. XX tenia forma de trabuc.

s en el segle XVIII, igual que la majoria dels pobles que tenen el cap del seu partit judicial a Archidona, quan apareix el nucli actual. La fundaci d'aquests pobles, entre els quals es troba Villanueva del Trabuco, ve donada pel desig de repoblaci d'aquestes terres per part de Carles III, a causa de la seva aptitud per a l'agricultura, per que en aquells temps es trobaven sense roturar i eren cau de tot tipus de feristeles. A ms, altre motiu pel qual no es treballaven era que quedaven molt distants de les zones habitades. Carles III, informat pels seus ministres, va decidir portar colons estrangers. Van venir sis mil colons catlics alemanys i flamencs, que desprs d'ocupar zones de Sierra Morena van passar a altres llocs d'Andalusia i entre ells la zona de Mlaga que t pobles amb el nom de Villanueva. En l'any 1.845 se sollicita al cabildo d'Archidona la separaci del poble de la vila de Archidona, una mica que no s'aconseguir fins al 1850.

 Referncies .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316196" title="El regal del Csar" nonfiltered="3398" processed="3385" dbindex="123627">
El regal del Csar (francs: Le Cadeau de Csar) s el vint-i-un lbum de la srie Astrix el gal. Va ser publicat en francs al 1974, amb dibuixos d'Albert Uderzo  i gui de Ren Goscinny. Va tenir una tirada original  de 1.400.000 exemplars.

 Sinopsi .
A Rom, el legionari Badebrutus, durant la festa de llicncia de l'exrcit desprs de 20 anys de servei. Totalment borratxo, insulta a Juli Csar, i aquest, li ofereix com a regal de llicncia el fams poblet dels irreductibles gals. Durant una altra borratxera, canvia el regal per unes copes de vi amb Ortodix, un hostaler. Llavors, ell i la seva famlia volen prendre possessi del seu nou patrimoni...

 Comentaris .
 La concessi de terrenys als legionaris veterans s histricament certa.
 El dileg d'Astrix mentre que es bat amb l'ex-legionari Vadebrutus est inspirat en la balada del nas de Cyrano de Bergerac. En la traducci anglesa s'inspirava en Hamlet.
 Per segona vegada, Acopdegarrtix t un rival per governar el poble. Abans havia estat el capdill gal Prorromnix a El combat dels caps. No es tornar a trobar amb aquest problema fins a Astrix la rosa i l'espasa.
 Ortopdix pren les faccions de l'actor francs Andr Alerme. Pel seu costat, la seva dona Angina i Papida (en francs, Zaza) tenen les faccions de l'actiu hongaresa Zsa Zsa Gabor (de qui Zaza pren el seu nom).
 Per segon cop, Astrix fa servir la seva espasa (ja ho havia fet a Astrix i el calder. Tot i a que gaireb no ho fa mai, es mostra com un hbil esgrimidor.
 Al final del duel, Astrix deixa marcat una "Z" al pit de Vadebrutus. Un petit homenatge visual al personatge de "El Zorro". Papida (Zaza en francs) s'ho pren com un homenatge cap a ella (en francs veu la seva inicial; en catal hi veu una "N" de nena);
 La histria parodia les campanyes electorals en particular, i concretament les eleccions presidencials franceses de 1974 (any de la publicaci del llibre);
 Al banquet final, el bard Asseguratrix participa al banquet, parlant molt entretingut amb la Papida. ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316199" title="Emmanuel Adebayor" nonfiltered="3399" processed="3386" dbindex="123628">

Emmanuel Adebayor (Lom, 26 de febrer del 1984) s un jugador togols de futbol descendent de nigerians i que juga de davanter al club angls de l'Arsenal.

 Carrera professional .
Adebayor va comenar la seva carrera professional en un camp de tecnificaci a Lom. El pass a un nivell U-15 i era seleccionat pel club francs FC Metz. Desprs d'una prova, Adebayor fitxava pel club el 1999 i passava a jugar al nivell U-17 durant dos anys, abans de passar al primer equip. A la seva primera temporada, jug nou partits i aconsegu dos gols. En la temporada 2002-03, Adebayor marcava disset gols en 35 partits. El Mnaco el sign el 2003, i marcava set gols en disset partits, ajudant-los a arribar a la final de la Champions League amb dos gols en deu partits.

Temporada 2005 06.
 El 13 de gener del 2006, Adebayor signava per l'Arsenal per un preu no revelat, per estimat en 3 millions d'euros. Fou llavors quan adopt el sobrenom de "Baby Kanu" a causa de la seva semblana amb l'anterior estrella de l'Arsenal Nwankwo Kanu, que Adebayor havia idolatrat.
 
 El 4 de febrer del 2006, Adebayor feia el seu debut amb l'Arsenal en un partit de la Premiership a Birmingham i feia un gol en 21 minuts, en un partit que l'Arsenal guanyava per 2-0. Al final de la seva primera temporada per als Gunners havia marcat quatre gols en deu partits. Tanmateix, Adebayor no va poder jugar la Champions League amb l'Arsenal, que acab amb la final contra el Barcelona a Pars, degut al fet d'haver jugat les rondes prvies amb el AS Monaco als inicis de la temporada.

Temporada 2006 07.
Adebayor  donava la victria a l'Arsenal marcant un gol contra el Manchester United a Old Trafford, la seva primera victria de lliga a la temporada 2006-07. El 8 de novembre del 2006, Adebayor marcava l'nic gol del partit que portava l'Arsenal als quarts de final de la Copa de la Lliga contra l'Everton.

Adebayor fou expulsat en la final de la Carling Cup que l'Arsenal perdia per 2-1 amb el Chelsea F.C., per un cop de puny a Frank Lampard. Ms tard, fou sancionat per aquest fet amb 3 partits de suspensi.

Temporada 2007 08.

Desprs de marcar de penal en la victria 3 1 contra el Portsmouth, els seus dos gols contra el Tottenham van permetre guanyar l'Arsenal per 3 1 en el primer derby del nord de Londres de la temporada. Adebayor va marcar desprs el seu primer hat-trick amb l'Arsenal en la victria per 5 0 a casa contra el Derby County el 22 de setembre del 2007; aquest fou el seu segon hat-trick marcat a lEmirates.

Ms tard, el 22 de gener del 2008 es vei embolicat en una controvrsia per un incident, en el qual topava amb Nicklas Bendtner set minuts abans del final en la semifinal de la Copa de la Lliga anglesa de futbol, que acabava amb derrota a Tottenham per 5-1. Bendtner semblava incloure el seu nas el topar, per al qual Adebayor demanava perd l'endem Three days later he scored the hundredth goal at Emirates during the side's 3 0 FA Cup victory over Newcastle United F.C..

La temporada de la Champions League s'inici el 4 de mar del 2008 contra l'AC Milan. Adebayor va marcar en el partit de tornada a San Siro per primera vegada en la seva carrera.

 Carrera amb la selecci .
Adebayor ajudava Togo a arribar a la Copa del Mn de futbol 2006 marcant onze gols en els partits qualificadors, ms que qualsevol altre jugador en les eliminatries africanes. Com a conseqncia, fou nominat per a Futbolista Afric de l'Any.

Fou seleccionat per la Copa d'frica (2006), on va ser suplent en el primer partit desprs d'una baralla a l'autocar amb l'entrenador. Adebayor va amenaar inicialment amb deixar el campionat, per ms tard es tornava a entrenar amb l'equip. Togo fou eliminada desprs de perdre tots tres partits i en mig de la polmica per les primes dels jugadors.  Malgrat tot, Adebayor va tornar a l'equip el setembre del 2007.

 Estadstiques de la seva carrera de club .
(A data 5 de maig del 2008);



Estil de joc.
 Adebayor s un davanter verstil que juga a guanyar l'esquena a les defenses rivals. Sovint busca la profunditat per a les passades dels centrecampistes i utilitza la seva presncia fsica per guanyar pilotes aries (ha marcat el 26% dels seus gols amb l'Arsenal de cap).

Ha estat considerat un finalitzador errtic, per en la temporada 2007 08 ha experimentat una notable evoluci en la seva tcnica i habilitat amb el joc amb els peus, que li ha perms batre tots els seus registres golejadors.

Premis a la seva carrera.
AS Monaco FC
Finalista Lliga de Campions 2003-2004;

Arsenal

Finalista Copa de la Lliga anglesa de futbol: 2006 07;

Personal
Gol del mes a Anglaterra. Temporada 2007-08 (setembre).
Gol de la temporada 2007-08.
Membre de l'Equip de l'Any (2007 08) a la Premiership.

 Referncies .


 Enllaos externs .

Perfil del jugador ;
Detalls de la seva carrera ;
Perfil ;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316201" title="Nombre (gramtica)" nonfiltered="3400" processed="3387" dbindex="123629">
El nombre s una caracterstica de la morfologia de certes paraules variables que les relaciona amb la quantitat o nombre d'elles. El nombre pot afectar noms a la paraula variable o als elements que en depenen (concordana).

Tipus de nombres.
Cada llengua t un concepte de nombre propi, n'hi ha que ni tan sols tenen aquest tret gramatical, com el pirah. L'oposici ms freqent s entre singular i plural. Segueix un llistat de nombres, en el benents que cap llengua contempla totes aquestes variacions

Singular: representa una sola unitat;
Plural: representa diverses unitats;
Singulatiu: representa una unitat seguida d'altres;
Dual: representa dues unitats;
Trial: representa tres unitats;
Quadral: representa quatre unitats;
Paucal: representa una quantitat petita d'unitats;
Collectiu: representa un conjunt d'unitats;
Nullar: representa zero unitats;
Partitiu: representa una porci d'unitats (se sol expressar amb el cas gramatical del genitiu);
Distributiu: representa diverses unitats que no tenen relaci entre elles;
Invers: segons la classe de paraules, hi ha un nombre marcat i l'altre s l'invers (com en la llengua towa);

Expressi del nombre.
El nombre es pot expressar mitjanant flexi, com en la majoria de llenges indoeuropees. Aquesta flexi pot dur-se a terme amb un sufix, una desinncia de la declinaci, un prefix (com a les llenges bants), un canvi d'allomorf (canvien determinades lletres dins la paraula, com el plural intern de l'rab) o per reduplicaci de l'arrel (com en xins). 

Tamb pot expressar-se amb una paraula totalment diferent, com el cas person-people de l'angls. En les paraules que no tenen un nombre marcat, pot aparixer de les que l'envolten, com en adjectius o pronoms. Per ltim, pot deduir-se el nombre del context o especificar-se amb numerals i quantificadors, un procediment sintctic propi de llenges allants.

El nombre en catal.
En catal el nombre no marcat s el singular, que s'oposa al plural, el qual es forma amb el morfema -s, si b hi ha variants fontiques i ortogrfiques (com en "marroquins" o "textos"). Afecta als noms, els adjectius, els pronoms, els determinants i els verbs, que han de concordar entre ells si pertanyen al mateix sintagma (el nucli del subjecte, apart, ha de concordar amb el verb). Hi ha determinades parauls invariables, com "llapis" o "cactus".

El singular designa una sola unitat i el plural diverses, sense especificar-ne quantes. Excepcionalment, el plural pot designar una sola unitat, s el cas del plural de modstia o el majesttic, on l'emissor usa el "nosaltres" per referir-se a si mateix. Una altra excepci s la paraula "ambds", que s una resta d'un antic nombre dual.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316203" title="Diphasiastrum alpinum" nonfiltered="3401" processed="3388" dbindex="123630">


Diphasiastrum alpinum s una espcie de la famlia de les licopodicies que viu en matollars, landes, prats i boscs de conferes damunt substrat cid. 

s present a bona part de les muntanyes de l'Hemisferi nord. A Catalunya s restringit als Pirineus axials centrals, de la Vall d'Aran fins Andorra.

Enllaos externs.
 Visi general de la planta;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316205" title="Llista d'ocells de les Illes Kerguelen" nonfiltered="3402" processed="3389" dbindex="123631">

Aquesta llista d'ocells de les Illes Kerguelen inclou totes les espcies d'ocells trobats a les Illes Kerguelen: 44, de les quals una s un endemisme i 6 estan globalment amenaades d'extinci. 

Els ocells s'ordenen per ordre i famlia.

Sphenisciformes. 
Spheniscidae.
Aptenodytes patagonicus;
Aptenodytes forsteri;
Pygoscelis papua;
Pygoscelis papua  ;
Pygoscelis adeliae ;
Pygoscelis antarcticus  ;
Eudyptes chrysocome ;
Eudyptes chrysolophus ;
Procellariiformes. 
Diomedeidae.
Diomedea exulans  ;
Thalassarche chrysostoma ;
Thalassarche melanophris  ;
Thalassarche chlororhynchos  ;
Phoebetria fusca ;
Phoebetria palpebrata ;
Procellariidae.
Macronectes giganteus ;
Macronectes halli ;
Thalassoica antarctica ;
Daption capense ;
Pagodroma nivea ;
Pterodroma macroptera  ;
Pterodroma lessonii  ;
Pterodroma mollis  ;
Halobaena caerulea  ;
Pachyptila desolata ;
Pachyptila belcheri  ;
Pachyptila crassirostris  ;
Pachyptila turtur ;
Procellaria cinerea ;
Procellaria aequinoctialis  ;
Aphrodroma brevirostris  ;
Hydrobatidae.
Garrodia nereis ;
Oceanites oceanicus  ;
Pelagodroma marina  ;
Fregetta tropica ;
Pelecanoididae.
Pelecanoides georgicus ;
Pelecanoides urinatrix ;
Pelecaniformes. 
Phalacrocoracidae.
Phalacrocorax atriceps ;
Phalacrocorax melanogenis ;
Phalacrocorax verrucosus ;
Anseriformes. 
Anatidae.
Anas eatoni ;
Charadriiformes. 
Chionididae.
 Chionis minor;
Laridae.
Larus dominicanus  ;
Sternidae.
Sterna vittata ;
Sterna virgata ;
Coraciiformes. 
Coraciidae.
Eurystomus glaucurus;

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316214" title="Villanueva de Tapia" nonfiltered="3403" processed="3390" dbindex="123632">

Villanueva de Tapia s un poble de la provncia de Mlaga (Andalusia), que pertany a la comarca de la Comarca Nororiental de Mlaga.  

 Histria .

Restes de construccions romanes i rabs demostren que el municipi va acollir a ambdues civilitzacions, per aquests jaciments, molt dispersos, no aporten suficients dades com per a estructurar mnimament un fil conductor de la histria de Villanueva de Tapia, les primeres dades de la qual documentats apareixen en el segle XVI i fan referncia a uns plets entre les localitats d'Iznjar (Crdova) i Archidona, que, aprofitant segurament la confusi derivada dels repartiments haguts desprs de la conquesta cristiana, ambdues reclamaven les terres de l'actual Villanueva de Tapia. De l'estira i arronsa entre un municipi i l'altre, aviat es va encunyar el nom d'Entredicho per a referir-se a la zona que va generar el conflicte d'interessos entre Archidona i Iznjar, denominaci que apareix en un document del segle XVI que es conserva en l'Arxiu Municipal d'Iznjar. Com que a la disputa no se li veia la fi, va ser necessria la intervenci de la Reial Hisenda, els consellers de la qual van decidir que El Entredicho queds integrat en el Patrimoni Reial (20 de juny de 1602). 

La falta de liquiditat de la Corona va propiciar que Felip III decids vendre almenys una part de les terres menys rendibles, i entre aquestes terres d'escassa rendibilitat per a la Corona es trobaven les de l'Entredicho. El terreny va ser comprat per un membre del Suprem Consell de Castella i mecenes de Cervantes, Pedro de Tpia, sota el palau de la qual va comenar a configurar-se, en el segle XVII, el poble que avui es coneix com Villanueva de Tapia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316221" title="Programaci orientada a aspectes" nonfiltered="3404" processed="3391" dbindex="123633">
La programaci orientada a aspectes (POA), ms coneguda per les sigles en angls (AOP - aspect-oriented programming ), s un paradigma de programaci que permet separar el vesant tcnica (aspect en angls) de les funcionalitats de l'aplicaci. 

L'objectiu de la programaci orientada a aspectes s aconseguir separar un programa en funcionalitats el ms redudes possible. Aquest objectiu ja es persegueix amb les tcniques tradicionals de programaci, com la programaci imperativa o la programaci orientada a l'objecte, per aquesta separaci dona lloc a l'aparici de funcionalitats creuades, es a dir, crides a funcionalitats (procediments, funcions o mtodes) dins de la especificaci d'una funcionalitat, aquest terme es coneix en angls com a cross-cutting.

La programaci orientada a aspectes tracta de donar soluci a les referncies creuades entre funcionalitats diferents, amb la creaci del concepte de punts d'execuci (point cuts). Amb aquesta tcnica es pot substituir la crida a una funcionalitat dintre d'un altra, per un punt d'execuci que permet modificar el flux d'execuci del programa. Al codi que s'executa al arribar al punt d'execuci se l'anomena advice (consell). A la uni del punt d'execuci (pointcut) i el codi consell se l'anomena aspect (aspecte).


El concepte de programaci orientada a aspectes va ser creat per  Gregor Kiczales i el seu equip d'investigadors al Centre de recerca de Palo Alto, de la companyia Xerox. Aquest equip va desenvolupar tamb, el llenguate orientat a aspectes de propsit general ms popular, l'AspectJ.
 Eines que utilitzen AOP .
 AspectJ extensi del llenguatge JAVA que permet la utilitzaci de punts d'execuci en aquest llenguatge.

 JBoss-AOP s l'arquitectura JAVA que utilitza el servidor d'aplicacions JBoss.

 Spring framework  integra conceptes del paradigma d'orientaci a aspectes, dintre del contenidor IoC.

 Vegeu tamb .
 Paradigma de programaci;
 Patr de disseny (informtica);

 Enllaos externs .
 Web d'informaci general sobre desenvolupament de programari amb AOP ;
 Web del Spring framework ;
 Web del framework Aspectj ;
 Integraci de Java amb AOP. ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316227" title="Alfons de Wolf" nonfiltered="3405" processed="3392" dbindex="123634">

Alfons "Fons" de Wolf (Willebroek, 22 de juny de 1956) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1979 i 1990, durant els quals va aconseguir 62 victries.

Com a ciclista amateur aconsegu 80 victries, entre elles un Campionat de Blgica, una Pars-Roubaix i la quarta posici als Jocs Olmpics de Mont-real de 1976.

Com a ciclista professional, de Wolf es va especialitzar en clssiques d'un dia, si b les seves bones condicions fsiques el permetien rendir b en carreres ms llargues. Aix el permet acabar 9 a la Volta a Espaya 1979 i 11 al Tour de Frana 1981. Entre els seus principals triomfs destaquen una Mil-Sanremo (1981), un Giro de Llombardia (1980), dues Het Volk (1982, 1983), 6 etapes a la Volta a Espanya i una al Tour de Frana.

 Palmars .
1979;
 Vencedor de 5 etapes de la Volta a Espanya i 1r de la Classificaci per punts;
1980;
 1r al Giro de Llombardia;
 1r al Trofeu Baracchi;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Blgica;
 Vencedor d'una etapa als Tres dies de La Panne;
1981;
 1r a la Mil-Sanremo;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Sussa;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Blgica i 1r de la classificaci per punts;
1982;
 1r a la Het Volk;
 Vencedor d'una etapa als Quatre dies de Dunkerque;
 Vencedor d'una etapa als Tres dies de La Panne;
1983;
 1r a la Het Volk;
 1r al Giro de Toscana;
 1r al Giro de Romagna;
 Vencedor d'una etapa de la Setmana Catalana;
 Vencedor d'una etapa al Giro del Trentino;
1984;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Romandia;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Andalusia;
1985;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Espanya;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Valncia;

Resultats al Tour de Frana.
1981. 11 de la classificaci general;
1982. 31 de la classificaci general;
1984. 74 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1985. Abandona (1a etapa);
1988. 102 de la classificaci general;

Resultats a la Volta a Espanya.
1979. 9 de la classificaci general. Vencedor de 5 etapes. 1r de la classificaci per punts;
1985. 81 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;

Resultats al Giro d'Itlia.
1983. 49 de la classificaci general;
1986. 38 de la classificaci general;
1989. 70 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars d'Alfons de Wolf ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316228" title="Llista d'ocells de Tonga" nonfiltered="3406" processed="3393" dbindex="123635">

Aquesta llista d'ocells de Tonga inclou totes les espcies d'ocells trobats a Tonga: 73, de les quals cinc han estat introduda pels humans, dues sn endemismes i 7 es troben globalment amenaades d'extinci. 

Els ocells s'ordenen per ordre i famlia.

Procellariiformes. 
Diomedeidae.
Diomedea exulans ;
Procellariidae.
Macronectes giganteus ;
Daption capense  ;
Pterodroma rostrata  ;
Pterodroma alba ;
Pterodroma inexpectata ;
Pterodroma neglecta  ;
Pterodroma arminjoniana  ;
Pterodroma cervicalis  ;
Pterodroma nigripennis  ;
Puffinus pacificus  ;
Puffinus bulleri ;
Puffinus griseus ;
Puffinus tenuirostris  ;
Puffinus lherminieri ;
Hydrobatidae.
Nesofregetta fuliginosa ;
Pelecaniformes. 
Phaethontidae.
Phaethon rubricauda  ;
Phaethon lepturus ;
Sulidae.
Sula dactylatra  ;
Sula sula  ;
Sula leucogaster  ;
Fregatidae.
Fregata minor  ;
Fregata ariel ;
Ciconiiformes. 
Ardeidae.
Egretta novaehollandiae  ;
Egretta sacra  ;
Butorides striata   ;
Anseriformes. 
Anatidae.
Anas superciliosa ;
Anas acuta;
Falconiformes. 
Accipitridae.
Circus approximans  ;
Galliformes. 
Megapodiidae.
Megapodius pritchardii ;
Phasianidae.
Gallus gallus ;
Gruiformes. 
Rallidae.
Gallirallus philippensis ;
Porzana tabuensis  ;
Porphyrio porphyrio  ;
Charadriiformes. 
Charadriidae.
Pluvialis fulva  ;
Scolopacidae.
Limosa lapponica  ;
Numenius tahitiensis;
Tringa incana  ;
Arenaria interpres  ;
Calidris alba  ;
Sternidae.
Anous stolidus  ;
Anous minutus  ;
Procelsterna cerulea  ;
Procelsterna albivitta  ;
Gygis alba  ;
Onychoprion fuscatus  ;
Onychoprion lunatus  ;
Onychoprion anaethetus  ;
Sterna sumatrana  ;
Thalasseus bergii  ;
Stercorariidae.
Stercorarius maccormicki ;
Stercorarius pomarinus ;
Stercorarius parasiticus ;
Columbiformes. 
Columbidae.
Columba livia ;
Gallicolumba stairi ;
Ptilinopus perousii  ;
Ptilinopus porphyraceus  ;
Ducula pacifica ;
Psittaciformes. 
Psittacidae.
Vini australis  ;
Prosopeia tabuensis ;
Cuculiformes. 
Cuculidae.
Eudynamys taitensis  ;
Strigiformes. 
Tytonidae.
Tyto alba;
Apodiformes. 
Apodidae.
Aerodramus spodiopygius  ;
Coraciiformes. 
Alcedinidae.
Todiramphus chloris  ;
Passeriformes. 
Hirundinidae.
Hirundo tahitica  ;
Campephagidae.
Lalage maculosa  ;
Pycnonotidae.
Pycnonotus cafer ;
Monarchidae.
Clytorhynchus vitiensis  ;
Pachycephalidae.
Pachycephala jacquinoti ;
Meliphagidae.
Foulehaio carunculatus  ;
Sturnidae.
Aplonis tabuensis  ;
Acridotheres fuscus ;
Sturnus vulgaris;

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316237" title="Sierra de las Nieves" nonfiltered="3407" processed="3394" dbindex="123636">


La Sierra de las Nieves s una comarca que es troba a l'est de la provncia de Mlaga, que limita a l'est amb la de Valle del Guadalhorce, al nord amb la de Guadalteba i al sud amb la de Costa del Sol Occidental.

 Municipis .
Els municipis que formen la comarca sn:

 Alozaina;
 Casarabonela;
 El Burgo;
 Guaro;
 Istn;
 Monda;
 Ojn;
 Tolox;
 Yunquera;

 Vegeu tamb .
Comarques d'Andalusia;
Comarques de Mlaga;

 Enllaos externs .

 Web de la Reserva de la Biosfera Sierra de las Nieves;
 Diputaci de Mlaga;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316240" title="Alozaina" nonfiltered="3408" processed="3395" dbindex="123637">

Alozaina s un poble de la provncia de Mlaga (Andalusia), que pertany a la comarca de la Sierra de las Nieves.  Limita amb els municipis de Tolox, Yunquera i Casarabonela.

Enllaos externs.
Associaci Cultural Banda de Msica d'Alozaina.;
Junta d'Andalusia (SIMA);
Web oficial de la Reserva de la Biosfera Sierra de las Nieves creada per la Mancomunitat de Municipis de la Sierra de las Nieves;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316242" title="Lycopodium" nonfiltered="3409" processed="3396" dbindex="123638">


Lycopodium s un gnere de pteridfits de la famlia de les licopodicies. Sn plantes sense flors, vasculars, terrestres o epfites, molt ramoses, erectes, postrades, amb fulles (microfilles) petites, simples, sovint espiculades i que cobreix tota la tija i les branques. Les fulles frtils (esporofilles) es troben en cons a les axilles dels microfilles. 

El gnere Lycopodium es reprodueix sexualment per espores. Tanmateix, s ms com que es multipliquin vegetativament (fase asexual) a travs de rizomes.

Etimolgicament, Lycopodium prov de grec lkos que significa "llop" i  pdion que significa "peu", ja que les extremitats de les seves branques s assemblen a un peu de llop. Tant a l interior de la pennsula ibrica com a altres pasos d Europa es coneixen aquestes plantes amb el nom genric de "peu de llop".

Hi ha aproximadament 200 espcies, amb 37 txons mpliament distributs en climes temperats i tropicals, encara que solen estar confinats a muntanyes als trpics. A Catalunya hi trobem noms dues espcies: Lycopodium clavatum i Lycopodium annotinum.

 Usos .

La pols d'espores (coneguda com a sofre vegetal) s groguenca i, especialment la pols de Lycopodium clavatum, s ha usat molt en focs artificials, per a pintures, per a explosius, com antiadherent en preservatius i com a coberta de pndoles. s tamb utilitzat com a estabilitzador de gelats. El terme "mscara de Lycopodium" s'usa per descriure un tipus de mscara flamejant usada per algunes bandes de msica o artistes a l'escenari, com Rammstein, en el tema Feuer frei!, del film xXx.

En experiments de fsica, la pols s'usa per fer ones sonores visibles en l'aire i per a observaci i mesurament. Per exemple, Chester Carlson va utilitzar espores de Lycopodium en els seus experiments per a demostrar la xerografia.

 Enllaos externs .
 GRIN: gnere Lycopodium L. ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316249" title="Hermann Bonnn i Llins" nonfiltered="3410" processed="3397" dbindex="123639">
Hermann Bonnn i Llins (Barcelona, 13 de novembre de 1935) s un director de teatre, actor i professor d'art dramtic catal, ex-marit de l'actriu Slvia Tortosa, actual esps de l'estudiosa teatral i traductora Sabine Dufrenoy i pare de l'actriu Nausicaa Bonnn. Del 1968 al 1970 fou director de l'Escuela Superior de Arte Dramtico del Teatro Real de Madrid. Antic alumne de l'Institut del Teatre, del 1971 al 1981 en fou director i contribu a la seva refundaci i configuraci actual. Tamb fou director del Centre Dramtic de la Generalitat de Catalunya de 1982 a 1988.

El 1998 va fundar, en uni del mgic Hausson, el Brossa Espai Escnic de Barcelona, que ambds tothora dirigeixen.

De 1985 a 1997 fou membre del del Consejo Nacional de Teatro del Ministeri de Cultura d'Espanya. El 1997 fou nomenat Associaci d'Actors i Directors Professionals de Catalunya. Ha fet d'actor de cinema i de teatre, i tamb ha participat en la srie Laberint d'ombres (1998) de TV3. El 2003 va rebre el premi Ciutat de Barcelona en la categoria d'Arts Escniques.

 Trajectria professional .
 Filmografia .
 La senyora (1987) de Jordi Cadena;
 La Febre d'Or (1993) de Gonzalo Herralde;
 La ciudad de los prodigios (1999) de Mario Camus;

 Teatre (com a director) .
 La gavina (1979), d'Anton Txkhov;
 El guant negre (1982), d'August Strindberg;
 La pregunta perduda o el corral del lle (1985), de Joan Brossa;
 Savannah Bay (1986), de Marguerite Duras;
 Aix s, si us ho sembla (1988), de Luigi Pirandello;
 La gran illusi (1988), d'Eduardo de Filippo;
 Qui t por de Virginia Woolf? (1990), d'Edward Albee;
 El sarau (1992), de Joan Brossa;
 Joan Mir, amic de les arts (1993);
 Cartes a nenes (1993), de Lewis Carroll;
 La metamorfosi (1997), de Franz Kafka;
 La m del mico (1999), al Teatre Nacional de Catalunya, de Salvador Vilaregut;
 El combat de les sorpreses o el misteri de l'estoig xins (2000) ;
 El far del malet (2001);
 Mort de ritual per a Electra (2003) de Josep Palau i Fabre;
 El fabricant de monstres (2003);
 La intrusa (2005) de Maurice Maeterlinck;
 Praeludium de mgia (2005) de Hausson;
 Nausica (2006) de Joan Maragall;
 Style Galant (2006) de Hausson;
 Don Joan (2008) de Josep Palau i Fabre;

 Llibres .
 Adri Gual i l'Escola Catalana d'Art Dramtic (1913-1923) (1974) ;

 Enllaos externs .
 Currculum de Hermann Bonnn;
 Biografia de Hermann Bonnn;
 Bloc de Hermann Bonnn;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316253" title="Roman Anatolvitx Pavliutxenko" nonfiltered="3411" processed="3398" dbindex="123640">

Roman Anatolvitx Pavliutxenko (en rus:                             ) (Mostovskoi (Krasnodar, el 15 de desembre de 1981) s un futbolista professional rus. Juga com a davanter centre a Tottenham Hotspur i a la selecci russa.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316255" title="Licopodi annot" nonfiltered="3412" processed="3399" dbindex="123641">


Licopodi annot (Lycopodium annotinum) s una espcie de pteridfit de la famlia de les licopodicies. Es fa en zones temperades i fredes de l'hemisferi nord. Al continent europeu s una espcie bsicament del nord d'Europa, arribant pel sud als Pirineus, Apenins i Crpats. A Catalunya la trobem exclussivament a l'estatge subalp d'Andorra, dins de boscos i matollars de pi negre en substrat cid.

s una planta prostrada de 3 a 6 dm d'alada amb tiges principals procumbents i poc ramificades. Les branques sn erectes o ascendents i es ramifiquen dicotmicament. Els estrbils, sn terminals, sssils i solitaris i surten de les branques erectes.

Al vessant meridional dels Pirineus n'existeix una nica citaci de l'Abarssetar d'Arcals (Andorra), localitat que constitueix el lmit meridional de l'area de distribuci de l'espcie a Europa. Durant un temps es va creure que aquesta localitat havia desaparegut a conseqncia de les obres de construcci de l'estaci d'esqu d'Ordino-Arcalis. Actualment s'ha retrobat i est catalogat com un txon amenaat en l'obra indita del catleg de la Flora d'Andorra.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316256" title="Ajaigarh" nonfiltered="3413" processed="3400" dbindex="123642">


Ajaigarh fou un principat de l'ndia a l'agncia del Bundelkhand dins l'agncia de l'ndia Central. Limita al nord amb el principat de Charkhari i el districte de Banda; al sud i est amb el principat de Panna; i a l'oest amb el de Chhatarpur. La capital Ajaigarh (ciutat) est a 30 km de Kalinjar, per el sobir residia a Naushahr, un poble ben construt a la vora del tur (a 415 metres, el tur mesura un 550 metres) al nord del fort.

 Geografia .

La superfcie s de 2012 km i inclou 321 pobles amb una poblaci el 1881 de 81.454 habitants, de 93.048 habitants el 1891 i de 78.236 el 1901. Est format per dues parts separades, una a l'entorn de la ciutat d'Ajaigarh i l'altra a l'entorn de Maihar. El riu principal s el Ken amb el seu afluent el Bairma. 

 Exrcit .

L'exrcit del principat era de 150 homes de cavalleria, 100 d'infanteria i 50 artillers amb 15 canons.

 Histria .

El seus governants sn bundeles rajputs descendents del cap bundela Chhatarsal, fundador de Panna que el 1731 va dividir els seus dominis pels seus fills i Jagat Raj, el tercer fill, va rebre Ajaigarh; el seu fill i successor Pahar Singh va lluitar contra els seus nebots Khuman Singh i Guman Singh i finalment es va arribar a un acord pel que Guman va rebre el districte de Banda incloent el fort d'Ajaigarh (1765); Bakht Singh, nebot de Guman Singh, sobir de Banda, fou expulsat d'Ajaigarh el 1792 per Ali Bahadur, i va quedar redut a extrema pobresa i a viure de la caritat del conqueridor. El 1803, al prendre possessi els britnics li van concedir una pensi de 30000 rpies a l'any mentre no se li assigns un territori; el 1807 un decret li va concedir les parganes de Pawai i Kotra.

En aquest moment Ajaigarh estava en mans de Lakhman Daowa (turbulent cap de bandits que l'havia aconseguit subornant al governador) el qual finalment va pactar amb els britnics; aquestos li van oferir romandre per dos anys com a senyor d'Ajaigarh pagant un tribut de 4000 rpies, per Lakhman no ho va acceptar i el 1809 el coronel Martindell va ocupar Ajaigarh, i els seus territoris incloent el fort d'Ajaigarh, foren entregats en gran part a Bakht Singh; les possessions del nou estat d'Ajaigarh van ser definides per un sanad de 1812. Bakht va morir el 21 de juny de 1837 i el va succeir el seu fill Madho Singh, que va morir el 1849, passant el tron al seu germ Mahipat Singh. Aquest va morir el 22 de juny de 1853 i el va succeir el seu fill Bijai Singh que va morir el 12 de setembre de 1855. Com que no hi havia hereus directes l'estat havia de retornar als britnics i mentre l'afer s'estudiava va esclatar la rebelli de 1857.

Per l'ajut als britnics per part la reina mare, el principat fou cedit a un germ bastard de Bijai Singh, Ranjor Singh, el 1859; el 1862 va rebre el tradicional sanad d'adopci i el 1877 el ttol de maharaj sawai i salutaci d'onze canonades; el 1866-1867 va patir una severa fam. Va morir el 7 de juny de 1919 i el va succeir el seu fill gran Bhopal Singh i a aquest, a la seva mort el 1942, el seu fill Punya Pratap Singh. El 1 de gener de 1950 l'estat va quedar integrat dins l'ndia.

 Llista de sobirans .

Jagat Singh 1731-?
Pahar Singh ?-1765;
Guman Singh 1765-1792;
Bakht Singh 1792;
Ali Bahadur 1792-1802;
Shamsher Bahadur 1802-1804;
Lakhman Daowa 1804-1809;
Bakht Singh 1809-1837;
Madho Singh 1837-1849;
Mahipat Singh 1849-1853;
Bijai Singh 1853-1855;
Interregne 1855-1859;
Ranjor Singh 1859-1919;
Bhopal Singh 1919-1942;
Punya Pratap Singh 1942-1950 (+1958) ;

 Escut i Bandera .

L'escut est partit en cremallera de gules sobre sinople, amb pal central daurat, carregat amb gotes de gules. Al damunt elm de plata amb llambrequins vermells i vers; sobre l'elm una ocell de plata sobre una rama (variant: una torre); l'escut est aguantat per un tigre i un crvol en colors naturals (els corns del crvol negres), descansant sobre una decoraci daurada que aguanta tamb una cinta porpra, on est escrit el lema de l'estat en plata: "Ramdhir ajay wir"

La bandera d'estat s un doble bander porpra el de dalt ms petit que el de sota, i que s'ajunten l pal; al bander de dalt un hanuman blanc portant una muntanya a la ma dreta i una massa a l'esquerra; al bander inferior un sol daurat en esplendor proper al pal, amb les inicials del sobir al seu interior en negre. La part posterior de la bandera es diferent: el mateix color i disposici per a la part de dalt sense res i a la part inferior una flor de sis fulles propera al pal, i ms cap al vol (aproximadament al centre del bander) una mitja lluna daurada amb les puntes cap amunt. Es coneix la bandera amb les inicials en lletres snscrites i llatines.

La bandera reial, datada el 1877, s un bander penjat vertical i amb la part inferior semi arrodonida, de color groc amb serrell vermell i l'escut a tot color al centre. La part posterior es groga amb un segon escut emmarcat al centre amb el marc (probablement de plata) ple de flors blanques i fulles verdes, i dins l'escut un cercle emmarcat amb el marc (tamb de plata) igualment amb flors i fulles, i dins del cercle una inscripci en lletres snscrites.

 Referncies .
Llista de governants i genealogia d'Henry Soszynski, Brisbane (AUS);
Imperial Gazetteer of India, volum 5, Oxford 1908-1931;
Andr Flicher "Drapeaux et Armoiries des Etats Princiers de l'Empire des Indes", Dreux 1984;
John Mc Meekin, Arms & Flags of the Indian Princely States, 1990;
The court Fee and Revenue Stamps of the Princely States of India, Adolph Koeppel & Raymon D. Manners, Nova York 1983;

 Vegeu tamb .

Ajaigarh (ciutat);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316257" title="Slvia Tortosa i Lpez" nonfiltered="3414" processed="3401" dbindex="123643">
Slvia Eullia Tortosa i Lpez (Barcelona, 1947) s una actriu catalana. Va estudiar arts a l'Escola Massana i interpretaci a l'Institut del Teatre de Barcelona. Va debutar en el teatre als 15 anys amb el paper de Dorita a El Mgic d'Oz i en el cinema als 19 anys en la pellcula El ltimo sbado (1966), de Pere Bala. Pocs mesos desprs apareixia per primera vegada davant les cmeres de TVE on desenvoluparia una prolfica carrera, tant en la seva faceta d'actriu com de presentadora. 

A part de ttols cinematogrfics con Pnico en el Transiberiano o Asignatura pendiente, ha desenvolupat tamb la seva carrera sobre els escenaris, amb obres entrre les quals figuren Demasiadas cosas prohibidas, El avaro, La herida luminosa i Como, afecto?. A la fi dels 70 va fer una incursi en el mn discogrfic amb l'enregistrament de dos temes, un d'ells amb lletra de la prpia Tortosa, que no van arribar a veure la llum. En 1988 va dirigir la seva primera pellcula Muequitas lindas. En 2007 va publicar les seves memries, amb el ttol de Mi vida oculta. Va est casada amb el director de teatre Hermann Bonnn i Llins.

Filmografia.
Cinema.
Llmame, de Juan Carlos Garca-Sampedro 2001 ;
Bomba de relojera, de Ramn Grau 1998 ;
Muequitas lindas, de Slvia Tortosa 1998 ;
La hermana, de Juan Jos Porto 1997 ;
Los mares del sur, de Manuel Esteban 1990 ;
La baha esmeralda, de Jess Franco 1988 ;
Fratello dello spazio, de Mario Gariazzo 1988 ;
La Seora, de Jordi Cadena 1987  ;
Playboy en paro, de Toms Aznar 1984;
La hoz Y El Martinez, d'lvaro Senz de Heredia 1984   ;
Tobi, d'Antonio Mercero 1979  ;
Vota a Gundisalvo, de Pedro Lazaga 1978  ;
Asignatura Pendiente, de Jos Luis Garci 1977  ;
Hasta que el matrimonio nos separe, de Pedro Lazaga 1977  ;
Horror Express, d'Eugenio Martn 1972;
La ta de Carlos en mini-falda, d'Augusto Fenollar i Ignacio F. Iquino 1966;

Televisi.
 Como el perro y el gato (2007);
 La Drsena de Poniente (2006);
 Gbies d'or (2006);
 Hospital Central (2004);
 La Isla de los Famosos (2004);
 Luna negra (2003);
 Paraso (2001);
 Mujer, casos de la vida real (2001);
 El Sper (1999);
 Sota el signe de... (1999);
 Hostal Royal Manzanares (1996);
 Yo, una mujer (1996);
 Todos a bordo (1995);
 Vecinos (1994);
 La huella del crimen 2: El caso de Carmen Broto (1991);
  (1988);
 Rgimen abierto (1986);
 Historias para no dormir (1982);
 Estudio1 (1970-1981);
 Les chevaux du soleil (1980);
 Teatro estudio (1979);
 Aplauso (1978-1981);
 Curro Jimnez (1978);
 Novela (1968-1978);
 El teatro (1974);
 Ficciones (1974);
 Las doce caras de Eva (1971);
 Pginas sueltas (1970);
 Bajo el mismo techo (1970);
 Teatro de siempre (1968);
 Telecomedia de humor (1968);
 Autores invitados (1966);

 Enllaos externs .
 Slvia Tortosa a l'IMDB;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316262" title="Hrcules I d'Este" nonfiltered="3415" processed="3402" dbindex="123644">

Hrcules I d'Este ( ? 1431   Ferrara, Ducat de Ferrara 1505 ) membre de la famlia Este fou el duc de Ferrara i Mdena entre 1471 i 1505.

 Orgens familiars.
Va nixer el 1431 sent fill illegtim de Nicolau III d'Este i Riccarda de Saluzzo. Fou nt per lnia paterna de Albert I d'Este i Isotta Albaresani, i per lnia paterna de Toms II de Saluzzo i Margarida de Roussy. Fou germ, aix mateix, de Lionel i Borso d'Este.

Joventut.
Va ser educat en la cort de Npols d'Alfons el Magnnim entre 1445 i 1460, on va aprendre arts militars, els principis dels ideals renaixentistes i un cert guts per l'arquitectura i les belles arts, marcant sens dubte el seu futur com un dels ms actius mecenes de les arts durant el Renaixement. 

Npcies i descendents.
Es va casar el 3 de juliol de 1473 a la ciutat de Ferrara amb Elionor de Npols, filla del rei Ferran I de Npols i Isabel de Chiaramonte. D'aquesta uni nasqueren:
Isabel d'Este (1474 1539), casada el 1490 amb Francesc II Gonzaga;
Beatriu d'Este (1475-1497), casada el 1491 amb Llus Maria Sforza;
Alfons I d'Este (1476-1534), duc de Mdena i Ferrara;
Ferran d'Este (1477-1540) ;
Hiplit d'Este (1479 1520), cardenal;
Segimon d'Este (1480-1524);

Duc de Mdena i Ferrara.

El 1471, a la mort del seu germ Borso d'Este, fou nomenat duc de Ferrara i Mdena. A diferncia del seu pare s'enemist amb la Repblica de Vencia, amb qui va produr-se la guerra de Ferrara entre 1482 i 1484, aix com contra el papa Sixt IV. Aquesta guerra, causada per la disputa del monopoli de la sal, va finalitzar amb la Pau de Bagnolo, per la qual els Este van haver de cedir la regi de Polesine. En general la guerra va ser una gran revs per al Duc de Ferrara i Mdena, que va sofrir la humiliaci de romandre al llit malalt mentre els exrcits enemics destruen les propietats dels Este als voltants de Ferrara. 

Decidit a millorar les seves relacions amb els Estats Pontificis va negociar reeixidament per a casar al seu fill Alfons amb Lucrcia Borja, filla del papa Alexandre VI. 

El mecenatge que va exercir sobre les arts va ser part d'una demostraci d'intenci poltico-cultural, aix va tractar de superar els revessos militars del Ducat de Ferrara posicionant-lo com un gran actor en l'escena cultural de l'Europa renaixentista. Va afavorir algunes de les primeres representacions teatrals seculars que no s'havien muntat a Europa des de l'antiguitat i va establir un dels conservatoris ms importants d'Europa, arribant a competir amb els de la Capella Sixtina del Vatic. A ms va afavorir i acollir a la seva cort als ms destacats msics d'Europa del nord i especialment va introduir als compositors franco-flamencs a Itlia, entre ells Alexander Agricola, Jacob Obrecht, Heinrich Isaac, Adrian Willaert i Josquin Des Prs.

El desenvolupament urbanstic de Ferrara fou immens durant el govern d'Hrcules, duplicant la seva grandria i convertint-se en una de la concentracions urbanes ms importants del Renaixement. Va encarregar a l'arquitecte Biagio Rossetti l'extensi de la muralla de la ciutat, voltant per complet la vila dintre del seu sistema defensiu. 

Simpatitzant de Girolamo Savonarola, va comissionar un testament musical basat en la histria del monjo i l'obra escrita per aquest durant la seva pres a Florncia. 

Hrcules I d'Este mor el 15 de juny de 1505 a la ciutat de Ferrara.







Referncies.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316263" title="You and Me Both" nonfiltered="3416" processed="3403" dbindex="123645">


You and Me Both s el nom del segon disc del grup angls de pop electrnic Yazoo; va ser publicat el 1983, novament al segell discogrfic Mute Records.

Si l'anterior lbum, Upstairs at Eric's, ja havia convertit els Yazoo en un grup fams arreu d'Europa, "You and me both" encara tingu ms xit, ja que els don el seu primer nmero 1 britnic. El disc continua amb la combinaci de pop meldic, ballable i electrnic (cortesia de Vince Clarke) i l'expressiva veu d'Alison Moyet. Contrriament a l'anterior treball, Moyet va tenir ms participaci en la composici dels seus temes (de fet, la majoria de les canons que s'hi inclouen sn seves). Clarke, d'altra banda, experiment amb noves fonts per crear els sons de l'lbum, recorrent al sampler Fairlight CMI, i a ms cant al tema "Happy people".

Aquest xit, per, no serv per mantenir unit el grup, que acab dissolent-se poc abans de l'edici del disc. Alison Moyet inici la seva carrera en solitari a l'any segent, i Vince Clarke, desprs d'una srie de collaboracions, acab formant el grup Erasure amb el cantant Andy Bell.

Temes.

CD Stumm 12 (Edici europea).

 Nobody's diary (Moyet) - 4:31;
 Softly over (Clarke) - 4:02;
 Sweet thing (Moyet) - 3:43;
 Mr. Blue (Clarke) - 3:26;
 Good times (Moyet) - 4:17;
 Walk away from love (Clarke) - 3:19;
 Ode to boy (Moyet) - 3:37;
 Unmarked (Clarke) - 3:36;
 Anyone (Moyet) - 3:26;
 Happy people (Clarke) - 2:57;
 And on (Moyet) - 3:12;

Sire 9 23903-2 (Edici americana).

 Nobody's diary - 4:30;
 Softly over - 4:01;
 Sweet thing - 3:41;
 Mr. Blue - 3:24;
 Good times - 4:18;
 Walk away from love - 3:18;
 Ode to boy - 3:35;
 Unmarked - 3:34;
 Anyone - 3:24;
 State farm (Clarke/Moyet) - 3:35;
 And on - 3:12;

Dades.

 Produt per Eric C. Radcliffe i Yazoo.
 Enregistrat als estudis Blackwing (Londres).
 Pre-masteritzaci: WCI Record Group.
 Masteritzaci: CBS Records.
 Disseny de portada: Twenty-Three Envelope.

Enllaos externs.
 Informaci sobre el disc;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316265" title="Cinta de Mbius" nonfiltered="3417" processed="3404" dbindex="123646">


Una Cinta de Mbius o Banda de Mbius (tamb anomenada sovint Cinta o Banda de Moebius), s una superfcie d'una sola cara i un sol contorn. T la propietat matemtica d'sser reglada. Fou descoberta de manera independent pels matemtics alemanys August Ferdinand Mbius i Johann Benedict Listing l'any 1858.

 Vegeu tamb .
 Ampolla de Klein;
 Topologia;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316277" title="Gran Premi de Blgica del 2008" nonfiltered="3418" processed="3405" dbindex="123647">
La cursa del Gran Premi de Blgica de Frmula 1 es la tretzena cursa de la temporada 2008 i s'ha disputat al Circuit de Spa-Francorchamps, prop de Spa, el 7 de setembre del 2008. 


 Qualificaci per la graella .






 Cursa .



Notes.

  Al acabar el Gran Premi, els comissaris van penalitzar al pilot Lewis Hamilton amb una sanci de 25 segons, a causa d'un incident amb el pilot Kimi Rikknen (treure profit al tallar una xicana), fet que li va fer perdre la victria i retrocedir al tercer lloc.

 Al acabar el Gran Premi, els comissaris van penalitzar al pilot Timo Glock amb una sanci de 25 segons, a causa d'un incident amb el pilot Mark Webber (avanar amb bandera groga), fet que li va fer perdre la vuitena posici.


 Altres .

 Volta rpida: Kimi Rikknen 1'47.930  (Volta 24);

 Pole: Lewis Hamilton  1: 47. 338;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316280" title="Arzani-Volpini" nonfiltered="3419" processed="3406" dbindex="123649">
 Arzani - Volpini  tamb anomenada Scuderia Volpini  va ser un constructor itali de cotxes que va arribar a construir monoplaces per disputar curses a la Frmula 1. 


 Histria .

Arzani-Volpini va ser fundada per Gianpaolo Volpini i el constructor de motors Egidio Arzani. 

Van comenar amb cotxes amb els que disputaven les curses de categories inferiors com la Frmula 3 i la Frmula Junior. 

Ja a l'any 1954 van ajuntar-se per comprar un xasss Maserati a la Scuderia Milano que havia disputat curses de la temporada 1950. Amb aquest xasss modificat i un motor propi van provar d'entrar a la F1.

 A la F1 .

A la temporada 1955 va haver-hi presncia de cotxes Arzani-Volpini en una sola cursa, el GP d'Itlia de la m del pilot itali Luigi Piotti. Aquest per, no va poder prendre la sortida de la cursa per problemes mecnics.

No hi va tornar a haver presncia de monoplaces Arzani-Volpini a cap ms cursa del mundial.

A pesar d'aix, van continuar fabricant cotxes per disputar les categories inferiors.

 Resum .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316281" title="Andrei Sergeivitx Arxavin" nonfiltered="3420" processed="3407" dbindex="123650">

Andrei Sergeievitx Arshavin (en rus:                         ) (Sant Petersburg, el 29 de maig de 1981) s un futbolista professional rus. Juga com a davanter al Zenit de Sant Petersburg i a la Selecci russa. Desprs d'una gran actuaci a la Copa de la UEFA del 2008 i a l'Eurocopa del 2008, on va ser triat a la alineaci ideal feta per la FIFA, ha aconseguit entrar entre els candidats a obtenir la Pilota d'or al millor jugador de l'any. Tamb va estar seguit per diversos dels millors clubs europeus com el Bara, on el jugador desitjava jugar, el Chelsea o l'Arsenal.

Referncies.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316283" title="scar Gonzlez" nonfiltered="3421" processed="3408" dbindex="123651">
 scar Gonzlez  va ser un pilot de curses automobilstiques uruguai que va arribar a disputar curses de Frmula 1.
 
scar Gonzlez va nixer el 10 de novembre del 1922 a Montevideo, Uruguai i va morir el 5 de novembre del 2006  a Montevideo, Uruguai.


 A la F1 .

Va debutar a la primera cursa de la temporada 1956 (la setena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 22 de gener del 1956 el GP d'Argentina al Circuit Oscar Alfredo Galvez.

scar Gonzlez va participar en una sola cursa puntuable pel campionat de la F1, assolint un sis lloc com a millor posici.


 Resultats a la Frmula 1 .



(*) Cotxe compartit.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316284" title="xid de bari" nonfiltered="3422" processed="3409" dbindex="123652">































L'xid de bari, BaO, s un compost inic inorgnic format per cations bari, Ba2+ i anions xid, O2 . es presenta en forma de pols blanca groguenca. La seva estructura cristallina s cbica, tipus clorur de sodi, encara que tamb es pot trobar en forma hexagonal. s un compost higroscpic i tamb absorbeix dixid de carboni, CO2. Es dissol en aigua reaccionant de forma violenta per donar hidrxid de bari, Ba(OH)2 i s soluble en cids diluts i en etanol. 

 Preparaci .
 Es pot preparar per reacci del bari amb l'oxigen:
 Ba  +  1/2O2     BaO;

 Tamb es pot preparar per calcinaci del nitrat de bari:
 Ba(NO3)2     BaO  +  NO2;

 Reaccions .
 Amb aigua reacciona violentament per donar l'hidrxid de bari:
 BaO  +  H2O     Ba(OH)2;
 Amb cids reacciona per donar les corresponents sals. Per exemple amb cid clorhdric dna el clorur de bari:
 BaO  +  2HCl     BaCl2  +  H2O;
 Si s'escalfa a 500 C en presncia d'oxigen produeix el perxid de bari:
 BaO  +  1/2O2     BaO2;

Aplicacions.
 S'empra com additiu en la fabricaci del vidre crown.
 Tamb s'empra en la fabricaci de tubs de raigs catdics.

Bibliografia.

 LIDE D.R. (Ed.) Handbook of Chemistry and Physics. CRC Press. 77th Ed. (1996-1997) New York;
 NIOSH http://www.cdc.gov/niosh/ipcsneng/neng0778.html;
 PANREAC http://www.panreac.com/new/esp/catalogo/fichastec/15A721ES.HTM;
 SCIENCELAB http://www.sciencelab.com/xMSDS-Barium_oxide-9923002;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316291" title="Licopodi" nonfiltered="3423" processed="3410" dbindex="123653">


Licopodi (Lycopodium clavatum) s una espcie de pteridfit de la famlia de les licopodicies.
 
 Distribuci .
s subcosmopolita en zones temperades i fredes de l'hemisferi nord. A Europa es distribueix pel nord i centre del continent, estenent-se cap al sud fins al centre de Portugal, nord de la pennsula ibrica, centre d'Itlia i Bulgria. Viu als estatges mont i subalp dels Pirineus, sobretot al vessant nord sempre en boscos de conferes, landes i matollars de sol cid. A Catalunya es localitza a la Vall d'Aran, Andorra, Alta Cerdanya i Conflent.

 Morfologia .
Petita herba camfita reptant amb tiges principals de fins de 80 cm. Les branques sn ascendents i dicotmiques amb microfilles linears que acaben en un pl rgid incolor. Els estrbils es disposen en grups d'1 a 3. 

 Usos .
El licopodi era designat en el segle XVI pels cuidadors dels Jardins de Simples dels monastirs, com molsa terrestre (Muscus terrestris o Muscus clavatus). Pius Font i Quer ja feia esment a que les espores al no ser higroscpiques i no adherir-se a la pell, s'usaven com a suavitzant i dessecant, i per a evitar la cossor i tamb com detergents quan s'han produt llagues de manera semblant al talc oficinal. Cuit es feia servir com a dirtic i antisptic de les vies urinries.

Les espores d'aquest licopodi es coneixen com a sofre vegetal i han estat molt utilitzades com a separador mecnic, en la fabricaci de pndoles: en adherir-se parcialment a llur superfcie, evitaven que s'enganxessin les unes amb les altres. El sofre vegetal, que actualment prov de plantes silvestres recollectades en els pasos d'Europa oriental i Xina, s poc utilitzat a Espanya, si b existeixen infusions comercials de diverses plantes que inclouen tiges de licopodi. 

Durant molts anys en la fabricaci de coets i petards pirotcnics, ja que al posar-les al foc sn extremadament inflamables i produxen deflagraci. 

Les parts aries de la planta contenen certs alcaloides, com licopodina i dihidrolicopodina, aix com petites quantitats d'cid cafeic i diversos triterpens que li atorgen un cert carcter txic.


Fitxer:Lycopodium clavatum clavatum2.jpg|Esporofille
Fitxer:Lycopodium clavatum 151207a.jpg|Microfilles


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316293" title="Selaginellcia" nonfiltered="3424" processed="3411" dbindex="123654">


Selaginellcia (Selaginellaceae) s una famlia de pteridfits amb un nic gnere Selaginella i unes 700 espcies. Aquestes espcies creixen en llocs clids i humits i es distribueixen per les zones intertropicals d'ambds hemisferis, tot i que tamb n'hi ha a les regions fredes i en els deserts.

Morfolgicament sn plantes herbcies, de tiges decumbents o dretes i amb fulles petites disposades en hlix o en rengles i provedes d'un apndix, membrans i caduc, anomenat lgula. Sovint hi ha branques radiciformes anomenades rizfors. Sn plantes heterospries i els esporangis sn agrupats en estrbils terminals, per amb els microsporangis separats dels megasporangis. Les micrspores que es formen germinen dins el microsporangi i donen lloc a protallus masculins molt reduts. Els protallus femenins, originats per les megspores, formen uns quants arquegonis, per finalment noms se'n desenvolupa un de sol.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316296" title="Selaginella" nonfiltered="3425" processed="3412" dbindex="123655">

Selaginella (Selaginella) s l'nic gnere de la famlia de les selaginellcies. 

Malgrat que en total hi ha unes 700 espcies, noms dues es troben a Catalunya: Selaginella denticulata de la terra baixa mediterrnia i Selaginella selaginoides dels Pirineus.

Etimolgicament Selaginella prov del llat selago- . Plini anomenava aix a una espcie de sabina i altres botnics antics anomenaven, igualment, als licopodis.  ella indica en llat un sufix de diminutiu.

Morfolgicament tenen un aspecte semblant al dels licopodis, per solen aparixer estructures com els rizfors que surten de les tiges, es claven a terra i produeixen rels. Les fulles es disposen en quatre rengles, de formes i mides molt diverses diverses (generalment de dues menes) i tenen un apndix basal anomenada lgula. Sn plantes heterospries i, per tant, tenen un protallus endosprics reduts. Hi ha estrbils de megasporofilles i microsporofilles


Algunes espcies de Selaginella que viuen en llocs desrtics, tenen una extraordinria capacitat per a rehidratar-se rpidament, com l'anomenada Falsa Rosa de Jeric (Selaginella lepidophylla) dels deserts de Mxic.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316310" title="Antoine Busnois" nonfiltered="3426" processed="3413" dbindex="123656">

Antonie Busnois (?-1430 - Bruges, 1492). Compositor de l'escola borgonyona. Probablement va ser deixeble de Johannes Ockeghem a Tours. Cap al 1460 era a la cort de Borgonya. Ms tard treball a l'esglsia de Sant Salvador de Bruges, amb el crrec de rector cantoriae fins l'any de la seva mort. 
La seva producci ms important s de canons profanes: ms d'una seixantena que es conserven en un manuscrit provinent de la cort de Borgonya, possiblement copiat per ell mateix. Per tamb varen ser copiades en altres canoners francoflamencs i en algunes de les antologies editades per Petrucci. La majoria tenen textos francesos, sovint d'ell mateix, sn a tres veus i utilitzen estructures fixes, sobretot el rond (una trentena).
En l'apartat de msica religiosa, es conserven misses, un credo, himnes, un magnificat i motet. Les misses utilitzen la tcnica del cantus firmus; una d'elles es basa en la clebre fanfara L'homme arm.

Obres.
 Misses .

 Missa L'Homme arm; ;
 Missa O crux lignum; ;
 Patrem Vilayge.

 Misses possiblement atribubles a Busnois .

 Missa L'Ardent desir; ;
 Missa L'homme arm (I); ;
 Missa L'homme arm (II); ;
 Missa L'homme arm (III); ;
 Missa L'homme arm (IV); ;
 Missa L'homme arm (V); ;
 Missa L'homme arm (VI) (l'atribuci d'aquestes sis misses conservades a Npols es basa en similituds estilstiqes); ;
 Missa sine nomine; ;
 Missa Quant ce viendra.

 Motets i magnificats .

 Ad coenam agni providi; ;
 Alleluia, verbum caro factum est; ;
 Anima mea liquefacta est / Stirps Jesse; ;
 Anthoni usque limina; ;
 Asperges me (lost); ;
 Conditor alme siderum; ;
 Gaude coelestis domina; ;
 In hydraulis; ;
 Lamentaci per la mort de Guillaume Dufay, (probablement escrita en 1474, perduda); ;
 Magnificat sexti toni; ;
 Noel, noel; ;
 Regina caeli (I); ;
 Regina caeli (II); ;
 Victimae paschali laudes. ;

 Magnificats i motets, possiblement atribubles a Busnois .

 Magnificat octavi toni; ;
 Magnificat secundi toni; ;
 Incomprehensibilia / Preter rerum ordinem.

 Msica profana .

 Acordes moy;
 Advegne que advenir pourra; ;
 Amours nous traicte / Je m'en vois; ;
 A qui vens tu tes coquilles; ;
 Au gr de mes iculx;
 A une dame; ;
 Au povre par necessit; ;
 A vous, sans autre; ;
 Bel acueil; ;
 Bone chre; ;
 Ce n'est pas moy;
 C'est bien maleur; ;
 C'est vous en qui; ;
 Con tutta gentilea; ;
 Corps digne / Dieu quel mariage; ;
 Cy dit benedicite; ;
 En soustenant; ;
 En tous les lieux; ;
 En voyant sa dame; ;
 Esaint-il merci; ;
 Faictes de moy; ;
 Faulx mesdisans; ;
 Fortuna desperata; ;
 (O) Fortune, trop tu es dure; ;
 Ha que ville; ;
 In myne zynn; ;
 Ja que lui ne; ;
 J'ay mayns de bien; ;
 J'ay pris amours tout au rebours; ;
 Je m'esbas de vous; ;
 Je ne demande aultre degr; ;
 Je ne demande lialt; ;
 Je ne puis vivre ainsi; ;
 Joye me fuit; ;
 Laissez dangier; ;
 L'autrier la piea /En l'ombre du buissonet / Trop suis jonette; ;
 L'autrier que passa; ;
 Le corps s'en va; ;
 Le monde a tel; ;
 Ma damoiselle; ;
 Maintes femmes; ;
 Ma plus qu'assez; ;
 Ma tres souveraine princesse; ;
 M'a vostre cueur; ;
 Mon mignault / Gracieuse, playsant; ;
 Mon seul et sangle souvenir; ;
 On a grant mal / On est bien malade; ;
 Pour entretenir mes amours; ;
 Pucellotte; ;
 Quant j'ay au cueur; ;
 Quant vous me ferez; ;
 Quelque povre homme; ;
 Quelque povre homme; ;
 Resjois toy terre de France / Rex pacificus; ;
 Seule a par moy; ;
 Soudainementmon cueur; ;
 Terrible dame; ;
 Une filleresse / S'il y a compagnion / Vostre amour; ;
 Ung grand povtre homme; ;
 Ung plus que tous; ;
 Vostre beaut / Vous marchez; ;
 Vostre gracieuse acointance.

 Obres d'atribuci conflictiva .

 Amours, amours, amours;
 Amours fait moult / Il est de binne heure n /Tant que nostre argent dura; ;
 Cent mile escus; ;
 Et qui la dira; ;
 J'ay bien choisi; ;
 Il sera pour vous canbatu / L'homme arm; ;
 Je ne fay plus; ;
 Je suis venu; ;
 Le serviteur; ;
 Quant ce vendra; ;
 Sans avoir ( S' amours vous fiu' or 'Malagrota'); ;
 Se brief puis.

 Referncies.

 Paula Higgins: "Antoine Busnoys", Grove Music Online ed. L. Macy (Accedit el 24 de juny de 2008), (accs per suscripci);
 Gustave Reese, Music in the Renaissance.  New York, W.W. Norton & Co., 1954.  ISBN 0-393-09530-4;
 Harold Gleason and Warren Becker, Music in the Middle Ages and Renaissance (Music Literature Outlines Series I).  Bloomington, Indiana.  Frangipani Press, 1986.  ISBN 0-89917-034-X;
  Paula Higgins, ed. Antoine Busnoys: Method, Meaning, and Context in Late Medieval Music. New York: Oxford University Press, 1999. ISBN   0-198164068;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316312" title="Olivier Gendebien" nonfiltered="3427" processed="3414" dbindex="123657">
 Olivier Gendebien  va ser un pilot de curses automobilstiques belga que va arribar a disputar curses de Frmula 1.
 
Olivier Gendebien va nixer el 12 de gener del 1924 a Brusselles, Blgica i va morir el 2 d'octubre del 1998  a Les Baux de Provence, Bouches-du-Rhne, Frana.


 A la F1 .

Va debutar a la primera cursa de la temporada 1956 (la setena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 22 de gener del 1956 el GP d'Argentina al Circuit Oscar Alfredo Galvez.

Olivier Gendebien va participar a quinze curses puntuables pel campionat de la F1, repartides en sis temporades diferents (1956 - 1961) assolint dos podis com a millor posici.

Fora de la F1  va guanyar nombroses proves entre les que destaquen les 24 hores de Le Mans que va arribar a guanyar en quatre ocasions (1958, 1960, 1961 i 1962) , les 12 hores de Sebring ((1959, 1960, 1961) i la Targa-Fiorio (1958, 1961, 1962).


 Resultats a la Frmula 1 .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316314" title="Oleguer Junyent i Sans" nonfiltered="3428" processed="3415" dbindex="123658">
Oleguer Junyent i Sans (Barcelona, 1876   1956). Va ser un pintor i escengraf catal. El seu estil s una pintura viva centrada en el paisatge i la natura morta.

Fou germ del pintor i crtic d'art Sebasti Junyent, i nt de Sebasti Junyent i Comes, organitzador dels famosos carnestoltes barcelonins  de finals del XIX. 

Va estudiar a l'Escola de la Llotja (1890-1895), de la ma de Flix Urgells, Miquel Moragas, i Francesc Soler. Va comenar a publicar dibuixos a "L'Esquella de la Torratxa", de seguida collabor amb el Gran Teatre del Liceu amb escenografies wagnerianes, com ara El capvespre dels dus, o les de l'pera Louise, de Gustave Charpentier, i La vida breve, de Falla. 

Com a interiorista, el 1902 realitz les pintures que decoren  la peixera  del Cercle del Liceu i el 1905 juntament amb Gaspar Homar particip a la decoraci de la Casa Burs, a on Junyent fa sis pintures murals per al sal principal sobre comptes infantils d origen germnic. El 1873, junt amb el seu amic Maurici Vilumara decora la Caixa Vilumara, propietat de la famlia d'aquest darrer, a la nova seu de la Rambla (actual Museu de Cera).

Desprs de viatjar per Europa i d'installar-se a Pars, on fou deixeble de Cartezat, emprengu una volta al mn, el resultat de la qual fou el llibre Roda el mn i torna al Born (1910). Posteriorment, public Viaje de un escengrafo a Egipto (1919) i Mallorca, fotografas de la "Illa Daurada" (~1920).

Particip amb l'organitzaci de l'Exposici del Moble i Decoraci (1923) i en l'Exposici Internacional de Barcelona de 1929, per a qui va fer un cartell amb la imatge de la Dama d'Elx. 

Com a illustrador fa la portades de:
Cuadros de la ciudad de Jos Sixto Alvarez (Fray Mocho), edici 1906.
Cartas de mujeres de Jacinto Benavente, edici 1912.
 Salom, d'Oscar Wilde, edici 1926.
 Guia de la Costa Brava de Josep Pla (sobrecoberta), edici 1955.

Mes endavant, deixa l escenografia i es centr a la pintura, guanyant el concurs "Barcelona Vista pels Seus Artistes" el 1930. 
Fou company de viatges de Francesc Camb i el seu conseller artstic. 
Va ser president del Reial Cercle Artstic de Barcelona en 1925. 

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316315" title="Llista d'ocells de Frana" nonfiltered="3429" processed="3416" dbindex="123659">

Aquesta llista d'ocells de Frana inclou totes les espcies d'ocells trobats a Frana: 573. 

Els ocells s'ordenen per ordre i famlia.

Gaviiformes.
Gaviidae.
Calbria petita (Gavia stellata);
Calbria agulla (Gavia arctica) ;
Calbria grossa  (Gavia immer) ;
Calbria del bec blanc  (Gavia adamsii);

Podicipediformes.
Podicipedidae.
Cabusset becgrs (Podilymbus podiceps);
Cabusset (Tachybaptus ruficollis);
Cabuss emplomallat Podiceps cristatus) ;
Cabuss gris (Podiceps grisegena) ;
Cabuss orellut (Podiceps auritus) ;
Cabuss collnegre (Podiceps nigricollis) ;

Procellariiformes.
Diomedeidae.
Albatros cellanegre (Thalassarche melanophris);
Diomedea exulans ;

Procellariidae.
Fulmar (Fulmarus glacialis) ;
Petrell de Bulwer (Bulweria bulwerii) ;
Baldriga cendrosa (Calonectis diomedea) ;
Baldriga capnegra (Puffinus gravis) ;
Baldriga grisa (Puffinus griseus) ;
Baldriga puf (Puffinus puffinus) ;
Baldriga mediterrnia (Puffinus yelkouan) ;
Baldriga balear (Puffinus mauretanicus) ;
Puffinus baroli ;
Baldriga petita (Puffinus assimilis) ;
Hydrobatidae.
Petrell ocenic (Oceanites oceanicus) ;
Ocell de tempesta (Hydrobates pelagicus) ;
Petrell cuaforcat (Oceanodroma leucorhea) ;
Petrell de Swinhoe (Oceanodroma monorhis) ;
Petrell de Madeira (Oceanodroma castro);
Pelecaniformes.
Sulidae.
Mascarell (Morus bassanus);
Mascarell emmascarat (Sula dactylatra);
Pelecanidae.
Pelic vulgar (Pelecanus onocrotalus);
Pelic rosat (Pelecanus rufescens);
Pelic cresp (Pelecanus crispus);
Phalacrocoracidae.
Phalacrocorax auritus;
Corb mar gros (Phalacrocorax carbo);
Corb mar emplomallat (Phalacrocorax aristotelis);
Corb mar pigmeu (Phalacrocorax pygmaeus );
Fregatidae.
Fregata grossa (Fregata magnificens );
Ciconiiformes.
Ardeidae.
Bernat pescaire (Ardea cinerea);
Bernat americ (Ardea herodias);
Ardea melanocephala;
Agr roig (Ardea purpurea);
Agr blanc (Ardea alba);
Martinet blanc (Egretta garzetta);
Martinet dels esculls (Egretta gularis);
Martinet ros (Ardeola ralloides);
Esplugabous (Bubulcus ibis);
Butorides virescens ;
Martinet de nit (Nycticorax nycticorax);
Martinet menut (Ixobrychus minutus);
Bit com (Botaurus stellaris) ;
Ciconiidae. 
Cigonya negra (Ciconia nigra);
Cigonya blanca (Ciconia ciconia);
Threskiornithidae.
Ibis sagrat (Threskiornis aethiopicus);
Cap reial (Plegadis falcinellus);
Becplaner (Platalea leucorodia);
Becplaner afric (Platalea alba);
Phoenicopteriformes.
Phoenicopteridae.
Flamenc (Phoenicopterus roseus);
Flamenc menut (Phoenicopterus minor);
Anseriformes.
Anatidae.
Cigne mut (Cygnus olor);
Cigne cantaire (Cygnus cygnus);
Cigne petit (Cygnus columbianus);
Oca de bec curt (Anser fabalis);
Anser serrirostris;
Oca de bec curt (Anser brachyrhynchus);
Oca riallera grossa (Anser albifrons);
Oca riallera petita (Anser erythropus);
Oca vulgar (Anser anser);
Oca de les neus (Chen caerulescens);
Oca de collar (Branta bernicla);
Oca de galta blanca (Branta leucopsis);
Oca del Canad (Branta canadensis);
Oca de coll roig (Branta ruficollis);
Oca egpcia (Alopochen aegyptiaca);
nec canyella (Tadorna ferruginea);
nec blanc (Tadorna tadorna);
nec mandar (Aix galericulata);
nec xiulador (Anas penelope);
nec xiulador americ (Anas americana);
Xarxet falcat (Anas falcata);
nec griset (Anas strepera);
Xarxet del Baikal (Anas formosa);
Xarxet (Anas crecca);
Xarxet de Carolina (Anas carolinensis);
nec coll-verd (Anas platyrhynchos);
nec collverd americ (Anas rubripes);
nec cuallarg (Anas acuta );
Xarrasclet (Anas querquedula);
Xarxet alablau (Anas discors);
nec cullerot (Anas clypeata);
Xarxet marbrenc (Marmaronetta angustirostris);
Xibec (Netta rufina);
Morell cap-roig (Aythya ferina);
Morell de collar (Aythya collaris);
Morell xocolater (Aythya nyroca);
Morell de plomall (Aythya fuligula  );
Morell buixot (Aythya marila );
Morell menut (Aythya affinis);
ider (Somateria mollissima);
ider reial (Somateria spectabilis);
ider de Steller (Polysticta stelleri);
nec arlequ (Histrionicus histrionicus);
nec glacial (Clangula hyemalis);
nec negre (Melanitta nigra);
nec negre americ (Melanitta perspicillata);
nec fosc (Melanitta fusca);
Morell d ulls grocs (Bucephala clangula);
Morell d'Islndia (Bucephala islandica);
Morell capblanc (Bucephala albeola);
Bec de serra petit (Mergellus albellus);
Bec de serra coronat (Lophodytes cucullatus);
Bec de serra mitj (Mergus serrator);
Bec de serra gros (Mergus merganser);
nec de jamaica (Oxyura jamaicensis);
nec capblanc (Oxyura leucocephala);
Falconiformes.
Pandionidae.
guila pescadora (Pandion haliaetus);
Accipitridae.
Aligot vesper (Pernis apivorus);
Esparver d'espatlles negres (Elanus caeruleus);
Mil reial (Milvus milvus);
Mil negre (Milvus migrans);
guila marina (Haliaeetus albicilla);
Trencals (Gypaetus barbatus);
Aufrany (Neophron percnopterus);
Voltor de Rppell (Gyps rueppellii);
Voltor com (Gyps fulvus);
Voltor negre (Aegypius monachus);
Voltor torgos (Torgos tracheliotus);
guila marcenca (Circaetus gallicus);
Arpella vulgar (Circus aeruginosus);
Arpella pllida (Circus cyaneus);
Arpella pllida russa (Circus macrourus);
Esparver cendrs (Circus pygargus);
Esparver vulgar (Accipiter nisus);
Astor (Accipiter gentilis);
Aligot de Swainson (Buteo swainsoni);
Aligot com (Buteo buteo);
Aligot rogenc (Buteo rufinus);
Aligot calat (Buteo lagopus);
guila pomernia (Aquila pomarina);
guila cridanera (Aquila clanga);
guila d'estepa (Aquila nipalensis);
guila imperial ibrica (Aquila adalberti);
guila imperial (Aquila heliaca);
guila daurada (Aquila chrysaetos);
guila cuabarrada (Aquila fasciata);
guila calada (Aquila pennata);
Falconidae.
Xoriguer petit (Falco naumanni);
Xoriguer com (Falco tinnunculus);
Falc cama-roig (Falco vespertinus);
Falc de la reina (Falco eleonorae);
Falc fumat (Falco concolor);
Esmerla (Falco columbarius);
Falc mostatxut (Falco subbuteo);
Falc llaner (Falco biarmicus);
Falc sagrat (Falco cherrug);
Grif (Falco rusticolus);
Falc pelegr (Falco peregrinus);
Galliformes.
Tetraonidae.
Perdiu blanca (Lagopus muta);
Gall de bosc (Tetrao urogallus);
Gall de cua forcada (Tetrao tetrix);
Grvol (Bonasa bonasia);
Odontophoridae.
Guatlla de Califrnia (Callipepla californica);
Col de Virgnia (Colinus virginianus);
Phasianidae.
Perdiu de roca (Alectoris graeca);
Perdiu roja (Alectoris rufa);
Perdiu xerra (Perdix perdix);
Guatlla (Coturnix coturnix);
Syrmaticus reevesii;
Fais (Phasianus colchicus);
Perdiu d'frica (Alectoris barbara);
Alectoris chukar;
Gruiformes.
Gruidae.
Grua damisella (Anthropoides virgo);
Grua (Grus grus);
Gruiformes.
Rallidae.
Rascl (Rallus aquaticus);
Guatlla maresa (Crex crex);
Rasclet (Porzana parva);
Rasclet (Porzana pusilla);
Polla pintada (Porzana porzana);
Polla pintada de Carolina (Porzana carolina);
Polla blava (Porphyrio porphyrio);
Polla blava d'Allen (Porphyrio alleni);
Polla d'aigua (Gallinula chloropus);
Fotja banyuda (Fulica cristata);
Fotja (Fulica atra);
Porphyrio martinica;
Otididae.
Pioc salvatge (Otis tarda);
Chlamydotis macqueenii ;
Sis (Tetrax tetrax);
Charadriiformes.
Haematopodidae.
Garsa de mar (Haematopus ostralegus);
Recurvirostridae.
Camallarga (Himantopus himantopus);
Bec d'alena (Recurvirostra avosetta);
Burhinidae.
Torlit (Burhinus oedicnemus);
Glareolidae.
Corredor (Cursorius cursor);
Perdiu de mar (Glareola pratincola);
Perdiu de mar d'ala negra (Glareola nordmanni;
Charadriidae.
Fredeluga (Vanellus vanellus);
Fredeluga gregria (Vanellus gregarius);
Fredeluga cuablanca (Vanellus leucurus);
Daurada petita del Pacfic (Pluvialis fulva);
Daurada petita americana (Pluvialis dominica);
Daurada grossa (Pluvialis apricaria);
Pigre gris (Pluvialis squatarola);
Corriol gros (Charadrius hiaticula);
Corriol petit (Charadrius dubius);
Corriol cua-roig (Charadrius vociferus);
Corriol pecuari (Charadrius pecuarius);
Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus);
Corriol mongol (Charadrius mongolus);
Corriol de Leschenault (leschenaultii);
Corriol asitic (Charadrius asiaticus );
Corriol pit-roig (Charadrius morinellus);
Scolopacidae.
Becada (Scolopax rusticola);
Becadell sord (Lymnocryptes minimus);
Becadell gros (Gallinago media);
Becadell com (Gallinago gallinago);
Gallinago delicata ;
Tetolet gris (Limnodromus griseus);
Tetolet becllarg(Limnodromus scolopaceus);
Ttol cuanegre (Limosa limosa);
Ttol cuabarrat (Limosa lapponica);
Polit cantaire (Numenius phaeopus);
Polit bec-fi (Numenius tenuirostris);
Becut (Numenius arquata);
Territ cuallarg (Bartramia longicauda);
Siseta cendrosa (Xenus cinereus);
Xivitona (Actitis hypoleucos);
Xivitona maculada (Actitis macularius);
Xivita (Tringa ochropus);
Xivita solitria (Tringa solitaria);
Gamba roja pintada (Tringa erythropus);
Gamba groga grossa (Tringa melanoleuca);
Gamba verda (Tringa nebularia);
Tringa semipalmata;
Gamba groga petita (Tringa flavipes);
Siseta (Tringa stagnatilis);
Valona (Tringa glareola);
Gamba roja vulgar (Tringa totanus);
Remena-rocs (Arenaria interpres);
Territ gros (Calidris canutus);
Territ tresdits (Calidris alba);
Territ semipalmat (Calidris pusilla);
Territ d'Alaska (Calidris mauri);
Territ gola-roig (Calidris ruficollis);
Territ menut (Calidris minuta);
Territ de Temminck (Calidris temminckii);
Territ menut canadenc (Calidris minutilla);
Territ cuablanc (Calidris fuscicollis);
Territ de Baird (Calidris bairdii);
Territ pectoral (Calidris melanotos);
Territ acuminat (Calidris acuminata);
Territ becllarg (Calidris ferruginea);
Territ variant (Calidris alpina);
Territ fosc (Calidris maritima);
Territ camallarg (Calidris himantopus);
Territ becadell (Limicola falcinellus );
Territ rogenc (Tryngites subruficollis);
Batallaire (Philomachus pugnax);
Escuraflascons de Wilson (Phalaropus tricolor );
Escuraflascons bec-fi (Phalaropus lobatus);
Escuraflascons becgrs (Phalaropus fulicarius);
Laridae.
Gavina cendrosa (Larus canus);
Gavina corsa (Larus audouinii);
Gavina de Delaware (Larus delawarensis);
Gavi dominic (Larus dominicanus);
Gavinot (Larus marinus);
Gavinot hiperbori (Larus hyperboreus);
Gavinot polar (Larus glaucoides);
Gavi argentat de potes roses (Larus argentatus);
Gavi fosc (Larus fuscus);
Gavi argentat americ (Larus smithsonianus);
Gavi argentat (Larus cachinnans);
Gavi argentat (Larus michahellis);
Gavinot capnegre (Larus ichthyaetus);
Gavina vulgar (Larus ridibundus);
Gavina capblanca (Larus genei);
Gavina de Bonaparte (Larus philadelphia);
Gavina capnegra (Larus melanocephalus);
Gavina capnegra americana (Larus atricilla);
Gavina de Franklin (Larus pipixcan);
Gavina menuda (Larus minutus);
Gavina d'ivori (Pagophila eburnea);
Gavina rosada (Rhodostethia rosea);
Gavina cuaforcada (Xema sabini);
Gavineta de tres dits (Rissa tridactyla);
Sternidae.
Xatrac fosc (Onychoprion fuscatus);
Onychoprion anaethetus ;
Xatrac menut (Sternula albifrons);
Curroc (Gelochelidon nilotica);
Xatrac gros (Hydroprogne caspia);
Fumarell negre (Chlidonias niger);
Fumarell alablanc (Chlidonias leucopterus);
Fumarell carablanc (Chlidonias hybrida);
Xatrac rosat (Sterna dougallii);
Xatrac rtic (Sterna paradisaea);
Xatrac com (Sterna hirundo);
Xatrac de Foster (Sterna forsteri);
Xatrac reial (Thalasseus maximus);
Xatrac bec-llarg (Thalasseus sandvicensis);
Xatrac elegant (Thalasseus elegans);
Xatrac bengal (Thalasseus bengalensis);
Stercorariidae.
Parsit gros (Stercorarius skua);
Parsit cuaample (Stercorarius pomarinus);
Parsit cuapunxegut (Stercorarius parasiticus);
Parsit cuallarg (Stercorarius longicaudus);
Alcidae.
Gavot (Alle alle);
Somorgollaire (Uria aalge);
Somorgollaire de Brnnich (Uria lomvia);
Gavot (Alca torda);
Somorgollaire alablanc (Cepphus grylle);
Fraret (Fratercula arctica);
Pterocliformes.
Pteroclidae.
Ganga estepria  (Syrrhaptes paradoxus);
Ganga (Pterocles alchata);
Columbiformes.
Columbidae.
Colom roquer (Columba livia);
Xixella (Columba oenas);
Tud (Columba palumbus);
Trtora (Streptopelia turtur);
Trtora rogenca (Streptopelia orientalis);
Trtora turca (Streptopelia decaocto);
Trtora del Senegal (Streptopelia senegalensis);
Psittaciformes.
Psittacidae.
Cotorra de Kramer (Psittacula krameri);
Agapornis de Fischer (Agapornis fischeri);
Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus);
Cuculiformes.
Cuculidae.
Cucut reial (Clamator glandarius);
Cucut (Cuculus canorus);
Cucut becgroc (Coccyzus americanus);
Strigiformes.
Tytonidae.
liba (Tyto alba);
Strigidae.
Xot (Otus scops);
Duc (Bubo bubo);
Duc blanc (Bubo scandiacus);
Gamars (Strix aluco);
Mussol esparverenc (Surnia ulula);
Mussol menut (Glaucidium passerinum);
Mussol com (Athene noctua);
Mussol pirinenc (Aegolius funereus);
Mussol banyut (Asio otus);
Mussol emigrant (Asio flammeus);
Caprimulgiformes.
Caprimulgidae.
Enganyapastors americ (Chordeiles minor);
Siboc (Caprimulgus ruficollis);
Enganyapastors (Caprimulgus europaeus);
Apodiformes.
Apodidae.
Falciot de xemeneia (Chaetura pelagica);
Ballester (Tachymarptis melba);
Falciot negre (Apus apus);
Falciot pllid (Apus pallidus);
Falciot cuablanc com (Apus affinis);
Coraciiformes.
Alcedinidae.
Blauet (Alcedo atthis);
Meropidae.
Abellerol gola-roig (Merops persicus);
Abellerol (Merops apiaster );
Coraciidae.
Gaig blau (Coracias garrulus);
Upupidae.
Puput (Upupa epops );
Piciformes.
Picidae.
Colltort (Jynx torquilla);
Picot garser petit (Dendrocopos minor);
Picot garser mitj (Dendrocopos medius);
Picot garser dorsiblanc (Dendrocopos leucotos);
Picot garser gros (Dendrocopos major);
Picot tridctil (Picoides tridactylus);
Picot negre (Dryocopus martius);
Picot verd (Picus viridis );
Picot cendrs (Picus canus);
Passeriformes.
Alaudidae.
Alosa becuda (Chersophilus duponti);
Calndria (Melanocorypha calandra);
Terrerola vulgar (Calandrella brachydactyla);
Terrerola rogenca (Calandrella rufescens);
Alosa banyuda (Eremophila alpestris);
Cogullada vulgar (Galerida cristata);
Cogullada fosca (Galerida theklae);
Alosa vulgar (Alauda arvensis);
Cotoliu (Lullula arborea);
Hirundinidae.
Riparia paludicola;
Oreneta de ribera (Riparia riparia);
Oreneta vulgar (Hirundo rustica);
Roquerol (Ptyonoprogne rupestris);
Oreneta cuablanca (Delichon urbicum);
Oreneta cua-rogenca (Cecropis daurica);
Petrochelidon pyrrhonota;
Motacillidae.
Piula grossa (Anthus richardi);
Piula de Godlewski (Anthus godlewskii);
Trobat (Anthus campestris);
Titella  (Anthus pratensis);
Piula gola-roja (Anthus cervinus);
Piula de Hodgson (Anthus hodgsoni);
Piula dels arbres (Anthus trivialis);
Piula del Ptxora (Anthus gustavi);
Grasset de muntanya (Anthus spinoletta);
Grasset de costa (Anthus petrosus);
Cuereta blanca (Motacilla alba);
Cuereta groga (Motacilla flava);
Cuereta citrina (Motacilla citreola);
Cuereta torrentera (Motacilla cinerea);
Regulidae.
Reiet (Regulus regulus);
Bruel (Regulus ignicapilla);
Bombycillidae.
Ocell seds (Bombycilla garrulus );
Cinclidae.
Aigerola (Cinclus cinclus);
Troglodytidae.
Caragolet (Troglodytes troglodytes);
Prunellidae.
Cercavores (Prunella collaris);
Pardal de bardissa golanegre (Prunella atrogularis);
Pardal de bardissa (Prunella modularis);
Turdidae.
Merla roquera (Monticola saxatilis);
Merla blava (Monticola solitarius);
Tord Siberi (Zoothera sibirica);
Griva daurada (Zoothera dauma);
Catharus minimus ;
Catharus ustulatus  ;
Merla de pit blanc (Turdus torquatus);
Merla (Turdus merula);
Turdus obscurus;
Tord golaroja (Turdus ruficollis);
Tord de Naumann (Turdus naumanni);
Griva cerdana (Turdus pilaris);
Tord ala-roig (Turdus iliacus);
Tord com (Turdus philomelos);
Griva (Turdus viscivorus);
Cisticolidae.
Trist (Cisticola juncidis);
Sylviidae.
Rossinyol bord (Cettia cetti);
Boscaler pintat petit (Locustella lanceolata);
Boscaler pintat gros (Locustella naevia);
Boscaler de Pallas (Locustella certhiola);
Boscaler fluvial (Locustella fluviatilis);
Boscaler com (Locustella luscinioides);
Boscaler de Gray (Locustella fasciolata);
Boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon);
Boscarla d'aigua (Acrocephalus paludicola);
Boscarla dels joncs (Acrocephalus schoenobaenus);
Boscarla dels arrosars (Acrocephalus agricola);
Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus);
Boscarla dels matolls (Acrocephalus dumetorum);
Boscarla menjamosquits (Acrocephalus palustris);
Balquer (Acrocephalus arundinaceus);
Bosqueta asitica (Hippolais caligata);
Hippolais rama ;
Bosqueta pllida (Hippolais pallida);
Hippolais opaca;
Bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta);
Bosqueta icterina (Hippolais icterina);
Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus);
Mosquiter com (Phylloscopus collybita);
Mosquiter ibric (Phylloscopus ibericus);
Mosquiter pllid (Phylloscopus bonelli);
Phylloscopus orientalis;
Mosquiter xiulaire (Phylloscopus sibilatrix);
Mosquiter fosc (Phylloscopus fuscatus);
Mosquiter de Schwarz (Phylloscopus schwarzi);
Mosquiter reiet (Phylloscopus proregulus );
Mosquiter de doble ratlla (Phylloscopus inornatus);
Phylloscopus humei ;
Mosquiter boreal (Phylloscopus borealis);
Mosquiter verds (Phylloscopus trochiloides);
Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla);
Tallarol gros (Sylvia borin);
Tallarol esparverenc (Sylvia nisoria);
Tallarol emmascarat (Sylvia hortensis);
Tallareta vulgar (Sylvia communis);
Tallarol xerraire (Sylvia curruca);
Tallarol trencamates (Sylvia conspicillata);
Tallareta cuallarga (Sylvia undata);
Tallareta sarda (Sylvia sarda);
Tallarol golanegre (Sylvia rueppelli);
Tallarol de garriga (Sylvia cantillans );
Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala);
Muscicapidae.
Papamosques gris (Muscicapa striata);
Mastegatatxes (Ficedula hypoleuca);
Papamosques de collar (Ficedula albicollis);
Papamosques de mig collar (Ficedula semitorquata);
Papamosques menut (Ficedula parva);
Ficedula albicilla ;
Pit-roig (Erithacus rubecula);
Rossinyol rus (Luscinia luscinia);
Rossinyol (Luscinia megarhynchos);
Cotxa blava (Luscinia svecica);
Cotxa cuablava (Tarsiger cyanurus);
Cuaenlairat (Cercotrichas galactotes);
Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros);
Cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus);
Cotxa diademada (Phoenicurus moussieri);
Bitxac rogenc (Saxicola rubetra);
Bitxac com (Saxicola rubicola);
Bitxac com siberi (Saxicola maurus);
Clit tuareg (Oenanthe leucopyga);
Clit negre (Oenanthe leucura);
Clit gris (Oenanthe oenanthe);
Clit de pit negre (Oenanthe pleschanka);
Clit ros (Oenanthe hispanica);
Clit del desert (Oenanthe deserti);
Clit pllid (Oenanthe isabellina);
Timaliidae.
Rossinyol del Jap (Leiothrix lutea);
Paradoxornithidae.
Mallerenga de bigotis (Panurus biarmicus);
Aegithalidae.
Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus);
Paridae.
Mallerenga d'aigua  (Poecile palustris);
Mallerenga capnegra (Poecile montana);
Mallerenga petita (Periparus ater);
Mallerenga emplomallada (Lophophanes cristatus);
Mallerenga carbonera (Parus major);
Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus);
Mallerenga capblanca (Cyanistes cyanus);
Sittidae.
Pica-soques blau (Sitta europaea);
Pica-soques cors (Sitta whiteheadi);
Tichodromidae.
Pela-roques (Tichodroma muraria);
Certhiidae.
Raspinell pirinenc (Certhia familiaris);
Raspinell com (Certhia brachydactyla);
Remizidae.
Teixidor (Remiz pendulinus);
Oriolidae.
Oriol (Oriolus oriolus);
Laniidae.
Escorxador (Lanius collurio);
Capsigrany p lid (Lanius isabellinus);
Cueta blanca (Lanius cristatus);
Botx septentrional (Lanius excubitor);
Botx meridional (Lanius meridionalis);
Trenca (Lanius minor);
Capsigrany emmascarat (Lanius nubicus);
Capsigrany (Lanius senator);
Corvidae.
Gaig (Garrulus glandarius);
Garsa (Pica pica);
Trencanous (Nucifraga caryocatactes);
Gralla de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax);
Gralla de bec groc (Pyrrhocorax graculus);
Gralla (Corvus monedula);
Gralla de collar (Corvus dauuricus);
Corvus splendens ;
Graula (Corvus frugilegus);
Cornella negra (Corvus corone);
Cornella emmantellada (Corvus cornix);
Corb (Corvus corax);
Sturnidae.
Estornell rosat (Pastor roseus);
Estornell vulgar (Sturnus vulgaris);
Estornell negre (Sturnus unicolor);
Passeridae.
Pardal com (Passer domesticus);
Pardal de passa (Passer hispaniolensis);
Pardal xarrec (Passer montanus);
Pardal roquer (Petronia petronia);
Pardal d'ala blanca (Montifringilla nivalis);
Estrildidae.
Euodice malabarica;
Vireonidae.
Viri d'ull vermell (Vireo olivaceus);
Fringillidae.
Pins com (Fringilla coelebs);
Pins mec (Fringilla montifringilla);
Pins del pins (Pinicola enucleator);
Pins carminat (Carpodacus erythrinus);
Trencapinyes becgrs (Loxia pytyopsittacus);
Trencapinyes (Loxia curvirostra);
Trencapinyes d'ala blanc (Loxia leucoptera);
Verdum (Carduelis chloris);
Passerell golanegre (Carduelis flammea);
Passerel carpoblanc (Carduelis hornemanni);
Lluer (Carduelis spinus);
Cadernera (Carduelis carduelis);
Passerell bec-groc (Carduelis flavirostris);
Passerell com (Carduelis cannabina);
Gafarr (Serinus serinus);
Llucareta (Serinus citrinella);
Serinus corsicanus;
Pins borroner (Pyrrhula pyrrhula);
Durbec (Coccothraustes coccothraustes);
Pins trompeter (Bucanetes githagineus);
Rhodospiza obsoleta ;
Parulidae.
Bosquerola de cap gris (Vermivora peregrina);
Bosquerola de pit groc (Parula americana);
Bosquerola de casquet (Dendroica striata);
Bosquerola cua-roja (Setophaga ruticilla);
Bosquerola xivitona (Seiurus noveboracensis);
Thraupidae.
Scharlach-Tangare (Piranga olivacea);
Emberizidae.
Verderola (Emberiza citrinella);
Sit capblanc (Emberiza leucocephalos);
Gratapalles (Emberiza cirlus);
Sit negre (Emberiza cia);
Hortol (Emberiza hortulana);
Hortol cendrs (Emberiza caesia);
Emberiza pusilla (Repicatalons petit);
Sit cellagroc (Emberiza chrysophrys);
Repicatalons rstic (Emberiza rustica);
Sit caranegre (Emberiza aureola);
Sit rogenc (Emberiza rutila);
Sit capnegre (Emberiza melanocephala);
Sit cara-roig (Emberiza bruniceps);
Sit emmascarat (Emberiza spodocephala);
Repicatalons (Emberiza schoeniclus);
Cruixidell (Emberiza calandra);
Pardal de coroneta (Zonotrichia leucophrys);
Repicatalons de Lapnia (Calcarius lapponicus);
Sit blanc (Plectrophenax nivalis);
Cardinalidae.
Durbec de pit roig (Pheucticus ludovicianus);
Icteridae.
Bobolinc (Dolichonyx oryzivorus);
Merla de cap groc (Xanthocephalus xanthocephalus);

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316319" title="Real (residncia)" nonfiltered="3430" processed="3417" dbindex="123660">

Durant el temps del Xarq Al-Andalus un real (de l rab riyad, jard) era una residncia pertanyent a un mebre de la noblesa urbana, situada als afores de la ciutat o vila. Un exemple seria el Palau del Real de Valncia, avui en dia desaparegut. En aquest sentit s'emprava tamb la paraula almnia. El terme Real continuava dins el catal com a arabisme, present en molts topnims com ara el Secar de la Real a Palma, Vila-real, Real,  o  el Pla del Real a Valncia. Tamb s present al castell amb el mateix sentit, com ara el Real de la Feria de Sevilla.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316326" title="Selaginella denticulada" nonfiltered="3431" processed="3418" dbindex="123661">


Selaginella denticulada (Selaginella denticulata) s una espcie de pteridfit de la famlia selaginellcies. 

Es distribueix per tot sud d'Europa, nord d'frica, Canries i Madeira. Als Pasos Catalans es troba des del Rossell i el Garraf fins l Alt Palncia en talussos ombrvols i replans de roques en llocs ombrejats i humits. Preferentment es fa en sls cids o descarbonatats. s poc rara a les zones muntanyoses del litoral del vessant martim del Montnegre, Collserola, cap de Creus i litoral de l'Albera, per molt rara al Baix Camp i al Bages. Viu a les contrades mediterrnies martimes, principalment als dominis de l'alzinar litoral i de les mquies. Tamb est present a totes les Illes Balears.

s una herba amb aspecte de molsa reptant feble i molt bifurcada amb llargs rizfors a les bifurcacions. Les fulles sn dimrfiques i es disposen en 4 rengles i tenen una lgula que els permet captar l'aigua de la rosada. Els estrbils sn sssils i terminals amb megasporangis grocs amb 4 espores i els microsporangis vermells amb moltes espores. En temps sec o fred, tota la planta envermelleix.

La planta sencera s havia usat cuita com a antihelmntica. Actualment es troba com a planta ornamental.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316330" title="Campionat per equips de raspall de 2008" nonfiltered="3432" processed="3419" dbindex="123662">
La XV Lliga de raspall - Trofeu Diputaci de Valncia s l'edici de l'any 2008 del Campionat per equips de raspall, organitzat per la Federaci de Pilota Valenciana i l'empresa Frediesport (de Fredi) amb el patrocini de la Diputaci de Valncia.

La competici es disputa a 3 fases: Una lliga en qu juguen tots contra tots, i de la qual es clasifiquen els 4 millors a les semifinals, que donen pas a la final a partida nica.

 Equips .
 Armando, Agust i Vilare;
 Gorxa, Alberto i Galn;
 Loripi, Salva i Javi;
 Malonda IV, Coeter II i Canana II;
 Waldo, Leandro III i Dorn;

 Resultats .
 Lliga .




 Classificaci de la lliga .


 Notes a la lliga .
 Queda eliminat de la Lliga l'equip de Waldo, Leandro III i Dorn.

 Semifinals .




 Final .




 Altres edicions .
 Campionat per Equips de Raspall de 2004;
 Campionat per Equips de Raspall de 2005;
 Campionat per Equips de Raspall de 2006;
 Campionat per Equips de Raspall de 2007;

 Enllaos externs .
 Pgina oficial;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316334" title="Els 25" nonfiltered="3433" processed="3420" dbindex="123663">

Els 25 s un concurs de TV3 que s'emet els dimecres a les 22:00 desprs del Telenotcies vespre per commemorar el XXV aniversari de TV3 i presentat per Judit Masc. 

Cada edici conta amb 25 concursants i que noms un podr la oportunitat de participar a la gran final. A ms a ms, a cada edici, venen dos personatges emblemtics de la cadena. I, tamb, hi ha un sorteig d'una televisi a tots aquells que hagin encertat la pregunta per SMS.

La sintonia del programa "Vull saber-ho tot de tu", de Guille Milkyway (La Casa Azul) s'ha decidit que ser la can d'estiu de TV3 al 2008.  

 Finalistes .

A la gala final hi hauran els 12 finalistes de cada gala ms el finalista dels jocs del web.

 Jaume Recasens (Sant Sadurn d'Anoia);

 Esther Peir (Almenar);

 Merc Ferrer (Aiguafreda);

 Josep Roca (Sant Joan les Fonts);

 Albert Sol (Sabadell);

 Luis Payol (Barcelona);

 Anna Garca  (Vilanova i la Geltr);

 Emma Joli (Esparreguera);

 lex Martnez (Barcelona);

 Jordi Viaplana (Rub);

 Ramon Solsona (Barcelona);

 Albert Pitarch (Cabrera de Mar);

 Jordi Oronich (jordi_o ) (Trmens);

 La Gran Final .

La Gran Final es dur a terme l'ltim programa on hi concursaran els 13 finalistes de cada gala.

 Famosos convidats al programa .

 Ldia Heredia;

 Jordi Gonzlez;

 Jaume Figueres;

 Helena Garcia Melero;

 Isma Prados;

 Salvador Alsius;

 Josep Maria Bachs;

 Ramon Pellicer;

 Inma Pedemonte;

 Antoni Bassas;

 Pep Anton Muoz;

 Julia Otero;

 Espartac Peran;

 Andreu Buenafuente;

 Montse Guallar;

 Toni Alb;

 Mnica Lpez;

 Albert Om;

 Toms Molina;

 Juli Peir;

 Jos Corbacho;

 Joan Pera;

 Raquel Sans;

 Josep Cun;

 Referncies .



 Vegeu tamb .

 Llista de programes de Televisi de Catalunya;

 Enllaos externs .

 Lloc web d'Els 25;

 Lloc web per poder concursar a Els 25;

 Els 25 a El Terrat;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316341" title="Bioparc" nonfiltered="3434" processed="3421" dbindex="123664">

Dades del contacte i horari
horari: tots els dies de 10.00 a 18.00 (juny:10.00 a 20.00; juliol i agost:10.00 a 21.00). ;
Tel. s/n ;
Cr/ Po Baroja, 3 ;
46015 Valncia

El Bioparc s el nom comercial adoptat pel zoo de Valencia arran de la seua relocaci i eixample el 2008.

El parc zoolgic de Valncia fou creat el 1965, amb un grup inicial d'animals provinents de coleccions privades i circs. El promotor d'aquest zoo fou Ignacio Docavo Alberti. Aquest primer zoo es mantingu a les seues installacions originals, als Jardins del Real, fins el 31 de juliol de 2007 quan tanc. Entre les espcies presents a aquest zoo estaven: el panda roig, hipoptam, dromedaris, orangutans, mandrils, ases de raa andalusa-cordovesa, cocodrils, i ms.

Per el 28 de febrer del 2008, enmig d'una campanya publicitria destacable, s'obr de nou amb una nova seu al Parc de la Capalera, fitant amb el Jard del Tria. A l'actualitat l'entrada individual val 20 euros, l'infantil quinze i existeix la possiblitat d'abonaments.

Enlaces externos.
Plana oficial del Bioparc;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316353" title="Casarabonela" nonfiltered="3435" processed="3422" dbindex="123665">

Casarabonela s un poble de la provncia de Mlaga (Andalusia), que pertany a la comarca de la Sierra de las Nieves.  La situaci geogrfica del municipi, en el marge occidental de la comarca de la vall del riu Guadalhorce, el fa endinsar-se en la comarca natural de Ronda per Alcaparan (1.200 m) i Prieta (1.521 m), fins a acostar-se al riu Turn en el seu lmit amb el municipi d'El Burgo. En el centre del municipi, envoltat de oliveres i camps de cereals s'aixeca la serra de La Robla (563 m), que treu el cap entre pinedes a la resta de les formacions de la Regi muntanyenca i als camps de Zalea, en el cor del Guadalhorce. 

 Economia .
Gaudeix d'un terreny calcari que permet l'horticultura en bancals que produxen fruita i hortalisses. Ha estat declarat Reserva de la Biosfera per la UNESCO i integrada en el Parc Natural Sierra de les Nieves i el seu entorn. 
 Histria .
l'rea de Casarabonela ja estava habitada des de temps prehistrics. Consta la presncia humana en diversos jaciments de tallers ltics, soterraments i grutes amb estris quotidians. 
Festes. 
Creus de maig: primer dissabte de maig. ;
 Festes de Santiago Apstol: ltim cap de setmana de juliol o primer d'agost. ;
Verge dels rondelas: 12 de Desembre.   ;

Enllaos externs.
 http://www.casarabonela.es/;
 Web oficial de la Reserva de la Biosfera Sierra de las Nieves creada per la Mancomunitat de Municipis de la Sierra de las Nieves;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316365" title="El Burgo" nonfiltered="3436" processed="3423" dbindex="123666">

El Burgo s un poble de la provncia de Mlaga (Andalusia), que pertany a la comarca de la Sierra de las Nieves i s enclavat enmig del Parc Natural de Sierra de las Nieves.    

 Festes . 
La principal festa anual se celebra el 28 d'agost, dia del patr de la poblaci Sant Agust. Altres festes sn: la Crema de Judes, que coincideix amb el diumenge de Resurrecci de Setmana Santa., el romiatge de la Verge de les Neus, que es festeja el primer cap de setmana del mes d'agost, i les festes de carnaval al febrer. 

 Enllaos externs .
Web sobre El Burgo














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316369" title="Guaro" nonfiltered="3437" processed="3424" dbindex="123667">

Guaro s un poble de la provncia de Mlaga (Andalusia), que pertany a la comarca de la Sierra de las Nieves. El terme municipal est al nord de la Sierra de Mijas, creuat per turons com el Blanco, Donoso, Fogn i la Sierra. El seu principal riu s el Grande i els rierols Seco, Profundo, Santo i Tiora. 

Economia. 
La seva economia es basa en els cultius de sec (olivera i ametller) i en alguns terrenys de regadiu. 

Historia. 
El primer assentament data de l'poca rab i va estar en el lloc conegut com Guaro el Vell, als peus d'una torre que va formar part de la cadena de torres i castells del valle del Guadalhorce. El municipi va ser conquistat pels Reis Catlics en 1485, est documentat que el seu agutzil morisc era, en 1491, Hamed Haz, quan va acudir a la crida del qadi de Mlaga, Al Dordux. 

Guaro va aconseguir ser vila independent en 1614 per ordre del rei Felip IV, i el 28 de setembre de 1648 va concedir el Comtat de Guaro a Juan Chumacero de Sotomayor y Carrillo, Oidor de la Real Chancillera de Granada i Cavaller de Santiago, ttol que encara avui possexen els seus descendents, la famlia Patio. 
Monuments. 
El nucli urb destaca per carrers tpicament andalusos, cases blanques adornades amb flors. El seu principal monument s la parrquia de San Miguel, fundada en el segle XVI i reformada a principis del segle XVII per Pedro Daz de Palacios. Desprs dels danys causats en la Guerra Civil va ser reconstruda per Enrique Atencia. En el seu interior existeix una imatge de San Miguel, patr de Guaro. La torre s de quadrada de dos cossos, i la planta de creu llatina sense naus laterals. s tamb destacable l'Ermita del Santuari del Port, on se celebra anualment un romiatge, destacant la seva perspectiva panormica des d'all.    

 Enllaos externs .
Web oficial de la Reserva de la Biosfera Sierra de las Nieves creada per la Mancomunitat de Municipis de la Sierra de las Nieves;
Ajuntament de Guaro;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316371" title="El Penjoll, art de paraula" nonfiltered="3438" processed="3425" dbindex="123668">
El Penjoll, art de paraula s una revista autoeditada en catal de Xtiva creada en 1987.


El Penjoll, revista impresa.
El Penjoll s una revista literria amb fortes dosis d'humor que va ser creat el 1987 per un grup d'estudiants de batxillerat de Xtiva . La revista era oberta a la participaci i s'autoprodua i es venia a m pels mateixos autors que eren els que pagaven l'edici. El consell de redacci era assembleari. Si b inicialment no era integrament en valenci aquest acab convertint-se en la llengua vehicular ms usada. Al voltant de la revista s'aglutinaren bona part de la generaci d'escriptors xativina dels setanta. La posterior dispersi per motius d'estudis i treball, aix com la discrepncia de punts de vista, va provocar que la revista deixara de publicar-se el 1991. Posteriorment, coincidint amb el 300 aniversari de la crema de la ciutat i arran del Manifest de Xtiva 1707-2007 una part dels autors se n'adonaren de la necessitat de reflotar la revista en vista de l'absncia de moviments literaris i artstics a la ciutat, aix com de l'absncia de mitjans de comunicaci crtics. Els contactes comenaren a l'abril de 2007 i es perllongaren durant tot l'any fins que, finalment, es va aconseguir reunir a una part dels creadors de la revista el 27 de desembre de 2007. Al dia segent, 28 de desembre de 2007, ja s'havia creat la versi en lnia de la revista, a l'espera que durant l'any 2008 es publique un nou nmero imprs d'El Penjoll, art de paraula.

Projecte en lnia El Penjoll.
Actualment, El Penjoll s un projecte obert i de participaci popular que aspira a ser un punt de trobada per a Xtiva i les Comarques Centrals, on se fomente la literatura, les arts, la filosofia i la reflexi poltica i cultural. Front a l'poca impresa, on era estrany l'anonimat, el projecte en lnia s'ha caracteritzat per l's abundant de pseudnims com ara: Capit Superflipo, Tarsan, president de la repblica de les mones, Alietes del Corralot, el funanbuliste, Peggie, refelet, Drac Montdver, Cul de Sac, menta_amb_fraula, Lo Pol o Kurtz entre molts altres, alguns dels quals (els dos primers, per exemple) ja existien com a personatges literaris en El Penjoll imprs. Aix i tot alguns dels seus autors han optat per mantindre el seu nom real, com el gravador Albert Compte, l'escriptor i blocaire Josep Manel Vidal o el dramatug Tadeus Calinca (encara que aquest va abandonar el projecte com a autor, el mar de 2008). Per altra banda, la revista ha desenvolupat un gran esfor des del 28 de desembre en el que es poden distingir dues etapes ben marcades. De primeres, va estar tancada al pblic amb accs restringit als autors. Aquesta etapa va durar des del 28 de desembre de 2007 fins al 7 de mar de 2008, dia que el bloc-revista es va fer pblic. A partir d'aqu els autors de la revista passaren a una fase d'expansi del projecte. Es va convidar expressament mitjanant correu electrnic a quasi tots els escriptors, artistes, msics i blocs, aix com a moltes associacions de Xtiva connectats i connectades a la xarxa. Desprs es va fer el mateix amb en les poblacions dels voltants. Actualment, la revista es troba en fase de consolidaci de la fase anterior.

Per altre costat, el projecte d'El Penjoll aspira a la multidisciplinaritat i a la multidifusi. Aix, la revista ha creat la seua prpia televisi El Penjoll Tv. Aquesta va fer un dels vdeos ms vistos (ms de 1000 visionats) a la xarxa sobre la manifestaci del 25 d'abril de 2008 . Tamb ha realitzat entrevistes a Xavi Castillo (2000 visionats en novembre de 2008) i al Brossa Quartet de CordaEntrevista al Brossa Quartet de corda i a Elies Barber. El maig, El Penjoll va comenar a rebre crtiques favorables. El juny de 2008 va organitzar el seu 1er 1ers Premis de microrelats El Penjoll, que va obtindre certa difusi en la catosfera , i en el qual van participar 63 microrelats. El maig del mateix any la revista es va convertir en la pgina ms votada del Top Catal. L'agost de 2008 va organitzar els 1ers Premis de Biografies Fictcies El Penjoll 2008  que a causa de la poca participaci van resultar desserts. El novembre de 2008 dos autors de El Penjoll van aparixer a la portada de El Punt com a membres de la nova fornada d'escriptors al Pas Valenci . El mateix mes, la revista va fer la convocatria  dels 1ers Premis Blocs 2008 de les Comarques Centrals del Pas Valenci El Penjoll  amb una molt bona difusi i acollida en els mitjans digitals       i als blocs    de les Comarques Centrals del Pas Valenci que es troben actualment en curs.

poques.

Primera poca. Corresponen a ella els tres primers nmeros de la publicaci. El primer nmero tenia com a portada els DNI dels autors. Durant aquest periode El Penjoll va rebre un ajut de la Casa de la Joventut de Xtiva per a un dels nmeros.

Segona poca. Correspon al quart nmero publica el 1991. En el qual figurava la famosa portada amb una carassa i un penis que ha acabat encarnant al personatge de El Penjoll.

Tercera poca. Es correspon amb la versi en lnia iniciada el 28 de desembre de 2007 i que es publica mensualment. Fins a data d'avui s'han publicat 11 nmeros. Durant la tercera poca s'han convocat diferents premis en lnia:


Caracterstiques tcniques de la versi impresa (primera i segona poca).

La versi impresa tenia entre 50 i 100 pgines i el seu preu oscillava entre 100 i 200 pessetes. La revista es maquetava manualment amb reduccions de fulls dina 4 que es pegaven de 2 en 2 sobre un altre full dina 4 per tal d'abaratir els costos. La impressi es feia per fotocpia i era en blanc i negre.

Caracterstiques tcniques de la versi electrnica.

La versi digital t format de bloc, i, a diferncia de la versi impresa, es troba registrada amb IBSB. Les publicacions apareixen amb llicncia creative commons. Les editorials apareixen cada l'u de cada mes coincidint amb l'arxivament mensual del bloc. Les emissions televisives es fan des d'un canal de Youtube i des de TuTV. 

Enllaos externs.
 Edici en lnia de El Penjoll.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316372" title="Istn" nonfiltered="3439" processed="3426" dbindex="123669">

Istn s un poble de la provncia de Mlaga (Andalusia), que pertany a la comarca de la Sierra de las Nieves.  La forma del municipi assembla la d'un triangle equilter i invertit amb la base dirigida cap al nord on limita amb Tolox. El vrtex nororiental limita amb Monda, en una estreta franja, igual que ho fa amb Parauta en el vrtex noroccidental. El costat occidental del triangle s una mplia lnia que delimita els territoris d'Istn i Benahavs, mentre que el costat oriental ho comparteixen Ojn al nord i Marbella al sud. En el vrtex sud concorren les lnies divisries de Benahavs i Istn. 
 Histria . 
Les especials caracterstiques del seu enclavament, un petit promontori sobre les valls dels rius Verde i Molinos, aix com la seva proximitat a Marbella, van fer que els musulmans triessin aquest lloc per a establir-se. Una vegada conquistada la Terra de Marbella i desprs de la conversi general de 1500, les pressions exercides sobre els mudjars van ser el detonant per a iniciar una marxa subreptcia cap al Nord d'frica que va ser avortada prop de la desembocadura de Riu Verde. Durant la rebelli dels moriscs de 1568, Istn es va erigir capitost dels alats i en les seves muntanyes es van viure aferrissades batalles, fins a la derrota del Fuerte de Arboto que van ser sotmesos pel duc d'Arcos i, posteriorment, exiliats a l'interior de la Pennsula. 

En 1570 s'inicia un procs de repoblaci amb cristians vells que procedien de diferents punts d'Espanya, entre els quals es van repartir les propietats dels moriscs. Un d'aquells grups procedia de l'horta murciana i parlaven el panotxo, una peculiaritat que va influir perqu des de llavors s'apliqus els nadius de Istn aquest gentilici. Amb l'assentament d'aquests pobladors s'inicia una manera de vida diferent de l'anterior i que s origen de l'actual sistema social. 
 Clima . 
El clima d'Istn, a pesar d'estar situat en la muntanya, es caracteritza per una temperatura mitja de 16'1C, sense excessiva calor a l'estiu. Les precipitacions sn de 930 ml anuals. Es produxen principalment entre els mesos de novembre i gener.  















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316374" title="Monda" nonfiltered="3440" processed="3427" dbindex="123670">

Monda s un poble de la provncia de Mlaga (Andalusia), que pertany a la comarca de la Sierra de las Nieves.    

Historia. 
Alguns historiadors situen aqu la clebre Batalla de Munda entre Juli Csar i Pompeu, per s pura especulaci, a causa de la similitud del nom. El que s sembla cert s que amb l'entrada dels musulmans a la Pennsula, les terres que avui configuren el municipi, es van integrar en el sistema defensiu de la Valle del Guadalhorce, mitjanant la construcci del seu castell. Desprs de la reconquesta de Mlaga per les tropes cristianes, Monda queda dintre de la seva jurisdicci i s nomenat alcalde Bartolom Seplveda, respectant-se els bns dels musulmans en aquestes terres, com mudjars. Aquesta situaci de coexistncia es va mantenir fins que, desprs de la rebelli morisca, van ser expulsats en el segle XVI. 
Monuments. 
Entre els monuments de Monda destaquen els segents: 
Castell d'origen rab, que en l'actualitat s un hotel. ;
Monument del calvari. ;
Font de la Jaula que antigament s'utilitzava com safareig. ;
Esglsia de Santiago Apostol, del segle XVII. ;
Nombroses fonts que abasteixen al poble. ;
Monument al carboner en la plaa de l'ermita. ;
 Gastronomia . 
 Sopa mondea ;

 Enllaos externs .
Pgina web de Monda;
  Information site;
Web oficial de la Reserva de la Biosfera Sierra de las Nieves creada per la Mancomunitat de Municipis de la Sierra de las Nieves;
Pgina de Christina Sobey, artista britnica afincada a la localitat, on ho, pot veure paisatges tpics de la zona.
El almendro ensangrentado (llegenda);
 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316375" title="Ojn" nonfiltered="3441" processed="3428" dbindex="123671">

Ojn s un poble de la provncia de Mlaga (Andalusia), que pertany a la comarca de la Sierra de las Nieves.  Limita amb Mijas a l'est, amb Marbella al sud, amb Istn a l'oest i amb Monda i Con al nord.   

 Histria. 
Ja en el paleoltic intervinc aquesta zona estava habitada per l'Home de Neandertal, que vivia en grups nmades, i el neoltic va existir ja una poblaci assentada, com ho demostra la Cova de Pecho Redondo. Durant el baix Imperi Rom la costa va estar molt habitada i s'especula que en la zona d'Ojn hagus algun poblat que explotava l'agricultura i ramaderia. La primera vegada que s'esmena Ojn s a la "Crnica de les fetes dels emirs cordovesos". Segons la crnica, Abderraman III inicia una batalla per a sotmetre la rebelli dels mossrabs (cristians que vivien en les terres musulmanes) i els muladins malaguenys. Se sap que una de les batalles entre els rebels i l'exrcit va ser davant de les muralles del Castell d'Ojn. 

La revolta dels mossrabs va provocar l'existncia d'un regnat efmer amb capital a Bobastro; en l'any 921 Abderraman va alliberar Ojn i la seva esglsia va ser convertida en mesquita. En 1485 els musulmans capitulen davant el Rei Ferran el Catlic i s'entra de ple en l'Edat Moderna. En aquella poca Ojn enviava a Marbella para exportar a frica, panses, figues seques, ametlles, sedes, cera i mel dels seus ruscs. Els musulmans mudjars passen a ser vassalls de Castella i en 1492 els Reis Catlics prenen totalment el Regne de Granada, finalitzant la Reconquesta. 

Ojn es constitu en Concejo i es realitza la parti del terme. Ojn depn de Marbella, que nomena un regidor amb jurisdicci civil i criminal. Els Reis no van permetre la presncia de musulmans a menys d'una llegua de la Costa i molts habitants de Marbella s'estableixen a Ojn; la mesura es va prendre per a evitar la collaboraci musulmana amb els pirates turcs i berberiscs. Havia llavors en Ojn 114 vens, quatre d'ells cristians vells. El 1505, per ordre de l'arquebisbe de Sevilla, Diego de Deza es va fer l'erecci cannica de l'actual parrquia de Nostra Senyora de l'Encarnaci. En 1568, durant el regnat de Felip II es produx la rebelli dels moriscs d'Istn, i en 1569 se'ls uneixen els moriscs de Ojn, que fugen amb les seves famlies i estris a les serres properes abandonant les terres desprs de matar als seus vens cristians vells i incendiar l'Esglsia, cases i cultius. Felip II nomena el Duc de Medina Sidonia i la Duc d'Arcos per a pacificar la Regi muntanyenca de Ronda i acabar amb la rebelli. En 1570 finalitza la guerra i Ojn s repoblat per cristians vells. 

El problema morisc continua a Espanya fins que en 1609 el rei Felip III expulsa als moriscs. En 1.772 el cronista britnic Francis Carter descriu Ojn com "un poble de gent afable, senzilla, que desconeix el te i el caf, per gaudeix de llet de cabra en les seves tasses de fang". En 1807 Carles IV concedeix Ojn independncia de la jurisdicci de Marbella. En 1.905 Pedro Fernndez va manar construir la Fuente de los Chorros i en 1906 el Marqus de Larios va aixecar el Palau de Juanar com refugio de cacera, on en una ocasi va ser convidat el rei Alfons XIII. El Palau de Juanar va ser habilitat com a Parador Nacional en 1965 i des de 1984 l'explota una cooperativa de treballadors d'Ojn. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316382" title="Tadeus Calinca" nonfiltered="3442" processed="3429" dbindex="123672">
Tadeus Calinca (Xtiva,1968) s un dramaturg valenci.                                 

Tadeus Calinca s'inici en l'escriptura teatral a finals dels anys 80. No es donaria a conixer per, fins el 1995 amb la seua obra El Gran Paulo que fou representada per El Teatre de la lluna de Xtiva i dirigida per l'autor mateix i Vctor Torres. Dos anys desprs va escriure Phebon, que es va estrenar el 1999 a Xtiva amb l'actor Elies Barber representant el paper principal, i que posteriorment es va publicar amb un estudi crtic de Josep Llus Sirera. El 2000 va escriure El mite de la caverna. I el 2004, l'Editorial 3 i 4 el va incloure en la seua antologia Teatre valenci contemporani. Recentment particip tamb en la reedici de la revista literaria de Xtiva, El Penjoll, art de paraula, tot i que per divergncies amb la resta d'autors abandon el projecte el mar de 2008.
Referncies.



Obres de l'autor.

 El Gran Paulo (1995) ;
 Phobon (1997), en Stichomythia. Annex: Monografies d'autors contemporanis.
 Hipnosi, en la revista Acotaciones de la Caja Negra, n 3, 2001;
 Piero Mancini, en la revista Art Teatral, n 15, 2002;
 El Genet Blau, editat en el llibre Teatre valenci contemporani. 2004. Ed. Tres i Quatre.
 Esquerdes en la paret, en la revista Stichomythia, n 3, 2005.
 Les lletres, en la revista Stichomythia, n 6, 2008.

Enllaos externs.

Pgina web de Tadeus Calinca;
Calinca a Ars Theatrica Contempornea - Stichomythia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316383" title="Josep Ribas i Gabriel" nonfiltered="3443" processed="3430" dbindex="123673">
Josep Ribas i Gabriel (Grcia, 29 de juny del 1882 - Barcelona 31 d'agost del 1934) fou un compositor catal. 

Compositor de msica escnica com Fgaro, Gall de Ripoll i Primavera. El 21 de desembre de 1922 va estrenar al Teatre Tvoli de Barcelona Pel teu amor, "sainet lric en dos actes, 2 quadres i 11 nmeros", amb lletra de l'escriptor Miquel Poal i Aregall (1892-1935). Malgrat que l'obra tingu una ressonncia limitada, el tenor Emili Vendrell n'incorpor la can Ros al seu repertori i la convert en una de les peces catalanes ms conegudes. La seva fulgurant popularitat la pos en el punt de mira dels avantguardistes Salvador Dal, Sebasti Gasch i Llus Montany que l'escarniren per sentimental al seu fams Manifest Groc, tanmateix la can esdevingu el mxim estndard de la msica vocal popular catalana, i s'ha popularitzat per tot el mn, amb interpretacions ortodoxes d'Alfredo Kraus  , Josep Carreras, Mariola Cantarero (en castell), i amb versions lliures de Dyango, Moncho o Marina Rossell i Juan Perro.

 Referncies.

 Bloc de Manel d'on s'ha extret la informaci. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316386" title="Tolox" nonfiltered="3444" processed="3431" dbindex="123674">

Tolox s un poble de la provncia de Mlaga (Andalusia), que pertany a la comarca de la Sierra de las Nieves.  Situat entre Alozaina i Con, a la falda est de la Sierra de las Nieves, t un accs privilegiat a la Sierra de las Nieves, per una pista forestal que posteriorment es bifurca cap a Istn al sud i cap a Ronda al nord-oest. 
Turisme. 
El Balneari Tolox de presa d'aiges i vapors s molt indicat per a afeccions respiratries i allrgiques. S'obre des del 1 de Maig fins al 31 d'Octubre. 
Histria. 
Vila d'origen fenici, poblada en poca romana i fortificada per Omar ibn Hafsn en 883 durant la rebelli contra el califat de Crdova. Va ser reconquistada pels cristians en 1485. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316393" title="Yunquera" nonfiltered="3445" processed="3432" dbindex="123675">

Yunquera s un poble de la provncia de Mlaga (Andalusia), que pertany a la comarca de la Sierra de las Nieves. S'estn des del Penyal de los Enamorados i el Tajol de la Caina, a la Sierra de las Nieves, fins a la uni dels rius Grande i Jorox. 
Orgens.
Potser deu el seu nom a la gran quantitat de joncs que existia en el seu emplaament, la qual cosa dna idea de l'abundncia d'aigua, abundncia natural que es perllonga fins a la serra. Possiblement d'origen rom, encara que no es conserven restes, els cristians visigots abans que arribessin les tropes berbers ja s'assentaven en aquestes terres. En l'poca romana va ser pas obligat de les legions en la conquesta d'Hispnia que passaven de la Malacca (Mlaga) a la regi muntanyenca de Ronda.    

Enllaos externs.
La Serrana Web dels pobles i habitants de la Serrana de Ronda i Sierra de las Nieves.
Weboficial de la Reserva de la Biosfera Sierra de las Nieves creada per la Mancomunitat de Municipis de la Sierra de las Nieves.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316395" title="Elionor de Npols" nonfiltered="3446" processed="3433" dbindex="123676">

Elionor de Npols ( Npols, Regne de Npols 1450 - Ferrara, Ducat de Ferrara 1493 ) fou una princesa de Npols que va esdevenir duquessa consort de Ferrara i Mdena.

 Orgens familiars .
Va nixer el 22 de juny de 1450 a la ciutat de Npols, capital del regne del mateix nom, sent la segona filla del rei Ferran I de Npols i Isabel de Chiaramonte. Fou nta per lnia paterna d'Alfons el Magnnim i la seva amistanada Giraldona Carlino, i per lnia materna de Trist de Chiaromonte i Caterina de Trent.

Fou germana dels reis Alfons II i Frederic III de Npols, aix com del cardenal Joan de Npols i de Beatriu de Npols, casada successivament amb Mateu I de Polnia i Ladislau II d'Hongria. Per part de pare fou germana de Joana de Npols, casada amb Ferran II de Npols.

 Npcies i descendents .
Es cas el 3 de juliol de 1473 a la ciutat de Ferrara amb amb Hrcules I d'Este, duc de Mdena i Ferrara. D'aquesta uni nasqueren:
Isabel d'Este (1474 1539), casada el 1490 amb Francesc II Gonzaga;
Beatriu d'Este (1475-1497), casada el 1491 amb Llus Maria Sforza;
Alfons I d'Este (1476-1534), duc de Mdena i Ferrara;
Ferran d'Este (1477-1540) ;
Hiplit d'Este (1479 1520), cardenal;
Segimon d'Este (1480-1524);

Mor l'11 d'octubre de 1493 a la ciutat de Ferrara. Est enterrada al Monestir del Corpus Domini d'aquesta ciutat, al costat del seu fill Alfons I, l'esposa d'aquest Lucrcia Borja i dos nebots ms.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316400" title="Mlaga-Costa del Sol" nonfiltered="3447" processed="3434" dbindex="123677">

Mlaga - Costa del Sol s una comarca definida per la Diputaci de Mlaga, que comprn, nicament i exclusiva, el municipi de Mlaga i el seu terme municipal.
Aquesta comarca definida per la diputaci no ha de confondre's amb el rea metropolitana de Mlaga, definida posteriorment per la Junta d'Andalusia a travs del Decret 213/2006 de 5 de desembre, i que comprn un lmit geogrfic ms gran 

 Comarca de l'rea Metropolitana de Mlaga (Segons la Junta d'Andalusia) .

La Comarca de l'rea Metropolitana de Mlaga, segons el reial decret de la junta d'Andalusia de l'ordre del BOJA del 14 de mar de 2003, comprn els municipis:

Almoga;
Casabermeja;
Mlaga;







 Vegeu tamb .
Comarques d'Andalusia;
Comarques de Mlaga;

 Referncies .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316410" title="Betasis" nonfiltered="3448" processed="3435" dbindex="123678">
El betasis (llat betasii) foren un poble germnic que vivia a la moderna regi del Brabant. El seu nom apareix tamb com vetasis (vetasii). Probablement la seva capital (civitas besatii) fou Beetz. Eren vens dels nervis i tungris.

Juli Civilis va enfrontar l'any 70 al seu vell enemic, Claudi Labe, al front d'irregulars betasis (betasii), tungris i nervis, al que va derrotar i va aconseguir que aquestos tres pobles es passessin al seu costat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316411" title="El Andvalo" nonfiltered="3449" processed="3436" dbindex="123679">


El Andvalo o El Campo de Andvalo s una comarca situada a la provncia de Huelva, a Andalusia. Es troba entre la Sierra de Aracena, la Tierra Llana de Huelva i la frontera amb Portugal.

Est formada pels municipis d'Alosno, Cabezas Rubias, Calaas, El Almendro, El Cerro de Andvalo, El Granado, Paymogo, Puebla de Guzmn, San Bartolom de la Torre, Sanlcar de Guadiana, Santa Brbara de Casa, Valverde del Camino, Villanueva de las Cruces i Villanueva de los Castillejos.

Limita a l'est amb la comarca de la Cuenca Minera, al sud amb  El Condado, la Comarca Metropolitana de Huelva i la Costa Occidental de Huelva, a l'oest amb Portugal i al nord amb la Sierra de Huelva.

Enllaos externs.
Andevalo;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316416" title="El Liberal" nonfiltered="3450" processed="3437" dbindex="123680">
El Liberal va ser un diari matut fundat el 31 de maig de 1879 a partir d'una escissi de periodistes republicans d'El Imparcial entre els quals es trobava Miguel Moya, qui seria director del diari entre els anys 1890 i 1906. Representa un dels principals diaris del perode conegut com la Restauraci, juntament amb El Imparcial, El Debate, El Sol, ABC o La Vanguardia.

Des dels seus inicis fou veritablement popular, d'idees democrtiques i temperat republicanisme, aferrissat defensor de la llibertat de premsa i un model d'equilibri entre la serietat informativa i l'amenitat. Intenta arribar a les classes populars desenvolupant un aspecte nou quant a la publicitat, incloent anuncis per paraules una mica que no s'havia vist en els diaris espanyols fins al moment. Entre 1901 i 1902 va fundar edicions a Sevilla, Barcelona, Bilbao i Murcia, aquest ltim a travs de la compra de Las Provincias de Levante, algunes de les quals, com la de Bilbao, van seguir una marxa independent posteriorment. L'xit del peridic el dugu al creixement i a iniciar un procs de concentraci empresarial, i ja en 1906, va formar juntament amb El Imparcial i Heraldo de Madrid la Societat Editorial d'Espanya tamb coneguda com "el Trust" o "Grup El Liberal", sent, dels tres peridics el ms situat a l'esquerra i el ms difs entre les classes populars de Madrid i la seva provncia. Entre 1906 i 1908 aquest grup segueix creixent amb l'adquisici d' "El defensor" (Granada) i "Diario El Noroeste" (Gijn). En 1913 comena el declivi del "Trust" i finalment es disgreg en 1916 . 

 Referncies .
 Cruz Seoane, Mara (1996, 1998), Historia del periodismo en Espaa. 3. El siglo XX: 1896-1936, Alianza Editorial, S.A.. 84-206-8178-4/Tomo 3.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316419" title="El Imparcial" nonfiltered="3451" processed="3438" dbindex="123681">
El Imparcial va ser un diari matut d'idelogia liberal fundat per Eduardo Gasset y Artime en 1867 i desaparegut en 1933. Va ser un dels primers diaris d'empresa, en contraposici als diaris de partit. 
 Histria . 
Va ser el diari de major difusi i influncia durant la Regncia de Maria Cristina, per va comenar a perdre prestigi a causa de els seus moviments poltics, i especialment desprs del nomenament del seu director, Rafael Gasset, ministre de Foment de Francisco Silvela, en 1900. El seu suplement literari, Los Lunes del Imparcial, fou el suplement cultural ms important en llengua espanyola durant dcades, on escriuen des dels seus inicis els quals poc ms tard serien batejats com a Generaci del 98: Miguel de Unamuno, Ramiro de Maeztu, Azorn, Po Baroja. En 1906, va formar juntament amb El Liberal i Heraldo de Madrid la Societat Editora Espanyola, sent, dels tres, el qual estava situat a la dreta amb un pblic ms burgs, el ms enemic dels moviments obrers i dels nous nacionalismes. 

 Actualitat . 
En l'actualitat, el diari ha reprs la seva activitat com mitj digital en el lloc web , sent el seu president Luis Mara Anson i el seu director Joaqun Vila.

 Referncies .
 Cruz Seoane, Mara (1996, 1998), Historia del perodismo en Espaa. 3. El siglo XX: 1896-1936, Alianza Editorial, S.A.. 84-206-8178-4/Tomo 3;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316421" title="Gelduba" nonfiltered="3452" processed="3439" dbindex="123682">
Gelduba fou una vila de la Germnia Inferior, a la riba del Rin, centre comercial entre Germnia i la zona del Rin. Al 69 s'hi va lliurar una batalla durant la revolta de Juli Civilis, i desprs del 70 els romans hi van construir un fort. A les excavacions al lloc s'han trobat nombroses monedes. 

El fort era de fusta i es va reconstruir de pedra a la meitat del segle II. Va ser seu de la cohort II Varcinorum Equitata que encara hi romania al segle III quan fou destruda pels francs vers 256 o 257; es va reconstruir per fou altre cop destrut pels francs vers 275. Els romans el van tornar a aixecar i fou atacat vers el 354 i encara existia al comenament del segle V quan va passar als francs. Consta encara l'existncia del port fluvial al segle VIII. 

Correspon a Gellep a la moderna Krefeld.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316423" title="Novesium" nonfiltered="3453" processed="3440" dbindex="123683">
Novesium o Novaesium fou una ciutat de la Germnia Inferior al territori dels trevirs, que s la moderna Neuss, i estava situada a la vora del riu Erft.

Novaesium fou campament rom establert per Drus abans de l'any 16; el campament ocupava 24 hectrees i era el ms gran de la zona. Segurament fou seu la Legio IX. Fou abandonat vers l'any 18, per es va tornar a ocupar potser en temps de Claudi per les legions  V Alaudae, XX Valeria Victrix  i XVI Gallica; inicialment era de fusta per progressivament es va construir en pedra. Fou destruda durant la revolta del bataus (69-70) per reconstruda i va restar com a seu de la VI Victrix fins al final del segle.  L'establiment civil va continuar al menys fins el 275 quan fou destrut pels francs; desprs es va restaurar per fou destrut altre cop, ara  pels alamans, a la meitat del segle IV. Llavors fou probablement reconstruda per Julia (desprs emperador conegut com Juli l'Apstata)

Vcula hi fou mort aqu a l'any 70 pel desertor Emili Long, enviat per Juli Clssic cap dels revoltats trevirs.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316426" title="Heraldo de Madrid" nonfiltered="3454" processed="3441" dbindex="123684">
El Heraldo de Madrid va ser un diari espanyol publicat a Madrid entre 1890 i el 27 de mar de 1939, d'ideologia liberal, que va ser evolucionant fins a situar-se com republic d'esquerres durant la Segona Repblica. En aquesta poca va ser un dels diaris de major circulaci, no sols a Madrid, sin tamb en la resta d'Espanya. 

Va ser fundat com El Heraldo de Madrid el 1890 per Felipe Ducazal y Lasheras, amb la collaboraci del marqus de Murrieta. El seu primer director va ser Jos Gutirrez Abascal. En 1902 el succe Jos Francos Rodrguez, prxim a Jos Canalejas, qui havia adquirit el diari en 1893 al costat del seu germ Luis i altres partidaris del Partit Liberal. En 1906, la Societat Editorial d'Espanya, coneguda com el trust dels peridics, i de la qual ja formaven part El Imparcial i El Liberal, va comprar el peridic. 

Al comenament de la dcada de 1910, en 1913, era ja el segon peridic en tiratge de Madrid, darrere de La Correspondencia de Espaa. Durant la Gran Guerra, la Societat Editorial d'Espanya se'n desf i fou adquirit pels industrials Manuel i Juan Busquets. En 1919 canvia el seu nom ometent l'article i denominant-se Heraldo de Madrid. Durant la Segona Repblica, el seu director era Manuel Fontdevila Cruixent. Al novembre de 1934, desprs dels successos de la revoluci d'Astries, va ser susps fins a desembre. Desprs de la seva reobertura, juntament amb altres diaris republicans d'esquerres, va servir de mitj d'expressi dels moviments obrers, els peridics dels quals havien estat suspesos. Poc abans de la Guerra Civil va assumir la direcci Alfredo Cavanillas Blanco. Es va seguir publicant a Madrid durant la Guerra Civil i va desaparixer amb la victria franquista. 

Es tractava d'una publicaci vespertina, d'unes 16 pgines que no es publicava els diumenges. Durant la Segona Repblica va ser el diari de tendncia republicana de major tiratge (entre 140.000 i 160.000 exemplars diaris). La seva difusi era gran no noms a Madrid, sin en la resta d'Espanya (sent en 1935 el segon diari en subscripcions desprs d' ABC). 
Enllaos externs. 
Industria y trabajo en el New Deal de Franklin D. Roosevelt a travs de la prensa espaola, 1932-1936, memria presentada per a optar al grau de doctor per Mara Luz Arroyo Vzquez, 2001, ISBN 84-669-1904-X, pg. 148-149.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316430" title="Asciburgium" nonfiltered="3455" processed="3442" dbindex="123685">
Asciburgium ("fort de brases") fou un establiment rom a Germnia Inferior prop del Rin. La llegenda diu que fou fundat per l'heroi Odiseu, per el que se sap s que fou fundat per Drus el Vell vers l'11 o 12 aC. Inicialment petit (menys de dues hectrees) fou reconstrut fins a quatre vegades i va acabar una mica ms gran (2,3 hectrees); finalment fou abandonat vers el 85 quan el riu va canviar el seu curs. L'establiment civil va subsistir. Valentini I hi va construir un castell que encara existia a la meitat del segle V.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316432" title="La Correspondencia de Espaa" nonfiltered="3456" processed="3443" dbindex="123686">
La Correspondencia de Espaa fou un peridic vespert d'ideologia conservadora fundat en 1859 per Manuel Mara de Santa Ana que va desaparixer en 1925, desbancat per El Imparcial. Va assolir gran popularitat des del seu inici com a peridic "noticier", conegut popularment com La Corres, per desprs del desastre colonial del 1898 va anar perdent lectors, igual que la resta de peridics madrilenys. En 1906 va ser nomenat director el redactor Leopoldo Romero, que escrivia sota el pseudnim de Juan de Aragn i es va proposar revitalitzar el vell diari influenciat per l'xit d'ABC: va augmentar el nombre de pgines de quatre a vuit, va llanar amb poc xit edicions matutines i es va envoltar de joves reactors de la talla de Flix Lorenzo, Enrique Fajardo, Manuel Delgado Barreto i un fitxatge de luxe, Ramiro de Maeztu com a corresponsal a Londres des de 1905 fins a 1909. 

No va formar part de la Societat Editorial d'Espanya, creada per la fusi d'El Liberal i El Imparcial i l'adquisici d'Heraldo de Madrid, i va encapalar la batalla contra aquest "trust". No obstant aix, la decadncia va ser imparable fins a 1925 que va publicar el seu ltim nombre. 

 Referncies .
 Cruz Seoane, Mara (1996, 1998), Historia del perodismo en Espaa. 3. El siglo XX: 1896-1936, Alianza Editorial, S.A.. 84-206-8178-4/Tomo 3;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316433" title="Batalla del cap Orlando" nonfiltered="3457" processed="3444" dbindex="123687">
 




El Setge de Siracusa fou una de les batalles de la Guerra de Siclia

Antecedents.
La mort d'Alfons el Franc el 1291 don origen, quatre anys ms tard, a un gran conflicte entre la Corona d'Arag i el Regne de Siclia doncs Jaume el Just fou proclamat comte rei de la Corona d'Arag i deleg el regne de Siclia en el seu germ petit, Frederic. 

La pau d'Anagni es va signar el 1295, i en ella Jaume el Just cedia el Regne de Siclia als Estats Pontificis i rebia del papa en compensaci 12.000 lliures torneses i probablement la promesa d'infeudaci de Crsega i Sardenya, el casament de Jaume el Just amb Blanca de Npols, filla de Carles II d'Anjou i el retorn dels tres fills que Carles II d'Anjou havia hagut de deixar com a ostatges a Catalunya en canvi de la seva llibertat el 1288 alteraren radicalment la situaci, car els sicilians es consideraren deslligats de la fidelitat deguda a Jaume II de Mallorca. En el mateix document, Carles I de Valois renunciava a la Corona d'Arag i Jaume el Just tornava les Balears a Jaume II de Mallorca, a qui havien estat confiscades per Alfons el Franc. Frederic II de Siclia es va opoasar i va contar amb el suport de molts dignataris catalans de Siclia, sent coronat rei de Siclia el 25 de maig de 1296, i iniciant una ofensiva a Calbria. Roger de Llria, desposset dels seus castells sicilians, va passar a Calbria on va intentar un aixecament contra Frederic, per fou derrotat a la Batalla de Catanzaro i va tornar a Catalunya a bastir un nou estol en nom de Jaume el Just.

Jaume el Just an a Roma el 1297 on Bonifaci VIII el va requerir per atacar a Frederic, que es negava a lliurar Siclia a l'Esglsia i als angevins. La flota va desembarcar i pendre Patti, i assetjar Siracussa. Joan de Llria fou mort i Jaume el Just va aixecar el setge per preparar un nou estol per atacar Siclia.

La batalla.
A finals de juny de 1299, Jaume el Just va desembarcar a San Marco d'Alunzio amb un estol comandat per Roger de Llria. L'estol sicili va arribar el 3 de juliol comandat per Conrad d'Oria i amb la presncia a bord de Frederic II de Siclia i es va trobar al catal a la platja en formaci de lluna creixent amb la popa mirant al mar, i es va produir un petit assalt que fou rebutjat.

L'endem van arribar les vuit darreres galeres sicilianes, que venint de l'oest havien travessat una tempesta durant la nit i van rebre danys. Frederic va pendre el comandament dels sicilians i els dos estols es van atacar a distncia en formaci de lluna creixent, fins que una galera siciliana, desorganitzant als seus, va atacar sent envoltada per sis catalanes, quan van aparixer sis galeres catalanes rere les lnies sicilianes, que van provocar la fugida de sis galeres en un primer moment, i d'una dotzena ms a continuaci, incloent la del rei Frederic, que els catalans van deixar fugir, per capturar la resta de galeres.

Conseqncies.
Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316435" title="Haru wo daiteita" nonfiltered="3458" processed="3445" dbindex="123688">
Haru wo daite ita (       ) s un manga yaoi creat per l'autora Youka Nitta. Fins al moment consta de 13 volums recopilats al Jap.

 Sinopsis .

La histria comena amb el csting per una pellcula d un llibre de temtica homosexual (fresh flute), aqu s hi presentaran dos actors porno que a part de compartir un odi mutu tamb volen sortir del cercle de pelis X i consagrar-se com a actors. Precisament aquesta s la seva oportunitat. A partir d aqu comenaran a escalar en el mn de la interpretaci, a ms a ms de millorar la seva relaci que acaba consolidant-se com a parella. Per suposat es veuran immersos en les dificultats de la vida mateixa, tan personals com professionals que sovint es veuran barrejades per culpa de la seva situaci d actors en els mitjans de comunicaci. Artsticament el comenament encara te l estil principiant de la Nitta, amb cares massa allargades, per rpidament van agafant forma i ens mostra en tot el seu esplendor el seu gran estil. No he vist cap autora ser capa d arriscar-se i bordar uns angles i punts de vista tan bons. El seu domini anatmic bonssim les expressions de la cara tamb estan plenament treballades i mostren una gran diversitat. Tot s ha de dir, al principi sobretot, les cares s assemblen molt a part del pentinat, per amb l evoluci va millorant aquest aspecte i cada personatge es va definint amb caracterstiques prpies. On tamb es veu reflectit aquest fet, es en el gui i el treball des carcters, acaben sent molt personalitzats i complets. 

 Personatges .

Kyosuke Iwata: El ms gran dels dos (est a la trentena), va marxar de casa seva per poder complir el seu somni de ser actor i trencant els llaos amb la famlia quan va entrar a la industria pornogrfica. Parallelament va comenar a actuar a series de televisi. Al principi s mostra terriblement fred i seris amb Kato, per mica en mica anir cedint. Al final acabar enamorant-se tamb d'aquesta part immadura de Kato que el fa treure de polleguera. Ve d'una famlia tradicional, te un germ gran del que te una neboda recent nascuda. 

Kato Youji: Encara a la vintena, Kato sempre ha estat molt segur d'ell mateix i els seus pares no li han posat barreres. Va acabar fent la seva primera pellcula pornogrfica per fer-li un favor a un amic. All coneixer Iwaki a qui considerar un enemic. Ms tard en la producci de la serie Fresh flute comenar a sentir alguna cosa ms per ell i ser qui far el primer pas. s terriblement gels allegant sempre que Iwaki desprn masses feromones i no li agrada que els altres homes se'l mirin. Te una germana menor que durant la serie es casa i te un fill.

 Fuyu no semi.

Ms tard, durant la srie els nostres dos actors protagonitzen una pellcula Fuyu no semi (Winter cicada). Ens situem a finals de l poca Tokugawa amb les desavinences entre el clan Choshu i el Bakufu per la manera d encarar l actitud envers els estrangers. I comencem amb Kousaka Toma de Choshu que contrari al que pensa el grup vol que jap s obri, i per aix vol aprendre angls, per veient el seu origen li neguen. Aqu es trobar amb Akizuki Keichiro, soldat del bakufu que est estudiant l idioma i que s oferir a ensenyar-li. A partir d aquest moment la seva relaci s anir fent ms propera, i finalment es veuran immensos en la roda de la histria que no tindr pietat amb els seus sentiments. D aquesta part de la historia s va voler fer una pellcula sota el mateix nom Fuyu no semi.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316441" title="Alosno" nonfiltered="3459" processed="3446" dbindex="123689">

Alosno s un poble de la provncia de Huelva (Andalusia), que pertany a la comarca d'El Andvalo.    

Demografia.



Monuments.
Ermita del Senyor de la Columna;
Esglsia Parroquial de Nostra Senyora de Grcia;
Convent de la Congregaci de Santa Ana;

Personatges clebres.
Pedro Carrasco (Boxador);
Paco Toronjo  (Cantant de flamenc);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316446" title="Cabezas Rubias" nonfiltered="3460" processed="3447" dbindex="123690">

Cabezas Rubias s un poble de la provncia de Huelva (Andalusia), que pertany a la comarca d'El Andvalo. Limita a l'oest amb Santa Brbara de Casa i Paymogo, al sud amb Puebla de Guzmn i Tharsis, a l'est amb El Cerro del Andvalo i Calaas; i al nord amb San Telmo, Aroche i Cortegana.
   
Enllaos externs.
Cabezas Rubias - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;
Pgina no oficial de Cabezas Rubias;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316452" title="Calaas" nonfiltered="3462" processed="3448" dbindex="123692">

Calaas s un poble de la provncia de Huelva (Andalusia), que pertany a la comarca d'El Andvalo.  El seu clima s mediterrani d'influncia atlntica, amb hiverns freds i estius clids. Les precipitacions solen ser abundants per tardor i hivern. Les temperatures solen ser moderades, amb una mitjana anual de 17,7C. 

En la seva vegetaci, podem destacar la gran extensi que ocupen els espais forestals (gaireb el 80% del terme municipal) principalment de les espcies Eucapyltus globulus i Eucaylptus camaldulensis; encara que tamb hi trobem repoblacions de pi pinyoner. Tamb hi ha alzines, sureres, chaparros i foresta baixa (jara, roman, bruc, farigola, etc.).  

De la fauna autctona hi podem destacar: llebres, conills, perdius, teixons, senglars, gat montesos, etc. i algunes aus migratries.
 
Demografia. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316454" title="Salvador Sunet Urgells" nonfiltered="3463" processed="3449" dbindex="123693">
Salvador Sunet Urgells (Barcelona, 1891 - Barcelona, 1949) Ceramista catal de la primera meitat del segle XX.

La seva especialitat eren quadres de rajola cermica, seguint la tradici catalana. Va realitzar innumerables treballs. Entre ells destaquen: Cartell d'entrada a les caves Freixenet, Imatge de la Verge del Remei, Esglsia del Remei (Pl.Concrdia BCN).
 
Al 1946 va realitzar un quadre de tres-centes rajoles policromades, amb la representaci d'una processi del Corpus setcentista per la decoraci del refectori de l'establiment "Mesn de las Golosinas" (actualment ja desaparegut).

Al 1883, va realitzar el quadre de la Font de la Travessera, cermica vidriada, que est ubicada a la travessera de Grcia, 126 de Barcelona.





 Referncies .
 Diccionario Biogrfico de artistas de Catalua. J.F. Rfols.
 Places i Fonts de Grcia. Quadre General. ;
 Blog familiar: http://jaumesunet.blogspot.com;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316457" title="Mundial 2006" nonfiltered="3464" processed="3450" dbindex="123694">


Aquest cmic es el commemoratiu al mundial 2006 d'Alemanya. s el cent-desena historieta llarga de Francisco Ibaez amb Mortadello i Filem.


 Argument .
Uns "extraterrestres" volen sabotejar el Mundial de futbol. Per evitar aquesta "catstrofe" els dos agents de la TIA aniran al Mundial, no com a jugadors sin com a fisioterapeutes.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316458" title="Joan II de Lorena" nonfiltered="3465" processed="3451" dbindex="123695">

Joan II de Lorena fou un noble francs (Toul 1427 - Barcelona 1470). Duc de Lorena (1453-1470), prncep de Girona (1466-1470) i duc de Calbria (1434-1470), intent obtenir la successi del seu pare, Renat I, com a rei de Npols i aquest el nomen, el 1466, rei dels catalans en el context de la guerra contra Joan II. El 1467 inici una campanya militar a l'Empord i assetj la Fora Vella de Girona. A l'agost del mateix any arrib a Barcelona, on foren paleses les seves divergncies amb la Generalitat. Amb l'ajut de Llus XI de Frana conquer Girona (1469), per la falta d'entesa amb els enemics de rei Joan II el fu desistir.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316459" title="Tetracord" nonfiltered="3466" processed="3452" dbindex="123696">
Un tetracord s la distncia existent entre les nota extremes d'una succecci de quatre notes que es troben a distncies de to o de semit entre elles. Al mateix temps,tamb s el conjunt de les quatre notes esmentades.

El tetracord va tenir una gran importncia en la determinaci de la teoria dels modes a la Grcia clssica i tamb entre els terics de la baixa edat mitjana i del Renaixement.

Modernament, l'etnomusicologia tamb els ha utilitzat com a recurs per a l'anlisi de msiques de procedncies diverses.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316461" title="El Almendro" nonfiltered="3467" processed="3453" dbindex="123697">

El Almendro s un poble de la provncia de Huelva (Andalusia), que pertany a la comarca d'El Andvalo.    

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316463" title="Biblioteca Nacional de la Dieta del Jap" nonfiltered="3468" processed="3454" dbindex="123698">

La Biblioteca Nacional de la Dieta (       , Kokuritsu Kokkai Toshokan en japons) es va establir el 1948 per tal d'ajudar als meembres de la Dieta del Jap en la seva tasca d'administraci pblica. Aquesta biblioteca s la nica nacional del tot el Jap i el seu propsit s similar a la Biblioteca del Congrs dels Estats Units. Compta amb dues installacions principals, les de Tquio i de Kioto, a ms d'altres sucursals petites repartides en diferents ciutats del pas.  























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316464" title="Jardins del Real" nonfiltered="3469" processed="3455" dbindex="123699">

Dades del contacte i horari
horari: tots els dies de les 08.00 a la posta del sol. ;
Tel. 96.352.54.78 Ext.4304  ;
Cr/ Sant Pius V, s/n ;
46010 Valncia (barri de la Trinitat, districte de La Sadia)

Els Jardins del Real, tamb conegut com a Vivers municipals s un parc municipal de la ciutat de Valncia. Se situa entre els carrers de Jaca, Pintor Genaro Lahuerta, Cabanilles i General Elo, i l'avinguda de Blasco Ibez, al barri de la Trinitat. Al sud, fita amb el Jard del Tria. El seu origen es troba en els jardins de l'avui en dia desaparegut Palau del Real. Aquest parc s el segon ms gran de la ciutat darrere del mateix Tria.

Forma.
El parc t una forma rectangular de 2:1, i s la resulta d'un eixample modern d'una antiga finca musulmana (real) que fou mantinguda pels reis cristians. Aix doncs la meitat sud correspon als antics jardins del Palau del Real, mentre que la meitat nord sn terrenys recuperats per l'ajuntament. 

Es troba dividit en diversos jardins de diferent funci, tant decorativa com d'oci. Entre elles, hi ha un circuit de cotxes infantil; una font envoltada d'un laberint; estanys travessats per pontons de fusta; bars i d'altres serveis. A l'entrada principal, cara al riu al carrer de Pius V, hi ha un jard ornamental amb passatges i camins enmig d'illes de flors, fonts, esttues i arbres centenaris. Des de l'altra gran entrada que dna a l'avinguda de Blasco Ibez, hi ha accs motoritzat amb un gran passeig que porta fins al Museu Municipal de Cincies Naturals i a l'esquerra, una plaa elevada des de la qual s'albira la resta del parc i on nens i nenes acostumen a jugar. Ac tamb hi ha un petit aviari. 

Al sud-est del parc trobem dos tossals, anomenats muntanyetes d'Elo, que sn producte de l'ordre del mateix General Elo d'amuntegar els enderrocs del Palau del Real en forma de pujol. Aquests, junt amb un al Jard de Montfort, constitueixen un element decoratiu curis en un recinte majorment pla. 

A tot arreu hi ha una gran quantitat d'esttues variades, destacant les de les quatre estacions, encarnades per les figures mitolgiques de Venus, Diana, Apollo i Cronos; tamb n'hi ha una de Mickey Mouse, i un bust de la Dama d'Elx. A prop del passeig hi ha un parterre amb vint columnes de marbre titulada "despertar" per Juli Benlloch en 1916. Junt amb un dels tossals de l'antic Palau del Real, hi ha una placa sobre un pedestal decorat amb les armes de Valncia amb el bust de Constant Llombart (Carmelo Navarro Llombart) en bronze, creat per Ramn Andrs Cabrelles el juliol del 1928, i que porta la inscripci: "Tot s'ho mereix Valncia. Per a Valncia tot. Fon sn lema". Igualment hi ha monuments al poeta Vicent-Wenceslau Querol, Fra Pedro Ponce de Lle i al canonge Roc Chabs.

Al nord del parc es troba l'enorme pavell municipal de la Fira de Juliol inaugurat el 1926 i dissenyat per Carlos Cortina. Aquest pavell de fusta i en estil revivalista t una superfcies de 14 per 33 metres amb una alada de 23 metres. En un principi s'havia de traslladar cada any a l'Albereda per ara s'utilitza com a installaci permanent per a concerts, com els de les Falles. A aquesta esplanada s'hi ha reconstrut dues tpiques barraques valencianes, rodejades d'horta.

Aquests jardins contenen una de les entrades al Museu de Belles Arts, a travs de l'esplanada anomenada del roserar, i que dna al Pati de l'Ambaixador Vich. A l'entrada hi havia una font de marbre rosa i gris procedent del monestir de la Valldigna, que ha sigut restaurada i tornada al seu emplaament original de la Valldigna; siguent substituda actualment per una altra dedicada a "l'aigua". Antigament hi era tamb el Zoo de Valncia, que ara resta tancat i ha sigut relocalitzat a prop de Mislata.

Al voltant dels jardins hi ha una reixa de ferro forjat de gran alada. L'inici d'aquesta s en el traslladat d'una part del vall del jard de la Glorieta el 1926, i que datava ja del 1860. Pel que fa a la flora dels vivers, hi ha colleccions de begnies, cactus, clavells i altres flors; quentias, ficus, araucries, pinsaps, xiprers, falagueres, agreuges, figueres de pala, azalees, rododndrons, cocos, dracenas, extralixis, colocsies, paudanes, palmeres, mauritniques, pltans americans i un llarg etctera..

Al ser tan gran el parc disposa d'un tren turstic motoritzat que el recorre tots els dies..

Histria.
Els jardins formaven part de la finca del Real i del qual el centre era el Palau del Real. Aquest edifici, situat on l'actual Arxiu del Regne de Valncia, regnava sobre una quinta de recreaci omunya. Fou el rei Abd al-Aziz qui el man construir al segle XI. L arabista Henri Prs en el seu llibre Esplendor d'al-Andalus, parla de la bellesa i grandiositat del palau, que "comprenia un gran jard plantat d'arbres fruiters i flors i un riu que el travessava, i en el centre es trobava el palau, amb pavellons ricament decorats, que s'obrien al jard". 

Els jardins foren utilitzats com a vivers almenys des del 1560, quan Felip II hi encomanava una gran quantitat de tarongers i llimeres per a embellir els jardins del seu Palau d'Aranjuez. 

Finalment al 1810, el Palau del Real fou enderrocat enmig del conflicte amb la Frana napolenica per motius de defensa. El 1869 els jardins, ja sense el seu palau, foren entregats a la Diputaci Provincial.


Nom.
El nom del Real ve del temps de domini musulm, quan aquesta paraula designava una residncia de la noblesa urbana. Aquest nom sobrevisqu la Conquesta, i actualment s'aplica a tot el districte del Pla del Real. Els jardins reben igualment dos noms, el segon del qual s els vivers municipals. Aquest s'empra des del 1903, quan els jardins passaren a ser propietat municipal. Sembla que el nom "Viver" ve de "l'horta del Viver", nom d'una llacuna o viver que s'utilitzava per a regar els jardins. 


Vegeu tamb.
Jard d'Aiora;
Jard de Montfort;
Avinguda de Blasco Ibez;
Albereda de Valncia;
Palau del Real;

Enllaos externs.
Plana oficial de l'ajuntament sobre el Jardins;

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316465" title="El Cerro de Andvalo" nonfiltered="3470" processed="3456" dbindex="123700">

El Cerro del Andvalo s un poble de la provncia de Huelva (Andalusia), que pertany a la comarca d'El Andvalo.    

 Demografia .


 Enllaos externs .
El Cerro de Andvalo - Sistema d'Informacin Multiterritorial d'Andalusia ;
El Cerro De Andvalo  ;
El periodista irreverente  Pgina web del periodista de la localitat Jos D. Mora;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316468" title="Villanella" nonfiltered="3471" processed="3457" dbindex="123701">
En msica una villanella (plural villanelle   no s ha de confondre amb la forma potica francesa villanelle) s un gnere lleuger de la msica vocal italiana del Renaixement que es va originar en aquell pas a finals de la primera meitat del segle XVI. Primerament va aparixer a Npols; posteriorment va rebre influncia de la canzonetta i, encara posteriorment, va influir al seu torn en el madrigal. Cap a mitjan segle XVI va esdevenir una de les formes ms populars de les canons italianes.

La temtica sovint s rstica, cmica o fins i tot satrica; sovint s hi troben pardies dels manierismes que sn habituals en gneres vocals ms elevats i sofisticats del moment, com ara el madrigal. L esquema de les rimes dels versos en les mostres ms primerenques d aquest repertori normalment sn abR abR, abR ccR. 

En els primers temps, les villanelle eren sempre per a tres veus sense acompanyament, normalment dues de femenines i una de masculina. Els primers compositors eren napolitans: Giovanni Domenico da Nola i Giovan Tomaso di Maio; altres compositors posteriors, ja no napolitans, inclouen a Adrian Willaert, Luca Marenzio, Adriano Banchieri, Orlando di Lasso i altres, els quals tamb van deixar producci en altres formes i gneres ms elevats..

 Referncies i altres lectures d aprofundiment .
 Gustave Reese: La msica en el Renacimiento, Vol. I, Madrid, 1995, ISBN 84-206-8537-2 ;
 The New Harvard Dictionary of Music, ed. Don Randel. Cambridge, Massachusetts, Harvard University Press, 1986.  ISBN 0-674-61525-5;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316469" title="Constituci de Noruega" nonfiltered="3472" processed="3458" dbindex="123702">


La Constituci de Noruega fou aprovada el 16 de maig de 1814 per una assemblea constituent noruega reunida a Eidsvoll, una petita ciutat al nord d'Oslo que en aquella poca s'anomenava Christiania. La constituci es va firmar i datar el 17 de maig, que va passar a ser el dia nacional de Noruega. En aquella poca, fou considerada una de les constitucions ms radicals i democrtiques d'Europa. 

Histria.
La constituci de Noruega fou inspirada per la Declaraci d'Independncia dels Estats Units de 1776 i per la Revoluci Francesa de 1789, juntament amb les dues constitucions que van seguir a aquestes revolucions. 

Desprs d'una campanya contra Noruega per part de Sucia, la Convenci de Moss va obligar a Noruega establir una uni personal amb Sucia, d'aquesta manera es formava la Uni entre Sucia i Noruega, que havia d'esmenar la seva constituci ja el 4 de novembre de 1814. Aquestes esmenes foren derogades el 1905 quan fou dissolta la uni, que havia durat 90 anys. Des de 1814 s'han realitzat diferents esmenes a la constituci, la ms recent el 20 de febrer de 2006.

Desenvolupament de la Constituci.  
La necessitat de reformar la constituci de 1814 fou producte de la seva edat, a mesura que es desenvolupava la democrcia a Noruega es va fer evident que algunes porcions de la constituci havien quedat obsoletes. Per exemple, el poder executiu, que segons la Constituci corresponia al rei, cada vegada amb major fora quedava en mans del Consell d'Estat(statsrd). De la mateixa manera, originalment el rei tenia el dret de designar els membres del Consell, que noms eren responsables davant d'ell per els seus actes, i no podien ser elegits d'entre els membres de la  Storting (el parlament). Amb l'establiment del parlamentarisme a la dcada de 1870, el Consell fou elegit mitjanant eleccions generals. El rei es va limitar llavors a nomenar els membres del partit o coalici que tinguessin majoria a l'Storting. A ms, el Consell va quedar obligat a rendir comptes davant del Storting, en el sentit que un vot de confiana no reeixit obligava el govern a dimitir. Aquest ltimfet va succeir el mar de 2000 quan la coalici de govern es va considerar incapa d'acceptar la introducci de centrals elctriques de gas natural perqu eren nocives per al medi ambient: una majoria de la Storting els va donar suport. 

A la prctica, a ms d'aquests canvis, hi ha hagut nombroses modificacions i canvis en el text. Potser la ms famosa s l'eliminaci del pargraf jueu, una relquia dels primitius governants danesos, el pargraf nm.2 deia literalment: La religi evanglicoluterana s la religi pblica de l'Estat. Aquells habitants que professen aquestes religions estan obligats a criar-hi els seus fills. No estan permesos els jesutes, ni les ordes monacals. Tamb es prohibeix l'ingrs de jueus al regne. El 1851 es va eliminar la ltima frase, i el 1897 pargraf la resta de prohibicions. Amb tot, el pargraf nm.12 estableix que ms de la meitat de les persones del Consell d'Estat han de ser mebres de l'esglsia estatal, un pargraf que ha tingut gran controvrsia  . Dues esmenes de la constituci van introduir el sufragi universal mascul el 1898 i el sufragi universal el 1913. 

Idioma.
Els esdeveniments i la constituci de 1814 van tenir lloc quan es conformava la identitat noruega. Per aquesta ra i per tal de mantenir el text amb coherncia, est escrita en un idioma proper al dans. S'ha de tenir en compte que el 1814 el dans era la llengua usada per als escrits. Els dos estndards actuals del noruec escrit actual el Bokml y el Nynorsk, no es van desenvolupar fins a finals dels segle XIX. El 1903 la Constituci es va sotmetre a una lleugera revisi lingstica, es va adequar l'ortografia d'algunes paraules que havien canviat des de 1814, per es va mantenir l'estil i el llenguatge del dans conservador del segle XIX. 

Totes les modificacions recents han tractat d'imitar el llenguatge de la versi de 1903, cosa que ha donat unes construccions lingstiques peculiars. Per exemple, la paraula medi ambient est escrita amb l'antiga ortografia medio diferent al noruec i dans modern que s Milj; a ms de tenir un significat que no existia al segle XIX. El grup tnic Sami s den samiske Folkegruppe, la paraula sami (samisk) no es va comenar a fer servir fins a la dcada de 1970. El 1814 o el 1903 s'hauria fet servir el mot lap (lappisk), per aquest mot era clarament pejoratiu. 

Com que les esmenes sn elaborades pels poltics i que aquests no sn competents en el dans del segle XIX, alguns aspectes de l'ortografia moderna del noruec s'han anat introduint a la Constituci. S'han suggerit diferents enfocaments per  tal de revisar la llengua del document:

 Modificar el llenguatge i reescriure la Constituci fent servir l'ortografia i els usos actuals. ;
 Utilitzar l'estndard de 1903, per corregir diversos passatges que no s'ajusten a la norma.
 Recuperar la llengua al nivell de 1814, aquesta s una opci que allunya el text de la majoria dels noruecs, que ja els costa prou de llegir-la.
 Actualitzar la llengua a una de les reformes ortogrfiques, ja sigui la de 1917, 1938 o 1959. Continuaria essent un idioma conservador, per molt ms proper als parlants actuals.

Una esmena constitucional del 2 de febrer de 2006 va tenir com a objectiu corregir 16 errors ortogrfics menors de la forma del 1903.

Es prodria dir que Noruega s possiblement l'nic pas que t una constituci escrita en un idioma estranger. Sens dubte, s l'nic estat que escriu les noves lleis en una llengua morta, a part del Vatic, que fa servir el llat. Fins i tot el nom oficial del Regne de Noruega que s (noruec:Kongeriket Norge/Kongeriket Noreg), en realitat, podria ser la forma danesa Kongeriget Norge si es pren al peu de la lletra la constituci. 

Tendncies actuals.
De tant en tant, es formulen propostes per serpar l'esglsia de l'estat, cosa que implicaria una modificaci de l'article 2 de la Constituci. Aquest tema mai ha tingut el suport de la majoria de la Storting, per s un tema que continua en constant debat. 

El Tribunal Superior del Regne Noruec es justifica per la Constituci i amb freqncia s (mal) usat per la Storting com una eina poltica per tal de controlar el govern durant el segle XIX, per no s'ha fet cap impeachment des de 1927. Un informe parlamentari i una proposta d'esmena constitucional fou presentat el 2004 per tal de cambiar el fonament jurdic del Tribunal Superior del Regne i reduir el seu pes poltic. La proposta fou aprovada per unanimitat per la Stortign el 20 de febrer de 2007. El tribunal estar compost per cinc cinc membres de la Cort Suprema de Noruega (magistrats) i sis jutges designats per la Storting, en comptes de tota la Cort Suprema ms el Lagting que s 1/4 part de la Storting.

Alguns estudiosos constitucionals sostenen que pot ser necessari canviar la constituci en el cas que Noruega entrs a la Uni Europea. Amb tot, el debat d'ingrs ha estat relativament quiet des del referndum de 1994, per la qual cosa aquest canvi es veu bastant lluny. 

Enllaos externs.


 Traducci a l'angls (amb modificacions actualitzades al 2 de febrer de 2006): La Constituci del Regne de Noruega del web del Parlament de Noruega (Stortinget);
 Versi actual en noruec (amb modificacions actualitzades al 2 de febrer de 2006): Kongeriget Norges Grundlov del Servei d'Informaci Legal de Noruega;
 Versi original en noruec (17 de maig, 1814): Constitution for Kongeriget Norge del web del Parlament de Noruega;
 Versi modificada per a la Uni ambSuecia (4 de novembre, 1814): Kongeriget Norges Grundlov del web de la Biblioteca Nacional de Noruega, en noruec;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316470" title="Paymogo" nonfiltered="3473" processed="3459" dbindex="123703">

Paymogo s un poble de la provncia de Huelva (Andalusia), que pertany a la comarca d'El Andvalo. Limita a l'est amb Santa Brbara de Casa.   

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316472" title="Ballester (ocell)" nonfiltered="3474" processed="3460" dbindex="123704">






El ballester o falzia reial (Tachymarptis melba) s un ocell de l'ordre dels apodiformes i ms gran que el falciot negre. 

Morfologia.

 Fa 21 cm de llargria total i 55 d'envergadura alar. ;
 No s d'un color tan fosc com el falciot negre.
 La part inferior s blanca, menys la cua i la banda fosca pectoral.
 No presenta dimorfisme sexual. ;

Subespcies.

 Tachymarptis melba africanus  ;
 Tachymarptis melba archeri ;
 Tachymarptis melba bakeri ;
 Tachymarptis melba dorabtatai  ;
 Tachymarptis melba marjoriae ;
 Tachymarptis melba maximus ;
 Tachymarptis melba melba ;
 Tachymarptis melba nubifugus ;
 Tachymarptis melba obscurus  ;
 Tachymarptis melba petrensis  ;
 Tachymarptis melba tuneti ;
 Tachymarptis melba willsi;

Reproducci.

Ambds pares construeixen el niu enganxant amb llur saliva plomes, molsa i altres materials. Al maig-juny hi pondran 2 o 3 ous que covaran tots dos progenitors durant 20 dies i on, al llarg de 55-60 dies ms, hauran de restar els pollets que en neixin. Cada any retornen al mateix niu.

Alimentaci.

Menja insectes i arcnids atrapats al vol.

Hbitat.

Mostra una gran tirada pels congosts del Pre-pirineu. 

Distribuci geogrfica.

Es troba al sud d'Europa (des de Portugal fins a Bulgria) i a tot frica. La seua rea de cria principal est compresa entre Grcia i Alemanya.

Costums.

 Als Pasos Catalans s un ocell estival: hi torna al mar-abril, molt abans de la data de posta, i s'escampa per les zones ms muntanyenques -encara que no arriba al Pirineu- on busca penya-segats per installar el niu. Tamb aprofita construccions fetes pels humans, com sn els ponts i alguns edificis. Pel setembre-octubre se'n va a l'frica. ;
 s un ocell mongam i molt sociable car construeix el seu niu integrat en colnies. ;
 Bat les seues ales lentament (de 4 a 8 vegades per segon) per amb molta fora (s audible per a una persona si es troba suficientment a prop) i aix el fa un dels ocells ms rpids (pot arribar als 110 km/h).
 T un xiscle molt ms greu que la falzia com (Apus apus) i de cadncia ms lenta. ;
 ;

Observacions.

Si b sembla que la poblaci que viu en el medi rural va minvant, en canvi la poblaci que ho fa en el medi urb va augmentant, de tal forma que el conjunt de la poblaci es mant bastant estable.

Referncies.



Enllaos externs.

 Fotografies i descripci d'aquest ocell. ;
 El ballester a la IUCN. ;
 El ballester a l'Animal Diversity Web. ;
 El ballester a l'Encyclopedia of Life. ;
 Vdeos de ballesters en llur hbitat natural. ;
 Enregistraments sonors d'aquest ocell. ;
 La falzia reial a l'Avibase. ;
 Hbitat i reproducci de la falzia reial. ;
 La falzia reial a l'Enciclopdia Balear d'Ornitologia. ;
 Conservaci d'aquesta espcie. ;
 Fotografies i enregistraments sonors d'aquest ocell. ;
 Estudi de la poblaci d'aquest ocell al Principat de Catalunya. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie. ;
 Informaci sobre la poblaci d'aquesta espcie a Portugal. ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316473" title="Puebla de Guzmn" nonfiltered="3475" processed="3461" dbindex="123705">

Puebla de Guzmn s un poble de la provncia de Huelva (Andalusia), que pertany a la comarca d'El Andvalo. Limita al Nord amb Paymogo i Santa Brbara de Casa.

Demografia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316477" title="Flam (desambiguaci)" nonfiltered="3476" processed="3462" dbindex="123708">


Flam, postres;
Flm, poble noruec de Flm;
FLAM, acrnim del grup Forces de Liberation Africaines de Mauritanie;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316478" title="San Bartolom de la Torre" nonfiltered="3477" processed="3463" dbindex="123709">

San Bartolom de la Torre s un poble de la provncia de Huelva (Andalusia), que pertany a la comarca d'El Andvalo.    

Demografia.



Enllaos externs.
San Bartolom de la Torre - Sistema d'Informacin Multiterritorial d'Andalusia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316481" title="Selaginella de muntanya" nonfiltered="3478" processed="3464" dbindex="123710">


Selaginella de muntanya (Selaginella selaginoides) s una espcie de pteridfit de la famlia selaginellcies. 

s una espcie boreo-alpina i circumboreal, distribuda per les zones rtiques i de muntanya de les regions temperades s'Europa, Amrica i sia, com tamb a la illa de Hierro a Canries. Es troba als dos vessants dels Pirineus, als estatges subalp i alp, per sobre dels 1300 m i fins als 2500 m en torberes, molleres, marges herbosos dels cursos d'aigua i matollars d'alta muntanya sent indiferent al substrat. A Catalunya s freqent a tots els Pirineus, des de la vall d'Aran al Ripolls.

 s una herba reptant o ascendent, de ramificacions dicotmiques i amb les branques estrils horitzontals i curtes, mentre que les frtils sn erectes. Les fulles, sn totes similars, disposades en espiral, amb 1-5 dents llargues a cada costat. Les fulles esporangferes sn el doble de grans que les estrils. Tots dos tipus de fulla tenen una lgula que els permet captar l'aigua de la rosada. Els estrbils sn groguencs, terminals i solitaris i no estan ben diferenciats de la resta de la branca. Els microsporangis es disposen a l'pex de l'estrbil i contenen nombroses espores minscules, en canvi, els megasporangis es disposen a la part inferior i noms tenen 3-4 espores.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316484" title="Sanlcar de Guadiana" nonfiltered="3479" processed="3465" dbindex="123712">

Sanlcar de Guadiana s un poble de la provncia de Huelva (Andalusia), que pertany a la comarca d'El Andvalo.    

Demografia.



Histria. 
Sota la protecci del regne de Taifa de Niebla, alguns grups musulmans es van assentar en aquesta zona, si b l'origen de la poblaci actual cal situar-lo a mitjan segle XIII, amb la conquesta de San II de Portugal i la construcci d'una fortalesa. Sent terres de reialme, aviat passaren al senyoriu de Gibralen. Ms tard, ja en mans dels Prez de Guzmn, se li concedeix el ttol de Vila, merc atorgada per Isabel Guzmn de Ledesma. 

A mitjan segle XVII, Sanlcar de Guadiana es fa crrec del provement de la tropa espanyola aquarterada en la frontera amb Portugal, a causa de la Guerra de la Independncia d'aquest pas. s llavors quan es construx el fort de San Jernimo, en 1642, i el castell de San Marcos. Les noves defenses no impedeixen que els portuguesos prenguessin la vila. Al llarg de la seva histria la vila ha sofert inundacions a causa del desbordament del riu Guadiana. La ms devastadora va tenir lloc en 1823 que gaireb la meitat de les cases va ser destruda. No obstant aix, la seva situaci tamb li ha portat beneficis. Pas obligat en rutes comercials, en el XIX es converteix en un centre des del qual s'exportaven fusta, plom, sab...

Enllaos externs.
Ajuntament de Sanlcar de Guadiana;
Sanlcar de Guadiana - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316486" title="Duet" nonfiltered="3480" processed="3466" dbindex="123713">
Un duet o duo s una composici o un fragment d'una composici ms llarga, per a dos intrprets.En alguns contextos, perqu sigui considerat un duet cal que no hi hagi cap altre executant; en altres, hi pot haver un acompanyament confiat a un o ms executants. Bsicament es tracta de diferncies entre la msica vocal i la msica instrumental.

A la msica instrumental, un duo correspon al gnere de la msica de cambra. Estadsticament, el ms habitual es que el duo estigui integrat per dos instruments diferents, un que s totalment o majoritriament meldic, mentre que l'altre s harmnic o polifnic. Tradicionalment aquest tipus de composicions no han rebut el nom de duos (a vegades s) sin ms aviat el nom del patr formal que utilitzen: sonata, etc.

En canvi, a la msica vocal, el ms habitual s que el duo formi part d'una obra de ms gran envergadura. Aix passa en el cas de l'`pera, l'oratori i alters formes de la msica religiosa. Per la intensitat emocional i expressiva que es pot assolir en aquest format, el duo no sols t un paper important en aquest repertori sin que alguns duos operstics han esdevingut alguns dels moments ms estellars de les peres ms reconegudes.

En aquest cas, el duo acostuma a ser acompanyat de l'orquestra o si ms no, d'un conjunt instrumental. Per tamb hi ha formes musicals de dimensions ms redudes com algunes cantates del Barroc o duos en la tradici del Lied ] que no formen part de cap obra ms gran. En aquest cas, l'acompanyament va a crec d'un grup redut d'instruments o del piano, respectivament.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316494" title="Chicago Fire Soccer Club" nonfiltered="3481" processed="3467" dbindex="123714">

El Chicago Fire Soccer Club s un equip professional de futbol de la ciutat de Chicago al suburbi de Bridgeview, Illinois, als Estats Units. Participa a la Major League Soccer.

 Histria .

El club va ser fundat el 8 d'octubre de 1997 en el 126 aniversari del gran incendi de Chicago de 1871. El 1998, en la seva primera temporada, va guanyar la MLS Cup, aix com la U.S. Open Cup, aquest darrer ttol tamb el guany els anys 2000, 2003 i 2006.

T un acord de cooperaci amb el CA Morelia mexic des del 2001. Competeix amb el FC Dallas des del mateix any per la Brimstone Cup, que es decideix en funci dels partits que disputen ambds durant la lliga regular.

Inicialment disputava els seus partits al Soldier Field. Actualment juga al Toyota Park. Per l'equip han passat destacats jugadors entre els que destaquen: Frank Klopas, Eric Wynalda, Hristo Stoichkov, Tomasz Frankowski o Cuauhtmoc Blanco.

 Palmars .
MLS Cup (1): 1998;
MLS Supporters' Shield (1): 2003;
US Open Cup (4): 1998, 2000, 2003, 2006;

 Estadis .
Soldier Field (1998 2001, 2004 2005);
Cardinal Stadium (2002 2003);
Toyota Park (2006 );

 Entreandors .
    Bob Bradley (1998 2002);
    Dave Sarachan (2003 2007);
 Juan Carlos Osorio (2007);
 Denis Hamlett (2008 );

 Jugadors destacats .

 
 Hristo Stoichkov (2000 2002);
 Gonzalo Segares (2005 );
 Paulo Wanchope (2007);
 Lubos Kubik (1998 2000);
 Damani Ralph (2003 2005);
 Dema Kovalenko (1999 2002);
 
 Cuauhtmoc Blanco (2007 );
 Jorge Campos (1998);
 Tomasz Frankowski (2008 );
 Roman Kosecki (1998 1999);
 Piotr Nowak (1998 2002);
 Jerzy Podbrozny (1998 1999);
 
 Chris Armas (1998 2007);
 DaMarcus Beasley (2000 2004);
 Carlos Bocanegra (2000 2003);
 CJ Brown (1998 );
 Frank Klopas (1998 1999);
 Justin Mapp (2003 );
 
 Ante Razov (1998 2000; 2001 2004);
 Chris Rolfe (2005 );
 Zach Thornton (1998 2003; 2005 2007);
 Josh Wolff (1998 2002);
 Eric Wynalda (2001) ;


 Referncies .


 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Histria;
 Web de l'Independent Supporters' Association;
 Frum;
 Chicago Fire Soccer;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316502" title="Villanueva de las Cruces" nonfiltered="3482" processed="3468" dbindex="123715">

Villanueva de las Cruces s un poble de la provncia de Huelva (Andalusia), que pertany a la comarca d'El Andvalo.    

 Demografia .



 Historia . 
El seu origen sembla remuntar-se al s. I a. C. en un assentament rom, de carcter agropecuria. Es diu que el nom que tingus en aquesta poca fora Vila Nova L'ocupaci de la poblaci ha girat en bona part entorn de l'activitat minera de Tharsis, per actualment, la situaci s diferent i la seva economia es basa en l'explotaci ramadera, sent de major rellevncia la ramaderia destacant el bestiar ov seguit del porc. 

Villanueva va sorgir en 1587 arran de l'existncia d'una venda i una posada situades en el cam que anava de Sevilla a Portugal. El poble es va consolidant fins que en el s. XVIII es troba amb 40 cases i encara seguia mantenint la seva posada on els arrieros i comerciants podien passar la nit. Els vens del llavors diminut nucli de poblaci es reunien en l'esmentat lloc per a canviar i vendre els productes de la terra, realitzant tota classe de barates, tractes i transaccions amb els forasters. Gaireb a mitjan s. XIX la poblaci del lloc es va organitzant i es registra un augment significatiu de la mateixa. Aix origina la construcci de nous habitatges que al seu torn obliga a reestructurar i reorganitzar el ja existent entorn del nou creixement. s molt possible que l'origen del nom de Villanueva de las Cruces procedeixi del propi origen del poble en anar construint les primeres cases al voltant de la posada i venda: Villanueva. 

Pel que fa a l'apellatiu de les Cruces , la versi ms acceptada es basa en el fet que durant els segles XVI i XVII, els vens d'aquesta localitat no sabien llegir ni escriure i quan es veien en l'obligaci de fer-ho, especialment a l'hora de signar algun document, ho feien amb una creu. Si no fora perqu cada ve feia la creu d'una manera molt personal i de manera diferenciada dels altres, s'hauria produt ms d'una confusi.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316504" title="Policia d'Sri Lanka" nonfiltered="3483" processed="3469" dbindex="123716">



La policia d'Sri Lanka s la fora armada del pas que t com a missi combatre el crim, fer complir la llei i conservar l'orde pblic. 

T el seu origen en una decisi del consell municipal de Colombo del 1659 que va establir una vigilncia local nocturna a crrec d'homes que rebien un sou. Les primeres estacions de policia les van establir els holandesos. El 1796 es va produir la ocupaci britnica i les funcions policials van passar a l'exrcit per el 1797 es va recuperar i les seves funcions foren definides el 1805 i el 1806 es va estendre a les rees rurals. Va esdevenir policia de tota la colnia (Police Force) el 3 de setembre de 1866. El seu primer cap fou William Robert Campbell i Thomas Oswin el primer cap de la nova policia de Colombo.

El 1948 es va convertir en la Ceylon Police Service (ms tard Sri Lanka Police Service). El 1950 es va canviar el seu uniforme i el 1952 va donar accs a les dones; entre les diverses seccions que la composen, cal esmentar que el 1969 es va establir una policia turstica.

Actualment est dividida en 36 divisions territorials, 61 divisions funcionals i 401 estacions; i la formen uns 65.000 homes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316506" title="Villanueva de los Castillejos" nonfiltered="3484" processed="3470" dbindex="123717">

Villanueva de los Castillejos s un poble de la provncia de Huelva (Andalusia), que pertany a la comarca d'El Andvalo.    

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316508" title="El Condado de Huelva" nonfiltered="3485" processed="3471" dbindex="123718">


El Condado s una comarca  situada a la provncia de Huelva, a Andalusia.

Est formada pels municipis d'Almonte, Beas, Bollullos Par del Condado, Bonares, Chucena, Escacena del Campo, Hinojos, La Palma del Condado, Lucena del Puerto, Manzanilla, Niebla, Paterna del Campo, Rociana del Condado, Trigueros, Villalba del Alcor i Villarrasa.

Limita a l'est amb la provncia de Sevilla i la provncia de Cadis, al sud amb l'Oce Atlntic, a l'est amb la Comarca Metropolitana de Huelva i al nord amb El Andvalo i la Cuenca Minera.  El precedent histric d'aquesta comarca s l'antic Comtat de Niebla, pertanyent a la Casa de Medina-Sidonia. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316509" title="The Legend of Zelda: Majora's Mask" nonfiltered="3486" processed="3472" dbindex="123719">


 s un videojoc de la saga The Legend of Zelda, de Nintendo, desenvolupat per Nintendo EAD i publicat per Nintendo per a la Nintendo 64 l'any 2000. s el successor directe dOcarina of Time.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316513" title="Istria d'Adrian" nonfiltered="3487" processed="3473" dbindex="123720">
  
Istria d'Adrian (francs Histoire d'Adrien) s un film de Jean-Pierre Denis projectat per primer cop al Festival Internacional de Cinema de Cannes de 1980. s considerat el primer film d'acci rodat totalment en occit. La msica s de Joan-Pau Verdier.

 Sinopsis .
Adrian s el fill d'una camperola mare soltera, criat pels seus avis quan va morir. Enamorat de Marguerite, fuig de la seva casa i recorre Frana a seva recerca.

Elenc.
 Marcelle Dessalles :  Mare ;
 Pierre Dienade :  Pare ;
 Serge Dominique :  Adrian adult ;
 Jean-Paul Geneste :  Roger ;
 Marie-Claude Kergoat :  La pastora;
 Christian Murat :  Germ ;
 Odette Peytoureau :  Avi ;
 Nadine Reynaud :  Marguerite ;
 Bernard Sautereau :  Adrian nen ;

Premis.
Cmera d'Or al Festival de Cannes el 1980.

 Enllaos externs .
 Istria d'Adrian a IMDB;
 Istria d'Adrian a cinemotions;
 Banda sonora de Joan-Pau Verdier;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316517" title="Regionalitzacio del Per (1987-1992)" nonfiltered="3488" processed="3474" dbindex="123721">
La primera regionalitzaci del Per fou un intent de nova divisi administrativa supradepartemental, intentada en aquest pas entre el 1987 i el 1992.

Les regions foren creades per llei 24650 de 19 de mar de 1987. Van quedar desactivades el 1992 quan foren substitudes per 24 CTAR (Consejos Transitorios de Administracin regional) un per a cada departament, que oficialment ja foren creats el 3 de febrer de 1998 per la llei 26922. Per a Lima i El Callao que no van poder crear el seu propi CTAR, es va organitzar la Corporacin de Desarrollo de Lima y Callao (CORDELICA).

Les regions foren:

Regi de l'Amazones o Loreto;
                                          
Regi d'Andrs Avelino Cceres ;

Regi d'Arequipa                                    ;
 
Regi de Chavn  ;

Regi de Grau ;
 
Regi Inka ;
         
Regi de Jose Carlos Mariategui ;

Regi de La Libertad ;

Regi de Los Libertadores;

RENOM o Regin Nororiental del Maran;

Regi de San Martn ;

Regi de l'Ucayali ;

Inicialment les regions havien de ser onze, ja que San Martn i La Libertad havien de formar una regi amb el nom de Regi de Ral Haya de la Torre. San Martn s'hi va oposar i mitjanant una consulta popular va rebutjar ser part de la nova entitat i va optar per constituir-se en regi unidepartamental; La Libertad va haver de seguir el mateix cam.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316518" title="Red Elctrica de Espaa" nonfiltered="3489" processed="3475" dbindex="123722">

Red Elctrica de Espaa  s una empresa espanyola fundada l'any 1985, dedicada al transport d'energia elctrica (tensi superior a 220kV), encara que no a la distribuci (tensi inferior a 220kV). Es propietria de gran part de la xarxa de transport d'alta tensi, i aquests darrers anys ha adquirit nous actius de la xarxa de transport a d'altres empreses. Tamb actua com operador en el sistema elctric espanyol.

Creaci.
Red Elctrica neix fruit de l'aplicaci de la llei elctrica 49/1984, per la que s'estableix la explotaci unificada del sistema elctric. Fou la primera empresa del mn dedicada exclusivament al transport de la electricitat i a la operaci en sistemes elctrics des de un punt de vista responsable amb el Medi ambient.

Missi.

 Ser el transportista d'energia elctrica de referncia en el sistema elctric espanyol.
 Ser l'operador del sistema elctric, que significa ser el responsable de la gesti tcnica del sistema que garanteix la continutat i seguretat del subministre elctric, i la correcta coordinaci entre la producci i el transport.
 Ser el gestor de la xarxa de transport, que suposa ser el responsable del desenvolupament yi ampliaci de la xarxa de transport de tal manera que es garanteixi el manteniment i millora d'una xarxa configurada sota criteris homogenis i coherents.

Consell d'administraci.
La composici del Consell d'Administraci a data 22 de maig del 2008 es la segent:

 President executiu:
Luis Atienza Serna.
 Consellers dominicals:
Manuel Alves Torres (SEPI), Rafael Suol Trepat (SEPI) i Mara Jess lvarez Gonzlez (SEPI).
 Consellers independents:
Antonio Garamendi Lecanda, Mara de los ngeles Amador Milln, Martn Gallego Mlaga
Francisco Javier Salas Collantes, Jos Rodrigues Pereira dos Penedos, Jos Folgado Blanco i Arantza Mendizbal Gorostiaga.
 Secretari no conseller:
Rafael Garca de Diego Barber.
 Sotssecretari no conseller:
Fernando Fras Montejo.

Enllaos externs.
 Red Elctrica de Espaa;
 Estatuts de la empresa ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316525" title="Maria Roanet" nonfiltered="3490" processed="3476" dbindex="123723">
Maria Roanet (Besiers, 1936) s una cantant occitana. Filla d'un mecnic, es gradu en magisteri el 1952, s'interess per l'etnologia i la histria del seu pas, de manera que cap el 1954 comen a escriure els primers poemes i les primeres lletres de can en occit.Fou membre de la Nova Chanon (com Patric, Joan-Pau Verdier, Rosina de Peire i altres). El 1978 va celebrar el seu matrimoni civil amb Ives Roqueta en occit, malgrat les reticncies del diputat per Olt i Garona,  Garosta. Va treure alguns discs per a la discogrfica Ventadorn i ha escrit alguns llibres en francs.

Discografia .
 Pica Reltge, 1973;
 Cantem Nadal, 1977 ;
 Contra corrent la Trocha Nada, 1976;
 A l'Intrada del Temps clar, 1976;
 Me soveni..., 1979;
 Als enfants d'Occitania, 1979;
 L'eternitat, 1982;

 Llibres .
 Apollonie,Reine au coeur du monde (1984);
 Je ne dois pas toucher les choses du jardin (1993);
 La Marche lente des glaciers (1994);
 Nous les filles (1990), memries;
 Du ct des hommes (2001);
 Luxueuse austrit (2006);

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Algunes referncies biogrfiques;
 Referncies biogrfiques;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316527" title="Regi d'Andrs Avelino Cceres" nonfiltered="3491" processed="3477" dbindex="123724">


La regi d'Andrs Avelino Cceres fou una divisi territorial del Per que va existir entre 1987 i 1992.

La regi estava formada pels departaments d'Hunuco, Pasco i Junn.

 Bandera y emblema .

La bandera regional era blanca amb un mapa de la regi al centre que al seu torn estava format per tres franges horitzontals, blau cel, blanc i blau cel, simbolitzant cadascunt dels departaments.

L'emblema incloia el rostre d'Andrs Avelino Cceres, tres vegades president del Per


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316528" title="Hunuco" nonfiltered="3492" processed="3478" dbindex="123725">

Hunuco, antic departament i actual regi del Per;
Provncia de Hunuco;
Hunuco (ciutat);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316530" title="Junn" nonfiltered="3493" processed="3479" dbindex="123726">

Junn, antic departament i actual regi del Per;
Provncia de Junn;
Junn (Argentina), ciutat de l'Argentina;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316532" title="Arequipa (desambiguaci)" nonfiltered="3494" processed="3480" dbindex="123727">


Arequipa, ciutat del Per, capital de la regi homnima.
Regi d'Arequipa, antic departament i actual regi del Per.
Provncia d'Arequipa, provncia de la regi d'Arequipa.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316536" title="Regi de Grau" nonfiltered="3495" processed="3481" dbindex="123728">

La regi de Grau fou una entitat administrativa que va existir al Per entre 1987 i 1992.

Estava formada pels llavors departaments de Piura i Tumbes.

 Bandera .
La bandera regional era horitzontal, blanc sobre vermell.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316537" title="Piura" nonfiltered="3496" processed="3482" dbindex="123729">

Piura, antic departament i actual regi del Per;
Provncia de Piura;
Piura (ciutat);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316544" title="Llista d'ocells de les Illes Seychelles" nonfiltered="3497" processed="3483" dbindex="123730">

Aquesta llista d'ocells de les Illes Seychelles inclou totes les espcies d'ocells trobats a les Seychelles: 239, de les quals 15 sn endemismes, 16 estan amenaades d'extinci a nivell planetari, 1 s extinta i 10 foren introdudes per l'acci humana. 

Els ocells s'ordenen per famlies i espcies. 

Podicipediformes.
Podicipedidae;
Podiceps nigricollis ;
Procellariiformes.
Procellariidae;
Bulweria fallax ;
Daption capense ;
Macronectes giganteus ;
Pterodroma neglecta ;
Puffinus carneipes ;
Puffinus lherminieri ;
Puffinus pacificus ;
Hydrobatidae;
Hydrobates pelagicus;
Oceanites oceanicus ;
Oceanodroma matsudairae ;
Oceanodroma monorhis ;
Pelagodroma marina ;
Pelecaniformes.
Phaethontidae;
Phaethon aethereus;
Phaethon lepturus ;
Phaethon rubricauda ;
Sulidae;
Sula abbotii ;
Sula dactylatra ;
Sula leucogaster ;
Sula sula ;
Fregatidae;
Fregata ariel ;
Fregata minor;
Pelecanidae;
Pelecanus rufescens ;
Phalacrocoracidae;
Phalacrocorax africanus ;
Ciconiiformes.
Ardeidae;
Ardea alba;
Ardea cinerea ;
Ardea purpurea;
Ardeola grayii ;
Ardeola idae ;
Ardeola ralloides ;
Botaurus stellaris ;
Bubulcus ibis ;
Butorides striatus ;
Egretta dimorpha ;
Egretta garzetta;
Egretta intermedia ;
Ixobrychus cinnamomea ;
Ixobrychus sinensis ;
Nycticorax nycticorax;
Ciconiidae;
Ciconia ciconia;
Threskiornithidae;
Plegadis falcinellus ;
Threskiornis abbotti;
Threskiornis aethiopicus ;
Phoenicopteriformes.
Phoenicopteridae;
Phoenicopterus roseus ;
Anseriformes.
Anatidae;
Anas acuta ;
Anas clypeata ;
Anas penelope  ;
Anas platyrhynchos ;
Anas querquedula ;
Aythya fuligula ;
Aythya nyroca ;
Dendrocygna viduata ;
Tadorna ferruginea ;
Falconiformes.
Pandionidae;
Pandion haliaetus ;
Accipitridae;
Circus aeruginosus;
Circus macrourus ;
Hieraaetus pennatus ;
Milvus aegyptius ;
Milvus migrans ;
Pernis apivorus ;
Falconidae;
Falco araea;
Falco cherrug ;
Falco concolor ;
Falco eleonorae;
Falco naumanni;
Falco newtoni ;
Falco peregrinus ;
Falco vespertinus ;
Galliformes.
Phasianidae;
Coturnix coturnix ;
Francolinus pondicerianus ;
Gruiformes.
Rallidae;
Aenigmatolimnas marginalis ;
Amaurornis phoenicurus ;
Crex crex ;
Dryolimnas cuvieri aldabranus ;
Gallinula chloropus ;
Porphyrio porphyrio ;
Porphyrula alleni ;
Porzana parva ;
Porzana porzana ;
Charadriiformes.
Charadriidae ;
Charadrius asiaticus ;
Charadrius dubius ;
Charadrius hiaticula ;
Charadrius leschenaultii ;
Charadrius mongolus ;
Pluvialis fulva ;
Pluvialis squatarola ;
Vanellus gregarius ;
Scolopacidae;
Actitis hypoleucos;
Arenaria interpres ;
Calidris alba ;
Calidris ferruginea ;
Calidris minuta ;
Calidris tenuirostris ;
Gallinago media ;
Limosa lapponica ;
Numenius arquata ;
Numenius phaeopus ;
Numenius tenuirostris ;
Tringa erythropus ;
Tringa nebularia ;
Tringa totanus ;
Xenus cinereus;
Burhinidae;
Burhinus oedicnemus ;
Dromadidae;
Dromas ardeola ;
Glareolidae;
Glareola maldivarum ;
Glareola nordmanni ;
Glareola ocularis ;
Glareola pratincola ;
Haematopodidae;
Haematopus ostralegus;
Phalaropodidae;
Phalaropus fulicarius ;
Laridae;
Larus fuscus;
Anous stolidus;
Anous tenuirostris ;
Gelochelidon nilotica;
Gygis alba ;
Hydroprogne caspia;
Onychoprion anaethetus ;
Onychoprion fuscatus;
Sterna balaenarum ;
Sterna dougallii ;
Sterna repressa ;
Sterna sumatrana ;
Sternula albifrons;
Thalasseus bengalensis ;
Thalasseus bergii ;
Thalasseus sandvicensis ;
Stercorariidae;
Stercorarius maccormicki;
Columbiformes.
Columbidae;
Alectroenas pulcherrima ;
Alectroenas sganzini ;
Columba livia ;
Geopelia striata ;
Streptopelia picturata ;
Psittaciformes.
Psittacidae;
Agapornis cana ;
Coracopsis nigra ;
Psittacula wardi ;
Strigiformes.
Strigidae;
Otus insularis ;
Tytonidae;
Tyto alba;
Cuculiformes.
Cuculidae;
Centropus toulou;
Cuculus canorus ;
Cuculus poliocephalus;
Apodiformes.
Apodidae;
Aerodramus elaphrus ;
Apus apus ;
Caprimulgiformes.
Caprimulgidae;
Caprimulgus madagascariensis aldabrensis ;
Coraciiformes.
Coraciidae;
Coracias garrulus ;
Eurystomus glaucurus ;
Meropidae;
Merops superciliosus ;
Passeriformes.
Monarchidae;
Terpsiphone corvina ;
Hirundinidae;
Hirundo rustica;
Phedina borbonica ;
Riparia riparia ;
Nectariniidae;
Cinnyris dussumieri;
Cinnyris sovimanga . ;
Cinnyris sovimanga abbotti  ;
Cinnyris sovimanga aldabrensis;
Cinnyris sovimanga buchenorum  ;
Cinnyris sovimanga sovimanga ;
Zosteropidae;
Zosterops maderaspatana ;
Zosterops semiflava ;
Zosterops modesta ;
Muscicapidae;
Copsychus sechellarum;
Monticola saxatilis ;
Muscicapa striata ;
Oenanthe oenanthe ;
Cisticolidae;
Cisticola cherina ;
Sylviidae;
Acrocephalus sechellensis;
Nesillas aldabranus ;
Phylloscopus sibilatrix ;
Phylloscopus trochilus ;
Sylvia atricapilla ;
Laniidae;
Lanius minor ;
Pycnonotidae;
Hypsipetes crassirostris;
Hypsipetes madagascariensis rostratus ;
Sturnidae;
Acridotheres tristis ;
Dicruridae;
Dicrurus aldabranus ;
Oriolidae;
Oriolus oriolus ;
Corvidae;
Corvus albus ;
Fringillidae;
Serinus mazambicus;
Estrildidae;
Estrilda astrild ;
Motacillidae;
Anthus trivialis ;
Macronyx croceus;
Motacilla flava;
Passeridae;
Passer domesticus;
Ploceidae;
Foudia eminentissima aldabrana ;
Foudia madagascariensis ;
Foudia sechellarum;

Referncies.


Bibliografia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316548" title="Regi de Los Libertadores" nonfiltered="3498" processed="3484" dbindex="123731">


La regi de Los Libertadores fou una entitat administrativa que va existir al Per del 1987 al 1992.

La formaven els llavors departaments d'Ica, Ayacucho i Huancavelica

La seva bandera era probablement blanca amb la bandera de l'arc de Sant Mart al cant; fou atribuida a la regi de La Libertad per segurament aix fou degut a una confusi.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316549" title="Tinent General" nonfiltered="3499" processed="3485" dbindex="123732">
Tinent General s un rang militar emprat en diversos pasos. El seu origen es troba a Edat mitjana, quan el ttol de Tinent General era usat pel segon en comandament al camp de batalla, normalment subordinat al Capit General.

Als exrcits moderns, el Tinent General normalment se situa per sota del de General i per sobre del de Major General; s equivalent al rang naval de Vicealmirall. A les Forces Aries amb una estructura de rang separada, s equivalent al Mariscal de l'Aire.

El terme Major General s una versi abreujada de l'antic terme de Sergent Major General, que es trobava subordinat al de Tinent General. Aquest s el perqu un Tinent General s superior a un Major General, quan un Major s superior a un Tinent.

En molts pasos, el rang de General de Cos ha reemplaat a l'anterior rang de Tinent General (com per exemple, Frana o Itlia); per per convenincia, normalment sn citats per l'angls Lieutenant General

Rangs de Tinent General per pas .
 Lieutenant General (Austrlia);
 Lieutenant-General (Canad);
 Generalleutnant (Alemanya);
 Altbornagy (Hongria);
 Lieutenant-General (ndia);
 Lieutenant General (Irlanda);
 Luitenant-Generaal (Holanda);
 Lieutenant General (Pakistan);
 Teniente General (Espanya);
 Lieutenant-General (Regne Unit);
 Lieutenant-General (Estats Units);




Equivalents a Tinent General .
 General pukovnik (Crocia);
 General potpukovnik (Servia, Bsnia i Hercegovina);
 Gnral de corps d'arme (Frana);
 Sepah-Bod (Iran);
 Rav Aluf (Israel);
 Generale di Corpo d'Armata ( Itlia)  ;
 Jungjang (Corea del Nord);
 Chungjang (Corea del Sud);
 Korpskommandant / Commandant de corps (Sussa);
 Gruppenfhrer (Waffen-SS);
 



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316550" title="Ayacucho" nonfiltered="3500" processed="3486" dbindex="123733">


Ayacucho, antic departament i actual regi del Per;
Ayacucho (ciutat);
Batalla d'Ayacucho;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316552" title="Ica" nonfiltered="3501" processed="3487" dbindex="123734">


Ica, antic departament i actual regi del Per;
Provncia d'Ica;
Ica (ciutat);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316555" title="Ucayali" nonfiltered="3502" processed="3488" dbindex="123735">


Ucayali, antic departament i actual regi del Per;
Riu Ucayali;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316556" title="Patric" nonfiltered="3503" processed="3489" dbindex="123736">
Patric s un cantautor occit originari de Montpeller. Considerat un trobador modern, s un dels principals exponents de la Nova Chanon (com  Joan-Pau Verdier, Rosina de Peira, Maria Roanet, Claudi Mart i altres). El 1971 va versionar a l'occit L'estaca de Llus Llach, per tamb ha versionat a l'occit poesies de Boris Vian i Georges Brassens. Ha enregistrat ms de 18 discs, molts d'ells per a la discogrfica occitana Ventadorn. 

 Discografia .
 Ocsessions;
 Castellorizo;
 Lo Condamnat, 1971;
 Valia d'Olt, 1972;
 Uoi l'Auba 1975;
 Canonetas, 1976;
 Toni, 1977;
 Bestiari, 1977;
 En Public - Arenas de Maugio, II d'Agost 1978, 1979;

 Enllaos externs .
 Myspace sobre Patric;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316559" title="Elyhordeum" nonfiltered="3504" processed="3490" dbindex="123737">

Elyhordeum s un gnere hbrid (Elymus  Hordeum)  de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Espcies.
(vegeu-ne  a Wikispecies)

Sinnim.
Elymordeum (hbrid) Lepage.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316563" title="Puno" nonfiltered="3505" processed="3491" dbindex="123738">

Puno, antic departament i actual regi del Per;
Provncia de Puno;
Puno (ciutat);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316564" title="Nicolau Battestini i Galup" nonfiltered="3506" processed="3492" dbindex="123739">
Nicolau Battestini i Galup (Barcelona, 1895 - 1981) fou un metge i poltic catal. La seva famlia era originria de Crsega. Es llicenci en medicina a la Universitat de Barcelona i el 1919 fou un dels fundadors del Sindicat de Metges de Catalunya, i redactor en cap de la revista Annals de Cincies Mdiques i director de la revista catalana Ars Medica. 

Polticament, milit primer a Acci Catalana per la seva amistat amb Francesc Maci el va dur a afiliar-se a Esquerra Republicana de Catalunya, partit amb el quel fou diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932, on hi destac com a ponent de lleis d'mbit sanitari. Per encrrec del president Llus Companys, el 1936 va acompanyar una delegaci anglesa encapalada per Clement Atlee i Pandit Nehru que venien a donar suport la Segona Repblica Espanyola. Fins 1936 fou President-Delegat de la Protecci de la Infncia i desprs de l'Obra del Segell Pro Infncia. El 1938 fou director de l'Hospital General de Catalunya.

El gener del 1939 es va exiliar i fou tancat al camp de concentraci d'El Vol. El 1940 es va installar a Montpeller, on hi treball a un hospital. Rebutj marxar a Mxic i el 1947 retorn a Barcelona.  

 Enllaos externs .
 Biografia de Nicolau Battestini;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316569" title="Tacna" nonfiltered="3507" processed="3493" dbindex="123740">

Tacna, antic departament i actual regi del Per;
Provncia de Tacna;
Tacna (ciutat);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316572" title="Facultat de Psicologia (UB)" nonfiltered="3508" processed="3494" dbindex="123741">
La facultat de psicologia de la Universitat de Barcelona va ser fundada l'any 1983 i est situada al Campus de Mundet. Actualment, s'hi imparteix la llicenciatura de Psicologia, aix com diversos programes de doctorat i msters oficials.

 Departaments .
Metodologia de les Cincies del Comportament ;
Psicologia Evolutiva i de l'Educaci ;
Personalitat, Avaluaci i Tractaments Psicolgics ;
Psicologia Social ;
Psicologia Bsica ;
Psiquiatria i Psicobiologia Clnica ;
 Enllaos externs .
Pgina web de la Facultat de Psicologia;
Presentaci de la facultat;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316573" title="Bohol" nonfiltered="3509" processed="3495" dbindex="123742">

Bohol s una illa de les Filipines del grup de les Visayas; amb 3.269 km, s la desena illa ms gran de l'arxiplag. Est situada entre les illes de Ceb a l'oest, Leyte al nord-est i, al sud, enll del mar de Bohol, Mindanao. Juntament amb les 73 petites illes adjacents (la principal de les quals, Panglao), conforma la provncia homnima, dins la regi de les Visayas Centrals, amb 4.117,3 km i 1.137.268 habitants (2000) i capital a la ciutat de Tagbilaran, situada al sud-oest de l'illa principal.

Els turons conformen el paisatge de l'illa de Bohol. Hi ha dues serralades que s'estenen parallelament de nord-oest a sud-est. L'altipl interior est dominat pels pujols de pedra calcria. Pels volts de Carmen, Batuan i Sagbayan, aquests pujols formen uns cons gaireb perfectes, coneguts popularment com els Turons de Xocolata (Chocolate Hills en angls). 

El clima de Bohol s generalment sec, amb la precipitaci mxima entre els mesos de juny i octubre. L'interior s ms fresc que la costa. 

Bohol s una destinaci turstica popular, amb els turons, les platges de sorra blanca i les esglsies colonials. L'illa de Panglao, localitzada al sud-oest de la ciutat de Tagbilaran, t algunes de les millors platges del pas. El tarser de les Filipines, considerat per alguns el primat ms petit, s autcton de l'illa. 

Els boholans anomenen orgullosament la seva illa la Repblica de Bohol. Tot i que Bohol est separada de l'illa de Ceb per un pas molt estret i ambdues illes tenen una llengua comuna, el cebu, els boholans conserven diferncies evidents respecte dels cebuans. 

Bohol s el lloc de naixena de Carlos P. Garcia, el quart president de les Filipines (1957-1960), natural de Talibon, al nord de l'illa.

 Localitats .

Tagbilaran, la capital;



 Enllaos externs .
Govern Provincial de Bohol ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316574" title="Sant Maurici" nonfiltered="3510" processed="3496" dbindex="123743">


Sant Maurici s un sant cristi. Va morir martiritzat cap al segle III dC

Era comandant de la Legi Tebana de l'Emperador Maximi Herculi, cap a l'any 300. La llegenda relata que la Legi Tebana estava composada completament per cristians de l'Alt Egipte, i va ser cridada per suprimir una revolta a la Gllia. Com d'usual, es prepararen els sacrificis als dus per assegurar la victria, per els soldats cristians es negaren, per la qual cosa es mat a un de cada du. Tot i aix, els soldats es negaren un cop i un altre, provocant que tota la legi fos sacrificada. 
 
A Sant Maurici se'l representa com un cavaller amb l'armadura (de vegades com un moro), portant un estendard i la palma del martiri. A Itlia se'l representa amb una creu vermella al pit. Es patr dels tintorers, dels fabricants de teles, dels soldats i dels fabricants d'espases entre d'altres. Tamb se l'invoca davant dels patiments de gota i dels clics.

La seva festa s el 22 de setembre.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316577" title="Havelock Ellis" nonfiltered="3511" processed="3497" dbindex="123744">

Henry Havelock Ellis (Croydon, 2 de febrer de 1859 - Hintlesham, Suffolk, 8 de juliol de 1939) va ser un sexleg, metge i activista social britnic.

Biografia.

 Primers anys .
Ellis, fill d'Edward Peppen Ellis i Susannah Mary Wheatley, va nixer a Croydon, llavors una petita ciutat al sud de Londres. Son pare era capit de vaixell, sa mare filla d'un capit de vaixell, i altres parents tamb tenien oficis relacionats amb la mar.  Als set anys d'edat son pare se'l va endur a un dels seus viatges, duran el qual van recalar a Sydney, Callao i Anvers. Al seu retorn, Ellis va ser inscrit a un collegi d'extraordinria qualitat, el Collegi Francs i Alemany, prop de Wimbledon, i posteriorment va assistir a un collegi a Mitcham.

 Professor .
A l'abril de 1875 va embarcar-se al vaixell de son pare vers Austrlia, i poc desprs de la seua arribada a Sydney hi va obtenir treball com a mestre d'un collegi privat. Es va descobrir que no possea cap capacitaci per a tal lloc i aleshores esdevingu tutor d'una famlia que vivia a poques milles de Carcoar. Hi va romandre un any, que va aprofitar per llegir molt, fins que va obtenir un treball a un collegi de Grafton. El director havia mort, i Ellis va ocupar-ne la responsabilitat durant un any, per era massa jove i inexpert com per a tenir-hi xit. 

A finals d'any va tornar a Sydney, on desprs de tres mesos d'estudi va fer-se crrec a temps partit de dues escoles elementals, l'una a Sparkes Creek i l'altra a Junction Creek. Va viure a la casa de l'escola de Sparkes Creek durant un any - l'any ms productiu de la seua vida segons ell mateix reconeixeria posteriorment: A Austrlia vaig millorar la salut del meu cos; vaig assolir la pau d'esperit; l'objectiu de la meua vida em va ser revelat; vaig ser capa de decidir-me per una carrera professional; vaig ferme un creador en literatura  aquests cinc punts van determinar tota la meua activitat posterior al mn.  No crec que haguera pogut assolir-los tots sense l'ajut de l'ambient australi, potser cap d'ells si el dest no m'haguera situat al bell mig de la soledat del Liverpool Range.

 Medicina .
Va tornar a Anglaterra a l'abril de 1879. Havia decidit dedicar-se a l'estudi del sexe i creia que ho podria aconseguir millor des de la perspectiva de la medicina. Va estudiar medicina al St Thomas's Hospital, per mai no va practicar la professi amb carcter formal.  Va ingressar en l'organitzaci The Fellowship of the New Life (La Germandat de la Vida Nova) l'any 1883, on va tenir l'ocasi de conixer altres activistes socials, com ara Edward Carpenter i George Bernard Shaw. 

 Matrimoni .
Al novembre de 1891, amb 32 anys d'edat i encara verge, Ellis es va casar amb l'escriptora i lluitadora pels drets de les dones Edith Lees (cap de les seues quatre germanes es va casar mai). Des del principi el seu matrimoni no va ser gens convencional (Edith Ellis era obertament lesbiana), i al final de llur lluna de mel, Ellis va tornar a viure al seu apartament de solter a Paddington, mentre que ella vivia a una comuna. Llur matrimoni obert va ser el tema central de l'autobiografia d'Ellis, My Life (La meua vida). 

Sexe.
Segons conta el mateix Ellis a My Life, als seus amics els divertia el fet que fora considerat un expert en sexe considerant que va patir d'impotncia fins els 60 anys, quan va descobrir que podia tenir una erecci amb l'observaci d'una dona orinant.  Ellis va anomenar aquest inters sexual en l'acte d'orinar Undinisme, per avui dia rep el nom d'Urolagnia.

La seua obra Sexual Inversion (Inversi Sexual), escrita en collaboraci amb John Addington Symonds, va ser el primer text mdic en angls sobre l'homosexualitat.  Hi descriu les relacions sexuals entre homes homosexuals i nois, el que Ellis no considerava una malaltia ni quelcom immoral o criminal.  L'obra afirma que l'amor entre persones del mateix sexe transcendeix l'edat com ho fa amb els tabs de gnere, de manera que set dels vint exemples que hi posa sn de relacions intergeneracionals. Tot i que l'autoria del terme li s atribuda, Ellis va escriure'n l'any 1897, "Homosexual" s un terme brbarament hbrid, i no en sc el responsable . Entre altres conceptes psicolgics que va desenvolupar cal incloure l'autoerotisme i el narcissisme, ambds posteriorment emprats per Sigmund Freud. 

Eugensia.
Ellis va ser partidari de l'eugensia. Va ser vicepresident de la Eugenics Education Society i va escriure sobre el tema a The Task of Social Hygiene (La funci de la higiene social). 

Al capdavall, resulta evident que un sistema general, ja siga privat o pblic, on queden degudament i sistemticament registrats tots els fets personals, biolgics i mentals, normals o patolgics, esdevindr inevitable si volem disposar d'una guia real per saber quines persones sn ms o menys adequades per al desenvolupament de la raa.

Arxius.
L'arxiu personal de Havelock Ellis es conserva a la Universitat de Birmingham.

Obres.
 The Criminal (1890);
 The New Spirit (1890);
 The Nationalisation of Health (1892);
 Man and Woman: A Study of Secondary and Tertiary Sexual Characteristics (1894) (revisat l'any 1929);
 traducci: Germinal (d'mile Zola) (1895) (reeditat l'any 1933);
 Sexual Inversion (1897) (amb J.A. Symonds) ;
 Affirmations (1898);
 The Evolution of Modesty, The Phenomena of Sexual Periodicity, Auto-Erotism, (1900) ;
 The Nineteenth Century, (1900);
 Analysis of the Sexual Impulse, Love and Pain, The Sexual Impulse in Women, (1903) ;
 A Study of British Genius (1904);
 Sexual Selection in Man (1905) ;
 Erotic Symbolism, The Mechanism of Detumescence, The Psychic State in Pregnancy (1906) ;
 The Soul of Spain (1908) ;
 Sex in Relation to Society (1910) ;
 The Problem of Race-Regeneration (1911);
 The World of Dreams (1911);
 The Task of Social Hygiene (1912);
 Impressions and Comments (1914-1924) (3 vols.) ;
 Essays in War-Time (1916) ;
 The Philosophy of Conflict (1919);
 On Life and Sex: Essays of Love and Virtue (1921);
 Kanga Creek: An Australian Idyll (1922) ;
 Little Essays of Love and Virtue (1922);
 The Dance of Life (1923) ;
 Sonnets, with Folk Songs from the Spanish (1925);
 Eonism and Other Supplementary Studies (1928);
 The Art of Life (1929) (seleccionat i arranjat per Mrs. S. Herbert);
 More Essays of Love and Virtue (1931);
 ed.: James Hinton: Life in Nature (1931);
 Views and Reviews (1932) ;
 Psychology of Sex (1933);
 ed.: Imaginary Conversations and Poems: A Selection, de Walter Savage Landor (1933);
 Chapman (1934);
 My Confessional (1934);
 Questions of Our Day (1934);
 From Rousseau to Proust (1935);
 Selected Essays (1936);
 Poems (1937) (selected by John Gawsworth; pseudonym of T. Fytton Armstrong);
 Love and Marriage (1938) (amb altres autors);
 My Life (1939);
 Sex Compatibility in Marriage (1939);
 From Marlowe to Shaw (1950) (ed. de J. Gawsworth);
 The Genius of Europe (1950);
 Sex and Marriage (1951) (ed. de J. Gawsworth);
 The Unpublished Letters of Havelock Ellis to Joseph Ishill (1954);

Referencies.

Dictionary of Australian Biography;

Enllaos externs.

  Biografia;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316586" title="Mohammed Zidan" nonfiltered="3512" processed="3498" dbindex="123745">



Mohammed Abdullah Zidan (en rab:                   ) (nascut l'11 de desembre de 1981 a Port Said) s un notable jugador egipci, que actualment exerceix de segon punta (davanter) a l'equip alemany Hamburg SV, considerat un dels millors clubs (histrica i actualment) de la seva lliga: la Bundesliga. Tamb juga a la selecci egpcia i n's el jugador franqucia.

 Carrera Professional .
 
Zidan va comenar a jugar a futbol a l'equip del seu poble, l'Al-Masry al 1998. Ja ho feia de davanter. 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316587" title="Raimon Carrasco i Azemar" nonfiltered="3513" processed="3499" dbindex="123746">
Raimon Carrasco i Azemar (Barcelona, 1924) s un empresari catal, fill de Manuel Carrasco i Formiguera i Pilar Azemar i Puig de la Bellacasa. Es gradu a l'IESE i s'inici en el mn empresarial com a director de Compaa de Industrias Agrcolas, vicepresident del Banc Industrial de Catalunya (BIC) i de la companyia qumica Sinorgan, alhora que fou conseller de Liga Financiera, de FECSA, de la Constructura Ribas y Pradell i de l'asseguradora Chasyr.

Fou un dels artfex de la modernitzaci de les Cambres de Comer, Indstria i Navegaci el 1966. Fou directiu del FC Barcelona del 1969 al 1977 sota la presidncia d'Agust Montal i Costa, i president accidental del club de 18 de desembre de 1977 a l'1 de juliol de 1978, quan se celebraren les primeres eleccions democrtiques del club desprs del franquisme i en va sortir Josep Llus Nez.

Alhora, milit a UDC (tot i que no ocup cap crrec destacat) i fou un dels directius i darrer president de Banca Catalana. Ha estat president de la Fundaci Enciclopdia Catalana de 2002 a 2006 i membre de la Fundaci de la UPC. Actualment s secretari de la Fundaci Institut Guttmann i continua vinculat al FC Barcelona com a membre del Consell Assessor de la Junta Directiva.

 Enllaos externs .
 Notcia a El Pas sobre la implicaci de Raimon Carrasco en el Cas Banca Catalana;
 Raimon Carrasco al web del FC Barcelona;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316588" title="Gurdia de Ferro" nonfiltered="3514" processed="3500" dbindex="123747">



La Gurdia de Ferro fou un moviment d'extrema dreta romans que va existir a la primera meitat del segle XX.

 Cronologia .

1910. Es crea el Partit Democrtic Nacional (PDN) dirigit per Nicolae Iorga i  A.C. Cuza (aquest darrer un violent antisemita);
1919. Es crea a Iasi la Gurdia de la Conscincia Nacional, una organitzaci paramilitar nacional socialista. Entre els seus fundadors hi ha C.Z. Codreanu i C. Pancu (aquest darrer ser el cap de l'organitzaci);
1920. El PDN es fracciona i els dissidents dirigits per Cuza creen el Partit Nacional Demcrata Cristi (PNDC);
1921. Es crea el Moviment Nacional Feixista Italo-rmans (NIRFM), dirigit per Elena Bacaloglu, d'orientaci mussoliniana.
1921. Es crea el Feix Nacional Romans (NRF), dirigit per Titus Vifor,  amb influncia a Moldvia, Bukovina, i el Banat.
1922. Cuza i N.C. Paulescu creen la Uni Nacional Cristiana (NCU), organitzaci violenta antisemita, amb l' esvstica com emblema. La NCU estableix llaos amb la organitzaci terrorista muniquesa  Consul .
1923. NIRFM i NRF es fusionen donant origen al Moviment Nacional Feixista, sota el model del feixisme itali i de la organitzaci "Acci Francesa" de Frana. La fusi provoca una escissi en el NRF.
1923. Formaci de la Lliga de Defensa Nacional Cristiana (LANC), per  A.C. Couza. Poc desprs se li uneix el PNDC.
1923. C.Z. Codreanu i altres membres de la LANC preparen atacs antisemites, per sn descoberts per les autoritats.
1924. El prefecte de Policia de Iasi, Constantin Manciu, un liberal, s assassinat por C.Z. Codreanu. L'assass s absolt.
1927. Dissidents de la LANC funden la   Legi de l'Arcngel Miquel,  que des de 1930 ser anomenada "Gurdia de Ferro i des de 1935  Totul petru tara  (Tot per la ptria).
1927. La dividida LANC noms obt 52.800 vots a les eleccions.
1928. En noves eleccions la LANC noms obt 32.154 vots.
1931. En les eleccions d'aquest any la LANC obt 113.863 vots (3.89%) i 8 escons en el Parlament. Las mateixes eleccions donen 34.183 vots a la Gurdia de Ferro.
1932. La LANC obt 150.071 vots (5.4%) i 7 escons en el Parlament.
1933. Creaci del Comit Nacional Antifeixista.
1933. Dissoluci de la Guardia de Ferro, que tenia 45 organitzacions departamentals i 18 diaris (amb una circulaci de 35.000 exemplars), i gaudia del suport d'alguns joves intel lectuals.
1935. S'estableix l'organitzaci feixista "Front Romans", sota la direcci de A. Vaida Voievod, separat del Partit Nacional Camperol.
1935. Creaci de la organitzaci feixista Partit Nacional Cristi (NCP), mitjanant la fusi de la LANC de A.C. Cuza, i el Partit Nacional Agrari, de Octavian Goga.
1937. Pacte de no agressi electoral entre els lders del NCP i de la Guardia de Ferro. Si afegeixen el grup liberal de Georges Bratianu i la Uni Agrria de Constantin Argetoianu.  El Partit Comunista denuncia el pacte per dona suport a nivell local al Partit Nacional Agrari. En les eleccions la Guardia de Ferro obt 478.378 vots, el 15.58% del total.
1938. C.Z. Codreanu i altres lders de la Guardia de Ferro sn arrestats i sentenciats a diverses penes de pres.
1938.  Hitler demana al rei Carol II (Carles II de Romania) alinear Romania amb la poltica del III Reich i entregar el poder a la Guardia de Ferro. Carol II per s'hi oposa i fa executar a C.Z. Codreanu i altres 12 lders.
1939. El primer ministre Armand Calinescu s assassinat per legionaris. S'incrementa la repressi contra la Guardia de Ferro.
1940. Els membres de la Guardia de Ferro detinguts en camps son alliberats. Es forma el govern de Gigurtu amb  Mihail Manoilescu como a ministro de  l'Interior i  amb Horia Sima, lder de la Guardia de Ferro, dins el govern. El govern Gigurtu va aprovar legislaci antisemita. Hi van haver pogroms a Dorohoi i altres llocs, amb al menys 136 morts. Ion Antonescu es nomenat President del Consell de Ministres i la constituci de febrer de 1938 es suspesa. Carles II ha d'abdicar. Romania s proclamada un "Estat nacional legionari" i Ion Antonescu rep el ttol de  Conducator  (lder). Horia Sima, dirigent del Moviment Legionari, esdev  vicepresident del Consell de Ministres. La legislaci antisemita se endureix. A la pres de Jilava, ms de 60 antics dignataris del regim i oficials esperen judici per activitats antilegionaries durant el regnat de Carol II. Onada de persecucions antisemites amb la mort de al menys 11 persones. Legionaris assassinen al historiador Nicolae Iorga, ex primer ministre, i a l'economista Virgil Madgearu, antic ministre membre del Partit Nacional Camperol.
1941. Rebelli militar organitzada per la Legi, sufocada per Antonescu. A Bucarest 120 persones moren durant la revolta.
1941. Esclata la guerra contra la Uni Sovitica. Massacres  de jueus a Iasi amb entre 10.000 i 12.000 vctimes. Els jueus sn expulsats cap a Besarbia i Bukovina i internats en guetos. Las deportacions s'estenen desprs des de Besarbia i Bukovina a Transnstria on la majoria seran assassinats.
1942. Matances de jueus per tropes alemanyes i romaneses a Transnstria.  Prcticament tots els jueus de Besarbia i la majoria dels de la Bukovina han estat deportats. Acord per deportar als jueus romanesos cap a camps de concentraci alemanys (que no es va arribar a portar a terme);

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316590" title="Sant Maurici (desambiguaci)" nonfiltered="3515" processed="3501" dbindex="123748">

 Sant Maurici. Sant cristi.
 Parc Nacional d'Aigestortes i Estany de Sant Maurici. Parc natural dels Pirineus a l'actual provncia de Lleida.
 Estany de Sant Maurici. Llac situat a Espot, dins del Parc Nacional d'Aigestortes i Estany de Sant Maurici.
 Orde de Sant Maurici i Sant Lltzer. s una condecoraci de l'orde de cavalleria atorgat per la casa de Savoia i desprs pel Rei d'Itlia.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316592" title="El Baptisme de Crist (Piero della Francesca)" nonfiltered="3516" processed="3502" dbindex="123749">

El Baptisme de Crist (Battesimo di Cristo) s una obra de Piero della Francesca realitzada cap el 1450, plaf d'un trptic encarregat per l'abadia camaldulesa de Borgo San Sepolcro, la part central del gran retaule, acabat probablement cap a 1465, per Matteo di Giovanni. De fet, les altres parts del retaule, obra de di Giovanni, es conserven actualment a la catedral. s una de les obres primerenques ms famoses del seu autor i la primera que es conserva. Hi s pals el protagonisme de la figura humana en paritat amb la natura, segons la lnia marcada per Masaccio.

Es conserva a la National Gallery de Londres.

 Descripci .

Representa el moment en qu Crist s batejat per sant Joan Baptista. El cos de Crist, en l'eix vertical del quadre se situa entre els tres ngels a la seva dreta i sant Joan Baptista a la seva esquerra. Cada un dels ngels t un pentinat, color i posa diferents, el que refora simblicament la presncia de la Santssima Trinitat. Els tres ngels, vestits de colors diferents, en contrast amb la norma iconogrfica, no sostenen els vestits de Crist sin que els tenen a la m, en senyal de concrdia: molts crtics hi veuen les celebracions tingudes en aquells anys a Florncia per a la unificaci de l'esglsia occidental amb l'oriental. La Trinitat va ser un dels temes ms discutits, i hi va tenir un paper distingit el camalduls Ambrogio Traversi. 

Aquest simbolisme sembla veure's reforat per la presncia, just a la dreta del nefit o catecumen que ser batejat, d'uns dignataris vestits amb vestits bizantins, que era la vestimenta que llavors s'assimilava als vestits de l'Antiguitat. Un d'ells assenyala, amb la m, a l'Esperit Sant descendint sobre Crist sota l'aspecte d'un colom que desplega les seves ales, podent ser una prefiguraci de la creu.

Sota de Crist corren les aiges del riu Jord. El riu traa una S invertida, motiu recurrent en les composicions de Piero Della Francesca (el tall a la roba de la Madonna del part) com els personatges slids, ben assentats sobre els seus peus. 

En la composici es troba una destacable allusi a la perspectiva, fonamental en l'obra de Piero, ja que les prpies figures conformen l'espai on s'assenten.

s una pintura a l'aire lliure que realitza la uni de dos elements: el paisatge i els personatges. La composici es basa en un quadrat i un cercle, representant el quadrat la terra i el cercle el cel. El centre del semicercle superior est ocupat pel colom (smbol de l'Esperit Sant), la petxina sostinguda per Baptista i la figura de Crist.

Les figures estan sviament interpretades, obtenint un marcat accent volumtric grcies a l's de la llum i fent ressaltar l'aspecte escultric i anatmic dels personatges.

 S'observa un acurat detallisme que pot apreciar-se en la meticulosa atenci que l'artista presta a detalls secundaris com les fulles dels arbres i el reflex de les muntanyes en l'aigua, fruit de l'observaci de la naturalesa. Aquest paisatge ric i diferenciat s inusual a la pintura florentina de la poca.

La llum zenital anulla les ombres, donant homogenetat a tota la composici. Les tonalitats no sn gaire vives, en banyar les figures amb aquesta llum blanca i uniformement distribuda.  	 

 Hi ha un parallelisme entre diferents parts del quadre. Aix, el colom de l'Esperit Sant s similar als nvols del fons; Jess s'assembla al tronc blanc de l'arbre que hi ha al seu costat, i els arbres es van enfosquint a mesura que s'allunyen de Crist; el motiu de la lnia corba es presenta en les esses del riu Jord i en la postura del jove que ser batejat que est a la dreta. Finalment, per testimoniar la sntesi geomtrica que tant estimava Piero Della Francesca, Joan Baptista forma amb el bra dret i amb la cama esquerra dos angles de la mateixa amplitud. 

 Referncies .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316595" title="Escut del Valle del Cauca" nonfiltered="3517" processed="3503" dbindex="123750">

L'escut del Valle del Cauca fou creat per l'historiador Ral Silva Holgun i oficialitzat per la ordenana nmero 146 de 31 de desembre de 1960. 

El text d'aquest document s el segent: "S'adopta com Escut d'armes de manera oficial, per al departament, un de forma francesa, de proporci sis (6) de longitud per cinc (5) de latitud, caracteritzat pel triangle curvilini, partit en barra en homenatge a la Frana de tots els temps, que va contribuir a la independncia de la repblica, dividint el seu camp en dos quarters, en la forma que s'anomena tallat.

Quarter superior dret: una vall en sinople amb el seu riu, muntanyes en blau al fons, dues palmeres i cinc ciutats d'or. La vall eternament verda (sinople) ha d'ocupar preeminncia al blas. El riu no es altre que el tranquil Cauca, que cenyeix amb la seva limfa la aparena opulenta de la vall, les palmeres denunciant el trpic i les cinc ciutats d'or, com homenatge a les cinc ciutats confederades del Valle del Cauca.

Quarter inferior esquerre: un port de mar, Buenaventura amb la seva badia, el moll, carretera Simn Bolvar, i el panorama flotant de l'Anchicay;  en alta mar, un dels transatlntics de la flota nacional. Adornant l'escut, a la dreta la bandera de les Ciutats Confederades de 1811, amb els seus esmalts blau cel i blanc en faixes horitzontals de igual amplada, orlada de plata; a l'esquerra, un feix de canya de sucre i rames de caf, font de treball promissori i de les riqueses del nostre sl. Timbrant l'escut, el sol que significa unitat, grcia, abundncia  riquesa, i se smbol de llibertat i benevolncia; i superat en llist, cinta de gules sobre la qual en lletres d'or la divisa: 3 de juliol de 1810, 1r de maig de 1910.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316599" title="Bastian Schweinsteiger" nonfiltered="3518" processed="3504" dbindex="123751">

 (Kolbermoor, Baviera, l'1 d'agost de 1984) s un futbolista professional alemany. Juga com a migcampista, generalment com a extrem esquerra, al Bayern de Munic i a la Selecci alemanya. Poseeix una potncia i un xut de fora de l'rea extraordinari, que el va transformar en una de les grans promeses del futbol alemany i del mn.
 Palmars .

 Campionats nacionals .



 Clubs .



 Selecci nacional .

Ha sigut internacional en 54 ocasions amb la Selecci d'Alemanya, anotant en 14 ocasions.

Participacions en Copes del Mn.

Durant el Mundial de Futbol d'Alemanya 2006, Bastian Schweinsteiger va jugar com extrem esquerra, sent titular en la major part dels partits que va disputar; va crear un joc en atac constantment per la seva banda en el mig camp. En el partit d'obertura, va donar les assistncies de gol a Miroslav Klose (2-1) i a Torsten Frings (el 4-2 final). En el partit contra Equador, va recuperar una pilota rpida de Per Mertesacker i va donar l'assistncia amb el que Miroslav Klose convertiria el 1-0 (3-0 final per Alemanya). 

En el duel pel tercer lloc, Schweinsteiger va marcar dos dels tres gols i va provocar l'autogol de Petit en un xut de falta amb la qual la seva selecci va obtenir el tercer lloc en el Mundial. 



 Eurocopa 2008 .
La Eurocopa 2008 va comenar molt fluixa per Schweinsteiger, ja que no va comenar de titular el primer partit contra Polnia, va entrar uns minuts de cambi per no els va jugar b, en el segon partit tamb va ingressar de canvi contra Crocia i va ser expulsat, per es va reivindicar en el partit de Quarts de Final contra Portugal, al tenir un extraordinari partit, anotant el primer gol, i posant les assistncies per al segon i al tercer, guanyant 3-2, a ms, en la Semifinal contra Turquia (3-2 a favor dels alemanys) va realitzar un gran partit corrent molt b al contraatac, i arribant l'rea amb molt perill. Va consolidar la seva actuaci amb el primer gol dels alemanys. Va jugar els 90 minuts en la final contra Espanya, perdent per 0-1 amb un gol de l'espanyol Fernando Torres.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316602" title="Bandera del departament de Huila" nonfiltered="3519" processed="3505" dbindex="123752">

La bandera del departament de Huila a Colmbia, s blanca, verda i groga horitzontal. Fou adoptada el 1952 pel governador Gustavo Salazar, representant el blanc a la honradesa, el verd als fruits i l'esperana; i el groc, la riquesa mineral del seu sl i la noblesa dels seus habitants.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316604" title="Escut del departament de Huila" nonfiltered="3520" processed="3506" dbindex="123753">

L'escut del departament de Huila fou adoptat el 1950, segons decret nmero 80/1950 del governador Florentino Ramirez. Huila, a diferencia d'altres departaments, no va utilitzar l'escut de la capital (Neiva) com a substitut ja que la ciutat no va adoptar el seu escut fins el 30 de novembre de 1977, decret 415 de l'alcaldia



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316608" title="Oleh Valerivitx Protasov" nonfiltered="3521" processed="3507" dbindex="123754">

Oleh Valerivitx Protasov, tamb conegut com Oleg Protasov, (ucrans:              ) (Dnipropetrovsk, 4 de febrer, 1964) fou un futbolista i entrenador de futbol ucrans.

S'inici a l'edat de 8 anys al club de la seva ciutat, el Dnipro Dnipropetrovsk, on romangu fins el 1987. Posteriorment jug al Dynamo Kyiv. Fou nomenat futbolista sovitic de l'any el 1987. Marc 125 gols al campionat sovitic, fet que el situa com el 8 millor golejador de tots els temps del campionat. Desprs de la caiguda de la Uni Sovitica prov l'aventura a l'estranger, jugant a Grcia (Olympiakos F.C., Veria FC, i Proodeftiki FC), i al Jap (Gamba Osaka). Es retir el 1999.

Jug amb la URSS 68 cops. disputant dues copes del Mn els anys 1986 i 1990, a ms de l'Eurocopa 1988. Amb 29 gols s el segon mxim golejador de la histria de la selecci sovitica per darrera dels 42 d'Oleh Blokhin. Tamb jug un cop amb la selecci ucranesa l'any 1994.

Un cop retirat de la prctica activa es convert en entrenador. Amb l'Olympiakos del Pireu guany el campionat grec el 2003. El 2005 entren l'Steaua de Bucarest i des de desembre del mateix any al seu primer club, el Dnipro Dnipropetrovsk

 Enllaos externs .
 Informaci a la web del Dnipro;
 Oleh Protasov a UkrSoccerHistory.com ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316614" title="Bandera de Malta" nonfiltered="3522" processed="3508" dbindex="123755">


La bandera de Malta s bicolor, blanc al costat del fust i vermell al costat del vent. Duu una Creu de Jordi al costat superior esquerre.

Els colors vermell i blanc han estat associats sempre a Malta, les armes de l'antiga capital Mdina reflecteixen aquesta tradici. Aix doncs, s normal que esdevinguessin els colors de l'ensenya nacional. 

Malta va tenir un paper important durant la II Guerra Mundial a causa de la seva situaci estratgica i d'estar a prop de les costes italianes. El coratge del poble malts per defensar-se dels atacs alemanys i ser una base segura pels aliats va fer que el rei Jordi VI del Regne Unit li atorgus la seva creu, d'aqu que la bandera porti aquesta condecoraci.  














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316617" title="Bandera del Valle del Cauca" nonfiltered="3523" processed="3509" dbindex="123756">

La bandera del departament del Valle del Cauca  es de color blau cel sobre blanc. Correspon a la que fou adoptada per les anomenades ciutats confederades (Anserma, Buga, Cali, Caloto, Cartago, Iscuand, Popayn i Toro) el 6 de juny de 1811 quan van declarar la indepdnncia d'Espanya i fou adoptada oficialment per ordenana de 31 de desembre de 1960, nmero 146. L'hauria dissenyat el general Jos Mara Cabal, cap de les forces independentistes al Valle del Cauca, desprs de somiar amb la Verge amb un mantell blau cel i blanc. La bandera histrica tenia sarrell o orla de plata  que a la representaci actual s substituida normalment per una vora grisa a tots els costats, encara que tamb hi han banderes simplement blau cel sobre blanc sense vora.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316619" title="Poti (Gergia)" nonfiltered="3524" processed="3510" dbindex="123757">


Poti (georgi:     ) s una ciutat en la provncia de Samegrelo a l'oest de Gergia. Est situat a la costa est del Mar Negre i al seu torn serveix com un dels tres ports georgians en aquest mar. Prop de la ciutat, el major riu de l'oest del pas, Rioni, desemboca al mar Negre. Poti va ser fundada com una colnia grega el segle VII aC amb el nom de Phasis. 

 


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316620" title="Bandera de Macednia" nonfiltered="3525" processed="3511" dbindex="123758">




La bandera de Macednia es compon d'un sol groc amb vuit rajos sobre un cel vermell. Fou adoptada el 1995. 

Mentre Macednia va formar part de Iugoslvia, la repblica autnoma va comptar amb una bandera vermella, decorada amb una estrella iugoslava, vermella amb els contorns grocs, al costat del fust, a dalt. 

Quan va esdevenir independent, la repblica va rebre de la comunitat internacional el nom provisional d'ARIM (Antiga Repblica Iugoslava de Macednia) en angls FYORM. Va adoptar una bandera vermella amb una estrella Vergina groga al centre. 

Grcia va protestar perqu Vergina es troba a la regi de Macednia de Grcia, l'estrella hi fou descoberta el 1652 a la tomba de Filip II de Macednia per un arqueleg grec, Manolis Andronikos, de la Universitat de Tessalnica i sobretot perqu l'estrella de Vergina fou un emblema del regne grec d'Alexandre Magne, sobir de llengua i cultura grega.  Macednia va canviar la bandera i va adoptar l'actual per evitar ms problemes.

----
 Notes i referncies .
 











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316621" title="Escut de Boyac" nonfiltered="3526" processed="3512" dbindex="123759">


L'escut del departament de Boyac fou aprovat per l'assemblea legislativa de l'estat sobir de Boyac el 1870. Fou adequat per ordenana departamental nmero 53 de 1986.

L'escut es circular, de vora daurada, amb una representaci del pont de Boyac sobre el riu Teatinos, amb tres toldos de campanya, i un sol naixent illuminant el paisatge and, en memria de la batalla que va segellar la independncia; com a timbre t una coirona muisca d'or, de facultats endevinadores per al poble dels chibsches; sobre el tot un liga negra smbol del major poder a Espanya. A la cintael lema "Independncia, 7 d'agost de 1819" en castell.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316623" title="POTI" nonfiltered="3527" processed="3513" dbindex="123760">


POTI (Espanyol: Pastoral Obrera de toda la Iglesia). El novembre de 1994 la LXII Asamblea Plenaria de la Conferncia Episcopal Espanyola va aprovar el document titolat Pastoral Obrera de tota l'Esglsia, resultat d'un procs llarg en el temps i que marca una data histrica, plena d'esperana en la evangelitzaci del Mn Obrer. 

Des d'aquestes pgines oficials de l'Esglsia Espanyola s recull gran part de la identitat de moviments com la JOC (Joventut Obrera Cristiana), la ACO (Acci Catlica Obrera), la GOAC (Germandat Obrera d'Acci Catlica), el MIJAC (Moviment Infantil i Juvenil d'Acci Catlica) i altres collectius eclesials.

s un document que fa una crida a la participaci de tota l'Esglsia per a qu visqui aquesta identitat com a prpia, definint diferents propostes per portar-ho a terme. Aquestes propostes, o lnies d'acci les esquematitza en quatre nivells:
 Promoci, presncia i participaci de la Pastoral Obrera en la vida i missi de l'Esglsia;
 Presncia de la Pastoral Obrera a la societat;
 Formaci de militants obrers cristians;
 Extenci de la Pastoral Obrera;

Exemples que se'n poden extreure sn: crear equips parroquials o arxiprestals de Pastoral Obrera que intenten fer arribar la formaci social i la doctrina social de l Esglsia a molts cristians del mn popular no associats en els moviments apostlics; la posada en marxa de secretariat i delegacions de pastoral obrera a les dicesis; les Coordinadores de Moviments Apostlics; anunci de la intencionalitat del document a travs de jornades o xerrades 

 Enllaos .

 Pastoral Obrera .
Departamento de Pastoral Obrera de la Conferencia Episcopal Espaola;
Delegaci de Pastoral Obrera en la dicesi de Barcelona;

 Moviments d'acci catlica especialitzats en l'ambient obrer i partceps de la Pastoral Obrera .
ACO (amb grups i seu a Catalunya, s'ha ests a les Illes, Madrid, Pais Basc i Andalusia;
GOAC-HOAC Barcelona;
HOAC (Espanya);
JOC Nacional de Catalunya i les Illes;
JOC (Espanya);
MIJAC Catalano-Balear;
 Altres entitats de Pastoral Obrera .
Germandats del treball (Espanya);
 Referncies .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316624" title="Bandera de Boyac" nonfiltered="3528" processed="3514" dbindex="123761">

La bandera del departament de Boyac fou creada per la ordenana nmero 47 de 1967 i decrets 218 i 495 de 1968 de la governaci de Boyac. La bandera est dividida en sis faixes horitzontals: la primera y la ultima (1/6 cadascuna) son verdes, la segona i penltima (1/6 cadascuna) sn blanques; i la franja central (2/6) s vermella. El verd simbolitza fe, amistat, devoci, respecte, esperana, i al mateix temps la fertilitat dels camps; el blanc s per l'aferrament a la terra, la dedicaci, la intelligncia i la decisi; el vermell representa la sang vessada per la llibertat a Boyac.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316627" title="Bandera de Mauritnia" nonfiltered="3529" processed="3515" dbindex="123762">


La bandera de Mauritnia fou adoptada el 22 de mar de 1958. En un fons verd, hi apareix una mitja lluna daurada coronada per una estrella tamb groga que t cinc puntes. Els colors verd i groc representen els tpics colors del panafricanisme. Alhora, el verd i els smbols de la lluna creixent i l'estrella simbolitzen l'islam, la principal religi del pas. El groc tamb simbolitza l'immensitat de les dunes del desert del Shara. 







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316631" title="Retaule de Sant Esteve Protomrtir (la Garriga)" nonfiltered="3530" processed="3516" dbindex="123763">

El Retaule de Sant Esteve Protomrtir s un retaule d'estil gtic datat a finals del segle XV i atribut a l'escola Huguet-Vergs. Est dedicat a la figura de Sant Esteve Protomrtir i es troba a l'antiga esglsia parroquial de la Doma, a la poblaci vallesana de la Garriga.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316632" title="Epitafi de Seikilos" nonfiltered="3531" processed="3517" dbindex="123764">
L'Epitafi de Seikilos s la composici musical completa ms antiga d'arreu del mn, amb notaci musical. La melodia de la can, en la notaci musical grega antiga, junt amb la seva lletra, es van trobar gravades en un una lpida, prop de Aidin, Turquia (no lluny d'Efes). La troballa ha estat datada entre el 200 aC i el 100 dC 

Va desapareixer el 1922 durant l'Holocaust d'sia Menor i mes tard es va trobar en un jard fent de suport a un test. Actualment es conserva en el Museu Nacional de Dinamarca.

A la lpida tamb hi ha una indicaci que diu:
 Sc una lpida, una icona. Seikilos em va collocar aqu com a signe etern de record immortal.

Encara que existeix msica ms antiga amb notaci musical (per exemple els Himnes Dlfics), tota ella s en fragments. En canvi l'Epitafi de Seikilos s nic, per tal que s una composici completa, malgrat sigui curta.

La tonada.

Per damunt de la lletra (transcrit aqu en grec modern) hi ha una lnia amb notaci musical antiga per a la tonada:



Passat a notaci musical moderna, la tonada s semblant a aix:


Clicant  es pot escoltar el fitxer midi de l'Epitafi de Seikilos.

Vet ac la lletra que hom canta a la melodia:

               ;
                   ;
                       .
                         .

i una traducci:

Enlluerna mentre visquis;
i no t'afligeixis per res;
perqu la vida s curta;
i el temps et furta les aspiracions.

Composicions musicals ms antigues.

Hi ha una tradici de notaci de msica ms antiga que el sistema grec. Un corpus de fragments de msica enregistrats en les taules cuneformes ens retorna vers el 2000 aC

Alguns estudiosos creuen que un corpus existent de msica xinesa, per primera vegada gravat durant la dinastia Tang (618-907 aC), precedeix aquesta obra aix com tamb als fragments anteriors de msica grega. La hiptesi es basa en la inverosmil conjectura que ja que els exemples gravats de msica xinesa sn ceremonials, i les cerimnies en les que van ser emprats es creu que van existir "ms de mil anys aC" segons J. A. Van Aalst, les composicions musicals van ser executades, fins i tot 1000 anys AC, precisament en la manera exposada per les fonts que van ser escrites en el segle VII dC (En aquesta conjectura es basa el fet que Van Aalst data l'"Himne d'Entrada per a l'Emperador" vers 1000 anys aC) Fins i tot permetent per a la hiptesi que els msics de la cort de l'Emperador van transmetre aquestes melodies amb completa fidelitat ms enll de setze segles, no hi ha cap evidncia material per datar la composici, o qualsevol altra pea de msica xinesa, anterior a la dinastia Tang. Aix deixa l'Epitafi de Seikilos com la composici musical completa ms antiga que pot ser datada realment.

Enllaos externs.
 MP3 enregistrament de l'Epitafi de Seikilos.;
 Vdeo d'un home tocant l'Epitafi de Seikilos.;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316638" title="Isabel d'Este (1474-1539)" nonfiltered="3532" processed="3518" dbindex="123765">

Isabel d'Este ( Ferrara, Ducat de Ferrara 1474 - Mntua, Ducat de Mntua 1539 ) fou una princesa del Ducat de Ferrara i Mdena que va esdevenir duquessa consort i regent del Ducat de Mntua.

Orgens familiars.
Va nixer el 18 de maig de 1474 a la ciutat de Ferrara, capital del Ducat de Ferrara, sent filla del duc Hrcules I d'Este i Elionor de Npols. Fou nta per lnia paterna de Nicolau III d'Este i Riccarda de Saluzzo, i per lnia materna de Ferran I de Npols i Isabel de Chiaramonte.

Fou germana d'Alfons I d'Este, Hiplit d'Este i Beatriu d'Este, casada aquesta ltima amb Llus Maria Sforza.

Npcies i descendents.
Es cas el 12 de febrer de 1490 a la ciutat de Mntua amb el duc Francesc II Gonzaga. D'aquesta uni nasqueren:
Elionor Gonzaga (1493-1550), casada el 1507 amb el duc d'Urbino Francesc Maria I della Rovere;
Margarida Gonzaga (1496);
Frederic II de Mntua (1500-1540), duc de Mntua;
Lvia Gonzaga (1501-1508);
Hiplita Gonzaga (1503-1570), religiosa;
Hrcules Gonzaga (1505-1563), bisbe, cardenal i president del Concili de Trento;
Ferrant Gonzaga (1507-1557), comte de Guastalla i virrei de Siclia;
Paula Gonzaga (1508-1569), religiosa;

Mecenatge.
 
Fou educada des de ben jove, juntament amb la seva germana Beatriu d'Este, en els ideals del Renaixement, convertint-se en una gran colleccionista d'escultura romana, encarregant escultures modernes a l'antic estil als millors ecultors, aix com de monedes i numismtica.

Pel seu matrimoni amb Francesc II Gonzaga es trasllad a Mntua, on continu la seva activitat cultural i inici la seva tasca de mecenatge. Aix s'envolt dels millors artistes, entre ells Ludovico Ariosto (al qual ajudaren a escriure la seva obra Orland Furis), Baldassare Castiglione (del qual reb una gran influncia filosfica), Giulio Romano (que reconstru i millorar el castell de Mntua), Raffaelo Sanzio, Andrea Mantegna, Bartolomeo Tromboncino, Marchetto Cara, Pier Jacopo Alari Bonacolsi. Aix mateix es relacion amb Leonardo da Vinci i Tici, els quals realitzaren dos retrats seus.

Vida poltica.
Durant l'etapa de captiveri del seu esps (1509-1512) a mans de les tropes de la Repblica de Vencia va prendre el control del Ducat de Mntua. A la mort d'aquest, ocorreguda el 1519, fou nomenada regent del seu fill Frederic III de Mntua, aconseguint millorar la possici interncional del petit ducat. Aix, aconsegu de mans del papa el nomenament de cardenal per al seu fill Hrcules d'Este i realitz diverses negociacions amb Csar Borja.

Isabel d'Este mor el 13 de febrer de 1539 a la ciutat de Mntua.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316642" title="Retrat d'home (Antonello da Messina, 1475)" nonfiltered="3533" processed="3519" dbindex="123766">

Retrat d'home (en itali, Ritratto d'uomo) s un quadre pintat per Antonello da Messina cap el 1475 i que actualment est exposat al National Gallery de Londres.

Va ser adquirit per la National Gallery el 1883. Se'l considera una obra tardana del seu autor. Probablement va existir originriament un pedestal a la base amb la firma de l'autor, per ara ja no existeix.

Es pensa sovint que s un autoretrat, a causa de la mirada directa del personatge, com si s'hagus pintat mirant un mirall. No obstant aix, l'anlisi amb raigs X revela que abans els ulls miraven cap a l'altre costat, amb el que s'ha posat en dubte la teoria de l'autoretrat.

 Antonello va ser un dels primers artistes italians que van aprendre de l'art flamenc. L'atenci al detall, com la descripci de cada un dels pls de la barba, l'atenci a la textura de la pell, la intensitat expressiva d'aquest retrat fan que s'assembli als retrats flamencs.

 Referncies .
Pgina del quadre a la National Gallery de Londres.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316644" title="COCEI" nonfiltered="3534" processed="3520" dbindex="123767">


La Coalicin Obrea, Campesina y Estudiantil del Istmo (COCEI) s una organitzaci poltica mexicana sorgida a Juchitn a Oaxaca. Es va fundar el 1973 i donava suport a la reforma agrria i als drets dels treballadors. El 1981 va guanyar les eleccions municipals aliada al Partit Socialista Unificat de Mxic (PSUM) i des de llavors ha guanyat totes les eleccions; el moment ms delicat fou el 1983 quan el govern va declarar la deposici de les autoritats municipals, pero aquestes foren restablertes en un referendum popular. La base social de la COCEI s la naci dels zacoteques.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316645" title="Raval (agricultura)" nonfiltered="3535" processed="3521" dbindex="123768">

Raval (de l rab rabal) s un arabisme que s literalment un suburbi o un barri a les afores d una ciutat, fora de la muralles. Cal contrastar aquesta expressi amb real, una residncia senyorial, i rafal que tracta d'un terreny de conreu ms gran i allat, equivalent a una finca o a l'horta.
Aquesta paraula dna el nom de molts barris (com el Raval de Barcelona o el Raval de Sogorb).

Gnere i d'altres llenges.
Com que el mot prov de l'rab Ar-rabal o Al-rabal i l'article Al no t gnere, es troba dues formes en catal: El raval (majoritari) i la raval (o sa raval a les illes: vegeu Sa Raval). Aix forma part d'una confusi general en catal amb paraules que comencen amb el prefixe a-, i que dna lloc a l's de l'article femen la. Potser en un moment la paraula fos al-raval/l'arraval, mentre que el castell decanta per el arrabal (pron. reg.l'arrabal). A l'angls, mentrestant, ha donat arable (adequat per al conreu).

Vegeu tamb.
Arabisme;
Russafa;
Alqueria;
Camp (agricultura);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316649" title="Companyia Britnica de les ndies Orientals" nonfiltered="3536" processed="3522" dbindex="123769">

La Companyia Britnica de les ndies Orientals (British East India Company) fou una companyia d'inversors fundada el 31 de desembre de 1600 sobre la Carta Reial otorgada per la Reina Isabel I d'Anglaterra i que garantia certs privilegis en el comer amb l'ndia. En concret, la Carta Reial don a la nova companyia el monopoli de tot el comer a les ndies Orientals. Amb el temps, la Companyia, amb seu a Londres, es transform notablement, passant d'una simple uni comercial fins a esdevenir l'empresa que govern de forma virtual l'ndia fins a la seva dissoluci el 1858.

Histria.

La Companyia va ser fundada per un grup d'empreses i d'influents homes de negoci. Amb la Carta Reial, obtingu el perms exclusiu per comerciar amb les ndies Orientals durant un perode de 15 anys. Tot i aix, inicialment no podia igualar el seu poder al que exercia la Companyia Holandesa en el comer d'espcies.

El primer punt de comer a l'ndia s'establ al port de Surat el 1608. En noms dos anys, la Companyia constru la seva primera fbrica a Machilipatnam, a la Badia de Bengala. Els importants beneficis aconseguits durant aquest perode van portar al Rei  Jaume I d'Anglaterra a plantejar-se la possibilitat de concedir noves concessions comercials a altres empreses. No obstant, el 1609, es renov la Carta Reial i es conced a l'empresa el comer exclusiu per temps indefinit.

Els comerciants britnics es van veure immersos en diverses ocasions en enfrentaments amb els holandesos i els portuguesos que es trobaven tamb a la zona. La victria sobre els portuguesos a la Batalla de Swally (1612) facilit el fet que la Companyia guanys el favor de l'Emperador mogol, qui va permetre als britnics comerciar en tots els ports del seu imperi a partir de l'any 1615.


Consolidaci.

El rpid creixement de la Companyia port a eclipsar el comer portugus a la zona, establerts a les seves bases de Goa i Bombai i que temps desprs cedirien als britnics. El 1647 la Companyia ja tenia 23 fbriques i 90 treballadors a l'ndia. A aix cal afegir que des de 1634 el perms de l'Emperador mogol per comerciar arreu del pas s'estengu tamb a la regi de Bengala.

Els negocis de la Companyia es centraven en el cot, la seda, els tints i el te. Amb el temps tamb entraren en el comer de les espcies, controlat fins aquell moment pels holandesos. El 1711 s'establ un nou punt de comer a la ciutat xinesa de Canton, per tal de comerciar amb te i argent.

El 1670, el Rei Carles II d'Anglaterra li conced el dret de capitanejar exrcits i formar aliances, declarar la guerra o establir la pau, aix com exercir la jurisdicci civil i criminal a les zones en qu actuava. La majoria d'aquestes prerrogatives es van dur a terme recolzant-se en el cos militar propi de la Companyia. Aquesta tropa es va desenvolupar notablement, a causa dels nombrosos atacs de natius i comerciants d'altres pasos. El 1689, la Companyia era quasi un estat dins de l'ndia continental, que administrava de forma independent Bombai, Madrs i Bengala, i que disposava d'una fora militar molt potent i intimidatria.

Amb la Guerra dels Set Anys, es pos data de caducitat a la presncia de Frana al comer ndic, de manera que la Companyia es va desfer d'un dels seus rivals ms potents i va poder afianar encara ms el seu monopoli. Tot i aix, els conflictes amb els natius continuaren sent una constant, i en certes ocasions va haver de fer front a una important resistncia local.

En general, els esforos de la Companyia per administrar l'ndia van esdevenir un model de sistema de serveis civils a la Gran Bretanya, especialment durant el segle XIX.

Final de la companyia.

A mitjans del segle XIX, el control de la Companyia s'estenia per la major part de la ndia, Birmnia, Singapur i Hong Kong. De fet, gaireb una cinquena part de la poblaci mundial estava sota la seva autoritat. A ms, ocup les Filipines, conquer Java i solucion alguns problemes de liquiditat per comprar el te a la Xina exportant l'opi indi.

L'any 1813, per, la Companyia va perdre el monopoli del comer ndic, i el 1833 es pos fi al comer del te amb la Xina. Finalment, el 1858, la Companyia va perdre les seves funcions administratives, retirades pel govern desprs de la Revolta de 1857. Aix doncs, l'ndia esdevingu oficialment una colnia britnica, i totes les possessions de la Companyia passaren a mans de la Corona (1860. Tot i que segu exercint una posici dominant en el comer del te, la Companyia es dissolgu l'1 de gener de 1874.

Enllaos externs.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316653" title="Giro de Llombardia 2001" nonfiltered="3537" processed="3523" dbindex="123770">
La 95a edici del Giro de Llombardia es disput el 21 d'octubre de 2001. L'itali Danilo di Luca en fou el vencedor.
Classificaci General:.
21-10-2001: 256 km..


Enllaos externs.
Classificaci dels 25 primers ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316657" title="Sant Jeroni al seu estudi" nonfiltered="3538" processed="3524" dbindex="123771">

Sant Jeroni al seu estudi (en itali, San Gerolamo nello studio) s un quadre pintat per Antonello da Messina cap el 1474-1475 i que actualment est exposat al National Gallery de Londres.

El quadre fou pintat per Antonello durant la seva estada veneciana, i era propietat d'Antonio Pasqualino.

Descripci.

s un quadre petit que descriu a sant Jeroni, doctor de l'Esglsia que va traduir la Bblia al llat, treballant al seu estudi. Per aix el sant apareix assegut al seu estudi, com un evangelista, llegint les Sagrades Escriptures. Va vestit com un cardenal, ttol pstum que li fou atorgat per l'esglsia tenint en compte el seu paper en vida com a conseller del papa Damas I.

Abans de realitzar la Vulgata, sant Jeroni err durant tres anys pel desert de Sria. All hi va domesticar un lle desprs de treure-li una espina de la pota. Aquest animal apareix passejant per la nau del que sembla una esglsia, edifici que emmarca l'escena. L'esglsia ofereix un marc simblic que es veu reforat per diversos objectes i animals que alludeixen allegricament a la veritat de la Bblia.  

Antonello da Messina va ser el primer pintor de la Itlia meridional que fusion la tradici flamenca amb la italiana. L'humanisme tosc es nota en l'organitzaci espacial del quadre segons les lleis de la perspectiva, visible en les dues naus laterals de l'esglsia i remarcada per les rajoles i els focus de llum. La tradici flamenca del seu mestre Collantonio est en la descripci dels objectes com naturaleses mortes, en el tractament a vista d'ocell del paisatge de les finestres i en el realisme de l'escena.

 Referncies .
Exploraci activa dels detalls de l'obra.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316660" title="Hiplit d'Este" nonfiltered="3539" processed="3525" dbindex="123772">
Hiplit d'Este ( Ferrara, Ducat de Ferrara 1479 - d. 1520 ) membre de la Dinastia Este, fou un princep dels Ducats de Ferrara i Mntua que va esdevenir cardenal de l'Esglsia Catlica.

Orgens familiars.
Va nixer el 20 de mar de 1479 a la ciutat de Ferrara sent el cinqu fill del duc Hrcules I d'Este i Elionor de Npols. Fou nt per lnia paterna de Nicolau III d'Este i Riccarda de Saluzzo, i per lnia materna de Ferran I de Npols i Isabel de Chiaramonte.

Fou germ petit d'Alfons I d'Este; Isabel d'Este, casada amb Ferran II Gonzaga; i Beatriu d'Este, casada aquesta ltima amb Llus Maria Sforza.

Carrera eclesistica.
De ben jove fou encaminat a la vida religiosa, i el 1485 ja havia estat nomenat abat. Grcies a la intervenci de la seva tieta Beatriu de Npols, casada en aquells moments amb Maties Corv, fou nomenat arquebisbe d'Esztergom a Hongria, tot i que el seu nomenament no fou realitzat pel papa Innocenci VIII fins el 1497, moment en el qual compt amb divuit anys.

A la mort de Maties Corv viatj freqentment a la pennsula Itlica, sent nomenat el 20 de setembre de 1493 cardenal de l'Esglsia Catlica pel papa Alexandre VI. Tres anys desprs retorn a Itlia per escapar de la plaga que assol el Regne d'Hongria i fou nomenat el 1497 arquebisbe de Mil. Fou un dels membres ms rics de la cria romana i el seu poder increment enormement quan el seu germ Alfons I d'Este el nomen arxipreste de la Baslica de Sant Pere del Vatic. Va romandre a Roma fins el 15 de febrer de 1503, moment en el qual l'abandon per ser nomenat bisbe de Ferrara per part de Pius III. Enemistat amb Juli II decid renunci al seu crrec i el 1509 va aconseguir recuperar el territori de Polesine per al Ducat de Ferrara, territori que havia estat conquerit per la Repblica de Vencia el 1484.

El 27 de juliol del mateix any fou cridat pel papa a Roma, per tement per la seva vida fug a Hongria. El 16 de maig de 1511 fou un dels signataris del cismtic Concili de Pisa, si b posteriorment el seu germ Alfons I el va convncer per abandonar les idees sorgides d'aquest Cisma i aconsegu el perms papal per retornar a Ferrara. El 1513 retorn novament a Hongria per amb l'elecci de Lle X com nou pontfex retorn a la seva ciutat natal, aconseguint finalment el perd papal pel seu comportament cismtic el 22 d'abril de 1514.

El 1519 abandon l'arquebisbat de Mil, que ced al seu nebot Hiplit II d'Este. Fou un fams mecenes de les arts, protegint entre d'altres el poeta Ludovico Ariosto i l'arquitecte Biagio Rossetti. 

Va morir el 20 de mar de 1479 a la ciutat de Ferrara durant el seu ltim retorn a Itlia, per una indigesti de llagostes, sent enterrat a la catedral d'aquesta ciutat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316667" title="Abd-al-Aziz" nonfiltered="3540" processed="3526" dbindex="123773">


Abd-al-Aziz forma part del nom de molts personatges:

Abd al-Aziz al-Dhilawi, teleg indi;
Abd al-Aziz ben al-Hadjdj Ibrahim al-Thamini al-Isdjani, teleg ibadita;
Abd al-Aziz ben al-Hadjdjadj ben Abd al-Malik, general omeia;
Abd al-Aziz ben al-Hasan, sold de Marroc 1894-1908;
Abd al-Aziz ben al-Walid, prncep omeia;
Abd al-Aziz ben Marwan, prncep omeia, governador d'Egipte;
Abd al-Aziz ben Muhammad ben Ibrahim al-Sinhadji al-Fishtali, historiador marroqu;
Abd al-Aziz ben Shuayb, emir de Creta;
Abd al-Aziz ibn Amir, rei de Valncia;
Abd Allah ben Umar ben Abd al-Aziz;
Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr, val de l'ndalus;
Abd al-Aziz ibn Nadr Muhammad;
Abd al-Aziz Sultan ibn Ubayd Allah Khan, khan xaibnida de Bukhar.
Abdelaziz Belkhadem;
Abdlziz, sold otom;
Abu Faris Abd al-Aziz ben Ahmad III, emir hfsida;
Abu Salt Umayya ben Abd al-Aziz ben Abi l-Salt al-Andalusi;
Al-Numan ben Abd al-Aziz, prncep hereu de l emirat de Creta;


Notes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316668" title="Pobles de la Cordillera" nonfiltered="3541" processed="3527" dbindex="123774">
Els pobles de la Cordillera sn els indgenes de Filipines que viuen a les muntanyes del nord-centre de l'illa de Luzon.



Aquestos pobles sn els bontoc, ibaloi, ifugao, isneg, kalinga i tinggians, que foren coneguts collectivament com igorrots (en tagal, igorots, en castell igorrotes) i als darrers anys com pobles de la Cordillera.

Des de la construcci de centrals hidroelctriques a la zona, amb prdues dels seus territoris tradicionals, aquestos pobles es van enfrontar al govern i van ser atrets per la New People's Army (NPA), l'exrcit comunista. Les campanyes militars de 1976 i 1984 van contribuir a augmentar l'oposici d'aquestos pobles al govern central; molts van entrar a la NPA  on a finals dels any setanta van formar el Cordillera Peopl'es Democratic Front, i d'altres es van organitzar dins la Cordillera People's Alliance for the Defense of the Ancestral Domain.

El primer grup, dirigit per Conrad Balweg, va trencar amb el NPA el 1986 i va formar el Cordillera People's Liberation Army (CPLA) que va signar un acord amb Cori o Corazn Aquino el 15 de desembre de 1986, pel qual es retornaven als indgenes les terres expropiades i obtenien autonomia regional (concretada a sis provncies (Apayao, Kalinga, Abra, Mountain, Ifugao, i Benguet, i la ciutat amb estatus especial  de Baguio. En contrapartida, sota control del NPA, va restar el Cordillera People's Democratic Front (CPDF), oposat al govern. El CPLA es va separar en dos faccions el 1994 (Balweg i Molina). Balweg fou executat el 31 de desembre del 1999 pels comunistes. El 24 d'abril del 2008 les dues faccions es van reunificar amb Mailed Molina, com a lder i Miguel Sugguiyao, Jr. (successor de Balweg) com a vicepresident. Els seus homes han d'entrar a l'exrcit filip.

El CPA fou fundat el juny de 1984 a Bontoc, a la provncia de Mountain, per 150 delegats  de 27 organitzacions socials que van participar al Congrs dels pobles de la Cordillera; els fundador foren activistes i lders indgenes forjats en l'oposici als projectes de rescloses del Banc Mundial i a la Cellophil Resources Corporation. El 6 i 7 de desembre del 2006 sota el patrocini de la CPA es va celebrar un congrs d'ancians de la Cordillera a Baguio que va formar el Cordillera Elders Alliance (CEA), i que inclou caps tribals i persones grans influents, la Binodngan Pongors Organization (BPO) a les provncies de Kalinga i Bontoc provinces, el Movement for the Advancement of Inter-Tribal Unity and Development (MAITUD) a Mountain Province, el Abra Binodngan Elders Assembly (ABEA) a la provncia d'Abra, la Metro-Baguio Tribal Elders and Leaders Assembly (MBTELA) a la ciutat de  Baguio City, i la Am-a ya In-a ay Mannakem id AMPIS (AM-IN) de les provncies d' Abra, Mountain Province i Ilocos Sur.

El territori autnom fou creat el 1989, amb un executiu dirigit per un governador regional amb facultat d'establir impostos i una assemblea regional per les lleis de la seva competncia; quan la formaci de l'autonomia fou sotmesa a referndum, els partidaris del "no" que eren la majoria dels indgenes, ja que no es garantia la protecci de les terres ancestrals, van obtenir dos teros dels vots. La regi fou reactivada el gener de 1998 per altre cop el referndum la va rebutjar, per una autonomia limitada anomenada Cordillera Administrative Region (CAR) es va posar en marxa amb el suport dels poltics locals.

 Banderes .

El  Cordillera People's Democratic Front va adoptar la bandera vers 1980 una bandera vermella amb un sol groc i vuit llances negres: cadascuna representa a un dels set pobles de la Cordillera i la vuitena als taglog.

La Cordillera People's Alliance tamb va adoptar (entre 1984 i 1986) una bandera vermell amb el segell al canto. En aquest segell es representa un nadiu al costat de les famoses terrasses de cultiu de les muntanyes filipines; rodejant la figura una srie d'animals o dols; a la part exterior el nom i un estel de cinc puntes blanc; el segell esta tancat per un anell blanc. La bandera inclou tamb el nom del grup en lletres blanques a la part superior del vol, i a la part inferior de tota la bandera una inscripci reivindicativa de carcter poltic.

La bandera atribuda al Cordillera People's Liberation Army (CPLA) es groga amb una inscripci. El text de primera lnia de la inscripci, obtingut de foto, podria no ser exacte en totes les lletres. Aquesta bandera s'hauria adoptat el 1984.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316673" title="Dhofar" nonfiltered="3542" processed="3528" dbindex="123775">





Dhofar (tambin Dofar, Zufar o Dhufar entre altres variants del nom transcrit) s la regi ms occidental del sultanat d'Oman, fronterera amb el Iemen (amb la regi de Mahra). Es un territori d'aspecte diferent de la resta d'Oman.

 Histria .

Dhofar va passar a dependre del sult de Masqat al final del segle XIX, quan els otomans ambicionaven establir-se a la regi. El sult Said ben Taimur (1932-1970) va administrar la regi com un domini privat i hi va residir llargues temporades, concretament a Salalah, la capital, sense aparixer per Masqat durant mol de temps.

El sultanat de Masqat ocupava la zona de la costa, per a l'interior les tribus obeen al iman d'Oman. La guerra entre Masqat i Oman va durar del 1911 al 1955. El iman mai va reclamar el Dhofar i quan fou derrotat es va establir a l'exili amb els seus partidaris sense cap pretensi sobre Dhofar. 

La revolta a Dhofar va comenar el 9 de juny de 1965 dirigida pel Dhufar Liberation Front. Aquesta organitzaci es va transformar en Popular Front for the Liberation of the Occupied Arabian Gulf el setembre de 1968, i ms tard, a finals del 1971, es va fusionar al  National Democratic Front Liberation of Oman and Arabian Gulf (que havia iniciat accions armades a la zona central i del nord d'Oman el juny de 1970), fusi de la que va resultar el Popular Front for the Liberation of Oman and the Arab Gulf (PFLOAG).  La organitzaci estava formada inicialment per nacionalistes progressistes i tamb per separatistes dufars, i va dirigir la lluita amb un programa d'orientaci socialista que va rebre el suport del Iemen del Sud i la Uni Sovitica. Al final del 1971 i el 1972 els rebels controlaven la major part de Dhofar i havien establert un govern regular a les zones alliberades; per aquestes forces no tenien res a veure amb el iman d'Oman i se li oposaven igual que al sult de Masqat.

Fou llavors quan es va produir molta confusi ja que a partir de 1971 van aparixer sries de segells de correus de l'Estat d'Oman (s a dir del imanat) amb sobrecarrega (o amb la llegenda modificada) per a un inexistent Estat de Dhofar; aquest segells foren emesos a Beirut i a Sria per Youssef Salim Tadros, agent de l'imam. Era impossible aleshores saber si la provncia de Dhofar del sultanat d'Oman estava emetent segells propis o aquestos corresponien als territoris dominats pel rebels dofars, i finalment va resultar ser una actuaci especulativa.

El 1974 el PFLOAG va canviar el seu nom que va passar a Popular Front of Liberation of Oman (PFLO). 

Els darrers guerrillers foren assetjats el 1975 i es van haver de rendir o van morir en combat.

 Banderes .

La bandera del Front d'Alliberament de Dhofar el 1965 (que va restar quan va canviar el nom) va agafar els colors rabs, que tamb s'utilitzaven llavors pels rebels d'Arbia del Sud (Aden i Federaci d'Arbia del Sud). El National Democratic Front Liberation of Oman and Arabian Gulf tenia els mateixos colors per a l'inrevs. Les dues organitzacions armades fusionades al 1971 van mantenir els mateixos colors, en el orde del grup ms antic, i amb una inscripci en negre a la franja central (per la posici de la inscripci la bandera es devia collocar normalment en vertical). La inscripci al final (1974-1975) era "ALJABHA ALSHA'BIYAH LITAHRIR OMAN".




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316676" title="Moviment d'Independncia Uigur" nonfiltered="3543" processed="3529" dbindex="123776">
Moviment d'Independncia Uigur s el nom general per a les organitzacions poltiques i socials que volen la independncia del Turquestan Oriental (Xinjiang a Xina).

 Lluites .

L'abril de 1990 els lders religiosos de Kashgar van fundar el Partit Musulm del Turquestan Oriental i van demanar el final de la dominaci xinesa i comunista. Molts joves es van revoltar i van iniciar la lluita armada a la regi d'Aktu el 5 d'abril de 1990, on van combatre uns quants mesos. La repressi xinesa va acabar amb aquesta revolta coneguda com la "rebelli del 5 d'abril".

El desembre de 1992 els representants de la regi (aproximadament uns mil) van celebrar un congrs a Ankara que va decidir la separaci del Turquestan Oriental de Xina i la creaci de la Repblica del Turquestan Oriental. Es va adoptar la bandera nacional, blava amb mitja lluna i estel blancs, justament idntica la bandera turca per amb el blau (el color panturc) en lloc de vermell; tamb es va adoptar al cap de poc un escut nacional, i altres smbols.

El novembre de 1993 dotze ciutats de Sinkiang es van rebellar al mateix temps. Les seus comunistes foren destrudes per bombes. Xina va posar fi a la revolta causant un centenar de baixes als revoltats.

L'abril de 1995 es van produir importants manifestacions nacionalistes a sis ciutats: Zos, Teks, Gundu, Shin Uan, Nileh i Tsavtsar; els manifestants exigien la formaci de la repblica independent dels uigurs i els hasangs. Prop de 200 manifestants van ser morts per la policia i un centenar detinguts.

Del 5 de febrer al 25 d'abril de 1997 es va produir una nova rebelli a Inin o Kulja; milers d'uigurs i hasangs van organitzar mtings i manifestacions. Les forces xineses van assetjar la ciutat, i van disparar contra la gent matant unes 10 persones i ferint a un centenar. L'agitaci va continuar uns quants dies; uns quaranta uigurs i hasangs van ser afusellats segons l'oposici, i uns quants centenars empresonats (15 de febrer); la rebelli va continuar amb actes valerosos com provocar el descarrilament d'un tren amb soldats o la destrucci d'una estaci de subministrament d'aigua de les forces xineses; la darrera escaramussa va tenir lloc el 25 d'abril.

 Moviments principals .

Congrs Mundial Uigur;
Associaci Canadenca Uigur ;
Comit Uigur de Sucia;
Centre d'Informaci del Turquestan Oriental;
Fundaci del Turquestan Oriental;
East Turkestan National Freedom Center;
Fundaci per la Cultura i la Solidaritat de Turquestan Oriental;
Moviment Islmic del Turquestan Oriental ;
Organitzaci d'Alliberament del Turquestan Oriental;
Organitzaci per l'Alliberament del Turquestan Oriental (Hizb ut-Tahrir);
Partit Islmic del Turquestan Oriental;
Fundaci de Solidaritat del Turquestan Oriental;
Uni del Turquestan Oriental;
Organitzaci regional Uigur (Ittipak) de Kazakhstan ;
Associaci de Unitat Uigur (Ittipak) de Kirguizistan;
Front Revolucionari Unit del Turquestan Oriental;
Associaci Uigur de Moscou;
Organitzaci d'Alliberament Uigur;
Uni Democrtica Uigur d'Holanda;
Associaci per la Llibertat d'Uiguristan;
Llops del Lop Nor;
Partit d'Oposici del Turquestan Oriental;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316677" title="Bandera de Nova Guinea Occidental" nonfiltered="3544" processed="3530" dbindex="123777">



La bandera de Nova Guinea Occidental fou dissenyada per Nicolas Jouwe. Les 13 barres representen a les tribus, la banda vermella s per la lluita poltica, l'estel representa l'esperana i els colors en conjunt (blau, blanc i vermell) sn per la gratitud. 

El govern revolucionari provisional de Papua Occidental va adoptar aquesta bandera el 19 d'octubre de 1961 a Dakar, i va ser reconeguda pel govern holands el 18 de novembre de 1961, sent adoptada el 20 de novembre de 1961 e hissada per primera vegada el 1 de desembre de 1961. El Butllet d'Ordenances i Decrets del Govern de Nova Guinea Holandesa de 1961, n 18 (Ordenana sobre la bandera territorial) establia la bandera de 7 barres blaves i sis de blanques amb una banda vertical al pal i estel al centre amb punta vertical i les puntes en angles de 36 graus. La proporci seria 2:3 sent l'amplada de la franja vermella 2/5 de l'altura de la bandera. El dimetre en el qual estaria l'estel seria de 7/8 del llarg (en el sentit d'ample) de la franja vermella. Els colors exactes de la bandera quedaven a la decisi del governador. La ordenana fou promulgada el 18 de novembre de 1961  (publicada el dia 20) amb efectes a partir del 1 de desembre de 1961 i anava signada pel governador Platteel i el secretari A. Loosjes. Igualment un altre ordenana (n 69) establ el himne nacional. Una tercera ordenana (n 70) implementava la ordenana 68 per s de la bandera.

El 1962-1963 Indonsia va ocupar el territori que aviat fou reanomenat Irian Jaya,  suprimint-se la bandera. La annexi es va produir el 1969. El 1 de juliol de 1971 a la regi de Markas Victoria, el govern revolucionari provisional de West Papua proclam altre cop la independncia i va readoptar la bandera i l'escut pels territoris alliberats. La bandera s'utilitza modernament en proporci 1:2.

Aquesta bandera t molta devoci entre el poble melanesi  fins el punt que el govern indonesi va aprovar vers el 2000 la seva utilitzaci per les comunitats melansies tot i el seu clar significat separatista

Se la coneix com "Morning Star" o "Bintang Kejora".

Es la bandera tanmateix de la branca armada del moviment nacionalista, la Organisesi Papua Merdeka-Moviment de la Llibertat de Papua Occidental, fundada el 1964 i la Organisesi Papua Merdeka-Consell Revolucionari, branca poltica, establerta el 1982 dirigida per Moses Werror.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316678" title="Gerino Gerini" nonfiltered="3545" processed="3531" dbindex="123778">
 Gerino Gerini  va ser un pilot de curses automobilstiques itali que va arribar a disputar curses de Frmula 1.
 
Gerino Gerini va nixer el 10 d'agost del 1928 a Roma, Itlia.


 A la F1 .

Va debutar a la primera cursa de la temporada 1956 (la setena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 22 de gener del 1956 el GP d'Argentina al Circuit Oscar Alfredo Galvez.

Gerino Gerini va participar a set curses puntuables pel campionat de la F1, repartides en dues temporades diferents (1956 i 1958) assolint un quart lloc com a millor posici.

Fora de la F1  va participar en nombroses proves per sense aconseguir resultats destacables.


 Resultats a la Frmula 1 .



(*) Cotxe compartit.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316679" title="Batalla de Falconara" nonfiltered="3546" processed="3532" dbindex="123779">
 




La Batalla de Falconara fou una de les batalles de la Guerra de Siclia

Antecedents.
La mort d'Alfons el Franc el 1291 don origen, quatre anys ms tard, a un gran conflicte entre la Corona d'Arag i el Regne de Siclia doncs Jaume el Just fou proclamat comte rei de la Corona d'Arag i deleg el regne de Siclia en el seu germ petit, Frederic. 

La pau d'Anagni es va signar el 1295, i en ella Jaume el Just cedia el Regne de Siclia als Estats Pontificis i rebia del papa en compensaci 12.000 lliures torneses i probablement la promesa d'infeudaci de Crsega i Sardenya, el casament de Jaume el Just amb Blanca de Npols, filla de Carles II d'Anjou i el retorn dels tres fills que Carles II d'Anjou havia hagut de deixar com a ostatges a Catalunya en canvi de la seva llibertat el 1288 alteraren radicalment la situaci, car els sicilians es consideraren deslligats de la fidelitat deguda a Jaume II de Mallorca. En el mateix document, Carles I de Valois renunciava a la Corona d'Arag i Jaume el Just tornava les Balears a Jaume II de Mallorca, a qui havien estat confiscades per Alfons el Franc. Frederic II de Siclia es va opoasar i va contar amb el suport de molts dignataris catalans de Siclia, sent coronat rei de Siclia el 25 de maig de 1296, i iniciant una ofensiva a Calbria. Roger de Llria, desposset dels seus castells sicilians, va passar a Calbria on va intentar un aixecament contra Frederic, per fou derrotat a la Batalla de Catanzaro i va tornar a Catalunya a bastir un nou estol en nom de Jaume el Just.

Jaume el Just an a Roma el 1297 on Bonifaci VIII el va requerir per atacar a Frederic, que es negava a lliurar Siclia a l'Esglsia i als angevins. La flota va desembarcar i pendre Patti, i assetjar Siracussa. Joan de Llria fou mort i Jaume el Just va aixecar el setge per preparar un nou estol per atacar Siclia.

Felip I de Trent el 12 de juliol 1294 fou nomenat vicari general del Regne de Sicilia, i va preparar la invasi de l'illa el novembre de 1299, amb cinquanta galeres i nombrosa tropa i nobles, amb els que va assetjar Trapani. Frederic va aplegar als seus a Castrogiovanni i va marxar per aixecar el setge de Trapani, trobant-se els exrcits a Falconara, entre Marsala i Trapani.

 Batalla .
Felip I de Trent va dividir les seves forces a la manera feudal, en tres cossos de batalla de costat, amb ell mateix comandant el dret, el centre pel mariscal Broglio dei Bonsi, i l'esquerra per Tommaso di Sanseverino comte de Marsico. 

Frederic II de Siclia va usar una tctica similar, amb ell al centre nicmaent amb infanteria, l'esquerra amb Blasco d'Alag el vell, amb uns pocs cavallers i els almogvers amb Ramon III de Montcada i Berenguer d'Entena, i a la dreta, la cavalleria de Siena. 

La batalla va comenar quan l'esquerra siciliana va avanar cap a Sanseverino, respost amb un bombardeig dels ballesters angevins sobre els almogvers, per a continuaci carregar Felip l'esquerra siciliana on va trobar una forta resistncia, movent-se cap al centre on estava Frederic, cosa que va impedir a Broglio dei Bonsi atacar i va permetre que Blasco d'Alag ataqus amb els almogvers sobre Felip, i la seva cavalleria es va desbandar, de manera que Felip va caure presoner.

 Conseqncies .
Amb Felip I de Trent capturat, Frederic II de Siclia va entrar a Trapani victoris. 

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316689" title="Bandera de Malawi" nonfiltered="3547" processed="3533" dbindex="123780">


La Bandera de Malawi fou adoptada el 1964. La bandera t els tres colors del partit Nyasaland African Congress, la principal fora de lluita per la independncia del pas. El negre representa el poble afric alliberat i el sol s'hi va afegir per sibmolitzar el futur, l'esperana i la llibertat. El color vermell simbolitza la sang dels mrtirs de la llibertat africana. 






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316690" title="Bandera de Monglia" nonfiltered="3548" processed="3534" dbindex="123781">




La bandera de Monglia fou creada el 1940 i adoptada el 1945. Es composa de tres bandes verticals iguals, dues bandes vermelles (el color del comunisme) que estan als costats i al mig hi ha una banda blava (color del cel i color nacional). el Sayambo o Sayombo groc que hi ha a l'esquerra s un vell smbol mongol, que representa, de dalt a baix, el foc, la terra, l'aigua, el sol, la lluna i el ying-yang. Aquest smbol fou creat pel monjo Zanabazar el 1686 ent tant que carcter del seu alfabet.

Fins el 1992, la bandera tenia una estrella daurada damunt del Sayambo, que era smbol del comunisme. 

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316693" title="Bandera de l'Uzbekistan" nonfiltered="3549" processed="3535" dbindex="123782">



La bandera de l'Uzbekistan, antiga repblica de la URSS que va assolir la independncia el 1991, es composa de tres bandes horitzontals: blau, blanc i verd, separades de dues ratlles vermelles. 

Al costat esquerra, a la banda blava, hi figura una lluna creixent, smbol de l'islam, la religi majoritria del pas, smbol que es pot trobar en moltes banderes de pasos islmics. Tamb hi ha dotze estrelles que simbolitzen els dotze mesos de l'any de la independncia. 

El blau recorda el color de la bandera de Tamerl. Mentre que el blanc simbolitza la puresa i la pau, i la banda verda s el color de l'islam (el 88% de la poblaci s musulmana).

Fonts.
 http://drapeaux.destinationlemonde.com/drapeau-ouzbekistan.html;
 http://www.studentsoftheworld.info/infopays/wfb_fr.php3?CODEPAYS=UZB;
 http://www.quid.fr/monde.html?mode=detail&iso=uz&style=drapeau;
 http://www.routard.com/guide/ouzbekistan/1805/traditions.htm;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316696" title="Consorci Salines Bassegoda" nonfiltered="3550" processed="3536" dbindex="123783">
El Consorci Salines Bassegoda s una entitat pblica constituda el setembre de 2007. El consorci integra la Diputaci de Girona i els Ajuntaments d'Agullana, Albany, Avinyonet de Puigvents, Biure, Boadella i les Escaules, Cabanelles, Cistella, Darnius, La Vajol, Llad, Llers, Maanet de Cabrenys, Navata, Pont de Molins, Sant Lloren de la Muga, Terrades i Vilanant.

Objectius del Consorci.

Els principals objectius del Consorci sn preservar i la revaloritzar el patrimoni paisatgstic, cultural i ambiental, i promoure el desenvolupament sostenible de les activitats econmiques compatibles amb les funcions que compleix dins dels termes municipals dels municipis integrants. 

Amb aquesta finalitat, els objectius s'orienten en quatre grans eixos:

 Protecci, restauraci i millora del patrimoni natural i cultural de Salines Bassegoda.
 Desenvolupament local que millori les condicions de vida de la poblaci vinculada a Salines Bassegoda, basat en l'aprofitament sostenible dels seus recursos.
 Ordenaci dels usos de lleure.
 Foment de l'educaci ambiental i la recerca cientfica.

 Enllaos externs .
 Pgina web de Salines Bassegoda;
 Estatuts del Consorci;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316700" title="La Verge i el Nen amb santa Maria Magdalena i sant Joan Baptista" nonfiltered="3551" processed="3537" dbindex="123784">

La Verge i el Nen amb santa Maria Magdalena i sant Joan Baptista s un quadre pintat per Andrea Mantegna cap el 1490-1505 i que actualment est exposat al National Gallery de Londres.

No se sap per a quina esglsia es va realitzar aquest retaule. S'ha trobat documentaci de la seva presncia per primera vegada a Mil. Va ser adquirit per la National Gallery el 1855.

Mntua era un focus humanista molt important de la Itlia septentrional, tant per la labor que es duia a terme a la seva universitat com per al classicisme imperant a la cort dels Gonzaga. Aquest ambient va influir en gran manera en la obra de Mantegna, tal i com podem veure en aquesta tela on les figures adquireixen una monumentalitat evident i la perspectiva -marcada pel tron de la Verge- centra la composici.

Descripci.

 Representa la Verge Maria, amb el Nen Jess, al centre de la composici, establerta en un tron d'intens color vermell. A l'esquerra hi ha sant Joan Baptista, vestit com un ermit, sostenint el seu bast en forma de creu entorn del qual hi ha una filactria enrotllada. D'una banda es llegeixen fragments: (ec)/ce agnv(s dei) (ec)ce q(ui tollit pec)cata m(un)di; s una frase bastant coneguda: Contempleu l'Anyell de Du que treu el pecat del mn. Per darrere apareix Andreas Mantinia C.P.F., que s la firma de l'autor (Andrea Mantenga) i l'ltima lletra, F., es refereix a fecit (va fer aix). Hi ha el dubte de qu significaven les altres dues lletres, C.P.; s'ha apuntat que pot significar Comes Palatinum, un ttol de cavaller que Andrea Mantenga havia rebut el 1469; o b pot voler dir Ciutad de Pdua. 

 A la dreta hi ha Maria Magdalena, representada amb una llarga cabellera deixada anar, smbol de la seva vida anterior pecaminosa; sost a la seva m un flasc d'ungents.  

 Referncies .
Pgina de l'obra al National Gallery.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316705" title="Esparver cendrs" nonfiltered="3552" processed="3538" dbindex="123785">




L'esparver cendrs, arpella cendrosa o arpellot cendrs (Circus pygargus) s un ocell de l'ordre dels falconiformes i molt similar a l'esparver d'estany (Circus cyaneus).

Morfologia.

 Fa 40-46 cm de llargada total i 97-115 cm d'envergadura alar.
 El mascle pesa 265 g i la femella 345 g.
 La cua fa 16-18 cm i amb la part superior fosca i la inferior blanca amb taques brunes.
 Ales curtes i arrodonides;
 Es distingeix de l'esparver d'estany pel plomatge dels mascles, que s una mica ms fosc, sense taca blanca al carp, amb el ventre i els costats llistats de gris o de negre i una franja negra estreta a la meitat de les ales. Tamb t les puntes de les ales de color negre i els ulls i les potes sn de color groc. El bec s negre.
 La femella s terrosa, amb el pit i el ventre tacats de terrs i el carp blanc. T els ulls marrons.

Reproducci.

La femella aprofita un arbre per fer-hi el niu, a base de branques i herbes que hi transporta. Al maig hi pon 4-6 ous blavencs molt pllids (32 x 41 mm) que cova exclusivament ella durant 35 dies (el mascle noms s'encarrega de dur-li menjar 5 o 6 vegades durant la incubaci i 7-10 cops una vegada que els pollets han nascut). Els petits no volen fins al cap de 24-30 dies ms i el niu noms ser utilitzat una vegada. El mascle pot sser polgam i tindre dues niuades simultniament o consecutiva. 

Presenta una petita poblaci nidificant a les zones humides de l'Empord, la Noguera, l'Urgell, el Bages, la Segarra, el Segri, el Montsi, a Torreblanca i a les salines de Torrevella, llocs tots ells on es pot considerar poc freqent, malgrat que el ms corrent s que nidifiqui a les extensions de cereals de sec.

Alimentaci.

Menja petits vertebrats (pardals, estornells, fringllids, talps, ratolins, esquirols, llangardaixos, etc.) i insectes grossos. s un caador hbil, rpid i que basa el seu xit en el factor sorpresa.

Hbitat.

Viu als aiguamolls i als boscos humits. 

Distribuci geogrfica.

Habita a Eursia i frica. Hiverna i nia a tots els Pasos Catalans llevat de les Balears (noms hi passa en migraci estival).

Costums.

 Migrador parcial (les poblacions europees hivernen a frica i les asitiques a l'ndia).
 Plana de forma semblant a l'arpella negra i s fcil d'observar-lo durant els vols migratoris, principalment al mes d'abril i per setembre-octubre, quan torna a la seua rea d'hivernada al sud del Shara.

Conservaci.

s una espcie molt lligada al bosc, per la qual cosa els incendis o les tales en massa d'arbres (i encara ms si es produeixen a l'poca de cria) sn nefastos per a ella. Segons les dades de BirdLife International per a l'any 2004 es creu que n'hi havia entre 150.000 i 200.000 exemplars a nivell mundial (a l'Estat espanyol a l'entorn de 4.000-5.000 parelles). Amb dades actuals, al Principat de Catalunya n'hi ha 70 parelles i a la resta d'Europa entre 35.000 i 65.000 parelles. El seu estat de conservaci al Principat s en perill mentre que a Europa es considera que s segur. 

Referncies.



Enllaos externs.

 L'esparver cendrs a l'Enciclopdia Catalana. ;
 L'esparver cendrs a la IUCN. ;
 L'esparver cendrs a l'Animal Diversity Web. ;
 Vdeos i informaci diversa d'aquest ocell. ;
 Informaci sobre la poblaci de l'esparver cendrs a Portugal. ;
 L'arpella cendrosa a l'Avibase. ;
 Fotografies i enregistraments sonors de l'arpellot cendrs. ;
 L'esparver cendrs a l'Encyclopedia of Life. ;
 Hbitat i descripci d'aquesta espcie. ;
 Estudi de la poblaci d'aquest ocell al Principat de Catalunya. ;
 Vdeos d'arpelles cendroses en llur hbitat natural. ;
 Taxonomia de l'arpellot cendrs. ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316713" title="Korpiklaani" nonfiltered="3553" processed="3539" dbindex="123789">
Korpiklaani (clan del bosc) s una banda de folk metal procedent de Lahti, Finlndia. La banda sorgeix de la dissoluci de Shaman. Les canons sn escrites en fins. La majoria dels temes de Korpiklaani, es basen en el tpic folk fins, per amb un toc de heavy metal. Aix s el que dna el toc distintiu a Korpiklaani entre altres bandes de folk metal, qui usualment usen el folk com un impuls a partir del heavy metal. 

s msica tpicament finesa, i no temen ser encasellats com yoiks, que viuen en el bosc. 

Biografia.
La histria de la banda es remunta fins als Shamaani Duo, coneguts desprs com Shaman. Jonne Jrvel, lder, vocalista i guitarrista de la banda, ja havia llanat a la venta els lbums "Idja" i "Shamniac" quan la discogrfica els va informar que el nom "Shaman" ja el feia servir una altra banda. Jonne va haver de trobar un nom per a la banda. Aix va sorgir Korpiklaani.

Aix no va suposar un canvi noms en el nom, sin tamb en l'estil. Jonne Jrvel va pensar que el canvi havia d'estar enfocat cap a dues fonts d'influncia. Les poderoses melodies del Folk fins i les melodies del heavy metal clssic. Va ser llavors quan va comenar a buscar msics per a produir aquest projecte que tenia en ment. El primer en sumar-se al projecte va ser el violinista Jaakko Lemmetty "Hittavainen". Matson, un vell amic de Jonne, seria el bateria ideal. Desprs se li van anar sumant naturalment altres integrants que encaixaven perfectament en la idea de Jonne. Arto Tissari (baix), Toni Honkanen (guitarres), i el percussionista Ali Mata van passar a ser membres de la banda.

En el 2003 van fer el seu debut a travs de Napalm Records. El disc es va anomenar Spirit of the Forest. El disc presentava un folk intens, variant entre la mgia de la instrumentaci folk, i el finnish folk metal. Desprs del llanament, Arto Tissari, Toni Honkanen i Ali Mata van deixar la banda.

Seguit a aquest llanament, es va sumar a la banda un segon guitarrista, Cane. Ells van comenar a treballar en el segent treball, que es titularia Voice of Wilderness. Sota la supervisi de Samu Oitinen (Fantom Studio) la banda va repassar intensivament can per can. 

Aquest s un disc amb molta energia, on els violins li donen una atmosfera nica difcil de trobar en altres bandes del mateix gnere. Les guitarres estan orientades cap al Metal Clssic: forts i amb presncia. Les veus de Jonne entonant cntics acompanyen perfectament aquesta barreja. 

Amb l'enregistrament de Voice of Wilderness completa, els membres de Korpiklaani es van concentrar ja a trobar un acordeonista permanent. Juho li va donar llavors a la banda una energia meldica i l'atmosfera Folk, que buscaven per a shows en viu. Tant Voice of Wilderness com Spirit of the Forest han rebut una excellent acollida de la crtica i del public, per aquest motiu a la primavera de 2006 van treure el seu tercer lbum: Tales Along This Road.

Des del llanament d'aquest lbum, la banda ha seguit estable.
El 2006 tamb es va publicar un DVD que contenia el concert de Korpiklaani al festival de Wacken Open Air.

El 2007 van publicar un nou lbum, Tervaskanto, que ha estat fins aleshores, un dels seus millors lbums. Les melodies sn energtiques i amb un folk potent.

El 2008 van treure a la venta un single: Keep on Galloping, que incloa les canons "Keep on Galloping" i "Paljon on Koskessa Kivi".
Seguit d'aquest single, van publicar un lbum, el de ms durada fins aleshores: Korven Kuningas (Rei dels Boscos), amb un estil semblant al de Tervaskanto.

Tamb es coneix que Jonne va cooperar amb Finntroll, fent les veus de "yoik" en el seu lbum Jaktens Tid (Temps de Caar).

Membres del grup.
 Jonne Jrvel (veus, guitarra e., mandolina);
 Kalle Savijrvi "Cane" (gitarra e.);
 Jarkko Aaltonen (baix e.);
 Jaakko Lemmetty "Hittavainen" (viol);
 Juho Kauppinen (acordi);
 Matson (percussi);


Discografia.
 Idja (1999);
 Shamniac (2002);
 Spirit of the Forest (2003);
 Voice of Wilderness (2005);
 Tales Along this Road (2006);
 Tervaskanto (2007);
 Keep on Galloping (single) (2008);
 Korven Kuningas (2008);


Enllaos externs.
 Web de Korpiklaani ;
 Myspace de Korpiklaani;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316714" title="Batalla de Luzzara" nonfiltered="3554" processed="3540" dbindex="123790">






La Batalla de Luzzara es va lliurar el 15 d'agost del 1702 a Luzzara (Ducat de Mntua) en el marc de la Guerra de Successi Espanyola enfrontant l'exrcit imperial comandat pel Prncep Eugeni de Savoia amb les tropes de l'aliana borbnica del Duc de Vendme.

Antecedents.
La invasi imperial dels territoris hispnics d'Itlia.
A Itlia l'emperador prengu la iniciativa i a comenaments de l'estiu un exrcit imperial sota el comandament del Prncep Eugeni de Savoia aconsegu de la neutral Repblica de Vencia autoritzaci per travessar el seu territori. D'aquesta manera les tropes imperials aconseguiren penetrar a la vall del riu Po el 28 de maig prenent per sorpresa als exrcits borbnics.

Primera derrota borbnica i replegament.

Ambds exrcits es mantigueren diversos dies expectants mentre es vigilaven, per la nit del 8 de juliol del 1701 el Prncep Eugeni de Savoia sorprengu novament el Mariscal Nicolas Catinat al creuar el riu Adige, atacant la allada cavalleria borbnica el 9 de juliol que fou derrotada a la Batalla de Carpi. 

Els exrcits borbnics es replegaren rera el riu Oglio adoptant una posici defensiva, per a resultes de la derrota el comandant en cap Nicolas Catinat fou destitut i rellevat pel Duc de Villeroy. Aquest, sense gaires dots militars per desitjs de complaure Llus XIV de Frana per haver-lo nomenat, travess triomfal el riu Oglio desitjs de presentar batalla als exrcits imperials.

Contraofensiva i nova derrota borbnica.
El Duc de Villeroy, sense gaires dots militars per desitjs de complaure Llus XIV de Frana per haver-lo nomenat, travess triomfal el riu Oglio ansis per presentar batalla als exrcits imperials. El Prncep Eugeni de Savoia adopt una posici defensiva i quan les tropes es llanaren a un atac frontal, foren derrotades. Degut a aquest fracs, el mariscal borbnic orden  a les seves tropes d'acampar a Urago esperant que el Prncep Eugeni de Savoia sorts de la seva posici defensiva i poder lliurat una batalla a camp obert, aprofitant la seva superioritat numrica, per transcorregut dos mesos sense i amb dificultats d'aprovisionament creixents, les tropes borbniques hagueren d'aixecar el camp i travessar riu Oglio, per replegar-se a les seves bases de Cremona.

Fracs imperial en l'assalt a Cremona.
L'1 de febrer del 1702 el Prncep Eugeni de Savoia va intentar assaltar Cremona per sorpresa grcies a la informaci que li havia subministrat un sacerdot catlic. un grup selecte de granders s'infiltraren a la ciutat i obriren un antiga porta de les muralles, per malgrat la rpida ocupaci de moltes casernes militars, les tropes borbniques pogueren reaccionar i les tropes imperials es retiraren. Malgrat el fracs de la operaci, el Prncep Eugeni de Savoia pogu capturar el comandant en cap de les tropes borbniques al front d'Itlia, el Duc de Villeroy, que fou substitut pel Duc de Vendme.

Arribada de Felip V al front d'Itlia.
El 12 de juliol del 1702 Felip V d'Espanya, que aleshores comptava amb dinou anys, arrib a Cremona amb un contingent de 2.000 homes que s'incorpor a les forces de l'aliana borbnica. A aquestes tropes tamb s'hi un un petit contingent del Prncep de Vaudmont , governador del Ducat de Mil.

La batalla.
L'exrcit imperial comptava amb uns efectius inferiors en nombre per comptava amb el suport de la poblacio'milanesa que desitjava posar fi al domini borbnic. En les files imperials s'hi trobava  el mariscal de camp imperial Charles Thomas de Lorraine-Vaudmont, fill de Charles Henri de Lorraine-Vaudmont. ,

En les seves memries, el Duc de Saint-Simon explica que el 15 d'agost del 1702 sobre les 4 hores de la tarda, els  exrcits van arribar a amdues parts d'un dic del riu Po sense aparentment tenir coneixement de la presncia de l'enemic. Segons altres autors , el Prncep Eugeni de Savoia, amant de la sorpresa , hauria arribat el primer per parar una emboscada a les tropes borbniques.

No se sap quin dels dos exrcits va obrir el foc, per el qu s s esgur s que l'exrcit francs va haver de combatre en ordre de marxa i no en ordre de batalla. El combat va ser molt violent i noms la nit pos fi a les hostilitats, moment que aprofitaren ambds exrcits per fortificar les seves posicions.

Conseqncies.
El resultat de la batalla fou incert. Tant a Pars com a Viena es celebraren misses per la victria que ambds bndols s'atribuen. Desprs de la batalla, els dos exrcits van continuar molt a prop l'un de l'altre a l'espera d'un error del contrari per presentar batalla. Per a l'acostar-se l'hivern, les tropes franceses retornaren a les seves bases deixant la regi el 4 de novembre del 1702.

La Batalla de Luzzara marca la fi de la primera campanya militar de la Guerra de Successi Espanyola. A partir del 1703 el centre de les operacions militars es desplaar al continent. El front itali de la guerra no es reactivar de nou fins el 1705, quan les tropes imperials tornaran a l'ofensiva sobre els territoris hispnics a la pennsula italiana.

Notes i referncies.


Fonts.
 "Mmoires complets et authentiques du duc de Saint-Simon sur le sicle de Louis XIV et la rgence"; Duc de Saint-Simon;
 "Portraits militaires, esquisses historiques et stratgiques"; Nicolas douard de La Barre Duparcq, 1861;
 "Histoire de France, depuis les temps les plus reculs jusqu'en 1789"; Henri Martin;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316716" title="Santuari Virgen de la Estrella" nonfiltered="3555" processed="3541" dbindex="123791">
El Santuari de la Verge de la Estrella es troba dins del municipi de Mosquerola, molt a prop dels municipis de Vilafranca i de Vistabella del Maestrat enmig de la Serra de Gdar, entre les comarques del Maestrat aragons, de Gdar-Javalambre, de l'Alt Maestrat i de l'Alcalatn.

Histria.
Fou reconquerida el 1181 per Alfons II. La seva posici estratgica disposa que fou utilitzada per Jaume I per a prendre el Regne de Valncia.

En el seu terme s'erig el castell de Mallo, que estigu sota el domini musulm fins el 1234. En continua disputa amb la localitat vena de Vilafranca, el rei Alfons II, conced a la vila el castell junt amb totes les terres limtrofs amb el Santuari. La comarca va gojar d'un fur similar al de Daroca, fins que Pere IV la va incloure en la Comunitat de Terol. 

Monuments.
Poseex una esglsia parroquial de data de l'any 1722, i conserva restes del temple primitiu, dels segles XIV i XV; destacant sobre tot la portada gtica situada en un dels costats. A ms es poden reconixer les restes de muralla i els porxos gtics que s'encontren en la plaa; un dels que millor ha suportat les inclemncies del temps es el Portal de Sant Roc.

Tamb podem encontrar en les seues rodalies les runes de l'antic poble de Cosicerda, aix com el castell de Majo.

Enllaos externs.
 Informaci sobre el Santuari;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316721" title="El dux Leonardo Loredan" nonfiltered="3556" processed="3542" dbindex="123792">

El dux Leonardo Loredan s un quadre pintat per Giovanni Bellini cap el 1501-1504 i que actualment est exposat al National Gallery de Londres.

Descripci.

Bellini va realitzar aquest retrat probablement poc desprs de l'elecci del dux Leonardo Loredan, governador de la Repblica de Vencia. El seu vestit de cerimnies denota les influncies orientals que des de sempre havia tingut la ciutat. La seda de Damasc, teixida amb fils d'or, t un brodats detallats minuciosament pel pintor, ressaltant la textura de la tela i els efectes de la llum sobre ella. El quadre adquireix aix unes propietats tctils molt prpies de la tradici veneciana.

La cara del dux expressa un realisme que inaugura el que ser una tradici prpia de Vencia: el gnere del retrat. La homogenetat de la llum i dels fons del quadre contribueixen a l'ambient vapors i clid de l'escena, que es veu accentuat per l's de la pintura a l'oli. Aquesta tcnica permetia crear un pigment molt esps que, disposat adequadament sobre la superfcie de la tela, la feia aparixer marcadament rugosa. 

 Referncies .
Pgina del quadre a la National Gallery de Londres;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316722" title="Llista d'ocells de Nauru" nonfiltered="3557" processed="3543" dbindex="123793">

Aquesta llista d'ocells de Nauru inclou totes les espcies d'ocells trobats a Nauru: 27, de les quals noms una s endmica. 

Els ocells s'ordenen per ordre i famlia.

Procellariiformes.
Procellariidae.
Puffinus lherminieri;
Pelecaniformes.
Phaethontidae.
Phaethon rubricauda;
Phaethon lepturus;
Sulidae.
Sula leucogaster;
Fregatidae.
Fregata minor;
Ciconiiformes.
Ardeidae.
Egretta sacra;
Charadriiformes.
Charadriidae.
Pluvialis fulva;
Pluvialis squatarola;
Charadrius mongolus;
Charadrius leschenaultii;
Scolopacidae.
Limosa lapponica;
Numenius phaeopus;
Numenius tahitiensis;
Heterosceles brevipes;
Heterosceles incanus;
Arenaria interpres;
Calidris acuminata;
Sternidae.
Sterna sumatrana;
Sterna fuscata;
Anous minutus;
Anous stolidus;
Gygis alba;
Columbiformes.
Columbidae.
Ducula oceanica;
Cuculiformes.
Cuculidae.
Eudynamys taitensis;
Coraciiformes.
Alcedinidae.
Todirhamphus chloris;
Todirhamphus sanctus;
Passeriformes.
Sylviidae.
Acrocephalus rehsei;

Referncies.



Bibliografia.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316724" title="George Stephenson" nonfiltered="3558" processed="3544" dbindex="123794">

George Stephenson (Wylam 1781 - Chesterfield 1848) va contribuir a l'expansi del ferrocarril a la Gran Bretanya i a Europa. En els primers anys de la Revoluci Industrial es van produir una srie de millores progressives en el transport. Un fenomen veritablement innovador va ser l'aplicaci de la mquina de vapor al transport terrestre i martim amb l'aparici del ferrocarril i del vaixell de vapor.

El 1812, Stephenson, de professi mecnic, va ser contractat com a enginyer a les mines de Killingwood. All va comenar a elaborar el projecte de la primera locomotora a vapor. El 1814 es van efectuar les primeres proves i es va aconseguir de fer-la crrer sobre unes vies de ferro. El 1825 va fer funcionar un tren miner que traslladava grans quantitats de carb de les mines fins a la seva destinaci, el primer dels quals va ser el que recorria el trajecte Stockton-Darlington. Successivament, va introduir nous perfeccionaments a les mquines de vapor, fins a arribar a la clebre "The Rocket", construda amb la co laboraci del seu fill Robert Stephenson (Willington 1803   Londres 1859). El 1830 Stephenson va ser l'enginyer responsable de la primera lnia de passatgers entre Liverpool i Manchester. 


Per va ser Trevithick qui va fer la primera locomotora, i Stephenson, la primera lnia oberta a viatgers










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316726" title="Bellini (desambiguaci)" nonfiltered="3559" processed="3545" dbindex="123795">


Pintura:
Jacopo Bellini (Vencia, c. 1396 - Vencia, c. 1470) va ser un pintor itali, un dels iniciadors del primer Renaixement a Vencia.
Giovanni Bellini (ca. 1424, Vencia- id., 1516 ), va ser un pintor itali del Renaixement, considerat el principal representant del Quattrocento al Vneto. Fill de Jacopo Bellini i germ de Gentile Bellini.
Gentile Bellini (Vencia, un poc abans de 1428   c. 1507) va ser un pintor itali de l'escola veneciana. Fill de Jacopo Bellini i germ de Giovanni Bellini.
Msica:
Vincenzo Bellini (Catnia, 3 de novembre 1801 - Puteaux, 23 de setembre 1835) s un dels ms celebres compositors d'pera itali.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316729" title="Serra de Gdar" nonfiltered="3560" processed="3546" dbindex="123796">

La serra de Gdar est formada per un masss d'alta muntanya entre les comarques del Maestrat aragons i de la comarca Gdar-Javalambre a Terol, junt tamb, amb la serralada de Javalambre, ms al sud. Tocant a l'est amb la provncia de Castell i amb el Masss del Penyagolosa, amb les ltimes estribacions.

La serra de Gdar est formada per altiplanures tabulars, ms conegudes com moles.
El seu pic ms alt s el de Penyarroya, amb 2.019 metres sobre el nivell del mar. D'aquesta cima nixen els rius de Guadalope, Millars, Linares i Alfambra; mentre que a la Serra de Javalambre compta amb el seu pic ms alt, el Javalambre de 2.020 metres d'altitud, un metre ms que el de Penyarroya.

Flora.
Format per abundants pinars, roures i erables que proliferen grcies a un clima plujs i fred.

Fauna. 
Existeixen nombrosos exemplars de rapaces i truites de riu, entre altres moltes espcies.

Clima.
El seu clima s mol extrem, estant caracteritzar per hiverns molt freds i estius suaus. Les precipitacions no sn molt abundants, encara que sn totes en forma de neu a l'hivern. Sn precipitacions notablement irregulars, situant-se entre els 400 i 600 mm en les valls (depenent de la orientaci) i els 700 mm en les zones elevades. 

Poblacions.
Les poblacions de les dues comarques sn poc habitades, sense arribar amb prou feines, els 1.000 habitants.
La majoria de les seves poblacions conserven el tipisme urb degut a els seus traats medievals com la poblaci de Mosquerola; les casones de Rubielos de Mora; i, com ltim per exemple, Mra de Rubiols s'encontra dividida en diferents barris medievals. Existeixen tamb vestigis del gtic llevant. Al igual que el de Puertomingalvo i els castells, muralles i portalades de Rubielos de Mora, Mosqueruela i Linares de Mora i la portada de l'esglsia de Mosquerola. Tamb en aquests mateixos pobles conserven les obres del renaixement, especial menci mereix l'esglsia d'Alcal de la Selva. Podem encontrar alguna mostra del barroc en l'esglsia de Puertomingalvo; en el ajuntamnet de Linares de Mora, junt amb mostres del neoclssic en l'esglsia parroquial de Villarluengo i la fatxada de l'esglsia de Gdar.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316730" title="Llista d'ocells de Wallis i Futuna" nonfiltered="3561" processed="3547" dbindex="123797">

Aquesta llista d'ocells de Wallis i Futuna inclou totes les espcies d'ocells trobats a Wallis i Futuna: 39. 

Els ocells es classifiquen per ordre i famlia.

Procellariiformes.
Procellariidae.
Puffinus lherminieri;
Pelecaniformes.
Phaethontidae.
Phaethon rubricauda;
Phaethon lepturus;
Sulidae.
Sula sula;
Sula leucogaster;
Fregatidae.
Fregata minor;
Fregata ariel;
Ciconiiformes.
Ardeidae.
Egretta sacra;
Anseriformes.
Anatidae.
Anas superciliosa;
Falconiformes.
Accipitridae.
Circus approximans;
Gruiformes.
Rallidae.
Gallirallus philippensis;
Porphyrio porphyrio;
Charadriiformes.
Charadriidae.
Pluvialis fulva;
Scolopacidae.
Limosa lapponica;
Numenius phaeopus;
Numenius tahitiensis;
Heterosceles incanus;
Arenaria interpres;
Sternidae.
Sterna bergii;
Sterna sumatrana;
Sterna anaethetus;
Anous minutus;
Anous stolidus;
Gygis alba;
Columbiformes.
Columbidae.
Columba livia;
Gallicolumba stairi;
Ptilinopus porphyraceus;
Ducula pacifica;
Psittaciformes.
Psittacidae.
Vini australis;
Cuculiformes.
Cuculidae.
Eudynamys taitensis;
Strigiformes.
Tytonidae.
Tyto alba;
Apodiformes.
Apodidae.
Aerodramus spodiopygius;
Coraciiformes.
Alcedinidae.
Todirhamphus chloris;
Todirhamphus sanctus;
Passeriformes.
Campephagidae.
Lalage maculosa;
Monarchidae.
Clytorhynchus vitiensis;
Meliphagidae.
Foulehaio carunculata;
Sturnidae.
Aplonis tabuensis;
Acridotheres tristis;

Referncies.



Bibliografia.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316731" title="Adoraci dels Reis Mags (Botticelli)" nonfiltered="3562" processed="3548" dbindex="123798">

Adoraci dels Reis Mags s un quadre pintat per Sandro Botticelli cap el 1470-1475 i que actualment est exposat al National Gallery de Londres.

Botticelli realitza en aquesta obra de format circular una composici perfectament equilibrada, fins al punt de qu es pot parlar de l'existncia d'una simetria latent. La part de l'ltim terme del quadre est dedicada a la representaci d'unes runes d'arquitectura clssica. 

La part central d'aquesta arquitectura serveix per emmarcar l'escena central de l'obra, en la que pot veure's la Verge Maria amb el Nen envoltada dels Reis Mags. Botticelli disposa la resta de personatges i animals en una composici circular, seguint el propi format del tondo. Els colors que ms utilitza l'artista sn el blau i el vermell, aconseguint un dinamisme significatiu. 

 Referncies .
Pgina de l'obra a la National Gallery.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316752" title="Madeline Zima" nonfiltered="3563" processed="3549" dbindex="123799">



Madeline Rose Zima s una actriu estatunidenca nascuda el 16 de setembre de 1985 a New Haven, a l'estat de Connecticut. s coneguda per la srie de televisi "The Nanny" on interpretava a la petita Grace Sheffield quan tenia sis anys.

Filla de Marie i Dennis Zima, t dues germanes ms que tamb sn actrius, Vanessa i Yvonne.





 Carrera .

Als sis anys, el 1993, va aconseguir el paper de Grace Sheffield en la srie de televisi estatunidenca "The Nanny". Rpidament va adquirir fora popularitat a nivell mundial per aquest paper ja que la srie va tenir fora xit a molts pasos durant les sis temporades que va durar, i va poder treballar en diverses pellcules. Ja adolescent, va aparixer en la pellcula "A Cinderella Story" juntament amb Hilary Duff.

Actualment est treballant en la srie "Californication" on interpreta a una noia de setze anys sexualment fora preco. Aquest paper contrasta amb els realitzats anteriorment ja que la srie inclou una relaci sexual amb el protagonista, David Duchovny. Tamb est apunt d'estrenar-se la pellcula "Legacy", on torna a treballar amb Hilary Duff.


 Filmografia .

 Pellcules .
 The Hand That Rocks the Cradle (1992);
 The Last Supper (1993);
 A Cinderella Story (2004);
 Dimples (2006);
 Legacy (2008);

 Sries de televisi .
 The Nanny (1993);
 Californication (2007);


 Referncies .


 Enllaos externs .
 Pgina oficial ;
  ;
  ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316757" title="Uni Patritica del Kurdistan" nonfiltered="3564" processed="3550" dbindex="123800">

La Uni Patritica del Kurdistan s un partit poltic kurd a Iraq.

Fou fundat el juny de 1975 desprs del final de la rebelli kurda a Iraq. Pretenia revitalitzar el moviment nacional  i dirigir la societat kurda sobre bases democrtiques. El seu lder fou Jalal Talabani, lder estudiantil i periodista, i actualment president d'Iraq. El partit utilitz la via de la lluita armada quan aix fou possible.

El 1992 va entrar en el govern regional de coalici i va participar amb xit a les primeres eleccions lliures a l'assemblea nacional del maig de 1992. La coalici es va trencar el maig de 1994, i va esclatar la lluita amb el Partit Democrtic del Kurdistan que va portar a la divisi del pas en dos zones; la part administrada per la Uni Patritica la formaven les provncies de Sulaimani, Kirkuk i Irbil amb una poblaci de prop de dos milions de persones. Es va formar en aquestes zones una coalici amb el Partit de l'Esfor, el Partit Social Democrtic de Kurdistan, el Partit Conservador, i el Moviment Islmic.

 Bandera .

La bandera del partit es verda amb el segell al centre.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316760" title="Baldomer Ortoneda i Comas" nonfiltered="3565" processed="3551" dbindex="123801">
Baldomer Ortoneda i Comas (Cambrils, 28 de maig del 1906   Arlington, 1985), sacerdot jesuta que va dedicar gran part de la seva vida a l'educaci com a mestre al Collegi dels Jesutes del carrer Casp a Barcelona i a l'exposici i confrontaci del principis cientfics de les teories marxistes-leninistes. Va preparar juntament amb un grup de professors un llibre que exposava el seu pensament en la matria: Principios fundamentales del marxismo-leninismo (1974). Posteriorment va recrrer un conjunt de pasos, principalment de l'Amrica Llatina, exposant les seves idees. Va morir a Arlington, Virginia en un confs accident de trnsit i avui es troba enterrat al cementeri jesuta de la Universitat de Georgetown. Hi ha qui especula que la seva mort fou premeditada i  resultat de les seves conviccions intellectuals contra el comunisme. 

 L'obra Principis fonamentals del marxisme-leninisme .
Ortoneda analitza en aquest llibre, publicat a Madrid per amb peu editorial de Mxic, els mltiples errors i contradiccions interns que pensa que hi ha a la cosmovisi marxista-leninista, mitjanant un extens i rigors estudi elaborat a partir de la lectura de ms de 900 obres (incloent-hi textos de la variant maoista) i de les actes dels diversos Congressos dels Partits Comunistes.

Com a eix central de la seva anlisi, Ortoneda va prendre les tres lleis de la "Dialctica dedudes de l'activitat de la Natura" i en recopil una mplia antologia de textos i materials procedents de Congressos Comunistes. El seu estudi va reduir a cinc els punts  culminants de la teoria bsica marxista-leninista:

 Auto-moviment de la matria;

 Fonamentaci cientfica;

 Eternitat de la matria;

 Infinitud de la matria;

 Du, per intil, no existeix;

Un cop establerts i contrastats els objectius culminants, Ortoneda demostr que l'aplicaci d'un veritable mtode cientfic condua a conclusions discrepants:

a) La matria no s automotriu, i els marxistes no poden provar l'origen del moviment csmic total

b) Cientficament, els contraris no existeixen: la descripci que els pensadors marxista-leninistes fan de les parelles de contraris interns s una pura ficci cientfica del pensament marxista, racionalment gratuta. Aix, en el raonament d'Ortoneda, queda sense fonament cientfico-filosfic el que creu punt ms bsic de la teoria marxista-leninista. 

c) Lauto-rehabilitaci energtica, que discuteix la lei de l'entropia, creu Ortoneda que en tot cas seria una caracterstica de la matria que li hauria vinculat el propi creador d'aquesta. 

d) Baldomer Ortoneda conclou que la matria s limitada i finita. El fet que la Humanitat no en pugui trobar els lmits no vol dir que no existeixin. Oims, si el marxisme afirma que la matria s "infinita en totes les direccions", es contradiu quan alhora li atribueix canvis de qualitat o d'essncia. 

e) Du existeix: si el marxisme no pot provar la infinitud absoluta de la matria, ni el seu auto-moviment, ni la seva autorehabilitaci, tampoc no pot negar que hagi rebut les seves propietats d'un sser absolut, Du. Afirma a continuaci Ortoneda que, per tant, la negaci marxista de la divinitat s gratuta.

Baldomer Ortoneda escriu que l'aplicaci a la teoria social de les tres lleis esmentades ha contribut als fracassos dels governs comunistes (cal notar que la seva obra fou escrita entre els anys 1960 i 1974, fora abans que no comencs a caure el bloc comunista). Creu que els pensadors marxistes-leninistes ja s'havien adonat del seus fracs filosfic en el XX Congrs del Partit Comunista de la Uni Sovitica, al 1956, i que per aix hagueren de replantejar-se la seva cosmovisi cientfica.

 Bibliografia .
Principios fundamentales del marxismo-leninismo Madrid - Mxic: Editorial XXX, 1974. ISBN 8440077955;

  Referncies .
 Santiago Cantera La Crisis de la Identidad Europea. Reflexiones desde la tradicin benedictina (III-1), article de la Revista Arbil, 103;

 Enllaos .
 Article de The Conservapedia ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316761" title="Bandera d'Hongria" nonfiltered="3566" processed="3552" dbindex="123802">







 


La bandera d'Hongria es compon de tres bandes horitzontals, vermella a dalt, blanc al mig i verda a baix. Aquesta bandera va aparixer el 1848 amb les revoltes hongareses quan aquest pas formava part de l'Imperi Austrohongars. No es va imposar en aquest imperi fins el 1867. Fins el 1945 va tenir una corona reial al centre. La forma actual de la bandera fou adoptada el 1957, es tracta d'un rectangle de proporcions 1:3. 

 Orgens.
La bandera actual d'Hongria t el seu origen en el moviment nacional de llibertat de 1848, que va donar lloc a una revoluci emmarcada en la Primavera dels pobles. No noms fou una revoluci contra la monarquia per tal d'establir una repblica, sin que tamb fou un moviment nacional contra els Habsburg austracs. 

D'aquesta manera, la forma tricolor de la bandera es basa en l'escarapella tricolor francesa i les idees de la Revoluci Francesa, tot i que els colors foren presos de l'escut histric hongars. Aquest escut apareix a la meitat del segle XV, tot i que la versi actual difereix en alguns detalls. Aquest escut t el seu origen a finals del segle XII i principis del XIII com al propi dels Arpadiens, la famlia que va fundar la dinastia regnant a Hongria. 

En resum, la bandera hongaresa troba els seus orgens en esl moviment republicans del segle XIX, pel que fa a la forma, mentre que els colors provenen de l'Hongria medieval.

El folklore del perode romntic va atribuir els colors a virtuts: el vermell representa la fora, el blanc s la fe i el verd representa l'esperana. Tamb s'ha interpretat el vermell com la sang vessada per la ptria, el blanc per la llibertat i el verd pels camps i les pastures d'Hongria.  

 Banderes histriques d'Hongria .
Com s'ha descrit anteriorment, la bandera tricolor va aparixre com un signe de sobirania nacional durant la revoluci de 1848-49 contra els Habsburg. Desprs que la revoluci fou reprimida, la bandera fou prohibida per l'emperador austrac. 

No fou fins desprs del Comproms austrohongars de 1867 que la bandera tricolor va esdevenir, noms legal, sin que tamb fou l'oficial d'Hongria. La bandera tenia llavors el que s'anomena l'escut menor d'Hongria, amb arcngels que el sostenien. Aquesta configuraci fou utilitzada fins a la fi de l'Imperi dels Habsburg, el 1918.

Desprs de la caiguda de l'Imperi Austrohongars, entre 1918 i 1920, hi va haver nombrosos canvis menors en la bandera que sn difcils de resseguir la traa. Els colors van restar iguals, noms l'escut va canviar. La sola excepci fou el perode de la Repblica dels Consells que dur noms 100 dies i que va adoptar la bandera vermella. 

Sembla que entre 1920 i 1944-45 es va utilitzar la bandera tricolor amb les armes menors d'Hongria, sense els arcngels. Entre 1946 i 1949 es va enretirar la corona damunt de l'escut. Al final, el 1949 el nou escut sovitic es va collocar al centre de la bandera. 

Durant la Revolta de Budapest, els revolucionaris van retirar l'escut estalinista i feien servir la bandera hongaresa amb un forat al mig, com a smbol de la revoluci. Durant alguns mesos, el nou rgim va decidir canviar l'escut i retornar a l'escut amb les armes menors, sense la corona, a la bandera. 

Desprs de la insurrecci, esclafada per l'Exrcit Roig, durant la restauraci comunista de 1957, es va crear un nou escut que no fou usat mai oficialment a la bandera. D'aquesta manera, la bandera hongaresa va restar tricolor des de 1957. 

Desprs de la caiguda del rgim comunista el 1989, no hi va haver necessitat de canviar la bandera que no portava cap emblema del rgim anterior. 

Fa uns anys, el Comit dels Smbols va recomanar que l'escut havia de figurar a la bandera d'Estat, per no a la bandera nacional. Tot i que aquesta disposici no fou legalment aprovada, en la majoria de casos les armes sn usades en aquesta bandera. 

 Descripcions exactes .
La constituci no estableix res pel que fa a l'aparena ni les proporcions de la bandera. Mentrestant hi ha una llei de 1957 que aparentment s vlida. Estableix que els vaixells mercants han de portar una bandera tricolor vermell-blanc-verd amb una proporci de 2:3. 

Per un decret de govern datat l'any 2000 les proporcions de les banderes utilitzades en els edificis governamentals ha de ser de 1:2.


Aix significa:

 Una bandera tricolor vermell-blanc-verd. Diverses variacions es poden fer servir segons la llei 1995/LXXXIII 11 (3) "(3) En els casos especfics dels pargrafs (1) i (2), les armes i la bandera poden ser usades amb les formes histriques - 1995/LXXXIII 11 (1) "(1) Amb l'objectiu de declarar la pertinena a la naci, les persones privades podent usar l'escut i la bandera en els lmits continguts en aquesta llei.";
 Tricolor vermella-blanca-verda, proporcions 1:2 per decret de 2000. Segons la lleig 1995/LXXXIII 11 (4), le blason officiel de la Hongrie peut tre plac comme badge.
 Fons blanc amb vermell i verd en alternncia en llenges de foc als marges. L'escut s flanquejat per una branca de roure a l'esquerra i una branca d'olivera a la dreta. Proporcions no definides ( 1995/LXXXIII 8 (1) );
 2:3 (proporcions definides per una llei de 1957) tricolor vermella-blanca-verda;
 Desconeguda;
 Fons blanc amb uns marges de triangles que alternen vermell i verd. L'escut es troba en el primer ter de la bandera a l'esquerra. Proporcions no definides. ( 1995/LXXXIII 8 (2) );

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316773" title="Partit Democrtic del Kurdistan" nonfiltered="3567" processed="3553" dbindex="123803">


El Partit Democrtic del Kurdistan s un partit poltic kurd, amb seccions a Iraq, Iran (funciona com a branca separada), Turquia, Sria i Lban.

Fou fundat a Bagdad el 1946 per Mustafa Barzani. Fins el 1975 fou virtualment el nic partit poltic dels kurds per en aquest any va sorgir la Uni Patritica del Kurdistan. Va dirigir la lluita armada desprs del 1961. Liquidada la rebelli el 1975 es va reorganitzar el 1976. El 1992 va entrar en el govern regional de coalici i va participar amb xit a les primeres eleccions lliures a l'assemblea nacional del maig de 1992 on fou el ms votat. La coalici es va trencar el maig de 1994, i va esclatar la lluita entre els dos principals partits, que va portar a la divisi del pas en dos zones. El 1996 amb l'ajut de Sadam Hussein , el PDK va recuperar el poder ocupant Irbil i Sulaimanuyah. El 2003 va lluitar contra el dictador iraqui i desprs del 2005 torn al govern de coalici.

Desprs de la mort de Mustaf Barzani el 1979 la direcci va passar al seu fill Massud Barzani.

 bandera i segell .

La bandera fou dissenyada per Hussain Haider i t les inicials del partit en groc dins un disc vermell, en una bandera groga. El groc simbolitza el sol i la energia i ja fou el color del partit desprs de la seva fundaci el 1946. El vermell simbolitza la sang dels mrtirs. La lletra inicial es minscula i la "d" es la versi invertida; la "d" i la "k" estan unides per vincular democrcia i Kurdistan. El disc vermell representa les muntanyes kurdes que han protegit al poble al llarg de la seva histria.

L'emblema o segell fou dissenyat per Jamal Bahktiar. El sol t 46 rajos simbolitzant l'any 1946 en qu el partit fou fundat. El color blanc del fons simbolitza la puresa, la pau i la llibertat; el circol vermell exterior simbolitza la sang dels mrtirs. El cercle verd la bellesa natural de Kurdistan. El groc del sol representa a la vida i a la llum que guia al poble. L'liga representa a la llibertat, la noblesa, l'orgull, la pacincia i la perseverana; els grans de blat representen l'agricultura i els recursos naturals. Els colors utilitzat sn els nacionals kurds.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316781" title="Bandera de Nigria" nonfiltered="3568" processed="3554" dbindex="123804">

La bandera de Nigria s l'emblema nacional de Nigria des de la creaci del pas el dia 1 d'octubre de 1960. Est formada per tres bandes verticals iguals, les exteriors de color verd i la interior de color blanc.

Histria.
El 1959 es va organitzar un concurs per tal de dissenyar la futura bandera de Nigria. Es van presentar 2870 projectes i el de l'estudiant d'Ibadan Michael Taiwo Akinkunmi fou el guanyador. 

Simbologia.
El verd representa l'agricultura, el blanc la pau i la unitat ("Pau i Unitat" havia estat la primera divisa de Nigria). 

Dimensions.
La bandera s dues vegades ms llarga que ample. Les dimensions oficialment consignades sn:

Le drapeau est deux fois plus large que haut. Les dimensions officiellement retenues sont :



Fonts.
 Christian Fogd Pedersen, The International Flag Book in Color, R.N.William Morrow & Company: Inc., New York, 1971;
 Whitney Smith, Flags Through the Ages and Across the World, McGraw-Hill Book Co., New York, 1975;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316782" title="Partit Comunista del Kurdistan" nonfiltered="3569" processed="3555" dbindex="123805">
El Partit Comunista del Kurdistan (Partiya Komunst Kurdistan) s un partit poltic kurd que opera al Kurdistan iraqui. Es va formar el 1993 al separar-se del Partit Comunista d'Iraq. El seu cap s Kamal Shakir. A les eleccions del 2005 va participar en la coalici Aliana Democratica Patriotica de Kurdistan.

El Partit Comunista del Kurdistan (en turc Krdistan Komnist Partisi) s tanmateix un partit poltic kurd diferent que opera a Turquia, i que fou fundat el 1982, com a secci kurda del Partit Comunista del Treball de Turquia derivat de la secci d'aquest partit que fins llavors s'anomenava Organitzaci del Kurdistan Autonom (Krdistan zerk rgt, K) creada el 1980. El 1990 va esdevenir partit separat. El seu lder es Mehmet Baran.

 Galeria .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316785" title="Bandera de Papua Nova Guinea" nonfiltered="3570" processed="3556" dbindex="123806">


La bandera de Papua Nova Guinea fou adoptada el dia 1 de juliol de 1971. 

Els dos colors principals, negre i vermell, sn des de fa temps els colors de les tribus papues. 

A la part negra es repsenta la Creu del Sud que s la constellaci ms coneguda de l'hemisferi sud i apareix en nombreses banderes com les del Brasil, d'Austrlia o Nova Zelanda. La constellaci s en blanc per recordar els colors de la bandera de l'Imperi Alemany ja que Nova Guinea en fou colnia fins el 1918. 

A l'altre part, la vermella, s'hi troba un paradisaeini, un ocell originari de l'illa. 

La dissenyadora fou una estudiant de 15 anys que va guanyar un concurs organitzat en tot el pas per tal de determinar la futura bandera del pas. 




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316787" title="Beas" nonfiltered="3571" processed="3557" dbindex="123807">

Beas s un poble de la provncia de Huelva (Andalusia), que pertany a la comarca d'El Condado.    

 Historia . 
Els orgens d'aquesta poblaci es remunten al paleoltic Mitj, segons testimonien les restes arqueolgiques que s'han descobert a El Arroyo San Benito, Arroyo Candn i en la zona del Vedat Candn. Es creu que durant l'Edat de Bronze hi va haver un assentament a la zona meridional. La trobada de mltiples soterraments a Matahijos en dna testimoniatge. S'hi han trobat aixovars consistents en elements cermics com bols, cassoles carenades i escassos elements ltics com sn les destrals polides. 

S'han trobat restes romanes, pertanyents a l'poca antiga, en les proximitats de la font de San Benito, que hagueren de pertnyer a un emplaament anomenat Vila Rusticae amb materials cermics del Baix Imperi. A la zona compresa entre Los Clarines i las Garbosas, s'han trobat carreus de pedra, tegulae, maons, etc, al Cruce de la Casa del Pilar, i s'ha constatat l'existncia de sepultures romanes de poca importncia i gaireb destrudes en l'actualitat per l'acci de l'arada. 

D' poca Islmica sn els testimoniatges materials apareguts en algunes tombes de la zona prxima a Matahijos situada a un quilmetre i mig del sud del nucli urb; formant part dels aixovars, hi apareixen ampolles, butllofes, bols, etc. La proximitat d'aquesta Necrpolis fa sospitar l'existncia d'algun poblament rab en l'actual emplaament de Beas. Desprs de la Reconquesta Alfons X el Savi conced furs i privilegis sobre l'antic Regne de Niebla, passant a sser en 1283 domini de la infanta Beatriz i en 1333 de l'infant Ferran, fill d'Alfons XI de Castella A partir de la Guerra Civil que va enfrontar a Pere I el Cruel a Enric de Trastamara, Beas i Trigueros ambds llogarets de Niebla, van passar momentniament a Alfonso Prez de Guzmn, encara que a mitjan segle XV formaven una altra vegada part del Comtat de Niebla i aquesta vegada amb carcter permanent. 

L'estatus administratiu de Beas es mantindria invariable durant l'Edat Moderna. Amb el final de l'Antic Rgim, Beas arriba al seu estatut actual de Municipi, amb una extensi de 146 quilmetres quadrats, que segueix invariable; la poblaci continua el creixement que ja havia iniciat durant el segle XVI. 
 

 Enlaces externos .
Ajuntament de Beas;
Beas. Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia];
Web de Fuente de la Corcha;
Capeas de San Bartolom;
Betlem Vivent de Beas;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316791" title="Bonares" nonfiltered="3572" processed="3558" dbindex="123808">

Bonares s un poble de la provncia de Huelva (Andalusia), que pertany a la comarca d'El Condado.  La seva economia es basa en la vinya i la maduixa.

 Histria .
Va formar part de l'rea cultural de Tartessos, i hi ha restes d'una vila romana del segle I a Los Bojeos, propera al riu Tinto. Tamb form part del Regne de Niebla, que fou conquerit per Alfons X el Savi en el segle XIII. El 1369 fou concedida al Comtat de Niebla, aleshores en mans de  Juan Alonso de Guzmn, Senyor de Sanlcar, qui en el segle XV dominava Beas, Trigueros, Rociana, Villarrasa, Lucena del Puerto, Menes, Facanas (ara Valverde del Camino), Puebla de Guzmn, El Alosno, El Almendro, Santa Brbara de Casa, etc.  
 
Enllaos externs.
Pgina d'informaci general de la localitat - bonares.org;
Partit Popular - Bonares;
Nuevas Generaciones - Bonares;
BONARES-actual;
Bonares.Com;
Web oficial de turisme de Bonares;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316793" title="Exrcit Popular d'Alliberament del Kurdistan" nonfiltered="3573" processed="3559" dbindex="123809">


L'Exrcit Popular d'Alliberament del Kurdistan (Arteshen Rizgariya Gelli Kurdistan) fou una organitzaci kurda de Turquia formada pel Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) i organitzacions que li donaven suport.

El 1984 el PKK va formar un front militar anomenat Exrcit Popular d'Alliberament del Kurdistan (Arteshen Rizgariya Gelli Kurdistan o ARGK) que va comenar a actuar el 15 d'agost de 1984. Com que no tenia un suport regional important, va tenir una vida languida. El cap del PKK es va adonar que calia ampliar la base i el 1985 va formar una nova organitzaci ms amplia amb inclusio de no marxistes i de religiosos, anomenada Front d'Alliberament Nacional del Kurdistan (Eniya Rizagariya Netewa Kurdistan o ERNK) del que l'ARGK seria la branca armada. El 1996 fou reanomenat com Hozn Rizgariya Kurdistan (Exrcit d'Alliberament del Kurdistan, HRK). Desprs del 2002 la branca militar fou la Hezen Parastina Gel (Forces de Defensa del Poble).

Les seves bases principals sn al Kurdistan Iraqui.

 Bandera .

La bandera del ARGK era de dos colors, groc sobre verd, amb un estel vermell al centre, formant els colors kurds.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316794" title="Venus i Mart" nonfiltered="3574" processed="3560" dbindex="123810">

Venus i Mart s un quadre pintat per Sandro Botticelli el 1483 i que actualment est exposat al National Gallery de Londres. 

Ja que el seu tema s l'amor, aquesta pintura va ser possiblement encarregada en ocasi d'un casament de la famlia Vespucci, la representaci de les vespes (vespae) sobre del cap de Mart potser en fa allusi. Pel seu format, s possible que l'obra forms part d'una "espatllera" que adornaria el dormitori dels nuvis. Aquest format apasat no s gens adequat per a una representaci amb tan poques figures.

Descripci.

La pintura tracta de la victria de l'amor sobre la guerra. Una arbreda de murtes, l'arbre de Venus, forma el tel de fons per als dos dus que estan tombats, un davant un altre, en un prat.

La deessa de l'amor est totalment vestida i pentinada, amb els plecs d'un luxs vestit blanc caient de manera suau, el mateix que els seus rnxols. Venus vigila atentament com dorm el cos nu de Mart, en una representaci escultrica del nu mascul. El du de la guerra s'ha tret la seva armadura i jeu sobre la seva capa de color vermell; tot el que porta s un drap blanc sobre els genitals. Es retrata aqu un bell adolescent, encarnant la bellesa ideal; aquesta figura pot considerar-se com a directament precursora de l'Adam de la Creaci a la Capella Sixtina.

Mentre, petits faunes juguen entremaliadament amb les armes, l'elm i l'armadura del du de la guerra. La seva pintura s un dels primers exemples a la pintura del Renaixement que representa aix aquests bulliciosos i luxuriosos ssers hbrids.

S'ha pensat que aquest quadre va poder reflectir els amors de Juliano de Mdicis i Simonetta Vespucci, tal com els descriu Poliziano en el seu Giostra. Per existeixen notables divergncies entre el poema de Poliziano i aquest quadre del qual, realment, noms es prendria la imatge de Simonetta, la Venus, estesa sobre un prat, candida ella e candida la vesta (blanca ella, i blanc el seu vestit); a les seves galtes apareixerien els smptomes de la tuberculosi que acabaria amb ella als 23 anys. Fora d'aix, actualment es considera que Botticelli es va inspirar en un antic sarcfag avui als Museus Vaticans en el que estaven representats Baco, el du del vi, i Ariadna en actitud semblant. Els entremaliats stirs van ser probablement suggerits per una descripci de la famosa pintura clssica El casament d'Alexandre el Gran amb la princesa persa Roxana, escrita pel poeta grec Luciano en els seus Dilegs. 

Botticelli va reemplaar els putti que Luciano va descriure jugant amb les armes d'Alexandre per petits stirs. Els bulliciosos faunes formen part del seguici de Baco, i tenen, d'acord amb una antiga tradici, petites cames de cabra, banyes i cues. La petxina de Trit que un dels faunes est bufant al costat de l'orella de Mart s'usava en temps clssics com a banya de cacera. Per no podr pertorbar el du dorment, com tampoc les vespes que hi ha a la dreta del tot. 

 Malgrat la dificultat del format, Botticelli aconsegueix una composici genial. D'una banda, les figures de Venus i Mart estan estirats en posici simtrica. Entre ells, un triangle invertit tancat per la llana que porten els tres faunes. D'altra banda, hi ha passivitat i activitat en ambdues figures. Mart s passiu, ja que dorm, mentre Venus, vigilant, est activa; per contraposici, la diagonal que traa el cos de Venus, des de l'alt de l'esquerra cap a baix, mostra reps, mentre que la lnia obliqua de Mart, que des de baix a l'esquerra ascendeix fins a dalt a la dreta, s clarament activa.

El significat s obscur, com la major part de les obres del Renaixement. Es creu que tracta el tema del poder de l'amor (Venus-Humanitas), aix s, el grau ms elevat de l'evoluci humana, derrotant la fora del guerrer (Mart, du de la guerra i fora destructiva). Seria expressi del missatge neoplatnic de que l'amor, que Plat entenia sobretot com a fora espiritual, ha venut als horrors de la guerra i de la violncia. L'Amor amansint la Violncia seria tamb una allegoria del matrimoni.  

 Referncies .
Pgina de l'obra a la National Gallery.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316795" title="Chucena" nonfiltered="3575" processed="3561" dbindex="123811">

Chucena s un poble de la provncia de Huelva (Andalusia), que pertany a la comarca d'El Condado.    
 
Demografia.


Histria. 
Els seus orgens sn prehistrics. Les dades ms recents es refereixen al repartiment de les terres de Sevilla, desprs de la Reconquesta. Fins al 24 de maig de 1812 eren dos pobles, Alcal de la Alameda i Chucena, transformant-se per decret en una poblaci que va prendre el nom d'una dels dos, amb el qual ara es denomina. B tractada per la famlia real de Trastmara, Per Afany de Ribera va dur a Chucena el nucli d'un Mayorazgo. En 1574 el mayorazgo passar a ser marquesat i ms tard, per la uni matrimonial d'Ana Mara Enrquez de Ribera Portocarrero amb el duc de Medinaceli, entrar en l'esmentat ducat. Un pi centenari, testimoni de la histria d'aquests dos pobles convertits en un, va haver de ser tallat el dia 2 de setembre de 1988, a causa oficialment d'una malaltia. Figura en l'escut herldic del poble presidit per una estrella, evocaci de la Verge que duu aquest nom, patrona de la vila. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316804" title="Fugida a Egipte" nonfiltered="3576" processed="3562" dbindex="123812">
La fugida a Egipte s un relat contingut a l'Evangeli segons Mateu. Deesprs de la visita dels Reis Mags, un ngel s'apareix en somnis a Josep i li comunica que el rei Herodes el gran vol matar tots els infants per por que aparegui el Messies anunciat a la profecia i el tregui del poder. Llavors la parella marxa a Egipte amb el seu fill per evitar la massacre dels innocents. Noms a la mot del rei, tornen a Palestina.

El relat no t base histrica demostrada i no apareix a la resta d'evangelis cannics. La fugida, per, va esdevenir un lloc com a l'art cristi (especialment a l'escola flamenca) i autors medievals narren els primers miracles de Jess infants a Egipte a les seves obres literries (com el creixement de palmeres i blat enmig del desert o el guariment de caminants). 

Vegeu tamb.
Els sants innocents;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316808" title="Front d'Alliberament Nacional del Kurdistan" nonfiltered="3577" processed="3563" dbindex="123813">


El Front d'Alliberament Nacional del Kurdistan (Eniya Rizgariya Netewa Kurdistan) fou una organitzaci poltica formada pel Partit dels Treballadors del Kurdistan (conegut per PKK) i les organitzacions que li donaven suport. Fou fundada pel cap del PKK, Abdulla Ocalan, l'1 de mar de 1985, i pretenia ser una organitzaci de base amplia, amb no marxistes i religiosos, en suport de la independncia i de l'Exrcit Popular d'Alliberament del Kurdistan. Va existir fins el 1996.

 Bandera .
La seva bandera era vermella amb un disc groc al centre, de vora verde, i dins el disc un estel de cinc puntes vermell. Els colors eren els nacionals de Kurdistan.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316809" title="Anna Maria Sforza" nonfiltered="3578" processed="3564" dbindex="123814">
Anna Maria Sforza ( Pavia, Ducat de Mil 1473 - Ferrara, Ducat de Ferrara 1497 ) fou una princesa del Ducat de Mil.

Orgens familiars.
Va nixer l'any 1476 a la ciutat de Pavia, situada en aquells moments al Ducat de Mil, sent filla del duc Gales Maria Sforza i Bonna de Savoia. Fou nta per lnia paterna de Francesc I Sforza i Blanca Maria Visconti, i per lnia materna de Llus I de Savoia i Anna de Lusignan. Fou germana del duc Joan Gales Sforza i de Blanca Maria Sforza, casada successivament amb Filibert I de Savoia i Maximili I del Sacre Imperi Romanogermnic.

Npcies i descendents.
Es cas el 12 de gener de 1491 amb Alfons d'Este, fill del duc Hrcules I d'Este i Elionor de Npols. D'aquesta uni nasqu:
 Alexandre d'Este (1497-1514) ;

Anna Sforza mor el 30 de novembre de 1497 a la ciutat de Ferrara, dies desprs de donar llum, i fou enterrada al Monestir de Sant Vitus.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316814" title="Mancomunitat Turstica del Maestrat turolenc" nonfiltered="3579" processed="3565" dbindex="123815">
La Mancomunitat del Maestrat aragons s una mancomunitat formada per la comarca del Maestrat aragons. Comprn 17 municipis, amb uns 4.500 habitants amb una superfcie de 1204,3 quilmetres quadrats, amb la capital de Cantavella.

Els municipis que formen la mancomunitat sn:
 Alleps;
 l'Anglesola  ;
 Bord;
 Cantavella  ;
 Caada de Benatanduz ;
 Castellot ;
 la Cuba  ;
 Fortanet  ;
 Mirambell ;
 Miravete de la Sierra  ;
 Molinos;
 Mosquerola;
 Pitarc  ;
 Puertomingalvo;
 Tronx ;
 Villarluengo  ;
 Villarroya de los Pinares ;

Enllaos externs.
 Pgina web del Maestrat;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316816" title="Hinojos" nonfiltered="3580" processed="3566" dbindex="123816">

Hinojos s un poble de la provncia de Huelva (Andalusia), que pertany a la comarca d'El Condado. Limita amb Almonte, Pilas, Chucena i Villamanrique de la Condesa.  
 
 Demografia .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316820" title="La Campia" nonfiltered="3581" processed="3567" dbindex="123817">
La Campia de Guadalajara, s una coamrca de la provncia de Guadalajara situada la part centre i occidental d'aquesta demarcaci de Castella-La Manxa. s la comarca ms petita i de menys altitud (650 m. de mitjana), per tamb s la ms poblada i desenvolupada, ja que est a prop de la capital provincial i de Madrid. Est delimitada pel marge dret del riu Henares i l'esquerra del Jarama. 

Tot i que s una comarca ben definida i delimitada, es pot entrendre com una subcomarca de la Campia de Henares, a on pertany tamb la Campia de Alcal. 

El cap comarcal s Azuqueca de Henares, que ofereix serveis als pobles del voltant. Hi ha gran presncia d'indstria grcies al corredor terrestre de l'autopista R-2, l'autovia A-2 i el ferrocarril. 

La geografia fsica es caracteritza per ser una zona d'mplies terrasses fluvials que constitueixen riques hortes i camps. 

Municipis.
Els principals municipis sn:

 Alovera;
 Azuqueca de Henares;
 Cabanillas del Campo;
 Ciruelas;
 Copernal;
 El Casar;
 Espinosa de Henares;
 Chiloeches;
 Fontanar;
 Humanes;
 Marchamalo;
 Pozo de Guadalajara;
 Quer;
 Trtola de Henares;
 Uceda;
 Valdarachas;
 Valdenuo Fernndez;
 Villanueva de la Torre;
 Yunquera de Henares;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316822" title="Comarques de Guadalajara" nonfiltered="3582" processed="3568" dbindex="123818">
Les Comarques de Guadalajara sn:

La Alcarria;
La Campia;
Seorio de Molina;
Serra Nord-Sigenza;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316824" title="Uni de Dones Patriotes del Kurdistan" nonfiltered="3583" processed="3569" dbindex="123819">

Uni de Dones Patriotes del Kurdistan (Yekita Jinen Welatpazeren Kurdistan, YJWK) fou la branca femenina del Partit dels Treballadors del Kurdistan, formada el 1986. El nom fou modificat el 1994 a Moviment de Dones Lliures del Kurdistan. Al 5 congrs del PKK el nom fou canviat altra cop, ara a Uni de Dones Lliures del Kurdistan (Tevgera Azdia Jinen Kurdistan, TAJK).

 Bandera .

La bandera de la Uni de Dones Lliures del Kurdistan s groga amb estel vermell rodejat per llores verds, i la torxa.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316825" title="Seoro de Molina" nonfiltered="3584" processed="3570" dbindex="123820">

El Seoro de Molina - Alto Tajo s una comarca de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. El cap comarcal s Molina de Aragn. Limita al nord amb la provncia de Sria i de Saragossa, amb la qual tamb limita a l'est, juntament amb la provncia de Terol, que tamb limita al sud. A l'oest limita amb la provncia de Conca i la resta de Guadalajara. 

Realment sn dues comarques naturals, el senyoriu de Molina i la capalera del riu Tajo amb el Parc Natural del Alto Tajo. s una comarca fortament despoblada. 

 Municipis.

 Ablanque;
 Adobes;
 Alcoroches;
 Alustante;
 Anguita;
 Aragoncillo;
 Castellar de la Muela;
 Checa;
 Fuembellida;
 La Yunta;
 Maranchn;
 Molina de Aragn;
 Orea;
 Pealn;
 Peralejos de la Truchas;
 Piqueras;
 Poveda de la Sierra;
 Riba de Saelices;
 Setiles;
 Taravilla;
 Terzaga;
 Tierzo;
 Tordesilos;
 Torete;
 Torremocha del Pinar;
 Zaorejas;

 Enllaos externs .
Informaci sobre el Seoro de Molina;
La guia digital de la comarca de Molina de Aragn;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316826" title="George Tabori" nonfiltered="3585" processed="3571" dbindex="123821">
George Tabori, (nom hongars: Tbori Gyrgy), nascut el 24 de maig de 1914 a Budapest; mort el 23 de juliol de 2007 a Berln. Escriptor, guionista, traductor, autor dramtic i director teatral d'origen hongars. 

Fill del periodista i escriptor amb tendncies d'esquerres Cornelius Tabori i de Elsa Tabori, d'origen austrac; Georges Tabori creix en una famlia bilinge (hongars-alemany). Malgrat ser d'origen jueu, s educat com a catlic; ell mateix reconeix, que els seus pares li van fer saber els seus veritables quan ja era ms gran. 

Als 18 anys, George Tabori emigra a Alemanya, on fa un aprenentatge de grum d'hotel a l'hotel Adlon de Berln. Degut als seus orgens jueus, ha de marxar d'Alemanya, tornant a Budapest el 1933, on inicia els estudis universitaris. El 1936 emigra a Londres amb el seu germ Paul, on treballa de periodista i escriptor. El 1941 esdev ciutad britnic. Treballa per la BBC i ms tard per als serveis secrets de l'exrcit britnic a l'Orient Prxim. Afectat per per la mort del seu pare, el periodista Cornelius Tabori, al camp de concentraci d'Auschwitz-Birkenau (la seva mare se'n va sortir per una casualitat), esdev ms conscient de la seva identitat jueva i els seus escrits comencen a fer-se'n ress. 

El 1947 emigra als Estats Units, on treballar a Hollywood com a guionista, treballant entre altres amb Alfred Hitchcock. All coneix l'obra i la persona de Berthold Brecht. A Hollywood va tenir una relaci amorosa amb Greta Garbo. Durant l'poca McCarthy va ser sospits d'activitats antiamericanes i va ser incls a la llista negra el 1953. A l'poca de la guerra del Vietnam feu peces contra l'actuaci de les tropes estatunidenques al pas asitic (Pinkville).

El 1971 torna a Europa. All aconseguir a partir de 1986 l'xit al Burgtheater de Viena, i des de 1999 a Berln amb el Berliner Ensemble. 

Les seves peces teatrals es caracteritzen per un retreballament del traumes de la shoa: tant del fet de l'holocaust i de la prdua dels familiars i f en la civilitzaci europea, com del trauma d'haver sobreviscut a la tragdia. El seu treball es basa en l'anomenat "teatre del recordar" (Theater des Erinnerns"), que vol una representaci de les vivncies de l'holocaust i de les seves seqeles en l'anima europea i jueva sobre l'escenari, trencant el tab de la impossibilitat d'una esttica de la shoa (Adorno). La seva dramatrgia, influenciada per formes teatrals brechtianes i beckettianes, es basa en el "Theater der Peinlichkeit" (teatre de la incomoditat, de la vergonya). Mitjanant l'activaci dels sentits dels espectadors (olfactius, tctils, visuals, auditius, kinestsics) s'aconsegueix fer una recuperaci de la memria sobre els fets d'Auschwitz i de l'antisemitisme europeu en general i alemany en particular. La utilitzaci dels acudits racistes i de les situacions i personatges grotescs ha de crear en els espectadors una sensaci d'incomoditat davant la seva situaci d'observadors.


 Peces teatrals importants .


 Die Kannibalen (1969);
 Pinkville (1971);
 Sigmunds Freude (1975);
 Talk Show (1976);
 Mutters Courage (1979);
 Jubilum (1983);
 Peepshow - ein Rckblick (1984) ;
 Schuldig geboren (1987);
 Mein Kampf (1987);
 Weisman und Rotgesicht (1990);
 Der Babylon-Blues (1991);
 Goldberg-Variationen (1991);
 Requiem fr einen Spion (1993);
 Die 25. Stunde (1994);
 Die Massenmrderin und ihre Freunde (1995);
 Die Ballade vom Wiener Schnitzel (1996);
 Letzte Nacht im September (1997);
 Die Brecht-Akte (1999);
 Frhzeitiges Ableben (2001) ;
 Gesegnete Mahlzeit (2007);


 Postes en escena com a director .

 Die Kannibalen; Taller del Schiller-Theater a Berln;
 Mutters Courage;  Kammerspiele Mnchen);
 Der Voyeur; Spiegelzelt, Berliner Festwochen;
 Jubilum; Schauspielhaus, Bochum);
 Mein Kampf. Farce ;
 Schuldig geboren ;
 Masada (adaptaci de  La guerra dels jueus  deFlavi Josep;
 Weisman und Rotgesicht. Ein jdischer Western;
 Goldberg-Variationen ;
 Nathans Tod ;
 Requiem fr einen Spion;
 Die Massenmrderin und ihre Freunde ;
 Die Ballade vom Wiener Schnitzel ;
 Gesegnete Mahlzeit ;

 Publicacions .


 1945: Beneath the stone (the scorpion). Novella;
 reeditada com a: Das Opfer. ;
 1959: The journey. Novella;
 1981: Unterammergau oder Die guten Deutschen;
 2002: Autodaf. Memories. ;
 2002: Meine Kmpfe. ;
 2003: Son of a bitch. Roman eines Stadtneurotikers;
 Ich versteh' nix Deutsch. Ein Manuskript. Zum 89. Geburtstag von George Tabori anlsslich der Festveranstaltung am 18. Mai 2003 in der Akademie der Knste zu Berlin. ;
 2004: Ein guter Mord. Roman. ;
 2004: Gefhrten zur linken Hand. Roman;
 2004: Tod in Port Aarif. Roman;
 2004: Der Spielmacher. Gesprche mit George Tabori. ;
 2004: Exodos. Fortgesetzte Erinnerungen. ;



 Bibliografia.

Anat Feinberg: George Tabori. Deutscher Taschenbuch Verlag, Stuttgart 2003, ISBN 978-3-423-31067-3;
Peter W. Marx: Theater und kulturelle Erinnerung. Kultursemiotische Untersuchungen zu George Tabori, Tadeusz Kantor und Rina Yerushalmi. Francke, Tbingen 2003, ISBN 3-7720-2795-4,
Dsire Bourger: Unverdaute Trauer. Das Kulturthema Essen in George Taboris Holocaust-Dramen , Universitat de Gttingen, 2000, tesi doctoral;
Chantal Guerrero: George Tabori im Spiegel der deutschsprachigen Kritik. Teiresias, Kln 1999, ISBN 3-9805860-9-X;
Peter Hyng (editor): Verkrperte Geschichtsentwrfe: George Taboris Theaterarbeit / Embodied Projections on History: George Tabori's Theater Work. Francke, Tbingen 1998, X, ISBN 978-3-7720-2187-9;
Hans-Peter Bayerdrfer und Jrg Schnert (editors): Theater gegen das Vergessen. Bhnenarbeit und Drama bei George Tabori. Niemeyer, Tbingen 1997, IX, ISBN 3-484-66021-X;
Gundula Ohngemach: George Tabori. Regie im Theater. Fischer TB, Frankfurt a.M. 1993, ISBN 3-596-27128-2;
Andrea Welker: George Tabori - Portraits. Bilder und Texte. Bibliothek der Provinz, Weitra 1993, Gebunden, ISBN 978-3-85252-012-4;

 Pellcules.

Gui
 1950 - Crisis   Direcci: Richard Brooks;
 1953 - Thunder in the East   Direcci: Charles Vidor;
 1955 - I confess- Direcci: Alfred Hitchcock;
 1959 - Die Reise - Direcci: Anatole Litvak;
 1962 - No exit - Direcci: Hector Olivra;
 1968 - Secret Ceremony   Direcci: Joseph Losey;
 1970 - Kannibalen ;
 1981 - Frohes Fest - Gui i direcci: George Tabori;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316827" title="Showtime" nonfiltered="3586" processed="3572" dbindex="123822">

Showtime s una marca de televisi de pagament distribuda en diversos pasos del mn, principalment a Estats Units.

Va ser creada originalment com un servei de Viacom per emetre pellcules originals i, ocasionalment, combats de boxa, per cable. La primera emissi es va realitzar l'1 de juliol de 1976 a Dublin (Califrnia). L'any 1978 va expandir el seu mercat via satllit per competir amb HBO. Posteriorment, Viacom va vendre una meitat del canal a TelePrompTer per aquesta empresa els va revendre a Viacom un altre cop el 1982. Desprs de diferents compres i vendes per altres empreses, des de l'any 2005 forma part de l'empresa CBS Corporation.

A principis dels anys 2000 van comenar a emetre la resta de canals que ofereix actualment i va ser una dels primers canals de televisi en emetre els seus continguts en HDTV i so Dolby Digital. Aquest canal s'ha guanyat el prestigi internacional degut a la qualitat i la transgressi de les seves sries.


 Canals .

Showtime opera amb nou canals multiplexats i en alta definici.

 Showtime: ltims xits de taquilla, pellcules d'estrena i sries originals, aix com boxa.
 Showtime HD: emissi en alta definici de pellcules i sries originals.
 Showtime 2: canal secundari, ofereix tamb pellcules i sries. Se'l coneixia anteriorment com Showtime Too.
 Showtime Beyond: pellcules i sries de cincia-ficci, fantasia i terror.
 Showtime Extreme: pellcules d'acci i aventura, intriga, gngsters i d'arts marcials. Programa ms de 60 pellcules "extremes" cada mes i els diumenges, una doble sessi centrada en una estrella d'acci diferent cada semana.
 Showtime Family Zone: programaci orientada a la famlia, incloent pellculas galardonades i series originals. ;
 Showtime Next: servei interactiu dirigit a adults entre 18 i 24 anys. Ofereix pellcules d'estrena (ms de 50 cada mes), pellcules originals, curts i d'animaci. ;
 Showcase: similar a Showtime 2, ofereix ms oportunitats de veure pellcules d'estrena i originals. Se'l coneixia anteriorment com Showtime 3.
 Showtime Women: dirigit al pblic femen, ofereix xits de taquilla, sries i programes de reality show. Les pellcules comprenen diversos gneres com acci, aventura, drama, comdia o intriga.


 Programaci original .

Aquest sn alguns dels programes i sries de televisi ms coneguts del canal:
 Californication (2007 - actualitat);
 Dexter (2006 - actualitat);
 Jeremiah (2002 - 2004);
 Los Tudor (2007 - actualitat);
 The L Word (2004 - actualitat);
 Odyssey 5 (2002);
 Queer as Folk (2000 - 2005);
 Stargate SG-1 (1997 - 2002, temporades 1-5);
 Weeds (2005 - actualitat);


 Showtime al mn .

Showtime posseeix dues xarxes principals de pagament que opere sota el seu nom: Showtime Australia i Showtime Arabia. A ms, disposa de diversos canals amb llicncia per utilitzar el seu nom com Showtime Scandinavia (Dinamarca, Finlndia, Noruega i Sucia) o Showtime Extreme (Espanya) entre d'altres.


 Enllaos externs .

SHO.com






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316828" title="Serra Nord de Guadalajara" nonfiltered="3587" processed="3573" dbindex="123823">
Serra Nord de Guadalajara s una comarca de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. El cap comarcal s la ciutat medieval de Sigenza.

Poblacions.

 Aguilar de Anguita;
 Albendiego;
 Alboreca;
 Alcolea de las Peas;
 Alcolea del Pinar;
 Alcorlo;
 Alcuneza;
 Aldeanueva de Atienza;
 Algora;
 Almiruete;
 Alpedrete de la Sierra;
 Alpedroches;
 Angn;
 Anguita;
 Aragosa;
 Arbancn;
 Arroyo de Fraguas;
 El Atance;
 Atienza;
 Bauelos;
 Barbatona;
 La Barbolla;
 Bocgano;
 Bochones;
 La Bodera;
 Bujalcayado;
 Bujarrabal;
 Bustares;
 Las Cabezadas;
 Cabida;
 La Cabrera;
 Campillejo;
 Campillo de Ranas;
 Campisbalos;
 Cantalojas;
 Caamares;
 Carabias;
 Cardeosa;
 El Cardoso de la Sierra;
 Casillas de Atienza;
 Cendejas de Enmedio;
 Cendejas del Padrastro;
 Cendejas de la Torre;
 Cercadillo;
 Cincovillas;
 Cirueches;
 Ciruelos del Pinar;
 Clares;
 Codes;
 Cogolludo;
 Colmenar de la Sierra;
 Condemios de Abajo;
 Condemios de Arriba;
 Congostrina;
 Corralejo;
 Cortes de Tajua;
 Cubillas del Pinar;
 Cutamilla;
 El Espinar;
 Esplegares;
 Estringana;
 Fraguas;
 La Fuensavin;
 Galve de Sorbe;
 Garbajosa;
 Gascuea de Bornova;
 Guijosa;
 Hiendelaencina;
 Hijes;
 Horna;
 Hortezuela de Ocn;
 La Huerce;
 Hurmeces del Cerro;
 Imn;
 Inistola;
 Las Inviernas;
 Jirueque;
 Jcar;
 Jodra del Pinar;
 Luzaga;
 Majaelrayo;
 Maranchn;
 Matallana;
 Matas;
 Matillas;
 Mazarete;
 Miedes de Atienza;
 La Miosa;
 Mojares;
 Monasterio;
 Moratilla de Henares;
 Morillejo;
 Muriel;
 Naharros;
 Nava de Jadraque;
 Navalporto;
 Las Navas de Jadraque;
 Negredo;
 Olmeda de Jadraque;
 Olmedillas;
 El Ordial;
 Oter;
 Palancares;
 Palazuelos;
 Plmaces de Jadraque;
 Pelegrina;
 Pealba de la Sierra;
 Pozancos;
 Prdena de Atienza;
 Querencia;
 Rebollosa de Jadraque;
 El Recuenco;
 Renales;
 Retiendas;
 Riba de Santiuste;
 Ribarredonda;
 Rienda;
 Riofro del Llano;
 Riosalido;
 Robredarcas;
 Robledo de Corpes;
 Roblelacasa;
 Robeluengo;
 Romanillos de Atienza;
 San Andrs del Congosto;
 Santomera;
 Santiuste;
 Santotis;
 Saca;
 Sienes;
 Sigenza;
 Somolinos;
 El Sotillo;
 Sotodosos;
 Tamajn;
 La Toba;
 Tordelloso;
 Tordelrbano;
 Torre de Valdealmendras;
 Torremocha de Jadraque;
 Torremocha del Campo;
 La Torresavin;
 Tortonda ;
 Tortuero;
 Ujados;
 El Vado;
 Valealmendras;
 Valdelcubo;
 Valdepeas de la Sierra;
 Valdepinillos;
 Valdesotos ;
 Valverde de los Arroyos;
 Veguillas;
 La Vereda;
 Viana de Jadraque;
 La Vihuela;
 Villacadima;
 Villacorza;
 Villares de Jadraque;
 Zarzuela de Galve ;
 Zarzuela de Jadraque;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316829" title="Margaret Atwood" nonfiltered="3588" processed="3574" dbindex="123824">
Margaret Atwood ( Ottawa, Canad 1939 ) s una poetessa, novellista, crtica literria, professora universitria i activista poltica canadenca.

 Biografia .
Va nixer el 18/19 de novembre de 1939 a la ciutat d'Ottawa filla de Carl Edmund Atwood, zoleg, i Margaret Dorothy William, nutricionista. A causa de la investigaci que portava a terme el seu pare sobre entomologia forestal, Atwood va passar gran part de la seva infncia entre el nord de Quebec, Ottawa i Toronto. 

El 1957 va comenar els seus estudis universitaris de filologia anglesa a la Universitat de Toronto, en la qual es va llicenciar el 1961, iniciant la tardor d'aquell any els estudis de postgrau a la Universitat de Harvard. Va obtenir un mster en aquesta universitat, i inici l'activitat docent a la Univeristat de la Colmbia Britnica el 1965. Posteriorment fou professora de filologia a la Universitat Sir George Williams de Mont-real (1967-1968), Universitat d'Alberta (1969-1979), Universitat York de Toronto (1971-1972) i la Universitat de Nova York.


Fou vicepresidenta de la Unin d'Escriptors de Canad des de 1980 i presidenta del PEN Club International, una associaci d'escriptors per a fomentar el contacte i la cooperaci entre autors de tot el mn que s'encarrega de promoure la llibertat d'expressi i d'alliberar als escriptors que sn presoners poltics. Fou escollida scia majoritria del Massey College de la Universitat de Toronto, i actualment t ms de quinze ttols honoris causa i est inclosa en el passeig de la fama de Canad des de 2001. s tamb membre de la Royal Society de Canad i de la Order of Canada i membre honorari de l'Acadmia Americana de les Arts i les Cincies.

 Activitat literria .
Interessada per la lectura des de ben joveneta, va iniciar-se en l'escriptura als setze anys. A la tardor de 1961 va guanyar la Medalla I.J. Pratt pel seu llibre de poemes Double Persephone.

Atwood ha escrit novelles de diferents gneres i tamb llibres de poemes; tamb va escriure guions per a televisi com The Servant Girl (1974) i Days of the Rebels: 1815-1840 (1977). Normalment es descriu com una escriptora feminista, ja que el tema del gnere est present en algunes de les seves obres de forma destacada, centrant-se aix mateix en la identitat nacional canadenca, les relacions d'aquest pas amb Estats Units d'Amrica i Europa, els drets humans, assumptes mediambientals, els mites socials sobre la feminitat, la representaci del cos de la dona en l'art, l'explotaci social i econmica d'aquesta, aix com les relacions de dones entre si i d'elles amb els homes. 

El 1966 va obtenir el Gobernor General's Award per l'obra The Circle Game, amb la qual es va guanyar una gran reputaci com a poetessa. El 1969 va publicar The Edible Woman, on es va fer eco de la marginaci social de la dona. A Procedures for Underground (1970) i The Journals of Susana Moodie (1970), els seus segents llibres de poesia, els personatges tenen dificultats per a acceptar l'irracional. Aquesta ltima potser sigui la seva obra potica ms coneguda, en ella Atwood escriu des del punt de vista de Susana Moodie, una pionera de la colonitzaci de la frontera canadenca del segle XIX. Amb l'obra Power Politics (1971) usa les paraules com refugi per a les dones febles que s'enfronten per fora masculina. 

Com a crtica literria s molt coneguda per la seva obra Survival: A Thematic Guide to Canadian Literature (1972), que va ser definida com el llibre ms sorprenent escrit sobre literatura canadenca i que va aconseguir augmentar l'inters en la literatura d'aquest pas. Aquest mateix any va publicar Surfacing, una novella on es formula en termes poltics el conflicte entre naturalesa i tecnologia. Amb un gran xit i avalada per la crtica, va escriure You Are Happy (1974) i la seva tercera novella, Lady Oracle (1976), una pardia dels contes de fades i les novelles d'amor que va guanyar el 1977 el Toronto Book Award i el Canadian Booksellers Award. La seva collecci de relats curts d'aquest mateix any, Dancing Girls, va ser tamb premiada amb aquests dos guardons i el Periodical Distributors of Canada Short Fiction Award. El 1978 va publicar dos llibres, Two-Headed Poems, que continua explorant la duplicitat del llenguatge, i Up in the Tree, un llibre infantil. La seva segent novella, Life Before Man (1979), s ms tradicional que els seus llibres de ficci anteriors i se centra en una srie de triangles amorosos. 

Atwood sempre ha estat interessada en els drets humans i s membre activa d'Amnistia Internacional, aix es reflecteix en el seu llibre de poesia True Stories (1981) i la novella Bodily Harm (1981). Va publicar Second Words (1982), mostra d'una de les primeres obres feministes escrites a Canad i aquest mateix any, va dirigir la revisi del Oxford Book of Canadian Poetry, el que la va collocar al capdavant dels poetes canadencs de la seva generaci. La seva collecci d'histries curtes, Bluebeard's Egg (1983), va obtenir el Periodical Distributors of Canada i el Foundation for the Advancement of Canadian Letters Book of the Year Award. 

Desprs d'aix va continuar alternant prosa i poesia per la novella que majors xits va collir fou The Handmaid's Tale (1985), guardonada amb el Governor's General's Award, el Los Angeles Times Prize, el Arthur C. Clarke Award for Science Fiction i el Commonwealth Literary Prize, i va ser nominada al Booker Prize del Regne Unit i al Ritz-Paris-Hemingway Prize (Pars). s una utopia negativa ambientada en una societat de dretes monoteista situada en un abocador nuclear, l'antic Boston. Aquesta novella es va adaptar per al cinema i tamb es realitz una pera. 

Atwood ha continuat escrivint fins a l'actualitat amb un gran xit de crtica i de lectors. Avui en dia segueix lluitant per la defensa dels drets humans, la llibertat d'expressi i altres causes. Tamb va ajudar a llanar la carrera de la poettessa Carolyn Forche quan els editors nord-americans van rebutjar la seva poesia sobre la guerra civil de El Salvador. 

El juny de 2008 fou guardonada amb el Premi Prncep d'Astries de les Lletres per la "seva visi compromesa i crtica del mn i la societat contempornia, mentre revela una extraordinria sensibilitat en la seva abundant producci potica, gnere que conrea amb mestratge". 

 Obra publicada .


 Novelles .
1969: The Edible Woman;
1972: Surfacing;
1976: Lady Oracle;
1979: Life Before Man;
1981: Bodily Harm;
1985: The Handmaid's Tale;
1988: Cat's Eye;
1993: The Robber Bride;
1996: Alias Grace;
2000: The Blind Assassin;
2003: Oryx and Crake;
2005: The Penelopiad;

 Contes curts .
1977: Dancing Girls;
1983: Murder in the Dark;
1983: Bluebeard's Egg;
1986: Through the One-Way Mirror;
1991: Wilderness Tips;
1992: Good Bones;
1994: Good Bones and Simple Murders;
2006: The Tent;
2006: Moral Disorder;

 Poesia .
1961: Double Persephone;
1964: The Circle Game;
1965: Expeditions;
1966: Speeches for Doctor Frankenstein;
1968: The Animals in That Country;
1970: The Journals of Susanna Moodie;
1970: Procedures for Underground;
1971: Power Politics;
1974: You Are Happy;
1976: Selected Poems;
1978: Two-Headed Poems;
1981: True Stories;
1983: Love songs of a Terminator;
1984: Interlunar;
1996: Morning in the Burned House;
1998: Eating Fire: Selected Poems, 1965-1995;
2007: The Door;


 Enllaos externs .
  Premi Prncep d'Astries de les Lletres 2008;
  ;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316831" title="Pascal Cygan" nonfiltered="3589" processed="3575" dbindex="123825">

Pascal Cygan (Lens, Frana, 29 d'abril de 1974) s una futbolista francs. Juga de defensa central i el seu actual equip s el Vila-real CF de la Primera divisi espanyola.

Fort, de gran conducci fsica, que es caracteritza per destacar en la marca i en el joc aeri. El francs t una gran poder de concentraci que li permeteix no perdre la calme en els moments clau d'un partit.

 Trajectria .

Cygan comen la seva carrera en el Wasquehall a la temporada 1994-95, i desprs fou traspassat al Lille OSC del seu pas, en el que va permanixer durant set temporades; en l'ltima d'elles (2001-2002) fou l'elegit com el millor jugador de la Lliga francesa de futbol. Aquest rendiment li don el pas a l'Arsenal F.C. angls, on va permanixer fins al seu trasps al Vila-real CF, equip en el que ha pogut viure moments histrics del conjunt conegut com el Submar Groc.


 Clubs .



Palmars.

Campionats nacionals.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316836" title="Lucena del Puerto" nonfiltered="3590" processed="3576" dbindex="123826">

Lucena del Puerto s un poble de la provncia de Huelva (Andalusia), que pertany a la comarca d'El Condado. Est incls en el Parc Natural de Doana, considerat com la ms gran reserva ecolgica de Europa. Limita al nord amb Niebla i Ro Tinto, al nordest amb Bonares, al nordoest amb  Trigueros al sud-oest amb Moguer i al sud-est amb Almonte
 

 Enllaos externs .
Lucena del Puerto - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316840" title="La Verge de les Roques (National Gallery)" nonfiltered="3591" processed="3577" dbindex="123827">

La Verge de les Roques s un quadre pintat per Leonardo da Vinci cap el 1492-1508 i que actualment est exposat al National Gallery de Londres. 
 
 En general s'accepta que aquesta versi de la Verge de les Roques s posterior a la del Louvre. La de Londres apunta a un estil ms madur, per es creu que possiblement la va pintar amb l'ajuda d'altres artistes, potser els germans Predis o altres pintors. L'autenticitat de la versi de Londres en la seva integritat ha estat qestionada per la geloga Ann C. Pizzorusso, que assenyala els seus errors geolgics, a diferncia de la versi del Louvre, implicant que s improbable que provingui de la m de Leonardo.

 Aquesta segona versi seria la que es va installar a San Francesco Grande amb les ales realitzades pels germans Predis. All hi va ser fins a la dissoluci de la Confraternitat el 1781. Va ser adquirida el 1785 pel pintor Gavin Hamilton. Va ser robada de Florncia durant les Guerres Napoleniques i recuperada, uns 50 anys desprs, en una petita ciutat d'ustria. Des de llavors, va ser adquirida per un comerciant francs abans de ser venuda a la National Gallery de Londres el 1880 i on es conserva avui junt amb les dues taules de De Predis.

El juny de 2005, la imatge infraroja, pel que sembla va revelar l'existncia d'un quadre previ sota de l'actual. Es creu que representa una dona agenollada possiblement sostenint un nen amb una m. Alguns investigadors creuen que la intenci original de l'artista era pintar una Adoraci del Nen Jess.

 Descripci .

Malgrat la seva gran mida, el cert s que no es tracta d'una composici tan complexa com L'adoraci dels Mags, ordenada pels monjos de San Donato, ja que hi ha noms quatre figures en lloc de 50, i un paisatge rocs en comptes de detalls arquitectnics.

En el quadre predominen la lnia que contorneja les figures i els colors ms utilitzats sn el marr, el negre, el blau i el color carn. Hi ha contrasts de llum i ombra que provoquen l'efecte que el sol illumina la imatge. Els personatges, que sn el motiu principal, els fa ressaltar ms per aconseguir profunditat a la superfcie plana. Aqu es pot apreciar la seva teoria de la perspectiva aria, segons la qual la profunditat en els quadres s'aconsegueix usant tonalitats de blau i que siguin cada vegada menys detallats tal com s'allunyen del primer pla, creant aix una illusi ptica. 

 La Verge est asseguda al terra d'un refugi rocs d'alta muntanya. El paisatge que es divisa entre les roques s alp, sense semblana a la Toscana ni a les ms famosos cims dels Apenins. s un ambient absolutament innovador, en el que les figures s'agrupen formant una pirmide, embolicats per un paisatge salvatge de roques que cauen i aiges que s'arremolinen. Tant les flors com les plantes aqutiques estan representades amb gran precisi, si b les espcies representades sn diferents en un i un altre quadre.   

 Referncies .
Pgina de l'obra a la National Gallery.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316841" title="Stravaganzza" nonfiltered="3592" processed="3578" dbindex="123828">


Stravaganzza s una formaci musical d'origen madrileny. Sorgeix a l'any 2004 i practica un gnere poc comercial a Espanya, encara que molt atractiu i addictiu. Parlem d'un heavy metal de cort gtic, rude, progressiu, amb influncies del metal extrem dels 90. Generalment, se'ls inclou en el subgnere de la msica metal "darkmetal".

 Membres .

 Actuals (des del 2006) .

Leo Jimnez - veu i guitarra rtmica;
Pepe Herrero - guitarra solista, teclats i orquestracions;
Carlos Expsito - bateria i percussions;
Patricio Babasasa - baix;
Fernando Martn - teclats;
Rodrigo Caldern - viol;
Aroa Martn - acords;
Noem Pasca - ballarina;
Merche Guerra - ballarina;
Soraya Martn - ballarina;
Natalia Barrios - Body Painting;

 Originals (2004 - 2006) .

Leo Jimnez - veu;
Pepe Herrero - guitarra;
Dani Prez - bateria;
Edu Fernndez - baix;

 Discografia .

 Primer Acto (2004);
 Sentimientos (Segundo Acto) (2005);
 Hijo del miedo (EP) (2006);
 Tercer Acto Rquiem (2007);

 Enllaos externs .

  i  Stravaganzza.com;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316843" title="Arashi" nonfiltered="3593" processed="3579" dbindex="123829">
Arashi (  - Tempesta) s un grup de Pop Japons (JPop) format per cinc nois japonesos. Sota la firma de Johnny & Associates, van realitzar el seu debut el 15 de Setembre de 1999 a l'illa de Honolulu (Hawaii). 

Els membres del grup sn:
 Satoshi Ohno (    , Ohno Satoshi. Nascut el 26 de novembre de 1980 i lider del grup);
 Masaki Aiba (     , Aiba Masaki. Nascut el 24 de desembre de 1982);
 Sho Sakurai (    , Sakurai Sho. Nascut el 25 de gener de 1982);
 Kazunari Ninomiya (     , Ninomiya Kazunari. nascut el 17 de Juny de 1983);
 Jun Matsumoto (    , Matsumoto Jun. Nascut el 30 d'agost de 1983);





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316847" title="Manzanilla (Huelva)" nonfiltered="3594" processed="3580" dbindex="123830">

Manzanilla s un poble de la provncia de Huelva (Andalusia), que pertany a la comarca d'El Condado.    
 
 Demografia .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316849" title="Niebla" nonfiltered="3595" processed="3581" dbindex="123831">

Niebla s un poble de la provncia de Huelva (Andalusia), que pertany a la comarca d'El Condado.    
 
 Demografia .



 Histria . 
Niebla ha rebut nombrosos noms: els tartesoss la van dir Ilpula, els romans Ilipla, els visigots Elepla, els musulmans labla i els castellans Niebla. Niebla es pot considerar la capital histrico-cultural d'aquesta zona peninsular, si b al llarg dels ltims segles va perdre gran part de la seva rellevncia. La seva antiguitat es remunta fins als comenaments de l'Edat del Ferro, apareixent en els seus voltants nombrosos restes neoltics i necrpolis dolmniques (Dolmen de Soto i Dlmens de la Hueca). Durant la cultura tartsica es va mantenir un ric comer. D'aquesta epoca data un important anell d'or, que es representa qui sembla ser una deessa cuidant d'un nen. 

Amb el poble fenici, per la riquesa minera dels seus voltants i per les seves facilitats de comunicaci, a travs del riu Tinto, llavors navegable fins a les mateixes portes de la ciutat. En l'poca romana passava per Niebla la calada que unia la desembocadura del riu Guadiana amb Itlica. Per la seva importncia econmica, poltica i administrativa en aquest moment, va guanyar el dret de encunyar moneda i les seves muralles tartsiques van ser reforades i ampliades. Posteriorment, durant la dominaci visigoda, va anar una ciutat de gran prestigi civil i militar, i va arribar a constituir-se en important seu episcopal. 

El 713 va ser ocupada pels musulmans, passant a ser una de les seves kuras (unitat administrativa similar a la provncia). Va ser regne de taifa independent en l'poca posterior a la desintegraci del califat de Crdova(1031) i finalment sotmesa pels almorvits i almohades . Abans de la seva conquesta pels castellans va tornar a ser taifa sota Ibn Mahfot, estenent els seus dominis a gran part de l'Algarve portugus. 

El 1262, desprs d'un setge de nou mesos, Alfons X el Savi conquesta i sotmet la ciutat. En el setge es va utilitzar per primera vegada a Occident la plvora amb fins blliques, a l'utilitzar-se per a accionar uns primitius canons. Desprs de prendre la ciutat el rei va manar matar a tots els habitants barons independentment de la seva edat, salvant a les dones i al rei rab, que four l'nic home supervivent de la contesa. Posteriorment Alfons X li va concedir un Fur Reial amb la finalitat d'obligar a la seva repoblaci cristiana, i en 1369 va passar a sser Comtat a favor de la Casa dels Guzmanes, fet que va propiciar la seva segona etapa daurada, amb la construcci de temples, palaus i l'assentament d'ordres religioses. 

A partir del segle XVII, Niebla va comenar un paulat procs de decadncia i de descens en la seva poblaci, provocat sens dubte per, el caciquisme i despotisme feudal al que eren sotmesos els ciutadans d'aquella poca, els comtes noms venien pels seus impostos i sotmetien i maltractaven al poble. AL mateix temps creixien els municipis i pedanies properes, afavorits per aquests comtes que posteriorment independitzaven. El terratrmol de Lisboa de 1755, que tan greument va afectar a l'oest andals, va arrunar gran part del patrimoni de la ciutat i va posar un punt i a part en la seva riquesa histrica i artstica. En 1982, va ser declarada Conjunt Monumental Histric-Artstic.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316850" title="Entomopatogen" nonfiltered="3596" processed="3582" dbindex="123832">

Un entomopatogen s un sser viu (bacteri, fong, virus, nematode o protozou) que pot causar malalties a insectes i cars.

La seva aplicaci en l agricultura est limitada a la protecci de conreus com a insecticida biolgic, degut a la seva poca toxicitat sobre organismes de l ambient i la facilitat de manufactura industrial (cultiu, formulaci, empaquetatge, emmagatzematge i comercialitzaci).
Actuen sobre l'insecte plaga per ingesti (o altres cavitats fisiolgiques de l hoste), tamb es pot donar la infecci per contacte.

Aix, per exemple en el cas de les bacteris entomopatogens, diferents variant de Bacillus thurigiensis (BT) s una de les ms utilitzades com a insecticida biolgic. s una bacteri que parasita especialment moltes espcies de lepidpters. Aquest tipus de producte s molt selectiu i t l avantatge d evitar la destrucci de la fauna til.

Un dels organismes ms utilitzats sn els fongs (es treballa amb ms de 700 espcies de fongs entomopatgens). Aquests comencen la infecci de l individu per la germinaci de les espores sobre la plaga, que van a parar a l hoste (plaga) per dispersi ambiental (a travs de l aigua, l aire, etc, ). Degut a l acci de la germinaci de les espores en l hoste es produeix la debilitat, desorientaci i canvis de color fosc i que aquest deixi d alimentar-se. Les condicions ms idnies perqu el fong actu correctament han de ser de 25C i una alta humitat ambiental.

Pel que fa als nematodes entomopatgens, s utilitzen amb gran xit en el control de larves de colepters i d insectes terrestres. Aquest penetren rpidament al cos de l insecte mitjanant orificis naturals, produint-los la mort en 24-72 hores. Una de les grans caracterstiques s la seva capacitat per buscar que aquests tenen de les larves hostes. L activitat entomopatgena d aquests nematodes es produeix grcies a la simbiosi amb un grup de bacteris, les quals sn transportades fins l interior de l hoste, proporcionant aix les condicions favorables pel desenvolupament del nematode. Al finalitzar l infecci, milers de noves larves de nematodes abandonen el cadver en busca de nous hostes. La seva utilitzaci permet una acci rpida i duradora en el temps, l aplicaci s extremadament fcil i absolutament segura per l home i el medi ambient.

En el cas dels virus el que acostumem a trobar com a insecticida biolgic sn suspensions de diferents virus en esprai.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316853" title="Paterna del Campo" nonfiltered="3597" processed="3583" dbindex="123833">

Paterna del Campo s un poble de la provncia de Huelva (Andalusia), que pertany a la comarca d'El Condado. Limita amb els municipis d'Escacena del Campo, Manzanilla  i Castilleja del Campo
   
 
 Demografia .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316855" title="Regla generalitzada de la derivada de la potenciaci" nonfiltered="3598" processed="3584" dbindex="123834">
En matemtiques, la regla de la derivada de la potenciaci s un mtode per a calcular la derivada d'expressions que impliquin potenciaci (elevar a una potncia). En la seva forma ms bsica estableix que la derivada d'una funci f(x) = xn, on n s un nombre natural, s f '(x) = n xn 1. En altres paraules, emprant la notaci de Leibniz,
;
Vegeu Derivada d'una potencia entera per la demostraci d'aquesta regla.

Aquesta expressi es generalitza molt fcilment pel cas de qu n se substitueixi per un nombre real, on xp, per x positiu, es defineix com exp( p ln(x) ). Aqu "exp" indica la funci exponencial del conjunt dels nombres reals en el conjunt dels nombres reals positius, i ln indica el logaritme natural, que s la funci inversa de la exp. La funci exponencial s'escriu habitualment exp(x) = ex, on e (  2.718) s la base del logaritme natural, amb ln(e) = 1.

La regla de la potenciaci amb exponent real, i altres regles de la potenciaci, es dedueixen fcilment de les frmules de les derivades de les funcions exponencial i logaritme natural:
 exp'(x) = exp(x);
 ln'(x) = 1/x.
Hi ha varies formes de demostrar aquestes frmules, depenent de com es defineixin les funcions exponencial i logartmica. Com que aquestes funcions sn mtuament inverses la derivada d'una es pot trobar aplicant la definici de derivada i calculant el lmit i la derivada de l'altre aplicant la Derivada de la funci inversa. Vegeu Derivada de la funci logaritme i Derivada de la funci exponencial per una demostraci on es parteix de la funci logaritme.
Un cop establertes aquestes frmules es dedueix la regla de la potenciaci aplicant la regla de la cadena a l'expressi:
;
A l'article Derivada d'una potencia real hi ha la demostraci detallada.

La regla de la potenciaci ms general s la regla de la potenciaci funcional: per a qualsevol parell de funcions f i g,
;
En els cassos en qu tots dos cantons estiguin ben definits.

Aix s'obt escrivint fg com exp( g ln (f) ). Llavors aplicant la regla de la cadena i la frmula de exp', resulta
;
Aplicant la regla del producte al segon terme, conjuntament amb la regla de la cadena u la frmula de ln' resulta
;

Tal com es volia demostrar.

Vegeu tamb.

Regles de derivaci







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316857" title="Rociana del Condado" nonfiltered="3599" processed="3585" dbindex="123835">

Rociana del Condado s un poble de la provncia de Huelva (Andalusia), que pertany a la comarca d'El Condado.    
 
 Historia . 
Restes arqueolgiques neoltics, calcoltics, romans, visigots i musulmans trobats en l'actual enclavament urb i voltants de Rociana ens parlen de la seva antiguitat ms remota; la seva situaci geogrfica dintre de l'rea de Tartessos, prxima a la costa atlntica i a Niebla, justifica aquella multitud de civilitzacions que es van assentar en el seu territori. L'etimologia del nom de Rociana s poc clara. En un pergam de 1368 apareix aquest com a tal, encara que una ce trencada substitux a la consonant "c"; en altres documents histrics del segle XVI i XVII trobem el vocable "Russiana". Tamb sembla clara la hiptesi de la relaci existent amb la denominaci popular del sotabosc sorrenc tpic de la marge esquerra del Guadalquivir. L'agregat "del Condado" s'efectua per desig de l'Ajuntament en 1959, amb la idea d'incloure els seus vins en la denominaci d'origen del mateix nom. 

Les etapes histriques ms conegudes, per l'abundncia de dades, sn la Medieval i la Moderna, etapes que Rociana es troba en el rdio d'acci de Niebla i l'Estat Ducal de Medina Sidonia. Segons els cronistes castellans del segle XIII, Rociana va ser un llogaret dintre del Regne Taifa de Lebra o Algarbe, amb capital en Niebla, en temps del rei Ibn Mafot. En 1262 les hosts cristianes d'Alfons X de Castella van conquistar aquesta capital i el territori del regne Taifa va passar a pertnyer als regnes castellans, dividits administrativament en els Concejos de Gibralen, Huelva i Niebla, sent aquest el ms extens i poblat, amb multitud de llogarets, els termes dels quals estaven difusament delimitats. 

Rociana es beneficiar de totes les prebendes i privilegis reials que es van atorgar per a la repoblaci de regnes novament conquistats i fronterers amb els musulmans. Durant els segles XIII al XV, la principal riquesa de Rociana va ser la ramaderia, seguida de certa producci cerealstica i vincola, en contrast amb la marcada absncia de manufactures i indstria importants. El 1368, el rei Enric II de Castella, i en paga dels serveis prestats per   Juan Alonso Prez de Guzmn li va concedir el territori del Concejo de Niebla, amb el ttol de Comtat, el primer que es va crear a Andalusia. 

Rociana gaudir ara del seu propi govern, representat pel Cabildo o Ajuntament, compost per tres Regidors, dos Alcaldes, un Sndic Procurador i un Jutge de Heredades, tots vens de Rociana, confirmats en els seus oficis pels Comtes i desprs Ducs de Medina Sidonia. La terna dels futurs governants de Rociana era proposada anualment pel Cabildo, que tenia en compte la riquesa personal i vegades que havien exercit aquells oficis els aspirants. Ester primigeni govern municipal rgia tots els aspectes socials, poltics i econmics del poble, excepte en l'administraci de Justcia que corresponia al Corregidor del Comtat, qui no obstant aix, podia cedir les seves competncies als Regidors en certs plets poc importants. Amb aquesta autonomia limitada que li va conferir el govern municipal, Rociana inici un nou periple histric caracterstic; va defensar els interessos generals del venat i va mantenir una pugna constant amb els pobles vens que tractaven d'ampliar els seus territoris a costa del tmino de Rociana. 

Durant l'Antic Rgim, segles XVI al XVIII, Rociana va assistir a una srie de transformacions importants de diversa ndole que marcarien el seu esdevenir histric. Es pass d'una economia de domini pastoril a una de predomini agrcola que aviat la superaria els cultius de cereals, vinyers i oliveres. Els vinyers destacaran aviat entre els altres cultius desprs de rebre un fort impuls per la demanda interior i d'Amrica i per l'arribada d'inversors d'altres provncies espanyoles. La poblaci es va triplicar entre 1550 i 1636, cosa que va repercutir sobre el creixement del nucli urb i va plantejar la necessitat de noves terres de cultiu, disminuint sensiblement les deveses, boscos i pasturatges. 

Quant a temes religiosos, van abundar en Rociana, des del segle XVI, cofradies, germanors, fundacions piadoses i patronats de llecs, producte de donacions econmiques i d'associacions de gremis professionals i productors, les funcions dels quals es realitzaven en l'esglsia parroquial, de la qual es conserva un esbs del segle XVI. En aquest sentit, a fins del segle XV, els frares dominics i a iniciativa del Pare Pedro Martn Calvo, van aixecar el primer convent d'aquesta orde regular en el Comtat, sobre les restes del qual arquitectnics est construda la Casa de Cultura de Rociana. Per exprs desig del Duc, a partir de 1580, tot el Comtat havia de celebrar el dia de Sant Domnec. Aquesta celebraci, juntament amb la del Corpus Christi, van anar les ms importants de Rociana fins al segle XVIII, que van ser substitudes per les de Sant Bartomeu Apstol i la de Mare de Du del Socors. 

Des del segle XVIII, Rociana va participar, juntament amb altres pobles del Comtat, en un moviment generalitzat dels Ajuntament per assolir la seva autonomia poltica respecte a Boira i al senyoriu de Medina Sidonia, donats suport per l'acci centralitzadora de la monarquia Borbnica. Per Rociana va haver d'esperar a les disposicions constitucionals de les Corts de Cadis i les de 1833, Llei de Senyorius, per les quals van ser anullats definitivament tots els Senyorius jurisdiccionals, iniciant-se la nova divisi administrativa i territorial que ha perdurat fins als nostres dies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316861" title="ARKive" nonfiltered="3600" processed="3586" dbindex="123836">
ARKive s una collecci de pellcules, fotografies i fitxers d'udio sobre espcies. El projecte va comenar el 2003 per David Attenborough.

Referncies.


Vegeu tamb.
 Encyclopedia of Life (EoL);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316862" title="Aeiou Encyclopedia" nonfiltered="3601" processed="3587" dbindex="123837">
AEIOU (www.aeiou.at) s una collecci d'obres de referncia en alemany i angls sobre temes relacionats amb ustria. 

Enllaos externs.
 La pgina de lAeiou | Taula de continguts | Cerca ;
 The genesis of the project ;
 Informaci sobre els drets d'autor ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316863" title="Allmusic" nonfiltered="3602" processed="3588" dbindex="123838">
Allmusic (anteriorment All Music Guide) s una base de dates sobre msica, creada per All Media Guide. Va ser fundat el 1991 per Michael Erlewine i el matemtic Vladimir Bogdanov, Ph.D., com una guia per a consumidors. El seu primer llibre de referncia va ser publicat l'any segent.

Enllaos externs.
Allmusic;
Make it or break it: How a small-town music fetishist turned an obsession into a multimillion-dollar - All Media Guide, Metro Times (Detroit);

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316864" title="Trigueros" nonfiltered="3603" processed="3589" dbindex="123839">

Trigueros s un poble de la provncia de Huelva (Andalusia), que pertany a la comarca d'El Condado. Limita al nord-oest amb Alosno, al nord amb Calaas i Beas, al sud amb Moguer i a l'oest amb San Juan del Puerto i Gibralen.
   
Historia. 
La frontera sud s'installa en el riu Tinto, entre les terres de San Juan del Puerto i Moguer i aix li va permetre, almenys entre el segle XII i el segle XIV, exportar productes agraris per un embarcador. L'extrem nord apareix assenyalat per les aiges de l'Odiel i pels espais d'Alosno i Menes i, encara que no existeix constncia de la seva navegabilitat, fou una altra via oberta cap a l'Atlntic. Va ser  seu de la vetusta i notable Conistorsis o Cunistorgis  ciutat bera que va pertnyer als cuneus, segons intenta demostrar Prez Quintero en 1794. De totes maneres, sobre aquest tema tot sn hiptesis ja que encara no s'han trobat restes que provin aquesta idea i les afirmacions es fan a fora d'exclusions.

D'poca molt antiga s el Pilar de la Mitja Llegua, i de l'poca romana van ser trobats en l'actual Plaa del Carmen dues ares amb inscripcions (segle VI) que es conserven al Museu Arqueolgic de Sevilla. Pocs vestigis hi ha a Trigueros d'poca musulmana, si b s probable que la base de l'antiga Esglsia de San Antonio Abad sigui d'origen almohade, aprofitant-se d'ella les seves torres i murs per a la construcci de l'actual temple. Amb la conquesta del Regne de Niebla, en mans en aquell temps d'Abenmahfot, per part d'Alfons X el Savi, pass a pertnyer als Comtes de Niebla i posteriorment tamb al Ducat de Medina Sidonia. A partir d'aqu la vila comena a cobrar protagonisme constituint-se progressivament com poble. Aix en el segle XIII es constru l'esglsia de San Antonio Abad i posteriorment els Convents del Carmen i de Santa Catalina i l'Ermita de Santa Misericrdia, encara que el terratrmol de Lisboa en 1755 destrosss gaireb tots els edificis pblics, tant religiosos com privats. Alguns no tornarien ja a aixecar-se. Citarem les Ermites de San Roque i de Sant Sebasti, l'esglsia de Santa Brgida, la Casa de l'Ordre de Calatrava, les Cases del Cabildo, etc.  

Trigueros va ser declarada vila durant el regnat de Carles II.

 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316869" title="Villalba del Alcor" nonfiltered="3604" processed="3590" dbindex="123840">

Villalba del Alcor s un poble de la provncia de Huelva (Andalusia), que pertany a la comarca d'El Condado.    
 
Demografia.



Fills illustres.
Nicolas Tenorio Cerero, jutge i historiador (1863-1930);

Enllaos externs.
Villalba del Alcor - Web municipal;
GuadalInfo - Web del Centre GuadalInfo de Villalba del Alcor;
Villalba del Alcor - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;
Wiki de Villalba del Alcor - Wiki de Villalba del Alcor dins del projecte  www.wikanda.es - La wiki de andalucia ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316872" title="Villarrasa" nonfiltered="3605" processed="3591" dbindex="123841">

Villarrasa s un poble de la provncia de Huelva (Andalusia), que pertany a la comarca d'El Condado.    
 
Demografia.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316874" title="Comissari poltic" nonfiltered="3606" processed="3592" dbindex="123842">
Un comissari poltic o politruck s un oficial destinat per un govern o per un partit revolucionari a controlar el manteniment de l'ortodxia ideolgica dels oficials i les tropes durant un conflicte militar, normalment d'arrel revolucionria. L'escala jerrquica s diferent a la dels oficials que exerceixen el comandament de la unitat.

Els seus orgens histrics cal buscar-los en la Revoluci Francesa, si b tingueren la major rellevncia a l'Exrcit Roig desprs de la Revoluci d'octubre, a les unitats militars republicanes durant la Guerra Civil espanyola i a l'exrcit xins.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316875" title="Comarca Metropolitana de Huelva" nonfiltered="3607" processed="3593" dbindex="123843">


La Comarca Metropolitana de Huelva s una comarca situada a la provncia de Huelva, a Andalusia. Est formada pels municipis d'Aljaraque, Gibralen, Huelva, Moguer, Palos de la Frontera, Punta Umbra i San Juan del Puerto.

Se situa al sud de la provncia i limita al norde amb la comarca d'El Andvalo, a l'oest amb la Costa Occidental de Huelva, al sud amb l'Oce Atlntic i a l'est amb la comarca d' El Condado de Huelva.

Enllaos externs.
 Article al diari Huelva Informacin: El rea Metropolitana ha aumentado sus habitantes cuatro veces ms de lo previsto (22/10/2007);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316877" title="B-29 Superfortress" nonfiltered="3608" processed="3594" dbindex="123844">

El Boeing  va ser un bombarder estratgic fet servir per la fora armada dels Estats Units d'Amrica a la Segona Guerra Mundial i la Guerra de Corea, i desprs per altres nacions. El nom "Superfortress" deriva pel ben conegut predecessor, el  B-17 Flying Fortress.

La Uni Sovitica va capturar un B-29 per produir el Tupolev Tu-4, desprs que el B-29 fes un aterratge d'emergncia a Sibria.

Referncies.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316880" title="San Juan del Puerto" nonfiltered="3609" processed="3595" dbindex="123846">

San Juan del Puerto s un poble de la provncia de Huelva (Andalusia), que pertany a la Comarca Metropolitana de Huelva.    
 
Demografia.



 Personatges illustres .

 Jess Quintero, periodista;
Enllaos externs.
San Juan del Puerto - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316883" title="Sant Esteve de Prullans" nonfiltered="3610" processed="3596" dbindex="123847">
L'esglsia de Sant Esteve de Prullans s la parroquial del municipi de Prullans a la comarca de la Baixa Cerdanya. Documentada a la fi del segle X a l'acta de la consagraci de la Seu d'Urgell. 
 Edifici .
La nau s nica de planta rectangular amb un absis semicircular. A la meitat de la nau, en tots dos laterals es van obrir a travs d'unes arcades, unes capelles, formant una espcie de creuer. Al mur dret a ms a ms es va construir la sagristia i a l'espai que ocupava en aquest mateix costat la porta original es va edificar posteriorment el campanar de torre, passant la porta d'entrada a la faana als peus de la nau. La restauraci ltima es va fer en els anys setanta del segle XXI. 

L'absis s la part ms aviat conservada malgrat les seves reformes, realitzant els carreus amb grans pedres grises fins el nivell de les dues finestres que presenta, a partir de les quals les pedres d'edificaci sn ms petites i allargades, s'acaba amb una petita cornisa en ziga-zaga.

Vegeu tamb.
Art romnic de la Baixa Cerdanya;

 Bibliografia .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316886" title="Restauraci Francesa" nonfiltered="3611" processed="3597" dbindex="123848">

La Restauraci Francesa designa el perode de la histria de Frana comprs entre la caiguda del Primer Imperi, el 6 d'abril de 1814, i la revoluci de les Trois Glorieuses (Tres Glorioses) del 29 de juliol de 1830. La Restauraci consisteix en una tornada a la sobirania monrquica, exercida en el marc d'una monarquia limitada per la Carta de 1814, sota els regnats de Llus XVIII i Carles X, germans de Llus XVI. 

Aquest perode queda entretallat pels Cent-Dies del 20 de mar al 22 de juny de 1815 durant els quals Napole va reprendre el poder. Aquesta interrupci permet fer una distinci entre una primera Restauraci i la segona Restauraci. A continuaci vindria la Monarquia de Juliol del 1830 al 1848, igualment acotada per la nova Carta de 1830, sota el regnat de Llus Felip I, procedent de la branca petita dels borbons, els Orleans. En aquesta perspectiva, alguns consideren que el rgim de la Monarquia de Juliol (1830-1848) constitueix la tercera Restauraci.

Aquest perode de restauraci de la monarquia permet experimentar els comenaments del parlamentarisme i preservar algunes experincies de la Revoluci Francesa. Tanmateix, el fracs de la instauraci del sufragi universal en substituci del sufragi censatari, desemboca en la Revoluci de 1848. 

El perode veu, doncs, l'experincia d'una monarquia constitucional, amb un perode relatiu de pau i en un context internacional enterbolit. La Revoluci Industrial provoca trastorns econmics i socials profunds; i la poltica ministerial se'n ressent. 

En poltica interior, s una tornada monrquica per sota la influncia d'una verdadera vida parlamentari, que queda marcada per una oscillaci entre ultres pro-realistes i els liberals.


 Bibliografia .
 Bertier de Sauvigny, G.; Fierro, A.: Bibliographie critique des mmoires sur la Restauration crits ou traduits en franais, Bibliothque nationale, Paris, 1988. ;
 Waresquiel, E. de; Yvert, B.: Histoire de la Restauration (1814-1830): naissance de la France moderne, Perrin, Paris, 1996. ISBN 2-262-01901-0. ;
 Mollier, J. Y.; Reid, M.; Yon, J. Cl. (dir.): Repenser la Restauration, Nouveau monde, 2005. ISBN 2-84736-106-5. ;
 Verdier, Nicolas: Passer du local au national, comment devient-on dput sous la Restauration,  Cybergeo, 2004. ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316890" title="Sant Bartomeu de Bajande" nonfiltered="3612" processed="3598" dbindex="123849">
L'esglsia de Sant Bartomeu de Bajande es troba a l'entitat de poblaci de Bajande pertanyent al municipi d'Estavar a la comarca de la Alta Cerdanya. 

Citada com a parrquia a l'acta de consagraci de finals del segle X de la Seu d'Urgell. 
 Edifici . 
s un edifici, la construcci del qual est datada de finals del segle XI o principis del segle XII amb diverses reformes posteriors. 

Consta de planta rectangular amb absis semicircular i volta de quart d'esfera. T dues finestres, una en el centre del tambor de l'absis i una altra deespitllera molt estreta a  la faana de ponent, aquest mur s d'alada doble que la resta de parets de l'esglsia i s el que forma el campanar de cadireta de dues obertures de forma rectangular sense cap arc a la seva part superior. 

A les reformes de l'any 1747 es va construir la sagristia adossada a la part meridional de l'absis. Posseeix un retaule d'estil barroc de l'any 1743, que tapa la finestra de l'absis, aix com un altar grantic primitiu. Conserva en el seu interior una pica baptismal de forma bombada de setanta-cinc centmetres de boca.
 Bibliografia .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316898" title="Hezen Parastina Gel" nonfiltered="3613" processed="3599" dbindex="123850">
Hezen Parastina Gel (Forces de Defensa del Poble) s el nom de la branca militar del Partit dels Treballadors del Kurdistan desprs del 2002, sota els diversos noms que ha portat aquest partit. Va substituir a l'Exrcit d'Alliberament del Kurdistan, (Hozn Rizgariya Kurdistan, HRK). La seva tctica va canviar i es va concentrar en petites accions a la frontera. Ha enfrontat algunes vegades a l'exrcit turc dins el Kurdistan iraqui.

 Bandera .

Utilitza un banderi triangular amb els colors identics als de l'Exrcit Popular d'Alliberament del Kurdistan i tamb estel vermell.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316899" title="Koma Komaln Kurdistan" nonfiltered="3614" processed="3600" dbindex="123851">

El Koma Komaln Kurdistan es un front poltic kurd creat principalment per impuls del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK).

El Koma Komalen Kurdistan (Confederalisme a Kurdistan) fou establert el 1 de juny del 2005, i desprs reanomenat com Koma Civakn Kurdistan (Confederaci Democrtica del Kurdistan) que el 1 d'octubre de 2006 va declarar l'alto el foc en la lluita contra Turquia. Alguns partits sn part d'aquest front, sent l'nic rellevant el Partit de la Vida Lliure al Kurdistan (Partiya Jiyana Azad a Kurdistan o Partiya Azadiya Jin a Kurdistan) que va iniciar la lluita armada el 2004; el partit principal s el Kongragel, nom que ara porta el PKK.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316905" title="Protgores (desambiguaci)" nonfiltered="3615" processed="3601" dbindex="123852">

 Protgores fou un filsof del segle V aC nascut a Abdera. ;
 El dileg de Protgores obra filosfica de Plat en qu es protagonitza l'enfrontament dialctic entre Socrates i Protgores d'Abdera. ;
 La paradoxa de Protgores s un problema de lgica resolt formalment al segle XX.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316908" title="Bizn Fuster Santaliestra" nonfiltered="3616" processed="3602" dbindex="123853">
Bizn Fuster Santaliestra (Naval, Somontano de Barbastre, 1959) s un historiador i poltic aragons. Llicenciat en Cincies Poltiques i Geografia i Histria. Fou un dels fundadors el 1986 de la Chunta Aragonesista, de la que n'ha estat vicepresident del 1988 al 1995 i president des d'aleshores fins el 2007. Ha estat diputat per la provncia d'Osca a les eleccions a Corts d'Arag de 2003 i 2007. Ha estat secretari primer de les Corts d'Arag

Ha participat en el Instituto de Estudios Altoaragoneses, el Centro de Estudios del Somontano, el Consello d'a Fabla Aragonesa, l'Instituto Aragons de Antropologa i el Rolde de Estudios Aragoneses. Entre altres crrecs, s membre de la Fundacin Gaspar Torrente i president de la Fundacin Aragonesista 29 de junio

 Enllaos externs .
 Bloc de Bizn Fuster;
 Bizn Fuster a les Corts d'Arag;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316909" title="Arpella pllida" nonfiltered="3617" processed="3603" dbindex="123854">




L'arpella pllida o arpellot pllid (Circus cyaneus) s un ocell de la famlia dels acciptrids i molt semblant a l'esparver cendrs.

Morfologia.

 Dimorfisme sexual molt accentuat.
 Fa 45-55 cm de llargada total i 97-118 cm d'envergadura alar.
 Els mascles pesen una mitjana de 350 g mentre que el pes de les femelles s al voltant de 530 g.
 El mascle s gris, t el ventre blanc, i li manca la franja alar negra.
 La femella s molt semblant a la de l'esparver cendrs per t el carp blanc un xic ms gran.

Reproducci.

Sovint nidifiquen en colnies de 15-20 individus. El niu s construt per la femella a terra amb branques i folrat d'herba. Hi pon 4-6 ous blanquinosos de mitjan maig fins a comenaments de juny, fan una mida aproximada de 47 x 36 mm i sn covats exclusivament per la femella. Els ous eclosionen al cap de 31-32 dies i, durant dues setmanes, els mascles ajudaran en l'alimentaci dels petits, aix com tamb en la vigilncia de la niuada mentre la femella n's absent.

Als Pasos Catalans nidifica a la zona pirinenca  i pre-pirinenca. El 1997, per primer cop, va criar en un sec cerealista de la plana de Lleida.

Alimentaci.

Mengen serps, granotes i petits mamfers. De vegades, emmagatzemen la presa capturada per menjar-la desprs.

Hbitat.

Es pot observar en migraci als Aiguamolls de l'Empord, als deltes del Llobregat i de l'Ebre, a l'Albufera de Valncia, a Mallorca i a Menorca, ja que els terrenys humits i les salines solen sser els llocs que ocupa durant l'poca hivernal.

Distribuci territorial.

Cria a les regions septentrionals de l'Hemisferi nord.Les poblacions euroasitiques hivernen a l'Eursia meridional mentre que les poblacions nord-americanes ho fan al sud dels Estats Units, Mxic i Amrica Central. A les regions de clima suau de Frana, Regne Unit i del sud dels Estats Units n'hi ha poblacions sedentries. 

Estat de conservaci.

Sembla que la poblaci catalana d'aquesta espcie ha patit una davallada en les ltimes dcades (n'hi ha 5-10 parelles i es troba en perill d'extinci a nivell nacional) mentre que, a nivell europeu, es calcula que n'hi ha entre 32.000 i 59.000 parelles (el 5-24% de la poblaci mundial d'aquest ocell que arriba a 1,3 milions d'exemplars).

Referncies.



Enllaos externs.

 L'arpella pllida a l'Avibase. ;
 L'arpella pllida a l'Enciclopdia Catalana. ;
 L'arpellot pllid a la IUCN. ;
 L'arpellot pllid a l'Animal Diversity Web. ;
 Imatges i informaci diversa d'aquest ocell. ;
 Fotografies i enregistraments sonors de l'arpella pllida. ;
 L'arpellot pllid a l'Encyclopedia of Life. ;
 Descripci i hbitat d'aquest ocell.  i ;
 Vdeos d'arpelles pllides en llur hbitat natural. ;
 Enregistraments sonors d'aquest ocell. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie. ;
 Informaci sobre la poblaci de l'arpellot pllid a les Illes Britniques. ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316912" title="39 Arietis" nonfiltered="3618" processed="3604" dbindex="123856">








39 Arietis s una estrella de la constellaci d'ries. s de la magnitud aparent +4,52.

Enllaos externs.
SIMBAD, base de dades astronmica;
Aladin previewer;
Aladin sky atlas;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316913" title="Instituto de Estudios Altoaragoneses" nonfiltered="3619" processed="3605" dbindex="123857">
Instituto de Estudios Altoaragoneses (IEA) s una instituci cultural fundada a Osca el 1949 amb el nom d'Instituto de Estudios Oscenses per Virgilio Valenzuela Foved, Ricardo del Arco, Salvador Mara de Ayerbe, Miguel Dol, Antoni Duran i Gudiol i Federico Balaguer, amb la finalitat d'estudiar temes de l'Alt Arag. Des del 1977 s adscrit a la Diputaci d'Osca amb el seu nom actual i est vinculat al CSIC. Des del 1950 edita la revista Argensola, d'histria i cincies socials. Tamb edita les revistes Alazet (des de 1989), de filologia, Lucas Mallada (des de 1988) de cincies, i Bolskan d'arqueologia. A Alazet s'hi publiquen treballs en catal, aragons i castell.

 Finalitats .
La seva finalitat s la defensa, estudi, investigaci i divulgaci de la cultura i recursos de la provncia d'Osca, a travs de les segents tasques: 
 Defensa del patrimoni cultural altoaragons ;
 Estudi i investigaci de la cultura i recursos de l'Alt Arag.
 Divulgaci de la cultura altoaragonesa ;
 Coordinaci amb altres entitats similars;

 Altres activitats .
El febrer de 1997 organitz la I Trobada de Estudios y Rechiras arredol de l'Aragons y a suya Literatura, i el 1999 organitz la II Trobada. Des de 1999 tamb collabora amb l'Instituto Bibliogrfico Aragons en l'actualitzaci del Fitxer Bibliogrfic Aragons i est treballant en els projectes Archivo de Tradicin Oral, Tresoro d'a luenga aragonesa i el Centro de Informacin del Patrimonio cultural del Alto Aragn (CIPCA). 

 Direcci .
El Consell Rector dirigeix les activitats culturals i cientfiques de l'IEA, canalitzades a travs de la Comissi Assessora. Des de l'any 2000 Fernando Alvira Banzo s el director i Francho Nagore Lan el vicedirector.  Des del 1985 convoca ajudes per a la investigaci sobre qualsevol camp referent a l'Alt Arag. Els directors han estat:
 Virgilio Valenzuela Foved (1949-1978);
 Agustn Ubieto;
 Antonio Durn Ubiol (-1994);
 Bizn d'o Ro (1995-2000);
 Fernando Alvira Banzo (2000-);

 Enllaos externs .
 Pgina de l'IEA;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316920" title="Bizn Pinilla Navarro" nonfiltered="3620" processed="3606" dbindex="123858">
Bizn Pinilla Navarro s un historiador i poltic aragons. El 1978 particip en la fundaci del Moviment Nacionalista Aragons (MNA), per des de 1983 es dedic a la seva tasca com a professor a la Universitat de Saragossa, en la qual s vicerector d'organitzaci i gesti econmica. Tamb participa en la Fundacin Gaspar Torrente i el 2002 s'adher al Manifest Teruel Existe.

 Obres .
 El Estatuto de Caspe (1936): Un proyecto de autonoma para Aragn,a  Cuadernos de Estudios Caspolinos , IX (1983);
 El nacionalismo aragons en Barcelona (1917-1938), a Historia 16 , 109 (1986), pp. 19-26. ;
 La primera voz aragonesista. Gaspar Torrente, a Andaln , 366 (1982), pp. 31-34., amb Antonio Peir Arroyo;
 Cien aos de nacionalismo aragons. Textos polticos . Zaragoza, Rolde de Estudios Aragoneses, 1988,  ;
 Nacionalismo y regionalismo en Aragn (1868-1942) . Zaragoza, Unali, 1981, amb Antonio Peir Arroyo;
 La produccin agraria en Aragn (1850-1935). Zaragoza, Universidad de Zaragoza, 1991. ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316926" title="Exrcit Nacional d'Alliberament d'Iran" nonfiltered="3621" processed="3607" dbindex="123859">

L'Exrcit Nacional d'Alliberament d'Iran fou la branca armada de l'organitzaci poltica Mujahedins del Poble (Mojahedin-e-kalq,  MEK).

L'Exrcit fou creat amb l'ajut de Saddam Hussein vers el final de la guerra Iran-Iraq (1988), amb 7000 membres del muhajedins. La seva primera acci important fou el 26 de juliol de 1988 quan van ocupar i destruir Islamabad-e Gharb. Una vegada va acabar el suport aeri iraqui al entrar ms endins de territori irani, es van haver de retirar. Cap d'altres operacions va ser molt important.

El 2003 les forces de la coalici van desmantellar els  seus camps i van detenir a la majoria dels seus membres. Alguns foren acusat d'ajudar a Saddam contra els kurds i els xites el 1991.

Des del 2007 est a algunes llistes d'organitzacions terroristes.

 Galeria .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316928" title="Consell Nacional de Resistncia d'Iran" nonfiltered="3622" processed="3608" dbindex="123860">


El Consell Nacional de Resistncia d'Iran (National Council of Resistance of Iran, NCRI) s una organitzaci a manera de parlament a l'exili, fundada el 1981 a Teheran, que agrupa a diverses corrents, i en especial a representants de cinc partits poltics, d'organitzacions socials, personalitats culturals o prestigioses, artistes, representants de les minories tniques i religioses, oficials militars, i de l'Exrcit Nacional d'Alliberament d'Iran.

La presidenta s (des de 1993) Maryam Rajavi, exiliada a Pars, vdua del primer president Massud Rajavi, cap dels Mujahedins del Poble (Mojahedin-e-kalq). Desprs del 2003 la organitzaci no t gaire activitat.

No s'ha de confondre amb el Moviment Nacional de la Resistncia d'Iran. 

 Bandera .
En aquesta pagina de la wikipedia anglesa (i tamb a la seva web) es pot veure la bandera en s s l'antiga iraniana. L'emblema del lle amb el sol i l'espasa s al centre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316930" title="Moviment Nacional de la Resistncia d'Iran" nonfiltered="3623" processed="3609" dbindex="123861">


Moviment Nacional de la Resistncia d'Iran (National Movement of the Iranian Resistence, NAMIR) s una organitzaci supra partidria fundada per l'antic president d'Iran Shapur Bakhtiar, per lluitar contra el regim dels ayatollas d'Iran i establir la democrcia. Bakhtiar fou ministre amb el progressista primer ministre del xa, Mohammed Mossadeq (o Mossadigh).

Bakhtiar fou assassinat l'agost del 1991 i desprs de la seva mort l'organitzaci no ha tingut gaire activitat. Els monrquics en formen part.

 Bandera .

Utilitzen l'antiga bandera monrquica amb el lle amb espasa i sol al centre.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316932" title="Estats aspirants de l'ndia" nonfiltered="3624" processed="3610" dbindex="123862">
ndia va augmenta el nombre dels estats de la Uni el 2000 amb tres nous estats:

Uttarakhand o Uttaranchal que reclamava ser una provncia i desprs un estat des del Congrs de Karachi de 1928. La poblaci s en un 80% lakh i les castes superiors hi sn tamb el 80%;
Jharkhand, format per les rees tribals de Bihar. S'havia propossat incloure tamb les rees tribals d'Orissa i Bengala Occidental (que s'havia de dir Vananchal) per no hi va haver consens. La creaci de l'estat va arribar a ser defensava mitjanant la lluita armada.
Chhattisgarh, format per les rees tribals de Madhya Pradesh. Els tribal per no sn majoria. Va reclamar la seva constituci des del 1964;

Altres estats esperen torn per aconseguir el mateix objectiu, entre els quals els principals sn:
     
Gurkhaland (o Gorkhaland), pels gurkhes, que van organitzar la lluita armada i van obtenir districte autnom el desembre de 1988;
Telengana, que ho reclama des del 1947.
Ladakh, convertit tamb en districte autnom el setembre de 1995 ;
Bodoland, que ho reclama des de els anys seixanta;
Garoland, o Pas dels Garo, que van reclamar formar estat quan es va crear Meghalaya;
Mithilanchal, estat proposat pel poble dels Mithila al nord de Bihar. ;
Vidarbha, que demana ser estat separat de Maharashtra des de els anys seixanta;
Kodagu que va demanar el estatus d'estat a comenaments dels anys noranta, amb els districtes al sud de Karnataka;
Pondicherry, de l'antiga ndia Francesa, ja va demanar ser estat als anys setanta i la proposta t el suport de tots els partits locals.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316935" title="Esbjrn Svensson" nonfiltered="3625" processed="3611" dbindex="123863">

Esbjrn Svensson (Vsters, 1964 - Estocolm, 2008) era un pianista suec, fundador junt amb Magnus strm i Dan Berglund del grup de jazz Esbjrn Svensson Trio, al qual donava nom: alternativament, el conjunt tamb apareix ressenyat com EST o e.s.t.

 Biografia .

Nascut Bror Fredrik Svensson el 16 d'abril de 1964 a Vsters, sa mare era pianista clssica i son pare seguidor de Duke Ellington, per la qual cosa es va interessar per la msica des de ben jovenet:

Toque el piano perqu no hi havia cap altre instrument en ma casa: jo voldria haver tocat la bateria. Quan era menut me'n vaig muntar una amb parts velles i volia sonar com els  en , per Magnus strm ja estava ensenyant-se, aix que vaig decidir seguir amb el piano. Magnus i jo vam crixer junts i hem tocat ensems des del principi. Quan Magnus tingu la seua primera bateria la va dur a ma casa i comenrem a assajar. No tenem ni idea de com tocar, per era molt divertit. Com que no tenem mestre ni ning que ens diguera com fer-ho, vam ser capaos de desenvolupar gradualment la nostra msica en un estil nic i d'una manera individualista.

Aix, durant l'adolescncia Esbjrn va arribar a tocar en grupets de rock amb companys de classe, abans de reprendre l'inters per la clssica i, finalment, orientar-se cap al jazz. Als setze anys va comenar a aprendre piano al conservatori i, ms avant, va estudiar al  durant quatre anys.

L'Esbjrn Svensson Trio.
En 1990, Svensson va fundar el seu propi combo de jazz amb Magnus strm a la bateria: ambds ja havien debutat prviament com a msics acompanyants en l'escena jazzstica sueca i danesa durant la dcada del 1980. En 1993 se'ls va ajuntar el contrabaixista Dan Berglund, amb el qual van completar el grup i, el mateix any, van publicar el seu primer disc, When Everyone Has Gone (quan tots se n'han anat), baix el nom d'Esbjrn Svensson Trio.

Fama mundial.
Llavors, durant la dcada del 1990 el trio va criar fama en l'escena jazzstica escandinava, amb l'Esbjrn nomenat Msic de Jazz de l'Any a Sucia en 1995 i 1996 i Compositor de l'Any 1998, per no va ser fins 1999 amb el disc From Gagarin's Point of View (des del punt de vista de Gagarin), el primer editat fora d'Escandinvia (per l'alemanya ACT), que el trio es va donar a conixer internacionalment i va actuar en festivals com JazzBaltica i Montreux. D'en, amb la publicaci de Good Morning Susie Soho (bon dia, Susie Soho) en 2000 van ser nomenats Trio de l'Any per la revista anglesa Jazzwise i, amb un recopilatori dels dos discs anteriors rebatejat Somewhere Else Before, van comenar a atraure el pblic nord-americ.

Strange Place for Snow.
L'any 2002 van publicar Strange Place for Snow (estrany lloc per la neu) i mamprengueren una roda mundial de presentaci durant nou mesos per Europa, els EUA i els Japons que els va portar per primera volta a ciutats com Valncia o Barcelona. Algunes de les canons del disc van formar part de la banda sonora de la pellcula Dans ma peau (en la meua pell) de Marina de Van. El disc va guanyar el Jahrespreis der Deutschen Schallplattenkritik i el German Jazz Award d'Alemanya; el Choc de l'anne de la Jazzman, la Victoire du Jazz als millors artistes internacionals a Frana i el premi revelaci del  de Canes.

Seven Days of Falling.
A l'any segent, amb Seven Days of Falling (set dies de caiguda), el grup va entrar directament en les llistes d'xits d'Alemanya, Frana i Sucia, on va aplegar fins el lloc 15. Editat tamb en Amrica, Jap i Corea del Sud, va permetre al grup telonejar k.d. lang en una gira pels Estats Units durant la qual van actuar per a ms de cinquanta mil persones: dotze mesos desprs de l'aparici d'est ltim disc, e.s.t. havien actuat per a ms de cent mil persones, la qual cosa els va fer rebre el premi Hans Koller a l'Artista Europeu de l'Any, en desembre del 2004, per votaci de vint-i-tres professionals del mn del jazz de tants pasos diferents.

Viaticum.
Un ms desprs va aparixer Viaticum, que encara tingu ms xit que els seus predecessors: va estar entre els cinquanta discs de pop ms venuts en Alemanya i Frana i arrib al lloc 4 a Sucia. La gira subsegent els va portar, a ms dels llocs ja visitats, a territoris nous com Austrlia, el Brasil, el Canad o Nova Zelanda. Tamb van rebre sengles discs d'or i de plat d'Alemanya, un guard de la IAJE i un nou Grammy suec, a banda d'un reconeixement destacat: e.s.t. va ser el primer combo de jazz europeu en ocupar la portada de la revista americana , en maig del 2006. Desprs de publicar un altre disc d'estudi, Tuesday Wonderland, el seu concert de presentaci en Hamburg la primavera d'hivern d'aquell any va ser publicat en novembre del 2007, l'ltim lbum en vida d'Svensson.

Mort.

El 14 de juny de 2008 Svensson va desaparixer durant una jornada de busseig a l'illa d'Ingar, prop d'Estocolm: els seus acompanyants se'l van trobar inconscient, en estat greu, i se'l van emportar a l', per no el van poder salvar. L'Esbjrn tenia llavors quaranta-quatre anys, estava casat i tenia dos fills. Una investigaci policial intentar esclarir les causes exactes de la mort.

El seu ltim concert tingu lloc al Sal Txaikvoski de Moscou el 30 de maig del 2008; abans de l'accident, el trio acabava d'enllestir el seu nou disc, Lencocyte, previst per a setembre del mateix any: la gira de presentaci els hauria dut a Xbia un mes abans, en agost. El trio tenia actuacions en l'agenda fins 2010.

 Discografia .



 Enllaos externs .

  All About Jazz Remembering Esbjorn Svensson (crnica del primer concert a Valncia);
  Enderrock E.S.T: inspiraci clssica;
  EST-music.com lloc web oficial, amb continguts en , , ,  i ;
  MySpace.com/esbjornsvenssontrio pgina oficial d'e.s.t.

Referncies.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316945" title="Semih ?entrk" nonfiltered="3626" processed="3612" dbindex="123864">

Semih  entrk (Esmirna, 29 d'abril de 1983) s un futbolista professional turc. Juga com a davanter al Fenerbahe SK i a la selecci turca.

Biografia.

Semih va comenar a jugar a les categories inferiors del Fenerbahe SK d'Istambul on aviat va comenar a despuntar, pujant al primer equip als setze anys.

A la temporada 2001-02 va jugar cedit al zmirspor d'Esmirna, la seva localitat natal, que aleshores jugava a la segona divisi turca.

Al Fenerbahe SK ha aconseguit fer-se sots-capit, guanyant quatre lligues i una supercopa, aconseguint ser titular a la davantera de l'equip groc-i-negre.

Durant la temporada 2007-08 va aconseguir ser el mxim golejador de la lliga, amb disset gols.

Palmars.
 Campionats nacionals .



 Distincions individuals .


Enllaos externs.
Perfil al web del Fenerbahe ;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316946" title="Giorgio Scarlatti" nonfiltered="3627" processed="3613" dbindex="123865">
 Giorgio Scarlatti  va ser un pilot de curses automobilstiques itali que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Giorgio Scarlatti va nixer el 2 d'octubre del 1921 a Roma, Itlia i va morir el 26 de juliol del 1990 tamb a Roma .


 A la F1 .

Va debutar a la segona cursa de la temporada 1956 (la setena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 13 de maig del 1956 el GP de Mnaco al Circuit de Montecarlo.

Giorgio Scarlatti va participar a quinze curses puntuables pel campionat de la F1, disputades en sis temporades diferents, les corresponents als anys  entre 1956 i 1961, assolint un cinqu lloc com  a millor classificaci.


 Resultats a la Frmula 1 .



(*) Cotxe compartit.


 Resum .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316947" title="Piero Scotti" nonfiltered="3628" processed="3614" dbindex="123866">
 Piero Scotti  va ser un pilot de curses automobilstiques itali que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Piero Scotti va nixer el 11 de novembre del 1909 a Florncia, Itlia i va morir el 14 de febrer del 1976.


 A la F1 .

Va debutar a la quarta cursa de la temporada 1956 (la setena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 3 de juny del 1956 el GP de Blgica al Circuit de Spa-Francorchamps.

Piero Scotti va participar a una nica cursa puntuable pel campionat de la F1, no aconseguint finalitzar la cursa al tenir que retirar-se per problemes mecnics a la desena volta.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316951" title="Paul Goze" nonfiltered="3629" processed="3615" dbindex="123867">
Paul Goze s l'actual president de l'USAP, club de rugbi a 15 de Perpiny. Tamb ha jugat en club, al lloc de segona lnia (nmero 4) i fa 1m88 per a 94 kg.

Carrera.
En club.
1960/1971 : Torrelles Rugby Club.
1971/1980 : USAP (Perpiny).
2007/???? : President de l'USAP.

Palmars.
1977 : Finalista del campionat de Frana amb l'USAP com a jugador.
2008 : Semifinalista del Top 14 com a president (USAP).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316953" title="Mar de l'arxiplag" nonfiltered="3630" processed="3616" dbindex="123868">

El Mar de l'arxiplag (en fins: Saaristomeri i en suec: Skrgrdshavet) forma part del Mar Bltic i es troba entre el Golf de Btnia i el Golf de Finlndia, en aiges territorials fineses. El mar t el major arxiplag del mn en nmero d'illes, tot i que sn molt petites i es troben agrupades en una zona reduda. El mar s d'escassa profunditat, amb un calat mitj de 23 m. La majoria dels canals no permeten la navegaci de grans vaixells.   

 Geologia.

El Mar de l'arxiplag compta amb un gran nombre d'illes. El nombre exacte depn de quina sigui la definici del terme illa, ja que les dimensions de les part de terra sobreeixida varien des de roques que estan sobre l'aigua fins a grans masses de terra en s'assenten diversos poblets o pobles. Hi ha 257 illes en aquest mar, amb una superfcie major de 1 km2 i unes 18.000 ms grans a 0,5 ha. Si es compten totes les roques i afloracions deshabitades, s a dir, es compten illes, illots i penyes, el nombre augmenta fina a unes 50.000. En comparaci Indonsia compta amb entre 13.000 i 18.000 illes. La superfcie es divideix entre els arxiplags interiors i exteriors, els arxiplags exteriors consisteixen principalment en illes ms petites i deshabitades. L'arxiplag t una rea aproximadament triangular amb les ciutats de Mariehamn, Uusikaupunki i Hanko en els angles.

Les illes van comenar a emergir del mar poc temps desprs del final de l'ltima glaciaci. El procs denominat rebot postglacial, encara continua, amb l'aparici de nous illots i illes i amb el creixement de superfcie i/o altura de les que ja existeixen. El ritme actual de sobreeiximent s de 4 a 10 millmetres anuals. Les illes estan principalment formades per roques molt dures de granit i gneiss, per aix l'erosi s molt ms lenta que el procs de sobreeiximent.

 Demografia i administraci .



Les illes es reparteixen entre la provncia de Finlndia Occidental i la provncia autnoma d'land. La frontera entre les provncies es troba aproximadament a Kihti, una regi situada a mar obert. Juntament amb les illes properes a la costa de Sucia constitueix una Euroregi. 

 Histria .
Les illes van comenar a emergir del mar, llavors anomenat Mar Ioldia fa uns 10.000 anys. Les restes arqueolgiques ms antigues daten del 4000 aC i representen la cultura cermica Pit-Comb. 

L'arxiplag ocupa una posici estratgica, ja que est en l'accs a Estocolm, Turku i tot el Golf de Btnia. Per aix va ser fortificat en temps de l'Imperi suec durant l'edat mitjana. Una ruta postal reial atravessava les illes del nord en els segles XVI i XVII. El 1809 Sucia es va veure obligada a cedir les illes a Rssia i van passar a formar part del Gran Ducat de Finlndia. 

Durant la Guerra de Crimea una fora anglo-francesa va atacar i destruir el castell de Bomarsund. Desprs de la derrota de Rssia, segons la Pau de Pars (1856), un dels compromissos unilaterals que va contreure Rssia va ser que les illes land fossin desmilitaritzades (Conveni d'land de 30 de marde 1856). La zona continua aix fins avui dia. 

Finlndia va aconseguir la independncia de Rssia el 1917. Poc desprs, els habitants de parla sueca de les illes land, a la part occidental de l'arxiplag, van fer una crida a Sucia per tal que s'anexions aquestes illes. La solicitud no va tenir gaire suport i va portar a la Crisi de les land. La Societat de Nacions fou cridada per resoldre la situaci i el 1921 va resoldre concedir la sobirania de tot l'arxiplag a Finlndia, tot i les objecccions dels habitants d'Aland. Finlndia va garantir una autonomia mmplia per aquest territori i mantenir la situaci de desmilitaritzaci de les illes, tal i com apareix a l'estatut de 10 de juny de 1919. 

Enllaos externs.
Southwestern Archipelago National Park;
 Archiplag Turku;
Creuer amb el vaixell de vapor Ukkopekka per la regi Naantali-Turku;
Mapa interactiu de transbordadors de Finlndia;
Ports dels arxiplags de Turku i Aland;

 Referncies.

  A study about historical demographics in Finland (En fins). Consultat el juny de 2006.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316954" title="Estats Generals de Frana" nonfiltered="3631" processed="3617" dbindex="123869">

Els Estats Generals de Frana de l'Antic Rgim van ser una important instituci representativa del Regne, en forma d'assemblea convocada pel Rei i on acudien representants de cada estament. Van ser una instituci del poder a Frana que representava els tres estats: noblesa (primer estat), clergat (segon estat) i la resta del poble (tercer estat). Van ser creats en 1302 per Felip IV de Frana i van ser dissolts per Llus XIII el 1614. Van ssers convocats de nou, i per darrere vegada, el 1789. 

Els Estats Generals es van reunir un total de 21 vegades en 487 anys. Van ser una assemblea excepcional, i la seva reuni solia significar la resposta a una crisi poltica o financera, que obligava a conixer l'opini dels sbdits per confirmar una decisi real, particularment en matria fiscal. Estaven compostos per diputats (elegits amb un mandat dels seus electors redactat en forma de quaderns de queixes (els anomenats cahiers de doleances) dels tres ordres o estaments: clergat, noblesa i tercer estat, i es reunien per "braos", s a dir, que cada estament debatia entre si i emetia un vot. Aquesta particularitat va ser una de les que es van discutir en la seva ltima reuni, el maig de 1789, a l'inici de la Revoluci Francesa.

Els esmentats estaments es reunien separadament i comptaven cada un amb un nombre igual de representants. El sistema de vot utilitzat era estamental, comptant un vot per a cada una de les cambres.

La funci d'aquestes assemblees era aprovar les lleis i els impostos. El maig de 1789 va ser convocada una d'aquestes assemblees, que va ser molt controvertida pels problemes que es van suscitar entre els representants dels estaments superiors i els que anaven en representaci del poble, queixant-se aquests darrers dels enormes privilegis que posseen els primers i dels acords que prenien per seguir-los tenint. Aquestes disputes desembocaran en l'aparici d'una gran quantitat de pamflets que van recrrer totes les ciutats i pobles de Frana. El descontentament popular va donar lloc, el 14 de juliol de 1789, a l'esclat de la Revoluci Francesa amb la presa de la Bastilla.

El 17 de juliol de 1789, els estats generals sn transformats en Assemblea General.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316955" title="Abnades" nonfiltered="3632" processed="3618" dbindex="123870">


Abnades s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Demografia .



Referncies.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316956" title="Almoguera" nonfiltered="3633" processed="3619" dbindex="123871">


Almoguera s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316957" title="Albalate de Zorita" nonfiltered="3634" processed="3620" dbindex="123872">


Albalate de Zorita s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316958" title="Jacques-Pierre Brissot" nonfiltered="3635" processed="3621" dbindex="123873">

Jacques-Pierre Brissot  (Chartres, 1754 - Pars 1793) fou un escriptor i poltic girond estriat a l'assemblea legislativa i, desprs, a la Convenci. Membre de la primera Comuna de Pars i fundador del peridic Le Patriote Franais. Com a poltic girond va blasmar contra l'anarquia i l execuci del rei i a favor de la guerra contra la corona espanyola. 

Quan, amb l'ajut dels sans-culottes, els jacobins assoleixen el poder en les jornades revolucionries de juny de 1793, Jacques-Pierre Brissot va caure amb els seus i va ser guillotinat.
 
Els seus escrits poltics alternen obres sobre diferents temes: economia, dret criminal, filosofia i moral. Destaquen Thorie des lois criminelles (1781) i De la France et des tats-Unis (1787).


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316959" title="Almonacid de Zorita" nonfiltered="3636" processed="3622" dbindex="123874">


Almonacid de Zorita s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. En aquest municipi hi ha situada la Central Nuclear Jos Cabrera.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316960" title="Alovera" nonfiltered="3637" processed="3623" dbindex="123875">


Alovera s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316961" title="Zorita de los Canes" nonfiltered="3638" processed="3624" dbindex="123876">


Zorita de los Canes s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316962" title="Zarzuela de Jadraque" nonfiltered="3639" processed="3625" dbindex="123877">


Zarzuela de Jadraque s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316963" title="Zaorejas" nonfiltered="3640" processed="3626" dbindex="123878">


Zaorejas s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Compn les pedanies de Huertapelayo i Villar de Cobeta.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316965" title="Quer" nonfiltered="3641" processed="3627" dbindex="123879">


Quer s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316966" title="Driebes" nonfiltered="3642" processed="3628" dbindex="123880">


Driebes s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316967" title="Durn" nonfiltered="3643" processed="3629" dbindex="123881">


Durn s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Demografia .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316968" title="Embid" nonfiltered="3644" processed="3630" dbindex="123882">


Embid s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316969" title="Baides" nonfiltered="3645" processed="3631" dbindex="123883">


Baides s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Personatges illustres.

ngel Mara Lera (1912-1984), periodista i escriptor;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316970" title="Brihuega" nonfiltered="3646" processed="3632" dbindex="123884">


Brihuega s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Inclou els indrets d'Archilla, Balconete, Castilmimbre, Cvica, Fuentes de la Alcarria, Hontanares, Malacuera, Olmeda del Extremo, Pajares, Romancos, Tomellosa, Valdesaz, Villaviciosa de Tajua i Yela.

Historia. 
El rei Al-Mamn de la taifa de Toledo apreciava aquesta zona per les seves rics vedats de cacera, a l'instant que va allotjar en el seu palauet de Brihuega al seu amic Alfonso, rei de Len, quan en 1072 aquest va ser derrotat pel seu germ San II de Castella i expulsat del seu regne. Alfons VI de Castella no trigaria en fer-se, aquell mateix any, amb el regne de Castella i conquistar desprs per a si, ja en 1085 tot la vall del riu Tajua i al poc el rei va cedir Brihuega, en 1086, a l'arquebisbe Raimundo de Toledo, primer constructor de la fortalesa que presideix la vall del Tajua. Durant molt temps la vila va estar envoltada de muralles, que va concloure ja en el segle XIII l'arquebisbe de Toledo, Rodrigo Jimnez de Rada. 

Per diferents circumstncies histriques ha estat escenari d'importants esdeveniments bllics. Al desembre de 1710 va ser assaltada per les tropes de Felip V, comandadas pel duc Louis Joseph de Vendme en un esdeveniment militar transcendent en el desenvolupament de la Guerra de Successi. Les tropes britniques del general James Stanhope van haver de capitular. A mitjan segle XVIII es va fundar en Brihuega la Real Fbrica de Paos. 

Durant la Guerra Civil els seus carrers i termes van ser escenari, al mar de 1937, de la Batalla de Guadalajara, que va suposar una important victria de l'Exrcit Popular Republic enfront de les tropes revoltades i els seus aliats, en aquest cas fonamentalment tropes italianes. 

Fills illustres. 
Sebastin Durn (1660-1716), mestre de la Reial Capella de Carles II.

Enllaos externs.
Brihuega;
Brihuega, Plaa del Coso;
Fotos de Brihuega;
Commemoraci del III Centenari de les batalles de Brihuega i Villaviciosa;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316972" title="Budia" nonfiltered="3647" processed="3633" dbindex="123885">


Budia s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316973" title="Jacques Necker" nonfiltered="3648" processed="3634" dbindex="123886">

Jacques Necker (Ginebra 1732 - Coppet, Sussa, 1804) va ser tres vegades el responsable de les finances de la monarquia francesa del rei Llus XVI en els anys 1776, 1788 i 1789.

El 1747 es va establir a Pars com a agent de banca, on s enriqueix rpidament. El 1765 actu de banquer i el 1772 deix les finances per la poltica. s autor de diverses obres sobre economia poltica defensant la necessitat d'un sistema reglamentarista a la manera de Colbert i criticant el liberalisme econmic i, per tant, Turgot (Essai sur la lgislation et le commerce des grains, 1775). 

Com a director general del tresor (1776) i de finances (1777), va seguir una poltica de reformes parcials, com ara estalvi, supressi de crrecs, finanament per emprstits. Tamb va introduir reformes de caire filantrpic, com ara l'abolici de la tortura, dels serveis personals als dominis reials, etc. El 1781 public el Compte-rendu au Roi, on va denunciar les injustificables despeses de la cort. L'escndol que va comportar el va forar a dimitir. 
Tres anys desprs, el 1784, va publicar De l'administration des finances de la France, obra que critica la poltica financera de Calonne.

El 1788, davant la bancarrota de la Hisenda reial, el monarca el va tornar a cridar. Per la seva gesti fou intil perqu el dficit estatal era enorme i demanava reformes a fons. L'11 de juliol de 1789 va cessar per ordre del rei car va permetre la votaci i la deliberaci conjunta dels estaments als Estats Generals de Frana. El rei el torn a cridar el dia 16, per impotent davant l'evoluci dels fets, va renunciar al crrec definitivament el 1790.

 Vegeu tamb .
 Antic Rgim;
 Revoluci Francesa;

Bibliografia.
 Ghislain de Diesbach, Necker ou la faillite de la vertu, Paris, Perrin, 2004 - ISBN 2262022194;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316974" title="Collegi d?Enginyers Tcnics Industrials de Barcelona" nonfiltered="3649" processed="3635" dbindex="123887">

El Collegi d'Enginyers Tcnics Industrials de Barcelona (CETIB) s una corporaci amb 50 anys d histria que agrupa ms de 7.500 professionals. La seva finalitat s l ordenaci, representaci i defensa de l enginyera tcnica industrial i dels interessos professionals dels seus collegiats. El CETIB vetlla perqu l actuaci dels seus collegiats respongui als interessos i necessitats de la societat en relaci amb l exercici de l enginyera.

El CETIB desenvolupa activitats formatives ofertes a la societat, edita manuals tcnics i collabora amb les administracions en totes les funcions que li sn encomanades.
Vetlla tamb pel compliment de les lleis i normes deontolgiques que afecten l exercici professional i participa en l ordenament educatiu, tot collaborant amb les escoles tcniques i amb els estaments corresponents.

L actual mbit territorial comprn les comarques de l Anoia, el Baix Llobregat, el Barcelons, el Maresme, l Osona, el Valls Occidental i el Valls Oriental. El seus membres sn titulats en Peritatge Industrial i en Enginyeria Tcnica Industrial en les especialitats d electricitat, electrnica industrial, mecnica, qumica industrial i txtil. Actualment el collectiu est format per ms de 7.500 membres.

Seu.
L actual seu central del CETIB est situada en ple centre de l Eixample barcelon, al carrer Consell de Cent, 365. L edifici s un palauet de finals del segle XIX que es va reformar per encabir-hi les installacions del Collegi i que es va inaugurar al novembre de 1996.

Disposa de quatre plantes i soterrani, amb un total de 1.786 metres quadrats. El Collegi conserva una part de l antiga seu del passeig de Grcia, on s han habilitat espais per desenvolupar activitats de caire cultural i ldic. Rep el nom d Ateneu Industrial, s a la cinquena planta del nmero 50 del passeig de Grcia. D altra banda, des de 2002 hi ha habilitada una oficina a l Escola Industrial de Barcelona (EUETIB) i, des de mitjans del 2006, una altra a l Escola Industrial de Terrassa (EUETIT). La finalitat principal d ambds espais s la d apropar el Collegi al mn universitari i als estudiants d enginyeria tcnica industrial, i alhora d oferir-los informaci sobre els serveis del CETIB.

A les darreries de 2006 el Collegi, per tal d ampliar-ne les installacions, va adquirir un nou local de 600 metres quadrats, situat al nmero 68 del carrer Bailn, en el qual es duran a terme activitats de formaci, exposicions diverses i altres usos.


Vegeu tamb.
Consell de Collegis d'Enginyers Tcnics Industrials de Catalunya

Enllaos externs.
Collegi d'Enginyers Tcnics Industrials de Barcelona (CETIB)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316978" title="La Verge i el Nen amb santa Anna i sant Joan Baptista" nonfiltered="3650" processed="3636" dbindex="123889">

La Verge i el Nen amb santa Anna i sant Joan Baptista s un dibuix pintat per Leonardo da Vinci cap el 1499-1500 i que actualment est exposat al National Gallery de Londres.

Est dibuixat sobre vuit fulls de paper enganxats.  Es tracta d'un estudi per a un retaule amb destinaci a una esglsia de Florncia, per el quadre mai no va ser completat.

Va pertnyer a la famlia Arconati de Mil, desprs va passar a Vencia, on el va comprar Robert Udny el 1763. Desprs va passar a la Royal Academy, que tenia la seva seu a Burlington House. All hi va restar fins al 1962, quan va ser posat a la venda per 800.000 . Per la por a qu trobs un comprador estranger, el cartr va ser exposat a la National Gallery on va ser vist per gaireb un quart de mili de persones en poc ms de quatre mesos, molts dels quals van fer donacions per conservar-lo al Regne Unit. 

 Referncies .
Pgina de l'obra a la National Gallery.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316985" title="Sant Esteve de les Pereres" nonfiltered="3651" processed="3637" dbindex="123890">
L'esglsia de Sant Esteve de les Pereres, es troba a l'entitat de poblaci de Les Pereres pertanyent al municipi de Fontanals de Cerdanya a la comarca de la Baixa Cerdanya. 
 Histria .
Esmentada a la fi del segle X a l'acta de consagraci de la Seu d'Urgell. Va patir com quasi totes les esglsies de la zona el saqueig per part de les tropes ctares l'any 1198. Va ser abandonada desprs dels danys soferts el 1936, amb motiu d'aquest abandonament s va enfonsar la part central de la nau. L'any 1992 es va procedir a la seva restauraci.
 Edifici .
La data de la seva construcci est datada a la meitat del segle XII, als murs de la seva nau s'aprecia clarament fileres de opus spicatum fins una alada d'uns 2,80 metres des d'aqu les fileres sn de carreus ms grans allargats i sensiblement treballats formant murs de 1,50 metres de gruix. Dos arcs torals de mig punt divideixen la nau en tres trams. 
A les reformes del segle XVIII es van obrir dues capelles laterals a tots dos costats i una forncula per situar l'antiga pica baptismal d'immersi.
 
L'absis semicircular s ms petit que la nau, t una finestra de doble esqueixada i arc circular de dovelles treballades rudimentriament.
 
A la faana de ponent de la seva mateixa amplada tenia un campanar de cadireta de dues obertures que va ser remodelat a la reforma del segle XVIII, quan tamb es va traslladar la porta d'entrada a aquesta mateixa faana.

Vegeu tamb.
Art romnic de la Baixa Cerdanya;

 Bibliografia .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316986" title="Parc Ribalta" nonfiltered="3652" processed="3638" dbindex="123891">


El parc Ribalta s l'nic parc pblic del centre de Castell de la Plana, es tracta d'una de les zones ms representatives de la ciutat.

Histria.
La configuraci del parc comena al segle XIX, quan comena la industrialitzaci a la ciutat. Es va construir, per iniciativa de l'Ajuntament, per oferir als viatgers de tren la sensaci de poder econmic de la ciutat. Es va construir sobre l'antic cementeri del Calvari, i des del primer moment es va dedicar a Francesc Ribalta (que es pensava en aquells temps que era nascut a Castell de la Plana). En 1876, l'Ajuntament va ampliar el parc amb les terres oferides pel Comte de Pestagua.

Localitzaci.
En el centre de la ciutat, davant de la plaa de bous. Forma part de l'eix histric-artstic que formen el propi parc, la plaa de la independncia (La Farola), la plaa de Tetuan (correus) i el carrer Coln (Catedral).

Observacions.
En Festes de la Magdalena, la encessa de gaiates es fa al passeig central del parc.

Edificis d'inters.
 La Prgola: Edifici polifuncional del parc.
 Templet de msica: Construit a 1934, obra de Francesc Maristany.
 Colomer: Torre construida a una maranyeta.

Elements d'inters.
 Esttua de Ribalta: Erigida a 1927, a la rodona principal del parc.
 Obelisc: Es va erigir a 1897, projectat per Francesc Toms Traver. Es va asolar al 1938, i reconstruir a 1980. Recorda les jornades del 7, 8 i 9 de juliol de 1837, quan la ciutat va resistir els atacs carlistes.
 Seients de cermica;
 Llac: Traat a 1920.
 Antiga creu dels caiguts: Ara per ara, dedicada a les vctimes de la violncia.

Pas del TVRCas.
Actaulment, l'Ajuntament ha projectat que la lnea 1 del TVRCas travesse trasversalment el parc, pel seu passeig central.

El projecte es basa en crear una carretera de formig i empedrat, que travesse el parc de oest a est, amb una longitud de 292 metres i una amplaria de 12 metres. Adicionalment, s'afegiran dos paraetes, installacions de joc infantil i tiestos de formig per separar el trnsit rodat dels vianants.

La Generalitat Valenciana ha ems un dictmen (a travs de la Direcci General de Patrimoni Cultural) permitint el pas del trolebs  a canvi de una srie de millores al parc i el seu entorn, en especial la semi-peatonalitzaci dels carrers que rodejen al parc: Passeig Ribalta impars i el carrer Prez Galds.

Per altra banda, els rgans consultius de la Generalitat en matria de patrimoni (Consell Valenci de Cultura, Reial Acadmia de Belles Arts de Sant Carles, Universitat Politcnica de Valncia, Universitat Jaume I) i el Colegi d'Arquitectes de Castell han publicat dictmens contraris al projecte, afirmant que repercutir negativament al parc histric, i que l'actuaci projectada sera irreversible per a aquest.

Part de la societat civil de castell s'ha agrupat a una plataforma anomenada SOS Ribalta per evitar la creaci del nou vial al parc. Van realitzar recollides de signatures i diversos actes pblics.

L'ajuntament de Castell de la Plana t previst comenar les obres al parc en agost de 2008

Altres pgines d'inters.
Pgina web de la campanya "Salvem el Ribalta"

Referncies.
Aquest article pren com a referncia el text del B.I.C. incoat per la Consellera de Cultura de la Generalitat Valenciana.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316987" title="Lluci Navarro i Rodn" nonfiltered="3653" processed="3639" dbindex="123892">
Lluci Navarro i Rodn (Barcelona 1924 - Premi de Mar 2007) fou un pintor i dibuixant que treball mpliament el mural a partir d'un especfic i molt propi tra figuratiu.

Lluci Navarro va va nixer el 19 d abril a Barcelona en el barri de Sant Gervasi, fill de mare vallenca i pare parisenc. Aquest, que era aquarellista i fotgraf afeccionat, li inculc la vocaci artstica i el gust per l obra de creaci. Nascut en un entorn familiar amant de l art, va estudiar pintura a l Escola Superior de de Belles Arts de Sant Jordi. Una beca el portar per terres de Castella i, ms tard ampliar els coneixements de pintura a Itlia.

A partir de 1941 estudi art a l Acadmia Nolasc de Valls i a l Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi on l any 1948 es llicenci en Belles Arts. El 1950 i el 52 exposa a la galeria Argos. Des de 1951 va ser professor a l Escola  La Llotja,  fins a la seva jubilaci l any 1989, on va fundar el Departament de Pintura Mural. L any 1960, va ser un dels fundadors de la revista Cavall Fort. Al 1962 rep la Medalla d Or de l Agrupaci d Aquarellistes de Catalunya. El 1995, sota el lema  Paret tela i paper, l'art de Lluci Navarro", la Fundaci Llus Carulla, organitza una antolgica de la seva obra a l Espluga de Francol, el 2004 es reeditaria un opuscle amb el mateix ttol i es realitz l'ltim sentit homenatge a l'art de Lluci a l'Espluga.

La seva obra de pintura mural civil i religiosa, es troba escampada per tot el territori catal: nou obres de tipologia religiosa i civil a Barcelona, pintura mural en les poblacions d'Agramunt, Badalona, Balaguer, Bell-lloc d Urgell, Cambrils, Capellades, Esparreguera, l Espluga de Francol, Lleida, Nria, Ordino, Port de la Selva, Ponts, Premi de Mar, Premi de Dalt, Ribes de Freser, Riudoms, Sant Cristfol de Begues, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Sadurn d Anoia, Sria, Vilanova i la Geltr, Viladecans, Vilanova del Cam, Trrega, Matar, Palau-solit i Plegamans, Sant Joan de les Abadesses i Valls. Fora de Catalunya Lluci Navarro treball a Logroo, Madrid, Valladolid, Mrcia, Veneuela, Miami i Puerto Rico

Diversos reconeixements honorfics, donen fe del seu treball. Entre ells cal destaquen el Premi Jaume I d actuaci Cvica Catalana i l ingrs com Membre de la Reial Acadmia de Belles Arts de Sant Jordi.

En Lluci Navarro esdevingu polifactic: murals, vitralls, marqueteria, pintura de cavallet i dibuix, la seva obra s present arreu, illustra altars, faanes, interiors i tamb la illusi de llibres infantils i juvenils d'obres de Josep Vallverd o de Joaquim Carb aix com un extens treball a la revista Cavall Fort.

L'Espluga de Francol s la poblaci catalana que recull una major quantitat d'obres murals de Lluci Navarro; especialment reconegudes sn les del Museu de la Vida Rural aix com les obres realitzades a l'Esglsia nova, el Casal de l'Espluga de Francol i la Residncia Jaume I.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316989" title="El papa Juli II" nonfiltered="3654" processed="3640" dbindex="123893">

El papa Juli II s un quadre pintat per Rafael entre 1511-1512 i actualment exposat a la National Gallery de Londres.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316990" title="Mario Ricci" nonfiltered="3655" processed="3641" dbindex="123894">

Mario Ricci (Pdua, 13 d'agost de 1914 - Como, 22 de febrer de 2005) va ser un ciclista itali que fou professional entre 1938 i 1950. 

Durant la seva carrera professional aconsegu 25 victries, d'entre les que destaquen 4 etapes del Giro d'Itlia, un Campionat d'Itlia de ciclisme en ruta, dues edicions del Giro de Llombardia i una etapa de la Volta a Catalunya. 

Entre 1967 i 1972 fou comissari tcnic de la selecci nacional de ciclisme italiana. Durant aquests anys s'aconseguiren dos triomfs al Campionat del mn de ciclisme: Vittorio Adorni, el 1968 a Imola, i Marino Basso, el 1972 a Gap.

Palmares.
1941;
 1r al Giro de Llombardia;
 1r al Giro de la provncia de Mil (amb Fausto Coppi);
 1r al Circuit de la Fortezza;
 1r de la Coppa Valle Scrivia;
 1r a Bolonya;
1942;
 1r al Circuit de l'Imperi a Roma;
 1r a Benevento;
1943;
 Campi d'Itlia de ciclisme en ruta;
1944;
 1r de la Roma-Subiaco-Roma i vencedor de 2 etapes;
1945;
 1r al Giro de Llombardia;
 1r al Trofeu Matteotti;
 1r a Bollate;
 Vencedor d'una etapa al Giro de les Quatre Provncies;
1946;
 1r a la Mil-Mntua;
 1r a Bollate;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
1947;
 1r a la Coppa Bernocchi;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Romandia ;
1948;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
1949;
 1r a la Coppa Bernocchi;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
1950;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Catalunya;

Resultats al Giro d'Itlia.
1939. Abandona;
1940. Abandona;
1946. Abandona. Vencedor d'una etapa;
1947. Abandona. Vencedor d'una etapa;
1948. 33 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1949. 49 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1950. Abandona;

Resultats al Tour de Frana.
1949. 41 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars de Mario Ricci a museociclismo.it ;
Palmars de Mario Ricci a memoire-du-cyclisme.net ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316994" title="Cabanillas del Campo" nonfiltered="3656" processed="3642" dbindex="123895">


Cabanillas del Campo s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Govern i administraci .



 Poblaci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316995" title="Flix Snchez" nonfiltered="3657" processed="3643" dbindex="123896">










Flix Snchez (Nova York, 30 d'agost de 1977) s un atleta dominic, campi olmpic en l'any 2004 en la disciplina de 400 metres tanques. 

Fill de dominicans que van emigrar als Estats Units d'Amrica i encara que nascut a Nova York, es va criar a Califrnia. 

Podia competir com nord-americ, per va decidir fer-ho com dominic quan va acabar sis en les proves classificatries d'EUA de 1999 i no va aconseguir plaa per al Mundial de Sevilla. Va participar representant a la Repblica Dominicana als Jocs Panamericans de Winnipeg l'any 1999 i als Jocs Olmpics de Sydney 2000. 

Sempre representant a la Repblica Dominicana, va guanyar els mundials d'atletisme del 2001 i del 2003 en la disciplina dels 400 metres tanques, assolint trencar la ratxa victoriosa d'Estats Units, que durava dues dcades des que Edwin Moses va triomfar als Jocs Olmpics de Los ngeles 1984. 

El seu major triomf va esdevenir el 28 d'agost de 2004 quan va guanyar a Atenes la primera medalla d'or olmpica de la histria de la Repblica Dominicana. 

Estava invicte des de juliol de 2001 i noms una lesi a la cama esquerra faltant 200 metres pel final de la penltima competici de la Lliga Daurada Europea del 2004, a Brusselles, li va fer perdre la seva ratxa de 43 victries. 

Des de llavors el futur de la seva carrera ha estat incert. Desprs de dos anys d'absncies a les pistes, va tornar a aparixer encara que no amb la qualitat dels anys anteriors a la lesi. Als Panamericans de Rio 2007, desprs de trobar-se en la primera posici, va xocar amb l'ltima tanca, va perdre l'equilibri i amb aix valuosos segons, quedant quart. 

Al mundial d'Osaka, Jap, a l'agost del 2007, va quedar segon amb un temps de 48.01s. 

Desprs d'aquesta participaci, sembla que es troba totalment recuperat i participar en als Jocs Olmpics de Pequn 2008. 

L'Estadi Olmpic de Santo Domingo s'anomena Flix Snchez en honor seu. Anteriorment es deia Estadi Olmpic Juan Pablo Duarte. 

Al mateix estadi tamb se celebra una competici anual denominada "Grand Prix Flix Snchez".





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316996" title="El Casar" nonfiltered="3658" processed="3644" dbindex="123897">


El Casar s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316997" title="Chiloeches" nonfiltered="3659" processed="3645" dbindex="123898">


Chiloeches s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316998" title="Cifuentes (Guadalajara)" nonfiltered="3660" processed="3646" dbindex="123899">


Cifuentes s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Inclou les pedanies de Carrascosa de Tajo, Grgoles de Abajo, Grgoles de Arriba, Gualda, Huetos, Moranchel, Oter, Ruguilla, Sotoca de Tajo i Val de San Garca.

Enllaos externs.
CifuentesNET, descobreix Cifuentes;
Cifuentes:Capital de la Alcarria;
www.cifontinos.info;
Algunes pinzellades sobre Cifuentes;
Ajuntament de Cifuentes;
Web de la pedania cifontina de Huetos;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="316999" title="Mltiples cmeres" nonfiltered="3661" processed="3647" dbindex="123900">


El muntatge amb mltiples cmeres s un mtode de filmaci de pellcules i programes de televisi. Consisteix en situar diverses cmeres en el set de rodatge que graven (o transmeten) simultniament una escena. Aquesta disposici contrasta amb la mono-cmera on noms s'utilitza una cmera.

Generalment, les dues cmeres dels extrems filmen plans curts o encreuaments entre els dos personatges ms actius de l'escena, mentre que les cmeres centrals capturen el pla general. Aquesta tcnica s ms eficient en programes que s'han d'estrenar poc desprs ja que redueix el temps dedicat a l'edici de la gravaci i tamb s vital per a la televisi en viu.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317001" title="TVRCas" nonfiltered="3662" processed="3648" dbindex="123901">

El TVRCas (o Transport de Va Reservada de Castell), tamb anomenat TRAM o turcas, s com es denomina el troleibs que circula per la ciutat de Castell de la Plana.

Descripci.
El mecanisme de funcionament del troleibs es basa en un sistema de captaci de tensi per pantgraf, i un lector-guia, fet amb unes lnees blanques pintades al terra i una cmera situada damunt del vehicle, qui segueix eixes marques.

Funcionament.
El troleibs s condut per un conductor des de dins, compta amb completa preferncia de pas a totes les interseccions viries, i una velocitat mxima de 75 km/h al tram construt actualment.

Projecte.
El projecte s'ha dividit en diverses fases, i aquestes en trams, que contenen la creaci de la via reservada per a on passa, a ms de la seua remodelaci.

El primer tram, que va des de la Universitat Jaume I al Parc Ribalta, passant per la estaci de RENFE, va entrar en funcionament el 25 de juliol de 2008.

Lnea 1.
s la primera i nica lnea en funcionament del TVRCas.

Recorregut.
La lnia 1 del TVRCas comena a l'gora de la Universitat Jaume I, passa pel passeig central d'aquesta i travessa la Avinguda Sos Baynat pel passeig de la Universitat. Desprs, travessa el Riu Sec pel nou pont, fins a l'estaci de RENFE pel passeig Morella. Finalment, continua pel passeig fins arribar al parc Ribalta.

Controvrsia.
L'Ajuntament de Castell t previst l'ampliaci de la lnia 1 fins al Grao de Castell. Segons el projecte, travessar la ciutat pel passeig central del parc Ribalta i el carrer Coln (les obres d'aquest carrer ja estan finalitzades pel seu pas).

Hi ha hagut una gran controvrsia pel pas del troleibs pel parc Ribalta per part de ciutadans i entitats pbliques (Consell Valenci de Cultura, Reial Acadmia de Belles Arts de Sant Carles, Universitat Politcnica de Valncia, Universitat Jaume I i el Collegi d'Arquitectes de Castell), per la molt possible degradaci del parc produda pel seu pas. 

Est previst el comenament de les obres al parc a agost de 2008.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317008" title="Sebastin Eguren Ledesma" nonfiltered="3663" processed="3649" dbindex="123902">

Sebastin Eguren Ledesma va nixer a Montevideo, Uruguai, el 8 de gener del 1981, s un futbolista que juga com a centrecampista i que el seu equip actual s el Vila-real CF. 

 Trajectria .

El seu primer club fou el Montevideo Wanderers de la Primera divisi d'Uruguai, on jug entre 1999 i 2002. Entre 2003 i 2004 jug en el Nacional de Montevideo, per acabar tornat al Montevideo Wanderers en 2005. El 12 de febrer de 2004 don positiu de cocaina en un control antidopatje efectuat desprs d'un partit corresponent a la Copa Libertadores i fou susps per a sis mesos. Eguren s'excus argumentant que havia prs un t de coca per a combatre els efectes de l'elevada altitud -2.800 m- de la ciutat de Quito, on es jugava el partit, per lo que la sanci fou rebaixada al mnim per a aquests casos

En 2005 fou traspassat a Europa per a fitxar pel Rosenborg BK de la Tippeligaen de Noruega, equip que el ced al Hammarby IF de la Allsvenskan sueca per a la part final de 2006. El 5 de desembre de 2006 firm un contracte de tres anys -fins 2009- amb el club suec. El 8 de febrer de 2006 es va conixer que el trasps al SK Brann de Eguren i Alejandro Lago, tamb urugai, fou cancelat per "raons psicolgiques". El 30 de gener de 2008 fou cedit al Vila-real CF de la Primera divisi espanyola fins el final de temporada. Al acabar aquesta, el el club de la Planai el Hammarby IF firmren un acord pel trasps del uruguai al Submar Groc.

Al 2004 conegu al seu company Sebas Viera en el Nacional de Montevideo, on es fren gran amics i que no es vren veure ms, ja que Eguren s'en an al nord d'Europa, per el dest faria que els dos acabren en el mateix equip: el Vila-real CF a la temporada 2007-2008.

 Selecci nacional .

Ha sigut internacional amb la  Selecci de futbol d'Uruguai.

 Palmars .

 Campionats nacionals .


 Copes internacionals .






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317009" title="Podicipediforme" nonfiltered="3664" processed="3650" dbindex="123903">







Els podicipediformes formen un ordre d'ocells aqutics cabussadors que comprn una famlia (Podicipedidae), sis gneres i 22 espcies (dues extintes: Podilymbus gigas i Podiceps andinus). 

Morfologia.

 Mida mitjana (22-76 cm de llargria total i 100-1.600 g de pes).
 Mascle i femella sn similars per la femella s ms petita i t el bec tamb ms petit.
 Cua molt curta.  ;
 Presenta dos tipus de plomatge: un d'hivernal, amb disseny gris i blanc, i un d'estival, en el qual es manifesten tonalitats vermelloses i una major desenvolupament de diverses plomes cefliques.
 Plomatge vists en poca d'aparellament: atapet i molt suau. Les plomes timoneres sn rudimentries i no es diferencien de les altres que les envolten. ;
 Potes curtes, amb quatre dits, lobulades i situades a una part ms posterior del cos que aquelles de les calbries i els necs. De fet, presenten els dits de les potes lliures i vorejats d'una membrana lobulada i tenen, a ms, les ungles aplanades i quadrangulars.
 Bec fort, prim i recte o feblement corbat.
 L'iris de l'ull pot sser de color groc o marr. ;

Reproducci.

Segueixen uns ritus d'aparellament molt espectaculars i sn mongams durant l'poca de cria. Fan un niu amb plantes, flotant, i ambds sexes coven els ous durant 21-30 dies i alimenten els pollets, que neixen amb plomissol. Esdevenen independents al cap de 6-12 setmanes i sn madurs sexualment a l'any o dos d'edat. Quan abandonen el niu per alimentar-se o per qualsevol altre ra, cobreixen els ous amb matria vegetal per a qu passin desapercebuts per als seus depredadors (fures, gavines, falcons, fotges, corbs, perques americanes, lluos de rius i humans). 

Alimentaci.

Sn de rgim piscvor i capturen les seues preses cabussant-se i nedant en profunditat, restant submergits noms 20-60 segons, per cobrint sota l'aigua algunes desenes de metres. Entre d'altres peixos mengen anguiles (Anguilla anguilla), tenques (Tinca tinca), truites de riu (Salmo trutta) i barbs rojos (Phoxinus phoxinus). Tamb capturen insectes aqutics, crustacis, caragols, gambes i molluscs.

Hbitat.

Es troben a l'aigua dola (llacs, rius i embassaments fins als 3.000 m d'altitud) i aiges costaneres.

Distribuci geogrfica.

A tots els continents de la Terra, llevat de l'Antrtida, de l'rtic i d'algunes illes oceniques. 

Costums.

 Tenen dificultats per enlairar-se, per volen en migraci. ;
 Sn exclusivament aqutics i estan molt adaptats a l'aigua, on es cabussen per obtindre aliment (animal o vegetal) i poden restar-hi noms que treguin el cap fora. ;
 S'empassen les seues plomes, potser per ajudar a fer la digesti.

Gneres i espcies.

 Gnere Tachybaptus;
Tachybaptus  ruficollis;
Tachybaptus novaehollandiae;
Tachybaptus pelzelnii;
Tachybaptus rufolavatus;
Tachybaptus dominicus;
 Gnere Podilymbus;
Podilymbus podiceps;
Podilymbus gigas;
 Gnere Rollandia;
Rollandia rolland;
Rollandia microptera;
 Gnere Poliocephalus;
Poliocephalus poliocephalus;
Poliocephalus rufopectus;
 Gnere Podiceps;
Podiceps grisegena;
Podiceps cristatus;
Podiceps auritus;
Podiceps nigricollis;
Podiceps andinus;
Podiceps major;
Podiceps occipitalis;
Podiceps taczanowskii;
Podiceps gallardoi;
 Gnere Aechmophorus;
Aechmophorus occidentalis;
Aechmophorus clarkii;

Referncies.



Bibliografia.

 Storer, R. W. Ordre Podicipediformes. Planes 140-155 a Check-list of birds of the world, vol. 1 , 2a. edici. E. Mayr i G.W. Cottrell, eds. Mus. Comp. Zool., Cambridge (Massachusetts, Estats Units), 1979.

Enllaos externs.

 Els podicipediformes a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Descripci d'aquest ordre d'ocells. ;
 Els podicipediformes a l'Animal Diversity Web. ;
 Vdeos i informaci diversa d'aquest ordre d'ocells. ;
 Taxonomia d'aquests ocells. ;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317012" title="Santa Eullia d'ller" nonfiltered="3665" processed="3651" dbindex="123904">
L'esglsia de Santa Eullia d'ller est situada a l'entitat de poblaci d'ller pertanyent al municipi de Bellver de Cerdanya a la comarca de la Baixa Cerdanya. 
Anomenada la parrquia d'ller a l'acta de consagraci de la Seu d'Urgell de finals del segle X. 
 Edifici .
Construt durant el segle XII, t grans similituds amb l'esglsia propera de Sant Policarp de Corts. Consta de nau rectangular fora petita amb l'absis lleugerament desviat cap a l'esquerra, aquest va ser tirat a terra i substitut per un altre amb forma rectangular per poder posar un retaule barroc de ms gran dimensi que l'absis semicircular primitiu. 

T afegit de reformes posteriors un campanar de torre quadrada i presenta a la seva porta d'entrada el treball de ferro forjat propi de l'poca romnica. 

Al Museu Nacional d'Art de Catalunya es conserva un Crist Majestat atribut al taller de Ripoll.

Vegeu tamb.
Art romnic de la Baixa Cerdanya;


 Bibliografia .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317014" title="Batalla de Cassano (1705)" nonfiltered="3666" processed="3652" dbindex="123905">






La Batalla de Cassano (1705) es va lliurar el 16 d'agost del 1705 a Cassano d'Adda (Ducat de Mil / Monarquia Hispnica) en el marc de la Guerra de Successi Espanyola enfrontant l'exrcit imperial comandat pel Prncep Eugeni de Savoia amb les tropes de l'aliana borbnica del Duc de Vendme.

Antecedents.
La campanya de 1701-1702.
La Guerra de Successi Espanyola es va iniciar amb la invasi en solitari per part de l'Imperi dels territoris hispnics d'Itlia. Els Exrcits imperials comandats pel Prncep Eugeni de Savoia aconseguiren que la Repblica de Vencia els permets el pas pel seu territori i aix penetrar a la vall del riu Po.

Desprs de derrotar les tropes borbniques a la Batalla de Carpi i a la Batalla de Chiari, els imperials intentaren capturar per sorpresa Cremona per fracasaren en el seu intent no sense abans capturar el comandant en cap de l'exrcit borbnic, el Duc de Villeroy. Els borbnics nomenaren com a nou comandant en cap al front d'Itlia al Duc de Vendme, que aconsegu estabilitzar la situaci i aturar definitivament l'aven imperial a la Batalla de Luzzara.

Si b els imperials no havien reexit a capturar el Ducat de Mil / (Monarquia Hispnica), i a ocupar el Ducat de Mntua i el Ducat de Mdena (territoria aliats dels borbnics), s que havien aconseguit afermar la seva posici al nord d'Itlia a l'espera d'un millor moment per retornar a l'ofensiva.

Formaci de la Gran Aliana de La Haia.
Al 1702 es va formar la Gran Aliana de La Haia que desprs de fixar els objectius territorial a aconseguir, va declarar la guerra a les potncies borbniques: Frana i la Monarquia Hispnica de Felip V. Des d'aquell moment el conflicte, que s'havia redut al front d'Itlia, va passar a tenir un abast mundial.

Canvi de bndol del Ducat de Savoia al 1703.
La diplomcia imperial aconsegu un nou xit a finals del 1703, quan pel Tractat de Tor el Ducat de Savoia, que fins aleshores havia format part de l'aliana borbnica, va canviar de bndol i es va unir a la Gran Aliana de La Haia. A partir d'aleshores el Ducat de Mil / (Monarquia Hispnica), el Ducat de Mntua i el Ducat de Mdena quedaren aillats georgrficament de Frana.   

L'inici de la Campanya de 1705-1706.
Durant el 1704 el centre de gravetat de la guerra s'havia desplaat al front continental i al front d'Itlia els borbnics s'havien limitat a ocupar les fortaleses de les fronteres del Ducat de Savoia per tal de neutralitzar la seva amenaa. Al 1705 l'exrcit borbnic comandat pel Duc de Vendme va rebre nous reforos amb la intenci de derrotar totalment al Duc de Savoia i aquest, incapa de mantenir per si sol la situaci deman ajut a l'Imperi. El Prncep Eugeni de Savoia es dirig de nou al front d'Itlia amb nous reforos decidit a salvar el Ducat de Savoia.

La batalla.

L'exrcit borbnic comandat temporalment per Philippe de Vendme, germ del Duc de Vendme, fou sorprs i atacat violentament per l'exrcit confederat prop de Cassano d'Adda. Ms aviat per la profunditat del riu que no pas de la resistncia dels francesos, les tropes confederades no aconseguiren travessar el riu Adda.

El Prncep Eugeni de Savoia decid aleshores presentar batalla fromal a Cassano d'Adda. Per la seva banda, i grcies a una marxa forada, el Duc de Vendme arrib amb nous reforos al camp de batalla que no feren per canviar d'ideia al Prncep Eugeni de Savoia.

La crrega confederada fou tan violenta que l'exrcit borbnic hagu de retrocedir fins al riu. Per els borbnics tornaren a la crrega i obligaren els confederats a replegar-se. Durant una hora i malgrat els esforos del Duc de Vendme que es pos dues vegades al capdavant de les seves tropes per portar-los al combat, els borbnics foren rebutjats amb enormes prdues al flanc dret de l'exrcit confederat.

La batalla no fou menys violenta al flanc esquerra, on diversos batallons borbnics foren destruits. Malgrat tot, els confederats no aconseguiren consolidar els seus atacs i foren rebutjats. Finalment, el Prncep Eugeni de Savoia orden la retirada. La batalla, que havia comenat a la una del migdia es don per finalitzada a les cinc de la vesprada.

Malgrat la retirada, els confederats no foren perseguits pels borbnics i pogueren arribar sense ms contratemps a Treviglio. Durant la nit Prncep Eugeni de Savoia feu conduir els ferits a Palazzuolo, on segons un estat del comissari imperial se'n comptabilitzaren uns 4.347. Entre els ferits es trobaven el Prncep Joseph de Lorraine i el Prncep de Wurtemberg, que mor poc desprs a resultes de les ferides; aix mateix Prncep Eugeni de Savoia estava tamb ferit. Al camp de batalla havien mort uns 6.584 homes i havien estat capturats uns 1.942 presoners.

Conseqncies.
La obstinada resistncia borbnica a Cassano d'Adda arrun tots els plans del Prncep Eugeni de Savoia per sotmetre el Ducat de Mil (Monarquia Hispnica) i socrrer al Duc de Savoia durant el 1705. Poc desprs les tropes confederades establiren els seus quarters per passar l'hivern de 1705-1706 sobre el terreny.

Al seu torn, el Duc de Savoia perd tota esperana de rebre ajut i aix don l'oportunitat als borbnics, dirigits en aquell sector pel Duc de Berwick per capturar la fortalesa savoiana fronterera de Nia.

Notes i referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317020" title="Sant Serni de Coborriu" nonfiltered="3667" processed="3653" dbindex="123906">
L'esglsia de Sant Serni de Coborriu es troba a l'entitat de poblaci de Coborriu de Bellver pertanyent al municipi de Bellver de Cerdanya a la comarca de la Baixa Cerdanya. 
 Histria .
Documentada a la fi del segle X a l'acta de consagraci de la Seu d'Urgell. 
L'esglsia va ser consagrada sota l'advocaci de sant Serni pel bisbe d'Urgell Pere Berenguer l'any 1137, qui nou anys ms tard va fer l'acta de Dotlia, constituint-la al capdavant de parrquia i dotant-la amb l'esglsia de Vilavedra. Amb motiu d'una plaga de pesta es va perdre aquesta poblaci. Al 1198 va ser saquejada pels ctars que es van emportar tres llibres, robes del rector i tots els ornaments. 

Tamb consta l'incendi que va patir el 1793 per part dels francesos. L'ltima profanaci que va sofrir va ser durant la guerra civil espanyola de 1936, quedant abandonada fins la seva restauraci el 1967.
 Edifici .
s de nau nica rectangular i molt allargada amb absis semicircular i voltes de perfil ogival de meitat del segle XII, a l'absis s'aprecien | dues finestres ambdues del tipus de doble esqueixada, una situada en la part central i l'altra al sud-est, amb arc de tres dovelles estretes i corbades. 

La nau posseeix una capella lateral edificada el 1686 en el mur sud, en aquest costat es troba la porta d'entrada que al muntant dret t gravat un bust d'una imatge popular amb el cap cobert amb un barret i els braos en posici d'oraci. 

Disposa d'un campanar de cadireta de dos ulls sota el qual es troba un petit cul. 

Vegeu tamb.
Art romnic de la Baixa Cerdanya;

 Bibliografia .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317026" title="Christophe Porcu" nonfiltered="3668" processed="3654" dbindex="123907">
Christophe Porcu s un jugador de rugbi a 15 francs, nascut el 5 de maig de 1971 a Mauvezin. Juga al lloc de segona lnia amb l'USAP (1,92 m, 118 kg).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317037" title="Tifinagh" nonfiltered="3669" processed="3655" dbindex="123908">

Tifinagh ( en neotifinagh,  en alfabet berber llat), s un alfabet emprat per alguns berbers per a escriure la seva llengua. No t un s extens en la comunicaci diria, per sovint s'empra com a mitj per a expressar una identitat berber simblicament i en la poltica.

Tifinagh o neotifinagh?.
L'alfabet tifinagh original, que t poques grafies i gaireb no t vocals, l'empren tan sols els tuaregs, l'nic poble amazigh que ha conservat l's de l'alfabet libicoberber antic. Descendeix d'un alfabet anterior anomenat de vegades lbic o alfabet libicoamazigh, emprat per parlants de les llenges amazigh arreu del Nord d'frica i possiblement a les Illes Canries fins a la darerria de l'imperi rom.

Les variants modernes han estat restaurades conscientment i adaptades a l's modern per intellectuals berberistes i activistes en temps recents. Aix, doncs, tifinagh en l's actual sol voler dir variants del neotifinagh desenvolupades per l'Acadmie Berbre la dcada de 1960, escrites d'esquerra a dreta i amb vocals. No fa gaire que s'han dissenyat fonts per a ordinador personal (vegeu els enllaos a peu de pgina).

Histria.
Una forma ms antiga de tifinagh, de vegades anomenada alfabet lbic o libicoberber tingu ms difusi entre els parlants de les llenges berbers arreu del Nord d'frica i a les Illes Canries. Est documentat des del segle III a. C. Al segle III dC Se'n sol acceptar un origen fenici. La paraula tifiagh s un nom en femen plural i en tamashek fa el plural en tafineqq. Vol dir 'les (lletres) fencies', segons les opinions ms conegudes. Vegeu un debat (en francs) a  and .

Alfabet libicoberber.
Hi ha dues variants: oriental i occidental.
La variant oriental s'empr a all que ara s Constantina, la regi d'Aures i Tunsia. s la variant ms ben coneguda, grcies al descobriment d'algunes inscripcions numdies bilinges en lbic i pnic (sobretot a Dougga, Tunsia). Se n'han desxifrat 22 de les 24 lletres que t.
La variant occidental era ms primitiva (Fvrier (1964-1965). S'empr per tota la costa mediterrnia des de la Cablia fins a les illes Canries. Tenia 13 lletres ms.
L'alfabet libicoberber era del tipus abjad pur i no tenia vocals.
La geminaci no s'indicava.
S'escrivia de dalt a baix, per tamb s'han descobert texts escrits de la dreta a l'esquerra i fins i tot en altres ordres.



El tifinagh tradicional (tuareg).
Tradicionalment el tifinagh no transcriu les vocals, exceptuat a la darrera paraula. Per, darrerament s'han fet algunes propostes de permetre de transcriure-les. En algunes zones, es combinen els diacrtics de les vocals rabs amb els carcters del tifinagh per representar les vocals.

La forma de les lletres canvia prou arreu del territori on s'empra el tifinagh. Canvia la direcci de l'escriptura; s corrent escriure de la dreta a l'esquerra, per les inscripcions lbiques ms antigues generalment escrivien de baix a dalt, una orientaci gens corrent. De vegades l'alfabet es va emprar per escriure altres llenges venes, com el songhai tadgal .

L'alfabet neotifinagh.

L'any 1965, un grup de berberistes joves de la Cablia fundaren l' 'Acadmie berbre', que des de 1967 i fins a la dissoluci el 1978 s'anomen 'Agraw Imazighen', i presentaren una nova versi de l'alfabet, anomenada actualment neotifinagh, que s'escriu de l'esquerra a la dreta, transcriu les vocals i t ms lletres. L'Acadmie berbre va publicar una srie de texts i revistes en aquest alfabet, que des d'aleshores s'ha fet popular dins el moviment de la Cablia, el JSK, el 'Mouvement culturel berbre', el 'Rally for Culture and Democracy', i s'ha escampat desprs a totes les zones on es parla berber.
Salem Chaker, professor del INALCO ha proposat un canvi en el neotifinagh (Tafsut 1990#14). Hi ha hagut ms propostes, de l'associaci Afus Deg Wfus (Roubaix, Frana), la revista Tifinagh (Marroc), els creadors de software Arabia Ware Benelux (Pasos Baixos) i la IRCAM marroquina.
Fins no fa gaire, es pot dir que no s'havien publicat llibres ni webs en aquest alfabet, perqu els activistes promouen l'alfabet llat per als usos ms seriosos; malgrat tot, el neotifinagh s molt popular per als usos simblics i hi ha molts de llibres i webs escrits en un alfabet diferent per amb logotips i ttols en neotifinagh. Al Marroc, per, el rei ha adoptat una posici neutral entre els partidaris de l'alfabet llat i els de l'arbic adoptant l'alfabet neotifinagh a l'any 2003, amb la conseqncia que s'han comenat a publicar llibres en aquest alfabet i s'ensenya a diferents escoles. Fora del Marroc, no t cap estatus d'oficialitat. Irnicament, l'estat marroqu durant les dcades de 1980 i de 1990 havia arrestat i empresonat gent per haver emprat aquest alfabet.

Taula del codi de l'alfabet neotifinagh.
Des de la versi 4.10 de la norma Unicode, els carcters tifinagh estan codificats des de la lnia U+2D30 a la U+2D7F. Se n'han definit 55 lletres per sabem que n'hi ha moltes ms que no es troben en la norma Unicode. En ISO 15924, el codi Tfng s'ha assignat al neotifinagh.



Vet ac  les lletres i la seva transliteraci.







Fonts Unicode per al neotifinagh.
DejaVu;
Code2000 ;
Hapax Berb re ;
MPH 2B Damase;
Fixedsys Excelsior (font estilitzada ornamental, no adequada per a l'escriptura cursiva);

Bibliografia.
Aghali-Zakara, Mohamed (1994). Graphmes berbres et dilemme de diffusion: Interaction des alphabets latin, ajami et tifinagh. Etudes et Documents Berbres 11, 107-121. ;
Aghali-Zakara, Mohamed; and Drouin, Jeanine (1977). Recherches sur les Tifinaghs- Elments graphiques et sociolinguistiques. Comptes-rendus du Groupe Linguistique des Etudes Chamito-Smitiques (GLECS).
Ameur, Meftaha (1994). Diversit des transcriptions : pour une notation usuelle et normalise de la langue berbre. Etudes et Documents Berbres 11, 25-28.
Boukous, Ahmed (1997). Situation sociolinguistique de l Amazigh. International Journal of the Sociology of Language 123, 41-60.
Chaker, Salem (1994). Pour une notation usuelle  base Tifinagh. Etudes et Documents Berbres 11, 31-42.
Chaker, Salem (1996). Propositions pour la notation usuelle  base latine du berbre. Etudes et Documents Berbres 14, 239-253. ;
Chaker, Salem (1997). La Kabylie: un processus de dveloppement linguistique autonome. International Journal of the Sociology of Language 123, 81-99.
Durand, O. (1994). Promotion du berbre : problmes de standardisation et d orthographe. Expriences europennes. Etudes et Documents Berbres 11, 7-11.
O Connor, Michael (1996). The Berber scripts. The World s Writing Systems, ed. by William Bright and Peter Daniels, 112-116. New York: Oxford University Press. ;

 Encyclopaedia of Islam, s.v. Tifinagh.

Enllaos externs.
http://www.ancientscripts.com/berber.html;
http://ennedi.free.fr/tifin.htm;
Ircam Official website of the Royal Institute of the Amazigh Culture (in French);
http://www.mondeberbere.com/langue/tifinagh/tifinagh_origine.htm;
http://www.omniglot.com/writing/tifinagh.htm;
Unicode character picker for Moroccan Tifinagh;
 Tifinagh Font for Windows;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317058" title="Gavina corsa" nonfiltered="3670" processed="3656" dbindex="123909">



La gavina corsa o gavina roja (Larus audouinii) s un ocell de l'ordre dels caradriformes i una de les espcies de gavina ms escasses del mn.

Morfologia.

 Fa 50 cm de llargria total i 125-138 cm d'envergadura alar. ;
 T el dors i les ales d'un gris clar. Aquestes darreres presenten una conspcua taca negra formada per la part terminal de les primries externes.
 El bec s de color vermell carm amb una banda negra abans de la punta, que s groga (aix la distingeix, a primera vista, de les altres gavines).
 Les potes sn d'un gris verdenc.
 Iris fosc, amb anell orbital carmes.
 El cap i el pit sn d'un blanc pur.;

Reproducci.

Mant poblacions nidificants a les Balears, als Columbrets i al Delta de l'Ebre, els efectius del qual sumen la meitat de la poblaci mundial. Fora de les rees de nidificaci, aquesta gavina s molt escassa. 

Fan el niu i hi ponen 2 ous, a l'abril-maig, en rees sense gaire vegetaci. 

Alimentaci.

Pesca peixos i rarament menja carronya. S'alimenta de nit, tant a alta mar com a les platges. 

Hbitat.

Viu a la Mediterrnia, a alta mar, i cria a les illes, preferentment si sn petites i de costes rocalloses. Normalment vol penya-segats i roques a les illes on nia, per, en el cas de la colnia del Principat de Catalunya, s'ha adaptat a un terreny menys vertical, com ara el Delta de l'Ebre.

Costums.

 Arriba a les rees de cria durant els mesos de mar i abril. A l'hivern s escassa.
 La majoria deixa els llocs de cria i marxa ms al sud, a la costa sahariana d'frica, a hivernar, tot i que la resta es reuneix al Delta de l'Ebre per mudar. ;

Estat de conservaci.

s una espcie en expandiment ja que a la dcada de 1960 noms n'hi havia 1.000 exemplars i, actualment, es calcula que n'hi ha 10.000.

Observacions.

El seu nom cientfic honora el naturalista francs Jean Victoire Audouin.

Referncies.



Enllaos externs.

 La gavina corsa a l'Enciclopdia Catalana. ;
 La gavina corsa a la IUCN. ;
 La gavina corsa a l'Animal Diversity Web. ;
 Imatges i informaci diversa sobre aquest ocell. ;
 Estudi de la poblaci de la gavina corsa a Portugal. ;
 La gavina roja a l'Avibase. ;
 Fotografies i enregistraments sonors d'aquesta espcie. ;
 La gavina corsa a l'Encyclopedia of Life. ;
 Fotografies d'aquest ocell. ;
 Estudi de la poblaci d'aquest ocell al Principat de Catalunya. ;
 Vdeos de la gavina roja en el seu hbitat natural. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie. ;
 La gavina roja a l'Enciclopdia Balear d'Ornitologia ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317066" title="Gavot" nonfiltered="3671" processed="3657" dbindex="123912">




El gavot o pingdai (Alca torda) s un ocell de l'ordre dels caradriformes, com als Pasos Catalans. 

Morfologia.

 Fa 40-41 cm de llargria total i 60-69 cm d'envergadura alar.
 Pesa 700 g.
 De color blanc, amb les parts superiors negres. Presenta una fina franja alar blanca.
 Coll curt.
 Bec gran, comprimit lateralment, negre amb una fina franja blanca.
 Cua llarga i punxeguda.
 A l'hivern, que s quan es pot observar al Mediterrani, mostra els costats del coll de color blanc, mentre que a l'estiu els t negres.

Subespcies.

 Alca torda torda (est de Nord-Amrica, Grenlndia, Dinamarca, Noruega, des de Mrmansk fins a la Mar Blanca i la Mar Bltica).
 Alca torda islandica (Islndia, Illes Froe, Gran Bretanya, Irlanda, Illes del Canal i Bretanya; tamb a les Balears a l'hivern).
 Alca torda britannica;

Reproducci.

Nidifiquen a terra i en grans colnies denses i mixtes amb cadafets (Fratercula arctica), gavines tres-dits (Rissa tridactyla) i pingdais becfins (Uria aalge). Cova un nic ou de color variable (blanc, verd blavenc o crema) i de 75 mm de mida. Els pollets triguen 19-20 dies en abandonar el niu.

Les principals colnies de cria dels gavots sn:

 Helgoland a Alemanya (5410' N).
 Staple Island, Farne Islands al Regne Unit (5538' N) -de maig a mitjan juliol-.
 Runde a Noruega (6224' N) -3.000 parelles-.
 Ltrabjarg a Islndia (6530' N) -230.000 parelles, de juny a juliol, que suposen el 40% de la poblaci total del planeta-.
 Grmsey a Islndia (6633' N).

Alimentaci.

Mengen peixos (com ara arengs, sonsos -Gymnammodytes cicerellus-, capelins -Mallotus villosus-, sardina -Sardina pilchardus-, seit -Engraulis encrasicholus- etc.), crustacis i cucs marins. 

Hbitat.

Se'l pot veure vora els penya-segats, mentre que a l'estiu vola mar endins.

Distribuci territorial.

Habita a les costes nrdiques d'Europa i a l'hivern a la Mediterrnia occidental.

Costums.

 Sn excellents cabussadors, per tenen molt poca traa per caminar. ;
 Vol potent, recte i brunzent com el d'un colepter. ;
 Neda com una nnera amb la cua cap dalt.
 Poden pescar sota l'aigua fins a fondries de 7 m. S'impulsen amb les ales i empren les potes com a tim.;

Observacions.

Aquest s un parent proper dels pingins rtics (que es van extingir i que no s'han de confondre amb els antrtics, que pertanyen a una altra famlia). 

Referncies.



Enllaos externs.

 El gavot a l'Enciclopdia Catalana. ;
 El pingdai a l'Enciclopdia Balear d'Ornitologia. ;
 El gavot a la IUCN. ;
 El pingdai a l'Animal Diversity Web. ;
 Imatges i informaci diversa d'aquest ocell. ;
 Estudi de la poblaci d'aquest ocell a Portugal. ;
 El pingdai a l'Avibase. ;
 Fotografies i enregistraments sonors d'aquesta espcie. ;
 El gavot a l'Encyclopedia of Life. ;
 Descripci i hbitat d'aquesta espcie. ;
 Estudi de la poblaci d'aquest ocell al Principat de Catalunya. ;
 Vdeos de gavots en llur hbitat natural. ;
 Informaci sobre la poblaci de gavots a les Illes Britniques. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie. ;
 Hbitat i ecologia d'aquesta espcie. ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317067" title="Ivan Klasni?" nonfiltered="3672" processed="3658" dbindex="123913">

Ivan Klasni   (29 de gener de 1980) s un futbolista croat, nascut a la ciutat alemanya d'Hamburg, fill d'una famlia bsnio-croata.

 Trajectria .
Ha jugat a l'Union 03 Hamburg, TSV Stellingen, FC St. Pauli d'Hamburg i al Werder Bremen, tots a Alemanya. El 14 de maig de 2008 el Werder Bremen confirm que Klasnic deixa el club a final de temporada.

Klasni  refus jugar amb les seleccions d'Alemanya i Bsnia i Hercegovina, decidint-se per la selecci croata. Ha disputat l'Euro 2004, Mundial 2006 i Euro 2008.

El gener del 2007 li fou diagnosticat un problema de rony, essent necessaris dos trasplantaments.

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Perfil a Werder Bremen;
 Video;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317082" title="Costa Occidental de Huelva" nonfiltered="3673" processed="3659" dbindex="123915">


La Costa Occidental de Huelva s una comarca situada a la provncia de Huelva, a Andalusia.



Est formada pels municipis d'Ayamonte, Cartaya, Isla Cristina, Lepe, San Silvestre de Guzmn i Villablanca.

Se situa al sud-oest de la provncia i limita a l'est amb la Comarca Metropolitana de Huelva, al sud amb l'Oce Atlntic, a l'oest amb Portugal i al nord amb la comarca d'El Andvalo. s un territori de recent colonitzaci, situat en el tram final de la conca sedimentria de el Guadalquivir, obert a el Atlntic i fronterer en el seu lmit occidental amb Portugal, que ja conta amb infraestructures adequades que l'articulen internament i en direcci cap all. 

L'economia de la zona est basada tradicionalment en la agricultura, la nova agricultura, la pesca (destacant les flotes de Isla Cristina i en menor mida les d'Ayamonte i la del port de El Terrn a Lepe) i, de forma secundria, la silvicultura. El sector turstic, est ara en procs de desenvolupament en aquest tram del litoral, que fins a ara es limitava a segones residncia per a perodes estivals. Un percentatge molt significatiu de la superfcie comarcal est protegit per alguna figura autonmica, de la Uni Europea o Internacional. Alguns dels seus espais verds ms importants sn: llacunes costaneres d'Huelva, Marismas del riu Pedres i Flecha de Nueva Umbra, Paratge natural Marismas d'Isla Cristina i Laguna de Prado Profundo, aix com diverses deveses. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317086" title="San Silvestre de Guzmn" nonfiltered="3674" processed="3660" dbindex="123916">

San Silvestre de Guzmn s un poble de la provncia de Huelva (Andalusia), que pertany a la comarca de Costa Occidental.   

Demografia.



Enllaos externs.
Web municipal de San Silvestre de Guzmn;
San Silvestre de Guzmn - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317088" title="Laia Forcadell Arenas" nonfiltered="3675" processed="3661" dbindex="123917">
Laia Forcadell Arenas (Tortosa, 6 de juny de 1982) s una atleta especialista en 400 metres tanques. Milita al Club ISS de l'Hospitalet i s entrenada per Armando lvarez Anaya.

Ha estat cinquena en el Campionat d'Europa en pista coberta el 2005. Ha guanyat el Campionat d'Espanya absolut en pista coberta i el Campionat Iberoameric, ambds el 2006.

Participar en els propers Jocs Olmpics de Pequn 2008.

Referncies.

 Fitxa a iaaf.org ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317089" title="Villablanca" nonfiltered="3676" processed="3662" dbindex="123918">

Villablanca s un poble de la provncia de Huelva (Andalusia), que pertany a la comarca de Costa Occidental. Limita al nord amb Isla Cristina i a l'est amb Ayamonte i Lepe 

 Demografia .



 Histria .
De l'poca andalus sn escasses les notcies de la poblaci, per no dir nulles. La fundaci de la vila com a tal consta en els arxius del marquesat d'Ayamonte, al que pertanyia pel 1531, a fi de poblar zones del mateix que es trobaven sense vilatans, creant aix un desaprofitament dels recursos naturals, el benefici dels quals repercutia directament en els marquesos. El 16 de Setembre de 1531 se signa la Carta de poblament, confirmada en 1537, per la qual es funda la vila de Santa Maria de la Blanca, per ordre de Francisco de Ziga , Guzmn i Soto Major i Teresa de Ziga y Guzmn, marquesos d'Ayamonte. 

Com sempre els colons foren atrets amb avantatges fiscals i promeses, havent de romandre vassalls dels Marquesos. Aquests per la seva banda atorgaren la jurisdicci de la nova vila de Santa Mara la Blanca a dos alcaldes ordinaris, dues regions i altres oficials subalterns, tots ells nomenats pels Marquesos. Tots els aspectes de la vida quotidiana es regiren conforme les Ordenances Municipals dictades a Lepe en 1518. A mitjan segle XVIII, els portuguesos, a causa de la seva guerra amb Espanya, a fi d'aconseguir la seva independncia, realitzaren constants saquejos en les poblacions limtrofes, com s el cas de Villablanca, vila sense muralles i completament desprotegida, es converteix en presa fcil, provocant un despoblament de la vila.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317091" title="Sant Fructus de Msser" nonfiltered="3677" processed="3663" dbindex="123919">
L'esglsia de Sant Fructus de Msser, es troba a l'entitat de poblaci de Msser pertanyent al municipi de Lles de Cerdanya a la comarca de la Baixa Cerdanya. Est relacionada a la documentaci de finals del segle X a l'acta de consagraci de la Seu d'Urgell.

 Edifici .
Consta de nau rectangular amb absis semicircular, el qual, a l'exterior, est ornamentat amb arcs cecs i lesenes llombardes que divideixen el tambor en cinc espais. Tota aquesta part est datada del segle XI.
 
La porta d'entrada consta de tres arquivoltes de pedra grantica de secci rectangular, menys la primera treballada en forma de bord de quart de cercle, pertany al mateix tipus que les portes laterals de la faana de la catedral de Santa Maria de la Seu  d'Urgell, segurament de mitjan segle XII. 

Conserva en el seu interior una gran pica baptismal d'immersi. El campanar de torre s una construcci moderna.

Vegeu tamb.
Art romnic de la Baixa Cerdanya;

 Bibliografia .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317092" title="Cuenca Minera de Huelva" nonfiltered="3678" processed="3664" dbindex="123920">


La Cuenca Minera de Huelva s una comarca situada la provncia de Huelva, a Andalusia.

Est formada pels municipis de Berrocal, Campofro, El Campillo, La Granada de Ro-Tinto, Minas de Riotinto, Nerva i Zalamea la Real. 

Es troba a l'est de la provncia i limita a l'est amb Sevilla, al sud amb El Condado, a l'este amb El Andvalo i al nord amb la Sierra de Huelva.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317094" title="Morera (desambiguaci)" nonfiltered="3679" processed="3665" dbindex="123921">

 Biografies;
 Arnau de Morera (? -1348), jurisconsult valenci;
 Emili Morera i Llaurad (1846-1918), historiador, estudis de la Trraco antiga;
 Enric Morera i Catal (1964), poltic ;
 Enric Morera i Viura (1865-1942), msic;
 Francesc Morera i Cots (1731-1793), compositor valenci del barroc;
 Francesc Morera i Valls (1826-1886), escriptor tarragon;
 Francesc de Paula Morera i Gatell (1869-1951), arquitecte municipal de Lleida;
 Jacint Morera i Pujals (1915-1989), pintor, dibuixant i caricaturista;
 Jaume Morera i Galcia (1854-1927), pintor paisatgista;
 Joan Morera i Ferrer (1887-?), empresari de Sant Sadurn d'Anoia establert a Xile;
 Jordi Morera i Cortines (1947), alcalde de Tagamanent;
 Josep Maria Morera i Buelti (1934), director teatral valenci;
 Josep Agust Morera i Font (1826-1886), actor d'origen valenci;
 Jos Antonio Morera Torres Morera (1968), pilotari valenci;
 Mag Morera i Galcia (1853-1927), escriptor, traductor i poltic;
 Maria Morera i Franco (1872-1954), actriu barcelonina;
 Samuel Morera i Ribas (1889-1969), poltic;

 Botnica;
 Morera (Morus), gnere d'arbres caducifolis;

 Geografia;
 Casa Lle Morera, edifici modernista de Llus Domnech i Montaner a Barcelona;
 Cim de Coma Morera, cim a Toses, Ripolls;
 Coll de Morera, accident del terreny a Alfara de Carles, Baix Ebre;
 Estany Morera, llac a Torre de Cabdella, Pallars Juss;
 Morera, barri de Badalona;
 Morera, despoblat del municipi de Gandia, a la Safor;
 La Morera de Montsant, municipi de la comarca del Priorat;
 Museu d'Art Modern Jaume Morera, museu lleidat, inaugurat el 1917;
 Puig Morera, elevaci de Mont-ras, al Baix Empord;
 Torrent de Can Momera, curs fluvial de l'Anoia;
 Torrent de la Morera, curs fluvial de l'Alt Urgell;
 Tossal de la Morera, muntanya entre Ivorra i Tor, a la Segarra;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317095" title="Termalisme" nonfiltered="3680" processed="3666" dbindex="123922">
El termalisme s el conjunt d'activitats turstiques, ldiques, hoteleres i medicinals, desenvolupades al voltant dels manantials d'aiges calentes naturals o aiges termals.

L'explotaci d'aquestes fonts naturals es practica si ms no des de l'poca dels romans, com ho demostren les nombroses monedes localitzades a les deus.

Algunes poblacions han estat tan centrades al llarg de la histria en aquesta explotaci que fins i tot els ha condicionat el nom (per exemple, Caldes de Malavella, Caldes de Montbui, Caldes d'Estrac, etc.).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317096" title="Berrocal" nonfiltered="3681" processed="3667" dbindex="123923">

Berrocal s un poble de la provncia de Huelva (Andalusia), que pertany a la comarca de Cuenca Minera.   

Enllaos externs.
Berrocal - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;
- Web municipal de Berrocal;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317099" title="Campofro" nonfiltered="3682" processed="3668" dbindex="123924">

Campofro s un poble de la provncia de Huelva (Andalusia), que pertany a la comarca de Cuenca Minera.   

Demografia.



 Histria .
Les primeres cites histriques del poble daten de la Baixa Edat Mitjana, exactament dels anys 1401 i 1411, en les quals es fa referncia a aquest llogaret, llavors pertanyent a Aracena, de la qual es va segregar com vila mitjanant Reial Privilegi del Monarca Ferran VI d'Espanya el 5 d'abril de 1753 .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317101" title="Patronat d'Estudis Osonencs" nonfiltered="3683" processed="3669" dbindex="123925">
El Patronat d'Estudis Osonencs s una societat acadmica que pretn fomentar i impulsar la investigaci cientfica, les arts i les lletres, aix com protegir el patrimoni cultural i artstic de la comarca d'Osona.

Orgens i seu.
L'entitat fou fundada a la ciutat de Vic el 1952 recollint la tradici cultural impulsada anteriorment pel "Crcol Literari de Vic", fundat el 1860, i la "Societat Arqueolgica" constituda el 1882.  

El Patronat t la seva seu al Temple Rom de Vic, del qual s propietari, com ho s tamb de dos altres indrets emblemtics: l'esglsia romnica de Sant Esteve de Vinyoles, d'on fou vicari Mossn Cinto Verdaguer; i de la Font del Desmai, lloc vinculat tamb a Verdaguer, a l'Esbart de Vic i a la Renaixena.

El Patronat s una entitat integrada dins la vida de la comarca, d'on sn la major part dels seus socis, i compta dins la seva Junta amb representants d'algunes de les principals institucions pbliques i privades (Consell Comarcal, Universitat de Vic, l'Ajuntament de la mateixa ciutat, Museu Episcopal de Vic i els Amics dels Museus d'Osona).

Finalitat.
La finalitat d'aquesta instituci s fomentar els valors culturals, impulsant l'estudi i la investigaci de temes relacionats amb la comarca d'Osona, i potenciant el coneixement i la valoritzaci del seu patrimoni cultural, artstic i monumental, sense perdre mai de vista les relacions de la comarca amb l'entorn i amb la resta del pas. Des del seu arrelament a l'Osona, el Patronat vol ser un emissor i un receptor ms en el mn global de la cultura, el coneixement i la creativitat.

L'actuaci del Patronat es concreta en l'organitzaci d'actes culturals (conferncies, exposicions, debats...) i la publicaci d'estudis. Aquestes activitats es canalitzen a travs de les diferents seccions que conformen el seu Consell d'Estudis i que es corresponen amb les diferents disciplines cientfiques i humanstiques (art, arqueologia, histria, llengua, cincies...), i a travs de vocalies amb funcions especfiques (patrimoni, exposicions, visites culturals...).

Alhora, en la seva vocaci de collaboraci amb centres homlegs el Patronat est adherit a la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana i t establerts nombrosos acords d'intercanvi nacionals i internacionals.

Publicacions.
Un dels mbits d'actuaci ms rellevants del Patronat s la publicaci d'estudis i documents d'inters comarcal i general. La publicaci peridica oficial del Patronat i rgan d'expressi de la seva activitat cientfica i cultural s la revista AUSA, que s'ha editat de manera ininterrompuda des de 1952.

A banda d'aquesta revista publica tamb les colleccions Monografies i Osona a la Butxaca, i, en collaboraci amb altres institucions, Documents i Catlegs. A ms tamb porta a terme edicions puntuals fora de collecci.

Enllaos externs.
  web del Patronat d'Estudis Osonencs;
  Accs a la revista Ausa a text complet;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317102" title="Llista d'aplicacions del KDE" nonfiltered="3684" processed="3670" dbindex="123926">

Aqu sota s'inclou una llista d'aplicacions del KDE per categories.

La majoria d'aplicacions KDE tenen una K al nom, majoritriament la primera lletra i amb majscules, tot i que hi han varies excepcions com kynaptic, on la seva K no s majscula o Gwenview, el qual no t cap K. La majoria d'aplicacions KDE agafen la seva K perqu el lletreig d'una paraula comena amb C o Q, per exemple Konsole o Kuickshow. A ms, algunes paraules afegeixen una K en una paraula d's com, com per exemple KOffice. La majoria de noms d'aplicaci existeixen en alemany, com per exemple Konsole.






Referncies.


Vegeu tamb.

 KDE;
 GNOME;
 Llista d'aplicacions de GNOME;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317104" title="El Campillo" nonfiltered="3685" processed="3671" dbindex="123927">

El Campillo s un poble de la provncia de Huelva (Andalusia), que pertany a la comarca de Cuenca Minera.   

 Evoluci demogrfica .



 Enllaos externs .
ElCampilloweb;
El Campillo al web de la Junta d'Andalusia;
El Campillo a la Comarca Minera de Rotinto;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317106" title="Sant Pere d'Osseja" nonfiltered="3686" processed="3672" dbindex="123928">
La esglsia de Sant Pere d'Osseja es troba a la poblaci d'Osseja pertanyent a la comarca de l'Alta Cerdanya. 
 Histria .
La parrquia surt documentada a l'acta de consagraci de la Seu d'Urgell de final del segle X. El bisbe d'Urgell, Guisad, l'any 947 donava la parrquia al monestir de Sant Pere de Rodes. Pasant a dependre del monestir de  Santa Maria de Lillet de final del segle XII fin el segle XIX.Al document de la seva consagraci pel bisbe Pere de Puigvert, el 2 de novembre de 1219, es fa donaci perptua a l'esglsia de de Pobla de Lillet.(Arxiu dioces d'Urgell).
 Edifici . 
De l'edificaci romnica noms queda l'absis realitzat amb carreus de pedra grantica i pedra calcria, sobre les primeres filades de la base hi ha una de grossos blocs grantics alternats amb altres fileres primes i gruixudes fins arribar al nivell de la finestra centrada al mig del tambor amb dos arquivoltes, una sostinguda amb columnnetes amb capitell d'ornamentaci vegetal esquemtica. 
La resta de l'edifici va ser construt sobre l'anterior romnic l'any 1894. 
 Bibliografia .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317107" title="Joan Pera" nonfiltered="3687" processed="3673" dbindex="123929">
Joan Pera (Matar, Maresme, 27 de setembre de 1948) s un actor catal de cinema i teatre. Tamb treballa com actor de doblatge. Ha treballat tota la seva vida per a l'espectacle, gran part d'ella per al teatre, gaireb sempre dintre del gnere de la comdia, en qu ha compartit, durant molts anys, escenari amb el actor andals Paco Morn.

En sries de televisi es va donar a conixer al gran pblic a Televisi Espanyola a Catalunya,  amb el paper de nebot de Joan Capri a "Doctor Caparrs Medicina General", de finals dels 70,  primera telecomdia de l'Estat, gravada en directe i amb pblic al plat. A continuaci va venir "Amor meu" amb Carme Sansa, diverses etapes del programa "El Show de la familia Pera" i una nova telecomdia al costat de Mary Santpere anomenada "Amor, salut i feina".

Per a Televisi de Catalunya ha presentat el programa inaugural de la cadena, el 10 de setembre de 1983, ha intervingut en la srie de tretze captols d'Esteve Duran (creador tamb de Doctor Caparrs a TVE) "Quart Segona", al costat d'Amparo Bar i a la temporada 2006-2007 ha protagonitzat "Tretze anys i un dia" al costat del seu fill Roger Pera.

s conegut tamb en la seva faceta d'actor de doblatge, en doblar a l'espanyol i catal a l'actor i director novaiorqus Woody Allen. Grcies a la seva veu peculiar, ha donat una gran personalitat a les excentricitats d'Allen durant mes de dues dcades, el qual li ha ofert un petit paper en la seva ltima pellcula, rodada l'estiu del 2007 a Barcelona.

 Enllaos externs .
 Joan Pera a la Internet Movie Database ;
 Fitxa com a actor de doblatge a Eldoblaje.com ;
 Ficha com a actor a Eldoblatge.com;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317108" title="Francisco Antonio Fernndez de Velasco y Tovar" nonfiltered="3688" processed="3674" dbindex="123930">
Francisco Antonio Fernndez de Velasco y Tovar, comte de Melgar, fou un funcionari espanyol que ostent el crrec de virrei de Catalunya durant dos perodes:
 Durant el regnat de Carles II, en el perode entre 1696-1697.
de de Melgar (1696-1697).
 Durant el regant de Felip V, en el perode 1703-1705.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317112" title="La Granada de Ro-Tinto" nonfiltered="3689" processed="3675" dbindex="123931">

La Granada de Ro-Tinto s un poble de la provncia de Huelva (Andalusia), que pertany a la comarca de Cuenca Minera.   

Demografia.



Enllaos externs.
La Granada de Ro-Tinto - Sistema d' Informaci Multiterritorial d'Andalusia;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317115" title="Minas de Riotinto" nonfiltered="3690" processed="3676" dbindex="123932">

Minas de Riotinto s un poble de la provncia de Huelva (Andalusia), que pertany a la comarca de Cuenca Minera.   

 Demografia .




 Enllaos externs .

Riotinto Digital, Portal sobre Minas de Riotinto;
Parc minaire de Riotinto;
Web sobre Minas de Riotinto;
Frum de l'Asociacin Minas del Rey Salomn;
Guia de Riotinto (Huelva);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317119" title="Nerva (Huelva)" nonfiltered="3692" processed="3677" dbindex="123934">

Nerva s un poble de la provncia de Huelva (Andalusia), que pertany a la comarca de Cuenca Minera.   

 Demografia .



 Personatges Illustres .
 Lauren Postigo, crtic musical.
 Javier Perianes, pianista.
 Daniel Vzquez Daz, pintor.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317124" title="Antoni Noguera i Ortega" nonfiltered="3693" processed="3678" dbindex="123935">

Antoni Noguera i Ortega (Palma, Mallorca, 1979). Educador social i dirigent juvenil de l'esquerra nacionalista illenca.

T una llarga trajectria en el mn de l'educaci no formal i concretament a l'escoltisme. Ha estat secretari general dels Joves d'Esquerra Nacionalista (JEN-PSM) de Palma -2004 a 2006- i del JEN-PSM de Mallorca -de 2006 a 2008-. Actualment ocupa la presidncia del JEN, s vicepresident de la Fundaci Emili Darderi treballa per l'equip del senador Pere Sampol.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317125" title="Sierra de Huelva" nonfiltered="3694" processed="3679" dbindex="123936">


La Sierra de Huelva s una comarca situada a la provncia de Huelva, a Andalusia.

Est formada pels municipis d'Aljar, Almonaster la Real, Aracena, Aroche, Arroyomolinos de Len, Cala, Caaveral de Len, Castao del Robledo, Corteconcepcin, Cortegana, Cortelazor, Cumbres de Enmedio, Cumbres de San Bartolom, Cumbres Mayores, Encinasola, Fuenteheridos, Galaroza, Higuera de la Sierra, Hinojales, Jabugo, La Nava, Linares de la Sierra, Los Marines, Puerto Moral, Rosal de la Frontera, Santa Ana la Real, Santa Olalla del Cala, Valdelarco i Zufre.

Limita a l'est amb la provncia de Sevilla, al sud amb les comarques de la Cuenca Minera i El Andvalo, a l'oest amb Portugal i al nord amb Extremadura. En aquesta comarca hi ha el Parc Natural de Sierra de Aracena i Picos de Aroche.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317127" title="GEP Vilafranca" nonfiltered="3695" processed="3680" dbindex="123937">

El GEP (Grup d Esplai Parroquial) s una entitat que es proposa realitzar un tasca d educaci en el lleure a Vilafranca del Peneds (Barcelona). Hi  treballa un equip de monitors d entre 17 i 25 anys de manera totalment voluntria.

Les dependncies del GEP es troben a Can Trabal, un edifici propietat de la Parrquia de Vilafranca.

El GEP s un esplai que neix l any 1984, grcies a la iniciativa d un grup de joves que volia recuperar l esplai dins del marc de la parrquia, ja que, dos anys abans (1982) el MIV (Moviment Infantil de Vilafranca), sorgit com a continuaci de les colnies parroquials que s organitzaven cada estiu des de l any 1940,  se n desentn. 

A part de les activitats del curs, a l estiu es preparen dos torns de colnies a la casa de colnies de Penyafort situada a Pontons, Alt Peneds, i dos de Campaments que realitzen els grups de joves.

 Marc institucional .

L activitat de l Esplai es concentra bsicament els dissabtes a la tarda, quan 120 infants i joves s apleguen a les dependncies de l Esplai (edifici de Can Trabal), per estar-s hi al llarg de dues hores (de 2/4 de 5 a 2/4 de 7de la tarda) exceptuant les sortides de cap de setmana (trimestrals) i algunes excursions puntuals. Les edats dels infants i joves comprenen entre els 6 i els 17 anys, distributs en 5 grups:

 petits (de 1r a 3r de primaria);
 mitjans (de 4t a 5 de primaria);
 grans (6 de primaria i 1r d ESO);
 joves I (2n i 3r d ESO) ;
 joves II (4t d ESO i 1r de Batxillerat);


L ideari del GEP s confessional i per tant est integrat en el cercle d activitats de la comunitat cristiana de Vilafranca (que comprn les Parrquies de Santa Maria i de la Santssima Trinitat). Forma part del moviment JCV (Joves Cristians de Vilafranca) i est federat al MCEC (Moviment de Centres d Esplai Cristians), una de les branques de la Fundaci Pere Tarrs. Forma part de la zona 16 d aquest moviment.

L esplai t un equip de responsables (responsable general, consiliari, responsables de relacions amb la parroquia, responsable de relacions institucionals, secretari i responsable d economia), que controla els aspectes ms formals del funcionament de l entitat. Aquest equip es reuneix quinzenalment. Els equips de monitors de cada grup es troben pel seu compte i preparen, realitzen i avaluen l activitat de cada setmana. A ms, l equip directiu es reuneix una vegada al mes, i aplega tot l equip de monitors (actualment 27) on s intercanvien informacions, opinions, propostes . 

Al final de cada trimestre, tots els monitors es reuneixen per avaluar en conjunt els grups, les comissions, les activitats conjuntes, etc.
Una altra caracterstica de la feina del monitor dins el centre s el treball en una o ms de les diferents comissions: zona 16, fe, web, manteniment, festes, revista1, material, pares, campanya de l ampolla2). Cada monitor ha d estar almenys en una.

El GEP acull infants i joves tant cristians com de famlies que venen interessades per la proposta del lleure. Es vol oferir un servei igualitari pel que fa a nivell social, econmic, cultura, residncia  Els infants i joves que acudeixen al GEP, en general, provenen d un nivell socioeconmic mitj   alt, tot i que tamb s atn a infants vinguts del Servei Social o de Crites (a travs de la Parrquia).

A nivell de d aportaci econmica, l esplai funciona amb la quota trimestral que cada famlia paga, i de convenis amb l Ajuntament de Vilafranca i la Secretaria General de Joventut. En cas d un infant o jove vingut des de Crites o la Parrquia, s ella qui es fa crrec de la despesa econmica.

 Marc Pedaggic general . 
Perqu la feina que fan els monitors sigui coherent, i s aconsegueixi educar als infants i joves en el lleure, es pren com a guia l ideari . 
L ideari del GEP, confessional com ja s ha dit abans, busca que els nens,  nenes, i joves aprenguin a trobar-li un sentit al seu temps lliure. Es pren el model de Jesucrist, aplicat a un model d home i societat. Es volen transmetre uns valors i creences com la solidaritat, la llibertat, el respecte, l esperit crtic, la capacitat d obrir-se al mn mitjanant treball de grups i activitats de tota mena.

Tots els grups de l esplai tenen les bases en el projecte educatiu. L esplai t uns objectius generals, per cada grup en t uns de propis de la franja d edat i a ms uns d especfics  que canvien cada any ja que sn adaptats a un grup d infants en concret. 
Els objectius generals del GEP estan repartits en sis grups:

Educaci.
 Aconseguir que els infants coneguin i respectin el medi.
 Aconseguir que els infants s ho passin el millor possible.
 Afavorir l adquisici de nous coneixements per part dels infants.
 Motivar els infants i infondre ls entusiasme per les persones, per les coses,... per viure.
 Portar els infants cap a l acci, al bon s del temps lliure, a la bona convivncia cvica, per evitar el desinters i la indiferncia.

Responsabilitat.
 Respectar les coses dels altres.
 Saber-se organitzar dins del grup.
 Respectar la casa i els voltants i mantenir-los nets.
 Aconseguir que facin la feina ben feta quan s s responsable de la mateixa.
 Cuidar la higiene personal.

Convivncia.
 Fomentar la sociabilitat entre tots els infants.
 Respectar-se els uns als altres.
 Vetllar per la integraci de cada infant dins del grup.
 Escoltar quan alg parla.
 Compartir les coses.
 Promoure entre els infants la diversitat de pensament, mostrant que existeix una pluralitat d idees enriquidores i que cal respectar.

Creativitat.
 Fomentar la creativitat de l infant.
 Donar fora elements d animaci a fi de treballar i desenvolupar la imaginaci de l infant.
 Respectar i valorar el treball dels companys.
 Encoratjar els infants a prendre iniciatives, descobrir i crear coses.
 Aprofitar al mxim les idees dels infants.

Fe.
 Acompanyar els infants, mitjanant el testimoni, cap a un creixement fonamentat en els valors i en la fe de Jesucrist;
 Motivar una experincia de vivncia i celebraci cristiana en el marc del grup, i segons les caracterstiques de cada edat.
 Reflexionar sobre alguns valors evanglics i saber-los aplicar a la vida.

Natura.
 Vetllar per la millora i conservaci de la natura que ens envolta.
 Mantenir els espais naturals nets.
 Enriquir el coneixement i l estimulaci de la natura.

Enllaos externs.
 Pgina web oficial del GEP Vilafranca;
 Pgina web oficial del MCEC (Moviment de Centres d'Esplai Cristians;
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317128" title="No Hablamos Cataln" nonfiltered="3696" processed="3681" dbindex="123938">
No Hablamos Cataln (NHC) s una plataforma sociocultural creada a Fraga el 24 de juny de 2008, per tal d'oposar-se a l'aprovaci de la Llei de Llenges d'Arag, i que argumenta que no es parla catal ms enll dels lmits de la Comunitat Autnoma de Catalunya. Els promotors sn Pablo Pintado, membre del Rolde Choben i del Partit Aragons, Hctor Castro, Lorenzo Pastor, Ral Valls i Adolfo Herrera.

Considerada en molts aspectes una refundaci de la FACAO, ha rebut el suport d'entitats contrries a la unitat del catal d'Arag com  UA (Unidad Aragonesa), FIA (Federacin de Independientes de Aragn), PCUA (Partido de Ciudadanos Unidos de Aragn), i altres del Pas Valenci, de les Illes Balears (com Uni d'es Pobble Bal), i de Convivencia Cvica Catalana.

 Enllaos externs .
 Web de la Plataforma;
 Notcia de l'aparici de la Plataforma al diari Avui;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317133" title="Sulfur de bari" nonfiltered="3697" processed="3682" dbindex="123939">































El sulfur de bari, BaS, s un compost inorgnic inic format per cations Ba2+ i anions sulfur S . La seva estructura cristallina s cbica, tipus clorur de sodi.

 Preparaci .
L'obtenci del sulfur de bari es realitza mitjanant la reacci de reducci del sulfat de bari amb carboni que produeix, tamb, dixid de carboni.
 BaSO4  +  2C     BaS  +  2CO2;

Aplicacions.
El sulfur de bari s un del compostos de bari ms important ja que s el precursor del carbonat de bari, BaCO3, i del pigment lithopone, ZnS/BaSO4.

Bibliografia.
 LIDE D.R. (Ed.) Handbook of Chemistry and Physics. CRC Press. 77th Ed. (1996-1997) New York;
 SCIENCELAB http://www.sciencelab.com/xMSDS-Barium_sulfide-9923005;
 SIGMA-ALDRICH http://www.sigmaaldrich.com/catalog/search/ProductDetail/ALDRICH/523437/;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317134" title="Editorial Seix Barral" nonfiltered="3698" processed="3683" dbindex="123940">
Seix Barral s una editorial pertanyent al Grup Planeta. Fundada a Barcelona el 1911 per Vctor Seix i Carlos Barral, publica sobretot narrativa, on destaca el seu premi literari Biblioteca Breve. Els autors de l'editorial sn tant espanyols com estrangers i es caracteritzen pel seu prestigi. Entre els primers destaquen noms com Antonio Muoz Molina, Eduardo Mendoza o Jaime Gil de Biedma. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317135" title="Editorial Crtica" nonfiltered="3699" processed="3684" dbindex="123941">
Editorial Crtica s una empresa pertanyent al Grup Planeta especialitzada en la publicaci de clssics de la literatura i llibres universitaris dels diferents estudis de les humanitats. El seu nom ve de l'esperit crtic que anima els seus assajos per sobretot de l's de la crtica textual per reconstruir filolgicament els originals que editen (hi destaca l'edici anotada de Don Quixot)

Enllaos externs.
Web oficial


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317138" title="Pasadena" nonfiltered="3700" processed="3685" dbindex="123943">

Pasadena s una ciutat situada al Comtat de Los Angeles, a l'estat de Califrnia dels Estats Units.



 Geografia .

Pasadena est situada a l'interior del Comtat de Los Angeles, a 263 metres sobre el nivell del mar i ocupant una superfcie de 60 km2. Es troba a 16 quilmetres al nord-est de Los Angeles.

Segons el cens de l'any 2000, la seva poblaci era aproximadament de 134.000 persones amb una densitat de 2,238 habitants per quilmetre quadrat. La majoria de la poblaci s de raa blanca amb ms de la meitat, seguit a fora distncia per afroamericans i asitics. Cal destacar el nombre de llatinoamericans entre la poblaci de raa blanca.

 Histria .

Els habitants originals foren els indis Hahamog-na, una branca del Tongva. Com moltes altres ciutats californianes, Pasadena va ser part del territori d'una missi espanyola, en aquest cas, "Mission of San Gabriel Arcngel". Posteriorment va passar a Mxic annexionant-se a Califrnia, i eventualment va ser traspassada a diferents propietaris. La ciutat que s'acabaria convertint en Pasadena fou fundada l'any 1873 pel doctor Daniel M. Berry i un grup d'immigrants procedents de Michigan, Indiana i Illinois que buscaven un clima ms clid i terra barata. Es suposa que l'origen del nom de la ciutat el va proposar el missioner Thomas Elliot i procedeix de l'idioma dels indis Chippewa, que significa "corona de la vall". 

Fou una parada clau en la lnia de ferrocarril que unia Atchinson amb Santa Fe que va impulsar molt el seu creixement a finals del segle XIX.

 Miscellnia .

La ciutat destaca pel seu Desfilada del Torneig de les Roses i la Rose Bowl de futbol americ que es disputen cada 1 de gener. Tamb s la seu de l'Institut Tecnolgic de Califrnia (Caltech) i el Jet Propulsion Laboratory. 

s habitual veure per Pasadena bandades de lloros salvatges. Existeixen moltes teories i mites sobre el seu origen per encara no hi ha cap explicaci oficial. Cada cert temps es produeixen varies protestes del vens a causa del soroll i les molsties que causen encara que la majoria ja ho han acceptat i ho consideren un smbol de la ciutat. Es poden veure durant tot l'any encara que generalment sn ms visibles a l'hivern.

 Referncies .


Vegeu tamb.
 Museu Norton Simon de Pasadena;

 Enllaos externs .

 Pasadena city website;
 California Institute of Technology;
 Tournament of Roses Parade;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317140" title="Sant Climent de Grixer" nonfiltered="3701" processed="3686" dbindex="123944">
L'esglsia de Sant Climent de Grixer est situada a l'entitat de poblaci de Grixer pertanyent al municipi de Ger a la comarca de la Baixa Cerdanya. 
Forma part de les moltes parrquies documentades a l'acta de consagraci de la Seu d'Urgell de finals del segle X. 
 Edifici .
Consta de planta rectangular amb les caracterstiques prpies de la resta de les esglsies de la zona pel que fa a dimensions i gruix dels murs, t una coberta amb entramat de fusta i presenta un absis amb forma rectangular probablement degut a una reforma posterior. 

La porta petita, s d'arc de mig punt realitzada amb dovellas de pedra calcria vermella. Al bisell del cantell hi ha uns petits relleus esculpits amb caps i boles. Els caps tenen les faccions semblants a les d'Adam i Eva de l'esglsia de Santa Maria d'All. A la fusta de la porta queden ferros forjats amb espirals formant dibuixos. 

Provinent d'aquesta esglsia es conserva al Museu Nacional d'Art de Catalunya, un frontal d'altar de fusta policromada de finals del segle XIII, amb el Pantocrtor dintre d'una mndorla i envoltat amb el tetramorf. A la seva part esquerra estan representats sant Pere i sant Pau  i a la part dreta sant Jaume i sant Andreu, una sanefa ressegueix tot el seu entorn amb motius florals.

Vegeu tamb.
Art romnic de la Baixa Cerdanya;

 Bibliografia .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317144" title="Monarquia de Juliol" nonfiltered="3702" processed="3687" dbindex="123945">

La Monarquia de Juliol (1830-1848) s un procs revolucionari francs que comena amb la denominada Revoluci de juliol o les Tres Glorioses (Trois Glorieuses) jornades revolucionries de Pars, que van portar al tron a Llus Felip i va iniciar aquest perode monrquic. L'agitaci social es va estendre per bona part del continent europeu, especialment a Blgica   que va obtenir la independncia del Regne Unit dels Pasos Baixos  , Alemanya i Itlia   on s'identifica amb moviments de tipus nacionalista unificador  , Polnia i l'Imperi Austrac.

Les potncies absolutistes de la Santa Aliana van aconseguir reconduir el procs revolucionari sense perdre poder, fins la segent revoluci, la del 1848. Anglaterra no participa del procs revolucionari, ja que t una monarquia parlamentria, tot i que contempla l'aparici del moviment obrer i el moviment poltic de reivindicaci de l'extensi del sufragi anomenat cartisme.

Es considera com una de les anomenades revolucions burgeses o revolucions liberals, continuaci de la Revoluci de 1820, originada a Espanya, i que tindr continutat al seu torn amb la Revoluci de 1848.

El seu inici va ser una revolta de les classes mitjanes contra el rei borb Carles X, que va ser substitut per Llus Felip I, de la mateixa famlia, per de la branca denominada Borb-Orleans. Se'l coneixer amb el sobrenom del rei de les barricades.

Quan Carles X va pujar al tron el 16 de setembre de 1824, Frana estava progressant en la reconstrucci desprs de les guerres napoleniques. El regnat del germ i predecessor de Carles, Llus XVIII havia estat tranquil i havia comptat amb el suport de la major part de la poblaci. El govern va ser, malgrat tot, bastant autocrtic, per tanmateix va consentir als seus sbdits molta ms llibertat que l'Antic Rgim anterior a la revoluci.

En imposar-se el sufragi universal mascul, Carles X s'enfrontava a un parlament de majoria liberal moderada. Davant d'aquest fet va decretar les 4 ordenances de juliol, que suspenien la llibertat de premsa, va dissoldre la Cambra de diputats acabada d'elegir, allargant la durada del crrec dels diputats i reduint el seu nombre.

El 1830, el poble de Pars es va llanar al carrer i va aconseguir derrotar l'exrcit real. Els poltics liberals es van aprofitar d'aquest esdeveniment i el rei Carles X va haver d'exiliar-se. 

Amb l'arribada del nou rei Frana es va aprovar una constituci ms liberal, que reconeixia de nou la sobirania nacional. El Rei ja no ho s de Frana per dret div, sin dels francesos per voluntat dels mateixos. Llus Felip d'Orleans era el cap de l'executiu i compartia la iniciativa legislativa amb les dues cambres: la Cambra dels Parells va deixar de ser hereditria, i va perdre poder en favor de la Cambra dels diputats.

 Enllaos externs .
 Textos sobre la Monarquia de Juliol, de 1830  1848 ;
 Monarquia de Juliol i democrcia ;
 Informaci sobre la Monarquia de Juliol ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317149" title="Llista d'ocells de la Micronsia" nonfiltered="3703" processed="3688" dbindex="123946">

Aquesta llista d'ocells de la Micronsia inclou totes les espcies d'ocells trobats a la Micronsia: 225. 

Els ocells s'ordenen per ordre i famlia.

Procellariiformes.
Diomedeidae.
Phoebastria albatrus;
Phoebastria immutabilis;
Phoebastria nigripes;
Procellariidae.
Pterodroma rostrata;
Pterodroma neglecta;
Pterodroma externa;
Pterodroma cervicalis;
Pterodroma hypoleuca;
Pterodroma nigripennis;
Pterodroma longirostris;
Bulweria bulwerii;
Calonectris leucomelas;
Puffinus carneipes;
Puffinus pacificus;
Puffinus bulleri;
Puffinus griseus;
Puffinus tenuirostris;
Puffinus nativitatis;
Puffinus auricularis;
Puffinus lherminieri;
Hydrobatidae.
Oceanites oceanicus;
Nesofregetta fuliginosa;
Oceanodroma castro;
Oceanodroma leucorhoa;
Oceanodroma matsudairae;
Pelecaniformes.
Phaethontidae.
Phaethon rubricauda;
Phaethon lepturus;
Pelecanidae.
Pelecanus conspicillatus;
Sulidae.
Sula dactylatra;
Sula sula;
Sula leucogaster;
Phalacrocoracidae.
Phalacrocorax sulcirostris;
Phalacrocorax melanoleucos;
Fregatidae.
Fregata minor;
Fregata ariel;
Ciconiiformes.
Ardeidae.
Ardea cinerea;
Ardea alba;
Egretta intermedia;
Egretta garzetta;
Egretta sacra;
Bubulcus ibis;
Butorides striata;
Nycticorax nycticorax;
Nycticorax caledonicus;
Gorsachius goisagi;
Gorsachius melanolophus;
Ixobrychus sinensis;
Ixobrychus eurhythmus;
Ixobrychus flavicollis;
Anseriformes.
Anatidae.
Chen caerulescens;
Branta hutchinsii;
Branta canadensis;
Anas penelope;
Anas americana;
Anas strepera;
Anas crecca;
Anas platyrhynchos;
Anas superciliosa;
Anas acuta;
Anas querquedula;
Anas clypeata;
Aythya ferina;
Aythya valisineria;
Aythya americana;
Aythya fuligula;
Aythya marila;
Falconiformes.
Pandionidae.
Pandion haliaetus;
Accipitridae.
Haliastur indus;
Accipiter soloensis;
Accipiter gularis;
Falconidae.
Falco tinnunculus;
Falco peregrinus;
Galliformes.
Megapodiidae.
Megapodius laperouse;
Phasianidae.
Francolinus francolinus;
Coturnix chinensis;
Gallus gallus;
Gruiformes.
Rallidae.
Rallina fasciata;
Rallina eurizonoides;
Gallirallus philippensis;
Amaurornis olivaceus;
Amaurornis moluccanus;
Porzana tabuensis;
Porzana cinerea;
Porphyrio porphyrio;
Gallinula chloropus;
Fulica atra;
Charadriiformes.
Haematopodidae.
Haematopus ostralegus;
Recurvirostridae.
Himantopus leucocephalus;
Glareolidae.
Glareola maldivarum;
Charadriidae.
Pluvialis fulva;
Pluvialis squatarola;
Charadrius hiaticula;
Charadrius dubius;
Charadrius alexandrinus;
Charadrius mongolus;
Charadrius leschenaultii;
Charadrius veredus;
Scolopacidae.
Gallinago hardwickii;
Gallinago megala;
Gallinago gallinago;
Limosa limosa;
Limosa lapponica;
Numenius minutus;
Numenius phaeopus;
Numenius tahitiensis;
Numenius arquata;
Numenius madagascariensis;
Tringa erythropus;
Tringa totanus;
Tringa stagnatilis;
Tringa nebularia;
Tringa guttifer;
Tringa melanoleuca;
Tringa glareola;
Xenus cinereus;
Actitis hypoleucos;
Actitis macularia;
Heterosceles brevipes;
Heterosceles incanus;
Arenaria interpres;
Calidris tenuirostris;
Calidris canutus;
Calidris alba;
Calidris ruficollis;
Calidris temminckii;
Calidris subminuta;
Calidris melanotos;
Calidris acuminata;
Calidris ferruginea;
Calidris alpina;
Limicola falcinellus;
Tryngites subruficollis;
Philomachus pugnax;
Phalaropus fulicarius;
Stercorariidae.
Stercorarius pomarinus;
Stercorarius longicaudus;
Laridae.
Larus argentatus;
Larus vegae;
Larus ridibundus;
Larus pipixcan;
Sternidae.
Sterna bergii;
Sterna sumatrana;
Sterna hirundo;
Sterna paradisaea;
Sterna albifrons;
Sterna lunata;
Sterna anaethetus;
Sterna fuscata;
Chlidonias hybridus;
Chlidonias leucopterus;
Anous minutus;
Anous stolidus;
Procelsterna cerulea;
Gygis alba;
Columbiformes.
Columbidae.
Columba livia;
Streptopelia bitorquata;
Caloenas nicobarica;
Gallicolumba kubaryi;
Gallicolumba xanthonura;
Gallicolumba stairi;
Ptilinopus porphyraceus;
Ptilinopus roseicapilla;
Ducula oceanica;
Psittaciformes.
Cacatuidae.
Cacatua galerita ;
Psittacidae.
Trichoglossus rubiginosus;
Eclectus roratus;
Cuculiformes.
Cuculidae.
Clamator coromandus;
Cuculus hyperythrus;
Cuculus canorus;
Cuculus horsfieldi;
Cacomantis variolosus;
Eudynamys taitensis;
Strigiformes.
Strigidae.
Asio flammeus;
Caprimulgiformes.
Caprimulgidae.
Caprimulgus indicus;
Apodiformes.
Apodidae.
Aerodramus bartschi;
Aerodramus inquietus;
Apus pacificus;
Coraciiformes.
Alcedinidae.
Todirhamphus cinnamominus;
Todirhamphus chloris;
Todirhamphus sanctus;
Meropidae.
Merops ornatus;
Coraciidae.
Eurystomus orientalis;
Passeriformes.
Hirundinidae.
Hirundo rustica;
Petrochelidon nigricans;
Delichon dasypus;
Motacillidae.
Motacilla flava;
Motacilla cinerea;
Anthus cervinus;
Campephagidae.
Coracina tenuirostris;
Turdidae.
Monticola solitarius;
Turdus obscurus;
Turdus naumanni;
Sylviidae.
Locustella lanceolata;
Acrocephalus luscinia;
Acrocephalus syrinx;
Muscicapidae.
Muscicapa griseisticta;
Ficedula narcissina;
Luscinia calliope;
Rhipiduridae.
Rhipidura rufifrons;
Rhipidura kubaryi;
Monarchidae.
Metabolus rugensis;
Monarcha godeffroyi;
Myiagra pluto;
Myiagra oceanica;
Zosteropidae.
Zosterops semperi;
Zosterops hypolais;
Zosterops cinereus;
Zosterops oleagineus;
Rukia ruki;
Rukia longirostra;
Cleptornis marchei;
Meliphagidae.
Myzomela rubratra;
Laniidae.
Lanius cristatus;
Dicruridae.
Dicrurus macrocercus;
Artamidae.
Artamus leucorynchus;
Sturnidae.
Aplonis opaca;
Aplonis pelzelni;
Sturnia philippensis;
Sturnus cineraceus;
Estrildidae.
Erythrura trichroa;
Lonchura punctulata;
Lonchura atricapilla;
Lonchura hunsteini;
Emberizidae.
Emberiza melanocephala;
Passeridae.
Passer montanus;

Referncies.



Bibliografia.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317159" title="Aljar" nonfiltered="3704" processed="3689" dbindex="123947">

Aljar s un poble de la provncia de Huelva (Andalusia), que pertany a la comarca de Sierra de Huelva.   

Demografia.


Enllaos externs.
Aljar - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;
Article sobre Turisme a la comarca;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317161" title="Cidade Alta" nonfiltered="3705" processed="3690" dbindex="123948">
La Cidade Alta es tracta de la part major i ms moderna de la ciutat de Salvador, la capital de Bahia. Es connecta a la Cidade Baixa per diverses vies, i, clar, per l'Elevador Lacerda. Els turistes freqenten la regi especialment al Pelourinho.

Ciutat Alta hi han grans edificis i avingudes amb molt ambient. s considerat el centre econmic de la ciutat, sofrint amb embussos i superocupaci d'autobusos, ja que la construcci del metro local encara no est conclosa. Compte amb centres comercials i el Parc Joventino Silva. Per no haver-hi molt espai, l'expansi de la Ciutat Alta es dna a l'Avinguda Lus Viana Fill, coneguda com Parallela.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317162" title="Almonaster la Real" nonfiltered="3706" processed="3691" dbindex="123949">

Almonaster la Real s un poble de la provncia de Huelva (Andalusia), que pertany a la comarca de Sierra de Huelva.   

 Demografia .



 Personatges Illustres .
 Miguel Tenorio de Castilla (Almonaster la Real 1818, 1919 Alemanya) Poltic, diplomtic i secretari de la Reina Isabel II.;

Vegeu tamb.
Gil Marquez;

 Enllaos externs .
 Almonaster la Real - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;
 Castell d'Almonaster la Real;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317164" title="Ivica Vasti?" nonfiltered="3707" processed="3692" dbindex="123950">

Ivica Vasti  (Split, 29 de setembre de 1969) s un futbolista professional croata nacionalitzat com a austrac. Juga com a centrecampista, encara que a vegades tamb ho fa de davanter al LASK Linz i a la selecci austraca.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317167" title="Segona Repblica Francesa" nonfiltered="3708" processed="3693" dbindex="123951">

La Segona Repblica Francesa va ser el rgim poltic republic instaurat a Frana durant el perode comprs entre el 25 de febrer de 1848 i el 2 de desembre de 1851. Malgrat la seva brevetat, es van produir grans reformes que portarien a implantar el sufragi universal mascul, aix com l'abolici definitiva de l'esclavitud a les colnies franceses.

El 24 de febrer de 1848 s'inicia el perode amb la proclamaci provisional de la Repblica a Pars de la que ms endavant, el 10 de desembre surt elegit com a President de la Repblica francesa, Llus Napole Bonaparte. El 2 de desembre de 1851 esdev el cop d'estat del mateix president, que un any desprs es converteix en Napole III. S'inicia el Segon Imperi. 

 Antecedents .

Desprs de la Revoluci de 1830, Carles X es va exiliar i va pujar al tron Llus Felip I, anomenat el rei burgs. Llus Felip va restablir la carta magna i va aplicar unes reformes ms liberals. Tanmateix, aquestes afavorien noms l'alta burgesia, no afavorien els treballadors, als intellectuals, ni a la baixa burgesia, i no atorgaven el sufragi universal, que era el que aquests sectors estaven buscant; en aquest moment noms tenien dret al vot els sectors de l'alta burgesia, els terratinents i els que pagaven els impostos ms alts.

A partir de 1845, Frana va comenar a patir una crisi econmica, van tancar fbriques, van augmentar els aturats i la gana es va generalitzar. La baixa burgesia i els estudiants es van unir a les protestes dels obrers, de manera que quan el Govern va intentar utilitzar la policia i les forces armades, aquestes es van negar, obligant a Llus Felip a abdicar. D'aquesta manera, es va crear un govern provisional, que donaria pas a la Segona Repblica Francesa.


 Enllaos externs .
 Retrat i breu biografia del presidents francesos ;
 Louis Hincker: tre insurg et tre citoyen de Paris durant la Seconde Rpublique ;
 Resum de la Segona Repblica ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317173" title="Aroche" nonfiltered="3709" processed="3694" dbindex="123952">

Aroche s un poble de la provncia de Huelva (Andalusia), que pertany a la comarca de Sierra de Huelva. Es troba dins el Parc Natural de Sierra de Aracena i Picos de Aroche    

 Demografia .



 Enllaos externs .
Aroche - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;
Museu del Sant Rosari ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317176" title="Luca Signorelli" nonfiltered="3710" processed="3695" dbindex="123953">


Luca Signorelli, tamb conegut com Luca da Cortona, pseudnims de Luca d'Egidio di Ventura (Cortona, c. 1445 - Cortona, 16 d'octubre de 1523) fou un pintor itali del Renaixement que destac sobretot per la seua capacitat com a dibuixant i la mestria en l's de l'escor.  Els seus grans frescos del Judici Final (1499-1503) a la Catedral d'Orvieto estan considerats la seua obra mestra.

Va ser deixeble a Arezzo de Piero della Francesca tal i com queda pals a les seues primeres obres, com per exemple el Sant Pau que es conserva a la Pinacoteca de Citt di Castello. Desprs va ser seguidor d'Andrea del Verrocchio i d'Antonio Pollaiuolo a Florncia. Les seues obres mostren un gran inters per l'anatomia.
Va treballar a les Marques, la Toscana i Umbria, per tamb a Roma, on entre 1481 i 1482 va fer dos frescos a la Capella Sixtina.

A la Pinacoteca de Citt di Castello es conserva, a ms del fragment de fresc amb el sant Pau ads esmentat, el Martiri de sant Sebasti, pintat l'any 1498.

Una mostra significativa de l'art de Luca Signorelli i de la seua escola a l'Alta Vall del Tber s la srie de frescos de l'Oratori de San Crescentino a Morra, feta segons la major part dels estudiosos entre 1507 i 1510.

Una de les seues obres ms intenses i fascinants s un polptic de l'any 1507 fet per a l'esglsia de Sant Medard a Arcevia (provncia d'Ancona), sota comanda de l'Ajuntament.  En aquesta localitat l'artista va pintar altres obres, entre les quals cal esmentar el Baptisme de Crist amb Du Pare i sant Joan Baptista (1508) per a la germandat del Crucifix, avui a l'esglsia de Sant Medard. L'any 1508 va fer per a la capella Filippini de l'esglsia de Sant Francesc un Mare de Du i sants, que va ser expoliada en temps de Napole i que avui dia es conserva a la Pinacoteca de Brera de Mil.
Signorelli es va comprometre, per altra banda, a pintar gratutament per a l'esglsia de Sant Medard, segons acte jurdic de 24 de juny de 1508, una Creu i un quadre del sant titular de l'esglsia del qual no ha quedat rastre.

L'obra mestra absoluta de Luca Signorelli s la srie de frescos sobre l'Apocalipsi que decora la Capella de  Sant Brici ( Cappella Nuova ) de la Catedral d'Orvieto (1499-1504). Segons fonts histriques, Miquel ngel hi va trobar inspiraci per al seu Judici Universal.

Obres.
Flagellaci de Crist, 1480 ca, pintura al tremp sobre taula, 84 x 57 cm, Mil, Pinacoteca di Brera.
1482, fresc, Roma, Ciutat del Vatic, murs laterals de la Capella Sixtina.
Assumpci de la Mare de Du amb els sants Miquel i Benet, 1480 ca, oli sobre taula, 170 x 131 cm, Nova York, Metropolitan Museum of Art.
Mare de Du i Infant i els sants Joan Baptista, Lloren, Onofre i Agust, 1484, pintura al tremp sobre taula, 221 x 189 cm, Perusa, Museo dell'Opera del Catedral.
Nativitat de Joan Baptista, 1485-1490 ca, oli sobre taula, 31 x 70 cm, Pars, Museu del Louvre.
La Sagrada Famlia, 1486-1490 ca, oli sobre taula, 81,5 x 65 cm, Londres, National Gallery.
Mare de Du i Infant, 1490 ca, pintura al tremp sobre taula, 170 x 117,5 cm, Florncia, Galeria dels Uffizi.
Escenes de la vida de Joaquim i Anna, 1490 ca, pintura al tremp sobre taula, 24 x 43 cm, Florncia, collecci privada.
Naixement de la Verge, 1490 ca, pintura al tremp sobre taula, 24 x 43 cm, Florncia, collecci privada.
Sagrada Famlia, 1490 ca, pintura al tremp sobre taula, tondo, dim. 124 cm, Florncia, Galeria dels Uffizi. ;
Circumcisi de Crist, 1490-1491 ca, oli sobre llen transferit a taula, 258,5 x 180 cm, Londres, National Gallery.
Esposalles de la Mare de Du, 1490-1491 ca, pintura al tremp sobre taula, 21,6 x 48 cm, Washington, National Gallery of Art.
Mare de Du i Infant, sant Josep i altre sant, 1490-1492, pintura al tremp sobre taula, tondo, dim. 99 cm, Florncia, Palau Pitti, Galleria Palatina.
Retrat d'home, 1492 ca, pintura al tremp sobre taula, 50 x 32 cm, Berln, Staatliche Museen.
Cap de noi, 1492-1493 ca, pintura al tremp sobre taula, 26 x 20,5 cm, Filadlfia, Philadelphia Museum of Art.
Sant Jordi matant el drac, 1495-1500, oli sobre taula, 55 x 75,5 cm, Amsterdam, Rijksmuseum.
Adoraci dels pastors, 1496, oli sobre taula, 215 x 170 cm, Londres, National Gallery.
Martiri de sant Sebasti, 1497-1498 ca, pintura al tremp sobre taula, Citt di Castello, Pinacoteca comunale.
Sant Agust, santa Caterina d'Alexandria i Antoni de Pdua, 1498, pintura al tremp sobre taula, 145,5 x 76 cm, Berln, Staatliche Museen.
Santa Caterina de Siena, Maria Magdalena i sant Jeroni, 1498, pintura al tremp sobre taula, 146,5 x 75,5 cm, Berln, Staatliche Museen.
Predicaci i mort de l'Anticrist, 1499-1502, fresc, Orvieto, Catedral, Capella de sant Brici.
L'Apocalipsi, 1499-1502, fresc, Orvieto, Catedral, Capella de sant Brici.
La resurrecci de la carn, 1499-1502, fresc, Orvieto, Catedral, Capella de sant Brici.
Els condemnats, 1499-1502, fresc, Orvieto, Catedral, Capella de sant Brici.
Els elegits, 1499-1502, fresc, Orvieto, Catedral, Capella de sant Brici.
Els elegits cridats al Parads i els condemnats conduts a l'Infern, 1499-1502, fresc, Orvieto, Catedral, Capella de sant Brici.
Dante Alighieri, 1499-1502, fresc, Orvieto, Catedral, Capella de sant Brici.
Virgili, 1499-1502, fresc, Orvieto, Catedral, Capella de sant Brici.
Empdocles, 1499-1502, fresc, Orvieto, Catedral, Capella de sant Brici.
Dante i Virgili entrant al Purgatori, 1499-1502, fresc, Orvieto, Catedral, Capella de sant Brici.
L'ngel arriba al Purgatori, 1499-1502, fresc, Orvieto, Catedral, Capella de sant Brici.
Les Verges, 1499-1502, fresc, Catedral, Capella de sant Brici.
Lamentaci del Crist mort amb els sants Parenci i Faust, 1499-1502, fresc, Orvieto, Catedral, Capella de sant Brici.
Allegoria de la Fertilitat i de l'Abusdncia, 1500 ca, pintura al tremp sobre taula, 58 x 105,5 cm, Florncia, Galeria dels Uffizi.
Crist Crucificat amb Maria Magdalena, 1500 ca, pintura al tremp sobre llen, 247 x 165 cm, Florncia, Galeria dels Uffizi.
Autoretrat amb Vitelozzo Vitelli, 1500-1503, pintura al tremp sobre taula, Orvieto, Museo dell'Opera del Duomo.
Lamentaci sobre Crist mort, 1502, pintura al tremp sobre taula, 270 x 240 cm, amb quatre panells de predella que representen la Pregria a l'hort, L'ltim Sopar, La captura de Crist, La Flagellaci, tremp sobre taula, Cortona, Museu Dioces.
Santa Maria Magdalena, 1504, pintura al tremp sobre taula, Orvieto, Museo dell'Opera del Duomo.
La Crucifixi, 1504-1505 ca, pintura al tremp sobre taula, 72,5 x 101 cm, Washington, National Gallery of Art.
Flagellaci, 1505 ca, pintura al tremp sobre taula, 42 x 34 cm, Vencia, Ca' d'Oro, Galleria Franchetti.
Coronaci de la Mare de Du, 1508, oli sobre taula, 127 x 223 cm, San Diego, Califrnia, Timken Art Gallery;
Coriolano persuadeix la famlia d'abandonar Roma, 1509 ca, fresc transferit a llen, 125 x 125 cm, Londres, National Gallery.
El triomf de la Castedat: l'Amor desarmat, 1509 ca, fresc transferit a llen, 125 x 133,4 cm, Londres, National Gallery.
L'Adoraci dels pastors, 1509-1510 ca, pintura al tremp sobre taula, 35 x 43,5 cm, Filadlfia, Philadelphia Museum of Art.
La Trinitat, la Mare de Du i dos sants, 1510, pintura al tremp sobre taula, 272 x 180 cm, Florncia, Galeria dels Uffizi.
Mare de Du i Infant, ngels i sants, 1510 ca, oli sobre taula trasferit a llen, 155 x 135 cm, Washington, National Gallery.
Adoraci dels pastors, 1510-1515 ca, oli sobre taula, 17 x 65 cm, Londres, National Gallery.
Comuni dels apstols, 1512, oli sobre taula, 232 x 220 cm, Cortona, Museu Dioces.
Sagrada damlia amb Zacaries, Isabel i Joan Baptista, 1512, oli sobre taula, tondo, dim. 70 cm, Berln, Staatliche Museen.
Mare de Du i Infant amb sants, 1515, oli sobre taula, 265 x 193 cm, Londres, National Gallery.
Mare de Du i Infant amb sants, 1515-1520 ca, oli sobre taula, Roma, Museo Nazionale di Castel Sant'Angelo.
Predella amb Ester davant d'Assuer i Tres episodis de la vida de sant Jeroni, 1519-1522 ca, oli sobre taula, 29,5 x 212,5 cm, Londres, National Gallery.
Fuga a Egipte; Crist entre els doctors, 1520 ca, oli sobre taula, 21 x 67 cm, Kansas City, Nelson-Atkins Museum of Art.
Immaculada Concepci i sants, 1523 ca, oli sobre taula, 217 x 210 cm, Cortona, Museu Dioces.

 Bibliografia.
 Beccari, Simona i Palazzi, Silvia. La Valle del Nestore-Morra. Comune di Citt di Castello, 2006;

 Enllaos externs .
Luca Signorelli al Centro studi arceviesi;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317177" title="Mammut americanum" nonfiltered="3711" processed="3696" dbindex="123954">

El mastodont americ era una espcie de proboscidi ms primitiu que els actuals elefants que va viure a Amrica del Nord durant el plioc superior i el Plistoc.

 Fisiologia.

Els mastodonts feien entre 2,4 i 3 metres d'altura, i uns 4,5 metres de llargada. Pesaven entre 3600 i 5500 Kg. Els mastodonts encara que semblants als elefants eren ms baixos i robustos amb un pl llarg de color marr fosc. Igualment que els elefants actuals tenien dos ullals en forma d'espiral. Un de les caracterstiques principals dels mastodonts era que tenien les dents en parells de cusps cniques, aix fa que els mastodonts siguin considerats primitius i que siguin parents distants dels elefants i dels mamuts.

 Hbitat i distribuci .

La distribuci del mastodont americ anava des d'Alaska al nord fins a Florida i Califrnia al sud, tot i que eren ms comuns era la zona sud dels Grans Llacs d'Amrica del Nord i la costa est. Normalmaent l'hbitat dels mastodonts eren les zones amb arbres i arbustos, i vivien en boscos oberts o pantanosos.

 Comportament .

El comportament social dels mastodons s molt polmic ja que moltes de les restes sn d'animals solitaris, aix fa pensar que no viven en grups o no tan grans com els dels elefants actuals. Com que les cries de mastodont arribaven a la maduresa sexual als 10 anys, fet que feia necessari un llarg perode de protecci per part de la mare. Per tant seria molt probable que visquessin en grups dirigits per una matriarca i com que era una inversi a llarg termini viure en grup era una bona estratgia per a la seva supervivncia.

 Aparici i extinci .

Els mastodonts americans van aparixer fa 3,7 milions d'anys, al Plioc, i van sobreviure fins fa 10.000 anys juntament amb gran part de la megafauna del Plistoc probablement pels camvis climtics del final de l'ultima edat de gel, la caa per parts de l'home i les malalties com la tuberculosi que van tenir un gran impacte en les poblacions d'aquests animals.

 Enllaos externs .

http://www.bbc.co.uk/nature/wildfacts/factfiles/3004.shtml








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317179" title="Arroyomolinos de Len" nonfiltered="3712" processed="3697" dbindex="123955">

Arroyomolinos de Len s un poble de la provncia de Huelva (Andalusia), que pertany a la comarca de Sierra de Huelva.   

Demografa.
Nmero de habitantes en los ltimos diez aos.



Enllaos externs.
 La crnica de Arroyomolinos Blog d'opini.
 Arroyomolinos de Len - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;
 Cascarrabias On-Line Versi On-Line de la revista Cascarrabias;
 Arroyomolinos de Len (Huelva) Web oficial.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317181" title="Epsilon Arietis" nonfiltered="3713" processed="3698" dbindex="123956">


Epsilon Arietis (  Ari /   Arietis) s una estrella binria  de la constellaci d'ries. Est aproximadament a 293 anys-llum de la Terra.

Les dues components,   Arietis A i B, sn nanes de la seqncia principal blanques del tipus A de la magnitud aparent 5,2 i 5,5 respectivament. Estan separades 1,5 segons d'arc. La magnitud aparent combinada del sistema s +4,63.

 Referncies .


Enllaos externs.
SIMBAD;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317182" title="Only Yazoo - The Best Of" nonfiltered="3714" processed="3699" dbindex="123957">


Only Yazoo s una recopilaci del grup angls de pop electrnic Yazoo. Aparegu el 1999, quan feia 16 anys que el grup s'havia dissolt. Als Estats Units (on Yazoo es deien "Yaz") el disc fou editat amb el ttol "The Best Of".

Only Yazoo inclou els temes ms coneguts dels dos discos de Yazoo, juntament amb remescles i una nova versi del seu primer gran xit, "Only you".

Temes.

CD Mutel 6.

 Only you - 3:12;
 Ode to boy - 3:38;
 Nobody's diary - 4:31;
 Midnight - 4:20;
 Goodbye 70's - 2:33;
 Anyone - 3:25;
 Don't go - 3:06;
 Mr. Blue - 3:26;
 Tuesday - 3:19;
 Winter kills - 4:03;
 State farm - 3:35;
 Situation (U.S. 12" Mix) - 5:46;
 Don't Go (Tee's Freeze Mix) - 6:12;
 Situation (Club 69 Future Phunk Mix) - 8:48;
 Only You (1999 Version) - 2:53;

Enllaos externs.

 http://www.discogs.com/release/119435;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317184" title="Cala (Huelva)" nonfiltered="3715" processed="3700" dbindex="123958">

Cala s un poble de la provncia de Huelva (Andalusia), que pertany a la comarca de Sierra de Huelva.   

Demografia.



Enllaos externs.
Cala - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317186" title="Caaveral de Len" nonfiltered="3716" processed="3701" dbindex="123959">

Caaveral de Len s un poble de la provncia de Huelva (Andalusia), que pertany a la comarca de Sierra de Huelva.   

Demografia.



Enllaos externs.
Caaveral de Len - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317188" title="Mammut borsoni" nonfiltered="3717" processed="3702" dbindex="123960">


Mammut borsoni va ser una espcie de mastodont que va viure a Europa durant el Plioc que va aparixer fa uns 4 milions d'anys i que es va extingir fa uns 3 milions d'anys amb l'arribada dels primers elefants actuals. S`han trobat nombrosos fssils a Grcia, Alemanya i a Anglaterra.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317189" title="Chris Geddes" nonfiltered="3718" processed="3703" dbindex="123961">
Chris Geddes (nascut el 15 d'octubre de 1975, a Edimburg, Esccia) s el teclista i un dels membres fundadors de la banda escocesa de twee pop Belle and Sebastian. A ms de confessar-se partidari del Comunisme, s vegetari, el que ha fet que la resta de la banda li doni el sobrenom de "Beans". Va anar a la Universitat de Glasgow o visita regularment el pub de Glasgow Tchai-Ovna.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317190" title="Llista d'ocells de Nova Zelanda" nonfiltered="3719" processed="3704" dbindex="123962">

Aquesta llista d'ocells de Nova Zelanda inclou totes les espcies d'ocells actuals o extingides de Nova Zelanda: 335.

Els ocells s'ordenen per ordre i famlia.

Struthioniformes.
 Dinornithidae;
 Anomalopteryx didiformis;
 Megalapteryx didinus;
 Pachyornis elephantopus;
 Pachyornis australis;
 Pachyornis mappini;
 Emeus crassus;
 Euryapteryx geranoides;
 Euryapteryx curtus;
 Dinornis struthoides;
 Dinornis novaezealandiae;
 Dinornis giganteus;
 Apterygidae;
 Apteryx mantelli;
 Apteryx rowi;
 Apteryx australis;
 Apteryx australis australis;
 Apteryx australis lawryi;
 Apteryx haastii;
 Apteryx owenii;
Sphenisciformes.
Spheniscidae;
 Aptenodytes patagonicus ;
 Aptenodytes forsteri;
 Pygoscelis papua ;
 Pygoscelis adeliae;
 Pygoscelis antarctica ;
 Eudyptes chrysocome;
 Eudyptes pachyrhynchus;
 Eudyptes robustus;
 Eudyptes sclateri;
 Eudyptes chrysolophus ;
 Eudyptes chrysolophus schlegeli ;
 Megadyptes antipodes;
 Eudyptula minor;
 Eudyptula minor albosignata;
 Spheniscus magellanicus ;
Procellariiformes.
 Procellariidae;
 Macronectes giganteus ;
 Macronectes halli ;
 Fulmarus glacialoides;
 Thalassoica antarctica ;
 Daption capense;
 Pterodroma macroptera;
 Pterodroma rostrata;
 Pterodroma lessonii;
 Pterodroma alba ;
 Pterodroma inexpectata;
 Pterodroma solandri ;
 Pterodroma neglecta ;
 Pterodroma magentae ;
 Pterodroma mollis;
 Pterodroma externa ;
 Pterodroma cervicalis ;
 Pterodroma cookii ;
 Pterodroma leucoptera ;
 Pterodroma nigripennis;
 Pterodroma axillaris ;
 Pterodroma longirostris ;
 Pterodroma pycrofti ;
 Oceanites M orianus;
 Halobaena caerulea;
 Pachyptila vittata;
 Pachyptila salvini;
 Pachyptila desolata;
 Pachyptila belcheri;
 Pachyptila crassirostris;
 Pachyptila turtur;
 Procellaria cinerea ;
 Procellaria aequinoctialis;
 Procellaria parkinsoni ;
 Procellaria westlandica ;
 Aphrodroma brevirostris;
 Calonectris diomedea;
 Puffinus creatopus ;
 Puffinus carneipes;
 Puffinus pacificus ;
 Puffinus bulleri ;
 Puffinus griseus;
 Puffinus tenuirostris;
 Puffinus nativitatis ;
 Puffinus puffinus ;
 Puffinus huttoni ;
 Puffinus gavia;
 Puffinus assimilis;
 Diomedeidae;
 Diomedea exulans;
 Diomedea epomophora;
 Diomedea nigripes;
 Thalassarche chrysostoma ;
 Thalassarche melanophris;
 Thalassarche bulleri ;
 Thalassarche cauta ;
 Thalassarche eremita ;
 Thalassarche chlororhynchos;
 Phoebetria fusca ;
 Phoebetria palpebrata ;
Pelecaniformes.
Phaetontidae;
 Phaethon rubricauda;
Pelecanidae;
 Pelecanus novaezealandiae ;
 Sulidae;
 Sula serrator;
Phalacrocoracidae;
 Phalacrocorax carbo;
 Phalacrocorax varius;
 Phalacrocorax sulcirostris;
 Phalacrocorax melanoleucos;
 Phalacrocorax punctatus;
 Phalacrocorax colensoi;
 Phalacrocorax campbelli;
 Phalacrocorax carunculatus;
 Phalacrocorax chalconotus;
 Phalacrocorax featherstoni;
 Phalacrocorax onslowi;
 Phalacrocorax ranfurlyi;
Ciconiiformes.
Ardeidae;
 Ardea pacifica ;
 Ardea alba;
 Ardea intermedia;
 Ardea ibis;
 Egretta novaehollandiae;
 Egretta garzetta;
 Egretta sacra;
 Nycticorax caledonicus;
 Ixobrychus minutus ;
 Ixobrychus novaezelandiae ;
 Botaurus poiciloptilus;
Threskiornithidae;
 Plegadis falcinellus ;
 Threskiornis molucca ;
 Platalea regia;
 Platalea flavipes ;
Anseriformes.
Anatidae;
 Mergus australis ;
 Oxyura australis;
 Biziura delautouri ;
 Pachyanas chathamica ;
 Malacorhynchus scarletti ;
 Hymenolaimus malacorhynchos ;
 Tadorna variegata;
 Aythya novaeseelandiae;
 Anas aucklandica;
 Anas nesiotis ;
 Anas chlorotis ;
 Cnemiornis gracilis;
 Cnemiornis calcitrans ;
 Cygnus sumnerensis ;
Gruiformes.
Rallidae;
 Fulica chathamensis ;
 Gallirallus modestus ;
 Diaphorapteryx hawkinsi;
 Gallinula hodgeni ;
 Gallirallus dieffenbachii;
 Capellirallus karamu ;
 Aptornis otidiformis ;
 Lewinia muelleri ;
 Porphyrio porphyrio;
 Porphyrio mantelli ;
 Porphyrio hochstetteri ;
 Gallirallus australis ;
Galliformes.
Phasianidae;
 Alectoris chukar;
 Alectoris rufa ;
 Perdix perdix ;
 Coturnix novaezelandiae ;
 Coturnix ypsilophora;
 Phasianus colchicus ;
 Pavo cristatus;
 Numididae;
 Numida meleagris;
Charadriiformes.
Charadriidae;
 Haematopus finschi;
 Haematopus chathamensis ;
 Haematopus unicolor;
 Anarhynchus frontalis ;
 Himantopus novaezelandiae;
 Charadrius obscurus ;
 Thinornis novaeseelandiae ;
 Coenocorypha pusilla ;
 Coenocorypha chathamica ;
 Coenocorypha aucklandica;
 Coenocorypha aucklandica iredalei ;
 Coenocorypha aucklandica barrierensis ;
 Calidris canutus;
Laridae;
 Larus dominicanus ;
 Larus novaehollandiae ;
 Larus scopulinus ;
 Larus bulleri ;
Sternidae;
 Hydroprogne caspia;
 Chlidonias albostriatus ;
 Sternula nereis davisae ;
 Stercorariidae ;
 Stercorarius parasiticus ;
 Catharacta lonnbergi;
Podicipediformes.
Podicipedidae;
 Tachybaptus novaeholland;
 Poliocephalus rufopectus;
 Poliocephalus poliocephalus;
 Podiceps cristatus ;
Falconiformes.
Accipitridae;
 Circus eylesi ;
 Circus approximans;
 Harpagornis moorei;
 Haliaeetus australis ;
Falconidae;
 Falco novaeseelandiae;
Strigiformes.
Strigidae;
 Sceloglaux albifacies ;
 Ninox novaeseelandiae;
Caprimulgiformes.
Aegothelidae;
Aegotheles novaezealandiae;
Cuculiformes.
Cuculidae;
 Eudynamys taitensis;
 Chrysococcyx lucidus;
Psittaciformes.
Psittacidae;
 Nestor notabilis ;
 Nestor meridionalis ;
 Strigops habroptilus ;
 Cyanoramphus novaezelandiae;
 Cyanoramphus malherbi;
 Cyanoramphus auriceps;
 Cyanoramphus unicolor;
 Cyanoramphus forbesi;
Columbiformes.
Columbidae;
 Hemiphaga novaeseelandiae;
Passeriformes.
Acanthisittidae;
 Xenicus longipes ;
 Xenicus longipes longipes ;
 Xenicus longipes stokesi ;
 Xenicus longipes variabilis;
 Xenicus gilviventris;
 Traversia lyalli ;
 Acanthisitta chloris;
 Pachyplichas yaldwyni ;
 Pachyplichas jagmi ;
Corvidae;
 Palaeocorax moriorum ;
 Corvus frugilegus ;
Motacillidae;
 Anthus novaeseelandiae;
Sylviidae;
 Megalurus punctatus ;
Petroicidae;
 Petroica macrocephala ;
 Petroica australis ;
 Petroica longipes ;
 Petroica traversi ;
Pachycephalidae;
 Mohoua albicilla ;
 Mohoua ochrocephala ;
 Mohoua novaeseelandiae ;
Acanthizidae;
 Gerygone igata ;
 Gerygone albofrontata ;
Meliphagidae;
 Notiomystis cincta ;
 Prosthemadera novaeseelandiae ;
 Anthochaera carunculata;
Callaeidae;
 Callaeas cinerea ;
 Callaeas cinerea wilsoni ;
 Callaeas cinerea cinerea ;
 Philesturnus carunculatus ;
 Philesturnus carunculatus rufusater ;
 Philesturnus carunculatus carunculatus ;
 Heteralocha acutirostris ;
Pardalotidae;
 Anthornis melanura ;
 Anthornis melanocephala ;
Dicruridae;
 Rhipidura fuliginosa;
Zosteropidae;
 Zosterops lateralis;
Muscicapidae;
 Turnagra capensis ;
 Megalurus rufescens ;
Artamidae;
Artamus personatus ;
Artamus superciliosus ;
Cracticidae;
Gymnorhina tibicen ;
Sturnidae;
Acridotheres tristis ;
Sturnus vulgaris ;
Emberizidae;
Emberiza citrinella ;
Emberiza cirlus;
Fringillidae;
Fringilla coelebs;
Carduelis chloris ;
Carduelis flammea ;
Carduelis carduelis ;
Passeridae;
Passer domesticus;

Referncies.



Bibliografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317191" title="Sarah Martin" nonfiltered="3720" processed="3705" dbindex="123963">
Sarah Martin (nascuda el 12 de febrer de 1974 a Blackburn, Anglaterra) s la  violinista de la banda escocesa de twee pop Belle & Sebastian. A ms del viol, Martin toca la flauta dola, el stylophone, la meldica, la guitarra, la flauta i canta a alguns dels temes. Es va unir a la banda just abans de la gravaci de  If You're Feeling Sinister (1996).

Temes de Belle & Sebastian escrits per Martin.
 "Waiting for the Moon to Rise" (de Fold Your Hands Child, You Walk Like a Peasant);
 "Scooby Driver" (de Storytelling);
 "Asleep on a Sunbeam" (de Dear Catastrophe Waitress);
 "Storytelling" (de Storytelling);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317192" title="Castao del Robledo" nonfiltered="3721" processed="3706" dbindex="123964">

Castao de Robledo s un poble de la provncia de Huelva (Andalusia), que pertany a la comarca de Sierra de Huelva.   

Demografia.


 
Enllaos externs.
Castao del Robledo - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;
Castao, un pueblo en la encrucijada  ;

 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317194" title="35 Arietis" nonfiltered="3722" processed="3707" dbindex="123965">
35 Arietis s una estrella de la constellaci d'ries. s de la magnitud aparent +4,65.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317195" title="Bobby Kildea" nonfiltered="3723" processed="3708" dbindex="123966">

Bobby Kildea (nascut el 14 de mar de 1972) toca el baix i la guitarra a la banda escocesa de twee pop Belle & Sebastian. Es va unir a la banda el 2001 per a substituir a un dels membres fundadors, Stuart David, i havia tocat abans a la banda V-Twin. s l'nic membre de Belle & Sebastian procedent d'Irlanda del Nord i s conegut pel seu carcter tranquil i el seu caracterstic cabell llarg.

Tot i que se li ha aplicat el sobrenom de "Belfast", en realitat el seu lloc de naixement s Bangor, Irlanda del Nord.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317197" title="Segon Imperi Francs" nonfiltered="3724" processed="3709" dbindex="123967">

El Segon Imperi Francs fa referncia a una etapa histrica de Frana compresa entre 1852 i 1870. L'Imperi va ser proclamat pel llavors President de Frana Llus Napole Bonaparte, el 2 de desembre de 1852, tot i que exactament un any abans ja havia dissolt l'Assemblea Nacional, convertint-se en dictador. L'Imperi deixaria d'existir en ser capturat l'emperador Napole III durant la batalla de Sedan, l'1 de desembre de 1870. El 3 de desembre seria proclamada la Tercera Repblica Francesa a Pars.

 Antecedents .

Llus Napole Bonaparte, fill de Llus Bonaparte i, per tant, nebot de Napole, es presenta a les primeres eleccions amb sufragi universal mascul que se celebr a Frana el 1848. Obtingu una aclaparadora victria, i es convert en el primer president de la Segona Repblica Francesa grcies al suport de la poblaci catlica camperola.

Durant els tres anys que va durar el seu mandat va tramitar lleis com la llibertat d'ensenyament  la qual cosa no va deixar satisfets als catlics extremistes perqu donava el monopoli d'atorgar ttols a la universitat estatal , la llei electoral  que no violava el sufragi universal per perjudicava als obrers ja que per votar en un municipi s'havia d'haver residit en ell durant tres anys  o la llei de premsa, que imposava lmits a la llibertat d'expressi.

Els problemes arribaren al final del seu mandat, ja que no podia ser reelegit. Aix, el 2 de desembre de 1851 don un cop d'estat, amb el suport de la poblaci francesa, i institu el Segon Imperi Francs. Va trobar molt poca resistncia entre els diputats; l'nic focus de resistncia aparegu a Pars i els seus voltants, per no va ser gran cosa.

 Desenvolupament de l'Imperi .

L'establiment d'un nou imperi va ser aprovat per un plebiscit en el que es va demanar al poble que dons el seu suport. A partir d'aqu hi va haver una gran repressi sobre els grups opositors.

Igual com va succeir amb el Primer Imperi, aquest va ser impulsat i recolzat per una bona part de l'opini pblica. Per mantenir-lo calia imposar una autoritat ms forta, pel qual rpidament Napole III convert el seu govern en un rgim autoritari amb el suport de l'exrcit, que havia perdut bona part de les seves idees liberals i volia ttols i compensacions, entre d'altres coses.

Tamb el recolz la burgesia, que valorava ms el nou ordre social establert aix com la prosperitat econmica de la conjuntura internacional. L'esglsia fou el tercer bloc de suport, que aix veia afavorida una nova aliana reflectida en el pressupost destinat al clericat i a les escoles religioses.

Durant el Segon Imperi es produ un fort desenvolupament dels mitjans de transport, aix com una bonana econmica. S'incrementa la xarxa bancria i es firma un tractat lliurecanvista amb Anglaterra el 1860 que fomenta el comer internacional.

 Deteriorament i davallada .

La davallada comen cap el 1860 per mesures de poltica interna, ja que encara que tenien el suport dels republicans i els obrers, xocaven amb els catlics i la burgesia financera; a ms, la poltica exterior va tenir una srie de fracassos importants. 

Tamb es considera que el declivi de l'imperi s'inici amb l'expedici a Mxic, ja que all l'imperi va sofrir la seva primera derrota militar des de la batalla de Waterloo; va ser  el 5 de maig de 1862, a la batalla de Puebla davant les tropes mexicanes, per la qual Frana patiria l'escarni a Europa. En l'aspecte militar les coses ja no serien iguals desprs d'aquest esdeveniment; aparegueren problemes a Itlia i l'estrepitosa derrota en la guerra de Mxic va culminar amb l'execuci de Maximili (1867) i la terrible guerra francoprussiana de 1870 en la que Napole III va ser derrotat totalment.

Les derrotes es van produir per falta d'un exrcit preparat aix com d'aliats, igual com per les contradiccions de la poltica de Napolen III, que estava en contra de les unificacions i en contra d'Europa. El cas s que, el 1870, Napole capitul a Sedan i va ser fet presoner.

A partir d'aqu s'establ un govern provisional per part de les autoritats legals de l'Imperi, per el sector republic enva l'Assemblea i proclama la Tercera Repblica Francesa el 1870.

Casat amb Eugnia de Montijo, comtessa de Teba, una noble espanyola d'ascendncia escocesa i espanyola, Napole III va tenir un fill, Eugne Bonaparte (1856-1879), que a la seva mort es va convertir en cap de la famlia i va ser anomenat pels seus partidaris Napole IV.

Bibliografia.

 PAREDES, J.: "Manual de Historia Contempornea Universal". Editorial Ariel.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317198" title="Llista d'ocells de Tokelau" nonfiltered="3725" processed="3710" dbindex="123968">

Aquesta llista d'ocells de Tokelau inclou totes les espcies d'ocells trobats a Tokelau: 29, de les quals 1 fou introduda pels humans i dues estan globalment amenaades d'extinci. 

Els ocells s'ordenen per ordre i famlia.

Procellariiformes. 
Procellariidae.
Macronectes giganteus;
Puffinus pacificus;
Pelecaniformes. 
Phaethontidae.
Phaethon rubricauda ;
Phaethon lepturus ;
Sulidae.
Sula dactylatra;
Sula sula;
Sula leucogaster;
Fregatidae.
Fregata minor ;
Fregata ariel;
Ciconiiformes. 
Ardeidae.
Egretta sacra ;
Galliformes. 
Phasianidae.
Gallus gallus;
Charadriiformes. 
Charadriidae.
Pluvialis fulva ;
Scolopacidae.
Limosa lapponica ;
Numenius phaeopus;
Numenius tahitiensis;
Tringa incana;
Arenaria interpres;
Calidris alba ;
Sternidae.
Anous stolidus;
Anous minutus;
Procelsterna cerulea;
Gygis alba;
Onychoprion fuscatus;
Onychoprion lunatus;
Sterna sumatrana;
Thalasseus bergii ;
Columbiformes. 
Columbidae.
Ducula pacifica;
Cuculiformes. 
Cuculidae.
Eudynamys taitensis;
Strigiformes. 
Tytonidae.
Tyto novaehollandiae;

Referncies.



Bibliografia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317202" title="Rifenyo" nonfiltered="3726" processed="3711" dbindex="123969">
Rifenyo s el drac de Sant Just Desvern.

Al 26 d'abril de 2008 va tenir lloc la festa de bateig de foc d'en Rifenyo a la mateixa localitat. El drac es va passejar per la plaa Maragall al centre de la vila on desprs de fer un breu parlament d'agrament, es va encendre per primera vegada. Va actuar com a padr la colla Cua de Drac de Cornell de Llobregat. A continuaci, en Rifenyo va creuar per una pluja de foc i d'espurnes dels dracs de les colles convidades i es va iniciar un correfoc pels carres del poble.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317203" title="Hans-Jrgen von Arnim" nonfiltered="3727" processed="3712" dbindex="123970">


Hans-Jrgen von Arnim (4 d'abril de 1889 -   1 de setembre de 1962) va ser un militar alemany, que arrib al rang de Coronel General de cavalleria i que serv durant la Segona Guerra Mundial.

 Biografia .
Arnim va nixer a Ernsdorf, a la provncia prussiana de Silsia, fill del General Hans von Arnim (1861 1931) i de Martha Honrichs (1865 1953). Va servir a l'Exrcit Alemany des del 1907 fins al final de la Segona Guerra Mundial. Durant la Primera Guerra Mundial va participar als fronts Oriental i Occidental. Desprs de la guerra continu al Reichswehr i ascend fins a comandar el 68 Regiment d'Elit a Berln.

Amb l'ascens de l'Alemanya Nazi, Arnim va ser promogut a Major General al 1938. Comand la 52a divisi a les campanyes de Campanya de Polnia i de Campanya de Frana. A l'octubre de 1940, Arnim va rebre el comandament de la 17a Divisi Panzer. Amb l'esclat de la guerra contra la Uni Sovitica va ser promogut a Tinent General a les ordres de Heinz Guderian, per va resultar greument ferit uns dies desprs de l'inici de la campanya. Comand el XXXIX Cos Panzer fins a novembre de 1942, quan va ser posat al capdavant del 5 Exrcit Panzer sota d'Erwin Rommel al Nord d'frica. Quan Hitler va denegar l'autoritzaci a Rommel perqu torns a Tunsia, Arnim va ser promogut a General (Generaloberst) el 4 de desembre de 1942, i nomenat Comandant en Cap del Grup d'Exrcits frica i, de facto, comandant de l'Afrika Korps entre mar de 1943 fins a la seva captura per la 4a Divisi d'Infanteria ndia dos mesos desprs, al maig de 1943. Durant la resta de la guerra va ser un presoner de guerra britnic i va ser alliberat al juliol de 1947.

Va retornar a Alemanya i va morir a Bad Wildungen, Hesse.

Durant el seu captiveri, Arnim deman trobar-se amb Eisenhower. Aquest replic que li traguessin tanta informaci com fos possible, per que una trobada entre ambds estava totalment fora de lloc (de fet, es neg a trobar-se amb qualsevol oficial alemany fins a la rendici).

 Condecoracions .

 Creu de Cavaller de la Creu de Ferro (4-9-1941) as Generalleutnant i Kdr. 17.Panzer-Division, Front Oriental;
 Creu de Cavaller amb Espases de la Reial Orde Prussiana de Hohenzollern amb Espases (7-9-1918);
 Creu de Ferro de 1 Classe  1914 (2-11-1914);
 Creu de Ferro de 2 Classe  1914 (16-9-1914);
 Barra de 1939 Creu de Ferro de 1 Classe   1914 (3-11-1939) ;
 Barra de 1939 Creu de Ferro de 2 Classe   1914 (8-10-1939) ;
 Creu Hansetica d'Hamburg;
 Creu Alemanya en Or (14-5-1942);
 Insgnia de Ferit 1918 en Plata;
 Medalla de la Campanya d'Hivern a l'Est 1941/42;
 Cinta de mniga d'frica (1943);
 Creu d'Honor dels Combatents de 1914-18 amb espases;
 Creu dels 25 anys de Servei ;
 Medalla dels 12 anys de Servei;
 Mencionat al Wehrmachtsbericht (13-5-1943);


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317204" title="Llista d'ocells de les Illes Marshall" nonfiltered="3728" processed="3713" dbindex="123971">

Aquesta llista d'ocells de les Illes Marshall inclou totes les espcies d'ocells trobats a les Illes Marshall: 84, de les quals 1 hi fou introduda i 5 estan globalment amenaades d'extinci.

Els ocells s'ordenen per ordre i famlia.

Procellariiformes. 
Diomedeidae.
Phoebastria immutabilis;
Phoebastria nigripes;
Procellariidae.
Pterodroma neglecta;
Pterodroma externa;
Pterodroma cervicalis;
Pterodroma hypoleuca;
Pterodroma nigripennis;
Pterodroma longirostris;
Bulweria bulwerii;
Puffinus carneipes;
Puffinus pacificus;
Puffinus griseus;
Puffinus tenuirostris;
Puffinus nativitatis;
Hydrobatidae.
Oceanites oceanicus;
Nesofregetta fuliginosa;
Oceanodroma castro;
Oceanodroma leucorhoa;
Pelecaniformes. 
Phaethontidae.
Phaethon aethereus;
Phaethon rubricauda;
Phaethon lepturus;
Sulidae.
Sula dactylatra;
Sula sula;
Sula leucogaster;
Fregatidae.
Fregata minor;
Fregata ariel;
Ciconiiformes. 
Ardeidae.
Egretta sacra;
Bubulcus ibis;
Anseriformes. 
Anatidae.
Chen caerulescens;
Branta hutchinsii;
Branta canadensis;
Anas penelope;
Anas strepera;
Anas crecca;
Anas platyrhynchos;
Anas acuta;
Anas clypeata;
Aythya valisineria;
Aythya fuligula;
Gruiformes. 
Rallidae.
Porzana cinerea;
Charadriiformes. 
Glareolidae.
Glareola maldivarum;
Charadriidae.
Pluvialis fulva;
Pluvialis squatarola;
Charadrius mongolus;
Scolopacidae.
Gallinago hardwickii;
Limosa limosa;
Limosa lapponica;
Numenius phaeopus;
Numenius tahitiensis;
Actitis macularius ;
Tringa brevipes;
Tringa incana;
Tringa melanoleuca;
Tringa glareola;
Arenaria interpres;
Calidris alba;
Calidris ruficollis;
Calidris melanotos;
Calidris acuminata;
Tryngites subruficollis;
Philomachus pugnax  ;
Laridae.
Larus pipixcan;
Sternidae.
Anous stolidus;
Anous minutus;
Procelsterna cerulea;
Gygis alba;
Onychoprion fuscatus;
Onychoprion lunatus;
Onychoprion anaethetus;
Sternula albifrons;
Sterna sumatrana;
Sterna paradisaea;
Sterna hirundo;
Thalasseus bergii;
Columbiformes. 
Columbidae.
Ptilinopus porphyraceus;
Ducula oceanica;
Cuculiformes. 
Cuculidae.
Eudynamys taitensis;
Strigiformes. 
Strigidae.
Strix fulvescens;
Pseudoscops clamator;
Asio flammeus;
Apodiformes. 
Apodidae.
Apus pacificus;
Coraciiformes. 
Alcedinidae.
Todiramphus sanctus;
Passeriformes. 
Hirundinidae.
Hirundo rustica;
Passeridae.
Passer montanus;

Referncies.



Bibliografia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317206" title="Robin van Persie" nonfiltered="3729" processed="3714" dbindex="123972">




Robin van Persie (Rotterdam, 6 d'agost de 1983) s un futbolista neerlands que juga d'extrem.

 Trajectria .
Es form a dos clubs de la seva ciutat natal, l'Excelsior   i el Feyenoord, on debut com a professional. Sign pels anglesos de l'Arsenal el 2004 amb un trasps de 3 milions. 

Amb la selecci neerlandesa debut el 2005. Fou seleccionat per Marco Van Basten per a la Copa del Mn del 2006, on jug els 4 partits de la selecci,  marcant un gol enfront Costa d'Ivori. Tamb particip a l'Eurocopa 2008 on marc dos gols.

 Estadstiques .

(Estadstiques a data de 29 d'abril 2008)


(Estadstiques a data de 14 de juny 2008)

 Palmars .
Club.
 Copa de la UEFA: 2002: amb Feyenoord;

 FA Community Shield: 2004: amb Arsenal;
 FA Cup: 2005: amb Arsenal;
 Emirates Cup: 2007: amb Arsenal ;
 Torneig d'Amsterdam: 2007: amb Arsenal;

 Referncies .


 Enllaos externs .

 Perfil a Arsenal.com ;
 Perfil amb la selecci  ;
 Perfil a 4thegame.com;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317229" title="Virus del mosaic del tabac" nonfiltered="3730" processed="3715" dbindex="123975">
El virus satllit del mosaic del tabac s un virus ARN vegetal que infecta a la planta del tabac produint en la mateixa una malaltia anomenada mosaic, per l aspecte motejat que presenten les fulles infectades. S ha detectat en infeccions naturals mixtes en les plantes del tabac i diverses hortalisses coinfectades amb el virus com tomquet, pebrot, entre altres.

Els smptomes del virus, com el seu propi nom indica, forma un mosaic verd clar i verd fosc en les fulles apicals. Apart d aquests signes poden haver signes de rallat necrtic, ptals deformes, nanisme i clorosis. 

En cultius d hivernacle la incidncia pot arribar a ser molt elevada com a conseqncia d una transmissi mecnica i de que les plantes son manipulades (poda, recollida, etc.). El TMV es com tamb en les plantes ornamentals i molt infeccis al manejar les plantes.

Histria.

En 1883, Adolf Mayer va fer la descripci inicial de la malaltia, indicant que es podia transferir entre plantes de manera similar a les infeccions bacterials. Per, en 1889, Martinus Beijerinck va demostrar que un medi de cultius filtrat i lliure de bactries seguia contenint l agent infeccis.

Dimitri Ivanowski va donar la primera evidncia concreta de la seva existncia en 1892. En 1935, Wendell Meredith Stanley va cristal litzar el virus i va demostrar que continua actiu desprs de la cristallitzaci. Per aquest treball, va compartir un quart del premi Nobel de Qumica en 1946, encara que desprs es va demostrar que algunes de les seves conclusions (en particular, que els cristalls eren protenes pures, que s unien per autocatlisi) eren incorrectes.

Les primeres imatges de microscopi electrnic del VMT van ser realitzades en 1939 per Gustav Kausche, Edgar Pfankuch y Helmut Ruska (germ del guanyador del Nobel Ernst Ruska). En 1955, heinz Fraenkel-Conrat i Robley Williams van demostrar que l ARN del VMT i la protena de la seva cpsida uneixen per si mateixes el virus funcional, indicant que aquesta s l estructura ms estable (la que est amb energia lliure ms baixa), i probablement el mecanisme natural de uni sigui dins de la cllula hoste.

El cristalfag Rosalind Franklin va treballar per Stanley casi un mes en Berkeley, i desprs va dissenyar i va construir un mdel del VMT per la Exposici General de primera categoria de Brusselles (1958). En 1958, ella va especular que el virus era buit, no slid, i va hipotetitzar que l ARN del VMT era de trenat simple. Aquesta conjetura es va comprovar desprs de la seva mort, i ara es sap que s la ms trenada.  

Morfologia.
El virus del mosaic del tabac (TMV) presenta forma cilndrica, amb uns 3000 angstrom de longitud i uns 180 de dimetre. Presenta una coberta proteica amb entre 2100 i 2300 subunitats idntiques estretament empaquetades en una disposici helicodal, al voltant d una molcula d ARN d una sola cadena. El genoma consta d  uns 6400 nucletids i esta tancat profundament en la protena, lo que la fa invulnerable a l atac per les ribonucleases i fa que el TMV intacte romangui inefectiu durant dcades. 

La coberta est formada per successius discs de dos capes cadascuna amb 17 subunitats per capa, fent un total de 34 subunitats per disc. Les subunitats dels discs poden desplaar-se una sobre l altre per formar una hlix de dues voltes, anomenada arandela de tancament.  La uni de l ARN entre els discs proteics comena a partir d una seqncia de bases especifica que te l ARN del virus i que el disc de la protena reconeix com a lloc d iniciaci de la uni. La regi d iniciaci de l ARN forma un lla que interacciona amb el forat central del disc de la protena i el transformen en la forma helicodal (arandela de tancament) quedant aix iniciada la hlix del virus; en aquest d  ARN doblegat en lla es van afegint nous discos i desprs de l adici de cada disc es forma un nou lla d ARN, fins que la totalitat de l hebra d ARN queda folrada de discs proteics y aix la uni de l cid nucleic en la cpsida proteica queda terminada. En el genoma del virus TMV hi ha 6 gens.

Smptomes.

Cyclamen persicum:  Raquitisme i clorosis ;
Impatiens  sp : Raquitisme i deformaci foliar;
Rhoeo discolor:  Presenta un mosaic foliar deformant.

La seva transmissi es facilitada simplement per contacte. La infecci es realitza per contacte de les arrels amb el virus i amb les esquitxades de l aigua de reg.

Prevenci.
El millor mtode per prevenir el virus en explotacions s mantenir la higiene per evitar que el virus es propagui al llarg de tota la explotaci. Aix vol dir eliminar les plantes infectades, i les males herbes prximes a aquests vegetals malalts. Un altre mesura de prevenci s plantar cepes resistents els virus. I per ltim mantenir una higiene en els estris de podar.

No hi ha cap remei per eliminar el virus un cop a infectat a la planta, per aix les hem d eliminar.    

Bibliografia.
Infojardn, Plagas y enfermedades, Virus;
Colpos, Agrociencia;
Laguna, f.medic ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317230" title="Lambda Arietis" nonfiltered="3731" processed="3716" dbindex="123976">


Lambda Arietis (  Ari /   Arietis) s una estrella binria de la constellaci d'ries. Est aproximadament a 133 anys-llum de la Terra.

La component primria,   Arietis A, s una nana de la seqncia principal blanca-groga del tipus F de la magnitud aparent +4,9. La seva companya,   Arietis B, est a 37,4 segons d'arc, i s de la magnitud aparent +7,4. El sistema s de la magnitud aparent 4,79.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317244" title="Alfonso de Portago" nonfiltered="3732" processed="3717" dbindex="123977">
 Alfonso Antonio Vicente Eduardo Angel Blas Francisco de Borja Cabeza de Vaca y Leighton , Marqus de Portago, tamb anomenat  Alfonso de Portago  va ser un pilot de curses automobilstiques espanyol que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Alfonso de Portago va nixer el 11 d'octubre del 1928 a Londres, Anglaterra i va morir el 12 de maig del 1957 en un accident disputant una cursa prop de Guidizzolo, Mantua, Itlia.

Fora de la F1 va aconseguir tamb una medalla de bronze en el Campionat del Mn de bobsleigh del 1957.


 A la F1 .

Va debutar a la cinquena cursa de la temporada 1956 (la setena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 1 de juliol del 1956 el GP de Frana al Circuit de Reims-Gueux.

Alfonso de Portago va participar a un total de cinc curses puntuables pel campionat de la F1, disputades en dues temporades diferents, 1956 i 1957, aconseguint un segn lloc com a millor resultat.


 Resultats a la Frmula 1 .



(*) Cotxe compartit.


 Resum .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317260" title="Lazare Nicolas Marguerite Carnot" nonfiltered="3733" processed="3718" dbindex="123978">

Lazare Nicolas Marguerite Carnot, nascut a Nolay (Borgonya) el 13 de maig de 1753 i mort a Magdeburg (Prssia) el 22 d agost de 1823, fou un matemtic, un fsic, un militar i un poltic francs. Membre de la Convenci Nacional, se l ha anomenat l organitzador de la victria o El gran Carnot.

 Famlia .
Procedia d'una famlia d'advocats de Borgonya. Esps de Jacqueline Sophie Dupont de Maringheur. Tingueren deu fils. En destaquen : Nicolas Lonard Sadi Carnot et Lazare Hippolyte Carnot, qui fou pare de Marie Franois Sadi Carnot. El seu germ s Joseph-Franois-Claude Carnot.

 Biografia .
El 1791, essent capit d'enginyers, fou elegit diputat per a l'Assemblea Legislativa i desprs per a la Convenci Nacional. El 1793 fou nomenat membre del Comit de Salvaci Pblica, on, com a responsable militar, contribu a posar en peu de guerra catorze exrcits que salvaren la Revoluci Francesa de les potncies europees, entre els quals l'exrcit dit del Midi, que enva Catalunya en l'anomenada Guerra Gran. 

Durant el Directori, en fou elegit membre (1795) i s'opos a Paul de Barras. Per aquest motiu hagu d'exiliar-se (1797). 

Durant l'Imperi (1800), inicialment, s ministre de la guerra. Per, contrari al poder personal de Napole ), es dedic a estudis matemtics; i, entre altres, escriv Gomtrie de position (1803) i De la dfense des places fortes (1810). El 1814, davant la imminent invasi de Frana, es pos al servei de Napole i fou el defensor d'Anvers. 

Ms tard, durant els Cent Dies, fou ministre de l'interior. A l'adveniment de la Restauraci hagu d'exiliar-se a Varsvia i, finalment, a Magdeburg, on mor.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317261" title="Trtora" nonfiltered="3734" processed="3719" dbindex="123979">






La trtora o trtora vulgar (Streptopelia turtur) s un petit i gil ocell de l'ordre dels columbiformes com als Pasos Catalans.

Morfologia.

 Fa 28 cm de llargria i 49-55 d'envergadura alar.
 T les parts superiors de color castany rogenc amb taques d'un bru fosc.
 Cap i coll d'un gris rosat amb una taca llistada de blanc i negre a cada banda del coll.
 Pit de color de rosa pllid.
 Cua negra amb les vores blanques, punxeguda i llarga.
 Ull taronja envoltat d'una zona vermella intensa.

Subespcies.

 Streptopelia turtur arenicola  ;
 Streptopelia turtur hoggara ;
 Streptopelia turtur rufescens ;
 Streptopelia turtur isabellina  ;
 Streptopelia turtur moltonii  ;
 Streptopelia turtur turtur ;

Reproducci.

En un arbre o arbust construeix rpidament una plataforma mal acabada, a prop de terra, que li servir per dipositar-hi els 2 ous corresponents i perqu la femella, juntament amb el mascle, els covin durant 14 dies. 18 dies sn els que necessiten els pollets per estar en condicions de deixar el niu. Fan dues cries. 

Alimentaci.

Menja a terra llavors i, de vegades, molluscs. 

Hbitat.

Est molt estesa per tot el territori catal, que t zones arbrades de tota mena, i fins i tot en els parcs de les ciutats, menys al Pirineu. 

Distribuci geogrfica.

Viu a l'Europa Central i meridional (s rara a Escandinvia i Rssia), a l'frica del Nord i a una part de l'sia occidental. Hiverna a frica. 

Costums.

 s estiuenca i migradora als Pasos Catalans.
 s en l'poca reproductiva quan s possible d'escoltar el tpic parrup d'aquesta au i de tots els coloms. ;
 s agressiva territorialment.
 Vol rpid amb freqents canvis de direcci bategant les ales espasmdicament.
 Un cop acabada la cria, al setembre, volen de nit (al contrari dels altres coloms) i en petits esbarts en direcci a frica.;

Estat de conservaci.

Sembla sser que la poblaci europea ha caigut un 62% a causa de certes prctiques agrcoles (entre d'altres, la utilitzaci de pesticides), a la sequera del Sahel afric i a la pressi cinegtica que pateix durant la seua migraci en els pasos mediterranis.

 Poblaci catalana: 44.179-69.267 parelles. ;
 Poblaci europea: 3.500.000-7.200.000 parelles (25-49 % de la poblaci mundial).  ;

Referncies bbliques.

 Que prengui tamb dues trtores o dos colomins, segons els seus recursos; un dels ocells ser per al sacrifici pel pecat i l'altre per a l'holocaust.  (Levtic 14:22).
 "Acabat, el sacerdot prendr una de les trtores o un dels colomins que, segons els seus recursos, hagi presentat aquella persona.  (Levtic 14:30).
 (...) el dia vuit prendr dues trtores o dos colomins i els dur al sacerdot a l'entrada de la tenda del trobament.  (Levtic 15:29).
 Ell li va dir: Porta'm una vedella de tres anys, una cabra de 3 anys, un molt de 3 anys, una trtora i un colom.  (Gnesi 14:24);
 Quan arrib el dia de la purificaci d'ells segons la Llei de Moiss, el pujaren a Jerusalem per presentar-lo al Senyor tal com est escrit a la Llei del Senyor: Tot mascle primognit ser tingut com a consagrat al Senyor, i per oferir en sacrifici, com diu la Llei del Senyor, un parell de trtores o dos colomins. (Lluc 2,22);

Referncies.



Enllaos externs.

 La trtora a l'Enciclopdia Catalana. ;
 La trtora a l'Enciclopdia Balear d'Ornitologia. ;
 Descripci i fotografies d'aquest ocell. ;
 La trtora a la IUCN. ;
 La trtora a l'Animal Diversity Web. ;
 Vdeos i informaci diversa d'aquest ocell. ;
 La trtora a l'Avibase. ;
 Fotografies i enregistraments sonors d'aquest ocell. ;
 La trtora vulgar a l'Encyclopedia of Life. ;
 Descripci i hbitat de la trtora vulgar. ;
 Estudi de la poblaci de la trtora al Principat de Catalunya. ;
 Vdeos de trtores en llur hbitat natural. ;
 Informaci sobre la poblaci de la trtora a les Illes Britniques. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie. ;
 Enregistraments sonors de la trtora. ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317262" title="Cronologia de la histria de Frana" nonfiltered="3735" processed="3720" dbindex="123980">

Aquesta s una taula amb la cronologia de la histria de Frana. Per tenir ms informaci sobre els esdeveniments, vegeu la Histria de Frana. Tamb, a ms dels enllaos corresponents, hi ha informaci a la llista de reis francs, reis francesos i presidents de la Repblica Francesa.

Segle III - IV - V - VI - VII - VIII - IX - X - XI - XII - XIII - XIV - XV - XVI - XVII - XVIII - XIX - XX - XXI

 Segle III .


 Segle V .


 Segle VI .



 Segle VII .


 Segle VIII .


 Segle IX .



 Segle X .


 Segle XI .


 Segle XII .



 Segle XIII .


 Segle XIV .


 Segle XV .


 Segle XVI .


 Segle XVII .


 Segle XVIII .



 Segle XIX .


 Segle XX .


 Segle XXI .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317274" title="Agncia per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya" nonfiltered="3736" processed="3721" dbindex="123983">
L'Agncia per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya va ser aprovada per la Llei Universitria de Catalunya LUC al 1996 (i reformada al febrer de 2003) per impulsar la qualitat i la millora contnua del sistema universitari catal a travs del seu principal instrument: l'avaluaci institucional de la qualitat, en base a una metodologia prviament establerta. Tamb se li encomana l'anlisi dels resultats de les universitats i la proposta de mesures de millora dels serveis que prestaven les universitats pbliques catalanes a la societat.

Entre les seves competncies estan les atribucions de certificaci i acreditaci tant d'institucions com de professorat universitari (Acreditaci de recerca avanada). AQU Catalunya s hereva de l'experincia adquirida durant ms de sis anys de desenvolupament de models i mtodes d'avaluaci de la qualitat universitria, promoci d activitats de formaci i de debat en el si de la comunitat universitria, foment d'una cooperaci mtuament beneficiosa amb les universitats catalanes, cooperaci i bescanvi d'experincies amb experts i participaci en esdeveniments relatius a la qualitat universitria, especialment en l'mbit europeu.

Enllaos externs.
 Agencia Catalana per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317276" title="Acreditaci de recerca avanada" nonfiltered="3737" processed="3722" dbindex="123984">
L'Acreditaci de recerca avanada s una certificaci que emet l'Agncia per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya per a reconixer l'assoliment d'un nivell d'excellncia en recerca a Catalunya que permeti al qui l'obt d'accedir a processos selectius per a places de la categoria de professor catedrtic en la seva rea de coneixement en universitats catalanes. 

Per a l'emissi de l'acreditaci de recerca avanada, la comissi per a l'acreditaci de la recerca avanada avalua l'activitat d'investigaci duta a terme fins a l'actualitat i l'activitat en formaci, desenvolupament, gesti i administraci de la recerca i altres mrits en general. Es te en compte la temporalitat de la tasca cientfica desenvolupada i, en especial, la trajectria dels darrers anys. Els apartats bsics d'avaluaci i els criteris per a cadascun d'ells sn la trajectria cientfica, les publicacions i transferncia dels resultats de recerca en revistes indexades internacionals i llibres si s'escau, alhora que la direcci i participaci en projectes d'investigaci en convocatries competitives, tant de les administracions pbliques (europees, estatals, autonmiques) com del sector privat (fundacions, empreses, etc.). Es valoren els resultats i l'impacte en l'mbit corresponent. Es valora particularment, i d'acord amb l'mbit d'especialitzaci, el nombre i la rellevncia dels projectes en els quals el sollicitant hagi participat. En aquest sentit, es requereix haver participat almenys en un projecte de recerca competitiu. Tamb es valora el grau de lideratge i la iniciativa a l'hora de generar nous projectes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317281" title="Jet d'Eau" nonfiltered="3738" processed="3723" dbindex="123985">



El Jet d'Eau (assortidor o raig d'aigua en francs), amb 140 metres d'alada, s l'emblema de la ciutat de Ginebra, a Sussa.

Histria.
La ciutat de Ginebra va crixer al segle XIX de manera considerable, passant de 64.000 habitants l'any 1850 a ms de 100.000 a 1890. La necessitat d'aigua s imperativa, tant per a la indstria creixent com per als habitants. La ciutat decideix finalment la construcci d'una fbrica hidrulica (bomba d'aigua) que comena a donar servei a 1886, amb l'objectiu d'aprofitar el riu Roine per a la ciutat. El problema era que, quan els artesans tancaven en fer-se fosc, la pressi del sistema creixia de manera considerable, fins que es feia perillosa. Per aix, els enginyers de les bombes d'aigua van decidir crear una 'segona via' per a on passava l'aigua en moments de gran pressi. Aquesta segona vlvula d'emergncia la van ficar de manera que l'aigua sobrant pujava cap al cel, com un raig d'aigua. Aquest primer Jet d'Eau de la ciutat tenia una alaria de 30 metres.

En juliol de 1891, el Consell Administratiu de la vila va decidir de promoure el Jet d'Eau com una atracci turstica, el van moure a la seua posici actual i van augmentar l'alaria del raig d'aigua fins a 90 metres. La seua estrena va coincidir amb la Festa Federal de Gimnstica, i van connectar l'iluminaci per primera vegada el 2 d'agost, fent-ho coincidir amb els 600 anys de la Confederaci Helvtica.

Va ser fins a l'any 1951 en qu el Jet d'Eau va ser connectat a la resta de canalitzacions d'aigua potable. Actualment el raig t una estaci de bombeig prpia, parcialment submergida, i que utilitza directament l'aigua  del llac Leman, i per primera vegada pot funcionar tot l'any. Ara per ara, s controlat pels Serveis Industrials de Ginebra (SIG).

Dades tcniques.
 Alria mitjana del raig d'aigua: 140metres.
 Velocitat de l'aigua a l'eixida: 200 km/h.
 Consum: 500 litres/segon;
 Propulsat per dos bombes d'aigua d'una potncia de 1000kW cadascuna, funcionant a 2400V.
 Potencia de l'enllumenat: 9000w, amb 12 projectors.

Pgines externes.
Pgina oficial del Jet d'Eau ;
Fotos del Jet d'Eau;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317283" title="Terrerola rogenca" nonfiltered="3739" processed="3724" dbindex="123986">

La terrerola rogenca o terrolot de prat (Calandrella rufescens) s un ocell de l'ordre dels passeriformes molt semblant a la terrerola vulgar.

Morfologia.

 Fa 14 cm de llargria total.
 En comparana amb la terrerola vulgar t el mantell un xic ms fosc, el pit llistat i li manquen les taques negres del coll.
 Bec curt i fort.

Subespcies.

 Calandrella rufescens aharonii  ;
 Calandrella rufescens apetzii ;
 Calandrella rufescens athensis ;
 Calandrella rufescens beicki ;
 Calandrella rufescens cheleensis ;
 Calandrella rufescens heinei ;
 Calandrella rufescens kukunoorensis ;
 Calandrella rufescens leucophaea ;
 Calandrella rufescens minor ;
 Calandrella rufescens nicolli ;
 Calandrella rufescens niethammeri ;
 Calandrella rufescens persica ;
 Calandrella rufescens polatzeki;
 Calandrella rufescens pseudobaetica  ;
 Calandrella rufescens rufescens ;
 Calandrella rufescens seebohmi ;
 Calandrella rufescens somalica ;
 Calandrella rufescens stegmanni ;
 Calandrella rufescens tangutica ;

Reproducci.

s una au nidificadora al Principat de Catalunya i realitza la posta (2-3 ous) a l'abril-juny. Nia a terra.

Alimentaci.

Menja llavors i, especialment a l'poca de cria, insectes. 

Hbitat.

Als Pasos Catalans viu a les platges i a les dunes del Delta de l'Ebre que tenen poca vegetaci. 

Distribuci geogrfica.

Viu a l'frica del Nord, a la Pennsula Ibrica fins a l'Ebre, i des de Turquia fins a Monglia i la Xina.

Costums.

 Fa un cant, quan vola a gran alada, i un crit, quan vola baix, diferents dels de la terrerola vulgar. ;
 Moltes poblacions (incloent-hi les ibriques i les nord-africanes) sn sedentries per algunes asitiques septentrionals hivernen ms al sud. ;

Estat de conservaci.

 Poblaci catalana: 418-1.885 parelles.
 Poblaci europea: 1.600.000-4.000.000 parelles (representa el 25-49 % de la poblaci mundial).

Referncies.



=Enllaos externs==;
 Descripci i fotografies de la terrerola rogenca. ;
 La terrerola rogenca a l'Enciclopdia Catalana. ;
 La terrerola rogenca a la IUCN. ;
 La terrerola rogenca a l'Animal Diversity Web. ;
 El terrolot de prat a l'Avibase. ;
 El terrolot de prat a l'Encyclopedia of Life. ;
 El terrolot de prat a l'Enciclopdia Balear d'Ornitologia. ;
 Estudi de la terrerola rogenca al Principat de Catalunya. ;
 Vdeos d'aquest ocell en el seu hbitat natural. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie. ;
 Enregistraments sonors del terrolot de prat. ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317287" title="Universitat Autnoma de Madrid" nonfiltered="3740" processed="3725" dbindex="123989">


La Universidad Autnoma de Madrid s una universitat pblica fundada l'any 1968.

T set facultats: Cincies, Dret, Filosofia i Lletres, Psicologia, Medicina, Cincies Econmiqiues i Empresarials, Formaci de Professorat i Educaci i l'Escola Politcnica Superior, a ms de set Escoles Universitries adscrites (cinc d'infermera, una de fisioterpia i una de magisteri). T un total de 59 departaments.

 Enllaos externs.

Pgina oficial de la universitat ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317288" title="Llista d'ocells de Nova Calednia" nonfiltered="3741" processed="3726" dbindex="123990">

Aquesta llista d'ocells de Nova Calednia inclou totes les espcies d'ocells trobats a Nova Calednia: 193, de les quals 22 sn endemismes, 12 sn espcies globalment amenaades i 14 hi foren introdudes. 

Els ocells s'ordenen per ordre i famlia.

Podicipediformes.
Podicipedidae.
Tachybaptus novaehollandiae;
Procellariiformes.
Diomedeidae.
Diomedea exulans;
Diomedea epomophora;
Thalassarche melanophris;
Procellariidae.
Macronectes giganteus;
Macronectes halli;
Daption capense;
Pterodroma rostrata;
Pterodroma inexpectata;
Pterodroma solandri;
Pterodroma arminjoniana;
Pterodroma cervicalis;
Pterodroma cookii;
Pterodroma leucoptera;
Pterodroma hypoleuca;
Pterodroma nigripennis;
Procellaria cinerea;
Calonectris leucomelas;
Puffinus carneipes;
Puffinus pacificus;
Puffinus griseus;
Puffinus tenuirostris;
Puffinus gavia;
Puffinus assimilis;
Puffinus lherminieri;
Hydrobatidae.
Oceanites oceanicus;
Fregetta grallaria;
Nesofregetta fuliginosa;
Oceanodroma castro;
Pelecaniformes.
Phaethontidae.
Phaethon rubricauda;
Phaethon lepturus ;
Pelecanidae.
Pelecanus conspicillatus;
Sulidae.
Morus serrator;
Sula dactylatra;
Sula sula;
Sula leucogaster;
Phalacrocoracidae.
Phalacrocorax sulcirostris;
Phalacrocorax carbo;
Phalacrocorax melanoleucos;
Fregatidae.
Fregata minor ;
Fregata ariel;
Ciconiiformes.
Ardeidae.
Ardea alba;
Egretta novaehollandiae;
Egretta sacra;
Bubulcus ibis;
Butorides striata;
Nycticorax caledonicus;
Ixobrychus minutus;
Botaurus poiciloptilus;
Threskiornithidae.
Plegadis falcinellus;
Platalea regia;
Anseriformes.
Anatidae.
Dendrocygna arcuata;
Branta canadensis;
Anas gibberifrons;
Anas gracilis;
Anas aucklandica;
Anas chlorotis;
Anas platyrhynchos;
Anas superciliosa;
Anas rhynchotis;
Aythya australis ;
Falconiformes.
Pandionidae.
Pandion haliaetus;
Accipitridae.
Haliastur sphenurus;
Haliaeetus leucogaster;
Circus approximans;
Accipiter fasciatus;
Accipiter haplochrous;
Falconidae.
Falco cenchroides;
Falco peregrinus;
Galliformes.
Meleagrididae.
Meleagris gallopavo;
Phasianidae.
Gallus gallus;
Phasianus colchicus;
Pavo cristatus;
Gruiformes.
Turnicidae.
Turnix varius;
Rallidae.
Gallirallus lafresnayanus;
Gallirallus philippensis;
Porzana pusilla;
Porzana tabuensis;
Porzana cinerea;
Porphyrio porphyrio;
Gallinula tenebrosa ;
Rhynochetidae.
Rhynochetos jubatus;
Charadriiformes.
Haematopodidae.
Haematopus finschi;
Burhinidae.
Burhinus magnirostris;
Glareolidae.
Stiltia isabella;
Charadriidae.
Vanellus miles;
Pluvialis fulva;
Pluvialis squatarola;
Charadrius semipalmatus;
Charadrius bicinctus;
Charadrius mongolus;
Charadrius leschenaultii;
Charadrius veredus;
Scolopacidae.
Limosa lapponica;
Numenius minutus;
Numenius phaeopus;
Numenius madagascariensis;
Xenus cinereus;
Actitis hypoleucos;
Tringa brevipes;
Tringa incana;
Tringa nebularia;
Tringa stagnatilis;
Arenaria interpres;
Calidris tenuirostris;
Calidris canutus;
Calidris alba;
Calidris ruficollis;
Calidris acuminata;
Calidris ferruginea;
Laridae.
Larus novaehollandiae;
Sternidae.
Anous stolidus;
Anous minutus;
Procelsterna albivitta;
Gygis alba;
Onychoprion fuscatus;
Onychoprion anaethetus;
Sternula albifrons;
Sternula nereis;
Chlidonias hybrida;
Sterna dougallii;
Sterna sumatrana;
Thalasseus bergii;
Stercorariidae.
Stercorarius maccormicki;
Stercorarius pomarinus;
Stercorarius parasiticus;
Columbiformes.
Columbidae.
Columba livia;
Columba vitiensis;
Streptopelia chinensis;
Chalcophaps indica;
Geopelia striata;
Ptilinopus greyii;
Drepanoptila holosericea;
Ducula pacifica;
Ducula goliath;
Psittaciformes.
Psittacidae.
Trichoglossus haematodus;
Eunymphicus cornutus;
Cyanoramphus novaezelandiae;
Cyanoramphus saissetti;
Cuculiformes.
Cuculidae.
Cacomantis flabelliformis;
Chrysococcyx lucidus;
Eudynamys taitensis;
Scythrops novaehollandiae;
Strigiformes.
Tytonidae.
Tyto longimembris;
Tyto alba;
Caprimulgiformes.
Aegothelidae.
Aegotheles savesi;
Caprimulgidae.
Eurostopodus mystacalis;
Apodiformes.
Apodidae.
Collocalia esculenta;
Aerodramus spodiopygius;
Aerodramus vanikorensis;
Hirundapus caudacutus;
Coraciiformes.
Alcedinidae.
Todiramphus sanctus;
Meropidae.
Merops ornatus;
Passeriformes.
Hirundinidae.
Hirundo tahitica;
Hirundo neoxena;
Petrochelidon nigricans;
Campephagidae.
Coracina caledonica;
Coracina novaehollandiae;
Coracina analis;
Lalage leucopygialis ;
Lalage leucopyga;
Pycnonotidae.
Pycnonotus cafer;
Turdidae.
Turdus poliocephalus;
Sylviidae.
Megalurulus mariei;
Rhipiduridae.
Rhipidura albiscapa;
Rhipidura spilodera ;
Monarchidae.
Clytorhynchus pachycephaloides;
Myiagra caledonica;
Petroicidae.
Eopsaltria flaviventris;
Pachycephalidae.
Pachycephala pectoralis;
Pachycephala caledonica;
Pachycephala rufiventris;
Acanthizidae.
Gerygone flavolateralis;
Zosteropidae.
Zosterops inornatus;
Zosterops xanthochroa;
Zosterops minutus;
Zosterops lateralis;
Meliphagidae.
Lichmera incana;
Myzomela caledonica;
Myzomela cardinalis;
Philemon diemenensis;
Gymnomyza aubryana;
Phylidonyris undulatus;
Artamidae.
Artamus leucorynchus ;
Corvidae.
Corvus moneduloides;
Sturnidae.
Aplonis striata;
Acridotheres tristis;
Sturnus vulgaris;
Passeridae.
Passer domesticus;
Estrildidae.
Estrilda astrild;
Erythrura trichroa;
Erythrura psittacea;
Lonchura castaneothorax;

Referncies.



Bibliografia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317297" title="Guy II de la Roche" nonfiltered="3742" processed="3727" dbindex="123991">
Guy II de la Roche (1280 - 5 d'octubre del 1308) va ser Duc d'Atenes des de 1287 i en fou l'ltim del seu llinatge. A la mort del seu pare, Guillem II de La Roche, el succe quan encara era menor d'edat i en el moment en qu el Ducat d'Atenes excedia al Principat d'Acaia en patrimoni, poder i importncia.

Ducat d'Atenes.
Guy II de la Roche estigu inicialment sota la tutoria de la seva mare, Helena Ange Comnne, que al 1289 es vei forada a sotmetre's a Isabel I d'Acaia, Princesa d'Acaia per la cessi d'eixe territori per part de Carles II d'Anjou. El 1291 Helena Ange Comnne es cas de nou amb Hug de Brienne, convertint-se aquest en administrador del Ducat d'Atenes. Guy II de la Roche arrib a la seva majoria el 1296 i al 1299 es cas amb Matilda d'Hainaut, qui aleshores tenia 4 anys i era filla d'Isabel I d'Acaia, Princesa d'Acaia, i del seu primer marit Florenci d'Hainaut.

Principat d'Acaia.
Desprs de la mort de Florenci d'Hainaut, Isabel I d'Acaia es cas en segones npcies amb Felip I de Piemont, que reb l'homenatge de Guy II de la Roche el 1301. Posteriorment uniren les seves tropes i s'internaren a Tesslia per defensar al cos d'aquest en contra de la invasi del Dspota d'Epri. 

El 1306, Felip I de Piemont i Isabel I d'Acaia foren requerits a presentar-se davant de Carles II d'Anjou. Felip I de Piemont fou acusat de deslleieltat i de no retre l'obedincia deguda en no haver recolzat el clam de Carles II d'Anjou sobre el Despotat de l'Epir. A ms, Isabel I d'Acaia fou acusada de no haver requerit el consentiment previ de Carles II d'Anjou per casar-se amb Felip I de Piemont. A resultes d'aquestes acusacions, Carles II d'Anjou priv del Principat d'Acaia a la parella el 5 de maig del 1306, i en traspass la titularitat al seu fill, Felip I de Trent (qui per tant esdevingu Felip II d'Acaia). Aquest visit breument el territori el 1307, Guy II de la Roche es convert en governador del Principat d'Acaia. Un any ms tard per, el 1308, mor a l'edat de 28 anys. 

Successi.
No deixava cap hereu i el llinatge de la Roche quedava estroncat. El Ducat d'Atenes fou disputat entre diversos pretendents fins que el parlament del ducat escoll com a nou duc a Gautier V de Brienne.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317298" title="Aeroport de ??ng H?i" nonfiltered="3743" processed="3728" dbindex="123992">

L'Aeroport de   ng H i (C ng hng khng   ng H i, Sn bay   ng H i) s un aeroport de ng H i, a la Repblica socialista del Vietnam, situat a 6 km al norest de   ng H i, Qu ng Bnh. 

Aerolnies.
 Vietnam Airlines (Hanoi);

Referncies.




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317300" title="Aeroport Internacional de Tan Son Nhat" nonfiltered="3744" processed="3729" dbindex="123993">

L'Aeroport Internacional de Tan Son Nhat (C ng hng khng qu c t  Tn S n Nh t, Sn bay Tn S n Nh t) s un aeroport de Ciutat Ho Chi Minh, a la Repblica socialista del Vietnam, situat a 7 km al norest de Ciutat Ho Chi Minh. L'aeroport s la base central d'Vietnam Airlines, Jetstar Pacific Airlines. 

Aerolnies.
 Terminal 1 (Vols nacionals) .

 Jetstar Pacific Airlines (Da Nang, Hai Phong, Hanoi, Hue, Nha Trang, Vinh);
 Vietnam Airlines (Buon Ma Thuot, Chu Lai, Da Lat, Da Nang, Hai Phong, Hanoi, Hue, Nha Trang, Phu Quoc, Pleiku, Qui Nhon, Tuy Hoa, Vinh);
 Vietnam Air Service Company (VASCO) (Ca Mau, Con Dao, Da Nang, Rach Gia, Chu Lai, Tuy Hoa, Qui Nhon);

 Terminal 2 (Internacional) .

 AirAsia (Kuala Lumpur);
 Thai AirAsia (Bangkok-Suvarnabhumi) ;
 Air China (Beijing, Nanning);
 Air France (Bangkok-Suvarnabhumi, Paris-Charles de Gaulle);
 All Nippon Airways (Tokyo-Narita);
 Asiana Airlines (Seoul-Incheon) ;
 Bangkok Airways (Bangkok-Suvarnabhumi);
 Cathay Pacific (Hong Kong);
 Cebu Pacific (Manila);
 China Airlines (Taipei-Taiwan Taoyuan);
 China Eastern Airlines (Shanghai-Pudong);
 China Southern Airlines (Guangzhou);
 EVA Air (Kaohsiung, Taipei-Taiwan Taoyuan);
 Finnair (Helsinki) en temporada;
 Garuda Indonesia (Jakarta, Singapore);
 Hong Kong Airlines (Hong Kong) ;
 Japan Airlines (Tokyo-Narita);
 Jetstar Asia Airways (Singapore);
 Jetstar Pacific Airlines (Bangkok-Suvarnabhumi, Singapore) compartit;
 Korean Air (Busan, Seoul-Incheon);
 Lion Air (Jakarta, Singapore);
 Lufthansa (Bangkok-Suvarnabhumi, Frankfurt);
 Malaysia Airlines (Kuala Lumpur);
 Mandarin Airlines (Taichung);
 Novair (Stockholm-Arlanda);
 Philippine Airlines (Manila);
 Qantas;
 Jetstar Airways (Darwin partir de setembre del 2008 , Sydney);
 Qatar Airways (Doha);
 Royal Brunei Airlines (Bandar Seri Begawan) ;
 Royal Khmer Airlines (Siem Reap);
 Shanghai Airlines (Shanghai-Pudong);
 Shenzhen Airlines (Shenzhen);
 Singapore Airlines (Singapore);
 Thai Airways International (Bangkok-Suvarnabhumi);
 Tiger Airways (Singapore);
 Uni Air (Kaohsiung);
 United Airlines (Hong Kong, Los Angeles a l'1.9.8, San Francisco partir 2.9.8);
 Vietnam Airlines (Bangkok-Suvarnabhumi, Beijing, Busan, Frankfurt, Fukuoka, Guangzhou, Hong Kong, Kaohsiung, Kuala Lumpur, Los Angeles 2008, Manila, Melbourne, Moscow-Domodedovo, Nagoya, Osaka-Kansai, Paris-Charles de Gaulle, Phnom Penh, Seoul-Incheon, Siem Reap, Singapore, Sydney, Taipei-Taiwan Taoyuan, Tokyo-Narita, Vientiane);
 Viva Macau (Macau);

 Aerolnies de mercaderies .
 Cargoitalia (Dubai, Hong Kong);
 Cargolux (Luxembourg);
 China Airlines Cargo (Taipei-Taiwan Taoyuan);
 EVA Air Cargo (Taipei-Taiwan Taoyuan);
 Korean Air Cargo (Seoul-Incheon);
 Shanghai Airlines Cargo (Shanghai-Pudong);

Referncies.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317302" title="Roger Guerreiro" nonfiltered="3745" processed="3730" dbindex="123994">

Roger Guerreiro (Ciutat de So Paulo, 25 de maig de 1982) s un futbolista brasiler nacionalitzat polons.

Ha defensat els colors d'importants clubs del seu pas, So Caetano, Corinthians, Flamengo i Juventude. El 2004 jug al Celta de Vigo i dels del 2006 al Legia Varsvia.

Va obtenir la nacionalitat polonesa el 17 d'abril de 2008.  Debut amb la selecci el 27 de maig del mateix any en un partit enfront Albnia. Ha participat amb la seva nova selecci a l'Eurocopa 2008, on ha marcat un gol.

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Web del jugador;
 PZPN.pl Perfil ;
 90minut.pl Perfil ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317304" title="Antena.Neox" nonfiltered="3746" processed="3731" dbindex="123995">

Antena.Neox s un canal d'Antena 3 Televisin que emet exclusivament a travs de la televisi digital terrestre a Espanya. La programaci est orientada al pblic infantil i juvenil. Emet sries juvenils, cinema sense talls, esports com futbol (partits en diferit de la Champions League i esqu) i programaci infantil dins l'espai anomenat Megatrix.

s el canal de TDT ms vist des dels seus inicis, i el gener de 2008 va aconseguir ser el canal ms vist del conjunt de canals temtics a Espanya.





 Programes .

 Sries nacionals .
 Un paso adelante;
 Aqu no hay quien viva;
 La Familia Mata;
 El Internado;

 Sries internacionals .
 Els Simpson;
 Shin Chan;
 Life on Mars;
 24;
 Lizzie McGuire;
 Zoey 101;
 The Big Bang Theory;

 Programaci infantil .
 Bob Esponja;
 Sesame Street;
 Spiderman;


 Referncies .



 Vegeu tamb .
Antena.Nova


 Enllaos externs .
 Lloc oficial del canal;
 Emissi Online;
 Programaci del canal;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317307" title="Llista d'ocells de Rssia" nonfiltered="3747" processed="3732" dbindex="123996">

Aquesta llista d'ocells de Rssia inclou totes les espcies d'ocells trobats a Rssia: 782, de les quals 1 s un endemisme, 19 sn endemismes reproductors i 48 es troben globalment amenaades d'extinci. 

Els ocells s'ordenen per ordre i famlia.

Gaviiformes.
Gaviidae.
Gavia stellata;
Gavia arctica;
Gavia pacifica;
Gavia immer;
Gavia adamsii;
Podicipediformes.
Podicipedidae.
Tachybaptus ruficollis;
Podiceps grisegena;
Podiceps cristatus;
Podiceps auritus;
Podiceps nigricollis;
Procellariiformes.
Diomedeidae.
Phoebastria albatrus;
Phoebastria immutabilis;
Phoebastria nigripes;
Procellariidae.
Fulmarus glacialis;
Pterodroma inexpectata;
Pterodroma solandri;
Pterodroma hypoleuca;
Calonectris leucomelas;
Puffinus carneipes;
Puffinus gravis;
Puffinus bulleri;
Puffinus griseus;
Puffinus tenuirostris;
Puffinus puffinus;
Puffinus yelkouan;
Hydrobatidae.
Hydrobates pelagicus;
Oceanodroma castro;
Oceanodroma leucorhoa;
Oceanodroma monorhis;
Oceanodroma furcata;
Pelecaniformes.
Pelecanidae.
Pelecanus onocrotalus;
Pelecanus crispus;
Sulidae.
Morus bassanus;
Sula sula;
Sula leucogaster;
Phalacrocoracidae.
Phalacrocorax auritus;
Phalacrocorax carbo;
Phalacrocorax capillatus;
Phalacrocorax aristotelis ;
Phalacrocorax pelagicus;
Phalacrocorax urile;
Phalacrocorax pygmaeus;
Fregatidae.
Fregata minor;
Fregata ariel;
Ciconiiformes.
Ardeidae.
Ardea cinerea;
Ardea purpurea;
Ardea alba;
Egretta intermedia;
Egretta garzetta;
Egretta eulophotes;
Ardeola ralloides;
Ardeola bacchus;
Bubulcus ibis;
Butorides striata;
Nycticorax nycticorax;
Gorsachius goisagi;
Ixobrychus sinensis;
Ixobrychus eurhythmus;
Ixobrychus cinnamomeus;
Botaurus stellaris;
Ciconiidae.
Ciconia nigra;
Ciconia ciconia;
Ciconia boyciana;
Threskiornithidae.
Threskiornis aethiopicus;
Threskiornis melanocephalus;
Nipponia nippon;
Plegadis falcinellus;
Platalea leucorodia;
Platalea minor;
Phoenicopteriformes.
Phoenicopteridae.
Phoenicopterus roseus;
Anseriformes.
Anatidae.
Cygnus olor;
Cygnus buccinator;
Cygnus cygnus;
Cygnus columbianus;
Anser cygnoides;
Anser fabalis;
Anser serrirostris;
Anser brachyrhynchus;
Anser albifrons;
Anser erythropus;
Anser anser;
Anser indicus;
Chen caerulescens;
Chen rossii;
Chen canagica;
Branta bernicla;
Branta leucopsis;
Branta hutchinsii;
Branta canadensis;
Branta ruficollis;
Tadorna ferruginea;
Tadorna tadorna;
Aix galericulata;
Anas penelope;
Anas americana;
Anas falcata;
Anas strepera;
Anas formosa;
Anas crecca;
Anas carolinensis;
Anas platyrhynchos;
Anas poecilorhyncha;
Anas acuta;
Anas querquedula;
Anas clypeata;
Marmaronetta angustirostris;
Netta rufina;
Aythya ferina;
Aythya valisineria;
Aythya americana;
Aythya nyroca;
Aythya baeri;
Aythya fuligula;
Aythya marila;
Aythya affinis;
Somateria mollissima;
Somateria spectabilis;
Somateria fischeri;
Polysticta stelleri;
Histrionicus histrionicus;
Clangula hyemalis ;
Melanitta nigra;
Melanitta perspicillata;
Melanitta fusca;
Bucephala clangula;
Bucephala islandica;
Bucephala albeola;
Mergellus albellus;
Mergus serrator;
Mergus merganser;
Mergus squamatus;
Oxyura leucocephala;
Falconiformes.
Pandionidae.
Pandion haliaetus;
Accipitridae.
Pernis apivorus;
Pernis ptilorhynchus;
Milvus milvus;
Milvus migrans;
Haliaeetus leucoryphus;
Haliaeetus albicilla;
Haliaeetus leucocephalus;
Haliaeetus pelagicus;
Gypaetus barbatus;
Neophron percnopterus;
Gyps bengalensis;
Gyps himalayensis;
Gyps fulvus;
Aegypius monachus;
Circaetus gallicus;
Circus aeruginosus;
Circus spilonotus;
Circus cyaneus;
Circus macrourus;
Circus melanoleucos;
Circus pygargus;
Accipiter badius;
Accipiter brevipes;
Accipiter soloensis;
Accipiter gularis;
Accipiter virgatus;
Accipiter nisus;
Accipiter gentilis;
Butastur indicus;
Buteo buteo;
Buteo rufinus;
Buteo hemilasius;
Buteo lagopus;
Aquila pomarina;
Aquila clanga;
Aquila rapax;
Aquila nipalensis;
Aquila heliaca;
Aquila chrysaetos;
Aquila pennata;
Spizaetus nipalensis;
Falconidae.
Falco naumanni;
Falco tinnunculus;
Falco vespertinus;
Falco amurensis;
Falco columbarius;
Falco cherrug;
Falco rusticolus;
Falco pelegrinoides;
Falco peregrinus;
Galliformes.
Tetraonidae.
Dendragapus falcipennis;
Lagopus lagopus;
Lagopus muta;
Tetrao parvirostris;
Tetrao urogallus;
Tetrao tetrix;
Tetrao mlokosiewiczi;
Bonasa bonasia;
Phasianidae.
Tetraogallus caucasicus;
Tetraogallus altaicus;
Alectoris chukar;
Perdix perdix;
Perdix dauurica;
Coturnix japonica;
Coturnix coturnix;
Phasianus colchicus;
Gruiformes.
Turnicidae.
Turnix tanki;
Gruidae.
Anthropoides virgo;
Grus leucogeranus;
Grus canadensis;
Grus vipio;
Grus grus;
Grus monacha;
Grus japonensis;
Rallidae.
Coturnicops exquisitus;
Rallus aquaticus;
Crex crex;
Amaurornis phoenicurus;
Porzana parva;
Porzana pusilla;
Porzana porzana;
Porzana carolina;
Porzana fusca;
Porzana paykullii;
Gallicrex cinerea;
Porphyrio porphyrio;
Gallinula chloropus;
Fulica atra;
Otididae.
Otis tarda;
Chlamydotis undulata;
Chlamydotis macqueenii;
Tetrax tetrax;
Charadriiformes.
Jacanidae.
Hydrophasianus chirurgus;
Rostratulidae.
Rostratula benghalensis;
Haematopodidae.
Haematopus bachmani;
Haematopus ostralegus;
Recurvirostridae.
Himantopus himantopus;
Recurvirostra avosetta;
Burhinidae.
Burhinus oedicnemus;
Glareolidae.
Cursorius cursor;
Glareola pratincola;
Glareola maldivarum;
Glareola nordmanni;
Charadriidae.
Vanellus vanellus;
Vanellus cinereus;
Vanellus indicus;
Vanellus gregarius;
Vanellus leucurus;
Pluvialis fulva;
Pluvialis dominica;
Pluvialis apricaria;
Pluvialis squatarola;
Charadrius hiaticula;
Charadrius semipalmatus;
Charadrius placidus;
Charadrius dubius;
Charadrius vociferus;
Charadrius alexandrinus;
Charadrius mongolus;
Charadrius leschenaultii;
Charadrius asiaticus;
Charadrius veredus;
Charadrius morinellus;
Scolopacidae.
Scolopax rusticola;
Lymnocryptes minimus;
Gallinago solitaria;
Gallinago hardwickii;
Gallinago stenura;
Gallinago megala;
Gallinago media;
Gallinago gallinago;
Limnodromus scolopaceus;
Limnodromus semipalmatus;
Limosa limosa;
Limosa lapponica;
Numenius borealis;
Numenius minutus;
Numenius phaeopus;
Numenius tenuirostris;
Numenius arquata;
Numenius madagascariensis;
Xenus cinereus;
Actitis hypoleucos;
Actitis macularius;
Tringa ochropus;
Tringa brevipes;
Tringa incana;
Tringa erythropus;
Tringa melanoleuca;
Tringa nebularia;
Tringa guttifer;
Tringa flavipes;
Tringa stagnatilis;
Tringa glareola;
Tringa totanus;
Arenaria interpres;
Arenaria melanocephala;
Calidris tenuirostris;
Calidris canutus;
Calidris pusilla;
Calidris mauri;
Calidris ruficollis;
Calidris minuta;
Calidris temminckii;
Calidris subminuta;
Calidris minutilla;
Calidris fuscicollis;
Calidris bairdii;
Calidris melanotos;
Calidris acuminata;
Calidris ferruginea;
Calidris alpina;
Calidris maritima;
Calidris ptilocnemis;
Eurynorhynchus pygmeus;
Limicola falcinellus;
Tryngites subruficollis;
Philomachus pugnax;
Phalaropus tricolor;
Phalaropus lobatus;
Phalaropus fulicarius;
Laridae.
Larus crassirostris;
Larus canus;
Larus marinus;
Larus glaucescens;
Larus hyperboreus ;
Larus glaucoides;
Larus argentatus;
Larus fuscus;
Larus heuglini;
Larus vegae;
Larus cachinnans;
Larus armenicus;
Larus barabensis;
Larus ichthyaetus;
Larus schistisagus;
Larus ridibundus;
Larus genei;
Larus philadelphia;
Larus saundersi;
Larus melanocephalus;
Larus relictus;
Larus minutus;
Pagophila eburnea;
Rhodostethia rosea;
Xema sabini;
Rissa brevirostris;
Rissa tridactyla;
Sternidae.
Onychoprion aleuticus;
Sternula albifrons;
Gelochelidon nilotica;
Hydroprogne caspia;
Chlidonias niger;
Chlidonias leucopterus;
Chlidonias hybrida;
Sterna paradisaea;
Sterna hirundo;
Thalasseus sandvicensis;
Stercorariidae.
Stercorarius maccormicki;
Stercorarius skua;
Stercorarius pomarinus;
Stercorarius parasiticus;
Stercorarius longicaudus;
Alcidae.
Alle alle;
Uria aalge;
Uria lomvia;
Alca torda;
Cepphus grylle;
Cepphus columba;
Cepphus carbo;
Brachyramphus marmoratus;
Brachyramphus perdix;
Brachyramphus brevirostris;
Synthliboramphus antiquus;
Synthliboramphus wumizusume;
Ptychoramphus aleuticus;
Aethia psittacula;
Aethia cristatella;
Aethia pygmaea;
Aethia pusilla;
Cerorhinca monocerata;
Fratercula arctica;
Fratercula corniculata;
Fratercula cirrhata;
Pterocliformes.
Pteroclidae.
Syrrhaptes paradoxus;
Pterocles alchata;
Pterocles orientalis;
Columbiformes.
Columbidae.
Columba livia;
Columba rupestris;
Columba oenas;
Columba eversmanni;
Columba palumbus;
Streptopelia turtur;
Streptopelia orientalis;
Streptopelia decaocto;
Streptopelia tranquebarica;
Streptopelia senegalensis;
Treron sieboldii;
Cuculiformes.
Cuculidae.
Cuculus hyperythrus;
Cuculus micropterus;
Cuculus canorus;
Cuculus saturatus;
Cuculus optatus;
Cuculus lepidus;
Cuculus poliocephalus;
Strigiformes.
Tytonidae.
Tyto alba;
Strigidae.
Otus bakkamoena;
Otus lettia;
Otus semitorques;
Otus scops;
Otus sunia;
Bubo bubo;
Bubo scandiacus;
Ketupa blakistoni;
Strix aluco;
Strix uralensis;
Strix nebulosa;
Surnia ulula;
Glaucidium passerinum;
Athene noctua;
Aegolius funereus;
Ninox scutulata;
Ninox japonica;
Asio otus;
Asio flammeus;
Caprimulgiformes.
Caprimulgidae;
Caprimulgus indicus;
Caprimulgus europaeus;
Apodiformes.
Apodidae.
Hirundapus caudacutus;
Tachymarptis melba;
Apus apus;
Apus pacificus;
Apus affinis;
Trochilidae.
Selasphorus rufus;
Trogoniformes.
Trogonidae.
Harpactes wardi;
Coraciiformes.
Alcedinidae.
Alcedo atthis;
Halcyon coromanda;
Halcyon pileata;
Megaceryle lugubris;
Ceryle rudis;
Meropidae.
Merops persicus;
Merops apiaster;
Coraciidae.
Coracias garrulus;
Eurystomus orientalis;
Upupidae.
Upupa epops;
Piciformes.
Picidae.
Jynx torquilla;
Dendrocopos canicapillus;
Dendrocopos kizuki;
Dendrocopos minor;
Dendrocopos hyperythrus;
Dendrocopos medius;
Dendrocopos leucotos;
Dendrocopos major;
Dendrocopos syriacus;
Dendrocopos leucopterus;
Picoides tridactylus;
Dryocopus martius;
Picus viridis;
Picus canus;
Passeriformes.
Alaudidae.
Melanocorypha calandra;
Melanocorypha bimaculata;
Melanocorypha mongolica;
Melanocorypha leucoptera;
Melanocorypha yeltoniensis;
Calandrella brachydactyla;
Calandrella rufescens;
Eremophila alpestris;
Galerida cristata;
Alauda arvensis;
Alauda gulgula;
Lullula arborea;
Hirundinidae.
Riparia riparia;
Riparia diluta;
Tachycineta bicolor;
Hirundo rustica;
Ptyonoprogne rupestris;
Delichon urbicum;
Delichon dasypus;
Cecropis daurica;
Petrochelidon pyrrhonota;
Motacillidae.
Anthus richardi;
Anthus rufulus;
Anthus godlewskii;
Anthus campestris;
Anthus pratensis;
Anthus cervinus;
Anthus hodgsoni;
Anthus trivialis;
Anthus gustavi;
Anthus spinoletta;
Anthus petrosus;
Anthus rubescens;
Dendronanthus indicus;
Motacilla alba;
Motacilla grandis;
Motacilla flava;
Motacilla tschutschensis;
Motacilla citreola;
Motacilla cinerea;
Campephagidae.
Pericrocotus divaricatus;
Pycnonotidae.
Ixos amaurotis;
Regulidae.
Regulus calendula;
Regulus regulus;
Regulus ignicapilla;
Bombycillidae.
Bombycilla garrulus;
Bombycilla japonica;
Cinclidae.
Cinclus cinclus;
Cinclus pallasii;
Troglodytidae.
Troglodytes troglodytes;
Prunellidae.
Prunella collaris;
Prunella himalayana;
Prunella montanella;
Prunella fulvescens;
Prunella atrogularis;
Prunella modularis;
Prunella rubida;
Turdidae.
Monticola saxatilis;
Monticola gularis;
Zoothera sibirica;
Zoothera dauma;
Catharus minimus;
Catharus ustulatus;
Catharus guttatus;
Turdus hortulorum;
Turdus cardis;
Turdus torquatus;
Turdus merula;
Turdus obscurus;
Turdus pallidus;
Turdus chrysolaus;
Turdus ruficollis;
Turdus naumanni;
Turdus pilaris;
Turdus iliacus;
Turdus philomelos;
Turdus viscivorus;
Ixoreus naevius;
Sylviidae.
Urosphena squameiceps;
Cettia canturians;
Cettia diphone;
Cettia cetti;
Bradypterus thoracicus;
Bradypterus tacsanowskius;
Locustella lanceolata;
Locustella naevia;
Locustella certhiola;
Locustella ochotensis;
Locustella pleskei;
Locustella fluviatilis;
Locustella luscinioides;
Locustella fasciolata;
Locustella amnicola;
Acrocephalus melanopogon;
Acrocephalus paludicola;
Acrocephalus schoenobaenus;
Acrocephalus bistrigiceps;
Acrocephalus tangorum;
Acrocephalus agricola;
Acrocephalus scirpaceus;
Acrocephalus baeticatus;
Acrocephalus dumetorum;
Acrocephalus palustris;
Acrocephalus arundinaceus;
Acrocephalus orientalis;
Acrocephalus aedon;
Hippolais caligata;
Hippolais rama;
Hippolais pallida;
Hippolais icterina;
Phylloscopus trochilus;
Phylloscopus collybita;
Phylloscopus sindianus;
Phylloscopus sibilatrix;
Phylloscopus fuscatus;
Phylloscopus griseolus;
Phylloscopus schwarzi;
Phylloscopus proregulus;
Phylloscopus inornatus;
Phylloscopus humei;
Phylloscopus borealis;
Phylloscopus trochiloides;
Phylloscopus tenellipes;
Phylloscopus borealoides;
Phylloscopus occipitalis;
Phylloscopus coronatus;
Megalurus pryeri;
Megalurus palustris;
Sylvia atricapilla;
Sylvia borin;
Sylvia nisoria;
Sylvia nana;
Sylvia communis;
Sylvia curruca;
Sylvia mystacea;
Sylvia rueppelli;
Sylvia cantillans;
Muscicapidae.
Muscicapa striata;
Muscicapa griseisticta;
Muscicapa sibirica;
Muscicapa dauurica;
Ficedula hypoleuca;
Ficedula albicollis;
Ficedula semitorquata;
Ficedula zanthopygia;
Ficedula narcissina;
Ficedula mugimaki;
Ficedula parva;
Ficedula albicilla;
Cyanoptila cyanomelana;
Erithacus rubecula;
Erithacus akahige;
Luscinia sibilans;
Luscinia luscinia;
Luscinia megarhynchos;
Luscinia calliope;
Luscinia svecica;
Luscinia cyane;
Tarsiger cyanurus;
Cercotrichas galactotes;
Phoenicurus erythronotus;
Phoenicurus caeruleocephala;
Phoenicurus ochruros;
Phoenicurus phoenicurus;
Phoenicurus auroreus;
Phoenicurus erythrogastrus;
Saxicola rubetra;
Saxicola insignis;
Saxicola rubicola;
Saxicola maurus;
Saxicola torquatus;
Oenanthe oenanthe;
Oenanthe finschii;
Oenanthe pleschanka;
Oenanthe hispanica;
Oenanthe xanthoprymna;
Oenanthe deserti;
Oenanthe isabellina;
Monarchidae.
Terpsiphone atrocaudata;
Terpsiphone paradisi;
Paradoxornithidae.
Panurus biarmicus;
Paradoxornis webbianus;
Paradoxornis heudei;
Aegithalidae.
Aegithalos caudatus;
Paridae.
Poecile palustris;
Poecile montana;
Poecile cincta;
Periparus ater;
Lophophanes cristatus;
Parus major;
Parus bokharensis;
Cyanistes caeruleus;
Cyanistes cyanus;
Cyanistes flavipectus;
Sittiparus varius;
Sittidae.
Sitta europaea;
Sitta krueperi;
Sitta villosa;
Tichodromidae.
Tichodroma muraria ;
Certhiidae.
Certhia familiaris;
Certhia brachydactyla;
Remizidae.
Remiz pendulinus;
Remiz macronyx;
Remiz coronatus;
Remiz consobrinus;
Zosteropidae.
Zosterops erythropleurus;
Zosterops japonicus;
Oriolidae.
Oriolus oriolus;
Oriolus chinensis;
Laniidae.
Lanius tigrinus;
Lanius bucephalus;
Lanius collurio;
Lanius isabellinus;
Lanius cristatus;
Lanius vittatus;
Lanius schach;
Lanius excubitor;
Lanius meridionalis;
Lanius minor;
Lanius sphenocercus;
Lanius senator;
Dicruridae.
Dicrurus hottentottus;
Corvidae.
Perisoreus infaustus;
Garrulus glandarius;
Cyanopica cyanus;
Pica pica;
Podoces hendersoni;
Nucifraga caryocatactes;
Pyrrhocorax pyrrhocorax;
Pyrrhocorax graculus;
Corvus monedula;
Corvus dauuricus;
Corvus frugilegus;
Corvus corone;
Corvus cornix;
Corvus macrorhynchos;
Corvus ruficollis;
Corvus corax;
Sturnidae.
Acridotheres tristis;
Sturnia sturnina;
Sturnia philippensis;
Sturnia sinensis;
Pastor roseus;
Sturnus cineraceus;
Sturnus vulgaris;
Passeridae.
Passer ammodendri;
Passer domesticus;
Passer hispaniolensis;
Passer rutilans;
Passer montanus;
Petronia petronia;
Carpospiza brachydactyla;
Montifringilla nivalis;
Montifringilla davidiana;
Fringillidae.
Fringilla coelebs;
Fringilla montifringilla;
Leucosticte nemoricola;
Leucosticte brandti;
Leucosticte arctoa;
Leucosticte tephrocotis;
Pinicola enucleator;
Carpodacus erythrinus;
Carpodacus roseus;
Carpodacus rhodochlamys;
Carpodacus rubicilla;
Loxia pytyopsittacus;
Loxia curvirostra;
Loxia leucoptera;
Carduelis chloris;
Carduelis flammea;
Carduelis hornemanni;
Carduelis spinus;
Carduelis carduelis;
Carduelis sinica;
Carduelis flavirostris;
Carduelis cannabina;
Serinus pusillus;
Serinus serinus;
Pyrrhula pyrrhula;
Coccothraustes coccothraustes;
Eophona migratoria;
Eophona personata;
Mycerobas carnipes;
Rhodopechys sanguineus;
Bucanetes githagineus;
Bucanetes mongolicus;
Uragus sibiricus;
Parulidae.
Dendroica coronata;
Seiurus noveboracensis;
Wilsonia pusilla;
Emberizidae.
Emberiza citrinella;
Emberiza leucocephalos;
Emberiza cia;
Emberiza godlewskii;
Emberiza cioides;
Emberiza jankowskii;
Emberiza buchanani;
Emberiza hortulana;
Emberiza yessoensis;
Emberiza tristrami;
Emberiza fucata;
Emberiza pusilla;
Emberiza chrysophrys;
Emberiza rustica;
Emberiza elegans;
Emberiza aureola;
Emberiza rutila;
Emberiza melanocephala;
Emberiza bruniceps;
Emberiza sulphurata;
Emberiza spodocephala;
Emberiza variabilis;
Emberiza pallasi;
Emberiza schoeniclus;
Emberiza calandra;
Spizella arborea;
Spizella passerina;
Passerculus sandwichensis;
Passerella iliaca;
Zonotrichia leucophrys;
Zonotrichia atricapilla;
Junco hyemalis;
Calcarius lapponicus;
Plectrophenax nivalis;
Plectrophenax hyperboreus;
Icteridae.
Euphagus carolinus;

Referncies.



Bibliografia.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317310" title="Mines de Saldes" nonfiltered="3748" processed="3733" dbindex="123997">
Les mines de Saldes formen part dels jaciments de carb de l'Alt Bergueda, uns dels ms importants de Catalunya.
Aquest fet natural provoca que a l'entorn de Saldes i d'altres pobles del Bergued s'origini una important industria minera.

 Histria .
El 1851 es constituren les primeres societats mineres en el Bergued, per  no fou fins el 1904 que arrib l explotaci definitiva.

Les primeres mines difcilment arribaven a tenir ms de 500 metres de llargada. La feina era totalment manual: Els picadors arrencaven el carb a pic i amb una puntona. El material extret es carregava cabassos fins a les vagonetes, que eren arrossegades fins a l'exterior, primer per homes i desprs per mules. A l'exterior de la mina dones, criatures i vells separaven el carb de la resta de materials.

Les condicions de treball eren molt dures: llargues jornades (de 12 hores sense sortir de la mina, ja que es menjava i es descansava a l interior), sous molt baixos i sobretot el perill que comportava treballar a les mines, mal ventilades i on, sovint, es produen esllavissades i explosions.

1863 L inici seris de l explotaci carbonera es va produir amb la constituci de la societat minera La Carbonera Espaola, que agrupava un gran nombre de concessions mineres. La intenci era explotar tota la conca minera de la comarca del Bergued.
1868 S obren unes petites explotacions al vessant nord de la serra d Ensija. ;
1881 Es constitueix la societat annima Ferrocarril y Minas de Berga, que Absorbeix La Carbonera Espaola.

Tot i que l extracci continua sent manual, a partir de 1895, la lmpada d oli (anomenada pels miners com a  llum de Gall ) fou substituda pel llum de carbur i s avan notablement en el transport. Les vagonetes tirades per animals (normalment mules) transportaven el carb a l exterior de la mina i, un cop a fora una xarxa de plans inclinats i telefrics conduen el carb fins el rentador, on mitjanant sistemes mecnics es classificava per mides.

1893 D.G.E. de Olano (de capital bilba) va comprar les mines de l Alt Bergued i la concessi de la via frria. ;
1904 El carrilet va arribar a Guardiola, quedant aix, solucionat el problema del transport del carb. 	;
1906 S inicia la construcci de la central hidroelctrica del Collet, que es va posar en funcionament el 1912. Subministrava el corrent elctric necessari per les mines de la zona.
1911 J.E. de Olano crea la societat Carbones de Berga, SA,  que arribaria a ser la ms important de Catalunya d aquest sector. Olano inicia un procs de modernitzaci de les explotacions.

1914-1928 S obren, a Saldes, algunes mines de poca envergadura, que van funcionar fins desprs de la Guerra Civil.
1929 S inicia la construcci de la primera central trmica de Cercs, de 14 MW, a fi de consum el carb que es produa a la comarca.
1931 S inicia l explotaci de la mina Pedraforca, a Saldes; als nivells anomenats Piso 1 i Piso 2, (a 1.026 i 1.078 m, respectivament).
1941-1946 Les dificultats en el transport del carb de la zona de Saldes i Vallcebre, van fer que les empreses construssin un conjunt de Telefrics que transportaven el carb fins l estaci del Collet d Eina.
1944 L empresa Serchs, SA, que era filial de Carbones de Berga, SA, obre a Saldes, -a prop de la mina Pedraforca- la mina Campos. El dia 10 d abril es produ a la mina Clara de l Esp una explosi de gris  que va provocar 34 vctimes mortals, esdevenint l accident ms greu de la histria de la mineria espanyola;
1946 Es crea la societat Carbones Pedraforca, SA , degut a la importncia de la mina Pedraforca. 	;
1951 El dia 27 d abril, la mina Campos va sofrir una explosi de gris i pols que va costar la vida a 18 persones.
1963 La mina Campos tanc definitivament les seves portes.
1972 Es va inaugurar la nova central trmica de Cercs amb una potncia s de 160 MW i consumeix 2.500 tones de carb al dia.
1982 S inicia l explotaci de la mina Piso 3;
1989 S'obra la mina Piso 2.
1985-1990 La mina de Saldes, de capes verticals i explotada pel mtode de testeres, inicia la seva modernitzaci. El mtode de testeres: antiquat, perills i poc rendible deixar pas a un nou sistema, ideat pels tcnics de Carbones Pedraforca, SA : es tracta d un nou sistema d explotaci de capes verticals anomenat subnivells, en el qual l explotaci vertical se substitueix per galeries horitzontals, fent possible la incorporaci de maquinaria pesada. Aquest sistema passaria a ser anomenat mtode Pedraforca.
1992 Carbones Pedraforca, SA  compra la mina Piso 2 i la connecta amb la mina Piso 3. Aquest fet provoca que Carbones Pedraforca, SA sigui la nica empresa del sector que resta en funcionament a la Comarca i, posteriorment en l  nica mina de carb de Catalunya (assolint els millors rendiments de la Comunitat Econmica Europea).

 Les mines de Saldes .


 Explotacions a cel obert .
A banda de les mines al municipi de Saldes tamb s'explot el carb a cel obert.

Cel obert de les Feixes Llargues;
Cel obert del Pedraforca;
Cel obert de Coll de Pradell;

 Mtodes d'extracci .
Mtode de testeres (Explotaci de capes verticals).
Mtode d'explotar una capa vertical o gaireb verticals. Consisteix dues galeries ( una superior i l altre inferior) comunicades amb alguna de propera perqu pugui haver-hi circulaci d'aire.Entremig d'aquestes galeries s'extreu el carb. La separaci entre les galeries s considerable (50-80 m), es divideix aquesta alada en parts de 3 a 5 metres (anomenades "tajo"), on hi treballa un equip de minaires. El "tajo" de ms inferior s el que va ms avanat, i el superior, el ms endarrerit. Aix el carb que es desprn de dalt no toca, en la seva caiguda, els altres inferiors.El mineral s'arrenca amb explosiu: es perforen uns forats on s'introdueix l'explosiu que arrencar el carb .El carb que s'arrenca en explotar la dinamita cau a baix i queda contingut per unes comportes de fusta que eviten que caigui a la galeria.
Es colloca el vag de fusta sota la comporta que en obrir-se l'omple; es canvia el vag i es repeteix l'operaci mentre hi ha carb

 Mtode de subnivells (Explotaci de capes verticals).
Dues galeries  (Cap i Base) condueixen des de l'exterior a les explotacions. Sn horitzontals, amb un lleuger desnivell per facilitar l'evacuaci de les aiges. Entre galeria i galeria hi ha uns 150 m de desnivell.
Un cop Fetes les Galeries, se s excava un pou inclinat des de la galeria Base, que les unir, de baix cap a dalt, amb una secci reduda per facilitar-ne l'excavaci.
Quan s'arriba a "calar" amb la galeria de cap, es comena a eixamplar el pou de dalt cap a baix per donar-li ja la secci definitiva (uns 20 m).
La llargada del pou s d'uns 240 m, amb una inclinaci de 42.
Repartits al llarg del pou inclinat hi ha nou retalls, que sn galeries horitzontals i perpendiculars a les capes, d'uns 120 m de llargada.
Una vegada trobades les capes -General, primer i Quartes, desprs- s'inicia l'excavaci pel carb del que prpiament ser l'explotaci.
El carb s'obt de l'excavaci, en primer lloc, de les galeries d'uns 20 m (subnivells) i del seu posterior ensorrament.
L'excavaci es realitza mitjanant minadors que van avanant dia a dia.
La galeria es revesteix d'uns arcs metllics, anomenats "quadres", que sn els encarregats d'aguantar el terreny. Entre aquests arcs s'hi colloca fusta a fi d'evitar la caiguda del carb.
Quan s'arriba al final de l'excavaci, es procedeix a l'ensorrament. Es retiren els "quadres" un a un i, mitjanant explosiu, es fa caure el carb que hi ha per damunt. Normalment s'ensorra fins a uns 10 m d'alada.

 Notes .


 Bibliografia .
 Josep Picas, Antnia Prat, Rosa Serra Les Mines de Saldes, Manresa: Zenobita, 2003. ISBN 8493296988;
 Ramon Soler i Riba, Josep Oriola i Casliva Relleu fotogrfic de les mines del Bergued, Berga: els autors, 1993. ISBN 8492145013;

 Enllaos externs .
 Ruta per la mineria del Bergued;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317311" title="Maria Teresa Ferrer i Mallol" nonfiltered="3749" processed="3734" dbindex="123998">
Maria Teresa Ferrer i Mallol (Barcelona, 1940) s una historiadora medievalista catalana. Doctora en histria medieval per la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona, actualment s Professora d'Investigaci del CSIC, a la Instituci Mil i Fontanals, del Consell Superior d Investigacions Cientfiques. Com a medievalista ha estudiat, principalment, les relacions poltiques i comercials entre els pasos de l'rea mediterrnia a l'edat mitjana; la navegaci, la pirateria i el cors a la Mediterrnia medieval; les minories islmiques als estats de la Corona d'Arag dins el context de les relacions entre cristians i musulmans a l'edat mitjana, i l'alienaci de la jurisdicci local per part de la Corona i el retorn d'aquests llocs al Patrimoni reial durant la baixa edat mitjana.

s membre numerria de la Secci Histrico-Arqueolgica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), secci que presideix des de 2006, directora de les revistes "Anuario de Estudios Medievales" i "Miscellnia de Textos Medievals", de la Instituci Mil i Fontanals del CSIC, membre del comit editorial de la revista "Estudis d Histria Medieval", de la Societat Catalana d Estudis Histrics (filial de l IEC), membre del Comit Cientfico del Centro de Estudios Mudjares, de l'Instituto de Estudios Turolenses, membre de la Comissi permanent dels Congressos d'Histria de la Corona d'Arag, membre de l'Editorial Board d'"International Medieval Bibliography" (University of Leeds), membre del comit cientfic del Centro Studi per la storia del notariato genovese "Giorgio Costamagna". I va ser assessora responsable d histria medieval catalana a la Gran Enciclopdia Catalana i membre del Consell Assessor d Arxius de la Generalitat de Catalunya (del 1981 al 1984).
 
 Obres .

Entre les seves nombroses publicacions, hom pot destacar:

 Amb Emilio SEZ I Regina SINZ DE LA MAZA, Diplomatario del cardenal Gil de Albornoz : cancillera pontificia, Barcelona, 1976-1995, 3 v., ISBN 84-00-07548-X.
 Amb Arcadi GARCIA i SANZ, Assegurances i canvis martims medievals a Barcelona, Barcelona, 1983, ISBN 84-7283-043-8 (Premi F. Armengol de l IEC el 1983).
 Els sarrans de la Corona catalanoaragonesa en el segle XIV. Segregaci i discriminaci, Barcelona, 1987, ISBN 84-00-06634-0.
 La frontera amb l'Islam en el segle XIV. Cristians i sarrans al Pas Valenci, Barcelona, 1988, ISBN 84-00-06814-9.
 Organitzaci i defensa d'un territori fronterer. La governaci d'Oriola en el segle XIV, Barcelona, 1990, ISBN 84-00-07074-7.
 Corsarios castellanos y vascos en el Mediterrneo medieval, Barcelona, 2000, ISBN 84-00-07903-5.
 Entre la paz y la guerra. La Corona Catalano-aragonesa y Castilla en la Baja Edad Media, Barcelona, 2005, ISBN 84-00-08388-1.
 Fuentes documentales para el estudio de los mudjares, Terol, 2005, ISBN 84-96053-15-6.

 Enllaos externs .

 Maria Teresa Ferrer i Mallol a la pgina web de l'Institut d'Estudis Catalans.
 Maria Teresa Ferrer i Mallol a la pgina web de la Instituci Mil i Fontanals (CSIC).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317313" title="Anlisi del discurs" nonfiltered="3750" processed="3735" dbindex="123999">
L'anlisi del discurs s una escola lingstica que busca analitzar el discurs com un conjunt homogeni, s a dir, trascendir el nivell habitual d'anlisi centrat en l'oraci, i les seves relacions amb el context social. Aix, estudia com est construt el text, quines inferncies exigeix, com es relaciona amb discursos precedents per tamb la comunicaci no verbal que l'acompanya i els papers socials dels interlocutors, que afecten al seu contingut. 

 Definicions .

L' anlisi del discurs s un tema que presenta moltes i diverses definicions, segons l'autor que es consulte. Es destaquen les aportacions de:
 Walizer i Wienir (1978): "Qualsevol procediment sistemtic ideat per a examinar el contingut d'una informaci arxivada".
 Krippendorf (1980): "Tcnica d'investigaci capa de realitzar inferncies vlides i estables a partir d'unes dades entorn al seu context".
 Kerlinger (1986): "L'anlisi del contingut s un mtode d'estudi i anlisi de comunicaci de forma sistemtica, objectiva i quantitativa, amb la finalitat de mesurar determinades variables". Dins aquesta definici cal destacar-ne 3 termes:
 Sistemtic: fa referncia a les regles explcites i estables que ha de contindre l'anlisi del discurs. Aquest mtode fa servir un nic criteri d'avaluaci, de forma que diversos anlisis sobre el mateix tema han de conduir a la mateixa conclusi.
 Objectiu: s'ha de comptar amb regles precises que busquen un anlisi que no contemple l'opini de l'investigador. Encara que aquest s subjectiu a l'hora de triar el tema i l'enfocament del mateix, no ha d'introduir judicis de valor a l'anlisi.  ;
 Quantitatiu: s'ha de comptar amb moltes mostres per a que l'anlisi siga una vertadera representaci precisa del conjunt de missatges estudiats.

 Histria .

Va sorgir als anys 60 com a corrent autnom, centrat sobretot en les relacions de poder que es transmetien amb el llenguatge. Usa l'etnografia i instruments de la semitica i la sociologia per extreure conclusions sobre la configuraci del discurs. Alguns dels autors ms famosos d'aquesta tendncia sn Michel Foucault o Van Dijk.

 Aplicacions .

L'anlisi del contingut aplicat als mitjans de comunicaci permet, segons Roger D. Wimmer i Joseph R. Dominick:
 La descripci dels components d'una informaci: consisteix en seguir l'evoluci d'un determinat aspecte informatiu al llarg d'un perode de temps establert.
 La comprovaci de les hiptesis: l'anlisi del contingut ajudar a comprovar la veracitat de l'hiptesi generada abans de l'investigaci.
 La comparaci del contingut dels mitjans amb el mn real: la imatge que reflexa el discurs analitzat s'ha de sotmetre a una verificaci per determinar si s vertadera, falsa o cont quelcom d'incorrecte. ;
 L'evoluci de la imatge de grups socials concrets: s'ha de comprovar quina imatge donen els mitjans sobre determinats grups socials amb l'objectiu d'establir si aquest tractament s o no correcte.
 Fixar un punt de partida per a l'estudi dels efectes dels mitjans: s'estableix un perode de temps en el que es portar a terme un recull exhaustiu de dades i un altre perode per realitzar l'anlisi dels efectes que ha produt el missatge sobre l'audincia.

 Tipus .

Els autors especialitzats Juan A. Gaitn i Jos L. Piuel mostren algunes diferncies a l'hora d'analitzar el contingut d'un discurs, segons es tinga en compte:
 Objectius de la investigaci. Presenta diverses variables:
 * Anlisi exploratori: projecta  l'aproximaci al disseny definitiu d'una investigaci.
 * Anlisi descripcitu: identificaci i comprovaci de la realitat emprica.
 * Anlisi verificatiu i explicatiu: diferncies sobre l'origen, naturalesa, funcionament i efectes dels productes comunicatius.
 Fonts del material d'anlisi. Poden ser de tres tipus:
 * Primries: obtenci de la informaci de primera m, de manera directa.
 * Secundries: consulta de textos que contenen informaci primria.
 * Terciries: compendis de textos secundaris.
 Disseny de l'investigaci. Presenta les segents variables:
 * Horitzontals: es valen d'un corpus documental extens.
 * Verticals: corpus redut o d'un sol cas.
 * Transversals: corpus que presenten diferents punts de vista.
 * Longitudinals: anlisi de corpus en determinats moments de la seva trajectria.
 * Triangulars: recollida i comparaci de diverses postures.
 Parmetres d'evoluci. Existeixen dues variables:
 * Quantitatius: preval el nombre de mostres estudiades.
 * Qualitatius: es posa l'mfasi en la veracitat de les mostres.

 Fases .

Per dur a terme un anlisi de contingut s'han de seguir les fases que proposen Roger D. Wimmer i Joseph R. Dominick. Malgrat que s'estableix un ordre, l'anlisi podr realitzar-se combinant els primers pasos que portaran a una correcta conclusi. 

 Formulaci d'hiptesi: definir un objectiu  final clarament articulat. ;
 Definici de la poblaci d'anlisi: delimitar l'univers documental que s'estudiar.
 Sellecci d'una mostra adequada: incloure en la poblaci una referncia de cada element meditic per tal d'aconseguir-ne una representaci fidedigna.
 Elecci i definici de les unitats d'anlisi: descripici detallada dels elements a analitzar.
 Construcci de les categores d'anlisi: establir una jerarquia de categories excloent, exhaustiva i fiable que englobe tots els elements. ;
 Determinaci d'un sistema de quantificaci: fixaci d'un criteri de mesura de les dades, que pot ser de tipus nominal (es comptabilitza el nombre de vegades que apareix la mostra), d'interval (elaboraci d'escales) i de ra (qestions espai-temporals, com minuts d'aparici, nombre de caracters en una columna, etc.).
 Codificaci del contingut: cadascuna de les unitats estudiades ha d'apareixer dins d'alguna de les categories ja establertes. ;
 Interpretaci dels resultats: anlisi de les conclusions a les quals s'ha arribat i comprovaci de la hiptesi que obria el treball. ;

 Referncies .

 DIJK, Teun A. van. Racismo y anlisis crtico de los medios. Barcelona: Paids, 1997. ISBN:	84-4930-367-2.
 GAITN, Juan A.; PIUEL, Jos L. Tcnicas de investigacin en comunicacin social. Madrid: Sntesis, 1988. ISBN: 84-7738-604-8.
 WIMMER, Roger D.; DOMINICK, Joseph R. La investigacin cientfica de los medios de comunicacin. Una introduccin a sus mtodos. Barcelona: Bosch, 1996. ISBN: 84-7676-359-X.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317318" title="Enric Nomdedu i Biosca" nonfiltered="3751" processed="3736" dbindex="124000">

Enric Nomdedu i Biosca ( Reus - Baix Camp 1961) s un poltic castellonenc, actualment portaveu del Bloc Nacionalista Valenci a l'Ajuntament de Castell de la Plana.

Biografia.
s Diplomat en Relacions Laborals per la Universitat de Valncia i Tcnic Superior en Relacions Industrials per la d'Alcal de Henares. Ha treballat en diferents sectors i com assessor d'Empreses. Com articulista collabora setmanalment amb els diaris Mediterrneo i Levante-EMV.

Vda Poltica.
s cofundador d'Esquerra Independent de Castell l'any 1979, militncia que abandon el 1981 per afiliar-se al PNPV, del que va formar part del Consell Nacional. Des del PNPV va formar part de la creaci d'UPV, organitzaci de la que fou secretari local a Castell en la dcada dels 80, i membre del Consell Nacional. Com militant d'UPV, va participar en la creaci del Bloc Nacionalista Valenci. Va ser secretari local del BLOC entre el 2001 i 2004, i  va ocupar diferents crrecs dins l'organitzaci nacional.

L'any 2003 es va presentar per primera vegada a les eleccions locals a Castell, com nmero dos de la candidatura encapalada per Antoni Porcar, essent elegit regidor. Va ocupar el crrec de Regidor de Sanitat.

L'any 2007 va encapalar la llista del BLOC a les eleccions municipals, tornant a ser elegit regidor. Actualment s el portaveu del BLOC a l'Ajuntament de Castell de la Plana, Secretari de Poltiques Econmiques i Treball de l'Executiva Nacional, i President de la Federaci Intercomarcal de les Comarques del Nord.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317321" title="IDEC-Universitat Pompeu Fabra" nonfiltered="3752" processed="3737" dbindex="124001">
El IDEC-Universitat Pompeu Fabra s el nom comercial de la Fundaci Privada Institut d'Educaci Continua.

L'IDEC va ser creat el 1993 per la Universitat Pompeu Fabra i un grup d'empreses i institucions punteres amb la intenci d oferir cursos, msters, postgraus i altres programes de formaci contnua (MBA, Executive Education) als professionals que vulguin satisfer les seves necessitats formatives en l mbit de l empresa i del mn empresarial. De la mateixa manera, els graduats i antics alumnes de la UPF poden continuar els seus estudis universitaris o  reciclar-se per seguir desenvolupant la seva carrera professional.

L'IDEC est especialment interessat en potenciar els programes de-learning i pretn incrementar la seva presncia a nivell internacional, principalment als pasos de la Mediterrnia i de l'Amrica Llatina.


 Enllaos externs .

 www.idec.upf.edu;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317323" title="Fundaci Privada Institut d'Educaci Continua" nonfiltered="3753" processed="3738" dbindex="124002">
La Fundaci Privada Institut d'Educaci Continua coneguda com IDEC-Universitat Pompeu Fabra es una fundaci creada per la Universitat Pompeu Fabra al 1993 amb la intenci d'oferir formaci continua als professionals.

A dintre del programa formatiu es fan msters, postgraus, cursos, jornades, seminaris, etc.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317325" title="Beques de "la Caixa"" nonfiltered="3754" processed="3739" dbindex="124003">
Les beques de "la Caixa" s un programa de beques de postgrau creat l'any 1982 i finanat per la Fundaci "la Caixa" de "la Caixa".

Va comenar l'any 1982 amb un pressupost de 368.000 i l'assignaci de 34 beques per anar als Estats Units. Mica a mica s'han anat incrementant progressivament el nombre de beques fins les 207 l'any 2007. Actualment compta amb un pressupost de 10 milions d'euros i una inversi acumulada de 85 milions d'euros.

Fins l'any 2004 el programa es caracteritzava per la seva orientaci a beques a l'estranger (Alemanya, Canad, Estats Units, Frana, Gran Bretanya, l'ndia, el Jap i la Xina), per el 2005 va iniciar nous programes orientats a universitats de l'Estat Espanyol.

Destaquen entre els ms de 2400 becaris alguns personatges com Xavier Sala i Martn o Mnica Terribas.

Enllaos externs.
Pgina de les beques de "la Caixa"


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317329" title="tienne-Charles de Lomnie de Brienne" nonfiltered="3755" processed="3740" dbindex="124004">


tienne-Charles de Lomnie de Brienne, nascut el 9 d octubre de 1727 a Pars, mort el 19  de febrer de 1794 a Sens. Fou un eclesistic i  poltic  francs.

El prelat.
Procedent d una antiga famlia de  Llemotges, va realitzar uns estudis brillants. El 1751, malgrat una tesi poc ortodoxa al seu gust, va obtenir el ttol de doctor en teologia i, l'any segent va ser nomenat gran vicari de l'arquebisbe de Rouen. El 1760, desprs d'una visita a Roma, va ser designat bisbe de Condom i, el 1763, arquebisbe de Tolosa de Llenguadoc. De 1766 a 1769, va ser abat del Mont Saint-Michel. Entre els seus amics es van comptar Turgot, Andr Morellet i Voltaire. Va ser escollit membre del Acadmia francesa l any 1770.

El ministre.
L any 1787, va ser nomenat president de l'assemblea dels notables, des d on va atacar la poltica fiscal de Calonne, a qui va succeeir com a ministre de  finances, l 1 de maig de 1787, amb el suport de la reina  Maria Antonieta. Tanmateix, una vegada al poder, va haver de continuar la mateixa lnia del seu predecessor (impost territorial) i va haver de convocar els Estats Generals de Frana (1788) per posar remei als desordres econmics. Va haver de dimitir el mateix any, deixant un tresor buit. El 15 de desembre, va ser nomenat cardinal i va anar a Itlia, on passar dos anys.

Durant la Revoluci Francesa, va tornar a Frana i presta jurament a la constituci civil del clergat el 1790. L'any segent va ser nomenat bisbe constitucional del departament de Yonne. Per va ser desaprovat pel papa i ha de renunciar a la birreta de cardenal. Sospits tamb per als revolucionaris, va morir el 1794 vctima o b d'un atac d'apoplexia, o b d'un enverinament. Va ser germ de Louis-Marie-Athanase de Lomnie, comte de Brienne, secretari d'Estat a la Guerra, guillotinat el 1794.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317342" title="Esglsia de Santa Eugnia de Nerell" nonfiltered="3756" processed="3741" dbindex="124005">

L'esglsia de Santa Eugnia de Nerell es troba a l'entitat de poblaci de Santa Eugnia de Nerell pertanyent al municipi de Bellver de Cerdanya a la comarca de la Baixa Cerdanya. 
 Histria .
La parrquia s esmentada al segle X a l'acta de consagraci de la Seu d'Urgell. Sud citada com esglsia per primer cop el 1003 com a Sancta Eugenia qui est in Neriniano. Fou declarada monument histrico-artstic nacional l'any 1984.
 Edifici .
L'esglsia actual est construda sobre l'antiga romnica, reformada a la segona meitat del segle XVIII aprofitant l'estructura anterior, la capalera es va canviar de posici posant-la a ponent, amb la porta d'arc de mig punt i sobre seu un cul, la coberta s a dos vessants. A l'ltima restauraci de l'any 2002 es va descobrir, buidades en el mur corresponent al que fou presbiteri una absidiola a cada banda.
 Campanar .
El campanar original s de torre de planta quadrada de 3,40 m. de costat amb quatre nivells, el de la base llis amb una petita espitllera, el segon s de tres arcs cecs d'estil llombard i les cantoneres sobresortides com a pilastres, el tercer cos est format amb un gran arc cec i una finestra de espitllera  continuant les cantoneres igual que al segon nivell, l'ltim pis presenta a cada cara un finestral d'arc de mig punt de 1,50 x 1,90 m. i cobert a dos vessants. 

La seva singularitat s que est fortament inclinat cap a sud-est amb 1,20 m. de desplom per una alada de 18,50 m. Per aquesta caracterstica se'l coneix com la torre de Pisa de la Cerdanya.

 Vegeu tamb .
Art romnic de la Baixa Cerdanya;
Bibliografia.
Ventosa i Serra, Enric,Les esglsies Romniques de la Cerdanya 2004,Barcelona,Farell Editors ISBN 84 95695 39 1;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317347" title="Pedro Martnez Mndez" nonfiltered="3757" processed="3742" dbindex="124006">
Pedro Martnez Mndez (Borriana, 1934   Madrid, 30 de juny del 2005) va ser economista i sub-director del Banc d'Espanya.

 Biografia .
Estudi Dret a a la Universitat de Barcelona amb professors com Fabi Estap, Josep Llus Sureda i Joan Sard. Al 1961, entr al Servei d'estudis del Banc d'Espanya per recomanaci del seu cap i mestre Joan Sard i Dexeus. Entre els anys 1963 i 1966 treball a Pars, a la seu de la OCDE. Reingress al banc, i fou destinat en comissi de serveis a l'"Instituto de Crdito a Medio y Largo Plazo", organisme antecessor del futur "Instituto de Crdito Oficial". A comenaments dels anys 70 torn al servei d'estudis, on impuls els estudis estadstics i contribu decisivament a la creaci de la base de dades de sries histriques del Banc. Quan Luis ngel Rojo reorganitz el servei d'estudis, Pedro Martnez va ser posat al capdavant de l'Oficina d'Estudis Monetaris i Financers. Public nombrosos treballs sobre el sistema financer, el mercat de valors, el deute pblic i les eines per a l'anlisi de l'economia espanyola. 

A l'agost del any 1986 reb el nomenament de Director General del Tresor , posici que el permet influir en la liberalitzaci del sistema financer tot eliminant-ne els darrers vestigis de l'intervencionisme administratiu hereu de l'autarquia franquista. Impuls, aix mateix, la Llei del Mercat de Valors i la creaci de la CNMV (1988). Novament en el Banc d'Espanya, s'hi jubil en l'any 1994 com a Sub-director General.

Per encrrec del Fons Monetari Internacional i del Banc Mundial, i en condici de consultor distingit, visit ms de trenta pasos d'arreu del mn.

Amant de la msica, era un virtus intrpret de piano i clavicordi. 

 Obres .
 Las reservas internacionales espaolas, article a Informacin Comercial Espaola nm. 338 (1961);
 Vicente Poveda, Pedro Martnez El empleo de tasas de variacin como indicadores cclicos Madrid: Banco de Espaa, 1973;
 El crdito del Banco de Espaa al sistema bancario como instrumento de la poltica monetaria: objetivos y criterios de actuacin Madrid: Banco de Espaa, 1976;
 Pedro Martnez, Raimundo Poveda Anadn Propuestas para una reforma del sistema financiero Madrid: Banco de Espaa, 1978;
 Los Tipos de interes del mercado interbancario: conferencia Madrid: Banco de Espaa, 1979;
 Monetary control by control of the monetary base: the Spanish experience Madrid: Banco de Espaa, 1980;
 El control monetario a travs de la base monetaria: la experiencia espaola Madrid: Banco de Espaa, 1981	;
 Jos Manuel Olarra, Pedro Martnez La deuda Pblica y la Ley General Presupuestaria Madrid: Banco de Espaa, 1982;
 El Proceso de ajuste de la economa espaola: 1973-1980 Madrid: Servicio de Estudios del Banco de Espaa, 1982. ISBN 84-500-5186-X;
 Pedro Martnez, Ignacio Garrido Rendimientos y Costes financieros en el Mercado Burstil de Letras Madrid: Banco de Espaa, 1982;
 Los gastos financieros y los resultados empresariales en condicions de inflacin Madrid: Banco de Espaa, 1986;
 Nuevos datos sobre la evolucin de la peseta entre 1900 y 1936 Madrid: Banco de Espaa, 1990;
 Los beneficios de la banca 1970-1989 Madrid: Banco de Espaa, 1991;
 Intereses y resultados en pesetas constantes Madrid: Banco de Espaa, 1991;
 Tipos de inters, impuestos e inflacin Madrid: Banco de Espaa, 1992;
 Efectos sobre la poltica espaola de una fiscalidad distorsionada por la inflacin Madrid: Banco de Espaa, 1993;
 Fiscalidad, tipos de inters y tipo de cambio Madrid: Banco de Espaa, 1993;
 El Banco de Espaa como  banco de bancos  (1900-1936), ponncia a VIII Congreso de la Asociacin Espaola de Historia Econmica Santiago de Compostela, 2005 ;

 Traduccions .
Tradu obres d'economia de diversos autors: George Nikolaus Halm (1959), Ferdinando di Fenizio (1961 i 1969)

 Bibliografia .
 Pedro Tedde de Lorca La investigacin indita de Pedro Martnez Mndez sobre el Tesoro y el Banco de Espaa entre 1900 y 1936, article publicat a Boletn econmico - Banco de Espaa nm. 12 (2005), p. 67-79. ISSN 0210-3737 ;

 Enllaos .
 Article de Fabi Estap a lAvui;
 Necrolgica al diari El Pas ;
 Pedro Tedde La investigacin indita de Pedro Martnez Mndez sobre el Tesoro y el Banco de Espaa entre 1900 y 1936 ;

 Notes .
Informaci extreta parcialment dels articles Pedro Martnez Mndez, la profunda huella de un servidor pblico (El Pas 7.7.5) i La prdua d'un geni, de Fabin Estap (Avui 12.6.8).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317348" title="Pedro Martnez" nonfiltered="3758" processed="3743" dbindex="124007">

 Biografies;
 Pedro Martnez (Repblica Dominicana, 1971), jugador de beisbol;
 Pedro Martnez Mndez (Borriana, 1934   Madrid, 2005), economista valenci;
 Pedro Martnez de la Rosa (Barcelona, 1971), pilot d'automobilisme;
 Pedro Martnez Rubio y Gmez (Rdenas, Terol, 1614   1667), sacerdot, virrei de Sardenya i bisbe de Palerm;
 Pedro Martnez Snchez (Badalona, 1961), entrenador del Club Bsquet Girona al 2008 ;

 Geografia;
 Pedro Martnez, localitat de la provncia de Granada (Espanya);


 Vegeu tamb .
 Pere Martnez;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317350" title="Fundaci Suol" nonfiltered="3759" processed="3744" dbindex="124008">
La Fundaci  Suol s La Fundaci Suol una entitat privada sense nim de lucre ubicada al Passeig de Grcia 98, de Barcelona i que mostra al pblic la collecci d art contemporani propietat de Josep Suol, formada per ms de 1.200 obres d art, i, al mateix temps, impulsa un projecte per tal d afavorir la difusi i la producci artstica d avantguarda.

La Collecci Josep Suol inclou obres de Warhol, Picasso, Mir, Dal, Tpies, Man Ray, Gargallo, Giacometti, Gordillo, Zush, Boetti, Solano, Lootz, Navarro, Plensa, Garca-Alix, Colomer, Abad, Manils...  entre  d altres, i s anir mostrant en diferents formats, des de seqncies cronolgiques fins a dilegs i interaccions entre les obres que conformen els fons de la collecci.

La Fundaci Suol disposa tamb d un espai multi disciplinar anomenat Nivell Zero, annex a les sales d exposici, que actua com a contenidor per a activitats culturals amb propostes transversals i temporals de petites exposicions, debats, cicles de poesia, concerts, seminaris, conferncies i tallers.

Es tracta d una visi nica per a conixer l obra dels artistes ms representatius de l art contemporani del pas, dels anys 60 fins a l actualitat.

Enllaos externs.
 http://www.fundaciosunol.org;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317358" title="Palau de les Nacions" nonfiltered="3760" processed="3745" dbindex="124009">



El Palau de les Nacions (Palais des Nations en francs) s un complex d'edificis construits entre l'any 1929 i 1937 al parc de l'Ariana, a Ginebra, Sussa. Va ser la seu de la Societat de Nacions fins a 1946. A 1966 el palau passa a ser la segona seu ms important de les Nacions Unides, desprs de la seu de Nova York.

Tots els anys, el palau rep ms de 8000 reunions i 600 conferncies. Alguns sectors del palau sn accessibles per als visitants, els quals sn ms de 100.000 a l'any.

El palau s seu dels segents organismes de l'ONU:
 Organitzaci de les Nacions unides per a l'Alimentaci i l'Agricultura  (AIEA);
 Oficina de Coordinaci d'Assumptes Humanitaris;
 Conferncia de les Nacions Unides sobre Comer i Desenvolupament (CNUCED);
 Organitzaci de les Nacions unides per a l'Alimentaci i l'Agricultura (FAO);
 Organitzaci de les Nacions Unides pel desenvolupament industrial (ONUDI);
 Organitzaci de les Nacions unides per a l'Alimentaci i l'Agricultura (UNESCO);

Histria.
Desprs de la fundaci de la Societat de Nacions, el 10 de gener de 1920, es va presentar un concurs per a la construcci d'un palau a 1926. El jurat va decidir que els arquitectes Carlo Broggi (Italia), Julien Flegenheimer (Sussa), Camille Lefvre i Henri-Paul Nnot (Frana) aix com Joseph Vago (Hongria) feren un projecte com.

La primera pea de l'edifici d'estil neoclssic es va possar el 7 de setembre de 1929. A 1933, el secretariat de la SDN s'instala a les parts terminades de la construcci, i a 1936 la gran majoria de treballadors s'instalen al nou edifici, casi enllestit.

A la primera pedra de l'edifici hi ha una cpsula del temps que cont entre altes una llista de tots els membre de la Societat, una cpia dels tractats que la constitueixen i monedes de tots els pasos membres. De totes maneres, en eixes dates la Societat ja no tenia cap poder real, i es va dissoldre a 1945.

A partir de 1945 l'edifici va ser donat a les Nacions Unides, fundades eixe mateix any, i va ser utilitzat per diferents objectius. L'edifici K va ser ampliat entre 1950 i 1952 mentre que l'edifici D va ser construt per albergar la seu temporal de la Organitzaci Mundial de la Salut. L'edifici E va ser construt entre 1968 i 1973 per utilitzar-ho com centre de conferncies.

Desprs de les extensions, l'edifici compta amb 600 metres de llargria i cont 34 sales de conferncies i 2800 despatxos. Dins de l'edifici principal es pot trobar l'esculptura per la no proliferaci d'armes nuclears, de l'artista Clemens Weiss, que va ser un regal del govern alemany a les Nacions Unides a 1996.

Referncies.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317360" title="Dolmen de Pentre Ifan" nonfiltered="3761" processed="3746" dbindex="124010">



El dolmen de Pentre Ifan s l'estructura neoltica ms gran i ms ben conservada de Galles. Pertany al terme municipal de Nanhyfer, en el comtat de Sir Benfro. Situat enmig d'un camp de pastura dels turons de Preseli, t una vista espectacular de la vall i la badia d'Aberteifi.

 Histria .
El dolmen data aproximadament del 3500 aC i va ser emprat com a sepulcre comunitari. Les pedres conservades formen el portal i la cambra principal de la tomba, que inicialment hauria coberta amb un tmul de pedres i terra llarg d'uns 36 metres. Algunes d'aquestes pedres han quedat escampades pels voltants, per 7 han roms en la seva posici original. El "sostre" o "tapadora" fa 5,1 metres de llarg, i es calcula que pesa unes 16 tones. Es sustenta delicadament sobre les parts estretes de tres lloses dretes. La cara del portal va ser construda amb una acurada paret de pedra seca. Les excavacions dels anys 1936-1937 i 1958-59 van mostrar que la cambra funerria tenia la forma d'un forat oval excavat en el pendent del tur; des les troballes s'ha dedut que l'estructura era un recinte curosament tancat, que s'obria novament per a cada enterrament posterior.

El monument pertany i s conservat per la Cadw, l'Agncia Gallesa de Monuments Histrics. L'indret est ben preservat i l'accs s lliure. S'hi arriba per Nanhyfer, Casnewydd (a uns 6 km), i est a uns 17 km d'Aberteifi. El nom Pentre Ifan significaria la "llar d'Ifan" (Pentre, "el poble" + Ifan, modernament "Ivan, Joan" ).

 Vegeu tamb .
 Dolmen;
 Cista;
 Menhir;
 Cromlech;

 Enllaos .



 Fotografies de Pentre Ifan i de la zona del voltant;
 Plana de la Cadw ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317364" title="Francesc Miravet Cnsol" nonfiltered="3762" processed="3747" dbindex="124011">

Francesc Miravet Cnsol (Guardia, 30 de gener del 1802 - Lleida, 1855)  fill de Josep Miravet Roca, (cirurgi) i de Maria Rosa Consol, ambds de Guardia, fou cirurgi.

Es matricul l'any 1824 com a cirurgi, l' 11 i 18 d'octubre del 1826.

Va ser cirurgi a Guardia aprox. del 1839 fins el 1847 que s establ a la capital de Lleida, on va morir el 8 de desembre de 1855.
Duran l epidmia de clera del setembre-octubre de 1854, va perdre 4 familiars.

 Bibliografia .
 Arxiu Histric Universitat de Barcelona;
 Documents i certificats de baptisme;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317365" title="Corteconcepcin" nonfiltered="3763" processed="3748" dbindex="124012">

Corteconcepcin s un poble de la provncia de Huelva (Andalusia), que pertany a la comarca de Sierra de Huelva.   
  
Demografia.



Enllaos externs.
Corteconcepcin - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;

 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317369" title="Cortegana" nonfiltered="3764" processed="3749" dbindex="124013">

Cortegana s un poble de la provncia de Huelva (Andalusia), que pertany a la comarca de Sierra de Huelva.   
  
Demografia.



 Histria .
El seu castell fou construt a la fi del segle XIII (cap a 1293) per ordre del rei San IV el Valent, com a part de la Banda Gallega, lnia defensiva parallela a la frontera portuguesa. En aquest punt concret es defensava la ciutat de Sevilla davant possibles invasions des del territori ve, ja que en l'poca va existir una forta disputa sobre les fronteres d'ambds regnes. Altres castells d'aquest mateix sector sn els d'Aroche, Aracena i (ja a la provncia de Sevilla) El Castillo de las Guardas. 

Cal destacar que el castell no va ser assentament feudal, sin que est ms en la lnia de fortificacions construdes en suport de la reconquesta, o per a estabilitzar les fronteres entre regnes peninsulars. Va estar regit per un Alcaide, i al llarg de la seva histria va sofrir nombroses deterioracions, motivats uns pel progressiu aband que va ser caient al cessar la seva finalitat militar, i altres, deguts a causes naturals, com els ocasionats per el terratrmol de Lisboa a principis del segle XVII. Est declarat B d'Inters Cultural, amb la categoria de Monument. Sota la protecci de la Declaraci genrica del Decret de 22 d'abril de 1949, i la Llei 16/1985 sobre el Patrimoni Histric Espanyol. 

El 1993 la Junta d'Andalusia va atorgar un reconeixement especial als castells de la Comunitat Autnoma d'Andalusia. Aquesta fortalesa va ser recuperada per a la localitat en 2006, quan l'Ajuntament de Sevilla (anterior propietari) va retornar la seva gesti a aquesta localitat. En l'actualitat s'ha convertit en un enclavament turstic. Durant el mes d'agost, se celebra dintre d'aquest i en tota la localitat les ja famoses Jornades Medievals. Forma part del paratge natural "Sierra de Aracena i Picos de Aroche" 

Enllaos externs.
Asociacin - Pgina Web de l'Associaci d'Amics del Castell de Cortegana.
Cortegana - Sistema d'Informaci Multiterritorial d' Andalusia;
Cortegana.org - Web de Cortegana amb informaci turstica, histria, festes, tradicions, gastronomia, situaci...
Cortegana.org/ClubAtleticoCortegana - Web del C.A. Cortegana;
Casas rurales para alquilar en la Sierra de Huelva - actualment hi ha dues de Cortegana.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317373" title="Cortelazor" nonfiltered="3765" processed="3750" dbindex="124014">

Cortelazor s un poble de la provncia de Huelva (Andalusia), que pertany a la comarca de Sierra de Huelva.   
  
 Demografa .



Enllaos externs.
Cortelazor - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317378" title="Josep Miravet Roca" nonfiltered="3766" processed="3751" dbindex="124015">
Josep Miravet Roca (Guardia de Noguera, 16 de maig de l'any 1774 - ?) fill de Josep Miravet Parici, de Claret, i de Rosa Roca Areny fou cirurgi.

Es matricul el 16 d octubre del 1794 i exerc a Guardia al carrer Major del seu poble des del 1800 al 1839.

 Bibliografia .

 Arxiu Histric Universitat de Barcelona;
 Certificats de baptisme;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317380" title="Cumbres Mayores" nonfiltered="3767" processed="3752" dbindex="124016">

Cumbres Mayores s un poble de la provncia de Huelva (Andalusia), que pertany a la comarca de Sierra de Huelva.   
  
Demografa.



Enllaos externs.
Cumbres Mayores - C.E.I.P. "Juan Gmez Mrquez";
Cumbres Mayores - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;
Cumbres Mayores - Pgina no oficial de "Cumbres Mayores";














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317383" title="Cumbres de San Bartolom" nonfiltered="3768" processed="3753" dbindex="124017">

Cumbres de San Bartolom s un poble de la provncia de Huelva (Andalusia), que pertany a la comarca de Sierra de Huelva.   
  
Demografia.



 Dades Estadstiques.
 http://www.juntadeandalucia.es/institutodeestadistica/sima/htm/sm21028.htm;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317386" title="Cumbres de Enmedio" nonfiltered="3769" processed="3754" dbindex="124018">

Cumbres de Enmedio s un poble de la provncia de Huelva (Andalusia), que pertany a la comarca de Sierra de Huelva.   
  
Demografia.



Enllaos externs.
Cumbres de Enmedio - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317388" title="Andreas Brehme" nonfiltered="3770" processed="3755" dbindex="124019">

Andreas Brehme (9 de novembre, 1960) fou un futbolista i entrenador de futbol alemany. Jugava de defensa. Fou l'autor del gol que don la victria a Alemanya al Mundial de 1990, de penal, al minut 85 contra Argentina.

 Trajectria .
S'inici al HSV Barmbeck-Uhlenhorst de la seva ciutat natal. Jug al 1. FC Kaiserslautern de 1981 a 1986, i ms tard de 1993 a 1998, on guany copa i lliga alemanyes. Defens els colors del Bayern de Munic de 1986 a 1988, on tamb guany la lliga el 1987. Tamb jug a l'Inter de Mil, on fou campi de lliga i de la copa de la UEFA, i al Saragossa.

Amb la selecci d'Alemanya particip als Mundials de 1986, on fou finalista, al de 1990, on fou campi, i al de 1994. 

Com entrenador ha dirigit el 1. FC Kaiserslautern de 2000 a 2002, el SpVgg Unterhaching, de segona divisi, i assistent de Giovanni Trapattoni al VfB Stuttgart.

 Palmars .
Lliga alemanya de futbol: 1998;
Copa alemanya de futbol: 1996;
Copa de la UEFA: 1991;
Copa del Mn: 1990;
Futbolista de l'any a Itlia: 1989;
Lliga italiana de futbol: 1989;
Lliga alemanya de futbol: 1987;
Supercopa alemanya de futbol: 1987;

 Enllaos externs .
Autgraf d'Andreas Brehme;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317389" title="Encinasola" nonfiltered="3771" processed="3756" dbindex="124020">

Encinasola s un poble de la provncia de Huelva (Andalusia), que pertany a la comarca de Sierra de Huelva.   
  
 Demografia .



 Personatges illustres .
 Abel Moreno Gmez. Msic;
 Juan Gualberto Gonzalez Bravo. Ministre de Grcia i Justcia en 1833 amb Ferran VII;

 Enllaos externs .
Encinasola - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia.
Portal sobre Encinasola;
 Finestra del Visitant dels Espais Naturals Protegits d'Andalusia - Parc Natural Sierra de Aracena i Picos de Aroche;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317391" title="Channel 4" nonfiltered="3772" processed="3757" dbindex="124021">

Channel 4 (en catal, Canal quatre) s un canal de televisi privada del Regne Unit que actualment est gestionada per la Channel Four Television Corporation des de 1993.

La primera emissi es va produr el 2 de novembre de 1982 amb la intenci de proveir la televisi anglesa amb un quart canal que trenqus el duopoli existent entre la BBC i la ITV. Tot i que es tracta d'un canal completament privat, posseeix un estatus de carcter pblic i ha de complir una srie d'obligacions responent davant la Ofcom. Channel 4 t cobertura total en tot el territori britnic, presncia en els pasos vens com Irlanda i tamb emet via satllit per altres pasos.





 Histria .


Abans de la creaci del canal, el Regne Unit noms disposava de tres canals de televisi BBC1, BBC2 i Independent Television. La llei audiovisual de 1980 contemplava la creaci d'un quart canal de televisi que es disputaven per crear un operador comercial o un canal exclusivament en galls. Finalment es van acceptar els canals Channel Four per tot el Regne Unit i el S4C. Desprs del debat sobre el idonetat del nou operador, es va escollir que fos una emissora privada per gestionada per la IBA (Independent Brodacasting Authority), organisme que tamb s'encarregava de regular la ITV.

Sota la gesti de la IBA, va estrenar-se oficialment el 2 de novembre de 1982, desprs de tres mesos en emissi de proves. El primer programa fou el concurs "Countdown" que encara es mant en antena. En el seu llanament, el canal va mostrar-se davant el pblic com una cadena alternativa a la competncia, amb una programaci especial i diversos espais per grups minoritaris. Durant els segents anys va aconseguir la cobertura total del territori nacional mentre que a Galles, la seva freqncia estava supeditada al canal S4C. Tot i que les seves audincies inicials no foren gaire massives, poc a poc fou creixent grcies als seus programes i documentals.

Desprs de la dissoluci de la IBA l'any 1990, es va crear una corporaci encarregada exclusivament de Channel 4 que va comenar a funcionar l'any 1993 mantenint la titularitat pblica i sent regulada per diferents comits de regulaci de la televisi al Regne Unit. El principal canvi d'aquest fet va ser que el canal era capa d'autofinanar-se a partir d'ingressos publicitaris. Pel que fa a la programaci, va comenar a emetre diverses sries i espais procedents d'Estats Units en el prime time, sent el primer canal en estrenar "Friends" i "ER". Tamb va canviar la temtica dels seus documentals, generalment sobre problemes quotidians o sobre la relaci amb els mitjans de comunicaci. A finals dels anys 90 fou pionera en els espais de reality show quan va estrenar el programa "Gran Hermano" i tamb va adquirir els drets d'alguns esports nacionals com el criquet o carreres de cavalls per tal d'augmentar els ndexs d'audincia.

L'any 2001 es va crear la branca 4ventures per encarregar-se dels altres canals de la corporaci com Film4, E4 o More4. Tamb es va sumar al negoci de la radio desprs de comprar el 51% de la cadena de rdio digital Oneword.


 Seu central .

La seu original es va establir al nmero 60 de Charlotte Street prop de la BT Tower a Londres. L'any 1994 es va traslladar al nou edifici construt al nmero 124 del carrer Horseferry Road al districte de Westminster de Londres, dissenyat per Richard Rogers Partnership i Ove Arup & Partners. Malgrat que no pot produir cap dels seus programes de televisi, l'edifici disposa d'un estudi i de les installacions necessries per realitzar la post-producci dels programes.

El juny de l'any 2008, es va installar una escultura del logotip de Channel 4 davant de la seu. Cal destacar que l'escultura no s visible correctament des de tots els angles.


 Estatuts .

El canal de televisi est supeditada a unes funcions de servei pblic que ha de complir degut a l'obtenci d'una freqncia de televisi. En virtut de la Communications Act de l'any 2003, ha de complir els segent punts:
 Demostrar innovaci, experimentaci i creativitat en el format i contingut dels seus programes.
 Apellar als interessos i beneficis d'una societat cultural diversa.
 Contribuir especialment en programes de naturalesa educativa.
 Mostrar una personalitat diferenciada.

Com emissora de carcter pblic, Channel 4 no pot produir els seus propis programes, per compta amb ms 300 productores independents.


 Programaci .

Channel 4 encarrega la majoria dels seus programes a productores i la majoria sn de carcter independent. Generalment, basa la seva programaci en una combinaci de programes propis (especialment des de 1993), sries i espais procedents dels Estats Units. En el gnere dels programes, en canal ha experimentat bastant amb el format de tele-realitat, sent una de les pioneres en el camp programes coach amb el programa Supernanny, on el seu format original es va emetre a Channel 4. Tamb ha ems documentals amb ttols polmics com "La gran estafa de l'escalfament global", o algunes sries de producci prpia amb una temtica poc convencional com "Skins" o "Queer as Folk".

La cadena tamb posseeix una productora anomenada Film4 Productions que s'encarrega de recolzar el cinema britnic mitjanant la finanament i ajuda de pellcules produdes al pas.


 Referncies .



 Enllaos externs .
 Pgina oficial;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317392" title="Escacena del Campo" nonfiltered="3773" processed="3758" dbindex="124022">

Escacena del Campo s un poble de la provncia de Huelva (Andalusia), que pertany a la comarca d'El Condado.  Limita al Nord amb El Madroo; a l'Est, amb Aznalcllar, Sanlcar la Mayor i Castilleja del Campo; al Sud, amb Chucena i Manzanilla; i a l'oest amb Paterna del Campo i Berrocal.
 
 Demografia .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317399" title="El Granado" nonfiltered="3774" processed="3759" dbindex="124023">

El Granado s un poble de la provncia de Huelva (Andalusia), que pertany a la comarca d'El Andvalo.   
  
 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317405" title="Espinosa de Henares" nonfiltered="3775" processed="3760" dbindex="124024">


Espinosa de Henares s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317406" title="Escariche" nonfiltered="3776" processed="3761" dbindex="124025">


Escariche s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317407" title="Fontanar" nonfiltered="3777" processed="3762" dbindex="124026">


Fontanar s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317408" title="Fuentenovilla" nonfiltered="3778" processed="3763" dbindex="124027">


Fuentenovilla s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317409" title="Fuentelencina" nonfiltered="3779" processed="3764" dbindex="124028">


Fuentelencina s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317417" title="Vicen Navarro Lpez" nonfiltered="3780" processed="3765" dbindex="124029">

Vicen Navarro Lpez (Barcelona, 1937) s un politleg, socileg catal i catedrtic de cincies socials a la Universitat Pompeu Fabra.


Biografia.
Vicen Navarro va nixer a Barcelona l'any 1937. I es va llicenciar en Medicina i Cirurgia per la universitat d'aquesta ciutat l'any 1962. Aquell mateix any, per, es va haver d'exiliar arran de la seua lluita conra la dictadura franquista. Va passar, aleshores, per les univesitats sueques d'Uppsala i Estocolm, on va estudiar Economia poltica. Va continuar els seus estudis al Regne Unit, a la London School of Economics, a Oxford i a Edimburg. Hi va estudiar Poltiques Publiques i Socials. Tres anys desprs, el 1965, va anar a la Universitat Johns Hopkins, on es va doctorar l'any 1967 i on ha impartit la docncia durant trenta-cinc anys.    

A banda de la seua activitat acadmica, ha estat assesor de molts governs arreu del mn (com per exemple a Cuba i al Xile d'Allende, aix com de diversos governs dels EUA o del congrs americ) pel que fa a les reformes dels seus sistemes de salut. Tamb ha assessorat les Nacions Unides i l'Organitzaci Mundial de la Salut.  

A hores d'ara, a ms de continuar la seua tasca a la Universitat Johns Hopkins com a professor de poltiques pbliques  on dirigeix, a ms, el Programa sobre Poltiques Pbliques i socials , s catedrtic de cincies poltiques i socials a la Universitat Pompeu Fabra i dirigeix l'Observatori Social d'Espanya, una xarxa d'acadmics i investigadors de diverses universitats que sn experts en diverses rees de l'Estat del benestar

Ha escrit uns vint-i-cinc llibres que han estat traduts a l'espanyol, el francs, l'alemany, suec, el japons o el xins i ms de quatre-cents articles cientfics. s tamb rector emrit de la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya (UPEC)



Obres.

 Dangerous to you healt. Capitalism in health care, Monthly Review Press, (1993);
 The politics of Health Policy. The US reforms, 1980-1994, Blackwell, (1994);
 Neoliberalismo y Estado del Bienestar. Madrid, Ariel Econmica, 3a edici ampliada, (2000);
 Globalizacin Econmica, Poder Poltico y Estado del Bienestar. Madrid, Ariel Econmica, (2000) ;
 Bienestar Insuficiente, Democracia Incompleta. De lo que no se habla en nuestro pas. XXX Premi Anagrama d'Assaig, Barcelona, Anagrama, (2002) ;
 The Political Economy of Social Inequalities. Consequences for Health and Quality of Life, (2002) ;
 El estado de Bienestar en Espaa , (2003) ;
 L'estat del Benestar a Catalunya , (2003) ;
 Political and Economic Determinants of Population Health and Well-Being, Baywood (amb C. Muntaner), (2004);
 The Political and Social Context of Health, Baywood, (2004) ;
 El subdesarrollo social de Espaa: causas y consecuencias, Barcelona, Anagrama, (2006);

Enllaos externs.

Observatori Social d'Espanya ;
Bloc de Vicen navarro ;
Articles a Rebelin.org ;
Pgina a la Universitat Pompeu Fabra;
Llista completa de publicacions;
Entrevista publicada a la revista educativa d'mnium Cultural Escola Catalana ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317419" title="Gelibolu" nonfiltered="3781" processed="3766" dbindex="124030">


Gelibolu (nom turc; en grec           , Kallpolis, literalment 'ciutat bella', d'on prov el nom amb qu ha estat coneguda tradicionalment en catal, Gallpoli) s una poblaci de Turquia localitzada a la pennsula de Gallpoli, a la part europea d'aquest estat. Gelibolu s coneguda per les seves sardines i per les seves restes histriques. 

 Histria .
Des de l'any 1305 esdevingu la base principal de la Companyia Catalana d'Orient i des d'all es llanaren les diverses campanyes de devastaci contra l'Imperi Bizant, uns fets coneguts com la Venjana Catalana.

 Vegeu tamb .
Defensa de Gallpoli;
Pennsula de Gallpoli;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317421" title="Carles Saldaa i Beut" nonfiltered="3782" processed="3767" dbindex="124031">
Carles Saldaa i Beut, conegut amb el nom artstic d'Alady, (Valncia, el 6 d'octubre de 1902 - Barcelona, l'11 de setembre de 1968) va ser un artista de music-hall, una de les figures ms populars del Parallel barcelon.

Filmografia.
 El amor solfeando, (1930).
 Viva la vida!, (1934). Director: Josep Maria Castellv;
 El tren de las 8,47, (1934). Director: Raymond Chevalier;
 Sesenta horas en el cielo. ;
 El paraso recobrado. Director: Xavier Gell;
 Esa pareja feliz, (1953). Directors: Luis Garca Berlanga i Juan Antonio Bardem;
 Las estrellas, (1962). Director: Miquel Lluch;
 La Mini ta, (1968) Director: Ignacio F. Iquino;
 El Baldiri de la costa, (1968) Director: Josep Maria Font;
 La viudita Ye-Ye, (1968) Director: Joan Bosch;

Discografia.
 El Rey Del Music Hall Espaol - Alady. 1 CD(s) - Discogrfica: Blue Moon. Any 1998.

Bibliografia.
 Rialles, llgrimes i "vedettes" (memries d'Alady). Editorial Bruguera. Barcelona, 1965.
 Carles Saldaa i Beut. Alady, l'ltim rei del Parallel, a crrec de Miquel Badenas. Editorial Mediterrnia. Barcelona, 2001.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317426" title="Fuenteheridos" nonfiltered="3784" processed="3768" dbindex="124033">

Fuenteheridos s un poble de la provncia de Huelva (Andalusia), que pertany a la comarca de Sierra de Huelva.   
  
Demografia.



Enllaos externs.
Fuenteheridos - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317429" title="Galaroza" nonfiltered="3785" processed="3769" dbindex="124034">

Galaroza s un poble de la provncia de Huelva (Andalusia), que pertany a la comarca de Sierra de Huelva.  Compta amb les pedanies de  Navahermosa i Las Chinas. 
  

Demografia.


 Histria . 
No s'han trobat restes que evidencin l'existncia de pobladors prehistrics. No es t clar el seu origen, per sembla ser islmic, ja que es t assumit que l'origen del seu topnim prov d' Al-Jaroza, aquest pot tenir diverses interpretacions: Valle de las Rosas, Valle de las Doncellas o Valle de la Desposada. La llegenda parla de la prdua en el bosc del prncep berber Ysmail en el qual es va endinsar, a la recerca d'una dona de la qual va quedar encantat. Com a tota la comarca, aquestes terres van ser ocupades pels musulmans entre els segles VIII i XII. 

Durant el segle XIII ser alternativament de Portugal i de Castella fins que en 1267 pel tractat de Badajoz queda adscrita al Regne de Castella definitivament. Durant la edat mitjana va pertnyer a la jurisdicci de Aracena, d'on es va independitzar en 1553. En aquest moment Galaroza contava amb els llogarets de Fuenteheridos, Las Vegas, Corte Brullo i Las Caadas, a part de les actuals: Navahermosa i Las Chinas. 

Enllaos externs.
 http://www.galaroza.org;
Galaroza.com - Informaci turstica, histria, festes, tradicions, gastronomia, situaci...
Galaroza - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;
Guia de Galaroza (Huelva) - Guia de la Sierra de Huelva - Galaroza;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317432" title="Higuera de la Sierra" nonfiltered="3786" processed="3770" dbindex="124035">

Higuera de la Sierra s un poble de la provncia de Huelva (Andalusia), que pertany a la comarca de Sierra de Huelva.   
  
Demografia.

 

Enllaos externs.
Higuera de la Sierra - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;
Higuera de la Sierra - Web de recursos sobre Higuera de la Sierra;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317434" title="Hrcules II d'Este" nonfiltered="3787" processed="3771" dbindex="124036">

Hrcules II d'Este, tamb anomenat Hrcules II de Ferrara o Hrcules II de Mdena ( 1508 - Ferrara, Ducat de Ferrara 1559 ), membre de la Casa d'Este, fou el duc de Ferrara i Mdena entre 1534 i 1559.

Orgens familiars.
Va nixer el 5 d'abril de 1508 sent fill del duc Alfons I d'Este i la seva segona esposa, Lucrcia Borja. Fou nt per lnia paterna d'Hrcules I d'Este i Elionor de Npols, i per lnia materna del Roderic de Borja, futur papa Alexandre VI, i la seva amistanada Vannozza Cattanei. Fou germ, entre d'altres, del cardenal Hiplit d'Este i d'Alfons d'Este.

Npcies i descendents.
Es cas el 28 de juny de 1528 a la ciutat de Pars amb la princesa Renata de Frana, filla del rei Llus XII de Frana i Anna de Bretanya. D'aquesta uni nasqueren:
Anna d'Este (1531-1607), casada el 1548 amb Francesc de Guisa i el 1566 amb Jaume de Savoia-Nemours;
Alfons II d'Este (1533-1597), duc de Ferrara i Mdena;
Llus d'Este (1538-1586), cardenal;
Lucrcia Maria d'Este (1535-1598), casada el 1570 amb Francesc Maria II della Rovere;
Elionor d'Este (1537-1581);

Ascens al poder.
A la mort del seu pare, ocorreguda el juny de 1534, Hrcules fou nomenat duc de Ferrara i Mdena, ressolent els problemes inicials del seu pare amb el Papat. Quan Enric II de Frana inici les seves actitats militars a la pennsula Itlica, rpidament Hrcules II form una Lliga contra Carles V del Sacre Imperi Romanogermnic juntament amb els Estats Pontificis i el propi Regne de Frana, si b la concentraci de les tropes franceses entorn del Regne de Npols (clar objectiu francs) desagrad Hrcules II. Aquest, grcies a la mediaci de Cosme I de Mdici, arrib a un acord amb l'Imperi Espanyol, garantint la integritat dels seus dominis a canvi d'expulsar de la seva cort la majoria profrancesa.

Grcies al dot i renda vitalcia concedit a la seva esposa per part de Francesc I de Frana, rei i cunyat de Renata, aquesta aconsegu reunir al voltant de la seva cort artistes i intellectuals com Bernardo Tasso i Fulvio Pellegrini Morato. Sota la pressi, per, de la Cria romana va expulsar del Ducat de Ferrara i Mdena autors acusats d'heretgia com Joan Calv, i instaur la inquisici als ducats, convertint els seus dominis en un dels principals centres de difussi de la Reforma a Itlia.

Mor el 3 d'octubre de 1559 a la ciutat de Ferrara, on est actualment enterrat.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317435" title="Zeta Arietis" nonfiltered="3788" processed="3772" dbindex="124037">


Zeta Arietis (  Ari /   Arietis) s una estrella de la constellaci d'ries.

Zeta Arietis s una nana de la seqncia principal de la magnitud aparent +4,87. Est aproximadament a 340 anys-llum de la Terra.

Enllaos externs.
SIMBAD;
Aladin previewer;
Aladin sky atlas;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317436" title="Hinojales" nonfiltered="3789" processed="3773" dbindex="124038">

Hinojales s un poble de la provncia de Huelva (Andalusia), que pertany a la comarca de Sierra de Huelva.   
  
Demografia.



Enllaces externs.
Web de Hinojales   ;
Hinojales - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317439" title="Jabugo" nonfiltered="3790" processed="3774" dbindex="124039">

Jabugo s un poble de la provncia de Huelva (Andalusia), que pertany a la comarca de Sierra de Huelva.  El municipi est conformat pels nuclis urbans d'El Repilado (on es troba l'estaci de ferrocarril i la majoria de les indstries del porc ibric), Los Romeros, Jabugo i El Quejigo.

s internacionalment coneguda grcies al pernil produt a la zona, anomenat Jamn de Jabugo.
 
Demografia.


 
Enllaos externs.
Jabugo - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia.
Jabugo  ;
IES San Miguel - Pgina web de l'IES San Miguel de Jabugo.
 Ventana del Visitant dels Espais Naturals Protegits d'Andalusia - Parc Natural Sierra de Aracena i Picos de Aroche;

  















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317443" title="La Nava" nonfiltered="3791" processed="3775" dbindex="124040">

La Nava s un poble de la provncia de Huelva (Andalusia), que pertany a la comarca de Sierra de Huelva.   
  
Demografia.



Enllaos externs.
La Nava - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317445" title="Linares de la Sierra" nonfiltered="3792" processed="3776" dbindex="124041">

Linares de la Sierra s un poble de la provncia de Huelva (Andalusia), que pertany a la comarca de Sierra de Huelva. Es troba entre Aljar i Aracena, en el centre del Parc Natural de la Sierra de Aracena i els Picos de Aroche, un dels espais protegits ms importants de la Comunitat i que ocupa tot el nord de la provncia amb les seves deveses i petites elevacions cobertes, predominantment, de boscos de quercus ilex, sureres, castanys i foresta baixa, per on cursen nombrosos rierols, ideal per a la ramaderia, especialment per al porc ibric, que troba aqu unes condicions ideals. 

Del poble, cap destacar els seus carrers empedrats, l'Esglsia Parroquial de San Juan Bautista, el safareig pblic i les cases. Es va separar d'Aracena en temps de Ferran VI, per la Real Cdula de 27 de maig de 1724. 

 Demografia .



 Enllaos externs .
Linares de la Sierra - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317449" title="Jaume Oliveras i Brossa" nonfiltered="3793" processed="3777" dbindex="124042">
Jaume Oliveras i Brossa (la Garriga, 1877 - 1957) fou un capell, missioner i excursionista, gran precursor de la marxa no competitiva de muntanya a Catalunya.

Va rebre l ordenaci sacerdotal el 1903 i un any desprs  concretament el 5 d agost de 1904- va dur a terme una marxa a peu entre el Montseny i Montserrat en menys de 24 hores i en companyia d un altre capell no identificat. Tot seguit, pass a exercir durant molts anys el seu ministeri a Veneuela, fins que va tornar l any 1925 a Catalunya i el 1931 es convert en el primer rector de la nova parrquia gracienca de Santa Teresa de l Infant Jess a la Via Augusta de Barcelona.

El 15 de setembre de 1962, dos socis del Club Excursionista de Grcia, Carles Albesa i Jordi Ribot, repetiren l experincia de mossn Oliveras el 1904 i, a partir de l any 1972, l entitat excursionista gracienca organitza la marxa "Matagalls-Montserrat", una prova no competitiva de resistncia per muntanya molt popular i d'alta participaci.

Estretament vinculat al Centre Excursionista de Catalunya, Oliveras es fu soci del Club Excursionista de Grcia quan va arribar a l esmentada parrquia de la qual en seria rector fins el moment de la seva mort.

 Referncies .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317451" title="Los Marines" nonfiltered="3794" processed="3778" dbindex="124043">

Los Marines s un poble de la provncia de Huelva (Andalusia), que pertany a la comarca de Sierra de Huelva.   
  
Demografia.



Enllaos externs.
Los Marines - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317452" title="Hiplit II d'Este" nonfiltered="3795" processed="3779" dbindex="124044">

Hiplit d'Este, tamb anomenat Hiplit II d'Este, ( Ferrara, Ducat de Ferrara 1509 - Roma, Estats Pontificis 1572 ) fou un membre de la Casa d'Este que va esdevenir cardenal de l'Esglsia Catlica.

Orgens familiars.
Va nixer el 25 d'agost de 1509 a la ciutat de Ferrara sent el segon fill del duc Alfons I d'Este i la seva segona esposa, Lucrcia Borja. Fou nt per lnia paterna d'Hrcules I d'Este i Elionor de Npols, i per lnia materna del Roderic de Borja, futur papa Alexandre VI, i la seva amistanada Vannozza Cattanei. Fou germ, entre d'altres, del duc Hrcules II d'Este i d'Alfons d'Este.

Carrera eclesistica.
De ben jove orient la seva vida vers el mn eclesistic seguint els passos del seu oncle Hiplit d'Este, del qual va heretar l'arquebisbat de Mil el 1519, crrec que abandon el 1550. El 20 de desembre de 1538 fou nomenat cardenal per part del papa Pau III, esdevenint entre 1550 i 1551 bisbe de Novara a ttol personal, esdevenint posteriorment bisbe emrit d'aquesta dicesi.

Posteriorment fou nomenat "protector" del Regne de Frana per part del rei Francesc I de Frana, nomenament fet per raons poltiques i matrimonials (el seu germ Hrcules II estava casat amb Renata de Frana, filla de Llus XII de Frana i cunyada tant d'Hiplit com de Francesc I). El 1550 va ser nomenat governador de Tvoli. 

Disgustat per les intrigues en contra seva i cansat dels jocs poltics, mor el 2 de desembre de 1572 a la ciutat de Roma, sent enterrat a l'esglsia de Santa Maria la Major de Tvoli.

Patr de les arts. 
Amant de luxe i la magnificncia fou propietari de la Villa d'Este, construcci realitzada a Tvoli per l'arquitecte manierista Pirro Ligorio, i que avui en dia forma part del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. Aix mateix tamb ajud a impulsar la carrera del compositor Giovanni Pierluigi da Palestrina.

Enllaos externs.
  Ippolito II Cardinal D'Este;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317454" title="Puerto Moral" nonfiltered="3796" processed="3780" dbindex="124045">

Puerto Moral s un poble de la provncia de Huelva (Andalusia), que pertany a la comarca de Sierra de Huelva.   
  
Demografia.

 

Enllaos externs.
Puerto Moral - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317456" title="Rosal de la Frontera" nonfiltered="3797" processed="3781" dbindex="124046">

Rosal de la Frontera s un poble de la provncia de Huelva (Andalusia), que pertany a la comarca de Sierra de Huelva. Limita al sud amb Santa Brbara de Casa.

Demografia.


Histria.
L'origen d'aquesta poblaci es deu a un llogaret anomenat Aldea Gallega. Aquest llogaret no va assolir establir-se de forma permanent i va acabar desapareixent a causa de les lluites amb els pobles limtrofs arran de la Guerra de Successi. Ms tard es produxen diversos assentaments, que ja donen lloc al terme actual de Rosal de la Frontera, sent relativament modern, aproximadament uns 157 anys, cridant-se en els seus inicis com Roser de Cristina, per agrament a al Regenta Maria Cristina. 

Ja en 1896 rep el nom de Rosal de la Frontera. En aquest municipi va ser empresonat Miguel Hernndez, al passar la frontera en 1939. La pres en la qual va estar s ara la Casa de la Cultura "Miguel Hernndez", on est recreada la cella on va estar el poeta. Tamb s'ha installat un centre d'interpretaci de la seva vida i obra. En 1981 La seva Majestat el rei Joan Carles accepta el nomenament d'alcalde honorfic d'aquesta localitat serrana. Tamb consta el nomenament de la infanta Cristina de Borb i Grcia com a reina de les festes de Rosal de la Frontera.

  












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317459" title="Joan Mart i Violas" nonfiltered="3798" processed="3782" dbindex="124047">

Joan Mart i Violas (la Garriga, darrer ter del segle XIX - ?, segona meitat del segle XX) fou ciclista pioner d'aquest esport a Catalunya. El 1913 fou campi de la Volta a Catalunya i guany el campionat d'Espanya de ciclisme al Pas Basc.

El 8 d'agost de 1961 presid juntament amb el tamb ciclista Mari Caardo el Critrium de Campions de ciclisme que tingu lloc al Passeig de la Garriga.

El 13 de setembre de 1977 en ocasi de l'arribada de la 57 edici de la Volta Ciclista a Catalunya, entreg el trofeu al guanyador de la sisena etapa, al belga Alfred Martens.

Tamb se li fu un acte d'homenatge per la seva trajectria esportiva i en agrament a la donaci d'una casa que fu a l'Ajuntament de la Garriga amb la finalitat de destinar-la a activitats culturals del poble.

Reposa al cementiri de la Doma sota un relleu escultric que representa el campi garriguenc l'any 1913 quan va guanyar la Volta Ciclista a Catalunya, imatge que fou extreta de la fotografia publicada a la revista Stadium.

Palmars.
1912;
 2n de la Volta a Catalunya;
1913;
 Campi d'Espanya;
 1r de la Volta a Catalunya i vencedor d'una etapa;
 1r de la Vuelta a las Vascongadas y Navarra i vencedor d'una etapa;

Enllaos externs.
Fitxa de Joan Mart a www.sitiodeciclismo.net;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317461" title="IES Francisco de Goya" nonfiltered="3799" processed="3783" dbindex="124048">
L'IES Francisco de Goya de Barcelona, s un centre d'educaci secundria obligatria, situat al barri del Guinard. L'institut t tres linies a ESO, i dues a Batxillerat.

T un equip de voleibol i un de bsquet, i cada any participa als Jocs Florals de la ciutat i a les proves cangur que organitza la Generalitat.

L'institut IES Francisco de Goya va obrir les seves portes l'any 1997. Antigament era un centre d'educaci infantil i primria. 

Enllaos externs.
 http://phobos.xtec.net/iesgoya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317462" title="Santa Ana la Real" nonfiltered="3800" processed="3784" dbindex="124049">

Santa Ana la Real s un poble de la provncia de Huelva (Andalusia), que pertany a la comarca de Sierra de Huelva.   
  
Demografia.



Enllaos externs.
Santa Ana la Real - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317465" title="Santa Olalla del Cala" nonfiltered="3801" processed="3785" dbindex="124050">

Santa Olalla del Cala s un poble de la provncia de Huelva (Andalusia), que pertany a la comarca de Sierra de Huelva.   
  
Demografia.



Enllaos externs.
Santa Olalla del Cala - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317468" title="Valdelarco" nonfiltered="3802" processed="3786" dbindex="124051">

Valdelarco s un poble de la provncia de Huelva (Andalusia), que pertany a la comarca de Sierra de Huelva.   
  
Demografia.



Enllaos externs.
Valdelarco - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317475" title="Zufre" nonfiltered="3803" processed="3787" dbindex="124052">

Zufre s un poble de la provncia de Huelva (Andalusia), que pertany a la comarca de Sierra de Huelva.   
  
 Demografia .



 Enllaos externs .
Zufre - Sistema d'Informacin Multiterritorial d'Andalusia;
Mapa de Monuments ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317477" title="Markat Batucada" nonfiltered="3804" processed="3788" dbindex="124053">

Markat Batucada s un grup de percussi sitget a l'estil de les batucades brasilenyes. Va ser fundat a l'any 2003 amb l'objectiu d'animar i difondre el carnaval de Sitges. A banda de les sortides prpies del Carnaval, el grup -integrat per una quarantena de persones- efectua altres actuacions al llarg de l'any. Els instruments propis del Markat sn els habituals de les batucades: repiniques, surdos, tamborims, chocalhos, caixes, agogs i timbes.

Markat Batucada ha actuat al Concurs de Percussi de Barcelona, assolint la segona posici els anys 2006 i 2008 i la tercera l'any 2007. A ms de variades actuacions arreu de Catalunya i de la resta de l'estat el grup ha actuat juntament amb Carlos Nuez en el marc del Festival Sitges Preludi 2008.

 La timbalada .
Amb periodicitat anual, el grup organitza una trobada de percussionistes de de formacions similars. Els beneficis recollits es destinen a una ONG en cada edici.

 Sitges Timbalada '06: A benefici de la "Fundaci Nelson Mandela per a Nens". Amb 18 grups i vora 250 percussionistes.
 Sitges Timbalada '07: A benefici de "Metges Sense Fronteres". Amb 22 grups i vora 400 percussionistes.
 Sitges Timbalada '08: A benefici de "Sonrisas de Bombay". Amb 40 grups i ms de 800 percussionistes.

 Imatges .


 Referncies .


 Enllaos externs .
 Plana del grup;
 Plana de La Timbalada;
 Markatu a Percussi.cat;
 Markat sots-campiona del Concurs de Percussi de Barcelona;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317486" title="Campia de Jan" nonfiltered="3805" processed="3789" dbindex="124054">


La Campia de Jan s una comarca de la provncia de Jan. La capital es Andjar. La poblaci d'aquesta comarca s de 67.749 habitants (segons les dades de l'INE per a 2006), t una superfcie de 1.741,76 km, i una densitat de poblaci de 38,9 hab/km. 
 Geografia . 
La comarca est situada al nord-oest de la provncia de Jan (Espanya). Limita amb la provncia de Ciudad Real al nord, la provncia de Crdova a l'oest, la Comarca de Sierra Morena a l'est, i la Comarca Metropolitana de Jan al sud. Sovint, la Campia de Jan i la Comarca Nord sn tractades com si fossin una sola entitat, rebent el nom de Campia Nord de Jan. 
 Municipis .

Tradicionalment, es considerava que aquesta comarca estava compuesta pels municipios d'Andjar, Arjona, Arjonilla, Cazalilla, Escauela, Espely, Higuera de Calatrava, Lahiguera, Lopera, Marmolejo, Mengbar, Porcuna, Santiago de Calatrava, Torredonjimeno, Villanueva de la Reina i Villardompardo.

Des del 27 de marzo de 2003, i d'acord amb el catleg elaborat per la Conselleria de Turisme i Esport de la Junta d'Andalusia, es transfereixen sis dels setze municipis a la Comarca Metropolitana de Jan, establint-se que la comarca de la Campia de Jan estar formada pels municipis:



 
 Vegeu tamb .

Comarcas de Jan;
Campia Norte de Jan;
Parc Natural Sierra de Andjar;

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Comarca de la Campia de Jan;
 Associaci per al Desenvolupament de la Campia de Jan;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317490" title="Roberto Rosetti" nonfiltered="3806" processed="3790" dbindex="124055">
Roberto Rosetti (Pecetto Torinese, Piemont, 18 de setembre de 1967) s un rbitre de futbol de la Serie A italiana.

Biografia.

Va nixer a Pecetto Torinese, un poble al costat de Tor, i s fill d'una dona croata.

Va debutar a la Serie B italiana amb 29 anys, el 31 d'agost del 1997 a un Chievo Verona 1 - Reggina 0. El 19 d'abril del 1998 va jugar el seu primer partit a la Serie A, dirigint el Npols 0 - Sampdoria 2. Fins al 2008 ha disputat ms de 150 partits de la primera divisi italiana.


s rbitre internacional des del gener del 2002, quan va arbitrar un Tunsia - Camerun, i arbitra partits de la Copa de la UEFA des del 2003, i de la Lliga de Campions a partir del 2005

Va ser seleccionat per la federaci italiana a la Copa del Mn del 2006, on va arbitrar els partits de la fase de grups entre Paraguai i Trinidad i Tobago, Argentina - Srbia i Montenegro i Mxic - Iran. Tamb va arbitrar el partit de vuitens de final entre Frana i Espanya.

Roberto no es va veure implicat en el cas Moggi que va afectar el futbol itali l'any 2006, on es va demostrar que s'havia negat a acceptar possibles suborns.

Tamb va ser designat com a rbitre de la federaci italiana al Campionat d'Europa de futbol 2008, on va arbitrar els partits de primera fase entre Sussa i Repblica Txeca i Grcia - Rssia, arbitrant tamb el partit de quarts entre Crocia i Turquia i la final entre Alemanya i Espanya.

Ha estat preseleccionat per a arbitrar la Copa del Mn de Futbol 2010 a Sud-frica.

 Referncies .


Enllaos externs.
Partits internacionals arbitrats per Roberto Rosetti ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317491" title="Turok: Dinosaur Hunter" nonfiltered="3807" processed="3791" dbindex="124056">

Turok: Dinosaur Hunter s un videojoc d'acci en primera persona publicat per la Nintendo 64 i ms tard per a Microsoft Windows. va ser llanat al 1997, i es basa en una srie de cmics sota el mateix nom. s el primer videojoc de la saga de Turok.

Al Turok: Dinosaur Hunter, el jugador control un Tal' Set, un amerindi nord-americ, anomenat "Turok". Ell ha d'aturar un dimoni ciborg, anomenat "The Campaigner", conquerir el Mn Perdut i possiblement tot l'univers. La crtica del Dinosaur Hunter va ser generalment positiva, amb un resultat del 87% al Game Rankings, i la revista de videojocs Edge que diu que s "segon en cap."

Jugabilitat.

Com en els videojocs d'acci en primera persona, el jugador al Turok: Dinosaur Hunter est armat amb un bast inventari d'armes per fer front a diferents enemics, com soldats, natius guerrers, dinosaures, i molts insectes. Cada nivell claus que han de trobar en odre per accedir al segent mn, a travs d'una indret interdimensional. El videojoc cont un gran nombre d'elements d'aventures i plataformes, amb molts tipus de murs, penya-segats, i coves subterrnies per explorar. A ms d'obtenir munici, el jugador pot obtenir vides extra colleccionant runes flotants, esparcits pels nivells. Per ltim, cal dir que el jugador pot obtenir peces de Chronoscepter, l'arma ms potent, per ser usada a l'escena final contra l'enemic final.


Armes.

Ganivet de caa

Tek Bow

Pistola

Escopeta

Escopeta automtica

Rifle d'assalt

Minigun

Rifle franctirador

Llanador de granades

Pistola extraterrestre

Llana-mssils

Accelerador de partcules

Can de fusi

Chronosceptor

Argument.
El videojoc s'ubica en un hipottic Mn Perdut, un mn primitiu inhabitet per dinosaures i altres criatures. D'acord amb el manual d'instruccions, en Turok s un guerrer del temps que acaba de posar els peus al Mn Perdut. En Campaigner est intentant aconseguir l'arma Chronoscepter, i planeja eliminar les barreres que separen les etapes del temps i les lleis de l'univers. En Turok llavors promet trobar el Chronoscepter ell mateix, i acabar el mal. Desprs de batallar a travs de diferents zones del Mn Perdut, fins i tot catacumbes, un poble d'arbres, una ciutat en runes, i grans enemics com el Tyrannosaurus ciberntic, en Turok acaba en la fortalesa de The Campaigner, on s'enfronta en un simple combat.

Un apunt interesant sobre l'argument del videojoc s que no hi ha cap dileg en tot el videojoc excepte en el manual d'instruccions sobre el que s'ha de fer, trobar les claus per obrir les diferents rees desprs d'una minuciosa escena animada.

Desenvolupament.
La producci del Dinosaur Hunter va comenar al 1995, i es veu clarament que el cmic no s igual que el videojoc, ja que els desenvolupadors, Iguana Entertainment, van fer que hi hagus ms acci. Es va pensar al principi de podeer fer una perspectiva en tercera persona, semblant al Super Mario 64 i Tomb Raider, per es va decidir que la cmera pogus veure noms el Mn Perdut. El productor i el dissenyador del videojoc, David Dienstbier va dir que la Nintendo 64 tenia ms possibilitats de processament de dades que els ordinadors personals que hi havien disponibles en aquella poca, i per tant, es va fer desprs una versi per a Windows.

En un principi estava pensat per a ser publicat per l'estiu de 1996, el videojoc no es va llanar fins al 1997 per donar ms qualitat al videojoc, d'acord amb Nintendo, que deien que "s'ha de donar ms qualitat a la jugabilitat." Desprs de qu es va poder comprar el videojoc, Acclaim va anunciar una continuaci, anomenat Turok: Dinosaur Hunter 2, que va ser publicat desprs en el mateix any.

Crtica.
Les vendes a tot al mn del Dinosaur Hunter van sobrepassar els 60 milions de dlars fins a finals de juny de 1997. El videojoc va estar en al capdavant en el rnquing de vendes durant set semanes consecutivament.

El Turok: Dinosaur Hunter va tenir una bona crtica durant la seva vida comercial, obtenint un 85 de 100 al Metacritic, o "Generalment favorable".  En Doug Perry, de la web de IGN va posar-li un 8.6 de 10. Deia que el videojoc "est a les espatlles de tots els videojoc Doom", i sobre la jugabilitat va descriure "El Doom' mai vist". El GameSpot va descriure, el joc "simula la caa en un safari" com tamb a la IGN, que deia que "ms que un clon del Doom." 

La boira en el videojoc s'utilitzava per donar un toc ms de qualitat. Al GameSpot es deia, "els enemics lluiten com en la moda Star Trek", per la boira "s un gran efecte" ja que els enemics poden aparixer desprevinguts. Tanmateix, la IGN va comentar que el jugador no pot veure a gran distncia i necessita el minimapa per veure-hi, ja que s un punt desfavorable sobre l'efecte de boira. Edge va expressar que Iguana usava "molts efectes inimaginables" quan creava els entorns, i va posar-li un 9 de 10 com a puntuaci. Edge tamb va dir que amb el Turok es va contradir sobre Nintendo ja que era aquesta empresa qui tenia el monopoli sobre els videojocs de consola.


Referncies.


 Enllaos externs .
  Turok: Dinosaur Hunter al MobyGames;
  Turok: Dinosaur Hunter al GameFAQs;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317492" title="Pontlliw" nonfiltered="3808" processed="3792" dbindex="124057">


Pontlliw (o Pont-Lliw) s un poble i municipi del comtat galls d'Abertawe. El municipi (cymuned en galls) rep el nom de "Pontlliw i Tircoed", i t el seu propi consell, elegit popularment. El poble s a prop de la ciutat de Pontarddulais, i s'hi accedeix per la sortida 47 de la M4.

El nom "Pontlliw" procedeix del nom galls per "pont" (igual que en catal) i pel riu Lliw que travessa la vila.

Pontlliw t una escola primria i diversos establiments com venedors de premsa, oficina de correus, perruqueria i pubs.

La petitesa del poble fa que hom el prengui per barri de les ciutats venes, Penllergaer o Pontarddulais.

 Enllaos .
 Women Institut, filial de Pontlliw ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317493" title="Altruisme" nonfiltered="3809" processed="3793" dbindex="124058">
L'altruisme s la preocupaci pels altres que porta a comportar-se procurant el b ali, s'oposa a l'egoisme. L'altruisme no cerca el propi benefici i es basa en l'empatia: en veure les necessitats alienes, sorgeix un sentiment positiu que porta a intentar satisfer-les. Com a terme, va nixer a les obres d'Auguste Comte i va ser manllevat per les principals llenges modernes. No tothom accepta que existeixi l'altruisme, de fet pot ser un vessant de l'egoisme: la persona actua b per guanyar l'estimaci dels altres, la salvaci o millorar l'autoconcepte en obrar d'acord a la eva tica. Fins i tot pot obeir a una estratgia de clcul, s'actua pensant en l'altre volent que sigui recproc o millorar la societat en la qual es viu. 

L'altruisme a la filosofia.
Diverses escoles proposen comportaments altruistes com a doctrina tica, per aix es coneix com "la regla d'or de la conducta" i aix apareix als primers pensadors grecs i orientals.

L'utilitarisme, per exemple, es basa en aquest concepte, ja que una persona actua b sempre que maximitizi els beneficis cap als altres (no considera si perjudica o no a la prpia persona).

Des de Plat, es considera que els poltics i governants han de ser altruistes, ja que racionalment busquen el benestar dels ciutadans que depenen d'ells. El contrari s la tirania, que deslegitima el poder aconseguit. 

Ayn Rand, per la seva banda, considera l'altruisme immoral, ja que pot portar al sacrifici de la prpia vida, renunciant al mxim do per un b inferior . Tamb afirma que buscar el propi benefici no s dolent, sempre que no perjudiqui als altres i reinvindica per tant l'egoisme tic. Nietzsche argumentava en la mateixa lnia, afirmant que noms els febles necessiten refugiar-se en l'altruisme per limitar les accions dels poderosos, que exerceixen el seu dret a la vida.

L'altruisme biolgic.
En principi l'altruisme semblava contradir les lleis naturals, ja que a vegades determinats individus posen en perill la seva vida per altres i aix atempta contra l'instint de conservaci bsic per a la selecci natural. Tanmateix, s'ha demostrat que l'altruisme t un carcter instintiu, per perpetuar la prpia espcie i aix transmetre els gens, com sost Richard Dawkins  (per aix els lligams sn ms forts entre animals d'un mateix grup o emparentats).

Als ssers humans aquest instint apareix als 18 mesos, com als ximpanzs

L'altruisme a la religi.
L'altruisme est a la base de molts manaments religiosos, incloent les vies del budisme cap a la illuminaci o com a resum de les lleis tiques de les religions del llibre. De fet, la seva formulaci positiva i negativa ("no facis als altres el que no voldries que et fessin a tu) va ser declarada la base comuna per al dileg entre religions al Parlament Mundial de les Religions el 1993 

Al budisme l'altruisme es materialitza en quatre virtuts essencials : 
 l'equanimitat, renunciant a l'odi o l'enveja i l'afany de posseis que lliga la persona al mn terrenal;
 amor, que porta a actuar buscant el benefici ali;
 la compassi, que vol deslliurar els altres del dolor;
 la felicitat que esdev quan els del voltant sn felios;

Per al cristianisme, l'altruisme s la base de la moral, ja que sustenta el manament que Jess va donar abans de morir: "estimeu els altres com jo us he estimat" (Jn 15:9-17). Aquest manament ha de substituir les velles lleis judaiques, inspirades en la Llei del Tali i incita a estimar fins i tot els enemics. El concepte com a tal no apareix als escrits catequtics per ser un nom modern, per es pot rastrejar a termes com caritat o prosme.

Diversos hadiths islmics lloen l'altruisme. Hi hauria tres graus d'altruisme (de menor a major mrit): donar als altres all que no fa falta com a caritat, considerar el prosme al mateix nivell que un o posar-lo per sobre i sacrificar-se pels altres malgrat perjudicar-se.

L'altruisme a la societat.
Les entitats sense afany de lucre, com les ONG, s'anomenaven anteriorment altruistes perqu persegueixen fins socials i no sols econmics, com l'empresa tradicional. A finals del segle XX, per, van sorgir conceptes com la responsabilitat social corporativa, la banca tica o l'anomenat mrqueting net, on les empreses per fidelitzar els clients i millorar la seva imatge de marca emprenen accions altruistes, com per exemple donar part de la recaudaci a projectes al Tercer Mn. Els beneficis que deixen d'ingressar es compensen amb la publicitat positiva generada. 

Els comportaments altruistes han estat estudiat per la teoria de jocs, per exemple al dilema del presoner i estan a la base de concursos televisius com "Sis a traci", a TV3.

L'altruisme s una de les bases que sustenten la Declaraci Universal dels Drets Humans, perqu considera els altres com iguals i per tant amb els mateixos drets, que s'han de procurar atorgar, malgrat un mateix no els necessiti.

Referncies.


Vegeu tamb.
Solidaritat;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317494" title="Noel Claras" nonfiltered="3810" processed="3794" dbindex="124059">
Noel Claras i Serrat (Barcelona, 1899 - 1985), escriptor catal de variats registres.

s fill d'Enric Claras i Daud. El 1938 obtingu el premi Crexells amb la novella Francis de Cer, que ha restat indita.

Va escriure llibres de jardineria, novella psicolgica, novella policaca i de terror. Deu la seva fama a l'humorisme, que va cultivar extensament, i a les innumerables cites literries que es poden trobar a tots els diccionaris de frases clebres.

En el tercer tom de l'Antologia de contes de terror, a crrec de Rafael Llopis (Alianza Editorial, 1982) es recull el seu conte El jardn del Montarto.

 Obres .
 Mi barrio feo. Novela de la vida posible (1949);
 El gep (1956);
 Un benestar semblant (1957);
 Un poca-solta (1957) ;
 L'altra ciutat (1968);
 El camping (Ed. Miguel Arimany, 1956);
 Diccionario humorstico (Sintes, 1966);
 Plantas de adorno (Edicions Cedel, 1976);
 Multiplicacin de las plantas de jardn (Ed. Gustavo Gili, 1980);
 Sabe usted comportarse bien? (Acervo, 1980);
 Claras (Nuevo Arte Thor, 1982);
 Un cam (Club Editor 1984, 1984);
 Antologa de maravillas, curiosidades, rarezas y misterios (Acervo, 1990);
 Antologa de textos y citas (Acervo, 1992);
 El tren que no lleg a su destino (Juventud, 1994);
 Antologa de ancdotas (Acervo, 1995);
 Crnica de varios males crnicos;
 Enrique Segundo el Indeciso;
 Treinta aos y un da;
 La gran aventura de un hombre pequeo;
 El Asesino de la Luna;
 Miedo;
 El libro de los tontos. (Jans Editor, 1952);

 Enllaos externs .
 Fitxa a mediatecaonline.net;
 Fitxa a Enciclopedia.cat;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317495" title="In Your Room (Yazoo)" nonfiltered="3811" processed="3795" dbindex="124060">


In Your Room s el ttol d'una capsa recopilatria del grup angls de pop electrnic Yazoo, editada pel segell discogrfic Mute Records el 2008.

La capsa cont quatre discos: els dos primers lbums de Yazoo remasteritzats, un tercer CD amb remescles i cares B, i un quart CD hbrid (CD-DVD) amb vdeos diversos i els dos primers discos en format 5.1, com ja s'havia fet amb el catleg de Depeche Mode. Yazoo acompanyaren aquest llanament amb una gira mundial.

Temes.

Disc 1: Upstairs at Eric's (Remasteritzat).

 Don't go;
 Too pieces;
 Bad connection;
 I before E except after C;
 Midnight;
 In my room;
 Only you;
 Goodbye '70s;
 Tuesday;
 Winter kills;
 Bring your love down (Didn't I);

Disc 2: You And Me Both (Remasteritzat).

 Nobody's diary;
 Softly over;
 Sweet thing;
 Mr. Blue;
 Good times;
 Walk away from love;
 Ode to boy;
 Unmarked;
 Anyone;
 Happy people;
 And on;

Disc 3: Cares B i remescles.

 Situation;
 Situation (Extended Version);
 Don't go (Re-mix);
 Don't go (Re-re-mix);
 Situation (U.S. 12" Mix);
 Situation (U.S. 12" Dub);
 The other side of love;
 The other side of love (12" Remix);
 State farm;
 Nobody's diary (Extended);
 State farm (Extended);
 Situation (Re-recorded);

Disc 4 (DVD).

 2 albums, 4 singles and that was it  (Vdeo).

 Vdeo-clips:

 Don't go;
 The other side of love;
 Nobody's diary;
 Situation (1990);
 Situation (Alternative Version) (1990);
 Only you (1999);

 Actuacions televisives:

 Only you (Top of the Pops), 29 d'abril de 1982;
 Only you (Cheggers Plays Pop), 24 de maig de 1982;
 Don't go (Top of the Pops), 15 de juliol de 1982;
 Don't go (Saturday Live), 24 de juliol de 1982;
 Don't go (Top of the Pops), 12 d'agost de 1982;
 The other side of love (Top of the Pops), 25 de novembre de 1982;
 The other side of love (Top of the Pops), 9 de desembre de 1982;
 Nobody's diary (Top of the Pops), 19 de maig de 1983;
 Nobody's diary (Top of the Pops), 2 de juny de 1983;

lbums en format 5:1.

 Upstairs at Eric's;
 You and Me Both;

Enllaos externs.

 Informaci general;
 Llistat;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317496" title="Daniel Carter" nonfiltered="3812" processed="3796" dbindex="124061">




Daniel Carter, nascut el 5 de mar de 1982 a Leeston, s un jugador de rugbi neozelands. Juga al lloc de Mig d'Obertura (1m78 - 92 kg).

Internacional All Blacks des de 2003, s considerat com el millor mig d'obertura de la histria d'aquest equip.

Han estat diverses vegades escollit l'home ms sexi de Nova Zelanda.

Biografia.
Daniel Carter fa els seus comenaments en l'equip provincial dels Canterbury Crusaders en el campionat dels provncia neozelands el 2002. El 2003, participa amb la franqucia dels Canterbury Crusaders al seu primer Sper 12. Juga al lloc de primer centre en els costats d'Andrew Mehrtens, considerat com un dels millors migs d'obertura de l'equip nacional de Nova-Zelanda de rugbi, els All Blacks. Rpidament, l'alumne supera el professor, i Carter pren la plaa de Mehrtens al lloc d'obridor el 2005. s en aquest lloc que guanya el Sper 12 el 2005, i el Sper 14 (sigui el Sper 12 ampliat a 2 altres franqucies) el 2006.

s seleccionat en equip nacional per primera vegada el 2003. El mateix any, participa en la Copa del mn de rugbi per en el lloc de centre: s Carlos Spencer que s titular en l'obertura. Es fa realment un membre important dels All Blacks en el moment de la gira de tardor 2004 al Regne Unit i a Frana.

El seu renom es fa internacional en el moment de l'estaci 2005. Es fa el titular del lloc de mig d'obertura als All Blacks i als Canterbury Crusaders. s sobretot el 2n partit de la gira dels Lleons 2005 on pega el rcord de punts marcats contra els Lleons amb 33 punts (2 proves, 5 penalitats i 4 transformacions), que Carter marca els esperits. No ha marcat de manera nica el partit pel seu total de punts, sin igualment per la seva influncia sobre la part pel seu joc al peu i pel seu joc de penetraci. El 2005, rep el ttol jugador de l'any per l'associaci internacional dels jugadors de rugbi i jugador Millor del Mn IRB.

Considerat com el millor mig d'obertura del mn des de 2005(Certains diuen d'ell que ser certament el millor numero 10 de la histria del rugby).Daniel Carter embogeix les estadstiques amb els punts que marca en partit. La seva rtio de punts inscrita per partit est tan elevada que s susceptible, segons els especialistes, esborrar rpidament el rcord dels punts inscrits en partit, pel seu excompany d'equip Andrew Mehrtens.

Presentat com l'estrella, amb Richie McCaw, de l'equip neozelands susceptible de guanyar la Copa del Mn 2007 a Frana, Carter cristallitza les esperances d'una naci que espera un segon ttol des de 1987. No obstant aix, el 2007, la seva influncia sobre el joc dels All Blacks s menys imponent, i Carter no t el mateix nivell que el 2005. Certes veus consideren fins i tot que el seu suplent Nick Evans hauria de ser titular.

Aquesta mala forma atribuda a una lesi s particularment visible als quarts de final de la Copa del mn 2007 contra Frana, partit en el qual Carter ha pesat noms molt poc abans de sortir sobre ferida.

Signa a l' els USAP, club de rugbi de Perpiny, el 27 de juny de 2008 per a la temporada 2008-2009. Per Dan Carter, desitjs de jugar la Copa del Mn de 2011, organitzada en Nova Zelanda, trobar el seu pas natal des de la fi de la temporada.

Estil de joc.
Daniel Carter s un mig d'obertura molt complet tan conegut per a la qualitat del seu joc al peu, que per al seu joc a m. Esquerr, no t res a envejar a les capacitats de golejador del seu predecessor Andrew Mehrtens. La seva taxa d'xit a aquest exercici el situa com a un dels millors especialistes mundials com l'angls Jonny Wilkinson i el sud-afric Percy Montgomery, tots els dos esquerrans. Format com a primer centre, Carter posseeix tamb una excellent capacitat de penetraci, deguda entre altres a la seva plantilla poderosa i la seva velocitat de carrera. gil i viu, s molt difcil d'agafar i s el que explica que marca sovint proves.

Totes aquestes particularitats han fet de Carter el prototip mateix del mig d'obertura complet.

En club.
Crusaders;
Uni Esportiva Arlequins de Perpiny;

Palmars.

En club.
58 partits de Sper 12/14 amb els Crusaders (2003-2007);
766 punts en Sper 12/14 : 20 proves, 129 transformacions, 132 penalitats, 4 drops (mitjana millor amb 13,21 punts/partit);
Vencedor del Sper 12/14 en 2005, 2006 i 2008;
Realitzador millor del Sper 14 el 2006 amb 221 punts (5 proves, 38 transformacions, 37 penalitats, 3 drops);

En equip nacional.

Al 26 de Juny de 2008 :
47 seleccions amb l'equip de Nova Zelanda;
731 punts (15,55 punts/partit : mitjana millor per partit que Grant Fox i Andrew Mehrtens);
23 proves, 131 transformacions, 117 penalitats, 1 drop;
Seleccions per any : 8 el 2003, 9 el 2004, 7 el 2005, 11 el 2006, 9 el 2007.
Trinacions 2003, 2005, 2006, 2007
Quart de finalista de la copa del mn 2007, 3r el 2003

Personal.
Consagrat jugador Millor del Mn IRB el 2005;
Seleccionat per a la Copa del Mn 2003 i 2007;
Proms amb Honor Dillon, una jugadora d'hoquei herba des de 2004;


Enllaos externs.
 Web no oficial de Daniel Carter;
 Dan Carter a Perpiny, elsesports.cat;
 Perfil del jugador a allblacks.com;
 Estadstiques a itsrugby.fr;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317499" title="Llista d'ocells de Dominica" nonfiltered="3813" processed="3797" dbindex="124062">

Aquesta llista d'ocells de Dominica inclou totes les espcies d'ocells trobats a Dominica: 188, de les quals dues sn endemismes, 2 hi han estat introdudes i 5 estan globalment amenaades d'extinci. 

Els ocells s'ordenen per ordre i famlia.

Podicipediformes.
Podicipedidae.
Tachybaptus dominicus;
Podilymbus podiceps;
Procellariiformes.
Procellariidae.
Pterodroma hasitata;
Calonectris diomedea;
Puffinus gravis;
Puffinus puffinus;
Puffinus lherminieri;
Hydrobatidae.
Oceanites oceanicus;
Oceanodroma leucorhoa;
Pelecaniformes.
Phaethontidae.
Phaethon aethereus;
Phaethon lepturus;
Pelecanidae.
Pelecanus occidentalis ;
Sulidae.
Sula dactylatra;
Sula sula;
Sula leucogaster;
Phalacrocoracidae.
Phalacrocorax brasilianus;
Fregatidae.
Fregata magnificens;
Ciconiiformes.
Ardeidae.
Ardea herodias;
Ardea alba;
Egretta rufescens;
Egretta tricolor;
Egretta caerulea;
Egretta thula;
Egretta garzetta;
Bubulcus ibis;
Butorides virescens;
Nycticorax nycticorax;
Nyctanassa violacea;
Ixobrychus exilis;
Ciconiidae.
Mycteria americana;
Threskiornithidae.
Eudocimus albus;
Eudocimus ruber;
Plegadis falcinellus;
Anseriformes.
Anatidae.
Dendrocygna bicolor;
Dendrocygna arborea;
Dendrocygna autumnalis;
Anas americana;
Anas carolinensis;
Anas discors;
Anas clypeata;
Aythya affinis;
Nomonyx dominica;
Falconiformes.
Pandionidae.
Pandion haliaetus;
Accipitridae.
Circus cyaneus;
Buteo platypterus;
Falconidae.
Falco sparverius;
Falco columbarius;
Falco peregrinus;
Gruiformes.
Rallidae.
Porzana carolina;
Porphyrio martinica;
Gallinula chloropus;
Fulica caribaea;
Charadriiformes.
Recurvirostridae.
Himantopus mexicanus;
Charadriidae.
Pluvialis dominica;
Pluvialis squatarola;
Charadrius semipalmatus;
Charadrius wilsonia;
Charadrius vociferus;
Scolopacidae.
Gallinago delicata;
Limnodromus griseus;
Limosa haemastica;
Numenius phaeopus;
Bartramia longicauda;
Actitis macularius;
Tringa solitaria;
Tringa melanoleuca;
Tringa semipalmata;
Tringa flavipes;
Arenaria interpres;
Calidris canutus;
Calidris alba;
Calidris pusilla;
Calidris mauri;
Calidris minutilla;
Calidris fuscicollis;
Calidris bairdii;
Calidris melanotos;
Calidris ferruginea;
Calidris alpina;
Calidris himantopus;
Laridae.
Larus delawarensis;
Larus fuscus;
Larus smithsonianus;
Larus atricilla;
Larus pipixcan;
Xema sabini;
Sternidae.
Anous stolidus;
Onychoprion fuscatus;
Onychoprion anaethetus;
Sternula antillarum;
Gelochelidon nilotica;
Hydroprogne caspia;
Chlidonias niger;
Sterna dougallii;
Sterna hirundo;
Thalasseus maximus;
Thalasseus sandvicensis;
Stercorariidae.
Stercorarius skua;
Stercorarius pomarinus;
Stercorarius parasiticus;
Stercorarius longicaudus;
Columbiformes.
Columbidae.
Columba livia;
Patagioenas leucocephala;
Patagioenas squamosa;
Streptopelia decaocto;
Streptopelia roseogrisea;
Zenaida aurita;
Zenaida asiatica;
Columbina passerina;
Geotrygon mystacea;
Geotrygon montana;
Psittaciformes.
Psittacidae.
Aratinga pertinax;
Amazona arausiaca;
Amazona imperialis;
Cuculiformes.
Cuculidae.
Coccyzus erythropthalmus;
Coccyzus americanus;
Coccyzus minor;
Crotophaga ani;
Strigiformes.
Tytonidae.
Tyto glaucops ;
Tyto alba;
Caprimulgiformes.
Caprimulgidae.
Chordeiles minor;
Caprimulgus cayennensis;
Apodiformes.
Apodidae.
Cypseloides niger;
Chaetura martinica;
Chaetura pelagica;
Trochilidae.
Eulampis jugularis;
Eulampis holosericeus ;
Orthorhyncus cristatus;
Cyanophaia bicolor;
Coraciiformes.
Alcedinidae.
Megaceryle alcyon;
Megaceryle torquata;
Piciformes.
Picidae.
Sphyrapicus varius;
Passeriformes.
Tyrannidae.
Elaenia martinica;
Contopus latirostris;
Tyrannus tyrannus;
Tyrannus dominicensis;
Myiarchus oberi;
Hirundinidae.
Riparia riparia;
Progne dominicensis;
Hirundo rustica;
Petrochelidon pyrrhonota;
Bombycillidae.
Bombycilla cedrorum;
Troglodytidae.
Troglodytes aedon;
Mimidae.
Mimus gilvus;
Cinclocerthia ruficauda;
Allenia fusca;
Margarops fuscatus;
Turdidae.
Cichlherminia lherminieri;
Myadestes genibarbis;
Turdus plumbeus;
Turdus nudigenis;
Vireonidae.
Vireo flavifrons;
Vireo altiloquus;
Fringillidae.
Euphonia musica;
Parulidae.
Parula americana;
Dendroica petechia;
Dendroica pensylvanica;
Dendroica magnolia;
Dendroica tigrina;
Dendroica caerulescens;
Dendroica coronata;
Dendroica virens;
Dendroica fusca;
Dendroica palmarum;
Dendroica castanea;
Dendroica striata;
Dendroica plumbea;
Mniotilta varia;
Setophaga ruticilla;
Protonotaria citrea;
Seiurus aurocapilla;
Seiurus noveboracensis;
Seiurus motacilla;
Oporornis formosus;
Oporornis philadelphia;
Geothlypis trichas;
Wilsonia citrina;
Passeriformes.
Coerebidae.
Coereba flaveola;
Thraupidae.
Piranga olivacea;
Emberizidae.
Tiaris bicolor ;
Loxigilla noctis;
Cardinalidae.
Saltator albicollis;
Pheucticus ludovicianus;
Passerina cyanea;
Icteridae.
Dolichonyx oryzivorus;
Quiscalus lugubris;
Molothrus bonariensis;
Icterus icterus;

Referncies.



Bibliografia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317501" title="Isidre Sauqu Lagarriga" nonfiltered="3814" processed="3798" dbindex="124063">
Isidre Sauqu Lagarriga (la Garriga, primer ter del segle XX - ?, segona meitat del segle XX) fou un esportista que arrib a campi d'Espanya de tir amb arc el 26 de juny del 1949.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317504" title="Fenyes szelek" nonfiltered="3815" processed="3799" dbindex="124064">
Fenyes Szelek (en catal, La confrontaci) es una pel.lcula del director hongars Mikls Jancs. Un grup d'estudiants comunistes ocupen un monestir amb la intenci de convncer els seminaristes de la veritat del marxisme. Prompte, per, comencen les dissensions dins del grup.

La pel.lcula s'hauria d'haver estrenat en el Festival de Cannes de 1968, que mai no es va celebrar en solidaritat amb la rebelli dels estudiants a Pars.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317506" title="Santa Sofia de Casserres" nonfiltered="3816" processed="3800" dbindex="124065">

Santa Sofia de Casserres s una ermita situada a Casserres del Castell, municipi d'Estopany, a la comarca de la Ribagora.


Enllaos externs.
 Fitxa a Europaromanica.es ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317507" title="Sant Miquel de Casserres" nonfiltered="3817" processed="3801" dbindex="124066">

Sant Miquel de Casserres s una ermita en estat runs que es troba situada al nucli de Casserres del Castell, municipi d'Estopany, comarca de la Ribagora.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317508" title="Verge d'Obac de Viacamp" nonfiltered="3818" processed="3802" dbindex="124067">

Verge d'Obac de Viacamp s una ermita situada als afores del nucli de Viacamp (municipi de Viacamp i Lliter), a la comarca de la Ribagora.

Era un antic monestir visigtic que ha sofert moltes reformes i que ostenta el ttol de Capella Reial.


Referncies.


Enllaos externs.
 Fitxa a Europaromanica.es;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317509" title="Verge del Terrs d'Estanya" nonfiltered="3819" processed="3803" dbindex="124068">

Verge del Terrs d'Estanya s una ermita situada al nucli d'Estanya, municipi de Benavarri, a la Franja de Ponent.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317510" title="Sant Cristfol de Siscar" nonfiltered="3820" processed="3804" dbindex="124069">

Sant Cristfol de Siscar s una esglsia que es troba al nucli de Siscar o Ciscar, al municipi de Benavarri, a la Franja de Ponent.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317511" title="Sant Esteve de Viacamp" nonfiltered="3821" processed="3805" dbindex="124070">

Sant Esteve de Viacamp s una esglsia parroquial del poble de Viacamp, al terme municipal aragons de Viacamp i Lliter, de la comarca de la Ribagora.



Enllaos externs.
 Fitxa a Europaromanica.es;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317513" title="Histria del Real Madrid Club de Ftbol" nonfiltered="3822" processed="3806" dbindex="124071">
Histria del Real Madrid Club de Ftbol des dels seus inicis fins a l'actualitat.


Madrid Foot-Ball Club.
El futbol fou introdut a Madrid per professors i estudiants de la Institucin Libre de Enseanza entre els quals hi havia diversos graduats d'Oxbridge. Aquests fundaren el Football Sky el 1895, jugant els diumenges al mat a Moncloa. Aquest club es divid el 1900 en dos clubs, el New Foot-Ball de Madrid i el Club Espaol de Madrid. El president d'aquest darrer club era Julin Palacios. D'una escissi d'aquest darrer club el 1902 nasqu el Madrid FC.

El 6 de mar de 1902 es va constituir oficialment la societat Madrid Foot Ball Club. Els germans Joan i Carles Padrs i Rubi, uns empresaris catalans establerts a Madrid, van ser els fundadors i primers presidents de l'entitat blanca, al costat de Julin Palacios. Es crea la primera junta directiva que estableix l'uniforme de l'equip: samarreta i pantalons blancs, mitges i gorra blaves. El primer partit desprs de l'oficialitzaci va ser entre jugadors del club, al camp de l'avinguda de la Plaza de Toros, el 9 de mar.

El 15 d'abril segent, la directiva del club s'entrevista amb l'alcalde de Madrid, per organitzar un campionat durant les celebracions de la coronaci del Rei Alfons XIII. Aix es va crear la que avui s'anomena Copa del Rei. La competici es va iniciar el 13 de maig, amb el primer derbi de la histria, un Madrid Foot Ball Club - Futbol Club Barcelona. Va guanyar el Bara per 3 a 1, amb un equip ple de jugadors estrangers. El Madrid va acabar tercer, en guanyar al Espaol de Barcelona, aconseguint la Copa de la Gran Pea, que va ser el primer trofeu del club. A l'any segent el Madrid aconseguiria arribar a la final contra l'Athletic Club de Bilbao, on perdria per 3 a 2.


Al gener del 1904 el Madrid Foot Ball Club es fusion amb el Moderno, lAmicale i el Moncloa, i el fins aleshores president de la Federacin Madrilea de Clubs de Foot-Ball, Carles Padrs assoleix la presidncia del club, que mesos ms tard, juntament amb altres clubs va impulsar la creaci de Federaci de Futbol Internacional Amateur (FIFA).

El 18 d'abril del 1905, guanya la seva primera Copa del Rei, davant el campi de totes les edicions fins aleshores, l'Athletic de Bilbao, que jugava reforat amb jugadors de l'Atltico de Madrid, a un partit disputat al Parque del Retiro de Madrid. L'arbitre del matx era un jugador del Club Ciclista San Sebastin, Forster. Al 23 d'octubre d'aquest any, juga el seu primer partit internacional, davant el Gallia Sport de Pars, amb motiu de la visita del president de la Repblica Francesa, amb empat a 1 gol.

Al 1907 aconsegueix la Copa d'Espanya en propietat, al guanyar-la tres vegades seguides.

Real Madrid i primers anys de lliga.
El 29 de juny de 1920 el rei Alfons XIII li va concedir el ttol de Reial (Real).

El 17 de maig del 1924 s'inaugura l'estadi de Chamartn. El partit inaugural enfront l'equip madrileny contra el Newcastle United angls, campi de la Copa Anglesa.

A l'estiu de 1925, el Real fa una gira per Anglaterra, Dinamarca i Frana, on l'equip tcnic aprn noves tctiques i sistemes de joc. Als futbolistes madrilenys, els agrada l'equipaci de l'equip angls Corinthians de Londres, i canvien els pantalons blancs, per uns negres. A la Copa, el Madrid, aplicant les noves tctiques angleses, va perdre amb el FC Barcelona, i va decidir no tornar a jugar amb aquells pantalons foscos. Dos anys desprs, el conjunt blanc viatja a Amrica disputant 16 partits dels quals va guanyar-ne 9 i noms en va perdre'n 4. Amb aquesta gira l'equip va comenar a ser conegut a l'altra banda de l'Atlntic.

 
La primera jornada de lliga espanyola va enfrontar al Madrid i al CE Europa de Barcelona el 10 de febrer de 1929. El conjunt blanc va guanyar per 5 gols a 0, siguent el primer lder de la histria de Primera Divisi. El club fitxa a Ricard Zamora al RCD Espanyol al setembre de 1930 per 150.000 pessetes, un dels millors porters de tots els temps.

Amb l'inici de la Segona Repblica Espanyola (1931) el club perd la denominaci de Real i torna a ser Madrid Club de Ftbol, guanyant la primera lliga espanyola, sense perdre cap partit. La clau de l'xit va estar a la seva defensa, amb Ricard Zamora de porter i Ciriaco i Jacinto Quincoces com a defenses. A l'any segent guanyaria tamb el ttol de lliga, segent de lluny l'equip menys golejat, i tenint el mxim golejador a la plantilla, Olivares. Amb aquesta gran defensa guanyaria tamb dues Copes d'Espanya, el 6 de maig de 1934 davant el Valencia CF i el 21 de juny de l'any 1936, guanyant la seva setena copa al FC Barcelona. Ambdues finals acabaren per 2 gols a 1. L'equip blanc guany aix l'ltima Copa de la Repblica. A la final jugada contra el FC Barcelona, el mtic Ricard Zamora va fer una impressionant parada als ltims minuts de partit, que seria recordada per tots els aficionats madrilenys que viatjaren a Valncia a veure el partit. Aquest seria l'ltim partit oficial del jugador catal al club blanc.

Post-Guerra i presidncia de Santiago Bernabu.
Desprs de la Guerra Civil, el camp va quedar desmantellat, havien tret els taulons de fusta de les grades, i l'estadi es va transformar en un camp de presoners. El dirigent del club Pedro Parages va ser l'encarregat de convocar una assemblea el 19 d'abril de 1939 per reunir els socis que quedaven a la capital madrilenya, intentar buscar els jugadors dispersats per la guerra, i aconseguir un esfor econmic mitjanant donatius dels socis per refer el terreny de joc.


El 15 de setembre de 1943 Santiago Bernabu va ser escollit president per unanimitat. A partir d'aleshores es va decidir iniciar la construcci de l'estadi Santiago Bernabu, acabat el 1947. Tres mesos abans, a la Copa del Generalsimo, s'havia guanyat al FC Barcelona per 11 gols a 1. Al partit d'anada el Madrid havia perdut per 3-0 al camp de Les Corts. Els terrenys per al nou estadi es compren per 3 milions de pessetes al juny de 1944, iniciant les obres a l'octubre. L'estadi s'inaugur el 14 de desembre de 1947 davant l'Os Belenenses portugus.

El 5 de juliol de 1945, Jacinto Quincoces, un dels millors defenses dels anys 30 que havia deixat el Madrid a l'abril de 1941, torna al seu club per exercir un any d'entrenador. Fins aquest moment, va ser el seleccionador espanyol. Amb aquest entrenador, el conjunt blanc guanyaria la Copa del Generalsimo a l'estadi de Montjuc davant el Valncia CF per 3 gols a 1.

Al 1952 se celebren les Npcies d'Or del club amb un important torneig internacional entre el Madrid, el IFK Norrkping, campi de Sucia i el Club Deportivo Los Millonarios d'Alfredo Di Stfano, campi de Colmbia. El torneig el va guanyar el Millonarios grcies a un apassionant partit que va acabar 4 - 2. Durant l'estiu, el conjunt blanc va viatjar a Colmbia i Veneuela per negociar per Alfredo Di Stfano i jugar la Petita Copa del Mn, ttol aconseguit per l'equip madrileny.

Inici del domini a Europa, Real Madrid Imperial.
Al 1953 comena una etapa daurada al fitxar a Alfredo Di Stfano, Paco Gento y Marquitos. Les negociacions pel jugador argent van ser molt difcils, ja que el FC Barcelona tamb volia el jugador. Desprs de molts contactes entre River Plate, Club Deportivo Los Millonarios, el Real Madrid, el FC Barcelona i el Torino itali (equip on el Bara volia vendre el jugador), la Federaci Espanyola de Futbol va decidir que el jugador jugus dues temporades al club blanc, i dues a l'equip blaugrana, alternant una a cada conjunt. La directiva barcelonina no ho va acceptar, desprs de veure un baix rendiment del jugador, i va acabar fitxant pel Real Madrid.
 

El 13 de juny de 1956 aconsegueix la primera Copa d'Europa de la histria. La final es disput al Parc dels Prnceps de Pars davant de 38.239 espectadors, amb el resultat de Real Madrid 4 - Stade de Reims 3. L'equip francs va arribar a anar guanyant per 2-0, per Di Stfano, Hctor Rial (amb dos gols) i Marquitos, van aconseguir remuntar. Desprs del campionat, l'equip blanc va fitxar l'estrella de l'equip francs Raymond Kopa. A l'any segent s campi de Lliga i campi de la Copa d'Europa. La final al Bernabu: Real Madrid 2 - Fiorentina 0. 124.000 espectadors van celebrar el ttol europeu.

La tercera Copa d'Europa tamb va acabar a la sala de trofeus de l'equip blanc. Desprs de guanyar a l'Anvers FC, Sevilla FC (al partit d'anada el Madrid guany 8 a 0) i al Vasas Budapest, el rival a la final va ser el AC Milan. El partit disputat a l'estadi de Heysel, a Brusselles, el 28 de maig de 1958, va acabar amb un 3-2 a la prrroga. Hi marcaren Alfredo Di Stfano, Rial i Gento. L'11 d'agost d'aquest any, es va fitxar l'hongars Ferenc Puskas. Aquest any es retira Miguel Muoz per ser entrenador del club.


Un any desprs, el Real Madrid mantenia la seva sobirania a Europa, tornant a guanyar el torneig europeu a Stuttgart davant l'Stade Reims. Mateos, marcant al minut 2, i Di Stfano, al 47, van donar el quart ttol europeu a l'equip madrileny. A les semifinals, el conjunt blanc va eliminar a l'altre equip de la capital espanyola, l'Atltico de Madrid.

La cinquena final de Copa d'Europa, considerada la millor final de la histria, va tornar a ser guanyada per l'equip de la capital espanyola. Desprs de guanyar al FC Barcelona als dos partits de les semifinals, a la final es va enfrontar contra el Eintracht Frankfurt. El partit es va disputar el 18 de maig de 1960 a l'estadi de Hampden Park, a Glasgow, davant de 130.000 espectadors. Es van avanar els alemanys, empat Di Stfano, i desprs va seguir un total domini del conjunt blanc, demostrant un gran joc ofensiu. Entre Alfredo Di Stfano i Ferenc Puskas van ficar 7 gols, acabant el partit per 7-3, i rebent una gran ovaci per part del pblic escocs. Aquest ttol, va permetre al Real Madrid disputar la primera Copa Intercontinental contra el Pearol de Montevideo. Copa que tamb va anar a parar a les vitrines de l'equip madrileny, desprs d'empatar a Uruguai i guanyar 5-1 a Madrid davant de 120.000 aficionats.

El 12 de mar de 1961, el conjunt blanc aconsegueix un nou campionat de lliga, 5 jornades abans del final. Va ser el mxim golejador, amb Ferenc Puskas guanyant el Trofeu Pichichi, i el menys golejat, amb Araquistin com Trofeu Zamora. A aquesta poca el Madrid guanyaria 6 Pichichis i 5 Zamoras de manera consecutiva. A la Copa d'Europa el Madrid cauria eliminat davant el FC Barcelona als vuitens de final, a un partit polmic on l'rbitre angls Leafe va anular 3 gols al Real Madrid.

Amb una gran defensa, el Real Madrid va aconseguir la seva lliga nmero vuit sense perdre cap partit a casa. Tamb s'arrib a la final de la Copa d'Europa, a l'estadi Olmpic d'Amsterdam davant el Benfica. El Madrid va perdre el partit davant d'un gran equip amb Eusbio d'estrella. A la Copa del Generalsimo, s'aconsegu el triomf davant el Sevilla FC a l'estadi Santiago Bernabu.

El Real Madrid dels y-ys, ltima etapa de Santiago Bernabu.
A l'any 1965, guanya la seva cinquena lliga consecutiva establint un nou rcord que encara no ha estat superat. Aquesta temporada es fitx als primers jugadors d'una nova generaci anomenada la dels y-ys. Hi destacaven Grosso i Pirri. Di Stfano havia deixat el Madrid la temporada anterior, desprs d'haver estat segrestat a Veneuela, i mai seria oblidat pels aficionats blancs, i li farien nombrosos homenatjes al futur. L'11 de maig de 1966, el Madrid tornaria a guanyar la Copa d'Europa a l'estadi belga de Heysel. El rival va ser el Partizan de Belgrad. A les semifinals es va eliminar al millor club de l'poca, l'Inter de Mil.

El 21 de maig de 1971, es va disputar el desempat de la final de la Recopa d'Europa, que enfrontaren al Chelsea FC i al Real Madrid. Aquesta va ser la primera edici que jugava l'equip blanc, i va aconseguir el subcampionat. Va ser l'ltim partit oficial de Paco Gento, que va jugar durant 18 temporades al equip madrileny, guanyant 12 Lligues i 6 Copes d'Europa.

Al 1972 lAgrupacin Deportiva Plus Ultra desapareix per a formar l'equip filial, el Castilla. Aquest any es celebren les Npcies de Plata de l'estadi Santiago Bernabu, que va servir d'homenatge a Paco Gento.

El 29 de juny de 1974 s'aconsegueix a l'estadi Vicente Caldern la Copa del Generalsimo, guanyant per 4-0 al FC Barcelona. Amancio Amaro no va jugar en estar lesionat, i va ser l'ltim partit de Zoco. L'entrenador va ser Luis Molowny ja que Miguel Muoz va deixar de ser l'entrenador blanc, desprs de 25 anys jugant i entrenant el Real Madrid.

Anys vuitanta i la Quinta del Buitre.
Al mes de juny de 1978, mor el president Santiago Bernabu. El seu crrec l'ocupa Luis de Carlos. A la temporada segent el Madrid dedicaria la seva segona lliga consecutiva al seu ex-president.

El 4 de juny de 1980 es dna una final de la Copa del Rei irrepetible. Disputen la final el Real Madrid i el seu filial, el Castilla. 65.000 espectadors van veure el partit entre els dos equips del club. El partit va acabar 6-1, favorable al primer equip. No es va mostrar cap targeta. Dues setmanes abans, l'equip madrileny havia guanyat la seva lliga nmero vint.

El 27 de maig de 1981, el Real Madrid arriba a la final de la Copa d'Europa 15 anys desprs. A la final disputada al Parc dels Prnceps de Pars, perd davant el Liverpool Football Club angls. El Liverpool va marcar l'nic gol del partit al minut 82, desprs d'un error del defensa blanc Corts. El 1982 l'equip va guanyar la Copa del Rei nmero 15 del club, davant l'Sporting de Gijn.

A finals del 1983 i 1984 comena a debutar amb el primer equip la generaci batejada com La Quinta del Buitre. El 4 de desembre de 1983, amb Alfredo Di Stfano com entrenador, van debutar Rafael Martn Vzquez i Manolo Sanchs, que marcaria l'nic gol del partit, donant el triomf al conjunt blanc. El 5 de febrer de 1984 debutaria el jugador que va donar nom a la seva generaci, Emilio Butragueo, que marcaria dos gols al seu debut, al camp del Cdiz CF, aconseguint la victria per 2-3. Aquell any, arribaria a ser el major golejador de Segona Divisi amb el Castilla. Miguel Pardeza tamb debutaria aquell any, i a la temporada segent, Mchel tamb jugaria amb el primer equip.

El 22 de maig de 1985, l'equip guanya la seva primera Copa de la UEFA davant el Videoton FC d'Hongria. A aquest equip ja hi jugava la gran generaci de futbolistes de la pedrera del club blanc, la Quinta del Buitre. Aquest no va ser l'nic ttol europeu d'aquests joves jugadors, ja que a l'any segent, tamb van guanyar aquest campionat davant el Colnia alemany. Aquests dos campionats seran molt recordats per l'afici madridista per les grans remuntades aconseguides per l'equip blanc. L'Anderlecht guany al partit d'anada per 3-0, i al Bernabu, li van caure 6 gols, durant els vuitens de final de l'any 1985. A la temporada segent, desprs d'un 5-1 a Alemanya, contra el Borussia Mnchengladbach, es va aconseguir remontar a l'estadi madrileny, grcies a un 4-0. L'equip rival d'ambdues semifinals va ser l'Inter de Mil, contra el qual l'equip blanc va haver de remuntar sengles 2-0 i 3-1 en contra. Al campionat domstic, el Real Madrid guany la primera de cinc lligues consecutives de la Quinta del Buitre. Durant aquestes temporades, Ramn Mendoza assumiria la presidncia del club blanc.

Desprs de guanyar les dues Copes de la UEFA, va aconseguir arribar a 3 semifinals consecutives de la Copa d'Europa, perdent contra el Bayern de Munic al 1987, contra el PSV Eindhoven, (que va ser campi empatant els ltims cinc partits de la competici) i contra el poders AC Milan.

El Real Madrid va guanyar la seva dissetena Copa del Rei el 26 de juny de 1993 al guanyar al Real Zaragoza a l'estadi Luis Casanova de Valncia. Els dos gols del partit els van ficar els madridistes Mikel Lasa i Emilio Butragueo. L'entrenador blanc era Benito Floro. La Supercopa d'Espanya la van disputar el Real Madrid i el FC Barcelona, guanyant l'equip blanc al Bernabu per 3-1, i empatant al Camp Nou, aconseguint el quart ttol en cinc cops que el va disputar fins aleshores.

Es reuneixen a Madrid el president del Benfica, Manuel Dalmaciu, el del club blanc, Ramn Mendoza i representants de la Juventus de Tor i l'AC Milan el 28 de mar del 95 per crear lAssociaci de Clubs Campions d'Europa, que ms tard s'anomenaria G-14.

Segona poca daurada a Europa, el Madrid dels Galctics.

El 12 de gener de 1998, abans de guanyar la seva setena Lliga de Campions, l'equip blanc va ser escollit per la FIFA com el Millor Club del Segle XX (Club of the XX Century). Els seus ex-jugadors, Alfredo Di Stfano i Ferenc Puskas sn triats entre els 10 millors jugadors de la histria.


Al 1998, desprs de 32 anys, el Real Madrid guanya de nou la Copa d'Europa al Amsterdam ArenA el 20 de maig al guanyar per 1 a 0 a la Juventus de Tor amb un gol de Predrag Mijatovic. Conquereix al desembre la seva segona Copa Intercontinental davant del Vasco de Gama (2-1), a Tquio amb gols de Roberto Carlos i Ral.

Torna a guanyar la Lliga de Campions de la UEFA l'any 2000 davant el Valncia CF per 3-0 a la primera final entre equips d'un mateix estat. Florentino Prez guanya les eleccions presidencials i fitxa a Lus Figo, del FC Barcelona. El 5 de novembre, l'Assemblea General de Socis Compromisaris nomena President d'Honor a Alfredo Di Stefano, ex-jugador del club. 

El 26 de maig del 2001, el club blanc guanya el seu ttol de lliga nmero 28, al guanyar al Deportivo Alavs per 5 gols a 0. Ral va ficar 2 gols, que li van servir per guanyar el seu segon Trofeu Pichichi. El defensa Fernando Hierro va marcar el seu gol nmero 100 amb el Real Madrid. 

El 15 de maig del 2002 guanya la seva novena Lliga de Campions, davant l'equip alemany del Bayer Leverkusen. El partit disputat a l'estadi de Hampden Park, on ja hi havia guanyat la seva cinquena Copa d'Europa va acabar 2-1, amb gols de Ral Gonzlez i un gran gol de Zindine Zidane. A la final es va arribar desprs de quedar campi a les dues lligues prvies, eliminant al Bayern Mnchen, campi l'any anterior, i guanyant a les semifinals al FC Barcelona, per 2 gols a 0 al Camp Nou. Aquest ttol va servir per conmemorar el Centenari del club madrileny, i aquell estiu, un cop aconseguida la Lliga de Campions, va disputar la Supercopa d'Europa a Mnaco, l'nic gran ttol oficial que li restava, i ho va aconseguir per 3 gols a 1 contra el Feyenoord d'Eindhoven. I per acabar l'any del Centenari, la Copa Intercontinental a l'Estadi Internacional de Yokohama, davant l'Olimpia de Asuncin. Ronaldo, fitxat aquell estiu i millor jugador del partit, va marcar al minut 14, i Guti va fer el 2-0 final al 84'.

El 12 de maig del 2004 s'inicien les obres de la Ciudad Real Madrid a les afores de Madrid, al Parque de Valdebebas. 120 hectrees de terrenys de futbol i installacions esportives per als equips de bsquet i futbol i les seves categories inferiors.

El 27 de febrer del 2006, Florentino Prez dimiteix com a president de l'entitat, desprs de 5 anys i mig. Desprs d'uns primers anys excepcionals, esportiva i econmicament, l'equip de futbol havia entrat en una fase de decadncia, amb un constant canvi d'entrenador, i amb la necesitat de renovar la plantilla i el sistema de joc. El seu substitut seria Fernando Martn, que noms estaria 58 dies de president.

El 9 de maig s'inaugura l'estadi Alfredo Di Stfano dins de la Ciudad Real Madrid, amb un partit entre veterans del Madrid i veterans de la Selecci espanyola, on el madridista Emilio Amavisca va ser l'autor de l'nic gol del matx. Seguidament es va jugar un partit entre un combinat de les diverses categories del club i l'Stade Reims francs, amb victria del conjunt blanc per 6-1.

Presidncia de Ramn Caldern.

El 3 de juliol segent, Ramn Caldern seria escollit president, desprs de guanyar unes eleccions molt ajustades, en les que durant la campanya electoral, diversos candidats van impugnar els vots per correu, fent que el jutjat de Madrid els confisqus, sense que aquests s'arribesin a obrir. Un cop triat president, va contractar a Predrag Mijatovic com a Director Esportiu, fitxant a Emerson, Diarra, Cannavaro, Van Nistelrooy i Reyes; encara que com a promesa electoral va afirmar que fitxaria els jugadors Francesc Fbregas, Arjen Robben i Kak. Amb aquests fitxajes, i Fabio Capello d'entrenador, el club aconseguiria la seva lliga nmero 30, i Ruud Van Nistelrooy aconseguiria el trofeu Pichichi amb 24 gols. Per a la temporada 2007/08, el club va contractar a Bernd Schuster com entrenador, aportant un sistema de joc ms ofensiu a l'equip i aconseguint el ttol de lliga, la segona consecutiva, esdevenint l'equip ms golejador i menys golejat del campionat.

A finals del 2008 i principis del 2009, la premsa esportiva espanyola va comenar a criticar la gesti del president blanc, acusant-lo de frau en l'assemblea de compromisaris del club que va provocar que la Junta directiva madridista acomiads dos treballadors del club: Luis Brcena i Mariano Rodrguez de Barutell.

 Referncies .


Enllaos externs.

Histria del club amb imatges. Web Oficial del Real Madrid CF.   ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317516" title="Colin Chapman" nonfiltered="3823" processed="3807" dbindex="124072">
 Anthony Colin Bruce Chapman  va ser un dissenyador, enginyer, constructor i pilot d'autombils angls que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Colin Chapman va nixer el 19 de maig del 1928 a Londres, Anglaterra i va morir el 16 de desembre del 1982 d'una aturada cardaca.


L'any 1952 va fundar Lotus, famosa marca d'autombils esportius que aviat va destacar pels seus dissenys i per les seves victries a tota mena de curses de velocitat. A la F1, Lotus va aconseguir fins a set Campionats del mn de constructors i sis de pilots, amb un total de 73 victries a la F1 (i 102 poles i 65 v. rpides). 


 A la F1 .

Va debutar a la cinquena cursa de la temporada 1956 (la setena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 1 de juliol del 1956 el GP de Frana al Circuit de Reims-Gueux.

Colin Chapman va participar a una nica cursa puntuable pel campionat de la F1, aconseguint qualificar-se en un meritori cinqu lloc per degut a un accident en els entrenaments previs a la cursa no va poder prendre la sortida perqu no disposava de vehicle per disputar-la.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .




 Enllaos externs .

 Biografia de Colin Chapman feta per Dennis David  ;
 Bio d Chapman en espanyol.;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317522" title="Bugatti" nonfiltered="3824" processed="3808" dbindex="124073">


Bugatti es una marca franco-italiana d'autombils de gran luxe i de competici fundada pel itali Ettore Arco Isidoro Bugatti (1881-1947) a Molsheim (Frana) l'any 1909. 

Amb el lema de Res pot ser massa maco, res pot ser massa car, la famlia Bugatti, Ettore, el seu germ Rembrandt i el seu fill Jean (van dissenyar i construir durant 30 anys una serie de fantstics vehicles que van destacar tant pel seu rendiment com per la seva esttica.

A finals de la II Guerra Mundial la marca, como moltes altres del sector, va patir greus dificultats econmiques i no va poder recuperar el renom aconseguit als anys 20 i 30 per el seu prestigi es va mantenir i l'inters per rellanarla como competidora de Maserati o Alfa Romeo als anys 1950 i 1960. 

Ja als anys 80 Bugatti va ser gestionada per l'empresa Bugatti Automobili SpA que va adquirir tamb Lotus, fins que va ser comprada l'any 1998 pel Grup Volkswagen, i es va constituir en empresa de capital francs a l'any 2000 amb la denominaci de Bugatti Automobiles SAS amb seu a Molsheim.


 A la F1 .

Va debutar a la cinquena cursa de la temporada 1956 (la setena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 1 de juliol del 1956 el GP de Frana al Circuit de Reims-Gueux.

Bugatti va participar com a constructor en una nica cursa puntuable pel campionat de la F1, no tornant a prendre-hi part.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .



 Enllaos externs .

Pgina oficial de Bugatti;
Bugatti Automobiles S.A.S.;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317527" title="Prova de Lucas-Lehmer per a nombres de Mersenne" nonfiltered="3825" processed="3809" dbindex="124074">
Aquest article es refereix a la prova de Lucas Lehmer que s'aplica noms als nombres de Mersenne. Hi ha tamb una prova generalitzada de primalitat de Lucas Lehmer; vegeu prova de Lucas Lehmer.;

En matemtiques, la  prova de Lucas Lehmer s una prova de primalitat per nombres de Mersenne. La prova va ser desenvolupada inicialment per Edouard Lucas el 1856 , i posteriorment millorada per Lucas el 1878 i Derrick Henry Lehmer a la dcada del 1930.

La prova.

La prova de Lucas-Lehmer funciona tal com s'explica tot seguit. Sia Mp = 2p  1 el nombre de Mersenne a provar amb p un Nombre primer senar (com que p s exponencialment ms petit que Mp, es pot fer servir un algorisme senzill com a ara el de divisions successives per tal d'establir la seva primalitat). Es defineix una successi  per a tot i   0 com

Els primers termes d'aquesta successi sn 4, 14, 194, 37634, ... .
Llavors Mp s primer si i noms si
;
Del nombre sp   2 mod Mp se'n diu el residu de Lucas Lehmer de p. (Alguns autors estableixen de forma equivalent s1=4 i proven sp 1 mod Mp). En pseudocodi, la prova s'escriu:

 // Determinar se Mp = 2p   1 s primer
 Lucas-Lehmer(p)
     var s   4
     var M   2p   1
     repetir p   2 cops:
         s   ((s   s)   2) mod M
     si s = 0 retorna PRIMER sin retorna COMPOST

Al realitzar la operaci mod M a cada iteraci, s'assegura que tots els resultats intermedis tenen com a mxim p bits (altrament el nombre de bits es doblaria a cada iteraci). s exactament la mateixa estratgia que es fa servir en la exponenciaci modular.

 Complexitat .

A l'algorisme que s'ha escrit ms amunt, hi ha dues operacions pesades a cada iteraci: la multiplicaci s   s, i la operaci mod M. La operaci mod M es pot realitzar de forma particularment eficient en ordinadors binaris estndard observant la segent propietat senzilla:

.

En altres paraules, si s'agafen els n bits ms significatius de k, i se sumen a la resta de bits de k, i aix es repeteix fins que com a mxim quedin n bits, es pot calcular el residu de dividir k pel nombre de Mersenne 2n 1 sense fer servir la divisi. Per exemple:



s ms, com que s   s mai ser ms gran que M2 < 22p, aquesta tcnica senzilla convergeix en, com a mxim 2 p sumes de bits, que es poden fer en temps lineal. Com a cas excepcional, poc probable, l'algorisme de ms amunt pot donar 2n 1 com a mltiple del mdul, en comptes del valor correcte zero; aix cal tenir-ho en compte.

Amb el problema del mdul resol, la complexitat asimpttica de l'algorisme noms depn de l'algorisme de multiplicaci que es fa servir per a elevar al quadrat s a cada pas. L'algorisme elemental per a la multiplicaci necessita O(p2) operacions a nivell de bit o a nivell de paraula per a elevar al quadrat un nombre de p bits, i com que aix s'ha de fer O(p) cops, la complexitat total s O(p3). El mtode de multiplicaci ms eficient conegut, l'algorisme de Schnhage-Strassen basat en la Transformada Rpida de Fourier, necessita O(p log p log log p) operacions per a elevar al quadrat un nombre de p bits, amb lo que es redueix la complexitat a O(p2 log p log log p) o (p2). from O(p3) to O(p2 log p log log p) bit operations."

En comparaci, el test de primalitat ms eficient conegut per a nombres primers aleatoris, el test de primalitat de Miller-Rabin, necessita O(k p2 log p log log p) operacions binries fent servir la multiplicaci FFT (transformada rpida de Fourier), on k s el nombre d'iteracions i est relacionat amb el percentatge d'error. Sembla que la diferncia sigui un factor constant k, per a la prctica el cost de fer moltes iteracions i altres diferncies porten al test de Miller-Rabin a una eficincia pitjor. La prova determinstica ms eficient per enters en general, la prova de primalitat AKS, necessita (p6) operacions binries en la seva millor variant coneguda i a la prctica s dramticament ms lent.

 Exemples .

Suposeu que es vol verificar que M3 = 7 s primer fent servir la prova de Lucas-Lehmer. Es comena amb s igual a 4 i llavors s'actualitza 3 2 = 1 cop, agafant els resultats mod 7:

 s   ((4   4)   2) mod 7 = 0;

Com que s'acaba amb s igual a zero, M3 s primer.

Per altra banda, M11 = 2047 = 23   89 no s primer. Per provar-ho, es comena amb s igual a 4 i s'actualitza 11 2 = 9 cops, prenent els resultats mod 2047:

 s   ((4   4)   2) mod 2047 = 14;
 s   ((14   14)   2) mod 2047 = 194;
 s   ((194   194)   2) mod 2047 = 788;
 s   ((788   788)   2) mod 2047 = 701;
 s   ((701   701)   2) mod 2047 = 119;
 s   ((119   119)   2) mod 2047 = 1877;
 s   ((1877   1877)   2) mod 2047 = 240;
 s   ((240   240)   2) mod 2047 = 282;
 s   ((282   282)   2) mod 2047 = 1736;

Com que s no s zero, M11=2047 no s primer. Fixeu-vos que no se'n sap res dels factors de 2047, tret del seu residu de Lucas Lehmer, 1736.

 Demostraci .

La demostraci original que va donar Lehmer per aquest algorisme s complexa, per tant aqu se segueix un cam que aplica refinaments ms actuals. Recordant la definici: 

Llavors el teorema s que Mp s primer si i noms si 

Es comena observant que  s una relaci de recurrncia amb una soluci en forma tancada. Es defineix  i ; llavors es pot verificar per inducci que  per a tot i:

;

on l'ltim pas surt de . Aix es far servir en les dues parts.

 Suficincia .

En aquesta part s'ha de provar que  implica que  s primer. S'explica una demostraci directa que explita la teoria de grups elemental. Aquesta demostraci la va obtenir en J. W. Bruce, aqu s'exposa tal com la presenta en Jason Wojciechowski. 

Se suposa que . Then  per a algun enter k, i:


Ara se suposa que Mp es compost amb un factor primer no trivial q > 2 (tots els nombres de Mersenne sn senars). Es defineix el conjunt  amb q2 elements, on  sn els enters mdul q, un cos finit. La operaci multiplicaci en X es defineix per:

.

Com que q > 2,  i  sn a X. Qualsevol producte de dos nombres de X s un nombre de X, per no s un grup amb la multiplicaci perqu no tot element x t un element invers y tal que xy = 1. Si es consideren noms els elements que tenen inversos, es t un grup X* de mida com a mxim  (donat que 0 no t invers).

Ara, com que , i , es t  de X, el qual per l'equaci (1) dona . Elevant al quadrat tots dos cantons dona , que mostra que  s invertible i la seva inversa s  i per tant pertany a X*, i a dems t un ordre (teoria de grups) ordre que divideix . De fet l'ordre ha de ser igual a ,  donat que  i per tant l'ordre no divideix a . Com que l'ordre d'un element s com a mxim l'ordre (mida) del grup, s'arriba a la conclusi de qu . Per com que q s un factor primer no trivial de , ha de ser , que dona la contradicci . Per tant  s primer.

 Necessitat .

En aquesta altra part, se suposa que  s primer i es demostra que . Es presenta una simplificaci de la demostraci de ystein J. R.
dseth. Primer, fixeu-vos que 3 no s un residu quadrtic mod , donat que  per a p>1 senars noms pren el valor 7 mod 12, i per tant les propietats del smbol de Legendre diuen que  s -1. Llavors el criteri d'Euler dona:

 .

Per altra banda, 2 s un residu quadrtic mod , donat que  i per tant . Altre cop el criteri d'Euler dona:

 .

A continuaci, es defineix , i es defineix X* de manera similar a com s'ha fet abans com el grup multiplicatiu de . Es faran servir els segents lemes:
  (de Demostraci fent servir el teorema binomial);
  per a tot enter a (petit teorema de Fermat);

Llavors, en el grup X* es t:



Es selecciona  tal que . En conseqncia, es pot fer servir aix per a calcular  en el grup X*:



on es fa servir el fet de que

 ;

Com que , l'nic que manca s multiplicar els dos cantons d'aquesta equaci per  i fer servir :



Com que  s un enter i s zero a X*, tamb s zero mod .

 Aplicacions .

La prova de Lucas-Lehmer s la prova de primalitat que fa servir el GIMPS ( Great Internet Mersenne Prime Search ) per a localitzar nombre primers grans, i ha tingut xit en la localitzaci de molts del nombres primers ms grans coneguts fina a la data. Es considera valus per a trobar nombres primers molt grans perqu es considera que els nombres de Mersenne s ms fcil que siguin primers que no pas els nombres senars triats a l'atzar de la mateixa mida. Addicionalment, es considera que la prova s valuosa perqu es pot fer servir com a test de primalitat per a nombres molt grans en un temps accessible i (en contrast amb l'equivalent test rpid de Ppin per a qualsevol nombre de Fermat) es pot provar en un espai de nombres de cerca gran i amb la forma requerida abans d'assolir el lmits computacionals.

 Vegeu tamb .
 Prova de Lucas-Lehmer;
 Conjectura de Mersenne;

 Referncies .

  Section 4.2.1: The Lucas Lehmer test, pp.167 170.


 Enllaos externs .

 MathWorld: Lucas Lehmer test;
 GIMPS (The Great Internet Mersenne Prime Search);
 A proof of Lucas Lehmer test;
 Lucas Lehmer test at MersenneWiki;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317533" title="Kenneth Frampton" nonfiltered="3826" processed="3810" dbindex="124075">
Kenneth Frampton (1930) s un arquitecte i escriptor angls. Va estudiar arquitectura en la Architectural Association School of Architecture de Londres.

La seva activitat professional es reparteix entre la d'arquitecte i la d'historiador i crtic d'arquitectura. En l'actualitat ocupa labors docents en la Graduate School of Architecture and Planning, de la Universitat de Columbia de Nova York, com professor de la ctedra Ware. No obstant aix, tamb ha impartit classes en centres tan importants com el Royal College of Art de Londres i la ETH de Zurich, i, ltimament en la Universitat de Virginia, on ha ocupat la ctedra Thomas Jefferson. s autor de nombrosos assajos sobre arquitectura moderna i contempornia. La seva obra ms important s Histria Critica de l'Arquitectura Moderna, on realitza una completa anlisi de l'arquitectura moderna. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317534" title="Llista d'ocells de la Picardia" nonfiltered="3827" processed="3811" dbindex="124076">

Aquesta llista d'ocells de la Picardia (encara incompleta) inclou totes les espcies d'ocells observats a la Picardia (departaments d'Aisne, Oise i Somme). 

Els ocells s'ordenen per famlies i espcies.

Phasianidae. 
Alectoris barbara;
Alectoris chukar;
Alectoris rufa;
Perdix perdix;
Coturnix coturnix;
Syrmaticus reevesii;
Phasianus colchicus;
Lagopus lagopus scoticus;
Bonasa bonasia;
Odontophoridae. 
Colinus virginianus;
Anatidae. 
Cygnus olor;
Cygnus atratus;
Cygnus melanocoryphus;
Cygnus bewickii;
Cygnus cygnus;
Anser albifrons;
Anser anser;
Branta bernicla;
Tadorna tadorna;
Anas acuta;
Anas clypeata;
Anas crecca;
Anas penelope;
Anas platyrhynchos;
Anas querquedula;
Anas strepera;
Netta rufina;
Aythya ferina;
Aythya fuligula;
Aythya marila;
Aythya nyroca;
Somateria mollissima;
Clangula hyemalis;
Melanitta fusca;
Melanitta nigra;
Bucephala clangula;
Mergus albellus;
Mergus serrator;
Mergus merganser;
Picidae.
Picus canus;
Picus viridis;
Dryocopus martius;
Dendrocopos major;
Dendrocopos medius;
Dendrocopos minor;
Jynx torquilla;
Upupidae.
Upupa epops;
Alcedinidae.
Alcedo atthis;
Meropidae.
Merops apiaster;
Cuculidae.
Cuculus canorus;
Apodidae.
Apus apus;
Tytonidae.
Tyto alba;
Strigidae.
Asio flammeus;
Asio otus;
Athene noctua;
Otus scops;
Strix aluco;
Caprimulgidae.
Caprimulgus europaeus;
Columbidae.
Columba oenas;
Columba palumbus;
Streptopelia decaocto;
Streptopelia turtur;
Rallidae.
Rallus aquaticus;
Porzana parva;
Porzana porzana;
Porzana pusilla;
Gallinula chloropus;
Fulica atra;
Accipitridae.
Accipiter gentilis;
Accipiter nisus;
Buteo buteo;
Circaetus gallicus;
Circus aeruginosus;
Circus cyaneus;
Circus pygargus;
Milvus migrans;
Milvus milvus;
Haliaeetus albicilla;
Pernis apivorus;
Hieraaetus pennatus;
Pandion haliaetus;
Falconidae.
Falco columbarius;
Falco peregrinus;
Falco subbuteo;
Falco tinnunculus;
Podicipitidae.
Podiceps auritus;
Podiceps grisegena;
Podiceps cristatus;
Podiceps nigricollis;
Tachybaptus ruficollis;
Sulidae.
Morus bassanus;
Phalacrocoracidae.
Phalacrocorax aristotelis;
Phalacrocorax carbo;
Ardeidae.
Ardea cinerea;
Ardea purpurea;
Ardea alba;
Ardeola ralloides;
Bubulcus ibis;
Egretta garzetta;
Botaurus stellaris;
Ixobrychus minutus;
Nycticorax nycticorax;
Threskiornithidae.
Platalea leucorodia;
Threskiornis aethiopicus;
Ciconiidae.
Ciconia ciconia;
Ciconia nigra;
Gaviidae.
Gavia stellata;
Gavia arctica;
Gavia immer;
Procellariidae.
Fulmarus glacialis;
Calonectris diomedea;
Puffinus gravis;
Puffinus griseus;
Puffinus yelkouan mauretanicus;
Puffinus puffinus;
Hydrobates pelagicus;
Oceanodroma leucorhoa;
Scolopacidae.
Arenaria interpres;
Limosa limosa;
Numenius arquata;
Calidris alpina;
Actitis hypoleucos;
Philomachus pugnax;
Tringa totanus;
Gallinago gallinago;
Scolopax rusticola;
Burhinidae.
Burhinus oedicnemus;
Charadriidae.
Haematopus ostralegus;
Himantopus himantopus;
Recurvirostra avosetta;
Charadrius alexandrinus;
Charadrius dubius;
Charadrius hiaticula;
Pluvialis apricaria;
Vanellus vanellus;
Laridae.
Larus argentatus;
Larus fuscus;
Larus ridibundus;
Larus marinus;
Rissa tridactyla;
Sterna nilotica;
Sterna albifrons;
Sterna dougallii;
Sterna hirundo;
Sterna paradisaea;
Sterna sandvicensis;
Chlidonias hybridus;
Chlidonias niger;
Alca torda;
Fratercula arctica;
Uria aalge;
Laniidae.
Lanius collurio;
Lanius excubitor;
Lanius minor;
Lanius senator;
Corvidae.
Corvus monedula;
Corvus corax;
Corvus corone;
Corvus frugilegus;
Garrulus glandarius;
Pica pica;
Pyrrhocorax pyrrhocorax;
Oriolus oriolus;
Cinclidae.
Cinclus cinclus;
Muscicapidae.
Turdus merula;
Turdus torquatus;
Turdus iliacus;
Turdus philomelos;
Turdus pilaris;
Turdus viscivorus;
Muscicapa striata;
Ficedula hypoleuca;
Erithacus rubecula;
Luscinia megarhynchos;
Luscinia svecica;
Phoenicurus ochruros;
Phoenicurus phoenicurus;
Saxicola rubetra;
Saxicola rubicola;
Oenanthe oenanthe;
Sturnidae.
Sturnus vulgaris;
Sittidae.
Sitta europaea;
Certhiidae.
Certhia brachydactyla;
Nannus troglodytes;
Paridae.
Periparus ater;
Parus major;
Cyanistes caeruleus;
Lophophanes cristatus;
Poecile palustris;
Aegithalidae.
Aegithalos caudatus;
Hirundinidae.
Delichon urbica;
Hirundo rustica;
Riparia riparia;
Regulidae.
Regulus ignicapillus;
Regulus regulus;
Cisticolidae.
Cisticola juncidis;
Sylviidae.
Cettia cetti;
Locustella luscinioides;
Locustella naevia;
Acrocephalus arundinaceus;
Acrocephalus palustris;
Acrocephalus schoenobaenus;
Acrocephalus scirpaceus;
Hippolais polyglotta;
Phylloscopus bonelli;
Phylloscopus collybita;
Phylloscopus sibilatrix;
Phylloscopus trochilus;
Sylvia atricapilla;
Sylvia borin;
Sylvia communis;
Sylvia curruca;
Sylvia undata;
Panurus biarmicus;
Alaudidae.
Alauda arvensis;
Calandrella brachydactyla;
Galerida cristata;
Lullula arborea;
Passeridae.
Passer domesticus;
Passer montanus;
Anthus campestris;
Anthus petrosus;
Anthus pratensis;
Anthus trivialis;
Motacilla alba;
Motacilla cinerea;
Motacilla flava;
Motacilla flava flavissima;
Prunella modularis;
Fringillidae.
Carduelis cannabina;
Carduelis carduelis;
Carduelis chloris;
Carduelis spinus;
Serinus serinus;
Fringilla coelebs;
Pyrrhula pyrrhula;
Loxia curvirostra;
Coccothraustes coccothraustes;
Emberiza cirlus;
Emberiza citrinella;
Emberiza hortulana;
Emberiza schoeniclus;
Emberiza calandra;

Referncies.



Bibliografia.

 Le Marchal (P.) & Lesaffre (G.): Les Oiseaux d'le-de-France. L'avifaune de Paris et de sa rgion, Delachaux et Niestl, Lausanne, Pars. Any 2000.
 Sueur (F.) & Triplet (P.): Les oiseaux de la baie de Somme, SMACOPI, GOP. Any 1999.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317538" title="Dagobert I" nonfiltered="3828" processed="3812" dbindex="124077">

Dagobert I (603-639), fill de Clotari II, rei dels francs, i de Bertrude. Va ser rei dels francs entre els anys 629 i 639.

Biografia.


Dagobert was the eldest son of Chlothar II and Haldetrude (575 604). Chlothar II had reigned alone over all the Franks since 613. In 623, Chlothar was forced to make Dagobert king of Austrasia by the nobility of that region, who wanted a king of their own.

Va nixer l'any 603, fill del rei Clotari II i la seva esposa Haldetruda. Des de 613 el seu pare havia regnat com a rei nic dels francs, per l'any 623, a causa de les reivindicacions autonomistes dels nobles d'Austrsia, el seu pare el nomen rei d'aquest territori, sense les regions de Les Ardenes i els Vosges. Va governar sota la regncia de Pip de Landen i del bisbe de Metz.

A la mort del seu pare es converteix en rei dels francs, cedint el regne d'Aquitnia, creat per a l'ocasi, al seu germ Caribert II, fent-lo renunciar definitivament al tron de Frana. A la mort del seu germ, recupera Aquitnia, convertint-se en el rei merovingi ms poders i el monarca ms respectat del seu temps. Fa de Pars la seva capital, degut a la seva posici geogrfica en el centre del regne.

Atur la descomposici del regne i reform la justcia, les finances, el comer i l'Esglsia. Per recomanaci dels seus consellers Didier, Dadon (futur Sant Ouen) i Eligius (futur Sant Eloi), lluita contra les reivindicacions autonomistes de part de la noblesa i reorganitza l'administraci i la justcia del regne. Desenvolupa l'educaci i les arts i dna importants regals a l'Esglsia. Funda, entre d'altres, l'abadia de Sant Denis, la qual acollir posteriorment la seva tomba i ser durant molts anys la tomba dels Reis de Frana. Va ser l'ltim rei merovingi que va dirigir personalment el regnum francorum. Durant el seu regnat, va fer construir el castell d'Altes Schloss a Merseburg, Alemanya, que encara s actualment el castell ms antic habitat en aquest pas.

Dagobert va desenvolupar les relacions diplomtiques amb els pasos vens: firm un tractat de pau perptua amb l'emperador bizant Heracli, una aliana amb els llombards i un acord amb els saxons pel qual aquests l'ajudarien a protegir les seves fronteres dels eslaus. Desenvolupa campanyes militars contra els gascons, els bretons i, sobretot, contra els eslaus.

L'any 632, la noblesa d'Austrsia es revolta, i per buscar la calma, es veu obligat a cedir el regne d'Austrsia al seu fill Sigebert III, que tan sols t dos anys.

Aviat els nobles de Nustria exigeixen i obtenen la uni d'aquest regne amb Borgonya, i que situ el seu fill Clodoveu II al capdavant del nou regne.

A la seva mort, a Saint-Denis (Illa de Frana) el 19 de gener del 639, els seus dos hereus sn encara molt joves: Sigebert t vuit anys i Clodoveu en t quatre; aix permet que els majordoms de palau es dediquin a controlar als sobirans i acaparen definitivament el poder. s el comenament de l'poca dels reis dropos, que marcar el final de la dinastia Merovngia.

 Famlia .
 Avantpassats .



 Npcies i descendents .

Dagobert es va casar amb Nantilda amb qui tingu dos fills:
Clodoveu II (633-657), que heredaria Nustria i Borgonya a la mort del seu pare.
Regintruda, que es casaria amb un duc bavars sense identificar.

De la seva amant Ragintruda, nasqu:

Sigebert III (vers 630-vers 658): que rebria el regne d'Austrsia;

Altres parelles conegudes de Dagobert foren Wulfegunda, Bertilda i Gomentruda


 Taula sucessria .





 Notes i referncies .



 Vegeu tamb .
Dinastia Merovngia;
Cronologia de la histria de Frana;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317540" title="Llista d'ocells del Marroc" nonfiltered="3829" processed="3813" dbindex="124078">

Aquesta llista d'ocells del Marroc inclou totes les espcies d'ocells trobats al Marroc: 489, de les quals 1 hi s un endemisme reproductor, 15 es troben amenaades d'extinci a nivell global i 1 hi fou introduda. 

Els ocells s'ordenen per ordre i famlia.

Struthioniformes.
Struthionidae.
Struthio camelus -extinta-;
Gaviiformes.
Gaviidae.
Gavia stellata;
Gavia arctica;
Gavia immer;
Gavia adamsii;
Podicipediformes.
Podicipedidae.
Tachybaptus ruficollis;
Podiceps grisegena;
Podiceps cristatus;
Podiceps auritus;
Podiceps nigricollis;
Procellariiformes.
Diomedeidae.
Thalassarche melanophris;
Procellariidae.
Fulmarus glacialis;
Pterodroma feae;
Bulweria bulwerii;
Calonectris diomedea;
Puffinus gravis;
Puffinus griseus;
Puffinus puffinus;
Puffinus mauretanicus;
Puffinus assimilis;
Hydrobatidae.
Oceanites oceanicus;
Pelagodroma marina;
Hydrobates pelagicus;
Oceanodroma castro;
Oceanodroma leucorhoa;
Pelecaniformes.
Phaethontidae.
Phaethon aethereus;
Pelecanidae.
Pelecanus onocrotalus;
Pelecanus crispus;
Sulidae.
Morus bassanus;
Morus capensis;
Sula dactylatra;
Sula leucogaster;
Phalacrocoracidae.
Phalacrocorax carbo;
Phalacrocorax aristotelis;
Phalacrocorax africanus;
Anhingidae.
Anhinga melanogaster;
Ciconiiformes.
Ardeidae.
Ardea cinerea;
Ardea purpurea;
Ardea alba;
Egretta intermedia;
Egretta garzetta;
Egretta gularis;
Ardeola ralloides;
Bubulcus ibis ;
Nycticorax nycticorax;
Ixobrychus exilis;
Ixobrychus minutus;
Botaurus stellaris ;
Ciconiidae.
Mycteria ibis;
Ciconia nigra;
Ciconia ciconia;
Threskiornithidae.
Geronticus eremita;
Plegadis falcinellus;
Platalea leucorodia;
Phoenicopteriformes.
Phoenicopteridae.
Phoenicopterus roseus;
Phoenicopterus minor;
Anseriformes.
Anatidae.
Dendrocygna bicolor;
Cygnus olor;
Cygnus cygnus;
Anser fabalis;
Anser albifrons;
Anser anser;
Anser indicus;
Chen caerulescens;
Branta bernicla;
Branta leucopsis;
Alopochen aegyptiaca;
Tadorna ferruginea;
Tadorna tadorna;
Plectropterus gambensis;
Aix galericulata;
Anas penelope;
Anas americana;
Anas strepera;
Anas crecca;
Anas platyrhynchos;
Anas rubripes;
Anas acuta;
Anas querquedula;
Anas discors;
Anas smithii;
Anas clypeata;
Marmaronetta angustirostris;
Netta rufina;
Aythya ferina;
Aythya collaris;
Aythya nyroca;
Aythya fuligula;
Aythya marila;
Melanitta nigra;
Melanitta fusca;
Bucephala clangula;
Mergellus albellus;
Mergus serrator;
Mergus merganser;
Oxyura jamaicensis;
Oxyura leucocephala;
Falconiformes.
Pandionidae.
Pandion haliaetus;
Accipitridae.
Pernis apivorus;
Elanus caeruleus;
Milvus milvus;
Milvus migrans ;
Haliaeetus albicilla;
Necrosyrtes monachus;
Gypaetus barbatus;
Neophron percnopterus;
Gyps rueppellii;
Gyps fulvus;
Aegypius monachus;
Torgos tracheliotus;
Circaetus gallicus;
Circus aeruginosus;
Circus cyaneus;
Circus macrourus;
Circus pygargus;
Melierax metabates;
Accipiter nisus;
Accipiter gentilis;
Buteo buteo;
Buteo rufinus;
Aquila clanga;
Aquila rapax;
Aquila adalberti;
Aquila heliaca;
Aquila chrysaetos;
Aquila fasciata;
Aquila pennata;
Falconidae.
Falco naumanni;
Falco tinnunculus;
Falco vespertinus;
Falco eleonorae ;
Falco columbarius;
Falco subbuteo;
Falco biarmicus;
Falco cherrug;
Falco pelegrinoides;
Falco peregrinus;
Galliformes.
Odontophoridae.
Callipepla californica;
Colinus virginianus;
Phasianidae.
Alectoris chukar;
Alectoris barbara;
Alectoris rufa ;
Francolinus bicalcaratus;
Coturnix coturnix;
Syrmaticus reevesii;
Phasianus colchicus;
Numididae.
Numida meleagris -extinta-;
Gruiformes.
Turnicidae.
Turnix sylvaticus;
Gruidae.
Anthropoides virgo;
Grus grus;
Rallidae.
Rallus aquaticus;
Crex crex;
Porzana parva;
Porzana pusilla;
Porzana porzana;
Porzana carolina;
Aenigmatolimnas marginalis;
Porphyrio porphyrio;
Porphyrio alleni;
Gallinula chloropus;
Fulica cristata;
Fulica atra;
Otididae.
Otis tarda;
Ardeotis arabs;
Chlamydotis undulata;
Tetrax tetrax;
Charadriiformes.
Rostratulidae.
Rostratula benghalensis;
Haematopodidae.
Haematopus ostralegus;
Recurvirostridae.
Himantopus himantopus;
Recurvirostra avosetta;
Burhinidae.
Burhinus oedicnemus;
Burhinus senegalensis;
Glareolidae.
Cursorius cursor;
Glareola pratincola;
Glareola nordmanni;
Charadriidae.
Vanellus vanellus;
Vanellus gregarius;
Vanellus leucurus;
Pluvialis apricaria;
Pluvialis squatarola;
Charadrius hiaticula;
Charadrius dubius;
Charadrius pecuarius;
Charadrius alexandrinus;
Charadrius leschenaultii;
Charadrius morinellus;
Scolopacidae.
Scolopax rusticola;
Lymnocryptes minimus;
Gallinago media;
Gallinago gallinago;
Limnodromus griseus;
Limnodromus scolopaceus;
Limosa limosa;
Limosa lapponica;
Numenius phaeopus;
Numenius tenuirostris;
Numenius arquata;
Actitis hypoleucos;
Actitis macularius;
Tringa ochropus;
Tringa erythropus;
Tringa nebularia;
Tringa flavipes;
Tringa stagnatilis;
Tringa glareola;
Tringa totanus;
Arenaria interpres;
Calidris tenuirostris;
Calidris canutus;
Calidris alba;
Calidris pusilla;
Calidris minuta;
Calidris temminckii;
Calidris fuscicollis;
Calidris melanotos;
Calidris ferruginea;
Calidris alpina;
Calidris maritima;
Calidris himantopus;
Limicola falcinellus;
Tryngites subruficollis;
Philomachus pugnax;
Phalaropus tricolor;
Phalaropus lobatus;
Phalaropus fulicarius;
Laridae.
Larus canus;
Larus audouinii;
Larus delawarensis;
Larus marinus;
Larus glaucescens;
Larus hyperboreus;
Larus glaucoides;
Larus argentatus;
Larus fuscus;
Larus cachinnans;
Larus michahellis;
Larus cirrocephalus;
Larus ridibundus;
Larus genei;
Larus philadelphia;
Larus melanocephalus;
Larus atricilla;
Larus pipixcan;
Larus minutus;
Xema sabini;
Rissa tridactyla;
Sternidae.
Onychoprion fuscatus;
Onychoprion anaethetus;
Sternula albifrons;
Gelochelidon nilotica;
Hydroprogne caspia;
Chlidonias niger;
Chlidonias leucopterus;
Chlidonias hybrida;
Sterna dougallii;
Sterna paradisaea;
Sterna hirundo;
Thalasseus maximus;
Thalasseus sandvicensis;
Thalasseus bengalensis;
Rynchopidae.
Rynchops flavirostris;
Stercorariidae.
Stercorarius skua;
Stercorarius pomarinus;
Stercorarius parasiticus;
Stercorarius longicaudus;
Alcidae.
Alle alle;
Uria aalge;
Alca torda;
Fratercula arctica;
Pterocliformes.
Pteroclidae.
Pterocles alchata;
Pterocles senegallus;
Pterocles orientalis;
Pterocles coronatus;
Pterocles lichtensteinii;
Columbiformes.
Columbidae.
Columba livia;
Columba oenas;
Columba palumbus;
Streptopelia turtur;
Streptopelia decaocto;
Streptopelia roseogrisea;
Streptopelia senegalensis;
Oena capensis;
Psittaciformes.
Psittacidae.
Psittacula krameri;
Cuculiformes.
Cuculidae.
Clamator glandarius;
Cuculus canorus;
Coccyzus americanus;
Strigiformes.
Tytonidae.
Tyto alba;
Strigidae.
Otus scops;
Bubo ascalaphus;
Strix aluco;
Athene noctua;
Asio otus;
Asio flammeus;
Asio capensis;
Caprimulgiformes.
Caprimulgidae.
Caprimulgus ruficollis;
Caprimulgus europaeus;
Caprimulgus aegyptius;
Caprimulgus nubicus;
Caprimulgus eximius;
Apodiformes.
Apodidae.
Tachymarptis melba;
Apus apus;
Apus unicolor;
Apus pallidus;
Apus affinis;
Apus caffer;
Coraciiformes.
Alcedinidae.
Alcedo atthis;
Ceryle rudis;
Meropidae.
Merops persicus;
Merops apiaster;
Coraciidae.
Coracias garrulus;
Coracias abyssinicus;
Upupidae.
Upupa epops;
Piciformes.
Picidae.
Jynx torquilla;
Dendrocopos major;
Picus vaillantii;
Passeriformes.
Alaudidae.
Alaemon alaudipes;
Chersophilus duponti;
Eremopterix nigriceps;
Ammomanes cinctura;
Ammomanes deserti;
Ramphocoris clotbey;
Melanocorypha calandra;
Calandrella brachydactyla;
Calandrella rufescens;
Eremophila alpestris;
Eremophila bilopha;
Galerida cristata;
Galerida theklae;
Alauda arvensis;
Lullula arborea;
Hirundinidae.
Riparia paludicola;
Riparia riparia;
Hirundo rustica;
Ptyonoprogne rupestris;
Ptyonoprogne fuligula;
Delichon urbicum;
Cecropis daurica;
Motacillidae.
Anthus richardi;
Anthus campestris;
Anthus pratensis;
Anthus cervinus;
Anthus trivialis;
Anthus spinoletta;
Anthus petrosus;
Motacilla alba;
Motacilla flava;
Motacilla citreola;
Motacilla cinerea;
Pycnonotidae.
Pycnonotus barbatus;
Regulidae.
Regulus regulus;
Regulus ignicapilla;
Cinclidae.
Cinclus cinclus;
Troglodytidae.
Troglodytes troglodytes;
Prunellidae.
Prunella collaris;
Prunella modularis;
Turdidae.
Monticola saxatilis;
Monticola solitarius;
Turdus torquatus;
Turdus merula;
Turdus pilaris;
Turdus iliacus;
Turdus philomelos;
Turdus viscivorus;
Cisticolidae.
Cisticola juncidis;
Scotocerca inquieta;
Sylviidae.
Cettia cetti;
Locustella naevia;
Locustella certhiola;
Locustella fluviatilis;
Locustella luscinioides;
Acrocephalus melanopogon;
Acrocephalus paludicola;
Acrocephalus schoenobaenus;
Acrocephalus scirpaceus;
Acrocephalus palustris;
Acrocephalus arundinaceus;
Hippolais pallida;
Hippolais opaca;
Hippolais polyglotta;
Hippolais icterina;
Phylloscopus trochilus;
Phylloscopus collybita;
Phylloscopus ibericus;
Phylloscopus bonelli;
Phylloscopus sibilatrix;
Phylloscopus fuscatus;
Phylloscopus proregulus;
Phylloscopus inornatus;
Sylvia atricapilla;
Sylvia borin;
Sylvia hortensis;
Sylvia communis;
Sylvia curruca;
Sylvia deserti;
Sylvia conspicillata;
Sylvia deserticola;
Sylvia undata;
Sylvia sarda;
Sylvia cantillans;
Sylvia melanocephala;
Muscicapidae.
Muscicapa striata;
Ficedula hypoleuca;
Ficedula speculigera;
Ficedula albicollis;
Ficedula semitorquata;
Ficedula parva;
Erithacus rubecula;
Luscinia luscinia;
Luscinia megarhynchos;
Luscinia svecica;
Cercotrichas galactotes;
Phoenicurus ochruros;
Phoenicurus phoenicurus;
Phoenicurus moussieri;
Saxicola rubetra;
Saxicola rubicola;
Oenanthe leucopyga;
Oenanthe leucura;
Oenanthe oenanthe;
Oenanthe lugens;
Oenanthe moesta;
Oenanthe pleschanka;
Oenanthe hispanica;
Oenanthe deserti;
Oenanthe isabellina;
Timaliidae.
Turdoides fulva;
Paradoxornithidae.
Panurus biarmicus;
Aegithalidae.
Aegithalos caudatus;
Paridae.
Periparus ater;
Lophophanes cristatus;
Parus major;
Cyanistes caeruleus;
Cyanistes teneriffae;
Sittidae.
Sitta europaea;
Tichodromidae.
Tichodroma muraria;
Certhiidae.
Certhia brachydactyla;
Remizidae.
Remiz pendulinus;
Oriolidae.
Oriolus oriolus;
Laniidae.
Lanius collurio;
Lanius meridionalis;
Lanius senator;
Malaconotidae.
Tchagra senegalus;
Corvidae.
Garrulus glandarius;
Pica pica;
Pyrrhocorax pyrrhocorax;
Pyrrhocorax graculus;
Corvus monedula;
Corvus corone;
Corvus ruficollis;
Corvus corax;
Sturnidae.
Sturnus vulgaris;
Sturnus unicolor;
Passeridae.
Passer domesticus;
Passer hispaniolensis;
Passer simplex;
Passer montanus;
Passer luteus;
Petronia petronia;
Montifringilla nivalis;
Estrildidae.
Lagonosticta senegala;
Vireonidae.
Vireo olivaceus;
Fringillidae.
Fringilla coelebs;
Fringilla montifringilla;
Carpodacus erythrinus;
Loxia curvirostra;
Carduelis flammea;
Carduelis spinus;
Carduelis chloris;
Carduelis carduelis;
Carduelis cannabina;
Serinus serinus;
Pyrrhula pyrrhula;
Coccothraustes coccothraustes;
Rhodopechys sanguineus;
Bucanetes githagineus;
Parulidae.
Seiurus motacilla;
Emberizidae.
Emberiza citrinella;
Emberiza leucocephalos;
Emberiza cirlus;
Emberiza cia;
Emberiza hortulana;
Emberiza caesia;
Emberiza striolata;
Emberiza pusilla;
Emberiza melanocephala;
Emberiza schoeniclus;
Emberiza calandra;
Plectrophenax nivalis;

Referncies.



Bibliografia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317548" title="Ulrich Beck" nonfiltered="3830" processed="3814" dbindex="124079">
Ulrich Beck (Slupks, Alemanya, 15 de maig de 1944) s un socileg alemany. Actualment s professor de la Universitat de Munic i la London School of Economics.

L'obra de Beck estudia aspectes com ara la modernitzaci, els problemes ecolgics, la individualitzaci i la globalitzaci. En els ltims temps, ha encetat tamb una exploraci de les condicions canviants del treball en un mn de creixent capitalisme global, de prdua de poder dels sindicats de classe i altres collectius i de flexibilitzaci dels processos de producci. La seua s una teoria arrelada en el concepte de cosmopolitisme.

Beck tamb ha contribut amb nous conceptes a la sociologia alemanya. Cal destacar-ne el que ell anomena la societat del risc (com a caracteritzaci de la societat actual globalitzada) i la segona modernitat. De fet, es considera part d'un nou moviment, el cosmopolitisme  del qual ha escrit un manifest  que naix de les noves necessitats creades pel naixement d'una nova societat de l'era global.

Caracterstiques de la Societat del Risc.

Per a Beck la societat del ric es defineix com a una fase de desenvolupament de la societat moderna on els riscos socials, poltics, econmics i industrials tendeixen cada vegada ms a escapar a les institucions de control i protecci de la societat industrial.

La societat del ric es caracteritza, a ms, per huit trets: 

 Els riscos causen danys sistemtics sovint irreversibles;

 El repartiment i increment dels riscos segueixen un procs de desigualtat social creixent;

 Risc, negoci amb doble causa: risc i oportunitats de mercat ;

 Hi ha un buit poltic i institucional. Els moviments socials en sn la nova legitimaci ;

 Les fonts que donaven significat collectiu als ciutadans estan en procs de desencs ;

 En les noves societats recau en l'individu un procs dindividualitzaci institucionalitzat a travs d'una desvinculaci de les formes tradicionals de la societat industrial i una revinculaci amb un altre tipus de modernitzaci ;

 Les fonts collectives que donen significat a la societat s'esgoten i l'individu, busca de forma independent, una identitat en la nova societat. En situacions de classe l'sser determina la conscincia, mentre que en situacions de risc s al revs, la conscincia determina l'sser;

 Retorn de la incertesa, risc com a reconeixement de l'impredictible i de les amenaces de la societat industrial. ;

En la societat reflexiva, la societat es converteix en un problema per a si mateixa. La societat reflexiva es converteix en un concepte postindustrial del qual no havien pensat els clssics com ara  Max Weber.

Obra.
Beck s l'editor del Journal Soziale Welt (des del 1980) i autor d'uns 150 articles i de llibres com ara: 

 Risikogesellschaft - Auf dem Weg in eine andere Moderne (1986)  (Risk Society);
 Beck, Ulrich (1988) Gegengifte : die organisierte Unverantwortlichkeit. Frankfurt am Main: Suhrkamp. ;
 Beck, Ulrich (1992) Risk Society: Towards a New Modernity. Londres: Sage;
 Riskante Freiheiten - Gesellschaftliche Individualisierungsprozesse in der Moderne (1994, editor amb Elisabeth Beck-Gernsheim);
 Beck, Ulrich & Giddens, Anthony & Lash Scott (1994) Reflexive Modernization.Politics, Tradition and Aesthetics in the Modern Social Order. Cambridge: Polity Press. ;
 Eigenes Leben - Ausflge in die unbekannte Gesellschaft, in der wir leben (1995, amb. Vossenkuhl i U. E. Ziegler, fotografies de T. Rautert);
 Beck-Gernsheim, Elisabeth i Beck, Ulrich (1995) The Normal Chaos of Love. Cambridge: Polity Press.
 Beck, Ulrich (1995) Ecological Politics in an Age of Risk. Cambridge: Polity Press.
 Beck, Ulrich (1996) The Reinvention of Politics.Rethinking Modernity in the Global Social Order. Cambridge: Polity Press. ;
 Was ist Globalisierung? (1997) ;
 Beck, Ulrich (1998) Democracy without Enemies. Cambridge: Polity Press.
 Beck, Ulrich (1998) World Risk Society. Cambridge: Polity Press.
 Beck, Ulrich (1999) What Is Globalization?. Cambridge: Polity Press.
 Beck, Ulrich (2000) The Brave New World of Work. Cambridge: Cambridge University Press.
 Adam, Barbara, Beck, Ulrich i Van Loon, Joost (2000) The Risk Society and Beyond: Critical Issues for Social Theory. Londres: Sage.
 Beck, Ulrich & Beck-Gernsheim, Elisabeth (2002) Individualization: Institutionalized Individualism and its Social and Political Consequences. London: Sage.
 Beck, Ulrich & Willms, Johannes (2003) Conversations with Ulrich Beck. Cambridge: Polity Press.
 Beck, Ulrich (2005) Power in the Global Age. Cambridge: Polity Press.
 Beck, Ulrich (2006) Cosmopolitan Vision. Cambridge: Polity Press.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317555" title="Caribert II" nonfiltered="3831" processed="3815" dbindex="124080">



Caribert II, rei d'Aquitnia, era el fill de Clotari II i germanastre de Dagobert I. 

Es converteix en rei d'Aquitnia l'any 629, en un regne creat per a l'ocasi per Dagobert I, amb el comproms de la seva renncia a la corona dels francs.

Aquest regne, s'estenia fins als Pirineus, i comprenia diversos comtats situats entre Tolosa i Bordeus, per tamb les regions de Caors, Agen, Perigs i Santes. Establ la seva capital a Tolosa. 

Va tenir un comenament difcil per les incursions dels bascs, que amenaaven nombrosos comtats del sud-oest. 

Mor l'any 632, i el seu fill Khilperic que el succe, va ser assassinat poc desprs, i Dogobert va ser acusat de ser-ne el responsable. Amb aquesta mort Dogobert va esdevenir rei d'Aquitnia i va poder torn a recompondre el regne franc.






 Vegeu tamb .
Dinastia Merovngia;
Cronologia de la histria de Frana;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317559" title="Cannica de Santa Maria del Roure" nonfiltered="3832" processed="3816" dbindex="124081">

El Roure s com denominen els vens del lloc a un antic monestir situat al
nord-oest de Pont de Molins (Alt Empord) i per extensi a tota la superfcie de terra que es troba al cim de la serra dels Tramonts, poblada per pins i oliveres.

Santa Maria del Roure, Cannica de Santa Maria del Roure, Monestir de Santa Maria del Roure, o segons l'Institut Cartogrfic de Catalunya: Mare de Deu del Roure, sn noms del monestir segurament del segle XI o primers del XII dedicat a la Verge Maria.

De moment no s'han trobat dades de la data de consagraci de l'esglsia romnica, seu del que ms tard seria monestir. La primera notcia s la d'un llegat a l'esglsia fet per un empordans anomenat Joan Mulner, datat el 1195. Aquesta dada fa suposar que l'esglsia ja existia anteriorment i que gaudia de certa clientela.

Anys ms tard, ja al segle XIII hi ha ms donacions provinents de Cabanes i de Figueres, exponent de la creixent devoci que es tenia a la talla romnica de la Mare de Du que es venerava en aquest lloc. Es en aquest segle XIII que l'esglsia passa a ser regida per agustins, que actuaven d'acord amb la seva comunitat que era de clergues seglars sota la Regla de Sant Agust. Feien professi religiosa, celebraven junts l'ofici i compartien taula i dormitori

El prior de la comunitat feia tamb les funcions de paborde, s a dir, s'encarregava d'aplegar els fruits de determinades possessions. Aquestes possessions provenien de diferents llegats i en especial dels Castanallo de Montmar, senyors del lloc i d'un castell molt aprop del monestir.

Se sap que Francesca de Castenallo deix ordenat que dels seus bens fos fundat un benefici a l'esglsia de Santa Maria on eren sepultats els seus antecessors.

En el segle XII la relaci esglsia-castell de Montmar fou important. Per un document datat el 5 d'agost de 1290 sabem que la comunitat cobrava censos el que dona fe que actuava com a priorat amb caracterstiques feudals. Per les actes de les visites pastorals es t informaci de la comunitat de canonges agustinians del segle XIII al XVI. El 1286 el prior es deia Bernat, el 1.291 Joan Prat i el 1.294, Jaume de Serrat. Els priors tenien l'obligaci de mantenir un llit parat a disposici dels pobres passavolants,el  que no sempre es complia. En aquests anys hi havia tamb un canonge anomenat Gaufral (germ de Arnau de Carreres, propietari de Darnius i cos de Guillem de Canadal). La famlia Carreres continu relacionada amb el monestir dons el 1314 de quatre canonges que hi havia,tres eren Carreres:Fra Marc,fra Ramn i fra Bernat, aquest seria el candeler ja que fou autoritzat a explotar bucs d'abelles.


Cinquanta anys ms tard,el 1365, passada la pesta, sols hi restaven tres frares que eren: el prior o prepsit Bernat Carrera, el candeler o encarregat de la candela, Bernat Negre i Pere Guerau que era el sagrist. Entre aquestes dates es feren obres a l'esglsia. 

L'any 1326 hi trobem tres altars.El major dedicat a Santa Maria, s dir, figurava em aquest altar la imatge romnica de la Mare de Deu, asseguda i de fusta. Els altres dos,un a Sant Lluc i l'altra a Santa Magdalena. Catorze anys ms tard es posaren dos altars ms en un capella que era buida. El Crist Redemptor i Santa Anna ocuparen aquests dos nous altars.

El 1392 la comunitat obtingu llicncia per demanar almoines per tot el bisbat de Girona. Aquestes llicencies s'expedien anualment i en tres exemplars perqu les poguessin utilitzar tres persones alhora.Aquest privilegi dur fins el 1481. El fi de les almoines era la restauraci de les devastacions produdes per els Armanyac.

l'any 1389, tant l'esglsia com la imatge patiren aquestes devastacions i es decid encarregar una altra talla de la Mare de Deu,que ara seria d'alabastre, d'en peus i naturalment del gust de l'poca es dir, gticorenaixentista.

L'any 1413,el papa Benet XIII que es trobava a Bscara (Alt Empord), sign una butlla autoritzant la recaptaci d'almoines elegant els perjudicis soferts,miracles produts i abundncia de peregrins, abundncia tal volta motivada pel fet que el bisbe Andreu Bertran, en visita pastoral, conceds indulgencies als qui acudiren a pregar.El mateix bisbe autoritz als canonges a poder contractar preveres coadjutors per atendre els peregrins i dos anys ms tard es permetia als sacerdots de les parrquies venes celebrar dues vegades el mateix dia, aix com oficiar sota un porxo i altar porttil quan la concurrncia no cabia a l'esglsia que fou ampliada i de la que romanen les restes.

El 1440 a la comunitat, de tres membres, dos eren de la mateixa famlia Sans. Ramon era el prior i Mateu canonge. L'altra membre era Bernat Pujol, que feia de prevere servidor. Anys ms tard, aquesta famlia Sans, assol el monopoli total ja que tots els membres de la comunitat eren de la famlia.

Durant la guerra dels remences, la comunitat fug o fou expulsada per sembla que abans de marxar del monestir els monjos amagaren la imatge de la Mare de Du al peu d'un gran roure que hi havia a l'entorn. Aqu comen la llegenda de la troballa de la talla gtica:

Amb la pau del 1.486,acabada la guerra,tornaren els monjos.Cap d'ells sabia on era amagada la
imatge.La buscaven per no la trobaven i aix passaren anys fins arribar a la segona dcada del segle segent que es produ el fet miraculs de la troballa.
Es veu que bestiar del Mas Jord anava a pasturar al indret que comentem.El mas Jord era a Molins i la famlia encara ara hi posseeix un casal.Un toro d'aquest mas sempre anava sota un gran roure a gratar la terra mentre bramava fins que el monjos comprengueren que l'animal els hi indicava on era la imatge.Efectivament,en aquell roure hi havia amagada la Mare de Deu. Aix es form la llegenda de la troballa de la Mare de Deu que d'ara endavant ser anomenada  del Roure.

Tornant a fets histrics,el 1532 s'iniciaren reformes que finalitzaren el 1.536.La imatge gtica fou col.locada al altar major i la romnica a un de lateral.Des del 1.520 hi havia un altar dedicat a Sant Agust que sembla no tenia gaires devots i hi perdur sols fins a finals del segle.
Segons una visita pastoral del 1.548 a l'esglsia hi cremaven trenta-tres ciris entre grans,mitjans i petits,oferts oer les parrquies que hi acudien.
Malgrat aix la comunitat anava desapareixent.El 1.534 sols hi havia un canonge.
El 1592, Climent VIII, secularitz l'esglsia mitjanant una disposici general.Dispos que tant el superior com els possibles convivents no tinguessin el carcter de religiosos fet que ja succea dons el agustins feia temps que havien deixat el Roure. El Papa, doncs, oficialitzava una situaci fet.

Els segles XVII i XVIII sn els segles d'una certa revifalla del monestir i posterior desaparici. A primers del XVII, decau la devoci a la Mare de Du del Roure, per un clergue anomenat Jaume Puig edifica una nova esglsia, pagant ell les obres. L'edifici l'aixeca en el lloc on hi ha el roure que fou trobada la imatge. Onze anys desprs, al 1638, la imatge gtica s traslladada a la nova esglsia i collocada al vell tronc de l'arbre. Les dimensions de l'edifici eren de set metres d'amplada per vint-i-dos de llargada.

Un any ms tard comencessin les professons, els devots arrenquen estelles del tronc on hi ha la Verge creient que tenien propietats miraculoses,per els miracles no tardarien a arribar. Fou un vint-i-quatre de mar del 1640, enmig de la missa, quan la imatge va quedar coberta de petites gotes de suor en presencia de gent de Llers.

El 29 de gener del any segent foren els figuerencs qui ho veieren. El sis i set de febrer del mateix anys altra vegada en presncia dels de Llers torn a suar la Verge i aquest cop tamb el Nen Jess.

Davant aquests esdeveniments, el Captol de la Catedral de Girona volgu enviar membres de la Junta de Guerra en pelegrinatge a peu, per donar fe dels miracles, s a dir, de les suades. S'hi afegiren quatre canonges, quatre beneficiats i quatre caputxins, en total dotze persones que no veieren suar a la imatge per si que la revisaren per si tenia un mecanisme ocult que provoqus la "suor".


A primers del segle XVIII encara existien les dues esglsies amb les seves respectives imatges. De tot el conjunt en tenia cura un paborde, nic habitant de l'indret. Un tal Anton Lavall, que fou l'ltim que hi habit i fou qui reform i eixampl l'esglsia nova afegint-hi un nou cos per a hostatgeria. Lavall mor al 1765 i fou enterrat al Roure, passant el conjunt a mans dels preveres de Llers.

Ferran del Campo i Jord, en el seu llibre Set segles d'una famlia empordanesa,els Jord de Molins, inclou un fragment dels goigs de la Mare de Deu del Roure:
En el tronc d'un roure estava
vostra imatge,que als pastors
un bell brau els la mostrava
els dissabtes amb clamors;
perqu alli fssiu trobada
les rames fren descloure
sigueu la nostra advocada
Verge Maria del Roure

Vegeu tamb.
Batalla del Roure;

 Fonts .

 Anals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 1996;
 Breu Histria de Catalunya (Mestre i Go.des);

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317574" title="Maurice de Vlaminck" nonfiltered="3833" processed="3817" dbindex="124082">
Maurice de Vlaminck (4 d'abril de 1876   11 d'octubre de 1958) fou un pintor francs que, junt amb Andr Derain i Henri Matisse, representa una de les figures cabdals del fauvisme, un grup d'art modern que, des 1904 a 1908, es caracteritz principalment per l's de colors intensos.


Vida i obra.

Maurice de Vlaminck nasqu a Pars fill de msics famosos. Durant la joventut estudi viol, tot i que volgu ser ciclista professional. Comen a anar a classes de dibuix l'any 1893, i pint a l'Illa de Chatou amb Henri Rigal. L'any segent es cas amb Suzanne Berly, i impart classes de viol i particip en curses ciclistes professionalment per guanyar diners. La seva carrera com a ciclista finalitz a causa de les febres tifoidees que contragu l'any 1896. Tot seguit entr a l'exrcit, on serv com a msic al seu regiment.

El 18 de juny de 1900, durant un perms militar, conegu Andr Derain, amb qui llog un estudi a l'Illa de Chatou i comen a pintar. Entre 1902 i 1903 Vlaminck escrigu diverses novelletes pornogrfiques, que el seu amic illustrava i amb les quals es podien anar mantenint.

Els anys propvinents, Vlaminck visqu a Chatou o rodalies pintant i exposant amb Derain, Matisse i altres artistes fauvistes. Alhora, la seva pintura exhuberant i l's vibrant del color testimoni la influncia decisiva de Vincent van Gogh i, de forma ms general, un cert apropament als impressionistes, alguns dels quals pintaren en la mateixa zona les dcades de 1870 i 1880. Els motius que ms li agradaven del paisatge de la zona els tract repetidament durant la seva obra.

A partir de 1908 la seva paleta esdevingu ms monocromtica, sota la influncia predominant de Czanne. El 1911 Vlaminck viatj a Londres i pint el Tmesi, i el 1913 torn a pintar amb Derain, aquest cop a Marsella i Martigues. Durant la Primera Guerra Mundial s'hostatj a Pars i comen a escriure poesia. Finalment s'estad als afores del nord-oest de la capital galla. Es cas amb la seva segona muller, Berthe Combes, amb qui tingu dues filles. De 1925 en endavant viatj arreu de Frana, tot i que prossegu pintant majoritriament el Sena prop de Pars. La seva obra final mostra uns colors foscs, puntillats amb pinzellades gruixudes de blanc contrastant.

Com a experimentat narrador d'histries, Vlaminck escrigu fora autobiografies.

Vlaminck mor de vell a Rueil-la-Gadelire l'onze d'octubre de 1958.

Notes.


Refercies.
Freeman, Judi, et al, The Fauve Landscape. Abbeville Press, 1990. ISBN 1-55859-025-0

Enllaos externs.
 Maurice de Vlaminck a Artnet;
 Maurice de Vlaminck - Biografia;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317579" title="Montelaimar" nonfiltered="3834" processed="3818" dbindex="124083">



Montelaimar (nom occit) (en francs Montlimar) s una ciutat d'Occitnia (i de Frana), a la vora del Roine. Pertany a la regi histrica del Delfinat, a la regi administrativa de Roine-Alps i al departament de Droma. T 31 334 hanitants (1999).

La ciutat s clebre per la seva producci tradicional del torr de Montelaimar.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317582" title="Igor Ivanovich Belanov" nonfiltered="3835" processed="3819" dbindex="124084">

Igor Ivanovich Belanov (rus:                       , ucrans:                      , Ihor Ivanovych Belanov), (Odessa, 25 de setembre, 1960) fou un futbolista ucrans que jugava a la posici de davanter.

 Trajectria .
S'inici a dos clubs de la seva ciutat natal, el SKA Odessa (1979 80) i el FC Chornomorets Odessa (1981 84), abans de fitxar pel Dynamo Kyiv (1985 89), on guany la Recopa d'Europa de futbol el 1986. El 1989 marx a jugar a Alemanya, als clubs Borussia Mnchengladbach i Eintracht Braunschweig, retornant a Ucrana el 1995, de nou a Chernomorets i finalment al Metalurh Mariupol. Fou nomenat Pilota d'or europea el 1986.

Va jugar 33 cops amb la selecci de la URSS, amb la que marc vuit gols i particip a la Copa del Mn de futbol 1986 de Mxic.

 Palmars .
Lliga sovitica de futbol (2): 1985, 1986;
Copa sovitica de futbol (2): 1985, 1987 ;
Recopa d'Europa de futbol (1): 1986;
Trofeu Santiago Bernabu: 1986;
Pilota d'or: 1986;

 Enllaos externs .
Igor Belanov a UkrSoccerHistory.com;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317587" title="Baldriga puf" nonfiltered="3836" processed="3820" dbindex="124085">

La baldriga puf (Puffinus puffinus) s un ocell de l'ordre dels procellariformes i una mica ms petita que totes les altres baldrigues.

Morfologia.

 Fa 30-38 cm de llargria total i 76-89 cm d'envergadura alar.
 Pesa 350-450 g.
 La part superior s negra, els costats del cap, del coll i del pit sn grisos i blancs, i la part inferior s blanca. ;
 Bec negre.
 No presenta dimorfisme sexual i els exemplars immadurs sn semblants als adults. ;

Subespcies.

A la Mediterrnia n'hi ha dues: una d'oriental (Puffinus puffinus yelkouan), que no t un contrast tan marcat de colors al dors i al ventre, i una d'occidental, la baldriga puf balerica (Puffinus puffinus mauritanicus), anomenada a les Illes Balears virot o virotja, que s tota bruna.

Reproducci.

Fa un niu excavant l'herba fins a 1 m de fondria o b aprofita els caus desocupats, per aquesta opci t un desavantatge ja que pot sser vctima dels atacs de les rates. Hi pon un ou i el cova durant 47-55 dies i, al cap de 62-76 ms, el poll ja t plomes. El niu noms s visitat pels progenitors de nit per evitar la seua predaci per part de les gavines. 

Per poder alimentar els seus pollets, les poblacions del sud d'Anglaterra sn capaces de volar durant 24 hores fins a arribar al Golf de Gascunya, a 1.000 km de distncia.

Alimentaci.

Menja peixos (arengs, sardines, anxoves, etc.), crustacis, cefalpodes i despulles d'animals marins. Acostuma a menjar els peixos que pugen a la superfcie del mar fugint de la persecuci de mamfers marins o de peixos depredadors. 

Poblacions.

La poblaci europea s de 350.000 parelles (el 80% nien a la Gran Bretanya). La poblaci mundial s de 500.000-600.000 individus

Distribuci geogrfica.

Cria a les costes de l'Atlntic Nord amb colnies als penya-segats costaners de les Illes Britniques, Islndia, Illes Froe, Frana, Canries, Aores i l'Arxiplag de Madeira). Realitza migracions ms enll de la lnia equatorial ja que, vers el mes de juliol se'n va a hivernar a les costes orientals de Sud-Amrica i, alguns exemplars tamb, a l'frica meridional. Aix mateix, algunes baldrigues pufins de procedncia europea han estat observades al Pacfic (Nova Zelanda i Austrlia). Recentment ha estat observada tamb a les costes de Terranova i Massachusetts El retorn a l'Hemisferi Nord es produeix a les acaballes del mes de febrer o comenaments de mar.

Tamb es pot veure als penya-segats marins de l'Empord, volant arran de les onades, per no hi nidifica i s que ho fa en illots de les Balears.

Costums.

 Una vegada aparellats sn mongams per a tota la vida. ;
 s una espcie gregria i forma grans estols durant la migraci que fa a la tardor. ;
 s silenciosa en alta mar per, de nit i a les colnies de cria, sn molt sorolloses. ;
 No acostuma a seguir els vaixells.
 A terra sn maldestres caminant degut a la posici de llurs potes i, a ms, necessiten l'ajut del bec i de les ales per poder fer-ho.. ;
 Tot i que aquest ocell s madur sexualment a l'edat de 5 anys, els exemplars immadurs realitzen igualment la migraci als llocs de nidificaci a partir dels dos anys de vida.;

Observacions.

T una longevitat de 25-30 anys per pot atnyer els 50 (una baldriga puf adulta marcada el juliol del 1953 fou recapturada el juny del 2003)

Referncies.



Enllaos externs.

 La baldriga puf a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Estudi de la poblaci d'aquest ocell a Portugal. ;
 La baldriga pufa a l'Encyclopedia of Life. ;
 Informaci sobre la poblaci de la baldriga puf a les Illes Britniques. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie. ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317594" title="Mare de Du del Roser de Lliter" nonfiltered="3837" processed="3821" dbindex="124086">


Mare de Du del Roser de Lliter s una esglsia de Lliter (Viacamp i Lliter) situada a la Franja de Ponent a la comarca aragonesa de Ribagora.

Enllaos externs.
 Fitxa a Europaromanica.es;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317597" title="Santa Maria de Montgai" nonfiltered="3838" processed="3822" dbindex="124087">

Santa Maria de Montgai s una esglsia situada a Montgai, al municipi de Viacamp i Lliter, a la Franja de Ponent.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317601" title="Llista d'ocells de Bretanya" nonfiltered="3839" processed="3823" dbindex="124089">

Aquesta llista d'ocells de Bretanya inclou totes les espcies d'ocells observats a Bretanya.

Els ocells s'ordenen per ordre i famlia.

Phasianidae.
Alectoris rufa;
Perdix perdix;
Perdix perdix armoricana;
Coturnix coturnix;
Phasianus colchicus;
Anatidae.
Cygnus olor;
Cygnus bewickii;
Cygnus cygnus;
Anser albifrons;
Anser anser;
Branta bernicla;
Tadorna tadorna;
Anas acuta;
Anas clypeata;
Anas crecca;
Anas penelope;
Anas platyrhynchos;
Anas querquedula;
Anas strepera;
Netta rufina;
Aythya ferina;
Aythya fuligula;
Aythya marila;
Aythya nyroca;
Somateria mollissima;
Clangula hyemalis;
Melanitta fusca;
Melanitta nigra;
Bucephala clangula;
Mergus albellus;
Mergus serrator;
Mergus merganser;
Picidae.
Picus canus;
Picus viridis;
Dryocopus martius;
Dendrocopos major;
Dendrocopos medius;
Dendrocopos minor;
Jynx torquilla;
Upupidae.
Upupa epops;
Alcedinidae.
Alcedo atthis;
Meropidae.
Merops apiaster;
Cuculidae.
Cuculus canorus;
Apodidae.
Apus apus;
Tytonidae.
Tyto alba;
Strigidae.
Asio flammeus;
Asio otus;
Athene noctua;
Otus scops;
Strix aluco;
Caprimulgidae.
Caprimulgus europaeus;
Columbidae.
Columba oenas;
Columba palumbus;
Streptopelia decaocto;
Streptopelia turtur;
Rallidae.
Rallus aquaticus;
Porzana parva;
Porzana porzana;
Porzana pusilla;
Gallinula chloropus;
Fulica atra;
Accipitridae.
Accipiter gentilis;
Accipiter nisus;
Buteo buteo;
Circaetus gallicus;
Circus aeruginosus;
Circus cyaneus;
Circus pygargus;
Milvus migrans;
Milvus milvus;
Haliaeetus albicilla;
Pernis apivorus;
Hieraaetus pennatus;
Pandion haliaetus;
Falconidae.
Falco columbarius;
Falco peregrinus;
Falco subbuteo;
Falco tinnunculus;
Podicipitidae.
Podiceps auritus;
Podiceps grisegena;
Podiceps cristatus;
Podiceps nigricollis;
Tachybaptus ruficollis;
Sulidae.
Morus bassanus;
Phalacrocoracidae.
Phalacrocorax aristotelis;
Phalacrocorax carbo;
Ardeidae.
Ardea cinerea;
Ardea purpurea;
Ardea alba;
Ardeola ralloides;
Bubulcus ibis;
Egretta garzetta;
Egretta gularis;
Botaurus stellaris;
Ixobrychus minutus;
Nycticorax nycticorax;
Threskiornithidae.
Platalea leucorodia;
Threskiornis aethiopicus;
Ciconiidae.
Ciconia ciconia;
Ciconia nigra;
Gaviidae.
Gavia stellata;
Gavia arctica;
Gavia immer;
Procellariidae .
Fulmarus glacialis;
Calonectris diomedea;
Puffinus gravis;
Puffinus griseus;
Puffinus yelkouan mauretanicus;
Puffinus puffinus;
Hydrobates pelagicus;
Oceanodroma leucorhoa;
Scolopacidae.
Arenaria interpres;
Limosa limosa;
Numenius arquata;
Calidris alpina;
Actitis hypoleucos;
Philomachus pugnax;
Tringa totanus;
Gallinago gallinago;
Scolopax rusticola;
Burhinidae.
Burhinus oedicnemus;
Charadriidae.
Haematopus ostralegus;
Himantopus himantopus;
Recurvirostra avosetta;
Charadrius alexandrinus;
Charadrius dubius;
Charadrius hiaticula;
Pluvialis apricaria;
Vanellus vanellus;
Laridae.
Larus argentatus;
Larus fuscus;
Larus ridibundus;
Larus marinus;
Rissa tridactyla;
Sternidae.
Sterna nilotica;
Sterna albifrons;
Sterna dougallii;
Sterna hirundo;
Sterna paradisaea;
Sterna sandvicensis;
Chlidonias hybridus;
Chlidonias niger;
Alcidae.
Alca torda;
Fratercula arctica;
Uria aalge;
Laniidae.
Lanius collurio;
Lanius minor;
Lanius senator;
Lanius excubitor;
Corvidae.
Corvus monedula;
Corvus corax;
Corvus corone;
Corvus frugilegus;
Garrulus glandarius;
Pica pica;
Pyrrhocorax pyrrhocorax;
Oriolidae.
Oriolus oriolus;
Cinclidae.
Cinclus cinclus;
Turdidae.
Turdus merula;
Turdus torquatus;
Turdus iliacus;
Turdus philomelos;
Turdus pilaris;
Turdus viscivorus;
Muscicapidae.
Muscicapa striata;
Ficedula hypoleuca;
Erithacus rubecula;
Luscinia megarhynchos;
Luscinia svecica;
Phoenicurus ochruros;
Phoenicurus phoenicurus;
Saxicola rubetra;
Saxicola rubicola;
Oenanthe oenanthe;
Oenanthe oenanthe;
Sturnidae.
Sturnus vulgaris;
Sittidae.
Sitta europaea;
Certhiidae.
Certhia brachydactyla;
Nannus troglodytes;
Paridae.
Periparus ater;
Parus major;
Cyanistes caeruleus;
Lophophanes cristatus;
Poecile palustris;
Aegithalidae.
Aegithalos caudatus;
Hirundinidae.
Delichon urbica;
Hirundo rustica;
Riparia riparia;
Regulidae.
Regulus ignicapillus;
Regulus regulus;
Cisticolidae.
Cisticola juncidis;
Sylviidae.
Cettia cetti;
Locustella luscinioides;
Locustella naevia;
Acrocephalus arundinaceus;
Acrocephalus palustris;
Acrocephalus schoenobaenus;
Acrocephalus scirpaceus;
Hippolais polyglotta;
Phylloscopus bonelli;
Phylloscopus collybita;
Phylloscopus sibilatrix;
Phylloscopus trochilus;
Sylvia atricapilla;
Sylvia borin;
Sylvia communis;
Sylvia curruca;
Sylvia undata;
Panurus biarmicus;
Alaudidae.
Alauda arvensis;
Calandrella brachydactyla;
Galerida cristata;
Lullula arborea;
Passeridae.
Passer domesticus;
Passer montanus;
Anthus petrosus;
Anthus pratensis;
Anthus trivialis;
Anthus campestris;
Motacilla alba;
Motacilla cinerea;
Motacilla flava;
Motacilla flava flavissima;
Prunellidae.
Prunella modularis;
Fringillidae.
Carduelis cannabina;
Carduelis carduelis;
Carduelis chloris;
Carduelis spinus;
Serinus serinus;
Fringilla coelebs;
Pyrrhula pyrrhula;
Loxia curvirostra;
Coccothraustes coccothraustes;
Emberizidae.
Emberiza cirlus;
Emberiza citrinella;
Emberiza hortulana;
Emberiza schoeniclus;
Emberiza calandra;

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317605" title="CEIP Joan Roura i Parella" nonfiltered="3840" processed="3824" dbindex="124090">


El CEIP Joan Roura i Parella s un centre d'ensenyament infantil i primari del municipi de Tortell. Va ser inaugurat el 21 de maig del 1933. Se li va posar aquest nom en homenatge al fill illustre i amb ms projecci de Tortell, Joan Roura i Parella.

Juntament amb les escoles d'Argelaguer, Montagut i Oix i Sant Jaume de Llierca, formen la ZER El Llierca.

 Enllaos .
 Web de l'escola;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317609" title="CEIP Mont-cos" nonfiltered="3841" processed="3825" dbindex="124091">
El CEIP Mont-cos s un centre d'ensenyament infantil i primari del municipi de Montagut i Oix. 

Juntament amb les escoles d'Argelaguer, Tortell i Sant Jaume de Llierca, formen la ZER El Llierca

 Enllaos externs.
 Web de l'escola;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317610" title="CEIP Les Escomes" nonfiltered="3842" processed="3826" dbindex="124092">
El CEIP Mont-cos s un centre d'ensenyament infantil i primari del municipi de Sant Jaume de Llierca. 

Juntament amb les escoles d'd'Argelaguer, Montagut i Oix i Tortell, formen la ZER El Llierca

 Enllaos externs.
 Web de l'escola;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317611" title="CEIP Montpalau" nonfiltered="3843" processed="3827" dbindex="124093">
El CEIP Mont-cos s un centre d'ensenyament infantil i primari del municipi d'Argelaguer. 

Juntament amb les escoles de Tortell, Montagut i Oix i Sant Jaume de Llierca, formen la ZER El Llierca

 Enllaos externs.
 Web de l'escola;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317613" title="Dundee Football Club" nonfiltered="3844" processed="3828" dbindex="124094">

El Dundee Football Club s un club de futbol escocs de la ciutat de Dundee.

 Histria .
Va ser fundat el 1893 amb la fusi de dos equips locals, el Dundee Our Boys i el Dundee East End. Es trasllad a l'estadi de Dens Park el 1899. El seu primer gran ttol fou la Copa del 1910. El 1961/62 guany la lliga d'Esccia.

 Palmars .
Lliga escocesa de futbol (1): 1961-62;
First Division (3): 1978-79, 1991-92, 1997-98;
 Second Division (1): 1946-47;
Copa escocesa de futbol (1): 1909-10;
Copa de la Lliga escocesa de futbol (3): 1951-52, 1952-53, 1973-74;
Scottish Challenge Cup (1): 1990-91;
Evening Telegraph Challenge Cup (1): 2006;

 Jugadors destacats .


 Bobby Mann;
 Dariusz Adamczuk;
 Javier Artero;
 Ivano Bonetti;
 John Brown;
 Craig Burley;
 Fabin Caballero;
 Claudio Caniggia;
 Luis Alberto Carranza;

 Bobby Cox;
 Doug Cowie;
 Jim Duffy;
 Hughie Ferguson;
 Cammy Fraser;
 Tommy Gemmell;
 Alan Gilzean;
 Bobby Glennie;
 Jimmy Guthrie  ;
 Jonay Hernndez Santos;

 Temuri Ketsbaia;
 Zurab Khizanishvili;
 Albert Kidd;
 Neil McCann;
 George Mclean;
 Giorgi Nemsadze;
 Nacho Novo;
 Andy Penman;
 Fabrizio Ravanelli;

 Brent Sancho;
 Juan Sara;
 Bobby Seith;
 Eric Sinclair;
 Barry Smith;
 Gordon Smith;
 Billy Steel;
 Steven Tweed;
 Ian Ure;
 Fan Zhiyi;


 Entrenadors .
Des de 1928


 Jimmy Bisset (1928 - 1933);
 Billy McCandless (1933 - 1937);
 Andy Cunningham (1937 - 1940);
 George Anderson (1944 - 1954);
 Willie Thornton (1954 - 1959);
 Bob Shankly (1959 - 1965);
 Sammy Kean (temporal) (1965 - 1965);
 Bobby Ancell (1965 - 1968);
 John Prentice (1968 - 1972);
 David White (1972 - 1977);
 Tommy Gemmell (1977 - 1980);
 Don Mackay (1980 - 1984);
 Archie Knox (1984 - 1986);

 Jocky Scott (1986 - 1988);
 Dave Smith (1988 - 1989);
 Gordon Wallace (1989 - 1991);
 John Blackley (temporal) (1991-1991) ;
 Iain Munro (1991 - 1992);
 Simon Stainrod (1992 - 1993);
 Jim Duffy (1993 - 1996);
 John McCormack (1997 - 1998);
 Jocky Scott (1998 - 2000);
 Ivano Bonetti (2000 - 2002);
 Jim Duffy (2002 - 2005);
 Alan Kernaghan (2005 - 2006);
 Alex Rae (2006 - present);


 Referncies .


 Enllaos externs .
Web oficial;
Tenda on line;
Dee4Life;
Weg de seguidors;
Dundee a la BBC;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317617" title="Peter Weiss" nonfiltered="3845" processed="3829" dbindex="124095">


Peter Ulrich Weiss (com a pseudnim, Sinclair) (nascut el 8 de novembre de 1916 a Neubabelsberg bei Berln; mort el 10 de maig de 1982 a Estocolm, Sucia) fou un escriptor, pintor i illustrador alemany de gran fama.

Pertany a una famlia d'origen jueu, convertida al catolicisme i integrada a Alemanya. El 1935 hagu de fugir cap a Anglaterra. A Londres va anar durant un cert temps a l'Escola Politcnica de Fotografia. Entre 1935 i 1938 estudi a l'Acadmia de Belles Arts de Praga, obtenint-hi un premi amb el seu quadre "Gartenkonzert". Posteriorment va residir per un curt temps a Montagnola, Sussa, a casa de Hermann Hesse, amic de la famlia.  

A partir de 1939 s'estableix a Sucia, rebent la nacionalitat sueca el 1946. El 1966 rep el premi Heinrich Mann de l'Acadmia Alemanya de les Arts a Berln Est (RDA).

Peter Weiss obtingu un gran renom com a autor i escriptor narracions com a Der Schatten des Krpers des Kutschers (L'ombra del cos del cotxer), textos autobiogrfics com a Abschied von den Eltern (Comiat dels pares) Fluchtpunkt (Punt de fuga) i obres de teatre compromeses com a Marat/Sade o Die Ermittlung (obra de teatre documental amb la temtica de la shoa al rerefons), aix com la seva trilogia Die sthetik des Widerstands (L'esttica de la resistncia).


 Enllaos externs .
 www.peterweiss.org   Societat Internacional Peter Weiss / Anuari Peter Weiss;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317628" title="Nustria" nonfiltered="3846" processed="3830" dbindex="124096">

Nustria va ser un dels regnes de la monarquia franca durant la dinastia merovngia, que agrupava les provncies del nord i el nord-oest de la Gllia. El territori de Nustria cobria la regi nord-oest de l'actual Frana, i la seva capital era Soissons.

A la mort del rei dels francs, Clodoveu I, el 511, aquest va dividir el seu regne entre els seus fills:
 a Clotari I li va donar Nustria i el sud d'Aquitnia amb capital a Soissons;
 a Teodoric I li va tocar Austrsia i Alvrnia (l'Aquitnia oriental) amb capital a Reims;
 a Clodomir li van correspondre les terres del Loira (al nord d'Aquitnia) amb capital a Orleans; ;
 a Khildebert I li va donar l'Armrica, entre Bretanya i el Somme, amb capital a Pars.

Tanmateix, el terme Nustria  derivat de Niuster, el ms nou  noms sembla haver sorgit un segle desprs. El triomf de Clotari II el 613 va ser el triomf de Nustria, a la qual es va annexar l'Aquitnia. Per desprs de la mort de Clotari III, Nustria va ser sotmesa a un rei imposat per Austrsia, i d'aquesta manera Aquitnia va passar a ser independent el 670. 

Ebron va fer l'intent de tornar a donar a Nustria l'estatut de regne independent, per va durar poc temps, ja que va ser venut a Testry per Pip, duc d'Austrsia, el 687, llogarret de la Picardia, situada a 13 km al sud de Pronne. A partir de llavors, Nustria va passar a ser un estat vassall d'Austrsia, dirigit per la casa d'Hristral. 

Tot i aix, la distinci entre Nustria, Austrsia o Borgonya va subsistir, encara que tendint a desaparixer. Aix, desprs del tractat de Verdun del 843, el nom de Nustria designava tan sols l'oest de la Baixa Nustria. Finalment va perdre el seu nom per adoptar el de Normandia (en francs, Normandie, i originalment Northmannie), una cop va ser cedida al normand Rollon, el 912.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317630" title="Austrsia" nonfiltered="3847" processed="3831" dbindex="124097">

Austrsia (Austrasie en francs i Austrasien en alemany) fou la part nord-oriental del Regne Franc durant el perode de la monarquia merovngia, en contraposici a Nestria, que era la part nord-occidental. 

Clodoveu I el Gran, rei dels francs, dispos quan mor (511) que el regne fos dividit entre els seus fills. A Clotari I el Vell li don Nestria, a Teodoric I li toc Austrsia, a Clodomir li correspongu Orleans i Khildebert I heret Pars. Des de la divisi del regne franc fins que Pip el Breu reunific Frana a mitjans del segle VIII iniciant aix la Dinastia Carolngia, Austrsia fou durant la major part del temps un regne independent amb la seva capital situada a Metz.

Austrsia abastava territoris de l'est de l'actual Frana, oest d'Alemanya, Blgica i els Pasos Baixos. De forma aproximada comprenia les terres situades a les conques dels rius Rin, Mosa i Mosella. A ms de Metz incloa localitats com ara Reims (que fou la capital durant el regnat d'alguns reis d'Austrsia), Colnia o Trveris. La seva influncia es prolongava cap a l'est arribant a Turngia i Baviera.

Des de la fundaci del regne l'any 511, Austrsia estigu constantment en disputa amb la seva vena Nestria. Aquestes disputes arribaren al seu clmax amb les guerres que enfrontaren a la reina Brunegilda d'Austrsia i la reina Fredegunda de Nestria. El 613, una rebelli de la noblesa contra Brunegilda depos a la reina i l'entreg, juntament amb el regne, al rei Clotari II de Nestria, que reunific ambds regnes i cre un Regne Franc unit amb capital a Pars.

Amb la debilitaci de la influncia reial a Austrsia, el crrec de Majordom de palau es convert en el lloc de poder ms important del regne i es torn hereditari dins de la famlia carolngia. D'en que els merovingis enderrocaren l'ltim rei merovingi (751), Austrsia no torn a formar un regne independent. Sota el govern dels successors de Carlemany la part oriental de l'Imperi (la futura Alemanya), reb el nom d'Austrsia.
Quan Pip el Breu es proclam rei establ la dinastia carolngia, desapareixent tamb el crrec de Majordom de Palau.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317631" title="Kilmarnock Football Club" nonfiltered="3848" processed="3832" dbindex="124098">

El Kilmarnock Football Club s un club de futbol escocs de la ciutat de Kilmarnock.

 Histria .
s el club professional ms antic d'Esccia, fundat el 1869. Originriament jug al rugbi, d'aqu el nom del seu estadi, Rugby Park. No s'un a la lliga escocesa fins el 1895-96. Ha guanyat tres cops la copa escocesa. El seu major xit arrib el 1964-65, quan, dirigit per Willie Waddell, guany la lliga escocesa.  

 Palmars .
Lliga escocesa de futbol (1): 1964-65;
Segona divisi (2): 1897-98, 1898-99;
Copa escocesa de futbol (3): 1920, 1929, 1997;

 Entrenadors .
 Hugh Spence (1919-37);
 Jimmy McGrory (1937-45);
 Tom Smith (1945-47);
 Tom Mather (1947-48);
 Alex Hastings (1948-50);
 Malky McDonald (1950-57);
 Willie Waddell (1957-65);
 Malky McDonald (1965-68);
 Walter McCrae (1968-73);
 Willie Fernie (1973-77);
 Davie Sneddon (1977-81);
 Jim Clunie (1981-84);
 Eddie Morrison (1984-88);
 Jim Fleeting (1988-92);
 Tommy Burns (1992-94);
 Alex Totten (1994-96);
 Bobby Williamson (1996-2002);
 Jim Jefferies (2002-present);

 Jugadors destacats .
 Steven Naismith ;
 Kris Boyd       ;
 Alex Burke;
 Ian Durrant;
 Bobby Ferguson;
 Gary Holt;
 Gus MacPherson;
 Ally McCoist;
 Kevin McGowne;
 Jim McIntyre;
   Dylan Kerr;
 Tommy McLean;
 Gordon Smith ;
 Paul Wright;
 Dragoje Lekovi ;
 Gary McSwegan;

 Referncies .


 Enllaos externs .
Web oficial;
Kilmarnock a la BBC;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317637" title="Comarca de Sierra Morena" nonfiltered="3849" processed="3833" dbindex="124099">

Comarca de Sierra Morena s una comarca situada al nord de la provncia de Jan (Andalusia). Una part significativa del seu territori forma part de la serralada de Sierra Morena. La capital, com a centre administratiu, s Linares. La poblaci s de 105.640 habitants (INE 2006), t una superfcie de 1.396,7 km, i una densitat de poblaci de 75,6 hab/km.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317639" title="Bevacizumab" nonfiltered="3850" processed="3834" dbindex="124100">




El Bevacizumab (nom comercial Avastin ) s un antics monoclonal que actua contra el factor de creixement de l'endoteli vascular (VEGF, sigles habitualment emprades). s per tant un a antiangiognic, i es fa servir en el tractament del cncer, donat que inhibeix el creixement tumoral per inhibici de la formaci de vasos sanguinis. El Bevacizumab va ser el primer inhibidor de l'angiognesi que es va comercialitzar, i va ser desenvolupat per Genentech. s comercialitzat als Estats Units per Genentech i a la resta del mn per Roche (Principal accionista de Genentech).

El bevacizumab va ser aprovat per la FDA estatunidenca l'any 2004 per a s en combinaci amb quimioterpia estndard en el tractament del cncer de colon metasttic, aix com per a la majoria de les formes metasttiques de cncer de pulm no microctic (de cllules no petites = NSCLC, sigles en angls usualment emprades). l'any 2008 va ser aprovat per la FDA en la indicaci de cncer de mama, contra el parer del panell d'assessors externs. Actualment diversos estudis clnics de llarg seguiment estan arribant a la seva fi per tal de determinar la seguretat i eficcia, i per tant possible s en: 

 Adjuvncia / cncer de colon no metasttic;
 Cncer de mama metasttic ;
 Cncer de cllules renals metasttic ;
 Glioblastoma multiforme metasttic ;
 Cncer d'ovari metasttic ;
 Cncer de prstata metasttic refractari a tractament hormonal;
 Cncer de pncrees metasttic o no reseccionable localment avanat;


Antecedents.

Bevacizumab is a humanized monoclonal antibody, and was the first commercially available angiogenesis inhibitor. It stops tumor growth by preventing the formation of new blood vessels by targeting and inhibiting the function of a natural protein called vascular endothelial growth factor (VEGF) that stimulates new blood vessel formation.

The drug was first developed as a genetically engineered version of a mouse antibody that contains both human and mouse components. Genentech is able to produce the antibody in production-scale quantities.

s clnic.
Bevacizumab was approved by the Food and Drug Administration (FDA) in February 2004 for use in colorectal cancer when used with standard chemotherapy treatment. It was approved by the EMEA in January 2005 for use in colorectal cancer. Israel has also approved the use of bevacizumab.

In 2008, the FDA approved Bevacizumab for use in breast cancer. A panel of outside advisers voted 5 to 4 against approval, but their recommendations were overruled. The panel expressed concern that data from the clinical trial did not show any increase in quality of life or prolonging of life for patients - two important benchmarks for late-stage cancer treatments. The clinical trial did show that bevacizumab reduced tumor volumes and showed an increase in progression free survival time.  It was based on this data that the FDA chose to overrule the recommendation of the panel of advisers. The decision was lauded by patient advocacy groups and some oncologists. Other oncologists felt that granting approval for late-stage cancer therapies that did not prolong or increase the quality of life for patients would give license to pharmaceutical companies to ignore these important benchmarks when developing new late-stage cancer therapies.

Bevacizumab is usually given intravenously through the arm every 14 days. In colon cancer, it is given in combination with the chemotherapy drug 5-FU (5-fluorouracil), leucovorin, and oxaliplatin or irinotecan.

Bevacizumab has also demonstrated activity in renal cell cancer and ovarian cancer when used as a single agent, and in lung cancer and breast cancer when combined with chemotherapy.

January 20, 2007: Researchers reported at the 2007 Gastrointestinal Cancers Symposium that a trial of bevacizumab as an addition to chemotherapy has shown no improvement in survival of patients with advanced pancreatic cancer. It may cause higher rates of high blood pressure, bleeding in the stomach and intestine, and intestinal perforations.

On December 5, 2007, the FDA voted 5-4 that bevacizumab's risks outweighed its benefits for women with advanced breast cancer.

Usos no oncolgics.

Bevacizumab has recently been used by ophthalmologists as an intravitreal agent in the treatment of proliferative (neovascular) eye diseases, particularly for choroidal neovascular membrane (CNV) in age-related macular degeneration (AMD). Although not currently approved by the FDA for such use, the injection of 1.25-2.5 mg of bevacizumab into the vitreous cavity has been performed without significant intraocular toxicity (although not studied in a contolled environment). Many retina specialists have noted impressive results in the setting of CNV, proliferative diabetic retinopathy, neovascular glaucoma, diabetic macular edema, retinopathy of prematurity and macular edema secondary to retinal vein occlusions.

Ranibizumab, a Fab fragment derived from the same parent molecule as bevacizumab, has been developed by Genentech (by the same scientist Napoleone Ferrara) for intraocular use. This drug, under the trade name Lucentis, now has FDA approval. It has undergone extensive clinical trials. Reports indicate substantially better outcomes in patients treated with inravitreal Lucentis than conventional treatments in people with choroidal neovascularization (wet age related macular degeneration). Most patients with choroidal neovascularization lose vision or at best maintain vision despite treatment with laser, photodynamic therapy or Macugen. A much larger proportion (up to 70%) gained vision with Lucentis. Lucentis is however very expensive ($1500 2000 per injection, - the studies were done with monthly intravitreal injections). Bevacizumab is significantly cheaper (<$100 a shot versus >$1500) it appears to be safe (at least in the short term) and many doctors have noticed improvements in vision and outcomes similar to those seen with Lucentis. As Genentech has developed both drugs it has little interest in seeing Bevacizumab use in the eye and it is likely to remain off label. Off-label use of this medication has created significant controversy in medical retina and vitreo-retinal surgery. On October 11, 2007, Genentech issued a letter to Physicians that they would no longer sell bevacizumab to compounding pharmacies. This will effectively stop its use for macular degeneration patients who have no insurance coverage for Ranibizumab (Lucentis) and for any patient who has other vision threatening conditions where Bevacizumab has been shown to work. 

However, the ophthalmic community, led by the American Academy of Ophthalmology (AAO) and the American Society of Retinal Specialists (ASRS), fought backand managed to get Gennentech to agree to continue providing bevacizumab to retinal surgeons, who in turn could get compounding pharmacies to "cut" the dosage to the appropriate ophthalmic dosage for continued use. 

The National Eye Institute (NEI)--of the National Institutes of Health (NIH)--announced in October 2006 that it would fund a comparative study trial of ranibizumab (Lucentis) and bevacizumab (Avastin) to assess the relative safety and effectiveness in treating AMD. This study, called the Comparison of Age-Related Macular Degeneration Treatment Trials (CATT Study), will enroll about 1,200 patients with newly diagnosed wet AMD, randomly assigning the patients to one of four treatment groups:

(Group1) Lucentis with four-week dosing, and after one year, re-randomization to Lucentis every four weeks or variable dosing as required based on diagnostic findings; 

(Group 2) Bevacizumab with four-week dosing, and after one year, re-randomization to bevacizumab every four weeks or variable dosing as required based on diagnostic findings; 

(Group 3) Lucentis on a variable dosing schedule for 2 years; after initial treatment, with monthly evaluation and re-treatment based on signs of lesion activity; and 

(Group 4) Bevacizumab on a variable dosing schedule for 2 years; after initial treatment, with monthly evaluation and re-treatment based on signs of lesion activity. 

The CATT Study will be conducted at 47 clinical sites throughout the United States, which will follow the patients for two years and is expected to take four years to complete. Enrollment began on February 22, 2008, with fifteen sites beginning recruiting. One-year follow-up data will be reported in 2009.

The primary goals of the study are to better understand the safety and efficacy of intravitreal bevacizumab and to develop better dosing and re-treatment guidelines for both bevacizumab and Lucentis.

Efectes adversos.

Bevacizumab inhibits the growth of blood vessels, which is part of the body's normal healing and maintenance. The body grows new blood vessels in wound healing, and as collateral circulation around blocked or atherosclerotic blood vessels. One concern is that bevacizumab will interfere with these normal processes, and worsen conditions like coronary artery disease or peripheral artery disease.

The main side effects are hypertension and heightened risk of bleeding. Bowel perforation has been reported. In advanced lung cancer, have less than half of patients qualify for treatment. Brain capillary leak syndrome, nasal septum perforation, and renal thrombotic microangiopathy have been reported.

Cost. 

Bevacizumab is one of the most expensive drugs widely marketed. Doctors and editorials have criticized the high cost, for a drug that doesn't cure cancer but only prolongs life. In the U.S., insurance companies have refused to pay for all or part of the costs of bevacizumab, and in countries with national health care systems, such as the U.K. and Canada, the health care systems have restricted its use because of the low ratio of benefits to cost. Genentech argues that the benefit is worth the cost, and the high cost pays for the expensive and risky research needed to develop new drugs. Genentech has adjusted the price for patients in certain circumstances. 

For colorectal cancer, Meyer wrote in the New England Journal of Medicine that bevacizumab extended life by 4.7 months (20.3 months vs. 15.6 months) in the initial study, at a cost of $42,800 to $55,000

For breast cancer, the addition of bevacizumab to standard treatment can prolong the lives of breast and lung cancer patients by several months, at a cost of $100,000 a year. 


Referncies.


Enllaos externs.
 Avastin.com;
 Off Label Uses of Avastin for AMD;
 Avastin-info.com Information for healthcare professionals outside of the US;
 A Cancer Drug Shows Promise, at a Price That Many Can't Pay New York Times, February 15, 2006, Alex Berenson;
 NCI Drug Information Summary on Bevacizumab for Patients;
 NCI Drug Dictionary Definition for Bevacizumab;
 Phase II Clinical Trial of Bevacizumab for Adenocarcinoma of the Pancreas;
 CATT Study Update 3: Avastin vs. Lucentis -- To Get Underway by Year's End! ;
 Comparison of Age-Related Macular Degeneration Treatments Trials: Lucentis-Avastin Trial;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317641" title="Porrat" nonfiltered="3851" processed="3835" dbindex="124101">
Un porrat s una fireta tradicional valenciana molt arrelada a la comarca de la Safor, que se celebra baix l'advocaci d'un sant, una ermita o santuari on se'l venera. L'element ms caracterstic d'esta festa consistix en el mercat a l'aire lliure on es posen a la venda productes tradicionals, dolos i fruits secs. L'origen d'este costum popular s'atribux a la veneraci de la societat agrcola als sants, per a aconseguir bones collites i fertilitat dels seus animals. 

"Dels porrats de gener, Sant Antoni s el primer", diu el nostre refranyer popular, la qual cosa significa que amb la celebraci del dia de Sant Antoni Abat, se celebra el primer dels porrats valencians, que sn diversos i se succexen a llarg de l'any, el de Sant Vicent Mrtir, el de Sant Josep, el de Sant Blai i, en desembre, el de Santa Llcia.

"Dels porrats de gener, el de Beniopa s el primer", se sol dir a Beniopa, que comena la Ruta dels Porrats de la Safor l'onze de gener. El Porrat de Sant Antoni de Beniopa ha sigut recentment recuperat i molts dels actes se celebren a la llera del barranc de Sant Nicolau; en el cas d'Oliva, amb les Calderes i el Porrat de Sant Antoni (20 i 21 de gener), es t constncia de la primera celebraci d'esta festa al costat de l'esglsia de Sant Roc al segle XVII, amb la benedicci d'animals, repartiment de garrofes, missa i processons. El municipi ha recuperat tamb una tradici que havia desaparegut a mitjan segle passat, les Calderes de Sant Antoni. Este dinar popular es va iniciar en els anys quaranta, quan el capell de Sant Roc, davant la misria de la postguerra, va decidir fer unes calderes de menjar amb carn, crelles i arrs per als pobres, un costum que es va mantindre durant vint anys. A Oliva es recorda esta tradici amb un dinar popular, com obertura dels actes al voltant del porrat. El raval d'Oliva i el nucli histric del municipi, reunix  ms de seixanta llocs de venda de productes tradicionals artesans en un mercat medieval. La Ruta dels Porrats continua (19, 20 i 21 de gener) amb el Porrat de Sant Antoni de Benirredr i Gandia, i la tradicional degustaci de cassola d'arrs al forn, als voltants de l'ermita de Sant Antoni. A continuaci, el Porrat de Sant Antoni Abat d'Almoines (19 i 20 de gener), amb la foguera de Sant Antoni i els correfocs, i amb el jocs populars com la Biga del Pollastre. El mateix cap de setmana se celebra el Porrat del Grau, tamb en honor a Sant Antoni. La celebraci es trasllada a la Font d'en Carrs (cap de setmana segent); i continua amb el ms populs de tots els porrats, el Porrat de Sant Blai de Potries (dies 3, 4 i 5 de febrer). El Cap de Setmana segent se celebra el Porrat de Sant Josep al barri del Raval de Gandia amb el preg d'inici i el revolteig de campanes des de l'esglsia de Sant Josep i antiga mesquita del barri. Rtova tanca les festivitats d'hivern amb els actes al voltant del Porrat de Sant Maci o de l'Interior (24, 25 i 26 de febrer), en ms de 100 anys de tradici en la poblaci, es considera el Porrat de l'interior ja que s el punt d'encontre dels vens de les comarques de la Safor i de la Vall d'Albaida. 



Tavernes de la Valldigna commemora el Dia de la Sang el 12 de juliol, i el Porrat de la Sang o de Sant Lloren el 10 d'agost. La poblaci de l'Alqueria de la Comtessa clou la Ruta dels Porrats amb el Porrat dels Sants de la Pedra, el 16 de setembre, organitzada als voltants de l'ermita dels Santets de la Pedra. Els organitzadors d'esta ruta pretenen convertir esta tradici popular religiosa en un atractiu turstic per promocionar els municipis d'interior fora de la Safor.

Remuntar-se a la histria del porrat s, com gaireb sempre a Valncia, viatjar al l'poca musulmana de l'Edat Mitjana. El cronista Joan-Llus Corbin ho corrobora i anota el que alguns historiadors atribuxen l'origen del porrat a "coses dels moros", a propsit de que sembla ser que el cigrons torrats - torrat o porrat - formava part del men de les celebracions dels musulmans valencians, i especialment en els casaments, a manera de tribut a les nvies, coneguda la preferncia dels musulmans pels fruits secs. Per la seua banda, l'escriptor del segle XIX, Pascual Prez i Rodrguez remunta el costum de vendre porrat ni ms ni menys que a l'poca dels romans, i diu que Horaci, en la seua Epstola als Pisons, esmenta el costum d'aquells de comprar cigrons torrats com distracci i llaminadura ...

El Porrat entra en la tradici prpiament valenciana, desprs de la Conquesta, amb motiu de les festes del dia de Sant Dons, en qu la ciutat celebrava i celebra la triomfal entrada de Jaume I el Conqueridor a Valncia.

S'atribux el Porrat als primers temps d'esta celebraci i ressenya que a la festiva data havia costum d'obsequiar amb xufes, tramussos, faves bullides, almetles i cigrons torrats", tradici que va variar, en quan a els productes objecte d'obsequi, en el dia de Sant Dons, per que va arrelar i es va estendre, tal qual, a altres festivitats, especialment a les nombroses i populars festes de carrer que celebraven els bulliciosos barris medials de Valncia.

Els antics diccionaris valencians expliquen els porrats com espcie de xicoteta fira de coses comestibles, com cigrons torrats, avellanes, ametlles, orellanes, prunes seques, torr, etctera, que es fa amb motiu de la festa d'algun sant i la seua huitena. Afegix l'historiador Jos Martnez Aloy que estes xicotetes fires de fruits torrats se celebren a les portes de certs santuaris fora de la ciutat, donant lloc a devots i alegres romeries.


Referncies.
|La Tradici dels Porrats, Las Provincias.

els porrats a la Diputaci de Valncia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317645" title="Arthur Tedder" nonfiltered="3852" processed="3836" dbindex="124102">

El Mariscal de la Reial Fora Aria Arthur William Tedder, 1r Bar Tedder de Glenguin GCB (11 de juliol de 1890 - 3 de juny de 1967) va ser un oficial superior de la RAF i un destacat comandant britnic durant la Segona Guerra Mundial.

 Biografia .
Arthur Tedder va nixer al poble de Glenguin, prop de Stirling (Esccia). Era fill de Sir Arthur John Tedder i d'Emily Charlotte Bryson. Va assistir al Whitgift School i al Magdalene College de Cambridge, on estudi histria. Mentre que estava a la universistat, Tedder es va fer oficial a la reserva al Regiment Dorsetshire al 1913. S'un al Servei Colonial i serv a l'administraci a Fiji, per torn al Regne Unit per unir-se al seu regiment.

 I Guerra Mundial i anys d'entreguerres .
Al 1916 va lesionar-se el genoll, convertint-se en incapa per a servir a la infanteria. Per tant, al 1916 va ser destinat al Royal Flying Corps, servint a Frana entre 1916 i 1917, a on serv primer amb el 25 Esquadr RFC, i desprs com a comandant de dos esquadrons ms (70 Esquadr RFC i 67 Esquadr RFC). Entre 1818 i 1919 serv a Egipte com a comandant de l'Escola de Navegaci i Bombardeig i de l'Ala 38.

Desprs de la guerra, Tedder accept el trasllat a la nova Reial Fora Aria com a Cap d'Esquadr i comand els esquadrons 207 i 274, ambds amb seu a la base de Bircham Newron (l'Esquadr 207, equipat amb bombarders DH9a, va ser desplegat a Turquia al 1922/23 durant la Crisi de Chanak). Des de 1923, Tedder va treballar en l'entrenament, tant com a alumne de l'Acadmia d'Estat Major i a l'Acadmia de Defensa Imperial com a l'Estat Major del Directori d'Entrenament, l'Acadmia d'Estat Major de la RAF i l'Acadmia d'Armament Aeri (com a comandant al 1932). Al 1931 Tedder va ser promogut al rang de Capit de Grup i entre 1934 i 1936 serv com a Director d'Entrenament.

Al 1936 va ser nomenat Comandant Oficial de l'Aire de les Forces de l'Orient Lluny i al 1938 esdevingu director general de recerca del Ministeri de l'Aire.

 Segona Guerra Mundial .


Amb l'esclat de la guerra al 1939, el departament de Tedder va ser traslladat al recentment creat Ministeri de Producci Aria, per Tedder era incapa de tenir una bona relaci de treball amb el ministre, Lord Beaverbrook i, conseqentment, amb el Primer Ministre Churchill i, al novembre de 1940, va ser nomenat Adjunt al Comandant en Cap de la RAF de la Comandncia de l'Orient Mitj.

Tedder va ser nomenat Comandant en Cap de l'Aire de la Comandncia de l'Orient Mitj al juny de 1941 amb el rang temporal de Mariscal de l'Aire (fet permanent a l'abril de 1942)]. No era la primera opci de Churchill pel treball, per no hi va haver alternativa quan el preferit de Churchill, el Vicemariscal de l'Aire O.T. Boyd) va ser fet presoner, Tedder va ser nomenat. Com a comandant de l'Aire a l'Orient Mitj, comand les operacions aries a la Mediterrnia i al Nord d'frica, cobrint l'evacuaci de Creta al maig de 1941 i l'Operaci Crusader al nord d'frica. Desprs de victries i derrotes lluitant contra l'Afrika Korps de Rommel, les forces aries de Tedder van esdevenir claus per assolir la victria a el Alamein. Una de les seves tctiques de bombardeig va ser coneguda com "La Catifa de Tedder".

Al desembre de 1943, temporalment Mariscal en Cap de l'Aire, Tedder va prendre el comandament de les Forces Aries Aliades a la Mediterrnia, participant en la planificaci de la invasi aliada de Siclia

Quan comen a planificar-se l'Operaci Overlord (la invasi de Frana), Tedder va ser nomenat Adjunt al Comandant Suprem, immediatament per sota del General Eisenhower. Trobant-se amb poca responsabilitat en aquest nou paper, lluit pel control de la planificaci aria pel Dia D amb el comandant de la Fora Aria Expedicionria Aliada, Trafford Leigh-Mallory. Desenvolup una antipatia cap al General Montgomery, convertint-se en un crtic a la seva actuaci durant la difcil Batalla de Normandia i desprs, i advocant per la retirada de Montgomery de la comandncia. 



En les darreres etapes de la guerra, Tedder va ser enviat a la Uni Sovitica per demanar ajut quan el Front Occidental tingu la pressi de la Batalla de les Ardenes. Amb la rendici incondicional d'Alemanya al maig de 1945, Tedder sign en nom del General Eisenhower a Berln. 

Fet cavaller al 1942, se li ofer rebre un ttol nobiliari al final de la guerra. Succe a Charles Portal com a Cap de l'Estat Major de l'Aire, servint-hi entre 1946 i 1950. Al 1947 particip a les Conferncies Less Knowles, sent publicada amb el ttol Air Power in War (Poder Aeri en la Guerra)

 Desprs de la guerra .
Tedder va ser autor d'un estudi sobre la Royal Navy, i posteriorment va escriure les seves memries de guerra. Al 1950 esdevingu Canceller de la Universitat de Cambridge. Al 1950 serv com a representant britnic al comit militar de l'OTAN a Washington DC. Tamb serv com a Vicepresident del Gabinet de Governadors de la BBC. Als darrers anys de la seva vida desenvolupa la Malaltia de Parkinson, morint a Surrey al 1967, amb 76 anys.

 Carrera .
Exrcit
 Tinent de 2a   2 de setembre de 1913;
 Tinent   10 de gener de 1915;
 Capit (en funcions)   21 de mar de 1916;
 Capit   13 de juny de 1916;
 Major (en funcions)   1 de gener de 1917;

RAF
 Major   1 d'abril de 1918;
 Tinent Coronel (en funcions)   24 de juny de 1918;
 Comandant d'Ala   1 de gener de 1924;
 Capit de grup   1 de gener de 1931;
 Comodor de l'Aire   1 de juliol de 1934;
 Vicemariscal de l'Aire   1 de juliol de 1937;
 Mariscal de l'Aire (en funcions)   29 de novembre de 1940;
 Mariscal de l'Aire   14 d'abril de 1942 (antiguitat d'1 de juny de 1941);
 Mariscal en Cap de l'Aire (en funcions)   1 de juliol de 1942;
 Mariscal en Cap de l'Aire   6 de juny de 1945;
 Mariscal de la Reial Fora Aria   12 de setembre de 1945;


 Condecoracions .

 Gran Creu de Cavaller de l'Orde del Bany (27-11-1942) ;
 2 Mencions als Despatxos (22-6-1919 / 5-6-1919) ;
 Estrella de 1914;
 Medalla Britnica de la Guerra 1914-20 ;
 Medalla de la Victria 1914-1918 ;
 Estrella de 1939-45;
 Estrella d'frica;
 Estrella d'Itlia;
 Estrella de Frana i Alemanya;
 Medalla de la Guerra 1939-1945;
 Medalla del Jubileu de Plata del Rei Jordi V 1935 ;
 Medalla de la Coronaci del Rei Jordi VI 1937;
 Medalla al Valor Militar de Plata (Itlia) (26-5-1917) ;
 Gran Cord de l'Orde de Nichan Iftikhar (Tunsia) (27-8-1943) ;
 Gran Oficial de l'Orde de Ouissam Alauoite (Marroc) (27-8-1943) ;
 Comandant en Cap de la Legi del Mrit (EUA) (27-8-1943) ;
 Medalla del Servei Distingit a l'Exrcit (EUA) (14-6-1946) ;
 Gran Creu de l'Orde Polnia Restituta (Polnia) (1-10-1943) ;
 Orde de Kutuzov de 1a Classe (URSS) (28-8-1945) ;
 Gran Creu de la Legi d'Honor (Frana) (1945) ;
 Creu de Guerra amb Palmes (Frana) (27-9-1946) ;
 Gran Creu de l'Orde de la Corona amb Palmes (Blgica) (18-6-1946) ;
 Creu de Guerra 1940 amb Palmes (Blgica) (18-6-1946) ;
 Gran Creu de la Reial Orde de Jordi I amb espases (Grcia) (6-9-1946) ;
 Gran Creu de Cavaller de l'Orde d'Orange-Nassau amb Espases (31-10-1947);

Referncies.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317647" title="Associaci de Futbol de Bsnia i Hercegovina" nonfiltered="3853" processed="3837" dbindex="124103">

L'Associaci de Futbol de Bsnia i Hercegovina (en bosni: Fudbalski Savez Bosne i Hercegovine, FSBiH; en serbi:                                    ,       o Fudbalski Savez Bosne i Hercegovine, FSBiH); en croat: Nogometni Savez Bosne i Hercegovine, NSBiH) dirigeix el futbol a Bsnia i Hercegovina.

s l'encarregada d'organitzar les principals lligues del pas, la Lliga bsnia de futbol, les lligues amateurs, la Copa bsnia de futbol i la Selecci de futbol de Bsnia i Hercegovina.

 Articles relacionats .
Futbol a Bsnia i Hercegovina;
Selecci de futbol de Bsnia i Hercegovina;

 Enllaos externs .
 Web oficial;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317648" title="Institut Catal del Sl" nonfiltered="3854" processed="3838" dbindex="124104">

L'Institut Catal del Sl (INCASL) s una empresa pblica depenent dels departaments de Poltica Territorial i Obres Pbliques i Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, creada el 16 de desembre de 1980 mitjanant la Llei 4/1980 del Parlament de Catalunya, com a organisme autnom de carcter comercial, per l'any 2000 fou configurada com un ens pblic. La seva seu s al  Carrer Crsega nm. 289 de Barcelona.

T com a tasca principal la promoci pblica d'habitatge de la Generalitat i actua d'acord amb un Pla quadriennal d'actuaci,  inversi i finanament que fixa els objectius  a assolir i els mitjans econmics necessaris per a la seva consecuci. El rgim de contractaci esta subjecte a les normes de la contractaci pblica. Des del 2006 el director s Miquel Bonilla i Ruiz.

 Enllaos externs .
 Web oficial de l'INCASL;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317650" title="Era de la informaci" nonfiltered="3855" processed="3839" dbindex="124105">

Era de la informaci s el nom que se li ha donat al perode que, aproximadament, succeeix a l'era industrial i precedeix a l'economia del coneixement. L'era de la informaci s un terme aplicat al perode en el qual el moviment d'informaci es va tornar ms rpid que el moviment fsic, i es va comenar a utilitzar a partir de 1980. Va ser encunyat pel socileg Manuel Castells.

Sota la teoria econmica convencional, l'Era de la informaci tamb designa a l'era on la informaci era un recurs decisiu, i la seva recerca i captura generaven un avantatge competitiu. S'ha estimat que l'Era de la informaci es va donar des de 1971 a 1991, encara que en aquests casos s impossible establir lmits que realment signifiquin alguna cosa. Tamb es podria dir que va comenar la segona part del segle XIX, amb la invenci del telfon i la telegrafia.
S'usa sovint en conjunci amb el terme societat postindustrial. Quan la informaci va deixar de ser escassa va comenar l'economia del coneixement.
L'economia del coneixement va comenar aproximadament durant la dcada de 1990 i va continuar fins l'any 2002. L'era actual econmica es considera el tecnocapitalisme o economia intangible, en la qual els quatre recursos clau per a l'activitat econmica i l'avantatge competitiu serien:
Coneixement: Les coses que la gent sap i empra.
Collaboraci: Com interaccionen les persones per crear valor.
Comproms: La dedicaci a un projecte.
Qualitat temporal: la rapidesa amb que es crea valor.

 Vegeu tamb . 
Manuel Castells ;
Marshall McLuhan ;
Stewart Brand;
Teoria de la informaci ;
Hiptesi dels tres sectors;



 


 

 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317651" title="Associaci Austraca de Futbol" nonfiltered="3856" processed="3840" dbindex="124106">

L'Associaci Austraca de Futbol, FB, (en alemany: sterreichischer Fuball-Bund) dirigeix el futbol a ustria.

s l'encarregada d'organitzar les principals lligues del pas (Lliga austraca de futbol), les lligues amateurs, la Copa austraca de futbol i la Selecci de futbol d'ustria. T la seu a Viena. Va ser fundada el 1904 i afiliada a la FIFA l'any segent.

 Federacions regionals .
Burgenlndischer Fuball-Verband (BFV) ;
Niedersterreichischer Fuball-Verband (NOEFV) ;
Obersterreichischer Fuball-Verband (OOEFV) ;
Salzburger Fuball-Verband (SFV) ;
Steirischer Fuballverband (StFV) ;
Tiroler Fuball-Verband (TFV) ;
Vorarlberger Fuball-Verband (VFV) ;
Wiener Fuball-Verband (WFV) ;

 Articles relacionats .
Futbol a ustria;
Selecci de futbol d'ustria;

 Enllaos externs .
Web oficial;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317655" title="Ciutat Esportiva del Vila-real" nonfiltered="3857" processed="3841" dbindex="124107">
La ciutat esportiva del Vila-real s una ciutat on entrena el primer equip i tamb de categories inferiors. s un dels complexos esportius ms importants d'Europa.
Compta amb nou camps de futbol, alguns de gespa artificial i amb una extensi de 70.000 metres quadrats. 
La ciutat esportiva disposa d'una residncia per a les jvens promeses de la pedrera que venen de qualsevol part del mn, per sobretot de les rodalies i comarques properes.

La ciutat esportiva s un lloc on s'organitzen molts tornejos al llarg de l'any, amn tornejos locals, provincials, universitaris, veterans i, sobretot, de futbol escolar.

Installacions.
La ciutat esportiva disposa de tres camps de futbol de gespa natural, amb illuminaci. En un d'ells, realitza a diari els entrenaments el primer equip. Els altres dos el filial, un per a exercitar-se cada dia i l'altre per a disputar els seus encontres.
Aquest ltim l'utilitza el Vila-real B i compta amb vora 3.000 espectadors.

La ciutat, a ms de tot a, disposa de dos camps de futbol-11, un de gespa artificial de 90x60 metres, amb illuminaci i que t la possibilitat de convertir-se en dos de futbol-7. L'altre de gespa tamb artificial de 100x65 metres i tres de futbol-7, tots ells de gespa artificial, de 60 x 35 metres, i tots ells illuminats.

Aquests vuit camps de futbol, compten, a ms, d'un edifici format per vint vestidors, quatre per al futbol-11, dotze per al futbol-7 i quatre per als rbitres.

Aquestes intallacions tamb compten amb un camp de futbol-5 de gespa artificial i una gbia de futbol-3 per als ms menuts.

 Camp 1: Gespa natural. Capacitat: 3.000 persones.

 Camp 2: Gespa natural.

 Camp 3: Gespa natural.

 Camp 4: Futbol 11 (90 x 60 metres). Gespa artificial.

 Camp 5: Futbol 11 (100 x 65 metres). Gespa artificial.

 Camp 6: Futbol 7 (60 x 35 metres). Gespa artificial.

 Camp 7: Futbol 7 (60 x 35 metres). Gespa artificial.

 Camp 8: Futbol 7 (60 x 35 metres). Gespa artificial.

 Camp 9: Futbol 5. Gespa artificial.

 Camp 10: Futbol 3. Gespa artificial.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317656" title="Cogullada vulgar" nonfiltered="3858" processed="3842" dbindex="124108">







La cogullada vulgar (Galerida cristata) s un ocell de l'ordre dels passeriformes, com als Pasos Catalans continentals per en regressi.

Morfologia.

 Medeix 17 cm de llargria total i 34 cm d'envergadura alar. ;
 No presenta dimorfisme sexual.
 s un ocell de color terrs que presenta el pili, el dors i el pit vionats. ;
 Cua curta, amb les vores clares i el centre fosc. ;
 Presenta una trossa llarga i vionada molt caracterstica que pot moure a voluntat.;

Subespcies.

 Galerida cristata alexanderi;
 Galerida cristata altirostris;
 Galerida cristata apuliae ;
 Galerida cristata arenicola ;
 Galerida cristata balsaci ;
 Galerida cristata brachyura ;
 Galerida cristata carthaginis ;
 Galerida cristata caucasica ;
 Galerida cristata chendoola ;
 Galerida cristata cinnamomina ;
 Galerida cristata coreensis ;
 Galerida cristata cristata ;
 Galerida cristata cypriaca ;
 Galerida cristata festae ;
 Galerida cristata halfae ;
 Galerida cristata helenae ;
 Galerida cristata isabellina ;
 Galerida cristata jordansi ;
 Galerida cristata kleinschmidti ;
 Galerida cristata leautungensis ;
 Galerida cristata lynesi ;
 Galerida cristata macrorhyncha ;
 Galerida cristata maculata ;
 Galerida cristata magna ;
 Galerida cristata meridionalis ;
 Galerida cristata neumanni ;
 Galerida cristata nigricans   ;
 Galerida cristata pallida ;
 Galerida cristata randoni ;
 Galerida cristata riggenbachi ;
 Galerida cristata senegallensis ;
 Galerida cristata somaliensis ;
 Galerida cristata subtaurica ;
 Galerida cristata tenuirostris ;
 Galerida cristata zion;
 
Reproducci.

Al mar comena a sentir-se el seu cant caracterstic i a l'abril-juny la femella pon 3-5 ous en un niu que construeix amb herba seca i arrels sobre el sl. La mateixa femella s'encarrega d'escalfar els ous durant 12-13 dies i, junt amb el mascle, d'alimentar els pollets que en surten, i que desprs de 20 dies ja poden volar. Fa dues postes anyals. 

Alimentaci.

Menja grans i insectes.

Hbitat.

Al Principat de Catalunya cerca tota mena de terrenys de tipus mediterrani i defuig els Pirineus. Li agraden especialment els camps oberts, sovint a la vora de pobles, fins als 500 m d'altitud i s molt rara per damunt dels 1.200 m.

Distribuci geogrfica.

Es troba arreu de l'Eursia temperada (llevat de les Illes Britniques, de les Illes Balears i d'Escandinvia), des de Portugal fins al nord-est de la Xina i l'est de l'ndia. A frica viu des del Mediterrani fins al riu Nger. 

Costums.

 s sedentria.
 El cant, l'emet o b des de terra, o b en vol. ;

Referncies.



Enllaos externs.

 Descripci i fotografies d'aquest ocell. ;
 La cogullada vulgar a la IUCN. ;
 La cogullada vulgar a l'Animal Diversity Web. ;
 Informaci sobre la poblaci d'aquesta au a Portugal. ;
 La cogullada vulgar a l'Avibase. ;
 Fotografies i enregistraments sonors d'aquest ocell. ;
 La cogullada vulgar a l'Encyclopedia of Life. ;
 Fotografies de la cogullada vulgar. ;
 Informaci sobre la poblaci de la cogullada vulgar al Principat de Catalunya. ;
 Vdeos d'aquest ocell en el seu hbitat natural. ;
 Taxonomia d'aquest ocell. ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317659" title="Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada" nonfiltered="3859" processed="3843" dbindex="124110">
El Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada (CECI) s una instituci cultural creada a Igualada el 24 d'agost de 1947 pel dr. Joan Mercader i mossn Amadeu Amens per tal de recuperar la vida cultural de la ciutat desprs de la guerra civil espanyola.  

Sota el seu patrocini es va crear el Museu de la Ciutat, el Museu de la Pell, el Museu Txtil, i l'Arxiu Histric i Bibliogrfic del CECI. El desenvolupament de les activitats va portar a la creaci de seccions: Arqueologia, Art i Patrimoni, Cincies Naturals, Economia, Cincies Poltiques i Sociologia, Estudis Clssics, Filologia, Histria, Histria Medieval i Paleontologia i geologia.  Tamb t els grups filials  EGAN - Espeleo Grup Anoia (creat el 1989) i Associaci Bonsai i Natura de l'Anoia (1993). Tamb publica una Miscellanea Aqualatensia.

 Directiva escollida el 2005 .
Conxa Castells i Catass, directora d'Estudis i Investigacions; Gemma Estrada i Planell, sots-directora;  Miquel Martnez i Riba, tresorer; Nria Samaniego Gmez, secretria; Toni Lloret i Ortnez, Pilar Cuerva i Castillo, Pere Pascual i Domnech, Miquel Trmens i Graells, vocals.

 Enllaos externs .
 Web del CECI;
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317661" title="Lliga sovitica de futbol de la temporada 1991" nonfiltered="3860" processed="3844" dbindex="124111">
Lliga sovitica de futbol de la temporada 1991. Classificaci final:



Desprs d'aquesta temporada, la Federaci de la URSS desaparegu, juntament amb la Uni Sovitica i cada equip ingress a la lliga dels nous estats creats.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317663" title="Santa Elena (Jan)" nonfiltered="3861" processed="3845" dbindex="124112">


Santa Elena  s un municipi de la comarca de Sierra Morena, a la provncia de Jan. La part nord del seu terme municipal es troba dintre del Parc Natural de Despeaperros, i la seva posici la converteix en el major punt de passada obligat en les comunicacions entre Andalusia i la altipl central, pel que rep l'lies de Porta d'Andalusia.  Pel seu terme discorren els rius Despeaperros i Renegadero. 

 Economia .  
Al contrari que la majoria de la provncia, l'economia santaelenera no se centra en l'agricultura ni en el monocultiu de l' olivera, ja que tot just un 1% de les seves terres estan dedicades a cultius. La majoria del seu terme municipal s foresta, sent predominants les activitats forestals i ramaderes, especialment el bestiar bov. A causa de l'intens trnsit suportat a la zona, amb la travessia de la Autovia d'Andalusia, l'oferta hostelera i el desenvolupament del turisme s'han acrescut fins a adquirir certa importncia en l'economia de la zona.

 Histria . 
En temps dels Iberos es trobava en els voltants de Santa Elena uneixo dels seus grans centres de culte, el Santuari del Serral de los Jardines, en el qual van aparixer una gran quantitat de exvots ibrics (petites estatuetes que s'oferien als dus). En la zona superior d'aquest assentament, sobre un altipl, hi ha un ampli conjunt d'estructures que hagueren de formar un poblat tant en poca ibrica, com en la romana i medieval. El santuari s tamb conegut com Cueva de los muecos i va ser utilitzat pels romans per al culte religis fins a finals del segle IV. De l'antic poblament del seu terme municipal sn testimonis tant les innombrables pintures rupestres oposades, esquemtiques i llevantines, com els abundants exvots ibrics trobats sobretot en refugis excavats en les crestes quarstiques de Despeaperros com s el Serral de los Jardines, veritable santuari ibric. 

Ats que en els voltants de la localitat es va celebrar la Batalla de les Navas de Tolosa, aquesta localitat n'est molt lligada, porta de la conquesta de les terres del sud pels cristians i on, en l'escenari de la lluita, va manar construir el rei Alfons VIII de Castella una ermita en honor de la Santa Creu, per a commemorar el triomf sobre els almohades.  Encara que seria Carles III, per mitj del seu intendent Olavide, qui prenent nom d'aquella esglsia, va fundar una de les Noves Poblacions en a l'any 1767, volent anomenar-laa Aranda del Presidente amb els colons agricultors de centreuropa, francesos, alemanys i flamencs, amb la intenci d'establir poblaci i generar riquesa en els despoblats paratges de Sierra Morena i alhora assegurar el recent pas de Despeaperros (Cam de Madrid a Cadis), a ms d'altra srie d'utopies com la installaci i funcionament d'una societat rural model basada en nuclis urbans igualitaris i fundada en el treball de la terra com principal font de riquesa. 
 
 Enllaos externs .
 Santa Elena, Porta d'Andalusia;
 Web oficial de Santa Elena;
 VIVESANTAELENA.COM;
 Santa Elena;
 PUERTANATURA;
 Cofrada de la Emperatriz Santa Elena;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317671" title="Els burgesos de Calais" nonfiltered="3862" processed="3846" dbindex="124113">

Els burgesos de Calais (en francs, Les Bourgeois de Calais) s una escultura que presenta sis burgesos que el 1347, a principis de la Guerra dels Cent Anys (1337-1453), decidiren oferir la seva vida per salvar els habitants de la ciutat francesa assetjada de Calais. L'escultor Auguste Rodin reb el 1885 l'encrrec de realitzar una escultura commemorativa dels burgesos. Desprs de gaireb quatre anys de disseny conceptual, l'escultura fou creada el 1888, i desprs d'alguns canvis de situaci, el monument fou inaugurat el 1895. Eugeni d'Ors descrigu l'escultura com " els burgesos de Calais, figures gaireb grotesques que  embelleixen l'nima de la ciutat ". Actualment, existeixen cpies d'aquesta clebre obra arreu del mn.

Histria dels burgesos de Calais.

A la seva crnica del setge de Calais, Jean Froissart explica la histria dels sis burgesos.

Per al rei angls Eduard III, Calais, una ciutat porturia francesa al canal de la Mnega, tenia una gran importncia estratgica. Per aix, el setembre del 1346, desprs de la batalla de Crcy, dirig el setge de la ciutat. Desprs que fracassessin intents per part dels anglesos d'ocupar la ciutat i intents per part dels francesos d'aixecar el setge, el rei Eduard decid al febrer de l'any segent que simplement deixaria morir de fam els habitants de la ciutat.

Al juny, les provisions d'aigua i d'aliment ja eren prcticament inexistents. Un mes ms tard, desprs que un comboi amb provisions fos interceptat pels anglesos, uns cinc-cents nens i vells foren expulsats de la ciutat per intentar permetre a la resta de sobreviure, per com que els anglesos els barraren el pas, moriren de fam davant els murs de la ciutat.

Desprs que el rei francs Felip VI retirs les seves forces de la ciutat, a l'agost el batlle de Calais ofer la capitulaci al rei angls a canvi que tots els habitants de la ciutat poguessin partir en llibertat. El rei Eduard refus l'oferta, indignat perqu la ciutat que estava a punt de caure i que havia costat tant de temps, diners i homes, encara gosava posar condicions. Els ms propers al rei li recordaren que l'nic crim de la ciutat era haver lluitat amb valentia pel seu rei, i Eduard decid finalment que estalviaria la poblaci de la ciutat si, en canvi, sis homes importants s'entregaven a si mateixos i les claus de la ciutat a ell, vestits nicament amb una samarreta i amb una corda  al voltant del coll.

El batlle de Calais fu sonar les campanes del campanar i reun els habitants a la plaa, on els explic els desitjos del rei angls. Els habitants reaccionaren amb tristesa i es posaren a plorar. Desprs d'un moment, un dels homes ms rics de la ciutat, Eustache de Saint-Pierre, s'al i digu:

 Monsieur, seria una gran pena permetre que aquesta gent mors de fam si podem trobar una alternativa. Estic convenut que puc guanyar-me el perd de Du si em sacrifico per aquesta gent, aix que m'ofereixo a ser el primer que, amb els peus i el cap nus, vestit nicament amb una samarreta i amb una corda al voltant del coll, s'entregui a la merc del rei angls.;

Finalment, cinc ms dels burgesos ms importants de la ciutat decidiren acompanyar-lo: Jacques i Pierre de Wissant, Jean de Vienne, Andrieus d'Andres i Jean d'Aire. Es vestiren segons els desitjos del rei i foren escortats a travs de la ciutat fins les seves portes, on s'acomiadaren de la inquieta multitud d'homes, dones i nens. Les portes s'obriren, el batlle sort amb els seus sis burgesos i tanc de nou les portes. Aleshores, segu el grup fins el campament angls, on els entreg.

Els anglesos els conduren fins la tenda del rei Eduard, on caigueren de genolls i li entregaren les claus de la ciutat. El rei, de naturalesa malvada, se'ls mir en silenci durant una llarga estona abans de donar l'ordre de decapitar-los. Un dels cavallers que estaven presents decid intervenir:
 Bon rei, us suplico que reprimiu la vostra fria. La vostra reputaci parla d'un cor noble, no permeteu per tant que un acte com aquest la taqui ni permeteu que aquesta ocasi serveixi perqu alg parli despectivament de vs. El mn sencer diria que vs heu actuat amb crueltat i que heu condemnat a la mort sis homes que, per voluntat prpia, s'han entregat a la vostra merc per a salvar els seus conciutadans.;
La fria del rei cresqu quan el seu cavaller li record l'herocitat dels burgesos i fu fora el cavaller. Aleshores la seva reina, Felipa d'Hainaut, esclat en llgrimes i, caient al peu del rei, li suplic:

 Bon senyor, des que creu el mar amb gran perill per reunir-me amb vs, no us he demanat mai un favor. Ara us suplico amb tota humilitat, com un regal, pel Fill i per la Mare de Du, i pel vostre amor envers mi, que perdoneu aquests sis homes.;

El rei se la mir en silenci una estona curta i digu:

 Ah senyora, voldria que no fssiu aqu sin en algun altre lloc. M'ho heu suplicat d'una manera tal que no us ho puc refusar: us els lliuro a vs, feu-ne el que volgueu.;

Immediatament, Felipa els llev les cordes del coll i els condu a la seva cambra, on els don roba i els ofer un magnfic pat. Seguidament, els don diners i els condu a un lloc segur. Finalment, marxaren a diferents ciutats de la Picardia.

Aleshores, els habitants de Calais marxaren al territori francs; els rics hagueren de pagar un rescat. Desprs d'haver patit fam durant tant de temps, centenars d'habitants de Calais moriren per haver menjat massa aliments en massa poc temps. Calais romangu anglesa fins el 1558.

L'escultura de Rodin.


L'escultura de bronze de Rodin fa ms de dos metres d'alada i aproximadament dos i mig d'amplada, i pesa 1.814 quilograms. La imatge principal es compon de sis homes, tots d'alada similar, i vestits en robes semblants desgastades. No es veu cap jerarquia en el grup. Els homes dirigeixen la seva mirada en diferents direccions, quatre fan gestos i fan un pas cap endavant, mentre que dos d'ells romanen quiets i semblen determinats. Les figures estan a prop les unes de les altres, formant un grup, per sn independents. Les figures sn una mica ms grans que les dimensions naturals i semblen afeixugats per la seva roba i pels seus peus i mans desproporcionadament grans.

Els gestos dels homes presenten en conjunt un lent moviment de rotaci d'una banda a l'altra de l'escultura, en contrast amb tots els detalls individuals, que l'espectador noms pot apreciar des d'una certa distncia. Cap dels homes no es comunica amb els altres o amb l'espectador, cada cara presenta uns trets individuals i transmet un estat d'nim: determinaci, angnia i apatia. Rodin reprodu de manera realista sis homes que han patit un any de setge i que ara fan el seu primer pas vers la mort. Eustache de Saint-Pierre mostra fora i determinaci; Jean d'Aire s qui porta les claus de la ciutat al rei angls; Andrieus d'Andres, en canvi, deixa entreveure la seva desesperaci; Pierre de Wissant tamb es mostra dubitatiu, mentre que el seu germ sembla haver acceptat que el seu dest s inevitable; Jean de Fiennes t els braos oberts, oferint-se al sacrifici.

L'efecte de rotaci incita l'espectador a caminar al voltant del grup escultric, cosa que el porta a veure una seqncia d'imatges en qu a vegades cada home sembla meditar la seva decisi ell sol, mentre que des d'una altra direcci sembla que hagi pres una decisi comuna de sacrificar-se. D'aquesta manera, un nic cop d'ull revela una imatge glaada en el temps d'una varietat de pensaments, sentiments i decisions.

L'escultura de Rodin fou innovadora pel seu temps. Amb el seu realisme pic, l'escultura s'oposava a l'art rgid i acadmic del segle XIX, per tamb es desmarcava tant de les efmeres visions dels impressionistes com de la seca objectivitat dels realistes. Tampoc no hi ha trets del formalisme del modernisme, encapalat per Paul Czanne.

Durant les preparacions, Rodin utilitz diferents parts de l'escultura i les combin de maneres diferents. Realitz molts esbossos menors i alguns estudis a escala natural, alguns dels quals van ser foses en bronze i es troben actualment al Museu Rodin de Pars.

La histria de l'escultura.

Diversos batlles de Calais consideraren la possibilitat d'encarregar una escultura que glorifiqus la histria dels sis burgesos. Hi hagu diversos projectes que no fructificaren, fins que el 1880, el batlle ms jove de Calais, Oscar Dewavrin, decid erigir un monument a la plaa de la ciutat en honor d'Eustache de Saint-Pierre, el ms prominent dels sis herois. S'imaginava un nic burgs en un pedestal alt, en l'estil heroic i acadmic que era tpic dels monuments importants de finals del segle XIX. En un concurs que es desenvolup el 1884, el batlle deix l'elecci als seus conciutadans, que triaren Auguste Rodin com a artista. Aleshores, Rodin ja era clebre per les seves escultures realistes i expressives.

Quan Rodin lleg la crnica del setge de Calais, vei davant seu els sis homes en un grup, en el precs instant en qu es decideixen a sacrificar-se. En el primer esbs, de ms de trenta centmetres d'alada, Rodin situ els burgesos en un pedestal alt, en dues files unides per una corda. El comit del concurs qued encantat amb l'esbs original i Rodin aconsegu un contracte de 35.000 francs al gener del 1885, i es fix que l'escultura havia d'estar enllestida l'any segent. Al mateix temps, es deman "sense ms retards" una versi ms gran i ms detallada que havia de fer un ter de la mida de l'escultura enllestida, per que no baix dels dos metres d'alada.

Tanmateix, Rodin necessit sis mesos per enllestir el model proms, i quan el present al juliol no agrad ni al comit ni al pblic en general. Rodin trobava que no tenia sentit representar totes les arrugues i els plecs de les vestimentes en detall en un esbs preliminar, i que era completament innecessari malgastar 300 francs en fer netejar el seu estudi per complaure el pblic. La premsa local es divert amb els "homenets en camisa de nit" i el comit comen a buscar una composici piramidal ms grandiosa, que represents els herois de la ciutat ms fidelment, i sugger que l'artista considers l'opci de tornar a una nica figura.

Tanmateix, Rodin refus un comproms. Segons ell, era essencial que un escultor visualitzs primer la imatge dominant i el motiu de l'obra, i per tant no permetia mai que ning influencis l'obra. La menor desharmonia afectaria tota l'obra. Malgrat les seves protestes, Rodin fu importants concessions, per continu desenvolupant les figures en la seva prpia direcci. A l'octubre del 1886, aconsegu finalment convncer el comit que li permets acabar l'obra. Rodin continu la seva obra i el 1887 pogu presentar tres dels burgesos en una galeria parisenca en una exposici que fou un gran xit. El 1899, un model del grup escultric esdevingu l'obra central de l'exposici Monet-Rodin. Tanmateix la ciutat de Calais caigu en una crisi econmica, el comit organitzador fu fallita i el projecte fou posat en perill.

El 1894, per mitj d'una loteria s'aconsegu reunir els diners necessaris per realitzar l'obra en bronze, i el 3 de juny de l'any segent es pogu inaugurar finalment l'escultura de Rodin en un parc de Calais. Per desesperaci de Rodin, no es respect el seu desig que l'escultura fos situada directament sobre el sl sin que fou ubicada sobre un pedestal alt i envoltada per una barana. A ms, se situ un lavabo pblic just al costat de l'escultura.

A la inauguraci, Rodin tenia cinquanta-cinc anys d'edat. Grcies als Burgesos, que era la seva primera obra oficial, fou condecorat amb la Legi d'Honor.

Durant la Primera Guerra Mundial, una de les figures fou malmesa per metralla i l'escultura fou retirada. Quan fou situada de nou el 1924, es respect el desig de l'escultor i el pedestal fou retirat. L'escultura original encara es troba a Calais. Altres cpies es troben a Dinamarca, Blgica, Sussa, Gran Bretanya, els Estats Units, el Jap o Corea del Sud:

Victoria Tower Gardens de Londres, a l'ombra del Palau de Westminster;
Els jardins del Museu Rodin de Pars;
El Museu Reial de Mariemont (Blgica);
El Museu Rodin de Filadlfia;
El Norton Simon Museum de Pasadena;
El Metropolitan Museum of Art de Nova York;
El jard d'escultures del Museu Hirshorn a Washington DC;
El Kunstmuseum de Basilea;
La Ny Carlsberg Glyptotek de Copenhaguen;
El Museu Nacional d'Art Occidental de Tquio; i;
La Galeria Rodin de Sel;

Les foses d'aquestes cpies foren realitzades entre el 1903, quan es cre la cpia de la Ny Carlsberg Glyptotek, i el 1995, quan s'enllest la de la Galeria Rodin de Sel. Tamb existeixen versions basades en l'esttua de Rodin al Museu d'Israel de Jerusalem, el Museu Van Gogh d'Amsterdam i la Universitat d'Iowa, entre altres. Tanmateix, aquestes cpies addicionals no es troben subjectes al lmit de dotze versions perqu la llei francesa corresponent noms concerneix "les edicions originals de bronze. Aquestes sn creades a partir de models de terra cuita o de guix realitzats per Rodin".

 L'obra dramtica de Georg Kaiser .
L'obra de teatre Els burgesos de Calais - presentaci en tres actes fou desenvolupada en una primera versi el 1912 o 1913, inspirada en l'leshores ja famosa obra de Rodin, i arribant a la seva versi final el 914. L'obra fou posada en escena el 29 de gener del 1917 a Frankfurt del Main sota la direcci d'Arthur Hellmer. L'obra fou un xit i represent la irrupci artstica de Georg Kaiser. Encara avui en dia s una lectura escolar.

Kaiser espera que la historia de la Guerra dels Cent Anys sigui familiar per al pblic; comena al mig dels fets i es desvia significativament de la crnica de Froissart envers el final:

Primer Acte: En un ple obert de la ciutat de Calais, els "ciutadans notables" (regidors) es reuneixen per debatre entre la resistncia o la rendici. Un d'ells s Eustache de Saint-Pierre, un dels homes ms rics. El rei angls fa arribar el missatge que aixecar el setge amb una condici: " sis ciutadans notables han de dur les claus de la ciutat - sis ciutadans notables han de caminar des de la porta - descoberts i descalos - vestits en pecat - la corda al voltant del coll  sis han de partir de la ciutat a l'alba - sis s'han d'entregar a les arenes davant de Calais - sis cops s'han d'agenollar -; Aquesta penitncia preservaria el benestar de la ciutat i el port de Calais!" Eustache de Saint-Pierre s'ofereix com el primer, i el segueixen quatre ms. Els germans Wissant s'ofereixen alhora i sobra una persona. Ara cal decidir qui no se sacrificar.;

Segon Acte: Els set voluntaris s'acomiaden dels seus estimats. Durant el sopar, decideixen jugar-se a sorts qui d'ells no se sacrificar. L'intent fracassa car Eustache manipula els resultats per fer que tots reconsiderin la seva decisi. Finalment es decideix que se salvar el que arribi ltim a la plaa del mercat el dia segent.;

Tercer Acte: Al mat, es reuneixen tots a la plaa del mercat i es preparen per marxar amb el rei angls, tret d'Eustache. Es comena a sospitar que ha trat els seus companys, quan apareix Eustache mort, carregat dins un tat. Per mostrar la necessitat de la vctima, durant la nit s'ha llevat la vida. Finalment, arriba un missatger angls que anuncia: el rei ha tingut un fill aquesta nit, "aquest mat, per una vida no vol destruir una vida", Calais i el seu port s'han salvat sense la pena de la destrucci! El cos d'Eustache s portat a la catedral: "El rei d'Anglaterra est - si ora davant l'altar - venut de genolls!" El cec pare d'Eustache parla: "He vist nous ssers humans - ha nascut aquesta nit!" La imatge final es glaa com a l'escultura de Rodin.

El fragment de temps de Kaiser s considerat un document literari i una obra capital del teatre de l'expressionisme, i exhibeix l'estil abstracte d'aquest corrent: el topos de "nous ssers humans", la individualitzaci dels personatges, l'alta artificialitat del llenguatge simblic, l'increment pattic. El missatge que la salvaci de la comunitat noms s'aconsegueix per l'autovictimitzaci d'un individu en lloc de la resistncia sense sentit de tots correspon a la crtica usual de l'expressionisme a la classe mitjana de l'poca guillermina, que esdev ms rotunda davant les friccions socials i la mort industrialitzada de la Primera Guerra Mundial.

Galeria.


Referncies.


 Bibliografia .








Enllaos externs.

Australian National University - imatges i comentaris dels esbossos de Rodin ;
Staden Calais - Les bourgeois de Calais ;
Metropolitan Museum of Art - Arxiu PDF amb nombroses imatges i diversos articles ;
Insecula - imatges de l'escultura de Rodin ;
Nipissing University - La crnica de Jean Froissart sobre els burgesos de Calais ;
Boston College - Galeria d'imatges amb diverses imatges dels esbossos preliminars de Rodin ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317675" title="Llista d'ocells de les Illes Pitcairn" nonfiltered="3863" processed="3847" dbindex="124114">

Aquesta llista d'ocells de les Illes Pitcairn inclou totes les espcies d'ocells trobats a les Illes Pitcairn: 43, de les quals 5 sn endemismes d'aquestes illes. 

Els ocells s'ordenen per ordre i famlia.

Procellariiformes.
Diomedeidae.
Diomedea exulans;
Thalassarche melanophris;
Thalassarche bulleri;
Procellariidae.
Macronectes giganteus;
Daption capense;
Pterodroma macroptera;
Pterodroma lessonii;
Pterodroma alba;
Pterodroma ultima;
Pterodroma neglecta;
Pterodroma arminjoniana;
Pterodroma atrata;
Procellaria aequinoctialis;
Puffinus pacificus;
Puffinus nativitatis;
Hydrobatidae.
Pelagodroma marina;
Pelecaniformes.
Phaethontidae.
Phaethon rubricauda;
Phaethon lepturus;
Sulidae.
Sula dactylatra;
Sula sula;
Sula leucogaster;
Fregatidae.
Fregata minor;
Fregata ariel;
Ciconiiformes.
Ardeidae.
Egretta sacra;
Gruiformes.
Rallidae.
Porzana tabuensis;
Porzana atra;
Charadriiformes.
Charadriidae.
Pluvialis fulva;
Scolopacidae.
Numenius tahitiensis;
Heterosceles incanus;
Calidris alba;
Laridae.
Larus atricilla;
Sternidae.
Sterna lunata;
Sterna fuscata;
Anous minutus;
Anous stolidus;
Procelsterna cerulea;
Procelsterna albivitta;
Gygis alba;
Columbiformes.
Columbidae.
Ptilinopus insularis;
Psittaciformes.
Psittacidae.
Vini stepheni;
Cuculiformes.
Cuculidae.
Eudynamys taitensis;
Passeriformes.
Sylviidae.
Acrocephalus vaughani;
Acrocephalus taiti;

Referncies.



Bibliografia.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317676" title="Llista d'ocells de les Illes Cook" nonfiltered="3864" processed="3848" dbindex="124115">

Aquesta llista d'ocells de les Illes Cook inclou totes les espcies d'ocells trobats a les Illes Cook: 50, de les quals 6 sn endemismes, 10 sn espcies globalment amenaades d'extinci i 1 hi fou introduda. 

Els ocells s'ordenen per ordre i famlia.

Procellariformes.
Diomedeidae.
Diomedea epomophora;
Procellariidae.
Macronectes halli;
Daption capense;
Pterodroma rostrata ;
Pterodroma alba;
Pterodroma ultima;
Pterodroma neglecta;
Pterodroma arminjoniana;
Pterodroma leucoptera;
Pterodroma nigripennis;
Puffinus griseus;
Puffinus nativitatis;
Puffinus lherminieri;
Hydrobatidae.
Fregetta grallaria;
Nesofregetta fuliginosa;
Pelecaniformes.
Phaethontidae.
Phaethon rubricauda;
Phaethon lepturus;
Sulidae.
Sula dactylatra;
Sula sula;
Sula leucogaster;
Fregatidae.
Fregata minor;
Fregata ariel;
Ciconiiformes.
Ardeidae.
Egretta sacra;
Anseriformes.
Anatidae.
Anas platyrhynchos;
Anas superciliosa;
Anas acuta;
Charadriiformes.
Charadriidae.
Pluvialis fulva ;
Pluvialis squatarola;
Scolopacidae.
Numenius tahitiensis;
Tringa brevipes;
Tringa incana;
Arenaria interpres;
Sternidae.
Anous stolidus;
Procelsterna cerulea;
Gygis alba;
Onychoprion fuscatus;
Sterna sumatrana;
Sterna hirundo;
Columbiformes.
Columbidae.
Columba livia;
Ptilinopus rarotongensis;
Ducula pacifica;
Psittaciformes.
Psittacidae.
Vini peruviana;
Cuculiformes.
Cuculidae.
Eudynamys taitensis;
Apodiformes.
Apodidae.
Aerodramus sawtelli;
Coraciiformes.
Alcedinidae.
Todiramphus ruficollaris;
Todiramphus tutus;
Passeriformes.
Sylviidae.
Acrocephalus kerearako;
Monarchidae.
Pomarea dimidiata;
Sturnidae.
Aplonis cinerascens;
Acridotheres tristis;

Referncies.



Bibliografia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317677" title="Associaci de Futbol de Srbia" nonfiltered="3865" processed="3849" dbindex="124116">

L'Associaci de Futbol de Srbia (en serbi:                        / Fudbalski Savez Srbije o    /FSS) dirigeix el futbol a Srbia.

s l'encarregada d'organitzar la Lliga srbia de futbol, les lligues amateurs, la Copa srbia de futbol i la Selecci de futbol de Srbia. T la seu a Belgrad. Reempla l'Associaci de Futbol de Iugoslvia, que havia estat fundada el 1919 a Zagreb i l'Associaci de Futbol de Srbia i Montenegro el 2006.

 Presidents .
Miljan Miljani  ??? - Mar 2001;
Dragan Stojkovi  Mar 2001 - Juny 2005;
Tomislav Karadi  Juny 2005 - Juliol 2006;
Zvezdan Terzi  Juliol 2006 - Mar 2008;
Tomislav Karadi  Mar 2008 - Present;

 Articles relacionats .
Futbol a Srbia;
Selecci de futbol de Srbia;

 Enllaos externs .
Web oficial;
FIFA perfil;
UEFA perfil;
Web de seguidors;
Web no oficial sobre la selecci de Srbia i Montenegro;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317679" title="El Condado de Jan" nonfiltered="3866" processed="3850" dbindex="124117">

El Condado de Jan s una comarca de la provncia de Jan. La seva capital, com a centre administratiu, s el municipi de Navas de San Juan. T una poblaci de 23.904 habitants (INE, 2006) t una superfcie de 1.488,11 km, i una densitat de poblaci de 16,1 hab/km.

 Geografia .

La comarca est situada al nord de la provncia, el seu lmit septentrional s Ciudad Real i el meridional la comarca de La Loma i Las Villas, de la qual la separa el riu Guadalimar. A l'est, limita amb el Parc Natural de Cazorla, Segura i Las Villas. 

 Enllaos externs .
Portal turstic del Condado;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317684" title="Paul Emery" nonfiltered="3867" processed="3851" dbindex="124118">
 Paul Emery  va ser un pilot de curses automobilstiques angls que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Paul Emery va nixer el 12 de novembre del 1916 a Chiswick, Londres, Anglaterra i va morir el 3 de febrer del 1993 a Epsom, Surrey, Anglaterra.


 A la F1 .

Va debutar a la sisena cursa de la temporada 1956 (la setena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 14 de juliol del 1956 el GP de la Gran Bretanya al Circuit de Silverstone.

Paul Emery va participar a un total de dues curses puntuables pel campionat de la F1, disputades en dues temporades diferents, 1956 i 1958, no aconseguint acabar cap cursa.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317687" title="Manifest per la llengua comuna" nonfiltered="3868" processed="3852" dbindex="124119">
El Manifiesto por la lengua comn (Manifest per la llengua comuna, en catal)  de juny de 2008 s un manifest anomenat aix pels seus signants. 

Aquest manifest proclama la llengua castellana com a l'nica oficial i comuna de tots els ciutadans espanyols. Segons el mateix manifest el que els mou no s una inquietud cultural sin poltica, car el castell  gaudeix d'una puixana envejable i creixent... . Segons el manifest totes les llenges oficials de l'Estat sn espanyoles i dignes de protecci, per hi ha una asimetria entre les llenges espanyoles oficials i noms el castell s universal, la qual cosa suposa una gran riquesa per a la democrcia. 

El manifest proclama el drets lingstics dels ciutadans, per en canvi nega a les llenges mateixes aquests drets i es posiciona clarament contra la normalitzaci lingstica. Segons els signants es lgic pensar que dins els diferents territoris hi hagi molts de ciutadans que vulguin desenvolupar la seva vida en castell, coneixent la llengua autonmica noms per conviure de forma corts amb els dems i gaudir de les manifestacions culturals. 

Proposen una interpretaci de l'article tercer, apartat 3, de la Constituci Espanyola de 1978, que no faci una discriminaci o menyspreu dels ciutadans monolinges en castell, per la qual cosa els signants demanen dhuc un canvi de la Constituci i dels Estatuts autonmics. Amb aquesta finalitat demanen una srie de mesures que posen el castell clarament per davant de les llenges autonmiques, incloent la retolaci dels edificis oficials i les vies pbliques preferentment en castell i la utilitzaci del castell pels representants poltics en les relacions estatals dins i fora d'Espanya. 

Signants.
El document se signat per Mario Vargas Llosa, Jos Antonio de la Marina, Aurelio Arteta, Flix de Aza, Albert Boadella, Carlos Castilla del Pino, Luis Alberto de Cuenca, Arcadi Espada, Alberto Gonzlez Troyano, Antonio Lastra, Carmen Iglesias, Carlos Martnez Gorriarn, Jose Luis Pardo,  lvaro Pombo, Ramn Rodrguez, Jose M Ruiz Soroa, i Fernando Savater.

Suports.
Immediatament els diaris el Mundo i ABC li varen donar suport, i el primer public unes butlletes per a qu els seus lectors poguessin donar suport tamb al manifest. Tamb es posicionaren a favor d'aquest manifest Uni, Progrs i Democrcia, Ciudadanos-Partido de la Ciudadana, la Generalitat Valenciana i Tele 5, entre d'altres. Segons el Mundo el 24 de juny Mariano Rajoy i la direcci del PP varen recolzar el manifest.

Vegeu tamb.
 Manifest dels 2.300 (1981);
 Memorndum SANU (1986);

Enllaos externs.
Text del Manifest a favor del castell ;
Manifest dels 2.300 (1981)  ;
Quan Espanya comena a semblar Srbia Vilaweb.cat;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317688" title="Copa del Rei Juvenil de futbol" nonfiltered="3869" processed="3853" dbindex="124120">
La Copa del Rei Juvenil de futbol s un torneig espanyol de futbol per a clubs en categoria juvenil. s organitzada per la Federaci Espanyola de Futbol. S'inici l'any 1951. S'anomen Copa del Generalssim fins el 1976.

 Historial .


 1951  FC Barcelona;
 1952  Atltico Madrid;
 1953  Real Madrid;
 1954  AD Plus Ultra ;
 1955  Real Sociedad;
 1956  Atltico Madrid;
 1957  Real Murcia;
 1958  Atltico Madrid;
 1959  FC Barcelona;
 1960  CD Firestone;
 1961  Valncia CF;
 1962  Sevilla FC;
 1963  Athletic Bilbao;
 1964  Athletic Bilbao;
 1965  Athletic Bilbao;
 1966  Athletic Bilbao;

 1967  Athletic Bilbao;
 1968  Real Madrid;
 1969  Real Madrid;
 1970  Athletic Bilbao;
 1971  Real Madrid;
 1972  UD Las Palmas;
 1973  FC Barcelona;
 1974  FC Barcelona;
 1975  FC Barcelona;
 1976  FC Barcelona;
 1977  FC Barcelona;
 1978  Real Madrid;
 1979  Sevilla Atltico;
 1980  FC Barcelona;
 1981  Real Madrid;
 1982  Real Madrid;

 1983  Real Betis;
 1984  Athletic Bilbao;
 1985  Real Madrid;
 1986  FC Barcelona;
 1987  FC Barcelona;
 1988  Real Madrid;
 1989  FC Barcelona;
 1990  Real Betis;
 1991  Real Madrid;
 1992  Athletic Bilbao;
 1993  Real Madrid;
 1994  FC Barcelona;
 1995  Albacete Balompi;
 1996  FC Barcelona;
 1997  Sevilla FC;
 1998  Real Betis;

 1999  Real Betis;
 2000  FC Barcelona;
 2001  RCD Espanyol;
 2002  FC Barcelona;
 2003  RCD Espanyol;
 2004  RCD Espanyol;
 2005  FC Barcelona;
 2006  FC Barcelona;
 2007  Albacete Balompi;
 2008  Sevilla FC;


 Palmars .
 Per club .
 17  FC Barcelona;
 11  Real Madrid;
 8   Athletic Bilbao;
 4   Real Betis;
 4   Sevilla FC (inclou Sevilla Atltico);
 3   Atltico Madrid;
 3   RCD Espanyol;
 2   Albacete Balompi;
 1   AD Plus Ultra ;
 1   Real Sociedad;
 1   Real Murcia;
 1   CD Firestone;
 1   Valncia CF;
 1   UD Las Palmas;

 Per territori .
 20  Catalunya;
 15  Madrid;
 10  Pas Basc;
 8   Andalusia;
 2   Castella-La Manxa;
 1   Mrcia;
 1   Pas Valenci;
 1   Canries;

 Enllaos externs .
RSSSF;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317689" title="Sierra Sur de Jan" nonfiltered="3870" processed="3854" dbindex="124121">

La Sierra Sur de Jan s una comarca de la provncia de Jan. La capital, com a centre administratiu, s Alcal la Real. T una poblaci de 44.339 habitants (segons les dades de l'INE per a 2006), una superfcie de 784,27 km, i una densitat de poblaci de 56,5 hab/km.

Geografia. 

La comarca est situada en l'extrem sudoccidental de la provncia, i limita a l'oest amb la provncia de Crdova i al sudest amb la de Granada. Forma una barrera natural de la depressi del Guadalquivir, la Sierra Sur forma part de la franja central de la Serralada Subbtica, i t la major alria a Sierra de la Pandera (1870 m).

Est formada pels municipis de Alcal la Real, Alcaudete, Castillo de Locubn, Frailes, Fuensanta de Martos, Jamilena, Martos, Torredelcampo, Valdepeas de Jan i Los Villares.

 Enllaos externs .
Associaci per al desenvolupament de la Sierra Sur de Jan;
Comarca Sierra Sur de Jan;
Cicloturisme en la Sierra Sur de Jan;
Portal sobre la Sierra Sur;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317693" title="Giambattista Vico" nonfiltered="3871" processed="3855" dbindex="124122">


Giambattista Vico o Giovanbattista Vico (23 de juny de 1668-23 de gener de 1744). Advocat napolit, fou un filsof de la histria i protosocileg itali. Notable pel seu concepte de veritat com resultat del fer (verum ipsum factum).

La seva obra ms important s la Scienza nuova, publicada per primer cop el 1725 i desprs d'ampliacions i reestructuracions, el 1730 i 1744, any de la seva mort.

La gran originalitat del seu pensament ha estat valorada en el segle XX mercs a Benedetto Croce.

 Biografia .

Malgrat tot el seu origen humil (era fill d'un llibreter) va estudiar la carrera de dret i fou professor de retrica durant ms de quaranta anys.

Havia aspirat a una ctedra de jurisprudncia, ms prestigiosa, per s'hagu de limitar a la docncia de retrica, que suposava ingressos ms reduts i que Vico complement durant anys oferint llions privades.

Contribu de forma notable a la seva formaci el paper de preceptor proper del marqus Rocca, en el castell de Vatolla in Cilento, paper que desenrotll des de 1689 a 1695 i que li don accs a la imponent biblioteca del seu oste en la que es trobaven obres de Sant Agust, Ficino, Pico della Mirandola, incloent a Botero i Jean Bodin, terics del dret natural, i Tcit.

De la seva activitat com docent provenen les Sis Oracions inaugurals, escrites per l'apertura dels anys acadmics que succeren des de 1699 a 1707.

En la seva Autobiogafia, publicada en 1725, Vico esmenta com a font inspiradora de la seva Scienza nuova, la metafsica sorgida de les idees platniques, el realisme de l'historiador Tcit, el mtode inductiu de Francis Bacon, el jurista Hugo Grocio pel que fa a les relacions entre filosofia i filologia.

El seu propsit manifest s posar en relaci el mn ideal amb el real, posant en lnia la filosofia -que s'ocupa de la veritat- amb la filogia -que s'ocupa de la certesa com mtode histric i documental-, en el que concerneix a la investigaci de la gnesi ideal del mn civil.

Es propos formular els principis del mtode histric, basant-los en tres premises:

 Determinats perodes histrics tenen caracterstiques semblantes entre si, encara que varien els detalls.
 Estableix un ordre en els cicles histrics: Fora bruta/fora heroca/justcia/originalitat enlluernant/reflexi destructiva/opulncia, abandonament i malbaratament.
 La histria no es repeteix, no sn cicles tancats, ms aviat una espiral creixent que crea nous elements.

Les seves tesis sobre la diferent evoluci dels perodes histrics influ ms endavant en les obres de Montesquieu, Auguste Comte i Karl Marx.

 Obra .

s autor de:

 Principis de la Filosofia de la Histria.
 Principi d'una scienza nuova intorno alla natura delle nazioni (1744) ("Principis de cincia nova al voltant de la naturalesa de les nacions").

 El principi del verum-factum .

El punt de partena de la filosofia de Vico s la questi de la veritat, que per a Descartes era oferta a l'home dins de l'mbit de aquelles idees clares i distintes que li resultaven "evidents".

Vico s'ha d'oposar amb fermesa a aquesta concepci racionalista que, a la seva forma de veure, es desentn de la creativitat, que constitueix la facultat ms prpiament humana. Aix, segons la seva clebre afirmaci, "Verum et factum reciprocantur seu convertuntur": aix s, el veritable i el fet se converteixen l'un en l'altre i coincideixen.

s aquest el principi de la filosofia de Vico, el que estableix el nexe entre la veritat i la producci, segons el qual l'nica veritat que pot ser coneguda radica en els resultats de l'acci creadora, de la producci.

Per aix, a ms a ms, solament Du coneix la totalitat del mn, en tant el crea contnuament; a l'home noms li est reservat el lloc ms humil de demirg de la histria i artfex del seu propi dest, sent la histria i la seva vida els nics objectes possibles del seu coneixement en tant sn productes seus. De la mateixa forma, l'altre camp en qu pot assolir la veritat, s el de la matemtica, de la qual, en cert sentit, tamb s productor.

 Visi de la histria .

Tota la seva doctrina, tots els seus punts de vista al voltant del coneixement i de la histria, sn elaborats en oposici al cartesianisme -com qued dit-, i a la concepci del seu temps que feia de la fsica la cincia paradigmtica. El seu enfoc segons el qual l'home pot conixer, en propietat, el que s producte del seu fer, el du a sostenir que la Naturalesa, obra divina, pot ser pensada, per no "entesa". Noms Du, que ho ha fet tot, pot tenir una comprensi total de tot.

Les coses que l'home fa sn la matemtica i la histria, i ambdues sn l'orbe en el que el coneixement hum pot moure's, en propietat. La histria -posici molt allunyada a la seva poca histrica- s el veritable mbit hum.

Hi ha una histria ideal disposada per la providncia, al voltant de la qual es mouen les histries particulars. El cam s llavors div, i segueix la repetici de tres edats successives. L'edat divina, que s teocrtica i sacerdotal. L'edat heroca, guanyada per l'arbitrarietat i la violncia. L'edat humana, raonable i moderada.

Cadascuna d'aquestes edats, tamb considerades com de la infantesa, la juventut i la maduresa, poseeixen una unitat d'estil i una coherent correspondncia en totes les formes de les seves manifestacions, des de les estructures de govern fins els modes d'expressi.

El fet que una histria particular recorri les tres etapes, finalitzant en l'edat humana, no significa que es tanqui, como avui s'anomena, com "La fi de la histria". O com el apocalipsi de Sant Agust. La vida humana vol perdurar i persegueix un continu renaixement dels pobles.

 Influncia .

Aquesta actitut doctrinal del filsof s prou sorprenent en un perode en qu el pensament cartesi no era un pensament ms entre altres. El pensar de Vico s un pensament que noms molt desprs fou reconegut. L'enfoc de la cincia fsica no pot arribar al fons d'all real. I en aquest reconeixement de la importncia d'all histric, Vico s'anticipa a l'esperit del romanticisme.

Per si b hi ha temtiques una mica afins entre la seva doctrina i les de Hegel, Marx, Comte, Oswald Spengler, Vico se'n diferencia en el fet que no hi ha un tancament o clausura final de la histria. En Hegel la histria finalitza amb el desenvolupament absolut de la Idea, en la seva culminaci en l'estat prusi, o, dit grollerament, en ell mateix. En Marx en la installaci del comunisme, desprs de la dictadura del proletariat que instaura el socialisme. En Comte, amb la maduresa de la humanitat, fins l'arribada a l'estadi positiu. En Spengler, en la decadncia final d'Occident.

La concepci de Vico presenta ms semblances amb les posicions de Fichte i Schelling, i encara ms amb la visi circular que s prpia de les filosofies orientals, segons les quals en la histria no es verifica un autntic progrs, sin, contrriament, un retorn dels cicles sempre iguals.

 Cites .

 Verum ipsum factum (La veritat s el mateix que el fet).
 Verum et factum convertuntur (La veritat i el fet sn convertibles).

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317714" title="Hermandad Obrera de Accin Catlica" nonfiltered="3872" processed="3856" dbindex="124123">
Hermandad Obrera de Accin Catlica (HOAC) s un moviment d'Acci Catlica fundat a Madrid el 1946 per Guillem Rovirosa i Albet amb el patrocini del cardenal Enric Pla i Deniel. Es tracta d'un moviment especialitzat en el mn obrer i d'mbit estatal. El seu objecte s compaginar la fe catlica amb la militncia obrera l'evangelitzaci del mn obrer. Durant els anys seixanta molts dels seus membres participaren en la fundaci de Comissions Obreres i foren fora actius contra el franquisme. Publica Noticias Obreras i T.

 Enllaos externs .
  Web de la HOAC;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317718" title="Comarca Metropolitana de Jan" nonfiltered="3873" processed="3857" dbindex="124124">

La Comarca Metropolitana de Jan s una de les 10 comarques que integren la provncia de Jan, Andalusia. La seva capital, com a centre administratiu, comercial i de serveis, s Jan, capital de la provncia. Si b s cert que, municipis com Martos, Mancha Real o Mengbar, han experimentat en els ltims anys un fort desenvolupament econmic. T una poblaci de 220.448 habitants (segons les dades de l'INE per a 2006), una superfcie de 1.755,56 km, i una densitat de poblaci de 125,57 hab/km. 
Geografia. 
La comarca est situada en l'oest de la provncia i limita a l'oest amb la provncia de Crdova, al sud amb la Sierra Sur, a l'est amb les comarques de Sierra Mgina i La Loma i al nord amb les comarques de La Campia i Serra Morena. 
Municipis. 
La comarca estava composta tradicionalment per 6 municipis:  Fuerte del Rey, La Guardia de Jan, Jan, Mancha Real, Torredelcampo i Villatorres, per des del 2003 est formada pels municipis:


  





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317721" title="14 Arietis" nonfiltered="3874" processed="3858" dbindex="124125">


14 Arietis s una estrella de la constellaci d'ries. s de la magnitud aparent +4,98.

Enllaos extern.
SIMBAD;
Aladin previewer;
Aladin sky atlas;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317723" title="Test de primalitat de Fermat" nonfiltered="3875" processed="3859" dbindex="124126">
El test de primalitat de Fermat s un algorisme aleatori per a determinar si un nombre s un nombre primer probable. 

Concepte. 
El petit teorema de Fermat estableix que si p s primer i , llavors 

;

Si es vol provar si p s primer, llavors es pot triar un nombre aleatori a en l'interval i veure si la igualtat es compleix.  Si la igualtat no es compleix per a qualsevol valor de a, llavors p s compost.  Si la igualtat no es compleix per a mols valors de a, llavors es pot dir que p s un nombre primer probable, o un pseudoprimer.

Pot ser que els tests que es facin no es tri cap valor de a tal que la igualtat falli. De qualsevol a tal que 

;

quan n s compost es diu que s un Fermat mentider.  Si es tria un a tal que 



llavors es diu que a s un Fermat testimoni de qu n s compost.

Algorisme i temps d'execuci.
L'algorisme es pot escriure tal com segueix:


Si es fa servir algorismes rpids per a la exponenciaci modular, el temps d'execuci d'aquest algorisme s O(k  log2n  log log n  log log log n), on k s el nombre de cops que es tria un nombre aleatori a, i n s el nombre que es vol provar per a veure si s o no primer.

Comentaris.
Hi ha certs valors de n coneguts com a nombres de Carmichael per als quals tots els valors de a per als quals el mcd(a,n)=1 sn Fermat mentiders.  Tot i que els nombres de Carmichael sn rars, n'hi h prous com per que el test de primalitat de Fermat sovint no es faci servir en favor de altres tests de primalitat tal com el de Miller-Rabin i el de Solovay-Strassen.

En general, si n no s un nombre de Carmichael llavors pel cap baix la meitat de tots els

;

sn Fermat testimonis. Per demostrar-ho, sia a un Fermat testimoni i a1, a2, ..., as siguin Fermat mentiders. Llavors 



I aix tot a   ai per i = 1, 2, ..., s sn Fermat testimonis.

Utilitzaci.
El programa de xifratge PGP fa servir aquest test de primalitat en els seus algorismes. La possibilitat de qu PGP generi un nombre de Carmichael s inferior a 1 en 1050, que s ms que adequat per aplicacions prctiques.

Referncies.

 Thomas H. Cormen, Charles E. Leiserson, Ronald L. Rivest, and Clifford Stein. Introduction to Algorithms, Second Edition. MIT Press and McGraw-Hill, 2001. ISBN 0-262-03293-7. Pages 889 890 of section 31.8, Primality testing.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317725" title="Kappa Arietis" nonfiltered="3876" processed="3860" dbindex="124127">


Kappa Arietis (  Ari /   Arietis) s una estrella binria de la constellaci d'ries. Est aproximadament a 187 anys-llum de la Terra.

Kappa Arietis s una binria espectroscpica que es classifica com a nana de la seqncia principal blanca del tipus A de la magnitud aparent +5,03. El perode orbital de la binria s de 15,29 dies.

Enllaos externs.
SIMBAD;
Aladin previewer;
Aladin sky atlas;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317726" title="Las Mdulas" nonfiltered="3877" processed="3861" dbindex="124128">


Reben el nom de les Mdules les restes arqueolgiques del que va ser una explotaci romana d'or a cel obert, situades en el Bierzo (Lle) (Espanya). Paisatge grandis i espectacular format per l'antiga muntanya Medilianum, de sorres vermelloses i castanys i roures verds.

Aquest gran treball de enginyeria i la posterior extracci de l'or van suposar un dels primers atemptats contra el medi ambient. Avui no obstant aix les restes de l'explotaci abandonada, integrats en el paisatge s'han convertit en Patrimoni de la humanitat.

L'enclavament.

Des de Ponferrada s'arriba per la carretera de Vigo - Orense.

Passat Santalla, es pren una sendera a l'esquerra que duu fins a l'alt del castell de Cornatel (es veu des de la carretera), castell templer, protagonista en la novella de Enrique Gil i Carrasco El Senyor de Bembibre. Des d'all es veu el llac de Carucedo. S'arriba A Carucedo i d'all a Orelln para veure les Mdules des del mirador.

Des de les proximitats del llac de Carucedo es pren la desviaci cap al poble de les Mdules. D'aquest poble parteix la sendera que es recorrer a peu per a arribar a l'explotaci prpiament dita, on es pot accedir a diferents coves com L'Encantada i La Cuevona.

Histria i explotaci de la mina.

En poca prehistrica els sturs ja havien explotat una mica el jaciment, rentant els llots i les sorres. Segurament els romans van comenar en poca d'August.

Plini el Vell, en la seva joventut, va ser administrador de les minas i segons el seu relat, s'extreien a l'any 20.000 lliures d'or, amb el treball de 60.000 esclaus, que en 250 anys d'explotaci van donar 5.000.000 de lliures = 1.635.000 kg. Segons les dades del professor i arqueleg Antonio Garca Bellido, les terres remogudes arriben a els 500 milions de m amb un rendiment mig de 3 grams per tona de terra; s'obt un rendiment de 1.500.000 kg. Les xifres concorden.

Altres estudis, basats en la terra remoguda, parlen de 10.000 o 20.000 homes, contant amb subministradors, guardians, etc.

Es van donar una srie de circumstncies favorables la per a aquesta extracci :

Eren terres d'alluvi amb llavors d'or.

Havia abundant aigua amb molta pendent per a produir fora hidrulica.

Existien suaus pendents cap al Sil per els desguassos.

Sistema anomenat ruina montium.

El sistema utilitzat era l'anomenat ruina montium que consistia en la captaci de l'aigua existent per mitj de canals, emmagatzemant-la en dipsits per a utilitzar-la en el moment oport. El sistema hidrulic de les Mdules s el ms espectacular dels coneguts, per la quantitat d'aigua utilitzada, longitud i ramificacions dels seus canals. Avui es coneix tot el traat i es pot visitar en part, sempre amb precauci i acompanyat d'un guia.

Una de les moltes captacions es feia des de la falda nord-est del Teleno. Dalt, a una altitud de 2.000 m s'acumulava la neu que ms tard es fonia i que arribava al riu Cabo (afluent del Cabrera). Aix el riu Cabo alimentava els 7 canals que, vorejant la muntanya, arribaven als estanys. Es creu que els canals podrien tenir una longitud de 300 km amb un pendent del 0,6 % i del 1%. L'ample s de 1,28, sempre igual excepte en les corbes que s de 1,60. L'altura de 90 cm. De tant en tant, el canal entra sota la penya en forma de tnel. La construcci d'aquests canals va ser l'obra ms difcil i costosa amb molta diferncia.

L'aigua dels canals arribava als dipsits que s'havien construt aplanant i excavant el terreny, i la terra que es treia s'amuntonava al voltant, formant talusos. Tenien comportes per a distribuir l'aigua necessria.

Alguns canals subsisteixen en l'actualitat com camins i es poden recrrer amb els guies que acompanyen al turista.

Referncies.
Notes.


Referencies Bibliogrfiques.
Javier Villalibre Las Mdulas y su entorno. Edita: Lancia. ISBN 84-86205-32-8.

Enllaos externs.
Plana en catal sobre les Mdules;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317732" title="BBC One" nonfiltered="3878" processed="3862" dbindex="124129">
BBC One s la primera cadena de televisi de la Corporaci Britnica de Difusi (BBC). Va ser llanada el 2 de novembre de 1936 amb el nom de BBC Television Service, convertint-se aix en la primera televisi en emetre. L'any 1964 va canviar el nom per l'actual, BBC One, al nixer la segona cadena pblica, la BBC Two.

La cadena consta d'un pressupost anual de 840 milions de lliures esterlines. No cont anuncis publicitaris, ja que s finanada per un cnon anual sobre els aparells de televisi.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317736" title="Desmond Titterington" nonfiltered="3879" processed="3863" dbindex="124130">
 Desmond Titterington  va ser un pilot de curses automobilstiques britnic que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Desmond Titterington va nixer el 1 de maig del 1928 a Cultra, prop de Holywood, County Down, Ulster i va morir el 13 d'abril del 2002 a Dundee, Esccia.


 A la F1 .

Va debutar a la sisena cursa de la temporada 1956 (la setena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 14 de juliol del 1956 el GP de la Gran Bretanya al Circuit de Silverstone.

Desmond Titterington va participar a una nica cursa puntuable pel campionat de la F1, no aconseguint acabar la cursa i per tant no assolint cap punt pel campionat.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317738" title="Iota Arietis" nonfiltered="3880" processed="3864" dbindex="124131">


Iota Arietis (  Ari /   Arietis) s una estrella binria de la constellaci d'ries.

Iota Arietis s una binria espectroscpica classificada com una supergegant groga del tipus G de la magnitud aparent +5,09. El perode orbital de la binria s de 1567,7 dies i les dues components estan separades 0,01 segons d'arc.

Enllaos externs.
SIMBAD;
Aladin previewer;
Aladin sky atlas;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317739" title="Marsopa" nonfiltered="3881" processed="3865" dbindex="124132">

Les marsopes sn petits cetacis de la famlia Phocoenidae, i estan relacionats amb les balenes i els dofins. Sn diferents dels dofins, tot i que la paraula "marsopa" s'ha utilitzat per referir-se a qualsevol dof petit, especialment pels mariners i els pescadors. La diferncia visible ms bvia entre els dos grups s que les marsopes tenen dents espatulades i els dofins les tenen cniques. Es creu que les marsopes, junt amb balenes i dofins, sn descendents de mamfers que vivien a terra ferma i van passar al medi aqutic fa uns 50 milions d'anys.

Les marsopes, amb sis espcies conegudes, viuen a tots els oceans, sobretot a prop de les costes. Probablement la ms coneguda s la marsopa del port, que podem observar als mars de l'hemisferi nord.

 Anatomia .

Les marsopes tendeixen a ser ms petites per sn ms poderoses que els dofins. Tenen el cap petit i arrodonit, i les mandbules ms suaus en comptes del morro caracterstic dels dofins. Tenen dents en forma d'espasa o esptula, a diferncia dels dofins que els tenen cnics. A ms, l'aleta dorsal d'una marsopa s ms triangular, mentre la de la majoria dels dofins i balenes la tenen amb forma de fal. Aquests animals sn els cetacis ms petits, assolint longituds de cos fins a 2,5 metres; l'espcie ms petita s Phocoena sinus, la vaquita de les costes de Califrnia, que no passa del 1,5 metres. En termes de pes, la ms lleugera s la marsopa de Finless  entre 30 i 45 kg , i la ms pesada s la marsopa de Dall, entre 130 i 200 kg.

 Comportament i cicle de vida .

Les marsopes sn depredadors de peixos, de molluscs i crustacis. Encara que sn capaos de baixar fins a 200 metres, cacen generalment en aiges costaneres baixes. Es troben generalment en grups petits de menys de deu individus, encara que en ocasions certes espcies poden formar grups de centenars d'animals. Com totes les balenes dentades, sn capaos de realitzar ecolocaci per trobar preses o comunicar-se amb el grup. 

Les marsopes sn nedadores rpides; es considera que la marsopa de Dall s un dels cetacis ms rpids, amb una velocitat mitjana de 55 km/h (15 m/segon). Les marsopes tendeixen a fer menys acrobcies i a ser ms curoses que els dofins. S'ha observat que en ocasions neden al revs; sembla ser que ho fan quan busquen company.

Les marsopes tenen la caracterstica de reproduir-se ms rpidament que els dofins. Les femelles de marsopa de Dall i la marsopa del Port poden tenir una cria per any, amb un embars que dura al voltant d'onze mesos. Es desconeix l'edat fins la que pot arribar a viure una marsopa.

 Impacte hum .

A molts pasos, les marsopes sn utilitzades com a aliment o esquer. A ms, la caiguda accidental en xarxes de pesca s responsable de part del descens en la poblaci de marsopes. Una de les espcies que corre ms risc s la vaquita de Califrnia, amb una distribuci limitada al golf de Califrnia, una rea altament industrialitzada. 

Les marsopes rarament sobreviuen al captiveri en parcs zoolgics o oceanaris ja que, generalment, no sn capaces d'adaptar-se a la vida en tancs d'aigua, ni poden ser entrenades amb tanta facilitat com els dofins.

 Sistemtica .

 Ordre Cetacea;
 Suborde Odontoceti ;
 Famlia Phocoenidae;
Gnere Neophocaena;
 Marsopa sense aleta, Neophocaena phocaenoides;
Gnere Phocoena;
 Vaquita marina, Phocoena sinus;
 Marsopa com, Phocoena phocoena;
 Marsopa negra o espinosa Phocoena spinipinnis;
 Marsopa d'ulleres Phocoena dioptrica;
Gnere Phocoenoides;
 Marsopa de Dall Phocoenoides dalli;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317744" title="Llista d'ocells del Shara Occidental" nonfiltered="3882" processed="3866" dbindex="124133">

Aquesta llista d'ocells del Shara Occidental inclou totes les espcies d'ocells trobats al Shara Occidental: 207, de les quals 4 estan globalment amenaades d'extinci.  

Els ocells s'ordenen per ordre i famlia.

Struthioniformes.
Struthionidae.
Struthio camelus;
Podicipediformes.
Podicipedidae.
Tachybaptus ruficollis;
Procellariiformes.
Procellariidae.
Calonectris diomedea;
Puffinus puffinus;
Puffinus mauretanicus;
Puffinus assimilis;
Hydrobatidae.
Oceanites oceanicus;
Hydrobates pelagicus;
Oceanodroma leucorhoa;
Pelecaniformes.
Pelecanidae.
Pelecanus onocrotalus;
Pelecanus crispus;
Sulidae.
Morus bassanus;
Phalacrocoracidae.
Phalacrocorax carbo;
Phalacrocorax aristotelis;
Phalacrocorax africanus;
Ciconiiformes.
Ardeidae.
Ardea cinerea;
Ardea purpurea;
Egretta garzetta;
Egretta gularis;
Ardeola ralloides;
Bubulcus ibis;
Nycticorax nycticorax;
Ciconiidae.
Mycteria ibis;
Ciconia nigra;
Ciconia ciconia;
Threskiornithidae.
Geronticus eremita;
Plegadis falcinellus;
Platalea leucorodia;
Phoenicopteriformes.
Phoenicopteridae.
Phoenicopterus roseus;
Anseriformes.
Anatidae.
Tadorna ferruginea;
Anas penelope;
Anas strepera;
Anas crecca;
Anas acuta;
Anas querquedula;
Anas clypeata;
Netta rufina;
Aythya ferina;
Aythya nyroca;
Aythya fuligula;
Melanitta nigra;
Falconiformes.
Pandionidae.
Pandion haliaetus;
Accipitridae.
Pernis apivorus;
Milvus migrans;
Necrosyrtes monachus;
Neophron percnopterus;
Gyps fulvus;
Torgos tracheliotus;
Circaetus gallicus;
Circus aeruginosus;
Circus macrourus;
Circus pygargus;
Accipiter nisus;
Buteo buteo;
Buteo rufinus;
Aquila chrysaetos;
Aquila pennata;
Falconidae.
Falco naumanni;
Falco tinnunculus;
Falco biarmicus;
Falco pelegrinoides;
Falco peregrinus;
Galliformes.
Phasianidae.
Alectoris barbara;
Gruiformes.
Rallidae.
Fulica atra;
Otididae.
Chlamydotis undulata;
Charadriiformes.
Haematopodidae.
Haematopus ostralegus;
Recurvirostridae.
Himantopus himantopus;
Recurvirostra avosetta;
Burhinidae.
Burhinus oedicnemus;
Glareolidae.
Cursorius cursor;
Glareola pratincola;
Charadriidae.
Pluvialis apricaria;
Pluvialis squatarola;
Charadrius hiaticula;
Charadrius dubius;
Charadrius alexandrinus;
Scolopacidae.
Limnodromus scolopaceus;
Limosa limosa;
Limosa lapponica;
Numenius phaeopus;
Numenius arquata;
Actitis hypoleucos;
Tringa ochropus;
Tringa erythropus;
Tringa nebularia;
Tringa glareola;
Tringa totanus;
Arenaria interpres;
Calidris canutus;
Calidris alba;
Calidris minuta;
Calidris temminckii;
Calidris ferruginea;
Calidris alpina;
Philomachus pugnax;
Laridae.
Larus audouinii;
Larus fuscus;
Larus cachinnans;
Larus cirrocephalus;
Larus ridibundus;
Larus genei;
Xema sabini;
Rissa tridactyla;
Sternidae.
Onychoprion anaethetus;
Sternula albifrons;
Gelochelidon nilotica;
Hydroprogne caspia ;
Chlidonias niger;
Chlidonias hybrida;
Sterna dougallii;
Sterna paradisaea;
Sterna hirundo;
Thalasseus maximus;
Thalasseus sandvicensis;
Thalasseus bengalensis;
Stercorariidae.
Stercorarius skua;
Stercorarius pomarinus;
Stercorarius parasiticus;
Alcidae.
Uria aalge;
Alca torda;
Pterocliformes.
Pteroclidae.
Pterocles senegallus;
Pterocles lichtensteinii;
Pterocles coronatus;
Columbiformes.
Columbidae.
Columba livia;
Columba palumbus;
Streptopelia turtur;
Oena capensis;
Cuculiformes.
Cuculidae.
Cuculus canorus;
Strigiformes.
Tytonidae.
Tyto alba;
Strigidae.
Otus scops;
Bubo ascalaphus;
Athene noctua;
Caprimulgiformes.
Caprimulgidae.
Caprimulgus ruficollis;
Caprimulgus europaeus;
Caprimulgus eximius;
Apodiformes.
Apodidae.
Apus apus;
Apus pallidus;
Coraciiformes.
Meropidae.
Merops apiaster;
Coraciidae.
Coracias garrulus;
Upupidae.
Upupa epops;
Piciformes.
Picidae.
Jynx torquilla;
Passeriformes.
Alaudidae.
Alaemon alaudipes;
Eremopterix nigriceps;
Ammomanes cinctura;
Ammomanes deserti;
Ramphocoris clotbey;
Calandrella brachydactyla;
Calandrella rufescens;
Eremophila bilopha;
Galerida cristata;
Galerida theklae;
Hirundinidae.
Riparia riparia;
Hirundo rustica;
Ptyonoprogne rupestris;
Ptyonoprogne fuligula;
Delichon urbicum;
Cecropis daurica;
Motacillidae.
Anthus campestris;
Anthus pratensis;
Anthus cervinus;
Anthus trivialis;
Motacilla alba;
Motacilla flava;
Turdidae.
Monticola saxatilis;
Turdus merula;
Cisticolidae.
Scotocerca inquieta;
Sylviidae.
Locustella naevia;
Acrocephalus paludicola;
Acrocephalus schoenobaenus;
Acrocephalus scirpaceus;
Acrocephalus arundinaceus;
Hippolais pallida;
Hippolais polyglotta;
Phylloscopus trochilus;
Phylloscopus collybita;
Phylloscopus bonelli;
Sylvia borin;
Sylvia hortensis;
Sylvia communis;
Sylvia deserti;
Sylvia conspicillata;
Sylvia cantillans;
Sylvia melanocephala;
Muscicapidae.
Muscicapa striata;
Ficedula hypoleuca;
Luscinia megarhynchos;
Luscinia svecica;
Cercotrichas galactotes;
Phoenicurus phoenicurus;
Saxicola rubetra;
Saxicola rubicola;
Oenanthe leucopyga;
Oenanthe leucura;
Oenanthe oenanthe;
Oenanthe moesta;
Oenanthe hispanica;
Oenanthe xanthoprymna;
Oenanthe deserti;
Timaliidae.
Turdoides fulva;
Oriolidae.
Oriolus oriolus;
Laniidae.
Lanius senator;
Corvidae.
Pica pica;
Corvus ruficollis;
Passeridae.
Passer hispaniolensis;
Fringillidae.
Bucanetes githagineus;
Emberizidae.
Emberiza hortulana;
Emberiza striolata;

Referncies.



Bibliografia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317765" title="Nutrici en el pacient quirrgic" nonfiltered="3883" processed="3867" dbindex="124134">

La nutrici en el pacient quirrgic s diferent de la dieta de qualsevol persona. T uns requeriments molt diferents. Per aix sempre cal fer un suport nutricional. 


Desnutrici en pacients quirrgics.
Els pacients que han patit una agressi quirrgica pateixen de desnutrici per tres causes: per l augment del metabolisme basal (que pot arribar a duplicar-se en el cas dels grans cremats), per disminuci d ingesta i per la prdua de nutrients sigui per fstules, problemes digestius o manca d absorci intestinal. 
Aix doncs, el pacient quirrgic necessita unes atencions especials pel que fa la seva nutrici. 

Resposta metablica al dejuni.
Dejuni curt (5 dies):
Depleci del glucgen heptic.
Gluconeognesi heptica a partir dels aminocids, lactat i glicerol. ;
Liplisi;
Protelisi d'uns 75 g/dia, que hidratades representen 375g/dia. s a dir, cada dia es perden 375 grams de mscul. Aix dona lloc a aminocids que podran ser emprats pel fetge per crear glucosa (sobretot a partir de l alanina). A ms a ms el nitrogen, al rony, es rebutja en forma d'amoni, important per contrarestar l acidosi que es crea a l emprar cossos cetnics.
Augment de l excreci de nitrogen per l orina;
Dejuni llarg (fins a un mxim de 60 dies):
Disminueix la despesa energtica.
Disminueix la protelisi.
Excreci de nitrogen per l orina de 4-5 g/dia.
Font principal d energia: cossos cetnics. Pot portar a una acidosi metablica.

Hi ha una resposta catablica general. Per revertir aquesta situaci el millor a fer es tractar la causa de la situaci sigui una ferida, una inflamaci o una infecci. 

Despesa energtica .
Despesa energtica basal:
En homes es calcula per la formula: DEB (Kcal/dia)=66+x pes (kg) + x alada (cm)   x edat (anys);
En dones es calcula per la frmula: DEB (Kcal/dia)=65+x pes (kg) + x alada (cm)   x edat (anys);
Despesa energtica: ;
En reps: 25-30 x pes en kg;
En agressi quirrgica:
x1.2 en cirurgia electiva;
x1,5 en spsis;
x 2 en grans cremats;

Suport nutricional.
Nutrici enteral.
Indicacions de la nutrici enteral:
Desnutrici calorico proteica amb ingesta oral inadequada;
Estat nutricional correcte per amb disminuci important de l'ingesta;
Disfgia severa;
Grans cremats;
Fstules de baix dbit (perdua d'aliments per una comunicaci del tub digestiu amb l'exterior.
Traumatisme major;
Contraindicacions: ;
Obstrucci intestinal completa;
Distensi abdominal;
Diarrea severa;
Hemorrgia digestiva;
Fstules d'alt dbit;
Pancreatitis aguda severa;
Shock;
Vies d'administraci:
Sonda nasogstrica;
Gastrostoma;
Sonda nasoentrica;
Jejunostomia quirrgica;
Nutrici endovenosa.
 Indicacions:
Cal tenir en compte que la via endovenosa admet solucions hipertniques sense problema. En canvi a la via perifrica s'ha de diluir la soluci amb srum per tal d'evitar que es trombosi la vena; aix doncs s'ha d'acompanyar de molt volum. 
Venosa central:
Suport nutricional exclusiu per ms de 10 dies;
Administraci de nutrients a pacients amb augment de necessitats per amb necessitat de restricci de lquids.
Suport a pacients amb fallides uni o multiorgpeniques amb limitat volum de lquids;
Venosa perifperica:
Iniciar la nutrici fins a la colocaci d'una via central (menys de 5 dies);
Problemes amb les vies centrals.
Suplementar una nutrici enteral inadecuada per disfunci digestiva. ;
Es poden arribar a cobrir necessitats gaireb basals si els pacients toleren 2.5-3l/dia.
Contraindicacions:
Sobrecrrega de volum;
Dficit d'cids grassos essencials;
Acidosis metablica;
Descompensaci inica;
Coma hiperosmolar;
Complicacions infeccioses: el punt d'infecci ms freqent s la conexi entre el catter i l'equip d'infusi. ;
Complicacions mecniques: lesions, embolismes aris, trombosis venoses i fstules arteriovenoses, prdua del catter amb perforaci cardaca...

Bibliografia.
Schwartz SI, editor. Manual principios de ciruga. 4a ed. Mxico: McGraw-Hill Interamericana; cop. 2000.
Tamames Escobar S, Martnez Ramos C. Ciruga: fisiopatologa general, aspectos bsicos, manejo del paciente quirrgico. Madrid: Mdica Panamericana; cop. 1997.
Thorne ChH, Beasley RW, et al, editors. Grabb and Smith's plastic surgery. 6th ed. Philadelphia: Wolters Kluwer Health/Lippincott Williams & Wilkins; cop. 2007.
Townsend CM, et al, editors. Tratado de ciruga  Sabiston: fundamentos biolgicos de la prctica quirrgica moderna. 17a ed. Madrid: Elsevier; cop. 2005.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317767" title="Llista d'ocells de Mali" nonfiltered="3884" processed="3868" dbindex="124135">

Aquesta llista d'ocells de Mali inclou totes les espcies d'ocells trobats a Mali: 609, de les quals noms 1 n's un endemisme i 6 estan globalment amenaades d'extinci. 

Els ocells s'ordenen per ordre i famlia.

Struthioniformes.
Struthionidae.
Struthio camelus;
Podicipediformes.
Podicipedidae.
Tachybaptus ruficollis;
Podiceps cristatus;
Pelecaniformes.
Pelecanidae.
Pelecanus onocrotalus;
Pelecanus rufescens;
Phalacrocoracidae.
Phalacrocorax africanus;
Anhingidae.
Anhinga melanogaster;
Ciconiiformes.
Ardeidae.
Ardea cinerea;
Ardea melanocephala;
Ardea goliath;
Ardea purpurea;
Ardea alba;
Egretta ardesiaca;
Egretta intermedia;
Egretta garzetta;
Egretta gularis;
Ardeola ralloides;
Ardeola rufiventris;
Bubulcus ibis;
Butorides striata;
Nycticorax nycticorax;
Gorsachius leuconotus;
Ixobrychus minutus;
Ixobrychus sturmii;
Botaurus stellaris;
Scopidae.
Scopus umbretta;
Ciconiidae.
Mycteria ibis;
Anastomus lamelligerus;
Ciconia nigra;
Ciconia abdimii;
Ciconia episcopus;
Ciconia ciconia;
Ephippiorhynchus senegalensis;
Leptoptilos crumeniferus;
Balaenicipitidae.
Balaeniceps rex;
Threskiornithidae.
Threskiornis aethiopicus;
Geronticus eremita;
Bostrychia hagedash;
Plegadis falcinellus;
Platalea leucorodia ;
Platalea alba;
Anseriformes.
Anatidae.
Dendrocygna bicolor;
Dendrocygna viduata ;
Thalassornis leuconotus;
Anser fabalis;
Alopochen aegyptiaca;
Tadorna tadorna;
Plectropterus gambensis;
Sarkidiornis melanotos;
Nettapus auritus;
Anas penelope;
Anas strepera;
Anas crecca;
Anas platyrhynchos;
Anas undulata;
Anas acuta;
Anas erythrorhyncha;
Anas hottentota;
Anas querquedula;
Anas clypeata;
Marmaronetta angustirostris;
Aythya ferina;
Aythya nyroca;
Aythya fuligula;
Falconiformes.
Pandionidae.
Pandion haliaetus;
Accipitridae.
Aviceda cuculoides;
Pernis apivorus;
Macheiramphus alcinus;
Elanus caeruleus;
Chelictinia riocourii;
Milvus migrans;
Haliaeetus vocifer;
Gypohierax angolensis;
Necrosyrtes monachus;
Neophron percnopterus;
Gyps africanus;
Gyps rueppellii;
Gyps fulvus;
Torgos tracheliotus;
Trigonoceps occipitalis;
Circaetus beaudouini;
Circaetus cinereus;
Circaetus cinerascens;
Terathopius ecaudatus ;
Circus aeruginosus;
Circus macrourus;
Circus pygargus;
Polyboroides typus;
Kaupifalco monogrammicus;
Melierax metabates;
Micronisus gabar;
Accipiter badius;
Accipiter ovampensis ;
Accipiter nisus;
Butastur rufipennis;
Buteo buteo;
Buteo rufinus;
Buteo auguralis;
Aquila pomarina;
Aquila rapax;
Aquila nipalensis;
Aquila wahlbergi;
Aquila chrysaetos;
Aquila verreauxii;
Aquila spilogaster;
Aquila pennata;
Aquila ayresii;
Polemaetus bellicosus;
Lophaetus occipitalis;
Sagittariidae.
Sagittarius serpentarius;
Falconidae.
Falco naumanni;
Falco tinnunculus;
Falco alopex;
Falco ardosiaceus;
Falco chicquera;
Falco vespertinus;
Falco subbuteo;
Falco cuvierii;
Falco biarmicus;
Falco pelegrinoides;
Falco peregrinus;
Galliformes.
Phasianidae.
Francolinus coqui;
Francolinus albogularis;
Francolinus bicalcaratus;
Francolinus clappertoni;
Coturnix delegorguei;
Coturnix adansonii;
Ptilopachus petrosus;
Numididae.
Numida meleagris;
Gruiformes.
Turnicidae.
Turnix sylvaticus;
Turnix hottentottus;
Ortyxelos meiffrenii;
Gruidae.
Balearica pavonina;
Rallidae.
Sarothrura boehmi;
Crecopsis egregia;
Crex crex;
Amaurornis flavirostra;
Porzana parva;
Porzana pusilla;
Porzana porzana;
Porphyrio porphyrio;
Porphyrio alleni;
Gallinula chloropus;
Gallinula angulata;
Fulica atra;
Heliornithidae.
Podica senegalensis;
Otididae.
Ardeotis arabs;
Neotis denhami;
Neotis nuba;
Eupodotis senegalensis;
Eupodotis savilei;
Lissotis melanogaster;
Charadriiformes.
Jacanidae.
Microparra capensis;
Actophilornis africanus;
Rostratulidae.
Rostratula benghalensis;
Haematopodidae.
Haematopus ostralegus;
Recurvirostridae.
Himantopus himantopus;
Recurvirostra avosetta;
Burhinidae.
Burhinus oedicnemus;
Burhinus senegalensis;
Burhinus capensis;
Glareolidae.
Pluvianus aegyptius;
Cursorius cursor;
Cursorius temminckii ;
Rhinoptilus chalcopterus;
Glareola pratincola;
Glareola nordmanni;
Glareola nuchalis;
Glareola cinerea;
Charadriidae.
Vanellus spinosus;
Vanellus tectus;
Vanellus albiceps;
Vanellus lugubris;
Vanellus senegallus;
Pluvialis squatarola;
Charadrius hiaticula;
Charadrius dubius;
Charadrius pecuarius;
Charadrius tricollaris;
Charadrius forbesi;
Charadrius marginatus;
Charadrius alexandrinus;
Charadrius asiaticus;
Scolopacidae.
Lymnocryptes minimus;
Gallinago media;
Gallinago gallinago;
Limosa limosa;
Limosa lapponica;
Numenius phaeopus;
Numenius arquata;
Xenus cinereus;
Actitis hypoleucos;
Tringa ochropus;
Tringa erythropus;
Tringa nebularia;
Tringa stagnatilis;
Tringa glareola;
Tringa totanus;
Arenaria interpres;
Calidris canutus;
Calidris alba;
Calidris minuta;
Calidris temminckii;
Calidris ferruginea;
Calidris alpina;
Limicola falcinellus;
Phalaropus fulicarius;
Laridae.
Larus audouinii;
Larus fuscus;
Larus cachinnans;
Larus cirrocephalus;
Larus ridibundus;
Larus genei;
Larus minutus;
Sternidae.
Sternula albifrons;
Gelochelidon nilotica;
Hydroprogne caspia;
Chlidonias niger;
Chlidonias leucopterus;
Chlidonias hybrida;
Sterna dougallii;
Sterna hirundo;
Thalasseus sandvicensis;
Rynchopidae.
Rynchops flavirostris;
Stercorariidae.
Stercorarius longicaudus;
Pterocliformes.
Pteroclidae.
Pterocles exustus;
Pterocles senegallus;
Pterocles coronatus;
Pterocles lichtensteinii;
Pterocles quadricinctus;
Columbiformes.
Columbidae.
Columba livia;
Columba guinea;
Streptopelia turtur;
Streptopelia hypopyrrha;
Streptopelia roseogrisea ;
Streptopelia decipiens;
Streptopelia semitorquata;
Streptopelia vinacea;
Streptopelia senegalensis;
Turtur abyssinicus;
Turtur afer;
Oena capensis;
Treron waalia;
Treron calvus;
Psittaciformes.
Psittacidae.
Psittacula krameri;
Agapornis pullarius;
Poicephalus meyeri;
Poicephalus senegalus;
Cuculiformes.
Musophagidae.
Tauraco persa;
Musophaga violacea;
Crinifer piscator;
Cuculidae.
Clamator jacobinus;
Clamator levaillantii;
Clamator glandarius;
Pachycoccyx audeberti;
Cuculus solitarius;
Cuculus clamosus;
Cuculus canorus;
Cuculus gularis;
Chrysococcyx klaas;
Chrysococcyx caprius;
Centropus grillii;
Centropus monachus;
Centropus senegalensis;
Strigiformes.
Tytonidae.
Tyto alba;
Strigidae.
Otus senegalensis;
Otus scops;
Ptilopsis leucotis;
Bubo ascalaphus;
Bubo cinerascens;
Bubo lacteus;
Scotopelia peli;
Glaucidium perlatum;
Athene noctua;
Asio flammeus;
Asio capensis;
Caprimulgiformes.
Caprimulgidae.
Caprimulgus ruficollis;
Caprimulgus europaeus;
Caprimulgus aegyptius;
Caprimulgus eximius;
Caprimulgus nigriscapularis;
Caprimulgus pectoralis;
Caprimulgus natalensis;
Caprimulgus inornatus;
Caprimulgus tristigma;
Caprimulgus climacurus;
Macrodipteryx longipennis;
Apodiformes.
Apodidae.
Telacanthura ussheri;
Cypsiurus parvus;
Tachymarptis melba;
Tachymarptis aequatorialis;
Apus apus;
Apus pallidus;
Apus affinis;
Apus caffer;
Coliiformes.
Coliidae.
Urocolius macrourus;
Trogoniformes.
Trogonidae.
Apaloderma narina;
Coraciiformes.
Alcedinidae.
Alcedo quadribrachys;
Alcedo cristata;
Alcedo leucogaster;
Ispidina picta;
Halcyon leucocephala;
Halcyon senegalensis;
Halcyon malimbica;
Halcyon chelicuti;
Megaceryle maximus;
Ceryle rudis;
Meropidae.
Merops bulocki;
Merops pusillus;
Merops hirundineus;
Merops albicollis;
Merops orientalis;
Merops persicus;
Merops apiaster;
Merops nubicus;
Coraciidae.
Coracias garrulus;
Coracias abyssinicus;
Coracias noevius;
Coracias cyanogaster;
Eurystomus glaucurus;
Upupidae.
Upupa epops;
Phoeniculidae.
Phoeniculus purpureus;
Rhinopomastus aterrimus;
Bucerotidae.
Tockus erythrorhynchus;
Tockus nasutus;
Bucorvus abyssinicus;
Piciformes.
Capitonidae.
Trachyphonus margaritatus;
Pogoniulus bilineatus;
Pogoniulus chrysoconus;
Lybius vieilloti;
Lybius dubius;
Indicatoridae.
Indicator minor;
Indicator indicator;
Picidae.
Jynx torquilla;
Campethera punctuligera;
Campethera abingoni;
Campethera nivosa;
Dendropicos elachus;
Dendropicos fuscescens;
Dendropicos goertae;
Dendropicos obsoletus;
Passeriformes.
Pittidae.
Pitta angolensis;
Alaudidae.
Mirafra cantillans;
Mirafra cordofanica;
Mirafra rufa;
Mirafra africana;
Mirafra rufocinnamomea;
Pinarocorys erythropygia;
Alaemon alaudipes;
Eremopterix leucotis;
Eremopterix nigriceps;
Ammomanes cinctura;
Ammomanes deserti;
Calandrella brachydactyla;
Eremalauda dunni;
Galerida cristata;
Galerida modesta;
Hirundinidae.
Psalidoprocne obscura;
Pseudhirundo griseopyga;
Riparia paludicola;
Riparia riparia;
Riparia cincta;
Hirundo rustica;
Hirundo lucida;
Hirundo smithii;
Hirundo aethiopica;
Hirundo leucosoma;
Ptyonoprogne rupestris;
Ptyonoprogne fuligula;
Cecropis abyssinica;
Delichon urbicum ;
Cecropis semirufa;
Cecropis senegalensis;
Cecropis daurica;
Petrochelidon preussi;
Motacillidae.
Anthus cinnamomeus;
Anthus similis;
Anthus campestris;
Anthus leucophrys;
Anthus cervinus;
Anthus trivialis;
Macronyx croceus;
Motacilla alba;
Motacilla aguimp;
Motacilla flava;
Motacilla cinerea;
Campephagidae.
Coracina pectoralis;
Campephaga phoenicea;
Pycnonotidae.
Pycnonotus barbatus;
Chlorocichla simplex;
Chlorocichla flavicollis;
Phyllastrephus scandens;
Turdidae.
Monticola saxatilis;
Monticola solitarius;
Turdus olivaceus;
Turdus pelios;
Turdus philomelos;
Cisticolidae.
Cisticola erythrops;
Cisticola cantans;
Cisticola lateralis;
Cisticola aberrans;
Cisticola ruficeps;
Cisticola dorsti;
Cisticola galactotes;
Cisticola natalensis;
Cisticola brachypterus;
Cisticola rufus;
Cisticola troglodytes;
Cisticola juncidis;
Cisticola aridulus;
Cisticola eximius;
Prinia subflava;
Prinia fluviatilis;
Prinia erythroptera;
Spiloptila clamans;
Apalis flavida;
Urorhipis rufifrons;
Hypergerus atriceps;
Camaroptera brachyura;
Sylviidae.
Melocichla mentalis;
Locustella naevia;
Locustella luscinioides;
Acrocephalus paludicola;
Acrocephalus schoenobaenus;
Acrocephalus scirpaceus;
Acrocephalus baeticatus;
Acrocephalus arundinaceus;
Acrocephalus rufescens;
Hippolais pallida;
Hippolais opaca;
Hippolais olivetorum;
Hippolais polyglotta;
Hippolais icterina;
Eremomela icteropygialis;
Eremomela pusilla;
Sylvietta brachyura;
Phylloscopus trochilus;
Phylloscopus collybita;
Phylloscopus bonelli;
Phylloscopus sibilatrix;
Hyliota flavigaster;
Sylvia atricapilla;
Sylvia borin;
Sylvia hortensis;
Sylvia communis;
Sylvia curruca;
Sylvia deserti;
Sylvia conspicillata;
Sylvia rueppelli;
Sylvia cantillans;
Sylvia melanocephala;
Muscicapidae.
Bradornis pallidus;
Melaenornis edolioides;
Muscicapa striata;
Muscicapa gambagae;
Muscicapa aquatica;
Muscicapa cassini;
Myioparus plumbeus;
Ficedula hypoleuca;
Ficedula albicollis;
Luscinia megarhynchos;
Luscinia svecica;
Cossypha niveicapilla;
Cossypha albicapilla;
Cercotrichas galactotes;
Cercotrichas minor;
Cercotrichas podobe;
Phoenicurus ochruros;
Phoenicurus phoenicurus;
Saxicola rubetra;
Saxicola torquatus;
Oenanthe leucopyga;
Oenanthe oenanthe;
Oenanthe hispanica;
Oenanthe deserti;
Oenanthe isabellina;
Oenanthe heuglini;
Cercomela familiaris;
Cercomela melanura;
Myrmecocichla aethiops;
Myrmecocichla albifrons;
Thamnolaea cinnamomeiventris;
Platysteiridae.
Platysteira cyanea;
Batis senegalensis;
Monarchidae.
Elminia longicauda;
Trochocercus nitens;
Terpsiphone viridis;
Timaliidae.
Turdoides fulva;
Turdoides reinwardtii;
Turdoides plebejus;
Paridae.
Melaniparus guineensis;
Certhiidae.
Salpornis spilonotus;
Remizidae.
Anthoscopus punctifrons;
Anthoscopus parvulus;
Nectariniida.
Anthreptes gabonicus;
Anthreptes longuemarei;
Hedydipna collaris;
Hedydipna platura;
Cyanomitra verticalis;
Chalcomitra senegalensis;
Cinnyris pulchellus;
Cinnyris coccinigastrus;
Cinnyris venustus;
Cinnyris cupreus;
Zosteropidae.
Zosterops senegalensis;
Oriolidae.
Oriolus oriolus;
Oriolus auratus;
Laniidae.
Lanius collurio;
Lanius isabellinus;
Lanius gubernator;
Lanius meridionalis;
Lanius minor;
Lanius excubitoroides;
Lanius collaris;
Lanius nubicus;
Lanius senator;
Corvinella corvina;
Malaconotidae.
Nilaus afer;
Dryoscopus gambensis;
Tchagra senegalus;
Laniarius aethiopicus;
Laniarius barbarus;
Telophorus sulfureopectus;
Malaconotus cruentus;
Malaconotus blanchoti;
Prionopidae.
Prionops plumatus;
Dicruridae.
Dicrurus ludwigii;
Dicrurus adsimilis;
Dicrurus modestus;
Corvidae.
Ptilostomus afer;
Corvus albus;
Corvus ruficollis;
Corvus rhipidurus;
Sturnidae.
Lamprotornis chalybaeus;
Lamprotornis chloropterus;
Lamprotornis chalcurus;
Lamprotornis purpureus;
Lamprotornis caudatus;
Lamprotornis pulcher;
Cinnyricinclus leucogaster;
Onychognathus neumanni;
Buphagus africanus;
Passeridae.
Passer domesticus;
Passer griseus;
Passer simplex;
Passer luteus;
Petronia pyrgita;
Petronia dentata;
Ploceidae.
Bubalornis albirostris;
Sporopipes frontalis;
Plocepasser superciliosus;
Anaplectes rubriceps;
Ploceus luteolus;
Ploceus nigricollis;
Ploceus vitellinus;
Ploceus heuglini;
Ploceus cucullatus;
Ploceus melanocephalus;
Quelea erythrops;
Quelea quelea;
Euplectes franciscanus;
Euplectes hordeaceus;
Euplectes afer;
Euplectes macroura;
Euplectes ardens;
Euplectes axillaris;
Estrildidae.
Nesocharis capistrata;
Estrilda caerulescens;
Estrilda melpoda;
Estrilda troglodytes;
Estrilda astrild;
Uraeginthus bengalus;
Euschistospiza dybowskii;
Pytilia phoenicoptera;
Pytilia melba;
Lagonosticta senegala;
Lagonosticta rufopicta;
Lagonosticta larvata;
Lagonosticta rara;
Lagonosticta rubricata;
Lagonosticta rhodopareia;
Lagonosticta virata;
Amadina fasciata;
Sporaeginthus subflavus;
Ortygospiza atricollis;
Spermestes cucullatus;
Spermestes fringilloides;
Euodice cantans;
Viduidae.
Vidua macroura;
Vidua orientalis;
Vidua interjecta;
Vidua togoensis;
Vidua chalybeata;
Vidua nigeriae;
Vidua larvaticola;
Vidua camerunensis;
Vidua funerea;
Anomalospiza imberbis;
Fringillidae.
Serinus leucopygius;
Serinus mozambicus;
Serinus gularis;
Bucanetes githagineus;
Emberizidae.
Emberiza hortulana;
Emberiza striolata;
Emberiza tahapisi;
Emberiza flaviventris;
Emberiza affinis;
Emberiza cabanisi;

Referncies.



Bibliografia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317769" title="Test de primalitat de Solovay-Strassen" nonfiltered="3885" processed="3869" dbindex="124136">
El test de primalitat de Solovay-Strassen, que va ser desenvolupat per Robert M. Solovay i Volker Strassen, s un algorisme aleatori per a determinar si un nombre s un nombre compost o s un nombre primer probable. Ha estat superat de llarg pel test de primalitat de Miller-Rabin, per t una importncia histrica gran en mostrar la factibilitat prctica del criptosistema RSA.

Conceptes.
Euler va demostrar que per a qualsevol nombre primer p i qualsevol enter , 

 ;

on 

 ;

s el smbol de Legendre. El smbol de Jacobi s una generalitzaci del smbol de Legendre a 

;

on n pot ser qualsevol enter senar. El smbol de Jacobi es pot calcular en temps O((log n)) fent servir la generalitzaci de Jacobi de la
llei de la reciprocitat quadrtica.

Es pot calcular si es compleix o no la congruncia 

;

per a diversos valors de a.  Si n s un nombre primer, llavors la congruncia s veritat per a tot a.  Aix, si es trien valors de a aleatriament i es prova la congruncia, llavors, tan aviat com es trobi un a que no compleix la congruncia, se sap que n no s primer (per aix no dona una factoritzaci trivial de n).

Es diu que a s un Euler testimoni si la congruncia anterior amb el smbol de Jacobi no es compleix a a   es a dir que a s un testimoni de qu n s un nombre compost.
A diferncia del test de primalitat de Fermat, per a cada nombre senar compost n pel capbaix la meitat de tots els

 ;

sn (Euler) testimonis. Per tant no hi ha cap nombre compost senar sense que tingui munts de testimonis, al contrari del que passava amb els nombres de Carmichael en el test de Fermat. La probabilitat de qu falli el test de primalitat de Solovay-Strassen s com a mxim de 1/2k, on k s el nombre de probes.

Algorisme i temps d'execuci.
L'algorisme es pot escriure tal com segueix:


Fent servir algorismes rpids per a la exponenciaci modular, el temps d'execuci d'aquest algorisme s , on k s el nombre de cops que es proba un nombre a aleatori, i n s el nombre del qual es vol saber si s o no primer.  La probabilitat de qu l'algorisme falli s com a molt de 2-k.  Amb finalitats criptogrfiques si es tria un nombre prou gran per a k, com ara 100, la possibilitat de qu l'algorisme falli s tan petita que es pot fer servir el nombre com si fos primer sense cap por.

Comportament del cas mitj.
La fita de 1/2 a la probabilitat d'error de cada prova del test de Solovay Strassen s certa per a tots les entrades, per els nombres n per als quals s'assoleix (aproximadament) la fita sn extremadament rars. De mitjana, la probabilitat d'error de l'algorisme s fora ms petita: s ms petita que  per a k probes del test, si s'aplica a nombres n   x uniformement aleatoris. La mateixa fita s'aplica al problema (relacionat amb aquest) de quina s la probabilitat condicional de qu n sigui compost per a un nombre n   x triat al atzar condicionada a que hagi estat declarat primer en k probes del test.

Referncies.

;

 Martin Dietzfelbinger, Primality Testing in Polynomial Time, From Randomized Algorithms to "PRIMES Is in P" (section 6), Series: Lecture Notes in Computer Science , Vol. 3000;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317772" title="Montezum" nonfiltered="3886" processed="3870" dbindex="124137">
El Montezum s un estatge faunal de l'escala geolgica nord-americana, que s'inscriu dins del Cambri inferior. Comen fa 529,5 milions d'anys i s'acab fa 524,5 milions d'anys.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317774" title="Dyer" nonfiltered="3887" processed="3871" dbindex="124138">
El Dyer s un estatge faunal de l'escala geolgica nord-americana, que s'inscriu dins del Cambri inferior. Comen fa 524,5 milions d'anys i s'acab fa 512 milions d'anys.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317775" title="Delamar" nonfiltered="3888" processed="3872" dbindex="124139">
El Delamar s un estatge faunal de l'escala geolgica nord-americana, que s'inscriu dins del Cambri mitj. Comen fa 512 milions d'anys i s'acab fa 504 milions d'anys.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317777" title="Marjum" nonfiltered="3889" processed="3873" dbindex="124140">
El Marjum s un estatge faunal de l'escala geolgica nord-americana, que s'inscriu dins del Cambri mitj i el Cambri superior. Comen fa 504 milions d'anys i s'acab fa 494,5 milions d'anys.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317778" title="Stepto" nonfiltered="3890" processed="3874" dbindex="124141">
L'Stepto s un estatge faunal de l'escala geolgica nord-americana, que s'inscriu dins del Cambri superior. Comen fa 494,5 milions d'anys i s'acab fa 493 milions d'anys.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317779" title="Sunwapt" nonfiltered="3891" processed="3875" dbindex="124142">
El Sunwapt s un estatge faunal de l'escala geolgica nord-americana, que s'inscriu dins del Cambri superior. Comen fa 493 milions d'anys i s'acab fa 491 milions d'anys.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317782" title="Piero di Cosimo" nonfiltered="3892" processed="3876" dbindex="124143">
Feli i fcil pintor, punyent i harmonis colorista, que resuscit lliurement amb el seu pinzell les faules paganes

Piero di Cosimo, o ms correctament Piero di Lorenzo (Florncia, ca. 1461 - 1521) va ser un pintor itali del Renaixement.

 Biografia .
Fill de Piero d'Antonio, orfebre de modesta condici, va nixer l'any 1461 o el 1462 a Florncia, a la via della Scala, primer de quatre germans: Giovanni, Girolamo i Vanna.

Es troba documentat que l'any 1480 era aprenent sense salari al taller del pintor Cosimo Rosselli, de qui va prendre el nom quan va esdevenir fams. Cosimo, diu Vasari: ...el va adoptar ms que de grat, i entre els molts deixebles que tenia, veient-lo crixer, amb els anys i amb la virtut li va agafar estima com si fra un fill, i per tal el va tenir sempre. 

L'any 1481 va anar a Roma amb el seu mestre per treballar a la Capella Sixtina: ...cridat pel papa Sixt, per fer les escenes de la capella, en una de les quals Piero va fer un paisatge bellssim... I perqu retratava del natural de manera excellent, va fer a Roma molts retrats de persones destacades i particularment el de Verginio Orsino i el de Ruberto Sanseverino, als quals va incloure en les esmentades escenes. Va retratar tamb Csar Borja, fill del papa Alexandre VI; pintura avui dia perduda, que jo spia; per tot i que el cartr n'era de la seua m, posteriorment va ser feta pel reverend i virtus Misser Cosimo Bartoli, proposto de San Giovanni (Vasari).
 
Va tornar a Florncia l'any 1483, i del 1488 s la Mare de Du amb l'Infant i els sants Caterina, Rosa de Viterbo, Pere i Joan Evangelista, actualment a la Galeria del Hospital dels Innocents: ...l'administrador de l'Hospital dels Innocents, molt amic seu, li va encarregar una taula per a collocar-la a l'esglsia, entrant a m esquerra. Piero va acabar l'encrrec, per gaireb fa tornar boig al pobre home, perqu no li permetia veure el quadre fins que no estiguera acabat, i li demanava diners a tothora, de manera que l'amic va arribar a amenaar-lo de no pagar-li el que restava si no li deixava veure l'obra. Piero s'hi va negar rotundament i li va dir que ans destrossava el que havia fet que accedia a mostrar-li-la, i l'amic no va tenir ms remei que pagar-li la quantitat que hi restava (Vasari). 

El 13 d'octubre de 1489 la famlia Capponi li va pagar 6 florins a l'artes ebenista Chimenti del Tasso pel marc d'una taula d'altar pintada per Piero di Cosimo per a la capella de l'esglsia florentina de Sant Esperit, que representa la Visitaci, i que actualment es conserva a la National Gallery de Washington.

L'any 1498 est documentat que encara residia a la via della Scala, com a cap de famlia i propietari dels bns heretats dels pares, amb cases, vinyes i oliveres a Carmignano. L'any 1503 es va inscriure al gremi dels artistes de Sant Lluc; el 8 de maig de 1504 a l'Arte dei Medici e Speziali; el 10 de mar de 1506 les monges del Convent de San Cresci a Valcava, al Mugello, van trametre a Npols  una Mare de Du seua, no identificada.

Al voltant de 1505 l'artista va pintar tres respatllers amb escenes de la vida primitiva dels homes, encara incapaos de controlar i utilitzar el foc: el primer panell, la Cacera, presenta figures humanes seminues, stirs, centaures i animals que lluiten feroment, ignorants del perill que suposa l'incendi que crema al fons; al segon panell, El retorn de la cacera es representen les primeres formes de vida comunitria i l's de tcniques primitives de construcci; al tercer, l'Incendi al bosc, un home revestit d'hbits, conscient de l'incendi, intenta capturar els bous espaordits. 



Erwin Panofsky va relacionar amb aquests tres panells dues taules addicionals amb la Caiguda de Vulc i Vulc i ol mestres de la Humanitat. A la primera, Vulc, expulsat de l'Olimp, rep l'ajut de les noies de Lemnos; a la segona, Vulc adult, assistit per ol, treballa en una primitiva forja i mostra a un home muntat a cavall l's del foc i de les tcniques de treball del metall; al fons, junt a una girafa mansa, s'est construint una casa amb troncs encara no perfilats; en primer pla, una famlia i una persona adormida alludeixen per una banda al fet que el treball de Vulc va comenar de nit i per altra a qu acaba de sorgir una nova era de la Humanitat. 

Les cinc pintures, junt amb altres perdudes, adornaven potser la casa florentina del mercader Francesco del Pugliese, dues vegades prior de Florncia, enfrontat tant als Mdici com a Savonarola, desterrat l'any 1513 per haver insultat pblicament Lloren de Mdici el Jove. La concepci de la lenta evoluci de la civilitzaci mitjanant el progrs tcnic i intellectual, estranya i alhora heterodoxa ja siga respecte a la concepci clssica com a la cristiana, pot resseguir-se tant a Lucreci com a Vitruvi, aquest ltim citat per Boccaccio a la Genealogia Deorum. L'artista tornar sobre aquests temes amb dues taules pintades per a Giovanni Vespucci amb la descoberta i la donaci del vi per part de Bacus i amb dues taules de cassoni amb el mite de Prometeu i Epimeteu.	

El 8 de desembre de 1515 li van ser pagats 58 florins per feines d'ornamentaci realitzades amb ocasi de la visita a Florncia, el 20 de novembre, del papa Lle X.

 

L'Alliberament d'Andrmeda, a la Galeria dels Uffizi, s probablement la seua ltima obra: ...un quadre de figures petites, que representa Perseu alliberant Andrmeda del monstre, que t certes coses bellssimes... mai no va fer Piero pintura ms bella ni millor acabada que aquesta, ats que no s possible veure la ms estranya orca marina ni la ms capriciosa que aquella que es va imaginar i pintar Piero, amb el ferotge gest de Perseu, que en l'aire la colpeja amb l'espasa; de la qual, entre el temor i l'esperana es veu captiva Andrmeda, de rostre bellssim, i prop de la qual hi ha molta gent amb indumentria variada i estranya, tocant i cantant, entre els quals hi ha alguns rostres de divina factura, que riuen i s'alegren de veure alliberada Andrmeda; el paisatge s bellssim i d'un colorit dol i gracis, i la uni i fusi dels colors s'hi ha fet amb extrema habilitat (Vasari).

Va morir l'any 1521: De vegades deia que era molt bell anar a l'encontre de la mort, que s'hi reunira tant gent mentre et confortaven amb dolos i paraules boniques, el capell i el poble resaven per tu i els ngels venien per portar-te al Parads. Parlava sense sentit, i un mat va ser trobat mort al peu d'una escala, l'any 1521. Se li va donar sepultura a Sant Pere Major (Vasari).

 Enginy fantasis i estravagant... .
De vegades es mostrava tan concentrat en all que feia, que el seu pensament s'enlairava, de manera que havia de tornar al pensament inicial perqu la seua imaginaci l'havia portat ben lluny.  I era tamb tan amic de la solitud que no disfrutava ms que quan concentrat en els seus pensaments podia fantasejar i fer castells en l'aire (Vasari).  
    

Continuament estava tancat, i no es deixava veure treballar, i tenia una vida d'home ms aviat bestial que hum. No permetia que es netejara sa casa, volia menjar a l'hora que li venia la fam, no deixava collir els fruits de l'hort i deixava crixer les vinyes de manera que els sarments penjaren per terra. Les figueres no s'esporgaven mai, ni cap altre arbre.  Gaudia de veure l'estat selvtic en qu tot estava, deia que no s'havia d'alterar la natura, perqu ella s'ocupava de tot. Li agradava contemplar les plantes i els arbres que sortien rars i en gran nombre, i aix li produa tant de plaer que semblava embogir. I tot aix ho traslladava a les seues obres tantes vegades que, tot i produir plaer a l'observador, resultava al capdavall molest. De vegades es detenia a observar un mur on escopien els malalts i en treia la idea per a una batalla de cavalls i les ms fantstiques ciutats i els ms grans pasos que mai s'havien vist; i el mateix feia de la contemplaci dels nvols. Va comenar a pintar a l'oli, en haver vist algunes obres de Leonardo enllestides amb la seua extrema habilitat, i com li va agradar intent imitar-lo, tot i que el seu propi estil era ben diferent i molt ms extravagant: perqu ben b pot dir-se que transformava tot all que feia. I si Piero no haguera estat tan fantasis i haguera tintut ms cura de si mateix, el que no va fer, s'hauria conegut ms el seu gran enginy, de manera que hauria estat adorat i no tingut per boig a causa del seu capteniment bestial. Tot i aix, s ben cert que mai no va fer mal a ning ms que a si mateix, i que ben al contrari benefici a tothom amb les seues obres i el seu art.

En totes les seues obres queda pals un esperit ben diferent als dels altres artistes de la seua poca, amb un vertader inters en la recerca de les subtileses de la natura, en les quals penetr, sense preocupar-se del temps ni de l'esfor, noms pel seu delit i pel plaer de l'art; i no podia ser d'una altra manera perqu enamorat del seu treball no feia cas de la seua comoditat i noms menjava ous durs que, per aprofitar el foc, coa alhora que la cola; i no sis o vuit cada vegada, sin una cinquantena, i deixant-los en un cabs els consumia a poc a poc. Li agradava viure d'aquesta senzilla manera, perqu qualsevol altra li semblava servitud. L'amonaven els planys dels infants, el tossir dels homes, el so de les campanes, el cntic dels frares; i quan plovia molt gaudia observant la pluja caure a plom sobre les teulades i estavellar-se contra el terra. Tenia una grandssima por als llamps, i quan tronava s'embolicava amb una capa i tancant les finestres i la porta es quevava quiet en un cant fins que passara la fria. El seu enginy era tan original i gil que alguna vegada deia coses tan divertides que feia esclatar a riure els qui l'acompanyaven... 

   

Amb la vellesa va anar fent-se cada vegada ms estrambtic i ning no volia romandre al seu costat. Com no volia tenir aprenents al seu voltant va anar quedant-se sense cap ajut.  Volia treballar per la tremolor no l'hi deixava. I es posava tan enfurismat que volia subjectar-se les mans perqu s'estigueren quietes, per se li caia el bast o els pinzells que feia llstima de veure'l.  No suportava les mosques, i l'amonava tot, fins la seua prpia ombra. Aix, emmalaltit de pura vellesa era visitat noms per alguns amics que li demanaven que posara la seua nima en pau amb Du.  Per a ell no li semblava que havia de morir, i per tant ho anava deixant d'avui per a dem. No s que no fra bo o no tinguera fe, que era molt bon cristi malgrat que la seua vida fra salvatge. De vegades parlava dels turments que provoquen les malalties del cos i de quantes fatigues pateix qui, consumint-se l'esperit a poc a poc, acaba per morir, que s una gran dissort. Parlava malament dels metges, dels apotecaris i de tots aquells que tenen cura dels malalts i els maten de fam, aix com d'altres patiments com ara els xarops, medecines, lavatives i altres martiris, com no poder dormir quan es vol, fer testament, veure plorar els parents i estar a fosques en l'habitaci... (Vasari)

Christoph Pudelko ha intentat donar una explicaci al capteniment de Piero ms enll de l'extravagncia, o pitjor encara de la bestialitat, que li va atribuir Vasari, per altra banda un notori home d'ordre.

Una angoixa gaireb patolgica, la necessitat d'evitar tot all que siga normal, per a no perdre l'essncia de les coses i apoderar-se'n; una simpatia instintiva per les curiositats i les coses estranyes, perdent-s'hi com en un joc; una necessitat herica d'independncia respecte de qualsevol ordre social, emmascarada amb una vida de bohemi, amb la recerca de l'originalitat al cost que siga, mitjanant una mena d'esperit burlesc: la passi d'un revolucionari obsessionat per les prpies idees, per la recerca de remeis mstics i mgics per a millorar el mn. Cada gran art s revolucionria, per a Cosimo li importa sobretot una vida revolucionria, tot i que de vegades expressada de manera estranya. Cerca un primitivisme de l'existncia que siga una revolta i una fuga del propi temps. L'odi contra l'extrem formalisme d'una societat extenuada que, fins i tot a la cort de Lloren de Mdici, es complaia amb especulacions mistificants, d'intellectualisme humanstic i d'abandons retrics a romntiques coqueteries naturalstiques, li inspira una apassionada nostlgia per la innata originalitat i la salvatge fora de la natura. Desconfiat amb els romanticismes lacrimgens, hi ha en ell un sentit primordial del cosmos, a les eternes lleis del qual, que regeixen la vida i la mort, s'hi sent adherit.  I, com tothom, oscilla entre una orgistica voluntat de vida i una nsia pregona de mort, que assumir formes gaireb paraniques, i al final fins i tot el carcter d'una autntica mania persecutria.

 Itinerari crtic .
Deixeble de Cosimo Rosselli, no en va rebre influncia; els seus models inicials van ser Filippino Lippi, Domenico Ghirlandaio i Luca Signorelli, posteriorment, de Leonardo deriva la delicada llum i els valors atmosfrics, per amb tot va ser un pintor original per la gran fantasia i la capacitat analtica que l'acosten als flamencs i li fan rebutjar l'abstracci de les representacions basades en el dibuix, donant ms importncia, al contrari que Botticelli, a la concrecci de la imatge fundada en els seus valors cromtics, com un veneci.


...a l'Esglsia de Sant Esperit va treballar a la capella de Gino Capponi una taula que representa una Visitaci de Nostra Senyora amb sant Nicolau i un sant Antoni que llegeix amb un parell d'ulleres al nas, el que sembla anacrnic. Hi va pintar tamb un vell llibre de pergam molt ben fet, i sant Nicolau duu dues esferes que brillen, i l'espurneig d'una sembla reflectir-se en l'altra, de manera que va quedar ben pals el seu gust d'experimentar amb coses estranyes i difcils (Vasari).
    
A travs de l'estudi de la pintura dels Pasos Baixos va adquirir una finor en el detall que cap altre florent va atnyer. s potser un dels quadres ms caracterstics del perode juvenil del pintor... qualsevol arruga, qualsevol borrissol del rostre o de les mans dels dos sants asseguts en primer pla, perfectament caracteritzats, van ser fets amb una cura i un amor que meravellen en un florent. s admirable que la disposici de Piero envers els detalls siga tan prxima a la dels nrdics... Les dues dones es miren als ulls, com conscients del dest que els espera... i mentre Maria, en un gest de salutaci i per aplacar l'emoci de l'altra, posa la ma esquerra sobre l'espatla de la vella Isabel, aquesta ala la m, meravellada que la Mare de Du haja nascut d'ella... estan estretament vinculades entre si, expressant la participaci interior i un tranquil aband a llur dest. Psicolgicament s la ms bella Visitaci mai pintada a Florncia (Knapp).

 
La Mare de Du amb l'Infant i ngels, de la Collecci veneciana Cini, datable al voltant de 1507, Apunta a un ntid enfocament de la imatge figurativa, obtesa per mitj de llum i clarobscur, s a dir, racionalitzant a la florentina les idees que es troben presents al Trptic Portinari d'Hugo van der Goes Piero sap aconseguir aquell efecte d'imatges a l'aire lliure que el seu autntic lirisme vivifica d'un sabor agrest i meteorolgic, on la llum ms o menys intensa i clistallina, els prats, les roques i els arbres   ara eixuts, ara humits, ara verdssims   aviat fan penetrar en un clima que de tant en tant s primaveral, tardorenc, glid...  el carcter, gaireb elegac, de vespre avanat, s resultat de la llum en imminent declivi, que clau de ple sobre l'ngel msic i en gradaci sobre les altres figures (Zeri)

Com conciliar l'exactitud significativa dels objectes mnims...amb la perspectiva que tot ho informa, amb l'antic que descoratja amb la seua autoritat l'experincia actual i directa del mn?... es tracta de trobar un via intermdia, que afluixe el rigor de la perspectiva i permeta de variar l'enfocament dels objectes, per que alhora atorgue a la presncia dels objectes una segura consistncia espacial. El retrat de Simonetta Vespucci i el de Giuliano di Sangallo representen b els punts extrems del problema: lineal, ple de subtil simbolisme, florent en l'aspror primmirada del dibuix i del color, lric com un sonet de Poliziano o de Lorenzo, el primer; novssim en l'enfocament que lliga la figura a l'espai i dna un significat espacial fins i tot a les plomes sobre l'ampit, el segon. Per el nou element de cohesi espacial s el vehicle atmosfric i llumins: Piero di Cosimo ha ents que la soluci ms justa... ja l'ha trobada Leonardo.

El segon problema, el de la influncia de l'art antic, s ms complex i Piero el resol de manera original renunciant-ne a l'autoritat, per no a la fascinaci. Con una intuci que en els mateixos anys s'obre cam tamb en la cultura vneta, ja no cerca la filosofia, ni la histria, sin la poesia de l'antiguitat. Naixen aix, quasi en contrast amb el classicisme histric que va afermant-se a Roma, les elegies mitogrfiques, en la major part inspirades en Ovidi. Procris morta, per encara amb la carn suau, tbia i acolorida, fa pensar en aquelles noies que de tant en tant es trobaven intactes i com adormides als seus antics sarcfags: i s'hi clamava miracle. Per ms enll del cos inert, del faune contrit, de la silueta negra del gos entristit, el paisatge es dissipa en transparncies d'aigua i vapors celestes. L'antiguitat ja no s la gran lli histrico-naturalstica, que ensenya a viure en la plena conscincia d'u mateix i del mn: s la nostlgia d'un mite dissolt i d'un temps perdut, sentiment de la mort (Argan).


 Obres .
Cap obra de Piero va ser signada ni datada, per tant es relacionen en un pressumpte ordre cronolgic, des de 1480 a 1521.
Mare de Du i Infant, pintura al tremp sobre taula, 49 x 38, Florncia, collecci privada;
Paisatge, part de la Predicaci de Crist i guariment del leprs di Cosimo Rosselli, fresc, Ciutat del Vatic, Capella Sixtina;
Mare de Du i Infant amb els sant Lltzer i Sebasti, pintura al tremp sobre taula, 165 x 123, Montevottolini, Pistoia, parrquia dels sants Miquel i Lloren;
Sant Joanet, pintura al tremp sobre taula, 28 x 23, Nova York, Metropolitan Museum;
Mare de Du i Infant, oli sobre taula, 83 x 65, Estocolm, colleccions reals;
Simonetta Vespucci, pintura al tremp sobre taula, 57 x 42, Chantilly, Muse Cond;
Allegoria, oli sobre taula, 56 x 45, Washington, National Gallery;
Mare de Du i Infant amb els sants Onofre i Agust, pintura al tremp sobre taula, 205 x 175, Rennaz, Sussa, collecci privada;
Mare de Du entronitzada amb l'Infant i els sants Pere, Joan Baptista, Nicolau i Domnec, dita tamb Pala Del Pugliese, pintura al tremp sobre taula, 166,5 x 113, amb tres panells de predella que representen la Crema dels llibres dels albigesos, Sant Joanet i Jess Infant, Sant Nicolau destrueix els dols, tremp sobre taula, 23,5 x 38,5 cadascun, Saint Louis, Missouri, City Art Museum;
Visitaci amb els sants Nicolau i Antoni, oli sobre taula, 184 x 189, Washington, National Gallery;
Adoraci de l'Infant, tondo, oli sobre taula, dim. 160, Toledo, Ohio, Museum of Art;
Sant Jeroni en meditaci, tondo, oli sobre taula, dim. 74, Florncia, Museu Horne;
Sagrada famlia i ngels, tondo, oli sobre taula, dim. 165, Dresden, Gemaeldegalerie;
Cacera primitiva, oli sobre taula, 71 x 168, Nova York, Metropolitan Museum;
Retorn de la cacera, oli sobre taula, 71 x 169, Nova York, Metropolitan Museum;
Incendi al bosc, oli sobre taula, 71 x 203, Oxford, Ashmolean Museum;
Hilas i les nimfes, oli sobre llen, 155 x 174, Hartford, Connecticut, Wadsworth Atheneum;
Vulc i ol, oli sobre llen, 155,6 x 166,4, Ottawa, National Gallery of Canada;
Mare de Du i Infant, ngels i els sants Caterina d'Alexandria,Rosa de Viterbo, Pere i Joan Evangelista, oli sobre taula, 203 x 197, Florncia, Galeria de l'Hospital dels Innocents;
Mare de Du i Infant, oli sobre taula, 87 x 58, Pars;
Mort de Procris, oli sobre taula, 65 x 183, Londres, National Gallery;
Venus, Mart i Amor, oli sobre taula, 72 x 182, Berln, Staatliche Museen;
Batalla entre els centaures i els lpites, oli sobre taula, 71 x 260, Londres, National Gallery;
Tritons i Nereides, oli sobre taula, 37 x 158, collecci privada;
Mare de Du i Infant amb sant Joanet, oli sobre taula, tondo, dim. 93, Estrasburg, Muse des Beaux   Arts;
Santa Maria Magdalena, oli sobre taula, 72 x 53, Roma, Galleria Nazionale d Arte Antica;
Sant Joan Evangelista, oli sobre taula, 83 x 59, Honolulu, Academy of Fine Arts;
Encarnaci de Crist i els sants Caterina, Margarida, Joan Evangelista, Pere, Felip Benizzi i Antonino, oli sobre taula, 206 x 172, Florncia, Galeria dels Uffizi;
La descoberta de la mel, oli sobre taula, 80 x 128,5, Worcester, Art Museum;
Desventures de Sil, oli sobre taula, 76,2 x 126,5, Cambridge, Massachusetts, Fogg Art Museum;
Retrat de Giuliano da Sangallo, oli sobre taula, 47,5 x 33,5, Amsterdam, Rijksmuseum;
Retrat de Francesco Giamberti, oli sobre taula, 47,5 x 33,5, Amsterdam, Rijksmuseum;
Mare de Du amb l'Infant i ngels, oli sobre taula, 116 x 85, Vencia, Collecci Cini;
Mare de Du i Infant, Sant Joanet i ngels, oli sobre taula, tondo, dim. 85, San Diego, Califrnia, Fine Art Gallery;
Mare de Du i Infant, Sant Joanet i un ngel, oli sobre taula, tondo, dim. 129, So Paulo, Brasil, Museo de Arte;
Adoraci de l'Infant, oli sobre taula, tondo, dim. 115, Florncia, collecci privada;
Nativitat amb sant Joanet, oli sobre taula, tondo, dim. 146, Washington, National Gallery;
Rostre Sant de Lluc, oli sobre taula, 160 x 120,5, Budapest, Szepmuveszeti Museum;
Pietat i els sants Joan Evangelista, Maria Magdalena i Mart, oli sobre taula, 190 x 112, Perusa, Galleria nazionale dell'Umbria;
Adoraci de Jess amb sant Joanet i ngels msics, oli sobre taula, tondo, dim. 144, San Petersburg, Museu de l'Ermitage;
Adoraci de Jess amb sant Joanet i ngels msics, pintura al tremp sobre taula, tondo, dim. 140, Roma, Galeria Borghese;
Mite de Prometeu, oli sobre taula, 68 x 120, Munic, Alte Pinakothek;
Mite de Prometeu, oli sobre taula, 64 x 116, Estrasburg, Muse des Beaux   Arts;
Mare de Du amb l'Infant i ngels, oli sobre taula, tondo, dim. 88, collecci privada;
Sagrada Famlia amb sant Joanet, oli sobre taula, 118 x 186, Vencia, Collecci Cini;
Mare de Du i Infant, sant Joanet, santa Margarida i ngels, oli sobre taula, tondo, dim. 135, Tulsa, Philbrook Art Center;
Sagrada Famlia amb sant Joanet i ngels, oli sobre llen, tondo, dim. 152, San Petersburg, Museu de l'Ermitage;
Costrucci d'un edifici, oli sobre taula, 82,5 x 199,5, Sarasota, Florida, Ringling Museum of Art;
Mare de Du amb l'Infant i els sants Juan Baptista i Toms, oli sobre taula, 202 x 165, Borgo San Lorenzo, Florncia, esglsia del Crucifix;
Dos ngels amb corona i i con corona i cremadors d'encens, oli sobre taula, 69 x 182, Edimburg, National Gallery of Scotland;
Mare de Du amb l'Infant i els sants Domnec i Jeroni, oli sobre taula, 209 x 205,7, New Haven, Connecticut, Yale University Art Gallery;
Dos ngels, oli sobre taula, 67 x 87, Boston, Museum of Fine Arts;
Dos ngels, oli sobre taula, 67 x 87, Boston, Church of the Advent;
Immaculada Concepci i els sants Francesc, Jeroni, Bonaventura, Bernat, Agust i Toms d'Aquino, oli sobre taula, 184 x 178, Fiesole, Esglsia de Sant Francesc;
Alliberament d'Andrmeda, oli sobre taula, 70 x 123, Florncia, Galeria dels Uffizi;

Referncies i cites.


 Bibliografia .
Giorgio Vasari, Le Vite de pi eccellenti architetti, pittori, et scultori italiani, da Cimabue insino a' tempi nostri: descritte in lingua Toscana, da Giorgio Vasari Pittore Aretino, Florncia 1568.
Edici en castell: Vasari, Giorgio: Las vidas de los ms excelentes arquitectos, pintores y escultores italianos desde Cimabue a nuestros tiempos. Traduccin: Giovanna Gabriele Muiz. Madrid, Catedra, 2002, ISBN 84-376-1974-2.
Friedrich Knapp, Piero di Cosimo, 1899.
G. Pudelko, Piero di Cosimo, peintre bizarre, a Minotaure, 1938.
Federico Zeri, Rivedendo Piero di Cosimo, a Paragone, 1959.
Carlo Giulio Argan, Storia dell'arte italiana, Florncia 1968.
Erwin Panowsky, Studi di iconologia, Tor 1975.
Mina Bacci, Piero di Cosimo, Mil 1976.

 Enllaos externs .
Piero di Cosimo a Artcyclopedia;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317789" title="Maria Vila i Panads" nonfiltered="3893" processed="3877" dbindex="124144">
Maria Vila i Panads (Grcia, Barcelona 1897 - Barcelona, 1963) va ser una primera actriu catalana. El 1919 es va casar amb Pius Dav i Segals, tamb primer actor i director. Amb ell van crear una companyia de slida tradici de teatre en catal. Va fer primers papers d'algunes obres de Josep Maria de Sagarra i desprs de la Guerra Civil contribu al retorn de la llengua catalana als escenaris.

Trajectria professional.
 1917, 20 setembre. Mireia, de 'obra Mireia de Frederic  Mistral, adaptaci escnica d'Ambrosi Carrion. Estrenada al  Teatre Novedades de Barcelona. Companyia catalana encapaladas per Enric Borrs.
 1917, 15 novembre. Filiberta Chigi, de l'obra El cardenal de Louis N. Parker, amb traducci catalana de Salvador Vilaregut. Estrenada al teatre Novetats de Barcelona.
 1918, 15 mar. La Xavaleta de l'obra La mala vida de Juli Vallmitjana. Estrenada al teatre Cmic de Barcelona. Companyia dirigida per Enric Borrs.
 1918, 4 octubre. Maria Clara, de l'obra Montmatre de Pierre Frondaie, traducci catalana de Salvador Vilaregut. Estrenada al teatre Espanyol de Barcelona.
 1924, 14 novembre. Elvira, de l'obra Fidelitat de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
 1925, 15 desembre. Caterina, de l'obra La follia del desig de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Romea, de Barcelona.
 1930, 17 octubre. Maria, de l'obra La vena del terrat de Gast A. Mntua. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
 1931. Glria, de l'obra L'Hostal de la Glria de Josep Maria de Sagarra.
 1931, 17 desembre. Anglica, de l'obra La morena de Coll-Blanc de Gast A. Mntua. Estrenada al teatre Romea de Barcelona. ;
 1932. Maria del Roser, de l'obra L'alegria de Cervera de Josep Maria de Sagarra.
 1932. Desitjada, de l'obra Desitjada de Josep Maria de Sagarra.
 1933, 14 mar. Tineta, de l'obra La ms bonica del barri de Gast A. Mntua. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
 1933, 27 octubre. Sileta, de l'obra La Ben Plantada de Gast A. Mntua. Estrenada al teatre Romea, de Barcelona.
 1933. Caterina, de l'obra El "Caf de la Marina" de Josep Maria de Sagarra.
 1933. Estrella, de l'obra L'Estrella del miracles de Josep Maria de Sagarra.
 1935. Reina, de l'obra Reina de Josep Maria de Sagarra.
 1936. Rosalia, de l'obra La can de la filla del marxant de Josep Maria de Sagarra.
 1952. Munda, de l'obra L'alcova vermella de Josep Maria de Sagarra.
 1952. Cristina, de l'obra L'amor viu a dispesa de Josep Maria de Sagarra.
 1957. Slvia, de l'obra Passaport per a l'eternitat de Josep C. Tpias i Santiago Vendrell;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317815" title="CV-132" nonfiltered="3894" processed="3878" dbindex="124145">
La carretera CV-132 s un enlla entre la CV-10 a Sant Mateu amb la N-232 a Xert. s el cam ms utilitzat per a arribar des de Sant Mateu cap a Morella, ja que la CV-10 es desvia en direcci la capital d'Els Ports cercant La Jana. 

Nomenclatura. 
La carretera CV-132 pertany a la xarxa de carreteres de la Generalitat Valenciana. El seu nom v de la CV (que indica que s una carretera autonmica de la Comunitat Valenciana) i el 132, s el numero que rep aquesta carretera, segons l'ordre de nomenclatures de les carreteres del Pas Valenci. 

Municipis i zones d'inters prxims.
Sant Mateu ;
Xert;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317826" title="Pep Bassas" nonfiltered="3895" processed="3879" dbindex="124146">
Pep Bassas (Seva, 1961 - Barcelona, 2008) fou un pilot catal de rallis. Va comenar a competir el 1978 i del 1980 al 1994 va ser pilot oficial del RACC. Va guanyar el primer campionat d'Espanya l'any 1987, moment en el qual va fitxar per l'escuderia BMW on guanyaria un altre campionat l'any 1989 i dos subcampionats els anys 1988 i 1990. Durant la dcada de 1990 va participar en diverses ocasions en el Campionat d'Espanya de turismes, i aconsegu el podi en tres ocasions.

Mor a l'Hospital Clnic de Barcelona el 29 de juny de 2008 desprs d'una llarga malaltia.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317831" title="Llista d'ocells de les Illes Galpagos" nonfiltered="3896" processed="3880" dbindex="124147">

Aquesta llista d'ocells de les Illes Galpagos inclou totes les espcies d'ocells trobats a les Illes Galpagos: 146, de les quals 25 en sn endemismes, 3 en sn endemismes reproductors, 13 estan globalment amenaades d'extinci i dues hi foren introdudes.

Els ocells s'ordenen per ordre i famlia.

Sphenisciformes.
Spheniscidae.
Spheniscus mendiculus;
Podicipediformes.
Podicipedidae.
Podilymbus podiceps;
Procellariiformes.
Diomedeidae.
Phoebastria irrorata;
Phoebastria nigripes;
Procellariidae.
Macronectes giganteus;
Daption capense;
Pterodroma phaeopygia;
Pachyptila desolata;
Procellaria parkinsoni;
Puffinus pacificus;
Puffinus griseus;
Hydrobatidae.
Oceanites gracilis;
Pelagodroma marina;
Fregetta grallaria;
Oceanodroma tethys;
Oceanodroma castro;
Oceanodroma leucorhoa;
Oceanodroma markhami;
Oceanodroma melania;
Pelecaniformes.
Phaethontidae.
Phaethon aethereus;
Phaethon rubricauda;
Pelecanidae.
Pelecanus occidentalis;
Sulidae.
Sula nebouxii;
Sula granti ;
Sula sula;
Sula leucogaster;
Phalacrocoracidae.
Phalacrocorax harrisi;
Fregatidae.
Fregata magnificens;
Fregata minor;
Ciconiiformes.
Ardeidae.
Ardea herodias;
Ardea alba;
Egretta caerulea;
Egretta thula;
Bubulcus ibis;
Butorides striata;
Nyctanassa violacea;
Phoenicopteriformes.
Phoenicopteridae.
Phoenicopterus ruber;
Anseriformes.
Anatidae.
Dendrocygna autumnalis;
Anas bahamensis;
Anas discors;
Anas cyanoptera;
Nomonyx dominica;
Falconiformes.
Pandionidae.
Pandion haliaetus;
Accipitridae.
Buteo galapagoensis;
Falconidae.
Falco peregrinus;
Galliformes.
Phasianidae.
Gallus gallus;
Gruiformes.
Rallidae.
Laterallus spilonotus;
Porzana carolina;
Neocrex erythrops;
Porphyrio martinica;
Gallinula chloropus;
Fulica americana;
Charadriiformes.
Haematopodidae.
Haematopus palliatus;
Recurvirostridae.
Himantopus mexicanus;
Charadriidae.
Pluvialis fulva;
Pluvialis squatarola;
Charadrius semipalmatus;
Charadrius wilsonia;
Charadrius vociferus;
Oreopholus ruficollis;
Scolopacidae.
Limnodromus griseus;
Limosa haemastica;
Limosa fedoa;
Numenius phaeopus;
Actitis macularius;
Tringa solitaria;
Tringa incana;
Tringa melanoleuca;
Tringa semipalmata;
Tringa flavipes;
Arenaria interpres;
Arenaria melanocephala;
Aphriza virgata;
Calidris canutus;
Calidris alba;
Calidris pusilla;
Calidris mauri;
Calidris minutilla;
Calidris fuscicollis;
Calidris bairdii;
Calidris melanotos;
Calidris himantopus;
Phalaropus tricolor;
Phalaropus lobatus;
Phalaropus fulicarius;
Laridae.
Larus delawarensis;
Larus dominicanus;
Larus cirrocephalus;
Larus philadelphia;
Larus fuliginosus;
Larus atricilla;
Larus pipixcan;
Creagrus furcatus;
Sternidae.
Anous stolidus;
Gygis alba;
Onychoprion fuscatus;
Chlidonias niger;
Sterna hirundo;
Thalasseus maximus;
Thalasseus elegans;
Stercorariidae.
Stercorarius pomarinus;
Columbiformes.
Columbidae.
Columba livia;
Zenaida auriculata;
Zenaida galapagoensis;
Cuculiformes.
Cuculidae.
Coccyzus erythropthalmus;
Coccyzus melacoryphus;
Crotophaga ani;
Strigiformes.
Tytonidae.
Tyto alba;
Strigidae.
Asio flammeus;
Caprimulgiformes.
Caprimulgidae.
Chordeiles minor;
Apodiformes.
Apodidae.
Chaetura pelagica;
Coraciiformes.
Alcedinidae.
Megaceryle alcyon;
Passeriformes.
Tyrannidae.
Pyrocephalus rubinus;
Tyrannus tyrannus;
Myiarchus magnirostris;
Hirundinidae.
Riparia riparia;
Progne subis;
Progne modesta;
Hirundo rustica;
Petrochelidon pyrrhonota;
Bombycillidae.
Bombycilla cedrorum;
Mimidae.
Nesomimus parvulus;
Nesomimus trifasciatus;
Nesomimus macdonaldi;
Nesomimus melanotis;
Vireonidae.
Vireo olivaceus;
Parulidae.
Dendroica petechia;
Dendroica striata;
Thraupidae.
Piranga olivacea;
Piranga rubra;
Emberizidae.
Geospiza magnirostris;
Geospiza fortis;
Geospiza fuliginosa;
Geospiza difficilis;
Geospiza scandens;
Geospiza conirostris;
Camarhynchus crassirostris;
Camarhynchus heliobates;
Camarhynchus psittacula;
Camarhynchus parvulus;
Camarhynchus pauper;
Camarhynchus pallidus;
Certhidea olivacea;
Cardinalidae.
Pheucticus ludovicianus;
Passerina cyanea;
Icteridae.
Dolichonyx oryzivorus;

Referncies.



Bibliografia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317834" title="ReBoot" nonfiltered="3897" processed="3881" dbindex="124148">
ReBoot s una srie canadenca d'animaci, produda per la companyia Mainframe Entertainment entre els anys 1994 i 2001. s reconeguda per ser la primera srie televisiva que va ser ntegrament generada per ordinador.

 Argument .

ReBoot tracta sobre la vida dins dels ordinadors. A les ciutats se les anomena sistemes, que en el seu conjunt formen l'anomenada "xarxa" ciberntica. L'acci es centra en un petit i modest sistema, anomenat Mainframe (o Sistema Principal). Aqui hi viu en Bob, un guardi que ha de fer front a les constants accions malignes de dos virus informtics que tamb hi viuen, la Hexadecimal i, sobretot, en Megabyte. En Bob t l'ajuda de la Dot (comandant del Sistema), l'Enzo (el germ petit de la Dot), en Frisket (el gos de l'Enzo) i en Phong (savi responsable del centre de clcul), entre d'altres. Entre tots plegats sempre aconsegueixen frenar les accions de'n Megabyte i els seus sequaos. 

A la vegada, en Bob tamb s'ha d'encarregar de guanyar els jocs que envia l'usuari. Una derrota en aquests "cubs de joc" faria que els habitants i el sector quedessin anulats, cosa que el guardi mai permetria que passs. En cada joc, per costum, s'ha de fer "ReBoot!", que consisteix en fer doble-clic a la icona personal tot dient la paraula mgica. Fer ReBoot proporciona armes i material tils per a guanyar la partida.

 Personatges .

 Bob: s el guardi n452 de la Xarxa, responsable de la defensa del sistema Mainframe.
 Dot Matriu: s la commandant del sistema, i m dreta d'en Bob. Tamb s propietaria de "Dot's Dinner", un restaurant molt concorregut situat al sector Baudway, nivell 1. ;
 Enzo Matriu: s el germ petit de la Dot, i admira profundament a en Bob, a qui sempre acompanya.
 Phong: s el savi responsable de la defensa del Centre de Clcul. Sovint li demanen consells.
 Frisket: s un gos vermell, gran i intelligent, que normalment acompanya a l'Enzo i l'ajuda amb tot.
 Megabyte: s un virus del sistema. Les seves aspiracions son dominar el sistema i obrir un portal al Super Ordinador, per en Bob ho impedir.
 Hexadecimal: s un virus del sistema. Coneguda per les seves mscares, no s tant violenta com en Megabyte per en Bob tamb li haur de parar els peus d'en tant en tant.
 Hack i Slask: Sn robots que serveixen a en Megabyte.
 Scuzzy: s la mascota de l'Hexadecimal;

Altres personatges que intervenen posteriorment, o ocasionalment: AndrAIa, Mouse, el Binomi Sanguinari (Capacitador), Turbo, Ray Tracer (surfista), Daemon, Daecon, Mike la TV, Welman Matriu, Cyrus, Cecil, Senyor Pearson, Senyor Cristopher, Senyor Andrews, Data Nully, Fax Modem, Maxine, etc.

 Llistat d'episodis .

TEMPORADA 1 (1994) 
 1x01 - L'Esquerda ;
 1x02 - Cursa Contra el Rellotge ;
 1x03 - El Rpid i el Menjar ;
 1x04 - El Virus Medusa ;
 1x05 - La Baralla ;
 1x06 - A la Panxa de la Bstia ;
 1x07 - El Binomi Sanguinari ;
 1x08 - Enzo l'Espavilat ;
 1x09 - Mags, Guerrers, i un Consell del Nostre Patrocinador ;
 1x10 - El Gran Robatori del Cervell ;
 1x11 - Per Molts Anys ;
 1x12 - Crisi d'Identitat, 1 Part ;
 1x13 - Crisi d'Identitat, 2 Part ;

TEMPORADA 2 (1995) 
 2x01 - Infecci ;
 2x02 - El Mestre de Codis ;
 2x03 - Quan Xoquen Dos Jocs ;
 2x04 - Bad Bob ;
 2x05 - Finestres Pintades;
 2x06 - AndrAIa;
 2x07 - El Monstre de Nuls;
 2x08 - Gigabyte;
 2x09 - No et Fis de Ning ;
 2x10 - Guerres de la Web ;

TEMPORADA 3 (1997) 
 3x1x1 - Per Solucionar i Defensar ;
 3x1x2 - Entre l's Rentador i el Mur ;
 3x1x3 - Mur de Foc ;
 3x1x4 - Joc Finalitzat ;
 3x2x1 - Icones ;
 3x2x2 - All on Cap Follet Mai No Ha Arribat ;
 3x2x3 - El Nmero 7 ;
 3x2x4 - L'Episodi Sense Nom ;
 3x3x1 - El Retorn del Binomi Sanguinari ;
 3x3x2 - Els Lmits del Ms Enll ;
 3x3x3 - Genets de la Tempesta ;
 3x3x4 - Els Paranys de la Mouse ;
 3x4x1 - Megaframe ;
 3x4x2 - Confrontaci ;
 3x4x3 - Daltabaix del Sistema ;
 3x4x4 - Fi del Programa;

TEMPORADA 4 (2001)
 4.1 (pellcula) - Daemon Envaeix;
 4.2 (pellcula) - Els Meus Dos Bobs;

TEMPORADA 5 (estimada pel 2010)

 Descarregar / Download .
Forum d'Animelliure: Projecte ReBoot (episodis en catal)









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317835" title="Niom" nonfiltered="3898" processed="3882" dbindex="124149">
Niom (nom occit) (en francs Nyons) s un municipi d'Occitnia (i de Frana), pertanyent a la regi tradicional del Delfinat, a la comarca de les Baronies Delfineses, al departament de Droma i a la regi administrativa de Roine-Alps. T 7 107 habitants (2007).

Agermanaments: Nules;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317836" title="Vehicle" nonfiltered="3899" processed="3883" dbindex="124150">

Un vehicle s una mquina permet de transportar persones o objectes, especialment per terra. El nom "Vehicle" prov del llat vehiculum (que prov de vehere). 

Quan trasllada a persones o objectes s'anomena vehicle de transport, per exemple tren, autombil, cami, carro, vaixell, avi, etc. A l'mbit de la comunicaci, per a la transmissi d'informaci s'utilitzen diversos mitjans, com el diari, televisi, Internet, etc. Tamb s'anomenen vehicles els mitjans a travs dels quals es pot contagiar una malaltia.


Els vehicles es poden classificar generalment en terrestres, aeris i marins. Els vehicles amfibis sn aquells vehicles capaos de traslladar-se per aigua i terra. Fa poc es va crear un vehicle terrestre, aeri i martim, anomenat Evolution Pod.

Vehicles terrestres.


 Legislaci .
 Uni Europea .
A la Uni Europea les classificacions dels tipus de vehicles estan definides per::
 Comissi Directiva 2001/116/EC del 20 de desembre de 2001, adoptant per al progrs tcnic el Consell de la Directiva 70/156/EEC amb l'aproximaci de les lleis dels estats membres.;
 Directiva 2002/24/EC del Parlament Europeu i el Consell del 18 de mar de 2002.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317837" title="Isigny-sur-Mer" nonfiltered="3900" processed="3884" dbindex="124151">

Isigny-sur-Mer s un municipi francs, situat al departament de Calvados i a la regi de Baixa Normandia. 

Est situat al final de la badia de Veys, un important centre lleter amb una mantega i una crema de llet amb DO i amb una producci important de formatges dels tipus: Mimolette, pont-l'vque, Camembert, Trsor d'Isigny... Molts d'aquests productes es fabriquen a la cooperativa Isigny Sainte Mre. Tamb s un centre productor d'ostres.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317838" title="Llista d'ocells de l'Illa de Wrangel" nonfiltered="3901" processed="3885" dbindex="124152">

Aquesta llista d'ocells de l'Illa de Wrangel inclou totes les espcies d'ocells trobats a l'Illa de Wrangel: 12.

Els ocells s'ordenen per ordre i famlia.

Gaviiformes.
Gaviidae.
Gavia stellata;
Pelecaniformes.
Phalacrocoracidae.
Phalacrocorax pelagicus ;
Anseriformes.
Anatidae.
Chen caerulescens;
Chen rossii;
Somateria mollissima;
Clangula hyemalis ;
Charadriiformes.
Charadriidae.
Pluvialis squatarola;
Scolopacidae.
Calidris canutus;
Laridae.
Rissa tridactyla;
Alcidae.
Uria lomvia;
Cepphus grylle ;
Passeriformes.
Emberizidae.
Calcarius lapponicus;

Referncies.



Bibliografia.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317839" title="Cant d'Isigny-sur-Mer" nonfiltered="3902" processed="3886" dbindex="124153">
El Cant d'Isigny-sur-Mer s un cant francs del departament de Calvados integrat al districte de Bayeux. Compta amb els segents 24 municipis:

 Asnires-en-Bessin;
 La Cambe;
 Canchy;
 Cardonville;
 Cartigny-l'pinay;
 Castilly;
 Cricqueville-en-Bessin;
 Deux-Jumeaux;
 Englesqueville-la-Perce;
 La Folie;
 Gfosse-Fontenay;
 Grandcamp-Maisy;
 Isigny-sur-Mer;
 Lison;
 Longueville;
 Monfrville;
 Neuilly-la-Fort;
 Osmanville;
 Les Oubeaux;
 Sainte-Marguerite-d'Elle,
 Saint-Germain-du-Pert;
 Saint-Marcouf;
 Saint-Pierre-du-Mont;
 Vouilly;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317842" title="Bayeux" nonfiltered="3903" processed="3887" dbindex="124154">

Bayeux s un municipi francs, situat al departament de Calvados i a la regi de Baixa Normandia. s una sotsperfectura del departament i en aquest municipi s'hi guarda el fams Taps de Bayeux, que explica la conquesta normanda d'Anglaterra. 































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317844" title="Vire" nonfiltered="3904" processed="3888" dbindex="124155">

Vire s un municipi francs, situat al departament de Calvados i a la regi de Baixa Normandia. s una sotsperfectura del departament.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317847" title="Districte de Vire" nonfiltered="3905" processed="3889" dbindex="124156">


El Districte de Vire s un dels quatre districtes del departament de Calvados a la Baixa Normandia. La sotsperfectura de Vire n's la capital. Compta amb els segents cantons:

Cant d'Aunay-sur-Odon ;
Cant de Cond-sur-Noireau ;
Cant du Bny-Bocage ;
Cant de Saint-Sever-Calvados ;
Cant de Vassy ;
Cant de Vire;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317848" title="Cant de Vire" nonfiltered="3906" processed="3890" dbindex="124157">
El Cant de Vire s un cant del departament francs de Calvados a la Baixa Normandia. El cap del cant s Vire, que alhora tamb s cap del districte del mateix nom. Compta amb els segents municipis:

 Coulonces;
 Maisoncelles-la-Jourdan ;
 Roullours ;
 Saint-Germain-de-Tallevende-la-Lande-Vaumont ;
 Truttemer-le-Grand;
 Truttemer-le-Petit;
 Vaudry;
 Vire;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317849" title="El Caire Histric" nonfiltered="3907" processed="3891" dbindex="124158">

Amb el nom del Caire Histric hom coneix un conjunt monumental integrat per una mplia srie d edificis islmics bastits a partir de la conquesta del Caire per Amr ibn al-As (641). Aquests edificis es troben concentrats sobretot dins dels murs de l antiga ciutat fatimita (l actual nucli antic de la ciutat), i els cementiris. El Caire Histric fou declarat Patrimoni de la Humanitat per l UNESCO, en 1979.

Aquest conjunt patrimonial est format per construccions de diversos tipus: mesquites, madrasses (escoles religioses), mausoleus, sabils (fonts pbliques, sovint associades als kuttabs, o escoles), wikales (caravanserrals urbans per a mercaders)... El perode en qu es van aixecar s tamb fora ampli, des de l epoca dels omeies fins els otomans, passant pels abbssides, tulnides, fatimites i especialment els mamelucs.


Actualment el Supreme Council of the Antiquities, organisme depenent del Ministeri de Cultura egipci, s encarrega de gestionar el catleg de monuments islmics de la ciutat, l ndex dels Monuments Islmics del Caire, publicat per primer cop el 1951. Malgrat aix, els poc ms de sis-cents monuments catalogats no es conserven ntegrament, una part ha desaparegut, i altres no es conserven tal com seria desitjable, ja sigui per motius urbanstics, per manca de manteniment o pel terratrmol del 1992, que va afectar la ciutat. Molts altres estan en s i ben conservats, en aquest sentit cal esmentar l esfor de l administraci per restaurar i revitalitzar els vells carrers i monuments. Val a dir que fora d aquest catleg hi ha encara un nombre important de construccions histriques que per alguna o altra causa no hi figuren.

Monuments del Caire Histric.




Enllaos externs.
 Supreme Council of the Antiquities ;
 UNESCO ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317851" title="Districte de Bayeux" nonfiltered="3908" processed="3892" dbindex="124159">


El districte de Bayeux s un districte del departament de Calvados a la Baixa Normandia. La capital s la sostprefectura de Bayeux i compta amb els segents cantons:

 Cant de Balleroy;
 Cant de Bayeux ;
 Cant de Caumont-l'vent ;
 Cant d'Isigny-sur-Mer ;
 Cant de Ryes ;
 Cant de Trvires;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317853" title="Cant de Bayeux" nonfiltered="3909" processed="3893" dbindex="124160">
El Cant de Bayeux s un cant del departament francs de Calvados a la regi de la Baixa Normandia. T com a cap Bayeux que alhora tamb s la sosprefectura del seu districte. Compta amb els segents municipis:

 Agy;
 Arganchy ;
 Barbeville;
 Bayeux;
 Cottun;
 Cussy;
 Guron;
 Monceaux-en-Bessin;
 Nonant;
 Ranchy;
 Saint-Loup-Hors;
 Saint-Martin-des-Entres;
 Saint-Vigor-le-Grand;
 Subles;
 Sully ;
 Vaucelles;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317855" title="Districte de Lisieux" nonfiltered="3910" processed="3894" dbindex="124161">


El Districte de Lisieux s un dels districtes del departament francs de Calvados a la Baixa Normandia. T com a capital la sostprefectura de Lisieux i compta amb els cantons segents:

Cant de Blangy-le-Chteau ;
Cant de Cambremer ;
Cant de Dozul ;
Cant d'Honfleur ;
Cant de Lisieux-1 ;
Cant de Lisieux-2 ;
Cant de Lisieux-3 ;
Cant de Livarot ;
Cant de Mzidon-Canon ;
Cant d'Orbec ;
Cant de Pont-l'vque ;
Cant de Saint-Pierre-sur-Dives ;
Cant de Trouville-sur-Mer;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317858" title="Districte de Caen" nonfiltered="3911" processed="3895" dbindex="124162">


El Districte de Caen s un dels quatre districtes del departament francs de Calvados a la Baixa Normandia. La capital s Caen, que alhora ho s del departament, de la regi i de diversos cantons. Els cantons d'aquest districte sn:

Cant de Bourgubus ;
Cant de Bretteville-sur-Laize ;
Cant de Cabourg ;
Cant de Caen-1 ;
Cant de Caen-2 ;
Cant de Caen-3 ;
Cant de Caen-4 ;
Cant de Caen-5 ;
Cant de Caen-6 ;
Cant de Caen-7 ;
Cant de Caen-8 ;
Cant de Caen-9 ;
Cant de Caen-10 ;
Cant de Creully ;
Cant de Douvres-la-Dlivrande ;
Cant d'vrecy ;
Cant de Falaise-Nord ;
Cant de Falaise-Sud ;
Cant de Morteaux-Coulibuf ;
Cant d'Ouistreham ;
Cant de Thury-Harcourt ;
Cant de Tilly-sur-Seulles ;
Cant de Troarn ;
Cant de Villers-Bocage;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317861" title="Mesquita d'al-Hakim" nonfiltered="3912" processed="3896" dbindex="124163">

La mesquita d'al-Hakim s un dels monuments islmics ms interessants de la ciutat de El Caire, forma part del conjunt arquitectnic conegut com Caire Histric, declarat Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO. Porta el nmero 15 del catleg de monuments islmics gestionat pel Supreme Council of the Antiquities. Est situada al nord de l'antiga ciutat, concretament a tocar de la muralla que la tancava en aquell sector, entre la porta de Bab al-Futuh i la de Bab al-Nasr.

Histria.

Aquesta construcci es va aixecar durant el califat fatimita, concretament la construcci va comenar en 990, en poca del califa al-Aziz (975 996) i la va acabar en 1013 el seu fill al-Hakim (996 1021). Inicialment estava adossada a l'exterior del primitiu recinte emmurallat, aixecat amb tova per Gawhar en el lloc triat per ell per fundar una nova ciutat, al nord de la d'poca tulnida. Ms endavant va quedar inclosa dintre de l'ampliaci de la muralla, que encara es troba adossada al mur del nord de la mesquita.

L'edifici va patir algunes modificacions. Poc desprs de la seva construcci, en el 1010, al-Hakim va cobrir parcialment els minarets en la seva part inferior amb uns aparatosos cossos piramidals; hom desconeix la causa d'aquesta obra, s conegut que al-Hakim era un personatge excntric, i possiblement noms volgus amagar una construcci de l'poca del seu pare. 

Baibars II (1308-1309) la va restaurar desprs de quedar afectada per un terratrmol, hi va afegir les mabkares als minarets. El 1359 el sold Hasan (1347-51, i 1354-61) la va tornar a restaurar. Desprs el lloc fou desafectat i destinat a altres usos, com ara pres, estable i caserna de Napole, fins que va acabar en runa. Es va restaurar a partir del 1980 i fou en aquesta ocasi que es va traslladar de lloc el mausoleu de Qurqumas, que fins llavors estava situat a tocar de la porta principal de la mesquita.

Les construccions.

L'accs principal a la mesquita est situat en front de l'alquible i es fa per una porta monumental, decorada. La mesquita est centrada, com altres de l'poca, per un ampli pati central envoltat per galeries pels quatre costats. El cant de l'alquible est ocupat per una sala coberta formada per cinc naus separades per arcs suportats per pilars rectangulars de maoneria amb pilars adossats, t una sisena nau perpendicular a l'alquible a l'altura del mihrab. Els porxos laterals tenen tres naus i el del fons noms dos.

D'una forma anloga a la mesquita d'Ibn Tulun, anterior a aquesta, era envoltada d'un pati, anomenat ziyada, que la separava fsicament de la ciutat. 

El mihrab es va fer el 1809. Damunt seu hi ha una cpula, i dues ms als vrtexs de l'edifici, al costat de l'alquible.


Enllaos externs.
 La mesquita d'al-Hakim

Bibliografia.
 Caroline Williams. Islamic Monuments in Cairo. American University in Cairo Press. El Caire i Nova York, 2004. ISBN 977-424-695-0;
 Andr Raymond. Le Caire. Fayard. 1993. ISBN 2-213-02983-0;
 Doris Behrens-Abouseif. Islamic architectures in Cairo. American University in Cairo Press. El Caire, 1998. ISBN 977-424-203-3;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317862" title="Mesquita de Solim Pasha" nonfiltered="3913" processed="3897" dbindex="124164">

La mesquita de Solim Pasha (Sulayman Pasha) est situada a la Ciutadella del Caire. Aquesta fou la primera mesquita aixecada pels otomans a la ciutat desprs de la seva conquesta. Forma part del conjunt arquitectnic conegut com Caire Histric, declarat Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO. Porta el nmero 142 del catleg de monuments islmics gestionat pel Supreme Council of the Antiquities. 

Histria.

Solim Pasha era un eunuc de la cort de Solim que va ser governador del Caire entre 1524 i 1538, amb una interrupci de dos anys (1534-36). El 1528 va manar que s'aixequs aquesta mesquita en un extrem del recinte de la Ciutadella amb la finalitat de ser utilitzada pels genssers que ocupaven aquell indret.

La mesquita es va aixecar en el lloc d'una capella d'poca fatimita coneguda com Sayyid (o Sidi) Sariya, aixecada per Abu Mansur ibn Qasta cap el 1140. Aquella construcci va quedar inclosa dins l'arquitectura de la mesquita i es va utilitzar com a tomba dels oficials otomans, que es van afegir a la del seu fundador.
 
L'Edifici.

Es tracta d'una mesquita de redudes dimensions. Consta d'un pati des d'on s'accedeix a la sala d'oracions, tancada. Aquesta darrera est coberta per una cpula central i tres mitges cpules en tres dels seus costats, pel que la seva planta s en forma de T. Exteriorment la cpula est recoberta de cermica verda.

La sala d'oracions est decorada internament (cpula, petxines...) amb motius geomtrics i florals pintats. Els murs estan revestits amb un aplacat de marbre d'estil mameluc, el mihrab i el minbar presenten la mateixa decoraci. s ben possible que aquesta decoraci mameluca de marbre procedeixi de la propera mesquita d'Al-Nasir Muhammad que en aquesta poca fou espoliada de la seva decoraci interna.

El pati, pavimentat amb marbres, est envoltat per quatre porxades formades per arcs apuntats sobre pilars octogonals. La galeria perimtrica que formen est coberta amb petites cpules. Un dels racons del pati est ocupat per l'antiga capella fatimita, una construcci habitual a l'poca, massissa i coberta per una cpula.
 
Actualment l'entrada al conjunt es fa directament a la sala d'oracions, cosa no habitual. L'accs es feia abans per una porta que dna al pati. El minaret est situat al costat de l'entrada, s una caracterstica construcci otomana, en forma de llapis. 


Enllaos externs.
 La mesquita a ArchNet

Bibliografia.
 Doris Behrens-Abouseif. Islamic architectures in Cairo. American University in Cairo Press. El Caire, 1998. ISBN 977-424-203-3;
 Nicholas Warner. The Monuments of Historic Cairo. American University in Cairo Press. El Caire, Nova York, 2005. ISBN 977-424-841-4;
 Caroline Williams. Islamic Monuments in Cairo. American University in Cairo Press. El Caire i Nova York, 2004. ISBN 977-424-695-0;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317863" title="La Loma" nonfiltered="3914" processed="3898" dbindex="124165">

La Loma s una comarca de la provncia de Jan, situada en el centre geogrfic de la provncia. La seva capital histrica s beda, compta amb terres de gran fertilitat, pel que l'activitat econmica principal de la comarca s la derivada de l'agricultura i, en concret, del cultiu d' olivera encara que el turisme cultural, s important a beda i Baeza, les dues ciutats renaixentistes, catalogades com a Patrimoni Cultural de la Humanitat per la UNESCO. La comarca de la Loma t una poblaci de 76.961 habitants (INE, 2006) t una superfcie de 1.037,4 km, i una densitat de poblaci de 74,2 hab/km. 
Geografia. 
La Loma tamb s comarca natural a manera d'altipl interfluvial, a l'estar perfectament delimitada per les valls de dues grans rius: al nord el Guadalimar i al sud el Guadalquivir. Al seu torn podem distingir La Loma Oriental, (Baeza i el seu entorn de pobles) i La Loma Occidental, (beda i el seu entorn). Limita, al sud, amb la comarca de Sierra Mgina, a l'est, amb la comarca de Las Villas i de Sierra de Cazorla, al nord, amb El Condado, i a l'oest amb la comarca de Sierra Morena i la Comarca Metropolitana de Jan. Tradicionalment i pels vincles culturals i de dependncia, s'ha considerat que forma juntament amb la comarca de Las Villas la comarca de La Loma i las Villas. No obstant aix a partir del 27 de mar de 2003 d'acord amb el catleg elaborat per la Conselleria de Turisme i Esport de la Junta d'Andalusia, es modifiquen les comarques de Jan quedant aix La Loma i Las Villas  com a comarques indepedents. El gruix del territori, s rica campinya olivarera que alterna amb petites rees dedicades a cultius herbacis i amb les vegues dels rius Guadalquivir i Guadalimar, en les quals destaquen molt especialment els cultius industrials de regadiu. 

 Referncies .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317868" title="Llista d'ocells de les Illes Crozet" nonfiltered="3915" processed="3899" dbindex="124166">

Aquesta llista d'ocells de les Illes Crozet inclou totes les espcies d'ocells trobats a les Illes Crozet: 40, de les quals 6 es troben amenaades d'extinci a nivell mundial. 

Els ocells s'ordenen per ordre i famlia.

Sphenisciformes.
Spheniscidae.
Aptenodytes patagonicus;
Pygoscelis papua;
Pygoscelis antarcticus;
Eudyptes chrysocome;
Eudyptes chrysolophus;
Procellariiformes.
Diomedeidae.
Diomedea exulans;
Thalassarche chrysostoma;
Thalassarche melanophris;
Thalassarche cauta;
Thalassarche chlororhynchos;
Phoebetria fusca;
Phoebetria palpebrata;
Procellariidae.
Macronectes giganteus;
Macronectes halli;
Thalassoica antarctica;
Daption capense;
Pterodroma macroptera;
Pterodroma lessonii;
Pterodroma mollis;
Halobaena caerulea;
Pachyptila salvini;
Pachyptila desolata;
Pachyptila belcheri;
Pachyptila turtur;
Procellaria cinerea;
Procellaria aequinoctialis;
Aphrodroma brevirostris;
Hydrobatidae.
Garrodia nereis;
Oceanites oceanicus;
Fregetta tropica;
Pelecanoididae.
Pelecanoides georgicus;
Pelecanoides urinatrix;
Pelecaniformes.
Phalacrocoracidae.
Phalacrocorax melanogenis;
Anseriformes.
Anatidae.
Anas eatoni;
Anseriformes.
Charadriidae.
Vanellus armatus;
Chionididae.
Chionis minor;
Laridae.
Larus dominicanus;
Sternidae.
Sterna vittata;
Sterna virgata;
Cuculiformes.
Cuculidae.
Cuculus canorus;

Referncies.



Bibliografia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317870" title="Sabil d'Abd al-Rahman Katkhuda" nonfiltered="3916" processed="3900" dbindex="124167">

El sabil i kuttab d'Abd al-Rahman Katkhuda s, malgrat les seves redudes dimensions, una de les construccions ms interessants de la ciutat del Caire, forma part del conjunt arquitectnic conegut com Caire Histric, declarat Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO. Porta el nmero 21 del catleg de monuments islmics gestionat pel Supreme Council of the Antiquities. Est situat a l'antiga ciutat fatimita, al carrer d'al Mu'izz, molt proper a la mesquita d'al-Aqmar.

Histria.

Aquesta s una de les moltes construccions que va promoure Abd al-Rahman Katkhuda, un oficial otom dels genssers, mort el 1776. Aquest ric personatge, un apassionat de l'arquitectura, va aixecar de bell nou, o restaurar, vint edificis religiosos, a ms de set sabils i dos ponts.

Una de les institucions que es troben ms sovint al Caire sn els sabils, fonts pbliques o, millor, lloc de distribuci d'aigua. Els habitants de la gran ciutat noms podien proveir-se d'aigua del Nil, que es trobava relativament allunyat de la zona habitada i calia transportar-la. Hi havia canals i aqeductes que facilitaven la feina, per estaven sotmesos al rgim de les crescudes del riu. En el decurs dels anys es va promoure la construcci dels sabils. Aquests es finanaven amb importants dotacions econmiques efectuades per personatges rics i poderosos, aquestes fundacions s'encarregaven tant de la construcci del sabil com del seu manteniment (transport d'aigua del riu a les cisternes, sous dels treballadors, etc...). Molt sovint aquestes fundacions estaven associades a un kuttab, una petita escola habitualment situada en una segona planta, que s'encarregava de "l'aliment espiritual" de nois sense recursos.

L'aigua, en bots de cuir, era transportada amb camells i ases des del Nil fins la cisterna del sabil. Abd al-Rahman Katkhuda, fundador d'aquest sabil, va preveure una despesa anual de 12.645 pares pel seu manteniment: 7.500 pares per l'adquisici d'aigua, 4.320 pels tres distribudors que hi treballaven, 360 per altres materials, 180 per encendre la lmpada de la porta, 120 per la neteja de la cisterna, 120 d'incens i 45 pares ms per illuminar l'interior les nits de ramad. Per la manteniment del kuttab, va preveure altres 13.370 pares anuals.

Fou construt el 1744 i es va restaurar en la dcada del 1980.

L'edifici.

Malgrat tractar-se d'una construcci d'poca otomana, l'edifici segueix l'estil dels sabils i kuttabs d'poca mameluca. La planta baixa t una sala gaireb quadrada amb tres grans finestrals que s'obren al carrer tancats per una reixa, lloc per on es distribua l'aigua als vianants. T una gran cisterna on es guardava l'aigua i altres dependncies annexes de menor importncia. Hom accedeix al seu interior per un ric portal decorat.

Una escala porta a la planta superior on es troba el kuttab o escola. En aquest pis predomina la construcci amb fusta.

Interiorment est decorat amb cermica d'estil d'Iznik, amb decoraci floral, inscripcions i una representaci de la Ka'ba.



Enllaos externs.
 Sabil d'Abd al-Rahman Katkhuda;
 Sabils del Caire;

Bibliografia.
 Nicholas Warner. The Monuments of Historic Cairo. American University in Cairo Press. El Caire i Nova York, 2005. ISBN 977-424-841-4;
 Andr Raymond. Le Caire. Fayard. 1993. ISBN 2-213-02983-0;
 Caroline Williams. Islamic Monuments in Cairo. American University in Cairo Press. El Caire i Nova York, 2004. ISBN 977-424-695-0;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317872" title="Ramon Farguell" nonfiltered="3917" processed="3901" dbindex="124168">


Ramon Farguell i Montorc (Berga, 1769 - ? ) va ser un fuster que, entre els anys 1790 i 1795, durant la primera Revoluci Industrial catalana, va inventar una nova mquina de filar anomenada berguedana o maixerina, que permetia filar a la vegada amb ms d un fus o pua, incrementant el rendiment. Aix, amb les seves 130 pues, avantatjava la spinning jenny de l angls James Hargreaves, que noms en tenia 40, fet que don un gran impuls a la indstria cotonera catalana. Aix va permetre que, poc a poc, moltes fbriques abandonessin les importacions de cot filat i s especialitzessin en la filatura.

 Bibliografia .
Ribas, Isabel: Mquines i vapors. El procs d industrialitzaci (segles XVIII i XIX). Barcelona, Barcanova, 1991; pg. 44.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317873" title="Spinning Jenny" nonfiltered="3918" processed="3902" dbindex="124169">

La Spinning Jenny fou una mquina de filar moguda amb fora manual de 40 pues. Va ser inventada per l'angls James Hargreaves el 1767. Fou una de les primeres innovacions de la Revoluci Industrial.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317874" title="Volodymyr Vasylovich Bessonov" nonfiltered="3919" processed="3903" dbindex="124170">






Volodymyr Vasylovich Bessonov (ucrans:                              ) (5 de mar, 1958) fou un futbolista i entrenador de futbol ucrans.

 Trajectria .
La major part de la seva trajectria transcorregu al Dynamo Kiev. Tamb jug abans de retirar-se al Maccabi Haifa F.C..

s considerat el millor defensa que ha defensat la samarreta de la URSS. Hi disput 79 partits i marc 4 gols entre 1977 i 1990. Disput tres Mundials (1982, 1986, 1990), fou finalista de l'Eurocopa 1988 i guany una medalla olmpica. s el cinqu jugador amb ms partits a la selecci. 

Ha entrenat diversos equips i seleccions de l'antiga URSS.

 Palmars .
Individual .
 Futbolista ucrans de l'any: 1989;

Club .
 Lliga sovitica de futbol: 1977, 1980, 1981, 1985, 1986, 1990 ;
 Copa sovitica de futbol: 1978, 1982, 1985, 1987, 1990 ;
 Supercopa sovitica de futbol: 1980, 1985, 1986 ;
 Recopa d'Europa de futbol: 1986 ;
 Trofeu Santiago Bernabu: 1986;
 Jocs Olmpics d'estiu 1980: Medalla de bronze.
 Eurocopa 1988: Finalista.

 Referncies .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317877" title="Antoni Chabret i Fraga" nonfiltered="3920" processed="3904" dbindex="124171">
Antoni Chabret i Fraga (Sagunt, 28 de maig de 1846 - Sagunt, 4 de setembre de 1907) va ser un historiador valenci, dedicat principalment a la histria de la ciutat de Sagunt, de la qual va ser cronista oficial. 

 Biografia . 
Va estudiar Filosofia i Humanitats al Seminari Conciliar de Valncia, i posteriorment Medicina a la Universitat de Valncia. Al Seminari va entaular una relaci d'amistat amb Roc Chabs, condeixeble seu, amb qui compartiria desprs l'afecci pels estudis histrics.

Va compaginar la professi de metge a Sagunt i els pobles de la seua comarca amb l'estudi de la histria de la ciutat, arribant a reunir una extensa bibliografia i mplies colleccions arqueolgiques. 

L'any 1888 va publicar la seua Historia de Sagunto, prologada per Teodor Llorente i que li va valdre l'ingrs a la Reial Acadmia de la Histria.

Publicaria posteriorment nombrosos estudis i monografies sobre temes locals i arribaria a escriure el llibret per a l'pera El fantasma, de Salvador Giner, estrenada l'any 1900.

 Referncies .
  Vicente Gascn Pelegr. Prohombres valencianos en los ltimos cien aos, 1878-1978. Valncia. Caixa d'Estalvis de Valncia, 1978. ISBN 845002603X;



 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317878" title="Rus (Jan)" nonfiltered="3921" processed="3905" dbindex="124172">

Rus s un municipi de la Provncia de Jan (Andalusia), situat a la comarca de la Loma i al sud del riu Guadalimar. En forma part la pedania d'El Mrmol

 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317884" title="Galpagos" nonfiltered="3922" processed="3906" dbindex="124173">



Galpagos s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317886" title="Galve de Sorbe" nonfiltered="3923" processed="3907" dbindex="124174">


Galve de Sorbe s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317887" title="Gascuea de Bornova" nonfiltered="3924" processed="3908" dbindex="124175">


Gascuea de Bornova s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317888" title="Horche" nonfiltered="3925" processed="3909" dbindex="124176">


Horche s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita amb Guadalajara, Yebes, Armua de Tajua, Romanones y Lupiana.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317890" title="Humanes" nonfiltered="3926" processed="3910" dbindex="124177">


Humanes s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317891" title="Hita" nonfiltered="3927" processed="3911" dbindex="124178">


Hita s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317892" title="Las Villas" nonfiltered="3928" processed="3912" dbindex="124179">


Las Villas s una comarca de la provncia de Jan. La capital es Villacarrillo. La poblaci de la comarca s de 22.239 habitants (segons dades de l'INE per a 2006), t una superfcie de 556,38 km, i una densitat de poblaci de 40 hab/km.
Geografia. 
Una part significativa del territori de la comarca de Las Villas forma part del Parc Natural de la Sierra de Cazorla, Segura i Las Villas. Tradicionalment, juntament amb la comarca de La Loma, s'ha considerat que ambdues formen una sola comarca, denominada La Loma i las Villas. No obstant aix a partir del 27 de mar de 2003 d'acord amb el catleg 

 Referncies .


Enllaos externs.
Web de La Comarca de Las Villas amb informaci dels municipis: Iznatoraf, Sorihuela del Guadalimar, Villacarrillo i Villanueva del Arzobispo;
Iznatoraf, una de Las Villas;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317893" title="Districte de Limoux" nonfiltered="3929" processed="3913" dbindex="124180">
El Districte de Limoux s un dels tres districtes del departament francs de l'Aude a la Regi del Llenguadoc-Rossell. Est format pels cantons segents:

Cant d Alaigne ;
Cant d Axat ;
Cant de Belcaire ;
Cant de Chalabre ;
Cant de Couiza ;
Cant de Limoux ;
Cant de Quillan ;
Cant de Saint-Hilaire;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317897" title="Districte de Carcassona" nonfiltered="3930" processed="3914" dbindex="124181">


El Districte de Carcassona s un dels tres districtes del departament francs de l'Aude a la regi de Llenguadoc-Rossell. La capital del districte s la prefectura del departament, Carcassona.

Cant d Alzonne ;
Cant de Belpech ;
Cant de Capendu ;
Cant de Carcassonne-Centre;
Cant de Carcassonne-Est;
Cant de Carcassonne-Nord;
Cant de Carcassonne-Sud;
Cant de Castelnaudary-Nord ;
Cant de Castelnaudary-Sud ;
Cant de Conques-sur-Orbiel ;
Cant de Fanjeaux ;
Cant de Lagrasse;
Cant de Mas-Cabards ;
Cant de Montral ;
Cant de Mouthoumet ;
Cant de Peyriac-Minervois ;
Cant de Saissac ;
Cant de Salles-sur-l'Hers;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317899" title="Draft de l'NBA del 2008" nonfiltered="3931" processed="3915" dbindex="124182">
El Draft de l'any 2008 de l'NBA es va celebrar el 26 de juny al pavell Washington Mutual del Madison Square Garden de Nova York, als Estats Units.

Primera Ronda. 


Segona Ronda.


Enllaos Externs.
Draft del 2008 a NBA.com;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317900" title="275a Divisi d'Infanteria (Alemanya)" nonfiltered="3932" processed="3916" dbindex="124183">


La 275a Divisi d'Infanteria (275. Infanterie-Division) va ser una divisi d'infanteria de la Wehrmacht durant la Segona Guerra Mundial.

 Historial .
Va ser formada a finals de 1943, a Frana, a partir de restes de la 223a Divisi d'Infanteria. Va ser comandada pel Generalleutnant Hans Schmidt entre el 10 de desembre de 1943 fins la seva dissoluci, el 22 de novembre de 1944.

Tot just desprs dels Desembarcament de Normandia, dos batallons d'infanteria, un batall de fusellers, un d'artilleria i dos companyies d'enginyers van ser enviats a la regi. La resta de la divisi els segu a mitjans de juliol.

Va patir greus prdues a la Bossa de Falaise i va ser enviada a Aachen per refer-se. All va ser reforada pels batallons XII i XX de la Luftwaffe, sent enviada posteriorment a la zona de Dren-Hrtgenwald a on pat greus prdues i va dissoldre's. Amb les restes es form la 344a Divisi d'Infanteria.

La 275a Divisi d'Infanteria va ser reformada al gener de 1945, prop de Flensburg, i va ser enviada al Front Oriental, sent totalment destruda a la bossa de Halbe a finals d'abril de 1945.

 Orde de batalla .
A mitjans de 1944, la 275a Divisi d'Infanteria presentava el segent orde de batalla:
 983. Grenadier Regiment;
 984. Grenadier Regiment ;
 985. Grenadier Regiment ;
 275.Panzerjger Abteilung ;
 275. Artillerie Regiment (4 batallons);
 275.Pioniere Battalion;
 275. Fusilier Battalion;
 275. Tropes de Senyals / Subministraments;

 Enllaos externs .
Feldgrau.com (en angls);
Axis history (en angls);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317901" title="Sierra de Cazorla" nonfiltered="3933" processed="3917" dbindex="124184">

Sierra de Cazorla (tamb Alto Guadalquivir o Comarca de Cazorla) s una comarca de la provncia de Jan. Una part significativa del seu territori forma part del Parc Natural de la Sierra de Cazorla, Segura y Las Villas. La poblaci de la comarca s de 33.993 habitants (INE 2006), t una superfcie de 1.330,72 km, i una densitat de poblaci de 25,5 hab/km.

Geografia. 
Cazorla s la capalera de la comarca, aix com el nucli urb ms gran de la mateixa. Si b, es produxen un gran nombre de desplaaments a beda per motius sanitaris, legals, d'oci i compres, per ser aquest el nucli econmic ms proper dels voltants (aproximadament 40-50 km). 

Economia. 
L'economia de la comarca es basa principalment en dos pilars: el turisme (fonamentalment rural) i l'agricultura. El primer, es dna en major quantitat en Cazorla i en les proximitats i interior del parc natural. L'agricultura, per la seva banda, es dna en la resta del territori, destacant el cultiu de l' olivera, encara que en les vegues dels rius tamb sn comuns les hortas i cultius com el de l'esprrec. 

Comunicacions. 
Les comunicacions entre els municipis no sn massa bones degut, principalment, a l'orografia del terreny, encara que han manifestat una considerable millorana en els ltims anys. Encara aix, alguns nuclis de la zona sud-est, com Pozo Alcn o Hinojares, queden en una situaci menys accessible que la resta.

Enllaos externs.
Comarca Sierra de Cazorla;
BYA Parque Natural Sierra de Cazorla  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317903" title="Nlton Reis dos Santos" nonfiltered="3934" processed="3918" dbindex="124185">

Nlton Reis dos Santos (Rio de Janeiro, 16 de maig, 1925) fou un futbolista brasiler que jugava de defensa esquerre.

 Trajectria .
Fou conegut com l'enciclopdia per seu coneixement sobre l'esport del futbol. Particip amb la selecci brasilera a quatre Mundials, 1954, 1958, 1962 i 1950, en aquest darrer no jug cap partit. Amb la selecci jug 75 partits i marc 3 gols, un d'ells al Mundial de 1958.


A nivell de club noms defens els colors del Botafogo de Futebol e Regatas.

Est considerat com un dels millors defenses esquerres de tots els temps. Pel el va incloure dins de la seva llista dels 125 ms grans futbolistes vius el mar del 2004.

 Palmars .
Botafogo.
Campionat carioca: 1948, 1957, 1961, 1962;
Torneig Rio-So Paulo: 1962, 1964;

Brasil.
Copa Amrica de futbol: 1949;
Jocs Panamericans: 1952;
Copa del Mn de futbol: 1958, 1962;

 Enllaos externs .
 Perfil a FIFA;
 Perfil ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317905" title="lvaro Pombo" nonfiltered="3935" processed="3919" dbindex="124186">

lvaro Pombo Garca de los Ros (Santander, 23 de juny de  1939), poeta, novellista i activista espanyol.

Biografia. 
Llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat Complutense de Madrid i Bachelor of Arts en Filosofia pel Birkbeck College de Londres, on va viure des de 1966 a 1977. Des que en 1973 es va publicar el seu primer llibre de poesia, Protocolos, lvaro Pombo s'ha considerat una veu personal i nica en la Literatura espanyola. Noms quatre anys desprs de la publicaci d'aquells versos, Pombo va guanyar el Premi El Bardo amb la seva obra Variaciones en 1977. Aquest any va regressar a Espanya, publicant-se tamb la seva primera collecci, Relatos sobre la falta de sustancia, que contenia un gran nombre d'histries curtes protagonitzades per personatges homosexuals. 

En 1983, ja installat a Madrid per considerar Santander una ciutat infeli que ho convertiria en "un sser murris", guanya el primer Premi Herralde de Novella amb El hroe de les mansardas de Mansard, inaugurant aix la collecci Narratives Hispniques d'Anagrama, on ha publicat gaireb totes les seves novelles i a la qual s'ha declarat pblicament fidel. 

A pesar de considerar-se a si mateix com a poeta, sempre ha estat ms conegut com novellista, guanyant diversos guardons per les seves obres. El seu estil, nic i original, a pesar de ser classificat dintre del realisme subjectiu, ho ha situat sempre com una figura crucial en les lletres espanyoles. El mestratge amb la qual usa el llenguatge, prpia d'un poeta veritable, i l's xocant i contagis de l'humor en totes les seves novelles donen forma a una prosa nica, elogiada per crtics i escriptors de tota ndole. 

Afeccionat a la histria medieval i la filosofia fenomenolgica, en tots els seus llibres es barregen la investigaci psicolgica i la preocupaci filosfica. Ell mateix defineix el seu mtode literari com psicologia-ficci. Les seves primeres obres poden considerar-se pessimistes, presentant sempre situacions, arguments i personatges sense esperana, per la seva narrativa dna un gir amb la publicaci d' El metro de platino iridiado (1990) potser la seva obra mestra, guanyadora del Premi Nacional de la Crtica. En aquesta novella Pombo comena a exercir el que va cridar "la potica del B", on l'tica, la humanitat i, en definitiva, el B, semblen ser l'objectiu del seu treball. En una de les seves ltimes novelles, Contra natura, Pombo expressa les seves crtiques cap a un excessiu "mrqueting" i "trivialitzaci" de l'homosexualitat que, en la seva opini, est portant a terme una part del collectiu. 

lvaro Pombo va ingressar a la Reial Acadmia Espanyola el 20 de juny de 2004, proposat per Luis Mara Ansn, Luis Mateo Dez i Francisco Rico, ocupant la butaca j que va deixar a la seva mort Pedro Lan Entralgo. El seu discurs d'ingrs en l'Acadmia es va titular Verosimilitud y Verdad; en ell, Pombo va reflexionar sobre la reserva del terme "veritat" per al raonament i "versemblana" per al narratiu-contemplativo. El 16 d'octubre de 2006 se li proclama guanyador del premi Planeta, el ms popular de quants existeixen de literatura a Espanya, per la novella "La fortuna de Matilda Turpin". 

En els ltims temps s un actiu collaborador del partit fundat per Rosa Dez Uni, Progrs i Democrcia (UPyD), fins a tal punt que en les eleccions espanyoles de 2008 va encapalar la llista al Senat per la Comunitat de Madrid

 Obres .
 Narrativa .

 Relatos sobre la falta de sustancia (1977);
 El hroe de las mansardas de Mansard (1983) Premi Herralde de Novella;
 El hijo adoptivo (1986);
 Los delitos insignificantes (1986);
 El parecido (1988);
 El metro de platino iridiado (1990) Premi Nacional de la Crtica;
 Aparicin del eterno femenino contada por S. M. el Rey (1993);
 Telepena de Cecilia Cecilia Villalobo (1995);
 Vida de San Francisco de Ass (1996);
 Donde las mujeres (1996) Premi Nacional de Narrativa;
 Cuentos reciclados (1997);
 La cuadratura del crculo (1999);
 El cielo raso (2001);
 Una ventana al norte (2004);
 Contra natura (2005);
 La Fortuna de Matilda Turpin (2006) Premi Planeta;

 Poesia .
 Protocolos (1973);
 Variaciones (1977) Premi El Bardo;
 Hacia una constitucin potica del ao en curso (1980);
 Protocolos para la rehabilitacin del firmamento (1992);
 Protocolos, 1973-2003 Poesas completas (2004);

 Premis .
 Premi Herralde de Novella (1983);
 Premi Nacional de la Crtica (1990);
 Premi Nacional de Narrativa (1997);
 Premi Fastenrath de la RAE (1999);
 Premi Planeta (2006);

 Enllaos externs .
 Verosimilitud y Verdad. Discurs d'lvaro Pombo d'ingrs a la RAE, 20 de juny, 2004.;
 lvaro Pombo a Lecturalia;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317909" title="Premi de la Crtica de narrativa castellana" nonfiltered="3936" processed="3920" dbindex="124187">
El Premi de la Crtica va ser creat en l'any 1956 i es concedeix als millors llibres de narrativa i poesia publicats a Espanya al llarg de l'any anterior en les quatre llenges de l'Estat (castell, catal, basc i gallec). El jurat est format normalment per 22 membres de l'Associaci Espanyola de Crtics Literaris. s un guard sense dotaci econmica. 
 Premiats en narrativa castellana . 
1956 Camilo Jos Cela (Espanya, 1916-2002) per La catira
 
1957 Rafael Snchez Ferlosio (Espanya, 1927) per El Jarama 

1958 Ignacio Aldecoa (Espanya, 1925-1969) per Gran Sol 

1959 Ana Mara Matute (Espanya, 1926) per Los hijos muertos 

1960 Alvaro Cunqueiro (Espanya, 1912-1981) per Las crnicas de Sochantre

1961 Elena Quiroga (Espanya, 1921-1995) per Tristura 

1962 Ramiro Pinilla (Espanya, 1923) per Las ciegas hormigas

1963 Miguel Delibes (Espanya, 1920) per Las ratas
 
1964 Mario Vargas Llosa (Per, 1936) per La ciudad y los perros 

1965 Alejandro Nez Alonso (Espanya, 1905-1982) per Gloria en subasta 

1966 Ignacio Agust (Espanya, 1913-1974) per 19 de julio
 
1967 Mario Vargas Llosa (Per, 1936) per La casa verde 

1968 Luis Berenguer (Espanya, 1924-1979) per El mundo de Juan Lobn 

1969 Francisco Garca Pavn (Espanya, 1919-1989) per El rapto de las sabinas 

1970 Jess Fernndez Santos (Espanya, 1926-1988) per El hombre de los santos
 
1971 Alfonso Grosso (Espanya, 1928-1995) per Guarnicin de silla
 
1972 Francisco Ayala (Espanya, 1906) per El jardn de las delicias 

1973 Gonzalo Torrente Ballester (Espanya, 1910-1999) per La saga/fuga de J. B. 

1974 Corpus Barga (Espanya, 1887-1975) per Los galgos verdugos 

1975 Jos Manuel Caballero Bonald (Espanya, 1928) per gata, ojo de gato 

1976 Eduardo Mendoza (Espanya, 1943) per La verdad sobre el caso Savolta
 
1977 -no es va concedir per regularitzaci de dades- 

1978 Jos Donoso (Chile, 1924-1996) per Casa de campo 

1979 Juan Carlos Onetti (Uruguay, 1909-1994) per Dejemos hablar al viento 

1980 Pedro Vergs (Rep. Dominicana, 1945) per Slo cenizas hallars (Bolero)
 
1981 Jos Mara Guelbenzu (Espanya, 1944) per El ro de la luna 

1982 Juan Garca Hortelano (Espanya, 1928-1992) per Gramtica parda 

1983 Juan Benet (Espanya, 1927-1993) per Herrumbrosas lanzas 

1984 Luis Goytisolo (Espanya, 1935) per Estela del fuego que se aleja
 
1985 Jos Mara Merino (Espanya, 1941) per La orilla oscura 

1986 Luis Mateo Dez (Espanya, 1942) per La fuente de la edad 

1987 Antonio Muoz Molina (Espanya, 1956) per El invierno en Lisboa 

1988 Jos Jimnez Lozano (Espanya, 1930) per El grano de maz rojo
 
1989 Luis Landero (Espanya, 1948) per Juegos de la edad tarda 

1990 lvaro Pombo (Espanya, 1939) per El metro de platino iridiado 

1991 Francisco Umbral (Espanya, 1935) per Leyenda del Csar visionario 

1992 Javier Maras (Espanya, 1951) per Corazn tan blanco 

1993 Juan Mars (Espanya, 1933) per El embrujo de Shangai 

1994 Manuel Vzquez Montalbn (Espanya, 1939-2003) per El estrangulador 

1995 Luciano Gonzlez Egido (Espanya, 1928) per El corazn inmvil 

1996 Antonio Soler (Espanya, 1956) per Bailarinas muertas 

1997 Miguel Snchez Ostiz (Espanya, 1950) per No existe tal lugar 

1998 Isaac Montero (Espanya, 1936) per Ladrn de lunas 

1999 Luis Mateo Dez (Espanya, 1942) per La ruina del cielo 

2000 Juan Mars (Espanya, 1933) per Rabos de lagartija
 
2001 Manuel Longares (Espanya, 1943) per Romanticismo 

2002 Enrique Vila-Matas (Espanya, 1948) per El mal de Montano 

2003 Juan Eduardo Ziga (Espanya, 1929) per Capital de gloria 

2004 Alberto Mndez (Espanya, 1941-2004) per Los girasoles ciegos 

2005 Ramiro Pinilla (Espanya, 1923) per Verdes valles, colinas rojas III. Las Cenizas del hierro

2006 Eduardo Lago (Espanya, 1954) per Llmame Brooklyn





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317910" title="L'endev" nonfiltered="3937" processed="3921" dbindex="124188">
L'endev (francs: Le Devin) s el dinov lbum de la srie Astrix el gal, amb gui de Ren Goscinny i dibuix d'Albert Uderzo. Va ser publicat en francs al 1972

 Sinopsi .
Atemorits per una violenta tempesta, els habitants del poblet estan tots refugiats a la casa del cap. L'arribada d'un foraster cobert amb una pell d'animal provoca un atac de pnic general. Pretn ser un endev, i aprofitant la credulitat dels seus amfitrions i l'absncia del druida, adquireix rpidament un considerable ascendent sobre els gals, a excepci d'Astrix, qui resta escptic...

 Comentaris .
 Si habitualment es cita als dus gals Tutatis i Belenos, a les primeres pgines apareix un bon grapat dels habitants del pante gal: Taranis, el deu del tro; Sucellus, du dels morts; sus, du de la Vida; pona, deessa de la guerra; Sequana, deessa del Sena, Rosmerta, deessa de la providncia, Cernutos, du de la naturalesa o Borvo, du de les fonts.
 La vinyeta on l'endev disseca un peix per estudiar les entranyes fa allusi al quadre de Rembrandt Lli d'anatomia del Dr. Nicolaes Tulp (p.10).
 Els pirates apareixen en dues ocasions (i naufraguen en totes dues): una enmig d'una tempesta, desprs de qu un endev els digus que el mar estaria en calma (p.9); i l'altra travessats pels gals, desprs de qu un altre endev els digus que no hi havia cap perill en fondejar durant la nit.
 El druida Panormix torna a anar a la Reuni Anual de Druides del Bosc dels Carnuts (veure Astrix i els gots) i torna a guanyar el premi al millor druida; per mentre que en aquella ocasi el premi era un menhir d'or, en aquesta s una olla.
 Per primer cop, les dones del poblet tamb prenen la poci mgica.
 El bard Asseguranatrix seu lligat als peus de l'arbre. Somriu feli mentre pensa que l'endev li ha predit xits musicals. ;
 El personatge de l'endev va aparixer a la pellcula Astrix i Oblix contra Csar;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317911" title="Escola de Bibliotecries" nonfiltered="3938" processed="3922" dbindex="124189">
Escola de Bibliotecries, successivament Escola Superior de Bibliotecries, Escola de Bibliologia, Escola Universitria Jordi Rubi i Balaguer de Biblioteconomia i Documentaci i actualment Facultat de Biblioteconomia i Documentaci de la Universitat de Barcelona.  

Creada a Barcelona  per la Mancomunitat de Catalunya el 1915 per tal de formar al personal femen que treballava a les biblioteques, seguint les directrius d'Eugeni d'Ors. Fou una de les primeres creades a Europa, vinculada a la Biblioteca de Catalunya i entre els professors s'hi trobaren els ms destacats intellectuals catalans, com Pompeu Fabra, Jaume Mass i Torrents, Llus Segal, Llus Nicolau d'Olwer, Rafael Campalans, Joaquim Xirau i Palau, Manuel de Montoliu, Carles Riba, Ramon d'Als-Moner i Joaquim Folch i Torres. 

El 1924 fou dissolta per ordre de Miguel Primo de Rivera i integrada com un estudis particulars a l'Escuela Superior de la Mujer, per fou restablerta novament el 1930, amb l'arribada de la Generalitat. El 1939 se'n va fer crrec la Diputaci de Barcelona, que la mantingu com a escola per a la formaci del personal de la seva Xarxa de Biblioteques Populars i, en general, del personal bibliotecari de les biblioteques catalanes. 

El 1974 canvi el nom pel d'Escola de Bibliologia i s'obr tamb al personal mascul. Va funcionar, des del 1982, com a centre adscrit a la Universitat de Barcelona i, durant molt de temps, va ser l'nic centre que oferia una titulaci universitria de Biblioteconomia. Llavors adopt el nom d'Escola Jordi Rubi i Balaguer de Biblioteconomia i Documentaci, que mantingu fins al 1997, quan es va integrar a la Universitat de Barcelona, ja que des del 1993 ofereix el ttol oficial universitari de Diplomat en Biblioteconomia i Documentaci.


 Directors .
 Eugeni d'Ors (1915-1920);
 Jordi Rubi i Balaguer (1930-1939);
 Ferran Valls i Taberner (1939-1942);
 Felipe Mateu y Llopis (1942-1973);
 Rosalia Guilleumas i Brosa (1973-1982);

 Referncies .
 Assumpci Estivill Rius  L'Escola de Bibliotecries: 1915-1939 Tesi doctoral;
 L'Escola de Bibliotecries, 1915-2005;

 Enllaos externs .
 Web de l'EUJRBBD;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317926" title="Dejalma Pereira Dias dos Santos" nonfiltered="3939" processed="3923" dbindex="124190">

Dejalma Pereira Dias dos Santos, ms conegut com Djalma Santos, (So Paulo, 27 de febrer, 1929) fou un futbolista brasiler que jugava de defensa dret.

 Trajectria .
Va participar amb la selecci brasilera a les copes del Mn de 1954, 1958, 1962 i 1966, guanyant les de Sucia 58 i Xile 62. Fou el primer futbolista brasiler en assolir les 100 internacionalitats, per un total de 111 (98 oficials). Actualment (a data de 2008) s el cinqu futbolista que ms partits ha jugat amb la selecci. 

A nivell de club defens els colors de la Portuguesa, el Palmeiras i l'Atltico Paranaense.

Pel el va incloure dins de la seva llista dels 125 ms grans futbolistes vius el mar del 2004.

 Enllaos externs .
RSSSF;
Sitedalusa.com;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317928" title="Batall Dimitrov" nonfiltered="3940" processed="3924" dbindex="124191">
El Batall Dimitrov va ser una unitat militar integrada en les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil Espanyola. Va ser el batall nmero 18 i el seu nom es deu a Georgi Dimitrov, un apassionat i gran defensor blgar del Front Popular en la Segona Repblica Espanyola.

Es va formar amb exiliats dels Balcans el desembre de 1936. Al principi contava amb 800 voluntaris, incloent prop de 160 grecs. A partir del 31 de gener del 1937, va formar part de la XV Brigada Internacional, on s'hi trobaven enquadrades tamb dues altres unitats que es van fer especialment famoses: el Batall Britnic i el Batall Abraham Lincoln. Van lluitar primer en la Batalla del Jarama el febrer del 1937, patint una gran quantitat de baixes.

El 20 de setembre del 1937 el batall es va traslladar a la 45 Divisi Internacional de la Reserva, on va ser reconstitut. El 13 de febrer del 1938, va formar part de la 129 Brigada Internacional tot just creada, que s'havia format amb les restes d'altres batallons integrats per centreeuropeus. Va romandre fins a la seva desmobilitzaci el 5 d'octubre del 1938. El seu ltim comandant, Josef Pavlov, va arribar a ser ministre en el gabinet format per Alexander Dub ek durant la Primavera de Praga el 1968.

 Referncies .


 Bibliografia .
Hugh Thomas, The Spanish Civil War, 4 Rev. Ed. 2001 ;
Antony Beevor, The Battle for Spain, 2006 ;

 Enllaos externs .
Pgina de lAssociaci Catalana de Vexillologia ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317929" title="Terrerola vulgar" nonfiltered="3941" processed="3925" dbindex="124192">



La terrerola vulgar, terrola o terrolot (Calandrella brachydactyla) s un ocell de l'ordre dels passeriformes.

Morfologia.

 Medeix 14 cm.
 s de color bru amb llistat ms fosc per sobre i totalment blanca per sota.
 Mostra dues taques fosques a banda i banda del coll.
 Les terciries sn molt llargues i prcticament tapen les primries.
 Les potes sn color carn i el bec, bastant gruixut i punxegut, color de vori.
 No presenta dimorfisme sexual.

Subespcies.

 Calandrella brachydactyla artemisiana ;
 Calandrella brachydactyla brachydactyla ;
 Calandrella brachydactyla cinerea  ;
 Calandrella brachydactyla dukhunensis ;
 Calandrella brachydactyla eremica ;
 Calandrella brachydactyla hermonensis ;
 Calandrella brachydactyla hungarica ;
 Calandrella brachydactyla longipennis ;
 Calandrella brachydactyla orientalis;
 Calandrella brachydactyla rubiginosa;
 Calandrella brachydactyla woltersi ;

Reproducci.

Els cants que anuncien l'etapa reproductiva comencen l'abril, i s pel maig-juny quan la femella pon els 3 o 5 ous que, ella mateixa, haur de covar durant 12-13 dies. Els petits seran alimentats per ambds pares. El niu on ha tingut lloc tot aquest procs est bastant endreat amb herbes seques, plomes, arrels, llana i pls, i est situat en una petita depressi, de vegades al costat dels nius de la terrerola rogenca. 

Alimentaci.

Menja llavors i insectes i ho pot fer en comunitat, perqu, fora de l'estaci reproductiva, s gregria.

Hbitat.

s nidificadora repartida una mica arreu de les zones clides i seques del Principat de Catalunya. Si es tracta de l'interior viu en terrenys oberts amb poca vegetaci, i si es tracta del litoral ho fa en platges i dunes, igualment amb vegetaci esparsa. A les Balears est ben repartida encara que en densitats no molt altes.

Distribuci territorial.

Es distribueix per la conca mediterrnia i l'frica del Nord (llevat de Lbia i Egipte). Cap a l'est arriba fins a Monglia, el Tibet i la Xina central al nord de l'Himlaia. 

Costums.

 s un migrant transahari que arriba als Pasos Catalans a finals de mar i se'n va a principis d'octubre. ;
 Hiverna al Sahel encara que n'hi ha poblacions magribines que sn sedentries. ;
 Canta sovint en vol per tamb des de pedres i parets.

Referncies.



Enllaos externs.

 Fotografies i descripci d'aquest ocell. ;
 Informaci sobre la terrerola vulgar al Principat de Catalunya. ;
 La terrerola vulgar a la IUCN. ;
 El terrolot a l'Animal Diversity Web. ;
 El terrolot a l'Avibase. ;
 Fotografies i enregistraments sonors d'aquest ocell. ;
 La terrerola vulgar a l'Encyclopedia of Life. ;
 El terrolot a l'Enciclopdia Balear d'Ornitologia. ;
 Fotografies d'aquest ocell. ;
 Vdeos de terreroles vulgars en llur hbitat natural. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie. ;
 Enregistraments sonors del cant de la terrerola vulgar. ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317934" title="38 Arietis" nonfiltered="3942" processed="3926" dbindex="124195">







38 Arietis s una estrella de la constellaci d'ries. s de la magnitud aparent 5,17.

Enllaos externs.
HEASARC;
SIMBAD;
Aladin previewer;
Aladin sky atlas;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317938" title="Becadell com" nonfiltered="3943" processed="3927" dbindex="124196">






El becadell com, bequet, becassina  o cegall (Gallinago gallinago) s un ocell de l'ordre dels caradriformes que, als Pasos Catalans, s abundant en migraci i durant l'hivern.

Morfologia.

 Fa 25 cm de llargria total i 39-45 cm d'envergadura alar.
 Cos rodanx i postura acotada.
 La femella pesa al voltant de 115 g i el mascle 130.
 T el dors d'un color vermell negrs densament llistat amb bandes ocrcies i que el fa dissimular entremig de les herbes seques i del fang dels aiguamolls.
 Al cap sn molt visibles una srie de ratlles negres.
 Ventre blanc.
 El pili s vionat de blanc i negre.
 Bec molt llarg (el dels mascles fa 60-70 mm i el de les femelles 64-73), prim i recte.
 Ales punxegudes.
 Potes curtes.

Subespcies.

 Gallinago gallinago gallinago (regi palertica, llevat de les Illes Froe, Islndia, rcades i Shetland).
 Gallinago gallinago faroeensis (Islndia, Froe, rcades i Shetland).
 Gallinago gallinago delicata (Nord-Amrica).

Reproducci.

Nia de l'Europa Central amunt i des de mitjan abril fins al mes d'agost a prats humits i torberes. Els ous, quatre en total, sn de color olivaci amb taques de color spia, i medeixen 39 x 28 mm. La incubaci es perllonga durant 3 setmanes i tots dos pares comparteixen la tasca d'alimentar els petits (es reparteixen la niuada i cada adult t cura dels dos pollets que li pertoquen). Els pollets triguen dues setmanes a aprendre a volar. 

Alimentaci.

Menja cucs, que troba ficant el bec dins la terra humida, insectes, crustacis, molluscs, baies i llavors de plantes de ribera.

Hbitat.

Viu en maresmes i terrenys pantanosos, tant de l'interior com del litoral, com poden sser els Aiguamolls de l'Empord, el Delta de l'Ebre (hi aprofita els arrossars i les llacunes d'aigua dola) i el del Llobregat. Mai no es troba en terrenys marins. 

Distribuci geogrfica.

Es troba a Amrica, Eursia i frica. Hiverna al nord de Sud-Amrica i frica.

Es pot trobar a totes les zones humides dels Pasos Catalans, on la seua permanncia durant ms o menys temps depn de la quantitat d'aigua disponible. A Mallorca s abundant mentre que a Formentera s bastant escs, essent moderat a les altres illes de l'arxiplag balear.

Costums.

 s migrador parcial als Pasos Catalans (d'octubre a abril), on abunda en alguns indrets.
 Practica un vol en ziga-zaga i molt rpid, que fa augmentar la dificultat de la seua cacera, per per aquest mateix motiu esdev per als caadors una pea molt ms cotitzada.
 s molt caracterstic el soroll que l'acompanya quan vola, provocat per la vibraci de les plomes externes de la cua.

Referncies.



Enllaos externs.

 El becadell com a l'Enciclopdia Catalana. ;
 El becadell com a la IUCN. ;
 El becadell com a l'Animal Diversity Web. ;
 Informaci sobre la poblaci d'aquesta au a Portugal. ;
 Fotografies i enregistraments sonors del cant del becadell com. ;
 El becadell com a l'Encyclopedia of Life. ;
 El bequet a l'Avibase. ;
 El cegall a l'Enciclopdia Balear d'Ornitologia. ;
 Descripci i hbitat del cegall.  i ;
 Informaci sobre la poblaci del bequet al Principat de Catalunya. ;
 Vdeos de becadells comuns en llur hbitat natural. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie. ;
 Fotografies i descripci del becadell com. ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317942" title="Dions Eroles i Batll" nonfiltered="3944" processed="3928" dbindex="124199">
Dions Eroles i Batll fou un dirigent anarquista i sindicalista catal. Militant de la CNT, el novembre del 1920 fou empresonat en el vaixell Giralda i deportat al castell de la Mola de Ma amb una condemna de 20 anys de pres. El 1931 fou alliberat i nomenat dirigent del del Sindicat de l'Art Fabril i Txtil de Catalunya i membre del comit regional catal de la CNT, per el 1932 fou empresonat novament per signar un manifest contra ngel Pestaa i els trentistes. El 22 d'octubre de 1936 fou un dels signants del pacte d'unitat d'acci entre CNT, UGT, FAI i PSUC. Alhora fou Cap de Serveis de la Comissaria general d'Ordre Pblic de la Generalitat de Catalunya, des d'on s'enfront tant al dirigent d'UDC Llus Vila i d'Abadal, encarregat de salvar catlics perseguits per incontrolats de la FAI, com a Estat Catal desprs del Complot de novembre de 1936. Tanmateix, fou destitut desprs dels fets de maig de 1937.

En acabar la guerra civil espanyola marx cap a Frana, i va establir la seva residncia a Montalban, on es perd el seu rastre a mitjans del 1940. Segons algunes fonts, fou entregat a la policia franquista i enviat a Andorra, on fou executat. Segons altres fonts, el mar de 1941 fou executat per membres de la brigada de Francisco Ponzn.

 Enllaos externs .
 Fotografia de Dions Eroles;
  Biografia de Dions Eroles;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317948" title="Manel Barea" nonfiltered="3945" processed="3929" dbindex="124201">


Natural de Benaguasil (Valncia) on inici els seus estudis musicals a l edat de 8 anys al Centro Unin Musical, i ms tard al Conservatori de Valncia assolint el grau superior de Trompa, Piano i Harmonia. Perfeccion els seus estudis de trompa amb Anthony Halstead i Daniel Bourgue.

Ha estat membre de l Orquestra Ciutat de Barcelona (O.C.B.) durant 25 anys, de l Orquestra de Solistes de Catalunya i de l Orquestra de Cambra del Teatre Lliure, i s membre fundador del Quintet Aulos, collaborant amb directors com Antoni Ros Marb, Garca Asensio, R. Frbeck de Burgos, F.P. Decker, Salvador Mas, Josep Pons i Celibidache, entre d altres.

Des de l any 2000 s el director de la Banda Simfnica de Badalona, amb la qual ha ofert actuacions a Alemanya (Euroteff Musik 2001), Limoux (Frana), i arreu de Catalunya. Ha estrenat diverses obres i ha participat amb el Ballet clssic de Badalona. Abasta un extens repertori simfnic adaptat a la formaci de l agrupaci. A ms s professor de metalls del Conservatori Professional de Badalona, de l Escolania de Montserrat, del Centre d Educaci Musical Diaula i de l Escola d Arts Musicals Luthier.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317950" title="Astrix i Latraviata" nonfiltered="3946" processed="3930" dbindex="124202">
 Astrix i Latraviata  (francs: Astrix et Latraviata) s el trenta-un lbum de la srie Astrix el gal, amb gui i dibuix d'Albert Uderzo. Va ser publicat en francs al 2001. El tiratge original en francs va ser de 3 milions d'exemplars.

 Sinopsi .
Pompeu recluta secretament un exrcit a la Gllia, per un soldat anomenat Vadebrutus (veure El regal del Csar) ha bestret les seves armes amb l'esperana de revendre-les. Quan aquestes armes sn retrobades a casa d'Astrix, Pompeu fa servir una actriu, a la que presenta com Falbal (veure Astrix legionari), per recuperar-les. 


 Comentaris .
 El nom de l'actriu Latraviata est inspirat en "La Traviata", ttol d'una pera de Giuseppe Verdi sobre una cortesana a Pars.
 En aquest lbum se'ns informa que Astrix i Oblix van nixer el mateix dia, per a Oblix i companyia noms se celebra l'aniversari d'Oblix.
 La mare d'Oblix fa menci al TGV, que Ordralfabtix tradueix com "Transport Gal Velo".
 s la segona aparici del legionari borratxo Vadebrutus, que ja havia aparegut a "El regal del Csar";
 Latraviata s la primera actriu que rep un Csar (p. 46);
 Panormix admet que tot i que ha creat una poci que dna fora sobrehumana, que pot transformar un home en granit, que pot retornar-lo a la infantesa, no vol dir que ho spiga fer tot.
 Els pirates es troben a Astrix a alta mar, per fugen al prendre'l per un esperit salvant el vaixell.
 s la segona aparici de Farbal i Tragicmix, desprs d'Astrix legionari.
 El bard Asseguranatrix seu lligat a l'arbre, amb les icones de la histria (la perruca de Latraviata i el casc i l'espasa de Pompeu). Mentrestant, arriba Idfix amb una bona notcia per donar.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317951" title="Mesquita d'al-Nasir Muhammad" nonfiltered="3947" processed="3931" dbindex="124203">

La mesquita d'al-Nasir Muhammad est situada a la Ciutadella del Caire. s una interessant construcci histrica i el seu estat de conservaci s fora bo. Forma part del conjunt arquitectnic conegut com Caire Histric, declarat Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO. Porta el nmero 143 del catleg de monuments islmics gestionat pel Supreme Council of the Antiquities. 

Histria.

Aquesta mesquita s d'poca mameluca. Fou fundada el 1318 pel sold al-Nasir al-Din Muhammad (que va regnar entre 1293 i 1294, 1299 i 1309 i 1310 i 1341). La mesquita era utilitzada per a la pregria del divendres pels soldans, es trobava situada dins el recinte del palau, a la Ciutadella.

No era la primera mesquita que es va fer en aquest lloc. Tot i que no es trobava exactament al mateix emplaament, en poca aibida s'havia aixecat una d'anterior, ms petita.

Quan al-Nasir va recuperar el tron, en 1310, va comenar a construir a la Ciutadella, dins el context del palau: el Gran Iwan (1310, refet el 1334 i ara destrut) i el palau d'al-Qasr al-Ablaq. En el 1318 el sold va enderrocar l'antiga mesquita aibida i va fer-ne una de nova en menys de cinc mesos, per no va perdurar massa, donat que en 1335 es va refer per segon cop i ms gran encara.


Per aquesta construcci, el sold va ordenar que es portessin columnes de construccions antigues, que eren reaprofitades. Aquestes columnes s'utilitzaren tant per la mesquita com pel Gran Iwan del davant. Els dos edificis tamb van ser provets de cpules, recobertes exteriorment de cermica verda, que van caracteritzar durant molts anys el perfil de la Ciutadella i del mateix Caire.

El 1468 la cpula original va caure i el sold Qaytbay (1468-1496) la va refer amb fusta, juntament amb el minbar, que tamb s'havia perdut. El poca del sold Selim I (1512-1520) es va arrancar la decoraci marmria de l'interior i es va portar a Istambul. Hi ha escasses restes de la decoraci en estuc i dels sostres.

L'Edifici.

Es tracta d'una mesquita amb un gran pati obert envoltat de galeries pels quatre costats. s de planta rectangular, de 58 x 60 m de costat. La sala de l'alquible s de cinc naus paralleles a aquest, les quatre primeres es troben ocupades en la seva part central per la cpula, de 14,3 m de dimetre, que cobreix l'espai immediatament anterior al mihrab. Les galeries (riwaq) dels altres tres costats del pati tenen dues naus cada una, les del fons paralleles a l'alquible i les laterals perpendiculars.

Interiorment, la sala d'oracions i les altres galeries mostren una esplndida collecci de columnes i capitells antics, amb bases de mides diferents per aconseguir igualar la seva alada, donat que procedeixen de diferents construccions antigues. Algunes d'elles sn d'poca faranica. El pati central queda tancat per un seguit de columnes unides amb arcs de mig punt elaborats amb pedra combinant els tons clars i foscos. En un nivell superior hom troba una fila de finestres del mateix estil.

La mesquita t dos minarets. Un d'ells situat al portal occidental i l'altre a la cantonada de llevant. El primer estava encarat a la zona del palau, servia per a la cort i la mateixa Ciutadella; el segon era visible des d'altres edificis oficials i tamb des de l'exterior. El minaret del portal s de planta circular, dividit en tres seccions per dues balconades. Exteriorment s decorat amb ziga-zagues, la part superior revestida de cermica i amb una inscripci, s rematada per un cos en forma de bulb. El minaret de la cantonada t una estructura similar per amb el primer pis de planta quadrada, tampoc t decoraci exterior. El remat superior s similar per amb l'afegit d'un cos a la part baixa format per columnes. Aquests minarets pertanyen a la construcci del 1318 i la decoraci de la part superior es va afegir en 1335. El mihrab es va refer en el decurs d'una restauraci recent.


Enllaos externs.
 La mesquita a Archnet

Bibliografia.
 Doris Behrens-Abouseif. Islamic architectures in Cairo. American University in Cairo Press. El Caire, 1998. ISBN 977-424-203-3;
 Doris Behrens-Abouseif. Cairo of the Mamluks. American University in Cairo Press. El Caire, 2007. ISBN 978-977-416077-6;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317953" title="Scrates Brasileiro Sampaio de Souza Vieira de Oliveira" nonfiltered="3948" processed="3932" dbindex="124204">


Scrates Brasileiro Sampaio de Souza Vieira de Oliveira (19 de febrer, 1954), ms conegut com Scrates, fou un futbolista brasiler que jugava de centrecampista.

 Trajectria .
Doctor en medicina, cosa poc habitual en el mn del futbol, s germ del tamb futbolista Ra.

Comen la seva trajectria al Botafogo de Ribeiro Preto, passant la major part de la seva carrera al Corinthians de So Paulo. S'enfront a la dictadura que governava el pas en aquells anys fundant el moviment anomenat "Democrcia corintiana". Tamb jug pels clubs Fiorentina, Flamengo i Santos. El 2004, ms d'una dcada desprs de la seva retirada arrib a un acord d'un ms per ser jugador-entrenador del club amateur Garforth Town a Anglaterra.

Fou el capit de la selecci brasilera als Mundials de 1982 i 1986. Pel el va incloure dins de la seva llista dels 125 ms grans futbolistes vius el mar del 2004.

 Referncies .


 Enllaos externs .
Scrates a FIFA.com;
Scrates a contrapie.com;
Scrates a papodebola.com.br;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317957" title="Bartolom Barba Hernndez" nonfiltered="3949" processed="3933" dbindex="124205">
Bartolom Barba Hernndez (Madrid, 1895 - 1967) fou un militar espanyol. Durant la Dictadura de Primo de Rivera fou delegat governatiu. Durant la Segona Repblica Espanyola fou cap d'estat major i es va fer fams per haver atribut a Manuel Azaa la frase tiros a la barriga! durant els fets de Casas Viejas, desprs dels quals fou destitut. Des del 1934 particip en les activitats conspiratries de la Unin Militar Espaola que durien a la guerra civil espanyola. Dirig la sublevaci a Valncia i fou amic personal de Francisco Franco

Del desembre de 1945 al juny de 1947 fou nomenat governador civil de Barcelona en substituci d'Antonio de Correa y Veglison. Va autoritzar que l'Orfe Catal torns a actuar i va legalitzar novament el Sometent per tal de disposar d'una milcia civil a les comarques per tal de lluitar contra el maquis. La vaga de Manresa de 1946 va posar en entredit el seu prestigi, i desprs de la celebraci de l'entronitzaci de la Mare de Du de Montserrat de 1947 fou destitut.

 Obres .
 Dos aos al frente del gobierno civil de Barcelona y varios ensayos (1948);

 Referncies .
 Jaume Fabre, Josep Maria Huertas, Antoni Ribas Vint anys de resistncia catalana (1939-1959) Edicions La Magrana, Barcelona, 1978;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317958" title="Smbol de Jacobi" nonfiltered="3950" processed="3934" dbindex="124206">
El smbol de Jacobi es fa servir en matemtiques en l'mbit de la teoria de nombres. S'anomena aix en honor al matemtic Carl Gustav Jacob Jacobi.

Definici.
El smbol de Jacobi s una generalitzaci del smbol de Legendre utilitzant la descomposici en producte de factors primers del nombre base. La seva definici s la segent:

Sia n un enter senar superior a 2 i n =  la descomposici de n en factors primers. Llavors, per a tot enter a, el smbol de Jacobi  val:

;

on 
 s el smbol de Legendre, es a dir:



 Propietats del smbol de Jacobi.

El smbol de Jacobi posseeix nombroses propietats:

Si n s primer, el smbol de Jacobi i el smbol de Legendre sn equivalents,

 si i noms si a i n no sn pas primers entre ells,
 si n s senar.
si a   b (mod n) llavors  si n s senar.

 las 1 si n   1 (mod 4) i  1 si n   3 (mod 4)
 val 1 si n   1 (mod 8) o n   7 (mod 8) i  1 si n   3 (mod 8) o n   5 (mod 8)
  si m i n sn senars, dit d'alta forma  excepte si m i n sn tots dos congruents a -1 (mod 4) en aquest cas 

La darrera propietat s una generalitzaci de la llei de reciprocitat quadrtica utilitzant el smbol de Legendre.

Residus.

Els enunciats generals sobre els residus quadrtics que fan intervenir el smbol de Legendre no s'estenen al smbol de Jacobi. Tanmateix, si  llavors a no s un residu quadrtic de n ja que a no s el residu quadrtic d'un dels pk que divideixen n.

En el cas on , s impossible dir si a s un residu quadrtic de n. Ja que el smbol de Jacobi s un producte de smbols de Legendre, hi ha casos on dos smbols de Legendre sn iguals a  1 i el smbol de Jacobi s igual a 1.

Enllaos externs.

Clcul del smbol de Jacobi 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317962" title="Maria Morera i Franco" nonfiltered="3951" processed="3935" dbindex="124207">
Maria Morera i Franco (Barcelona, 1872 - 1954) va ser una actriu catalana de dilatada carrera.

Trajectria professional.
 1897. Agustina, de l'obra Don Gonzalo o ll'orgull del gec (reposici) d'Albert de S. Llanas.                                                                                                                   ;
 1898. Tecla, de l'obra El senyor secretari de Teodor Bar.                                                                                      * 1910. Senyora Graner, de la obra Miqueta y sa mare, adaptacion Catalana de Salvador Vilaregut.
 1919, 6 octubre. L'Hostalera, de l'obra Dijous Sant de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
 1919. Donya Frasquita, de l'obra La viuda alegre d'Alexandre P. Maristany.
 1919. Donya Josefina, de l'obra Gelosa de Jeroni Molin.
 1921, 21 maig. La Dida, de l'obra L'estudiant i la pubilla de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Romea, de Barcelona;
 1921, 7 octubre. Francisca, de l'obra El jardinet de l'amor de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Romea, de Barcelona.
 1922, 24 octubre. Teresa, de l'obra El matrimoni secret de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Romea, de Barcelona.
 1923, 20 maig. La Vena, de l'obra Can d'una nit d'estiu de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Romea, de Barcelona.
 1923, 10 octubre. Paula, de l'obra Les veus de la terra de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Romea, de Barcelona.
 1928. La tia Cludia, de l'obra Les llgrimes d'Angelina de Josep Maria de Sagarra.
 1931. Grcia, mare, de l'obra Les tres Grcies de Josep Maria de Sagarra.
 1935. Sebastiana, de l'obra Reina de Josep Maria de Sagarra.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317963" title="Roberto Rivellino" nonfiltered="3952" processed="3936" dbindex="124208">

Roberto Rivellino, tamb conegut com Rivelino, (So Paulo, 1 de gener, 1946) fou un futbolista brasiler que jugava de centrecampista.

Descendent d'italians de Macchiagodena, Provncia d'Isernia, Rivelino s considerat un dels futbolistes ms importants de la histria del futbol brasiler, aix com dels seus clubs, Corinthians i Fluminense. Al final de la seva carrera jug al Al-Hilal Al-Riyad d'Arbia Saudita.

Ha estat ms de 100 cops internacional amb Brasil. Guany el Mundial de 1970, on marc 3 gols i fou 4t al de 1974 i 3r al de 1978.

Un cop es retir fou comentarista esportiu i entrenador, dirigint la selecci de futbol del Jap. Pel el va incloure dins de la seva llista dels 125 ms grans futbolistes vius el mar del 2004.

Enllaos externs.
 Rivellino Sport Center;
 Perfil a la Confederaao Brasileira de Futebol;
 Entrevista;
 Youtube;
 Perfil a papodebola;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317965" title="Antonio de Correa y Veglison" nonfiltered="3953" processed="3937" dbindex="124209">
Antonio de Correa y Veglison (Comillas, Cantbria, 1904 - Madrid, 1971) fou un militar espanyol. Estudi a l'Acadmia d'Enginyers Militars de Guadalajara i fou destinat com a tinent a Ceuta, Tetuan i Larache. El 5 d'agost de 1936 travess l'estret de Gibraltar en el comboi de les tropes del Marroc i lluit durant la guerra civil espanyola al Front d'Arag i al de Madrid. De febrer a novembre de 1939 fou governador civil de Girona, ssent responsable de l'execuci de Carles Rahola. Alhora, fou nomenat conseller nacional de Falange Espaola i comissari general d'informaci.

De desembre de 1940 a agost de 1945 fou governador civil de Barcelona en substituci de Wenceslao Gonzlez Oliveros. Durant el seu mandat autoritz restringidament les ballades de sardanes, la publicaci en ortografia prefabriana de les Obres Completes de Jacint Verdaguer i de Les formes de vida catalana de Josep Ferrater i Mora. Alhora, per, va promoure mitjanant coaccions l'afiliaci del jovent al Frente de Juventudes. El 1945 fou destitut i substitut per Bartolom Barba Hernndez.

Posteriorment fou delegado de premsa i propaganda el 1956-1957, i comissari d'Ordenaci Urbana de Madrid el 1958-1959. El 1965 va obtenir el ttol de marqus de las Riberas del Macons i de Masparra. Tamb fou vicepresident de la Caixa de Crdit Popular de Catalunya, la fallida de la qual li cost ser processat el 20 de juliol de 1969 per estafa. Va morir abans de sortir sentncia .





 Referncies .

 Jaume Fabre, Josep Maria Huertas, Antoni Ribas Vint anys de resistncia catalana (1939-1959) Edicions La Magrana, Barcelona, 1978;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317970" title="Wenceslao Gonzlez Oliveros" nonfiltered="3954" processed="3938" dbindex="124210">
Wenceslao Gonzlez Oliveros (Salamanca, 1890 - Madrid 1965) fou un filsof i poltic espanyol. Abans de la dictadura de Primo de Rivera fou simpatitzant d'Alejandro Lerroux i Antonio Royo Villanova i catedrtic de filosofia del dret a la Universitat de Salamanca. Primo de Rivera el nomen governador civil de Jan, Director General d'Ensenyament Superior i governador del Banc Exterior d'Expanya a proposta de Jos Calvo Sotelo.

Durant la Segona Repblica Espanyola milit a la Unin Monrquica Nacional i marx a Pars com a corresponsal del diari El Debate. Posteriorment milit a Accin Espaola. Anticatal militant, fou nomenat governador civil de Barcelona de juliol de 1939 a desembre de 1940. Durant el seu mandat el president Llus Companys fou afusellat al castell de Montjuc, va rebre la visita a Barcelona de Heinrich Himmler, cap de les SS i de la Gestapo, a qui acompany a la seva visita a l'abadia de Montserrat, va fer treure el monument al doctor Bartomeu Robert, orden la desaparici de qualsevol inscripci en catal, prohib l's del catal en pblic, i supervis l'acomiadament de funcionaris i treballadors no addictes al rgim. Es calcula que el 85 % de les execucions sumries efectuades a la provncia de Barcelona en la postguerra foren sota el seu mandat.

El 1940 fou substitut per Antonio de Correa y Veglison. Desprs fou nomenat president del Tribunal Nacional de Responsabilidades Polticas fins el 1945. De 1948 a 1962 fou Consejero Nacional de Educacin.

 Obres .
 Traducci al castell de De comunione rerum de Llus Vives.
 Falange y Requet, orgnicamente solidarios (1937);
 Introduccin al estudio de las modernas tendencias polticas (1954);
 Catalua y la tradicin poltica espaola (1965);

 Referncies .
 Referncies biogrfiques;
 Jaume Fabre, Josep Maria Huertas, Antoni Ribas Vint anys de resistncia catalana (1939-1959) Edicions La Magrana, Barcelona, 1978;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317975" title="Ambaixadors de Generositat d'UNICEF" nonfiltered="3955" processed="3939" dbindex="124211">
 Histria i propsit de la posici.
 L'actor i msic americ Danny Kaye era el primer de rebre la posici, sent concedit el ttol d'Ambaixador en llibertat el 1954. Altres celebritats han seguit, sent ambaixadors internacionals, regionals o nacionals, segons els perfila, intersou, i nivell desitjat de responsabilitat. L'objectiu del programa s permetre a les celebritats amb un inters provat problemes de l'UNICEF d'utilitzar el seu renom per atreure l'atenci als problemes importants, per mitj de les aparicions i discussions pbliques, visites als regions inquiets, qu atreure l'atenci dels mitjans de comunicaci, i l's del seu accs poltic per a doni suport la causa de l'organitzaci.

Ambaixadors internacionals.
  Richard Attenborough (1987);
  Amitabh Bachchan;
  Steve Barakatt;
  Emmanuelle Beart;
  David Beckham (2005);
  Harry Belafonte (1987);
  Jackie Chan (2004);
  Judy Collins (1995);
  Ali Daei;
  Patrik Eli;
  Mia Farrow (2000);
  Roger Federer;
  Whoopi Goldberg;
  Ryan Giggs;
  Elena Grosheva;
  Angelina Jolie;
  Nwankwo Kanu;
  Anglique Kidjo;
  Johann Olav Koss;
  Tetsuko Kuroyanagi (1984);
  Femi Kuti;
  Leon Lai;
  Lang Lang;
  Jessica Lange;
  Ricky Martin;
  Roger Moore;
  Nana Mouskouri (1993);
  Youssou N'Dour;
  Orquestra Filharmnica de Berln (2007);
  Simon Rattle (2007);
  Vanessa Redgrave (1995);
  Sebastio Salgado;
  Susan Sarandon (1999);
  Shakira;
  Vendela Thommessen;
  Maxim Vengerov;


Anteriors ambaixadors
  Audrey Hepburn (appointed 1988, died 1993);
  Danny Kaye (appointed 1954, died 1987);
  Peter Ustinov (appointed 1969, died 2004);

Ambaixadors regionals.
 Mahmoud Kabil (Egipte);
 Mercedes Sosa (Argentina);
 Anatoly Karpov (Rssia);
 Milena upan i  (Eslovnia);

Ambaixadors nacionals.
<h4>Alemanya<h4>
 Sabine Christiansen (1997);
 Oliver Bierhoff (1999);
 Joachim Fuchsberger (1984);
 Ann-Kathrin Linsenhoff (2002);
 Vanessa Redgrave(1995);

<h4>Argentina<h4>
 Julin Weich (2000);

<h4>Armnia<h4>
 Charles Aznavour (2003);

<h4>Austrlia<h4>
 John Doyle;
 Jimmy Barnes (2004);
 Nicole Kidman (1994);
 Gretel Killeen (2002);
 Norman Swan (2003);
 Anna Volska;
 John Bell;
 Yvonne Kenny (2003);
 Greig Pickhaver;
 Marcus Einfeld;
 Layne Beachley (2004);
 Geoffrey Rush;
 Ken Done (1988);
 Cate Blanchett (2004);

<h4>ustria<h4>
 Thomas Brezina (1996);
 Christiane Hrbiger (2003);

<h4>Blgica<h4>
 Salvatore Adamo (1997);
 Dixie Dansercoer (2002);
 Frank De Winne (2003);
 Jean-Michel Folon (2003);
 Alain Hubert (2002);
 Helmut Lotti (1997);
 Khadja Nin (1998);
 Axelle Red (1998);

<h4>Brasil<h4>
 Renato Arago (1991);
 Daniela Mercury (1995);
 Ronaldo (2000) ;
 Mnica (2007);

<h4>Canad<h4>
 Steve Barakatt (2007);
 Ben Mulroney (2006);
 Elena Grosheva (2007);
 Beckie Scott (2002);
 Veronica Tennant (1992);
 Kate Wheeler;

<h4>Colmbia<h4>
 Margarita Rosa de Francisco (2000);

<h4>Corea del Sud<h4>
 Pum-Soo Sohn (1999);
 Si Won Ryu (1999);
 Mee-Hwa Kim (1999);
 Myung-Hwa Chung (1999);
 Dooly (1997);
 Byung-Ki Hwang (1996);
 Sung Ki Ahn (1993);
 Wan Suh Park (1993);

<h4>Costa d'Ivori<h4>
 Basile Boli (2000);

<h4>Crocia<h4>
 Zlatan Stipii  Gibonni (2003);
 Bojana Gregori  (2004);

<h4>Dinamarca<h4>
 Princess Alexandra;
 Kurt Flemming;
 Jesper Klein;
 Bubber;

<h4>Eslovquia<h4>
 Kamila Magalova;
 Peter Dvorsky;
 Vaso Patejdl;

<h4>Eslovnia<h4>
 Tone Pav ek;
 Lado Leskovar;
 Milena upan i ;
 Boris Cavazza;
 Zlatko Zahovi ;
 Vita Mavri ;
 Marko Simeunovi ;

<h4>Espanya<h4>
 Joan Manuel Serrat(1998);
 Emilio Aragn (2000);
 Imanol Arias (2000);
 Pedro Delgado (2000);
 Joaqun Cortes (1999);
 Ana Duato (2000);
 Teresa Viejo (2000);
 Eusebio Sacristn (2002);
 Pau Gasol (2003);
 Silvia Abascal (2003);
 Mara Bayo (2004);
 Fernando Alonso (2005);
 Rafael Guijosa (2005);
 Samuel Eto'o (2005);
 "Los Lunnis" (2005);

<h4>Estats Units<h4>
 Clay Aiken ;
 India.Arie ;
 Angela Bassett;
 Katie Couric;
 Jane Curtin;
 Laurence Fishburne;
 Sarah Hughes;
 James Kiberd;
 Annette Roque Lauer;
 Ta Leoni;
 Lucy Liu (2004);
 Alyssa Milano (2003);
 Sarah Jessica Parker;
 Isabella Rossellini;
 Marcus Samuelsson;
 Summer Sanders;
 Claudia Schiffer;
 Liv Tyler (2003);
 Courtney B. Vance;

<h4>Estnia<h4>
 Eri Klas (1999);
 Erki Nool (1999);
 Maarja-Liis Ilus (1999);

<h4>Etipia<h4>
 Berhane Adere (2004);
 Kenenisa Bekele (2004);

<h4>Filipines<h4>
 Gary Valenciano (1997);

<h4>Finlndia<h4>
 Micke Rejstrom (1996);
 Jorma Uotinen ;
 Juha Laukkanen (1994);
 Anna Hanski (1993);
 Eija Vilpas (1993);
 Trio Tyket (1993);
 Rainer Kaunisto;
 Katri-Helena Kalaoja (1990);
 Pave Maijanen (1990);
 Eppu Nuotio (2002);
 Eija Ahvo (1986);
 Susanna Haavisto (1980);
 Arsi Harju (2003);
 Jyrki Linnankivi (Jyrki 69)(2005);

<h4>Frana<h4>
 Patrick Poivre d'Arvor (2004);
 Yves Duteil;
 Christophe Malavoy;

<h4>Grcia<h4>
 Helene Glykatzi-Ahrweiler;
 Antonis Samarakis (1989);

<h4>Hong Kong (SAR)<h4>
 Kelly Chen;
 Daniel Chan;
 Charlie Yeung (2004);
 Miriam Yeung;

<h4>Hongria<h4>
 Judit Halsz (2003);
 Gbor Presser (2003);

<h4>ndia<h4>
 Ravi Shastri (1996);
 Amitabh Bachchan;

<h4>Indonsia<h4>
 Christine Hakim (2004);
 Ferry Salim (2004);

<h4>Irlanda<h4>
 Pierce Brosnan (2001);
 Gabriel Byrne (2004);
 Cathy Kelly (2005);
 Maxi;
 Mike McCarthy;
 Liam Neeson (1996);
 Samantha Mumba (2002);
 Stephen Rea (2005);

<h4>Israel<h4>
 David Broza (1996);

<h4>Itlia<h4>
 Piccolo Coro dell' Antoniano ;
 Francesco Totti (2003);
 Amii Stewart (2001);
 Daniela Poggi (2001);
 Bianca Pitzorno (2001);
 Lino Banfi (2000);
 Leo Nucci (2000);
 Vincenzo La Scola (2000);
 Paolo Maldini;
 Roberto Bolle (1999);
 Milly Carlucci (1996);
 Vigili del Fuoco (1989);
 Simona Marchini (1987);

<h4>Jap<h4>
 Agnes Chan (1998);

<h4>Kenya<h4>
 Effie Owour (1997);

<h4>Kuwait<h4>
 Suad Abdullah (2002);

<h4>Macednia<h4>
 Toe Proeski (2004);
 Rade Vrcakovski (2001);

<h4>Malisia<h4>
 Celina Khor (2005);
 Rafidah Abdullah (2005);
 Kartini Kamalul Ariffin (2005);

<h4>Marroc<h4>
 Nama Elmecherqui;
 Rajae Belemlih (2000);
 Nawal El Moutawakel (2000);
 Hicham El Guerrouj (2000);

<h4>Mxic<h4>
 Csar Costa (2004);

<h4>Monglia<h4>
 Tumur Ariuna (2001);
 Asashoryu Dagvador (2003);

<h4>Montenegro<h4>
 Rambo Amadeus (2005);

<h4>Nambia<h4>
 Frank Fredericks (2005);
 Agnes Samaria (2005);

<h4>Nigria<h4>
 Nwankwo Kanu (2005);

<h4>Noruega<h4>
 Ole Gunnar Solskjr (2001);
 Gustav Lorentzen (1993);
 Sissel Kyrkjeboe (2006);

<h4>Nova Zelanda<h4>
 Hayley Westenra (2003);

<h4>Oman<h4>
 Hamed Al-Wahaibi (2005);

<h4>Pasos Baixos<h4>
 Monique van de Ven (1996);
 Paul van Vliet (1992);
 Sipke Bousema;
 Rintje Ritsma;
 Edwin Evers;
 Trijntje Oosterhuis;
 Jurgen Raymann;

<h4>Panam<h4>
 Danilo Prez (2005);

<h4>Paraguai<h4>
 Gloria Criscioni (2005);

<h4>Per<h4>
 Gian Marco;

<h4>Polnia<h4>
 Andrzej Szczypiorski;
 Katarzyna Frank-Niemczycka;
 Piotr Fronczewski;
 Wieslaw Ochman;
 Majka Jezowska;
 Ma gorzata Foremniak;

<h4>Portugal<h4>
 Pedro Couceiro;
 Lus Figo;
 Mariza;

<h4>Regne Unit<h4>
 Kaye Adams (2005);
 Martin Bell (2001);
 Lord Bill Deedes (1998);
 Ralph Fiennes (2001);
 Sir Alex Ferguson (2002);
 Andrew O'Hagan (2001);
 Jemima Khan (2001);
 Elle Macpherson (2005);
 Manchester United Football Club (1999);
 Ewan McGregor (2004);
 James Nesbitt (2006);
 Trudie Styler (2004);
 Robbie Williams (2000);

<h4>Repblica Txeca<h4>
 Jirina Jiraskova;

<h4>Rssia<h4>
 Alla Pugacheva;
 Oxana Fedorova;

<h4>Srbia<h4>
 Emir Kusturica;
 Aleksandar  or evi ;
 Jelena Jankovi ;
 Ana Ivanovi ;

<h4>Sud-frica<h4>
 Quinton Fortune;

<h4>Sucia<h4>
 Lars Berghagen;
 Robyn;
 Lill Lindfors;

<h4>Sussa<h4>
 James Galway;
 Natascha Badmann;

<h4>Tailndia<h4>
 Kathleeya McIntosh;
 Anand Panyarachun;

<h4>Turquia<h4>
 Nilfer Yumlu;

<h4>Ucrana<h4>
 Ruslana (2005);

<h4>Uruguay<h4>
 Diego Forln;
 Enzo Francescoli;

<h4>Vietnam<h4>
 Le Huynh Duc;

<h4>Xile<h4>
 Ivn Zamorano (1998);

 Enllaos externs .
  Ambaixadors de Generositat d'UNICEF, passat i present;
      UNICEF.org;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317976" title="Henrique Adriano Buss" nonfiltered="3956" processed="3940" dbindex="124212">
 Henrique Adriano Buss  (nascut el 14 d'octubre del 1986), s un jugador brasiler de futbol, que juga habitualment de defensa central.

Trajectria.
Actualment juga per a la Bayer Leverkusen. El 21 de mar del 2008, rebia la seva primera convocatria de la Selecci brasilera, per no va poder jugar a causa d'una lesi al seu turmell.

A finals de juliol del 2008, es va fer oficial el seu trasps al F.C. Barcelona per a les cinc prximes temporades. L'acord inclou una cessi inicial al Bayer Leverkusen.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317977" title="Bruce Halford" nonfiltered="3957" processed="3941" dbindex="124213">
 Bruce Halford  va ser un pilot de curses automobilstiques britnic que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Bruce Halford va nixer el 18 de maig del 1931 a Hampton-in-Arden, Warwickshire, Anglaterra i va morir el 2 de desembre del 2001 a Churston Ferrers, Devon, Anglaterra.


 A la F1 .

Va debutar a la sisena cursa de la temporada 1956 (la setena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 14 de juliol del 1956 el GP de la Gran Bretanya al Circuit de Silverstone.

Bruce Halford va participar a un total de nou curses puntuables pel campionat de la F1, repartides en quatre temporades diferents (1956 - 1960), aconseguint un vuit lloc com a millor classificaci.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317978" title="Palau de les Arts" nonfiltered="3958" processed="3942" dbindex="124214">



El Palau de les Arts Reina Sofia, teatre de l'pera de Valncia i seu de la Orquestra Simfnica de la Comunitat Valenciana, t com objectiu presentar una programaci estable principalment d'pera, per tamb de dansa, teatre, msica i cicles d'exposicions, conferncies i mostres relacionats amb les arts lriques i escniques.
L'alemana Helga Schmidt, promotora de la London Symphony Orchestra, asumeix actualment la direcci artstica del Palau. Lorin Maazel, la direcci de la Orquestra Simfnica Valenciana.

El Palau de les Arts s un dels edificis del complex artstic i cultural Ciutat de les Arts i de les Cincies de Valncia. s un dels teatres de l'pera ms destacables quant a volumetria i estructura, construt per l'arquitecte valenci Santiago Calatrava amb una doble intenci: la de construir un auditori i la de fer d'aquest edifici un smbol paisatgstic amb carcter monumental per a Valncia. Es va inaugurar el 9 d'octubre de 2005, i s'utilitza principalment per a representacions d'pera, dansa i teatre.

 Sales .

Sala principal; amb una capacitat per a 1.700 places distribudes entre pati i quatre nivells de llotges, concebut fonamentalment per a representacions d'pera.
Disposa d'una plataforma hidrulica i d'unes installacions que permeten la representaci alternativa de dos peres, reduint el temps necesari entre al representaci de dues peres diferents. La boca t una amplria de 17 metres, una profunditat de 20 metres i una alria de 36 metres.
La fossa de l orquestra s de 166 metres quadrats (la segona ms gran del mn desprs de la Bastille).
Els primers messos de la seua existncia van presentar alguns problemes, el primer dels quals fou l'avaria de la plataforma principal de l'escenari que va acabar desplomant-se amb l'escenografia de l'pera Don Giovanni al desembre de 2006. A va obligar a suspendre l'ltima representaci de l'pera La Bohme, totes les de La Belle et la Bte, a ms d'haver de replantejar la temporada inaugural al complet. Al novembre del 2007 va patir un parell d'inundacions que van suposar una nova paralitzaci de la plataforma escnica ja que, a pesar que l'avaria de l'any anterior estava reparada, els quasi 2 metres d'aigua que van entrar en la caixa escnica van avariar per complet les mquines i l'electrnica del complex sistema escnic, amb el consegent desgavell en la programaci de la segona temporada operstica, retard de l'estrena de Carmen i suspensi de l'pera 1984.

Aula Magistral : T una capacitat per a 400 persones.
Sala destinada a conferncies o concerts de cambra.
 
Auditori: Amb una capacitat per a 1.500 espectadors.
Cedida oficialment a la fundaci que gestiona el recinte en la temporada 2007-2008, es tracta d'un espectacular recinte per a multitud d'esdeveniments. Des de concerts de msica clssica fins a mtings poltics. Des de la seua inauguraci tamb pateix greus problemes d'allament acstic que provoquen que el soroll exterior traspasse considerablement la coberta de l'edifici i siga audible durant les representacions.
 
Teatre Martin i Soler:edifici adjacent al Palau i independent d'aquest, amb una capacitat per a 400 persones. Reb el seu nom del fams compositor valenci i s una sala destinada a teatre experimental i a espai de perfeccionament. ;

 Enllaos externs .
 Pgina web de la Ciutat de les Arts i les Cincies;
 Pgina oficial;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317988" title="Illana" nonfiltered="3959" processed="3943" dbindex="124215">


Illana s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317989" title="Inistola" nonfiltered="3960" processed="3944" dbindex="124216">


Inistola s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317990" title="Las Inviernas" nonfiltered="3961" processed="3945" dbindex="124217">


Las Inviernas s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317992" title="Irueste" nonfiltered="3962" processed="3946" dbindex="124218">


Irueste s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317993" title="Jadraque" nonfiltered="3963" processed="3947" dbindex="124219">




Jadraque s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317994" title="Jirueque" nonfiltered="3964" processed="3948" dbindex="124220">



Jirueque s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317995" title="Ledanca" nonfiltered="3965" processed="3949" dbindex="124221">



Ledanca s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317996" title="Loranca de Tajua" nonfiltered="3966" processed="3950" dbindex="124222">


Loranca de Tajua s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita amb Pioz, Aranzueque, Renera, Hontoba, Escariche i Pezuela de las Torres 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317997" title="Lupiana" nonfiltered="3967" processed="3951" dbindex="124223">


Lupiana s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="317998" title="Luzn (Guadalajara)" nonfiltered="3968" processed="3952" dbindex="124224">


Luzn s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318002" title="Hans Richter" nonfiltered="3969" processed="3953" dbindex="124225">
Hans Richter (Raab -avui dia Gyor, Hongria- 4 d'abril de 1843   Bayreuth, 5 de desembre de 1916) va ser un director d'orquestra austro-hongars. 

 Biografia .
Va fer els seus estudis al Conservatori de Viena, on va mostrar un inters particular per la trompa. Va comenar la seua carrera de director d'orquestra en diversos teatres d'pera de l'Imperi Austro-Hongars. En els anys 1860 va iniciar la relaci amb Richard Wagner i va dirigir l'estrena de la integral de L'anell del nibelung l'any 1876 al Festival de Bayreuth. 

L'any segent va acompanyar Wagner en una srie de concerts a Londres, lloc al qual tornaria sovint, esdevenint aix una figura familiar de la vida musical anglesa. Hi va dirigir l'Orquestra Hall entre 1899 i 1911, i l'Orquestra Simfnica de Londres, de recent creaci, entre 1904 i 1911. Sense preocupar-se de les disputes que enfrontaven a l'poca els partidaris de Brahms i els de Wagner, va dirigir les obres d'ambds   sobretot a Viena, on va residir la major part de la seua vida. Tamb va dirigir les obres de Bruckner i de Dvork. Va dirigir de tant en tant a Bayreuth. Posteriorment va esdevenir un fervent admirador d'Edward Elgar i tamb va interpretar les obres de Piotr Ilitx Txaikovski. Arran dels seus problemes de vista va haver d'abandonar la direcci d'orquestra l'any 1911.

La concepci de la direcci orquestral de Richter era ms aviat monumental que no dinmica o animada: posava ms l'accent en l'estructura global de l'obra que en moments particulars de bellesa o passi.  Segons alguns crtics, no aportava ms del que podia fer un metrnom, per d'altres   principalment Eugne Goossens   van remarcar-ne l'increble vitalitat rtmica de la seua batuta.

Principals estrenes.
 Simfonia nm. 2 de Brahms (1877);
 Simfonia nm. 4 de Bruckner (1881);
 Simfonia nm. 3 de Brahms (1883);
 Simfonia nm. 8 de Bruckner (1892);
 Variacions Enigma d'Elgar (1899);
 Simfonia nm. 1 d'Elgar (1908);
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318003" title="Cogullada fosca" nonfiltered="3970" processed="3954" dbindex="124226">

La cogullada fosca o cucullada (Galerida theklae) s un moix de l'ordre dels passeriformes, molt semblant a la cogullada vulgar.

Morfologia.

 Ateny 16 cm de llargria total i 34 cm d'envergadura alar. ;
 Pesa 34-48 g.
 Aparena rabassuda.
 Coloraci terrosa fosca vionada de blanc.;
 Bec robust, una mica ms curt i ms ample que la cogullada vulgar. ;
 T cresta.
 Cua relativament curta amb les plomes exteriors ms rogenques. ;
 En vol presenta les plomes axillars entre grises i arenoses. ;
 Els exemplars immadurs tenen el plomatge favat degut a una taca color crema a la punta de les plomes per que desapareix just acabada la cria ja que fan una muda completa.
 No presenta dimorfisme sexual.

Subespcies.

 Galerida theklae deichleri (Algria). ;
 Galerida theklae erlangeri (nord del Marroc). ;
 Galerida theklae ruficolor (sud del Marroc). ;
 Galerida theklae superflua (des de l'est del Marroc fins al nord-oest d'Egipte);
 Galerida theklae theklae (Pennsula Ibrica i Balears);
 Galerida theklae carolinae;
 Galerida theklae ellioti;
 Galerida theklae erlangeri;
 Galerida theklae harrarensis;
 Galerida theklae huei;
 Galerida theklae huriensis;
 Galerida theklae mallablensis;
 Galerida theklae praetermissa;
 Galerida theklae theresae;
 Galerida theklae aquirrei;

Reproducci.

La fenologia reproductiva s, en tot, molt semblant a la de la cogullada vulgar. La poblaci niadora de les Illes Balears t uns costums diferents, puix que cria un mes abans i, a ms a ms, com que no ha de competir amb la seua parenta (la cogullada vulgar no hi nidifica) s'expandeix prcticament arreu del territori illenc, encara que no entra a les zones arbrades. Nia a terra, a espais oberts amb vegetaci arbustiva dispersa, i pon 2-6 ous. 

Alimentaci.

Menja llavors i insectes, aquests darrers especialment durant l'poca de cria. 

Hbitat.

Freqenta els conreus de sec per s ms escassa a les grans extensions cerealistes. Evita els boscos i s especialment abundant a les garrigues costaneres. 

Distribuci territorial.

Viu a la Pennsula Ibrica, Balears, a l'frica del Nord i a l'frica subsahariana des de Senegal fins a Somlia. 

Als Pasos Catalans se'n pot trobar als Aiguamolls de l'Empord i al Delta del Llobregat. Coexisteix amb la cogullada vulgar en alguns indrets, sobretot a la Catalunya humida. Tamb se'n troba a les Balears i a la Catalunya del Nord. 

Costums.

 s sedentria encara que, a l'hivern, pot tindre moviments de curt abast i altitudinals.
 Es posa sovint sobre arbusts i parets des d'on reclama o canta. ;


Referncies.



Enllaos externs.

 La cogullada fosca a l'Enciclopdia Catalana. ;
 La cogullada fosca a la IUCN. ;
 La cogullada fosca a l'Animal Diversity Web. ;
 La cucullada a l'Avibase. ;
 La cucullada a l'Encyclopedia of Life. ;
 La cucullada a l'Enciclopdia Balear d'Ornitologia. ;
 Fotografies d'aquest ocell. ;
 Informaci sobre la poblaci de la cogullada fosca al Principat de Catalunya. ;
 Vdeos de la cucullada en el seu hbitat natural. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie. ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318012" title="Mauremys caspica" nonfiltered="3971" processed="3955" dbindex="124229">

Mauremys caspica s una tortuga d'aigua dola del subordre dels criptodirs. 

Morfologia.

 Fa uns 20-25 cm de llargria total.
 La closca s ms aixafada que la de la tortuga d'estany (Emys orbicularis).
 Posseeix les plaques axillar i inguinal patents.
 La coloraci de l'adult s verd oliva, fosca i uniforme. ;
 En els exemplars joves la closca s de color terrs, amb les quilles ocre taronjat o vermelloses, i en el coll presenta unes bandes longitudinals groguenques caracterstiques, les quals acostumen a romandre en l'adult. ;
 Les femelles acostumen a sser lleugerament ms grosses que els mascles. ;

Subespcies.

 Mauremys caspica caspica;
 Mauremys caspica siebenrocki;
 Mauremys caspica ventrimaculata;
 Mauremys caspica rivulata;

Reproducci.

Durant l'poca reproductora, entre juny i juliol, la cpula t lloc tant a l'aigua com a terra. La posta es compon de 5-9 ous blancs (20-30 x 35-40 mm)i els petits neixen al cap de 30 dies. Els mascles arriben a la maduresa sexual als 7 anys, ms o menys com les femelles.

Alimentaci.

s exclusivament carnvora: petits invertebrats, amfibis, peixos, insectes aqutics, carronya, etc.

Hbitat.

Es troba en llacunes dolces o salabroses i en els rius, i suporten b les aiges polludes. 

Distribuci territorial.

Viu a la conca mediterrnia, Iran, Arbia Saudita i Bahrain.

Costums.

Sol hivernar en el fons dels rius, tot i que, essent, com s, de distribuci ms meridional que la tortuga d'estany, a les zones ms clides pot romandre activa durant l'hivern.

Referncies.



Enllaos externs.

 Dieta i reproducci d'aquesta espcie. ;
 La tortuga de rierol a l'Animal Diversity Web. ;
 La tortuga de rierol a l'Encyclopedia of Life. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie. ;
 Informaci sobre la tortuga de rierol. ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318018" title="Josep Maria Sol i Sabat" nonfiltered="3972" processed="3956" dbindex="124230">
Josep Maria Sol i Sabat (Lleida, 1950) s un historiador catal, especialitzat en l'anomenada Guerra civil espanyola o a seva postguerra. Tamb ha dirigit i presentat programes de rdio i televisi, amb tertlies sobre l'actualitat o sobre la histria recent de Catalunya.

s doctor en Histria per la Universitat de Barcelona i llicenciat en Filosofia. Actualment exerceix de professor d'Histria contempornia a la UAB.

Sol i Sabat s autor de 14 llibres sobre la Guerra Civil i la postguerra. Va obtenir el Premi de Recerca del Congrs de Cultura Catalana. Va ser delegat del Centre d'Histria Contempornia de Catalunya en la recuperaci de la documentaci catalana a l'exili (1985-1991). La seva darrera obra ha estat la direcci de l'estudi en tres volums "Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus presidents". Va ser el primer director del Museu d'Histria de Catalunya, entre el 1996 i el 2000.

L'any 2006 la Generalitat el va nomenar coordinador general del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre .

Va ser el director i presentador del programa de rdio Postres de msic, un programa de tertlies sobre l'actualitat poltica i cultural de Catalunya' La Rdio a la Carta.com, a Catalunya Rdio, fins que el van fer fora, l'any 2004.

 Bibliografia . 


 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318020" title="Morfologia (biologia)" nonfiltered="3973" processed="3957" dbindex="124231">
En biologia, la morfologia s l'aparena exterior (forma, estructura, color, patrons) d'un organisme o txon i de les parts que el componen. Contrasta amb la fisiologia, que estudia principalment el funcionament interior dels organismes.

Tamb existeix el terme "morfologia general", que fa referncia als trets prominents o principals de la morfologia d'un organisme o txon. Una descripci de la morfologia general d'un organisme inclouria, per exemple, la seva forma general, el color general, els marcatges prominents, etc. per no detalls ms concrets.

La majoria de txons difereixen morfolgicament d'altres txons. Generalment, els txons estretament relacionats difereixen molt menys que els que tenen una relaci llunyana, per hi ha excepcions. Les espcies crptiques sn espcies que semblen molt similars, o fins i tot idntiques en aparena, per que reproductivament sn diferents. En canvi, en algunes ocasions txons que no estan relacionats adquireixen una morfologia similar pel procs de l'evoluci convergent o fins i tot per mimetisme. Un altre dels problemes que comporta basar-se en les dades morfolgiques s que el que poden semblar, morfolgicament, dues espcies diferents, poden revelar-se ser en realitat una nica espcie quan se n'analitza l'ADN.

Vegeu tamb.
 Apomorfia;
 Anatomia comparada;
 Morfometria;
 Fentica;
 Morfologia de les plantes;
 Plesiomorfia;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318024" title="Gola (anatomia)" nonfiltered="3974" processed="3958" dbindex="124232">

En anatomia, la gola s la part anterior del coll, davant de la columna vertebral. Consta de la faringe i la laringe. Un punt molt important de la gola s l'epiglotis, un cartlag amb forma de tapa que separa l'esfag de la trquea i evita el pas del menjar o del beure durant la degluci.

La gola cont diversos vasos sanguinis, diversos msculs faringis, la trquea i l'esfag. L'os hioides i la clavcula sn els nics ossos situats a la gola de mamfers.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318025" title="Jacques Dupont" nonfiltered="3975" processed="3959" dbindex="124233">







Jacques Dupont (Lzat-sur-Lze, 19 de juny de 1928) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1950 i 1959. 

Les seves victries ms destacades foren, com a amateur, la medalla d'or als Jocs Olmpics de Londres de 1948 en la prova en pista del kilmetre; el Campionat de Frana en ruta de 1954 i la Pars-Tours de 1951 i 1955. Aquesta darrera victria l'aconsegu amb una velocitat mitjana de 43,666 km/h.

Palmars.
1948 (amateur);
 Medalla d'or a la prova d'1 km als Jocs Olmpics d'estiu de 1948;
 Medalla de bronze en la prova de Contrarellotge per equips als Jocs Olmpics;
 Campi de Frana de persecuci;
 Camp de Frana militar en ruta;
1949 (amateur);
 Camp de Frana de persecuci;
 1r a la Par-Briare;
1951;
 1r a la Pars-Tours;
 1r al Gran Premi de la Soierie;
 1r del Critrium de Quillan;
1952;
 1r al Circuit de l'Indre;
 1r al Gran Premi d'Arras;
 1r a Vieilleville;
 1r a Meymac;
1953;
 1r al Critrium de l'Eco d'Oran;
 1r a Pamiers;
 1r a Commentry;
 1r al Gran Premi de Mans;
1954;
 Campi de Frana de ciclisme en ruta;
 1r al Circuit de l'Indre;
1955;
 1r a la Pars-Tours;
 1r del Circuit de l'Aulne;
 1r al Gran Premi d'Espraza;
 1r a La Chtre;
1956;
 1r al Gran Premi de Saint Raphal;
 1r a La Chtre;
 Vencedor d'una etapa del Critrium del Dauphin Libr;
1957;
 1r als Boucles de la Seine;
 1r al Critrium de Lodve;
1958;
 1r al Tour de Loiret;
 1r al Critrium de Lodve;
 1r a Boucau;
 Vencedor d'una etapa del Tour de l'Arieja;

Resultats al Tour de Frana.
1952. Abandona (6a etapa);
1953. Abandona (18a etapa);
1955. Abandona (5a etapa);

Enllaos externs.
  Palmars de Jacques Dupont;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318027" title="Istops del carboni" nonfiltered="3976" processed="3960" dbindex="124234">
Carboni (C)
Massa atmica estndard: 12.0107(8) u

Istops naturals.



Existeixen tres istops del carboni que ocorren a la naturalesa: 12, 13 i 14.

Taula.


Notes.
La precisi de l'abundncia dels istops i la massa atmica est limitada per les variacions. Els espectres mostrats haurien de ser aplicables a qualsevol material terrestre normal.
Els valors marcats amb # no estan derivats nicament de dades experimentals, sin que en part es basen en tendncies sistemtiques. Els espins amb arguments d'assignaci febles es troben entre parntesis.
Les incerteses es troben en forma concisa entre parntesis desprs dels ltims dgits corresponents. Els valors d'incertesa indiquen una desviaci estndard, tret de la composici isotpica i la massa atmica estndard de la IUPAC, que utilitzen incerteses expandides.
 12C s de particular importncia car s'utilitza com l'estndard a partir del qual es mesuren les masses atmiques de tots els nclids: la seva massa atmica s 12 per definici.

Paleoclima.
El 12C i el 13C poden servir com a indicadors de temperatura per explicar la circulaci ocenica. Les plantes troben ms fcil utilitzar els istops ms lleugers (12C) 
quan converteixen la llum solar i el dixid de carboni en aliment, de manera que les grans masses de plncton (organismes flotants) porten grans quantitats de 12C als oceans. Si aquests oceans s'estratifiquen (capes d'aigua clida a prop de la superfcie, i aiges fredes a les parts profundes), aleshores l'aigua no pot circular, de manera que quan el plncton mor, s'enfonsa i s'emporta 12C a les profunditats, fent que les capes superficials siguin relativament riques en 13C. Quan les aiges fredes pugen de les profunditats (Atlntic nord), porta el 12C. Aix doncs, quan l'oce estava menys estratificat que avui en dia, hi havia grans quantitats de  12C als esquelets de les espcies de la superfcie. Altres indicadors del paleoclima inclouen la presncia d'espcies tropicals, anells de creixement del corall, etc. (Flannery, 2005)

Referncies.
 Flannery, T 2005, The weather makers: the history & future of climate change, The Text Publishing Company, Melbourne, Australia. ISBN 1920885 84 6.
 Masses isotpiques de l'Ame2003 Atomic Mass Evaluation de G. Audi, A.H. Wapstra, C. Thibault, J. Blachot i O. Bersillon a Nuclear Physics A729 (2003).
 Composicions isotpiques i masses atmiques estndard de Atomic weights of the elements. Revisi del 2000 (Informe tcnic de la IUPAC). Pure Appl. Chem. Vol. 75, No. 6, p. 683-800, (2003) i Atomic Weights Revised (2005).
 Semivida, espn i dades d'isomers triades d'aquestes fonts:
 Audi, Bersillon, Blachot, Wapstra. The Nubase2003 evaluaci de les propietats nuclears i de desintegraci, Nuc. Phys. A 729, p. 3-128 (2003).
 National Nuclear Data Center, Brookhaven National Laboratory. Informaci extreta de la NuDat 2.1 base de dades (accedit el setembre del 2005).
 David R. Lide (ed.), Norman E. Holden a CRC Handbook of Chemistry and Physics, 85th Edition, versi en lnia. CRC Press. Boca Raton, Florida (2005). Section 11, Table of the Isotopes.

Vegeu tamb.
Dataci basada en el carboni 14;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318028" title="Condiment" nonfiltered="3977" processed="3961" dbindex="124235">


Un condiment s una substncia comestible destinada a reforar o millorar el sabor dels aliments o les preparacions culinries. Molts condiments sn d'origen vegetal, com ara les espcies i les herbes aromtiques per poden ser tamb d'origen animal, com el brou de carn, o mineral com la sal de cuina.

Alguns condiments sn secs, com les barreges d'herbes o espcies, tanmateix molts es presenten com a salses que s'han posat en una ampolla, pot, o un altre contenidor. 

Segons una directiva de la Uni Europea, es consideren condiments: la sal destinada al consum hum, la mostassa, les especies i els seus extractes aromtics, les herbes aromtiques i els seus extractes aromtics. 

El costum de condimentar els aliments t un origen remot i s possible que la primera motivaci del seu s fos la convenincia de dissimular les olors desagradables dels queviures en mal estat de conservaci.

 Referncies .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318033" title="Oscar al millor gui original" nonfiltered="3978" processed="3962" dbindex="124236">
L  Oscar per al Millor Gui Original (Academy Award for Best Original Screenplay) s l Oscar per un gui no basat en material prviament publicat. Abans de 1940, hi havia un Oscar a la Millor Histria (Academy Award for Best Story). El 1940, el premi en aquesta categoria estava separat en dos premis. El 1957, les dues categories es van unir per premiar noms el gui cinematogrfic.

Guanyadors i nominats.
En les llistes que segueixen, el guanyador del premi es mostra en primer lloc i en negreta, el segueixen els altres nominats. Cada entrada individual mostra el nom de la pellcula seguit pel nom del guionista. Seguint la prctica de l'Acadmia, les pellcules detallades en la llista estan classificades segons l'any de la seva nominaci oficial a Los Angeles que s, normalment, l'any de la seva estrena.

Anys 40.
1940 The Great McGinty - Preston Sturges;
ngels damunt Broadway (Angels over Broadway)- Ben Hecht;
Dr. Ehrlich's Magic Bullet - Norman Burnside, Heinz Herald, John Huston;
Foreign Correspondent - Charles Bennett, Joan Harrison;
The Great Dictator - Charlie Chaplin;
1941 Ciutad Kane (Citizen Kane) - Herman Mankiewicz, Orson Welles;
The Devil and Miss Jones - Norman Krasna;
El sergent York (Sergeant York)- Harry Chandlee, Abem Finkel, John Huston, Howard Koch;
Tall, Dark and Handsome - Karl Tunberg, Darrell Ware;
Tom, Dick and Harry - Paul Jarrico;
1942 Woman of the Year - Michael Kanin, Ring Lardner Jr;
One of Our Aircraft is Missing - Michael Powell, Emeric Pressburger;
Road to Morocco - Frank Butler, Don Hartman;
Wake Island - W. R. Burnett, Frank Butler;
The War Against Mrs. Hadley - George Oppenheimer;
1943 Princess O'Rourke - Norman Krasna;
Air Force - Dudley Nichols;
In Which We Serve - Noel Coward;
The North Star - Lillian Hellman;
So Proudly We Hail! - Allan Scott;
1944 Wilson - Lamar Trotti;
Hail the Conquering Hero - Preston Sturges;
The Miracle of Morgan's Creek - Preston Sturges;
Two Girls and a Sailor - Richard Connell, Glays Lehman;
Wing and a Prayer - Jerome Cady;
1945 Marie-Louise - Richard Schweizer;
Dillinger - Philip Yordan;
Music for Millions - Myles Connolly;
Salty O'Rourke - Milton Holmes;
What Next, Corporal Hargrove? - Harry Kurnitz;
1946 El set vel (The Seventh Veil)- Muriel Box, Sydney Box;
La dlia blava (The Blue Dahlia) - Raymond Chandler;
Children of Paradise - Jacques Prvert;
Notorious - Ben Hecht;
Road to Utopia - Norman Panama, Melvin Frank;
1947 El solter i la menor (The Bachelor and the Bobby-Soxer) - Sidney Sheldon;
Cos i nima (Body and Soul) - Abraham Polonsky;
A Double Life - Ruth Gordon, Garson Kanin;
Monsieur Verdoux - Charlie Chaplin;
Shoeshine - Sergio Amidei, Adolfo Franci, C. G. Viola, Cesare Zavattini;
1948 no atorgat;
(En comptes de les categories Gui cinematogrfic original (Original Screenplay) i  Gui cinematogrfic (Screenplay), es va juntar en una categoria anomenada Gui cinematogrfic (Screenplay)
1949 Battleground - Robert Pirosh;
Jolson torna a cantar (Jolson Sings Again) - Sidney Buchman;
Pais - Alfred Hayes, Federico Fellini, Sergio Amidei, Marcello Pagliero, Roberto Rossellini;
Passport to Pimlico - T. E. B. Clarke;
The Quiet One - Helen Levitt, Janice Loeb, Sidney Meyers;
(El 1949, la categoria fou reanomenada Histria i gui (Story and Screenplay)

 Anys 50 .
1950 Sunset Boulevard - Charles Brackett, D.M. Marshman, Jr., Billy Wilder;
Adam's Rib - Ruth Gordon, Garson Kanin;
Caged - Virginia Kellogg, Bernard C. Schoenfeld;
The Men - Carl Foreman;
No Way Out - Joseph L. Mankiewicz, Lesser Samuels;
1951 Un americ a Pars (An American in Paris) - Alan Jay Lerner;
Ace in the Hole - Billy Wilder, Lesser Samuels, Walter Newman;
David i Betsab (David and Bathsheba) - Philip Dunne;
Go for Broke! - Robert Pirosh;
The Well - Clarence Greene, Russell Rouse;
1952 The Lavender Hill Mob - T.E.B. Clarke;
The Atomic City - Sydney Boehm;
The Sound Barrier - Terence Rattigan;
La Pat i en Mike (Pat and Mike) - Ruth Gordon, Garson Kanin;
Viva Zapata! - John Steinbeck;
1953 Titanic - Charles Brackett, Richard Breen, Walter Reisch;
Melodies de Broadway (The Band Wagon) - Betty Comden, Adolph Green;
The Desert Rats - Richard Murphy;
Colorado Jim (The Naked Spur) - Sam Rolfe, Harold Jack Bloom;
Take the High Ground! - Millard Kaufman;
1954 La llei del silenci (On the Waterfront) - Budd Schulberg;
La comtessa descala (The Barefoot Contessa) - Joseph L. Mankiewicz;
Genevieve - William Rose;
The Glenn Miller Story - Valentine Davies, Oscar Brodney;
Knock on Wood - Norman Panama, Melvin Frank;
1955 Interrupted Melody - Sonya Levien, William Ludwig;
The Court-Martial of Billy Mitchell - Milton Sperling, Emmet Lavery;
Sempre fa bon temps (It's Always Fair Weather) - Betty Comden, Adolph Green;
Monsieur Hulot's Holiday - Jacques Tati, Henri Marquet;
The Seven Little Foys - Melville Shavelson, Jack Rose;
1956 The Red Balloon - Albert Lamorisse;
The Bold and the Brave - Robert Lewin;
Julie - Andrew L. Stone;
La strada - Federico Fellini, Tullio Pinelli;
The Ladykillers - William Rose;
1957 Designing Woman - George Wells;
Funny Face - Leonard Gershe;
L'home de les mil cares (Man of a Thousand Faces) - Ralph Wheelwright, R. Wright Campbell, Ivan Goff, Ben Roberts;
The Tin Star - Barney Slater, Joel Kane, Dudley Nichols;
I vitelloni - Federico Fellini, Ennio Flaiano, Tullio Pinelli;
1958 Fugitius (The Defiant Ones)- Nathan E. Douglas, Harold Jacob Smith  (A petici de la seva vdua i a recomanaci de la Junta Directiva de la Secci d'Escriptors, la Junta de Governadors va votar restaurar el nom de Nedrick Young a la nominaci i premi a Nathan E. Douglas, que era un pseudnim de Young durant el perode de llistes negres);
La deessa (The Goddess) - Paddy Chayefsky;
Houseboat - Melville Shavelson, Jack Rose;
The Sheepman - James Edward Grant, William Bowers;
Teacher's Pet - Fay Kanin, Michael Kanin;
1959 Pillow Talk - Clarence Greene, Maurice Richlin, Russell Rouse, Stanley Shapiro;
The 400 Blows - Franois Truffaut, Marcel Moussy;
Perseguit per la mort (North by Northwest) - Ernest Lehman;
Operation Petticoat - Paul King, Joseph Stone, Stanley Shapiro, Maurice Richlin;
Wild Strawberries - Ingmar Bergman;

 Anys 60.
1960 The Apartment - I.A.L. Diamond, Billy Wilder;
The Angry Silence   Gui de Bryan Forbes; histria de Richard Gregson, Michael Craig;
The Facts of Life - Norman Panama, Melvin Frank;
Hiroshima Mon Amour - Marguerite Duras;
Never on Sunday - Jules Dassin;
1961 Esplendor a l'herba (Splendor in the Grass) - William Inge;
Ballad of a Soldier - Valentin Yoshov, Grigori Chukhrai;
La dolce vita - Federico Fellini, Tullio Pinelli, Ennio Flaiano, Brunello Rondi;
General Della Rovere - Sergio Amidei, Diego Fabbi, Indro Montanelli;
Lover Come Back - Stanley Shapiro, Paul Henning;
1962 Divorce, Italian Style - Ennio de Concini, Pietro Germi, Alfredo Giannetti;
Freud   Histria de Charles Kaufman, gui de Charles Kaufman and Wolfgang Reinhardt;
Last Year at Marienbad - Alain Robbe-Grillet;
That Touch of Mink - Stanley Shapiro, Nate Monaster;
Through a Glass Darkly - Ingmar Bergman;
1963 La conquesta de l'Oest - James Webb;
8  - Federico Fellini, Ennio Flaiano, Tullio Pinelli, Brunello Rondi;
Amrica, Amrica (America, America) - Elia Kazan;
The Four Days of Naples   Histria de Pasquale Festa Campanile, Massimo Franciosa, Nanni Loy, Vasco Pratolini; Gui de Carlo Bernari, Massimo Franciosa, Pasquale Festa Campanile, Nanni Loy;
Love with the Proper Stranger - Arnold Schulman;
1964 Father Goose - Peter Stone, Frank Tarloff;
A Hard Day's Night - Alun Owen;
One Potato, Two Potato   Gui de Raphael Hayes; Histria d Orville H. Hampton;
I compagni - Age Monicelli, Scarpelli Monicelli, Mario Monicelli;
L'home de Rio (L'homme de Rio) - Jean-Paul Rappeneau, Ariane Mnouchkine, Daniel Boulanger, Philippe de Broca;
1965 Darling - Frederic Raphael;
Casanova 70 - Age Monicelli, Scarpelli Monicelli, Mario Monicelli, Tonino Guerra, Giorgio Salvioni, Suso Cecchi D'Amico;
Those Magnificent Men in Their Flying Machines - Jack Davies, Ken Annakin;
The Train - Franklin Coen, Frank Davis;
The Umbrellas of Cherbourg - Jacques Demy;
1966 A Man and a Woman   Histria de Claude Lelouch; Gui de Claude Lelouch, Pierre Uytterhoeven;
Blowup - Histria de Michelangelo Antonioni; Gui de Michelangelo Antonioni, Tonino Guerra, Edward Bond;
Un cop de sort / Bona estrella (The Fortune Cookie) - Billy Wilder, I.A.L. Diamond;
Khartoum - Robert Ardrey;
La presa nua (The Naked Prey) - Clinkt Johnston, Don Peters;
1967 Endevina qui ve a sopar - William Rose;
Bonnie i Clyde (Bonnie and Clyde) - David Newman, Robert Benton;
El proms de la meva dona (Divorce American Style) - Histria de Robert Kaufman; Gui de Norman Lear;
La Guerre Est Finie - Jorge Semprn;
Dos a la carretera (Two for the Road) - Frederic Raphael;
1968 The Producers - Mel Brooks;
 (2001: A Space Odyssey- Stanley Kubrick, Arthur C. Clarke;
The Battle of Algiers - Franco Solinas, Gillo Pontecorvo;
Faces - John Cassavetes;
Hot Millions - Iro Wallach, Peter Ustinov;
1969 Butch Cassidy and the Sundance Kid - William Goldman;
Bob, Carol, Ted i Alice (Bob & Carol & Ted & Alice) - Paul Mazursky, Larry Tucker;
The Damned - Histria de Nicola Badalucco; Gui de Nicola Badalucco, Enrico Medioli, Luchino Visconti;
Easy Rider - Peter Fonda, Dennis Hopper, Terry Southern;
Grup salvatge (The Wild Bunch) - Histria de Walon Green, Roy N. Sickner; Gui de Walon Green, Sam Peckinpah;
(El 1969, la categoria fou reanomenada: Histria i gui (Story and Screenplay)   basat en material no prviament publicat o produt)

Anys 70.
1970 Patton - Francis Ford Coppola, Edmund H. North;
Five Easy Pieces - Gui d "Adrien Joyce" ; Histria d "Adrien Joyce", Bob Rafelson;
Joe - Norman Wexler;
Love Story - Erich Segal;
My Night at Maud's - ric Rohmer;
1971 Anatomia d'un hospital (The Hospital) - Paddy Chayefsky ;
Investigation of a Citizen Above Suspicion - Elio Petri, Ugo Pirro;
Klute - Andy and Dave Lewis;
Estiu del 42 - Herman Raucher;
Diumenge, malet diumenge (Sunday Bloody Sunday) - Penelope Gilliatt;
1972 El candidat (The Candidate) - Jeremy Larner;
The Discreet Charm of the Bourgeoisie - Luis Buuel, Jean-Claude Carrire;
Lady Sings the Blues - Terrence McCloy, Chris Clark, Suzanne de Passe;
Murmur of the Heart - Louis Malle;
El jove Winston (Young Winston)- Carl Foreman;
1973 El cop (The Sting) - David S. Ward;
American Graffiti - George Lucas, Gloria Katz, Willard Huyck;
Cries and Whispers - Ingmar Bergman;
Save the Tiger - Steve Shagan;
A Touch of Class - Melvin Frank, Jack Rose;
1974 Chinatown - Robert Towne;
Alcia ja no viu aqu (Alice Doesn't Live Here Anymore) - Robert Getchell;
La conversa (The Conversation) - Francis Ford Coppola;
Day for Night - Franois Truffaut, Jean-Louis Richard, Suzanne Schiffman;
Harry and Tonto - Paul Mazursky, Josh Greenfeld;
1975 Tarda negra - Frank Pierson;
Amarcord - Federico Fellini, Tonino Guerra;
And Now My Love - Claude LeLouch, Pierre Uytterhoeven;
Lies My Father Told Me - Ted Allan;
Xamp (Shampoo) - Robert Towne, Warren Beatty;
1976 Network - Paddy Chayefsky;
Cousin, cousine   Histria i gui de Jean-Charles Tacchella; Adaptaci de  Daniele Thompson;
The Front - Walter Bernstein;
Rocky - Sylvester Stallone;
Seven Beauties - Lina Wertmller;
(El 1976, la categoria fou reanomenada: Gui escrit directament per la pantalla   basat en material objectiu o en histria no publicada o produda previament  (Screenplay written directly for the Screen - Based on factual material or on story material not previously published or produced)
1977 Annie Hall - Woody Allen, Marshall Brickman;
The Goodbye Girl - Neil Simon;
L'ltima sessi (The Late Show)- Robert Benton;
La guerra de les galxies (Star Wars) - George Lucas;
The Turning Point - Arthur Laurents;
1978 Tornar a casa (Coming Home) - Gui de Robert C. Jones, Waldo Salt; Histria de Nancy Dowd;
Autumn Sonata - Ingmar Bergman;
El caador (The Deer Hunter) - Gui de Deric Washburn; Histria de Michael Cimino, Deric Washburn, Louis Garfinkle, Quinn K. Redeker;
Interiors - Woody Allen;
An Unmarried Woman - Paul Mazursky;
- El 1978, la categoria fou reanomenada: Gui escrit directament per la pantalla (Screenplay written directly for the screen)
1979 Primera volada (Breaking Away) - Steve Tesich;
Comena l'espectacle (All That Jazz) - Robert Alan Aurthur, Bob Fosse;
Justcia per a tothom (...And Justice for All) - Valerie Curtin, Barry Levinson;
La sndrome de la Xina (The China Syndrome) - Mike Gray, T.S. Cook, James Bridges;
Manhattan - Woody Allen, Marshall Brickman;

 Anys 80.
1980 Melvin and Howard - Bo Goldman;
Brubaker - Gui de W. D. Richter; Histria d Arthur Ross i W.D. Richter;
Fama (Fame) - Christopher Gore;
Mon oncle d'Amrique - Jean Gruault, Henri Laborit;
La recluta Benjamin (Private Benjamin) - Nancy Meyers, Charles Shyer, Harvey Miller;
1981 Carros de foc (Chariots of Fire)- Colin Welland;
Sense malcia (Absence of Malice) - Kurt Luedtke;
Arthur, el solter d'or (Arthur) - Steve Gordon;
Atlantic City - John Guare;
Rojos (Reds) - Warren Beatty, Trevor Griffiths;
1982 Gandhi - John Briley;
Diner - Barry Levinson;
ET, l'extraterrestre (E.T. the Extra-Terrestrial)- Melissa Mathison;
Oficial i cavaller (An Officer and a Gentleman)- Douglas Day Stewart;
Tootsie - Gui de Larry Gelbart, Murray Schisgal; Histria de Don McGuire i Larry Gelbart;
1983 Tender Mercies - Horton Foote;
Retrobament (The Big Chill) - Lawrence Kasdan, Barbara Benedek;
Fanny and Alexander - Ingmar Bergman;
Silkwood - Nora Ephron, Alice Arlen;
Jocs de guerra (WarGames) - Lawrence Lasker, Walter F. Parkes;
1984 Places in the Heart - Robert Benton;
Beverly Hills Cop - Gui de Daniel Petrie, Jr.; Histria de Danilo Bach i Daniel Petrie, Jr.;
Broadway Danny Rose - Woody Allen;
El Norte - Gregory Nava, Anna Thomas;
Splash - Gui de Lowell Ganz, Babaloo Mandel, Bruce Jay Friedman; Gui de Bruce Jay Friedman, Histria de Brian Grazer;
1985 Witness - Gui de William Kelley, Earl Wallace; Histria de William Kelley, Pamela Wallace, Earl Wallace;
Back to the Future - Robert Zemeckis, Bob Gale;
Brazil - Terry Gilliam, Tom Stoppard, Charles McKeown;
The Official Story - Luis Puenzo, Aida Bortnik;
The Purple Rose of Cairo - Woody Allen;
1986 Hannah i les seves germanes (Hannah and Her Sisters) - Woody Allen;
Cocodril Dundee (Crocodile Dundee)- Gui de Paul Hogan, Ken Shadie, John Cornell; Histria de Paul Hogan;
My Beautiful Laundrette - Hanif Kureishi;
Platoon - Oliver Stone;
Salvador - Oliver Stone, Richard Boyle;
1987 Encs de lluna (Moonstruck) - John Patrick Shanley;
Au revoir, les enfants - Louis Malle;
Broadcast News - James L. Brooks;
Esperana i glria (Hope and Glory) - John Boorman;
Radio Days - Woody Allen;
1988 Rain Man - Ronald Bass, Barry Morrow;
Big - Gary Ross, Anne Spielberg;
Els bfals de Durham (Bull Durham) - Ron Shelton;
Un peix anomenat Wanda (A Fish Called Wanda) - Gui de John Cleese; Histria de John Cleese i  Charles Crichton;
Running on Empty - Naomi Foner;
1989 El club dels poetes morts (Dead Poets Society) - Tom Schulman;
Delictes i faltes (Crimes and Misdemeanors) - Woody Allen;
Do the Right Thing - Spike Lee;
Sexe, mentides i cintes de vdeo (Sex, Lies, and Videotape) - Steven Soderbergh;
Quan en Harry va trobar la Sally (When Harry Met Sally...) - Nora Ephron;

 Anys 90.
1990 Ghost - Bruce Joel Rubin;
Alice - Woody Allen;
Avalon - Barry Levinson;
Matrimoni de convenincia (Green Card) - Peter Weir;
Metropolitan - Whit Stillman;
1991 Thelma i Louise (Thelma and Louise )- Callie Khouri;
Els nois del barri (Boyz N the Hood) - John Singleton;
Bugsy - James Toback;
El rei pescador (The Fisher King) - Richard LaGravenese;
Grand Canyon - Lawrence Kasdan i Meg Kasdan;
1992 Joc de llgrimes (The Crying Game) - Neil Jordan;
Marits i mullers (Husbands and Wives)- Woody Allen;
Lorenzo's Oil - Nick Enright i George Miller;
Passion Fish - John Sayles;
Sense perd - David Peoples;

1993 The Piano - Jane Campion;
Dave - Gary Ross;
In the Line of Fire - Jeff Maguire;
Filadlfia (Philadelphia) - Ron Nyswaner;
Alguna cosa per recordar (Sleepless in Seattle) - Jeff Arch (histria i gui), Nora Ephron i David S. Ward;
1994 Pulp Fiction - Quentin Tarantino (histria i gui) i Roger Avary (histria);
Bales sobre Broadway  (Bullets Over Broadway)- Woody Allen i Douglas McGrath;
Four Weddings and a Funeral - Richard Curtis;
Heavenly Creatures - Peter Jackson i Fran Walsh;
Tres colors: Vermell  (Three Colors: Red) - Krzysztof Kie lowski i Krzysztof Piesiewicz;
1995 Sospitosos habituals (The Usual Suspects) - Christopher McQuarrie;
Braveheart - Randall Wallace;
Poderosa Afrodita (Mighty Aphrodite)  - Woody Allen;
Nixon - Stephen J. Rivele, Christopher Wilkinson i Oliver Stone;
Toy Story - Gui de Joss Whedon, Andrew Stanton, Joel Cohen, Alec Sokolow; Histria de John Lasseter, Peter Docter, Andrew Stanton, Joe Ranft;

1996 Fargo - Ethan Coen i Joel Coen;
Jerry Maguire - Cameron Crowe;
Lone star, el rastre d'un crim (Lone Star) - John Sayles;
Secrets & Lies - Mike Leigh;
Shine - Jan Sardi i Scott Hicks (histria);
1997 Good Will Hunting - Ben Affleck, Matt Damon;
Millor, impossible (As Good as It Gets) - Mark Andrus (histria i gui) i James L. Brooks;
Boogie Nights - Paul Thomas Anderson;
Desmuntant Harry (Deconstructing Harry) - Woody Allen;
The Full Monty - Simon Beaufoy;
1998 Shakespeare in Love - Marc Norman i Tom Stoppard;
Bulworth - Warren Beatty i Jeremy Pikser;
La vita  bella - Roberto Benigni i Vincenzo Cerami;
Saving Private Ryan - Robert Rodat;
The Truman Show - Andrew Niccol;
1999 American Beauty - Alan Ball;
Being John Malkovich - Charlie Kaufman;
Magnolia - Paul Thomas Anderson;
The Sixth Sense - M. Night Shyamalan;
Topsy-Turvy - Mike Leigh;

 Els 2000.
2000  Almost Famous - Cameron Crowe;
Billy Elliot - Lee Hall;
Erin Brockovich - Susannah Grant;
Gladiator - David Franzoni, John Logan i William Nicholson;
You Can Count on Me - Kenneth Lonergan;

2001  Gosford Park - Julian Fellowes;
Amlie - Guillaume Laurant i Jean-Pierre Jeunet	;
Memento - Christopher Nolan i Jonathan Nolan	;
Monster's Ball - Milo Addica i Will Rokos;
The Royal Tenenbaums - Wes Anderson i Owen Wilson;

2002  Hable con ella - Pedro Almodvar;
Far from Heaven - Todd Haynes;
Gangs of New York - Jay Cocks, Steven Zaillian, Kenneth Lonergan;
My Big Fat Greek Wedding - Nia Vardalos;
Y tu mam tambin - Carlos Cuarn, Alfonso Cuarn;

2003  Lost in Translation - Sofia Coppola;
Les invasions barbares - Denys Arcand;
Dirty Pretty Things - Steven Knight;
Finding Nemo - Andrew Stanton, Bob Peterson i David Reynolds;
In America - Jim Sheridan, Naomi Sheridan i Kirsten Sheridan;

2004  Eternal Sunshine of the Spotless Mind - Charlie Kaufman, Michel Gondry, i Pierre Bismuth;
L'aviador (The Aviator) - John Logan;
Hotel Rwanda - Terry George i Keir Pearson ;
The Incredibles - Brad Bird;
Vera Drake - Mike Leigh;

2005  Crash - Paul Haggis i Robert Moresco;
Bona nit i bona sort  (Good Night, and Good Luck) - George Clooney i Grant Heslov;
Match Point - Woody Allen;
The Squid and the Whale - Noah Baumbach;
Syriana - Stephen Gaghan;

2006  Little Miss Sunshine - Michael Arndt;
Babel - Guillermo Arriaga;
Letters from Iwo Jima - Iris Yamashita (gui i histria) i Paul Haggis;
El laberinto del fauno - Guillermo del Toro;
The Queen - Peter Morgan;

2007  Juno - Diablo Cody;
Lars and the Real Girl - Nancy Oliver;
Michael Clayton - Tony Gilroy;
Ratatouille - Brad Bird;
The Savages - Tamara Jenkins;

Enllaos esterns.
Academy Award Winning Screenplays 1928 - 2005;
 Pgina oficial de l'Acadmia ;
 Pgina oficial de la cerimnia dels Oscars ;
 Llista completa descarregable dels Nominats i Guanyadors dels Premis Oscar ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318034" title="Aeroport de Ca Mau" nonfiltered="3979" processed="3963" dbindex="124237">

L'Aeroport de C Mau (C ng hng khng C Mau, Sn bay C Mau) s un aeroport de Ca Mau, a la Repblica socialista del Vietnam, situat a 2 km al norest de Ciutat Ca Mau, Ca Mau. 

Aerolnies.
 Vietnam Airlines (Ciutat Ho Chi Minh);

Referncies.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318038" title="Oscar al millor gui adaptat" nonfiltered="3980" processed="3964" dbindex="124238">
L'Oscar al millor gui adaptat  s un premi atorgat per l'Acadmia de les Arts i les Cincies Cinematogrfiques, cada any, que es dona a  un gui provinent d'una altra font (normalment un llibre, una obra de teatre, una srie de televisi o una pellcula ja existent).

Guanyadors i nominats.
En les llistes que segueixen, el guanyador del premi es mostra en primer lloc i en negreta, el segueixen els altres nominats. Cada entrada individual mostra el nom de la pellcula seguit pel nom del guionista i la font de referncia. Seguint la prctica de l'Acadmia, les pellcules detallades en la llista estan classificades segons l'any de la seva nominaci oficial a Los Angeles que s, normalment, l'any de la seva estrena.



Anys 20 .
Aquest premi va comenar amb el nom  Millor Escriptor, Adaptaci (Best Writing, Adaptation).

1927/1928 Seventh Heaven - Benjamin Glazer de l'obra de  Austin Stong;
 Glorious Betsy - Anthony Coldeway de l'obra de  Rida Johnson Young;
 The Jazz Singer - Alfred A. Cohn de l'obra  Day of Atonement de Samson Raphaelson;

En el 2on i 3r any noms es va atorgar un nic premi d'escriptura   Assoliment Escriptor  (Writing Achievement) sense distinci entre obres originals i adaptacions

1928/1929 The Patriot - Hanns Krly de l'obra de  Ashley Dukes ;
 The Cop - William Taylor Garnett de l'obra d' Elliott Judd Clawson;
 In Old Arizona - Tom Barry de l'obra  The Caballero's Way de O. Henry;
 The Last of Mrs. Cheyney - Hanns Krly de l'obra de  Frederick Lonsdale;
 The Leatherneck - Elliott Judd Clawson original;
 Our Dancing Daughters - Josephine Lovett original;
 Sal of Singapore - Elliott Judd Clawson de l'obra  The Sentimentalists de Dale Collins;
 Skyscraper - Elliott Judd Clawson, William Taylor Garnett de l'obra  de Dudley Murphy;
 The Valiant - Tom Barry, John Hunter Booth de l'obra de  Halworthy Hall i Robert Middlemass;
 A Woman of Affairs - Bess Meredyth de la novella  The Green Hat de Michael Arlen;
 Wonder of Women - Bess Meredyth de la novella  Die Frau des Steffen Tromholt de Hermann Sudermann;
1929/1930 The Big House - Joseph Farnham, Martin Flavin, Frances Marion, Lennox Marion original;
 All Quiet on the Western Front - Maxwell Anderson, George Abbott, Del Andrews de la novella de Erich Maria Remarque;
 Disraeli - Julien Josephson de l'obra de  Louis N. Parker;
 The Divorcee - John Meehan de la novella  Ex-Wife d' Ursula Parrott;
 Street of Chance - Lenore J. Coffee, Howard Estabrook de l'obra  d'Oliver H. P. Garrett;

 Anys 30.
L'any 1930/31 el premi es va subdividir una altra vegada, i aquest es va anomenar Millor Escriptor, Adaptaci (Best Writing, Adaptation)

1930/1931 Cimarron - Howard Estabrook de la novella  d' Edna Ferber;
 The Criminal Code - Seton I. Miller, Fred Niblo Jr. de l'obra de  Martin Flavin;
 Holiday - Horace Jackson de l'obra de Philip Barry;
 Little Caesar - Francis Edward Faragoh, Robert N. Lee, Robert Lord, Darryl F. Zanuck de la novella  de William R. Burnett;
 Skippy - Joseph L. Mankiewicz, Don Marquis, Norman Z. McLeod, Sam Mintz de l'historieta illustrada de  Percy Crosby;
1931/1932 Bad Girl - Edwin J. Burke de la novella de Via Delmar;
 Arrowsmith - Sidney Howard de la novella  de Sinclair Lewis;
 El Dr. Jekyll i el Sr. Hyde (Dr. Jekyll and Mr. Hyde)- Samuel Hoffenstein, Percy Heath de la novella de Robert Louis Stevenson;
1932/1933 Little Women - Victor Heerman, Sarah Y. Mason de la novella  de Louisa May Alcott;
 Lady for a Day - Robert Riskin de l'obra  Madame la Gimp de Damon Runyon;
 State Fair - Paul Green, Sonya Levien de la novella de  Philip Stong;
1934 It Happened One Night - Robert Riskin de l'obra  Night Bus de Samuel Hopkins Adams;
 El sopar dels acusats (The Thin Man)- Albert Hackett, Frances Goodrich de la novella de Dashiell Hammett;
 Viva Villa! - Ben Hecht del llibre de Edgecumb Pinchon i O. B. Stade;

Des de 1935 el premi esdev Millor guionista (Best Writing, Screenplay) 

1935 El delator (The Informer)- Dudley Nichols de la novella de Liam O'Flaherty. Aquest va ser el primer Oscar que no fou acceptat.
 El capit Blood - Casey Robinson de la novella de Rafael Sabatini;
 The Lives of a Bengal Lancer - Waldemar Young, John L. Balderston, Achmed Abdullah, Grover Jones, William Slavens McNutt de la novella de Francis Yeats-Brown;
 Rebelli a bord (Mutiny on the Bounty)  - Talbot Jennings, Jules Furthman, Carey Wilson de la novella de Charles Nordhoff i James Norman Hall;
1936 The Story of Louis Pasteur - Pierre Collings, Sheridan Gibney sobre la seva prpia histria.
 After the Thin Man - Frances Goodrich, Albert Hackett de l'obra  de Dashiell Hammett;
 Dodsworth - Sidney Howard de la novella de  Sinclair Lewis;
 Mr. Deeds Goes to Town - Robert Riskin de l'obra  Opera Hat  de Clarence Budington Kelland;
 My Man Godfrey - Morrie Ryskind, Eric Hatch de la novella  de Eric Hatch;
1937 The Life of Emile Zola - Heinz Herald, Geza Herczeg, Norman Raine del llibre Zola and His Time de Matthew Josephson;
 The Awful Truth - Via Delmar de l'obra de Arthur Richman;
 Captains Courageous - Marc Connelly, John Lee Mahin, Dale Van Every de la novella de Rudyard Kipling;
 Stage Door - Morrie Ryskind, Anthony Veiller de l'obra de Edna Ferber i George S. Kaufman;
 Ha nascut una estrella (A Star Is Born)- Dorothy Parker, Alan Campbell, Robert Carson de l'obra  de William A. Wellman i Robert Carson;
1938 Pygmalion - Ian Dalrymple, Cecil Lewis, W.P. Lipscomb, George Bernard Shaw de l'obra de George Bernard Shaw;
 Boys Town - John Meehan, Dore Schary de l'obra  de Dore Schary i Eleanore Griffin;
 The Citadel - Ian Dalrymple, Frank Wead, Elizabeth Hill de la novella  d' A. J. Cronin;
 Four Daughters - Lenore J. Coffee, Julius J. Epstein de la novella  Sister Act de Fannie Hurst;
 You Can't Take It with You - Robert Riskin de l'obra de George S. Kaufman i Moss Hart;
1939 All que el vent s'endugu (Gone with the Wind) - Sidney Howard de la novella de Margaret Mitchell;
 Goodbye, Mr. Chips - R. C. Sherriff, Claudine West, Eric Maschwitz de la novella de James Hilton;
 Mr. Smith Goes to Washington - Sidney Buchman de l'obra de Lewis R. Foster;
 Ninotchka - Charles Brackett, Billy Wilder, Walter Reisch de l'obra de Melchior Lengyel;
 Cims borrascosos  (Wuthering Heights) - Charles MacArthur, Ben Hecht de la novella d'Emily Bront;

 Anys 40 .
1940 The Philadelphia Story - Donald Ogden Stewart de l'obra de Philip Barry;
 El ram de la ira (The Grapes of Wrath)- Nunnally Johnson de la novella de John Steinbeck;
 Miratge d'amor (Kitty Foyle) - Donald Ogden Stewart, Dalton Trumbo de la novella de Christopher Morley;
 El retorn a casa (The Long Voyage Home)- Dudley Nichols d' Eugene O'Neill;
 Rebecca - Philip MacDonald, Michael Hogan de la novella de Daphne du Maurier;
1941 Here Comes Mr. Jordan - Sidney Buchman, Seton Miller de l'obra de Heaven Can Wait de Harry Segall;
 Hold Back the Dawn - Charles Brackett, Billy Wilder del llibre de Ketti Frings;
 Que verda era la meva vall (How Green Was My Valley) - Philip Dunne de la novella de Richard Llewellyn;
 La lloba (The Little Foxes) - Lillian Hellman de la seva prpia obra  The Little Foxes;
 El falc malts (The Maltese Falcon)- John Huston de la novella de Dashiell Hammett;
1942 Mrs. Miniver - George Froeschel, James Hilton, Claudine West, Arthur Wimperis basat en la novella de Jan Struther;
 49th Parallel - Rodney Ackland, Emeric Pressburger de l'obra d'Emeric Pressburger;
 L'orgull dels ianquis (The Pride of the Yankees) - Herman J. Mankiewicz, Jo Swerling de l'obra de Paul Gallico ;
 Random Harvest - George Froeschel, Claudine West, Arthur Wimperis de la novella de James Hilton;
 The Talk of the Town - Sidney Buchman, Irwin Shaw de l'obra de Sidney Harmon;
1943 Casablanca - Philip Epstein, Julius J. Epstein, Howard Koch de l'obra Everybody Comes to Rick's de Murray Burnett i Joan Alison;
 Holy Matrimony - Nunnally Johnson de la novella  Buried Alive de Arnold Bennett;
 The More the Merrier - Richard Flournoy, Lewis R. Foster, Frank Ross, Robert Russell de l'obra de Frank Ross i Robert Russell;
 The Song of Bernadette - George Seaton de la novella de Franz Werfel;
 Watch on the Rhine - Dashiell Hammett de l'obra de Lillian Hellman;
1944 Going My Way - Frank Butler, Frank Cavett de l'obra de Leo McCarey;
 Double Indemnity - Billy Wilder, Raymond Chandler de la novella  Double Indemnity in Three of a Kind de James M. Cain;
 Gaslight - John Van Druten, Walter Reisch, John L. Balderston  de l'obra Angel Street de Patrick Hamilton  ;
 Laura - Jay Dratler, Samuel Hoffenstein, Betty Reinhardt de la novella de Vera Caspary;
 Meet Me in St. Louis - Irving Brecher, Fred F. Finklehoffe de la novella de Sally Benson;
1945 Dies perduts (The Lost Weekend) - Charles Brackett, Billy Wilder de la novella de Charles R. Jackson;
 Mildred Pierce - Ranald MacDougall de la novella de James M. Cain;
 The Pride of the Marines - Albert Maltz del llibre de Roger Butterfield;
 Story of G.I. Joe - Leopold Atlas, Guy Endore, Philip Stevenson dels llibres de Brave Men i Here Is Your War de Ernie Pyle;
 A Tree Grows in Brooklyn - Frank Davis, Tess Slesinger de la novella de Betty Smith ;
1946 Els millors anys de la nostra vida (The Best Years of Our Lives)- Robert Sherwood de la novella  Glory for Me de MacKinlay Kantor;
 Anna i el rei de Siam (Anna and the King of Siam)- Sally Benson, Talbot Jennings del llibre de Margaret Landon;
 Brief Encounter - Anthony Havelock-Allan, David Lean, Ronald Neame de l'obra Still Life de Noel Coward;
 The Killers - Anthony Veiller de la histria curta d'Ernest Hemingway;
 Rome, Open City - Sergio Amidei, Federico Fellini de l'obra de Sergio Amidei, Alberto Consiglio;
1947 Miracle on 34th Street - George Seaton de l'obra de Valentine Davies;
 Boomerang (pellcula - Richard Murphy basada en l'article de Anthony Abbot ;
 Foc creuat (Crossfire)- John Paxton de la novella  The Brick Foxhole de Richard Brooks;
 Gentleman's Agreement - Moss Hart de la novella de Laura Z. Hobson;
 Great Expectations - David Lean, Ronald Neame, Anthony Havelock-Allan de la novella de Charles Dickens;
1948 El tresor de Sierra Madre (The Treasure of the Sierra Madre)  John Huston de la novella de B. Traven;
 A Foreign Affair - Charles Brackett, Billy Wilder, Richard L. Breen de l'obra de David Shaw;
 Johnny Belinda - Irmgard von Cube, Allen Vincent de l'obra de Elmer Blaney Harris;
 The Search - Richard Schweizer, David Wechsler de la seva histria;
 The Snake Pit - Frank Partos, Millen Brand de la novella de Mary Jane Ward;
1949 A Letter to Three Wives - Joseph Mankiewicz de la novella  Letter to Five Wives de John Klempner;
 All the King's Men - Robert Rossen de la novella de Robert Penn Warren;
 The Bicycle Thief - Cesare Zavattini de la novella de Luigi Bartolini;
 Champion - Carl Foreman de la histria curta de Ring Lardner;
 L'dol caigut - Graham Greene de la seva histria curta The Basement Room;

 Anys 50 .
1950  Tot sobre Eva (All About Eve) - Joseph Mankiewicz de la histria curtaThe Wisdom of Eve de Mary Orr;
 La jungla d'asfalt (The Asphalt Jungle) - Ben Maddow, John Huston de la novella de W.R. Burnett;
 Nascuda ahir (Born Yesterday) - Albert Mannheimer, de l'obra  Born Yesterday de Garson Kanin;
 Fletxa trencada (Broken Arrow)- Albert Maltz de la novella  Blood Brother d'Elliott Arnold;
 El pare de la nvia (Father of the Bride)- Frances Goodrich, Albert Hackett de la novella  d'Edward Streeter;
1951  A Place in the Sun - Harry Brown, Michael Wilson de la novella  An American Tragedy de Theodore Dreiser i l'obra An American Tragedy de Patrick Kearney;
 La reina d'frica (The African Queen)  - James Agee, John Huston de la novella  de C.S. Forester;
 Detective Story - Robert Wyler, Philip Yordan de l'obra de Sidney Kingsley;
 La Ronde - Jacques Natanson, Max Ophls de l'obra La Ronde d'Arthur Schnitzler;
 A Streetcar Named Desire - Tennessee Williams, de la seva obra;
1952 The Bad and the Beautiful - Charles Schnee de l'obra  Tribute to a Badman de Charles Bradshaw;
 Five Fingers - Michael Wilson de la novella  Operation Cicero de L.C. Moyzisch;
 High Noon - Carl Foreman de l'obra  The Tin Star de John W. Cunningham;
 The Man in the White Suit - John Dighton, Roger MacDougall, Alexander Mackendrick de l'obra de Roger MacDougall;
 The Quiet Man - Frank S. Nugent,  de l'obra  Green Rushes de Maurice Walsh;
1953 D'aqu a l'eternitat (From Here to Eternity)- Daniel Taradash de la novella  de James Jones;
 The Cruel Sea - Eric Ambler de la novella  de Nicholas Monsarrat;
 Lil (Lilli)- Helen Deutsch de l'obra  Love of Seven Dolls de Paul Gallico;
 Vacances a Roma (Roman Holiday)- Ian McLellan Hunter, John Dighton de l'obra  de Dalton Trumbo  ;
 Arrels profundes (Shane)- A.B. Guthrie Jr. de la novella  de Jack Schaefer;
1954 The Country Girl - George Seaton de l'obra de Clifford Odets;
 El mot del Caine (The Caine Mutiny)- Stanley Roberts de la novella  de Herman Wouk;
 La finestra indiscreta (Rear Window)- John Michael Hayes de l'obra  It Had to Be Murder de Cornell Woolrich;
 Sabrina - Billy Wilder, Samuel A. Taylor, Ernest Lehman de la novella  Sabrina Fair de Samuel A. Taylor;
 Set nvies per a set germans (Seven Brides for Seven Brothers)- Albert Hackett, Frances Gooderich, Dorothy Kingsley de l'obra  The Sobbin' Women de Stephen Vincent Bent;
1955  Marty - Paddy Chayefsky basat en la seva obra;
 Conspiraci de silenci (Bad Day at Black Rock)- Millard Kaufman de l'obra  Bad Day at Hondo de Howard Breslin;
 Blackboard Jungle - Richard Brooks de la novella d'Evan Hunter;
 A l'est de l'edn (East of Eden)- Paul Osborn de la novella de John Steinbeck;
 Love Me or Leave Me - Daniel Fuchs, Isobel Lennart de l'obra de Daniel Fuchs;
El 1956 la categoria fou reanomenada Gui adaptat (Screenplay Adapted): 
1956  La volta al mn en vuitanta dies (Around the World in Eighty Days)- John Farrow, S. J. Perelman, James Poe de la novella  de Jules Verne;
 Baby Doll - Tennessee Williams de les seves obres Twenty-seven Wagons Full of Cotton i  The Unsatisfactory Supper;
 La gran prova (Friendly Persuasion)- Michael Wilson de la novella  de Jessamyn West ;
 Gegant (Giant)- Fred Guiol, Ivan Moffat de la novella  d'Edna Ferber;
 Van Gogh, la passi de viure (Lust for Life) - Norman Corwin de la novella  d'Irving Stone;
El 1957 la categoria fou reanomenada Gui basat en material d'altres mitjans  (Screenplay Based on Material from Another Medium):
1957  El pont del riu Kwai (The Bridge on the River Kwai)- Carl Foreman, Michael Wilson basat en la novella de Pierre Boulle ;
 Heaven Knows, Mr. Allison - John Huston, John Lee Mahin de la novella de Charles Shaw;
 Peyton Place - John Michael Hayes de la novella  de Grace Metalious;
 Sayonara - Paul Osborn de la novella de James Michener;
 12 homes sense pietat  (12 Angry Men) - Reginald Rose de la seva srie;
1958 Gigi - Alan Jay Lerner basat en la novella de Colette;
 La gata sobre la teulada de zinc (Cat on a Hot Tin Roof)- Richard Brooks, James Poe de l'obra de Tennessee Williams;
 The Horse's Mouth - Alec Guinness de la novella de Joyce Cary;
 Vull viure (I Want to Live!) - Nelson Gidding, Don M. Mankiewicz de les cartes de  Barbara Graham i els articles de  Ed Montgomery;
 Taules separades (Separate Tables)- John Gay, Terence Rattigan de l'obra de Terence Rattigan;
1959  Un lloc a dalt de tot (Room at the Top)- Neil Paterson de la novella de John Braine;
 Anatomia d'un assassinat (Anatomy of a Murder)- Wendell Mayes de la novella de Robert Traver (pseudnim de John D. Voelker;
 Ben Hur (Ben-Hur) - Karl Tunberg de la novella de Lew Wallace;
 Histria d'una monja (The Nun's Story)- Robert Anderson del llibre de Kathryn Hulme;
 Ning no s perfecte (Some Like it Hot)- Billy Wilder, I.A.L. Diamond de l'obra de Robert Thoeren i M. Logan;

Anys 60.
1960  Elmer Gantry - Richard Brooks de la novella de Sinclair Lewis;
 L'herncia del vent (Inherit the Wind)- Nedrick Young, Harold Jacob Smith de l'obra de Jerome Lawrence, Robert E. Lee ;
 Sons and Lovers - Gavin Lambert, T.E.B. Clarke de la novella de D. H. Lawrence;
 Tres vides errants (The Sundowners)- Isobel Lennart de la novella de Jon Cleary;
 Tunes of Glory - James Kennaway de la seva novella;
1961 Els judicis de Nuremberg (Judgment at Nuremberg)- Abby Mann de la seva obra;
 Esmorzar amb diamants  (Breakfast at Tiffany's)- George Axelrod de la novella de Truman Capote;
 The Guns of Navarone - Carl Foreman de la novella d'Alistair MacLean;
 El vividor (The Hustler)- Sydney Carroll, Robert Rossen de la novella de Walter Tevis;
 West Side Story - Ernest Lehman de l'obra d'Arthur Laurents;
1962  To Kill a Mockingbird - Horton Foote de la novella  de Harper Lee;
 David and Lisa - Eleanor Perry de la novella  de Theodore Isaac Rubin;
 Lawrence d'Arbia  (Lawrence of Arabia) - Robert Bolt, Michael Wilson ;
 Lolita (pellcula - Vladimir Nabokov de la seva novella;
 El miracle d'Anna Sullivan (The Miracle Worker)- William Gibson de la seva obra;
1963 Tom Jones (pellcula) - John Osborne de la novella  The History of Tom Jones, a Foundling de Henry Fielding;
 Captain Newman, M.D. - Richard L. Breen, Henry Ephron, Phoebe Ephron de la novella  de Leo Rosten;
 Hud - Irving Ravetch, Harriet Frank Jr. de la novella  Horseman, Pass By de Larry McMurtry;
 Els lliris dels prats (Lilies of the Field)- James Poe de la novella  de William E. Barrett;
 Les dimanches de ville d'Avray - Serge Bourguignon, Bernard Eschassriaux de la novella  Les Dimanches de Ville d'Avray de Bernard Eschassriaux;
1964 Becket (pellcula) - Edward Anhalt de l'obra de Jean Anouilh;
 Doctor Strangelove Dr. Strangelove or: How I Learned to Stop Worrying and Love the Bomb - Stanley Kubrick, Terry Southern, Peter George de la novella  Red Alert de Peter George;
 Mary Poppins - Bill Walsh, Don DaGradi del llibres de P.L. Travers;
 My Fair Lady - Alan Jay Lerner de la seva obra musical i de l'obra Pygmalion de George Bernard Shaw;
 Zorba the Greek - Michael Cacoyannis de la novella  The Life of Alexis Zorba de Nikos Kazantzakis;
1965  Doctor Givago (pellcula)   (Doctor Zhivago)- Robert Bolt de la novella  de Boris Pasternak;
 Cat Ballou - Walter Newman, Frank Pierson de la novella  The Ballad of Cat Ballou de Roy Chanslor;
 El colleccionista (The Collector)- Stanley Mann, John Kohn de la novella  de John Fowles;
 El vaixell dels bojos  (Ship of Fools)- Abby Mann de la novella  de Katherine Anne Porter;
 Milers de pallassos  (A Thousand Clowns)- Herb Gardner de la seva obra;
1966  Un home per a l'eternitat (A Man for All Seasons)- Robert Bolt de la seva obra;
 Alfie - Bill Naughton de la seva obra;
 Els professionals (The Professionals)- Richard Brooks de la novella  A Mule for the Marquesa de Frank O'Rourke;
 Que vnen els russos! (The Russians Are Coming, the Russians Are Coming)- William Rose de la novella  Off-Islanders de Nathaniel Benchley;
 Qui t por de Virginia Woolf? (Who's Afraid of Virginia Woolf?)- Ernest Lehman de l'obra de Edward Albee;
1967  En la calor de la nit (In the Heat of the Night)- Stirling Silliphant de la novella  de John Ball;
 La llegenda de l'indomable (Cool Hand Luke)- Donn Pearce, Frank Pierson de la novella  de Donn Pearce;
 El graduat (The Graduate)- Calder Willingham, Buck Henry de la novella  de Charles Webb;
 In Cold Blood - Richard Brooks de la novella de Truman Capote;
 Ulysses - Joseph Strick, Fred Haines de la novella de James Joyce;
1968  The Lion in Winter - James Goldman de la seva obra;
 Lestranya parella (The Odd Couple)- Neil Simon de la seva obra;
 Oliver (pellcula) (Oliver!) - Vernon Harris del musical de Lionel Bart i la novella Oliver Twist de Charles Dickens;
 Rachel, Rachel - Stewart Stern de la novella  A Jest of God de Margaret Laurence;
 Rosemary's Baby - Roman Polanski de la novella  de Ira Levin;
1969  Cowboy de mitjanit (Midnight Cowboy)- Waldo Salt de la novella  de James Leo Herlihy;
 Anna dels mil dies (Anne of the Thousand Days)- John Hale, Bridget Boland, Richard Sokolove de l'obra de Maxwell Anderson;
 Goodbye, Columbus - Arnold Schulman de la novella  de Philip Roth;
 They Shoot Horses, Don't They? - James Poe, Robert E. Thompson de la novella  de Horace McCoy;
 Z - Jorge Semprn, Costa-Gavras de la novella  de Vassilis Vassilikos;

Anys 70.
1970  MASH - Ring Lardner Jr. de la novella de H. Richard Hornberger;
 Airport - George Seaton de la novella d'Arthur Hailey;
 I Never Sang for My Father - Robert Anderson de la seva obra;
 Lovers and Other Strangers -  Joseph Bologna, David Zelag Goodman Rene Taylor de l'obra de Joseph Bologna i Rene Taylor;
 Women in Love - Larry Kramer de la novella de D. H. Lawrence;
1971  French Connection  (The French Connection)- Ernest Tidyman de la novella  de Robin Moore;
 A Clockwork Orange - Stanley Kubrick de la novella  de Anthony Burgess;
 Il conformista - Bernardo Bertolucci de la novella  Il Conformista d'Alberto Moravia;
 El jard dels Finzi Contini   (Il giardino dei Finzi-Contini) - Ugo Pirro, Vittorio Bonicelli de la novella  Giardino dei Finzi-Contini de Giorgio Bassani;
 L'ltima projecci  (The Last Picture Show)- Larry McMurtry Peter Bogdanovich de la novella  de Larry McMurtry;
1972  El Padr (The Godfather)- Mario Puzo, Francis Coppola de la novella  de Mario Puzo;
 Cabaret (pellcula) - Jay Preston Allen del musical de Joe Masteroff, l'obra I Am a Camera de John Van Druten i el llibre Berlin Stories de Christopher Isherwood;
 Utvandrarna - Bengt Forslund, Jan Troell de la novella  The Emigrants i Invandrarna de Vilhelm Moberg.
 Pete i Tillie  (Pete 'n' Tillie)- Julius J. Epstein de l'obra  Witch's Milk de Peter De Vries;
 Sounder - Lonne Elder III del llibre de William H. Armstrong;
1973  L'exorcista (The Exorcist)- William Peter Blatty de la novella de William Blatty;
 The Last Detail - Robert Towne de la novella de Darryl Ponicsan;
 The Paper Chase - James Bridges de la novella de John Jay Osborn, Jr.;
 Lluna de paper (Paper Moon)- Alvin Sargent de la novella  Addie Pray de Joe David Brown;
 Serpico - Waldo Salt, Norman Wexler del llibre de Peter Maas;
El 1974 la categoria fou reanomenada Gui adaptat d'altres materials (Screenplay Adapted From Other Material): 
1974  El Padr II (The Godfather, Part II)- Francis Coppola, Mario Puzo de la novella  The Godfather de Mario Puzo;
 The Apprenticeship of Duddy Kravitz - Lionel Chetwynd, Mordecai Richler del llibre de Mordecai Richler;
 Lenny - Julian Barry de la seva obra;
 Assassinat a lOrient Express (Murder on the Orient Express)- Paul Dehn de la novella d'Agatha Christie;
 El jove Frankenstein (Young Frankenstein)- Gene Wilder, Mel Brooks de la novella  Frankenstein de Mary Shelley;
1975  Alg va volar sobre el niu del cucut (One Flew Over the Cuckoo's Nest)  - Bo Goldman, Laurence Hauben de la novella  de Ken Kesey;
 Barry Lyndon - Stanley Kubrick de la novella  The Memoirs of Barry Lyndon, Esq. de William Makepeace Thackeray;
 L'home que volia ser rei - John Huston, Gladys Hill de l'obra de Rudyard Kipling;
 Profumo di donna - Ruggero Maccari, Dino Risi de la novella  Il buio e il mare de Giovanni Arpino;
 The Sunshine Boys - Neil Simon de la seva obra;
El 1976 la categoria fou reanomenada Gui basat en material d'altres medis (Screenplay Based on Material from Another Medium)
1976  All the President's Men - William Goldman del llibre de Carl Bernstein i Bob Woodward;
 Cam a la glria (Bound for Glory)- Robert Getchell del llibre de Woody Guthrie;
 Fellini's Casanova - Federico Fellini, Bernardino Zapponi de l'autobiografia Histoire de ma vie de Giacomo Casanova;
 The Seven-Per-Cent Solution - Nicholas Meyer de la seva novella;
 El viatge dels malets (Voyage of the Damned)- David Butler, Steve Shagan del llibre de Gordon Thomas i  Max Morgan Witts;
1977  Julia - Alvin Sargent de la novella  Pentimento de Lillian Hellman;
 Equus - Peter Shaffer de la seva obra;
 I Never Promised You a Rose Garden - Gavin Lambert, Lewis John Carlino de la novella  de Hannah Greene;
 Oh, God! - Larry Gelbart de la novella de Avery Corman;
 Cet obscur objet du dsir - Luis Buuel, Jean-Claude Carrire de la novella  La femme et le pantin de Pierre Lous;
1978  L'Exprs de Mitjanit (Midnight Express)- Oliver Stone del llibre de Billy Hayes i  William Hoffer ;
 Stone, sang calenta (Bloodbrothers)- Walter Newman de la novella de Richard Price;
 California Suite - Neil Simon de la seva obra;
 El cel pot esperar (Heaven Can Wait) - Elaine May, Warren Beatty de l'obra de Harry Seagal;
 Same Time, Next Year - Bernard Slade de la seva obra;
1979  Kramer contra Kramer  (Kramer vs. Kramer)- Robert Benton de la novella d'Avery Corman;
 Apocalypse Now - John Milius, Francis Ford Coppola de la novella  Heart of Darkness de Joseph Conrad;
 Casa de boges (La Cage aux Folles)- Marcello Danon, Edouard Molinaro, Jean Poiret, Francis Veber de l'obra de Jean Poiret;
 Una petita histria d'amor (A Little Romance) - Allan Burns de la novella  E=MC2 mon amour de Patrick Cauvin (pseudnim de Claude Klotz);
 Norma Rae - Harriet Frank Jr., Irving Ravetch;

 Anys 80 .
1980  Gent corrent (Ordinary People)- Alvin Sargent de la novella de Judith Guest;
 Breaker Morant - Jonathan Hardy, David Stevens, Bruce Beresford de l'obra de Kenneth Ross;
 Coal Miner's Daughter - Tom Rickman de l'autobiografia de Loretta Lynn i George Vecsey;
 L'home elefant  (The Elephant Man)- Christopher De Vore, Eric Bergren, David Lynch del llibre Sir Frederick Treves i The Elephant Man: A Study in Human Dignity d'Ashley Montagu;
 The Stunt Man - Lawrence B. Marcus, Richard Rush de la novella de Paul Brodeur;
1981 On Golden Pond - Ernest Thompson de la seva obra del mateix ttol;
 La dona del tinent francs  (The French Lieutenant's Woman)- Harold Pinter de la novella de John Fowles;
 Diners caiguts del cel (Pennies From Heaven)- Dennis Potter de les seves minisries;
 El prncep de la ciutat (Prince of the City)- Jay Presson Allen, Sidney Lumet del llibre de Robert Daley;
 Ragtime - Michael Weller de la novella d'E.L. Doctorow;
1982  Missing - Costa-Gavras, Donald Stewart del llibre de Thomas Hauser;
 Das Boot - Wolfgang Petersen de la novella de Lothar G. Buchheim;
 Sophie's Choice - Alan J. Pakula de la novella de William Styron;
 Veredicte final (The Verdict)- David Mamet de la novella de Barry Reed;
 Vctor, Victria (Victor/Victoria) - Blake Edwards del primer gui de Reinhold Schnzel;
1983  La fora de la tendresa (Terms of Endearment)- James L. Brooks de la novella de Larry McMurtry;
 Betrayal - Harold Pinter de la seva obra;
 L'ajudant de camerino (The Dresser) - Ronald Harwood de la seva obra;
 Educant la Rita (Educating Rita) - Willy Russell de la seva obra;
 Reuben, Reuben - Julius J. Epstein de la novella de Peter De Vries i de l'obra  Spoonford de Herman Shumlin;
1984  Amadeus - Peter Shaffer de l'obra de Peter Shaffer;
 Greystoke, la llegenda de Tarzan (Greystoke: The Legend of Tarzan, Lord of the Apes)- P.H. Vazak, Michael Austin de la novella Tarzan of the Apes d'Edgar Rice Burroughs;
 Els crits del silenci (The Killing Fields)- Bruce Robinson de l'article The Death and Life of Dith Pran de Sydney Schanberg;
 Passatge a l'ndia (A Passage to India)- David Lean de la novella d'E.M. Forster;
 Histria d'un soldat (A Soldier's Story)- Charles Fuller de la seva obra A Soldier's Play;
1985  Out of Africa - Kurt Luedtke de les memries d'Isak Dinesen, el llibre Silence Will Speak d'Errol Trzebinski i el llibre Isak Dinesen: The Life of a Storyteller de Judith Thurman;
 El color prpura (The Color Purple)- Menno Meyjes de la novella d'Alice Walker;
 Kiss of the Spider Woman - Leonard Schrader de la novella de Manuel Puig;
 L'honor dels Prizzi - Richard Condon, Janet Roach de la novella de Richard Condon;
 Viatge a Bountiful (The Trip to Bountiful) - Horton Foote de la seva obra;
1986  A Room with a View - Ruth Prawer Jhabvala de la novella d'E.M. Forster;
 Fills d'un du menor (Children of a Lesser God)- Hesper Anderson, Mark Medoff de l'obra de Mark Medoff;
 El color dels diners (The Color of Money)- Richard Price de la novella de Walter Tevis;
 Crimes of the Heart - Beth Henley de la seva obra;
 Compta amb mi (Stand By Me)- Raynold Gideon, Bruce A. Evans de la novella The Body  d'Stephen King;
1987 L'ltim emperador (The Last Emperor)- Bernardo Bertolucci, Mark Peploe de l'autobiografia From Emperor to Citizen: The Autobiography of Aisin-Gioro Pu Yi de Henry Pu Yi;
 Dublinesos (The Dead)- Tony Huston de l'obra de James Joyce;
 Atracci fatal (Fatal Attraction)- James Dearden del gui de James Dearden (Aquesta pellcula s un remake d'una anterior, feta per a la TV britnica);
 Full Metal Jacket - Gustav Hasford, Michael Herr, Stanley Kubrick de la novella  The Short-Timers de Gustav Hasford;
 Mitt liv som hund - Brasse Brnnstrm, Per Berglund, Lasse Hallstrm, Reidar Jnsson de la novella de Reidar Jnsson;
1988  Les amistats perilloses (Dangerous Liaisons)- Christopher Hampton de la novella de Choderlos de Laclos i l'obra de Christopher Hampton;
 El turista accidental (The Accidental Tourist)- Frank Galati, Lawrence Kasdan de  The Accidental Tourist d'Anne Tyler;
 Gorilles en la boira (Gorillas in the Mist)- Anna Hamilton Phelan de l'article de Harold T.P. Hayes;
 Little Dorrit - Christine Edzard de la novella de Charles Dickens;
 The Unbearable Lightness of Being - Jean-Claude Carrire, Philip Kaufman de la novella de Milan Kundera;
1989  Tot passejant Miss Daisy - Alfred Uhry de l'obra de Alfred Uhry;
 Born on the Fourth of July - Ron Kovic, Oliver Stone de l'autobiografia de Ron Kovic;
 Enemies, a Love Story - Paul Mazursky, Roger L. Simon de la novella  d'Isaac Bashevis Singer;
 Camp de somnis (Field of Dreams)- Phil Alden Robinson de la novella  Shoeless Joe de W.P. Kinsella;
 My Left Foot - Shane Connaughton, Jim Sheridan de l'autobiografia de Christy Brown;

 Anys 90.
1990  Ballant amb llops (Dances with Wolves)- Michael Blake de la novella de Michael Blake;
 Awakenings - Steven Zaillian del llibre d'Oliver Sacks M.D.;
 Un dels nostres (Goodfellas)- Nicholas Pileggi, Martin Scorsese de la novella  Wise Guy de Nicholas Pileggi;
 Grifters - Donald E. Westlake de la novella de Jim Thompson;
 Reversal of Fortune - Nicholas Kazan de la novella d'Alan M. Dershowitz;
Des del 1991 la categoria passa a Gui basat en material previament publicat o produt (Screenplay Based on Material Previously Published or Produced)
1991  El silenci dels anyells - Ted Tally de la novella de Thomas Harris;
 Europa Europa - Agnieszka Holland de l'autobiografia de Salomon Perel;
 Tomquets verds fregits (Fried Green Tomatoes)- Fannie Flagg, Carol Sobieski de la novella  Fried Green Tomatoes at the Whistle Stop Cafe de Fannie Flagg;
 JFK - Oliver Stone, Zachary Sklar de la novella   de Jim Marrs i la novella On the Trail of the Assassins de Jim Garrison;
 El prncep de les marees (The Prince of Tides)- Pat Conroy, Becky Johnston de la novella de Pat Conroy;
1992  Howards End - Ruth Prawer Jhabvala de la novella d'E.M. Forster;
 Un abril mgic (Enchanted April)- Peter Barnes de la novella d'Elizabeth von Arnim;
 El joc de Hollywood (The Player)- Michael Tolkin de la novella de Michael Tolkin;
 El riu de la vida (A River Runs Through It)- Richard Friedenberg de l'obra de Norman Maclean;
 Scent of a Woman - Bo Goldman de la novella  Il Buio E Il Miele de Giovanni Arpino;
1993  La llista de Schindler (Schindler's List)- Steven Zaillian de la novella de Thomas Keneally;
 L'edat de la innocncia (The Age of Innocence)- Jay Cocks, Martin Scorsese de The Age of Innocence d'Edith Wharton;
 In the Name of the Father - Terry George, Jim Sheridan de l'autobiografia Proved Innocent de Gerry Conlon;
 El que queda del dia (The Remains of the Day)- Ruth Prawer Jhabvala de la novella de Kazuo Ishiguro;
 Shadowlands - William Nicholson de la seva obra;
1994  Forrest Gump - Eric Roth de la novella de Winston Groom;
 La follia del rei George (The Madness of King George)- Alan Bennett de l'obra The Madness of George III d'Alan Bennett;
 Nobody's Fool - Robert Benton de la novella de Richard Russo;
 Quiz Show - Paul Attanasio de la novella de Richard N. Goodwin;
 Cadena perptua (The Shawshank Redemption)- Frank Darabont de la histria curta Rita Hayworth and Shawshank Redemption d'Stephen King;
1995  Sense and Sensibility - Emma Thompson de la novella de Jane Austen;
 Apollo 13 (Apollo 13)- William Broyles Jr., Al Reinert de la novella  Lost Moon de Jim Lovell i Jeffrey Kluger;
 Babe - George Miller, Chris Noonan de la novella  The Sheep Pig de Dick King-Smith;
 Leaving Las Vegas - Mike Figgis de la novella de John O'Brien;
 Il Postino - Anna Pavignano, Michael Radford, Furio Scarpelli, Giacomo Scarpelli, Massimo Troisi de la novella  Ardiente Paciencia d'Antonio Skrmeta;
1996  Sling Blade - Billy Bob Thornton de l'obra de Billy Bob Thornton;
 The Crucible - Arthur Miller de la seva obra;
 El pacient angls (The English Patient)- Anthony Minghella de la novella de Michael Ondaatje;
 Hamlet - Kenneth Branagh de l'obra de William Shakespeare;
 Trainspotting - John Hodge de la novella d'Irvine Welsh;
1997 L.A. Confidential - Curtis Hanson, Brian Helgeland de la novella de James Ellroy;
 Donnie Brasco - Paul Attanasio de la novella  Donnie Brasco: My Undercover Life in the Mafia de Joseph D. Pistone i Richard Woodley;
 The Sweet Hereafter - Atom Egoyan de la novella de Russell Banks;
 La cortina de fum (Wag the Dog) - Hilary Henkin, David Mamet de la novella  American Hero de Larry Beinhart ;
 Les ales del colom (The Wings of the Dove) - Hossein Amini de la novella de Henry James;
1998  Gods and Monsters - Bill Condon de la novella  Father of Frankenstein de Christopher Bram;
 Un embolic molt perills (Out of Sight)- Scott Frank de la novella  de Elmore Leonard;
 Primary Colors - Elaine May de la novella de Joe Klein;
 A Simple Plan - Scott B. Smith de la novella de Scott B. Smith;
 The Thin Red Line - Terrence Malick de la novella de James Jones;
1999 The Cider House Rules - John Irving de la novella de John Irving;
 Election - Alexander Payne, Jim Taylor de la novella  de Tom Perrotta ;
 The Green Mile - Frank Darabont de la novella d'Stephen King;
 The Insider - Eric Roth, Michael Mann de l'article The Man Who Knew Too Much de Marie Brenner;
 The Talented Mr. Ripley - Anthony Minghella de la novella  de Patricia Highsmith;

 Anys 2000.
2000  Traffic - Stephen Gaghan de la telenovella Traffik de Simon Moore;
 Chocolat - Robert Nelson Jacobs de la novella Chocolat de Joanne Harris;
 Crouching Tiger, Hidden Dragon - Hui-Ling Wang, James Schamus i Kuo Jung Tsai de la novella de Du Lu Wang;
 O Brother, Where Art Thou? - Ethan Coen i Joel Coen del poema L'Odissea d'Homer;
 Wonder Boys - Steven Kloves de la novella Wonder Boys de Michael Chabon;

2001  A Beautiful Mind - Akiva Goldsman de la biografia de Sylvia Nasar;
 Ghost World - Daniel Clowes i Terry Zwigoff d'algunes histries del llibre de cmics de Daniel Clowes;
 In the Bedroom - Todd Field i Robert Festinger de la histria curta Killings d'Andre Dubus;
 The Lord of the Rings: The Fellowship of the Ring - Fran Walsh, Philippa Boyens i Peter Jackson de la novella de J.R.R. Tolkien;
 Shrek - Ted Elliott, Terry Rossio, Joe Stillman i Roger S.H. Schulman del llibre per a nens de William Steig ;

Des del 2002 la categoria fou reanomenada Gui adaptat (Adapted Screenplay):

2002  El pianista (The Pianist)- Ronald Harwood del llibre de Wladyslaw Szpilman;
 About a Boy - Peter Hedges, Chris Weitz i Paul Weitz de la novella  de Nick Hornby;
  (Adaptation) - Charlie Kaufman i Donald Kaufman del llibre The Orchid Thief de Susan Orlean;
 Chicago - Bill Condon de l'obra de Maurine Dallas Watkins;
 The Hours - David Hare de la novella de Michael Cunningham;

2003  El senyor dels anells; el retorn del rei (The Lord of the Rings: The Return of the King)- Fran Walsh, Philippa Boyens i Peter Jackson de la novella de J. R. R. Tolkien;
American Splendor - Robert Pulcini i Shari Springer Berman de les sries de cmics de Harvey Pekar i  Our Cancer Year de Joyce Brabner;
Cidade de Deus - Braulio Mantovani de la novella de Paulo Lins;
Mystic River - Brian Helgeland de la novella de Dennis Lehane;
Seabiscuit - Gary Ross del llibre de Laura Hillenbrand;

2004 Entre copes (Sideways)- Alexander Payne i Jim Taylor de la novella de Rex Pickett;
Before Sunset - Richard Linklater, Julie Delpy i Ethan Hawke de l'obra de Richard Linklater i Kim Krizan;
Finding Neverland - David Magee de l'obra de Allan Knee;
Million Dollar Baby - Paul Haggis de Rope Burns: Stories from the Corner de F.X. Toole;
Diarios de motocicleta - Jos Rivera del llibre Con el Che por America Latina d'Alberto Granado i Notas de viaje d'Ernesto Guevara;

2005  Brokeback Mountain - Larry McMurtry i Diana Ossana de la histria curta d'E. Annie Proulx;
Una histria de violncia  (A History of Violence)- Josh Olson de la novella grfica de John Wagner i Vince Locke;
Capote - Dan Futterman del llibre de Gerald Clarke;
The Constant Gardener - Jeffrey Caine de la novella de John le Carr;
Munich - Tony Kushner i Eric Roth del llibre  de George Jonas;

2006  The Departed - William Monahan de la pellcula de Hong Kong  Infernal Affairs. ;
 - Sacha Baron Cohen, Peter Baynham, Anthony Hines, Dan Mazer i Todd Phillips de la srie de TV Da Ali G Show;
Children of Men - Alfonso Cuarn, Timothy J. Sexton, David Arata, Mark Fergus, Hawk Ostby, de la novella  The Children of Men de P. D. James;
Notes on a Scandal - Patrick Marber de la novella Notes on a Scandal de Zo Heller;
Little Children - Todd Field i Tom Perrotta de la novella de Tom Perrotta;

2007  No Country for Old Men - Ethan Coen i Joel Coen de la novella  de Cormac McCarthy;
Atonement - Christopher Hampton de la novella d'Ian McEwan;
Away from Her - Sarah Polley de la histria curta, "The Bear Went Over the Mountain" d'Alice Munro;
Le scaphandre et le papillon - Ronald Harwood de les memries de Jean-Dominique Bauby;
There Will Be Blood - Paul Thomas Anderson de la novella  Oil! d'Upton Sinclair;

Enllaos externs.
 Academy Award Winning Screenplays 1928 - 2005;
 Pgina oficial de l'Acadmia ;
 Pgina oficial de la cerimnia dels Oscars  ;
 Llista completa descarregable dels Nominats i Guanyadors dels Premis Oscar ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318041" title="Bernard Du Plessis-Besanon" nonfiltered="3981" processed="3965" dbindex="124239">
Bernard Du Plessis-Besanon (Pars, 1600 - Auxonne, Borgonya, 1670) va ser un diplomtic i militar francs, al servei del rei Llus XIII de Frana.

Enviat pel Cardenal Richelieu a negociar el suport de la Monarquia francesa als catalans revoltats en les envistes de la Guerra dels Segadors, s'entrevist a Ceret amb els representants catalans, amb els quals acord el suport militar de Frana contra les tropes castellanes a canvi de la summissi al rei de Frana Llus XIII (pacte de Ceret).

 Enllaos externs .
L'autobiografia de Du Plessis;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318042" title="Lionel Sebastin Scaloni" nonfiltered="3982" processed="3966" dbindex="124240">

Lionel Sebastin Scaloni (Rosario, Argentina, 16 de maig del 1978) s un futbolista argent que juga de defensa al RCD Mallorca. El seu primer equip va ser el Newell's Old Boys d'Argentina.

 Trajectria . 
Lionel Scaloni va nixer a Rosario, provncia de Santa Fe. Va debutar a la Primera divisi argentina en 1995, jugant amb el Newell's Old Boys. En 1996 va ser fitxat per l'Estudiantes de La Plata, club en qu roman fins el 1997, quan s comprat peel Deportivo de La Corunya. En setembre de 2006 s'incorpora al Real Racing Club de Santander.

Va debutar en la lliga espanyola el 4 de gener del 1998, en un partit entre el Deportivo de La Corunya i el Real Sporting de Gijn. Amb el club corunyer va aconseguir un campionat de lliga, una Copa del Rei i dues Supercopes d'Espanya. 

Pel fet de no tenir continutat en el Deportivo, en el 2006 va preferir ser cedit al West Ham, on va jugar la resta de la temporada de titular. Al retornar al Depor, el club no li va fer fitxa i li va rescindir el contracte un cop acabat el mercat de fitxatges. 

El 13 de setembre del 2006 va fitxar pel Racing de Santander per una temporada. El 30 de juny del 2007 va fitxar per cinc temporades amb la Lazio. El 25 de gener del 2008 fitx amb el Mallorca per temporada i mitja.

 Selecci nacional . 
En 7 ocasions va vestir la camiseta de la selecci argentina, debutant el 30 d'abril del 2003 en un partit entre la selecci argentina i la de Lbia. Va integrar el planter que va disputar la Copa del Mn d'Alemanya jugant 1 partit. 

Amb la selecci sub-20 va aconseguir el Mundial disputat a Malisia en 1997, equip dirigit per Jos Pekerman. 

 Ttols . 

 Campionats nacionals . 
 1 Lliga espanyola, Deportivo de La Corunya (2000) ;
 1 Copa del Rei, Deportivo de La Corunya (2002) ;
 2 Supercopa d'Espanya, Deportivo de La Corunya (2000) (2002) ;

 Campionats internacionals . 
 1 Mundial juvenil,  (1997);

Enllaos externs.
Informaci sobre Scaloni del diari As ;
 I volti nuovi della serie A: Lionel Scaloni, Realsoccer.it - 04/09/2007 ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318046" title="Francisco Molinero Caldern" nonfiltered="3983" processed="3967" dbindex="124241">

Francisco Molinero Caldern s un futbolista espanyol. Va nixer en Toledo (Provncia de Toledo). Juga de defensa al Llevant UE i el seu primer equip fou l'Atltic de Madrid.

 Trajectria .
Ha jugat des de jove en les categories inferiors de l'Atltic de Madrid. La temporada 04-05 debut amb el primer equip. El seu debut a la Primera divisi de la lliga espanyola de futbol va ser el 25 de setembre del 2004 en el partit Atltic de Madrid 1 - 0 Vila-real. La temporada 2004-05 va disputar 14 partits de lliga. 

Durant la temporada (06-07) va jugar cedit al Mlaga CF a segona divisi. Va ser traspassat al Real Mallorca a l'estiu del 2007.

El 29 d'agost del 2008 fitxa per el Llevant UE.

 Enllaos externs .
 Molinero al web del Levante;
 Molinero a www.lfp.es ;
 Notcies cantera de l'Atltic de Madrid ;
 El Mallorca fitxa el jove Molinero ;
 Fitxa del jugador a futbolmercado.es ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318064" title="Cidade Baixa" nonfiltered="3984" processed="3968" dbindex="124242">
La Cidade Baixa s l'rea baixa i litoral de la ciutat de Salvador, capital de l'estat brasiler  Bahia. s una plana relativament estreta, connectada a la Cidade Alta per l'elevador Lacerda. Les principals activitats econmiques de la regi sn la porturia i la comercial.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318070" title="Bohonal de Ibor" nonfiltered="3985" processed="3969" dbindex="124243">


Bohonal de Ibor s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

 Demografia .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318071" title="Mesas de Ibor" nonfiltered="3986" processed="3970" dbindex="124244">


Mesas de Ibor s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318072" title="Navalvillar de Ibor" nonfiltered="3987" processed="3971" dbindex="124245">


Navalvillar de Ibor s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. Limita amb Castaar de Ibor al nord, Guadalupe al sud, Navatrasierra a l'est i Navezuelas a l'oest.

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318073" title="Nombre de Knudsen" nonfiltered="3988" processed="3972" dbindex="124246">
El nombre de Knudsen (Kn) s un nombre adimensional que es defineix com el quocient entre la longitud cam lliure mig molecular i una escala de longitud fsica representativa.  Aquesta escala de longitud podria ser, per exemple, el radi d'un cos en un fluid. Aquest nombre adimensional deu el seu nom al fsic dans Martin Knudsen (1871 1949).

Definici.

El nombre de Knudsen es defineix com:

;

on

  = cam lliure promig (m)*;
 L = escala de longitud fsica representativa (m);

Per a un gas ideal, el cam lliure promig pot calcular-se de la forma:

;

on
 kB = Constant de Boltzmann (aproximadament 1.3810 23 J/K);
 T = temperatura (K);
  = dimetre de partcula (m);
 P = pressi total (Pa);

(* Per a dinmica de partcules en l'atmosfera, i assumint condicions de temperatura i pressi estndar, s a dir, 25C i 1 atm, s'obt  = 810 8 m. )

Aplicacions.

El nombre de Knudsen serveix per a determinar si cal aplicar la formulaci de la mecnica estadstica o b la mecnica del medi continu de la mecnica de fluids: Si el nombre de Knudsen equival a quasi 1 o s ms gran que 1, el cam lliure mig s equiparable a l'escala de longitud del problema, i aleshores ja no s una bona aproximaci la hiptesi de medi continu de la mecnica de fluids. En tal cas, caldria usar mtodes estadstics. 


Vegeu tamb.
 Mecnica de fluids;
 Nombre de Mach;
 Nombre de Reynolds;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318075" title="Centre Montserrat-Xavier" nonfiltered="3989" processed="3973" dbindex="124247">
El Centre Montserrat-Xavier, antigament anomenat El Tancat s un solar de la barriada barcelonina d'Hostafrancs el Catecisme on el Mossn Triado (en aquell temps rector de la parrquia de l'ngel Custodi del barri d'Hostafrancs) junt amb uns quants congregants, acollien aquest solar anomenat "El Tancat". Al poc temps els resposables de l'entitat pensaren en un nou indret on els nens poguessin jugar,fer catecisme i tamb aprendre a llegir i escriure, ja que l'analfabetisme era molt gran.La primera escola fou nocturna (en aquells temps molts nens treballaven per tal d'ajudar la seva familia).
L'any 1910 s'inaugur el nou local (l'actual emplaament, just enfront del "Tancat", hi havia poca edificaci per un pati de terra molt ms ample que l'actual.En aquest nou indret es realitzaren els fonaments de l'actual Fundaci Cultural Hostafrancs.Totes les activitats giraven entorn de la fe cristiana, doctrina que intentaven transmetre els diferents congregants que realitzaven la seva tasca al Centre.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318080" title="Amics de la sardana de Cass de la Selva" nonfiltered="3990" processed="3974" dbindex="124248">
Amics de la Sardana de Cass de la Selva s una associaci que va nixer a Cass a principis de l'any 1975. Tot i haver-hi una forta tradici musical i sardanista en el municipi, en aquell temps hi havia un dficit d'activitats sardanistes. Es va recollir la petici popular que reclamava una revitalitzaci de la dansa tradicional, cosa que en motiv la seva fundaci. 

Actualment a part de la infraestructura de l'entitat es compta amb cinc colles sardanistes de competici (Estel de les Gavarres, Aires Cassanencs, Celstia, Mans Amigues i Amics Dansaires) i amb un Esbart Dansaire.

 Enllaos externs .
Pgina d'Amics de la Sardana de Cass de la Selva;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318082" title="Thunder in the East" nonfiltered="3991" processed="3975" dbindex="124249">


Thunder in the East s el 5 lbum d'estudi del grup de msica heavy metal japons Loudness i el primer d'estudi cantant en angls incloent-hi el xit "Crazy Nights", el seu major xit a Amrica. I la balada "Never Change Your Mind."

Canons.

Crazy Nights (4:04);
Like Hell (3:44);
Heavy Chains (4:18);
Get Away (3:53);
We Could Be Together (4:35);
Run For Your Life (3:59);
Clockwork Toy (3:55);
No Way Out (4:01);
The Lines Are Down (4:57);
Never Change Your Mind (4:09);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318088" title="Sony Music Entertainment Japan" nonfiltered="3992" processed="3976" dbindex="124250">
 s una empresa de msica de Sony al Jap. SMEJ s independent de l'empresa internacional Sony BMG ja que es dedica a la indstria de la msica japonesa.

Controla tamb l'empresa d'anime, Aniplex, que es va crear el gener del 1997 com a empresa entre Sony Music Entertainment Japan i Sony Pictures Entertainment, per al 2001 s una empresa noms de Sony Music Entertainment Japan.

Hi ha una llarga llista d'artistes i grups de msica japonesos que es publiquen els seus treballs a partir d'aquesta empresa

Des del mar del 2007, que Sony Music Japan tamb t l'empresa nord-americana Tofu Records. Ara, la distribuci de Sony a l'Amrica del Nord s a partir de Columbia Records o Epic Records.

Histria.
Sony Music Entertainment Japan es va crear al 1968 com una empresa de Sony Corporation i CBS Records per distribuir msica al Jap. L'empresa es va anomenar CBS Sony. Al 1988, Sony va obtenir CBS Records i el 50% restant de la propietat de CBS Sony que no tenia. Llavors l'empresa es va anomenar Sony Music Entertainment (Japan) Inc. Des de fa de deu a dotxe anys que, l'empresa s molt coneguda per obtenir TRUE KiSS DISC de Ami Suzuki. Poc desprs de la seva dotzena can, Reality / Dancin' in Hip-Hop.

 Empreses subsidiries.
Aniplex;
DefSTAR Records;
Epic Records (Japan);
Antinos Records;
Ki/oon Records;
Haunted Records;
Ki/oon Records2;
NeOSITE;
SME Records;
Sony Music Records;
Sony Records;
gr8! records;
Studioseven Recordings;
MASTERSIX FOUNDATION;
Niagara Records;
Sony Music Associated Records;
onenation;
tributelink;
TERRY DOLLAR RECORD$;
Yeah! Yeah! Yeah! Records;
Sony Music House;
Village Music;

Artistes i grups de msica.
Artistes o grups de msica de SMEJ.

A.
Access;
ACO;
Aiha Higurashi;
Ami Suzuki;
Angela Aki;
Anzenchitai;
Asami Isawa;
Asian Kung-Fu Generation;

B.
B@by Soul;
Babystars, The;
Beat Crusaders;
Bird;
Bluem Of Youth;
Boom Boom Satellites;
Boom, The;
The Brilliant Green;

C.
Chemistry;
Crystal Kay;

D.
Daishin Kashimoto;
Daisuke Kawaguchi;
Denki Groove;
Depapede;
DJ Krush;
DJ Tasaka;

E.

F.
Flow;
Fumiya Fuji;

G.
Gaijin a Go-Go;
Goku;
Gospellers, The;
Guitar Wolf;

H.
Hajime Shitose;
Hekiru Shiina;
High and Mighty Color;
Hiraka wa Chii Tchome;
Home Made Kazoku;
Hyde;

I.
I Wish;

J.
Jake Shimabukuro;
Judy & Mary;
Juju;
Junpei Shiina;

K.
K;
Kalafina;
Kazami;
Keiko Lee;
Ken Ishii;
Ken Hirai;
King Ghidorah;
Kodo;
Koinu;
Koji Tamaki;

L.
Little By Little;
L'Arc~en~Ciel;
Leyona;
Lily Chou-Chou;
Lyrico;

M.
Maboroshi;
Mai Hoshimura;
Masaaki Fujioka;
Mayu Kitaki;
Michelle;
Michico;
Mika Nakashima;
Mikiko;
Miliyah Kato;
Miss Monday;
Miyu Nagase;
Mondo Grosso;

N.
Nami Tamaki;
Nanae Mimura;
Nana Kitade;
Natural High;
nobodyknows+;
Nobuchika Eri;

O.
Orange Range;

P.
Pushim;
Polysics;
Porno Graffitti;
Puffy;

Q.

R.
Rhymester;
Rie Fu;
Rina Chinen;
RIZE;
Rovo;
Ryota Komatsu;
Rythem;

S.
Satoshi Tomiie;
Sayaka;
Seamonator & DJ Taki-Shit ;
Seiko Matsuda;
Skoop On Somebody ;
Sona;
Soul'd Out;
Soulhead;
Sound Track;
Sowelu;
Spin Aqua ;
Suiteisho-Jo;
Sunbrain;
Supercar;

T.
T-Square;
T.M. Revolution;
Takkyu Ishino ;
Tamio Okuda;
Taro Hakase;
10.000 Promises;
Tetsu69;
3.6MILK;
TiA;
Toko Furuuchi;
Toku;
Tommy February6;
Tommy Heavenly6;
Toshinobu Kubota;
Tube;

U.
Uncoloured, The;
UVERworld;

V.

W.

X.

Y.
 
YeLLOW Generation;
YKZ;
YMO;
Yoshida Brothers;
Yoshinori Sunahara;
Yui;
Yuna Ito;
Yuki Isoya;
Yukihiro;

Z.
Zone;

Referncies.




Vegeu tamb.
Sony Music Entertainment;
BMG Japan;

 Enllaos externs .
  Sony Music Entertainment (Japan) Inc. Web oficial;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318093" title="Info-K" nonfiltered="3993" processed="3977" dbindex="124251">
L'Info-K s un informatiu que emet la Televisi de Catalunya, en el canal del K3. En diferncia d'altres informatius, est adaptat per als nens. Hi ha notcies que estan relacionades amb els interessos i els valors dels nens de l'actualitat.

 Enllaos externs .

 Lloc web oficial;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318094" title="TRUE KiSS DISC" nonfiltered="3994" processed="3978" dbindex="124252">

TRUE KiSS DISC va ser una discogrfica de Sony Music Entertainment Japan. Estava situat al Jap.

Va ser fundat a l'abril de 1999 pel msic i productor Tetsuya Komuro en 1999, quan aquest estava al final de la seva carrera. Va albergar noms artistes que comptaven amb la seva producci i la de la Famlia Komuro. El seu primer llanament va ser un single format vinil del tema "PRECIOUS MEMORIES" de la banda TRUE KiSS DESTiNATiON, on el mateix Komuro era un dels membres. Posteriorment es va fer bastant popular a causa d'Ami Suzuki, artista que es va fer fams en aquest mateix any. Noms va durar de forma activa dos anys. En el 2000, a causa de la sortida d'Ami Suzuki, l'empresa, a causa de problemes amb la seva agncia, els guanys es van venir al sl, i desprs que artistes com Kiss Destination, T NETWORK, Takashi Utsunomiya i Naoto Kine van ser transferits a Rojam Entertainment, TRUE KiSS DiSC es va veure obligat a tancar.

Artistes.
Que estaven amb aquest segell discogrfic.

Kiss Destination (en un principi anomenat TRUE KiSS DESTiNATiON);
Ami Suzuki;
Ring;
TM NETWORK;
Tetsuya Komuro;
Takashi Utsunomiya;
Naoto Kine;
566;
566 featuring SAYURI NAKANO;
Hakury ;
Yoshihiro Kai;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318095" title="Batalla de Molins de Rei" nonfiltered="3995" processed="3979" dbindex="124253">





La Batalla de Molins de Rei fou un combat de la Guerra del Francs lluitat el 21 de desembre de 1808 al Baix Llobregat

Antecedents.
Un cop trencat el bloqueig de Barcelona (17 de desembre de 1808) per part de les tropes franceses del 7 cos del Exrcit Napolenic, dirigides pel general Laurent-Gouvion Saint-Cyr  . Aquest decideix atacar de nou les tropes Espanyoles que s'han reagrupat a l'anomenada lnia del Llobregat.

La lnia del Llobregat tenia la seva ala esquerra a Pallej, el centre al pont de Molins i els turons de Sant Vicen i l'ala dreta a Santa Coloma, mentre que tamb es vigilaven els guals de Sant Feliu i Sant Joan Desp.

Les tropes Espanyoles, comandades pel general Rding, estaven compostes per uns 18.000 homes (12.000 provinents de les tropes que el comte de Cadalgus havia retirat del bloqueig de Barcelona i 6.000 supervivents de la batalla de Llinars-Cardedeu) i molta artilleria..

La Batalla.
Sense donar temps a que l'enemic es reorganitzes, les tropes de Saint-Cyr es despleguen a la riba esquerra del Llobregat, amb Molins de Rei a la seva dreta. Rding dubta si s'ha de retirar cap a l'Ordal o resistir, i mentre dubta perd l'oportunitat de retirar les tropes.

Les forces espanyoles esperen l'atac principal pel pont de Molins de Rei, per l exrcit francs, tot i fent una simulaci d'atac per aquest punt, creua el Llobregat pel gual de Sant Feliu (divisi Pino) i pel de Sant Joan Desp (Divisi Souham). La brigada Fontaine de la divisi Pino pren posicions a les altures de Llors i Santa Coloma.

El flanc esquerra i la rereguarda Espanyola es troben desbordades. Els intents que es fan per variar el front cap el sud son intils. La batalla es perd i els espanyols, veient perillar la ruta de retirada cap a Tarragona, es donen a la fuga per Corbera de Llobregat (l'nic cam possible).
A les 10 del mat arriba el General Vives que queda envoltat per la desbandada general.
Les tropes Franceses persegueixen als espanyols durant 15 hores. 
La divisi Chabrn fins pel cam d'Igualada Fins a Martorell. Chabot fins a Sant Sadurn d'Anoia. La resta del 7 exrcit direcci a Tarragona. A Vilafranca del Peneds, Saint-Cyr estableix el quarter general. Souham arriba fins al Vendrell i La divisi Pino fins a Sitges i Vilanova.

Conseqncies.
Els francesos capturen 1.200 presoners entre ells el General Comte de Caldagus, els coronels Silva, Desvalls i Donavan. Es perden 50 peces d'artilleria i a Vilafranca del Peneds foren presses grans quantitats d'armes i munici.
aquesta derrota junt amb la que acabava de succeir a Cardedeu va produir forts aldarulls a Lleida i Tarragona. A Tarragona els amotinats exigeixen i obtenen la destituci del general Vives del comandament de l'exrcit del Principat.
El General Rding el substitueix i inicia la reorganitzaci de les forces a Tarragona.

 Enllaos Externs .
 www.1808-1814.org ;
 Histocat projecte 1808 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318103" title="Pere Martnez" nonfiltered="3996" processed="3980" dbindex="124254">

 Biografies;
 Pere Martnez, pintor barcelon del segle XVII amb obra a la catedral de Girona;
 Pere Martnez Escrib (segle XX), autor de llibres de tema comercial;
 Pere Martnez Eslava, bar de Crcer al 1437;
 Pere Martnez Murillo (Cervera del Maestrat, segle XVII), gramtic, enseny a diverses escoles d'Arag, Navarra i Valncia i public tres llibres de carcter docent ;
 Pere Martnez i Noguera (La Bisbal d'Empord, 1941), artista plstic conegut per  Noguera;
 Pere Martnez Pavia (Melilla, 1927), escultor mallorqu amb el nom artstic Pere Pavia ;
 Pere Martnez de la Rosa (Barcelona, 1971), pilot d'automobilisme;
 Pere Martnez Rosich, alcalde de Palma de Mallorca al 1918 i co-fundador de la "Banca Martnez Planas" amb Antoni Planas Franch;

 Vegeu tamb .
 Pedro Martnez;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318104" title="Pedro Martnez Snchez" nonfiltered="3997" processed="3981" dbindex="124255">
Pedro Martnez Snchez (Badalona, 29 de juny del 1961 s entrenador de bsquet. A finals del 2008 era entrenador del Club Bsquet Girona.

 Biografia .
Pedro Martnez ha tingut una carrera dedicada intensament al bsquet, amb xits com una copa Korac aconseguida amb el Joventut de Badalona en la temporada 1989-90, aix com diversos campionats d'Espanya jnior. Ha entrenat els clubs badalonins Sant Josep i Joventut, i 4 temporades el Manresa; tamb ha passat per gran nombre de formacions d'arreu de l'estat, tant en la primera categoria com en la lliga LEB. 

A l'estiu del 1993 va ser entrenador-ajudant de Lolo Sainz en l'equip espanyol que particip en el Campionat d'Europa d'Alemanya. L'estiu segent dirig la selecci espanyola sub-23 en el campionat europeu de Ljubljana.

 Trajectria esportiva .
 Equips infantils del Collegi Alpe de Barcelona i el Collegi Claret (1979-80);
 Categories inferiors del Sant Josep de Badalona;
 Club Bsquet Sant Josep de Badalona, a 2a. divisi (1985-86);
 Club Joventut de Badalona: 5 temporades, 2 d'incompletes (1986-1890, aquesta darrera incompleta, i 1994-95, incompleta);
 Bsquet Manresa: 4 temporades (1990-1994);
 Club Baloncesto Salamanca: 1 temporada (1995-96);
 Covirn Siera Nevada: 1 temporada (1997-98);
 Menorca Bsquet: 1 temporada, a la LEB (1999-2000);
 Club Ourense Baloncesto: 1 temporada incompleta (2000-01);
 Tenerife Baloncesto: 1 temporada, a la LEB (2001-02);
 Club Baloncesto Gran Canaria: 3 temporades (2002-05);
 Tau: 1 temporada incompleta (2005-06);
 Club Baloncesto Estudiantes: 2 temporades (2005-07);
 Club Bsquet Girona: 1 temporada (2007-08);

 Ttols .
 1 Copa Korac (1989-90);
 3 Campionats d'Espanya jnior (1986-87, 1987-88 i 1988-89);
 Medalla de bronze amb la Selecci Espanyola Sub-23 en el Campionat d'Europa de Ljubljana-94;

 Altres guardons .
 Millor entrenador de l'any 1993-94 per l'Associaci Espanyola d'Entrenadors de Bsquet (AEEB);
 Millor Entrenador de l'Any 1993-94 per la revista "Gigantes del Superbasket";

 Enllaos .
 Fitxa de l'Associaci espanyola d'entrenadors de bsquet ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318105" title="Shenouda III" nonfiltered="3998" processed="3982" dbindex="124256">


Shenouda III (o Chenuda III)  dels coptes i Patriarca d'Alexandria (en copte:                              , i en rab:                    ) (va nixer el 3 d'agost de 1923), amb el nom de Nazeer Gayed (en rab:         ), s el 117 Patriarca d'Alexandria i Patriarca de tota frica de la Santa Seu apostlica de Sant Marc l'Evangelista de l'Esglsia Copta. 

Amb motiu del seu crrec, Shenouda III s el cap del Sant Snode del Patriarcat Copte Ortodox d'Alexandria i de l'Esglsia Copta mundial. Ostenta de manera oficial el ttol de Sa Santedat Papa d'Alexandria i de tot Egipte, Nbia, Etipia i de la Pentapolis i Patriarca de tot el pas evangelitzat per Sant Marc. 

Graduat a la Universitat del Caire i en el Seminari Copte Ortodox, Nazeer Gayed es va ordenar monge amb el nom de Fra Antonios el siri desprs d'unir-se al monetir siri de La virginitat eterna de Maria de Theotokos, on fou desprs ordenat sacerdot. 

El patriarca Civil VI va cridar fra Antonios al patriarcat, on fou consagrat com a bisbe per a l'educaci cristiana i deg de la universitat teolgica copta ortodoxa, moment en el qual va assumir el nom de Shenouda, que s un nom d'un sant copte i de dos patriarques anteriors:  Shenouda I (859- 880) i Shenouda II (1047 - 1077).

Ocupa el patriarcat d'Alexandria des del 14 de novembre de 1971, des de llavors presideix l'expansi mundial de l'esglsia copta ortodoxa. Durant el seu papat, sa santedat Shenouda III ha ordenat els primers bisbes de la histria per a dicesis nord-americanes, que aglutinen avui dia ms de 100 esglsies, en comparaci amb les 4 que existien el 1971. Tamb ha ordenat els primers bisbes de la histria d'Austrlia i la primera esglsia copta a Sud-Amrica. Tamb va permetre la creaci del Patriarcat d'Eritrea el 1993 i en va ordenar al patriarca. 

Se'l coneix per la lluita a favor de la unitat del cristianisme i, des dels anys 1970, ha defensat el dileg interconfessional entre les diferents faccions cristianes. 

Infncia.
Va nixer el 3 d'agost de 1932 a Asiut, al sur d'Egipte, essent el menor d'una famlia de vuit fills. Amb 16 anys es va involucrar en el moviment dominical de l'Escola Copta. 

Nazeer Gayed va treballar activament a l'esglsia i va servir com a professor de l'escola dominica, primer a l'esglsia de Sant Antoni a Shoubra i ms tard en l'esglsia de Santa Maria Mahmasha. 

Desprs de completar la graduaci en histria a la Universitat del Caire, va treballar en un institut de la capital com a professor d'angls i cincies socials, al mateix temps que acudia a les classes del seminari teolgic copte a les nits. Desprs de graduar-se al seminari el 1949, fou elegit com a professor d'estudis del nou testament. 

Vida monstica i servei educacional.
El 18 de juliol de 1954, Nazeer Gayed es va unir a la vida monstica al Monestir Siri d'Scetes. All li fou atorgat el nom de pare Antoni el-Syriani (Antoni el Siri, o Antoni del Monestir Siri). Durant sis anys, des de 1956 vins el 1962, va viure una vida de solitud en una cova a set milles del monestir, dedicant tot aquest temps a la meditaci, oraci i dejuni. Antoni el Siri va estar entre els candidats per ser nomenats al tron papal el 1956, per el papa Ciril VI fou finalment elegit per aquest crrec.

Ms endavant, en el Monestir Siri, es va convertir en un sacerdot monstic sota el nom de Fra Antoni el Siri. Durant aquesta poca va viure com a ermit. 

Ordenaci com a bisbe.
El 30 de genr de 1962, el Papa Ciril VI d'Alexandria, va designar Fra Antoni el Siri com a bisbe per a l'Educaci cristiana i com a deg del Seminari de Teologia Copta Ortodoxa, i el va designar amb le nom de Shenouda. El nom s un homenatge a un destacat estudis i escriptor copte que fou sant. 

Sota el lideratge del bisbe Shonouda, es va triplicar el nmero d'estudiants del seminari de teologia copta ortodoxa. El bisbe Shenouda fou susps el 1966 pel papa Ciril VI. ,  Aix fou el resultat de les entusiastes campanyes per al canvi que usaven frases fortes, com per exemple donar suport al dret del poble a triar els bisbes i sacerdots, un principi que el bisbe Shenouda desprs va aplicar quan es va convertir en Patriarca d'Alexandria. Desprs va ser resolt, aquest conflicte entre el papa Ciril i el bisbe Shenouda. 

Coronaci com a papa dels coptes.

Fou coronat com a papa Shenouda III, el 117 papa d'Alexandria i patriarca de la seu de Sant Marc el 14 de novembre de 1971, prop de 9 mesos desprs de la mort del papa Ciril VI. Com que ja era bisbe, no va poder elegir altre nom diferent al de Shenouda.  

La cerimnia de la coronaci fou la primera realitzada a la nova catedral copta ortodoxa de Sant Marc al Caire. 

Referncies.


 Enllaos externs en angls .

 Pope Shenouda III   official website;
 Pope Shenouda III   Coptic Orthodox Church Network: Biography, Online Books, and Audio Sermons;
 Articles by Pope Shenouda III in English from coptichymns.net;
 More information about the life of Pope Shenouda III   from Saint Takla Haymanout the Ethiopian Church, Alexandria, Egypt;
 Common declaration of Pope Shenouda III and Pope Paul VI (1973);
 Pope Shenouda's sermons in Arabic;
 Pope Shenouda's Life in French;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318106" title="Mesquita d'al-Aqmar" nonfiltered="3999" processed="3983" dbindex="124257">

La mesquita d al-Aqmar s una de les ms interessants de la ciutat del Caire, forma part del conjunt arquitectnic conegut com Caire Histric, declarat Patrimoni de la Humanitat per l UNESCO. Porta el nmero 33 del catleg de monuments islmics gestionat pel Supreme Council of the Antiquities. Est situada a l antiga ciutat fatimita, al sud de la mesquita d'al-Hakim.

Histria.

Aquesta petita mesquita fou fundada pel visir al-Mamun al-Bataihi (1121-1125), en poca del califa fatimita al-Amir (1101 1130). En aquest lloc se seguia la doctrina xiita de l ismalisme. Data del 1125, per va ser restaurada en 1396/97 per l emir Yalbugha al-Salami, a l poca de Barquq (1382-1399), ja que es trobava en runes. Fou restaurada un segon cop a comenament del segle XX i per darrera vegada en els anys 1990, quan es va refer bona part de la seva decoraci, en una operaci que va treure personalitat a les antigues pedres, un dels pocs exemples de l arquitectura fatimita que encara es conserva al Caire.
 
L edifici.

La mesquita s particularment interessant a causa de ser el primer edifici del Caire que soluciona el problema de la seva orientaci. Totes les mesquites que s havien aixecat amb anterioritat (Amr, Ibn Tulun, al-Azhar...) estaven completament orientades a la Meca. Aquesta s la primera amb doble orientaci: d una banda la faana est alineada amb el carrer d al-Mu izz, per el pati i la sala d oracions ho est amb l'alquible, com s de rigor en aquestes construccions.

Desprs d una faana valuosament decorada, amb una porta que presenta un medall al timp, hom entra a un petit vestbul esbiaixat per tal d orientar-se a l'alquible, que dna pas a la prpia mesquita, centrada per un petit pati quadrat amb tres arcs apuntats a cada costat, suportats per columnes i capitells reaprofitats de construccions anteriors. L entrada es fa pel costat oposat a l alquible: el mur del fons orientat a la Meca, on es troba el mihrab. 

El pati est envoltat per galeries simples en tres dels costats i amb la sala d oracions al fons. El minaret primitiu es va perdre i l actual s de l poca de la restauraci de Yalbugha.


Enllaos externs.
 La mesquita d al-Aqmar

Bibliografia.
 Nicholas Warner. The Monuments of Historic Cairo. American University in Cairo Press. El Caire i Nova York, 2005. ISBN 977-424-841-4;
 Caroline Williams. Islamic Monuments in Cairo. American University in Cairo Press. El Caire i Nova York, 2004. ISBN 977-424-695-0;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318108" title="Smbol de Legendre" nonfiltered="4000" processed="3984" dbindex="124258">
El smbol de Legendre s una notaci utilitzada en matemtiques, en teoria de nombres, en particular en l'mbit de la Factoritzaci i dels residus quadrtics. S'anomena aix en honor al matemtic Adrien-Marie Legendre.

Definici.
El smbol de Legendre s un cas particular del smbol de Jacobi. La seva definici s la segent:

Si p s un nombre primer i a un nombre enter, llavors el smbol de Legendre  val:

 0 si p divideix a;
 1 si a s un residu quadrtic mdul p (aix significa que existeix un enter k tal que k2   a (mod p));
  1 si a no s pas un residu quadrtic modulo p.

 Propietats del smbol de Legendre .
Heus aqu algunes propietats del smbol de Legendre, tils per simplificar certs clculs:

 Criteri d'Euler .
El criteri d'Euler es pot presentar utilitzant el smbol de Legendre :

;

En efecte, primer cal fixar-se en qu p. s un enter senar, per tant (p - 1)/2 s un enter.

Si a s un mltiple de p, llavors n's igualment de a a la potncia (p - 1)/2 i els dos enters sn congruents a 0 mdul p. Si a no s un mltiple de p, llavors a i p sn primers entre ells ja que p s primer.

Es Considera l'aplicaci del grup multiplicatiu Z/pZ* en ell mateix, que a la classe de x li associa la classe de x2. s un homomorfisme de grup d'imatge el conjunt dels residus quadrtica de Z/pZ i de nucli . El teorema de Lagrange mostra que el conjunt dels residus quadrtics s un subgrup de Z/pZ d'ordre (p - 1)/2. En Z/pZ*, existeixen doncs exactament (p - 1)/2  residus quadrtics i el mateix nombre d'elements que no ho sn.

Es considera llavors l'aplicaci del grup multiplicatiu Z/pZ* en ell mateix, que a la classe de x li associa la classe de x a la potncia (p - 1)/2. s tamb un morfisme de grup i el teorema de Lagrange demostra que el seu valor est en , s a dir en les arrels del polinomi X2 - 1. El seu nucli s doncs d'ordre (p - 1)/2.

Si a s un residu quadrtic, llavors, per definici, existeix un enter b tal que el seu quadrat s congruent amb a mdul p. El teorema de Lagrange aplicat al grup multiplicatiu Z/pZ* mostra que bp -1 s congruent 1 mdu p, el que implica que a a la potncia (p - 1)/2 s congruent a 1 mdul p. Se'n dedueix que el nucli del morfisme est compost dels residus quadrtics de Z/pZ*.

Recprocament, si a no s un residu quadrtic, no s en el nucli de  , en conseqncia la seva imatge per    s igual a la classe de -1, el que completa la demostraci.

El criteri d'Euler mostra que l'aplicaci que a a li associa el smbol de Legendre per a les classes mdul p. s un morfisme del grup Z en , s doncs un carcter de Dirichlet. 

 Lemma de Gauss .
Sia  primer. Lavors . L'enunciat del lemma s el segent: si  designa el nombre d'enters negatius en  i , es t: 

Un altre formulaci

Sia  primer i sia . Es consideren els enters  i els ms mes petits dels seus residus positius mdul . Sia  el nombres d'aquests residus que sn ms grans que . Llavors, 

 Corollaris .

 (el smbol de Legendre s doncs una funci multiplicativa respecte al seu argument superior).

En efecte, 

Si a   b (mod p), llavors 
 ja que 1 s el quadrat de si mateix
. Aix s una conseqncia directa del criteri d'Euler.
 = 1 si p   1 o 7 (mod 8) i  1 si p   3 o 5 (mod 8)
 = 1 si a est impair et 0 sinon
Si q s un nombre primer senar llavors 

Aquesta ltima propietat es coneix amb el nom de llei de reciprocitat quadrtica.

 Generalitzaci del smbol de Legendre .


El smbol de Jacobi s una generalitzaci del smbol de Legendre. Amb el smbol de Legendre , l'enter  s necessriament primer ; per contra, el smbol de Jacobi permet considerar el cas on  s un nombre compost ( per exemple).

Anlisi harmnica sobre Z/pZ*.


El carcter multiplicatiu del smbol de Legendre mostra que s un carcter del grup multiplicatiu Z/pZ*. Aquesta observaci fa possible la utilitzaci de les eines de l'anlisi harmnica sobre un grup finit. Aquestes eines sn la font de nombroses demostraci en aritmtica. Es pot citar per exemple el clcul dels sumatoris o dels perodes de Gauss la qual cosa permet una demostraci de la llei de reciprocitat quadrtica.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318114" title="Fra Bartolomeo" nonfiltered="4001" processed="3985" dbindex="124259">


Fra Bartolomeo o Fra Bartolommeo (di Pagholo) (Savignano di Prato, Toscana, 28 de mar de 1472 - Florncia, 31 d'octubre de 1517) s considerat un dels grans artistes del Renaixement a Florncia. Inicialment va rebre el nom Baccio della Porta, per va canviar-lo pel de Fra Bartolomeo l'any 1500 en ingressar en l'orde Dominicana.

 Biografia .
Va nixer el 28 de mar de 1472 a la localitat de Savignano di Prato, prop de Florncia a la Toscana. Reb el malnom de Baccio della Porta que deriva de Baccio, diminutiu de Bartolomeo i Porta pel fet que sa casa estava prop de la porta de San Piero Gattolini. 

Entre 1483 i 1484, grcies a la recomanaci de Benedetto da Maiano, ingress com a aprenent al taller de Cosimo Rosselli. Desprs de deixar el taller comen a interessar-se per l'obra de Leonardo da Vinci. Entre 1490 i 1491 comen una collaboraci amb Mariotto Albertinelli. A finals de 1490, Baccio es va fer seguidor dels ensenyaments de Fra Girolamo Savonarola, el qual va denunciar el que considerava com a art contemporani intil i corrupte fins a arribar a crear la foguera de les vanitats. Savonarola defens l'art com a illustraci visual directa de la bblia per a educar els que eren incapaos llegir la Bblia. A partir de 1498 va fer el seu fams retrat de Savonarola, avui dia al Museu Nacional de Sant Marc a Florncia. L'any segent li va ser encarregat el fresc del Judici universal per a l'Hostal de Santa Maria Nuova, que va ser acabat per Albertinelli i Giuliano Bugiardini quan Baccio va esdevenir frare dominic el 26 de juliol de 1500. L'any segent entr al convent de Sant Marc. 

Va renunciar a la pintura durant uns anys, i no hi va reaparixer fins l'any 1504, en qu esdevingu cap del taller del monestir en obedincia al seu superior. En aquell mateix any comen La visi de Sant Bernat per a la capella de la famlia de Bernardo Bianco a l'Abadia Florentina, acabada l'any 1507. Poc desprs d'aquest treball, Rafael visit Florncia i es va fer amic del frare. Bartolomeo n'aprengu l's de la perspectiva, mentre que Rafael n'aprengu algunes tcniques del color i la direcci del tra. Les noves tcniques apreses es reflectiren en els treballs futurs d'ambds artistes. Rafael, amb qui va entaular una gran amistat durant la seua estada, finalitz dues obres que el frare li havia deixat quan es va haver d'absentar arran d'un viatge a Roma.

A principis de 1508, Bartolomeo es trasllad a Vencia per a pintar Du Pare, Santa Maria Magdalena i Santa Caterina de Siena per a l'esglsia dominica de Sant Pere Mrtir a Murano, treballs influenciats pel colorisme Veneci. Els dominics no li van pagar el treball i va traslladar-se a Lucca. A aquesta ciutat, a l'octubre de 1509, pint en companyia d'Albertinelli un retaule de la Mare de Du amb l'Infant i sants per a la catedral. El 26 de novembre de 1510, Piero Soderini li encarreg el retaule de la Sala del Consell de Florncia, ara al museu de Sant Marc. Dos anys ms tard acab un altre retaule per a la catedral de Besanon. 


L'any 1513 va tornar a Roma, on va pintar Pere i Pau, ara a la Pinacoteca Vaticana, durant els anys segents pint Sant Marc evangelista per al Palau Pitti a Florncia i els frescos del convent dominic de Pian di Mugnone. Desprs de fer el Banquet de Venus que havia proms per al Duc Alfons I d'Este de Ferrara, del qual noms es conserven alguns dels dibuixos, realitz el seu ltim treball, els frescos  de Noli me tangere a Pian di Mugnone. 

Va morir a Florncia l'any 1517.

Una pintura seua, la Sagrada Famlia, va ser adquirida cap a 1996 pel Museu Getty ("The Getty Center") de Los Angeles, per quasi 2.000 milions de pessetes de l'poca.

 Avaluaci pictrica .
Inicialment els seus treballs van palesar la influncia de l'ajudant de Rosselli, Piero di Cosimo, i de Ghirlandaio i Filippino Lippi. Desprs de la interrupci de 1500 a 1503, comen a canviar el seu estil, prenent de Rafael la representaci de la llum i dels seus efectes sobre les formes i el moviment. 


A Vencia degu quedar impressionat sobretot per les obres de Giovanni Bellini, que li van transmetre una nova funci atmosfrica de la llum i el color: el Du Pare i les santes Magdalena i Caterina de Siena, pintat a Vencia i conservat a Lucca, al museu de Villa Guinigi, s una composici harmnica de figures representades plsticament amb colors clids i lluminosos. 

Tamb les seues Sacre Conversazioni (Converses Sagrades), fetes entre 1509 i 1513, van inspirar-se en els retaules bellinians de les esglsies venecianes de Sant Job i Sant Zacaries, on hi ha la Mare de Du entronitzada, dins d'un absis, coronada d'un baldaqu i rodejada de sants. Successivament, durant la seua estada Roma, Bartolomeo va tenir l'oportunitat de conixer les obres romanes de Rafael i Miquel ngel, que el van influir durant la resta de la seua vida.  

El propsit de fra Bartolomeo s reafirmar la finalitat religiosa de la pintura, actualizant-ne el contingut amb les formes expressades pels millors artistes del seu temps: l'esfumat de Leonardo, el plasticisme de Miquel ngel, el clid colorit de Bellini, de Giorgione i del jove Tici i l'equilibrio compositiu de Rafael; d'aquesta manera el missatge religis no podr ser millor comprs i per tant acollit ms favorablement.

A la Visi de sant Bernat reprn una composici de Filippino Lippi obrint-la sobre un paisatge fet amb l'esfumat leonardesc; i si en el llen de Lippi el fet meravells de l'aparici de la Mare de Du es transmet a les coses, transfigurant-les, ac les coses mantenten la seua solidesa, normalitzant aix el miracle com si es tractara d'un fet quotidi, noms emfatitzat per la imponncia de les formes miquelangelesques.

Tamb a la Mare de Du de la Misericrdia es troba una "real" aparici de Crist, dels ngels i de la Mare de Du, entre persones de carn i ossos. La Mare de Du, al centre del llen, posa l'mfasi en el gest mediador entre la misericrdia divina i la multitud agenollada, representada en una barreja de realitat i naturalesa sobrenatural, com ho mostra el gest de pregria del frare dominic situat a la dreta; el grup de xiquets i santa Anna, al primer pla, connecta la realitat de Crist a la Terra amb la seua subsistncia al Cel, mostrant l'actualitat de la seua presncia, per resolent-se en una cita de la famosa taula de Leonardo. 

En aquests dos llenos de Bartolomeo queda pals el que ell entn per representaci religiosa: el quadre davant el qual prega el poble no s l'objecte, sin l'instrument del culte, com el so de l'orgue, que indueix en tothom un estat de commoci, la mateixa disposici a la pregria.

Tot i que la seua pintura s'inscriu en els principals corrents pictrics de la seua poca, per noms en el pla del comproms i no de la confrontaci dialctica, la funci histrica de fra Bartolomeo s important. A la seua oratria sacra hi ha quelcom de l'ardor i la feresa de Savonarola, i s'hi barreja, fins i tot per l'auda acostament a Leonardo i a Miquel ngel, un sentiment de l'actualitat histrica, gaireb d'orgull per la supremacia espiritual florentina. La seua religiositat s autntica, per ms que en habilitat es tradueix en devoci; ms aviat que la predicaci, s'estima ms la pregria coral  en aquest sentit la pintura de fra Bartolomeo, en essncia poc complicada, s una de les arrels del Manierisme florent: dirigit a produir imatges que potser no enlluernen els ulls amb l'espectacle de la bellesa, per que posen a funcionar els mecanismes profunds de la psique (Giulio Carlo Argan).

Obres.


Enllaos externs.

Fra Bartolomeo de San Marco, biografia a les Vides de Giorgio Vasari;

 Referncies .
 Vaughn , William. Encyclopedia of Artists. Oxford University Press, Inc. 2000. ISBN 0-19-521572-9;
 ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318116" title="Karl-Heinz Schnellinger" nonfiltered="4002" processed="3986" dbindex="124260">
Karl-Heinz Schnellinger (Dren, 3 de mar, 1939) fou un antic futbolista alemany.

Jugava a la posici de defensa. La major part de la seva vida esportiva la pass a Itlia. Debut a la Srie A el 1963, al AC Mantova, on arrib del 1. FC Kln. Desprs d'una temporada fitx per la Roma i el 1965 pel Milan. Amb els rossoneri jug durant nou temporades, amb fora xit. L'any 1974, torn a Alemanya, retirant-se al Tennis Borussia Berlin.

Tamb defens els colors de la selecci de futbol d'Alemanya Occidental, amb la que disput el Mundial de Mxic 1970, on marc un gol. Curiosament, no va marcar mai cap gol en els 222 partits que va jugar amb el Milan. Prviament havia disputat els Mundials de 1958, 1962 i 1966.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318118" title="Madrassa de Gamal al-Din" nonfiltered="4003" processed="3987" dbindex="124261">

La madrassa de Gamal al-Din al-Ustadar (tamb Jamal al-Din) s una de les que es van fer per acollir les quatre escoles (xara) de dret islmic considerades ortodoxes (xafeta, hanbalita, malikita i hanefita). L'edifici, forma part del conjunt arquitectnic conegut com Caire Histric, declarat Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO. Porta el nmero 35 del catleg de monuments islmics gestionat pel Supreme Council of the Antiquities. Est situada a l'antiga ciutat fatimita, entre la mesquita d'al-Azhar i la muralla nord.

Histria.
El seu promotor fou Gamal al-Din al-Ustadar, un despietat i corrupte recaptador d'impostos que va morir estrangulat el 1409. Una barriada del Caire situada a llevant d'aqu porta el seu nom: al-Gamaliya. Aquesta escola s'havia construt el 1408, sota el segon govern d'al-Nasir Faraj (1405-1412). A causa de la corrupci del fundador, el sold va manar que l'edifici fos derrut, per finalment hom va optar per fer desaparixer el nom de Gamal al-Din de les inscripcions.

El 1517, desprs de la conquesta otomana, bona part de la seva decoraci marmria es va arrencar i traslladar. En 1992 el terratrmol del Caire va afectar greument l'edifici, per ara s'ha restaurat i t les funcions de mesquita.

L'edifici.
L'edifici es desenvolupa al voltant d'un pati rectangular on s'obren quatre iwans desiguals, cada un d'ells ocupat per una de les escoles islmiques. L'iwan que est orientat a l'alquible s, curiosament, menys profund que els altres. Les altres dependncies, un mausoleu, un sabil, l'entrada i el lloc per a les ablucions se situen en els espais lliures entre els iwans.
 
Enllaos externs.
 La madrassa a ArchNet

Bibliografia.
 Nicholas Warner. The Monuments of Historic Cairo. American University in Cairo Press. El Caire i Nova York, 2005. ISBN 977-424-841-4;
 Caroline Williams. Islamic Monuments in Cairo. American University in Cairo Press. El Caire i Nova York, 2004. ISBN 977-424-695-0;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318119" title="Wolfgang-Felix Magath" nonfiltered="4004" processed="3988" dbindex="124262">

Wolfgang-Felix Magath (Aschaffenburg, 26 de juliol, 1953) fou un futbolista i actual entrenador alemany de futbol.

 Trajectria .
Magath comen a jugar al club de la seva ciutat, el Viktoria Aschaffenburg. De 1974 a 1976, jug amb el 1. FC Saarbrcken, acabant al Hamburger SV, a la Bundesliga. A aquest club jug durant 10 anys, fins el 1986.

Amb Alemanya disput els Mundials de 1982 i 1986, classificant-se en segona posici en ambdues competicions. Guany Disput un total de 43 partits amb la selecci.

Com entrenador ha dirigit nombrosos clubs de primera lnia alemanys: Hamburger SV, 1. FC Nuremberg, Werder Bremen, Eintracht Frankfurt, i VfB Stuttgart, abans de fitxar pel FC Bayern Mnchen, l'1 de juliol de 2004, on entren fins el 31 de gener de 2007. El juny de 2007 sign un contracte amb el VfL Wolfsburg. 

 Palmars .
Com jugador.
Recopa d'Europa de futbol: 1977;
Bundesliga: 1979, 1982, 1983;
Eurocopa de futbol: 1980;
Copa d'Europa de futbol: 1983;

Com entrenador.
Copa alemanya de futbol: 1999, 2005, 2006;
Copa de la Lliga alemanya de futbol: 2004;
Bundesliga: 2005, 2006;

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Estadstiques;
 Bayern de Munic acomiada Felix Magath;
  Felix Magath a eintracht-archiv.de;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318121" title="Uwe Seeler" nonfiltered="4005" processed="3989" dbindex="124263">

Uwe Seeler (Hamburg, 5 de novembre de 1936) fou un futbolista i entrenador de futbol alemany.

Seeler pass quasi tota la seva vida esportiva a l'Hamburger SV, refusant sovint ofertes per jugar a Itlia o Espanya. Fou un destacat golejador. Marc 137 gols en 269 partits a la Bundesliga; 43 cops en els 72 partits internacionals que disput amb Alemanya; i 21 gols en 29 partits europeus de club. Fou capit tant del seu club com de la selecci durant molts anys. Amb l'Hamburg guany la lliga germana el 1960 i la copa el 1963. Fou el mxim golejador de lliga la temporada 1963-64 i nomenat futbolista alemany de l'any el 1960, 1964 i 1970. El 1978 jug al Cork Celtic FC, el seu darrer any com a jugador en actiu.

Particip a les mateixes Copes del Mn que Pel: 1958, 1962, 1966, i 1970. La millor actuaci l'assol el 1966 en qu acab en segona posici, noms perdent a la prrroga de la final, enfront els amfitrions, Anglaterra. Fou el primer futbolista en marcar gol en 4 edicions del Mundial (superant Pel per pocs minuts), i l'nic jugador en marcar al menys 2 gols en 4 Mundials. s el tercer jugador amb ms minuts en les copes del mn, amb 1980, per darrera de Paolo Maldini i Lothar Matthus (a data de 2008).

Fou president de l'Hamburger SV, des del 1995 i durant un perode de dos anys i mig. Va haver d'abandonar el crrec per un escndol financer.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318123" title="Operaci Crusader" nonfiltered="4006" processed="3990" dbindex="124264">

L'Operaci Crusader s el tercer intent de trencar el setge de Tobruk, a la costa africana del Mediterrani, on els alemanys tingueren sotmesos a les tropes angleses durant la Segona Guerra Mundial. L'operaci tenia com a objectiu detindre definitivament l'avan de l'Afrika Korps del general Rommel. El conflicte es va desenvolupar entre el 18 i el 30 de novembre de 1941 a la regi de Cirenaica que pertany a l'actual Lbia, i el seu resultat fou la derrota alemanya i l'alliberaci de Tobruk, tot i que als pocs mesos desprs Rommel va contraatacar i va aconseguir finalment el disputat port nord-afric.

 Antecedents .

Desprs dels successius fracassos per a detenir a Rommel i alliberar Tobruk (Operaci Brevity, Operaci Battleaxe), el juny de 1941, el general Archibald Wavell va ser relegat del comandament i el seu lloc l'ocupa el general Claude Auchinleck, que ms tard seria nomenat Comandant del Cos del V Exrcit. Winston Churchill li va enviar al juliol, desprs del seu nomenament, un telegrama aclaridor dels desitjos del premier angls:

 Assumeix vost el comandament en un moment de crisi. Quan estigui informat de la situaci li correspondr decidir si s'ha de reactivar l'ofensiva, i en cas afirmatiu, en quin moment fer-ho. Hauria de tenir en compte la situaci de Tobruk, el fet que l'enemic est enviant reforos a Lbia i el simultani esfor alemany a Rssia. Hauria de considerar tamb els grans perills que cont l'estancament de les operacions a Sria i la necessitat d'aclarir la situaci en un o en ambds fronts.

Pels anglesos, era de vital importncia el trencar el ritme de progressi dels blindats de Rommel (que en aquell moment es trobava paralitzat per la falta de subministrament a causa de la imminent Operaci Barbarroja i pel domini britnic naval), per seguia sent un greu risc per a tota el plantejament estratgic angls al Mediterrani i al Prxim Orient; i al mateix temps era de vital importncia rescatar les forces angleses allades a Tobruk, que tot i el crcol per terra seguien reben tot tipus de subministres sense el ms mnim problema, grcies a l'absolut domini de la Royal Navy sobre el Mediterrani. Rommel necessitava Tobruk per a portar a terme la planejada ofensiva contra Egipte; i els anglesos per mantenir tancat l'accs al Canal de Suez i als pous petrolfers de l'Extrem Orient.

 Planificaci de la Operaci .
Cunningham elabor un pla amb l'objectiu d'acorralar i destruir la major part de les forces cuirassades de Rommel, per mitj d'un atac directe contra Tobruk. Partint de la frontera i obligant a Rommel a posar en joc totes les seves reserves. El XX Cos creuaria la frontera pel sud de Sidi Omar, i no pel Pas d'Halfaya, fent desprs un gir al nord-est en direcci a Tobruk per amenaar la fora ms important de Rommel.

El XIII Cos hauria de fixar les forces italoalemanyes a la frontera entre Sidi Omar i la costa, envoltant-les pel sud i avanant desprs en direcci a Trobruk. La guarnici de Tobruk, desprs de l'esperada destrucci de les divisions Panzer, prendria el control sobre les muntanyes d'El-Duda i Sidi Rezegh per a tallar les lnies d'abastiment i replegament alemanyes.

L'Oasis Force, amb el Grup de Brigades ndies i el 6 Regiment Blindat sud-afric, atacaria des de la costa i des de les zones immediates al Pas d'Halfaya i Sidi Omar; prendria Gialo i el seu camp d'aterratge, a ms de realitzar moviments tctics de distracci que impedirien un reagrupament ordenat dels Panzers. La Divisi neozelandesa del general Freyberg capturaria Sollum, rodejant el Pas d'Halfaya. La 2a Divisi sud-africana es collocaria a la reserva, preparada per a intervenir en cas que necessitessin reforos les forces principals. Es va escollir com a base de reforos logstics i subministres les de Sidi Barani, Mis Heifa i Giaraub.

  Mapa del desenvolupament de lOperaci Crusader 

 La batalla .
 Atac angls des de la frontera (18 i 19 de novembre) .


A les 6 de la matinada del 18 de novembre de 1941 i sota una intensa pluja de projectils que va ensorrar les defenses frontereres, quasi un miler de tancs i altres vehicles blindats creuen la frontera: la 7 Divisi blindada, flanquejada per infanteria motoritzada i artilleria; avana fins a Gabr Saleh, que pren a primera hora d'aquella mateixa tarda. A la segent matinada, la 22a Brigada Cuirassada va avanar amb 160 Mark IV i alguns Crusader a travs de la divisi italiana Bologna, fins que es travaren en combat amb la Divisi Ariet. El combat es produeix al migdia, per els italians no van cedir i va enviar un centenar de M13/40 a frenar l'avan dels britnics. Aquests es van retirar, deixant sobre el terreny ms de 70 carros de combat enfront dels 57 M13/40 destruts.
La 7a Brigada Cuirassada, en canvi, es va apoderar de l'aeroport amb dinou avions italians i va arribar a escassos 20 quilmetres de Tobruk. El flanc dret angls va patir un dur bombardeig per part d'avions Junkers Ju 87, que ms tard se'ls suma l'atac de la 21a Divisi Panzer, aconseguint aix la destrucci entre 60 i 70 tancs britnics. En canvi, el centre de l'atac britnic, que va progressar rpidament i va vncer fcilment la resistncia enemiga, va ser reforat durant la tarda amb dos batallons i tres regiments d'artilleria de campanya i anticarro.

 Contraatac alemany (del 20 al 23 de novembre) .

Rommel es va mostrar decidit a aprofitar l'ofensiva anglesa per destruir el VIII Exrcit. Per, veient la seva inferioritat en el nombre de carros de combat i potencial armamentstic, va concentrar en una nica direcci: el mateixa dia 20, orden al general Ludwig Crwell que mogus la 15a i 21a divisi Panzer en direcci a Sidi Rezegh, trobant combat el dia 21 amb la 4a i 22a Brigada Cuirassada anglesa. Les divisions lleugeres alemanyes 90a i 164a van aplicar fons la seva artilleria i van utilitzar majoritriament (com ja ho havien comenat a fer a Frana, i abans, amb el primitiu model vs. 18 a la Guerra Civil Espanyola) com antitancs el seus antiaeris 8,8-cm-Flak vs.36, canons de 88 mm. L avan britnic va quedar frenat en sec.

Per reforar-lo, la guarnici assetjada a Tobruk va iniciar un atac en tot el front i es va unir a la batalla durant diversos dies. Durant la nit del 22 al 23, una secci del 8 Regiment de la 15a Divis Panzer que avanava en descoberta d exploraci, sota el comandament de Feuski, es va topar amb la 4a Brigada Cuirassada. Feuski es va sobreposar a la sorpresa i va posar el seu blindat a tota velocitat, a travessant la formaci britnica pel centre i llanant bengales d'illuminaci. Orden als seus tancs rodejar als britnics mentre ell seguia avanant pel centre de la formaci britnica, que no s'atreveix a disparar-li per por a la proximitat dels seus companys. En la bossa creada, la 4a Brigada Cuirassada va quedar quasi destruda: es van fer centenars de presoners, vehicles blindats i un gran quantitat de material militar. L altre divisi Panzer, la 21a, travava combat amb la 22a Brigada Cuirassada, amb grans prdues per ambds contendents. La 15a Divisi Panzer es va trobar amb part de la 5a Brigada sud-africana i la atac amb fora. A la matinada del dia 24, la 5a Brigada sud-africana havia deixat d'existir.

Rommel, en una inesperada tctica, va ordenar  a la matinada del dia 24 a la 21a Divisi Panzer avanar en direcci a la frontera, i desprs creuar-la i girar cap a Sollum i a la 15a Panzer que ans en direcci nord; les divisions blindades italianes "Ariet i Trieste" les encamin en direcci al fortins de Capuzzo. Els alemanys semblaven capaos de frenar i incls destruir les forces angleses que havien arribat a alliberar Tobruk, i avanar seguidament cap a Egipte, emparats pels intensos atacs de  Luftwaffe a les tropes britniques. El comandant d'aquestes, Cunningham, va entrar en un estat de pnic i va sollicitar autoritzaci per a retirar-se ms a l'est, per se li va denegar el perms.

 Fotografia d'un mapa de l'Estat Major de Rommel, amb anotacions del seu pla per a la contraofensiva del 25 i 26 en el corredor de Tobruk, agafat a un alt oficial alemany capturar el dia 29. Es pot observar com la 21a i 15a divisions Panzer havien de desplaar-se en direcci nord-oest, partint de la seva situaci inicial a dreta del mapa, i convergint a Tobruk, sobre les defenses del port. A la dreta, els ajudarien els italians de la 132a Divisi blindada Ariet i la 9a, la Divisi Lleugera, fins a situar-se en el centre del mapa, cobrint la eventual via d'escapament del VIII Exrcit.

 Estancament dels Panzers (24 i 25 de novembre) .
Tot i les prdues infligides als anglesos (havien perdut ms de 250 blindats per 126 dels italoalemanys), Rommel va percebre que amb aquest balan, donada la desavantatge inicial, podia quedar-se sense blindats abans que li succes el mateix a les forces.  A ms, no disponia de possibilitat alguna de reposar les prdues, mentre que els anglesos rebien el dia 25 per la nit uns altres 90 blindats.

El 25, la batalla va continuar sense que les forces angleses aconseguissin grans avanos, limitant-se en moltes ocasions a defendre's de la contraofensiva de Rommel. Enfadat, Auchinleck vol al front el 26, aterrant a la base avanada de Maddalena, i destitu en ple camp de batalla a Cunningham, substituent-lo pel general Ritchie, encarregant-li que no es defengus, sin que ataqus amb totes les forces disponibles.

Al final, en els dies 24 i 25, les divisions alemanyes es van paralitzar per falta de subministrament, mentre que els neozelandesos tomaven Gambutt, conquistant un aerdrom crucial pels caces alemanys i avanaven en direcci Belhamed. L'Oasis Force va prendre Aguila i Gialo. Des del 26, els anglesos, impetuosament comandats per Ritchie, van reprendre la ofensiva en tot el front.

 L'ofensiva es reprn, Rommel a punt de ser capturat (26 de novembre) .
Rommel va dirigir totes les operacions des del seu carro de combat del tipus Mamut amb el sobrenom de Max escollit pels seus soldats, amb el qual va partir un enfrentament amb la 4a Divisi ndia. Ara, els alemanys no tenien la supremacia aria que havia passat a mans britniques. A la nit del 25 al 26 Rommel va perdre per una averia al seu carro de comandament i va quedar allat en mig del desert sense poder mantenir contacte amb les seves tropes. El general Crwell, abord del seu Mamut (s'havia extraviat ell mateix al desert), va trobar per casualitat a Rommel que va prendre el comandament de nou des de l'esmentat vehcle i, desprs de topar en dos ocasions amb forces britniques, va aconseguir contactar finalment amb la seva tropa. No va tenir la mateixa sort el general Johann von Ravenstein, que va ser empresonat el 29 de desembre per la divis neozelandesa, desprs d'un inesperat progrs.

A la vesprada del 26, Westphal, que no aconseguia contactar amb Rommel, es va retirar cap a l'oest pressionat pels britnics. Pel forat creat, va irrompre la Divisi Neozelandesa que va trencar el crcol i va establir contacte amb la guarnici assetjada: els alemanys van passar a estar rodejats, dividit en dos parts el desplegament de l'Afrika Korps, que va obligar a les divisions Panzer a dirigir-se cap a Tobruk el 26 i 27 per a protegir la retirada dels antics assetjadors i ajudar a trencar el crcol en el que part de les forces italoalemanyes havien caigut. Els neozelandesos van prendre Sidi Rezegh i la 70a Divisi d'Infanteria va arriba a El-Duda.

 ltim contraatac de l'Afrikakorps (del 27 al 29 de novembre) .
Del 27 al 29 de novembre, Rommel va atacar amb tots els seus Panzers i els neozelandesos van ser expulsats de Sidi Rezegh, les 4a i 6a Brigades van ser aniquilades, i el general britnic Freyberg estan al comandament de la plaa, ha de retirar-se, quedant Tobruk novament assetjada. Les tropes britniques va semblar que estaven de nou prop del collapse enfront a l'Afrika Korps, com tantes vegades abans.

 Retirada ordenada del Afrika Korps (del 7 al 30 de desembre) .
Rommel va decidir la retirada tctica, tot i la insistncia italiana de resistir, per la falta de combustible y provisions, per l'escs suport aeri i pels reforos continuats que rebia Auchinleck des d'Alexandria. El mariscal itali Comte Caballero vola des de Roma fins al lloc de operacions, per a tractar de convncer a Rommel, degut a un encrrec personal del Ciano, perqu es mantingus firme a la Cireanica. Tanmateix, la situaci de les forces alemanyes que defenien Sollum i Halfaya era insostenible: sense menjar ni aigua, tingueren que iniciar un massiu replegament front dels britnics, superiors en nombre. Deixant petites guarnicions, el gruix de les seves forces es retir igualment. Les divisions lleugeres alemanyes, en perill de ser acorralades, sn recolades pels Panzers en el seu intent de trencar el crcol; aconseguint el seu objectiu el 6 de desembre. Auchinleck, des de la seva caserna general a Maddalena, telegrafia a Churchill per informar-lo que Rommel es retirava cap a l'oest.


Efectivament, Rommel havia ordenat el dia 6 traslladar totes les Divisions Panzer i Ariet fins a l'oest, retirant-se en ordre fins una lnia defensiva que es traa El Agheila. Per Rommel es retir sense deixar de combatre amb els anglesos, que l'assetjaven mentre eliminaven els ltims focus de resistncia, italians principalment. Tot i la retirada de Rommel, seguien combatint amb el anglesos, que l'assetjaven metre eliminaven els ltims focus de resistncia, italians principalment. Crwell insitia amb Rommel que per frenar la pressi que els britnics estaven exercint, convenut que incls es podia aconseguir que aquests retrocedissin fins a la frontera, si s'utilitzaven les divisions italianes que encara estaven plenament operatives, l'Ariet i la Trieste. Pero el seu comandament, el general Gastone Gambara, assegurava que les seves tropes no tenien capacitat de combat. Amb una frase que es va fer famosa a la guerra del desert, especialment entre les tropes alemanyes, Crwell deia per rdio repetidament aquest missatge a Rommel: "Erwin, dnde est Gambara?". Tanmateix, moltes unitats italianes acorralades pels britnics es defenien amb ferocitat fins al final. No es gaire coneguda, per exemple, la gesta del grup Carabiniera Reali sota el commandament del major Edoardo Alessi, llanats el 19 de desembre en paracaigudes sobre l'assentament d'Eluet El Asel, al sud de Bardia, per protegir la retirada de l'Afrika Korps]]: 400 homes lluitaren contra la superioritat de tropes i material britnic. Quan les forces italoalemanyes retrocediren fora de perill de la persecuci anglesa, els supervivents es retiraren i deixaren tres escamots amb un total de quaranta homes sota el commandament del tinent Mollo, Solito i Grippo per a cobrir-los les esquenes. Allats i sense cap possibilitat de franquejar centenars de quilometres de territori que es trobaven sota el domini britnic, els vint-i-sis supervivents resistiren en un poble rab proper fins al 6 de febrer, quan l'ofensiva de l'Afrika Korps torn a aconseguir la Cirenaica, vencent els defensors britnics de la zona. 

Durant la primera fase de retirada, sota l'atac de l'aviaci britnica, els Panzers alemanys sufriren un seris cop per la seva carncia de subministres: l'embs dels tancs sense combustible a Bir El-Gobi impedia una retirada cap a El-Agheila, i Rommel perd al seu General Major Walter Neumann-Silkow, de la 15a Divisi Panzer, que mur combatin en el seu tanc el mateix dia sis, en els ravals de El-Gobi. No era el primer alt crrec que Rommel perdia, com s el cas del general von Ravenstein que l'havien fet presoner el 29 de novembre. Entre el 28 i el 30 de desembre, Rommel va fer retrocedir totes les seves tropes i blindats disponibles fins a la lnia definitiva de defensa a El Agheila. D'all noms es mouria al febre per a reconquistar la Cirenaica i desbordar novament les defenses angleses.

Encara que els combats en tota la frontera de la regi Cirenaica continuaren durant el mes de gener, la batalla per a la alliberaci de Tobruk es considera que va acabar el 30 de desembre, quan es van estabilitzar els fronts i no aconseguiren Auchinleck, el seu principal objectiu: destruir el gruix de l'Afrika Korps, rodejant-lo al voltant a Tobruk. Els ltims defensors alemany de Sollum i del Pas d'Halfaya, sense queviures i agotades totes les municions, cauen el 12 i el 19 de gener respectivament. Un mes ms tard, Rommel retorna i envesteix el VIII Exrcit britnic.

 Conseqncies per a la Campanya d'frica .
L'mpetu d'Auchinleck i de Ritchies aconsegu frenar a l'Afrika Korps, assegur Egipte i el Canal de Suez, el que implicava els pous petrolfics de Sria, Iran i Iraq. El VIII Exrcit intent la persecussi i destrucci de l'Afrika Korps, encara que no ho van aconseguir.   
El febrer, Rommel contraatac, desbordant a les tropes aliades i conquistant finalment Tobruk, encara que la victria aconseguida a l'Operaci Crusader, ms enll de l'empat tcnic obtingut, havia posat de manifest que Romel i els seus carros blindats podien ser derrotats.

 Bibliografa .
 Fraser, David; Rommel, el zorro del desierto, 2004, Madrid:La esfera de los libros, ISBN 84-9734-242-9;
Trevor, R. Ernest i N. DupuyThe Encyclopedia Of Military History: From 3500 B.C. To The Present., .Ediccin revisada en 1986, PP 1072-1073, 1082.
 Correlli, Barnett. The Desert Generals , 1999, editorial Cassell  ISBN 0-304-35280-2 ;
 Rommel, Erwin: The Rommel Papers (Krieg ohne Hass), 1982, Da Capo Press, ISBN 0-306-80157-4;
Carell, Paul, Die Wsten Fchse (Zorros del Desierto), Nannen Verlag GMBH. En alemn.
W. E., Murphy The Relief of Tobruk Ed. Monty C. Fairbrother , Caps. XX y XXI, en ingls.Versi electrnica en Xarxa ;
;
;

 Referncies .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318125" title="Apodiforme" nonfiltered="4007" processed="3991" dbindex="124265">

Els apodiformes sn un ordre d'ocells que actualment comprn espcies de dimensions petites o molt petites repartides en tres famlies, aparentment molt diferents: la dels apdids (que agrupa els falcillots), la dels hemiprcnids (que comprn els falcillots crestats, la salangana i altres espcies) i la dels troqulids (que comprn els colibrins). Les famlies Aegialornithidae i Jungornithidae tamb pertanyen a aquest ordre d'ocells per sn extintes avui dia. 

Morfologia.

 Tenen les potes molt curtes i els peus diminuts, la qual cosa els dificulta la marxa (de fet, no peonen mai per sn excellents voladors).
 Tenen les ales molt desenvolupades i llargues.
 Amb les ungles dels peus, llargues i corbades, s'arrapen als objectes quan descansen.

Distribuci geogrfica.

Viuen gaireb a tot el mn.

Taxonomia.

Els apodiformes es classifiquen en 126 gneres i 438 espcies.

Referncies.



Bibliografia.

 Chantler, P.: Swifts: A Guide to the Swifts and Treeswifts of the World. 2a. edici. Yale University Press, New Haven. Any 2000. ;

Enllaos externs.

 Els apodiformes a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Els apodiformes a la web de Tree of Life. ;
 Els apodiformes a Fauna Europaea. ;
 Els apodiformes a la IUCN. ;
 Imatges i informaci diversa d'aquest ordre d'ocells. ;
 Els apodiformes a l'Encyclopedia of Life. ;
 Taxonomia dels apodiformes. ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318126" title="Francesc Vilanova" nonfiltered="4008" processed="3992" dbindex="124266">


Francesc Vilanova, conegut per l'apellatiu Tito, s l'ajudant d'en Pep Guardiola a la banqueta del primer equip del Futbol Club Barcelona.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318138" title="Nilmetre de Rawda" nonfiltered="4009" processed="3993" dbindex="124267">

El nilmetre de Rawda (o Roda), s un dels monuments islmics ms antics de la ciutat del Caire, forma part del conjunt arquitectnic conegut com Caire Histric, declarat Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO. Porta el nmero 79 del catleg de monuments islmics gestionat pel Supreme Council of the Antiquities. Est situat a l'extrem sud de l'illa de Rawda, que emergeix al Nil, a ponent de l'antiga ciutat d'al-Fustat, al sud de l'actual centre histric. Est al costat del Museu d'Umm Kulthum, la famosa cantant rab.

Histria.
Aquesta construcci fou concebuda perqu servs d'instrument de mesura de la inundaci anual del Nil, fenomen que ara ha desaparegut a causa de la construcci de la Resclosa d'Assuan. 

Malgrat que aquest nilmetre ha sofert restauracions en diverses poques, bsicament encara es conserva en el seu estat original, es va fer sota el govern del califa al-Mutawakkil (847-861). Hi havia una inscripci alcornica, que es va modificar en poca d'Ibn Tulun (872-73), que posava la fundaci del nilmetre en el 861, tot i que existia un nilmetre anterior, del segle VIII i que s molt possible que tamb exists un altre encara ms vell, d'poca faranica. 

L'edifici.

Es tracta d'una construcci subterrnia, rematada per una cpula i una coberta cnica exterior, del segle XIX. Bsicament es una excavaci, un pou circular a la part inferior i quadrangular a la superior, al que hom accedeix per unes escales. Tres conduccions deixaven passar l'aigua del Nil al seu interior, i l'alada era mesurada per una columna octogonal de marbre situada al centre del pou, graduada en  cubits  (aproximadament mig metre cada un). Si l'aigua atenyia un cert nivell, indicava que podia desviar-se pels canals cap l'interior de la ciutat, els desnivells se salvaven mitjanant rodes hidruliques. Si quedava ms baixa indicava que la ciutat patiria sequera i si, al contrari, l'alada era important es preveien inundacions. El nivell de les aiges tamb s'utilitzava per a establir el pagament dels impostos: si el nivell era l'adequat, la collita es preveia millor i els impostos s'incrementaven.


Bibliografia.
 Doris Behrens-Abouseif. Islamic Architecture in Cairo. American University in Cairo Press. El Caire, 1998. ISBN 977-424-203-3;
 Caroline Williams. Islamic Monuments in Cairo. American University in Cairo Press. El Caire i Nova York, 2004. ISBN 977-424-695-0;

Enllaos externs.
 El Nilmetre de Rawda a Tour Egypt




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318141" title="Sierra de Segura" nonfiltered="4010" processed="3994" dbindex="124268">

Sierra de Segura s una comarca de la provncia de Jan situada a l'extrem nordest de la provncia. El centre administratiu-comercial de la zona s Beas de Segura, per la seva poblaci i volum econmic; si b la Diputaci Provincial de Jan no estableix capitalitat alguna per a la comarca. 

La comarca compta amb una poblaci de 26.574 habitants (INE 2006), t una superfcie de 1.931 km, i una densitat de poblaci de 13,8 hab/km.

Geografia.

s la comarca ms extensa de la provncia alhora que t una densitat de poblaci ms baixa que la resta de comarques de la provncia. Gran part del territori d'aquesta comarca forma part del Parc Natural de la Sierra de Cazorla, Segura i Las Villas.

Tamb correspon a una petita part de l'actual provncia d'Albacete (Sierra del Segura), annexada de l'antic regne de Mrcia: els municipis de Letur, Litor, Molinicos, Yeste, Nerpio (o Taibilla), Socovos, i algunes pedanies allades d'Elche de la Sierra.

Enllaos externs.
Portal de la comarca de Sierra de Segura;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318142" title="Psitcid" nonfiltered="4011" processed="3995" dbindex="124269">


Els psitcids sn una famlia d'ocells i l'nica que compon l'ordre dels psitaciformes. N'hi ha al voltant de 365 espcies.

Reproducci.

La major part de les espcies d'aquesta famlia sn mongames. 

Alimentaci.

Mengen llavors fonamentalment per n'hi ha espcies que tamb inclouen fruits, fulles i insectes en llur dieta. 

Distribuci geografica.

Viuen a Amrica, frica, sia, Austrlia i a les illes de l'Oce Pacfic.

Taxonomia.

 Famlia Psittacidae ;
 Subfamlia Loriinae ;
 Subfamlia Psittacinae ;
 Tribu Arini ;
 Tribu Cyclopsitticini ;
 Tribu Micropsittini ;
 Tribu Nestorini ;
 Tribu Platycercini ;
 Tribu Psittrichadini ;
 Tribu Psittacini ;
 Tribu Psittaculini ;
 Tribu Strigopini ;

Referncies.



Enllaos externs.

 Els psitcids a la IUCN. ;
 Imatges i informaci diversa sobre aquesta famlia d'ocells. ;
 Els psitcids a l'Encyclopedia of Life. ;
 Vdeos de psitcids en llur hbitat natural. ;
 Taxonomia dels psitcids. ;
 Enregistraments sonors de psitcids. ;
 Els psitcids com a animals de companyia. ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318145" title="Brewster B-239" nonfiltered="4012" processed="3996" dbindex="124270">

El Brewster B-239, va ser el millor caa finlands que va participar en la Segona Guerra Mundial 
El B-239 va ser una variaci del fams F2A, Finlndia va compra la llicncia abans de la Segona Guerra Mundial perqu ja sabia que la invasi russa s  acostava. 

Tots els B-239 van lluita contra la Uni Sovitica. 

La gran majoria del avions foren retirats del servei al final de la Segona Guerra Mundial, la majoria, desmantellats. Alguns estan en museus. 

 Fitxa .

 nom : Brewster B-239;
 avi : caa;
 fabricant : Brewster;
 en servei : 1939;
 retirat :   1944;
 usuari : Finlndia;

Especificacions.
Tripulaci:un pilot.
Armament:
3 x .50cal + 1 x .30cal;
Posteriorment 4 x .50cal (12.7mm).
motor:R-1820-G5

Potncia: 
Continua: 850 HP;
Quan desplega: 950 HP;
Combat (WEP) mx. 5min: 1,000 HP;

Avions similars.
F2A -;
Buffalo Mk I -;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318158" title="Recncavo Baiano" nonfiltered="4013" processed="3997" dbindex="124271">
El Recncavo baiano s una regi histrica, localitzada entorn de la Badia de Todos os Santos, incloent-hi la regi metropolitana de Salvador, on est la capital de l'estat de Bahia. 

Les altres ciutats ms importants sn: Candeias, So Francisco do Conde,, municipi on es localitzava la Refineria de Petroli Landulfo Alves, Madre de Dus, on es localitza la Terminal Martmo de Petrobras, Sant Amaro, a la marges del Riu Suba, Esquerdada, Pedra do Cavalo i So Flix, a la marges del Riu Paraguau. 

La regi s molt rica en petroli i en l'agricultura de la canya/canya-de-aucar. Les ciutats que compoem el Recncavo Baiano sn  Conceio do Almeida, Sapeau, Cruz das Almas, Santo Antnio de Jesus, Salinas da Margarida, Muniz Ferreira, Nazar, So Felipe, Dom Macedo Costa, Governador Mangabeira, Muritiba, Cachoeira, So Flix, Maragojipe, Santo Amaro, Saubara, Conceio do Jacupe, Terra Nova, Amlia Rodrigues, Teodoro Sampaio, Candeias, Simes Filho, Salvador, So Francisco do Conde So Sebastio do Passe Catu.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318164" title="Santiago-Pontones" nonfiltered="4014" processed="3998" dbindex="124272">

Santiago-Pontones s un municipi situat a l'oest de la provncia de Jan (Andalusia), tradicionalment enquadrat en la comarca de la Sierra de Segura,  
 Geografia . 
Situat en el sud-est de la provncia, limita a l'est amb la provncia d'Albacete i al sud amb la de Granada. El seu terme municipal, de gaireb 700 km s el segon per extensi de la provncia (per darrere d'Andjar) i est format per la uni de 27 nuclis de poblaci, sent els principals Santiago de la Espada i Pontones, que fins a 1975 eren municipis independents i que per la seva importncia van donar nom al nou municipi format desprs de la fusi d'ambds. A ms, dintre del terme municipal es troba l'enclavament de Cabeza de la Via, depenent del municipi de Hornos. 

La seva orografia escarpada difereix amb la de la resta de la provncia, ocupant el olivar una extensi prcticament nulla. Per la seva altitud, tamb possex un clima molt diferenciat (clarament un clima de muntanya) pel que fa al d'altres municipis jiennencs, sent molt ms fred en totes les poques de l'any i un dels pocs municipis de Jan on les nevades no sn un esdeveniment extraordinari. El municipi es troba enclavat en la Sierra de Cazorla, Segura i las Villas. En el paratge de Fuente Segura, neix el riu Segura, encara que tamb passen per ell altres rius com el Borosa, Madera, Aguamulas i Zumeta. 
 Economia . 
Pel clima i l'orografia, tot just un 3% del territori s terra llaurada, pel que el pes de la agricultura en l'economia municipal s clarament inferior al de la resta de la provncia. Les principals activitats econmiques sn les ramaderes (especialment de bestiar bov, contant amb diverses ramaderies de toros de ldia), les forestals, el turisme d'interior, la caa i la pesca. 

 Demografia .



 Enllaos externs .
Portal de la Sierra de Segura;
 http://www.santiagopontones.eu/ Pgina personal sobre Santiago de la Espada;
 Santiago-Pontones, Sierra de Segura;
 Pgina personal sobre Santiago de la Espada;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318166" title="IBGE" nonfiltered="4015" processed="3999" dbindex="124273">
IBGE "Instituto Brasileiro de Geografia e Estatstica". s una fundaci pblica de l'administraci federal del Brasil.

T atribucions lligades a les geocincies i estadstiques socials, demogrfiques i econmiques que inclou els censos.

Enllaos externs.

IBGE Lloc oficial


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318168" title="Virmia" nonfiltered="4016" processed="4000" dbindex="124274">
La virmia s la presncia de virus a la sang durant una infecci vrica. La virmia es dna en dues etapes:
 Virmia primria: entrada de virus a la sang a partir dels nduls limftics (crrega vrica baixa). El virus replica en els diferents rgans del cos i torna a la sang.
 Virmia secundria: degut a que la replicaci en teixits dins el cos, s generalitzat i la crrega vrica s molt elevada.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318171" title="Walter Bedell Smith" nonfiltered="4017" processed="4001" dbindex="124275">

El General Walter Bedell "Beetle" Smith GBE KCB (5 d'octubre de 1895   9 d'agost de 1961 va ser el Cap d'Estat Major durant la Comandncia d'Eisenhower del SHAEF i Director de la CIA entre 1950 i 1953. Tamb serv com a Ambaixador dels Estats Units a la Uni Sovitica entre 1946 i 1948.

 Biografia .
Smith va iniciar la seva carrera militar com a Soldat ras a la Gurdia Nacional d'Indiana. Continu el seu servei durant la I Guerra Mundial a la 4a Divisi d'Infanteria com a oficial de reserva. Va ser enviat a Frana.

Quan el General George Marshall esdevingu el Cap de l'Estat Major de l'Exrcit, crid a Smith (llavors Major) per ser Assistent de Secretari de l'Estat Major General. Esdevingu Secretari al setembre de 1941 i al febrer de 1943 esdevingu Secretari del Cap de l'Estat Major Combinat. Tot just abans de la invasi del nord d'frica, Marshall l'envi a Anglaterra perqu assists al Comandant Suprem Aliat Dwight Eisenhower com a Cap de l'Estat Major. Va seguir en aquest crrec fins al Dia de la Victria a Europa, incloent la preparaci per a la rendici incondicional alemanya.

Smith tenia una reputaci de director brusc, i sovint se'l citava com "la cara dura d'Eisenhower". Per exemple, quan el General George Patton necessitava ser disciplinat, Smith va haver d'encarregar-se de donar-li les males noticies. Era sabut que era un segregacionista, i va fer palesos els seus dubtes sobre l'eficcia dels soldats negres en combat (es diu que ell va ser el responsable de mantenir-lo fora dels papers de combat mentre que mantingu la seva influenciadora posici de cap de l'Estat Major del Comandant Suprem Aliat.

Smith deix l'Exrcit i serv com a Ambaixador Americ a la Uni Sovitica entre 1946 i 1949. Al 1949 torn al servei actiu, sent promocionat a General i assum la comandncia del Primer Exrcit Americ a Nova York. Al 1950, el President Harry Truman el tri com a Director de la Intel ligncia Central (cap de la CIA), a on serv fins a 1952. es retir de l'Exrcit al abandonar el crrec de Director de la CIA el 9 de febrer de 1953. Tamb serv com a Sots-secretari d'Estat entre 1953 i 1954 i jug un paper principal a la creaci de l'Agncia Nacional de Seguretat.

Va morir d'un atac de cor el 9 d'agost de 1961 a Washington DC. Va ser enterrat al Cementiri Nacional d'Arlington.

Diversos comandants superiors de la Segona Guerra Mundia, com Patton o Bradley entre d'altres, tendeixen a dibuixar-lo desfavorablement. Si b era un administrador rude per efectiu, s ms recordat per ser un excepcional professional com a oficial d'estat major, per no pas un home estimat pels seus iguals o els seus subordinats.

 Condecoracions .
 Medalla del Servei Distingit a l'Exrcit;
 Medalla de la Victria a la I Guerra Mundial;
 Medalla de la Campanya Europea-Africana-Orient Mitj;
 Medalla de la Victria a la II Guerra Mundial;
 Comandant de l'Orde del Bany (Regne Unit);
 Gran Creu de l'Orde de l'Imperi Britnic;







 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318172" title="Llista d'ocells de la Polinsia Francesa" nonfiltered="4018" processed="4002" dbindex="124276">

Aquesta llista d'ocells de la Polinsia Francesa inclou totes les espcies d'ocells trobats a la Polinsia Francesa: 121, de les quals 26 en sn endemismes, 1 n's un endemisme reproductor, 27 estan globalment amenaades d'extinci i 14 hi foren introdudes. 

Els ocells s'ordenen per ordre i famlia.

Procellariiformes.
Diomedeidae.
Diomedea exulans;
Diomedea epomophora;
Thalassarche melanophris;
Procellariidae.
Macronectes giganteus;
Daption capense;
Pterodroma macroptera;
Pterodroma rostrata;
Pterodroma lessonii;
Pterodroma alba;
Pterodroma inexpectata;
Pterodroma ultima;
Pterodroma neglecta;
Pterodroma arminjoniana;
Pterodroma atrata;
Pterodroma externa;
Pterodroma cookii;
Pterodroma nigripennis;
Halobaena caerulea;
Bulweria bulwerii;
Procellaria cinerea;
Puffinus creatopus;
Puffinus pacificus;
Puffinus griseus;
Puffinus tenuirostris;
Puffinus nativitatis;
Puffinus assimilis;
Puffinus lherminieri;
Hydrobatidae.
Pelagodroma marina;
Fregetta grallaria;
Nesofregetta fuliginosa;
Oceanodroma castro;
Oceanodroma leucorhoa;
Pelecaniformes.
Phaethontidae.
Phaethon aethereus;
Phaethon rubricauda;
Phaethon lepturus;
Sulidae.
Sula dactylatra;
Sula sula;
Sula leucogaster;
Fregatidae.
Fregata minor;
Fregata ariel;
Ciconiiformes.
Ardeidae.
Ardea herodias;
Ardea alba;
Egretta sacra;
Bubulcus ibis;
Butorides striata;
Anseriformes.
Anatidae.
Anas superciliosa;
Anas acuta;
Anas clypeata;
Falconiformes.
Accipitridae.
Circus approximans ;
Galliformes.
Phasianidae.
Gallus gallus;
Phasianus colchicus;
Gruiformes.
Rallidae.
Porzana tabuensis;
Porphyrio porphyrio;
Charadriiformes.
Charadriidae.
Pluvialis fulva;
Pluvialis squatarola;
Charadrius semipalmatus;
Scolopacidae.
Numenius tahitiensis;
Tringa brevipes;
Tringa incana;
Tringa flavipes;
Prosobonia cancellata;
Arenaria interpres;
Calidris alba;
Calidris melanotos;
Tryngites subruficollis;
Philomachus pugnax;
Laridae.
Larus delawarensis;
Larus atricilla;
Larus pipixcan;
Sternidae.
Anous stolidus;
Anous minutus;
Procelsterna cerulea;
Gygis alba;
Onychoprion fuscatus;
Onychoprion lunatus;
Thalasseus bergii;
Stercorariidae.
Stercorarius pomarinus;
Stercorarius parasiticus;
Columbiformes.
Columbidae.
Columba livia;
Geopelia striata;
Gallicolumba erythroptera;
Gallicolumba rubescens;
Ptilinopus purpuratus;
Ptilinopus chalcurus;
Ptilinopus coralensis;
Ptilinopus huttoni;
Ptilinopus dupetithouarsii;
Ducula pacifica;
Ducula aurorae;
Ducula galeata;
Psittaciformes.
Psittacidae.
Vini kuhlii;
Vini peruviana;
Vini ultramarina;
Cuculiformes.
Cuculidae.
Eudynamys taitensis;
Strigiformes.
Strigidae.
Bubo virginianus;
Apodiformes.
Apodidae.
Aerodramus leucophaeus;
Aerodramus ocistus;
Coraciiformes.
Alcedinidae.
Todiramphus veneratus;
Todiramphus tutus;
Todiramphus godeffroyi;
Todiramphus gambieri;
Passeriformes.
Hirundinidae.
Riparia riparia;
Hirundo rustica;
Hirundo tahitica;
Motacillidae.
Motacilla alba;
Pycnonotidae.
Pycnonotus cafer;
Sylviidae.
Acrocephalus caffer;
Acrocephalus atyphus;
Acrocephalus rimitarae;
Acrocephalus mendanae;
Muscicapidae.
Oenanthe oenanthe;
Monarchidae.
Pomarea nigra;
Pomarea iphis;
Pomarea mendozae;
Pomarea whitneyi;
Zosteropidae.
Zosterops lateralis;
Sturnidae.
Acridotheres tristis;
Estrildidae.
Estrilda astrild;
Neochmia temporalis;
Lonchura castaneothorax;
Thraupidae.
Ramphocelus dimidiatus;

Referncies.



Bibliografia.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318173" title="Sierra Mgina" nonfiltered="4019" processed="4003" dbindex="124277">

Sierra Mgina s el nom d'una comarca de la provncia de Jan. Una part significativa del seu territori forma part del Parc Natural de Sierra Mgina. La poblaci de la comarca s de 42.368 habitants (INE 2006), t una superfcie de 1.389,4 km, i una densitat de poblaci de 30,5 hab/km. La capital com a centre administratiu s el municipi de Jdar

Com a curiositat, cal dir que una ciutat imaginria anomenada Mgina es l'escenari d'algunes novelles del novellista ubetenc Antonio Muoz Molina i lloc de naixement del cantautor i poeta Joaqun Sabina curiosament esmenat en la novella "El jinete polaco" de Muoz Molina junt amb l'inspector de policia poeta i pare del msic.

 Enllaos externs .
Aasociacin per al desenvolupament de la comarca de Sierra Mgina;
Colectivo de Investigacin de Sierra Mgina (CISMA);
La Pgina de PacoSerrano;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318175" title="Richard Colburn" nonfiltered="4020" processed="4004" dbindex="124278">
Richard Colburn (nascut el 25 de juliol de  1970 a Perth, Esccia) s el bateria de la banda escocesa de twee pop Belle & Sebastian. Abans de ser membre de la banda, de la qual n's un dels fundadors, va ser jugador de snooker semiprofesional. Actualment, a ms de formar part de la banda, realitza sessions de DJ sota el nom de "Belle and Sebastian DJs". 

Tamb ha tocat amb la banda Snow Patrol i s un dels membres fundadors de la banda The Reindeer Section.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318176" title="Antimo Esono" nonfiltered="4021" processed="4005" dbindex="124279">
Antimo Esono Ndongo Maye (1954 - 1996), filleg i escriptor de Guinea Equatorial. 

Va nixer a Ebebiyin, a la part continental del pas. La seva llengua materna era el fang i desprs va aprendre el castell. Va cursar estudis universitaris de filologia als centres de la UNED de Guinea. Va participar activament en poltica, al partit Alianza Democrtica Progresista de Guinea Ecuatorial. 

Obres.
Afen, la cabrita reina (1989);
La ltima leccin del venerable Emaga Ela (1991);
No encontr rosas para mi madre;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318177" title="Constantino Ocha'a Mve Bengobesama" nonfiltered="4022" processed="4006" dbindex="124280">
Constantino Ocha'a Mve Bengobesama (19?? - 1991), fou un escriptor de Guinea Equatorial d'tnia fang.

Va ser professor d'Histria en el PREU de Guinea Equatorial i va ocupar el crrec d'assessor sota el govern de Teodoro Obiang Nguema, aix com altres llocs de funcionari en l'aparell de l'estat. Va morir a Rssia el 1991 on s'havia traslladat per rebre tractament mdic.

Obras.
Tradiciones del pueblo fang (1981);
Guinea Ecuatorial, polmica y realidad (1985);
Semblanzas de la Hispanidad (1985);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318178" title="Chapada Diamantina" nonfiltered="4023" processed="4007" dbindex="124281">
La Chapada Diamantina s una regi de serres, situada en el centre de l'Estat brasiler de Bahia, on neixen gaireb tots els rius de les conques del Paraguau, del Jacupe i del Riu de Contas. Aquests corrents d'aiges brollen en els cims i llisquen pel relleu en boniques regates,cauen per les esquerdes i formen transparents piscines naturals.

La vegetaci s exuberant, composta d'espcies de la caatinga semi-rida i de la flora serrana,destacant per a les bromlies, orqudees.

Es un parc Nacional brasiler creat el 1985.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318180" title="Llista d'ocells de les Illes Marqueses" nonfiltered="4024" processed="4008" dbindex="124282">

Aquesta llista d'ocells de les Illes Marqueses inclou totes les espcies d'ocells trobats a les Illes Marqueses: 59, de les quals 10 en sn endemismes, 12 estan globalment amenaades d'extinci i 8 hi foren introdudes. 

Els ocells s'ordenen per ordre i famlia.

Procellariiformes.
Diomedeidae.
Diomedea exulans;
Procellariidae.
Daption capense;
Pterodroma rostrata;
Pterodroma alba;
Pterodroma arminjoniana;
Pterodroma externa;
Pterodroma nigripennis;
Bulweria bulwerii;
Puffinus creatopus;
Puffinus pacificus;
Puffinus griseus;
Puffinus nativitatis;
Puffinus assimilis;
Puffinus lherminieri;
Hydrobatidae.
Fregetta grallaria;
Nesofregetta fuliginosa;
Oceanodroma leucorhoa;
Pelecaniformes.
Phaethontidae.
Phaethon aethereus;
Phaethon rubricauda;
Phaethon lepturus;
Sulidae.
Sula dactylatra;
Sula sula;
Sula leucogaster;
Fregatidae.
Fregata minor;
Fregata ariel;
Ciconiiformes.
Ardeidae.
Egretta sacra;
Anseriformes.
Anatidae.
Anas acuta;
Galliformes.
Phasianidae.
Gallus gallus;
Gruiformes.
Rallidae.
Porzana tabuensis;
Charadriiformes.
Charadriidae.
Pluvialis fulva;
Scolopacidae.
Numenius tahitiensis;
Tringa brevipes;
Tringa incana;
Calidris alba;
Laridae.
Larus pipixcan;
Sternidae.
Anous stolidus;
Anous minutus;
Procelsterna cerulea;
Gygis alba;
Onychoprion fuscatus;
Onychoprion lunatus;
Columbiformes.
Columbidae.
Columba livia;
Geopelia striata;
Gallicolumba rubescens;
Ptilinopus dupetithouarsii;
Ducula galeata;
Psittaciformes.
Psittacidae.
Vini ultramarina;
Cuculiformes.
Cuculidae.
Eudynamys taitensis;
Strigiformes.
Strigidae.
Bubo virginianus;
Apodiformes.
Apodidae.
Aerodramus ocistus;
Coraciiformes.
Alcedinidae.
Todiramphus godeffroyi;
Passeriformes.
Sylviidae.
Acrocephalus mendanae;
Monarchidae.
Pomarea iphis;
Pomarea mendozae;
Pomarea whitneyi;
Sturnidae.
Acridotheres tristis;
Estrildidae.
Estrilda astrild;
Neochmia temporalis;
Lonchura castaneothorax;

Referncies.



Bibliografia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318181" title="Jimena" nonfiltered="4025" processed="4009" dbindex="124283">

Jimena s un municipi situat a l'oest de la provncia de Jan (Espanya), tradicionalment enquadrat en la comarca de la Sierra de Segura,  

 Enllaos externs .
 La Pgina de PacoSerrano;
 Jimenatos - Portal de Jimena;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318186" title="Proteinria" nonfiltered="4026" processed="4010" dbindex="124284">
S'anomena proteinria a la presncia de protenes a la orina, en una quantitat superior a la normal. Habitualment el mxim normal de presncia de protenes a l'orina es considera 150mg en l'orina de 24h. s un dels marcadors de patologia ms utilitzats en Nefrologia.

Mtodes per a determinar la proteinria.

Qualitativa.
S'intenta esbrinar si la concentraci de protenes s superior a l'esperat. Aquest tipus de prova t l'avantatge de qu es pot realitzar amb una sola mostra d'orina, sense necessitat de recollir l'orina de 24 hores. s per aix que s'utilitza habitualment com a forma rpida de cribatge a la prctica mdica diria, mitjanant tires reactives. Aquestes tires canvien de color en presncia d'una alta concentraci de protenes, per sn poc sensibles i especfiques. s per aix que un resultat positiu en aquestes proves s'acostuma a confirmar mitjanant un mtode quantitatiu. Les concentracions normals oscillen habitualment entre 0 i 8 mg/dl.

Quantitativa.
S'intenta esbrinar la quantitat real de protenes excretades pel pacient en un periode de 24 hores. El procs per a recollir l'orina de 24 hores s el segent:

 Dia 1: el pacient NO ha d'orinar al recipient quan s'aixeca al mati. Aix es fa perqu es considera que aquesta orina correspon al dia anterior. Durant la resta del dia, el pacient ha de recollir l'orina que excreti;
 Dia 2: el pacient ha d'orinar al recipient quan s'aixeca al mat. De manera similar a la primera orina del dia 1, es considera que aquesta orina pertany al dia anterior i per aix es recull. Desprs d'aix, el recipient es tanca i es desa refrigerat fins el moment de portar-lo al laboratori, consulta mdica,...

Aquest mtode s molt ms acurat que l'anterior i, com ja s'ha dit anteriorment, es considera normal qualsevol quantitat inferior a 150mg en orina de 24 hores.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318190" title="Leovegildo Lins da Gama Jnior" nonfiltered="4027" processed="4011" dbindex="124285">

Leovegildo Lins da Gama Junior (29 de juny, 1954), conegut simplement com Junior, fou un futbolista brasiler que jugava de defensa i centrecampista.

 Trajectria .
Junior va jugar al Flamengo en dues etapes, amb qui guany quatre campionats brasilers (80/82/83/92), la Copa Libertadores del 1981 i l'Intercontinental del mateix any. Amb 857 partits, s el jugador que ms n'ha disputat al club. Tamb jug a Itlia, al Torino i Pescara entre 1984 i 1989.

Va jugar 74 partits amb la selecci brasilera entre maig de 1979 i desembre de 1992, marcant sis gols. Disput els mundials de 1982 i 1986.

Junior va ser breument entrenador del Flamengo els segents anys:
1993-1994 - 57 partits;
1997 - 23 partits;

Tamb ha participat en nombroses competicions de futbol platja, essent campi del mn els anys 1995, 1996, 1997, 1998, 1999 i 2000, i d'Amrica els anys 1994, 1995, 1996, 1997, 1998 i 1999.

 Palmars .
 Club .
Copa Intercontinental de futbol - 1981;
Copa Libertadores de Amrica - 1981;
Campionat brasiler de futbol - 1980, 1982, 1983, 1992;
Copa do Brasil 1990;
Campionat carioca - 1974, 1978, 1979, 1979 (extra), 1981, 1991;

 Individual .
 1985 Futbolista de l'any a Itlia;
 1992 Futbolista brasiler de l'any - Revista Placar;
 Pel el va incloure dins de la seva llista dels 125 ms grans futbolistes vius el mar del 2004.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318196" title="Llista d'ocells de l'illa Bouvet" nonfiltered="4028" processed="4012" dbindex="124286">

Aquesta llista d'ocells de l'illa Bouvet inclou totes les espcies d'ocells trobats a l'Illa Bouvet: 32, de les quals 4 estan globalment amenaades d'extinci.

Els ocells s'ordenen per ordre i famlia.

Sphenisciformes.
Spheniscidae.
Aptenodytes patagonicus;
Pygoscelis adeliae;
Pygoscelis antarcticus;
Eudyptes chrysolophus;
Procellariiformes.
Diomedeidae.
Diomedea exulans;
Thalassarche chrysostoma;
Thalassarche melanophris;
Thalassarche chlororhynchos;
Phoebetria fusca;
Phoebetria palpebrata;
Procellariidae.
Macronectes giganteus;
Macronectes halli;
Fulmarus glacialoides;
Thalassoica antarctica;
Daption capense;
Pagodroma nivea;
Pterodroma lessonii;
Pterodroma mollis;
Halobaena caerulea;
Pachyptila desolata;
Pachyptila belcheri;
Pachyptila turtur;
Procellaria aequinoctialis;
Aphrodroma brevirostris;
Puffinus gravis;
Hydrobatidae.
Oceanites oceanicus;
Fregetta tropica;
Pelecanoididae.
Pelecanoides urinatrix;
Charadriiformes.
Laridae.
Larus dominicanus ;
Sternidae.
Sterna vittata;
Stercorariidae.
Stercorarius maccormicki;
Stercorarius parasiticus;

Referncies.



Bibliografia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318197" title="Eduardo Baeza y Alegra" nonfiltered="4029" processed="4013" dbindex="124287">
Eduardo Baeza y Alegra (Saragossa, 1901 - ) fou un metge i poltic aragons. Treball com a metge ortopdic, i durant la guerra civil espanyola es va afiliar a la Falange Espaola de las JONS. Fou nomenat consejero nacional del Movimiento Nacional del 1943 al 1962, governador civil de Saragossa fins el 1947 i governador civil de Barcelona de 1947 a 1951.

Durant el seu mandat va visitar Barcelona Eva Duarte de Pern (1947). EL 1950 va fer destituir el subcap provincial del Movimiento, Fernndez Ramrez, cosa que l'enemist amb certs sectors falangistes. Alhora, la seva suposada relaci amb l'artista de cabaret Carmen de Lirio i la vaga de tramvies de 1951 el van desprestigiar, i fou substitut per Felipe Acedo Colunga. El 1965 fou president de la Federaci Aragonesa de Futbol

 Referncies .
 Jaume Fabre Vint anys de resistncia a Catalunya (1939-1959) Edicions La Magrana, Barcelona, 1978 FONT: ISBN.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318199" title="Alfred Russel Wallace" nonfiltered="4030" processed="4014" dbindex="124288">

Alfred Russel Wallace OM FRS (8 de gener de 1823 - 7 de novembre de 1913) va ser un gegraf, botnic i naturalista angls. Wallace s conegut sobre tot per haber arribat al concepte de selecci natural, central en la teoria biolgica de l'evoluci, simultniament per independentment de Charles Darwin. 

Alfred Russel Wallace, a diferncia de Charles Darwin que formava part de l'aristocrcia i va poder-se dedicar a l'estudi tota la vida, venia d'una famlia humil i va haver de guanyar-se la vida recollint fssils i exemplars d'espcies animals i vegetals, que desprs venia. Aix li va permetre viatjar pel mn. Tamb va ser comproms amb les idees socialistes i va criticar les desigualtats causades per la revoluci industrial.

El 1855 Wallace va publicar un article titulat "On the law which has regulated the introduction of new species" on defensava el fet de l'evoluci, tot i que sense arribar a atribuir-li una causa. 

Tres anys ms tard, un nou article ("On the tendency of varieties to depart indefinitely from the original type") proposava la selecci natural com el mecanisme explicatiu de la transmutaci de les espcies. Wallace va remetre l'article a Darwin per a la seva revisi. Quan aquest el va llegir, es va trobar amb el que va calificar com el millor resum imaginable de les idees que ell mateix gestava des de feia ms de vint anys. 

Desprs de consultar-ho amb el propi Wallace i amb Charles Lyell, aquest darrer va realitzar una presentaci pblica davant la Societat linneana de Londres, l'1 de juliol de 1858, dels postulats sobre l'origen de les espcies, acreditant a Darwin i a Wallace com a co-descubridors.

Wallace va ser un naturalista viatger, com molts altres en la seva poca. Va acompanyar, per exemple a Henry Bates a l'Amazones. 

Entre 1854 i 1862, poca del descobriment de la selecci natural, va viatjar per Insulndia (arxiplags del sudest asitic) recollint espcimens. 

Wallace va recollir les seves experincies al llibre L'arxiplag malai, publicat el 1869. Una aportaci important d'aquest periode s la definici de l'anomenada lnia de Wallace, un lmit biogeogrfic molt precs que separa regions molt diferenciades florstica i faunsticament, i que passa entre les illes de la Sonda, Nova Guinea, i les Clibes, per un costat, i Java, Borneo i Filipines per l'altre. Wallace s considerat un dels pares de la biogeografia.

Wallace va desenvolupar amb el temps una tendncia mstica que va condicionar la seva interpretaci del procs evolutiu, sobre tot pel que fa referncia a l'evoluci humana, interessant-se cada cop ms per l'espiritisme. 

El 1894 va rebre la Medalla linneana d'or.

 Referncies .


 Enllaos externs .
 La web d'Alfred Russel Wallace ;
 La Fundaci Memorial A.R. Wallace ;
 The Malay Archipelago edici illustrada del projecte web Papua ;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318204" title="IL2 - Sturmovik" nonfiltered="4031" processed="4015" dbindex="124289">

Il2 - sturmovik s un videojoc de simulaci d'avions de la Segona guerra mundial. En el videojoc es poden escollir molts pasos, com Alemanya o la Uni Sovitica. Es poden escollir diversos escenaris i campanyes. Tamb es poden crear els teus propis mapes. En mode multijugador hi poden jugar ms de 30 jugadors.

 Fitxa tcnica .
 Plataforma: PC;
 Creador: Maddox Games;
 Gnere: simulador d'avions ;
 Es vendr al dia: 14 de desembre de 2001;
 Recomanat: Ms grans de 3 anys;
 Grfics: Direct 3D, Open GL;
 Acceleraci 3D: Si ;
 Musica: Estereo, EAX 2, Dolby Surround;
 Equip mnim: PII 400, 128 Mb de Ram, acceleradora 3D amb 16 Mb (Voodoo 3 o equivalent);
 Equip recomanat: PIII 600, 256 de Ram, acceleradora 3D amb 32 bits i 32 Mb de Ram. Connexi a Internet;

 Enllaos externs .
 Pgina oficial del videojoc;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318205" title="Raymond Gugan" nonfiltered="4032" processed="4016" dbindex="124290">

Raymond Gugan (Laon, 7 de desembre de 1921 - Laon, 27 d'abril de 2007) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1943 i 1957. Durant la seva carrera professional aconsegu 20 victries, la ms important de les quals fou la Pars-Tours de 1952.

Palmars.
1943;
 1r a la Pars-Alenon ;
1944;
 1r a A Travers Pars ;
1947;
 1r a Charlieu;
 1r al Gran Premi de Cannes;
1948;
 1r al Gran Premi dels Aliats;
 1r al Gran Premi de Thizy;
 1r a Charlieu ;
 1r a Mauves-sur-Loire;
1949;
 1r a la Ronde d'Aix-en-Provence ;
 1r a Bordighera;
1950;
 1r al Gran Premi dels Aliats;
1951;
 1r al Gran Premi de Niort;
 1r al Tour de la Charente Maritime;
1952;
 1r a la Pars-Tours;
 1r al Gran Premi de Thizy;
 1r al Gran Premi de Libre-Poitou;
 Vencedor d'una etapa del Tour d'Algria;
1953;
 Vencedor d'una etapa del Gran Premi Mediterrani;
1954;
 1r al Circuit dels Dos-Ponts - Culan;
1957;
 1r a la Pars-Bourges;

Resultats al Tour de Frana.
1947. Abandona (2a etapa);
1948. Abandona (10a etapa);
1951. Abandona (15a etapa);

Enllaos externs.
Palmars de Raymond Gugan ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318207" title="Premi Nacional de Cmic" nonfiltered="4033" processed="4017" dbindex="124291">
El Premi Nacional de Cmic forma part dels Premis Nacionals de Cultura i s concedit anualment per la Generalitat de Catalunya, reconeixent la trajectoria professionals de cada persona, entitat o instituci que hagi realitzat l'aportaci ms rellevant en el camp del cmic i en els llenguatges que s'hi relacionen, i t una dotaci de 18.030 euros.

El premi s designat per un jurat encapalat pel Conseller de Cultura i s otorgat en una cerimnia realitzada entre els mesos de setembre i octubre presidida pel President de la Generalitat, conjuntament amb la resta de Premis Nacionals de Cultura.

Guanyadors.
2008: Miquel Gallardo i Maria Gallardo;

Enllaos externs.
  El Cmic tamb tindr Premi Nacional de Cultura;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318208" title="Felipe Acedo Colunga" nonfiltered="4034" processed="4018" dbindex="124292">
Felipe Acedo Colunga (Palma, Mallorca, 1896 - 1965) fou un advocat i militar espanyol, fill d'un militar originari d'Olvera (provncia de Cadis). Estudi dret i ingress a l'Acadmia Militar. Particip en la sublevaci de Sanjurjo de 1932, i fou fiscal en els consells de guerra per la Revoluci d'Astries de 1934. Va fer la guerra civil espanyola al costat dels franquistes i quan acab continu com a fiscal militar, participant en el judici contra el lder del PSOE Julin Besteiro, pel qui va demanar la pena de mort. Fins 1946 fou assessor jurdic del Ministeri de l'Aire i membre del Consell Suprem de Justcia Militar del 1946 al 1951, quan fou nomenat governador civil de Barcelona.

Fou nomenat governador civil de Barcelona desprs de la vaga de tramvies de 1951. Intent atreure les personalitats ms influents de Barcelona cap al rgim, i aconsegu el suport de Pere Gual i Villalb. Es va distingir per la seva afici a enviar notes a la premsa, amb obligaci de publicar-les, per tal de silenciar qualsevol crtica a la seva gesti (Sempronio i Llus Marsillach i Burbano en foren vctimes per criticar alguns dels seus projectes urbanstics). Va dur a terme algunes iniciatives urbanstiques al Verdum (les conegudes com a Cases del Governador) i al passeig Martim, i fins i tot va sancionar alguns especuladors. Per fracass en la seva intervenci en poltica municipal quan el seu candidat a l'alcaldia de Barcelona, Flix Escales i Chamen, fou derrotat el 1957 per Josep Maria de Porcioles, proposat per Laure Lpez Rod. El seu prestigi qued molt tocat desprs de l'afer Galinsoga (1959), i desprs dels fets del Palau de la Msica Catalana de 1960 fou destitut. Aleshores fou nomenat delegat del govern a la Companyia Telefnica i mor uns anys desprs.

 Referncies .
 Jaume Fabre, Josep Maria Huertas, Antoni Ribas Vint anys de resistncia catalana (1939-1959) Edicions La Magrana, Barcelona, 1978;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318211" title="Governador Civil" nonfiltered="4035" processed="4019" dbindex="124293">
El Governador Civil fou l'autoritat poltica a les provncies d'Espanya a partir de la seva creaci per Javier de Burgos en 1833. T els seus antecedents en la figura dels Caps Poltics com mxima autoritat provincial creat en l'article 324 de la Constituci Espanyola de 1812, influts per la figura dels prefectes francesos. Aquest crrec va ser derogat per Ferran VII en 1814, i reestablit durant el Trienni Liberal de 1820 a 1823. 

Va ser creat per Reial Decret del 23 d'octubre de 1833 que s'establix la figura de subdelegat de foment, les funcions del qual versaven sobre agricultura, indstria i comer, mineria, ajuntaments, policia general, instrucci pblica, societats econmiques, hospitals i establiments benfics, presons, germanors i cofradies, biblioteques, museus, teatres i espectacles, caa, pesca, prevencions generals, camins, canals, etc. L'estructura administrativa era el subdelegat, un secretari, un oficial de primera i altre de segona, dues de tercera i altres dos de quarta i un porter.

El 1847 en el Reial decret del 29 de setembre se li torna a anomenar Governador Civil que s la que s'ha mantingut fins a 1997 quan es va crear la figura de delegat del govern a la Comunitat Autnoma. Al llarg d'aquests anys s'han produt diverses modificacions legals que afectaven a les responsabilitats del crrec. Aix en el Reial decret del 14 d'agost de 1893 en el que se suprimien les seccions de foment. En 1925 les seves funcions estaven establertes en l'Administraci Local i l'Estatut Provincial. Durant la Segona Repblica i la Generalitat de Catalunya (1931-1939), els governs civils a Catalunya foren suprimits, per foren restablerts de nou en quedar dissolt el rgim autonmic arran del desenlla de la Guerra Civil Espanyola.

Desprs de la guerra es van ampliar les seves funcions: fiscalitzaci dels acords de les corporacions locals , dels pressupostos municipals (examen i liquidaci) autoritzaci d'espectacles pblics, establiment dels plans d'obres i serveis , autoritzar o denegar llicncies d'establiments sobre activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses, etc. El 10 d'octubre de 1958 se'ls va dotar d'un estatut propi, atorgant-li al crrec la mxima autoritat de la provncia. Des de 1981 moltes de les seves funcions foren assumides per les Comunitats Autnomes. El 25 d'abril de 1997 desapareix per a convertir-se en Subdelegat del Govern depenent del Delegat del Govern en la Comunitat Autnoma.

 Enllaos externs .
Arxiu General d'Andalusia. Histria institucional del Governador Civil;
Joan SERRALLONGA I URQUIDI, El aparato provincial durante la Segunda Repblica. Los gobernadores civiles, 1931-1939;
 Els governadors civils a l'Arxiu Nacional de Catalunya.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318216" title="Golden Cup 2008" nonfiltered="4036" processed="4020" dbindex="124294">


La Golden Cup 2008 - Memorial lex Ros, promocionada sota la denominaci Blanes Golden Cup 2008, es disput entre el 26 i el 29 de juny a Blanes i compt amb la participaci de les seleccions nacionals masculines de Catalunya, Itlia, Sussa, Frana i Angola i l'equip organitzador, el Blanes Hoquei Club.

Aquest torneig reconegut pel Comit Internacional d'Hoquei sobre patins (CIRH) va servir a algunes de les seleccions com a preparaci per a l'Europeu 2008.

Participants.



Angola.


Blanes Hoquei Club.


Frana.






Catalunya.


Itlia.


Sussa.


Fase Regular.
Els horaris corresponen a l'hora d'estiu dels Pasos Catalans (zona horria: UTC+2).

Llegenda.
En les taules segents:


Grup A.












Grup B.












Fase Final.



Semifinal 1.



Semifinal 2.


Cinqu i sis lloc.



Tercer i quart lloc.



Final.






Classificaci final.


Mxims golejadors.



Vegeu tamb.
 Golden Cup;
 Selecci catalana d'hoquei patins;

Enllaos externs.
 Blanes Golden Cup 2008;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318220" title="Matt Harding" nonfiltered="4037" processed="4021" dbindex="124295">

Matthew "Matt" Harding (nascut el 27 de setembre de 1976) s un americ de Westport (Connecticut) que inici un viatge al voltant del mn desprs de treballar en la indstria del videojoc a Brisbane, Austrlia. Mentre viatjava demanava a altre gent que el gravessin ballant davant d'edificis importants, escenes de carrer i paisatges naturals. Amb aquestes escenes va montar un vdeo al que afeg msica de "Sweet Lullaby" (Nature's Dancing 7" Mix), de Deep Forest. Actualment viu a Seattle, estat de Washington (Estats Units).

El primer vdeo va fer-se popular l'any 2005, dos anys desprs de qu fes el viatge i el penjs. Aquest crid l'atenci de la marca de xiclets Stride que li ofer pagar-li un segon viatge a canvi de qu en fes un vdeo del mateix estil i amb la marca discretament incorporada a algunes escenes. 

El tercer vdeo fou proposta directa d'en Matt a l'empresa de xiclets, els mostr centenars de correus electrnics que li oferien ballar acompanyat. El vdeo fou penjat el 20 de juny de 2008 a YouTube.

Vdeos.
Primer vdeo.
Desprs de deixar la seva feina de dissenyador de videojocs a Brisbane el mes de febrer de 2003 va iniciar un viatge per sia. Per a fer-lo va usar els diners que havia estalviat. La idea de posar-se a ballar i enregistrar-ho fou d'un company de viatge a Hanoi, desprs d'uns mesos d'haver iniciat el viatge.

L'any 2005 el vdeo va comenar a escampar-se per internet.

L'xit del primer vdeo va cridar l'atenci de la marca de xiclets Stride, que li van oferir la possibilitat de fer un segon vdeo.

Llocs en els que ball.
Pekn, Xina.
Hani, Vietnam.
Delhi, ndia.
Moscou, Rssia.
Bangkok, Tailndia.
Agra, ndia.
Praga, Repblica Txeca.
Angkor Wat, Cambodja;
Selva Bengal, ndia.
Los Angeles, Estats Units.
Shbaatar, Monglia.
Kilimanjaro, Tanznia.
Sibria, Rssia.
Monte Albn, Mxic.
Tsavo, Kenya.
Bosc impenetrable, Uganda.
Rangn, Birmnia.
Westport (Connecticut), Estats Units.
Seattle, Estats Units.
Nova York, Estats Units.

Segon vdeo.
Llocs en els que ball.
Salar de Uyuni, Bolvia.
Petra, Jordnia.
Machu Picchu, Per.
Venecia, Itlia.
Tquio, Jap.
Illes Galpagos, Equador.
Brisbane, Austrlia.
Luang Prabang, Laos.
Bandar Seri Begawan, Brunei.
rea 51, Nevada.
Tikal, Guatemala.
Half Moon Caye, Belize.
Sossusvlei, Nambia.
Vall Routeburn, Nova Zelanda.
Monument Valley, Estats Units.
Shetland.
Chuuk, Micronsia.
Londres, Anglaterra.
Very Large Array, Estats Units.
Abu Simbel, Egipte.
Illa de Pascua, Xile.
Picardia, Frana.
Mutianyu, Xina.
Nova York, Estats Units.
feso, Turquia.
Guam.
Reserva Natural Mokolodi, Botswana.
Berln, Alemnia.
Sydney, Austrlia.
Dubai, Emirats rabs Units.
Illes Roca (Palau).
Milindi, Ruanda.
Neko Harbor, Antrtida.
Kjeragbolten, Noruega.
San Francisco, Estats Units.
Seattle, Estats Units.

Tercer vdeo.
Per a fer aquest tercer vdeo Matt va comptar amb el patrocini de la marca de xiclets Stride. Va viatjar a 42 pasos en 14 mesos. La diferncia d'aquest respecte els altres vdeos rau en qu balla amb gent que s'ofer a fer-ho a cada lloc que visit. Fou penjat a YouTube el 20 de juny de 2008. 
Llocs en els que ball.
Mumbai, ndia;
Paro, Bhutan;
Calada del Gegant, Irlanda del Nord;
Stone Town, Zanzibar;
Lancelin, Austrlia;
Lisse, Pasos Baixos;
Illa Christmas, Austrlia;
Kuwait city, Kuwait;
Teotihuacn, Mxic;
Seljalandsfoss, Islndia;
Madrid, Espanya;
Antseranana, Madagascar;
Brisbane, Austrlia;
Dubln, Irlanda;
Buenos Aires, Argentina;
Chakachino, Zambia;
Istanbul, Turquia;
Wainivilase, Fiji;
Londres, Anglaterra;
Estocolm, Sucia;
Auki, Illes Solomn;
Sana'a, Yemen;
Ala Archa Gorge, Kirguizistan;
Tagaytay, Filipines;
Zona desmilitaritzada, Corea;
Timbuktu, Mali;
Warsaw, Polnia;
Austin, Texas;
Tquio, Jap;
Poria, Papua Nova Guinea;
Miami, Florida;
Munich, Alemnia;
Tongatapu, Tonga;
Chicago, Illinois;
Thimphu, Bhutan;
Gurgaon, ndia;
Sydney, Austrlia;
Lisboa, Portugal;
Sel, Corea del Sud;
Soweto, Sud-frica;
Nova York, Nova York;
Vava'u, Tonga;
Cap de Bona Esperana, Sud-frica;
Canal de Panam, Panam;
Wadi Rum, Jordnia;
Illa dels lmurs, Madagascar;
Auckland, Nova Zelanda;
Batik, Marroc;
Amsterdam, Pasos Baixos;
Atlanta, Georgia;
Ciutat de Mxic, Mxic;
Brusselles, Blgica;
San Francisco, Califrnia;
Taipei, Taiwan;
Vancouver, Colmbia Britnica;
Washington DC, USA;
Rio de Janeiro, Brasil;
Colnia, Alemnia;
Singapur;
Alhambra, Califrnia;
Tel Aviv, Israel;
Jerusalem, Cisjordnia;
Pars, Frana;
Montreal, Quebec;
Nellis Airspace, Nevada;
Los Angeles, California;
So Paulo, Brasil;
Seattle, Washington;

Enllaos externs.
 Web de "Where the hell is Matt" ;
 Web de Deep Forest ;
 Primer vdeo d'en Matt;
 Segon vdeo d'en Matt;
 Tercer vdeo d'en Matt;

Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318222" title="Gegants de Viserta" nonfiltered="4038" processed="4022" dbindex="124296">

 Els gegants del carrer Viserta de Monistrol de Montserrat .






Els gegants com a tradici a la Vila de Monistrol de Montserrat tenen el seu naixement en les festes de la octava de Corpus Christi del carrer de Viserta (actualment Juli Fuchs) durant l'octava de Corpus tots els carrers de la Vila celebraven la seva festa un dia diferent de la setmana desprs del dijous de Corpus. La festa del carrer Viserta se celebrava en dimarts i la festa consista en diferents actes, al mat els vens assistien en cercavila a Missa de deu a l'esglsia parroquial de Sant Pere acompanyats dels gegants els quatrers (els administradors de la festa tres noies i tres nois) i de l'orquestra (com a curiositat cal dir que com que el venat no tenia diners per  a pagar l'orquestra, els vens es repartien els msics i els convidaven a dinar a casa seva)durant la passada  era tradicional que les dones casades anessin de negre i amb pintons i mantellines, els nens anaven amb coques que es beneen a l'esglsia i es menjaven durant el sopar d'aquell dia. A la sortida de l'Ofici es tornava al carrer en cercavila i a l'Era es feia una ballada amb els gegants, antigament, els gegants anaven fins l'antic cremallera a fi de qu l'arribada d'un tren portes espectadors que contemplssin la ballada dels gegants i dongus algun que altre diner per la realitzaci de les festes de l'any segent. Per la tarda es feien jocs de Cucanya i Xocolatada i seguidament es feia una cercavila (en la qual era tpic que la gent hi ans disfressada amb disfresses allusives de les feines del carrer)  per anar al rosari, aquesta cercavila era feta a mode de process, i la gent hi anava amb ciris encesos, acabada la process la gent tornava a l'Era on els gegants feien la seva darrera ballada i per la nit es feia un ball que obrien els quatrers i que es realitzava a l'Era de Viserta o a la Cabanya. 

La tradici dels gegants a Viserta, per, ve de molt antic, antigament els vens feien uns gegants "d'estar per casa" amb carotes i teles per l'any 1913 cansats d'uns gegants rnecs que servien ms d'espantall que no per fer festa els vens decidiren comprar dos caps de gegants al Taller "El Ingenio" de Barcelona, per a comprar-los es van necessitar 250 pessetes, l'estrena dels gegants fou en les  festes del carrer de l'any 1914.
A continuaci parlarem dels tres gegants del carrer Viserta.



----En Ramir i Na Constana (El Vell i la Vella)



Com ja hem esmentat abans, durant les festes venals del carrer Viserta de l any 1913 els vens cansats d uns gegants que servien ms per fer riure que per fer festa, van adquirir al taller El Ingenio del carrer Raurich de Barcelona una parella de testes per als gegants (ja que no hi havia suficients diners per a adquirir el cavallet, el cos, els braos, i les mans). Aix doncs el cavallet va ser construt per els homes del carrer, i el cos va ser fet de vmet per un cistellaire, la roba va ser cosida per les dones i vies del carrer, i com a mans es van emprar uns guants, la geganta portava un vano tancat a la m, i el gegant una espasa que havia estat regalada per un soldat carl (durant una de les festes, hi va haver un atac de forces militars que van llenar els gegants i van robar l espasa) L'estrena de la parella va ser el dimarts 16 de juny de 1914, els gegants van ser de l agrat dels vens del carrer, i dels nens, encara que espantats, s amagaven sota les faldilles de les mares.
L any 1949, els vens varen comprar unes mans per als gegants, i la geganta, pass a portar un ram de flors a la m.
Una curiositat que val la pena esmentar s el fet que, antigament, els gegants Ramir i Constana es guardaven desmuntats, i cada ve en tenia una pea. Quan arribaven les festes del Corpus, s anava casa per casa a recollir-les totes, es muntaven les figures i es vestien en un ambient festiu a l entrada de cal Lltzer, on hi havia una escala que facilitava l operaci. I es posaven a l actual plaa d en Juli Fuchs mentre passava la process, finalitzada aquesta es desaven muntats a la casa d un ve fins la festa venal.

Els gegants van comenar a anar vestits amb teles que aportaven els vens de les seves cases, per ms endavant es van fer dos vestits nous per a la parella, el gegant portava un vestit granats fet a partir d unes cortines de l antic cinema i una boina, la geganta, portava un vestit fet de tela d indiana que imitava uns ocells  pit-roigs .
Desprs de la guerra civil el gegant va mantenir la seva roba, i a partir d aleshores portava un pergam a la m. La Geganta va canviar de vestit, aquest era de color vermell i portava un vel al cap, a partir d aleshores alternava els vanos i els mocadors que li posaven a la m. L any 1950, els gegants estaven molt malmesos, i es va restaurar el gegant, els vens es volien desprendre de la geganta (que per la seva envergadura ning la volia portar) i en van encarregar la construcci d una altra, per les seves faccions eren massa joves per a fer de parella del gegant, i llavors van decidir restaurar tamb la geganta. Aix doncs, als vells gegants se ls van anomenar el Vell i la Vella, i es va aprofitar l ocasi per a comprar uns cossos de cartr i uns braos i mans nous.
L any 1989, el Centre de Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat de Catalunya, amb motiu del 75 aniversari dels gegants, els va oferir uns medallons commemoratius, que van dur un temps penjats al coll. Actualment, per, estan desats a les dependncies de la colla.
Ms endavant, el gegant portava una maa o ceptre amb l emblema de l escut de Monistrol, i la geganta seguia portant el mocador. En l ltima represa de les festes alg els va anomenar Ramir i Constana. L any 1998 a iniciativa de la colla es va manar fer una cpia dels antics gegants en fibra de vidre al constructor de gegants Toni Mujal de Cardona, els quals surten actualment a la festa per a no malmetre ms els vells.
Actualment, el gegant porta un vestit Blau amb ribets daurats i un pergam que explica la seva histria, la geganta, en canvi, segueix portant el vel i el mocador per porta un vestit de color daurat.



----Na Diana (La Jove)



Al principi de la dcada de 1950, en Ramir i la Constana, estaven fora fets malb i es va decidir restaurar-los. Per a iniciativa de l artista del taller El Ingenio al qual s encarreg la feina, finalment es va optar per restaurar noms en Ramir i prescindir de la Constana, ja que per la seva envergadura com el seu pes feien difcil trobar geganters per dur-la. Per tant es va construir una nova parella per a en Ramir.
Un cop acabada la nova geganta, es va veure que tenia unes faccions massa joves per l arrufat Ramir, que presentava l aspecte d un home ja madur, i que la parella na acabava de quallar. Aleshores es va decidir restaurar tamb la Constana i convertir la parella en un tercet. A partir d aleshores es va anomenar a la nova geganta la Jove. En les festes del Carrer Viserta de l'any 1952 en motiu de la seva estrena es va fer una gran portalada al carrer amb una poesia que hi deia:


Digueu-li carrer Viserta,

digueu-li carrer Fuchs,

tots teniu la porta oberta

entreu, no sigueu porucs.

Entreu al carrer simptic,

ms alegre i ms manyac,

ms bell i ms democrtic,

el nostre carrer del Sac.


La roba de la Diana es va comprar als magatzems el Siglo, de Manresa, la nova Geganta a portat en molt poques ocasions mantellina, i sempre se l ha vist amb un ram de flors, i amb un mocador a la m. Ms endavant se li va posar un vestit de color rosa i alg la va anomenar Diana.
Tot i que la histria explica que la Diana i en Ramir eren una parella sorprenent, si ms no amb una gran diferncia d edat, en ms d una ocasi se ls ha pogut veure junts.

La tradici familiar ha fet que la mainada de tot el poble consideri la Diana filla dels dos Gegants vells.

Al cap d uns anys, pels volts del 1994, la Diana va comenar a vestir de pubilla catalana, i va seguir duent el mocador i el ram de flors.
L any 1998, la colla de puntaires del poble va regalar-li un mocador brodat on figura l escut de la vila de Monistrol de Montserrat.

En motiu de l estrena del gegant Quim, l any 2000, es va confeccionar un nou vestit de pubilla per a la Diana, amb una faldilla estampada de flors, i una mantellina que li cobreix les espatlles.



----Fitxes tcniques dels gegants


Ramir


Alada:	3,20 m

Pes:	78 Kg

Data d estrena:	1914

Construcci:	El Ingenio

Material:	Cartr Pedra

Propietat:	Vens del carrer Juli Fuchs
Parella:	Constana


----Ramir (rplica)


Alada:	3,20 m

Pes:	38 Kg

Data d estrena:	1998

Construcci:	Toni Mujal

Material:	Fibra de Vidre

Propietat:	Juli Fuchs

Parella:	Constana



----Constana


Alada:	3,15 m

Pes:	90 Kg

Data d estrena:	1914

Construcci:	El Ingenio

Material:	Cartr Pedra

Propietat:	Vens del carrer Juli Fuchs

Parella:	Ramir


----Constana (rplica)


Alada:	3,15 m

Pes:	43 Kg

Data d estrena:	1998

Construcci:	Toni Mujal

Material:	Fibra de Vidre

Propietat:	Vens del carrer Juli Fuchs

Parella:	Ramir



----Diana


Alada:	3,10 m

Pes:	38 Kg

Data d estrena:	1952

Construcci:	El Ingenio

Material:	Cartr Pedra

Propietat:	Vens del carrer Juli Fuchs




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318231" title="Mostassa (condiment)" nonfiltered="4039" processed="4023" dbindex="124297">

La mostassa - del llat mustum ardens, most ardent - s un condiment preparat a partir de les llavors d'una planta de la famlia de les Brassiccia, que tamb s'anomena mostassa. Aquestes llavors sn petites, d'un dimetre aproximat d'un millmetre. La seva coloraci varia entre el blanc groguenc i el negre. La mostassa s un condiment important en diverses cuines regionals.

A l'ndia, les llavors de mostassa sn sovint cuites senceres per donar un sabor particular a l'oli. L'oli extret de les llavors s utilitzat per a la cuina a Bengala.

Varietats de mostassa.

Existeixen nombroses espcies de mostassa per noms tres tenen inters culinari: la mostassa negra, la mostassa bruna i la mostassa blanca. .

 La mostassa negra (Brassica nigra) es caracteritza pel color bru vermells de les seves llavors i pel seu intens sabor picant. Es conrea a Argentina, Xile, els Estats Units d'Amrica i alguns pasos europeus.

 La mostassa bruna (Brassica juncea), originria dels pendents de l'Himlaia, habitualment es classifica en dos tipus: d'una banda hi ha l'oriental, que s'empra especialment en la cuina japonesa, i per un altre la provinent de l'ndia, que s la ms utilitzada en les receptes ndies. Es conrea comercialment al Regne Unit, el Canad i els Estats Units.

 La mostassa blanca (Brassica alba) que creix de forma silvestre al nord de l'frica, l'Orient Mitj i l'Europa mediterrnia.  s la que serveix com a base per a l'elaboraci d'una mostassa de color groc poc picant, coneguda com a mostassa anglesa o americana.

Elaboraci.

El condiment conegut amb el nom de mostassa s'extreu de les llavors (en particular les blanques), que sn redudes a farina i barrejades amb una pasta espessa i una mica d'aigua. A aquesta base s'hi poden afegir altres ingredients, com ara sucre, mel, vinagre, vi o  llet.
El gust, suau desprs de la primera barreja, es desenvolupa amb el temps. La mostassa forta t un efecte poders (i desagradable) sobre les membranes nasals si s mal consumida.

Les llavors senceres poden ser submergides en un lquid abans de ser moltes, si es vol produir mostassa en gra.

La mostassa preparada s molt estesa, per habitualment el producte fresc s mpliament superior.

Diferents tipus de mostassa.


 Mostassa alemanya: s una mostassa suau, feta a partir de llavors de mostassa, sal, espcies i acidificant. Acompanya les famoses salsitxes alemanyes.
 Mostassa americana: s una mostassa fina i ensucrada, feta a partir de llavors de mostassa, sucre, sal, espcies i d'acidificant. Acompanya les carns calentes o fredes.
 Mostassa de Dijon: s una mostassa forta que es presenta en diverses varietats. s feta a partir de llavors de mostassa, de vinagre, de sal i d'cid ctric. Acompanya totes les carns i pot ser utilitzada com un dels ingredients de la salsa maionesa.
 Mostassa de cassis: s una variant  amb grosella (cassis en francs), de la mostassa de Dijon. s excellent per acompanyar totes les carns de caa.
 Mostassa dola: s una mostassa dola, feta a partir de llavors de mostassa, sal, espcies, acidificant, vinagre de malta, sucre, caramel, i de fines herbes. Es distingeix pel seu sabor agradablement ensucrat.
 Mostassa a l'estrag: s una variant amb estrag de la mostassa de Dijon. s excellent amb el pollastre i les carns fredes.
 Mostassa a les fines herbes: s una mostassa feta a partir de llavors de mostassa senceres, sal, espcies, acidificant, vinagre de vi blanc, sucre, julivert, coriandre, i fines herbes. s excellent amb les carns fredes.
 Mostassa forta anglesa: s una mostassa de textura fina i gust potent, feta a partir de llavors de mostassa, sal, espcies, acidificant, vinagre de malta, oli vegetal i lecitina. Acompanya habitualment les hamburgueses i les salsitxes tipus frankfurt o hot dog.
 Mostassa en grans a l'antiga: s una mostassa de Dijon, feta a partir de llavors de mostassa sencera, sal, espcies i acidificant. Les llavors li donen una textura granulosa i s sovint ms suau que la mostassa de Dijon clssica.
 Mostassa en grans picant: s una mostassa forta, feta a partir de llavors de mostassa senceres, sal, espcies, acidificant i bitxo. s excellent amb la carn freda. Les llavors li donen una textura granulosa i el bitxo un gust picant.
 Mostassa provenal: s una mostassa fina i forta, feta a partir de llavors de mostassa, sal, espcies, acidificant, all, pebrot vermell, vi blanc, cid ctric, oli i fines herbes. Acompanya totes les carns.
 Mostassa al tomquet: s una mostassa suau, feta a partir de llavors de mostassa senceres, sal, espcies, acidificant, tomquets assecats, vinagre de vi i sucre.
 Mostassa a la violeta: s una mostassa suau, feta a partir de llavors de mostassa, sal, espcies, acidificant, i suc de violeta. s una especialitat del Sud-Oest de Frana.
 Mostassa a la mel: s una mostassa ensucrada, feta a partir de llavors de mostassa, sal, espcies, acidificant, i mel.
 Mostassa violeta de Brive: s una mostassa feta a partir de llavors de mostassa i de most de ram segons una recepta gelosament guardada. Condiment fi, del que en podem gaudir amb la botifarra negra, petits salats o una carn freda. Va conixer el seu moment de glria grcies al papa Climent VI que era originari de Corrze i, nostlgic de la mostassa violeta de la seva infantesa, va fer anar a Aviny una mostassera de la seva terra, i la va anomenar "gran mostassera del papa".
 Mostassa de Bnichon: s una preparaci que recorda ms aviat la melmelada. s feta a partir de sucre, canyella, ans, clau d'espcia, farina de mostassa, vi blanc, farina flor i vi cuit. La mostassa de Bnichon s consumida durant la Bnichon, festa popular a certes regions de la Suisse romande. S'estn sobre una llesca de pa ensucrat amb safr de cuchaule.

Histria.


La mostassa s coneguda des de temps immemorials, una de les primeres citacions s a la Bblia en la parbola del gra de mostassa.

En l'antiguitat clssica, es creu que foren els romans els que van desenvolupar el preparat de mostassa que coneixem en l'actualitat. Barrejaven suc de ram sense fermentar, conegut com a "most" amb llavors de mostassa, anomenades sinapis per formar el mustum ardens o "most ardent". L'empraven com a condiment gastronmic, Plini l'esmenta com un additament per als vins especiats i com que tamb confitaven en vinagre les seves fulles, era emprat en l'elaboraci del moretum (formatge especiat). Com a planta medicinal era aplicada com a remei contra el maldecap o simplement com a digestiu. Els grecs l'empraven com condiment i Pitgores recomanava el seu consum ja que tenia la convicci que augmentava la memria i alegrava l'nim. Se sap tamb que el botnic Teofrast la conreava als jardins.

s en l'edat mitjana quan la mostassa t un paper important com a condiment de les carns (sobretot bovines), potser per ocultar el sabor de la carn en mal estat. En el segle XIII apareix a gaireb tots els plats de la gastronomia europea, i el seu cultiu es va intensificar, especialment a les ciutats de Cremona i Dijon; en aquesta ltima, la producci continua avui en dia, i se'n considera una de les ms famoses del mn (una gran part de la producci mundial prov d'aquesta regi de la Borgonya i l'altra del Canad).

Ja en l'edat moderna ens trobem nombroses receptes d'elaboraci diferents segons els diversos pasos, a Castella en el segle XVII, per exemple, el cuiner reial de Felip III esmenta una recepta espanyola d'elaboraci de la mostassa. 

En el segle XX es fa tristament famosa al ser associada amb l'iperita coneguda tamb com a  gas mostassa simplement pel fet de tenir un olor similar a la mostassa.

Avui en dia s'empra com a salsa acompanyant de salsitxes i s un integrant important de les hamburgueses i del menjar rpid o fast food en general.

Propietats.
La Mostassa s una salsa baixa en calories i colesterol. La seva llavor t un alt contingut proteic i de minerals. A ms posseeix propietats antisptiques i digestives.

 Producci .


Referncies.


Enllaos externs.
 Una recepta de mostassa medieval catalana ;
 Algunes consideracions sobre la mostassa;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318239" title="Archie Scott-Brown" nonfiltered="4040" processed="4024" dbindex="124298">
 William Archibald Scott Brown  conegut com Archie Scott-Brown va ser un pilot de curses automobilstiques britnic que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Archie Scott-Brown va nixer el 13 de maig del 1927 a Paisley, Renfrewshire, Esccia i va morir el 19 de maig del 1958 en un accident pilotant un monoplaa al circuit de Spa-Francorchamps  prop de Heusy, Blgica.


 A la F1 .

Va debutar a la sisena cursa de la temporada 1956 (la setena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 14 de juliol del 1956 el GP de la Gran Bretanya al Circuit de Silverstone.

Archie Scott-Brown va participar a una nica cursa puntuable pel campionat de la F1, havent de retirar-se i no aconseguint cap punt pel campionat.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318240" title="Emeryson" nonfiltered="4041" processed="4025" dbindex="124299">
Emeryson va ser un constructor de monoplaes britnic que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Emeryson va ser fundada pel angls Paul Emery per disputar curses de la F1, i va tenir presncia al campionat al llarg de tres temporades (1956, 1961 i 1962). 


 A la F1 .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318242" title="Eta Arietis" nonfiltered="4042" processed="4026" dbindex="124300">



Eta Arietis (  Ari /   Arietis) s una estrella de la constellaci d'ries.

Eta Arietis s una nana de la seqncia principal blanca del tipus F de la magnitud aparent +5,23. Est aproximadament a 98,3 anys-llum de la Terra.

Enllaos externs.
SIMBAD;
Aladin previewer;
Aladin sky atlas;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318247" title="Andreu d'Albalat" nonfiltered="4043" processed="4027" dbindex="124301">
Andreu d'Albalat, germ de l'arquebisbe de Tarragona Pere d'Albalat, fou bisbe de Valncia des de 1248 a 1276. 

Fou triat el bisbe de Valncia el 4 de desembre de 1248, sent confirmat pel papa Innocenci IV el 25 de febrer de 1249. El seu pontificat, que va durar ms de 27 anys, ha sigut un dels ms llargs de la dicesi valentina.

Aquest dominic, orind d'una illustre famlia catalana, s'havia format en el convent de Predicadors de Valncia i va haver de reconstruir la dicesi, encara en perode d'assentament darrere de la conquesta jaumina.

Va tindre gran prestigi i creixent protagonisme a Valncia. El rei Jaume I l'anomen ambaixador, canceller del Regne i agent de la seua Corona a Roma. Va intervindre en la comissi encarregada de fixar els lmits entre Valncia i Castella. Amb el desig que hi haguera una Seu digna de la ciutat i dicesi de Valncia, va decidir erigir-ne una nova de trinca, i va collocar-ne la primera pedra el 22 de juny de 1262.

Va protegir a les ordes religiosos, que havien acudit a fundar a Valncia. Va fundar la cartoixa de Portaceli i va patrocinar generosament les obres d'ampliaci del convent de Sant Domnec.

En 1251, el rei Jaume I va disposar que les normes, usos i costums que s'havien promulgat per al bon govern de Valncia, foren revisades i ordenades. Aquest va ser l'origen del llibre dels Furs.

Andreu d'Albalat mor a Viterbo (Itlia), on residia el papa Joan XXI, a qui va anar a comunicar-li l'xit d'una missi diplomtica que aquest li havia confiat, el 25 de novembre de 1276.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318252" title="Pere d'Albalat" nonfiltered="4044" processed="4028" dbindex="124302">
Pere d'Albalat fou arquebisbe de Tarragona de 1237 a 1251 per renncia de Guillem de Montgr. L'aragons Pere d Albalat era fins llavors bisbe de Lleida, doctor en Teologia i ntim amic del rei Jaume I.
 
Va assistir a la conquesta de Valncia i va refer la seua esglsia. Va aconseguir que la Seu de Valncia fra declarada sufragnia de la de Tarragona, en oposici frontal a les pretensions del metropolit de Toledo. Va celebrar un gran nombre de concilis provincials, el primer a Tarragona el 1239, el segon a Valncia el 1240, d altres sis a Tarragona i dos a la vila d Alcanys. Va fundar a Tarragona el convent dels pares dominics. Va instituir que a l altar major de la Seu de Tarragona noms hi pogueren oficiar els bisbes o els canonges, prvia obtenci del perms del captol. Va cooperar personalment, amb l aportaci d homes i diners, en la conquesta de Xtiva. 

Convocat pel papa Gregori IX a un concili general que s havia de celebrar a Sant Joan del Later contra l emperador Frederic Barbarroja pels danys que aquest causava a l Esglsia, va embarcar cap a Roma, per quan va ser a Pisa va haver d entornar-se n perqu Barbarroja havia armat en cors diverses naus per capturar els prelats.
Quan tornava de les Corts de Monts va morir a Poblet el dia 2 de juliol de 1251 i est enterrat a l esglsia major del monestir, a l esquerra de la porta de la sagristia nova.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318257" title="Marchamalo" nonfiltered="4045" processed="4029" dbindex="124303">




Marchamalo s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Demografia .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318258" title="Mondjar" nonfiltered="4046" processed="4030" dbindex="124304">


Mondjar s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318259" title="Mandayona" nonfiltered="4047" processed="4031" dbindex="124305">


Mandayona s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318260" title="Miedes de Atienza" nonfiltered="4048" processed="4032" dbindex="124306">




Miedes de Atienza s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318261" title="Las Navas de Jadraque" nonfiltered="4049" processed="4033" dbindex="124307">


Las Navas de Jadraque s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318262" title="Negredo" nonfiltered="4050" processed="4034" dbindex="124308">


Negredo s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318263" title="Corduente" nonfiltered="4051" processed="4035" dbindex="124309">


Corduente s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318264" title="Cogolludo" nonfiltered="4052" processed="4036" dbindex="124310">




Cogolludo s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318265" title="Checa" nonfiltered="4053" processed="4037" dbindex="124311">


Checa s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita a l'est amb Orea, al Sud-Est amb Albarracn, provncia de Terol, i al Sud amb Tragacete, a la provncia de Conca. En el vessant occidental,limita amb Beteta, provncia de Conca i amb Peralejos de las Truchas. Al nord, limita amb Chequilla, Traid i Alcoroches.

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318266" title="Alcolea del Pinar" nonfiltered="4054" processed="4038" dbindex="124312">


Alcolea del Pinar s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Inclou els nuclis de Cortes de Tajua, Garbajosa, Tortonda i Villaverde del Ducado.

 Demografia .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318267" title="Institut Ramon Muntaner" nonfiltered="4055" processed="4039" dbindex="124313">



L Institut Ramon Muntaner. Fundaci Privada dels Centres d Estudis de Parla Catalana es va constituir el passat 3 de juliol de 2003 i t la seva seu al Mas de la Coixa de Mra la Nova, a la Ribera d Ebre. 

Aquesta entitat neix d un acord entre la Generalitat de Catalunya i la Coordinadora de Centres d Estudis de Parla Catalana (CCEPC), Premi Nacional de Patrimoni Cultural 2007, entitat federativa que aplega gaireb un centenar d entitats de tots els territoris de parla catalana. El patronat est format per 14 membres repartits equitativament entre els dos organismes.

Actualment, disposen localitzats aproximadament uns 250 centres d estudis en el conjunt dels territoris de parla catalana i els nostres projectes i activitats s adrecen a tots ells.

Objectius.

 Donar suport i  difondre els projectes d investigaci i de difusi cultural dels centres i instituts d estudis dels territoris de parla catalana a travs de diferents vies : projectes d inters per al conjunt del centres com per exemple el portal a internet, la digitalitzaci dels seus fons bibliogrfics, la trobada anual de centres, recercat, o espais de debat ;  lnies d ajut a la recerca, a les activitats, a les publicacions i a l adquisici d infraestructures ; i suport logstic a l hora de desenvolupar els seus projectes o activitats.
 Fomentar el treball en xarxa. L Institut pretn facilitar la comunicaci i la collaboraci entre els centres. La possibilitat de posar en com experincies, activitats i investigacions pot enriquir i facilitar considerablement el treball realitzat de manera individual per cada centre i tamb pot donar al mn dels centres d estudis la rellevncia que mereix tant dins el mn cientfic i acadmic com dins la societat en general.

Projectes.
Hi ha dos temes que sempre han preocupat als centres d'estudis: la difusi i la comunicaci.

Per aquest motiu, un dels seus projectes ms importants, en constant creixement, s el portal a internet. Es tracta d una gran base de dades que t com a objectiu aplegar tota la informaci relacionada amb els diferents centres d estudis dels territoris de parla catalana: ubicaci, manera de contacte, activitats, llibres, revistes, temtiques tractades, exposicions, conferncies, etc.
 
Per a la creaci i manteniment d aquest portal l Institut ha signat un conveni amb la Universitat Rovira i Virgili. Els centres que volen participar en el projecte, actualment uns 200, disposen d un codi i una clau d accs que els permet introduir tota la informaci que van generant. L Institut fa un seguiment i introdueix la resta de continguts: notcies, convocatries o d altres temes que considerem d inters pels centres d estudis. 
Tamb s una molt bona eina per a estudiants o investigadors universitaris. Grcies a aquest portal se ls ha fet accessible la recerca realitzada des de l mbit local i comarcal i tamb el coneixement de molts premis i beques d investigaci convocats des dels centres d estudis.

L Institut va signar un conveni amb el Consorci de Biblioteques Universitries de Catalunya (CBUC) per tal que les revistes dels centres d estudis s incorporessin a la base de dades de sumaris electrnics de revistes i tamb en el nou projecte RACO (Revistes Catalanes en Accs Obert). Actualment, hi ha una vintena de revistes que incorporen els seus sumaris i una vintena que es troben a text complet a Raco. En aquests moments hem externalitzat la digitalitzaci i a finals d any es podran consultar a text complet una vintena de revistes.

Vinculada amb la difusi, una de les activitats principals de l Institut al llarg de l any s el RECERCAT. Jornada de Cultura i Recerca Local dels Territoris de Parla Catalana. Una activitat que neix de la necessitat expressada pels centres de crear una jornada de trobada, d intercanvi d experincies, de recerca de collaboracions i de difusi dels centres d estudis. S aprofita la nominaci de la Capital de la Cultura Catalana per determinar el lloc de celebraci. Des de l Institut es valora molt positivament l experincia dels d aquests anys i tamb l inters que els centres han demostrat en participar en la jornada.

Una altra activitat de difusi anual s lEspai Despuig. Es tracta d una taula rodona que t lloc el mes de novembre en la qual es debaten temes d inters pels centres d estudis. s una activitat itinerant i s organitza en collaboraci amb una altra entitat. El resultat de la taula rodona, que recull les intervencions dels participants, s publicada i distribuda de manera gratuta als centres d estudis.
L any 2005 es va iniciar l edici d un calendari anual amb les activitats dels centres d estudis. s una experincia molt participada per part dels centres, de gran utilitat a l hora de programar activitats. 

L'Institut aplega un fons bibliogrfic important de publicacions de recerca local i comarcal del conjunt dels territoris de parla catalana que es pot consultar a internet a www.irmu.org i que est obert al pblic.

Suport econmic a la recerca i la divulgaci cultural.
L'Institut Ramon Muntaner tamb convoca anualment diferents lnies d'ajut econmic per donar suport a la recerca i a la difusi cultural realitzada des dels centres i instituts d'estudis locals i comarcals.

Enllaos externs.
 http://www.irmu.org;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318268" title="Bandera de San Marino" nonfiltered="4056" processed="4040" dbindex="124314">


La bandera de San Marino es compon de dues bandes horitzontals iguals en proporicons, l'una s blanca i l'altra s blava, que simbolitzen respectivament la neu i el cel. 

L'escut nacional est situat al mig de la bandera i es constitueix, en primer lloc, per una imatge que representa les tres torres de guarda de San Marino a sobre dels tres pics del Mont Titano. Aquesta imatge est flanquejat de fulles i acompanyat d'una corona, smbol de la soberania i de la repblica ms antiga del mn i de l'inscripci LIBERTAS, que significa llibertat en llat.

L'escut no figura en la bandera civil. 










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318269" title="Bandera de Sierra Leone" nonfiltered="4057" processed="4041" dbindex="124315">


La bandera de Sierra Leone s oficial des del 27 d'abril de 1961. s una bandera de tres bandes horitzontals verda, blanca i blava. 

El verd representa l'agricultura, les muntanyes i els recursos naturals. El blau representa l'esperana de la pau que entn aportar Freetown, la capital, a la resta del mn. El blanc recorda l'unitat i la justcia. 


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318270" title="Alto Guadalquivir" nonfiltered="4058" processed="4042" dbindex="124316">

Alto Guadalquivir s una comarca de la provncia de Crdova, Andalusia.
Zona eminentment agrcola, comena a repuntar el sector industrial grcies a les empreses de mobles de fusta el mxim exponent de la qual el trobem a Villa del Ro i a empreses agroalimentries i de caldereria a Montoro i Bujalance. 

Es crea a partir de les antigues comarques de Bujalance (Bujalance, Caete de las Torres, El Carpio i Pedro Abad) i Montoro (Montoro, Adamuz, Villa del Ro i Villafranca de Crdoba). Montoro amb 9.491 habitants s el cap de partit judicial i el major municipi de la comarca, seguit de Bujalance. La comarca es pot dividir en tres mbits territorials diferenciats, de Nord a Sud: 
 La Sierra (Adamuz i Montoro): Zona adrupta al sud de Sierra Morena amb importants recursos hdriccs (embassaments del Guadalmellato, Eges i Martn Gonzalo) i naturals (Parc Natural Sierra de Cardea Montoro);
 La Vega (Villa del Ro, Pedro Abad, El Carpio i Villafranca de Crdoba). Se situa en al voltant de la ribera del Guadalquivir, de l'autovia d'Andalusia (N-IV) i de la lnia de ferrocarril Madrid-Cadis. En ella es concentra el 70% de la poblaci comarcal. ;
 La Campia (Bujalance i Caete de las Torres): Es tracta del centre agrcola de la comarca. s un ample territori molt frtil de pendents suaus de margues i argiles. Predomina el cultiu del olivar, el blat i el girasol. Es poden trobar exemples molt representatius de l'hbitat rural andals, el mas aix com restes de les cultures que des de segles han habitat aquestes terres molt riques en aiges subterrnies: ibers, romans, etc.

 Fronteres .
Limita amb:
 Amb la comarca del Valle de los Pedroches al nord.
 Amb la comarca de la Campia Este-Guadajoz al sud.
 Amb Crdova i la comarca de Valle del Guadiato a l'oest.
 Amb la provncia de Jan al este.

 Referncies .


Enllaos externs.
Web de la Mancomunitat de l'Alto Guadalquivir;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318277" title="KYMCO" nonfiltered="4059" processed="4043" dbindex="124317">
Kwang Yang Motor Company (KYMCO), s la principal marca de motocicletes de Taiwan.

La marca est principalment dirigida a la fabricaci d'scooters (des de ciclomotors de 50cc fins 500 cc), de gran acceptaci en els pasos orientals, tot i que tamb fabrica altres tipus de motocicletes. A Espanya, a ms a ms d'scooters, distribueix tipus custom (fins 250 cc) i quads (fins 300 cc). Models: Scout, Vitality, Bet&Win, People, Xciting, Zing, Venox...

El problema es que el servei tcnic es molt car, les peces de recanvi tarden sempre molt en arribar i es molt probable que surti defectuosa. Pero en cap cas et canviaran la moto o t'ampliaran la garantia pel temps que la moto hagi estat al mecnic; poltica de la empresa.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318279" title="Adamuz" nonfiltered="4060" processed="4044" dbindex="124318">

Adamuz s una localitat de la provncia de Crdova, Andalusia, Espanya. 

 Demografia .


Histria. 
Les primeres petjades humanes dintre del terme de Adamuz, s'expandeix per diferents coves amb jaciments arqueolgics, els de la cova del Caaveralejo, restes humanes i de cermica pertanyents al final del V millenni a. de C. Durant el perde de la Hispnia Romana, Adamuz va pertnyer al terme de Sacilis Marcillus, actual Alcurrucen, terme de Pedro Abad, segons es pot deduir per les inscripcions romanes aparegudes.  

Des de 1260, va pertnyer Adamuz, a la jurisdicci de Crdova, el Consell de la qual nomenava els alcaldes i oficials. En ms d'una ocasi, algun dels ttols i rics homes de Castella van pretendre usurpar el Senyoriu de Adamuz, prova d'aix s la Comissi conferida en l'any 1469 pel rei Enric IV de Castella al Mestre de Santiago i al Bisbe de Sigenza perqu procuraran que el Comte de Cabra, Martn Alonso de Sotomayor i Fernn Prez, el seu germ, per una banda i d'una altra la ciutat de Crdova, celebressin una concrdia perqu retornessin a aquesta ciutat diverses fortaleses que li tenien usurpades, sent una d'elles la d'Adamuz, que segons els pactes havia de demolir-la. Noranta-set anys desprs, en 1566, el Rei Felip II, la va vendre a Luis Mndez d'Haro y Sotomayor, Comendador Major d'Alcanys, compensat a la ciutat de Crdova amb un juro perpetu de 16.000 maravedins. Des d'aquella poca pertany aquesta vila vinculada a la casa i estat dels Marquesos del Carpio, no per drets d'aquests, sin perqu l'Haro i Sotomayor tenia per dona a Beatriz de Haro que era possedora del Marquesat. 

Sent senyor d'aquesta vila Luis Mndez d'Haro i Sotomayor, el pare del qual havia afavorit molt l'avi de Cervantes, que era cordovs, va estar a Adamuz traient oli i blat per a les galeres, amb vara alta de justcia com comissionat, en els anys 1591-1593. Tamb hi ha constncia de la visita a aquesta vila dels Reis Catlics. La histria d'Adamuz quedaria incompleta si no es conta entre les seves pgines amb el Convent de San Francisco del Monte, a uns set quilmetres de la poblaci i del que noms es conserven les seves runes. Fundat per  Martn Fernndez de Andujar, va ser confirmada la seva fundaci des d'Aviny (Frana), pel pontfex Climent VII a petici dels Reis Enric i Catalina, amb data 6 de maig de 1394. En els segles XV i XVI t lloc la reforma i ampliaci portada a terme per Lus Mendz de Sotomayor, patrons del convent, sent dipositats en el mateix les restes de la seva esposa. Per l'any 1583 va ser guardi i mestre de novicis en el convent San Francisco Solano. Durant 1624, amb motiu de la seva participaci en una cacera va estar visitant el convent el rei Felip IV. Queda en estudi l'poca moderna i contempornia d'Adamuz. Durant el perode 1936-1939 quedo gaireb totalment destrut el seu arxiu histric que datava del segle XIII, aix com el seu patrimoni artstic i cultural.

 Enllaos externs .

Ajuntament d'Adamuz;
Adamuz - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;
Adamuz Blog;
Banda Simfnica Municipal d'Adamuz  ;
Coro Rociero Peregrinos de Mara, d'Adamuz;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318283" title="Bujalance" nonfiltered="4061" processed="4045" dbindex="124319">

Bujalance s una localitat de la provncia de Crdova, Andalusia, Espanya. Limita al nordoest amb Pedro Abad i El Carpio, al nord amb  Montoro i Villa del Ro  i al sud amb Crdova i Caete de las Torres.

 Etimologia . 
El nom de la ciutat apareix en l'poca romana. Per a alguns va ser Calpurniana, per a altres Bursabolis, Borjalimar o Colnia Baetis. Uns altres creuen que el topnim actual neix dels termes Vogia i Laos (el poble de Vogia). Els rabs la van anomenar Bury al-Hans, que significa Torre de la Colobra. D'aqu derivaria el nom actual: Buxalan, Buxalance, Bujalance.

 Demografia .



 Enllaos externs .

Andaluca es de Cine. Vdeo de Bujalance;
Vdeo basat en el sonet "A Bujalance" de Mario Lpez;
Bujalance - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;
Ajuntament de Bujalance;
Revista Camino Verde de Bujalance.
Banda i Cor de l'AMC Pedro Lavirgen de Bujalance.
Biblioteca Municipal de Bujalance.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318286" title="Caete de las Torres" nonfiltered="4062" processed="4046" dbindex="124320">

Caete de las Torres s una localitat de la provncia de Crdova, Andalusia, Espanya. 

 Demografia . 


 Historia . 
Les primeres notcies sobre l'activitat humana en el terme d'aquesta vila coincideixen amb la revoluci neoltica, l'economia de la qual estava representada per agricultors, agrupats en poblats. Bastant significatius de la Edat del Bronze sn les troballes obtingudes en superfcie a Puentes Viejos, El Vilano, El Fogn, Cabeza Lavada i, sobretot, en el ric jaciment de la Haza de la Virgen. Per la seva proximitat a Obulco (actual Porcuna), la civilitzaci ibrica ha deixat constncia del seu pas per Caete. Aqu es van trobar animals esculpits en pedra, monedes i cermiques tpiques d'aquesta cultura, i fins i tot un recinte fortificat, el Mas Real. Poblada en l'poca romana, i anteriorment pels ibers, es creu que es tracta de Calpurniana, ciutat fundada per Calpurni Pis, encara que no hi ha certesa clara d'aix. Altres teories asseguren que va ser fundada per Juli Csar el 45 aC., encara que tampoc hi ha certesa d'aix. Aqu es va preparar la batalla de Munda contra els fills de Pompeu. 

Una bona mostra de l'etapa romana de Caete de les Torres es troba en La Haza de la Virgen, on, segons els ms vells del lloc, va estar la ciutat abans esmentada de Calpurriana, al Callejn de los Moros, en la qual diverses escultures tallades en la roca van quedar sepultades amb materials de farciment llanats pels vens, i en el Mas El Alamillo, que va proporcionar una taula de bronze amb inscripcions en llat. En altres llocs apareixen restes de canonades de plom, vestigis de construccions, tombes, monedes, molins, tils de labranza i cermiques comunes i de luxe, tant hispniques com d'importaci, decorades a motlle i llises. La presncia visigoda en Caete de les Torres es constata per la presncia de maons amb relleus de rosetes o inscripcions en les vores, mentre que del temps dels musulmans, que s quan afloren els documents d'aquest poble amb major profusi, sobretot a partir del segle X, queden restes repartides per diferents zones del terme municipal. 

Durant la reconquesta va ser perduda i recuperada diverses vegades pels cristians a causa de la seva situaci fronterera. Finalment la va conquistar Ferran III deixant-la sota la jurisdicci de la ciutat de Crdova; en 1293 el rei San IV de Castella la va cedir al senyoriu a Alfonso Fernndez de Crdova. Va canviar de mans fins a arribar al ducat de Medinaceli, que va ostentar el marquesat fins a l'extinci dels senyorius en el segle XIX.
 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318288" title="Institut Tecnolgic de Califrnia" nonfiltered="4063" processed="4047" dbindex="124321">

L'Institut Tecnolgic de Califrnia (en angls, California Institute of Techonology, generalment coneguda com Caltech) s una universitat privada de recerca situada a Pasadena, a l'estat de Califrnia dels Estats Units. Es tracta d'una de les principals institucions mundials dedicada a la cincia, enginyeria i investigaci. Tamb porta el control i dirigeix el Jet Propulsion Laboratory de l'agncia espacial estatunidenca, NASA. 

Fundat l'any 1891, el seu lema s "Truth shall make you free" ("La veritat es far lliure").

s relativament petita ja que noms agrupa un conjunt de 2100 alumnes (aproximadament 900 de carrera i 1200 de doctorat) per est considerada una de les millors universitats del mn tenint en compte el nombre de premis Nobel que han guanyat els seus alumnes i professors.





 Histria .


Va ser fundat a Pasadena l'any 1891 pel poltic i home de negocis Amos G. Throop com a escola de formaci professional. Inicialment es va conixer amb el nom de Throop University i va canviar diversos cops de nom fins a adquirir l'actual l'any 1921.

L'astrnom George Ellery Hale va jugar un rol molt important pel desenvolupament de Caltech en convertir-la en una important instituci cientfica. Aprofitant que la recerca cientfica als Estats Units estava en als seus inicis, Hale va veure l'oportunitat de crear una instituci de recerca i educaci en enginyeria i cincies naturals. Va aconseguir nombroses ajudes privades per construir laboratoris ben equipats i tamb va convncer dos dels cientfics ms importants del moment, Arthur Amos Noyes i Robert Andrews Millikan perqu s'unissin a la direcci i realitzessin els seus estudis en la facultat.

L'any 1917, Hale va contractar l'arquitecte Bertram Goodhue perqu dissenys un pla general per la distribuci dels edificis al campus de la universitat (aproximadament uns 8,9 km2). El disseny dels edificis va estar fora influenciat per la tradicional arquitectura de les antigues missions espanyoles del sud de Califrnia.

El creixement econmic de la zona i el premi Nobel que va guanyar Millikan (1923) van influir decisivament en l'expansi de la universitat durant la segent dcada amb nous departaments de geologia, humanitats, cincies socials, biologia o aeronutica, i importants personatges van ser contractats per dirigir-los com ara Thomas Hunt Morgan o Theodore von Krmn.

Un sisme de magnitud 6.5 produt a San Fernando l'any 1971 va causar nombrosos danys en el campus de Caltech i va afectar especialment les estructures dels edificis ms vells que van haver de ser demolits, com el Throop Hall o el Culbertson Auditorium


 Ensenyament .


La universitat de Caltech fa especial mfasi en la qualitat per sobre la quantitat, concentrant un nucli de disciplines de gran calibre. Actualment es troba situat en el cinqu lloc en la classificaci generada per l'estudi realitzat per U.S. News & World Report de l'any 2008 per les universitats estatunidenques. Pel que fa a la classificaci mundial, es trobava en la setena posici el 2007 segons THES - QS World University Rankings i sisena el 2006 segons el rnquing d'universitats.

Els seus estudis s'agrupen en sis divisions, on cada una ofereix diverses carreres: 
 Divisi de biologia;
 Divisi de qumica i enginyeria qumica;
 Divisi d'enginyeria i cincies aplicades;
 Divisi de cincies planetries i geolgiques;
 Divisi d'humanitats i cincies socials;
 Divisi de fsica, matemtiques i astronomia;

El sistema d'ensenyament est distribut en tres quadrimestres, comenant a finals de setembre i acabant a principis de juny.


 Esport .

Caltech posseeix equips de beisbol, bsquet (mascul i femen), cross, esgrima, golf, futbol (mascul), nataci, salts, tennis (mascul i femen), atletisme, voleibol (femen) i waterpolo (mascul i femeni). Tots els equips competeixen en la Southern California Intercollegiate Athletic Conference excepte l'equip d'esgrima que ho fa en la primera divisi de la NCAA.

La majoria dels equips de Caltech no destaquen per la seva qualitat, alguns fins i tot pel contrari. Per exemple, l'equip mascul de basquet va trencar el 6 de gener de 2007 una srie de 207 derrotes consecutives en la tercera divisi escolar, aconseguint la primera victria des de l'any 1996.

La mascota s'anomena "Beaver" (un castor) i dna nom als equips de la universitat coneguts com els Beavers.


 Premis Nobel .

Fins l'any 2005, compta amb 31 guardonats dels premis Nobel (17 d'antics alumnes, 14 de professors no antics alumnes i de 4 professors que tamb havien estat alumnes) fent un total de 32 guardons:

 Robert Andrews Millikan - Fsica 1923;
 Thomas Hunt Morgan - Medicina 1933;
 Carl David Anderson - Fsica 1936;
 Edwin Mattison McMillan - Qumica 1951;
 Linus Carl Pauling - Qumica 1954, Pau 1962;
 William Bradford Shockley - Fsica 1956;
 George Wells Beadle - Medicina 1958;
 Donald Arthur Glaser - Fsica 1960;
 Rudolf Mbauer - Fsica 1961;
 Charles Hard Townes - Fsica 1964;
 Richard Feynman - Fsica 1965;
 Murray Gell-Mann - Fsica 1969;
 Max Delbrck - Medicina 1969;
 Leo James Rainwater - Fsica 1975;
 David Baltimore - Medicina 1975;
 Renato Dulbecco - Medicina 1975;
 Howard Martin Temin - Medicina 1975;
 William Lipscomb - Qumica 1976;
 Robert Woodrow Wilson - Fsica 1978;
 Roger Sperry - Medicina 1981;
 Kenneth G. Wilson - Fsica 1982;
 William Alfred Fowler - Fsica 1983;
 Rudolph A. Marcus - Qumica 1992;
 Edward B. Lewis - Medicina 1995;
 Douglas Dean Osheroff - Fsica 1996;
 Robert C. Merton - Economia 1997;
 Ahmed H. Zewail - Qumica 1999;
 Leland H. Hartwell - Medicina 2001;
 Vernon Lomax Smith - Economia 2002;
 David Politzer - Fsica 2004;
 Robert H. Grubbs - Qumica 2005;


 Referncies .



 Enllaos externs .

 Pgina web oficial ;
 Llista de premis Nobel de Caltech ;
 Premis Nobel i universitats ;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318289" title="El Carpio" nonfiltered="4064" processed="4048" dbindex="124322">

El Carpio s una localitat de la provncia de Crdova, Andalusia, Espanya. 

Demografia.



 Historia . 
L'actual vila del Carpio, abans anomenada Onuba, es va fundar en el primer ter del segle XIV al costat de la torre manada construir per Garci Mndez de Sotomayor, descendent dels conquistadors d'aquestes terres, amb anterioritat a la seva participaci en una srie de fets d'armes en la frontera granadina durant el regnat d'Alfons XI, qui va traslladar al nou emplaament a la poblaci que estava en aquestes terres en l'poca musulmana, la d'Alcocer (Al-Qusayr). Alcocer va ser conquistat per Ferran III en 1240, sent posteriorment (1245) donada la seva vila i fortalesa al concejo de Crdova i delimitats els termes de la seva feligresia. 

Part del seu terme va ser repartit entre diversos membres de la famlia que va collaborar en la seva reconquesta: els Melndez o Mndez de Sotomayor, realitzant-se posteriorment altres reparticions de les seves terres. Un dels descendents d'aquesta famlia (Garci Mndez de Sotomayor) va assolir reunir en el seu poder a primers del segle XIV les donacions repartits per Ferran III de Castella, manant construir en ells una torre fortalesa. Al voltant de la torre, va sorgir la poblaci del Carpio, donant-se com data de la seva fundaci l'any que es va acabar la construcci d'aquella (1325). 

L'extensi territorial que abasta l'actual terme municipal del Carpio va formar part en l'antiguitat del municipi rom de Sacili Martialium. Un nucli urb se situava en el cortijo de l'Alcurrucn -terme municipal de Pedro Abad- que va tenir rang de municipi de dret llat i estava integrat en el conveni jurdic cordovs, equivalent a la demarcaci judicial. L'actual territori del Carpio va ser, en poca romana, una zona de forta implantaci rural, com ho proven les restes de viles oposats en La Vaga, lloc del Carneril, mas de la Vall, tnel de la presa de Mengemor i villar de Alcocer. Aquestes viles confirmen una gran activitat agrria que estara concentrada en el cultiu de cereals, com es confirma amb l'aparici d'un camp de sitges subterrnies d'una enorme capacitat d'emmagatzematge al costat de l'ermita de San Pedro. La vila, presidida per la Torre de Garci-Mndez -resta de l'antiga fortalesa-, s'assenta sobre un pujol des de la qual es domina un ample panorama. 

La seva configuraci urbana recorda els pobles fortalesa, aixecats entorn d'un castell. En l'actualitat el centre del poble ho ocupa la plaa de la Constituci on es troba la Parrquia de l'Assumpci i l'Ajuntament. Al llarg de l'edat moderna, la vila del Carpio s'erigeix en el centre d'un dels senyorius ms importants en terres cordoveses. Els Mndez de Sotomayor es van vincular en 1472 amb la casa d'Haro. En 1549 s'eleva a la categoria de Marquesat, i a partir de 1559 estn la seva jurisdicci als pobles vens de Pedro Abad i Adamuz. En 1660 i 1747 van quedar sotmeses a la seva jurisdicci les Set Viles de los Pedroches. Aquest fenomen reflecteix el podeo que va assolir la Casa d'Haro, que el 1688 es va unir amb la d'Alba.

Enllaos externs.
Ajuntament d'El Carpio;
El Carpio - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;
Da de la Inmaculada;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318291" title="Montoro" nonfiltered="4065" processed="4049" dbindex="124323">

Montoro s una localitat de la provncia de Crdova, Andalusia, Espanya. 

 Demografia .

 Histria . 
La presncia d'assentaments humans a Montoro est testificada mitjanant restes arqueolgiques des d'poca prehistrica. Com nucli urb s'especula amb la possibilitat que ans una fundaci dels colonitzadors grecs, qui l'haurien denominat Aypora o Eipora, encara que aix no s'ha pogut demostrar fefaentment. Si que est plenament demostrada l'existncia d'un nucli ibric al Llanete de los Moros, on les excavacions arqueolgiques han tret a la llum estructures arquitectniques i aixovars funeraris, actualment exposats al Museu Arqueolgic Provincial de Crdova, amb seu en la capital. Aquestes restes estan datats entorn dels anys 4500-5000 aC. 

En poca romana va ser una important ciutat, anomenada Epora, fins al punt de figurar com una de les dues ciutats federades de la Btica (l'altra era Cadis). D'aquest perode destaca una escultura thoracata exposada en el museu local, aix com diverses inscripcions. Desprs del perode visigot i musulm, la ciutat s conquistada definitivament pel rei cristi Ferrano III de Castella el dia de Sant Bartomeu (24 d'agost) de 1238, segons uns autors, o de 1240 segons uns altres. Per aquest motiu aquest sant fos nomenat patr de la ciutat i titular de la seva esglsia parroquial. 

Va pertnyer al Concejo de Crdova fins que a mitjan segle XVII va passar a les mans del marqus del Carpio, Luis Mndez de Haro y Sotomayor, a la casa del qual nobiliaria va pertnyer fins que en el segle XIX es van abolir els drets senyorials. El comportament dels seus vens durant la invasi napolenica li va valer el ttol de  "Molt Noble, Leal i Patritica Ciutat de Montoro". Desprs de conixer els habitants de Montoro els excessos comesos pels francesos a Crdova capital, van decidir una estratgia d'engany, que faria creure als francesos que eren ben rebuts a Montoro, per a a continuaci acabar amb quants poguessin. Diverses vegades es va repetir aix amb el resultat que Montoro fou l'nic punt independent en tota Espanya que els francesos van deixar en el seu reraguarda. No obstant aix, aquesta situaci de "illa en terra" li va costar no poques vides i una gran caiguda en la productivitat i la natalitat, quedant la poblaci molt reduda. Noms desprs de ms de 30 anys (cap a 1840), la poblaci havia recuperat el seu valor de 1808 . 

 Fills illustres .
 El poeta Antn de Montoro;
 El poltic Santos Isasa Valseca;
 El pintor Antonio Rodrguez Luna;
 El dramaturg Miguel Romero Esteo;
 Antonio Galn Acosta;
 Antonio Garijo;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318293" title="Pedro Abad" nonfiltered="4066" processed="4050" dbindex="124324">

Pedro Abad s una localitat de la provncia de Crdova, Andalusia, Espanya. 

 Demografia .



 Enllaos externs .

Pedro Abad - Sistema d'Informacin Multiterritorial d'Andalusia;
Formulari Dades Econmics;
Bibliografia;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318300" title="Arnedo" nonfiltered="4067" processed="4051" dbindex="124325">


Arnedo s un municipi de la Rioja, situat a la comarca d'Arnedo, a la Rioja Baixa, a la riba esquerrra del riu Cicados i a 35 km de Logronyo.

 Histria . 
s molt probable que Arnedo hagi estat poblat des de temps molt remots encara que sn escassos els assentaments d'poca antiga que coneixem. Arnedo possiblement procedeix en primera instncia del llat arenetum (nom  amb arrel ibric), el significat del qual (lloc abundant en terra, arenal) sembla referir-se al sl d'Arnedo. Durant la prehistria se situen a la riba del riu i en les muntanyes, els ms antics assentaments que es coneixen. Sn el de San Pedro Mrtir i el Valpineda, amb restes d'poca neoltica, potser del Bronze inicial: materials ltics de slex i cermiques fetes a m. 

De l' poca prerromana (3000 a. J.C-s. II a. JC) els testimoniatges arqueolgics en els turons de San Miguel i El Raposal semblen indicar un hbitat concentrat per pobladors celtberos, potser els berones, que desapareixerien a l'arribada dels romans en el segle II a. C. A l' poca romana (s. II a. C.- s. V. d. C.) no se cita Arnedo en la seva historiografia i cal recrrer a l'arqueologia, aix se suposa que el poblat es trasllada al peu del tur del Castell, on van aparixer restes de terra sigilata, all els romans podrien haver aixecat una fortificaci (base del futur castell medieval) per a protegir la comunicaci entre les calades romanes que unien Calahorra amb Numncia i Contrebia Leucade amb Batolla. 

De l' poca visigtica es conserven restes d'una esglsia rupestre del s. VI i la Cova dels Cien Pilares, sota el tur de San Miguel, on va haver un monestir. 


En el s. VIII els rabs van arribar a Arnedo, llavors anomenada Arnit, que va passar a a ser capital d'una de les seves 26 provncies (iklim = climes ) de la Pennsula, i van reconstruir el castell sobre la hipottica fortalesa romana anterior, i des de llavors va ocupar un important paper en les lluites de conquesta i Reconquesta. La falta de documentaci cristiana fa de les crniques musulmanes la millor font d'informaci per a aquest perode, en el qual la poblaci va ser reconquistada cap a l'any 900. Se li va concedir fur propi i va sorgir la llegenda de l'aparici de la Verge de Vico al sarra Kan. 

En 1264 va quedar vinculat a la Corona de Castella. A la fi del s. XIV Arnedo adquireix renom al celebrar-se en 1385 conferncies diplomtiques que sn l'origen del ttol de Prncep d'Astries, i signar-se en 1388 el cridat Tractat d'Arnedo entre Frana i Castella per a defensa mtua. En el s. XV es funden en Arnedo una de les primeres caixes d'estalvi que es coneixen en el mn, aix com el monestir de Vico. En els segents segles diversos reis van distingir a la poblaci: Felip III li concedeix el dret de fidelatge i garapiteria, Felip IV l'eximeix d'allotjar gent de guerra i concedeix el Ttol de ciutat, i Carlos III concedeix una fira de... "nou dies i comprat el dia dilluns de cada setmana". En 1654 va rebre el ttol de Ciutat concedit pel llavors rei Felip IV. 

En el s. XIX la ciutat comptava ja amb una indstria espardenyera i altres activitats fabrils: fbriques de sab i aiguardents, terrisseries, una impremta, etc. Durant el passat s. XX en els aspectes socials i poltics (vegeu Fets d'Arnedo) la nostra ciutat ha seguit els esdeveniments de la resta d'Espanya; per s'ha caracteritzat particularment per l'inici en els anys vint de la indstria del calat amb un gran desenvolupament posterior i d'altres indstries auxiliars: prefabricats, cautx, cartonatges, etc.; causa de l'arribada de poblaci des d'altres llocs d'Espanya i en els ltims anys des d'altres pasos.

 Els Fetsd'Arnedo . 

Sn els fets esdevinguts entre 1931 i 1932 a partir d'uns acomiadaments en una fbrica de calats i acabaria amb la mort d'onze persones per trets de la Gurdia Civil. Aquests fets van causar una gran polmica, afegits a altres casos de matances de camperols i obrers desarmats per part d'efectius de la Gurdia Civil com a Castilblanco (anterior) o Casas Viejas (posterior). Arnedo es va convertir en un smbol per a anarquistes i republicans d'esquerra radical.

 Enllaos externs .
Web de l'Ajuntament de Arnedo ;
Web sobre Arnedo (no oficial) ;
Arnedo On Line  ;
Web d'Andosilla, agermanada amb Arnedo;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318301" title="Soft Machine" nonfiltered="4068" processed="4052" dbindex="124326">

Soft Machine fou un grup de rock britnic originari de Canterbury. Va prendre el nom a partir de la novella The Soft Machine, de William S. Burroughs. Fou un dels grups principals de l'anomenada escena de Canterbury i tingu una importncia destacada en l'evoluci i consolidaci del rock progressiu.

 Histria .
 Els inicis: psicodlia i jazz-fusi .

Soft Machine fou format el 1966 per Robert Wyatt (bateria i vocalista), Kevin Ayers (baixista, guitarrista i vocalista), Daevid Allen (guitarrista) i Mike Ratledge (teclista). Al principi s'hi afeg tamb el guitarrista americ Larry Nowlin. Alguns d'aquests msics havien tocat anteriorment al Daevid Allen Trio, a ms de ser membres fundadors del grup Wilde Flowers, les posteriors reformacions del qual inclourien futurs membres del grup Caravan, una altra banda mtica de l'escena de Canterbury.

Soft Machine, en els seus inicis, es movia en l'underground britnic, arribant a ser un dels grups fonamentals del moviment contracultural dels darrers 60 al Regne Unit, juntament amb Pink Floyd. El primer single del grup va anomenar-se Love Makes Sweet Music. Tamb foren enregistrades diversos temes de sessi que no veurien la llum fins anys ms tard. El concert ms important d'aquesta poca fou el que ofer la banda a Saint-Tropez. Poc desprs, Daevid Allen s'establ a Pars, separant-se de Soft Machine. All form el grup Gong.

Soft Machine, ara ja com a trio, intervingu en la gira nord-americana de Jimi Hendrix de 1968. Durant aquesta gira, el grup va enregistrar el seu primer lbum a Nova York, anomenat simplement The Soft Machine. La influncia que el grup va adquirir grcies a aquesta collaboraci amb Hendrix va permetre'ls de realitzar una gira prpia pels EUA, junt al guitarrista Andy Summers, del grup The Police.

El 1969, Hugh Hopper es va afegir a la formaci de Soft Machine com a baixista. El grup va enregistrar el seu segon lbum, Volume Two. D'ara endavant, la majoria dels lbums d'estudi de Soft Machine aniran numerats, ja sigui mitjanant ordinals o cardinals. El 1970, el grup va tornar a reformar-se, prescindint de Kevin Ayers i incorporant el saxofonista Elton Dean. La intenci era orientar els seus treballs cap al vessant del jazz-fusi afegint-hi sempre una intensa atmosfera experimental. El resultat foren els lbums Third, publicat el 1970, i Fourth, publicat el 1971. En els dos intervingueren altres msics convidats, com ara Jimmy Hastings, Nick Evans o Rab Spall.

Els dos treballs foren mpliament aclamats per pblic i crtica (especialment Third). Soft Machine va convertir-se en un grup de culte arreu d'Europa.

 Sortida de Wyatt i Dean .

Malgrat l'xit, aviat aparegueren diferncies entre Wyatt i la resta de membres del grup, que culminaren amb la marxa de Wyatt, qui form el 1971 el grup Matching Mole (el nom s el resultat de traduir soft machine al francs: la machine molle). Fou substitut pel bateria australi Phil Howard, que va intervenir noms en l'enregistrament de Fifth (1972), desprs del qual abandon el grup. Uns mesos ms tard, el propi Elton Dean abandon Soft Machine, per diferncies musicals amb la resta de membres. Howard fou substitut per John Marshall a la bateria, mentre que el lloc del saxofonista no es va cobrir.

 Reformacions i darrers treballs .

Per a l'enregistrament de l'lbum Six (1973), el teclista Karl Jenkins es va afegir a la formaci de Soft Machine. Jenkins i Marshall havien estat fundadors del grup de jazz-rock Nucleus. Aix va resultar en un enfocament clar de Soft Machine envers aquest estil, abandonant els plantejaments psicodlics i experimentals dels primers lbums. Desprs de l'enregistrament de Six, Hugh Hopper (baixista) abandon el grup i fou reemplaat per Roy Babbington, tamb fundador de Nucleus. Babbington ja havia tocat amb Soft Machine als lbums Fourth i Fifth com a msic convidat. Soft Machine quedava conformat ara com un quartet composat per Babbington, Jenkins, Marshall i Ratledge (l'nic membre fundador).

Amb aquesta formaci, s'enregistraren els segents tres lbums d'estudi del grup. Seven va aparixer el mateix any 1973. Fou enregistrat sense la intervenci de cap altre msic addicional. Posteriorment aparegu Bundles (1975), que mostrava una deriva completa de Soft Machine cap a la fusi, amb l'addici del guitarrista Allan Holdsworth, fet que provoc reminiscncies a l'estil de la Mahavishnu Orchestra (fundada per John McLaughlin) en el nou lbum d'estudi de Soft Machine. En cap dels treballs anteriors de Soft Machine no havien aparegut guitarres solistes. El darrer lbum d'estudi fou Softs, de 1976, on Holdsworth fou substitut per John Etheridge. Mike Ratledge no va aparixer durant les primeres sessions d'enregistrament del nou lbum. Durant aquest ltim perode, Soft Machine es rodej d'altres msics com ara Steve Cook (baixista), Alan Wakeman (saxofonista) o Ric Sanders (violinista).

Aquests msics, amb els ltims membres del grup, enregistraren diferent material agrupat sota l'irnic ttol Alive and Well. El 1978, el grup es va desfer definitivament, per el seu nom encara fou usat en l'enregistrament i posterior publicaci, el 1981, de l'lbum Land of Cockayne (obra del msic de free-jazz Jack Bruce juntament amb altres msics de jazz, entre ells un ex-component de Soft Machine: Allan Holdsworth). Tres anys ms tard, el nom de Soft Machine va tornar a aparixer en una srie de concerts a Londres, on van intervenir, entre d'altres, Karl Jenkins i John Marshall (ex-membres del grup) i Dave MacRae (teclista ex-membre de Matching Mole).

 Llegat .

Des del 1988, han aparegut molts enregistraments en directe de Soft Machine remasteritzats en format CD. Alguns dels antics membres han publicat tamb nous treballs plegats, sota noms com ara Soft Works o Soft Machine Legacy (n's un exemple Live in Zaandam, de 2005). Elton Dean, membre de Soft Machine Legacy, va morir el febrer de 2006, per aix no ha impedit la continuaci del grup-tribut (que incorpor Theo Travis, membre de Gong).

El setembre de 2005 aparegu una mplia biografia del grup, anomenada Soft Machine: Out-Bloody-Rageous i escrita per Graham Bennett. L'any segent va guanyar un premi atorgat per l'Association for Recorded Sound Collections.

 Discografia .

 The Soft Machine (ABC Probe, 1968);
 Volume Two (ABC Probe, 1969);
 Third (Columbia, 1970);
 Fourth (Columbia, 1971);
 Fifth (Columbia, 1972);
 Six (Columbia, 1973);
 Seven (Columbia, 1973);
 Bundles (Harvest, 1975);
 Softs (Harvest, 1976);
Alive & Well: Recorded in Paris (Harvest, 1978);
Land of Cockayne (EMI, 1981);




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318303" title="Bandera de Somlia" nonfiltered="4069" processed="4053" dbindex="124327">


La bandera de Somlia, de color blau i amb una estrella de cinc puntes blanca al mig, fou adoptada el 12 d'octubre de 1954. Va ser dissenyada per Mohammed Awale Liban i fou usada en un principi per la Somlia Italiana, i desprs del 1957 tamb per la Somlia Britnica; a partir del 1960 va ser la bandera del nou estat fruit de la uni entre aquests dos territoris. 

Segons M. Liban, la bandera s'havia d'assemblar a la bandera de l'ONU, que va ajudar el pas a aconseguir la independncia d'Itlia. 

Les cinc puntes de l'estrella simbolitzen les cinc zones on viuen els somals: la Somlia Britnica, la Somlia Italiana, la Somlia Francesa (Djibouti), Ogaden (a Etipia) i la provncia del Nord-est de Kenya. 










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318309" title="Centre d'Art Santa Mnica" nonfiltered="4070" processed="4054" dbindex="124328">


El Centre d'Art Santa Mnica s una sala d'exposicions d'obres d'art contemporani de la Generalitat de Catalunya. Es troba a la rambla santa Mnica nm. 7, en un edifici de nova planta en el lloc on hi havia el convent de sant Agust del segle XVII. El seu actual director s Vicen Altai. Es diferncia d'un museu en qu no t collecci prpia. Va ser innaugurat durant la primavera de 1988.

Tamb acullia el Centre de Documentaci de l'Art Contemporani Alexandre Cirici, biblioteca i hemeroteca d'art del segle XX i un arxiu d'artistes del mateix segle, majoritriament dels anys 40 a l'actualitat, que el 2007 va ser traslladat i integrat a la biblioteca del MACBA.




Enllaos externs.
 Web oficial;

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318312" title="Hitabaldas" nonfiltered="4071" processed="4055" dbindex="124329">


Hitabaldas s una formaci musical, formada en Badalona. Es pot considerar que hi ha dues etapes d Hitabaldas. La primera, entre el 1997 i el 2001, i l actual, de mitjans del 2005. A la primera etapa els membres permanents de la banda van ser tres, en Josep Cuss (baix), Pere Esteve (guitarra) i Jordi Blanch (bateria). En aquesta etapa van ser guanyadors, junt amb dues bandes ms, del 1er. Concurs de msica de Badalona.

Ara Hitabaldas s una altra banda amb altres msics tot i que dos dels membres fundadors continuen treballant a la formaci. Raquel Piernas (veu), Ivn Reyes (baix), Jordi Blanch (bateria), Pau Escoda (piano), Stan Couston (DJ), Pere Esteve (guitarra) i Ramn Casamaj (trompeta).

Hitabaldas en directe utilitza temes propis com: Golden Reef, Bai Eta Ez, Alone, Thats All, Ksong, Pericardio, Cuna Chill, Kung Fu, Raining Drops, The One, Red Telephone, FF, Beautiful, etc. 

 Enllaos externs .

 Lloc web d'Hitabaldas a MySpace;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318313" title="Juan Balboa Boneke" nonfiltered="4072" processed="4056" dbindex="124330">
Juan Balboa Boneke, s un escriptor en castell de Guinea Equatorial que va nixer a Rvola el 1938. Va estudiar a l'Escola Superior de Santa Isabel i a l'escola social de Granada. 

Va ser ministre durant el govern de Teodoro Obiang Nguema, fins que, desencantat amb la dictadura, va decidir exiliar-se a Mallorca. 

 Obra .
A dnde vas Guinea?, Palma de Mallorca, 1978.
O Boriba (El exiliado), 1982.
Desde mi vidriera, 1983.
El Reencuentro: El retorno del exiliado, Ediciones Guinea, D.L. 1985 (Fuenlabrada: Anzos).
 Sueos en mi selva: (antologa potica), Centro Cultural Hispano-Guineano, D.L 1987.
 La transicin de Guinea Ecuatorial: historia de un fracaso, Madrid: Labrys 54, 1996.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318323" title="Vctor Beltri i Roqueta" nonfiltered="4073" processed="4057" dbindex="124331">
Vctor Beltr i Roqueta fou un arquitecte catal nascut a la ciutat de Tortosa el 16 d'abril de 1862 i mort a Cartagena el 4 de febrer de 1935. Fill de l'escultor Josep Maria Beltri i de la mestra Carme Roqueta Estrampes, estudi al Collegi Sant Llus Gonzaga de Tortosa, d'on passa finalment a estudiar arquitectura a Barcelona. Titulat el 1887, exerc com a arquitecte municipal a Tortosa (1886-1890) i a Gandia (1890-1893) tot i que destaquen especialment les seves obres a Cartagena i a La Unin sent, tal vegada, el mxim representant de l'arquitectura modernista a la regi de Mrcia.

Desprs de passar per la ciutat de Mrcia Beltri arriba a Cartagena el 1895. En aquells moments la ciutat encara estava sent reconstruda desprs de la destrucci soferta durant la revoluci cantonal de 1873. La ciutat es veia beneficiada per la riquesa generada per les explotacions mineres, de plom i de plata, de les mines de La Unin.

 Obres de Beltri a Cartagena .

 La Casa Cervantes (actual seu d'una caixa d'estalvis).
 El Palau Aguirre (1898).
 La "Villa Calamari" (1900), tamb coneguda com "Palauet de Versalles" i que actualment presenta un lamentable estat de conservaci.
 La Casa Maestre (1906). Inspirada en la Casa Calvet de l'arquitecte Antoni Gaud.
 La Casa Dorda (1910).
 La Casa Zapata (1910).
 El que fou el Gran hotel de Cartagena (1912): l'obra ms representativa del modernisme de la Regi de Mrcia. Amb sis plantes la faana s de pedra artificial i obra vista roja.
 La Casa Llagostera (1915): Decorada amb cermiques pintades obra de Gaspar Polo.
 La Casa de Misericrdia de 1929.

Altres obres sn: la reconstruccin de la Catedral de Cartagena, el Reial Club de Regates (desaparegut i reconstrut el 2006), la remodelaci del Casino de Cartagena, i moltes altres intervencions que en l'actualitat encara estant sent recopilades.

 Obres de Beltri a La Unin .

 L'antic Mercat pblic de La Unin (1901) fet en ferro, pedra i vidre. s una de les obres ms rellevants del modernisme espanyol.
 La Casa del "To Lobo", a Portmn (1913).

Diversos edificis de Vctor Beltri han estat declarats Bns d'Inters Cultural (B.I.C.).



 Bibliografia disponible .
 Adelante simpre. Vctor Beltr y Roqueta (Tortosa 1862-Cartagena 1935). Guillermo Cegarra Beltr. Publ. Colegio Oficial de Aparejadores y Arquitectos Tcnicos de Murcia; 2005. ISBN 84-89882-23-1;

 Enllaos externs .
Web dedicada als Beltri, on es pot consultar bibliografia i ms informaci sobre l'arquitecte, amb dades histriques actualitzades a mesura que avancen les investigacions;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318330" title="Hans Hubert Vogts" nonfiltered="4074" processed="4058" dbindex="124332">

Hans Hubert Vogts, sovint esmentat com Berti Vogts, (pronunciaci b  ti  fo gts) (Bttgen, a prop de Dsseldorf, 30 de desembre, 1946) fou un futbolista i entrenador de futbol alemany.

 Trajectria .
Comen al petit club local del VfR Bttgen el 1954 quan tenia set anys. El 1965 pass al Borussia Mnchengladbach, el seu nic equip professional, i amb el qual va viure l'poca daurada del club als anys 70. Jug 419 / 32 partits / gols de lliga i 64 / 8 de competici europea. Es retir el 1979.

Jug 96 partits amb la selecci absoluta alemanya, dels quals en 20 en fou capit. Form part de la selecci que guany el Mundial de 1974.

Vogts ha estat tamb un destacat entrenador. Entren les categories inferiors de la selecci alemanya, fins el 1990, en qu pass a dirigir l'absoluta. Guany l'Eurocopa 1996, deixant l'equip el 1998. Posteriorment ha entrenat el Bayer Leverkusen o les seleccions de Kuwait, Esccia, Nigria o Azerbaijan.

 Referncies .


 Enllaos externs .

 Biografia;
 Web no oficial (en alemany);
 Perfil a Leverkusen;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318332" title="Villa del Ro" nonfiltered="4075" processed="4059" dbindex="124333">

Villa del Ro s una localitat de la provncia de Crdova, Andalusia, Espanya. 

Demografia.



 Personatges illustres .

 Matas Prats Caete (Periodista);
 Pedro Bueno (Pintor);
 Joaqun Garrido (Cantaor flamenco);

Enllaos externs.
Villa del Ro - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;
Ajuntament de Villa del Ro;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318333" title="Villafranca de Crdoba" nonfiltered="4076" processed="4060" dbindex="124334">

Villafranca de Crdoba s una localitat de la provncia de Crdova, Andalusia, Espanya. 
 Geografia . 
El nucli urb se situa en la ribera dreta del riu Guadalquivir i al peu de Sierra Morena. La seva morfologia urbana respon als denominats "pobles de plana", doncs manca d'emplaament defensiu, ja que la seva fundaci es va produir quan la frontera entre cristians i musulmans es trobava molt allunyada, i per tant a l'abric d'atacs. Destaca la finca la Huertezuela 
 Histria . 
S'han trobat restes arqueolgiques d'poca prehistrica, i fins i tot es relaciona a la localitat amb la romana "Sacilis" (o "Cecilia"), existint un tram de la Via Augusta en els seus voltants. Per el seu actual emplaament s d'origen medieval, quan en el segle XIV Pere I de Castella la va cedir al seu "Repostero Major", Martn Lpez de Crdova, amb llicncia per a poblar-la amb nous vens, l'assentament dels quals va ser estimulat amb privilegis i franqucies, d'on procedeix el seu nom actual, que en principi va ser "Villafranca del Cascajar". Desprs va passar a l'Orde de Calatrava i ms tard als Fernndez de Crdova, per a acabar integrant-se en la casa de Medinaceli ja en el segle XVIII. 


 Demografia .



 Enllaos externs .

Villafranca de Crdoba - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;
Formulari de Dades Econmiques;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318335" title="Bossa de Falaise" nonfiltered="4077" processed="4061" dbindex="124335">


Durant l'agost de 1944, la Bossa de Falaise (tamb coneguda com Bossa de Chambois, Bossa de Falaise-Chambois  o Bossa d'Argentan-Falaise ) va ser la zona compresa entre les ciutats de Trun, Argentan, Vimoutiers i Chambois, prop de Falaise (Frana), en la que els Aliats van provar d'encerclar i destruir al VII Armee i al V Panzerarmee durant la Batalla de Normandia, durant la II Guerra Mundial.

 Rerafons .
Mentre que les tropes aliades avanaven lentament a Normandia durant juny i juliol, el 12 Grup d'Exrcits del General Bradley comen a progressar ms rpidament a inicis d'agost, grcies a l'xit de l'Operaci Cobra. El 4 d'agost, el front alemany davant del 12 Grup d'Exrcits estava totalment collapsat. El 7 d'agost, a Mortain, es llan una contraofensiva limitada, per ferotge (Operation Lttich). Aquest va ser el darrer intent d'aturar l'avan aliat, allant el Tercer Exrcit de Patton. Amb el recolzament aeri i els avisos anticipats provets per ULTRA, els alemanys havien estat rebutjats al vespre, i Bradley va reconquerir Mortain.

El contraatac alemany a Mortein va ser un moviment ximple, car movia el gruix de les seves forces cap a l'oest just quan necessitaven desplaar-se cap a l'est. En el procs, els alemanys van quedar afeblits; i els comandants aliats Bradley i Montgomery van intentar aprofitar-se'n de la situaci amb un pla per encerclar als alemanys.

El pla inicial era tallar-los la retirada mitjanant el Primer Exrcit Canadenc del Tinent General Harry Crerar a Falaise, trobant-se amb les unitats del Tercer Exrcit americ, que atacava cap al nord, direcci Argentant. Adonant-se que els alemanys podrien escapar, Montgomery modific el pla per tancar la trampa entre Trun i Chambois, a 18km ms a l'est.

 La Batalla .
 Sud .
Encapalada per la 2a Divisi Blindada francesa del General Leclerc, que havia capturat Le Mans el 9 d'agost, el XV Cos Americ, que formava part del Tercer Exrcit, reb ordres el 10 d'agost per dirigir-se veloment cap al nord. El 12 va entrar a Alenon, d'all cap a Ecouch i, finalment, va arribar a Argentan el 14, a 22km al sud de Falaise, a on Bradley els orden aturar-se mentre que arribava el perms de Montgomery per travessar els lmits de l'exrcit (una decisi recolzada pel comandant Eisenhower), i pel temor d'entrar dins les lnies canadenques al nord, car les rpides modificacions en les localitzacions d eles tropes causava certa confusi en les lnies de comunicaci aliades. L'alto en l'avan cap al nord va permetre que milers de soldats alemanys poguessin escapar.

Montgomery modific el llindar nord el 15 d'agost, desprs de qu Bradley hagus esperat 24 hores crucials, permetent que els americans avancessin encara ms cap al nord i, el 19 d'agost, la 90a Divisi d'Infanteria va capturar Chambois, 10km al nordest d'Argentan, a on es trobaren amb els canadencs que enfilaven cap al sud.

Mentrestant, el focus principal de l'atac americ gir cap a l'est i, pel 20 d'agost, el Tercer Exrcit de Patton havia travessat el Sena a Mantes, amb els tancs de Leclerc arribant al centre de Pars el 24.

 Nord .
Al nord, Montgomery llan simultniament una nova ofensiva cap al sud de Caen. En la seva primera operaci, el Primer Exrcit canadenc llan l'Operaci Totalize el 9 d'agost. Desprs del trencament inicial, el progrs s'alent. Tot i a l'atac aeri que patien durant les hores de llum, les forces alemanyes (que incloien la 12a Divisi Panzer SS Hitlerjugend) encara eren capaces de causar grans danys. Els alemanys tamb van presentar una resistncia ferotge contra la 2a Divisi d'Infanteria canadenca als boscos al nord de Falaise el 16 d'agost, que no va poder ser conquerida fins al dia segent.

La 4a Divisi Blindada canadenca ocup Trun en 18. El 19 van capturar el poblet de Saint-Lambert-sur-Dives i s'uniren als americans a Chambois, fent una lnia entre Falaise i Chambois, a travs de Trun, lluitant durament amb els alemanys. Una fora d'uns 200 canadencs, composada per membres dels Regiments Sud-Alberta, Argyll i Sutherland Highlanders de Canad i Lincoln and Welland van matar, ferir o capturat a uns 3.000 alemanys a la lluita per Saint-Lambert-sur-Dives. El Major David Currie, del Regiment South Alberta, guany la Creu Victria pel seu lideratge durant la batalla.

Tamb el 18, el General Stanis aw Maczek, comandant de la 1a Divisi Blindada polonesa va ocupar posicions amb 87 tancs Sherman al boscs Tur 262 (conegut com Mont-Ormel pels francesos i "la Maa" pels polonesos), a l'est dels canadencs, per prevenir qualsevol contraofensiva provinent de l'est amb l'objectiu de rescatar als alemanys capturats. Des del tur tamb disposaven d'un punt d'observaci sobre la carretera entre Chambois i Vimoutiers (en aquells moments, la darrera carretera que sortia de la bossa), i van comenar a atacar als alemanys que fugien. Com a resposta, els allats polonesos van ser repetidament atacats especialment el 20 d'agost, pel 2n Cos Panzer SS que havia aconseguit fugir de la bossa, atacar i tornar des de Vimoutiers. Els polonesos van tenir 325 morts, amb 1.002 ferits i 114 desapareguts quan van ser reforats pel 22 Regiment Blindat canadenc a les primeres hores del 21 d'agost. Els alemanys van tenir uns 2.000 morts, amb 5.000 presoners i 359 vehicles destruts.

 Dins de la bossa .
Davant de la pressi combinada dels americans i els francesos al sud, els britnics a l'oest i els canadencs i els polonesos al nord, el dia 10 els alemanys eren ben conscients del perill de veure's encerclats, tot i que Hitler demanava un altre contraatac a Avranches enlloc d'una retirada ordenada.

El 15 d'agost, Hitler substitu al Mariscal de Camp Gnther von Kluge per Walther Model. Kluge va estar absent del seu quarter general la major part del dia. Hitler, sospitant de von Kluge desprs de qu el seu nom fos citat durant les confessions forades del Complot del 20 de juliol, posteriorment digu que von Kluge volia rendir els seus exrcits als Aliats, per que havia fracassat perqu no va poder trobar-se amb els plenipotenciaris aliats. La versi de von Kluge (recolzada per d'altres oficials alemanys) era que el seu cotxe havia estat destrut per caa-bombarders aliats i que s'havia hagut de refugiar fins al vespre per l'artilleria aliada. Ning d'entre els aliats va fer cap mena d'esment sobre una oferta de rendici o de qualsevol contacte amb von Kluge, que se sucidaria uns dies desprs.

Al dia segent, amb els 150.000 homes restants del 7 Exrcit i del 5 Exrcit Panzer gaireb encerclats, Hitler orden una retirada general cap al Sena, si b ja s'estava portant a terme des de l dia 14, segons el pla de Rudolf Christoph Freiherr von Gersdorff, per tal de salvar el mxim que es pogus de les divisions blindades. La infanteria, deixada enmig del bocage, acab retirant-se enmig d'un complert desordre.

Durant la major part de la Campanya de Normandia, els caa-bombarders de la 2a Fora Aria Tctica de la RAF i de la 9a Fora Aria americana havien controlat els cels durant la batalla, per els alemanys havien patit lleus prdues perqu havien dispersat i camuflat les seves posicions defensives i es movien noms de nit. Des de la contraofensiva de Mortain del 7 d'agost, van moure's de dia amb un increment de les prdues. Ara es trobaven tancats en una bossa i provant d'evadir-se durant el dia, amb els caa-bombarders i l'artilleria aliada fent estralls. S'arrib a l'extrem de qu el fum dels vehicles cremant-se servia d'orientaci als pilots. En un simple atac de la RAF, els alemanys van perdre 175 tancs i centenars d'homes.

La retirada alemanya es convert en una fugida a travs del que els alemanys van anomenar "la carretera de la mort" (Todesgang) entre el pobles de Chambois, Saint Lambert, Trun i Tournai-sur-Dives. A les darreres hores del 21 d'agost, desprs de qu el capell francs Abb Launay parls amb el comandant de camp alemany, la resta de les tropes alemanyes van rendir-se.

 Desprs de la batalla .


Tot i que potser 100.000 alemanys van aconseguir fugir dels Aliats pel seu retard en tancar la trampa (molts d'ells ferits), van deixar enrera entre 40.000 i 50.000 presoners, uns 10.000 morts, i la carretera era impossible de transitat pels vehicles destruts (incloent 730 tancs i destructors de tancs d'una fora original de 880). Cap de les divisions blindades de Normandia escap amb ms de 15 tancs. De les 56 divisions d'infanteria que fugien cap al Sena, 18 estaven prcticament destrudes. Entre els que van fugir hi havia 1 comandant d'exrcit, 4 comandants de cos i 14 comandants de divisi. Les forces alemanyes van perdre uns 10.000 canons i vehicles. Noms la 9a Divisi Panzer SS Hohenstaufen i la Panzerlehrdivision tenien ms de 15 tancs disponibles el 22 d'agost.

Els canadencs tamb van tenir greus prdues, amb unes 5.500 baixes (1.470 morts), i els polonesos en van tenir 1.441 (325 morts).

 Veure tamb .

 Operaci Overlord;
 Operaci Nept (el pla d'assalt);
 Operaci Tonga (6a Aerotransportada britnica);
 Operaci Plut (oleoducte sota l'oce);
 Operaci Fortitude (Pla de distracci);
 Operaci Penjarrobes (Regne Unit) ;
 Operaci Ornit (Regne Unit) ;
 Operaci Epsom (Regne Unit) ;
 Operaci Charnwood (Regne Unit) ;
 Operaci Goodwood (Regne Unit) ;
 Operaci Windsor (Canad);
 Operaci Jpiter (Regne Unit);
 Operaci Atlntic (Canad);
 Operaci Primavera (Canad);
 Operaci Cobra (Regne Unit);
 Operaci Lttich (Alemanya);
 Batalla de Brest (EUA);
 Batalla de Caen (Regne Unit, Canad);
 Batalla de Carentan (EUA);
 Batalla de Cherbourg (EUA);
 Batalla de Villers-Bocage (Regne Unit);
 Operaci Bluecoat (Regne Unit);
 Operaci Totalize (Canad, Polnia, (Regne Unit);
 Operaci Tractable (Canad, Polnia, (Regne Unit);
 Batalla del tur de Verrires (Canad);






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318336" title="Batalla de Cherbourg" nonfiltered="4078" processed="4062" dbindex="124336">



La Batalla de Cherbourg va ser part de la Batalla de Normandia, durant la Segona Guerra Mundial. Va tenir lloc desprs dels desembarcaments aliats del 6 de juny. Les tropes americanes van allar i capturar finalment el port fortificat, considerat vital per l'xit a la campanya a l'Europa occidental, en una dura campanya de 3 setmanes. 

 Els plans aliats .	

Al traar els plans per a la invasi de Frana, els planificadors aliats van considerar que seria necessari assegurar un port d'aiges profundes, per permetre que els reforos poguessin arribar directament des dels Estats Units (si no, l'equipament primer havia de ser desembarcat al Regne Unit, desempaquetat, protegir-lo de l'aigua i carregat en llanxes de desembarcament per portar-lo a Frana). Cherbourg, a la punta de la Pennsula de Cotentin, era el port ms gran situat a prop de les platges del desembarcament.

Els planificadors aliats van decidir no desembarcar directament a la Pennsula de Cotentin perqu el sector estava travessat pel Riu Douve, i la zona havia estat innundada pels alemanys per impedir els desembarcaments aerotransportats. Al ser nomenat comandant suprem de les forces de terra per la invasi al gener de 1944, el General britnic Bernard Montgomery torn a ordenar un desembarcament a la pennsula de Cotentin, en part per ampliar el front i per un altre costat per prevenir que els invasors quedessin atrapats, aix com per capturar Cherbourg ms rpidament.

 Els desembarcaments .

A les primeres hores del 6 de juny, les divisions aerotransportades americanes 82 i 101 van ser llanades sobre la base de la pennsula de Cotentin. Tot i a que el llanament va ser molt dispers, van aconseguir assegurar la majoria de les rutes per les quals en VII Cos americ avanaria provinent de la Platja Utah. La 4a Divisi d'Infanteria americana desembarcaria a Utah Beach poc desprs de l'albada.

Tot just acabats els desembarcaments, la prioritat pels invasors a Utah Beach era enllaar amb el cos principal de les tropes aerotransportades ms a l'oest. El 9 de juny, la 101a aconsegu travessar un vall del Douve inundat, capturant Carentan al dia segent, guanyant aix un front continu. 

 Avan a travs de la Pennsula de Carentan .
Aquest xit permet al VII Cos americ a moure's cap a l'oest per allar la pennsula de Cotentin. A ms, havien desembarcat 3 divisions d'infanteria per reforar el cos. El seu comandant, el Major General J. Lawton Collins, va fer treballar dur a les seves tropes, reemplaant tropes al front o retirant oficials si l'avan era lent. 

Els alemanys tenien una barreja de regiments i grups de batalla de diverses divisions, moltes de les quals havien patit greus prdues lluitant contra les tropes americanes durant els primers dies de la batalla. Prcticament no es podia enviar tropes mbils o cuirassades donada l'amenaa que hi havia sobre Caen, ms a l'est. Els reforos d'infanteria arribaven molt lentament. Ironies del dest, les inundacions del Douve es actuaven contra els alemanys, car asseguraven el flanc sud dels americans.

Cap al 16 ja no hi havia obstacles naturals davant de les tropes americanes. El comandament alemany estava totalment confs. Fins i tot el Mariscal Rommel volia retirar les tropes en ordre cap a les fortificacions del Mur Atlntic a Cherbourg, des d'on podrien resistir un setge durant uns dies. Hitler, dictant ordres des del seu refugi a la Prssia Oriental, exigia que es mantingus la lnia, encara que exists el risc d'un desastre.

A finals del 17 de juny, Hitler accept que les tropes es retiressin, per fins a una lnia nova i illgica, que ocupava tota la pennsula al sud de Cherbourg. Rommel protest contra l'ordre, per reempla al General Fambacher, comandant del LXXXIV Cos, que pensava que intentava to circumvent it. 

 Cam de Cherbourg .

El 18 de juny, la 9a Divisi d'Infanteria americana van arribar a la costa oest de la pennsula. En 24 hores, la 4a, la 9a i la 79a es dirigien cap al nord en un ample front. Gaireb no hi va haver oposici al costat oest de la pennsula; a l'est, els exhausts defensors als voltants de Montebourg es van desmoronar. All es van descobrir molts punts de llanament de V-1, aix com installacions per a V-2 a Brix.

En dos dies, les divisions americanes ja estaven tocant Cherbourg. El comandant de la guarnici Tinent General von Schlieben tenia 21.000 homes, per molts eren personal naval o d'unitats de treball, i les tropes de combat que s'havien retirat fins a Cherbourg (incloent les restes de la prpia divisi de von Schlieben, la 709a Divisi d'Infanteria estaven afeblits i desorganitzats. Mancaven el menjar, el combustible i la munici. La Luftwaffe llan alguns subministraments, per molts eren estris com Creus de Ferro per aixecar la moral de la guarnici. Tanmateix, von Schlieben rebutj una proposta de rendici i comen amb les tasques de demolici per fer que els Aliats no poguessin aprofitar el port.

Collins llan un atac generalitzat el 22 de juny. En un inici la resistncia era dura, per ben aviat els americans van netejar lentament els bunquers alemanys. El 26 de juny, la 79a Divisi va capturar Fort du Roule, que dominava la ciutat i les seves defenses. Aix acab amb la possibilitat d'organitzar qualsevol defensa. Von Schlieben va ser capturat. Les fortificacions del port i l'arsenal es van rendir uns dies desprs. Fins i tot alguns alemanys van resistir fins a l'1 de juliol.

 Desprs de la batalla .

Els alemanys havien minat i danyat el port fins a tal punt que Hitler conced la Creu de Cavaller al Contraalmirall Walter Hennecke el dia desprs de qu es rends per un fet sense precedents en la defensa costanera. El port no es va poder comenar a fer servir fins a mitjans d'agost; i els primers vaixells no van poder operar fins a les darreries de juliol. Tanmateix, els alemanys havien patit una gran derrota, com a resultat de les ordres rgides de Hitler i d'un velo desplegament aliat.

El General Friedrich Dollman, comandant el VII Exrcit, va morir d'un atac de cor el 28 de juny, desprs de ser informat de qu se li feia un consell de guerra per la prdua de Cherbourg.

 Veure tamb .

 Operaci Overlord;
 Operaci Nept (el pla d'assalt);
 Operaci Tonga (6a Aerotransportada britnica);
 Operaci Plut (oleoducte sota l'oce);
 Operaci Fortitude (Pla de distracci);
 Operaci Penjarrobes (Regne Unit) ;
 Operaci Ornit (Regne Unit) ;
 Operaci Epsom (Regne Unit) ;
 Operaci Charnwood (Regne Unit) ;
 Operaci Goodwood (Regne Unit) ;
 Operaci Windsor (Canad);
 Operaci Jpiter (Regne Unit);
 Operaci Atlntic (Canad);
 Operaci Primavera (Canad);
 Operaci Cobra (Regne Unit);
 Operaci Lttich (Alemanya);
 Batalla de Brest (EUA);
 Batalla de Caen (Regne Unit, Canad);
 Batalla de Carentan (EUA);
 Bossa de Falaise (EUA, Regne Unit, Canad, Polnia);
 Batalla de Villers-Bocage (Regne Unit);
 Operaci Bluecoat (Regne Unit);
 Operaci Totalize (Canad, Polnia, (Regne Unit);
 Operaci Tractable (Canad, Polnia, (Regne Unit);
 Batalla del tur de Verrires (Canad);













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318350" title="Misteris Romans" nonfiltered="4079" processed="4063" dbindex="124337">

Misteris Romans es una collecci de 12 llibres, fet per Caroline Lawrence. La historia dels llibres passa en l any 79 i 80 D.C En al port de Roma, Ostia. Els personatges sn quatres nens: Flvia, Jonathan, Lupo i Nbia que cada llibre, descobreixen un secret.

Els Llibres de la collecci.

 I.	Lladres en el foro  ;
 II.	Els Secrets del Vesubio;
 III.	Els pirates de Pomeya;
 IV.	Assassins en Roma;
 V.	Els delfins de Laurentum;
 VI.	Els dotze treballs de Flvia Gemina;
 VII.	Els enemics de Jpiter;
 VIII.	Els gladiadors de Capua;
 IX.	El Cols de Rodes;
 X.	El fugitiu de Corinto;
 XI.	Las sirenes de Sorrento;
 XII.	El Auriga de Delfos;

Personatges.

Flvia Gemina: Filla del Cpita Gmino, es molt intelligent y es vena de Jonathan. Es un dels personatges principals.
Nbia: es una nena africana, se la van emportar del seu pas com esclava y Flvia la compr perqu va tenir compassi amb ella. Es un dels personatges principals. ;
Jonathan: Fill de Mardoqueo i germ petit de Mriam. Es jueu , per creu en Jecucrist i es ve de Flvia. Es un dels personatges principals.
Lupo: Es mut perqu quant era petit, li van tallar la llengua. Abans que se fes-hi amic de Flvia, Jonathan i Nbia, era un  poble que no tenia casa, i es un ajudant magnfic pel grup. Es un dels personatges principals.
Cpita Gmino:  Pare de Flvia i viudo de Myrtilla. Es un mariner, i el nom del vaixell es la mateixa que la seva esposa, Myrtilla.
Mriam: Filla de Mardoqueo i germana gran de Jonathan. Es jueva, per creu en Jecucrist y es vena de Flvia.
Mardoqueo: Es Pare de Jonathan i Mriam. Es un metge que va tenir que sortir de Jerusalem, amb els seus fills quan el emperador Tito  va atacar la ciutat.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318351" title="Lightning Strikes" nonfiltered="4080" processed="4064" dbindex="124338">

Lightning Strikes s el set lbum d'estudi del grup de heavy metal japons Loudness. L'lbum, es va llanar al 1986, i va ser l'xit #64 als EUA del Billboard Top 200. L'lbum va ser produt per Max Norman.

L'lbum comena amb una can fora comercial, "Let it Go". No obstant aix, la resta de l'lbum s ms diferent, i s ms semblant al seu anterior lbum, Thunder in the East.

L'lbum s conegut com a Shadows of War al Jap. Les canons tenen diferent ordre, i la can "Ashes in the Sky" es coneix com a "Shadows of War". Tamb hi ha diferncies en el to de la veu del cantant.

Canons.
Let it Go (4:13);
Dark Desire (4:19);
1000 Eyes (4:35);
Face to Face (3:49);
Who Knows (4:02);
Shadows Of War (Ashes in the Sky) (6:02);
Black Star Oblivion (3:55);
Street Life Dream (4:28);
Complication (4:00);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318353" title="Ladrones en el foro" nonfiltered="4081" processed="4065" dbindex="124339">

Ladrones en el foro (en catal Lladres al frum) s el primer llibre de la collecci de  Misteris Romans  de Caroline Lawrence, que de moment noms es troba a les llibreries en castell. 

 Resum del Llibre .

 Any 79 dC. Flvia Gemina, filla de un mariner roma, esta a punt de viure una emocionant aventura. Al investigar al parader de una anell que porta el seller del seu pare. Flvia Gemina coneix a Jonathan, un nen jueu, Nbia, una nena esclava africana y a Lupo, el petit mut. A partir de aix,  els quatres amics comenaran a resoldre una misteriosa mort de uns gossos, recorren junts al foro, la necrpolis romana  y el port de Ostia, i lo millor, es que se convertiran en grans bons amics 

 Propers llibres .

I.    Ladrones en el foro;
II.   Los secretos del Vesubio;
III.  Los piratas de Pompeya;
IV.   Asesinos en Roma;
V.    Los delfines de Laurentum;
VI.   Los doce trabajos de Flavia Gmina;
VII.  Los enemigos de Jpiter;
VIII. Los gladiadores de Capua;
IX.   El coloso de Rodas;
X.    El fugitivo de Corinto;
XI.   Las sirenas de Sorrento;
XII.  El Auriga de Delfos;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318354" title="Soldier of Fortune" nonfiltered="4082" processed="4066" dbindex="124340">


Soldier of Fortune s el tretz lbum d'estudi del grup de msica heavy metal japons Loudness, i el primer amb el cantant americ Mike Vescera. Consisteix en 10 canons.

Aquest lbum, juntament amb On the Prowl, es considera els millors treballs del guitarrista Akira Takasaki.

Canons.

Soldier of Fortune (3:55);
You Shook Me (4:42);
Danger of Love (5:02);
Twenty-Five Days   (4:22);
Red Light Shooter (4:50);
Running for Cover (4:21);
Lost Without Your Love (4:56);
Faces in the Fire (4:08);
Long After Midnight (4:38);
Demon Disease (4:34);

( ) Anomenat com a "25 Days from Home" en algunes edicions d'aquest lbum.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318355" title="Paratge natural d'inters nacional" nonfiltered="4083" processed="4067" dbindex="124341">
Un paratge natural d'inters nacional o PNIN s una figura reservada per la legislaci catalana a aquells espais o elements naturals caracteritzats per la singularitat dels seus valors naturals des dels punts de vista cientfic, paisatgstic i educatiu, i declarats aix per una llei per tal de garantir-ne la protecci.

Aquesta figura ha fet possible la implantaci d'un conjunt de normes de protecci per a aquests paratges protegits: s'hi admeten els usos agrcoles tradicionals, i tamb els ramaders i silvcoles compatibles amb els objectius concrets de la protecci de l'espai. Hi s d'aplicaci el rgim urbanstic del sl no urbanitzable, objecte d'especial protecci als terrenys inclosos dins l'rea protegida, no s'hi permet la installaci d'elements artificials de carcter permanent que degradin el paisatge, s'hi regulen especialment les activitats cinegtiques, s'hi prohibeix expressament la introducci (sense autoritzaci) d'espcies vegetals o animals que no siguin autctones i, de forma pionera en normes de posterior generalitzaci, s'hi prohibeixen l'abocament de residus fora dels punts especialment habilitats a tal efecte, la circulaci motoritzada per vials no autoritzats sense el perms dels ajuntaments, com tamb l'encesa de focs fora dels indrets autoritzats.

 Llista dels Paratges Naturals d'inters Nacionals .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318359" title="On The Prowl" nonfiltered="4084" processed="4068" dbindex="124342">


On The Prowl s el catorz lbum d'estudi del grup de msica de heavy metal japonesa Loudness i el seu segon i ltim amb el cantant americ Mike Vescera desprs de marxar del grup Rising Force de Yngwie Malmsteen , l'lbum On The Prowl s una recopilaci de canons. Inclou quatre noves canons fetes pel grup (incloent-hi en Vescera).

Aquest lbum, juntament amb Soldier of Fortune, es considera un dels millors treballs del guitarrista Akira Takasaki.

Canons.

Down 'N Dirty   (4:36);
Playin' Games   (3:47);
Love Toys   (4:02);
Never Again (5:01);
Deadly Player (4:47);
Take It or Leave It (4:31);
Girl (4:20);
Long Distance (4:15);
In the Mirror (3:34);
Sleepless Nights (4:39);
Find a Way   (7:31);

( ) Les canons que en Mike Vescera va escriure.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318360" title="Friedrich Dollman" nonfiltered="4085" processed="4069" dbindex="124343">


Friedrich Dollmann (2 de febrer de 1882 - 30 de juny de 1944) va ser un general alemany durant la II Guerra Mundial, que serv notablement durant la fase inicial de la invasi aliada de Normandia.

Nascut al 1876, Dollmann s'allist a l'Exrcit Imperial Alemany. Durant la Primera Guerra Mundial serv a la 1a Brigada d'Artilleria de Camp Bavaresa, comandant un batall. Al 1917 pass a l'Estat Major de la 6a Divisi d'Infanteria Bavaresa. Continu al Reichswehr desprs de la I Guerra Mundial, ocupant diversos crrecs, comandant el IX Districte Militar entre 1935 i 1939 (tamb era el comandant del IX Cos d'Exrcit).

Promogut a generaloberst poc desprs de l'inici de la II Guerra Mundial, se li atorg el comandament del VII Armee durant la campanya de 6 setmanes contra Frana. Assignat a tasques d'ocupaci, Dollmann rest la resta de la guerra a Frana supervisant la defensa de Bretanya i Normandia al 1944. Tot i a esperar la invasi aliada a inicis de juny, Dollmann rebaix les condicions d'alerta desprs de l'empitjorament de les condicions metereollgiques el 4 de juny.

Mentre que ell es trobava a uns jocs de guerra durant el 5 i 6 de juny, el seu comandament de Normandia pat moltes de les primeres baixes durant la invasi inicial. Dollmann segu resistint l'atac aliat fins a la seva mort, que li arrib mitjanant un atac de cor el 30 de juny de 1944, desprs de saber que li esperava un consell de guerra desprs de la prdua de Cherbourg.

 Carrera .
 Fahnenjunker-Unteroffizier (01 de novembre de 1899) ;
 Fhnrich (06 de febrer de 1900);
 Leutnant (04 de mar de 1901);
 Oberleutnant (23 d'octubre de 1910);
 Hauptmann (01 d'octubre de  1913) ;
 Major (01 d'octubre de 1921);
 Oberstleutnant (01 d'abril de 1927);
 Oberst (01 de febrer de 1930);
 Generalmajor (01 d'octubre de 1932);
 Generalleutnant (01 d'octubre de 1933);
 General der Artillerie (01 d'abril de 1936);
 Generaloberst (19 de juliol de 1940);

 Condecoracions .
 Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure;
 Creu de Cavaller   24 de juny de 1940;
 Fulles de Roure   1 de juliol de 1944 ;
 Creu de Ferro 1914 de 1a classe;
 Creu de Ferro 1914 de 2a classe;
 Barra de 1939 a la Creu de Ferro 1914 de 1a classe;
 Barra de 1939 a la Creu de Ferro 1914 de 2a classe;
 Medalla del Jubileu del Prncep Regent Luitpold (Baviera) (12 de mar de 1905);
 Medalla del Jubileu del Prncep Regent Luitpold amb Corona (Baviera) (24 d'octubre de 1909);
 Cavaller de l'Orde del Mrit Militar de 4a classe amb Espases i Corona (Baviera) (13 de maig de 1918);
 Creu del Servei Honorable de 2a classe (Baviera) (20 de juny de 1918);
 Creu d'Honor 1914-1918 (21 de desembre de 1934);
 Creu dels 25 anys de Servei (2 d'octubre de 1936);
 Medalla dels 12 anys de Servei;





 Enllaos externs .
 Ressenya en angls;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318361" title="Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae" nonfiltered="4086" processed="4070" dbindex="124344">
Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae (GMLC) s un diccionari especialitzat del llat medieval usat a Catalunya entre els anys 800 i 1100, realitzat des del 1960 pel grup de llat medieval de la Instituci Mil i Fontanals del CSIC sota la direcci de Mari Bassols de Climent i Joan Bastardas i Parera. Aquesta labor s'integra en el projecte europeu de la Uni Acadmica Internacional que t per objecte la publicaci del Novum Glossarium Mediae Latinitatis, diccionari europeu de llat medieval conegut com a 'Nou Du Cange.

La seva pretensi s posar a l'abast de fillegs, lingistes, historiadors, juristes i particulars el lxic llat especfic que presenten els textos escrits a Catalunya des del segle IX fins al XII. Est finanat tant pel Ministeri de Cultura d'Espanya com per la Generalitat de Catalunya. El 2006 s'havien publicat 12 volums.

 Enllaos externs .
 Informaci sobre ele GMLC;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318363" title="Esports de Mario & Sonic als Jocs Olmpics" nonfiltered="4087" processed="4071" dbindex="124345">

Al videojoc de Sega Mario & Sonic als Jocs Olmpics, existeixen diferents esports, o en angls, events. En total n'hi ha vint per a la versi de Wii, i 16 per a la versi per a Nintendo DS.

Els esports de Mario & Sonic als Jocs Olmpics estan classificats en:




Atletisme.

Aquesta categoria est dividida en dos: Atletisme Pista i Atletisme Camp. Inclou 100 m. llisos, 110 m. tanques, 400 m. llisos, 400 m. tanques, 4x100 relleus, salt d'alada, triple salt, salt de longitud, salt amb perxa, llanament de martell i llanament de javelina.

Pista.
La subcategoria Atletisme Pista inclou cinc esports: 100 m. llisos, 110 m. tanques, 400 m. llisos, 400 m. tanques i 4x100 relleus.
100 metres llisos:Als cent metres llisos es pot jugar amb el Wii Remote o amb el Wii Remote i Nunchuk (es pot ambdues coses). L'objectiu s, lgicament, arribar fins a la lnia d'arribada situada a 100 metres de la sortida. Els personatges ms adequats per a aquest esport sn "Sonic" i "Shadow". Tamb es pot fer servir altres personatges de la categoria "Velo" o "Complet", com Mario o Luigi.
400 metres:A aquest esport s'ha d'utilitzar el Wii Remote juntament amb el Nunchuk. Funciona igual que l'anterior, l'nic que en aquest el personatge es cansar al cap d'una estona, i haur de recuperar l'energia.;

Camp.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318365" title="Angel Carrero Sancho" nonfiltered="4088" processed="4072" dbindex="124346">
Angel Carrero Sancho (Villaverde, 1917 - Barcelona, 1949) fou un guerriller comunista catal. Treball com a obrer metallrgic i militava al PSUC,  en esclatar la guerra civil espanyola s'allist a l'exrcit republic i lluit com a oficial al front d'Arag. En acabar la guerra pass a la clandestinitat i, amb el sobrenom d' lvaro, fou un dels fundadors el 1946 de l'Agrupaci Guerrillera de Catalunya, formada per membres del PSUC i dividida en dues brigades, la Jaime Girabau, comandada per Numen Mestre Ferrando, i la segona brigada, comandada per Pere Valverde Fuentes, en la que hi fou comissari poltic.  

Fou capturat desprs d'una acci guerrillera el 1947, i tot i que mantingu durant un temps en secret la seva identitat, finalment fou reconegut per un altre detingut. Jutjat per un consell de guerra, fou condemnat a mort juntament amb Joaquim Puig i Pidemunt, Numen Mestre Ferrando i Pere Valverde Fuentes sota l'acusaci d'haver posat una bomba el 29 de novembre de 1946 als locals dels diaris Solidaridad Nacional i La Prensa, d'haver atemptat contra locals falangistes, pastisseries de luxe i contra la lnia d'alta tensi de Montcada i Reixac. Fou afusellat al camp de la Bota el 17 de febrer de 1949.

 Enllaos externs .
  Diccionari de guerrillers antifranquistes;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318371" title="Vctor Palomo" nonfiltered="4089" processed="4073" dbindex="124347">
Vctor Palomo i Juez (Barcelona, 25 de maig del 1948   Girona, 11 de febrer del 1985) va ser corredor i campi d'esqu nutic i de motociclisme.

 Biografia .
S'inici a l'esqu nutic a Arenys de Mar, a l'any 1959. Als quatre anys es proclam campi d'Espanya infantil i al 1964 esdevingu Campi d'Europa Jnior, ttol que guany dos cops ms. A finals dels anys seixanta ja corria en curses de motos de carcter local, per la Federaci Espanyola d'Esqu li ho va prohibir desprs d'un accident a Massana. A l'any 1968 va participar en els jocs olmpics de Grenoble en l'especialitat de bobsleigh (i possiblement, en altres ). Va quedar Campi del Mn d'Esqu Nutic l'any 1969, en l'especialitat d'esllom . L'any segent es va trencar els dos genolls en un entrenament. Un cop recuperat, i encara sense deixar l'esqu, va anar a Blgica on compr una CZ i particip en algunes curses de motocrs. 

En tornar a Espanya, segueix practicant l'esqu i participant en algunes curses de motocrs amb una Ossa. Una petita fractura a la columna el fa decidir a canviar d'especialitat i a passar-se a les carreres en pista. Abandona definitivament l'esqu nutic i, a partir de 1971, es dedicar plenament a les curses de motos un cop acabats els estudis de Dret. 

Ja al 1971 participa en algunes pujades en costa, guanya a Vallvidrera, aix com en proves tipus ralli amb una Ossa Enduro. Corre el Bol d'Or amb una Norton, debuta amb una Yamaha al gran premi a Estoril i participa en diverses carreres internacionals amb una Norton Gus Khun. 

L'any segent debuta al Mundial de Motociclisme amb una Yamaha TZ 250 privada. Al 1973 aconsegueix el seu primer podi al GP d'Alemanya (Circuit de Hockenheim) de 350cc, rere Teuvo Lansivouri i al GP d'Itlia, a Monza, es veu involucrat en la greu caiguda que costaria la vida a Jarno Saarinen i Renzo Pasolini. Una caiguda al GP de Iugoslvia fa que es perdi gran part de la temporada 1973 i part de la de 1974, en qu aconsegueix el triomf al Gran Premi d'Espanya a Montjuc en la categoria de 350. L'any 1975 segueix els campionats de 250 i 350, amb la revolucionria Yamaha Smac monocasc d'Eric Offenstad, i el de F-750, combinant diversos podis amb nombroses incidncies mecniques.

Comena 1976 amb l'equip de Freddy Swaep, amb actuacions desiguals a les categories de 250, 350 i 500. Segueix tamb el campionat de F-750, aconseguint un segon lloc a la cursa disputada al Jarama. A la darrera part de la temporada, una discussi amb l'equip fa que es quedi sense motos, just abans de la cursa de Silverstone. Sonauto Yamaha li cedeix les motos del lesionat Patrick Pons i guanya. Les victries a les dues segents curses a Assen i a Hockenheim fan que s'adjudiqui el campionat d'Europa de Frmula 750, amb dos punts d'avantatge sobre l'americ Gary Nixon i la seva Kawasaki.

Inicia la temporada de 1977 amb bones motos, bon equip i un patrocinador potent. Els primers resultats sn prometedors, per una caiguda a ms de 200 kilmetres per hora als entrenaments del Moto Journal 200 li provoca greus lesions a la columna vertebral. Veient com se li escapava la que havia de ser la seva millor temporada, una precipitada tornada al circuits amb motiu del Gran Premi de Frana acaba amb una nova caiguda que l'obliga a deixar la competici temporalment.

L'any 1978 es dedica a crrer els Campionats d'Espanya de F-750 i de Resistncia. Els guanya tots dos, amb una gran cursa en companyia de Benjam Grau a les 24 Hores de Montjuc. L'any segent, ja recuperat completament de les seves lesions, afronta de nou el Campionat del Mn de 250 i 350, aix com el Mundial de Resistncia amb Ducati i Mario Lega de company. Per a les 24 Hores de Montjuc pateix de nou un greu accident quan es troba, desprs de la rasant de l'estadi i anant a ms de 190 kilmetres per hora, un altre pilot que estava empenyent la moto al mig de la pista. L'accident li destrossa la cama i les operacions i les complicacions posteriors en la recuperaci el mantenen fora dels circuits durant els anys 1980 i 1981, tornant als circuits a la tardor d'aquest any amb motiu de la cursa de 500 disputada al Jarama, amb el nom de Trofeo Banco Atlntico, com a homenatge a ngel Nieto.

La temporada de 1982 disputa diverses curses al Campionat del Mn de 250 i 500, amb bones actuacions, per un nou accident el fa deixar definitivament les motos. 

Les complicades operacions, els tractaments per afavorir la recuperaci ssia, els potents analgsics per poder suportar el dolor, combinat amb la seva condici de diabtic, li varen causar greus efectes secundaris, amb insuficincies cardaques i heptiques, que el portaren a la mort l'hivern de 1985, als 36 anys. Encara que residia habitualment a Can Forn, a Eivissa, la mort el trob en una visita a Cadaqus, a la Costa Brava.

Vctor Palomo, lluitador i aventurer, va estar 10 anys corrent el Mundial de Motociclisme en circuits mtics, molts dels quals ja no existeixen, com ara Brno, Opatija, Imatra  amb els seus famosos passos a nivell- o Anderstorp i lluitant, i en ocasions guanyant, a grans llegendes del motociclisme dels anys 70 i 80. La llista s inacabable, per no podem obviar noms mtics, com ara Jarno Saarinen, Renzo Pasolini, Phil Read, Dieter Braun, Barry Sheene, Patrick Pons, Giacomo Agostini, Teuvo Lansivouri, Walter Villa, Jack Findlay, Kenny Roberts, Gary Nixon, Michel Rougerie, Chas Mortimer, Takazumi Katayama, Yvon Duhamel, Johnny Cecotto, Pentti Korhonen, Steve Baker, Franco Uncini, Kork Ballington, Marco Lucchinelli, Pat Hennen, John Newbold, Olivier Chevalier, Christian Sarron, Jon Ekerold, Greg Hansford, Gianfranco Bonera, Christian Estrosi, Boet Van Dulmen, Mike Baldwin, Grazziano Rossi, Randy Mamola, Anton Mang, Carlos Lavado o Freddie Spencer, entre d'altres.

El seu germ, Josep Maria Palomo i Juez, va ser campi d'Espanya de rallis el 1969 .

 Classificacions .
 1972: 31 en el Campionat del Mn de 250;
 1973: 16 en el Campionat del Mn de 350, 34 en el de 250;
 1974: 9 en el Campionat del Mn de 350, 18 en el de 250, 26 en el de 500, 7 en el "Trofeu FIM 750". Guanyador a Montjuc en 350;
 1975: 9 en el "Trofeu FIM 750", 11. en els Campionats del Mn de 350 i de 250;
 1976: Campi d'Europa de Frmula 750, 6 en el Campionat del Mn de 350, 9 en 250, 18 en 500. Guanyador a Silverstone, Assen i Hockenheim en 750;
 1977: 14 en el Campionat del Mn de 350, 20 en el de 250;
 1979: 29 en el Campionat del Mn de 350;
 1982: 26 en el Campionat del Mn de 500;

 Enllaos .
 Resum biogrfic ;
 Resum biogrfic ;
 Classificacions ;

 Notes .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318373" title="Mari Bassols de Climent" nonfiltered="4090" processed="4074" dbindex="124348">
Mari Bassols de Climent (Figueres, 1903 - Barcelona, 1973) fou un llatinista catal. Des del 1932 ha estat Catedrtic de Filologia Clssica en la Universitat de Barcelona, i es va dedicar sobretot a l'estudi de la gramtica i la fontica del llat, realitzant contribucions memorables sobretot en el terreny de la sintaxi, on els seus llibres es van fer referncia obligada en l'ensenyament d'aquesta llengua en el mn hispnic en general. 

Va pertnyer a l' Acadmia de Bones Lletres de Barcelona i del 1960 fins a la seva mort dirig el Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae per a la Instituci Mil i Fontanals del CSIC. Va traduir la Vida de los dotze csars de Suetoni i les Histries de Tcit per a la Fundaci Bernat Metge.

Obres.
Sintaxis latina. Madrid, 1956, 2 vols.
Sintaxis histrica de la lengua latina, Barcelona: CSIC, 1945 ;
Fontica latina, Madrid : Consejo Superior de Investigaciones Cientficas, 1983 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318378" title="Bandera de l'Iran" nonfiltered="4091" processed="4075" dbindex="124349">



La bandera de l'Iran actual fou adoptada el 29 de juliol de 1980 s un reflex dels canvis que va provocar la revoluci islmica. El disseny bsic de la bandera s de tres bandes horitzontals iguals, de color verd, blanc i vermell. Aquest disseny base fou usat des de principis del segle XX. 

A l'poca impererial, el centre de la bandera portava el lle, smbol de la fora, que tenia una espasa, smbol de l'islam, i el sol, smbol de l'antiga religi de l'Iran, el mitraisme. Desprs de la revoluci i amb l'establiment de la repblica islmica, s'hi va installar un nou emblema que va substituir els atributs imperials. Aquest emblema s una versi estilitzada del mot All. En efecte, les quatre llunes creixents s'assemblen a la forma escrita del du islmic. Les cinc parts de l'emblema representen els cinc pilars de l'islam. A sota de l'espasa, a la part central, s'hi troba un tashdid que sembla una W. En rab aquest smbol s usat per doblar una consonant, com peral mort All. Per als autors aquest emblema t una forma de tulipa, smbol dels martirs usat per recordar la gent morta per l'Iran. En efecte, s una creena antiga al pas, fins i tot mitolgica, que quan un home mor per la ptria, una tulipa neix al lloc on s enterrat. L'emblema de l'Iran fou concebut per Hamid Nadimi i va ser aprovat per l'aiatoll Ruhollah Khomeini el 9 de maig de 1980. 

Tamb es pot veure la semblana entre l'emblema de l'Iran amb el khand , un smbol sikh que fa referncia a armes de tall, com les espases i les dagues. 

L'expressi estilitzada dAll akbar (         ) apareix 11 vegades a datl i 11 vegades a baix de la banda blanca, i simbolitzen el dia de la revoluci, que fou el 22 bahman (11 de febrer). 

Els estndards fsics exactes de la bandera, la forma, l'embla i la construcci al comps i a la regla algortmica sn descrits a la norma iraniana ISIRI 1.

Notes.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318379" title="Enciclopedia Lingstica Hispnica" nonfiltered="4092" processed="4076" dbindex="124350">
Enciclopedia Lingstica Hispnica (ELH) s una obra miscellnia editada entre el 1960 i el 1967 pel CSIC sota la direcci de Manuel Alvar Lpez i que pretenia aplegar tots els camps de la filologia del castell (toponmia, morfologia, sintaxi, semntica, ortografia, dialectalismes etc). Hi collaboraren entre altres, Ramn Menndez Pidal, Joan Bastardas i Parera, Germ Coln Domnech i Manuel Sanchis i Guarner.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318385" title="Universalis Foederatio Praesepistica" nonfiltered="4093" processed="4077" dbindex="124351">
Universalis Foederatio Praesepistica s una associaci internacional catlica de pessebristes. Fou fundada a Barcelona el 1952 per Josep Maria Garrut i Rom per tal d'aplegar associacions de pessebristes d'Espanya, Alemanya, ustria i Itlia. Actualment t la seu a Roma.

 Objectius .
 Mantenir viva la tradici del pessobre en tota la seva diversitat cultural, seguint el missatge cristi del Nadal "Gloria in excelsis Deo et in terra pax hominibus bonae voluntatis";
 Donar a conixer a travs del pessebre la figura de Jess de Nazaret i el missatge d'encarnaci del Fill de Du; ;
 Promoure la prctica del pessebre. ;
 Organitzacions d'activitats relacionades amb la construcci de pessebres, mostres, mercats, reculls documentals, en plana autonomia per les diverses associacions.

 Membres .  
 Associaci de Pessebristes de Barcelona (Barcelona) Web Oficial;
 Association Belge des Amis de la Crche (Blgica) Web oficial		;
 Association Franaise del Amis de la Crche (Frana) Web oficial;
 Association Suisse des Amis de la Crche  (Sussa) Web oficial;
 Associazione Italiana Amici del Presepio (Itlia), fundada a Roma el 29 de novembre de 1953, Web oficial	;
 Ceske Sdruzeni Pratel Betlemu (Repblica Txeca) Web oficial		;
 Federaci Catalana de Pessebristes (Catalunya) Web oficial		;
 Federacin Espaola de Belenistas (Espanya) Web oficial;
 Friend of the Creche (EUA) Web oficial		;
 Ghaqda Hbieb Tal-Prespju Ghawdex-Malta (Malta) ;
 Gipuzkoako Belenzaleen Elkartea (Guipscoa) Web oficial;
 Hermandad del Santo Pesebre (Argentina) Web oficial	;
 Landesgemeinschaft der Krippenfreunde in Rheinland und Westfahlen (Rennia del Nord-Westflia) Web oficial;
 Verband Bayerischer Krippenfreunde e.V. (Baviera) Web oficial		;
 Verband der Krippenfreunde sterreich (ustria) Web oficial		;
 Verband des Krippenfreunde Liechtensteins (Liechtenstein) Web oficial;
 Verband des Krippenfreunde Sdtirols (Tirol del Sud, Italia)		;
 Vereniging "Vrienden van de Kerstgroep" Nederland (Pasos Baixos) Web oficial;

 Enllaos externs .
  Web Universalis Foederatio Praesepistica;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318387" title="Regla de Ruffini" nonfiltered="4094" processed="4078" dbindex="124352">
En matemtiques, el El mtode de Ruffini anomenat tamb la Regla de Ruffini (descrita per l'itali Paolo Ruffini el 1908) permet dividir un polinomi entre un binomi de la forma  (sent r un nmero real). Tamb permet verificar si un nombre r s arrel d'un polinomi i factoritzar-lo en binomis de la forma (x - r) (sent r un nmero real).

Algorisme.

El mtode serveix per a dividir un polinomi del tipus:
;
entre binomi
 ;
per a obtenir el polinomi quocient
;
i el residu s.
 

Per a dividir P(x) entre Q(x):

1. S'agafen els coeficients de P(x) i s'escriuen ordenats. Llavors s'escriu r a la cantonada de davall a l'esquerra, tot just damunt la lnia:
     |        an        an-1        ...        a1         a0
     |                                    
   r |                                    
 ----|---------------------------------------------------------
     |                                    
     |                                    
2. Es copia el coefient de ms a l'esquerra (an) a baix de tot, Tot just davall de la ratlla:
     |        an        an-1        ...        a1         a0
     |                                    
   r |                                    
 ----|---------------------------------------------------------
     |    an                     
     |
     |  = bn-1                                
     |
3. Dels nombres que hi ha davall de la ratlla, s'agafa el que queda ms a la dreta i es multiplica per r el resultat s'escriu al damund de la ratlla una posici ms a la dreta:
     |        an        an-1        ...        a1         a0
     |
   r |                  bn-1r
 ----|---------------------------------------------------------
     |        an
     |
     |      = bn-1                                
     |
4. Se sumen els dos valors que es troben a la mateixa columna
     |        an        an-1        ...        a1         a0
     |
   r |                  bn-1r
 ----|---------------------------------------------------------
     |        an     an-1+(bn-1r)
     |
     |      = bn-1     = bn-2                                
     |
5. Es repeteixen els passos 3 i 4 fins que s'acabin els nombres
     |        an        an-1        ...        a1         a0
     |
   r |                  bn-1r       ...        b1r        b0r
 ----|---------------------------------------------------------
     |        an     an-1+(bn-1r)   ...       a1+b1r       a0+b0r
     |
     |      = bn-1     = bn-2       ...       = b0        = s
     |

els valors b sn els coeficients del polinomi resultat (R(x)) , El grau del polinomi resultat ser un menys que el de P(x). s Ser el residu.

Aplicacions del mtode.

El mtode de Ruffini t moltes aplicacions prctiques; La majoria es basen en la simple divisi (tal com s'ha explicat abans) o les extensions que s'expliquen tot seguit.

Divisi d'un polinomi entre x   r.

Tot seguit es dona un exemple de la divisi de polinomis, tal com s'ha desrit abans.

Sia
 
;
;

Es vol dividir P(x) entre Q(x) emprant el mtode de Ruffini. El principal problema s que Q(x) no sembla que sigui un binomi de la forma x   r, sin de la forma x + r. Cal reescriure Q(x) aix:
;
Ara s'aplica l'algorisme:

1. S'escriuen els coeficients i r. Fixeu-vos que, com que P(x) no t cap coeficient per x, s'ha escrit un 0:
     |     2     3     0     -4
     |                                    
  -1 |                                    
 ----|----------------------------
     |                                    
     |

2. Es baixa el primer coeficient:
     |     2     3     0     -4
     |                                    
  -1 |                                    
 ----|----------------------------
     |     2                              
     |

3. Es multiplica l'ltim valor obtingut per r:
     |     2     3     0     -4
     |                                    
  -1 |          -2                         
 ----|----------------------------
     |     2                              
     |

4. Se sumen els valors:
     |     2     3     0     -4
     |
  -1 |          -2
 ----|----------------------------
     |     2     1
     |

5. Es repeteixen els passos 3 i 4 fins al final:
     |     2     3     0     -4
     |
  -1 |          -2    -1      1
 ----|----------------------------
     |     2     1    -1     -3
     |

 

Aix, si nombre original = divisor quocient+residu, llavors
, on;

 i ;

Trobar les arrels d'un polinomi.

El teorema de les arrels racionals diu que per a un polinomi f(x) = anxn + an 1xn 1 + ... + a1x + a0 per al que tots els seus coeficients (an fins a a0) sn enters, les arrels sn sempre nombres racionals de la forma p/q, on p es un nombre sencer divisor de a0 i q s un nobre enter divisor de an. Aix si el polinomi a dividir s

 
,

llavors les arrels racionals posibles sn tots els enters divisors de a0 ( 2):
;

(Aquest exemple s senzill perqu el polinomi s mnic (es a dir an = 1); per a polinomis no mnics el conjunt d'arrels posibles inclour algunes fraccions, per noms un nombre finit donat que an i a0 noms tenen un nombre finit de divisors enters cadascun.) En qualsevol cas, per a polinomics mnics, cada arrel racional s un nombre enter, aix dons cada arrels entera s precisament un divisor del terme constant. Es pot demostrer que aix tamb s veritat per a polinomis no mnics, es a dir per a trobar les arrels enteres de qualsevol polinomi amb queficients enters, n'hi ha prou amb provar els divisors del terme constant.

Aix doncs, fent r igual a cada una d'aquestes posibles arrels, es prova de dividir el polinomi entre (x   r). Si el residu del resultat s zero, s'ha trobat una arrel.

Es pot triar qualsevol dels seguents dos mtodes: Tots dos porten al mateix resultat, amb la excepci feta de qu noms els segon mtode permet de descobrir si una arrel donada s mltiple. (Recordeu que cap dels dos mtodes permetr descobrir arrels irracionals o complexes.)

Mtode 1.

Es prova de dividir P(x) entre el binomi (x   cada una de les possibles arrels). Si el residu s 0, el nombre triat s una arrel (i vice versa):
     |    +1    +2    -1     -2                      |    +1    +2    -1    -2
     |                                               |
  +1 |          +1    +3     +2                   -1 |          -1    -1    +2
 ----|----------------------------               ----|---------------------------
     |    +1    +3    +2      0                      |    +1    +1    -2     0

     |    +1    +2    -1     -2                      |    +1    +2    -1    -2
     |                                               |
  +2 |          +2    +8    +14                   -2 |          -2     0    +2
 ----|----------------------------               ----|---------------------------
     |    +1    +4    +7    +12                      |    +1     0    -1     0

 
;
;
;

Mtode 2.

Es comena igual que al mtode 1 fins que es troba una arrel vlida. Llavors, per comptes de recomenar el procs amb les altres arrels possibles, es continuen provant les arrels possibles en front del resultat de dividir entre la arrel vlida que s'ha trobat, aix es repeteix fins que noms queda un coeficient (recordeu que les arrels poden estar repetides: si una arrel posible ho s no s'ha de descartar sin que cal tornar-la a provar i noms descartar-la quant el residu sigui diferent de zero):
     |    +1    +2    -1    -2                      |    +1    +2    -1    -2
     |                                              |
  -1 |          -1    -1    +2                   -1 |          -1    -1    +2
 ----|---------------------------               ----|---------------------------
     |    +1    +1    -2   | 0                      |    +1    +1    -2   | 0
     |                                              |
  +2 |          +2    +6                         +1 |          +1    +2
 -------------------------                      -------------------------
     |    +1    +3   |+4                            |    +1    +2   | 0
                                                    |
                                                 -2 |          -2
                                                -------------------
                                                    |    +1   | 0

 
;
;
;

Factoritzaci de polinomis.

Un cop s'han trobat les arrels d'un polinomi emprant algn dels mtodes que s'han explicat abans (o, de fet, per qualsevol altre mtode) s una questi trivial de  el polinomi emprant aquestes arrels. s ben conegut que a cada factor lineal (x-r) que divideix a un polinomi donat li correspon una arrel r, i vice versa. 

Aix dons si
 
 s el polinomi a factoritzar; i;
 sn les arrels que s'han trobat, llavors el producte;
.

Pel teorema fonamental de l'lgebra, R(x) ha de ser igual a P(x), si totes les arrels de P(x) sn racionals. Ara b com que s'ha emprat un mtode que noms troba arrels racionals, s molt probable que R(x) no sigui igual a P(x); s molt probable que P(x) tingui algunes arrels iracionals o complexes. Aix es considera

, el qual es pot calcular dividint els polinomis.

Si S(x)=1, llavors es coneix R(x)=P(x) i ja est. Sin, S(x) mateix s un polinomi; aquest s un altre factor de P(x) que no t arrels racionals. Aix es pot desenvolupar completament el cant dret de la segent equaci:

;

D'axi se'n diu una factoritzaci completa de P(x) sobre Q (els racionals) si S(x) = 1. Sin, noms es t una factoritzaci parcial de P(x) sobre Q, la qual no es pot factoritzar ms sobre els racionals; per pot ser que es pugui factoritzar ms sobre els reals i si mes no sempre es podr acabar de factoritzar sobre els complexos. (Nota: s'entn per factoritzaci competa sobre Q, la factoritzaci en polinomis amb coeficients racionals, tal que cada factor s irreductible sobre Q, on "irreductible sobre Q" vol dir que el factor no es pot escriure com el producte de dos polinomis no constants amb coeficients racionals de grau ms petit.)

Exemple 1: sense residu.

Sia

;

Emprant els mtodes descrits abans, les arrels racionals de P(x) sn:
;

Llavors, el producte de (x   each root) s
;

I P(x)/Q(x):
;

Aix el polinomi factoritzat s P(x) = R(x) * 1 = R(x):
;

Exemple 2: amb residu.

Sia

;

Emprant els mtodes descrits abans, les arrels racionals de P(x) sn:
;

Llavors, els productes de (x   cada arrel) s
;

I P(x)/Q(x)
;

Com que , el polinomi factoritzat s P(x) = R(x) * S(x):
;

Trobar el valor numric d'un polinomi.

Per trobar el valor numric d'un polinomi, P(a), noms hem d'aplicar la Regla de Ruffini per dividir el polinomi P(x) entre x-a. El valor del residu ser el valor numric del polinomi P(x) per x=a

Per exemple, podem trobar el valor numric del polinomi : per x=2 fent la divisi entre:

     |     2     3     0     -4
     |                                    
   2 |           4    14     28               
 ----|----------------------------
     |     2     7    14   | 24                 
     |                     residu

Per tant, P(2)= 24







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318389" title="Ateneu Santjustenc" nonfiltered="4095" processed="4079" dbindex="124353">
Ateneu Sanjustenc s una associaci cultural fundada a Sant Just Desvern el 1918. Inicialment es va fer ensenyament en catal i una biblioteca, per posteriorment ampli les seves activitats al teatre, cinema, esport i excursionisme. Entre els membres ms actius hi va estar Daniel Cardona i Civit. Malgrat els estralls de la guerra civil espanyola continu les seves activitats i el 1947 incorpor el cor Lo Pom de Flors.

Compta amb les seccions de cant gregori, billar, art, vdeo, teatre, excursionisme i l'Orfe Enric Morera. El seu president actual s Josep Maria Marqus.

 Enllaos externs .
 Web de l'Ateneu Santjustenc;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318391" title="Orientalia Christiana Periodica" nonfiltered="4096" processed="4080" dbindex="124354">
Orientalia Christiana Periodica (OCL) s una revista publicada des del 1935 en llat, itali, francs, alemany i alemany per l'Institut Oriental Pontifici de Roma. Publica dos fascicles anyals amb articles de teologia, histria, patrstica, litrgia, llei cannica i religi. S'obt mitjanant subscripci i no hi ha edici digital.

 Enllaos externs .
 Web d'OLC;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318400" title="Societat Catalana d'Economia" nonfiltered="4097" processed="4081" dbindex="124355">
Societat Catalana d'Economia (SCE) s una societat filial de l'Institut d Estudis Catalans fundada el 1951 i que t com a finalitat l estudi i la recerca econmica i en procura la difusi. Per aix organitza sessions de treball amb els afiliats destinades a presentar i discutir treballs publicats o en curs de preparaci. Publica un Anuari de les seves activitats, en el qual es recullen tamb els textos de les conferncies pronunciades en la Societat. La seva seu s al carrer Carme, 47 de Barcelona. T uns 300 membres.

Els seus fundadors foren Llus Duran i Ventosa, president Francesc Maspons i Anglasell i Joan Baptista Roca i Caball, vicepresident, i Salvador Millet i Bel, secretari, i assol un centenar de membres. El 1977 fou reorganitzada sota la direcci de Josep Maria Muntaner i Pascual (president), i Carles Gasliba i Bhm (secretari). Des de 1991 convoca el Premi Catalunya d'Economia de caire biennal per tal de premiar la millor obra, treball o estudi sobre l economia catalana. Des del 1996 s'alterna amb el Premi Societat Catalana d'Economia, i des del 1998 s'alterna triennalment amb el premi Ferran Armengol i Tubau sobre assegurances.

 Presidents de la SCE .
 Josep Maria Muntaner Pascual (1977-1985);
 Antoni Serra i Ramoneda (1985-1987);
 Joaquim Muns i Albuixech (1987-1993);
 Josep Jan i Sol (1994-2000);
 Pere Puig i Bastard (2000-);

 Enllaos externs .
 Web de la SCE;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318401" title="Casss" nonfiltered="4098" processed="4082" dbindex="124356">

 Fruit i beguda, Casss (beguda), derivada de la planta altrament coneguda com groseller negre.
 Casss, municipi francs situat al departament de les Boques del Roine i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318402" title="Manuel Francisco dos Santos" nonfiltered="4099" processed="4083" dbindex="124357">

Manuel Francisco dos Santos (28 d'octubre, 1933   20 de gener, 1983), conegut pel sobrenom de Man Garrincha, o simplement Garrincha (petit ocell), fou un destacat futbolista brasiler que jugava a la davantera, normalment a la posici d'extrem.

 Trajectria .
Garrincha era un gran driblador (per molts historiadors el millor de la histria del futbol) i tenia un fort xut amb ambdues cames. s considerat per la FIFA com el segon millor jugador brasiler de la histria per darrere de Pel, i el 1999, obtingu la mateixa posici en una votaci de la IFFHS.

La major part de la seva vida esportiva transcorregu al Botafogo de Rio. El 1966, al declivi de la seva carrera, fou venut al Corinthians. Dos anys ms tard fitx pels colombians de l'Atltico Junior i el mateix any jug pel Flamengo, on romangu fins el 1969. El 1971, amb 38 anys, certs rumors el van situar al club francs del Red Star FC 93, per mai arrib a fitxar. La seva carrera encara s'allarg fins el 1972, quan jug per l'Olaria, arribant a jugar partits d'exhibici fins el 1982.

Garrincha jug 50 partits internacionals amb la selecci de Brasil entre 1955 i 1966, disputant tres Mundials 1958, 1962 i 1966, i guanyant els dos primers. Destac especialment al Mundial de 1962, on lesionat Pel, esdevingu el millor jugador del torneig.

La paraula garrincha significa literalment caragolet, un tipus d'ocellet. Man s el diminutiu de Manuel. Tamb va rebre els sobrenoms de Alegria do Povo (alegria del poble) o Anjo de Pernas Tortas (ngel de cames tortes).

Garrincha va morir a l'edat de 49 anys per una cirrosi al fetge, causada per la seva addici a la beguda. Al seu epitafi s'hi pot llegir: "Aqu descansa en pau aquell qui fou la Joia del Poble   Man Garrincha." Un estadi construt a Brasilia, Estdio Man Garrincha, fou batejat en el seu honor.

 Palmars .
Copa del Mn de futbol: 1958, 1962;
Campionat carioca: amb Botafogo 1957, 1961, 1962;
Copa O'Higgins: amb Botafogo 1955, 1959, 1961;
Copa Oswaldo Cruz: amb Botafogo 1958, 1961, 1962;
Copa Roca: amb Botafogo 1960;
Torneig Rio-So Paulo amb Botafogo 1962, 1964, 1966;

Individual
Mxim golejador del Mundial: 1962 (compartit);
Millor jugador del Mundial: 1962;
Jugador de l'any de World Soccer: 1962;

 Referncies i notes .


 Bibliografia .
  original in portuguese: Estrela Solitria ( Lonely Star ), 1995;
 ;

 Enllaos externs .
Perfil a la FIFA;
Partits internacionals a RSSSF;
Perfil al International Football Hall of Fame;
Biografia a ABC Sport;
Biografia a BBC;
Biografia a The Hindu Online;
Biografia a Botafogo;
Biografia i fotos;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318408" title="Francesc Maspons i Anglasell" nonfiltered="4100" processed="4084" dbindex="124358">
Francesc de Paula Maspons i Anglasell (Barcelona, 1872 - Bigues, Valls Oriental, 1966) fou un jurista catal, fill de Francesc de Sales Maspons i Labrs. Es llicenci en dret a la Universitat de Barcelona i el 1897 obtingu la ctedra de dret civil a la Universitat d'Oati, a Guipscoa. S'especialitz en dret catal, del 1918 al 1920 fou escollit president de l'Acadmia de Jurisprudncia i Legislaci de Catalunya i treball com en la Oficina d'Estudis Jurdics de la Mancomunitat de Catalunya, des d'on defens el dret catal. Del 1925 al 1931 tamb fou president del Centre Excursionista de Catalunya i el 1930 el primer president de la Federaci d'Entitats Excursionistes de Catalunya.

Tamb  fou membre comit assessor de les minories nacionals de la Societat de Nacions i vicepresident del comit executiu del Congrs de Nacionalitats Minoritries (1931) i president de l' Association Internationale pour l'tude des Droits des Minorits de l'Haia. El 1951 fou un dels fundadors de la Societat Catalana d'Economia, que presid del 1955 al 1958. Tamb fou membre d'honor de l'Academia de Jurisprudencia y Legislacin de Madrid i de la Comissi Codificadora del Dret Catal.

 Obres .
 Miquel Grau (1894), novella;
 Carta al seor Felipe Bertrn y de Amat acerca del rgimen jurdico de Catalua (1895);
 Nostre dret familiar segons els autors clssics Fontanella, Cncer, Comes, Mieres, Ferrer, etc (1899);
 Qestions civils estudiades segons nostre dret per Llus de Peguera (1913);
 Institucions de dret catal (1921) ;
 Texts de dret catal antic (1922);
 Collecci documentada de les sentncies del tribunal suprem referides a Catalunya. Any 1860 a 1863 (1926-27);
 El testament parroquial (1927);
 L'esperit del dret pblic catal (1932);
 La llei de la famlia catalana (1935);
 El rgim successori catal (1938) ;
 Les minories nacionals i la Societat de Nacions. Punt de vista catal sobre el procediment de protecci de les minories nacionals (1929) ;
 Tornat de Ginebra (1929);
 Estatut interior de Catalunya. Vot particular (1932);
 L'aplicaci de l'Estatut de Catalunya (1932) ;
 La Generalitat de Catalunya i la Repblica Espanyola (1932) ;
 El dret cannic, primer supletori catal (1956);

 Enllaos externs .
 Biografia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318412" title="Manuel Gals i Martnez" nonfiltered="4101" processed="4085" dbindex="124359">
Manuel Gals i Martnez (Valls, 1894 - ciutat de Mxic, 1962) fou un advocat i poltic catal. Estudi per a mestre i advocat, i exerc de mestre a Galcia i d'advocat a Tarrgona, on dirig el setmanari Tarragona Federal. El 1931 s'afili a ERC, partit amb el que fou membre de la diputaci provisional i diputat per Valls a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932. Durant la guerra civil espanyola fou directora general de l'administraci local.

En acabar la guerra s'exili a Frana i desprs a Mxic. All treball com a regent d'una de les residncies dels Nios de Morelia, com a traductor de l'ambaixada britnica a Mxic i a la Libreria de Cristal. Public articles a La Nova Revista, Pont Blau i La Veu Catalana i particip en la Conferncia Nacional Catalana de 1953.

 Referncies .
 Vicen Riera i Llorca Els exiliats catalans a Mxic Editorial Curial, Barcelona, 1994;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318417" title="Mesquita d'al-Azhar" nonfiltered="4102" processed="4086" dbindex="124360">
La mesquita d'al-Azhar s, sens dubte, una de les ms importants del Caire des del punt de vista histric, religis i arquitectnic. Forma part del conjunt conegut com Caire Histric, declarat Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO. Porta el nmero 97 del catleg de monuments islmics gestionat pel Supreme Council of the Antiquities. Est situada al centre de l'antiga ciutat fatimita.

Histria.
Aquesta s una mesquita d'poca fatimita, la primera fundaci d'aquest periode (970-972), que en decurs dels segles ha sofert moltes modificacions. Des de la seva fundaci ha funcionat gaireb sempre com a centre d'ensenyament, funci que encara conserva tot i que ara aquesta activitat, que atrau estudiants d'arreu del mn, s'ha desplaat a altres edificis, restant aquesta mesquita com a centre religis.

Al-Azhar es va fundar com a mesquita central de la nova ciutat d'al-Qahira. No porta el nom del seu fundador, al-Muizz (952-975) o b Gawhar, el militar que va portar a terme l'establiment de la nova ciutat i de la mesquita, com seria habitual. El califa al-Muizz va entrar al Caire en el mes de ramad de 973 i va dirigir la pregria en aquesta mesquita acompanyat de Gawhar.


La universitat.
Ja en el 988 es va fundar una escola a la mesquita, des de llavors al-Azhar fou un important centre d'ensenyament i no nicament religis. Era un centre xita que va passar hores baixes en l'poca aibida (sunnita) fins que els mamelucs la van tornar a impulsar i s des d'aquella poca que gaudeix de renom.

Curiosament els professors no rebien cap mena de salari per la seva feina, molts d'ells eren pobres o b tenien altres medis de subsistncia.

El 1774 l'emir Muhammad Bey Abu Dhahab va impulsar la prestigiosa biblioteca, creada ja al segle XIV.

L'edifici.
Inicialment la mesquita formava un rectangle de 88 x 70 m, amb un gran pati central amb una sala d'oracions amb cinc naus paralleles a l'alquible i una sisena al centre, perpendicular a aquelles i encarada al mihrab. Tenia tres cpules una sobre el mihrab i les altres dues als extrems de l'alquible. Els laterals del pati tenien tres naus cada un i el costat de l'entrada (l'oposat a l'alquible) no en tenia. Les arcades se suporten amb columnes i capitells preislmics.

Poc desprs de la seva construcci hom va comenar a fer-hi modificacions: el 1009 de la ma del califa al-Hakim (996-1021), el 1125 el califa al-Amir (1101-1130) i especialment el califa al-Hafiz (1130-1149) que va aixecar una nova galeria d'arcades al voltant del pati central. Aquests arcs apuntats, caracterstics de l'poca, sn diferents dels anteriors que eren de mig punt. D'aquesta poca es conserven encara restes importants de la decoraci d'estuc.

A l'poca aibida va perdre la condici de mesquita del Divendres, que va passar a la d'al-Hakim. 

A l'poca mameluca es van fer modificacions importants. El 1266 el sold al-Zahir Baybars (1260-77) li va retornar l'oraci del divendres. Tamb va reconstruir totalment el minaret de l'entrada. El 1303 es van fer diverses restauracions motivades pel terratrmol que va afectar la ciutat. 

Tamb a la mateixa poca s'hi afegeixen tres madrasses: la primera, patrocinada per Taybars en 1309-10, s'ha modificat posteriorment, la segona en 1339-40 impulsada per l'emir Aqbugha, amb el seu minaret propi. La tercera de carcter funerari, de l'poca de Jawhar al-Qanqabai, aixecada el 1440

En 1397 el sold al-Zahir Barquq aixeca un nou minaret, que ha de ser refet completament dos cops, el 1424 i encara ms endavant. El sold al-Ashraf Qaytbay (1468-96) va aixecar un nou minaret. En 1510 el sold al-Ghuri (1501-1516) construeix el minaret doble, que encara es conserva.

En poca otomana, tamb es van fer modificacions a la mesquita, notablement per obra del prolfic constructor Abd al-Rahman Katkhuda. Aquest porta a terme  en 1753 una important ampliaci de la sala d'oracions, allargant-la pel darrere del mihrab primitiu, de manera que aquest queda ara al bell mig de la sala d'oracions. Tamb hi afegeix una nova faana amb una doble porta, exteriorment decorada amb cura. Tamb fa modificacions a les faanes secundries i finalment hi afegeix el seu propi mausoleu. 


Enllaos externs.
 Al Azhar

Bibliografia.
 Doris Behrens-Abouseif. Islamic architecture in Cairo. American University in Cairo Press. El Caire, 1998. ISBN 977-4424-2003-3;
 Doris Behrens-Abouseif. Cairo of the Mamluks. American University in Cairo Press. El Caire, 2007. ISBN 977-416077-6;
 Nicholas Warner. The Monuments of Historic Cairo. American University in Cairo Press. El Caire i Nova York, 2005. ISBN 977-424-841-4;
 Caroline Williams. Islamic Monuments in Cairo. American University in Cairo Press. El Caire i Nova York, 2004. ISBN 977-424-695-0;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318419" title="Agust Cabruja i Auguet" nonfiltered="4103" processed="4087" dbindex="124361">
Agust Cabruja i Auguet (Salt, 1911 - ciutat de Mxic, 1983) fou un escriptor i periodista catal. Treball com a oficinista i fou redactor del diari L'Autonomista de Girona, alhora que militava a ERC. Durant la guerra civil espanyola lluit amb l'exrcit republic i el 1939 s'exili a Frana. Desprs d'estar uns mesos a un camp de concentraci s'establ a Montpeller, per poc desprs marx a Mxic, on obr una botiga i ms tard treballcom a corrector de proves a l'editorial UTEHA. Va publicar alguns llibres i collabor a les revistes Pont Blau, La Nostra Revista i Quaderns de l'exili.

 Obres .
 Ciudad de madera (1947);
 Terra Nostra (1946);
 Ona i ocell (1950) ;
 Ram (1951);
 Les libes (1956) ;

 Referncies .
 Vicen Riera i Llorca Els exiliats catalans a Mxic Editorial Curial, Barcelona, 1994;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318420" title="Maria Isabel Marn Silvestre" nonfiltered="4104" processed="4088" dbindex="124362">
Maria Isabel Marn Silvestre s una historiadora de l'art nascuda a Barcelona el 1955. Formada a la Universitat de Barcelona, s'hi doctor el 1996 amb una tesi sobre l'escultor modernista Eusebi Arnau, de qui publicaria una biografia (2006) i el llibre L'Obra medallstica de l'escultor Eusebi Arnau (Institut d'Estudis Catalans 2007). s arxivera del Reial Cercle Artstic de Barcelona, entitat de la que ha publicat uns densos annals: Cercle Artstic de Barcelona : 1881-2006 : primera aproximaci a 125 anys d'histria (2006). Ha collaborat tamb en l'obra El Modernisme (volum IV), al volum Farmcies histriques de Catalunya (2007), en diverses guies municipals sobre l'escultura funerria barcelonina i en la monografia Anton Casamor. La obra de un gran artista (2008).

 Font .
Solapa del llibre Gent Nostra. Eusebi Arnau, Infiesta Editor, Barcelona 2006.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318424" title="Xerodrmia pigmentada" nonfiltered="4105" processed="4089" dbindex="124363">

La xerodrmia pigmentada (XP) s una malaltia gentica autosmica recessiva que afecta a la reparaci del DNA, impedint la restauraci del dany causat per la radiaci ultraviolada. Aquest desordre provoca mltiples basaliomes i altres cncers en la joventut. En molts casos, s necessari evitar completament la llum solar. Les dues causes principals de mort en afectats per XP sn les metstasis dels melanomes i dels carcinomes de cllules escamoses. La XP s ms com en japonesos.

Etiologia.


El defecte ms com en la xerodrmia pigmentada s un defecte gentic en qu els enzims de reparaci per escissi de nucletids (NER) estan mutats, produint una reducci o eliminaci d'aquest sistema de reparaci del DNA. El dany no reparat condueix a mutacions, alterant la informaci del DNA de les cellules. Si les mutacions afecten a gens importants, com els gens supressors de tumors (com el p53) o protooncogens, llavors es pot produir cncer. Els pacients afectats refereixen un major risc de desenvolupar cncer, especialment carcinoma de cllules basals.

Normalment, el dany en el DNA de les cellules epidrmiques t lloc durant l'exposici a la llum ultraviolada. L'absorci de tanta energia provoca la formaci de dmer de timina|dmers de timina i 6-4PP (pirimidina-6-4-primidona fotoproductes). El procs normal de reparaci comporta l'escissi de nucletids. El dany es "talla" per mitj d'uns enzims -endonucleases, i llavors l'espai es omplert per una polimerasa de DNA i "ajuntat" per una lligasa.

Referncies.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318427" title="Luis Lucio Lobato" nonfiltered="4106" processed="4090" dbindex="124364">
Luis Lucio Lobato (Toledo, 1920 - Madrid, 2001) fou un dirigent comunista espanyol. Ingress en el PCE el 1937, i form part del seu comit central i del comit executiu. El 1944 fou arrestat per primer cop. Fou empresonat pel Tribunal d'Ordre Pblic el 1953 a Santander, i desprs pass per les presons de Alcal de Henares, Ocaa i Burgos; particip en la Fuga de Segvia de 1976. Alliberat desprs de l'amnistia de 1977 amb el seu company Simn Snchez Montero, a les eleccions generals espanyoles de 1977 fou candidat del PCE per la provncia de Toledo.

 Referncies .
 Publicaci de CCOO amb una necrolgica de Luis Lucio Lobato ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318428" title="Clodi" nonfiltered="4107" processed="4091" dbindex="124365">

Clodi ( ? - 448), va ser un cap dels francs salis i el primer rei conegut de la Dinastia Merovngia. Potser fill del llegendari rei Faramond, va ser anomenat "el Cabellut" perqu tenia molt cabell o perqu portava el cabell ms llarg que el dels seus predecessors.

Comen a regnar quan el general rom Aeci el va atacar al capdavant d'un gran exrcit. Va ser derrotat i desposset de totes les seves propietats a la Gllia. Clodi, per venjar-se dels romans, va atacar Turngia i es va dedicar al pillatge, capturant per sorpresa Dispargum. Aeci el va perseguir i el va tornar a vncer. 

La pau va durar poc ja que Clodi s'adon que les viles de la fecunda Gllia Belga estaven indefenses; va conquerir el pas fins a la proximitat del riu Somme. L'xit no dur massa ja que Aeci el va atacar quan estava celebrant el casament d'un gran senyor del seu exrcit. Va perdre tot el que havia conquerit a un costat del Rin. Desprs de vint anys de regnat va morir vora l'any 448, segons alguns, a causa del dolor per la mort del seu primognit, mort durant el setge de Soissons. Es desconeix el nom de la reina i el nombre dels seus fills.

El va succeir Meroveu, possiblement el seu fill.

 Notes i referncies.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318429" title="Francesc d'Este" nonfiltered="4108" processed="4092" dbindex="124366">


Francesc d'Este ( Ferrara, Ducat de Ferrara 1516 - d. 1578 ) fou un membre de la Casa d'Este que va esdevenir marqus de Massalombarda.

Orgens familiars.
Va nixer l'1 de novembre de 1516 a la ciutat de Ferrara essent el quart fill del duc Alfons I d'Este i la seva segona esposa, Lucrcia Borja. Fou nt per lnia paterna d'Hrcules I d'Este i Elionor de Npols; i per lnia materna del Roderic de Borja, futur papa Alexandre VI, i la seva amistanada Vannozza Cattanei. Fou germ, entre d'altres, del duc Hrcules II d'Este, Alfons d'Este i Hiplit d'Este.

Npcies i descendents.
Es va casar el 1536 amb Maria de Cardona, marquesa vdua de Pdua. D'aquesta uni no tingu descendncia.

D'una relaci extramatrimonial tingu:
 Marfisa d'Este (1554-1608), casada el 1578 amb el seu cos Alfonsino d'Este i el 1580 amb Alderano Cyho, prncep de Carrara.
 Bradamente d'Este (?-1597), casada el 1575 amb Hrcules de Bevilacqua.

Carrera militar.
Iniciat en la carrera militar, fou nomenat capit de cavalleria lleugera i fou enviat pel seu germ Hilit d'Este a l'ajuda de Carles V del Sacre Imperi Romanogermnic el maig de 1536 a la Llombardia.

El 1547 li fou concedit el perms, per part de Carles V, de realitzar una fira a la ciutat d'Avellino i posteriorment fou nomenat per part del papa Pau III marqus de Massalombarda, amb el dret d'emetre moneda i transferir el ttol als seus hereus.

Mor el 22 de febrer de 1578 a la ciutat de Ferrara.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318430" title="Simn Snchez Montero" nonfiltered="4109" processed="4093" dbindex="124367">
Simn Snchez Montero (Nuo Gmez, Toledo, 31 de juliol de 1915 - Madrid, 30 de mar de 2006) va ser un poltic espanyol, destacat dirigent del Partit Comunista d'Espanya (PCE). De famlia camperola, va emigrar a Madrid en 1927, on va treballar com a sastre i forner. Durant la II Repblica es va afiliar al sindicat de forners de la UGT i en 1936 al PCE. Va combatre durant la Guerra Civil Espanyola en el bndol republic, enquadrat en un batall sindical de forners. Al finalitzar la contesa va fugir a Sevilla, regressant a Madrid en 1944. Un any ms tard va ser detingut i empresonat per la dictadura franquista, romanent a la pres fins a 1952. En 1954 va ser escollit membre del Comit Central del PCE, i en 1956, del Comit Executiu. juntament amb Luis Lucio Lobato.

Considerat un dels mxims responsables del Partit Comunista en la clandestinitat, fou novament detingut en 1959, i empresonat fins a 1966. Les circumstncies que van envoltar aquesta detenci, esdevinguda el 17 de juny de 1959, sn relatades per Jorge Semprn en el seu llibre Autobiografa de Federico Snchez.

D'igual forma va passar alguns perodes interromputs a la pres entre 1973 i 1976, poc abans de la legalitzaci del PCE. Va donar tota la trajectria poltica i programtica de la direcci del Partit, des de l'estalinisme a l'eurocomunisme. Desprs de les Eleccions Generals de 1977, va ser escollit diputat per Madrid, crrec que renov a les eleccions de 1979. Va romandre en la direcci del PCE fins al XIII Congrs, en 1991, quan l'abandona juntament amb altres membres dels anomenats renovadors. 

Va escriure Qu es el comunismo, Partido Comunista de Espaa, El Estado y las nacionalidades, Es posible el socialismo? i Camino de Libertad (1997), els seves memries poltiques.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318434" title="Italo Gariboldi" nonfiltered="4110" processed="4094" dbindex="124368">

Italo Gariboldi (20 d'abril de 1879   3 de febrer de 1970) fou un oficial itali del Regio Esercito durant la II Guerra Mundial.

 Biografia .
Nascut a Lodi al 1879, va estudiar a l'Acadmia de Guerra i nomenat oficial el 1899. Va participar a la Campanya de Lbia (1911-1913 i a la Primera Guerra Mundial, en el transcurs de la qual va ser promocionat en dues ocasions per mrits de guerra i guany una Medalla de Plata al Valor Militar. Al final de la guerra va ser president de la comissi per la delimitaci de les fronteres de Iugoslvia. Promogut a general, comand l'Acadmia Militar de Mdena i l'Escola d'Aplicaci de Parma.

Al 1935, Gariboldi comand la 30a Divisi d'Infanteria Sabauda al front nord durant la Segona Guerra Italo-Etop, sent governador d'Addis Abeba. La seva divisi formava part del I Cos, amb seu a Eritrea. Desprs de qu Itlia derrots a Abissnia (a l'actual Etipia) al 1936, Eritrea, Etipia i la Somalilndia Italiana van ser unides per formar la colnia de l'frica Oriental Italiana.

 Nord d'frica .
Entre 1939 i 1941, Gariboldi va ser un oficial de l'Exrcit del Comandant Suprem al Nord d'frica, Maresciallo dell'Aria Italo Balbo. Gariboldi comand el 5 Exrcit itali a la zona fronterera amb la Tunsia francesa. Desprs de qu finalitzs la Batalla de Frana, el seu exrcit pass a formar part del X Exrcit a la frontera d'Egipte. Al 1940, desprs de la dimissi de Rodolfo Graziani (un cop consumada la virtual destrucci del X Exrcit durant l'Operaci Comps), va ser nomenat Governador e Lbia i del 25 de mar al 19 de juliol de 1941 fou Comandant Suprem de les Forces Armades italianes a l'frica. Amb l'arribada a l'frica de les tropes alemanyes del Deutsche Afrika Korps, Gariboldi va ser substitut a causa dels constants desacords amb Rommel, que no aprovava la intenci de Gariboldi d'atrinxerar-se a Trpoli. Va ser substitut per Ettore Bastico.

 Rssia .
El 10 de juliol de 1942 va substituir a Giovanni Messe en la comandncia de l'Armata Italiana in Russia, tamb anomenada ARMIR o 8 Exrcit Itali, a causa del continuat pessimisme de Messe. Va ser el seu comandant fins a la destrucci de l'exrcit a la Batalla de Stalingrad. L'1 d'abril de 1943 va rebre la Creu de Ferro alemanya.

 Itlia .
Al 1943, Gariboldi es trobava a Itlia quan el Rei Vctor Manuel III i el Mariscal Badoglio van deposar Mussolini i van signar l'armistici amb els Aliats. A l'igual que molts d'altres militars italians, Gariboldi va ser fet presoner de guerra pels alemanys i comdemnat a mort al 1944 com a trador.

A les darreries de 1944, Gariboldi va ser alliberat del seu captiveri pels Aliats. Amb el final de la guerra es retir de la vida pblica. Va morir a Roma al 1970 amb 90 anys i fou enterrat a Lodi, al sepulcre familiar. 

El seu fill, Mario Gariboldi, segu els passos del seu pare a l'Exrcit, guanyant una Medalla de Plata al Valor Militar a la Uni Sovitica i arribant a major general a la OTAN.

 Condecoracions .
 Comendador de l'Orde Militar de Savoia;
 Medalla de Plata al Valor Militar;
 Medalla commemorativa de la campanya d'frica;
 Medalla commemorativa de la guerra italo-austriaca 1915-18;
 Medalla commemorativa italiana de la Victria de 1918;
 Medalla commemorativa de les operacions militars a l'frica Oriental Italiana;
 Medalla commemorativa de la Guerra 1940-43;
 Medalla commemorativa de la Guerra de Lbia;
 Medalla commemorativa de les Operacions Militars a Rssia;
 Creu de Ferro de 1a classe;
 Creu de Cavaller de la Creu de Ferro;

Enllaos externs .
Biografia (en Italia);
Condecoracions;
Dates de la seva biografia;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318436" title="Francesc de Vilaplana i d'Agull" nonfiltered="4111" processed="4095" dbindex="124369">
Francesc de Vilaplana i d'Agull (Copons, Anoia, 1597 - Perpiny, 1649), Senyor de Balsareny de Segarra i d'el Soler d'Avall i castl de Copons, actu en representaci del seu oncle Pau Claris durant les negociacions que es dugueren a terme amb la Monarquia francesa els mesos previs a l'entrada de Catalunya en la Guerra dels Segadors.

Fill i hereu del cavaller Antoni de Vilaplana i Seragut, fou condemnat el 1620 a reclusi per haver matat el governador a Copons. Commutada la pena pel servei a Flandes el 1634, s'evad prop de Perpiny.

Vilaplana era nebot de Pau Claris i inici en nom d'ell les negociacions amb els francesos quan Catalunya es revolt contra el rei de Castella. El 1640 intervingu, amb Ramon de Guimer i de Francesc de Tamarit, en la negociaci del Pacte de Ceret, que establia les bases de l'ajuda militar francesa davant la invasi castellana. El desembre acompany el representant francs Bar d'Espenan a Barcelona i a Tarragona, i en fugir aquest, agrup una petita fora de cavalleria al Peneds per a enfrontar-la a l'exrcit castell del marqus de Los Vlez. A la mort de Pau Claris el 1641, lluit encara al Rossell, per deix de tenir crrecs de responsabilitat.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318437" title="Ramn Tamames Gmez" nonfiltered="4112" processed="4096" dbindex="124370">
Ramn Tamames Gmez (* Madrid, 1933) s un economista i poltic espanyol.

 Trajectria poltica . 
Membre del Comit Executiu del Partit Comunista d'Espanya (PCE) des de 1976, va ser escollit diputat per Madrid a les  eleccions generals espanyoles de 1977 i 1979. Entre 1979 i 1981 va ser regidor i primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Madrid, sent alcalde Enrique Tierno Galvn. Va abandonar el PCE el maig de 1981 per a fundar al desembre de 1984 la Federacin Progresista, amb la qual va participar en la creaci d'Izquierda Unida en 1986, sent escollit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1986. En 1987 la FP va abandonar IU i en 1989, sent dhuc diputat, abandona l'adrea d'aquest partit i ingressa en el Centre Democrtic i Social (CDS), encara que abandona la poltica poc temps desprs.

 Trajectria professional . 
Ramn Tamames ha exercit com catedrtic d'Estructura Econmica en la Universitat de Mlaga (1968-1971) i en la Autnoma de Madrid des de 1970, destacant per la seva rellevant i extensa tasca d'investigaci i divulgaci de la seva especialitat, tant en l'esfera espanyola com en la internacional. Autor d'innombrables llibres i articles, entre les seves principals obres econmiques destaquen: Estructura econmica de Espaa (1960), Lo monopolios en Espaa (1967), el seu monumental Diccionario de economa y finanzas (1988) i La Unin Europea y el Euro (1997). 

Ha estat, a ms, consultor del Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) i de l'Institut d'Integraci per a Amrica Llatina (INTAL), depenent del Banc Interameric de Desenvolupament (BID), i catedrtic de la Sorbona (Pars, Frana) entre 1983 i 1985. s catedrtic Jean Monnet de la Uni Europea i membre del Club de Roma des de 1992. Collabora amb assidutat en diferents mitjans de comunicaci. 

Aix mateix Ramn Tamames ha participat en negocis immobiliaris la legalitat dels quals i transparncia han estat posades en dubte, cas de l'immoble "Cava Baixa, 30" a Madrid en 1989 i de la Casa de Arizn en Sanlcar de Barrameda (Cadis), una casa de carregadors a ndies dels segles XVII i XVIII declarada BIC

Obres destacades.
 El siglo de China. De Mao a primera potencia mundial. Planeta. 2007;
 Diccionario de Economa y Finanzas. Ramn Tamames y Santiago Gallego. Madrid: Alianza Editorial, S.A., 2006. ISBN 84-206-4863-9; 978-84-206-4863-7 ;
 Estructura Econmica de Espaa / Ramn Tamames (Antonio Rueda, coautor. Madrid: Alianza Editorial, S.A., 2005. ISBN 84-206-8712-X; 978-84-206-8712-4;
 Introduccin a la Economa Espaola / Ramn Tamames y Antonio Rueda. Madrid: Alianza Editorial, S.A., 2005. ISBN 84-206-5835-9; 978-84-206-5835-3;
 Estructura Econmica Internacional / Ramn Tamames (Begoa Gonzlez Huerta, coautora). Madrid: Alianza Editorial, S.A., 2003. ISBN 84-206-3906-0; 978-84-206-3906-2;
 La Unin Europea / Ramn Tamames y Mnica Lpez Fernndez. Madrid: Alianza Editorial, S.A., 2002.

 Referncies .


 Enllaos externs .
  (biografia, obra, fotografies, articles, entrevistes realitzades, etc.);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318439" title="Ivan Bloch" nonfiltered="4113" processed="4097" dbindex="124371">

Ivan Stanislavovic Bloch (24 de juliol, 1836, Radom, Polnia - 25 de desembre, 1902/1901, Varsvia, Polnia) va ser un banquer i empresari del ferrocarril polons que va dedicar la vida privada a l'estudi de la histria militar moderna. Bloch estava intrigat per la victria devastadora de Prssia sobre Frana el 1870, el que li feia pensar que la soluci militar als problemes diplomtics havia quedat obsoleta a Europa. Va publicar la seva obra mestra de sis volums, La Guerre Future, a Pars el 1898.

Contribuci a la teoria militar.
L'anlisi detallat de Bloch de la histria militar i les seues implicacions tctiques, estratgiques i poltiques va ser mpliament llegida al llarg de tota Europa. Els arguments principals de Bloch eren:

 La nova tecnologia armamentstica (com ara les metralletes o la millora dels rifles)havia fet que les maniobres a camp obert, com ara les crregues amb baionetes i cavalleria, fossin obsoletes. Bloch va arrivar a la conclusi de qu una guerra entre les grans potncies seria una guerra de trinxeres i que els atacs rpids i les victries decisives eren, per tant, cosa del passat. Va ser capa de calcular que els homes atrinxerats tindrien un avantatge de 4 contra 1 davant d'infanteria avanant a camp obert.

 Les societats industrials haurien de resoldre la situaci d'empat resultant enviant exrcits cada vegada ms grans, fins a arribar a nombres de milions d'homes, contrastant amb les desenes de milers de les guerres anteriors. El front de batalla resultant seria enorme. Una guerra d'aquest tipus no es podria, com es feia anteriorment, resoldre rpidament.

 La guerra es convertiria en un duel de poder industrial, una qesti de possibilitats econmiques. Hi haurien greus conseqncies econmiques i socials, com ara risc de gana, malalties, i la "ruptura de tota la organitzaci social", el que portaria a revolucions.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318440" title="Alfons II d'Este" nonfiltered="4114" processed="4098" dbindex="124372">

Alfons II d'Este, tamb conegut amb el nom d'Alfons II de Mdena o Alfons II de Ferrara, ( Ferrara, Ducat de Ferrara 1533 - d. 1597 ) fou un membre de la Casa d'Este que va esdevenir Duc de Ferrara i de Mdena entre 1559 i 1597.

Orgens familiars.
Va nixer el 22 de novembre de 1533 a la ciutat de Ferrara, capital del ducat del mateix nom, sent fill del duc Hrcules II d'Este i Renata de Frana. Fou nt per lnia paterna d'Alfons I d'Este i de Lucrcia Borja, i per lnia materna de Llus XII de Frana i Anna de Bretanya. Fou germ, aix mateix, d'Anna d'Este, casada amb Francesc de Guisa.

Ascens al poder.
De jove lluit al costat d'Enric II de Frana contra la Dinastia Habsburg. En morir el seu pare, fet ocorregut l'octubre de 1559, fou nomenat duc de Mdena i Ferrara, sent obligat pel papa Pius IV poc desprs a expulsar de les seves possessions la seva prpia mare, Renata de Frana, la qual s'havia convertit al calvinisme.

El 1583 es va aliar amb l'emperador Maximili II del Sacre Imperi Romanogermnic en la seva lluita contra els turcs a Hongria.

Npcies i descendents.
Es cas el 3 de juliol de 1558 a la ciutat de Ferrara amb Lucrcia de Mdici, filla de Cosme I de Mdici i Elionor lvarez de Toledo. D'aquesta uni no tingueren fills.

Es cas, en segones npcies, el 5 de desembre de 1565 a Ferrara amb l'arxiduquessa Brbara d'ustria, filla de l'emperador Ferran I del Sacre Imperi Romanogermnic i Anna d'Hongria. D'aquesta uni no tingueren fills.

En terceres npcies es cas el 24 de febrer de 1597 novament a la ciutat de Ferrara amb Margarida Gonzaga, filla del duc Guillem I de Mntua i Elionor d'ustria. D'aquesta uni no tingueren fills.


A la seva mort, ocorreguda el 27 d'octubre de 1597 a Ferrara, sense descendents directes, fou nomenat successor el seu cos Csar I d'Este. Aquest nomenament fou ben vist pel Sacre Imperi Romanogermnic per no pels Estats Pontificis, ja que Csar I era fill d'Alfons d'Este, fill natural d'Alfons I d'Este. El papa Climent VIII aprofitant la debilitat de Csar I en prendre el poder s'apropi del Ducat de Ferrara, el qual pass a formar part dels Estats Pontificis i deix d'estar en mans de la Casa d'Este.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318444" title="Tractat de Pronne" nonfiltered="4115" processed="4099" dbindex="124373">
El Tractat de Pronne signat a Pronne el 19 de setembre de 1641 amb Llus XIII de Frana reconeixia finalment el rei de Frana com a comte de Barcelona, i aquest respectava les constitucions i el pactisme, especificant que no es tractava d'una annexi a Frana, doncs les dues corones restaven ben separades.

Durant la Guerra dels Segadors, l'avan de les tropes castellanes desprs de la batalla de Cambrils i la presa de Tarragona fu que la Junta de Braos ceds a les pressions franceses i proclams Llus XIII comte de Barcelona 23 de gener de 1641, tres dies abans de la batalla de Montjuc.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318455" title="Josep Ribelles Comn" nonfiltered="4116" processed="4100" dbindex="124374">
Josep Ribelles Comn (Castell de la Plana, 7 de juliol de 1872 - Barcelona, 19 de setembre de 1951) va ser un bibligraf, periodista i animador cultural valenci

 Biografia .
Era fill d'agricultors modestos. Es va iniciar en el periodisme a la seua ciutat natal de Castell de la Plana, on va fundar el setmanari literari El Ruiseor i posteriorment la Revista Industrial y Mercantil. Va collaborar amb el diari La Verdad de la mateixa ciutat, defensant posicions conservadores.

L'any 1898 va traslladar-se a Barcelona. Hi va fundar la revista Barcelona Urbana, dedicada al negoci immobiliari. Posteriorment va guanyar una plaa de funcionari de la Diputaci de Barcelona i hi va fixar definitivament la seua residncia. Des de Barcelona va collaborar amb la societat Lo Rat Penat, que li va premiar un treball sobre el filleg Pere Labrnia, Estudi bio-bibliogrfic sobre l'illustre fill de la provncia de Castell en Pere Labrnia i Esteller i un altre sobre la indstria i comer de la capital de la Plana: Intereses econmicos, agrcolas, industriales y mercantiles de Castelln, con la historia del puerto del Grao y del periodismo provincial.

A Barcelona va fundar la Germandat Valenciana de la Mare de Du dels Desemparats i el Centre Regional Valenci. L'any 1914 va fundar la publicaci peridica Biblioteca Valenciana Popular destinada a editar a Barcelona les joies antigues i contempornies de la literatura valenciana.

Es considera la seua obra cimera la Bibliografia de la Llengua Valenciana, premiada l'any 1905 a un concurs convocat per la Biblioteca Nacional de Madrid, premi atorgat per un jurat presidit per Marcelino Menndez Pelayo. Cont un catleg raonat de totes les obres publicades en valenci des de l'aparici de la impremta fins l'poca moderna.

Fou soci de mrit de Lo Rat Penat, membre corresponent a Barcelona del Centre de Cultura Valenciana i va ser un collaborador assidu de l'Enciclopdia Espasa.

L'any 1943 va publicar un opuscle, Arnaldo de Vilanova castellonense?, en el qual reivindicava que Arnau de Vilanova havia nascut a Vilanova d'Alcolea, potser per error en confondre el lloc de naixena amb Vilanova del Grau.

 Referncies .
  Vicente Gascn Pelegr. Prohombres valencianos en los ltimos cien aos, 1878-1978. Valncia. Caixa d'Estalvis de Valncia, 1978. ISBN 845002603X;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318462" title="Pont del Regne de Valncia" nonfiltered="4117" processed="4101" dbindex="124375">

El Pont del Regne de Valncia est ubicat a la ciutat de Valncia, i comunica dos grans vies: les avingudes Regne de Valncia i Frana. s una obra de l'enginyer Arturo Piera.

Caracterstiques.

El pont te una llargada de 220 metres, el ms llarg de la ciutat. Les seues dues entrades estan adornades per quatre escultures monumentals en bronze, conjunt escultric anomenant els gurdies del Pont

Va ser inaugurat el desembre del 1999 per l'alcaldessa Rita Barber.

Vegeu tamb.
Llista de ponts de la ciutat de Valncia;

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318463" title="Astrcit" nonfiltered="4118" processed="4102" dbindex="124376">

Els astrcits (quan se'n parla collectivament coneguts com a astroglia) sn cllules de glia de forma estrellada caracterstica que es troben al cervell i a la medulla espinal. Tenen diverses funcions, incloent el suport bioqumic a les cllules endotelials que formen la barrera hematoenceflica, l'aprovisionament de nutrients al teixit nervis, i un rol principal en la reparaci i procs de cicatritzaci al cervell.

Descripci.
Els astrcits sn un subtipus de cllules glials localitzades al cervell i la medulla espinal. Amb forma estrellada, els nombrosos procesos que presenten envolcallen les sinpsis fetes per neurones. Els astrcits clssica i histolgicament s'han identificat com a aquelles cllules que expressen filaments intermedis (GFAP). Existeixen dues formes d'astrcits al SNC, fibrosos i protoplasmtics. 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318464" title="Antoni Peyr i Rocamora" nonfiltered="4119" processed="4103" dbindex="124377">
Antoni Peyr i Rocamora (Tarragona, 1889 - Cuernavaca, Morelos, 1973) fou un metge dermatleg catal. Es llicenci en medicina a la Universitat de Barcelona el 1911 i es doctor a la Universitat de Madrid el 1912. Fou professor a la Universitat de Barcelona i director de la lluita contra les malalties venries a Catalunya. En acabar la guerra civil espanyola es va exiliar a Veneuela, on fou director de la leproseria Isla de Providencia (Maracaibo), i d'ac el 1941 marx a Mxic.

A Mxic fou professor de la Universitat de Nuevo Len (1941) i cap del servei dermatolgic de l'Hospital Civil de Monterrey (1944). Ha collaborat a La Nova Revista i fou un membre destacat de la Comunitat Catalana de Mxic.

 Obres .
 "Qestions actuals en el tractament de la sfilis" (1927) ;
 "La lluita antivenria a Catalunya el bienni 1935-1936" (1937);
 Dermatologa (1943);
 Els metges catalans (1963);
 El poder poltic. EL problema Catalunya-Espanya (1972);

 Referncies .
 Vicen Riera i Llorca Els exiliats catalans a Mxic Editorial Curial, Barcelona, 1994;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318468" title="Campia de Baena" nonfiltered="4120" processed="4104" dbindex="124378">

La Campia de Baena s una comarca de la provncia de Crdova situada entre las serralades Subbtiques i la campinya del Guadalquivir.

Zona principalment agrcola on el cultiu de l'olivera i la producci de l'oli l'ha fet mereixedora de la denominaci d'origen Oli de Baena. Aquest municipi junt a d'altres com Castro del Ro o Espejo conformen una comarca que s regada pel riu Guadajoz i la seva via principal de comunicaci s la nacional 432 que uneix Crdova capital amb Granada. Encara s en projecte la seva conversi a autovia.

Municipis.
Est composta por cinc municipis:
 Baena (20.447 hab.);
 Castro del Ro (8.088 hab.);
 Espejo (3.797 hab.);
 Nueva Carteya (5.581 hab.);
 Valenzuela (1.366 hab.);

Fronteres.
Limita amb:
 La comarca de l'Alto Guadalquivir y Crdova al nord.
 La comarca Subbtica al sud.
 La comarca de la Campia Sur de Crdoba a l'oest.
 La provncia de Jan a l'est.

 Referencias .


 Enllaos externs .
 Web de la Mancomunitat del Guadajoz - Campia Este de Crdoba;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318469" title="Elionor d'Este" nonfiltered="4121" processed="4105" dbindex="124379">
Elionor d'Este ( Ferrara, Ducat de Ferrara 1515 - d. 1575 ) fou una membre de la Casa d'Este que va esdevenir religiosa.

Orgens familiars.
Va nixer el 3 de juliol de 1515 a la ciutat de Ferrara sent filla del duc Alfons I d'Este i la seva segona esposa, Lucrcia Borja. Fou nta per lnia paterna d'Hrcules I d'Este i Elionor de Npols; i per lnia materna de Roderic de Borja, futur papa Alexandre VI, i la seva amistanada Vannozza Cattanei. Fou germ, entre d'altres, del duc Hrcules II d'Este, Francesc d'Este, Alfons d'Este i Hiplit d'Este.

Vida religiosa.
Orientada a la vida religiosa des de ben jove, es convert en monja del Convent de Corpus Christi de la ciutat de Ferrara. A la seva mort, ocorreguda el 15 de juliol de 1575, fou enterrada en aquest covnent al costat de la seva mare i d'altres membres de la famlia.

Bibliografia.
 Bradford, Sarah: Lucrezia Borgia. Mondadori, Mil. 2005. ISBN 88-04-88-04-55627-7 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318489" title="Castro del Ro" nonfiltered="4122" processed="4106" dbindex="124380">

Castro del Ro s una localitat de la provncia de Crdova, Andalusia, Espanya.  
 
Demografia.



Enllaos externs.
Castro del Ro - Sistema d'Informacin Multiterritorial d'Andalusia;
Ajuntament de Castro del Ro;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318491" title="Isabel Maria d'Este" nonfiltered="4123" processed="4107" dbindex="124381">

Isabel Maria d'Este ( Ferrara, Ducat de Ferrara 1519 - d. 1521 ) fou una membre de la Casa d'Este.

Orgens familiars.
Va nixer el 3 de juliol de 1515 a la ciutat de Ferrara sent filla del duc Alfons I d'Este i la seva segona esposa, Lucrcia Borja. Fou nta per lnia paterna d'Hrcules I d'Este i Elionor de Npols; i per lnia materna de Roderic de Borja, futur papa Alexandre VI, i la seva amistanada Vannozza Cattanei. Fou germ, entre d'altres, del duc Hrcules II d'Este, Elionor d'Este, Alfons d'Este i Hiplit d'Este.

Vida curta.
Durant l'embars la seva mare Lucrcia Borja estigu greument malalta, i en donar llum aquesta mor el 24 de juny del mateix any. Isabel Maria va sobreviure Lucrcia dos anys ms i fou enterrada al costat d'aquesta al Convent de Corpus Christi de Ferrara.

Bibliografia.
 Bradford, Sarah: Lucrezia Borgia. Mondadori, Mil. 2005. ISBN 88-04-88-04-55627-7 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318492" title="Espejo" nonfiltered="4124" processed="4108" dbindex="124382">

Espejo s una localitat de la provncia de Crdova, Andalusia, Espanya.  
 
Demografia.


 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318495" title="Nueva Carteya" nonfiltered="4125" processed="4109" dbindex="124383">

Nueva Carteya s una localitat de la provncia de Crdova, Andalusia, Espanya.  
 
 Demografia .



 Histria .
Nueva Carteya se situa en una extensa zona en la qual les restes arqueolgiques oposats testimonien un assentament que podria remuntar-se a temps prehistrics, per ser durant la Edat Antiga quan aquestes terres arribin a la seva major importncia. El seu lloc estratgic, envoltat per alts turons, va permetre que cultures com la Ibrica, la Romana o la Visigoda prenguessin aquesta zona com lloc ideal per a la defensa i control de la resta dels seus territoris. Testimoniatge d'aix sn les nombroses restes arqueolgics trobats en els punts ms alts de la vila, la Plaza de Armas i El Higuern, i que actualment es conserven al Museu Arqueolgic Provincial de Crdova. Hi ha escultures ibriques entre les quals destaquen tres lleons realitzats en pedra calcria, juntament amb monedes i cermiques romanes, que donen fe de la intensa activitat que va existir en aquest lloc. 

Una altra de les troballes ms importants d'aquesta etapa s l'aqeducte que connectava la Plaza de Armas amb Ucubi (Espejo). De l'edat mitjana es conserven un deixant sepulcral visigoda en calcria blanca, procedent de la necrpoli de les pedreres del segle VI. La Torre del Puerto, aix com diverses espases oposades, reflecteixen tamb les lluites que van enfrontar als bndols rab i cristi durant els segles XIII i XIV. A l'Edat Moderna, el Mont Horquera constitua una extensa zona de pastures i deveses d'alzines, en els quals la classe aristcrata gaudia de les seves mltiples caceres. Finalment, el poble de Nueva Carteya es funda en 1822 pel clergue baenenc Diego Carro, sota el nom d'Aldea de San Juan, i seria ms tard quan prendria el seu actual nom. 

 Enllaos externs .
Nueva Carteya - Sistema d'Informacin Multiterritorial d'Andalusia;
- http://www.aytonuevacarteya.es - Ajuntament de Nueva Carteya.;
- Pgina Web sobre Nueva Carteya per Francisco J. Garca Oteros info@nuevacarteya.com;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318498" title="Valenzuela" nonfiltered="4126" processed="4110" dbindex="124384">

Valenzuela s una localitat de la provncia de Crdova, Andalusia, Espanya.  
 
 Demografia .




Enlaces externos.
'e Andaluca: Informaci sociocultural]
Institut d'Estadstica d'Andalusia: Cens de Poblaci;
Institut d'Estadstica d'Andalusia: Situaci geogrfica;
Valenzuela - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;
Pgina de Valenzuela;
Formulari de Dades Econmiques;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318500" title="Andr Milhoux" nonfiltered="4127" processed="4111" dbindex="124385">
 Andr Milhoux  va ser un pilot de curses automobilstiques belga que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Andr Milhoux va nixer el 9 de desembre del 1928 a Bressoux, prop de Lieja, Blgica.


 A la F1 .

Va debutar a la setena i penltima cursa de la temporada 1956 (la setena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 5 d'agost del 1956 el GP d'Alemanya al Circuit de Nrburgring.

Andr Milhoux va participar a una nica cursa puntuable pel campionat de la F1, havent de retirar-se per problemes de motor i no aconseguint cap punt pel campionat.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318503" title="Baena" nonfiltered="4128" processed="4112" dbindex="124386">

Baena s una localitat de la provncia de Crdova, Andalusia, Espanya.  El riu Guadajoz travessa el terme gaireb transversalment de Sud-oest a Oest i el seu afluent el Marbella banya al propi nucli urb. Destaquen alguns vrtex com torre Morana (688 m), Almoguera (758 m) o Serrezuela (799 m). 
 Etimologia . 
La seva denominaci actual procedeix dels musulmans, que la van anomenar Bayyana. 

 Evoluci demogrfica .


 Histria .

S'han trobat algunes restes prehistriques i sobretot dels ibers, en aquest cas a Torreparedones, entre els que hi ha la Lleona de Baena, conservada al Museu Arqueolgic Nacional espanyol, torbada al tur del Minguillar, lloc on probablement hi havia Iponuba, ciutat ibera esmentada per Plini. Sota domini rom es parla de Julia Regia o Virtus Julia, donat per Juli Csar per l'ajut contra els fills de Magne, per no s'ha pogut comprovar ja que no s'ha trobar cap vestigi rom.

Probablement la ciutat es d'origen rab. Formava la comarca (iklim = clima) d'al-Kambaniya (La Campia) amb cija, Lucena, Crdova i al-Zahra. Regada pel riu Marbella, afluent de Guadajoz, i situada en un lloc estratgic, va gaudir de prosperitat sota els omeies. El castell amb la Almedina, la mesquita (construda per Abd al-Rahman II), el mercat i els banys eren el nucli de la poblaci, que estava rodejada de jardins i oliveres. Per un temps fou ocupada per Umar ibn Hafsun al segle IX, sota l'emir Abd-Allah ibn Muhmmad. Desprs fou part del districte (cora) de Cabra. El 1126 va pasar prop de la ciutat Alfons el Bataller, poc abans de la batalla d'Arnisol (mar de 1126). El personatge local ms destacat fou el tradicionalista i filleg Kasim ibn Asbagh ibn Muhammad ibn Yusuf ibn Nasih ibn Ata (Baena 862-Crdova 951).

Es va sotmetre a Castella per capitulaci al rei Ferran III el Sant el 1240. El rei la va donat al seu germ Alfons de Lle. Al comenament del segle XV la senyoria fou donada a Diego Fernndez de Crdoba; fou ell o la seva famlia que va construir l'esglsia de Santa Maria la Major i tamb el Convent de la Mare de Deu.

En endavant fou un llogaret agrcola dominat pel regim de tinena de terra per latifundi. L'abolici de les senyories al segle XIX no va canviar pas les coses. El 1854 fou afectada per l'epidmia de colera-morbo asitic en la que van morir uns 700 habitants. Junt a la misria general, va causar l'emigraci de part de la poblaci; gran part dels que van restar van emigrar a comenament del segle XX per la sequera. A la segona meitat del segle XX l'emigraci fou cap a Catalunya i Euskadi.

 Enllaos externs .

Ajuntament;
Assemblea Local d'Izquierda Unida en Baena;
Baena en el Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;
Dades climtiques;
Estudi Econmic de Caja Espaa;
Bibliografia;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318506" title="Renata de Frana" nonfiltered="4129" processed="4113" dbindex="124387">


Renata de Frana (Blois, Regne de Frana 1509 - Montargis 1575) fou una princesa francesa que va esdevenir Duquessa de Chartres i duquessa consort de Ferrrara, Mdena i Reggio.

Orgens familiars.
Va nixer el 25 d'octubre de 1509 al Castell de Blois, situat a la poblaci de Blois, essent la segona filla del rei Llus XII de Frana i de la duquessa Anna de Bretanya. Fou nta per lnia paterna del duc Carles I d'Orleans i la seva tercera esposa Maria de Cleves, i per lnia materna de Francesc II de Bretanya i Margarida de Foix. 

Fou germana, aix mateix, de Cludia de Frana, casada amb Francesc I d'Angulema.

Herncia.
La seva mare, que sempre havia lluitat feroment per mantenir la independncia del Ducat de Bretanya respecte de la corona francesa, va intentar llegar el ducat a Renata, no obstant aix, Llus XII ignorant el seu desig l'hi va concedir al seu gendre i hereu Francesc I d'Angulema. Ms tard, com a compensaci per renunciar a qualsevol reclamaci dels seus drets sobre ell, Francesc li va concedir el ducat de Chartres. 

Npcies i descendents.
Es cas el 28 de juny de 1528 a la ciutat de Pars amb el futur Hrcules II d'Este, fill d'Alfons I d'Este i Lucrcia Borja. D'aquesta uni nasqueren:
Anna d'Este (1531-1607), casada el 1548 amb Francesc de Guisa i el 1566 amb Jaume de Savoia-Nemours;
Alfons II d'Este (1533-1597), duc de Ferrara i Mdena;
Llus d'Este (1538-1586), cardenal;
Lucrcia Maria d'Este (1535-1598), casada el 1570 amb Francesc Maria II della Rovere;
Elionor d'Este (1537-1581);

Protectora de les cincies.

Installada a Ferrara, fou una gran protectora de les cincies i la literatura reunint, al voltant d'ella, homes distingits en aquestes matries. Don asil a Joan Calv i al poeta Clment Marot, ambds perseguits per les seves idees religioses. 

Desprs de la mort del seu esps, ocorreguda l'octubre de 1559, es trasllada a Frana, on es declara protestant i s'installa a Montargis. A pesar de les amenaces del seu gendre, el duc Francesc de Guisa, acull a tots aquells reformistes que busquen refugi, especialment l'infant Enric de Navarra (futur rei Enric IV de Frana) durant el temps que es desenvolupa la primera guerra de religi. 

Present en les noces entre Enric de Navarra i Margarida de Valois l'any 1572, la seva fou protegida per la gurdia i pel seu gendre, el duc de Nemours, durant la Massacre del dia de Sant Bartomeu (24 d'agost de 1572). Aclaparada per l'espantosa tragdia, la duquessa deix Pars i retorn a Montargis, acompanyada per una escorta fortament armada i posada a la seva disposici pel rei. Mor en aquesta poblaci el 12 de juny de 1574. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318507" title="Campia Sur de Crdoba" nonfiltered="4130" processed="4114" dbindex="124388">



La Campia Sur, oficialment Mancomunitat de la Campia Sur Cordobesa, es una comarca de la provncia de Crdova a Andalusia.

Zona agrcola on el vi i l'olivera presenten una terra que conjumina histria i sabor. La denominaci d'origen DO Montilla-Moriles promociona per tot el mn el nom d'un dels principals municipis de la comarca. Amb ms de 23.574 habitants, Montilla conserva part del seu sabor vitivincola d'antany grcies als seus cellers visitables i les seves noves indstries. L'hospital Comarcal, l'autovia a Mlaga i el ferrocarril sn infraestructures que auguren un bon futur per a aquest municipi cordovs. Puente Genil, ms al sud per dintre d'aquesta comarca s altre focus de desenvolupament. La seva futura estaci de l'AU a Mlaga la convertir en la principal ciutat del centre d'Andalusia al costat de Antequera. Ciutat histrica partida en dues pel riu Genil ocupa actualment el tercer lloc en l'ordre de ciutats ms grans de la provncia amb els seus 28.639 habitants. Altres ciutats com Aguilar de la Frontera, amb la seva plaa octogonal, o   Monturque amb les seves impressionants Cisternes romanes, tamb converteixen a aquesta comarca en una destinaci cultural inigualable. 

Segons el Captol IV Article 21 dels seus Estatuts "t per objecte promoure, dinamitzar i racionalitzar el desenvolupament integral de la Comarca, que formen els municipis associats i conjugar i coordinar mitjos i esforos materials i humans per a gestionar i satisfer serveis que interessin".
 
 Fronteres .
Limita amb:
La comarca de la Vega del Guadalquivir i Crdova al nord.
La comarca Subbtica al sud.
La comarca de la Campia Este - Guadajoz a l'est.
La provncia de Sevilla a l'oest.

 Municipis .
La comarca est integrada por 11 municipis:
Aguilar de la Frontera (13.589 hab.);
Fernn Nez (9.438 hab.);
Montalbn de Crdoba (4.602 hab.);
Montemayor (3.890 hab.);
Montilla (Crdova) (23.391 hab.);
Monturque (2.007 hab.);
Moriles (3.874 hab.);
Puente Genil (28.543 hab.);
 La Rambla (7.415 hab.);
San Sebastin de los Ballesteros (840 hab.);
Santaella (5.976 hab.);

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Portal de la Campia Sur;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318509" title="Paulo Roberto Falco" nonfiltered="4131" processed="4115" dbindex="124389">

Paulo Roberto Falco (Abelardo Luz, Estat de Santa Catarina, 16 d'octubre, 1953) fou un futbolista brasiler que jugava de centrecampista.

 Trajectria .
Comen la seva vida professional a l'Sport Club Internacional de Porto Alegre, a Rio Grande do Sul, on jug entre 1973 to 1980, guanyant tres Campionats Brasilers (1975, 1976, 1979). Falco tamb jug amb l'A.S. Roma (1980-1985), on guany una lliga italiana (1983) i perd una Copa d'Europa. Al club fou conegut amb el sobrenom del "vuit rei de Roma". Acab la seva trajectria al So Paulo de 1985 a 1986.

Jug amb la selecci del Brasil els Mundials de 1982 i 1986. En total fou 29 cops internacional entre febrer de 1976 i juny de 1986.

Pel el va incloure dins de la seva llista dels 125 ms grans futbolistes vius el mar del 2004.

El 1990-1991 fou l'entrenador de la selecci brasilera i el 1995 de la selecci japonesa. Tamb ha estat comentarista de Rede Globo.

Enllaos externs.
Trajectria;
Sambafoot;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318514" title="Joseph van Daele" nonfiltered="4132" processed="4116" dbindex="124390">

Joseph van Daele (Wattrelos, Frana, 16 de desembre de 1889 - Amiens, Frana, 14 de febrer de 1948) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1911 i 1926. Com la resta de ciclistes de la seva generaci pat la Primera Guerra Mundial, la qual atur la seva carrera professional. 

Durant la seva carrera aconsegu 6 victries, destacant la Lieja-Bastogne-Lieja (1911) i el Campionat de Blgica (1913). Particip en 6 edicions del Tour de Frana, acabant 3 vegades entre els 10 primers i sent la millor classificaci la vuitena assolida el 1919.

Palmars.
1911;
 1r de la Lieja-Bastogne-Lieja;
 1r de la Volta a Blgica dels independents;
 1r de l'Anvers-Menen;
1913;
 Campi de Blgica;
 1r del Tour de l'Hainaut ;
1921 ;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Blgica;

Resultats al Tour de Frana.
1912. Abandona (6a etapa)  ;
1913. 9 de la classificaci general ;
1919. 8 de la classificaci general;
1920. 10 de la classificaci general  ;
1922. Abandona (2a etapa)  ;
1923. Abandona (7a etapa);

Enllaos externs.
Palmars de Joseph van Daele ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318517" title="Edmon Valls i Perdrix" nonfiltered="4133" processed="4117" dbindex="124391">
Edmon Valls i Perdrix (Mequinensa, Baix Cinca, 1920 - Barcelona, 1980) fou un escriptor i periodista catal. Durant la guerra civil espanyola va lluitar amb la lleva del biber. En acabar la guerra es va exiliar a Frana, per va tornar a Barcelona i s'integr en el Front Universitari del FNC. El 1946 fou un dels promotors a l'interior del Moviment Socialista de Catalunya. Fou detingut el 1958 per la policia franquista amb 16 militants ms del partit. El 1966 s'alini amb el sector de Josep Pallach i s'integr en el PSC-Reagrupament.

Com a escriptor, s'especialitz en divulgaci histrica i documentaci grfica. El 1968 fund la revista Historia y Vida i collabor als peridics La Vanguardia, Tele-Exprs, Avui, El Correo Cataln i Serra d'Or. Tamb tradu al catal Crist s'ha aturat a boli, de Carlo Levi (1964).

 Obres .
 Histria grfica de la Catalunya contempornia (1888-1931), en tres volums (1977);
 Histria grfica de la Catalunya autnoma (1931-1939), en dos volums (1977);
 Histria grfica de Catalunya sota el franquisme (1939-1975) (1977);
 Dietari de guerra (1938-1939) (1980);

 Enllaos externs .
 Biografia;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318519" title="Historia y Vida" nonfiltered="4134" processed="4118" dbindex="124392">
Historia y vida s una publicaci espanyola del Grupo God especialitzada en Histria i de carcter mensual fundada el 1968 per Edmon Valls i Perdrix. T la seva seu en Barcelona. 

Inicialment s'imprimia en un format similar a l'holandesa i posteriorment va ser engrandit, sense arribar a la grandria DIN A4. Abasta les poques d'Histria Antiga, Medieval, Moderna i Contempornia. A cadascuna d'elles sol dedicar un article a la Histria d'Espanya, a ms de seccions fixes com notcies d'histria o llibres comentats. Els seus articles sn de certa profunditat (diverses pgines amb predomini del text sobre les imatges) a ms d'oferir en cada nombre un dossier (diversos articles sobre el mateix tema). Va obtenir el premi a la Millor Revista Especialitzada atorgat per la Associaci de Revistes d'Informaci en 2003. . 

 Referncies .


 Enllaos externs .
Pgina web de les revistes editades pel Grupo Godo;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318523" title="Test de primalitat de Miller-Rabin" nonfiltered="4135" processed="4119" dbindex="124393">
El test de primalitat de Miller-Rabin o test de primalitat de Rabin-Miller s un test de primalitat, es a dir un algorisme
Que determina si un nombre donat s un nombre primer probable,
De forma similar al test de primalitat de Fermat i el test de primalitat de Solovay-Strassen. En la seva versi original, deguda a Gary L. Miller, era un algorisme determinista, per el determinisme es basa en la hiptesi generalitzada de Riemann que no est demostrada; En Michael O. Rabin el va modificar per a obtenir un algorisme aleatori.

Conceptes.
Igual que en els tests de Fermat i de Solovay-Strassen, el test de Miller-Rabin, es basa en una igualtat o conjunt d'igualtats que sn certes per als nombres primers, llavors es mira si es compleixen o no per al nombre del qual es vol saber si s primer.

Per comenar, un lemma sobre les arrels quadrades de la unitat en el cos finit , on p s primer i . Certament, 1 i -1 donen sempre 1 en elevar-los al quadrat mdul p; d'aquestes se'n diu arrels quadrades trivials de 1. No hi a arrels quadrades no trivials de 1 mdul  (un cas especial es dona en el cos dels polinomis, on aquest resultat s equivalent a afirmar que el nombre d'arrels d'un polinomi no pot ser ms gran que el seu grau). Per a demostrar-ho, se suposa que x s una arrel quadrada no trivial de 1 mdul p. Llavors:


Com que x no s ni 1 ni -1 mdul p, tots dos   i  sn co-primers amb . Per tant, ni  ni  sn divisibles per p. Per aix contradiu el lema d'Euclides que diu que si un nombre primer divideix un producte i no divideix un dels factors ha de dividir l'altre. Per tant no hi pot haver arrels quadrades no trivials de 1 tal com es volia demostrar.

A continuaci, sia n un nombre primer senar. Llavors es pot escriure n   1 com , on s s un enter positiu i d s senar.  Per a tot , o b

O b
 per algun 

Per veure que un dels dos cassos ha de ser cert, recordant el petit teorema de Fermat (que noms s'aplica per a mdul nombre primer):


Pel lema anterior, si es calcula repetidament la arrel quadrada de an   1, s'obt o b 1 o b  1.  Si en algn moment s'obt  1 llavors es compleix la segona igualtat i ja est.  

En el cas de que, a base de calcular repetides arrels quadrades, s'hagin eliminat totes les potencies de 2 i la segona igualtat no s hagi complert mai, encara queda la primera igualtat que tamb ha de ser igual a 1 o  1, dons tamb s una arrel quadrada.  Ara b, si la segona igualtat no es compleix mai, tampoc es pot haver complert per a r = 0, ix significa que


Per tant en el cas de qu la segona igualtat no es compleixi, s'ha de complir la primera.

El test de primalitat de Miller-Rabin es basa en el la contraposada de la afirmaci anterior. Es a dir, si es pot trobar un a tal que

i
 for all 

llavors a s un testimoni que n s compost. Altrament n s probable nombre primer respecte a la base a.
Per a cada nombre compost senar n, hi ha molts testimonis a. Per no es coneix cap cam senzill per a generar-los. Per aix lo ms eficient s aplicar la idea en un lgorisme que es limiti a detectar possibles nombres: es tria  aleatriament, i es comprova si s o no un testimoni de qu n s compost. Si n s compost, la majoria dels as en seran testimonis, i el test tindr una alta probabilitat de detectar n com a compost. Pr sempre hi ha una petita posibilitat de qu si es t mala sort es tri un a que s un mentider per a n. Aquesta probabilitat d'error es pot reduir a base de repetir la prova amb diversos as triats de forma aleatria e independent.

Exemple.

Suposeu que es vol determinar si n = 221 s primer. S'escriu n   1 = 220 com a 22 55, de forma que es t s = 2 i d = 55. Aleat`riament es tria un a < n, per exemple 174. Es passa a fer els clculs:

 ad mod n = 17455 mod 221 = 47   1;
 a20 d mod n = 17455 mod 221 = 47   n 1;
 a21 d mod n = 174110 mod 221 = 220 = n 1.

Com que 220   -1 mod n, o b 221 s primer, o 174 s un mentider per a 221. Es tria un altre a aleatriament, aquest cop es tria a=137:

 ad mod n = 13755 mod 221 = 188   1;
 a20 d mod n = 13755 mod 221 = 188   n 1;
 a21 d mod n = 137110 mod 221 = 205   n 1.

Ara 137 s un testimoni de qu 221 s compost, i 174 era en efecte un mentider. Fixeu-vos que aix no diu res dels factors de 221, que sn 13 i 17.

Algorisme i temps d'execuci.
L'algorisme es pot escriure tal com segueix:



Fent servir la exponenciaci modular per elevar al quadrat, el temps d'execuci d'aquest algorisme s O(k   log3 n), on k
s el nombre de valors diferents de a que es proven; per tant aquest s un algorisme eficient de temps polinomis. Si la multiplicaci es fa emprant la Transformada rpida de Fourier es pot reduir el temps d'execuci a O(k   log2 n log log n log log log n) = (k
  log2 n).

Exactitud del test.
Com ms bases a es proven, miller s la exactitud del test. Es pot demostrar que per a qualsevol nombre senar compost n, com a mnim 3/4 de les bases a sn testimonis que n s compost. El test de Miller-Rabin s estrictament ms fort que el test de primalitat de Solovay-Strassen en el sentit de qu per a cada compost n, el conjunt de mentiders per a n s un subconjunt de conjunt de Euler mentiders de n, i per a molts nombres n, el subconjunt s propi. Si n s compost, llavors el test de primalitat de Miller-Rabin primality declara que n s un nombre primer probable amb una probabilitat com a mxim de . Per altra banda, el test de primalitat de Solovay-Strassen declara que n s un probable primer amb una probabilitat de com amxim .  

La probabilitat mitjana que un nombre compost sigui declarat un probable primer s significativament ms petita que . Damgrd, Landrock i Pomerance calculen algunes fites explcites. Aquestes fites es poden fer servir per exemple per a generar nombres primers, per no s'han de fer servir per a verificar primes amb origen desconegut. Especialemtn en aplicacions criptogrfiques un adversari podria provar d'enviar un pseudoprimer en comptes d'un nombre en un lloc on es requereix un nombre primer. Llavors, amb l'estat actual de coneixements, noms es pot confiar en la fita de .

Variants deterministes de la prova.
El test de Miller-Rabin es pot transformar en una proba a base de provar tots els valors possibles de a per davall de cert lmit. El problema en general s establir aquest lmit de forma que l'algorisme encara sigui eficient.

Si el nombre a provar n s compost, els mentiders a coprimers amb n es tan continguts en un subgrup propi del grup , aix vol dir que si es proven tots els a procedents d'un conjunt el qual genera , un d'ells ha de ser un testimoni de qu n s compost. Suposant que s certa la hiptesi generalitzada de Riemann (GRH), se sap que el grup s generat pels seus elements ms petits que O((log n)2), lo qual ja va ser indicat per Miller. The constant involved in the Big O notation was reduced to 2 by Eric Bach. Aix porta al segent algorisme de proba de primalitat:



El temps d'execuci de l'algorisme s ((log n)4). Per a garantir l'exactitud de la prova no cal tota la potncia de la hiptesi generalitzada de Riemann: com que s'est tractant amb subgrups d'ndex parell, n'hi ha prou de suposar la validesa de la hiptesi generalitzada de Riemann per a carcter de Dirichlet  quadrtics.

Aquest algorisme no es fa servir a la prctica perqu s molt ms lent que el test de Miller-Rabin. Amb finalitats teriques, ha estat superat per la prova de primalitat AKS, que no descansa en suposicions no demostrades.

Quan el nombre n que es vol provar s petit, no cal provar tots els a < 2(ln n)2, dons se sap que n'hi ha prou amb conjunts molt petits de testimonis potencials. Per exemple, Jaeschke ha verificat que
si n < 9,080,191, n'hi ha prou amb provar a = 31 i 73.
si n < 4,759,123,141, n'hi ha prou amb provar a = 2, 7, i 61.
si n < 2,152,302,898,747, n'hi ha prou amb provar a = 2, 3, 5, 7, i 11.
si n < 3,474,749,660,383, n'hi ha prou amb provar a = 2, 3, 5, 7, 11, i 13.
si n < 341,550,071,728,321, n'hi ha prou amb provar a = 2, 3, 5, 7, 11, 13, i 17.
(Noms s'han de provar bases a < n.) Vegeu  per a criteris d'aquesta mena. Aquests resultats donen proves de primalitat molt rpides per a nombres de l'abast adequat, sense cap mena de suposicions.

Com que BPP est contingut en P/poly, hi ha una llista tan petita de potencials testimonis per a cada possible mida d'entrada (com a mxim n valors per a nombres de n bits). Ara b, no hi ha cap base finita suficient per a tots els nombres compostos.
Alford, Granville, i Pomerance han demostrat que existeix una quantitat infinita de nombres compostos n tals que els seus testimonis ms petits sn com a mnim . Tamb argumenten heursticament que el nombre ms petit w tal que cada nombre compost inferior a n t un testimoni de qu s compost ms petit que w ha de ser de l'ordre de .

 Referncies .

 Thomas H. Cormen, Charles E. Leiserson, Ronald L. Rivest, and Clifford Stein. Introduction to Algorithms, Second Edition. MIT Press and McGraw-Hill, 2001. ISBN 0-262-03293-7. Pages 890 896 of section 31.8, Primality testing.

 Enllaos externs .
 MathWorld - Rabin-Miller Strong Pseudoprime Test;
 The Prime Pages;
 Sierpinski Primes;
 Online Miller-Rabin Primality Test Calculator;
 Miller-Rabin Primality Test Applet;
 Desktop program and source code for numbers up to 10^26;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318525" title="CC (Catalunya)" nonfiltered="4136" processed="4120" dbindex="124394">
CC fou un grup poltic nacionalista i catlic catal creat l'abril de 1954. No est clar el significat de les sigles (podia ser Crist-Catalunya, Catalans Cristians o Catlics Catalans), ja que el seu fundador, Frederic Roda i Prez, no ho va aclarir mai. 

Aparegu com a un grup de sensibilitzaci i mobilitzaci popular, aprofitant els centres d'escoltisme i la Congregaci Mariana: reunions, assemblees. Frederic Roda en fou cap fins el 1957, quan fou substitut per Xavier Muoz i Pujol, cap fins el 1962. Endems, hi havia un consell de govern integrat per Jordi Pujol i Soley, Jaume Nualart i Maym, Eduard Castellet i altres. La majoria procedien del mn universitari i aviat passaren a l'activisme, organitzant les protestes de l'afer Galinsoga i els fets del Palau de la Msica. El 1962 el grup de Jordi Pujol abandon el grup i aleshores adopt el nom de Comunitat Catalana, que el 1964 es transform en Partit Fora Socialista Federal, que es dissolgu en 1968.

 Referncies .
 Jaume Fabre, Josep Maria Huertas, Antoni Ribas Vint anys de resistncia catalana (1939-1959) Edicions La Magrana, Barcelona, 1978;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318526" title="Edvaldo Izdio Neto" nonfiltered="4137" processed="4121" dbindex="124395">

Edvaldo Izdio Neto, ms conegut com Vav, (12 de novembre 1934 a Recife, Brasil - 19 de gener 2002) fou un futbolista brasiler que jugava de davanter.

La seva trajectria esportiva transcorregu a molts clubs de Brasil, Espanya, Mxic i els Estats Units, destacant al C.R. Vasco da Gama, Atltico de Madrid, S.E. Palmeiras o Club Amrica.

Fou 23 cops internacional amb Brasil, amb qui marc 14 gols i disput els Mundials de 1958 i 1962, proclamant-se campi en ambdues edicions, on marc 5 i 4 gols respectivament.

 Palmars .
Copa del Mn de futbol: 1958, 1962;
Campionat pernambucano: 1949 amb Sport Club do Recife;
Campionat carioca: 1952, 1956, 1958 amb C.R. Vasco da Gama;
Campionat paulista: 1963 amb Sociedade Esportiva Palmeiras;
Torneig Rio-So Paulo: 1958 amb C.R. Vasco da Gama;
Copa del Rei de futbol: 1960, 1961 amb Atltico de Madrid;
Mxim golejador de la Copa del Mn: 1962;

 Enllaos externs .
Llegendes de la Copa del Mn;
Estadstiques a la Primera divisi espanyola ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318528" title="Omer Verschoore" nonfiltered="4138" processed="4122" dbindex="124396">

Omer Verschoore (Moorslede, 2 de desembre de 1888 - Pars, Frana 6 de juny de 1932) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1911 i 1914. Durant la seva carrera professional aconsegu 5 victries, destacant la Lieja-Bastogne-Lieja (1912) i el Campionat Nacional de Blgica (1912). 

Palmars.
1911;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Blgica;
1912;
 Campi de Blgica;
 1r de la Lieja-Bastogne-Lieja ;
 1r de l'Etoile Caroloregienne;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Blgica;

Resultats al Tour de Frana.
1914. Abandona (10a etapa);

Enllaos externs.
Palmars d'Omer Verschoore;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318530" title="Jaume Nualart i Maym" nonfiltered="4139" processed="4123" dbindex="124397">
Jaume Nualart i Maym (Cass de la Selva, Girons, 1916 - Barcelona, 1989) fou un socileg i poltic catal. Integrat de ben jove en els moviments del catalanisme catlic, fou membre de la Federaci de Joves Cristians de Catalunya i un dels fundadors de l'Orientaci Catlica i Professional del Dependent i de l'Institut Catlic d'Estudis Socials de Barcelona. Fou membre del consell de govern de CC i particip en l'organitzaci de les Cases del Congrs Eucarstic, en la creaci de la Cooperativa la Puntual (Nou Barris). Es disting per la seva recerca de catalanitzaci de l'esglsia.

A les eleccions generals espanyoles de 1977 tanc la llista de Barcelona del Pacte Democrtic per Catalunya. El 23 de juny de 1980 fou nomenat director general de Serveis Socials de la Generalitat de Catalunya i el 1985 president del Consell Assessor d'Atenci Primria. Juntament amb Rosa Barenys s considerat un dels artfex de la Llei de Serveis Socials de Catalunya.

 Referncies .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318539" title="Crdit Subprime" nonfiltered="4140" processed="4124" dbindex="124398">
Els crdits subprime (coneguts com B-paper, near-prime, non-prime, second chance lending) sn aquells prstecs que tenen un tipus d'inters bancari major que el tipus d'inters preferencial. Aquests poden fer-se sobre hipoteca, prstecs automotors i targetes de crdit.

 Concepte i creixement .

El terme "subprime" en el sistema hipotecari dels Estats Units d'Amrica fa referncia als prstecs que no compleixen amb les directives de Fannie Mae o Freddie Mac, si b sovint aquest terme s associat als prstecs atorgats a prestataris amb un historial creditor que no es coneix i que pot ser que el seu rating sigui bo o no. 

Crdits subprime tamb fan referncia als prstecs bancaris que no han pogut ser venuts al mercat primari, incloent els atorgats per certs tipus d'inversions immobiliries i certs tipus de treballadors per compte propi.

La seva evoluci ha crescut amb la demanda del mercat per obtenir finanament, juntament amb la relaxaci de les lleis de la usura i a una manca de disposici per part dels legisladors d'EUA per reconixer els riscs inherents als consumidors.

 Tipus de subprimes .

Hipoteques (mortgage).

D'acord amb el Departament de Tresoreria d'EUA (US Department of Trasury) del 2001, es tracta de subjectes que normalment tenen historials creditors fluixos que inclouen algun impagament, i possiblement ms problemes com prstecs impagats (charge-offs), judicis i bancarrotes. Ells tamb poden mostrar una reduda capacitat de capitalitzaci, tal i com s'estableix en les puntuacions creditcies (credit scores), els diners que destina per pagar deutes (deb-to-income ratios) o altres criteris.

En general, les hipoteques subprime es defineixen com aquelles que tenen una puntuacions creditcies inferiors a 620 (el rang va de 300 a 850).

A principis del segle XXI van proliferar aquest tipus de prstecs; de l'any 2004 al 2006 prop del 21% d'hipoteques constitudes en aquests anys eren d'aquest tipus, amb un valor de 600 bilions de dlars dels EUA l'any 2006.

Aquestes hipoteques tenien les segents caracterstiques:

 Pagament d'interessos: Permetia als subjectes pagar noms l'inters durant un perode de temps (5-10 anys).
 "pay option" prstecs, amb interessos variables, per aquells qui volien elegir el mes de pagament (pagament complet, noms inters, o un mnim pagament que podia ser inferior al pagament requerit per reduir el prstec).
 "hybrid mortages", hipoteques amb interessos fixos que en un temps breu es reconvertien a interessos variables (adjustable).

Aquestes ltimes van crixer molt des dels anys 90; les ms comunes tenien el "2-28 loan", que oferien un inters inicial baix que roman fix durant 2 anys abans que el prstec passi a ser d'inters variable pel temps total de la vida del prstec, en aquest cas, 28 anys. El nou inters s fixat per un marge sobre un ndex, per exemple: 5% sobre el LIBOR de 12 mesos. Variacions del "2-28" inclouen el "3-27" i el "5-25".

Targetes de crdit.

Als anys 90 les empreses de targetes de crdit dels Estats Units d'Amrica van comenar a oferir targetes de crdit d'aquestes caracterstiques a subjectes amb puntuaci creditcia baixa en un moment en que les lleis de la usura van ser suavitzades. Aquestes comenaven amb lmits crediticis baixos i freqentment tenien taxes d'inters tan altes com del 30% o ms. Al 2002, una alentiment de la economia dels EUA va provocar una baixada dels interessos (o desaparici de la empresa).

Per l'any 2007, van tornar a crixer el mercat de targetes subprime i la competncia va fer el mercat ms competitiu, provocant que les empreses oferissin targetes amb condicions ms atractives; les taxes d'interessos comencen del 9,9% per en alguns casos encara estan a xifres de fins a un 24%.

 Risc i polmica.
Risc.
Sn arriscats pels prestadors i prestataris degut a la combinaci d'altes taxes d'inters, historials creditors pobres (historials poc precisos) i situacions financeres potencialment adverses. Un prstec d'aquestes caracterstiques sol oferir-se a un inters ms alt que els prstecs A-Paper degut a l'apreciaci del seu major perill. 

A causa de la crisi hipotecria, la seva controvrsia ha anat en augment, ja que en aquesta crisi de prstecs i crdits subprime s'ha donat un contagi que ha donat lloc a una restricci de la disponibilitat de crdit en els mercats mundials financers. Milions de prestataris han inflat pagaments i retallat part del pressupost familiar; molts s'han vist obligats a la morositat o a un expedient de bancarrota; de retruc, molts corredors o prestadors d'aquests crdits han hagut de tancar, d'altres han de fer front a l'expedient de bancarrota i d'altres han estat absorbits o comprats per altres entitats.

Polmica.
A ms, sn molt controvertits. Els seus opositors presumeixen que els prestadors subprime es dediquen a prctiques depredadores, com elegir deliberadament als prestataris que no poden entendre qu firmen, o d'atorgar els prstecs a persones que mai podran complir amb els termes dels prstecs; molts d'ells inclouen honoraris de tramitaci molt alts, termes i condicions ocultes i, sovint, condueixen a la impossibilitat de reintegrar-los, la confiscaci de la garantia i l'execuci hipotecria. El Wall Street Journal va reportar que per l'any 2006 un 61% dels prestadors que van rebre prstecs subprime posseen puntuacions de crdit el suficientment altes per ser qualificades com a prstecs de prima convencional .

Hi ha hagut acusacions de discriminaci hipotecria per motius racials. s en aquest punt en el que els defensors dels subprime afirmen que s'estn el crdit a persones que d'altra manera no haurien tingut accs als mercats de crdit.

 Referncies .


 Vegeu tamb .
 Crisi hipotecria de 2007;

Enllaos externs.
 Preguntes i respostes freqents dels crdits subprime ;
 Informaci dels crdits subprime ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318541" title="Poblaci urbana" nonfiltered="4141" processed="4125" dbindex="124400">
La taxa d'urbanitzaci s un ndex demogrfic que expressa la relaci percentual entre la poblaci urbana la poblaci que habita una ciutat i la poblaci total d'un pas o regi. Generalment, una xifra alta s indicaci d'un nivell alt de desenvolupament. 

Des del naixement de les ciutats i al llarg de la histria de la humanitat, la taxa d'urbanitzaci ha estat petita, tot i tenir alts i baixos, segons el desenvolupament econmic i social de les civilitzacions. Tanmateix, des de la Revoluci Industrial se n'ha produt un creixement constant. De la poblaci mundial, el Fons de Poblaci de les Nacions Unides (UNFPA) ha calculat que el 2008 la poblaci rural va arribar al 50% del total 3.300 milions. s a partir d'aquest anys que la majoria de la poblaci ja viu en ciutats. 

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318548" title="Campionat del Mn de ciclisme en pista de 1997" nonfiltered="4142" processed="4126" dbindex="124401">
 El Campionat Mundial de Ciclisme en Pista de 1997 es va celebrar a Perth (Austrlia) entre el 27 i el 30 d'agost de 1997 sota l'organitzaci de la Uni Ciclista Internacional (UCI) i l'Organitzaci Australiana de Ciclisme.

Les competicions es van realitzar al veldrom Speed Dome. En total es va competir en 12 disciplines, 8 de masculines i 4 de femenines.

Resultats.

 Mascul .



  Femen .



Medaller.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318553" title="Les Leston" nonfiltered="4143" processed="4127" dbindex="124402">
 Alfred Lazarus Fingleston  conegut com Les Leston va ser un pilot de curses automobilstiques britnic que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Les Leston va nixer el 16 de desembre del 1920 a Bulwell, Nottinghamshire, Anglaterra.


 A la F1 .

Va debutar a la vuitena i ltima cursa de la temporada 1956 (la setena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 2 de setembre del 1956 el GP d'Itlia al Circuit de Monza.

Les Leston va participar a un total de tres curses puntuables pel campionat de la F1, disputant-les en dues temporades diferents (1956 i 1957), no aconseguint acabar cap cursa i no assolint cap punt pel campionat.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318554" title="Jordi Arcarons i Armenteras" nonfiltered="4144" processed="4128" dbindex="124403">
Jordi Arcarons Armenteras (Vic, 6 de juny de 1962) s un expilot de motos catal.

Va comenar participant en campionats de motocrs, arribant a guanyar el Campionat d'Espanya d'enduro amb 23 anys i aconseguint la medalla d'Or del Campionat del Mn de la modalitat a Itlia.

Va participar en setze edicions del Ralli Dakar, la darrera en la categoria de cotxes conduint un BMW X5.

Tamb ha participat en competicions de motos aqutiques, guanyant la Copa del Mn Raids en moto aqutica, a la categoria de 785 c.c. al 1998.

Al retirar-se de la competici, s'ha mantingut vinculat al mn del motor com a asesor i entrenador de pilots de rallis, creant una escola de motocross

Enllaos externs.

 Pgina oficial de Jordi Arcarons, amb notcies, galeria de fotos i palmars;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318572" title="James Papez" nonfiltered="4145" processed="4129" dbindex="124404">
James Papez (1883-1958) va ser un neurleg estatunidenc que va estudiar a la Universitat de Minnessota. La seva principal contribuci a la cincia s la descripci del circuit Papez, un cam neuronal al cervell clau per transmetre l'emoci. La seva hiptesi s que l'hipocamp, el lbul de Brocca, l'hipotlem i el nucli anterior del tlem constitueixen un mecanisme interconnectat que regula les emocions. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318577" title="Palau Moja" nonfiltered="4146" processed="4130" dbindex="124405">

El Palau Moja s una casa senyorial d'estil neoclssic que  es troba al carrer Portaferrissa nm. 1, fou feta construir el 1774 pel marqus de Moja i la seva esposa Maria Llusa de Copons a l'indret que ocupava una de les torres de la Porta Ferrissa de l'antiga muralla medieval de la ciutat de Barcelona, l'arquitecte encarregat del projecte fou Josep Mas, autor de l'esglsia de la Merc, de Sant Vicen de Sarri i del palau episcopal, les obres varen durar 10 anys, finalment va ser inaugurat el 1784.

Al morir sense descendncia Josepa de Sariere i de Copons al 1865 el palau fou comprat pel comerciant d'esclaus i navilier Antonio Lpez i Lpez, primer marqus de Comillas, s'hi va installar a partir de 1875.

Al Palau Moja hi va residir el poeta Jacint Verdaguer, protegit del marqus de Comillas i capell de la famlia. Tamb hi han fet estada visitants illustres com Sant Joan Bosco, Alfons XII o l'actual rei Joan Carles I, quan era prncep. 

En els seus jardins s'hi va construir els magatzems SEPU.

Actualment s la seu de la direcci general del patrimoni cultural de la Generalitat de Catalunya i en els seus baixos hi ha una de les llibreries de la Generalitat.

Enllaos externs.
Pobles de Catalunya;
Museu d'histria de Catalunya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318581" title="Savate" nonfiltered="4147" processed="4131" dbindex="124406">
Savate, tamb conegut com boxe franaise (boxa francesa) o kickboxing francs, s una art marcial francesa que usa tant les mans com els peus com armes i inclou elements de la boxa occidental, tcniques d'agarri i tcniques de cama (solament amb els peus: ni genoll, ni tbia). Els practicants de savate sn cridats savateurs o "tireurs" en el cas dels homes, i savateuses en el de les dones. 

Savate pren el seu nom de la paraula francesa per a bota vella (calat pesat que se solia usar durantes els combats) i s actualment una amalgama per a les tcniques franceses de lluita de principis del segle XIX. En aquesta poca, savate era un tipus de lluita comuna en Pars i en el nord de Frana; i en el sud, especialment en el port de Marsella, els mariners havien desenvolupat altre estil conegut com jeu marseillais (joc marsells), que va ser reanomenat a chausson (sabatilla, que era el calat que usaven els mariners). En contrast, en aquesta poca en Anglaterra (el lloc de naixena de la boxa i les regles de Queensberry), donar puntades era vist com antiesportiu o com una mica que solament usarien els ms covards. 

Els dos personatges clau en la histria del canvi de lluita rondaire a savate modern so Michel Casseux (tamb conegut com "li Pisseux") (1794-1869), i Charles Lecour (1808-1894). Casseux va obrir en 1825 el primer edifici per a practicar i promocionar una versi reglamentada de chausson i savate (prohibint els cops amb el cap, atacs amb els polzes als ulls, etc). De qualsevol manera, l'esport encara aix no va aconseguir desfer-se de la seva reputaci de lluita rondaire. Un alumne de Casseux, Charles Lecour va estar exposat a l'art angls de la boxa sobre l'any 1830 i es va sentir desafavorit, solament usant les seves mans per a copejar els peus de l'oponent i aix allunyar-los, en lloc de pegar cops de puny com en la boxa. Per aquesta ra es va entrenar en boxa durant dos anys abans de, en 1832, combinant boxa amb chausson i savate per a crear l'esport de savate boxe franaise tal com ho coneixem avui. 

Potser el reconeixement ms destacat quant a la respectabilitat del savate vi en 1924 quan va ser incls com esport d'exhibici en els Jocs Olmpics de Pars. A pesar de les seves arrels, el savate s un esport relativament segur per a aprendre. Segons USA Savate , "savate est en els llocs baixos de lesions quan s comparat amb el futbol, futbol americ, hoquei, gimnstica, bsquet, beisbol i patinatge en lnia" 

En l'actualitat, savate s practicat en tot el mn per afeccionats: des de Austrlia a Estats Units i des de Finlndia al Regne Unit. Molts pasos, com s el cas d'Estats Units t federacions nacionals dedicades a promoure l'esport. 

El savate modern dna tres nivells de competici: assalt, precombat i combat. En assalt, els competidors necessiten concentrar-se en la tcnica mentre intenten fer contacte; rbitres castiguen amb penalitzacions l's de fora excessiva. Precombat permet lluita sense tares en la fora sempre que els lluitadors duguin protecci com cascos i espinilleres. Combat, el nivell ms intens, s similar al precombat per l's objectes de protecci est prohibit (excepte en el cas de les coquillas i els protectors bucals). 

Moltes arts marcials tenen sistemes de clcul de nivell dels practicants, com el color dels cinturons en el karate. D'igual manera, el savate usa diferents colors en els guants per a indicar el nivell d'un lluitador; encara que, al contrari que disciplines com el judo o la capoeira, que s'assignen nous cinturons en cada promoci, qualsevol lluitador pot usar el mateix parell de guants en diverses promocions (pel que el nivell no es correspon directament amb el color dels guants que usa sin amb el que s'establix en la llicncia). Els novenans comencen sense color i els diferents exmens d'ascens li permeten ascendir a blau, verd, vermell, blanc i groc per aquest ordre. La competici est restringida per als guants vermells i superiors; cada federaci t la possibilitat d'establir quins sn les condicions mnimes per a poder ensenyar l'esport. En Frana s necessari tenir el guant groc per a poder obtenir el grau d'instructor "moniteur" i el guant de plata en la seva categoria tcnica per a accedir al professorat. En altres pasos com Mxic, tots els graus tcnics a partir del verd requereixen d'una avaluaci sobre temes de docncia per a poder incrementar el desenvolupament d'aquesta art. 

 Bibliografia . 
 Description de la Savate  partir de ses formes techniques de base par Amoros (Manuel d'Ecucation Physique Tome 1, page 414).
 Dfense et illustration de la boxe franaise. Savate, canne, chausson, Bernard Plasait, 1972, Paris, Sedirep;
 L'art de la savate, Michel Casseux.
 Thorique et pratique de la boxe franaise, Joseph Charlemont, 1878.
 La Boxe Franaise, historique et biographique, souvenirs, notes, impressions, anecdotes, Joseph Charlemont, 1899.

Enllaos externs. 
 The California Savate Association cont fotos de savateurs moderns. ;
 El Savate en Mexico ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318583" title="Somien els androides amb ovelles elctriques?" nonfiltered="4148" processed="4132" dbindex="124407">

Somien els androides amb ovelles elctriques? (en angls: Do Androids Dream of Electric Sheep?) s una novella curta, pertanyent al gnere de la cincia-ficci, escrita en 1968 per Philip K. Dick (1928-1982).

El clssic del cinema de cincia-ficci, Blade Runner, dirigit per Ridley Scott el 1982 es basa en aquesta novella. Dick va morir aquell mateix any, abans que s'estrens la pellcula.

L'acci se situa en un mn cobert de pols radioactiva, desprs d'una guerra nuclear que ha matat gaireb tots els animals, per la qual cosa la gent t animals elctrics. El protagonista s Rick Deckard, un ex-policia i expert Blade Runner' (encara que a la novella no t aquest nom, sin el de caador de bonificacions), que ha d'eliminar a un grup de Nexus 6 - androides d'ltima generaci gaireb idntics a ssers humans- que ha arribat fins a la Terra, fugint des d'una colnia espacial a causa de les terribles condicions de vida a qu estaven sotmesos.

La novella, un dels clssics de Dick, tracta temes com l'imprecs lmit entre l'artificial i el natural, la decadncia de la vida i la societat, i aborda diversos problemes tics sobre els androides. Tamb, donat la seva esttica i descripcions d'un mn destrut, abandonat, on la tecnologia s omnipresent, se la pot emmarcar en el gnere del cyberpunk.

 Conceptes i argument .

Somien els androides amb ovelles elctriques? transcorre en 1992 (2021 en algunes edicions ms recents de la novella), diversos anys desprs de la pluja radioactiva provocada per la Guerra Mundial Terminal, que va delmar gran part de la terra. Aquesta pols radioactiva que contamina gran part de la terra no s'havia originat a cap pas i no havia estat prevista, i tanmateix, s'havia anat estenent fins a incloure gran part del globus.

Com conseqncia, les Nacions Unides encoratgen i anima la gent a emigrar a colnies fora de la terra per preservar a la raa humana dels efectes de la pols radioactiva produda per la guerra. La ONU utilitza mitjans|medis com la televisi per promoure l'emigraci, mitjanant frases com Emigra o degenera! Elegeix!. Un dels incentius s que cada famlia que decideixi emigrar rebr un androide servent fet a mida (tamb cridats despectivament andrills) (A la novella l'acabo androide s usat generalment per referir-se a ssers artificials de composici biolgica -Androide Orgnic segons el llibre-, tanmateix en la Cincia-Ficci moderna el terme ha arribat a significar a mquines no-biolgiques, p. ex.: els drodes de Star Wars)

Les persones que romanen a la terra viuen en ciutats catiques on la radiaci causa malalties i fa malb els seus gens. Tots els animals sn en perill d'extinci: la pols radioactiva ha matat totes les aus i delmat a les altres espcies animals.

Tenir i cuidar-se un animal es considera una virtut cvica i un smbol d'estatus social, depenent en la raresa de l'espcie. Els animals es compren i venen prenent com a referncia l'ltim nmero de la revista Sydney d'aus i animals; els animals extints figuren all amb el preu de l'ltim exemplar venut. Algunes persones que no poden pagar un animal verdader elegeixen comprar-ne un d'artificial per mantenir la seva posici social. El protagonista de la histria, Rick Deckard, tenia una ovella que va morir de ttanus i la va reemplaar per una rplica elctrica de l'animal per mantenir les aparences. (les empreses encarregades de crear, reparar i atendre animals elctrics gaudeixen de popularitat en aquesta societat). Preguntar si l'animal del ve s elctric es considera tab, una falta molt greu de cortesia, ms encara que esbrinar si les dents, el cabell o els rgans interns d'una persona sn genuns.

Els androides sn usats en colnies humanes, principalment la de Mart, per molts d'ells fugen a la terra per escapar de la solitud del planeta vermell i per ser lliures de l'esclavitud a qu els sotmeten els humans. Se'ls fabrica amb elements completament orgnics i sn fsicament indistingibles de les persones. Caadors de recompenses, com Deckard, rastregen i retiren androides fugitius, que generalment es fan passar per humans. Es realitza una anlisi de medulla al cos de cada androide "retirat" per comprovar que no s'hagi assassinat una persona. A causa de diferncies en el nervi gandul, un androide pot sucidar-se amb sol contenir la respiraci.

s necessari per als caadors de recompenses aplicar test com el d'empatia de Voigt-Kampff per diferenciar humans d'androides. El test mesura l'activitat cerebral i el moviment dels ulls en resposta a disparadors emocionals, molts dels quals involucren maltractament als animals. Com els androides no poden sentir empatia, la seva resposta emocional s significativament diferent de la dels ssers humans. El test de Boneli, una mica ms senzill, mesura la velocitat de reposada de l'Arc Reflex que es produeix en els ganglis superiors de la columna vertebral.

Un altre dels instruments de la novella s el rgan d'nims Penfield, anomenat aix pel neurleg Wilder Penfield, que indueix emocions en els usuaris. L'usuari pot marcar un nmero i experimentar de forma automtica cert humor o emoci. Exemples inclouen: Conscincia de les mltiples possibilitats que el futur m'ofereix (481), Reconeixement satisfactori de la saviesa superior del marit en tots els temes (594), Desigs de veure la televisi, no importa el que hi hagi (888) i Desig de marcar (3). Molts usuaris tenen un programa diari d'nims.

La icona cultural ms significativa de la terra s el Amic Buster, el jovial presentador del talk show. Buster ataca freqentment en els seus programes el mercerisme.

 Mercerisme .
El mercerisme s un prominent moviment religis/filosfic de la terra. El moviment est basat en la histria de Wilbur Mercer, un home que va viure abans de la Guerra. Els seguidors del mercerisme agafen les nanses d'una caixa d'empatia que funciona amb electricitat, mentre observen un monitor que mostra patrons aparentment sense sentit fins que s'agafen els mnecs. Desprs d'un curt interval, l'usuari se sent transportat al mn de Wilbur Mercer, on submergeix la seva ment en una experincia compartida amb tots els que estiguin usant una caixa d'empatia en el moment.

El mercerisme barreja el concepte d'una detat amb un cicle de vida-mort-renaixement, a la manera de Jesucrist, amb la importncia de la uni i l'empatia. s molt important per als merceristes compartir, quan senten que ho necessiten, els seus sentiments. Creuen que si una persona t un sentiment de felicitat s immoral que els el guardi per a si mateixa i no es funda amb Mercer en acte de gratitud. De la mateixa manera, una persona en sentir-se deprimida pot palliar la seva depressi fonent-se amb Mercer. Quan una persona es "fundi" a travs de la caixa comparteix els seus sentiments amb tots els altres. Aix, si una persona t un sentiment de pesar, totes les altres podran sentir una petita porci d'aquest sofriment, de la mateixa manera amb l'alegria o la felicitat. Una conversa entre Rick i la seva esposa sobre aquesta experincia, resulta especialment esclaridora (pg. 179):

Una vegada em va ocrrer: em vaig fondre i alg acabava d'adquirir un animal. I un altre dia -els seus trets es van enfosquir per un instant; el plaure s'havia dissipat-, vaig sentir una persona l'animal de la qual havia mort. D'altres tenien alegries per compartir... Jo no en tenia cap, com saps; per aix va reanimar aquesta persona. Un pot arribar fins un sucida en potncia; el que un t, que un sent, pot...
-Ells rebran la nostra alegria -Va replicar en Rick-, per nosaltres canviarem el que sentim pel qual ells senten i la perdrem.

-No perdrem realment el que sentim, si ho tenim clarament en l'esperit. Mai no has sentit del tot la fusi, veritat, Rick?.

D'acord a la llegenda, Mercer tenia el poder de reviure animals morts, per els funcionaris locals van usar cobalt radioactiu per anullar la part del seu cervell a la qual tenia origen la seva habilitat. Aix va forar Mercer a entrar al Mn Tomba (tomb world). El s'esfora per revertir la putrefacci, la decadncia del mn tomba i ascendir de nou la terra escalant una immensa costa. Els seus adversaris li llancen roques al llarg del cam, fins que Mercer assoleix el cim, i el cicle torna a comenar una altra vegada.
Els usuaris de les caixes d'empatia, en utilitzar-la, reviuen en carn prpia l'etern ascens de Mercer i senten com les pedres els colpegen, igual com van colpejar Mercer.

 Temes principals .
En llegir la novella se'ns presenta el dilema de quin s el tema principal.En una primera lectura veiem que hi ha dos temes principals: l'assumpte religis del mercerisme i la relaci entre homes i androides. Per ambds temes estan tan estretament lligats que desemboquen en un nic tema:la realitat.

Al llarg de la novella destaca la idea d'uni espiritual entre tots els ssers humans a travs d'una mquina amb qu els sentiments de cada persona individual sn compartits per la resta. s curis, no obstant, que per aconseguir aquesta unitat els ssers humans hagin de recrrer a una mquina i que,en cert moment de la novella, es planteja la teoria que Mercer pugui ser un impostor. Aix s'enfonsa en la idea que tot el que sembla real per als humans s alguna cosa falso,como ocorre en el cas dels androides. Per altre banda, en molts aspectes, els objectes artificials sn ms perfectes que que els reals ja que no degeneren: els animals elctrics no emmalalteixen i els androides humans semblen ms conscients de la importncia del concepte d'humanitat que els propis homes.

Per, qu s la realitat en aquest llibre? Com s'ha esmentat antes,es difcil establir els lmits entre el que s real i el que no.La dificultat amb la qual es troba el protagonista a l'hora de distingir els humans dels androides s una prova d'aquesta confusi entre el real i el fictici. Aix, el propi mercerisme triomfa pel culte al fals: sensacions falses que ajuden a evadir-se de la realitat, la probable falsedat de Mercer... El somni de realitat del protagonista, identificat amb la seva necessitat d'un animal viu,se perd en la nada.De nou l'irreal s'imposa al real. El que est viu, est condemnat a morir i a degenerar;el que no est viu seguir all per sempre.

A part del tema principal de la realitat,la novella planteja molts altres temes interessants:

 Falses jerarquies i Divisions de la Vida .
A la terra de la Post Guerra Terminal, les formes de vida real i artificial estan dividides en jerarquies. Als animals se'ls considera enormement preciosos, els humans reben menys consideraci i els androides sn simplement insignificants. Desprs d'una trobada sexual, Rachael li explica el segent en Deckard: A aquesta cabra  la vols ms que a mi. I probablement ms que a la teva esposa. (Pg. 205)

Els tres grups tamb estan subdividits. El catleg Sydney dna el valor exacte de cada animal; els humans estan dividits entre aquells que poden emigrar fora de la terra i aquells que, per defectes gentics produts majoritriament per la pols radioactiva, no (els dits especials o caps de pardals); i els androides es van millorant contnuament: les empreses creen models d'androide contnuament nous que sn superiors als anteriors.

Tanmateix, aquesta classificaci t moltes falles, especialment entre humans i androides. Els ltims models d'androide sn ms intelligents que algunes classes d'humans. Isidore reconeix sovint als 3 androides que viuen amb el com "ssers superiors". L'empatia s el tret que definitivament separa aquests humans dels androides. Tanmateix, Deckard nota que, per realitzar el seu treball, els caadors de andrills no han de sentir empatia cap a ells; aix, la superioritat amb els androides que cacen s qestionable.

 L'imprecs lmit entre el natural i l'artificial .
Dues de les persones ms respectades de la terra podrien ser creacions artificials: L'amic Buster i Wilbur Mercer. Buster, que realitza 23 hores de televisi i radi al dia i sovint es burla del mercerisme, revela en un dels seus programes que les visions que es mostren a la caixa d'empatia podrien estar filmades de velles pellcules de Hollywood, protagonitzades per un actor alcohlic. Segons aclareix un dels androides rebels, l'actitud de Buster es deu que ell mateix s un androide. Aix que Mercer podria ser sol un programa de computadora o un androide, ja que el, igual com Buster, ostenta l'aparent immortalitat i resistncia infinita a la fatiga que li permeten renovar-se contnuament: caure al mn tomba per a desprs tornar a elevar-se.

Un altre dels fets en els quals es reflecteix aquesta dificultosa diferenciaci s en el fet de l'existncia d'animals elctrics que substitueixen animals verdaders i semblen sentir i viure com ells, i cap als quals els seus amos guarden sentiments com si fossin mascotes verdaderes.
A ms, les escapades|fuites clandestines dels androides cap a la terra revelen que ells tenen una capacitat per desitjar i imaginar una vida millor per a si mateixos. Aix est mostrat clarament en el personatge de Luba Luft, l'androide cantant d'pera. Els androides en la histria, si b no tenen sentiments d'empatia, tenen sons|somnis, desigs, por de la mort; tanmateix no sn considerats d'aquesta manera pels humans.

 Mentre que els androides lluiten per una verdadera satisfacci, molts ssers humans depenen de mitjans|medis artificials per experimentar sentiments o felicitat, com l'rgan d'nims Penfield. La majoria dels androides que he conegut tenien ms desig de viure que la meva esposa, pensa Deckard (Pg. 103).

 Decadncia i Renovaci .
Les forces oposades de la decadncia i la renovaci juguen un rol molt important en aquest llibre. Aix es veu clarament en l'allegoria de Mercer, qui posseeix l'habilitat de ressuscitar la vida i que contnuament est tornant a enfonsar-se al "mn tomba" per a desprs ressuscitar i tornar a escalar la costa.
Tamb s'ho pot veure en la lenta agonia de la terra, que s l'ambient de fons de la histria.

El mn de Somien els androides amb ovelles elctriques? s un mn gris desolat, ple de silenciosos apartaments buits a progressiva runa, on tot sembla deteriorar-se minut a minut, degut simplement que la terra est sent abandonada: la gent busca tant s com no emigrar i la ONU impulsa a les persones a deixar el planeta. D'aquesta manera, el planeta va quedant progressivament cada vegada ms buit i kippelitzat.

Kippel s el terme usat per als objectes no desitjats o intils que tendeixen a reproduir-se a si mateixos.

Kippel sn els objectes intils, les cartes de propaganda, les capses de llumins desprs que s'ha gastat l'ltima, l'embolcall del diari del dia anterior. Quan no hi ha gent el Kippel es reprodueix  cada vegada hi ha mas.

La primera regla del Kippel s: el Kippel expulsa el No-Kippel. Altres termes referits al Kippel sn: Kippelitzat, factor Kippel i Kippelitzaci. Un apartament pot veure's infestat de Kippel.

Com explica Isidore (Pg. 74): Nadie pot vncer al Kippel, llevat de, potser, en forma temporal i en un punt determinat, com el meu apartament . Per algun dia me n'anir, o morir, i llavors el Kippel tornar a dominar-ho tot. Tot l'univers avana cap a una fase final d'absoluta Kippelitzaci.

Deckard veu la inevitable decadncia del mn i el seu propi paper en aquesta mentre veu Luba Luft cantar en l'assaig de La Flauta Mgica (Pg. 106):

Aquest assaig acabar, la representaci tamb, els cantants moriran i finalment l'ltima partitura de la msica ser destruda d'una manera o un altre, el nom de Mozart s'esvair i la pols haur venut, si no s en aquest planeta en cap altre qualsevol. Sol podem escapar per una estona. I els andrillos poden escapar de mi, i sobreviure una estona ms. Per els assolir o els far un altre caador de bonificacions. En certa manera -va observar-, jo sc part del procs de destrucci antrpica. La Rossen Association crea i jo destrueixo. O almenys, aix els ha de semblar als androides.

 Diferncies entre la novella i la pellcula .
La trama i caracteritzacions de Somien els androides amb ovelles elctriques? sn diferents de les de la seva adaptaci al cinema, Blade Runner. Les diferncies essencials sn:
 El film pren lloc l'any 2019 mentre que la novella transcorre el 1992.
 El film transcorre a la ciutat de Los Angeles, mentre que la novella en San Francisco.
 L'rgan d'nims Penfield, les caixes|capses d'empatia, el Amic Buster i el mercerismo, tots aspectes claus i importants de la novella, no sn esmentats a la pellcula.
 En la versi original de la pellcula, Deckard s divorciat i no casat. La seva relaci amb Rachael s ms intensament romntica, i, en la versi original de la pellcula, els dos gaudeixen d'un final feli. En la versi del director, en canvi, on se suposa que Deckard s un androide, ell i Rachael tamb tenen un roman, per no es fa menci a una esposa o un divorci de Deckard;
 A la pellcula l'atmosfera manca de pols, mentre que a la novella aquest s present constantment. La pols s radioactiva, i els personatges masculins a la novella han d'usar protectors genitals de plom per evitar quedar estrils.
 A la pellcula, Deckard est retirat, mentre que al llibre continua exercint com a caador de bonificacions.
 A la pellcula, els caadors d'androides sn coneguts com "Blade Runners". Al llibre no s'esmenta en absolut aquesta denominaci.
 Els androides sn anomenats replicants a la pellcula, mentre que al llibre els esmenta sovint com andrillos.
 A la pellcula, Luba Luft s una espcie de ballarina extica. A la novella, ella s una cantant talentosa i jove de pera que Deckard admira. Quan ella s assassinada per Phil Resch, un altre caador de bonificacions, Rick pensa molt en el fet que el mn havia estat privat d'una veu tan bonica com la de Luba.

Luba era una cantant meravellosa, tot el mn podia gaudir dels seus dots. Aix s una locura.

Aquesta angoixa no s'esmenta al film, encara que pot aparixer implcita a travs de la msica i efectes de cambra|cmera.

 A la novella, els androides semblen donar-se per venut quan es troben amb una mort que sembla inevitable, mentre que a la pellcula sn ms combatius. A ms, els androides sn molt menys agraciats combatent a la novella que a la pellcula, on les escenes de lluita sn ms dramtiques.
 Roy, el lder dels androides rebels, no fora una confrontaci a mort amb el seu creador al llibre. En aquest, el es mant amagat en el departament d'Isidore, fins que Deckard ho buscar per retirar-lo.
 A la novella, Rachael i Pris sn fsicament idntiques. Al film no ho sn: ambdues sn interpretades per dues actrius molt diferents: Siguin Young i Daryl Hannah.
 Al llibre, Isidore s un cap de pardals, una persona considerada subintelligent, un anormal, aix que no se li permet emigrar. A la pellcula es diu Sebastin i s un brillant dissenyador d'androides que no pot emigrar a causa d'un desordre hormonal que ho fa envellir ms rpidament.
 La pellcula deixa flotant la pregunta de si Deckard s, o, no un androide. Al llibre, Deckard sembla ser ms segurament un hum. Aconsegueix passar el test de Voigt-Kampff, encara que durant la mateixa novella es posa en dubte la fiabilitat de la prova.
 A la novella, els androides viuen una mitjana d'al voltant de 4 anys, a causa que les seves cllules no poden ser substituides a mesura que es deterioren. El film Blade Runner descriu als 4 anys de vida mes com una mesura de seguretat que com un problema metablic, ja que es busca assegurar que els androides no visquin prou com per assolir un grau major de humanitat.
 A la novella el planeta ha perdut la major part de la poblaci mundial a causa de la guerra i la posterior fugida a les colnies a Mart, en la pellcula la ciutat de Los Angeles s presentada com una metrpoli amb milions d'habitants, la Tquio en la vida real. A la novella, edificis de milers d'apartaments sn buits o en molts casos noms viuen un centenar de persones. s un punt de discordana molt important respecte al film.

Malgrat aquestes diferncies, nombroses edicions posteriors a 1982 es van publicar sota el nom de Blade Runner (en algunes apareix amb nom ms petit, i en segon pla el verdader ttol de la novella). Aix obeeix a l'xit de la pellcula i a raons de mrqueting ja que el nom Blade Runner s ms curt i senzill de recordar que Somien els androides amb ovelles elctriques?. 

 Premis .
 (1968) Nominat als premis Nbula, categoria Novella;
 (1998) Locus Poll Award, la millor novella de Cincia Ficci anterior a 1990 (Lloc: 51);

 Bibliografia .
 Font primria .
 

 Bibliografia analtica .
 


 Vegeu tamb .
Philip K. Dick;
Blade Runner;

 Enllaos externs .
  Do Androids Dream of Electric Sheep i Blade Runner. Michael Heilemann;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318585" title="Aguilar de la Frontera" nonfiltered="4149" processed="4133" dbindex="124408">

Aguilar de la Frontera s una localitat de la provncia de Crdova, Andalusia, Espanya.  
 
 Demografia .


 Historia . 
s l'antiga Ipagrum ibero-romana, involucrada en la batalla de Munda, que va enfrontar als partidaris de Csar amb els de Pompeu. Precisament d'aquest perode sn les seves restes ms antigues, una necrpoli de grans dimensions. Sobre l'etimologia del nom existeixen diferents versions. Per a uns, Ipagrum significaria "camp alt", mentre que uns altres opinen que l'origen s turdet-grec, provenint el nom del grec hippos, cavall. Actualment existeix en el terme d'Aguilar un lloc denominat Llano de lso Caballos. 

La conquesta musulmana de la ciutat va fer que passs llavors a denominar-se Bulay o Poley, potser derivant del grec. La derrota, el 5 d'abril de l'any 891, dels seus pobladors cristians i de les tropes rebels enfront de les tropes de l'emir Abdallah, va fer que la poblaci passs a pertnyer a la cora de Cabra. Algun temps ms tard, en el segle XI, Poley va ser inclosa en el regne zir de Granada. El nom actual d'Aguilar li va ser donat desprs de la conquesta cristiana. Va ser el monarca Ferran III El Sant qui la va guanyar per a Castella el 1240. El primer governador cristi va ser un portugus procedent d'una famlia toledana, Gonzalo Yez Dovinal o de Ovinal. Ja amb Alfons X s quan la poblaci passa a denominar-se Aguilar, nom de la famlia de la mare de Gonzalo, compensant aix a aquest el monarca per la prestaci d'alguns serveis. Finalment, el qualificatiu "de la frontera" li ve donat per la seva proximitat a la frontera granadina durant la Baixa Edat Mitjana. 

Desprs de les guerres civils castellanes, que enfronten Pere I i Enric II, la vila passa a pertnyer a Gonzalo Fernndez de Crdova. Els segles XVII i XVIII representen una etapa de decadncia i crisi per a la localitat, a causa del fort descens poblacional ocasionat per les epidmies. Ja en el segle XX, la repressi poltica que va afectar a Espanya desprs de la victria de les tropes de Franco va implicar de ple a Aguilar, molts dels ciutadans dels quals van resultar afectats. 

 Enllaos externs .

Aguilar de la Frontera - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;
Mancomunitat de la Campia Sur;
Turisme de Crdoba - Aguilar;
Red Adeco - Xarxa comercial;
Llegat Andalus - Aguilar;
www.aguilardelafrontera.com - Pgina sobre Aguilar;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318589" title="Fernn Nez" nonfiltered="4150" processed="4134" dbindex="124409">

Fernn Nez s una localitat de la provncia de Crdova, Andalusia, Espanya.  Limita amb Crdova, Montemayor i La Rambla.
 
 Demografia .



 Histria .
 Prehistria .
Les mostres d'assentaments humans en el terme municipal de Fernn Nez daten del paleoltic inferior. S'han trobat tils de pedra pertanyents a aquesta poca en els voltants del rierol Ventogil. En la seva majoria sn palets copejats utilitzats com a eines tallants encara que tamb s'han trobat destrals i altres peces d'elaboraci ms complexa. 
 Edat Antiga . 
Durant la poca romana la zona on avui s'assenta la localitat va pertnyer al territori de l'antiga ciutat ibero - romana d'Ulia. Aquest va ser un assentament que va abastar un ample territori entre els termes municipals de Fernn Nez i Montemayor.  
S'han trobat importants restes arqueolgics de villae romanes, en zones com Valdeconejos o Mudapelo. Aix denota una important posici social d'alguns dels pobladors d'Ulia. Restes de mosaics, mfores o esttues trobats en aquestes zones, demostren un gran nivell de romanitzaci d'aquestes terres, arribant fins i tot a encunyar moneda. Se sap, a ms, que Ulia va prendre part en les guerres contra Pompeu donant suport a Juli Csar fins a la derrota final del bndol Pompeyano en la batalla de Munda (Montilla). Per la fidelitat mostrada va rebre el nom de Ulia Fidentia. 
 Edat Mitjana . 
Durant el perode musulm, aquest territori pertanyia a la cora cordovesa. Encara avui es conserven, encara que en molt mal estat, restes d'algunes torres defensives com la torre d'Aben Cez o la torre de la Talaia. En l'poca de la reconquesta els territoris van ser presos per les tropes del rei Ferran III, en l'any 1240. Un dels seus capitans, Fernn Nez de Tmez, es va apoderar d'una de les torres defensives musulmanes (torre d'Aben Hana), donant-li el seu nom. Les restes d'aquesta torre, que fet i fet donaria tamb el seu nom al poble, estan integrats en el Palau ducal i encara avui sn visibles.

El primer assentament cristi se situava entorn de la torre d'Aben Clez, en els voltants de l'actual ermita del Calvari. Probablement es tractava d'un poblat de mossrabs. All s'alava una esglsia parroquial la campana de la qual va ser trobada, segles ms tard, per Juan Criado, illustre ve de la vila que la va usar situant-la a l'espadanya de l'antic Hospici de La Caritat. La zona no oferia suficient protecci davant les espordiques incursions musulmanes. D. Diego Gutirrez dels Rius i Garca de Aguayo, en 1385, va aconseguir el perms per a traslladar la parrquia a un lloc ms segur, sota l'empara del novament construt castell de Fernn Nez. Aquesta fortificaci va absorbir en la seva estructura a la conquistada torre de Fernn Nez. La nova parrquia es va construir annexa al castell formant el nucli del nou assentament sota l'estil romnic af a les esglsies fernandines cordoveses. 
 Edat Moderna . 
 
La casa de Fernn Nez va participar activament en la conquesta de Granada, aix com en altres campanyes militars, aportant tropes. Aix va propiciar que els senyors de la vila gaudissin d'importants posicions dintre de la vida pblica espanyola. Durant els segles XVI i XVII Fernn Nez va continuar creixent. A poc a poc el petit llogaret es va convertir en una vila prspera i treballadora. En 1662 Francisco Gutirrez de los Ros va ser l'iniciador d'una srie de poltiques socials molt beneficioses per a la vila. 

Durant el segle XVIII van tenir continuaci les poltiques benefactores iniciades per Francisco de los Ros. El seu nt, Carlos Jos Gutirrez de los Ros, impregnat de l'esperit de la Illustraci en va ser el protagonista. Desprs del terratrmol de 1755 i a causa del lamentable estat en el qual va quedar el castell, va iniciar la construcci del Palau Ducal. Tant Carlos Jos Gutirrez de los Ros com el seu fill Carlos Gutirrez de los Ros, van ocupar crrecs importants com ambaixadors en diverses ciutats europees. Aquest ltim va intervenir activament en la poltica de l'poca, arribant a participar en les negociacions del Congrs de Viena. Havent-se guanyat els favors del rei Ferran VII, va ser nomenat I Duc de Fernn Nez. A pesar d'aix va ser l'ltim a ostentar la jurisdicci senyorial de la localitat. 
 Edat Contempornia . 
 
Durant el segle XIX a Fernn Nez se succeeixen les revoltes dels camperols, descontentaments per les prctiques que dificultaven l'arrendament de la terra. Tal arriba a ser la situaci que el dia de Sant Joan de 1824 un aixecament popular acaba amb les vides del corregidor, l'escriv i l'agutzil Ja en el segle XX comena a articular-se en la localitat un moviment obrer de tendncia anarquista, succeint-se nombroses vagues. 

L'adveniment de la II Repblica Espanyola s rebut amb un aixafador triomf del Front Popular. En aquesta poca s'intenta portar a terme una reforma agrria, amb l'objecte d'aconseguir terres de cultiu per a arrendar als camperols. Aquesta situaci va provocar la fugida dels grans propietaris. Durant la guerra civil Fernn Nez, malgrat la seva decidida resistncia, va caure rpidament en mans del bndol nacional. Igual que en la resta d'Andalusia, durant la dictadura de Franco, Fernn Nez va viure una forta emigraci. Les destinacions ms importants van ser Catalunya, Madrid, Pas Basc i la zona de Llevant, Alemanya, Frana, Sussa, Blgica o Luxemburg.

  Galeria .


 Enllaos externs .

Ajuntament de Fernn Nuez;
Fernn Nez - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;
Fotos de Fernn Nez;
Fortificacions de Fernn Nez - Dades i histria de les antigues fortificacions de Fernn Nez a castillosnet.org;
Fernn Nez es de cine - Vdeo de Fernn Nez a la srie "Andaluca es de cine" de Canal Sur TV ;
Pea Flamenca "El Mirabrs"   ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318598" title="Montalbn de Crdoba" nonfiltered="4151" processed="4135" dbindex="124410">

Montalbn de Crdoba s una localitat de la provncia de Crdova, Andalusia, Espanya.  El nom del poble deriva del llat mons albanus (muntanya blanca). Limita al nord amb La Rambla, al sud amb Aguilar de la Frontera, a l'est amb Montilla i a l'oest amb Santaella.
 
 Administraci .
;


 Demografia .
 Poblaci .



 Personatges illustres .

 Carlos Castellano Gmez (compositor).
 Eloy Vaquero Cantillo (poltic, mestre, periodista, poeta i advocat).
 Fray Sebastin de Jess Sillero (frare francisc).
 Enrique Moreno Rodrguez (escultor).
 Lola Jimnez Sillero (professora, corresponsal, entrenadora de voleibol).

 referncies .

 
 Enllaos externs .

 Ajuntament de Montalbn de Crdoba;
 Montalbn de Crdoba - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;
 Portal de la Mancomunitat de la Campia Sur;
 Fira Internacional de l'All de Montalbn de Crdoba;
 Genealogia i Herldica;
 Frum de Montalbn;
 WebCam Plaa de l'Ajuntament;
 Montalbn en la Cordobapedia;
 La Montalbanpedia;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318600" title="Orea" nonfiltered="4152" processed="4136" dbindex="124411">


Orea s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318601" title="Olmeda de Cobeta" nonfiltered="4153" processed="4137" dbindex="124412">


Olmeda de Cobeta s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318602" title="Ocentejo" nonfiltered="4154" processed="4138" dbindex="124413">


Ocentejo s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa.
 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318604" title="El Olivar" nonfiltered="4156" processed="4139" dbindex="124415">


El Olivar s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318605" title="Hurac Erika" nonfiltered="4157" processed="4140" dbindex="124416">
L'hurac Erika va ser un hurac que va arremetre contra l'extrem nord-est de Mxic a prop de la frontera entre Texas i Tamaulipas a mitjans d'agost en la temporada d'huracans a l'Atlntic de 2003. Erika va ser el vuit cicl tropical, cinquena tempesta tropical, i tercer hurac de la temporada. Al principi, el Centre Nacional d'Huracans (NHC per les seves sigles en angls) no el va designar operacionalment com a hurac a causa de la informaci inicial que pronosticava vents de 115 km/h en la intensitat mxima d'Erika. No va ser sin fins desprs que es va analitzar la informaci, que el NHC el va registrar com a categoria 1 en l'escala d'huracans de Saffir-Simpson. La tempesta es va desenvolupar a partir d'una rea de baixa pressi no tropical que va ser vigilada per cinc dies abans de desenvolupar-se sobre el Golf de Mxic el 14 d'agost. Sota la influncia d'un sistema d'alta pressi, Erika es va moure rpidament en direcci oest i va prendre major fora amb les condicions favorables. Va arremetre com a hurac al nord-est de Mxic el 16 d'agost dissipant-se rpidament terra endins.

Mentre que el precursor d'Erika es movia a travs de Florida, va deixar fortes pluges. Al sud de Texas, Erika va produir vents moderats d'entre 80 i 95 km/h a ms de pluges lleugeres, causant danys menors i allats en l'estat. Al nord-est de Mxic, Erika va produir una moderada quantitat de pluges, donant com a resultat inundacions i allaus de llot. Produint dues morts en ser arrossegat un vehicle per l'aigua.

 Histria de la tempesta .

Una feble rea de baixa pressi es va desprendre d'un sistema frontal el 8 d'agost mentre es trobava a 1,850 km a l'est de les Bermudes. Es va moure en direcci|adrea sud-est, i el 9 d'agost, va generar convecci en passar sota el centre fred d'una rea de baixa pressi de nivell superior. La superfcie d'aquesta rea i la de la part superior es van dirigir a l'oest tornant-se sobre un centre com, i per al dia 11, la baixa pressi es va desenvolupar fins a arribar a nivell de depressi havent-t'hi a 700 km al sud de les Bermudes. En continuar el sistema rpidament cap a l'oest, gran part de la convecci es va mantenir a prop del centre de la zona de baixa pressi, prevenint un futur desenvolupament d'una circulaci tancada a la superfcie.

El 13 d'agost, mentre es trobava a prop del nord-oest de les Bahames, un increment substancial de la convecci va donar com a resultat que la zona de baixa pressi de nivell superior s'establs cap a baix en direcci|adrea de la part mitjana|mitja de la troposfera, coincidint amb el desenvolupament d'un anticicl en el nivell superior.

Una circulaci tancada de baix nivell es va desenvolupar el 14 d'agost a l'est de Key Largo, Florida, per es va debilitar a causa de les profundes conveccions que romanien al nord sobre el centre del nivell mig. La tempesta de nivell mig va continuar en direcci oest movent-se a travs de la Florida. Desprs de creuar la Florida, els caadors d'huracans van assenyalar una circulaci amb poca definici, per amb vents excedint la fora d'una tempesta tropical, i el sistema va rebre el nom d'Erika' en la tarda del 14 d'agost en trobar-se a 135 km a l'oest de Fort Myers.


Amb un flux ben establert de nivell inferior, Erika va prendre fora en definir-se millor la seva circulaci. Un sistema d'alta pressi es va mantenir sobre la part sud-central dels Estats Units, forant la tempesta a prendre rumb sud a 40 km/h El 15 d'agost, la convecci es va organitzar formant bandes de pluja, i mentre que els vents assolien fora d'hurac, un ull es va desenvolupar dins de la tempesta. Erika va girar en direcci|adrea oest-sud-est el 16 d'agost, i va obtenir estatus d'hurac just abans de tocar terra a prop de Boca San Rafael, Tamaulipas, al nord-est de Mxic, a prop de 70 km al sud de la frontera amb els Estats Units. La tempesta es va debilitar rpidament sobre la Sierra Madre Oriental, i es va dissipar el mat del 17 d'agost. La circulaci de nivell mig es va mantenir ntegre en creua Mxic, i va portar a la formaci d'un disturbi tropical desprs d'entrar en golf de Califrnia el 18 d'agost. Va girar al nord-oest i es va debilitar el 20 d'agost.

Operacionalment, Erika mai no va obtenir nivell d'hurac. A causa de la persistent caracterstica de l'ull registrada en el radar, i vents superficials estimats pel radar climatolgic Doppler de 120 km/h, el Centre Nacional d'Huracans li va atorgar aquest nivell en forma pstuma. 

 Preparacions .

L'amenaa d'un atac violent de l'Erika va urgir a l'evacuaci en 51 plataformes petrolieres i en 3 torres de perforaci a l'oest del Golf de Mxic. La falta de producci va portar a una prdua a la producci de 8.708;barrils de petroli per dia i 173,14 milions de peus cbics de gas natural per dia. El dia que va tocar terra, la falta de producci va portar a un absent d'uns altres 1979 barrils de petroli per dia, prop de 0,12% del total de la producci diria en el Golf de Mxic, mentre que la prdua de 32 milions de dipsits cbics de gas al dia va ser l'equivalent al 0,23% del total de la producci. No obstant aix, a causa del seu rpid avan, el pas de la tempesta va tenir efectes mnims en les operacions.Mentre la tempesta es trobava a l'est del Golf de Mxic el 15 d'agost, el Centre Nacional d'Huracans en va publicar una avs d'hurac i una advertncia|advertiment de tempesta tropical des de Brownsville, fins a Baffin Bay (Texas).

El centre tamb va recomanar emetre un avs d'hurac des de Soto la Marina, Tamaulipas fins a la frontera internacional. Ms tard, aquell mateix dia, quan l'enfortiment estava en curs, un avs d'hurac va ser llanat o recomanat des de La Pesca a Mxic fins a Baffin Bay a Texas, encara que els avisos del sud de Texas van ser remoguts quan es va donar un major moviment al sud. Sol un mes desprs de qu l'hurac Claudette causs milions de dlars en danys al sud de Texas, el rpid aven de l'Erika va prendre la poblaci per sorpresa ja que va ser predit que toqus terra a prop de Brownsville. Els ciutadans i propietaris de negocis van protegir les seves pertinences per a la tempesta cobrint portes i finestres. Prop d'unes 10.000 persones van evacuar el nord-est de Mxic a causa del risc d'inundaci, incloent-hi 2000 en Matamoros.

Impacte.

L'impacte que va precedir a l'Erika va tenir l'expectativa de portar forts, per necessries precipitacions sobre les Bahames Va deixar fortes pluges en moure's a travs de la Florida, fins i tot el Comtat d'Indian River, i va produir ones d'entre 1,8 i 2,4 m amb rfagues de vents moderats. L'Erika va produir pluges lleugeres a travs del sud de Texas, arribant a 97 mm en el Sabinal, Texas, encara que la majoria de les localitats en van reportar menys de 50 mm de precipitaci. En afegiment, el radar metereolgico va estimar acumulacions allades d'entre 100 i 150 mm als comtats de Kenedy, i Brooks a Texas. Els vents sostinguts d'Erika al sud de Texas van assolir els 62 km/h a Brownsville, on tamb va ser registrada una rfega de 75 km/h.

Fortes marors van ser registrades al nord de Corpus Christi.

La tempesta va causar inundacions menors i erosi a la platja al llarg de la South Padre Island. Forts rfegues de vent de 95 km/h van causar danys menors encara que allats al sud de Texas, incloent South Padre Island, on els vents van fer malb els sostres dels negocis. Els vents tamb van arrencar un arbre gran i van causar danys als membres de molts arbres de diferents mides a Brownsville. A Texas, els danys van assolir $10,000 dlars de 2003 ($11,000 2006 USD).

A Mxic, l'Hurac Erika va afectar principalment als estats de Tamaulipas i Nuevo Len, per tamb va tenir efectes a Coahuila. Les pluges van arribar als 170.5 mm a Magueyes, Tamaulipas.

D'altres tantes localitats van reportar 76 mm, incloent 102 mm en Cerro Prieto, la qual va ser la mxima quantitat registrada en l'estat de Nou Len, i 86,8 mm en Monterrey, on 30 persones van sofrir lesiones. Els vents sostinguts van assolir 65 km/h a San Fernando, on tamb es va reportar una rfega de 105 km/h. Les fortes pluges van donar com a resultat severes inundacions i allaus de llot, bloquejant diverses autopistes del nord-est de Mxic. A Matamoros, la tempesta va causar danys a sostres i a autombils. Vents moderats van desprendre les branques de tres arbres i van escampar runes a travs de camins, encara que es va considerar localment com una tempesta menor. En la ciutat neolonesa de Montemorelos, dues persones van morir quan van ser arrossegades pel corrent en manejar sobre un pont que es trobava parcialment inundat. En total, a tot Mxic, 20.000 persones es van quedar sense electricitat a causa de la tempesta. Els romanents van produir fortes precipitacions a l'oest de Mxic en la Pennsula de Baixa Califrnia.

Malgrat la inundaci, els danys van ser mnims, i el nom Erika no es va retirar, mantenint-se en la llista de noms que seran usats en la llista de 2009. 

 Referncies .


 Enllaos externs .
  Reportatge del Cicl Tropical Erika;
  Precipitaci de l'Hurac Erika;
  La Tempesta Tropical Erika es pot convertir-se en Hurac;
  Protecci Civil va llanar una alerta groga per l'arribada de l'hurac "Erika";
 La Tempesta Erika ataca Mxic;
  Temporada ciclnica de 2003 a l'Atlntic Nord;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318606" title="Montemayor" nonfiltered="4158" processed="4141" dbindex="124417">

Montemayor s una localitat de la provncia de Crdova, Andalusia, Espanya.  
 
Demografia.
 

 
Enllaos externs.
Web municipal;
Montemayor - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318607" title="Pastrana" nonfiltered="4159" processed="4142" dbindex="124418">




Pastrana s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. s la capital histrica de la comarca de La Alcarria.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318609" title="Pioz" nonfiltered="4160" processed="4143" dbindex="124419">


Pioz s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318610" title="Pozo de Guadalajara" nonfiltered="4161" processed="4144" dbindex="124420">


Pozo de Guadalajara s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.

 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318611" title="Anna d'Este" nonfiltered="4162" processed="4145" dbindex="124421">

Anna d'Este ( Ferrara, Ducat de Ferrara 1531 - Pas, Regne de Frana 1607 ) fou una membre de la Casa d'Este que tingu una gran influncia a la cort francesa i que fou una de les principals figures en les Guerres de religi de Frana. Pel seu primer matrimoni es convert en duquessa consort d'Aumle i Guisa, esdevenint pel seu segon matrimoni duquessa consort de Nemours i del Genevois.

Orgens familiars.
Va nixer el 16 de novembre de 1531 a la ciutat de Ferrara, capital del ducat del mateix nom, sent la filla gran del duc Hrcules II d'Este i Renata de Frana. Era nta per lnia paterna d'Alfons I d'Este i Lucrcia Borja, i per lnia materna del rei Llus XII de Frana i Anna de Bretanya.

Aix mateix fou germana gran del duc Alfons II d'Este i de Lucrcia Maria d'Este, casada amb Francesc Maria II della Rovere.

Npcies i descendents.
Matrimoni amb Francesc de Guisa.

El 1548, desprs de llargues i difcils negociacions, el seu matrimoni es va organitzar amb el prncep francs Francesc de Guisa. El contracte es va signar a Ferrara el 28 de setembre d'aquell any i el matrimoni es va celebrar a Saint-Germain-en-Laye, prop de Pars, el 16 de desembre. D'aquesta uni nasqueren:
Enric I de Guisa (1549 1588), duc de Guisa;
Caterina Maria de Guisa (1551 1596), casada el 1570 amb Llus de Borb, duc de Montpensier;
Carles de Guisa (1554-1611), duc de Mayenne;
Llus de Guisa (1555-1588), arquebisbe i cardenal;
Antoni de Guisa (1557 1560) ;
Francesc de Guisa (1559 1573) ;
Maximili de Guisa (1562 1567/68) ;


Pel seu matrimoni s'havia convertit en un membre de la poderosa famlia Guisa establerta a la cort francesa, i grcies al seu origen itali tingu vincles estrets amb la reina Caterina de Mdici. Al febrer de 1563 Francesc de Guisa fou assassinat, i si b l'assass fou capturat i immediatament a mort, Anna d'Este va prendre totes les mesures possibles per demandar la mort de Gaspard de Coligny, cap dels hugonots francesos, als quals se'ls responsabilitz de l'assassinat. 

Durant els prxims tres anys, la vdua exerc pressi sobre el rei i els seus tribunals de justcia amb les seves peticions, per al gener de 1566 el consell del rei va declarar l'almirall Coligny innocent de l'acte i va imposar silenci etern en la matria. En conseqncia, la majoria dels historiadors contemporanis fan responsable a Anna d'Este de l'intent d'assassinat de Coligny realitzat el 22 d'agost de 1572, origen de la posterior Massacre del dia de Sant Bartomeu.

Matrimoni amb Jaume de Savoia-Nemours.


El 5 de maig de 1566 es cas a Saint-Maur-des-Fosss, en segones npcies, amb Jaume de Savoia-Nemours, fill de Felip de Savoia-Nemours i Carlota d'Orleans-Longueville. D'aquesta uni nasqueren:
Carles Manuel de Savoia-Nemours (1567 1595), duc de Nemours;
Margarida de Savoia-Nemours (1568 1572) ;
Enric I de Savoia-Nemours (1572 1632), duc de Nemours ;

Establerta a Annecy, no abandon la seva privilegiada situaci a la cort francesa. Actu de mitjancera entre el seu marit i el duc Manuel Filibert de Savoia. A la mort de Jaume de Savoia-Nemours, ocorreguda el 1585, s'establ a Pars. Amb la formaci de la Lliga Catlica, en la qual els seus fills van tenir una gran importncia, la seva influncia al regne augment considerablement. El desembre de 1588 Enric III de Frana orden la mort dels seus fills ms grans i Anna fou empresonada.

Desprs del seu alliberament, del qual no se'n coneixen els motius, es creu que fou la principal responsable de l'assassinat del rei l'agost de l'any segent. Durant el setge de Pars realitzat per Enric IV de Frana, Anna d'Este es proclam "reina mare" de la Lliga, per desprs de la conversi del Borb al catolicisme el va reconixer com a rei de Frana i va tractar de convncer als seus fills rebels a adoptar la mateixa mesura. 

ltims anys.
Anna d'Este va passar el seu ltims anys al costat de la reina consort Maria de Mdici, preocupant-se de l'endeutament creixent i de la situaci financera dels seus fills i nts. A la mort d'Anna, ocorreguda el 17 de maig de 1607 a Pars, el seu cor fou enterrat a Joinville i el seu cos a Annecy, on fou sepultat al costat del seu segon esps.

Fuentes.
 Severin Bertrand: Oraison funebre sur le trespas de tres-haulte, tres-illustre et tres-vertueuse Princesse Anne d'Est', Duchesse de Chartres, de Guyse, Nemours, Genevois, &c. Paris 1607.
 Le sieur de La Palud: Discour funebre sur la mort de tres-Illustre Princesse Anne D'est Duchesse de Genevois, Nemours, Chartres, &c. Chambery (1609).
 Francesco Agostino della Chiesa: Theatro delle donne letterate, con vn breve discorso della preminenza, e perfettione del sesso donnesco, Mondovi 1620.
 Hilarion de Coste: Anne d'Est ou de Ferare, Duchesse de Guise & de Nemours. In: Id.: Les loges et vies des reynes, princesses, dames et damoiselles illustres. Paris 1630, p. 32 37.

Bibliografia.
 Christiane Coester: Schn wie Venus, mutig wie Mars. Anna d Este, Herzogin von Guise und von Nemours (1531 1607). Oldenbourg, Munich 2007, ISBN 978-3-486-58028-0.
 Huguette Leloup: Anne d Este (1531 1607). Fille ane de Rene de France, Duchesse de Guise puis duchesse de Nemours, Dame de Montargis, Bulletin de la Socit d mulation de l Arrondissement de Montargis, ser. 3, n. 119, 2002.
 Jessica Munns, Penny Richards: Exploiting and destabilizing Gender Roles: Anne d Este, French History, vol. 6, 1992, p. 206 215.
 Matteo Sanfilippo: Este, Anna d , Dizionario biografico degli Italiani, vol. 43, Istituto della Enciclopedia Italiana, Roma 1993, p. 315 320.

 Enllaos externs .
 Socit Internationale pour l tude des Femmes de l Ancien Rgime;
 Cour-de-France.fr;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318612" title="Montilla (Crdova)" nonfiltered="4163" processed="4146" dbindex="124422">

Montilla s una localitat de la provncia de Crdova, Andalusia, Espanya.  
 
 Demografia .



 Administracin .


 Referncies .


 Enllaos externs .
AJuntament de Montilla;
Montilla: Hist+ria, cultura i vi - blog d'actualitat montillana;
Banda de Msica Montillana "Pascual Marquina";
Agrupacin Musical "La Unin" de Montilla;
Pgina de Montilla a Cordobapedia;
Montilla Online;
Portal temtico del vi de Montilla-Moriles;
Montilla Urbium;
Emontilla;
MontillaGuia - La Guia Empresarial de Montilla;
Consell Regulador de la D.O. Montilla-Moriles;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318615" title="Pealver" nonfiltered="4164" processed="4147" dbindex="124423">


Pealver s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318616" title="Monturque" nonfiltered="4165" processed="4148" dbindex="124424">

Monturque s un municipi de la provncia de Crdova, Andalusia, Espanya.  Limita al nord amb Montilla, al nordoest amb Aguilar de la Frontera, a l'est amb Moriles, al sud amb Lucena i a l'oest amb Cabra. El nom del municipi deriva dels vocables mons (forest) i urk (o ruqa, roca), el significat de la qual s "Forest de Roca" o "Forest de la Roca". Aix queda plenament justificat ja que el poble s'assenta sobre una gran roca calcria. Altra teoria afirma que el nom procedeix del conquistador berber Tariq Ibn Ziyad (forest de Tariq, Monturque), de la mateixa manera que Gibraltar (Yabal Triq, Forest de Triq).
 
 Demografia .



 Enllaos externs .
Ajuntament de Monturque;
C.E.I.P Torre del Castillo;
Universitat de Crdoba;
Portal de la Campia Sur;
Estudi Econmic de Caja Espaa;
Bibliografia;
Monturque - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318618" title="Olinda" nonfiltered="4166" processed="4149" dbindex="124425">

Olinda s un municipi brasiler de l'estat de Pernambuco, a la Regi Metropolitana de Recife. Posseeix a prop de 391000 habitants (IBGE/2007) i s una de les ciutats colonials ms ben preservades de Brasil. Va ser la segona ciutat brasilera a ser declarada Patrimoni Histric i Cultural de la Humanitat per la UNESCO, el 1982.

Etimologia.
 
Un mite popular diu que el nom Olinda tindria origen en una suposada exclamacin del donatrio Duarte Coelho   "Oh, bufona situaci per a construir-s'una vila!". Per de fet, el nom advm d'un personatge femen del roman de cavalaria Amadis de Gaula. 

Histria.

A l'estat de Pernambuco, s una de les ms antigues ciutats brasileres, havent estat fundada (encara com un poblat) el 1535 per Duarte Coelho. Va ser elevada a vila el 12 de mar de 1537. Olinda era seu de la capitania de Pernambuco, per va ser incendiada pels holandesos a causa de la seva localitzaci. Segons la concepci holandesa de fortificaci, Olinda detenia un perfil de difcil defensa. Davant d'aix, transferiren la seu a Recife.

El 1654, quan els portuguesos van reprendre el poder i van expulsar els holandesos, torna a ser capital de Pernambuco. El 1676 va ser elevada a la categoria de ciutat. El 1837, deixa de ser capital per ser-ho Recife. 

Foralisme d'Olinda.
 
La concessi de Foralitat el 1537, feta pel primer donatri, noble de formaci europea, estableix ponts amb el mn peninsular i europeu, guanyant aix inserci en el vell continent. La Foralitat d'Olinda confereix a la poblaci el ttol de Vila i estableix el seu patrimoni pblic. No obstant aix, no posseeix la forma de les foralitats "manuelinos" i s'allunya dels models textuals existents, presentant-se com una carta de donaci que no posseeix en el seu contingut la definici dels limits del Terme de la Vila, les normes judicials i penals i la crrega fiscal imposada als habitants. 

La Foralitat de 1537 no va rebre, per part dues primers regidors, el capell que requeria el document original, per tant, el 1550, la Cmera va sollicitar al donatari una cpia del document, la qual va ser llenada del llibre de tombo i matrcula dna Capitania. Amb la invasi holandesa en 1630 i l'incendi de 1631, el document guardat en l'arxiu del consell va ser novament perdut. En 1654, desprs de la restauraci del domini portugus a Pernambuco, el text va ser localitzat en el Mosteiro de So Bento de Olinda i d'ell va ser traslladat el 1672. 




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318619" title="Lucrcia Maria d'Este" nonfiltered="4167" processed="4150" dbindex="124426">
Lucrcia Maria d'Este ( Ferrara, ducat de Ferrara 1535 - d. 1598 ) fou una membre de la Casa d'Este, princesa de Mdena i Ferrara, que va esdevenir duquessa consort d'Urbino.

Orgens familiars.
Va nixer el 16 de desembre de 1535 a la ciutat de Ferrara, capital del ducat del mateix nom, sent la quarta filla del duc Hrcules II d'Este i Renata de Frana. Era nta per lnia paterna d'Alfons I d'Este i Lucrcia Borja, i per lnia materna del rei Llus XII de Frana i Anna de Bretanya. Aix mateix fou germana gran del duc Alfons II d'Este i d'Anna d'Este.

Npcies i descendents.
Es cas el 18 de febrer de 1570 amb Francesc Maria II della Rovere, futur duc d'Urbino i fill de Guidobald II della Rovere i Victria Farnese. D'aquesta uni no tingueren fills i per la infelicitat de la parella es conced el divorci i anullaci el 1576, adduint la gran diferncia d'edat entre els dos esposos.

A la seva separaci retorn a Ferrara, on mor el gener de 1598. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318620" title="Comer trans-sahari" nonfiltered="4168" processed="4151" dbindex="124427">


El Comer trans-sahari fa referncies al trnsit de mercaderies que unia l'interior d'frica amb la conca mediterrnia a travs del desert de Shara.

Els orgens d'aquest comer entre l'oest i el centre d'frica amb el Mediterrani es perden en la histria. Els primers relats histrics daten de l'antiguitat i expliquen com els garamentes de Fezzan organitzaven el comer entre Leptis Magna a la Tripolitana i el Txad. Aquest comer va viure la primera poca d'esplendor en el segle I aC i amb l'ascens de l'Imperi Rom. Sobretot es comerciava amb or, esclaus, ivori i animals extics per als jocs dels circs a Roma i altrs ciutats, a canvi de bns de luxe romans. Una importncia crucial la tenia l's del camell, sobretot a partir del segle I, al nord d'frica. 

A partir del segle V el comer va ressorgir grcies a la formaci de l'Imperi de Ghana a l'oest del Shara. L'establiment d'una nova classe social superior a la zona del Nger-Senegal va fer augmentar la demanda de bns de luxe. A ms, el comer es va veure afavorit per la protecci estatal que oferia Ghana. Un factor addicional fou l'obertura de mines de sal a Taghaza i Idschil, a l'actual Algria, ja que la sal era un b molt preuat a la zona oest d'frica. El punt final de la ruta comercial fins al segle XI era la ciutat de Sidschilmasa.

Amb l'establiment de l'Imperi Songhai a partir de 1400, Tombuct, a la riba del riu Nger, es va convertir en el centre comercial ms important de la zona del Sahel. La desintegraci de l'imperi desprs d'una invasi marroquina va canviar substancialment el comer amb el Shara central, ja que faltava el govern central que podia protegir les rutes i les caravanes. Per aix, a partir del segle XVII la principal ruta del comer trans-sahari es va traslladar al cam que unia el Llac Txad i Trpoli o Ruta del bornus

Aquest trasllat va donar peu a la puixana econmica dels regnes de Hausa i de l'Imperi de Born a la zona del Txad. Ja que la importncia del comer d'or a travs del Shara havia decaigut a causa de les rutes mercantils per mar establertes pels europeus, es va incrementar la importncia del comer d'esclaus amb el mn islmic, sobre la ruta entre el Txad i Trpoli. 

Tot i que la ruta principal del comer es va traslladar en diverses ocasions durant la histria es va seguir usant i establint noves rutes secundries. Noms la colonitzaci francesa del segle XIX va provocar que el comer es trasllads cap a les zones costaneres de l'Atlntic.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318625" title="Moriles" nonfiltered="4169" processed="4152" dbindex="124428">

Moriles s una localitat de la provncia de Crdova, Andalusia, Espanya.  
 
Demografia.



Historia. 
Moriles va nixer com poble en el segle XIX per Real Llei de 1 de juny de 1912 signada pel rei Alfons XIII. Va ser anteriorment un llogaret d'Aguilar anomenat Zapateros. Els tretze lagares existents en el pagament de Zapateros a mitjan segle XVIII, constituxen el germen del llogaret aguilarenc d'aquest nom, que en 1912, grcies a les gestions del diputat del districte, Jos Fernndez Jimnez, es constitux en municipi independent i adopta el nom de Moriles, que s el d'uns pagaments -Moriles Altos i Moriles Bajos- existents en les proximitats del llogaret famosos per la qualitat dels seus vins. 

El problema de la delimitaci del seu petit terme municipal desprs de la seva emancipaci d'Aguilar de la Frontera no es va resoldre fins a 1951, quan una sentncia del Tribunal suprem va delimitar l'actualment existent. L'origen documentat de l'actual poblaci es remunta no ms enll de mitjan del segle XIX, a partir de recents estudis histrics realitzats sobre la poblaci de Moriles. Per altra banda, de l'existncia d'antigues civilitzacions en el seu terme donen testimoniatge les nombroses troballes arqueolgics. Actualment, s'han descrit fins a nou jaciments, encara que no estan estudiats en profunditat el ms destacat data sobre el 350 dc epoca de l'emperador Constant I. En l'actualitat destaca per les seves afamados vinyers, els excelsos brous dels quals reben la prestigiosa denominaci d'origen Montilla-Moriles.

Enllaos externs.
Moriles - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;
 Ajuntament de Moriles;
 Turisme de Crdoba;
 Cofrada Los Apstoles;
 Moriles2001;
 Campia Sur de Crdoba;
 S.E.P. Moriles;
I.E.S. Las Vias;
    













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318649" title="Puente Genil" nonfiltered="4170" processed="4153" dbindex="124429">

Puente Genil s un municipi de la provncia de Crdova, Andalusia, Espanya.  
 
 Demografia .


 Personatges ilustres .
 Manuel Reina;
 Juan Rejano;
 Ricardo Molina;
 Miguel Romero;
 Fosforito, cantaor.
 Jimnez Rejano, cantaor.
 Vctor Sojo (jugador de hockey);
 Edu Aguilar (Jugador de hockey);
 Rafael Pozo (sacerdot caputx);
 Manuel Polinario, "Poli", (1943-)futbolista;
 Miguel Ros Garca (1959-), maratoni;
 Javier Aguilar Cejas, pintor.
 JosManuel y Francesc Cuenca, concertistas.
 Juan Cuenca Montilla, Arquitecto.
 JoseLuis Rey, poeta y profesor.

 Enllaos externs .
 Puente Genil Web;
 Puente Genil Digital.com;
 Puente-Genil.com - Portal de Puente Genil;
 Puente Genil Visita virtual;
 Ajuntament de Puente Genil;
 Puente Genil - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;
 ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318657" title="Cosme de Mdici" nonfiltered="4171" processed="4154" dbindex="124430">

Cosme de Mdici (en itali: Cosimo de'Medici), tamb conegut amb el nom de Cosme el Vell o Cosimo Pater Patriae, ( Florncia, Repblica de Florncia 1389 - d. 1464 ) fou un poltic i banquer florent, fundador d'una de les branques de la Dinastia Mdici, que va esdevenir una de les figures ms importans durant el Renaixement i fou senyor de Florncia entre 1434 i 1464.

Orgens familiars.
Va nixer el 27 de setembre de 1389 a la ciutat de Florncia sent fill de Joan de Mdici i Riccarda Bueri. Fou germ de Lloren de Mdici el Vell, continuador de la Dinastia Mdici.

Npcies i descendents.
Es va casar vers el 1416 amb Contessina de Bardi, filla d'Alexandre de Bardi. D'aquesta uni nasqueren:
Pere I de Mdici (1416-1469), senyor de Florncia;
Joan de Cosme de Mdici (1421-1463) ;

Tingu un fill illegtim d'una esclava:
Carlo de Mdici (1428/1430-1492), religis;

Ascens al poder.

A la mort del seu pare, ocorreguda el febrer de 1429 es va oposar al rgim oligrquic que en aquells dies establert a la ciutat de Florncia, en el qual prevalia la famlia rival dels Albizzi. La influncia de Cosme de Mdici, dotat d'un excepcional sentit poltic, va adquirir ms importncia quan el cap de l'oligarquia Rinaldo Albizzi el va fer arrestar l'any 1433 acusant-li de malversaci, sent empresonat al el Palazzo Vecchio i enviat a l'exili durant deu anys. En aquells moments Cosme es va installar a la ciutat de Vencia, sense perdre el contacte amb els partisans. 

Albizzi va mantenir un dur enfrontament amb els seus enemics; ni el seu prestigi, ni els seus diners van intimidar als seus adversaris i, un any ms tard, Cosme va retornar a Florncia. Triomfant i aclamat pel poble va expulsar el seu rival, i fou nomenat gonfaloniere de Florncia el 1434, el que el va permetre dur a terme els seus desitjos poltics, intentant convertir a la seva famlia en l'rbitre de l'Estat florent. Va impulsar la poltica exterior i va exercir, per mitj de la mateixa, una gran influncia a tota la pennsula italiana. Va utilitzar per a aquesta fi, i en diferents direccions, la seva extraordinria fortuna provinent de la banca herncia del seu pare, que possea diverses filials en diversos Estats italians i a l'estranger. 

La seva influncia dins del Papat es pos de manifest l'any 1439, quan aconsegu convncer el papa Eugeni IV de traslladar el Concili de Ferrara a Florncia, concili en el qual es discut la uni entre l'Esglsia llatina i l'Esglsia Ortodoxa. 

Mecenatge.
Amant de l'art i de les cincies, va ser l'impulsor del gran amor dels Mdici pel mecenatge i va posar al servei dels artistes la seva fortuna amb la liberalitat d'un gran senyor. Va contractar el jove Michelozzo Michelozzi per crear el que avui s potser el prototip de palau florent, l'auster i magnfic Palazzo Medici Riccardi. Va ser un mecenes i confident de Fra Angelico, Filippo Lippi, Michelangelo Buonarroti i Donatello. Amb aquest ltim establ una gran amistat i es convert en conseller de les seves adquisicions artstiques, realitzant per a ell el seus famosos David i Judith i Holofernes. El seu mecenatge permet a Filippo Brunelleschi finalitzar la cpula de Santa Maria del Fiore.

Mor l'1 d'agost de 1464 a la Villa Carregi, prop de Florncia, sent enterrat a la Baslica de San Lorenzo d'aquesta ciutat.

Enllaos externs.
  http://genealogy.euweb.cz/italy/medici1.html;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318663" title="La Rambla (Crdova)" nonfiltered="4172" processed="4155" dbindex="124431">

La Rambla s un municipi de la provncia de Crdova, Andalusia, Espanya.  
 
 Demografia .



 Histria . 
Sobre el lloc que ocupa La Rambla es va assentar un poblat prehistric en el lloc anomenat "La Minilla", on fa alguns anys es van trobar uns gots campaniformes amb ms de 4.000 anys. Posteriorment s'assentaria una ciutat romana que amurallara la poblaci i sobre aquesta els musulmans fundarien AL-RAMLA (que significa arenal). En 1480 la tinena del seu castell va ser atorgada a Gonzalo Fernndez de Crdova, "El Gran Capit". Per el 6 de febrer de 1521 La Rambla va viure l'esdeveniment histric ms important durant el regnat de Carles I, al reunir-se en ella les ciutats anticomuneres d'Andalusia per a ratificar al Rei. La Rambla era vila de reialme pertanyent a la jurisdicci de Crdova. En 1647 Felip IV li permet nomenar alcalde major, per cinc anys ms tard el lliurament al Comte Duc d'Olivares, l'hereu del qual, el marqus d'El Carpio, la va vendre el 1677 als marquesos d'Almodvar, ms tard senyors de La Rambla. 

 Personatges illustres .
Alejandro Lerroux;

 Enllaos externs .
La Rambla - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;
La Rambla - FAEMER - Federaci d'Associacions de Empresaris de La Rambla;
Associaci d'Empresaris del Metall de la localitat;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318674" title="San Sebastin de los Ballesteros" nonfiltered="4173" processed="4156" dbindex="124432">

San Sebastin de los Ballesteros s un municipi de la provncia de Crdova, Andalusia, Espanya.  
 
Demografia.



Enllaos externs.
San Sebastin de los Ballesteros - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318676" title="Lucrcia de Mdici (1544-1561)" nonfiltered="4174" processed="4157" dbindex="124433">

Lucrcia de Mdici, tamb coneguda amb el nom de Lucrcia de Cosme de Mdici, ( Florncia, Ducat de Florncia 1544 - Ferrara, Ducat de Ferrara 1561 ) fou una princesa florentina que va esdevenir duquessa consort de Ferrara i Mdena.

Orgens familiars.
Va nixer el 7 de juny de 1544 a la ciutat de Florncia sent filla del duc Cosme I de Mdici i Elionor lvarez de Toledo. Fou nta per lnia paterna de Giovanni dalle Bande Nere i Maria Salviati, i per lnia paterna de Pedro lvarez de Toledo y Ziga i Juana Pimentel-Osorio.

Fou germana, aix mateix, dels ducs Francesc I i Ferran I; i de Virgnia de Mdici, casada amb Csar I d'Este.

Npcies i descendents.
Es cas el 3 de juliol de 1558 amb el futur duc Alfons II d'Este, fill d'Hrcules II d'Este i Renata de Frana. D'aquesta uni no tinguren fills.

Mor inesperadament el 21 d'abril de 1561 a la ciutat de Ferrara, vctima suposadament de la tuberculosi.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318677" title="Santaella" nonfiltered="4175" processed="4158" dbindex="124434">

Santaella s un municipi de la provncia de Crdova, Andalusia, Espanya.  Es trona a la depressi del Guadalquivir, entre cija i Puente Genil. Est formada pels llogarets de La Montiela, Bocas del Salado, El Ingeniero, El Fontanar i La Guijarrosa.

 Demografia .


 
 Enllaos externs .
Santaella - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;
Formulari de Dades Econmiques;
Dades climtiques;
Bibliografia;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318680" title="Subbtica" nonfiltered="4176" processed="4159" dbindex="124435">

La Subbtica es una comarca de 1.597 km2 situada al sudoest de la provncia de Crdova, en ple centre geogrfic d'Andalusia. Al seu interior es troba el Parc Natural de Sierras Subbticas, espai protegit de gran riquesa ecolgica.

Municipis.
La capital de la Subbtica Cordobesa s Lucena.
La comarca est integrada pels municipis de Almedinilla, Benamej, Cabra, Carcabuey, Doa Menca, Encinas Reales, Fuente-Tjar, Iznjar, Lucena, Luque, Palenciana, Priego de Crdoba, Rute i Zuheros, la qual cosa suposa segons el cens de 2006 un total de 123.651 habitants distribuits per la comarca de forma irregular.

Fronteres.
Limita amb:
 La comarca de la Campia Este - Guadajoz al nord.
 La comarca de la Campia Sur de Crdoba i la provncia de Sevilla a l'oest.
 La provncia de Jan a l'est.
 Les provncies de Mlaga i Granada al sud.
Clima. 
El clima s mediterrani continentalitzat d'influncia atlntica, amb precipitacions -en l'actualitat- irregulars a l'hivern i molt escasses a l'estiu. Les temperatures oscillen entre els 29,5 en poca estival i els 9 que contemplen pobles com Priego, Rute i Iznjar, encara que la tnica habitual a l'hivern s de temperatures suaus en la resta dels municipis. 
Hidrografa. 
Per l'interior de la Subbtica fluxen abundants afluents i subafluents dels rius Genil i Guadajoz que, discorrent el primer pel sud i el segon pel nord, deixa a la comarca situada entre ambdues corrents fluvials. Per a causa de la permeabilitat de les roques calcries, moltes aiges discorren subterrniament, aflorant en forma de deus i fonts. En la Subbtica cal destacar la presncia de dos embassaments: l'embassament de Malpasillo i l'embassament d'Iznjar, sent aquest ltim denominat "Llac d'Andalusia" a causa de les seves proporcions. 
Economia. 
En els 14 municipis que la componen s predominant el monocultiu d'olivera, produint aquesta comarca olis de gran qualitat reconeguts tant a nivell regional com nacional i internacional. Els municipis de Lucena, Cabra i Doa Menca possexen les seves vinyes sota la denominaci Montilla-Moriles. A aquests recursos agrcoles cal sumar les explotacions de bestiar ov i capr. En el sector secundari, destaca Lucena per ser un dels majors centres industrials d'Andalusia, sent la segona productora nacional de mobles, i la primera de fred industrial, aix com les tradicionals indstries de metallistera. Per la Subbtica tamb possex zones industrials a Priego amb la confecci; Cabra, Doa Menca i Rute amb les activitats agroalimentries, destacant en aquesta ltima les destilleries d'ans. 

 Referncies .


Enllaoss externs.
 Web de la Subbtica Cordobesa;
 Web sobre Benamej, poble de la Subbtica Cordobesa;
 Esubbetica, web sobre la subbetica, 100% independent;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318685" title="Brbara d'ustria" nonfiltered="4177" processed="4160" dbindex="124436">
Bbara d'ustria o Brbara d'Habsburg ( Viena, Sacre Imperi Romanogermnic 1539 - Ferrara, Ducat de Ferrara 1572 ) fou una princesa imperial de la Dinastia Habsburg que va esdevenir duquessa consort del Ducat de Ferrara i Mdena.

Orgens familiars.
Va nixer el 30 d'abril de 1539 a la ciutat de Viena sent filla de l'emperador Ferran I del Sacre Imperi Romanogermnic i Anna de Bohmia. Fou nta per lnia paterna de Felip I d'Habsburg i Joana I de Castella, i per lnia materna de Ladislau II d'Hongria i Anna de Foix. 

Fou germana de l'emperador Maximili II i dels arxiducs Ferran II i Carles II d'ustria.

Joventut.
Establerta de ben jove a Innsbruck, al costat de les seves germanes reb una severa educaci religiosa catlica

Npcies i descendentes.
El 1565 s'establ el matrimoni entre Brbara i el duc Alfons II d'Este, que se celebr el 5 de desembre d'aquell any a Ferrara. Tot i que el matrimoni fou feli no tingueren fills

Entre 1570 i 1571, desprs que un terratrmol arrass part de la ciutat de Ferrara, dedic part de la seva fortuna en la fundaci del Conservatore delle orfane di Santa Brbara. Tot i les seves fortes conviccions catliques establ una gran relaci amb la seva sogra Renata de Frana, de religi protestant.

Mor el 19 de setembre de 1572, a la ciutat de Ferrara, de tuberculosi desprs d'estar malalta ms de 6 anys.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318689" title="Gerhard Mller" nonfiltered="4178" processed="4161" dbindex="124437">

Gerhard Mller, ms conegut com Gerd Mller (pronunciaci  g  t  m l ) o Torpede Mller (Nrdlingen, 3 de novembre, 1945) fou un futbolista alemany que jugava de davanter.

 Trajectria .
Fou un dels grans golejadors de la histria del futbol. Amb la selecci marc 68 gols en 62 partits. 365 gols en 427 partits de Bundeslliga, 78 gols en 62 partits a la Copa, i 66 gols en 74 partits europeus de club. El 1970 guany la Pilota d'Or europea desprs d'una brillant temporada al Bayern de Munic i de marcar 10 gols al Mundial de Mxic 70.

Amb el Bayern guany 4 lligues, 4 copes, 3 copes d'Europa, 1 recopa d'Europa i 1 copa intercontinental. Fou set cops mxim golejador alemany i dos europeu. Amb la selecci jug entre 1966 i 1974, proclamant-se campi del Mundial celebrat al seu pas el 1974 i essent l'autor del gol de la victria a la final davant la selecci holandesa. Amb 14 gols fou el mxim golejador de tots els temps dels Mundials fins que fou batut per Ronaldo a la Copa del 2006.

La seva trajectria acab als Fort Lauderdale Strikers de la North American Soccer League.

Palmars.
Club.
 Lliga alemanya de futbol: 1969, 1972, 1973, 1974;
 Copa alemanya de futbol: 1966, 1967, 1969, 1971;
 Copa d'Europa de futbol: 1974, 1975, 1976;
 Copa Intercontinental de futbol: 1976;
 Recopa d'Europa de futbol: 1967;

Selecci.
 Campionat d'Europa de futbol: 1972;
 Copa del Mn de futbol: 1974;

Personal .
 Mxim golejador de la lliga alemanya de futbol: 1967, 1969, 1970, 1972, 1973, 1974, 1978;
 Bota d'Or: 1970, 1972;
 Bota d'Or Adidas: 1970;
 Mxim golejador de l'Eurocopa: 1972;
 Futbolista alemany de l'any: 1967, 1969;
 Pilota d'Or: 1970;

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Estadstiques a fussballdaten.de;
 Perfil a la FIFA;
 Estadstiques a RSSSF;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318691" title="Escola Massana" nonfiltered="4179" processed="4162" dbindex="124438">

L'Escola Massana s el centre municipal d'arts visuals, arts aplicades, i disseny; fou fundada el 1929 com a instituci cultural que t com a objecte l'ensenyament de l'art i del disseny. Amb seu a l'antic edifici del Hospital de la santa Creu, grcies al llegat del pastisser i filantrop barcelon Agust Massana.

L'escola Massana ofereix tres nivells d'ensenyament: Batxillerat Artstic, Formaci Superior (Cicles Formatius de Grau Superior, i Graduat Universitari en Arts i Disseny), i Formaci Contnua cursos de formaci no reglada tant d iniciaci com d especialitzaci, reconeguts pel Departament d Educaci de la Generalitat de Catalunya, aix com, Cursos d Especialitzaci UAB, Crdits de Lliure Elecci UAB).

Enllaos externs.
Escola Massana;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318697" title="Esllom" nonfiltered="4180" processed="4163" dbindex="124439">

 Esports;
 L'esllom consisteix a cobrir en el mnim temps possible un recorregut en ziga-zaga. Amb diverses varietats i normatives especfiques, es practica en l'automobilisme fora de ruta, en el ciclisme de muntanya, en l'esqu alp (on l'esllom s una especialitat reconeguda), en l'esqu nutic (Esllom (esqu nutic)), en patinatge (modalitat del skateboard, patinatge acrobtic i patinatge sobre gel), en piragisme (Esllom (piragisme)), en el surf de neu i en windsurf;
 Esllom a cavall, prova hpica que consisteix a cobrir en el mnim temps possible un recorregut en ziga-zaga;
 Esllom en parallel, disciplina de la bicicleta de muntanya, l'esqu alp i el surf de neu que enfronta competidors que han de cobrir dos recorreguts en ziga-zaga prcticament idntics, en eliminatries successives. Normalment es disputa en dues mnegues, perqu cada participant faci els dos recorreguts.
 Esllom gegant, disciplina de l'esqu alp que consisteix a cobrir en el mnim temps possible un llarg recorregut en ziga-zaga amb portes distants les unes de les altres i amb desnivells sobtats del terreny;
 Esllom supergegant o super gegant, modalitat de l'esqu alp que combina l'esllom gegant i el descens;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318698" title="Llista d'ocells de Hong Kong" nonfiltered="4181" processed="4164" dbindex="124440">

Aquesta llista d'ocells de Hong Kong inclou totes les espcies d'ocells trobats a Hong Kong: 493, de les quals 21 estan globalment amenaades d'extinci i 7 hi foren introdudes. 

Els ocells s'ordenen per ordre i famlia.

Gaviiformes.
Gaviidae.
Gavia pacifica;
Podicipediformes.
Podicipedidae.
Tachybaptus ruficollis;
Podiceps cristatus;
Podiceps auritus;
Podiceps nigricollis;
Procellariiformes.
Procellariidae.
Calonectris leucomelas;
Pelecaniformes.
Pelecanidae.
Pelecanus philippensis;
Pelecanus crispus;
Sulidae.
Sula sula;
Sula leucogaster   ;
Phalacrocoracidae.
Phalacrocorax carbo  ;
Fregatidae.
Fregata andrewsi   ;
Fregata minor   ;
Fregata ariel   ;
Ciconiiformes.
Ardeidae.
Ardea cinerea  ;
Ardea melanocephala  ;
Ardea purpurea  ;
Ardea alba  ;
Egretta intermedia  ;
Egretta garzetta  ;
Egretta eulophotes  ;
Egretta sacra  ;
Ardeola bacchus  ;
Bubulcus ibis  ;
Butorides striata  ;
Nycticorax nycticorax  ;
Gorsachius goisagi  ;
Ixobrychus sinensis  ;
Ixobrychus eurhythmus   ;
Ixobrychus cinnamomeus  ;
Ixobrychus flavicollis   ;
Botaurus stellaris  ;
Ciconiiformes.
Ciconiidae.
Ciconia nigra   ;
Ciconia ciconia  ;
Ciconia boyciana  ;
Threskiornithidae.
Threskiornis melanocephalus  ;
Plegadis falcinellus   ;
Platalea leucorodia  ;
Platalea minor;
Anseriformes.
Anatidae.
Dendrocygna javanica   ;
Cygnus columbianus   ;
Anser serrirostris   ;
Anser anser   ;
Tadorna ferruginea   ;
Tadorna tadorna  ;
Nettapus coromandelianus   ;
Aix galericulata   ;
Anas penelope  ;
Anas falcata  ;
Anas strepera  ;
Anas formosa   ;
Anas crecca  ;
Anas carolinensis   ;
Anas platyrhynchos  ;
Anas poecilorhyncha  ;
Anas acuta  ;
Anas querquedula  ;
Anas clypeata  ;
Aythya ferina   ;
Aythya nyroca   ;
Aythya baeri  ;
Aythya fuligula  ;
Aythya marila   ;
Melanitta fusca   ;
Bucephala clangula   ;
Mergellus albellus   ;
Mergus serrator  ;
Falconiformes.
Pandionidae.
Pandion haliaetus  ;
Accipitridae.
Aviceda leuphotes  ;
Pernis ptilorhynchus   ;
Elanus caeruleus   ;
Milvus migrans  ;
Haliastur indus   ;
Haliaeetus leucogaster  ;
Aegypius monachus   ;
Spilornis cheela  ;
Circus aeruginosus  ;
Circus spilonotus  ;
Circus cyaneus   ;
Circus melanoleucos   ;
Accipiter trivirgatus  ;
Accipiter soloensis  ;
Accipiter gularis  ;
Accipiter virgatus  ;
Accipiter nisus   ;
Accipiter gentilis   ;
Butastur indicus  ;
Buteo buteo  ;
Aquila clanga  ;
Aquila heliaca  ;
Aquila fasciata  ;
Spizaetus nipalensis   ;
Falconidae.
Falco tinnunculus  ;
Falco subbuteo  ;
Falco cherrug  ;
Falco peregrinus  ;
Galliformes.
Phasianidae.
Francolinus pintadeanus  ;
Coturnix japonica  ;
Gruiformes.
Turnicidae.
Turnix tanki   ;
Turnix suscitator   ;
Gruidae.
Grus grus   ;
Rallidae.
Rallina eurizonoides   ;
Gallirallus striatus  ;
Rallus aquaticus   ;
Amaurornis akool   ;
Amaurornis phoenicurus  ;
Porzana pusilla   ;
Porzana fusca   ;
Porzana paykullii   ;
Porzana cinerea   ;
Gallicrex cinerea  ;
Porphyrio porphyrio   ;
Gallinula chloropus  ;
Fulica atra  ;
Charadriiformes.
Jacanidae.
Hydrophasianus chirurgus  ;
Rostratulidae.
Rostratula benghalensis  ;
Recurvirostridae.
Himantopus himantopus  ;
Recurvirostra avosetta  ;
Glareolidae.
Glareola maldivarum  ;
Charadriidae.
Vanellus vanellus  ;
Vanellus duvaucelii  ;
Vanellus cinereus  ;
Pluvialis fulva  ;
Pluvialis dominica  ;
Pluvialis squatarola  ;
Charadrius hiaticula   ;
Charadrius placidus   ;
Charadrius dubius  ;
Charadrius alexandrinus  ;
Charadrius mongolus  ;
Charadrius leschenaultii  ;
Charadrius veredus   ;
Scolopacidae.
Scolopax rusticola  ;
Gallinago stenura  ;
Gallinago megala  ;
Gallinago gallinago ;
Limnodromus scolopaceus   ;
Limnodromus semipalmatus  ;
Limosa limosa  ;
Limosa lapponica  ;
Numenius minutus   ;
Numenius phaeopus  ;
Numenius arquata  ;
Numenius madagascariensis  ;
Xenus cinereus  ;
Actitis hypoleucos  ;
Tringa ochropus  ;
Tringa brevipes  ;
Tringa erythropus  ;
Tringa nebularia  ;
Tringa guttifer ;
Tringa flavipes   ;
Tringa stagnatilis  ;
Tringa glareola  ;
Tringa totanus  ;
Arenaria interpres  ;
Calidris tenuirostris  ;
Calidris canutus  ;
Calidris alba  ;
Calidris ruficollis  ;
Calidris minuta   ;
Calidris temminckii  ;
Calidris subminuta  ;
Calidris melanotos   ;
Calidris acuminata  ;
Calidris ferruginea  ;
Calidris alpina  ;
Eurynorhynchus pygmeus ;
Limicola falcinellus  ;
Philomachus pugnax  ;
Phalaropus lobatus  ;
Phalaropus fulicarius   ;
Laridae.
Larus crassirostris  ;
Larus canus   ;
Larus glaucescens   ;
Larus hyperboreus   ;
Larus heuglini  ;
Larus vegae  ;
Larus cachinnans  ;
Larus ichthyaetus   ;
Larus schistisagus   ;
Larus brunnicephalus  ;
Larus ridibundus  ;
Larus genei   ;
Larus saundersi  ;
Larus relictus   ;
Larus minutus   ;
Rissa tridactyla   ;
Sternidae.
Onychoprion fuscatus   ;
Onychoprion anaethetus  ;
Onychoprion aleuticus   ;
Sternula albifrons  ;
Sternula antillarum  ;
Gelochelidon nilotica  ;
Hydroprogne caspia  ;
Chlidonias leucopterus  ;
Chlidonias hybrida  ;
Sterna dougallii   ;
Sterna sumatrana  ;
Sterna hirundo  ;
Thalasseus bergii   ;
Stercorariidae.
Stercorarius pomarinus   ;
Stercorarius longicaudus   ;
Alcidae.
Synthliboramphus antiquus   ;
Columbiformes.
Columbidae.
Columba livia   ;
Streptopelia orientalis  ;
Streptopelia tranquebarica  ;
Streptopelia chinensis  ;
Macropygia unchall   ;
Chalcophaps indica   ;
Treron curvirostra   ;
Treron sieboldii   ;
Psittaciformes.
Cacatuidae.
Cacatua sulphurea   ;
Psittacidae.
Psittacula krameri   ;
Cuculiformes.
Cuculidae.
Clamator coromandus  ;
Cuculus sparverioides  ;
Cuculus hyperythrus   ;
Cuculus fugax   ;
Cuculus micropterus  ;
Cuculus saturatus  ;
Cuculus poliocephalus   ;
Cacomantis merulinus  ;
Chrysococcyx maculatus   ;
Eudynamys scolopaceus  ;
Centropus sinensis  ;
Centropus bengalensis  ;
Strigiformes.
Tytonidae.
Tyto longimembris   ;
Strigidae.
Otus lettia  ;
Otus lempiji  ;
Otus sunia   ;
Bubo bubo   ;
Ketupa zeylonensis   ;
Glaucidium cuculoides  ;
Ninox scutulata   ;
Asio flammeus   ;
Caprimulgiformes.
Caprimulgidae.
Caprimulgus indicus   ;
Caprimulgus affinis  ;
Apodiformes.
Apodidae.
Hirundapus caudacutus  ;
Hirundapus cochinchinensis   ;
Apus apus   ;
Apus pacificus  ;
Apus affinis  ;
Apus nipalensis  ;
Trogoniformes.
Trogonidae.
Harpactes erythrocephalus  ;
Coraciiformes.
Alcedinidae.
Alcedo atthis  ;
Halcyon smyrnensis  ;
Halcyon pileata  ;
Todiramphus chloris   ;
Megaceryle lugubris   ;
Ceryle rudis  ;
Meropidae.
Merops viridis   ;
Merops philippinus  ;
Coraciidae.
Eurystomus orientalis  ;
Upupidae.
Upupa epops   ;
Piciformes.
Capitonidae.
Megalaima virens  ;
Picidae.
Jynx torquilla  ;
Picumnus innominatus   ;
Dendrocopos hyperythrus   ;
Dendrocopos major   ;
Celeus brachyurus   ;
Picus xanthopygaeus  ;
Picus canus   ;
Blythipicus pyrrhotis   ;
Passeriformes.
Pittidae.
Pitta brachyura   ;
Pitta nympha   ;
Pitta moluccensis  ;
Alaudidae.
Mirafra javanica   ;
Calandrella brachydactyla   ;
Alauda arvensis   ;
Alauda gulgula  ;
Hirundinidae.
Riparia paludicola   ;
Riparia riparia  ;
Riparia diluta  ;
Hirundo rustica  ;
Delichon dasypus   ;
Cecropis daurica  ;
Motacillidae.
Anthus rufulus  ;
Anthus sylvanus  ;
Anthus cervinus  ;
Anthus hodgsoni  ;
Anthus gustavi  ;
Anthus spinoletta  ;
Anthus rubescens   ;
Dendronanthus indicus  ;
Motacilla alba  ;
Motacilla flava  ;
Motacilla citreola   ;
Motacilla cinerea  ;
Campephagidae.
Coracina macei   ;
Coracina melaschistos  ;
Pericrocotus roseus  ;
Pericrocotus cantonensis   ;
Pericrocotus divaricatus  ;
Pericrocotus flammeus  ;
Pericrocotus solaris  ;
Pycnonotidae.
Pycnonotus jocosus  ;
Pycnonotus xanthorrhous   ;
Pycnonotus sinensis  ;
Pycnonotus aurigaster  ;
Hemixos castanonotus  ;
Hypsipetes leucocephalus   ;
Chloropseidae.
Chloropsis hardwickii   ;
Aegithinidae.
Aegithina tiphia  ;
Aegithina lafresnayei  ;
Bombycillidae.
Bombycilla japonica   ;
Turdidae.
Monticola gularis   ;
Monticola rufiventris   ;
Monticola solitarius  ;
Myophonus caeruleus  ;
Zoothera citrina  ;
Zoothera sibirica   ;
Zoothera dauma  ;
Turdus hortulorum  ;
Turdus cardis  ;
Turdus merula  ;
Turdus feae  ;
Turdus obscurus  ;
Turdus pallidus  ;
Turdus chrysolaus   ;
Turdus naumanni  ;
Cisticolidae.
Cisticola juncidis  ;
Cisticola exilis  ;
Prinia crinigera  ;
Prinia flaviventris  ;
Prinia subflava  ;
Prinia inornata  ;
Sylviidae.
Urosphena squameiceps  ;
Cettia canturians  ;
Cettia pallidipes   ;
Cettia fortipes  ;
Cettia acanthizoides   ;
Bradypterus thoracicus   ;
Bradypterus seebohmi  ;
Bradypterus luteoventris   ;
Locustella lanceolata  ;
Locustella certhiola  ;
Locustella ochotensis   ;
Locustella pleskei  ;
Acrocephalus bistrigiceps  ;
Acrocephalus tangorum   ;
Acrocephalus agricola   ;
Acrocephalus concinens   ;
Acrocephalus dumetorum   ;
Acrocephalus arundinaceus  ;
Acrocephalus orientalis  ;
Acrocephalus aedon  ;
Hippolais caligata   ;
Orthotomus sutorius  ;
Phylloscopus collybita   ;
Phylloscopus fuscatus  ;
Phylloscopus armandii   ;
Phylloscopus schwarzi   ;
Phylloscopus proregulus  ;
Phylloscopus yunnanensis   ;
Phylloscopus inornatus  ;
Phylloscopus humei   ;
Phylloscopus borealis  ;
Phylloscopus trochiloides   ;
Phylloscopus tenellipes  ;
Phylloscopus coronatus  ;
Phylloscopus reguloides   ;
Phylloscopus ricketti  ;
Seicercus burkii  ;
Seicercus castaniceps   ;
Abroscopus albogularis   ;
Graminicola bengalensis  ;
Muscicapidae.
Rhinomyias brunneatus   ;
Muscicapa griseisticta  ;
Muscicapa sibirica  ;
Muscicapa dauurica  ;
Muscicapa ferruginea   ;
Ficedula zanthopygia  ;
Ficedula narcissina  ;
Ficedula mugimaki  ;
Ficedula strophiata   ;
Ficedula albicilla  ;
Ficedula westermanni   ;
Cyanoptila cyanomelana  ;
Eumyias thalassinus  ;
Niltava macgrigoriae   ;
Niltava davidi'   ;
Cyornis hainanus  ;
Cyornis unicolor   ;
Cyornis rubeculoides  ;
Cyornis banyumas   ;
Culicicapa ceylonensis  ;
Erithacus akahige   ;
Luscinia sibilans  ;
Luscinia calliope  ;
Luscinia svecica  ;
Luscinia cyane   ;
Tarsiger cyanurus  ;
Copsychus saularis  ;
Phoenicurus ochruros   ;
Phoenicurus auroreus  ;
Rhyacornis fuliginosa  ;
Enicurus schistaceus   ;
Saxicola maurus  ;
Saxicola ferreus  ;
Oenanthe pleschanka   ;
Monarchidae.
Hypothymis azurea  ;
Terpsiphone atrocaudata  ;
Terpsiphone paradisi ;
Timaliidae.
Garrulax perspicillatus  ;
Garrulax pectoralis  ;
Garrulax chinensis  ;
Garrulax canorus  ;
Garrulax sannio  ;
Pomatorhinus erythrocnemis  ;
Pomatorhinus ruficollis  ;
Pnoepyga pusilla   ;
Stachyris ruficeps  ;
Babax lanceolatus  ;
Leiothrix argentauris   ;
Leiothrix lutea  ;
Alcippe morrisonia   ;
Yuhina castaniceps  ;
Yuhina zantholeuca  ;
Paradoxornithidae.
Paradoxornis gularis   ;
Paradoxornis webbianus  ;
Aegithalidae.
Aegithalos concinnus   ;
Paridae.
Pardaliparus venustulus  ;
Parus major  ;
Parus spilonotus  ;
Sittidae.
Sitta frontalis  ;
Remizidae.
Remiz consobrinus   ;
Nectariniidae.
Aethopyga christinae  ;
Dicaeidae.
Dicaeum concolor   ;
Dicaeum ignipectum  ;
Dicaeum cruentatum  ;
Zosteropidae.
Zosterops erythropleurus  ;
Zosterops japonicus  ;
Oriolidae.
Oriolus chinensis  ;
Oriolus traillii  ;
Laniidae.
Lanius tigrinus   ;
Lanius bucephalus   ;
Lanius cristatus  ;
Lanius collurioides   ;
Lanius schach  ;
Dicruridae.
Dicrurus macrocercus  ;
Dicrurus leucophaeus  ;
Dicrurus hottentottus  ;
Dicrurus bracteatus  ;
Corvidae.
Garrulus glandarius  ;
Urocissa erythrorhyncha  ;
Dendrocitta formosae  ;
Pica pica  ;
Corvus dauuricus   ;
Corvus corone   ;
Corvus macrorhynchos  ;
Corvus torquatus  ;
Sturnidae.
Acridotheres cristatellus  ;
Acridotheres tristis   ;
Gracupica nigricollis  ;
Sturnia sturnina  ;
Sturnia philippensis  ;
Sturnia sinensis  ;
Sturnia malabarica   ;
Pastor roseus   ;
Sturnus sericeus  ;
Sturnus cineraceus  ;
Sturnus vulgaris   ;
Passeridae.
Passer rutilans   ;
Passer montanus  ;
Ploceidae.
Ploceus philippinus   ;
Estrildidae.
Lonchura striata  ;
Lonchura punctulata  ;
Lonchura malacca   ;
Lonchura atricapilla  ;
Fringillidae.
Fringilla montifringilla  ;
Carpodacus erythrinus   ;
Carduelis spinus   ;
Carduelis sinica   ;
Coccothraustes coccothraustes   ;
Eophona migratoria  ;
Eophona personata   ;
Emberizidae.
Melophus lathami  ;
Emberiza cioides   ;
Emberiza buchanani   ;
Emberiza yessoensis   ;
Emberiza tristrami  ;
Emberiza fucata  ;
Emberiza pusilla  ;
Emberiza chrysophrys   ;
Emberiza rustica   ;
Emberiza elegans   ;
Emberiza aureola  ;
Emberiza rutila  ;
Emberiza melanocephala   ;
Emberiza sulphurata  ;
Emberiza spodocephala  ;
Emberiza pallasi   ;
Emberiza schoeniclus;

Referncies.



Bibliografia.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318703" title="Margarida Gonzaga (1564-1618)" nonfiltered="4182" processed="4165" dbindex="124441">
Margarida Gonzaga ( Mntua, Ducat de Mntua 1564 - d. 1618 ) fou una princesa de Mntua que va esdevenir duquessa consort de Ferrara i Mdena.

Orgens familiars.
Va nixer el 27 de maig de 1564 a la ciutat de Mntua, capital del ducat del mateix nom, sent filla del duc Guillem I de Mntua i Elionor d'ustria. Fou nta per lnia paterna de Frederic II de Mntua i Margarida de Montferrat, i per lnia materna de l'emperador Ferran I del Sacre Imperi Romanogermnic i Anna d'Hongria. 

Fou germana de Vicen I de Mntua i Anna Caterina Gonzaga, casada amb Ferran II d'ustria.

Npcies i descendents.
Es cas el 24 de febrer de 1579 a la ciutat de Ferrara amb el duc Alfons II d'Este, convertint-se en la seva tercera esposa. D'aquesta uni no tingueren fills.

A la mort del seu esps sense descendents els Ducats de Mdena i Ferrara foren dividits, passant aquest ltim a mans dels Estats Pontificis i restant el de Mdena en mans d'una branca illegtima dels Este. Margarida en aquell moment retorn al Ducat de Mntua i mor en la capital d'aquest estat el 6 de gener de 1618.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318707" title="Llista d'ocells de Cuba" nonfiltered="4183" processed="4166" dbindex="124442">

Aquesta llista d'ocells de Cuba inclou totes les espcies d'ocells trobats a Cuba: 367, de les quals 26 en sn endemismes, 17 estan globalment amenaades d'extinci i 8 hi foren introdudes. 

Els ocells s'ordenen per ordre i famlia.

Gaviiformes.
Gaviidae.
Gavia immer;
Podicipediformes.
Podicipedidae.
Tachybaptus dominicus;
Podilymbus podiceps;
Procellariiformes.
Procellariidae.
Pterodroma hasitata;
Calonectris diomedea ;
Puffinus griseus ;
Puffinus puffinus;
Puffinus lherminieri;
Hydrobatidae.
Oceanites oceanicus  ;
Oceanodroma castro  ;
Oceanodroma leucorhoa;
Pelecaniformes.
Phaethontidae. 
Phaethon aethereus;
Phaethon lepturus;
Pelecanidae.
Pelecanus erythrorhynchos;
Pelecanus occidentalis;
Sulidae.
Morus bassanus;
Sula dactylatra;
Sula leucogaster;
Sula sula;
Phalacrocoracidae.
Phalacrocorax auritus;
Phalacrocorax brasilianus;
Anhingidae.
Anhinga anhinga;
Fregatidae.
Fregata magnificens;
Ciconiiformes.
Ardeidae.
Ardea alba;
Ardea herodias;
Egretta caerulea;
Egretta rufescens;
Egretta thula;
Egretta tricolor;
Bubulcus ibis;
Butorides virescens;
Nycticorax nycticorax;
Nyctanassa violacea;
Ixobrychus exilis;
Botaurus lentiginosus;
Ciconiidae.
Mycteria americana;
Threskiornithidae.
Eudocimus albus;
Eudocimus ruber;
Plegadis falcinellus;
Platalea ajaja ;
Cathartidae.
Coragyps atratus;
Cathartes aura;
Phoenicopteriformes.
Phoenicopteridae.
Phoenicopterus ruber;
Anseriformes.
Anatidae.
Dendrocygna arborea;
Dendrocygna autumnalis ;
Dendrocygna bicolor;
Dendrocygna viduata;
Cygnus columbianus;
Anser albifrons;
Chen caerulescens;
Branta canadensis;
Cairina moschata;
Aix sponsa;
Anas acuta;
Anas americana;
Anas bahamensis;
Anas clypeata;
Anas crecca ;
Anas cyanoptera;
Anas discors;
Anas platyrhynchos;
Anas strepera;
Aythya affinis;
Aythya americana;
Aythya collaris;
Aythya marila;
Aythya valisineria;
Bucephala albeola;
Lophodytes cucullatus;
Mergus serrator;
Nomonyx dominicus;
Oxyura jamaicensis;
Falconiformes.
Pandionidae.
Pandion haliaetus;
Accipitridae.
Chondrohierax wilsonii ;
Elanoides forficatus;
Rostrhamus sociabilis;
Circus cyaneus;
Accipiter gundlachi;
Accipiter striatus ;
Buteo jamaicensis;
Buteo platypterus;
Buteogallus gundlachii ;
Haliaeetus leucocephalus ;
Ictinia mississippiensis;
Falconidae.
Caracara cheriway;
Falco columbarius;
Falco peregrinus;
Falco sparverius;
Galliformes.
Odontophoridae.
Colinus virginianus;
Phasianidae.
Phasianus colchicus;
Gallus gallus ;
Numididae.
Numida meleagris;
Gruiformes.
Gruidae.
Grus canadensis;
Aramidae.
Aramus guarauna;
Rallidae.
Cyanolimnas cerverai;
Fulica americana ;
Fulica caribaea ;
Gallinula chloropus ;
Laterallus jamaicensis;
Pardirallus maculatus;
Porphyrio martinica;
Porzana carolina ;
Porzana flaviventer;
Rallus elegans;
Rallus limicola;
Rallus longirostris ;
Charadriiformes.
Jacanidae.
Jacana spinosa;
Haematopodidae.
Haematopus palliatus;
Recurvirostridae.
Himantopus mexicanus;
Recurvirostra americana;
Charadriidae.
Charadrius alexandrinus;
Charadrius melodus ;
Charadrius semipalmatus;
Charadrius vociferus ;
Charadrius wilsonia ;
Pluvialis dominica;
Pluvialis squatarola;
Scolopacidae.
Actitis macularius ;
Arenaria interpres;
Bartramia longicauda;
Calidris alba;
Calidris alpina;
Calidris canutus;
Calidris fuscicollis ;
Calidris himantopus;
Calidris mauri;
Calidris melanotos;
Calidris minutilla;
Calidris pusilla;
Gallinago gallinago;
Limnodromus griseus;
Limnodromus scolopaceus;
Limosa fedoa;
Limosa haemastica;
Numenius americanus;
Numenius phaeopus;
Tringa flavipes;
Tringa melanoleuca;
Tringa semipalmata ;
Tringa solitaria;
Tryngites subruficollis ;
Phalaropus fulicarius;
Phalaropus lobatus;
Phalaropus tricolor;
Stercorariidae.
Stercorarius longicaudus;
Stercorarius maccormicki;
Stercorarius parasiticus;
Stercorarius pomarinus;
Laridae.
Larus argentatus;
Larus atricilla;
Larus delawarensis;
Larus fuscus;
Larus marinus;
Larus philadelphia;
Larus pipixcan;
Larus ridibundus;
Rissa tridactyla;
Xema sabini;
Sternidae.
Anous stolidus;
Chlidonias niger;
Gelochelidon nilotica;
Hydroprogne caspia;
Onychoprion anaethetus;
Onychoprion fuscatus;
Phaetusa simplex;
Sterna dougallii;
Sterna forsteri;
Sterna hirundo;
Sterna paradisaea;
Sternula antillarum;
Thalasseus maximus ;
Thalasseus sandvicensis ;
Rynchopidae.
Rynchops niger;
Alcidae.
Alle alle;
Columbiformes.
Columbidae.
Columba livia;
Columbina passerina;
Ectopistes migratorius ;
Geotrygon caniceps;
Geotrygon chrysia;
Geotrygon montana;
Patagioenas inornata;
Patagioenas leucocephala;
Patagioenas squamosa;
Starnoenas cyanocephala;
Streptopelia decaocto;
Zenaida asiatica;
Zenaida aurita;
Zenaida macroura	;
Psittaciformes.
Psittacidae .
Amazona leucocephala;
Ara tricolor;
Aratinga euops;
Cuculiformes.
Cuculidae.
Coccyzus americanus;
Coccyzus erythropthalmus;
Coccyzus merlini  ;
Coccyzus minor;
Crotophaga ani;
Strigiformes.
Tytonidae.
Tyto alba;
Strigidae.
Asio dominguensis;
Asio otus;
Asio stygius;
Athene cunicularia;
Glaucidium siju;
Gymnoglaux lawrencii;
Caprimulgiformes.
Caprimulgidae.
Chordeiles gundlachii;
Chordeiles minor;
Caprimulgus carolinensis;
Caprimulgus cubanensis;
Caprimulgus vociferus;
Nyctibiidae.
Nyctibius jamaicensis;
Apodiformes.
Apodidae.
Cypseloides niger;
Streptoprocne zonaris;
Chaetura pelagica;
Tachornis phoenicobia ;
Trochiliformes.
Trochilidae.
Archilochus colubris;
Chlorostilbon ricordii;
Mellisuga helenae;
Trogoniformes.
Trogonidae.
Priotelus temnurus;
Coraciiformes.
Cerylidae.
Ceryle alcyon;
Alcedinidae.
Alcedo atthis;
Todidae.
Todus multicolor;
Piciformes.
Picidae.
Campephilus principalis;
Colaptes auratus;
Colaptes fernandinae ;
Melanerpes superciliaris;
Sphyrapicus varius ;
Xiphidiopicus percussus ;
Passeriformes.
Tyrannidae.
Contopus caribaeus;
Contopus sordidulus;
Contopus virens;
Empidonax alnorum;
Empidonax flaviventris;
Empidonax traillii;
Empidonax virescens;
Sayornis phoebe;
Myiarchus crinitus;
Myiarchus sagrae;
Tyrannus caudifasciatus;
Tyrannus cubensis;
Tyrannus dominicensis;
Tyrannus forficatus;
Tyrannus melancholicus;
Tyrannus savana;
Tyrannus tyrannus;
Tyrannus verticalis;
Hirundinidae.
Hirundo rustica;
Petrochelidon fulva;
Petrochelidon pyrrhonota;
Progne cryptoleuca;
Progne subis;
Riparia riparia;
Stelgidopteryx serripennis ;
Tachycineta bicolor;
Tachycineta cyaneoviridis;
Regulidae.
Regulus calendula;
Bombycillidae.
Bombycilla cedrorum;
Troglodytidae.
Cistothorus palustris;
Ferminia cerverai;
Troglodytes aedon;
Mimidae.
Dumetella carolinensis;
Mimus gundlachii ;
Mimus polyglottos;
Toxostoma rufum;
Turdidae.
Catharus bicknelli;
Catharus fuscescens;
Catharus guttatus;
Catharus minimus;
Catharus ustulatus;
Hylocichla mustelina;
Myadestes elisabeth;
Sialia sialis;
Turdus migratorius;
Turdus plumbeus;
Polioptilidae.
Polioptila caerulea;
Polioptila lembeyei;
Muscicapidae.
Oenanthe oenanthe;
Corvidae.
Corvus minutus;
Corvus nasicus;
Sturnidae.
Sturnus vulgaris;
Estrildidae.
Lonchura malacca;
Lonchura punctulata;
Vireonidae.
Vireo altiloquus ;
Vireo crassirostris;
Vireo flavifrons;
Vireo gilvus;
Vireo griseus;
Vireo gundlachii;
Vireo olivaceus;
Vireo philadelphicus;
Vireo solitarius;
Parulidae.
Dendroica  kirtlandii;
Dendroica caerulescens ;
Dendroica castanea;
Dendroica cerulea;
Dendroica coronata;
Dendroica discolor;
Dendroica dominica ;
Dendroica fusca;
Dendroica magnolia;
Dendroica nigrescens;
Dendroica palmarum;
Dendroica pensylvanica;
Dendroica petechia ;
Dendroica pinus;
Dendroica pityophila;
Dendroica striata;
Dendroica tigrina;
Dendroica virens;
Geothlypis trichas;
Helmitheros vermivorum;
Icteria virens;
Limnothlypis swainsonii;
Mniotilta varia;
Oporornis agilis;
Oporornis formosus;
Oporornis philadelphia;
Parula americana;
Protonotaria citrea;
Seiurus aurocapilla;
Seiurus motacilla;
Seiurus noveboracensis;
Setophaga ruticilla;
Teretistris fernandinae;
Teretistris fornsi;
Vermivora bachmanii;
Vermivora celata;
Vermivora chrysoptera ;
Vermivora peregrina;
Vermivora pinus;
Vermivora ruficapilla;
Vermivora virginiae ;
Wilsonia canadensis;
Wilsonia citrina;
Wilsonia pusilla;
Coerebidae.
Coereba flaveola;
Thraupidae.
Cyanerpes cyaneus ;
Piranga ludoviciana;
Piranga olivacea;
Piranga rubra;
Spindalis zena;
Emberizidae.
Ammodramus savannarum;
Chondestes grammacus;
Melopyrrha nigra;
Melospiza lincolnii;
Passerculus sandwichensis;
Pipilo chlorurus;
Sicalis flaveola;
Spizella pallida;
Spizella passerina;
Tiaris bicolor;
Tiaris canorus;
Tiaris olivaceus;
Torreornis inexpectata;
Zonotrichia leucophrys;
Cardinalidae.
Passerina amoena;
Passerina caerulea;
Passerina ciris;
Passerina cyanea;
Pheucticus ludovicianus;
Spiza americana;
Icteridae.
Agelaius assimilis;
Agelaius humeralis;
Dives atroviolaceus;
Dolichonyx oryzivorus;
Icterus cucullatus;
Icterus galbula;
Icterus melanopsis  ;
Icterus mesomelas;
Icterus spurius;
Molothrus ater;
Molothrus bonariensis;
Quiscalus niger;
Sturnella magna;
Xanthocephalus xanthocephalus;
Euphagus carolinus;
Fringillidae.
Carduelis psaltria ;
Carduelis tristis;
Passeridae.
Passer domesticus;

Referncies.



Bibliografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318708" title="Caruaru" nonfiltered="4184" processed="4167" dbindex="124443">
Caruaru s un municipi brasiler de l'estat de Pernambuco. Est localitzat en la regi de l'Agreste pernambucano. A causa de la seva importncia regional, tamb s conegut com Capital do Agreste. D'acord amb el cens realitzat per l'IBGE (Institut Brasiler de Geografia i Estadstica) l'any de 2007, la seva poblaci s de 289.086 habitants. rea territorial de 928 km.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318711" title="Pau Ignasi de Dalmases i Ros" nonfiltered="4185" processed="4168" dbindex="124444">
Pau Ignasi de Dalmases i Ros (Barcelona, 1670 - 1718) fou un noble i erudit catal. Era fill de Pau de Dalmases i Castells, un ric comerciant que va rebre el 1685 la senyoria de Vilallonga. El 1688 va estudiar filosofia i arts. El 1690 es cas amb Maria de Vilana de Cordelles i de Gidice i va fer construir la seva residncia, el Palau Dalmases al carrer de Montcada. El 1692 fou nomenat cavaller per Carles II d'Espanya i viatj per Castella i Frana, cosa que aprofit per a establir contactes amb intellectuals de l'poca i per a formar una important biblioteca de manuscrits. El 1700 va crear amb 14 erudits ms l'Acadmia dels Desconfiats, de la qual fou arxiver perpetu.

El 1701 Felip V el nomen cronista del Principat de Catalunya i el 1704 el Consell de Cent el comission a la Cort, per fou empresonat amb el seu cunyat, Josep Faust de Potau, marqus de Vallcabra, per sospitosos de ser austracistes. Aleshores es pos de part de l'arxiduc Carles d'ustria i aquest el va nomenar marqus de Vilallonga el 1709. Poc desprs fou enviat com a ambaixador a Anglaterra per a demanar suport a la causa dels catalans, tot i que la reina Anna d'Anglaterra havia signat el Tractat d'Utrecht. Per malgrat que el nou rei Jordi I d'Anglaterra semblava partidari de la seva causa, Barcelona va capitular davant Felip V el 1714. Aleshores marx a Pars i deman al nou rei de poder tornar a Catalunya. Un cop tornat, va dedicar-se a tasques acadmiques fins a la seva mort. Va deixar nombrosa correspondncia i una carta en catal sobre Sant Sever. La seva biblioteca fou adquirida el 1916 per la Biblioteca de Catalunya.

 Obres .
 Armas del Principado de Catalunya y de sus condes quatro barras vermejas en campo de oro; las quales precedieron y preceden a las reales de Aragn. Defendido y provado por don Pablo Ignacio de Dalmases y Ros que dedica a la Catholica Magestad del Rey Nro.Sr.Don Carlos 2 Emperador de dos mundos (1693);
 Disertacin por la patria de Paulo Orosio (1702);
 Historia de Catalua, inacabada.

 Enllaos externs .
 Biografia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318713" title="Joaquim Vives i Ximenes" nonfiltered="4186" processed="4169" dbindex="124445">
Joaquim Vives i Ximenes fou un advocat i ciutad honrat de Barcelona, nascut el 1671. Fou un dels fundadors de l'Acadmia dels Desconfiats, en la que particip en l'edici de les poesies de Francesc Vicent Garcia, Rector de Vallfogona, i hi va incloure dos sonets amb el pseudnim de Rector dels Banys. Durant la Guerra de Successi Espanyola es pos al costat de l'arxiduc Carles d'ustria i el 1708 fou oficial del bra militar de la ciutat de Barcelona.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318714" title="Fernando de Noronha" nonfiltered="4187" processed="4170" dbindex="124446">


Fernando de Noronha o Ferno de Noronha s un arxiplag brasiler pertanyent a l'Estat de Pernambuco, format per 21 illes i illots, ocupant una rea de 26 km, situat a l'Oce Atlntic, a l'est de l'estat de Rio Grande do Norte. Constitueix un districte de l'estat de Pernambuco des de 1988, quan va deixar de ser un territori federal la sigla del qual era FN. s dirigida per un administrador-general designat pel govern de l'estat. L'illa principal t 17 km i queda a 545 km de Recife, capital de Pernambuco, a 360 km de Natal, capital del Rio Grande do Norte, a 830Km de Fortaleza, capital del Cear, i a 1220 Km de Salvador, capital de Bahia.

Desprs d'una campanya liderada per l'ambientalista gaxo Jos Truda Palazzo Jr., el 1988 la major part de l'arxiplag va ser declarada Parc Nacional, amb prop de 8 km, per a la protecci de les espcies endmiques existents i de l'rea de concentraci dels dofins rotadors (Stenella longirostris) que all es reuneixen diriament a la Badia dels Golfinhos - el lloc d'observaci ms regular de l'espcie a tot el planeta.

Histria.

L'illa hauria estat descoberta, probablement, per Gaspar de Lemos el 1500 o per una expedici de la qual Duarte Leite errneamente hauria atribut el comandament a Fernando de Noronha, el 1501 1502. No obstant aix, el primer a descriure-la va ser Amerigo Vespucci, que va prendre part en l'expedici de Gonalo Coelho. 

El nom  de l'arxiplag prov, no obstant aix, del nom del primer propietari de la capitania hereditria, desprs de la donaci de D. Manuel I el 16 de febrer de 1504 la Fernando de Noronha. 

L'arxiplag va ser envat varies vegades,el 1534 per anglesos, de 1556 fins a 1612 per francesos, en 1628 i 1635 pels holandesos, tornant al control portugus el 1700, per a ser novament conquistada pels francesos en 1736 i definitivament ocupada pels portuguesos en 1737.

Presidi. 

Abans de fer-se el parads turstic i ecolgic de l'actualitat, l'arxiplag va ser lloc de detenci de condemnats enviats a complir pena en el presidi all existent, que va funcionar de 1737 a 1942, de 1938 en endavant noms per a presos poltics de l'Estat Nou. 

Reportatge de la revista O Cruceiro, de 2 d'agost de 1930, descriu el presidi com fantasma infernal per a aquests proscrits de la societat, que vivien completament aliens al que passava a la resta mn, malgrat el Govern proporcionar als presos una vida saludable de treball i de confort (Font: El Creuer, ed. 2 d'agost de 1930).



Llocs d'inters turstic.

Platges.

Mar interior

 Baa e Porto de Santo Antnio ;
 Praia da Biboca ;
 Praia do Cachorro, na Vila dos Remdios (no centro histrico da ilha) ;
 Praia do Meio ;
 Praia da Conceio ou de Italcable ;
 Praia do Boldr, na Vila Boldr ;
 Praia do Americano ;
 Praia do Bode ;
 Praia da Quixabinha ;
 Praia da Cacimba do Padre ;
 Baa dos Porcos ;
 Baa do Sancho (baa de guas transparentes, cercada por falsias cobertas de vegetao) ;
 Baa dos Golfinhos ou Enseada do Carreiro de Pedra ;
 Ponta da Sapata ;

Mar de Fora

 Praia do Leo ;
 Ponta das Caracas ;
 Baa Sueste ;
 Praia de Atalaia ;
 Enseada da Caeira ;
 Buraco da Raquel ;
 Ponta da Air France ;

Edificis.

 Fort de Nossa Senhora dos Remdios de Fernando de Noronha ;
 Fort da Praia da Atalaia de Fernando de Noronha ;
 Reducte de Nossa Senhora da Conceio de Fernando de Noronha ;
 Reducte de Santa Cruz do Morro do Pico de Fernando de Noronha ;
 Reducte de Santana de Fernando de Noronha ;
 Reducte de Santo Antnio de Fernando de Noronha ;
 Reducte de So Joo Batista de Fernando de Noronha ;
 Reducte de So Joaquim de Fernando de Noronha ;
 Reducte de So Jos do Morro de Fernando de Noronha ;
 Reducte de So Pedro da Praia do Boldr de Fernando de Noronha ;
 Reducte do Bom Jesus de Fernando de Noronha ;
 Morro Dois Irmos;

Submarinisme.

s un destacat lloc per fer-hi submarinisme a nivell internacional.

Problemes Ecolgics.

Encara que protegida per la designaci de parc nacional, molt del seu ecossistema terrestre est destrut. La major part de vegetaci original va ser tallada en l'poca en qu l'illa funcionava com presidi, per a fer ms difcil que presoners fugissin i s'amaguessin. 

Existeix tamb el problema de les espcies invasives, especialment la linhaa, originalmente introduda amb la intenci d'alimentar gado, sent que actualment, la seva disseminaci pel territori est fora de control, amenaant el que resta de la vegetaci original. Sense la cobertura de les plantes, l'illa no ret aigua suficient durant l'estaci seca, i la vegetao adquireix un to marrons, assecantse per tant. 

S'observa tamb la incoerncia del perms de cria d'ovelles a l'illa, alhora que es demana als visitants que preservi a Mata Atlntica insular, en fase de recuperaci. 

Una altra espcie invasiva s el llangardaix localment conegut com teju, originalmente introdut per a intentar controlar una plaga de ratolins. La idea no va funcionar una vegada que els ratolins sn nocturns i el teju dirn. Actualment el llangardaix va passar a ser considerat plaga en comptes dels ratolins.

Enllaos externs.

Oficial































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318716" title="Manuel de Vega i de Rovira" nonfiltered="4188" processed="4171" dbindex="124447">
Manuel de Vega i Rovira fou un religis i escriptor catal de comenaments del segle XVIII. Era membre de l'orde de Sant Benet i fou msic i xantre del monestir de Ripoll, del qual en fou ms tard prior i vicari general. Era amic de Pau Ignasi de Dalmases, fundador de l'Acadmia dels Desconfiats, a qui dedic la traducci al castell dEl ambicioso poltico infeliz (1699), de Diego Monti. Va participar amb Acadmia dels Desconfiats, en l'edici de les poesies de Francesc Vicent Garcia, Rector de Vallfogona, i hi va redactar la vida del poeta que precedeix a la primera edici de 1703 amb el pseudnim de Rector de Pitalluga. Tamb va compondre d'unes constitucions provincials de la Congregaci Claustral Tarraconense i Poema elegaco dramtico, premiat el 1702 en un certamen potic de Barcelona. Mor vora el 1712.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318719" title="Oprimits" nonfiltered="4189" processed="4172" dbindex="124448">


Oprimits s un grup de msica de Mallorca.
Toquen una barreja d'ska, punk i hardcore.
Les seves lletres parlen (principalment) de la de classe treballadora, de la lluita per la independncia dels Pasos Catalans i altres nacions, dels immigrants i de la monarquia (en aquest ltim cas, la critiquen).

 Histria .
A finals dels anys 90, quatre joves mallorquins influenciats per bandes com Kortatu, Brams o Inadaptats decidiren ajuntar-se per formar un grup que reflects les seves inquietuds i l inconformisme amb la realitat del moment i que, alhora, els permets disfrutar de la msica. Neix OPRIMITS. A l any 99 arrib el primer disc: "Seguirem Lluitant" (Blau Discmedi) enregistrat als estudis AudioSuit.

Arriba el 2000 i el grup es multiplica: passren de 4 msics a 8 grcies a la incorporaci de teclats, trompeta, tromb i saxo. Aix el grup es decanta de cada vegada ms per una barreja de ritmes passant pel rock, reggae, per amb predominana d ska, amb unes lletres desenfadades i una posada en escena molt contundent. A l any 2002 arriba el segon disc:  Comissi de festa  (Blau Discmedi). Dotze canons que amb el marcat segell "Oprimits" sn una desfilada de matisos i estils musicals enriquits amb la incorporaci de nous sons de metalls a ms d'una bona i acurada feina de producci artstica. El grup creix i incorpora per els directes un tcnic de so.

I aix arriben a l poca actual on desprs d estar quatre anys sense passar per un estudi arriba  TOLERNCIA ZERO , un disc autoeditat que consta de 13 temes on es barreja el rock, l'ska, el reggae i el punk ms rabis amb lletres de temtica compromesa (la destrucci de les Illes Balears, el capitalisme globalitzador o el dret a l'autodeterminaci), per amb un to alegre i festiu. Una producci molt curosa a crrec de Jaume Salom, que ha sabut fusionar la fora del primer disc "Seguirem lluitant" amb la frescor de les melodies de la secci de vents del segon, "Comissi de festa". En resum, un disc que mostra els Oprimits tal com sn, msica sense embolcalls, festiva i sobretot reivindicativa.

 Discografia .
 Seguirem lluitant (1999);
 Comissi de festa (2002);
 Tolerncia zero (2006);

 Membres del grup .
 Adri Pomar: bateria;
 Antoni Serra: veu i guitarra;
 Rafel Barcel: baix;
 Kuki: guitarra;
 Miquel Mas: trompeta;
 Miquel Vadell: tromb;
 Biel Perell: tromb;
 Joan Pomar: teclats;
 Jaume Salom: tcnic de so;

 Enllaos externs .
 Web oficial dels Oprimits;
 My space dels Oprimits;
 Plural Produccions - Oprimits;
 Histria, discografia, lletres, enllaos i imatges d'aquesta banda d'ska, hardcore, rock i fins i tot reggae de les Illes Balears;
 botiboti.org - oprimits;
 CapiCua Produccions - Oprimits;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318721" title="Escut de Sellent" nonfiltered="4190" processed="4173" dbindex="124449">


L'escut oficial de Sellent t el segent blasonament:

Escut quarterat en sautor. 1r i 4t, d'atzur, una casa d'argent; 2n i 3r, d'or, un card de sinople. Al cap, d'or, quatre pals de gules. Per timbre, una corona reial tancada.

Histria.
Ordre del 18 de setembre de 1985, de la Conselleria d'Administraci Pblica. Publicat en el DOGV nm. 300, del 31 d'octubre de 1985.

S'hi representen les armes dels Soler, senyors del poble al segle XV i, ms endavant, comtes de Sellent al segle XVII. Al cap, els quatre pals del Regne de Valncia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318722" title="Flix Torres i Amat de Palou" nonfiltered="4191" processed="4174" dbindex="124450">
Flix Torres i Amat de Palou (Sallent, Bages, 6 d'agost de 1772 - Madrid, 29 de desembre de 1847) fou un eclesistic, historiador de la literatura i hellenista catal.  
Biografia. 
Fill de Josep Torres i de Teresa Amat de Palou, als dotze anys es va traslladar al Collegi de San Ildefonso d'Alcal de Henares amb el seu germ Joan, que all era collegial i capell major. Va estudiar hebreu, grec i rab, i desprs francs i itali. Va passar desprs a Tarragona, on es trobava el seu oncle Flix Amat de Palou i Pont, i all va estudiar filosofia i teologia, que va completar a San Isidro de Madrid; es va doctorar a Cervera en 1794. 

Va tornar a Tarragona a ensenyar filosofia, matemtiques, teologia i sagrades escriptures. Canonge de la Collegiata de San Ildefonso el 5 de maig de 1806, en 1807 Carles IV i Ferran VII li encomanaren el projecte de traduir la Bblia a la llengua vulgar castellana. Es va traslladar a Madrid fins que en 1817 s nomenat canonge sagrist i vicari general de Barcelona. El 1816 ingress a l'Acadmia de Bones Lletres de Barcelona, on particip en la Biblioteca d'Escriptors Catalans, ra per la qual se'l considera entre els precursors de la Renaixena

Membre de la Junta de Barcelona en 1820 i de la de Censura de la mateixa ciutat, tamb en aquest mateix any, va collaborar en el Peridico Universal de Ciencias, Literatura y Artes (Barcelona, 1821). En 1823 va treure la primera edici de la seva Bblia; per en 1824 es van posar en lndex inquisitorial les Observacions pacfiques del seu oncle Flix Amat de Palou, el que va motivar la fama de jansenista que es va guanyar Torres en acudir al seu defensa. En 1831 es va retirar al Monestir de Sant Jeroni de la Murtra. Aquest suposat jansenisme no li va impedir ser nomenat bisbe d'Astorga (1833-1847), consagrat a Barcelona l'1 de maig de 1835, sent al mateix temps prelat domstic. 

Senador per Barcelona, va jurar el 5 de setembre de 1837. Fou nomenat membre de la comissi encarregada d'estudiar les relacions d'Espanya amb la cria romana en 1839; i, fidel a les seves idees, va publicar una biografia del seu oncle i la seva Apologa catlica... de las Observaciones pacficas del Arzobispo de Palmira, Madrid, 1843, el que li valgu la prohibici per part del Vatic d'aquesta obra, el 13 de gener de 1845. Est enterrat a l'Hospital de la Corona d'Arag, a Madrid.

Obres.
Tratado de la Iglesia de Jesucristo, Madrid, 1793-1805.
Sucinta relacin de las honras funebres... Mara Isabel Francisca de Braganza. Barcelona, 1819.
Arte de vivir en paz, Barcelona, 1821.
La felicidad de la muerte cristiana, 1832.
Vida del Ilmo. Sr. D. Flix Amat, Madrid, 1835, con un apndice, Madrid, 1838.
Memorias para ayudar a formar un diccionario crtico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Catalua, Barcelona, 1836.
Pastoral, Madrid, 1838.
Ventajas del buen cristiano, Astorga, 1839.
Apologa catlica... de las Observaciones pacficas del Arzobispo de Palmira, Madrid, 1843. ;
Traducci de la Biblia al castell, 1823.

Bibliografa.
Diccionario Biogrfico del Trienio Liberal. Madrid: Ediciones El Museo Universal, 1992, p. 648.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318726" title="Flix Amat de Palou i Pont" nonfiltered="4192" processed="4175" dbindex="124451">
Flix Amat de Palou i Pont (Sabadell, 10 d'agost de 1780 - Barcelona, 11 de novembre de 1824) fou un escriptor, filsof afrancesat, lexicgraf i teleg jansenista catal de la Illustraci, oncle de Flix Torres i Amat de Palou. 
Biografia. 
Fill dels nobles empobrits Joan Amat i Salvany i Teresa Pons i Augirot, als set anys va viatjar a Sallent a estudiar gramtica llatina i retrica, i als onze al Seminari de Barcelona, on fou deixeble dels bisbes Ascensi Sales i Josep Climent. Va estudiar filosofia, eloqncia i llenges antigues i modernes, aix com matemtiques, matria que l'apassionava. Fou ordenat sacerdot en 1774, es va doctorar en Teologia a Gandia i va ensenyar la matria en el seminari de Barcelona, del que va ser bibliotecari des de 1775. 

Canonge magistral de Tarragona per oposici en 1785, va prendre part important en la creaci de la societat econmica de la localitat. En morir el bisbe Climent, que fou el seu protector, va pronunciar el seu serm panegric. En 1790 va traduir amb ajuda del seu germ Antoni un extracte de les Reflexiones sobre la revolucin francesa de Edmund Burke. Membre de l'Acadmia de Bones Lletres de Barcelona. El 5 de novembre de 1803 va ser nomenat arquebisbe in partibus infidelium de Palmira. Treball en la confecci d'un diccionari catal-castell-llat, editat el 1803-1905 amb Joaquim Esteve, Josep Bellvitges i Antoni Jutglar.

Va ser nomenat confessor de Carles IV el 9 de novembre de 1809. Bisbe d'Osma en 1810, encara que no va arribar a ocupar la seu; va collaborar amb Josep Bonaparte, ra per la que en 1814 fou obligat a sortir de Madrid, retirant-se a Catalunya. Es va guanyar l'enemistat dels ultramontans amb els seus Seis cartas a Irnico (Barcelona, 1817), publicades sota l'lies de Macario Padua Melato, aix com amb les Observaciones pacficas sobre la potestad eclesistica, Barcelona, 1819-1822, tres vols. Aquesta ltima obra va ser inclosa en el ndex rom en 1824 i 1825. 

Obres.
Angelicae Theologiae Theoremata, Barcelona, 1770.
El Doctor de la Verdad, Barcelona, 1780;
Oracin Fnebre por el obispo Climent, Barcelona, 1781.
Sermones, Barcelona, 1783.
Constituciones del Seminario episcopal de Barcelona, Barcelona, 1784.
Tratado de la Iglsia de Jesucristo, Madrid y Barcelona, 1793-1805.
Seis cartas a Irnico (Barcelona, 1817),
Resumen o ndice sumario del Tratado de la iglesia de Jesucristo, o Historia Eclesistica, Madrid, 1807.
Adiciones o correcciones a la Historia Eclesistica, Madrid, 1808.
Deberes del cristiano en tiempo de revolucin hacia la potestad pblica, Madrid, 1813.
Observaciones pacficas sobre la potestad eclesistica, Barcelona, 1819-1822, tres vols.
Ecclesiae Jesuchristi sumarium historicum, Barcelona, 1830.
Meditaciones, Madrid, 1832.

Bibliografia.
Diccionario Biogrfico del Trienio Liberal, Madrid: Ediciones de El Museo Universal, 1992, p. 34.

Enllaos externs.
Biografia de Flix Amat escrita per Flix Torres Amat;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318729" title="Batalla de Gravelines" nonfiltered="4193" processed="4176" dbindex="124452">
La Batalla de Gravelines va tenir lloc el 13 de juliol de 1558, en el poble de Gravelines, prop de Calais i va marcar el final de la guerra entre Frana i Espanya que es va perllongar des de l'any 1547 al 1559.

Desprs de la brillant actuaci de Manuel Filibert de Savoia en la batalla de Sant Quint, Enric II de Frana va preparar la seva resposta. Reclut un nou exrcit a la Picardia, que pos en mans de Nevers; va demanar ajuda naval al sold otom i alent els escocesos a envair Anglaterra pel nord. El duc de Guisa va prendre el port de Calais als anglesos, i el senyor de Termes enva amb un altre exrcit Flandes, a travs de la costa, arribant fins a Dunkerque i amenaant Brusselles.

 Desenvolupament de la batalla .
Alhora, el duc de Savoia i Felip II van reunir un exrcit de 15.000 infants i 3.000 cavalleria, dandant el comandament al comte d'Egmont. Aquest es present a Gravelines el 13 de juliol de 1558. Sorprs per la rapidesa de la maniobra espanyola, Termes va haver de presentar batalla (perque tenia el riu a la seva esquena, la mar a la seva esquerra i la seva dreta totalment enredada per la columna de bagatges del seu propi exrcit).

La seva mala situaci, no obstant, no va impedir els francesss creure que la victria seria fcil. Es va bombardejar i atacar amb bastant de desordre l'exrcit espanyol, creient que es tractava d'un contingent inferior. Una vegada ms es va revelar la capacitat dels arcabussers espanyols, en aquel temps uns dels millor equipats i entrenats del continent. Els arcabussers van acribillar la cavalleria francesa, i fins i tot el propi comte d'Egmont va carregar al comandament dels seus genets. A la vegada, vaixells bascos i anglesos bombardejaren la rereguarda francesa, causant nombroses baixes. La batalla de Gravelines va resultar un nou desastre per Frana, amb milers de morts i tota l'artilleria i banderes capturades. Els francesos es van veure obligats a replegar-se a les seves fronteres.

Deprs d'aquesta nova derrota, que se sumava a la de Sant Quint, Enric II de Frana es va veure obligat a signar la pau amb Felip II en l'anomenada Pau de Cateau-Cambrsis en 1559. Va ser precisament arran d'aquest tractat que Felip II va contreure matrimoni amb Isabel de Valois, filla d'Enric, mentre que Manuel Filibert va fer el mateix amb Margarita de Valois, germana del rei i filla de Francesc I de Frana.

Veure tamb.
Batalla de Sant Quint (1557);
Any de sa Desgrcia;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318732" title="Escut de Senija" nonfiltered="4194" processed="4177" dbindex="124453">

L'escut oficial de Senija t el segent blasonament:

Escut en ogiva, partit. Al primer quarter, en camper d'or, quatre pals de gules, abraat d'atzur i sembrat de flors de lis d'or, amb un lambel de gules. Al segon quarter, en camper d'or, una corneta d'atzur embocada i atrompetada d'argent i enllaada de gules. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 27 de novembre de 1991, del conseller d'Administraci Pblica. Publicat en el DOGV nm. 1.713, del 30 de gener de 1992.

La primera partici presenta les armes d'Alfons d'Arag i de Foix, primer comte de Dnia i senyor de Senija, mentre que la segona sn les armes parlants dels Cornet, antics senyors del poble.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318733" title="Karl-Heinz Rummenigge" nonfiltered="4195" processed="4178" dbindex="124454">

Karl-Heinz Rummenigge, sovint anomenat Kalle Rummenigge, (Lippstadt, 25 de setembre, 1955) fou un futbolista alemany que jugava de davanter.

 Trajectria .
La major part de la seva trajectria la va viure al Bayern de Munic, on guany una Copa Intercontinental, dues Copes d'Europa, dues lligues i dues copes. Guany la Bota d'or europea els anys 1980 i 1981. L'any 1984, a l'edat de 29 anys, fou venut per la xifra rcord a l'poca de  5.7m a l'Internazionale. No brill especialment, i en acabar el seu contracte l'any 1988 fitx pel club sus del Servette FC de Ginebra on penj les botes.

Integr la selecci alemanya que guany l'Eurocopa 1980, i de la que fou finalista del Mundial de 1982 i 1986. Entre 1976 i 1986 disput 95 partits i marc 45 gols.

El mar del 2004 fou incls per Pel com un dels integrants de la llista dels 125 ms grans futbolistes vius.

Entre 1990 i 1994 Rummenigge treball de comentarista esportiu a la TV. El 1991 es convert en vice-president del Bayern de Munic, juntament amb Franz Beckenbauer. 

El seu germ Michael Rummenigge tamb fou futbolista professional.

 Estadstiques .


 Referncies .


 Enllaos externs .
Karl-Heinz Rummenigge @ FCB.de;
Karl-Heinz Rummenigge @ soccer-europe.com;
Autgraf Karl-Heinz Rummenigge;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318736" title="Eduard Ripoll i Perell" nonfiltered="4196" processed="4179" dbindex="124455">
Eduard Ripoll i Perell (Tarragona, 1923 - Barcelona, 28 de mar de 2006) fou un arqueleg i historiador catal. Estudi a l'Institut de Palontologie Humaine de Pars el 1950-1951 amb l'abat Breuil, i es doctor a la Universitat de Barcelona el 1956, on fou deixeble de Llus Pericot. Va ser conservador adjunt del Museu Arqueolgic de Barcelona de 1947 a 1952, per desprs ser-ne conservador i director de 1961 a 1980. Va dirigir tamb el Museu Monogrfic d'Empries i el Museo Arqueolgico Nacional, des del 1981 al 1986. 

Va treballar a les excavacions d'Empries i la cova d'Ambrosio a Vlez-Blanco, i s'especialitz en les cultures paleoltiques i en la pintura rupestre de la zona cantbrica i de la catalana, encara que tamb es dedic als ibers i a les colnies gregues a Catalunya. Fou professor agregat de prehistria de la Universitat Autnoma de Barcelona el 1968-1980 i catedrtic de la UNED des del 1981. Fou president de l'Acadmia de Bones Lletres de Barcelona de 1996 a 2006. Tamb ha estat membre del Deutsches Archologisches Institut, de la Union Internationale des Sciences Prhistoriques et Protohistoriques i de la Reial Acadmia de Belles Arts de Sant Jordi.

 Obres .
 Miscelnea en homenaje al Abate Henri Breuil (1964 i 1965);
  El paleoltico medio en Catalua, amb H. de Lumley (1965);
 La cueva de las Monedas de Puente Viesgo (Santander) (1972)   ;
 Miscelnea Arqueolgica. XXV aniversario de los Cursos de Prehistoria y Arqueologa de Ampurias (1974), amb M. Llongueras;
 Olrdola: histria de la ciutat i guia del conjunt monumental i Museu monogrfic (1977);
 Els orgens de la ciutat romana d'Empries (1978) ;
 Sobre els orgens i significat de l'art paleoltic (1981)   ;
 Els grecs a Catalunya (1983) ;
 El abate Henri Breuil (1877-1961) (1995);
 El arte de los cazadores paleolticos (2002);

 Enllaos externs .
 Necrolgica a anuaris.cat;
 Necrolgica a El Pas;
  Obituari amb fotografia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318740" title="Llista de colibrs" nonfiltered="4197" processed="4180" dbindex="124456">
Aquesta s una llista d'espcies descrites de colibrs. 



Referncies.

   i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318741" title="Pere Molas i Ribalta" nonfiltered="4198" processed="4181" dbindex="124457">
Pere Molas i Ribalta (Barcelona, 1942) s un historiador catal. Des del 1966 ha treballat com a professor de la Universitat de Barcelona, en la que ocupa la ctedra d'histria moderna. S'ha especialitzat en l'evoluci dels diferents estaments de la societat catalana de l'Antic Rgim, incloent l'mbit institucional i la prosopografia.

s membre de Reial Acadmia de la Histria des del 1987, i ha estat president de l' Asociacin Espaola de Historia Moderna el 1991-1993 i director de l' ndice Histrico Espaol des del 1994 Des del 2006 s president de l'Acadmia de Bones Lletres de Barcelona.

 Obres . 
 Los gremios barceloneses del siglo XVIII (1970);
 Societat i poder poltic a Matar (1718-1808) (1974);
 Economia i societat en el segle XVIII (1975);
 Comer i estructura social a Catalunya i Valncia els segles XVII i XVIII (1977);
 Historia social de la administracin espaola. Estudios sobre los siglos XVII y XVIII (1980);
 Famlia i poltica al segle XVI catal (1990);
 Catalunya i la Casa d'ustria (1996) ;
 La Audiencia borbnica del Reino de Valencia (1999) ;
 Textos clsicos para la historia de Catalua (2000);
 Los magistrados de la Ilustracin (2001);
 L'alta noblesa catalana a l'Edat Moderna (2004);

 Referncies .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318743" title="Copa espanyola d'hoquei patins masculina 2006" nonfiltered="4199" processed="4182" dbindex="124458">


La seixanta tresena edici de la Copa espanyola d'hoquei patins masculina (en el moment anomenada, Copa del Rei) prengu part al Pavell Municipal d'Esports de Lloret de Mar entre el 9 i el 12 de mar de 2006.

Participants.



Resultats.
Els horaris corresponen a l'hora d'hivern dels Pasos Catalans (zona horria: UTC+1).




Quarts de final.







Semifinals.




Final.






Enllaos externs.
 Resultats del campionat ;
 Dossier del campionat  ;

 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318745" title="Carles Sanllehy i Girona" nonfiltered="4200" processed="4183" dbindex="124459">
Carles Sanllehy i Girona (Barcelona, 1882 - 1973) fou un aristcrata i historiador catal. Fill de Domnec Joan Sanllehy i Alrich, poltic vinculat al Partit Liberal Conservador, i Anna Girona i Vidal, filla de Manuel Girona i Agrafel. En morir la seva mare fou segon marqus de Caldes de Montbui, i ms tard comte consort de Solterra. El 1936 fou adms a l'Acadmia de Bones Lletres de Barcelona, de la que en fou president del 1942 al 1954, i fou director de la Caixa d'Estalvis de Barcelona entre 1942 i 1964.

 Obres .
 La successi de Carles II (1933);
 El tractat de pau de Castronuovo o Caltabellotta (1936);
 Notas histricas (1941) ;
 Los descendientes legitimados de Alfonso el Magnnimo en el trono de Npoles (1951);

 Referncies .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318746" title="Frmula 750" nonfiltered="4201" processed="4184" dbindex="124460">
La Frmula 750 va ser un campionat de motociclisme de la Federaci Internacional de Motociclisme basat en motos de 750 centmetres cbics de capacitat. El campionat comen en l'any 1973 en l'mbit britnic. En l'any 1975 assol categoria de Campionat europeu i al 1976, el guany, i qued campi d'Europa, el pilot catal Vctor Palomo. A l'any segent, en el 1977, el campionat de 750 esdevingu Campionat del Mn. La FIM el suspengu desprs de la temporada 1979.

 Campions de Frmula 750 .



 Enllaos .
 Classificacions ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318750" title="Campionat del Mn de ciclisme en pista" nonfiltered="4202" processed="4185" dbindex="124461">

 El Campionat del Mn de ciclisme en pista s la competici de ciclisme en pista ms important a nivell mundial. s organitzat anualment per la Uni Ciclista Internacional (UCI).

L'UCI ha celebrat contnuament campionats mundials en les diferents especialitats del ciclisme en pista des de 1895. Fins a 1992 se celebraven competicions separadament per a ciclistes amateures i ciclistes professionals. En la segent llista s'enumeren les edicions dels campionats en els quals la participaci s oberta per a ambds tipus de ciclistes.

Edicions.



 Medaller histric.
 Dades des d'Hamar 1993 fins a Manchester 2008;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318751" title="Ramon Mart d'Eixal" nonfiltered="4203" processed="4186" dbindex="124462">
Ramon Mart i d'Eixal (Cardona, Bages, 1807 - Madrid, 1857) fou un advocat i filsof catal. Es llicenci en dret a la Universitat de Cervera el 1830 i s'hi doctor a la novament oberta Universitat de Barcelona el 1837. Obtingu la ctedra de dret pblic civil i criminal, aportant una renovadora visi racionalista de la legislaci. Fou soci de la Societat Econmica Barcelonesa d'Amics del Pas (1836), de la Societat del Foment de la Illustraci i director de l'Institut Barcelons del 1839 al 1841. En 1841 fou designat censor dels concursos per a ctedres per la Junta de Comer i per la Diputaci de Barcelona. Tamb membre numerari de l' Acadmia de Bones Lletres de Barcelona i de l'Acadmia de Cincies Naturals i Arts (1835), i particip en la fundaci de l'Acadmia de Jurisprudncia i Legislaci de Catalunya (1840), de la que en fou vicepresident, bibliotecari i arxiver.

Alhora, milit en el Partit Liberal i fou diputat a Corts Espanyoles el 1843, en 1844-1846, el 1853 i el 1857, on defens el proteccionisme per la indstria catalana. Fou membre de la comissi reformadora del Codi de Comer i redactor de les ordinacions municipals de Barcelona de 1857. 

En filosofia reb la influncia de la doctrina escocesa del sentit com (Francis Bacon, John Locke, David Hume) a travs de Thodore Jouffroy i Pierre-Paul Royer-Collard. Fou l'introductor a Catalunya d'aquesta doctrina i creador de l'escola de filosofia catalana. Del seu pensament cal remarcar la teoria de la "conscincia en tota la seva integritat", difosa pels seus deixebles Francesc Xavier Llorens i Barba i Manuel Duran i Bas.

 Obres .
 Tratado elemental del derecho civil romano y espaol (1838);
 Instituciones del derecho mercantil de Espaa (1848);
 Curso de filosofa elemental (1841, 1845);
 Manual de la historia de la filosofa (1842) tradut de Jean-Franois Amice;

 Enllaos externs .
 Biografia;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318753" title="Frmula" nonfiltered="4204" processed="4187" dbindex="124463">

 Esport;
 Frmula 1;
 Frmula 3;
Geometria;
 Frmula d'Her;
 Matemtiques;
 Frmula (lgica);
 Frmula d'Euler;
 Frmula de la tangent de l'angle meitat;
Qumica;
 Frmula qumica;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318758" title="Palau de la Virreina" nonfiltered="4205" processed="4188" dbindex="124464">

El Palau de la Virreina s un palau situat uns metres reculat a l'alineaci actual de la Rambla del cant del Raval. s considerat un dels millors exponents del barroc aplicat a l'arquitectura civil de Catalunya. Les dependncies i el pati serveixen de marc a importants exposicions temporals i es la seu de l'rea de cultura de l'Ajuntament. En el seu interior s'hi poden veure en exposici permanent els Gegants de Barcelona Ciutat i l'liga de Barcelona.
 

A finals del segle XVIII, Manuel Amat i Junyent, marqus de Castellbell, que havia estat virrei del Per, va tornar a Barcelona amb una gran fortuna. Per mostrar la seva riquesa es va fer construir aquest sumptus palau barreja de decoraci barroca i rococ. Va ser edificat entre 1772 i 1778 i, desprs de la mort prematura d'Amat, va ser ocupat per la seva vdua, Maria Francesca de Fiveller i de Bru, motiu pel qual va ser conegut com a palau de la Virreina. Els plnols ja existien l'any 1770, per no es coneix amb certesa qui els va fer. S'atribueixen a Josep Ausich. Les obres foren dirigides per l'arquitecte i escultor Carles Grau (1717-1798). Tamb hi va intervenir l'escultor Francesc Serra, que mor en l'obra.

Sembla que el mateix virrei, des del Per, don detallades instruccions per a la seva construcci i possiblement decid d'una manera personal l'estil de la faana, de pedra de Montjuc i de Santany.

La faana principal s'estructura simtricament en eixos verticals marcats pels balcons amb el refor de sis pilastres amb capitell de tipus jnic. Els balcons tenen la barana de forja. Dotze mnsules sostenen una cornisa coronada amb una balustrada amb dotze grans gerros. Hi ha un interessant pati interior amb doble escalinata des d'on es contemplen els grans finestrals dels salons, emmarcats amb pilastres estriades i plafons ricament esculpits.

L'any 1941 fou declarat monument nacional. 
Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318759" title="Victor Fastre" nonfiltered="4206" processed="4189" dbindex="124465">

Victor Fastre (Lieja, 19 de maig de 1890 - 12 de setembre de 1914) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1910 i el moment de la seva mort. La seva nica victria coneguda s a la Lieja-Bastogne-Lieja de 1909.

 Palmars .
1909;
 1r a la Lieja-Bastogne-Lieja;

Enllaos externs.
Fitxa de Victor Fastre;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318761" title="The Birthday Eve" nonfiltered="4207" processed="4190" dbindex="124466">

The Birthday Eve s el primer lbum del grup de msica heavy metal Loudness, publicat al 1981 per la discogrfica Columbia Records.

 Canons .
Loudness 5:10 ;
Sexy Woman 5:40 ;
Open Your Eyes 4:32 ;
Street Woman 5:17 ;
To Be Demon 6:07 ;
I'm on Fire 3:41 ;
High Try 5:07 ;
Rock Shock (More and More) 4:56;

Formaci.
Minoru Niihara - veus;
Akira Takasaki - guitarra;
Masayoshi Yamashita - baix;
Munetaka Higuchi - bateria;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318762" title="ndice Histrico Espaol" nonfiltered="4208" processed="4191" dbindex="124467">
ndice Histrico Espaol (citat com a IHE en la bibliografia i sries de fonts documentals) s la principal recopilaci de fonts historiogrfiques espanyoles d'poca pre-informtica, iniciada en 1952 per iniciativa de Jaume Vicens Vives i dirigit per Pere Molas i Ribalta i Rosa Ortega i Canadell. Recull i descriu cada entrada bibliogrfica, i es ve actualitzant des d'aleshores, proporcionant una valoraci crtica dels llibres i articles que s'han publicat en centenars de revistes especialitzades. A l'any 2006 correspon el volum XLVI nm. 121 . 

 Referncies .
 IHE;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318763" title="Devil Soldier" nonfiltered="4209" processed="4192" dbindex="124468">

Devil Soldier s el segon lbum del grup de msica heavy metal Loudness, publicat al 1982 per la discogrfica Columbia Records.

 Canons .
Lonely Player ;
Angel Dust ;
After Illusion ;
Girl;
Hard Workin' ;
Loving Maid ;
Rock The Nation ;
Devil Soldier ;
Geraldine ;
Lonely Player (Live Version);

Formaci.
Minoru Niihara - veus;
Akira Takasaki - guitarra;
Masayoshi Yamashita - baix;
Munetaka Higuchi - bateria;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318785" title="The Law of Devil's Land" nonfiltered="4210" processed="4193" dbindex="124469">

The Law of Devil's Land s el tercer lbum del grup de msica heavy metal Loudness, publicat al 1983 per la discogrfica Columbia Records.

 Canons .
Theme Of Loudness Part 2;
In The Mirror;
Show Me The Way;
I Wish You Were Here;
Mr. Yes Man;
The Law Of Devil'S Land;
Black Wall;
Sleepless Night;
Speed;

Formaci.
Minoru Niihara - veus;
Akira Takasaki - guitarra;
Masayoshi Yamashita - baix;
Munetaka Higuchi - bateria;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318787" title="Disillusion" nonfiltered="4211" processed="4194" dbindex="124470">

Disillusion s el quart lbum del grup de msica heavy metal Loudness, publicat al 1984 per la discogrfica Music For Nations.

 Canons .
Anthem (Introducci de Loudness);
Crazy Doctor;
Esper;
Butterfly;
Revelation;
Exploder;
Dream Fantasy;
Milky Way;
Satisfaction Guaranteed;
Ares  Lament;

Formaci.
Minoru Niihara - veus;
Akira Takasaki - guitarra;
Masayoshi Yamashita - baix;
Munetaka Higuchi - bateria;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318788" title="Shadows of War" nonfiltered="4212" processed="4195" dbindex="124471">

Shadows of War s el sis lbum del grup de msica heavy metal Loudness, publicat al 1986 per la discogrfica Atco Records.

 Canons .
Shadows Of War ;
Let It Go ;
Streetlife Dreams ;
Black Star Oblivion ;
One Thousand Eyes ;
Complication ;
Dark Desire ;
Face To Face ;
Who Knows;

Formaci.
Minoru Niihara - veus;
Akira Takasaki - guitarra;
Masayoshi Yamashita - baix;
Munetaka Higuchi - bateria;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318789" title="Jaume Carner i Suol" nonfiltered="4213" processed="4196" dbindex="124472">
Jaume Carner i Suol (Barcelona, 1925-1992) fou un financer catal, nt de Jaume Carner i Romeu i d'Ildefons Sunyol i Casanovas, i cos germ de Joan Revents i Carner. Fou amic d'infantesa de Raimon Carrasco i Azemar i es cas amb Mara Lourdes Cabana, germana de Francesc Cabana i Vancells. Tamb fou vocal del Cercle d'Economia el 1972-1974 i membre de la Societat Catalana d'Economia, filial de l'IEC Polticament, particip en lla fundaci el 1975 del Club Catalnia, per el 1976 es pass a UDC

Amb Jordi Pujol i Francesc Cabana particip en la fundaci de Banca Catalana, de la que n'ocup la presidncia del Consell d'Administraci entre 1959 i 1978, any en qu fou substitut per Raimon Carrasco. El 1984 fou encausat amb 25 directius ms de la Banca, acusat dels presumptes delictes d'apropiaci indeguda, falsedat de document pblic i mercantil i maquinaci per alterar el preu de les coses. El mar de 1990 l'Audincia de Barcelona va decretar el sobresement definitiu del sumari contra els antics consellers en no trobar indicis suficients de delicte, malgrat considerar que van poder dur a terme una gesti imprudent i fins i tot desastrosa.'.

Tamb va ser conseller de la Compaa de Industrias Agrcolas, que el 1989 es fusion amb Ebro Agrcolas, dins l'rbita de KIO, i va ocupar llocs destacats en altres grans empreses, comLitho Formas Espaolas, SA, artera, SA i Carburos Metlicos, representant els interessos del seu nucli familiar. Fou condecorat per Franois Mittrrand per haver fet una donaci a la Sorbonne.

 Referncies .
 Necrolgica de Jaume Carner i Suol a El Pas;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318790" title="Hurricane Eyes" nonfiltered="4214" processed="4197" dbindex="124473">

Hurricane Eyes s el vuit lbum del grup de msica heavy metal Loudness, publicat al 1987 per la discogrfica Atco Records.

 Canons .
S. D. I. ;
This Lonely Heart ;
Rock N' Roll Gypsy ;
In My Dreams ;
Take Me Home ;
Strike Of The Sword ;
Rock This Way ;
In This World Beyond ;
Hungry Hunter ;
So Lonely;

Formaci.
Minoru Niihara - veus;
Akira Takasaki - guitarra;
Masayoshi Yamashita - baix;
Munetaka Higuchi - bateria;

Altres msics.
Ace Frehley - veus de fons;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318792" title="Loudness (lbum)" nonfiltered="4215" processed="4198" dbindex="124474">

Loudness s el deu lbum del grup de msica heavy metal Loudness, publicat al 1992 per la discogrfica Warner Bros Records.

 Canons .
Pray for the Dead (Gray, Takasaki, Yamada) 4:15;
Slaughter House (Gray, Takasaki, Yamada) 3:53;
Waking the Dead (Gray, Takasaki, Yamada) 3:55;
Black Widow (Gray, Takasaki, Yamada) 4:50;
Racing the Wind (Gray, Takasaki, Yamada) 4:04;
Love Kills (Gray, Takasaki, Yamada) 5:14;
Hell Bites (From the Edge of Insanity) (Gray, Takasaki, Yamada) 5:54;
Everyone Lies (Gray, Yamada, Yamashita) 4:43;
Twisted (Gray, Takasaki, Yamada) 5:20;
Firestorm (Gray, Takasaki, Yamada)	4:29;

Formaci.
Masaki Yamada - veus;
Akira Takasaki - guitarra;
Taiji Sawada - baix;
Munetaka Higuchi - bateria;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318794" title="Heavy Metal Hippies" nonfiltered="4216" processed="4199" dbindex="124475">

Heavy Metal Hippies s l'onz lbum del grup de msica heavy metal Loudness, publicat al 1994.

 Canons .
Howling Rain ;
Freedom ;
222 ;
Eyes Of A Child ;
Electric Kisses ;
House Of Freaks ;
Paralyzed ;
Desperation Desecration ;
Light In The Distance ;
Broken Jesus;

Formaci.
Masaki Yamada : Veus;
Akira Takasaki : Guitarra i baix;
Hirotsugu Homma : Bateria;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318796" title="Ghetto Machine" nonfiltered="4217" processed="4200" dbindex="124476">

Ghetto Machine s el dotz lbum del grup de msica heavy metal Loudness, publicat al 1997.

 Canons .
Ghetto Machine ;
Slave ;
Evil Ecstacy ;
San Francisco ;
Love And Hate ;
Creatures ;
Katmandu Fly (Instruemntal);
Hypnotized ;
Dead Man Walking ;
Jamine Sky ;
Wonder Man;

Formaci.
Masaki Yamada : Veus;
Akira Takasaki : Guitarra;
Naoto Shibata : Baix;
Hirotsugu Homma : Bateria;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318797" title="Fons de Garantia de Dipsits" nonfiltered="4218" processed="4201" dbindex="124477">
Fons de Garantia de Dipsits s un fons, existent a Espanya, finanat pels bancs i el Banc d'Espanya encarregat de pagar als dipositants en cas d'insolvncia d'entitats financeres. 

Creaci. 
El Fons de Garantia de Dipsits sorgeix el novembre de 1977 amb la finalitat de protegir als dipositaris i molt especialment als estalviadors modestos. Sorgeix tamb com a instrument de disciplina operativa de les institucions de crdit. Es va crear seguint recomanacions i sobre la base de la prctica que es tenia en alguns pasos de la Uni Europea on ja funcionava des de feia temps. Es crea al Banc d'Espanya, al que correspon la seva gesti i administraci. 

Entitats participants. 
En el Fons s'integren inicialment tots els bancs inscrits en el Registre de Bancs i Banquers, i que tinguin accs al finanament del Banc d'Espanya. Els Bancs aportaran una quantitat equivalent al 1,2   dels seus dipsits a 31 de desembre. L'aportaci del Banc d'Espanya ser equivalent a la suma de les aportacions dels bancs restants. En 1989 l'aportaci de la Banca es va elevar al 2   dels actius computables. En una esmena a la LP/90 l'aportaci se situa en un 2,5  . 

Funcionament. 
Quan un banc t problemes patrimonials, el Banc d'Espanya l'insta a resoldre'ls amb noves aportacions dels socis anteriors o d'altres nous. En el cas que eixe banc no aconsegueixi resoldre el problema, la Comissi Gestora del Fons (integrada per 4 representants de la Banca i 4 del Banc d'Espanya, convoca una Junta extraordinria d'accionistes per a procedir a la reducci de capital i procedir a una posterior ampliaci. Si no s'assoleix aquesta aprovaci, l'entitat seguir el procs legal de dissoluci, amb la fallida o suspensi de pagaments i el Fons satisf l'import dels dipsits fins a un mxim de 15.000 euros (20.000 euros a partir de l'any 2000) per dipositant. Si assolida l'aprovaci, no es troben els subscriptors necessaris, i la Comissi considera que la salvaci de l'entitat s viable, el Fons subscriu tot o part del capital, emprn les tasques necessries per al seu sanejament i tracta de retornar l'entitat al sector privat mitjanant subhasta restringida. 

S'han reforat les possibilitats d'actuaci del Fons permetent-li, per a fer possible la superaci de l'Estat d'insolvncies del Banc afectat, assumir prdues, prstecs, garanties i adquirir actius, sempre que contribueixi a evitar majors perjudicis i estigui en lnia amb els objectius de sanejament i solvncia del sistema bancari que inspiren la creaci i funcionament del Fons. La normativa ha estat concretada pel reial decret 2606/1996, de 20 de desembre, de Fons de Garantia de Dipsits d'Entitats de Crdit. 

Objecte i personalitat jurdica.. 
Els fons de garantia de dipsits en establiments bancaris, caixes d'estalvi i cooperatives de crdit tenen personalitat jurdica, amb plena capacitat per al desenvolupament de les seves finalitats, en rgim de dret privat. 

Patrimoni dels fons.. 
1. Les aportacions anuals de les entitats integrades en els fons seran del 2   dels dipsits als quals s'estn la seva garantia existent al tancament de cada exercici. ;
2. Les aportacions anuals de les entitats adscrites aniran destinades a cobrir les necessitats derivades de les funcions atribudes als fons i s'ingressaran en el compte del corresponent fons al Banc d'Espanya, a partir de la data de tancament de cada exercici, en un o ms desemborsaments, a la vista de les necessitats del Fons, i en els terminis que fixi la comissi gestora corresponent.
3. Quan el patrimoni d'un fons arriba a una quantia suficient per al compliment de les seves fins, el Ministre d'Economia i Hisenda, a proposta del Banc d'Espanya, podr acordar la disminuci de les aportacions esmentades en el nombre 1. En tot cas, aquestes aportacions se suspendran quan el fons patrimonial no comproms en operacions prpies de l'objecte dels fons iguali o superi l'1 per 100 dels dipsits de les entitats adscrites a ells.

Definici dels dipsits garantits.. 
Tindran la consideraci de dipsits garantits els saldos creditors mantinguts en compte, inclosos els fons procedents de situacions transitries per operacions de trfic i els certificats de dipsit nominatius que l'entitat tingui obligaci de restituir en les condicions legals i contractuals aplicables, qualsevol que sigui la moneda que estiguin nominats i sempre que estiguin constituts a Espanya o en altre Estat membre de la Uni Europea. La garantia s'aplicar per dipositant, sigui persona natural o jurdica, i qualssevol que siguin el nombre i classe de dipsits que figuri com titular de la mateixa entitat. Aquest lmit s'aplicar tamb als dipositants titulars de dipsits d'import superior al mxim garantit.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318799" title="Dragon" nonfiltered="4219" processed="4202" dbindex="124478">

Dragon s el tretz lbum del grup de msica heavy metal Loudness, publicat al 1998.

 Canons .
 Miles High ;
Dogshit ;
Wicked Witches ;
Crazy Go Go ;
Voodoo Voices ;
(Instrumental) ;
Babylon ;
Crawl ;
Forbidden Love ;
Mirror Ball ;
Taj Mahal ;
Nightcreepers;

Formaci.
Masaki Yamada : Veus;
Akira Takasaki : Guitarra;
Naoto Shibata : Baix;
Hirotsugu Homma : Bateria;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318800" title="Engine" nonfiltered="4220" processed="4203" dbindex="124479">

Engine s el 14 lbum del grup de msica heavy metal Loudness, publicat al 1998 per la discogrfica Ranch Life Records.

 Canons .
Bug Killer ;
Black Biohazand;
Twist Of Chain;
Bad Date-Nothin I Can Do;
Apocalypse;
Ace In The Hole;
Sweet Dreams;
Asylum;
Burning Eye Balls;
Junk His Head;
2008;
Coming Home;

Formaci.
Masaki Yamada : Veus;
Akira Takasaki : Guitarra;
Naoto Shibata : Baix;
Hirotsugu Homma : Bateria;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318804" title="Concrdia de Segvia" nonfiltered="4221" processed="4204" dbindex="124480">
La Concrdia de Segovia s el tractat que dna naixement a la Monarquia Hispnica i pel qual s'unien la Corona de Castella i la Corona d'Arag. Fou firmat el 15 de gener de 1475 per Ferran II d'Arag i Isabel I de Castella a la ciutat de Segvia.

La concrdia delimitava les competncies dels dos reis respecte del govern de la monarquia desprs que ambds s'haguessin casat a Valladolid el 19 d'octubre de 1469. Per la dita concrdia o sentncia arbitral es reiteraven els drets d'Isabel com a reina i propietria de Castella, encara que es concedien amplis poders a Ferran d'Arag que l'equiparaven a la seva esposa en quant a poder sobre Castella. 

Tamb s'estipulava que els documents serien redactats en nom del Rei i de la Reina, per aquest ordre. En nom del Rei Ferran II d'Arag havia d'apareixer per davant del d'Isabel de Castella, per les armes de Castella apareixerien per davant de les d'Arag. 

Els impostos de la Corona de Castella noms es podien destinar a Castella, i noms el saldo restant es destinaria a finanar els costos comuns de la Monarquia Hispnica. Al seu torn, a la Corona d'Arag s'actuaria de la mateixa manera.

Respecte dels crrecs pblics a la Corona de Castella, la reina de Castella es reservava la seva provisi.

El beneficis eclesistics de la Corona de Castella es destinarien de com acord, per en cas de conflicte prevaldria el criteri de la reina de Castella. 

Respecte dels assumptes administratius i judicials es regularien de com acord quan els reis estiguessin junts i en cas contrari per separat.

Respecte dels smbols de poder, els reis quedaven associats en igualtat, de manera que els documents havien d'estar redactats en nom dels dos sobirans, el segell havia de ser un de sol amb les armes de les dues Corones i de la mateixa manera en les monedes hi havia d'aparixer l'efgie del Rei d'Arag i de la Reina de Castella.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318805" title="Manuel Bet Bonfill" nonfiltered="4222" processed="4205" dbindex="124481">
Manuel Bet Bonfill (Sant Mateu, 25 de mar de 1864 - Sant Mateu, 17 de mar de 1926) va ser un historiador valenci

 Biografia .
Va cursar estudis esclesistics al Seminari de Tortosa, i obtingu el doctorat en dret esclesistic. Va ser coadjutor a Vila-real i rector a Cinctorres, crrecs que compaginava amb una creixent afecci i dedicaci als estudis histrics.

L'any 1909 va presentar al I Congrs d'Histria de la Corona d'Arag el seu primer treball: Fundacin del Real Monasterio de monjes cistercienses de Santa Maria de Benifaz. L'any segent va obtenir la plaa d'arxiprest de Morella, el que li va donar accs al rics arxius de la ciutat. L'any 1917 va passar a Sant Mateu, on va fixar la seua residncia definitiva i va morir l'any 1926.

Va pertnyer a la Reial Acadmia de la Histria.

 Obra .
Mossn Bet va iniciar els estudis histrics moderns de les comarques valencianes del Maestrat i Els Ports. Va publicar nombrosos articles sobre la histria poltica, eclesistica i artstica d'aquestes comarques del nord del Pas Valenci. La seua obra va ser publicada principalment al Butllet de la Societat Castellonenca de Cultura, entitat de la que fou un assidu collaborador.

Se li deuen importants aportacions a les biografies de diversos pintors medievals, com ara Valent Montoliu, Jacomart, Pere Forner, Joan i Pere Moreno, la famlia d'orfebres Santalnea i els picapedrers Pere Crespo i Antoni Arb.

Va deixar inacabada una Histria de Sant Mateu.

 Referncies .
  Vicente Gascn Pelegr. Prohombres valencianos en los ltimos cien aos, 1878-1978. Valncia. Caixa d'Estalvis de Valncia, 1978. ISBN 845002603X;

 Enllaos Externs .
Mn. Manuel Bet Bonfill (1864-1926) i Mn. Joaquim Garcia Girona (1967-1928), dos maestratencs per la llengua Article d'scar Prez Silvestre, a bECeroLes (2004);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318807" title="Josep Antoni Santamara i Mateo" nonfiltered="4223" processed="4206" dbindex="124482">
Josep Antoni Santamara i Mateo (Xirivella, 1957) s un poltic valenci. Inici estudis d'arquitectura (que no acab) i treballa com a funcionari de la Generalitat Valenciana. Militant del PSPV-PSOE, ha estat Secretari General Comarcal de l'Horta Sud i diputat per la provncia de Valncia a les eleccions generals espanyoles de 2004 i 2008.

 Enllaos externs .
 Blog de J.A Santamaria;
 Fitxa de J.A. Santamara al Congrs dels Diputats;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318808" title="Porto de Galinhas" nonfiltered="4224" processed="4207" dbindex="124483">


Porto de Galinhas s una coneguda platja del nordest brasiler. La seva fama ve, principalment, de les belleses naturals, piscines d'aiges clares i tbies formades entre coralls, estuaris,sorra blanca,manglars i cocoters. Localitzada a Ipojuca, a 70 quilmetres de Recife, s una de les platges ms visitades del litoral nordest. Antigament, Port de Galinhas era anomenada Porto Rico, a causa de l'extracci de Pal Brasil, un arbre que cont tinta vermella. Quan els esclaus arribaven per a ser venuts, venien amagats sota graons de gallines d'angola. L'arribada dels esclaus a la costa era anunciada pel senyal "Hi han gallines noves al port!". A causa d'aix, Porto Rico va quedar coneguda com Port de les "Galinhas". D'aqu va sorgir el nom Porto de Galinhas.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318813" title="Marta Torrado de Castro" nonfiltered="4225" processed="4208" dbindex="124484">
Marta Torrado de Castro (Valncia, 1966) s una poltica valenciana. Estudi al collegi Domus. Llicenciada en dret per la Universitat de Valncia i militant del Partit Popular, Rita Barber la introdu en la poltica municipal el 1991, i ha estat regidora de joventut i patrimoni de l'ajuntament de Valncia el 1995-1999 i tinent d'alcalde i regidora de benestar social i progrs hum de 1999 a 2007. Ha estat escollida diputada per la provncia de Valncia a les eleccions generals espanyoles de 2008.

 Enllaos externs .
 Entrevista a Maria Torrado;
 Fitxa de Maria Torrado al web del Congrs dels Diputats;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318814" title="Inspector Gadget" nonfiltered="4226" processed="4209" dbindex="124485">

L'Inspector Gadget , s una srie de televisi de dibuixos animats  sobre un detectiu maldestre i despistat, l'Inspector Gadget, que s a ms un cyborg  equipat amb diversos "gadgets" collocats per tot el seu cos. El seu principal enemic s el Dr. Gang, lder de la malvada organitzaci MAD. La srie estava produda per DiC Entertainment i va durar de 1983 a 1986. 

La srie va ser una coproducci de Frana, Canad i Estats Units, pel que es va doblar originalment en angls i francs. A la versi en llengua catalana els personatges reben el mateix nom que a la francesa.

               
 Personatges .

 Inspector Gadget: Protagonista de la srie, una sort de policia-ciborg no gaire ben dotat intellectualment i prou maldestre. No obstant aix, resol sempre els seus casos per pura sort i amb la inestimable ajuda del seu gos i la seva neboda, amb qui conviu.

Sophie (Penny) : s la neboda d'en Gadget, una nena molt intelligent per la seva edat. Acompanya el seu oncle a les seves missions pel mn sense que se n'assabenti, i s ella qui descobreix i desbarata els plans dels malfactors en la majoria dels casos.

 Sult (Brain/Finot): Gos groc de raa desconeguda, tamb molt intelligent. Sol caminar a dues potes. Tamb acompanya en Gadget a les seves missions pel mn sense que se n'assabenti, normalment amb la missi de disfressar-se i vetllar pel seu benestar mentre la Sophie realitza la seva investigaci. Hi est constantment comunicat grcies a un dispositiu incls al seu collaret, que es comunica amb altre dispositiu que hi ha al rellotge de polsera de la Sophie.

 Cap Quimby/Gotier/ Gontier: Comissari de policia i superior d'en Gadget, i l'encarregat de comunicar-li la seva prxima missi; a causa d'aix es camufla i lliura missatges que s'autodestruxen (gaireb sempre en la seva cara) amb la finalitat d'evitar als espies.

 Dr. Claw/Gang/Gang: el dolent de la srie. Cada episodi tracta de cometre alguna fechora que sempre acaba desbaratada per Gadget (o ms aviat, els seus acompanyants). Cap al final de la srie la majoria d'aquests plans passen a ser la prpia eliminaci de Gadget per un o altre mitj (entre els quals s'inclou viatjar al passat amb l'ajuda d'una mquina del temps i tractar de liquidar als avantpassats de l'inspector. Mai arriba a veure's el seu rostre ni ms extensi del seu cos que un o dos dels seus braos (en molt rares ocasions se li han pogut veure les cames). Apareix sempre en alguna base secreta des de la qual dirigeix les seves operacions, assegut en una butaca amb les sigles de la seva poderosa organitzaci criminal, MAD, i de la qual ha de fugir amb freqncia en un cotxe convertible similar al de Gadget, quan aquest la destrux. Li acompanya sempre la seva inseparable mascota MADgat.

Madcat/Madchat/Madgat: El gat obs de Gang, al costat del com se li pot veure sempre. No t veu, noms riu quan Gang ho fa.

Capaman/Capman: s l'ajudant de Gadget (Entra en la 2 temporada ) s maldestre i creu que sap volar, per sempre s'acaba donant un cop contra el terra, t ulleres i dues taujanes de dent molt vistoses, ja que sembla que parla com un talp.

En la primera temporada, prcticament cada episodi presentava algun superdolent que obstaculitza al servei de Gang para cometre un crim basat en les seves habilitats especials. Normalment eren arrestats al final de l'episodi i no tornaven a aparixer en la srie.

 Doblatges .

 Doblatge catal .

Jordi Estadella: Inspector Gadget

Jordi Brau: Inspector Gadget (substituci)
 
Nuria Mediavilla:  Sophie

Pepe Mediavilla: Dr. Gang

Adri Frias: Cap Gontier

Jordi Vila: can d'obertura

 Veus en francs .

 Luc Durand : Gadget;
 Victor Dsy i Georges Atlas (2 temporada) : Dr Gang ;
 Patricia Danot  i Barbara Tissier (2 temporada) : Sophie ;
 Bernard Carez i Roger Lumont (2 temporada) : Cap Gontier;

 Veus en angls .

 Don Adams  Inspector Gadget;
 Cree Summer Sophie ;
 Frank Welker Dr. Gang, Brain, Madgato;
 Maurice Lamarche Cap  Gontier;

 Argument .

L'inspector Gadget s en aparena un empleat de policia de Metrpolis, on tenen lloc la majoria dels episodis. No obstant aix, les seves missions de vegades li duen a algun lloc extic, generalment sense donar cap explicaci de com un crim coms en l'altra punta de la Terra pot tenir inters per a la policia de Metrpolis. 

Amb alguna rara excepci, els episodis de l'Inspector Gadget seguien un argument estndard amb alguna petita variaci:

 Gadget, Sophie i Sult estan realitzant alguna activitat familiar que s interrompuda pel comissari Gotier mitjanant una cridada al Gadgetotelfon. El comissari apareix ms tard amb alguna disfressa estranya- bombona de but, llegidora de cartes gitana o fins i tot una grgola de can Gadget-. Gotier lliura a Gadget una nota que s'autodestrux. Mentre llegix la carta els ulls de Gadget es mouen d'un costat a un altre i es pot escoltar el so d'una mquina d'escriure. L'ltima lnia del missatge s sempre "Aquest missatge s'autodestruir", una pardia dels missatges gravats de la srie . Gadget llavors diu la seva frase recurrent: "No es preocupi cap, sempre compleixo amb el meu deure" abans d'arrugar el paper i llanar-lo inintencionadament darrere del comissari Gotier i s'allunya del lloc en total ignorncia del fet. El missatge esclata pocs segons desprs en la cara del comissari, el qual es pregunta alguna cosa com: "Per qu suporto a?";

 El dr Gang sempre est visualitzant d'alguna manera aquest esdeveniment en l'ordinador l'escriptori o del seu cotxe i introdueix el seu pla i generalment un nou superdolent als telespectadors. Aquests plans gaireb sempre inclouen eliminar a Gadget i fer un robatori d'un objecte valus. Gadget comena la seva missi ali al que succeeix al seu voltant, gaireb sempre confonent als agents enemics amb aliats profitosos i viceversa.

 Sophie envia a Sult para assegurar-se que Gadget no sofreix danys. Sult fa s de diversos vestits (encara que mai s'explica com els aconsegueix) i interactua amb Gadget, qui mai el reconeix. Gadget generalment sol considerar a Sult disfressat com el principal sospits. Quan interv per a salvar a Gadget dels agents de MAD, Sult sovint pateix els danys (juntament amb els propis agents) en lloc de Gadget. Gadget en general sofreix pocs danys i quan es produeixen sn per la seva prpia culpa. Fins i tot quan Gadget cau en els paranys dels agents de MAD aconsegueix escapar grcies als seus gadgets.

 Sophie investiga el crim i en general s l'nica en resoldre'l grcies al Llibre Ordinador. Amb ell pot burlar els controls de qualsevol cosa electrnica. Tamb pot de vegades controlar els vehicles dels agents de MAD i obligar-los a estavellar-se. De vegades, tamb utilitza el llibre per a sobrecarregar les mquines de Gang i fer-les explotar. En aquest moment, l'Inspector Gadget resol el cas inintencionadament sense adonar-se. De vegades Sophie s capturada pels enemics i Sult ha d'anar a rescatar-la. Algunes vegades Sophie pot escapar pel seu compte si els agents de MAD no fan b el seu treball o sn distrets per alguna cosa. Altres vegades, escapa amb l'ajuda del Llibre Ordinador.

 Poc desprs de resoldre el cas, Sophie crida comissari Gontier a l'escena del crim.

 L'inspector Gadget invariablement rep el reconeixement per l'xit de la missi i tot el mn creu que ha resolt el cas pel seu compte. El comissari Gotier li felicita. Ning sospita mai que en realitat Sult i Sophie van fer tot el treball. Normalment apareixen sense que Gadget spiga com han arribat fins a all, per s'alegra de veure'ls. Com en altres dibuixos animats l'episodi acaba generalment amb tots els personatges rient per alguna cosa.

Desprs d'aix, es pot veure a Gang escapar-se en algun tipus de cotxe, avi o submar avanat i dient la seva frase recurrent "Ho aconseguir la propera vegada, Gadget! La propera vegada!!";

Igual que en altres dibuixos animats dels anys 80 de DiC Entertainment, l'ltima escena del Inspector Gadget s algun consell de seguretat, generalment relacionat amb l'episodi.

 Els gadgets de l'Inspector Gadget .

Els gadgets (artilugis) de l'Inspector eren l'aspecte ms original de la srie i encara que eren fonamentals per al personatge, rares vegades li ajudaven realment a resoldre algun cas. L'Inspector podia activar aquests gadgets cridant-los pel seu nom "Endavant gadgetobraos", (per exemple). Sovint l'artilugi funcionava incorrectament o hi sortia un d'erroni. Quan aix succeeix Gadget murmura que necessita desesperadament arreglar-los, per aparentment mai ho fa. Alguns dels gadgets s'activen per reflex en comptes de per nomenar-los, per aix s rar. 

L'Inspector sembla tenir un repertori infinit de gadgets repartits per tot el seu cos, per hi ha diversos que apareixen regularment.

 Llista de gadgets de l'Inspector Gadget . 

 Gadgetoescafandre : Una mscara que li surt del barret, amb bombona d'oxigen, per a sobreviure en l'espai, sota l'aigua o en llocs on hi ha exparcido un gas txic.
 
 Gadgetoprismtics : Uns prismtics que surten per sota del seu barret i es colloquen sobre els seus ulls. ;

 Gadgetoclau anglesa: una m amb una clau anglesa que li surt del barret.
 
 Gadgetoparaigua: Una m amb un paraigua que li surt del barret. Pot usar-se com a paracaigudes. Sovint el paraigua es dna la volta fent-li caure ms rpidament. ;

 Gadgetogabardina: Una gavardina que s'infla quan estreny d'un dels seus botons i li permet surar en l'aire o l'aigua. ;
Normalment es desinfla per punxar-se fent-li saltar per l'aire i s'infla quan cau de gran altura.

 Gadgetocpter: Unes hlixs d'helicpter que li surten del barret permetent-li volar. ;

 Gadgetomanilles: Unes manilles que li surten de l'avantbra. ;

 Gadgetoserra: una serra mecnica circular que li surt del barret, per a tallar qualsevol cosa. ;

 Gadgetorelles: Uns cons de metall al voltant de les seves orelles que li permeten escoltar millor. ;

 Gadgetom: Una m auxiliar que li surt del barret. De vegades t ment prpia, en un episodi la m utilitza un dit punxegut per a evitar que Gadget compri menjar en mal estat. ;

 Gadgetocmera: Dues mans amb una cmera de fotos que li surten del barret. ;

 Gadgetoobrellaunes: Un obrellaunes que li surt del barret. ;

 Gadgetoventilador: Un ventilador motoritzat que li surt del barret, per a refrigerar-se o evitar gasos. ;

 Gadtetoprojector: Una llum de posici. ;

 Gadgetolla: El seu corbata convertint-se en un lla.

Gadgetocoll/braos/cames: El seu coll, mans i cames podien allargar-se a gran longitud. ;

Gadgetoimant: Imants que surten de la sola de les seves sabates. Sovint els imants acaben per pegar-se a qualsevol objecte magntic. De vegades sn tils per a evitar ensopegar en superfcies relliscoses. ;

 Gadgetom: Un mall de fusta sostingut per una m mecnica que li surt del barret. Normalment sol danyar a la persona equivocada, incloent al propi Gadget. ;

 Gadgetofon: Un telfon collocat en la seva m. L'antena surt d'un dit i l'altaveu i auricular dels altres. s un dels pocs artilugios que no necessita ser activat per la veu. A ms t tamb un telfon normal en el barret. ;

 Gadgetoparacaigudes: Un paracaigudes relativament petit i vermell. Probablement usat noms en un episodi en el qual Gadget cau desprs d'usar aquest accessori en una granja, fent que un toro li ataqui en veure el color vermell del paracaigudes.
 
 Gadgetosirena: Una sirena de policia que se li surt del barret.

 Gadgetopatins: Uns patins que surten de la sola de les seves sabates. Ms endavant en la srie, Gadget va intentar modificar-los installant-los coets per exemple. Solien fallar encara ms que la resta dels artilugis.

 Gadgetoesqus: Esqus que apareixien de la sola de les seves sabates.

 Gadgetovela: Una pal amb una vela groga li sortia del barret. Usada per a impulsar-se per la neu o per l'aigua, al costat dels Gadgetoesqus.

 Gadgetomolla: Una molla que li sortia del barret i li feia rebotar quan queia de cap al sl.

 Gadgets de m: Hi ha diversos artilugis collocats en els dits de les seves mans, per a usar-los havia de llenar del final dels seus dits. Entre ells s'inclouen: una llanterna, clau mestra, lser, ploma estilogrfica, tornavs, broca, llevataps, pistola d'aigua i silbato.

 Gadetocames les seves cames s'allarguen aproximadament un metre com en el capitulo (el robi) ;

 Gadgetobraos el seu braos es poden allargar com la seva cames d'alt ;

 Gadgetogabardina un bot de la Gavardina que s'estira i s'infla la gavardina el que li fa volar.

 Gadgetombil .

Igual que el seu cos, el cotxe de l'Inspector tamb est replet d'un nombre aparentment illimitat de artilugis. T tots els clixs corresponents a vehicles ficticis de lluita coontra el crim (com el Batmbil, El Cotxe Fantstic o el cotxe de James Bond, per exemple), incloent una cortina de fum, capacitat de deixar un rastre de tatxes, per a lliurar-se de cotxes perseguidores o un cabestrante en la part davantera. Tamb t funcions ms especialitzades com la d'augmentar la longitud de les seves rodes (de forma semblant als braos i cames de Gadget) i transformar-se en altre vehicle, la Gadgetocaravana, fins i tot estant en moviment.

s a ms prcticament invulnerable. Hi ha hagut ocasions en les quals s'ha vist embolicat en grans collisions o caigudes des de grans altures i ha roms prcticament intacte.

 Gadgetorodes: Les rodes poden estendre's, com el coll, braos i cames de l'inspector.

 Gadgetocabestrante: Un cabestrante en la part davantera, per a agarrar vehicles enemics.

 Gadgetopistola de cola: Una pistola que deixa cola industrial en l'asfalt, per a deixar pegats a ell els pneumtics del vehicle perseguidor.

 Gadgetolser: Un potent lser que surt de la part frontal, per a tallar coses.

Gadgetoseients: Seients ejectables, per a posar fora de perill als ocupants. ;

Gadgetogas del riure un gas que expulsa pel maleter;

Gadgetocoets: Uns coets que surten de la part del darrere, per a atacar al vehicle perseguidor o demanar ajuda.

 MAD .

MAD s una organitzaci el principal objectiu de la qual s cometre crims i causar estralls. Dirigida pel misteris Dr. Gang, MAD sembla tenir nombrosos agents treballant per a ella, per noms sis o set es repeteixen al llarg de la srie i noms dues sn nomenats: Knuckles i el Dr. Noodleman. MAD s una bvia pardia d'altres organitzacions malignes fictcies com SPECTRE, amb els seus megalmans plans de conquesta del mn vist entre altres llocs en les pellcules de James Bond. Alguns fans han notat que en alguna pea de merchandisig apareix com un acrnim de "Mean and Dirty" ("Dolent i Brut"), encara que cap esment a aix apareix en la srie i no es considera cannic. En el doblatge a l'espanyol distribut en Mxic i Llatinoamrica s'esmenta en diversos captols que el significat de MAD s "Mafiosos Associats i Delinqents".

 Trivia .
 Abans de crear l'Inspector Gadget, Andy Heyward havia estat l'escriptor de Dynomutt, el gos meravella. En aquesta srie el protagonista tamb era un ciborg, amb la diferncia que a ms era un gos. ;

 AL mateix que aquesta srie, DiC Entertainment estava fent una adaptaci a srie de dibuixos dels cmics de Isidoro pel que s possible veure alguns cameos en els quals es creuen personatges d'ambdues sries. Per exemple, en un episodi de Isidoro els protagonistes estan un programa cridat Inspector Gadget sobre gel on es pot veure a l'inspector fent patinatge artstic. En un episodi del Inspector Gadget es pot veure a travs de la finestreta del gadgetomvil a diversos personatges de Isidoro menjant en una galleda d'escombraries. ;
 
 L'inspector Gadget era esmentat sovint en els segments d'acci real del Super Mario Bros. Super Show. En un dels episodis va aparixer Maurice Lamarche encarnant el paper de Gadget. Desprs el doblaria en altres sries basades en el personatge. ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318820" title="Ignacio Uriarte Ayala" nonfiltered="4227" processed="4210" dbindex="124486">
Ignacio Uriarte Ayala, conegut com Nacho Uriarte, (Madrid, 7 d'agost de 1980) s un poltic espanyol. s president de Nuevas Generaciones del Partit Popular des de 2006. Des de 2005 va ocupar el lloc de secretari nacional de Poltica Social i Benestar de Nuevas Generaciones i membre del Comit Executiu Nacional del Partit Popular. 

Va ser escollit diputat en el Congrs dels Diputats per Valncia a les eleccions generals espanyoles de 2008. Va obtenir el 76,78% dels compromisaris en el 12 Congrs Nacional de Nuevas Generaciones celebrat els dies 22, 23 i 24 de setembre de 2006 a Toledo. s diplomat en Treball Social per la Universitat Pontifcia de Comillas de Madrid i actualment estudia sociologia en la mateixa universitat. Va estudiar en el collegi Nuestra Seora del Recuerdo (Jesutes) de Madrid, i est solter.

 Enllaos externs .
 Entrevista al Diari 20min;
 Fitxa d'Ignacio Uriarte al Congrs dels Diputats;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318822" title="Llista de lloros" nonfiltered="4228" processed="4211" dbindex="124487">





Aquesta s una llista d'espcies descrites de lloros.


Referncies.

 Juniper & Parr: Parrots: A Guide to Parrots of the World, 1998. ISBN 0-300-07453-0.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318823" title="Prosper Depredomme" nonfiltered="4229" processed="4212" dbindex="124488">

Prosper Depredomme (Thouars, Frana, 26 de maig de 1918 - Anderlecht, 8 de novembre de 1997) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1940 i 1954. 

Durant la seva carrera professional aconsegu 34 victries, les ms destacades de les quals foren les dues edicions de la Lieja-Bastogne-Lieja (1946, 1950).

Palmars.
1940;
 1r a Wichelen;
1941;
 1r a Tongres;
1942;
 1r de l'Omnium de la Ruta i vencedor de la 1a prova;
 1r del Circuit de les muntanyes flamenques;
 1r del Gran Premi de Brusselles;
 1r a Diegem;
 1r a La Louvire;
 1r a Marcinelle;
 1r a Vorst-Kempen;
1943;
 1r a Bellegem;
 1r a Lokeren;
 1r al Gran Premi Tistaert;
 1r del Critrium de Brusselles;
1945;
 1r a Peulis;
 1r a Kinrooi;
 1r a Warsage;
 1r del Critrium de Brusselles;
 1r del Critrium de Tournai;
1946;
 1r de la Lieja-Bastogne-Lieja;
 1r del Critrium de Delanney;
 1r del Critrium d'Schoenewerth;
1947;
 1r del Circuit de la Campine;
 1r del Circuit dels 3 Boscos;
 1r a Ledegem;
 1r a Boortmeerbeek;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Luxemburg;
1949;
 1r a Kortenberg;
 1r a Aspelare;
 1r a Wavre;
1950;
 1r de la Lieja-Bastogne-Lieja;
 1r del Critrium de Brusselles ;
 1r a Engis;
1953;
 1r al Critrium de Turnhout;

Resultats al Tour de Frana.
1947. Abandona (3a etapa);

Resultats al Giro d'Itlia.
1948. Abandona (18a etapa);
1951. Abandona (3a etapa);

Enllaos externs.
Palmars de Prosper Depredomme ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318827" title="Po aucar" nonfiltered="4230" processed="4213" dbindex="124489">
El Morro del Pa de Sucre s una muntanya sense vegetaci en la seva gaireb totalitat, sent un bloc nic de granit que va sofrir alteracions per pressi i temperatura, emergint amb el xoc entre els continents sud-americ i afric. Posseeix ms de 600 milions d'anys i 395 metres d'altura. Est envoltat per resqucies de Mata Atlntica. s un dels principals punts turstics de la ciutat de Rio de Janeiro, a Brasil.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318828" title="Mesquita d'Aqsunqur" nonfiltered="4231" processed="4214" dbindex="124490">

La mesquita d'Aqsunqur, tamb coneguda com Mesquita Blava, s un dels monuments islmics d'poca mameluca de la ciutat del Caire, forma part del conjunt arquitectnic conegut com Caire Histric, declarat Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO. Porta el nmero 123 del catleg de monuments islmics gestionat pel Supreme Council of the Antiquities. Est situada al centre histric de la ciutat, al nord de la Ciutadella

Histria.

Shams al-Din Aqsunqur era un personatge important de la cort, fou governador a Gaza i Trpoli sota el regnat d'al-Nasir Muhammad (governant entre 1293 i 1341, en tres etapes), i gendre seu. Va tenir fora influncia durant els curts regnats dels successors d'al-Nasir, s'havia casat amb la seva vdua.

Aqsunqur va manar la construcci de la mesquita en la poca lgida de la seva carrera, 1346 i 47. Est situada a l'avinguda que comunicava al-Qahira amb la Ciutadella, lloc de pas dels soldans i la seva cort.

En 1346 Aqsunqur va organitzar un complot contra el sold al-Kamil Shaban (1345-46) en suport d'al-Muzaffar Hajji (1346-47), que com a contrapartida, el va fer matar.

El 1412 l'emir Tughan va installar-hi la font del pati.

Entre el 1652 i 1654 s'hi va afegir la decoraci amb cermica que l'ha fet coneguda. La rajola s d'estil d'Iznik, pot ser que procedeixi d'Istanbul per tamb s possible que es tracti d'una producci de Damasc, que segueix aquell estil. El promotor d'aquesta obra fou l'emir Ibrahim Agha, que va apropiar-se de la mesquita, rebatejant-la amb el seu nom. Tamb s'hi va fer enterrar.

L'edifici es va restaurar al segle XX, ara es troba en mal estat de conservaci, apuntalat i en dess.
 
L'edifici.
Aquesta mesquita est formada per un pati central envoltat per tres porxades. Al quart costat hi ha la sala d'oracions de dues naus. La faana no est alineada amb el pati, com a soluci, el costat de l'edifici oposat a l'alquible t un cos triangular, on est situada la porta principal i el mausoleu.

El mihrab s bsicament de marbre, ja sigui treballat en relleu o b combinant amb peces de diferents colors. Est situat al mur de l'alquible, sota una cpula. Al seu costat es troba un magnfic minbar tamb de marbre.

A la mateixa faana es troba el minaret. De planta circular i amb tres pisos de diferent dimetre i rematat per un bulb. Originalment tenia quatre pisos. Es va restaurar al segle XX.

Tot el mur de l'alquible est recobert amb la cermica blava que dna nom a la mesquita, de l'poca d'Ibrahim Agha. Aquest personatge t el seu mausoleu al porxo lateral i tamb es troba decorat amb cermica.

El mausoleu.
En un del vrtex del triangle, a tocar del mur de la faana es troba el mausoleu, cobert amb una cpula. Una inscripci s dedicada a al-Ashraf Kujuk (1341-42), un dels fills d'al-Nasir Muhammad (i fillastre d'Aqsunqur). Va governar fins que fou empresonat a la Ciutadella i estrangulat tres anys desprs pel sold al-Kamil Shaban (1345-46), germ seu. Sembla que Kujuk era un titella sota la voluntat d'Aqsunqur, havia mort abans de la construcci de la mesquita i les seves restes foren traslladades aqu en 1347. A la mateixa poca es va enterrar al mateix lloc el sold al-Muzaffar Hajji. Hom pensa que Aqsunqur havia aixecat el mausoleu per a ell mateix i que fou la seva vdua qui va fer els canvis, per no hi ha constncia documental. Al centre del porxo sud hi ha una tomba amb una inscripci que la assigna a Aqsunqur i que cont dades de la fundaci de la mesquita. s d'poca otomana, i possiblement sigui una cpia de la del seu mausoleu original.


Bibliografia.
 Doris Behrens-Abouseif. Cairo of the Mamluks. American University in Cairo Press. El Caire, 2007. ISBN 978-977-416077-6;
 Caroline Williams. Islamic Monuments in Cairo. American University in Cairo Press. El Caire i Nova York, 2004. ISBN 977-424-695-0;

Enllaos externs.
 La mesquita a Tour Egypt












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318829" title="Batalla de Friedlingen" nonfiltered="4232" processed="4215" dbindex="124491">






La Batalla de Friedlingen (en alemany Batalla de Kferholz) es va lliurar el 14 d'octubre del 1702 a Burg Friedlingen (Marcgraviat de Baden / Sacre Imperi Germnic) en el marc de la Guerra de Successi Espanyola enfrontant l'exrcit imperial comandat pel Marcgravi de Baden-Baden amb les tropes de l'aliana borbnica del Duc de Villars. El resultat en fou una victria tctica de les tropes borbniques que foraren la retirada de les tropes imperials.  

 Antecedentes .
En el marc de la Guerra de Successi Espanyola, a la tardor del 1702, el comandant de la fortalesa francesa de Huningue (Alscia) va rebre l'ordre d'avanar en direcci a Subia amb la missi d'unir-se a les tropes del seu aliat, el Prncep de Baviera. L'objectiu final de la campanya del rhin era , un cop reunits els exrcits francesos i bavaresos, caure sobre viena i derrotar els exrcits imperials. 

Per a l'inici de la campanya del Rhin s'escoll la fortificaci de Burg Friedlingen, situada prop de la frontera germano-sussa i a uns 60 km al sud de la Friburg perqu en aquella regi resultava ms fcil travessar el riu Rin.

 La batalla .
La matinada del 14 d'octubre del 1702, entre 17.000 i 20.000 soldats francesos, amb 33 canons i sota el comandament del Duc de Villars, travessaren el Rin i destruren la fortalesa de Burg Friedlingen. Les tropes imperials, a les ordres del Marcgravi de Baden-Baden tenien per objectiu impedir l'aven de les tropes franceses i a tal fi s'havien atrinxerat diversos regiments d'infanteria al bosc de Kferholz, mentre esquadrons de cavalleria havien pres posicions prop de la muntanya de Tllingen.

Amparats per les trinxeres, els imperials varen rebutjar els diversos atacs de les tropes franceses fins que finalment, en caure la nit, es retiraren cap al nord, deixant d'aquesta manera el camp de batalla en mans dels borbnics. Les tropes imperials havien sofert unes baixes de 335 morts i 742 ferits, per uns 1.703 morts i 2.601 ferits dels francesos.

 Conseqncies .
Per b que els francesos quedaren en possessi del camp de batalla, les altes baixes en comparaci amb les imperials i el fet de no reixir en l'objectiu de trencar el front per endinsar-se cap a la Subia, deixen a la batalla un resultat neutral. Malgrat aix, se sol atribuir la victria als borbnics per la retirada de les tropes imperials.

Desprs de devastar la riba dreta del Rin i en especial la poblaci de Weil am Rhein, les tropes franceses renunciaren al seu objectiu principal de campanya i es retiraren de nou cap a l'interior de Frana.

 Homenatges .
Al cim de la muntanya de Tllinge existeix una lpida amb l'efigie del Marcgravi de Baden-Baden.

Notes i referncies.


 Enllaos externs .
  Dictionnaire des Batailles Franco-Anglaises; Castex, Jean Claude;
  Friedlingen - 14th October 1702;
  Villars writes about the battle of Friedlingen;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318832" title="Frottola" nonfiltered="4233" processed="4216" dbindex="124492">
La frottola fou el tipus de msica vocal italiana principal de finals del segle XV i principis del segle XVI. Fou l antecedent ms difs i ms important del madrigal. El punt culminant de la producci de frottole fou el perode comprs entre 1470 i 1530, transcorregut el qual aquest gnere fou desplaat en la seva funci pel madrigal.

Ats que frottola s un terme genric, hom reconeix diverses subcategories, tal i com s de preveure per a un gnere amb vora un segle d histria, i que va mantenir una immensa popularitat durant la meitat d aquest temps. En la seva forma ms tpica s una composici per a tres o quatre veus (aquesta darrera ms aviat a la part final del perode) la ms aguda de les quals era la que tenia la melodia; s possible que s hi hagus emprat acompanyament instrumental. El poema normalment tenia una rima  abba  per a la represa i una estrofa amb rima  cdcdda  o b  cdcddeea , tot i que en els diferents subgneres tamb s hi troben altres variants. s molt probable que aquestes formes potiques derivessin de la ballata del segle XIV, tot i que la msica mostra una enorme simplificaci en respecte a les formes del segle XIV.

Musicalment, la frottola evita les complexitats contrapuntstiques i prefereix les textures homofniques, els ritmes clars i repetitius, i un mbit meldic restringit. No sols va ser un antecessor del madrigal sin tamb d algunes prctiques prpies del Barroc com la monodia, ats que anticipa l acompanyament acordal, t la melodia a la veu superior i mostra un sentit primerenc del que ms tard es desenvoluparia per donar lloc a l harmonia funcional.

Se sap ben poc de les prctiques interpretatives. Les edicions contempornies a vegades sn per a diverses veus, amb o sense tablatura de llat; ocasionalment han sobreviscut partitures per a teclat. Les frottole s haurien pogut interpretar amb veu sola amb acompanyament de llat. Certament sembla que Marchetto Cara hauria pogut interpretar-les d aquesta manera a la cort dels Gonzaga tal com sembla desprendre s de la seva anomenada com a llatista, cantant i compositor de frottole; tamb s haurien pogut interpretar amb altres combinacions de cantants i instruments.

Els compositors de frottole ms famosos foren Bartolomeo Tromboncino i Marchetto Cara, deixant a banda el fet que algunes composicions profanes de Josquin des Prez (per exemple  Scaramella  i  El Grillo ) sn frottole tot i que no ho diguin sengles ttols.

La frottola tamb va influir en la chanson francesa que tamb va tendir a ser lleugera, ballable i d estil popular. Molts compositors francesos del perode van ser a Itlia, ja fos a treballar a les corts aristocrtiques o a la capella papal de Roma. Fou aix com van entrar en contacte amb la frottola i van incorporar a les seves composicions profanes en el seu estil vernacle quelcom del que van sentir.

Compositors.
La llista de compositors de frottole inclou:

 Bartolomeo Tromboncino;
 Marchetto Cara;
 Filippo de Lurano;
 Michele Pesenti;
 Michele Vicentino;
 Giovanni Brocco;
 Antonio Caprioli;
 Francesco d'Ana;
 Lodovico Fogliano;
 Giacomo Fogliano;
 Erasmus Lapicida;

Excepte Tromboncino i Cara que van ser excepcionalment famosos, se sap ben poc de la major part de la resta; en molts casos noms se'n conserven els noms. En aquest cas s perqu Petrucci, l eminent editor veneci, va incloure llurs noms en colleccions que contenien obres seves.

 Referncies .

 Gustave Reese, Music in the Renaissance.  New York, W.W. Norton & Co., 1954.  (ISBN 0-393-09530-4);
 The New Grove Dictionary of Music and Musicians, ed. Stanley Sadie.  20 vol.  London, Macmillan Publishers Ltd., 1980.  (ISBN 1-56159-174-2);
 The New Harvard Dictionary of Music, ed. Don Randel.  Cambridge, Massachusetts, Harvard University Press, 1986.  ISBN 0-674-61525-5;

Lectures ms aprofundides .
  The Frottolists and their contemporaries .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318837" title="Antic Convent del Bonsuccs" nonfiltered="4234" processed="4217" dbindex="124493">

L'antic Convent del Bonsuccs fou un convent dels servites construt entre el 1626 i el 1635 d'estil barroc que ocupava l'espai que va del carrer Ramalleres fins al de les Sitges de Barcelona.

Va ser abandonat per la desamortitzaci de 1835 i desprs de ser utilitzat com a caserna fins que va ser definitivament enderrocat el 1945. Actualment, noms en resta un cos d'edifici de cinc plantes coronat amb una galeria d'arcs de mig punt que s la seu del Consell de Districte de Ciutat Vella, i que des de 1952 havia servit de seu de l'antic districte cinqu.


El seu element ms interessant s la porta obra del mallorqu Miquel Perell del 1690, que dna a la plaa de Bonsuccs.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318841" title="Marcos Evangelista de Moraes" nonfiltered="4235" processed="4218" dbindex="124494">

Marcos Evangelista de Moraes (7 de juny, 1970 a So Paulo), ms conegut com Cafu, s un futbolista brasiler que juga de defensa.

Trajectria.
Es form al So Paulo FC on jug fins el 1994. Desprs de breus estances a Juventude, Real Zaragoza i Palmeiras es trasllad a Itlia on, durant una dcada defens els colors de dos clubs del pas, la Roma i el Milan.

Al desembre de 2008 va signar un contracte amb l'equip amateur angls Garforth Town AFC, de la vuitena divisi anglesa.

Amb la selecci brasilera ha estat dos cops campi del Mn els anys 1994 i 2002. s el jugador que ms partits ha jugat amb la selecci (142 partits) i qui ms partits ha jugat en fases finals de Mundials (21), a data de 2008.

Pel el va incloure dins de la seva llista dels 125 ms grans futbolistes vius el mar del 2004.

Palmars i premis.
 Copa del Mn de futbol (1994, 2002);
 Copa Amrica de futbol (1997, 1999);
 Copa Confederacions de la FIFA (1997);
 Copa Libertadores (1992, 1993);
 Copa Intercontinental de futbol (1992, 1993);
 Recopa Sud-americana (1993);
 Recopa d'Europa de futbol (1995);
 Supercopa d'Europa de futbol (2003, 2007);
 Lliga de Campions (2007);
 Campionat del Mn de Clubs de futbol (2007);
 Campionat brasiler de futbol (1991);
 Lliga italiana de futbol (2001, 2004);
 Supercopa italiana de futbol (2004);
 Futbolista americ de l'any (1994);
 Orde de Rio Branco: 2008;

 Referncies .


Enllaos externs.
Perfil a FIFA.com;
Web de la Fundaci Cafu;
Estadstiques al Milan;
Perfil a FootballDatabase.com;
Perfil a UEFA.com;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318848" title="Arquitecte del Poble de la URSS" nonfiltered="4236" processed="4219" dbindex="124495">

El ttol d'Arquitecte del Poble de la URSS (rus:                          ) va ser un ttol de distinci sovitic creat per Leonid Brjnev el 12 d'agost de 1967.

Era atorgat per la Presidncia del Soviet Suprem de la URSS. La seva atribuci era feta pel Comit Estatal de la Construcci de la URSS, aix com per la direcci del Sindicat d'Arquitectes de la URSS. La denegaci de la seva concessi noms podia realitzar-se pel Soviet Suprem de la URSS. Als nomenats "Arquitecte del Poble de la URSS" se'ls concedia el diploma de la Presidncia del Soviet Suprem, aix com la insgnia i el certificat corresponent.

Era atorgada pels mrits especials en el desenvolupament de l'arquitectura sovitica, l'activitat creativa destacada en el camp de l'urbanisme, en la creaci dels moderns complexes civils, industrials i rurals, els edificis i les construccions que hagin rebut el reconeixement nacional.

La insgnia penja a la dreta del pit, i s'installa pel damunt de la resta de ttols i ordes, al costat de la insgnia d'Heroi de la Uni Sovitica.

 Disseny .
Est fabricada en tombac daurat i t una forma quadrangular amb les puntes retorades. Fa 22,5 mm per 23,5 mm. 

A la part central hi ha la inscripci "                         " ("Arquitecte del Poble de la URSS"), amb la fal i el martell a sota. Tot s en relleu, i les lletres sn convexes. 

Penja d'un gal de seda vermell, de 18 mm x 21 mm. La cinta s'uneix a la medalla amb un passador adornat amb branques de llorer.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318856" title="Setge" nonfiltered="4237" processed="4220" dbindex="124496">


Un setge s l'acci militar consistent en envoltar amb gent armada un lloc per combatre'l, privar-lo de comunicacions i apoderar-se'n. Posar setge implica el bloqueig militar prolongat d'una fortalesa, que sol anar acompanyat de l'assalt de la mateixa, amb l'objectiu de la seva conquesta mitjanant la fora o el desgast. T lloc quan un atacant es troba amb una ciutat o fortalesa que rebutja la rendici i no pot ser presa fcilment mitjanant un assalt frontal. Normalment comporta la marrada de l'objectiu i el bloqueig de les lnies d'abastament, si cal ajudats amb maquinria de setge, bombardeig d'artilleria i la construcci de tnels subterranis per reduir les fortificacions. El terme prov del llat s d cum, "seient", derivat de s d re, "seure".

En la histria, els setges probablement sorgeixen parallelament al desenvolupament de les ciutats i els grans centres de poblaci. Les ciutats antigues d'Orient Mitj, per exemple, ja mostren restes arqueolgiques de muralles fortificades. Durant el perode dels Regnes Combatents a la Xina, hi ha proves tant textuals com arqueolgiques de setges prolongats i de l's de mquines de setge contra els defensors de la ciutat. 

Durant el Renaixement i a l'edat moderna, els setges van dominar la forma de guerra a Europa fins al punt que Leonardo da Vinci, per exemple, va guanyar gran part del seu renom mitjanant el disseny de fortificacions en el seu estudi. Les campanyes medievals generalment es dissenyaven mitjanant una successi de setges. Tanmateix, a l'era napolenica, l's cada vegada major de canons molt poderosos va anar reduint el valor de les fortificacions, de manera que ja en els temps moderns, les trinxeres van substituir a les muralles, i els bnquers van substituir als castells. Ja al segle XX la importncia del setge clssic va anar declinant a causa de l'arribada de la guerra mbil. Una fortificaci concreta va deixar de ser tan decisiva com ho era abans i, per aix, tot i que encara es produeixen setges concrets, ja no sn tan importants ni tan comuns com ho van ser abans, donats els canvis en els mitjans de guerra, i sobretot per la facilitat amb qu avui en dia es poden dirigir grans volums de poder destructiu contra un sol objectiu esttic.

Si fracassa l'acci militar directa, els setges sovint poden ser decidits per la manca d'aigua o queviures, o per l'aparici de malalties epidmiques, que poden afligir tant a l'atacant com al defensor.

 El setge a l'antiguitat .

Les muralles de les ciutats i les fortificacions van ser essencials en la defensa de les primeres ciutats. Els murs es construen amb maons de fang, pedra, fusta o alguna combinaci d'aquests materials segons els recursos de la zona. Les cases de maons de pedra i fang de Kot Diji (provncia de Sind, Pakistan) s'agrupaven darrere dics de pedra massius i parets defensives, perqu les comunitats venes es barallaven constantment per aconseguir el control de les terres bones. La ciutat de Mundigak (c. 2500 aC) (Kandah r, Afganistan) tenia parets defensives i els baluards quadrats es feien amb maons assecats al sol.

Les muralles de la ciutat tamb haurien servit per al doble propsit de defensa i de mostra als possibles enemics de la grandesa del regne. Aix, les muralles que envoltaven la ciutat sumria d'Uruk eren famoses, amb una longitud de 9,5 quilmetres i una altura d'uns 12 metres. Posteriorment, les muralles de Babilnia reforades amb torres i fossats, van guanyar una reputaci similar. Els assiris dedicaven una part de la poblaci activa per construir nous palaus, temples i murades. A Anatlia, aprofitant els turons, els hitites van construir grans muralles de pedra al voltant de les seves ciutats.

Durant la Dinastia Shang (segle XV aC), a Ao (Xina), els grans murs tenien uns 20 metres d amplada en la base i envoltaven una rea d'uns 1.900 metres quadrats.  Amb unes dimensions similars, a Handan, l antiga capital xinesa de l'Estat de Zhao fundada el 386 aC, els murs eren tamb de 20 metres d amplada i una altura de 15 metres, i una llargada de 1.400 metres. 

Altres civilitzacions, com la de la Vall de l'Indus o la minoica de Creta, van dedicar menys recursos en emmurallar ja que basaven la seva defensa en la protecci de les seves fronteres i les seves costes, en lloc de construir grans estructures al voltant de les ciutats, com s el cas dels murs de l'antiga Micenes, a la darrera meitat del 2n milleni aC.

 Exemples en l'art .


Les representacions ms antigues dels setges recollides com a expressions artstiques les trobem a l'Antic Egipte, al voltant del 3000 aC. Mostren destruccions simbliques de muralles d'una ciutat utilitzant animals i aixades. Les primeres maquinries per a setge es van trobar en restes d'una tomba egpcia del segle XXIV aC, on es poden observar soldats egipcis assaltant les muralles de Canaan fent servir escales amb rodes.

D'una poca posterior, del segle XIII aC, ens ha arribat el retrat del violent setge de Dapur, una ciutat hitita, amb soldats pujant per escales protegides per arquers. En les restes d'un palau assiri  entre el segle IX i el VII aC , apareixen setges de diverses ciutats del Prxim Orient. Tot i que un millenni abans ja s'havia inventat un ariet simple, els assiris van millorar la tecnologia construint ariets amb forma de torre, i posicionant arquers a la part superior.

A l'antiga Xina, els setges d algunes ciutat, fins i tot amb batalles navals, quedaven descrits en vasos de bronze del perode dels Regnes Combatents (segles V aC - III aC), com els que es van trobar l'any 1965 a Chengdu, Sichuan (Xina). 

Evidncies arqueolgiques.

Malgrat que hi ha descripcions de setges en fonts documentals i en l'art antic de l'Orient Mitj, s'han trobat molt pocs restes arqueolgics de sistemes de setge. Dels pocs exemples, podem destacar-ne tres de notables:
 Hi ha restes d'un setge a Dir es-Safi (Gath), a l'actual Israel, que es remunta a les darreries del segle IX aC. Aquest sistema de setge consisteix en una trinxera de 2,5 quilmetres de llarg, torres i altres elements. s la primera prova d'un sistema de circumvallaci conegut, possiblement construt per Hazael, rei de Damasc, com a part del seu setge i conquesta de la ciutat filistea de Gath. ;
 Hi ha restes d'un setge a Tel Laquix, a l'actual Israel, de les darreries del segle VIII aC. Aquest sistema, construt per Senaquerib d'Assria el 701 BCE, s evident en les restes arqueolgiques trobades, i est descrit en fonts bbliques i assries i en els relleus del palau de Senaquerib a Nnive.
 El setge de Pafos, a Xipre, portat a terme per l'exrcit persa, el segle IV aC.

 Tctiques .

La prctica de guerra ms comuna en un setge era, tanmateix, assetjar i esperar la rendici dels enemics. El setge egipci de Megiddo (segle XV aC), es va allargar uns set mesos abans que els seus habitants es rendissin. El setge de l'exrcit hitita a un vassall anatoli rebel (segle XIV aC) acab quan la reina sort fora de la ciutat a demanar pietat en nom de la seva gent. A causa de problemes logstics, els setges de llarga durada que exigien una fora militar ms gran, molt poques vegades podia mantenir-se durant massa temps.

Si l'objectiu principal d'una campanya no era la conquesta d'una ciutat en particular, es podia passar de llarg i deixar-la tranquilla. La campanya hitita contra el regne hurrita de Mitanni (segle XIV aC) va deixar de banda la ciutat fortificada de Karkemish. Quan l'objectiu principal de la campanya va quedar acomplert, l'exrcit hitita retorn a Karkemish i la ciutat caigu desprs de vuit dies de setge. El ms conegut setge assiri de Jerusalem (segle VIII aC), finalitz quan els israelites van oferir regals i tributs als atacants, segons compten els relats assiris, o quan el campament assiri va ser colpejat per una plaga, segons la versi de la Bblia. 

El mtode universal de defensa contra els setges s la utilitzaci de les fortificacions, principalment muralles i canals, per a reforar les proteccions orogrfiques de l'assentament. Tamb s molt important comptar amb un subministrament suficient d'aigua i menjar, per evitar la rendici per fam. Durant el setge, l'exrcit atacant sol utilitzar obres d'enginyeria civil, com una lnia de circumvallaci de l'objectiu, per tractar d'impedir que arribin subministraments des de l'exterior. Quan un setge per fam arribava a lmits desesperats per als defensors, s possible que la situaci arribs als extrems d'utilitzar com a menjar cavalls, mascotes, el cuir de les sabates i, fins i tot, els mateixos companys morts, s a dir, prctiques de canibalisme. En alguna ocasi els defensors podrien fer fora ciutadans de la ciutat, condemnant-los a una mort gaireb segura, per poder reduir la demanda d'aigua i menjar emmagatzemat.


Per acabar rpidament amb un setge, es van desenvolupar diversos mtodes en les poques antiga i medieval per trencar les fortificacions, i se'n van anar desenvolupant una gran varietat de maquinria de setge. Les escales podien utilitzar-se per accedir fins a la part alta de les defenses; els ariets i els garfis podien servir per trencar les portes o les mateixes muralles, i les catapultes, ballistes, trabucs, mangoneles i onagres servien per llanar projectils amb la finalitat de destruir les fortificacions i matar els defensors. Tamb podia construir-se una torre de setge: una estructura construda per a ser tant o ms alta que les muralles, el qu permetia als atacants disparar des d'una posici ms elevada als defensors o facilitar l'accs a les tropes fins dalt de la muralla amb menys perill que utilitzant escales.

A ms del llanament de projectils, era tamb molt com l'intent de minar les fortificacions, excavant fins a aconseguir que caiguessin . Aix s'aconseguia excavant un tnel sota els fonaments de les muralles, i desprs fent explotar el tnel deliberadament. Els defensors podien construir tnels per contrarestar els treballs dels atacants, destruint els tnels prematurament.

El foc tamb s'utilitzava com a forma d'acabar amb fortificacions de fusta. L'Imperi Bizant va inventar el foc grec, que contenia additius que feien que fos molt difcil d'extingir. Combinat amb un llanaflames primitiu, era una arma molt efectiva, tant ofensiva com defensiva.

La malaltia era una altra arma de setge molt efectiva, encara que els atacants eren sovint tan vulnerables com els defensors. En alguns casos, les catapultes o armes similars llanaven animals malalts dins de la ciutat, en un primer exemple de guerra biolgica rudimentria.

Els avenos tecnolgics a la maquinria de setge tamb va obligar a desenvolupar una varietat de contramesures defensives. En particular, les fortaleses medievals es van anar enfortint cada vegada ms; per exemple, l'aparici del castell concntric, del perode de les croades. Tamb es van desenvolupar armes defensives com forats que permetien deixar caure sobre els atacants substncies calentes o incendiries, com oli bullint, plom fos o sorra cremant. Tamb es van crear obertures o escletxes per al llanament protegit de fletxes, portes de seguretat o profunds fossats d'aigua. Es parava molta atenci en la defensa de les entrades, amb portes protegides per ponts llevadissos, reixats o forts avanats.

Fins a la invenci de la plvora (i la invenci d'armes que llanaven projectils molt ms rpids), el balan de poder i logstica definitivament afavorien el defensor. Amb la invenci de la plvora, el can, els morters i l'artilleria  aquests ltims en temps moderns , els mtodes tradicionals de defensa es van fer cada vegada menys efectives contra un setge.

A l'edat mitjana europea, s observa que gaireb totes les ciutats grans tenien muralles de protecci, i les ciutats ms importants tenien ciutadelles, forts o castells. Es va fer un gran esfor en assegurar el subministrament d'aigua en cas de setge, amb un complex sistema de tnels que s'usaven per a emmagatzemament i comunicacions, com trobem a Tbor, a Bohmia (similars als usats molt ms endavant al sud-est asitic durant la Guerra del Vietnam).

 Histries de setges .

Si b hi ha molts relats antics de saquejos de ciutats, molt pocs contenen dades ms concretes. Alguns contes populars parlen de com els herois actuaven en les batalles, com per exemple en la histria del Cavall de Troia, i un relat molt similar conte com la ciutat cananea de Joppa va ser conquerida pels egipcis el segle XV aC.

El llibre de Josu, cont una histria sobre la miraculosa batalla de Jeric. Un relat histric ms detallat que data del segle VIII aC, anomenat l'estela de Piankhi, narra com els nubis van assetjar diverses ciutats egpcies usant ariets, arquers, fones i construren ponts de terra rudimentaris per passar les fosses.

 Grecs i romans .

L'exrcit macedoni d'Alexandre el Gran es va veure implicat en mltiples setges i batalles. N hi ha, tanmateix, dos d'ells, que van ser particularment difcils: el de Tir i el de la Roca Sogdiana. Tir era una ciutat fencia que ocupava una illa localitzada a aproximadament un quilmetre del continent. Els macedonis van construir un impressionant pont per accedir a la illa, que tenia uns 60 metres d'ample. Quan ja es trobaven prou a prop perqu estigus a l'abast de l'artilleria, Alexandre va portar mquines llanadores de pedres i catapultes lleugeres per bombardejar les muralles de la ciutat. La ciutat finalment va caure a mans macednies desprs d'un setge de 7 mesos.

Amb un plantejament ben diferent del de Tir, el setge de la Roca Sogdiana va acabar amb una rendici. Tot i que la ciutat se situava en un promontori d'una zona muntanyosa i era prcticament inexpugnable, Alexandre va utilitzar tctiques guerrilleres i va aconseguir escalar amb algunes tropes fins arribar a uns penya-segats, des d'on va poder accedir a uns terrenys que quedaven per sobre de la mateixa ciutat. Els defensors es van desmoralitzar en veure les tropes enemigues per sobre d'ells i van accedir a la rendici.

La importncia dels setges en el perode antic no podia subestimar-se. Una de les causes de la incapacitat d'Annbal de derrotar Roma era el seu desconeixement de les tctiques de setge. Per aix, tot i ser capa de derrotar els exrcits de Roma en la lluita a camp obert, va ser incapa de prendre la ciutat de Roma.

Tanmateix, els exrcits de legionaris de la Repblica i de l'Imperi rom, sn particularment coneguts per la seva habilitat en la realitzaci dels setges. Els setges, en gran nombre i de gran varietat, van ser una pea clau en la conquesta de la Gllia per part de Juli Csar, el segle I aC. 

En la seva obra Sobre la guerra de les Gllies Juli Csar descriu com a la batalla d'Alssia les legions romanes van aixecar dues immenses parets fortificades al voltant de la ciutat. A la muralla interna, d'unes 10 milles, mantenien a Vercingtorix i a les seves forces dins de la ciutat, mentre que la muralla externa els protegia dels reforos, que els superaven en nmero i tractaven de trencar el setge. Els romans van aconseguir mantenir la posici entre les dues parets i els gals, enfrontant-se a la mort per fam, finalment es van rendir una vegada que els seus reforos van ser derrotats per Csar.

Els sicaris zelotes que defensaven Masada l'any 74 van ser derrotats per les legions romanes desprs de construir una rampa de 100 metres que arribava fins al cim de la muralla oest de la fortalesa.

 Els mongols .

A l'edat mitjana, a sia, es va produir la gran campanya militar de l'Imperi Mongol liderada per Genguis Khan i posteriorment per Kublai Khan, per conquerir la Xina. Va ser una iniciativa extremadament efectiva, que va permetre als mogoles conquerir extenses rees. Fins i tot si no podien entrar en algunes de les ciutats ms ben fortificades, utilitzaven tctiques de batalla innovadores per prendre el control de les terres i els ciutadans:



Una altra tctica mongola consistia a utilitzar les catapultes per llanar cossos de malalts  per exemple, de pesta bubnica , dins de les ciutats assetjades. La plaga infestava la ciutat, i permetria que fos capturada amb major facilitat, tot i que aquest mecanisme de transmissi de malalties no es coneixia de manera cientfica.

En la primera nit del setge, el lder mongol s'establia en una tenda de campanya de color blanc. Aix significava que si la ciutat es retia, tots els ciutadans serien respectats. El segon dia, utilitzaria una tenda de color vermell: si la ciutat es retia matarien tots els homes, per la resta se salvaria. El tercer la tenda era de color negre, i aix significava que no quedarien supervivents.

Aquest tipus d'actitud era una prctica comuna en molts exrcits. Una ciutat que es retia podia negociar per evitar el saqueig. Una ciutat que era presa per un setge o per l'assalt podria sofrir tremendes conseqncies, fins i tot durant el segle XIX. El brutal saqueig de Jerusalem al final de la Primera Croada sovint s'utilitza com a mostra del fanatisme religis cristi de l'poca i de barbrie contra els musulmans, per en el fons no era diferent de l'acabament d'aquest tipus de setges. Jerusalem havia estat presa a l'assalt, com Visby el 1361, i el costum era que podia ser saquejada durant tres dies i tres nits, i els habitants podien ser violats o morts sense cap tipus de traves. A ms a ms, era habitual que s'imposessin grans tributs; per, si la ciutat es rendia sense setge, podia quedar indemne.

Els mongols eren menys eficients contra castells ben protegits. Es diu que s un dels motius pels quals els mongols no van arribar mai a intentar un verdader assalt a Europa van ser els castells europeus. Prendre'ls hauria requerit massa recursos, i un exrcit basat en la mobilitat podria haver estat atacat fcilment durant un setge. Desprs de la catstrofe de l'any 1241 a la batalla de Mohi, el rei Bela IV va omplir Hongria de castells estratgics. Si b deterioraven el poder central, en donar-lo als nobles locals, van mostrar ser una soluci molt efectiva i els hongaresos, el 1285, van rebutjar amb facilitat una invasi mongola de l'Horda d'Or.

 Xina .

Els xinesos no estaven completament indefensos davant els atacs mongols i del 1234 fins al 1279 la Dinastia Song del sud es pogueren defensar amb xit, en part, grcies al innovador s de la plvora; tenien rudimentaris llanaflames, granades, armes de foc, canons i mines, que havien fet servir ja contra els khitans, els tanguts i els manxs.

En el perode Song tamb es va descobrir el potencial explosiu d'empaquetar petxines buides amb plvora. En el manuscrit de Jiao Yu, el Huo Long Jing, que sn uns escrits posteriors (cap al 1350), aquest descrivia una mena de can conegut com el pao de pi-li de fei yun ("un tro eruptor d un nvol volant"). El manuscrit diu (transcripci Wade-Giles):



Durant la Dinastia Ming (1368-1644), els xinesos planificaren un tipus de construcci arquitectnica per a defensar-se d un atac amb explosius. El lloc per construir les parets i l'espessor de les parets a la Ciutat Prohibida de Pequn era impulsat per l emperador Yongle (1402-1424), i eren murs prou gruixuts per a resistir atacs amb canons.

 L'poca de la plvora .

La invenci de la plvora i l's del can va portar una nova era en les tctiques militars en general, i ms concretament en el que fa referncia al setge. Els canons van comenar a usar-se a principis del segle XIII, durant la Dinastia Song, per no van tenir una importncia generalitzada fins passats uns 150 anys. Ja en el segle XVI els canons eren una pea essencial i regular de qualsevol exrcit en campanya, aix com en les defenses de qualsevol castell.

El major avantatge del can sobre altres armes de setge era la seva capacitat de disparar un projectil ms pesat, ms lluny, ms rpid i amb una freqncia ms alta que les armes existents fins al moment. Aix, muralles d'poques passades  ms altes i relativament ms primes  eren objectius excellents i s ensorraven fcilment destruint les seves bases. Un exemple clar el tenim en la caiguda de Constantinoble quan, el 1453, les seves grans muralles van ser destrudes en tan sols sis setmanes pels 62 canons de l'exrcit de Mehmet II.

Tanmateix, aviat van anar apareixent noves fortificacions per tot Europa, aquesta vegada dissenyades per resistir les armes de foc. Durant el Renaixement i l'Edat Moderna els setges van continuar formant una part molt important de la forma de fer la guerra a Europa.

Una vegada que es van anar desenvolupant els canons de setge, les tcniques per prendre una ciutat o fortalesa es van comenar a conixer en profunditat, fins al punt de seguir un protocol fora utilitzat (vegeu el requadre explicatiu). Desprs de cada pas del procs, els assaltants exigien la rendici dels defensors, per una vegada que les tropes havien conquerit amb xit la ciutat a travs de la bretxa, els habitants no podien esperar cap tipus de perd.

 La millora de les fortificacions .


Els castells que en anys anteriors havien estat formidables obstacles davant els setges, amb les noves armes ara eren fcilment enderrocats. Per exemple, a Espanya, el modern exrcit dels Reis Catlics va ser capa de conquerir les fortaleses mores de Granada entre els anys 1482 i 1492, fortaleses que havien aguantat segles abans de la invenci dels canons.

A comenaments del segle XV, l'arquitecte itali Leon Battista Alberti va escriure un tractat titulat De Re aedificatoria, on teoritzava mtodes de construcci de fortificacions capaces d'aguantar els nous canons. Va proposar que les parets es construssin de forma desigual, com les dents d'una serra. Va proposar fortaleses en forma d'estrella amb murs ms baixos i gruixuts.

Tanmateix, pocs dirigents van seguir els seus consells. A finals de la dcada de 1480, unes quantes ciutats d'Itlia van comenar a construir d acord el nou estil, per no va ser fins la invasi francesa de la pennsula italiana, els anys 1494-1495, quan les noves fortificacions van comenar a construir-se a gran escala. Carles VIII enva Itlia amb un exrcit de 18.000 homes entrenats amb l'artilleria mbil de l'poca, transportada amb cavalls. Com a resultat, podia vncer virtualment a qualsevol ciutat o estat, sense importar el tipus de defensa. Davant d'aquesta situaci, els estats italians es va replantejar l'estratgia militar, fent un especial mfasi en la construcci de noves fortificacions que poguessin aguantar un setge modern.

 Un nou tipus de fortalesa .

Es va demostrar que la forma ms efectiva de protegir les muralles del foc dels canons enemics resultava ser la profunditat  incrementant el gruix de les defenses , i els angles  assegurant que els atacants no poguessin disparar a les muralles de forma perpendicular, sin en angle oblic . Inicialment les muralles van ser redudes i apuntalades pel davant i pel darrere amb materials com pedra i sorra que absorbia millor l'impacte dels projectils. Les antigues torres es van reformar i van prendre la forma de bastions triangulars.

Aquest disseny va prendre forma en la traa italiana. Fortaleses en forma d'estrella envoltant pobles i fins i tot ciutats, amb defenses exteriors que van demostrar ser molt difcils de capturar fins i tot per a un exrcit ben equipat. Les fortaleses construdes d'aquesta forma al llarg del segle XVI no van arribar a ser obsoletes fins al segle XIX, i fins i tot es van continuar usant durant la Primera Guerra Mundial, encara que modificades per adaptar-les a l'estil de guerra del segle XX.

Tanmateix, el cost de construcci d'aquest tipus de fortaleses era extremadament alt, i sovint era excessiu i les petites ciutats no ho podien assumir. Algunes van arribar a la fallida en el procs de construcci, mentre que altres, com Siena, van gastar tants diners en les fortificacions que van ser incapaces de mantenir un bon exrcit, per la qual cosa van perdre les seves guerres que van patir. Tot i aix, al nord d'Itlia, durant les primeres dcades del segle XVI, es van construir un gran nmero de grans i impressionants construccions destinades a resistir les repetides invasions franceses que van arribar a conixer-se com les Guerres d'Itlia. Moltes d'aquestes fortaleses encara segueixen dempeus.

Entre 1530 i 1550, el nou estil de fortificaci es va anar estenent per Itlia i cap a la resta d'Europa; particularment a Frana, Pasos Baixos i Espanya. Els enginyers italians eren sollicitats per tota Europa, sobretot en rees fuetejades per la guerra. Durant molts anys, les tctiques ofensives i defensives van estar equilibrades, portant a una srie de guerres cada vegada ms preparades i costoses que requerien una major planificaci i la implicaci dels diferents governs.

Les noves fortaleses asseguraven que les guerres no s'estenguessin ms enll d'una srie de setges. Ja que les fortaleses podien allotjar fcilment uns 10.000 homes; un exrcit invasor no podia ignorar una posici poderosament fortificada, ja que suposava un risc molt alt de contraatac. Com a resultat, gaireb totes les ciutats havien de ser preses, el qu suposava un llarg procs que podia prendre mesos i fins i tot anys, fins que els ciutadans de la ciutat es rendien per gana. La majoria de la batalles d'aquesta poca van ser entre exrcits que mantenien el lloc a una posici, i els exrcits de rescat que tractaven d'alliberar els assetjats.

 El mariscal Vauban .


Al final del segle XVII, el mariscal Vauban, un enginyer militar francs, va desenvolupar un model molt desenvolupat de fortificaci moderna, refinant l'estratgia del setge sense alterar-la de forma drstica: es cavaven canals, es protegien les muralles amb glacis, i els bastions enfilaven als atacants. Alhora, va demostrar ser un mestre planejant els setges. Va millorar el setge tot fent servir en un procs metdic que, si no s'interrompia, acabava conquerint qualsevol fortificaci.

Planejar i mantenir un setge era tan difcil com defensar-lo. L'exrcit que assetjava havia d'estar preparat per repellir tant les sortides de l'rea assetjada com qualsevol atac que intents alliberar la posici des de l'exterior. Per aix era habitual construir lnies de trinxeres i defenses en ambdues direccions. Les lnies externes envoltaven completament l'exrcit atacant i li donaven protecci en cas d'atacs externs; serien el primer element de construcci en la preparaci del setge, que es realitzaria poc desprs que la ciutat hagus estat envoltada. Tamb es construiria una lnia de circumvallaci, mirant cap a la zona assetjada, com a protecci davant de les sortides dels defensors i prevenint una possible fugida.

La segent lnia, que Vauban solia collocar a uns 600 metres de l'objectiu, contenia les principals bateries de canons pesats, de manera que poguessin arribar a l'objectiu sense ser, al seu torn, vulnerables. Una vegada que s'establia aquesta lnia, els equips de treball avanaven per crear una altra lnia a 250 metres, que constava de canons ms petits. L'ltima lnia es construa a noms 30 o 60 metres de la fortalesa. Aquesta lnia tenia els morters, i servia com a lloc per a llanar els atacs una vegada s'haguessin obert bretxes en les muralles. Tamb s des d'aqu des d'on els sapadors treballaven obrint tnels per atacar els fonaments de la fortalesa.

La trinxeres que connectaven diverses lnies dels assetjants no es podien construir de forma perpendicular a les parets de la fortalesa, ja que llavors els defensors tindrien una clara lnia de foc per a tota la trinxera. Per aix es construen en ziga-zaga, o amb angles molt aguts.

Un altre element de la fortalesa era la ciutadella. Normalment es tractava d'una petita fortalesa dintre d'una altra de ms gran que, de vegades, es dissenyava com un ltim basti de defensa, per normalment tenia la funci principal de protegir la guarnici d'una possible revolta a la ciutat. La ciutadella s'utilitzava tant en temps de pau com en temps de guerra per mantenir l'ordre dels residents de la ciutat.

Com en poques anteriors, la majoria dels setges es decidien amb poca lluita entre els exrcits. L'atacant tenia molt en compte la gran quantitat de baixes que suposaria un atac directe a la fortalesa, per la qual cosa normalment preferia esperar que els subministraments s'esgotessin, o les malalties debilitessin els defensors fins al punt que estiguessin desitjant rendir-se. Alhora, les malalties, i especialment el tifus, eren un perill constant per a les tropes acantonades fora de la fortalesa, i sovint obligaven a efectuar una retirada. Els setges sovint els guanyava l'exrcit que aguants ms temps.

Un element molt important de l'estratgia del setge era si es permetria o no la rendici de la ciutat assetjada. Normalment era preferible permetre la rendici, tant per evitar baixes com per donar exemple a futures ciutats assetjades. Deixar que una ciutat es rends, amb un petit cost en vides, era una soluci molt ms bona que massacrar brutalment la poblaci desprs d'un llarg setge. s ms, si un exrcit tenia fama de matar i saquejar sense valorar la rendici, llavors els esforos defensius d'altres ciutats augmentaven.

 L'arribada de la guerra mbil .

La tctica del setge va dominar l'Europa occidental durant la major part dels segles XVII i XVIII. En aquell temps es podia dedicar una campanya militar sencera, i fins i tot ms, en un sol setge; per exemple, el setge d Oostende va durar des del 1601 fins al 1604, o el de setge de La Rochelle, el 1627 i 1628. Aix donava lloc a uns conflictes bllics d una llarga durada i el balan resultant mostrava que els setges suposaven un gran cost material i de temps i eren ms eficaos els enfrontaments a camp obert; enfrontaments entre assetjadors i exrcits que tractaven d'alliberar el lloc, i les victries arribaven amb lentitud i, sovint, del costat del ms poders econmicament. Els rars intents de forar batalles en camp obert, com per exemple la del rei suec Gustau II Adolf el 1630 o els francesos contra els holandesos el 1672 i el 1688, gaireb sempre eren derrotes molt cares.

L'excepci a aquesta regla va ser el cas angls. Durant la Guerra Civil Anglesa tot all que tendia a prolongar la lluita, o exigia massa energia, molestava als homes dels dos bndols. A Frana i Alemanya, la prolongaci d'una guerra continuava donant feina als soldats, per a Anglaterra:


Aquest passatge de les Memoirs of a Cavalier (Memries d'un Cavaller),  atribut a Daniel Defoe, s un resum admirable del carcter de la Guerra Civil.

Aix era molt diferent del setge de Nuremberg, durant les guerra dels 30 anys, o a la batalla de les Dunes (1658), en la Guerra de Successi Espanyola de 1654, on els regiments anglesos van demostrar a les forces continentals aquest esperit; el Duc de Marlborough preferia enfrontar-se a l'enemic en batalles campals ms que participar en la guerra de setges, encara que tamb era molt competent en aquest tipus de guerra. A comenament del segle XIX, dos grans esdeveniments canviarien el panorama bllic.

 Conceptes estratgics .

Els esquemes estratgics tradicionals van ser modificats arran de la Revoluci Francesa i de les Guerres Napoleniques. Les noves tcniques van impulsar exrcits de gran mobilitat, amb cossos militars diferenciats que marxaven separats, i noms s unien en el camp de batalla. Els exrcits estaven ms dispersos i podien desplaar-se ms rpidament per les noves vies de comunicaci, amb una millora de les carreteres; i les fortaleses es podien deixar de costat. Napoleon Bonaparte sempre buscava un final rpid a qualsevol conflicte mitjanant una batalla campal. Aquesta revoluci militar va ser descrita i sistematitzada per Carl von Clausewitz.

Avenos industrials.

Per una banda, els avenos en artilleria van fer que les defenses que abans eren gaireb infranquejables fossin intils. Per exemple, les muralles de Viena que havien detingut els turcs a mitjans del segle XVII no van ser cap obstacle per a Napole a finals del segle XVIII. Quan es donaven situacions de setge, com el setges de Delhi i el de Cawnpore durant la Rebelli ndia de 1857, els atacants solien ser capaos de vncer les defenses en un termini de dies o setmanes, en lloc de setmanes o mesos, com ocorria abans.


Per altra banda, les fortaleses quedaven obsoletes amb el desenvolupament de la mobilitat militar. La gran fortalesa sueca de Karlsborg va ser construda en la tradici de Vauban i estava pensada com una capital de reserva per a Sucia, desprs de la prdua de Finlndia el 1809, per va quedar obsoleta abans que es complets el 1869. Es deia que el general prussi von Moltke, un gran exponent de l'art de guerra mbil, va somriure noms dues vegades en la seva vida; quan va veure la fortalesa de Karlsborg, i quan la mare de la seva muller va morir.

Durant la guerra francoprussiana, les lnies dels camps de batalla es modificaven molt rpidament al llarg i ample de Frana. Tanmateix, el setge de Metz i el setge de Pars van detenir els exrcits alemanys durant mesos, a causa, en part, de la millora en la capacitat defensiva de la infanteria amb la incorporaci del rifle Chassepot, i al principi de forts adossats i semiadossats amb artilleria de calibre pesat. Aix va determinar la construcci de fortaleses a travs d'Europa, com les fortificacions massives de Verdun. Tamb va incorporar-se la tctica que buscava la rendici bombardejant la poblaci civil tancada dins d'una fortalesa ms que les prpies defenses.

A comenaments del segle XIX, les lnies de fortificacions de Torres Vedras (1810-1811), construdes pels portuguesos per assessorats pel cos d'Enginyers de l'exrcit britnic, van ser capaces de detenir l'exrcit francs i van representar un dels primers casos de guerra de trinxeres. Ms tard, el setge de Sevastopol (1854-1855) durant la guerra de Crimea i el de Petersburg (1864-1865), Virgnia, en la Guerra Civil dels Estats Units, mostraren que les ciutadelles modernes, quan eren millorades per defenses improvisades per eficaces, podien permetre resistir a un enemic durant molts mesos. D altra banda, el setge de Pleven durant la Guerra russoturca (1877 1878) demostr que les defenses de camp, encara que construdes precipitadament, feien possible resistir a atacs preparats, i era un presagi de la guerra de trinxeres de la Primera Guerra Mundial.

Els avenos en la tecnologia d'armes de foc si no anaven acompanyats de millores en les comunicacions en el camp de batalla conduren, de manera gradual, a que les tctiques defensives tornessin a tenir ms fora. Un exemple de setge durant aquesta poca, prolongat durant 337 dies a causa de la incomunicaci dels assetjats, va ser el setge de Baler, en el transcurs de la Revoluci Filipina i la Guerra hispanoestatunidenca; en aquest fet, un redut grup de soldats espanyols va ser assetjat en una petita esglsia pels insurrectes filipins, i va durar fins a uns mesos desprs de firmar-se el Tractat de Pars (1898) que donava per finalitzat el conflicte.

 La guerra moderna .

La Primera Guerra Mundial va desenvolupar un tipus de setge en el format de guerra de trinxeres, principalment com a resultat de l'increment del poder de foc a disposici de les forces defensives, com va ser, per exemple, l aparici de les metralladores. Encara que el setge havia marxat fora de les zones urbanes, perqu les muralles de la ciutat no eren efectives contra les armes modernes, la guerra de trinxeres podia fer servir moltes de les tcniques de la guerra de setge  tnels, mines, artilleria i, sens dubte, la guerra de desgast , per a una escala molt ms gran i en un front bllic molt ms ampli.

El desenvolupament del tanc blindat va millorar les tctiques d'infanteria i, cap al final de la Primera Guerra Mundial, els canvis van tornar a girar la balana a favor de les maniobres militars. La Blitzkrieg, la "guerra llampec" de la Segona Guerra Mundial, va demostrar que les fortificacions fixes eren venudes fcilment amb les maniobres adequades, tot evitant l'atac frontal i els llargs setges. La gran lnia Maginot va ser sobrepassada i les batalles que haurien portat setmanes de setge es podien evitar amb la utilitzaci de la fora aria com, per exemple, es van fer els alemanys en la captura, fent servir paracaigudistes, del Fort Eben Emael, Blgica, a comenaments de la guerra). Encara que els setges continuarien, a partir d aquell moment seria dins un estil totalment diferent i en una escala reduda.

Els setges ms importants de la Segona Guerra Mundial van tenir lloc en el front de l'est, on la sagnant guerra de carrer va marcar les batalles de Leningrad, Stalingrad i Berln. En aquestes batalles, les runes d'un entorn urb van demostrar que podien ser obstacles tan efectius per a un exrcit invasor com qualsevol fortificaci. Al front de l'oest, a part de la llarga Batalla de l'Atlntic, els setges no van tenir la intensitat de l altra front. Tanmateix, hi va haver una srie de fets notables o crtics: el Setge de Malta (1940), el de Tobruk i el de Montecassino. Al sud-est asitic cal destacar el setge de Singapur, el de Myitkyina entre d'altres.

Els mtodes de subministrament aeri es van desenvolupar i utilitzar mpliament a la Campanya de Birmnia per subministrar provisions als chindits, la infanteria britnica estacionada a l'ndia, i a d'altres unitats, incloent-hi les que es trobaven en setges com el d'Imphal. Tots aquests casos van permetre als aliats adquirir una experincia vital que farien servir en el bloqueig de Berln durant la Guerra Freda.

Durant la Guerra del Vietnam les batalles de Dien Bien Phu (1954) i Khe Sanh (1968) van tenir caracterstiques semblants a un setge. En ambds casos, el Viet Minh i el Vi t C ng van ser capaos d'allar l'exrcit enemic capturant els terrenys del voltant. A Dien Bien Phu els francesos van ser incapaos d'utilitzar la fora aria per trencar el setge i van ser derrotats. Tanmateix, a Khe Sanh, noms 14 anys ms tard, els avenos tcnics van permetre als Estats Units aguantar el setge. La resistncia de les forces dels nord-americanes va ser assistida per la decisi de les forces vietnamites d'usar el setge com una distracci estratgica per permetre la seva ofensiva mbil, l'ofensiva del Tet, la primera en desenvolupar-se de forma segura. El setge de Khe Sanh s un exemple que mostra les caracterstiques tpiques dels setges moderns: mentre que els defensors tenien una gran capacitat per a defensar-se, l'objectiu principal dels atacants, ms que portar el setge a la seva conclusi, era embotellar les forces enemigues i crear una distracci estratgica.

 El setge en les accions policials .

Malgrat l'aclaparador poder de l'estat modern, les tctiques de setge continuen utilitzant-se en conflictes policials. Aix ha estat a causa d'un cert nombre de factors, principalment el risc de la vida humana, ja sigui el dels policies, el dels ostatges, el de terceres persones o el dels mateixos assetjats. La policia utilitza negociadors entrenats, psiclegs i, si s necessari, la fora, sempre amb la possibilitat de recolzar-se en l exrcit, en casos extrems.

Una de les complicacions a qu fa front la policia en un setge amb ostatges s la sndrome d'Estocolm, mitjanant el qual en ocasions els ostatges desenvolupen vincles d'afinitat amb els seus segrestadors. Hi ha casos en els quals els ostatges han intentat servir d'escut per protegir als seus segrestadors o han refusat cooperar amb les autoritats en les acusacions.

 Referncies i notes .


 Bibliografia .
 Duffy, Christopher (1975): Fire & Stone: The Science of Fortress Warfare (1660-1860). 2 ed. Nova York: Stackpole Books, 1996. ;
 Duffy, Christopher (1996): Siege Warfare: Fortress in the Early Modern World, 1494-1660. Routledge and Kegan Paul. ;
 Duffy, Christopher (1985): Siege Warfare, Volume II: The Fortress in the Age of Vauban and Frederick the Great.  Routledge and Kegan Paul: London.
 Lynn, John A. The Wars of Louis XIV.
Ebrey, Walthall, Palais (2006). East Asia: A Cultural, Social, and Political History. Boston: Houghton Mifflin Company.
 May, Timothy. "Mongol Arms." Explorations in Empire, Pre-Modern Imperialism Tutorial: the Mongols. University of Wisconsin-Madison. 27 de June de 2004.
Needham, Joseph (1986). Science and Civilization in China: . Taipei: Caves Books Ltd. (Volum 4 - Part 2, Volum 5 - Part 6, Volum 5 - Part 7);
Saltini Antonio (2003). L'assedio della Mirandola. Vita, guerra e amore al tempo di Pico e di papa Giulio, Diabasis, Reggio Emilia.
Turnbull, Stephen R. (2002). Siege Weapons of the Far East. Oxford: Osprey Publishing Ltd.

Vegeu tamb.

 .
 Setge de Besiers;
 Setge de Perpiny (1642);
 Setge de Xtiva (1707);
 Setge de Barcelona (1713-1714) ;
 Setge de Girona (1809);

 Enllaos externs .

 Trebuchetstore. Imatges, informaci i venta de material de setge antic. ;
 Secrets of Lost Empires: Medieval Siege  Informaci sobre tcniques de setge medievals. ;
 Tres setges de l'Antic Egipte: Megiddo, Dapur, Hermopolis ;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318858" title="Giuseppe Cainero" nonfiltered="4238" processed="4221" dbindex="124497">

Giuseppe Cainero (Nimis, 31 de juliol de 1932) va ser un ciclista itali que fou professional entre 1956-1961. Sols se li coneix la victria al Campionat de Zuric de 1958

Palmars.
1956;
 37 del Giro d'Itlia ;
1958;
 1r del Campionat de Zuric;

Enllaos externs.
Fitxa de Giuseppe Cainero;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318861" title="Leonid Yosipovich Buryak" nonfiltered="4239" processed="4222" dbindex="124498">






Leonid Yosipovich Buryak (ucrans:                       ) (10 de juliol, 1953 a Odessa) fou un futbolista i entrenador de futbol ucrans.

Va jugar a fora clubs de l'antiga Uni Sovitica, destacant al Dynamo Kyiv. Tamb jug per la selecci de la URSS, amb la que guany una medalla de bronze olmpica.

Com entrenador dirig a FC Chornomorets Odessa, la selecci d'Ucrana o el Dynamo Kyiv, entre d'altres. Actualment s director esportiu del Dynamo Kyiv.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318867" title="Exponenciaci binria" nonfiltered="4240" processed="4223" dbindex="124499">
La Exponenciaci binaria s un algorisme que es fa servir per a calcular potncies d un nombre. Tamb se l coneix com algorisme de elevar al quadrat i multiplicar o exponenciaci rpida. Fa servir de forma implcita la expressi binaria de l exponent. Es pot fer servir de forma fora general, per exemple en aritmtica modular.

Anlisi del problema.
La forma immediata de plantejar el clcul d una potncia , s multiplicar n per si mateix p cops. Tanmateix existeixen mtodes ms eficients, on el nombre d operacions necessries en comptes de ser de ordre p s del ordre de 
. 

Per exemple, es pot escriure  per , i llavors es comprova que:
;
Calen d operacions per a calcular els , ms d operacions per a formar el producte dels . El nombre total d operacions s dons 2d, que s de l ordre del logaritme de p (d s el logaritme en base 2 de p). Aquesta senzilla observaci algebraica condueix a l algorisme segent.

Algorisme.
Sia n un enter estrictament superior a 1,l algorisme es basa en els segents fets.
Si n s parell llavors xn=(x2)n/2. Llavors n hi ha prou amb calcular yn/2 amb y=x2.
Si n s senar i n>1, llavors xn=x(x2)(n-1)/2. N hi ha pro amb calcular y(n-1)/2 amb y=x2 i multiplicar el resultat per x.

Aix porta a l algorisme recursiu segent  que calcula  xn per a un enter estrictament positiu n:






El mtode no noms funciona en els nombres reals sino en qualsevol semigrup, en particular en criptografia per a calcular les potencies d un anell d enters mdul q. Tamb es pot fer servir per a calcular les potencies d un element d un grup, si es fa servir per a les potncies negatives la regla : potncia(x, -n) = (potncia(x, n))-1.

Alternatives i generalitzacions.

La exponenciaci a base de elevar al quadrat es pot veure com un algorisme que calcula l exponent via una cadena de sumes consistent en doblar repetidament l exponent i/o incrementant-lo en una unitat(multiplicant per x).  De forma ms general, si es permet que se sumin qualsevulla exponents prviament calculats (a base de multiplicar aquestes potencies de x), de vegades es pot realitzar la exponenciaci fent servir menys multiplicacions (per normalment fent servir ms memria).  La potncia ms petita en qu aix passa s n=15:

  (6 multiplicacions, amb l algorisme d elevar al quadrat);
 (5 multiplicacions amb una cadena ptima de sumes, si es reutilitza x3);

En general, trobar una cadena de sumes ptima per a un exponent donat s un problema difcil, per al qual no es coneixen algorismes eficients, per tant les cadenes ptimes normalment noms es fan servir per a exponents petits (per exemple en compiladors on s han pretabulat les cadenes per a potncies petites).  Hara b, hi ha uns quants algorismes heurstics que, tot i que no sn ptims, arriben a menys multiplicacions que la exponenciaci per elevaci al quadrat a canvi del cost addicional de fer servir ms memria.  Respecte al nombre de multiplicacions mai creix ms a poc a poc que &Theta(log n), per tant, aquests algorismes noms milloren la eficincia de l algorisme de exponenciaci per elevaci al quadrat de forma asimpttica per un factor constant en el millor dels casos.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318869" title="Veldrom Miguel Indurain" nonfiltered="4241" processed="4224" dbindex="124500">


 El veldrom Miguel Indurain, est situat a la localitat espanyola de Tafalla (Navarra).
Duu el nom del mtic corredor espanyol Miguel Indurain d'Olaz (Navarra) guanyador de 5 Tour de Frana seguits a la decada dels 90, entre moltssims altres triomfs

Es tracta d'un veldrom cobert, de ciment, de 250 metres, en un recinte poliesportiu i funcional, i que va ser inaugurat de forma espectacular el mes d'agost de 2005, en el Campionat de Detecci de Talents

Fou l'escenari dels Campionats d'Espanya de ciclisme en pista open del 2005 i 2006.
Ha fet de Tafalla, la gran referncia del ciclisme espanyol de pista, ja que el mes de juliol del 2006 tamb acoll els Campionats d'Espanya juvenils.


 Enllaos externs .
Ficha del Veldrom 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318870" title="Llevant (vent)" nonfiltered="4242" processed="4225" dbindex="124501">


El Llevant s el punt cardinal est, i en la rosa dels vents s'anomena tamb llevant al vent que prov d'aquest punt cardinal. En l'mbit dels Pasos Catalans, el llevant s un vent humit, ja que prov del mar. 

D'acord amb la mitologia grega, Euros era la personificaci del vent de l'est.

Etimolgicament llevant prov del llat levante,  que s'aixeca . Segons una altra versi, vindria de llevar, ja que s per on surt el Sol en els equinoccis.

Temporal de llevant.
A la Pennsula Ibrica, la llevantada o temporal de llevant, afecta principalment les zones costeres de Catalunya, Pas Valenci i lesIlles Balears, al Mar d'Alboran i a l'estret de Gibraltar. s un vent humit i fred, segons l'poca de l'any i la situaci en altura pot provocar nevades en cotes molt baixes. Al 1960 les ratxes de vent van arribat als 198 km/h. A la costa, el llevant afecta especialment a l'estat del mar, alant un fort onatge, que pot provocar danys importants en platges i ports. Al febrer de 1948 un temporal de llevant destru 50 m d'escullera del port de Barcelona.

Alguns refranys.
 El ponent la mou i el llevant la plou.
 Pluja de llevant no deixa res davant.
 Llevant, llevant, a l'hivern dolent i a l'estiu pitjor.;

Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318871" title="Wolfgang Graf Berghe von Trips" nonfiltered="4243" processed="4226" dbindex="124502">

 Wolfgang Alexander Albert Eduard Maximilian Comte Berghe von Trips ms conegut com Wolfgang von Trips va ser un pilot de curses automobilstiques alemany que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Wolfgang von Trips va nixer el 4 de maig del 1928 a Kerpen-Horrem, Alemanya i va morir en un accident el 10 de setembre del 1961 disputant una cursa al circuit de Monza.

 A la F1 .

Va debutar a la vuitena i ltima cursa de la temporada 1956 (la setena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 2 de setembre del 1956 el GP d'Itlia al Circuit de Monza.

Wolfgang von Trips va participar a un total de vint-i-nou curses puntuables pel campionat de la F1, disputant-les en sis temporades diferents (1956 - 1961), aconseguint guanyar dues curses i assolint 56 punts pel campionat, acabant en segona posici del mundial a la seva ltima temporada.

 Resultats a la Frmula 1 .



 Resum .






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318875" title="ngrid Betancourt" nonfiltered="4244" processed="4227" dbindex="124503">

ngrid Betancourt (Bogot, 25 de desembre de 1956) s una poltica colombiana, ex-senadora i activista anti-corrupci. Betancourt va esdevenir mundialment famosa arran del seu llarg segrest per part de la guerrilla de les FARC que la varen tenir retinguda entre el 23 de febrer de 2002 i el 2 de juliol de 2008, quan va ser alliberada per l'exrcit colombi amb 14 hostatges ms. El seu segrest comen arran de la campanya per les eleccions presidencials de 2002 en les que ella es presentava com a candidata pel partit verd. A pesar de les recomanacions del govern, ngrid volgu fer un acte de campanya en una zona amb una gran activitat guerrillera. El seu segrest de 2321 dies fou mpliament difs en gran quantitat de mitjans arreu del mn, en part degut a la seva nacionalitat francesa.

El setembre de 2008 fou guardonada amb el Premi Prncep d'Astries de la Concrdia en reconeixement de la seva fortalesa, dignitat i valentia pel seus anys de captiveri.

Enllaos externs.
  www.elpais.com - ngrid Betancourt;
  Premi Prncep d'Astries de la Concrdia 2008;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318885" title="Sud (desambiguaci)" nonfiltered="4245" processed="4228" dbindex="124504">


 Sud, punt cardinal.
 Punta Sud (Argentina).
 El Sud, pellcula de Vctor Erice.
 La Creu del Sud, constellaci;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318898" title="Llista d'ocells de Costa Rica" nonfiltered="4246" processed="4229" dbindex="124505">

Aquesta llista d'ocells de Costa Rica inclou totes les espcies d'ocells trobats a Costa Rica: 886, de les quals 7 en sn endemismes, 19 estan globalment amenaades d'extinci i dues hi foren introdudes. 

Els ocells s'ordenen per famlies i espcies. 

Tinamidae.
Tinamus major;
Nothocercus bonapartei;
Crypturellus soui;
Crypturellus boucardi;
Crypturellus cinnamomeus;
Podicipedidae.
Tachybaptus dominicus;
Podilymbus podiceps;
Podiceps nigricollis;
Diomedeidae.
Phoebastria irrorata  ;
Procellariidae.
Pterodroma hasitata  ;
Pterodroma phaeopygia;
Procellaria parkinsoni ;
Calonectris diomedea  ;
Puffinus creatopus ;
Puffinus gravis  ;
Puffinus pacificus;
Puffinus griseus;
Puffinus tenuirostris  ;
Puffinus lherminieri;
Hydrobatidae.
Oceanites oceanicus;
Oceanites gracilis ;
Pelagodroma marina  ;
Oceanodroma microsoma;
Oceanodroma tethys;
Oceanodroma castro  ;
Oceanodroma leucorhoa;
Oceanodroma markhami  ;
Oceanodroma melania;
Phaethontidae.
Phaethon aethereus;
Phaethon lepturus  ;
Pelecanidae.
Pelecanus erythrorhynchos  ;
Pelecanus occidentalis;
Sulidae.
Sula nebouxii;
Sula dactylatra;
Sula sula;
Sula leucogaster;
Phalacrocoracidae.
Phalacrocorax brasilianus;
Anhingidae.
Anhinga anhinga;
Fregatidae.
Fregata magnificens;
Fregata minor  ;
Ardeidae. 
Ardea herodias;
Ardea alba;
Egretta rufescens;
Egretta tricolor;
Egretta caerulea;
Egretta thula;
Bubulcus ibis;
Butorides striata  ;
Butorides virescens;
Agamia agami;
Nycticorax nycticorax;
Nyctanassa violacea;
Cochlearius cochlearius;
Tigrisoma mexicanum;
Tigrisoma fasciatum;
Tigrisoma lineatum;
Ixobrychus exilis;
Botaurus pinnatus;
Botaurus lentiginosus ;
Ciconiidae.
Mycteria americana;
Jabiru mycteria;
Threskiornithidae.
Mesembrinibis cayennensis;
Eudocimus albus;
Plegadis falcinellus;
Plegadis chihi  ;
Platalea ajaja;
Anatidae.
Dendrocygna bicolor;
Dendrocygna viduata;
Dendrocygna autumnalis;
Cairina moschata;
Anas americana;
Anas carolinensis  ;
Anas platyrhynchos  ;
Anas acuta;
Anas discors;
Anas cyanoptera  ;
Anas clypeata;
Aythya collaris;
Aythya marila  ;
Aythya affinis;
Nomonyx dominica;
Oxyura jamaicensis ;
Cathartidae.
Coragyps atratus;
Cathartes aura;
Cathartes burrovianus;
Sarcoramphus papa;
Pandionidae.
Pandion haliaetus;
Accipitridae.
Leptodon cayanensis;
Chondrohierax uncinatus;
Elanoides forficatus;
Elanus leucurus;
Rostrhamus sociabilis;
Harpagus bidentatus;
Ictinia mississippiensis;
Ictinia plumbea;
Circus cyaneus;
Accipiter superciliosus;
Accipiter striatus;
Accipiter cooperii;
Accipiter bicolor;
Geranospiza caerulescens;
Leucopternis princeps;
Leucopternis semiplumbeus;
Leucopternis albicollis;
Buteogallus anthracinus;
Buteogallus subtilis;
Buteogallus urubitinga;
Buteogallus meridionalis;
Parabuteo unicinctus;
Busarellus nigricollis;
Harpyhaliaetus solitarius;
Asturina nitida;
Buteo magnirostris;
Buteo platypterus;
Buteo brachyurus;
Buteo swainsoni;
Buteo albicaudatus;
Buteo albonotatus;
Buteo jamaicensis;
Morphnus guianensis;
Harpia harpyja ;
Spizastur melanoleucus;
Spizaetus tyrannus;
Spizaetus ornatus;
Falconidae.
Ibycter americanus;
Caracara cheriway;
Milvago chimachima;
Herpetotheres cachinnans;
Micrastur ruficollis;
Micrastur mirandollei;
Micrastur semitorquatus;
Falco sparverius;
Falco femoralis  ;
Falco columbarius;
Falco rufigularis;
Falco deiroleucus  ;
Falco peregrinus;
Cracidae.
Ortalis vetula;
Ortalis cinereiceps;
Ortalis leucogastra;
Penelope purpurascens;
Chamaepetes unicolor ;
Crax rubra ;
Odontophoridae.
Dendrortyx leucophrys;
Colinus cristatus;
Odontophorus gujanensis;
Odontophorus melanotis;
Odontophorus erythrops;
Odontophorus leucolaemus;
Odontophorus guttatus;
Rhynchortyx cinctus;
Aramidae.
Aramus guarauna;
Rallidae.
Micropygia schomburgkii  ;
Laterallus ruber  ;
Laterallus albigularis;
Laterallus exilis;
Laterallus jamaicensis;
Aramides axillaris;
Aramides cajanea;
Amaurolimnas concolor;
Porzana carolina;
Porzana flaviventer;
Neocrex erythrops  ;
Pardirallus maculatus;
Porphyrio martinica;
Gallinula chloropus;
Fulica americana;
Heliornithidae.
Heliornis fulica;
Eurypygidae. 
Eurypyga helias;
Jacanidae.
Jacana spinosa;
Jacana jacana  ;
Haematopodidae.
Haematopus palliatus;
Recurvirostridae.
Himantopus mexicanus;
Recurvirostra americana  ;
Burhinidae.
Burhinus bistriatus;
Charadriidae.
Vanellus chilensis  ;
Pluvialis dominica;
Pluvialis squatarola;
Charadrius semipalmatus;
Charadrius wilsonia;
Charadrius vociferus;
Charadrius alexandrinus  ;
Charadrius collaris;
Scolopacidae.
Gallinago delicata;
Limnodromus griseus;
Limnodromus scolopaceus;
Limosa haemastica  ;
Limosa lapponica  ;
Limosa fedoa;
Numenius borealis  ;
Numenius phaeopus;
Numenius americanus ;
Bartramia longicauda;
Tringa melanoleuca;
Tringa flavipes;
Tringa solitaria;
Actitis macularia;
Heterosceles incanus;
Catoptrophorus semipalmatus;
Arenaria interpres;
Aphriza virgata;
Calidris canutus;
Calidris alba;
Calidris pusilla;
Calidris mauri;
Calidris minutilla;
Calidris fuscicollis;
Calidris bairdii;
Calidris melanotos;
Calidris ferruginea  ;
Calidris alpina  ;
Calidris himantopus;
Tryngites subruficollis ;
Philomachus pugnax  ;
Phalaropus tricolor;
Phalaropus lobatus;
Phalaropus fulicarius ;
Stercorariidae.
Stercorarius maccormicki;
Stercorarius skua  ;
Stercorarius pomarinus  ;
Stercorarius parasiticus;
Stercorarius longicaudus ;
Laridae.
Larus modestus  ;
Larus heermanni  ;
Larus delawarensis;
Larus smithsonianus;
Larus philadelphia  ;
Larus atricilla;
Larus pipixcan;
Xema sabini;
Creagrus furcatus  ;
Sternidae.
Gelochelidon nilotica;
Hydroprogne caspia;
Sterna elegans ;
Sterna sandvicensis;
Sterna maxima;
Sterna hirundo;
Sterna forsteri  ;
Sternula antillarum;
Onychoprion anaethetus;
Onychoprion fuscata  ;
Chlidonias niger;
Anous minutus  ;
Anous stolidus;
Gygis alba ;
Rhynchopidae.
Rynchops niger;
Columbidae.
Columba livia ;
Patagioenas leucocephala  ;
Patagioenas speciosa;
Patagioenas fasciata;
Patagioenas cayennensis;
Patagioenas flavirostris;
Patagioenas nigrirostris;
Patagioenas subvinacea;
Zenaida macroura;
Zenaida asiatica;
Columbina passerina;
Columbina minuta;
Columbina talpacoti;
Columbina inca;
Claravis pretiosa;
Claravis mondetoura;
Leptotila verreauxi;
Leptotila plumbeiceps;
Leptotila cassini;
Geotrygon lawrencii;
Geotrygon costaricensis;
Geotrygon chiriquensis;
Geotrygon veraguensis;
Geotrygon violacea;
Geotrygon montana;
Psittacidae.
Ara militaris ;
Ara ambigua ;
Ara macao;
Aratinga finschi;
Aratinga nana;
Aratinga canicularis;
Pyrrhura hoffmanni;
Bolborhynchus lineola;
Brotogeris jugularis;
Touit costaricensis ;
Pionopsitta haematotis;
Pionus menstruus;
Pionus senilis;
Amazona albifrons;
Amazona autumnalis;
Amazona ochrocephala;
Amazona auropalliata;
Amazona farinosa;
Cuculidae.
Coccyzus erythropthalmus;
Coccyzus americanus;
Coccyzus minor;
Coccyzus ferrugineus ;
Piaya cayana;
Crotophaga ani;
Crotophaga sulcirostris;
Tapera naevia;
Dromococcyx phasianellus;
Morococcyx erythropygus;
Neomorphus geoffroyi;
Tytonidae.
Tyto alba;
Strigidae.
Megascops kennicottii;
Megascops cooperi;
Megascops choliba;
Megascops clarkii;
Megascops guatemalae;
Megascops vermiculatus;
Bubo virginianus;
Ciccaba virgata;
Ciccaba nigrolineata;
Lophostrix cristata;
Pulsatrix perspicillata;
Glaucidium costaricanum;
Glaucidium griseiceps;
Glaucidium brasilianum;
Athene cunicularia  ;
Aegolius ridgwayi;
Pseudoscops clamator;
Asio stygius  ;
Asio flammeus ;
Steatornithidae.
Steatornis caripensis ;
Nyctibiidae.
Nyctibius grandis;
Nyctibius jamaicensis;
Nyctibius griseus;
Caprimulgidae.
Lurocalis semitorquatus;
Chordeiles acutipennis;
Chordeiles minor;
Nyctidromus albicollis;
Nyctiphrynus ocellatus;
Caprimulgus carolinensis;
Caprimulgus rufus;
Caprimulgus vociferus  ;
Caprimulgus saturatus;
Caprimulgus cayennensis;
Apodidae.
Cypseloides niger;
Cypseloides cherriei ;
Cypseloides cryptus;
Streptoprocne rutila;
Streptoprocne zonaris;
Chaetura cinereiventris;
Chaetura pelagica;
Chaetura vauxi;
Panyptila sanctihieronymi  ;
Panyptila cayennensis;
Chaetura fumosa;
Trochilidae.
Eutoxeres aquila;
Glaucis aenea;
Threnetes ruckeri;
Phaethornis guy;
Phaethornis longirostris;
Phaethornis striigularis;
Doryfera ludovicae;
Phaeochroa cuvierii;
Campylopterus hemileucurus;
Florisuga mellivora;
Colibri delphinae;
Colibri thalassinus;
Anthracothorax prevostii;
Klais guimeti;
Lophornis delattrei  ;
Lophornis helenae;
Lophornis adorabilis;
Discosura conversii;
Chlorostilbon assimilis;
Panterpe insignis;
Elvira chionura;
Elvira cupreiceps  ;
Eupherusa eximia;
Eupherusa nigriventris;
Thalurania colombica;
Damophila julie;
Lepidopyga coeruleogularis  ;
Hylocharis eliciae;
Amazilia tzacatl;
Amazilia rutila;
Agyrtria candida  ;
Polyerata amabilis;
Polyerata decora;
Polyerata boucardi  ;
Saucerottia saucerrottei;
Saucerottia cyanifrons  ;
Saucerottia edward;
Saucerottia cyanura  ;
Microchera albocoronata;
Chalybura buffonii;
Chalybura urochrysia;
Lampornis hemileucus;
Lampornis calolaema;
Lampornis cinereicauda  ;
Heliodoxa jacula;
Eugenes fulgens;
Heliothryx barroti;
Heliomaster constantii;
Heliomaster longirostris;
Calliphlox bryantae;
Archilochus colubris;
Selasphorus scintilla;
Selasphorus flammula;
Saucerottia alfaroana ;
Trogonidae.
Trogon melanocephalus;
Trogon bairdii ;
Trogon violaceus;
Trogon mexicanus;
Trogon collaris;
Trogon elegans;
Trogon aurantiiventris;
Trogon rufus;
Trogon massena;
Trogon clathratus;
Pharomachrus mocinno ;
Alcedinidae.
Ceryle alcyon;
Ceryle torquatus;
Chloroceryle amazona;
Chloroceryle americana;
Chloroceryle inda;
Chloroceryle aenea;
Momotidae.
Hylomanes momotula;
Momotus momota;
Baryphthengus martii;
Electron carinatum ;
Electron platyrhynchum;
Eumomota superciliosa;
Galbulidae.
Galbula ruficauda;
Jacamerops aureus;
Bucconidae.
Notharchus macrorhynchos;
Notharchus tectus;
Malacoptila panamensis;
Micromonacha lanceolata;
Monasa morphoeus;
Capitonidae.
Eubucco bourcierii;
Semnornis frantzii;
Ramphastidae.
Pteroglossus torquatus;
Pteroglossus frantzii;
Selenidera spectabilis;
Ramphastos sulfuratus;
Ramphastos swainsonii;
Aulacorhynchus caeruleogularis;
Picidae.
Picumnus olivaceus;
Melanerpes formicivorus;
Melanerpes chrysauchen;
Melanerpes pucherani;
Melanerpes rubricapillus;
Melanerpes hoffmannii;
Sphyrapicus varius;
Picoides villosus;
Veniliornis fumigatus;
Veniliornis kirkii;
Piculus simplex;
Piculus chrysochloros;
Piculus rubiginosus;
Celeus loricatus;
Celeus castaneus;
Dryocopus lineatus;
Campephilus guatemalensis;
Furnariidae.
Synallaxis albescens;
Synallaxis brachyura;
Cranioleuca erythrops;
Premnoplex brunnescens;
Margarornis rubiginosus;
Xenops minutus;
Xenops rutilans;
Anabacerthia variegaticeps;
Pseudocolaptes lawrencii;
Thripadectes rufobrunneus;
Syndactyla subalaris;
Hyloctistes subulatus;
Philydor rufus;
Automolus ochrolaemus;
Automolus rubiginosus;
Sclerurus mexicanus;
Sclerurus albigularis;
Sclerurus guatemalensis;
Dendrocolaptidae.
Dendrocincla anabatina;
Dendrocincla fuliginosa;
Dendrocincla homochroa;
Deconychura longicauda;
Sittasomus griseicapillus;
Glyphorynchus spirurus;
Xiphocolaptes promeropirhynchus;
Dendrocolaptes sanctithomae;
Dendrocolaptes picumnus;
Xiphorhynchus susurrans;
Xiphorhynchus flavigaster;
Xiphorhynchus lachrymosus;
Xiphorhynchus erythropygius;
Lepidocolaptes souleyetii;
Lepidocolaptes affinis;
Campylorhamphus pusillus;
Thamnophilidae.
Cymbilaimus lineatus;
Taraba major;
Thamnophilus doliatus;
Thamnophilus bridgesi;
Thamnophilus atrinucha;
Thamnistes anabatinus;
Dysithamnus mentalis;
Dysithamnus striaticeps;
Dysithamnus puncticeps;
Myrmotherula fulviventris;
Myrmotherula axillaris;
Myrmotherula schisticolor;
Microrhopias quixensis;
Terenura callinota;
Cercomacra tyrannina;
Gymnocichla nudiceps;
Myrmeciza exsul;
Myrmeciza laemosticta;
Myrmeciza immaculata;
Gymnopithys leucaspis;
Myrmornis torquata;
Hylophylax naevioides;
Phaenostictus mcleannani;
Formicariidae.
Formicarius nigricapillus;
Formicarius analis;
Formicarius rufipectus;
Pittasoma michleri;
Grallaria guatimalensis;
Hylopezus perspicillatus;
Hylopezus dives;
Grallaricula flavirostris;
Rhinocryptidae.
Scytalopus argentifrons;
Cotingidae.
Oxyruncus cristatus;
Lipaugus unirufus;
Cotinga amabilis;
Cotinga ridgwayi ;
Carpodectes antoniae ;
Carpodectes nitidus;
Querula purpurata;
Cephalopterus glabricollis ;
Procnias tricarunculata ;
Pipridae.
Manacus candei;
Manacus aurantiacus;
Corapipo altera;
Chiroxiphia lanceolata;
Chiroxiphia linearis;
Dixiphia pipra;
Lepidothrix coronata;
Pipra mentalis;
Piprites griseiceps;
Schiffornis turdinus;
Tyrannidae.
Ornithion semiflavum;
Ornithion brunneicapillus;
Camptostoma imberbe;
Camptostoma obsoletum;
Nesotriccus ridgwayi  ;
Capsiempis flaveola;
Tyrannulus elatus;
Myiopagis viridicata;
Elaenia flavogaster;
Elaenia chiriquensis;
Elaenia frantzii;
Serpophaga cinerea;
Mionectes oleagineus;
Mionectes olivaceus;
Leptopogon amaurocephalus;
Leptopogon superciliaris;
Phylloscartes superciliaris;
Phyllomyias burmeisteri;
Zimmerius vilissimus;
Sublegatus arenarum;
Myiornis atricapillus;
Lophotriccus pileatus;
Oncostoma cinereigulare;
Poecilotriccus sylvia;
Todirostrum cinereum;
Todirostrum nigriceps;
Rhynchocyclus brevirostris;
Tolmomyias sulphurescens;
Tolmomyias assimilis;
Platyrinchus cancrominus;
Platyrinchus coronatus;
Platyrinchus mystaceus;
Onychorhynchus mexicanus;
Myiophobus fasciatus;
Terenotriccus erythrurus;
Myiobius sulphureipygius;
Myiobius atricaudus;
Aphanotriccus capitalis ;
Mitrephanes phaeocercus;
Contopus cooperi;
Contopus lugubris  ;
Contopus ochraceus;
Contopus sordidulus;
Contopus virens;
Contopus cinereus;
Empidonax flaviventris;
Empidonax virescens;
Empidonax alnorum;
Empidonax traillii;
Empidonax albigularis;
Empidonax minimus  ;
Empidonax flavescens;
Empidonax atriceps;
Sayornis nigricans;
Colonia colonus;
Attila spadiceus;
Laniocera rufescens;
Rhytipterna holerythra;
Myiarchus tuberculifer;
Myiarchus panamensis;
Myiarchus cinerascens  ;
Myiarchus nuttingi;
Myiarchus crinitus;
Myiarchus tyrannulus;
Pitangus sulphuratus;
Megarynchus pitangua;
Myiozetetes cayanensis  ;
Myiozetetes similis;
Myiozetetes granadensis;
Conopias albovittata;
Myiodynastes hemichrysus;
Myiodynastes maculatus;
Myiodynastes luteiventris;
Legatus leucophaius;
Tyrannus melancholicus;
Tyrannus couchii;
Tyrannus verticalis;
Tyrannus tyrannus;
Tyrannus dominicensis  ;
Tyrannus forficatus;
Tyrannus savana;
Pachyramphus versicolor;
Pachyramphus cinnamomeus;
Pachyramphus polychopterus;
Pachyramphus albogriseus;
Pachyramphus aglaiae;
Tityra semifasciata;
Tityra inquisitor;
Hirundinidae.
Progne tapera  ;
Progne subis;
Progne chalybea;
Tachycineta bicolor;
Tachycineta albilinea;
Tachycineta thalassina  ;
Notiochelidon cyanoleuca;
Stelgidopteryx serripennis;
Stelgidopteryx ruficollis;
Riparia riparia;
Petrochelidon pyrrhonota;
Petrochelidon fulva  ;
Hirundo rustica;
Ptilogonatidae.
Phainoptila melanoxantha;
Ptilogonys caudatus;
Bombycillidae.
Bombycilla cedrorum;
Cinclidae.
Cinclus mexicanus;
Troglodytidae.
Campylorhynchus zonatus;
Campylorhynchus rufinucha;
Salpinctes obsoletus;
Thryothorus atrogularis;
Thryothorus fasciatoventris;
Thryothorus maculipectus;
Thryothorus rutilus;
Thryothorus semibadius;
Thryothorus nigricapillus;
Thryothorus thoracicus;
Thryothorus pleurostictus;
Thryothorus rufalbus;
Thryothorus modestus;
Troglodytes aedon;
Troglodytes ochraceus;
Cistothorus platensis;
Thryorchilus browni;
Henicorhina leucosticta;
Henicorhina leucophrys;
Microcerculus philomela;
Microcerculus marginatus;
Cyphorhinus phaeocephalus;

Mimidae.
Dumetella carolinensis;
Mimus gilvus;
Turdidae.
Myadestes melanops;
Catharus aurantiirostris;
Catharus fuscater;
Catharus gracilirostris;
Catharus frantzii;
Catharus mexicanus;
Catharus dryas;
Catharus fuscescens;
Catharus minimus;
Catharus ustulatus;
Hylocichla mustelina;
Turdus nigrescens;
Turdus plebejus;
Turdus obsoletus;
Turdus grayi;
Turdus assimilis;
Polioptilidae.
Microbates cinereiventris;
Ramphocaenus melanurus;
Polioptila albiloris;
Polioptila plumbea;
Corvidae.
Calocitta formosa;
Cyanocorax affinis;
Cyanocorax morio;
Cyanolyca cucullata;
Cyanolyca argentigula;
Vireonidae.
Vireo griseus  ;
Vireo pallens;
Vireo flavifrons;
Vireo solitarius  ;
Vireo carmioli;
Vireo gilvus  ;
Vireo leucophrys;
Vireo philadelphicus;
Vireo olivaceus;
Vireo flavoviridis;
Vireo altiloquus  ;
Hylophilus flavipes;
Hylophilus ochraceiceps;
Hylophilus decurtatus;
Vireolanius pulchellus;
Cyclarhis gujanensis;
Parulidae.
Vermivora pinus;
Vermivora chrysoptera;
Vermivora peregrina;
Vermivora celata  ;
Vermivora ruficapilla  ;
Parula gutturalis;
Parula americana  ;
Parula pitiayumi;
Dendroica petechia;
Dendroica pensylvanica;
Dendroica magnolia;
Dendroica tigrina;
Dendroica caerulescens  ;
Dendroica coronata;
Dendroica virens;
Dendroica townsendi;
Dendroica occidentalis  ;
Dendroica fusca;
Dendroica dominica;
Dendroica pinus  ;
Dendroica discolor ;
Dendroica palmarum;
Dendroica castanea;
Dendroica striata  ;
Dendroica cerulea;
Mniotilta varia;
Setophaga ruticilla;
Protonotaria citrea;
Helmitheros vermivorus;
Seiurus aurocapilla;
Seiurus noveboracensis;
Seiurus motacilla;
Oporornis formosus;
Oporornis agilis  ;
Oporornis philadelphia;
Oporornis tolmiei;
Geothlypis trichas;
Geothlypis semiflava;
Geothlypis aequinoctialis;
Geothlypis poliocephala;
Wilsonia citrina;
Wilsonia pusilla;
Wilsonia canadensis;
Myioborus miniatus;
Myioborus torquatus;
Basileuterus culicivorus;
Basileuterus rufifrons;
Basileuterus melanogenys;
Basileuterus tristriatus;
Basileuterus fulvicauda;
Zeledonia coronata;
Icteria virens;
Coerebidae.
Coereba flaveola;
Thraupidae.
Chlorospingus ophthalmicus;
Chlorospingus pileatus;
Chlorospingus canigularis;
Chrysothlypis chrysomelaena;
Rhodinocichla rosea;
Mitrospingus cassinii;
Chlorothraupis carmioli;
Eucometis penicillata;
Lanio leucothorax;
Heterospingus rubrifrons;
Tachyphonus luctuosus;
Tachyphonus delatrii;
Tachyphonus rufus;
Habia rubica;
Habia fuscicauda;
Habia atrimaxillaris  ;
Piranga flava;
Piranga olivacea;
Piranga rubra;
Piranga ludoviciana;
Piranga bidentata;
Piranga leucoptera;
Ramphocelus sanguinolentus;
Ramphocelus passerinii;
Ramphocelus costaricensis  ;
Thraupis episcopus;
Thraupis abbas  ;
Thraupis palmarum;
Bangsia arcaei ;
Euphonia affinis;
Euphonia luteicapilla;
Euphonia laniirostris;
Euphonia hirundinacea;
Euphonia elegantissima;
Euphonia imitans;
Euphonia fulvicrissa;
Euphonia gouldi;
Euphonia minuta;
Euphonia anneae;
Chlorophonia callophrys;
Tangara inornata;
Tangara florida;
Tangara icterocephala;
Tangara guttata;
Tangara gyrola;
Tangara lavinia;
Tangara larvata;
Tangara dowii;
Dacnis venusta;
Dacnis cayana;
Chlorophanes spiza;
Cyanerpes lucidus;
Cyanerpes cyaneus;
Emberizidae.
Volatinia jacarina;
Sporophila schistacea;
Sporophila corvina;
Sporophila torqueola;
Sporophila nigricollis;
Sporophila minuta;
Oryzoborus nuttingi;
Oryzoborus funereus;
Amaurospiza concolor;
Tiaris olivacea;
Pinaroloxias inornata  ;
Haplospiza rustica;
Acanthidops bairdii;
Diglossa plumbea;
Sicalis luteola  ;
Emberizoides herbicola;
Lysurus crassirostris;
Pselliophorus tibialis;
Pezopetes capitalis;
Atlapetes albinucha;
Buarremon brunneinucha;
Buarremon torquatus;
Arremon aurantiirostris;
Arremonops rufivirgatus;
Arremonops conirostris;
Melozone biarcuatum;
Melozone leucotis;
Aimophila ruficauda;
Aimophila botterii;
Aimophila rufescens;
Spizella passerina  ;
Passerculus sandwichensis  ;
Ammodramus savannarum;
Melospiza lincolnii  ;
Zonotrichia capensis;
Junco vulcani;
Cardinalidae.
Saltator striatipectus;
Saltator coerulescens;
Saltator maximus;
Saltator atriceps;
Saltator grossus;
Caryothraustes poliogaster;
Pheucticus tibialis;
Pheucticus ludovicianus;
Pheucticus melanocephalus  ;
Cyanocompsa parellina  ;
Cyanocompsa cyanoides;
Passerina caerulea;
Passerina cyanea;
Passerina ciris;
Spiza americana;
Icteridae.
Dolichonyx oryzivorus;
Agelaius phoeniceus;
Sturnella militaris;
Sturnella magna;
Xanthocephalus xanthocephalus  ;
Dives dives;
Quiscalus mexicanus;
Quiscalus nicaraguensis;
Molothrus aeneus;
Molothrus oryzivorus;
Icterus chrysater;
Icterus mesomelas;
Icterus pectoralis;
Icterus pustulatus;
Icterus galbula;
Icterus bullockii  ;
Icterus abeillei  ;
Icterus spurius;
Icterus prosthemelas;
Amblycercus holosericeus;
Cacicus uropygialis;
Psarocolius decumanus  ;
Psarocolius wagleri;
Gymnostinops montezuma;
Fringillidae.
Carduelis xanthogastra;
Carduelis psaltria;
Passeridae.
Passer domesticus;

Referncies.



Bibliografia.



Enllaos externs.

 Associaci Ornitolgica de Costa Rica.  i ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318905" title="Maria Olivares" nonfiltered="4247" processed="4230" dbindex="124506">

Maria Olivares (L Hospitalet de Llobregat - 2 de desembre del 1932) s professora mercantil per l escola d Alts estudis Mercantils de Barcelona . Va iniciar la seva trajectria poltica i social en la lluita antifranquista i des de l any 1976 milita en el moviment feminista.

Ha militat a Nacionalistes d Esquerra i a la Crida a la Solidaritat i l any 1993 va ser fundadora dels Verds Confederaci Ecologista de Catalunya. 

Va ser diputada la V Legislatura del Parlament de Catalunya 1995 per la coalici Iniciativa per Catalunya - Els Verds.

Actualment es membre del Consell Poltic dels Verds-Esquerra Ecologista i continua militant al moviment feminista, en diferents entitats com la Marxa Mundial de Dones, a ms de ser membre del Consell de Dones de l Ajuntament de Barcelona.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318919" title="Wolfgang Overath" nonfiltered="4248" processed="4231" dbindex="124507">
Wolfgang Overath (29 de setembre de 1943 a Siegburg, Alemanya) fou un futbolista alemany.

Jugava de centrecampista. Comen en el modest club SSV Siegburg, per la major part de la seva trajectria transcorregu al 1. FC Kln, amb el qual jug 765 partits entre 1962 i 1977 i marc 287 gols. Va guanyar la Bundesliga el 1964 i la Copa el 1968, amb dues amb el Colnia.

Fou 81 cops internacional entre 1963 i 1974, on marc 17 gols. Represent el seu equip en tres Copes del Mn els anys 1966, 1970 i 1974, culminant amb el triomf en aquesta darrera edici. A ms, en les altres dues edicions fou segon i tercer respectivament. L'arribada de Gnter Netzer li barr el pas a seguir sumant internacionalitats amb la selecci.

L'any 2004 fou escollit president del 1. FC Kln.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318930" title="lvaro Surez de Quiones" nonfiltered="4249" processed="4232" dbindex="124508">
lvaro Surez de Quiones fou un militar espanyol del segle XVII.

Durant la Guerra dels Trenta Anys Tinent de mestre de camp general de cavalleria, va participar a la batalla de Tornavento l'any 1636 i en el Setge de Salses. 

Durant la guerra dels segadors, el 1640 s'incorpor a l exrcit de Pedro Fajardo de Ziga y Requesens, el marqus de Los Vlez, compartint el comandament suprem de la cavalleria amb Carlo Maria Caracciolo, el duc de San Giorgio, i desprs de la seva mort a la batalla de Montjuc el 26 de gener de 1641 torn a assumir sol el govern de la cavalleria.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318932" title="Robledillo de Mohernando" nonfiltered="4250" processed="4233" dbindex="124509">


Robledillo de Mohernando s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318933" title="Renera" nonfiltered="4251" processed="4234" dbindex="124510">


Renera s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita amb Fuentelviejo, Moratilla de los Meleros, Hueva, Hontoba, Loranca de Tajua, Aranzueque i Armua de Tajua.

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318934" title="Robledo de Corpes" nonfiltered="4252" processed="4235" dbindex="124511">


Robledo de Corpes s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318935" title="Romanones (Guadalajara)" nonfiltered="4253" processed="4236" dbindex="124512">


Romanones s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita amb Valfermoso de Tajua, Irueste, Tendilla, Armua de Tajua i Horche.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318936" title="Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona" nonfiltered="4254" processed="4237" dbindex="124513">
El Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB)  s un centre d'investigaci cientfica en medicina regenerativa i cllules mare embrionries. S'hi estudien els mecanismes gentics i cellulars del desenvolupament embrionari i de la auto-renovaci i diferenciaci de les cllules mare. L'objectiu s entendre com la capacitat de les cllules aix com dels diversos models animals capaos de regenerar els seus rgans, poden ser la base per a futures terpies de regeneraci.

El CMRB el formen un equip de cientfics provinents d arreu del mn i est ubicat a la Vila Olmpica de Barcelona, en el Parc de Recerca Biomdica(PRBB) , on s agrupen diversos centres d investigaci capdavanters en recerca biomdica. 

Dins del CMRB s'hi troba integrat com una unitat funcional, el Banc de Lnies Cellulars de Barcelona (BLCB). EL BLCB treballa en la derivaci, manteniment, caracteritzaci i preservaci de cllules mare embrionries amb la finalitat de desenvolupar activitats de recerca en l'rea de la medicina regenerativa. Infraestructuralment el banc es composa de laboratoris de cultiu cellular, caracteritzaci i criobiologia.


Referncies.


Enllaos externs.
 CMRB;
 Web de l'Ajuntament de Barcelona: Parc d'Investigaci Biomdica de Barcelona;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318937" title="Sacedn" nonfiltered="4255" processed="4238" dbindex="124514">


Sacedn s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318938" title="Salmern (Guadalajara)" nonfiltered="4256" processed="4239" dbindex="124515">


Salmern s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Est situat entre  entre Valdeolivas i Villaescusa de Palositos.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318939" title="Sayatn" nonfiltered="4257" processed="4240" dbindex="124516">


Sayatn s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318940" title="Sotodosos" nonfiltered="4258" processed="4241" dbindex="124517">


Sotodosos s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318942" title="Mazuecos" nonfiltered="4259" processed="4242" dbindex="124518">


Mazuecos s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318943" title="Castilnuevo" nonfiltered="4260" processed="4243" dbindex="124519">


Castilnuevo s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318946" title="Comtat d'Oliva" nonfiltered="4261" processed="4244" dbindex="124520">
El Comtat d'Oliva fou un antic comtat del sud de la Safor que comprenia el senyoriu de Rebollet i la vila d'Oliva.

El ttol de Comtat va ser concedit el 1449 a Francesc Gilabert de Centelles-Riusech i de Queralt, senyor de les baronies d'Oliva i Nules. Pass als Borja, ducs de Gandia, als Pimentel, comtes ducs de Benavente, als Tllez-Girn, ducs d'Osuna, als Roca de Togores, marquesos d'Asprilles, i als Escriv de Roman.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318948" title="Glir" nonfiltered="4262" processed="4245" dbindex="124521">

Els glirs (Glires, del llat gl r s "lirons") sn un clade format pels ordres dels rosegadors i els lagomorfs (conills, llebres i piques). La hiptesi que aquests animals formen un grup monofiltic ha estat debatuda des de fa molt de temps en base a l'evidncia morfolgica, tot i que els estudis morfolgics recents suporten fermament el monofiletisme dels glirs (Meng i Wyss, 2001; Meng et al., 2003). En particular, el descobriment de nou material fssil de membres basals dels glirs, especialment els gneres Mimotona, Gomphos, Heomys, Matutinia, Rhombomylus i Sinomylus, ha contribut a omplir el buit entre els rosegadors i els lagomorfs ms tpics (Meng et al., 2003; Asher et al., 2005). Les informacions basades en l'anlisi de l'ADN nuclear suporten Glires com a grup germ dEuarchonta per formar Euarchontoglires (Murphy et al. i Madsen et al. 2001), per algunes dades gentiques de l'anlisi d'ADN mitocondrial i nuclear no semblen donar un suport tan clar (Arnason et al. 2002). Un estudi de la informaci de presncia/absncia de retrotransposons dna un clar suport a la hiptesi dels glirs (Kriegs et al. 2007).

Referncies.

Asher R.J., J. Meng, J.R. Wible, M.C. McKenna, G.W. Rougier, D. Dashzeveg, i M.J. Novacek, 2005. Stem Lagomorpha and the antiquity of Glires. Science 307:1091-1094. Abstracte;

Madsen O., M. Scally, C. J. Douady, D. J. Kao, R. W. DeBry, R. Adkins, H. M. Amrine, M. J. Stanhope, W. W. de Jong, M. S. Springer, 2001 Parallel adaptive radiations in two major clades of placental mammals. Nature 409:610-614. ;

Meng J., Y. Hu, C. Li, 2003. The osteology of Rhombomylus (Mammalia, Glires): implications for phylogeny and evolution of Glires. Bulletin of the American Museum of Natural History 275:1-247. ;

Meng, J., i A.R. Wyss, 2001. The morphology of Tribosphenomys (Rodentiaformes, Mammalia): phylogenetic implications for basal Glires. Journal of Mammalian Evolution 8(1):1-71.

Murphy W. J., E. Eizirik, W. E. Johnson, Y. P. Zhang, O. A. Ryder, S. J. O'Brien, 2001a. Molecular phylogenetics and the origins of placental mammals. Nature 409:614-618.  ;

Ulfur Arnason, et al. Mammalian mitogenomic relationships and the root of the eutherian tree. Proceedings of the National Academy of Science 99: 8151-8156. ;

Jan Ole Kriegs, Gennady Churakov, Jerzy Jurka, Jrgen Brosius, and Jrgen Schmitz (2007) Evolutionary history of 7SL RNA-derived SINEs in Supraprimates. Trends in Genetics 23 (4): 158-161  (PDF version );

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318954" title="Foro Babel" nonfiltered="4263" processed="4246" dbindex="124522">
El Foro Babel va nixer el 13 de desembre de 1996, creat al CCCB per un grup d'intellectuals amb la intenci d'esdevenir un grup de pressi a favor del l's del castell a Catalunya. L'objectiu s, segons ells, "...crear un espacio cvico para la conexin, comunicacin, debate, elaboracin, expresin y difusin  de todas aquellas ideas vinculadas y relacionadas con la problemtica de las sociedades multiculturales y del desarrollo de los valores democrticos en su seno."

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Pgines sobre el Foro Babel, al web de Julio Villacorta ;
 La incidncia del Foro Babel en la societat catalana, de M Luisa Calero Vaquera, Universidad de Crdoba (Espanya) ;
 Manifest dels 2.300 (1981)   ;
 Text del Manifest a favor del castell (2008) ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318959" title="Regne de Tlemcen" nonfiltered="4264" processed="4247" dbindex="124523">

El regne de Tlemcen va estar dirigit per la dinastia del abdalwadites. Tlemcen n'era la capital. Va existir del 1236 al 1550.

 Vegeu tamb .
Llista d'emirs abdalwadites de Tlemcen;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318960" title="Llista d'ocells d'Itlia" nonfiltered="4265" processed="4248" dbindex="124524">

Aquesta llista d'ocells d'Itlia inclou totes les espcies d'ocells trobats a Itlia: 542, de les quals 16 estan globalment amenaades d'extinci i 5 hi foren introdudes. 

Els ocells s'ordenen per famlies i espcies. 

Gaviidae.
Gavia stellata;
Gavia arctica;
Gavia immer;
Gavia adamsii;
Podicipedidae.
Tachybaptus ruficollis;
Podiceps grisegena;
Podiceps cristatus;
Podiceps auritus;
Podiceps nigricollis;
Diomedeidae.
Thalassarche exulans ;
Thalassarche melanophris	 ;
Procellariidae.
Macronectes giganteus ;
Fulmarus glacialis	;
Daption capense	;
Bulweria bulwerii;
Bulweria fallax	  	;
Calonectris diomedea;
Puffinus gravis	;
Puffinus griseus	  	;
Puffinus puffinus;
Puffinus mauretanicus	;
Puffinus yelkouan;
Puffinus assimilis 	;
Hydrobatidae.
Oceanites oceanicus 	;
Hydrobates pelagicus;
Oceanodroma leucorhoa 	;
Oceanodroma monorhis 	;
Pelecanidae.
Pelecanus onocrotalus;
Pelecanus crispus	 ;
Sulidae.
Morus bassanus;
Sula leucogaster 	;
Phalacrocoracidae.
Phalacrocorax carbo;
Phalacrocorax aristotelis;
Phalacrocorax pygmaeus;
Ardeidae.
Ardea cinerea;
Ardea purpurea;
Ardea alba;
Egretta gularis 	;
Egretta garzetta;
Ardeola ralloides;
Bubulcus ibis;
Nycticorax nycticorax;
Ixobrychus minutus;
Ixobrychus eurhythmus;
Botaurus stellaris;
Ciconiidae.
Ciconia nigra;
Ciconia ciconia;
Threskiornithidae.
Geronticus eremita	 ;
Plegadis falcinellus;
Platalea leucorodia;
Phoenicopteridae.
Phoenicopterus roseus;
Anatidae.
Cygnus olor;
Cygnus cygnus;
Cygnus columbianus;
Anser fabalis;
Anser brachyrhynchus 	;
Anser albifrons;
Anser erythropus	;
Anser anser;
Chen caerulescens 	;
Branta bernicla;
Branta leucopsis;
Branta canadensis;
Branta ruficollis	;
Tadorna ferruginea;
Tadorna tadorna;
Aix galericulata 	;
Anas penelope;
Anas americana 	;
Anas strepera;
Anas formosa	 ;
Anas carolinensis 	;
Anas crecca;
Anas platyrhynchos;
Anas acuta;
Anas querquedula;
Anas discors 	;
Anas clypeata;
Marmaronetta angustirostris	;
Netta rufina;
Aythya ferina;
Aythya nyroca	 ;
Aythya fuligula;
Aythya marila;
Somateria mollissima;
Somateria spectabilis 	;
Histrionicus histrionicus;
Clangula hyemalis;
Melanitta nigra;
Melanitta fusca;
Bucephala clangula;
Mergellus albellus;
Mergus serrator;
Mergus merganser;
Oxyura jamaicensis;
Oxyura leucocephala	;
Pandionidae.
Pandion haliaetus;
Accipitridae.
Pernis apivorus;
Elanus caeruleus;
Milvus milvus		 	;
Milvus migrans;
Haliaeetus albicilla;
Gypaetus barbatus;
Neophron percnopterus;
Gyps fulvus;
Aegypius monachus		 	;
Circaetus gallicus;
Circus aeruginosus;
Circus cyaneus;
Circus macrourus		 	;
Circus pygargus;
Accipiter brevipes 	;
Accipiter nisus;
Accipiter gentilis;
Buteo buteo;
Buteo rufinus;
Buteo lagopus;
Aquila pomarina;
Aquila clanga	;
Aquila rapax 	;
Aquila nipalensis 	;
Aquila heliaca		 ;
Aquila chrysaetos;
Aquila fasciatus;
Aquila pennatus;
Falconidae.
Falco naumanni	;
Falco tinnunculus;
Falco vespertinus		 	;
Falco amurensis 	;
Falco eleonorae;
Falco columbarius;
Falco subbuteo;
Falco biarmicus;
Falco cherrug	;
Falco pelegrinoides 	;
Falco peregrinus;
Tetraonidae.
Lagopus muta;
Tetrao urogallus;
Tetrao tetrix;
Bonasa bonasia;
Odontophoridae.
Colinus virginianus	 	;
Alectoris graeca;
Alectoris chukar	;
Alectoris barbara;
Alectoris rufa;
Francolinus francolinus;
Francolinus erckelii	;
Perdix perdix;
Coturnix coturnix;
Phasianus colchicus	;
Turnicidae.
Turnix sylvatica;
Gruidae.
Anthropoides virgo 	;
Grus grus;
Rallidae.
Rallus aquaticus;
Crex crex	 	;
Porzana parva;
Porzana pusilla;
Porzana porzana;
Aenigmatolimnas marginalis 	;
Porphyrio porphyrio;
Porphyrio alleni;
Porphyrio martinica;
Gallinula chloropus;
Fulica cristata 	;
Fulica atra;
Otididae.
Otis tarda	;
Chlamydotis undulata;
Chlamydotis macqueenii 	;
Tetrax tetrax	 	;
Haematopodidae.
Haematopus ostralegus;
Recurvirostridae.
Himantopus himantopus;
Recurvirostra avosetta;
Burhinidae.
Burhinus oedicnemus;
Glareolidae.
Cursorius cursor;
Glareola pratincola;
Glareola nordmanni	 	;
Vanellus vanellus;
Vanellus spinosus 	;
Vanellus gregarius	;
Vanellus leucurus 	;
Pluvialis fulva		;
Pluvialis dominica	;
Pluvialis apricaria;
Pluvialis squatarola;
Charadrius hiaticula;
Charadrius dubius;
Charadrius alexandrinus;
Charadrius leschenaultii;
Charadrius asiaticus 	;
Charadrius morinellus;
Scolopacidae.
Scolopax rusticola;
Lymnocryptes minimus;
Gallinago stenura 	;
Gallinago media	 	;
Gallinago gallinago;
Limnodromus scolopaceus;
Limosa limosa;
Limosa lapponica;
Numenius phaeopus;
Numenius tenuirostris	;
Numenius arquata;
Bartramia longicauda;
Tringa erythropus;
Tringa totanus;
Tringa stagnatilis;
Tringa nebularia;
Tringa flavipes;
Tringa ochropus;
Tringa glareola;
Xenus cinereus;
Actitis hypoleucos;
Actitis macularia 	;
Arenaria interpres;
Calidris canutus;
Calidris alba;
Calidris pusilla 	;
Calidris ruficollis;
Calidris minuta;
Calidris temminckii;
Calidris minutilla 	;
Calidris bairdii 	;
Calidris melanotos 	;
Calidris ferruginea;
Calidris alpina;
Calidris maritima;
Limicola falcinellus;
Tryngites subruficollis  	;
Philomachus pugnax;
Phalaropus tricolor 	;
Phalaropus lobatus;
Phalaropus fulicarius;
Stercorariidae.
Stercorarius skua;
Stercorarius pomarinus;
Stercorarius parasiticus;
Stercorarius longicaudus;
Laridae.
Larus canus;
Larus audouinii	;
Larus delawarensis 	;
Larus marinus;
Larus hyperboreus 	;
Larus glaucoides;
Larus argentatus;
Larus fuscus;
Larus heuglini 	;
Larus cachinnans;
Larus michahellis;
Larus ichthyaetus;
Larus ridibundus;
Larus genei;
Larus melanocephalus;
Larus atricilla 	;
Larus minutus;
Pagophila eburnea;
Rhodostethia rosea 	;
Xema sabini 	;
Rissa tridactyla;
Sternidae.
Sterna nilotica;
Sterna caspia;
Sterna bengalensis;
Sterna sandvicensis;
Sterna dougallii 	;
Sterna hirundo;
Sterna paradisaea 	;
Sterna albifrons;
Sterna fuscata 	;
Chlidonias hybridus;
Chlidonias leucopterus;
Chlidonias niger;
Alcidae.
Alle alle 	;
Uria aalge 	;
Alca torda;
Fratercula arctica;
Pteroclidae.
Syrrhaptes paradoxus 	;
Pterocles alchata 	;
Pterocles senegallus;
Columbidae.
Columba livia;
Columba oenas;
Columba palumbus;
Streptopelia turtur;
Streptopelia orientalis	;
Streptopelia decaocto;
Streptopelia senegalensis;
Psittacidae.
Psittacula krameri;
Myiopsitta monachus	;
Cuculidae.
Clamator glandarius;
Cuculus canorus;
Coccyzus erythropthalmus 	;
Coccyzus americanus 	;
Tytonidae.
Tyto alba;
Strigidae.
Otus scops	;
Bubo bubo;
Strix aluco;
Strix uralensis;
Glaucidium passerinum;
Athene noctua;
Aegolius funereus;
Asio otus;
Asio flammeus;
Caprimulgidae.
Caprimulgus ruficollis;
Caprimulgus europaeus;
Caprimulgus aegyptius;
Apodidae.
Tachymarptis melba;
Apus apus;
Apus pallidus;
Apus affinis 	;
Alcedinidae.
Alcedo atthis;
Meropidae.
Merops persicus	;
Merops apiaster;
Coraciidae.
Coracias garrulus	 	;
Upupidae.
Upupa epops;
Picidae.
Jynx torquilla;
Dendrocopos minor;
Dendrocopos medius;
Dendrocopos leucotos;
Dendrocopos major;
Picoides tridactylus;
Dryocopus martius;
Picus viridis;
Picus canus;
Alaudidae.
Ammomanes cincturus;
Alaemon alaudipes 	;
Melanocorypha calandra;
Melanocorypha bimaculata;
Melanocorypha leucoptera;
Melanocorypha yeltoniensis;
Calandrella brachydactyla;
Calandrella rufescens 	;
Chersophilus duponti	;
Galerida cristata;
Lullula arborea;
Alauda arvensis;
Eremophila alpestris;
Hirundinidae.
Riparia riparia;
Ptyonoprogne rupestris;
Hirundo rustica;
Cecropis daurica;
Delichon urbica;
Motacillidae.
Motacilla alba;
Motacilla citreola;
Motacilla flava;
Motacilla cinerea;
Anthus richardi;
Anthus campestris;
Anthus trivialis;
Anthus pratensis;
Anthus cervinus;
Anthus petrosus 	;
Anthus spinoletta;
Anthus rubescens 	;
Regulidae.
Regulus regulus;
Regulus ignicapillus;
Bombycillidae.
Bombycilla garrulus;
Cinclidae.
Cinclus cinclus;
Troglodytidae.
Troglodytes troglodytes;
Prunellidae.
Prunella collaris;
Prunella montanella 	;
Prunella modularis;
Turdidae.
Monticola saxatilis;
Monticola solitarius;
Zoothera sibirica 	;
Zoothera dauma 	;
Catharus minimus 	;
Catharus ustulatus 	;
Turdus torquatus;
Turdus merula;
Turdus obscurus 	;
Turdus ruficollis;
Turdus naumanni 	;
Turdus pilaris;
Turdus iliacus;
Turdus philomelos;
Turdus viscivorus;
Cisticolidae.
Cisticola juncidis;
Sylviidae.
Cettia cetti;
Locustella naevia;
Locustella fluviatilis 	;
Locustella luscinioides;
Acrocephalus melanopogon;
Acrocephalus paludicola	;
Acrocephalus schoenobaenus;
Acrocephalus agricola;
Acrocephalus scirpaceus;
Acrocephalus dumetorum;
Acrocephalus palustris;
Acrocephalus arundinaceus;
Hippolais pallida;
Hippolais olivetorum;
Hippolais polyglotta;
Hippolais icterina;
Phylloscopus trochilus;
Phylloscopus collybita;
Phylloscopus bonelli;
Phylloscopus orientalis 	;
Phylloscopus sibilatrix;
Phylloscopus fuscatus 	;
Phylloscopus schwarzi 	;
Phylloscopus proregulus;
Phylloscopus inornatus;
Phylloscopus humei 	;
Phylloscopus borealis 	;
Sylvia atricapilla;
Sylvia borin;
Sylvia communis;
Sylvia curruca;
Sylvia deserti;
Sylvia nisoria;
Sylvia hortensis;
Sylvia rueppelli;
Sylvia cantillans;
Sylvia melanocephala;
Sylvia conspicillata;
Sylvia undata;
Sylvia sarda;
Muscicapidae.
Muscicapa striata;
Ficedula hypoleuca;
Ficedula albicollis;
Ficedula semitorquata		 	;
Ficedula parva;
Erithacus rubecula;
Luscinia luscinia;
Luscinia megarhynchos;
Luscinia calliope 	;
Luscinia svecica;
Tarsiger cyanurus 	;
Cercotrichas galactotes;
Phoenicurus ochruros;
Phoenicurus phoenicurus;
Phoenicurus moussieri;
Saxicola rubetra;
Saxicola rubicola;
Oenanthe leucura;
Oenanthe oenanthe;
Oenanthe pleschanka;
Oenanthe hispanica;
Oenanthe deserti;
Oenanthe isabellina;
Paradoxornithidae.
Panurus biarmicus;
Paradoxornis alphonsianus;
Aegithalidae.
Aegithalos caudatus;
Paridae.
Poecile lugubris;
Poecile palustris;
Poecile montana;
Periparus ater;
Lophophanes cristatus;
Parus major;
Cyanistes caeruleus;
Cyanistes teneriffae;
Sittidae.
Sitta europaea;
Tichodromidae.
Tichodroma muraria;
Certhiidae.
Certhia familiaris;
Certhia brachydactyla;
Remizidae.
Remiz pendulinus;
Oriolidae.
Oriolus oriolus;
Laniidae.
Lanius collurio;
Lanius isabellinus 	;
Lanius cristatus 	;
Lanius excubitor;
Lanius meridionalis	;
Lanius minor;
Lanius senator;
Corvidae.
Garrulus glandarius;
Pica pica;
Nucifraga caryocatactes;
Pyrrhocorax pyrrhocorax;
Pyrrhocorax graculus;
Corvus monedula;
Corvus frugilegus;
Corvus corone;
Corvus corax;
Corvus cornix;
Sturnidae.
Pastor roseus;
Sturnus vulgaris;
Sturnus unicolor;
Estrildidae.
Amandava amandava	;
Vireonidae.
Vireo olivaceus;
Emberizidae.
Emberiza citrinella;
Emberiza leucocephalos;
Emberiza cirlus;
Emberiza cia;
Emberiza cioides;
Emberiza hortulana;
Emberiza caesia;
Emberiza pusilla;
Emberiza rustica;
Emberiza aureola	  	;
Emberiza melanocephala;
Emberiza bruniceps;
Emberiza schoeniclus;
Emberiza calandra;
Passerella iliaca 	;
Calcarius lapponicus;
Plectrophenax nivalis;
Icteridae.
Dolichonyx oryzivorus 	;
Fringillidae.
Fringilla coelebs;
Fringilla montifringilla;
Pinicola enucleator 	;
Carpodacus erythrinus;
Loxia pytyopsittacus 	;
Loxia curvirostra;
Loxia leucoptera;
Carduelis chloris;
Carduelis flammea;
Carduelis spinus;
Carduelis carduelis;
Carduelis flavirostris;
Carduelis cannabina;
Serinus serinus;
Serinus citrinella;
Serinus corsicanus;
Pyrrhula pyrrhula;
Coccothraustes coccothraustes;
Bucanetes githaginea;
Passeridae.
Passer domesticus;
Passer hispaniolensis;
Passer montanus;
Petronia petronia;
Montifringilla nivalis;

Referncies.



Bibliografia.



Enllaos externs.

 Web de FaunaItalia.  i ;
 Centro Italiano Studi Ornitologici. ;
 A Birdwatcher's Guide to Italy. ;
 EBN Italia.  i ;
 Italian Ecological Network.  i ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318962" title="Alonso Fernndez de Crdoba" nonfiltered="4266" processed="4249" dbindex="124526">
Alonso Fernndez de Crdoba, (Tafalla, 27 d'agost de 1512 - Estella, 17 de febrer de 1565), comte d'Alcaudete, fou un militar navarrs a les ordres de Felip II.

Corregidor de Toledo, fou alcaide, governador i capit general d'Or i Mers-el-Kebir, i del regne de Tlemecen, defensant Or el 1563 davant de l'atac de l'imperi otom, i virrei, lloctinent i capit general del Regne de Navarra (1564-1565). Es va casar amb Francisca de Mendoza y Vargas.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318963" title="Friedrich Walter" nonfiltered="4267" processed="4250" dbindex="124527">

Friedrich Walter, conegut com Fritz Walter, (31 d'octubre, 1920   17 de juny, 2002) fou un destacat futbolista alemany dels anys 50.

 Trajectria .
A l'edat de 8 anys fitx pel 1. FC Kaiserslautern. Als 17 anys debut al primer equip on romangu durant tota la seva carrera.

Debut amb la selecci l'any 1940 de la m de Sepp Herberger, i marc un hat trick contra Romania. Walter entr a les Forces Armades el 1942, acabant com a presoner de guerra a la II Guerra Mundial. Retorn al Kaiserslautern on comen una etapa d'xits. Guany la lliga els anys 1951 i 1953 i retorn a la selecci com a capit. Es proclam campi del mn el 1954 i tamb partici al Mundial de 1958 World Cup. Una lesi a les semifinals provocaren la seva retirada de la selecci aquell mateix any i del futbol el 1959. En total jug 61 partits i marc 33 gols amb Alemanya.

El seu germ Ottmar Walter tamb fou futbolista i campi del Mn el 1954, al seu costat.

Fritz Walter s un dels capitans honorfics de la selecci alemanya. La resta sn Uwe Seeler, Franz Beckenbauer i Lothar Matthus. L'estadi del FC Kaiserslautern porta el seu nom, el Fritz Walter Stadion. El novembre del 2003, amb motiu del jubileu de la UEFA, fou nomenat per l'Associaci Alemanya de Futbol com a Golden Player al millor jugador alemany dels darrers 50 anys.

Enllaos externs.
UEFA - Golden Player;
Estadstiques de Fritz Walter;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318969" title="Alfons d'Este (1527-1587)" nonfiltered="4268" processed="4251" dbindex="124528">

Alfons d'Este ( Ferrara, Ducat de Ferrara 1527 - d. 1587 ) fou un prncep dels ducats de Ferrara, Mdena i Reggio que va esdevenir marqus de Montecchio. Membre de la Casa d'Este, el seu fill aconsegu esdevenir duc de Mdena a la mort del seu nebot Alfons II d'Este.

Orgens familiars.
Va nixer el 10 de mar de 1527 a la ciutat de Ferrara sent el fill illegtim d'Alfons I d'Este i la seva amistanada Laura Dianti. Per lnia paterna fou nt d'Hrcules I d'Este i Elionor de Npols, i germ per part de pare d'Hrcules II d'Este, Hiplit d'Este o Francesc d'Este, entre d'altres.

Herncia familiars.
El seu pare li ced la ciutat de Montecchio el 1523, domini que l'emperador Maximili II del Sacre Imperi Romanogermnic l'elev a marquesat el 1569.

Npcies i descendents.
Es cas el 3 de gener de 1549 amb Juliana della Rovere, filla del duc Francesc Maria I della Rovere i Elionor Gonzaga. D'aquesta uni nasqueren:
Alfons d'Este (1560-1578), casat amb Marfisa d'Este ;
Csar I d'Este (1562-1628), duc de Mdena;
Elionor d'Este (1561-1637), casada el 1594 amb Carlo Gesualdo di Venosa;

En segones npcies es cas el 1584 amb Violant Signa. D'aquesta uni no tingueren fills.

Tingu diversos fills naturals, entre ells:
Alexandre d'Este (1568-1624), cardenal;
Hiplita d'Este (1565-1602), casada el 1594 amb Frederic II Pico della Mirandola;

Referncies.


Enllaos externs.
 La famiglia d'Este a Ferrara;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318970" title="Alfons d'Este" nonfiltered="4269" processed="4252" dbindex="124529">

Alfons I d'Este (1476-1534), duc de Ferrara, Mdena i Reggio, fill d'Hrcules I d'Este;
Alfons d'Este (1527-1587), marqus de Montecchio i fill de l'anterior;
Alfonsino d'Este (1530-1547), fill natural d'Alfons I d'Este;
Alfons II d'Este (1533-1597), duc de Ferrara, Mdena i Reggio, fill d'Hrcules II d'Este;
Alfons d'Este (1560-1578), fill d'Alfons d'Este;
Alfons III d'Este (1591-1644), fill de Csar I d'Este i duc de Mdena i Reggio;
Alfons IV d'Este (1634-1662), fill de Francesc I d'Este i duc de Mdena i Reggio;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318971" title="Escut de Torrent (Horta Oest)" nonfiltered="4270" processed="4253" dbindex="124530">


L'escut oficial de Torrent t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona. En camp de gules, tres torres d'argent mal ordenades, maonades i aclarides de sable, acostada la superior de dues estrelles d'or de vuit puntes. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 8 de novembre de 2002, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 4.398, del 13 de desembre de 2002.

Es tracta de l'escut tradicional de la ciutat, amb les torres com a senyal parlant allusiu al nom de la localitat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318988" title="Csar I d'Este" nonfiltered="4271" processed="4254" dbindex="124531">

Csar I d'Este, tamb anomenat Csar I de Mdena, ( Ferrara, Ducat de Ferrara 1552 - Mdena, Ducat de Mdena 1628 ) fou un membre de la Casa d'Este que va esdevenir Duc de Mdena entre 1597 i 1628.

Orgens familiars.
Va nixer el 8 d'octubre de 1552 a la ciutat de Ferrara sent fill del prncep Alfons d'Este i Juliana della Rovere. Fou nt per lnia paterna del duc Alfons I d'Este i la seva amistanada Laura Dianti, i per lnia materna del duc Francesc Maria I della Rovere i Elionor Gonzaga.  

Npcies i descendents.


Es cas el 6 de febrer de 1586 amb Virgnia de Mdici, filla de Cosme I de Mdici i Camilla Martelli. D'aquesta uni nasqueren:
Jlia d'Este (1588-1645) ;
Alfons III d'Este (1591-1644), duc de Mdena;
Llus d'Este (1594-1664), senyor de Montecchio i Scandiano ;
Laura d'Este (1594-1630) ;
Caterina d'Este (1595-1618) ;
Hiplit d'Este (1599-1647) ;
Nicolau d'Este (1601-1640) ;
Borso d'Este (1605-1657) ;
Foresto d'Este (1606-1640) ;
ngela Caterina d'Este (?-1651), religiosa;

Ascens al poder.
Quan Alfons II d'Este mor sense descendncia l'octubre de 1597 Csar fou nomenat hereu del seu cos. La legitimitat de la successi va ser reconeguda per l'emperador Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermnic per no pel papa Climent VIII, motiu pel qual el Ducat de Ferrara, nominalment feu papal, fou retribuida als Estats Pontificis.

Csar I d'Este intent aconsegu el suport de les potncies del moment per mantenir la uniformitat del seu territori, per sense aconseguir l'ajuda esperada tant sols aconseguir mantenir el Ducat de Mdena, convertint la ciutat del mateix nom amb la capital del ducat. El 30 de gener de 1598 fou rebut pels seus ciutadans, si b hagu d'afrontar problemes en el palau ducal, la relaci entre la noblesa del Ducat de Ferrara que havia arribat amb ell amb la noblesa del Ducat de Mdena i finalment la lluita amb al Ducat de Lucca per la Garfagnana.

Mor l'11 de desembre de 1628 a la seva residncia de Mdena.

Referncies.


Vegeu tamb.
Ducat de Ferrara;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318992" title="Spiritual Canoe" nonfiltered="4272" processed="4255" dbindex="124532">

Spiritual Canoe s el 15 lbum del grup de msica heavy metal Loudness, publicat al 2001.

 Canons .
End Of Earth ;
Stay Wild ;
Hear The Winds Of Victory ;
Hate That Fills My Lonely Cells ;
Seven Deadly Sins ;
Picture Your Life ;
Climax ;
Touch My Heart ;
How Many More Times ;
Stroker Of The Lightning ;
Never Forget You ;
Power Of Love;

Formaci.
Masaki Yamada : Veus;
Akira Takasaki : Guitarra;
Naoto Shibata : Baix;
Hirotsugu Homma : Bateria;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318994" title="Complex d'al-Ashraf Barsbay" nonfiltered="4273" processed="4256" dbindex="124533">
El complex del sold al-Ashraf Barsbay est format per una madrassa, un mausoleu i un sabil i kuttab. Forma part del conjunt arquitectnic conegut com Caire Histric, declarat Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO. Porta el nmero 175 del catleg de monuments islmics gestionat pel Supreme Council of the Antiquities. Est situat a l'antiga ciutat fatimita, al carrer d'al-Muizz.

Histria.
Barsbay era un mameluc del sold al-Muayyad (1412-1421) poca en que va ser governador de Trpoli, que va aconseguir arribar al poder i governar entre el 1422 i 1438. En aquest lloc va construir entre el 1423 i 1424 una madrassa que era complementada amb el seu propi mausoleu i un sabil i kuttab. Finalment el sold no va ser enterrat en aquest lloc, el seu cos reposa en un altre complex que es va aixecar el 1432 al Cementiri Nord i aquesta tomba va ser utilitzada per membres de la seva famlia: la seva esposa Fatima Ashrafiya i el seu fill Muhammad.

Aquesta madrassa (ara mesquita) tenia tamb una part de residncia pels estudiants, un total de seixanta alumnes distributs en les quatre escoles (xara) de dret islmic considerades ortodoxes (vint places per estudiants hanefites, vint ms pels xafites, i 10 ms per a cada una de les altres escoles l'hanbalita i la malikita).
 
L'edifici.
L'edifici es desenvolupa al voltant del gran pati central, quadrat, amb quatre iwans de dimensions diferents, el ms gran i principal orientat a l'alquible que dna al carrer tot i no tenir la mateixa alineaci. En un dels costats d'aquest iwan hom troba el mausoleu, de redudes dimensions, cobert amb una cpula de pedra i que curiosament no t mihrab degut a la manca d'espai. A l'altre costat el portal d'entrada ben decorat exteriorment amb pedra de tons negres, blancs i rogencs. Aquest portal dna a un vestbul i un corredor que porta al pati central i a les fonts d'ablucions. Al costat d'aquesta entrada hi ha el sabil i kuttab.

Entre la portada i l'iwan principal es troba la base del minaret: de planta quadrada, t un primer nivell amb quatre finestres amb balcons sobre mucarnes. Aquest cos quadrat acaba amb una balconada perimtrica tamb suportada per mocrabs. Des d'aqu el minaret es fa cilndric, decorat exteriorment amb relleus geomtrics, i es remata amb un templet sobre columnes i una cpula bulbosa.


Enllaos externs.
 El complex d'al-Ashraf Barsbay

Bibliografia.
 Doris Behrens-Abouseif. Cairo of the Mamluks. American University in Cairo Press. El Caire, 2007. ISBN 977-416077-6;
 Nicholas Warner. The Monuments of Historic Cairo. American University in Cairo Press. El Caire i Nova York, 2005. ISBN 977-424-841-4;
 Caroline Williams. Islamic Monuments in Cairo. American University in Cairo Press. El Caire i Nova York, 2004. ISBN 977-424-695-0;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318996" title="The Pandemonium" nonfiltered="4274" processed="4257" dbindex="124534">

The Pandemonium s el 16 lbum del grup de msica heavy metal Loudness, publicat al 2001.

 Canons .
Ya Stepped on a Mine 3:44 ;
Bloody Doom 5:56 ;
The Pandemonium 4:34 ;
Vision 4:57 ;
What's the Truth? 4:08 ;
Suicide Doll 6:45 ;
Chaos 4:47 ;
The Candidate 5:09 ;
Real Man 6:04 ;
Inflame 4:41 ;
Snake Venom 4:56;

Formaci.
Masaki Yamada : Veus;
Akira Takasaki : Guitarra;
Naoto Shibata : Baix;
Hirotsugu Homma : Bateria;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="318997" title="Virgnia de Mdici" nonfiltered="4275" processed="4258" dbindex="124535">

Virgnia de Mdici ( Florncia, Ducat de Florncia 1568 - Mdena, Ducat de Mdena 1615 ) fou una princesa florentina que va esdevenir duquessa consort de Mdena.

Orgens familiars.
Va nixer el 29 de maig de 1568 a la ciutat de Florncia, capital del Ducat de Florncia, sent filla del duc Cosme I de Mdici i Camilla Martelli. Fou nta per lnia paterna de Giovanni dalle Bande Nere i Maria Salviati. Fou germana, per part de pare, dels ducs Francesc I i Ferran I de Mdici, i de Lucrcia de Mdici, casada amb Alfons II d'Este.

Npcies i descendents.
Es cas el 6 de febrer de 1586 amb el futur duc Csar I d'Este, fill del duc Alfons d'Este i Juliana della Rovere. D'aquesta uni nasqueren:
Jlia d'Este (1588-1645) ;
Alfons III d'Este (1591-1644), duc de Mdena;
Llus d'Este (1594-1664), senyor de Montecchio i Scandiano ;
Laura d'Este (1594-1630) ;
Caterina d'Este (1595-1618) ;
Hiplit d'Este (1599-1647) ;
Nicolau d'Este (1601-1640) ;
Borso d'Este (1605-1657) ;
Foresto d'Este (1606-1640) ;
ngela Caterina d'Este (?-1651), religiosa;

Virgnia de Mdici mor el 15 de gener de 1615 a la ciutat de Mdena, a conseqncia d'una malaltia mental.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319002" title="Terror (lbum de Loudness)" nonfiltered="4276" processed="4259" dbindex="124536">

Terror s el 18 lbum del grup de msica heavy metal Loudness, publicat al 2004.

 Canons .
Pharaoh ;
Cyber Soul ;
Life After Death ;
Let's Free Our Souls ;
Detonator ;
Cross ;
About To Kill ;
Double- Walker ;
City Of Vampire ;
Seventh Heaven ;
Terror;

Formaci.
Masaki Yamada : Veus;
Akira Takasaki : Guitarra;
Naoto Shibata : Baix;
Hirotsugu Homma : Bateria;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319003" title="Almedinilla" nonfiltered="4277" processed="4260" dbindex="124537">


Almedinilla s un municipi de la provncia de Crdova a la comunitat autnoma d'Andalusia, a la comarca de la Subbtica cordovesa.  Est situat entre Priego de Crdoba i Alcal la Real. s conegut per la qualitat de la seva oli d'oliva verge extra i pel patrimoni arqueolgic, en el qual destaca la vila romana d'El Ruedo i un poblat ibric sobre el Cerro de la Cruz.
  
 Demografia .



 Enllaos externs .

http://www.aytoalmedinilla.org ;
http://www.almedinillaturismo.es/ - Turisme a Almedinilla;
Almedinilla - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;
Formulari Dades Econmiques ;
Bibliografia;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319006" title="Biosphere" nonfiltered="4278" processed="4261" dbindex="124538">

Terror s el 17 lbum del grup de msica heavy metal Loudness, publicat al 2002.

 Canons .
Hellrider ;
Biosphere ;
Savior ;
My Precious ;
Wind From Ti Bet ;
System Crush ;
Night Is Still Young ;
Shame On You ;
Break My Mind ;
So Beautiful ;
For You;

Formaci.
Masaki Yamada : Veus;
Akira Takasaki : Guitarra;
Naoto Shibata : Baix;
Hirotsugu Homma : Bateria;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319008" title="Escut de la Torre d'en Domnec" nonfiltered="4279" processed="4262" dbindex="124539">


L'escut oficial de la Torre d'en Domnec t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona. En camp d'atzur, una torre quadrada del seu color, maonada i aclarida de sable. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 4 de desembre de 2002, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 4.408, del 30 de desembre de 2000.

La torre s un senyal parlant allusiu al nom de la localitat, i alhora representa l'edifici que hi havia a l'origen del poble, conegut com la Torre del Senyor o del Domenge, dins l'antic terme de les Coves de Vinrom. La vella torre, per, actualment ja no existeix.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319011" title="Benamej" nonfiltered="4280" processed="4263" dbindex="124540">


Benamej s un municipi de la provncia de Crdova a la comunitat autnoma d'Andalusia, a la comarca de la Subbtica cordovesa.  
  
Demografia.



Enllaos externs.
Benameji - Pgina web actualtzada sobre Benamej;
Ajuntament de Benamej;
Sistema d'Informacin Multiterritorial d'Andalusia - Benameji;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319012" title="Racing" nonfiltered="4281" processed="4264" dbindex="124541">

Racing s el 19 lbum del grup de msica heavy metal Loudness, publicat al 2004.

 Canons .
Racing ;
Exultation ;
Lunatic ;
Believe It Or Not ;
Power Generation ;
Speed Maniac ;
Live For The Moment ;
Crazy Samurai (versi de l'lbum) ;
Telomerase ;
Tomorrow Is Not Promised ;
Misleading Man ;
R.I.P. (versi de l'lbum) ;
Don't Know Nothing ;
Unknown Civilians;

Formaci.
Masaki Yamada : Veus;
Akira Takasaki : Guitarra;
Naoto Shibata : Baix;
Hirotsugu Homma : Bateria;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319015" title="Breaking the Taboo" nonfiltered="4282" processed="4265" dbindex="124542">

Breaking the Taboo s el 20 lbum del grup de msica heavy metal Loudness, publicat al 2006.

 Canons .
Breaking The Taboo ;
Brutal Torture ;
Sick World ;
Don't Spam Me ;
Damnation ;
The Love of my Life;
A Moment Of Revelation ;
Dynamite ;
Risk Taker ;
I Wish ;
Diving Into Darkness ;
Without You;

Formaci.
 Minoru Niihara - Veus;
 Akira Takasaki - Guitarra;
 Masayoshi Yamashita - baix;
 Munetaka Higuchi - bateria;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319016" title="Escut de la Torre d'en Besora" nonfiltered="4283" processed="4266" dbindex="124543">


L'escut oficial de la Torre d'en Besora t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, truncat. Al primer quarter, en camp d'or, una torre de gules, maonada i aclarida de sable. Al segon quarter, en camp de sable, tres pals d'argent. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 13 de desembre de 1996, del conseller de Presidncia. Publicat en el DOGV nm. 2.952, del 14 de mar de 1997.

La torre s un senyal parlant allusiu al nom de la localitat, i alhora representa l'edifici que hi havia a l'origen del poble, la Torre de Vinrab, d'origen islmic. La segona partici sn les armes dels Besora, senyors del poble des del segle XIII.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319020" title="Mn perceptiu" nonfiltered="4284" processed="4267" dbindex="124544">
El mn perceptiu, tamb anomenat umwelt (de l'alemany Umwelt, entorn), s el conjunt d'estmuls que un animal s capa de percebre del seu entorn i que t significat per ell. Aquest entorn subjectiu varia per cada espcie, i en alguns casos s modificable per l'experincia individual. El mn perceptiu s un concepte clau per estudis d'etologia i de semitica.

El terme umwelt va ser introdut per Jakob von Uexkll. s coherent amb la teoria dels signes, per contradiu el positivisme cientfic.

Enllaos externs.
Umwelt, per John Deely (en angls);
Umwelt and semiosphere per Kalevi Kull (en angls);
Pragmatism and Umwelt-theory per Alexei Sharov (en angls);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319021" title="Etograma" nonfiltered="4285" processed="4268" dbindex="124545">
Un etograma s un catleg de conductes discretes que sn tpicament presentades pels individus d'una espcie. Les categories en qu es distribueixen les conductes han de ser suficientment estereotipades perqu diferents observadors puguin descriure'n l'aparici i repetici amb fiabilitat, aix com la seva duraci en alguns casos. 

L'etograma acostuma a ser una eina utilitzada en estudis preliminars de conducta d'una espcie. s til per proposar possibles comportaments innats. Un bon etograma ha d'incloure informaci no noms de les conductes observades, les seves freqncies i duraci, sin tamb de les diferncies entre diferents individus i l'entorn en qu s'ha observat.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319022" title="Instint" nonfiltered="4286" processed="4269" dbindex="124546">
L'instint s un tipus de conducta complexa que presenten alguns animals de forma innata, s a dir, sense aprenentatge previ. s un concepte que es basa en els patrons fixats de conducta, tot i que va ms enll dels simples reflexos. Inclouen, entre d'altres, conductes d'alimentaci, aparellament, defensa, construcci de nius, 


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319023" title="Metal Mad" nonfiltered="4287" processed="4270" dbindex="124547">

Metal Mad s el 21 lbum del grup de msica heavy metal Loudness, publicat al 2008.

 Canons .
Fire Of Spirit;
Metal Mad;
High Flyer;
Spellbound #9;
Crimson Paradox;
Black And White;
Whatsoever;
Call Of The Reaper;
Can't Find My Way;
Gravity;
Transformation;

Formaci.
 Minoru Niihara - Veus;
 Akira Takasaki - Guitarra;
 Masayoshi Yamashita - baix;
 Munetaka Higuchi - bateria;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319024" title="Mascle alfa" nonfiltered="4288" processed="4271" dbindex="124548">
El mascle alfa o femella alfa s l'individu d'un grup d'animals concret, de la mateixa espcie, que ocupa la posici ms alta en la jerarquia. Aquest concepte noms s aplicable a espcies que presentin un mnim grau de sociabilitat. Aquests individus sn servits per la resta d'individus del grup, tot i que el grau de servilitat pot variar molt segons les espcies, i en alguns casos es poden donar conxorxes per derrotar-lo i substitur-lo.

S'anomena mascle beta o femella beta a aquells individus que, tot i servir als alfa, ocupen els segents llocs ms alts de la jerarquia. Poden substituir els alfa en cas que fos necessari pel grup. Per contra, es coneixen com a individus omega a aquells individus que ocupen els llocs ms baixos en l'escala social.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319030" title="Territorialitat" nonfiltered="4289" processed="4272" dbindex="124549">
La territorialitat s l'actitud que tenen alguns animals de defensar un territori enfront altres individus de la mateixa espcie o d'una espcie diferent. La defensa no sempre s activa, i pot sser molt especficament dirigida a individus del mateix sexe, de fora del grup o b per individus que s'acosten amb intencions concretes.

Histria del concepte.
El concepte de territori animal el va proposar per primer cop l'ornitleg britnic Eliot Howard l'any 1920. A la dcada de 1930 va ser desenvolupat per l'ornitloga americana Margaret Morse Nice. Tot i aix, el concepte es va popularitzar a travs del llibre de Robert Ardrey The Territorial Imperative, que de rebot va provocar una sobreestima de la importncia del concepte, donat que sn poques les espcies que presenten una territorialitat amb lmits molt definits.

Teories clssiques.

Defensa del territori.
Els territoris poden ser defensats per individu, parelles o grups. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319031" title="Promoci d'Habitatge Realment Pblic" nonfiltered="4290" processed="4273" dbindex="124550">

Promoci d'Habitatge Realment Pblic tamb conegut per les sigles PHRP.

Histria.
Collectiu que sorgeix a Barcelona al juny del 2006 amb la ocupaci de 2 edificis en el districte de Ciutat Vella de Barcelona, on s'anava a construir un hotel i en el que la propietat (Hoteles Catalonia) estava expulsant als vens. 

Les persones que els habiten en desobedincia civil s'adhereixen a la Carta de mesures contra la violncia immobiliria i urbanstica i s una forma de fer efectiu el dret a l'habitatge en una ciutat on l'accs a la mateixa s gaireb impossible i de defensar a vens que pateixen assetjament immobiliari, mobbing.  Es juga a la interpellaci amb l'administraci local (l'ajuntament de Barcelona) a travs d'un fake del seu propi cartell de rehabilitaci en el que se la insta a seguir las mesures d'urgncia de la carta per a solucionar el problema de l'habitatge.

Als baixos de la Phrp de Magdalenes es troba l'Espai Social Magdalenes que centra les seves activitats en campanyes de drets socials a travs de 4 cicles, habitatge, ciutat, llibertat de moviment i cultura lliure. A ms de ser el local on es reuneixen altres collectius com V de Vivienda, Espai per la Desobedincia de Fronteres, AIAM, ...

Als baixos de la Phrp d'Aviny tamb hi ha un espai social en el que es troben: Taller de costura de codi obert, taller de sabates, taller de fang, grups de teatre i dansa i reunions de collectius socials.

Edificis en desobedincia civil.

 Magdalenas: 13 de juny del 2006.
 Amargs: 20 de juny del 2006.
 Tallers: juny del 2006.
 Aviny: 6 de decembre del 2007.
 Panses: 6 de mar del 2007.

Enllaos externs.
Web de la Phrp;
Web de l'Espai social de Magdalenes;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319032" title="ALICE" nonfiltered="4291" processed="4274" dbindex="124551">
El Gran Experiment al Collisionador d'Ions (ALICE, A Large Ion Collider Experiment) s un dels sis experiments de detecci que est construint-se a l'LHC al laboratori internacional del CERN a Ginebra. Est optimitzat per estudiar collisions d'ions pesants a energies molt altes.

En concret, ALICE estudiar les collisions de nuclis de plom, amb una energia de 5.5 TeV al centre de massa. S'espera que la temperatura i la densitat d'energia resultants siguen suficientment elevades com per a generar un plasma de quarks i gluons, un estat de la matria en el qual els quarks i els gluons estan deconfinats, i que se suposa que va existir poc desprs del Big Bang, quan la temperatura de l'univers era molt elevada. La collaboraci ALICE pretn estudiar l'evoluci d'aquest plasma a mesura que es refreda i dna lloc a les partcules conegudes, tal i com va ocrrer durant l'evoluci de l'univers.

Enllaos externs.

 Pgina oficial de la collaboraci ALICE al CERN ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319036" title="Escut de Torrent" nonfiltered="4292" processed="4275" dbindex="124552">


Herldica:;
Escut de Torrent (Baix Empord), l'escut d'armes del municipi catal de Torrent, al Baix Empord.
Escut de Torrent (Horta Oest), l'escut d'armes del municipi valenci de Torrent, a l'Horta Oest.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319039" title="Jealousy (Loudness)" nonfiltered="4293" processed="4276" dbindex="124553">

Jealousy s el set lbum d'estudi del grup de heavy metal japons Loudness. Es va llanar al 1988, per la discogrfica Warner Bros. Records. La versi europea es va publicar per Wonded Bird Records amb la can Slap in the face del 1991 que no hi ha versi japonesa original.


Canons.
Jealousy - (en directe) ;
Long Distance Love ;
Good Things Going ;
Die Of Hunger ;
Heavier Than Hell ;
Dreamer And Screamer ;
De la versi europea i americana:
Slap In The Face - (versi d'estudi) ;
Down 'N' Dirty - (en directe) ;
Playin' Games - (en directe) ;
Find A Way - (en directe);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319044" title="Solenoid compacte per a muons" nonfiltered="4294" processed="4277" dbindex="124554">
L'experiment Solenoid Compacte per a Muons (CMS, Compact Muon Solenoid) s un dels dos grans detectors de partcules amb objectius generals que est construint-se per a l'accelerador de partcules LHC del CERN. Est dissenyat perqu estudie diferents aspectes de les collisions entre protons i nuclis que tindran lloc al LHC, amb energia al centre de massa de fins a 14 TeV. Entre d'altres, mesurar l'energia i el moment dels fotons, electrons i muons que es produeixin a les collisions.

Enllaos externs.

 Pgina oficial pblica de l'experiment CMS al CERN;
 Pgina oficial de la col.laboraci CMS al CERN;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319046" title="Llista d'ocells de les Illes Mariannes Septentrionals" nonfiltered="4295" processed="4278" dbindex="124555">

Aquesta llista d'ocells de les Illes Mariannes Septentrionals inclou totes les espcies d'ocells trobats a les Mariannes Septentrionals: 104, de les quals noms 1 n's un endemisme, 5 es troben globalment amenaades d'extinci i 1 hi fou introduda. 

Els ocells s'ordenen per ordre i famlia.

Procellariiformes.
Procellariidae.
Puffinus lherminieri;
Calonectris leucomelas;
Puffinus pacificus;
Puffinus tenuirostris;
Puffinus nativitatis;
Puffinus auricularis;
Hydrobatidae.
Oceanodroma leucorhoa;
Oceanodroma matsudairae;
Pelecaniformes.
Phaethontidae.
Phaethon rubricauda;
Phaethon lepturus;
Sulidae.
Sula dactylatra;
Sula sula;
Sula leucogaster;
Phalacrocoracidae.
Phalacrocorax melanoleucos;
Fregatidae.
Fregata minor;
Fregata ariel;
Ciconiiformes.
Ardeidae.
Ardea cinerea;
Egretta intermedia;
Egretta garzetta;
Egretta sacra;
Bubulcus ibis;
Butorides striata;
Nycticorax nycticorax;
Nycticorax caledonicus;
Ixobrychus sinensis;
Anseriformes.
Anatidae.
Anas penelope ;
Anas falcata ;
Anas strepera;
Anas crecca;
Anas platyrhynchos;
Anas acuta;
Anas querquedula;
Anas clypeata ;
Aythya fuligula;
Aythya marila;
Falconiformes.
Accipitridae.
Accipiter soloensis;
Accipiter gularis;
Buteo buteo;
Falconidae.
Falco tinnunculus;
Falco amurensis;
Galliformes.
Megapodiidae.
Megapodius laperouse;
Phasianidae.
 Gallus gallus;
Gruiformes.
Rallidae.
Gallinula chloropus;
Fulica atra;
Charadriiformes.
Charadriidae.
Pluvialis fulva;
Pluvialis squatarola;
Charadrius alexandrinus;
Charadrius mongolus;
Charadrius leschenaultii;
Scolopacidae.
Gallinago stenura;
Gallinago megala;
Gallinago gallinago;
Limosa lapponica;
Numenius phaeopus;
Numenius tahitiensis;
Numenius arquata;
Tringa stagnatilis;
Tringa nebularia;
Tringa glareola;
Xenus cinereus;
Actitis hypoleucos;
Heterosceles brevipes;
Heterosceles incanus;
Arenaria interpres;
Calidris alba;
Calidris ruficollis;
Calidris minuta;
Calidris temminckii;
Calidris melanotos;
Calidris acuminata;
Calidris alpina;
 Philomachus pugnax;
Laridae.
Larus argentatus;
Larus ridibundus;
Sternidae.
Sterna bergii;
Sterna hirundo;
Sterna albifrons;
Sterna lunata;
Sterna fuscata;
Chlidonias leucopterus;
Anous minutus;
Anous stolidus;
Gygis alba;
Columbiformes.
Columbidae.
Columba livia;
Streptopelia bitorquata;
Gallicolumba xanthonura;
Ptilinopus roseicapilla;
Strigiformes.
Strigidae.
Asio flammeus;
Apodiformes.
Apodidae.
Aerodramus vanikorensis;
Apus pacificus;
Coraciiformes.
Alcedinidae.
Todirhamphus chloris;
Passeriformes.
Hirundinidae.
Hirundo rustica;
Motacillidae.
Motacilla flava;
Turdidae.
Turdus naumanni;
Sylviidae.
Acrocephalus luscinia;
Rhipiduridae.
Rhipidura rufifrons;
Monarchidae.
Monarcha takatsukasae ;
Zosteropidae.
Zosterops conspicillatus;
Meliphagidae.
Myzomela rubratra;
Dicruridae.
Dicrurus macrocercus;
Corvidae.
Corvus kubaryi;
Sturnidae.
Aplonis opaca;
Spreo unicolor;
Passeridae.
Passer montanus;

Referncies.



Bibliografia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319054" title="Migjorn (vent)" nonfiltered="4296" processed="4279" dbindex="124556">


El migjorn, en la rosa dels vents, s el vent que prov d'aquest sud.

En l'mbit dels Pasos Catalans, el migjorn no es considera bo ni per la pesca ni per la navegaci i com que s poc freqent, sovint se'l confon amb els seus vens, el xaloc i el garb.

D'acord amb la mitologia grega, Notos era la personificaci del vent del sud.

El seu nom prov dels termes mig i jorn en allusi al pas del sol per la meitat del seu curs. Etimolgicament, derivaria del llat vulgar m d o di rno,  migdia .

Alguns refranys.
 La tramuntana eixuga la camisa i el migjorn cou el pa.
 Migjorn brut i tramuntana neta omplen d'aigua la basseta.
 Tramuntanella morta, migjorn a la porta. ;

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319057" title="Fraret" nonfiltered="4297" processed="4280" dbindex="124557">

Els frarets sn unes aus pertanyents a l'espcie Fratercula que tenen un plomatge blanc i negre i un bec acolorit.

Espcies.

Avui dia, es conixen tres espcies vives:

 Fraret atlntic, Fratercula arctica;
 Fraret corniculat, Fratercula corniculata;
 Fraret crestat, Fratercula cirrhata;

El gnere Fratercula probablement evolucion al Pacfic nord, com la majoria de gavots. Tanmateix, se sap que com a mnim 2 espcies prehistriques indescrites han viscut a l'Atlntic occidental, comparativament aviat desprs de l'aparici del gnere:


 Fratercula sp. 1;
 Fratercula sp. 2;

Una altra espcie extincta, el fraret de Dow (Fratercula dowi) es trob a l'arxiplag del nord fins a finals del Plistoc o a principis de l'Holoc. s possible que s'extings a causa de la sobrecaa i colleccionisme d'ous a crrec dels primers pobladors humans.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319060" title="Carcabuey" nonfiltered="4298" processed="4281" dbindex="124558">


Carcabuey s un municipi de la provncia de Crdova a la comunitat autnoma d'Andalusia, a la comarca de la Subbtica cordovesa.  
  
 Demografia .



 Enllaos externs .
Asituna.es - Blog collaboratiu sobre Carcabuey.
Ajuntament de Carcabuey - ;
Carcabuey - Web No Oficial de Carcabuey;
Carcabuey - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;
Pascua de los Moraos - Web de la festa declarada d'inters turstic d'Andalusia que se celebra cada diumenge de resurrecci;
Toro de Cuerda de Carcabuey - Web Oficial del IV Congrs Nacional del Toro de Cuerda;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319063" title="Doa Menca" nonfiltered="4299" processed="4282" dbindex="124559">


Doa Menca s un municipi de la provncia de Crdova a la comunitat autnoma d'Andalusia, a la comarca de la Subbtica cordovesa. El seu nom procedeix de Menca Lpez de Haro, esposa del capit lvaro Prez de Castro.
  
 Demografia .



 Histria .
Les restes ms antigues trobades al municipi sn una tomba procedent de la cultura argrica. L'actual nucli urb fou fundat pel mariscal de Castella Diego Fernndez de Crdoba. El 1653 s'independitz de Baena.

 Referncies .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319067" title="Encinas Reales" nonfiltered="4300" processed="4283" dbindex="124560">


Encinas Reales s un municipi de la provncia de Crdova a la comunitat autnoma d'Andalusia, a la comarca de la Subbtica cordovesa.  
  
 Demografia .



 Ciutats Agermanades .
  Santa Fe Argentina;
 
 Enllaos externs .
 Pgina sobre Encinas Reales;
 Encinas Reales - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319071" title="Parc Jurssic" nonfiltered="4301" processed="4284" dbindex="124561">

Jurassic Park s una pellcula de cincia-ficci dels Estats Units, dirigida per Steven Spielberg, estrenada el 1993 i basada en la novella homnima de Michael Crichton. S'ha convertit en una de les pellcules amb ms xit de tots els temps -s la desena pellcula amb majors guanys de la histria- i en una fita respecte a l's dels efectes digitals per a la filmaci de pellcules. Va obtenir tres premis Oscar.

El gui va ser adaptat per Crichton, a partir de l'obra literria original, juntament amb David Koepp i Malia Scotch Marmo. El repartiment va estar integrat per Richard Attenborough, Sam Neill, Jeff Goldblum i Laura Dern; els efectes especials van ser creats per Phil Tippett i Industrial Light & Magic.

La pellcula descriu la clonaci de diverses espcies de dinosaures a partir de la manipulaci gentica de segments de matria prehistrica preservada en un tros d'ambre. La inciativa la duu a terme una empresa cientfica denominada InGen que est encapalada per l'empresari John Hammond, i a partir d'ella pretenen crear un parc de diversions. Els inversors del projecte decideixen realitzar una prova de les installacions, abans de la inauguraci del parc. Tanmateix, la sobtada aparici d'un cicl tropical i l'organitzaci d'un sabotatge per part d'un dels empleats del parc causen que els sistemes de seguretat informtica deixin de funcionar i els dinosaures comencin a fugir de les seves installacions. L'equip del parc intenta restablir els sistemes, per com que s massa tard, comencen a fugir de l'illa.

En un principi, Jurassic Park va rebre crtiques positives de part de la premsa especialitzada. La majoria va aprovar la pellcula per l's d'efectes especials innovadors per a la cinematografia predominant en aquell temps, encara que alguns altres es van mostrar decebuts per l'adaptaci narrativa de la histria, descrita a la novella en la que es va basar. Durant la seva exhibici, va obtenir ms de $914 milions i va comptar amb nombroses adaptacions a videojocs, historietes i atraccions mecniques en els parcs temtics d'Universal Studios.

Parc Jurssic s la primera pellcula de de la franqucia del mateix nom, seguida per El Mn Perdut de 1997, Parc Jurssic III de 2001 i Jurassic Park IV, encara no estrenada.


 Producci .
 Redacci del gui .
Al principi, l'escriptor Michael Crichton havia estat pensant en un argument sobre un estudiant interessat en la clonaci de dinosaures. Ms tard, va comenar a redactar la novella Jurassic Park. Abans que fos publicada, va incrementar el preu pels seus drets a una suma de $1,5 milions, a ms d'un substancial percentatge dels guanys que obtinguessin les possibles adaptacions de la novella. Desprs de la seva publicaci, Warner Bros. i Tim Burton, Columbia Pictures i Richard Donner, aix com 20th Century Fox i Joe Dante van intentar adquirir els drets de la mateixa, per Universal Pictures i Steven Spielberg els van obtenir al maig del 1990.  Noms uns mesos abans, Spielberg havia pres coneixement de l'existncia de l'obra, mentre es trobava discutint amb Crichton sobre el seu prxim projecte, la srie de televisi ER.  Desprs d'obtenir els drets de la novella, Universal va decidir contractar Crichton, per $500.000 addicionals, per escriure el gui.  En el procs, Crichton va notar que, a causa de qu el llibre era "bastant llarg", nicament podria elaborar una adaptaci amb prop d'un 10-20% del contingut total. El seu escrit va ser acabat durant la filmaci de Hook, realitzada per Spielberg. Desprs de concloure el rodatge, Spielberg va expressar el seu desig per filmar La llista de Schindler. A causa d'aix, Music Corporation of America va interrompre la producci de La llista de Schindler perqu Jurassic Park fos dirigida abans.

A finals del 1991 Malia Scotch Marmo va comenar a redactar una nova adaptaci, on va suggerir la fusi entre els personatges d'Ian Malcolm i Alan Grant. David Koepp va ser contractat desprs per a reescriure el gui de Marmo. A partir d'un dels suggeriments del director, per a les seqncies inicials de la pellcula, Koepp va decidir incorporar en l'argument un curtmetratge animat, que explicaria als visitants les principals funcions d'InGen i brindaria informaci sobre el procs de clonaci dels dinosaures existents en el parc de diversions. L'anterior modificaci va aconseguir l'eliminaci d'una gran quantitat de contingut narratiu citat a la novella. Les segents intervencions van acabar amb la modificaci d'alguns altres elements narratius assenyalats per Crichton i Marmo. Entre ells es troben alguns canvis en els trets i caracterstiques dels principals personatges. Entre ells figuren Hammond, que va canviar d'un despietat empresari a un amable anci desprs que Spielberg admets sentir-se identificat amb l'obsessi d'Hammond per la teatralitat, i els seus nts. Al llibre, Tim t onze anys, mentre que Lex noms t set. Spielberg els va intercanviar l'edat perqu volia treballar amb l'actor Joseph Mazzello. A ms, va canviar la relaci de Grant amb els nens, fent-ho ms hostil envers ells a l'inici de la pellcula, per permetre un major desenvolupament entre aquests personatges durant el transcurs de la histria. Inspirat per l'esborrany de Koepp, Spielberg va redactar el seu propi esborrany sobre un exemplar de Procompsognathus que, desprs d'escapar a una altra illa, ataca centenars de persones. Aquesta idea li va semblar al director un bon recurs per ser aprofitat com el prleg de la possible continuaci que tingus la pellcula.

 Animaci, efectes digitals i banda sonora .
Spielberg va contractar Stan Winston per a crear els models robtics dels dinosaures, Phil Tippett per a animar als dinosaures amb la tcnica go motion, Michael Lantieri i Dennis Muren per a supervisar els efectes escenogrfics i composici digital, i el paleontleg Jack Horner per a supervisar els dissenys digitals dels dinosaures. L'objectiu de l'equip de producci va ser complir el desig de Spielberg de retratar els dinosaures com animals, ms que com a monstres.

Horner va descartar revisar les llenges dels raptors, queixant-se: "Els dinosaures no poden fer-se d'aquesta manera! ". La queixa de Horner va aconseguir fer que Spielberg insists a Tippett en treure les llenges dels dissenys.  D'altra banda, l'estudi de Winston va comenar a crear models robtics basats en diversos aspectes i caracterstiques dels dinosaures. En concloure cada model, es va encarregar de texturizar la pell dels dinosaures en ltex, que finalment era collocat a sobre dels dinosaures. Al seu torn, Tippett va crear animacions quadre-per-quadre (tcnica coneguda com a stop-motion) per les principals escenes on apareixerien dinosaures. Els animadors Mark Dippe i Steve Williams van ser contractats, al seu torn, per a crear els efectes digitals del T. rex. Malgrat el seu esfor, Spielberg no estava satisfet respecte a la continutat esttica de la pellcula, en reconixer-hi una naturalesa cinematogrfica tant digital com relacionada amb actors i escenaris reals (live-action).

Al terme del rodatge, Tippet va afegir alguns efectes digitals en nombroses escenes. El treball d'Industrial Light & Magic va consistir en crear composicions digitals addicionals, per escenes com el moviment de l'aigua i per la substituci digital del rostre de la doble d'Ariana Richards. Spielberg va supervisar el progrs d'ambds estudis des de Polnia, on ja es trobava filmant la seva segent pellcula. A finals de febrer del 1993, John Williams va comenar a compondre el so i la banda sonora de la pellcula. La direcci musical de les seves composicions va ser realitzada un mes desprs per John Neufeld i Alexander Courage. La direcci musical va ser supervisada per George Lucas, fins a la seva conclusi, a finals d'abril.Parc Jurssic va ser completament acabat el 28 de maig del 1993.

 Rodatge .

Desprs de dos anys i un mes de preproducci, el rodatge va comenar el 24 d'agost de 1992 a l'illa hawaiana Kauai. La filmaci a l'illa (que va requerir el rodatge de diverses escenes dirnes) va durar un total de tres setmanes car, l'11 de setembre, l'Hurac Iniki va passar directament sobre Kauai, fent que el repartiment perds un dia de rodatge. La filmaci de l'escena de Gallimimus i la seva persecuci va ser realitzada a Oahu. Temps desprs, el repartiment es va traslladar a Estats Units per filmar, a l'estudi 24 d'Universal Studios, les escenes relacionades amb els raptors a la cuina. El repartiment tamb va filmar, al set 23 d'Universal, les escenes de l'edifici d'energia del parc, abans de traslladar-se a Red Rock Canyon per les escenes inicials de la pellcula, en una rea d'excavaci que a la pellcula seria identificada com una regi ubicada a Montana. El repartiment va tornar als estudis d'Universal per a filmar el rescat de Tim, usant per a l'escena un accessori de 15 metres amb rodes hidruliques,; i l'escena de la trobada dels investigadors amb els braquiosaures. Desprs va continuar amb la filmaci de les escenes dels laboratoris del parc i el de l'habitaci de control, el qual va usar animacions per a les computadores cedides per les empreses Silicon Graphics i Apple Inc. Aix es pot veure a la pellcula, especficament en l'escena on Nedry parla amb el representant de Biosyn, una presumpta conversa en viu que en realitat s clarament un arxiu de video a causa de la visible barra de reproducci (playback).
El repartiment es va traslladar a l'estudi 16 de Warner Bros. per a filmar l'escena del T. rex atacant els vehicles dels investigadors. Tanmateix, el rodatge de l'anterior escena va patir alguns retards a causa de la recreaci artificial del cicl, que acabava mullant la pell de goma escuma del dinosaure. Al set 27 dels estudis Universal, el repartiment va filmar les escenes del dilofosaure, mentre que al 12 es van filmar les persecucions dels raptors a l'habitaci de control i el centre de visitants del parc. Pel desenlla de la pellcula, Spielberg va decidir incorporar de nou al T. rex canviant aix el desenlla planejat prviament per a la pelcula. Finalmente, el rodatge va acabar dotze dies abans del 30 de novembre, pocs dies abans que Michael Kahn acabs el gui de La llista de Schindler.

 Sinopsi .
A l'illa Nublar, un treballador d'InGen (abreviatura relativa a l'empresa denominada International Genetic Technologies, Inc.) s atacat per un Velociraptor, el qual pretenia alliberar de la seva caixa per afegir-lo al seu futur hbitat al recent parc Jurssic. La seva mort origina un conflicte entre la famlia del treballador assassinat i InGen. Com a conseqncia, el seu gerent, John Hammond s pressionat pels inversors del projecte, per permetre una investigaci segura per experts a l'illa, abans de l'obertura del parc. Hammond convida el paleontleg Alan Grant, la paleoapotecria Ellie Sattler, el teric Ian Malcolm i el representant dels inversors Donald Gennaro.

En entrar al parc, els investigadors coneixen un exemplar d'un braquiosaure, mentre que en l'interior dels laboratoris s'informen de la tcnica emprada pels cientfics per recrear a les diferents espcies de dinosaures. InGen va crear els dinosaures a partir de la clonaci gentica de matria fssil trobada en mosquits prehistrics que es van alimentar de la sang de dinosaures durant l'poca jurssica, preservats en ambre a travs del transcurs del temps. L'ADN d'aquests exemplars va ser completat amb l'addici de segments gentics provinents de granotes, per a cobrir els espais buits en els segments autntics. Durant el procs, noms es van crear dinosaures femella per tal de prevenir la seva procreaci, que causaria l'origen d'una possible i descontrolada poblaci de dinosaures a l'illa.


Malcolm i Sattler no estaven completament d'acord amb el projecte d'InGen, catalogant-lo de catic. Finalitzada l'explicaci, els investigadors sn portats a recrrer el parc, per a conixer cada una de les installacions del complex. All tamb coneixen els nts del gerent, Alexis i Tim Murphy, que els acompanyen al recorregut vehicular. Un cicl tropical comena a formar-se a les rees properes al parc, pel que la majoria dels empleats abandona les installacions, excepte pel gerent, l'oficial Robert Muldoon, el cap d'enginyeria Ray Arnold i el programador informtic Dennis Nedry. Arnold conven Hammond d'interrompre el recorregut d'investigaci, per dur-lo a terme l'endem.

Aprofitant la situaci, Nedry (contractat per un altre empresari per a robar alguns embrions de dinosaures, acci que no aconseguiria dur a terme ja que s assassinat per un dels dinosaures alliberats) bloqueja el sistema de seguretat del parc, deixant noms certes installacions funcionant amb energia elctrica, mentre que la majoria d'elles queda sense cap protecci als seus enreixats. La installaci del tiranosaure s una de les que queden desprotegides, per la qual cosa el seu exemplar, desprs d'escapar, ataca els dos vehicles del recorregut que romanien esttics davant aquesta installaci en el moment de ser tallat el subministrament elctric; fereix Malcolm i els nts de Hammond, i devora Gennaro. El Dr. Grant i els nens arriben a fugir d'ell i arriben a un fronds arbre que escalen, fins a arribar a la seva copa, per a descansar i dormir durant la nit. Mentrestant, Malcolm s auxiliat per la Dra. Settler i portat a un lloc segur per la seva recuperaci. L'endem, Grant i els nens s'assabenten que algunes espcies van estar procreant, concloent que el segment gentic de les granotes va ser el responsable d'aix, ja que algunes espcies de granotes sn conegudes per canviar espordicament de sexe en trobar-se en un ambient unisexual.

Des del centre de control, Arnold intenta desbloquejar els sistemes de seguretat bloquejats per Nedry. En no aconseguir-ho, reinicia tots els sistemes del parc i causa que tots els sectors i les installacions quedin completament inactius fins la seva reactivaci manual des del centre d'energia per personal tcnic del parc. Arnold es dirigeix al centre per a activar els circuits; tanmateix no torna al centre de control i els altres perden el contacte amb ell. Ellie i Muldoon acudeixen al centre d'energia, descobrint en el trajecte que els raptors han escapat de les seves installacions -les quals, al seu torn, es trobaven en un permetre adjacent al centre d'energia. Muldoon aconsella a Ellie separar-se, mentre ell s'ocuparia de caar els raptors que, segons la seva suposici, estaven assetjant-los en aquell instant. Sorprs per un raptor ocult entre la vegetaci, Muldoon s devorat per dos raptors.

Ellie s'escapa d'un altre que es trobava al centre d'energia, aconseguint trobar-se amb Grant, amb qui torna al centre de control, on Hammond i Malcolm es troben sans i estalvis. En informar-se de l'escapada dels raptors, Grant es prepara amb armes per protegir-se'n. De manera sobtada, els raptors s'escapoleixen fins a la cuina -on gaireb aconsegueixen atrapar Lex i Tim-, i arriben desprs al centre de control. Lex restaura els sistemes computeritzats que controlen els panys del parc per evitar que els raptors entrin al centre. En fer-ho, Ellie demana auxili per via telefnica. Tanmateix, els raptors trenquen els vidres de les portes electromagntiques, pel que l'equip escala i s'endinsa al sostre del quart, que els condueix finalment al centre de visitants del parc. En aquest lloc, un esquelet d'un exemplar de T. rex es troba en exhibici. En adonar-se de la presncia dels raptors en el centre de visitants, l'equip descendeix del sostre per mitj de l'esquelet per tractar de fugir, encara que l'ajuda arriba quan el T. rex verdader apareix en el centre de visitants i mata ambds raptors, salvant Grant, Ellie, Lex i Tim en la seva oportuna aparici.

Hammond, Ellie, Grant i els nens pugen a un jeep per arribar al lloc on un helicpter els espera per anar-se'n de l'illa. Grant esmenta, en to irnic, que no recolzar el parc, una decisi que ara Hammond tamb comparteix. A bord de l'aeronau, els nens cauen adormits al costat de Grant, que contempla les aus volant en la proximitat -una de les espcies evolucionades que van sobreviure d'entre els dinosaures, que ara recreats han prenent control de l'illa on residiria el fallit projecte Parc Jurssic.

 Conclusi original .

Originalment, es va pretendre que la pellcula finalitzs amb l'esquelet del T. rex del centre de visites caient a sobre dels raptors abans que ataquessin Alan Grant, Tim, Lex, i Ellie Sattler. Hammond arriba i llavors pot disparar els velociraptors amb una escopeta. Posteriorment, quan la conclusi original va ser considerada com a massa simplista, l'esquelet va ser substitut per un Tyrannosaurus rex que ataca els raptors, salvant el Doctor Grant i els altres. Aquesta conclusi tamb elimina l'escena on se li dispara als velociraptors, pel que en una breu escena inclosa s'aprecia la escopeta en un altre lloc. En ambdues versions, els ssers humans sobrevivents fugen rpidament amb en Hammond al seu jeep cap a l'helicpter i escapen de l'illa.

Dinosaures en pantalla.

Malgrat el ttol de la pellcula, la majoria dels dinosaures que apareixen al film no van existir al perode Jurssic sin en el perode Cretaci, immediatament posterior.



 Tyrannosaurus, informalment referit com "T. rex", s el protagonista de la pellcula segons Spielberg, ja que va ser ell que va reescriure el final del gui, a causa del temor de causar una possible decepci en l'audincia. El suport animatrnic creat per Winston pesava 13.000 quilograms, i mesurava una longitud de 12,192 metres. El paleontleg Jack Horner s'hi va referir finalment com "el ms proper que hagi vist a un dinosaure vivent". D'altra banda, el dinosaure va ser realitzat basant-se en una visi centrada en el seu moviment. Els seus rugits provenen de la mescla de sons resultant d'una cria de elefant i un alligtor, mentre que la seva respiraci va ser obtinguda a partir del so generat per la respiraci d'una balena. En l'escena de la pellcula on el T. rex es menja un Gallimimus, els sons van ser obtinguts a partir d'un gos que atacava una pilota.

 Velociraptor, referit simplement com a raptor (i en plural com a raptors) a la pellcula, tamb t un rol principal dins de l'argument, encara que Winston va descriure que no es van basar en la espcie real descrita pels cientfics, explicant amb aix la seva mida diferent de la coneguda mitjanant fonts de divulgaci. En canvi, va ser basat en un exemplar Deinonychus, que antigament va ser anomenat Velociraptor antirrhopus per alguns cientfics. Quan un exemplar d'un Utahraptor, semblant al velociraptor, va ser descobert prviament al llanament de la pellcula, Winston va fer broma, "Nosaltres ho vam fer, per ells ho van descobrir." Per l'atac contra el personatge de Muldoon, els raptors van ser animats per persones que integraven part de l'elenc de la pellcula. Pel so dels raptors van ser barrejats diversos sons, provinents d'un dof, una morsa, un oca i grulla. Segons els descobriments realitzats desprs del llanament de la pellcula, la majoria dels paleontlegs havien concls que dromeosruids, com el Velociraptor i el Deinonychus, tenien plomes.;

 Dilophosaurus. Va ser creat amb menors dimensions respecte a les de l'exemplar real, per a evitar que l'audincia el confongus amb els raptors. A ms, la seva habilitat, descrita a la pellcula, d'escopir fluids verinosos s fictcia. Els seus sons vocals van ser aconseguits en combinar els sons provinents d'un cigne, un falc, un granota udoladora i una escur de cascabell.
 Brachiosaurus. No es descriu amb exactitud a la pellcula la manera en la qual aconsegueix muntar-se sobre les seves potes posteriors per assolir les branques ms elevades dels arbres. Malgrat les proves cientfiques que aquests dinosaures tenien capacitats vocals limitades, el dissenyador de so Gary Rydstrom va decidir barrejar el so originat pel cant de les balenes i el provinent d'un ase per brindar, en les seves prpies paraules, una "sensaci meldica de meravella".
 Triceratops. Va tenir un gran popularitat a la pellcula. La seva addici dins de l'argument va sorgir d'un particular malson logstic de Winston, sobre Spielberg buscant alg ms per filmar el robot del dinosaure malalt que va imaginar per a les seqncies intermdies de la pelcula. Winston tamb va crear una cria de Triceratops per a Ariana Richards, per l'escena va ser retirada de la pellcula per raons prctiques.;
 Gallimimus i Parasaurolophus. Sn els principals cameos dins de la pellcula. Gallimimus va aparixer a l'escena d'estampida, on un d'ells va ser devorat pel Tyrannosaurus Rex. El Parasaurolophus' va aparixer breument a la primera trobada dels personatges principals amb els Brachiosaurus.
 Pachycephalosaurus. s mes important a la segona que a la primera, ja que en aquesta els caadors de InGen es lleban un exemplar adult. s un dinosaure amb una part gruixuda del crani que no cont pell o carn. Aquest "casc" s'usava probablement per protecci, o simplement, per a lluitar amb rivals en epoca d'aparellament.

 Base contextual biotecnolgica .
L'ADN de dinosaure s'extreu de mosquits fossilitzats, i aquesta petita quantitat s llavors amplificada per la reacci en cadena de la polimerasa (PCR). Existeixen alguns problemes amb aquest mtode:

 Primer, les restes d'ADN mostrades a la pellcula, suposadament, es van extreure de mosquits atrapats en ambre dominic. L'ambre dominic t aproximadament 30 milions d'anys d'antiguitat. Tanmateix, els dinosaures van morir fa 65 milions d'anys.;
 Cap dels dinosaures mostrats a la pellcula no va existir a la Repblica Dominicana fa 65 milions d'anys.
 El mosquit noms hauria tingut noms una espcie de dinosaure com el seu aliment font, per a evitar barreges.
 Es desconeix quin tipus de sang de dinosaure contenia la mostra. Seria impossible dir quina s l'"espcie", perqu les seqncies de l'ADN s'ubicarien en alguna part entre les dels ocells i els cocodrils. El llibre tracta aquest assumpte, indicant que "amb prou feines el reprodueixen per esbrinar-ho", per molstia de Malcolm.
 L'ADN de dinosaure ha de ser corregit (ha de contenir cada cromosoma) i no ha de contenir cap buit.
 L'ADN est barrejat amb l'ADN del mosquit. La prova PCR s extremadament sensible i, per voluntat, aix tamb l'amplificaria.
 La PCR de l'actualitat no pot amplificar grans quantitats de l'ADN (el genoma complet d'un dinosaure). Fins i tot si aix fos possible, prendria un llarg temps. El PCR necessita parts de l'ADN per comenar la reacci (les cartilles primries). Per aconseguir-les, la genoma necessita mapatge de previ. ;
 A causa del fet que l'ADN s descompost en nucletids pels enzims proteoltics al sistema digestiu dels mosquits, el mosquit en qesti hauria de ser preservat immediatament desprs de l'alimentaci.
 A ms, en el procs de la fossilitzaci, s'alteren les molcules. Tanmateix, l'ambre s el millor preservatiu, a causa que el material preservat s orgnic. Per l'ADN no pot sobreviure totalment sense la presncia de "buits" en els centenars de milions d'anys abans de ser descobert.
 Els deu milers de parells base de l'ADN van ser ordenats de les restes d'uns esquelets d's de 40.000 anys, sense l's de PCR, establint que, en principi, la seqenciaci de gens a gran escala de restes fossilitzats s possible. Sens dubte, les restes usades en aquest estudi sn d'ordres de magnitud menors que qualsevol cosa de l'era dels dinosaures, i la tcnica podria no aplicar-se a aquestes criatures.
 Al llibre, els buits de l'ADN sn omplerts mitjanant l'ADN de granotes. Aix s extremadament difcil, ja que caldria saber quins gens de dinosaure sn homlegs amb els gens de la granota. L's dels gens de granota s probablement una justificaci de la trama, on es permet que algunes femelles canvin el sexe i on poguessin reproduir-se (encara que el canvi natural de sexe tamb s possible en vertebrats ms avanats).
 El segent pas seria provocar l'expressi de l'ADN. Per aix, caldria injectar l'ADN de dinosaure al nucli d'una cllula fertilitzada de l'ou d'un parent proper de dinosaures (els ocells o els cocodrils, no les granotes). Aquesta tcnica es basa en la clonaci reproductiva, que va ser utilitzada per a clonar a la ovella Dolly. A la pellcula, s'utilitzen per aquest propsit els ous d'estru.
 Tanmateix, el desenvolupament d'un embri s regulat per les hormones a l'ou/ter i el medi ambient. Aquestes hormones (d'ocell o de cocodril) necessiten tenir el mateix efecte que les seves homlogues originals de dinosaure. Per a aix, han de reconixer les seccions particulars de l'ADN d'un dinosaure, que seria molt difcil. D'altra banda, les noves investigacions sobre plstics han perms la creaci d'ous sinttics per a consolidar embrions en el seu desenvolupament sense importar l'espcie. Es requereixen hormones addicionals de l'espcimen original; tanmateix, es poden construir usant el genoma per a permetre el desenvolupament de l'embri.

 Repartiment .
 
Sam Neill interpreta el Dr. Alan Grant. s un paleontleg que treballa en una excavaci en terres ermes de Montana. No li agraden els nens, encara que aviat haur de protegir els nts de Hammond. Neill va ser la selecci original de Spielberg, per estava ocupat en aquells moments. Llavors Spielberg va pensar en Richard Dreyfuss i Kurt Russell pel personatge, per contractar-los era massa costs, mentre que una tercera alternativa, William Hurt, va rebutjar el paper. Spielberg es va veure en la necessitat de retardar un mes el rodatge, per a permetre a Neill interpretar el personatge. Per a aix, Neill es va inspirar en el paleontleg Jack Horner.;

Laura Dern interpreta la Dra. Ellie Sattler. Paleobotnica i xicota de Grant. Dern tamb es va reunir amb Horner i va visitar el Museu d'Histria Natural de Los Angeles per a conixer com es prepara un fssil i endinsar-se al context de la pellcula.

Jeff Goldblum interpreta el Dr. Ian Malcolm.  Matemtic i teric de la teoria del caos. Malcolm adverteix del risc de crear un parc amb dinosaures ressuscitats convertint-se en la principal oposici a Hammond. Goldblum va ser la selecci original de Spielberg, un aspecte coincident amb el gust i l'inters de l'actor pels dinosauris., Per a preparar-se pel seu personatge, Goldblum es va reunir amb cientfics per a discutir la teoria del caos.;

Richard Attenborough interpreta John Hammond. Gerent de InGen i arquitecte del Parc Jurssic.  La pellcula es va convertir en la primera actuaci d'Attenborough des de The Human Factor de 1979.;

Bob Peck interpreta Robert Muldoon. Un dels oficials del parc. s conscient de la intelligncia dels raptors, per malgrat aix intenta capturar-los desprs de la seva fuita sobtada.

Martin Ferrero interpreta Donald Gennaro. Advocat representant dels inversors d'en Hammond. Mor quan el tiranosaure el parteix per la meitat.

Joseph Mazello, com Tim Murphy. Germ petit de Lex. Ha llegit una gran quantitat de llibres de Grant.

Ariana Richards,  interpreta Lex Murphy. Nta de Hammond, vegetariana i autodenominada com a hacker.

Samuel L. Jackson interpreta a Ray Arnold. Enginyer del parc. s responsable de tallar el subministrament energtic en Parc Jurssic per a reiniciar el sistema bloquejat per Nedy -encara que aix allibera els raptors de les seves installacions. s mort per un dels raptors.

B. D. Wong, com Henry Wu. Genetista del parc i responsable que els exemplars creats genticament siguin registrats. Abandona el parc desprs de l'arribada del cicl.

Wayne Knight interpreta Dennis Nedry. Programador informtic del parc. s subornat per l'empresa rival de InGen (per 1,5 milions de dlars) per robar els embrions dels dinosaures creats per habitar el parc. s mort per un dilofosaure.

Gerald R. Molen interpreta Gerry Harding. Veterinari del parc. Apareix en escena nicament per cuidar el Triceratops malalt al costat de la Dra. Settler.

Cameron Thor interpreta Lewis Dodgson. El lder de la corporaci rival de InGen en la novella. Noms apareix en escena per a donar-li a Nedry un recipient on hauria de guardar els embrions robats.

 Estrena .
Universal va gastar $65 milions a la campanya de mrqueting per la pellcula, establint contractes amb cent companyies per a donar publicitat a 1.000 productes. La campanya tamb va incloure el llanament simultani de tres videojocs basats en la pellcula i realitzats per SEGA i Ocean Software, una lnia de joguines feta per Kenner i distribuda per Hasbro, aix com una adaptaci literria dirigida cap als nens.  D'altra banda, la banda sonora va incloure material indit per la seva posterior comercialitzaci. Els avenos promocionals noms van brindar breus escenes relacionades amb els dinosaures, una cosa descrita ms tard per Josh Horowitz com "el que el vell Spielberg acostuma fer: mai revelar massa sobre les seves futures pellcules", desprs que ell i el director Michael Bay fessin el mateix per la producci de Transformers.  La pellcula va tenir com a lema comercial en els seus avenos Una aventura feta fa 65 milions d'anys, que va resultar d'una broma feta respecte al genu mosquit en ambre usat al bast d'en Hammond. 

 La pellcula va ser estrenada al Museu Nacional de la Construcci el 9 de juny de 1993 a Washington DC, patrocinant dues associacions caritatives infantils.  Desprs de la seva estrena, el 1994, Parc Jurssic va guanyar 3 Premis Oscars per les categories de millors efectes de so, millors efectes visuals i millor so a ms de 16 premis per al seu elenc.  El 4 d'octubre de 1994, va fer el seu debut en format de vdeo VHS, i va ser estrenada en format DVD el 10 d'octubre de 2000.  Aquell mateix any, la pellcula va ser comercialitzada novament en un paquet, que va incloure la seva continuaci (El mn perdut: Parc Jurssic II).  Al seu torn, el DVD va ser rellanat amb ambdues pellcules el 11 de desembre de 2001, sota el nom de Trilogia Parc Jurssic i Collecci d'aventures de Parc Jurssic el 29 de novembre de 2005. Durant el perode de comercialitzaci de la pellcula en aquests formats de video Steve Englehart va escriure una srie de historietes publicades per Topps Comics.  Aquestes van aconseguir ser una continuaci de la pellcula en versi literria, i van conformar una srie de dues publicacions per a les adaptacions Raptor, L'atac dels raptors, El segrest dels raptors i La tornada a Parc Jurssic, amb quatre edicions cada una. La tornada a Parc Jurssic va ser planejada per continuar per quatre edicions ms, per aquestes van ser cancellades. Totes les edicions van ser publicades de nou, sota els conceptes de Les Aventures de Jurassic Park a Estats Units i Jurassic Park al Regne Unit. Ocean Software va realitzar tamb un joc virtual a manera de continuaci dels seus anteriors videojocs llanats de manera simultnia a l'exhibici de la pellcula. Aquesta adaptaci va ser anomenada Parc Jurssic Part II: El caos continua i estrenada el 1994 per a les consoles de Super NES i Game Boy.

 El recorregut per Jurassic Park va comenar a desenvolupar-se el novembre de 1990, i es va estrenar finalment en el parc temtic d'Universal Studios, a Califrnia, el 15 de juny de 1996, amb un cost total de $110 milions de dlars. Les Illes de l'Aventura, al parc Universal de Florida, va ser un sector temtic dedicat a la pellcula, i incloa el recorregut original, estrenat el 1996 i aqu rebatejat com Aventura cabalosa del Parc Jurssic, i diversos recorreguts i atraccions basats en les diverses adaptacions de la pellcula. El sector temtic va ser inaugurat el mar de 1999.  El recorregut a Jurassic Park va ser planejat originalment per ser creat als parcs Universal de Califrnia i Florida, sota l'argument derivat de la pellcula, desenvolupat per un supsit contracte entre Universal i en Hammond per reconstruir el Parc Jurssic als parcs temtics d'Universal.



 Crtica .
Es va convertir en la pellcula amb ms xit, superant en acollida a E. T.: L'extraterrestre.  Va iniciar recaptacions amb $47 milions durant el seu primer cap de setmana en exhibici, i va obtenir un total de $81,7 milions durant la seva primera setmana d'estrena.  De la mateixa manera, va romandre en la primera posici de recaptaci durant tres setmanes consecutives, obtenint un total de $357 milions als Estats Units. Va comptar tamb amb una bona acollida a altres pasos, tenint un ampli xit al Regne Unit, Jap, Corea del Sud, Mxic i Taiwan. Per la direcci de la pellcula i participaci en la reedici del gui adaptat, Spielberg va guanyar ms de $250 milions, mentre que Parc Jurssic va romandre com la pellcula ms taquillera durant cinc anys, sent seguit al 1997 per Titanic de James Cameron.

La pellcula va rebre bones crtiques pels seus efectes visuals, encara que hi va haver majors crtiques negatives respecte a l'alguns van considerar com una mediocre adaptaci de la novella:


Una pellcula, per aconseguir ser reconeguda com una fita en la cinematografia, ha de provocar sentiments d'allucinaci i por alhora, i inspirar amb detalls indits en la seva trama. A la novella, aquesta histria est feta a la mesura per als talents del Sr. Spielberg, encara que la pellcula va passar a ser menys fresca a la pantalla del que va poder haver estat sobre les pgines. Molta de l'argot, necessria per a l'entreteniment de l'audincia, va ser parlada entre dents de manera confusa o simplement eliminada de les converses entre els actores.

Un colossal entreteniment realitzat a travs d'un viatge visible i didctic per a l'estiu i probablement per a tot l'any. Comparats amb els dinosaures, els personatges sn nics encara quan Crichton i David Koepp els han fusionat dins de nullitats, en aquest precs viatge que va resultar en l'adaptaci de les pgines a la pantalla.

La pellcula divideix tot molt b en el seu objectiu per mostrar-nos dinosaures. Hem vist als dinosaures en el passat, i en el present ha resultat tot un encert, principalment per l's dels efectes visuals de la pellcula encara que l'argument necessita altres qualitats, tals com un sentit d'allucinaci i sorpresa, i una histria de valors humans ms creble.

La pellcula va guanyar el Premi Hugo en la categoria de millor pellcula dramtica, i els Premis Saturn per millor pellcula de cincia-ficci, millor direcci, millor redacci i millors efectes especials. Tamb es va fer creditora al premi People's Choice Award en la categoria de pellcula favorita de l'any. A ms a ms, els actors Ariana Richards i Joseph Mazzello van guanyar el premi Young Artist Award en la categoria de premi destacat a pellcula familiar d'acci i aventura. A ms a ms, va obtenir premis estrangers tals com el BAFTA en les categories de millors efectes especials i premi de l'audincia per a la seva pellcula favorita de l'any, aix com premis per part de l'Acadmia Japonesa de Cinematografia respecte a la categoria de millor pellcula a llengua estrangera, i en les premiaciones de Mainichi Eiga Concours, Blue Ribbon i Leones Czech.

La pellcula es troba posicionada al Rotten Tomatoes amb un 85% de quota de pantalla positiva, tenint 28 de 33 crtiques positives. El 13 de juny de 2001, l'American Film Institute la va situar com "una de les pellcules ms emocionants de tots els temps", i una cadena de televisi per cable nord-americ va elegir una escena de la pellcula com "la ms terrorfica de tots els temps", al 2005. Al 2004, la revista Empire, en el seu cinquant aniversari, la va nomenar com "la sisena pellcula de major influncia per a la seva editorial". Un any desprs, la revista Film Review va fer una mica semblant, en declarar-la com "un dels cinc films ms importants per al seu editorial". Al 2006, IGN la va elegir com "una de les pellcules, de franqucia, ms gran de tots els temps".

Quan alguns realitzadors van veure l's d'efectes CGI a Parc Jurssic abans vistos impossibles i massa costosos, a partir de llavors van estar confiats a emprar-los per als seus futurs rodatges. Com a conseqncia, Stanley Kubrick va contractar a Spielberg per dirigir Inteligncia Artificial, George Lucas va comenar la realitzaci de la trilogia de protocontinuacions de Star Wars, i Peter Jackson va iniciar a reexplorar la seva passi infantil pels films fantstics, un sender que el conduiria fins i tot al El Senyor dels Anells i King Kong. La pellcula tamb va inspirar a la realitzaci de pellcules i documentals, com Godzilla, Carnosaur i Walking with Dinosaurs, aix com nombroses pardies. Stan Winston va treballar al costat d'IBM i el director James Cameron per a formar l'empresa d'efectes visuals Digital Domain, esmentant, "Si no m'hagus relacionat amb la pellcula, passaria ara mateix a convertir-me en un dinosaure." Alex Billington va declarar a la pellcula com un "una pellcula lder en la seva poca", referint-la en una altra perspectiva, "Fins i tot usant el sistema robtic que ells van usar, aix va ser un pas lluny per a qualsevol aven en el seu temps. Llavors les histries van comenar a comptar com sensacionalment els dinosaures van incrementar la seva popularitat. I la millor part s que ells es miren millor en aquesta pellcula, que en qualsevol recent creaci CGI."

 La novella .

El gui original de Michael Crichton estava basat directament en la seva novella homnima. Tanmateix, Crichton va decidir redactar-lo en una versi molt ms curta a la de la seva histria original, eliminant nombroses parts del llibre per raons prctiques i pressupostries. Malia Scotch Marmo i David Koepp van realitzar diversos canvis en els elements narratius descrits per Crichton, creant un argument menys fosc i ombrvol que l'original.

La novella resulta ser ms fosca que la pellcula en to i en contingut, amb violncia grfica i una major quantitat de morts. Un dels temes expressats a travs d'aquesta histria i les seves continuacions s sobre els dinosaures homotrmics (de sang calenta); una teoria recentment popularitzada pel paleontleg Bob Bakker. La seva introducci es presenta com un breu informe de les conseqncies de l'incident d'InGen que va tenir lloc a l'agost de 1989. Aquesta "ficci com a presentaci del fet" havia estat utilitzada per Crichton anteriorment, notablement en Eaters of the Dead i The Andromeda Strain. Poc desprs de l'inici de la histria, un grup de cientfics (que inclouen el paleontleg Alan Grant i el matemtic Ian Malcolm) sn convidats a la inspecci prvia del Parc Jurssic, un parc d'atraccions creat pel milionari John Hammond (fundador d'InGen), a l'Illa Nublar (fictcia, localitzada a prop de Costa Rica). Hammond desitja escoltar les opinions dels cientfics i aconseguir finalment la seva aprovaci del parc; Malcolm expressa dubtes des del principi.

El parc cont dinosaures, que s'han reconstrut a partir de l'ADN trobat en mosquits preservats en ambre. Hammond (i els seus enginyers gentics, amb el Dr. Henry Wu al capdavant) tenen un gran plaure en explicar les maneres en les quals van crear els dinosaures. Els cientfics es mostren aprensius quan descobreixen que els dinosaures s'han estat procreant per si mateixos, malgrat els esforos d'InGen per mantenir-los estrils.

L'acci comena quan Dennis Nedry, el principal programador informtic del parc, intenta robar embrions de dinosaures segons un tracte amb Lewis Dodgson, que treballa per a un dels competidors de John Hammond, l'empresa Biosyn. Per poder aconseguir aix, ha de desconnectar els sistemes de seguretat; aix comporta que les tanques electrificades on habiten els dinosaures es vegin privades d'energia i, de fet, moltes espcies perilloses van escapar. Per tant, provoquen fatals trobades amb el personal del parc i els visitants, que romanen dins del parc.

Finalment, alguns dels personatges escapen vius de l'illa (encara que no ho fan gaires d'altres), l'illa s destruda per les Forces Aries de Costa Rica, (una mica exagerat en aquesta part partint del punt de qu Costa Rica no posseeix exrcit) encara que es mostra una preocupant evidncia que diversos velociraptores puguin escapar, aix com cert nombre de procompsognatits. El govern de Costa Rica det els supervivents de l'incident indefinidament.

Existeixen algunes diferncies substancials entre el llibre i la pellcula. Algunes d'aquestes diferncies sn l'eliminaci de personatges, una cronologia alterada, i a ms alguns personatges sn modificats respecte dels seus equivalents a la novella.

 Ian Malcolm, com apareix al llibre, s un home amb un cid sentit de l'humor i intelligncia brillant que no va poder apreciar l'exactitud de les seves teories sobre els errors de la gesti del parc perqu un atac de dinosaure el fereix greument i conseqentment s immobilitzat. Els extensos i una mica pesats monlegs de Malcolm sn atenuats a la pellcula. Al llibre suposadament mor al final, ja que l'ajuda mdica no arriba a temps (almenys s el que se'ls informa a Grant i Sattler una vegada fora de l'illa), tanmateix Ian malcolm reapareix en la segona part El Mn Perdut.
 La relaci entre Alan Grant i Ellie Sattler al llibre era purament professional, mentre que a la pellcula estan implicats romnticament.
 Donald Gennaro es descriu com un home musculs a la novella, i la seva edat s'estipula al voltant dels 40. Ell s ms gran i de trets ms fins a la pellcula.
 El personatge de John Hammond s completament diferent. Al llibre, mor al final a la merc d'un nombrs grup de dinosaures petits mentre intentava pujar un tur cap al seu vehicle amb un turmell trencat, tenint en ment plans per reconstruir el parc en alguna altra part, per a irritaci de seus convidats i els seus nts. Aix mateix, se'ns mostra com un personatge mancat d'escrpols, capa de fer qualsevol cosa pel seu xit econmic. A la pellcula, Hammond escapa completament ills, humiliat i terroritzat per la monstruositat que ha creat. Al llibre, tamb el retraten com un vell capritxs i absurd. Ell s molt ms savi i agradable a la pellcula.
 A la novella, en Lex Murphy s ms jove que en Tim i retratada com una nena atrevida, mentre que en Tim s un manac dels ordinadors amb una obsessi pels dinosaures. A la pellcula, en Tim s el ms jove dels dos i la seva personalitat de hacker informtic s retratada per la Lex. ;

 Notes i referncies .


 Enllaos externs .

  Web oficial de la pellcula;
  Jurassic Park al IMDB;
  Jurassic Park al Rotten Tomatoes;
  Jurassic Park Legacy   Enciclopdia de Jurassic Park;
  Fitxa del doblatge en catal;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319074" title="Llus Tramoyeres i Blasco" nonfiltered="4302" processed="4285" dbindex="124562">
Llus Tramoyeres i Blasco (Valncia, 1 de setembre de 1854 - Valncia, 30 d'octubre de 1920) va ser un historiador de l'art valenci

 Biografia .
Va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Valncia. Des de molt jove va dedicarse al periodisme, collaborant amb El Mercantil Valenciano, com a corresponsal de guerra en la campanya del Nord de la Guerra Carlina i desprs a Las Provincias en la secci cultural.

Posteriorment va iniciar la seua tasca d'investigaci, amb la publicaci d'articles a la revista El Archivo, que havia estat fundada per Roc Chabs.

Va guanyar la plaa d'oficial de l'Arxiu Municipal de Valncia, el que li va permetre l'accs a fons histrics per a la seua tasca d'investigaci. Va ser membre de Lo Rat Penat i es va adherir al moviment de la Renaixena valenciana. Va ser nomenat catedrtic de l'Escola de Belles Arts de Sant Carles, entitat des de la qual va fer una important tasca d'impuls a la constituci del Museu de Belles Arts, ordenant les colleccions amb rigor histric i obrint els salons dedicats l'art modern en les dependncies de l'antic Convent del Carme. Tamb aconsegu que l'Estat es fera crrec del pressupost del centre.

L'any 1915 va fundar la revista Archivo de Arte Valenciano al si de l'Acadmia, que va dirigir fins a la seua mort.

Va ser secretari de l'Acadmia de Belles Arts de Sant Carles, membre de la Reial Acadmia de la Histria i membre de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid.

 Obres destacades .
 1879 Estudi sobre la profitosa influncia que la restauraci de la llengua llemosina puga tindre en el progrs provincial,sens preju del nacional, premiada per Lo Rat Penat;
 1880 Los peridicos de Valencia: apuntes para formar una biblioteca de todos los publicados desde 1529 hasta nuestros das, Revista de Valencia;
 1883 Las cofradas de oficios de Valencia;
 1889 Instituciones gremiales, su origen y organizacin en Valencia, editada per l'Ajuntament de Valncia;
 1891 Pinturas murales del Saln de las Cortes de Valencia;
 1898 La cermica valenciana;
 1900 La pintura alemana en Valencia;
 1903 El escultor valenciano Dami Forment;
 1906 Hierros artsticos valencianos;
 1907 El pintor Luis Dalmau;
 1908 Aldabones valencianos;
 1908 Los cuatrocentistas valencianos;
 1908 El Renacimiento italiano en Valencia;
 1909 Una obra de talla del siglo XV. El artesonado de la Sala Daurada;
 1910 La Biblia Valenciana de Bonifacio Ferrer;
 1911 El tratado de la agricultura de Paladio;
 1912 El pintor valenciano Jernimo Jacinto Espinosa;
 1912 Los maestros naturalistas en la pintura valenciana. Francisco de Ribalta;
 1912 El arte funerario en el estilo ojival y del Renaciomiento segn los modelos conservados en el Museo;
 1913 La Virgen de la Leche en el arte;
 1914 El Museo de Bellas Artes de Valencia, su pasado y su presente;
 1914 Museo de Bellas Artes de Valencia. Las nuevas salas de Lpez y Muoz Degrain. Memoria descriptiva;

 Referncies .
  Vicente Gascn Pelegr. Prohombres valencianos en los ltimos cien aos, 1878-1978. Valncia. Caixa d'Estalvis de Valncia, 1978. ISBN 845002603X;
  Article Llus Tramoyeres i Blasco de l' Enciclopedia de la Comunidad Valenciana. Editorial Prensa Valenciana. Valncia, 2005. ISBN 84-87502-56-3;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319076" title="Trag" nonfiltered="4303" processed="4286" dbindex="124563">

 Geografia;
 Trag de Segre nucli de poblaci del municipi de Peramola (Alt Urgell, Catalunya).
 Trag d'Ares;
 Trag de Noguera antic poble de la comarca de la Noguera abandonat sota les aiges del pant de Camarassa.

Onomstica;
 Jos Trag y Arana (Madrid, 1857-1934). Pianista i compositor espanyol.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319079" title="Llopada" nonfiltered="4304" processed="4287" dbindex="124564">

El terme Llopada es refereix a la tctica d'atac en massa contra els combois emprada pels U-Boots de la Kriegsmarine alemanya durant la Batalla de l'Atlntic i pels submarins de la Marina dels Estats Units contra els vaixells japonesos a l'Oce Pacfic durant la II Guerra Mundial.

Karl Dnitz va ser servir el terme alemany "Rudel" per descriure la seva estratgia de guerra submarina: Rudel voldria dir una ramat d'animals, i es tradu en angls (i, per extensi, a la resta de llenges) com a "wolf pack" (Wolfsrudel), una Llopada, en una traducci ms metafrica. 

Els moviments dels submarins estaven controlats pel Befehlshaber der Unterseeboote (Comandant de Submarins), i estaven molt ms restringits de moviments que els seus collegues americans, els quals tenien una tremenda independncia un cop es trobaven de patrulla. Els U-boots patrullaven per separat, en unes lnies coordinades en recerca de les rutes dels combois, i noms se'ls ordenava reunir-se quan es localitzava un comboi i el BdU els alertava, aix doncs, un Rudel consistia en tants submarins com poguessin arribar a temps per participar en l'atac. Amb l'excepci de les ordres rebudes pel BdU, els comandants de submar podien atacar a discreci. Sovint, els comandants els comandants preveien quants submarins podrien reunir-se, i un cop establien contacte amb el comboi, es feien senyals per saber quants n'eren. Si el nombre era suficient, o si l'amenaa de qu s'incrementessin els escortes, llavors atacaven.

Les llopades americanes, oficialment anomenades grups d'atac coordinats, normalment estaven formats per 3 submarins que patrullaven a prop i s'organitzaven abans que abandonessin el port sota la comandncia del capit superior de tots 3. 

Encara que les Llopades es demostraren una seriosa amenaa pels Aliats, aquests desenvoluparen tctiques per destruir la seva organitzaci prpia. El factor principal era el massiu s de la radio que requeria la tctica per coordinar els atacs. Aix convertia als submarins en vulnerables a un ingeni anomenat Localitzador de Direcci d'Alta Freqncia (HF/DF o "Huff-Duff"), que permetia a les forces navals aliades a determinar la localitzaci de les naus enemigues mentre transmetien i llavors atacar-les. Tamb una cobertura aria efectiva, amb avions de llarg radi d'acci amb radar i portaavions d'escorta permetien localitzar als U-boots mentre seguien un comboi (esperant la cobertura nocturna per atacar). Els destructors de l'Atlntic tamb feien servir crregues de profunditat i altres mines petites que podien ser llanades als costats dels vaixells.

Les Llopades van desaparixer durant la Guerra Freda: els submarins moderns tenen millors armes i una major velocitat submarina que durant la II Guerra Mundial, i per tant ja no necessiten actuar en grans grups. En el seu lloc, la Marina dels Estats Units desplega els submarins en patrulles individuals. Els submarins amb mssils balstics sempre actuen sols. No obstant aix, es recuper el terme durant la Guerra d'Iraq al mar del 2003 per referir-se a les flotes submarines britniques i americanes que actuaven juntes al Mar Roig, disparant mssils Tomahawk sobre els objectius iraquians. 

Recentment, el terme Llopada ha estat atorgat a les tctiques de llanxes amb mssils iranianes en un hipottic conflicte amb els americans. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319085" title="Fuente-Tjar" nonfiltered="4305" processed="4288" dbindex="124565">


Fuente-Tjar s un municipi de la provncia de Crdova a la comunitat autnoma d'Andalusia, a la comarca de la Subbtica cordovesa.  
  
Demografia.



Enllaos externs.
Fuente-Tjar - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;


 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319099" title="Laboratori subterrani de Canfranc" nonfiltered="4306" processed="4289" dbindex="124566">
El Laboratori Subterrani de Canfranc (LSC) s un laboratori subterrani concebut per a dur a terme experiments de fsica de partcules i astrofsica. L'entrada principal del laboratori es localitza a 3.3 km des del costat espanyol  del tnel de carretera de Somport, en Canfranc (Arag).
s l'nic laboratori subterrani a l'Estat espanyol i s el producte d'un consorci entre el Ministeri de Cincia i Innovaci (antic Ministeri d'Educaci i Cincia), el Govern d'Arag i la Universitat de Saragossa. 
Est situat sota un cim dels Pirineus anomenat El Tobazo, el qual proporciona un escut contra els raigs csmics equivalent a aquell que proporcionarien 2.450 metres d'aigua. 
En l'actualitat, a aquest laboratori estan duent-se a terme els segents experiments, que recerquen partcules massives d'interacci feble (en angls, WIMPs, Weakly Interacting Massive Particles), hipottiques partcules candidates a matria fosca:
 IGEX-DM, experiment que pretn detectar les partcules de matria fosca a partir de les seues interaccions amb els nuclis de germani del detector.
 ANAIS, experiment de centellejadors que investiga els efectes modulatoris estacionals de les WIMPs.
 ROSEBUD (de l'angls, Rare Objects SEarch with Bolometers UndergrounD), experiment que pretn detectar directament la matria fosca a partir de l'energia de retrocs transferida als nuclis del detector per la interacci de dispersi elstica entre una WIMP i un nucli.

Enllaos externs .
Canfranc Underground Laboratory 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319104" title="Lucena" nonfiltered="4307" processed="4290" dbindex="124567">


Lucena s un municipi de la provncia de Crdova a la comunitat autnoma d'Andalusia, a la comarca de la Subbtica cordovesa.  El seu nom prov d' Eliossana (hebreu El hosanna, Du ens salvi), nom amb que fou anomenada originalment pels jueus, mentre que els musulmans l'anomenaven al-Yussana.
  
 Demografia .


 Historia . 
El paper d'encreuament de camins ocupat per la ciutat, coneguda com Ciutat de les Tres Cultures (jueva, musulmana i cristiana) o com Perla de Sefarad pels jueus de l'edat mitjana, ha afavorit l'ocupaci humana d'aquestes terres des d'poques que es remunten al paleoltic Inferior i Mig. El seu paper en la primera poca musulmana s importantssim per ser nucli principal de la poblaci jueva a Al ndalus. De fet, Lucena va estar habitada exclusivament per jueus entre els segles IX i XII i la seva contribuci a la cultura ha estat primordial. Va estar en ella una important escola universitria jueva, molts dels savis dels quals viatjarien ms tard a Toledo a fundar l'Escola de traductors. De l'poca jueva queda un elenc de petites i estrets carrers en el centre de la localitat, al voltant de l'antiga sinagoga, anomenada la Jueria (segles IX al XI). 

En 1148 la  Ciutat dels Jueus  va ser envada i arrasada pels almohades davant la negativa d'aquells de convertir-se a l'Islam. Els supervivents es dirigiren cap al nord trobant a Toledo la tolerncia necessria per a erigir una altra comunitat on la cultura jueva va poder desenvolupar-se en gran manera. 

El poeta jueu Abraham ibn Ezra va cantar en aquestes lamentacions o qinoth, la terrible runa de Lucena i la destrucci de les aljama jueves andalusines provocada pels almohades:

"Els meus ulls...ploren...per la ciutat de Lucena...Com va quedar abandonada Crdova...No queda un noms jueu ni en Jan ni en Almera. Tampoc queda vida (jueva) en Mallorca ni en Mlaga. Els residus jueus sn durament abatuts..." 

 El plor dels meus ulls, com plor d'estru, s per la ciutat d'Eliossana; lliure de tatxes, a part all va habitar la captiva comunitat, sense parar fins a complir la data de mil setanta anys; per va venir el seu dia, va fugir de la seva gent i ella va quedar com vdua, rfena de Llei, sense Escriptura, segellada la Mishna, el Talmud estril es va tornar i tot la seva esplendor va perdre...  Desprs de ser una ciutat jueva i posteriorment islmica, Lucena va ser guanyada a la cristiandat per Sant Ferran III de Castella en 1240. No obstant aix, en 1333 va tornar a caure sota domini dels musulmans. Finalment, en 1483, Diego III Fernndez de Crdova, va derrotar i va capturar a l'ltim rei de Granada Boabdil (que va ser tancat durant algun temps en la Torre del Castell del Moral) en la batalla de Lucena, incorporant la ciutat definitivament a la Corona de Castella.  

Personatges illustres.
Isaac ibn Ghiyyat, 1038 - 1089. Destacat rab, intrpret de la Bblia, filsof i poeta.
Joseph ibn Migash, 1077 - 1141. Illustre rab, deg de la Yeshiva i exgeta de la Halaja.
Mair ibn Joseph, segle XII, ltim rab de Lucena.
Jos Mara Hinojosa "El Tempranillo", bandoler.
Rafael lvarez "El Brujo" 1950- , Actor;
Maria Dolores Muoz y Bueno, (mare de la revolucionria Mariana Pineda);
Luis Barahona de Soto,1548 - 1595 Escriptor i novellista. ;
Juan de Arjula Qumic. ;
Curro Lucena Cantaor  ;

 Enllaos externs .
Portal MUnicipal;
Web Oficial de la Delegaci de Turisme de Lucena ;
Esubbetica.com Portal sobre la subbtica, comarca a la que pertany Lucena;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319111" title="Alfons III d'Este" nonfiltered="4308" processed="4291" dbindex="124568">
Alfons III d'Este o Alfons III de Mdena ( Ferrara, Ducat de Ferrara 1591 - Castelnuovo di Garfagnana, Ducat de Mdena 1644 ) fou un membre de la Casa d'Este que va esdevenir duc de Mdena i Reggio entre 1628 i 1629. 

Orgens familiars.
Va nixer el 22 d'octubre de 1591 a la ciutat de Ferrara, capital del ducat del mateix nom, sent fill del duc Csar I d'Este i Virgnia de Mdici. Fou nt per lnia paterna d'Alfons d'Este i Juliana della Rovere, i per lnia materna de Cosme I de Mdici i Camilla Martelli.

El 1613 va prendre part en la guerra contra el Ducat de Lucca i va tenir un paper primordial en l'assassinat el 1617 del comte Hrcules Pepoli, el qual es disputava el ducat amb Csar. 

Npcies i descendents.

Es cas el 22 de febrer de 1608 amb la princesa Elisabet de Savoia, filla de Carles Manuel I de Savoia i Caterina Micaela d'Espanya. D'aquesta uni van nixer:
Csar d'Este (1609-1613);
Francesc I d'Este (1610-1658), duc de Mdena;
Opizzo d'Este (1611-1644), bisbe de Mdena ;
Csar d'Este (1614-1677) ;
Alexandre d'Este (1615) ;
Carles Alexandre d'Este (1616-1679) ;
Rinaldo d'Este (1618-1672), cardenal i bisbe de Reggio Emilia, Palestrina i Montpeller ;
Filibert d'Este (1623-1645) ;
Bonifaci d'Este (1624);
Caterina d'Este (1613-1628), religiosa;
Margarida d'Este (1619-1692), casada el 1647 amb Ferran III Gonzaga;
Beatriu d'Este (1620) ;
Beatriu d'Este (1622-1623) ;
Anna Beatriu d'Este (1626-1690), casada el 1656 amb Alexandre II Pico della Mirandola;

Renncia al poder.
Profundament enamorat d'ella, a la seva mort, ocorreguda el 1626, Alfons III pens en prendre els vots eclesistics, si b la mort del seu pare el 1628 comport que es converts en duc de Mdena. El juliol de 1629, per, va anunciar la seva abdicaci en favor del seu fill al castell de Sassuolo i el 8 de setembre d'aquell mateix any ingress a l'Ordre dels Caputxins, prenent el nom de Giambattista da Modena.
 
Sense abandonar les relacions amb el govern del seu fill, entre 1630 i 1631 es disting com a predicador durant l'aparici de la pesta al seu ducat. L'any segent torn a la cort de Mdena, i les crtiques a l'ostentaci d'aquesta el convert en un enemic dels nobles, retirant-se al convent de Castelnuovo di Garfagnana, on mor el 24 de maig de 1644.

Enllaos externs.

 Alfonso III of Modena ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319115" title="Palenciana" nonfiltered="4309" processed="4292" dbindex="124569">


Palenciana s un municipi de la provncia de Crdova a la comunitat autnoma d'Andalusia, a la comarca de la Subbtica cordovesa.  
  
Demografia.



Monuments i llocs d'inters.
 Esglsia de San Miguel;
 Font de los Cilagos;

Enllaos externs.
Ajuntament de Palenciana;
Palenciana - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;
Palenciana - Cita  Tierra del Sur. Manuel Garca Hurtado, pp. 151-152, Ed. 1991;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319118" title="Priego de Crdoba" nonfiltered="4310" processed="4293" dbindex="124570">


Priego de Crdoba s un municipi de la provncia de Crdova a la comunitat autnoma d'Andalusia, a la comarca de la Subbtica cordovesa. Limita amb els municipis de Fuente-Tjar, Alcaudete, Baena i Luque al Nord, a l'Est amb Alcal la Real, Almedinilla i Montefro, al Sud amb Algarinejo i Iznjar i a l'Oest amb Rute, Carcabuey i Luque.  
  
 Divisi administrativa .
 Aldees .
 Campo Nubes;
 Concepcin, La.
 Cauelo, El. ;
 Castil de Campos;
 Esparragal, El;
 Lagunillas, Las;
 Zagrilla;
 Zamoranos;

 Disseminats .
 Angosturas, Las;
 Azores;
 Castellar, El;
 Genilla;
 Higueras, Las;
 Jaula;
 Navas, Las;
 Navasequilla;
 Paradejas, Las;
 Poleo, El;
 Poyata, La;
 Ricardos, Los;
 Salado;
 Solvito;
 Tarajal, El;
 Vega, La;
 Villares, Los;

 Demografia .
 Des de 1860 fins a l'actualitat .
 



 ltims 10 anys .


 Personatges illustres .
 Jos lvarez Cubero (1768-1827), escultor neoclssic. El 1823 fou nomenat primer escultor de cambra del rei Ferran VII. ;
 Adolfo Lozano Sidro (1872-1935), pintor. ;
 Niceto Alcal-Zamora y Torres (1877-1949), primer president de la Segona Repblica Espanyola.
 Curro Jimnez, Torero.
 Jos Molina Comino, msic i compositor.

 Enllaos externs .

 Ajuntament de Priego de Crdoba;
 Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319121" title="Rute" nonfiltered="4311" processed="4294" dbindex="124571">


Rute s un municipi de la provncia de Crdova a la comunitat autnoma d'Andalusia, a la comarca de la Subbtica cordovesa.  
  
 Demografia .



Enllaos externs.
Ajuntament de Rute  ;
Rute - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319124" title="Zuheros" nonfiltered="4312" processed="4295" dbindex="124572">


Zuheros s un municipi de la provncia de Crdova a la comunitat autnoma d'Andalusia, a la comarca de la Subbtica cordovesa.  Es troba a la Sierra de la Subbtica, entre Doa Menca i Luque. 

Demografa.


  
Enllaos externs.

Zuheros - Sistema d' Informaci Multiterritorial d'Andalusia;
Fotos Zuheros - Fotografies de Zuheros;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319132" title="Tamar (filla de David)" nonfiltered="4313" processed="4296" dbindex="124573">

Segons el Segon Llibre de Samuel, Tamar era una filla que havia tingut a Hebron el Rei David amb Maac, la filla de Talmai, rei de Gueixur. 

Desprs de la proclamaci del seu pare com a rei d'Israel va anar amb tota la famlia a viure al palau reial la nova capital del regne, Jerusalem.

Un dia el Rei David va demanar-li que ans a cuidar el seu germanastre Amnon que estava malalt. Quan ella va arribar, el jove la va violar. Desprs, ella va marxar i li ho va explicar al seu germ Absalom.

Dos anys desprs, el seu pare va enviar alguns dels seus fills a una expedici. All Absalom es va venjar per la seva germana i va assassinar Amnon.

Referncies.
Bblia (2n de Samuel, 13);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319137" title="Valle del Guadiato" nonfiltered="4314" processed="4297" dbindex="124574">

Valle del Guadiato s una comarca de la provncia de Crdova integrada per 11 municipis i que pren el nombre del riu Guadiato i de la valle que forma el seu curs. Est situada al nord-oest de la provncia amb una extensi de 2.512 km.

Antiga zona minaire, encara s'hi conserven explotacions carbonferes com les de la Corta Ballesta a Espiel o alguns pous en el municipi de Pearroya-Pueblonuevo. Aquest s el municipi ms poblat de la comarca (12.050 habitants). Encara s'hi viu de la mineria si b els llocs de treball que ofereix no superen la centena. Alhora, Belmez t una escola universitria d'enginyers en mines i en obres pblicques.

 Municipis .
 Belmez;
 Espiel;
 Fuente Obejuna;
 La Granjuela;
 Los Blzquez;
 Obejo;
 Pearroya-Pueblonuevo;
 Valsequillo;
 Villaharta;
 Villanueva del Rey;
 Villaviciosa de Crdoba;

 Fronteres .
Limita amb:
 La comarca del Valle de los Pedroches al nord.
 La comarca de la Vega del Guadalquivir al sud.
 La comarca de l'Alto Guadalquivir a l'est.
 La provncia de Sevilla a l'oest.

 Referncies .


 Enllaos externs .
www.infoguadiato.com







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319139" title="Belmez" nonfiltered="4315" processed="4298" dbindex="124575">


Belmez s un municipi de la provncia de Crdova a la comunitat autnoma d'Andalusia, a la comarca de Valle del Guadiato.  
  
 Demografia .


 Referncies .


 Enllaos externs .
Belmez - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;
Blog de Belmez - Blog d'informaci diria sobre el poble;
Belmez en imgenes - Imatges sobre Belmez;
Club Nautico de Belmez - Web oficial del Club Nutic de Sierra Boyera;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319148" title="Llista d'ocells de l'ndia" nonfiltered="4316" processed="4299" dbindex="124576">

Aquesta llista d'ocells de l'ndia inclou totes les espcies d'ocells trobats a l'ndia: 1302, de les quals 43 en sn endemismes, 3 en sn endemismes reproductors, 82 es troben globalment amenaades d'extinci i 1 hi fou introduda. 

Els ocells s'ordenen per ordre i famlia.

Gaviiformes.
Gaviidae.
Gavia arctica  ;
Podicipediformes.
Podicipedidae.
Tachybaptus ruficollis  ;
Podiceps grisegena  ;
Podiceps cristatus  ;
Podiceps auritus  ;
Podiceps nigricollis  ;
Procellariiformes.
Diomedeidae.
Thalassarche chlororhynchos  ;
Procellariidae.
Daption capense  ;
Pterodroma aterrima    ;
Pterodroma baraui  ;
Bulweria bulwerii  ;
Bulweria fallax  ;
Calonectris leucomelas  ;
Puffinus carneipes  ;
Puffinus pacificus  ;
Puffinus tenuirostris  ;
Puffinus lherminieri  ;
Puffinus persicus  ;
Hydrobatidae.
Oceanites oceanicus  ;
Pelagodroma marina  ;
Fregetta tropica   ;
Hydrobates pelagicus  ;
Oceanodroma monorhis  ;
Oceanodroma matsudairae  ;
Pelecaniformes.
Phaethontidae.
Phaethon aethereus  ;
Phaethon rubricauda  ;
Phaethon lepturus  ;
Pelecanidae.
Pelecanus onocrotalus  ;
Pelecanus philippensis  ;
Pelecanus crispus  ;
Sulidae.
Sula abbotti  ;
Sula dactylatra  ;
Sula sula  ;
Sula leucogaster  ;
Phalacrocoracidae.
Phalacrocorax fuscicollis  ;
Phalacrocorax carbo  ;
Phalacrocorax niger  ;
Anhingidae.
Anhinga melanogaster  ;
Fregatidae.
Fregata andrewsi   ;
Fregata minor  ;
Fregata ariel  ;
Ciconiiformes.
Ardeidae.
Ardea cinerea  ;
Ardea insignis  ;
Ardea sumatrana  ;
Ardea goliath   ;
Ardea purpurea  ;
Ardea alba  ;
Egretta intermedia  ;
Egretta garzetta  ;
Egretta gularis  ;
Egretta sacra  ;
Ardeola grayii  ;
Ardeola bacchus  ;
Bubulcus ibis  ;
Butorides striata  ;
Nycticorax nycticorax  ;
Gorsachius melanolophus  ;
Ixobrychus sinensis  ;
Ixobrychus minutus  ;
Ixobrychus cinnamomeus  ;
Ixobrychus flavicollis  ;
Botaurus stellaris  ;
Ciconiidae.
Mycteria leucocephala  ;
Anastomus oscitans  ;
Ciconia nigra  ;
Ciconia episcopus  ;
Ciconia ciconia  ;
Ciconia boyciana  ;
Ephippiorhynchus asiaticus  ;
Leptoptilos javanicus  ;
Leptoptilos dubius  ;
Threskiornithidae.
Threskiornis aethiopicus  ;
Threskiornis melanocephalus  ;
Pseudibis papillosa  ;
Plegadis falcinellus  ;
Platalea leucorodia  ;
Phoenicopteriformes.
Phoenicopteridae.
Phoenicopterus roseus  ;
Phoenicopterus minor  ;
Anseriformes.
Anatidae.
Dendrocygna bicolor  ;
Dendrocygna javanica  ;
Cygnus olor  ;
Cygnus cygnus  ;
Cygnus columbianus  ;
Anser fabalis  ;
Anser brachyrhynchus   ;
Anser albifrons  ;
Anser erythropus  ;
Anser anser  ;
Anser indicus  ;
Chen caerulescens  ;
Branta ruficollis  ;
Tadorna ferruginea  ;
Tadorna tadorna  ;
Cairina scutulata  ;
Sarkidiornis melanotos  ;
Nettapus coromandelianus  ;
Aix galericulata   ;
Anas penelope  ;
Anas falcata  ;
Anas strepera  ;
Anas formosa  ;
Anas crecca  ;
Anas gibberifrons  ;
Anas albogularis   ;
Anas platyrhynchos  ;
Anas poecilorhyncha  ;
Anas acuta  ;
Anas querquedula  ;
Anas clypeata  ;
Marmaronetta angustirostris  ;
Netta rufina  ;
Aythya ferina  ;
Aythya nyroca  ;
Aythya baeri  ;
Aythya fuligula  ;
Aythya marila  ;
Clangula hyemalis   ;
Melanitta fusca   ;
Bucephala clangula  ;
Mergellus albellus  ;
Mergus serrator   ;
Mergus merganser  ;
Oxyura leucocephala  ;
Falconiformes.
Pandionidae.
Pandion haliaetus  ;
Accipitridae.
Aviceda jerdoni  ;
Aviceda leuphotes  ;
Pernis ptilorhynchus  ;
Elanus caeruleus  ;
Milvus milvus  ;
Milvus migrans  ;
Haliastur indus  ;
Haliaeetus leucogaster  ;
Haliaeetus leucoryphus  ;
Haliaeetus albicilla  ;
Ichthyophaga humilis  ;
Ichthyophaga ichthyaetus  ;
Gypaetus barbatus  ;
Neophron percnopterus  ;
Gyps bengalensis   ;
Gyps indicus   ;
Gyps tenuirostris   ;
Gyps himalayensis  ;
Gyps fulvus  ;
Aegypius monachus  ;
Sarcogyps calvus  ;
Circaetus gallicus  ;
Spilornis klossi;
Spilornis cheela  ;
Spilornis elgini;
Circus aeruginosus  ;
Circus spilonotus   ;
Circus cyaneus  ;
Circus macrourus  ;
Circus melanoleucos  ;
Circus pygargus  ;
Accipiter trivirgatus  ;
Accipiter badius  ;
Accipiter butleri ;
Accipiter soloensis  ;
Accipiter gularis  ;
Accipiter virgatus  ;
Accipiter nisus  ;
Accipiter gentilis  ;
Butastur teesa  ;
Buteo buteo  ;
Buteo rufinus  ;
Buteo hemilasius  ;
Ictinaetus malayensis  ;
Aquila pomarina  ;
Aquila hastata  ;
Aquila clanga  ;
Aquila rapax  ;
Aquila nipalensis  ;
Aquila heliaca  ;
Aquila chrysaetos  ;
Aquila fasciata  ;
Aquila pennata  ;
Aquila kienerii  ;
Spizaetus cirrhatus  ;
Spizaetus floris  ;
Spizaetus nipalensis  ;
Falconidae.
Microhierax caerulescens  ;
Microhierax melanoleucos  ;
Falco naumanni  ;
Falco tinnunculus  ;
Falco chicquera  ;
Falco vespertinus  ;
Falco amurensis  ;
Falco columbarius  ;
Falco subbuteo  ;
Falco severus  ;
Falco biarmicus  ;
Falco jugger  ;
Falco cherrug  ;
Falco pelegrinoides  ;
Falco peregrinus  ;
Galliformes.
Megapodiidae.
Megapodius nicobariensis   ;
Phasianidae.
Lerwa lerwa  ;
Tetraophasis szechenyi;
Tetraogallus tibetanus  ;
Tetraogallus himalayensis  ;
Alectoris chukar  ;
Ammoperdix griseogularis  ;
Francolinus francolinus  ;
Francolinus pictus  ;
Francolinus pintadeanus  ;
Francolinus pondicerianus  ;
Francolinus gularis  ;
Perdix hodgsoniae  ;
Coturnix japonica  ;
Coturnix coturnix  ;
Coturnix coromandelica  ;
Coturnix chinensis  ;
Perdicula asiatica  ;
Perdicula argoondah   ;
Perdicula erythrorhyncha   ;
Perdicula manipurensis   ;
Arborophila torqueola  ;
Arborophila mandellii  ;
Arborophila rufogularis  ;
Arborophila atrogularis  ;
Arborophila brunneopectus  ;
Bambusicola fytchii  ;
Galloperdix spadicea   ;
Galloperdix lunulata   ;
Ithaginis cruentus  ;
Tragopan melanocephalus  ;
Tragopan satyra  ;
Tragopan blythii  ;
Tragopan temminckii  ;
Pucrasia macrolopha  ;
Lophophorus impejanus  ;
Lophophorus sclateri  ;
Gallus gallus  ;
Gallus sonneratii   ;
Lophura leucomelanos  ;
Crossoptilon crossoptilon  ;
Catreus wallichi  ;
Syrmaticus humiae  ;
Phasianus colchicus  ;
Polyplectron bicalcaratum  ;
Pavo cristatus  ;
Pavo muticus  ;
Gruiformes.
Turnicidae.
Turnix sylvaticus  ;
Turnix tanki  ;
Turnix suscitator  ;
Gruidae.
Anthropoides virgo  ;
Grus leucogeranus   ;
Grus antigone  ;
Grus grus  ;
Grus monacha   ;
Grus nigricollis  ;
Rallidae.
Rallina canningi   ;
Rallina fasciata  ;
Rallina eurizonoides  ;
Gallirallus striatus  ;
Rallus aquaticus  ;
Crex crex   ;
Amaurornis akool  ;
Amaurornis phoenicurus  ;
Amaurornis bicolor  ;
Porzana parva  ;
Porzana pusilla  ;
Porzana porzana  ;
Porzana fusca  ;
Gallicrex cinerea  ;
Porphyrio porphyrio  ;
Gallinula chloropus  ;
Fulica atra  ;
Heliornithidae.
Heliopais personatus  ;
Otididae.
Otis tarda  ;
Ardeotis nigriceps   ;
Chlamydotis undulata  ;
Chlamydotis macqueenii  ;
Houbaropsis bengalensis  ;
Sypheotides indicus  ;
Tetrax tetrax  ;
Charadriiformes.
Jacanidae.
Hydrophasianus chirurgus  ;
Metopidius indicus  ;
Rostratulidae.
Rostratula benghalensis  ;
Dromadidae.
Dromas ardeola  ;
Haematopodidae.
Haematopus ostralegus  ;
Ibidorhynchidae.
Ibidorhyncha struthersii  ;
Recurvirostridae.
Himantopus himantopus  ;
Recurvirostra avosetta  ;
Burhinidae.
Burhinus oedicnemus  ;
Burhinus recurvirostris  ;
Burhinus magnirostris  ;
Glareolidae.
Cursorius cursor  ;
Cursorius coromandelicus  ;
Rhinoptilus bitorquatus    ;
Glareola pratincola  ;
Glareola maldivarum  ;
Glareola lactea  ;
Charadriidae.
Vanellus vanellus  ;
Vanellus duvaucelii  ;
Vanellus malabaricus  ;
Vanellus cinereus  ;
Vanellus indicus  ;
Vanellus gregarius   ;
Vanellus leucurus  ;
Pluvialis fulva  ;
Pluvialis dominica  ;
Pluvialis apricaria  ;
Pluvialis squatarola  ;
Charadrius hiaticula  ;
Charadrius placidus  ;
Charadrius dubius  ;
Charadrius alexandrinus  ;
Charadrius mongolus  ;
Charadrius leschenaultii  ;
Charadrius asiaticus  ;
Charadrius veredus  ;
Elseyornis melanops  ;
Scolopacidae.
Scolopax rusticola  ;
Lymnocryptes minimus  ;
Gallinago solitaria  ;
Gallinago nemoricola  ;
Gallinago stenura  ;
Gallinago megala  ;
Gallinago media  ;
Gallinago gallinago  ;
Limnodromus scolopaceus   ;
Limnodromus semipalmatus  ;
Limosa limosa  ;
Limosa lapponica  ;
Numenius phaeopus  ;
Numenius arquata  ;
Numenius madagascariensis  ;
Xenus cinereus  ;
Actitis hypoleucos  ;
Tringa ochropus  ;
Tringa brevipes   ;
Tringa erythropus  ;
Tringa nebularia  ;
Tringa guttifer  ;
Tringa stagnatilis  ;
Tringa glareola  ;
Tringa totanus  ;
Arenaria interpres  ;
Calidris tenuirostris  ;
Calidris canutus   ;
Calidris alba  ;
Calidris ruficollis  ;
Calidris minuta  ;
Calidris temminckii  ;
Calidris subminuta  ;
Calidris melanotos   ;
Calidris acuminata   ;
Calidris ferruginea  ;
Calidris alpina  ;
Eurynorhynchus pygmeus   ;
Limicola falcinellus  ;
Tryngites subruficollis   ;
Philomachus pugnax  ;
Phalaropus lobatus  ;
Phalaropus fulicarius   ;
Laridae.
Larus hemprichii  ;
Larus canus  ;
Larus marinus  ;
Larus argentatus  ;
Larus fuscus  ;
Larus heuglini  ;
Larus vegae  ;
Larus cachinnans  ;
Larus ichthyaetus  ;
Larus brunnicephalus  ;
Larus ridibundus  ;
Larus genei  ;
Larus minutus   ;
Sternidae.
Anous stolidus  ;
Anous minutus  ;
Anous tenuirostris  ;
Gygis alba  ;
Onychoprion fuscatus  ;
Onychoprion anaethetus  ;
Sternula albifrons  ;
Sternula saundersi  ;
Gelochelidon nilotica  ;
Hydroprogne caspia  ;
Chlidonias niger  ;
Chlidonias leucopterus  ;
Chlidonias hybrida  ;
Sterna dougallii  ;
Sterna sumatrana  ;
Sterna paradisaea  ;
Sterna hirundo  ;
Sterna acuticauda  ;
Sterna aurantia  ;
Sterna repressa  ;
Thalasseus bergii  ;
Thalasseus sandvicensis  ;
Thalasseus bengalensis  ;
Rynchopidae.
Rynchops albicollis  ;
Stercorariidae.
Stercorarius maccormicki  ;
Stercorarius pomarinus  ;
Stercorarius parasiticus  ;
Pterocliformes.
Pteroclidae.
Syrrhaptes tibetanus  ;
Syrrhaptes paradoxus  ;
Pterocles alchata  ;
Pterocles exustus  ;
Pterocles senegallus  ;
Pterocles orientalis  ;
Pterocles coronatus  ;
Pterocles lichtensteinii  ;
Pterocles indicus  ;
Columbiformes.
Columbidae.
Columba livia  ;
Columba rupestris  ;
Columba leuconota  ;
Columba eversmanni  ;
Columba palumbus  ;
Columba hodgsonii  ;
Columba pulchricollis  ;
Columba elphinstonii   ;
Columba punicea  ;
Columba palumboides   ;
Streptopelia orientalis  ;
Streptopelia decaocto  ;
Streptopelia tranquebarica  ;
Streptopelia chinensis  ;
Streptopelia senegalensis  ;
Macropygia unchall  ;
Macropygia rufipennis   ;
Chalcophaps indica  ;
Caloenas nicobarica  ;
Treron bicinctus  ;
Treron pompadora  ;
Treron curvirostra  ;
Treron phoenicopterus  ;
Treron apicauda  ;
Treron sphenurus  ;
Ducula aenea  ;
Ducula badia  ;
Ducula bicolor  ;
Psittaciformes.
Psittacidae.
Psittacula eupatria  ;
Psittacula krameri  ;
Psittacula himalayana  ;
Psittacula finschii  ;
Psittacula cyanocephala  ;
Psittacula roseata  ;
Psittacula columboides   ;
Psittacula derbiana  ;
Psittacula alexandri  ;
Psittacula caniceps   ;
Psittacula longicauda  ;
Loriculus vernalis  ;
Cuculiformes.
Cuculidae.
Clamator jacobinus  ;
Clamator coromandus  ;
Cuculus sparverioides  ;
Cuculus varius  ;
Cuculus nisicolor  ;
Cuculus micropterus  ;
Cuculus canorus  ;
Cuculus saturatus  ;
Cuculus poliocephalus  ;
Cacomantis sonneratii  ;
Cacomantis merulinus  ;
Chrysococcyx maculatus  ;
Chrysococcyx xanthorhynchus  ;
Surniculus lugubris  ;
Eudynamys scolopaceus  ;
Phaenicophaeus viridirostris  ;
Phaenicophaeus tristis  ;
Phaenicophaeus leschenaultii  ;
Centropus sinensis  ;
Centropus andamanensis  ;
Centropus bengalensis  ;
Strigiformes.
Tytonidae.
Tyto longimembris  ;
Tyto alba  ;
Phodilus badius  ;
Strigidae.
Otus balli   ;
Otus spilocephalus  ;
Otus bakkamoena  ;
Otus lettia  ;
Otus lempiji  ;
Otus brucei  ;
Otus sunia  ;
Otus magicus   ;
Otus manadensis  ;
Otus collari  ;
Otus alius   ;
Bubo bubo  ;
Bubo bengalensis  ;
Bubo nipalensis  ;
Bubo coromandus  ;
Bubo scandiacus  ;
Ketupa zeylonensis  ;
Ketupa flavipes  ;
Ketupa ketupu  ;
Strix ocellata  ;
Strix leptogrammica  ;
Strix aluco  ;
Glaucidium brodiei  ;
Glaucidium cuculoides  ;
Glaucidium radiatum  ;
Athene brama  ;
Athene blewitti    ;
Athene noctua  ;
Aegolius funereus  ;
Ninox affinis   ;
Ninox scutulata  ;
Asio otus  ;
Asio flammeus  ;
Caprimulgiformes.
Podargidae.
Batrachostomus moniliger  ;
Batrachostomus hodgsoni  ;
Caprimulgidae.
Eurostopodus macrotis  ;
Caprimulgus indicus  ;
Caprimulgus europaeus  ;
Caprimulgus mahrattensis  ;
Caprimulgus macrurus  ;
Caprimulgus andamanicus   ;
Caprimulgus atripennis  ;
Caprimulgus asiaticus  ;
Caprimulgus affinis  ;
Apodiformes.
Apodidae.
Collocalia esculenta  ;
Aerodramus unicolor  ;
Aerodramus brevirostris  ;
Aerodramus maximus  ;
Aerodramus fuciphagus  ;
Zoonavena sylvatica  ;
Hirundapus caudacutus  ;
Hirundapus cochinchinensis  ;
Hirundapus giganteus  ;
Cypsiurus balasiensis  ;
Tachymarptis melba  ;
Apus apus  ;
Apus pallidus  ;
Apus pacificus  ;
Apus acuticauda   ;
Apus affinis  ;
Apus nipalensis  ;
Hemiprocnidae.
Hemiprocne coronata  ;
Trogoniformes.
Trogonidae.
Harpactes fasciatus  ;
Harpactes erythrocephalus  ;
Harpactes wardi  ;
Coraciiformes.
Alcedinidae.
Alcedo hercules  ;
Alcedo atthis  ;
Alcedo meninting  ;
Ceyx erithaca  ;
Ceyx rufidorsa  ;
Pelargopsis amauroptera  ;
Pelargopsis capensis  ;
Halcyon coromanda  ;
Halcyon smyrnensis  ;
Halcyon pileata  ;
Todiramphus chloris  ;
Megaceryle lugubris  ;
Ceryle rudis  ;
Meropidae.
Nyctyornis athertoni  ;
Merops orientalis  ;
Merops persicus  ;
Merops philippinus  ;
Merops apiaster  ;
Merops leschenaulti  ;
Coraciidae.
Coracias garrulus  ;
Coracias benghalensis  ;
Eurystomus orientalis  ;
Upupidae.
Upupa epops  ;
Bucerotidae.
Ocyceros griseus   ;
Ocyceros birostris  ;
Anthracoceros coronatus  ;
Anthracoceros albirostris  ;
Buceros bicornis  ;
Anorrhinus austeni  ;
Aceros nipalensis  ;
Aceros undulatus  ;
Aceros narcondami  ;
Aceros subruficollis  ;
Piciformes.
Capitonidae.
Megalaima virens  ;
Megalaima zeylanica  ;
Megalaima lineata  ;
Megalaima viridis   ;
Megalaima franklinii  ;
Megalaima asiatica  ;
Megalaima australis  ;
Megalaima rubricapillus  ;
Megalaima haemacephala  ;
Indicatoridae.
Indicator xanthonotus  ;
Picidae.
Jynx torquilla  ;
Picumnus innominatus  ;
Sasia ochracea  ;
Dendrocopos moluccensis  ;
Dendrocopos canicapillus  ;
Dendrocopos auriceps  ;
Dendrocopos macei  ;
Dendrocopos atratus  ;
Dendrocopos mahrattensis  ;
Dendrocopos hyperythrus  ;
Dendrocopos cathpharius  ;
Dendrocopos darjellensis  ;
Dendrocopos major  ;
Dendrocopos assimilis  ;
Dendrocopos himalayensis  ;
Celeus brachyurus  ;
Dryocopus javensis  ;
Dryocopus hodgei  ;
Picus chlorolophus  ;
Picus flavinucha  ;
Picus vittatus  ;
Picus xanthopygaeus  ;
Picus squamatus  ;
Picus canus  ;
Dinopium shorii  ;
Dinopium javanense  ;
Dinopium benghalense  ;
Chrysocolaptes lucidus  ;
Chrysocolaptes festivus  ;
Gecinulus grantia  ;
Blythipicus pyrrhotis  ;
Hemicircus canente  ;
Mulleripicus pulverulentus  ;
Passeriformes.
Eurylaimidae.
Psarisomus dalhousiae  ;
Serilophus lunatus  ;
Pittidae.
Pitta nipalensis  ;
Pitta cyanea  ;
Pitta sordida  ;
Pitta brachyura  ;
Pitta megarhyncha   ;
Alaudidae.
Mirafra javanica  ;
Mirafra affinis  ;
Mirafra erythroptera  ;
Mirafra assamica  ;
Mirafra cantillans  ;
Alaemon alaudipes  ;
Eremopterix nigriceps  ;
Eremopterix griseus  ;
Ammomanes phoenicura   ;
Ammomanes deserti  ;
Melanocorypha bimaculata  ;
Melanocorypha maxima  ;
Calandrella brachydactyla  ;
Calandrella acutirostris  ;
Calandrella rufescens  ;
Calandrella raytal  ;
Eremophila alpestris  ;
Galerida cristata  ;
Galerida malabarica   ;
Galerida deva   ;
Alauda arvensis  ;
Alauda gulgula  ;
Hirundinidae.
Riparia paludicola  ;
Riparia riparia  ;
Riparia diluta  ;
Hirundo rustica  ;
Hirundo tahitica  ;
Hirundo smithii  ;
Ptyonoprogne rupestris  ;
Ptyonoprogne fuligula ;
Ptyonoprogne concolor  ;
Delichon urbicum  ;
Delichon dasypus  ;
Delichon nipalense  ;
Cecropis daurica  ;
Cecropis striolata  ;
Petrochelidon fluvicola  ;
Motacillidae.
Anthus rufulus  ;
Anthus similis  ;
Anthus godlewskii  ;
Anthus campestris  ;
Anthus nilghiriensis   ;
Anthus sylvanus  ;
Anthus pratensis  ;
Anthus roseatus  ;
Anthus cervinus  ;
Anthus hodgsoni  ;
Anthus trivialis  ;
Anthus spinoletta  ;
Anthus rubescens  ;
Dendronanthus indicus  ;
Motacilla alba  ;
Motacilla madaraspatensis  ;
Motacilla flava  ;
Motacilla citreola  ;
Motacilla cinerea  ;
Campephagidae.
Coracina macei  ;
Coracina novaehollandiae  ;
Coracina striata  ;
Coracina melaschistos  ;
Coracina melanoptera  ;
Lalage nigra  ;
Pericrocotus roseus  ;
Pericrocotus divaricatus  ;
Pericrocotus cinnamomeus  ;
Pericrocotus erythropygius  ;
Pericrocotus ethologus  ;
Pericrocotus brevirostris  ;
Pericrocotus flammeus  ;
Pericrocotus solaris  ;
Hemipus picatus  ;
Pycnonotidae.
Spizixos canifrons  ;
Pycnonotus striatus  ;
Pycnonotus priocephalus   ;
Pycnonotus atriceps  ;
Pycnonotus melanicterus  ;
Pycnonotus jocosus  ;
Pycnonotus leucotis  ;
Pycnonotus leucogenys  ;
Pycnonotus cafer  ;
Pycnonotus xantholaemus   ;
Pycnonotus flavescens  ;
Pycnonotus luteolus  ;
Alophoixus flaveolus  ;
Iole virescens  ;
Iole indica  ;
Ixos mcclellandii  ;
Hemixos flavala  ;
Hypsipetes leucocephalus  ;
Hypsipetes virescens  ;
Regulidae.
Regulus regulus  ;
Chloropseidae.
Chloropsis cochinchinensis  ;
Chloropsis aurifrons  ;
Chloropsis hardwickii  ;
Aegithinidae.
Aegithina tiphia  ;
Aegithina nigrolutea  ;
Bombycillidae.
Bombycilla garrulus  ;
Hypocoliidae.
Hypocolius ampelinus  ;
Cinclidae.
Cinclus cinclus  ;
Cinclus pallasii  ;
Troglodytidae.
Troglodytes troglodytes  ;
Prunellidae.
Prunella collaris  ;
Prunella himalayana  ;
Prunella rubeculoides  ;
Prunella strophiata  ;
Prunella montanella  ;
Prunella fulvescens  ;
Prunella atrogularis  ;
Prunella immaculata  ;
Turdidae.
Monticola saxatilis  ;
Monticola cinclorhynchus  ;
Monticola rufiventris  ;
Monticola solitarius  ;
Myophonus horsfieldii   ;
Myophonus caeruleus  ;
Zoothera wardii  ;
Zoothera citrina  ;
Zoothera sibirica  ;
Zoothera mollissima  ;
Zoothera dixoni  ;
Zoothera dauma  ;
Zoothera monticola  ;
Zoothera marginata  ;
Turdus unicolor  ;
Turdus dissimilis  ;
Turdus albocinctus  ;
Turdus boulboul  ;
Turdus merula  ;
Turdus rubrocanus  ;
Turdus kessleri  ;
Turdus feae  ;
Turdus obscurus  ;
Turdus ruficollis  ;
Turdus naumanni  ;
Turdus pilaris  ;
Turdus iliacus  ;
Turdus philomelos  ;
Turdus viscivorus  ;
Brachypteryx hyperythra  ;
Brachypteryx stellata  ;
Brachypteryx major   ;
Brachypteryx leucophrys  ;
Brachypteryx montana  ;
Cisticolidae.
Cisticola juncidis  ;
Cisticola exilis  ;
Scotocerca inquieta  ;
Prinia burnesii  ;
Prinia cinerascens  ;
Prinia crinigera  ;
Prinia atrogularis  ;
Prinia cinereocapilla  ;
Prinia buchanani  ;
Prinia rufescens  ;
Prinia hodgsonii  ;
Prinia gracilis  ;
Prinia sylvatica  ;
Prinia flaviventris  ;
Prinia socialis  ;
Prinia subflava  ;
Prinia inornata  ;
Sylviidae.
Tesia castaneocoronata  ;
Tesia olivea  ;
Tesia cyaniventer  ;
Cettia canturians  ;
Cettia pallidipes  ;
Cettia fortipes  ;
Cettia major  ;
Cettia flavolivacea  ;
Cettia acanthizoides  ;
Cettia brunnifrons  ;
Cettia cetti  ;
Bradypterus thoracicus  ;
Bradypterus major  ;
Bradypterus tacsanowskius  ;
Bradypterus seebohmi  ;
Bradypterus luteoventris  ;
Locustella lanceolata  ;
Locustella naevia  ;
Locustella certhiola  ;
Acrocephalus melanopogon  ;
Acrocephalus schoenobaenus  ;
Acrocephalus bistrigiceps  ;
Acrocephalus agricola  ;
Acrocephalus concinens  ;
Acrocephalus dumetorum  ;
Acrocephalus arundinaceus  ;
Acrocephalus orientalis   ;
Acrocephalus stentoreus  ;
Acrocephalus orinus   ;
Acrocephalus aedon  ;
Hippolais caligata  ;
Hippolais rama  ;
Hippolais pallida  ;
Orthotomus cuculatus  ;
Orthotomus sutorius  ;
Orthotomus atrogularis  ;
Leptopoecile sophiae  ;
Phylloscopus trochilus  ;
Phylloscopus collybita  ;
Phylloscopus sindianus  ;
Phylloscopus neglectus  ;
Phylloscopus fuscatus  ;
Phylloscopus fuligiventer  ;
Phylloscopus affinis  ;
Phylloscopus subaffinis   ;
Phylloscopus griseolus  ;
Phylloscopus schwarzi  ;
Phylloscopus pulcher  ;
Phylloscopus maculipennis  ;
Phylloscopus proregulus  ;
Phylloscopus chloronotus  ;
Phylloscopus subviridis  ;
Phylloscopus inornatus  ;
Phylloscopus humei  ;
Phylloscopus borealis  ;
Phylloscopus trochiloides  ;
Phylloscopus tenellipes  ;
Phylloscopus magnirostris  ;
Phylloscopus tytleri   ;
Phylloscopus occipitalis  ;
Phylloscopus coronatus  ;
Phylloscopus reguloides  ;
Phylloscopus cantator  ;
Seicercus burkii  ;
Seicercus tephrocephalus  ;
Seicercus whistleri  ;
Seicercus xanthoschistos  ;
Seicercus affinis  ;
Seicercus poliogenys  ;
Seicercus castaniceps  ;
Abroscopus albogularis  ;
Abroscopus superciliaris  ;
Abroscopus schisticeps  ;
Tickellia hodgsoni  ;
Megalurus palustris  ;
Chaetornis striata  ;
Graminicola bengalensis  ;
Schoenicola platyurus   ;
Sylvia borin  ;
Sylvia nisoria  ;
Sylvia minula  ;
Sylvia margelanica  ;
Sylvia althaea  ;
Sylvia crassirostris  ;
Sylvia nana  ;
Sylvia communis  ;
Sylvia curruca  ;
Sylvia conspicillata  ;
Muscicapidae.
Rhinomyias brunneatus  ;
Muscicapa striata  ;
Muscicapa sibirica  ;
Muscicapa dauurica  ;
Muscicapa ruficauda  ;
Muscicapa muttui  ;
Muscicapa ferruginea  ;
Ficedula zanthopygia  ;
Ficedula hodgsonii  ;
Ficedula strophiata  ;
Ficedula parva  ;
Ficedula albicilla  ;
Ficedula subrubra   ;
Ficedula hyperythra  ;
Ficedula monileger  ;
Ficedula westermanni  ;
Ficedula superciliaris  ;
Ficedula tricolor  ;
Ficedula nigrorufa   ;
Ficedula sapphira  ;
Cyanoptila cyanomelana  ;
Eumyias thalassinus  ;
Eumyias albicaudatus   ;
Niltava grandis  ;
Niltava macgrigoriae  ;
Niltava sundara  ;
Niltava vivida  ;
Cyornis concretus  ;
Cyornis pallipes   ;
Cyornis poliogenys  ;
Cyornis unicolor  ;
Cyornis rubeculoides  ;
Cyornis banyumas  ;
Cyornis tickelliae  ;
Muscicapella hodgsoni  ;
Culicicapa ceylonensis  ;
Luscinia megarhynchos  ;
Luscinia calliope  ;
Luscinia pectoralis  ;
Luscinia svecica  ;
Luscinia pectardens  ;
Luscinia brunnea  ;
Luscinia cyane  ;
Tarsiger cyanurus  ;
Tarsiger chrysaeus  ;
Tarsiger indicus  ;
Tarsiger hyperythrus  ;
Cercotrichas galactotes  ;
Copsychus saularis  ;
Copsychus malabaricus  ;
Saxicoloides fulicatus  ;
Phoenicurus erythronotus  ;
Phoenicurus caeruleocephala  ;
Phoenicurus ochruros  ;
Phoenicurus hodgsoni  ;
Phoenicurus schisticeps  ;
Phoenicurus auroreus  ;
Phoenicurus erythrogastrus  ;
Phoenicurus frontalis  ;
Chaimarrornis leucocephalus  ;
Rhyacornis fuliginosa  ;
Hodgsonius phaenicuroides  ;
Cinclidium leucurum  ;
Cinclidium frontale  ;
Grandala coelicolor  ;
Enicurus scouleri  ;
Enicurus immaculatus  ;
Enicurus schistaceus  ;
Enicurus leschenaulti  ;
Enicurus maculatus  ;
Cochoa purpurea  ;
Cochoa viridis  ;
Saxicola macrorhynchus  ;
Saxicola insignis  ;
Saxicola maurus  ;
Saxicola leucurus  ;
Saxicola caprata  ;
Saxicola jerdoni  ;
Saxicola ferreus  ;
Oenanthe monacha  ;
Oenanthe albonigra  ;
Oenanthe oenanthe  ;
Oenanthe finschii  ;
Oenanthe picata  ;
Oenanthe pleschanka  ;
Oenanthe xanthoprymna  ;
Oenanthe deserti  ;
Oenanthe isabellina  ;
Cercomela fusca  ;
Rhipiduridae.
Rhipidura hypoxantha  ;
Rhipidura albicollis  ;
Rhipidura albogularis   ;
Rhipidura aureola  ;
Monarchidae.
Hypothymis azurea  ;
Terpsiphone paradisi  ;
Pachycephalidae.
Pachycephala grisola  ;
Timaliidae.
Garrulax albogularis  ;
Garrulax leucolophus  ;
Garrulax monileger  ;
Garrulax pectoralis  ;
Garrulax striatus  ;
Garrulax ruficollis  ;
Garrulax nuchalis  ;
Garrulax galbanus  ;
Garrulax delesserti   ;
Garrulax gularis  ;
Garrulax cineraceus  ;
Garrulax rufogularis  ;
Garrulax ocellatus  ;
Garrulax caerulatus  ;
Garrulax merulinus  ;
Garrulax sannio  ;
Garrulax cachinnans   ;
Garrulax jerdoni   ;
Garrulax lineatus  ;
Garrulax virgatus  ;
Garrulax subunicolor  ;
Garrulax austeni  ;
Garrulax squamatus  ;
Garrulax variegatus  ;
Garrulax henrici  ;
Garrulax affinis  ;
Garrulax erythrocephalus  ;
Liocichla bugunorum   ;
Liocichla phoenicea  ;
Malacocincla abbotti  ;
Pellorneum palustre   ;
Pellorneum tickelli  ;
Pellorneum albiventre  ;
Pellorneum ruficeps  ;
Pomatorhinus hypoleucos  ;
Pomatorhinus erythrocnemis  ;
Pomatorhinus erythrogenys  ;
Pomatorhinus horsfieldii  ;
Pomatorhinus schisticeps  ;
Pomatorhinus ruficollis  ;
Pomatorhinus ochraceiceps  ;
Pomatorhinus ferruginosus  ;
Xiphirhynchus superciliaris  ;
Rimator malacoptilus  ;
Napothera brevicaudata  ;
Napothera epilepidota  ;
Pnoepyga albiventer  ;
Pnoepyga immaculata  ;
Pnoepyga pusilla  ;
Spelaeornis caudatus  ;
Spelaeornis badeigularis   ;
Spelaeornis troglodytoides  ;
Spelaeornis formosus  ;
Spelaeornis chocolatinus  ;
Spelaeornis longicaudatus   ;
Sphenocichla humei  ;
Stachyris ambigua  ;
Stachyris rufifrons  ;
Stachyris ruficeps  ;
Stachyris pyrrhops  ;
Stachyris chrysaea  ;
Stachyris nigriceps  ;
Stachyris oglei   ;
Stachyris leucotis  ;
Dumetia hyperythra  ;
Rhopocichla atriceps  ;
Macronous gularis  ;
Timalia pileata  ;
Chrysomma sinense  ;
Chrysomma altirostre  ;
Turdoides caudata  ;
Turdoides earlei  ;
Turdoides longirostris  ;
Turdoides malcolmi  ;
Turdoides subrufa   ;
Turdoides striata  ;
Turdoides affinis  ;
Babax lanceolatus  ;
Babax waddelli  ;
Leiothrix argentauris  ;
Leiothrix lutea  ;
Cutia nipalensis  ;
Pteruthius rufiventer  ;
Pteruthius flaviscapis  ;
Pteruthius xanthochlorus  ;
Pteruthius melanotis  ;
Pteruthius aenobarbus  ;
Gampsorhynchus rufulus  ;
Actinodura egertoni  ;
Actinodura nipalensis  ;
Actinodura waldeni  ;
Minla cyanouroptera  ;
Minla strigula  ;
Minla ignotincta  ;
Alcippe chrysotis  ;
Alcippe cinerea  ;
Alcippe castaneceps  ;
Alcippe vinipectus  ;
Alcippe cinereiceps  ;
Alcippe ludlowi  ;
Alcippe rufogularis  ;
Alcippe brunnea  ;
Alcippe dubia  ;
Alcippe poioicephala  ;
Alcippe nipalensis  ;
Heterophasia annectens  ;
Heterophasia capistrata  ;
Heterophasia gracilis  ;
Heterophasia pulchella  ;
Heterophasia picaoides  ;
Yuhina castaniceps  ;
Yuhina bakeri  ;
Yuhina flavicollis  ;
Yuhina gularis  ;
Yuhina occipitalis  ;
Yuhina nigrimenta  ;
Yuhina zantholeuca  ;
Myzornis pyrrhoura  ;
Paradoxornithidae.
Conostoma oemodium  ;
Paradoxornis unicolor  ;
Paradoxornis gularis  ;
Paradoxornis flavirostris  ;
Paradoxornis guttaticollis  ;
Paradoxornis fulvifrons  ;
Paradoxornis nipalensis  ;
Paradoxornis atrosuperciliaris  ;
Paradoxornis ruficeps  ;
Aegithalidae.
Aegithalos leucogenys  ;
Aegithalos concinnus  ;
Aegithalos niveogularis  ;
Aegithalos iouschistos  ;
Paridae.
Periparus ater  ;
Periparus rufonuchalis  ;
Periparus rubidiventris  ;
Periparus melanolophus  ;
Lophophanes dichrous  ;
Parus major  ;
Parus monticolus  ;
Parus nuchalis   ;
Parus xanthogenys  ;
Parus spilonotus  ;
Cyanistes flavipectus  ;
Sylviparus modestus  ;
Melanochlora sultanea  ;
Pseudopodoces humilis  ;
Sittidae.
Sitta castanea  ;
Sitta nagaensis  ;
Sitta cashmirensis  ;
Sitta himalayensis  ;
Sitta leucopsis  ;
Sitta frontalis  ;
Sitta formosa  ;
Tichodromidae.
Tichodroma muraria  ;
Certhiidae.
Certhia familiaris  ;
Certhia himalayana  ;
Certhia nipalensis  ;
Certhia discolor  ;
Salpornis spilonotus  ;
Remizidae.
Remiz macronyx  ;
Remiz coronatus  ;
Cephalopyrus flammiceps  ;
Nectariniidae.
Chalcoparia singalensis  ;
Leptocoma zeylonica  ;
Leptocoma minima   ;
Leptocoma sperata  ;
Cinnyris asiaticus  ;
Cinnyris jugularis  ;
Cinnyris lotenius  ;
Aethopyga gouldiae  ;
Aethopyga nipalensis  ;
Aethopyga saturata  ;
Aethopyga vigorsii   ;
Aethopyga siparaja  ;
Aethopyga ignicauda  ;
Arachnothera longirostra  ;
Arachnothera magna  ;
Dicaeidae.
Dicaeum agile  ;
Dicaeum chrysorrheum  ;
Dicaeum melanoxanthum  ;
Dicaeum trigonostigma  ;
Dicaeum erythrorhynchos  ;
Dicaeum concolor  ;
Dicaeum ignipectum  ;
Dicaeum cruentatum  ;
Zosteropidae.
Zosterops palpebrosus  ;
Oriolidae.
Oriolus oriolus  ;
Oriolus chinensis  ;
Oriolus tenuirostris  ;
Oriolus xanthornus  ;
Oriolus traillii  ;
Irenidae.
Irena puella  ;
Laniidae.
Lanius collurio  ;
Lanius isabellinus  ;
Lanius cristatus  ;
Lanius collurioides  ;
Lanius vittatus  ;
Lanius schach  ;
Lanius tephronotus  ;
Lanius excubitor  ;
Lanius meridionalis  ;
Prionopidae.
Tephrodornis gularis  ;
Tephrodornis pondicerianus  ;
Dicruridae.
Dicrurus macrocercus  ;
Dicrurus leucophaeus  ;
Dicrurus caerulescens  ;
Dicrurus annectans  ;
Dicrurus aeneus  ;
Dicrurus remifer  ;
Dicrurus hottentottus  ;
Dicrurus andamanensis  ;
Dicrurus paradiseus  ;
Artamidae.
Artamus fuscus  ;
Artamus leucorynchus  ;
Corvidae.
Garrulus glandarius  ;
Garrulus lanceolatus  ;
Urocissa flavirostris  ;
Urocissa erythrorhyncha  ;
Cissa chinensis  ;
Dendrocitta vagabunda  ;
Dendrocitta formosae  ;
Dendrocitta leucogastra   ;
Dendrocitta frontalis  ;
Dendrocitta bayleyi  ;
Pica pica  ;
Nucifraga caryocatactes  ;
Pyrrhocorax pyrrhocorax  ;
Pyrrhocorax graculus  ;
Corvus monedula  ;
Corvus dauuricus  ;
Corvus splendens  ;
Corvus frugilegus  ;
Corvus corone  ;
Corvus macrorhynchos  ;
Corvus ruficollis  ;
Corvus corax  ;
Sturnidae.
Aplonis panayensis  ;
Saroglossa spiloptera  ;
Ampeliceps coronatus  ;
Gracula religiosa  ;
Gracula indica  ;
Acridotheres grandis  ;
Acridotheres fuscus  ;
Acridotheres albocinctus  ;
Acridotheres ginginianus  ;
Acridotheres tristis  ;
Gracupica contra  ;
Sturnia sturnina  ;
Sturnia sinensis   ;
Sturnia malabarica  ;
Sturnia erythropygia  ;
Temenuchus pagodarum  ;
Pastor roseus  ;
Sturnus vulgaris  ;
Passeridae.
Passer domesticus  ;
Passer hispaniolensis  ;
Passer pyrrhonotus  ;
Passer rutilans  ;
Passer montanus  ;
Petronia xanthocollis  ;
Petronia petronia  ;
Montifringilla adamsi  ;
Montifringilla taczanowskii  ;
Montifringilla davidiana  ;
Montifringilla ruficollis  ;
Montifringilla blanfordi  ;
Ploceidae.
Ploceus manyar  ;
Ploceus philippinus  ;
Ploceus megarhynchus  ;
Ploceus benghalensis  ;
Estrildidae.
Sporaeginthus formosus   ;
Amandava amandava  ;
Euodice malabarica  ;
Lonchura striata  ;
Lonchura kelaarti  ;
Lonchura punctulata  ;
Lonchura malacca  ;
Lonchura atricapilla  ;
Padda oryzivora   ;
Fringillidae.
Fringilla coelebs  ;
Fringilla montifringilla  ;
Leucosticte nemoricola  ;
Leucosticte brandti  ;
Leucosticte sillemi  ;
Pinicola subhimachala  ;
Carpodacus rubescens  ;
Carpodacus nipalensis  ;
Carpodacus erythrinus  ;
Carpodacus pulcherrimus  ;
Carpodacus rodochroa  ;
Carpodacus vinaceus  ;
Carpodacus edwardsii  ;
Carpodacus rhodopeplus  ;
Carpodacus thura  ;
Carpodacus rhodochlamys  ;
Carpodacus rubicilloides  ;
Carpodacus rubicilla  ;
Carpodacus puniceus  ;
Loxia curvirostra  ;
Carduelis spinoides  ;
Carduelis ambigua  ;
Carduelis spinus  ;
Carduelis carduelis  ;
Carduelis flavirostris  ;
Carduelis cannabina  ;
Serinus pusillus  ;
Serinus thibetanus  ;
Pyrrhula nipalensis  ;
Pyrrhula aurantiaca  ;
Pyrrhula erythrocephala  ;
Pyrrhula erythaca  ;
Coccothraustes coccothraustes  ;
Mycerobas icterioides  ;
Mycerobas affinis  ;
Mycerobas melanozanthos  ;
Mycerobas carnipes  ;
Pyrrhoplectes epauletta  ;
Callacanthis burtoni  ;
Rhodopechys sanguineus  ;
Bucanetes githagineus  ;
Bucanetes mongolicus  ;
Rhodospiza obsoleta  ;
Haematospiza sipahi  ;
Emberizidae.
Melophus lathami  ;
Emberiza citrinella  ;
Emberiza leucocephalos  ;
Emberiza cia  ;
Emberiza godlewskii  ;
Emberiza buchanani  ;
Emberiza hortulana  ;
Emberiza stewarti  ;
Emberiza striolata  ;
Emberiza fucata  ;
Emberiza pusilla  ;
Emberiza aureola  ;
Emberiza rutila  ;
Emberiza melanocephala  ;
Emberiza bruniceps  ;
Emberiza spodocephala  ;
Emberiza schoeniclus  ;
Emberiza calandra;

Referncies.



Bibliografia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319149" title="Only you" nonfiltered="4317" processed="4300" dbindex="124577">

 Only you (Yazoo). ;
 Only you (The Platters).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319153" title="Only you (Yazoo)" nonfiltered="4318" processed="4301" dbindex="124578">


Only you s el ttol del primer senzill publicat pel grup de pop electrnic Yazoo. Fou composta per Vince Clarke, que tot just acabava de deixar el seu primer grup (Depeche Mode) per formar Yazoo amb una antiga amiga seva, Alison Moyet.

Clarke havia compost aquesta can amb la intenci de cedir-la als seus antics companys de grup, per com que no l'acceptaren decid d'enregistrar-la amb Yazoo. "Only you" va assolir ben aviat l'xit, car en poc temps arrib al nmero 2 de les llistes del Regne Unit i, alhora, entr al Billboard Hot 100 americ.

Nombrosos artistes han versionat aquesta can, que encara avui s una de les peces ms conegudes de Yazoo: els Flying Pickets van fer-ne una versi a cappella; Enrique Iglesias n'enregistr una versi en castell amb el ttol "Slo en t", i Richard Clayderman la va reinterpretar al piano.

El 1999 Mute Records en public una nova versi, per promocionar la recopilaci Only Yazoo - The Best Of, amb nous arranjaments.

Temes.

MUTE 20.

 Only you - 3:13;
 Situation - 3:44;

Dades.

 Enregistrada als estudis Blackwing (Londres).
 Producci: Eric C. Radcliffe i Yazoo.

Enllaos externs.

 http://www.mute.com/releases/viewRelease.jsp?id=23317;
 http://www.mute.com/releases/viewRelease.jsp?id=23250;
 http://www.allmusic.com/cg/amg.dll?p=amg&sql=33:qnduak3k0mdb;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319158" title="Antoni Obrador i Adrover" nonfiltered="4319" processed="4302" dbindex="124579">
Antoni Obrador i Adrover (mort el 2006) fou un metge i activista cultural mallorqu. Com a activista cultural, va participar en la primera campanya a favor del mallorqu de 1973. Fou cap de servei digestiu i director gerent de l'Hospital Universitari de Son Dureta, professor al Departament de Biologia Fonamental i Cincies de la Salut de la UIB, de la qual en fou collaborador honorfic el 2004, president de l'Acadmia Mdica Balear els cursos 1989 i 1992, membre de l'Associaci Espanyola de Gastroenterologia i bibliotecari de la Reial Acadmia de Medicina de les Illes Balears.  El 2008 va rebre el Premi Ramon Llull a ttol pstum.

 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319160" title="Itamar Franco" nonfiltered="4320" processed="4303" dbindex="124580">



Itamar Augusto Cautiero Franco (Salvador, 28 de juny de 1930) s un poltic brasiler. Fou president del Brasil entre 2 de octubre de 1992 i 1 de gener de 1995.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319161" title="Elies Torres i Tur" nonfiltered="4321" processed="4304" dbindex="124581">
Elies Torres i Tur (Eivissa, 1944) s un arquitecte eivissenc. s doctor per l'Escola Tcnica Superior d'Arquitectura de Barcelona i actualment s professor de la Universitat Politcnica de Catalunya des del 1979. Tamb ha estat professor visitant a la Universitat de Harvard i a la UCLA, i resident a l'Acadmia Espanyola de Roma (1990). Des del 1968 treballa a la firma Martnez Lapea-Torres Arquitectos, S.L, i fou arquitecte de la dicesi d'Eivissa el 1973-1977. 

Entre els seus projectes ms reeixits destaquen les cases de la Vila Olmpica de Barcelona, la restauraci del Parc Gell de Barcelona, la casa Rauchwerk a Nova Orleans (1986), l'annex del Museu Kumamoto al Jap (1992), la plaa del Frum a Barcelona (2004) o l'espai de Ses Voltes a Palma. Ha rebut el Premi FAD el 1986, 1988 i 1992. El 2008 va rebre el Premi Ramon Llull.

 Obres .
 Hubiera preferido invitarles a cenar. (2006);
 Luz cenital (2005);

 Enllaos externs .
  Biografia i obres;
  Extracte de biografia;
  Biografia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319163" title="Mesquita d'Amr" nonfiltered="4322" processed="4305" dbindex="124582">
La mesquita d'Amr s la primera que es va aixecar a Egipte. Malgrat les modificacions que ha patit l'edifici, histricament s un dels monuments islmics ms interessants de la ciutat del Caire, forma part del conjunt arquitectnic conegut com Caire Histric, declarat Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO. Porta el nmero 319 del catleg de monuments islmics gestionat pel Supreme Council of the Antiquities. Est situada al sud de l'antiga ciutat, al lloc del primitiu assentament dels conqueridors, al-Fustat. Molt proper al lloc conegut com el Caire Vell, on encara hi ha algunes esglsies cristianes, anteriors de l'arribada de l'Islam.

Histria.
El general Amr ibn al-As, enviat pel califa Omar va conquerir Egipte, que va quedar sota el seu domini. Amr va prendre la fortalesa de Babilnia, de la que encara queden restes importants, i va aixecar una nova ciutat al seu costat, anomenada al-Fustat. Immediatament, i seguint les ordres d'Omar, va procedir a la fundaci d'una mesquita, que ara encara porta el seu nom.

La mesquita d'Amr fou fundada en el 641. La mesquita original s'utilitzava per a l'oraci de les tropes i no t res a veure amb l'edifici actual. Aquella primitiva construcci mesurava solament 17 m per 29 m, i hom sap que era al costat de la casa d'Amr. En el decurs dels segles va passar per nombroses modificacions, que li van anar canviant completament la fisonomia.
 
Edifici.
L'edifici primitiu era molt senzill: a ms de ser de redudes dimensiones, no estava pavimentat i no tenia minaret ni mihrab. Hom suposa que era de tova. Aquella construcci va servir fins que va quedar petita, el 673 es va derruir per aixecar-ne una de nova, ms gran, amb quatre minarets i un pati obert.

Ms endavant es va ampliar i modificar en poques diverses, notablement en el 827, quan es va incorporar la casa d'Amr, on havia estat enterrat el seu fill, tomba que encara es conserva, llavors s quan va prendre la configuraci actual. Reformada de nou en el 1016, sota al-Hakim i altra vegada en 1168. El terratrmol de 1303 va afectar l'edifici i es va haver de restaurar. En el segle XX es van fer les darreres restauracions.   

En poca fatimita disposava de cinc minarets, ara noms en t dos, aixecats, o refets en el 1800. 

Actualment presenta una planta irregular, sensiblement rombodal, amb un pati central. La sala d'oracions principal, la de l'alquible, t set naus, igual que la del fons, on hi ha l'entrada principal. Al lateral esquerre una sala amb vuit naus paralleles a les anteriors i una perpendicular, a tocar del pati. Al dret cinc naus ms, totes perpendiculars a l'alquible.
 
Enllaos externs.
 La mesquita a Tour Egypt

Bibliografia.
 Doris Behrens-Abouseif. Islamic architectures in Cairo. American University in Cairo Press. El Caire, 1998. ISBN 977-424-203-3;
 Caroline Williams. Islamic Monuments in Cairo. American University in Cairo Press. El Caire i Nova York, 2004. ISBN 977-424-695-0;
 Andr Raymond. Le Caire. Fayard. 1993. ISBN 2-213-02983-0;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319169" title="Kaiserslautern" nonfiltered="4323" processed="4306" dbindex="124583">




 () (abreviatura oficial: KL) s una ciutat al sud-est d'Alemanya, a la regi del Palatinat localitzada a l'estat de Rennia-Palatinat (Rheinland-Pfalz) a un marge del Bosc del Palatinat (Pflzer Wald). Est a una alada de 251 metres sobre el nivell del mar i ocupa una rea de 139,72 km. El centre histric data del segle IX i hi ha una bona accessibilitat des de ciutats importants com ara Pars (459 kilmetres) i Luxemburg (159 kilmetres).

A Kaiserslautern hi habiten 99.469 persones, en una densitat de 702 per km. A la ciutat i al seu districte (Landkreis Kaiserslautern) hi viuen uns 50.000 membres del personal militar de la OTAN (majoritriament americans), els quals solen anomenar la ciutat K-Town, i contribueixen aproximadament amb 1 bili de dlars anual a l'economia de Kaiserslautern.

El codi postal de la ciutat s 67601 67663 i el seu prefix telefnic s 0631/06301. La ciutat se subdivideix en 18 districtes i 22 barris. El partit governant s el SPD amb Klaus Weichel com a alcalde (Oberbrgermeister).


Histria.





Un assentament Prehistric a l'rea de l'actual Kaiserslautern del 800a.C. ha sigut descobert. Algunes tombes celtes de 2,500 anys d'antiguitat van ser trobades a Miesau, un poble a 29 kilmetres a l'oest de Kaiserslautern. Les antiguitats descobertes es troben al Museu d'Histria del Palantinat, a Espira (Speyer).

Els primers fets de la histria de Kaiserslautern es troben a l'any 622, any en qu es va fundar el regne de Lutra. Uns 350 anys ms tard, el 985, Ot III va concedir a Kaiserslautern els drets de mercat, duana i jurisdicci.

Kaiserslautern era el lloc de caa preferit de l'emperador Frederic I del Sacre Imperi Romanogermnic (Friedrich Barbarossa), el qual va governar el Sacre Imperi Romanogermnic des de 1155 fins 1190. El petit riu Lauter feia de l'antiga part de Kaiserslautern una illa, en temps medievals. Les runes del castell imperial de Kaiserpfalz de Frederic I Barbarossa, construt entre els anys 1152 i 1160, poden encara ser vistes davant la Rathaus (ajuntament). Un segon castell, el Castell de Nanstein, va ser edificat a Landstuhl per protegir la ciutat de les aproximacions per l'oest. A causa de la influncia de l emperador Frederic Barbarossa sobre el poble, aquest es incls en les cinc "ciutats Barbarossa": Sinzig, Gelnhausen, Altenburg, Bad Frankenhausen i finalment Kaiserslautern.

La Stiftkirche, l'esglsia ms antiga de Kaiserslautern, va ser aixecada entre els anys 1250 i 1350. L  esglsia de Sant Mart de Tours (St. Martinskirche) va ser construda des del 1300 al 1350 per una ordre religiosa. Avui, una secci de la muralla original de la ciutat, encara s aixeca al claustre de l esglsia.

Rodolf I d'Habsburg va donar a Kaiserslautern els drets de ciutat, i el 1375, la ciutat de Kaiserslautern va ser inclosa al Kurpfalz (antic Palatinat) i conseqentment es va tornar part de l herncia de la dinastia Wittelsbach.
El 1519, Franz von Sickingen va fer-se amb la propietat del Castell de Nanstein. Es va convertir al Protestantisme, i el 1522 Nanstein va tornar-seuna fortalesa pels nobles locals que afavorien la Reforma Protestant. Sickingen i els nobles locals van comenar la seva batalla contra de l'Arquebisbe de Trveris; per l atac va ser un fracs, i es van retirar a Nanstein. Aquesta fortalesa va ser assetjada per Prnceps Catlics Germnics. Sickingen va morir desprs de qu el castell es rends, i els nobles protestants del Kurpfalz fossin sotmesos als Prnceps Catlics.

El comte del Kurpflaz Joan Casimir, an a Kaiserslautern durant la Guerra dels Trenta Anys (1618 1648). Una dura ocupaci espanyola de l any 1621 al 1632 va finalitzar quan les tropes protestants sueques van alliberar l rea. El 1635, tot i aix, el cruel exrcit croat sota les ordres de l emperador austrac va entrar a Kaiserslautern i va matar 3,000 dels 3,200 habitants en tres dies de saqueig. Aquell mateix any havia sigut construt a Kaiserslautern el palau renaixentista de Joan Casimir. Landstuhl va ser salvada de un dest semblant rendint-se sense lluitar. Kaiserslautern va tardar 160 anys en repoblar-se.

El conflicte no va acabar amb la Pau de Westflia el 1648. El Prncep Elector del Palatinat va tindre dificultats en molts mbits i va manar que tots els castells, Nanstein incls, fossin destruts. Els francesos envaen i ocupaven repetidament l rea, residint a Kaiserslautern entre els anys 1686 i 1697. Tanmateix, desprs del Tractat d'Utrecht va ser restaurat com a part del Palatinat. Durant els turbulents episodis del segle XVIII, el Palatinat era el camp de batalla entre les tropes franceses i alemanyes de diferents estats. Al 1713, els francesos van destruir el castell de Barbarossa i les torres de les muralles de la ciutat. Des de 1793 (a la Batalla de Morlautern) fins que Napole va ser derrotat a la Batalla de Waterloo, el 1815, l rea va estar sota administraci francesa, sent la ciutat de Kaiserslautern la seu de la sotsprefectura.

Mentre el poder francs es redua el 1815, Kaiserslautern i el Palatinat es van incorporar com una provncia a Baviera i van romandre aix fins el 1918. Desprs la Primera Guerra Mundial, els francesos van ocupar de nou el Palatinat.

A la Segona Guerra Mundial, ms del 60% de Kaiserslautern va ser destrut per bombes dels avions Aliats. El ferrocarril i moltes carreteres principals eren objectius prioritaris. El atacs ms durs, van succeir el 7 de gener, l 11 d agost, i el 28 de setembre del 1944. De les 20,000 llars, 11,000 van ser destrudes parcialment o completament. A la paret del cementiri oposada a la  Kleber Kaserne  encara hi han peces i marques d aquells assalts.

El 20 de mar del 1945, mentre el Primer Exrcit dels Estats Units de Omar Bradley creuava el Rin a Remagen, la 80 Divisi dels Estats Units, la 319 d Infanteria i part de la 3r Exrcit de George Patton, van assetjar Kaiserslautern sense resistncia. La guerra es va acabar en aquesta rea, i hi van haver petites reconstruccions el 1948. El ritme de la economia va ser lent fins el 1952, quan es van construir noves guarnicions de les tropes americanes, cosa que va fer que l economia creixs a l rea.

Etimologia.

La ciutat originalment era anomenada Lutra, en eluci al riu Lauter que hi passa, avui soterrat per sota de la ciutat. El nom de Kaiserslautern s testificat per primera vegada en un document l'any 1322, l'afegiment del nom Kaisers prov probablement de l'emperador Frederic Barbarossa, el qual va construir el castell de Barbarossaburg a la ciutat en una de les seves nombroses visites.

Blas.

L emblema de la ciutat s un escut amb dues barres vermelles als laterals i una blanca al centre, amb un Llu Europeu dins d aquesta. Aquest, suposadament, era el plat preferit de Frederic Barbarossa.

Llocs i edificis.



Avui, Kaiserslautern s un modern centre de tecnologies d informaci i comunicaci, aix com l hogar d una universitat molt coneguda: el collegi tcnic i molts instituts de recerca internacionals localitzats per tota la ciutat.

L  ajuntament de Kaiserslautern  s un dels edificis ms alts i s aixeca al centre de la ciutat. Fa 84metres d alada i s un dels smbols ms destacables. El bar i el caf de la ltima planta ofereixen una vista panormica de la ciutat i els voltants.

La torre de televisi, l`estructura ms alta de Kaiserslautern, no s a la ciutat, sin localitzada a Dansenberg, un barri al sud-oest de la ciutat. 

Una altra construcci inusual s la Waschmhle, una piscina pblica enorme de 160metres, que s la ms gran d Europa. Es situa a l entrada del poble de Morlautern, a pocs kilmetres al nord de Kaiserslautern.

La zona peatonal, anomenada Altstadt, s el lloc on se situa la major part de comeros i restaurants de la ciutat. A la Altstadt es pot trobar la Kaiserbrunnen, una font creada per Gernot Rumpf el 1987. Est feta de bronze i pedra, i explica la histria de Kaiserslautern de forma cmica. La font t un dimetre de 10metres. Al centre hi ha la representaci del emperador Barbarossa i de Rodolf d`Habsburg espatlla amb espatlla. A l aigua i als marges s hi observen figures com el peix imperial, smbol de la ciutat, una liba com a smbol de la universitat i el barret de Napole. La indstria regional est representada amb una mquina de cosir (de l empresa local Pfaff) i un motor de l empresa Opel.

El Fruchthalle va ser edificat per August von Voit entre el 1843 i el 1846. s d estil renaixentista i imita el Palau Medici de Florncia. Va servir com a mercat fins el 1849, quan es va convertir en seu del govern revolucionari palat. Actualment, a la sala de festes hi tenen lloc concerts i actes socials.

Universitat de Kaiserslautern.

La Universitat de Kaiserslautern (Technische Universitt Kaiserslautern) va ser fundada el 1970 i est distribuda en 10 facultats: 
 Arquitectura i enginyeria civil;
 Biologia;
 Qumica;
 Enginyeria elctrica i informtica;
 Cincies informtiques;
 Enginyeria mecnica;
 Matemtiques;
 Fsica ;
 Cincies socials ;
 Economia i estudis d empresa;

Cultura i esport.





Pfalztheater Kaiserslautern
El Nou Teatre Palat, o Pfalztheater es troba a tocar de l ajuntament. S hi representen operes, ballets, concerts i musicals. Com que les arts a Alemanya estan significativament subvencionades pel govern, els preus de les entrades sn baixos. El teatre ha guanyat el premi Else-Lasker-Schler-Preis de la literatura alemanya. Est flanquejat per dues mascares de marbre que representen el rei afric i l ngel caigut. Durant la seva construcci es van trobar restes de un poblat neoltic de fa 6000 anys i parts de l antiga muralla, finalment va ser inaugurat el 1995.

La Kammgarn
La Kammgarn s un lloc histric que s utilitzava com una fbrica de cosir abans de ser transformada en el cor cultural de Kaiserslautern. Aquesta renovaci ha preservat el seu carcter histric tot incorporant les ltimes tecnologies de so i llum. La Kammgarn est a la llista dels punts de trobada ms importants d Alemanya i serveix com a escenari de grups de msica debutants i agrupacions consolidades de jazz, rock, blues i pop de tota Europa. Les actuacions han incls personalitats internacionals com B.B. King, Manfred Mann's Earth Band, Pat Metheny, Uriah Heep i Jan Garbarek.

Gartenschau
Ms conegut com el  Dino Park  per les maquetes de mida real de dinosaures, el Gartenschau obre d abril a octubre i s recomanable per a les famlies. Ha tingut una srie de exposicions botniques, com la primera Exhibici Estatal de Jardins de Rennia-Palatinat l any 2000, aquest parc ha sigut tranformat en un del centres culturals i d oci ms importants d`Alemanya. Aquest gran espai acull tamb el jard botnic ms gran de Kaiserslautern, el Japanischer Garten que representa un jard d estil japons. Inaugurat el 2000, s un dels ms grans de seu estil a Europa. 

Fritz-Walter Stadion
El renovat Fritz-Walter-Stadion t una capacitat de 48,500 espectadors. Al juny del 2006, Kaiserslautern va ser una de les 12 ciutats alemanyes que van acollir la Copa del Mn de Futbol 2006 de la FIFA. Durant els cinc partits jugats es va marcar el primer gol de la histria de la Selecci de Futbol d Austrlia en un Mundial.

Kaiserslautern t un equip local de futbol, el 1. FC Kaiserslautern, que ha guanyat el ttol de "Deutscher Meister" (campi d Alemaya) quatre cops. 

Museus i biblioteques.



Pfalzgalerie La Galeria Palatina (Pfalzgalerie) situada a la plaa Museumplatz s d estil neorenaixentista. Aquesta porta des del 1875 presentant exhibicions de pintura, escultura i artesania del segle XIX fins a l actualitat.

Wadgasserhof/ Theodor-Zink-Museum Al carrer Steinstrae s hi troba el museu Theodor Zink, que ofereix una collecci sobre la histria de la ciutat i les seves tradicions. L edifici t un pintoresc pati que s uneix a l edifici Wadgasserhof.

Stadtbibliothek (biblioteca municipal);
Universittsbibliothek (universitat-biblioteca de Kaiserslautern);

Hochschulbibliothek (biblioteca de la Fachhochschule);

Pfalzbibliothek (biblioteca cientfica centrada en temes del Kurpfalz);

Religi.

Esglsies.
 
L edifici ms alt al centre de Kaiserslautern s la Marienkirche, una esglsia catlica.

La Stiftkirche s una esglsia protestant de tres naus. s la ms important del sud-oest alemany en l estil de gtic tard. Es va eregir entre la segona mitat del segle XIII i el segle XIV.

L esglsia de Sant Mart  (St. Martinskirche)  s una esglsia catlica que va pertanyer a l ordre dels mendicants durant l Edat Mitjana. Data del segle XIV, tot i que el sostre barroc s del XVIII. Aquesta construcci est delimitada pels murs de la muralla medieval.

Mesquites.
La ciutat t dues mesquites. La primera va ser construda per la comunitat turca de la ciutat. Est localitzada a Richard-Wagner-Str. Una altra, construda ms recentment, s el Centre Islmic de Kaiserslautern, i est a Humboldstrae.

Natura.



Kaiserslautern s a l rea ms boscosa d Alemanya (Pflzerwald o bosc del Palatinat) i ofereix moltes rutes d excursionisme i paratges com llacs (Gelterswoog), prats i boscos.

Altres llocs d inters a Kaiserslautern sn:
Humbergturm, edificada entre el 1899 i el 1900, s una torre d aspecte de conte de fades, que ofereix una vista de la ciutat des del sud magnfica.
Kaiserslautern Zoo a Siegelbach, t uns 250 animals de 55 espcies en una rea de 7 hectrees.
Karlstal (un riu d aiges braves) ;
Kaiserpfalz, el castell de l emperador Barbarossa;
Burg Nanstein, a Landstuhl, un dels castells de Barbarossa.
Burg Hohenecken, anomenta per primera vegada el 1195, va ser destrut pels francesos el 1689 i restaurat el 1940.
Gartenschau i Japanische Garten;

Clima.
Temperatures mitjanes:


Llengua.

A Kaiserslautern es parla l'alemany, tot i que tamb s'hi utilitza un dialecte d'aquest anomenat Pflzisch. El Pflzisch o Plzisch es parla a zones dels estats de Rennia-Palatinat, Hessen, Baden-Wurtemberg i Saarland.

Pobles agermanats.


Empreses.
Companyies a Kaiserslautern.
ACO Guss GmbH (was Guss und Armaturwerk Kaiserslautern; acer);
Adam Opel GmbH (fbrica automobilstica];
F.K. Horn GmbH & Co. KG (construcci);
Bahntechnik Kaiserslautern (Bundesbahn-Ausbesserungswerk; trens and vagons);
Corning GmbH (convertidors cataltics);
CP Schmidt Verpackungswerk GmbH & Co. KG (cartolines i papers) ;
Euromaster GmbH (pneumtics, seu de la companyia);
FACT Future Advanced Composites & Technology GmbH (plstics);
Freudenberg Vliesstoffe KG (manufactures de teles fibroses);
Fruit of the Loom GmbH (centre europeu de logstica);
 Gebr. Pfeiffer AG (materials de construcci);
 GENERAL DYNAMICS Santa Brbara Sistemas GmbH (des de 2002 Eisenwerke Kaiserslautern; vehicles amfibis, i ponts mbils d s militar) ;
Hochwald Nahrungsmittel-Werke GmbH (llet);
Human Solutions GmbH (hardware/software per processos ergonmics);
Keiper GmbH & Co. KG (seients de cotxe);
Linux Networx GmbH (seu europea, especialistes de superordinadors);
LMS Deutschland GmbH (desenvolupament del software per a maquinria, densitat estructural i components);
Lumera Laser GmbH (sistemes de laser);
Market Maker Software AG (software pel control de existncies);
maxess Systemhaus GmbH (solucions IT per a companyies d alimentaci);
Mobotix AG (network cameras and surveillance systems);
Pfaff Industrie Maschinen AG (mquines de cosir);
Rohr Druck GmbH (imprenta);
Saar-Pfalz Erfrischungsgetrnke GmbH & Co. KG (concessionari de Coca-Cola);
SIEDA Systemhaus fr intelligente EDV-Anwendungen GmbH (software per a hospitals, programaci, i logstica);
Spinnerei Lampertsmhle GmbH (txtils);
Talia (antigament Gondrom; llibreries);
Torpedo-Garage GmbH & Co. KG (sucursal de Daimler-Chrysler AG);
Wipotec Wgetechnik GmbH (balances);
Albert Ziegler GmbH & Co. KG (equipament de bomber);
ALPLA;

Militars dels EUA.



Entre 1950 i 1955, Kaiserslautern es va desenvolupar com la comunitat militar americana ms gran del mn, fora dels Estat Units. Per aquesta ra Kaiserslautern, tot i la indignaci d alguns residents natius, es anomenada "K-town"; un terme creat pels primers habitants americans que tenien dificultat per pronunciar el nom. La Kaiserslautern Military Community (KMC) s una comunitat que barreja personal de l exrcit de terra (Army Force) i el d aire (Air Force). El KMC t instalacions a Kleber, Panzer, Daener Kaserne, Landstuhl, Miesau, Einsiedlerhof, Pirmasens, la artilleria del Rin i el cuartell Pulaski juntament amb les instalacions de la Air Force localitzades a Ramstein, Sembach, Vogelweh, i a l estaci aria de Kapaun.

Referncies.


Enllaos externs.
Pgina web oficial  ;
Historia de Kaiserslautern ;
Kammgarn ;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319171" title="Ferran Pujalte i Vilanova" nonfiltered="4324" processed="4307" dbindex="124584">
Ferran Pujalte i Vilanova (Palma 1961-2007) es va llicenciar en histria per la UIB (1992).

Va participar com a comissari i membre de l equip de documentalistes de diverses exposicions. La seva lnia d investigaci es va centrar en el consum energtic i el desenvolupament econmic, i tamb la implantaci de nous mitjans de transport en la Mallorca contempornia. Va contribuir al manteniment del patrimoni documental i energtic de les Illes Balears amb la catalogaci de la Biblioteca Joan Llabrs i la gesti del Fons Histric de Gesa Endesa a les Illes Balears. El 2008 va rebre, a ttol pstum, un dels Premis Ramon Llull de la Comunitat Autnoma de les Illes Balears. 

 Obres .
 Transports i comunicacions a les Balears durant el segle XIX (1800-1890) (1999);
 Transports i comunicacions a les Balears durant el segle XX (1900-1973) (2002);
 Entremesos en mallorqu : Fons teatral Bartomeu Rull (prembul, 2005) ;
 Els pioners de la industrialitzaci a les illes Balears i altres escrits (2008);

 Enllaos externs .
 Bibliografia de Ferran Pujalte;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319172" title="Jordi Estadella" nonfiltered="4325" processed="4308" dbindex="124585">
Jordi Estadella (Barcelona, Catalunya, 11 de novembre de 1948), s periodista, gastrnom, presentador i actor de doblatge.

Biografia. 
Rdio.
Va comenar la seva carrera periodstica en Rdio Joventut, donant a vida a personatges com Tato Ganduxer o Tito B. Diagonal. Interpretant a aquest ltim, tamb va formar part de la tertlia El estado de la nacin del programa Protagonistas de Luis del Olmo durant els anys vuitanta. 

Actualment dirigeix i presenta el programa gastronmic De boca en boca a l'emissora catalana COM Rdio.

Televisi.
En 1985 va debutar en televisi, en TV3, en el programa escrit per Manuel Vzquez Montalbn Piano bar, all per 1985. Posteriorment, en la mateixa cadena, es va posar al capdavant de Filiprim, en substituci de Josep Maria Bachs. El seu primer treball en la televisi espanyola va anar com presentador del programa No te ras que es peor (1990-1991), on desprs de la seva marxa seria substitut per Ramn Garca. La seva mxima popularitat arribaria amb el concurs Un, dos, tres...responda otra vez des de 1991 a 1993 al costat de Miriam Daz-Aroca. Era l'encarregat de dirigir la primera part del concurs fent les preguntes, aix com la subhasta. La temporada 1994-1995 presenta i dirigeix "Aix no s el que sembla" en La 2, un programa amb debats i entrevistes.

En 1995 i desprs de la renncia d'ngel Casas, Ibez Serrador li tria per a presentar El Semfor i que va anar un nou xit. Ajudat per Marlne Mourreau i Asuncin Embuena el programa es va emetre durant dues etapes des de 1995 a 1997. El 1998 presenta al costat d'Inma del Moral el programa de "zapping" "Perdona els nostres pecats" del que solament es va emetre el primer programa a causa de un conflicte entre cadenes per usar imatges de la competncia. L'any 2000 va presentar per a TVE el concurs Audcia. 

Doblatge.
Tamb s actor de doblatge de pellcules, sries i sries d'animaci, en catal i en espanyol destacant la seva veu en espanyol a Inspector Gadget (1983).

Enllaos externs.
 ElDoblaje.com - Fitxa de Jordi Estadella;
 Eldoblatge.com - Fitxa de Jordi Estadella;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319175" title="Richard Depoorter" nonfiltered="4326" processed="4309" dbindex="124586">

Richard Depoorter (Ichtegem, 29 d'abril de 1915 - Wassen, Sussa, 16 de juny de 1948) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1937 i 1948. 

La seva carrera professional qued interrompuda per la Segona Guerra Mundial i finalitz d'una manera trgica mentre disputava la Volta a Sussa de 1948, quan en la disputa de la 4a etapa i en el descens de lStustenpass pat una caiguda que li provoc la mort. 

Dues victries a la Lieja-Bastogne-Lieja foren el seu major xit esportiu.

Palmars.
1938;
 1r a Knokke;
 1r a Wetteren;
1943;
 1r a la Lieja-Bastogne-Lieja ;
 1r de l'Omnium de la Ruta i vencedor de 2 proves;
 1r del Critrium de Namur;
1945;
 1r a Oekene;
 1r a Ichtegem;
 1r a Ypres;
 1r a Roulers;
 1r a Kachtem;
1946;
 1r de l'Omnium de la Ruta i vencedor de 2 proves;
 1r del Circuit del Flandes Central;
 1r a Zarren;
1947;
 1r a la Lieja-Bastogne-Lieja ;
 1r del Gran Premi Franco-belga;
 1r a Ninove;
 Vencedor d'una etapa del Gran Premi Marca;

Enllaos externs.
Palmars de Richard Depoorter ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319176" title="FOQUA -Associaci Frum per la Qualitat" nonfiltered="4327" processed="4310" dbindex="124587">
FOQUA -Associaci Frum per la Qualitat s una associaci empresarial d'entitats que atenen a persones amb discapacitat a les Illes Balears, sense nim de lucre, creada l'octubre de 2005, per a representar i promoure el desenvolupament empresarial, la innovaci i la qualitat en el sector de la discapacitat a Balears. T uns 3.000 associats i hi treballen uns 600 professionals. El 2008 va rebre el Premi Ramon Llull.

 Finalitats .
 La representaci de les seves entitats, i dels seus interessos professionals, laborals, econmics i socials. ;
 La negociaci collectiva ;
 La innovaci en els serveis i en el sector de la discapacitat ;
 La mxima qualitat en la gesti empresarial, amb la major efica.

 Entitats associades .
 Associaci per a Persones amb Discapacitat Auditiva (ASPAS);
 Centre Especial de Treball de Manacor (APROCEM);
 Vivendes Tutellades Mater;
 Institut de Treball Social i Seveis Socials (INTRESS);
 Associaci Insular d'Atenci a Persones amb Discapacitat Intellectual de Menorca (ASINPROS);
 Associaci Mallorquina per a persones amb discapacitat intellectual. amadip.esment. ;

 Enllaos externs .
 Estatuts de FOQUA;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319179" title="Guillem Lpez Casasnovas" nonfiltered="4328" processed="4311" dbindex="124588">
Guillem Lpez Casasnovas (Ciutadella, Menorca, 1955) s un economista menorqu. Llicenciat en dret i en economia per la Universitat de Barcelona el 1979, i el 1984 es doctor en economia pblica a Nova York. Des de juny de 1992 s catedrtic d'economia de la Universitat Pompeu Fabra, vicerector i deg de la Facultat d'Econmiques, director del Centre Especial d'Investigaci en Economia i Salud (CRES-UPF) el 1996-2005. Membre numerari de la Reial Acadmia de Medicina de Catalunya, membre del Collegi d'Economistes de Catalunya, de la Comissi Mixta de Valoracions de la Generalitat de Catalunya, del Consell Assessor del Ministeri de Sanitat i Consum i membre del Consell de Directors de la International Health Economics Association. 

Des del CRES ha dirigit els projectes sobre la proposta de reforma del finanament autonmic de la sanitat espanyola per encrrec del Ministeri de Sanitat i Consum (1997) i actualment dirigeix el projecte d'avaluaci de les poltiques sanitries de les comunitats autnomes per encrrec de la Conselleria de Presidncia de la Generalitat de Catalunya i de la Fundaci BBV. Ha dirigit tamb els estudis de Balan Fiscal entre Catalunya i l'Estat (1995-1998) 

Tamb s membre de l'Institut Menorqu d Estudis des del 1980 i de l'Institut Balear d'Economia des del 1990. Des de mar del 2005 es conseller del Banc d'Espanya. El 2008 va rebre el Premi Ramon Llull.

 Obres .
 Economa y Salud. Fundamentos y Polticas (amb V. Ortn), Ed. Encuentro, 1998;
 Gestin Pblica. Fundamentos, tcnicas y casos amb E. Albi i J.M. Gonzlez Pramo (ed. Ariel) ;
 Incentives in Health Systems -Springer Verlag, Berln, 1991 ;
 Incentivos y Control en la Empresa Pblica Ariel, Barcelona 1991 (amb J. Enric Ricart i altres);
 Les Finances de les Comunitats Autnomes: L'Experincia de Catalunya  IEA, 1988  ;
 Anlisi del Finanament Autonmic de la Sanitat, Generalitat de Catalunya, 1992. ;
 La sanitat catalana: Finanament i despesa en els seus referents comparats dintre de societats desenvolupades, Servei Catal de la Salut, abril 2001 ;

 Enllaos externs .
 Currculum;
 Currculum;
 Web personal a l'UPF;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319180" title="Olot Televisi" nonfiltered="4329" processed="4312" dbindex="124589">
 




Olot Televisi (OTV) s la televisi privada de la comarca de la Garrotxa, que va nixer el 31 de gener de 1998 desprs d'uns anys en proves.

Des del 28 de maig de 2002 la televisi comarcal emet diriament i es pot sintonitzar des de qualsevol punt de la Garrotxa, ja que tots els repetidors de la comarca tenen assignat una freqncia per a aquest canal de televisi. A part, Olot Televisi t l'honor de ser la primera televisi local de Catalunya en obtenir l'autoritzaci de la Generalitat de Catalunya per emetre, desprs del preceptiu informe favorable del Consell de l'Audiovisual de Catalunya.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319190" title="Jocs Olmpics d'estiu de 2004" nonfiltered="4330" processed="4313" dbindex="124590">

Els Jocs Olmpics d'estiu 2004 o Jocs Olmpics d'Atenes 2004, sn els Jocs corresponents a la XXVIII olimpada de l'Era Moderna. Van ser celebrats a la ciutat de Atenes, a Grcia, l'agost de 2004. L'epicentre de l'event va ser l'Estadi Olmpic d'Atenes, tamb conegut com l'Estadi Spiridon Louis en honor al primer campi de marat. Era la segona vegada que els Jocs eren a la capital grega, desprs de la primera edici al 1896.

El simbolisme de la Grcia clssica va ser molt destacat. Per a la prova de llanament de pes es van utilitzar les antigues installacions esportives d'Olmpia, a ms de donar corones amb fulles de llorer a cadascun dels medallistes. Aquestes corones es donaven, entre d'altres premis, als Jocs Olmpics de l'antigor. De la mateixa manera, es van poder veure a l'emblema dels Jocs. L'estadi Panathinaiko, on es van celebrar els Jocs de la I Olimpada Moderna, tamb va ser una de les seus. Malgrat que els retards de les obres i l'obsessi per la seguretat van crear una relativa incertesa, la competici va transcrrer sense incidents d'importncia.

Moments destacats.

El nedador estadounidenc Michael Phelps va ser el rei indiscutible dels Jocs. Guany fins a sis medalles d or (100 m i 200 m papallona, 200 m i 400 m estils i relleus 4x200 lliures i 4x100 estils), que pujen a vuit si afegim els dos bronzes (200 m lliures i relleus 4x100 lliures). Aquesta marca iguala la del gimnasta sovitic Alexandr Ditiatin a Moscu '80 com a rcord de medalles en una sola edici olmpica. Phelps va superar el registre de Mark Spitz a  Munic '72 pel que fa el nmero de medalles, per no va igualar la xifra de set medalles d'or.
L'actuaci de Phelps va deslluir la dels protagonistes de Sydney 2000. Pieter van den Hoogenband s'en va endur tres medalles ms: una d'or (100 m lliures) i dos d'argent (200 m lliures i relleus 4x100 lliures), amb el que feia set medalles olmpiques. Ian Thorpe va guanyar l'or en 200 m i 400 m lliures, la plata en relleus 4x200 lliures i el bronze en 100 m lliures. Aix feia un total de nou medalles olmpiques.
L'atleta marroqu Hixam el Guerrouj havia dominat durant quasi una dcada la prova de 1.500 m, per no tenia cap medalla d'or olmpica. Finalment, i amb la retirada prxima, va aconseguir-ho en Atenes. A ms a ms tamb va ser primer als 5.000 m. Aquest doblet noms l'havia assolit el finlands Paavo Nurmi en 1924.
La piragista alemanya Birgit Fischer continu ampliant la seva llegenda. Va guanyar una medalla d'or (K4 500 m) i altra de plata (K2 500 m). Es va convertir aix en la primera dona a obtindre una medalla d'or en sis edicions dels Jocs Olmpics i dues medalles en cinc edicions diferents. En total ja sn dotze medalles olmpiques, vuit d'or i quatre d'argent.
La neerlandesa Leontien van Moorse va ser la primera ciclista que s adjudicava sis medalles, quatre d or, al llarg de la seva carrera olmpica. Va afegir una medalla d'or (Contrarrellotge) i altra de bronze (Persecuci individual) a les quatre que ja s'havia penjat a Sydney.
L'any de la seva retirada, el marxador polac Robert Korzeniowski va vencer per tercer cop consecutiu la cursa de 50 qm marxa. Era la quarta medalla olmpica d'or del marxador ms premiat de tots el temps.
En l'atletisme femen, la britnica Kelly Holmes aconsegu un doblet al guanyar els 800 m i els 1.500 m. ;
Ielena Isinbieva va guanyar la prova de salt de perxa amb el seu cinqu rcord mundial.
El judoka Tadahiro Nomura va igualar la marca de tres medalles olmpiques de David Douillet, per la va superar en la qualitat dels metalls, ja que totes les del japons eren d'or.
En tir amb arc les coreanes continuaren el seu domini absolut des de Los Angeles '84. Park Sung-Hyun va guanyar les medalles d'or en individual i per equips a ms de batre el rcord del mn.
El veter tirador olmpic xins Wang Yifu, de quaranta-quatre anys, va tornar a vencer en la competici de pistola d'aire a 10 m. Anteriorment ja ho havia aconseguit a Barcelona '92, a ms de guanyar altres quatre medalles olmpiques en diferents cites.
En Halteroflia la turca Nurcan Taylan va aconseguir un nou rcord mundial en alar 210 quilos en la categoria de fins 48 quilos de pes. Era tamb la primera dona turca en guanyar una medalla d'or olmpica.
Argentina va ser la campiona de dos tornejos d'esports per equips: el futbol i el bsquet. Feia 52 anys que els sudamericans no guanyaven cap medalla d'or.

El tennista xil Nicolas Massu va dominar completament la competici guanyant les dues medalles d or en individuals i dobles. Fins llavors Xile no havia guanyat mai una medalla d'or en els Jocs Olmpics.
El gimnasta rus Alexei Nemov va disputar els seus darrers Jocs Olmpics sense afegir cap altra medalla al seu extens palmars. A la final de barra fixa el jutges van qualificar el seu exercici amb una nota que el pblic va considerar insuficient, pel que comen una sonora xiulada que va detindre la competici un quart d'hora. Malgrat que el jutges van pujar la puntuaci, no es va tornar a la normalitat fins el propi Nemov puj a demanar silenci al mateix temps que es mostrava agrait pel recolament.
En la competici femenina Romania torn a dominar, amb C t lina Ponor com a estrela per les seves tres medalles d'or.
La polmica local va estar centrada en Konstantinos Kenteris i Katerina Thanou. El dos corredors van ser medallistes a Sydney, pel que eren la mxima esperana grega en atletisme. Per un dia abans que comenaren els Jocs no van passar un control antidping. Els dos atletes i el seu entrenador van ser acusats de fingir un accident de moto que va tindre els esportistes uns dies ingresats a l'hospital. No van competir a Atenes encara que, finalment, van ser exculpats.
L'altre incident esportiu conflictiu es va produir a la prova de marat masculina. Quan el brasiler Vanderlei de Lima anava primer un espectador el va empnyer. L'agresor result ser un antic sacerdor anomenat Cornelius Horan, conegut per interrompre altres esdeveniments esportius. De Lima va ser ajudat pel pblic i va aconseguir acabar la carrera en tercer lloc, aclamat a l'estadi Panathinaiko. La Federaci Brasilera va protestar el resultat, per el COI el va mantindre. Malgrat tot, de Lima va rebre la medalla Pierre de Coubertin.

Ciutats candidates.

Atenes ja havia demanat organitzar els Jocs de 1996, coincidint amb el centenari dels primers. Finalment va ser Atlanta l'elegida al setembre de 1990. La seu dels Jocs de la XXVIII Olimpada de la Era Moderna es va triar entre deu candidates. A la primera fase van ser eliminades les cinc primeres: Istanbul, Lilla, Rio de Janeiro, Sant Petersburg i Sevilla. Durant la 106a Sessi del COI, celebrada el 5 de setembre de 1997 a Lausana (Sussa), es va fer la tria definitiva. Mijanant el sistema tradicional es va efectuar la votaci. Quan una candidata obtinga la majoria absoluta dels vots s la guanyadora. Si ninguna ho aconsegueix s'elimina la candidata amb menys vots (fent-se un desempat en cas de romandre igualades) i es fa una nova ronda de votacions. Malgrat que Atenes va guanyar totes les rondes, va esdevindre necessria una quarta ronda, on es va confirmar l'elecci grega sobre Roma. Aquests varen ser els resultats de les votacions:



Installacions.

Complex Olmpic d OAKA.
El Complex Olmpic d'Esports d'Atenes (OAKA segons l'abreviatura grega) representa el nucli dels Jocs d'Atenes. s situat a Marousi (precisament on va nixer Spiridon Louis) al nordest d'Atenes. El projecte va ser dissenyat per l'arquitecte valenci Santiago Calatrava:

durant els Jocs Olmpic d'Atenes 2004.]]
Estadi Olmpic d'Atenes   Cerimnies, Atletisme i Futbol.
Centre Acutic Olmpic   Nataci, Nataci sincronitzada i Waterpolo;
Gimns Olmpic   Bsquet i Gimnstica.
Centre Olmpic de Tennis   Tennis.
Veldrom Olmpic   Ciclisme.

Atenes.

Estadi Panathinaiko   Final de la prova de marat i Tir amb arc.
Estadi Karaiskki   Futbol.

Subseus.

Marat   Inici de la prova de marat;
Olmpia   Antic Estadi Olmpic (Atletisme: llanament de pes).

Comits Olmpics Nacionals participants.

Els 201 membres del COI sense excepci van participar als Jocs Olmpics de 2004. Aix suposa el nombre ms alt de Comits Olmpics Nacionals inscrits mai en uns Jocs Olmpics. Les tres novetats respecte a l'edici anterior varen ser Afghanistan (que tornava desprs de la absncia al 2000), Kiribati (qui va debutar a uns Jocs Olmpics) i Timor Oriental (que ja havia participat a Sydney amb quatre atletes, per sota la bandera olmpica).

Competici.

Esports.

La Lluita lliure femenina va representar l'nica novetat del programa olmpic. La resta d'esports estigueren presents als Jocs de Sydney 2000.



Atletisme (46);
Bdminton (5);
Bsquet (2);
Beisbol (1);
Boxa (11);
Ciclisme (18);
Esgrima (10);
Futbol (2);

Gimnstica (18);
Halteroflia (15);
Handbol (2);
Hpica (6);
Hoquei herba (2);
Judo (14);
Lluita (18);
Nataci (32);

Nataci sincronitzada (2);
Pentatl modern (2);
Piragisme (16);
Rem (14);
Salts (8);
Softbol (1);
Taekwondo (8);
Tennis (4);

Tennis de taula (4);
Tir amb arc (4);
Tir olmpic (17);
Triatl (2);
Vela (11);
Voleibol (2);
Voleibol platja (2);
Waterpolo (2);


Medaller.

Els Estats Units es van imposar al medaller per tercera edici consecutiva. La novetat va resultar el segon lloc de Xina, el millor en totes les seves participacions anteriors. Rssia, malgrat guanyar prou ms medalles que la Xina, va ser tercera.

































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319191" title="Complex Olmpic d'Esports d'Atenes" nonfiltered="4331" processed="4314" dbindex="124591">
El Complex Olmpic d'Esports d'Atenes (en grec                                 , abreviat OAKA) s un conjunt d'edificis esportius situat a Marousi (Grcia). Va ser dissenyat per l'arquitecte valenci Santiago Calatrava per esdevindre el conjunt central dels Jocs olmpics d'Atenes de 2004. Ocupa una extensi de 380 000 m.

El Complex Olmpic d'Esports d'Atenes est format per cinc elements:
L'Estadi Olmpic d'Atenes, tamb conegut com l'Estadi Spiridon Louis. T una capacitat per a ms de 70.000 persones. Durant els Jocs es van celebrar les cerimnies d'obertura i clausura, les proves d'atletisme i la final de futbol. Tamb es va disputar la final de Lliga de Campions 2006-2007.
El Sal Olmpic Cobert. s l'estructura ms antiga, construida al 1995 amb motiu de l'Eurobasket. A ms de rebre les competicions de bsquet i gimnstica al 2004, ha estat la seu la final del Campionat del Mn de bsquet 1998, el Festival d'Eurovisi de 2006 i la final de l'Eurolliga de bsquet de 2007.
El Centre Acutic Olmpic. Va ser construit per als Jocs del Mediterrani 1991, remodelat i ampliat per al 2004. Compta amb tres piscines: dues a l'aire lliure (11.500 i 5.300 espectadors) i altra coberta (6.200). Als Jocs Olmpics d'Atenes va ser la seu de les competicions de nataci, nataci sincronitzada, salts i waterpolo.
El Centre Olmpic de Tennis. Comta amb setze pistes on es van disputar el torneig de tennis. La pista principal t 6.000 seients encara que als Jocs arribava als 8.600.
El Veldrom Olmpic. Va ser dissenyat per Santiago Calatrava. Les curses de ciclisme en pista dels Jocs d'Atenes es van disputar a aquesta instalaci amb capacitat llavors per a 5.250 espectadors.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319192" title="Fax" nonfiltered="4332" processed="4315" dbindex="124592">

El Fax (abreviatura de facsmil, del Llat fac simile, "fer similar") s una tecnologia de Telecomunicacions que s'usa per a transferir copies (facsmils) de documents, usant dispositius que operen sobre la xarxa telefnica convencional. L'avantatge del Fax respecte altres mtodes com ara el correu tradicional s que en el fax la transmissi s prcticament instantnia. Tot i aix, els desavantatges que suposen una baixa qualitat l'han relegat davant el correu electrnic com a forma ms comuna d'enviar documents de forma electrnica.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319198" title="Alessandro de Tomaso" nonfiltered="4333" processed="4316" dbindex="124593">
 Alejandro de Tomasso tamb conegut per la forma italiana del nom  Alessandro de Tomaso  va ser un constructor de cotxes i pilot de curses automobilstiques argent que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Alessandro de Tomaso va nixer el 10 de juliol del 1928 a Buenos Aires, Argentina i va morir el 21 de maig del 2003 a Mdena, Itlia.



De Tomasso va fundar la companyia De Tomaso l'any 1959 amb la seu a Mdena i va comenar a fabricar cotxes esportius de categoria, arribant a fabricar un monoplaa de F1 per Frank Williams l'any 1970.


 A la F1 .

Va debutar a la primera cursa de la vuitena temporada de l'historia del campionat del mn de la Frmula 1, la corresponent a l'any 1957, disputant el 13 de gener el GP d'Argentina al Circuit Oscar Alfredo Galvez.

Alessandro de Tomaso va participar a dues curses puntuables pel campionat de la F1, disputades en dues temporades 1957 i 1959 aconseguint un nov lloc com a millor resultat i no assolint cap punt el campionat de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .



 Enllaos externs .

 De Tomaso, Web oficial;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319199" title="Joseph Blatter" nonfiltered="4334" processed="4317" dbindex="124594">

Joseph Blatter, (Visp, Sussa, 10 de mar del 1936) s l'actual president de la Federaci Internacional de Futbol Associaci, (FIFA).

Biografia.

Va estudiar a Saint-Maurice i Sion a la seva Valais natal. Es diplom en comer i economia poltica a la Facultat de Dret de la Universitat de Lausana, esdevenint director de relacions pbliques a l'oficina de turisme de Valais. Al 1964 va ser nombrat secretari general de la Federaci sussa d'hoquei gel. Al 1970 va entrar a la direcci del Neuchtel Xamax FC. Va participar en l'organitzaci dels Jocs Olmpics de 1972 i 1976, treballant tamb com a director tcnic a la FIFA un cop deixat la direcci del Neuchtel Xamax FC, el 1975. El 1981 va ser anomenat Secretari General de la FIFA sota la presidencia del brasiler Joo Havelange i fins el 1998, quan va ser nombrat president.

Va jugar a futbol a les categories amateurs de Sussa, des de 1948 fins a 1971.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319201" title="Mibor" nonfiltered="4335" processed="4318" dbindex="124595">
MIBOR (Madrid InterBank Offered Rate) s el tipus d'inters interbancari que s'aplica al mercat de capitals de Madrid. s la base dels tipus de prstec interbancari definida com el tipus d'inters per a grans transaccions interbancries en el mercat bancari internacional. s una taxa que fluctua d'acord a l'estat del mercat i depenent del termini del prstec i de la moneda contractada.

Vegeu tamb:.

Euribor, tipus d'inters de refrencia a la zona Euro actualment.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319202" title="Libor" nonfiltered="4336" processed="4319" dbindex="124596">
LIBOR (London InterBank Offered Rate) s el tipus d'inters interbancari que s'aplica en el mercat de capitals de Londres. s la base dels tipus de prstec interbancari de Londres definida com el tipus d'inters per a grans transaccions interbancries en el mercat bancari internacional. s una taxa que fluctua d'acord a l'estat del mercat i depenent del termini del prstec i de la moneda contractada. 

Veure tamb:.

Euribor, tipus d'inters de refrencia a la zona Euro actualment.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319214" title="Partcula massiva d'interacci feble" nonfiltered="4337" processed="4320" dbindex="124597">
En astrofsica les WIMP o Weakly Interacting Massive Particles (Partcules Massives d'Interacci Dbil) serien unes partcules teriques que interaccionarien molt dbilment amb la matria ordinria (nucleons, electrons) i que formarien part de l'anomenada matria fosca. Aquestes partcules noms interaccionarien a traves de la fora gravitatria, produint efectes globals en un sistema, per sense conseqncies locals. La interacci feble associada a una massa important, de l'ordre d'un nucli atmic, aportarien una soluci creble al problema que representa la hipottica matria fosca.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319217" title="Llista d'ocells d'Hait" nonfiltered="4338" processed="4321" dbindex="124598">

Aquesta llista d'ocells d'Hait inclou totes les espcies d'ocells trobats a Hait: 262, de les quals 1 n's un endemisme, 14 estan globalment amenaades d'extinci i 6 hi foren introdudes. 

Els ocells s'ordenen per ordre i famlia.

Podicipediformes.
Podicipedidae.
Tachybaptus dominicus;
Podilymbus podiceps;
Procellariiformes.
Procellariidae.
Pterodroma hasitata;
Puffinus lherminieri;
Hydrobatidae.
Oceanodroma leucorhoa;
Pelecaniformes.
Phaethontidae.
Phaethon aethereus;
Phaethon lepturus;
Pelecanidae.
Pelecanus occidentalis;
Sulidae.
Sula dactylatra;
Sula sula;
Sula leucogaster;
Phalacrocoracidae.
Phalacrocorax auritus;
Phalacrocorax brasilianus;
Anhingidae.
Anhinga anhinga ;
Fregatidae.
Fregata magnificens;
Ciconiiformes.
Ardeidae.
Ardea herodias;
Ardea alba;
Egretta rufescens;
Egretta tricolor;
Egretta caerulea;
Egretta thula;
Bubulcus ibis;
Butorides virescens;
Nycticorax nycticorax;
Nyctanassa violacea;
Ixobrychus exilis;
Botaurus lentiginosus;
Ciconiidae.
Mycteria americana;
Ciconiiformes.
Eudocimus albus;
Plegadis falcinellus;
Platalea ajaja;
Phoenicopteriformes.
Phoenicopteridae.
Phoenicopterus ruber;
Anseriformes.
Anatidae.
Dendrocygna bicolor;
Dendrocygna viduata;
Dendrocygna arborea;
Chen caerulescens;
Aix sponsa ;
Anas penelope;
Anas americana;
Anas carolinensis;
Anas acuta;
Anas bahamensis;
Anas discors;
Anas clypeata;
Aythya collaris;
Aythya affinis;
Lophodytes cucullatus ;
Nomonyx dominica;
Oxyura jamaicensis;
Falconiformes.
Cathartidae.
Cathartes aura;
Pandionidae.
Pandion haliaetus;
Accipitridae.
Circus cyaneus;
Accipiter striatus;
Buteo ridgwayi ;
Buteo jamaicensis;
Falconidae.
Falco sparverius;
Falco columbarius;
Falco peregrinus;
Galliformes.
Odontophoridae.
Colinus virginianus ;
Galliformes.
Phasianidae.
Gallus gallus ;
Numididae.
Numida meleagris ;
Gruiformes.
Aramidae.
Aramus guarauna;
Rallidae.
Laterallus jamaicensis;
Rallus longirostris;
Porzana carolina;
Porzana flaviventer;
Pardirallus maculatus;
Porphyrio martinica;
Gallinula chloropus;
Fulica americana;
Fulica caribaea;
Charadriiformes.
Jacanidae.
Jacana spinosa;
Haematopodidae.
Haematopus palliatus;
Recurvirostridae.
Himantopus mexicanus;
Burhinidae.
Burhinus bistriatus;
Charadriidae.
Pluvialis dominica;
Pluvialis squatarola;
Charadrius semipalmatus;
Charadrius wilsonia;
Charadrius vociferus;
Charadrius melodus;
Charadrius alexandrinus;
Scolopacidae.
Gallinago delicata;
Limnodromus griseus;
Limosa haemastica;
Limosa fedoa;
Numenius phaeopus;
Bartramia longicauda;
Tringa melanoleuca;
Tringa flavipes;
Tringa solitaria;
Actitis macularia;
Catoptrophorus semipalmatus;
Arenaria interpres;
Calidris canutus;
Calidris alba;
Calidris pusilla;
Calidris mauri;
Calidris minutilla;
Calidris fuscicollis;
Calidris melanotos;
Calidris alpina;
Calidris himantopus;
Tryngites subruficollis;
Stercorariidae.
Stercorarius pomarinus;
Stercorarius longicaudus;
Laridae.
Larus delawarensis;
Larus marinus;
Larus smithsonianus;
Larus philadelphia;
Larus atricilla;
Sternidae.
Sterna nilotica;
Sterna caspia;
Sterna sandvicensis;
Sterna maxima;
Sterna dougallii;
Sterna hirundo;
Sterna forsteri;
Sterna antillarum;
Sterna anaethetus;
Sterna fuscata;
Chlidonias niger;
Anous stolidus;
Rynchopidae.
Rynchops niger;
Columbiformes.
Columbidae.
Columba livia ;
Patagioenas leucocephala;
Patagioenas squamosa;
Patagioenas inornata;
Zenaida macroura;
Zenaida aurita;
Zenaida asiatica;
Columbina passerina;
Geotrygon caniceps;
Geotrygon chrysia;
Geotrygon montana;
Psittaciformes.
Psittacidae.
Aratinga chloroptera ;
Amazona ventralis ;
Cuculiformes.
Cuculidae.
Coccyzus erythropthalmus ;
Coccyzus americanus;
Coccyzus minor;
Saurothera longirostris ;
Hyetornis pluvialis ;
Hyetornis rufigularis ;
Crotophaga ani;
Strigiformes.
Tytonidae.
Tyto glaucops ;
Tyto alba;
Strigidae.
Athene cunicularia;
Asio stygius;
Asio flammeus;
Caprimulgiformes.
Nyctibiidae.
Nyctibius jamaicensis;
Caprimulgidae.
Chordeiles minor;
Chordeiles gundlachii;
Siphonorhis brewsteri ;
Caprimulgus carolinensis;
Caprimulgus ekmani ;
Apodiformes.
Apodidae.
Cypseloides niger;
Streptoprocne zonaris;
Chaetura pelagica;
Tachornis phoenicobia;
Trochiliformes.
Trochilidae.
Anthracothorax dominicus;
Chlorostilbon swainsonii ;
Mellisuga minima;
Archilochus colubris;
Trogoniformes.
Trogonidae.
Priotelus roseigaster ;
Coraciiformes.
Alcedinidae.
Ceryle alcyon;
Todidae.
Todus subulatus ;
Todus angustirostris ;
Piciformes.
Picidae.
Nesoctites micromegas ;
Melanerpes striatus ;
Sphyrapicus varius ;
Passeriformes.
Tyrannidae.
Elaenia fallax;
Contopus hispaniolensis ;
Myiarchus stolidus;
Tyrannus dominicensis;
Tyrannus caudifasciatus;
Hirundinidae.
Progne subis;
Progne dominicensis;
Tachycineta bicolor;
Tachycineta euchrysea;
Stelgidopteryx serripennis ;
Riparia riparia;
Petrochelidon fulva;
Hirundo rustica;
Regulidae.
Regulus calendula;
Bombycillidae.
Bombycilla cedrorum;
Hypocoliidae.
Dulus dominicus ;
Mimidae.
Dumetella carolinensis;
Mimus polyglottos;
Margarops fuscatus;
Turdidae.
Myadestes genibarbis;
Catharus fuscescens ;
Catharus minimus;
Catharus bicknelli;
Catharus ustulatus;
Turdus plumbeus;
Turdus swalesi ;
Corvidae.
Corvus palmarum ;
Corvus leucognaphalus ;
Ploceidae.
Ploceus cucullatus ;
Estrildidae.
Lonchura punctulata ;
Vireonidae.
Vireo crassirostris;
Vireo nanus ;
Vireo flavifrons;
Vireo altiloquus;
Parulidae.
Vermivora pinus;
Vermivora chrysoptera;
Vermivora peregrina;
Parula americana;
Dendroica petechia;
Dendroica pensylvanica;
Dendroica magnolia;
Dendroica tigrina;
Dendroica caerulescens;
Dendroica coronata;
Dendroica virens;
Dendroica fusca;
Dendroica dominica;
Dendroica pinus;
Dendroica discolor;
Dendroica palmarum;
Dendroica castanea;
Dendroica striata;
Mniotilta varia;
Setophaga ruticilla;
Protonotaria citrea;
Helmitheros vermivorus;
Seiurus aurocapilla;
Seiurus noveboracensis;
Seiurus motacilla;
Oporornis formosus;
Oporornis agilis;
Oporornis philadelphia;
Geothlypis trichas;
Microligea palustris ;
Wilsonia citrina;
Xenoligea montana ;
Coerebidae.
Coereba flaveola;
Thraupidae.
Phaenicophilus palmarum ;
Phaenicophilus poliocephalus ;
Calyptophilus tertius ;
Calyptophilus frugivorus ;
Piranga olivacea;
Spindalis dominicensis ;
Euphonia musica;
Emberizidae.
Tiaris olivacea;
Tiaris bicolor;
Loxigilla violacea;
Ammodramus savannarum;
Zonotrichia capensis;
Cardinalidae.
Pheucticus ludovicianus;
Passerina caerulea ;
Passerina cyanea;
Icteridae.
Dolichonyx oryzivorus;
Agelaius humeralis;
Quiscalus niger;
Molothrus bonariensis;
Icterus galbula;
Icterus dominicensis;
Fringillidae.
Loxia megaplaga ;
Loxia leucoptera;
Carduelis dominicensis ;
Passeridae.
Passer domesticus;

Referncies.



Bibliografia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319218" title="Albares" nonfiltered="4339" processed="4322" dbindex="124599">


Albares s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Demografia .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319219" title="Berninches" nonfiltered="4340" processed="4323" dbindex="124600">


Berniches s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319220" title="Cantalojas" nonfiltered="4341" processed="4324" dbindex="124601">


Cantalojas s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319221" title="Escamilla" nonfiltered="4342" processed="4325" dbindex="124602">


Escamilla s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita amb Peralveche al nord, Salmern i la provncia de Conca a l'est, Pareja a l'oest i Millana al sud.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319222" title="Fuentelsaz" nonfiltered="4343" processed="4326" dbindex="124603">


Fuentelsaz s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319223" title="Gajanejos" nonfiltered="4344" processed="4327" dbindex="124604">


Gajanejos s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319225" title="Hiendelaencina" nonfiltered="4345" processed="4328" dbindex="124605">


Hiendelaencina s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319226" title="Mlaga del Fresno" nonfiltered="4346" processed="4329" dbindex="124606">


Mlaga del Fresno s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319227" title="Poveda de la Sierra" nonfiltered="4347" processed="4330" dbindex="124607">


Poveda de la Sierra s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319228" title="Riba de Saelices" nonfiltered="4348" processed="4331" dbindex="124608">


Riba de Saelices s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319229" title="Setiles" nonfiltered="4349" processed="4332" dbindex="124609">


Setiles s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Alcaldia.


Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319236" title="Torrejn del Rey" nonfiltered="4350" processed="4333" dbindex="124610">


Torrejn del Rey s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319237" title="Trillo" nonfiltered="4351" processed="4334" dbindex="124611">


Trillo s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Est format per les pedanies de Azan, Morillejo, La Puerta i Viana de Mondjar. En aquest municipis hi ha la central nuclear de Trillo.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319238" title="Trijueque" nonfiltered="4352" processed="4335" dbindex="124612">


Trijueque s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319239" title="Torija" nonfiltered="4353" processed="4336" dbindex="124613">


Torija s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319240" title="Tartanedo" nonfiltered="4354" processed="4337" dbindex="124614">


Tartanedo s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Consta de cinc nuclis urbans que sn Tartanedo, Hinojosa, Amayas, Labros i Concha.

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319241" title="Aranzueque" nonfiltered="4355" processed="4338" dbindex="124615">


Aranzueque s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita amb  Yebes, Horche, Armua de Tajua, Renera, Hontoba, Loranca de Tajua i Valdarachas.


Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319243" title="Tendilla" nonfiltered="4356" processed="4339" dbindex="124616">


Tendilla s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319244" title="Puebla de Belea" nonfiltered="4357" processed="4340" dbindex="124617">


Puebla de Bela s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319247" title="Llista d'ocells de Crocia" nonfiltered="4358" processed="4341" dbindex="124618">

Aquesta llista d'ocells de Crocia inclou totes les espcies d'ocells trobats a Crocia: 371, de les quals 10 es troben globalment amenaades d'extinci i dues hi foren introdudes. 

Els ocells s'ordenen per ordre i famlia.

Gaviiformes.
Gaviidae.
Gavia stellata;
Gavia arctica;
Gavia immer;
Gavia adamsii;
Podicipediformes.
Podicipedidae.
Tachybaptus ruficollis;
Podiceps grisegena;
Podiceps cristatus;
Podiceps auritus;
Podiceps nigricollis;
Procellariiformes.
Procellariidae.
Fulmarus glacialis ;
Puffinus puffinus;
Puffinus yelkouan;
Hydrobatidae.
Hydrobates pelagicus;
Pelecaniformes.
Pelecanidae.
Pelecanus onocrotalus;
Pelecanus crispus ;
Sulidae.
Morus bassanus;
Phalacrocoracidae.
Phalacrocorax carbo;
Phalacrocorax aristotelis;
Phalacrocorax pygmaeus;
Ciconiiformes.
Ardeidae.
Ardea cinerea;
Ardea purpurea;
Ardea alba;
Egretta garzetta;
Ardeola ralloides;
Bubulcus ibis;
Nycticorax nycticorax;
Botaurus stellaris;
Ciconiidae.
Ciconia nigra;
Ciconia ciconia;
Threskiornithidae.
Plegadis falcinellus ;
Platalea leucorodia;
Phoenicopteriformes.
Phoenicopteridae.
Phoenicopterus roseus;
Anseriformes.
Anatidae.
Cygnus olor;
Cygnus cygnus;
Cygnus columbianus;
Anser fabalis;
Anser brachyrhynchus ;
Anser albifrons;
Anser erythropus;
Anser anser;
Branta bernicla;
Branta leucopsis ;
Branta ruficollis;
Tadorna ferruginea;
Tadorna tadorna;
Aix sponsa ;
Anas penelope;
Anas strepera;
Anas crecca;
Anas platyrhynchos;
Anas acuta;
Anas querquedula;
Anas clypeata ;
Netta rufina;
Aythya ferina;
Aythya nyroca;
Aythya fuligula;
Aythya marila;
Somateria mollissima;
Histrionicus histrionicus;
Clangula hyemalis;
Melanitta nigra;
Melanitta fusca;
Bucephala clangula;
Mergellus albellus;
Mergus serrator;
Mergus merganser;
Oxyura leucocephala;
Falconiformes.
Pandionidae.
Pandion haliaetus;
Accipitridae.
Pernis apivorus;
Milvus milvus;
Milvus migrans;
Haliaeetus albicilla;
Gypaetus barbatus;
Neophron percnopterus;
Gyps fulvus;
Aegypius monachus;
Circaetus gallicus;
Circus aeruginosus;
Circus cyaneus;
Circus macrourus;
Circus pygargus;
Accipiter brevipes;
Accipiter nisus;
Accipiter gentilis;
Buteo buteo;
Buteo rufinus;
Buteo lagopus;
Aquila pomarina;
Aquila clanga ;
Aquila nipalensis;
Aquila heliaca;
Aquila chrysaetos;
Aquila fasciatus;
Aquila pennatus;
Falconidae.
Falco naumanni ;
Falco tinnunculus;
Falco vespertinus;
Falco eleonorae;
Falco columbarius;
Falco subbuteo;
Falco biarmicus;
Falco cherrug;
Falco peregrinus;
Galliformes.
Tetraonidae.
Tetrao urogallus;
Tetrao tetrix ;
Bonasa bonasia;
Phasianidae.
Alectoris graeca;
Perdix perdix;
Coturnix coturnix;
Phasianus colchicus ;
Gruiformes.
Gruidae.
Grus grus;
Rallidae.
Rallus aquaticus;
Crex crex;
Porzana parva;
Porzana pusilla;
Porzana porzana ;
Porphyrio porphyrio;
Gallinula chloropus;
Fulica atra;
Otididae.
Otis tarda;
Tetrax tetrax;
Charadriiformes.
Haematopodidae.
Haematopus ostralegus;
Recurvirostridae.
Himantopus himantopus;
Recurvirostra avosetta;
Burhinidae.
Burhinus oedicnemus;
Glareolidae.
Cursorius cursor;
Glareola pratincola;
Glareola nordmanni;
Charadriidae.
Vanellus vanellus;
Vanellus spinosus;
Pluvialis apricaria;
Pluvialis squatarola;
Charadrius hiaticula;
Charadrius dubius;
Charadrius alexandrinus;
Charadrius morinellus;
Scolopacidae.
Scolopax rusticola;
Lymnocryptes minimus;
Gallinago media;
Gallinago gallinago;
Limosa limosa;
Limosa lapponica;
Numenius phaeopus;
Numenius tenuirostris;
Numenius arquata;
Tringa erythropus;
Tringa totanus;
Tringa stagnatilis;
Tringa nebularia;
Tringa ochropus;
Tringa glareola;
Actitis hypoleucos;
Arenaria interpres;
Calidris canutus;
Calidris alba;
Calidris minuta;
Calidris temminckii;
Calidris ferruginea;
Calidris alpina;
Calidris maritima;
Limicola falcinellus;
Philomachus pugnax;
Phalaropus lobatus;
Phalaropus fulicarius;
Stercorariidae.
Stercorarius skua;
Stercorarius pomarinus;
Stercorarius parasiticus;
Stercorarius longicaudus;
Laridae.
Larus canus;
Larus marinus;
Larus argentatus;
Larus fuscus;
Larus cachinnans;
Larus ridibundus;
Larus melanocephalus;
Larus minutus;
Rissa tridactyla;
Sternidae.
Sterna nilotica;
Sterna caspia;
Sterna sandvicensis;
Sterna hirundo;
Sterna paradisaea;
Sterna albifrons;
Chlidonias hybridus;
Chlidonias leucopterus;
Chlidonias niger;
Alcidae.
Alca torda;
Cepphus grylle;
Fratercula arctica;
Pterocliformes.
Pteroclidae.
Syrrhaptes paradoxus;
Columbiformes.
Columbidae.
Columba livia;
Columba oenas;
Columba palumbus;
Streptopelia turtur;
Streptopelia decaocto;
Cuculiformes.
Cuculidae.
Clamator glandarius;
Cuculus canorus;
Strigiformes.
Tytonidae.
Tyto alba;
Strigidae.
Otus scops;
Bubo bubo;
Bubo scandiacus;
Strix aluco;
Strix uralensis;
Glaucidium passerinum;
Athene noctua;
Aegolius funereus;
Asio otus;
Asio flammeus;
Caprimulgiformes.
Caprimulgidae.
Caprimulgus ruficollis;
Caprimulgus europaeus;
Apodiformes.
Apodidae.
Tachymarptis melba;
Apus apus;
Apus pallidus;
Coraciiformes.
Alcedinidae.
Alcedo atthis;
Meropidae.
Merops persicus;
Merops apiaster;
Coraciidae.
Coracias garrulus;
Upupidae.
Upupa epops;
Piciformes.
Picidae.
Jynx torquilla;
Dendrocopos minor;
Dendrocopos medius;
Dendrocopos leucotos;
Dendrocopos major;
Dendrocopos syriacus;
Picoides tridactylus;
Dryocopus martius;
Picus viridis;
Picus canus;
Passeriformes.
Alaudidae.
Melanocorypha calandra;
Calandrella brachydactyla;
Galerida cristata;
Lullula arborea;
Alauda arvensis;
Eremophila alpestris;
Hirundinidae.
Riparia riparia;
Ptyonoprogne rupestris;
Hirundo rustica;
Cecropis daurica;
Delichon urbica;
Motacillidae.
Motacilla alba;
Motacilla flava;
Motacilla cinerea;
Anthus campestris;
Anthus trivialis;
Anthus pratensis;
Anthus cervinus;
Anthus petrosus;
Anthus spinoletta;
Regulidae.
Regulus regulus;
Regulus ignicapillus;
Bombycillidae.
Bombycilla garrulus;
Cinclidae.
Cinclus cinclus;
Troglodytidae.
Troglodytes troglodytes;
Prunellidae.
Prunella collaris;
Prunella modularis;
Turdidae.
Monticola saxatilis;
Monticola solitarius;
Turdus torquatus;
Turdus merula;
Turdus naumanni;
Turdus pilaris;
Turdus iliacus;
Turdus philomelos;
Turdus viscivorus;
Cisticolidae.
Cisticola juncidis;
Sylviidae.
Cettia cetti;
Locustella naevia;
Locustella fluviatilis;
Locustella luscinioides;
Acrocephalus melanopogon;
Acrocephalus paludicola;
Acrocephalus schoenobaenus;
Acrocephalus scirpaceus;
Acrocephalus palustris;
Acrocephalus arundinaceus;
Hippolais pallida;
Hippolais olivetorum;
Hippolais polyglotta;
Hippolais icterina;
Phylloscopus trochilus;
Phylloscopus collybita;
Phylloscopus bonelli;
Phylloscopus orientalis;
Phylloscopus sibilatrix;
Sylvia atricapilla;
Sylvia borin;
Sylvia communis;
Sylvia curruca;
Sylvia nisoria;
Sylvia crassirostris;
Sylvia cantillans;
Sylvia melanocephala;
Sylvia undata;
Muscicapidae.
Muscicapa striata;
Ficedula hypoleuca;
Ficedula albicollis;
Ficedula parva;
Erithacus rubecula;
Luscinia megarhynchos;
Luscinia svecica;
Cercotrichas galactotes;
Phoenicurus ochruros;
Phoenicurus phoenicurus;
Saxicola rubetra;
Saxicola rubicola;
Oenanthe oenanthe;
Oenanthe hispanica;
Paradoxornithidae.
Panurus biarmicus;
Aegithalidae.
Aegithalos caudatus;
Paridae.
Poecile lugubris;
Poecile palustris;
Poecile montana;
Periparus ater;
Lophophanes cristatus;
Parus major;
Cyanistes caeruleus;
Sittidae.
Sitta europaea;
Sitta neumayer;
Tichodromidae.
Tichodroma muraria;
Certhiidae.
Certhia familiaris;
Certhia brachydactyla;
Remizidae.
Remiz pendulinus;
Oriolidae.
Oriolus oriolus;
Laniidae.
Lanius collurio;
Lanius excubitor;
Lanius minor;
Lanius senator;
Corvidae.
Garrulus glandarius;
Pica pica;
Nucifraga caryocatactes;
Pyrrhocorax graculus;
Corvus monedula;
Corvus frugilegus;
Corvus corone;
Corvus corax;
Corvus cornix;
Sturnidae.
Pastor roseus;
Sturnus vulgaris;
Emberizidae.
Emberiza citrinella;
Emberiza leucocephalos;
Emberiza cirlus;
Emberiza cia;
Emberiza hortulana;
Emberiza caesia;
Emberiza rustica;
Emberiza melanocephala;
Emberiza schoeniclus;
Emberiza calandra;
Calcarius lapponicus;
Plectrophenax nivalis;
Fringillidae.
Fringilla coelebs;
Fringilla montifringilla;
Carpodacus erythrinus;
Loxia pytyopsittacus;
Loxia curvirostra;
Carduelis chloris;
Carduelis flammea;
Carduelis spinus;
Carduelis carduelis;
Carduelis flavirostris;
Carduelis cannabina;
Serinus serinus;
Pyrrhula pyrrhula;
Coccothraustes coccothraustes;
Passeridae.
Passer domesticus;
Passer hispaniolensis;
Passer montanus;
Montifringilla nivalis;

Referncies.



Bibliografia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319254" title="Llista d'ocells de Surinam" nonfiltered="4359" processed="4342" dbindex="124619">

Aquesta llista d'ocells de Surinam inclou totes les espcies d'ocells trobats a Surinam: 720, de les quals dues es troben globalment amenaades d'extinci i 1 hi fou introduda. 

Els ocells s'ordenen per ordre i famlia.

Tinamiformes.
Tinamidae.
Tinamus major;
Crypturellus cinereus;
Crypturellus erythropus;
Crypturellus soui;
Crypturellus variegatus;
Podicipediformes.
Podicipedidae.
Tachybaptus dominicus;
Podilymbus podiceps;
Procellariiformes.
Procellariidae.
Puffinus gravis;
Hydrobatidae.
Oceanites oceanicus;
Oceanodroma leucorhoa;
Pelecaniformes.
Pelecanidae.
Pelecanus occidentalis;
Sulidae.
Sula leucogaster;
Phalacrocoracidae.
Phalacrocorax brasilianus;
Anhingidae.
Anhinga anhinga;
Fregatidae.
Fregata magnificens;
Ciconiiformes.
Ardeidae.
Pilherodius pileatus;
Ardea cocoi;
Ardea alba;
Egretta tricolor;
Egretta caerulea;
Egretta thula;
Egretta garzetta;
Bubulcus ibis;
Butorides striata;
Butorides virescens;
Agamia agami;
Nycticorax nycticorax;
Nyctanassa violacea;
Cochlearius cochlearius;
Tigrisoma fasciatum ;
Tigrisoma lineatum;
Zebrilus undulatus;
Ixobrychus involucris;
Ixobrychus exilis;
Botaurus pinnatus;
Ciconiidae.
Mycteria americana;
Ciconia maguari;
Jabiru mycteria;
Threskiornithidae.
Theristicus caudatus;
Cercibis oxycerca;
Mesembrinibis cayennensis;
Phimosus infuscatus;
Eudocimus ruber;
Platalea ajaja;
Phoenicopteriformes.
Phoenicopteridae.
Phoenicopterus ruber;
Anseriformes.
Anhimidae.
Anhima cornuta;
Anatidae.
Dendrocygna bicolor;
Dendrocygna viduata;
Dendrocygna autumnalis;
Cairina moschata;
Anas americana;
Anas acuta;
Anas bahamensis;
Anas discors;
Netta erythrophthalma;
Aythya affinis;
Nomonyx dominica;
Falconiformes.
Cathartidae.
Coragyps atratus;
Cathartes aura;
Cathartes burrovianus;
Cathartes melambrotus;
Sarcoramphus papa;
Pandionidae.
Pandion haliaetus;
Accipitridae.
Leptodon cayanensis;
Chondrohierax uncinatus;
Elanoides forficatus;
Gampsonyx swainsonii;
Elanus leucurus;
Rostrhamus sociabilis;
Rostrhamus hamatus;
Harpagus bidentatus;
Harpagus diodon;
Ictinia plumbea;
Circus buffoni;
Accipiter poliogaster;
Accipiter superciliosus;
Accipiter bicolor;
Geranospiza caerulescens;
Leucopternis melanops;
Leucopternis albicollis;
Buteogallus aequinoctialis;
Buteogallus urubitinga;
Buteogallus meridionalis;
Parabuteo unicinctus;
Busarellus nigricollis;
Asturina nitida;
Buteo magnirostris;
Buteo platypterus;
Buteo brachyurus;
Buteo albicaudatus;
Buteo albonotatus;
Morphnus guianensis;
Harpia harpyja;
Spizastur melanoleucus;
Spizaetus tyrannus;
Spizaetus ornatus;
Falconidae.
Daptrius ater;
Ibycter americanus;
Caracara cheriway;
Milvago chimachima;
Herpetotheres cachinnans;
Micrastur ruficollis;
Micrastur gilvicollis;
Micrastur mirandollei;
Micrastur semitorquatus;
Falco sparverius;
Falco femoralis;
Falco rufigularis;
Falco deiroleucus;
Falco peregrinus;
Galliformes.
Cracidae.
Ortalis motmot;
Penelope marail;
Penelope jacquacu;
Pipile cumanensis;
Crax alector;
Odontophoridae.
Colinus cristatus;
Odontophorus gujanensis;
Opisthocomiformes.
Opisthocomidae.
Opisthocomus hoazin;
Gruiformes.
Aramidae.
Aramus guarauna;
Psophiidae.
Psophia crepitans;
Rallidae.
Micropygia schomburgkii;
Anurolimnas viridis;
Laterallus melanophaius;
Laterallus exilis;
Rallus longirostris;
Aramides axillaris;
Aramides cajanea;
Porzana albicollis;
Porzana flaviventer;
Neocrex erythrops;
Pardirallus maculatus;
Porphyrio martinica;
Porphyrio flavirostris;
Gallinula chloropus;
Heliornithidae.
Heliornis fulica;
Eurypygidae.
Eurypyga helias;
Charadriiformes.
Jacanidae.
Jacana jacana;
Recurvirostridae.
Himantopus mexicanus;
Charadriidae.
Vanellus cayanus;
Vanellus chilensis;
Pluvialis dominica;
Pluvialis squatarola;
Charadrius semipalmatus;
Charadrius wilsonia;
Charadrius collaris;
Scolopacidae.
Gallinago delicata;
Gallinago paraguaiae;
Gallinago undulata;
Limnodromus griseus;
Limosa haemastica;
Numenius borealis ;
Numenius phaeopus;
Bartramia longicauda;
Tringa melanoleuca;
Tringa flavipes;
Tringa solitaria;
Actitis macularia;
Catoptrophorus semipalmatus;
Arenaria interpres;
Calidris canutus;
Calidris alba;
Calidris pusilla;
Calidris mauri;
Calidris minutilla;
Calidris fuscicollis;
Calidris bairdii;
Calidris melanotos;
Calidris himantopus;
Tryngites subruficollis;
Phalaropus tricolor;
Stercorariidae.
Stercorarius skua;
Stercorarius pomarinus;
Laridae.
Larus ridibundus;
Larus atricilla;
Sternidae.
Sterna nilotica;
Sterna sandvicensis;
Sterna maxima;
Sterna hirundo;
Sterna antillarum;
Sterna superciliaris;
Sterna fuscata;
Chlidonias niger;
Phaetusa simplex;
Anous stolidus;
Rynchopidae.
Rynchops niger;
Columbiformes.
Columbidae.
Columba livia ;
Patagioenas speciosa;
Patagioenas cayennensis;
Patagioenas plumbea;
Patagioenas subvinacea;
Zenaida macroura;
Zenaida auriculata;
Columbina passerina;
Columbina minuta;
Columbina talpacoti;
Claravis pretiosa;
Leptotila verreauxi;
Leptotila rufaxilla;
Geotrygon violacea;
Geotrygon montana;
Psittaciformes.
Psittacidae.
Ara ararauna;
Ara macao;
Ara chloroptera;
Ara severa;
Orthopsittaca manilata;
Diopsittaca nobilis;
Aratinga leucophthalmus;
Aratinga solstitialis;
Aratinga pertinax;
Aratinga aurea;
Pyrrhura picta;
Pyrrhura egregia;
Forpus passerinus;
Brotogeris chrysopterus;
Touit batavica;
Touit huetii;
Touit purpurata;
Pionites melanocephala;
Pionopsitta caica;
Pionus menstruus;
Pionus fuscus;
Amazona dufresniana;
Amazona ochrocephala;
Amazona amazonica;
Amazona farinosa;
Deroptyus accipitrinus;
Cuculiformes.
Cuculidae.
Coccyzus americanus;
Coccyzus euleri;
Coccyzus minor;
Coccyzus melacoryphus;
Piaya cayana;
Piaya melanogaster;
Piaya minuta;
Crotophaga major;
Crotophaga ani;
Tapera naevia;
Dromococcyx phasianellus;
Dromococcyx pavoninus;
Strigiformes.
Tytonidae.
Tyto alba;
Strigidae.
Megascops choliba;
Megascops watsonii;
Bubo virginianus;
Ciccaba virgata;
Ciccaba huhula;
Lophostrix cristata;
Pulsatrix perspicillata;
Glaucidium hardyi ;
Glaucidium brasilianum;
Athene cunicularia;
Pseudoscops clamator;
Caprimulgiformes.
Nyctibiidae.
Nyctibius grandis;
Nyctibius aethereus;
Nyctibius griseus;
Caprimulgidae.
Lurocalis semitorquatus;
Chordeiles pusillus;
Chordeiles acutipennis;
Chordeiles minor;
Podager nacunda;
Nyctiprogne leucopyga;
Nyctidromus albicollis;
Caprimulgus rufus;
Caprimulgus maculicaudus;
Caprimulgus cayennensis;
Caprimulgus nigrescens;
Hydropsalis climacocerca;
Hydropsalis torquata;
Apodiformes.
Apodidae.
Streptoprocne zonaris;
Chaetura spinicaudus;
Chaetura cinereiventris;
Chaetura chapmani;
Chaetura brachyura;
Chaetura andrei;
Tachornis squamata;
Panyptila cayennensis;
Trochiliformes.
Trochilidae.
Glaucis hirsuta;
Threnetes niger;
Phaethornis superciliosus;
Phaethornis malaris;
Phaethornis bourcieri;
Phaethornis longuemareus;
Phaethornis ruber;
Campylopterus largipennis;
Eupetomena macrourus;
Florisuga mellivora;
Colibri delphinae;
Anthracothorax viridigula;
Anthracothorax nigricollis;
Avocettula recurvirostris;
Topaza pella;
Chrysolampis mosquitus;
Lophornis ornatus;
Discosura longicauda;
Chlorostilbon notatus;
Chlorostilbon mellisugus;
Thalurania furcata;
Hylocharis sapphirina;
Hylocharis cyanus;
Polytmus guainumbi;
Polytmus theresiae;
Agyrtria leucogaster;
Agyrtria brevirostris;
Polyerata fimbriata;
Saucerottia cupreicauda;
Heliothryx aurita;
Heliactin bilopha;
Heliomaster longirostris;
Calliphlox amethystina;
Trogoniformes.
Trogonidae.
Trogon viridis;
Trogon violaceus;
Trogon collaris;
Trogon rufus;
Trogon melanurus;
Coraciiformes.
Alcedinidae.
Ceryle torquatus;
Chloroceryle amazona;
Chloroceryle americana;
Chloroceryle inda;
Chloroceryle aenea;
Momotidae.
Momotus momota;
Piciformes.
Galbulidae.
Brachygalba lugubris;
Galbula albirostris;
Galbula galbula;
Galbula leucogastra;
Galbula dea;
Jacamerops aureus;
Piciformes.
Bucconidae.
Notharchus macrorhynchos;
Notharchus tectus;
Bucco tamatia;
Bucco capensis;
Malacoptila fusca;
Nonnula rubecula;
Monasa atra;
Chelidoptera tenebrosa;
Capitonidae.
Capito niger;
Ramphastidae.
Aulacorhynchus derbianus;
Pteroglossus viridis;
Pteroglossus aracari;
Selenidera culik;
Ramphastos vitellinus;
Ramphastos tucanus;
Ramphastos toco;
Picidae.
Picumnus exilis;
Picumnus spilogaster;
Picumnus minutissimus ;
Picumnus cirratus;
Picumnus rufiventris;
Melanerpes candidus;
Melanerpes cruentatus;
Melanerpes rubricapillus;
Veniliornis passerinus;
Veniliornis sanguineus;
Veniliornis cassini;
Piculus flavigula;
Piculus chrysochloros;
Piculus rubiginosus;
Colaptes punctigula;
Colaptes campestris;
Celeus undatus;
Celeus elegans;
Celeus flavus;
Celeus torquatus;
Dryocopus lineatus;
Campephilus rubricollis;
Campephilus melanoleucos;
Passeriformes.
Furnariidae.
Synallaxis albescens;
Synallaxis macconnelli;
Synallaxis gujanensis;
Synallaxis rutilans;
Cranioleuca gutturata;
Certhiaxis cinnamomea;
Xenops milleri;
Xenops tenuirostris;
Xenops minutus;
Xenops rutilans;
Berlepschia rikeri;
Philydor erythrocercus;
Philydor ruficaudatus;
Philydor pyrrhodes;
Automolus rufipileatus;
Automolus ochrolaemus;
Automolus infuscatus;
Automolus rubiginosus;
Sclerurus rufigularis;
Sclerurus mexicanus;
Sclerurus caudacutus;
Dendrocolaptidae.
Dendrocincla fuliginosa;
Dendrocincla merula;
Deconychura longicauda;
Sittasomus griseicapillus;
Glyphorynchus spirurus;
Dendrexetastes rufigula;
Hylexetastes perrotii;
Dendrocolaptes certhia;
Dendrocolaptes picumnus;
Xiphorhynchus obsoletus;
Xiphorhynchus guttatus;
Xiphorhynchus pardalotus;
Xiphorhynchus susurrans;
Dendroplex picus;
Lepidocolaptes souleyetii;
Lepidocolaptes angustirostris;
Lepidocolaptes albolineatus;
Campylorhamphus procurvoides;
Thamnophilidae.
Cymbilaimus lineatus;
Frederickena viridis;
Taraba major;
Sakesphorus canadensis;
Sakesphorus melanothorax;
Thamnophilus doliatus;
Thamnophilus murinus;
Thamnophilus punctatus;
Thamnophilus amazonicus;
Pygiptila stellaris;
Thamnomanes ardesiacus;
Thamnomanes caesius;
Myrmotherula brachyura;
Myrmotherula surinamensis;
Myrmotherula guttata;
Myrmotherula gutturalis;
Myrmotherula axillaris;
Myrmotherula longipennis;
Myrmotherula behni ;
Myrmotherula menetriesii;
Herpsilochmus sticturus;
Herpsilochmus stictocephalus;
Microrhopias quixensis;
Formicivora grisea;
Formicivora rufa;
Terenura callinota;
Terenura spodioptila;
Cercomacra cinerascens;
Cercomacra tyrannina;
Cercomacra nigrescens;
Myrmoborus leucophrys;
Hypocnemis cantator;
Hypocnemoides melanopogon;
Sclateria naevia;
Percnostola rufifrons;
Percnostola leucostigma;
Myrmeciza ferruginea;
Myrmeciza atrothorax;
Pithys albifrons;
Gymnopithys rufigula;
Myrmornis torquata;
Hylophylax naevia;
Hylophylax poecilinota;
Formicariidae.
Formicarius colma;
Formicarius analis;
Grallaria varia;
Hylopezus macularius;
Myrmothera campanisona;
Conopophagidae.
Conopophaga aurita;
Cotingidae.
Oxyruncus cristatus;
Phoenicircus carnifex;
Iodopleura fusca;
Lipaugus vociferans;
Cotinga maynana;
Cotinga cotinga;
Cotinga cayana;
Xipholena punicea;
Gymnoderus foetidus;
Haematoderus militaris;
Querula purpurata;
Perissocephalus tricolor;
Procnias alba;
Rupicola rupicola;
Pipridae.
Manacus manacus;
Corapipo gutturalis;
Chiroxiphia pareola;
Pipra aureola;
Dixiphia pipra;
Pipra erythrocephala;
Lepidothrix serena;
Xenopipo atronitens;
Neopelma chrysocephalum;
Tyranneutes virescens;
Piprites chloris;
Schiffornis turdinus;
Tyrannidae.
Ornithion inerme;
Camptostoma obsoletum;
Phaeomyias murina;
Capsiempis flaveola;
Tyrannulus elatus;
Myiopagis gaimardii;
Myiopagis flavivertex;
Elaenia flavogaster;
Elaenia parvirostris;
Elaenia cristata;
Elaenia ruficeps;
Elaenia chiriquensis;
Mionectes oleagineus;
Mionectes macconnelli;
Leptopogon amaurocephalus;
Phylloscartes virescens;
Zimmerius gracilipes;
Sublegatus obscurior;
Sublegatus arenarum;
Suiriri suiriri;
Inezia caudata;
Polystictus pectoralis;
Euscarthmus rufomarginatus;
Myiornis ecaudatus;
Lophotriccus vitiosus;
Lophotriccus galeatus;
Poecilotriccus fumifrons;
Taeniotriccus andrei;
Hemitriccus josephinae;
Hemitriccus zosterops;
Todirostrum cinereum;
Todirostrum maculatum;
Todirostrum pictum;
Corythopis torquata;
Ramphotrigon ruficauda;
Rhynchocyclus olivaceus;
Tolmomyias sulphurescens;
Tolmomyias assimilis;
Tolmomyias poliocephalus;
Tolmomyias flaviventris;
Platyrinchus saturatus;
Platyrinchus coronatus;
Platyrinchus mystaceus;
Platyrinchus platyrhynchos;
Onychorhynchus coronatus;
Myiophobus fasciatus;
Terenotriccus erythrurus;
Myiobius barbatus;
Neopipo cinnamomea;
Hirundinea ferruginea;
Cnemotriccus fuscatus;
Lathrotriccus euleri;
Contopus cooperi;
Contopus cinereus;
Contopus albogularis;
Pyrocephalus rubinus;
Ochthornis littoralis;
Xolmis cinerea;
Fluvicola pica;
Arundinicola leucocephala;
Colonia colonus;
Attila cinnamomeus;
Attila spadiceus;
Laniocera hypopyrra;
Sirystes sibilator;
Rhytipterna simplex;
Rhytipterna immunda;
Myiarchus tuberculifer;
Myiarchus swainsoni;
Myiarchus ferox;
Myiarchus tyrannulus;
Philohydor lictor;
Pitangus sulphuratus;
Megarynchus pitangua;
Myiozetetes cayanensis;
Myiozetetes similis;
Myiozetetes luteiventris;
Conopias parva;
Myiodynastes maculatus;
Legatus leucophaius;
Empidonomus varius;
Tyrannopsis sulphurea;
Tyrannus albogularis;
Tyrannus melancholicus;
Tyrannus tyrannus;
Tyrannus dominicensis;
Tyrannus savana;
Pachyramphus polychopterus;
Pachyramphus marginatus;
Pachyramphus surinamus;
Pachyramphus rufus;
Pachyramphus minor;
Tityra cayana;
Tityra semifasciata;
Tityra inquisitor;
Hirundinidae.
Progne tapera;
Progne subis;
Progne chalybea;
Progne elegans ;
Tachycineta albiventer;
Notiochelidon cyanoleuca;
Atticora fasciata;
Atticora melanoleuca;
Neochelidon tibialis;
Stelgidopteryx ruficollis;
Riparia riparia;
Hirundo rustica;
Motacillidae.
Anthus lutescens;
Troglodytidae.
Donacobius atricapilla;
Thryothorus coraya;
Thryothorus leucotis;
Troglodytes aedon;
Henicorhina leucosticta;
Microcerculus bambla;
Cyphorhinus aradus;
Mimidae.
Mimus gilvus;
Mimus saturninus;
Turdidae.
Cichlopsis leucogenys;
Catharus fuscescens;
Catharus minimus;
Turdus olivater;
Turdus leucomelas;
Turdus ignobilis;
Turdus fumigatus;
Turdus nudigenis;
Turdus albicollis;
Polioptilidae.
Microbates collaris;
Ramphocaenus melanurus;
Polioptila guianensis;
Polioptila plumbea;
Corvidae.
Cyanocorax cayanus;
Vireonidae.
Vireo olivaceus;
Vireo altiloquus;
Hylophilus thoracicus;
Hylophilus pectoralis;
Hylophilus muscicapinus;
Hylophilus ochraceiceps;
Vireolanius leucotis;
Cyclarhis gujanensis;
Parulidae.
Parula pitiayumi;
Dendroica petechia;
Dendroica fusca;
Dendroica striata;
Setophaga ruticilla;
Protonotaria citrea;
Seiurus noveboracensis;
Geothlypis aequinoctialis;
Myioborus miniatus;
Basileuterus culicivorus;
Basileuterus rivularis;
Granatellus pelzelni;
Coerebidae.
Coereba flaveola;
Thraupidae.
Conirostrum speciosum;
Conirostrum bicolor;
Schistochlamys melanopis;
Cypsnagra hirundinacea;
Cissopis leveriana;
Lamprospiza melanoleuca;
Hemithraupis guira;
Hemithraupis flavicollis;
Nemosia pileata;
Eucometis penicillata;
Lanio fulvus;
Tachyphonus cristatus;
Tachyphonus surinamus;
Tachyphonus luctuosus;
Tachyphonus rufus;
Tachyphonus phoenicius;
Piranga flava;
Piranga rubra;
Ramphocelus carbo;
Thraupis episcopus;
Thraupis palmarum;
Cyanicterus cyanicterus;
Euphonia plumbea;
Euphonia chlorotica;
Euphonia finschi;
Euphonia violacea;
Euphonia cyanocephala;
Euphonia chrysopasta;
Euphonia minuta;
Euphonia xanthogaster;
Euphonia cayennensis;
Tangara mexicana;
Tangara chilensis;
Tangara punctata;
Tangara guttata;
Tangara varia;
Tangara gyrola;
Tangara cayana;
Tangara velia;
Dacnis lineata;
Dacnis cayana;
Chlorophanes spiza;
Cyanerpes nitidus ;
Cyanerpes caeruleus;
Cyanerpes cyaneus;
Tersina viridis;
Emberizidae.
Coryphospingus cucullatus;
Volatinia jacarina;
Sporophila schistacea;
Sporophila plumbea;
Sporophila americana;
Sporophila bouvronides;
Sporophila lineola;
Sporophila nigricollis;
Sporophila leucoptera;
Sporophila bouvreuil;
Sporophila minuta;
Sporophila castaneiventris;
Oryzoborus crassirostris;
Oryzoborus angolensis;
Sicalis flaveola;
Sicalis luteola;
Sicalis citrina;
Emberizoides herbicola;
Paroaria gularis;
Arremon taciturnus;
Ammodramus humeralis;
Zonotrichia capensis;
Cardinalidae.
Periporphyrus erythromelas;
Saltator coerulescens;
Saltator maximus;
Saltator grossus;
Caryothraustes canadensis;
Pheucticus ludovicianus;
Cyanocompsa cyanoides;
Spiza americana;
Icteridae.
Dolichonyx oryzivorus;
Chrysomus icterocephalus;
Sturnella militaris;
Sturnella magna;
Quiscalus lugubris;
Molothrus bonariensis;
Molothrus oryzivorus;
Icterus chrysocephalus;
Icterus cayanensis;
Icterus nigrogularis;
Cacicus cela;
Cacicus haemorrhous;
Psarocolius decumanus;
Psarocolius viridis;
Gymnomystax mexicanus;

Referncies.



Bibliografia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319261" title="Elisabet de Savoia" nonfiltered="4360" processed="4343" dbindex="124620">

Elisabet de Savoia ( Tor, Ducat de Savoia 1591 - Mdena, Ducat de Mdena 1626 ) fou una princesa de la Dinastia Savoia.

Orgens familiars.
Va nixer el 2 de mar de 1591 a la ciutat de Tor, capital del Ducat de Savoia, sent filla del duc Carles Manuel I de Savoia i Caterina Micaela d'Espanya. Per lnia paterna fou nta del duc Manuel Filibert de Savoia i de Margarida de Valois, i per lnia materna del rei Felip II de Castella i Isabel de Valois.

Fou germana del duc Vctor Amadeu I de Savoia i de Margarida de Savoia, casada amb Francesc IV de Mntua.

Npcies i descendents.
Es cas el 22 de febrer de 1608 amb el duc Alfons III de Mdena. D'aquesta uni van nixer:
Csar d'Este (1609-1613);
Francesc I d'Este (1610-1658), duc de Mdena;
Opizzo d'Este (1611-1644), bisbe de Mdena ;
Csar d'Este (1614-1677) ;
Alexandre d'Este (1615) ;
Carles Alexandre d'Este (1616-1679) ;
Rinaldo d'Este (1618-1672), cardenal i bisbe de Reggio Emilia, Palestrina i Montpeller ;
Filibert d'Este (1623-1645) ;
Bonifaci d'Este (1624);
Caterina d'Este (1613-1628), religiosa;
Margarida d'Este (1619-1692), casada el 1647 amb Ferran III Gonzaga;
Beatriu d'Este (1620) ;
Beatriu d'Este (1622-1623) ;
Anna Beatriu d'Este (1626-1690), casada el 1656 amb Alexandre II Pico della Mirandola;

Establerta a la cort de Mdena juntament amb el seu marit, Isabel mor el 22 de febrer de 1626 en donar llum a la seva ltima filla.

Enllaos externs.
  http://www.genealogy.euweb.cz/savoy/savoy3.html;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319262" title="Rhynchocyon udzungwensis" nonfiltered="4361" processed="4344" dbindex="124621">

Rhynchocyon udzungwensis s una musaranya elefant del gnere Rhynchocyon, originria de les muntanyes Udzungwa de Tanznia. Amb un pes d'entre 658 i 750 grams, es tracta de l'espcie de musaranya elefant ms gran del mn. Altres caracterstiques distintives d'aquest animal sn el seu front i cara grisos i el pelatge negre de la part inferior del cos i de les cuixes. N'hi ha cinc exemplars conservats en museus; a ms, l'espcie s coneguda a partir de diverses fotografies i altres observacions visuals.

Nom.
Com s habitual en la nomenclatura zoolgica, el nom Rhyncocyon udzungwensis es compon d'un nom genric i un nom especfic. El nom genric Rhynchocyon fou encunyat el 1847 pel bileg neerlands Wilhelm Peters i significa "musell de gos" (       rhynchos significa "musell" en grec,      kyoon significa "gos"). El nom especfic udzungwensis fa referncia al nom de les muntanyes Udzungwa, on habita l'animal, mitjanant l'addici del sufix llat -ensis, que significa "originari de".

Descobriment.
El 2005, Francesco Rovero, investigador del Museo Tridentino di Scienze Naturali de Trentino (Itlia), aconsegu les primeres fotografies d'aquest animal. Aquest descobriment fou publicat al Journal of East African Natural History el 2006. Entre el 12 i el 23 de mar del 2006 es trobaren cinc exemplars d'aquest nou Rhynchocyon al bosc de Ndundulu, aix com un cadver mig menjat. Aquests exemplars foren incorporats a les colleccions de diversos museus. Les trampes modernes de les quals disposaven els investigadors, que ja havien estat utilitzades amb xit amb altres espcies del mateix gnere, es revelaren massa petites per atrapar R. udzungwensis, de manera que calgu preparar trampes ms tradicionals amb cordills de nil. A ms d'aquests exemplars dels museus, l'espcie s coneguda a partir de quaranta-nou fotografies i unes altres quaranta observacions, obtingudes a la primavera del 2006 per un equip encapalat per Rathbun i Rovero.

En un article del 2007 a la revista Mammalia, l'espcie fou anomenada per primer cop amb el nom Rhynchocyon udzungwensis, per encara es tractava d'un nomen nudum. Al febrer del 2008, l'espcie fou descrita formalment al Journal of Zoology per un equip internacional d'investigadors encapalat per Rovero i Galen Rathbun de la California Academy of Sciences de San Francisco (Estats Units), que la descrigueren com a Rhynchocyon udzungwensis Rathbun & Rovero, 2008. Els autors descrigueren l'animal, tot comparant-lo amb altres espcies del gnere i explicant-ne l'escassetat de dades sobre el comportament, l'ecologia i la reproducci. Tamb destacaren que el descobriment d'un nou mamfer remarcava la gran importncia de les muntanyes Udzungwa per la preservaci de la biodiversitat global. El descobriment despert l'inters de mitjans de comunicaci d'arreu del mn.

s un descobriment molt excitant. s extremament rar trobar noves espcies de mamfers, i especialment de criatures tan antigues. El descobriment destaca la importncia de les selves pluvials de les muntanyes Udzungwa, i el poc que sabem encara d'aquests hot spots de diversitat.

R. udzungwensis fou la primera musaranya elefant vivent descoberta des del 1906, quan es descrigu Elephantulus myurus. Des d'aleshores, noms se n'havia descrit una subespcie vivent (Rhynchocyon cirnei shirensis) i una espcie fssil (Nementchatherium senarhense).

Tanmateix, R. udzungwensis no s, ni molt menys, l'nic mamfer nou de les muntanyes de Tanznia que s'ha descrit durant el segle XXI, com ho demostren els descobriments de Rungwecebus kipunji, Hylomyscus arcimontensis i Congosorex phillipsorum. Aquestes espcies formen part d'un grup d'espcies endmiques de les Eastern Arc Mountains de Tanznia que inclou, entre altres, les musaranyes Myosorex geata, Myosorex kihaulei, Crocidura tansaniana, Crocidura telfordi i Sylvisorex howelli. Aquest grup inclou altres animals que no sn mamfers, com ara la granota Arthroleptis reichei, la serp Crotaphopeltis tornieri o l'ocell Xenoperdix udzungwensis. Les muntanyes Udzungwa, que formen part de les Eastern Arc Mountains, presenten un gran nombre d'espcies endmiques, com els esmentats Rungwecebus kipunji i Xenoperdix udzungwensis. A les Eastern Arc Mountains hi ha hagut, des de fa probablement uns trenta milions d'anys, ecosistemes de jungla, que formen un ecosistema estable, allat i fragmentat, la qual cosa permet una gran diversitat d'espcies endmiques.

Morfologia.


Rhynchocyon udzungwensis posseeix, com la resta d'espcies del seu gnere, un pelatge dur, relliscs i colorit. El nas negre i calb s extremament llarg en comparaci amb el d'altres mamfers. La cara est en gran part coberta de pls d'arrel negra i puntes d'un blanc brut, semblant al gris. El pavell auricular est gaireb nu i t un color que va del marr fosc al negre. Entre les orelles comena una taca de color castany que s'estn de forma vagament linear fins l'abdomen. Dins d'aquesta lnia es poden discernir dues lnies molt vagues d'un color ms fosc. Les espatlles sn vermelles i grogues; aquest color esdev taronjs als flancs. A les espatlles, els pls tenen petites puntes negres. L'abdomen i les cuixes sn ben negres. El pelatge del coll s d'un blanc brut, al pit s d'un groc clar, i al ventre s d'un color vermells, per el ventre no t gaire pl. El pelatge de les potes anteriors s una barreja de pl groc clar, com el del pit, amb pl vermells com el de les espatlles. La cua s negra a la part superior i d'un marr fosc a la part inferior, amb una banda blanca a entre quatre i sis centmetres de la punta, i t pocs pls.

Aquesta espcie es diferencia de les altres del seu gnere en la mida i en el color del pelatge; les altres espcies, per exemple, tenen ms part de pelatge negre, i les potes, orelles i cua sn ms clares. Les diverses espcies de Rhynchocyon gaireb no presenten diferncies en les caracterstiques del crani; en canvi, en altres mamfers, les diferncies cranials entre espcies d'un mateix gnere solen ser ms marcades.

Taxonomia.
Rhynchocyon udzungwensis pertany a l'ordre dels macroscelidis o musaranyes elefants, que juntament amb els proboscidis, sirenis, tubulidentats, afrosorcids i hiracodeus, forma el superordre dels afroteris, un grup d'animals en gran part africans amb una relaci recolzada principalment per la investigaci gentica molecular. Aix doncs, les musaranyes elefant no estan estretament relacionades amb les musaranyes o rosegadors malgrat la seva semblana exterior.

Els fssils ms antics de musaranyes elefant daten de l'Eoc. Dins d'aquest ordre, R. udzungwensis pertany al gnere Rhynchocyon, el menys plesiomrfic dels grups vivents de macroscelidis, i del qual es coneixen fssils ja a l'Oligoc. El gnere inclou tres altres espcies vivents; la musaranya elefant d'espatlla groga, la musaranya elefant gegant, i la musaranya elefant de Peters, totes de l'frica oriental. No se sap quina d'elles s ms propera a R. udzungwensis.

Hbitat i distribuci.

Es coneixen poblacions d'aquesta espcie al bosc d'Ndundulu-Luhomero i al bosc de Mwanihana, ms a l'est. Aquests dos boscos estan separats per uns vint quilmetres de terreny d'herba i arbusts, que probablement no s apte per aquests animals. A Ndundulu-Luhomero, aquesta espcie viu a entre 1.350 i 2.700 metres d'altitud, dins d'una regi amb una superfcie estimada de 200 km; a Mwanihana, habita a entre 1.000 i 1.700 metres d'altitud en una regi d'uns 100 km. A Mwanihana tamb s'hi troba una altra espcie del gnere, Rhynchocyon cirnei reichardi, per en un indret diferent. Tots aquests llocs es troben a la West Kilombero Scarp Forest Reserve de les Muntanyes Udzungwa, a la regi d'Iringa, aproximadament a 3630' E, 748' S. R. udzungwensis viu a la jungla de muntanya. En altituds ms baixes, la vegetaci fa entre vint-i-cinc i cinquanta metres d'alada, mentre que a les muntanyes noms en fa entre quinze i vint-i-cinc. En alguns llocs, el terra del bosc queda descobert o cobert amb fulles, mentre que en altres est densament poblat d'herbes o arbres joves. Els boscos de les Eastern Arc Mountains, la regi on habiten aquestes musaranyes elefant, foren proposats com a Patrimoni de la Humanitat pel Ministeri de Turisme i Recursos Naturals de Tanznia al gener del 2006.

Comportament.
Tenint en compte les imatges fotogrfiques, aquesta musaranya elefant s un animal exclusivament dirn. L'espcie fou vista 0,08 vegades per hora durant una investigaci sobre Rungwecebus kipunji a Ndundulu; la cmera fotografi un exemplar de R. udzungwensis una mitjana de 0,074 (Ndundulu) i de 0,111 (Mwaninaha) vegades per dia. Basant-se en aquestes dades, els descobridors de l'espcie n'estimen la poblaci a entre 15.000 i 24.000 exemplars. Una de les femelles trobades estava embarassada; a cada banya de l'ter hi tenia una cria d'una longitud de 33 mm. R. udzungwensis construeix caus fcilment distingibles, igual que la resta d'espcies del seu gnere. Se'n trobaren cinc, tots formats per un oval excavat al sl, envoltat per diverses capes de fulles, a travs de les quals destacava una petita protuberncia. Quatre dels cinc caus es trobaven al costat de les arrels d'un arbre. Entre les musaranyes elefant, les femelles donen a llum ventrades d'entre una i tres cries diverses vegades per any, desprs d'un perode de gestaci d'entre 45 i 60 dies. Les cries neixen relativament desenvolupades, per romanen al niu durant diversos dies abans de sortir a l'exterior.

No es coneix la dieta exacta de l'animal, per les altres espcies de Rhynchocyon s'alimenten de cucs de terra, aranyes i escarabats.

Estat de conservaci.
Els boscos en qu habita R. udzungwensis estan ben protegits per motiu de la seva gran biodiversitat. L'any 2008 no foren afectats per activitats humanes, per la qual cosa sembla que aquesta espcie no es troba en perill. Tanmateix, com que les poblacions humanes al voltant de les muntanyes estan augmentant i s'acosten a les zones protegides, en el futur s ben possible que aquesta espcie estigui amenaada. La poblaci estimada d'uns vint mil exemplars s comparable a la de la musaranya elefant d'espatlla groga, llistada com a amenaada per la IUCN.

Bibliografia.
Obres de referncia.

 
 


Altres.

 
 


Referncies.


Enllaos externs.


'Bizarre' new mammal discovered ;
Reuzenmuis ontdekt in Tanzania  ;
C' un mammifero in pi ;
Vdeo de R. udzungwensis en el seu hbitat natural;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319265" title="Batalla de Hastings" nonfiltered="4362" processed="4345" dbindex="124622">

La Batalla de Hastings fou un enfrontament decisiu entre les tropes de Harold II, ltim rei sax d'Anglaterra, i els invasors normands del futur Guillem I d'Anglaterra.

Es decid el 14 d'octubre de 1066 a la localitat de Hastings, prxima a Londres, i termin amb la victria indiscutible de Guillem. Harold II mor a la batalla i, amb ell, el domini sax sobre Anglaterra. A partir d'aquell moment, el pas qued unit polticament al Ducat de Normandia, al nord de Frana, uni que seria la causa ltima de la Guerra dels Cent Anys entre Frana i Anglaterra.

Es diu que abans de comenar la batalla en el bndol normand es va recitar La Chanson de Roland per encoratjar els combatents.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319266" title="Aristida stricta" nonfiltered="4363" processed="4346" dbindex="124623">

Aristida stricta s una pocia de temporada, nativa del sud-est d'Amrica del Nord (Alabama, Florida, Gergia, Mississip i Carolina del Nord).

s una espcie de creixement rpid que es regenera rpidament desprs d'un incendi.

Sinnim.
Aristida beyrichiana Trin. & Rupr.

Referncies.
 Germplasm Resources Information Network;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319267" title="Luc Durand" nonfiltered="4364" processed="4347" dbindex="124624">
Luc Durand (14 de setembre de 1935- 3 de juliol de 2000) va ser un actor i director d'escena quebequs. s conegut pels telespectadors pel seu rol de Gobelet, l'amic buclic de Sol en la popular srie televisada, Sol i Gobelet a finals dels anys 1960, a Rdio-Canad. Va interpretar tamb a personatges en les sries Du tac al tac, Alexandre et le roi i Virginie.

Home de teatre, havia dirigit L'avar al Teatre de Vieux-Terrebonne l'any 1995 abans de ser presentat a Montreal i desprs pertot arreu a Quebec, i fins i tot a la televisi. Va estrenar tamb Le Dindon de Georges Feydeau. Aquesta ltima obra i L'avar van ser premiades com les millors produccions de l'any a Quebec, l'any 1993 i 1995. Va doblar el protagonista de la srie televisiva Inspector Gadget i el protagonista dels dibuixos animats Garfield.
 
Va morir a Montreal d'un tumor al cervell el 3 de juliol de 2000. Era el pare de l'actor Antoine Durand, de la jove actriu milie Durand i de Nini Durand





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319271" title="Pia Subias" nonfiltered="4365" processed="4348" dbindex="124625">
Pias Subias i Pujadas s una historiadora de l'art nascuda a Barcelona el 1962. Nta de l'historiador de l'art Joan Subias i Galter. Formada a la Universitat de Barcelona, s'ha especialitzat en l'estudi del Modernisme. Entre les seves obres sobresurten Pujol i Bausis : centre productor de cermica arquitectnica a Esplugues de Llobregat (1989),  Modest de Casademunt (2001) o Can Tintur : collecci de rajola de mostra Salvador Miquel (2003). Ha collaborat en l'obra collectiva "Summa Artis" de Madrid en temes de cermica. S'ha dedicat tamb a l'estudi del pintor Rafael Durancamps, sobre el que va comissariar una exposici per a la Fundaci la Caixa (1990), i n'ha publicat una monografia (2008).

 Font .

Solapa de la monografia Gent Nostra. Durancamps, Infiesta Editor, Barcelona 2008.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319277" title="Helmut Rahn" nonfiltered="4366" processed="4349" dbindex="124626">
Helmut Rahn (Essen, 16 d'agost 1929   Essen, 14 d'agost 2003) fou un futbolista alemany dels anys 50.

 Trajectria .
Inici la seva trajectria al club Altenessen 1912 on jug de 1938 a 1946. Desprs fitx pel SC Oelde 1919 club amb el que marc 52 gols. La temporada 1950/51 fitx pel Sportfreunde Katernberg. El club on ms destac fou el Rot-Weiss Essen, on jug de 1951 a 1959. Amb aquest club guany la Copa alemanya de futbol el 1953 i el campionat alemany el 1955. Durant una temporada, de 1959 a 1960 jug pel 1. FC Kln, i el 1960 fitx pel Twente Enschede a Holanda. L'any 1963 retorn a Alemanya per jugar al MSV Duisburg. Finalitz la seva trajectria el 1965 per un problema al genoll. Juntament amb Hans Schfer fou el darrer membre del Mundial del 1954 en retirar-se.

Fou l'autor del gol de la victria a la final de la Copa del Mn de 1954, en la que Alemanya Occidental guany per 3 a 2 a Hongria a Berna, convertint-se en una llegenda pel futbol del pas. Tamb va participar a la Copa del Mn de Futbol 1958 on fou semifinalista. En total jug 40 partits i marc 21 gols amb la selecci. Va rebre el sobrenom de Der Boss (el cap).


La pellcula "Das Wunder von Bern" fou dedicada a ell pel director Snke Wortmann. L'11 de juliol de 2004, 50 anys desprs del partit de Berna, una esttua en honor seu (el Helmut Rahn Memorial) fou erigida prop del Georg-Melches-Stadium a Essen, a la plaa que porta el seu nom.

 Clubs .
 1938 1946 Altenessen 12;
 1946 1950 SC Oelde 1909;
 1950 1951 Sportfreunde Katernberg;
 1951 1959 Rot-Weiss Essen;
 1959 1960 1. FC Kln;
 1960 1963 SC Enschede;
 1963 1965 Meidericher SV;

 Estadstiques .
 40 partits amb la selecci absoluta; 21 gols;
 1 partit amb la selecci B; 2 gols;

 1. Bundesliga;
 19 partits; 7 gols, Meidericher SV;

 Oberliga West;
 29 partits; 11 gols, 1. FC Kln;

 Ronda final del campionat d'Alemanya;
 7 partits; 3 gols, 1. FC Kln;

 Westpokal;
 2 partits; 2 gols, 1. FC Kln;

 Palmars .
 1953 Copa alemanya de futbol ;
 1954 Copa del Mn de futbol ;
 1955 Lliga alemanya de futbol ;

 Bibliografia .
 Helmut Rahn: Mein Hobby: Tore schieen. 1959, ISBN 3-421-05836-9;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319278" title="Pardal roquer" nonfiltered="4367" processed="4350" dbindex="124627">

El pardal roquer o gorri berberisc (Petronia petronia) s un ocell de l'ordre dels passeriformes.

Morfologia.

 Fa 14 cm de llargria total.
 Sembla una femella de teulader (Passer domesticus) per ms rabassut i ratllat.
 Cua ms curta i cap ms volumins que el pardal com.
 De color gris bru, ratllat de bru fosc amb les parts inferiors ms pllides.
 T una pllida taca groga difosa a la gola dels adults.
 A la punta de les plomes de la cua t unes taques blanques molt visibles en el moment d'aterrar. ;
 Color clar de la cella.
 Els sexes sn similars i els joves sn bastant semblant als adults.

Subespcies.

 Petronia petronia barbara ;
 Petronia petronia brevirostris ;
 Petronia petronia exigua ;
 Petronia petronia intermedia ;
 Petronia petronia kirhizica ;
 Petronia petronia petronia ;
 Petronia petronia madeirensis ;
 Petronia petronia puteicola ;

Reproducci.

En forats de les roques o de construccions humanes fa un niu amb herba seca i l'entapissa amb plomes i llana. Al maig-juny pon 4 o 5 ous i els pollets que en surten deixen el nial al cap de 21 dies d'sser alimentats pels dos pares. Fan dues postes i reutilitzen el mateix niu. 

A les Balears cria localitzat a Mallorca i, de manera abundant, a les Pitises. 

Alimentaci.

Menja llavors, baies i insectes.

Hbitat.

Viu en indrets rocallosos, penya-segats marins o interiors, pedregars, runes, etc. No s present a l'alta muntanya ni a les planes ms extenses del litoral i no cerca la proximitat dels humans amb tant delit com el pardal com. 

Distribuci geogrfica.

Es localitza al sud de Frana, a tota la Pennsula Ibrica, a la Itlia peninsular, al sud dels Balcans, a les illes mediterrnies i a l'frica del Nord. 

Als Pasos Catalans es troba distribut irregularment, amb un mxim al sud-oest del Principat de Catalunya. A Menorca s excepcional (no s'hi ha capturat cap exemplar per a anellament des de 1983 fins al 2004).

Costums.

s sedentari, el seu vol s rpid i un tant agressiu (les seues picotades poden sser doloroses). 

Referncies.



Enllaos externs.

 El pardal roquer a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Descripci i fotografies d'aquest ocell. ;
 El pardal roquer a la IUCN. ;
 El pardal roquer a l'Animal Diversity Web. ;
 El pardal roquer a l'Avibase. ;
 Fotografies i enregistraments sonors de pardals roquers. ;
 El pardal roquer a l'Encyclopedia of Life. ;
 El gorri berberisc a l'Enciclopdia Balear d'Ornitologia. ;
 Fotografies d'aquesta au. ;
 Informaci sobre la poblaci del pardal roquer al Principat de Catalunya. ;
 Vdeos de pardals roquers en llur hbitat natural. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie. ;
 Reproducci i hbitat del pardal roquer. ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319281" title="Francesc I d'Este" nonfiltered="4368" processed="4351" dbindex="124630">

Francesc I d'Este o Francesc I de Mdena ( Mdena, Ducat de Mdena 1610 - Santhi, Ducat de Savoia 1658 ) fou un membre de la Casa d'Este que va esdevenir duc de Mdena entre 1629 i 1658.

Orgens familiars.
Va nixer el 6 de setembre de 1610 a la ciutat de Mdena, capital del ducat del mateix nom, sent el segon fill del duc Alfons III d'Este i Elisabet de Savoia. Fou nt per lnia paterna del duc Csar I d'Este i Virgnia de Mdici, i per lnia materna del duc Carles Manuel I de Savoia i Caterina Micaela d'Espanya. 

Fou germ de Margarida d'Este, casada amb Ferran III Gonzaga, i d'Anna Beatriu d'Este, casada amb Alexandre II Pico della Mirandola.

Ascens al poder.

El 1629 el seu pare abdic del seu ttol de duc de Mdena per esdevenir membre de l'Ordre dels Caputxins desprs de la mort de la seva esposa, convertint-se Francesc I en l'hereu de les seves possessions.

A l'inici del seu regnat va haver de fer front a l'epidmia de pesta que assol el ducat. Desprs de l'esclat de la Guerra dels Trenta Anys s'ali amb el Regne d'Espanya i ocup el Ducat de Parma en nom del rei espanyol. Quan viatj fins a Espanya per rebre el pagament de la seva ajuda tant sols va rebre la ciutat de Correggio d'un pagament inicial de 23.0000 florins. 

Durant la Guerra de Castro s'ali amb la Repblica de Vencia, el Ducat de Parma i el Gran Ducat de Toscana contra el papa Urb VIII amb la finalitat de reconquerir el territori del Ducat de Ferrara. La guerra va acabar el 31 de mar de 1644 sense cap tipus de guany per a Mdena. Aliat posterior del Cardenal Mazzarino intent, en va, conquerir Cremona per en veure que la Guerra dels Trenta Anys es decantava a fovar d'Espanya Francesc I es torn a ali amb aquesta potncia. Finalment, per, retorn a la seva amb Frana, concertant el casament del seu fill i hereu Alfons amb Laura Martinozzi, neboda del Cardenal Mazzarino, i conquerint Alessandria i Valenza entre 1656 i 1657. Posteriorment el 1658 conquer Mortara, afectat de malria mor el 14 d'octubre d'aquell any a Santhi, poblaci situada en aquells moments al Ducat de Savoia i que avui en dia forma part de la provncia de Vercelli.

Npcies i descendents.
Es cas l'11 de gener de 1631 amb Maria Caterina Farnese, filla de Ranuccio I de Parma i Margarida Aldobrandini. D'aquesta uni nasqueren:
Alfons d'Este (1632) ;
Alfons IV d'Este (1634-1662), duc de Mdena;
Aimeric d'Este (1641-1660);
Isabel d'Este (1635-1666), casada el 1664 amb Ranuccio II de Parma;
Elionor d'Este (1639-1640) ;
Elionor d'Este (1643-1722), religiosa ;
Maria d'Este (1644-1684), casada el 1668 amb Ranuccio II de Parma;

Desprs de la mort de la seva primera esposa es cas, en segones npcies, el 12 de febrer de 1648 amb Victria Farnese, germana de l'anterior. D'aquesta uni nasqu:
 Victria d'Este (1649-1656);

Es cas, en terceres npcies, el 14 d'octubre de 1654 amb Lucrcia Barberini. D'aquesta uni nasqu:
Reinaldo III d'Este (1655-1737), cardenal i duc de Mdena;

Enllaos externs.
  http://www.genealogy.euweb.cz/welf/welf10.html;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319285" title="Bruel" nonfiltered="4369" processed="4352" dbindex="124631">



El bruel, reiet o reiet cellablanc (Regulus ignicapillus) s un ocell de l'ordre dels passeriformes, molt semblant al reiet pel color i els costums, i un dels ocells ms petits de tot Europa. 

Morfologia. 

 Fa uns 9 cm de llargada total.
 Es diferencia del reiet per les dues ratlles, la una blanca i l'altra negra, que t a la cara.
 Dors verd i ventre blanc groguenc. ;

Subespcies.

 Regulus ignicapilla balearicus (Balears i frica del Nord).
 Regulus ignicapilla caucasicus ;
 Regulus ignicapillus ignapillus (Europa continental i Turquia). ;
 Regulus ignicapillus madeirensis (Madeira).
 Regulus ignicapillus tauricus ;
 Regulus ignicapillus teneriffae ;

Reproducci.

Nia en molts llocs de la Pennsula Ibrica. Fa un niu amb molsa i teranyines a les branques dels arbres i segueix una fenologia reproductiva prcticament idntica a la del reiet, potser amb la diferncia que els 5-12 ous els pon al maig-juliol.

Hbitat.

s com als grans boscos i tamb en vegetaci baixa, matolls a prop dels rius, etc. A l'hivern encara s'escampa ms, fins i tot ocupa els jardins. 

Distribuci geogrfica.

s centreeuropeu i mediterrani, i abunda als Pirineus. Tamb n'hi ha a l'frica del Nord i a Madeira. 

Costums.

 s arborcola i parcialment migratori (les poblacions septentrionals i orientals acostumen a hivernar al sud de la seua rea de distribuci).
 s bastant confiat i s'alimenta anant amunt i avall per les branques picant petits artrpodes i emetent un reclam molt agut. ;

Conservaci.

A l'Estat espanyol t protecci legal. 

Referncies.



Enllaos externs.

 El bruel a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Fotografies i descripci d'aquesta espcie. ;
 El bruel a l'Animal Diversity Web. ;
 El bruel a la IUCN. ;
 El reiet cellablanc a l'Avibase. ;
 Fotografies i enregistraments sonors d'aquest ocell. ;
 El bruel a l'Encyclopedia of Life. ;
 El reiet a l'Enciclopdia Balear d'Ornitologia. ;
 Descripci i hbitat del reiet cellablanc. ;
 Informaci sobre la poblaci d'aquest ocell al Principat de Catalunya. ;
 Vdeos de bruels en llur hbitat natural. ;
 Informaci sobre la poblaci d'aquest ocell a les Illes Britniques. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie d'ocell. ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319292" title="Mrio Esteves Coluna" nonfiltered="4370" processed="4353" dbindex="124635">

Mrio Esteves Coluna (pron. )  (6 d'agost, 1935 a Inhaca, Moambic, quan era colnia portuguesa) fou un futbolista portugus.

 Trajectria .
Coluna fou descobert quan jugava al Desportivo Loureno Marques, essent traspassat al Benfica el 1954/55, club on jug fins el 1969/70. Assol un brillant palmars amb 10 lligues, el 1954/55, 1956/57, 1959/60, 1960/61, 1962/63, 1963/64, 1964/65, 1966/67, 1967/68 i 1968/69, i 6 copes el 1955, 1957, 1959, 1962, 1964 i 1969. Guany dos cops la Copa d'Europa de futbol el 1961 i 1962, i en disput tres finals ms els anys 1963, 1965 i 1968. Tamb jug per l'Olympique Lyonnais abans de retirar-se.

Fou 57 cops internacional amb Portugal, marcant 8 gols. El primer partit fou un amists enfront Esccia el 4 de maig de 1955, perdent 0-3, i el darrer l'11 de desembre de 1968, en una derrota per 2-4 enfront Grcia, en partit classificador per la copa de mn. Assol la tercera posici a la Copa del Mn de 1966.

Fou Ministre d'esports moambiqus entre 1994 i 1999.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319294" title="Po de Volano" nonfiltered="4371" processed="4354" dbindex="124636">

El Volano, tamb anomentat Po de Volano (Po di Volano en itali) s una branca del delta del riu Po, que se separa del curs principal a  Stellata i passa per Ferrara, cam de la mar Adritica amb una boca a l estuari desprs de Codigoro al Lido Volano. 
Efectivament, a la zona d'Stellata, el riu Po es divideix en tres branques:  El Po principal (al nord de Ferrara), des de Ferrara el Po di Volano i el Po di Primaro (o Primaro o Po morto di Primaro), per formar el Delta del Po. El Po di Primaro desemboca al mar cap al nord de Ravenna desprs d haver passat per la ciutat d'Argenta.

El Po principal se subdivideix ms endavant en cinc braos principals : el Po de Maistra, el Po de Pila, el Po de Tolle, el Po de Gnocca i el Po de Goro. I desemboca al mar Adritic a prop de Porto Tolle. El delta del Po, pel seu gran valor ambiental, ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.


En l poca medieval el Po de Volano era el curs principal del riu Po fins el 1152, quan el riu va trencar la presa septentrional en la uni dels braos, que prevenia inundacions, a Ficarolo (provncia de Rovigo, a 20 km a l'oest de Ferrara). Amb aquest canvi de direcci, la zona septentrional que s'havia estabilitzat just llavors, va seguir el seu aven cap al mar, accentuat per la perforaci de porto Viro el 1604 (en dos segles la desembocadura del Po de Goro va avanar 20 km, s a dir 83 metres per any). 

 Referncies .


 Bibliografia .
 Ferrara and its province (text: Carlo Bassi i altres) Milano. Touring 2005 ;
 Ferrara: Planificacin de la ciudad ideal.  Enregistrament de  vdeo. Barcelona. ncora The Open University 1990;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319302" title="Maria Caterina Farnese" nonfiltered="4372" processed="4355" dbindex="124637">

Maria Caterina Farnese ( Parma, Ducat de Parma 1615 - Sassuolo, Ducat de Mdena 1646 ) fou una membre de la Dinastia Farnese que va esdevenir duquessa consort del Ducat de Mdena.

Orgens familiars.
Va nixer el 18 de febrer de 1615 a la ciutat de Parma, capital del ducat del mateix nom, sent filla del duc Ranuccio I de Parma i Margarida Aldobrandini. Fou nta per lnia paterna de Alexandre I de Parma i Maria de Portugal, i per lnia materna de Joan Francesc Aldobrandini i Olmpia Aldobrandini. 

Fou germana del duc Odoard I de Parma i de Victria Farnese.

Npcies i descendents.
Es cas l'11 de gener de 1631 amb el duc de Mdena Francesc I d'Este. D'aquesta uni nasqueren:
Alfons d'Este (1632) ;
Alfons IV d'Este (1634-1662), duc de Mdena;
Aimeric d'Este (1641-1660);
Isabel d'Este (1635-1666), casada el 1664 amb Ranuccio II de Parma;
Elionor d'Este (1639-1640) ;
Elionor d'Este (1643-1722), religiosa ;
Maria d'Este (1644-1684), casada el 1668 amb Ranuccio II de Parma;

Maria Caterina mor el 25 de juliol de 1646 a la poblaci de Sassuolo. El seu esps es cas el 1648 amb Victria Farnese, germana de Maria Caterina.

Enllaos externs.
  http://www.genealogy.euweb.cz/italy/farnese2.html;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319304" title="Pepita Texidor i Torres" nonfiltered="4373" processed="4356" dbindex="124638">
Pepita Texidor i Torres (Barcelona, 1875 - 1914) va ser una reconeguda pintora de flors, malgrat que en aquella poca les dones artistes no estaven reconegudes. Va guanyar alguns premis a les exposicions de Pars i el collectiu de dones artistes li va fer un homenatge de reconeixement l'any 1913.

La mort prematura de Pepita Texidor, el 1914, quan encara no havia complert els quaranta anys, juntament amb la seva bellesa i el seu esperit sensible van fer que la seva mort fos molt sentida entre la societat catalana.

Dolors Monserd li va dedicar el llibre de contes Nit de Lluna amb illustracions de la pintora modernista Llusa Vidal.

La resta de la famlia Texidor, tots dedicats a l'art de la pintura i fundadors de la primera botiga de belles arts de Barcelona (Casa Texidor, Rda. Sant Pere, 16) que avui dia es conserva com a monument modernista tot i haver esdevingut una ptica.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319312" title="Victria Farnese" nonfiltered="4374" processed="4357" dbindex="124639">

Victria Farnese ( Parma, Ducat de Parma 1618 - Mdena, Ducat de Mdena 1649 ) fou una princesa de Parma que va esdevenir duquessa consort de Mdena.

Orgens familiars.
Va nixer el 29 de mar de 1618 a la ciutat de Parma, capital del ducat del mateix nom, sent filla del duc Ranuccio I de Parma i Margarida Aldobrandini. Fou nta per lnia paterna de Alexandre I de Parma i Maria de Portugal, i per lnia materna de Joan Francesc Aldobrandini i Olmpia Aldobrandini. 

Fou germana del duc Odoard I de Parma i de Maria Caterina Farnese.

Npcies i descendents.
Es cas el 12 de febrer de 1648 a la ciutat de Mdena amb el duc Francesc I d'Este, vidu de la seva germana Maria Caterina Farnese. D'aquesta uni nasqu:
Victria d'Este (1649-1656);

Mor per complicacions en el part de la seva nica filla el 10 d'agost de 1649 a la ciutat de Mdena.

Enllaos externs.
  http://www.genealogy.euweb.cz/italy/farnese2.html;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319314" title="Alfons IV d'Este" nonfiltered="4375" processed="4358" dbindex="124640">

Alfons IV d'Este o Alfons IV de Mdena ( Mdena, ducat de Mdena 1634 - d. 1662 ) fou un membre de la Dinastia Este que va esdevenir duc de Mdena entre 1658 i 1662.

Orgens familiars.
Va nixer el 13 de febrerde 1634 a la ciutat de Mdena sent fill del duc Francesc I de Mdena i la seva primera esposa, Maria Caterina Farnese. Fou nt per lnia paterna del duc Alfons III d'Este i Elisabet de Savoia, i per lnia materna de Ranuccio I de Parma i Margarida Aldobrandini. 

Fou germ de les princeses Isabel i Maria d'Este, casades amb el seu cos Ranuccio II de Parma, i per part de pare fou germ del tamb futur duc Reinaldo III d'Este.

Npcies i descendents.
Es cas el 13 de febrer de 1655 a la ciutat de Compigne (Regne de Frana) amb Laura Martinozzi, neboda del Cardenal Mazzarino. D'aquesta uni nasqueren:
Francesc d'Este (1657-1658) ;
Maria de Mdena (1658-1718), casada el 1673 amb el rei Jaume II d'Anglaterra;
Francesc II d'Este (1660-1694), duc de Mdena;

Ascens al poder.
A la mort del seu pare, ocorreguda l'octubre de 1658, fou nomenat duc de Mdena, si b el seu regnat dur tant sols quatre anys per la seva mala salut. Alfons IV mor a la ciutat de Mdena el 16 de juliol de 1662, sent succet pel seu fill Francesc II d'Este sota la regncia de la seva mare.

Enllaos externs.
  http://www.genealogy.euweb.cz/welf/welf10.html;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319318" title="Laura Martinozzi" nonfiltered="4376" processed="4359" dbindex="124641">


Laura Martinozzi ( Fano, Estats Pontificis 1639 - Roma 1687 ) fou una donzella que va esdevenir duqessa consort i regent del Ducat de Mdena.

Orgens familiars.
Va nixer el 27 de maig de 1639 a la ciutat de Fano, poblaci situada als Estats Pontificis, sent filla Geronimo Martinozzi i Laura Mazarino i neboda, per lnia materna, del Cardenal Mazzarino. 

Npcies i descendents.
Es cas el 13 de febrer de 1655 a la ciutat de Compigne (Regne de Frana) amb el futur duc de Mdena Alfons IV d'Este. D'aquesta uni nasqueren:
Francesc d'Este (1657-1658) ;
Maria de Mdena (1658-1718), casada el 1673 amb el rei Jaume II d'Anglaterra;
Francesc II d'Este (1660-1694), duc de Mdena;

Regncia.
A la mort del seu esps, ocorreguda el juliol de 1662, el seu fill Francesc II d'Este fou nomenat duc de Mdena amb tant sols dos anys d'edat, assumint Laura la seva regncia. Des d'aquesta possici intent recuperar l'economia de l'estat imponent nous impostos, una economia que en aquells moments es trobava a prop del collapse. 

El 1673 viatj fins a Londres per ser present en el matrimoni de la seva filla, i al seu retorn el seu fill prengu en solitari les regnes del Ducat de Mdena. A partir d'aquell moment es distanci del seu fill i s'establ a Roma, on mor el 19 de juliol de 1687. Posteriorment fou enterrada a l'Esglsia de Sant Vicen de Mdena.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319319" title="Complex d'al-Ghuri" nonfiltered="4377" processed="4360" dbindex="124642">
El complex d'al-Ghuri s un conjunt de construccions islmiques de la ciutat del Caire, forma part del conegut com el Caire Histric, declarat Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO. Es tracta de diversos edificis: per un cant la mesquita i madrassa d'al-Ghuri, amb el nmero 189 del catleg de monuments islmics gestionat pel Supreme Council of the Antiquities. Al seu davant el conjunt del mausoleu d'al-Ghuri, amb altres elements annexos, com ara un sabil i kuttab, amb el nmero de catleg 67, i les restes d'un palau (el maq'ad), amb el nmero 66. Una mica apartat, en direcci a la mesquita d'al-Azhar, es localitza el wikala d'al-Ghuri, amb el nmero 64. Est situat a ponent d'al-Azhar.

Histria.
Al-Ashraf Qansuh al-Ghuri, o al-Ghawri (1501-1516) s prcticament el darrer sold mameluc que va governar a Egipte, la dinastia mameluca burgita va perdurar fins el 1517. Militar, va ser governador sota el regnat d'al-Nasir Muhammad (1496-1498). Malgrat el desfavorable estat financer, no va renunciar a aixecar construccions amb la voluntat de deixar empremta, i per aix no va dubtar en confiscar diverses finques al mateix cor del Caire, entre les quals una madrassa.

Al Les construccions es van realitzar en un curt espai de temps, la madrassa es va inaugurar el 1503 i l'any segent el sabil i kuttab. 

El mausoleu va ser pensat no solament com a lloc de sepultura del sold, tamb havia de custodiar unes relquies del Profeta i un antic Alcor que fins llavors eren venerades en un altre lloc. El trasllat de les relquies es va efectuar el 1504. 

El sold no va ser enterrat en aquest lloc. Va morir a Alep lluitant contra els otomans i el seu cos no es va trobar. La tomba es va utilitzar per la seva filla i altres membres de la famlia, aix com per Tuman Bay, el seu successor.
 
Descripci.
Com s usual en altres edificis, el conjunt s'aixeca sobre un conglomerat de botigues que encara ara formen part del mercat dels carrers. Hi ha dos edificis separats per carrer principal de la ciutat antiga. A un cant s'aixeca la mesquita i a l'altre el mausoleu amb el sabil i kuttab i les restes del palau. Els dos edificis estan units per una coberta de fusta, que ara s'ha restaurat, que cobreix el carrer i el mercat que t lloc sota seu.

Mesquita.
Des de l'escala d'entrada (sota la mesquita hi ha les botigues) un corredor dna pas al pati, que originalment es cobria amb una xarxa per evitar el ocells, on s'obren quatre iwans, el de l'alquible s el ms gran. Est pavimentat amb marbres de colors, igual que la part baixa dels murs, especialment el de l'alquible i el mihrab.

El minaret s un dels pocs de planta quadrada del Caire.

Mausoleu.
La cpula del mausoleu va fer-se el 1512, per es va refer l'any segent. Tenia un revestiment exterior de cermica blava, i va caure definitivament en el segle XIX. Els elements cermics de la cpula es van fabricar en el mateix lloc, activitat que es va mantenir per altres construccions.   

El sabil i kuttab.
Aquest caracterstic element format per un sabil a la part baixa, on es distribua l'aigua, i un kuttab o escola al primer pis, es troba en un lloc preeminent.


Bibliografia.
 Doris Behrens-Abouseif. Cairo of the Mamluks. American University in Cairo Press. El Caire, 2007. ISBN 978-977-416077-6;
 Caroline Williams. Islamic Monuments in Cairo. American University in Cairo Press. El Caire i Nova York, 2004. ISBN 977-424-695-0;

Enllaos externs.
 La mesquita a Tour Egypt







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319323" title="Corb mar emplomallat" nonfiltered="4378" processed="4361" dbindex="124643">




El corb mar emplomallat (Phalacrocorax aristotelis) s un ocell de l'ordre dels pelecaniformes, molt semblant al corb mar gros per de mida ms petita.

Morfologia.

 Ateny els 68-78 cm de llargria total i 95-110 cm d'envergadura alar. ;
 Pesa lleugerament per damunt dels 2 kg.
 s negre i, en comparaci amb el corb mar gros, ms verds i sense les taques blanques a la cara.
 Coll llarg i fi.
 Cap petit. ;
 Cua llarga i en forma de falca. ;
 Ales curtes i arrodonides. ;
 Els exemplars joves triguen 3 anys en completar el plomatge d'adult. ;
 En poca de zel t un plomall verd damunt el cap.
 No presenta dimorfisme sexual. ;

Subespcies.

 Phalacrocorax aristotelis aristotelis (costes atlntiques del nord-oest d'Europa).
 Phalacrocorax aristotelis desmarestii (sud d'Europa, Orient Prxim i Mar Negra). ;
 Phalacrocorax aristotelis riggenbachi (costes del nord-oest d'frica). ;

Reproducci.

Amb algues i branques fa el niu en penya-segats allats i, al mar-maig, fa la posta, que consisteix en 3 ous de color blau pllid. Els cova durant 31 dies i desprs de 48 o 58 dies ms, els polls ja poden volar. Pot efectuar una segona posta. 

Alimentaci.

Menja peixos que viuen en el fons rocalls (de vegades, fins als 45 m de fondria). Les seues preses ms freqents sn Aterina presbiter, tords roquers -Symphodus (Crenilabrus) melops-, grvies -Labrus bergylta-, maires -Micromesistius poutassou- i sardines -Sardina pilchardus-.

Distribuci territorial.

Viu a Europa Occidental, costes mediterrnies,  Pennsula Ibrica, Balears, frica del Nord i Orient Prxim. Les colnies de cria ms importants a Europa se'n troben a les Illes Farne (Anglaterra), a Fowlsheugh (Esccia), a Runde (Noruega) i a les Illes Froe, tot i que la ms nombrosa es localitza a les Illes Cies (Galcia) amb 2.500 parelles (el 25% de la poblaci mundial d'aquest ocell).  

Costums.

 s sedentari, tot i que pot tindre algun moviment de dispersi. ;
 Tamb es diferencia del corb mar gros pel seu vol ms rpid i pel seu carcter exclusivament mar. ;
 Les seues immersions per alimentar-se poden perllongar-se fins als 45 segons i noms en necessita 15 de descans entre una i altra. ;
 Mai no es deixa caure de l'aire per pescar sin que ho fa quan sura de l'aigua.;
 Mai s'endinsa ms d'1 km lluny de la costa ni s'allunya 4 o 5 km de la seua colnia al llarg del litoral. ;

Conservaci.

Les seues principals amenaces sn la caa furtiva, la pesca accidental, la recollida d'ous, la contaminaci marina, la sobreexplotaci pesquera i la competici d'altres espcies. 

Referncies.



Enllaos externs.

 El corb mar emplomallat a l'Enciclopdia Catalana. ;
 El corb mar emplomallat a la IUCN. ;
 El corb mar emplomallat a l'Animal Diversity Web. ;
 Imatges i informaci diversa d'aquest ocell. ;
 Informaci sobre la poblaci del corb mar emplomallat a Portugal. ;
 El corb mar emplomallat a l'Avibase. ;
 Fotografies i enregistraments sonors d'aquesta au. ;
 El corb mar emplomallat a l'Encyclopedia of Life. ;
 El corb mar emplomallat a l'Enciclopdia Balear d'Ornitologia. ;
 Hbitat i ecologia d'aquesta espcie d'ocell. ;
 Reproducci i comportament social del corb mar emplomallat. ;
 Estudi de la poblaci d'aquest ocell al Principat de Catalunya. ;
 Vdeos de corbs marins emplomallats. ;
 Informaci sobre la poblaci d'aquest ocell a les Illes Britniques. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie. ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319326" title="Espiel" nonfiltered="4379" processed="4362" dbindex="124645">


Espiel s un municipi de la provncia de Crdova a la comunitat autnoma d'Andalusia, a la comarca de Valle del Guadiato. Comprn les barriades de El Vacar i Fuente Agria.  
  
 Demografia .



 Enllaos externs .
Espiel - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;
Fotos d'Espiel  ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319330" title="Fuente Obejuna" nonfiltered="4380" processed="4363" dbindex="124646">


Fuente Obejuna s un municipi de la provncia de Crdova a la comunitat autnoma d'Andalusia, a la comarca de Valle del Guadiato.  
  
 Etimologia . 
El municipi tamb s anomenat Fuenteovejuna, Fuenteobejuna i Fuente Ovejuna, encara que el ms utilitzat s el de Fuente Obejuna. Aquesta varietat de noms es deu a l'obra de teatre de Lope de Vega titulada Fuenteovejuna, basada en esdeveniments d'aquest municipi en el segle XV, durant la Reconquesta espanyola, i pels quals aquesta localitat s coneguda. Lope de Vega desconeixia que l'origen etimolgic de Fuent Obejuna ve d'abella i no d'ovella. A causa de la confusi ortogrfica que aix va suposar actualment s'admet escriure'l de qualsevol de les maneres citades.   

 Divisi administrativa .
Hi ha 14 pedanies que depenen administrativament de Fuente Obejuna:

 Alcornocal;
 Argalln;
 Caada del Gamo;
 La Cardenchosa;
 La Coronada;
 Cuenca;
 Los Morenos;
 Navalcuervo;
 Ojuelos Altos;
 Ojuelos Bajos;
 Los Pnchez;
 Piconcillo;
 El Porvenir;
 Posadilla;

 Demografia .



 Ciutats agermanades .
  Carbonne, Frana;
  Gammelshausen, Alemanya;

 Referncies .


 Enllaos externs .
Ajuntament de Fuente Obejuna;
Fuente Obejuna des de l'aire;
Fuente Obejuna - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;
El Alcornocal;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319333" title="La Granjuela" nonfiltered="4381" processed="4364" dbindex="124647">


La Granjuela s un municipi de la provncia de Crdova a la comunitat autnoma d'Andalusia, a la comarca de Valle del Guadiato.  
  
Demografia.



Enllaos externs.
La Granjuela - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319335" title="Giourkas Seitaridis" nonfiltered="4382" processed="4365" dbindex="124648">

Georgios "Giourkas" Seitaridis (en grec:                    , nascut el 4 de juny de 1981 a El Pireu) s un futbolista grec que juga actualment a l'Atltico de Madrid.

Carrera.
Seitaridis va comenar la seua carrera internacional al PAS Giannina grec al 1998, fins que el 2001 va signar pel Panathinaikos. Als 20 anys va guanyar el seu primer campionat a la temporada 2003-04. Al 2004 va signar pel campi portugus FC Porto, on va guanyar la  Copa Intercontinental. Hi va haver molts rumors sobre un possible fitxatge pel Reial Madrid desprs de l'xit de la Euro 2004, per el tracte no va arribar, i el 23 de maig de 2005 va ser venut al Dynamo de Moscou rus per uns 10 milions d'euros. 

Seitaridis va decidir deixar el Dynamo desprs d'una temporada, i el 16 de juny del 2006 va ser traspassat al Atltico de Madrid per 12 milions d'euros.  Seitaridis va marcar el seu primer gol amb l'Atletico en un partir contra el Gloria Bistri a.
L'11 de novembre de 2007 Seitaridis es va lesionar el tend d'Aquilles a un partit contra el Almeria. Es va haver d'operar i s'esperava que tornara a meitat de mar del 2008. Va tornar a ser convocat en la victria per 1-2 contra el Sevilla i, encara que no va jugar, va dir que va ser bo tornar a l'equip desprs de tant de temps. Seitaridis ha sigut relacionat amb la Juventus, Aston Villa i Manchester City.

Carrera internacional.
Seitaridis va fer el seu debut internacional el 13 de febrer de 2002 contra Sucia, i va participar, eixe mateix any, al Campionat d'Europa sub-21 del 2002 a Sussa. Tamb va participar a la Eurocopa 2004 a Portugal, i va formar part de l'equip ideal de la UEFA, junt amb altres quatre jugadors grecs.

Va marcar el seu primer gol internacional contra Hongria en un partir de la classificaci per a l'Eurocopa 2008.

Estadstiques.
Actualitzat per ltima vegada el 31 de maig de 2008 



Premis.
Sper Lliga grega - guanyador al 2003-04 amb el Panathinaikos;
Copa grega - guanyador al 2003-04 amb el Panathinaikos;
Euro 2004 - guanyador amb Grcia;
Euro 2004  membre de l'equip ideal del torneig;
Copa Intercontinental - guanyador al 2004 amb el FC Porto;

Referncies.


Enllaos externs.
Fitxa oficial de l'Atltico de Madrid;
Fitxa de la UEFA;
Estadstiques de Giourkas Seitaridis a FootballDatabase.com;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319337" title="Los Blzquez" nonfiltered="4383" processed="4366" dbindex="124649">


Los Blzquez s un municipi de la provncia de Crdova a la comunitat autnoma d'Andalusia, a la comarca de Valle del Guadiato.  
  
 Demografia .


Enllaos externs.
Los Blzquez - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319340" title="Obejo" nonfiltered="4384" processed="4367" dbindex="124650">


Obejo s un municipi de la provncia de Crdova a la comunitat autnoma d'Andalusia, a la comarca de Valle del Guadiato.  
  
Demografia.


 
Enllaos externs.
Obejo - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319342" title="Pearroya-Pueblonuevo" nonfiltered="4385" processed="4368" dbindex="124651">


Pearroya-Pueblonuevo s un municipi de la provncia de Crdova a la comunitat autnoma d'Andalusia, a la comarca de Valle del Guadiato.  
  
Demografia.


Histria. 
De 1272 data la referncia ms antiga al nom del lloc de Pearroya, en el regnat d'Alfons X de Castella. T el seu origen en un mas ms tard convertit en llogaret medieval coneguda per "Pea Roja", d'on procedeix el seu nom actual. Els successos de Fuente Obejuna en 1476 provoquen que alguns habitants d'aquesta vila l'abandonessin, establint-se en el cortijo de Pearroya, que, a partir d'aquesta data, quedar habitat permanentment. 

Va pertnyer al municipi de Belmez fins que se'n va segregar el 1886. En 1777 Jos Simn de Lillo, abastidor de carns del presidi i de les mines d'Almadn, quan es dirigiria a Belmez para comprar anyells, va passar pel rierol de la Hontanilla, i va reconixer en unes terres negres el nou combustible mineral (carb). Pueblonuevo del Terrible va aparixer en el segle XIX grcies a les explotacions minaires, assolint no obstant aix la seva emancipaci del municipi de Belmez dos anys abans que Pearroya. El nom de Pueblonuevo del Terrible ve donat a un fams gos anomenat "Terrible" que era temut per la seva feresa i que vivia en el "nou poble". El municipi actual i el seu nom sn fruit de la fusi en 1927 dels dos municipis: Pearroya i Pueblonuevo del Terrible, els nuclis del qual de poblaci es troben contigus. 

La importncia dels jaciments propcia que comencin a fundar-se noves companyies mineres, fonamentalment franceses. El primer Crcol Industrial s'aixeca enfront de Pueblonuevo del Terrible en 1875 per la Hullera Belmezana, aprofitant per a exportar els seus productes i els miners, la lnia frria entre Belmez i el Castell d'Almorchn i la terminaci del ferrocarril entri Belmez i Crdova. En aquestes dates acudeixen a la zona multitud d'immigrants i a part de la colnia francesa establerta, vnen tamb a la localitat portuguesos i italians, sent bastant fort el moviment obrer. s en la primera dcada del segle XX, quan la conca minera de Pearroya-Pueblonuevo es constitueix com un dels ms importants pols industrials d'Andalusia i el major de la provncia de Crdova, contant entre les seves moltes indstries amb fosa de plom, central trmica, taller de desplataci, productes qumics, etc. 

En arribar a 1914 es produx un vertigins creixement arribant a arribar a entre ambdues els 24.000 habitants. En la Guerra Civil de 1936, i donada la importncia del nucli miner i industrial, Pearroya-Pueblonuevo es converteix en prcticament primera lnia de front, sofrint freqents bombardejos artillers i aeris durant tota la contesa. Posteriorment, la forta repressi afavoriria l'aband massiu que afavoriria la immigraci de nous grups a la recerca del treball en la mineria i la indstria. En els anys 40 sobrepassaria la xifra de 30.000 habitants. 

Desprs de l'aplicaci del "Pla d'Estabilitzaci" de finals dels 50, comena el replegui de l'empresa francesa de Pearroya, marcat per una forta emigraci durant la segent dcada, el tancament de les installacions industrials, i la creaci d'Encasur, empresa que mant les explotacions mineres fins a avui. El 1994 es va celebrar el Primer Centenari de les Viles de Pearroya i Pueblonuevo del Terrible, any que es van realitzar gran varietat d'actes commemoratius. 

Enllaos externs.
Pearroya-Pueblonuevo - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319345" title="Valsequillo de Crdoba" nonfiltered="4386" processed="4369" dbindex="124652">


Valsequillo de Crdoba s un municipi de la provncia de Crdova a la comunitat autnoma d'Andalusia, a la comarca de Valle del Guadiato.  
  
Demografia.

 

Enllaos externs.
Valsequillo - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319347" title="Villaharta" nonfiltered="4387" processed="4370" dbindex="124653">


Villaharta s un municipi de la provncia de Crdova a la comunitat autnoma d'Andalusia, a la comarca de Valle del Guadiato.  
  
Demografia.



Enllaos externs.
Villaharta - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;
Fotos de Villaharta ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319360" title="Villanueva del Rey" nonfiltered="4388" processed="4371" dbindex="124654">


Villanueva del Rey s un municipi de la provncia de Crdova a la comunitat autnoma d'Andalusia, a la comarca de Valle del Guadiato.  
  
Demografia.


  
Enllaos externs.
 Villanueva del Rey - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;
 Web no oficial;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319362" title="Villaviciosa de Crdoba" nonfiltered="4389" processed="4372" dbindex="124655">


Villaviciosa de Crdoba s un municipi de la provncia de Crdova a la comunitat autnoma d'Andalusia, a la comarca de Valle del Guadiato.  
  
Demografia.

 

Enllaos externs.
Villaviciosa de Crdoba Ajuntament;
Villaviciosa de Crdoba - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;
Villaviciosa de Crdoba. Aproximaci a l'estudi general de la vila  ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319366" title="Valle Medio del Guadalquivir" nonfiltered="4390" processed="4373" dbindex="124656">

Valle Medio del Guadalquivir s una zona de depressi geogrfica situada en la part baixa del cabal del riu Guadalquivir, i una comarca d'Andalusia.

Zona eminentement agrcola en la cue la majoria de la producci est relacionada amb cereals, moresc i altres conreus de sec com l'olivera. Alhora est sorgint una gran polifreraci en el conreu de la taronja. La comarca est formada per les localitats de Posadas, Almodvar del Ro, Hornachuelos, Palma del Ro, Fuente Palmera, Guadalczar, La Victoria i La Carlota. La capital s Posadas.

Compta amb el Parc Natural 'Sierra de Hornachuelos'.

 Referncies .


 Vegeu tamb .
 Comarques de Crdova;

 Enlaces externos .
Pgina web de la Mancomunitat de municipis;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319368" title="INEFC Barcelona" nonfiltered="4391" processed="4374" dbindex="124657">
L' INEFC de Barcelona s la seu de l'Institut Nacional d'Educaci Fsica de Catalunya que hi ha en aquesta ciutat, on es formen llicenciats en educaci fsica i esport. L edifici est adscrit a la Direcci de l esport de la Generalitat de Catalunya, t capacitat per a uns 1.000 alumnes i disposa de camps d entrenament propis. Ocupa una superfcie superior als 30.000 m i inclou una biblioteca amb 26.000 ttols i diverses installacions esportives cobertes i a l'aire lliure. Durant els Jocs Olmpics de Barcelona 92 va acollir les competicions de lluita lliure i grecoromana.

Histria. 

El 1991 es va inaugurar aquest edifici projectat pel taller d Arquitectura de Ricard Bofill, s el primer edifici construt a l'Estat Espanyol amb formig arquitectnic, segons la tcnica de prefabricat i encofrat in situ; la seva construcci va comportar la collocaci de prop de 1.700 peces prefabricades de formig. L edifici est organitzat al voltant de dos grans claustres quadrats coberts de 48 X 48 m. La nau central que els uneix s utilitza com a sala d actes, amb una capacitat per a 400 persones.

Les rees interiors de competici estan distribudes en aquests dos patis, separades per mitj de cortines acstiques. Al voltant d aquests dos grans espais hi ha quatre ales, destinades a allotjar els serveis auxiliars de pista: magatzem, aules, vestidors, etc. D aquesta manera els blocs d aules estan orientats al sud i tenen accs directe a una escala que baixa fins als terrenys de joc, a l aire lliure; les faanes del bloc administratiu i de la biblioteca donen al nord; i les de l'est i oest del conjunt estan construdes per galeries obertes amb tancaments de vidre, que faciliten la illuminaci natural dels dos patis i del vestbul.

Finanament. 

El Finanament de les obres va anar a crrec de la Generalitat de Catalunya, i la gesti del projecte i de l obra la van dur a terme, conjuntament, el departament tcnic de la Direcci General de l Esport de la Generalitat i l empresa AOMSA.

Enllaos externs.

 Pgina oficial;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319371" title="Gotimplora" nonfiltered="4392" processed="4375" dbindex="124658">


La gotimplora s un envs reutilitzable d s mixt, que integra una ampolla (amb el seu tap i ansa) i un got reutilitzable. 

L ampolla s molt resistent i permet molts usos. T una capacitat de 500 ml i est fabricada amb policarbonat . 
La seva ampla boca permet que sigui reomplerta amb facilitat a les fonts, aixetes o mquines d autovenda que puguin installar-se a la UAB en un futur.  

El got t una capacitat de 150 ml i est fabricat en polipropil. s apte per ser utilitzat en les mquines de caf, fent possible que els usuaris puguin utilitzar l opci sense got i estalviar diners i plstic d un sol s. 

 s .

Reomplint l ampolla de la gotimplora a qualsevol aixeta, ja que l aigua de la xarxa s potable, o substituint els gots de caf de plstic d'un sol s pel gotet de la gotimplora

Disseny.

La gotimplora s el fruit d'un projecte liderat per la UAB, que ha intervingut en totes les fases de la seva creaci.

El disseny s'ha realitzat en collaboraci amb la Fundaci ASCAMM, un centre tecnolgic capdavanter en la recerca aplicada a la indstria.

La fabricaci s'ha encarregat a EdP, empresa lder en la fabricaci d'envasos de policarbonat a l'Estat Espanyol.
L'ampolla s'ha decorat a l'empresa Qprint Osona, empresa especialitzada en la decoraci d'envasos per tampografia.
La manipulaci l'ha dut a terme la Fundaci Prodis , entitat dedicada a la integraci sociolaboral de persones amb discapacitats psquiques.

 Enllaos externs .

 Gotimplora;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319372" title="Almodvar del Ro" nonfiltered="4393" processed="4376" dbindex="124659">


Almodvar del Ro s un municipi de la provncia de Crdova a la comunitat autnoma d'Andalusia, a la comarca de Valle Medio del Guadalquivir.  
  
 Demografia .



 Personatges illustres .
Manuel Alba Blanes, president fundador de l'Ateneu Popular d'Almodvar del Ro el 1925 i ltim alcalde republic;
Paco Morn, actor.
Rafael Campanero Guzmn, president del Crdoba C.F.;

 Enllaos externs .

Ajuntament d'Almodvar del Ro;
Almodvar del Ro - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;
Formulari de Dades Econmiques;
Bibliografia;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319373" title="Medi interplanetari" nonfiltered="4394" processed="4377" dbindex="124660">




El medi interplanetari s el material que omple el sistema solar, pel qual es mouen tots els grans cossos, com ara els planetes, asteroides i els cometes.

Composici i caracterstiques fsiques.

El medi interplanetari cont pols, raigs csmics i el plasma calent procedent del vent solar.

Dimensions del medi interplanetari.

L'abast del vent solar pot ser considerat la frontera exterior del sistema solar, ms enll parlarem ja del medi interestellar.  Hom creu que aquest lmit, conegut com a heliopausa, estaria situat al voltant d'unes 110 a 160 unitats astronmiques del sol.  El medi interplanetari, per tant, omple el volum quasiesfric contingut a l'interior de l'heliopausa.

Interacci amb els planetes.

La interacci del medi interplanetari amb els planetes depn principalment del seu camp magntic. Aix, cossos com la Lluna, sense camp magntic, permeten que le spartcules del vent solar impactin directament amb la seva superfcie, que actua com un collector, de manera que l'anlisi de les roques lunars pot aportar dades sobre la variaci de la composici d'aquest plasma, al llarg de milions d'anys.

Partcules d'alta energia procedents del vent solar, en impactar sobre la Lluna, produeixen tamb l'emissi feble de raigs-X.

Els planetes amb camp magntic propi, com la Terra o Jpiter, estan envoltats per una magnetosfera a l'interior de la qual el seu camp magntic s ms intens que el del sol, que intercepta el corrent del vent solar i el recondueix seguint les lnies del camp magntic.  En conseqncia, les partcules carregades elctricament sn accelerades de manera important, causant les aurores polars i omplint els cinturons de Van Allen de material ionitzat.

Fenmens observables del medi interplanetari.

El medi interplanetari s el responsable de diversos efectes visibles des de la Terra.  La llum zodiacal s una banda ampla luminiscent que pot apreciar-se, de vegades, poc abans de la sortida del sol i poc desprs de pondr'e.  Se situa al llarg de l'eclptica i presenta una brillantor mxima aprop de l'horitz i s conseqncia de la dispersi de la seva llum per part de les partcules de pols que formen part del medi interplanetari, entre la Terra i el Sol.

Un efecte similar s'anomena contrallum, que pot observar-se en la direcci completament oposada a la posici del sol en el cel.  Aquesta, tanmateix, s molt ms feble que la llum zodiacal i prov de la reflexi de la llum del sol sobre la pols situada ms enll de l'rbita de la Terra.

Histria.

El terme "interplanetari" va ser utilitzat per primer cop, l'any 1691, pel cientfic Robert Boyle: "L'aire s diferent de l'ter (o el buit) en els... espais interplanetaris"  Boyle Hist. Air.

L'any 1898, l'astrnom Charles Augustus Young va escriure: "L'espai interplanetari s molt ms buit que qualsevol altre buit que poguem produir de manera artificial..." (Elements d'Astronomia, Charles Augustus Young, 1898).

Akasofu explicava que: "La visi d'un espai interplanetari buit dins del qual el Sol emet corrents corpusculars de manera intermitent va canviar radicalment quan Ludwig Biermann (1951, 1953) va proposar, basant-se en l'estudi de les cues dels cometes, que el Sol contnuament expulsa material de la seva atmosfera en totes direccions, a una velocitat supersnica" (Syun-Ichi Akasofu, Explorant els secrets de les aurores, 2002)

El professor Kenneth R. Lang, de la universitat de Tufts, va apuntar l'any 2000 que "Fa mig segle, molta gent visualitzava el nostre planeta com una esfera solitria viatjant en un espai buit fred i fosc al voltant del Sol".

Referncies.


Vegeu tamb.

Medi interestellar;

Enllaos externs.
Pgina de Bill Arnett Nou Planetes, sobre el medi interplanetari












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319376" title="Nissaga Burs" nonfiltered="4395" processed="4378" dbindex="124661">
La nissaga Burs varen ser uns empresaris txtils d origen manres que iniciaren les seves activitats a Sant Joan de Vilatorrada el 1862 fins la liquidaci de la societat el 1992, cinc generacions ms tard.
 Orgens .

Els Burs els trobem de molt antic establerts a la ciutat de Manresa, seguint de pares a fills l'ofici de fusters. A comenaments del segle XIX, Esteve Burs, exercia l'ofici de fuster a l'obrador de la casa que tenien al carrer de les Piques-plaeta d'en Creus (Manresa). Casat amb Marianna Balet, tingu diversos fills. L'hereu fou Francesc Burs i Balet, que el 1831 es casa amb la filla d'un mestre de cases anomenat Pere Arderiu. Encara que la principal activitat era la de fuster, aviat comen a actuar com empresari d'obres.

El seu fill, l'hereu Esteve Burs i Arderiu compartia amb el pare les tasques de l'empresa, per la inquietud per aconseguir un lloc cada vegada ms important entre l'emergent burgesia manresana feu que Francesc Burs s poses d'acord amb el seu ve i amic Oleguer Borrs, per a entrar a formar part d'una societat per filar i teixir cot, que en aquells temps comenava a perfilar-se com una activitat mercantil de futur. 

La primera fbrica.
El 1860 Francesc Burs i Balet bast a Sant Joan de Vilatorrada la que era anomenada "fbrica d'en Burs o del Mig", on aprofitava la fora hidrulica del Cardener. Sota la seva direcci form una societat en la que hi participaven els seus fills i que prengu el nom de  Francisco Burs i Compaa  amb un capital social de 178.000 rals, disposava de setze telers, 1.500 fusos i tenia 36 treballadors.

Quant mor Francesc Burs i Balet van continuar dirigint la fbrica els germans Esteve i Francesc Burs i Arderiu, per aquest ltim mor aviat. El 24 de novembre de 1869 es reform la societat i, a ms d'Esteve Burs, la formaren les seves germanes Ignsia, casada amb Frederic Oms, i Maria Carme, esposa d'Antoni Salvad. El capital social d aquesta nova societat, inclosa la maquinria, els mobles i d'altres efectes era de 54.000 escuts.

La fbrica de Castellbell i el Vilar.

Aviat, per, Esteve Burs es decid per construir una gran fbrica a Castellbell i el Vilar, per la qual cosa la fbrica de Sant Joan continu sota la direcci molt ms directa dels altres socis. 

Per a fer la fbrica de Casteller, Esteve Burs va adquirir una pea de terra al marqus de Castellbell Joaquim Carcer i Amat, just al peu del Pont Vell. El 4 de novembre de 1871 el governador aprovava l autoritzaci, per a qu Esteve Burs pogus utilitzar les aiges del riu com a fora motriu de la fbrica que pensava construir. En virtut d aquesta autoritzaci, s'obligava a donar al propi marqus una quantitat d'aigua del canal, suficient per donar moviment a un mol fariner de dues moles. 

El 29 d'abril de 1872 fou signat el conveni, segons el qual el marqus cedia a Esteve Burs un tros de terra erma de forma triangular d'una extensi d'una quartera de sembrat pel preu de 750 pessetes, per poder edificar una fbrica de filats i teixits. El marqus tamb cedia en plena propietat un altre tros de terra erma de dues quarteres i quatre quartans i mig pel preu de 1800 pessetes, per tal que pogus passar pel mig d'aquestes terres un canal. 

Les primeres obres que s realitzaren, sn l'obertura d'un canal d'uns cinc cents metres i una pressa provisional, feta amb grans taulons de roure.

A la vegada s construeix una casa de planta i pis, davant del lloc on s'havien de fer les fbriques. Els baixos s habiliten com a cantina, i al pis superior s hi installa un modest pis per a Esteve Burs. El mes de gener de 1874 s'acaba la primera meitat de la fbrica que donava al Pont Vell. Aleshores s arrendada a la firma Hijos de M. Puig, fabricants del Pla de Barcelona. Comena a funcionar el dia 1 de mar de 1874. Tot seguit s construeix la segona fbrica que havia d'ocupar Esteve Burs.

L'aiguat del 1907 va inundar aquesta fbrica com moltes altres del Cardener. El 1911 seguint el model de colnia, es van construir al costat de la fbrica un grup de casetes formant un carrer que servirien d'estada als treballadors de la fbrica (actual carrer Burs). 
A banda de les cases tamb es va aixecar una carnisseria, barberia i sala de ball. 
El 1922 comptava amb 30 treballadors: 25 dones i 5 homes i constava com a propietari Jaume Campmajor. 

L'any 1957, s declara un gran incendi a les golfes de la fbrica. El foc s controlat desprs d'una nit de feina grcies a l'ajuda del grup d'incendis de la fbrica vena de can Borrs. L'any segent, 1958, la fbrica es adquirida per un empresari sabadellenc, Pere Riba i Domnech. Era l'origen de l'actual Auxiliar Txtil Riba, que va tenir el seu primer emplaament en aquesta fbrica fins que el 1965 es va traslladar a uns nous terrenys que va adquirir.

Canvi generacional.
A conseqncia de les bones relacions existents entre les famlies Burs i Borrs, a l'any 1874 s celebra el casament de la filla d'aquests, Raimonda Borrs i Ponsa, amb l'Esteve Burs i Arderiu. Quedant constitut un matrimoni, que resid a la casa dels Burs, al carrer de les Piques de Manresa. El fill d'aquest matrimoni fou Francesc Burs i Borrs.
L'any 1875, la societat canvia de denominaci i passa a anomenar-se  Germans Burs . Esteve Burs i Arderiu continu al centre fabril de la colnia Burs fins a la seva mort a l'any 1893. Fou enterrat al cementiri de Castellbell al pante familiar.

La fbrica d'Angls.

El 1895 es cre la ra social "Burs i Salvad", formada pel fill d'Esteve, en Francesc Burs i Borrs i els seus oncles. Aquesta societat constru una nova fbrica de filats i teixits de cot a la conca del Ter, prop d'Angls (la Selva). A la llarga, aquella indstria, coneguda com a Indstries Burs, canviaria radicalment la vida de la poblaci i es convert a finals del segle en la ms important del grup. La fbrica d'Angls es va comenar amb una sola nau. La Burs, que els primers anys comptava amb 250 treballadors va aportar l'electricitat a la villa. De fet, per celebrar la inauguraci el 13 de novembre de 1887, s'installa l'enllumenat pblic a la plaa de l'ajuntament i es considera que Angls va ser el primer poble d'Espanya a tenir-ne. El 1890 es construeix la segona nau i la tercera el 1902. En aquest moment de mxima activitat, la fbrica compta amb 800 treballadors que soporten condicions laborals deplorables. Per paliar aquesta situaci, es varen construir habitatges per als obrers.

La famlia dispos d'una residncia just davant de la fbrica d'Angls, anomenada "Vila Eullia", el nom de l'esposa de Francesc Burs. s tracta d'una casa modernista de 700 m2. en dues plantes d'autor desconegut, tot i que sembla que Rafael Mas hi va fer alguna intervenci. 



Burgesia i Modernisme.

Francesc Burs estava casat amb Eullia Regordosa, coneguda com  Doa Li .

La famlia, en una situaci econmica que els situava a la clase burguesa emergent del canvi de segle, va decidir traslladar la seva residncia a Barcelona, i el 1900 va encarregar a l'arquitecte modernista Francesc Berenguer i Mestres, la construcci de la casa Burs per tal d'ubicar la seu social del negoci, a ms de la seva vivenda particular. Influt per les corrents del moment, modernisme, influnces germniques, wagnerisme, etc. encarreg l'execuci de l'obra als millors artesans de l'poca i decora part dels salons amb pintures allegoriques als contes dels germans Grimm i d'operes de Wagner.

L'any 1905 es dissolgu la societat Burs i Salvad, i Francesc Burs rest com a nic titular de l'empresa sota la denominaci de "Filatures Burs". A la llinda de la Casa Burs, acabada de construir el 1905, hi figuren les inicials "FB", aplicable tant a la denominaci social com al seu propietari.

Molt a prop, al mateix carrer Ausias March 46, hi ha la casa Antonia Burs. s tracta d'un edifici propietat de la seva germana construit en un solar que el propi Francesc Burs havia obtingut en una subhasta de la desamortitzaci en 1863. Antonia Burs estava casada amb l'industrial txtil Llogarri Torrens i Serra i residien a Manresa a la casa Torrents, coneguda com "la Buresa".

Francesc Burs i Borrs va morir el 1907 i la societat torn a canviar de nom pel de  Vdua i Fills de Francesc Burs , que es dissolgu el 1920, i Francesc Burs i Regordosa en prengu el relleu. 

Durant la guerra civil, es fabricava material bllic per als republicans. Amb la postguerra, la Burs va passar a Josep Maria Juncadella i Burs, darrer representant familiar a la societat, nebot de Francesc Burs i Borrs i casat amb l escriptora Mercedes Salisachs.
 
L'any 1940 es constitu com a societat annima amb el nom d'"Industrias Burs SA".

El desenvolupament dels anys 60.
El perode en qu els Juncadella estan al front de la fbrica es caracteritza per un fort creixement, arribant a tenir 1125 treballadors el 1958. La Burs fou un poder fctic amb poder decisori per a controlar al installaci de competidors a la zona. Es va generar riquesa, llocs de treball i es comptava amb una marca puntera, El Burrito Blanco. Per es va descuidar la modernitzaci i la competncia internacional que estava creixent.  
El 1982 Indstries Burs comena a tenir problemes econmics i s'acull a un pla de reconversi industrial amb la supressi de 98 llocs de treball. 

Un segon pla de reconversi tecnolgica el 1990 deixa fora a 217 treballadors. La Burs tenia en aquells moments un deute de 2.000 milions de pessetes (12 Milions d').

La Burs sense els Burs.
En plena crisi, el grup KIO liderat a Espanya per Javier de la Rosa present un pla de reflotament, adquireix el 51% de les accions i deixa fora a Josep Maria Juncadella i Burs. En noms dos anys, el deute arriba a 13.000 milions de pessetes (78 Milions d'). Kio fusion la Indstries Burs amb altra empresa del grup, Successora de J. Coma i Cros de Salt. La crisi no es recupera, KIO anuncia que es vol desvincular i els treballadors i els municipis de Salt i Angls protagonitzen manifestacions a Barcelona i davant de la seu del grup Torras-KIO.

El setembre de 1992 es presenta suspensi de pagaments. La direcci es assumida per un administrador judicial que redueix part del deute i present un pla que divideix la societat en tres empreses diferents: Coma Cros, Filatures Burs i Buretex. Aguanten la forta competncia una dcada ms i Filatures Burs acabaria tancant definitivament el setembre de 2002 quan comptava noms amb 98 treballadors. Buretex, que centrava la seva activitat a la fbrica d'Angls, va fer una nova suspensi de pagaments entre el 2002 i el 2006 i va tancar definitivament el juny de 2008. 

El Burrito Blanco.

La coneguda marca de llenols el Burrito Blanco va ser, durant molts anys, el producte estellar de la Burs. 

Amb la crisi financera de 1992, l'explotaci de la marca es cedida a les Indstries Murtra SA (IMSA), de Barcelona, que comercialitz els productes fabricats per la Burs i la Coma Cros. Aquesta fou una mesura del pla de viabilitat impulsat per l'interventor judicial per a protegir el prestigi de la marca i determinava que IMSA comercialitzaria els productes durant quatre anys.

 Evoluci de la plantilla.



Bibliografia.
Rams Riera, Emili. De la Pagesia a la Industrialitzaci. Ajuntament d'Angls. 2004. ISBN 84-923626-0-X;
Masats i Llover, Joan. Histria de la Indstria Txtil a Castellbell i el Vilar. Centre d'Estudis del Bages. 1997. ISBN 84-87618-33-2;
Referncies i enllaos externs.

Web de la Colnia Burs;
Web promocional de BURETEX, quan encara existia.;
Artcles a Vilaweb, arrel del tancament de la fbrica;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319380" title="La Carlota" nonfiltered="4396" processed="4379" dbindex="124662">


La Carlota s un municipi de la provncia de Crdova a la comunitat autnoma d'Andalusia, a la comarca de Valle Medio del Guadalquivir.  
  
 Demografia .


 Historia . 
La Carlota fundada en 1767 a causa del inters del rei Carles III per colonitzar algunes zones despoblades de la vall del Guadalquivir i Sierra Morena (vegeu Colonitzaci de Sierra Morena i Andalusia). El marc legal per a portar a terme aquesta empresa colonitzadora ho va constituir el Fur de les Noves Poblacions d'Andalusia, que va establir tres grans zones de colonitzaci les capaleres de la qual serien La Carolina, La Carlota i La Luisiana. 

L'objectiu d'aquesta colonitzaci va ser doble: d'una banda protegir el trnsit de diligncies poblant aquestes zones (despoblades desprs de la neteja tnica que va seguir a la invasi castellana d'Al-Andalus) que servien de refugi al bandolerisme, i per altra posar en explotaci grans zones improductives fins a llavors. El projecte va ser impulsat per dos grans illustrats: Campomanes i Pablo de Olavide, qui va ser comissionat per a portar a terme la colonitzaci. El reclutament de colons que habitarien aquestes terres li va ser encarregat a l'aventurer Juan Gaspar de Thurriegel, que va portar a Espanya prop de sis mil colons catlics alemanys i flamencs, a ms d'alguns catalans i valencians. Aquest s el motiu que encara subsisteixin cognoms i trets tnics centreeuropeus entre els seus habitants. D'aquells 6.000 colons es van establir a la Carlota aproximadament 1.600. A la influncia francesa i de la Illustraci es deu el qual administrativament el municipi es divids en "departaments", i no en llogarets, i que la Real Carlota ans no solament la capalera del seu actual municipi, sin tamb cabdal de les colnies occidentals, que comprenien San Sebastin de los Ballesteros, Fuente Palmera i La Luisiana. Pel mateix motiu l'urbanisme de La Carlota s ortogonal, amb carrers que es creuen perpendicularment i donen lloc a illes regulars, que s'estenen a banda i banda del Cam ral (desprs carretera nacional IV) que duia des de Cadis a Madrid. Entre els seus vilatjans illustres es troba l'escriptor Juan Bernier.

 Enllaos externs .

Formulari Dades Econmiques;
Bibliografia;
La Carlota - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;
 El blog de La Carlota...;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319383" title="Fuente Palmera" nonfiltered="4397" processed="4380" dbindex="124663">


Fuente Palmera s un municipi de la provncia de Crdova a la comunitat autnoma d'Andalusia, a la comarca de Valle Medio del Guadalquivir. Comprn els nuclis Caada del Rabadn, Fuente Carreteros, La Herrera, Ochavillo del Ro, La Pealosa, Silillos, La Ventilla, Villaln i El Villar. 
  
 Demografia .



 Enlaces externos .
  Fuente Palmera - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;
 Danza de los locos y el Oso;
 Blog A Grandes Rasgos;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319387" title="Lawrence Durrell" nonfiltered="4398" processed="4381" dbindex="124664">
Lawrence Durrell (1912- 1990) va ser un escriptor conegut per les seves crniques de viatges i per la tetralogia de novelles El Quartet d'Alexandria, on es narra una mateixa histria des de diferents punts de vista. Va treballar tamb com a periodista i agregat cultural britnic. El seu germ s Gerald Durrell. Va casar-se quatre vegades i entre les seves amants destaca Anas Nin.

El seu estil barreja influncies declarades de Konstantinos Ptrou Kavafis, la tcnica compositiva oriental (la seva famlia tenia arrels ndies) i la tradici clssica anglesa. Descriu un mn sensualista, proper al decadentisme, on predominen l'amor i la malenconia.

Obres ms rellevants.
Pied Piper of Lovers ;
The Alexandria Quartet;
The Avignon Quintet;
The Greek Islands ;
Transition: Poems;
Sappho: A Play in Verse;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319388" title="Guadalczar" nonfiltered="4399" processed="4382" dbindex="124665">


Guadalczar s un municipi de la provncia de Crdova a la comunitat autnoma d'Andalusia, a la comarca de Valle Medio del Guadalquivir.  
  
 Demografia .



 Histria . 
Hom t constncia de l'existncia d'una ciutat romana en el  anomenada Crbula a la qual Plini feia esment i que, segons alguns historiadors, podria ser l'actual Guadalczar. Tamb els rabs van deixar la seva petjada en aquesta localitat ja que es creu que en l'anomenada Huerta Jonda hi ha un safareig que a l'origen era un bany rab, a ms del nom de la ciutat, que en rab volen dir riu del palau. 

Desprs de ser reconquistada per Ferran III de Castella, va ser donada a Gonzalo Fernndez de Crdoba, que la permut pel senyoriu de Montilla. En 1609 va ser erigida en marquesat en favor de Diego Fernndez de Crdova, Virrei del Per. Luis Fernndez de Crdova, descendent de Diego Fernndez de Crdova, va fundar en aquesta vila el Convent de monges de l'ordre de San Bernardo. 

Enllaos externs.
Guadalczar - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319394" title="Hornachuelos" nonfiltered="4400" processed="4383" dbindex="124667">


Hornachuelos s un municipi de la provncia de Crdova a la comunitat autnoma d'Andalusia, a la comarca de Valle Medio del Guadalquivir.  

Etimologia. 
Hi ha discussi sobre l'origen del seu nom encara que el ms probable es que provingui del fonema rab furnuyulus, que literalment significa ciutat dels clots per ser aquesta la forma comuna com els seus antics habitants extreien el mineral del subsl.

Demografia.


Geografia. 
Situat en la part occidental de la provncia de Crdova, sobre una de les moltes muntanyes de la Sierra de Hornachuelos, al Parc Natural de la Sierra de Hornachuelos, formant part del masss de Sierra Morena. Es "apunta" al precipici format pel riu Bembzar. La poblaci conserva la seva estructura rab amb empinades i estrets carrers aix com edificacions d'aquella poca, en la qual es destaca la fortalesa rab, en el seu nucli antic tamb es pot veure l'edifici de l'Ajuntament, la seva esglsia gtica i la maltrecha torre de l'homenatge del seu castell en la plaa d'Armes. 

Enlaces externos.

Hornachuelos Rural;
Hornachuelos - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319398" title="Palma del Ro" nonfiltered="4401" processed="4384" dbindex="124668">


Palma del Ro s un municipi de la provncia de Crdova a la comunitat autnoma d'Andalusia, a la comarca de Valle Medio del Guadalquivir.  
  
Demografia.



Enllaos externs.
Palma del Ro - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;
Portal Independent de Palma del Ro;
Oficina de Turisme de Palma del Ro;
Fira de Teatre al Sud;
Monastir de San Francisco;
Ajuntament de Palma del Ro;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319400" title="Casa del comte de Fonollar" nonfiltered="4402" processed="4385" dbindex="124669">

La casa del comte de Fonollar o palau Palmerola s un palau senyorial situat al carrer de Portaferrissa, nm. 7, de Barcelona, al costat del palau Moja.

De principis del segle XVIII, conserva de l'poca un magnfic pati amb escala. L'allargada faana va ser refeta per Elies Rogent el 1857 amb criteris academicistes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319402" title="La Victoria" nonfiltered="4403" processed="4386" dbindex="124670">


La Victoria s un municipi de la provncia de Crdova a la comunitat autnoma d'Andalusia, a la comarca de Valle Medio del Guadalquivir.  
  
Demografia.

 

Enllaos externs.
Ajuntament de La Victoria;
La Victoria - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319404" title="Posadas" nonfiltered="4404" processed="4387" dbindex="124671">


Posadas s un municipi de la provncia de Crdova a la comunitat autnoma d'Andalusia, a la comarca de Valle Medio del Guadalquivir.  La Sierra de Posadas est declarada Reserva Mundial de la Biosfera a ms pertnyer a altres xarxes de protecci mediambiental. Per aix, el turisme rural s un dels sectors en age de la localitat, al posseir una gran diversitat paisatgstica en el seu terme municipal que abasta Sierra, Vega i Campia. 
  
Demografia.


Historia. 
La localitat de Posadas, indirectament, ha quedat immortalitzada en la Histria literria d'Andalusia, ja que en aquesta localitat cordovesa es va materialitzar el relat de La Florida del Inca, escrita per l'Inca Garcilaso de la Vega i relatada pel ve Gonzalo Silvestre, un dels protagonistes de l'episodi que es deriv de la conquesta dels territoris nord-americans executada per Hernando de Soto entre 1539 i 1542. Gonzalo Silvestre era d'Herrera de Alcntara (Cceres) per en 1563 marx a viure a Posadas en tornar de la contesa peruana. 

Enllaos externs.
Posadas - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;
Ajuntament de Posadas  ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319413" title="Valle de los Pedroches" nonfiltered="4405" processed="4388" dbindex="124672">

Valle de los Pedroches s una comarca de 3.612 km2 situada a la provncia de Crdova, Andalusia.

Geografia.
Situada al nord de la provncia de Crdova, limita al nord amb la provncia de Badajoz de la Comunidad Autnoma d'Extremadura i la provncia de Ciudad Real.

Poblaci.
La poblaci total de la comarca s de 56.586 habitants, segons el cens d'1 de gener de 2005.

Organitzaci.
Est dividida en 17 municipis: 

Alcaracejos (1.472 hab.), Aora (1.531), Belalczar (3.576), Cardea (amb els llogarets de Venta del Charco i Azuel) (1.761), Conquista (483), Dos Torres (2.616), El Guijo (395), El Viso (2.870), Fuente la Lancha(418), Hinojosa del Duque (7.595), Pedroche (1.699), Pozoblanco (17.219), Santa Eufemia (1.021), Torrecampo (1.355), Villanueva del Duque (1.694), Villaralto (1.385) i Villanueva de Crdoba (9.800).

Economia.
El principal municipi es Pozoblanco que, amb una poblaci de 17.219 habitants (segons el cens de 1 de gener de 2005), compta amb vries factories de la cooperativa COVAP. Altres empreses destacades sn el grup de empreses PRASA , que mant viu el sector de la construcci i de la ramaderia a la comarca. 
El seu principal sector econmic s el ramader i el cerealista. Els pobles solen ser petits, degut principalment a l'emigraci a les ciutats o a la capital.

 Enllaos externs.
 Mancomunitat de Municipis de Los Pedroches;
 Coordinadora de pgines web de Los Pedroches;
 Solienses. Cultura a Los Pedroches;
 Blog Solienses;
 Villanueva del Duque;
 Guia d'Empreses de Villanueva del Duque;
 http://www.encinarock.com  Festival de Msica Jove de los Pedroches;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319415" title="Llista d'ocells estatals dels Estats Units" nonfiltered="4406" processed="4389" dbindex="124673">
Aquesta s una llista d'ocells estatals dels Estats Units tal com van sser designats per les diferents assemblees legislatives dels diferents estats dels Estats Units. 

L'elecci d'ocells com a smbols estatals hi va comenar l'any 1927 quan Alabama, Florida, Maine, Missouri, Oregon, Texas i Wyoming van triar llurs respectives aus, essent Nova York el darrer estat en fer-ho l'any 1970. Com a curiositat cal dir que hi ha gent als estats de Florida, Minnesota  , Maine  i Alaska que, d'una manera burlesca, afirmen que s el mosquit qui hauria d'sser declarat smbol dels estats en qesti.



Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319417" title="Josep Maria Font" nonfiltered="4407" processed="4390" dbindex="124674">


 Josep Maria Font i Espina, director i guionista de cinema;
 Josep Maria Font i Rius, jurista i estudis del dret catal;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319418" title="Struthiomimus" nonfiltered="4408" processed="4391" dbindex="124675">

Struthiomimus ("imitador d'estru", del Grec antic          /strouthion que vol dir 'estru' i      /mimos que vol dir 'imitador') s un gnere de dinosaure ornitommid que visqu al Cretaci superior a Alberta, Canad. Fou un dinosaure de llargues cames.

El bpede Struthiomimus feia uns 4'3 metres de longitud i uns 1'4 metres d'alada fins a la cintura. Pesava uns 150 kilograms. 
Struthiomimus s un dels dinosaures petits ms comuns al "Dinosaur Provincial Park"; la seva abundncia suggereix que era herbvor o omnvor en comptes de carnvor.

Descripci.
 
Struthiomimus tenia la tpica estructura esqueltica d'un ornitommid, diferint de gneres com Ornithomimus i Dromiceiomimus pel que fa a les proporcions i a detalls anatmics. Es t constncia de nombrosos esquelets i cranis, i la seva mida s'estima en torn dels 4'3 metres de llargria i 1'4 metres d'alada fins a la cintura, amb un pes d'uns 150 kilograms. Com en altres ornitommids, tenia un cap petit i esbelt i un coll llarg (que constitua el 40% de la longitud del cos per davant la cintura). Presentava ulls grossos i mandbules sense dents. La seva columna vertebral era constiuda per deu vertebres al coll, setze a l'esquena, sis a la contura, i un nombre desconegut de vertebres a la cua. La cua era rgida i probablement tenia utilitat com a contraps.   

Struthiomimus tenia uns braos i mans llargs i esbelts, amb ossos immbils a les potes anteriors i oponibilitat limitada entre el primer dit i els altres dos. Tenia les mans ms llargues de tots els ornitommids coneguts, amb unes urpes particularment llargues. Els tres dits eren aproximadament de la mateixa longitud, i les urpes eren lleugerament corves; Henry Fairfield Osborn, describint un esquelet l'any 1917, compar la m amb la d'un peress. La seva tibia era ms llarga que el fmur, un tret tpic d'organismes adaptats a crrer. Es pensa que entre els ornitommids, les seves cames eren noms moderadament allargades. Els seus peus eren allargats amb el metatarsi apretat, amb tres dits amb urpes lleugerament encorvades.

Struthiomimus, ssent un membre dels celurosaures, probablement presentava plomes.

 Histria .

A l'any 1901, Lawrence Lambe trob algunes restes incompletes, que anomen l'any segent com Ornithomimus altus, ubicant-los dins del mateix gnere que les restes descrites per Othniel Marsh l'any 1890. Tot i aix, l'any 1914, un esquelet quasi complet fou descobert per Barnum Brown en els jaciments del riu Red Deer, i fou oficialment descrit com a un gnere separat per Henry Fairfield Osborn l'any 1916 (tot i que igualment en el seu estudi el consider un subgnere de Ornithomimus). Tamb hi van haver altres restes fssils que s'assignaren a noves espcies com S. brevitertius, que pass a ser Dromiceiomimus brevitertius. Dels especiments trobats a Alberta, alguns foren trobats a i a sota de piles de cendra, suggerint que un incendi forestal els podia haver matat.

Struthiomimus prov de la formaci de "Dinosaur Park" que data de finals del Campani. Tamb hi ha restes dStruthiomimus provinents de la formaci del Cany de Ferradura, que data de finals del Campani i principis del Maastrichti (era Edmontoniana). Degut a que les faunes de dinosaure mostren rpida productivitat, s probable que aquests especiments de Struthiomimus d'poques ms primerenques pertanyin a una nova espcie, per a aquest punt molt poc es coneix per a afirmar que aquests especiments pertanyen o no a S. altus. Els especimens de Struthiomimus de la Formaci de Kirtland tendeixen a presentar urpes a les mans ms llargues i primes, similars a les de l'ornitomim. Aquests especimens amb probabilitat representen una nova espcie de Struthiomimus, tot i que no s'han estudiat a fons.

Referncies.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319419" title="Guillem Rossell Bordoy" nonfiltered="4409" processed="4392" dbindex="124676">
Guillem Rossell i Bordoy s un historiador mallorqu. Es llicenci en filologia semtica per la Universitat de Barcelona 3l 1949 i es doctor per la Universitat Complutense de Madrid el 1955. Ha estat director del Museu de Mallorca des del 1963 i ha publicat articles d'histria a Mayurqa. s catedrtic en estudis musulmans i un expert en la Mallorca Musulmana.

s membre de la Reial Acadmia de Belles Arts de San Fernando des del 1972, de l'Acadmia de Bones Lletres de Barcelona des del 1976, de la Maioricensis Schola Lullistica des del 1977 de la Reial Acadmia de la Histria des de 1994. EL 2008 va rebre el Premi Ramon Llull.

 Obres .
 El tmulo escalonado de Son Oms (1963);
 L'Islam a les Illes Balears (1968);
 La cultura talaytica en Mallorca (1979).
 Els oblidats: petites histries de mallorquins (1990);
 Remenbrana de Nunyo San. Una relaci de les seves propietats a la ruralia de Mallorca  (1993) amb Antoni Mut Calafell.
 Escrit sobre la terra: estudis de toponmia (1994);
 Cermica popular a les Balears (1997) amb Baltasar Coll Toms.
 Espanyols i Pacs: poder i cultura a la Mallorca del segle XV (1999) amb Maria Barcel Cresp i Baltasar Coll Toms ;
 La ciudad de Mallorca. La vida cotidiana en una ciudad mediterrnea medieva (2006) amb Maria Barcel Cresp.
                       
 Enllaos externs .
 Remembrana professional de Guillem Rossell ;
 Guillem Rossell;
 Entrevista a Guillem Rossell;
;
;
 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319420" title="Reial Acadmia de la Histria" nonfiltered="4410" processed="4393" dbindex="124677">
La Reial Acadmia de la Histria d'Espanya s la instituci encarregada de l'estudi de la Histria d'Espanya, "antiga i moderna, poltica, civil, eclesistica, militar, de les cincies, lletres i arts, o sigui, dels diversos rams de la vida, civilitzaci i cultura dels pobles espanyols", i t la seva seu a la Vila de Madrid.

Histria.

Els orgens de la Reial Acadmia de la Histria estan en les tertlies celebrades per diversos erudits, des de 1735, en el domicili de Julin Hermosilla, advocat dels Reials Consells, per a tractar assumptes d'Histria. Posteriorment, van traslladar les seves tertlies als salons de la recin creada Reial Biblioteca i van sollicitar la protecci del rei Felip V, que la hi va atorgar creant oficialment la Reial Acadmia de la Histria mitjanant Reial decret el 18 d'abril de 1738, i aprovant els seus estatuts mitjanant Reial Cdula el 17 de juny del mateix any, on s'establia que la finalitat de l'Acadmia era la d'aclarir "la important veritat dels successos, bandejant les rondalles introdudes per la ignorncia o per la malcia, conduint al coneixement de moltes coses que va enfosquir l'antiguitat o t sepultada la negligncia". 

En 1785, Carles III orden el seu trasllat a la Casa de la Panadera, en la Plaa Mayor de Madrid, on ja estava situada la biblioteca de la Reial Acadmia de la Histria des de 1775. En 1836, el govern de Juan lvarez Mendizbal, li va concedir a l'Acadmia gran nombre de cdex, documents i llibres, aix el casern anomenat "Nuevo Rezado" en el madrileny carrer del Lle, nombre 21, que havia pertangut als monjos jernims de l'Escorial fins a la desamortitzaci dels bns de les ordres religioses, on es va traslladar oficialment per Reial Ordre de 23 de juliol de 1837, encara que en la prctica no s'hi traslladaria fins el 1874. Des de l'1 de gener de 1938, data de la seva creaci, forma part de l'Institut d'Espanya. 

El 21 de juliol de 1999 la Reial Acadmia de la Histria va signar un conveni amb el Ministeri d'Educaci, Cultura i Esport amb la finalitat de desenvolupar en un termini de vuit anys el Diccionario Biogrfico Espanyol, que contindr unes 40.000 biografies de personatges destacats de la Histria d'Espanya.

Seu.

L'actual seu de la Real Acadmia de la Histria va ser dissenyada per l'arquitecte Juan de Villanueva, i l'edifici tenia com finalitat albergar els llibres de resos (d'aqu el nom del casern de "Nuevo Rezado") dels monjos jernims del monestir de l'Escorial, per aix trobem una graella, smbol del martiri de Sant Lloren, en la faana de l'edifici. Les obres d'edificaci van comenar en 1788, amb austeritat a l'ornamentaci, per amb grans proporcions i valuosos materials. 

Les crniques de l'poca conten l'admiraci de les gents, quan van veure entrar per Madrid els carretons que conduen els brancals i la llinda de la porta llenats per vint-i-vuit parells de bous. En 1836, l'edifici va ser desamortitzat pel govern de Mendizbal i adjudicat a la Reial Acadmia de la Histria. Entre 1871 i 1874, es van portar a terme obres de reforma, a crrec de l'arquitecte Eduardo Saavedra, i va ser declarat Monument Nacional en 1945. Al casern del Nuevo Rezado es van annexionar en 1971 el palau del Marqus de Molinos i una petita casa del carrer de les Huertas, completant aix, tota l'illa entre els carrers Len, Huertas, Amor de Dios i Santa Mara. 
Organitzaci. 
La Reial Acadmia de la Histria s regida per la Junta de Govern, que es reuneix tots els divendres no firats a les set de la tarda, i est formada per: 
 El Director, escollit cada tres anys en votaci secreta pels numeraris presents en l'ltima junta de l'any, nomena els interins quan es produxen vacants. ;
 El Secretari, escollit entre una terna de candidats de manera vitalcia, s el cap administratiu de l'Acadmia i executor dels acords. ;
 El Censor, escollit cada tres anys entre una terna de candidats, vetlla per l'exacte compliment de l'Estatut, Reglament i acords. ;
 El Tresorer, escollit anualment entre una terna de candidats, gestiona els ingressos i despeses de l'Acadmia. ;
 El Bibliotecari, escollit entre una terna de candidats de manera vitalcia, t al seu crrec la collecci de llibres de l'Acadmia. ;
 L' Antiquari, escollit entre una terna de candidats de manera vitalcia, assumeix la conservaci i estudi dels objectes arqueolgics. ;
 L' Acadmic adjunt a la Comissi de Govern i Hisenda. ;

El treball de l'Acadmia s'organitza per mitj de comissions permanents i especials que es confien a un o ms dels seus membres. Les comissions de treball actualment (2006) sn:

 Comissions permanents: ;
 Comissi d'ndies ;
 Comissi d'Histria Eclesistica ;
 Comissi d'Antiguitats i Estudis Clssics ;
 Comissi de Corts i Furs ;
 Comissi d'Estudis Orientals i Medievals ;
 Comissi de Govern i Hisenda ;
 Comissi Dictaminadora de les Propostes de Corresponents ;
 Comissi d'Activitats i Publicacions ;
 Comissi d'Herldica ;
 Comissi de Legislaci histrica d'Espanya ;
 Comissi Mixta de les Reals Acadmies de la Histria i de Belles Arts de San Fernando ;
 Comissions especials per al Diccionari Biogrfic Espanyol: ;
 Comissi de Cincies Econmiques, Socials i Poltiques ;
 Comissi de Lletres i Humanitats ;
 Comissi d'Art i Msica ;
 Comissi d'Histria Poltica i Administraci ;
 Comissi d'Histria (varis) i Espectacles ;
 Comissions externes per al Diccionari Biogrfic Espanyol: ;
 Comissi Espanyola d'Histria Militar ;
 Comissi de Cincies i Aplicacions ;
Membres. 
La Reial Acadmia de la Histria est composta per 36 membres de nombre, aix com d'Acadmics Corresponents assignats a totes les provncies d'Espanya i a la resta del mn, que sumen 370 actualment (2006). Sn membres numeraris de l'Acadmia (per ordre del nombre de medalla):

 Vicente Prez Moreda;
 Hugo O'Donnell y Duque de Estrada;
 Francisco Rodrguez Adrados;
 Luis Surez Fernndez;
 Feliciano Barrios Pintado;
 Jos ngel Snchez Asian;
 Josefina Gmez Mendoza;
 Julio Valden Baruque;
 Joaqun Vallv Bermejo;
 Luis Miguel Enciso Recio;
 Martn Almagro Gorbea;
 Carlos Seco Serrano;
 Jos Mara Blzquez Martnez;
 Manuel Jess Gonzlez Gonzlez;
 Gonzalo Anes y lvarez de Castrilln;
 Antonio Caizares Llovera;
 Jos Alcal-Zamora y Queipo de Llano;
 Jos Antonio Escudero Lpez;
 Gonzalo Menndez-Pidal y Goyri;
 Fernando Daz Esteban;
 Jos Luis Comellas;
 Joan Vernet i Gins;
 M del Carmen Iglesias Cano;
 Jos Mara Lpez Piero;
 Miguel ngel Ladero Quesada;
 Alfonso E. Prez Snchez;
 Miguel ngel Ochoa Brun;
 Manuel Fernndez lvarez;
 Jos Manuel Pita Andrade;
 Carmen Sanz Ayn;
 Faustino Menndez Pidal de Navascus;
 Carlos Martnez Shaw;
 Eloy Benito Ruano;
 Miguel Artola Gallego;
 Vicente Palacio Atard;
 Vacant;


Vegeu tamb.
 Institut d'Espanya;
 Reial Acadmia Espanyola;
 Reial Acadmia de Belles Arts de San Fernando;
 Reial Acadmia de Cincies Exactes, Fsiques i Naturals;
 Reial Acadmia de Cincies Morals i Poltiques;
 Reial Acadmia Nacional de Medicina;
 Reial Acadmia de Jurisprudncia i Legislaci;
 Reial Acadmia Nacional de Farmcia;


Enllaos externs.

 Pgina oficial de la Reial Academia de la Historia;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319424" title="Josep Maria Font i Espina" nonfiltered="4411" processed="4394" dbindex="124678">
Josep Maria Font i Espina (Vic, Osona, el 21 d'abril de 1928) s un director i guionista de cinema catal.

Filmografia.
guionista 
 Vamos a contar mentiras (1961)  ;
 Cristo fusilado (1961) ;
 El balcn de la Luna (1962) ;
 Tierra de todos (1962) ;
 Castillos de Segovia (1963);
 Caterpillar, contribuye al desarrollo del Plan Nacional de Carreteras (1964) ;
 Dilogos de la paz (1965);
 El arte de casarse (1966)  ;
 El arte de no casarse (1966) ;
 El Baldiri de la costa (1968) ;
 En busca de Santiago Rusiol (1969) (Televisi)  ;
 Salmo, una catedral para un pintor (1969) ;
 El abogado, el alcalde y el notario (1969);
director
 Cristo fusilado (1961);
 Castillos de Segovia (1963)   ;
 Caterpillar, contribuye al desarrollo del Plan Nacional de Carreteras (1964);
 Dilogos de la paz (1965) ;
 El arte de casarse (1966) ;
 El arte de no casarse (1966) ;
 El Baldiri de la costa (1968);
 Salmo, una catedral para un pintor (1969);
 El abogado, el alcalde y el notario (1969) ;
 En busca de Santiago Rusiol (1969) (TV) ;
 Un error judicial (1974) ;
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319427" title="Draft de l'NBA del 2007" nonfiltered="4412" processed="4395" dbindex="124679">
El Draft de l'any 2007 de l'NBA es va celebrar el 28 de juny al pavell Washington Mutual del Madison Square Garden de Nova York, als Estats Units.

Primera Ronda.


Segona Ronda.


Enllaos Externs.
Draft del 2007 a NBA.com;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319429" title="Jos Antonio Fortuny Pons" nonfiltered="4413" processed="4396" dbindex="124680">
Jos Antonio Fortuny Pons s un escriptor mallorqu. Des del 1997 s'ha vist afectat per una malaltia muscular degenerativa que li ha provocat una parlisi progressiva que l'ha lligat a una cadira de rodes. Ha plasmat la seva experincia en el llibre Dilogos con Axel: cuando seamos inmortales (2003), on narra l'acceptaci de la malaltia i la seva lluita quotidiana per sobreviure, i que va suposar tot un xit editorial i un cert ress meditic. El 2008 va obtenir el Premi Ramon Llull.

 Enllaos externs .
 Ressenya del llibre;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319431" title="Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1992" nonfiltered="4414" processed="4397" dbindex="124681">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1992 celebrats a la ciutat de Barcelona (Catalunya) es disputaren 43 proves atltiques, 24 en categoria masculina i 19 en categoria femenina. Les proves es realitzaren a l'Estadi Olmpic de Montjuc entre els dies 31 de juliol i 9 d'agost de 1992.

Participaren un total de 1.725 atletes, entre ells 1.104 homes i 622 dones, de 156 comits nacionals diferents.

Fets destacats.
Al llarg de la competici es trencaren catorze rcords del mn, vuit en categoria masculina i sis en femenina. Dels 39 campions del mn d'atletisme sorgits del Campionat del Mn d'atletisme 1991 celebrats a Tquio el 1991 noms tres van aconseguir guanyar el ttol als Jocs Olmpics, la francesa Marie-Jos Perec en els 400 m, l'alemanya Heike Henkel en el salt d'alada i l'algeriana Hassiba Boulmerka en els 1.500 m. Tres dels "inqestionables" favorits, l'ucrans Serguei Bubka no aconsegu classificar-se per la final, el nord-americ Michael Johnson fou eliminat a les semifinals dels 200 m i l'algeri Noureddine Morceli fou set a la final dels 1.500 m. 

El 6 d'agost en els 400 metres tanques el nord-americ Kevin Young, amb un temps de 46,78 s, aconsegu trencar el rcord d'Edwin Moses establert el 1983 amb 
47,02 s. El 8 d'agost en el 4x100 metres l'equip nord-americ integrat per Michael Marsh, Leroy Burrell, Dennis Mitchell i Carl Lewis aconsgu trencar el rcord del mn amb un temps de 37,40 s; i el tamb equip nord-americ de 4x400 metres, integrat per Andrew Valmon, Quincy Watts, Michael Johnson i Steve Lewis ho feu amb un temps de 2 minuts 55 segons i 74 millsimes.

Resum de medalles.
Categoria masculina.

* Atletes que participaren en les sries i que tamb foren guardonats amb la corresponent medalla.
RM: rcord mundial;
RO: rcord olmpic;

Categoria femenina.

* Atletes que participaren en les sries i que tamb foren guardonats amb la corresponent medalla.
RM: rcord mundial;
RO: rcord olmpic;

Notes.


Medaller. 



Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Atletisme 1992;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319432" title="Llus M. Pomar i Pomar" nonfiltered="4415" processed="4398" dbindex="124682">
Llus Maria Pomar i Pomar (Palma, Mallorca, 1917) s un veterinari i escriptor mallorqu. Estudi veterinria a Madrid. Mentre era cap de l rea de Salut Pblica de l'Ajuntament de Palma, va redactar la primera ordenana de convivncia d animals domstics en una societat urbana. Ha estat fundador el 1963 de l'Associaci de Veterinaris Espanyols Especialistes en Petits Animals (AVEPA) i creador de l'Institut Provincial de Biologia Animal de Balears. Tamb ha fet de tertuli a la COPE i a la Cadena SER, i ha escrit articles al Diari de Mallorca i a El Mundo a les Illes Balears. El 2008 va obtenir el Premi Ramon Llull.

 Enllaos externs .
 Entrevista a Llus Pomar;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319434" title="Ajuntament de Kaiserslautern" nonfiltered="4416" processed="4399" dbindex="124683">


L'Ajuntament de Kaiserslautern ("Das Rathaus" en alemany) va ser l'ajuntament ms alt d'Alemanya en la seva inauguraci el 1968. T 25 plantes de les quals les 3 ms elevades noms sn utilitzades com a magatzem i per a serveis tcnics, com ara per al control i manteniment dels 4 ascensors. L'alada de l'edifici s de 84 metres on s'hi concentren la major part de les oficines administratives de l'ajuntament de Kaiserslautern, aix com el centre d'emergncies, que pertany als bombers. A la planta baixa tamb hi ha una sala per a conferncies i xerrades.
A la planta 21 hi ha un restaurant on es pot gaudir de la vista de tota la ciutat i el "Pflzerwald" (o bosc del Palatinat).

Una altra part de la administraci es troba al "Rathaus Nord" al carrer Lauterstrae 2.

Davant l'ajuntament s'obre una gran plaa anomenada "Willy-Brand-Platz" on tamb s'hi troben altres edificis significants de la ciutat com el "Pfalztheater" (Teatre Palat) o les runes del palau del comte palat Joan Casimir. En aquesta plaa s'hi solen reunir diriament patinadors de la ciutat.

 Executiu de l'ajuntament .

Composici

El cos executiu de la ciutat de Kaiserslautern consisteix en l'alcalde o "Oberbrgermeister" i tres consellers. L'alcalde es el cap del consell de la ciutat ("Stadtrat") i de l'administraci. Aquest consell consta de 52 membres. L'alcalde tamb s qui redacta les decisions acordant-les amb l'executiu per presentar-les al consell de la ciutat.

Tasques

L'ajuntament pren les decisions de tots els assumptes d'auto-administraci, sempre que no hi hagi hagut una transferncia als comits. Les decisions sobre ordenances, els pressupostos, els cambis als districtes de la ciutat, les eleccions als ciutadans honorfics... no poden ser transferits als comits.
Les ltimes eleccions a l'executiu de l'ajuntament van celebrar-se el juny del 2004. Les eleccions locals es renoven cada 5 anys, de manera que les prximes seran el 2009.

Formaci dels comits

Els comits poden estar noms formats per consellers, o per consellers i altres membres escollits. La mida del comit es determinada pel consell de la ciutat. La distribuci dels comits reflexa la distribuci del consell de la ciutat. 



Fraccions

Els membres del consell de la ciutat sn els representants dels partits de SPD, CDU, FDP, DIE GRNEN, FBU i FWG. L'ordre de les fraccions es determina per la seva representaci. Una fracci ha de consistir d'un mnim de 2 membres del consell de la ciutat.

 Histria .

L'arquitecte Roland Ostertag (Leonberg) realitz l'esbs de l'edifici per una competici d'arquitectes el 1960 de la ciutat de Mannheim, el projecte guanyador seria aplicat a la plaa Paradeplatz de la ciutat. Per a causa de problemes de finanament noms es van arribar a fer els fonaments. Finalment l'ajuntament es va construir a Kaiserslautern, desprs d'algunes modificacions a l'esbs.

Enllaos externs.
 Informaci bsica de l'ajuntament   ;
 Informaci de l'edifici ;
 Web oficial de l'ajuntament de Kaiserslautern  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319435" title="Mara de los Llanos Lozano Guevara" nonfiltered="4417" processed="4400" dbindex="124684">
Mara de los Llanos Lozano Guevara (1926) s una filsofa i professora eivissenca. Ha estat professora a l'Institut d'Ensenyament Secundari Santa Maria d'Eivissa durant 25 anys. Ha escrit alguns llibres de filosofia, poesia i articles al Diari d'Eivissa. El 2008 va obtenir el Premi Ramon Llull. 

 Obres .
 Lutos y sombras;

 Enllaos externs .
 Web del govern de les Illes on se li concedeix el Premi;
 Entrevista a Llanos Lozano;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319438" title="Maria Salleras Juan" nonfiltered="4418" processed="4401" dbindex="124685">
Maria Salleras Juan s una treballadora social mallorquina. Va participar en lluita clandestina mallorquina contra el franquisme. Ha dirigit Critas Diocesana a Mallorca, i actualment n's representant al Consell de Cooperaci al Desenvolupament de les Illes Balears i treballadora social d'Immigraci i coordinadora de Part Forana. El 2008 va rebre el Premi Ramon Llull.

 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319439" title="Milton G. Henschel" nonfiltered="4419" processed="4402" dbindex="124686">
Milton George Henschel (9 agost de 1920 - 22 de mar del 2003) fou un membre del Cos governant dels testimonis de Jehov, elegit el 30 de desembre de 1992 per succeir a Frederick William Franz. Fou el cinqu president de la Watch Tower

Form part del personal de les oficines centrals dels Testimonis de Jehov a Nova York, hi treball per ms de seixanta anys. En el 1939 fou nombrat secretari de Nathan Homer Knorr, a les hores superintendent de la impremta dels testimonis de Jehov a Brooklyn. Quant Knorr fou nombrat president, en el 1942, continu utilitzant a Miton Henschel com el seu ajudant. En el 1956 es cas amb Lucille Bennett. Collabor estretament amb Nathan Homer Knorr fins que aquest mor en el 1977. Sovint, viatjar al seu costat, a ms de cent cinquanta pasos. En el 1963, m'entres assistia a una assemblea a Libria, fou vctima d'una persecuci per negar-se a participar en una cerimnia patritica. Torn a Libria uns mesos ms tard per reunir-se amb el president de la naci a fi de aconseguir major llibertat religiosa pels Testimonis de Jehov d'aquell pas.

Mor el 22 de mar del 2003, als 82 anys d'edat. El va succeir en el crrec Don Alden Adams.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319445" title="Maria Llusa Suau" nonfiltered="4420" processed="4403" dbindex="124687">
Maria Llusa Suau s una periodista balear. Treball a Rdio Popular durant  la transici democrtica espanyola i el 1979 va presentar el primer Informatiu Balear televisat en catal a les Illes Balears des de TVE, per iniciativa de Jeroni Albert i Josep Meli i Perics. El 2004 es va jubilar i el 18 de mar de 2007 particip en una manifestaci de protesta contra la degradaci del territori a les Illes Balears convocada pel Grup d'Ornitologia Balear i la Plataforma Salvem Mallorca i en va llegir el manifest. El 2008 va rebre el Premi Ramon Llull.

 Enllaos externs .
 Entrevista al Diari de Mallorca;
 25 anys de TVE a les Illes Balears;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319447" title="Maria Tur i Juan" nonfiltered="4421" processed="4404" dbindex="124688">
Maria Tur i Juan s una balladora i cantadora formenterenca, ms coneguda com Marieta de Can Vicent Xeroni. Ha treballat com a mestra al Collegi Pblic Mestre Llus Andreu de Formentera, des d'on ha divulgat els costums i danses pageses. s membre del grup de dansa Sa Colla de Formentera, amb el que ha participat al Festival Mundial de Danses Folklriques de 1990, 1992, 1994 i 1999. El 2008 va rebre el Premi Ramon Llull.

 Enllaos externs .
 Entrevista a Maria Tur i Juan;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319449" title="Murodeu" nonfiltered="4422" processed="4405" dbindex="124689">

Els murodeus (Muroidea) formen una gran superfamlia de rosegadors. Inclouen els hmsters, jerbus petits comuns, els ratolins i rates, i molts altres parents. Ocupen una gran varietat d'hbitats en tots els continents tret de l'Antrtida. Algunes autoritats han classificat tots els membres d'aquest grup en una nica famlia, la dels mrids, a causa de les dificultats a l'hora de determinar com es relacionen les diferents subfamlies. Els murodeus es classifiquen en sis famlies, dinou subfamlies, uns 280 gneres i almenys 1.300 espcies, s a dir, aproximadament un quart de tots els mamfers vivents.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319454" title="Anomalrid" nonfiltered="4423" processed="4406" dbindex="124690">

Els anomalrids (Anomaluridae) sn una famlia de rosegadors que habita a l'frica central. N'hi ha set espcies, classificades en quatre gneres. La majoria tenen una coloraci llampant.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319457" title="Viatge en el temps" nonfiltered="4424" processed="4407" dbindex="124691">

El viatge en el temps s un concepte de moviment cap endavant o cap enrere d'un punt a l'altre en el temps, de la mateixa manera com es fa en l'espai. A ms, algunes interpretacions del viatge en el temps suggereixen la possibilitat de viatjar entre realitats o universos parallels.

Aquest article analitza la possibilitat terica i tcnica de viatjar en el temps, i la possibilitat que existeixin paradoxes associades a aquest moviment en el temps (per exemple, evitar el naixement dels propis avantpassats).

Els viatges a travs del temps en la fsica.
Moviment en el temps i en l'espai.
Segons la descripci convencional de la teoria de la relativitat, les partcules materials, en moure's a travs de l'espai-temps es mouen endavant en el temps (vers el futur) i cap a un costat o altre de l'espai. El fet que l'energia total i la massa siguin positives est relacionat amb el fet que les partcules es moguin vers el futur.

Un aspecte demostrat i comprovat de la teoria de la relativitat s que viatjar a velocitats properes a la velocitat de la llum provoca una dilataci del temps, de manera que el temps d'un individu que viatja a aquesta velocitat transcorre ms lentament. Des de la perspectiva del viatger, el temps "extern" sembla passar ms rpidament, causant que el viatger arribi a un lloc ms endavant en el futur. Tanmateix, aquest fenomen en s mateix no s el que sol ser anomenat viatge en el temps.

El concepte de viatge en el temps ha estat sovint utilitzat per examinar les conseqncies de teories fsiques com ara la relativitat especial, la relativitat general i la teoria quntica de camps, tot i que no existeix evidncia experimental del viatge en el temps i que existeixen raons teriques importants per considerar possible l'existncia de cert tipus de viatge en el temps. En qualsevol cas, les teories actuals de la fsica no permeten cap mena de viatge en el temps.

La possibilitat de viatjar en el temps.
La teoria especial de la relativitat d'Albert Einstein (i per extensi la teoria general) permet explcitament un tipus de dilataci temporal que ordinriament es podria anomenar "viatge en el temps". La teoria sost que, en relaci a un observador esttic, el temps sembla passar ms lentament pels cossos que es desplacen rpidament; per exemple, un rellotge que es mou semblar funcionar ms lentament; en augmentar la seva velocitat i acostar-se a la velocitat de la llum, semblar haver-se aturat completament. Tanmateix, aquest efecte permet nicament "viatjar en el temps" cap endavant vers el futur, mai cap enrere. Aquest tipus de viatge no s tpic de la cincia ficci, i es tenen pocs dubtes de la seva existncia. Tanmateix, d'ara endavant, el terme "viatge en el temps" prpiament dit es referir al recorregut amb cert grau de llibertat vers el passat o el futur.

Molts cientfics consideren que el viatge a travs del temps prpiament dit s impossible. Aquesta opini es veu reforada per un argument basat en la navalla d'Occam. Qualsevol teoria que permeti viatjar en el temps requereix que certes situacions relacionades amb la causalitat (o, en certs casos, la retrocausalitat) siguin resoltes. Qu passaria si alg provs de viatjar en el temps i matar el seu propi avi?

A ms, en absncia de qualsevol evidncia experimental de la possibilitat de viatjar en el temps, s tericament ms simple suposar que no pot existir. De fet, el fsic Stephen Hawking ha suggerit que l'absncia de turistes del futur constitueix un fort argument en contra de l'existncia del viatge en el temps (vegeu Conjectura de protecci de la cronologia). Aix seria una variant de la paradoxa de Fermi ("Si no hi ha visitants extraterrestres s perqu els extraterrestres no existeixen"), per amb "viatgers del temps" en lloc de "visitants extraterrestres". Tenint aix en compte, altres suggereixen   en oposici a la teoria de Stephen Hawking   que, en cas que en el futur els humans poguessin viatjar enrere en el temps, no podrien tornar a un espai temporal anterior a la posada en marxa de la mquina del temps.

Tamb s'ha suggerit que, en tornar al passat, es crearia un univers parallel, i no es viatjaria a un passat determinat sin a una cpia d'aquest, per amb una diferncia: un turista espacial. Aix doncs, existirien dos espais temporals simultanis: un en qu apareix un turista temporal i un altre en qu no apareix. Aquesta seria una hiptesi per respondre a la paradoxa de "Si dem penso viatjar cap avui per dir-me 'hola', per qu avui no tinc un doble meu al costat dient-me 'hola'?" Tanmateix, assumint que el viatge temporal s possible, tamb resulta interessant per als fsics la pregunta de quins lleis de la fsica impedeixen el viatge en el temps, i per qu.

La possibilitat de paradoxes temporals.
El principi d'autoconsistncia de Novikov i clculs recents de Kip S. Thorne indiquen que simples masses passant en el temps a travs de forats de cuc no podrien generar paradoxes, car no existeixen condicions inicials que causin una paradoxa una vegada s'introdueix el viatge en el temps. Si els seus resultats poden ser generalitzats, suggeririen, curiosament, que cap de les paradoxes formulades a les histries de viatge temporal es puguin formular realment en un nivell fsic; s a dir, que qualsevol situaci que tingui lloc en una histria de viatge temporal pot permetre nombroses solucions coherents. Tanmateix, les circumstncies podrien esdevenir increblement estranyes.

Els universos parallels sn una possibilitat terica que evitaria gran part de les paradoxes relacionades amb el viatge en el temps. La interpretaci de mons mltiples d'Everett suggereix que tots els esdeveniment quntics possibles poden tenir lloc simultniament en histries exclusives. Aquestes histries alternatives o paralleles formarien un arbre ramificat que simbolitzaria tots els resultats possibles d'una interacci.

Degut al fet que existeixen totes les possibilitats, qualsevol paradoxa pot ser explicada, car els esdeveniments paradoxals tenen lloc en universos diferents. Aquest concepte s utilitzat sovint en cincia-ficci. Tanmateix, els fsics creuen actualment que no s possible la interacci o interferncia entre aquestes histries alternatives (vegeu conjectura de protecci cronolgica de Stephen Hawking).

Paradoxa de la inexistncia de viatgers en el temps.
Si es t en compte que cada vegada es tenen ms coneixements de fsica quntica i que la tecnologia progressa al llarg del temps, es pot postular que s'hauria hagut de rebre la visita de viatgers del temps, fet que no est demostrat, i que pot ser considerat una paradoxa. Per explicar aix, s'ha postular que aix pot significar que la humanitat s'extingir abans de descobrir la tecnologia que permeti viatjar en el temps. Aix tamb es pot aplicar a suposats mons en universos parallels, car ells no haurien desenvolupat encara la tecnologia per viatjar entre universos.

Altres explicacions menys convencionals, i amb caracterstiques pseudocientfiques, sn que tamb podrem postular que ja existeixen els viatges en el temps, degut a la creena en suposats viatgers (anomenats, potser equivocadament, extraterrestres) que podrien existir o que existiran. De la mateixa manera, hi ha vestigis de civilitzacions amb una tecnologia suposadament molt similar a l'actual, com per exemple el mecanisme d'Anticitera, que data d'entre l'any 82 i 65 aC; es podria postular que es basen en una tecnologia del seu futur relatiu.

Els equivalents del viatge en el temps i el viatge a la velocitat de la llum.
Es pot assenyarlar que si alg s capa de moure informaci d'un punt a un altre a una velocitat superior a la de la llum, segons la relativitat especial, aix equival a qu un observador percebi una transferncia d'informaci vers el passat. D'altra banda, encara no s'han proposat mecanismes fsics que suggereixin que aquesta possibilitat s tcnicament viable dins el marc de la relativitat especial.

La teoria general de la relativitat, per la seva banda, ofereix algunes possibilitats teriques addicionals. Aquesta teoria formulada per Einstein generalitza la teoria especial de la relativitat considerada fins ara. Aquesta teoria, a ms de ser ms general, s capa de descriure de manera adient la gravetat des d'un punt de vista relativista. La interpretaci de la gravetat que fa aquesta teoria s que la matria "corba" l'espai i el temps que es troba al seu voltant. Aquestes propietats de la corbatura obren noves possibilitats pel viatge en el temps

En teoria, existeixen solucions de les equacions que inclouen lnies temporals que es corbin al voltant d'un cercle i es reconnectin amb el seu propi passat. La primera i ms clebre d'aquestes solucions, coneguda com a univers de Gdel, fou descoberta per Kurt Gdel, tot i que aquesta soluci atribueix a l'univers certes caracterstiques fsiques que no semblen correspondre's amb les del nostre. La teoria de la relativitat general en si mateixa no prohibeix la corba temporal tancada o la corba tancada de tipus temps (traducci literal de l'angls closed timelike curve), que pot arribar a aparixer a les solucions de les equacions. Tanmateix, la majoria dels fsics creu que s necessari explicar correctament les condicions si es pretn una descripci completa i realista, s a dir, les condicions addicionals, les quals, si no es complissin, eliminarien la possibilitat de les corbes temporals tancades degut a les seves implicacions paradoxals, per exemple, aquelles que es relacionen amb la hipottica retrocausalitat (la possibilitat que tindria un viatger al passat d'influir-hi, amb els corresponents resultats en el present, com ho contempla la paradoxa de l'avi).
Tamb existeix la possibilitat que regions diferents de l'espai originalment separades entrin en contacte per mitj de la formaci d'un "pont" o "forat de cuc". En general, aix requeriria passar per estats topolgicament no equivalents que impliquin una "estripada" de l'espai-temps, una possibilitat recentment valorada a la teoria de cordes i explicada divulgativament per Brian Greene a L'Univers Elegant.

Viatges vers el futur.
Viatjar vers el futur no t, en realitat, res de particular. El temps flueix sempre en la mateixa direcci i noms cal esperar que arribi el futur. Tanmateix, aquest viatge pot ser massa llarg per una vida humana. Si es vol saber el que passar dem, cal tenir una mica de pacincia, per la qesti es complica si es vol conixer els seus descendents llunyans, i sembla fora de tota possibilitat poder contemplar la civilitzacio d'aqu a mil anys. L'efecte relativista de la dilataci del temps ofereix, almenys en teoria, la possibilitat de viatjar al futur evitant envellir.

A la paradoxa dels bessons, dos germans es troben en el futur havent recorregut camins diferents, i un d'ells, el que havia accelerat fins viatjar a alta velocitat en una nau espacial, havia redut el seu envelliment. Tot i que el temps propi mesurat per un observador en moviment respecte a un altre ser menor i la magnitud de l'efecte ve donada per la velocitat (v) de l'observador en moviment i la velocitat de la llum (c):

Tanmateix, des del punt de vista del propi observador en moviment, ell mateix est en reps i no percep que est envellint ms lentament. De fet, per aquest observador en moviment, ell seria l'observador en reps que envelleix ms rpidament. Noms en situacions en qu apareguin sistemes de referncia no inercials en qu ambds observadors es trobin pot donar-se una situaci en qu ambds concideixin en quin dels dos ha envellit ms lentament.

Imaginant un observador que s'allunya en una nau amb una velocitat del 90% de la de la llum, el temps transcorregut a la Terra, ignorant l'efecte de dilataci gravitacional del temps per simplificar, seria unes 2,3 vegades ms lent en relaci a un observador a la Terra. s a dir, que fins i tot anant a aquesta altssima velocitat noms es guanyaria un modest factor dos en el viatge al futur. Per fer viatges interessants al futur, caldria que la nau viatgs a velocitats realment considerables.

Per viatjar a un futur ms lluny, "noms" caldria fer que la velocitat fos encara ms propera a la de la llum. Una nau viatjant a alta velocitat amb origen i destinaci a la Terra s una mquina del temps per viatjar al futur que, en la mesura en qu se'n pugui incrementar la velocitat, pot permetre que una persona viatgi sense envellir a qualsevol temps posterior a l'actual.

s evident que la construcci d'una nau aix, d'una mquina del temps, est fora de les possibilitats tcniques de la civilitzaci actual. Tanmateix, hi ha exemples que demostren que la idea s correcta. A la Terra es reben partcules que vnen del centre de la galxia a distncies que la llum triga milers d'anys per recrrer. s a dir, foren produdes fa milers d'anys terrestres. Tanmateix, aquestes partcules no poden resistir ni tan sols un viatge d'un minut, car es desintegren en qesti de segons desprs de ser creades. Aquesta paradoxa s'explica amb el concepte de la dilataci temporal: les partcules han estat accelerades a velocitats tan properes a la de la llum que noms haurien envellit uns quants segons mentre que a la Terra transcorrien milers d'anys.

Aquesta mquina del temps seria unidireccional, permetent nicament viatges vers el futur. Aix, sens dubte, limita molt l'inters del viatge. No seria possible, per exemple viatjar al futur per donar un cop d'ull als resultats d'un joc d'atzar i desprs tornar. La possibilitat de viatjar al passat, que s el que fa realment interessant una mquina del temps, s molt dubtosa i pot afectar principis molt generals. Sense perdre de vista aquestes restriccions, en un altre apartat es tractar el tema de com transformar aquesta mquina del temps unidireccional basada en la paradoxa dels bessons en una mquina del temps bidireccional utilitzant un "forat de cuc".

Mtodes proposats per viatjar en el temps.
Utilitzaci de forats de cuc.

Una proposta de mquina del temps que utilitzi un forat de cuc funcionaria hipotticament de la manera segent: es crea d'alguna manera un forat de cuc. Un extrem del tnel s accelerat a una velocitat propera a la de la llum, potser amb una nau espacial avanada, i aleshores es torna al punt d'origen. Degut a la dilataci temporal (causada per la velocitat), l'extrem accelerat del tnel ha envellit menys que l'extrem estacionari (des del punt de vista d'un observador extern).

Tanmateix, el temps es veu diferent a travs del tnel que fora d'ell: dos rellotges sincronitzats situats a cada extrem del tnel es mantindran sempre sincronitzats (des del punt de vista d'un observador dins del tnel), sense que importi la diferncia de velocitat.

Aix significa que un observador que entrs a l'extrem accelerat sortiria per l'extrem estacionari quan aquest tingus la mateixa edat que l'extrem accelerat en el moment abans d'entrar. Per exemple, si abans d'entrar al forat de cuc, l'observador vei que el rellotge de l'extrem accelerat mostrava "2006" mentre que l'extrem estacionari mostrava "2007", aleshores l'observador podria sortir de l'extrem estacionari quan encara mostrava "2006".

Una limitaci significativa d'una mquina aix s que noms s possible viatjar enrere en el temps en el punt inicial en qu fou creada la mquina; essencialment, es considera ms aviat un pas en el temps que un dispositiu que es mou a travs del temps, car no permet que la tecnologia mateixa viatgi a travs del temps.

Aix pot permetre una explicaci alternativa a la paradoxa de Hawking; algun dia es podr construir una d'aquestes mquines del temps, per encara no han estat construdes, per la qual cosa els turistes en el temps mai no podran arribar al nostre present.

Crear un forat de cuc de la mida adient per una nau macroscpica, mantenir-lo estable i moure'n un dels extrems amb la nau requeriria un nivell significatiu d'energia, d'un ordre molt superior a la quantitat d'energia que pot generar un estel com el Sol al llarg de tota la seva vida. La creaci d'un forat de cuc tamb requeriria l'existncia d'una substncia anomenada "matria extica" que   tot i que no s impossible que existeixi   no se sap si existeix en formes tils per la generaci d'un forat de cuc (vegeu, per exemple, Efecte Casimir).

Per tant, s inverosmil que es construeixi un dispositiu aix, fins i tot amb una tecnologia altament avanada. D'altra banda, forats de cuc microscpics encara poden ser tils per enviar informaci de tornada al passat a travs del temps.

El 1993, Matt Visser argument que els dos extrems d'un forat de cuc amb una diferncia temporal induda no podrien ser reunits sense generar un camp quntic i uns efectes gravitatoris que provocarien o b que el tnel es collapss o que els dos extrems es repellissin.

Degut a aix, els dos extrems no podrien acostar-se prou perqu aix causaria una violaci de la causalitat. Tanmateix, en un treball del 1997, Visser sugger que la complexa configuraci d'un "anell Roman" (anomenat aix en honor a Tom Roman) d'un nombre N de forats de cuc alineats en un polgon simtric podria actuar com una mquina del temps, tot i que conclou que aix no seria tant un defecte en la teoria clssica de la gravetat quntica, com una prova que s possible violar la causalitat.

Utilitzaci de cilindres rotatoris gigantescs.
Una altra teoria, desenvolupada pel fsic Frank J. Tipler, implica un cilindre rotatori. Si un cilindre s prou llarg i dens, i gira prou rpidament en relaci al seu eix longitudinal, aleshores una nau que vols al voltant del cilindre en una trajectria espiral podria viatjar enrere en el temps (o endavant, depenent del sentit del moviment de la nau). Tanmateix, la longitud, la densitat i la velocitat requerides sn tan grans que la matria ordinria no s prou forta com per construir una tal estructura.

Utilitzaci d'una corda csmica.
Es pot construir un dispositiu similar a partir d'una corda csmica, que s un tipus de matria extica especial l'existncia de la qual s postulada hipotticament en diverses teories fsiques especulatives. Les energies requerides per interactuar-hi serien probablement excessivament altes i segurament representarien una possibilitat tecnolgicament no viable.

El dispositiu mitjanant cordes csmiques proposat per Gott es basa en la soluci de les equacions de la relativitat general per aquest tipus de matria extica. Segons l'esquema de Gott, caldrien dues cordes csmiques movent-se en direccions oposades. En seguir una trajectria tancada al voltant de les cordes s'aconsegueix viatjar en el temps. Una caracterstica notable d'aquesta teoria s que el viatge en el temps noms seria possible per als observadors dins d'una determinada regi de l'espai-temps. Una vegada les cordes s'han allunyat suficientment, el mecanisme ja no pot fer-se servir per realitzar un viatge en el temps.

Utilitzaci d'un nucli atmic pesant.
El fsic i escriptor de cincia-ficci Robert L. Forward sugger que una aplicaci ingnua de la relativitat general a la mecnica quntica permetria construir una mquina del temps. Un nucli atmic pesant situat dins d'un fort camp magntic podria allargar-se fins formar un cilindre, la densitat i la rotaci del qual serien suficients com per viatjar en el temps. Els rajos gamma projectats podrien permetre enviar informaci (per no matria) de tornada al passat. Tanmateix, Forward precis que fins que no es tingui una nica teoria que combini la relativitat i la mecnica quntica, no es podr saber si aquesta possibilitat s viable.

Utilitzaci de l'entrellaament quntic.
Els fenmens de la mecnica quntica com el teletransport quntic, la paradoxa EPR (anomenada amb les inicials d'Einstein, Podolsky i Rosen), o l'entrellaament quntic poden semblar generar un mecanisme que permet la comunicaci FTL (faster than light: ms rpida qua la llum) i el viatge en el temps. De fet, algunes interpretacions de la mecnica quntica (com ara la interpretaci de Bohm) assumeixen que les partcules intercanvien informaci de manera instantnia per poder mantenir una correlaci entre elles. Einstein es referia a aquest efecte com a "fantasmagrica acci a distncia".

Curiosament, les regles de la mecnica quntica semblen impedir la transmissi d'informaci til amb aquests mitjans, i per tant sembla que no permetrien viatjar en el temps o la comunicaci FTL. Aquest fet s exagerat i mal interpretat per cert tipus de llibres i revistes de pretesa divulgaci cientfica sobre els experiments de teletransport. Actualment, la manera en qu funciona la mecnica quntica per mantenir la causalitat s una rea molt activa d'investigaci cientfica.

Utilitzaci de lnies temporals tancades.
Algunes solucions exactes de les equacions d'Einstein descriuen espais-temps que contenen lnies temporals tancades, el que permet en teoria que certs observadors que viatgin sobre elles cap al "futur" tornin al mateix punt del qual partiren desprs d'un cert temps cclic. De fet, en aquestes solucions no existeix una manera consistent de distingir entre passat i futur, perqu no sn temporalment orientables.

Una d'aquestes solucions s l'univers de Gdel, que descriu un tipus d'univers que no s'assembla al nostre. De fet, alguns fsics dubten que l'univers de Gdel i altres solucions que contenen corbes temporals tancades siguin descripcions fsicament adients d'algun tipus d'univers, encara que satisfacin les equacions de camp d'Einstein. Cal destacar que aquest mtode de viatge en el temps noms s possible en universos que tinguin una estructura determinada, per en general no seria possible modificar aquestes condicions per viatjar a qualsevol punt del passat ni modificar les trajectries possibles que porten a alguns punts del "passat".

Un altre teric d'aquestes teories especials s l'estatunidenc John Richard Gott, que postula un univers inflacionari que generaria brots de nous universos; una d'aquestes branuqes podria corbar-se cap enrere, convertint-se en el seu propi origen.

Utilitzaci del viatge convencional en el temps.
El satllit KEO, que servir com a cpsula del temps, ser enviat el 2009 o 2010 a l'espai en una rbita que tornar a creuar-se amb la Terra d'aqu a 50.000 anys.

La filosofia i els viatges en el temps.
La visi presentista.
El presentisme sost que no existeixen ni el futur ni el passat, que la matria de l'univers existeix nicament en el present, i que el temps s simplement un concepte que els ssers humans utilitzen per descriure el que passa al seu voltant. Aix doncs, no hi hauria cap lloc on pogus anar un viatger del temps, la qual cosa, segons aquesta idea, suprimeix la possibilitat del viatge en el temps.

Tanmateix, la teoria de la relativitat en la simultanetat (dins del marc de la fsica moderna) posa en dubte el presentisme i afavoreix la versi coneguda com a tetridimensionalisme o quadridimensionalisme (relacionat amb l'eternalisme i amb la idea del bloc de temps), en la qual els esdeveniments passats, presents i futurs coexisteixen en un mateix espai-temps.

La visi del principi antrpic.
Fsics com Max Tegmark han suggerit que l'absncia del viatge en el temps i l'existncia de la causalitat poden deure's al principi antrpic. L'argument que propon s que un univers que permets viatges en el temps i cicles tancats de temps seria un univers en qu la intelligncia no podria evolucionar, degut al fet que seria impossible per a una entitat determinar (classificar) els esdeveniments en un passat o en un futur, fer prediccions o comprendre el mn al seu voltant. Cal remarcar que aix no imposaria cap restricci davant la creena en agents supernaturals (com Du), que no quedarien restringits pels lmits de l'espai-temps.

La religi i el viatge en el temps.
Profecies: informaci del futur.
A la teologia judeo-cristiana, per exemple, se suposa que el Du Jehov existeix sense ser limitat per l'espai o el temps. Segons aquesta doctrina, Jehov s omniscient i omnipresent. Algunes cites de la Bblia, com ara la de Jess "Abans que Abraham nasqus, jo sc" (Joan, 8:58) o la Sant Pere "Jess fou elegit abans de la creaci del mn" (1 Pere 1:20), sempre assumint que la creaci del mn comen a t=0, implica que Jehov no es regeix per la mateixa lnia temporal que la dels humans, o b que n'estableix els principis rectors. Aix t el suport de l'afirmaci "Jo, el Senyor, no canvio" (Malaquies, 3:6), car un canvi requeriria un desplaament d'un lloc a l'altre i ser contingut per una srie temporal contnua.

Dues interpretacions temporals d'aquestes declaracions sn que Jehov: 1) existiria fora del continu espai-temps; o que 2) Jehov existiria simultniament a qualsevol lloc de l'espai-temps. En qualsevol cas, Jehov podria transferir sense restriccions informaci de qualsevol punt de l'espai del temps a un altre.

Ioga: veure el futur.
Segons el fsic Fred Alan Wolf, al seu llibre The Yoga of Time Travel ("El ioga del viatge en el temps"), el procs intern de meditaci del ioga (basat en els Ioga Sutres de Patanjali) permetria accedir al coneixement del passat i el futur en el present. Wolf suggereix que aquesta forma de viatge en el temps es podria assolir si se superen les ncores terrenals de l'ego mental amb qu es bloqueja l'sser hum des de dins. L'hinduisme creu que un sser pur d'aquesta naturalesa seria un trikalajn (tri, "tres"; kala, "temps"; i jnani, "coneixedor") que coneix els tres temps: el passat, el present i el futur.

Tanmateix, no hi ha cap prova que aquesta capacitat sigui possible.

Bibliografia.
Bibliografia cientfica.
Annim, Cmo construir una mquina del tiempo, ISBN 0142001864.
Davies, Paul, About Time ("Sobre el temps") ISBN 0684818221.
Gott, J. Richard, Time Travel in Einstein's Universe: The Physical Possibilities of Travel Through Time ("El viatge en el temps a l'univers d'Einstein: Les possibilitats fsiques del viatge en el temps), ISBN 0618257357.
Nahin, Paul J., Time Machines: Time Travel in Physics, Metaphysics, and Science Fiction ("Mquines del temps: El viatge en el temps en fsica, metafsica i cincia ficci), ISBN 0387985719.
Pickover, Clifford A., Time: A Traveler's Guide ("Temps: Guia del viatger"), ISBN 0195130960;
Tipler, Frank J.,  Rotating Cylinders and the Possibility of Global Causality Violation  ("Cilindres rotatoris i la possibilitat d'una violaci global de la causalitat"), Physical Review (D 9, 2203), 1974.
Violat Bordonau, F. "Problemas y paradojas del Viaje Temporal", 2007, Ed. Asesores Astronmicos Cacereos.

Bibliografia literria.
Asimov, Isaac: La fi de l'eternitat.
Appel, Allen: Twice Upon a Time.
Benford, Gregory: Cronopaisaje.
Borges, Jorge Luis: El jardn de senderos que se bifurcan.
Carpenter, Richard: Catweazle.
Crichton, Michael: Sphere i Rescat en el temps.
Dickens, Charles, Can de Nadal.
Du Maurier, Daphne: The House on the Strand.
Finney, Jack: Time and Again, From Time to Time, The Third Level i altres.
Forde, Jasper: Lost in a Good Book.
Heinlein, Robert A.: All You Zombies, By His Bootstraps, The Cat Who Walks Through Walls, Farnham's Freehold i Time Enough For Love.
Lafferty, R. A.: Thus We Frustrate Charlemagne.
Niffenegger, Audrey: The Time Traveler's Wife.
Niven, Larry: Rotating Cylinders and the Possibility of Global Causality Violation.
Powers, Tim: The Anubis Gates.
Rowling, J. K.: Harry Potter i el pres d'Azkaban.
Swanwick, Michael: Bones of the Earth.
Tarr, Judith y Harry Turtledove: Household Gods (1999).
Twain, Mark: A Connecticut Yankee in King Arthur's Court.
Vonnegut, Kurt: Timequake.
Wells, H. G.: La mquina del temps;
Willis, Connie: Doomsday Book (ISBN 0553562738) i To Say Nothing of the Dog.
Wilson, Robert C.: A Bridge of Years i The Cronoliths.

Bibliografia filosfica.
Wolf, Fred Alan: The Yoga of Time Travel, ISBN 083560828X, 2004.

Vegeu tamb.
Isaac Asimov;
Cpsula del temps;
Cincia-ficci;
Espai-temps;
Paradoxa del viatge en el temps;
John Titor;
Experiment Filadlfia;
Univers parallel;
Ms rpid que la llum;
Paradoxa de l'avi;
Fletxa del temps;
Retrocausalitat;
Principi d'autoconsistncia de Novikov;
Corba tancada de tipus temps;
Conjectura de protecci de la cronologia;
Paradoxa del lingot de plata;
Paradoxa del llibre mai escrit;
Paradoxa dels missatges al passat;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319459" title="Mateu Castell i Mas" nonfiltered="4425" processed="4408" dbindex="124692">
Mateu Castell i Mas (Palma, Mallorca, 1935) s un enginyer forestal mallorqu. Es llicenci l'Escola Tcnica Superior d'Enginyers de Monts de la Universitat de Madrid, en Dret a la Universitat de Barcelona i es diplom en Enginyeria Ambiental per l'Escola Tcnica Superior d'Enginyers Industrials de la Universitat de Valncia. 

Membre del cos d'Enginyers de monts de l'Estat, treball a l'Institut per a la Conservaci de la Natura (ICONA) a Lleida i a les Illes Balears, des del 1971 al 2000 el fou cap provincial, i quan aquest servei fou transferit al Govern de les Illes Balears, fou cap dels serveis de conservaci de la natura a les conselleries d'Agricultura i Medi Ambient. Endems, del 1979 al 1985 fou nomenat Delegat del Ministeri d'Agricultura d'Espanya a les Illes Balears, crrec des del qual organitz els serveis contra els incendis forestals i coordin un inventari d'espais naturals que ha estat bsic per a la Llei d'Espais Naturals de Balears. Ha estat director de l'Europarc el 2001-2002. El 2008 va rebre el Premi Ramon Llull.

 Enllaos externs .
 Entrevista a Mateu Castell;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319460" title="Miquel Munar Ques" nonfiltered="4426" processed="4409" dbindex="124693">
Miquel Munar Ques (Palma, Mallorca, 1925) s un metge mallorqu. Llicenciat en medicina a la Universitat de Barcelona, ha estat professor a la Universitat de les Illes Balears i cap del Servei de Medicina Interna de l'Hospital General de Mallorca durant 24 anys, durant els quals va desenvolupar una intensa tasca investigadora en el camp de la malaltia de Corino Andrade, de la que el 1991 en va coordinar el primer trasplantament. s director del Grup d'Estudi de la Polineuropatia Amiloidtica Familiar i membre de l'Estudi Multicntric Internacional de la PAF. El 2008 va rebre el Premi Ramon Llull.

 Enllaos externs .
 Notcia sobre el doctor Munar;
  Entrega del Premi Ramon Llull;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319462" title="Maria Rosa Bueno Castellano" nonfiltered="4427" processed="4410" dbindex="124694">
Maria Rosa Bueno Castellano s una dirigent venal mallorquina. Treball a les associacions venals de Palma de Mallorca i fou fundadora i presidenta de la Coordinadora d'Entitats Venals, ms tard esdevinguda Federaci d'Associacions de Vens de Palma de Mallorca, de la que encara n's presidenta. El 2004 particip en la X Diada per la Llengua i l'Autogovern convocada per l'Obra Cultural Balear. El 2008 va rebre el Premi Ramon Llull.

 Referncies .

  Concessi dels Premis Ramon Llull;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319463" title="Alfons Deloor" nonfiltered="4428" processed="4411" dbindex="124695">


Alfons Deloor (Bois-d'Haine, 3 de juny de 1910 - Mechelen, 23 de mar de 1995) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1929 i 1940, quan la Segona Guerra Mundial va aturar la seva progressi. s germ del tamb ciclista Gustaaf Deloor.

Els seus xits ms destacats foren la segona posici a la Volta a Espanya 1936, per darrere del seu germ Gustaaf, i la Lieja-Bastogne-Lieja de 1938.

Palmars.
1929;
 1r a Lebbeke;
1931;
 1r a Temse;
1932;
 1r del Circuit de les Regions Flamenques;
 1r a Kontich;
1934;
 1r a Temse;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Catalunya;
1935;
 1r del Circuit de Blgica;
1936;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Espanya;
1938;
 1r de la Lieja-Bastogne-Lieja;
 1r a Ninove;
 1r a Herentals;
 1r del Gran Premi de Brasschaat;
 1r a Moerbeke;

Resultats al Tour de Frana.
1933. 27 de la classificaci general;

Resultats a la Volta a Espanya.
1935. 6 de la classificaci general;
1936. 2n de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;

Resultats al Giro d'Itlia.
1937. 31 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars d'Alfons Deloor ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319469" title="Oasis Force" nonfiltered="4429" processed="4412" dbindex="124696">
Oasis Force va ser el nom emprat per l'exrcit britnic per a designar una srie d'unitats especials que variaren quant a la seva composici, quantitat i estructura orgnica, les quals compartien una caracterstica fonamental que era estar formades per tropes no europees ni Canadenques. 

Va participar en quasi tots els enfrontaments entre britnics i les forces italo-alemanyes en el Nord d'frica entre 1940 fins 1943. L'Oasis Froce va participar de forma molt especial a partir de l'Operaci Crusader, moment en el que estaven formades pel Grup de Brigades ndies i el sis Regiment Blindat sur-afric, aix com alguns destacaments Sikhs. En altres ocasions, van formar part de la mateixa la 31. Divisi (hind), aix com la 3a Brigada Motoritzada i la 252 Brigada Cuirassada, ambds compostes per tropa hind.

 Bibliografia .
 Brigadier H.W. Wynter: Special Forces in the Desert War, 1940-1943 Ed. Public Records Office;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319471" title="Pavel Nedv?d" nonfiltered="4430" processed="4413" dbindex="124697">

Pavel Nedv d pronunciat  (Cheb, 30 d'agost, 1972) s un futbolista txec que juga de centrecampista.

 Trajectria .
Nedv d va jugar a diversos clubs txecs, entre ells el Dukla Praga (1991-92) i l'Sparta Praga (1992-96), abans de traslladar-se a Itlia, a les files del Lazio. Amb el club rom guany com a ttols ms destacats una lliga, dues copes i la darrera edici de la Recopa d'Europa, derrotant a la final el Reial Mallorca, essent ell l'autor del darrer gol de la histria d'aquesta competici. L'any 2001 fitx per la Juventus per  41 milions. Al club piemonts esdevingu un lder i va guanyar quatre lligues, dues de les quals foren retirades per l'escndol de la manipulaci de partits. El 2003 guany la Pilota d'or europea.

Amb la selecci txeca particip a tres Eurocopes (1996, 2000, 2004) i un Mundial el 2006. A l'Eurocopa 1996 assol la segona posici. En total marc 18 gols en 73 partits.

Fou incls per Pel a la llista dels 125 millors futbolistes vius el mar del 2004.

 Palmars .
Club.
 Sparta Praga;
 Lliga txecoslovaca de futbol: 1 (1992-93);
 Lliga txeca de futbol: 2 (1993-94, 1994-95);
 Copa txeca de futbol: 1 (1996);
 Lazio;
 Lliga italiana de futbol: 1 (1999-00);
 Copa italiana de futbol: 2 (1997-98, 1999-00);
 Supercopa italiana de futbol: 2 (1998, 2000);
 Recopa d'Europa de futbol: 1 (1998-99);
 Supercopa d'Europa de futbol: 1 (1999);
 Juventus;
 Lliga italiana de futbol: 4 (2001-02, 2002-03, 2004-051, 2005-061);
 Supercopa italiana de futbol: 2 (2002, 2003);
 Serie B: 1 (2006-07);
1 La Juventus va perdre dos dels quatre ttols als despatxos per l'escndol de la manipulaci de partits el 2006

Selecci.
 Eurocopa 1996 Medalla d'argent;

Individual.
 Futbolista de l'any a Itlia: 2003;
 Pilota d'or: 2003;
 Futbolista txec de l'any: 1998, 2000, 2001, 2003, 2004;
 Jugador de l'any de World Soccer: 2003;

 Enllaos externs .
Perfil a la Juventus;
Perfil a FootballDatabase;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319473" title="Brian Laudrup" nonfiltered="4431" processed="4414" dbindex="124698">

Brian Laudrup (Viena, 22 de febrer, 1969) fou un futbolista dans.

 Trajectria .
Ha estat un autntic rodamon del futbol. Ha jugat als dos grans de Dinamarca, Brndby IF i FC Kbenhavn, Alemanya, Bayer Uerdingen i Bayern Munic, Itlia, Fiorentina i A.C. Milan, el Regne Unit, Rangers i Chelsea, i a Holanda a l'Ajax Amsterdam. Amb la selecci danesa fou campi d'Europa el 1992. Tamb particip a l'Euro 1996 i al Mundial de 1998.

Fou incls per Pel a la llista dels 125 millors futbolistes vius el mar del 2004.

El seu pare Finn Laudrup i el seu germ Michael tamb han estat futbolistes internacionals danesos.

 Palmars .
Lliga danesa de futbol: 1987 i 1988, amb Brndby IF;
Futbolista dans de l'any: 1989, 1992, 1995, i 1997 ;
Eurocopa 1992, amb Dinamarca;
Lliga italiana de futbol: 1993-94, amb AC Milan;
Lliga escocesa de futbol: 1994-95, 1995-96, 1996-97, amb Rangers F.C.;
Copa escocesa de futbol: 1995-96, amb Rangers;
Copa de la Lliga escocesa de futbol: 1996-97, amb Rangers;
Supercopa d'Europa de futbol: 1998, amb Chelsea;

 Enllaos externs .
Selecci;
 Estadstiques a FCK;
Trajectria;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319476" title="Pas d'Halfaya" nonfiltered="4432" processed="4415" dbindex="124699">
El Pas d'Halfaya (rab:          ) s un pas muntanys situat a l'frica del Nord, a la frontera entre Egipte i Lbia. Durant la Segona Guerra Mundial, va ser el lloc on es va produir batalles singulars en els intents de les forces britniques per reconquistar la Cirenaica que estava en mans de les forces italo-alemanyes comandades per Rommel (Operaci Battleaxe, Operaci Crusader i Operaci Brevity). En una de les ms conegudes batalles, l'Hauptmann Wilhelm Bach portant el comandament d'una bateria antiaria de 88 mm, reutilitzada com arma antitancs, va destruir des del Pas d'Halfaya 11 dels 12 carros blindats britnics que l'atacaven, pertanyents al 11. d'Hssars.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319478" title="Sidi Barani" nonfiltered="4433" processed="4416" dbindex="124700">
Sidi el-Barani o Sidi Barani s un petit poble situat a la costa mediterrnia d'Egipte, al nord i a 320 km d'Alexandria, molt aprop de la frontera amb Lbia i a l'oest de Marsa Matruh. La seva activitat principal econmica s la pesca i el comer bedu. La proximitat amb la frontera de Lbia li va fer jugar un paper important en els combats durant la Segona Guerra Mundial, especialment a l'Operaci Crusader. Cont un cementeri dedicat als soldats de la 14a Brigada Sud-africana.

Referncies.
http://www.southtravels.com/africa/egypt/alexandriatravel.html;
Pgina oficial de la 5th Light Horse Regiment Australian Imperial Force;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319481" title="Abu Hafs ibn Sayr" nonfiltered="4434" processed="4417" dbindex="124701">
Abu Hafs ibn Sayr fou un potentat mayrqu emparentat amb el darrer val musulm de Mayurqa, Ab  Yahy Muhammad ibn 'Al  ibn Ab  'Imr n al-Tinmal l , en els temps de la Croada contra Al-Mayrqa. El seu avi era de la famlia de Jabbala ibn al-Ayham al-Gassn.

Durant el Setge de Madna Mayrqa, quan vei que la caiguda de la ciutat era imminent, fug vers les muntanyes on reun 16.000 supervivents  i s'hi fortific per resistir les tropes croades.

Fou mort el 10 de Rab de l'any 628 de l'hgira (14 de febrer de l'any  1231 de l'encarnaci de Crist).

Referncies.


Enllaos externs.
  Mallorca 1229: la visin de los vencidos;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319482" title="Xuiap" nonfiltered="4435" processed="4418" dbindex="124702">
Xuaip de Xivert s l'apellaci amb qu es coneix a les fonts cristianes el cabdill no identificat dels mayurquins en els temps de la Croada contra Al-Mayrqa. 

Desprs del Setge de Madna Mayrqa i l'assassinat del darrer val musulm de Mayurqa, Ab  Yahy Muhammad ibn 'Al  ibn Ab  'Imr n al-Tinmal l , la insurgncia mayurquina es fortific als castells d'Alar, Pollena i Santueri aix com a la Serra de Tramuntana, on s'hi refugiaren uns 3.000 homes armats i unes 15.000 dones i infants supervivents a la massacre que segu a la caiguda de Medina Mayrqa. 

Al 1231, durant la segona expedici de Jaume I d'Arag sobre Mallorca, caigu un dels principals feus de la insurgncia, el castell de Pollena, on mor el cabdill mayurqu Umar ibn Ahmad ibn Umar al-Amir. Aleshores els mayrquins nomenaren com a nou cabdill i senyor a Xuiap de Xivert. 

Aquest finalment opt per tractar la rendici amb Jaume I d'Arag de la segent manera: per a ell i altres quatre del seu llinatge, hisenda a Mallorca, cavalls, armes, roc i mules; pels sarrins que s'acollssin al tracte, dret a poblar les terres que s'havia expropiat el rei (medietas regis); aquells que no volgssin retre's, restarien a la merc del rei. Prop de 2.000 sarrains mayrquins es negaren a retre's en aquestes condicions. 

Referncies.


Enllaos externs.
  Mallorca 1229: la visin de los vencidos;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319483" title="Ivor Bueb" nonfiltered="4436" processed="4419" dbindex="124703">
 Ivor Lon John Bueb  conegut com Ivor Bueb va ser un pilot de curses automobilstiques britnic que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Ivor Bueb va nixer el 6 de juny del 1923 a East Ham, Londres, Anglaterra i va morir el 1 d'agost del 1959 en un accident disputant una cursa al Circuit de Charade prop de Clermont-Ferrand, Frana.

Fora de la F1 va disputar nombroses curses, guanyant en dues ocasions les prestigioses 24 hores de Le Mans en els anys 1955 i 1957.

 A la F1 .

Va debutar a la segona cursa de la temporada 1957 (la vuitena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 19 de maig del 1957 el GP de Mnaco al Circuit de Montecarlo.

Ivor Bueb va participar a un total de sis curses puntuables pel campionat de la F1, disputant-les en tres temporades diferents (1957 - 1959), no aconseguint cap punt pel campionat i assolint un onz lloc com millor resultat.

 Resultats a la Frmula 1 .



(*) Competia amb un F2.

 Resum .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319485" title="Pany catal" nonfiltered="4437" processed="4420" dbindex="124704">
El pany catal o pany de miquelet s un mecanisme per disparar armes de foc, emprant una pedra de slex o pedra foguera posada al cap d'una pea anomenada ca que percuteix prop del fog, activat per un gallet o clau. La ignici es provoca en el fog o cassoleta, una petita cavitat que es carrega de plvora fina protegida per un cobertor. Aquest mecanisme va substitur el pany de metxa.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319489" title="Umar ibn Ahmad ibn Umar al-Amir" nonfiltered="4438" processed="4421" dbindex="124705">
Umar ibn Ahmad ibn Umar al-Amir, conegut com Ab Al Umar, era un intellectual de la nissaga d'un fill d'Umar ibn al Hattab.

Desprs de la caiguda de Medina Mayrqa durant la Croada contra Al-Mayrqa exerc de cad i cabdill de la insurgncia sarrana a les muntanyes on s'hi refugiaren els supervivents mayrquins. Va morir al castell de Bullnsa l'any 628 de la hgira (any 1231 de l'encarnaci de Crist).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319490" title="Masten Gregory" nonfiltered="4439" processed="4422" dbindex="124706">
 Masten Gregory  va ser un pilot de curses automobilstiques estatunidenc que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Masten Gregory va nixer el 29 de febrer del 1932 a Kansas City, Missouri, Estats Units i va morir d'un atac de cor el 8 de novembre del 1985 a Porto Ercole, Itlia.




 A la F1 .

Va debutar a la segona cursa de la temporada 1957 (la vuitena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 19 de maig del 1957 el GP de Mnaco al Circuit de Montecarlo.

Masten Gregory va participar a un total de quaranta-tres curses puntuables pel campionat de la F1, disputant-les en vuit temporades diferents (1957 - 1965), aconseguint vint-i-un punts pel campionat i assolint tres podis com millor resultat.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319491" title="Ramon Berenguer de Fluvi" nonfiltered="4440" processed="4423" dbindex="124707">
Ramon Berenguer de Fluvi (Catalunya, segle XIV - ducat de Savoia, segle XV) fou un cavaller catal.

Conegut tamb com Berenguer de Fluvi, fou conseller, capit i un dels principals valedors de Jaume II d'Urgell en la seva disputa amb Ferran d'Antequera per la Corona d'Arag. El 1412, Desprs del comproms de Casp, aconsell a Jaume II que s'hi enfronts militarment. 

Intent d'apoderar-se de Lleida, sense xit, per el 1413 derrot les forces reialistes de Francesc d'Erill i d'Orcau i de Jordi de Caramany en el combat de Margalef. Un cop derrotada la causa urgellista, pass al ducat de Savoia, on el duc Amadeu VIII de Savoia, i el 1414, Ferran d'Antequera va donar a Jofre de Becerola, el secretari de la reina les viles de Montgai, Cubells i Camarasa, que havien estat de Ramon Berenguer de Fluvi.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319493" title="Trinquet del Genovs" nonfiltered="4441" processed="4424" dbindex="124708">


El Trinquet del Genovs s el trinquet al poble del Genovs, annex al Museu de la Pilota valenciana. Ha passat a la histria d'aquest esport no noms per ser bressol de nombrosos pilotaris (les nissagues dels Genovs, Sarasol, Pigat, etc...), sin que a ms ha sigut innovadora en les retransmissions televisives mercs a unes radicals reformes.

 Histria .

 La canxa .
El trinquet del Genovs s dels ms curts, amb noms 52,2m de llargria, per 9,5 d'amplria. Les mides s'han redut en 2m arran de la remodelaci feta el 2008, en qu hom substitu les parets dels frontons per cristalls blindats i deixar-hi al darrere espai per a les cmeres de televisi.

s un trinquet cobert, amb galeries al dau (on hi ha un marcador electrnic), al rest i a sobre la muralla de l'escala. Aix mateix, la llotgeta de dalt s ms pronunciada que la llotgeta de baix, per prou ms elevada, de manera que no dificulat la caiguda d'escala.

T capacitat per a 1.000 espectadors, repartits entre l'escala, les llotgetes de dalt i de baix, i les galeries del dau, del rest i de la muralla del dau.

 Retransmissions televisives .
El 4 de juliol de 2008, Punt 2 hi va restransmetre la primera partida en directe desprs de la remodelaci, corresponent a la segona final de la Copa Diputaci, que presentava com a novetat una srie de reformes que cercaven millorar la visibilitat de les jugades per televisi, aix com passar de les 4 cmeres habituals a 9, algunes d'elles en noves localitzacions.
Per un cost de vora 120.000 aquesta remodelaci inclogu:
 Nova pintura, blava, a les parets.
 Substituci de les parets als frontons i l'escala del trinquet per cristalls blindats, per a collocar al darrere cmeres que ofereixen nous angles.
 Nova illuminaci per a igualar la llum arreu i contrastar millor les parets i la pilota.

Les parets blaves, per, causen que la visibilitat siga pitjor en les hores del dia, de manera que cal emprar llum artificial tothora. Aix mateix, tant de focus augmenta la temperatura al trinquet fins als 39C.

 Enllaos externs .
 Museu de la Pilota del Genovs;
 Fitxa del Trinquet del Genovs, al Museu de Pilota;
 Trinquet blau:
 Reformes;
 Primera retransmissi;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319494" title="Algora" nonfiltered="4442" processed="4425" dbindex="124709">


Algora s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319495" title="Mirabueno" nonfiltered="4443" processed="4426" dbindex="124710">


Mirabueno s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Est situat entre Las Inviernas i Mandayona.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319496" title="Trtola de Henares" nonfiltered="4444" processed="4427" dbindex="124711">


Trtola de Henares s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319497" title="Uceda" nonfiltered="4445" processed="4428" dbindex="124712">


Uceda s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319498" title="Ujados" nonfiltered="4446" processed="4429" dbindex="124713">


Ujados s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319500" title="Utande" nonfiltered="4447" processed="4430" dbindex="124714">


Utande s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319501" title="Valdarachas" nonfiltered="4448" processed="4431" dbindex="124715">


Valdarachas s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319502" title="Valdeaveruelo" nonfiltered="4449" processed="4432" dbindex="124716">


Valdeaveruelo s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319503" title="Valdepeas de la Sierra" nonfiltered="4450" processed="4433" dbindex="124717">


Valdepeas de la Sierra s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319504" title="Villanueva de Alcorn" nonfiltered="4451" processed="4434" dbindex="124718">


Villanueva de Alcorn s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319505" title="Villanueva de la Torre" nonfiltered="4452" processed="4435" dbindex="124719">


Villanueva de la Torre s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319506" title="Villel de Mesa" nonfiltered="4453" processed="4436" dbindex="124720">


Villel de Mesa s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319507" title="Valverde de los Arroyos" nonfiltered="4454" processed="4437" dbindex="124721">


Valverde de los Arroyos s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319508" title="Josep Romagosa" nonfiltered="4455" processed="4438" dbindex="124722">
Josep Romagosa i Pros (La Bisbal del Peneds, 1791 - Igualada, 18 de setembre del 1834) va ser un militar carlista catal.

Va comenar la seva cursa militar durant la guerra del Francs. Ja, durant el 1822 va ser el cap de la insurrecci absolutista contra el rgim liberal, i el 1825 va ser designat governador del corregiment de Matar i tamb va ser nominat Mariscal de camp.

Durant la revolta dels Malcontents de 1827 es va mantenir al costat del Govern malgrat que va ser un dels principals impulsors de la sublevaci, a causa d'un viatge fet a La Granja de Madrid un cop comenara la revolta i de les seves converses amb el rei. L'any 1831 va ser nomenat General i va marxar cap a Frana, quan va morir Ferran VII, fins que l'any 1834 va retornar convertit en Comandant General de les tropes carlistes a Catalunya. No va ser possible la seua participaci en l'aixecament ja que va ser detingut i va ser afusellat a Igualada pocs dies desprs. Tamb s conegut pel seu segon nom, Joan Romagosa i Pros.

 Enllaos externs .

 Josep Romagosa a l'Enciclopdia catalana;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319509" title="Valdenuo Fernndez" nonfiltered="4456" processed="4439" dbindex="124723">


Valdenuo Fernndez s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319510" title="Yebes" nonfiltered="4457" processed="4440" dbindex="124724">


Yebes s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319511" title="Yebra" nonfiltered="4458" processed="4441" dbindex="124725">


Yebra s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319513" title="Ylamos de Abajo" nonfiltered="4459" processed="4442" dbindex="124726">


Ylamos de Abajo s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319514" title="Ylamos de Arriba" nonfiltered="4460" processed="4443" dbindex="124727">




Ylamos de Arriba s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319516" title="Yunquera de Henares" nonfiltered="4461" processed="4444" dbindex="124728">




Yunquera de Henares s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319517" title="La Yunta" nonfiltered="4462" processed="4445" dbindex="124729">


La Yunta s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319520" title="Comarques de Conca" nonfiltered="4463" processed="4446" dbindex="124730">


Les Comarques de Conca sn els territoris que es pot dividir aquesta demarcaci del sud-est de la Meseta. Hi ha tres rees ben diferenciades: la Plana Manxega al sur i el sud-oest, La Alcarria al nord-est i la Serrana al nord i a l'est. 

Segons la Diputaci Provincial de Cuenca, quan es classifiquen els municipis apareixerien aquestes comarques dins de cada rea: 

 La Alcarria (La Alcarria conquense est integrada a la comarca de La Alcarria, que tamb s'estn per la provncia de Guadalajara i la Comunitat de Madrid. ;

 Plana Manxega:
 La Mancha Alta o  la Mancha de Cuenca aquesta comarca est repartida entre les provncies d'Albacete, de Ciudad Real i de Toledo. ;
 La Mancha Baja;

 La Manchuela La Manchuela conquense es comparteix amb la provncia d'Albacete;

 Serrana de Cuenca:
 Serrana Alta;
 Serrana Media - Campichuelo y Serrana Baja;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319528" title="Arthroleptides" nonfiltered="4464" processed="4447" dbindex="124731">

Arthroleptides s un gnere de granotes de la famlia dels petropedtids que es troba a les muntanyes de Kenya i Tanznia. Cont les segents espcies:

 Arthroleptides dutoiti (Loveridge, 1935).
 Arthroleptides martiensseni (Nieden, 1911).
 Arthroleptides yakusini (Channing, Moyer i Howell, 2002).

Referncies.

 IUCN. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319529" title="Clber Santana Loureiro" nonfiltered="4465" processed="4448" dbindex="124732">

Clber Santana Loureiro, simplement Clber Santana (nascut el 27 de juny de 1981 a Olinda), s un futbolista brasiler. 

 Biografia .
Va arribar a l'Atltico de Madrid del Santos per cinc milions d'euros el 3 de juliol de 2007. El 25 d'agost de 2008 es presentat com a nou jugador del Reial Mallorca en qualitat de cedit per l'Atltico de Madrid.

Palmars.
Copa Nordeste: 2000;
Campionat pernambucano: 2000;
Campionat baiano: 2004;
Campionat paulista: 2006 i 2007;

Referncies.


Enllaos externs.
Fitxa al playeronplayer.com ;
Fitxa al sambafoot.com ;
Fitxa al goal.com ;
Fitxa al placar.com.br ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319531" title="Mariotto Albertinelli" nonfiltered="4466" processed="4449" dbindex="124733">
 

Mariotto Albertinelli (Florncia, 13 d'octubre de 1474 - Florncia, 5 de novembre de 1515) va ser un pintor itali del Renaixement.

 Els inicis .
Fill del batedor d'or Biagio di Bindo Albertinelli, als vint anys, segons Vasari, va deixar el taller del pare per dedicar-se a la pintura, al taller de Cosimo Rosselli, on va tenir com a companys Piero di Cosimo i Baccio della Porta, desprs frare i pintor conegut amb el nom de fra Bartolomeo.  

Diu Vasari que Mariotto i Baccio eren una nima i un cos, i entre ells hi haqu tanta fraternitat que quan Baccio es va independitzar del taller de Cosimo per fer carrera pel seu propi compte, tamb Mariotto se'n va anar amb ell, i prop de la Porta San Piero Gattolini van compartir taller durant molt de temps, fent moltes obres plegats; i ats que Mariotto no era tan hbil en el dibuix com Baccio, es va posar a estudiar les antigalles que es trobaven a Florncia, la major part i les millors de les quals eren a casa dels Mdici; i hi va dibuixar moltes vegades alguns quadrets de mig relleu que es trobaven davall del balc al jard del costat de Sant Lloren.

Va treballar per a Alfonsina Orsini, mare de Lloren de Mdici, de la qual arrib a fer-ne un retrat, per l'any  1494, bandejats els Mdici de Florncia, va tornar a treballar amb Baccio della Porta i esforant-se amb el natural i a imitar les coses de Baccio, en pocs anys es va fer un diligent i hbil mestre. Es va animar tant veient reeixir tan b les seues coses que, imitant l'estil del company, molt sovint les seues obres es van confondre amb les del frare. 

Les obres que van fer plegats sn l'Anunciaci de l'any 1497 per a la Catedral de Volterra i la Sagrada Famlia, avui dia al County Museum de Los Angeles, que palesen la influncia de Perugino, de Ridolfo Ghirlandaio i, pels aspectes paisatgstics, de la pintura flamenca. S'atribueixen a la m d'Albertinelli el trptic de la Mare de Du amb l'Infant, ngels i sants del Museu de Belles Arts de Chartres, que mostra curiosos anacronismes del trecento; i el de la Mare de Du amb l'Infant i les santes Caterina d'Alexandria i Brbara, del Museu Poldi Pezzoli de Mil. 

Per Baccio es va fer frare dominic l'any 1500, prenent el nom de fra Bartolomeo i deixant el taller, i a Mariotto a causa de la prdua del company, gaireb desorientat i fora de si, tant que, continua Vasari, si no haguera odiat tant tots els frares i en particular Savonarola, l'amor per Baccio l'hauria portat a ingressar ell mateix al convent per estar amb el seu company.

L'any 1501 un tal Gerozzo Dini, que havia encarregat un Judici Universal a Baccio, que avui dia es troba al museu florent de Sant Marc, havent pagat la pintura, va sollicitar a Albertinelli l'acabara, i aquest la va concloure executant amb habilitat i amor el que restava per fer, de manera que molts, sense saber-ho, pensaren que una sola m l'havia treballada. A causa d'aix va guanyar molt de crdit en l'art.

 La maduresa artstica .
La monumental Visitaci de l'any 1503, avui dia als Uffizi, evoca l'esperit de fra Bartolomeo amb trets de Perugino pel que fa a la representaci arquitectnica i la calidesa dels colors, per cal reconixer que l'obra s una important aportaci a l'art florent del nou segle. Ben al contrari, representen un retorn al Quattrocento tant la Crucifixi de 1505, la Mare de Du amb l'Infant i els sants Jeroni i Zenobi (1506), ambdues al Louvre, com l''Anunciaci de Munich (1506). 

Va treballar a la Cartoixa de Galluzzo, decorant-ne al fresc la Sala Capitular amb una Crucifixi amb la Mare de Du, santa Maria Magdalena i ngels, obra feta al fresc i amb habilitat i amor bastant ben acabada. Per sembla que els frares no li donaven b de menjar, i alguns dels seus aprenents, sense saber-ho ell, van copiar la clau de les finestres per les qual se'ls lliurava el dinar als frares, i de tant en tant, ara a un i ara a un altre, els el furtaven. Aquest fet va ser molt comentat pels frares; perqu de les coses de la fam pateixen tant com qualsevol altre home; per tot i que els aprenents, amb molta habilitat i essent tinguts per bones persones van atribuir el fet a l'enemistat d'algun frare amb altre; el cas s que l'engany es va descobrir. Aix va ser que finalment els frares, perqu el treball fra acabat, van doblar les racions de menjar de Mariotto i els seus aprenents, i aquests, ben contents, van acabar l'obra.

L'any 1505 es va casar amb Antonia Ugolini, filla d'un comerciant de vins. A partir de 1506, Albertinelli va comenar per a la Congregaci de Sant Zenobi una Anunciaci que va tardar quatre anys en acabar i que avui dia es conserva a la Galeria de l'Acadmia de Florncia. Es tracta del primer retaule del Renaixement en qu hi ha una Glria dels Cels concebuda dinmicament a l'interior d'un espai estructurat arquitectnicament; la vivacitat de la pintura deguda a la intensitat del clarobscur, als colors i al tractament de la llum s una resposta a la sntesi operada per fra Bartolomeo, qui va unir el colorisme veneci i la tonalitat leonardesca.

Ja Vasari va adonar-se'n de la novetat de la pintura: Va comenar per a la Companyia de Sant Zenobi, al costat de la cannica de Santa Maria del Fiore, una taula de l'Anunciaci que li va costar molt de treball. Havia fet collocar uns llums sobre l'obra mentre hi treballava per a poder veure com les vistes ms llunyanes del quadre disminuen i augmentaven segons la llum. S'havia capficat amb la idea que les pintures que no tenien relleu i fora, a ms de delicadesa, no valien res; i com sabia que aquestes caracterstiques no podien fer-se paleses sense ombres, les quals amb massa foscor no s'aprecien i, si sn delicades, no tenen fora, va voler unir a la delicadesa un cert mode de treballar que fins aleshores no li semblava que haguera intentat. Amb aquesta obra se li va presentar l'ocasi d'experimentar aquestes idees, el que va fer amb penes i treballs, el que queda pals en el Du Pare que es troba en l'aire, com tamb en alguns putti que semblen eixir-se'n de la taula sobre un fons obscur i amb una perspectiva que va fer amb el sostre d'una volta tallada, girant-ne els arcs i disminuint les lnies al punt, de manera que sembla de relleu. A ms hi ha alguns ngels que volen escampant flors, molt graciosos.

Aquesta obra va ser feta i desfeta per Mariotto moltes vegades abans d'acabar-la, canviant el colorit; ara ms clar, ara ms fosc, o b ms viva i llumins. Per sense sentir-s'hi satisfet, ni semblant-li que la m havia tradut les idees de l'intellecte, hauria volgut trobar un blanc ms intens que el de la cerussa; de manera que es va posar a depurar-la per a poder illuminar amb tanta claredat com volia. Al capdavall, adonant-se que era impossible fer amb l'art all que s'abasta amb l'enginy i la intelligncia humana, es va acontentar amb el que havia aconseguit. Va obtenir-ne dels artfexs lloances i honors, tot i que ell estimava que amb tant de treball era mereixedora d'un preu ms alt que el que volien pagar-li, el que va causar disputes entre ell i els qui l'havien encarregada. Per Pietro Perugino, ja vell, Ridolfo Ghirlandaio i Francesco Granacci la van valorar i van fixar-ne el preu d'acord entre els tres.

Al juliol de 1509 el convent de Sant Marc va sollicitar la seua collaboraci amb fra Bartolomeo, amb les despeses i guanys dividits a la meitat per a cadascun, i les obres d'Albertinelli mostren novament l'influx de fra Bartolomeo i tamb dels nous corrents luminstics d'estil leonardesc: aix es pot apreciar a les seues Mares de Du amb l'Infant de Gnova i de Harewood House i al retaule de la Mare de Du amb l'Infant i sants de la Galeria de l'Acadmia de Florncia. L'Anunciaci de Ginebra s l'nica de llurs obres que porta la signatura conjunta: FRIS BARTHO OR P ET MARIOTTI FLORENTINOR OPUS 1511.  

Els dibuixos preparatoris del retaule Ferry Carondelet de Besanon testimonien que el projecte original de tot el retaule s de Mariotto, tot i que noms la Coronaci de Maria, que en constitua la part superior, separada i avui dia conservada a la Staatsgalerie de Stuttgart, va ser pintada per ell; en conjunt, es tracta de la millor obra de l'artista i una de les millors taules del Cinquecento. 

L'any 1510 va fer per a les monges de Sant Juli de Florncia el retaule amb la Mare de Du amb l'Infant i els sants Juli, Domnec, Nicolau i Jeroni i una Crucifixi amb ngels, Du Pare i la Trinitat sobre fons daurat, avui dia ambdues conservades als Uffizi.

 El declivi .
Llur collaboraci va acabar el 5 de gener de 1513: segons Vasari, era Mariotto persona inquietssima i carnal en les coses de l'amor i li agradava la bona vida, de manera que es va fartar dels maldecaps que li suposava la pintura i de les murmuracions dels altres pintors, costum ben corrent entre ells. Aix que es va decidir a dedicar-se a una art inferior, menys fatigosa i ms alegre, i va obrir un hostal extramurs de la porta de San Gallo, al ponte Vecchio al Drago, un hostal i taverna en qu va estar ocupat molts mesos, dient que s'havia decidit per una art en qu no calia entendre de msculs, escoros, perspectives i, el que era ms important, sense vituperis, i que l'art que havia abandonat era contrria a aquesta nova; perqu imitava la carn i la sang, i aquesta feia viure la carn i la sang, i que amb aquesta se sentia lloat a tothora perqu servia bon vi, mentre que amb l'altra sempre se sentia blasmat.

Encara va reprendre la pintura, per les petites pintures del perode 1513   1515, com ara la Mare de Du amb l'Infant de Vencia, mostren un arcaisme deliberat, amb representacions de motius en relleu trets de Ghiberti i amb un acurat realisme paisatgstic derivat de la pintura flamenca del segle XV: l'aversi envers la modernitat renaixentista el porta a una voluntria distorsi de les formes.

El retaule de l'Esglsia de Sant Miquel a Volognano, al poble de Rignano sull'Arno, amb la Mare de Du amb l'Infant i els sants Pere, Pau, Apollnia, Miquel junt a Zenobi del Vacchia, datada i signada MARIOTTI FLORENTINI OPUS 1514, s la seua darrera obra acabada, en la qual Mariotto torna a formes bartolomesques. 

Vasari fa referncia a un breu viatge del pintor, al juliol de 1515, a Viterbo, on va comenar una taula per al convent de Santa Maria della Quercia. En realitat va ser fra Bartolomeo della Porta, qui en aquells anys formava part de la congregaci del Convent della Quercia, qui va iniciar el retaule de l'altar major que representava la Coronaci de Maria, obra que va deixar inacabada, de manera que el convent va encarregar-ne a Mariotto la finalitzaci, atesa l'afinitat entre tots dos artistes.

Per Albertinelli no va acabar la taula, que no va ser finalitzada fins l'any 1545 per fra Paolino da Pistoia, deixeble de fra Bartolomeo   perqu poc desprs se'n va anar a Roma, on hauria fet per a l'esglsia de Sant Silvestre al Quirinal, unes Esposalles mstiques de santa Caterina, citada encara a la Guia de Roma de Filippo Titi l'any 1763 i a la d'Angelo Pellegrini del 1869, per que avui es troba desapareguda. Tornat a Viterbo, on tenia alguns amors, pels quals, com el van enyorar durant la seua absncia, va voler fer un ltim esfor per demostrar que encara era vlid en les coses de l'amor; per com ja no era massa jove ni valers per a aquesta empresa, va emmalaltir i va haver de ficar-se al llit. Com culpava de la malaltia a l'aire del lloc, es feu portar a Florncia en carro. Per no li van valdre ni ajuts ni remeis, i d'aquell mal es va morir en pocs dies, a l'edat de 45 anys, i va ser enterrat a l'Esglsia de Sant Pere Major.

Entre els seus deixebles cal destacar Franciabigio, el Pontormo, Giuliano Bugiardini i Innocenzo da Imola.

 Obres .

Berln, Staatliche Museen, Mare de Du amb l'Infant, oli sobre taula, 1495, atribuda;
Volterra, Catedral, Anunciaci, oli, 1497, amb fra Bartolomeo ;
Los Angeles, L. A. County Museum, Sagrada Famlia, oli, 1498, amb fra Bartolomeo;
Chartres, Muse des Beaux   Arts, Trptic, oli, ca 1500 ;
Mil, Museu Poldi Pezzoli, Trptic, oli, 1500. ;
Florncia, Museu Nacional de Sant Marc, Judici Universal, fresc, 1501, amb fra Bartolomeo;
Florncia, Palau Pitti: Adoraci de l'Infant, oli, ca 1502;
Florncia, Uffizi: Visitaci, oli, 1503;
Florncia, Uffizi, Anunciaci, Nativitat i Presentaci al Temple, predella de la Visitaci, oli, 1503;
Galluzzo, Cartoixa de Florncia: Crucifixi, fresc, 1505. ;
Pars, Louvre, Mare de Du amb l'Infant i els sants Jeroni i Zenobi oli sobre taula, 1506. ;
Nova York, Metropolitan Museum, Mare de Du amb l'Infant, oli i pintura al tremp sobre taula, ca 1506. ;
Detroit, Institute of Arts: Adoraci de l'Infant, ca 1506 ;
Munich, Alte Pinakothek, Anunciaci, oli sobre taula, ca 1506 ;
Gnova, collecci privada, Mare de Du amb l'Infant, oli sobre taula, 1509. ;
Harewood House, Yorkshire, Mare de Du amb l'Infant, oli sobre taula, 1509;
Lucca, Museu de Villa Guinigi, Pare Etern entre les santes Caterina de Siena i Maria Magdalena, oli, 1509, amb fra Bartolomeo;
Florncia, Galleria dell'Accademia, Anunciaci, oli sobre taula, 1510; Mare de Du amb l'Infant i els sants Juli, Domnec, Nicolau i Jeroni, ca 1510; Trinitat, oli sobre taula, ca 1510.
Lewisburg, Pennsylvania, Bucknell University Art Gallery, Mare de Du amb l'Infant, oli sobre taula, ca 1510;
Columbia, South Carolina, Museum of Art, Mare de Du amb l'Infant, sants i ngels, oli, ca 1510, atribut;
Ginebra, Muse d Art et d'Histoire, Anunciaci, oli, 1511, amb fra Bartolomeo;
Pisa, S. Francesco, Mare de Du amb l'Infant i els sants Pere i Pau, oli, 1511, amb fra Bartolomeo ;
Roma, Galeria Borghese, Sagrada Famlia amb sant Joanet, oli, 1512 amb fra Bartolomeo;
Stuttgrat, Staatsgalerie, Coronaci de Maria, oli sobre taula, 1512. ;
Besanon, Catedral, Verge en la Glria i sants dita retaule Ferry Carondelet,  oli, 1512, amb fra Bartolomeo ;
New Haven, Connecticut, Yale University Art Gallery, El pecat original i el sacrifici d'Isaac, oli, ca 1512. ;
Longniddry, Esccia, collecci privada, Mare de Du amb l'Infant, oli, ca 1512 ;
Brgam, Accademia Carrara, Cam i Abel, oli sobre taula, ca 1513. ;
Zagreb, Galeria Slika: L'expulsi d'Adam i Eva, oli sobre taula, ca 1513 ;
Londres, Courtauld Institute Gallery, Creaci, Tentaci i Pecat original, oli sobre taula, ca 1513. ;
Canino, Viterbo, Sants Adreu i Joan Baptista, Mare de Du amb l'Infant entre sants, oli, ca 1514, atribut;
Volognano, esglsia de Sant Miquel, Mare de Du amb sants i donant, oli sobre taula, 1514 ;
Vencia, Seminari Patriarcal, Pinacoteca Manfrediniana: Mare de Du amb l'Infant, oli, ca 1515 ;
Roma, Sant Silvestre al Quirinal, Esposalles mstiques de santa Caterina, 1515, perdut;

 Vegeu tamb .
 Restaurant Il Pennello, obert al local de l'antic hostal d'Albertinelli;

 Notes .


 Bibliografia .
Giorgio Vasari, Le Vite de piu eccellenti architetti, pittori, et scultori italiani, da Cimabue insino a' tempi nostri: descritte in lingua Toscana, da Giorgio Vasari Pittore Aretino, Firenze, 1550. ;
Catleg de la Mostra del Cinquecento itali, Florncia, 1940    ;
Bernard Berenson, La pittura italiana del Rinascimento, Florncia, 1965;
Ludovico Borgo, The works of Mariotto Albertinelli, Nova York, 1976;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319532" title="De Tomaso" nonfiltered="4467" processed="4450" dbindex="124734">


De Tomasso  s un constructor de cotxes esportius de luxe itali que va arribar a disputar curses de Frmula 1.




La companyia De Tomasso va ser fundada per l'italo-argent Alessandro de Tomaso(1928-2003) l'any 1959 i tenia la seu a Mdena, Itlia on va comenar a fabricar cotxes esportius de categoria, arribant a fabricar un monoplaa de F1 per Frank Williams l'any 1970.


 Models .



 De Tomaso Vallelunga;
 De Tomaso P70;
 De Tomaso 5000;
 De Tomaso Sport 2000;
 De Tomaso Mangusta;
 De Tomaso Pantera;
 De Tomaso Deauville;
 De Tomaso Longchamp;
 De Tomaso Guar;
 De Tomaso Bigu;


 Enllaos externs .


 De Tomaso, Web oficial;
 DeTomaso Club Centre Europa ;
 Pantera Club Sus;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319533" title="Mantcora" nonfiltered="4468" processed="4451" dbindex="124735">
La mantcora s un monstre amb cap hum (o de dimoni), cos de lle i cua de drac o escorp. T tres fileres de dents verinoses i un bram similar a instruments de vent. El seu origen es troba a la mitologia persa (el seu nom s una corrupci de "menjador d'homes" en aquesta llengua) per la seva fama ve d'obres de cultura popular i jocs de fantasia.  Apareix a nombrosos bestiaris medievals, que l'ubiquen als boscos d'sia (especialment a Indonsia). Una particularitat rau en el seu mode d'atac: desprs de paralitzar la vctima amb el ver, caient per sorpresa sobre ella, la devora completament, de manera que no queden ni la roba ni els ossos. El cristianisme associa la mantcora amb el diable per tamb amb el profeta Jeremies.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319536" title="Arthroleptides dutoiti" nonfiltered="4469" processed="4452" dbindex="124736">

Arthroleptides dutoiti s una espcie de granota de la famlia dels petropedtids que es troba a Kenya i, possiblement tamb, a Uganda. 

Viu als rius i a les muntanyes humides de clima tropical o subtropical. 

Est amenaada per la prdua del seu hbitat natural. 

Font.

 Arthroleptides dutoiti. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 5 de juliol del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319537" title="Pi Arietis" nonfiltered="4470" processed="4453" dbindex="124737">



Pi Arietis (  Ari /   Arietis) s un sistema estellar de la constellaci d'ries. Est aproximadament a 603 anys-llum de la Terra.

La component primria,   Arietis A, s una binria espectroscpica que est classificada com a nana de la seqncia principal blanca-blava del tipus B de la magnitud aparent +5,26. Les seves dues components tenen un perode orbital de 3,85 dies i estan separades aproximadament 0,00004 segons d'arc. A 3,2 segons d'arc de la binria hi trobam   Arietis B, que s una estrella blanca de la seqncia principal del tipus A de la magnitud aparent +8,8. s probablement una companya ptica. A 25,2 segons d'arc d'A hi ha   Arietis C, que s una estrella de la seqncia principal blanca-groga de la magnitud +10,9 del tipus F.

Enllaos externs.
SIMBAD;
Aladin previewer;
Aladin sky atlas;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319538" title="Arthroleptides martiensseni" nonfiltered="4471" processed="4454" dbindex="124738">

Arthroleptides martiensseni s una espcie de granota de la famlia dels petropedtids.

s endmica de Tanznia i viu als rius i a les zones muntanyenques humides de clima tropical o subtropical. 

Est amenaada per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

 Loader, S. & Howell, K. 2004.  Arthroleptides martiensseni.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 5 de juliol del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319540" title="Sonates i partites per a viol sol de Bach" nonfiltered="4472" processed="4455" dbindex="124739">

Les Sonates i Partitas per a viol sol (BWV 1001-1006) sn un conjunt de sis obres per a viol compostes per Johann Sebastian Bach: tres, sn sonates da chiesa en quatre moviments i tres, partites que consten de moviments basats en danses. El conjunt complet va ser publicat per primer cop l'any 1802, per Bote and Bock. Avui, les Sei Solo - a violino senza Basso accompagnato, com Bach les va titular, formen part del repertori dels violinistes, i sn peces d'estudi obligat, interpretades en concerts i enregistrades freqentment.

 Composici .

Bach va compondre aquestes obres el 1720, mentre ocupava el lloc de mestre de capella a Kthen. El manuscrit per poc no va ser destrut; per sort alg el va salvar que havia de ser usat com a paper de cuina per a embolicar carn. A Kthen, Bach es dedicava ms a la msica de cambra que a la sacra; els concerts de Brandenburg, els concert per a dos violins i les suites per a violoncel sol, daten tamb d'aquesta poca.

L'intrpret original de les sis sonates i partites s un msic desconegut. S'ha suggerit que podrien haver estat J. G. Pisendel o J. B. Volumier, ambds violinistes talentosos de la cort de Dresden. Un altre possible intrpret seria Joseph Spiess, director de l'orquestra a Kthen. Tanmateix, hi ha hagut alguns investigadors que suggereixen que pot haver estat el mateix Bach qui estrens les seves prpies obres, apuntant als seus talent com a violinista. El seu pare Johann Ambrosius Bach, era violinista, i d'acord al seu fill Carl Philipp Emanuel Bach "en la seva joventut, fins a apropar-se a la vellesa, tocava el viol d'una manera neta i poderosa".

Concepci de les obres.

Les sonates consten cadascuna de quatre moviments, seguint el patr habitual d'alternana del tempo,  moviment lent-rpid-lent- rpid, amb el segon moviment en la forma de fuga. Les partites sn suites en les que els moviments sn danses, fent s del patr habitual en el barroc: allemande, courante, sarabande, i gigue, amb algunes omissions i l'addici de danses galants.

Alguns erudits i intrprets, com el violinista alemany Christian Tetzlaff, consideren que aquests obres tenen una concepci unitria, "com una gran simfonia Bruckner". Tamb existeix una teoria per explicar el seu significat: les tres sonates sn obres religioses que descriuen el Nadal, la Passi de Crist, i la Resurrecci. Les tres partites, d'altra banda, en la seva opini, sn el costat ms "terrenal" de la vida, amb danses i canons. I en la Partita en re menor, especialment a la Chaccone, apareix un rquiem personal dedicat a la seva muller que havia mort, Maria Brbara Bach.

 Sonates i partites .
Sonata nm. 1 en sol menor, BWV 1001.
 Adagio;
 Fuga (Allegro);
 Siciliano;
 Presto;

Durada aproximada: 16 minuts.

La primera sonata s en sol menor, encara que al seu signe d'alteraci li falta un diesi. Una fet com aquesta en la notaci en el perode barroc tamb succeeix en la tonalitat de re menor, i no hauria de suggerir necessriament que la pea est en el mode dori. 

La fuga del segon moviment, ms tard, va ser transcrita pel mateix Bach, per a orgue (Preludi i Fuga, BWV 539) i per a llat (Fuga, BWV 1000).

Partita nm. 1 en si menor, BWV 1002.

 Allemanda;
 Double;
 Corrente;
 Double;
 Sarabande;
 Double;
 Tempo di Bourre;
 Double;

La primera partita substitueix el tempo di bourre per una giga, i cada moviment s seguit per una variaci ornamentada, anomenada una double.
Durada aproximada: 31 minuts.

 Sonata nm. 2 en menor A, BWV 1003 . 

 Grave;
 Fuga;
 Andante;
 Allegro;

Durada aproximada: 24 minuts.

 Partita nm. 2 en menor, BWV 1004 .

 Allemanda;
 Corrente;
 Sarabanda;
 Giga;
 Ciaccona;

En el gui original, al final de l'allemanda Bach indica 'Segue la Corrente'. La gran xacona dura gaireb 14 minuts i fcilment supera la llargada de tots els altres moviments junts. Aquest xacona est considerada com un dels grans reptes musicals del repertori per a viol sol ja que cobreix prcticament tots els aspectes de la tcnica violinstica coneguda en els temps de Bach; s una de les les peces ms difcils d'interpretar per a aquell instrument. Aquesta xacona s'interpreta molt sovint allada del reste de la partita.

Durada aproximada: 29 minuts.
;
;

 Sonata nm.3 en do major, BWV 1005 . 

 Adagio;
 Fuga (Alla breve);
 Largo;
 Allegro assai;

Durada aproximada: 23 minuts.

 Partita nm. 3 en mi major, BWV 1006 . 

 Preludi;
 Loure;
 Gavotte en Rondeau;
 Menuet jo;
 Menuet II;
 Bourre;
 Giga;

Una transcripci per a llat existeix, amb el nmero de catleg BWV 1006a.
Durada aproximada: 20 minuts.

;

 Transcripcions i orquestracions .

Encara que aquesta obra estava composta per al viol, Bach mateix transcrivia fragments per a d'altres instruments, i tota ella ha estat transcrita per a altres autors a la guitarra, viola, violoncel i piano.

Transcripcions de Bach.

 La fuga de la Sonata nm. 1, va ser transcrita per a orgue (BWV 539) i per a llat (BWV 1000).
 La Sonata nm. 2 completa, va ser transcrita per a teclat (possiblement per Bach) (BWV 964).
 L'Adagio de la Sonata nm. 3, va ser transcrita per a teclat (BWV 968).
 La Partita nm. 3, completa, s tamb la Suite nm. 4 per a Llat (BWV 1006);
 El Preludi de la Partita nm. 3 tamb apareix en dues cantates diferents: la BWV 29 (on est orquestrada amb bastant dramatisme per a orgue obligat i orquestra) i la BWV 120.

Altres transcripcions.
 La xacona de la Partita nm. 2 ha estat transcrita:
 per al piano, per Ferruccio Busoni i Joseph Joachim; ;
 per al piano, per a la m esquerra sola, per Johannes Brahms;
 per a la guitarra, per Andrs Segovia;
 per a l'orquestra, per Leopold Stokowski.
 Moviments concrets de les Sonates i Partitas sn els Estudis Bach-Grandjany per a arpa, transcrits per Marcel Grandjany.
 Dues sonates i un partita han estat transcrits per a piano pel Leopold Godowsky.
 L'obra completa s'ha transcrit per a clave per Winsome Evans de la Universitat de Sydney.

 Enregistraments .
 Per a viol .

Els primers fragments enregistrats foren els de Joseph Joachim, el 1903, i el primer enregistrament de tota l'obra van ser la de Yehudi Menuhin a finals de la dcada de 1930.


 Per a d'altres instruments .

 Scott Slapin, viola;
 Andrei Pricope, violoncel;
 Vito Paternoster, violoncel;
 Andrs Segovia, guitarra (alguns moviments);
 John Williams, guitarra (alguns moviments);
 Paul Galbraith, el 1998, amb una guitarra de 8 cordes;
 Goran Sollscher, guitarra;
 Hopkinson Smith, llat de barroc de 13 curs;
 Nigel North, l'obra completa (i tamb les suites per a violoncel) en llat;
 Serguei Rakhmninov, piano (preludi de la tercera Partita);
 Bla Fleck, banjo (preludi de la Partita nm. 3,  en el to de Do en comptes de Mi);
 Manuel Barrueco, guitarra (Sonates BWV 1001, 1003 & 1005);
 Dave Grossman, baix elctric de 7 corda;
 Leigh Howard Stevens, marimba;
 Kazuhito Yamashita, el 1989, guitarra;

 Notes .


 Enllaos externs .
 Seqncies MIDI de les Sonates i partites para viol sol de Bach;
 Descarregar la versi per a sintetitzador;
 Sonates i partites para viol sol Vito Paternoster   Enregistrament en mp3  Creative Common , interpretades en violoncel;
 Partitures i arxiu MIDI en el Mutopia Project;
 Diferents violinistes parlen sobre les Sonates i Partites per viol sol;
Discussi sobre un enregistrament histric;
Informaci sobre la Sonata nm. 2;
 Anthony Tommasini: "A Violin Virtuoso and Total Bach". The New York Times. 28 d'abril 2000.;
;
Grace Andreacchi: Music for Glass Orchestra. Una novella on s'analitzen les Sonates i Partites per viol sol.
CataBach.com: La pgina en catal de J.S. Bach;
Traduccions al catal de les obres de J.S. Bach;
L'Obra Instrumental de J.S. Bach;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319541" title="Arthroleptides yakusini" nonfiltered="4473" processed="4456" dbindex="124740">

Arthroleptides yakusini s una espcie de granota de la famlia dels petropedtids que es troba a Tanznia.

Viu als rius i a les rees muntanyenques humides de clima tropical o subtropical.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

 Loader, S. & Howell, K. 2004.  Arthroleptides yakusini.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 5 de juliol del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319555" title="Goalball" nonfiltered="4474" processed="4457" dbindex="124741">

El goalball s un esport d'equip que practiquen esportistes invidents o deficients visuals.

Es basa en l'oda per detectar la trajectria de la pilota, que porta uns cascavells incorporats. Tamb s important l'orientaci en l'espai, que s'aconsegueix mitjanant el tacte grcies a les lnies del terreny de joc i l'oda, sentint la pilota i els companys. Com en altres esports, tamb cal tenir fora per llanar la pilota a gol i dominar la tcnica i els aspectes tctics.

Ja que no tots els jugadors tenen el mateix nivell de deficincia visual, han de jugar amb una mscara als ulls, aix s'igualen les condicions de joc.

El goalball es juga seguint un reglament internacional que inclou diverses infraccions que es castiguen amb un penal.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319557" title="Cruziohyla" nonfiltered="4475" processed="4458" dbindex="124742">

Cruziohyla s un gnere de granotes de la famlia Hylidae.

Espcies.

 Cruziohyla calcarifer (Boulenger, 1902) -Amrica Central i nord de Sud-Amrica-.
 Cruziohyla craspedopus (Funkhouser, 1957) -Amaznia-.

Referncies.

 El gnere Cruziohyla a la IUCN. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319566" title="Last day of work" nonfiltered="4476" processed="4459" dbindex="124743">
Last day of work s una empresa creadora de videojocs amb seu a Califrnia, fundada en 2002 per Arthur Humphrey. La seva particularitat s que es tracta de jocs de temps real, on continuen succeint esdeveniments encara que l'equip estigui apagat. Sn jocs d'estratgia i individuals que giren al voltant d'una illa mgica, Isola. El seu pblic familiar l'ha fet rebre diversos premis, com el Parents' Choice Foundation Award, entre d'altres.

Fish Tycoon i Plant Tycoon.
En aquests dos jocs es tracta de reproduir les espcies extingides de peixos i plantes de l'illa d'Isola creuant les espcies existents, invertint en recerca i comprant accessoris per millorar l'aquari o l'hivernacle. Sn jocs disponibles per a PC o Palm. 

Virtual Villagers.
Aquesta saga de videojocs (tres entregues) es basen en ensenyar els nufrags a l'illa d'Isola habilitats per sobreviure i resoldre els engimes que planteja l'illa. Es pot ajudar als personatges a recollir fruita, construir edificacions, tenir fills o aprendre medicina, entre d'altres. La mecnica del joc l'apropa a la simulaci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319570" title="Gastrotheca" nonfiltered="4477" processed="4460" dbindex="124744">

Gastrotheca s un gnere de granotes que es troba a l'Amrica Central i a Sud-Amrica. Tamb sn conegudes com a granotes marsupials. 

Taxonomia.

 Famlia Amphignathodontidae;
 Gnere Gastrotheca;
 Gastrotheca abdita;
 Gastrotheca albolineata;
 Gastrotheca andaquiensis;
 Gastrotheca angustifrons;
 Gastrotheca antomia;
 Gastrotheca argenteovirens;
 Gastrotheca atympana;
 Gastrotheca aureomaculata;
 Gastrotheca bufona;
 Gastrotheca carinaceps;
 Gastrotheca christiani;
 Gastrotheca chrysosticta;
 Gastrotheca cornuta;
 Gastrotheca dendronastes;
 Gastrotheca dunni;
 Gastrotheca espeletia;
 Gastrotheca excubitor;
 Gastrotheca fissipes;
 Gastrotheca galeata;
 Gastrotheca gracilis;
 Gastrotheca griswoldi;
 Gastrotheca guentheri;
 Gastrotheca helenae;
 Gastrotheca lateonota;
 Gastrotheca lauzuricae;
 Gastrotheca litonedis;
 Gastrotheca longipes;
 Gastrotheca marsupiata;
 Gastrotheca microdiscus;
 Gastrotheca monticola;
 Gastrotheca nicefori;
 Gastrotheca ochoai;
 Gastrotheca orophylax;
 Gastrotheca ossilaginis;
 Gastrotheca ovifera;
 Gastrotheca pacchamama;
 Gastrotheca peruana;
 Gastrotheca phalarosa;
 Gastrotheca piperata;
 Gastrotheca plumbea;
 Gastrotheca pseustes;
 Gastrotheca psychrophila;
 Gastrotheca rebeccae;
 Gastrotheca riobambae;
 Gastrotheca ruizi;
 Gastrotheca splendens;
 Gastrotheca stictopleura;
 Gastrotheca testudinea;
 Gastrotheca trachyceps;
 Gastrotheca walkeri;
 Gastrotheca weinlandii;
 Gastrotheca williamsoni;
 Gastrotheca zeugocystis;

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319579" title="Combat de Margalef" nonfiltered="4478" processed="4461" dbindex="124745">





El Combat de Margalef de 1413 fou una de les batalles de la Revolta del comte d'Urgell

Francesc d'Erill i d'Orcau, partidari de Jaume II d'Urgell, fu retirar fins a Torregrossa les tropes fidels a Ferran el Catlic.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319580" title="Acris" nonfiltered="4479" processed="4462" dbindex="124746">

Acris s un gnere de granotes petites de la famlia Hylidae que es troba a Nord-Amrica. Sn ms aqutiques que altres espcies de la mateixa famlia car estan associades a dipsits d'aigua permanents amb vegetaci de superfcie. 

Espcies.

 Acris blanchardi;
 Acris crepitans;
 Acris gryllus ;

Referncies.



Enllaos externs.

 El gnere Acris a l'Encyclopedia of Life. ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319584" title="Alquible" nonfiltered="4480" processed="4463" dbindex="124747">
L'alquible (o tamb qibla) s un mot rab que indica la direcci en la que cal fer la pregria. Originalment la fe islmica dirigia la pregria a Jerusalem, per a partir de la hgira, es va dirigir cap la Meca. A la sura II, versicle 144, de l'Alcor es diu  ...Farem que et giris cap una direcci que et satisfaci. Gira el teu rostre cap la Mesquita Sagrada. Onsevulga que esteu gireu el rostre cap ella...  

Aquesta direcci assenyala la ciutat rab de la Meca, i ms concretament la Ka'ba, que es troba a la mesquita d'al-Haram. Fins i tot hom ha discutit quin lloc concret de la Ka'ba s el punt exacte on de fet es centra tot el mn islmic.


Aquesta prctica fa que totes les mesquites estiguin orientades a l'alquible. Dins la mesquita, la direcci exacta ve indicada pel mihrab que est situat al mur de l'alquible.
 
Enllaos externs.
  Localitzador de l'alquible;

Bibliografia.
Maurice Gaudefroy-Demombynes. Mahoma. Ediciones Akal. Torrejon de Ardoz, 1990. ISBN 84-7600-495-X


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319588" title="Acris crepitans" nonfiltered="4481" processed="4464" dbindex="124748">

Acris crepitans s una espcie de granota de la famlia Hylidae autctona dels Estats Units i del nord-est de Mxic.

Subespcies.

 Acris crepitans blanchardi (Harper, 1947);
 Acris crepitans crepitans (Baird, 1854);
 Acris crepitans paludicola (Burger, Smith i Smith, 1949);

Reproducci.

L'poca de cria transcorreix entre maig i juliol i la maduresa sexual dels capgrossos s'assoleix abans d'un any. 

Alimentaci.

Menja insectes petits, incloent-hi mosquits.

Distribuci geogrfica.

 A. c. blanchardii: des de Michigan i Ohio fins a Texas i Mxic. Tamb ha estat observada a Minnesota i Colorado.
 A. c. crepitans: des de Nova York fins a Florida i els estats riberencs del Golf de Mxic fins a Texas.
A. c. paludicola: des del sud-oest de Louisiana fins a l'est de Texas.

Font.

 Acris crepitans a la IUCN. ;

Enllaos externs.

 Acris crepitans a l'Animal Diversity Web. ;
 Acris crepitans a The Frogs and Toads of Georgia. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319592" title="Alan Kendall" nonfiltered="4482" processed="4465" dbindex="124749">
Alan Kendall (Darwen, Regne Unit, 9 de setembre de 1944) s un guitarrista britnic. Va formar part de The Bee Gees Band durant els anys 70, grup del qual va ser el guitarrista principal. Tot i que The Bee Gees Band, com a sextet, es va dissoldre a principis dels anys 80, Alan Kendall ha seguit tocant amb els Bee Gees, tant en sessions d'estudi com en concerts en directe fins a principis dels anys 2000. Ms tard, ha collaborat a l'lbum de Cliff Richard, Something Is Going On.

Alan Kendall tamb ha format part de grups com Kris Ryan & The Strangers, King Ryan & The Questions, Glass Menagerie i Toefat, 


 Enllaos externs.
Lloc oficial dels Bee Gees ;
Lloc web dels Bee Gees ;
El millor lloc sobre les canons dels germans Gibb ;
Lloc web sobre els Bee Gees en catal ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319593" title="Riu Mosoll" nonfiltered="4483" processed="4466" dbindex="124750">



El Mosoll s un riu de carcter torrencial afluent per l'esquerra del Cardener, a la Vall de Lord. Amb una conca de 905 ha., neix a les Terreres de Pratformiu (municipi de La Coma i la Pedra al lmit amb el terme municipal de Guixers (ambds a la comarca del Solsons), a 1.450 metres d altitud. Desprs d'un recorregut de 5.774 metres amb un primer tram seguint la direcci preponderant SE-NO, entra a les valls de la Pedra i agafa la direcci predominat NE-SO que mantind fins desguassar al Cardener al costa de l'antiga fbrica de la Gafa a escassos 85 metres aiges avall del pont de la Pedra, a una altitud de 893 metres. 

Els ltims 500 metres han estat canalitzats formant esglaons i segons el mapa de l'Institut Cartogrfic de Catalunya, aquest tram canalitzat rep el nom de torrent de Ramossell. Val a dir, per, que aquesta denominaci no s gens usada per la gent de la contrada.

Principal afluents.

Per la dreta.
 Torrent de les Llagunes;
 Ribera de Cal Canonge;
 Barranc de Cal Manx;
 Ribereta del Pujol;

Perfil del seu curs.


| align="center" colspan=3 font size="3" style="background: #003399; color:#FFFFFF"| Pe r f i l
|-
! Recorregut (en m.) !! Altitud (en m.) !! Pendent
|-
|align="center"|0
|align="center"|1.460
|align="center"| - 
|-
|align="center"|500
|align="center"|1.410
|align="center"|25,0 %
|-
|align="center"|1.000
|align="center"|1.352
|align="center"|29,0 %
|-
|align="center"|1.500
|align="center"|1.316
|align="center"|18,0 %
|-
|align="center"|2.000
|align="center"|1.255
|align="center"|30,5 %
|-
|align="center"|2.500
|align="center"|1.195
|align="center"|30,0 %
|-
|align="center"|3.000
|align="center"|1.128
|align="center"|13,4 %
|-
|align="center"|3.500
|align="center"|1.062
|align="center"|13,2 %
|-
|align="center"|4.000
|align="center"|1.002
|align="center"|12,0 %
|-
|align="center"|4.500
|align="center"|968
|align="center"|6,8 %
|-
|align="center"|5.000
|align="center"|937
|align="center"|6,2 %
|-
|align="center"|5.500
|align="center"|909
|align="center"|5,6 %
|-
|align="center"|5.774
|align="center"|893
|align="center"|5,8 %
|-


Mapa del seu curs.
Mapa de l'Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319594" title="Acris gryllus" nonfiltered="4484" processed="4467" dbindex="124751">

Acris gryllus s una espcie de granota de la famlia Hylidae, autctona del sud-est dels Estats Units i molt similar a Acris crepitans.

Subespcies.

 Acris gryllus gryllus (LeConte, 1825) ;
 Acris gryllus dorsalis (Harlan, 1827) ;

Alimentaci.

Menja insectes, aranyes i altres artrpodes. 

Distribuci geogrfica.

 Acris gryllus gryllus: des del sud-est de Virgnia (i passant per Carolina del Nord, Carolina del Sud, Gergia, Alabama i Mississip) fins al riu Mississip. ;
 Acris gryllus dorsalis: noms a Florida. ;

Referncies.

 Acris gryllus a la IUCN. ;

Enllaos externs.

 Acris gryllus a l'Animal Diversity Web. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319595" title="Joc de l'oca" nonfiltered="4485" processed="4468" dbindex="124752">

El joc de l'oca s un joc de tauler per de dos a quatre jugadors, per b que hi pot jugar ms gent. L'objectiu del joc s avanar per 63 caselles amb dibuixos, en un recorregut en forma d'espiral, arribant al centre del tauler (casella 63). Hi ha caselles especials, que poden fer retrocedir, avanar, entre altres coses. s habitual trobar un tauler de parxs a l'altra cara del tauler.

Histria.


Invenci de Francesco de Medici i anys segents.
Es creu que el joc de l'oca va ser inventat per Francesco de Medici, que en va enviar una cpia a Felip II d'Espanya a mitjans del Segle XVI.

El professor Murray, en el seu llibre "A History of Board Games other than Chess" (Oxford University Press, 1952), explica que el joc es va estendre al Regne Unit el 1597, quan John Wolfe el va definir com el nou joc ms agradable de l'oca a Stationers.

 El 1758 la Duquessa de Norfolk jugava al joc de l'oca a Worksop, segons Horace Walpole.

Regles del joc.
La fitxa de cada jugador va avanant segons la numeraci obtinguda pels dos daus (en la versi original i ms estesa per Europa, per b que hi ha variacions que es juguen amb noms un dau), que van tirant per torns. Guanya el primer jugador que arriba a la casella nmero 63. Hi ha diverses caselles especials, que poden fer avanar, retrocedir o quedar-se un o ms torns sense tirar.

Caselles especials.
Hi ha diverses caselles espacials. Algunes, com l'oca, permeten avanar diverses caselles. Altres, fan retrocedir, i n'hi ha que, com els daus o el pont, permeten fer ambdues coses.

Aqu sota s'inclou una taula amb les caselles especials del joc de l'oca:




En cultura popular.
 A la novella Le Testament d un excentrique, Jules Verne utilitza els Estats Units d'Amrica com un tauler real del Joc de l'Oca on set jugadors competeixen per obtenir una herncia de $60,000,000.
 El joc va ser la base d'un concurs televisiu d'Itlia anomenat Il Grande Gioco Dell'Oca (El Gran Joc de l'Oca), en el qual es va baxar el concurs espanyol El gran juego de la oca (El Gran Joc de l'Oca). La versi en castell es va mostrar a les pantalles del 1993 fins al 1995, i ms tard (1998) com a El nuevo juego de la oca (El Nou Joc de l'Oca).
 Nintendo ha introdut el joc arreu del mn amb la seva continuaci de la franqucia Mario Party.

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319596" title="The Bee Gees Band" nonfiltered="4486" processed="4469" dbindex="124753">
The Bee Gees Band s el grup de pop format pels Bee Gees (Barry Gibb, Robin Gibb i Maurice Gibb) i per Alan Kendall, Dennis Bryon i Blue Weaver.

The Bee Gees Band va nixer a mitjans dels anys 70, amb l'lbum Main Course (1975), i va dissoldre's al 1981, desprs de l'lbum Living Eyes.

 Enllaos externs.
Lloc oficial dels Bee Gees ;
Lloc web oficial d'Universal sobre els Bee Gees ;
Lloc web sobre les canons dels germans Gibb ;
Lloc web sobre els Bee Gees en catal ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319599" title="Aparasphenodon" nonfiltered="4487" processed="4470" dbindex="124754">

Aparasphenodon s un gnere de granotes de la famlia Hylidae que es troba al sud-est del Brasil, la conca del riu Orinoco, Veneuela i Colmbia. 

Espcies.



Font.

 El gnere Aparasphenodon a la IUCN. ;

Enllaos externs.

 El gnere Aparasphenodon a l'Encyclopedia of Life. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319601" title="Aparasphenodon bokermanni" nonfiltered="4488" processed="4471" dbindex="124755">

Aparasphenodon bokermanni s una espcie de granota de la famlia Hylidae que es troba al Brasil. 

Viu als boscos humits de clima tropical o subtropical. 

Font.

 IUCN. ;

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie. ;
 Amphibiaweb. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319602" title="Sonata da chiesa" nonfiltered="4489" processed="4472" dbindex="124756">
La sonata da chiesa (terme itali que significa "sonata d'esglsia"), s una composici instrumental del barroc, que generalment consta de quatre moviments. Ms d'una melodia s'utilitzava sovint, i els moviments alternaven el carcter, amb l'ordre: lent - rpid (allegro) - lent (adagio) - rpid (allegro); tots els moviments es basaven en els mateixos temes o motius. El segon moviment era normalment un allegro fugat, i el tercer i quart moviments tenien la forma binria que a vegades corresponien a una sarabanda i a una giga.

Al marge d'unes poques sonates destinades al teatre, al costat de la sonata da chiesa a l'poca barroca aparegu tamb la sonata da camera; ambdues modalitats van ser essencials per a l'evoluci de la forma sonata.

Sovint, s'ha pensat que aquestes sonates es componien per a ser tocades exclusivament en cerimnies religioses. Mentre que aix podia ser cert quan era msica d'encrrec, no estaven en la mateixa categoria que, per exemple, un rquiem. Aquestes sonates s'interpretaven sovint en concerts destinats a la pura diversi. La sonata era indistintament un divertiment cortes, una obra amb finalitat didctica o una pea instrumental destinada a l'esglsia.

Un dels exponents ms grans d una sonata da chiesa sn algunes de les obres d'Arcangelo Corelli (1653-1713). Entre les seves millors composicions hi ha les 6 Sonata da Chiesa, Op. 1; i els primer vuit dels seus Dotze concerti grossi, op. 6, sn tamb sonates da chiesa. Un altre compositor d'aquesta forma de msica va ser Giovanni Battista Bassani que cap el 1710 va compondre dotze sonates da chiesa. Les tres sonates per a viol sol de J. S. Bach tamb tenen la forma sonata da chiesa, com ho estan les seves sis sonates per a viol i clavec obligat.

A la fi del segle XVII, i especialment grcies a l'obra de Corelli, ambdues modalitats es fusionaren, amb un cert predomini de la sonata da chiesa, que fou reduda a tres moviments (quasi sempre: lent - rpid - rpid). Al segle XVIII aparegueren sonates en forma de trio sonata (sonata a tres), en qu intervenen dos instruments meldics i el tercer, que realitza el baix, a crrec d'un instrument de teclat. La sonata da chiesa s'havia tornat antiquada en l'poca de Joseph Haydn (1732-1809), tot i que ell va compondre unes quantes peces en aquest estil, i Mozart (1756-1791) tamb uns quants anys desprs. El terme es va deixar d'utilitzar.

 Referncies .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319607" title="Rhynchocyon" nonfiltered="4490" processed="4473" dbindex="124757">

Rhynchocyon s un gnere de musaranya elefant de la famlia dels macrosceldids.

Cont les segents espcies:
Musaranya elefant d'espatlla groga, Rhynchocyon chrysopygus;
Musaranya elefant gegant, Rhynchocyon cirnei;
Musaranya elefant de Peters, Rhynchocyon petersi;
Rhynchocyon udzungwensis;
Rhynchocyon clarkei  ;
Rhynchocyon pliocaenicus  ;
Rhynchocyon rusingae  ;

Referncies.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319609" title="Kurpfalz" nonfiltered="4491" processed="4474" dbindex="124758">


El Palatinat del Rin (Pfalzgrafschaft bei Rhein)   ms tard el Palatinat Electoral (Kurpfalz)   va ser un territori histric del Sacre Imperi Romanogermnic, administrat per un comte palat. Els seus governants feien de Prnceps Electors del Sacre Imperi Romanogermnic del 1356.

El Palatinat Electoral era un territori ms extens del que desprs seria el Palatinat del Rin (Rheinpfalz), a la riba oest del Rin, i es ara la regi del Palatinat al estat federal d'Alemanya de Rennia-Palatinat. El Palatinat Electoral tamb incloa territoris de la banda est del Rin, com les ciutats de Heidelberg i Mannheim.







Comtes del palatinat de Lotarngia, 915 1085.
El Palatinat va emergir de Comtat Palat de Lotarngia, el qual va nixer al segle X. 

 Vigeric de Lotarngia, comte de Bidgau (aprox. 915/916 922);
 Godofreu, comte del Jlichgau (aprox. 940);

Casa dels Ezzonen.
Durant el segle XI, estava dominat per la dinastia Ezzona, els quals van governar molts estats diferents a les dues bandes del Rin. 

 Armand I de Lotarngia, 945 994;
 Ezzo de Lotarngia, 994 1034;
 Ot I de Lotarngia, 1034 1045 (Duc de Subia 1045 47);
 Enric I de Lotarngia, 1045 1061;
 Armand II de Lotarngia, 1061 1085 (en nom de Anno II, arquebisbe de Colnia fins el 1064);

Comtes Palatins del Rin, 1085 1356.
Des del 1085/1086, desprs de la mort de l'ltim comte palat de la famlia Ezzonnen, Armand II de Lotarngia, el Palatinat va perdre la seva importncia militar a Lotarngia. La autoritat territorial del comte palat va ser reduda als comtats del Rin, llavors anomenats Comtat Palat del Rin.  

 Enric II de Laach, 1085 95;
 Sigfred de Ballenstadt, 1095 1113;
 Godofred de Kalw, 1113 29;
 Guillem de Ballenstadt, 1129 39;
 Enric IV Jasomirgott, 1139 42;
 Armand III de Stahleck, 1142 55;

Comtes Palatins Hohenstaufen.
El primer comte hereditari del palatinat del Rin va ser Conrad de Hohenstaufen, qui era el germ ms jove de l'emperador Frederic Barbarossa. Els territoris adjuntats a aquest crrec hereditari comenaven per aquells ocpupats pels Hohenstaufens a Francnia i a Rennia (altres branques dels Hohenstaufens van rebre terres a Subia, Franc-Comtat, i ms enll). La majoria d'aquest era dels seus avantpassats imperials, l'emperador de Franconia, i una part dels avantpassats maternals de Conrad, de Saarbrcken. Aquest entorn explica la composici del Palatinat Superior i del Rin en la herncia dels segles posteriors.

 Conrad de Hohenstaufen 1156 95;

Comtes Palatins Welf.
El 1195, el palatinat va passar a la Casa dels Welf a travs del casament d'Agns, successora del comtat de Staufen.
 Enric V de Welf, 1195 1213;
 Enric VI de Welf, 1213 14;

Comtes Palatins Wittelsbach.
A principies del segle XIII, amb el casament d'Agns, el territori va caure en mans dels Wittelsbach, Ducs de Baviera, els quals eren ducs i alhora comtes palatins de Baviera. 

 Llus I, 1214 27;
 Ot II, 1227 53;
 Llus II (Duc de la Alta Baviera), 1253 94;

Durant una divisi, ms tard, del territori de les herncies del Duc Llus II d'Alta Baviera el 1294, la branca ms vella dels Wittelsbachs va obtenir la possessi dels dos Palatinats del Rin i els territoris a Baviera del "Nordgau" (la part nord de Baviera del Danubi) amb el centre al voltant de Amberg. Aquesta regi va ser polticament connectada al Palatinat del 
Rin amb el nom de Alt Palatinat (Oberpfalz) i es va tornar ms com al segle XVI que el  Baix palatinat a la vora del Rin.  

 Rodolf I, 1294 1317;
 Adolf, 1317 27;

Amb el Tractat de Pavia el 1329 l'emperador Llus IV, un fill de Llus II, va tornar al Palatinat amb els seus nebots: Rodolf i Rupert.

 Rodolf, 1329 53;
 Rupert, 1353 56;

Electors Palatins, 1356 1777.
A la Butlla d'Or de 1356, el Palatinat va ser reconegut com a un Electorat secular, i se li van donar els crrecs hereditaris de Erztruchse de l'imperi i vicari imperial Reichsverweser de Francnia, Subia, el Rin, i Alemanya del sud. Des de llavors, el Comte Palat del Rin va comenar a ser conegut com Elector Palat (Kurfrst von der Pfalz). El ttol de Prncep-Elector ja havia existit avans (per exemple, dos Reis Alemanys rivals van ser escollit el 1257: Ricard de Cornualla i Alfons de Castella) de manera que s difcil establir una data precisa del comenament de l's d'aquest crrec.

A causa de la prctica de dividir territris entre les branques de les families, als comenaments del segle XVI, les lnies ms joves del Palatinat dels Wittelsbach van comenar a governar Simmern, a Kaiserslautern i a Zweibrcken, al Baix Palatinat, i a Neuburg i a Sulzbach a l'Alt Palatinat.  El Palatinat Elector, ara a Heidelberg, es va convertir al Luteranisme a la dcada del 1530 i al Calvinisme a la dels 1550.

 Primer Electorat, 1356 1648 .


 Segon Electorat, 1648 1777 .


 Electors de Baviera i Comtes Palatins del Rin, 1777 1803 .


Desenvolupaments posteriors.
El 1806, Baden va ser elevat a la categoria de Gran Ducat. Al Congrs de Viena el 1814 i el 1815, el Palatinat esquerra   ampliat amb altres regions com l'antic Bisbat d'Espira (Speyer en alemany)   va ser tornat als Wittelsbachs i va passar a ser una part formal del Regne de Baviera el 1816 i desprs d'aix es va comenar a conixer la regi com a Palatinat. L'rea va romandre com a part de Baviera fins la Segona Guerra Mundial, quan es va separar i es va convertir en un nou estat: Rennia-Palatinat, aix com altres antigues regions de la part esquerra del Rin com territoris de Prssia i Hessen-Darmstadt.

Galeria d'imatges.


Vegeu tamb.

Governants del Palatinat;

 Enllaos externs .
  Heidelberg and the Palatine   informaci treballada sobre la histria i la arquitectura, i molt illustrada.
  Biblioteca virtual de la Histria del Kurpfalz;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319610" title="Aparasphenodon brunoi" nonfiltered="4492" processed="4475" dbindex="124759">

Aparasphenodon brunoi s una espcie de granota de la famlia Hylidae endmica del Brasil. 

Viu als boscos humits de clima tropical o subtropical i als aiguamolls d'aigua dola.

Est amenaada per la prdua del seu hbitat natural. 

Fonts.

 IUCN. ;
 Encyclopedia of Life. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie. ;
 AmphibiaWeb ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319613" title="Aparasphenodon venezolanus" nonfiltered="4493" processed="4476" dbindex="124760">

Aparasphenodon venezolanus s una espcie de granota de la famlia Hylidae que es troba al Brasil, Colmbia i Veneuela. 

Viu als boscos humits de clima tropical o subtropical, llacs i aiguamolls d'aigua dola. 

Est amenaada per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

 La Marca, E. & Castro, F. 2004.  Aparasphenodon venezolanus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 5 de juliol del 2008. ;

Enllaos externs.

 IUCN. ;
 Encyclopedia of Life. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie. ;
 AmphibiaWeb. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319616" title="Taghit" nonfiltered="4494" processed="4477" dbindex="124761">


Taghit s un poble de la regi de la Saoura, a la zona del Gran Erg occidental del desert del Shara algeri i que es troba a uns 90Km de la ciutat de Bechar, capital de la wilaya.

Taghit s un poble considerat una destinaci turstica de primer nivell a Algria, ats que ofereix una diversitat de possibilitats fora atractives per als visitants, cadascuna per ella mateixa i en conjunt.

 Gaudir de la visita .
En primer lloc Taghit permet gaudir d'un paisatge impressionant i nic, ja que el poble es troba situat en una plana allargassada damunt d'un oasi o palmerar i circumdat a l'oest per uns pujols rocallosos i a l'est per un vast conjunt de dunes arenoses.

A continuaci, tenim la casbah, barri vell i laberntic, situada al ksar, antic castell defensiu i emmurallat, que es troba adossat al fort de les tropes franceses durant la colonitzaci. Aquest indret s una mostra dels ksours o castells que hi ha escampats al llarg d'un corredor imaginari ms o menys recte d'uns 15Km, que comprn, de nord a sud, les poblacions de Zaouia Foukania, Taghit, Berika, Barebi, Bakhti i Zaouia Tahtania. Es tracta de restes d'antics pobladors i del pas de les caravanes que en la majoria dels casos es troben en un estat enrunat, tret del ksar de Taghit, habitat fins a principis dels anys 80, que est, actualment, experimentant un notable procs de rehabilitaci pels esforos de la poblaci local i les bones intencions i promeses des successius governs del pas.

Hi ha tamb la zona de l'oasi, espai verd que corre en parallel a tots els pobles, veritable pulm i font de vida per a la poblaci, ja que aporta l'aigua i permet desenvolupar una agricultura limitada; per tamb constitueix un dels recursos econmics ms importants de la zona: els dtils.
I per acabar, centrant-nos en Taghit, aquest poble tamb ofereix la possibilitat de passejar tranquillament pels seus carrers, visitar el petit mercat a l'aire lliure, seure als seus bars i degustar un bon te i, sobretot, conversar amb els seus habitants, gent fora amable i acollidora amb els estrangers.

 Enllaos externs .
 Web de Viatgers del Mn;
 Web del Ministre des affaires trangres d'Algria;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319620" title="Lawrence Lambe" nonfiltered="4495" processed="4478" dbindex="124762">
Lawrence Morris Lambe (* 1849 1934) fou un geleg i paleontleg de Geological Survey of Canada (GSC). Fou el primer gran geleg de Canad.

Va publicar treballs, describint la diversitat i plenitut de la fauna de dinosaures descoberts en els dipsits fssils d'Alberta, fent conixer als ulls del pblic els dinosaures del Canad en el que fou conegut com L'Era Daurada dels Dinosaures en aquesta provncia. Durant el perode que pass entre els 1880 i la Primera Guerra Mundial caadors de fssils de tot el mn van convergir a Alberta. Lambeosaurus, fou anomenat en el seu honor a l'any 1923.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319629" title="Dromiceiomimus" nonfiltered="4496" processed="4479" dbindex="124763">

Dromiceiomimus ("imitador d'em) fou un dinosaure bpede que visque al Cretaci superior, fa entre 80 i 65 milions d'anys. Feia uns 3'6 metres de longitud i pesava entre 100 i 150 kg. El fmur feia 467 mm de longitud. Comparant amb altres dinosaures tenia una esquena curta i llargues potes anteriors.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319630" title="Bromeliohyla" nonfiltered="4497" processed="4480" dbindex="124764">

Bromeliohyla s un gnere de granotes de la famlia Hylidae que es troba a les rees tropicals de Mxic, Belize, Guatemala i el nord d'Hondures. 

Espcies.



Referncies.

 IUCN. ;
 Taxonomia d'aquest gnere animal. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319631" title="Bromeliohyla bromeliacia" nonfiltered="4498" processed="4481" dbindex="124765">

Bromeliohyla bromeliacia s una espcie de granota de la famlia Hylidae que es troba a Belize, Guatemala, Hondures i Mxic. 

Viu als boscos humits de clima tropical o subtropical.

Est amenaada per la prdua del seu hbitat natural. 

Fonts.

 IUCN. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie. ;
 AmphibiaWeb. ;

Enllaos externs.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319633" title="Branca" nonfiltered="4499" processed="4482" dbindex="124766">
La branca s la part de l'arbre en la que creixen les fulles. Es tracta d'una estructura de fusta connectada al tronc central d'un arbre o d'un arbust. Les branques poden desenvolupar-se de forma hortizontal, vertical o diagonal, tot i que aquesta ltima s la que presenten la major part de branques arbries.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319634" title="Bromeliohyla dendroscarta" nonfiltered="4500" processed="4483" dbindex="124767">

Bromeliohyla dendroscarta s una espcie de granota de la famlia Hylidae que es troba a Mxic.

Viu als rius i als boscos muntanyencs humits de les rees tropicals i subtropicals. 

Est amenaada per la prdua del seu hbitat natural. 

Fonts.

 IUCN. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie. ;
 AmphibiaWeb. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319635" title="Carles Mund" nonfiltered="4501" processed="4484" dbindex="124768">

Carles Mund s llicenciat en Dret per la Universitat Pompeu Fabra i Mster en Dret Urbanstic i de l'Edificaci. 

s Advocat en exercici des de 1998. Ha estat cap del Gabinet del Departament d'Educaci entre 2003 i el 2006 i del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicaci entre 2006 i 2008. En l'mbit universitari, ha estat membre del Consell Interuniversitari de Catalunya, del Consell Social de la UPF i del Consell Social de la UB. 

Ha format part del Secretariat del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i ha estat membre del Consell Social de la Llengua Catalana. Ha estat regidor de Cultura de l'Ajuntament de Gurb des de 1999.

Actualment s el nou secretari de Mitjans de Comunicaci del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicaci.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319636" title="High (James Blunt)" nonfiltered="4502" processed="4485" dbindex="124769">
High s una can de pop rock escrita pel cantant britnic James Blunt i per Ricky Ross (el cantant principal de la banda escocesa Deacon Blue) pel primer lbum de Blunt Back to Bedlam (2004). La can fou produda per Tom Rothrock i Jimmy Hogarth i reb una acollida heterognia dels crtics de msica. Fou llanat com a primer senzill a l'agost del 2004 i no aconsegu un gran impacte a la taula de senzills del Regne Unit, no arribant ni als setanta-cinc primers. Desprs de l'xit de You're Beautiful, High fou llanada de nou a la tardor del 2005, i esdevingu un xit de top-20 arreu del mn, arribant al tercer lloc de les llistes a Itlia i el setz al Regne Unit.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319638" title="Ral Garca" nonfiltered="4503" processed="4486" dbindex="124770">

Ral Garca Escudero, Ral Garca (nascut l'11 de juliol de 1986 a Pamplona) s un futbolista que juga a l'Atltico de Madrid. 




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319640" title="Jos Miguel Gonzlez Rey" nonfiltered="4504" processed="4487" dbindex="124771">

Jos Miguel Gonzlez Rey, ms conegut com Josemi, s un jugador espanyol de futbol, nascut el 15 de novembre del 1979 a Torremolinos, provncia de Mlaga. La seva posici en el terreny de joc s la de lateral dret, encara que en ocasions pot jugar en altres posicions com de lateral esquerre o defensa central. Actualment juga en el RCD Mallorca de la Primera Divisi espanyola. 

Trajectria.
Josemi es va formar en la pedrera del Mlaga CF fins a debutar en el primer equip en la Primera Divisi espanyola. L'estiu del 2004 Rafael Bentez va arribar a la banqueta del Liverpool FC, club que a petici del seu tcnic es va fer amb els serveis de Josemi desprs d'abonar 2 milions de lliures. En l'equip dels reds va sofrir una lesi de genoll que el va mantenir lesionat 4 mesos i no va gaudir de la continutat necessria.

El 29 de desembre del 2005 es va fer pblic l'acord al que havien arribat el Liverpool CF i el Vila-real CF. Per aquest acordo Josemi passava al club espanyol, mentre que el fins a llavors jugador del Vila-real Jan Kromkamp passava a la disciplina del Liverpool. En el Vila-real FC jug 32 partits i no anot cap gol.

El 4 de juliol del 2008 es va anunciar el fitxatge de Josemi pel RCD Mallorca.

 Palmars .

 1 Copa Intertoto (Mlaga Club de Ftbol, 2002-2003);
 1 Lliga de Campions (Liverpool Football Club, 2004-2005);
 1 Supercopa d'Europa (Liverpool Football Club, 2005-2006);

Referncies.


Enllaos externs.
Estadstiques de Josemi a lfp.es ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319645" title="Bufo cophotis" nonfiltered="4505" processed="4488" dbindex="124772">

Bufo cophotis s una espcie d'amfibi de la famlia Bufonidae que es troba al Per.

Viu als rius i als aiguamolls d'aigua dola.

Fonts.

 IUCN. ;
 Animal Diversity Web. ;
 Encyclopedia of Life. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319647" title="Fabiano Eller dos Santos" nonfiltered="4506" processed="4489" dbindex="124774">


 Fabiano Eller dos Santos , o simplement  Fabiano Eller  (nascut el 16 de novembre de 1977 a Linhares) s un futbolista brasiler de l'Atltico de Madrid. 
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319648" title="Rhinella abei" nonfiltered="4507" processed="4490" dbindex="124775">

Rhinella abei s una espcie d'amfibi de la famlia Bufonidae que es troba al Brasil.

Viu als boscos humits de clima tropical i subtropical, rius i aiguamolls d'aigua dola.

Est amenaada per la prdua del seu hbitat natural. 

Fonts.

 IUCN. ;
 AmphibiaWeb. ;

Enllaos externs.

 Fotografies d'aquest amfibi. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319651" title="Xinxilla" nonfiltered="4508" processed="4491" dbindex="124778">

Les xinxilles (Chinchilla) sn petits rosegadors nocturns de mida mitjana de la famlia dels xinxllids, propers a les viscatxes; com elles, les xinxilles sn originries de la serralada dels Andes, a Amrica del Sud. El gnere Chinchilla agrupa dues espcies salvatges i una varietat domstica, creada pel creuament de les salvatges. Tret de la varietat domstica, totes les xinxilles estan amenaades d'extinci.

Espcies salvatges i varietats domstiques.

Tot i que tenen un aspecte i un comportament molt similars, es distingeixen diverses espcies dins el gnere Chinchilla, aix com algunes varietats domstiques. Les niques espcies salvatges actualment conegudes sn animals sud-americans molt rars. Ambdues sn protegides:
Chinchilla brevicaudata Waterhouse, 1848, o xinxilla de cua curta.
Chinchilla lanigera Molina, 1782, o xinxilla de cua llarga.

La xinxilla de cria o xinxilla domstica s un hbrid (Chinchilla laniger x Chinchilla brevicaudata) resultant del creuament progressiu de les espcies salvatges per part dels criadors de xinxilles. Tanmateix, la xinxilla domstica s molt ms propera a C. lanigera que a C. brevicaudata, molt ms rara. Es tracta d'un animal adaptat a la captivitat i conegut pel gran pblic amb el nom com de "xinxilla". Originalment, l'objectiu dels primers criadors era la producci de pells. La xinxilla domstica tamb serveix com a animal de laboratori, i recentment com a animal de companyia. Els criadors n'han criat de molts colors diferents, encara que la seva cria comen ja fa menys d'un segle.




Nomenclatura i sistemtica.
El nom "xinxilla".
El nom "xinxilla" prov o b d'una tribu nadiua americana dels Andes, els xinxes, i significaria literalment "petit xinxa"; o b de chinche, "animal pudent", (sens dubte en referncia a la forta pudor que allibera quan se l'espanta).

"Xinxilla" tamb podria venir de la llengua qutxua: de xin, que significa "silencis", i sinchi, que significa "fort" o "coratjs", als quals s'afegeix el diminutiu qutxua lla. Tot junt, el nom significa "fort i silencis petit"

El nom de l'animal difereix poc d'una llengua a l'altra. Per exemple, en diferents pasos del mn rep els noms de:

Chinchilla: dans, alemany, angls, castell, fins, francs, indonesi, neerlands;
Chinchila: portugus;
 in ilo: esperanto;
iniliniai: litu;
 in ila: eslov;
Szynszyla: polons;

El gnere Chinchilla.
La taxonomia de les xinxilles encara est discutida. La desaparici, possiblement total, d'una o ms espcies salvatges no permetria resoldre mai aquest problema.

El nom genric Chinchilla, Bennett, 1829, sovint discutit, s encara el nom llat ms utilitzat. Tanmateix, n'existeixen nombrosos sinnims: Mus Linnaeus, 1758 (Molina, 1782),  Lemmus Link, 1795 (Tiedemann, 1808), Cricetus Leske, 1779 (E.Geoffroy St.-Hilaire, 1803); Eriomys Lichtenstein, 1830; Callomys d'orbigny & I. Geoffroy St.-Hilaire, 1830; Aulacodus Temminck, 1827 (Kaup, 1832); Lagostomus Brookes, 1828 (Cuvier, 1830).

L'existncia de txons inferiors.



L'existncia de diverses espcies o subespcies d'aquest gnere tamb s molt discutida des del segle XIX. Alguns autors reconeixen una nica espcie (Albert, 1901; Sage, 1913; Bowman, 1924; Bidlingmaier, 1937), mentre que d'altres reconeixen una o ms subespcies de l'espcie C. lanigera (Walker, 1968; Pine i cols., 1979) o de l'espcie C. chinchilla: (Osgood, 1943; Man, 1978).

La classificaci ms utilitzada tant a les taxonomies clssiques com pels investigadors s que el gnere Chinchilla Bennett, 1829 inclou dues espcies salvatges: C. brevicaudata, Waterhouse, 1848; i C. lanigera Molina, 1782.

Les autoritats ms recents tamb identifiquen dues espcies: Chinchilla lanigera i Chinchilla brevicaudata (Cabrera, 1961 ; Corbet & Hill, 1980 ; Woods, 1993 ; Monoz-Pedreros, 2000).
Aquesta distinci es correspon amb les dades moleculars recents (Spotorno i cols. 2004) car, el 2003, Valladares i Spotorno feren una petici a la Comissi Internacional de Nomenclatura Zoolgica de reanomenar dues espcies: validar l'antic nom Mus laniger (Molina, 1782) en lloc de Chincilla laniger (Molina, 1782) i validar l'antic Eriomys chinchilla Lichtenstein, 1830 en lloc de Chinchilla brevicaudata Waterhouse, 1848. Aquesta petici encara no ha rebut resposta.

Quant a la xinxilla domstica, els cientfics la consideren generalment un hbrid (amb una forta influncia de C. lanigera) resultant del creuament en captivitat entre C. laniger i C. brevicaudata. Als laboratoris, en canvi, se'ls designa com a C. laniger, sense distingir entre l'espcie salvatge i els descendents d'animals en captivitat.

Aquesta distinci entre xinxilla domstica i les espcies salvatges s essencial dins el marc de les reglamentacions internacionals, car difereixen segons si es tracta d'exemplars en captivitat o d'exemplars salvatges protegits.

Caracterstiques comunes de les xinxilles.
Les xinxilles salvatges gaireb han desaparegut. Tanmateix, algunes rares observacions (A.E. Brehm, 1864; Jimnez, 1995) permeten fer-se una idea de la seva morfologia i el seu comportament. Les xinxilles domstiques heretaren les caracterstiques dels seus avantpassats. Per a ms detalls, vegeu els articles de cada espcie i varietat.

Aquests rosegadors de la mida d'un petit conill estan perfectament adaptats al seu mode de vida en un hbitat hostil.


Comportament social.
L'hbitat de les xinxilles s la serralada dels Andes, de fins a ms de 4.500 m d'altitud segons l'espcie, en zones rocalloses desrtiques. Antigament, vivien en grups familiars de centenars d'exemplars, per la seva rarefacci tendeix a reduir ms i ms la mida de les ltimes colnies conegudes de C. lanigera. Les femelles sn ms grans que els mascles, i sn dominants. Hi ha opinions divergents sobre la seva eventual monogmia.

Per comunicar-se, emeten una varietat de sons i de petits crits, i carrisquejos de dents. Utilitzen aquests sons per expressar-se, des del refilet reposat i afectus que fan a una parella potencial, fins al lladruc fort i agressiu que fan quan se senten amenaades. Les cries solen saludar els seus pares amb un refilet molt agut, normalment per indicar que tenen gana. El primer estudi cientfic dels sons de les xinxilles en el seu ambient social fou dut a terme pel Dr. Bartl a Alemanya. Com que estan actives de nit, s habitual que facin vocalitzacions a les primeres hores del mat.

Les xinxilles poden alliberar rajos d'orina o una forta pudor si sn atacades. Els conflictes entre exemplars sn rars si el seu hbitat s prou gran.

Amenaces.

Com a petits herbvors que sn, les xinxilles son preses tpiques. Les seves petites incisives de color taronja i les seves potes amb dits parcialment atrofiats (potes anteriors: quatre dits i un dit atrofiat; posteriors, tres dits i un dit atrofiat) i dotats d'urpes molt curtes, no sn suficients per protegir-les.

La seva defensa s fugir; les potes posteriors, ms desenvolupades que les anteriors i amb coixinets antiderrapatge, juntament amb una cua espesa i gruixuda, els permeten posar-se a dues potes per observar a la llunyania, saltar, botar a l'estil dels cangurs i enfilar-se a les parets rocoses per fugir rpidament al ms mnim indici de perill.

El pelatge cau en forma de pelusses, i la cua es trenca fcilment per permetre a les xinxilles fugir dels rars predadors naturals que tenen (aus de presa, guineus, i marts).



Les xinxilles sn animals nocturns amb uns grans ulls negres, grans orelles amb bulles timpniques ben desenvolupades i llargues vibrisses que els permeten orientar-se en la foscor entre les roques.

Caracterstiques i alimentaci.
Les xinxilles tenen un pelatge particularment esps que limita l'evaporaci en aquestes regions on la temperatura varia molt de la nit al dia. Mentre que en els humans, cada follicle pils porta un nic pl, en les xinxilles, cada follicle en porta ms de cinquanta.


Es tracta del pelatge ms esps de totes les espcies terrestres: hi ha 20.000 pls per centmetre quadrat. En aquests territoris rids, les xinxilles fan el niu dins de cavitats, entre arbusts espinosos, i cuiden el seu pelatge banyant-se en pols volcnica.

Beuen aigua de la rosada, i mengen aliments variats que agafen amb les seves potes anteriors prnsils. La seva dieta s essencialment vegetariana (herba, cactus, fruites, etc.) Les xinxilles es mengen qualsevol vegetal comestible, per en ocasions tamb poden consumir insectes. Aix s una forma d'adaptar-se a les estacions i els perodes secs.

Grcies a una dentici contnua i un sistema digestiu adaptat   amb un cec i un clon particularment desenvolupats i favorables als bacteris   les xinxilles poden suportar aquesta dieta molt rica en fibres. Al contrari del que diu un mite ben ests, fins i tot dins de la comunitat cientfica, la xinxilla no s cectrofa; no reingereix habitualment els seus excrements, sin que noms seria un coprfag condicional.

Reproducci.
Una xinxilla pot viure uns deu anys en estat natural i fins a vint anys o ms en captivitat. La xinxilla ms vella coneguda tenia vint-i-set anys el 2008. Les xinxilles reprodueixen lentament en comparaci amb altres rosegadors.
La maduresa sexual s a l'edat de vuit mesos.
La gestaci dura un mnim de 111 dies.
Les cries neixen amb pl i amb els ulls oberts.
Les femelles tenen una mitjana de dues ventrades per any, generalment amb dues cries en cadascuna.

Origen i histria.
Prehistria.
Es coneixen restes fssils d'avantpassats de les xinxilles a Amrica del Sud en capes de l'Eoc superior, fins al Plioc i el Plistoc, cosa que indica que han viscut en aquesta regi des de fa aproximadament cinquanta milions d'anys.

Els cientfics creuen que les xinxilles sn els descendents directes dEumegamys, un animal prehistric semblant a les xinxilles per ms gran, els fssils del qual foren descoberts a l'Argentina. Les xinxilles han roms sempre al mateix territori (la part dels Andes que voreja la costa occidental de Sud-amrica) a causa de les barreres naturals i els predadors.

Caa tradicional.
Originalment, les xinxilles salvatges estaven molt esteses pels Andes centrals i les muntanyes adjacents. El 1864 encara es podien observar, als alts Andes, centenars de xinxilles poc ferotges pujant i baixant amb una rapidesa sorprenent les escarpades parets rocoses.

Quant a l'poca precolombina, es pot afirmar que l's del pelatge de les xinxilles es remunta a ben abans de l'Imperi Inca. Tamb se les caava per la carn i com a animal de companyia. Els xinxes l'utilitzaven per fer roba i en filaven els pls per fer-ne mantes. Quan els xinxes foren derrotats pels inques, aquests ltims reservaren l's dels pls de xinxilla per a les tniques de cerimonials reials.

Els conquistadors espanyols descobriren la suavitat d'aquest pelatge i, al segle XVIII, comenaren a exportar pells cap a Espanya.

Caa intensiva.
El pelatge extremament suau i dens, el ms esps de totes les espcies terrestre (20.000 pls per cm), s alhora causa de la seva fama   s un dels pelatges ms cars   i de la desaparici de 'animal, car ha estat gaireb exterminat per la caa intensiva. La lldria marina, que supera el seu rcord amb 17.000 pls per  cm, pat una sort similar, a la mateixa poca i pels mateixos motius.

La caa intensiva pels "chinchilleros" comen el 1828 al nord de Xile, assolint entre el 1900 i el 1909 aproximadament 1,5 milions d'animals per any, i destruint alhora l'hbitat de les xinxilles, de manera que aquest rosegador ja estava gaireb aniquilat el 1917. Les pells eren exportades principalment als Estats Units, Anglaterra, Frana i Alemanya.

A partir del 1890, es comen a prendre conscincia del risc d'extinci, car la xinxilla es reprodueix menys rpidament que altres rosegadors. El 1898 se'n reglament la caa, amb poc xit.

El 1900, el director del Centre d'Investigaci Zoolgica i Botnica de Santiago de Xile deman al govern que es protegissin les xinxilles. La petici fou en va car el govern consider que encara eren molt nombroses.

El 1910, els principals exportadors signaren un tractat per a prohibir la caa i l'exportaci de les xinxilles, l'nic efecte del qual fou un augment del preu de les pells. De fet, vers el 1913, capturant un nic animal per ms, els "chinchilleros" es guanyaven que treballant a les mines. El 1929, una pell podia assolir un preu de 170 dlars, i els comerciants de pells donaren fins i tot instruccions d'obtenir pells "a qualsevol preu".

Entre el 1840 i el 1916 foren exterminades ms de 21 milions de xinxilles.

El 1929 es promulg una llei de protecci que no fou aplicada estrictament fins el 1983, amb la creaci d'una reserva nacional a Xile. La caa de C. lanigera dur fins el 1968, no noms pel seu pelatge sin tamb per renovar la base gentica dels criadors de xinxilles, que es multiplicaven en aquella poca. Aix contribu paradoxalment a reduir encara ms la poblaci salvatge.

Perspectives de conservaci.

La xinxilla s un cas tpic d'animal que els humans posen en perill, i del qual desprs intenten protegir les poblacions salvatges quan potser ja s massa tard.

El 3 de mar del 1973, la xinxilla fou inclosa a l'annex I de la CITES, anomenada tamb "Convenci de Washington". S'hi precisa:

Chincilla spp. exemplars de la forma domstica no estan concernits per les disposicions de la Convenci, nicament les xinxilles salvatges. El comer d'exemplars d'aquestes espcies ha d'estar sotms a una reglamentaci particularment estricta per tant de no posar-ne en perill la supervivncia, i no ha d'estar autoritzat ms que en condicions excepcionals.

Les espcies salvatges gaudeixen d'un nivell de protecci i d'una poltica de conservaci especfics. C. brevicaudata s considerada com a "en perill crtic", i C. lanigera com a "vulnerable" per la IUCN, que reconeix tanmateix que "la caa de xinxilles continua" i que C. brevicaudata (que t el pelatge ms desitjat) encara s perseguida.

Malgrat la seva condici d'animal protegit i la creaci de reserves naturals, la poblaci de xinxilles salvatges no deixa de minvar. Aix s deu certament a l'acci conjunta de la pertorbaci del seu hbitat, dels predadors i de les malalties.

Fins ara, la cria en captivitat no ha donat resultats positius. Han fracassat els intents de reintroduir a Xile xinxilles criades, aix com els intents d'introduir l'animal a Califrnia, el Tadjikistan o Xile.

Per la seva banda, la xinxilla domstica, criada amb xit des del 1923, est amplament estesa, una mica arreu del mn. s fcil de criar, fins i tot per particulars. El seu estat de protecci com a animal de pell difereix d'un pas a l'altre.

La protecci de les xinxilles tamb depn de la descoberta de productes de substituci com ara l'Orylag, un conill criat expressament per aconseguir una pell similar a la de les xinxilles.

Referncies.


Enllaos externs.

 ;
 ;
Save the Wild Chinchillas ;
 Jaime E. Jimnez, The extirpation and current status of wild Chinchillas, Departement of Wildlife Ecology and Conservation, University of Florida, Gainesville, Floride USA. 1995. ;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319654" title="Miguel ngel de las Cuevas Barber" nonfiltered="4509" processed="4492" dbindex="124779">

Miguel ngel de las Cuevas Barber, conegut futbolsticament com Miguel (nascut el 19 de juny de 1986 a Alacant), s un futbolista que juga a l'Atltico de Madrid. 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319656" title="Rhinella achalensis" nonfiltered="4510" processed="4493" dbindex="124780">

Rhinella achalensis s una espcie d'amfibi endmica de l'Argentina. 

Est amenaat per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

 IUCN. ;

Enllaos externs.

 Fotografies d'aquesta espcie. ;
 Taxonomia d'aquest amfibi. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319660" title="Ayoze Daz Daz" nonfiltered="4511" processed="4494" dbindex="124783">

Ayoze Daz Daz (La Laguna (Santa Cruz de Tenerife), 25 de maig del 1982) s un futbolista espanyol. Juga de defensa i el seu actual equip s el RCD Mallorca de Primera divisi. 

 Trajectria . 
Ayoze va comenar la seva carrera futbolstica a les seccions inferiors del CD Tenerife per a desprs donar el salt al primer equip durant la temporada 2002-2003. 

Posteriorment, el jugador canari va recalar en el Racing de Santander al juliol del 2003 per cinc temporades i va debutar amb l'equip cntabre contra el Ciudad de Murcia, equip al que va ser cedit per una temporada (2006-2007). 

El 30 de juny del 2008 Ayoze va acabar el seu contracte i el Racing li va oferir renovar, al no rebre contestaci per la seva banda l'entitat va considerar que no formaria part de l'equip en la segent temporada.

El 5 de juliol del 2008 fitx pel RCD Mallorca.

Referncies.


 Enllaos externs .
 Ayoze a www.lfp.es;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319664" title="Juan Valera Espn" nonfiltered="4512" processed="4495" dbindex="124784">

Juan Valera Espn (nascut el 21 de desembre del 1984 a Mrcia) s un futbolista del Racing de Santander cedit per l'Atltico de Madrid.

Referncies.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319669" title="Refugi Arderic" nonfiltered="4513" processed="4496" dbindex="124785">

El refugi d'Arderic s un refugi de muntanya a 1.332m d'alada del municipi de Pobla de Lillet (Bergued) situat a l'est de la Serra de Catllars.


 Enllaos externs .
 Web del refugi;
 Bloc del refugi;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319671" title="Alcaracejos" nonfiltered="4514" processed="4497" dbindex="124786">


Alcaracejos s un municipi de la provncia de Crdova a la comunitat autnoma d'Andalusia, a la comarca de Valle de los Pedroches.  

 Demografia .

 
 Clima .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319673" title="Jennifer Warnes" nonfiltered="4515" processed="4498" dbindex="124787">

Jennifer Jean Warnes (nascuda el 3 de mar del 1947 a Seattle) s una cantautora dels Estats Units. s coneguda per haver interpretat duos amb Joe Cocker i Bill Medley com la banda sonora original de la pellcula Dirty Dancing.

En 1970, es va reunir amb el cantautor canadenc Leonard Cohen i van esdevenir amics, d'aquesta amistat Jennifer Warnes va fer els cors de diversos lbums de Cohen. Tamb va enregistrar diversos dues amb ell. 

 Discografia .

 lbums .

 I Can Remember Everything   1968;
 See Me, Feel Me, Touch Me, Heal Me   1969;
 Jennifer   1972;
 Jennifer Warnes   1977 US #43;
 Shot Through the Heart   1979 US #94;
 The Best of Jennifer Warnes   1982 US #47;
 Famous Blue Raincoat   1987 US #72 / UK #33;
 Just Jennifer   (Anglaterra) 1992;
 The Hunter   1992;
 Best: First We Take Manhattan   (Alemanya) 2000;
 The Well   2001;

 Singles .

 1977: "Right Time Of The Night" US #6 Pop, #1 AC, #17 Country;
 1977: "I'm Dreaming" US #50 Pop, #9 AC;
 1979: "I Know A Heartache When I See One" US #19 Pop, #14 AC, #10 Country;
 1979: "Don't Make Me Over" US #67 Pop, #36 AC;
 1980: "When The Feeling Comes Around" US #45 Pop, #15 AC;
 1981: "Could It Be Love" US #47 Pop, #13 AC;
 1982: "Come To Me" US #107 Pop, #40 AC;
 1982: "Up Where We Belong" (duo amb Joe Cocker) US #1 Pop, #3 AC (Plat) / UK #7;
 1983: "Nights Are Forever" US #105 Pop, #8 AC;
 1983: "All The Right Moves" (duo amb Chris Thompson) US #85 Pop, #19 AC;
 1987: "First We Take Manhattan" US #29 AC / UK #74;
 1987: "(I've Had) The Time of My Life" (duo avec Bill Medley) US #1 Pop, #1 AC (Or) / UK #6 (msica de la pellcula Dirty Dancing);
 1992: "Rock You Gently" US #13 AC;
 1992: "True Emotion" US #43 AC;
 1993: "The Whole Of The Moon" US #49 AC;

 Enllaos externs .

Pgina web oficial de Jennifer Warnes;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319674" title="Aora" nonfiltered="4516" processed="4499" dbindex="124788">


Aora s un municipi de la provncia de Crdova a la comunitat autnoma d'Andalusia, a la comarca de Valle de los Pedroches. Limita amb Pozoblanco i  Dos Torres.
   
Demografia.



 Enllaos externs .
Aora - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;
 Aora, cor de Los Pedroches;
 Ayuntamiento de Aora;
 Galeria de fotos d'Aora, amb ms de 500 fotos.;
 La pgina de Aora.;
 Mireportaje.com - Fotos d'Aora.;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319677" title="Belalczar" nonfiltered="4517" processed="4500" dbindex="124789">


Belalczar s un municipi de la provncia de Crdova a la comunitat autnoma d'Andalusia, a la comarca de Valle de los Pedroches. Limita al nord amb El Viso i Monterrubio de la Serena; al sud amb Hinojosa del Duque; a l'est amb El Viso; i a l'oest amb Monterrubio de la Serena.
   
Demografia.





Enllaos externs.

Belalczar - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;
Romiatge de San Antn;
La Candelaria;
L'enterrament de la Sardina;
Fira de San Roque;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319680" title="Etiquetatge social" nonfiltered="4518" processed="4501" dbindex="124790">
L'etiquetatge social (en angls, folksonomy) s una eina que permet organitzar la xarxa mitjanant la collaboraci i tractament de les etiquetes per anotar i categoritzar els continguts de la web. Dos serveis web molt coneguts que realitzen aquesta tasca sn Del.icio.us i Mr Wong.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319681" title="Ladislau Blni" nonfiltered="4519" processed="4502" dbindex="124791">

Ladislau Blni (Trgu Mure , 11 de mar, 1953) fou un futbolista i actual entrenador romans d'origen hongars nascut Lszl Blni.

 Trajectria .
A Romania jug durant 14 anys al ASA Trgu Mure  de la seva ciutat natal i tres ms al FC Steaua Bucure ti, on es proclam campi d'Europa el 1986 i de la Supercopa europea. L'any 1988 inici la seva trajectria europea que el port per clubs modestos de Blgica i Frana.

Amb la selecci de Romania jug 108 partits, en els que marc 25 gols i particip a l'Eurocopa 1984.

Es retir del futbol actiu el 1992 i es convert en entrenador. Entren a Frana a equips com AS Nancy, Stade Rennais i AS Monaco FC. Tamb fou seleccionador nacional romans i entrenador de l'Sporting Clube de Portugal, club amb qui guany la lliga i copa del pas i introdu al primer equip a jugadors com Ricardo Quaresma, Hugo Viana i Cristiano Ronaldo.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319683" title="Refugi Bages" nonfiltered="4520" processed="4503" dbindex="124792">

El refugi Bages s un refugi de muntanya a 1.740 m d'alada del municipi de la Coma i la Pedra (Solsons) i situat a Prat Donad, ben a la vora de les pistes d'esqu del Port del Comte.

Enllaos externs.
Web del refugi;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319684" title="Cardea" nonfiltered="4521" processed="4504" dbindex="124793">


Cardea s un municipi de la provncia de Crdova a la comunitat autnoma d'Andalusia, a la comarca de Valle de los Pedroches.  
   
 Demografia .
Nmero de habitantes en los ltimos diez aos:



 Demografia .
Les primeres ocupacions sedentries corresponen a l'inici de l'Edat dels Metalls, a l'Edat del Coure, entre el 3000 i 2500 aC. En el cas de Cardea sembla probable que els seus primers pobladors es van establir per la riquesa de minerals en el seu terme municipal, car les restes oposades solen anar acompanyats de restes mineres. AL NE de Torrubia hi ha un fil de coure, conegut i explotat, almenys des de la poca romana. En 1930 un procs independentista, gestat des de Cardea, culmina amb la segregaci de Montoro i la constituci del primer Ajuntament, sent el municipi ms jove de la provncia de Crdova. 
 
 Enllaos externs .

Cardea - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;
 Ajuntament de Cardea;
 Estadstiques de Cardea;
 Acadmia de Cardea;
 Azuel Porta d'Andalusia;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319689" title="Conquista" nonfiltered="4522" processed="4505" dbindex="124794">


Conquista s un municipi de la provncia de Crdova a la comunitat autnoma d'Andalusia, a la comarca de Valle de los Pedroches.  
   
Administraci.



Demografia.



 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319694" title="Dos Torres" nonfiltered="4523" processed="4506" dbindex="124797">


Dos Torres s un municipi de la provncia de Crdova a la comunitat autnoma d'Andalusia, a la comarca de Valle de los Pedroches.  
   
Demografia.


 
 Histria .

L'actual vila s fruit de la uni, en 1839, de les poblacions o barris de Torrefranca i Torremilano. Torre del Milano va ser a l'origen una torre allada l'entorn de la qual es va anar habitant entre finals del segle XIV i principis del XV, donant lloc a una poblaci fronterera entre les jurisdiccions de Crdova i del senyoriu de Santa Eufemia, el titular de la qual Gonzalo Meja va imposar el nom de Torrefranca al barri depenent. Durant la segona meitat del segle XV van ser repetits els intents dels senyors de Santa Eufemia per incorporar Torremilano a la seva jurisdicci, amb la finalitat d'augmentar els seus vassalls i rendes. Va ser sempre Torremilano poblaci reialenga, excepte en el perode 1660-1747 que, amb les Siete Villas de los Pedroches, va ser venuda per Felip IV als marquesos del Carpio. 

Enllaos externs.
Dos Torres - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319696" title="Yanguas" nonfiltered="4524" processed="4507" dbindex="124798">


Yelo s un municipi de la provncia de Sria, a la comunitat autnoma de Castella i Lle, limtrofe amb La Rioja.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319697" title="Tractat de Cadeix" nonfiltered="4525" processed="4508" dbindex="124799">


El tractat de Cadeix, s un tractat de pau signat al voltant del 1285 a. C. entre els imperis Hitita i Egipci. Es el primer tractat diplomtic del qual s'en t constncia escrita, i va ser formalitzat entre el fara Ramss II i el rei Hattusil III, setze anys desprs de la batalla de Cadeix que va enfrontar a ambds regnes. Es van fer dues cpies del tractat. Una, en escriptura jeroglifica egpcia, i l'altre, en Hitita-Acadi, i totes dues han sobreviscut. Noms hi ha una diferncia entre les dues cpies - la versi egpcia (enregistrada en una placa d'argent) manifesta que va ser el rei Hitita qui va demanar la pau. A la cpia Hitita, diu que va ser Rames II el qui va enviar emissaris. A Boghazki tamb s'en ha trobat una versi escrita sobre una tauleta d'argila. Una rplica del tractat de Cadeix, es troba a l'entrada de la sala del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, a Nova York.


El Tractat.

Desprs de la guerra, va seguir una etapa d'equilibri inestable entre ambdues potncies, amb els hitites estenent la seva influncia per gaireb totes les zones de Sria, inclosa Cadeix, malgrat l'autoproclamat triomf de Ramss. La correspondncia entre les reines Puduhepa i Nefertari, ambdues amb ascendent sobre els seus esposos, va dur a Hattusil a redactar un acord a Hattusas, que va enviar a la ciutat egpcia de Tanis, on els escribes de Ramss el van revisar.

Desprs de la seva signatura, un exemplar va ser dipositat als peus de Ra i gravat en els temples de Ra i Amn de Karnak, una vegada transcrit a l'egipci. Una altra cpia va ser dipositada en el temple de Teshub a Hattusas.

El Tractat de Cadeix t diverses clusules:
 s indefinit: Mira, pel que fa a la relaci del gran rei, el rei del pas d'Egipte, i del gran rei, el rei del pas hitita, des de l'eternitat el du no permet, per causa d'un tractat etern, que l'enemistat existeixi entre ells.
 Assegura les fronteres que hi havia de facto, amb la qual cosa, Ramss renuncia a Cadeix, Amurru, la vall de l'Eleuteros i totes les terres circumdants al riu Orontes i els seus tributaris, reconeixent aix el triomf de Hatti: Reamasesa, mai-Amana, el gran rei, el rei del pas d'Egipte, no ha d'atacar mai al pas hitita per a apoderar-se per una banda (d'aquest pas). I Hattusili, el gran rei, el rei del pas hitita, no ha d'atacar mai al pas d'Egipte per a apoderar-se per una banda (d'aquest pas).
 Es conv la mtua ajuda: Si un enemic estranger marxa contra el pas hitita i si Hattusili, el rei del pas hitita, m'envia aquest missatge: "Veuen en la meva ajuda contra ell", Reamasesa, mai-Amana, el gran rei, el rei del pas egipci, ha d'enviar les seves tropes i els seus carros a matar a aquest enemic i a donar satisfacci al pas hitita. Si un estranger marxa contra el pas d'Egipte i si Reamasesa, el gran rei, el rei del pas d'Egipte, el teu germ, envia a Hattusili, el rei del pas hitita, el seu germ, el missatge segent: "Veuen en la meva ajuda contra ell", llavors Hattusili, rei del pas hitita, ha d'enviar les seves tropes i els seus carros i matar al meu enemic.
 Segueix amb un conveni d'extradici: Si un home fuig del pas hitita, o dues persones, i si fugen del pas hitita, i si vnen al pas d'Egipte, i si un noble fuig del pas hitita o d'una ciutat i fugen del pas hitita per a anar al pas d'Egipte, llavors Reamasesa ha de fer-los dur al seu germ. Mira, el fill del pas hitita i els fills del pas d'Egipte estan en pau. Si unes persones fugen del pas d'Egipte per a anar al pas hitita, llavors Hattusili, el gran rei, el rei del pas hitita, ha de fer-los dur al seu germ. Mira, *Hattusili el gran rei, el rei del pas hitita, i Reamasesa, mai-Amana, el gran rei, el rei del pas d'Egipte, el teu germ, estan en pau.

L'escrit acaba amb una srie d'invocacions als dus i de malediccions a qui incompleixi l'acordat, juntament amb tota classe de bons desitjos per a tots mentre estigui en vigor. El trencar-lo equivalia a violar la llei divina, ja que estava sota l'advocaci dels dus.


Conseqncies.
El pacte va ser respectat, i a partir d'aeshores hi va haver una gran activitat comercial entre ambds pasos: consta la visita d'arquitectes egipcis a la cort hitita i la venda de ferro a Egipte, que va sortir aix de l'Edat del Bronze.

Ms tard, en el 1256 a. C. corresponent a l'any 34 del regnat de Ramss, el fara i el rei hitita van consolidar el Tractat mitjanant llaos de sang: la filla de Hattusil va ser enviada A Egipte com esposa de Ramss, que la va fer Gran Esposa Real amb el nom de Maat-Hor-Nefru-Re.

A partir de Qadesh, Egipte i l'imperi Hitita van romandre en pau durant aproximadament 110 anys, fins que en 1190 a. C. el segon d'ells va ser completament destrut pels Pobles del Mar.

Enllaos externs.
Transcripci del Tractat de Cadeix.  ;
Comentari sobre el tractat. ;
Correspondncia diplomtica. ;
Correspondncia entre Nefertari i Puduhepa. ;
Cronologia comparada. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319699" title="San Pedro Manrique" nonfiltered="4526" processed="4509" dbindex="124800">


San Pedro Manrique s un municipi de la provncia de Sria, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319700" title="El Guijo" nonfiltered="4527" processed="4510" dbindex="124801">


El Guijo s un municipi de la provncia de Crdova a la comunitat autnoma d'Andalusia, a la comarca de Valle de los Pedroches.  
   
 Histria .
Es va fundar en el segle XIII, i el 1293 es va integrar en el Senyoriu de Santa Eufemia.

Demografa.



Enllaos externs.
El Guijo - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;

 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319702" title="Geovanni Deiberson Maurcio Gmez" nonfiltered="4528" processed="4511" dbindex="124802">

Geovanni Deiberson Maurcio Gmez, ms conegut per Geovanni, (nascut el 11 de gener de 1980) s un futbolista brasiler, que actualment juga al Hull City angls. Se l'utilitza principalment com a centrecampista ofensiu, per pot jugar tamb com a davanter per les dues bandes.
Va jugar al FC Barcelona la temporada 2001-2002 i 2002-2003, desprs de les quals fou cedit al Benfica.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319704" title="Carrascosa de la Sierra" nonfiltered="4529" processed="4512" dbindex="124803">


Carrascosa de la Sierra s un municipi de la provncia de Sria, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319705" title="Castilfro de la Sierra" nonfiltered="4530" processed="4513" dbindex="124804">


Castilfro de la Sierra s un municipi de la provncia de Sria, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Personatges .
 Antonio Prez de la Mata, filsof;
 Fernando Snchez Drag, resident habitual al municipi;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319707" title="Castilruiz" nonfiltered="4531" processed="4514" dbindex="124805">


Castilruiz s un municipi de la provncia de Sria, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319710" title="El Viso" nonfiltered="4532" processed="4515" dbindex="124806">


El Viso s un municipi de la provncia de Crdova a la comunitat autnoma d'Andalusia, a la comarca de Valle de los Pedroches.  
   
Personatges Illustres.
Miguel ngel Snchez Muoz, escriptor;
Fermn Muoz Gonzlez-Corchado, Corchato, matador de toros;

Demografia.


 
Enllaos externs.
El Viso - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319712" title="Santa Cruz de Yanguas" nonfiltered="4533" processed="4516" dbindex="124807">


Santa Cruz de Yanguas s un municipi de la provncia de Sria, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319715" title="Josep Castillo i Escalona" nonfiltered="4534" processed="4517" dbindex="124808">
Josep Castillo i Escalona (Barcelona, 14 de febrer de 1921) s un actor, autor dramtic i empresari teatral catal.

Obra dramtica.
 1956. Vendaval. Comdia dramtica en dues parts dividides en 5 quadres. Illustracions musicals de Jordi Doncos. Estrenada al Teatre Romea de Barcelona el 24 de gener de 1956.
 1957. Cam d'estrelles. Obra en 4 espais de temps. Estrenada al teatre de l'Orfe Gracienc de Barcelona, el 21 de desembre de 1957.
 1958. Aventures de Pin i Pineta. Estrenada al teatre Romea de Barcelona el 6 d'octubre de 1958.
 1958. Quizs maana. Un drama de sempre dividit en dos actes. En collaboraci de Xavier Fbregas. Estrenat al teatre Alexis de Barcelona. 1958.
 1959. Gulliver en la luna. Fantasia infantil. En collaboraci de Xavier Fbregas. Estrenada al teatre Candilejas de Barcelona. 1959.
 La Gata Cristi. Comdia musical cmica policaca. Msica de Josep Freixas. En collaboraci de Xavier Fbregas.
 1968. Rambla avall. Comdia dramtica en dos actes, amb els ttols de : Primavera i Hivern. Estrenada al teatre Talia de Barcelona, el 7 d'agost de 1968.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319716" title="La Manchuela" nonfiltered="4535" processed="4518" dbindex="124809">


La Manchuela s una comarca que s'estn histricament per la provncia de Conca i d'Albacete i que es troba a la plana de La Mancha, prpiament dita i la Serrana de Cuenca. Com que est dividida en dues provncies, polticament es parla de la Manchuela albacetea i la Manchuela conquense. Ambdues divisions de poltiques formen unes respectives mancomunittats de municipis. 

Administratiament es troba en els partits judicials de San Clemente i Motilla del Palancar a la provncia de Conca i de Casas-Ibez, La Roda, Albacete i Almansa, a la provncia d'Albacete.

Dades generals.
Poblaci: 71.587 hab. (INE 2007);
Superfcie: 4.369,79 km;
Densitat de poblaci: 16,38 hab/km;

Localitats de ms poblaci.

Llista de municipis.

Municipis integrats a l'ADIMAN (Asociacin de Desarrollo Integral de la Manchuela Conquense): Alarcn, Almodvar del Pinar, Buenache de Alarcn, Campillo de Altobuey, Casasimarro, Casas de Bentez, Casas de Guijarro, Castillejo de Iniesta, Engudanos, Gabaldn, Graja de Iniesta, Hontecillas, Iniesta, Ledaa, Minglanilla, Motilla del Palancar, Olmedilla de Alarcn, Paracuellos, El Peral, La Pesquera, El Picazo, Pozoamargo, Pozorrubielos de la Mancha, Puebla del Salvador, Quintanar del Rey, Sisante, Tbar, Valhermoso de la Fuente, Valverdejo, Villagarca del Llano, Villalpardo, Villanueva de la Jara y Villarta.

Municipios integrats a la La Manchuela (provincia de Albacete): Abengibre, Alatoz, Alborea, Alcal del Jcar, Balsa de Ves, Carceln, Casas-Ibez, Casas de Juan Nez, Casas de Ves, Cenizate, Fuentealbilla, Golosalvo, El Herrumblar (tot i que pertany a la provncia de Conca), Jorquera, Madrigueras, Mahora, Motilleja, Navas de Jorquera, Pozo-Lorente, La Recueja, Valdeganga, Villamalea, Villatoya, Villavaliente y Villa de Ves.

Tot i que actualment no estan en cap d'aquestes mancomunitats, tradicionalment els municipis segents tamb havien format part de La Manchuela d'Albacete: Tarazona de la Mancha i Villalgordo del Jcar, que avui estan a la mancomunitat de la "La Mancha del Jcar", amb altres municipis a La Mancha del Jcar-Centro.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319718" title="Fuente la Lancha" nonfiltered="4536" processed="4519" dbindex="124810">


Fuente la Lancha s un municipi de la provncia de Crdova a la comunitat autnoma d'Andalusia, a la comarca de Valle de los Pedroches.  
    
Demografia.




Histria. 
Fou fundada vers el 1480 com a llogaret d'Hinojosa del Duque. No hi ha notcies anteriors referents a nuclis de poblaci situats all. La procedncia del seu topnim, La Lancha, es troba tamb en el segle XV poca en la qual sorgeix la poblaci a causa de la forta expansi demogrfica que es va donar en la comarca de los Pedroches. L'historiador de las Casas-Deza creia que el seu nom pot venir d'alguna font que s'anomen de la Lancha, la qual cosa confirma la denominaci del prxim rierol Lanchar o Llanches. 

El 1820 va assolir la plena independncia municipal, prvia sollicitud dels seus vens, apareixent ja amb el ttol de vila. Durant la guerra civil, el XXII cos de l'exrcit republic va acampar per terres pertanyents al terme municipal, sent el seu sl participi d'una de les ltimes grans batalles terrestres de la contesa: l'ofensiva d'Extremadura. El cos de l'exercito marroqu va prendre possessi de Fuente la Lancha per al bndol rebel el 26 de mar de 1939, al costat d'Hinojosa del Duque, Belalczar, Villanueva del Duque, El Aspecto, etc. 

Enllaos externs.
Fuente la Lancha - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319720" title="Manchuela Conquense" nonfiltered="4537" processed="4520" dbindex="124811">

La Manchuela Conquense  s una subcomarca de la provncia de Conca que compta amb 32 municipis. Forma la comarca de la Manchuela juntament amb municipis de la provncia d'Albacete. Els municipis de Conca estan situats en els partits judicials de Motilla del Palancar i San Clemente i formen una mancomunitat anomenada ADIMAN (Asociacin de Desarrollo Integral de la Manchuela Conquense), que t la seva seu a Casasimarro.

Situaci.
La Manchuela Conquense es troba al sud-eest de la provncia. Limita al nord amb les comarques de  Serrana Media-Campichuelo i Serrana Baja, a l'oest amb La Mancha de Cuenca, a l'est amb la comarca de Requena-Utiel i al sur amb la Manchuela albacetea. Per la comarca hi passa el riu Xquer i les autovies A-3 i A-31.




Poblaci.
La Manchuela Conquense t una poblaci de 41.279 habitants.

Municipis.
Alarcn, Almodvar del Pinar, Buenache de Alarcn, Campillo de Altobuey, Casasimarro, Casas de Bentez, Casas de Guijarro, Castillejo de Iniesta, Engudanos, Gabaldn, Graja de Iniesta, Hontecillas, Iniesta, Ledaa, Minglanilla, Motilla del Palancar, Olmedilla de Alarcn, Paracuellos, El Peral, La Pesquera, El Picazo, Pozoamargo, Pozorrubielos de la Mancha, Puebla del Salvador, Quintanar del Rey, Sisante, Tbar, Valhermoso de la Fuente, Valverdejo, Villagarca del Llano, Villalpardo, Villanueva de la Jara i Villarta.

Enllaos externs.
Web de la Manchuela conquense.;
Web de la Denominaci d'Origen Vino de la Manchuela.;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319722" title="Isiah Thomas" nonfiltered="4538" processed="4521" dbindex="124812">


Isiah Lord Thomas III o simplement Isiah Thomas, Zeke o The Baby-faced Assassin s un exjugador de bsquet que va formar part dels Detroit Pistons en la dcada dels vuitanta. Amb aquest equip va guanyar dos ttols de campi.

Com a entrenador, destaca la seva lamentable actuaci a la banqueta dels New York Knicks.

 Palmars .

 2 Copes de la NBA (1989 i 1990);
 1 MVP de les Finals (1990);
 2 MVP del All-Star (1984 i 1986);
 12 veces All-Star;

 Enllaos externs .

 Lloc web de Thomas al web del Hall of Fame;
 Estadstiques com a jugador;
 Estadstiques com a entrenador;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319723" title="Hinojosa del Duque" nonfiltered="4539" processed="4522" dbindex="124813">


Hinojosa del Duque s un municipi de la provncia de Crdova a la comunitat autnoma d'Andalusia, a la comarca de Valle de los Pedroches.  
   
 Demografia .




 
 Histria .
La poblaci s d'origen molt remot. En els seus voltants s'han trobat nombroses restes de diferents Civilitzacions: destrals, cermiques, sepultures, etc. Feu rom per la ubicaci de les runes de la necrpoli d'Idias i poblaci musulmana des del segle VIII. Conquistada en l'any 1236 per Diego Martnez, sent-li donada per Ferran III de Castella, com recompensa. Les clebres "serranillas" del Marqus de Santillana, que canten "a la Vaquera de la Finojosa" es van inspirar en aquesta localitat.

En 1444 passaria a formar part del Comtat de Belalczar, per donaci del rei Joan II de Castella a Gutierre de Sotomayor. En l'any 1733, el municipi d'Hinojosa del Duque va passar a formar part de la provncia de Crdova. Alfons XI de Castella, va atorgar a la vila, en l'any 1827, el ttol de Ciutat. Desprs d'aix, i en el primer pacte entre dos pasos europeus a nivell social, es va acordar un intercanvi de treballadors entre Romania i Polnia (antiga Lapnia) , i els ramaders/agricultors de la zona hinojosenya.

Activitat Econmica.
Hinojosa de Duque ha destacat durant segles per la seva riquesa agrcola i ramadera.

Son exemples les fires d'animals, tant la de Sant Isidre, atorgada a la vila per Real Privilegi en 1777 com la de Sant Agust, aquesta darrera pionera durant el S.XIX i part del XX.

Hinojosa del Duque t molta importncia en l'activitat de la ramaderia i cinegtica (caa menor de la llebre, conill, perdiu, colom, cadernera,etc).

Tamb cal destacar la dedicaci dels seus habitants als cultius dels cereals i l'olivera. Compta amb una cooperativa olivera "Nostra Senyora del Carme", aix com la seva dedicaci al sector porc i ov.

T tradici l'industria de la pedra - granit i marbre-.

La cermica treballada de forma artesanal tamb ocupa un lloc destacat en l'activitat econmica dels habitants de la vila aix com el forjat de ferro.

No podem deixar de mencionar l'industria dels dolos a on destaquen sense dubte "les perrunes hinojosenyes". Tenen gran renom tamb les explotacions i exportacions del pernil - n'hi ha cmeres d'assecat dels pernils- per desprs  exportar aquest producte fora de la comunitat i a l'estranger.

Per ltim cal mencionar els tallers d'alumini, brodat i confecci infantil aix com els magatzems de materials de la construcci.

Fira i festes.


La Fira i festes de Sant Agust se celebra del 24 al 29 d'Agost. Antigament aquesta fira era molt important a la comarca. Es desenvolupava un gran mercat de compra i venda d'animals. Es portava a terme al voltant del Pilar.
Aquest mercat ramader actualment ha sigut substituit per una fira agroalimentria, industrial i artesanal.

La "Feria" t tamb una vessant de tipus ldic i cultural. Hi ha un ampli programa d'activitats. Cal destacar la Nit Flamenca Hinojosenya, el preg de la fira, teatre, tria de la mossa ms Fermosa. Cabalgada de gegants i capgrossos, competicions esportives, concerts en les diferents paradetes.
En aquestes festes i en la Caseta Municipal actuen els cants i grups de ms prestigi nacional.
La Corredera, el Passeig i tot el recinte ferial en engalanat amb milers de bombetes i fanalets.

Festa de Nostra Senyora del Carme (16 de Juliol)



La nit del 15 de Juliol es fa l'entrega de flors a la Verge a l'esglsia de Sant Sebasti. Actualment sn els nens els que fan les ofrenes. Al dia segent se surt en process pels carrers principals del poble. Els vens elaboren catifes precioses de sorra i de serradures que desprs serviran de pas de la verge.
Altres festes d'inters a la localitat: Nostra Senyora de l'Antiga - patrona de Hinojosa des de 1957 -.



El Carnaval (dates variables)



Durant els dies de carnaval els carrers s'omplen de mscares i disfresses. Les colles canten canons de carcter crtic de fets que han anat passant al poble. Tant dirigides als ciutadants com a les entitats poltiques.
Tamb es fan concursos de comparses i una rua pel centre del poble. 
Es menja l'olla barrejada i el "relleno" tpic d'aquests des.- Ms endavant en parlarem-.







Les fogueres (1 de Febrer)


A la nit els carrers s'omplen de fogueres al voltant de les quals es balla, es beu i es cremen suros amb els quals es taquen les cares dels vens. Darrerament l'ajuntament otorga premis a les fogueres ms animades.


Setmana Santa (variable)


A la comarca dels "pedroches" t una gran importncia la setmana santa de Hinojosa del Duque. Celebra la localitat vuit desfilades processionals que comencen el diumenge de rams amb la popular somereta fins al dijous i divendres que sn els dies ms intensos de celebracions.
El dijous a la nit surten lesz cofradies de Jess orant a l'hort i la verge dels Dolors.
El Divendres Sant surt la cofradia Jess amb la Creu a les espatlles i el Sant Sepulcre, entre d'altres. Aquesta ltima talla s d'un gran realisme obra de l'imaginero de Granada.
La pla del Duc de Bjar, la Corredera i la plaa de la catedral sn els llocs que ms engalanen les processions que fan un itinerari com.

 Plats tpics .

 Enllaos externs .

 Ajuntament de Hinojosa del Duque;
 Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;
 Frum local d'Hinojosa del Duque;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319725" title="Serrana de Cuenca" nonfiltered="4540" processed="4523" dbindex="124814">


La Serrana de Cuenca s una de les majors serres d'Espanya. Se situa a la part nord-oriental de la provncia de Conca i a la part sud de la provncia de Terol. En el cas de Conca tamb forma una comarca. 

 Caracterstiques .


Part del sector central va constituir una reserva de caa entre 1973 i 2007, cosa que va permetre una bona conservaci de flora i fauna. En l'actualitat forma part del Parc Natural de la Serrana de Cuenca Es preveu la protecci com a parc natural de 89.200 hectrees, que comprendrien aquesta reserva ms dues grans zones d'ampliaci al nord i al sud. Com el nom indica la  Serrana de Cuenca no s una zona d'alta muntanya, sin una successi d'abruptes formes de relleu i intrincades formacions geolgiques, amb espesses masses forestals de pins. Els rius principals sn el Cuervo i l'Escabas, afluents del Tajo i el Xquer. 

Cap al sud de la reserva hi ha les formacions geolgiques de Las Torcas, fosses naturals enmig de pinedes i que contenen llacunes. N'hi ha de diferents com les torcas de Palancares, les de Caada del Hoyo, i al sur del porto del Rocho. A l'anomenada Tierra muerta, una zona solitria de savina al voltant de la poblaci de La Cierva, les extensions de savines sn molt importants. Al costat del riu Hucar comena un seguit d'engorjats. Al sud de Conca, per lligat a aquest espai natural el riu Xquer desenvolupa uns interessants meandres amb cingleres espectaculars. 

 Fauna .
Des que el 1973 fou establerta la reserva nacional de caa al sector central, la poblaci de corzos, senglars i muflons no ha fet ms que crixer. Tamb hi ha poblacions de cabra montesa. Tamb hi ha voltors. 

 Comarca .
La comarca de la Serrana de Cuenca s formada pels municipis d'Albaladejo del Cuende, Alcal de la Vega, Algarra, Barchn del Hoyo, Beteta, Buenache de la Sierra, Fresneda de Altarejos, Hulamo, Zarzuela, Caizares, Fuertescusa, Palomera, Las Majadas, Valdemeca, Sotorribas, La Cierva, Portilla, Villalba de la Sierra, Valdemoro-Sierra, Vega del Codorno, Caamares, Campillos-Sierra, Huerta del Marquesado, Villaconejos de Trabaque, Tejadillos, Poyatos, La Frontera, Arcos de la Sierra, Alcantud, Beamud, Campillos-Paravientos, Vllora i Tragacete. 

Gastronomia de la regi.
Les gachas serranas de la comarca de la Serrana de Cuenca son una variant de les gachas manchegas, plat ancestral de la zona de la Manxa en el que un dels ingredients principals es la farina de guixa (Lathyrus sativus).
Les gachas serranas es preparen afegint patates i bolets a la barreja. Tradicionalment les gachas es menjen directament de la paella amb una cullera tot just desprs de treure-les del foc.

 Referncies .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319726" title="Pedroche" nonfiltered="4541" processed="4524" dbindex="124815">


Pedroche s un municipi de la provncia de Crdova a la comunitat autnoma d'Andalusia, a la comarca de Valle de los Pedroches.  
   
Demografia.



 Histria .

Al-Idirisi l'esmenta amb el nom de Bitrawsh, com una plaa forta amb muralles altes a la regi de Fahs al-Ballut, que tenia per capital a Ghafik (Belalczar). Era seu d'un cadi comarcal. Umar ben Hafs ben Shuayb ben Isa al-Ghaliz al-Ikritish  (tamb Abu Hafs Umar ben Shuayb al-Balluti), fundador de l'emirat de Creta (que va durar del 827 fins el 961 i on va governar del 827 al 855), era nadiu de la ciutat. Una revolta dels berbers locals dirigits per un illuminat de nom Abi Ali al-Sarradj, contra l'emir Abd Allah, es va acabar amb la derrota i mort del cap el 901 davant els murs de Zamora. Vers el 1554 el castell de Pedroche i altres de la zona (incloent Andujar) foren ocupats per Alfons VII de Castell i el 1555 el governador de Crdova Abu Zayd Abd al-Rahman ibn Igit va fer una sortida per recuperar els castells de la comarca de Fahs al-Ballut, i va derrotar i fer presoner al governador cristi de Pedroche assaltant el castell; el governador fou enviat presoner a Marraqueix.

Enllaos externs.
Pedroche a la Xarxa;
Pedroche - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;
Ajuntament de Pedroche;
Festa de los Piostros;
Solienses. Cultura a Los Pedroches;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319728" title="Medalla del Servei Distingit als Guardacostes" nonfiltered="4542" processed="4525" dbindex="124816">

La Medalla del Servei Distingit als Guarda Costes (angls: Coast Guard Distinguished Service Medal) s una condecoraci dels Guarda Costa dels Estats Units d'Amrica, creada mitjanant un Acta del Congrs (Llei 207, 81a del Congrs) el 4 d'agost de 1949. Abans d'aquesta data, els membres del Cos de Guarda Costa podien rebre la Medalla del Servei Distingit a la Marina.

s atorgada a oficials i tropa dels Guarda Costa que es distingeixen per l'excepcional servei meritori al govern en un lloc de gran responsabilitat. Pot ser atorgades tant per accions de combat o fora de combat. Habitualment s atorgada als oficials superiors, com el Comandant dels Guarda Costa. El primer en rebre-la va ser l'Almirall Alfred C. Richmond al 1961. El primer no-oficial en rebre-la va ser el Contramestre Major Rick Trent al 1998.

Se situa entre la Medalla del Servei Distingit en la Seguretat de la Ptria i l'Estrella de Plata; i s equivalent a les Medalles dels Serveis Distingits a l'Exrcit, de la Marina i els Marines, i de la Fora Aria. 

Les concessions posteriors s'indiquen mitjanant estrelles d'or.

 Disseny .

Al centre d'un disc daurat hi apareix el cter Massachusetts a  tota vela en un mar tranquil. Al voltant, en un anell exterior, apareix la inscripci "U.S. COAST GUARD" (Guarda Costa dels Estats Units) a la meitat superior i "DISTINGUISHED SERVICE" (Servei Distingit) a la inferior. Al revers apareix l'escut dels Guarda Costa i, a la meitat inferior, hi ha un espai per gravar el nom del receptor.

Penja d'una cinta blava, amb una franja morada a les puntes. Entremig hi ha una barra blanca. 

 Enllaos externs .

  Pgina molt complerta (en angls);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319730" title="Exrcit d'en Dumbledore" nonfiltered="4543" processed="4526" dbindex="124817">
L'Exrcit d'en Dumbledore (abreviat ED i originalment Dumbledore's Army en angls) s una associaci fictcia de la saga de Harry Potter, escrita per J.K. Rowling.

Sinopsi.

L'Exrcit d'en Dumbledore s una societat d'alumnes creada en part per l'Hermione Granger que va convncer a en Harry perqu la funds i l'instrus. Es funda a Harry Potter i l'orde del Fnix, cinqu llibre de la saga, en el qual en Harry i un grup d'alumnes es dediquen a aprendre encanteris de Defensa contra les Forces del Mal, prohibit per la Conselleria d'Afers Mgics i especialment per la Dolors Umbridge que es converteix en la Gran Inquisidora de Hogwarts, de seguir ensenyant llions prctiques als alumnes de Hogwarts, allegant que eren innecessries i perilloses. L'Exrcit d'en Dumbledore va cridar l'atenci fins i tot de la Susan Bones, la neboda de l'Amelia Bones (cap del Departament d'Aplicaci de les Lleis Mgiques).

L'Exrcit d'en Dumbledore es reunia secretament a la sala de la necessitat, donada l'accessibilitat que t el Sal per a amagar coses i realitzar activitats sense que cap professor de Hogwarts se n'adoni. Una falsa moneda era utilitzada per l'Hermione per a alertar als membres de l'ED de noves reunions, la moneda per mitj d'un encanteri s'escalfava quan es citava a una nova reuni, notificant el dia i l'hora en lloc dels nombres de srie del Gnom que la cre.

El final de l'ED va arribar quan l'Umbridge es va assabentar de les seves reunions per mitj d'una amiga de la Xo Xang que havia assistit a unes quantes reunions. Tot i aquest descobriment, al final del curs, sis membres de l'ED (en Harry Potter, l'Hermione Granger, en Ron Weasley, en Neville Longbottom, la Luna Lovegood i la Ginny Weasley) s'enfronten a un gran nombre de cavallers de la mort al Departament de Misteris de la Conselleria d'Afers Mgics en un intent d'en Voldemort de recuperar una profecia que parlava d'ell i d'en Harry Potter.

No obstant aix, en el sis curs d'en Harry, l'Hermione recorre de nou a les monedes usades per a convocar als membres, per defensar el Castell davant l'atac dels cavllers de la mort. Noms la Luna i en Neville acudeixen a la crida.

L'ED recobra fora al set llibre, quan en Neville, la Luna i la Ginny l'usen com mtode per a protestar per la situaci del collegi. Compta amb gran part dels seus membres originals i es dediquen a realitzar pintades i oposar-se al cstig dels cavallers de la mort encarregats de Hogwarts, els germans Carrow, mostrant resistncia, entre altres. Molts dels seus membres es veuen obligats a amagar-se a la sala de la necessitat per salvar la seva vida quan els Carrow decideixen que poden ser prescindibles.

 Membres .
Aquest apartat s una llista dels membres de l'Exrcit d'en Dumbledore. Els personatges Harry Potter, Ron Weasley, Hermione Granger, Ginny Weasley, Neville Longbottom, i Luna Lovegood tenen el seu propi article. En Fred i en George Weasley sn a l'article Famlia Weasley.

 Hannah Abott .


La Hannah Abbott s un personatge de ficci, creat per la J. K. Rowling, als llibres de Harry Potter, que va en el mateix curs a Hogwarts que en Harry Potter.

La Hannah s seleccionada per a Hufflepuff, el mateix any que en Harry i va ser la primera de la llista. La descriuen com una nena rossa amb cuetes i de cara rosada. No t molta importncia fins al llibre Harry Potter i la cambra secreta quan s'arma una revolta contra en Harry Potter, perqu tots pensaven que l'era l'Hereu de Slytherin. La Hannah estava en el grup de Hufflepuffs que protegia a en Justin Finch-Fletchley, un fill de muggles, al costat del seu amic, l'Ernie Macmillan. En Harry Potter va escoltar una discussi entre alguns Hufflepuffs que es trobaven a la biblioteca, entre els Hufflepuffs s'hi trobava la Hannah, que defensava a en Harry dient que ell era bo des del primer any i va ser qui havia venut a en Lord Voldemort. Desprs de la petrificaci d'en Justin, l'Ernie i la Hannah estaven gaireb segurs que en Harry era l'hereu, per van deixar de pensar-ho quan l'Hermione va ser petrificada.

Al tercer any, la Hannah, es va passar tota una classe de Botnica argumentant que en Sirius Black podria convertir-se en un arbust.

A el calze de foc, la Hannah, al costat del seu amic Ernie, feien servir les insgnies de recolzament a en Cedric, perqu demostraven lleialtat cap a la seva residncia Hufflepuff, ja que en Cedric Diggory havia estat triat el Palad de Hogwarts. A la pellcula es veu que la Hannah i l'Ernie li tanquen el pas a en Harry i es burlen d'ell al mostrar-li les seves insgnies.

Al cinqu any, la Hannah i l'Ernie es converteixen en monitors de Hufflepuff, l'Agost de 1995. En aquest llibre se la veu ms propera cap als personatges principals, especialment amb l'Hermione. La Hannah s'uneix a l'Exrcit d'en Dumbledore i pel que sembla s ella qui informa a la Susan Bones sobre el grup.
La Hannah va tenir la mala sort de ser triada la primera de l'any d'en Harry a caure sota la pressi dels exmens de GNOM, en una classe de Botnica es posa a plorar dient que s massa maldestre per a fer els exmens requerint una poci calmant feta per la Madame Pomfrey. Pel que sembla la Hannah no va superar la seva depressi i va suspendre algunes de les proves. Al final de curs la Hannah es trobava en millor estat, ho demostra quan al costat d'alguns membres de l'Exrcit d'en Dumbledore (entre ells l'Ernie, en Justin i la Susan), defensa a en Harry Potter en l'emboscada que en Draco li va fer a al Hogwarts Express.

Quan la Conselleria d'Afers Mgics va confirmar que en Lord Voldemort havia retornat, molts mags, bruixes i muggles van comenar a morir assassinats (en algunes ocasions apareixien morts), una d'elles va ser la mare de la Hannah, s per aix que, durant una classe de Botnica, la Hannah s retirada de l'Hivernacle per a informar-la que la seva mare havia estat trobada morta (Setembre de 1996). En Harry, l'Hermione i en Ron diuen no haver vist a la Hannah des d'aquest incident.

En el set any a Hogwarts, la Hannah Abbott participa a la batalla final contra en Voldemort.

Sabem pel tour americ que ha fet recentment la J.K. Rowling que la Hannah s la nova tavernera de La marmita foradada, es va casar amb en Neville i que tots dos viuen al segon pis de la taverna.

 Katie Bell .

Katie Bell s un personatge de ficci de la srie de llibres Harry Potter, creats per la britnica J. K. Rowling.

Katie es va afiliar a l'equip de Quidditch de Gryffindor en el seu segon any (el primer del Harry) com a Caadora; al principi, era una jugadora de reserva.

A Harry Potter i el misteri del prncep, Katie s l'nic membre que queda de l'equip original al que Harry es va unir en el seu primer curs. Ella li aconsella a Harry (actual capit de l'equip) que no l'afavoreixi per ser una antiga jugadora, sin que els faci una prova justa a tots. No obstant aix, va conservar la seva posici a l'equip (juntament amb Ginny Weasley i Demelza Robbins) desprs d'una gran exhibici durant les proves.

Posteriorment, Draco Malfoy intenta utilitzar en secret a Katie perqu li lliuri un collaret malet a Albus Dumbledore i el mati. Madame Rosmerta, a qui Draco ha posat sota el malefici Imperius, li dna el collaret a Katie en Hogsmeade, per ella el toca per accident i resulta ferida.
Com noms l'havia tocat a travs d'un petit forat en el seu guant, Katie no mor, encara que passa la major part restant de l'any en l'Hospital Sant Mungo. Dean Thomas la reemplaa com a Caador, per Katie torna poc abans del partit final contra Ravenclaw, per a ajudar que Gryffindor guanyi la Copa de Quidditch per tercera vegada.

En les adaptacions cinematogrfiques Katie Bell s interpretada per l'actriu Emily Dale.

 Susan Bones .


Susan Bones s un personatge de ficci creat per J.K. Rowling, en els llibres de Harry Potter.

La Susan Bones estudia en el mateix any que en Harry Potter que noms havia estat esmentada quan va ser triada per a Hufflepuff (desprs de la Hannah Abbott) pel barret que tria en el llibre de Harry Potter i la pedra filosofal.

La Susan no t major importncia fins al llibre Harry Potter i l'orde del Fnix. En aquest llibre es coneix una part de la Famlia Bones, un dels seus membres s la Susan. Quan l'Hermione busca alumnes que vulguin pertnyer a un club (que desprs s'anomena l'Exrcit d'en Dumbledore) on la persona que dirigeixi sigui en Harry, apareix la Susan juntament amb l'Ernie Macmillan, en Justin Finch-Fletchley i la Hannah Abbott. En Harry no sabia el nom d'ella, per si l'havia vist (en Harry la va descriure com una noia amb el cabell llarg i amb trenes). A la primera reuni de l'Exrcit d'en Dumbledore, la Susan li pregunta a en Harry si sabia fer un "Patronus", a en Harry aix li va fer recordar quan la Madame Bones es va sorprendre a l'assabentar-se que el podia fer un Patronus, ella li respon que l'Amelia Bones s la seva tia (Madame Bones o Amelia Susan Bones va ser qui va jutjar a en Harry Potter a la Conselleria) i que per aix duu el seu segon nom.

En el transcurs de l'any arriba la notcia sobre alguns Cavallers de la Mort que han escapat de la Pres d'Azkaban, la Susan demostra nerviosisme quan aix passa, perqu el seu oncle, l'Edgar Bones, juntament amb tota la seva famlia van ser assassinats per un cavaller de la mort, desprs la Susan consola a en Harry dient-li que ella sap pel que ell ha passat.
La Susan demostra lleialtat a l'Exrcit d'en Dumbledore quan participa juntament amb altres membres de l'Exrcit en la defensa contra l'emboscada que en Draco Malfoy va intentar fer-li a en Harry Potter al Hogwarts Express.

Al segent any moltes coses no es donen a conixer, una d'elles s la reacci que va tenir la Susan quan la seva tia Amelia Bones va ser assassinada, probablement per en Lord Voldemort.
La Susan en la seva primera classe d'Aparetratge s l'nica a assolir alguna cosa, encara que la seva desaparici va ser incompleta i dna un horrible crit quan s'adona que la seva cama s'havia separat, desprs d'aix aconsegueixen arreglar-li el dany, per ella semblava horroritzada.

 Terry Boot .


En Terry Boot s un personatge de la saga Harry Potter creada per la britnica J.K. Rowling.

En Terry Boot s un alumne de la casa Ravenclaw a Hogwarts que est en el mateix any que en Harry Potter i s amic de l'Anthony Goldstein i en Michael Corner, tamb de Ravenclaw.

s el primer Ravenclaw a ser collocat en aquesta residpencia pel Barret que Tria a Harry Potter i la pedra filosofal.

En l'nica reuni del Club de Duel d'en Gilbert Decors al llibre Harry Potter i la cambra secreta, en Terry acaba sagnant.

A Harry Potter i l'orde del Fnix Terry es converteix en membre de l'Exrcit d'en Dumbledore desprs d'oferir acompanyar al seu amic Michael Corner a la primera reuni al pub Cap del Senglar. Durant aquesta reuni, en Terry li explica a en Harry que quan va visitar l'oficina de l'Albus Dumbledore un retrat li va dir que en Harry havia matat un basilisc amb a l'espasa de Gryffindor i li demana que confirmi aquesta histria.

Desprs d'una reuni amb l'E.D. a la sala de la necessitat, en Terry es queda impressionat amb els Galions que usar l'E.D. com mtode de comunicaci, la qual cosa el duu a expressar la seva admiraci cap a l'Hermione ja que aquesta els ha realitzat un encanteri que correspon al nivell dels GNOM per la seva complexitat. En Terry s part del grup d'alumnes de l'E.D. que ajuden a en Harry quan en Malfoy, en Crabbe i en Goyle intenten atacar-lo a bord del Hogwarts Express al final de l'any escolar.

A Harry Potter i el misteri del Prncep, en Terry noms apareix a la classe de Pocions dictada per l'Horaci Llagot.

En el seu set any, a Harry Potter i les relquies de la Mort, en Terry forma part de la resistncia contra els Carrow liderada per en Neville Longbottom i fins i tot s castigat fsicament per en Carrow a l'anunciar pblicament al Gran Sal l'entrada d'en Harry, en Ron i l'Hermione a Gringotts. Est entre els membres de l'E.D. que busquen refugi ms tard a la sala de la necessitat a causa de qu sn perseguits pels Carrow. Quan en Harry, en Ron i l'Hermione tornen a Hogwarts, abans de la batalla final contra en Voldemort i els Cavallers de la Mort, li explica a en Ron en qu consisteix la Diadema de Ravenclaw, la relquia ms preuada d'aquesta Residncia.

 Lavender Brown .

La Lavender Brown s un personatge de la saga Harry Potter, de l'escriptora britnica J.K. Rowling.

La Lavender s alumna en l'escola Hogwarts. Va ser la primera alumna de la seva promoci a ser escollida pel barret que tria per a la residncia de Gryffindor, on comparteix el dormitori amb l'Hermione Granger i la Parvati Patil.

s la millor amiga de la Parvati Patil. Les assignatures preferides d'ambdues sn Futurologia i Criana de Criatures Mgiques, amb la Professora Wilhelmina Grubbly-Plank. La Professora Sibilla Trelawney li va predir el primer dia de classe en el seu tercer any (Harry Potter i el pres d'Azkaban) a Hogwarts que "aix que tems succeir el divendres setze d'octubre". Aquest dia, la Lavender es va assabentar de la mort del seu conill Binky. Des de llavors, est convenuda que els poders de la Trelawney sn reals.

En el seu quart any (Harry Potter i el calze de foc) la Lavender assisteix al Ball de Nadal amb en Seamus Finnigan. A l'any segent, durant la campanya de desprestigi portada a terme pel Conseller d'Afers Mgocs contra en Harry Potter, la Lavender va dubtar de la credibilitat d'en Harry, encara que ms tard es va unir a l'Exrcit d'en Dumbledore.

A Harry Potter i el misteri del Prncep, la Lavender surt amb en Ron Weasley, a qui anomena afectuosament "Ro-Ro". Al comenament d'aquesta relaci, l'Hermione deixa de parlar amb en Ron, per a mesura que van fent les paus, la Lavender no aguanta l'atenci que en Ron li presta a la seva amiga. Finalment talla amb en Ron quan el veu sortir del dormitori dels nois amb l'Hermione (en realitat en Harry tamb estava amb ells, per duia posada la seva capa invisible). En Ron duia temps intentant deixar aquesta relaci, pel que se sent alleujat per no haver hagut de tallar ell.

En les adaptacions cinematogrfiques, la Lavender noms apareix a Harry Potter i el pres d'Azkaban (2004), i el personatge s interpretat per l'actriu Jennifer Smith.

 Xo Xang .

La Xo Xang s un personatge de ficci de la srie Harry Potter escrita per J.K. Rowling. s un any major que en Harry i se la descriu en els llibres com una noia molt bonica, amb una llarga i brillant cabellera negra, i un cap ms petit que en Harry.

Sembla que s molt popular, i sovint t un grup d'amigues al voltant d'ella. La Xo juga com buscadora en l'equip de quidditch de Ravenclaw i ha estat aficionada als Tutshill Tornats (TT) des que tenia sis anys, encara que en Ron Weasley ho posi en dubte. L'estatus de la seva sang no s revelat a la srie, per el fet que ha estat fantica de quidditch des dels sis anys indicaria que s de sang barrejada o pura.

Durant el quart any d'en Harry a Hogwarts, la Xo era la nvia d'en Cedric Diggory. En Harry tracta d'acumular el valor necessari per a demanar-li que vagi amb ell al ball de Nadal, per quan finalment ho aconsegueix, la Xo l'informa que ja havia acceptat una invitaci prvia d'en Cedric. Desprs de la mort d'en Cedric al Torneig dels Tres Mags, la Xo plora per ell constantment en els racons del collegi.

El segent any va assistir a la reuni al bar Cap del Senglar, acompanyada per la seva amiga Marietta Edgecombe, que no hi anava de bon gust. Va proposar el nom d'"Entitat de Defensa" (E.D.) per al grup de resistncia contra les mesures de la Dolors Umbridge, per la Ginny Weasley suggereix millor el nom d'Exrcit d'en Dumbledore, nom que es va imposar per majoria de vots.

La Xo t un breu festeig amb en Harry a Harry Potter i l'orde del Fnix i va ser la noia que li dna el seu primer pet. Les raons per les quals la relaci no prospera sn moltes, incloent la malenconia i llgrimes de la Xo per en Cedric, la seva gelosia infundada de l'Hermione i sobretot, la traci de la seva amiga Marietta Edgecombe de l'ED malgrat que ella insisteix a defensar a la seva amiga davant en Harry. Al final del cinqu llibre sembla iniciar una relaci amb en Michael Corner quan aquest trenca amb la Ginny Weasley.

A Harry Potter i les relquies de la Mort, participa a la Batalla de Hogwarts, demostrant la seva lleialtat a l'Exrcit d'en Dumbledore. S'ofereix per a dur a en Harry a la sala comuna de Ravenclaw perqu vegi com s la diadema de Ravenclaw. No obstant aix, la Ginny Weasley s'oposa al fet que sigui ella qui li dugui i suggereix a la seva amiga Luna Lovegood en el seu lloc.

Posteriorment, la J.K. Rowling aclareix que la Xo es va casar amb un muggle.

Mai s'ha especificat dins de la novella, per es dedueix que la Xo Xang s d'ascendencia xinesa. El seu nom, Xo, en xins significa "Tardor".

La Xo va ser interpretada per la Katie Leung a la pellcula Harry Potter i el calze de foc, a Harry Potter i l'Ordre del Fnix i a Harry Potter i el misteri del Prncep, que es va acabar de filmar al maig de 2008. La J.K. Rowling va exigir que el paper ans interpretat per una completa desconeguda, el que va fer que els estudis de Warner Brothers obrissin l'audici a totes les nenes asitiques que visquessin al Regne Unit.

 Michael Corner .


En Michael Corner s un personatge de la saga de ficci de Harry Potter. Apareix per primera vegada a Harry Potter i l'orde del Fnix.
De carcter una mica dur, integrant de Ravenclaw, es desconeix la seva edat encara que es creu que s un any major que en Harry, va aparixer com el nvio de la Ginny Weasley, provocant aix l'atac de gelosia d'en Ron Weasley cap a la seva germana menor.

Va participar activament a l'Exrcit d'en Dumbledore, i va tallar amb la Ginny al final d'un partit Gryffindor-Ravenclaw a causa d'un atac de gelosia, ja que aquesta havien guanyat el partit en l'ltim moment. A partir de llavors va comenar a sortir amb la Xo Xang.

A Harry Potter i les relquies de la Mort torna a ser esmentat a l'estar en la sala de la necessitat juntament amb la resta d'integrants de l'ED esperant el retorn d'en Harry Potter.

 Pau i Dani Parra .
En Pau i en Dani Parra (Colin i Dennis Creevey en angls) sn personatges de la saga Harry Potter, de l'escriptora britnica J.K. Rowling. Ambds sn companys d'en Harry Potter a Hogwarts. En Pau va aparixer per primera vegada a Harry Potter i la cambra secreta, i en Dani, a Harry Potter i el calze de foc.

Aquests germans sn fills de muggles. El seu pare s lleter. En Pau s descrit amb carcter inquiet, encantat d'haver descobert que s mag. T el costum de fer fotos de tot, ja siguin els seus companys, objectes, o esdeveniments. En moltes ocasions persegueix a en Harry per a fer-li fotos i enviar-les a la seva famlia, la qual cosa resulta bastant molest al protagonista. En Pau s del mateix curs que la Ginny Weasley i en el segon any d'en Harry a Hogwarts, va ser una de les vctimes del basilisc que va ser alliberat de la Cambra Secreta. Afortunadament es va salvar grcies a la seva cmera de fotos, car va evitar la mirada mortal de la serp al veure-la a travs de la lent de la cmera, i noms va sofrir una parlisi reversible.

En Dani s dos anys menor que en Pau, i igual que aquest, pertany a la residncia de Gryffindor. Els dos germans es van unir a l'Exrcit d'en Dumbledore a Harry Potter i l'orde del Fnix, per cap dels dos es va veure embolicat en la batalla que es va desenvolupar al Departament de Misteris de la Conselleria.

A Harry Potter i les relquies de la Mort en Pau s assassinat per un cavaller de la mort en la primera batalla de Howarts i en Neville s l'encarregat de dur el seu cos.

L'actor Hugh Mitchell dna vida a en Pau Parra a l'adaptaci al cinema de Harry Potter i la cambra secreta.

 Marietta Edgecombe .

La Marietta Edgecombe s un personatge de la saga Harry Potter escrita per la JK Rowling.
La Marietta s una alumna de Hogwarts pertanyent a la residncia de Ravenclaw. Va assistir duta per la seva amiga Xo Xang a la reuni en el bar Cap del Senglar i es va unir a l'Exrcit d'en Dumbledore (E.D.) per pressi d'aquesta. Va signar en un pergamino encantat per l'Hermione Granger per a revelar als tradors, fet que noms coneixien en Harry, en Ron i ella. La Marietta va trair l'E.D. davant la Dolors Umbridge el que va causar que en la seva cara apareixessin lletres formant la paraula "tradora". Les marques eren encara visibles a la seva cara el segent any escolar, quan en Harry la veu al Hogwarts Express. La defensa de la seva amiga per la Xo Xang, va anar una de les causes que eventualment van dur al fet que acabs la seva relaci amorosa amb en Harry.

 Justin Finch-Fletchley .


Justin Finch-Fletchley s un dels personatges de la srie de llibres de Harry Potter creats per l'autora britnica J.K. Rowling.

En Justin entra a Hogwarts el mateix any que en Harry Potter i s seleccionat a la residncia Hufflepuff.

En el segon any de la seva estada en el collegi Hogwarts, en Justin comena a parlar amb Harry Potter, l'Hermione Granger i en Ron Weasley, en una classe de Botnica amb la professora Coliflor mentre estudiaven les mandrgores (En la pellcula en Justin noms parla amb en Harry i ho fa durant el Club del Duel que va formar el professor Decors).

En Justin li va explicar a en Harry i els seus amics que era fill de muggles i que ja li havien reservat una plaa al Collegi Eton, pel que la seva mare estava una mica enfadada, per li va tenir mes consideraci a la mgia quan va llegir els llibres d'en Decors.

Durant les classes de Duel, que dirigia el professor Gilbert Decors al costat del professor Snape, en Justin va treballar amb en Neville Longbottom i no van tenir xit, igual que els altres alumnes. Pel que van decidir fer una demostraci amb en Harry i en Draco Malfoy. Durant el duel en Justin va ser amenaat per una serp pel que en Harry intent ajudar-lo (ja que es rumorejava que l'era l'Hereu de Slytherin), per al fer-ho en Harry va revelar que podia parlar la llengua de les serps, pel que en Justin va sortir fugint.

En Harry estava molt preocupat per l'incident (ja que en Justin semblava espantat cada vegada que el veia), pel que l'Hermione Granger li diu que aclareixi les coses amb en Justin impacientment.

En Justin va ser petrificat pel basilisc de Slytherin juntament amb en Nick-de-poc-sense-cap el 18 de desembre de 1992 i va ser en Harry qui el va trobar, desprs d'haver tingut una discussi amb l'Ernie Macmillan, la Hannah Abbott i altres nois de Hufflepuff.
L'Ernie es va enfrontar a en Harry i li va dir que en Justin havia estat preocupat des que li va explicar all de la plaa que li havien assignat a Eton abans d'haver rebut la carta de Hogwarts.

Al final de l'any quan en Justin s despetrificat (juntament amb la Senyora Norris, en Pau Parra, la Penlope Aiguaclara, l'Hermione Granger i en Nick-de-poc-sense-cap) es disculpa amb en Harry per haver pensat que l'era l'Hereu de Slytherin.

En el seu quart any d'estudis al collegi Hogwarts, en Justin recolza a en Cedric Diggory per la lleialtat a la seva residncia Hufflepuff. En una classe de Botnica, en Justin i l'Ernie no li dirigeixen la paraula a en Harry Potter i riuen quan un dels bulbs botadors se li escapa de les mans i s'estavella a la seva cara.

En cinqu any, desprs de la mort d'en Cedric Diggory, en Justin s'uneix a l'Exrcit d'en Dumbledore. Arriba a la primera reuni juntament amb l'Ernie Macmillan, la Hannah Abbott i la Susan Bones. Quan diuen que en Harry va derrotar el Basilisc dna una xiulada com si fos una gran fita.

La famlia d'en Justin ha de ser una famlia adinerada per a haver-li reservat una plaa a Eton.

En Justin per no ser de sang pura no pot haver arribat a Hogwarts durant el seu set any, no obstant aix no es diu res sobre ell, per arriba per a la batalla final, on mor.

L'Edward Randell s l'actor que interpreta a en Justin a la pellcula Harry Potter i la cambra secreta

 Seamus Finnigann .

Seamus Finnigan (1980- ) s un personatge de la saga Harry Potter, de l'escriptora britnica J.K. Rowling.

Va ser un dels primers alumnes que va conixer en Harry Potter en el banquet de comenament de curs en el seu primer any a Hogwarts. D'ascendencia irlandesa, t el cabell de color marror clar i s un gran aficionat del quidditch. Va ser seleccionat per a la residncia de Gryffindor, i des del primer curs comparteix dormitori amb en Harry, en Ron Weasley, en Neville Longbottom i el seu millor amic Dean Thomas.

s de sang barrejada, car el seu pare s Muggle. La seva mare no li va dir al seu marit que era bruixa fins a desprs de les noces.

Abans de comenar el seu quart any a Hogwarts, va anar a la final de la Cuadringentsima vintena segona edici de la Copa del Mn de quidditch amb la seva mare i en Dean Thomas a animar a Irlanda. Aquest mateix any, va acompanyar a la Lavender Brown al Ball de Nadal que es va celebrar a Hogwarts amb motiu del Torneig dels tres mags.

El cinqu any (Harry Potter i l'orde del Fnix) va tenir una gran baralla amb en Harry, ja que la Senyora Finnigan no volia que el seu fill torns a Hogwarts pels rumors que havien sortit al "Peridic Proftic" sobre en Harry i en Dumbledore. Poc desprs van solucionar les seves diferncies, i va entrar a formar part de l'Exrcit d'en Dumbledore.

Al final del seu sis any (Harry Potter i el misteri del Prncep) va discutir amb la seva mare, que volia treure'l de Hogwarts. Finalment aconsegueix quedar-se fins a desprs del funeral d'en Dumbledore.

A Harry Potter i la relquies de la Mort, s'uneix a la resistncia al costat d'en Neville i la majoria dels membres de l'ED. Es baralla al costat de la Hannah Abbott a la Segona Batalla de Hogwarts.

 Anthony Goldstein .
L'Anthony Goldstein s un personatge de la saga Harry Potter escrita per JK Rowling. s de la residncia Ravenclaw i la primera aparici d'aquest personatge s a Harry Potter i l'orde del Fnix, on s'uneix a l'Exrcit d'en Dumbledore.

 Angelina Johnson .
Angelina Johnson (nascuda a l'octubre de 1977) s un personatge fictici en la saga de llibres Harry Potter. s descrita com una jove alta i de raa negra amb trenes primes al cabell. s dos anys ms gran que en Harry, pel que est en el mateix curs que en Fred i en George Weasley a Hogwarts. Pertany a l'equip de quidditch de Gryffindor com una de les Caadores.

A Harry Potter i el calze de foc, l'Angelina va ser una de les que va posar el seu nom en el calze amb l'esperana de resultar paladina de Hogwarts, per al final no va ser seleccionada. En el mateix llibre, en Fred Weasley la va convidar al Ball de Nadal i ella va acceptar. A ms, en Lee Jordan creu que s una excellent caadora i molt atractiva; segons sembla ha estat tractant de convncer-la perqu surti amb ell durant diversos anys, per finalment mai no ha aconseguit res.

Desprs que en Marc Roure se n'ans de Hogwarts, l'Angelina es va fer capitana de l'equip de Quidditch i va resultar ser almenys tan exigent amb els seus jugadors com ho havia estat en Marc. Quan en Harry va ser castigat per la Dolors Umbridge, l'Angelina es va enfurir "i va armar un escndol" al Gran Sal, el que els va costar cinc punts menys per a Gryffindor. Ella atribua aquesta actitud a l'estrs del treball, i va comentar una vegada que lamentava haver estat tan dura amb en Marc quan ell era capit. L'Angelina tamb es va unir a l'Exrcit d'en Dumbledore, suggerint el nom "Lliga Anti-Umbridge", que l'Hermione Granger va rebutjar entre altres per ser massa obvi.

En les tres primeres pellcules, el personatge s interpretat per la Danielle Taylor. A Harry Potter i el calze de foc, va ser encarnada per la Tiana Benjamin, que probablement tornar per a Harry Potter i l'ordre del Fnix.

 Lee Jordan .
Lee Jordan s un personatge fictici en la saga de llibres Harry Potter de J. K. Rowling.

Pertany a Gryffindor, dos cursos per davant d'en Harry. Lee s alt, negre, bromista, duu rastes al cabell i una tarntula per mascota. Tamb s el locutor dels partits de quidditch, amb comentaris i observacions en gran mesura contrries a Slytherin i favorables a Gryffindor (per no parlar de la seva admiraci per l'Angelina Johnson).

A Harry Potter i l'orde del Fnix, Lee forma part de l'Exrcit d'en Dumbledore i s el millor amic d'en Fred i en George Weasley.

En les versions cinematogrfiques Lee Jordan s interpretat per l'actor Luke Youngblood.

 Ernie MacMillan .


Ernie Macmillan s un personatge de ficci dels llibres de Harry Potter, creat per la J. K. Rowling, que vas a Hogwarts al mateix curs que en Harry Potter i a la residncia de Hufflepuff.

L'Ernie s molt proper a la Hannah Abbott, una companya de casa amb la qual t l'hbit d'intercanviar cromos de granotes de xocolata.
Al segon curs l'Ernie creia que en Harry Potter era l'Hereu de Slytherin, per aix intentava protegir a en Justin Finch-Fletchley.
Desprs de la discussi que van tenir l'Ernie i la Hannah amb en Harry, es converteixen en amics d'ell i d'en Ron, en veure que l'Hermione va ser petrificada.

En tercer any, quan en Ron i en Harry es preguntaven com ho feia l'Hermione per a assistir a totes les classes, l'Ernie li diu a en Ron que l'Hermione mai es va perdre una classe de Muggleologia.

Quan en Harry surt triat com a quart palad del Torneig dels Tres Mags, l'Ernie Macmillan s un dels Hufflepuffs que ms demostren lleialtat feia la seva casa recolzant a en Cedric Diggory.
A diferncia del llibre on en Harry veu a travs de la seva capa invisible a l'Ernie i la Hannah dur les insgnies mentre intercanviaven cromos de granotes de xocolata, a la pellcula es ressalta ms quan l'Ernie i la Hannah li tanquen el pas a en Harry i li mostren les insgnies dient-li "T'agraden?".
L'Ernie va deure haver canviat d'idea quan va veure a en Harry a la primera prova.

L'Ernie s triat monitor de Hufflepuff en cinqu curs. Ernie es va unir a l'Exrcit d'en Dumbledore, perqu l'Hermione Granger li va informar sobre aix, i arriba a la primera reuni al Cap del Senglar juntament amb en Justin Finch-Fletchley, la Hannah Abbott i la Susan Bones. L'Ernie va dir que l'Exrcit de Dumbledore era una de les coses ms importants juntament amb els Exmens de GNOM.

Quan els exmens GNOM van arribar, l'Ernie tenia el mal costum d'intimidar als altres preguntant-los sobre les seves hores d'estudi.
L'Ernie va participar en la defensa contra l'emboscada que en Draco Malfoy intent fer contra en Harry al Hogwarts Express. Pel que sembla l'Ernie no va perdonar a en Draco per haver-li tret punts a Hufflepuff.

En sis any l'Ernie va ser l'nic noi de Hufflepuff que va decidir fer la classe de Pocions, o potser era l'nic que podia fer la classe.
L'Ernie compartia la taula amb en Harry, l'Hermione i en Ron.
Igual que en Harry i en Draco, no podia assistir a l'Examen d'Aparetratge per la seva edat.
L'Ernie es va despertar la nit de l'atac dels Cavallers de la Mort al collegi Hogwarts, per no va estar a la batalla.

Durant el seu ltim any a Hogwarts, recolz tot l'any a l'Exrcit d'en Dumbledore que dirigia en Neville Longbottom. Ell va ser un dels membres que decideix quedar-se en l'escola i barallar-se contra en Voldemort i els seus cavallers. Quan la Minerva McGonagall explica a tot el collegi sobre en Voldemort i demana que tot Hogwarts s'ha d'evacuar, l'Ernie ala la veu des de la taula de Hufflepuff - "And what if we want to stay and fight?" (I qu s nosaltres volem quedar-nos i lluitar?). En un moment de la batalla, per a defensar a en Harry dels demntors, l'Ernie, la Luna i en Seamus, van invocar els seus patronus donant-li temps a en Harry perqu es concentri en el seu.

La Rowling en una entrevista va dir que la Hannah Abbott es va casar amb en Neville Longbottom, pel que dna fi a els molts rumors sobre un casament entre l'Ernie i la Hannah.

 Padma Patil .
Padma Patil s un personatge de la saga Harry Potter, de l'escriptora britnica J. K. Rowling.

La Padma va entrar com alumna a Hogwarts el mateix curs que en Harry Potter. Va ser triada per a la residncia de Ravenclaw, mentre que la seva germana bessona Parvati, va ser seleccionada per a Gryffindor.

Al Ball de Nadal que es va celebrar amb motiu del Torneig dels tres mags (Harry Potter i el calze de foc) va ser parella d'en Ron Weasley, encara que ella no estava molt contenta amb la seva parella.

Es va unir a l'Exrcit d'en Dumbledore en el seu cinqu any a Hogwarts. Aquest mateix any va ser nomenada monitora per la residncia de Ravenclaw.
L'any segent (Harry Potter i el misteri del Prncep), els pares de les bessones van voler que aquestes abandonessin Hogwarts a causa de la situaci d'inseguretat que es vivia desprs de la tornada d'en Voldemort. No obstant aix grcies a la seva germana Parvati va aconseguir convncer-los del contrari, ja que no va haver-hi cap incident ms desprs de l'atac a la Katie Bell. Desprs de la mort d'en Dumbledore, els seus pares les van recollir al Collegi, i cap de les dues va assistir al funeral.

A Harry Potter i les relquies de la Mort, la Padma lluita contra els germans Carrow que han imposat el seu poder a Hogwarts i participa a la batalla final on en Voldemort s derrotat per en Harry Potter.

Des del film Harry Potter i el calze de foc, s interpretada per l'actriu Afshan Azad, que li va seguir donant vida en el cinqu film. Encara que en els llibres la Padma Patil pertany a la residncia de Ravenclaw, en els films apareix com a estudiant de Gryffindor.

 Parvati Patil .
Parvati Patil (1980- ) s un personatge de la saga Harry Potter, de l'escriptora britnica J.K. Rowling.

La Parvati va entrar com alumna en el l'escola Hogwarts de Mgia el mateix curs que en Harry Potter. Va ser triada per a la residncia de Gryffindor, mentre que la seva germana bessona Padma, va ser seleccionada per a Ravenclaw. Comparteix dormitori amb l'Hermione Granger i la Lavender Brown.

La Lavender Brown s la seva millor amiga. Ambdues tenen el mateix inters pels unicorns i els nois, encara que de vegades se senti tan avergonyida com en Harry pel comportament de la Lavender quan comena a sortir amb en Ron Weasley al llibre Harry Potter i el misteri del Prncep. Les seves assignatures preferides sn Futurologia i Criana de Criatures Mgiques (si la imparteix la Professora Grubbly-Plank).

Al Ball de Nadal que es va celebrar amb motiu del Torneig dels Tres Mags (Harry Potter i el calze de foc) va ser parella d'en Harry. Vestia una tnica rosa, i duia una llarga trena entrellaada amb or i unes polseres tamb d'or.

Es va unir a l'Exrcit d'en Dumbledore en el seu cinqu any a Hogwarts. L'any segent (Harry Potter i el misteri del Prncep), els pares de les bessones van voler que aquestes abandonessin Hogwarts a causa de la situaci d'inseguretat que es vivia desprs de la tornada d'en Voldemort. No obstant aix, la Parvati va aconseguir convncer-los en cas contrari, ja que no va haver cap incident ms desprs de l'atac a la Katie Bell. Desprs de la mort de l'Dumbledore, els seus pares les van recollir de Hogwarts, i cap de les dues va assistir al funeral.

El seu nom procedeix de la deessa hind Parvati, esposa de Xiva.

En les adaptacions cinematogrfiques, la Parvati Patil s interpretada per la Sitara Shah a Harry Potter i el pres d'Azkaban i per la Shefali Chowdhury a Harry Potter i el calze de foc.

 Zacharias Smith .


Zacharias Smith apareix per primera vegada al llibre Harry Potter i l'orde del Fnix. Quan en Zacharias s'uneix a l'Exrcit d'en Dumbledore cau malament generalment als bessons Weasley i a en Ron, al fer moltes preguntes i especialment per preguntar directament a en Harry sobre la mort d'en Cedric, una altra de les coses va ser que no volia signar la llista d'alumnes presents al dir que l'Ernie li podria dir quan seria la segent reuni. En Harry li pregunta sobre ell a l'Hermione i ella li contesta que en Zacharias es va unir perqu va escoltar quan ella li parlava sobre el grup a l'Ernie i la Hannah. En Zacharias no va resultar ser un noi dolent al final.

En Zacharias en el llibre Harry Potter i el misteri del Prncep va ser el comentarista del partit Gryffindor-Slytherin (el primer de la temporada de sis any). En el partit Gryffindor-Hufflepuff, en Zacharias jugava com Caador en l'equip de Hufflepuff i la Luna Lovegood va ser la comentarista, dient-li Lurgy el perdedor, encara que a l'acabar el partit Hufflepuff guanya. En Zacharias no va ser vist fins al funeral del director Dumbledore on s retirat de Hogwarts escortat pel seu pare, el Senyor Smith, i diuen que t una mirada arrogant, a comparana de l'Ernie, ni en Zacharias ni la seva famlia recolzavent a en Dumbledore o les seves idees.

En Zacharias Smith torna a Hogwarts en el seu set any (sobreentenent-se que s de sang pura), per abans de la batalla final, ell evacua juntament amb els alumnes menors, empenyent-los, deixant als seus amics de l'Exrcit d'en Dumbledore. No es diu res ms sobre en Zacharias.

En Nick Shrim va aparixer rpidament interpretant a en Zacharias en el cinqu film de Harry Potter, l'Orde del Fnix, per mai esmenten el seu nom durant la pellcula; apareix com "Somewhat Doubtful Boy" als crdits al final del film.

 Alicia Spinnet .
Alicia Spinnet s un personatge de ficci de la saga literria de Harry Potter.

L'Alicia s membre de la residncia Gryffindor de Howarts, s dos anys ms gran que en Harry i juga com a caadora a l'equip de quiditch de la seva residncia. s membre de l'Exrcit d'en Dumbledore i participa a la batalla final de Hogwarts.

 Dean Thomas .
Dean Thomas s un personatge de ficci de la srie de llibres de Harry Potter, creats per la britnica Joanne Kathleen Rowling.

Un noi negre i alt, i company d'en Harry, en Ron Weasley, en Seamus Finnigan i en Neville Longbottom de la residncia Gryffindor de l'escola Hogwarts de Mgia.

s molt bo dibuixant; en diverses ocasions ha fet cartells per a animar a en Harry i en el tercer llibre de la srie, Harry Potter i el pres d'Azkaban, es va oferir a falsificar la signatura de l'oncle d'aquest, en Vernon Dursley. En Dean tamb s seguidor de l'equip de futbol angls West Ham Football Club.

Segons la pgina oficial de J. K. Rowling (Secci de Material Addicional > Fragments), en Dean s londinenc. Sempre va pensar que el seu origen era muggle ja que ha estat criat per la seva mare i el seu padrastre, ja que el seu veritable pare va desaparixer de la seva casa quan en Dean era encara molt jove. T una feli vida familiar i t diversos germanastres. A ms, en els primers escrits de Rowling, en Dean es deia Gary.

Quan va arribar la carta de Hogwarts, la seva mare es va preguntar si el pare d'en Dean era mag. La veritat s que va ocultar els seus poders mgics a la seva esposa allunyant-se de la seva famlia per a protegir-los.

Al final de Harry Potter i l'orde del Fnix, el cinqu volum de la saga, en Dean comena a sortir amb la Ginny Weasley; no obstant aix, acaben poc abans del final de Harry Potter i el misteri del Prncep. Segons l'Hermione Granger, feia temps que tenien problemes, per la separaci definitiva va anar aparentment provocada per un malents instigat pel Felix Felicis que s'havia begut en Harry, el qual s'enamora de la Ginny al misteri del Prncep.

En Dean Thomas s interpretat per l'Alfie Enoch a les pellcules de Harry Potter.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319732" title="Pozoblanco" nonfiltered="4544" processed="4527" dbindex="124818">


Pozoblanco s un municipi de la provncia de Crdova a la comunitat autnoma d'Andalusia, a la comarca de Valle de los Pedroches.  
   
 Demografia .






 Histria . 
Sembla probable que l'origen de Pozoblanco igual que altres poblacions properes com Villanueva de Crdoba, se situ entorn del mitjans del segle XIV, com a conseqncia de la fugida d'habitants del ve Pedroche a causa de la pesta. Altres hiptesis apunten que ats que els habitants de Pedroche havien de pastorejar en terres cada vegada ms allunyades de la ciutat, en lloc d'acudir cada dia al poble formaven nuclis petits, on feien la seva vida diria, aix quan aquests nuclis van crixer formant els diferents pobles de la comarca, entre ells Pozoblanco. 

Inicialment els primers assentaments es van realitzar en el barri del "Pozo Viejol", al peu d'un tur, i al voltant d'un pou, que segons la tradici s'havia tornat blanc a causa de els excrements de gallines, sent aquest l'origen del nom del poble, el qual s representat tamb en l'escut municipal. Al principi Pozoblanco va dependre administrativament de Pedroche fins que, al voltant de 1478, obt el ttol de Vila, possiblement de mans dels Reis Catlics. En l'poca medieval la histria de Pozoblanco va lligada a la de les Set Viles dels Pedroches (Pedroche, Torremilano, Torrecampo, Pozoblanco, Villanueva de Crdova, Alcaracejos i Aora) fins a 1836 que es produx la ruptura d'aquesta comunitat i les terres comunals sn repartides entre aquests pobles. Pozoblanco obt el ttol de ciutat de mans de Alfons XIII el 22 d'abril de 1923.

 Personatges illustres .
Juan Gins de Seplveda, humanista del segle XVI  ;
Juan Fernndez Franco, escritpor del siglo XVI.
Jos Mara Snchez Fernndez, Matemtic;
Marcos Redondo Valencia, fams cantant lric.

 Enllaos externs .
Ajuntament de Pozoblanco;
Pozoblanco   Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;
Fotos de Pozoblanco;
Plaa Pblica;
Web de la mancomunitat de municipis de Los Pedroches;
Solienses, Web sobre cultura en Los Pedroches;
Fotos de Pozoblanco;
Foro Juvenil Tarugo;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319737" title="Joan Cumellas i Graells" nonfiltered="4545" processed="4528" dbindex="124819">
Joan Cumellas i Graells (Grcia, Barcelona 1893 - Barcelona 1966) va ser un autor dramtic, actor i director teatral. A la Biblioteca de Catalunya i a l'Institut del Teatre hi ha manuscrits i edicions de les seves obres.

Trajectria professional.
autor i adaptador de teatre
 1914. La fora de la innocncia. Comdia en 1 acte. Estrenada a la Cort Anglica de Sant Llus Gonaga de Grcia, l'1 de febrer de 1914.
 1914. Els enyorats. Comdia lrica en 1 acte i en prosa. Amb un proemi de Josep Mas. Msica de Joan Vidal i Roda.
 1916. Boira d'estiu, rondalla d'amor Comdia lrica en 1 acte.
 1916. L'esc. Comedia en tres jornades. En collaboraci de Miquel Enrich.
 1918. Quan la tarda arribi. Drama en 1 acte.
 1918. El burgmestre de Turngia. Drama llegendari en 1 acte i en prosa.
 1923. Una bona lli. Comdia en 1 acte. ;
 1936. Ombres del port.
 1937. Morts que caminen. Drama en tres actes, original de Florencio Snchez. Tradut i adaptat al catal per Francesc Tresols i Joan Cumellas.
 1954. Avui com ahir.
 1960. Nannette m'ha dit que s. Adaptaci de Joan Cumellas. Original de Maurice Hennequin i Pierre Vber. Estrenada al teatre Romea, el 15 de juliol de 1960. ;
 1963. Un marit baix de to. Adaptaci de Joan Cumellas. Original de Maurice Hennequin i Pierre Vber. Estrenada al teatre Romea de Barcelona, el 3 de juliol de 1963.
 1964. Clar de lluna a Montjuc, estrenada al teatre Romea de Barcelona, el 16 de maig de 1964.
 1964. L'home que no arriba a temps, estrenada al teatre Romea de Barcelona, el 13 de juliol de 1964.
 1966. Clementina no rellisquis.
 19-?. Amb la secretria, no!. Comdia en 3 actes.
 19-?. L'amor i el futbolista.
 19_?. Amor i monocle.
 19-?. La llum d'una estrella.
 19-?. ltima lli;
 19-?. L'encs d'un bon amor.
director
 1946. El prestigi dels morts de Josep Maria de Sagarra, estrenada al teatre Romea de Barcelona.
 1955. Camarado Cupido de Xavier Regs, estrenada al teatre Alexis de Barcelona.
actor
 1924, 20 juny. En el paper de L'Emmascarat Topazi de l'obra La careta de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Romea, de Barcelona.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319747" title="Svatopluk Pluskal" nonfiltered="4546" processed="4529" dbindex="124820">
Svatopluk Pluskal (28 d'octubre 1930, Zln   29 de maig 2005, st nad Labem) fou un futbolista txec que jugava de defensa o centrecampista defensiu.

Comen la seva carrera a diversos club de la seva ciutat natal. El 1951 es trasllad a Praga on esdevingu un important jugador pel nou club de l'exercit, l'ATK, ms tard anomenat DA i Dukla Praha, on jug durant 16 anys i fou 8 cops campi de lliga. Es retir el 1967 per una lesi al genoll amb un total de 282 partits de lliga jugats i 37 gols marcats. 

Fou internacional amb la selecci de futbol de Txecoslovquia des de 1952, amb la que disput tres Mundials els anys 1954, 1958 i 1962 a Xile En aquesta edici form al mig del camp amb el seu company del Dukla Josef Masopust, i assol una brillant segona posici. En total jug 56 partits i marc un gol.

Pluskal tamb fou entrenador. Dirig els clubs de Plze  koda i Slovan, i tamb el FC Bohemians Praha a clubs de Xipre.

 Referncies .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319750" title="Alhassane Keita" nonfiltered="4547" processed="4530" dbindex="124821">

Alhassane Keita (26 de juny de 1983) s un futbolista guine que juga en el RCD Mallorca de davanter. 

Trajectria.
Keita va jugar per al club d'Arbia Saudita Al-Ittihad. Va abandonar l'Axpo Super League com a mxim golejador en la temporada 2005-2006 amb 20 gols. 

Va formar part de l'equip de la Copa d'frica de Nacions 2004, que va acabar segon en el seu grup durant la primera ronda de la competici, per desprs caigu en quarts de final contra Mali. 

El 20 de juny del 2008 es va concretar el seu fitxatge pel RCD Mallorca, arribant amb la carta de llibertat i amb una duraci de contracte de 5 anys.

Referncies.
 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319752" title="Josep Sanxo i Sanxo" nonfiltered="4548" processed="4531" dbindex="124822">
Josep Sanxo i Sanxo (Ma, Menorca, 1776-1847). Tamb es troba amb la grafia castellana Sancho.

Fou teleg, historiador i escriptor nascut a la ciutat de Ma durant la segona ocupaci anglesa a Menorca. Doctor en teologia que desenvolup crrecs importants dins l esglsia menorquina i beneficiat de la parrquia de santa Maria de Ma. Contemporani dels illustrats menorquins com Joan Ramis i Ramis, Antoni Roig i Rexart i Antoni Febrer i Cardona, ..., form part del perode que el professor Jordi Carbonell i de Ballester anomen com a perode menorqu de la literatura catalana. Escriv en castell, catal i llat obres tant de caire teolgic, histric i relatives a les cincies naturals. 

 Obres .

Entre les seves obres, la majoria indites, destaquen per ordre cronolgic: 

 Ordinari de la Parrquia de Mah (1803);
 Ensayo de una Histria Natural de Menorca contenint los dos Reines Animal i Mineral (1814). Es tracta d'una pea rellevant i nica perqu s la primera obra escrita en catal sobre histria natural.
 Instruccin histrica, ceremonial y moral... de las 40 Horas (1817);
 Memorias para la historia natural de la isla Menorca (1822-1827) de quatre toms: el tom 1r , escrit l any 1822, cont els quadrpeds i peixos; el tom 2n , escrit el mateix any, cont les aus; el tom 3r, escrit l any 1824, cont els crustacis, regne mineral, amfibis i insectes i, finalment, el tom 4t, escrit l any 1827, cont els molluscs, zoofites, coralls, corallines i petxines. ;
 Memria sobre la parrquia de Ma (1833 i 1846) obra magna de recerca histrica i molt acurada que consta de vuit toms.
 Kalendaria Temporum Sanctorumque (1838) i el Kalendarium Minoricense Temporum quod ad usum, aliorumque usum variis notis, S. Ritum Congregationis, Summorumque Pontificum Decretis (1838), Diari 1824 fins 1844, es tracta d una consueta escrita en catal que dna una copiosa informaci histrica i social, Cor de Jess Sacramentat, fundada en la Iglsia de las Religiosas de la Purssima Concepci de Maria Santssima de Mah (1856)...

Quant als manuscrits i llibres de caire teolgic s una rica font d informaci sobre les funcions parateatrals religioses corresponents als diferents cicles litrgics com el de: Nadal i Pasqua, i altres solemnes festivitats religioses com la del Corpus, sant Sebasti, sant Pere... Ens presenta tota una panormica de la litrgia en general i de les tradicions populars (els oficis divins, les processons i el sistema gremial, els cants dels cicles de Nadal, de Pasqua i hagiogrfic) que es convertien en un vertader espectacle de masses i palesa l espectacularitat litrgica duta a terme a la parrquia de santa Maria de Ma. 

Josep Sanxo, a les seves consuetes i diaris, ens dna tamb una rellevant informaci sobre les funcions musicals dels mestres de capella de la parrquia de santa Maria Jaume Alaquer Reyes i del seu deixeble Benet Andreu Pons, figures cabdals de la msica sacra i operstica de l illa de Menorca al segle XIX. 

Des del vessant histric, gran part de les seves obres, escrites en catal, abracen principalment l poca del liberalisme i conservadurisme tant religis com poltic, amb les conseqncies de la dcada ominosa iniciada amb la reposici de Ferran VII i dels primers governs d Isabel II amb la desamortitzaci dels bns eclesistics i la supressi dels ordes religiosos de l illa. 

I finalment, quant al vessant de caire cientfic o, millor dit, relatiu al mn natural, Josep Sanxo pertany a l autor tpic de la illustraci amb la seva visi enciclopdica del mn. Altres telegs anteriors a ell i eminents naturalistes havien mostrat un important inters en l estudi de la histria natural, que en un principi serviren per refermar el paradigma de la teoria fixista i creacionista vigent durant molts de segles. Influenciat per l ambient i l auge creixent de les cincies naturals (botnica, zoologia, geologia...), que pretenien descriure objectivament la realitat que ens envolta, la seva obra Memorias para la historia natural de la illa Menorca fa una descripci, si ms no, interessant per la seva poca, tot superant l aportaci anterior feta per Joan Ramis i Ramis en el seu opuscle titulat Catalogus Plantarum, Arborum, Arbusculorum, Piscium, Avium, Animalium terrestrium i Insectorum In Insula Minorica frequentiorum (1787). 

 Fonts .

F. Xavier Martn Martnez (2005): "Josep Sancho i Sancho (1776-1847)", Enciclopdia de Menorca, tom 5, p. 108.
CARBONELL, Jordi (1964): "La cultura a Menorca", Serra d'Or 6, 725-736. ;
 Llibre de Baptismes de Santa Maria de Ma (1774-1781), Arxiu Dioces de Menorca, sigla DL-158 foli 139r.
 Llibre de Defuncions de Santa Maria de Ma, Arxiu Dioces de Menorca sigla DL-524, foli 58.
 Arxiu Histric de Ma, Asuntos Religiosos   U -1045. Anys 1801-1810;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319753" title="Jn Popluhr" nonfiltered="4549" processed="4532" dbindex="124823">
Jn Popluhr (Bernolkovo, 12 d'agost, 1935) fou un futbolista eslovac.

Jug amb la Txecoslovquia un total de 62 partits on marc un gol. Disput el Mundial de 1958 i el de 1962, assolint en aquest segon la medalla d'argent.

El 1997, Popluhr fou premiat amb el premi World Fair Play. El novembre del 2003, per celebrar el jubileu de la UEFA, fou escollit per Eslovquia com el Golden Player al millor jugador dels darrers 50 anys.

 Clubs .
 1954 - 1955  K Slovan Bratislava;
 1955 - 1958  Rud Hv zda Brno;
 1954 - 1969  K Slovan Bratislava ;
 1969 - 1970  Olympique Lyonnais ;
 1970 - 1972  Zbrojovka Brno;
 1972 - 1979  Slovan Viena (tamb entrenador);

Referncies.


 Enllaos externs .
 Estadstiques a la selecci;
 UEFA.com - Golden Player;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319754" title="Ignacio Camacho Barnola" nonfiltered="4550" processed="4533" dbindex="124824">

Ignacio "Nacho" Camacho Barnola (nascut el 4 de maig del 1990 a Saragossa) s un futbolista que juga de centrecampista al Atltico de Madrid. 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319755" title="Claudi Fernndez i Castanyer" nonfiltered="4551" processed="4534" dbindex="124825">
Claudi Fernndez i Castanyer va ser un autor dramtic catal. Conjuntament amb el seu germ Joan va esdevenir empresari del teatre Romea de Barcelona entre 1949 i 1954.

Obra dramtica.
 Ninets (Titus i Mariona). Estrenada al teatre Romea de Barcelona, el 15 de febrer de 1947.
 Hem perdut la nena!. Estrenada al teatre Romea de Barcelona, l'1 de juliol de 1948.
 Lali. Estrenada al teatre Romea de Barcelona, el 12 de novembre de 1949.
 Negre i blau. Estrenada al teatre Romea de Barcelona, el 5 de mar de 1950.
 L'escala de casa. Estrenada al teatre Romea de Barcelona, el 23 de maig de 1950.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319756" title="Paulo Assuno da Silva" nonfiltered="4552" processed="4535" dbindex="124826">

Paulo Assuno da Silva (nascut el 25 de gener de 1980 a Vrzea Grande), ms conegut com Paulo Assuno s un futbolista brasiler de l'Atltico de Madrid. 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319759" title="De re publica" nonfiltered="4553" processed="4536" dbindex="124827">
De re publica, traduda usualment com Sobre la repblica o Sobre l'Estat, s l'obra de filosofia poltica de Marc Tulli Cicer on millor podem reconstruir el seu pensament poltic. Fou escrita entre el 54 aC i el 51 aC, quan Cicer ja no tenia un paper rellevant en la poltica romana. De re publica s un dileg entre nou ciutadans romans, personatges histrics d'unes dcades anteriors a la redacci de l'obra. L'acci transcorre el 129 aC, a la finca d'esbarjo de Publi Corneli Escipi Afric Menor, i es perllonga durant tres dies; cada dia ocupa dos dels sis llibres en qu est dividida l'obra.


Transmissi del text.
L'obra va ser escrita entre el 54 aC i el 51 aC; autors posteriors com Lactanci i Agust d'Hipona parlen amb admiraci de De re publica.  Presumiblement, l'obra es va perdre pels volts del segle VII, excepte el sis llibre, el Somni d'Escipi del qual se'n conserven diversos exemplars, sobretot a partir del segle X.
Durant el Renaixement els humanistes la buscaren infructuosament. No va ser fins el 23 de desembre de 1819 que el cardenal Angelo Mai, responsable de la Biblioteca Vaticana, la va trobar.
Noms s'ha trobat un manuscrit de De re publica i s molt incomplet: queden dos teros del llibre I, la meitat del llibre II, una sisena part del III i gaireb res dels tres darrers llibres. Els  testimonis d'altres autors sn insignificants, a excepci del Somni d'Escipi, recollit per Macrobi, amb el que acaba l'obra .

Contingut.

Tema.
De re publica s un tractat de teoria poltca on Cicer fa explcita la forma en qu, al seu parer, s'ha de governar la res publica, la  cosa pblica . Usualment, s'ha tradut el ttol de l'obra com  Sobre la repblica o Sobre l'Estat. No hem d'entendre que estem davant d'un tractat sobre una forma de govern concreta, la repblica, en tant que oposada a una altra forma de govern concreta, la monarquia. Parlar d'Estat s un anacronisme fins Nicolau Maquiavel i Jean Bodin. Cicer entn per res publica:  la cosa que pertany al poble  (I 39, De re publica). La repblica es refereix al govern pblic, que afecta al poble, no com a subjecte del poder, la democrcia, sin com a objecte del poder. El poble en tant que populus, tal com ho entn Cicer, no participa en el govern pblic, sin que es gestionat pel govern pblic. Populus s una agrupaci humana que es regeix per un dret com.
Cicer diu que hi ha diverses formes de govern del poble: la ms perfecta ser la vertadera repblica. Ara b, aquesta perfecci no s absoluta, sin relativa a cada poble i cada moment histric. Seguint Aristtil, descriu els diferents tipus de repblica en funci de les formes  de govern:



Segons Cicer, la millor d'entre les formes pures del govern s la monarquia; la pitjor forma de govern s l'anarquia. Donat que les formes pures acaben degenerant en formes de govern indesitjables, Cicer opta per una forma mestissa en qu hi hagi un govern fort com a la monarquia, es respectin els drets i la llibertat dels millors com a l'aristocrcia i es miri pels interessos del poble com a la democrcia.

La teoria poltica de Cicer est lligada amb la prctica poltica: no hi ha major virtut que participar en el govern pblic. Els homes que s'hi dediquen es veuran recompensats, ms enll de la mort, amb la contemplaci dels orbes celests, tal com es descriu al Somni d'Escipi.

Estructura.
De re publica es divideix en sis llibres. El seu contingut s el segent:

Llibre I: En la introducci, s'apunta que l'exercici del govern pblic s la tasca ms excelsa de l'home savi, posant l'mfasi en la prctica poltica: dirigir la repblica s superior a la pura contemplaci. Se'ns presenten els personatges i la circumstncia del dileg. Publi Corneli Escipi, l'amfitri de la trobada i la veu de Cicer exposa les diferents formes de govern pures i les seves degeneracions. La seva opci s una forma mixta.

Llibre II: Es tracten els orgens de la monarquia romana i s'exemplifica, mitjanant la histria de Roma, la degeneraci de la monarquia en tirania i la proclamaci de la repblica.

Llibre III: Luci Furi Filo fa una defensa de la causa de l'inters, que es pot contraposar a la justcia. Gai Leli es pronuncia a favor de la justcia, defenent el valor absolut de la llei natural. Publi Corneli Escipi desplaa el tema de la justcia/injustcia a les formes degenerades de govern.

Llibre IV: Publi Corneli Escipi compara la repblica romana amb la d'altres ciutats.

Llibre V: Es tracta el tema de la moral pblica i els costums com a base del manteniment de la repblica.

Llibre VI: Cont el Somni d'Escipi, en qu Publi Corneli Escipi explica un somni que ha tingut: s'eleva al cel i es troba amb el seu pare adoptiu, Publi Corneli Escipi Afric, a la Via Lctia. El pare li explica que el premi als homes que s'han dedicat al govern pblic s gaudir de l'eternitat.


Personatges.

Quint Muci Escvola: Mecenes de Cicer; gendre de Gai Leli.
Publi Corneli Escipi Emili Afric Menor (195 aC   129 aC): Lder poltic i militar entre 149 aC i 129 aC. ;
Cai Fanni: Cnsul el 122 aC. Seguidor de l'estocisme, historiador i orador; gendre de Gai Leli.
Luci Furi Filo: Cnsul el 136 aC; orador.
Mani Manili: Cnsul el 149 aC; historiador.
Espuri Mummi: Escriptor de stires i defensor del partit dels optimates.
Gai Leli: amic ntim de Publi Corneli Escipi Emili Afric Menor. Cnsul el 140 aC. Promotor de l'estudi de la literatura i la filosofia.
Publi Rutili II: poltic, seguidor de l'estocisme.
Quint Eli Tuber: estudis de l'estocisme.

Bibliografia.
M. TULIO CICERN, Sobre la repblica; Trad.: lvaro d'Ors, Madrid, Editorial Gredos, 1986.

Referncies.


Enllaos externs.

 Marc Tulli Cicer: De re publica;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319761" title="Poderosa Afrodita" nonfiltered="4554" processed="4537" dbindex="124828">
Poderosa Afrodita s una comdia escrita, dirigida i protagonitzada per Woody Allen. El  gui s'inspira en els mites grecs d'dip i Pigmali i, paradoxalment, incorpora algunes de les convencions i tpics d'una tragdia grega, a ms de personatges trgics, com ara Cassandra i Tirsies, entre d'altres.
 
Resum de l'argument.
El periodista esportiu novaiorqus Lenny Weinrib, (interpretat per Woody Allen), acaba cendint devant el caprici d'Amanda, la seva ambiciosa esposa, d'adoptar un nad. Max resulta ser un nen prodigi, cosa que a Lenny li desperta una morbosa curiositat sobre el seu origen. Com un heroi trgic Lenny s'obsessionar a descobrir la identitat de la mare biolgica a la qual ell s'imagina com a una dona de gran talent. Mentretant Amanda t una aventura i el seu matrimoni trontolla.

Tot i que la prudncia (personificada en el cor trgic) li aconsella de no embrancar-se a escatir la veritat, Lenny persisteix en la seva rocambolesca recerca de la mare de Max, que efectivament resulta ser una dona excepcional. Linda s una noia escultural per ms aviat curta de gambals que treballa com a actriu porno a temps parcial i que t com a ocupaci principal la prostituci. 
  
Horroritzat, Lenny decideix ajudar-la a canviar de vida, fet que l'obligar a enfrontar-se al seu macarr i a utilitzar el seu enginy per trobar-li un marit adient. Mentretant Linda queda embarassada de Lenny. Com en una tragdia grega i quan tot est d'all ms embolicat, apareix com un deus ex machina  un individu capa d'acceptar el passat de Linda i crear una famlia amb ella. 
Notes de producci.
La banda sonora de la pellcula inclou "Neo Minore" interpretada per Vassilis Tsitsanis, "Horos Tou Sakena" de George Zambetas, "I've Found a New Baby" de Wilbur de Paris, "Whispering" de Benny Goodman & His Orchestra, "Manhattan" de Carmen Cavallaro, "When Your Lover Has Gone" d Ambrose  & His Orchestra, "L'il Darlin" by Count Basie & His Orchestra, "Take Five" de Dave Brubeck Quartet, "Penthouse Serenade (When We're Alone)" i "I Hadn't Anyone Till You" d  Erroll Garner, "The In Crowd" de Ramsey Lewis, "You Do Something to Me" i "When You're Smiling" interpretades per Dick Hyman Chorus & Orchestra. 


Els exteriors, rodats a Manhattan, inclouen el Bowling Green], Central Park i la Cinquena Avinguda. La resta d exteriors comprenen Long Island, North Tarrytown i Quogue. Les escenes en qu apareix el cor grec estan filamades al Teatro Greco de Taormina de l illa de Sicilia.


Actors.
Woody Allen ..... Lenny Weinrib;
Helena Bonham Carter ..... Amanda Weinrib;
Mira Sorvino ..... Linda Ash;
Michael Rapaport ..... Kevin;
F. Murray Abraham ..... Coreuta;
Olympia Dukakis ..... Jocasta;
David Ogden Stiers ..... Laius;
Jack Warden ..... Tirsies;
Danielle Ferland ..... Cassandra;
Peter Weller ..... Jerry Bender ;
Claire Bloom ..... Mare d Amanda Mother;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319765" title="Ladislav Novk" nonfiltered="4555" processed="4538" dbindex="124829">
Ladislav Novk (5 de desembre, 1931) fou un futbolista txec que jugava de defensa i ms tard entrenador de futbol.

Fou internacional amb la selecci de futbol de Txecoslovquia, amb la que disput tres Mundials els anys 1954, 1958 i 1962 a Xile on assol la segona posici. En total fou 75 cops internacional amb la selecci.

A nivell de club defens els colors del Dukla Praha.

Com entrenador dirig tant el Dukla Praha com la selecci de Txecoslovquia.

 Enllaos externs .
  MFS;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319778" title="William Saroyan" nonfiltered="4556" processed="4539" dbindex="124830">

William Saroyan (31 d'agost del 1908, Fresno (CA), Estats Units - 18 de maig del 1981, Fresno (CA), Estats Units) fou un escriptor americ, autor sobretot de teatre i narrativa. Fill d'un emigrant armeni, moltes de les seves obres tenen lloc a Fresno, centre de la comunitat armnia de Califrnia, on Saroyan va crixer.

Obra dramtica.
D'entre la seva producci teatral en destaquen The Time of Your life (Els millors anys de la vostra vida, 1939, premi Pulitzer el 1940) o Hello-out there! (Hola als d'aqu fora!, 1941), totes dues representades a Broadway.

Narrativa.
Saroyan s sobretot conegut per les seva narrativa, caracteritzada en obres com The Daring Young Man on the Flying Trapeze (L'atrevit xicot del trapezi, 1934), My Name Is Aram (El meu nom s Aram, 1940) o The Human Comedy (La comdia humana, 1942).

Traduccions al catal.
El meu nom s Aram (Traducci de Ramon Folch i Camarasa, Edicions 62);
La comdia humana (Traducci de Ramon Folch i Camarasa, Edicions 62);
Tots estvem guillats (Traducci de Josep Vallverd, Editorial La Galera);

Enllaos externs.
Article d'Enric Castell sobre La comdia humana;
Obres de Saroyan, William al catleg collectiu de la xarxa de biblioteques de la Diputaci de Barcelona;
Obres de Saroyan, William al Catleg Collectiu de les Universitats de Catalunya;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319781" title="Ceclia Alonso i Bozzo" nonfiltered="4557" processed="4540" dbindex="124831">
Ceclia Alonso i Bozzo o Ceclia A. Mntua (Barcelona, ~ 1909 - 1974), filla de l'escriptor i dramaturg Gast A. Mntua, va ser una escriptora, guionista radiofnica i dramaturga catalana.

Obra dramtica.
 1936. Ha passat una oreneta. Comdia sentimental en 3 actes.
 1954. La Pepa maca. Tragdia catalana en 3 actes i en prosa;
 1958. La cinglera de la mort. Drama en tres actes;
 1959. Princesa de Barcelona.
 1959. La can de la florista;
 1961, 20 juliol. Diana a l'oficina. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
 1961. Maria Coral, la pessebrista. Comdia nadalenca en 2 actes i 5 quadres;
 1965. L'inventor del carrer Gran. Rdio-teatre.
 1966. Histria d'un mirall. Obra teatral en 3 actes;
 1966. Sardana de Montserrat, Rdio-teatre.
 1968. La Virreina. Rdio-teatre.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319785" title="Gall (peix)" nonfiltered="4558" processed="4541" dbindex="124832">


El gall o gall de Sant Pere (Zeus faber) s un peix teleosti, perciforme, de la famlia dels zeids i com a les costes dels Pasos Catalans, on s fora apreciat per la seua carn. 

Morfologia.

 Fa 30-50 cm de llargria total i un pes de 2 kg. Les femelles poden arribar als 65 cm amb un pes de 8 kg.
 Cos ovalat, alt i bastant comprimit lateralment, cobert de petites escames.
 Cap enorme amb el perfil convex i amb punxes.
 Ulls relativament grossos.
 L'aleta dorsal t els primers radis molt llargs i lliures i els altres units i curts.
 L'aleta caudal s arrodonida i ampla.
 Les aletes pectorals sn petites i es troben per darrere de les plviques.
 T una gran taca negra al centre de cadascun dels costats vorejada per una franja circular blanca (la llegenda diu que sn les ditades que li va deixar Sant Pere quan el va agafar).
 La boca s molt grossa i protctil.
 Coloraci grisa platejada, ms fosca a la part dorsal amb petites taques groguenques pels costats.

Reproducci.

Arriba a la maduresa sexual als 3-4 anys d'edat i es reprodueix entre els mesos de novembre i maig. Els ous sn pelgics.

Alimentaci.

Aprofita la forma del seu cos per apropar-se a les seues preses (peixos, com ara sardines, i cefalpodes, fonamentalment calamars) sense sser vist i s'atraca amb lentes ondulacions de les aletes.

Hbitat.

Viu al fons de sorra i llim de la plataforma continental entre els 100 i 200 m de fondria. Ocasionalment se'n pot trobar a les praderies de Posidonia, a partir dels 30 m.

Distribuci geogrfica.

Apareix a tot el Mediterrani, a la Mar Negra, a l'Atlntic oriental des d'Anglaterra fins a Sud-frica, al sud-est d'sia, Jap i Austrlia. s molt abundant a la Mar del Nord.

Costums.

 Als Pasos Catalans s ms freqent a l'estiu.
 s un peix solitari i mal nedador. ;
 Pot arribar a viure 12 anys. ;

Pesca.

Es captura amb arts d'arrossegament, tremall i palangres. Esportivament es pesca amb volant i esca viva, per depn dels anys, ja que hi ha unes poques ms bones que altres.

Referncies.

 

Enllaos externs.

 El gall de Sant Pere a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie. ;
 FishBase. ;
 Animal Diversity Web. ;
 Encyclopedia of Life. ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319787" title="Memtica" nonfiltered="4559" processed="4542" dbindex="124834">
La memtica s el conjunt d'elaboracions teriques relatives a la teoria de mems, en tant que unitats d'informaci cultural (tals como pensaments, idees, prctiques, rituals, hbits, canons...) que  es repliquen i es transmeten d'una ment a una altre. Els mems es propaguen a si mateixos i formen part integral del teixit cultural, comportant-se en el seu procs de transmissi, de manera semblant als virus. 

 Vegeu tamb .

 Mem;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319790" title="129 Brigada Internacional" nonfiltered="4560" processed="4543" dbindex="124836">

La 129 Brigada Internacional, tamb anomenada Brigada Europa Central, es va constituir el 28 d'abril del 1937, al front d'Osca, amb les restes dels batallons d'altres Brigades i membres del POUM de la Divisi Lenin.

Pel juny del 1937, va participar en l'acci ofensiva sobre Osca i el setembre es trobava al sector Jaca-Boltaa. La diversa procedncia dels seus components va fer que tamb se la conegus com a "Brigada de les 40 nacions", si b la majoria dels seus components foren eslaus.

Las diferncies entre les forces poltiques i el conflicte a Catalunya amb el POUM, la feren poc efectiva i fou desfeta l'octubre del 1938, en el marc de la repressi contra el POUM. Va ser reorganitzada el 8 de febrer del 1938 a Chilln i nomenant-se Cap de la Brigada Wacek Komar (que provenia del Batall Dombrowsky de la XIII Brigada Internacional), Comissari poltic Lorenzo Gonzlez del Campo de la CNT i Cap d'Estat Major el Major de milcies Massans.

La seva composici de batallons al llarg de la guerra fou la segent:

1er Batall Masaryk. Format sobretot per voluntaris txecoslovacs.
2on Batall Dayachovitch. Format per blgars.
3er Batall Dimitrov. Amb voluntaris procedents de diversos pasos balcnics.

 Enllaos externs .
Associaci catalana de Vexillologia ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319791" title="Cabana Ull del Garona" nonfiltered="4561" processed="4544" dbindex="124837">

La cabana d'Ull de Garona s un refugi de muntanya dins el municipi de Naut Aran (Vall d'Aran) a 1.867 m d alada i situat a l'entrada del Pla de Beret i molt aprop del naixament del riu Garona.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319792" title="Batalla d'Alcolea de Cinca" nonfiltered="4562" processed="4545" dbindex="124838">





La batalla d'Alcolea de Cinca de 1413 fou una de les batalles de la Revolta del comte d'Urgell

La batalla.
Les tropes urgellistes foren derrotades a la batalla d'Alcolea de Cinca el 10 de juliol de 1413.

Conseqncies.
El fracs al setge de Lleida, tot i la victria al Combat de Margalef impossibilit reunir els exrcits de l'Urgell i d'Arag. Mentre Anton de Luna resta bloquejat al castell de Loarre, Jaume II d'Urgell es tanca a Balaguer on espera l'ajut angls i que acaba amb la rendici del comte al rei el 31 d'octubre de 1413. El castell de Loarre caigu a comenaments de 1414, donant-se per sufocada la revolta.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319797" title="Trinquet Tio Pena" nonfiltered="4563" processed="4546" dbindex="124839">


El Trinquet Tio Pena s el trinquet de capalera de Massamagrell (Horta Nord, Pas Valenci).

Fou inaugurat l'any 1947 i s de propietat privada, en concret de la famlia Soro. Una nissaga histrica formada pel mateix Tio Pena que fou marxador durant una llarga poca. Tamb els seus descendents arribaren a ser pilotaris professionals, com Soro I i II, o l'actual pilotari de la famlia Francesc Soro Juan, Soro III.

Considerat com un recinte de primera categoria on es disputen partides de gran nivell entre els millors pilotaris del moment, tots els dimarts a la vesprada, dia tradicional de partida i mercat a Massamagrell. La modalitat de Pilota valenciana que es practica s l'Escala i corda.

Amb unes dimensions considerables, de 56,4 metres de llarg i i 9,6 metres d'ample. Destacar que s un trinquet descobert, sense sostre el que limita el seu s, i amb illuminaci artificial. Altres caracterstiques del recinte sn les galeries al rest, al dau (les dues de fusta) i una lateral (a la banda de l'escala) i marcador electrnic. T una capacitat per a 600 persones aproximadament.

Enllaos externs.
 Fitxa del trinquet a la web del Museu de Pilota;
 Fitxa del cadastre;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319799" title="Aranya fragata" nonfiltered="4564" processed="4547" dbindex="124840">

L'aranya fragata, aranya, aranya de roca o aranya espasenca (Trachinus araneus) s un peix de l'ordre dels perciformes. 

Morfologia.

 Arriba a una talla de 50 cm.
 Cos allargat i comprimit.
 Boca quasi vertical.
 Ulls en posici laterodorsal.
 Sobre l'ull t dues petites espines.
 Davant l'opercle t una espina forta i verinosa.
 T dues dorsals .
 T 7 espines a la primera dorsal.
 Les plviques sn bastant anteriors a les pectorals.
 L'anal s ms llarga que la segona dorsal.
 La caudal s recta.
 L'espina de l'opercle i els radis de la primera dorsal sn connectats a una glndula verinosa.
 Dors de color gris clar i als costats presenta una filera de 7-11 taques negres.
 Ventre gris groguenc.^;
 A la primera dorsal t una taca negra.
 No t bufeta natatria.

Reproducci.

La posta es realitza durant l'estiu.

Alimentaci.

Menja gambes i petits peixos bentnics.

Hbitat.

s una espcie bentnica de fons sorrencs i fangosos entre una fondria de 20 i 200 m. S'enterra a la sorra i noms se li veuen els ulls, esperant el pas de qualque presa.

Distribuci geogrfica.

Apareix a tot el Mediterrani. A l'Atlntic hi s des del sud de la Pennsula Ibrica fins a Angola.

Pesca.

Es captura amb arts d'arrossegament i amb volant.

Observacions.

La seua picada s bastant dolorosa i produeix inflamacions, maldecap, febre, vmits, sudoraci i lipotmies, ja que t acci hemotxica i neurotxica.

Referncies.



Enllaos externs.

 L'aranya espasenca a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Animal Diversity Web. ;
 Encyclopedia of Life. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie. ;
 Descripci i biologia d'aquest peix. ;
 Informaci sobre la picada d'aquest peix. ;
 Fotografies d'aquest peix. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319806" title="Trinquet de Manises" nonfiltered="4565" processed="4548" dbindex="124844">


El Trinquet de Manises s el trinquet de capalera del poble del mateix nom situat a la comarca valenciana de l'Horta Oest.

 Histria .
La histria del Trinquet de Manises es remonta al 19 d'abril de 1925, data de l'inauguraci del recinte amb una partida que enfrent a les figures d'aquella poca: Faixeret de Gandia, Messeguer de Sueca i Xiquet de Simat, davant Fusteret (fill), Aranda de Vallada i Fusteret de la Llosa.

Al Trinquet es jugaven partides, sobretot d'aficionats, fins a l'any 1964. Per all passaren els millors pilotaris, que convertiren este Trinquet en un dels ms animats de l'poca. A este Trinquet es va formar el mtic Xiquet de Quart, figura estelar del mn de la Pilota.

El da 16 de juny de 1998, el Trinquet de Manises va reobrir les seues portes desprs d'una profunda rehabilitaci. La fita es celebr amb una partida jugada per lvaro, Voro, Genovs II, Sarasol II i Pascual.

 Caracterstiques .
El trinques s de propietat municipal i est regentat pel Club Pilotari de Manises. Amb unes dimensions de 58,1 metres de llarg i 10,05 d'ample. Suma una superfcie de 1.802 m i est dotat amb cafeteria, illuminaci artificial i una coberta que permet el joc de pilota en dies plutjosos. T capacitat per a uns 600 espectadors i es practica l'Escala i corda i la Galotxa.

 Enllaos externs .
 Fitxa del trinquet a la web de Museu de la Pilota;
 Trinquet de Manises i la seua histria;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319823" title="Gat" nonfiltered="4566" processed="4549" dbindex="124845">

un taur de la famlia dels esciliornids: gat (taur);
un gat jove: gat (gat);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319832" title="Copa de l'Esperana" nonfiltered="4567" processed="4550" dbindex="124846">
La Copa de l'Esperana, Coupe de l'Esprance en francs, va ser una competici de rugbi a 15 creada per la Union des Socits Franaises de Sports Athltiques el 1915. A causa de la Primera Guerra Mundial, el Campionat de Frana de rugbi a 15 no es va poder jugar, ja que molts jugadors es trobaven directament implicats en el conflicte. La Copa de l'Esperana, doncs, la jugaren essencialment joves esportistes que no havien estat encara cridats a files.

La Copa de l'Esperana no s'ha de confondre amb el Challenge de l'Esprance creada el 1953.

 Palmars .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319836" title="Euthynnus alletteratus" nonfiltered="4568" processed="4551" dbindex="124847">

Euthynnus alletteratus  s una espcie de peix de la famlia dels escmbrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 122 cm de longitud total i els 16,5 kg de pes.
Distribuci geogrfica.
Es troba als mars i oceans tropicals i subtropicals, incloent-hi la Mar Mediterrnia, la Mar Negra, el Carib i el Golf de Mxic.
 Referncies .

Bibliografia.
 Collette, B.B. i C.E. Nauen, 1983. FAO species catalogue. Vol. 2. Scombrids of the world. An annotated and illustrated catalogue of tunas, mackerels, bonitos and related species known to date. FAO Fish. Synop. 125(2). 137 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rafinesque, C. S. 1810. Caratteri di alcuni nuovi generi e nuove specie di animali e piante della sicilia, con varie osservazioni sopra i medisimi. (Part 1 involves fishes, pp.  3-69 blank, Part 2 with slightly different title, pp. ia-iva + 71-105 blank). Caratteri. Pls. 1-20. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Animal Diversity Web ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319842" title="Sonata da camera" nonfiltered="4569" processed="4552" dbindex="124848">
La sonata da camera (terme itali que significa "sonata de cambra") aparegu en l'poca barroca al costat de la sonata da chiesa; ambdues modalitats van ser essencials per a l'evoluci de la forma sonata. La sonata da camera, menys construda que la sonata da chiesa, s sovint una lliure successi de diferents moviments de dansa; influ en la formaci de la suite. 

La sonata da camera s un tipus de trio sonata destinada a l'actuaci secular. s un obra instrumental, amb tres o ms moviments de dansa (a vegades amb un moviment previ), marcat per a un o ms instruments meldics i el baix continu. Les obres d'Arcangelo Corelli, les opus 2 i 4, contenen exemples tpics. Desprs del 1700 el gnere es fusion cada vegada ms amb la sonata da chiesa; tamb apareixerien ttols com partita o suite per a descriure una srie de moviments de dansa.

 Referncies .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319853" title="Stade franais CASG Paris" nonfiltered="4570" processed="4553" dbindex="124849">


L'Stade franais Paris s un club de rugbi a 15 francs que participa al Campionat de Frana de rugbi a 15. Aquest club s resultat de la fusi de la secci de rugbi de l'Stade franais i del CASG (Club athltique des sports gnraux) de Pars. El club se l'anomena popularment Stade franais (Paris).

Histria.

El club de rugbi de l'Stade Franais, fundat l'any 1883, s un dels ms antics de la disciplina a Frana i tamb un dels clubs de rugbi professional ms importants del Campionat de Frana de rugbi a 15. El 19 de maig de 1892, el club va aconseguir el seu primer ttol de campi nacional guanyant (7-3) al seu gran rival, tamb de Pars, el Racing Club de France (avui a la 2a divisi). En total l'Stade Franais va guanyar 8 cops el campionat entre 1892 i 1908. Tanmateix l'Stade franais va anar caient progressivament en una lenta decadncia que el dur a jugar a 3a divisi, situaci amb la que encarar els inicis dels anys 90.

Durant els anys 90 l'Stade Franais va patir una gran revoluci interna quan Max Guazzini, personatje important del mn audiovisual francs (antic president del Grup NRJ) i una de les grans fortunes de Frana, es va fer crrec del club. Guazzini va revolucionar el club i la seva forma de comunicaci. D'aquesta manera va posar animaci de cheerladers a l'estadi, msica rock i va incorporar a l'equip una camisa de disseny original. El primer gran cop meditic es va esdevenir quan la cantant nordamericana Madonna, amiga de Max Guazzini, es va oferir a apadrinar l'Stade franais llavors encara a la tercera divisi. Un altre moment important va ser la fusi de Stade franais amb el CASG (Club Athltique des Sports Gnraux), que en aquells moments es trobava a punt de desaparixer. Finalment l'any 1998, noranta anys exactes desprs del seu darrer ttol, l'Stade franais va ingressar altre cop a la mxima divisi del rugbi francs. La sorpresa va ser en majscules quan l'equip parisenc, grcies al seu entrenador Bernard Laporte, es va endur tamb el ttol el mateix any de l'ascens guanyant a la final l'USAP de Perpiny a l'Stade de France.


A partir d'aquest moment la rivalitat entre l'Stade toulousain i l'Stade franais va anar en augment en els anys posteriors. L'Stade franais es va endur la lliga el 2000], 2003 i 2004. Ha arribat tamb a disputar dues finals de la Copa d'Europa, contra el Leicester RFC d'Anglaterra el 2001 i l'Stade toulousain el 2005. Per ms enll dels ttols, el gran xito de l'Stade franais s comercial: De manera freqent l'equip parisenc omple els grans estadis de la capital francesa: El Parc dels Prnceps (50 000 espectadors) o l'Stade de France (80.000). Als mitjans de comunicaci francesos parlen sovint de les darreres provocacions del club: calendaris i uniformes atrevits... D'aquesta manera, en una enquesta als parisencs, van afirmar que s'identificaven ms amb el club Stade franais CASG Paris que amb el Paris Saint-Germain de futbol.

Jugadors emblemtics.
 Perode  pre Max Guazzini : Jacques Chaban Delmas, Pierre Gauderman, P. do Rio Branco da Silva Paranhos, Roland Garros, Alban Moga, Antoine de Saint Exupery.

 Perode  Max Guazzini : Denis Charvet, Jean-Baptiste Lafond, Christophe Moni, Olivier Roumat, Fabien Galthi, Fabrice Landreau, Christophe Dominici, Diego Dominguez, Christophe Juillet, Thomas Lombard, Franck Comba, Sylvain Marconnet, Pieter de Villiers, Agustn Pichot, Ignacio Corleto, Juan Martn Hernndez.

 Palmars .

 Campionat de Frana de rugbi a 15;
 Campi: 1893, 1894, 1895, 1897, 1898, 1901, 1903, 1908, 1998, 2000, 2003, 2004 i 2007 (13);
 Finalista: 1896, 1899, 1904, 1905, 1906, 1907, 1927 i 2005;
 Copa d'Europa de rugbi a 15;
 Finalista: 2001 i 2005;
 Challenge Yves du Manoir;
 Campi: 1999;
 Copa de l'Esperana;
 Finalista: 1916;

Les finals de l'Stade franais.

Campionat de Frana.



Copa d'Europa.


Enllaos externs.

 Lloc oficial del club;

Bibliografia.

 Le Rugby et le Stade franais : des origines  nos jours 1890 - 1939 (Vol. I), per Didier Dorsemaine, col. "Le sport au Stade franais", ed. Socit des crivains, 2000 (Vol. II no aparegut);
Dieux du stade. Les rugbymen du Stade franais Paris et leurs invits photographis nus, de Franois Rousseau, ed. Stade franais, 2004;
Stade franais - Un club  la une, ed. L'quipe, 2006;
Le Rugby et le Stade franais, volum 1 i 2, collectif dont Didier Dorsemaine, ed. Atlantica, 2006 ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319859" title="Manta (peix)" nonfiltered="4571" processed="4554" dbindex="124850">

La manta o mantellina (Mobula mobular) s un peix de la famlia dels moblids. 

Morfologia.

 Pot assolir els 5,5 m de llargada i els 3,5 m d'ample.
 s capa d'arribar als 1.000 kg de pes.
 El disc s romboidal i deprimit, molt ms ample que llarg amb la vora anterior convexa i la part posterior cncava.
 A la cua, llarga i prima, apareix un agull curt.
 El cap s ample i per davant apareixen unes prolongacions de les aletes.
 La boca s molt ampla i subterminal.
 Dents petites i nombroses.
 Els ulls es troben en posici lateral per davant dels espiracles.
 Les obertures branquials sn mplies.
 Tant les dorsals com les plviques, molt petites, es troben a l'inici de la cua.
 Les pectorals estan molt desenvolupades.
 Manca d'aleta caudal.
 El dors s negre amb reflexos blaus metllics.
 El ventre s blanc.

Reproducci.

s un peix ovovivpar. El perode de gestaci s llarg (al voltant de 25 mesos) i noms t una cria (molt rarament dues). Les cries neixen amb les pectorals enrotllades i fan 180 cm de llargada.

Alimentaci.

s planctfaga puix que s'alimenta per filtraci de zooplncton i petits peixos pelgics que captura amb l'ajut de les prolongacions cefliques.

Distribuci geogrfica.

Apareix al Mediterrani occidental (ocasionalment i a l'estiu) i central. A l'Atlntic apareix tant a la part oriental com a l'occidental.

Costums.

 s una espcie epipelgica ocenica que forma petits grups.
 Salta sovint, espectacularment, fora de l'aigua.

Pesca.

La seua pesca s ocasional amb xarxes.

Referncies.



Bibliografia.

 Nelson, J.S.: Fishes of the World. 3a. edici. John Wiley; Sons Inc., Nova York, 1994.
 Serena, F.: Field identification guide to the sharks and rays of the Mediterranean and Black Sea. FAO, Roma, 2005.

Enllaos externs.

 La manta a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Fotografies, descripci i hbitat de la manta. ;
 Ictimed. ;
 FishBase. ;
 IUCN. ;
 Fotografies i informaci diversa de la manta. ;
 Distribuci geogrfica a la UNEP-WCMC Species Database. ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319863" title="Bernat Ylla Bach" nonfiltered="4572" processed="4555" dbindex="124852">
Bernat Ylla Bach fou un pintor del segle XX, nat a Vic el 22 de mar del 1916, va morir a Saint Maixent l'Ecole (Frana) el 18 de febrer de l any 1994.

Curs els seus primers estudis en la seva ciutat nadiua a l'Escola Municipal de Dibuix de Vic amb els Mestres Pere Punt i Lluci Costa i els ampli desprs a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona. 

Expos per primera vegada en una collecci barcelonesa, en la que exhib exclusivament dibuixos a ploma.

L'any 1936, marx a Brusselles, on estudi pintura i perspectiva a l Escola Reial de Belles Arts, tenint com a Professor a Alfred Bastien. AII realitz dues exposicions.

Desprs va estudiar les llions i consells sobre la composici a l'Estudi de Montparnasse a Pars, del Mestre francs, Andr Lhote.

Al retornar a Catalunya, l'any 1943, Bernat Ylla va comenar en el seu pas una carrera de pintor independent.
Fu la seva primera exposici individual en la Sala Comellas de Vic el desembre del 1943, fent-ho tamb a Barcelona el mar de l any 1944, en la sala de la Llibreria Dalmau, essent presentat pel critic Rafael Benet.
 
Desprs s'install a Dei, a l'Illa de Mallorca, on durant quatre anys va treballar buscant la seva forma personal d'expressi pictorica.

A partir del any 1951 s'install a Frana i organitza les seves exposicions arreu d Europa: Frana, Anglaterra, Sussa, i sempre a Vic, Barcelona, Catalunya, Mallorca, Castilla la Manxa, Extremadura, Pas Vasc, etc.

La seva ultima exposici la realitz a  l Ile de R  al 1983.

Va morir a Saint Maixent l'Ecole (Frana) el 18 de febrer de l any 1994, a l edat de 78 anys.

 Enllaos externs .

 Lloc web oficial;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319864" title="Joan Bosch i Palau" nonfiltered="4573" processed="4556" dbindex="124853">
Joan Bosch i Palau (Valls, 1925) s un director i guionista de cinema catal.

Filmografia.
 1965. El castigador.
 1968. La viudita ye-y.
 1970. Abre tu fosa, amigo...llega Sabata;
 1970. La diligencia de los condenados.
 1971. Los buitres cavarn tu fosa.
 1971. Una bala marcada;
 1972. Tu fosa ser la...exacta, amigo.
 1972. Los mil ojos del asesino.
 1973. La caza del oro.
 1974. Exorcismo.
 1975. La dudosa virilidad de Cristbal.
 1976. Mauricio mon amour.
 1977. Es pecado...pero me gusta.
 1979. Cuarenta aos sin sexo.
 1980. Los locos vecinos del segundo.
 1981. Caray con el divorcio!.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319865" title="Partita" nonfiltered="4574" processed="4557" dbindex="124854">
Una partita s el nom donat a una suite de danses instrumentals. Durant els segles XVI i XVII, especialment a Itlia, era una senzilla pea instrumental; designava una glossa popular en forma de variacions per a instruments de teclat. Ms tard, a mitjans del segle XVIII, especialment als pasos germnics, design una srie de variacions sobre un tema popular o religis. Johann Kuhnau i compositors alemanys posteriors  de manera notable Johann Sebastian Bach , la utilitzaren com una srie de peces musicals, com a sinnim d'una suite.

A vegades era una pea per a orgue, clavec, clavicordi, etc. Entre els autors ms notables de partites, a ms del citats (Kuhnau i Bach ) trobem G. M. Trabaci, G. Frescobaldi, J. J. Froberger, J. Pachelbel i G. Bhm.

Bach escrigu alguns conjunts de partites per a diferents instruments:
 Les partites (BWV 825-830), sis suites per a clavec, publicades des de 1726 a 1730 com el  Clavier-bung I.
 Les tres partites per a viol sol (1720), juntament amb tres sonates (BWV 1001-1006). ;

 Referncies .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319875" title="Miquel Lluch i Su" nonfiltered="4575" processed="4558" dbindex="124855">
Miquel Lluch i Su (Seta, Occitnia - Erau 1922) s un director de cinema i escengraf occit que ha desenvolupat la seva carrera artstica a Catalunya.

Filmografia.
 1953. La montaa sin ley.
 1954. Barcelona, gran ciudad (documental);
 1955. Sitiados en la ciudad.
 1960. Botn de ancla en color.
 1960. Los claveles.
 1961. Las estrellas.
 1962. Un demonio con ngel.
 1963. Crimen.
 1963. El precio de un asesino.
 1964. La chica del autostop.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319876" title="Caroline Lawrence" nonfiltered="4576" processed="4559" dbindex="124856">
Caroline Lawrence s una escriptora nord-americana nascuda a Anglaterra. Es va criar en l'estat de Califrnia. Ms tard es va traslladar Cambridge, Anglaterra. La seva principal srie de llibres sn "Misteris romans".

 Els seus estudis .

Va obtenir una beca per estudiar Arqueologia a Cambridge. Desprs es va graduar en estudis hebreus i jueus a la Universitat de Londres.

 Misteris Romans .

La srie de llibres de Misteris romans, estan actualment publicats en espanyol els segents:

 Ladrones en el foro.
 Los secretos del Vesubio.
 Los piratas de Pompeya.
 Asesinos en Roma.
 Los delfines de Laurentum.
 Los doce trabajos de Flavia Gemina.
 Los enemigos de Jpiter.
 Los gladiadores de Capua.
 El Coloso de Rodas.
 El fugitivo de Corinto.
 Las sirenas de Sorrento.

 Enllaos externs .

 Llibres de Caroline Lawrence;
  Lloc web oficial de la serie Misteris Romans;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319878" title="Johann Kuhnau" nonfiltered="4577" processed="4560" dbindex="124857">

Johann Kuhnau (Geising, 6 d'abril de 1660 - Leipzig, 5 de juny de 1722) va ser un compositor alemany del Barroc, organista i clavecinista. Va obtenir el crrec de cantor a l'esglsia de Sant Toms de Leipzig, precedint en aquest crrec a Johann Sebastian Bach; va tenir com alumnes destacats Johann David Heinichen i Christoph Graupner. Va romandre a Leipzig fins a la seva mort.

El ms destacat de la seva obra sn les seves composicions per a instruments de tecla. Tamb va escriure msica religiosa en forma de cantates i una novella, Der musicalische Quack-Salber, en la qual relata les aventures d'un personatge a travs de l'Alemanya del segle XVIII. Aquesta obra s de gran valor per comprendre l'ambient musical i social de l'poca.

 Obra .

Johann Kuhnau va publicar en vida quatre llibres de peces per a instruments de tecla:
 El primer Clavier-bung (1689) i el segon Clavier-bung (1692). Ambds Clavier-bung contenen cada un set partites.
 Frische Clavier Frchte, oder Sieben Sonaten (1696) ("Fruits frescos per al teclat, o 7 Sonates). Amb set sonates, va ser la primera publicaci en la qual s'atorga el nom de sonata a una obra per a solista.
 Sechs Musikalische Vorstellugen einiger Biblische Historien (1700) ("Sis representacions musicals d'algunes histries bbliques"). Cont les sis peces tamb conegudes com a "Sonates Bbliques". Inclou alguns dels exemples ms primerencs de msica programtica extensa, que intenta descriure assumptes molt ms variats que algunes peces d'poques anteriors de Byrd o Frescobaldi, que representaven batalles. La quarta d'aquestes ltimes sonates va servir d'estmul a Bach per compondre el seu Capriccio en si bemoll major (BWV 992) "En marxar el germ estimat".

Bibliografia.
 The New Grove Dictionary of Music and Musicians, Stanley Sadie. 20 vol. Macmillan Publishers Ltd., Londres, 1980. (ISBN 1-56159-174-2) ;
 Ferguson, Howard: Las primeras obras para teclado. A Matthews, Denis: La Msica para Teclado, Taurus Ediciones, Madrid, 1986. (ISBN 84-306-5607-3) Ttol original: Keyboard Music, Penguin Books, 1972. ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319882" title="Ignasi Ferrs i Iquino" nonfiltered="4578" processed="4561" dbindex="124858">
Ignasi Ferrs i Iquino, conegut artsticament com Ignacio F. Iquino (Valls, 1910 - Barcelona, 1994) va ser un prolfic director, guionista i productor de cinema catal.

Filmografia.
 1941. El difunto es un vivo.
 1942. Boda accidentada.
 1942. El pobre rico.
 1943. Un enredo de familia;
 1943. Viviendo al revs;
 1945. Ni pobre ni rico.
 1948. Cancin mortal.
 1968. La mini ta.
 1974. Aborto criminal.
 1978. Las que empiezan a los 15 aos.
 1979. Un milln por tu historia.
 1981. Los sueos hmedos de Patrizia.

Bibliografia.
 ngel Comas. Ignacio F. Iquino, hombre de cine. Laertes. Barcelona, 2003;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319883" title="Girolamo Frescobaldi" nonfiltered="4579" processed="4562" dbindex="124859">

Girolamo Frescobaldi (Ferrara, 9 de setembre de 1583 - Roma, 1 de mar de 1643), compositor, organista i clavecinista itali del Barroc.

Va nixer a Ferrara i all va estudiar amb l'organista i fams madrigalista Luzzasco Luzzaschi. Tamb va rebre influncies de Carlo Gesualdo, que en aquella poca tamb vivia a al ciutat. El seu protector, el cardenal Guido Bentivoglio, el va ajudar a aconseguir una plaa d'organista a la baslica de Santa Maria a Trastevere, a Roma, la primavera del 1607. Amb ell va viatjar als Pasos Baixos abans de convertir-se en organista de la Baslica de Sant Pere de Roma el 1608, plaa que va ocupar fins a la seva mort. Des de 1628 a 1634 va ser organista a la cort dels Mdici, a Florncia.

 Obra .
Va escriure un gran nombre d'obres per a orgue i clavec, incloent tocates, capricis, fantasies, canons, ricercare (nom genric per a qualsevol pea de contrapunt), danses i variacions. Entre les seves obres ms conegudes hi ha les Fiori musicali (1635), una collecci d'obres per a orgue escrites per a ser tocades durant la missa. 

Va publicar dos llibres de tocates entre 1615 i 1637, entre les quals figura la Cento Partite, una de les seves obres ms virtuoses i experimentals. La seva msica vocal inclou misses, motets i madrigals. La seva msica instrumental s menys coneguda, malgrat la importncia del primer volum de canons per a ser tocades amb qualsevol instrument; van ser publicades el 1628.

Frescobaldi va ser un dels inventors de la concepci moderna del tempo i la seva msica va tenir una gran influncia en compositors posteriors, com en Johann Jakob Froberger i Johann Sebastian Bach.

 Enllaos externs .

Biografia i obres de Frescobaldi;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319886" title="The Sims 2: University" nonfiltered="4580" processed="4563" dbindex="124860">


Els Sims 2: Universitaris (ttol original The Sims 2: University) s la primera expansi del joc Els Sims 2, que permet al jugador explorar una nova faceta de la vida, el jove-adult, dedicat als estudis a la universitat.

 Campus .

 Sim State University (Universitat Nacional Sim), que estableix totes les infraestructures del joc : edificis universitaris (biblioteques, sales d'esport...) i dels terrenys comunitaris diversos (parcs, bars...), juga en el paper de balana entre els estudis i la diversi.

 La Fiesta Tech (La Festa Tech) situada al desert. Com el seu nom ho indica, s principalment orientada cap als llocs de diversi com els establiments de nit.

 Acadmie Le Tour (Acadmia La Volta) s la ms seriosa de totes. s principalment orientada cap als estudis i posseeix pocs llocs de diversi. s tamb l'nica desproveda d'associaci d'estudiants.

 Estudis .

 Les carreres es divideixen en quatre anys dividits en dos semestres cadasc. A cada fi de semestre, t lloc un examen que decideix si l'estudiant pot passar a any superior o ha de repetir. 

En el primer any, els estudiants segueixen estudis "no especialitzats" si encara estan indecisos. Per un Sim s'haur d'haver posat d'acord sobre una especialitat abans de la fi del tercer any, d'entre les segents:

 Matemtiques ;
 Filosofia ;
 Cincies Poltiques ;
 Fsica ;
 Psicologia ;
 Art ;
 Biologia ;
 Art Dramtic ;
 Economia ;
 Histria;
 Literatura;

 Zombis .

 Els zombis sn un nou tipus de sim. Quan s'utilitza la recompensa de la carrera paranormal, es pot  cridar a La Parca i demanar-li que revisqui a un sim mort. El que succeeix s que, perqu el torni viu i normal, s'ha de pagar-li ms de 500$ o tal vegada ms de 4000$, per, si no li pagues prou, et tornar al sim com a zombie. Els zombies tenen la pell grisa, i tenen diverses limitacions: no poden crrer, no poden tenir fills, no envelleixen mai, les seves habilitats es perden i no els agrada qui els va portar de tornada des de la tomba.

 Solar secret .

En aquest paquet d'expansi, els sims poden arribar a formar part d'una secta d'estudiants allotjats en un solar secret. Noms si es dna la condici d'establir contacte amb tres sims no controlables que formen part de la secta, el nostre sim podr entrar en ella. Es reconeixen per portar una jaqueta fosca, amb un petit dibuix d'una flama, sent la possible insgnia de la secta. Una vegada dins d'aquesta s'aprendr a piratejar les notes. s molt arriscat ja que necessita un elevat nivell de lgica, si pot ser, el mxim, perqu malgrat aix, en piratejar, la policia pot arribar a la residncia del sim, i li posar una multa de 500$, emportant-se tamb l'ordinador (per no poder piratejar ms). Dins del solar de la secta hi ha nombrosos objectes de recompensa que poden ser utilitzats.

 Enllaos externs .

 The Sims 2: University Lloc web oficial ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319887" title="Marius Mihai L?c?tu?" nonfiltered="4581" processed="4564" dbindex="124861">

Marius Mihai L c tu  (Bra ov, 4 d'abril del 1964) fou un futbolista i actual entrenador romans.

 Trajectria .
Va jugar de davanter a l'Steaua Bucarest la major part de la seva carrera, club del que fou capit entre 1994 i 1999. Tamb va jugar per l'AC Fiorentina i el Real Oviedo. Amb l'Steaua fou campi d'Europa de futbol. Disput un total de 414 partits a la primera divisi romanesa, marcant 103 gols; 21 a la primera italiana, amb noms 3 gols i 51 a l'espanyola, on marc 7 gols. Pel que fa a les competicions europees disput 72 partits i marc 16 gols. 

Amb la selecci jug 84 partits i feu 13 gols. Disput els Mundials de 1990, 1998 i l'Eurocopa 1996.

L'any 2000 es convert en entrenador del FC Na ional Bucure ti. Des d'aleshores ha dirigit diversos clubs del seu pas, destacant des del 2007 a l'Steaua Bucarest. Tamb ha estat assistent de les seleccions de Panam i Romania.

 Palmars .
 Copa d'Europa de futbol: 1985-86;
 Supercopa d'Europa de futbol: 1986;
 Lliga romanesa de futbol: 1984-1985, 1985-1986, 1986-1987, 1987-1988, 1988-1989, 1993-1994, 1994-1995, 1995-1996, 1996-1997, 1997-1998;
 Copa romanesa de futbol: 1984-85, 1986-87, 1987-88, 1988-89, 1995-96, 1996-97, 1998-99;
 Supercopa romanesa de futbol: 1994, 1995, 1998;
L c tu  s actualment (a 2008) el jugador amb millor palmars domstic romans de tots els temps.

 Referncies .


Enllaos externs.
 Marius L c tu  (Estadstiques com a jugador);
 Marius L c tu  (Estadstiques com a entrenador);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319890" title="Josefina Gell i Saumell" nonfiltered="4582" processed="4565" dbindex="124862">
Josefina Gell i Saumell (Barcelona, 9 d'abril de 1930) s una actriu catalana de teatre i cinema.

Teatre.
 1951. Manolo ante el peligro. Estrenada al teatre Talia de Barcelona. Amb Josep Sazatornil.
 1955. Romeo de cinc a set. Amb Joan Capri.
 1960. El senyor Perramon, original de Josep Maria de Sagarra. Amb Joan Capri.
 1960, 15 juliol. Nannette m'ha dit que s. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.

Filmografia.
 1958. Cita imposible. Director: Antonio Santilln;
 1963. Brillante porvenir. Directors: Vicente Aranda i Rom Gubern.
 1969. De Picos Pardos a la ciudad. Director: Ignacio F. Iquino;
 1973. Aborto criminal. Director: Ignacio F. Iquino.
 1989. El teatre-museu Dal es tanca a les set. Director: Josep Montalat;
 1989. La teranyina. Director: Antoni Verdaguer.
 1996. El crimen del cine Oriente. Director: Pere Costa.
 2000. El paraso ya no es lo que era. Director Francesc Betriu;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319891" title="Illa de Sant Antoni" nonfiltered="4583" processed="4566" dbindex="124863">
L'illa de Sant Antoni s un espai situat a l'extrem oriental del delta de l'Ebre, pertanyent al municipi de Deltebre, al Baix Ebre.

Est formada per extensions de maresmes i dunes, que sn un indret on troben refugi moltes espcies protegides per la seva reproducci.
 
Aquesta zona (de 170 ha), juntament amb l'illa de Buda sn espais restringits protegits del Parc on noms es pot accedir amb una autoritzaci prvia.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319892" title="Illa des Conills" nonfiltered="4584" processed="4567" dbindex="124864">


L'Illa dels Conills s la segona de l'arxiplag de Cabrera. Aquesta illa podria ser l'anomenada Parva Hannibalis per Plini el Vell. Per una mala interpretaci aquest nom s'hauria convertit en "Patria Hannibalis" la qual cosa hauria donat lloc a la llegenda de l'Annbal mallorqu. Encara que podria ser una altra illa degut a que les indicacions de Plini sn molt imprecises, sembla ser que fa referncia a una lnia recta entre dos objectes extensos com sn Eivissa i Mallorca.

Enllaos externs.
Mallorcaweb, Cabrera;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319895" title="Ian James Rush" nonfiltered="4585" processed="4568" dbindex="124865">

Ian James Rush, MBE (20 d'octubre 1961) s un futbolista galls que jugava de davanter.

 Trajectria .
Va ser un gran golejador, fet que demostren alguns dels rcords que encara mant, entre ells ser el mxim golejador de la histria del Liverpool amb 346 gols, ser el mxim golejador de la histria de la selecci gallesa amb 28 o ser el segon mxim golejador de la FA Cup amb 44 gols (39 pel Liverpool, 4 pel Chester City, 1 pel Newcastle United), noms superat per Henry "Harry" Cursham del Notts County, que en marc 49 entre 1877 i 1888.

El seu gran club fou el Liverpool. La primera etapa en aquest club la visqu entre els anys 1980 i 1987. Les seves brillants actuacions el portaren a fitxar per la Juventus, per no destac i un any ms tard fou recomprat pel Liverpool on visqu una segona etapa entre els anys 1987 i 1988. A ms d'aquests dos clubs, Rush defens els colors de Chester, Leeds United, Newcastle United, Sheffield United i Wrexham retirant-se el 1999.

Rush debut amb la selecci el 21 de maig de 1980. Marc 28 gols en 73 partits. Malauradament mai es classific per un gran torneig.

Un cop retirat continu lligat al mn del futbol. Fou entrenador de davanters al Liverpool de Gerard Houllier el 2003, i fou primer entrenador del Chester City el 2004 2005.

 Distincions .
 1983 Futbolista jove de l'any de la PFA;
 1984 Futbolista de l'any de la PFA;
 1984 Futbolista de l'any de la FWA;
 1984 Bota d'or europea;

 Referncies .











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319896" title="Albert Corominas Bertran" nonfiltered="4586" processed="4569" dbindex="124866">


Albert Corominas Bertran (nascut a Banyoles el 26 de desembre) s entrenador i esportista de la secci de piragisme del Club Nataci Banyoles juntament amb en Josep Caixs Gimeno en la temporada 07-08.

En el 2008 Comena amb la modalitat de Kayak Mar quedan 1r al Campionat d'Espanya de Kayak Mar a Portopetro amb k2 amb en Josep Caixs Gimeno de company. El mes de desembre participa al Campionat del Mon de Kayak Mar a Dubai a la famosa compatici de Dubai Shamaal quedan 28 siguent em primer Europeu i el tercer palista de Aiges tranquilles el varen guanyar, Ken Wallace (or olimpic, Australia) i Ben Fohuy (4rt olimpiada, Nova Zelanda).

 Palmars .
 Palmars del Mn .


Palmars Marat Banyoles .


Palmars ms llarga del mn .


Palmars d'Europa .


Palmars Marat.


Palmars Pista.


Palmars Sella.


Palmars Totals .


Palmars Copa del mon .


Palmars Mitja Marat Internacional de Banyoles .


Palmars MAR - ESPANYA .


Palmars MAR - COPA DEL MON .


 Enllaos externs .
 Lloc web oficial;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319897" title="Helene Weigel" nonfiltered="4587" processed="4570" dbindex="124867">

Helene Weigel (Viena, 12 de maig de 1900 - Berln, 6 de maig de 1971), actriu  i directora del Berliner Ensemble.

 Biografia .

Son pare fou conseller legal d'una fbrica txtil i sa mare propietria d'una botiga de joguines, de confessi jueva. Desprs dels seus estudis d'actriu a Viena se n'an a Frankfurt am Main (1919) i ms tard a Berln (1922), on estudi dramatrgia amb Max Reinhardt. Entr a la Volksbhne i al Deutsches Theater, on tingu els seus primers xits. Interpret rols principals en obres importants durant deu anys, com per exemple Meroe a Penthesilea de Kleist , Marie a Woyzeck de Bchner , Pauline Piperkarcka a Les rates de Hauptmann, i altres obres de Sfocles, Shakespeare, Nestroy, Ibsen, Georg Kaiser i Ernst Toller. 

El 1923 conegu Bertolt Brecht, amb qui va tenir un fill el 1924, Stefan. Cinc anys ms tard, desprs del divorci de Brecht de la seva primera dona, la cantant d'pera Marianne Zoff, es cas amb ell, naixent el 1930 la seva filla  Barbara. Tot i aix no va arribar a ser l'nica dona en la vida de Brecht. Les figures de dones a l'obra de Brecht estan per molt influenciades per la personalitat d'Helene Weigel; ella les interpret gaireb totes. Seus van ser els rols principals a les estrenes de Die Mutter ("La Mare") i de Die Gewehre der Frau Carrar.

Desprs de la presa del poder per part de Hitler i els nacionalsocialistes el 1933 hagueren de fugir a Dinamarca, cosa que va fer que la seva carrera d'actriu es veis interrompuda, degut al desconeixement dels idiomes dels pasos d'acollida. Brecht cre el rol de la muda Kattrin a Mutter Courage und ihre Kinder ("Mare coratge i els seus infants") especialment per a ella, encara que cap teatre gos representar l'obra. Hagu de continuar fugint a Sucia i ms tard a Finlndia i als Estats Units. Durant 15 anys, "Helli", com tothom li deia, va dedicar-se nicament a ser dona de Brecht i mare de famlia . 



El 1948, desprs del seu retorn dels Estats Units, interpret a Chur (Sussa) el rol principal a l'estrena de l'obra de Brecht L'Antgona de Sfocles. El mateix any emigraren tots dos a Berln Est, on comenaren una nova era. Desprs de l'estrena de "Mare coratge i els seus infants" al Deutsches Theater, esdevingu directora del nou creat Berliner Ensemble, del qu Brecht seria director artstic. Juntament amb ell aconsegu donar al Ensemble fama mundial:  el 1954, amb la seva primera actuaci a l'estranger, el grup obtindria el primer premi del "Festival de Teatre de les Nacions" al teatre Sarah Bernhardt de Pars amb la "Mare coratge".

El 1950 esdev membre de l'Acadmia Alemanya de les Arts al Berln Est; el 1954 fou candidata pel Partit Socialista Unificat d'Alemanya al Parlament de Berln; reb tres vegades el Premi nacional de la RDA i la condecoraci als Serveis de la Ptria (1965). La marxa de les tropes del Pacte de Varsvia a Txecoslovquia li va fer tornar-se ms crtica amb la RDA.

A l'abril de 1971, sis setmanes abans de morir, va fer la seva darrera actuaci: el paper principal a l'obra "La Mare" a Nanterre (Pars). Fou enterrada al cementiri de Dorotheenstadt a Berln, al costat de Brecht.


 Enllaos externs .
 Berliner Ensemble;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319903" title="Muhammad an-Nsir" nonfiltered="4588" processed="4571" dbindex="124868">
Muhammad an-Nsir ben Yaqub al-Mansur (m. 1213) (del rab                                  -n  ir li-d n allah mu ammad ben al-man  r) fou el quart califa de la dinastia almohade.

Jove tmid i solitari, heret del seu pare un imperi que mostrava senyals d'inestabilitat. Grcies a les victries abtingudes per Abu Yusuf Ya'qub al-Mansur sobre els regnes cristians de la Pennsula Ibrica, amb fites tant importants com la victria a la Batalla d'Alarcos, obtingu un perode de tranquilitat en aquest front.

A Ifriqiyya s'enfront als Banu Ghaniya, descendents dels almorvits, que pretenien conquerir els territoris nord-africans que hui en dia corresponen a la costa occidental de Lbia, a la costa de Tunsia i a la costa oriental d'Algria. Les tropes almohades de Muhammad an-Nasir acabaren per derrotar-los i aquest nomen Abu Muhammad Abd al-Wahid ben Abi Hafs Umar visir de la regi. A la llarga, el llinatge del visir don naixement a la dinastia Hafsida que succe als almohades al nord de l'fica fins al 1574.

Per una nova amenaa provinent dels regnes cristians amenaava Al-Andalus degut a la croada proclamada pel Papa Innocenci III. La coalici cristiana fou liderada per Alfons VIII de Castella i compt amb la participaci de San VII de Navarra, Pere II d'Arag i del Regne de Portugal, a ms de les ordres militars de Santiago, Calatrava, Temple i Hospital, incloent-hi tamb alguns cavallers d'Europa.

El 16 de juliol del 1212 les tropes cristianes aconseguiren una gran victria sobre l'exrcit sarra a la Batalla de Las Navas de Tolosa. Desprs de la seva derrota, Muhammad an-Nasir retorn a Rabat, abdic en favor del seu fill Al-Mustansir Yusef i poc desprs mor en circumstncies estranyes, probablement emmetzinat.

 Visirs .
Els Visirs nomenats per Muhammad An-Nasir foren:
Abu Zayd ben Yujan (1198-1199) (                 ab  zayd ben y j n).
Abu Muhammad ben ach-Chaykh Abi Hafs (1199-1205) (                          ab  mu ammad ben a-ay  ab   afs), fundador de la dinastia hafsida.
Abu Sa`id ben Jam`i (1205-1214) (                 ab  sa` d ben j m`i);

 Referencias .
Histoire de l'Afrique du Nord, des origines  1830, Charles-Andr Julien, 1994.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319906" title="Ab? al-`l? Idr?s al-M?'m?n ben al-Man??r" nonfiltered="4589" processed="4572" dbindex="124869">
Ab  al-`l  Idr s al-M 'm n ben al-Man  r (                                  ) nascut en data desconeguda i germ del set califa dels almohades Ab  Muhammad al-`dil ben Yaqub al-Mansur, va esdevenir el vuit califa dels almohades l'any 1227 rivalitzant amb Yahy al-Mu`tasim. Mor al cap de sis anys, l'any 1233.

Aixecament del seu germ Ab Muhammad al-`dil.
Ab Muhammad al-`dil, germ d'Ab  al-`l  al-M 'm n Idr s ben al-Man  r i fill de Yaqub al-Mansur es va sublevar a Murciyya i fou proclamat califa el 6 de mar del 1224 amb el ttol de al-Adil, sent reconegut per tot Al-Andalus i Ifriqiyya. 

Poc desprs nomen al seu germ, Ab  al-`l  al-M 'm n Idr s ben al-Man  r, nou governador de Isbiliya. El seu antecessor, Abd Allah al-Bayyasi, provoc una sublevaci a Baeza i cerc el recolzament de Ferran III de Castella, a qui obr les portes de la vall del Guadalquivir.

Per el mateix any 1224 les tropes lleoneses derrotaren a les sarranes i Ab Muhammad al-`dil fug al Marroc, deixant al seu germ al andalus

Rebeli contra el seu germ i guerra civil amb Yahy al-Mu`tasim.
Al 1227, Ab  al-`l  al-M 'm n Idr s ben al-Man  r se sublev contra el seu germ amb 12.000 mercenaris castellans i desprs de derrotar a Yahy al-Mu`tasim, que tamb aspirava al califat, fou proclamat califa dels almohades el 15 de setembre. El seu germ Ab Muhammad al-`dil fou assessinar el 4 d'octubre del 1227.

Conseqncies poltico-religioses. 
En pagament de l'ajuda dels castellans va construir una esglsia a Marrqueix l'any 1230 (que va ser destruda el 1232). La poltica aplicada per Ab  al-`l  Idr s al-M 'm n ben al-Man  r va sembrar la llavor de la discrdia entre els almohades al destruir les bases que havien garantit fins aleshores l'estabilitat relativa de l'imperi: va abolir el consell dels 10 lders de tribus i 40 delegats de tribus; va repudiar la doctrina del Mahd en benefici del sunnisme i prohib la menci del Mahd en els actes d'administraci i en les monedes.

En renegar de tot el llegat almohade, i malgrat que el 1230 es revocaren aquestes mesures, la lleialtat dels sbdits davant dels almohades s'estronc. Aix, el seu rival Yahy al-Mu`tasim acab per prendre Marrqueix i Ab  al-`l  al-M 'm n Idr s ben al-Man  r mor mentre es dirigia a la ciutat per recuperar-la. 

Desprs del govern d'Ab  al-`l  al-M 'm n Idr s ben al-Man  r, l'nic residu almohade fou la provncia d'Ifrqiya on la dinastia hfsida prossegu amb les ensenyances almohades.

Castella ja no tenia rival a la pennsula i tan sols restaven un srie de petits regnes autnoms (terceres taifes) que caurien poc desprs, a excepci del soldanat nassarita de Granada.

 Bibliografia . 
Vinas, Agnes i Robert: La conquesta de Mallorca (La caiguda de Mayrqa segons Ibn'Amira al Mahzmi)










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319910" title="Diari d'una cambrera" nonfiltered="4590" processed="4573" dbindex="124870">
Diari d'una cambrera (ttol original : Le Journal d une femme de chambre) s una famosa novella, satrica  i pessimista, escrita en francs pel novellista, dramaturg i periodista Octave Mirbeau i publicada l'any 1900. 


 Argument .

La novella narra l'ascens social d'una jove cambrera, Clestine. La histria comena quan Clestine arriba a Mesnil-Roy, a la casa dels Lanlaire, amos burgesos. Al final, Celestine est casat amb el jardiner-cotxer Joseph i se'n va a Cherbourg, al  petit caf   comprat grcies a diners robats. 

La novella s una crtica a la hipocresia burgesa i a la religi. El novellista denuncia l'esclavitud moderna que constitueix la condici social dels criats, desemmascara els vicis de la classe dominant i rellotge tamb la fractura entre rics i pobres. Les controvrsies poltiques de l'poca apareixen tamb a travs de la polmica que va generar el  cas Dreyfus (Mirbeau era un defensor del capit Alfred Dreyfus).

 Adaptacions .

S'han fet diverses adaptacions al cinema :  
 M. Martov,                   (en rus), 1916.
 Jean Renoir, Diary of a Chambermaid  (en angls), 1946.
 Luis Buuel, Le Journal d une femme de chambre (en francs), 1964.

S'han fet tamb molt nombroses adaptacions teatrals de la
novella.

 Enllaos externs .


 Octave Mirbeau, Le Journal d une femme de chambre .
 Pierre Michel, Prefaci .
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319911" title="William Byrd" nonfiltered="4591" processed="4574" dbindex="124871">

William Byrd (c. 1540 - 4 de juliol de 1623), va ser un dels primers compositors anglesos coneguts. Tota la seva vida va estar marcada per contradiccions, i com a bon exponent de l'home renaixentista, no pot classificar-se fcilment en un determinat estil. Va viure fins i tot ben entrat el segle XVII sense escriure obres en el nou estil barroc, per la seva grandiosa collecci de composicions per a teclat va marcar el comenament de la msica barroca per a clavec i orgue. 

Un document legal recentment descobert, indica que Byrd va nixer el 1540, o, b, a la darreria de 1539, i no el 1543 com havien sostingut alguns bigrafs. Igual com molts altres joves virtuosos del Renaixement, Byrd va iniciar els seus estudis instrumentals i terics a una edat molt primerenca. Molt segurament va cantar a la Chapel Royal (Capella Reial) en el transcurs del regnat de Maria Tudor (1553-1558), sota la direcci de Thomas Tallis.

Encara que aparentment va ser un compositor anglic, lligat estretament a la reina Isabel I d'Anglaterra, Byrd va rebre una influncia catlica acusada. Segons l'historiador de msica John Harley, Byrd era l'nic membre de la seva famlia simpatitzant amb el catolicisme. El seu germ John era un membre fidel de l'Esglsia Anglicana a Southwark, mentre que la seva germana, el seu nebot i la seva neboda es casaren amb protestants. 

Va escriure molta msica sacra segons el ritu catlic rom, si b ho va fer en forma intermitent, sobretot en els seus ltims anys; els Gradualia sn un bon exemple. Probablement, arran d'aix, no va obtenir un reconeixement ampli i merescut durant la seva vida, per es va guanyar el respecte de la comunitat catlica.

 Referncies .






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319913" title="Aliaguilla" nonfiltered="4592" processed="4575" dbindex="124872">


Aliaguilla s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Administraci .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319914" title="Arcas del Villar" nonfiltered="4593" processed="4576" dbindex="124873">


Arcas del Villar s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Administraci.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319915" title="Almonacid del Marquesado" nonfiltered="4594" processed="4577" dbindex="124874">


Almonacid del Marquesado s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Administraci.



Enllaos externs.

Pgina sobre Almonacid del Marquesado;
Pgina sobre Almonacid i Sahagn;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319925" title="Barajas de Melo" nonfiltered="4595" processed="4578" dbindex="124875">


Barajas de Melo s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Administraci .


 
 Personatges . 
 Fermn Caballero, poltic del segle XIX, Notari del Rei i Alcalde de Madrid,.
 ngel Corpa,  fundador el 1972, a Huelva del grup musical Jarcha. ;
 Luis Aylln Oliva, professor de primaria, psicleg, alcalde del muncipi i Senador per la provncia de Conca a les eleccions generals espanyoles de 2004;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319928" title="Beteta" nonfiltered="4596" processed="4579" dbindex="124876">


Beteta s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Administraci.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319929" title="Buenache de Alarcn" nonfiltered="4597" processed="4580" dbindex="124877">


Buenache de Alarcn s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Est situat entre Hontecillas i Olmedilla de Alarcn.

Administraci.


Enllaos externs.

 Pgina web oficial ;
Una atra pgina sobre el municipi;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319930" title="Thomas Tallis" nonfiltered="4598" processed="4581" dbindex="124878">

Thomas Tallis (c. 1505 - 1585) va ser un music i compositor angls renaixentista. Se'n sap poc de la seva vida i es desconeix amb exactitud la data de naixement. 

Va ser organista en convents i esglsies des de 1532 i el 1543 va ser cavaller de la Chapel Royal com a organista i compositor. Encara que catlic, ell va ser un dels primers en escriure himnes en angls per a l'esglsia anglicana. Durant el regnat de Maria I d'Anglaterra va escriure misses en llat.

Les seves enrgiques Lamentacions de Jeremies sn considerades com el seu ms gran conjunt d'obres; el seu motet de quaranta parts Spem in alium s la seva pea ms coneguda. Tamb va escriure 3 misses i prop de 40 motets ms. El 1575 a Tallis i al seu alumne William Byrd els va ser atorgada la primera llicncia exclusiva per imprimir msica a Anglaterra.

Va morir el 23 de novembre de 1585 a Greenwich, Londres.

 Notes .


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319933" title="Campos del Paraso" nonfiltered="4599" processed="4582" dbindex="124879">


Campos del Paraso s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Est compost pels pobles de Carrascosa del Campo, Valparaso de Arriba, Valparaso de Abajo, Loranca del Campo i Olmedilla del Campo. L'ajuntament i cap del municipi s a Carrascosa del Campo.

Administraci.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319934" title="Caamares" nonfiltered="4600" processed="4583" dbindex="124880">


Caamares s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita amb Priego, La Frontera,  Villaconejos de Trabaque i Fuertescusa.


Administraci.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319936" title="Caete" nonfiltered="4601" processed="4584" dbindex="124881">


Caete s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Personatges illustres .
 lvaro de Luna;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319938" title="Casas de Haro" nonfiltered="4602" processed="4585" dbindex="124882">


Casas de Haro s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319939" title="Narboneta" nonfiltered="4603" processed="4586" dbindex="124883">


Narboneta s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319940" title="Ymeda" nonfiltered="4604" processed="4587" dbindex="124884">

Ymeda s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319942" title="Zarzuela" nonfiltered="4605" processed="4588" dbindex="124885">


Zarzuela s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319943" title="Zarza de Tajo" nonfiltered="4606" processed="4589" dbindex="124886">


Zarza de Tajo s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319944" title="Zafrilla" nonfiltered="4607" processed="4590" dbindex="124887">


Zafrilla s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319945" title="Zafra de Zncara" nonfiltered="4608" processed="4591" dbindex="124888">


Zafra de Zncara s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Demografia .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319950" title="Chapel Royal" nonfiltered="4609" processed="4592" dbindex="124889">
La Chapel Royal s la capella reial britnica, un conjunt de msics (cantors i instrumentistes) que realitzen el servei musical en els actes religiosos dels monarques britnics. Actualment les dues capelles britniques existents sn la Chapel Royal i la Queen s Chapel (Capella de la Reina). El terme "capella reial" fa referncia tant al grup de msics com a l'edifici.

 Histria .

Les dates d'aparici de la Chapel Royal es remunten a finals del segle XIII. En aquella poca els sacerdots i el cor viatjaven amb el rei on sigui que aquest ans. Al segle XVII la capella tenia el seu propi espai construt a Whitehall, que va ser destrut per un incendi el 1698. Des del 1702 resideix al St James s Palace, no molt lluny del Palau de Buckingham, a Londres.

Als segles segle XVI i XVII el cor tenia fama de ser el millor d'Anglaterra. A Carles II li agradaven els instruments musicals, i aix sovint s'hi afegien al cor violins, llats i violes.

Alguns compositors molt famosos van ser organistes a la Chapel Royal. Aix, William Byrd (c. 1572-c. 1618) i Thomas Tallis (c. 1545-1585) van ser organistes durant el regnat d'Elizabeth I. Tamb destaquen John Bull (1591-1613), Orlando Gibbons (1605-1625), John Blow (c. 1673-1708), Henry Purcell (1682-1695), Jeremiah Clarke (1704-1707), William Croft (1708-1727), i George Frideric Handel (1723-1759). A l'poca de Handel, com aquest era alemany, no se li permetia ser membre de la capella. En canvi, se li don un ttol especial: "Composer of Musick of His Majesty's Chappel Royal" (Compositor de msica de la capella reial de sa Majestat).

 Enllaos externs .
 Chapels Royal, a la pgina oficial de la Monarquia Britnica. ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319951" title="Plasmodesma" nonfiltered="4610" processed="4593" dbindex="124890">
Els plasmodesmes sn unions cellulars exclusives de les cllules vegetals les quals permeten la comunicaci entre elles.

 Necessitat .

Les cllules vegetals tenen parets rgides grcies a la matriu de cellulosa que contenen. Aix comporta que quedin fortament unides amb les seves venes. Per aquest motiu, a diferncia de les cllules animals, no necessiten unions d'adhesi.

Les unions de comunicaci continuen sent imprescindibles; i aquestes sn els plasmodesmes.

 Estructura .

Sn conductes prims, revestits de membrana plasmtica que travessen la paret cellular i connecten el citoplasma de les cllules contiges. Poden tenir una localitzaci precisa o distribuda per tota la paret.

 Funcions .

Totes les cllules d'un vegetal estan connectades entre elles grcies als plasmodesmes; els quals formen uns fins canals a travs de les parets cellulars. Grcies a aquestes estructures els citoplasmes de les cllules adjacents queden conectats.
Permeten el pas de molcules de tipus molt diferents, principalment metabolits i nutrients.

Com a resultat s'obt una bona comunicaci i coordinaci entre totes les cllules que formen l'organisme vegetal.

 Regulaci .

Tot i que els plasmodesmes permeten el pas de mltiples molcules de tipologia i mides molt diverses, aquest transport est regulat; encara que actualment no se sap exactament com.

 Formaci .

Els plasmodesmes es formen durant la citocinesi de la divisi cellular a partir d'alguns fragments de reticle endoplasmtic llis.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319954" title="Tau Arietis" nonfiltered="4611" processed="4594" dbindex="124891">

La designaci de Bayer Tau Arietis (  Ari /   Arietis)  s compartida per dos sistemes estellars de la constellaci d'ries:

 1 Arietis;
 2 Arietis;

Estan separats 0,54.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319955" title="Laguna del Marquesado" nonfiltered="4612" processed="4595" dbindex="124892">


Laguna del Marquesado s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319956" title="Lagunaseca" nonfiltered="4613" processed="4596" dbindex="124893">


Lagunaseca s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319957" title="Leganiel" nonfiltered="4614" processed="4597" dbindex="124894">


Leganiel s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319958" title="Bandera del Txad" nonfiltered="4615" processed="4598" dbindex="124895">

La bandera del Txad fou adoptada el 6 de novembre 1959, amb els prolegmens de la independncia del pas.

Descripci.
Sense l'escut, la bandera del Txad s molt semblant a la bandera d'Andorra, de Moldvia i de Romania.

Significat.
Es composa de tres bandes verticals iguals de tres colors:
 El blau s el smbol de l'aigua i del cel. L'nic gran punt d'aigua del pas s el Llac Txad. Les precipitacions de juny a setembre sn les ms fortes de l'any, amb 215 mm d'aigua a l'agost. ;
El groc s el smbol del sol i de la sorra. El Shara s el desert que cobreix gaireb tot el pas i el sol s fort, amb temperatures que superen els 30 C de mitjana. ;
El vermell s el smbol del sacrifici nacional, perqu la independncia del pas va tenir lloc el 1960.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319962" title="Los secretos del Vesubio" nonfiltered="4616" processed="4599" dbindex="124896">


Los secretos del Vesubio s el segon llibre de la collecci de Misteris Romans escrit per Caroline Lawrence que, de moment, no s'ha tradut al catal.

 Argument .



L'oncle de Flavia, Illot, els convida a ella, el seu pare i els seus amics a passar un mes a Pompeia, on t una finca. Tres dies abans d'anar-se'n, salven Plini, un fams escriptor, i els convida a la seva casa, els fa regals per salvar-lo i els diu que han de resoldre una endevinalla i trobar Volc, un ferrer que els dir on s el tresor. Arriben a Pompeia i el seu oncle els acull amablement. L'endem el seu pare se'n va amb el Myrtilla a portar unes vitualles a uns comerciants. Aquell mateix dia busquen el ferrer anomenat Volc i ho troben. El ferrer els explica que no coneix els seus pares perqu un dia el van abandonar. Coneixen Clo, una nena pompeiana, i convida Flavia i Nubia a les termes de casa seva. Sorprenentment hi ha un terratrmol i les nenes es vesteixen i se'n van de les termes molt espantades. Coneixen la mare de Clo i les seves set germanes, totes adoptades. A la nit, Lupo va dibuixar a Volc i sorprenentment es va donar compte que era igual que la mare de Clo. L'endem era la Vulcanalia, i van decidir aprofitar per dir-li-ho Volc i la seva mare. Quan va veure Vulcano es va desmaiar i van haver de portar-la a casa. Quan era de nit Jonatan va somiar que el Mont Vesubi feia explotar i sepultava Pompeia i Hercul. Van avisar tots els habitants de les dues ciutats per tot el mn no va poder escapar, Plinio va morir, Clo, les seves germanes i la seva mare tamb. Al final van arribar al campament de refugiats i es van salvar de ser sepultats per la lava.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319967" title="Jeremiah Clarke" nonfiltered="4617" processed="4600" dbindex="124897">
Jeremiah Clarke (c. 1674 - 1 de desembre de 1707) va ser un msic i compositor del Barroc angls.

Es creu que va nixer a Londres el 1674. Va ser alumne de John Blow a la catedral de Saint Paul i ms tard es convertiria en organista de la Chapel Royal. Una passi violenta i desesperada per una senyora molt bonica d'una classe social superior el va impulsar a sucidar-se; va pensar en penjar-se i a ofegar-se, per finalment es va pegar un tret. Va ser succet en el crrec per William Croft.

Clarke actualment s recordat per una marxa molt popular atribuda a ell, Prince of Denmark's March (c. 1700), que es coneix com la Trumpet Voluntary perqu s'interpreta amb trompeta, i que durant molt temps s'havia atribut a Henry Purcell. La divulgada Trumpet Tune in D, tamb mal atribuda a Purcell, est agafada de l'pera The Island Princess, una producci musical conjunta de Clarke i Daniel Purcell, el germ ms jove del Henry Purcell; aquesta pot ser, probablement, la ra de la confusi.

Tamb va compondre peces per a clavicordi i orgue, misses i altres tipus de msica sacra, incloent-hi 20 himnes i unes quantes odes.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319972" title="Raffaellino del Garbo" nonfiltered="4618" processed="4601" dbindex="124898">

Raffaellino del Garbo, o Raffaello Capponi, o Raffaello dei Carli (Florncia, vers 1470 - Florncia, 1524) va ser un pintor itali del Renaixement. Els estudiosos han discutit molt sobre el possible desdoblament en dues personalitats, per en l'actualitat no hi ha dubte que es tracta d'un nic pintor.

 Biografia .
El seu vertader nom era Raffaello Capponi; del Garbo (de l'Elegncia) era un malnom amb el qual es reconeixia l'elegncia de les seues primeres obres. Va ser alumne de Filippino Lippi, amb qui va romandre fins a 1490, o fins i tot ms temps. Va acompanyar a Filippino a Roma, on va pintar el sostre de la capella de Sant Toms d'Aquino a l'esglsia de Santa Maria sopra Minerva. 

Entre les seues obres es troben un Resurrecci, originriament ubicada a l'esglsia del monestir benedict de Monte Oliveto, ara exposada a la Galeria de l'Acadmia de Florncia. Una altra obra pintada en la seua joventut, la Mare de Du amb l'Infant, dos sants i dos donants est al monestir de Sant Miquel a San Salvi.

A l'esglsia de San Antonino de Florncia va fer uns frescos sobre el tema del miracle de la multiplicaci dels pans i els peixos.

Es va casar i va tenir una famlia nombrosa. La dedicaci que li va suposar una famlia tan gran, finalment va resultar fatal per al treball de Capponi:

Aspirava a perfeccionar la seua art i no obstant empitjorava cada dia. Va pintar altres dues taules sota les portes de la sagristia a Santo Spirito, en les que no va assolir la perfecci de les que fins aleshores havia pintat, tant que no semblaven de la mateixa m. D'aquesta manera va anar oblidant l'art, va continuar pintant taules i quadres, per acceptava qualsevol encrrec sense importar-li que fra humil, apressat pel pes d'una famlia nombrosa que havia de mantenir, fins que les seues obres van fregar el ridcul i l'estravagncia. Va morir als cinquanta-vuit anys, malalt i arrunat

 Obres .
 Houston, Museu de Belles Arts, Bust de dona jove, pintura al tremp sobre fusta, 1485-1490;
 Washington, National Gallery of Art, Sant Roc entre sant Antoni Abat i santa Caterina d'Alexandria, guaix sobre paper, 1485-1495;
 Montaione, Esglsia de san Vivaldo, Mare de Du en glria amb sant Francesc, sant Joan, sant Vivald i sant Jeroni, oli sobre taula, 240 cm. x 140 cm., 1490 - 1500;
 Nova York, Metropolitan Museum of Art, L'ngel de l'Anunciaci, dibuix, c. 1500;
 Londres, National Gallery, Retrat d'un home, pintura al tremp d'ou i oli sobre fusta, c. 1500;
 Florncia, Monestir de Sant Miquel, Mare de Du amb l'Infant, dos sants i dos donants, pintura al tremp sobre fusta, 1500 ;
 Nova York, Universitat de Rochester, Mare de Du amb l'Infant, pintura al tremp sobre taula, c. 1500;
 Mil, Museu Poldi Pezzoli, Mare de Du amb l'Infant i sant Joanet, taula, c. 1500;
 Florncia, Galeria de l'Acadmia, Resurrecci, oli sobre taula, 1500 - 1505;
 San Francisco, Museu de Belles Arts, Mare de Du entronitzada amb sants i ngels, oli sobre fusta, 1502;
 Londres, Royal Collection, Mare de Du amb l'Infant i sant Joanet, oli sobre taula, c. 1505;
 Londres, National Gallery, Mare de Du i Indant amb dos ngels, pintura al tremp d'ou sobre llen transferida a taula, 1500 -1510;
 Londres, National Gallery, Mare de Du i Infant entre la Magdalena i santa Caterina d'Alexandria, pintura al tremp d'ou sobre llen, c. 1510;
 Florncia, Esglsia de Sant Esperit, Mare de Du amb l'Infant i sants, situada a la banda esquerra del transsepte;
 Florncia, Monestir de Sant Miquel, Anunciaci, taula ;
 Munich, Alte Pinakothek, Pietat;
 Nova York, Metropolitan Museum of Art, Mare de Du amb sant Josep i un ngel;
 Sao Paulo, Fundaao Cultural Emma Gordon Klavin, Mare de Du amb l'Infant, sant Josep i sant Joan Evangelista, tondo, oli sobre fusta, atribuda;

 Enllaos externs .
 Raffaellino del Garbo a Artcyclopedia;

 Bibliografia .
Giorgio Vasari, Le Vite de piu eccellenti architetti, pittori, et scultori italiani, da Cimabue insino a' tempi nostri: descritte in lingua Toscana, da Giorgio Vasari Pittore Aretino, Firenze, 1550.
Edici en castell: Vasari, Giorgio: Las vidas de los ms excelentes arquitectos, pintores y escultores italianos desde Cimabue a nuestros tiempos. Traduccin: Giovanna Gabriele Muiz. Madrid, Catedra, 2002, ISBN 84-376-1974-2.
;
;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319974" title="John Blow" nonfiltered="4619" processed="4602" dbindex="124899">

John Blow (1649 - 1 d'octubre de 1708), va ser un compositor i organista angls. Entre els seus alumnes figuren William Croft i Henry Purcell.

Probablement va nixer en North Collingham, al comtat de Nottingham. Va ser corista de la Chapel Royal, i es va distingir all per la seva excellncia musical. Va compondre diversos himnes a una edat molt primerenca, com Lord, Thou host been our refuge (Senyor, tu ets el nostre refugi), Lord, rebuke me not  (Senyor, no em renyis), i l'anomenat "himne social" I will always give thanks (Sempre donar grcies), compost en collaboraci amb Pelham Humfrey i William Turner, probablement en honor a una victria dels anglesos sobre els holandesos, o potser simplement per commemorar l'amistat escolar entre els tres coristes.

D'aquella poca tamb existeix la composici per a dues parts de Robert Herrick, Goe, perjur'd man, escrita a petici de Carles I d'Anglaterra que imita Dite, o cieli de Giacomo Carissimi. El 1669, Blow va ser nomenat organista de l'Abadia de Westminster i el 1673 va ser designat cavaller de la Chapel Royal. El setembre del mateix any es va casar amb Elizabeth Braddock, que va morir quan anava de part, deu anys desprs.

Blow va ser nomenat el 1685 com un dels msics privats del rei Jaume II d'Anglaterra. El 1678 estava doctorat en msica, i entre 1680 i 1687 va escriure l'nica pera que encara sobreviu, Venus i Adonis.

El 1687 va ser nomenat mestre de cor de la Catedral de Saint Paul a Londres. El 1695 va ser elegit organista de Santa Margarida a Westminster, i es diu que va reprendre la seva feina com a organista a l'Abadia de Westminster del qual s'havia retirat el 1680 per cedir-li el lloc al seu alumne Henry Purcell. El 1699 va ser nomenat de "Composer to the Chapel Royal", compositor de la capella reial.

 Obra .

De John Blow es coneixen actualment unes quaranta obres de culte i ms de cent himnes. Va compondre odes per al cap d'any de 1682, 1683, 1687, 1688, 1689, 1693, 1694, 1696 i 1700. T odes i composicions similars per a la celebraci del dia de Santa Ceclia (1684, 1691, 1695 i 1700). Dos himnes per a la coronaci de Jaume II: Behold, o God, our Defender (Contempla, Senyor, el nostre defensor) i God spake sometimes in visions (Du parla de vegades en visions). Va compondre aix mateix algunes peces per a clavicordi, incloses en la segona part del Musick's handmaid de Henry Playford, el Epicedium for Queen Mary (1695) i Ode on the Death of Purcell (Oda a la mort de Purcell) (1696).

El 1700 va publicar els seus Amphion Anglicus, una collecci de peces de msica per a una, dos, tres i quatre veus, amb baix continu. Una famosa pgina de la History of Music (Histria de la Msica) de Charles Burney, illustra les "crueses" de la composici de Blow, moltes de les quals noms mostren mrits en els esforos d'expressi immadura, caracterstics de la msica anglesa del perode. Altres "crueses", on en la seva crtica Burney diu "que es troba perdut", sn assoliments realment excellents.

Blow va morir el 1708, a la seva casa de Broad Sanctuary, i va ser sepultat a l'ala nord de l'Abadia de Westminster.

Referncies.
;

 Media .

  El Prelude de John Blow ( arxiu MIDI ).


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319979" title="Llus Calvo i Guardiola" nonfiltered="4620" processed="4603" dbindex="124900">
Llus Calvo i Guardiola (Saragossa, 27 de maig de 1963) s un poeta, escriptor i assagista catal.

Va estudiar Geografia, per treballa com a tcnic cultural. A banda de la creaci literria, collabora habitualment en mitjans de comunicaci i en revistes cientfiques i culturals (com ara el Diari de Barcelona, l'Avui, El Pas, Descobrir Catalunya, Carcters i Rels). Es defineix com eclctic, i entn la poesia com una manera d'entendre's a si mateix, d'experimentar-se i de reiventar-se constantment . La seva obra ha estat traduda al castell i a l'itali. 

 Premis literaris .

Amadeu Oller de poesia, 1987: Venatge d'hores;
Miquel Mart i Pol, 1988: A contrallum;
Miquel de Palol de poesia, 1990: Vida terrenal;
Salvador Espriu de poesia de Calafell, 1991: Jard d'una ciutat deserta;
Merc Bayona de poesia, 1992: La llunyania;
Josep M. Lpez Pic de poesia, 1995: El mn que respirava pels ulls;
Joan Alcover de poesia, 1996: L'estret de Bering;
Maria Merc Maral, 2000: Opus spicatum;
Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona, 2002: El buit i la medusa;
Rosa Leveroni de poesia, 2007: Cent mil dus en un cau fosc;

 Novelles publicades .

Aconitum Barcelona: Ed. 62, 1999;
Electra i la carretera. Barcelona: Destino, 2001;
L'expulsi del parads. Barcelona: Destino, 2004;

 Poesia publicada .

Venatge d'hores. Barcelona: El Mall, 1987;
A contrallum. Barcelona: Columna, 1989;
Vida terrenal. Barcelona: Columna, 1991;
Jard d'una ciutat deserta. Calafell: Ajuntament, 1992;
La llunyania. Barcelona: Quaderns Crema, 1993;
El mn que respirava pels ulls. Barcelona: Columna, 1996;
L'estret de Bering. Barcelona: Ed. 62, 1997;
Opus spicatum. Lleida: Pags, 2000;
Omissi: l'u de la u. Gases (Vilopriu): Llibres del Segle, 2001;
El buit i la medusa. Barcelona: Proa, 2002;
La tirania del discurs: protoversos i electropoemes. Lleida: Pags, 2003;
Andrmeda espiral: els bumerangs de Villa Chigi. Vic: Emboscall, 2005;
Al ras. Catarroja: Perifric, 2007;
ltima oda a Barcelona (amb Jordi Valls i Pozo). Santa Coloma de Gramenet: La Gara, 2008;
Cent mil dus en una cau fosc. Barcelona: Proa, 2008;

 Estudis literaris publicats .

Les interpretacions. Pollena: Ed. del Salobre, 2006;

 Obres dramtiques representades .

Miserere!. Companyia Tetrateatre, Sant Cugat del Valls: Sala Capitular del Monestir, 2000;

Referncies.



 Enllaos externs .
 Daltabaix Potic;
 Epmone, pgina de ciberpoesia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319988" title="Perilipina" nonfiltered="4621" processed="4604" dbindex="124901">

La perilipina s una protena present a la membrana de les gotes lipdiques dels adipcits (o cllules adiposes) i implicada en el metabolisme lipdic del teixit adips. 

La perilipina juga un important paper en la mobilitzaci i acumulaci de greixos actuant com a capa protectora prevenint l'acci de les lipases, com la lipasa sensible a hormones (HSL), que hidrolitza els triacilglicrids en glicerol i cids grassos en el procs anomenat liplisi.

Es coneixen dues formes de Perilipina, la A i la B, resultants d'splicing alternatiu. Les protenes resultants estarien formades per 517 aminocids (56.870 Da) i 422 aminocids (46.420 Da) respectivament i tindrien en com 406 aminocids de la seqncia N-terminal.

 Regulaci .
Es tracta d'una fosfoprotena regulada per fosforilaci sota control hormonal. La perilipina pot ser fosforilada en 6 residus de serina per l'enzim PKA (de l'angls, protein kinase A) sota l'estmul de receptors -adrenrgics. La perilipina fosforilada experimenta canvis conformacionals, exposant els triacilglicrids acumulats en les gotes lipdiques a l'acci de la lipasa HSL.

 Referncies .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319991" title="Sandro Rosell i Feliu" nonfiltered="4622" processed="4605" dbindex="124902">



Sandro Rosell i Feliu (Barcelona, 6 de mar de 1964). Llicenciat en Cincies Empresarials i MBA per ESADE. Va comenar la seva vida professional en el Departament Internacional de la perfumera Myrurgia. Passant posteriorment a formar part del departament de mrqueting internacional del Comit Organitzador dels Jocs Olmpics de Barcelona'92 (COOB 92).

 Amb Nike amb el Brasil .

En finalitzar els jocs, va prosseguir la seva vida professional en l'empresa de mrqueting esportiu ISL. Mentre treballava en ISL, va trobar l'oportunitat de treballar en la multinacional nord-americana de roba esportiva Nike. Durant aquesta etapa, es va fer crrec de l'activitat de Nike a Espanya, per passar desprs al Brasil. Una vegada acabat el Mundial 2002, va decidir prendre un nou rumb professionalment, abandonant la multinacional per crear la seva prpia companyia de mrqueting esportiu BSM.

 El Cercle Virtus del Bara .

Una altra vegada a Barcelona, va creure que era el moment oport per complir el son que perseguia des de b petit i que mai no havia ocultat a la seva famlia i als seus amics: un Bara guanyador. Era un dels pilars fonamentals de la candidatura encapalada per Joan Laporta que va aconseguir guanyar les eleccions al FC Barcelona de 2003, va ser llavors quan Sandro Rosell va passar a ser el nou vicepresident esportiu del F.C. Barcelona.

Per diferncies en el model de gesti del club Rosell noms va estar dos anys en el crrec. Les discrepncies principals van ser amb les formes de dirigir el club que tenia Joan Laporta i el pes en les decisions esportives de persones, en principi alienes al club, com Johan Cruyff gran valedor del fitxatge de Txiki Begiristain per a la Secretaria Tcnica.

Van aparixer nombrosos desencontres quan va arribar el moment de confeccionar la plantilla, el ms fams va ser en voler Cruyff fitxar la Triple A (Aimar, Albelda i Ayala) del Valncia CF per Rosell, al costat de Joan Laporta, van apostar fort per Ronaldinho, un jugador a partir de qui es va construir un equip guanyador. Sandro Rosell no entenia com una persona com l'extcnic holands que no formava part de la junta directiva del FC Barcelona podia tenir tant poder d'influncia en el dia a dia del club. Sandro Rosell va treballar per confeccionar la plantilla de l'equip blaugrana de les temporades Temporada 2003-04 i 2004-05, va dimitir el mes de juny de 2005.

En l'actualitat continua dirigint la seva prpia empresa de mrqueting.

L'abril de 2006 va publicar un llibre en el qual relata la seva vida professional, exposant entre molts temes el seu pas pel FC Barcelona.

En les eleccions del FC Barcelona de 2006 va decidir no presentar-se. Sempre que li han preguntat si es presentaria a les eleccions en un futur, Rosell sempre ha contestat seu ja fams "mai no diguis mai".

Ha escrit el llibre Benvingut al mn real (Columna, 2006).

 Ancdotes .

Gran amic de Ricardo Teixeira president de la Confederaci Brasilera de Futbol, a qui va conixer desprs de fer-se crrec de Nike al Brasil.

Va ser un dels principals valedors del fitxatge de Luiz Felipe Scolari per dirigir Brasil, amb qui tamb conserva una profunda amistat.

Amic de Pep Guardiola, a qui va conixer quan l'exfutbolista era un dels patrocinats per Nike.

 Vegeu tamb .

 Elefant Blau;
 Joan Laporta;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319992" title="Dntol" nonfiltered="4623" processed="4606" dbindex="124903">

El dntol o dent (Dentex dentex) s un peix teleosti, perciforme, de la famlia dels esprids, el nom del qual li ve de les fortes dents que posseeix.

Morfologia.

 Pot arribar a 1 m de longitud total i a 10 kg de pes.
 Cos ovalat i comprimit lateralment.
 Cap gros i robust amb el perfil corbat, inclinat a la part superior.
 Boca grossa amb nombroses dents i 4 canins bastant desenvolupats que li donen el nom.
 Manca de molars.
 Les mandbules sn bastant fortes.
 Llavis grossos i molsuts.
 Els ulls sn petits i amb l'iris groc.
 T una sola aleta dorsal.
 Les pectorals sn llargues i grosses.
 L'anal s curta i t tres espines.
 Les plviques tenen una espina bastant forta.
 La caudal, escotada, s bastant potent, cosa que li proporciona una nataci molt rpida.
 Els joves tenen el dors verd blavs, els costats platejats amb taques blaves i el ventre blanc.
 Els adults tenen el dors gris amb tonalitats rosades.
 Les aletes sn rosades.
 Els mascles grossos posseeixen un gep frontal.
 En morir adquireix un to rosaci.

Reproducci.

Es reprodueix entre la primavera i l'estiu quan la temperatura de l'aigua ateny els 15 graus. La posta i els ous sn pelgics. Els alevins formen bancs molt nombrosos.

Alimentaci.

s molt vora i agressiu, s'alimenta de peix blau, molluscs i cefalpodes. 

Hbitat.

B que algunes vegades s un peix litoral de fons rocallosos i praderies entre els 10 i 200 m, els exemplars ms grossos sn tpics dels fons sorrencs superiors als 25 m.

Distribuci geogrfica.

Es troba a tota la Mediterrnia i tamb en una gran part de les costes europees i africanes de l'Atlntic (des d'Anglaterra fins al Senegal). Tamb ha estat observat a la Mar Negra.

Costums.

 s un nedador dinmic d'aiges lliures i pot formar petits bancs (sobretot els joves) o viure allat.
 s difcil d'observar ja que s molt desconfiat i els llocs ms fcils per fer-ho s a pendents rocoses i a puntes de penya-segats amb corrents.
 S'apropa a la costa durant la primavera, i durant la tardor s'allunya, cercant les capes d'aigua calenta.

Pesca.

 s una de les espcies de peixos ms preuades. Se'n capturen unes 2.000 tones a l'any al Mediterrani.
 Es pesca amb fluixa, tremalls, arts d'arrossegament i palangres. Segons la legislaci espanyola, la mida de captura ha d'sser superior als 25 cm de llargada.
 s una de les preses ms difcils i apreciades a la pesca submarina, es captura fent esperes (amagats darrere pedres esperant que s'atraqui mogut per la curiositat) a grans fondries (20-35 m). Tot d'una que nota la presncia del pescador fuig amb gran rapidesa.
 S'ha introdut a les piscifactories i, als Pasos Catalans, s fora apreciat per la seua carn. ;

Espcies semblants.

 Pagrus coeruleostictus (Valenciennes, 1830).
 Dentex maroccanus (Valenciennes, 1830). ;

Referncies.


Bibliografia.

 Louisy P.: Guide d'identification des poissons marins, Europe de l'Ouest et Mditerrane, ed. Ulmer, 2002.

Enllaos externs.

 Enciclopdia Catalana. ;
 Encyclopedia of Life. ;
 Fotografies i segells d'aquest peix. ;
 FishBase. ;
 Descripci i hbitat. ;
 Descripci i distribuci del dntol. ;
 Costums i pesca d'aquesta espcie. ;
 Taxonomia d'aquest peix. ;
 ITIS. ;
 MarineSpecies.org. ;
 Animal Diversity Web. ;
 Ecologia i descripci del dntol. ;
 Biologia d'aquesta espcie. ;
 Alimentaci i reproducci del dntol. ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="319993" title="Orlando Gibbons" nonfiltered="4624" processed="4607" dbindex="124904">

Orlando Gibbons (1583 -1625), msic i organista angls de finals del renaixement i principis del Barroc. Nascut a la ciutat d'Oxford, des de 1596, va realitzar la seva formaci musical en el King's College de Cambridge on es va nodrir del mn que l'envoltava, i s probable que hagi impartit classes en aquell lloc, aix com a la Universitat de Cambridge (1599). 

A partir de 1604 s nomenat organista a la Chapel Royal de Jaume I d'Anglaterra, desprs Bachelor of Music a Cambridge (1606), ms tard Msic de Cambra del rei (1619), i finalment organista de l'Abadia de Westminster (1623).

La seva notable contribuci per al desenvolupament de la msica de l'poca es va donar grcies a la seva bonica i genial obra vocal i per a teclat, destinada als oficis religiosos. Per aquest motiu, el 1622 assoleix el ttol de doctor en msica (Doctor of Music), a Oxford. 

Mor tres anys desprs, el 5 de juny de 1625, a Canterbury; en la catedral de Canterbury hi ha un monument dedicat a la seva memria.

Audici.


Enllaos externs.


Obres, partitures de domini pblic i altres informacions sobre Orlando Gibbons:
Icking music archive;
Cpdl.org;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320005" title="Theodoros Zagorakis" nonfiltered="4625" processed="4608" dbindex="124906">

Theodoros Zagorakis (grec modern                   ) (Kavala, 27 d'octubre, 1971) s l'actual (a 2008) president del PAOK Salnica FC i fou un futbolista grec que jugava de migcampista.

 Trajectria .
Comen a jugar al club de la seva ciutat, el Kavala FC per ben aviat els grans clubs grecs es fixaren en ell i el 2003 fitx pel PAOK de Salnica. L'any 1998 fitx pel Leicester City angls, on jug dues temporades i en les dues arrib a la final de la Copa de la Lliga anglesa, guanyant la segona. El 2000 retorn a Grcia a les files de l'AEK Atenes. L'any 2004, el seu triomf a l'Eurocopa el port a ser fitxat pel Bolonya. Acab la seva carrera novament al PAOK.

Fou el capit de la selecci grega que es proclam campiona d'Europa el 2004. Des del 1994 fins el 2007 ha estat 120 cops internacional.

El 18 de juny del 2007, l'any de la seva retirada en actiu, Zagorakis esdevingu president del PAOK.

 Palmars .
Leicester City
Copa de la Lliga anglesa de futbol: 2000;

AEK Atenes
Copa grega de futbol: 2002;

Grcia
Campionat d'Europa de futbol: 2004;

Individual
Eurocopa 2004: Millor jugador del torneig;
Eurocopa 2004: Membre de l'equip ideal del torneig;

Enllaos externs.
 Web de Theodoros Zagorakis ;
 Estadstiques;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320007" title="JAG1" nonfiltered="4626" processed="4609" dbindex="124907">

JAG1 o Jagged-1 s una protena lligand del receptor de membrana Notch1 implicat en decisions cellulars importants durant el desenvolupament. 

Caracterstiques.
El gen que codifica JAG1 cont 26 exons al llarg de 36kb i codifica per una protena homnima de 1218 aminocids i 133,8 kDa. 

La seva expressi comena entre les primeres 32-50 setmanes del desenvolupament embrionari. 

Defectes en aquest gen s'han relacionat amb el sndrome d'Alagille.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320009" title="Examen" nonfiltered="4627" processed="4610" dbindex="124908">
Un examen s una prova d'avaluaci per comprovar el nivell assolit per l'alumne o examinand. S'empren exmens per accedir a ttols (com el carnet de conduir), crrecs (les oposicions) o com a instrument d'avaluaci a l'escola. Altres noms alternatius sn prova o control. Els exmens tenen un temps determinat per al seu desenvolupament i es qualifiquen amb una nota.

Tipus d'exmens.
 de resposta oberta, on es dna un epgraf que s'ha de desenvolupar, amb redacci lliure (pot limitar-se l'espai o no);
 proves objectives o tipus test de mltiples opcions, on s'han de triar un o diversos elements que responguin a preguntes breus;
 veritable o fals, on una srie d'afirmacions han de ser catalogades segons siguin certes o no;
 d'exercicis o problemes, tamb anomenats exmens prctics, en qu l'estudiant ha de resoldre un tipus de situacions procedimentals;

Criticisme.
Els defensors dels exmens addiuen que s un bon mtode d'avaluaci perqu sotmet a tots els alumnes a la mateixa prova i serveix per determinar el nivell que tenen o el grau d'aprenentatge. Tamb argumenten que la nota s objectiva, no sorgeix d'altres mtodes d'avaluaci que poden estar massa influts per les opinions del professor, com l'observaci a classe.

Els seus detractors opinen que es basen massa en la memria humana i que avaluen noms un cert tipus de coneixement (per exemple deixen fora les actituds). La tensi que provoquen pot fer disminuir el rendiment de l'examinand, al marge de ser una situaci artificial que no el prepara per als problemes de la vida adulta. L'avaluaci no s objectiva, s'ha detectat fins a un 20% de variaci entre correctors, i es poden fer trampes durant la seva realitzaci (copiant), alterant el resultat final.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320010" title="Grup dels Sis" nonfiltered="4628" processed="4611" dbindex="124909">
Grup dels Sis o Els Sis (Groupe des Six o Les Six en francs) era un grup de compositors francesos de principis del segle XX.

 Membres .

 Georges Auric (1899 1983);
 Louis Durey (1888 1979);
 Arthur Honegger (1892-1955);
 Darius Milhaud (1892 1974);
 Francis Poulenc (1899 1963);
 Germaine Tailleferre (1892 1983);
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320011" title="Banco de San Fernando" nonfiltered="4629" processed="4612" dbindex="124910">
El Banco de San Fernando o Banco Espaol de San Fernando va ser una instituci financera creada el 1829 durant el govern liberal a iniciativa del Ministre d'Hisenda d'Espanya, Luis Lpez Ballesteros, en substituci de l'antic Banco de San Carlos, assumint el deute d'aquell i incrementant el seu capital amb la intenci de convertir-lo en el primer banc de carcter pblic, amb capacitat d'emissi de moneda a Espanya, encara que estava participat en dos teros per accionistes privats. Entre les seves activitats, a ms de les assenyalades, es va convertir en instrument financer per a salvar la lquidessa del Tresor pblic, especialment en ocasi de la guerra carlina en el regnat d'Isabel II. 

Posteriorment, amb la creaci del Banco de Isabel II, ambdues entitats s'acabarien fusionant. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320013" title="Banco de San Carlos" nonfiltered="4630" processed="4613" dbindex="124911">
El Banco de San Carlos va ser una entitat bancria espanyola creada per Carles III el 2 de juliol de 1782. Les seves funcions bsiques consistien en: convertir els vals reals i descomptar efectes al 4%; contractar el subministrament militar amb una comissi del 10%, i pagar el deute exterior, amb un benefici de l' 1%. 

Es pretenia que el capital fos subscrit per particulars, per els inversors es van mostrar poc inclinats. Per aix, es va obligar a comprar accions a funcionaris i institucions diverses. 

El 1782 es va celebrar la primera junta, que va nomenar director a Francisco Cabarrs. Van ser emesos bitllets i es va intentar atreure dipsits. El Banc va realitzar diverses inversions i el 1793 va obrir una oficina a Pars. El 1790, davant diverses irregularitats, Cabarrs va ser empresonat fins a la seva rehabilitaci el 1796. 

Durant la guerra del Francs, Cabarrs va romandre fidel a Jos I Bonaparte, mentre que altres gestors es van traslladar a Cadis. Reunificada la directiva el 1814, el Banc va allargar la seva existncia, carregat de deutes, fins el 1829. El capital restant desprs de saldar-les es va destinar al nou Banc de San Fernando.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320014" title="Medalla James Craig Watson" nonfiltered="4631" processed="4614" dbindex="124912">
 
La Medalla James Craig Watson (en angls: James Craig Watson Medal) va ser establerta per un llegat de James Craig Watson, i es concedeix per la Acadmia Nacional de Cincies dels Estats Units a qui ha realitzat extraordinries contribucions en astronomia.

Llista de premiats.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320016" title="Luiz Felipe Scolari" nonfiltered="4632" processed="4615" dbindex="124913">

Luiz Felipe Scolari, sobrenomenat Felipo (9 de novembre del 1948, Passo Fundo, Rio Grande do Sul, el Brasil) s un entrenador de futbol brasiler.

Trajectria.
Va ser campi de la Copa del Mn de Futbol 2002 al capdavant de la selecci brasilera. Va participar en el mundial 2006 al capdavant de la selecci de Portugal, la qual dirigir fins i tot l'acabo de l'Eurocopa 2008 d'ustria i Sussa.

L'11 de juny del 2008 el Chelsea FC va confirmar que Luiz Felipe Scolari ser el seu nou Director Tcnic. Luiz Felipe Scolari assumir la direcci del club angls a partir de l'1 de juliol del 2008, segons va informar el Chelsea FC al seu portal de Internet.

 Carrera com entrenador .

1982: CSA ;
1982-1983: EC Juventude. ;
1983: Brasil de Pelotas. ;
1984-1985: Al-Shabab (Arabia Saud). ;
1986: Pelotas. ;
1986-1987: EC Juventude. ;
1987: Grmio. ;
1988: Gois. ;
1988-1990: Al-Qadsia (Kuwait). ;
1990: Seleccin de ftbol de Kuwait.
1991: Cricima. ;
1991: Al Ahli (Arabia Saud). ;
1992: Al-Qadsia (Kuwait). ;
1993-1996: Grmio. ;
1997-1997: Jubilo Iwata (Jap). ;
1997-2000: Palmeiras. ;
2000-2001: Cruzeiro.
2001-2002: Seleccin de ftbol de Brasil. ;
2002-2008: Seleccin de ftbol de Portugal.
2008: Chelsea Football Club.

 Referncies .


 Enllaos externs .

Entrevista del 2001;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320017" title="Cinesina" nonfiltered="4633" processed="4616" dbindex="124914">


Les cinesines o kinesines sn una famlia de protenes motores que intervenen en el transport intracellular antergrad sobre els microtbuls (components del citosquelet).

 Estructura molecular . 
La cinesina I s un dmer de dues cadenes pesades, cadascuna de les quals est associada a una cadena lleugera, amb un pes molecular total de 380.000 Da. Consta de dos dominis globulars (caps), una tija central i un parell de dominis (cues), tamb globulars per ms petits. El domini cap possex l'activitat ATPasa i uneix els microtbuls, i el domini cua reconeix la membrana lipdica de les vescules a transportar, probablement per mediaci de les cadenes lleugeres.

 Funci .
La majoria de les cinesines intervenen en el transport antergrad de vescules, s a dir, impliquen un moviment cap a la part ms distal de la cllula o la neurita, cap a l'extrem (+) dels microtbuls, sobre els quals es desplacen. Per contra, l'altra famlia de protenes motores, les dinenes, empren els mateixos rails per dirigeixen les vescules cap a la part ms proximal de la cllula, per aix es diu que el seu transport s retrgrad.

 Classificaci .
Segons el seu paper en la fisiologia cellular, las cinesines es divideixen en:

Motors citoslics;
Cinesines I;
Cinesines II;
Motors mittics;
Cinesina BimC;
Cinesina Ncd;

Aquesta distinci s vital, ja que si b les cinesines intervenen en el trfic vesicular durant la interfase del cicle cellular, tant o ms important s la seva correcta funci durant la mitosi, en la qual afavoreixen el moviment dels microtbuls per a conformar el fus acromtic i separar les cromtides germanes durant l'anafase.

 Tcniques que han perms el seu estudi . 
Tpicament han estat estudiades en fraccions cellulars riques en microtbuls i amb un elevat transport vesicular altament ordenat. S'ha estudiat en axons de neurones i ms freqentment en el de calamar gegant, per la seva mida. Les tcniques ms emprades per al seu estudi han estat les purament morfolgiques, com la microscpia electrnica de rastreig o de transmissi; les bioqumiques, com l'electroforesi; les biofsiques, com el parany ptic; les d'immunomarcatge amb fluorescncia o enzims; i les gentiques, per deleci de dominis proteics o mitjanant animals knockout.

 Bibliografia .

 

 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320022" title="Pagell" nonfiltered="4634" processed="4617" dbindex="124915">

El pagell o pitxell (Pagellus erythrinus) s un peix de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

 Fa de 20 a 40 cm de llargria total, b que pot atnyer els 60 cm.
 Cos ovalat, allargat i comprimit.
 T el perfil ceflic convex.
 Morro punxegut.
 Boca grossa, amb petites dents cniques i molars a les dues mandbules. ;
 De color vermell rosat amb reflexos metllics.
 T la mucosa bucal negra i els opercles amb una franja vermella.
 Ulls ovalats i ms petits que els del gors (Pagellus bogaraveo) i els del besuc (Pagellus acarne).
 L'aleta dorsal s llarga. Les pectorals, llargues i acabades en punta, arriben a l'inici de l'anal. La caudal s escotada.

Reproducci.

s hermafrodita proterognic, essent primer femella durant dos anys i desprs mascle. La reproducci es du a terme des de mar fins a setembre.

Alimentaci.

Menja peixos, molluscs i crustacis.

Hbitat.

s una espcie demersal que viu als fons sorrencs i fangosos fins als 200 m a la Mediterrnia i els 300 m a l'Atlntic. Tamb pot aparixer a fons rocallosos.

Distribuci geogrfica.

Es distribueix per tot el Mediterrani i a la Mar Negra. A l'Atlntic apareix des d'Escandinvia fins a Angola.

Costums.

s una espcie sedentria i costanera. Durant l'estiu s quan ms s'apropa a la costa.

Pesca.

s comestible (de carn blanca) i es captura amb palangres, volant i amb tremall.

Referncies.



Enllaos externs.

 Enciclopdia Catalana. ;
 ITIS. ;
 FishBase. ;
 Fotografies i hbitat del pagell. ;
 Animal Diversity Web. ;
 Encyclopedia of Life. ;
 Taxonomia del pagell. ;
 Ictimed. ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320028" title="John Gijsbert Alan Heitinga" nonfiltered="4635" processed="4618" dbindex="124919">

John Gijsbert Alan Heitinga (nascut el 15 de novembre de 1983 a Alphen aan den Rijn) s un futbolista holands que juga a l'Atltico de Madrid. 










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320029" title="Laminina" nonfiltered="4636" processed="4619" dbindex="124920">

La laminina s una glicoprotena que forma part de la lmina basal associada a altres protenes com el collagen, entactina, proteoglicans i fibronectina. T una longitud de 120 nm, i travessa tota les capes de la lmina basal. La seva funci seria la d'ancorar les cllules epitelials a la lmina densa doncs t llocs d'uni per a molcules d'integrines de la membrana cellular de la base cellular.

 Laminina I .

La laminina I s una gran complex proteic flexible format per tres llargues cadenes polipeptdiques ( ,  ,  ) disposades en forma de creu i unides mitjanant ponts disulfur. Cadascuna de les cadenes polipeptdiques aquesta constituda per ms de 1500 aminocids; s'han identificat 5 tipus de cadenes  , 3 de tipus   i 3 tipus de cadena  , les quals poden associar-se formant 45 isoformes diferents de laminina; algunes d'elles han estat caracteritzades i presenten una distribuci tissular caracterstica. 

La laminina-I s un component de la majoria dels heterotrmers la importncia dels quals queda de manifest per la mort que s'observa en embrions que manquen de la protena, els quals sn incapaces de formar una lmina basal. A ms la laminina t diferents dominis funcionals, un dels quals presenta alta afinitat pel perlec, altres pel nidgen i almenys dos pel receptor cellular de la laminina. 

La composici exacta de la lmina basal varia d'un teixit a un altre, i fins i tot d'una regi a una altra en la mateixa lmina, per la majoria de les lmines basals madures contenen collgen de tipus IV, proteoglicans del tipus heparn sulfat (perlec) i glicoprotenes com la laminina i el nidgen.

 Laminina II .

Estudis recents relacionen la laminina II, molt abundant en els nervis perifrics i en el mscul estriat, com el lloc d'uni de Mycobacterium leprae (responsable de la lepra) essent aquesta laminina l'entrada d'acci d'aquesta malaltia.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320037" title="KCNE1" nonfiltered="4637" processed="4620" dbindex="124921">

KCNE1 s un canal de potassi activat per voltatge pertanyent a la famlia relacionada amb Isk, codificat pel gen hum homnim. El gen est relacionat amb el sndrome del QT llarg tipus 5. Les mutacions en el gen KCNE1 poden causar el sndrome de Romano-Wards (en heterozigosi), aix com el sndrome de Jervell i Lange-Nielsens (en homozigosi).

Referncies.


Enllaos externs.
 Referncia al MeSH ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320039" title="KCNE2" nonfiltered="4638" processed="4621" dbindex="124922">

KCNE2 s un gen hum que codifica per un canal de potassi activat per voltatge pertanyent a la famlia relacionada amb Isk. El gen est relacionat amb el sndrome del QT llarg.

La protena KCNE2 resultant est formada per tan sols 123 aminocids, amb seqncies consens per a d llocs de N-glicosilaci a dues asparagines (asn6 i asn29) i dos llocs de fosforilaci mediada per PKC (de l'angls, protein kinase C) a les treonines (thr71 i ser74).

Referncies.


Enllaos externs.
 Referncia al MeSH ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320040" title="Tom Ujfalui" nonfiltered="4639" processed="4622" dbindex="124923">

Tom Ujfalui (nascut el 24 de mar de 1978 a Rma ov) s un futbolista txec que juga a l'Atltico de Madrid.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320042" title="1a etapa del Tour de Frana 2008" nonfiltered="4640" processed="4623" dbindex="124924">
La 1a etapa del Tour de Frana 2008 es va crrer el 5 de juliol. Els corredors van haver de recrrer 197,5 km entre Brest i Plumelec, a la Bretanya.



Perfil de l'etapa.
Per primera vegada des de 1966 el Tour de Frana no comena amb un prleg o una contrarellotge individual, sin que ho fa amb una etapa en lnia de 197,5 quilmetres entre Brest (Finistre) i Plumelec (Morbihan).

Els ciclistes hauran de superar quatre cotes de quarta categoria. Les dues primeres, les cotes de Ty-Jopic (30 km, a Pont-de-Buis-ls-Quimerch) i de Kerivarc'h (49 km, a Brasparts), se situen al sud de les muntanyes d'Arre. El coll de Toullaron, a les muntanyes Negres, marca el pas entre els departaments de Finistre i de Morbihan al 86 quilmetre i constitueix el punt ms elevat de l'etapa (266 m). Finalment, la cota de Guenerv se situa al km 147.

L'etapa tamb comprn tres esprints intermitjos a Plonvez-du-Faou, Gourin i Remungol.

L'arribada a Plumelec es troba al cim de la cota no puntuable de Cadoudal, anomenada l'Alpe-d'Huez bretona. Aquesta cota t un pendent ascendent de 6,2% durant 1.700 metres.

Desenvolupament de l'etapa.
Line Renaud va donar la sortida d'aquesta etapa i del Tour de Frana 2008 a Brest, 50 anys desprs d'haver donat la sortida al Tour de Frana 1958 a Brusselles.

Una escapada de vuit corredors (Lilian Jegou, Geoffroy Lequatre, Thomas Voeckler, Stphane Aug, Jos Luis Arrieta, Rubn Prez, David de la Fuente i Bjrn Schrder) es produeix des dels primers quilmetres. La diferncia creix rpidament, fins arribar als 8 minuts i quinze segons al cim de la cota de Ty-Jopic (30 km). Al primer esprint intermig (km 62) la diferncia havia baixat fins  els 5 minuts i 35 segons per l'impuls donat al gran grup per part del Crdit Agricole el Liquigas, Rabobank i Caisse d'Epargne.

Voeckler i Schrder lluiten pels primers punts de la muntanya, intercanviant-se les dues primeres posicions en les dues primeres cotes del dia, i quedant empatats a punts al final de la jornada. Lilian Jegou guanya la tercera cota i David de la Fuente la quarta.

Poc desprs de l'esprint de Remungol, a 36 quilmetres de l'arribada, i quan la diferncia dels escapats ja era inferior als dos minuts respecte al gran grup, Stphane Aug llana el primer atac dins el grup d'escapats. Poc desprs s agafat i s llavors de la Fuente el que ataca i sols s seguit per Jegou. Els fins llavors companys d'escapada sn agafats pel gran grup a manca de 26 quilmetres de Plumelec. Els dos escapats seran finalment agafats a 7 km de l'arribada.

Romain Feillu (Agritubel) s el primer en atacar a la cota final de Cadoudal, seguit per Stefan Schumacher (Gerolsteiner). Tots dos sn agafats i Kim Kirchen (Columbia) accelera, per no pot resistir a l'acceleraci d'Alejandro Valverde (Caisse d'Epargne) a 250 metres de la lnia, el qual guanya, amb un segon de ventatja sobre Philippe Gilbert (Franaise des Jeux) i Jrme Pineau (Bouygues Telecom).

Durant el decurs de l'etapa el colombi Mauricio Soler, vencedor del gran premi de la muntanya en l'edici del Tour de Frana 2007 pateix una forta caiguda que li fa perdre ms de 3 minuts a la lnia d'arribada

Esprints intermitjos.
 1r esprint intermig. Plonvez-du-Faou (km 62) ;

 2n esprint intermig. Gourin (km 90,5) ;

 3r esprint intermig. Remungol (km 157) ;


Ports de muntanya.
 Cota de Ty-Jopic. 4a categoria (km 29,5) ;

 Cota de Kerivarc'h. 4a categoria (km 48,5) ;

 Col de Toullaeron. 4a categoria (km 85,5) ;

 Cota de Guenerv. 4a categoria (km 146,5) ;


Classificaci de l'etapa.


Classificacion general.


 Classificacions annexes .
Classificaci per punts.


Classificaci de la muntanya.


Classificaci del millor jove.


Classificaci per equips.


Combativitat.
 Lilian Jegou ()

Abandonaments.
 Herv Duclos-Lassalle ()

Enllaos externs.
1a etapa a www.letour.fr ;

Notes. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320043" title="Castellers de Sant Feliu" nonfiltered="4641" processed="4624" dbindex="124925">


Els Castellers de Sant Feliu sn la colla castellera de Sant Feliu de Llobregat, la capital del Baix Llobregat. La colla va ser fundada l'any 1996 i els seus padrins sn la Colla de Castellers d'Esplugues. El color de la seva camisa s el magenta en honor a la Ciutat de les roses, com s tamb conegut Sant Feliu de Llobregat. El seu castell ms important s el 4de7a (quatre de set amb l'agulla), descarregat per primer cop el 10 de novembre de 2002 a Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat).


 Enllaos externs .
Web oficial dels Castellers de Sant Feliu;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320047" title="Grgory Coupet" nonfiltered="4642" processed="4625" dbindex="124926">

Grgory Coupet (nascut el 31 de desembre del 1972 a Lo Pui de Velai) s un futbolista francs que juga a l'Atltico de Madrid. 









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320050" title="2a etapa del Tour de Frana 2008" nonfiltered="4643" processed="4626" dbindex="124927">
La 2a etapa del Tour de Frana 2008 es va disputar el diumenge 6 de juliol entre les localitats d'Auray i Saint-Brieuc, per totalitzar un recorregut de 164,5 km.



Perfil de l'etapa.
 La carrera travessa el departament d'Ar Mor-Bihan des d'Auray, per entrar al de les Costes del Nord, a Neulliac, al km 80,5. L'avituallament s'efectua a Saint-Jean, al km 86,5.

En un recorregut trencacames, els ciclistes es trobaran 4 ports de muntanya, tots ells de poca entitat. Els dos primers, el de Bieuzy-Lanvaux (km 23,5) i el de Kergrois (km 43), estan catalogats de 4a categoria. La tercera dificultat muntanyosa s la ms complicada del dia, el Mr-de-Bretagne (km 92), sent catalogada de 3a categoria. Aquesta dificultat s immediatament seguida per la cota de Saint-Mayeux (km 96), de 4a categoria.

En el transcurs de l'etapa els ciclistes hauran de passar per tres esprint intermitjos, a Camors (km 28,5), Pontivy (km 74) i Corlay (km 103).

L'arribada es troba situada a Saint-Brieuc, amb uns darrers quilmetres lleugerament ascendents, abans d'arribar a la lnia de meta.

Desenvolupament de l'etapa.
Un atac iniciat durant el primer quilmetre per Danny Pate (Garmin Chipotle) condueix a la formaci d'un grup al capdavant de la cursa comprs per Fabian Wegmann (Gerolsteiner), Murilo Fischer (Liquigas) i Sylvain Chavanel (Cofidis). El grup d'escapats ser agafat al peu de la cota de Bieuzy-Lanvaux per un gran grup encapalat pel Bouygues Telecom. Chavanel ataca durant l'ascensi, emportant-se amb ell Thomas Voeckler. Ambds arribaran a tenir una diferncia de 6' 30" respecte el gran grup a manca de 100km per finalitzar l'etapa. Chavanel i Voeckler es repartiran els punts de la muntanya: Voeckler passant en primer lloc per la cota de Kergroix i Chavanel pel Mr-de-Bretagne.

La situaci canvia al gran grup desprs d'aquesta darrera cota. Christophe Moreau (Agritubel), acompanyat del seu ajudant David le Lay, s'escapen del gran grup que en aquells moments es trobava a 3' dels capdavanters. Finalment els 4 corredors s'uniran per formar-ne un de 4 corredors a manca de 56 km pel final d'etapa. 

La Franaise des Jeux i el  tiren al capdavant del gran grup, reduint l'escapada rpidament. A 35 km la diferncia s de sols 1' 35". Amb l'ajuda del Quick Step i el Credit Agricole agafen els escapats a poc ms de 5km pel final d'etapa, tot i un darrer esfor de Chavannel per arribar sol. 

Al final Fabian Cancellara (Team CSC) llana un dur atac que s respost per Filippo Pozzato. Amb tot, seran agafats pels esprnters. A 200 metres de l'arribada Thor Hushovd s'escapa i resisteix l'atac de Kim Kirchen per guanyar l'etapa, la sisena que aconsegueix en les diferents edicions del Tour de Frana en qu ha participat, i la 8a d'aquest 2008.

Alejandro Valverde conserva el maillot groc, per davant de Kirchen i scar Freire. Philippe Gilbert, segons fins aquest moment, arribada amb retard a meta per una caiguda, passant a la 12a posici. 

Grcies a la segona posici a l'etapa, Kirchen es vesteix amb el maillot verd dels punts. Thomas Voeckler es cofirma en el liderat de la muntanya i Riccardo Ricco es mant com a millor jove.

Esprints intermitjos.
 1r esprint intermig. Camors (km 28,5) ;

 2n esprint intermig. Pontivy (km 74) ;

 3r esprint intermig. Corlay (km 103) ;


Ports de muntanya.
 Cota de Bieuzy-Lanvaux. 4a categoria (km 23,5) ;

 Cota de Kergroix. 4a categoria (km 43) ;

 Cota del Mr-de-Bretagne. 3a categoria (km 92) ;

 Cota de Saint-Mayeux. 4a categoria (km 96) ;


Classificaci de l'etapa.


Classificacion general.


 Classificacions annexes .
Classificaci per punts.


Classificaci de la muntanya.


Classificaci del millor jove.


Classificaci per equips.


Combativitat.
 Sylvain Chavanel ()

Abandonaments.
No es produeix cap abandonament durant aquesta etapa.

Enllaos externs.
2a etapa a www.letour.fr ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320054" title="Santa Eufemia" nonfiltered="4644" processed="4627" dbindex="124928">


Santa Eufemia s un municipi de la provncia de Crdova a la comunitat autnoma d'Andalusia, a la comarca de Valle de los Pedroches.  
   
 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320056" title="Connexina" nonfiltered="4645" processed="4628" dbindex="124929">

Les connexines, tamb anomenades protenes d'enlla gap, conformen una famlia de protenes estructurals transmembrana que s'uneixen per a formar enllaos gap  (gap junctions, en angls) en els vertebrats (una famlia totalment diferent de protenes, les inexines, formen enllaos gap en els invertebrats). Cada enlla gap es compon de 2 hemicanals o connexones, compostos cadascun d'ells per 6 molcules de connexina. Els enllaos gap sn essencials per a molts processos fisiolgics, com per exemple la despolaritzaci coordinada en el mscul cardac i el correcte desenvolupament embrionari. Per aquesta ra, les mutacions en els gens encarregats de la codificaci de la connexina poden dur a anormalitats en la funci i el desenvolupament de l'organisme.

Estructura.

Les connexines sn protenes de quatre passos transmembrana amb terminacions carboxi i aminoterminals citoplasmtiques, un bucle citoplasmtic (de CL, de l'angls: cytoplasmic loop) i dos bucles extracellulars (El-1) i (El-2). Les connexines s'uneixen entre si en grups de 6 per a formar hemicanals (connexons) i al seu torn, dos hemicanals poden combinar-se per a formar un enlla gap. La famlia gnica de la connexina s diversa, amb 21 membres identificats en el genoma hum seqenciat, i 20 en el de ratol (19 dels quals sn parells ortlegs). Solen pesar entre 26 i 60 kDa, i possexen una longitud mitja de 380 aminocids.

 Referncies .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320057" title="Torrecampo" nonfiltered="4646" processed="4629" dbindex="124930">


Torrecampo s un municipi de la provncia de Crdova a la comunitat autnoma d'Andalusia, a la comarca de Valle de los Pedroches.  
   
Demografia.


 
Enllaos externs.
Torrecampo - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia.
Torrecampo - Pobles d'Espanya.
Tot Torrecampo.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320059" title="Villanueva del Duque" nonfiltered="4647" processed="4630" dbindex="124931">


Villanueva del Duque s un municipi de la provncia de Crdova a la comunitat autnoma d'Andalusia, a la comarca de Valle de los Pedroches.  
   
Demografia.



Enllaos externs.
Pgina municipal;
Notcies del municipi;
Guia Virtual;
Rdio Guia a http://www.villanuevadelduque.com ;
Villanueva del Duque - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;
Villanueva del Duque a la CORDOBAPEDIA;

 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320061" title="Villaralto" nonfiltered="4648" processed="4631" dbindex="124932">


Villaralto s un municipi de la provncia de Crdova a la comunitat autnoma d'Andalusia, a la comarca de Valle de los Pedroches.  
   
Demografia.



Enllaos externs.
Villaralto - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320063" title="Villanueva de Crdoba" nonfiltered="4649" processed="4632" dbindex="124933">


Villanueva de Crdoba s un municipi de la provncia de Crdova a la comunitat autnoma d'Andalusia, a la comarca de Valle de los Pedroches.  
   
Demografia.



Historia. 
La vila actual va sorgir en els primers anys del segle XV amb el nom de Encinaenana (a causa de la presncia en aquest lloc d'aquesta planta arbria). La seva fundaci hauria estat deguda a vaquers de Pedroche (que van emigrar a causa de la pesta) establerts en ella des de comenaments del segle XV. L'actual nom de Villanueva de Crdoba sorgeix a la fi del segle XV (1499), que segons J. Ocaa va poder sser a causa del desig dels vens de reafirmar la seva independncia respecte als senyorius propers. Sembla ser que en alguns moments es coneix com a Villanueva de la Jara per la seva proximitat a la devesa del mateix nom. Villanueva de Crdova va rebre de Carles I i de la seva mare Joana el ttol de vila el 18 d'abril de 1533, sent la seva poblaci d'aleshores de 280 vens ( 1 ve = +/- 4 habitants). 

Enllaos externs.
Ajuntament de Villanueva de Crdoba  ;
Villanueva de Crdoba - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;
Villanueva de Crdoba Centro Guadalinfo de Villanueva de Crdoba;

 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320068" title="Rosa Aguilar Rivero" nonfiltered="4650" processed="4633" dbindex="124934">

Joaquina Rosa Aguilar Rivero (Crdova, 7 de juliol de 1957) s una poltica andalusa. s l'alcaldessa de Crdova des de 1999. Va realitzar el Batxillerat en el C.D.P. La Sagrada Famlia i en el curs 1974/1975 va comenar els seus estudis universitaris en el Collegi Universitari de Crdova. En 1980 es va llicenciar en Dret per la Universitat de Sevilla. 

En 1974 va ingressar en PCE, afiliant-se a Comissions Obreres en 1978. En acabar la seva carrera universitria, es va integrar en l'assessoria jurdica del sindicat fins a 1985, any en el qual, al costat d'altres companys, va muntar un bufet dedicat a temes mercantils, laborals i matrimonials. En 1987, i desprs de ser escollida regidora de l'Ajuntament de Crdova per Izquierda Unida (IU), va abandonar el bufet. Va ser regidora entre 1987 i 1991. Entre 1990 i 1993 va ser diputada del Parlament d'Andalusia, i entre 1993 i 2000 va ser diputada del Congrs per Crdova. 

Va ser escollida alcaldessa de Crdova en 1999 grcies a un pacte amb el PSOE (Izquierda Unida va obtenir nou regidors i el PSOE sis; el seu pacte superava als 14 regidors del Partit Popular), repetint en 2003, aquesta vegada ja en solitari al guanyar les eleccions municipals amb el 41,8% dels vots i 13 regidors (enfront dels 12 del Partit Popular i 4 del PSOE). A les eleccions municipals de 2007, la seva candidatura va quedar, com en 1999, en segon lloc, desprs del Partit Popular, amb un 35,53% dels vots i 11 regidors (enfront de 14 del PP i 4 del PSOE). El 16 de juny va ser escollida novament alcaldessa grcies a un nou pacte amb el PSOE. 

Ha mantingut una postura crtica enfront d'algunes de les poltiques de la seva coalici com el paper d'Ezker Batua Berdeak (el referent d'Izquierda Unida al Pas Basc) en el Govern Basc o la participaci d'EBB en el govern municipal d'Acci Nacionalista Basca per a governar a Mondragn desprs de les municipals de 2007. Tamb va qestionar el posicionament negatiu d'IU pel que fa a la Constituci Europea. Ha estat un dels suports de Gaspar Llamazares com a coordinador general de la coalici i ha mantingut freqents enfrontaments amb el PCE. s membre del Consell Poltic Federal, de la Presidncia Federal i de l'Executiva de Izquierda Unida, de la qual s responsable de relacions institucionals. Des de 2003 tamb s vicepresidenta segona de la Federaci Espanyola de Municipis i Provncies. Desprs dels dolents resultats electorals d'Esquerra Unida a les eleccions de 2008, el seu nom va ser esmentat com possible reemplaament de Gaspar Llamazares, encara que Rosa Aguilar va descartar-ho.  Tanmateix, la seva situaci d'enfrentament amb sectors d'IU se agreuj l'abril de 2008, en revelar-se que feia temps que no pagava les quotes del PCE (ra pera la qual havia estat donada de baixa del PCE) o que havia votat a la candidata socialista al Senat, Maribel Flores.

 Referncies .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320073" title="Comarca de Crdoba" nonfiltered="4651" processed="4634" dbindex="124935">

La Comarca de Crdoba s una comarca d'Andalusia que es correspon exactament amb el terme municipal de la ciutat de Crdova.
 Pedanies .
Abolafia de la Torre;
Alameda del Obispo;
Alcolea;
Castillo de La Albaida;
Cerro Muriano;
El Higuern;
El Tarajal;
Encinarejo de Crdova;
Estacin de Fernn Nez;
La Balanzona;
Las Ermitas;
Las Quemadas;
Lope Amargo;
Los Arenales;
Los Cansinos;
Los Morales;
Majaneque;
Medina Azahara;
Ntra. Sra. de Linares;
Pedroches;
Pragdena;
Puente Viejo;
Santa Cruz;
Santa Rosa;
Santo Domingo;
Sta. M. de Trassierra;
Torres Cabrera;
Valchilln;
Villarrubia;

 Fronteres .
 Al Nord amb Valle del Guadiato.
 A l'Oest amb Valle Medio del Guadalquivir.
 Al Sud amb Campia Sur de Crdoba i la Campia de Baena.
 A l'Est amb Alto Guadalquivir.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320074" title="Paolo Conte" nonfiltered="4652" processed="4635" dbindex="124936">
Paolo Conte (Asti, 6 de gener del 1937) s un dels cantautors italians ms coneguts i influents. La seva obra es mou entre els parmetres del blues i el jazz, l'estil dels chansonniers francesos, la can d'autor i les msiques del mn.

 Biografia .

Llicenciat en dret (motiu pel qual es va guanyar el sobrenom dAvvocato, advocat) s'apropa al mn del jazz com a aficionat tocant el vibrfon en alguns grups musicals d'Asti. Alhora, comena a escriure les seves primeres canons en collaboraci amb el seu germ Giorgio.

A mitjan dels anys seixanta es dna a conixer com a autor amb canons com "La coppia pi bella de l'escateixo " i "Azzurro" (cantades per Adriano Celentano), "Insieme a te non ci sto pi" (Caterina Caselli), "Tripoli '69" (Patty Pravo) o "Genova per noi" (Bruno Lauzi).

Per s el 1974 quan debuta no solament com a autor, sin tamb com a cantant. I l'any segent repeteix l'experincia amb un nou disc. Tant aquest com el de l'any 74 porten com a ttol noms el seu nom, Paolo Conte. Tanmateix, ser el 1979 amb Un gelato a la llimon quan aconseguir ser valorat plenament pel pblic, primer de tot a Frana, i desprs a la resta d'Europa, per on realitzar diverses gires, recollides a Concerti (1985) i Paolo Conte Live (1988).

Les seves canons ms emblemtiques sn: "Lo zio", "Come di", "La riconstruzione del Mocambo", "Dancing", "Via con me", "Diavolo roso", "Una giornata al mare", "Sotto le stelle del jazz", "Parole d'amore scritte a macchina", "Un fachiro al cinema", "L'incantatrice", "Una faccia in prestito", "Sonno elefante", "Elegia", i moltes ms.

El mn reflectit a les canons de Paolo Conte t moltes influncies de les esttiques urbanes sorgides del cinema, la msica de jazz, el circ o el cabaret. Les lletres, imaginatives, irniques, sensuals, estan inspirades en un imaginari onric de signe surrealista. El text se sustenta en una ornamentaci instrumental brillant que va del blues al jazz, del tango a la msica de cabaret, de l'experimentalisme ms auda a la msica de banda dels pobles mediterranis, dels apunts vanguardistes a les msiques africanes o sud-americanes.

Ha estat un dels msics i cantants europeus ms influents de les ltimes dcades.

 Discografia .

 Paolo Conte (1974);
 Paolo Conte (1975);
 Un gelato al limn (1979);
 Paris milonga (1981);
 Appunti di viaggio (1982);
 Paolo Conte (1984);
 Concerti (1985, en directe);
 Aguaplano (1987);
 Paolo Conte Live (1988, en directe);
 Parole d'amore scritte a macchina (1990);
 Stai seria con la faccia ma per (1992, recopilaci);
 900 (1992);
 Tourne (1993, en directe);
 Una faccia in prestito (1995);
 The best of Paolo Conte (1996, recopilaci);
 Tourne 2 (1998, en directe);
 Razmataz (2000);
 Reveries (2003, recopilaci);
 Elegia (2005);
 Live Arena Di Verona (2005, en directe);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320075" title="Elsa Pataky" nonfiltered="4653" processed="4636" dbindex="124937">

Elsa Pataky (Madrid, 18 de juliol del 1976) s una actriu espanyola.

Biografia.
Infantesa i inicis carrera.
Pataky va nixer com Elsa Lafuente Medianu a Madrid, Espanya, filla de Cristina Pataky, una publicista de descendncia romans-hongaresa, i Jos Francisco, un qumic. Pataky assist a l'Universidad de San Pablo on estudi periodisme. Durant aquest temps, tamb va acudir a classes d'actuaci. Tamb fou membre de la companyia de teatre de Madrid, al Teatro Cmara de ngel Gutirrez. Finalment, abandon l'universitat quan fou escollida per formar part de la srie de televisi Al salir de clase.

Carrera.
Elsa Pataky es va estrenar en els llargmetratges amb la pellcula Clara que va rodar en 1999. Aquest mateix any va aparixer en Tatawo, de Jo Sol, i poc desprs va arribar el seu primer gran xit, el thriller juvenil d'lvaro Fernndez Armero titulat El art ede morir, que va protagonitzar al costat d'altres joves actors de moda com Fele Martnez i Gustavo Salmern. 

La majoria de les pellcules en les quals ha treballat sn comdies: Menos es ms de Pascal Jongen, Noche de Reyes de Miguel Bardem, Sin noticias de Dios de Agustn Daz Yanes o l'absurda Peor imposible de David Blanco i Jos Semprn. 

En l'estiu del 2000, va signar un contracte publicitari amb l'empresa Nestl per a la promoci de gelats. 

En l'estiu del 2003 estrena El furgn, Atraco a las 3... y media i la pellcula de terror Beyond Re-Animator. En aquest mateix any, va aparixer a l'edici espanyola de la revista Playboy, en unes fotografies en blanc i negre on apareix nua.

Encara que la seva carrera sembla centrada en el cinema, Elsa Pataky no ha deixat de collaborar en altres camps. Va tornar a la televisi per a participar en la srie To Willy i ha intervingut en una producci televisiva canadenca cridada Queen of Swords i en Los Serrano. A ms, hem pogut veure-la en Se busca un cadver, un projecte exclusiu per a Internet, i fins i tot ha aparegut en el vdeo musical Retorciendo palabras del grup Fangoria.

En 2005 fou la model triada per a anunciar la Guia Campsa. Aquell mateix any protagonitza la versi cinematogrfica de Ninette de Miguel Mihura, dirigida per Jos Luis Garci. 

En 2006 dna el salt a Hollywood amb un breu paper en la pellcula protagonitzada per Samuel L. Jackson, Serpientes en el avin.

En el 2007 es veu embolicada en una polmica, quan la revista Elle li realitza unes fotos semidespullada en una platja extica i la sessi s piratejada per un paparazzi. Les imatges illegals, ms atrevides, van ser publicades en la revista Intervi sense el seu perms. Finalment, el Grup Zeta, propietari de la revista Intervi, va ser condemnat pel jutjat mercantil nmero 2 de Barcelona a indemnitzar a la revista Elle.   

 Filmografia .

2000: El arte de morir interpretant a Candela.
2000: Menos es ms interpretant a Diana.
2003: Atraco a las 3... y Media interpretant a Katya.
2003: Beyond Re-Animator, interpretant a Laura Olney.
2003: El Furgn interpretant a Nina.
2004: Romasanta, pellcula espanyola de terror sobre la llegenda d'un home llop.
2004: Tiovivo c. 1950, pellcula espanyola de Jos Luis Garci en la qual interpreta a Balbina.
2005: Iznogoud, fou la seva primera pellcula a Frana amb un gran xit de taquilla (n. 1 en 2005).
2005: Ninette, dirigida per Jos Luis Garci.
2005: Robots, don veu a un dels personatges de la pellcula.
2006: Serpientes en el avin.
2007: Mncora.
2007: Manuale d'amore 2.
2007: Santos.
2008: Astrix en los Juegos Olmpicos.
2008: Stake or die.

Referncies.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320082" title="Concert per a dos violins de Bach" nonfiltered="4654" processed="4637" dbindex="124938">
El Concert per a dos violins o Doble concert per a viol (BWV 1043), en re menor, s potser una de les obres ms famoses i reconegudes de Johann Sebastian Bach i est considerada una de les obres mestres del Barroc. Bach la va compondre a Leipzig entre 1730 i 1731, probablement per a ser interpretada pel Leipzig Collegium Musicum. Tamb existeix en un arranjament per a dos clavicmbals, per transportada a la tonalitat de do menor (BWV 1062).

Aquest concert es caracteritza per la relaci entre els dos violins solistes, la qual s ms notable en el moviment ms fams, un expressiu Largo ma non tanto. En aquest moviment, l'orquestra de corda es limita a acompanyar amb acords mentre tot el protagonisme es centre en els dos violins solistes.

El concert s compost de tres moviments:
 Vivace;
 Largo ma non tanto;
 Allegro;

Enllaos externs.
 Informaci i arxius sobre el Concert per a dos violins de Bach a Mutopiaproject;
Versi amb sintetitzador en format WMA;
Article "J.S. Bach" en el Grove Music Online ;
 ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320093" title="Fernando Collor de Mello" nonfiltered="4655" processed="4638" dbindex="124939">



Fernando Affonso Collor de Mello (Rio de Janeiro, 12 d'agost de 1949) s un empresari i poltic brasiler, actualment afiliat al Partit Laboral Brasiler. Va ser el primer president de la Repblica triat per vot directe desprs del Rgim Militar, el 1989, pel perode de 1990 i 1992. 

El govern va ser marcat per la implementaci del Pla Collor, per l'obertura del mercat nacional a la importacions i per l'inici del Programa Nacional de Desestatitzaci. 

Va renunciar al crrec en la temptativa d'evitar un procs d'impeachment fonamentat en acusacions de corrupci. Encara que hagi renunciat, Fernando Collor va tenir els seus drets inhabilitats per vuit anys per determinaci de Senat Federal, i noms va ser triat novament per a crrec pblic en 2006, prenent possessi com senador per Alagoas el 2007. 


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320103" title="Casa del gremi dels velers" nonfiltered="4656" processed="4639" dbindex="124940">

La casa del gremi dels velers fou construda entre 1758 i 1763 com a seu del gremi de teixidors de veles, que existia a Barcelona des del 1553, per que va experimentar una gran expansi degut al creixement de la demanda de veles (de seda) per l'augment del trfic martim a partir de finals del segle XVII. Va ser projectat per Joan Garrido i conserva els esgrafiats originals del segle XVIII a les faanes sud-oest (que dna a la Via Laietana) i sud-est. L'altra faana, que dna a la placeta de Sant Francesc, havia estat fins a l'obertura de la Via Laietana una paret mitgera, i coincidint amb la remodelaci de l'edifici que dirig el 1930 l'arquitecte Jeroni Martorell l'estucador Ferran Serra hi va fer uns altres esgrafiats imitant els antics. A la cantonada hi ha una imatge de la Immaculada Concepci obra de Joan Enrich.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320109" title="Raimundo Fernndez Villaverde" nonfiltered="4657" processed="4640" dbindex="124941">
Raimundo Fernndez Villaverde y Garca del Rivero. (* Madrid, 20 de gener de 1848-   Madrid, 15 de juliol de 1905) fou un poltic espanyol que va ser president del Consell de ministres durant el regnat d'Alfons XIII i ministre de Governaci, de Gracia i Justcia, d'Hisenda, i d'Ultramar en diferents governs formats durant el regnat d'Alfons XII, la regncia de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena i el regnat d'Alfons XIII. 
Biografia. 
Marqus de Pozo Rubio, Fernndez Villaverde va estudiar batxillerat a l'Institut de San Isidro i posteriorment Dret a la Universitat Central on a l'edat de 21 anys es va llicenciar, especialitzant-se en Dret mercantil i Hisenda pblica. Desprs d'arribar al grau de doctor, en fou nomenat professor supernumerari. Adscrit al Partit Conservador, assol l'acta de diputat pel districte de Caldas, pertanyent a la circumscripci de Pontevedra, a les eleccions celebrades el 15 de setembre de 1872, en les quals Serrano va resultar escollit President del Consell de Ministres. 

A les successives eleccions celebrades fins a 1903 tornaria a obtenir esc de diputat per Pontevedra. En 1877 va ser nomenat director general d'Administraci local i a l'any segent de la Intervenci General de l'Administraci de l'Estat. El 22 de mar de 1880 va ser nomenat sotssecretari amb Fernando Cos-Gayn com titular d'Hisenda, crrec en el qual va cessar el 10 de febrer de 1881, desprs de l'arribada al govern de Sagasta. El 31 de mar de 1884 va ser nomenat governador civil de Madrid. El 11 de juliol de 1885 va ser nomenat Ministre de Governaci desprs de la seva polmica actuaci davant la negativa dels comerciants a complir les mesures decretades pel govern per a respondre a l'epidmia de clera existent en la ciutat. Abandonaria el ministeri el 25 de novembre de 1885, quan desprs de la defunci d'Alfons XII, Antonio Cnovas del Castillo va cedir el govern a Sagasta. 

En 1888 va ser nomenat membre de la Reial Acadmia de Cincies Morals i Poltiques, llegint un discurs titulat Consideraciones histrico-crticas sobre el sufragio universal como rgan de la representacin poltica en las societades modernas. Desprs del retorn al juliol de 1890 dels conservadors al govern, Fernndez Villaverde va ser nomenat Ministre de Gracia i Justcia. Com membre de la facci silvelista del Partit Conservador, va dimitir, igual que Dato, quan es va produir l'enfrontament entre Romero i Silvela. 
El 15 de desembre de 1898 va ser escollit membre de la Reial Acadmia de la Llengua. No obstant aix,no va poder prendre possessi fins al 23 de novembre de 1902 amb un discurs sobre la poesia espanyola del segle XV. 

Com a conseqncia de tot aix, Fernndez Villaverde no tornaria a ocupar crrecs rellevants fins a 1899, una vegada Cnovas va haver mort i Silvela arribat al lideratge del Partit Conservador, que breument es va denominar Uni Conservadora. En la formaci del primer Govern desprs de la pau nord-americana, el 4 de maig de 1899, Fernndez Villaverde va ocupar la cartera d'Hisenda sota la presidncia de Silvela. El 17 de juny  d'aquest any va presentar la llei de pressupostos de l'exercici 1899-1900. Al setembre d'aquest any va ser votat President del Congrs i substitut en Hisenda per Manuel Allendesalazar. El 6 de desembre de 1902 tornen els conservadors al poder amb Silvela de president i Fernndez Villaverde com Ministre d'Hisenda. No obstant aix, divergncies entorn de la reconstrucci de l'esquadra i el seu efecte sobre l'equilibri pressupostari van motivar la seva dimissi i posterior substituci per Faustino Rodrguez de San Pedro. 

Desprs de les eleccions de maig de 1903, va tornar Fernndez Villaverde a la presidncia del Congrs dels Diputats. No obstant aix, la seva permanncia en aquest lloc seria efmera doncs desprs de la dimissi de Silvela, el 18 de juliol de 1903, seria nomenat President del Govern amb Augusto Gonzlez Besada ocupant la cartera d'Hisenda. La seva situaci fart complicada, car a l'oposici dels liberals caldria afegir la pergeada clandestinament per Silvela, Maura i les seves adeptes. Davant tal situaci va resoldre dimitir sent substitut en la Presidncia del Govern per Maura. Tornaria a ocupar la Presidncia del Govern el 27 de gener de 1905. No obstant aix, l'oposici al govern de la majoria dels diputats del seu partit li va obligar a mantenir les Corts tancades. La reobertura d'aquestes i les derrotes en el Senat, el 17 de juny, i en el Congrs, el dia 20 de juny precipitarien la seva dimissi el 21 de juny de 1905. Tot just un mes desprs moriria a Madrid. 

Bibliografia i fonts.
 Comn, F. i cols. La Hacienda desde sus ministros. Del 98 a la guerra civil. Ed. Prensas Universitarias de Zaragoza, 2000, Zaragoza. ISBN 84-7733-540-0;
Francisco Comn y Miguel Martorell Linares: Villaverde en Hacienda, cien aos despus, Hacienda Pblica Espaola, nmero monogrfico, 1999.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320110" title="K.O.P." nonfiltered="4658" processed="4641" dbindex="124942">



KOP, tamb anomenat KOP-Alta Tensi, s un casal ocupat a la plaa 19 de juliol de 1936 (C/ Dr Soler i Torrents 36-38) a El Prat de Llobregat (Baix Llobregat).

L'ocupaci d'aquest local suposa la continutat del moviment okupa a El Prat de Llobregat on, anteriorment, ja s'havien esdevingut ocupacions per joves a les Cases d'en Puig (per obrir-hi un centre social).

L'ocupaci del KOP (Kasal Okupat del Prat)-Alta Tensi es va portar a terme el 25 de gener del 2003. Des de llavors s'hi fan activitats com ara concerts, teatre, xarrades i altres activitats de caire cultural, poltic i reivindicatiu.

Els ocupants basen la seua acci en una srie de mancances estructurals existents a El Prat de Llobregat i que ells estenen a la societat en general, com ara la necessitat d'espais autogestionats on realitzar activitats fora d'interessos partidistes i econmics. En aquest sentit, a ms, l'ocupaci del casal suposa tamb un mitj de portar a terme el seu ideari que contempla, entre altres coses, la lluita contra l'especulaci immobiliria i la denncia del sistema capitalista i les injustcies que aquest genera en tots els mbits.

 Enllaos externs .
 El KOP al Directori de Moviments Socials ;
 El web del KOP-Alta Tensi;
 Resenya al diari digital La Haine sobre el cinqu aniversari ;
 Alguna de les activitats del KOP a Indymedia Barcelona;

 Referncies .
Kasal Okupat de El Prat de Llobregat


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320116" title="Reial Acadmia de Cincies Morals i Poltiques" nonfiltered="4659" processed="4642" dbindex="124943">
Reial Acadmia de Cincies Morals i Poltiques va ser creada, als vint dies d'aprovar-se la Llei d'Instrucci Pblica, per Reial decret del 30 de setembre de 1857 durant el regnat d'Isabel II d'Espanya. L'objectiu perseguit va ser reunir entorn d'un model similar a l'inspirat per la Reial Acadmia de la Histria al moviment poltic i social de l'poca. Aix es van incorporar destacats membres de l'poca isabelina com el progressista Salustiano Olzaga o els ms moderats Juan Bravo Murillo i Modesto Lafuente, al costat d'investigadors de les cincies socials. 

La Directiva de l'Acadmia est composta per un President i cinc membres ms que exerceixen les funcions executives i vetllen pel compliment dels Estatuts i el Reglament. La Junta la componen els acadmics i les seves funcions sn l'elecci de la Directiva i del President per un perode de tres anys i distribuir als acadmics en les comissions i seccions, que en 2006 eren les de Cincies Filosfiques, Cincies Poltiques i jurdiques, Cincies Socials i Cincies Econmiques. A ms de les permanents, l'Acadmia pot crear comissions provisionals per a assumptes especfics i possex una biblioteca amb ms de cent mil volums, estant situada la seva seu en Madrid, en la Casa y Torre de los Lujanes. 

Al llarg de la seva histria han estat membres de l'acadmia poltics i juristes com Francisco Martnez de la Rosa, Antonio Alcal Galiano, Antonio Cnovas del Castillo, el Comte de Toreno, Julin Besteiro, Faustino Rodrguez-San Pedro, i altres personalidats de distintes especialidats de les Cincies Socials com Antonio Cavanilles, Marcelino Menndez y Pelayo, Jos Ortega y Gasset, Joaqun Ruiz-Gimnez Corts y Salvador de Madariaga.

En 2006 estava presidida per Enrique Fuentes Quintana i destaquen entre els seus membres Manuel Fraga Iribarne, Manuel Jimnez de Parga, Marcelino Oreja Aguirre, Gregorio Peces-Barba i Antonio Mara Rouco Varela, entre altres.

 Acadmics numeraris per ordre alfabtic (2007) .

Mariano lvarez Gmez;
Jos Barea Tejeiro;
Heliodoro Carpintero Capell;
Pedro Cerezo Galn;
Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo;
Salustiano del Campo Urbano;
Fabin Estap;
Sabino Fernndez Campo;
Manuel Fraga Iribarne;
Enrique Fuentes Quintana;
Jos Luis Garca Delgado;
Alejandro Garca Nieto;
Olegario Gonzlez de Cardedal;
Jess Gonzlez Prez;
Miguel Herrero y Rodrguez de Min;
Manuel Jimnez de Parga;
Landelino Lavilla Alsina;
Carmelo Lisn Tolosana;
Alfonso Lpez Quints;
Pablo Lucas Verd;
Alejandro Nieto Garca;
Dalmacio Negro Pavn;
Marcelino Oreja Aguirre;
Gregorio Peces-Barba Martnez;
Jos Luis Pinillos Daz;
Luis ngel Rojo;
Antonio Mara Rouco Varela;
Jos ngel Snchez Asian;
Jos Mara Segovia de Arana;
Julio Segura Snchez;
Jos Mara Serrano San;
Pedro Schwartz;
Jaime Terceiro Lomba;
Julio Iglesias de Ussel;
Juan Vallet de Goytisolo;
Juan Velarde Fuertes;

Bibliografia.
Miguel Martorell Linares: De ciencias sociales y ngeles custodios: la Real Academia de Ciencias Morales y Polticas en la guerra civil y la autarqua, Historia y Poltica, nm. 8, 2002/2, pp. 229-252.
Enllaoes externs.
Pgina oficial de l'Acadmia.
Estatuts de l'Acadmia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320121" title="Karol Dobi" nonfiltered="4660" processed="4643" dbindex="124944">

Karol Dobia (18 de desembre 1947) s un antic futbolista i entrenador de futbol eslovac.

 Trajectria .
Fou un jugador verstil que solia jugar de defensa o migcampista. Es form al club de la seva ciutat, el Bank Handlov. El 1965 fitx per l'Spartak Trnava, el seu principal club, on guany 5 lligues i 3 copes. Els anys 1970 i 1971 fou nomenat futbolista txecoslovac de l'any. El 1977 es mogu al Bohemians de Praga i acab la seva vida en actiu a Blgica, als clubs KSC Lokeren i K.R.C. Gent-Zeehaven. A la lliga txecoslovaca disput 345 partits i marc 20 gols.

Jug 67 partits amb la selecci de Txecoslovquia, amb la que marc 5 gols. Particip a la Copa del Mn de 1970 i fou campi d'Europa el 1976, on marc un dels gols de la final que guany per 2 a 0 enfront Alemanya.

Com entrenador s'inici a les categories inferiors del Bohemians de Praga. Posteriorment dirig els clubs SK Hradec Krlov on fou cessat desprs de 14 partits, Zbrojovka Brno, Sparta Praga on guany la lliga txeca, i SK Sparta Kr .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320122" title="Jos Sarney" nonfiltered="4661" processed="4644" dbindex="124945">


Jos Sarney d'Arajo Costa (Pinheiro, 24 d'abril de 1930) s un poltic i escriptor brasiler. Va ser president de la Repblica de 1985 a 1990.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320129" title="Tancredo Neves" nonfiltered="4662" processed="4645" dbindex="124946">



Tancredo d'Almeida Neves (So Joo do Rei, 4 de mar de 1910   So Paulo, 21 d'abril de 1985) fou un poltic brasiler. Fou escollit president de Brasil pel Collegi Electoral el 15 de gener de 1985, per no va arribar a prendre possessi del crrec. 

Tancredo Neves es va formar en Dret per la Facultat de Dret de la Universitat Federal de Mines Generals (UFMG), havent exercit el crrec de fiscal-pblic. Es va casar amb Risoleta Guimars Tolentino, amb qui va tenir tres fills. Va rebre el ttol de Doctor Honoris Causa per la Universitat de Coimbra. 

Acio Neus, actual governador de Minas Gerais, s el seu nt.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320130" title="Joan Agell i Torrents" nonfiltered="4663" processed="4646" dbindex="124947">
Joan Agell i Torrents (Sanaja, Segarra, 1809 - Barcelona, 1868) fou un cientfic catal. El 1835 ocup la ctedra de mecnica terica a l'Institut de Barcelona (posteriorment Universitat de Barcelona), el 1841 la de fsica experimental, el 1845 la de qumica, i el 1846 la de cincies. Simultniament, fou escollit diputat a Corts Espanyoles a les eleccions de 1840, 1843, 1853 i 1857. El 1857 fou nomenat deg de la Universitat de Barcelona, el 1860 director de la Escola Industrial de Barcelona io el 1863 rector de la Universitat de Barcelona.

La seva principal aportaci la va realitzar el 1845, quan va idear un nou sistema de telgraf elctric que transmetia a una velocitat de 40 lletres per minut, que va presentar a la Reial Acadmia de Cincies i Arts de Barcelona, on va presentar tamb treballs d'investigaci sobre electricitat i termologia. El 1860 fou un dels fundadors i primer president de l'Ateneu Barcelons. A la seva mort la RACAB va decidir convocar anyalment un premi en honor seu.

 Referncies .

 Pasqual Bernat i Agust Nieto Galn Joan Agell I Torrents: gestor de la cincia del vuit-cents (1895) dins: Josep Maria Camarasa i Antoni Roca Rosell Cincia i tcnica als Pasos Catalans: una aproximaci biogrfica, Barcelona, Fundaci Catalana per a la Recerca i la Innovaci, 87-115. ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320131" title="Jozef Venglo" nonfiltered="4664" processed="4647" dbindex="124948">

Jozef Venglo (18 de febrer 1936) fou un futbolista i entrenador de futbol eslovac.

Com a futbolista, Venglos noms jug a l'Slovan Bratislava entre 1954 i 1966. Noms fou internacional amb la selecci B de Txecoslovquia. Ms brillant que la seva etapa de futbolista fou la d'entrenador. Comen a entrenar a Austrlia, on dirig alguns clubs i la selecci nacional. Posteriorment entren a Txecoslovquia, a clubs com el VSS Koice o l'Slovan on fou dos cops campi de lliga, aix com la selecci en diverses categories. Fou assistent de Vaclav Jezek en la victria a l'Euro 1976 i primer entrenador entre 1978 i 1982. A nivell europeu entren importants clubs com l'Sporting de Lisboa, l'Aston Villa, el Fenerbahe i el Celtic. Tamb fou el primer entrenador de la selecci eslovaca.

 Enllaos externs .
soccerbase (entrenador);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320135" title="Concert per a viol en mi major de Bach" nonfiltered="4665" processed="4648" dbindex="124949">
El Concert per a viol en mi major de J. S. Bach (BWV 1042) s un concert en el que el solista s el viol. Est acompanyat per una orquestra de corda i baix continu. S'estructura en tres moviments:
Allegro;
Adagio e sempre piano;
Allegro ;

 Audici .
Audici dels tres moviments interpretat per la Advent Chamber Orchestra amb el violinista Jacques Israelievitch:
;
;
;

 Referncies .


 Enllaos externs .
Informaci i arxius sobre el Concert per a viol en Mi M a Mutopiaproject;
Versi amb sintetitzador en format WMA;
 
CataBach.com: La pgina en catal de J.S. Bach;
Traduccions al catal de les obres de J.S. Bach;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320136" title="Fundaci Catalana per a la Recerca i la Innovaci" nonfiltered="4666" processed="4649" dbindex="124950">
Fundaci Catalana per a la Recerca i la Innovaci (FCRI) s una instituci privada sense nim de lucre fundada a Barcelona el 1986 que t com a finalitat contribuir a l'articulaci del conjunt dels elements del Sistema Catal de Recerca i Innovaci, aix com promoure el desenvolupament tecnolgic i cientfic. Es regeix per un patronat mixt format per la Generalitat de Catalunya, la Caixa, BBVA, Iber Caja, Endesa, Gas Natural, Telefnica, Fujitsu, La Seda de Barcelona i Esteve, presidit actualment per Rafael Espaol i Navarro. Entre altres activitats , organitza la Setmana de la Cincia i convoca el el premi Fundaci Catalana per a la Recerca, el premi de Literatura Cientfica. Tamb ha creat el Cercle d'Amics de la Cincia.

 Serveis depenents .
 Servei d'Informaci d'Ajuts i Beques (SIAB);
 Centre de Supercomputaci de Catalunya (CESCA) ;
 Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC);
 Anella Cientfica;

 Enllaos externs .
 Pgina web de la FCRI;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320139" title="Concert per a viol en la menor de Bach" nonfiltered="4667" processed="4650" dbindex="124951">
El Concert per a viol en la menor de J. S. Bach (BWV 1041) is un concert per a solista, amb el viol de protagonista.  El Concert per a clavec en sol menor, BWV 1058, s un arranjament d'aquest concert per a teclat (clave, piano).

S'estructura en tres moviments:
 Allegro moderato;
 Andante(amb un tema ostinato);
 Allegro assai ;


1. Els motius del tema de l'Allegro moderato presenta canvis i combinacions que estan ben separades i que es van intensificant a mesura que progressa el moviment.

2. A l'andante Bach utilitza un patr insistent en el baix en part que s va repetint constantment al llarg del moviment. Centra la variaci en les relacions harmniques.

3. En el moviment final Bach utilitza figures de bariolage per a generar efectes acstics sorprenents. 


Enllaos externs.
Versi amb sintetitzador en format WMA;
 ;
CataBach.com: La pgina en catal de J.S. Bach;
Traduccions al catal de les obres de J.S. Bach;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320142" title="Setmana de la Cincia" nonfiltered="4668" processed="4651" dbindex="124952">
Setmana de la Cincia (SC) a Catalunya sn una srie d'activitats de divulgaci cientfica organitzada des de 1996 per la Fundaci Catalana per a la Recerca i la Innovaci (FCRI), pel Departament d'Innovaci, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya  11 universitats catalanes, l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), el Consell Superior d'Investigacions Cientfiques (CSIC), els Departament de Cultura i Mitjans de Comunicaci, i Educaci de la Generalitat de Catalunya, l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), i l'Associaci Catalana de Comunicaci Cientfica (ACCC), amb la participaci d'onze universitats catalanes. 

Se celebra un cop cada any i s una de les principals iniciatives dutes a terme a Catalunya per tal d'apropar la cincia a la societat, tot organitzant cursos, conferncies, jornades de portes obertes a museus, exposicions, taules rodones i tallers.

 Enllaos externs .
 Web de la Setmana de la Cincia de 2008;
 Web de la Setmana de la Cincia de 2005;
 La SC al web de l'ACCC;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320146" title="Associaci Catalana de Comunicaci Cientfica" nonfiltered="4669" processed="4652" dbindex="124953">
Associaci Catalana de Comunicaci Cientfica (ACCB) s una entitat professional creada el 1990 a Barcelona que agrupa comunicadors cientfics, periodistes especialitzats, cientfics, divulgadors i editors de l'mbit catal amb inters per comunicar la informaci cientfica en els mitjans escrits i audiovisuals. El seu objectiu s promoure, difondre, ampliar i millorar la comunicaci cientfica als Pasos Catalans i incidir en els aspectes socials i poltics de la informaci cientfica, vetllant perqu contribueixi al progrs social. 

Vol contribuir a millorar en la comunicaci dels avenos cientfics mitjanant la Llista de distribuci de l'ACCC, els Papers de Comunicaci Cientfica, el Premi Joan Or i el Premi Loto Eureka.. Tamb organitza trobades entre experts i periodistes, aix com una borsa de treball. Edita la revista Papers de l'ACCC i s un dels convocants de la Setmana de la Cincia. L'actual presidenta s la biloga Merc Piqueras i Carrasco.

 Presidents .
 Vladimir de Semir i Zivojnovic;
 Luis ngel Fernndez Hermana ;
 Joaquim Elcacho;
 Merc Piqueras i Carrasco;

 Enllaos externs .
 Web de l'ACCC;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320149" title="Colldelrat" nonfiltered="4670" processed="4653" dbindex="124954">


Colldelrat s una entitat de poblaci incorporada des de l'any 1971 al municipi d'Artesa de Segre de la comarca de la Noguera. Histricament formava part de Tudela de Segre.

 Lo poble .

s un petit poble situat a 495 m d'altitud al vessant occidental de la muntanya de Grial.

 Poblaci .
La poblaci ha anat davallant. L'any 2006 era de 32 habitants.

 Festa Major .
Tradicionalment se celebrava lo 29 de setembre, festa de sant Miquel Arcngel. Actualment se celebra lo darrer cap de setmana de juliol.

Bibliografia.

 Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 19 vols., Barcelona, Enciclopdia Catalana, 1981-1984, vol. 10. p. 134.

Enllaos externs.

Pgina Ramon I. Canyelles Festa Major de Colldelrat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320154" title="Vladimir de Semir i Zivojnovic" nonfiltered="4671" processed="4654" dbindex="124955">
Vladimir de Semir i Zivojnovic (Barcelona, 1948) s un periodista catal, especialitzat en temes cientfics. Des del 1982 dirigeix els suplements cientfics i mdics de La Vangurdia, i des del 1994 s director de l'Observatori de la Comunicaci Cientfica de la Universitat Pompeu Fabra, any en que va rebre el premi de periodisme cientfic del CSIC. Tamb fou el primer president de l'Associaci Catalana de Comunicaci Cientfica. s director de la revista cientfica Quark.

Entre altres crrecs, s membre de la Comissi Cientfica del Museu de la Cincia i de la Tcnica de Catalunya, de la Comissi d'Experts de la Comissi Europea per la Cultura Cientfica, i comissionat per la cultura cientfica a l'Ajuntament de Barcelona (1998-2008).

 Enllaos externs .
 Currculum de Vladimir de Semir a la UPF;
 Notcia a l'Avui sobre la seva dimissi;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320155" title="Pirinenques" nonfiltered="4672" processed="4655" dbindex="124956">



Pirinenques sn els primers comentaris al voltant dels poemes d'en Joan Maragall.

Joan Maragall va fer diverses estades al Pirineu. Per un costat, per la devoci que sentia per la natura en general i per la muntanya en particular i per un altre part per fer les recomanacions dels metges, atesa la salut precria del poeta. Maragall  vivia molt malament les temperatures altes de la ciutat de Barcelona i les terres planes i baixes de Catalunya i en canvi suportava molt millor el fred o la fresca de l'alta muntanya. Maragall feia estades al balnearis de l'poca que minoraven els seus dolors i patiments que els doctors mai van poder aclarir exactament en qu consistien.

En cadascuna de les visites al Pirineu va anar escrivint diferents poemes que alhora descrivint el paisatge, el pas del temps, l'estat de l'atmosfera (calma o temporal) els seus propis estat d'nim.

Per comenar agafem el poema Pirinenca, escrit segons el llibre de Glria Casals a l'estiu del 1902, en una de les seves estades al balneari.



Dins la cambra xica, xica,
                                                                  
en la nit dormo tot sol;

part de fora negra, negra,

la muntanya enm vetlla el son.

La muntanya alta, alta,

que se'm menja tot el cel,  
                                                   
se mrrima dreta, immbil,

sentinella mut i ferm.

Els meus somnis volen, volen, 

cap els plan i vora el mar

on els meus amors m'esperen

sota el cel assolellat.

Jo somric en els meus somnis

adormit en la nit, sol...

Part de fora negra, negra, 

la muntanya em vetlla el son.



En principi es tracta d'un poema amors (...els meus amors m'esperen...), ple de confiana. Sembla que els amors als quals es refereix sn la seva esposa Clara Noble i els seus fills i filles que mentre ell s al Pirineu, romanen de vacances en una platja.

Tamb hi es present la solitud, per una solitud que no s extrema, car hi ha el pensament reconfortant amb la seva famlia i la plena confiana amb els seus ssers estimats.  

El poema  t un  gran ritme, hi ho diverses repeticions (xica-xica; negra-negra; volen-volen, etc., sempre en els versos senars), s un poema simple, quasi infantil, del que sha anomentat sovint poesia popular o art menor. No s per casualitat, ans el contrari, el poeta utilitza aquesta forma tamb en sintonia amb la seva seguretat i estat d'nim. Aix, la rima es tanca sobre si mateixa, hi ha una alternana perfecta de mesculins i femenins. La perfecci formal del poema, absolutament clssica respon a aquesta tranquilitat i confiana, s una opci esttica totalment volguda.

Maragall s tamb un poeta topogrfic (en el sentit de qu els seus poemes deixan petxades que permeten saber l'indret geogrfic que ha inspirat al poeta o almenys on es trobava Maragall quan el va escriure.  Aquet tema. els seus itineraris geogrfics i potics correlacionats no ha estat gaire estudiat. Fins i tot es pot fer una tesi doctoral sobre aquest aspecte de la seva obra.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320156" title="Associaci per a la Revitalitzaci dels Centres Antics" nonfiltered="4673" processed="4656" dbindex="124957">
Associaci per a la Revitalitzaci dels Centres Antics (ARCA) s una associaci ciutadana creada a Palma de Mallorca el 1987 que treballa per protegir el patrimoni histric de les Illes Balears. Est dirigida per una Junta Directiva escollida cada 2 anys, que analitza una vegada cada mes els temes patrimonials d'actualitat i decideix l estratgia si hi ha d'intervenir. Des del 1989 la seva seu s al casal gtic Can Weyler. El seu president actual s Pere Ollers i Vives. El 2008 va rebre la Medalla d'Or de la Comunitat Autnoma de les Illes Balears

 Enllaos externs .
 Web d'ARCA;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320160" title="Fundaci Patronat Obrer de Sant Josep" nonfiltered="4674" processed="4657" dbindex="124958">
Fundaci Patronat Obrer de Sant Josep s una entitat creada el 12 de maig de 1907 pel jesuta pollenc Guillem Vives a Palma de Mallorca, amb finalitat d'assistncia social i cultural a les classes socials ms despossedes. La presidenta s Catalina Serra. El 2008 va rebre la Medalla d'Or de la Comunitat Autnoma de les Illes Balears.

 Objectius .
 Atendre la formaci humana, tica, moral i religiosa i les bones relacions de totes les persones i socis que treballen en les diferents rees i projectes.
 Organitzar activitats destinades a satisfer necessitats de tipus social, formatiu, cultural i esportiu no professional, especialment de la joventut. ;

Activitats .
 Classes de castell per a immigrants;
 Cursos d'Integraci social i laboral (esttica, perruqueria, etc);
 Activitats de lleure: dansa, esport, ball de sal, ioga, excursions, etc;
 Servei especialitzat per a dones;

 Enllaos externs .
 Informaci sobre el Patronat Obrer;
 El centenari del Patronat;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320161" title="Centre de Supercomputaci de Catalunya" nonfiltered="4675" processed="4658" dbindex="124959">
El Centre de Supercomputaci de Catalunya (CESCA) s un servei creat el 1991 per la Fundaci Catalana per a la Recerca i la Innovaci (FCRI) com a consorci pblic integrat per la Generalitat de Catalunya i les 11 universitats catalanes, i que compta amb la collaboraci del Consell Superior d'Investigacions Cientfiques (CSIC). Dna suport a les activitats de recerca i desenvolupament efectuades per institucions i empreses que requereixen clcul d'altes prestacions, i gestiona l'Anella Cientfica (lligada al FRCI), el nus de RedIRIS a Catalunya, i el Punt Neutre d'Internet a Catalunya (CATNIX).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320165" title="Institut d'Estudis Espacials de Catalunya" nonfiltered="4676" processed="4659" dbindex="124960">
Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) s una instituci cientfica catalana amb forma de fundaci privada sense nim de lucre, promoguda el 1996 per la Fundaci Catalana per a la Recerca i la Innovaci (FCRI), la Universitat Autnoma de Barcelona (UAB), la Universitat Politcnica de Catalunya (UPC), la Universitat de Barcelona (UB) i el Consell Superior d'Investigacions Cientfiques (CSIC).

La seva finalitat s collaborar i participar en el desenvolupament, promoci i difusi d'activitats, estudis i projectes relacionats amb la tecnologia espacial i la recerca cientfica des de i de l'espai, en benefici de totes les persones, entitats i institucions que demostrin llur inters per a conixer-les.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320169" title="Batalla de Sellsia (195 aC)" nonfiltered="4677" processed="4660" dbindex="124961">





La batalla de Sellsia de l'any 195 aC fou una de les batalles de la Guerra contra Nabis.

Antecedents.

La Lliga Aquea estava molesta perqu desprs de la Segona Guerra Macednica, Argos, un dels seus membres continuava sota ocupaci espartana, i per aquest motiu inst a la Repblica de Roma a que es replantegs la decisi que permetia a Esparta conservar els territoris dels quals s'havia apoderat. Els romans van acceptar la proposta dels aqueus, car no volien una Esparta forta i reorganitzada que causs problemes un cop ells haguessin d'abandonar Grcia. i desprs d'assetjar infructuosament la ciutat van marxar en direcci a Esparta.

Nabis reclut 10.000 ciutadans per al seu exrcit i va contractar, addicionalment, 3.000 mercenaris. Els seus aliats cretencs, qui es beneficiaven de les bases navals que havien establert en el seu territori, van sumar 1.000 guerrers, especialment seleccionats, que se sumaven als 1.000 que ja havien enviat.
Nabis, tement que l'avan rom anims als seus sbdits a revoltar-se, va decidir atemorir-los ordenant la pena de mort de vuitanta ciutadans prominents.
 

La batalla.
Quan Tit Quinti Flamin I va deixar la seva base i s'aprop a Sellsia, els espartans van atacar als romans mentre aquests armaven el seu campament. El sobtat atac va confondre als aliats, per els espartans es van haver de retirar a la ciutat quan va arribar el cos principal de cohorts de legionaris. 

Mentre els romans avanaven cap a la muntanya Menelau, els mercenaris de Nabis van atacar la rereguarda aliada. Api Claudi, comandant de la rereguarda, va reagrupar les seves tropes i va obligar als atacants a replegar-se dins les muralles de la ciutat, causant-los moltes baixes.

Conseqncies.
La coalici es va dirigir llavors a Amicles i des d'all van saquejar els territoris circumdants. Parallelament, Luci Quinci va rebre la rendici voluntria de diversos pobles costaners de Lacnia.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320177" title="Luis Carrillo y Sotomayor" nonfiltered="4678" processed="4661" dbindex="124962">

Luis Carrillo y Sotomayor (Baena, provncia de Crdova, 1585   Puerto de Santa Mara, provncia de Cadis, 22 de gener del 1610) va ser un poeta espanyol del Segle d'or espanyol.

Biografia.
De noble famlia, fill de Fernando Carrillo i de Francisca Valenzuela y Faxardo, va estudiar a la Universitat de Salamanca. Posteriorment va iniciar la carrera militar, concretament a la marina, on va arribar a ostentar el crrec de cuatralbo. Va ser cavaller de lOrde de Santiago i Comendador de la Fuente del Maestre, crrec que no va arribar a exercir donat que el va sorprendre la mort als 24 anys. Va viure a la cort i va celebrar a diversos magnats, en especial el comte de Niebla. Va morir d'una malaltia contreta a l'adolescncia.

Obra.
s autor de l'interessant tractat Libro de la erudicin potica (1611), en qu l'autor exposa l'esttica del Barroc: poesia difcil i de forma molt elaborada i enginyosa. El conceptisme i el culteranisme tenen en Luis Carrillo el seu precedent ms immediat. 

La seva producci potica va ser recollida pel seu germ Alonso en Obras de don Luis Carrillo y Sotomayor, Madrid, 1611. Dmaso Alonso va editar el 1936 les seves Poesas completas. En elles hi ha ecos de Garcilaso de la Vega i del pregongorisme. Dmaso Alonso i tamb Jos Mara de Cosso van negar que la seva Fbula de Acis y Galatea influs en el Polifemo y Galatea de Luis de Gngora.

 Articles relacionats.
 Segle d'or espanyol;
 Literatura castellana;

Enllaos externs.

 Sonetos ;
 Article a l'Encopdia Britnica en lnia ;
 Anlisi del seu pregongorisme al Libro de la Erudicin Potica (Cervantes Virtual);
 Biografia ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320178" title="Grial" nonfiltered="4679" processed="4662" dbindex="124963">
Grial s un tur de 668 m situat a la vora de Colldelrat. En el seu cim es conserven restes d'un antic castell, de dues cisternes i d'una capella romnica dedicada a Sant Miquel.

La primera notcia que es t de la fortificaci data de 1039. El castell fa uns 21m de llarg per uns 7,5m en el lloc ms ample.  Es conserven part dels costats est i nord d'una torre d'uns 9m d'alada. Tamb queden restes d'un mur central gruixut i d'una paret occidental.

Les cisternes, aljubs o possiblement trulls, sn estructures de planta trapezoidal excavades en la roca. Les parets ms llargues de la cisterna gran mesuren 3,4m i 2,4m la ms curta. Amb una fondria mnima d'un metre. L'altra cisterna fa 1m de llarg per 0,40m d'ample i disposa d'un orifici de desgua en la part baixa.

La documentaci esmentada i certes caracterstiques de la construcci fan pensar que podria tractar-se d'una edificaci musulmana.

La referncia ms antiga a Sant Miquel de Grial s de l'any 1054. Resta suficient de l'esglsia per poder saber que era un edifici de dues naus. La nau nord, construda en un primer moment, t una coberta de volta de can, molt malmesa actualment, i acaba amb un absis semicircular a l'extrem oriental. L'ampliaci amb una segona nau sembla que es pot datar a final del s.XI o inicis de s.XII.

Bibliografia.
Catalunya Romnica, 27 vols., Barcelona, Enciclopdia Catalana, 1984-1998, vol. 17. pp.201-202.

Enllaos externs.
Inventari del Patrimoni Arquitectnic de Catalunya: Castell de Grial;
Inventari del Patrimoni Arquitectnic de Catalunya: Sant Miquel de Grial;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320183" title="Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya" nonfiltered="4680" processed="4663" dbindex="124964">

Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya fou un centre escolar fundat a Barcelona per la Generalitat de Catalunya el 3 de febrer de 1932, segons el model de l'Instituto Escuela de Madrid, per tal de reestructurar l'ensenyament secundari. La seu era al Palau del Governador del parc de la Ciutadella i el director en fou Josep Estalella i Graells. 

El seu funcionament es regia per unes Normes elaborades pel Consell de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que fixava l'edat mnima d'ingrs al centre -11 anys-, l'admissi d'alumnes d'ambds sexes i el seu nombre, el Pla d'Ensenyament, l'organitzaci, etc. Endems, un reglament intern definia els trets pedaggics i organitzatius: coeducaci de sexes, l's del catal com a llengua bsica, lacisme en la teoria i les costums i la continutat coordinada de l'ensenyament primari a la secundria. Era fortament influt pel krausisme i la Institucin Libre de Enseanza.

Durant la guerra civil espanyola la seu es va traslladar a Sants, i aix en va limitar molt l'expansi. El 1939 fou clausurat.

 Enllaos externs .
 75 Aniversari de l'Institut-Escola;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320186" title="Tudela de Segre" nonfiltered="4681" processed="4664" dbindex="124965">
Tudela de Segre s un poble agregat des de 1971 al terme municipal d'Artesa de Segre. El seu terme municipal era de 33,06 km2 i agrupava els pobles de Ser i Colldelrat. El poble est situat a 449 m d'altitud en el vessant del tur del castell de Tudela.

Bibliografia.

 Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 19 vols., Barcelona, Enciclopdia Catalana, 1981-1984, vol. 10. p. 134.

Enllaos externs.

Inventari del Patrimoni Arquitectnic de Catalunya: Castell de Tudela;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320192" title="Jos Alencar" nonfiltered="4682" processed="4665" dbindex="124966">

Jos Alencar Gomes de Silva (Muria, 17 d'octubre de 1931) s un empresari i poltic brasiler. Va ser senador per l'estat de Mines Gerais i des de gener de 2003 s vicepresident del Brasil. 

Essent un dels majors empresaris de l'estat de Mines Gerais, va construir un imperi en el ram txtil, essent Coteminas la seva principal empresa. Va ser escollit vicepresident de la Repblica de Brasil a la candidatura del PT, Luiz Incio Lula de Silva, el 2003, aconseguint la reelecci el 2006, assegurant, per tant, la permanncia en el crrec fins al final de 2010. 

Va ser, a l'inici, un vicepresident polmic, havent estat una veu discordant dintre del govern contra la poltica econmica defensada per l'ex-Ministre de la Hisenda Antonio Palocci, que mant els interessos alts en la temptativa de contenir la inflaci i mantenir l'economia sota control. 

Ja a partir de 2004, Alencar va passar a acumular la vice-presidncia amb el crrec de ministre de defensa. Per diverses oportunitats, ell es va demostrar reticent quant a la seva permanncia en un crrec tan distingit dels seus coneixements empresarials, per la demanda del president Lula, va exercir la funci fins a mar de 2006. En aquesta ocasi, va renunciar per a complir les determinacions legals amb l'intuci de poder participar de les eleccions de 2006.

Enllaos externs.

Presidncia de la Repblica













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320193" title="Vaga de Manresa de 1946" nonfiltered="4683" processed="4666" dbindex="124967">
Vaga de Manresa de 1946 fou una vaga dura a terme pels treballadors del sector txtil de Manresa el gener de 1946, una de les primeres realitzades durant el franquisme. Degut a l'anguniosa situaci alimentria agreujada per la manca de treball i l'augment de les restriccions elctriques, que obligaven a jornades de treball aclaparadores, augment el descontentament dels treballadors del sector txtil. El moviment s'inici el 25 de gener pels treballadors de Textiles Bertrand Serra SA quan se'ls va descomptar de la nmina el jornal del dia 24, no treballat per la festa de l'alliberament. En no arribar a un acord amb l'empresa iniciaren una vaga de braos plegats. Immediatament van rebre el suport d'UGT, CNT i PSUC.

El governador civil, Bartolom Barba Hernndez, hi va enviar la policia i la gurdia civil per tal d'intimidar als vaguistes, que reclamaven ms menjar, un salari ms real i que augmentessin els articles de primera necessitat. Per tal d'apaivagar la repressi, el pes del moviment vaguista el van dur a terme dones. Finalment, aconseguiren un augment de salaris, el cobrament de la paga del dia 24 i la creaci d'economats a les fbriques. Tanmateix, alguns treballadors que havien militat a la CNT i al POUM foren detinguts i desprs acomiadats.

 Referncies .
 Jaume Fabre, Josep Maria Huertas, Antoni Ribas Vint anys de resistncia catalana (1939-1959) Edicions La Magrana, Barcelona, 1978;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320201" title="ngels Moll i Esquerra" nonfiltered="4684" processed="4667" dbindex="124968">

ngels Moll i Esquerra (Barcelona, 9 de setembre de 1944) s una actriu catalana de teatre i televisi.

Teatre.
 1981. Revolta de bruixes de Josep Maria Benet i Jornet.

Televisi.
 1982. Vdua, per no gaire;
 1998. Laberint d'ombres, amb el personatge de Concepci Santjust.
 2003. 16 dobles, amb el personatge de Nadia.
 2005. L'un per l'altre, amb el personatge de La Baronessa Pom Plissen.
 2005. El cor de la ciutat, amb el personatges dAntnia Subirs.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320202" title="Josep Estalella i Graells" nonfiltered="4685" processed="4668" dbindex="124969">
Josep Estalella i Graells (Vilafranca del Peneds, 1879 - Barcelona, 1938) fou un fsic i qumic catal, fill d'un argenter. Es doctor a la Universitat de Barcelona i hi fou professor de 1899 a 1905. El 1902 va acabar la seva tesi doctoral, que li confereix l'honor d'haver estat un dels pioners en la investigaci dels raigs X. El 1905 obtingu la ctedra de fsica i qumica de l'institut d'ensenyament mitj de Girona. 

El 1919 fou nomenat director dels ensenyaments de fsica i qumica de l'Instituto-Escuela de Madrid, influda per la Institucin Libre de Enseanza de Francisco Giner de los Ros, crrec que exerc fins el 1921. De 1921 fins 1932 fou catedrtic de l'institut de Tarragona. 

El 1932 fou nomenat director de l'Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya, on hi plasm el seu sistema metodolgic propi i caracterstic, alhora que es preocup per preparar el professorat adient a les noves directrius pedaggiques. Tamb fou president de la Societat Catalana de Cincies Fsiques, Qumiques i Matemtiques el 1933-1934. L'esclat de la guerra civil espanyola el va desencoratjar molt i va morir el 1938.

 Obres .
 Cincia Recreativa (1918);
 Compendio de qumica (1921);
 Problemas de fsica (1926) ;

 Enllaos externs .
 Biografia de Josep Estalella;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320205" title="Pere Bala i Bonveh" nonfiltered="4686" processed="4669" dbindex="124970">
Pere Bala i Bonveh (Barcelona, 1925 - 1995) va ser un director de cinema i realitzador de televisi catal.

Filmografia.
 1966. El ltimo sbado.

Televisi.
 Ayer, hoy i maana;
 Hoy es noticia;
 Investigacin en marcha;
 Manos al volante;
 Mare Nostrum;
 Mundo inslito;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320211" title="Textiles Bertrand Serra SA" nonfiltered="4687" processed="4670" dbindex="124971">
Textiles Bertrand Serra SA va ser una empresa catalana del sector txtil del cot que tenia la seu social al carrer Pau Claris de Barcelona, per la fbrica ms emblemtica a Manresa, una de les ms emblemtiques del sector a Catalunya. Va funcionar fins que tanc el 1989.

 Histria .
T els seus antecedents en l'empresa creada el 1860 per Manuel Bertrand i Salses, qui el 1893, juntament amb el seu sogre Eusebi Serra i Clars, trasllad la primitiva fbrica de les Fontetes al torrent de Sant Ignasi, un recinte de 6.000 hectrees conegut popularment com Fbrica Nova, que fou ampliat el 1926 i inaugurat pel rei Alfons XIII. 

L'expansi de l'empresa arrib amb el seu fill Eusebi Bertrand i Serra (1877-1945), considerat el 1935 com el primer empresari cotoner del mn. A ms del complex fabril de Remei adquir tamb les fbriques del Guix, Cal Serrano, Sant Fruits, Minorisa i la fbrica Blanca. El 1943 adquir la fbrica de la Colnia Gell i una altra a Ordis (Girona) i diverses plantacions de cot a Andalusia. Tamb tenia una granja avcola al Prat de Llobregat en una finca anomenada La Ricarda.

Fou protagonista de la vaga de Manresa de 1946. Cap el 1950 donava treball a 3.000 persones i va mantenir una forta activitat fins a mitjans dels anys 1960, quan pat els efectes de la reconversi del sector i la competncia de productes de tercers pasos, ms competitius. Alhora, el 1983, el seu president, Eusebi Bertrand i Batll, fou cridat a declarar el mar de 1983 en relaci amb un frau en les quotes de la Seguretat Social. Desprs de diversos processos de reducci de plantilla, va tancar el 1989, i els edificis foren embargats per la Seguretat Social, qui el 1999 els adjudic en subhasta pblica a Sacresa i Recrave. El 2005 la fbrica fou demolida i s'hi construren habitatges i una zona comercial.

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Demolici de la Fbrica Nova a El Pas, gener de 2005.
 Histria de la Fbrica Nova;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320215" title="Marco Maciel" nonfiltered="4688" processed="4671" dbindex="124972">
Marco Antnio de Oliveira Maciel (Recife, 21 de juliol de 1940) s un poltic brasiler, fundador del Partit del Front Liberal, actual Democratas, al que esta afiliat, amb base a l'estat de Pernambuco i membre de l'Acadmia Brasilera de Lletres des de 2003. 

Va ser diputat, governador de Pernambuco, senador i vicepresident de la Repblica (de 1995 a 2002).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320220" title="Draft de l'NBA del 2006" nonfiltered="4689" processed="4672" dbindex="124973">
El Draft de l'any 2006 de l'NBA es va celebrar el 28 de juny al Madison Square Garden de Nova York, als Estats Units.

Primera Ronda.



Segona Ronda.


Enllaos Externs.
Draft del 2006 a NBA.com;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320230" title="Joan Rosell i Lastortras" nonfiltered="4690" processed="4673" dbindex="124974">
Joan Rosell i Lastortras (Barcelona, 1957) s un empresari catal, fill de Joan Rosell i Codinachs i nebot de Jaume Castell i Lastortras, promotors del Banco de Madrid. De jovenet volia ser periodista (fins i tot treball al Diari de Barcelona i a Tele-Exprs), per per pressions familiars es va graduar en enginyeria industrial a la Universitat Politcnica de Catalunya i estudi cincies poltiques a la universitat Complutense de Madrid, carrera que no acab. 

Fou un dels promotors del partit Solidaritat Catalana amb Joan Echevarria i Puig, amb el que es present a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980, per no va obtenir representaci. Desprs es dedicaria plenament al mn empresarial com a director general de Juguetes Congost SA (1983-1992). Joan Echevarra el propos a Rodolfo Martn Villa perqu el nomens president d'ENHER el 1996 i de FECSA-ENHER del 1999 a 2002. Ha estat president de Corporacin Uniland (2005-2006) i ha format part dels consells d'administraci de nombroses empreses, com Siemens Espaa, Endesa Italia, Endesa, Applus Servicios tecnolgicos, Aiges de Barcelona, i Port Aventura.  

El 1995 substitu Antoni Alguer en la presidncia del Foment del Treball Nacional, crrec que encara det. Tamb s patr de la Fundaci FC Barcelona i vicepresident de la Confederaci Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE). Des del 2007 s membre del consell d'administraci de Criteria CaixaCorp.

 Obres .
 Espaa, direccin equivocada (1979);
 Crear 80.000 empresarios (1982) ;
 El reparto del trabajo: el mito y la razn (2000) ;

 Enllaos externs .
 Biografia a El Mundo;
 Biografia a Criteria CaixaCorp;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320239" title="Glria Roig i Fransitorra" nonfiltered="4691" processed="4674" dbindex="124975">
Glria Roig i Fransitorra (Barcelona, 1936 - Barcelona, 2008) fou una actriu de televisi i dobladora de cinema catalana. 

 Famlia .
Roig va nixer a Barcelona (Barcelons) el 18 de desembre de 1936 sent filla de l'escriptor Toms Roig i Llop i germana de la tamb escriptora Montserrat Roig. Vdua de l'actor Jos Luis Martnez Sansalvador, popular per doblar les veus de Robert Mitchum, Gene Hackman, Humphrey Bogart, Sean Connery, Charlton Heston i Tom Selleck. Mare del periodista lex Martnez i Roig, de l'actor de doblatge Csar Martnez, de la productora d'esdeveniments Glria Martnez i de Xavier Martnez.

 Histria i Vida .
Actriu molt coneguda al Principat de Catalunya, represent el monleg escrit per la seva germana Montserrat conegut amb el nom de "Reivindicaci de la senyora Clito Mestres", espectacle que va obtenir un gran xit entre el pblic i la crtica. 
 
Dedicada especialment al doblatge, aix com el seu marit, va intervenir en diverses pellcules donant veu a actrius com ara Bette Davis, Faye Dunaway, Glenn Close, Miranda Richardson o Sally Field. Una de les darreres pellcules en la que va participar com actriu fou "La educacin de las hadas", de Jos Luis Cuerda l'any 2006.
Roig mor a Barcelona el 15 de febrer de 2008, sent enterrada al cementiri de Les Corts.

Televisi.
 El doctor Caparrs;
 L'un per l'altre;

Teatre.
 Reivindicaci de la senyora Clito Mestres, monleg original de Montserrat Roig.

Cinema.
 2006. La educacin de las hadas;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320240" title="Blackpool Football Club" nonfiltered="4692" processed="4675" dbindex="124976">

El Blackpool Football Club s un club angls de futbol de la ciutat de Blackpool, a Lancashire.

 Histria .

El club va ser fundat el 26 de juliol de 1887 a partir d'un grup que se separ d'un altre club local, el St. John's Football Club. El 1888-89 fou membre fundador de la Lliga de Lancashire. Aquests anys la seva seu era Raikes Hall Gardens. El 1896 ingress a la Lliga Anglesa. El 1898 99 sort de la lliga en no ser reescollit i es trasllad a Stanley Park's Athletic Grounds. Des de 1899 juga els seus partits a Bloomfield Road. El 25 de maig de 1900 fou readms a la lliga anglesa.

El seu major xit fou el triomf a la Copa anglesa de 1953, que fou anomenada "la final de Matthews", on l'equip derrot el Bolton Wanderers per 4 3, remuntant un 1 3 en contra. 
El seu ms gran rival s el Preston North End, els partits entre ambds es coneixen com el derbi de West Lancashire. 

 Jugadors destacats .
El 22 d'agost de 2006 es cre el Salo de la Fama del Blackpool FC, organitzat per l'Associaci de Seguidors del Blackpool, on els seguidors d'arreu del mn pot votar els seus herois de tots els temps. Cinc jugadors per dcada sn inclosos.

Pre-1950s:
 Jack Parkinson;
 Harry Bedford;
 Jimmy Hampson;
 Jock Dodds;
 Georgie Mee;

1950s:
 Stan Mortensen;
 Stanley Matthews;
 Bill Perry;
 Harry Johnston;
 Allan Brown;

1960s:
 Jimmy Armfield;
 Alan Ball;
 Tony Green;
 Ray Charnley;
 Glyn James;

1970s:
 Alan Suddick;
 Mickey Walsh;
 Tommy Hutchison;
 John Burridge;
 Mickey Burns;

1980s:
 Paul Stewart;
 Alan Wright;
 Eamon O'Keefe;
 Andy Garner;
 Mike Davies;

1990s:
 Trevor Sinclair;
 Dave Bamber;
 Tony Ellis;
 Andy Morrison;
 Phil Clarkson;

 Palmars .
Segona Divisi de la lliga anglesa (1): 1929 30;
FA Cup (1): 1953;
Copa Anglo-Italiana (1): 1970-71;
Football League Trophy (2): 2001-02, 2003-04;
League War Cup (1): 1943;
Lancashire Senior Cup (6): 1936, 1937, 1954, 1994, 1995, 1996;
Lancashire Junior Cup (2): 1888, 1891;

 Referncies .


 Bibliografia .
;

 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Blackpool Rivals;
 Blackpool.VitalFootball;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320243" title="Alfred Molinas i Bellido" nonfiltered="4693" processed="4676" dbindex="124977">
Alfred Molinas i Bellido (Barcelona, 1923) s un advocat i empresari catal. S'especialitz en dret martim internacional i exerc de 1946 a 1962. El 1977 particip en la reconstituci de Foment del Treball Nacional amb Carles Ferrer i Salat i Josep M. Pujol-Xicoy, i en fou president de 1978 a 1994, any en qu es va jubilar. Tamb fou vicepresident de la CEOE, vicepresident de l'Autoritat Porturia de Barcelona i vocal del Consell General del Consorci de la Zona Franca i president de la Fundaci CETMO (Centre d'Estudis del Transport del Mediterrani Occidental). El 2006 va rebre la Medalla Francesc Maci.

 Enllaos externs .
 Medalles President Maci, amb una petita biografia;
 Extracte de biografia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320247" title="Homofonia" nonfiltered="4694" processed="4677" dbindex="124978">
En msica homofonia, del grec "homfonos", en qu       = igual, i      = so) s una textura en la qual dues o ms veus o parts es mouen juntes en harmonia, de manera que la relaci que es crea entre elles s la de la formaci d acords. Aix s diferent de la polifonia en la qual unes parts o veus es mouen amb independncia de les altres, i de la monodia  en la qual les parts (si n hi ha ms d una) es mouen amb el mateix ritme i a altures paralleles. Una textura homofnica tamb s homortmica (o b utilitza "ritmes molt semblants entre ells"). No obstant aix, en una "homofonia de predomini meldic", hi ha una veu, sovint la ms aguda, que interpreta una melodia fcilment identificable, i que s la principal, mentre que les altres veus treballen conjuntament per articular una harmonia subjacent. Inicialment, a l antiga Grcia, el mot homofonia indicava una msica en la qual una sola melodia era interpretada per dues o ms veus a l unson o per octaves, s a dir, com una monodia a diverses veus.

Histria.
Homofonia a la msica occidental.

Si b es poden trobar exemples d homofonia en gaireb totes les tradicions musicals europees, el primer exemple anotats daten de l edat mitjana i corresponen a msica de dansa com l estampida. No obstant aix, ats que la producci de manuscrits era costosa, molt poca msica homofnica medieval va ser escrita, i la major part de la msica que es conserva d aquell perode s mondica. Semblantment tamb es deix poca escrita poca msica homofnica en el Renaixement.

L homofonia va aparixer com una de les textures predominants en la msica occidental durant el Barroc, a comenaments del segle XVII quan els entre els compositors es va generalitzar el costum de compondre amb el concepte de l harmonia vertical en ment, i el baix continu homofnic va esdevenir un dels trets caracterstics i definidors de l estil. Els arranjaments de corals a quatre veus (soprano, contralt,tenor i baix) van esdevenir la norma en la msica occidental des de llavors. L homofonia va comenar apareixent a la msica religiosa substituint a la polifonia i la monodia, i es difongu cap a la msica profana, per a la qual avui en dia encara s una de les formes estndard d arranjament.

En la msica contempornia, algunes de les figures d acompanyament orientades vers l acord triada tals com el Baix Alberti han desaparegut de l escena compositiva i, ms que no pas la tradicional interdependncia d altures meldiques i acordals que comparteixen una mateixa base tonal, es troba a voltes una clara distinci entre els materials de la melodia i els de l harmonia, que normalment eviten les duplicacions. No obstant aix, alguns artefactes tradicionals com la repetici d acords encara s utilitzen..

El Jazz i altres formes de la msica popular moderna normalment sn homofniques seguint progressions d acords damunt de les quals els intrprets toquen una melodia o improvisen.

Homofonia en la msica no occidental.
L homofonia ha aparegut en moltes cultures no occidentals, potser sobretot a les regions en les quals s ha cultivat la msica vocal collectiva. Quan l explorador Vasco de Gama va arriba a frica occidental el 1497, va fer referncia al a msica que hi va sentir com que tenia un "dola harmonia". Tot i que el concepte d harmonia que es tenia a l poca no era necessriament el concepte d homofonia que tenen avui els estudiosos, normalment s accepta que les harmonies homofniques vocals sn habituals  a la msica africana actual, en la qual els cantants es mouen per terceres o quartes paralleles. Per exemple, els Fang de Gabon han utilitzat l homofonia en algunes de  llurs msiques. A la msica indonsia oriental (s a dir, a la msica de Toraja al sud de Sulawesi, a Flores, a l est de Kalimantan  i al nord de Sulawesi sn habituals les homofonies a dues veus, normalment en intyervals de terceres, quartes o quintes. A ms, la major part de la msica de l orient mitj generalment s homofnica, tot i que la polifonia tamb n s una textura important; per la seva banda la msica xinesa generalment s considerada homofnica ats que el ms tpic s que els instruments facin un acompanyament en quartes o quintes paralleles i sovint doblen la veu en la msica vocal, per l heterofonia tamb hi s molt comuna.

L homofonia dominada per la melodia . 


A l homofonia dominada per la melodia les veus acompanyants forneixen un suport acordal a la veu principal, que assumeix la melodia. La major part de la msica popular actual presenta aquets tipus de textura: la veu hi pren el paper principal i els instruments com el piano, la guitarra o el baix elctric normalment acompanyen la veu. En molts casos els instruments tamb prenen un paper dominant i sovint aquest paper principal passa d una veu o instrument a un altre a travs de les diferents estrofes.

La monodia s semblant a l homofonia dominada per la melodia en tant que una veu esdev la part meldica mentre que les altres assumeixen l harmonia subjacent. Per la monodia es caracteritza per una sola veu amb un acompanyament instrumental que  en el cas que hi sigui- dobla la veu, mentre que l homofonia dominada per la melodia es refereix a una categoria ms mplia de msica homofnica que inclou msica per a diverses veus, i no sols obres per a veu solista, com era la tradici de la monodia italiana de principis del segle XVII.

Fonts.


Vegeu tamb .
 Harmonia;
 Contrapunt;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320251" title="Francesc II d'Este" nonfiltered="4695" processed="4678" dbindex="124979">

Francesc II d'Este o Francesc II de Mdena ( Mdena, Ducat de Mdena 1660 - Sassuolo 1694 ) fou un membre de la Casa d'Este que va esdevenir duc de Mdena entre 1662 i 1694. 

Orgens familiars.
Va nixer el 6 de mar de 1660 a la ciutat de Mdena sent el fill petit del Mdena Alfons IV d'Este i Laura Martinozzi. Fou nt per lnia paterna del tamb duc Francesc I d'Este i Maria Caterina Farnese, i per lnia materna de Geronimo Martinozzi i Laura Mazarino, germana aquesta ltima del Cardenal Mazzarino. Fou germana, aix mateix, de Maria de Mdena, casada amb el futur rei Jaume II d'Anglaterra.

Ascens al poder.
El juliol de 1662 fou nomenat duc de Mdena per la prematura mort del seu pare, assumint la regncia la seva mare Laura Martinozzi, crrec que va ocupar fins el 1674. Durant el seu regnat hagu de fer front a la poltica intervencionista de Llus XIV de Frana.

Educat des de ben jove en l'art musical, durant el seu regnat va afavorir aquest art i aconsegu la direcci musical de l'orquestra de la seva cort per a Giovanni Maria Bononcini. Aix mateix el 1686 fund la Universitat de Mdena.

Npcies i descendents.
Es cas el 14 de juliol de 1692 amb la seva cosina Margarida Maria Farnese, filla del duc Ranuccio II de Parma i Isabel d'Este. D'aquesta uni no tingueren descendents.

La seva salut fou molt dbil al llarg de la seva vida, morint a la poblaci de Sassuolo el 6 de setembre de 1694 a l'edat de 34 anys. Nomen com a successor el seu oncle Reinaldo III d'Este, en aquells moments cardenal de l'Esglsia Catlica.

Enllaos externs.
  http://genealogy.euweb.cz/welf/welf10.html;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320255" title="Alfred Dblin" nonfiltered="4696" processed="4679" dbindex="124980">

Alfred Dblin (10 d'agost, 1878   26 de juny, 1957) fou un metge i novellista alemany expressionista. Va nixer a Stettin, Pomernia, actualment Szczecin a Polnia, fill d'un sastre jueu. 
 Vida . 
 1878 - 1918 . 
La seva famlia es va mudar a Berln en 1898, on Dblin va estudiar medicina. Durant els seus anys d'estudiant, es va interessar en la Filosofia, sobretot en Immanuel Kant, Arthur Schopenhauer i Friedrich Nietzsche. Desprs dels seus estudis, va treballar com periodista a Ratisbona i Berlin, abans de guanyar-se un lloc com a psiquiatra en el barri de classe treballadora d'Alexanderplatz. Durant aquest temps va escriure diverses novelles, per cap va ser publicada fins a 1915, quan Die Drei Sprnge donis Wang-lun (Els tres salts de Wang-lun) es va editar, guanyant el Premi Fontane. Durant la I Guerra Mundial Dblin va exercir de metge en l'exrcit alemany, per va continuar escrivint. La seva novella histrica Wallenstein, situada en la Guerra dels Trenta Anys, la va escriure en aquest perode. 
 1919 - 1933 . 
En 1920 Dblin es va afiliar a l'Associaci d'Escriptors Alemanys (Schutzverband Deutscher Schriftsteller) i en 1924 es va convertir en el seu president. Va ser membre del grup 1925 al costat de Bertolt Brecht. En 1929 es va publicar Berlin Alexanderplatz. Escrita parcialment en alemany colloquial, barrejant diversos punts de vista, veus i nivells de l'idioma, amb un estil semblat a James Joyce, conta la histria de Franz Biberkopf, un ex-convicte que es veu arrossegat cada vegada ms en un submon de crim i delinqncia del que no pot escapar. Ell mateix va collaborar en la primera versi cinematogrfica de la novella, dirigida en 1931 per Piel Jutzi. La histria de Franz Biberkopf va ser adaptada per a la televisi en 1980 per Rainer Werner Fassbinder en una srie de catorze captols. 
 1933 - 1957 . 
Quan els nazis van arribar al poder a Alemanya, Dblin va fugir a Sussa i desprs als Estats Units, on va treballar per a la Metro-Goldwyn-Mayer en Hollywood. En 1941 Dblin es va convertir al Catolicisme influenciat per les seves lectures de Sren Kierkegaard i Baruch Spinoza. En 1945 va tornar a Europa treballant per al Ministeri de Cultura de Frana. Va tornar a Alemanya i es va installar a Baden-Baden, on va treballar com editor d'una revista per, disgustat per l'entorn poltic del seu pas natal, va tornar a Frana (tenia la nacionalitat francesa des de 1936). En 1956 Dblin va ingressar en un sanatori i va romandre all prcticament paralitzat per la resta de la seva vida, morint en Emmendingen a l'any segent.

 Obres .
 Die drei Sprnge des Wang-Lun (Els tres salts de Wang-Lun, 1915);
 Wallenstein (1920);
 Berge, Meere und Giganten (Muntanyes, mars i gegants, 1924) ;
 Berlin Alexanderplatz (1929) ;
 Pardon wird nicht gegeben (No hi haur perd, 1935);
 November 1918 (1937-1942), histria de l'esfondrament de l'Imperi austrohongars;
 Der unsterbliche Mensch (L'home immortal, 1946).



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320258" title="Jane Bowles" nonfiltered="4697" processed="4680" dbindex="124981">

Jane Bowles, de soltera Jane Auer (Nova York, Estats Units; 22 de febrer de 1917 - Mlaga, Andalusia; 4 de maig de 1973) fou una escriptora nord-americana. 
Biografia. 
Va nixer en una famlia jueva i va passar la seva infncia en Woodmere, Long Island. Va contreure tuberculosi i la seva mare va decidir traslladar-la a Sussa per a recuperar-se. D'adolescent va regressar a Nova York on freqent l'ambient intellectual bohemi de Greenwich Village i va comenar les seves experincies bisexuals. Es va casar amb l'escriptor Paul Bowles en 1938. En 1943 va publicar la seva novella Dues dames molt serioses (Two Serious Ladies). El matrimoni Bowles va viure a Nova York fins a 1947, quan es traslladen a Tnger. Jane Bowles va escriure l'obra de teatre En la casa d'estiu que, adaptada, va ser interpretada en Broadway en 1953. Tennessee Williams, Truman Capote i John Ashbery consideren a Jane Bowles una de les millors i ms subestimades escriptores nord-americanes. La seva salut es va trencar, entre altres raons, per la seva gran afici a l'alcohol. Desprs de diversos tractaments a Anglaterra i Estats Units, va ingressar en una clnica de Mlaga, on va morir en 1973. 

 Obres .
 Two Serious ladies (1943);
 In the summer house (1953);

Enllaoss externs.
  The Authorized Paul Bowles Web Site web oficial de Jane Bowles;
  The Jane and Paul Bowles Society;
  Universitat de Texas;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320263" title="Moviment oblic" nonfiltered="4698" processed="4681" dbindex="124982">
El moviment oblic s el que es dna entre les diferents veus o parts d'una composici polifnica i contrapuntstica quan una o algunes d'aquestes veus, es mouen en un sentit, ja sigui ascendent o descendent i l'altra (o les altres) es mant sobre la mateixa nota.

Aix s aplicable a les dues veus d'una composici a dues veus per tamb a les relacions que hi hagi entre dues o ms veus en una composici que en tingui ms de dues.

Les altres dues possibilitats de relaci entre les diverses veus en el contrapunt sn el moviment parallel i el moviment contrari.

Fonts.

Gran enciclopdia de la msica. Vol 5. Barcelona, 2001.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320264" title="Gyrgy Lukcs" nonfiltered="4699" processed="4682" dbindex="124983">
Gyrgy Lukcs (Budapest, Hongria, 13 d'abril de 1885   4 de juny de 1971) fou un filsof marxista i hegeli i un crtic literari hongars.

Nascut en una famlia de banquers jueus, va estudiar en Budapest, Berln i Heidelberg, on fou deixeble de Max Weber i conegu Ernst Bloch. Va ser membre del Partit Comunista hongars i fou comissari d'educaci durant el govern de Bla Kun el 1919. Desprs d'exili a Viena, on dirigo la revista Komunismus, i el 1930 marx a Moscou. El 1945 torn a Hongria. Particip en la revoluci hongaresa de 1956 i fou ministre de cultura del govern d'Imre Nagy; per desprs del fracs fou deportat a Romania. El 1957 se li permet de tornar, va fer una autocrtica i es mantingu fidel a la lnia oficial del partit fins a la seva mort el 1971.

El seu principal escrit filosfic-poltic s Histria i conscincia de classe (1923), de gran influncia en el pensament marxista. Les seves teories esttiques, fonamentalment sobre literatura, es basen en un concepte dialctic de l'art relacionat estretament amb les contradiccions de la societat. La interpretaci humanista del marxisme que fa Lukcs es planteja com reacci al determinisme econmic. Intenta integrar les arrels subjectives hegelianas superant les limitacions del determinisme econmic. Hegel, com pensador exponent de l'idealisme alemany, incorpora a la dialctica la dimensi de la subjectivitat. 

 La reificaci i la conscincia de classe .
Per a l'autor el concepte de mercaderia s el problema estructural central de la societat capitalista. Segons ell una mercaderia s una relaci entre les persones que adopten la naturalesa d'una cosa i desenvolupa una forma objectiva. El fetitxisme de la mercaderia s el procs pel qual els actors atorguen a la mercaderia i al mercat creat per a elles una existncia objectiva i individual en la societat capitalista. Amplia el concepte de fetitxisme, que Marx associava a l'economia, a tota la societat, incloent mbits com el dret i l'Estat. Parla de reificaci o cosificaci, en tant el mateix hum es percep com objecte i no com subjecte, obeint a suposades lleis que regeixen el mercat. Segons Lukcs consciencia de classe s el sistema de creences compartides pels quals ocupen la mateixa posici de classes en la societat. La capacitat per a desenvolupar la conscincia de classe caracteritza sobretot a la societats capitalista (ja que la base econmica de capitalisme permet veure amb ms claredat), i ms especficament en el proletariat, ja que t la capacitat de veure la societat tal com s. Tamb aix s ampliat incorporant la posici econmica objectiva amb els pensaments psicolgics reals dels homes sobre les seves vides. A l'autor li preocupava la relaci dialctica entre les estructures del capitalisme, per a ms els sistemes d'idees, el pensament i l'acci individual.

 Obres .
 Geschichte und Klassenbewusstsein (Histria i conscincia de classe, 1923);
 ber die Beziehungen von Dialektik und konomie (Sobre lesrelacions entre la dialctica i l'economia, 1948) ;
 Der junge Hegel und die Probleme der kapitalistischen Gesellschaft (El jove Hegel i els problemes de la societat capitalista, 1954);
 A modern drma fejl dsnek trtnete (Evoluci histrica del teatre modern, 1911);
 Die Seele und die Formen (L'nima i les formes, 1911);
 Die Theorie des Romans (Teoria de la novella, 1920);
 Irodalom s demokrcia (Literatura i democrcia, 1947);
 Goethe und seine Zeit (Goethe i el seu temps, 1947) ;
 Beitrge zur Geschichte der sthetik (Aportacions sobre la histria de l'esttica, 1954);

 Enllaos externs .
 Entrevista a Georg Lukcs per Perry Anderson - Espacio Agn;
 Sovetika.ru - site about Soviet era;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320279" title="Palau de Gel" nonfiltered="4700" processed="4683" dbindex="124984">

El Palau de Gel s el pavell esportiu del FC Barcelona, on juguen les seves seccions d'hoquei gel (integrada pels equips de competici i veterans) i de patinatge artstic (amb els equips de competici individual i de ballet sobre gel). 

El pavell, obra dels arquitectes Francesc Cavall i Josep Soteras, va ser inaugurat el 30 d'octubre de 1971, amb un aforament de 1.256 espectadors.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320280" title="Aprovisionament" nonfiltered="4701" processed="4684" dbindex="124985">
En les empreses, l'aprovisionament s una part de la logstica que s'ocupa d'aconseguir dels provedors els materials necessaris per a la producci. La quantitat i termini d'aquestes necessitats venen determinades bsicament per les necessitats dels clients, l'optimitzaci de la producci i el nivell d'estoc de producte acabat previst per l'empresa.

Caracterstiques.
Un cop la planificaci de producci ha determinat la quantitat de producte que vol fabricar, i en quina data, sempre en funci d'aquests parmetres, l'aprovisionador n'ha de demanar als diferents provedors els materials necessaris, en funci de la llista de components o BOM (angls Bill Of Materials). Aquest procs es fa normalment amb l'ajuda d'un procs informtic tipus MRP (angls Material Requirements Planning) o similar.

Normalment, en productes en srie no es fan comandes niques, sin que el provedor rep peridicament programes d'entrega que es van actualitzant en funci de les necessitats canviants de l'empresa. Aquests programes inclouen previsions de consum per als propers mesos per tal que el provedor pugui fer les seves prpies previsions d'aprovisionament. Segons l'incoterm negociat pel departament de Compres per a aquell material, les dates d'entrega indicades a la comanda o programa d'entregues seran de sortida del provedor, d'arribada a la fbrica, o altres possibilitats (arribada al port, a la duana d'origen o de dest, etc.). En els casos en qu la mecnica d'entregues s diferent (vegeu la secci "Control d'estocs", ms avall), per,  els programes indiquen les previsions de consum a curt i mig termini, per no determinen les dates ni quantitats d'entrega concretes.

Un dels factors ms importants que cal tenir en compte per a l'aprovisionament s el termini d'entrega dels provedors, incloent o no el temps de transport segons l'incoterm acordat. Per exemple, un cargol estndard fabricat a la mateixa localitat pot tenir un termini d'entrega prcticament immediat, mentre que algunes matries primeres fabricades a un altre continent poden tenir terminis d'entrega de sis mesos o ms.

En algunes empreses no hi ha una distinci entre compres i aprovisionament, i el mateix departament s'ocupa de l'assignaci de provedors, negociaci de preus i aprovisionament prpiament dit.

Control d'estocs.
El departament d'aprovisionament s habitualment el responsable de controlar els estocs tot mantenint-los prou alts per a assegurar la producci i alhora prou baixos per a complir els objectius de l'empresa. Cal tenir en compte que un estoc excessiu representa un cost per a l'empresa, ja que
 ocupa un lloc no previst, i, en casos extrems, cal contractar magatzems externs a l'empresa amb un cost econmic important, i;
 representa un immobilitzat per a l'empresa.
 en productes que poden caducar, representa un risc important de prdua econmica;
Hi ha diferents mtodes per a gestionar les comandes de manera que s'assoleixi un resultat ptim:

Comandes per mnims, o per punt de comanda.
Aquest sistema s el ms adient per a peces petites i econmiques, de manera que un excs d'estoc no sigui significatiu, especialment quan no se'n coneix el consum exacte. Es tracta de establir un estoc mnim per a cada component i emetre una comanda quan l'estoc davalla d'aquest lmit. Aquest estoc mnim, per s'ha de calcular per tal que les peces no s'esgotin abans no n'arribi la reposici.

Per exemple, si l'empresa utilitza un mxim de 100 cargols diaris, i el provedor triga tres dies en servir ms material, l'estoc mnim haur de ser de 300 peces com a mnim, tot i que se solen aplicar uns amplis marges de seguretat (per a prevenir errors d'estoc, consums puntuals ms alts, endarreriment d'entrega del provedor, etc.). Es pot establir  un segon lmit d'alarma, de manera que si l'estoc en davalla cal prendre mesures especials, com per exemple realitzar un transport urgent per tal d'aconseguir el material d'immediat.

Comandes per consum previst.
Per a materials que no sn especialment costosos ni voluminosos se solen emetre programes d'entregues peridics que s'actualitzen regularment, i on s'indiquen les quantitats i dates concretes en qu es volen rebre els materials.

Comandes per reposici de material.
S'utilitza aquest sistema, tamb anomenat de tipus kan-ban, en peces voluminoses que requereixen molt d'espai al magatzem. Cada dia, o ms sovint, es fa una comanda al provedor per tal de reposar el que s'ha gastat el dia anterior, o el que es preveu consumir aquell dia, i al magatzem noms es t el material necessari per a uns pocs dies, o fins i tot unes poques hores, en funci de diversos factors com ara la fiabilitat del provedor, la distncia a qu es troba, etc. 

En alguns casos, el provedor pot estar molt lluny i utilitzar, per a dipositar material, un magatzem extern a prop de l'empresa, que es el que rebr i servir les comandes de reposici.

Aquest sistema s molt utilitzat pels fabricants d'autombils, a causa de la grandria d'alguns components, i s per aquesta ra que la majoria d'ells tenen un seguit de provedors al seu voltant (el que se sol anomenar un "parc logstic"), o a poca distncia, reduint aix els temps i costos de transport.

Comandes Just In Time.
En determinats casos, i sobretot en la indstria de l'autombil, per a materials molt voluminosos (com per exemple jocs de seients d'autombils o carrosseries completes), s possible generar automticament, cada poc temps, una comanda que el provedor rep informticament i que el fa produir exactament els models i quantitats que la empresa necessitar al cap d'una hora o un altre perode igualment redut, mantenint el seu estoc a zero o prcticament zero. Aquest mtode es coneix com Just In Time (just a temps) o JIT.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320282" title="Jocs Olmpics d'estiu del 2000" nonfiltered="4702" processed="4685" dbindex="124986">

Els Jocs Olmpics d'estiu 2000 o Jocs Olmpics de Sydney 2000, sn els Jocs corresponents a la XXVII olimpada de l'Era Moderna. Van ser celebrats a la ciutat de Sydney, a Austrlia, durant el setembre i octubre de 2000, durant l'hivern i la primavera australs. 

No res va fallar en una organitzaci perfecta: les formidables installacions esportives, l'allotjament, la seguretat o les comunicacions excellents (es va contruir l'Aeroport Internacional de Sydney). A ms a ms, l'ecologisme va impregnar cada rac del Parc Olmpic de Sydney: un antic verteder que funcionava en gran part amb energies renovables. Per aix, a la cerimnia de clausura del darrers Jocs Olmpics del milleni, Joan Antoni Samaranch, per qui tamb eren els ltims Jocs com a president del COI i que va apurar les seves obligacions malgrat perdre la seva dona durant aquells dies, els va qualificar com els "millors de la histria".

Moments destacats.

La nataci s un dels esports favorits del pblic local. I a la piscina es van viure alguns dels millors moments dels Jocs. L'heroi local Ian Thorpe, de tan sols divuit anys, guany tres medalles d'or (400 m lliures i relleus 4x100 lliures i 4x400, en totes tres va aconseguir les respectives plusmarques mundials) i dues ms d'argent (200 m lliures i 4x100 estils).
El seu gran rival fou el neerlands Pieter van den Hoogenband tres anys major que Thorpe. Va obtindre dues medales d'or i dos records mundials en els 100 m i 200 m lliures. A la primera derrot Alexandr Popov (medallista d'or en Barcelona '92 i Atlanta '96) i en la segona a Thorpe. Tamb va ser bronze en el 50 m lliures i 4x200 lliures, en aquesta darrera Thorpe va ser qui termin per sobre de van den Hoogenband.
A la competici femenina altra neerlandesa , Inge de Bruijn, fou protagonista. Es va penjar tres medalles d'or (en 50 m i 100 m lliures i 100 m papallona, novament amb tres rcords del mn) i una altra de plata (relleu 4x100 lliure). ;
Sense deixar el Centre Aqutic Internacional de Sydney, un altre icona dels Jocs, per per motius ben diferents, va ser el nedador de Guinea Equatorial ric Moussambani. En la prova de 100 m lliure va fer un temps de 1:52,72 (ms del doble que Pieter van den Hoogenband) entre els aplaudiments del pblics. La seva actuaci, combinaci de pardia i autntic esperit olmpic, li va valdre fama internacional.
Si els homes van ser protagonistes a l'aigua, ho van ser les dones en Atletisme. Marion Jones represent el millor i el pitjor de Sydney. Era una de les grans favorites i no va decebre. Guany cinc medalles: tres d'or (100 i 200 m llisos i relleus de 4x400) i dues de bronze (salt de llargada i relleus 4x100). Des de 2003 se la va relacionar amb temes de dopatge, fins que al 2007 es va confessar culpable. Va haver de tornar les seves medalles i premis al Comit Olmpic Internacional i les seves marques va ser suprimides.

En un intent per millorar les relacions entre descendents de colons i aborigens a austrlia, l'atleta Cathy Freeman fou l'encarregada de fer l'ltim relleu de la flama olmpica. Un dies desprs va guanyar els 400 m.
La jamaicana Merlene Ottey es va acomiadar als 40 anys dels Jocs. Va aconseguir a Sydney la seva vuitena medalla, una plata en relleus 4x100, cap d'elles d'or.
Michael Johnson i Maurice Greene foren els protagonistes de l'atletisme mascul. Tots dos feren el doblet en la seva prova (400 m i 100 m, respectivament) i els relleus (4x400 i 4x100, respectivament). Per a Johnson eren les seves darreres (en duia ja cinc) mentre que eren les primeres per a Greene, plusmarquista mundial dels 100 m al 1999.
El marxador polac Robert Korzeniowski feu un altre doblet, indit aquest, en 20 km i 50 km.
El llanador de jabalina txec Jan elezn va guanyar la prova per tercer cop consecutiu.
La gran decepci fou novament Serguei Bubka. Malgrat dominar el salt de perxa durant ms de quinze anys, es va retirar sense arribar ni tan sols a la final en les seus tres ltims Jocs olmpics.

A Gimnstica, Alexei Nemov va aconseguir ms medalles que ning a Sydney: dos d'or, una d'argent i tres de bronze: sis en total. Ja tenia altres sis d'Atlanta '96, sumades a altres tretze en els campionats del mn, el que fan de Nemov un dels gimnastes ms premiats en tota la histria de l'esport.
En la competici femenina Andreea Raducan va guanyar dues medalles d'or (concurs complet i per equips) i una de plata (salt sobre cavall). Va ser desposseda del concurs complet per donar positiu al control antidping. El motiu va ser un medicament contra el refredat, pres per indicaci del seu metge, pel que se li van conservar les altres dues medalles.
L'alemanya Birgit Fischer no falt amb la seva cita en piragisme en obtindre la seva setena medalla d or des de Moscou '80.
Steven Redgrave, comandant de l'Orde de l'Imperi Britnic des de 1997, tamb mantingu la seva ratxa de triomfs, En aquest cas amb cinc ors consecutius des de Los Angeles '84 en Rem.
Venus Williams s'en va dur dues medalles d or en tennis, individual i dobles, fent parella amb la seva germana Serena.
A Boxa el cub Flix Savn es va proclamar campi per tercera vegada de la competici dels pesats.
En ciclisme femen Leontien van Moorsel va derrotar en contrarrellotge a la favorita Joane Somarriba, campiona del Giro i el Tour. Tamb va vncer a la prova de ruta.
A la cerimnia inaugural, els comits olmpics de Corea del Nord i Corea del Sud van desfilar junts sota la mateixa bandera per primer cop des de la fi de la Segona Guerra Mundial.
La bandera olmpica original va ser retornada per Harry Prieste. Aquest estatunidenc la va robar als Jocs Olmpics d'Amsterdam 1928, on va ser bronze en la competici de salt.

Ciutats candidates.

La seu dels Jocs de la XXVII Olmpiada de la Era Moderna es va triar entre set candidates. brasilia i Mil foren descartades a la ronda prvia. A la 101a Sessi del COI, celebrada el 23 de setembre del 1993 a Montecarlo (Mnaco), van arribar, dons, les cinc finalistes. Mijanant el sistema tradicional es va efectuar la votaci. Quan una candidata obtinga la majoria absoluta del vots s la guanyadora. Si ninguna ho aconsegueix s'elimina la candidata amb menys vots (fent-se un desempat en cas de romandre igualats) i es fa una nova ronda de votacions. La votaci va ser molt disputada, al igual que l' anterior, per tot el contrari que les dos segents. Malgrat que Pequn es va imposar a les tres primeres rondes. Sydney ho va fer en la quarta i definitiva. Era el tercer intent consecutiu del Comit Olmpic Australi, desprs del de Brisbane per al 1992 i Melbourne per al 1996, de repetir com a seu olmpica. Precisament Melbourne havia estat la seu dels Jocs de la XVI Olmpiada al 1956. Pequn va rebre vuit anys ms tard, l'organitzaci del Jocs de 2008.  Aquests varen ser els resultats de les votacions:



Installacions.
El Parc Olmpic de Sydney.
El cor dels Jocs va ser el Parc Olmpic de Sydney. Situat sobre un antic verteder industrial de la bahia Homebush de Sydney, la zona va sofrir una transformaci radical fins esdevindre la seu de major part de les installacions dels Jocs Olmpic de Sydney. A banda de les esencialments esportives, el Parc Olmpic de Sydney comta entre d'altres amb diverses estacions de mijans de transport i la vila olmpica. La resta sn:

Stadium Australia   Cerimnies, Atletisme i Futbol.
Centre Aqutic Internacional de Sydney   Nataci, Nataci sincronitzada, Salts, Waterpolo i Pentatl modern.
Sydney SuperDome   Bsquet i Gimnstica.
The Dome   Bsquet, Gimnstica (rtmica), Hambol, Voleibol, Bdminton i Pentatl modern.
NSW Tennis Centre   Tennis.

Sydney International Archery Park   Tir amb arc.
Baseball Stadium   Beisbol i Pentatl modern.
State Hockey Centre   Hoquei herba.
State Sports Centre   Taekwondo i Tennis de taula.

Sydney.

Blacktown Olympic Centre   Beisbol i Softbol.
Bondi Beach   Voleibol platja.
Circuit de Fairfield   Ciclisme (tot terreny).
Penrith Whitewater Stadium   Piragisme (slalom).
Ryde Aquatic Leisure Centre   Waterpolo.
Sydney Convention and Exhibition Centre   Boxa, Esgrima, Halteroflia, Judo i Lluita.
Sydney Entertainment Centre   Voleibol.
Sydney Football Stadium   Futbol.
Sydney International Shooting Centre   Tir olmpic.

Sydney International Equestrian Centre   Hpica.
Sydney International Regatta Centre   Piragisme i Rem.
Veldrom Dunc Gray   Ciclisme (pista).

Subseus.

Adelaida   Hindmarsh Stadium (Futbol).
Brisbane   Brisbane Cricket Ground (Futbol).
Canberra   Bruce Stadium (Futbol).
Melbourne   Melbourne Cricket Ground (Futbol).

Comits Olmpics Nacionals participants.

En total 199 van ser els Comits Olmpics Nacionals presents a Sydney. L'nic memebre del COI que no va aprticipar va ser Afghanistan, susps des de 1998. Per contra, Eritrea, Micronsia i Palau participaren per primer cop. Eren tres comits representats d'estats molts joves, independitzats a la dcada dels 90 del segle XX fora d'Europa. En canvi, encara que la poblaci del Timor Oriental va votar la seva emancipaci d'Indonsia al 1999, un any desprs l'ocupaci na havia terminat. Als Jocs Olmpic de Sydney els timoresos van participar sota la bandera olmpica com Atletes Olmpics Individuals.

Competici.
Esports.

El Taekwondo (d'exhibici a Sel'88 i a Barcelona'92) i el Triatl foren els dos nics esports que no havien figurat  en l'edici anterior. A ms a ms, s'afegiren algunes proves dins d'esports ja presents: tant en categoria femenina com masculina hi trobem el trampol en Gimnstica, els Salts sincronitzats (individual i per equips) i la classe laser en Vela; exclusivament en competicions femenines, l'halteroflia, el Waterpolo, el salt amb perxa d'Atletisme i l'skket i la fossa olmpica en Tir olmpic; per ltim, en categoria masculina el Ciclisme en pista, el Keirin , el Madison i la Velocitat per equips.



Atletisme (46);
Bdminton (5);
Bsquet (2);
Beisbol (1);
Boxa (12);
Ciclisme (18);
Esgrima (10);
Futbol (2);

Gimnstica (18);
Halteroflia (15);
Handbol (2);
Hpica (6);
Hoquei herba (2);
Judo (14);
Lluita (16);
Nataci (32);

Nataci sincronitzada (2);
Pentatl modern (2);
Piragisme (16);
Rem (14);
Salts (4);
Softbol (1);
Taekwondo (8);
Tennis (4);

Tennis de taula (4);
Tir amb arc (4);
Tir olmpic (17);
Triatl (2);
Vela (11);
Voleibol (2);
Voleibol platja (2);
Waterpolo (2);


Medaller.

Els Estats Units tornaren ser el combinat amb ms medalles i ms primer llocs. Tot i aix, les diferncies varen ser molt menors amb Rssia que a Atlanta '96. La Xina continu el seu ascens i acab tercera, per davant els amfitrions.

Vegeu el medaller complet ai. La classificaci dels deus primers fou:
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320283" title="La Raia" nonfiltered="4703" processed="4686" dbindex="124987">

La Raia (ratlla), A Raia, en gallec-portugus i La Raya en castell, es el nom que rep normalment la frontera entre Portugal i Espanya que s'estn des del curs baix del Mio, al nord, fins a la desembocadura del riu Guadiana, al sud, al llarg de ms de 1200km. Marcada tant per cursos d'aigua (raia hmida), o amollonada en terra per punts fronterers (raia seca). 

Per en un concepte lngstic, La Raia tamb es refereix a l'espai geogrfic proper a aquesta frontera, on les poblacions portugueses i espanyoles, separades moltes per una frontera poltica artificial, comparteixen d'alguna manera elements histrics, lingstics, culturals i econmics. 

Histria.
La histria de La Raia comena en l'poca de la Reconquesta de l'occident de la Pennsula Ibrica, en el moment en qu Portugal naix com a regne independent en 1143, desprs del Tractat de Zamora, independitzant-se del regne de Lle.

Els dos regnes aniran expandint-se durant els segents anys cap al sud, en un principi sense cap establiment clar dels lmits fronterers entre les conquestes que corresponien a cada regne.

En 1267 Alfons X i Alfons III de Portugal signen el Tractat de Badajoz (1267) amb el que delimiten la frontera entre els dos regnes.

L'ltim canvi en la configuraci de la frontera entre els dos pasos fou desprs de la Guerra de les Taronges, en el que pel Tractat de Badajoz (1801), Espanya ocupa el territori portugus d'Olivena. La situaci especial del Couto Misto (antic territori fronterer que afectava a un parell de municipis del sud de pa provncia d'Orense, en el qual cada ve triava lliurement la nacionalitat espanyola o portuguesa, encara que el territori no estava lligat a cap de les dues corones) es va resoldre mitjanant el Tractat de Lisboa (1864), signat el 29 de setembre de 1864.

Amb el Tractat de Lisboa es van fixar definitivament, en part, les fronteres actualment vigents entre Portugal i Espanya, des de la desembocadura del riu Caya en el riu Guadiana (els marcs fronterers des d'ah fins la desembocadura del Guadiana quedaren per determinar en aquest primer tractat de lmits, ja que Portugal no reconeix la sobirania espanyola sobre Olivena; de la resta, el tram entre la desembocadura del riu Cuncos en el Guadiana fins la seua desembocadura es demarc mitjanant un nou Tractat de Lmits, en 1926, deixant per delimitar l'rea fronterera als voltants d'Olivena).

La Raia lusfona.
Des de la frontera amb Galcia, fins al cor de l'Extremadura  espanyola sn diversos els municipis raians de la banda espanyola que tenen histricament com a llengua prpia el portugus.
Per norma general sn pobles menuts amb un fort retrocs demogrfic, relativament castellanitzats i secularment oblidats. De nord a sud sn: 

Hermisende (Ermesende, en portugus) a la comarca de la Sanbria (Zamora).  ;
Calabor, pedania del Municipi de Pedralba de la Pradera a la comarca de la Sanbria (Zamora).
La Alamedilla (A Almedilha) a la provncia de Salamanca, en La Bouza, s'exting a principis del segle XX.
Vall de Xlima, (on el portugus fortament dialectalitzat que all s'hi parla s'anomena fala de Xlima), parlat en els municipis de San Martn de Trevejo (S Martm de Trevelho), Eljas (As Elhas) i Valverde del Fresno (Valverde do Fresno), al nord-oest d'Extremadura i coneguts tamb com Os Trs Lugares.
Herrera de Alcntara (Ferreira de Alcntara, on el portugus que all s'hi parla s'anomena firrenho),  en la comarca d'Alcntara.
Cedillo (Cedilho), en la comarca d'Alcntara.
Valencia de Alcntara, el portugus es parla/parlava en diverses aldees de la campinha de Valencia de Alcntara; Las Casias (As Casinhas), Jola, el Pino (O Pinho), la Fontaera (Fontanheira), San Pedro (So Pedro)...
La Codosera (A Codosera), en la comarca d'Alcntara.
Olivena i en les seues pedanies i aldees, San Francisco (So Francisco), San Rafael (So Rafael, Villarreal (Vila Real), Santo Domingo de Guzmn (So Domingos de Gusmo), San Benito de la Contienda (So Bento da Contenda), San Jorge de Lor (So Jorge da Lor).
Tliga (Talega).

Cap d'aquestes situacions est protegida pel govern espanyol, ni pels governs regionals de Castella i Lle i Extremadura, ni t cap suport del govern portugus. L's del portugus, moltes vegades dialectal i quasi moribund, per histricament parlat pels seus habitants, s a poc a poc reemplaat pel castell en una societat profundament diglssica que fuig del conflicte identitari  abandonant la seua parla portuguesa.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320289" title="Ramn Moreno Grosso" nonfiltered="4704" processed="4687" dbindex="124988">

Ramn Moreno Grosso (Madrid, 8 de desembre del 1943 - 13 de febrer del 2002) va ser un futbolista internacional, que va jugar la major part de la seva carrera al Real Madrid. Va morir a causa d'un cncer.

Biografia.

Va comenar a jugar a l'escola Nuestra Seora del Recuerdo del barri madrileny de Chamartn, on va coincidir amb Luis Aragons. El 1959 va entrar a les categories inferiors del Real Madrid, debutant amb el primer equip al 1964. Va jugar al conjunt blanc durant dotze temporades, guanyant set lligues, tres Copes d'Espanya i una Copa d'Europa de clubs.

Un cop retirat, va passar a entrar equips de les categories inferiors del club, exercint tamb de segon entrenador amb Amancio Amaro al Castilla, assolint el sots-campionat de la Copa del Rei, i al primer equip.

Palmars.




Enllaos externs.

Grosso:el alma del equipo "ye-y" - Web oficial del Real Madrid - Extensa biografia i galeria d'imatges ;
Fitxa amb la selecci ;
Trajectria a nivell de clubs ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320291" title="Josep Maria Castellv i Marimon" nonfiltered="4705" processed="4688" dbindex="124989">
Josep Maria Castellv i Marimon (Barcelona, 1900 - 1944) va ser un director de cinema catal.

Filmografia.
 1932. Mercedes;
 1934. Viva la vida!;
 1935. Abajo los hombres!!!
 1939. La linda Beatriz;
 1940. Julieta i Romeo;
 1944. El hombre que las enamoraba;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320298" title="La Frontera" nonfiltered="4706" processed="4689" dbindex="124990">


La Frontera s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320299" title="Fuentenava de Jbaga" nonfiltered="4707" processed="4690" dbindex="124991">


Fuentenava de Jbaga s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa.
 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320300" title="Art islmic" nonfiltered="4708" processed="4691" dbindex="124992">

En la histria de l'art medieval, a ms a ms dels dos grans estils internacionals de l'occident europeu cristi, el Romnic i el Gtic, entre els segles VII i XV es desenvolupa un tercer gran estil no cristi, l'art islmic. Aquest, de carcter encara ms internacional, s'estendr, no sols per la riba mediterrnia oriental i el Prxim Orient asitic fins a Prsia i l'ndia, sin tamb des del segle VIII i fins al s.XV, per tota la zona de la Mediterrnia occidental, des del Nord d'frica fins a la Pennsula Ibrica.

Aquesta enorme extensi geogrfica de l'art islmic t molts lligams amb la rpida extensi de l'islamisme a partir del s.VII. L'Islam s la religi monoteista predicada per Mahoma a Arbia durant el segle VII. La data simblica de fundaci s l'any 622, quan va tenir lloc lHgira(fugida de Mahoma de la Meca, on era perseguit, fins a Medina, on va ser acollit).

 L'Islam: origen i principis religiosos .

Els principis de la religi islmica es troben recollits en el llibre sagrat, l'Alcor, que s tamb base de la llei als estats on l'Islam s oficial. Altres fonts de veritat religiosa sn la Sunna o tradici i liymao principi de cosens de la comunitat dels creients.

La religi islmica recull elements cristians, jueus i orientals, juntament amb tradicions rabs. El seu principi bsic s l'existncia d'un Du nic (Alla en llegua rab).

Els cinc preceptes, els pilars de l'islam sn:

 recitar la professi de fe musulmana (Noms hi ha un Du i Mahoma s el seu missatger).
 l'oraci cinc vegades al dia.
 el dejuni durant el mes de Ramad;
 l'amona legal;
 el pelegrinatge a la Meca almenys una vegada a la vida.

 Els lmits cronolgics .

El perode clssic de l'art islmic s el comprs entre l'aparici de la nova religi i l'expansi dels grans imperis al llarg dels segles XV i XVI, tot i que l'Islam s encara un fenmen ben viu i algunes de les realitzacions ms conegudes de l'art musulm sn d'epoca moderna, com ara el Taj Mahal a lndia (s.XVII). 

La perioditzaci que podem establir:

 Perode de formaci i expansi (del s.VII fins al s.IX): Unificaci d'Arbia i els primers califes (622-661); dinastia Omeia amb capital a Damasc i un primer perode d'esplendor (661-750); dinastia Abbass (capital a Bagdad) i s'accentua el carcter oriental.
 Perode dels tres califats (s. X-XI): L'Islam deixa de ser un imperi unificat i al seu territori s'estableixen tres califats independents: l'Abbass (Bagdag), l'Omeia (Crdova) i el Fatim ( Egipte). Les formes artstiques tendeixen a assolir trets regionals diferents.
 Perode de disgregaci (s.XII-XIV): Els extrems occidental i oriental de l'Islam pateixen perodes d'inestabilitat. Els cristians de la Pennsula Ibrica, els mongols a sia... Apareixen nous imperis de vida efmera (els almorvits i els almohades a frica).
 Perode dels grans imperis (s. XV-XVI): Es formen els tres grans imperis que defineixen l'Islam modern:
 l'Imperi otom (Balcans, Turquia, Arbia i nord d'frica);
 l'Imperi safaw (Prsia);
 l'Imperi mongol (nord de l'ndia).

 Trets generals de l'art islmic .

 Els musulmans eren tolerants amb les altres religions, i assimilaren aspectes de la religi jueva i cristiana. Aix don lloc a un art eclctic que assimil les aportacions hellenstiques, romanes, bizantines, sirianes i perses.
 L'arquitectura s la manifestaci artstica ms important que integra les altres arts. Com que la tradici musulmana rebutja les representacions animades en un context religis, la pintura i l'escultura a la manera occidental sn escasses, en canvi, es desenvolupen fora les decoracions murals abstractes, pintades, en mosaic o en cermica vidriada.
 La mesquita s l'edifici emblemtic de l'art de l'Islam. Per no cal oblidar la importncia d'alguns edificis civils, especialment els palaus, ja que, en gran mesura, l'art es posa al servei d'un estat teocrtic en qu el poder civil i el religis es barregen.
 Finalment, com a element bsic de l'art islmic, cal destacar l'inters pels espais interiors ms que no pas pel caire monumental;
Arquitectura.

Els materials ms utilitzats sn el ma i la pedra juntament amb maoneria, guix i, a les cobertes, fusta. 

En els revestiments murals son freqents la cermica vidrada, mosaic, plaques de marbre o pedres decorades.

Com a elements de suport trobem pilars i columnes (de vegades es superposen els dos sistemes com a la Mesquita de Crdova). Els capitells sn molt variats:clssics (reutilitzats) i tamb vegetals, cbics, mocarabs i calats.


Utlitzaven estructures adovellades com l'arc i la volta. Tamb feien servir amb profusi l'Arc de mig punt, l'arc de ferradura i l'arc de ferradura apuntat. Amb carcter decoratiu s'utilitzen molt els lobulats, els mixtilinis i els entrecreuats. 

Per a resaltar el carcter decoratiu de l'arc feien servir recursos com la alternana de colors en les dovelles i l'emmarcament de l'arc per un arrab.

Les cobertes sn generalment de fusta amb cassetons, tamb freqentment es fa servir la volta de creueria.

En quant al plantejament general dels edificis aquests sn generalment de poca alada i de formes senzilles. Gran importncia tindran els jardins i els jocs d aigua.

Els elements decoratius son potser l aportaci ms original de l arquitectura islmica. Es tendeix a l abstracci, a la representaci rtmica dels motius i a la decoraci minuciosa que omple bigarradament grans superfcies: horror vacui. La prohibici de representar persones i animals en els edificis religiosos t molt a veure amb aquesta decoraci.

Cinc motius principals:.

 Decoraci epigrfica: recorda als fidels els missatges religiosos. A ms el carcter estilitzat de l'escritura rab li permet adptar-se a les superficies arquitectniques.

 L ataric: decoraci amb base de formes vegetals com la fulla d'acant corntia.

 Arabesc: entrellaat de lnies i figures geomtriques. Per extensi, s anomena arabesc a la decoraci rab caracterstica.

 Mocarab: element decoratiu de guix o fusta format per petits prismes juxtaposats i superposats verticalment com estalactites que adorna la part interior de la cpula, l'arc i les voltes. Tamb s'utilitz als capitells.

 Els panys de sebka: xarxa de rombes formada per series de arcs superposades.

A ms, es freqent l's d elements constructius com les superposicions d'arcs, amb funci merament decorativa.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320301" title="Fuentes" nonfiltered="4709" processed="4692" dbindex="124993">


Fuentes s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Demografia .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320302" title="Gabaldn" nonfiltered="4710" processed="4693" dbindex="124994">


Gabaldn s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Demografia .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320303" title="Graja de Iniesta" nonfiltered="4711" processed="4694" dbindex="124995">


Graja de Iniesta s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita amb els municipis de Castillejo de Iniesta, Puebla del Salvador, Minglanilla, Villalpardo i Iniesta. 

 Demografia .

 Evoluci demogrfica (1991-2004) .


 Evoluci demogrfica (2001-2007) .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320304" title="Gascuea" nonfiltered="4712" processed="4695" dbindex="124996">


Gascuea s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Demografia .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320306" title="El Herrumblar" nonfiltered="4713" processed="4696" dbindex="124997">


El Herrumblar s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320307" title="Huelves" nonfiltered="4714" processed="4697" dbindex="124998">


Huelves s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Demografia .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320308" title="Huerta de la Obispala" nonfiltered="4715" processed="4698" dbindex="124999">


Huerta de la Obispala s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Demografia .












ENDOFARTICLE.
</doc>
